Está en la página 1de 633

Diccionari de veterinària i ramaderia

a terra loc

es de suelo abell m
fr au sol veg. rusc m
en floor

RAMADERIA. Dit del sistema de cria o abella f


explotació d'aviram o de conills consistent
a tenir-los lliures per dins d'una nau. es abeja
fr abeille
en bee
abarticulació f
veg. luxació f APICULTURA. Insecte social adult de la
família dels àpids que viu en eixams i
s'explota principalment per la mel i la cera.
abàsia f
Nota: Aquest terme designa, especialment,
es abasia l'individu femella.
fr abasie
en abasia
abellaire m i f
FISIOPATOLOGIA.Impossibilitat de caminar, veg. apicultor -a m i f
un animal, per pèrdua de la coordinació
dels moviments locomotors.
abellar m
sin. compl. abellera f
abatiment m
es abejar; colmenar
es abatimiento fr rucher
fr abattement en apiary; beeyard [US]
en prostration
APICULTURA. Lloc on hi ha ruscs.
Estat de l'animal sense
FISIOPATOLOGIA.
forces provocat per un estat morbós.
abeller -a m i f
veg. apicultor -a m i f
abegot m
veg. abellot m
abellera f
veg. abellar m
abell m
veg. colònia f

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 1


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
abellot m
sin. compl. abegot m; vagarro m RAMADERIA. Donar de beure al bestiar o
l'aviram.
es abejón; zángano
fr faux bourdon
en drone abeuratge m
veg. abeurall m
APICULTURA. Abella mascle.

abiotròfia f
abeurador m
es abiotrofia
es bebedero fr abiotrophie
fr abreuvoir en abiotrophy
en drinker
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
RAMADERIA. Recipient o mecanisme disposat Degeneració progressiva i prematura dels
per a donar aigua al bestiar o l'aviram de teixits o dels òrgans, especialment del
manera individual, ja que només hi pot sistema nerviós, que provoca la pèrdua
beure un sol animal cada vegada. parcial o total de la seva funcionalitat.

abeuradora f ablació f

es abrevadero es ablación
fr abreuvoir fr ablation
en drinker en ablation

RAMADERIA. Recipient o mecanisme disposat CLÍNICA. Operació quirúrgica consistent a


per a donar aigua al bestiar o l'aviram de seccionar i llevar del cos d'un animal una
manera col·lectiva, ja que hi pot beure més zona de teixit, generalment malalta.
d'un animal alhora.

ablèpsia f
abeurall m sin. compl. ceguesa f; ceguetat f
sin. compl. abeuratge m
es ablepsia; ceguera
es brebaje fr cécité
fr barbottage; soupe en ablepsia; blindness
en brew
FISIOPATOLOGIA. Manca o pèrdua del sentit
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ.Aliment obtingut de la vista.
d'una barreja molt clara de cereals i aigua,
que se subministra al bestiar i l'aviram.
abortiu m

abeurar v tr es abortivo
fr abortif
es abrevar en abortifacient; abortive
fr abreuver
en water, to CLÍNICA. Fàrmac o agent que provoca

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 2


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
l'avortament. que absorbeix els líquids purulents.

abrasió f abstergent m
sin. compl. abstersiu m
es abrasión
fr abrasion es abstergente
en abrasion fr abstergent
en abstergent
TRAUMATISMES. Ferida produïda a la pell, a
les membranes mucoses o al tegument per CLÍNICA. Fàrmac o agent que neteja de
fricció o raspament. matèries viscoses i purulentes les
superfícies orgàniques.

abrusar v tr
abstersiu m
es quemar veg. abstergent m
fr brûler
en burn, to
acabat m
RAMADERIA. Sotmetre el casc d'un equí a
l'acció de la ferradura al roig quan es ferra es acabado
en calent. fr finition
en finishing

abscés m INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Fase de la carnització


sin. apostema m consistent a extreure els greixos de la
canal perquè presenti un aspecte més
es absceso; apostema homogeni.
fr abcès; apostème
en abscess; apostasis
acalàsia f
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Acumulació localitzada de pus que es es acalasia
forma en un teixit . fr achalasie
en achalasia

abscés podal m FISIOPATOLOGIA. Absència de relaxació dels


veg. necrosi infecciosa bulbar ovina f esfínters de l'aparell digestiu, que en
dificulta el funcionament.

absorbent m Nota: S'aplica, especialment, al càrdies o


esfínter esofàgic inferior.
es absorbente
fr absorbant
en absorbent acàmpsia f
veg. anquilosi f
CLÍNICA. Fàrmac o agent que absorbeix.

Nota: Per exemple, la magnèsia, que absorbeix o Acanthocephala


neutralitza els àcids de l'estómac quan hi ha
hagut una secreció excessiva, o el cotó hidròfil,

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 3


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
PARASITOLOGIA. Fílum d'helmints paràsits, de
forma cilíndrica i amb una trompa a
l'extrem anterior proveïda de ganxos àcar m
mitjançant la qual s'ancoren a la mucosa
intestinal de l'hoste, que presenten sexes es acárido; ácaro
separats i cicle indirecte, es localitzen -en fr acare; acarien
l'estadi adult- a l'aparell digestiu de peixos, en mite
ocells i alguns mamífers, són agents de
diferents acantocefalosis i es transmeten PARASITOLOGIA. Individu de l'ordre Acarina.
per la ingestió de diversos artròpodes, tant
insectes com petits crustacis, que actuen Nota: Sovint aquesta denominació s'aplica
com a hostes intermediaris. únicament als individus dels subordres
Astigmata, Mesostigmata i Prostigmata.
Nota: Alguns gèneres importants d'aquest fílum
són Macracanthorhynchus, Filicollis i
Polymorphus, i els seus individus reben el nom Acarapis
d'acantocèfals.
PARASITOLOGIA. Gènere d'àcars paràsits del
subordre Prostigmata.
acantocèfal m
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
es acantocéfalo és Acarapis woodi (localitzada a l'aparell
fr acanthocéphale respiratori de les abelles i agent d'acarapisosi).
en acanthocephalan; thorn-headed worm;
thorny-headed worm
acarapisosi f
Individu del fílum
PARASITOLOGIA. sin. compl. acariosi de les abelles f
Acanthocephala.
es acarapisosis; acariosis de las abejas
fr acarapisose; acariose des abeilles
acantocefalosi f en acarapisosis; acariosis of bees

es acantocefalosis MALALTIES PARASITÀRIES. Acariosi que afecta


fr acanthocéphalose les abelles, causada per Acarapis woodi i
en acanthocephalosis caracteritzada per una alteració del vol.

MALALTIES PARASITÀRIES. Helmintosi causada Nota: És una malaltia de declaració obligatòria


per acantocèfals i caracteritzada per una segons l'OIE.
síndrome d'enteritis.

acaricida m
acantosi f
es acaricida
es acantosis fr acaricide
fr acanthose en acaricide
en acanthosis
CLÍNICA. Fàrmac o agent que destrueix els
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. àcars.
Augment del gruix de l'estrat espinós de
l'epidermis a causa de l'augment del
nombre de capes cel·lulars o d'una Acarina
hipertròfia de les cèl·lules.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 4


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
PARASITOLOGIA. Ordre d'aràcnids
caracteritzat per no tenir el cos dividit en es ácido desoxirribonucleico; ADN; DNA
zones diferenciades com la resta fr acide désoxyribonucléique; ADN; DNA
d'aràcnids, per la seva mida generalment en deoxyribonucleic acid;
petita i per tenir quatre parells de potes en desoxyribonucleic acid; DNA; DNA
l'estadi adult.
GENÈTICA. Àcid nucleic constituït per
Nota: Aquest ordre comprèn els subordres nucleòtids de desoxiribosa, àcid fosfòric i
Astigmata, Mesostigmata, Prostigmata i les bases nitrogenades adenina, citosina,
Metastigmata, i els seus individus reben el nom guanina i timina, que es troba
d'àcars, excepte els del subordre Metastigmata
fonamentalment en el nucli, en els
que sovint no reben aquest nom. És l'únic ordre
d'aràcnids amb espècies paràsites, agents de
mitocondris i en els cloroplasts, i que
diferents acariosis i ixodidosis. constitueix la base molecular de la
informació genètica.

acariosi f
àcid fòlic m
es acariosis sin. compl. folacina f
fr acariose
en acariosis es ácido fólico; folacina
fr acide folique; folacine
MALALTIES PARASITÀRIES. Malaltia parasitària en folacin; folic acid
causada per àcars.
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Vitamina
hidrosoluble del complex B que els animals
acariosi de les abelles f obtenen de la majoria d'aliments, i els
veg. acarapisosi f remugants, de la síntesi microbiana de
l'aparell digestiu, i que intervé
principalment en reaccions de metilació, en
accés m l'hematopoesi, en la inactivació de
micotoxines i en l'activació de la resposta
immunitària.
es acceso
fr accès
Nota: Se subministra als animals de manera
en access sintètica en forma de monoglutanat d'àcid fòlic.

Conjunt de fenòmens
FISIOPATOLOGIA.
morbosos que sobrevenen o cessen més o
àcid gras essencial m
menys sobtadament i que es repeteixen
sovint amb una certa regularitat.
es ácido graso esencial
fr acide gras essentiel; acide gras
indispensable
acetonèmia f en essential fatty acid
veg. cetosi f
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Substància
constituent de diversos grups de lípids,
àcid ascòrbic m imprescindible per al desenvolupament
veg. vitamina C f correcte de l'organisme animal, que cal
subministrar-li amb l'alimentació perquè no
la pot sintetitzar.
àcid desoxiribonucleic m
sigla ADN m; DNA m Nota: Els àcids grassos essencials són l'àcid

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 5


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
araquidònic, l'àcid linoleic i l'àcid linolènic, tots
tres insaturats. Nota: Se subministra als animals de manera
sintètica en forma de pantotenat de calci.

àcid nicotínic m
sin. compl. niacina f; vitamina PP f àcid ribonucleic m
sigla ARN m; RNA m
es ácido nicotínico; niacina; vitamina PP
fr acide nicotinique; niacine; vitamine PP es ácido ribonucleico; ARN; RNA
en niacin; nicotinic acid; vitamin PP fr acide ribonucléique; ARN; RNA
en ribonucleic acid; RNA; RNA
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Vitamina
hidrosoluble del complex B que els animals GENÈTICA. Àcid nucleic constituït per
obtenen principalment dels solubles de nucleòtids de ribosa, àcid fosfòric i les
destil·leria i el segó de blat, i els remugants bases nitrogenades adenina, citosina,
i els equins, de la síntesi microbiana de guanina i uracil, que es troba
l'aparell digestiu, i que és necessària per al fonamentalment en el nucli, en els
funcionament correcte del metabolisme ribosomes, en els mitoribosomes i en els
dels lípids, els glúcids i les proteïnes. plastoribosomes.

Nota: Se subministra als animals de manera Nota: Els tres tipus d'àcid ribonucleic són: RNA
sintètica en forma de niacina sintètica o d'àcid missatger, RNA ribosòmic i RNA de
nicotínic sintètic. transferència.

àcid nucleic m acidificant m

es ácido nucleico es acidificante


fr acide nucléique fr acidifiant
en nucleic acid en acidifier

GENÈTICA. Macromolècula formada per NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Additiu alimentari


nucleòtids responsable de que s'afegeix al pinso per a acidificar
l'emmagatzematge i de la transferència de l'estómac i l'intestí, i afavorir així la
la informació genètica. digestió en els animals deslletats
precoçment.

àcid pantotènic m
sin. compl. nicotinamida f acidosi f

es ácido pantoténico; nicotinamida es acidosis


fr acide pantothénique; nicotinamide fr acidose
en nicotinamide; panatothenic acid en acidosis

NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Vitamina FISIOPATOLOGIA. Alteració de l'equilibri


hidrosoluble del complex B que els animals acidobàsic de l'organisme produïda per
obtenen principalment de les lleguminoses l'acumulació d'àcids o per l'exhauriment de
i dels subproductes de cereals i làctics, i la reserva alcalina a la sang i als teixits,
els remugants, de la síntesi microbiana de caracteritzada per una disminució del pH.
l'aparell digestiu, i que és necessària
perquè el metabolisme utilitzi eficientment
l'energia. acidosi aguda del contingut

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 6


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
reticuloabdominal f
veg. acidosi làctica f acidosi respiratòria f

es acidosis respiratoria
acidosi crònica latent del contingut fr acidose respiratoire
reticuloabdominal f en respiratory acidosis

es acidosis crónica latente del contenido FISIOPATOLOGIA. Acidosi produïda per una
reticuloabdominal retenció de diòxid de carboni a la sang
causada per hipoventilació.
FISIOPATOLOGIA.Acidosi ruminal produïda
per una acumulació excessiva i sostinguda
d'àcids grassos volàtils al rumen. acidosi ruminal f

es acidosis ruminal
acidosi làctica f fr acidose ruminale
en ruminal acidosis
es acidosis láctica
fr acidose lactique FISIOPATOLOGIA. Acidosi produïda per una
en lactic acidosis disminució del pH ruminal causada per un
trastorn del metabolisme.
Acidosi produïda per una
FISIOPATOLOGIA.
acumulació d'àcid làctic a la sang causada Nota: Els dos tipus principals són l'acidosi
crònica latent del contingut reticuloabdominal i
per un metabolisme anaerobi.
l'acidosi làctica (o acidosi aguda del contingut
reticuloabdominal).

acidosi làctica f
sin. compl. acidosi aguda del contingut acidulant m
reticuloabdominal f
es acidulante
es acidosis aguda del contenido fr acidulant
reticuloabdominal; acidosis láctica en acidifier; acidulant; acidulent
fr acidose lactique
en lactic acidosis; ruminal lactic acidosis BROMATOLOGIA. Additiu alimentari que
incrementa l'acidesa d'un aliment o li dóna
FISIOPATOLOGIA.Acidosi ruminal produïda un sabor àcid.
per una acumulació d'àcid làctic al rumen,
a causa d'una sobrealimentació de
carbohidrats que fermenten fàcilment.
acinèsia f

es acinesia
acidosi metabòlica f fr acinésie; akinésie
en akinesia
es acidosis metabólica
fr acidose métabolique FISIOPATOLOGIA. Manca o disminució de la
en metabolic acidosis funció motora.

FISIOPATOLOGIA.Acidosi produïda per una


acumulació de cetoàcids a la sang causada
acme f
per un trastorn del metabolisme.
sin. compl. fastigi m

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 7


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es acmé; fastigio; fastigium acraturesi f
fr acmé; fastigium
en acme; fastigium es acraturesis
fr acraturèse
FISIOPATOLOGIA. Període crític, de màxima en acraturesis
intensitat, d'una malaltia o d'un accés de
febre. FISIOPATOLOGIA. Dificultat de la micció per
atonia de la bufeta o per obstrucció de la
uretra.
acne f

es acné acropàquia f
fr acné
en acne es acropaquia
fr acropachie
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. en acropachia; acropachy
Dermatosi pustular o papulosa
caracteritzada per fol·licles pilosos dilatats FISIOPATOLOGIA. Osteoartropatia hipertròfica
i hiperqueratòtics, aparició de furóncols i de les quatre extremitats, que afecta
inflamació al voltant dels fol·licles. principalment els gossos, localitzada a les
falanges i a les epífisis terminals dels ossos
llargs, i associada sobretot amb un
acoblament m neoplasma intratoràcic o, de vegades,
sin. còpula f; copulació f intraabdominal.

es acoplamiento; cópula; copulación


fr accouplement; copulation acrosoma m
en copulation; coupling; mating
es acrosoma
Unió dels
FISIOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ.
fr acrosome
òrgans sexuals de dos animals. en acrosome

FISIOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ. Estructura


acòlia f membranosa que es troba en la part
anterior del cap de l'espermatozoide,
es acolia embolcallant parcialment el nucli, que
fr acholie conté, entre d'altres, l'enzim hidrolític que
en acholia facilita la penetració de l'òvul.

FISIOPATOLOGIA. Disminució o supressió de la


secreció biliar. acta f

es acta
acondroplàsia f fr certificat
veg. condrodisplàsia f en certificate

INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Document estès per


acorador m un veterinari o per un inspector oficials on
veg. escorxador m es recullen els resultats d'una actuació o
d'un control veterinari.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 8


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
ACTH f
veg. corticotropina f
acta d'immobilització f

es acta de inmobilización actinobacil·losi f


fr certificat d'immobilisation
es actinobacilosis
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Acta estesa per un fr actinobacillose
veterinari oficial que ordena la en actinobacillosis
immobilització d'una partida i que explicita
tots els aspectes d'interès tècnic o amb MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana
transcendència jurídica que se'n deriven. infecciosa que afecta els cavalls, les
vaques i les ovelles, causada per diverses
espècies del gènere Actinobacillus
acta d'inspecció f (Actinobacillus lignieresii i Actinobacillus
equuli) i caracteritzada per l'aparició de
es acta de inspección granulomes i proliferacions conjuntives als
fr certificat d'inspection teixits tous de la pell, a la hipodermis i als
en certificate of inspection òrgans interns.

INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Acta estesa per un


veterinari oficial que deixa constància de Actinobacillus
les actuacions fetes durant una inspecció.
BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens
per als animals, amb forma de bacil o de
acta de compareixença f coc i disposició aïllada o en parelles,
gramnegatius, immòbils i anaerobis
es acta de comparecencia facultatius.
fr certificat de présence
en appearance Nota: Les espècies més importants d'aquest
gènere són Actinobacillus equuli (agent
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Acta estesa per un d'actinobacil·losi en els cavalls, principalment
els poltres), Actinobacillus lignieresii (agent
veterinari oficial a requeriment d'una
d'actinobacil·losi en les vaques i les ovelles) i
persona interessada per deixar constància Actinobacillus pleuropneumoniae (agent de la
d'algun fet que pot tenir transcendència pleuropneumònia porcina).
jurídica.

actinomicosi f
acta de sinistre f
es actinomicosis
es acta de siniestro fr actinomycose
fr certificat d'abattage en actinomycosis; lumpy jaw
en certificate of slaughter
MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Acta estesa per un que afecta les vaques, els porcs i una gran
veterinari oficial que constata que s'ha varietat d'animals domèstics, causada per
efectuat el sacrifici obligatori d'uns animals Actinomyces bovis i caracteritzada per una
com a conseqüència d'un sanejament osteomielitis dels ossos del cap,
ramader. especialment de la mandíbula, que també
pot presentar un procés inflamatori
granulomatós supuratiu.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 9


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
Nota: És una zoonosi. es actividad de agua
fr activité de l'eau
en activity of water; water activity
actinomicosi pulmonar canina f
BROMATOLOGIA. Relació entre la pressió de
es actinomicosis pulmonar canina vapor d'aigua d'un aliment i la de l'aigua
fr actinomycose pulmonaire canine pura, que indica la quantitat d'aigua de què
en canine pulmonary actinomycosis disposen els microorganismes per dur a
terme les seves funcions metabòliques.
MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana
que afecta els gossos, causada per
Actinomyces viscosus i caracteritzada per Acuaria
una pleuritis crònica i granulomatosa i, en
algunes ocasions, per lesions subcutànies. PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes
paràsits de l'ordre Spirurida, de cicle
indirecte, localitzats -en l'estadi adult- a la
Actinomyces part anterior de l'aparell digestiu dels
ocells, preferentment al proventricle i al
BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens pedrer, transmesos per la ingestió de
per als animals, amb forma de bacil recte o diversos insectes que actuen com a hostes
lleugerament corbat, que pot formar intermediaris, i agents d'espiruridosi
filaments fins ramificats, grampositius, gastrointestinal.
immòbils i anaerobis estrictes o facultatius.

Nota: Les espècies més importants d'aquest acumulació f


gènere són Actinomyces bovis (agent
d'actinomicosi en les vaques) i Actinomyces
es acumulación
viscosus (agent de l'actinomicosi pulmonar
canina).
fr accumulation
en accumulation

CLÍNICA. Augment progressiu dels nivells


actitud f
d'un fàrmac en l'organisme.
es actitud
Nota: Normalment es produeix quan el ritme
fr attitude amb què s'administra un fàrmac supera el seu
en attitude ritme de metabolisme o d'eliminació.

CLÍNICA. Disposició del cos d'un animal.


acupuntura f
activitat f es acupuntura
fr acuponcture; acupuncture
es actividad en acupuncture
fr activité
en activity CLÍNICA. Mètode terapèutic d'origen xinès
consistent a introduir, a diferents
Propietat que tenen els
CLÍNICA. profunditats, agulles en determinats punts
medicaments de produir un efecte. del cos d'un animal, per a alleujar trastorns
dolorosos o per a induir l'anestèsia
quirúrgica.
activitat d'aigua f

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 10


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en ovine pulmonary adenomatosis
additiu alimentari m
MALALTIES VÍRIQUES.Malaltia vírica
es aditivo alimentario contagiosa que afecta les ovelles i les
fr additif alimentaire cabres, causada per un virus de la família
en food additive Herpesviridae i caracteritzada per la
formació de nòduls adenomatosos al
BROMATOLOGIA. Substància natural o parènquima pulmonar.
sintètica sense poder nutritiu que s'afegeix
a un aliment, en qualsevol fase de la seva Nota: És una malatia de declaració obligatòria
elaboració, per tal de modificar-ne o segons l'OIE.
millorar-ne determinades característiques,
d'assegurar-ne la conservació o de millorar-
ne l'adaptació a l'ús final sense que en Adenoviridae
variïn la composició i les qualitats bàsiques
ni tampoc el valor nutritiu. VIROLOGIA. Família de virus amb DNA
bicatenari, de simetria icosaèdrica i forma
isomètrica, amb un diàmetre de 70 a 90
adenohipòfisi f nm, resistents a l'èter, sense embolcall i
amb els capsòmers dels vèrtex amb una o
es adenohipófisis dues fibres de longitud diferent, que inclou
fr adénohypophyse els gèneres Mastadenovirus i
en adenohypophysis Aviadenovirus.

ENDOCRINOLOGIA. Lòbul anterior de la


hipòfisi, molt important en el control de la ADH f
funció de les glàndules endocrines veg. vasopressina f
perifèriques, que conté diferents tipus de
cèl·lules secretores d'hormones.
adherència f
Nota: Moltes de les hormones secretades per
l'adenohipòfisi tenen funcions reguladores es adherencia
d'altres glàndules endocrines. Les diferents fr adhérence
cèl·lules de l'adenohipòfisi secreten hormones en adhesion
com ara la corticotropina, les gonadotrofines, la
somatotropina, la tirotropina i la prolactina.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.Brida
entre dos òrgans o superfícies formada per
fibrina.
adenomatosi f

es adenomatosis
adhesiu m
fr adénomatose
en adenomatosis
es adhesivo
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. fr adhésif
Hiperplàsia del teixit glandular. en adhesive

CLÍNICA. Element emprat per a unir els llavis

adenomatosi pulmonar ovina f d'una ferida, fixar una cura, fixar petits
fragments ossis o fracturats, o preservar
es adenomatosis pulmonar ovina les superfícies corporals del frec
fr adénomatose pulmonaire ovine d'elements externs.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 11


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en adjuvant

adinàmia f IMMUNOLOGIA. Substància que, administrada


conjuntament amb un antigen, amplifica de
es adinamia forma inespecífica la resposta immunitària
fr adynamie contra aquest antigen.
en adynamia

FISIOPATOLOGIA. Manca o disminució de la ADN m


potència vital normal, manifestada per una veg. àcid desoxiribonucleic m
marcada feblesa muscular.

adobar v tr
adiposi f
sin. obesitat f es adobar
fr mariner
es adiposis; obesidad en pickle, to
fr adipose; obésité
en adiposis; obesity BROMATOLOGIA. Sotmetre un aliment a
l'acció d'un ingredient o conjunt
FISIOPATOLOGIA.Acumulació excessiva i d'ingredients, generalment sal, oli, vinagre
general de greix al cos. i espècies, per donar-li un aspecte i un
sabor característics i augmentar-ne el
temps de conservació.
adipositat f

es adiposidad adondar v tr
fr adiposité veg. domar v tr
en adiposity

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. adopció f


Increment de teixit adipós en les reserves
grasses normals de l'organisme, causat per es adopción
una aportació excessiva d'energia en la fr adoption
dieta. en fostering

ETOLOGIA. Procés pel qual una femella


adjuvant m accepta i té cura d'una cria que no ha
parit.
es adyuvante
fr adjuvant
en adjuvant adrenalina f
sin. compl. epinefrina f
Fàrmac o agent que augmenta o
CLÍNICA.
modifica l'acció d'un altre fàrmac o agent. es adrenalina; epinefrina
fr adrénaline; épinéphrine
en adrenalin; epinephrine
adjuvant m
ENDOCRINOLOGIA. Hormona de naturalesa
es adyuvante hidrofílica o derivada de la tirosina, del
fr adjuvant grup de les catecolamines, secretada per la

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 12


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
medul·la suprarenal, i que actua a través de dirofilariosi en els gossos, d'encefalitis
de l'activació dels receptors adrenèrgics japonesa, de diferents encefalomielitis en
alfa i beta i té efectes metabòlics sobre els equins, de febre de la vall del Rift, de
lípids i glúcids, i també efectes cardíacs i mixomatosi, de plasmodiosi, de setariosi
vasculars. en els equins i de verola aviària.

Nota: La secreció d'aquesta hormona provoca


broncodilatació, midriasi i piloerecció, i Aelurostrongylus
disminueix l'activitat gastrointestinal. Tots
aquests mecanismes s'activen en situacions
PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes
d'emergència, com ara fred, inanició, por o
traumatismes. paràsits de la superfamília
Metastrongyloidea.

Nota: L'espècie més important d'aquest gènere


adrenèrgic m
és Aelurostrongylus abstrusus (de cicle
sin. compl. simpaticomimètic m indirecte, localitzada -en l'estadi adult- als
alvèols i bronquíols dels pulmons dels gats,
es adrenérgico; simpaticomimético; transmesa per la ingestió de diversos
simpatomimético gastròpodes que actuen com a hostes
fr adrénergique; sympathicomimétique intermediaris, i agent de metastrongiloïdosi).
en adrenergic; sympathomimetic

CLÍNICA. Fàrmac o agent que imita l'acció aerobi estricte m


del sistema nerviós simpàtic. sin. aerobi obligat m

es aerobio obligado
adrenolític m fr aérobie obligatoire; aérobie strict
veg. antiadrenèrgic m en obligate aerobe; strict aerobe

BACTERIOLOGIA.Organisme que només pot


ADS f viure en presència d'oxigen lliure.
veg. Agrupació de Defensa Sanitària f

aerobi obligat m
adulteració f sin. aerobi estricte m

es adulteración
fr adultération; falsification aerocòlia f
en adulteration
es aerocolia
BROMATOLOGIA. Alteració intencionada de la fr aérocolie
puresa d'un aliment mitjançant l'addició de en aerocolia
substàncies estranyes, habitualment
nocives o de baixa qualitat. FISIOPATOLOGIA. Distensió del còlon per
l'acumulació de gasos.

Aedes
afaitada f
PARASITOLOGIA.Gènere de dípters sin. rasura f
nematòcers de la família Culicidae, paràsits
hematòfags de mamífers i ocells, algunes es afeitado; rasurado
espècies del qual són agents transmissors fr rasage

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 13


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en shaving afta f

CLÍNICA.Operació consistent a passar una es afta


raor o una màquina d'afaitar per la fr aphte
superfície del cos d'un animal per tallar-li el en aphtha
pèl arran de pell.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Vesícula que es forma en la mucosa bucal i
afecció f les extremitats de vaques, ovelles, cabres i
porcs, generalment causada per un virus.
es afección
fr affection
en affection aftosi f

FISIOPATOLOGIA.Alteració morbosa d'algun es aftosis


element o d'alguna funció de l'organisme. fr aphtose
en apthosis

aflaquiment m FISIOPATOLOGIA. Erupció d'aftes.


sin. amagriment m

es delgadez; enflaquecimiento; magrez agalàctia f


fr amaigrissement; maigreur veg. agalàxia f
en leanness

FISIOPATOLOGIA. Disminució del pes corporal agalàctic m


per la pèrdua generalitzada de greix i
d'altres teixits. es agaláctico
fr agalactique
en antigalactic
afonia f
CLÍNICA. Fàrmac o agent que inhibeix la
es afonía secreció de llet.
fr aphonie
en aphonia
agalàxia f
FISIOPATOLOGIA. Manca o disminució de la sin. compl. agalàctia f
veu.
es agalactia; agalaxia
fr agalactie; agalaxie
afrontament m en agalactia

es encaramiento FISIOPATOLOGIA. Manca de secreció de llet.


fr affrontement
en approximation
agalàxia contagiosa f
CLÍNICA. Acció d'apropar els llavis d'una
ferida o incisió per afavorir-ne la es agalaxia contagiosa
cicatrització o fer-hi una sutura. fr agalaxie contagieuse
en contagious agalactia

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 14


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana l'embrió.
contagiosa que afecta les ovelles i les
cabres, causada per diverses espècies del
gènere Mycoplasma (Mycoplasma agenèsic -a adj
agalactiae, Mycoplasma capricolum i veg. estèril adj
Mycoplasma mycoides subsp. mycoides) i
caracteritzada per inflamacions localitzades
a les articulacions, als ulls i a les mamelles. agent m
Nota: És una malaltia de declaració obligatòria es agente
segons l'OIE.
fr agent
en agent

agallir v tr CLÍNICA. Qualsevol substància o fet capaç


de produir un efecte químic, físic o biològic
es gallear en l'organisme.
fr côcher [le coq]

RAMADERIA. Caponar, el gall, la gallina. agent certificador -a m i f

es agente certificador
agambar v tr fr agent certificateur

es criar INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Veterinari habilitat


fr élever per a signar els certificats o els documents
d'acompanyament d'una partida exigits per
RAMADERIA. Aconseguir criar un animal amb la normativa.
èxit.

agent de càrrega m
agar-agar m
es agente de carga
es agar-agar fr agent de remplissage
fr agar-agar en bulking agent; filler
en agar-agar
BROMATOLOGIA. Additiu alimentari que
BACTERIOLOGIA. Polisacàrid mucilaginós augmenta el volum d'un aliment sense
extret de membranes d'algues roges que incrementar, de manera significativa, el
s'utilitza com a agent solidificant en els seu valor energètic.
medis de cultiu.

agent de cobriment m
agènesi f
es agente de recubrimiento
es agenesia; agénesis fr agent d'enrobage
fr agénésie en coating agent
en agenesis
BROMATOLOGIA. Additiu alimentari que
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
s'aplica a la superfície exterior d'un
Manca congènita d'un òrgan o d'una part
aliment per donar-li un aspecte brillant o
del cos a causa de l'absència o de la
revestir-lo d'una capa protectora.
manca de maduració del seu primordi en

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 15


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
agent de suport m aglutinina f

es agente de soporte es aglutinina


fr agent de support fr agglutinine
en agglutinin
BROMATOLOGIA. Additiu alimentari utilitzat
per a dissoldre, diluir, dispersar o modificar IMMUNOLOGIA. Anticòs que actua davant
físicament un altre additiu alimentari per tal determinats antígens de la superfície
de facilitar-ne el maneig, l'aplicació o l'ús cel·lular o amb partícules i en provoca
sense alterar-ne la funció ni tenir cap l'aglutinació.
efecte sobre el producte on s'aplica.

aglutinogen m
agíria f
sin. lissencefàlia f es aglutinógeno
fr agglutinogène
es agiria; lisencefalia en agglutinogen
fr lissencéphalie
en agyria; lissencephaly IMMUNOLOGIA. Antigen que estimula
l'aglutinació amb un anticòs.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Malfomació caracteritzada per un cervell
anormalment petit i amb l'escorça llisa a agnàtia f
causa del desenvolupament anormal de les
circumvolucions. es agnacia; agnatia
fr agnathie
en agnathia
aglà f
veg. gla f ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Absència congènita de mandíbula.

aglanar v tr
agomfiasi f
es bellotear
es agonfiasis; agonfosis
RAMADERIA. Menar el bestiar porcí a fr agomphose
pasturar glans. en agomphiasis

FISIOPATOLOGIA. Fluixedat de les dents dins


aglomerant m els alvèols.

es aglomerante
fr liant agonia f
en agglomerant; binder
es agonía
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Additiu alimentari fr agonie
que s'afegeix al pinso per facilitar-ne la en agony
granulació i millorar-ne la cohesió, la
fermesa i la consistència. FISIOPATOLOGIA. Període de transició entre la

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 16


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
vida i la mort que apareix a la fase final
d'una malaltia i que es caracteritza per es agresividad intrasexual
l'extinció gradual de les funcions vitals. fr agressivité intrasexuelle
en intrasexual aggression

agonista m ETOLOGIA. Agressivitat que manifesta un


animal espontàniament en resposta a la
es agonista presència d'individus de la mateixa espècie
fr agoniste i del mateix sexe.
en agonist
Nota: En la majoria d'espècies, l'agressivitat
CLÍNICA.Fàrmac o agent que en contacte intrasexual és més freqüent en mascles que en
femelles.
amb un receptor indueix en aquest un
canvi que comporta una resposta
biològica.
agressivitat maternal f

agostejar v intr es agresividad maternal


fr agressivité maternelle
en maternal aggression
es agostar
fr aoûter
ETOLOGIA. Agressivitat que manifesta un
animal en resposta a un estímul que
RAMADERIA. Rostollar el bestiar al mes
suposadament amenaça les seves cries.
d'agost.
Nota: En la gossa, a vegades es manifesta en la
pseudogestació, fins i tot en absència de cries.
agranar v tr

RAMADERIA. Nodrir un animal amb gra. agressivitat per competitivitat f


veg. agressivitat per dominància f

agressivitat f
agressivitat per dominància f
es agresión; agresividad sin. compl. agressivitat per competitivitat f
fr agression; agressivité
en aggression es agresividad por competitividad;
agresividad por dominancia
ETOLOGIA. Conducta que consisteix en una
fr agressivité par dominance
acció perjudicial dirigida directament contra en dominance agression
un o més individus, que l'animal pot
manifestar amb expressions vocals, ETOLOGIA. Agressivitat que manifesta un
positures del cos o expressions facials. animal per afirmar el seu domini sobre un
altre animal o sobre l'home, especialment
Nota: L'agressivitat pot tenir una causa orgànica
quan dos animals intenten accedir al
o bé causes no orgàniques, com ara
l'agressivitat maternal, l'agressivitat intrasexual, mateix espai o recurs alhora, o quan
l'agressivitat per dominància, l'agressivitat per intenten establir una relació de dominància-
por, l'agressivitat redirigida o l'agressivitat subordinació.
territorial.
Nota: L'agressivitat per dominància es manifesta
amb una lluita pel menjar, una resistència a les
mesures de control, etc.
agressivitat intrasexual f

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 17


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
Durícia que es forma a la part superior i
posterior del segon os de la sofraja
agressivitat per por f d'alguns animals, especialment dels
cavalls.
es agresividad por miedo
fr agressivité défensive
en defensive aggression; fear-induced Agrupació de Defensa Sanitària f
aggression sigla ADS f

ETOLOGIA. Agressivitat que manifesta un es Agrupación de Defensa Sanitaria; ADS


animal com a resposta a estímuls que li fr Groupement de Défense Sanitaire; GDS
suposen una amenaça, especialment quan
no pot fugir. INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Associació de
ramaders d'un o més municipis,
promoguda per les autoritats sanitàries,
agressivitat redirigida f que té com a objectiu principal eradicar
algunes de les malalties del bestiar.
es agresividad redirigida
fr agressivité rédirigée
en redirected aggression agullada elèctrica f

ETOLOGIA. Agressivitat que manifesta un es aguijón eléctrico


animal quan l'estímul responsable fr aiguillon électrique
d'aquesta agressivitat no li és accessible, i en electric cattle goad
que consisteix a dirigir l'agressió cap a un
objectiu alternatiu. RAMADERIA. Bastó llarg acabat en una punta
metàl·lica connectada a una pila que s'usa
per a picar els animals i fer que, mitjançant
agressivitat territorial f una petita descàrrega elèctrica, s'alcin o es
desplacin cap a una direcció determinada.
es agresividad territorial
fr agressivité territoriale
en territorial aggression agut -uda adj

ETOLOGIA. Agressivitat que manifesta un es agudo


animal quan un individu de la mateixa fr aigu
espècie envaeix la seva àrea d'ocupació o en acute
la del seu grup.
FISIOPATOLOGIA. Dit del procés o la malaltia
Nota: En general, l'agressivitat territorial es caracteritzat per una aparició sobtada, un
dirigeix cap a individus de la mateixa espècie, curs evolutiu molt ràpid i símptomes
però en els gossos, i ocasionalment en els gats, intensos.
es pot dirigir cap a les persones.

aigua f
agrió m
es agua
es agrión; higroma del corvejón
fr eau
fr râpes
en water
en capped hock

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Principi immediat

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 18


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
inorgànic imprescindible per al es aireador de estiércol líquido; aireador de
desenvolupament correcte de l'organisme purín
animal, que n'és el component majoritari i fr aérateur de lisier
el vehicle d'assimilació de la resta de en slurry aerator
nutrients.
RAMADERIA. Aparell emprat per a introduir
oxigen als purins d'una granja a fi
aigüerol m d'estimular-hi la proliferació de
microorganismes per accelerar-ne la
es aguaza fermentació.

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


Hidroartrosi localitzada a les potes del aixafada f
bestiar, consistent en petits tumors tous,
plens de líquid serós. es aplastamiento
fr aplatissage
en crushing
aïllament m
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Operació mecànica
es aislamiento que consisteix a esclafar el gra, sense
fr isolement arribar-lo a polvoritzar ni pastar, per
en isolation afavorir-ne l'aprofitament nutritiu i la
digestibilitat.
EPIDEMIOLOGIA. Acció i efecte de mantenir
separat un animal infectat d'altres animals
durant el període contagiós de la malaltia aixafadora f
que pateix, per tal d'evitar-ne el contagi.
es aplastadora
fr aplatisseur
aïnada f en crusher
veg. renill m
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Màquina que
s'utilitza per a sotmetre els aliments a
aireig m l'operació d'aixafada.

es oreo
fr aération ajocar-se v pron
en ventilation
es recogerse
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Fase de la carnització fr jucher
consistent a deixar reposar la carn durant en go to roost, to
unes hores a temperatura ambient en un
lloc ventilat i fresc perquè perdi la seva RAMADERIA. Retirar-se l'aviram a dormir.
calor natural i s'assequi superficialment,
fins que desapareix la tensió muscular i la
carn esdevé apta per a tractaments ajovar v tr
posteriors. veg. aregar v tr

airejador de purins m ajudant -a d'inspecció m i f


veg. assistent -a d'inspecció m i f

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 19


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
floració per tal d'obtenir-hi un
emmagatzematge immediat de la mel o un
alatzà -ana adj increment del volum de posta.

es alazán
fr alezan alcalosi f
en chestnut
es alcalosis
COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge fr alcalose
dels equins que és vermellós, molt en alkalosis
semblant al color de la canyella, amb les
extremitats, la crina i la cua del mateix FISIOPATOLOGIA. Alteració de l'equilibri
color però més clares o més fosques que la acidobàsic de l'organisme, produïda per
resta del cos. l'acumulació de bases o per la pèrdua
d'àcids sense una pèrdua equiparable de
bases als fluids corporals, caracteritzada
albí -ina adj per un augment del pH.

es albino
fr albinos alcalosi del contingut reticuloruminal f
en albino
es alcalosis del contenido
COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge o reticuloabdominal
del plomatge que és blanc perquè l'animal fr alcalose ruminale
està afectat d'albinisme. en reticulorumen alkalosis

FISIOPATOLOGIA. Alcalosi produïda per una


albinisme m indigestió per increment del pH del reticle,
el rumen i el llibret, causada per la
es albinismo formació i l'acumulació d'amoníac i
fr albinisme derivats per l'aportació excessiva de
en albinism productes nitrogenats.

MALALTIES HEREDITÀRIES. Defecte congènit i


hereditari, d'herència autosòmica recessiva alcalosi metabòlica f
i caracteritzat per l'absència total o parcial
de pigment en l'organisme, que en els galls es alcalosis metabólica
dindi provoca ceguesa; en els gossos i els fr alcalose métabolique; alcalose non
gats, sordesa; i en moltes espècies, gazeuse
fotosensibilització. en metabolic alkalosis

FISIOPATOLOGIA. Alcalosi produïda per una


alça f pèrdua no compensada d'àcids, per la
ingestió o retenció d'un excés de bases o
es alza per un exhauriment de potassi.
fr hausse; magasin à miel
en super
alcalosi respiratòria f
APICULTURA.Caixó suplementari amb
quadres proveïts de fulls de cera que se es alcalosis respiratoria
situa damunt del rusc en l'època de fr alcalose respiratoire

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 20


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en respiratory alkalosis subministra al bestiar i l'aviram, obtingut a
partir de l'alfals verd sotmès a un procés
FISIOPATOLOGIA. Alcalosi produïda per una artificial de dessecació ràpida, que conté
eliminació excessiva de diòxid de carboni, menys d'un 8 % d'humitat i permet que
amb producció d'hipocàpnia, causada per les pèrdues nutritives qualitativament i
hiperventilació. quantitativament siguin mínimes.

aldosterona f àlgia f

es aldosterona es algia
fr aldostérone fr algie
en aldosterone en algia

ENDOCRINOLOGIA. Hormona de naturalesa FISIOPATOLOGIA. Dolor d'un òrgan o d'una


esteroide del grup dels mineralocorticoides, regió que té una causa orgànica i que no
la secreció de la qual és regulada pel es correspon amb cap lesió anatòmica.
sistema renina-angiotensina, i que controla
la reabsorció de sodi i l'eliminació de Nota: Aquest terme sovint es combina amb
potassi en el túbul distal de la nefrona i en prefixos; per exemple, adenàlgia (d'una glàndula
altres epitelis. o un gangli), artràlgia (de les articulacions),
celiàlgia (de l'abdomen), enteràlgia (de l'intestí),
lumbàlgia (de la regió lumbar), miàlgia (dels
músculs), nefràlgia (dels ronyons), neuràlgia
aleró m (dels nervis), ostàlgia (dels ossos), otàlgia (de
l'orella), radiculàlgia (de les arrels nervioses),
es alón raquiàlgia (de la columna vertebral), rinàlgia (del
fr aileron nas) i telàlgia (dels mugrons).
en wing

INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Ala sencera de àlgid -a adj


l'aviram un cop plomat, destinada a
consum humà. es álgido
fr algide
en algid
aletejar v intr
FISIOPATOLOGIA. Dit del període de màxima
es aletear gravetat d'una malaltia.
fr battre des ailes
en flutter, to
algidesa f
RAMADERIA. Moure un ocell les ales, sense sin. compl. algiditat f
arribar a enlairar-se.
es algidez
fr algidité
alfals deshidratat m en algidity

es alfalfa deshidratada FISIOPATOLOGIA. Estat patològic caracteritzat


fr luzerne déshydratée per un refredament del cos amb sensació
en alfalfa meal dehydrated de fred i tendència al col·lapse.

NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Aliment que se

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 21


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
algiditat f aliment humit m
veg. algidesa f
es alimento húmedo
fr aliment humide
algues f pl en wet feed

es algas NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Aliment que se


fr algues subministra als animals de companyia, que
en seaweed no ha estat deshidratat, generalment
compost de productes d'origen animal, que
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Aliment que se es comercialitza envasat i té una llarga
subministra al bestiar i l'aviram, obtingut durada.
de la mescla d'algues marines esbandides
amb aigua dolça i assecades, de baix valor
nutritiu però que aporta vitamines i aliment potencialment perillós m
oligoelements. sin. aliment de risc m

aliment m aliment precuinat m


veg. plat precuinat m
es alimento
fr aliment; nourriture
en food alimentació f

BROMATOLOGIA. Producte natural o elaborat es alimentación


que proporciona a l'organisme l'energia, fr alimentation
les primeres matèries i els compostos en feeding
químics necessaris per al bon
funcionament dels mecanismes vitals. NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Branca de la
zootècnia que estudia els aliments i que
formula regles pràctiques per cobrir
aliment cuinat m eficaçment i econòmicament les
veg. plat cuinat m necessitats nutritives dels animals
domèstics.

aliment de risc m
sin. aliment potencialment perillós m alimentació f

es alimento de riesgo; alimento es alimentación


potencialmente peligroso fr alimentation
fr produit à risque élevé en feeding
en high risk food; high risk product
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Procés que forma
BROMATOLOGIA. Aliment on poden proliferar part de la nutrició, en el qual l'organisme
ràpidament i progressivament animal rep aliments del medi exterior.
microorganismes infecciosos o patògens.

Nota: Per exemple, carn, pastissos, amanides o alimentació ad libitum f


menjar preparat.
es alimentación a discreción; alimentación
ad libitum

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 22


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
fr alimentation ad libitum; alimentation
libre APICULTURA. Recipient que s'omple de mel,
en ad-lib feed xarop o diverses barreges dolces perquè
les abelles es puguin nodrir en les èpoques
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Sistema en què escasseja l'aliment.
d'alimentació que consisteix a deixar
menjar els animals tant com vulguin i a
tothora. alimentari -ària adj

es alimentario
alimentació proovulatòria f fr alimentaire
en alimentary
es flushing
fr flushing; suralimentation présaillie BROMATOLOGIA. Relatiu o pertanyent als
en nutritional flushing aliments i a l'alimentació.

REPRODUCCIÓ I TÈCNIQUES REPRODUCTIVES.


Tècnica reproductiva que consisteix a alimentós -osa adj
aplicar un sistema d'alimentació especial
durant la temporada d'acoblament, amb la es alimenticio; alimentoso
finalitat de concentrar l'època de parts i fr nourrissant
augmentar la prolificitat. en nourishing; nutritious

BROMATOLOGIA. Que nodreix o alimenta.


alimentació racionada f

es alimentación racionada aliret m


fr alimentation rationnée
en feed intake restriction es relincho

NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Sistema


RAMADERIA. Crit del pollí.
d'alimentació que consisteix a subministrar
el menjar als animals en quantitats
restringides un o més cops al dia. al·lel m

es alelo
alimentador m fr allèle
en allele
es alimentador
fr nourrisseur GENÈTICA. Cadascuna de les formes
en feeder alternatives d'un gen que ocupen el mateix
locus en cromosomes homòlegs i que
RAMADERIA. Mecanisme que aboca el pinso
sovint produeixen efectes diferents sobre
sobre la menjadora. un mateix caràcter.

alimentador m al·lèrgia f
es alimentador es alergia
fr cage nourrisseur fr allergie
en feeder en allergy

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 23


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es amamantar; lactar
IMMUNOLOGIA. Estat d'hipersensibilitat fr allaiter
provocat per un augment de la resposta en lactate, to; nurse, to; suckle, to
immunitària a causa de la sensibilització de
l'organisme per un antigen. RAMADERIA. Alimentar una cria amb llet.

al·lèrgia alimentària f allocar-se v pron

es alergia alimentaria es aclocar; enclocar; encloquecer;


fr allergie alimentaire encluecar
en food allergy fr couver
en sit, to
IMMUNOLOGIA. Al·lèrgia causada per la
ingestió d'un aliment. RAMADERIA. Tornar-se lloca un ocell femella.

al·lèrgia medicamentosa f al·loempelt m


sin. homoempelt m
es alergia medicamentosa
fr allergie médicamenteuse es aloinjerto; homoinjerto
en drug allergy fr allogreffe; homogreffe
en allograft; homograft
IMMUNOLOGIA. Al·lèrgia causada per
l'administració d'un medicament. CLÍNICA. Empelt que procedeix d'un animal
de la mateixa espècie que l'animal
receptor, però amb genotip diferent.
al·lergogen m

es alérgeno; alergógeno al·loidisme m


fr allergène
en allergen es aloidismo
fr alloïdisme
IMMUNOLOGIA. Substància que pot causar en alloidism
al·lèrgia o hipersensibilitat específica.
ETNOLOGIA. Relació entre el perfil de l'os
frontal d'un animal i la forma o
alletament m característiques morfològiques de les
sin. compl. lactació f; lactància f regions corporals del mateix animal.

es lactancia Nota: D'acord amb aquesta noció les races es


fr allaitement; lactation classifiquen en celoides, certoides i ortoides.
en lactation

RAMADERIA. Període de la vida d'una cria en al·lopatia f


què és alimentada bàsicament amb llet.
es alopatía
fr allopathie
alletar v tr en allopathy
sin. compl. lactar v tr
CLÍNICA. Pràctica terapèutica basada en

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 24


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
l'administració a l'animal malalt de remeis dels quals encara no tenen cap gènere
que produeixen efectes contraris als assignat.
produïts per la malaltia que pateix.

Alphavirus
al·lorítmia f
VIROLOGIA.Gènere de virus de la família
es alorritmia Togaviridae que inclou l'agent de
fr allorythmie l'encefalomielitis equina de l'est, de
en allorrythmia l'encefalomielitis equina de l'oest i de
l'encefalomielitis equina veneçolana.
FISIOPATOLOGIA. Irregularitat en el ritme del
cor o del pols, que s'esdevé a intervals
regulars. alteració f

es alteración
allunat -ada adj fr altération
en alteration
es alunado
fr aluné ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
en white spotted Modificació morfologicofuncional d'un
teixit o d'un òrgan.
COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge
dels equins que tenen una marca blanca al
front de forma semblant a la de la lluna amagriment m
quan fa el creixent. sin. aflaquiment m

alopècia f amargenar v tr

es alopecia RAMADERIA. Menar el bestiar a pasturar pels


fr alopécie marges.
en alopecia

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. amarrir v tr


Absència congènita o adquirida, total o
parcial, de pèl o plomes a les regions del es amorecer
cos que normalment en tenen. fr lutter
en tup, to

Alphaherpesviridae RAMADERIA. Cobrir, el marrà, l'ovella.

VIROLOGIA. Subfamília de virus de la família


Herpesviridae que inclou els agents de amastigot m
l'exantema coital equí, de l'herpesvirosi
canina, de la laringotraqueïtis infecciosa es amastigote
aviària, de la malaltia d'Aujeszky, de la fr amastigote
mamil·litis ulcerativa bovina, de la pesta en amastigote
dels ànecs, de la rinopneumonitis equina,
de la rinotraqueïtis felina i de la PARASITOLOGIA. Estadi intracel·lular d'alguns
rinotraqueïtis infecciosa bovina, la majoria protozous paràsits dels gèneres Leishmania

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 25


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
i Trypanosoma, caracteritzat per tenir el es amebosis; disentería amebiana
cos ovoïdal i no disposar de flagel. fr amibiase
en amebiosis; entamoebosis

amaurosi f MALALTIES PARASITÀRIES. Protozoosi que


afecta els porcs, els gossos i els gats,
es amaurosis causada per l'ameba Entamoeba histolytica
fr amaurose i caracteritzada per una síndrome
en amaurosis disentèrica o una veritable disenteria,
aguda o crònica.
FISIOPATOLOGIA. Ablèpsia, sense lesió
aparent dels ulls, per causes neurològiques Nota: És una zoonosi.
centrals o del nervi òptic.

àmec m
amblar v intr
es ámago
es amblar
fr ambler APICULTURA. Pol·len que les abelles guarden
en amble, to al rusc en forma humida com a reserva
alimentosa per a les larves.
RAMADERIA. Caminar a bon pas un
quadrúpede, mantenint el cos dret i recte i
movent alhora les potes d'un mateix costat amfotonia f
o movent-les en diagonal.
es anfotonía
fr amphotonie
Amblyomma en amphotony

PARASITOLOGIA. Gènere de paparres de la FISIOPATOLOGIA. Hipertonia de tot el sistema


família Ixodidae, ectoparàsites nerviós autònom.
hematòfagues de diferents espècies
animals, de distribució eminentment
africana i americana, agents d'ixodidosi i amidostomosi f
transmissores dels agents de la babesiosi,
de la cowdriosi i de la theileriosi. es amidostomosis
fr amidostomose
en amidostomosis
ameba f
MALALTIES PARASITÀRIES. Tricostrongilidosi
es ameba que afecta els ànecs i les oques, causada
fr amibe pel nematode Amidostomum anseris i
en ameba caracteritzada per mortalitat elevada en els
animals joves.
PARASITOLOGIA. Individu del subfílum
Sarcodina.
Amidostomum

amebosi f PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes


sin. disenteria amebiana f; entamebosi f paràsits de la superfamília
Trichostrongyloidea.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 26


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
per a la producció de determinades
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere proteïnes imprescindibles per al
és Amidostomum anseris (de cicle directe, desenvolupament correcte de l'organisme
transmesa per via fecal-oral, localitzada -en animal, que cal que li sigui subministrat
l'estadi adult- al pedrer de les oques i els ànecs,
amb l'alimentació perquè no el pot
i agent d'amidostomosi).
sintetitzar.

Nota: Els aminoàcids essencials són l'arginina, la


amiloide m fenilalanina, la histidina, la isoleucina, la leucina,
la lisina, la metionina, la treonina, el triptòfan i la
es amiloide valina.
fr amyloïde
en amyloid
aminoàcid limitant m
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Substància patològica hialina, amorfa i es aminoácido limitante
inerta, fonamentalment de naturalesa fr acide aminé limitant
proteica, que es diposita extracel·lularment en limiting amino acid
en diversos òrgans i teixits.
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Aminoàcid essencial
que es troba en una ració alimentària en
amiloïdosi f poca proporció amb relació a les
necessitats de l'animal, i que, per tant, li fa
es amiloidosis disminuir la productivitat.
fr amyloïdose
en amyloidosis
amioplàsia f
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Trastorn consistent en la presència de
es amioplasia
dipòsits d'amiloide en diversos òrgans i
fr amyoplasie
teixits.
en amyoplasia

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


aminoàcid m Aplàsia muscular.

es aminoácido
fr acide aminé amiostàsia f
en amino acid
es amiostasia
Substància orgànica
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ.
fr amyostasie
que té almenys una funció àcid carboxílic i en amyostasia
una funció amina i que forma part de les
proteïnes com a unitat estructural bàsica. FISIOPATOLOGIA. Tremolor muscular.

aminoàcid essencial m amiostènia f


veg. miastènia f
es aminoácido esencial
fr acide aminé essentiel
en essential amino acid
amiotonia f
sin. compl. miatonia f
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Aminoàcid necessari

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 27


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es amiotonía; miatonía
fr amyotonie; myatonie RAMADERIA. Menar el bestiar a passar l'estiu
en amyotonia; myatonia a la muntanya per aprofitar les pastures.

FISIOPATOLOGIA. Manca de to muscular.


anàbasi f

amiotròfia f es anábasis
fr anabase
es amiotrofia en anabasis
fr amyotrophie
en amyotrophy FISIOPATOLOGIA. Període d'exacerbació d'una
malaltia.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Atròfia muscular.
anabolitzant m
Amoebotaenia es anabolizante
fr anabolisant
PARASITOLOGIA. Gènere de cestodes de la en anabolic
classe Eucestoda, família Dilepididae, de
cicle indirecte i transmesos per la ingestió CLÍNICA. Fàrmac o agent que provoca una
de diversos cucs de terra que actuen com retenció nitrogenada, estimula la síntesi de
a hostes intermediaris. les proteïnes, produeix un augment de la
gana, del creixement i del pes, i afavoreix
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere el dipòsit del calci en els ossos.
és Amoebotaenia sphenoides (localitzada -en
l'estadi adult- al budell prim de les gallines i
agent de dilepididosi).
anadura f

amollar v tr es andadura
veg. engegar v tr fr allure
en gait [US]; pace

RAMADERIA. Manera de moure's un


amorriar v intr
quadrúpede en marxa.
veg. sestejar v intr

amputació f anaerobi estricte m


sin. anaerobi obligat m
es amputación
es anaerobio obligado
fr amputation
fr anaérobie obligatoire; anaérobie strict
en amputation
en obligate anaerobe; strict anaerobe
CLÍNICA. Operació quirúrgica consistent a
BACTERIOLOGIA.Organisme que només pot
tallar i llevar del cos d'un animal un
viure en absència d'oxigen lliure.
membre, una part d'un membre o un
apèndix.

anaerobi facultatiu m
amuntanyar v tr

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 28


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es anaerobio facultativo sin. compl. antiàlgic m
fr anaérobie facultatif
en facultative anaerobe es analgésico; antálgico; antiálgico
fr analgésique; antalgique
BACTERIOLOGIA. Organisme que pot viure en analgesic; antalgic
tant en presència com en absència
d'oxigen lliure. CLÍNICA. Fàrmac o agent que elimina el
dolor.

anaerobi obligat m
sin. anaerobi estricte m anàlgia f
sin. compl. analgèsia f

anafilaxi f es analgesia; analgia


fr analgésie; analgie
es anafilaxis en analgesia; analgia
fr anaphylaxie
en anaphylaxis FISIOPATOLOGIA. Insensibilitat total al dolor.

IMMUNOLOGIA. Resposta immunitària per


mitjà d'IgE que provoca vasodilatació i anàlisi aproximada f
contracció de la musculatura llisa per sin. compl. anàlisi de Weende f
l'acció de la histamina i de factors de
permeabilitat vascular. es análisis aproximado; análisis de
Weende
fr analyse de Weende; analyse grossière
anagènesi f en proximate analysis; Weende analysis

es anagénesis NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Mètode d'anàlisi dels


fr anagenèse aliments que en fracciona el contingut en
en anagenesis sis components perquè s'utilitzin en el
racionament dels aliments destinats als
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. animals.
Regeneració d'un teixit.
Nota: Les sis fraccions de l'anàlisi aproximada
són la cendra, l'extracte eteri, la fibra bruta, la
analèptic m humitat, el material extractiu lliure de nitrogen i
la proteïna bruta.
es analéptico
fr analeptique
en analeptic anàlisi clínica f

Fàrmac o agent que estimula el


CLÍNICA.
es análisis clínico
sistema nerviós central. fr analyse clinique
en clinical analysis

CLÍNICA. Examen de la natura i de les parts


analgèsia f
constituents de la sang, l'orina i d'altres
veg. anàlgia f
substàncies d'un animal utilitzat com a
mètode diagnòstic.
analgèsic m

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 29


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
anàlisi contradictòria f anàlisi de Weende f
veg. anàlisi aproximada f
es análisis contradictorio
fr analyse contradictoire; analyse
d'arbitrage anàlisi diriment f
en arbitration analysis
es análisis dirimente
INSPECCIÓ VETERINÀRIA.Anàlisi d'una segona fr analyse dirimante
mostra oficial que s'efectua a petició de la
persona inspeccionada quan aquesta no INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Anàlisi d'una tercera
està d'acord amb el resultat de l'anàlisi mostra oficial que s'efectua quan els
inicial. resultats de l'anàlisi inicial i de l'anàlisi
contradictòria no coincideixen.

anàlisi de perills i punts de control


crítics f anàlisi inicial f
sigla APPCC f
es análisis inicial
es análisis de peligros y puntos de control fr analyse initiale
críticos; APPCC
fr analyse des dangers et de maîtrise des INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Anàlisi d'una primera
points critiques; HACCP mostra oficial obtinguda durant una
en hazard analysis critical control points; inspecció.
HACCP

BROMATOLOGIA. Mètode d'anàlisi per a la anamnesi f


identificació i valoració dels perills
microbiològics i dels perills associats a la es anamnesia; anamnesis
manipulació dels aliments i que també fr anamnèse
defineix els mitjans per al seu control i en anamnesis
prevenció.
CLÍNICA. Part de la història clínica d'un
animal que recull els seus antecedents
anàlisi de Van Soest f fisiològics i patològics així com els d'altres
animals que s'hi relacionen, amb finalitats
es análisis de Van Soest diagnòstiques.
fr analyse de Van Soest
en Van Soest analysis
anamorfosi f
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Mètode d'anàlisi dels
aliments que en fracciona consecutivament es anamorfosis
el contingut en cinc components perquè fr anamorphose
s'utilitzin en el racionament dels aliments en anamorphosis
destinats als animals.
ETNOLOGIA. Relació entre les proporcions de
Nota: Les cinc fraccions de l'anàlisi de Van les diverses parts del cos d'un animal.
Soest són la fibra acidodetergent, la fibra
neutrodetergent, la cel·lulosa, la lignina i els Nota: D'acord amb aquesta noció les races es
solubles de la solució neutrodetergent. classifiquen en brevilínies, mediolínies i
longilínies.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 30


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
anaplàsia f Nota: És una malaltia de declaració obligatòria
segons l'OIE.
es anaplasia
fr anaplasie
en anaplasia anasarca f

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. es anasarca


Pèrdua de diferenciació cel·lular fr anasarque
característica dels teixits neoplàstics. en anasarca

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


Anaplasma Edema generalitzat que afecta tots els
teixits de l'organisme, especialment el
BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens
teixit subcutani.
per als remugants, amb forma de bacil o
de coc, gramnegatius, immòbils i aerobis
estrictes, paràsits intracel·lulars obligats anastomosi f
que formen inclusions dins dels eritròcits
dels remugants, transmesos per es anastomosis
artròpodes, principalment paparres i fr anastomose
tàvecs, i que no es poden cultivar en medis en anastomosis; shunt
lliures de cèl·lules.
Connexió quirúrgica entre dos
CLÍNICA.
Nota: Les espècies més importants d'aquest conductes orgànics.
gènere són Anaplasma caudatum (agent
d'anaplasmosi en les vaques), Anaplasma Nota: Generalment es fa entre dues parts d'un
centrale (agent d'anaplasmosi en les ovelles i les mateix conducte (anastomosi intestinal,
vaques), Anaplasma marginale (agent anastomosi vascular, etc.).
d'anaplasmosi en les vaques) i Anaplasma ovis
(agent d'anaplasmosi en les ovelles i les
vaques).
anàtids m pl

es anátidos
anaplasmosi f fr anatidés
en Anatidae
es anaplasmosis
fr anaplasmose RAMADERIA. Família de l'ordre dels
en anaplasmosis; gallsickness anseriformes integrada per individus de bec
ample i pla, que comprèn, entre d'altres,
MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana els ànecs i les oques.
que afecta les vaques, les ovelles i les
cabres, causada per diverses espècies de
bacteris del gènere Anaplasma (Anaplasma
anatomia f
caudatum, Anaplasma centrale, Anaplasma
marginale i Anaplasma ovis), transmesa
es anatomía
per paparres dels gèneres Boophilus,
fr anatomie
Dermacentor, Ornithodoros i Rhipicephalus
en anatomy
i per mosques del gènere Chrysops, i
caracteritzada per diferents graus
Branca de la veterinària especialitzada en
d'anèmia, febre, icterícia amb bilirubinèmia
l'estudi de l'estructura dels animals.
i caquèxia.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 31


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
Ancylostoma
anatomia patològica f
PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes
es anatomía patológica paràsits de la superfamília
fr anatomie pathologique Ancylostomatoidea, caracteritzats per tenir
en morbid anatomy; pathological anatomy l'extrem anterior corbat, la qual cosa els
confereix aspecte de ganxo.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Branca de la patologia especialitzada en Nota: Les espècies més importants d'aquest
l'estudi dels canvis estructurals gènere són Ancylostoma caninum i Ancylostoma
macroscòpics i microscòpics que es tubaeforme (de cicle directe, transmeses
produeixen en un animal en el curs d'una bàsicament per la penetració cutània de larves
malaltia. infectants, tot i que la via fecal-oral i la
galactògena són també possibles, localitzades -
en l'estadi adult- a l'intestí prim dels gossos i
dels gats, respectivament, i agents
ancilòstom m d'ancilostomatidosi), i els seus individus reben el
sin. compl. anquilòstom m nom d'ancilòstoms.

es ancilostoma
fr ankylostome Ancylostomatoidea
en ancylostome; ankylostome; hookworm
PARASITOLOGIA. Superfamília de nematodes
PARASITOLOGIA. Individu del gènere de l'ordre Strongylida, paràsits hematòfags
Ancylostoma. de cicle directe, agents
d'ancilostomatidosi, que en l'estadi adult
Nota: Per extensió, sovint aquest terme també es localitzen a l'intestí prim de les vaques,
s'aplica als individus de la superfamília les ovelles, les cabres, els porcs, els
Ancylostomatoidea, que inclou els gèneres
gossos i els gats.
Ancylostoma, Bunostomum, Globocephalus i
Uncinaria.Popularment, aquests gèneres també
es coneixen com a verms ganxuts. Nota: Els gèneres més importants d'aquesta
superfamília són Ancylostoma, Bunostomum,
Globocephalus i Uncinaria.

ancilostomatidosi f
sin. compl. anquilostomatidosi f
androgen m
es ancilostomatidosis
es andrógeno
fr ancylostomatidose
fr androgène
en ancylostomatidosis
en androgen
MALALTIES PARASITÀRIES. Nematodosi que
ENDOCRINOLOGIA. Cadascuna de les
afecta els gossos, els gats i els porcs,
hormones esteroides sexuals d'acció
causada per les larves i els adults de
masculinitzant secretades per les cèl·lules
diverses espècies de nematodes de la
de Leydig del testicle i, en menor
superfamília Ancylostomatoidea,
quantitat, per l'ovari i l'escorça de les
caracteritzada per petites hemorràgies
glàndules suprarenals, i que són regulades
continuades, anèmia i alteracions
pels nivells de gonadotrofines.
intestinals.
Nota: L'androgen més important és la
Nota: En alguns casos és una zoonosi. testosterona.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 32


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
ànec m l'aviram.
sin. compl. tiró m

es pato anellament m
fr canard veg. anellatge m
en duck

RAMADERIA. Ocell domèstic de la família dels anellar v tr


anàtids, de potes curtes i bec aplanat, que
s'explota per la carn i les plomes. es anillar
fr boucler
Nota: Aquest terme designa, especialment, en ring, to
l'individu mascle.
RAMADERIA. Posar una anella al morro dels
porcs perquè grufant no facin malbé el
àneda f sembrat o no es mosseguin, o als narius
veg. ànega f dels bovins per a facilitar-ne el maneig.

anedó m anellatge m
sin. compl. aneguet m sin. compl. anellament m

es anadino; patito es anillado


fr caneton fr baguage
en duckling en ringing

RAMADERIA. Pollet de l'ànec. SISTEMES D'IDENTIFICACIÓ. Sistema


d'identificació que consisteix a fixar una
anella tarsiana a les extremitats de
ànega f l'aviram.
sin. compl. àneda f; ànnera f; tirona f

es pata anèmia f
fr cane
en drake es anemia
fr anémie
RAMADERIA. Femella de l'ànec que s'explota en anaemia [GB]; anemia [US]
pels ous, la carn i les plomes.
FISIOPATOLOGIA. Deficiència de la sang
caracteritzada per una disminució en el
aneguet m nombre d'eritròcits, una baixa concentració
veg. anedó m d'hemoglobina i una reducció del valor de
l'hematòcrit.

anella tarsiana f
anèmia aplàstica f
es anillo tarsiano
fr anneau tarsien es anemia aplásica
fr anémie aplastique
SISTEMES D'IDENTIFICACIÓ. Aplicació en forma en aplastic anaemia
circular que es fixa a les extremitats de

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 33


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
FISIOPATOLOGIA. Anèmia aregenerativa d'autoanticossos que reconeixen antígens
provocada per l'absència de producció de la superfície dels eritròcits, els fa
d'eritròcits, sense processos d'infiltració susceptibles a l'atac del complement i
del moll de l'os. n'acceleren la desaparició precoç de la
circulació sanguínia per l'acció dels
receptors Fc i dels macròfags esplènics i
anèmia aregenerativa f hepàtics.

es anemia arregenerativa
fr anémie arégénérative anèmia hemorràgica f
en aregenerative anemia; nonregenerative
anaemia; unresponsive anaemia es anemia hemorrágica
fr anémie hémorrhagique
FISIOPATOLOGIA. Anèmia que es caracteritza en haemorrhagic anaemia
per una manca de resposta medul·lar a la
deficiència d'eritròcits madurs. FISIOPATOLOGIA. Anèmia regenerativa que
apareix després d'una pèrdua massiva de
sang o després d'un període prolongat de
anèmia ferropènica f segrestament focal de sang dins
sin. compl. anèmia per dèficit de ferro f l'organisme.

es anemia ferropénica; anemia por


carencia de hierro; anemia sideropénica anèmia hipoplàstica f
fr anémie ferriprive; anémie sidéropénique
en hypoferric anaemia; iron-deficiency es anemia hipoplásica
anaemia fr anémie hypoplastique
en hypoplastic anaemia
FISIOPATOLOGIA. Anèmia provocada pel
desequilibri entre l'aportació, l'eliminació i FISIOPATOLOGIA. Anèmia aregenerativa
el consum de ferro per l'organisme, que en provocada per disminució de la producció
produeix un dèficit. d'eritròcits.

anèmia hemolítica f anèmia infecciosa equina f

es anemia hemolítica es anemia infecciosa equina


fr anémie hémolytique fr anémie infectieuse des équidés
en hemolytic anaemia en equine infectious anaemia; swamp
fever
FISIOPATOLOGIA.Anèmia provocada per
l'augment de la destrucció dels eritròcits. MALALTIES VÍRIQUES. Malaltia vírica que
afecta els equins, causada per un virus del
gènere Lentivirus i transmesa per mosques
anèmia hemolítica autoimmunitària f del gènere Chrysops o bé de forma
iatrogènica, caracteritzada per la
es anemia hemolítica autoinmune destrucció d'eritròcits i del teixit
fr anémie hémolytique autoimmune mesenquimatós, septicèmia, febre alta,
en autoimmune hemolytic anaemia pèrdua de forces i mort en l'etapa aguda, o
febre intermitent en els cursos subaguts i
Anèmia hemolítica d'origen
FISIOPATOLOGIA. crònics.
immunitari provocada per la presència

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 34


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
Nota: És una malaltia de declaració obligatòria per l'existència de resposta medul·lar a la
segons l'OIE. deficiència d'eritròcits madurs, i que
s'observa quan hi ha un nombre de
reticulòcits a la sang superior a un valor
anèmia mielopàtica f determinat segons l'especie animal.
sin. anèmia mieloptísica f
Nota: Gairebé mai no apareixen reticulòcits a la
es anemia mielopática; anemia sang d'èquids i bovins.
mieloptísica
fr anémie miélopathique
en myelopathic anaemia; myelophthisic anencefàlia f
anaemia
es anencefalia
FISIOPATOLOGIA. Anèmia provocada per fr anencéphalie
processos infiltrants del moll de l'os que en anencephalia; anencephaly
afecten les cèl·lules hematopoètiques.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Absència congènita d'encèfal, amb
anèmia mieloptísica f malformació greu de la volta del crani i
sin. anèmia mielopàtica f manca d'hemisferis cerebrals o reducció en
petites masses nervioses.

anèmia nutritiva f
veg. anèmia per dèficit f anergia f

es anergia
anèmia per dèficit f fr anergie
en anergy
sin. compl. anèmia nutritiva f
IMMUNOLOGIA. Manca de resposta
es anemia carencial; anemia nutricional
immunitària cel·lular contra un antigen amb
fr anémie carentielle; anémie nutritionnelle
el qual l'organisme ja hi havia tingut un
en nutritional anaemia
contacte anteriorment.
FISIOPATOLOGIA. Anèmia deguda a la manca
d'alguna substància nutritiva necessària
per a la síntesi d'hemoglobina o per a la anestèsia f
maduració eritrocítica.
es anestesia
fr anesthésie
anèmia per dèficit de ferro f en anaesthesia [GB]; anesthesia [US]
veg. anèmia ferropènica f
CLÍNICA. Tècnica emprada per a aconseguir
la pèrdua parcial o total de la sensibilitat,
especialment de la tàctil i la dolorosa, amb
anèmia regenerativa f
finalitats diagnòstiques, terapèutiques o
quirúrgiques.
es anemia regenerativa
fr anémie régénérative
en regenerative anaemia; responsive
anestèsia f
anaemia
es anestesia
FISIOPATOLOGIA. Anèmia que es caracteritza
fr anesthésie

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 35


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en anaesthesia [GB]; anesthesia [US]
Nota: Alguns dels exemples més comuns
CLÍNICA. Pèrdua parcial o total de la d'aneuploïdia són la trisomia (2n+1), la
sensibilitat, especialment de la tàctil i la tetrasomia (2n+2), la monosomia (2n-1) i la
nul·lisomia (2n-2).
dolorosa, produïda artificialment amb
anestèsics o altres mitjans i utilitzada amb
finalitats diagnòstiques, terapèutiques o
quirúrgiques. aneurina f
veg. vitamina B1 f
Nota: Per exemple, anestèsia local (en una
petita superfície del cos), anestèsia general
(amb pèrdua de la consciència), anestèsia aneurisma m
regional (en una part del cos),
es aneurisma
fr anévrisme
anestèsic m en aneurysm

es anestésico ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


fr anesthésique Dilatació anormal i localitzada d'un vas
en anesthetic sanguini.

CLÍNICA.Fàrmac o agent que elimina la


sensació de dolor, aconsegueix la relaxació angioedema m
muscular necessària durant una intervenció sin. edema angioneuròtic m
quirúrgica i calma l'ansietat.
es angioedema; edema angioneurótico
fr angioedème; oedème angioneurotique
anestre m en angioedema; angioneurotic edema

es anestro FISIOPATOLOGIA. Edema d'origen al·lèrgic que


fr anoestrus pot afectar la pell, les mucoses i les
en anestrus; anoestrus vísceres, de caràcter repetitiu i sovint
acompanyat d'altres reaccions al·lèrgiques.
FISIOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ. Període
d'inactivitat sexual de la femella d'alguns
mamífers, que es dóna entre dos estres. angiogènesi f

Nota: És típic dels petits remugants, dels equins es angiogénesis


i de les races rústiques de vaques. fr angiogenèse
en angiogenesis

aneuploïdia f ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


Formació de nous vasos sanguinis a partir
es aneuploidia de capil·lars ja existents en els processos
fr aneuploïdie d'inflamació crònica, de creixement
en aneuploidy tumoral i de formació de circulació
colateral.
MALALTIES HEREDITÀRIES. Anomalia que
presenten les cèl·lules d'un organisme
quan la dotació cromosòmica no és angiomatosi f
múltiple exacte del genoma bàsic, ja sigui
per defecte o per excés. es angiomatosis

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 36


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
fr angiomatose en angiotensin
en angiomatosis
ENDOCRINOLOGIA. Hormona de naturalesa
FISIOPATOLOGIA.Afecció generalitzada peptídica present a la sang formada per
caracteritzada per la presència de molts acció catalítica de la renina sobre
angiomes a la pell i als òrgans profunds. l'angiotensinogen.

Nota: Existeix l'angiotensina I (AG I), que és una


angiostenosi f prohormona resultant de l'acció de la renina
sobre l'angiotensinogen plasmàtic, i
l'angiotensina II (AG II), que és una hormona
es angiostenosis vasoconstrictora molt potent generada a partir
fr angiosténose de l'angiotensina I per acció de l'enzim
en angiostenosis convertasa. L'AG II és un pèptid que es produeix
principalment al pulmó i també a nivell
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. endotelial, i actua directament sobre la
Estenosi del calibre d'un vas, causada per musculatura llisa vascular i alhora estimula la
trombosi, per embòlia o per arteriosclerosi. secreció d'aldosterona. També estimula
l'alliberació de catecolamines i, en el sistema
nerviós central, provoca un efecte dipsogènic i
augmenta la secreció de vasopressina i de
angiostrongilosi f corticotropina. L'AG II, mitjançant l'enzim
sin. compl. estrongilosi cardiopulmonar angiotensinasa, és degradada a angiotensina III
canina f (AG III), que és inactiva com a vasoconstrictora
però afecta la secreció d'aldosterona.
es angiostrongilosis
fr angiostrongylose
en angiostrongylosis angiotensinogen m

MALALTIES PARASITÀRIES. Metastrongiloïdosi es angiotensinógeno


que afecta els gossos, causada pel fr angiotensinogène
nematode Angyostrongylus vasorum i en angiotensinogen
caracteritzada per insuficiència cardíaca.
ENDOCRINOLOGIA. Globulina sèrica secretada
pel fetge que dóna lloc a l'angiotensina en
Angiostrongylus experimentar hidròlisi per acció de la
renina.
PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes
paràsits de la superfamília
Metastrongyloidea. angiotrípsia f
sin. compl. vasotrípsia f
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
és Angiostrongylus vasorum (de cicle indirecte, es angiotripsia; vasotripsia
transmesa per la ingestió de diversos
fr angiotripsie
gastròpodes que actuen com a hostes
intermediaris, localitzada -en l'estadi adult- a en angiotripsy
l'artèria pulmonar i al ventricle dret dels gossos,
i agent d'angiostrongilosi). CLÍNICA. Operació quirúrgica per a estroncar
una hemorràgia que consisteix a cloure els
grans pedicles vasculars amb una pinça de
angiotensina f gran pressió.

es angiotensina
fr angiotensine anhidrosi f

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 37


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
sin. compl. isquidrosi f animal de carn m
sin. animal d'abastament m
es anhidrosis; isquidrosis
fr anhidrose
en anhidrosis; ischidrosis animal de companyia m

FISIOPATOLOGIA.Manca o deficiència de es animal de compañía


secreció de suor. fr animal de compagnie
en pet

animal d'abastament m ANIMALS DE COMPANYIA. Animal domèstic que


sin. animal de carn m es té a casa perquè acompanyi les
persones que hi viuen amb la seva
es animal de abasto; animal de sacrificio presència i la seva actitud.
fr animal de boucherie
en meat animal
animal de deslletament m
RAMADERIA. Animal domèstic quadrúpede veg. animal de transició m
que s'explota per a destinar-lo al consum
alimentari humà.
animal de llana m
Nota: Comprèn els cavalls, les vaques, les
sin. bitè m
ovelles, les cabres, els porcs i els conills.

es animal de lana
fr animal à laine
animal d'engreix m
RAMADERIA. Animal domèstic que produeix
es animal de engorde
llana i s'explota per a aprofitar-la.
fr animal d'engraissement
en broiler [el pollastre]; fattening animal;
feedlot animal
animal de llet m
RAMADERIA. Animal domèstic sotmès a
es animal de leche
engreix.
fr animal à lait
en dairy animal
animal de bast m RAMADERIA. Animal domèstic que produeix
sin. compl. atzembla f; haveria f
llet i s'explota per a aprofitar-la.
es acémila; animal de carga; animal de
labarda; haberío
animal de llet m
fr animal de bât; animal de somme
veg. lletó -ona m i f
en beast of burden; pack animal

RAMADERIA. Animal domèstic quadrúpede


que, per les seves aptituds i constitució, és
animal de pastura m
destinat a portar una càrrega.
es animal de pasto
Nota: Comprèn els cavalls, els ases, les mules, fr animal de pâturage
els bous i les vaques. en grassland animal; grazing animal

RAMADERIA. Animal domèstic que es mena a

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 38


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
pasturar.
Nota: En contraposició a animal de pèl.Comprèn
les gallines, els ànecs, els galls dindi, els faisans
i les guatlles.
animal de pèl m

es animal de pelo
fr animal à poil animal de remuc m
en hair animal sin. compl. remugant m

RAMADERIA. Animal domèstic que té el cos es animal rumiante


recobert de pèl. fr animal ruminant
en ruminant
Nota: En contraposició a animal de
ploma.Comprèn els cavalls, els ases, les mules, RAMADERIA. Animal domèstic que remuga.
les vaques, les cabres, els porcs i els conills.
Nota: Comprèn les vaques, les ovelles i les
cabres. Les ovelles i les cabres s'anomenen,
específicament, petits remugants, i les vaques,
animal de peu forcat m
grans remugants.

es animal de pata hendida; animal de


pezuña hendida
animal de sella m
fr animal à pied fourchu; animal à sabot
sin. compl. cavalcadura f; muntura f
fendu
en cloven-footed animal; cloven-hoofed
es animal de silla; cabalgadura; montura
animal
fr animal de selle; monture
en riding animal
RAMADERIA. Animal domèstic artiodàctil.
RAMADERIA. Animal de peu rodó destinat a
Nota: En contraposició a animal de peu
rodó.Comprèn les vaques, les ovelles, les cabres ser cavalcat amb sella.
i els porcs.
Nota: Comprèn els cavalls, els ases i les mules.

animal de peu rodó m


animal de tir m
es animal solípedo
fr animal à sabot rond es animal de tiro
en solid-hoofed animal fr animal de trait
en draught animal
RAMADERIA. Animal domèstic perissodàctil.
RAMADERIA. Animal domèstic quadrúpede
Nota: En contraposició a animal de peu que, per les seves aptituds i complexió, és
forcat.Comprèn els cavalls, els ases i les mules. destinat a estirar un vehicle o un objecte
pesant, o arrossegar una eina agrícola.

animal de ploma f
animal de transició m
es animal de pluma sin. compl. animal de deslletament m
fr animal à plume
es animal de transición
RAMADERIA. Animal domèstic que té el cos fr animal de transition
recobert de ploma. en transition animal

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 39


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
ànnera f
RAMADERIA. Porcastrell d'entre sis i divuit veg. ànega f
quilos que ja s'ha deslletat però que encara
no s'ha sotmès a engreix.
anodínia f

animal domèstic m es anodinia


fr anodynie
es animal doméstico en anodynia
fr animal domestique
en domestic animal FISIOPATOLOGIA. Absència de dolor.

RAMADERIA. Animal que viu al costat de


l'home, el qual en té cura per treure'n anoll m
algun profit.
es añojo
en yearling
animal sospitós m
RAMADERIA. Boví d'un a dos anys.
es animal sospechoso
fr animal douteux
anomalia f
INSPECCIÓ VETERINÀRIA.Animal que presenta
símptomes de pertorbació del seu estat es anomalía
general, la qual cosa pot indicar que la fr anomalie
seva carn no és apta per al consum humà en anomaly
o que pateix una malaltia de declaració
obligatòria. ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Irregularitat, particularment orgànica i
normalment congènita o hereditària, que
anisocòria f presenta un individu o un grup d'individus
respecte als altres de la mateixa espècie.
es anisocoria
fr anisocorie
en anisocoria Anopheles

FISIOPATOLOGIA. Desigualtat de dimensions PARASITOLOGIA. Gènere de dípters


entre la pupil·la d'un ull i la de l'altre. nematòcers de la família Culicidae, paràsits
hematòfags de mamífers i ocells, i agents
transmissors del nematode Dirofilaria
anisosfígmia f immitis, de nematodes del gènere Setaria i
dels virus de l'encefalitis japonesa i de la
es anisosfigmia mixomatosi.
fr anisosphygmie
en anisosphygmia
anoplocefalidosi f
FISIOPATOLOGIA.Desigualtat en l'amplitud de
les pulsacions sense modificació del ritme es anoplocefalidosis
cardíac. fr anoplocephalidose
en anoplocephalidosis

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 40


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
MALALTIES PARASITÀRIES. Cestodosi que Linognathus i Solenopotes, i els seus individus
afecta els equins, causada per diverses reben el nom d'anoplurs.
espècies de cestodes dels gèneres
Anoplocephala (Anoplocephala magna i
Anoplocephala perfoliata) i anoplurosi f
Paranoplocephala (Paranoplocephala
mamillana), transmesa per àcars copròfags es anoplurosis
i caracteritzada per còlics. fr anoplourose
en anoplurosis

Anoplocephala MALALTIES PARASITÀRIES. Pediculosi que


afecta els mamífers, causada per diverses
PARASITOLOGIA. Gènere de cestodes de la espècies de polls del subordre Anoplura i
classe Eucestoda, família caracteritzada per alteracions cutànies amb
Anoplocephalidae, de cicle indirecte, pruïja i caiguda del pèl.
transmesos per la ingestió d'àcars oribàtids
que actuen com a hostes intermediaris, i
caracteritzats per disposar d'un escòlex anorèxia f
sense rostel ni ganxos i per presentar sin. compl. desgana f; inapetència f
proglotis més amples que llargs.
es anorexia; desgana; inapetencia
Nota: Les espècies més importants d'aquest fr anorexie; inappétence
gènere són Anoplocephala magna i en anorexia; inappetence
Anoplocephala perfoliata (de cicle indirecte,
localitzades -en l'estadi adult- principalment a FISIOPATOLOGIA. Manca o disminució de la
l'intestí prim dels equins i agents
gana.
d'anoplocefalidosi).

anòsmia f
anoplur m
sin. compl. poll picador m
es anosmia
fr anosmie
es anopluro; piojo chupador; piojo picador
en anosmia
fr anoploure; pou piqueur
en anopluran; sucking louse
FISIOPATOLOGIA. Manca o disminució del
sentit de l'olfacte.
PARASITOLOGIA. Individu del subordre
Anoplura.
anovulació f
Anoplura
es anovulación
fr anovulation
PARASITOLOGIA. Subordre de polls picadors
en anovulation
hematòfags, paràsits exclusivament de
mamífers, caracteritzats per la seva mida
Manca
FISIOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ.
gran, de fins a 5 mm de longitud, i per
espontània o provocada de l'ovulació.
presentar un cap punxegut i generalment
més estret que el tòrax, i agents de
diferents tipus d'anoplurosis.
anovulatori m
Nota: Alguns dels gèneres més importants sin. compl. antiovulatori m
d'aquest subordre són Haematopinus,

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 41


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es anovulatorio es anseriformes
fr anovulatoire fr ansériformes
en oral contraceptive; ovulation suppresor en Anseriformes

CLÍNICA.Fàrmac o agent que inhibeix RAMADERIA. Ordre de la classe dels ocells,


l'ovulació. integrat per individus aquàtics de plomatge
dens i abundant, de tíbia curta i amb els
dits anteriors units per una membrana, que
anòxia f comprèn, entre d'altres, els anàtids.

es anoxia
fr anoxie ansietat f
en anoxia
es ansiedad
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. fr anxiété
Manca d'oxigen en els teixits com a en anxiety
conseqüència d'una deficiència d'irrigació
sanguínia. ETOLOGIA. Estat d'anticipació als perills
d'origen desconegut o imaginari com a
resultat d'una reacció fisiològica de
anquejar v intr l'animal.

es anquear
fr hancher ansietat per separació f

RAMADERIA. Moure molt les anques un es ansiedad por separación


quadrúpede, especialment un animal de fr angoisse de séparation
bast. en separation anxiety

ETOLOGIA. Ansietat que pateixen alguns


anquilosi f gossos quan se separen dels seus amos,
sin. compl. acàmpsia f que es manifesta amb expressions vocals
excessives, eliminacions inadequades,
es acampsia; anquilosis conductes destructives, diarrees, vòmits o
fr ankylose dermatitis acrals.
en acampsia; ankylosis

FISIOPATOLOGIA.Disminució o impossibilitat antagonista m


de mobilitat d'una articulació.
es antagonista
fr antagoniste
anquilòstom m en antagonist
veg. ancilòstom m
CLÍNICA. Fàrmac o agent que interfereix la
síntesi o la funció d'una substància.
anquilostomatidosi f
veg. ancilostomatidosi f
anteflexió f

anseriformes m pl es anteflexión
fr antéflexion

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 42


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en anteflexion antiàlgic m
veg. analgèsic m
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Flexió cap endavant d'un òrgan,
especialment de l'úter. antial·lèrgic m

es antialérgico
anteversió f fr anallergique; antiallergique
en antiallergic
es anteversión
fr antéversion CLÍNICA. Fàrmac o agent que inhibeix la
en anteversion resposta de l'organisme a certs antígens
evitant que es produeixin les
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
manifestacions típiques de l'al·lèrgia.
Desviació cap endavant, però sense flexió,
d'un òrgan, especialment de l'úter.
antianèmic m
antiàcid m
es antianémico
fr antianémique
es antiácido
en antianemic
fr antiacide
en antiacid
CLÍNICA. Fàrmac o agent que prevé o
combat l'anèmia.
CLÍNICA.Fàrmac o agent que neutralitza
l'acidesa gàstrica.
antiarítmic m
antiadrenèrgic m
es antiarrítmico
sin. compl. adrenolític m; simpaticolític m
fr antiarhythmique; antiarythmisant
en antiarrhythmic
es adrenolítico; simpaticolítico
fr adrénolytique; sympathicolytique
CLÍNICA. Fàrmac o agent que prevé o
en adrenolytic; antiadrenergic;
combat l'arítmia.
sympathicolitic

CLÍNICA. Fàrmac o agent que inhibeix l'acció


del sistema nerviós simpàtic. antiasmàtic m

es antiasmático
fr antiasthmatique
antiaglomerant m
en antasthmatic
es antiaglomerante
CLÍNICA. Fàrmac o agent que prevé o
fr antiagglomérant; antimottant
combat l'asma.
en anticaking agent

BROMATOLOGIA. Additiu alimentari que


redueix o evita la tendència de les antibiosuplementació f
partícules d'un aliment a adherir-se les
unes a les altres. es antibiosuplementación
fr antibiosupplémentation
en antibiotic supplementation

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 43


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Administració de CLÍNICA. Fàrmac o agent que inhibeix el pas
petites dosis d'antibiòtics en els aliments dels impulsos a través dels nervis
destinats als animals per a estimular-ne el parasimpàtics.
creixement, millorar l'índex de
transformació i disminuir la taxa de
mortalitat. anticoncepció f
veg. contracepció f

antibiòtic m
anticonvulsiu m
es antibiótico
fr antibiotique es anticonvulsivo
en antibiotic fr anticonvulsif
en anticonvulsant; anticonvulsive
CLÍNICA.Fàrmac o agent que actua contra
microorganismes, els elimina o inhibeix el CLÍNICA. Fàrmac o agent que prevé, alleuja o
seu creixement i reproducció. elimina les convulsions.

anticancerós m anticòs m
sin. compl. antineoplàstic m
es anticuerpo
es anticanceroso fr anticorps
fr anticancéreux; antinéoplastique en antibody
en anticancer drug; antineoplastic;
antitumoral IMMUNOLOGIA. Immunoglobulina sintetitzada
principalment per les cèl·lules plasmàtiques
CLÍNICA.Fàrmac o agent que prevé o en resposta a l'estimulació exercida per un
inhibeix el desenrotllament de les antigen, amb el qual pot combinar-se
neoplàsies. específicament.

anticoagulant m anticòs monoclonal m

es anticoagulante es anticuerpo monoclonal


fr anticoagulant fr anticorps monoclonal
en anticoagulant en monoclonal antibody

CLÍNICA.Fàrmac o agent que inhibeix la IMMUNOLOGIA. Anticòs procedent d'un


coagulació de la sang en interferir algun mateix clon de limfòcits B.
dels seus mecanismes.

anticòs policlonal m
anticolinèrgic m
sin. compl. parasimpaticolític m es anticuerpo policlonal
fr anticorps polyclonal
es anticolinérgico; parasimpaticolítico en polyclonal antibody
fr anticholinergique;
parasympathicolytique IMMUNOLOGIA. Anticòs procedent de clons
en anticholinergic; parasympatholytic diferents de cèl·lules.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 44


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es antiepiléptico
fr antiépileptique
antidepressiu m en antiepileptic

es antidepresivo CLÍNICA. Fàrmac o agent que combat


fr antidépresseur; antidépressif l'epilèpsia.
en antidepressant

CLÍNICA.Fàrmac o agent emprat en el antiescumejant m


tractament de les síndromes depressives i
de les alteracions del comportament de es antiespumante
tipus convulsiu. fr antimoussant; antimousse
en antifoaming agent; defoamer;
defoaming agent
antidiarreic m
BROMATOLOGIA. Additiu alimentari que evita
es antidiarreico o redueix la formació d'escuma, o la
fr antidiarrheique destrueix un cop formada.
en antidiarrheal; antidiarrheic

CLÍNICA. Fàrmac o agent que combat la antiespasmòdic m


diarrea. sin. compl. espasmolític m

es antiespasmódico; espasmolítico
antidiürètic m fr antispasmodique; spasmolytique
en antispasmodic; spasmolytic
es antidiurético
fr antidiurétique CLÍNICA. Fàrmac o agent que relaxa la
en antidiuretic musculatura llisa i, per tant, elimina els
espasmes.
Fàrmac o agent que inhibeix la
CLÍNICA.
producció d'orina.
antiestrogen m

antídot m es antiestrógeno
sin. compl. contraverí m fr antiestrogène
en antiestrogen
es antídoto; contraveneno
fr antidote CLÍNICA. Fàrmac o agent que inhibeix els
en antidote efectes dels estrògens.

CLÍNICA.Fàrmac o agent que contraresta


l'acció d'un verí. antifibril·lant m

es antifibrilante
antiemètic m fr antifibrillant
veg. antivomitiu m en antifibrillant

CLÍNICA. Fàrmac o agent que prevé la


antiepilèptic m fibril·lació del miocardi.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 45


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
cucs gastrointestinals.
antiflogístic m
veg. antiinflamatori m
antihemorràgic m
sin. compl. hemostàtic m
antifúngic m
sin. compl. antimicòtic m; fungicida m es antihemorrágico; hemostático
fr antihémorragique; hémostatique
es antifúngico; antimicótico; fungicida en antihaemorrhagic [GB]; antihemorrhagic
fr antifongique; antimycotique [US]; haemostatic [GB]; hemostatic [US]
en antifungal; antimycotic; fungicide
CLÍNICA. Fàrmac o agent que actua contra
CLÍNICA.Fàrmac o agent que actua contra les hemorràgies.
els fongs, els elimina o inhibeix el seu
creixement i reproducció.
antihipertensiu m

antigen m es antihipertensivo
fr antihypertensif
es antígeno en antihypertensive
fr antigène
en antigen CLÍNICA. Fàrmac o agent que combat la
hipertensió arterial.
IMMUNOLOGIA. Substància capaç d'induir una
resposta immunitària.
antihipotensiu m

antigen d'histocompatibilitat m es antihipotensivo


fr antihypotensif
es antígeno de histocompatibilidad; en antihypotensive
antígeno de trasplante
fr antigène d'histocompatibilité; antigène CLÍNICA. Fàrmac o agent que combat la
de transplantation hipotensió arterial.
en histocompatibility antigen;
transplantation antigen
antihistamínic m
IMMUNOLOGIA. Antigen de la superfície de
les cèl·lules nucleades, característic d'un es antihistamínico
individu, que determina la compatibilitat o fr antihistaminique
la incompatibilitat d'un trasplantament. en antihistamine; antihistaminic

CLÍNICA. Fàrmac o agent que inhibeix


antihelmíntic m l'efecte de la histamina.
sin. vermífug m

es antihelmíntico; vermífugo antiinfecciós m


fr antihelmintique; vermifuge
en anthelmintic; antihelmintic; vermifuge; es antiinfeccioso
wormer fr antiinfectieux
en anti-infective
CLÍNICA. Fàrmac o agent que elimina els

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 46


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
CLÍNICA.Fàrmac o agent que combat les veg. anovulatori m
infeccions.

antioxidant m
antiinflamatori m
sin. compl. antiflogístic m es antioxidante
fr antioxydant
es antiflogístico; antiinflamatorio en antioxidant
fr antiinlammatoire; antiphlogistique
en anti-inflammatory; antiphlogistic CLÍNICA.Substància que, en petites
quantitats, inhibeix l'oxidació d'altres
Fàrmac o agent que prevé o
CLÍNICA. compostos.
combat la inflamació.

antioxidant m
antilipèmic m
veg. hipolipemiant m es antioxidante
fr antioxydant; antioxygène
en antioxidant
antimicòtic m
veg. antifúngic m BROMATOLOGIA. Additiu alimentari que
retarda o inhibeix les deterioracions d'un
aliment causades per l'oxidació, com ara la
antimicrobià m rancificació o els canvis de color.

es antimicróbico
fr antimicrobien antiparasitari m
en antimicrobial
es antiparasitario
CLÍNICA.Fàrmac o agent que actua contra fr antiparasitaire
els microbis, els elimina o inhibeix el seu en antiparasitic
creixement i reproducció.
CLÍNICA. Fàrmac o agent que actua contra
els paràsits, els elimina o inhibeix el seu
antimitòtic m creixement i reproducció.

es antimitótico
fr antimitotique antipirètic m
en antimitotic sin. compl. antitèrmic m; febrífug m

CLÍNICA. Fàrmac o agent que inhibeix la es antipirético; febrífugo


divisió cel·lular i, per tant, és emprat en el fr antipyrétique; fébrifuge
tractament de les neoplàsies malignes i les en antipyretic; febrifuge
leucèmies.
CLÍNICA. Fàrmac o agent que combat la
febre.
antineoplàstic m
veg. anticancerós m Nota: Els antipirètics actuen provocant una
vasodilatació perifèrica general, un alentiment
del metabolisme general o una acció específica
sobre el centre regulador de la temperatura.
antiovulatori m

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 47


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
antiprotozoari m antisèrum m
sin. compl. immunosèrum m; sèrum
es antiprotozoario immune m
fr antiprotozoaire
en antiprotozoal es antisuero; inmunosuero; suero inmune
fr antisérum; immunosérum
CLÍNICA.Fàrmac o agent que combat les en antiserum; immune serum;
infeccions per protozous. immunoserum

IMMUNOLOGIA. Sèrum que conté anticossos


antiprotrombina f específics contra un determinat antigen.

es antiprotrombina
fr antiprothrombine antitèrmic m
en antiprothrombin veg. antipirètic m

CLÍNICA.Fàrmac o agent que inhibeix o


retarda la coagulació sanguínia. antitetànic m

es antitetánico
antipsòric m fr antitétanique
en antitetanic
es antipsórico
fr antipsorique CLÍNICA. Fàrmac o agent que prevé o
en antipsoric combat el tètanus.

CLÍNICA. Fàrmac o agent que combat la


sarna. antitiroïdal m

es antitiroideo
antiràbic m fr antithyroïdien
en antithyroid
es antirrábico
fr antirabique CLÍNICA. Fàrmac o agent que contraresta el
en antirabic funcionament de la glàndula tiroide,
especialment la síntesi de l'hormona
CLÍNICA. Fàrmac o agent que combat la tiroïdal.
ràbia.

antitoxina f
antisèptic m
es antitoxina
es antiséptico fr antitoxine
fr antiséptique en antitoxin
en antiseptic
IMMUNOLOGIA. Anticòs sintetitzat per
CLÍNICA. Fàrmac o agent que inhibeix la l'organisme per combatre toxines
proliferació de microorganismes i bacterianes.
n'impedeix l'acció patògena.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 48


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
antitussigen m pols de carbó.
sin. compl. bèquic m

es antitusígeno; béquico àntrax m


fr antitussif; béchique veg. carboncle bacteridià m
en antitussive; bechic

CLÍNICA.Fàrmac o agent que inhibeix el anyell -a m i f


reflex de la tos. sin. compl. anyí m i f; be m; corder m;
marrec m; xai -a m i f

antivíric m es cordero
fr agneau
es antivírico en lamb
fr antiviral
en antiviral RAMADERIA. Cria de l'ovella fins a l'edat
d'un any.
CLÍNICA. Fàrmac o agent que actua contra
els virus, els elimina o inhibeix la seva
multiplicació. anyellar v intr
sin. compl. corderar v intr; xaiar v intr

antivitamina f es parir [la oveja]


fr agneler
es antivitamina en lamb, to
fr antivitamine
en antivitamin RAMADERIA. Parir l'ovella.

Fàrmac o agent que inhibeix el


CLÍNICA.
funcionament normal d'una vitamina. anyí m i f
veg. anyell -a m i f

antivomitiu m
sin. compl. antiemètic m apallar v tr

es antiemético es dar paja


fr antiémétique fr affourager
en antiemetic en fodder, to

Fàrmac o agent que prevé o


CLÍNICA. RAMADERIA. Escampar palla pel terra i la
combat el vòmit. menjadora d'un estable, una cort o un
corral, o pel covador d'un corral, perquè
serveixi de jaç i aliment al bestiar i l'aviram
antracosi f que s'hi allotja.

es antracosis
fr anthracose aparellament m
en anthracosis
es apareamiento
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. fr appareillement
Pneumoconiosi causada per la inhalació de en mating

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 49


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
GENÈTICA. Acoblament de dos individus amb Apicomplexa
un alt valor genètic de cara a la selecció
artificial. PARASITOLOGIA. Fílum de protozous paràsits,
de cicle directe o indirecte i reproducció
sexual i asexual, caracteritzats per
apedaçat -ada adj disposar d'una estructura a l'extrem
anterior que serveix per a penetrar dins de
es remendado les cèl·lules de l'hoste.
fr rapiecé
en patchy Nota: Les espècies d'aquest fílum importants en
veterinària estan incloses en dues subclasses,
COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge Coccidia i Piroplasmia, de la classe Sporozea.
dels quadrúpedes que té una clapa que
s'uneix al color base amb un contorn
vorellat molt destacat. apicultor -a m i f
sin. compl. abellaire m i f; abeller -a m i f
Nota: S'aplica, especialment, als equins, les
vaques i les cabres. es apicultor
fr apiculteur
en apiarist; apiculturist; bee-master;
apetència f beekeeper

es apetencia APICULTURA. Ramader que es dedica a


fr appétence l'apicultura.
en appetence

NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Comportament apicultura f


animal que consisteix a menjar sin. compl. producció apícola f
primerament l'aliment preferit.
es apicultura; producción apícola
fr apiculture
Aphthovirus en bee keeping

VIROLOGIA. Gènere de virus de la família APICULTURA. Zootècnia que es dedica a la


Picornaviridae que inclou l'agent de la cria i l'explotació de les abelles.
febre aftosa, amb set serotips diferents.

àpids m pl
apiari m
es ápidos
es apiario fr apidés
fr apier en Apidae
en apiary
APICULTURA. Família de l'ordre dels
APICULTURA. Edificació destinada a allotjar himenòpters integrada per insectes
els ruscs de quadres mòbils, de manera aculeats que viuen solitaris o en societat,
que tinguin el trescador obert cap a que comprèn les abelles i els borinots.
l'exterior, per a protegir-los contra el fred,
el vent, els furts i la destrucció.
apífug m

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 50


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
FISIOPATOLOGIA. Síndrome neurològica
es apífugo d'aparició brusca, deguda a un trastorn
fr apifuge vascular cerebral, com l'hemorràgia,
en bee repellent l'embòlia, la trombosi o l'espasme, que
comporta l'abolició de funcions cerebrals i
APICULTURA. Substància que repel·leix les un cert grau de paràlisi muscular.
abelles.

apoptosi f
aplàsia f
es apoptosis
es aplasia fr apoptose
fr aplasie en apoptosis
en aplasia
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. Mort
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. cel·lular, morfològicament diferent de la
Absència o interrupció, congènita o necrosi, que permet l'eliminació
adquirida, del desenvolupament d'un teixit programada de cèl·lules mitjançant un
o d'un òrgan. seguit de mecanismes d'autodestrucció.

aplicació f apòsit m

es aplique es apósito
fr pansement
SISTEMES D'IDENTIFICACIÓ.Peça de metall, en dressing
fusta, cuir o plàstic que es fixa o col·loca
en determinades parts del cos d'un animal CLÍNICA. Qualsevol material, com ara una
per identificar-lo. bena, una gasa, un cotó, etc., a vegades
impregnat d'alguna substància
medicamentosa, que es col·loca damunt
aploms m pl d'una ferida o lesió per tal de protegir-la i
facilitar-ne el guariment.
es aplomos
fr aplombs
en plumb apostema m
sin. abscés m
MORFOLOGIA. Conjunt de les línies verticals i
imaginàries que indiquen la direcció
correcta que han de seguir les extremitats apostemació f
d'un quadrúpede en tota la seva longitud i veg. supuració f
els punts de recolzament al sòl a fi que
estigui ben constituït.
APPCC f
veg. anàlisi de perills i punts de control
apoplexia f crítics f

es apoplejía
fr apoplexie appertització f
en apoplexy
es appertización

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 51


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
fr appertisation
en appertisation; appertization es arácnido
fr arachnide
BROMATOLOGIA. Tècnica de conservació en arachnid
d'aliments que consisteix a sotmetre al
bany maria durant un temps determinat un PARASITOLOGIA. Individu de la classe
aliment contingut en un recipient hermètic. Arachnida.

aprenentatge m arbrer m

es aprendizaje INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Esòfag de remugant


fr apprentissage sacrificat, destinat a consum humà.
en learning

ETOLOGIA. Canvi en la conducta d'un animal arcada f


com a conseqüència de l'experiència. sin. basca f

Nota: Els dos tipus principals d'aprenentatge es arcada; basca


són: el condicionament i l'habituació. fr nausée
en nausea; retching

aprenentatge associatiu m FISIOPATOLOGIA. Moviment vomitiu, sense


veg. condicionament m expulsió del contingut de l'estómac, que
acompanya la nàusea.

aptitud f
Arcanobacterium
es aptitud
fr aptitude BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens
en fitness per als animals, amb forma de bacil,
grampositius, immòbils i aerobis o
ETNOLOGIA. Predisposició orgànica i anaerobis estrictes.
fisiològica d'un animal, d'una espècie o
d'una raça per al treball o per a la Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
producció. és Arcanobacterium pyogenes (agent de mastitis
i, juntament amb Fusobacterium necrophorum,
de la necrosi infecciosa bulbar ovina; també és
agent de diverses infeccions supuratives en els
Arachnida
remugants, principalment, abscesos i artritis).

PARASITOLOGIA. Classe d'artròpodes


caracteritzats per no tenir antenes, per
areflèxia f
tenir el cos dividit en cefalotòrax i
abdomen i per tenir quatre parells de potes
es arreflexia
en l'estadi adult.
fr arefléxie
Nota: L'únic ordre d'aquesta classe amb
en arreflexia
individus paràsits és Acarina, i els seus individus
reben el nom d'aràcnids. FISIOPATOLOGIA. Manca o disminució de
reflexos.

aràcnid m

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 52


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
aregar v tr es argásido; garrapata blanda
sin. compl. ajovar v tr fr argasiné; tique molle
en argasid; soft tick
es adiestrar; amaestrar
fr dresser PARASITOLOGIA. Individu de la família
en break in, to; train, to Argasidae.

RAMADERIA. Ensinistrar un equí o un boví per


al treball. Argasidae

PARASITOLOGIA. Família d'àcars del subordre


areòla f Metastigmata, agents d'argasidosi i
caracteritzats per no tenir escut, perquè el
es areola; aréola capítol no és visible per la cara dorsal i
fr aréole perquè realitzen alimentacions curtes i
en areola repetides en els hostes, que poden ser
mamífers o ocells.
Àrea petita, circular i rogenca que
CLÍNICA.
pot aparèixer en una dermoreacció. Nota: Alguns dels gèneres més importants
d'aquesta família són Argas i Ornithodoros, i els
seus individus reben el nom d'argàsids o
paparres toves.
arester m

es boquera
argasidosi f
fr perlèche
en perleche
es argasidosis
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
fr argasidose
Úlcera que es forma sota la llengua dels en argasidosis
equins produïda per les arestes de
MALALTIES PARASITÀRIES. Malaltia parasitària
gramínies i d'altres plantes que aquests
animals mengen. que afecta tots els animals domèstics,
causada per diverses espècies de paparres
de la família Argasidae.
Argas
Nota: És una zoonosi.

PARASITOLOGIA. Gènere de paparres de la


família Argasidae, que tenen com a hostes
argentat -ada adj
principals els ocells tot i que,
sin. platejat -ada adj
ocasionalment, també ho poden ser els
mamífers.
es plateado
Nota: Les espècies més importants d'aquest fr argenté
gènere són Argas persicus i Argas reflexus en silver
(paràsits principalment de les gallines i dels
coloms, respectivament, agents d'argasidosi i COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge o
transmissors de l'espiroquetosi aviària). del plomatge de color blanc que té reflexos
brillants semblants al color de l'argent
brunyit.
argàsid m
sin. compl. paparra tova f Nota: S'aplica, especialment, als equins, els
gats, els conills i els ocells.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 53


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
armenter -a m i f
arinencefàlia f
es manadero
es arrinencefalia
fr arhinencéphalie RAMADERIA. Pastor d'un arment.
en arhinencephaly

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. armentera f


Absència congènita dels components
olfactoris del cervell. es pastizal

NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Prat on pasturen els


arítmia f arments.

es arritmia
fr arythmie ARN m
en arrythmia veg. àcid ribonucleic m

FISIOPATOLOGIA.Variació de la regularitat o
de la freqüència del ritme normal dels arna f
batecs cardíacs.
veg. rusc m

arlequí adj arnera f


veg. rusc m
es arlequín
fr arlequin
en harlequin
arnès m
COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge
es arnés
dels quadrúpedes que és blanc amb taques
fr harnais
irregulars, generalment grises, blaves o
en harness
negres.

Nota: S'aplica, especialment, als gossos, els


RAMADERIA; ANIMALS DE COMPANYIA. Conjunt
gats i els conills. de corretges ajustades al voltant del coll i
el tòrax d'un animal, que en els animals de
companyia s'empra per a subjectar-los i
armada f col·locar-hi la placa identificativa i, en el
veg. ramat m bestiar gros, normalment com a
guarniment.

arment m
arnès marcador m
es manada
fr manade; troupeau es arnés marcador
en herd fr harnais marqueur

RAMADERIA. Arnès que es lliga a la regió


RAMADERIA. Ramat de bous o de cavalls.
esternal dels mascles marcadors d'un
ramat, proveït d'un dispositiu ple de tinta o

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 54


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
de cera de color que deixa una marca al remugants adults.
dors de les femelles que han estat
cobertes. Nota: També s'utilitza la planta de nap sencera
com a farratge.

aromatitzant m
sin. compl. odorant m arrel de remolatxa f
veg. arrel de bleda-rave f
es aromatizante; odorante
fr aromatisant
en flavoring agent; flavouring agent arremolinar v tr

NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Additiu alimentari es reunir


que s'afegeix al pinso per a modificar-ne fr rassembler
l'olor amb la finalitat d'atreure l'animal i
afavorir que l'ingereixi. RAMADERIA. Fer, el pastor, que el bestiar,
especialment les ovelles, s'arremolini.

arrel de bleda-rave f
sin. compl. arrel de remolatxa f arremolinar-se v pron

es raíz de remolacha es acarrarse


fr racine de betterave fr s'attrouper
en beet; beetroot [GB]
RAMADERIA. Ajuntar-se, els caps de bestiar
Aliment d'origen
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. d'un ramat, de forma compacta,
vegetal que se subministra mòlt al bestiar especialment les ovelles.
adult.

arrufada de llavi f
arrel de mandioca f sin. reflex de Flehmen m

es raíz de mandioca es flehmen; reflejo de flehmen; reflejo del


fr racine de manioc labio curvo
en casava root; cassava root; mandioc fr flehmen
root; mandioca root; manioc root; manioca en flehmen; lip-curl
root
ETOLOGIA. Conducta sexual d'un animal
Aliment d'origen
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. mascle que consisteix a aixecar el llavi
vegetal que se subministra mòlt al bestiar superior i entreobrir la boca, per afavorir la
porcí adult. captació de feromones procedents d'una
femella en zel dins de l'òrgan vomeronasal.

arrel de nap f Nota: S'acostuma a associar amb les conductes


sexuals o socials.
es raíz de nabo
fr racine de navet
en turnip root arruixar v tr

Aliment d'origen
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ.
es oxear
vegetal que se subministra trossejat als fr effaroucher

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 55


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en drive away, to; frighten away, to

RAMADERIA. Fer allunyar el bestiar o l'aviram Arthropoda


amb crits i gesticulacions.
PARASITOLOGIA. Fílum d'animals invertebrats,
la majoria dels quals són de vida lliure,
arteriosclerosi f caracteritzats per tenir potes dividides en
segments articulats, un exoesquelet rígid
es arteriosclerosis de quitina i un cos format per segments
fr artériosclérose modificats que els permeten de realitzar
en arteriosclerosis funcions especialitzades.

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. Lesió Nota: Les espècies paràsites d'interès veterinari
crònica de les artèries consistent en pertanyen a les classes Insecta i Arachnida, i els
enduriment, pèrdua d'elasticiat i disminució seus individus reben el nom d'artròpodes.
de la llum del vas, causada per canvis
degeneratius i proliferatius de la paret de
les artèries. artiodàctils m pl

es artiodáctilos
arteritis vírica equina f fr artiodactyles
en Artiodactyla
es arteritis viral equina
RAMADERIA. Ordre de la classe dels
fr artérite virale équine
en equine viral arteritis mamífers, integrat per individus amb dos o
quatre dits, que comprèn, entre d'altres,
MALALTIES VÍRIQUES.Malatia vírica els bòvids i els suids.
contagiosa que afecta els equins, causada
per un virus del gènere Arterivirus i
caracteritzada per febre, poblemes artritis infecciosa f
respiratoris, edema i avortaments. veg. artritis sèptica f

Nota: És una malaltia de declaració obligatòria


segons l'OIE. artritis sèptica f
sin. compl. artritis infecciosa f

Arteriviridae es artritis infecciosa; artritis séptica


fr arthrite infectieuse; arthrite septique
VIROLOGIA. Família de virus amb RNA en infectious arthritis; septic arthritis
monocatenari, de simetria icosaèdrica i
forma esfèrica, amb un diàmetre de 60 MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana
nm, amb embolcall i sensibles a l'èter, que que afecta els mamífers, causada per
inclou el gènere Arterivirus. diversos bacteris i caracteritzada per ser el
resultat del segrest d'una infecció
bacteriana en una articulació, la qual es
Arterivirus desenvolupa en tres situacions diferents:
infecció hematògena, típica de poltres,
VIROLOGIA. Gènere de virus de la família vedells i xais; lesió traumàtica amb
Arteriviridae que inclou l'agent de l'arteritis introducció local de la infecció, i infecció
vírica equina i de la síndrome reproductiva i iatrogènica associada a aspiració de
respiratòria porcina. l'articulació, infecció o cirurgia,

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 56


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
normalment en cavalls.
ascàride f

artritis/encefalitis caprina f es ascáride; áscaris


fr ascaride; ascaris
es artritis/encefalitis caprina en ascarid
fr arthrite/encéphalite caprine
en caprine arthritis/encephalitis PARASITOLOGIA. Individu de la família
Ascarididae.
MALALTIES VÍRIQUES. Malaltia vírica que
afecta les cabres i les ovelles, causada per Nota: Per extensió, sovint aquest terme també
un virus del gènere Lentivirus i s'aplica a tots els individus de l'ordre
caracteritzada, en els animals joves, per Ascaridida.
una parèsia que evoluciona ràpidament cap
a una paràlisi i, en els animals adults, per
una elevada prevalença d'artritis cròniques Ascaridia
persistents i mastitis.
PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes
Nota: És una malaltia de declaració obligatòria paràsits de l'ordre Ascaridida.
segons l'OIE.
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
és Ascaridia galli (de cicle directe, transmesa per
via fecal-oral, localitzada -en l'estadi adult- a
artròdesi f
l'intestí prim principalment de les gallines i altres
fasianiformes, i agent d'ascaridiosi).
es artrodesis
fr arthrodèse
en arthrodesis Ascaridida
CLÍNICA. Operació quirúrgica per a provocar
PARASITOLOGIA. Ordre de nematodes de
la fusió òssia d'una articulació.
mida mitjana o gran, majoritàriament de
cicle directe, localitzats -en l'estadi adult-
generalment a l'intestí prim i caracteritzats
artròpode m per una boca generalment envoltada de
tres grans llavis i perquè les femelles
es artrópodo produeixen ous de coberta gruixuda i molt
fr arthropode resistents.
en arthropod
Nota: Alguns dels gèneres més importants
PARASITOLOGIA. Individu del fílum d'aquest ordre són Ascaridia, Heterakis, Ascaris,
Arthropoda. Parascaris, Toxascaris i Toxocara (els quatre
últims pertanyents a la família Ascarididae).

artrosi f
Ascarididae
es artrosis
fr arthrose PARASITOLOGIA. Família de nematodes
en arthrosis paràsits de l'ordre Ascaridia, caracteritzats
per les seves grans dimensions i
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. localitzats, en l'estadi adult, a l'intestí prim
Artropatia deformant degenerativa i dels mamífers.
crònica, no inflamatòria.
Nota: Els gèneres més importants d'aquesta

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 57


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
família són Ascaris, Parascaris, Toxascaris i
Toxocara. PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes
paràsits de la família Ascarididae.

ascarididosi f Nota: L'espècie més important d'aquest gènere


és Ascaris suum (de cicle directe, transmesa per
es ascarididosis via fecal-oral, localitzada -en l'estadi adult- a
fr ascarididose l'intestí prim dels porcs i agent d'ascariosi), i
popularment es coneix com a ascàride del porc.
en ascarididosis

MALALTIES PARASITÀRIES. Nematodosi que


afecta els mamífers i els ocells, causada Ascarops
per nematodes de la família Ascarididae i
PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes
caracteritzada per trastorns digestius i, a
vegades, per retard en el creixement i paràsits de l'ordre Spirurida.
problemes respiratoris i nerviosos.
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
és Ascarops strongylina (de cicle indirecte,
transmesa per la ingestió d'escarabats
ascaridiosi f copròfags que actuen com a hostes
intermediaris, localitzada -en l'estadi adult- a
es ascaridiosis l'estómac i a la primera porció de l'intestí prim
fr ascaridiose dels porcs, i agent d'espiruridosi
en ascaridiosis gastrointestinal).

MALALTIES PARASITÀRIES. Ascarididosi que


afecta les gallines, els ànecs, les oques i ascendència f
els galls dindi, causada pel nematode
Ascaridia galli i caracteritzada per trastorns es ascendencia
en la digestió, retard en el creixement i fr ascendance
baixa producció. en ancestry

GENÈTICA. Conjunt d'individus d'una

ascariosi f genealogia que n'han engendrat d'altres,


als quals han transmès una part o la
es ascariosis totalitat del seu patrimoni genètic.
fr ascariose
en ascariosis
ascendent m i f
MALALTIES PARASITÀRIES. Ascarididosi que sin. compl. progenitor- a m i f
afecta els porcs, principalment els animals
joves, causada per les larves i els adults es ascendiente; progenitor
del nematode Ascaris suum i fr ascendant; progéniteur
caracteritzada per un retard en el en ancestor; progenitor
creixement i, en algunes ocasions, per
problemes digestius, respiratoris i GENÈTICA. Individu que forma part d'una
nerviosos. ascendència.

Nota: És una zoonosi. Nota: El terme progenitor -a s'aplica


especialment al pare i la mare.

Ascaris
ascites f

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 58


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
sin. hidroperitoneu m especialment patògens, en un medi
sin. compl. hidroabdomen m determinat.

es ascitis; hidroabdomen; hidroperitoneo


fr ascite; hydropéritoine asèpsia f
en ascites; hydroperitoneum
es asepsia
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. fr asepsie
Embassament de líquid serós a la cavitat en asepsis
abdominal.
Absència de microorganismes,
especialment patògens, en un medi
ascosferosi f determinat.
veg. cria enguixada f

asfígmia f
Ascosphaera
es asfigmia
MICOLOGIA. Gènere de fongs miceliats que fr asphygmie
inclou espècies patògenes per a les en asphygmia
abelles.
FISIOPATOLOGIA. Desaparició temporal del
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere pols, sense interrupció de la contracció
és Ascosphaera apis (agent de la cria
cardíaca.
enguixada).

ase m asfíxia f
sin. compl. burro m; ruc m; somer m
es asfixia
fr asphyxie
es asno; burro
en asphyxia
fr âne; baudet
en ass; donkey; jackass
FISIOPATOLOGIA. Suspensió de la funció
respiratòria per causes mecàniques o per
RAMADERIA. Mamífer domèstic de la família
alteració del bescanvi de gasos entre l'aire
dels èquids, més petit que el cavall i amb
dels alvèols pulmonars i la sang venosa.
els crins més curts, d'orelles molt llargues,
que s'explota pel treball i com a semental.

Nota: Aquest terme designa, especialment, asiní -ina adj


l'individu mascle.
es asnino
fr asinien
asèpsia f en asinine

es asepsia RAMADERIA. Relatiu o pertanyent a l'ase i la


fr asepsie somera.
en asepsis; aseptic technique

Mètode preventiu de les


EPIDEMIOLOGIA. asístole f
infeccions amb què es tracta d'evitar la
presència de microorganismes, es asistolia; asistolismo

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 59


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
fr asystole productores de micosis i de micotoxines.
en asystole
Nota: Les espècies més importants d'aquest
FISIOPATOLOGIA.Afebliment o cessació del gènere són Aspergillus flavus (agent
poder contràctil del cor. d'aspergil·losi i de la cria petrificada, i
productora d'aflatoxines) i Aspergillus fumigatus
(agent d'aspergil·losi i, ocasionalment, de la cria
petrificada).
asistòlia f

es asistolia aspiració f
fr asystolie
en asystolia es aspiración
fr aspiration
FISIOPATOLOGIA. Conjunt de fenòmens en aspiration; suction
causats per la insuficiència cardíaca i pels
trastorns subsegüents de la circulació. CLÍNICA. Evacuació de secrecions, sang,
etc., per mitjà d'un aspirador, especialment
de l'arbre bronquial o del camp operatori
asma f en les intervencions quirúrgiques.

es asma
fr asthme aspirador d'ous m
en asthma
es elevador de huevos por vacío
FISIOPATOLOGIA.Malaltia respiratòria causada fr souleveur d'oeufs à vide
per la contracció espasmòdica dels en vaccum egg lifter
músculs dels bronquis i caracteritzada per
accessos de dispnea, tos, raneres i RAMADERIA. Aparell emprat per a traslladar
opressió pectoral. per aspiració els ous des de la calibradora
d'ous fins a les caixes d'embalatge.
Nota: És específica dels gats.

assaïnet m
aspergil·losi f
veg. renill m
es aspergilosis
fr aspergillose
assecatge m
en aspergillosis
es secado
MICOSIS.Micosi sistèmica que afecta els
fr séchage
animals domèstics, causada per espècies
en drying
del gènere Aspergillus i caracteritzada per
processos al·lèrgics, processos de
BROMATOLOGIA. Tècnica de conservació
colonització saprofítica d'espais aeris i
d'aliments que consisteix a reduir-ne de
processos invasius.
forma controlada la quantitat d'aigua.

Aspergillus
assistent -a d'inspecció m i f
sin. compl. ajudant -a d'inspecció m i f;
MICOLOGIA. Gènere de fongs miceliats que
auxiliar d'inspecció m i f
inclou espècies patògenes per als animals,

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 60


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es asistente de inspección; auxiliar de fr astringent; restringent
inspección; ayudante de inspección en astringent; restringent
fr assistant d'inspection
en veterinary assistant CLÍNICA. Fàrmac o agent que inhibeix les
secrecions.
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Persona amb una
formació específica que ajuda un veterinari
oficial a dur a terme certes tasques durant astrocitoma m
una inspecció veterinària, i li comunica
immediatament qualsevol anormalitat que es astrocitoma
hi observa. fr astrocytome
en astrocytoma
Nota: La denominació assistent -a d'inspecció és
la que s'empra en la Directriu 64/433/CEE. ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
L'assistent d'inspecció no està autoritzat a Neoplàsia intracranial d'astròcits, un tipus
intervenir en les inspeccions ante mortem i post de cèl·lules no nervioses de l'encèfal.
mortem.

atac m
associació f
veg. condicionament m
es ataque
fr attaque
en attack
astènia f
FISIOPATOLOGIA. Accés, generalment sobtat,
es astenia d'una malaltia recurrent.
fr asthénie
en asthenia
ataronjat -ada adj
FISIOPATOLOGIA. Estat de debilitat que pot
afectar el funcionament de l'organisme en
es anaranjado
general, o d'un òrgan, una funció o un
fr orangé
sistema determinats.
en orange-coloured

Dit del pelatge o


COLORS. PARTICULARITATS.
Astigmata del plomatge que és groc vermellós.

PARASITOLOGIA. Subordre d'àcars de mida


generalment petita, de menys de 0,75 mm atàxia f
de longitud, de color blanquinós o
groguenc i sense orificis respiratoris,
es ataxia
agents dels diferents tipus de sarna.
fr ataxie
en ataxia
Nota: Inclou els gèneres Chorioptes, Cytodites,
Knemidocoptes, Notoedres, Otodectes,
Psoroptes i Sarcoptes. FISIOPATOLOGIA. Incapacitat de coordinar, un
animal, els moviments musculars
voluntaris.
astringent m
sin. compl. restringent m
atelèctasi f
es astringente; restringente

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 61


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es atelectasia capacitat normal de contracció d'un teixit
fr atélectasie normalment contràctil.
en atelectasis

FISIOPATOLOGIA.Col·lapse dels pulmons atonia f


prèviament inflats, a causa d'una
obstrucció de les vies respiratòries o d'una es atonía
compressió o contracció pulmonars. fr atonie
en atony

atenuació f FISIOPATOLOGIA. Manca o disminució de to


muscular i de la tensió o del vigor normal
es atenuación dels òrgans.
fr atténuation
en attenuation
atòpia f
IMMUNOLOGIA. Reducció de la virulència d'un
microorganisme patogen per a un hoste es atopía
específic sense alterar la seva capacitat de fr atopie
desencadenar una resposta immunitària. en atopy

IMMUNOLOGIA. Estat d'hipersensibilitat que


atèrmic -a adj predisposa a reaccions al·lèrgiques davant
la presència d'al·lergògens que entren a
es atérmico l'organisme per inhalació.
fr athermique
en athermic
atordiment m
FISIOPATOLOGIA.Dit del procés o la malaltia sin. estaborniment m
que segueix el seu curs sense febre.
es aturdimiento
fr étourdiment
ateroma m en stunning

es ateroma INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Primera fase de la


fr athérome carnització consistent en la insensibilització
en atheroma de l'animal perquè pugui ser dessagnat
mentre encara és viu.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Acumulació i cristal·lització de lípids, Nota: L'atordiment és obligatori per llei. Per dur-
bàsicament colesterol, en forma de plaques lo a terme s'utilitzen diversos mètodes segons
a les parets internes de les artèries. l'espècie, l'edat, el sexe i el pes de l'animal,
com per exemple, l'electrocoma, l'electroxoc,
les ones electromagnètiques o la pistola
d'atordiment.
atonia f

es atonía
atrèpsia f
fr atonie
sin. compl. marasme m
en atony
es atrepsia; marasmo
FISIOPATOLOGIA. Manca o disminució de la
fr athrepsie; marasme

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 62


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en athrepsia; marasmus fr arrêt cardiaque
en cardiac arrest
FISIOPATOLOGIA. Estat d'extenuació extrema,
consecutiu a les malalties cròniques, FISIOPATOLOGIA. Interrupció del bategar
infeccioses o tumorals, o a les dietes efectiu del cor.
hipocalòriques.

atzembla f
atrèsia f veg. animal de bast m

es atresia
fr atrésie atzembler -a m i f
en atresia
es acemilero
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Absència congènita o adquirida d'un orifici RAMADERIA. Pastor d'animals de bast.
natural o oclusió de la llum d'un òrgan
tubular.
aus f pl
veg. ocells m pl
atròfia f

es atrofia auscultació f
fr atrophie
en atrophia; atrophy
es auscultación
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
fr auscultation
Disminució del volum d'un òrgan o d'un en auscultation
teixit a causa de la pèrdua de components
CLÍNICA. Mètode d'exploració clínica
cel·lulars, ja sigui per raons fisiològiques o
patològiques, que comporta una consistent a escoltar els fenòmens
disminució de la funcionalitat de l'òrgan o acústics dels òrgans, especialment les
del teixit afectat. vísceres abdominals i toràciques.

atruitat -ada adj autoal·lèrgia f

es atruchado es autoalergia
fr truitée fr autoallergie
en strawberry mark; trouted [gossos] en autoallergy

Dit del pelatge


COLORS. PARTICULARITATS.
IMMUNOLOGIA.Estat d'al·lèrgia provocat i
dels quadrúpedes que té petites taques mantingut per la formació d'autoantígens.
rosses o roges.

Nota: S'aplica, especialment, als equins, les autoanticòs m


vaques, els gossos i els gats.
es autoanticuerpo
fr autoanticorps
aturada cardíaca f en autoantibody

es paro cardíaco IMMUNOLOGIA. Anticòs produït en resposta a

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 63


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
un autoantigen.

autoimmunitat f
autoantigen m
es autoinmunidad
es autoantígeno fr autoimmunité
fr autoantigène en autoimmunity
en autoantigen
IMMUNOLOGIA. Fenomen biològic pel qual el
IMMUNOLOGIA. Antigen propi d'un animal sistema immunitari d'un animal reacciona
contra el qual l'organisme pot contra els antígens propis.
desenvolupar una resposta immunitària.

autoinfecció f
autocontrol m
es autoinfección
es autocontrol fr autoinfection
fr autocontrôle en autoinfection
en self-control
EPIDEMIOLOGIA.Infecció provocada per un
BROMATOLOGIA. Sistema de control que agent infecciós que ja s'allotjava en l'hoste
estableix la legislació per a tots els sense causar-li cap trastorn fins aquell
establiments alimentaris que obliga el moment.
responsable d'un establiment a garantir
que els processos de fabricació que realitza
i els productes que ven compleixen la autolesió f
normativa. sin. compl. automutilació f

es autolesión; automutilación
autoempelt m fr automutilation
en self-mutilation
es autoinjerto
fr autoggreffe ETOLOGIA. Lesió corporal que un animal es
en autograft fa a ell mateix, normalment a causa d'un
estrès ambiental excessiu, i que, de
CLÍNICA.Empelt que procedeix del mateix vegades, es manifesta amb una dermatosi
animal receptor o d'un animal psicògena.
genèticament idèntic de la mateixa
espècie.
automutilació f
veg. autolesió f
autofàgia f

es autofagia autorització sanitària de trasllat f


fr autophagie veg. salconduit m
en autophagy

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


autosexatge m
Procés pel qual una cèl·lula segresta i
digereix, totalment o parcialment, una part
es autosexaje
del seu citoplasma o orgànuls cel·lulars.
fr autosexage

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 64


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en autosexing
VIROLOGIA. Gènere de virus de la família
RAMADERIA. Sexatge que es fa visualment i Adenoviridae que inclou l'agent de la
amb molta facilitat gràcies a un o més bronquitis de la guatlla, de l'hepatitis per
caràcters hereditaris externs lligats al sexe cossos d'inclusió, amb nou serotips
i diferents entre mascle i femella. coneguts, i de la síndrome de la posta
d'ous.

autovacuna f
aviar v tr
es autovacuna veg. engegar v tr
fr autovaccin
en autovaccine
Avibirnavirus
IMMUNOLOGIA. Vacuna preparada amb el
cultiu de microorganismes aïllats de teixits VIROLOGIA. Gènere de virus de la família
o secrecions del mateix animal al qual Birnaviridae que inclou l'agent de la bursitis
s'administra. infecciosa aviària.

auxiliar d'inspecció m i f avicultor -a m i f


veg. assistent -a d'inspecció m i f
es avicultor
fr aviculteur
auxiliar de visita d'explotació m i f en poultry keeper; poultry manager;
sin. compl. auxiliar pecuari -ària m i f poultryman

es auxiliar pecuario RAMADERIA. Ramader que es dedica a


fr technicien des services veterinaires l'avicultura.

INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Persona reconeguda


per les autoritats sanitàries que ajuda el avicultura f
veterinari oficial en les diferents tasques sin. compl. producció avícola f
que s'efectuen en la inspecció d'una
explotació ramadera. es avicultura; producción avícola
fr aviculture
en poultry keeping
auxiliar pecuari -ària m i f
veg. auxiliar de visita d'explotació m i f RAMADERIA. Zootècnia que es dedica a la
cria i l'explotació de l'aviram.

averrir v tr
Avipoxvirus
es cubrir [el cerdo]
fr couvrir [le cochon] VIROLOGIA.Gènere de virus de la família
en cover, to [the pig] Poxviridae, que inclou l'agent de la verola
aviària.
RAMADERIA. Cobrir, el porc, la truja.

aviram m
Aviadenovirus

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 65


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es avería; averío; aves de corral en abortion
fr volaille
en poultry FISIOPATOLOGIA. Expulsió prematura del
fetus, especialment abans que sigui viable.
RAMADERIA. Conjunt d'ocells domèstics
d'una granja, que inclou les gallines, els
ànecs, les oques, els faisans i els galls avortament enzoòtic de les ovelles m
dindi, criats per a l'obtenció de productes. veg. clamidiosi ovina f

avitaminosi f avortar v intr


sin. hipovitaminosi f sin. compl. malparir v intr

es avitaminosis; hipovitaminosis es abortar


fr avitaminose; hypovitaminose fr avorter
en avitaminosis; hypovitaminosis en abort, to

FISIOPATOLOGIA.Manca o deficiència d'una o FISIOPATOLOGIA. Expulsar prematurament el


de diverses vitamines. fetus abans que sigui viable.

Avitellina avortar v intr

PARASITOLOGIA. Gènere de cestodes de la es abortar


classe Eucestoda, família Thysanosomidae. fr avorter
en abort, to
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
és Avitellina centripunctata (de cicle indirecte, FISIOPATOLOGIA. Aturar un procés patològic
transmesa per la ingestió d'àcars oribàtids que
o una malaltia abans del terme natural.
actuen com a hostes intermediaris, localitzada -
en l'estadi adult- a l'intestí prim de les vaques,
les ovelles i les cabres, i agent d'una varietat de
cestodosi). avortí m

es abortón
avivament m fr avorton
en stillbirth
es avivamiento
fr avivement FISIOPATOLOGIA. Fetus animal nascut mort
en avivement abans de temps.

CLÍNICA. Operació quirúrgica que consisteix


a posar al descobert les parts sanes i avulsió f
vasculars d'un teixit lesionat, d'una
cicatriu o d'un trajecte fistulós, a fi es avulsión
d'activar-ne la cicatrització. fr avulsion
en avulsion

avortament m TRAUMATISMES. Arrencament traumàtic


d'una part d'una estructura anatòmica.
es aborto
fr avortement

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 66


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
azoospèrmia f Babesia (Babesia bigemina, Babesia bovis,
Babesia caballi, Babesia canis, Babesia
es azoospermia divergens, Babesia equi, Babesia gibsoni,
fr azoospermie Babesia major, Babesia motasi i Babesia
en azoospermia ovis), transmesa per paparres de la família
Ixodidae i caracteritzada per febre, anèmia
REPRODUCCIÓ I TÈCNIQUES REPRODUCTIVES. i, a vegades, icterícia i hemoglobinúria.
Absència d'espermatozoides en l'esperma,
que produeix esterilitat absoluta. Nota: En el cas dels equins i de les vaques, és
una malaltia de declaració obligatòria segons
l'OIE.
azorrea f

es azorrea; azotorrea bacil m


fr azotorrhée
en azotorrhea es bacilo
fr bacille
FISIOPATOLOGIA. Estat morbós caracteritzat en bacillus; rod
per l'augment de compostos nitrogenats
en l'orina i la femta. BACTERIOLOGIA. Bacteri que té forma
cilíndrica i allargada, de bastó.

Babesia
Bacillus
PARASITOLOGIA. Gènere de protozous de la
subclasse Piroplasmia, localitzats a BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris amb
l'interior dels eritròcits dels hostes algunes espècies patògenes per als
definitius, que són majoritàriament animals, amb forma de bacil i disposició
mamífers. aïllada o en cadena, grampositius, mòbils o
immòbils i aerobis estrictes.
Nota: Les espècies més importants d'aquest
gènere són Babesia caballi i Babesia equi en els Nota: Les espècies més importants d'aquest
equins; Babesia bigemina, Babesia bovis, gènere són Bacillus anthracis (agent del
Babesia divergens i Babesia major en les vaques; carboncle bacteridià) i Bacillus cereus (agent de
Babesia motasi i Babesia ovis en les ovelles i les mastitis i d'intoxicacions alimentàries).
cabres, i Babesia canis i Babesia gibsoni en els
gossos (de cicle indirecte, transmeses per la
picada de paparres de la família Ixodidae i baciva adj
agents de diferents babesiosis).
sin. buida adj

es vacía
babesiosi f fr vide
sin. piroplasmosi f en empty

es babesiosis; piroplasmosis RAMADERIA. Dit de la femella que no ha


fr babésiose; piroplasmose quedat prenyada després d'haver estat
en babesiosis; piroplasmosis muntada, però que pot quedar-hi o hi ha
quedat altres vegades.
MALALTIES PARASITÀRIES. Protozoosi que
afecta les vaques, les ovelles, les cabres,
els equins i els gossos, causada per
bacivar v tr
diverses espècies de protozous del gènere

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 67


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
RAMADERIA. Separar les ovelles bacives dels en bacterin
marrans.
IMMUNOLOGIA. Preparat de bacteris morts
que s'utilitza per a estimular la producció
baciver -a m i f d'anticossos amb finalitats profilàctiques o
terapèutiques.
es vaciero

RAMADERIA. Pastor de bestiar baciu. bacteriòfag m


sin. compl. fag m

bacó m es bacteriófago; fago


veg. porc m fr bactériophage; phage
en bacteriophage; phage

bacona f VIROLOGIA. Virus que utilitza un bacteri com


veg. truja f a cèl·lula hoste per replicar-se.

baconera f bacteriolític m
veg. cortiella f veg. bactericida m

bacteri m bacteriologia f

es bacteria es bacteriología
fr bactérie fr bactériologie
en bacterium en bacteriology

BACTERIOLOGIA. Microorganisme d'estructura BACTERIOLOGIA. Branca de la microbiologia


procariota, generalment heterotròfic i amb especialitzada en l'estudi dels bacteris.
multiplicació per escissiparitat transversa,
que pot causar múltiples malalties en els
animals. bacteriosi f
veg. malaltia bacteriana f

bactericida m
sin. compl. bacteriolític m bacteriostàtic m

es bactericida; bacteriolítico es bacteriostático


fr bactéricide fr bactériostatique
en bactericidal; bacteriolytic en bacteriostatic

CLÍNICA.Fàrmac o agent que elimina els CLÍNICA. Fàrmac o agent que actua contra
bacteris. els bacteris i inhibeix el seu creixement o
multiplicació.

bacterina f
Bacteroides
es bacterina
fr bactérine BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 68


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
per als animals, amb forma de bacil,
gramnegatius, generalment immòbils i es bayo
anaerobis estrictes. fr bai
en bay
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
és Bacteroides fragilis (agent d'infeccions COLORS. PARTICULARITATS.Dit del pelatge
supuratives, molts cops polimicrobianes). dels equins que és groc lleugerament
rogenc, amb les extremitats, la crina i la
cua negres.
bactofugació f

es bactofugación; bactofugado balanç energètic m


fr bactofugation
en bactofugation es balance energético
fr bilan énergétique
BROMATOLOGIA. Higienització que permet
en energy balance
eliminar parcialment els microorganismes
mitjançant l'aplicació de la força centrífuga NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Diferència existent
a temperatura de pasteurització, utilitzat entre el contingut energètic de la dieta i el
tant en llets destinades al consum com en dels excrements, l'orina i els gasos
tractaments previs a l'elaboració de llets expel·lits per un animal.
conservades i formatges.

balantidiosi f
bagàs m
es balantidiosis
es bagazo; gabazo fr balantidiose
fr bagasse [de la canya de sucre]; drêche en balantidiosis
en bagasse; begass; begasse
MALALTIES PARASITÀRIES. Protozoosi que
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ.Subproducte afecta els porcs i, ocasionalment, els
alimentós sòlid obtingut a partir de la gossos, causada pel protozou Balantidium
canya de sucre, les olives o les llavors coli i caracteritzada per diarrea amb o
oleaginoses premsades, que se subministra sense sang, segons la intensitat,
mòlt als remugants adults. decaïment i deshidratació.

Nota: És una zoonosi.


bagàs de cervesa m

es bagazo de cerveza Balantidium


fr drêche
en brewer's grains PARASITOLOGIA. Gènere de protozous
paràsits del fílum Ciliophora.
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Bagàs obtingut en la
fabricació de la cervesa, que se Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
subministra als remugants principalment és Balantidium coli (de cicle directe, transmesa
pel seu alt valor energètic i la seva elevada per via fecal-oral, localitzada al cec i al còlon
digestibilitat. dels porcs i, ocasionalment, d'altres mamífers
com ara els gossos, i agent de balantidiosi, tot i
que generalment és apatògena; presenta dues
fases en el seu cicle: la de trofozoït, que és
bai -a adj mòbil i recoberta de cilis, i la de quist, que és la

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 69


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
forma de resistència i es localitza a la femta).

barraprim -a adj
banda f
es de quijada fina; poco comedor
es banda
fr bande RAMADERIA. Dit de l'animal boví que menja
en band poc.

COLORS. PARTICULARITATS. Marca llarga, més


ampla que la ratlla, que té el pelatge o el barrat -ada adj
plomatge d'alguns animals, de color
diferent al color de base. es barrado
fr barré
en barred
banyegar v tr
sin. compl. mufar v tr; topar v intr; tossar COLORS. PARTICULARITATS. Dit del plomatge
v intr dels ocells en què alternen les taques
negres o grises amb altres de blanques.
es acornar; acornear; amorcar [el brau];
amurcar [el brau]; cornear; topetar
fr cosser; encorner barrat -ada adj
en butt, to; gore, to
es barrado
RAMADERIA. Donar cops amb el cap el fr barré
bestiar banyut. en barred

COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge


barba f dels quadrúpedes que és blanc, amb la
cara i les potes negres.
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Falda d'oví sacrificat,
destinada a consum humà. Nota: S'aplica, especialment, a les vaques i les
ovelles. En el cas de les vaques, també s'usa
aquest adjectiu quan l'animal té la cara blanca
amb taques negres.
barra f

es barra; carrillo
fr joue barrat -ada m i f
en cheek
RAMADERIA. Vedell tot just deslletat.
INSPECCIÓ VETERINÀRIA.Mandíbula de
quadrúpede sacrificat, inclosa la carn de la
galta, destinada a consum humà. barrejadora de pinso f

es mezcladora de piensos
barraample -a adj fr mélangeur d'aliments
en feed mixer
es de quijada ancha
RAMADERIA. Màquina que s'utilitza per a

RAMADERIA. Dit de l'animal boví que menja mesclar diferents classes de pinsos o
molt. aliments, generalment farinosos.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 70


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
be m
barrigar v tr veg. anyell -a m i f
sin. furgar v tr

es hocicar; hozar be m
fr vermiller
en root in, to; root, to es oveja
fr mouton
RAMADERIA. Remoure, el porc i el gos, la en sheep
terra a cops de morro per buscar menjar o
per refrescar-se. RAMADERIA. Qualsevol individu de la
subfamília dels ovins, independentment del
sexe o l'edat que tingui.
basalioma m
sin. tricoblastoma m
beix adj
es basalioma
fr basaliome es beige
en basalioma fr beige
en beige
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Neoplàsia de les cèl·lules basals de Dit del pelatge
COLORS. PARTICULARITATS.
l'epidermis i dels annexos cutanis. dels quadrúpedes que és gris groguenc.

Nota: S'aplica, especialment, als gossos i els


basca f gats.
sin. arcada f

bel m
bàscula ramadera f
es balido
es báscula de ganado fr bêlement
fr bascule pour bétail; pèse-bétail en ba; baa; bleat; bleating
en cattle weigher; weigh-crush
RAMADERIA. Crit de la cabra i de l'ovella.
RAMADERIA. Aparell emprat per a pesar el
bestiar.
bellesa f

bateria de gàbies f es belleza


fr beauté
es batería de jaulas
fr batterie d'élevage RAMADERIA. Conformació natural adequada
en brooder battery; rearing battery d'un animal que li fa tenir un bon
rendiment productiu o molta capacitat per
RAMADERIA. Estructura metàl·lica que conté al treball.
gàbies en filera, normalment distribuïdes
en diferents nivells, que s'utilitza en les
granges d'explotació d'aviram i de conills. bena f

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 71


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es venda veg. antitussigen m
fr bande
en bandage
beri-beri m
CLÍNICA.Tira de teixit d'amplada variable
emprada per a subjectar un apòsit o una es beriberi
fèrula o per a protegir, lligar o comprimir fr béribéri
una part del cos. en beriberi

FISIOPATOLOGIA. Malaltia per carència de


benestar animal m vitamina B1, causada pel consum exclusiu
d'arròs sense pellofa i testa i
es bienestar animal caracteritzada bàsicament per trastorns
fr bien-être animal nerviosos.
en animal welfare

INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Conjunt de berruga f


condicions adequades en què s'han de veg. papil·loma m
tenir els animals durant totes les fases de
la seva vida, regulades per la normativa.
Besnoitia

benestar animal m PARASITOLOGIA. Gènere de protozous


coccidis formadors de quists de la família
es bienestar animal Sarcocystidae.
fr bien-être animal
en animal welfare Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
és Besnoitia besnoiti (agent de besnoitiosi,
ETOLOGIA. Grau d'adaptació d'un animal al generalment de cicle indirecte, tot i que també
seu ambient, que implica absència de es pot transmetre mecànicament mitjançant
alguns dípters; els hostes intermediaris són les
patiment.
vaques i, amb menys freqüència, les ovelles i les
cabres, i l'hoste definitiu es desconeix, tot i que
Nota: Per tal d'assolir un bon nivell de benestar podria ser el gat).
animal cal satisfer les necessitats psíquiques i
físiques de l'animal. Hi contribueixen, per
exemple, les hores de llum, la temperatura,
l'espai social, les interaccions socials, l'exercici besnoïtiosi f
físic, la nutrició i els procediments de maneig.
es besnoitiosis
fr besnoïtiose
benigne -a adj en besnoitiosis

es benigno MALALTIES PARASITÀRIES. Protozoosi que


fr bénin afecta els equins i les vaques, causada per
en benign diverses espècies de protozous coccidis del
gènere Besnoitia i caracteritzada per una
FISIOPATOLOGIA. Dit del mal, la malaltia, la dermatitis greu en els equins i per
neoplàsia, etc., que no representen cap inflamació dels nodes limfàtics,
perill per a la salut. inflamacions subcutànies, diarrea i
avortament en les vaques.

bèquic m

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 72


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
bèstia f en bezoar

es bestia ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.

fr bête Concreció que es forma a l'estómac o a


en beast l'intestí d'alguns quadrúpedes,
especialment dels remugants.
RAMADERIA. Animal domèstic quadrúpede,
especialment de càrrega.
biberó m

bestiar m es biberón
fr biberon
es ganado en feeding bottle; nursing bottle
fr bétail
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Recipient graduat,
en livestock
generalment de vidre o de plàstic, amb un
RAMADERIA. Conjunt de mamífers domèstics
broc on es posa una tetina a tall de mugró,
d'una granja, que inclou el bestiar gros i el emprat per a alletar un animal.
bestiar menut, criats per a l'obtenció de
productes o de serveis.
bicolor adj

bestiar gros m es bicolor


fr bicolore
es ganado mayor en bicolour
fr bestiaux; gros bétail
en heavy livestock; large animals [US] Dit del pelatge o
COLORS. PARTICULARITATS.
del plomatge que combina dos colors.
RAMADERIA. Bestiar que comprèn els cavalls,
els ases, les mules i les vaques.
bigal m
veg. espinada f
bestiar menut m
sin. compl. bestiar petit m
bigarrat -ada adj
es ganado menor
fr petit bétail es abigarrado
en small cattle fr bigarré
en odd-coloured
RAMADERIA. Bestiar que comprèn les ovelles,
les cabres, els porcs i els conills. COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge o
del plomatge de més de dos colors
diferents, discordants i mal combinats.
bestiar petit m
Nota: S'aplica, especialment, als equins, les
veg. bestiar menut m
ovelles, les cabres, els gossos, els gats, els
conills i els ocells.

betzoar m
biliació f
es bezoar sin. compl. biligènesi f
fr bézoard

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 73


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es biligénesis; biligenia es biorritmo; ritmo biológico
fr biligenèse fr rythme biologique
en bilification; biligenesis en biological rhythm; biorhythm

FISIOLOGIA DE L'APARELL DIGESTIU. Producció ENDOCRINOLOGIA.Activitat cíclica que


de bilis. presenten moltes funcions biològiques de
l'organisme.

biligènesi f Nota: Els ritmes biològics són endògens a


veg. biliació f l'espècie animal, tot i que poden modificar-se
per factors de l'entorn, com ara les hores de
llum, la temperatura ambient, la disponibilitat
d'aliment, etc. Depenent del període que tenen
bilis f els bioritmes, es poden classificar en circadiaris
(període de vint a vint-i-vuit hores; per exemple,
es bilis la temperatura corporal), ultradiaris (període de
fr bile menys de vint hores; per exemple, el ritme
en bile respiratori) i infradiaris (període de més de vint-i-
vuit hores; per exemple, la muda de pèl).
FISIOLOGIA DE L'APARELL DIGESTIU. Secreció
líquida, clara, groguenca i amargant,
produïda pel fetge, que es concentra en la bioseguretat f
vesícula biliar, s'allibera al duodè i té un
paper essencial en l'absorció dels greixos. es bioseguridad
fr biosecurité
en biosecurity
biopatologia f
Conjunt de mesures preses
EPIDEMIOLOGIA.
en un medi determinat per a protegir una
es biopatología
població de malalties infeccioses.
fr biopathologie
en biopathology

CLÍNICA.Branca de la patologia biotina f


especialitzada en l'estudi dels paràmetres veg. vitamina H f
laboratorials obtinguts a partir de l'examen
d'un animal malalt.
biotip m
sin. constitució f
biòpsia f
es biotipo; constitución
es biopsia fr biotype; constitution
fr biopsie en biotype; constitution
en biopsy
ETNOLOGIA. Conjunt de les característiques
CLÍNICA.Operació quirúrgica que consisteix constitucionals d'un animal.
a extreure un fragment de teixit viu per al
seu estudi histopatològic.
biotip m

bioritme m es biotipo
sin. compl. ritme biològic m fr biotype
en biotype

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 74


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
CLÍNICA. Instrument quirúrgic connectat a
ETNOLOGIA.Grup d'individus que tenen el una font de corrent d'alta freqüència, que
mateix genotip. talla per destrucció dels teixits que toca, al
mateix temps que coagula els petits vasos
Nota: Per exemple, cadascuna de les races per evitar una hemorràgia.
animals.

bitè m
bipartició d'embrions f sin. animal de llana m
sin. duplicació d'embrions f

es duplicación de embriones bladenc -a adj


fr duplication d'embryons
en embryo duplication es trigueño
fr froment
REPRODUCCIÓ I TÈCNIQUES REPRODUCTIVES.
en wheaten
Tècnica reproductiva que consisteix a
dividir un embrió, normalment d'alt valor
COLORS. PARTICULARITATS.Dit del pelatge o
genètic, durant el període indiferenciat de
del plomatge que és ros fosc.
les cèl·lules per tal d'obtenir-ne dos de
genèticament idèntics.
Nota: S'aplica, especialment, als gossos i els
ocells.
Nota: És la forma més simple de clonació.

blanc -a adj
Birnaviridae
es blanco
VIROLOGIA. Família de virus amb RNA
fr blanc
bicatenari, de simetria icosaèdrica i forma
en white
isomètrica, amb un diàmetre de 60 nm,
sense embolcall i resistents a l'èter, que
COLORS. PARTICULARITATS.Dit del pelatge o
inclou el gènere Avibirnavirus.
del plomatge que és del color de la neu.

bisturí m blanquet m
es bisturí
es cordilla
fr bistouri
fr menu de mouton
en bistoury
en sheep small intestine
CLÍNICA.Instrument quirúrgic en forma de
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Intestí prim d'oví
petit ganivet usat per a tallar o fer
sacrificat, destinat a consum humà.
incisions.

blastomicosi f
bisturí elèctric m
es blastomicosis
es bisturí eléctrico
fr blastomycose
fr bistouri électrique
en blastomycosis
en electric bistoury; electric knife;
electrocautery knife
MICOSIS. Micosi sistèmica que afecta els

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 75


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
equins, els gats i, especialment, els en blepharoptosis
gossos, causada per Blastomyces
dermatitidis i caracteritzada per tos, FISIOPATOLOGIA. Caiguda de la parpella
coixesa, lesions oculars i lesions cutànies. superior, completa o incompleta, de
manera que impedeix totalment o
Nota: La blastomicosi és endèmica a Amèrica parcialment la visió.
del Nord.

blocador m
Blastomyces
es bloqueador
MICOLOGIA.Gènere de fongs dimorfs fr bloqueur
patògens per als animals. en blocker

Nota: L'única espècie d'aquest gènere és CLÍNICA. Fàrmac o agent que inhibeix
Blastomyces dermatitidis (agent de
l'arribada d'estímuls, la secreció
blastomicosi).
d'hormones o l'acció d'aquestes o la
d'altres òrgans.
blau m
sin. blaverol m; morat m
blocatge m
es cardenal; moretón
es bloqueo
fr bleu
fr blocage
en bruise
en block
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Hematoma cutani causat, habitualment, FISIOPATOLOGIA. Alteració fisiològica o
per contusió. patològica, funcional o orgànica, que
dificulta o impedeix el funcionament
normal d'un òrgan o sistema de
blau blava adj l'organisme.

es azul
fr bleu BLUP m
en blue veg. millor predicció lineal no esbiaixada f

COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge o


del plomatge que és gris argentat. boc m
sin. compl. cabró m; cabrot m
Nota: S'aplica especialment als gossos, els gats,
els conills i els ocells. es buco; cabrón; macho cabrío
fr bouc
en buck; he-goat
blaverol m
sin. blau m RAMADERIA. Mascle de la cabra que
s'explota com a semental.

blefaroptosi f
boç m
es blefaroptosis veg. morrió m
fr blépharoptose

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 76


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
ample de la base que de la boca per evitar
bocatge m que es bolqui, disposat per a donar menjar
a un animal de companyia.
es boquera
fr perlèche; pourlèche
en perleche bol ruminal m

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. Afta es bolo ruminal


que es forma a la mucosa bucal. fr bolus ruminal
en ruminal bolus

bol m SISTEMES D'IDENTIFICACIÓ.Aplicació en forma


esfèrica que conté un microxip i que
es bolo s'introdueix per via oral perquè resti dins la
fr bol panxa dels bovins, dels ovins i del cabrum.
en bole

CLÍNICA. Píndola grossa i tova. bola f

es bola
bol alimentari m fr cuisse hanche
en top bit and rump
es bolo alimenticio
fr bol alimentaire INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Peça que s'obté de la
en alimentary bolus pistola en separar-ne la mitjana entre la
darrera vèrtebra lumbar i la primera sacra,
Massa
FISIOLOGIA DE L'APARELL DIGESTIU. destinada a consum humà.
formada pels aliments un cop mastegats i
insalivats i que és deglutida d'una sola
vegada. bones pràctiques de fabricació f pl
sigla BPF f pl

bol de beure m es buenas prácticas de fabricación; BPF


fr bonnes pratiques de fabrication; bonnes
es cuenco de agua pratiques de production; bonnes pratiques
fr bol d'abreuvoir manufacturières; BPF; BPM
en drinking bowl; water cup [US] en good manufacturing practice; GMP

ANIMALS DE COMPANYIA. Recipient baix i més BROMATOLOGIA. Conjunt de formes correctes


ample de la base que de la boca per evitar d'actuació en el procés de fabricació de
que es bolqui, disposat per a donar aigua a productes alimentosos encaminades a
un animal de companyia. garantir-ne la qualitat i la seguretat.

bol de menjar m bones pràctiques higièniques f pl


sigla BPH f pl
es cuenco de comida
fr mangeoire es buenas prácticas higiénicas; BPH
en feeding bowl fr bonnes pratiques d'hygiène; BPH
en good hygiene practice
ANIMALS DE COMPANYIA. Recipient baix i més

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 77


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
BROMATOLOGIA. Conjunt de formes correctes
d'actuació en el procés de fabricació i
manipulació de productes alimentosos bordar v intr
encaminades a garantir-ne la seguretat.
es ladrar
fr aboyer
Boophilus en bark, to; bay, to

PARASITOLOGIA. Gènere de paparres de la ANIMALS DE COMPANYIA. Fer lladrucs el gos


família Ixodidae, ectoparàsites amenaçadorament.
hematòfagues de diferents espècies
animals, agents d'ixodidosi i transmissores
dels agents de diferents babesiosis i Bordetella
anaplasmosis.
BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens
Nota: L'espècie més important és Boophilus per als animals, amb forma de coccobacil i
annulatus (paparra d'un sol hoste, que parasita disposició en parella o en cadenes curtes,
principalment les vaques).
gramnegatius amb tinció polar, mòbils o
immòbils i aerobis estrictes.

boquir v tr Nota: L'espècie més important d'aquest gènere


és Bordetella bronchiseptica (agent de processos
es cubrir [el cabrón] sèptics broncopulmonars en els animals
fr couvrir [le bouc] domèstics, de la coriza felina, de la rinitis
en cover, to [the buck] atròfica porcina i de la tos de les gosseres).

RAMADERIA. Cobrir, el boc, la cabra.


borm m

borborigme m es muermo
fr morve
es borborigmo en glanders
fr borborygme
en borborygmus MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana
contagiosa que afecta els equins però que
CLÍNICA. Soroll intestinal que es produeix es pot transmetre a les ovelles, les cabres,
per la mescla de gasos i líquids. els gossos, els gats i altres animals,
causada per Burkholderia mallei i
caracteritzada per lesions nodulars,
borda f situades a l'aparell respiratori i a la pell,
que s'obren fàcilment.
es borda
Nota: És una malaltia de declaració obligatòria
segons l'OIE i una zoonosi.
RAMADERIA. Construcció de pedra i fusta,
habitualment edificada a una certa altura
per a aprofitar les pastures, que serveix
borrec -ega m i f
per a allotjar-hi el bestiar, a la planta baixa,
i per a emmagatzemar-hi el fenc recollit a
es borrego
l'estiu, a la part alta.
fr jeune ovin
Nota: La borda és una construcció típica del
en young ovine
Pirineu.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 78


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
RAMADERIA. Ovella jove de menys d'un any RAMADERIA. Brau castrat.
que té totes les dents de llet.
Nota: Antigament, els bous s'utilitzaven per al
treball agrícola o com a animals de tir, ja que la
castració els proporcionava un temperament
borreguer -a m i f
tranquil i un augment de la força.

es borreguero
bou m
RAMADERIA. Pastor de borrecs.
veg. brau m

Borrelia
boual m i f
veg. boval m
BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens
per als animals, amb forma helicoïdal,
gramnegatius, mòbils i microaeròfils, i
transmesos per artròpodes. bouer -a m i f
veg. bover -a m i f
Nota: Les espècies més importants d'aquest
gènere són Borrelia anserina (agent de
l'espiroquetosi aviària) i Borrelia burgdorferi boval m
(agent de la malaltia de Lyme). sin. compl. boual m i f; boveral m

es boyera; boyeriza
borreliosi canina f fr bouverie
veg. malaltia de Lyme f en ox stable; ox-stall

RAMADERIA. Estable de bous.


botulisme m

es botulismo bover -a m i f
fr botulisme sin. compl. bouer -a m i f
en botulism; limberneck; western duck
disease es boyerizo; boyero
fr bouvier
MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana en oxherd
greu que afecta els animals domèstics,
causada per l'acció d'una toxina termolàbil RAMADERIA. Pastor de bous.
elaborada pels diferents tipus de
Clostridium botulinum durant el seu
creixement, i caracteritzada per una boveral m
síndrome neuroparalitzant i trastorns veg. boval m
gastrointestinals.

boví -ina adj


bou m sin. vacum adj

es buey es bovino; boyuno; vacuno


fr boeuf
en bullock; ox; steer [US] RAMADERIA. Dit del bestiar integrat per
braus, vaques i vedells.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 79


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
fr bovidés
en Bovidae
boví -ina adj
sin. compl. vaccí -ina adj; vaquí -ina adj RAMADERIA. Família de l'ordre dels
artiodàctils integrada per individus que
es bovino remuguen, que comprèn entre d'altres els
fr bovin bovins, els ovins i els caprins.
en bovine

RAMADERIA. Relatiu o pertanyent als bovins. bovinotècnia f


veg. bovicultura f

Bovicola
sin. Damalinia bovins m pl

PARASITOLOGIA. Gènere de polls del subordre es bovinos


Mallophaga. fr bovinés
en bovines
Nota: Les espècies més importants d'aquest
gènere són Bovicola bovis, Bovicola caprae, RAMADERIA. Subfamília dels bòvids de grans
Bovicola equi i Bovicola ovis (localitzades a la dimensions i de cos massís i pesant, que
pell de les vaques, les cabres, els equins i les
comprèn les vaques.
ovelles, respectivament, i agents de
mal·lofagosi).

box m
bovicultor -a m i f
es box
es bovicultor fr box
fr boviculteur en box
en cowman
RAMADERIA. Compartiment individual i

RAMADERIA. Ramader que es dedica a la


tancat d'una quadra que serveix per a
bovicultura. allotjar-hi un sol cavall.

bovicultura f box de vedells m


sin. compl. bovinotècnia f; producció
bovina f es box de terneros
fr cage à veaux
es bovicultura; bovinotecnia; producción en calf box
bovina
RAMADERIA. Gàbia mòbil coberta,
fr boviculture
en cattle breeding normalment de poliuretà, que s'instal·la a
l'aire lliure, especialment en zones humides
RAMADERIA. Zootècnia que es dedica a la
i plujoses, que disposa de pinso i farratge i
cria i l'explotació de les vaques. serveix per a allotjar-hi un sol vedell i
protegir-lo dels elements meteorològics.

bòvids m pl
BPF f pl
es bóvidos veg. bones pràctiques de fabricació f pl

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 80


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
bradicàrdia f

BPH f pl es bradicardia
veg. bones pràctiques higièniques f pl fr bradycardie
en bradycardia

braçalet m FISIOPATOLOGIA. Disminució de la freqüència


del batec del cor.
es brazalete
fr bracelet
en white ring bradisfígmia f

COLORS. PARTICULARITATS. Marca blanca que es bradisfigmia


envolta una de les extremitats d'alguns fr bradysphygmie
equins però que no davalla fins a la en bradysphygmia
corona.
FISIOPATOLOGIA. Disminució de la freqüència
del pols deguda a bradicàrdia o a la
braçalet m producció d'extrasístoles que no atenyen
les artèries perifèriques.
es brazalete; jarretera
fr bracelet
en ankle band bradizoït m

SISTEMES D'IDENTIFICACIÓ. Aplicació en forma es bradizoíto


circular que es fixa a la part distal de les fr bradyzoïte
extremitats dels quadrúpedes. en bradyzoite

PARASITOLOGIA. Estadi dels coccidis


Brachycera formadors de quists que en l'hoste
intermediari es localitza a l'interior de
PARASITOLOGIA. Subordre de dípters quists tissulars i que constitueix l'estadi
caracteritzats per tenir les antenes més infectant per a l'hoste definitiu.
curtes que el tòrax i formades per menys
de sis segments.
bragat -ada adj
Nota: L'única família important d'aquest
subordre és la família Tabanidae, i els seus es bragado
individus reben el nom de braquícers. en washed inner-thigs

COLORS. PARTICULARITATS. Dit dels


Brachyspira quadrúpedes que tenen el pelatge de
l'entrecuix d'un color més clar que el de la
BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens resta del cos.
per als animals, amb forma helicoïdal,
gramnegatius, mòbils i anaerobis estrictes. Nota: S'aplica, especialment, als equins i les
vaques.
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
és Brachyspira hyodysenteriae (agent de la
disenteria porcina).
bram m

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 81


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es rebuzno s'explota per la carn, el treball i com a
fr braiment reproductor.
en bray

RAMADERIA. Crit de l'ase. brauell m


sin. bravatell m

bramul m es eral; novillo


sin. compl. braol m; bruel m; mugiment m; fr taurillon
mugit m en young bull

es berrido [vedell]; bramido [bou]; mugido RAMADERIA. Brau o bou jove, de més d'un
fr beuglement; meuglement; mugissement any, que encara no està domat ni
en bellow; low; moo acostumat al jou.

RAMADERIA. Crit de la vaca.


Braula

braol m PARASITOLOGIA. Gènere de dípters del


veg. bramul m subordre Cyclorrapha.

Nota: L'espècie més important d'aquest gènere


braquícer m és Braula coeca (ectoparàsit de les abelles; és
un dípter molt modificat, ja que ha perdut les
ales i ha desenvolupat potes llargues i fortes,
es braquícero d'aquí que sovint s'anomeni, incorrectament,
fr brachycère poll de les abelles).
en brachyceran

PARASITOLOGIA. Individu del subordre brava f


Brachycera.
es novilla
fr génisse; génisson
braquignàtia f en young heifer

es braquignatia RAMADERIA. Vaca jove d'entre un i dos


fr brachygnathie anys, destinada a la reproducció, que
en brachygnathia encara no ha parit mai.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Curtedat anormal congènita del maxil·lar
bravatell m
inferior.
sin. brauell m

brau m
bresca f
sin. compl. bou m; toro m
es bresca; panal
es toro
fr rayon
fr taureau
en comb; honeycomb
en bull
APICULTURA. Estructura de cera constituïda
RAMADERIA. Mascle de la vaca, que
per una sèrie de cel·les hexagonals que

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 82


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
fabriquen les abelles dins del rusc per a veg. dermatofitosi f
dipositar-hi la mel i el pol·len o per a
desenvolupar-hi la cria.
bricallaire m i f
sin. compl. bricaller -a m i f
brescador m
sin. crestador m; desoperculador m es recovero
fr coquetier
es castradera; cortadera; desoperculador
fr désoperculateur RAMADERIA. Persona que es dedica a
en capping knife; uncapping knife comprar conills, aviram i els seus
productes per a tornar-los a vendre.
APICULTURA. Ganivet en forma de paleta
que, un cop escalfat perquè fongui la cera
que tanca els opercles, serveix per a bricaller -a m i f
brescar. veg. bricallaire m i f

brescam m brida f

es macón es brida
fr bride
APICULTURA. Bresca sense mel, resseca i de en bridle
color fosc.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Estructura filamentosa de teixit fibrós i
brescar v tr vascular que es forma entre les seroses
sin. crestar v tr; desopercular v tr com a conseqüència d'una inflamació.
sin. compl. desbrescar v tr

es brescar; castrar; desopercular brisa f


fr désoperculer
en harvest, to; uncap, to es brisa; casca; orujo
fr marc de raisin
APICULTURA. Obrir les cel·les sense danyar la en marc
bresca tallant els opercles per extreure'n la
mel. NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Subproducte
alimentós sòlid obtingut a partir del raïm
premsat, constituït per la rapa, la pellofa,
brevilini -ínia adj la polpa i el pinyol, que se subministra als
remugants adults.
es brevilíneo
fr bréviligne
broca f
ETNOLOGIA. Dit de la raça amb unes
proporcions corporals curtes amb relació a es trenca
la mitjana de l'espècie, cosa que li dóna un fr croisée
aspecte més compacte.
APICULTURA. Cadascuna de les varetes que
es posen als ruscs sense quadres per a
brià m sostenir les bresques.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 83


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
brodat -ada adj broncoconstrictor m
sin. vorellat m
es broncoconstrictor
es bordado fr bronchoconstricteur
fr brodé en bronchoconstrictor
en bordered
CLÍNICA. Fàrmac o agent que contreu els
COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge bronquis.
dels quadrúpedes que, en el límit de la unió
del color blanc i un altre color diferent,
sembla que faci un brodat en relleu. broncodilatador m

Nota: S'aplica, especialment, als equins, les es broncodilatador


vaques, les cabres i els gossos. fr bronchodilatant; bronchodilatateur
en bronchodilator

brom m CLÍNICA. Fàrmac o agent que dilata els


bronquis.
es moquillo canino
fr maladie de Carré; maladie des chiens
en canine distemper; Carré's disease; dog broncopneumònia verminosa f
distemper veg. metastrongiloïdosi f

MALALTIES VÍRIQUES. Malaltia vírica


contagiosa que afecta els gossos, bronquitis de la guatlla f
principalment els animals joves, causada
per un virus del gènere Morbillivirus i
es bronquitis de la codorniz
caracteritzada per febre alta, catarro
fr bronchite de la caille
respiratori i ocular, gastroenteritis, molt
en quail bronchitis
sovint complicacions pneumòniques i
neurològiques i mortalitat elevada.
MALALTIES VÍRIQUES. Malaltia vírica
contagiosa que afecta les guatlles,
causada per un virus del gènere
bromatologia f Aviadenovirus i caracterizada per esternuts
i, en els animals joves, per problemes
es bromatología respiratoris i mortalitat elevada.
fr bromatologie
en bromatology
bronquitis infecciosa aviària f
BROMATOLOGIA. Branca de la veterinària que
estudia les propietats físiques, químiques i
es bronquitis infecciosa aviar
biològiques dels aliments i dels seus
fr bronchite infectieuse aviaire
constituents, així com els canvis que s'hi
en avian infectious bronchitis
produeixen durant les operacions de
manipulació.
MALALTIES VÍRIQUES.Malaltia vírica molt
contagiosa que afecta les gallines, sobretot
els animals joves d'entre deu i vint-i-un
bromera f dies, causada per un virus del gènere
veg. escuma f Coronavirus i caracteritzada per una

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 84


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
traqueobronquitis catarral. brucel·losi f

Nota: És una malaltia de declaració obligatòria es brucelosis


segons l'OIE. fr brucellose
en brucellosis

bronquitis parasitària f MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana


veg. dictiocaulosi f infecciosa i contagiosa que afecta els
mamífers domèstics, causada per diverses
espècies del gènere Brucella (Brucella
bronzat -ada adj abortus, Brucella canis, Brucella melitensis
i Brucella suis) i caracteritzada
es bronceado principalment per avortaments.
fr bronzé
en bronze coloured Nota: És una malaltia de declaració obligatòria
segons l'OIE i una zoonosi.
COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge o
del plomatge que té reflexos brillants
semblants al color del bronze. bruel m
veg. bramul m
Nota: S'aplica, especialment, als conills i els
ocells.
buc m
sin. compl. rusc rústic m
bru bruna adj
es colmena fijista
es pardo fr ruche fixe
fr brun en fixed combe hive; log hive
en brown
APICULTURA. Rusc que consisteix en una
COLORS. PARTICULARITATS.Dit del pelatge o cavitat, normalment un tronc d'arbre
del plomatge que és gris fosc tirant a buidat o un recipient de suro, de fang o de
negre. canya, a les parets interiors del qual les
abelles fabriquen les bresques, que són
fixes i s'han de malmetre per a extreure'n
Brucella la mel.

BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens Nota: És un model de rusc tradicional,


per als animals, amb forma de coccobacil o actualment en desús.
de bacil curt, gramnegatius, immòbils i
aerobis estrictes.
buf m
Nota: Les espècies més importants d'aquests
gèneres són Brucella abortus (agent de es soplo
brucel·losi en les vaques), Brucella canis (agent fr souffle
de brucel·losi en els gossos i de l'epididimitis
en murmur; souffle
canina), Brucella melitensis (agent de brucel·losi
en les ovelles i les cabres), Brucella ovis (agent
de l'epididimitis ovina i d'avortaments en les CLÍNICA.Soroll suau, normal o patològic,
ovelles) i Brucella suis (agent de brucel·losi en que es produeix en l'aparell circulatori o
les truges). respiratori.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 85


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
buida adj ovelles que tenen taques negres amb fons
sin. baciva adj blanc.

buit sanitari m Burkholderia

es vacío sanitario BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens


fr vide sanitaire per als animals, amb forma de bacil,
en depopulation of an animal building gramnegatius, mòbils o immòbils i aerobis
estrictes.
RAMADERIA. Tècnica utilitzada en producció
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
animal que consisteix a buidar d'animals
és Burkholderia mallei (agent del borm).
una granja durant un període de temps
abans de tornar a introduir-hi un nou grup
d'animals, amb la finalitat de desinfectar-la
burra f
i reduir els riscos sanitaris.
veg. somera f

Bunostomum
burro m
veg. ase m
PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes
paràsits de la superfamília
Ancylostomatoidea.
bursitis infecciosa aviària f
Nota: Les espècies més importants d'aquest sin. compl. malaltia de Gumboro f
gènere són Bunostomum phlebotomum i i
Bunostomum trigonocephalum (de cicle directe, es bursitis infecciosa aviar; enfermedad de
transmeses per via fecal-oral, localitzades -en Gumboro
l'estadi adult- a l'intestí prim de les vaques i de fr bursite infectieuse aviaire; maladie de
les ovelles i les cabres, respectivament, i agents Gumboro
d'ancilostomatidosi).
en Gumboro disease; infectious bursal
disease

Bunyaviridae MALALTIES VÍRIQUES. Malaltia vírica molt


contagiosa que afecta les gallines,
VIROLOGIA. Família de virus amb RNA
generalment els pollets i els ocells joves,
monocatenari, de simetria helicoïdal i causada per un virus del gènere
forma esfèrica, amb un diàmetre de 80 a Avibirnavirus i caracteritzada per
120 nm, amb embolcall i sensibles a l'èter, manifestacions entèriques, lesions a la
que inclou el gènere Phlebovirus. bossa de Fabrici i mortalitat elevada.

Nota: És una malaltia de declaració obligatòria


burell -a adj segons l'OIE.

es pardo oscuro
fr brun foncé butllofa f
en dark brown sin. compl. guirola f

COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge es ampolla


dels quadrúpedes que és gris fosc. fr ampoule; bulle
en bulla
Nota: S'aplica, especialment, als equins i les

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 86


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. afecta les vaques, les ovelles i les cabres,
Vesícula flàccida que, generalment, fa més causada per les larves i els adults del
d'1 cm de diàmetre. nematode Chabertia ovina i caracteritzada
per una síndrome d'enteritis amb diarrea i
anèmia.
butza f

es cascajos cabestrejar v tr
fr boyau; tripes
en belly; green offal es cabestrear
fr mener par le licou
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Conjunt de les en halter, to
vísceres abdominals d'un animal sacrificat
que, un cop aplicat el tractament adequat, RAMADERIA. Menar un animal de bast per
són destinades a consum humà. una corda lligada al cap.

ca m cabra f
veg. gos m
es cabra
fr chèvre
cabanya f en goat

es cabaña RAMADERIA. Mamífer domèstic de la


fr troupeau subfamília dels caprins, de grandària
en flock semblant a l'ovella, de pèl curt i aspre,
amb banyes, que s'explota per la carn, la
RAMADERIA. Conjunt dels caps de bestiar llet i el pelatge.
d'una determinada espècie o raça que té
un país, una comarca, un propietari, etc. Nota: Aquest terme designa, especialment,
l'individu femella.

cabàs m
cabraboc m
es cama; capazo; cuna; lecho
fr litière; panier es freemartin
en bed; litter fr free-martin
en freemartin
ANIMALS DE COMPANYIA. Panera baixa de base
oval amb un dels costats oberts, feta de RAMADERIA. Femella del bestiar boví o
vímet o de roba enconxada, que serveix cabrum masculinitzada, especialment
perquè hi dormi un animal de companyia. l'afectada de masculinització gestacional.

cabertiosi f cabrer -a m i f

es chabertiosis es cabrerizo; cabrero


fr chabertiose fr chévrier
en chabertiosis en goat herd [US]; goatherd [GB]

MALALTIES PARASITÀRIES. Nematodosi que RAMADERIA. Pastor o granger de cabres.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 87


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es cabrito; choto
fr bicot; cabri; chevreau [m]; chevrette [f]
cabrera f en kid

es cabrería; chiquero RAMADERIA. Cria de la cabra.


fr chèvrerie
en goat shed
cabró m
RAMADERIA. Cabana petita on es recullen les veg. boc m
cabres de nits.

cabrot m
cabridada f veg. boc m

es camada [de cabritos]


fr portée [de chevreaux] cabrum adj
en litter [of kids]
es cabrío
RAMADERIA. Ventrada de cabrits. fr caprin
en caprine

cabridar v intr RAMADERIA. Dit del bestiar integrat per


cabres, bocs i cabrits.
es parir [la cabra]
fr chevreter; chevretter
en kid, to cadell -a m i f
sin. compl. quissó -ona m i f; quissoi -a m i
RAMADERIA. Parir la cabra. f

es cachorro
cabridella f fr chiot
en pup
es chota
fr chevrette ANIMALS DE COMPANYIA. Cria del gos.
en kid

RAMADERIA. Cabrida que encara mama. cadellada f

es camada [de perros]


cabrissa f fr portée [de chiots]
en litter
es cabreriza
fr chèvrerie ANIMALS DE COMPANYIA. Conjunt de cadells
en goat fold nats d'un part.

RAMADERIA. Corral de cabres.


cadellar v intr
sin. compl. quissoiar v intr
cabrit -ida m i f
sin. compl. xot -a m i f es parir [la perra]
fr chienner

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 88


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en pup, to; whelp, to calci m

RAMADERIA. Parir la gossa. es calcio


fr calcium
en calcium
caixa de deposicions f
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Macromineral que té
es bandeja de arena; cajón de ensuciar; principalment una funció plàstica i
cajón de serrín dinàmica en els ossos, les dents i la closca
fr casse à litière d'ou, i que regula el ritme cardíac, la
en litter tray coagulació sanguínia i l'excitabilitat
neuromuscular.
ANIMALS DE COMPANYIA. Caixa ampla i plana,
sense tapa, que conté sorra absorbent Nota: És l'element que, després de l'oxigen, el
perquè els gats hi defequin i orinin. carboni i el nitrogen, es troba en major quantitat
en l'organisme animal. És fonamental en la
producció de llet i d'ous. Se subministra als
animals de manera sintètica en forma de
calàsia f closques d'ostra, pedra calcària, fosfat bicàlcic,
carbonat càlcic i farina d'ossos.
es calasia; calasis
fr chalasie
en chalasia calcificació f
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
es calcificación
Trastorn consistent en la relaxació del
fr calcification
múscul que regula una obertura natural.
en calcification

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


calçat -ada adj Dipòsit de sals de calci en els ossos, les
dents o altres teixits.
es calzado
fr balzan
en leg-white; stockinged feet [US] calcificació distròfica f

COLORS. PARTICULARITATS. Dit dels es calcificación distrófica


quadrúpedes que tenen una o més potes fr calcification dystrophique
blanques i el cos d'un color fosc. en dystrophic calcification

Nota: S'aplica, especialment, als equins, les ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


vaques, els gossos i els gats. Calcificació en un teixit degenerat o
necròtic sense que hi hagi alteració en la
calcèmia.
calçat -ada adj

es calzado calcificació metastàsica f


fr balzan
en feather legged es calcificación metastásica
fr calcification métastatique
COLORS. PARTICULARITATS. Dit dels ocells que en metastatic calcification
tenen les potes cobertes de plomes.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Calcificació en un teixit normal a causa

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 89


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
d'un excés de sals de calci a la sang. en 1,25'-cholecalciferol

ENDOCRINOLOGIA. Metabòlit, el més actiu de


calcifilaxi f la vitamina D3, que també es pot produir
endògenament a partir del colesterol si hi
es calcifilaxis ha accés a la radiació solar, i que intervé
fr calciphylaxie en el metabolisme del calci i el fosfat i en
en calciphylaxis diversos aspectes de la regulació del teixit
ossi.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Formació de calcificacions en els teixits
com a resposta a l'administració d'un calcosi f
agent desencadenant després d'una
reacció d'hipersensibilitat sistèmica. es calcosis
fr chalcose
en chalcosis
calcinosi f
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
es calcinosis Trastorn consistent en la presència de
fr calcinose dipòsits de sals cúpriques en els teixits.
en calcinosis

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. càlcul m


Calcificació metastàsica de gran intensitat.
es cálculo
Nota: Aquest terme sovint es combina amb fr calcul
prefixos; per exemple, nefrocalcinosi (als
en calculus
ronyons).
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Concreció que es produeix sobretot en els
calcitonina f òrgans buits o en els seus conductes,
formada principalment per sals minerals
es calcitonina contingudes en els líquids de l'organisme,
fr calcitonine especialment la saliva, la bilis i l'orina.
en calcitonin
Nota: Popularment es coneix com a pedra.
ENDOCRINOLOGIA. Hormona de naturalesa
peptídica implicada en la regulació de la
calcèmia, sintetitzada per les cèl·lules càlcul dental m
parafol·liculars de la glàndula tiroide dels sin. compl. carrall m; tosca dental f
mamífers i les glàndules ultimobranquials
dels ocells, els rèptils i els amfibis, que es cálculo dental; sarro; sarro dental
intervé en el metabolisme del calci i del fr calcul dentaire; tartre; tartre dentaire
fosfat, provoca hipocalcèmia i inhibeix la en dental calculus; tartar
mobilització dels minerals dels ossos.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Substància grogosa formada per fosfat i
calcitriol m carbonat de calci, partícules de menjar i
sin. compl. 1,25'-colecalciferol m altres materials orgànics que es diposita en
les dents a través de la saliva,
es 1,25'-colecalciferol; calcitriol especialment en els gossos.
fr 1,25'-colécalciférol

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 90


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
Caliciviridae que inclou l'agent de la
calculosi f calicivirosi felina, de l'exantema vesicular
veg. litiasi f porcí, de la malaltia hemorràgica del conill i
un dels diversos agents de la diarrea
neonatal dels vedells.
calderada f

NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Aliment que se call m


subministra al bestiar porcí, obtingut a sin. callositat f
partir de la cocció de restes vegetals,
patates, cols i naps. es callo; callosidad
fr cal; callosité
en callosity; callus
calibradora d'ous f
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. Àrea
es calibradora de huevos localitzada d'hiperqueratosi i hiperplàsia
fr calibreuse à oeufs epidèrmica deguda a pressió, fricció o
en egg grader qualsevol altra irritació, que apareix
sobretot a les plantes de les extremitats.
RAMADERIA. Màquina que separa els ous en
funció del seu pes.
call m

Caliciviridae es callo
fr cal
VIROLOGIA. Família de virus amb RNA en callus
monocatenari, de simetria icosaèdrica i
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
forma isomètrica, amb un diàmetre de 35 a
Neoformació òssia que solda els dos
39 nm, sense embolcall i resistents a
extrems d'un os fracturat.
l'èter, que inclou el gènere Calicivirus.
Nota: És un fenomen de reparació.

calicivirosi felina f
cal·lifòrid m
es calicivirosis felina
fr calicivirose du chat
es califórido
en feline calicivirus infection
fr calliphoridé
en blowfly; calliphorid
MALALTIES VÍRIQUES. Malaltia vírica
contagiosa benigna que afecta els gats,
PARASITOLOGIA. Individu de la família
causada per un virus del gènere Calicivirus
Calliphoridae.
i caracteritzada per un procés d'esternuts i
una lleugera conjuntivitis serosa.

Nota: El virus de la calicivirosi felina pot ser un


Calliphora
dels agents de la coriza felina.
PARASITOLOGIA. Gènere de dípters ciclòrrafs
de la família Calliphoridae, caracteritzats
Calicivirus pel seu color blavós i agents primaris o,
majoritàriament, secundaris de miasis
VIROLOGIA. Gènere de virus de la família cutànies.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 91


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
caloria f

Calliphoridae es caloría
fr calorie
PARASITOLOGIA. Família de dípters del en calory
subordre Cyclorrapha, la majoria dels quals
no són paràsits o bé són paràsits NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Unitat de mesura
facultatius, caracteritzats per presentar emprada en alimentació animal referent a
colors metàl·lics brillants en l'estadi adult i la quantitat d'energia que aporta un
agents de miasis cutànies. aliment a l'organisme, que equival a la
quantitat de calor necessària per a elevar
Nota: Els gèneres més importants d'aquesta un grau centígrad la temperatura d'un
família són Calliphora, Chrysomyia, Cochliomya, gram d'aigua a una atmosfera de pressió.
Lucilia i Phormia, i els seus individus reben el
nom de cal·lifòrids.

calostre m
Callitroga
es calostro
veg. Cochliomyia
fr colostrum
en colostrum

callol -a adj NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Líquid groguenc i


espès secretat per la glàndula mamària poc
es albahío abans i després del part, caracteritzat per
fr jaunâtre la seva riquesa en sals minerals i
en white cream vitamines, una escassa proporció de
lactosa i una important fracció proteica en
COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge de
què destaquen les immunoglobulines.
les vaques que és groguenc clar tirant a
ros. Nota: És molt important per als nounats des del
punt de vista nutricional i immunològic.

callositat f
sin. call m camafeu adj

es camafeo
calmant m fr camaïeu
sin. compl. sedant m en cameo

es calmante; sedante COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge


fr calmant; sedatif dels gats que és argentat, crema o blanc
en calmative; sedative amb pigues vermell clar.

CLÍNICA.Fàrmac o agent que calma el


nerviosisme, la irritabilitat i l'excitació. cambra d'injecció d'amoníac f

es cámara de inyección de amoniaco


Calodium fr chambre d'injection d'ammoniac
veg. Capillaria en ammonia injection room

RAMADERIA. Recinte en què s'injecta gas

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 92


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
amoníac de manera que, combinat amb
altres elements, es transformi la palla que RAMADERIA. Camió cisterna especialment
s'hi emmagatzema en un producte per a condicionat per a recollir la llet dels tancs
l'alimentació dels remugants. de refigeració de l'explotació mitjançant la
utilització d'un aparell aspirador.

cambra de cria f
camió gàbia m
es cámara de cría veg. camió ramader m
fr nid à couvin
en brood nest
camió ramader m
APICULTURA. Espai inferior del rusc proveït sin. compl. camió gàbia m
d'alces on hi ha les bresques que contenen
la cria. es vehículo de ganado
fr camion de bétail
en livestock vehicle; stock car
cambra frigorífica f
RAMADERIA. Vehicle proveït d'una gàbia
es cámara frigorífica especialment condicionada per al transport
fr chambre frigorifique; chambre froide de bestiar.
en cooling chamber

INSPECCIÓ VETERINÀRIA.Sala o recinte camió tremuja m


adequat amb instal·lacions que permeten
mantenir baixa la temperatura i conservar es camión-tolva para pienso
determinats productes amb finalitats fr camion-citerne à aliments
industrials o comercials. en bulk feed truck [US]

RAMADERIA. Vehicle proveït d'una caixa


cambra respiratòria f tremuja especialment condicionada per al
transport de pinso i amb capacitat per a la
es cámara respiratoria càrrega i descàrrega de la matèria
fr chambre respiratoire transportada.
en respiration chamber

NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Cambra camp operatori m


completament tancada on s'allotja un
animal, proveïda d'uns dispositius per a es campo operatorio
mesurar els intercanvis gasosos que es fr champ opératoire
produeixen amb l'exterior, amb la finalitat en field of operation; operative field
de determinar l'energia en forma de calor
que s'obté d'un aliment en relació amb el CLÍNICA. Zona del cos d'un animal on es
tipus d'animal allotjat. practica una operació quirúrgica.

camió aspirador de llet m campilobacteriosi genital bovina f

es camión-cisterna con aspirador de leche es campilobacteriosis genital bovina


fr citerne avec suceuse de remplissage fr campylobactériose génitale bovine
en bulk milk collection lorry en bovine genital campylobacteriosis;

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 93


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
bovine vibriosis

MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana canal d'evacuació m


que afecta els òrgans genitals de les
vaques, causada per Campylobacter fetus es canal de deyecciones; canal de
subsp. venerealis i caracteritzada per evacuación
avortaments repetits i mortalitat fr canal à lisier
embrionària. en slurry channel

Nota: És una malaltia de declaració obligatòria RAMADERIA. Conducte obert, de secció


segons l'OIE. rectangular, construït a la part posterior de
l'estable i destinat a conduir els
excrements del bestiar fora de la nau.
Campylobacter

BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens càncer m


per als animals, amb forma curvilínia, veg. neoplàsia maligna f
gramnegatius, mòbils i microaeròfils.

Nota: Les espècies més importants d'aquest


gènere són Campylobacter fetus, amb les
Candida
subespècies Campylobacter fetus subsp. fetus
(agent d'avortaments en les vaques) i MICOLOGIA. Gènere de fongs unicel·lulars
Campylobacter fetus subsp. venerealis (agent de que inclou espècies patògenes per als
la campilobacteriosi bovina), i Campylobacter animals.
jejuni (agent de l'hepatitis vibriònica aviària i
d'altres processos entèrics en diverses espècies Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
animals). és Candida albicans (agent de candidosi).

camussa adj candidiasi f


veg. candidosi f
es gamuza
fr chamois
en chamois candidosi f
sin. compl. candidiasi f
Dit del pelatge o el
COLORS. PARTICULARITATS.
plomatge que és groc pàl·lid. es candidiasis; candidosis
fr candidiase; candidose
Nota: S'aplica, especialment, a les ovelles, les
en candidiasis [US]; candidosis
cabres i els ocells.

MICOSIS. Micosi superficial, subcutània o


sistèmica que afecta els animals
canal f
domèstics, causada per diferents espècies
del gènere Candida, principalment Candida
es canal; carcasa
albicans, i caracteritzada per una
fr carcasse
simptomatologia molt diversa segons on es
en carcase; carcass
localitzi.
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Cos de l'animal
dessagnat i eviscerat, obtingut d'acord
canera f
amb la normativa establerta per a cada
veg. caseta f
espècie.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 94


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
RAMADERIA. Zootècnia que es dedica a
l'estudi i la millora de les races, les
canera f aptituds i el comportament dels gossos.
veg. gossera f

cànids m pl
caní -ina adj
es cánidos
es canino fr canidés
fr canin en Canidae
en canine
ANIMALS DE COMPANYIA. Família de l'ordre
ANIMALS DE COMPANYIA. Relatiu o pertanyent dels carnívors, integrada per individus
al gos. digitígrads i fissípedes, de formes esveltes,
àgils i robusts, amb el cap generalment
petit i el musell prolongat, que comprèn
canibalisme m entre d'altres els gossos.

es canibalismo
fr cannibalisme cant m
en cannibalism
es canto
ETOLOGIA.Conducta d'alguns animals, fr chant
especialment dels carnívors i els omnívors, en singing
que consisteix a menjar-se individus de la
mateixa espècie. RAMADERIA. Crit del gall.

Nota: El canibalisme sovint està associat a una


relació maternofilial inadequada o amb la cànula f
malaltia i l'afebliment de la cria.
es cánula
fr canule
canície f en cannula
sin. leucotríquia f
CLÍNICA.Tub obert per tots dos caps emprat
es canicie; leucotriquia per a conduir un fluid a través d'una
fr canitie obertura natural o patològica de
en canities; leukotrichia l'organisme.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Nota: És molt utilitzat per a fer el rentatge de
Malaltia caracteritzada per una reducció cavitats naturals.
parcial o total de la pigmentació del pèl.

canyella adj
canicultura f
sin. compl. cinotècnia f; producció canina f es canela
fr canelle
es canicultura; cinotecnia; producción en cinnamon
canina
fr cynotechnie Dit del pelatge o
COLORS. PARTICULARITATS.
en cynotechnics del plomatge que és brunenc tirant a roig.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 95


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
cap de mort -a adj
Nota: S'aplica, especialment, als gossos, els
gats i els ocells. COLORS. PARTICULARITATS. Dit dels equins que
tenen la part inferior del cap fosca o negra.

canyet m
capacitació f
es carnero
fr écarissage es capacitación
en charnel fr capacitation
en capacitation
RAMADERIA. Lloc on s'incineren o s'enterren
les bèsties mortes. FISIOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ. Conjunt de
canvis bioquímics i físics gràcies als quals
els espermatozoides esdevenen capaços de
caoba adj fecundar un òvul.

es caoba
fr acajou capador -a m i f
en mahogany veg. castrador -a m i f

COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge o el


plomatge que és bru vermellós. capar v tr
veg. castrar v tr
Nota: S'aplica, especialment, a les cabres i els
ocells.

capí -ina adj


cap de bestiar m
COLORS. PARTICULARITATS.Dit de les cabres
es cabeza de ganado que tenen el pelatge blanc i la cara negra.
fr tête de bétail
en head of cattle
Capillaria
RAMADERIA. Individu que forma part d'un sin. compl. Calodium ; Eucoleus
ramat.
PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes
paràsits de l'ordre Enoplida, de cicle
cap de moro -a adj directe o indirecte, segons l'espècie,
caracteritzats per un cos prim i filamentós
es cabeza de moro amb un esòfag llarg, localitzats en
fr cap de more diferents òrgans de mamífers i ocells, i
en black-head agents de diferents capil·lariosis.

Nota: Els termes Calodium i Eucoleus són


COLORS. PARTICULARITATS.Dit dels animals
sinònims de Capillaria només en algunes
que tenen el cap negre o més fosc que la espècies.Les espècies més importants d'aquest
resta del cos. gènere són Capillaria aerophila (localitzada -en
l'estadi adult- a l'aparell respiratori dels gossos i
Nota: S'aplica, especialment, als equins i els els gats), Capillaria bovis (localitzada -en l'estadi
ocells. adult- a l'intestí prim de les vaques, les ovelles i
les cabres), Capillaria caudinflata (localitzada -en
l'estadi adult- a l'aparell digestiu de diversos

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 96


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
ocells), Capillaria contorta (localitzada -en caponador -a m i f
l'estadi adult- a l'aparell digestiu de diversos
ocells), Capillaria hepatica (localitzada -en
es capador; castrador
l'estadi adult- ocasionalment al fetge de
mamífers domèstics), Capillaria obsignata
fr châtreur
(localitzada -en l'estadi adult- a l'aparell digestiu en castrator; gelder
de diversos ocells) i Capillaria plica (localitzada -
en l'estadi adult- a la bufeta urinària dels gossos RAMADERIA. Persona que es dedica a
i els gats). caponar pollastres.

capil·lariosi f caponar v tr

es capilariosis es pisar
fr capillariose fr côcher
en capillariosis en tread, to

MALALTIES PARASITÀRIES. Nematodosi que RAMADERIA. Cobrir, un ocell mascle, la


afecta les vaques, les ovelles, les cabres, femella.
els gossos, els gats i els ocells, causada
per diverses espècies de nematodes del
gènere Capillaria (Capillaria aerophila, caponar v tr
Capillaria bovis, Capillaria caudinflata,
Capillaria contorta, Capillaria hepatica, es capar
Capillaria obsignata i Capillaria plica) i fr chaponner
caracteritzada per gastroenteritis crònica i en caponize, to
caquèxia en els ocells i per enteritis amb
diarrea, hepatitis o broncopneumònia en RAMADERIA. Castrar un pollastre per ajudar a
els remugants, els gossos i els gats. encebar-lo amb facilitat.

capó m caponat m
sin. compl. caponat m veg. capó m

es capón
fr châtré caponera f
en castrated animal
es caponera
RAMADERIA. Animal mascle que ha estat fr épinette; mue
castrat. en fattening for capons

RAMADERIA. Gàbia on s'engreixen els


capó m capons.

es capón
fr chapon caprí -ina adj
en capon
es cabruno; caprino
RAMADERIA. Pollastre castrat de petit per fr caprin
engreixar-lo i vendre'n la carn. en caprine; goatish

RAMADERIA. Relatiu o pertanyent a la cabra.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 97


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es cápsida; cápside
fr capside
capricultor -a m i f en capside

es capricultor VIROLOGIA. Coberta proteica que protegeix


fr capriculteur l'àcid nucleic d'un virus.
en goatman

RAMADERIA. Ramader que es dedica a la capsòmer m


caprinocultura.
es capsómero
fr capsomère
capricultura f en capsomer
sin. compl. caprinotècnia f; producció
caprina f VIROLOGIA.Cadascuna de les unitats
morfològiques d'una càpsida, formada per
es capricultura; caprinotecnia; producción una o més subunitats proteiques.
caprina
fr capriculture
en goat breeding càpsula f

RAMADERIA. Zootècnia que es dedica a la es cápsula


cria i l'explotació de les cabres. fr capsule
en capsule

caprinotècnia f CLÍNICA. Forma farmacèutica que


veg. capricultura f s'administra per via oral, consistent en un
embolcall cilíndric o esfèric amb el
medicament en pols a dins.
caprins m pl

es caprinos caputxí -ina adj


fr caprinés
en Caprinae es capuchino
fr capucin
RAMADERIA. Subfamília dels bòvids de cos en capuchin
robust i àgil, potes fortes, musell amb
barba i cua curta amb pèl a l'extrem, que COLORS. PARTICULARITATS. Dit de les vaques
comprèn les cabres. que tenen el pelatge del cap de color
diferent al del cos i que acaba en forma de
punta en el clatell, com si fos una caputxa.
Capripoxvirus

VIROLOGIA. Gènere de virus de la família caquèxia f


Poxviridae, que inclou l'agent de la sin. emaciació f
dermatosi nodular contagiosa, de la verola
caprina i de la verola ovina. es caquexia; emaciación
fr cachexie; émaciation
en cachexia; emaciation; wasting
càpsida f
FISIOPATOLOGIA. Alteració profunda de

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 98


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
l'organisme que apareix en la fase final
d'algunes malalties, produïda pel
catabolisme de les proteïnes estructurals caràcter qualitatiu m
del cos i caracteritzada per aflaquiment
considerable, astènia i anèmia. es carácter cualitativo
fr caractère qualitatif
en qualitative character
carablanc -a adj
veg. carabonic -a adj GENÈTICA. Caràcter que es refereix a
qualitats no mesurables com ara aspecte,
color o pilositat.
carabonic -a adj
sin. compl. carablanc -a adj
caràcter quantitatiu m
COLORS. PARTICULARITATS. Dit dels
quadrúpedes que tenen la cara blanca i el es carácter cuantitativo
cos d'un altre color o barreja de colors. fr caractère quantitatif
en quantitative character

caràcter m GENÈTICA. Caràcter que es refereix a


qualitats mesurables com ara estatura,
es carácter pes, quantitat de llet produïda i
fr caractère percentatge de greix que conté o índex de
en character transformació.

GENÈTICA. Expressió d'un gen o d'un


conjunt de gens en un individu en forma de caramel·lització f
tret específic del seu fenotip.
es caramelización
fr caramélisation
caràcter ètnic m en caramelization

es carácter étnico BROMATOLOGIA. Transformació del sucre


fr caractère étnique d'un aliment en un líquid pastós de color
en ethnic feature marró, de diferent olor, gust i textura, per
l'acció d'una font de calor elevada.
ETNOLOGIA. Particularitat fisiològica,
morfològica, patològica o psíquica comuna Nota: Pot ser un efecte buscat o un defecte
als individus d'una mateixa raça. d'elaboració.

caràcter poligènic m caranegre -a adj

es carácter poligénico es carinegro


fr caractère polygénique
en polygenic character COLORS. PARTICULARITATS. Dit dels
quadrúpedes que tenen tota la cara negra i
GENÈTICA. Caràcter regit per més d'una
el cos d'un altre color o barreja de colors.
parella de gens, l'efecte dels quals es
considera que és més o menys semblant
sobre l'observació fenotípica del caràcter. carbohidrat m

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 99


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
veg. glúcid m destinada a consum humà.

carbonat -ada adj carcassa f


veg. carcanada f
es carbonado
fr charbonné
en black spotted; blackened carcinogen m

COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge es carcinógeno


dels quadrúpedes que té una taca negra, fr carcinogène
irregular i allargada, o més d'una. en carcinogen

Nota: S'aplica, especialment, als equins i les ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


vaques. Substància que causa neoplàsia maligna.

carboncle bacteridià m carcinogènesi f


sin. compl. àntrax m
es carcinogénesis; carcinogenia
es ántrax; carbunco bacteridiano fr carcinogenèse
fr charbon bactéridien; fièvre en carcinogenesis
charbonneuse
en anthrax; splenic fever ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Conjunt de mecanismes que causen el
MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana desenvolupament d'una neoplàsia maligna.
infecciosa de curs ràpidament mortal que
afecta els animals domèstics,
principalment les vaques, les ovelles i les carcinoide m
cabres, causada per Bacillus anthracis,
transmesa per mosques del gènere es carcinoide
Chrysops i caracteritzada per un quadre fr carcinoïde
septicèmic amb hemorràgies per les en carcinoid
obertures naturals i esplenomegàlia.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Nota: És una malaltia de declaració obligatòria Neoplàsia poc freqüent que s'origina a
segons l'OIE i una zoonosi. partir de les cèl·lules endocrines de la
mucosa intestinal i la mucosa respiratòria.

carboncle simptomàtic m
veg. gangrena emfisematosa f carcinoma m

es carcinoma
carcanada f fr carcinome
sin. compl. carcassa f en carcinoma

es entrecuesto ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.

fr carcasse Neoplàsia maligna d'origen epitelial.


en carcase; carcass
Nota: Aquest terme sovint es combina amb
prefixos; per exemple, adenocarcinoma (de les
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Ossada sencera de
cèl·lules epitelials glandulars) i
l'animal sacrificat, despullada de la carn,

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 100


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
cistadenocarcinoma (de les cèl·lules epitelials clapes.
glandulars que donen lloc a grans cavitats
quístiques). Nota: S'aplica, especialment, als gossos, els
gats i els conills.

carcinomatosi f
veg. carcinosi f carència f

es carencia
carcinosi f fr carence
sin. compl. carcinomatosi f en deficiency

es carcinomatosis; carcinosis FISIOPATOLOGIA. Manca o deficiència greu en


fr carcinose l'organisme d'elements nutritius
en carcinomatosis; carcinosis indispensables.

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


Procés de generalització d'un carcinoma càries f
mitjançant metàstasi.
es caries
fr carie
cardiologia f en caries

es cardiología ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


fr cardiologie Malaltia dels teixits durs de la dent que
en cardiology sovint afecta els equins i les ovelles,
caracteritzada per desmineralització de la
Branca de la veterinària especialitzada en part inorgànica de la dent i degradació
l'anatomia, la fisiologia i la patologia del enzimàtica de la matriu orgànica.
cor.

carinar v intr
cardiotònic m
es gañir
es cardiotónico fr hurler
fr cardiotonique en yelp, to
en cardiotonic
ANIMALS DE COMPANYIA. Cridar el gos
CLÍNICA. Fàrmac o agent que reforça estridentment quan pren mal.
l'activitat del cor.

cariorrexi f
carei adj
es cariorrexis
es carey fr caryorrexie
fr caret; écaille-tortue en karyorrhexis
en tortoiseshell
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge Fragmentació del nucli cel·lular, durant el
tricolor dels animals petits que és barrejat procés de mort cel·lular, que comporta la
de negre amb ombres que van des del desintegració de la cromatina.
vermell fins al groc i que sovint formen

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 101


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
d'animals que han estat sotmesos a un
carminatiu m gran esforç poc abans de morir i han
esgotat les reserves de glucogen.
es carminativo
fr carminatif Nota: La sigla DFD prové de l'anglès dark, firm
en carminative and dry, 'fosca, ferma i seca'.

CLÍNICA. Fàrmac o agent que elimina les


flatositats i meteorismes gàstrics o carn fatigada f
intestinals, o n'afavoreix l'expulsió. sin. carn DFD f

carn f carn forana f

es carne es carne foránea


fr viande fr viande foraine
en meat en meat from another district

INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Part tova del cos dels INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Carn que arriba a
quadrúpedes i l'aviram formada l'escorxador per a ser conservada en
principalment per teixit muscular, cambres frigorífiques i posteriorment
connectiu i adipós, destinada a consum expedida, procedent d'un animal sacrificat
humà. en un altre escorxador.

carn desossada mecànicament f carn fresca f

es carne deshuesada mecánicamente; es carne fresca


carne separada mecánicamente fr viande fraîche
fr viande désossée mécaniquement; en fresh meat
viande séparée mécaniquement
en mechanically deboned meat; INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Carn procedent d'un
mechanically separated meat animal acabat de sacrificar que ha estat
airejada i no s'ha sotmès a cap altre
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Carn separada dels tractament que no sigui el fred no inferior
ossos de l'animal per procediments als 0 ºC.
mecànics, generalment després de
l'especejament, i destinada a l'elaboració
de productes alimentaris. carn marbrenca f

es carne marmórea
carn DFD f fr viande marbrée
sin. carn fatigada f en marble meat; marmoreal meat

es carne DFD; carne fatigada INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Carn amb infiltracions


fr viande DFD; viande fatigué greixoses entre les fàscies musculars que li
en black beef; DFD meat donen una melositat especial.

INSPECCIÓ VETERINÀRIA.Carn d'aspecte mat, Nota: Normalment aquest tipus de carn prové
d'animals que, en general, s'han alimentat bona
de color fosc, eixuta al tall i de
part de la seva vida en pastures.
consistència ferma, generalment procedent

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 102


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
químiques, fisicoquímiques,
carn no apta per al consum f histoquímiques, histològiques i
organolèptiques.
es carne impropia para consumo; carne no
apta para el consumo
fr viande qui ne vaut rien carn repugnant f
en unfit meat
es carne repugnante
INSPECCIÓ VETERINÀRIA.Carn procedent d'una fr viande répugnante
canal declarada no apta en la inspecció en disgusting meat
post mortem, o que presenta signes
evidents d'alteració o contaminació que INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Carn que presenta
suposen un risc per al consumidor. una olor i un aspecte disconformes amb el
gust dels consumidors i que, tot i no ser
nociva, es retira del mercat.
carn picada f

es carne picada carn sangonosa f


fr viande hachée
en minced meat es carne sanguinolenta
fr viande saigneuse
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Carn que ha estat en bloody meat
triturada en fragments molt petits
mitjançant aparells mecànics. INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Carn infiltrada de
sang a causa d'un dessagnament
defectuós o d'un traumatisme o una lesió.
carn PSE f
Nota: Generalment la zona afectada s'expurga,
es carne PSE però si és massa àmplia es considera carn no
apta per al consum.
fr viande PSE
en PSE meat

INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Carn de color rosa


carnificació f
pàl·lid, molt humida i tova, amb un pH àcid
degut a l'acumulació d'àcid làctic en el es carnificación
múscul, que indica l'estrès que ha sofert fr carnification
l'animal en els moments anteriors al en carnification
sacrifici.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Modificació dels teixits, especialment del
Nota: La sigla PSE prové de l'anglès pale, soft
and exudative, 'pàl·lida, suau i exudativa'.
teixit pulmonar, que en inflamar-se prenen
l'aparença de carn.

carn reposada f
carnisser -a adj
es carne reposada
fr viande rassis es carnicero

RAMADERIA. Dit de l'animal domèstic


INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Carn un cop
desapareguda la rigidesa post mortem, en destinat a produir carn per a consum
la qual es produeixen modificacions humà.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 103


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
càrrega ramadera f
carnització f
es carga ganadera
es carnización fr charge de bétail
fr transformation en viande en stocking density; stocking rate
en meat production
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Relació entre el
Procés que es realitza
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. nombre de caps de bestiar i la superfície
als escorxadors per obtenir carn apta per al agrària de què depenen per a alimentar-se.
consum humà i que comprèn diferents
fases segons l'espècie. Nota: S'expressa en unitats ramaderes per
hectàrea.
Nota: Les fases de carnització poden ser les
següents: atordiment, penjada, degollament,
dessagnament, escorxament, escaldada, carrerada f
depilació, raspament, plomada, esventrament,
esbaconada, esmocament, evisceració, fesa,
es cañada
acabat, dutxa, aireig, refrigeració,
esquarterament i especejament.
fr draille
en driveway

RAMADERIA. Camí que segueix el bestiar


carnívors m pl
transhumant en el seu desplaçament
periòdic per tal d'aprofitar les pastures
es carnívoros
naturals.
fr carnassiers; carnivores
en Carnivora

ANIMALS DE COMPANYIA. Ordre de la classe carretó automotor m


dels mamífers, integrat per individus amb
ullals molt desenvolupats i queixals que els es carretón automóvil
permeten de triturar l'aliment, que fr chariot automoteur d'affouragement
comprèn entre d'altres els cànids i els en self-propelled feeding cart
fèlids.
RAMADERIA. Vehicle que s'utilitza per a
abocar pinso o farratge en una menjadora,
proveït d'un contenidor de 2-5 m3 de
carnum m
capacitat, dos o quatre corrons barrejadors
i esmicoladors i una cinta mòbil
es carroña
transversal.
fr carne
en bad meat

Carn no apta per al


INSPECCIÓ VETERINÀRIA.
caseïficació f
consum humà a causa d'una mala sin. necrosi caseosa f
conservació en fred que n'ha iniciat la
descomposició, i que es pot detectar per la es caseificación; caseosis; necrosis
ferum que desprèn. caseosa
fr caséation; caséification
en caseation; caseous necrosis
carrall m ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
veg. càlcul dental m Necrosi en què els teixits esdevenen una
massa amorfa i seca.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 104


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
fr castration
casera f en castration
veg. rusc m
CLÍNICA. Esterilització efectuada en un
mascle o una femella per ablació quirúrgica
caseta f o química dels genitals, que té com a
veg. cel·la f objectiu obtenir animals més manyacs,
evitar que les femelles quedin prenyades,
afavorir el creixement en el bestiar
caseta f d'engreix o solucionar certs problemes
sin. compl. canera f patològics.

es caseta; perrera
fr niche castrador -a m i f
en doghouse; kennel sin. compl. capador -a m i f; sanador -a m i
f
ANIMALS DE COMPANYIA. Construcció petita
que imita la forma d'una casa, destinada a es capador; castrador
allotjar-hi un gos. fr châtreur
en castrator; gelder

castany -a adj RAMADERIA. Persona que es dedica a castrar


animals.
es castaño
fr châtain
en chestnut castrar v tr
sin. compl. capar v tr; crestar v tr; sanar v
COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge o tr
del plomatge que és torrat fosc, del color
de la castanya madura. es capar; castrar
fr castrer; châtrer; émasculer
Nota: Els equins que tenen el pelatge castany en castrate, to; emasculate, to; geld, to;
tenen les extremitats, la crina i la cua de color spay, to [femelles]
negre.
RAMADERIA. Efectuar una castració.

càstig m
catamnesi f
es castigo
fr châtiment; punition es catamnesis
en punishment fr catamnèse
en catamnesis
ETOLOGIA. Aplicació d'un estímul aversiu
després d'una conducta, fet que provoca CLÍNICA. Història clínica obtinguda després
una disminució de la probabilitat d'aparició de la fi d'un tractament, que permet
d'aquesta conducta. conèixer l'evolució d'una malaltia i establir-
ne el pronòstic.

castració f
cataracta f
es castración

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 105


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es catarata
fr cataracte
en cataract catgut m
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. es catgut
Opacitat total o parcial, congènita o fr catgut
adquirida, de la lent o de la càpsula del en catgut
cristal·lí.
CLÍNICA. Fil estèril reabsorbible fet de teixit
connectiu de l'instestí de determinats
catàrtic m animals (ovella, bou, cabra, etc.), emprat
veg. laxant m per a fer sutures i lligades.

catecolamina f catxap m
veg. llorigó m
es catecolamina
fr catécholamine
en catecholamine catxapó m
veg. llorigó m
ENDOCRINOLOGIA. Cadascuna de les
neurohormones secretades per la zona
medul·lar de les glàndules suprarenals que caudofàgia f
actuen pràcticament en tots els teixits de
l'organisme.
es caudofagia
en tail biting
Nota: L'adrenalina i la noradrenalina són
catecolamines.
ETOLOGIA. Conducta redirigida d'alguns
animals, especialment dels porcs, que
consisteix a mossegar la cua d'un altre
catèter m
animal, especialment en situacions
d'estrès, i que es produeix sobretot quan
es catéter
no tenen possibilitat de barrigar.
fr cathéter
en catheter

CLÍNICA. Instrument tubular metàl·lic o de cauteri m


plàstic, generalment llarg i prim, que
s'utilitza per a explorar, eixamplar, injectar es cauterio
o evacuar un conducte, un vas sanguini, fr cautère
una cavitat natural o patològica o un òrgan en cautery
buit, i que s'hi introdueix fent una incisió.
CLÍNICA. Agent emprat per a fer una
cauterització, ja sigui per la seva acció
corrosiva (agents càustics), pel corrent
cateterisme m
elèctric o per l'efecte de la temperatura
(calor, fred).
es cateterismo
fr cathétérisme
en catheterisme; catheterization
cauteri m
CLÍNICA. Introducció d'un catèter amb
finalitats diagnòstiques o terapèutiques. es cauterio

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 106


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
fr cautère
en cauter; cautery
cavallerís -issa m i f
CLÍNICA.Instrument quirúrgic destinat a la
cauterització. es caballerizo
fr palefrenier
en groom
cauteri m
veg. cauterització f RAMADERIA. Persona que es dedica al
manteniment d'una cavallerissa, i a la
neteja i l'alimentació dels animals que s'hi
cauterització f allotgen.
sin. compl. cauteri m

es cauterio; cauterización cavallerissa f


fr cautérisation
en cauterization; cautery es caballeriza
fr écurie
Operació quirúrgica que consisteix
CLÍNICA. en stable
a cremar un teixit mitjançant un cauteri.
RAMADERIA. Estable de bestiar equí.

cavalcadura f
veg. animal de sella m cavallí -ina adj

es caballar
cavalcar v tr fr chévalin
en horsey; horsy
es acaballar; montar
fr monter RAMADERIA. Relatiu o pertanyent al cavall.
en cover, to

RAMADERIA. Cobrir, un mascle equí, la cecotrof m


femella.
es cecotrofo
en cecotroph
cavall m
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Cagalló del primer
es caballo cicle digestiu del conill, el qual se'l menja
fr chéval per aprofitar la part nutritiva no absorbida
en horse de l'aliment digerit.

RAMADERIA. Mamífer domèstic de la família


dels èquids, de dimensions grosses i ceguesa f
constitució àgil i forta, amb el bescoll i la veg. ablèpsia f
cua poblats de pèls llargs i abundants, que
s'explota per la carn, el treball i com a
animal de sella. ceguetat f
veg. ablèpsia f
Nota: Aquest terme designa, especialment,
l'individu mascle.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 107


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
-cele

es -cele cèl·lula B f
fr -cèle veg. limfòcit B m
en -cele

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. Sufix cèl·lula encebada f


que indica hèrnia, protrusió o dilatació d'un veg. mastòcit m
òrgan o d'una part d'un òrgan.

Nota: Per exemple, encefalocele (protrusió del cèl·lula plasmàtica f


teixit cerebral), espermatocele (dilatació quística
sin. compl. plasmòcit m
de l'epidídim o la xarxa testicular), galactocele
(dilatació quística d'una glàndula mamària que
conté llet), meningocele (protrusió de les es célula plasmática; plasmacito;
meninges), meningoencefalocele (protrusió de plasmocito
les meninges i del teixit cerebral), fr cellule plasmatique; plasmocyte
meningomielocele (protrusió de les meninges i en plasma cell; plasmacyte; plasmocyte
del teixit nerviós de la medul·la espinal) i
mielocele (protrusió de la medul·la espinal), IMMUNOLOGIA. Limfòcit B activat que
mucocele (dilatació d'una cavitat o d'un
sintetitza anticossos.
conducte ple de mucositat) i varicocele (dilatació
quística de l'escrot o del cordó espermàtic).

cèl·lula presentadora d'antigen f


cel·la f
sin. compl. caseta f es célula presentadora de antígeno
fr cellule présentant l'antigène; cellule
es alveolo; alvéolo; celda; celdilla présentatrice de l'antigène
fr alvéole; cellule en antigen-presenting cell
en cell
IMMUNOLOGIA. Cèl·lula capaç de capturar i
APICULTURA. Cadascun dels petits
modificar un antigen i d'exposar-lo als
compartiments en forma hexagonal que limfòcits perquè puguin reconèixer-lo.
construeixen les abelles per tal que s'hi
desenvolupin els ous i les larves fins a
l'estat adult o per a emmagatzemar-hi la cèl·lula T f
mel i el pol·len. veg. limfòcit T m

cel·la de gra f cel·lulosa f

es celda de granos es celulosa


fr cellule à grains fr cellulose
en grain storage bin en cellulose

RAMADERIA. Contenidor de grans de cereals, NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Glúcid polisacàrid


construït amb materials metàl·lics diversos, macromolecular que és el constituent
generalment cilíndric i amb el fons principal de les parets dels vegetals
horitzontal o inclinat. superiors, que l'aviram i els monogàstrics
no poden digerir, però sí els remugants, i
Nota: A diferència de la sitja, la cel·la de gra és que aporta energia.
desmuntable.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 108


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
-centesi
celoide adj
es -centesis
es celoide fr -centèse
en -centesis
ETNOLOGIA. Dit de la raça en què l'animal té
el perfil de l'os frontal convex. CLÍNICA.Sufix que indica punció d'una
cavitat de l'organisme.
Nota: És un dels caràcters ètnics que defineixen
una raça. Nota: Per exemple, amniocentesi (de la cavitat
amniòtica), cistocentesi (de la bufeta de l'orina),
enterocentesi (de l'intestí) i toracocentesi (de la
cendra f cavitat toràcica).

es ceniza
fr cendre cenur m
en ash
es cenuro
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ.Fracció resultant del fr cénure; coenure
mètode de l'anàlisi aproximada que en coenurus
representa els constituents inorgànics de
l'aliment. PARASITOLOGIA. Fase larvària d'algunes
espècies de cestodes del gènere Taenia,
compresa entre l'oncosfera i l'individu
cendrós -osa adj adult, agent de cenurosi i caracteritzada
per una vesícula plena de líquid que conté
es cárdeno diversos protoescòlexs invaginats i fixats a
fr gris la paret interna, i localitzada en diferents
en grey-coloured òrgans de l'hoste intermediari.

Nota: Tradicionalment se li ha atorgat el nom


COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge
científic Coenurus.
dels quadrúpedes que és una mescla
irregular de pèls negres i blancs.

Nota: S'aplica, especialment, a les vaques i les


cenurosi f
cabres.
es cenurosis
fr cénurose; coenurose
cendrós -osa adj en coenurosis; gid; sturdy

MALALTIES PARASITÀRIES. Cestodosi que


es ceniciento
fr cendreux afecta principalment les ovelles però també
en grey-coloured els conills, causada per diverses fases
larvàries del gènere Taenia (Coenurus
COLORS. PARTICULARITATS. Dit del plomatge
cerebralis i Coenurus serialis) i
que és una mescla irregular de plomes caracteritzada per trastorns psicomotrius i
negres i blanques. sensorials en funció de la localització del
paràsit.
Nota: En el cas de les gallines, són
predominants les plomes de color blanc grisenc.
cera f

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 109


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es cera trematodes, compresa entre la rèdia i la
fr cire metacercària.
en beeswax; wax

APICULTURA. Substància secretada per les cerclatge m


abelles obreres, amb la qual construeixen
les bresques. es cerclaje
fr cerclage
en wire
Ceratophyllus
CLÍNICA. Fil semirígid d'acer inoxidable que
PARASITOLOGIA. Gènere de puces paràsites s'utilitza per al tractament d'algunes
dels ocells. fractures òssies i amb el qual s'envolta un
os trencat per a mantenir units els
Nota: Una de les espècies més importants fragments fracturats.
d'aquest gènere és Ceratophyllus gallinae
(localitzada en les gallines i, ocasionalment, en
d'altres ocells i en mamífers domèstics, i agent
de sifonapterosi).
cerclatge m

es cerclaje
fr cerclage
ceratopogònid m
en cerclage
es ceratopogónido
CLÍNICA. Operació quirúrgica per al
fr ceratopogonidé
tractament d'algunes fractures òssies que
en ceratopogonid
consisteix a envoltar l'os trencat amb un fil
semirígid d'acer inoxidable per a mantenir
PARASITOLOGIA. Individu de la família
units els fragments fracturats.
Ceratopogonidae.

Ceratopogonidae cerificador m

es cerificador
PARASITOLOGIA. Família de dípters
fr cérificateur
nematòcers, petits o molt petits, amb
en wax extractor
antenes plomoses en els mascles i piloses
en les femelles, amb peces bucals
APICULTURA. Aparell per a fondre la cera
adaptades per a picar, vectors de diferents
vella i trossejada de les bresques i els
agents patògens.
opercles, que funciona amb electricitat,
Nota: L'únic gènere important d'aquesta família
amb vapor o amb els raigs de sol.
és Culicoides, i els seus individus reben el nom
de ceratopogònids.
ceroide m

cercària f es ceroide
fr céroïde
es cercaria en ceroid
fr cercaire
en cercaria ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Pigment citoplasmàtic de color marró
PARASITOLOGIA. Fase larvària dels daurat format a partir de l'oxidació de

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 110


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
greixos insaturats i fagocitats per condicions sanitàries d'una partida,
macròfags. generalment per autoritzar-ne el transport.

ceroidolipofuscinosi f certificat sanitari oficial per a


l'exportació de productes alimentaris
es lipofuscinosis ceroide m
en ceroid lipofuscinosis;
ceroidlipofuscinosis es certificado sanitario oficial para la
exportación de productos alimenticios
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. fr certificat sanitaire pour les exportations
Qualsevol de les malalties de produits alimentaires
d'emmagatzematge lisosòmic en el sistema en veterinary health certificate
nerviós que afecten especialment les
vaques, les cabres, els gossos i els gats, INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Certificat sanitari
caracteritzades per un dipòsit intracel·lular oficial que garanteix les condicions
de lipopigments. sanitàries d'una partida de productes
alimentaris exportada a un altre país.

certificat de comís m
certificat veterinari m
es certificado de decomiso
fr certificat de saisie es certificado veterinario
en certificate of seizure fr certificat vétérinaire
en veterinary certificate
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Document expedit a
l'escorxador que acredita que s'hi ha INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Document estès per
efectuat un comís i en justifica la causa. un veterinari col·legiat en un imprès oficial,
on es constata un fet determinat.

certificat sanitari internacional m


certificat veterinari oficial m
es certificado sanitario internacional
fr certificat sanitaire international es certificado veterinario oficial
en international health certificate fr certificat vétérinaire officiel
en regulation certificate
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Certificat sanitari
oficial que empara el trasllat d'una partida INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Document estès per
de bestiar en desplaçaments un veterinari oficial que constata un fet
internacionals. determinat i que s'emet com a
conseqüència d'una actuació oficial.

certificat sanitari oficial m


certoide adj
es certificado sanitario; certificado
sanitario oficial es certoide
fr certificat sanitaire
en health certificate ETNOLOGIA. Dit de la raça en què l'animal té
el perfil de l'os frontal convex.
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Document estès per
un veterinari oficial que constata les Nota: És un dels caràcters ètnics que defineixen

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 111


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
una raça. MALALTIES PARASITÀRIES. Helmintiosi causada
per cestodes.

cerut m
cetoacidosi f
es cera aleda
fr crasse es cetoacidosis
en bee glue fr acidocétose; céto-acidose
en ketoacidosis
APICULTURA. Substància cerosa secretada
per les abelles obreres amb la qual unten el FISIOPATOLOGIA. Acidosi metabòlica produïda
rusc abans de fer-hi la bresca. per una cetosi.

cerut m cetosi f

es cerón es cetosis
fr cétose
APICULTURA. Bresca vella que ha contingut en ketosis
mel o cries, que es fon per a obtenir-ne
cera. FISIOPATOLOGIA. Excés de producció de
cossos cetònics a la sang i a l'orina.

cesària f
cetosi f
es cesárea sin. compl. acetonèmia f
fr césarienne
en caesarian section es acetonemia; cetosis
fr cétonémie; cétose
CLÍNICA.Operació quirúrgica consistent a fer en acetonaemia; acetonemia; ketosis
una incisió a la paret abdominal i una altra
a la paret uterina per extreure un fetus de FISIOPATOLOGIA. Síndrome nutricional que
l'úter. pot afectar les vaques lleteres entre les sis
i les vuit setmanes després d'haver parit
causada per una combustió incompleta
cestode m dels àcids grassos procedents de la
mobilització dels greixos corporals, i
es cestodo caracteritzada per una disminució de la
fr cestode ingestió i una davallada de la producció
en cestode; tapeworm lletera.

PARASITOLOGIA. Individu de les classes


Cotyloda i Eucestoda. Chabertia

PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes


cestodosi f paràsits de la superfamília Strongyloidea.

es cestodosis Nota: L'espècie més important d'aquest gènere


fr cestodose és Chabertia ovina (de cicle directe, transmesa
en cestodosis per via fecal-oral, localitzada -en l'estadi adult-
al còlon de les ovelles, les cabres i,
ocasionalment, de les vaques, i agent de

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 112


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
cabertiosi).
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
és Choanotaenia infundibulum (de fins a 20 cm
Cheilospirura de longitud, de cicle indirecte, localitzada -en
l'estadi adult- a l'intestí prim de les gallines,
transmesa per la ingestió de mosques
PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes
domèstiques i de diversos escarabats que
paràsits de l'ordre Spirurida, de cicle actuen com a hostes intermediaris, i agent de
indirecte, transmesos per la ingestió de dilepididosi).
diversos artròpodes que actuen com a
hostes intermediaris, localitzats -en l'estadi
adult- a la part anterior de l'aparell digestiu Chorioptes
dels ocells, principalment al proventricle i
al pedrer, i agents d'espiruridosi PARASITOLOGIA. Gènere d'àcars del subordre
gastrointestinal. Astigmata, ectoparàstis de diferents
mamífers domèstics, no hematòfags, de
mida petita, de fins a 0,6 cm de longitud,
Cheyletiella amb un aparell bucal arrodonit i potes
llargues amb ventoses en forma de copa.
PARASITOLOGIA. Gènere d'àcars del subordre
Prostigmata, ectoparàsits de diferents Nota: L'única espècie important d'aquest gènere
mamífers domèstics, caracteritzats per és Chorioptes bovis (localitzada a la pell dels
disposar de potes acabades en unes equins, les vaques, les ovelles i les cabres, i
estructures amb forma de pinta i de dos agent de la sarna coriòptica).
palps molt grans a l'extrem dels quals hi ha
un ganxo.
Chrysomyia
Nota: Les espècies més importants d'aquest
gènere són Cheyletiella blakei, Cheyletiella PARASITOLOGIA. Gènere de dípters ciclòrrafs
parasitovorax i Cheyletiella yasguri (localitzades de la família Calliphoridae.
a la pell dels gats, dels conills i dels gossos,
respectivament, i agents de queiletiel·losi). Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
és Chrysomyia albiceps (que es desenvolupa
normalment en cadàvers, però que pot ser agent
Chlamydia de miasis cutànies en zones de la pell ja
lesionades).
BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens
per als animals, amb forma esfèrica,
gramnegatius, immòbils i aerobis estrictes, Chrysops
paràsits intracel·lulars obligats i que es
cultiven en embrió de pollastre i en cultius PARASITOLOGIA. Gènere de dípters braquícers
cel·lulars. de la família Tabanidae, transmissors dels
bacteris agents de l'anaplasmosi i del
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere carboncle bacteridià, i del virus de l'anèmia
és Chlamydia psittaci (agent de la clamidiosi infecciosa equina.
bovina, de la clamidiosi ovina, de la coriza felina
i de psitacosi-ornitosi).
cianocobalamina f
veg. vitamina B12 f
Choanotaenia

PARASITOLOGIA. Gènere de cestodes de la cianosi f


classe Eucestoda, família Dilepididae.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 113


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es cianosis sin. compl. sarcòtic m
fr cyanose
en cyanosis es cicatrizante; sarcótico
fr cicatrisant
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. en cicatrizing; sarcotic
Coloració blavosa de la pell i de les
mucoses, causada per una oxigenació CLÍNICA. Fàrmac o agent que estimula la
insuficient del teixit. cicatrització.

ciatostòmid m cicatriu f
sin. compl. petit estròngil m
es cicatriz
es ciatostómido; estróngilo pequeño fr cicatrice
fr cyathostominé; petit strongle en cicatrix; scar
en cyathostome; small strongyle
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
PARASITOLOGIA. Nematode paràsit de la Teixit connectiu ric en fibres col·làgenes
superfamília Strongyloidea, de cicle que es forma per reparar la pèrdua de
directe, transmès per via fecal-oral, cèl·lules en òrgans o teixits que tenen poca
caracteritzat per la seva mida petita, de capacitat de regeneració, o quan el dany
menys d'1,5 cm de longitud, i per no ha causat la destrucció de l'estroma d'un
realitzar migracions extraintestinals, òrgan.
localitzat al cec i al còlon dels equins, i
agent de ciatostominosi.
cicle directe m
Nota: Aquesta denominació inclou un gran
nombre de gèneres. es ciclo directo
fr cycle direct
en direct cycle
ciatostominosi f
PARASITOLOGIA. Cicle evolutiu d'aquells
es ciatostominosis paràsits que es desenvolupen sense la
fr cyathostominose intervenció d'un hoste intermediari.
en cyathostominosis

MALALTIES PARASITÀRIES. Estrongilidosi que cicle estral m


afecta els equins, causada per diverses
espècies de ciatostòmids i caracteritzada es ciclo estral
per alteracions digestives. fr cycle oestral
en oestral cycle

cicatrització f FISIOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ. Successió de


fenòmens uterins, ovàrics i altres que es
es cicatrización produeixen en les femelles dels mamífers
fr cicatrisation superiors i que es divideixen en quatre
en cicatrization fases: el proestre, l'estre, el metaestre i el
diestre.
CLÍNICA. Procés de formació d'una cicatriu.

cicle indirecte m
cicatritzant m

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 114


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
gametocida (de gàmetes), germicida (de
es ciclo indirecto gèrmens), insecticida (d'insectes), larvicida (de
fr cycle indirect larves), mol·lusquicida (de mol·luscs
intermediaris de cucs paràsits), parasiticida (de
en indirect cycle
paràsits), pesticida o plaguicida (de plagues),
raticida o rodenticida (de rosegadors,
PARASITOLOGIA. Cicle evolutiu d'aquells especialment rates i ratolins), tenicida (de
paràsits que necessiten desenvolupar-se tènies), vermicida (de cucs paràsits intestinals) i
obligatòriament a l'interior d'un o més virucida (de virus).
hostes intermediaris.

cifosi f
ciclopia f
es cifosis
es ciclopía fr cyphose
fr cyclopie en kyphosis
en cyclopia
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. Convexitat anormal, congènita o adquirida,
Malformació caracteritzada per l'existència de la curvatura de la columna vertebral a la
d'una única òrbita òssia, en la qual hi pot regió toràcica.
haver o no globus ocular en estat
rudimentari o normal, o per l'absència de
nas, o presència en estat rudimentari. ciliat m

Nota: És una de les malformacions habituals es ciliado


provocades per una gestació prolongada. fr cilié
en ciliate

ciclòrraf m PARASITOLOGIA. Individu del fílum Ciliophora.


sin. mosca f

es ciclórrafo; mosca Ciliata


fr cycloraphe; mouche veg. Ciliophora
en fly

PARASITOLOGIA. Individu del subordre cilindre m


Cyclorrhapha.
es cilindro

-cida NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Subproducte


alimentós obtingut a partir de la pellofa de
es -cida l'arròs mòlta, que se subministra al bestiar
fr -cide porcí adult en forma de farina barrejada
en -cide amb el pinso.

CLÍNICA. Sufix que indica fàrmac o agent


que provoca la mort de cèl·lules, cilindre urinari m
microorganismes o animals.
es cilindro urinario
Nota: Per exemple, acaricida (d'àcars),
bactericida (de bacteris), espermaticida o
fr cylindre urinaire
espermicida (d'esperma), fungicida (de fongs), en renal cilinder; urinary cilinder

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 115


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
FISIOPATOLOGIA. Cadascuna de les Nota: L'ús de la cingla està prohibit per les
estructures cilíndriques formades per normatives de protecció dels animals de la Unió
proteïnes precipitades i moldejades segons Europea.
la forma dels túbuls renals, que es troben
en el sediment urinari d'animals amb
determinades patologies. cinglat -ada adj

Nota: Usat generalment en plural. es cinchado


fr sanglé

Ciliophora COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge de


sin. compl. Ciliata les vaques i els porcs que tenen una faixa
blanca al voltant del tronc.
PARASITOLOGIA. Fílum de protozous la
majoria dels quals són de vida lliure, però
que també inclou alguns paràsits cinotècnia f
extracel·lulars, caracteritzats per disposar veg. canicultura f
de cilis que els recobreixen totalment o
parcialment, i per tenir dos nuclis.
cirrosi f
Nota: Els individus d'aquest fílium reben el nom
de ciliats, i els únics grups importants en es cirrosis
veterinària són els ciliats del remuc dels fr cirrhose
remugants, els ciliats del cec i el còlon dels
en cirrhosis
equins, i l'espècie Balantidium coli, l'única que
es considera paràsita.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Hepatopatia caracteritzada per la pèrdua
de l'arquitectura microscòpica lobular
Cimex normal, amb fibroplàsia i regeneració
nodular.
PARASITOLOGIA. Gènere de xinxes de la
família Cimicidae, ectoparàsites
hematòfagues de diferents espècies cirurgia f
animals.
es cirugía
Nota: Les espècies més importants d'aquest
gèneres són Cimex columbarius, Cimex
fr chirurgie
hemipterus (la primera localitzada en els coloms en surgery
i les dues darreres en els humans, tot i que
poden tenir com a hostes espècies molt CLÍNICA.Branca de la veterinària
diverses) i Cimex lectularius. especialitzada en el tractament i la guarició
de les malalties, les deformitats, els
traumatismes, etc., per mitjà d'operacions.
cingla f

es cincha cist m
fr sangle veg. quist m
en girth

RAMADERIA. Corretja de material resistent cistella de transport f


que s'utilitzava antigament per a lligar la
truja gestant a les gestadores obertes.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 116


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es cesta de transporte; transportín fases larvàries del gènere Taenia
fr panier de transport (Cysticercus bovis, Cysticercus cellulosae,
en pet carrier Cysticercus fasciolaris, Cysticercus ovis,
Cysticercus pisiformis i Cysticercus
ANIMALS DE COMPANYIA. Cistella portàtil de tenuicollis) i caracteritzada per la manca de
vímet o de plàstic, totalment tancada i símptomes.
amb una porta d'accés, emprada per a
transportar-hi un gat. Nota: En el cas de les vaques i dels porcs, és
una malaltia de declaració obligatòria segons
l'OIE.
cisticerc m

es cisticerco citocina f
fr cysticerque
en cysticercus es citocina; citoquina
fr cytokine
PARASITOLOGIA. Fase larvària d'algunes
en cytokine
espècies de cestodes del gènere Taenia,
compresa entre l'oncosfera i l'individu IMMUNOLOGIA. Proteïna reguladora de baix
adult, agent de cisticercosi, caracteritzada pes molecular secretada pels leucòcits i
per una vesícula i un protoscòlex invaginat, altres cèl·lules en resposta a diversos
i localitzada en diferents òrgans de l'hoste estímuls, que s'uneix a receptors
intermediari, que és un mamífer. específics de la membrana plasmàtica
d'altres cèl·lules i indueix canvis
Nota: Tradicionalment se li ha atorgat el nom bioquímics, la transducció de senyals,
científic Cysticercus. l'expressió de gens i d'altres efectes.

cisticercoide m citodiagnòstic m
veg. citologia f
es cisticercoide
fr cysticercoïde
en cysticercoid citologia f
sin. compl. citodiagnòstic m
PARASITOLOGIA. Fase larvària d'alguns
cestodes, semblant al cisticerc però amb es citodiagnóstico; citología
una vesícula petita i rudimentària provista fr cytodiagnostic; cytologie
d'un únic escòlex invaginat, i localitzada a en cytodiagnosis; cytology
l'hemocele de l'hoste intermediari, que és
un invertebrat. CLÍNICA. Mètode diagnòstic consistent en
l'obtenció i l'examen microscòpic de
cèl·lules d'un animal.
cisticercosi f

es cisticercosis citopatologia f
fr cysticercose
en cysticercosis es citopatología
fr cytopathologie
MALALTIES PARASITÀRIES. Cestodosi que en cytopathology
afecta les vaques, les ovelles, les cabres,
els porcs i els conills, causada per diverses ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Branca de la patologia especialitzada en

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 117


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
l'estudi de les modificacions patològiques classe Eucestoda, família
de les cèl·lules mitjançant l'examen Anoplocephalidae, localitzats -en l'estadi
microscòpic. adult- a l'intestí prim dels conills i les
llebres, transmesos per la ingestió d'àcars
oribàtids que actuen com a hostes
-citosi intermediaris, i agents d'una varietat de
cestodosi.
es -citosis
fr -cytose
en -cytosis clacar v intr

Sufix que indica presència o


FISIOPATOLOGIA. es graznar
concentració anòmala d'algun component fr cacarder; criailler; jargonner
de la sang. en squawk, to

Nota: Per exemple, acantocitosi (presència RAMADERIA. Cridar l'oca.


d'acantòcits), agranulocitosi (manca o absència
de leucòcits granulosos), anisocitosi (presència
d'eritròcits o leucòcits de dimensions desiguals),
leucocitosi (augment de leucòcits), limfocitosi
clamidiosi aviària f
(augment de limfòcits) i plasmocitosi (excés de veg. psitacosi/ornitosi f
plasmòcits).

clamidiosi bovina f
citotòxic -a adj
es clamidiosis bovina
es citotóxico fr chlamydiose bovine
fr cytotoxique en bovine chlamydiosis
en cytotoxic
MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana
IMMUNOLOGIA. Que és tòxic per a les infecciosa que afecta les vaques, causada
cèl·lules, de manera que inhibeix o altera el per Chlamydia psittaci i caracteritzada per
seu funcionalisme o les destrueix. poliartritis, avortaments i naixement de
vedells dèbils.

Citrobacter
clamidiosi ovina f
BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens sin. compl. avortament enzoòtic de les
oportunistes, amb forma de bacil, ovelles m
gramnegatius, mòbils i anaerobis
facultatius. es aborto enzoótico de las ovejas;
clamidiosis ovina
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere fr avortement enzootique des brebis;
és Citrobacter freundii (implicat en diverses chlamydiose ovine
infeccions oportunistes dels animals domèstics, en enzootic abortion of ewes; ovine
com ara septicèmies, contaminació de ferides i chlamydiosis
infeccions genitals i respiratòries).
MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana
infecciosa que afecta les ovelles, causada
Cittotaenia per Chlamydia psittaci i caracteritzada per
avortaments, parts prematurs, fetus morts
PARASITOLOGIA. Gènere de cestodes de la i, en els xais, poliartritis.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 118


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
ANIMALS DE COMPANYIA. Cadascun dels crits
Nota: És una malaltia de declaració obligatòria aguts i penetrants del gos, especialment
segons l'OIE. quan descobreix o persegueix la caça.

clamp m classificació f

es clamp es clasificación
fr clamp fr classification
en clamp en classification

CLÍNICA.Pinça de braços llargs proveïda INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Operació consistent a


d'un dispositiu de fixació i emprada en el distribuir les canals, un cop han passat la
curs d'operacions quirúrgiques per a inspecció post mortem, en diferents
comprimir i obstruir temporalment un vas categories segons el seu valor comercial,
sanguini o el tub digestiu, o per a fixar tenint en compte els criteris de
alguna estructura anatòmica. conformació, proporció de greix i múscul,
color i pes.

clapa f
clau m
es pinta
fr tache es clavo
en patch fr clou
en clavus; corn
COLORS. PARTICULARITATS. Marca de
grandària notable que té el pelatge ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
d'alguns quadrúpedes. Hematoma localitzat a la peülla dels
quadrúpedes.

clapat -ada adj


cleda f
es pío sin. compl. mallada f; pleta f
fr pie
en piebald [negre]; skewbald [un altre es majada; redil; tena; tinada
color] fr bercail; parc
en corral; fold; paddock; pen; sheep cot;
COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge sheep cote
dels quadrúpedes que té clapes ben
definides. RAMADERIA. Clos fet de pals o posts
entrecreuats per a tancar-hi el bestiar que
Nota: S'aplica, especialment, als equins, les pastura.
cabres, els gossos i els gats.

clenxa f
clapit m
sin. compl. glapit m es lista
fr liste
es latido en stripe
fr clatissement; jappement
en babbling; baying; yapping COLORS. PARTICULARITATS. Ratlla que parteix

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 119


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
la llana del dors de les ovelles. clitorisme m
sin. clitoridisme m

clenxat -ada adj


clivella f
es listado
fr listé es grieta
en striped fr crevasse
en crack; crevice
COLORS. PARTICULARITATS. Dit de les ovelles
que tenen una clenxa. ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Solució de continuïtat que es forma a
l'epidermis i a la part superficial de la
clínica f dermis, especialment als mugrons, als
llavis i a l'anus.
es clínica
fr clinique
en clinic cloca f
veg. lloca f
CLÍNICA. Conjunt d'actuacions d'un
veterinari destinades a ajudar un animal
malalt a recuperar la salut, que s'inicien clon m
amb l'estudi de l'animal. sin. compl. clonus m

Nota: Comprèn fonamentalment l'anamnesi, les es clono; clonus


proves diagnòstiques, la diagnosi, el pronòstic i fr clonie
el tractament. en clonus

FISIOPATOLOGIA. Sèrie de contraccions


clínica veterinària f involuntàries i rítmiques que apareixen en
un grup muscular per l'extensió brusca i
es clínica veterinaria passiva dels tendons.
fr clinique veterinaire
en veterinary clinic
clonació f
CLÍNICA. Establiment sanitari equipat amb sin. clonatge m
les instal·lacions i el personal adequats per
al diagnòstic i el tractament mèdic dels es clonación
animals. fr clonage; clonation
en cloning

clitoridisme m REPRODUCCIÓ I TÈCNIQUES REPRODUCTIVES.


sin. clitorisme m Tècnica reproductiva que consisteix a
obtenir organismes genèticament idèntics
es clitorismo per reproducció asexual.
fr clitorisme
en clitorism
clonatge m
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. sin. clonació f
Hipertròfia del clítoris.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 120


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
clonus m es cercado
veg. clon m fr enclos; parc
en paddock; pen

cloqueig m NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Terreny de superfície


mitjana delimitat amb tanques i cobert
es cloqueo d'herba, destinat al pasturatge.
fr caquet; caquetage
en cackle; clucking
Clostridium
RAMADERIA. Crit sord de la gallina lloca.
BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens
per als animals, amb forma de bacil,
clor m grampositius, mòbils o immòbils, anaerobis
estrictes i formadors d'endospores.
es cloro
fr chlore Nota: Les espècies més importants d'aquest
gènere són Clostridium botulinum (agent del
en chlore
botulisme), Clostridium chauvoei (agent de la
gangrena emfisematosa), Clostridium
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Macromineral que té haemolyticum (agent d'hemoglobinúria bacil·lar),
una funció important en el manteniment de Clostridium novyi (agent d'hepatitis necròtica
la pressió osmòtica i l'equilibri àcid-base de infecciosa), Clostridium perfringens (agent de
les cèl·lules. disenteria del xai, de l'edema maligne,
d'enteritis necròtica del garrí, de la malaltia del
Nota: Se subministra als animals de manera ronyó polpós i d'enterotoxèmia en diverses
sintètica en forma de sal. espècies animals), Clostridium piliforme (agent
de la malaltia de Tyzzer) Clostridium septicum
(agent de l'edema maligne i de septicèmies),
Clostridium spiroforme (agent d'enterotoxèmia
clorhídria f en els conills) i Clostridium tetani (agent del
tètanus).
es clorhidria
fr chlorhydrie
en chlorhydria Cnemidocoptes
veg. Knemidocoptes
FISIOLOGIA DE L'APARELL DIGESTIU.Taxa que
indica la quantitat d'àcid clorhídric lliure i
de clor combinat amb matèries orgàniques coadjuvant m
present en el suc gàstric.
es coadyuvante
fr adjuvant; coadjuvant
clos -a m i f en adjuvant; coadjuvant

es cerrado CLÍNICA. Fàrmac o agent que té una acció


anàloga o auxiliar a la del medicament
RAMADERIA. Cap de bestiar de més de principal.
quatre anys que ha completat la muda de
la dentició i ja té les dents definitives.
coàgul sanguini m
closa f es coágulo sanguíneo
fr caillot sanguin

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 121


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en blood clot provocat per l'ús que se'n fa.

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


Massa vermellosa, fàcilment disgregable, coalescència f
integrada per elements sanguinis
aglutinats. es coalescencia
fr coalescence
en coalescence
coagulació intravascular disseminada f
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
es coagulación intravascular diseminada Adhesió anormal de dos òrgans o teixits
fr coagulation intravasculaire disséminée amb fusió íntima de les dues estructures.
en disseminated intravascular coagulation

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. cobalt m


Trastorn consistent en la formació
generalitzada o localitzada de trombes es cobalto
minúsculs en els capil·lars, les arterioles i fr cobalt
les vènules, que causa un ràpid consum de en cobalt
plaquetes i factors de la coagulació.
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Micromineral
necessari perquè la flora microbiana de
coagulació sanguínia f l'aparell digestiu dels remugant pugui
sintetizar la vitamina B12 de la qual forma
es coagulación sanguínea part.
fr coagulation sanguine
en blood coagulation Nota: Se subministra als animals de manera
sintètica en diverses formes minerals.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Procés de formació d'un coàgul sanguini.
cobrir v tr
sin. compl. muntar v tr; saltar v tr
coagulant m
es cabalgar; cubrir; saltar
es coagulante fr couvrir; s'accoupler; saillir; servir
fr coagulant en cover, to; mate, to; mount, to; serve,
en clotting factor; coagulant to

CLÍNICA.Fàrmac o agent que provoca o RAMADERIA. Posar-se el mascle damunt la


accelera la coagulació de la sang femella per tal de fer l'acoblament.
extravesada.

coc m
coagulopatia de consum f
es coco
es coagulopatía de consumo fr coccus
fr coagulopathie de consommation en coccus
en consumption coagulopathy
BACTERIOLOGIA. Bacteri que té forma
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
esfèrica.
Tendència a l'hemorràgia a causa d'un
descens dels factors de la coagulació

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 122


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
coccidi m coccidiosi f

es coccidio es coccidiosis
fr coccidie fr coccidiose
en coccidium en coccidiosis

PARASITOLOGIA. Individu del subordre MALALTIES PARASITÀRIES. Protozoosi que


Eimeriina. afecta els equins, les vaques, les ovelles,
les cabres, els porcs, els gossos, els gats,
Nota: Els individus de la família Sarcocystidae els conills i els ocells, causada per coccidis
reben el nom de coccidis formadors de quists. dels gèneres Eimeria i Isospora, i
caracteritzada per enteritis, diarrea i, en els
conills, per l'existència de focus supuratius
Coccidia o nodulars al fetge.

PARASITOLOGIA. Subclasse de protozous de


la classe Sporozoea, el cicle biològic dels cocció f
quals consta de la successió de tres fases:
la merogònia, la gametogònia i es cocción
l'esporogònia. fr chauffage; cuisson
en cooking
Nota: Inclou els subordres Adeleina, Eimeriina i
Haemosporina.
BROMATOLOGIA. Tècnica de preparació
d'aliments basada en l'aplicació de calor
amb la finalitat de facilitar-ne la
Coccidioides masticació, deglució o digestió i, en
determinats casos, la conservació.
MICOLOGIA. Gènere de fongs dimorfs
patògens per als animals.
cocció al bany maria f
Nota: L'única espècie d'aquest gènere és
Coccidioides immitis (agent de
coccidioidomicosi). es cocción al baño maría
fr cuisson au bain-marie
en bain marie cooking
coccidioidomicosi f
BROMATOLOGIA. Cocció d'un aliment dins

es coccidioidomicosis d'un recipient ple d'aigua la qual actua


fr coccidioïdomycose com a element transmissor de calor.
en coccidioidomycosis

MICOSIS.Micosi sistèmica que afecta els cocció al buit f


animals domèstics, causada per
Coccidioides immitis i caracteritzada es cocción al vacío
perquè produeix una malaltia respiratòria fr cuisson sous-vide
que pot evolucionar a pneumònia i en vacuum cooking
disseminar-se a altres òrgans.
BROMATOLOGIA. Cocció d'un aliment que ha
Nota: La coccidioidomicosi és endèmica al estat prèviament envasat al buit, que
continent americà. permet conservar-ne la qualitat i el valor
nutritiu.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 123


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
Nota: Un cop cuit es refreda i se sotmet a
refrigeració, estat en què es pot conservar fins a BROMATOLOGIA. Document que recull un
21 dies. conjunt de normes alimentàries bàsiques
acceptades internacionalment integrades
per codis de pràctiques, directrius i
coccobacil m recomanacions.

es cocobacilo Nota: Elaborat per la Comissió del Codex


fr coccobacille Alimentarius per encàrrec de l'Organització
en coccobacillus Mundial de la Salut (OMS) i de l'Organització de
les Nacions Unides per a l'Agricultura i
BACTERIOLOGIA. Bacil curt, de forma ovalada Alimentació (FAO).
o com un coc una mica allargat.

codi d'identificació m
Cochliomyia
sin. compl. Callitroga es código de identificación
fr code d'identification
PARASITOLOGIA. Gènere de dípters ciclòrrafs
en identification code
de la família Calliphoridae, típics
principalment del continent americà, les SISTEMES D'IDENTIFICACIÓ. Combinació
larves dels quals són agents de miasis alfanumèrica que s'assigna a un animal per
cutànies. poder-lo identificar individualment d'acord
amb una metodologia generalment
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere preestablerta per l'Administració pública,
és Cochliomyia hominivorax (paràsit obligat amb finalitats productives, sanitàries,
agent de cocliomiïosi). censals, de responsabilitat legal i d'altres.

Nota: Actualment a Catalunya és obligatori per


cocliomiïosi f als bovins, els ovins, el cabrum, els gossos i els
gats. Quan la combinació només és numèrica la
denominació és número d'identificació.
es cocliomiosis
fr myiase à Cochliomyia hominivorax
en New world screwworm
codominància f
MALALTIES PARASITÀRIES. Miasi cutània que
es codominancia
afecta tots els animals domèstics, causada
fr codominance
per les larves de la mosca Cochliomyia
en codominance
hominovorax i caracteritzada per una ferida
amb abundant exsudat sanguinolent i
GENÈTICA. Relació existent entre els al·lels
pudent, pèrdua de gana i complicacions
d'un gen en un individu heterozigot de
bacterianes.
manera que es produeix la manifestació
Nota: És una malaltia de declaració obligatòria simultània dels dos al·lels.
segons l'OIE.

coeficient d'heretabilitat m
Codex Alimentarius m
es coeficiente de heredabilidad
es Codex Alimentarius fr coefficient d'héritabilité
fr Codex Alimentarius en heritability coefficient
en Codex Alimentarius

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 124


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
GENÈTICA. Coeficient que expressa la Nota: El seu símbol és r. Es consideren idèntics
proporció de la variabilitat que passarà a la per descendència dos al·lels que vénen per vies
descendència. diferents pare-mare i que són còpies exactes i
replicades en un avi, per exemple.
Nota: Els valors del coeficient d'heretabilitat
oscil·len entre 0 i 1. El seu símbol és h2.
coeficient de repetibilitat m

coeficient de consanguinitat m es coeficiente de repetibilidad


fr coefficient de répétabilité
es coeficiente de consanguinidad en repeatability coefficient
fr coefficient de consanguinité
en inbreeding coefficient GENÈTICA. Coeficient que expressa la
variació total d'un caràcter que correspon
GENÈTICA. Coeficient que expressa la a les diferències entre animals degudes als
probabilitat que dos al·lels presents en un efectes genètics i als efectes ambientals
locus d'un individu siguin idèntics per permanents.
descendència.
Nota: El seu símbol és r.
Nota: El seu símbol és F. Es consideren idèntics
per descendència dos al·lels que vénen per vies
diferents pare-mare i que són còpies exactes i Coenurus
replicades en un avi, per exemple.
PARASITOLOGIA. Fase larvària d'algunes
espècies de cestodes del gènere Taenia,
coeficient de conversió m agent de cenurosi.
veg. quocient assimilatori m
Nota: Popularment es coneix com a cenur.Les
espècies més importants són Coenurus
coeficient de determinació m cerebralis (fase larvària de Taenia multiceps,
localitzada en el sistema nerviós central de
diversos remugants, principalment de les
es coeficiente de determinación ovelles) i Coenurus serialis (fase larvària de
fr coefficient de détermination Taenia serialis, localitzada en el teixit conjuntiu
en reliability coefficient dels conills). Tot i que tradicionalment se li ha
atorgat la categoria de gènere, el gènere
GENÈTICA. Coeficient que expressa la pròpiament dit és el de l'adult, Taenia.
fiabilitat de l'índex de selecció utilitzat en
l'avaluació genètica dels individus.
colagog m

coeficient de parentiu m es colagogo


fr cholagogue
es coeficiente de parentesco en cholagogue
fr coefficient de parenté
en kindship coefficient CLÍNICA. Fàrmac o agent que provoca
l'expulsió de la bilis cap al duodè,
GENÈTICA. Coeficient que expressa la especialment com a resultat de la
probabilitat que un gen pres a l'atzar d'un contracció de la bufeta.
individu sigui idèntic per descendència a un
gen del mateix locus pres a l'atzar d'un
altre individu. colagògia f

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 125


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es colagogia es colestasis
en cholagogia fr choléstase; cholostase
en cholestasis
FISIOLOGIA DE L'APARELL DIGESTIU. Excreció de
bilis de la vesícula biliar. FISIOPATOLOGIA. Detenció o alentiment
considerable del fluix de les bilis.

colepoesi f
veg. colèresi f colibacil·losi f

es colibacilosis
còlera aviari m fr colibacillose
en colibacillosis
es cólera aviar
fr choléra aviaire MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana
en avian pasteurellosis; fowl cholera enzoòtica que afecta els animals
domèstics, causada per Escherichia coli i
MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana caracteritzada, en funció de la patogènia,
contagiosa que afecta l'aviram, causada per septicèmia, enteritis o mastitis.
per Pasteurella multocida i caracteritzada
per febre elevada, extravasacions
sanguínies en diversos òrgans i diarrea còlic m
greu.
es cólico
Nota: És una malaltia de declaració obligatòria fr colique
segons l'OIE. en colic

FISIOPATOLOGIA. Dolor intermitent, agut i


colèresi f paroxismal, ocasionat habitualment per
sin. compl. colepoesi f l'espasme d'un òrgan o un conducte a
l'àrea abdominal.
es colepoyesis; coleresis
fr choléopoïèse; cholérèse
en cholepoiesis; choleresis coliforme m
FISIOLOGIA DE L'APARELL DIGESTIU. Secreció i es coliforme
excreció de bilis pel fetge. fr coliforme
en coliform

colerètic m BACTERIOLOGIA. Bacil gramnegatiu, anaerobi


facultatiu, que fermenta la lactosa a 35 ºC
es colerético amb producció de gas.
fr cholérétique
en choleretic
colina f
CLÍNICA.Fàrmac o agent que estimula la
secreció i excreció de bilis pel fetge. es colina
fr choline
en choline
colèstasi f
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Vitamina

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 126


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
hidrosoluble del complex B que els animals fr collapsus pulmonaire
obtenen de la majoria d'aliments, i els en collapse of the lung
remugants, de la síntesi microbiana de
l'aparell digestiu, i que intervé FISIOPATOLOGIA. Atelèctasi causada,
fonamentalment en la transmissió de generalment, per una obstrucció bronquial,
l'impuls nerviós i en la síntesi i el transport un vessament pleural o un pneumotòrax,
dels lípids. que pot afectar tot el pulmó o una part.

Nota: Se subministra als animals de manera


sintètica en forma de clorur de colina. A collar m
diferència de les vitamines del complex B,
l'organisme animal en necessita en grans
quantitats.
es gargantillo
fr collier
en necklace
col·lagenosi f
Marca blanca que
COLORS. PARTICULARITATS.
sin. malaltia del col·lagen f
tenen algunes vaques, gossos i gats al
voltant del coll.
es colagenosis; enfermedad del colágeno
fr collagénose; maladie du collagène
en collagen disease; collagenosis
collar m
FISIOPATOLOGIA. Qualsevol malaltia
caracteritzada per una degeneració es collar
generalitzada fibrinoide del col·lagen que fr collier
sembla causada per un fenomen en collar
d'autoimmunitat.
SISTEMES D'IDENTIFICACIÓ. Aplicació que es
Nota: Per exemple, l'esclerodèrmia, el lupus posa al voltant del coll d'un animal amb la
eritematós discoide i el lupus eritematós finalitat de subjectar-lo o identificar-lo
sistèmic. mitjançant el seu color o fixant-hi una
placa identificativa, una medalla, un
microxip o una esquella.
col·lapse m

es colapso col·lateral adj


fr collapsus
en collapse es colateral
fr collatéral
FISIOPATOLOGIA. Síndrome caracteritzada en collateral; sib; sibling
principalment per un descens ràpid de la
tensió arterial causat per una insuficiència GENÈTICA. Dit d'un individu en relació amb
circulatòria aguda perifèrica. un altre amb el qual té un o tots dos
genitors, o algun ascendent, idèntics i una
certa coincidència de patrimoni genètic.
col·lapse cardiocirculatori m
veg. xoc m
col·liri m

col·lapse pulmonar m es colirio


fr collyre
es colapso pulmonar en collyrium

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 127


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
CLÍNICA. Forma farmacèutica, generalment color primari m
líquida, que s'aplica a la conjuntiva ocular. sin. color de base m

colònia f colorant m
sin. compl. abell m
es colorante
es colonia fr colorant
fr colonie en colourant; colouring agent; food colour
en colony
BROMATOLOGIA. Additiu alimentari que dóna
APICULTURA. Unitat social de les abelles color a un aliment o que en reforça o
integrada per la reina, les obreres, la cria i modifica el color.
els abellots.

cóm m
colònia f sin. grípia f; obi m

es colonia es gamella
fr colonie fr auge; crèche
en colony en manger; rack; trough

BACTERIOLOGIA. Conjunt de RAMADERIA. Pica emprada com a menjadora


microorganismes, normalment visibles a ull o abeurador per al bestiar.
nu, que es multipliquen en un medi de
cultiu sòlid a partir d'una única cèl·lula.
coma m

color m es coma
fr coma
es color en coma
fr couleur
en color [US]; colour [GB] FISIOPATOLOGIA. Quadre clínic caracteritzat
per la pèrdua de la consciència, de
COLORS. PARTICULARITATS. Tonalitat del sensibilitat i de motricitat, però amb
pelatge o del plomatge i de les parts nues conservació de la funció circulatòria i
segons la seva pigmentació i la incidència respiratòria.
de la llum.

comís m
color de base m sin. compl. decomís m
sin. color primari m
es comiso; decomiso
es color de base; color primario fr saisie
fr couleur de base en seizure
en basic colour
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Prohibició de
COLORS. PARTICULARITATS. Color que domina comercialitzar una partida o una canal com
en el pelatge o el plomatge. a conseqüència d'haver-ne fet la inspecció
i no haver superat els requisits sanitaris o

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 128


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
comercials legalment establerts. que intervenen en els processos
inflamatoris, en l'activació dels fagòcits i
en la lisi cel·lular.
comís total m

es decomiso total complementarietat f


fr saisie totale
en total seizure es complementariedad
fr complémentarité
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Comís imposat a tota en complementarity
una canal, inclosos els menuts i les
despulles. GENÈTICA. Efecte que es produeix en un
encreuament de races o poblacions, que
permet reunir en la generació filla les
comminució f qualitats adquirides durant molts anys de
selecció en cada raça o població parental.
es conminución
fr comminution
en comminution complex antigen-anticòs m
veg. immunocomplex m
TRAUMATISMES. Fractura o aixafament d'un
os en diversos fragments, generalment
petits. complexió f

es complexión
commoció f fr complexion
en complexion
es conmoción
fr commotion ETNOLOGIA. Combinació, en una proporció
en commotio; concussion determinada, dels elements que
constitueixen la natura física d'un animal.
Trastorn de les funcions
FISIOPATOLOGIA.
d'un òrgan, sense que hi hagi lesió
anatòmica, causat per un traumatisme. complicació f

es complicación
comparet m fr complication
en complication
es pegujalero
FISIOPATOLOGIA. Aparició, durant el curs
RAMADERIA.Ramader propietari d'un ramat normal d'una malaltia, d'una afecció o
de pocs caps de bestiar. d'una síndrome que l'agreuja.

complement m comportament m
veg. conducta f
es complemento
fr complément
en complement compresa f

IMMUNOLOGIA. Grup de proteïnes sèriques es compresa

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 129


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
fr compresse fr concentration
en compress en concentration

CLÍNICA. Tros de tela o gasa plegat, de cotó BROMATOLOGIA. Tractament tecnològic


fluix o de cel·lulosa, que s'aplica sobre una d'aliments que consisteix a eliminar-ne part
part del cos amb finalitats curatives o per a de l'aigua de composició per mitjà
absorbir supuracions, líquids, etc. d'evaporació i aplicació de calor,
combinades o no amb l'aplicació del buit, a
fi de millorar-ne el valor nutritiu o les
compressió f propietats organolèptiques.

es compresión Nota: Aquest tractament no és suficient per


fr compression assegurar la conservació dels aliments, de
manera que cal sotmetre'ls a esterilització,
en compression
pasteurització, refrigeració o congelació.

Acció i efecte d'exercir pressió


CLÍNICA.
amb la mà, un embenat o un instrument
concentrat m
sobre una part o una estructura del cos
amb una finalitat terapèutica, com a
es concentrado
mètode d'hemostàsia, etc.
fr concentré
en concentrate
comprimit m
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Preparat de primeres
matèries que conté proteïna, minerals i
es comprimido
vitamines utilitzat en la fabricació del pinso
fr comprimé
o que s'afegeix a la dieta amb la finalitat
en tablet
bàsica d'aportar proteïna a la ració d'acord
amb les necessitats alimentàries de cada
CLÍNICA.Forma farmacèutica que
animal.
s'administra per via oral i que s'obté per
compressió de porcions sensiblement
iguals en pes de substàncies actives
concomitant adj
medicamentoses polvoritzades o
granulades, pures o afegides d'excipients
es concomitante
inerts.
fr concomitant
en concomitant
comunicació f
FISIOPATOLOGIA. Dit del fenomen que
n'acompanya un altre.
es comunicación
fr communication
en communication behaviour
concreció f
ETOLOGIA. Transmissió d'informació entre
es concreción
animals per mitjà de l'expressió vocal i el
fr concrétion
llenguatge i l'olor corporals.
en concretion

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


concentració f Massa sòlida, generalment d'origen
patològic, formada per agregació i
es concentración enduriment de diferents materials en una

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 130


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
cavitat o en un teixit. sin. condicionament clàssic m

concrescència f condicionament operant m

es concrescencia es condicionamiento operante


fr concrescence fr conditionnement opérant
en concrescence en operant conditioning

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. ETOLOGIA. Condicionament en què la


Creixement en comú de dos o més òrgans freqüència d'una conducta determinada
que romanen soldats entre ells i formen augmenta o bé disminueix en funció de les
una massa única. seves conseqüències.

Nota: Si la conducta va seguida d'un estímul


condicionament m agradable per a l'animal, la freqüència de
sin. compl. aprenentatge associatiu m; presentació augmentarà. D'altra banda, si la
associació f conducta va seguida d'un càstig, la freqüència
de presentació disminuirà.
es aprendizaje asociativo; asociación;
condicionamiento
fr association; conditionnement condrodisplàsia f
en association; conditioning sin. compl. acondroplàsia f

ETOLOGIA.Aprenentatge mitjançant el qual es acondroplasia; condrodisplasia


un animal associa la seva conducta amb fr achondroplasie; chondrodysplasie
les conseqüències que se'n deriven, o dos en achondroplasia; chondrodysplasia
estímuls entre si.
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Creixement anormal d'un cartílag.

condicionament clàssic m Nota: És un trastorn del desenvolupament que


sin. condicionament de Paulov m es produeix per un component hereditari.

es condicionamiento clásico;
condicionamiento pavloviano conducta f
fr conditionnement classique;
conditionnement pavlovien es iguala
en classical conditioning; Pavlovian fr conduite
conditioning en retainer

ETOLOGIA. Condicionament en què un RAMADERIA. Document pel qual un veterinari


estímul incondicionat desencadena una es compromet a realitzar actes
resposta de forma reflexa. professionals en una explotació ramadera a
canvi d'uns honoraris prèviament
Nota: El condicionament clàssic s'aconsegueix establerts.
perquè un estímul condicionat s'associa amb un
estímul incondicionat fins que l'estímul
condicionat tot sol pot desencadenar la mateixa
resposta. conducta f
sin. compl. comportament m

condicionament de Paulov m es comportamiento; conducta

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 131


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
fr comportement; conduite conducta de desplaçaments repetitius
en behaviour f

ETOLOGIA. Conjunt de reaccions d'un animal es conducta de desplazamientos


segons els estímuls que rep del medi, que repetitivos
es manifesten en unes activitats i uns en compulsive pacing; stereotypic pacing
moviments concrets.
ETOLOGIA. Estereotípia consistent a caminar
repetitivament en cercles o a balancejar
conducta compulsiva f seguidament el coll i el cap, que mostra un
excés d'activitat motora, normalment
es conducta compulsiva repetitiva i no productiva, i que s'associa
fr conduite compulsive amb estats d'estrès.
en compulsive disorder

ETOLOGIA. Estereotípia que respon al conducta de perseguir-se la cua f


tractament amb clomipramina.
es conducta de perseguirse la cola
Nota: La clomipramina és un fàrmac que inhibeix fr comportement d'être poursuivi la ligne
la recaptació de serotonina per part de neurones en tail chasing behavior
presinàptiques.
ETOLOGIA. Estereotípia consistent a moure's
ràpidament, els gossos i els gats, sobre si
conducta d'eliminació f mateixos, fent cercles com si volguessin
atrapar-se l'extrem de la cua, de vegades
es conducta de eliminación; conducta de fins a l'autolesió.
evacuación
fr conduite d'élimination Nota: Pot ser una manifestació d'una alteració
en eliminative behavior orgànica, com ara epilèpsia, o bé pot indicar una
manca d'activitat física.
ETOLOGIA. Conducta que inclou l'eliminació
dels orins, la defecació i l'expulsió del
contingut dels sacs anals. conducta de zel f

Nota: Cal estudiar-ne el context per a es conducta de estro


comprendre la conducta d'eliminació, ja que fr conduite de chaleur
també pot indicar l'existència d'una alteració
en estrous behavior
orgànica.

ETOLOGIA. Conducta en què la femella


accepta copular amb el mascle.
conducta de caçar mosques f
Nota: En situacions d'estrès hi ha una
es conducta de cazar moscas disminució de les manifestacions de la conducta
fr comportement de chasser mouches de zel.
en fly-chasing behaviour

ETOLOGIA. Estereotípia que consistent a fixar conducta redirigida f


l'atenció, un animal, en un objecte
inexistent i, a continuació, llançar-s'hi al es conducta redirigida
damunt com si volgués mossegar-lo. fr conduite redirigée
en redirected behavior

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 132


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
ETOLOGIA. Conducta en què l'estímul no és la classificació.
accessible per l'animal i, per tant, aquest
actua contra un objecte alternatiu.
congelació f
Nota: Són exemples de conductes redirigides la
caudofàgia i el picatge. es congelación; heladura
fr congélation
en congelation
conducta sexualment dimòrfica f
TRAUMATISMES. Traumatisme produït en els
es conducta sexualmente dimórfica teixits per l'acció del fred que pot donar
fr comportement sexuellement dimorphe lloc a lesions locals poc o molt extenses o
en sexually dimorphic behaviour bé a un quadre d'hipotèrmia i que pot
provocar la mort.
ETOLOGIA. Conducta que apareix en la
pubertat, més freqüent en un sexe que en
un altre, i que depèn dels efectes congelació f
organitzadors i activadors dels esteroides
sexuals sobre el sistema nerviós. es congelación
fr congélation
Nota: Són exemples de conductes sexualment
en freezing
dimòrfiques el marcatge, l'agressivitat
intrasexual, la conducta de munta amb finalitat
reproductora i la vagabunderia. BROMATOLOGIA. Tècnica de conservació
d'aliments que consisteix a sotmetre'ls a
temperatures de -18ºC o inferiors, a fi
confitar v tr d'inhibir el desenvolupament microbià i les
reaccions enzimàtiques i químiques.
es confitar
fr confire
en preserve, to congestió f

BROMATOLOGIA. Conservar els aliments es congestión


mitjançant la substitució del suc natural fr congestion
per una solució concentrada de sucre, en en congestion
el cas de la fruita, o mitjançant la cocció
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
lenta en un greix animal o vegetal que fa
Augment de la quantitat de sang en un
de medi de conservació, en el cas de la
òrgan o un teixit, causat per una
carn i el peix.
disminució de la sortida de sang d'aquest
òrgan o teixit.
conformació f
conidi m
es conformación
fr conformation
es conidio
en conformation
fr conidie
en conidium
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Conjunt de caràcters
morfològics d'una canal, que es
MICOLOGIA. Estructura fúngica de
resumeixen en línies, perfils i angles
reproducció asexual, externa, immòbil i
corporals, i que es consideren els
caduca.
paràmetres de referència a l'hora de fer-ne

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 133


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en rabbit hutch; rabbitry

conill m RAMADERIA. Corral de conills.

es conejo
fr lapin coniller m
en rabbit veg. conillar m

RAMADERIA. Mamífer domèstic de la família


dels lepòrids, d'orelles llargues, de pèl curt coniller -a adj
i dens, i potes posteriors més llargues que
les anteriors, que s'explota per la carn, el es conejero
pelatge i la pell.
RAMADERIA. Relatiu o pertanyent al conill.
Nota: Aquest terme designa, especialment,
l'individu mascle.
conserva f
conilla f es conserva
fr conserve
es coneja en canned food [US]; tinned food [GB]
fr lapine
en doe BROMATOLOGIA. Producte alimentós d'origen
vegetal o animal la conservació del qual és
RAMADERIA. Femella del conill, que s'explota
assegurada per l'envasament en un
per la carn, el pelatge, la pell i com a recipient estanc, normalment de llauna o
reproductora. de vidre, i pel tractament amb calor, o
qualsevol altre mètode autoritzat, que
permet la destrucció o inhibició total dels
conillada f enzims, dels microorganismes o de les
veg. llorigada f seves toxines i n'assegura una conservació
prolongada.

conillaire m i f
conservació f
es conejero
fr éleveur de lapins es conservación
en rabbit breeder fr conservation
en preservation
RAMADERIA. Criador i bricallaire de conills.
BROMATOLOGIA. Manteniment de les
condicions higienicosanitàries, nutritives i
conillar v intr organolèptiques d'un aliment que el fan
veg. llorigar v intr apte per al consum.

conillar m conservació f
sin. compl. coniller m veg. tècnica de conservació f

es conejar; conejera
fr clapier; lapinière conservador m

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 134


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
veg. conservant m EPIDEMIOLOGIA.Transmissió d'una infecció
d'un animal a un altre per contacte directe
o indirecte.
conservant m
sin. compl. conservador m
contagi directe m
es conservador; conservante
fr conservateur es contagio directo
en preservative fr contagion directe
en direct contact; direct contagion
BROMATOLOGIA. Additiu alimentari que evita
l'alteració microbiana dels aliments i Contagi per contacte físic
EPIDEMIOLOGIA.
n'elimina els microorganismes o n'impedeix entre un animal infectat i un altre.
el creixement, de tal manera que
n'assegura la conservació.
contagi indirecte m

consolidar-se v pron es contagio indirecto


veg. soldar-se v pron fr contagion indirecte
en indirect contact; indirect contagion

constipació de ventre f EPIDEMIOLOGIA. Contagi a través de fomites


veg. restrenyiment m o de vectors.

constitució f contaminació f
sin. biotip m
es contaminación
fr contamination
constrenyiment m en contamination
veg. constricció f
BROMATOLOGIA. Presència de contaminants
en un aliment.
constricció f
sin. compl. constrenyiment m
contaminació encreuada f
es constricción
fr constriction es contaminación cruzada
en constriction fr contamination croisée
en cross contamination
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Estrenyiment o compressió d'un òrgan o BROMATOLOGIA. Contaminació microbiana
d'una part d'un òrgan. d'un aliment provocada per
microorganismes procedents d'un altre
aliment que han passat al primer
contagi m mitjançant vectors intermediaris, com ara
l'equipament, l'utillatge, l'aire o l'aigua.
es contagio
fr contagion
en contagion contaminació endògena f

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 135


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es contaminación endógena es contención
fr contamination endogène fr contention
en endogenous contamination en restraining

BROMATOLOGIA. Contaminació microbiana CLÍNICA.Subjecció d'un animal per tal


provocada per microorganismes presents d'evitar els seus moviments de defensa en
en un aliment abans de la seva el curs d'una operació quirúrgica.
manipulació.

contenidor d'esperma m
contaminació exògena f
es contenedor de semen
es contaminación exógena fr conteneur à sperme
fr contamination exogène en semen container
en exogenous contamination
REPRODUCCIÓ I TÈCNIQUES REPRODUCTIVES.
BROMATOLOGIA. Contaminació microbiana Recipient, que pot ser transportable, on es
provocada per microorganismes conserven submergides normalment en
procedents de fonts externes que han nitrogen líquid dosis seminals.
arribat a un aliment durant la seva
manipulació.
contracepció f
sin. compl. anticoncepció f
contaminació microbiana f
es anticoncepción; contracepción;
es contaminación microbiana contraconcepción
fr contamination microbienne fr contraception
en microbial contamination en contraception

REPRODUCCIÓ I TÈCNIQUES REPRODUCTIVES.


BROMATOLOGIA. Contaminació d'un aliment
Mètode de prevenció de la gestació
per la presència de microorganismes
mitjançant mesures temporals i reversibles
nocius per a la salut, per tractar-se
que no permeten que es produeixi la
d'agents patògens o per l'efecte tòxic dels
fecundació.
seus metabòlits.

contaminant m contractura f

es contractura
es contaminante
fr contracture
fr contaminant
en contracture
en contaminant
FISIOPATOLOGIA. Estat de rigidesa o de
BROMATOLOGIA. Substància estranya no
contracció prolongada i involuntària d'un
afegida voluntàriament a un aliment, sinó
grup muscular o més, que manté la zona
que hi és present com a resultat d'alguna
afectada en una posició viciosa.
de les operacions de manipulació, que en
pot comprometre la innocuïtat.

contraindicació f
contenció f
es contraindicación
fr contre-indication

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 136


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en contraindication incubada.

CLÍNICA. Circumstància que impedeix


l'aplicació d'un tractament determinat. control d'esterilitat m

es control de esterilidad
contraverí m fr contrôle de stérilité
veg. antídot m en sterility control

BROMATOLOGIA. Examen microbiològic de les


control a destinació m conserves que es realitza de manera
exhaustiva a tot un lot quan en el control
es control en destino d'estabilitat s'han detectat problemes
fr contrôle en destination d'alteració o quan cal establir un barem
en reception control d'esterilització.

INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Control veterinari


efectuat en l'establiment on va adreçada control d'identitat m
una partida.
es control de identidad
fr côntrole d'identité
control alimentari m en identity control

es control alimentario INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Control veterinari


fr contrôle alimentaire destinat a comprovar visualment que una
en food control partida concorda amb els documents o els
certificats que l'acompanyen, i si hi ha
BROMATOLOGIA. Conjunt d'actuacions marques identificatives de procedència i de
tècniques, jurídiques i/o administratives salubritat en els envasos o embalatges.
que tenen com a objecte comprovar la
salubritat dels aliments i verificar el
compliment estricte de les regulacions control documental m
tecnicosanitàries, dels estàndards de
composició i qualitat i de les normes es control documental
d'etiquetatge i de publicitat dels aliments, fr contrôle documentaire
dels productes alimentaris i dels materials i en documentary control
objectes que hi entren en contacte.
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Control veterinari
basat en els certificats sanitaris o
control d'estabilitat m comercials que acompanyen i identifiquen
una partida, destinat a comprovar que es
es control de estabilidad compleixen les condicions establertes per
fr contrôle de stabilité la normativa vigent.
en stability control
Nota: També pot ser efectuat per un assistent -a
BROMATOLOGIA. Examen microbiològic de les d'inspecció.
conserves que consisteix a analitzar un
nombre de mostres representatiu d'un lot
després d'un període d'incubació per tal de control físic m
comprovar que no presenten alteracions en
relació amb una mostra del mateix lot no es control físico

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 137


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
fr côntrole physique INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Conjunt d'actuacions
en physical control que efectua un veterinari oficial, un
veterinari habilitat o un veterinari privat
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Control veterinari sobre qualsevol aspecte relacionat amb els
d'un producte alimentari que consisteix a animals d'una granja o un producte
prendre'n mostres i fer-ne una anàlisi al alimentari per tal de garantir, directament o
laboratori. indirectament, la protecció de la salut
pública o dels animals.
Nota: També pot ser efectuat per un assistent -a
d'inspecció.
controlador -a ramader -a m i f
control oficial dels productes es controlador ganadero
alimentaris m en cattle tester

es control oficial de los productos RAMADERIA. Persona autoritzada per


alimentarios l'autoritat competent per a efectuar el
fr côntrole officiel des produits control ramader.
alimentaires
en food product official control
controlador ambiental m
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Control veterinari
destinat a comprovar la conformitat d'una es controlador ambiental
partida amb les disposicions dirigides a fr contrôleur de l'environnement
prevenir el risc per a la salut pública, a en environmental controller
garantir la lleialtat de les transaccions
comercials o a protegir els interessos dels RAMADERIA. Aparell que s'utilitza per a
consumidors i informar-los. regular la climatització i la il·luminació dels
estables.

control ramader m
contusió f
es control ganadero
fr contrôle d'élevage es contusión
en cattle control fr contusion
en contusion
RAMADERIA. Control periòdic i sistemàtic de
la producció dels animals d'una granja per TRAUMATISMES. Traumatisme lleu produït en
tal d'avaluar-ne el valor fenotípic amb els teixits pel xoc violent, o per pressió,
finalitats de maneig, de gestió i de millora amb un cos obtús, normalment sense
genètica. ruptura de la pell.

Nota: El control ramader inclou el control lleter,


el control de creixement, etc.
convalescència f

es convalescencia
control veterinari m
fr convalescence
en convalescence
es control veterinario
fr contrôle vétérinaire
FISIOPATOLOGIA. Període de recuperació
en veterinary control
després d'una malaltia, una operació o una

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 138


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
lesió, fins a la completa restauració de la cooperiosi f
salut.
es cooperiosis
fr cooperiose
convulsió f en cooperiosis

es convulsión MALALTIES PARASITÀRIES. Tricostrongilidosi


fr convulsion que afecta les vaques, les ovelles i les
en convulsion cabres, causada per diverses espècies de
nematodes del gènere Cooperia (Cooperia
FISIOPATOLOGIA. Contracció violenta, curticei, Cooperia oncophora, Cooperia
involuntària i patològica dels músculs pectinata i Cooperia punctata) i
esquelètics, que determina moviments caracteritzada per diarrea i caquèxia.
irregulars localitzats en un o en diversos
grups musculars o bé generalitzats per tot
el cos. copra f

es copra
cooperativitat f fr copra; coprah
en copra
es cooperatividad
fr coopérativité NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Polpa de coco
en cooperativity assecada que se subministra als remugants
adults i aporta proteïna.
ENDOCRINOLOGIA. Conjunt de canvis produïts
en l'afinitat d'un receptor per una
determinada hormona induïts per coprofàgia f
variacions sostingudes o per la disminució
dels nivells d'aquesta hormona. es coprofagia
fr coprophagie
Nota: Per exemple, es dóna cooperativitat en coprophagia
positiva quan augmenta l'afinitat del receptor
per l'hormona a causa de la presència de nivells
ETOLOGIA. Pica en què l'animal menja
crònicament baixos d'aquesta i viceversa.
femtes.

Nota: Tot i que no se'n coneix la causa exacta,


Cooperia algunes teories plantegen que la coprofàgia pot
ser un mode d'exploració dels animals joves o
PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes una manera d'establir una microflora intestinal o
paràsits de la superfamília de compensar una deficiència nutricional.
Trichostrongyloidea, localitzats -en l'estadi
adult- a l'intestí prim de les vaques, les
ovelles i les cabres, transmesos per via còpula f
fecal-oral i agents de cooperiosi. sin. acoblament m

Nota: Les espècies més importants d'aquest


gènere són Cooperia curticei en les ovelles i les copulació f
cabres, i Cooperia oncophora, Cooperia
sin. acoblament m
pectinata i Cooperia punctata en les vaques
(totes quatre de cicle directe).

corbata f

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 139


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en shackle
es corbata
fr cravate RAMADERIA. Cep, format per dos trossos de
en white tie fusta, que s'adapta als peus del bestiar per
impedir que camini lliurement.
COLORS. PARTICULARITATS. Marca blanca en
forma de creu que tenen alguns gossos al
pit. cornadís m
sin. compl. menjadora autoblocant f

corder m es cornadizo
veg. anyell -a m i f fr cornadis
en feeding barrier; feeding rack

corderar v intr RAMADERIA. Menjadora en la qual el bestiar


veg. anyellar v intr en estabulació pot quedar travat per
assegurar que mengi o per a manejar-lo
sense dificultats.
coriza felina f

es coriza del gato Coronaviridae


fr coryza contagieux du chat
en feline viral respiratory disease complex VIROLOGIA.Família de virus amb RNA
monocatenari, de simetria helicoïdal i
MALALTIES VÍRIQUES. Procés multifactorial forma pleomòrfica, amb un diàmetre de
que afecta els gats, causat per virus de la 120 a 160 nm, amb embolcall, que
família Herpesviridae, per virus del gènere presenta peplòmers en forma de maça, i
Calicivirus i, més rarament, del gènere sensibles a l'èter, que inclou el gènere
Reovirus, i pels bacteris Bordetella Coronavirus.
bronquiseptica i Chlamydia psittaci,
caracteritzat per rinitis, conjuntivitis i
úlceres orals. Coronavirus

VIROLOGIA. Gènere de virus de la família


coriza infecciosa aviària f Coronaviridae que inclou l'agent de la
bronquitis infecciosa aviària, de la diarrea
es coriza infecciosa aviar neonatal dels vedells, de l'enteritis canina
fr coryza infectieux aviaire per Coronavirus, de l'enteritis contagiosa
en fowl coryza; infectious coryza del gall dindi, de la gastroenteritis
transmissible, de la peritonitis infecciosa
MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana felina i del vòmit i emaciació dels garrins
que afecta les gallines joves, causada per lactants.
Haemophilus paragallinarum i
caracteritzada per rinitis, conjuntivitis i
sinusitis. corones f pl

es gallineja
corma f fr boyau droit d'ovin
en sheep large intestin
es corma
fr entrave INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Intestí gruixut d'oví

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 140


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
sacrificat, destinat a consum humà. sin. compl. premescla f

es corrector; premezcla
corral m fr correcteur
en supplement
es corral
fr basse-cour NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Preparat vitamínic i
en yard mineral que s'afegeix al pinso o a la dieta
amb la finalitat de complementar-la d'acord
RAMADERIA. Lloc tancat, generalment amb les necessitats alimentàries de cada
cobert, proveït de menjadores, abeuradors animal.
i jaços, destinat a tenir-hi bestiar oví,
cabrum, conills i aviram.
correlació fenotípica f

corraleta f es correlación fenotípica


fr corrélation phénotypique
es porqueriza en phenotypic correlation
fr porcherie
en pigsty GENÈTICA. Mesura de grau i direcció que
indica l'associació que hi ha entre els
RAMADERIA. Compartiment tancat d'una cort rendiments fenotípics de dos caràcters
destinat a allotjar-hi la truja i la seva cria o mesurats en els mateixos animals.
un grup de porcs d'engreix.
Nota: El seu valor oscil·la entre +1 i -1, i
l'absència de relació s'expressa amb 0.
correctiu m

es correctivo correlació genètica f


fr correctif
en corrective es correlación genética
fr corrélation génétique
CLÍNICA. Substància que s'afegeix a un
en genetic correlation
medicament per tal de millorar-ne o
GENÈTICA. Mesura de grau i direcció que
dissimular-ne alguna de les característiques
organolèptiques. indica l'associació que hi ha entre els gens
que codifiquen per a dos caràcters.

Nota: El seu valor oscil·la entre -1 i +1.


correctiu de l'acidesa m

es corrector de la acidez; regulador de la


corretja f
acidez
fr correcteur d'acidité
es correa
en acidity regulator
fr courroie; lacet
en lead
BROMATOLOGIA. Additiu alimentari que altera
o controla l'acidesa o l'alcalinitat d'un
ANIMALS DE COMPANYIA. Accessori en forma
aliment.
de corda o cadena, que s'uneix al collar o
a l'arnès per a mantenir lligat un animal de
companyia.
corrector m

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 141


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es corticotropina; hormona
cort f adrenocorticótropa; ACTH
fr corticotrophine; hormone
es corte; establo adrénocorticotrophe; ACTH
fr étable en corticotropin; hormone
en yard adrenocorticotropic; ACTH

RAMADERIA. Lloc tancat i cobert, proveït de ENDOCRINOLOGIA. Hormona de naturalesa


menjadores, abeuradors i jaços, destinat a peptídica secretada per l'adenohipòfisi, la
tenir-hi bestiar, especialment porcs. secreció de la qual és regulada per factors
hipotalàmics i per nivells perifèrics de
corticoides, i que actua en les glàndules
cortal m suprarenals estimulant la secreció de
mineralocorticoides i, sobretot, de
es corral glucocorticoides.
fr basse-cour
en pen
cortiella f
RAMADERIA. Pati tancat amb parets i en part sin. compl. baconera f; porcatera f;
cobert, sovint apartat de la casa, destinat porcellera f; soll f
a tancar-hi eventualment el bestiar.
es chiquero; cochiquera; cochitril;
gorrinera; pocilga; porqueriza; zahúrda
corticoide m fr porcherie; soue
sin. corticosteroide m en hogpen [US]; piggery; pigpen [US];
pigsty; sty; stye
es corticoide; corticosteroide
fr corticoïde; corticostéroïde RAMADERIA. Cort de porcs.
en corticoid; corticosteroid

ENDOCRINOLOGIA. Cadascuna de les Corynebacterium


hormones esteroides secretades per
l'escorça de les glàndules suprarenals, la BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens
secreció de les quals és regulada per la per als animals, amb forma de bacils drets
corticotropina i per l'hormona alliberadora o corbats i disposició en palissada,
de corticotropina, entre d'altres. grampositius, immòbils i aerobis estrictes o
anaerobis facultatius.

corticoliberina f Nota: Les espècies més importants d'aquest


gènere són Corynebacterium pseudotuberculosis
veg. hormona alliberadora de corticotropina
(agent de la limfadenitis caseosa ovina i de la
f limfangitis ulcerativa equina) i Corynebacterium
renale (agent de la pielonefritis bovina
contagiosa).
corticosteroide m
sin. corticoide m
cos amilaci m
veg. cos amiloide m
corticotropina f
sin. compl. hormona adrenocorticòtropa f
sigla ACTH f cos amiloide m
sin. compl. cos amilaci m

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 142


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
que s'emmagatzema en cèl·lules
es cuerpo amiláceo plasmàtiques actives.
fr corps amylacé
en amilaceous body Nota: Aquest terme s'usa generalment en plural.

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


Concreció formada per cèl·lules cos groc m
degenerades que s'observa en les veg. cos luti m
secrecions d'algunes glàndules, com ara la
glàndula tiroide o la pròstata.
cos luti m
sin. compl. cos groc m
cos de Gamna-Gandy m
sin. nòdul sideròtic m es cuerpo amarillo; cuerpo lúteo
fr corps jaune
es cuerpo de Gamna-Gandy; nódulo en corpus luteum; yellow body
siderótico
fr corps de Gamna-Gandy; corps FISIOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ. Estructura
sidérotique ovàrica, resultat de la luteïnització del
en Gamna-Gandy body; siderotic nodule fol·licle de De Graaf, que es comporta com
una glàndula endocrina transitòria
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
productora de progesterona i que intenta
Concreció de color grogós formada per
mantenir la gestació si hi ha fecundació.
dipòsits de sals de ferro i calci que
s'observa en la superfície de la melsa.
cos psammomatós m
sin. cos de psammoma m
cos de psammoma m
sin. cos psammomatós m
costella f
es cuerpo de psammoma
fr corps de psammome
es costilla
en psammoma body

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. RAMADERIA. Barra de metall de forma corba


Concreció formada per dipòsits de sals que es col·loca a la cuixa d'una vaca per
minerals envoltats de cèl·lules immobilitzar-la i evitar que clavi guitzes
fibroblàstiques disposades de forma mentre s'està munyint.
concèntrica que s'observa especialment en
les meninges de gossos vells i en alguns
meningiomes. costòtom m

es costótomo
cos de Russell m fr costotome
en costotome; rib knife; rib shear
es cuerpo de Russell
fr corps de Russell CLÍNICA.Tisores especials per a tallar les
en Russell body costelles.

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


Estructura formada per agregats coturnicultura f
intracitoplasmàtics d'immunoglobulines

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 143


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es coturnicultura sin. compl. cover m; nial m
fr élevage de cailles
en quail breeding es nidal
fr nichoir
RAMADERIA. Zootècnia que es dedica a la en lying cage; lying nest
cria i l'explotació de les guatlles.
RAMADERIA. Estructura provista de jaç apta
perquè l'aviram hi vagi a covar els ous.
Cotyloda

PARASITOLOGIA. Classe de platihelmints covament m


paràsits poc freqüents en els animals veg. incubació f
domèstics, sempre amb dos hostes
intermediaris, caracteritzats per un escòlex
amb botris o botridis, sense ventoses. covar v tr
veg. incubar v tr
Nota: Els gèneres més importants d'aquesta
classe són Diphyllobothrium i Spirometra, i els
seus individus reben el nom de cestodes.
covarot m
veg. ou xarbot m
coure adj
covarot m
es cobrizo
sin. ponedor m
fr cuivre
en copper
es huevo de nido
fr nichet
COLORS. PARTICULARITATS. Dit del plomatge
en nest egg
dels ocells que és vermellós.
RAMADERIA. Ou que es posa al covador per
induir les gallines a pondre-hi.
coure m

es cobre
cover m
fr cuivre
veg. covador m
en copper

NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Micromineral que


intervé principalment en nombrosos covera f
sistemes enzimàtics, i que és indispensable
per a la síntesi de l'hemoglobina. es cloquera

Nota: Se subministra als animals de manera RAMADERIA. Ganes de covar que demostra
sintètica en forma de carbonat de coure i sulfat un ocell femella quan es fa lloca.
de coure.

Cowdria
covada f
veg. llocada f BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens
per als animals, amb forma de coc o
d'el·lipse, gramnegatius, immòbils i aerobis
covador m estrictes, paràsits intracel·lulars obligats

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 144


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
que es localitzen dins els vacúols,
transmesos per paparres i que no poden crema f
cultivar-se en medis lliures de cèl·lules.
es crema
Nota: L'única espècie important d'aquest gènere fr crème
és Cowdria ruminantum (agent de cowdriosi). en cream

CLÍNICA. Forma farmacèutica que


cowdriosi f s'administra per via tòpica, consistent en
sin. compl. hidropericarditis infecciosa f una emulsió semisòlida.

es cowdriosis; hidropericarditis infecciosa


fr cowdriose crema adj
en heartwater; veldt sickness
es crema
MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana fr crème
que afecta els remugants domèstics de en cream; ointment
l'Àfrica, causada per Cowdria
ruminantium, transmesa per una paparra Dit del pelatge o
COLORS. PARTICULARITATS.
del gènere Amblyomma i caracteritzada per del plomatge que és groc blanquinós.
febre, hidropericardi, hidrotòrax, edema i
congestió dels pulmons, hiperestèsia, Nota: S'aplica especialment als equins, les
lacrimació i alteració del sistema nerviós cabres, els gats i els ocells.
central.

Nota: És una malaltia de declaració obligatòria cremada f


segons l'OIE.
es quemadura
fr brûlure
Coxiella en burn

BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens


ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. Lesió
per als animals, amb forma de bacil curt, d'un teixit produïda per l'acció de la calor o
gramnegatius, immòbils i aerobis estrictes, del fred, o pel contacte amb sòlids, líquids
paràsits intracel·lulars obligats que es o gasos calents, electricitat, radiacions,
localitzen dins els vacúols i que creixen en fricció o per agents càustics.
embrió de pollastre.

Nota: L'única espècie important d'aquest gènere


és Coxiella burnetii (agent de la febre Q).
cremada de fred f

es quemadura de frío; quemadura por


congelación
craurosi f
fr brûlure par congélation
en denaturating
es craurosis
fr kraurosis
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Alteració d'un aliment
en kraurosis
deguda a un procés de dessecació.
Estat de sequetat i retracció
FISIOPATOLOGIA.
d'algunes zones de la pell o de les
mucoses. Crenosoma

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 145


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes
paràsits de la superfamília
Metastrongyloidea. creu f

Nota: L'espècie més important d'aquest gènere es cruz


és Crenosoma vulpis (de cicle indirecte,
transmesa per la ingestió de diversos
APICULTURA. Cadascun dels parells de
gastròpodes que actuen com a hostes
intermediaris, localitzada -en l'estadi adult- a
broques entravessades.
l'aparell respiratori dels gossos i agent d'una
varietat de metastrongiloïdosi en els carnívors.
CRF f
veg. hormona alliberadora de corticotropina
crepitació f f

es crepitación
fr crépitation CRH f
en crepitation veg. hormona alliberadora de corticotropina
f
CLÍNICA. Soroll de cruiximent sec que es
produeix pel fregament dels extrems d'un
os trencat. cria f

es cría
crepitació pulmonar f fr élève
veg. ranera crepitant f en baby animal

RAMADERIA. Cadascun dels fills d'una


crestador m femella de mamífer durant el temps que
sin. brescador m mamen o d'una femella d'ocell durant el
temps que necessiten la seva escalfor
corporal.
crestar v tr
sin. brescar v tr
cria f

crestar v tr es cría
veg. castrar v tr fr portée
en young

crestat m RAMADERIA. Conjunt dels fills d'un animal

sin. compl. crestó m nats d'un mateix part o d'una mateixa


llocada.
es castrón
fr châtré
en wether cria f

RAMADERIA. Boc castrat. es cría


fr couvain
en brood
crestó m
veg. crestat m APICULTURA. Conjunt dels ous, les larves i

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 146


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
les nimfes d'una colònia d'abelles.
cria ensacada f

cria f es cría sacciforme


sin. compl. criança f fr couvain sacciforme
en sacbrood
es cría; crianza
fr élevage MALALTIES VÍRIQUES. Malaltia vírica que
en breeding; raising; rearing afecta les cries d'abelles, causada per un
virus i caracteritzada per la forma de sac
RAMADERIA. Activitat ramadera consistent a que adopten les larves de cel·les ja
fer procrear animals i alimentar-ne les operculades.
cries, per a comercialitzar-les o explotar-
les.
cria petrificada f

cria en consanguinitat f es cría momificada; cría petrificada


sin. compl. cria endogàmica f fr couvain pétrifié
en stone brood
es cría en consanguinidad; cría
endogámica MICOSIS. Micosi profunda que afecta les
fr élevage en consanguinité; élevage cries de les abelles i les abelles adultes,
endogame causada per Aspergillus flavus i,
en inbreeding ocasionalment, per Aspergillus fumigatus, i
caracteritzada per l'aparició de larves
GENÈTICA. Aparellament entre individus que esponjoses que posteriorment es tornen de
tenen relacions de parentiu més properes color castany pàl·lid o groc verdós i
entre si que amb la resta dels membres de s'endureixen, i per l'enduriment de
la població o de la raça a la qual l'abdomen de les abelles adultes i la mort.
pertanyen.

cria podrida f
cria endogàmica f
veg. cria en consanguinitat f es loque
fr loque
en foulbrood
cria enguixada f
sin. compl. ascosferosi f MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana
que afecta les larves d'abelles, causada
es ascosferosis; cría encalada; cría per diverses espècies del gènere
enyesada Paenibacillus (Paenibacillus alvei i
fr couvain calcifié; couvain plâtré Paenibacillus larvae) i caracteritzada
en chalk brood perquè provoca la descomposició de les
larves.
MICOSIS. Micosi profunda que afecta les
cries de les abelles, causada per Nota: Se'n distingeixen la varietat americana o
Ascosphaera apis i caracteritzada per maligna, causada per Paenibacillus larvae, i la
varietat europea o benigna, causada per
l'aparició de larves esponjoses i
Paenibacillus alvei, menys greu que l'americana.
tumefactes de color blanc que És una malaltia de declaració obligatòria segons
posteriorment es retrauen i s'endureixen. l'OIE.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 147


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
portadors d'una malaltia.
criador -a m i f

es criador crioprotecció f
fr éleveur
en breeder; rearer es crioprotección
fr cryoprotection
RAMADERIA. Ramader que es dedica a la cria en cryopreservation; cryoprotection
d'animals.
BROMATOLOGIA. Procediment de conservació
d'aliments que consisteix a preservar-los
criadora f dels danys provocats per la
sobrecongelació mitjançant determinats
es criadora agents químics.
fr éleveuse
en brooder; hover
criptococcosi f
RAMADERIA. Aparell proveït d'una font de
calor, generalment infraroja, que manté els es criptococosis
pollets en unes condicions de temperatura fr cryptococcose
semblants a l'escalfor materna. en cryptococcosis

MICOSIS. Micosi fonamentalment sistèmica


criança f que afecta majoritàriament els gossos i els
veg. cria f gats, causada per Cryptococcus
neoformans i caracteritzada perquè pot
produir malaltia respiratòria, lesions
criar v tr oculars, lesions cutànies i afecció del
sistema nerviós central.
es criar
fr élever
en mother, to; suckle, to criptòrquid adj
veg. xiscló adj
RAMADERIA. Tenir cura, la mare, de les
seves cries, alimentant-les i vetllant perquè
creixin i es desenvolupin adequadament. criptorquídia f
sin. criptorquidisme m; criptorquisme m

criar v intr es criptorquidia; criptorquidismo;


veg. parir v tr criptorquismo
fr cryptorchidie; cryptorchidisme;
cryptorchisme
cribratge m en cryptorchidism; cryptorchidy;
cryptorchism
es criba; cribado; cribaje
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
fr dépistage
Anomalia congènita consistent en la
en screening
migració incompleta d'un testicle o de tots
dos, de manera que en comptes d'arribar
EPIDEMIOLOGIA.Recerca sistemàtica aplicada
fins a l'escrot queden retinguts dins
a poblacions d'animals per tal de detectar
l'abdomen o el conducte inguinal.
malalties subclíniques o identificar els

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 148


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
mesurar el gruix de la cansalada dorsal.

criptorquidisme m
sin. criptorquídia f crític -a adj

es crítico
criptorquisme m fr critique
sin. criptorquídia f en critical

FISIOPATOLOGIA. Dit del període d'una

criptosporidiosi f malaltia en què es produeix una crisi.

es criptosporidiosis
fr cryptosporidiose crom m
en cryptosporidiosis
es cromo
MALALTIES PARASITÀRIES. Protozoosi que fr chrome
afecta els equins, les vaques, les ovelles, en chromium
les cabres i l'aviram, causada per diverses
espècies de protozous coccidis del gènere NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Micromineral que
Cryptosporidium (Cryptosporidium baileyi, intervé en el metabolisme de la glucosa,
Cryptosporidium meleagridis, generalment actuant de manera semblant a
Cryptosporidium muris i Cryptosporidium la insulina.
parvum) i caracteritzada per diarrea en els
nounats. Nota: No cal un subministrament
complementari.
Nota: És una zoonosi.

cromologia f
crisi f
es cromología
es crisis fr chromologie
fr crise en chromology
en crisis
COLORS. PARTICULARITATS. Branca de la

FISIOPATOLOGIA.Canvi brusc, favorable o veterinària especialitzada en l'estudi del


advers, durant el curs d'una malaltia. color del pelatge i del plomatge.

criteri de selecció m cromosoma m

es criterio de selección es cromosoma


fr critère de sélection fr chromosome
en selection criterion en chromosome

GENÈTICA. Cadascun dels orgànuls situats


GENÈTICA. Caràcter sobre el qual es realitzen
les mesures de cara a tenir en compte un en el nucli de les cèl·lules, que contenen el
objectiu de selecció determinat. material genètic.

Nota: Per exemple, si l'objectiu és augmentar el


percentatge de magre de la canal, el criteri és crònic -a adj

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 149


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
FISIOPATOLOGIA. Dit d'una lesió o d'un
es crónico procés en què es formen falses
fr chronique membranes fibrinoses.
en chronic

FISIOPATOLOGIA. Dit del procés o la malaltia Cryptococcus


caracteritzat per un curs evolutiu llarg i
lent. MICOLOGIA. Gènere de fongs unicel·lulars
que inclou espècies patògenes per als
animals.
cronometria f
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
es cronometría és Cryptococcus neoformans (agent de
fr chronométrie criptococcosi).
en aging; chronometry

MORFOLOGIA. Branca de la morfologia que Cryptosporidium


estudia la determinació de l'edat dels
animals. PARASITOLOGIA. Gènere de protozous
coccidis de la família Cryptosporidiidae, de
cicle directe, transmesos per via fecal-oral,
crosta f caracteritzats per no presentar esporocists
als ooquists, que són extremadament
es costra petits i amb quatre esporozoïts, agents de
fr croûte criptosporidiosi i localitzats en situació
en crust; scab intracel·lular però extracitoplasmàtica a la
zona apical de les cèl·lules epitelials
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. Capa infectades.
seca de sang, de pus o de líquid serós que
Nota: Les espècies més importants d'aquest
es forma damunt d'una ferida o una úlcera.
gènere són Cryptosporidium baileyi (localitzada a
la tràquea dels ocells), Cryptosporidium
meleagridis (localitzada a l'intestí prim dels
cròtal m ocells), Cryptosporidium muris (localitzada a
l'estómac de diferents espècies de mamífers) i
es crotalo; pinza de oreja Cryptosporidium parvum (localitzada a l'intestí
fr boucle auriculaire; crotale prim de moltes espècies de mamífers,
principalment dels remugants).
en crotal; eartag

SISTEMES D'IDENTIFICACIÓ. Aplicació


generalment en forma quadrangular que es Ctenocephalides
fixa a l'orella dels bovins, els ovins, el
PARASITOLOGIA. Gènere de puces paràsites
cabrum i els porcs on consta el codi
d'identificació. de diferents espècies animals,
caracteritzades per presentar tant crestes
genals com pronotals.
crupal adj
Nota: Les espècies més importants d'aquest
gènere són Ctenocephalides canis i
es crupal Ctenocephalides felis (agents de sifonapterosi i
fr croupal hostes intermediaris de Dipylidium caninum), i
en croupous sovint són anomenades puça del gos i puça del
gat, respectivament, tot i que es poden

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 150


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
localitzar en molts altres mamífers.

cuixa f
cubicle m
es muslo
es cubículo fr cuisse
fr case en thigh
en box; cubicle
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Peça que s'obté de la
RAMADERIA. Compartiment individual d'una canal en separar l'extremitat posterior
granja d'estabulació lliure, obert per un entre la darrera vèrtebra lumbar i la primera
costat i preparat perquè les vaques hi vèrtebra coccígia i entre la tíbia i el tars.
puguin entrar a descansar lliurement quan
vulguin.
Culex

cuc m PARASITOLOGIA. Gènere de dípters


veg. helmint m nematòcers de la família Culicidae, paràsits
hematòfags de mamífers i ocells, algunes
espècies del qual són transmissores de
cucut adj dirofilariosi en els gossos, d'encefalitis de
Saint Louis, d'encefalitis japonesa, de
es cuclillo mixomatosi, de plasmodiosi, de setariosi
fr coucou en els equins i de verola aviària.
en cuckoo

COLORS. PARTICULARITATS. Dit del plomatge culícid m


dels ocells que és cendrós blavenc. sin. compl. mosquit m

es culícido; mosquito
cuejar v intr fr culicidé; moustique
sin. compl. cuetejar v intr en culicid; mosquito

es colear; rabear PARASITOLOGIA. Individu de la família


en tail, to Culicidae.

RAMADERIA. Remenar, un animal, la cua.


Culicidae

cuetejar v intr PARASITOLOGIA. Família de dípters


veg. cuejar v intr nematòcers, paràsits hematòfags de
mamífers i ocells, que actuen com a
vectors de diversos agents patògens i es
cuir m caracteritzen per la seva mida petita o
mitjana, i per tenir potes i antenes llargues
es cuero i un aparell bucal que forma una trompa
fr peau dirigida cap endavant.
en skin
Nota: Els gèneres més importants d'aquesta
Pell de l'animal un
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. família són Aedes, Anopheles i Culex, i els seus
individus reben el nom de culícids o mosquits.
cop separada de la canal.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 151


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
RAMADERIA. Zootècnia que es dedica a la
cria i l'explotació dels conills.
Culicoides

PARASITOLOGIA. Gènere de dípters curació f


nematòcers de la família Ceratopogonidae,
que són agents de culicoidosi i que també es curado
poden actuar com a vectors de protozous fr saumurage; traitement
dels gèneres Haemoproteus i en cure; curing
Leucocytozoon, de nematodes del gènere
Onchocerca i de virus del gènere Orbivirus. BROMATOLOGIA. Tècnica de conservació
d'aliments que consisteix a preparar-los
mitjançant fum, sal o altres additius i
cultiu m posteriorment assecar-los, a fi que
adquireixin unes propietats organolèptiques
es cultivo determinades.
fr culture
en culture
curar v tr
BACTERIOLOGIA.Creixement d'una població
de microorganismes en un medi artificial es curar
que n'afavoreix el desenvolupament. fr soigner
en treat, to

cuniculicultor -a m i f CLÍNICA.Tractar un animal malalt, bé des


veg. cunicultor -a m i f del punt de vista farmacològic o
higienicodietètic en general, bé des d'un
punt de vista local damunt d'una lesió,
cuniculicultura f perquè guareixi.
veg. cunicultura f
Nota: Per extensió, tractar una malaltia. Els
substantius que designen aquesta acció són
cura i curació.
cunicultor -a m i f
sin. compl. cuniculicultor -a m i f
curar v tr
es cunicultor
veg. guarir v tr
fr cuniculiculteur; cuniculteur;
cuniliculteur
en rabbit breeder
curar-se v pron
veg. guarir[-se] v pron
RAMADERIA. Ramader que es dedica a la
cunicultura.

cus m
cunicultura f veg. gos m
sin. compl. cuniculicultura f

es cunicultura cussa f
fr cuniculiculture; cuniculture veg. gossa f
en rabbit breeding

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 152


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
cutireacció f transmesa per la ingestió de diversos
veg. dermoreacció f gastròpodes, que actuen com a hostes
intermediaris, localitzada -en l'estadi adult- a
l'aparell respiratori de les ovelles i les cabres, i
agent de metastrongiloïdosi).
Cyclorrapha

PARASITOLOGIA. Subordre de dípters


Cystoisospora
caracteritzats per tenir antenes amb tres veg. Isospora
segments.

Nota: Les famílies més importants d'aquest


subordre són Calliphoridae, Cuterebridae (gènere
Cytodites
Cuterebra), Gasterophilidae (gènere
Gasterophilus), Glossinidae (gènere Glossina), PARASITOLOGIA. Gènere d'àcars del subordre
Hipodermatidae (gènere Hipoderma), Astigmata.
Hippoboscidae, Muscidae, Oestridae (gènere
Oestrus) i Sarcophagidae, i els seus individus Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
reben el nom de ciclòrrafs o mosques. és Cytodites nudus (localitzada als sacs aeris de
diverses espècies d'ocells, i agent d'una varietat
d'acariosi).
Cysticercus

PARASITOLOGIA. Fase larvària del cicle Damalinia


evolutiu d'algunes espècies de cestodes sin. Bovicola
del gènere Taenia, agent de cisticercosi.

Nota: Popularment es coneix com a cisticerc.Les data de caducitat f


espècies més importants són Cysticercus bovis
(fase larvària de Taenia saginata, localitzada al es fecha de caducidad
teixit muscular de les vaques), Cysticercus
fr date de péremption
cellulosae (fase larvària de Taenia solium,
localitzada al teixit muscular dels porcs),
en expiration date; expiry date
Cysticercus fasciolaris (fase larvària de Taenia
taeniaeformis, localitzada al fetge dels BROMATOLOGIA. Data que indica el moment a
rosegadors), Cysticercus ovis (fase larvària de partir del qual un aliment deixa de reunir
Taenia ovis, localitzada al teixit muscular de les les característiques que el fan apte per al
ovelles), Cysticercus pisiformis (fase larvària de consum i, per tant, no pot ser
Taenia pisiformis, localitzada a la cavitat comercialitzat ni s'hauria de consumir.
peritoneal dels conills) i Cysticercus tenuicollis
(fase larvària de Taenia hydatigena, localitzada a
Nota: S'utilitza en el cas d'aliments amb molt
la cavitat peritoneal de diferents herbívors). Tot i
poca estabilitat i que s'alteren amb molta
que tradicionalment se li ha atorgat la categoria
facilitat en un període de temps curt.
de gènere, el gènere pròpiament dit és el de
l'adult, Taenia.

data de consum preferent f


Cystocaulus
es fecha de consumo preferente
PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes fr date limite de consommation
paràsits de la superfamília en best before date; use-by date
Metastrongyloidea.
BROMATOLOGIA. Data que indica el límit
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere recomanable per consumir un aliment en
és Cystocaulus ocreatus (de cicle indirecte, perfecte estat i amb totes les propietats

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 153


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
organolèptiques i nutritives, sempre que es veg. comís m
donin les condicions de conservació
adequades, i a partir de la qual no pot ser
comercialitzat. decorticació f

Nota: La data de consum preferent cal es decorticación


interpretar-la com una informació per al fr décorticage
consumidor.
en decortication

NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Operació mecànica


daurat -ada adj que consisteix a separar el gra o els fruits
de la seva pellofa o de la seva pell per a
es dorado millorar-ne el valor nutricional.
fr doré
en golden
decorticadora f
Dit del pelatge o
COLORS. PARTICULARITATS.
del plomatge que és semblant al color de
es decorticadora
l'or.
fr décortiqueuse
en decorticator

Davainea NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Màquina que


s'utilitza per a sotmetre els aliments a
PARASITOLOGIA. Gènere de cestodes de la
l'operació de decorticació.
classe Eucestoda, família Davaineidae.

Nota: L'espècie més important d'aquest gènere


és Davainea proglottina (de cicle indirecte,
defecació f
transmesa per la ingestió de diversos sin. compl. dejecció f
gastròpodes que actuen com a hostes
intermediaris, localitzada -en l'estadi adult- a es defecación; deyección
l'intestí prim de les gallines i altres fr défécation; déjection
fasianiformes, i agent d'una varietat de en defaecation [GB]; defecation [US];
cestodosi). dejection

FISIOLOGIA DE L'APARELL DIGESTIU. Expulsió de


de poca capacitat loc femta per l'anus.

es de poca capacidad
en low throughput defecte m
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Dit de l'escorxador, la
es defecto
sala d'especejament o el magatzem fr défaut
frigorífic que no supera el límit de sacrifici en defect
setmanal de 1.000 URM, o que disposa
d'una autorització específica com a RAMADERIA. Conformació natural no
escorxador de petita capacitat pel fet adequada d'un animal que li fa disminuir el
d'estar ubicat en una zona particular o amb rendiment productiu o la capacitat per al
dificultat de proveïment. treball.

decomís m defervescència f

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 154


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
deformitat congènita.
es defervescencia
fr défervescence
en decrement; defervescence degeneració f

FISIOPATOLOGIA.Període de disminució o es degeneración


desaparició de la febre. fr dégénération; dégénérescence
en degeneration

deficiència bovina d'adhesió de ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


Modificació de l'estructura morfològica,
leucòcits f
física o química d'un òrgan, un teixit o una
cèl·lula, que en provoca la deterioració.
es deficiencia bovina de adhesión de
leucocitos
en bovine leukocyte adhesion deficiency
degeneració adiposa f
MALALTIES HEREDITÀRIES. Malaltia hereditària veg. degeneració grassa f
que afecta el bestiar boví de la raça
Holstein, d'herència autosòmica recessiva i
caracteritzada per un mal funcionament degeneració de Zenker f
dels leucòcits, la qual cosa fa que els
vedells siguin més susceptibles a l'hora de es degeneración de Zenker
desenvolupar altres malalties. fr dégénérescence de Zenker
en Zenker's degeneration
Nota: Sovint es denomina amb la sigla anglesa
BLAD. ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Degeneració hialina, fragmentació i necrosi
del múscul estriat que afecta especialment
deformació f els remugants, causada per una deficiència
de vitamina E i seleni.
es deformación
fr déformation
en deformation degeneració grassa f
sin. compl. degeneració adiposa f;
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. esteatosi f; lipidosi f; metamorfosi grassa f
Alteració congènita o adquirida de la
configuració d'un òrgan o d'una part del es degeneración adiposa; degeneración
cos. grasa; esteatosis; lipidosis; metamorfosis
grasa
fr dégénérescence graisseuse; stéatose
deformitat f en fatty degeneration; lipidosis; steatosis

es deformidad ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.

fr difformité Trastorn del metabolisme consistent en el


en deformity dipòsit de lípids en les cèl·lules
parenquimàtiques d'un òrgan que
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. normalment no els conté, especialment del
Alteració congènita o adquirida de la fetge, els ronyons i el cor.
configuració o de la mida d'un òrgan o
d'una part del cos.
degeneració hialina f
Nota: La malformació és un exemple de sin. hialinosi f

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 155


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es degeneración hialina; hialinosis es deglución
fr hyalinose fr déglutition
en hyaline degeneration; hyalinosis en deglutition

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. Pas d'un


FISIOLOGIA DE L'APARELL DIGESTIU.
Degeneració regressiva de les cèl·lules en aliment o d'un líquid de la boca fins a
què el citoplasma adquireix un aspecte l'estómac.
homogeni, cristal·lí.

degollament m
degeneració hidròpica f
sin. degeneració vacuolar f; edema es degüello
intracel·lular m fr égorgement
en sticking
es degeneración hidrópica; degeneración
vacuolar; edema intracelular INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Fase de la carnització
fr dégénérescence hydropique; consistent a seccionar el paquet vascular
dégénérescence vacuolaire; oedème que ocupa el canal de la jugular i deixar
intracellulaire que es dessagni.
en hydropic degeneration; intracellular
oedema; vacuolar degeneration Nota: Quan en lloc de seccionar-li el paquet
vascular se sacrifica l'animal traspassant-li el
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. cor, el sacrifici rep el nom d'acorament, no
Degeneració cel·lular reversible produïda degollament, i es du a terme amb porcs.
per un augment d'aigua intracel·lular i que
es caracteritza per l'aparició de vacúols
clars i petits. degotador m

es gotero
degeneració vacuolar f fr goutte-à-goutte
sin. degeneració hidròpica f en drip

CLÍNICA. Aparell emprat per a administrar


degeneració wal·leriana f una perfusió.

es degeneración walleriana
fr dégénérescence wallérienne dehiscència f
en Wallerian degeneration
es dehiscencia
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. fr déhiscence
Degeneració d'una fibra nerviosa i de la en dehiscence
seva vaina de mielina quan se separen de
la seva font de nutrició. ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Obertura espontània d'un òrgan o un teixit.

deglució f
veg. deglutició f dehiscència d'una ferida f

es dehiscencia de una herida; dehiscencia


deglutició f quirúrgica
sin. compl. deglució f fr déhiscense d'une blessure

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 156


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en wound dehiscence les ovelles i Demodex phylloides -o Demodex
suis- en els porcs (agents de la sarna
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. demodècica).
Dehiscència de les superfícies d'una ferida
quirúrgica que pot ser parcial o superficial,
o bé completa, amb total desorganització. demodicosi f
veg. sarna demodècica f

dejecció f
veg. defecació f demulcent m

es demulcente
dejeccions f pl fr émollient
veg. femta f en demulcent

CLÍNICA. Fàrmac o agent que, en solució,


dejuni m actua d'una forma purament mecànica
com a protector dels teixits irritats.
es ayuno
fr jêune
en fasting dentada f
sin. compl. dentegada f
Abstenció,
FISIOLOGIA DE L'APARELL DIGESTIU.
forçada o voluntària, de menjar aliments es dentellada
durant un període variable de temps. fr coup de dent
en bite

demble m RAMADERIA. Cop que es donen les dents


d'un animal que escomet, quan no ha
es pasitrote aconseguit atrapar la presa.
fr amble
en amble
dentegada f
RAMADERIA.Trot curt que, per ells mateixos, veg. dentada f
prenen sovint els equins.

depilació f
Demodex
es depilación; depilado
PARASITOLOGIA. Gènere d'àcars del subordre fr ébourrer; épilation
Prostigmata, ectoparàsits de diferents en dehairing; epilation
espècies de mamífers, localitzats
generalment als fol·licles dels pèls, i INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Fase de la carnització
caracteritzats per un cos allargat i unes consistent a eliminar el pèl del porc gratant
potes molt curtes disposades a l'extrem la pell manualment amb un ganivet o
anterior. mitjançant l'acció del vapor amb màquines
específiques.
Nota: Les espècies més importants d'aquest
gènere són Demodex bovis en les vaques,
Demodex canis en els gossos, Demodex caprae depilació f
en les cabres, Demodex cati en els gats,
Demodex equi en els equins, Demodex ovis en

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 157


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es depilación; depilado funció del sistema nerviós central.
fr dépilation
en depilation; epilation
deriva genètica f
CLÍNICA. Operació d'arrencar el pèl o fer-lo
caure. es deriva genética
fr dérive génétique
en genetic drift
depleció f
GENÈTICA. Fluctuació aleatòria de les
es depleción freqüències gèniques en poblacions petites
fr dépletion i aïllades.
en depletion
Nota: La deriva genètica és originada per
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. processos de mostreig. En poblacions d'un
Disminució d'un líquid orgànic, nombre elevat d'individus, els efectes de la
especialment de sang, contingut en deriva genètica són pràcticament
l'organisme o en alguna part d'aquest. menyspreables.

depressió f derivació f

es depresión es bypass; derivación


fr dépression fr dérivation; pontage
en depression en bypass; derivation

CLÍNICA. Anastomosi per a salvar una


FISIOPATOLOGIA. Estat morbós d'un animal
caracteritzat fonamentalment per obstrucció arterial o per intentar que, en un
abatiment general, tristor i manca de segment de conducte, no hi circuli res.
vitalitat.

Dermacentor
depressió per consanguinitat f
PARASITOLOGIA. Gènere de paparres de la

es depresión por consanguinidad família Ixodidae, ectoparàsites


fr dépression de consanguinité hematòfagues de diferents espècies
en inbreeding depression animals, generalment de tres hostes,
agents d'ixodidosi i transmissores dels
GENÈTICA. Disminució de la mitjana
agents de diferents anaplasmosis i
fenotípica dels caràcters principalment babesiosis.
reproductius consecutiva a l'aplicació de la
Nota: Les espècies més importants d'aquest
cria en consanguinitat.
gènere són Dermacentor marginatus (que en
l'estadi adult sol parasitar diversos remugants) i
Dermacentor reticulatus (que parasita les
depressor m vaques, les ovelles, les cabres i els gossos).

es depresor
fr dépresseur dermanissidosi f
en depressant
es dermanisidosis
CLÍNICA. Fàrmac o agent que inhibeix la fr dermanyssidose

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 158


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
MALALTIES PARASITÀRIES. Acariosi que afecta FISIOPATOLOGIA. Dermatitis al·lèrgica
les gallines i altres ocells, causada pels produïda per hipersensibilitat a al·lergògens
àcars Dermanyssus gallinae i de l'ambient.
Ornithonyssus sylviarum, i caracteritzada
per anèmia, disminució en la producció i
retard en el creixement. dermatitis de contacte f

es dermatitis de contacto
Dermanyssus fr dermite de contact
en contact dermatitis
PARASITOLOGIA. Gènere d'àcars del subordre
Mesostigmata. FISIOPATOLOGIA. Dermatitis al·lèrgica
produïda pel contacte amb substàncies
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere químiques envers les quals s'ha adquirit
és Dermanyssus gallinae (localitzada hipersensibilitat retardada.
principalment en les gallines i altres ocells, però
ocasionalment també en mamífers, i agent de
dermanissidosi) i, per bé que no és un poll,
popularment es coneix com a poll vermell de les dermatitis interdigital f
gallines.
es dermatitis interdigital
fr dermite interdigitale
dermatitis f en interdigital dermatitis

es dermatitis MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana


fr dermatite; dermite que afecta les vaques, causada per
en dermatitis Dichelobacter nodosus i Fusobacterium
necrophorum, i caracteritzada per una
FISIOPATOLOGIA. Inflamació de la pell. inflamació dels teixits interdigitals que
provoca coixesa i que pot arribar a
provocar una artritis supurativa.
dermatitis al·lèrgica f

es dermatitis alérgica dermatitis pustulosa ovina f


fr dermite allergique veg. ectima contagiosa f
en allergic dermatitis

FISIOPATOLOGIA.Dermatitis deguda a la dermatofilosi f


reacció d'hipersensibilitat contra
determinats antígens. es dermatofilosis; estreptotricosis cutánea;
vellón apelmazado
Nota: Per exemple, la dermatitis deguda a la fr dermatophilose
reacció d'hipersensibilitat contra antígens de la en dermatophilosis
saliva de la puça.
MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana
que afecta els equins, les vaques, les
dermatitis atòpica f ovelles, les cabres i, ocasionalment, els
gossos i els gats, causada per
es dermatitis atópica Dermatophilus congolensis i caracteritzada
fr dermite atopique pel pelatge erecte i els pèls enredats que
en atopic dermatitis presenten els animals afectats i per una

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 159


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
dermatitis exsudativa amb formació de per als animals, amb forma filamentosa i
crostes. immòbils, o de zoospora i mòbils,
grampositius i anaerobis facultatius.
Nota: És una malaltia de declaració obligatòria
segons l'OIE. Nota: L'única espècie important d'aquest gènere
és Dermatophilus congolensis (agent de
dermatofilosi).
dermatòfit m

es dermatofito dermatosi f
fr dermatophyte
en dermatophyte es dermatosis
fr dermatose
MICOLOGIA. Fong que pertany al gènere en dermatosis
Microsporum, Trichophyton o
Epidermophyton i que causa dermatofitosi. FISIOPATOLOGIA. Malaltia de la pell.

Nota: El gènere Epidermophyton no és important Nota: Aquesta denominació s'aplica,


en veterinària. especialment, a aquelles malalties de la pell que
es caracteritzen per degeneració i per absència
d'inflamació.
dermatofitosi f
sin. compl. brià m; tinya f
dermatosi nodular contagiosa f
es dermatofitosis; tiña
fr dermatophytose; teigne es dermatosis nodular contagiosa
en dermatophytosis; ringworm; tinea fr dermatose nodulaire contagieuse
en lumpy skin disease
MICOSIS. Micosi superficial que afecta els
animals domèstics, causada per MALALTIES VÍRIQUES. Malaltia vírica que
dermatòfits i caracteritzada per una afecta les vaques, causada per un virus del
infecció del pelatge, les ungles i la pell, gènere Capripoxvirus, relacionat amb el
amb erupcions, descatació i alopècia. virus de la verola ovina, i caracteritzada
per estat febril, presentació sobtada de
Nota: És una zoonosi. nòduls cutanis durs i circumscrits que,
freqüentment, experimenten necrosi,
edema subcutani a les extremitats i a la
dermatologia f zona ventral del tronc i limfadenitis
generalitzada.
es dermatología
Nota: És una malaltia de declaració obligatòria
fr dermatologie
segons l'OIE.
en dermatology

PATOLOGIA. Branca de la veterinària


dermatosi psicògena f
especialitzada en l'anatomia, la fisiologia i
la patologia de la pell i els seus annexos
es dermatosis psicógena
(pèl, ungles i glàndules sebàcies).
fr dermatose psychogénique
en psychogenic dermatosis
Dermatophilus
ETOLOGIA. Grup de dermatosis causades per
un empolainament excessiu sense motiu
BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 160


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
conegut, que, almenys teòricament, no es
pot explicar per l'existència de lesions desbridament m
pruriginoses.
es desbridamiento
fr débridement
dermatosparaxi f en debridement

es dermatosparaxis CLÍNICA. Operació quirúrgica que consisteix


fr dermatosparaxis a dividir i separar teixits fibrosos, ulcerats
en dermatosparaxis o amb col·leccions purulentes per a
facilitar la sortida de gèrmens i de cossos
FISIOPATOLOGIA. Malaltia, generalment estranys.
hereditària, que afecta el bestiar boví i
l'oví, caracteritzada per un trastorn en la
formació del teixit connectiu i que es descalcificació f
manifesta en una excessiva capacitat de
distensió i de fragilitat de la pell. es descalcificación
fr décalcification
en decalcification
dermoreacció f
sin. compl. cutireacció f; intradermoreacció ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
f Trastorn consistent en la disminució de
sals de calci dels ossos, les dents o altres
es cutirreacción; dermorreacción; teixits.
intradermoreacción; reacción intradérmica
fr cutiréaction; intradermo-réaction;
intradermoréaction descendència f
en cutaneous reaction; cutireaction;
dermoreaction; intradermal test; skin test es descendencia
fr descendance
CLÍNICA. Reacció inflamatòria, al·lèrgica i en progeny
localitzada de la pell causada per l'aplicació
o l'administració d'un antigen al qual GENÈTICA. Conjunt d'individus d'una
l'organisme mostra sensibilitat, i que genealogia que han estat engendrats per
s'utilitza com a mètode diagnòstic un mateix genitor o per una mateixa parella
immunològic. de genitors, i que comparteixen part del
patrimoni genètic.

desbocar-se v pron
descendent m
es desbocarse
fr s'emballer es descendiente
en bolt, to fr descendant
en descendant
RAMADERIA. Posar-se a córrer un equí
abrivadament, sense obeir el fre. GENÈTICA. Individu que forma part d'una
descendència.

desbrescar v tr
veg. brescar v tr desclosa f
sin. compl. eclosió f

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 161


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es eclosión es descostrar
fr éclosion fr écroûter
en hatching
CLÍNICA. Llevar la crosta d'una ferida, una
REPRODUCCIÓ I TÈCNIQUES REPRODUCTIVES. úlcera, etc.
Procés que consisteix en la trencada i
sortida de l'ou d'un animal en estat larval o
ja ben desenvolupat. desensitjadora f

es desensiladora
descomposició f fr désileuse
en silo unloader
es descomposición
fr décomposition RAMADERIA. Màquina agrícola que s'utilitza
en decomposition per a extreure el farratge d'una sitja.

INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Acció de corrompre's


la carn. desenvolupament muscular m

es desarrollo muscular
descongelació f fr développement musculaire
en muscular development
es descongelación
fr décongélation INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Presència relativa de
en thawing massa muscular en la cuixa, el llom i
l'espatlla de l'animal, que serveix de
BROMATOLOGIA. Operació que consisteix a paràmetre per a la classificació de les
augmentar la temperatura d'un aliment canals.
congelat per sobre dels 0°C a fi de poder-
lo consumir.
desfibril·lació f
descovar-se v pron es desfibrilación
fr défibrillation
RAMADERIA. Deixar de covar una lloca. en defibrillation

CLÍNICA. Mètode terapèutic consistent a


descrestar v tr aplicar descàrregues de corrent continu,
despolaritzants del cor, per a restituir el
es descrestar ritme sinusal en casos d'arítmia.
fr ecrêter
en dub, to Nota: És un tipus d'electroteràpia.

RAMADERIA. Llevar la cresta a un gall o una


gallina per evitar que se la fereixin picant- desgana f
se. veg. anorèxia f

descrostar v tr deshidratació f
sin. escrostar v tr

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 162


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es deshidratación
fr déshydratation desinfectant m
en dehydration
es desinfectante
BROMATOLOGIA. Tècnica de conservació fr désinfectant
d'aliments que consisteix a eliminar-ne en disinfectant
quasi totalment l'aigua de composició
mitjançant evaporació, aplicació de calor, CLÍNICA. Fàrmac o agent que elimina els
reducció de la humitat ambiental o organismes que causen infeccions.
aplicació del buit, a fi d'augmentar-ne el
període de conservació, facilitar-ne la
manipulació i afavorir-ne l'aprofitament desinsectació f
nutritiu i la digestibilitat.
es desinsectación
fr désinsectisation
deshidratació f en desinsectization

es deshidratación RAMADERIA. Eliminació dels insectes d'una


fr déshydratation instal·lació ramadera o d'un animal.
en dehydratation

FISIOPATOLOGIA. Disminució de la quantitat deslletament m


d'aigua de l'organisme com a
conseqüència d'un desequilibri entre es destete
l'aportació i les pèrdues d'aigua, o d'aigua fr sevrage
i de sals conjuntament. en weaning

RAMADERIA. Final del període d'alletament


deshidratadora f d'una cria de mamífer.

es deshidratadora
fr déshydrateur deslletament precoç m
en dehydrater; dehydrator
es destete precoz
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Màquina que fr sevrage précoce
s'utilitza per a sotmetre els aliments a en early weaning
deshidratació, especialment el farratge,
abans de la mòlta. RAMADERIA. Deslletament provocat per la
intervenció humana que es realitza molt
més aviat del que es produiria d'una
desinfecció f manera natural, per a poder munyir la
sin. compl. higienització f femella o per a accelerar-ne el cicle
reproductiu.
es desinfección; higienización
fr désinfection Nota: El deslletament precoç es du a terme quan
en disinfection; sanitation la cria tot just comença a menjar sòlid.

PATOLOGIA. Eliminació dels microorganismes


patògens que hi ha en un objecte, una deslletar v tr
instal·lació, un aliment o un animal. sin. compl. desmamar v tr

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 163


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es desbecerrar [vedell]; descabritar es desnaturalización
[cabrit]; desmamar; destetar fr dénaturation
fr sevrer en denaturation
en wean, to
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Operació que
RAMADERIA. Separar un lletó de la seva mare consisteix a afegir una substància a un
per a reduir el temps d'alletament i poder producte alimentari que el transforma en
munyir la femella o accelerar-ne el cicle un altre d'impropi per al consum humà,
reproductiu. però apte per a l'alimentació animal.

desmamador m desniar v tr
sin. compl. desnierar v tr
es destetador
fr antisuceur; dispositif de sevrage fr dénicher
en anti-sucking plate; anti-suckle device;
weaning device RAMADERIA. Separar els pollets de la lloca
per fer que torni a pondre.
RAMADERIA. Dispositiu que s'utilitza per a
deslletar les cries, que es col·loca de
manera que impedeix que puguin mamar desnierar v tr
de la femella que els alleta. veg. desniar v tr

desmamar v tr desnutrició f
veg. deslletar v tr
es desnutrición
fr dénutrition
desmielinització f en malnutrition; underfeeding;
undernutrition
es desmielinación; desmielinización
fr démyélinisation FISIOPATOLOGIA. Trastorn en la nutrició degut
en demyelination; demyelinization al predomini de la desassimilació de
substàncies sobre l'assimilació, que
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. provoca una depauperació progressiva de
Pèrdua, destrucció o eliminació de mielina l'organisme.
del teixit nerviós.

desodoració f
desmorrexi f
es desodoración
es desmorrexia; desmorrexis fr désodorisation
fr desmorrhexie en deodorization
en desmorrhexis
BROMATOLOGIA. Operació que consisteix a
TRAUMATISMES. Lesió produïda per la ruptura eliminar d'un aliment els components
d'un lligament. causants d'aromes i gustos desagradables.

desnaturalització f desoperculador m
sin. brescador m

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 164


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en depigmentation

desopercular v tr ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.

sin. brescar v tr Trastorn consistent en la disminució o la


desaparició d'un pigment, generalment de
la melanina.
desorganització f

es desorganización desplaçament m
fr désorganisation sin. distòpia f
en disorganization
es desplazamiento; distopia
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. fr déplacement; dystopie
Alteració profunda dels teixits d'un òrgan o en displacement; dystopia
d'una estructura que causa la pèrdua de la
majoria dels seus caràcters propis. ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Localització o posició anòmales d'un òrgan
o d'una part del cos.
desossament m

es deshuesado despreniment m
fr désossage; désossement
en boning; deboning es desprendimiento
fr décollement; détachement
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Operació consistent a
en detachment
separar de la canal els ossos del teixit
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
connectiu i muscular que els envolten.
Separació d'una estructura anatòmica del
suport al qual està adherida normalment.
Nota: Generalment, aquesta operació s'efectua
de manera simultània a l'especejament.

despulla f
desparasitar v tr
es despojo
es desparasitar fr abats; abattis [de volaille]
fr déparasiter en offal
en deworm, to
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Part de l'animal que

CLÍNICA.Destruir o eliminar els paràsits que no forma part de la canal, encara que
internament (cucs, coccidis) o externament anatòmicament hi estigui unida, que inclou
(puces, paparres, larves de mosca) té un el ventre, les entranyes, el cap i les potes,
animal. en el cas dels mamífers, o els alerons, el
pedrer, les potes, el coll i el cap, en el cas
Nota: La desparasitació de cucs es pot designar de l'aviram.
específicament amb el verb descucar; la de
puces, amb el verb espuçar.
despulla f
veg. secundines f pl
despigmentació f

es despigmentación desratització f
fr dépigmentation

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 165


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es desratización menys sensibles o reactives davant d'un
fr dératisation estímul.
en rat control
Nota: La dessensibilització sovint implica
RAMADERIA. Eliminació de les rates i els habituació.
ratolins d'una instal·lació ramadera.

dessensibilització f
dessagnament m
es desensibilización
es sangrado fr désensibilisation
fr saignée en desensitization
en bleeding
CLÍNICA. Procés terapèutic mitjançant el qual
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Fase de la carnització s'intenta de reduir o fer desaparèixer la
consistent a evacuar la sang de l'animal. capacitat de reacció al·lèrgica mitjançant
alteracions qualitatives o quantitatives en
la producció d'anticossos.
dessalatge m

es desalado desunglar v tr
fr dessalage
en desalination; desalinization es desuñar
fr arracher les ongles
BROMATOLOGIA. Operació que consisteix a
eliminar l'excés de sal d'un aliment CLÍNICA. Arrencar les ungles.
conservat per salaó mitjançant
maceracions amb aigua potable. Nota: Es practica per exemple en els gats
perquè no esgarrapin.

dessecació f
desviació f
es desecación
es desviación
fr dessiccation; séchage
fr déviation
en desiccation
en deviation
BROMATOLOGIA. Tècnica de conservació
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
d'aliments que consisteix a eliminar-ne Canvi de posició d'un òrgan o d'una part
parcialment l'aigua de composició del cos per modificació del seu eix
exposant-los a l'aire lliure a una font de principal.
calor, generalment la radiació solar directa.

desviació a l'esquerra f
dessensibilització f
es desviación a la izquierda
es desensibilización fr déviation à gauche
fr désensibilisation en deviation to the left; shift to the left
en desensitization
FISIOPATOLOGIA. Alteració en la distribució de
ETOLOGIA.Procés pel qual un animal leucòcits a la sang perifèrica consistent en
desenvolupa gradualment conductes un augment del nombre de neutròfils

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 166


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
immadurs.
determinisme genètic m

desviació a la dreta f es determinismo genético


fr déterminisme génétique
es desviación a la derecha en genetic control
fr déviation à droite
en deviation to the right; shift to the right GENÈTICA. Modalitat de control d'un caràcter
mitjançant un o més gens independents o
FISIOPATOLOGIA. Alteració en la distribució de relacionats.
leucòcits a la sang perifèrica consistent en
un augment del nombre de neutròfils
madurs. devesa f

es dehesa
desviació ambiental f fr parc de pâturage collectif; parc de
pâturage communal
es desviación ambiental en community allotment
fr variance environnementale
en environment deviation RAMADERIA. Terreny de gran superfície
cobert de vegetació natural amb arbres
GENÈTICA. Modificació del valor fenotípic dispersos, destinat al pasturatge.
d'un individu causada per la influència del
medi sobre aquest individu.
diabetis f
Nota: El seu símbol és E.
es diabetes
fr diabète
detergent m en diabetes

es detergente FISIOPATOLOGIA. Qualsevol trastorn


fr détergent; détersif caracteritzat per poliúria i polidípsia.
en detergent
Nota: Sovint s'utilitza aquesta denominació
CLÍNICA. Substància o agent que, afegit a un genèrica per a designar impròpiament la diabetis
líquid, en redueix la seva tensió superficial mellitus.
i incrementa així les seves propietats de
neteja i purificació de les ferides.
diabetis insípida f

determinant antigènic m es diabetes insípida


sin. epítop m fr diabète insipide
en diabetes insipidus
es determinante antigénico; epítopo
fr déterminant antigénique; épitope FISIOPATOLOGIA. Diabetis causada per una
en antigenic determinant; epitop lesió del sistema neurohipofisiari que
provoca una deficiència en la quantitat
IMMUNOLOGIA. Regió d'un antigen que d'hormona antidiürètica alliberada o
s'uneix al paràtop d'un anticòs o al produïda o una manca de sensibilitat dels
receptor de limfòcits T. conductes renals vers aquesta hormona, i
caracteritzada per una poliúria

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 167


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
intensíssima. dels signes recollits directament, o bé
mitjançant aparells o tècniques de
laboratori.
diabetis mellitus f
sin. compl. diabetis sacarina f Nota: El terme diagnòstic sovint es combina
amb prefixos; per exemple, citodiagnòstic (de
cèl·lules i teixits, mitjançant examen
es diabetes mellitus; diabetes sacarina
microscòpic), electrodiagnòstic (de l'excitabilitat
fr diabète mellitus; diabète sucré neuromuscular, mitjançant l'electricitat),
en diabetes mellitus hemodiagnòstic (de la sang, mitjançant una
citologia), radiodiagnòstic (de les estructures
FISIOPATOLOGIA.Diabetis causada per una internes, mitjançant radiacions) i serodiagnòstic
deficiència absoluta o relativa d'insulina. (del sèrum sanguini, mitjançant una anàlisi
bioquímica).
Nota: Sovint és anomenada impròpiament
diabetis.
diagnòstic m
veg. diagnosi f
diabetis sacarina f
veg. diabetis mellitus f
diapedesi f

diàcrisi f es diapédesis
fr diapédèse
es diacrisis en diapedesis
fr diacrisis
en diacrisis ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. Pas
de cèl·lules sanguínies, especialment de
Crisi característica d'una
FISIOPATOLOGIA. leucòcits i eritròcits, a través de les parets
malaltia acompanyada d'evacuació. íntegres dels vasos sanguinis.

diaforesi f diarrea f
sin. compl. sudoresi f
es diarrea
es diaforesis; sudoresis fr diarrhée
fr diaphorèse en diarrhea [US]; diarrhoea [GB]
en diaphoresis; sudoresis
FISIOPATOLOGIA. Evacuació de femta de
FISIOPATOLOGIA. Sudoració profusa. consistència més fluida del normal, sovint
líquida, que es produeix amb més
freqüència de l'habitual.
diagnosi f
sin. compl. diagnòstic m
diarrea blanca del pollet f
es diagnosis; diagnóstico veg. pul·lorosi f
fr diagnose; diagnostic; diagnostique
en diagnosis; diagnostic
diarrea del garrí f
CLÍNICA. Identificació d'una malaltia o de
l'estat físic d'un animal que el veterinari fa es diarrea del lechón
a partir de l'anamnesi, dels símptomes o fr diarrhée du porcelet

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 168


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en porcine rotavirus infection
es diarrea viral bovina; enfermedad de las
MALALTIES VÍRIQUES.Malaltia vírica mucosas
contagiosa que afecta els garrins lactants, fr diarrhée virale des bovins; maladie des
causada per un virus del gènere Rotavirus i muqueuses
caracteritzada per diarrea aquosa o en bovine viral diarrhoea; mucosal disease
pastosa, de color groguenc o gris verdós i
fètida. MALALTIES VÍRIQUES. Malaltia vírica que
afecta les vaques, les ovelles, les cabres i
els porcs, causada per un virus del gènere
diarrea del xai f Pestivirus, generalment subclínica i
veg. disenteria del xai f rarament greu i mortal, caracteritzada per
un catarro de les mucoses del tracte
digestiu i respiratori acompanyat de febre.
diarrea neonatal del vedell f
Nota: És una malaltia de declaració obligatòria
segons l'OIE.
es diarrea neonatal del ternero
fr diarrhée néonatale du veau
en calf scour; neonatal calf diarrhoea
diàstasi f
MALALTIES VÍRIQUES; MALALTIES BACTERIANES.
Procés multifactorial típic de les es diastasis
explotacions intensives que afecta els fr diastase
vedells en les primeres setmanes de vida, en diastasis
causada per virus dels gèneres Calicivirus,
Coronavirus, Enterovirus, Mastadenovirus, ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.

Parvovirus i Rotavirus, entre d'altres, i pel Luxació o separació de dos ossos que
bacteri Escherichia coli, caracteritzada per normalment estan junts.
diarrea aquosa aguda, deshidratació,
acidosi progressiva i mortalitat elevada.
diastematomièlia f

diarrea neonatal porcina f es diastematomielia


fr diastématomyélie
es diarrea neonatal porcina en diastematomyelia
fr diarrhée colibacillaire; diarrhée
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
néonatale du porcelet
Malformació caracteritzada per una
en enteric colibacillosis
duplicació parcial de la medul·la espinal.
MALALTIES BACTERIANES. Colibacil·losi que
afecta els garrins nounats, lactants i
diatèrmia f
deslletats, caracteritzada per diarrea
profusa i líquida, amb deshidratació ràpida,
es diatermia
acidosi i mort.
fr diathermie
Nota: Aquesta malaltia bacteriana té un
en diathermy
component hereditari que confereix resistència a
certs animals. CLÍNICA. Mètode terapèutic consistent a
aplicar energia elèctrica d'alta freqüència
en procediments quirúrgics.
diarrea vírica bovina f
sin. compl. malaltia de les mucoses f Nota: És un tipus de fisioteràpia.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 169


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
caracteritzada per colangiocistitis, cirrosi,
edema, anemia i caquèxia.
diàtesi f
Nota: És una zoonosi.
es diátesis
fr diathèse
en diathesis Dicrocoelium

FISIOPATOLOGIA.Tendència constitucional o PARASITOLOGIA. Gènere de trematodes


predisposició d'un animal a patir una digenis de la família Dicrocoeliidae.
malaltia determinada.
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
és Dicrocoelium dendriticum -o Dicrocoelium
lanceolatum- (de cicle indirecte, trasmesa per la
diàtesi hemorràgica f ingestió d'algunes formigues, que actuen com a
segons hostes intermediaris, localitzada -en
es diátesis hemorrágica l'estadi adult- als conductes biliars hepàtics de
fr diathèse hémorragique diverses espècies de remugants, i agent de
en haemorrhagic diathesis dicroceliosi).

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


Diàtesi a les hemorràgies a causa dicrotisme m
d'alteracions en els mecanismes de la
coagulació sanguínia. es dicrotismo
fr dicrotisme
en dicrotism
DIB m
veg. document d'identificació bovina m FISIOPATOLOGIA. Alteració del pols consistent
en la palpitació d'una segona onda, que es
reflecteix en l'electrocardiograma.
Dichelobacter

BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens dictiocaulosi f


per als animals, amb forma de bacil, sin. compl. bronquitis parasitària f
gramnegatius, immòbils i anaerobis
estrictes. es dictiocaulosis
fr dictyocaulose
Nota: L'única espècie important d'aquest gènere en dictyocaulosis
és Dichelobacter nodosus (agent, juntament
amb Fusobacterium necrophorum, de dermatitis
MALALTIES PARASITÀRIES. Nematodosi que
interdigital i del panadís oví).
afecta els equins, les vaques, les ovelles i
les cabres, causada per algunes espècies
de nematodes del gènere Dictyocaulus
dicroceliosi f
(Dictyocaulus arnfieldi, Dictyocaulus filaria
i Dictyocaulus viviparus) i caracteritzada
es dicroceliosis
per bronquitis, tos i diferents símptomes
fr dicrocoeliose
que varien segons l'espècie i l'edat de
en dicrocoeliosis
l'animal afectat.
MALALTIES PARASITÀRIES. Trematodosi que
afecta els equins, les vaques, les ovelles,
Dictyocaulus
les cabres, els porcs i els conills, causada
pel trematode Dicrocoelium dendriticum i

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 170


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes
paràsits de la superfamília diferenciació f
Trichostrongyloidea, que en l'estadi adult
es localitzen a l'aparell respiratori de es diferenciación
diferents espècies de mamífers domèstics. fr différentiation
en differentiation
Nota: Les espècies més importants d'aquest
gènere són Dictyocaulus arnfieldi, Dictyocaulus ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
filaria i Dictyocaulus viviparus (de cicle directe, Procés de distinció, morfològica i
transmeses per via fecal-oral, localitzades en les funcional, entre una cèl·lula que prolifera i
vaques, les ovelles i les cabres, i els equins,
la cèl·lula normal i madura de la qual s'ha
respectivament, i agents de dictiocaulosi).
originat.

dida automàtica f
diferencial de selecció m
es nodriza automática
es diferencial de selección
fr autonourrisseur à tétine; nourrisseur-
fr différentielle de sélection
allaiteur
en selection differential
en automatic milk feeder; teat-type milk
feeder
GENÈTICA. Diferència entre la mitjana
fenotípica dels genitors seleccionats i la
RAMADERIA. Màquina que s'utilitza per a
mitjana fenotípica de la població total de la
alimentar mecànicament els lletons i que
qual van ser seleccionats.
consta d'un escalfador d'aigua, d'un
dosificador de llet en pols i de tetines
Nota: El seu símbol és S.
perquè els animals puguin xuclar la llet.

diftèria del vedell f


diestre m
es difteria del ternero
es diestro
fr diphtérie du veau
fr dioestrus
en calf diphtheria
en diestrus
MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana
FISIOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ. Fase del cicle
infecciosa que afecta els vedells, causada
estral posterior al metaestre en què el cos
per Fusobacterium necrophorum i
luti produeix progesterona.
caracteritzada per una afecció de la
mucosa de la boca, de la llengua i del cap,
i per una necrosi mucopurulenta de l'espai
dieta f interdigital i dels òrgans interns.

es dieta
fr diète
Digenea
en diet
PARASITOLOGIA. Subclasse de trematodes
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ.Control dels aliments
paràsits localitzats a l'intestí, al fetge, als
que els animals ingereixen diàriament, amb
pulmons o als vasos sanguinis de l'hoste,
la finalitat d'aconseguir un rendiment
de cicle indirecte amb un o més hostes
productiu adequat en funció dels objectius
intermediaris, el primer dels quals és
d'una explotació ramadera.
sempre un cargol, caracteritzats per ser

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 171


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
aplanats dorsoventralment, sovint
fusiformes o foliacis, hermafrodites es dilatación
excepte el gènere Schistosoma, amb dues fr dilatation
ventoses, una d'oral i una de ventral, i amb en dilatation; dilation
diverses fases larvàries, les més freqüents
de les quals són el miracidi, la rèdia, la ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
cercària i la metacercària. Augment normal o patològic de les
dimensions d'una cavitat, d'una obertura o
Nota: Els gèneres més importants d'aquesta d'un conducte.
subclasse són Dicrocoelium, Fasciola,
Paramphistomum i Schistosoma, i els seus
individus reben el nom de trematodes digenis. dilatació/torsió gàstrica aguda f

es dilatación/torsión gástrica aguda


digestibilitat f fr dilatation gastrique aiguë
en dilatation-torsion syndrome; gastric
es digestibilidad dilatation volvulus; gastric dilatation-
fr digestibilité displacement
en digestibility
FISIOPATOLOGIA. Procés que consisteix en la
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Percentatge d'un distensió progressiva i ràpida de l'estómac,
aliment que és absorbit en el tracte com a conseqüència de l'acumulació de
intestinal i passa a l'organisme d'un gasos, líquids o ingesta, el qual pot fins i
animal. tot arribar a girar en sentit horari al voltant
de l'eix mesentèric.

digestió f Nota: Afecta especialment gossos de races


grans.
es digestión
fr digestion
en digestion dilepididosi f

FISIOLOGIA DE L'APARELL DIGESTIU. Procés es dilepididosis


complex, mecànic i enzimàtic, en què el fr dilepididose
menjar es transforma en substàncies en dilepididosis
químiques que poden ser absorbides per la
sang i utilitzades pels teixits de MALALTIES PARASITÀRIES. Cestodosi que
l'organisme. afecta els ocells, causada per cestodes de
la família Dilepididae (gèneres
Amoebotaenia i Choanotaenia) i
dilaceració f caracteritzada per alteracions digestives.

es dilaceración
fr dilacération dimorf -a adj
en dilaceration
es dimorfo
TRAUMATISMES. Lesió produïda per un fr dimorphe
esquinç violent dels músculs o dels en dimorphic
tendons.
MICOLOGIA. Dit del fong que presenta dues
formes.
dilatació f

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 172


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
Nota: Per exemple, el fong Sporothrix schenckii la cavitat corporal, i al teixit conjuntiu subcutani
presenta forma de llevat quan es troba produint i perirenal dels gossos, respectivament, i agents
infecció en un hoste, i forma miceliana sobre de diverses filariosis, tot i que generalment es
matèria vegetal. consideren apatògenes).

dioctofimosi f Diphyllobothrium

es dioctofimosis PARASITOLOGIA. Gènere de cestodes de la


fr dioctophymose classe Cotyloda.
en dioctophymosis
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
MALALTIES PARASITÀRIES. Nematodosi que és Diphyllobothrium latum (que pot arribar als
afecta els gossos i, de manera accidental, 20 m de longitud, de cicle indirecte, transmesa
per la ingestió de diferents espècies de peixos
els porcs, causada pel nematode
d'aigua dolça que actuen com a segons hostes
Dioctophyma renale i caracteritzada per intermediaris, localitzada -en l'estadi adult- a
una síndrome d'hipertròfia renal. l'intestí prim dels gossos i els gats, i agent
d'una varietat de cestodosi).

Dioctophyma
sin. Dioctophyme dipilidiosi f

PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes es dipilidiosis


paràsits de l'ordre Enoplida. fr dipylidiose
en dipylidiosis
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
és Dioctophyma renale (de 40 a 100 cm de MALALTIES PARASITÀRIES. Cestodosi que
llargada, de cicle indirecte, transmesa per la
afecta els gossos i els gats, causada pel
ingestió d'alguns anèl·lids aquàtics que actuen
com a hostes intermediaris, localitzada -en
cestode Dipylidium caninum i
l'estadi adult- als ronyons de carnívors silvestres caracteritzada per irritació anal.
i, ocasionalment, dels gossos, i agent de
dioctofimosi), i popularment es coneix com a Nota: És una zoonosi.
cuc gegant del ronyó.

diplomièlia f
Dioctophyme
sin. Dioctophyma es diplomielia
fr diplomyélie
en diplomyelia
Dipetalonema
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.

PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes Malformació caracteritzada per una


paràsits de l'ordre Spirurida, del grup de duplicació completa de la medul·la espinal.
les filàries.

Nota: Les espècies més importants d'aquest dipòsit m


gènere són Dipetalonema dracunculoides,
Dipetalonema grassi i Dipetalonema reconditum es depósito
(de cicle indirecte, transmeses per la picada de fr dépôt
diferents artròpodes que actuen com a hostes en deposit
intermediaris, localitzades -en l'estadi adult- a
les membranes peritoneals, al teixit subcutani i a ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 173


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
Matèria inorgànica estranya que s'acumula Nota: Les espècies més importants d'aquest
en els teixits o en un òrgan. gènere són Dirofilaria immitis (de cicle indirecte,
transmesa per la picada de diferents mosquits
de la família Culicidae, localitzada -en l'estadi
adult- al ventricle dret i a l'artèria pulmonar dels
dípter m gossos i, ocasionalment, dels gats, i en la fase
larvària al corrent sanguini, i agent de
es díptero dirofilariosi) i Dirofilaria repens (apatògena,
fr diptère localitzada -en l'estadi adult- al teixit subcutani
en dipteron principalment dels gossos i dels gats, i
transmesa també per la picada de mosquits).
PARASITOLOGIA. Individu de l'ordre Diptera.

dirofilariosi f
Diptera
es dirofilariosis
PARASITOLOGIA. Ordre d'insectes
fr dirofilariose
caracteritzats per presentar metamorfosi en dirofilariosis; heartworm disease
completa i disposar d'un parell de
MALALTIES PARASITÀRIES. Filariosi
balancins i d'un sol parell d'ales
membranoses, amb venes i cèl·lules, la cardiopulmonar que afecta els gossos i els
distribució de les quals és important per a gats, causada pel nematode Dirofilaria
la identificació de les famílies i les immitis, transmesa per mosquits dels
espècies. gèneres Aedes, Anopheles i Culex, i
caracteritzada per una síndrome
Nota: Els individus d'aquest ordre importants en d'insuficiència cardíaca.
veterinària pertanyen als subordres Brachycera,
Cyclorrhapha i Nematocera, i reben el nom de Nota: És una zoonosi.
dípters.

discinèsia f
Dipylidium
es discinesia
PARASITOLOGIA.Gènere de cestodes de la fr dyscinésie; dyskinésie
classe Eucestoda, família Dipylidiidae. en dyskinesia

Nota: L'espècie més important d'aquest gènere FISIOPATOLOGIA. Trastorn dels moviments
és Dipylidium caninum (que pot arribar als 50 voluntaris o aparició de moviments
cm de longitud, caracteritzada per un escòlex involuntaris anormals.
armat amb un rostel amb ganxos, de cicle
indirecte, transmesa per la ingestió de les puces
Ctenocephalides canis, Ctenocephalides felis i
Pulex irritans i del poll Trichodectes canis, que discondroplàsia f
actuen com a hostes intermediaris, localitzada -
en l'estadi adult- a l'intestí prim dels gossos i els es discondroplasia
gats, i agent de dipilidiosi). fr dyschondroplasie
en dyschondroplasia

Dirofilaria ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


Trastorn consistent en la formació d'una
PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes massa de cartílag hipertròfic que es
paràsits de l'ordre Spirurida, del grup de desenvolupa en la metàfisi proximal de la
les filàries. tíbia en pollastres i galls dindi.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 174


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en disphagia
discriminació f
FISIOPATOLOGIA. Trastorn de la deglució.
es discriminación
fr discrimination
en discrimination
disgènesi f
ETOLOGIA. Procés pel qual un animal, veg. disgenèsia f
mitjançant reforçaments, aprèn a
respondre a uns estímuls concrets i a uns
altres, no. disgenèsia f
sin. compl. disgènesi f

disenteria amebiana f es disgenesia; disgenia


sin. amebosi f fr dysgenèse
en dysgenesis

disenteria del xai f ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.

sin. compl. diarrea del xai f Desenvolupament defectuós d'un teixit,


d'un òrgan o d'una part del cos.
es diarrea del cordero; disentería del
cordero
fr dysenterie de l'agneaux dislocació f
en lamb dysentery veg. luxació f

MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana


infecciosa que afecta els xais lactans fins a Dispharynx
les tres setmanes de vida, causada per veg. Synhimantus
Clostridium perfringens, tipus B, i
caracteritzada per una enterocolitis
hemorràgica ulcerativa. displàsia f

es displasia
disenteria porcina f fr dysplasie
en dysplasia
es disentería porcina
fr dysenterie porcine; dysenterie ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.

vibrionique Alteració de mida, forma i organització de


en swine dysentery; vibrionic dysentery les cèl·lules que formen un teixit.

MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana


contagiosa que afecta els porcs, causada displàsia de maluc canina f
per Brachyspira hyodysenteriae i
caracteritzada per diarrea es displasia de cadera canina
mucohemorràgica i caquèxia. fr dysplasie d'anche
en canine hip dysplasia

disfàgia f MALALTIES HEREDITÀRIES. Malaltia hereditària


multifactorial que afecta els gossos,
es disfagia d'herència poligènica i caracteritzada per
fr dysphagie un mal encaixament del cap del fèmur en

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 175


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
l'acetàbul, la qual cosa provoca una distòcia f
disfunció de l'articulació del maluc.
es distocia
Nota: Sovint es denomina amb la sigla anglesa fr dystocie
HD. en dystocia

FISIOPATOLOGIA. Part amb una evolució


disproteïnèmia f fisiològica anormal o patològica.

es disproteinemia
fr dysprotéinémie distoma m
en dysproteinaemia [GB]; dysproteinemia
[US] es dístomo; duela
fr distome; douve
FISIOPATOLOGIA. Modificació quantitativa o en fluke
qualitativa de les proteïnes del plasma.
PARASITOLOGIA. Qualsevol dels trematodes
digenis caracteritzats per presentar la
disqueratosi f ventosa ventral en la zona central de la
cara ventral del cos i la ventosa oral a
es disqueratosis l'extrem anterior.
fr dyskératose
en dyskeratosis Nota: Els gèneres de distomes més importants
són Dicrocoelium i Fasciola, que reben el nom
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. de distomes hepàtics.
Transformació anormal, prematura o
imperfecta de les cèl·lules epidèrmiques en
queratina. distòpia f
sin. desplaçament m

dissecció f
distorsió f
es disección
fr dissection es distorsión
en dissection fr distorsion
en distortion
CLÍNICA.Acció i efecte d'obrir un animal i
discernir-ne les parts per a estudiar-ne ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
l'anatomia o per a realitzar-hi una operació Deformació produïda per la rotació d'un
quirúrgica. òrgan sobre el seu propi eix.

distensió f distorsió f
veg. esquinç m
es distensión
fr distension
en distension distròfia f

TRAUMATISMES. Lesió produïda per un es distrofia


estirament violent dels teixits. fr dystrophie
en dystrophy

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 176


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es ADN bicatenario; ADN de cadena doble
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. fr ADN bicaténaire; ADN double brin
Disminució del volum o pèrdua de la en double-stranded DNA; duplex DNA
capacitat funcional d'un òrgan o d'un teixit
a causa d'una alteració o d'un trastorn GENÈTICA. Àcid desoxiribonucleic constituït
nutricional o metabòlic. per dues cadenes de polinucleòtids
complementàries que formen una doble
Nota: Aquest terme sovint es combina amb hèlix.
prefixos; per exemple, condrodistròfia (del
cartílag del creixement) i osteodistròfia (de l'os).

DNA de cadena doble m


sin. DNA bicatenari m
diürètic m

es diurético
fr diurétique DNA de cadena senzilla m
en diuretic sin. DNA monocatenari m

CLÍNICA.Fàrmac o agent que incrementa la es ADN de cadena simple; ADN


secreció d'orina. monocatenario
fr ADN monocaténaire; ADN simple brin
en single-stranded DNA
diverticle m
GENÈTICA. Àcid desoxiribonucleic constituït
per una única cadena de polinucleòtids.
es divertículo
fr diverticule
en diverticulum
DNA monocatenari m
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. sin. DNA de cadena senzilla m
Cavitat anatòmica o patològica en forma
de sac i de mida variable, que es comunica
amb un conducte natural. docilitat f

es docilidad
diverticulosi f fr docilité
en docility
es diverticulosis
fr diverticulose RAMADERIA. Qualitat de l'animal que es
en diverticulosis deixa domar i menar per l'home.

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


Presència de diverticles, especialment al document d'acompanyament
còlon, amb absència d'inflamació. comercial m

es documento de acompañamiento
DNA m comercial
veg. àcid desoxiribonucleic m fr document d'accompagnement
commercial
en commercial accompanying document
DNA bicatenari m
sin. DNA de cadena doble m INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Document oficial
obligatori que acompanya una partida de

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 177


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
productes alimentaris durant el seu en domestic
transport, que conté les dades de
l'establiment expedidor i del destinatari, la RAMADERIA. Dit de l'animal que viu al costat
identificació dels productes que transporta de l'home i que es cria per a treure'n algun
i la marca sanitària. profit.

document d'identificació bovina m domesticació f


sigla DIB m
es domesticación
es documento de identificación para fr domestication
bovinos; DIB en domestication
fr carte d'identification pour bovins;
passeport du bovin RAMADERIA. Procés de criar selectivament
en cattle identity card; cattle passport un grup d'animals originalment salvatges
durant generacions per tal d'accentuar els
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Document oficial que trets que els humans desitgen.
identifica un boví i l'acompanya
obligatòriament en els seus trasllats. Nota: La domesticació implica canvis en la
morfologia, la fisiologia i l'etologia.
Nota: El document d'identificació bovina cal
renovar-lo després de cada canvi de granja.
domesticar v tr

dolor m es domesticar
fr domestiquer
es dolor en domesticate, to; tame, to
fr douleur
en pain RAMADERIA. Fer passar un animal de l'estat
salvatge a l'estat domèstic.
FISIOPATOLOGIA. Sofriment físic d'una part
del cos per l'excitació de terminacions
nervioses sensitives causada per certes dominació f
lesions, estats morbosos, etc.
es dominación
fr domination
domar v tr en domination
sin. compl. adondar v tr; domtar v tr
ETOLOGIA. Supremacia de certs animals
es domar sobre d'altres de la mateixa espècie,
fr dompter segons una jerarquia que estableixen ells
en break in, to mateixos, en una situació de dominància.

RAMADERIA. Amansir i ensinistrar un animal


domèstic, especialment un cavall. dominància f

es dominancia
domèstic -a adj fr dominance
en dominance
es doméstico
fr domestique GENÈTICA. Relació existent entre dos al·lels

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 178


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
d'un gen en què l'efecte d'un dels dos
al·lels es manifesta sempre en el fenotip, es dominante
tant si és present en els dos cromosomes fr dominant
del parell com si només ho és en un. en dominant

Nota: En la dominància, l'activitat d'un dels GENÈTICA. Dit de l'al·lel, la sèrie d'al·lels o el
al·lels emmascara la de l'altre, de manera que caràcter que presenta dominància.
l'individu presenta el fenotip molt més semblant
al d'un dels genitors que al de l'altre.

domtar v tr
veg. domar v tr
dominància f

es dominancia
dosi f
fr dominance
en dominance
es dosis
fr dose
ETOLOGIA. Situació resultant de la relació
en dose
asimètrica entre dos animals d'un grup, en
la qual un individu és majoritàriament
CLÍNICA. Quantitat de medicament que
l'agressor, i quan els dos competeixen per
s'administra a un animal en un moment
un mateix recurs, la majoria de les vegades
donat.
és ell qui hi accedeix.

dosi seminal f
dominància completa f
es dosis seminal
es dominancia completa
fr dose séminale
fr dominance complète
en sperm dose
en complete dominance
REPRODUCCIÓ I TÈCNIQUES REPRODUCTIVES.
GENÈTICA.Dominància en què un individu Quantitat determinada d'esperma que, un
heterozigot presenta només qualitats, per a cop extreta de l'animal, es dilueix, es
un caràcter, del genitor homozigot congela o refrigera i es prepara dins un
dominant. recipient per tal de ser aplicada en una
inseminació artificial.

dominància incompleta f
dragea f
es dominancia incompleta
fr dominance incomplète; dominance es gragea
intermédiaire; dominance partielle fr dragée
en intermediate dominance; partial en sugar-coated tablet
dominance
Comprimit recobert per diverses
CLÍNICA.
GENÈTICA.Dominància en què un individu capes d'una barreja de substàncies en què
heterozigot presenta qualitats intermèdies, el component majoritari és el sucre.
per a un caràcter, entre els dos genitors
homozigots.
Draschia
dominant adj

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 179


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes fr droit de pâturage
paràsits de l'ordre Spirurida, molt en right of grazing
semblants quant a morfologia i cicle al
gènere Habronema. RAMADERIA. Dret de pasturar el bestiar en
terres comunals.
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
és Draschia megastoma (de cicle indirecte,
transmesa per diverses mosques dels gèneres
droga f
Haematobia, Musca i Stomoxys que actuen com
a hostes intermediaris, localitzada -en l'estadi
adult- a l'estómac dels equins en forma de es droga
nòduls i agent d'habronemosi). fr drogue
en drug

dren m CLÍNICA. Primera matèria dels medicaments


sin. tub de drenatge m oficinals o magistrals.

es dren; tubo de drenaje Nota: Encara que, per extensió, el terme droga
es podria atribuir a qualsevol substància
fr drain
medicamentosa en general, l'ús corrent qualifica
en drain; drainage tube únicament com a droga els relaxants o els
estimulants.
CLÍNICA. Tub de goma, gasa o d'altre
material emprat per a assegurar la sortida
de líquids, sèptics o asèptics, d'una ferida, dula f
una cavitat, un abscés, etc.
es dula
fr troupeau commun
drenatge m en communal herd

es drenaje RAMADERIA. Ramat format per animals


fr drainage pertanyents a diferents propietaris i que un
en drainage sol pastor, pagat per tothom, treu a
pasturar.
CLÍNICA. Sortida de líquids, sèptics o
asèptics, d'una ferida, una cavitat, un
abscés, etc. duler -a m i f

es adulero; dulero
drenatge m
RAMADERIA. Pastor llogat per a recollir el
es drenaje bestiar de cada casa i vigilar la dula.
fr drainage
en drainage
duplicació d'embrions f
CLÍNICA. Mitjà per a afavorir la sortida de sin. bipartició d'embrions f
líquids, sèptics o asèptics, d'una ferida,
una cavitat, un abscés, etc.
durina f
sin. compl. mal del coit m
dret de gallorsa m
es durina; mal de coito
es derecho de pasto; derecho de pastoreo fr dourine; mal du coït

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 180


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en dourine Nota: Les espècies més importants d'aquest
gènere són Echinococcus granulosus (que es
MALALTIES PARASITÀRIES. Tripanosomosi localitza -en l'estadi adult- a l'intestí prim dels
gossos i forma quists hidatídics al fetge i als
venèria contagiosa que afecta els equins,
pulmons de les vaques, les ovelles, les cabres i
causada pel protozou Trypanosoma els porcs, que provoquen hidatidosi),
equiperdum i caracteritzada per un procés popularment coneguda com a tènia hidatídica, i
inflamatori dels òrgans genitals externs Echinococcus multilocularis (que es localitza -en
seguit d'un exantema i de problemes l'estadi adult- a l'intestí prim dels gossos i dels
paralítics. gats, i forma quists hidatídics principalment al
fetge dels rosegadors, que provoquen
Nota: És una malaltia de declaració obligatòria hidatidosi).
segons l'OIE.

Echinuria
dutxa f
PARASITOLOGIA. Gènere de nematodes
es duchado paràsits de l'ordre Spirurida.
fr douche; lavage
en shower; washing Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
és Echinuria uncinata (de cicle indirecte,
trasmesa per la ingestió del crustaci Daphnia
INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Fase de la carnització
pulex, que actua com a hoste intermediari,
consistent a eliminar de la canal i els localitzada -en l'estadi adult- a l'esòfag, al
menuts les restes de sang i altres residus proventricle, al pedrer i a l'intestí de diversos
macroscopis mitjançant l'aplicació directa ocells aquàtics, i agent d'espiruridosi
d'un raig potent d'aigua freda. gastrointestinal).

Echidnophaga eclàmpsia f

PARASITOLOGIA. Gènere de puces paràsites es eclampsia


principalment dels ocells, caracteritzades fr éclampsie
per tenir un cap polièdric, no arrodonit, i en eclampsia
sense crestes.
FISIOPATOLOGIA. Afecció caracteritzada per
Nota: L'espècie més important d'aquest gènere accessos convulsius, seguits d'un estat
és Echidnophaga gallinacea (localitzada en comatós, la qual pot aparèixer al final de la
l'aviram i, ocasionalment, en algun mamífer, i gestació, durant el part o en el postpart.
agent de sifonapterosi).

eclosió f
Echinococcus
veg. desclosa f
PARASITOLOGIA. Gènere de cestodes de la
classe Eucestoda, família Taenidae, de
eclosionadora f
cicle indirecte, caracteritzats per tenir una
mida molt petita, de menys d'1 cm de
es nacedero
longitud, i disposar de tres o quatre
fr couvoir; éclosoir
proglotis i d'un escòlex amb un rostel
en hatcher
armat amb ganxos, localitzats a l'intestí de
diversos carnívors i agents
RAMADERIA. Aparell dotat d'unes condicions
d'equinococcosi.
apropiades de calor i d'humitat, on es

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 181


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
col·loquen els ous en finalitzar la incubació Ectòpia del cor, dintre o fora del tòrax.
i fins que es produeix la desclosa.

-ectomia
èctasi f
es -ectomía
es ectasia fr -ectomie
fr ectasie en -ectomy
en ectasia
CLÍNICA. Sufix que indica extirpació
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. quirúrgica total o parcial d'un òrgan o un
Dilatació de la llum o de la cavitat d'un teixit, sense tenir en compte la finalitat per
òrgan. la qual es duu a terme.

Nota: Aquest terme sovint es combina amb Nota: Per exemple, amigdalectomia o
prefixos; per exemple, bronquièctasi (dels tonsil·lectomia (de les amígdales), esplenectomia
bronquis); flebèctasi o venèctasi (d'una vena); (de la melsa), gastrectomia (de l'estómac),
limfangièctasi, limfoèctasi, limfèctasi o laminectomia (de la làmina dorsal d'una
teleangièctasi limfàtica (dels vasos limfàtics); vèrtebra), mastectomia (de la glàndula
telangièctasi (dels vasos capil·lars), i tiflèctasi mamària), menisectomia (del menisc),
(de l'intestí cec). nefrectomia (del ronyó), ovariohisterectomia
(dels ovaris i l'úter).

ectima contagiosa f
sin. compl. dermatitis pustulosa ovina f ectoparàsit m

es dermatitis pustulosa ovina; ectima es ectoparásito


contagioso fr ectoparasite
fr ecthyma contagieux en ectoparasite
en contagious ecthyma; contagious
pustular dermatitis; orf; scabby mouth; PARASITOLOGIA. Paràsit que viu sobre la
sore mouth superfície externa de l'hoste.

MALALTIES VÍRIQUES. Malaltia vírica


contagiosa que afecta les ovelles i les ectòpia f
cabres, causada per un virus del gènere
Parapoxvirus i caracteritzada per l'aparició es ectopia
d'erupcions i la formació de crostes fr ectopie
principalment al voltant dels llavis però en ectopy
també a les potes, als genitals i
internament. ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Localització o posició anòmales d'un òrgan
Nota: És una zoonosi. o d'una part d'un òrgan, especialment
quan són congènites.

ectocàrdia f
sin. exocàrdia f èczema m

es ectocardia; exocardia es eccema


fr ectocardie fr eczéma
en ectocardia; exocardia en eczema

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 182


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
FISIOPATOLOGIA. Inflamació cutània MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana
superficial caracteritzada per l'aparició de infecciosa de curs mortal que afecta els
taques d'eritema i de petites vesícules, animals domèstics, causada per diverses
acompanyada de pruïja. espècies del gènere Clostridium
(Clostridium perfringens i Clostridium
septicum) i caracteritzada per prominències
edema m edematoses a les zones on hi ha ferides,
que es poden generalitzar a tota una regió.
es edema
fr oedème Nota: És una zoonosi.
en edema; oedema

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. edema pulmonar m


Acumulació anormal de líquid orgànic en
l'interstici tissular o en les cavitats es edema pulmonar
seroses, causada per una fallida en els fr oedème pulmonaire
mecanismes fisiològics de filtració i en pulmonary edema
absorció, a conseqüència de la disminució
de la pressió oncòtica, d'un augment en la FISIOPATOLOGIA. Edema exsudatiu o
permeabilitat capil·lar, de blocatge limfàtic transsudatiu en el teixit intersticial dels
o d'un augment de la pressió hidrostàtica. pulmons i en els alvèols pulmonars.

edema angioneuròtic m edulcorant m


sin. angioedema m
es edulcorante
fr édulcorant
edema intracel·lular m en sweetener
sin. degeneració hidròpica f
BROMATOLOGIA. Additiu alimentari utilitzat
per a donar un gust dolç a un aliment.
edema laringi m

es edema laringeo efecte additiu m


fr oedème du larynx
en laryngeal edema es efecto aditivo
fr effet additif
FISIOPATOLOGIA. Edema exudatiu o en additive effect
transsudatiu en el teixit submucós lax de la
laringe, que provoca l'obstrucció del pas GENÈTICA. Resultat de la suma dels efectes
de l'aire, ranera, dispnea i fins i tot asfíxia. mitjans dels gens implicats en un caràcter
dels quals l'individu és portador.

edema maligne m
sin. compl. gangrena gasosa f efecte d'interacció gènica m

es edema maligno; gangrena gaseosa es efecto de interacción génica


fr gangrène gazeuse; oedème malin fr effet d'interaction génique
en gas gangrene; malignant edema; en gene interaction effect
pseudoblackleg; stable blackleg
GENÈTICA. Efecte no additiu que és degut a

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 183


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
les relacions existents entre els al·lels de efecte no additiu m
diferents loci o a la interacció interloci.
es efecto indirecto; efecto no aditivo
fr effet indirect; effet non additif
efecte de dominància m en indirect effect; nonaditive effect

es efecto de dominancia GENÈTICA. Component no additiu o no


fr effet de dominance heretable de l'efecte genètic que controla
en dominance effect un caràcter quantitatiu.

GENÈTICA. Efecte no additiu que és degut a Nota: L'efecte no additiu comprèn l'efecte
les relacions existents entre els al·lels d'interacció gènica i l'efecte de dominància.
d'una parella gènica o a la interacció
intralocus, i a la suma d'aquestes
interaccions per a tots els gens que egua f
intervenen en la manifestació del caràcter. sin. compl. euga f

es yegua
efecte fundador m fr jument
en mare
es efecto fundador
fr effet fondateur RAMADERIA. Femella del cavall, que
en founder effect s'explota per la carn, el treball i com a
animal de sella.
GENÈTICA. Resultat del canvi de les
freqüències gèniques que es produeixen
quan un petit nombre d'individus d'una egua mulatera f
població en funden una de nova.
es yegua mulera
fr jument mulassière
efecte genètic m en mule-mare

es efecto genético RAMADERIA. Egua destinada a la producció


fr effet génétique de muls.
en genetic effect

GENÈTICA. Resultat de la manifestació d'un eguasser m


genoma independentment de tota
influència ambiental. es burro yegüero
fr baudet
en donkey stallion
efecte gènic m
RAMADERIA. Ase destinat a cobrir egües.
es efecto génico
fr effet génique
en gene effect eguasser -a m i f
sin. compl. egüer -a m i f; eugasser -a m i f
GENÈTICA. Resultat de la manifestació d'un
gen a l'interior d'un genotip determinat. es yegüerizo; yegüero

RAMADERIA. Pastor d'egües.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 184


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
i, ocasionalment, en els equins, i agents
d'eimeriosi.
egüer -a m i f
veg. eguasser -a m i f Nota: Les espècies més importants d'aquest
gènere són Eimeria leuckarti en els equins;
Eimeria alabamensis, Eimeria auburnensis,
Eimeria bovis, Eimeria ellipsoidalis i Eimeria
eguí m zuernii en les vaques; Eimeria ahsata, Eimeria
veg. renill m bakuensis, Eimeria crandalis, Eimeria intricata,
Eimeria ovinoidalis i Eimeria parva en les ovelles;
Eimeria alijevi, Eimeria arloingi, Eimeria
Ehrlichia christenseni, Eimeria hirci i Eimeria
ninakohlyakimovae en les cabres; Eimeria
debliecki, Eimeria polita, Eimeria porci, Eimeria
BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens
scabra i Eimeria spinosa en els porcs; Eimeria
per als animals, amb forma de coc o flavescens, Eimeria intestinalis, Eimeria
d'el·lipse, immòbils i aerobis estrictes, piriformis i Eimeria stiedai en els conills, i
paràsits intracel·lulars obligats localitzats Eimeria acervulina, Eimeria brunetti, Eimeria
dins del citoplasma de les cèl·lules hoste, maxima, Eimeria necatrix i Eimeria tenella en les
transmesos per paparres i que no es poden gallines.
cultivar en medis lliures de cèl·lules.

Nota: L'espècie més important d'aquest gènere Eimeriina


és Ehrlichia canis (agent de l'ehrlichiosi canina).
PARASITOLOGIA. Subordre de protozous de la
sublasse Coccidia, paràsits intracel·lulars
ehrlichiosi canina f de cicle directe o indirecte en funció de la
família, caracteritzats per presentar tant
es ehrlichiosis canina multiplicacions asexuals com sexuals, amb
fr ehrlichiose du chien formació d'ooquists, i localitzats en els
en canine ehrlichiosis teixits epitelials, generalment de l'intestí,
de mamífers i ocells.
MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana
infecciosa de curs mortal que afecta els Nota: Comprèn les famílies Cryptosporidiidae
gossos, causada per Ehrlichia canis, (gènere Cryptosporidium), Eimeriidae (gèneres
transmesa per la picada de la paparra Eimeria i Isospora) i Sarcocystidae. Els seus
individus reben el nom de coccidis i els de la
Rhipicephalus sanguineus i caracteritzada
família Sarcocystidae reben el nom de coccidis
per manifestacions cutànies, formadors de quists.
septicèmiques i nervioses, i per una
síndrome respiratòria alta amb fluix nasal,
esplenomegàlia i vòmits.
eimeriosi f

es eimeriosis
Eimeria f fr eimeriose
en eimeriosis
PARASITOLOGIA. Gènere de protozous
coccidis de la família Eimeriidae, de cicle MALALTIES PARASITÀRIES. Coccidiosi que
directe, transmesos per via fecal-oral, afecta els equins, les vaques, les ovelles,
caracteritzats per produir ooquists que, un les cabres, els porcs, els conills i els ocells,
cop esporulats, presenten quatre causada per diverses espècies de coccidis
esporocists amb dos esporozoïts a del gènere Eimeria i caracteritzada per
cadascun, localitzats principalment en els enteritis i diarrea i, en els conills, per
remugants, els porcs, els conills i els ocells l'existència de focus supuratius o nodulars

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 185


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
al fetge. cremar excrements de bou per fumigar les
abelles d'un eixam que ha fugit del rusc
amb la reina.
eixalar v tr

es alicortar eixamenament m
fr éjointer
en pinion, to es enjambrazón
fr essaimage
RAMADERIA. Tallar o escurçar les ales a un en swarming
ocell per impedir-li de volar.
APICULTURA. Formació espontània d'un
eixam, habitualment quan la població i els
eixam m queviures d'una colònia són elevats, per
formar una altra colònia.
es enjambre
fr essaim
en swarm eixamenament artificial m

RAMADERIA. Grup nombrós d'abelles integrat es enjambrazón artificial


per la reina, les obreres i els abellots, que fr essaimage artificiel
surt d'un rusc per construir una nova en dividing
colònia.
APICULTURA. Formació d'un eixam induïda
per l'apicultor per tal d'obligar la colònia a
eixam primari m dividir-se i fer augmentar el nombre
d'abelles.
es enjambre primario
fr essaim primaire
en prime swarm eixamenar v tr

APICULTURA. Eixam que, capitanejat per la es enjambrar


reina, és el primer que abandona una fr essaimer
colònia. en swarm, to

APICULTURA. Fer formar de manera artificial,


eixam secundari m a un grup d'abelles d'un rusc molt poblat,
un eixam perquè en colonitzin un altre.
es enjambre secundario
fr essaim secondaire
en afterswarm eixamenera f

APICULTURA. Eixam que abandona una es maesa; maestra


colònia després del primari, però amb
menys abelles i normalment capitanejat per APICULTURA. Reina que condueix un eixam.
una o més reines verges.

eixivernar v intr
eixamenadora f
es invernar
APICULTURA. Recipient de terrissa on es fan fr hiverner

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 186


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en winter, to RAMADERIA. Fer que una femella lletera deixi
de produir llet, no munyint-la i reduint-li
RAMADERIA. Passar, el bestiar, l'hivern en un alhora la ració.
indret.

ejaculació f
eixorc -a adj sin. compl. ejecció f
veg. estèril adj
es eyaculación; eyección
fr éjaculation; éjection
eixorellar v tr en ejaculation; ejection

es desorejar Expulsió de
FISIOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ.
fr essoriller l'esperma de l'uretra d'un mascle.
en crop, to; trim, to

RAMADERIA. Escurçar les orelles d'un gos ejaculació f


perquè s'adigui a l'estàndard de la seva
raça. es eyaculación; eyaculado
fr éjaculat
en ejaculate; ejaculum
eixorellar v tr
REPRODUCCIÓ I TÈCNIQUES REPRODUCTIVES.

es desorejar Quantitat d'esperma expulsat en una


fr essoriller ejaculació.
en tip, to

RAMADERIA. Tallar un bocí d'orella a un ejecció f


animal per fer-li una marca identificativa. veg. ejaculació f

eixorquia f electrificador de tanques m


veg. esterilitat f
es electrificador de cercas
fr électrificateur de clôtures
eixugada f en fencer

RAMADERIA. Aparell elèctric que administra


es secado
fr tarissement la tensió adequada a una tanca elèctrica.
en drying

RAMADERIA. Pèrdua total de la producció de electrocoagulació f


llet d'una femella lletera.
es electrocoagulación
fr électrocoagulation
eixugar v tr en electrocoagulation

CLÍNICA. Mètode terapèutic consistent a


es secar
fr tarir utilitzar en procediments quirúrgics la calor
en dry off, to; dry up, to d'un elèctrode puntiforme, produïda pel
pas d'un corrent d'alta freqüència.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 187


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
Nota: És un tipus d'electroteràpia. CLÍNICA. Pinça destinada a la castració dels
animals d'abastament mascles.

electroejaculació f
embaràs psicològic m
es electroeyaculación veg. pseudogestació f
fr électroéjaculation
en electroejaculation
embassament m
REPRODUCCIÓ I TÈCNIQUES REPRODUCTIVES.
Recollida d'esperma en què l'ejaculació es
es encharcamiento
provoca mitjançant un corrent elèctric.
fr épanchement
en effusion

eliminació inadequada f ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


Acumulació patològica de qualsevol líquid
es eliminación inadecuada orgànic, especialment en una cavitat
fr élimination inadéquate serosa.
en housesoiling

ETOLOGIA. Defecació o micció en llocs embenat m


inadequats per part de gossos o gats.
es vendaje
Nota: Hi ha diferents tipus d'eliminació fr bandage
inadequada, per exemple, la defecació
en bandage
inadequada, la micció inadequada, la micció
inadequada de submissió o l'orina ruixada per
fer marcatge. CLÍNICA. Lligada que es fa amb una o més
benes per a subjectar un apòsit o una
fèrula o per a protegir, lligar o comprimir
elongació f una part del cos.

es elongación
fr élongation embocar v tr
en elongation
es embuchar
TRAUMATISMES. Lesió produïda per extensió, fr gaver
tracció o estirament d'un teixit, en cram, to
especialment del muscular, particularment
en una articulació. RAMADERIA. Fer empassar, a les oques i els
ànecs destinats a la producció de foie gras,
l'aliment a la força amb un embut.
emaciació f
sin. caquèxia f
èmbol m

emasculador m es émbolo
fr embolus
es emasculador en embolus
fr émasculateur
en emasculator ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. Cos

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 188


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
o massa anòmala d'origen orgànic o de anatòmiques ja es diferencien es parla de fetus.
material insoluble que, allotjat en un vas
sanguini i arrossegat cap a un altre vas
més estret, pot obstruir la circulació. embrió hexacant m
veg. oncosfera f
Nota: L'èmbol pot ser un còagul de sang o de
fibrina, material ateromatós, greix, pus, bacteris,
cèl·lules tumorals, vegetació patològica, líquid
embrocar v tr
àmnic o aire.

es entrencar
embolcall m
APICULTURA. Posar les broques a un rusc.
es envoltura
fr enveloppe
emesi f
en envelope
veg. vòmit m
VIROLOGIA. Membrana externa que envolta
la nucleocàpsida d'alguns virus, formada
per una bicapa lipídica i glicoproteïnes, que emètic m
poden sobresortir en forma d'espícules. sin. vomitiu m
sin. compl. vomitori m

es emético; vomitivo
embòlia f
fr émétique; vomitif
sin. compl. embolisme m
en emetic; vomitive
es embolia; embolismo
CLÍNICA. Fàrmac o agent que provoca el
fr embolie
vòmit.
en embolism

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


Obstrucció sobtada d'un vas sanguini emetocatàrtic m
causada per la impactació d'un èmbol.
es emetocatártico
fr émétocathartique
embolisme m en emetocathartic
veg. embòlia f
CLÍNICA. Fàrmac o agent que té alhora
l'acció d'un emètic i d'un catàrtic.
embrió m

es embrión emfisema m
fr embryon
en embryo es enfisema
fr emphysème
FISIOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ. Estadi del cicle en emphysema
evolutiu dels mamífers i els ocells comprès
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
entre la primera divisió cel·lular del zigot i
Acumulació patològica de gas en teixits o
el moment en què les principals
òrgans que normalment no en contenen.
estructures anatòmiques ja es diferencien.

Nota: Quan les principals estructures

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 189


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
-èmia
emissió f
es -emia
fr -émie es emisión
en -aemia; -emia fr émission
en discharge; emission
Sufix que indica absència,
FISIOPATOLOGIA.
presència o concentració normal o anormal FISIOPATOLOGIA. Vessament d'un líquid
d'una substància a la sang. orgànic fora del cos.

Nota: Per exemple, acidèmia (disminució de pH),


afibrinogenèmia (manca de fibrinogen), emmagatzemament m
agammaglobulinèmia (manca de
veg. emmagatzematge m
gammaglobulina), aglobulinèmia (manca
absoluta de globulines), albuminèmia o
proteïnèmia (concentració de proteïnes),
amonièmia (presència de carbonat amònic), emmagatzematge m
anèmia (disminució d'eritròcits), anoxèmia sin. compl. emmagatzemament m
(disminució de la pressió parcial d'oxigen),
azotèmia (excés d'urea i de cossos nitrogenats), es almacenaje; almacenamiento
bacterièmia (presència de bacteris), bilirubinèmia
fr stockage
(concentració de bilirubina), calcèmia
(concentració de calci), cetonèmia (concentració
en storage; warehousing
de cossos cetònics), clorèmia (concentració de
clor), colèmia (presència de pigments biliars), BROMATOLOGIA. Conjunt d'operacions
colesterolèmia o hipercolesteronèmia (excés de destinades a guardar temporalment en un
colesterol), falcèmia (presència de drepanòcits), local aliments elaborats o en procés
fibrinèmia (presència de fibrina), fosfatèmia d'elaboració.
(presència de fòsfor), fosforèmia (presència de
fòsfor), galactosèmia (presència de galactosa),
glicèmia o glucèmia (concentració de glucosa),
hemoglobinèmia (presència d'hemoglobina), emmagatzematge frigorífic m
hipercalcèmia (excés de calci), hiperglucèmia
(excés de glucosa), hiperfosfatèmia (excés de es almacenamiento refrigerado
fosfats), hiperlipèmia (excés de lípids), fr stockage frigorifique
hiperproteïnèmia (excés de proteïnes), en chill storage; cold storage; refrigerated
hipoalbuminèmia (deficiència d'albúmina), storage
hipocalcèmia (deficiència de calci), hipocalèmia
o hipopotassèmia (deficiència de potassi),
BROMATOLOGIA. Sistema d'emmagatzematge
hipoclorèmia (deficiència de clorurs),
hipofosfatèmia (deficiència de fosfats), en què els aliments es conserven
hipoglucèmia (deficiència de glucosa), refrigerats o congelats per alentir o aturar,
hipomagnesèmia (deficiència de magnesi), respectivament, el creixement microbià i
hiponatrèmia (deficiència de sals de sodi), les reaccions enzimàtiques de degradació.
hipoproteïnèmia (deficiència de proteïnes),
hipovolèmia (disminució del volum de líquid
circulant en un organisme), lacticèmia (excés
d'àcid làctic), lipèmia (taxa de lípids),
emmarcat -ada adj
metahemoglobinèmia (excés de
metahemoglobina), oligocromèmia (deficiència es aparejado
d'hemoglobina), oxalèmia (excés d'oxalats), fr encadré
policitèmia (excés d'eritròcits), potassèmia en framing
(concentració de potassi), quilèmia (presència de
quil), siderèmia (presència de ferro), urèmia COLORS. PARTICULARITATS.Dit del pelatge de
(concentració d'urea), uricèmia (presència d'àcid
les vaques que té clapes simètriques a
úric) i virèmia (presència de virus).
ambdós costats del cos.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 190


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
fr greffon
en graft
emmelassament m
CLÍNICA. Teixit trasplantat del seu lloc
es melazado original a un altre, en el mateix animal o
fr addition de mélasse d'un animal a un altre.
en molasses addition

NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Operació que empiema m


consisteix a barrejar el pinso amb una
petita proporció de melassa per a fer-lo es empiema
més nutritiu i atractiu al gust. fr empyème
en empyema

emmetzinament m ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.

sin. enverinament m Exsudat purulent en una cavitat orgànica,


especialment la pleural i la peritoneal.
es envenenamiento
fr empoisonement
en poisoning empiesi f

FISIOPATOLOGIA. Intoxicació provocada. es empiesis


fr empyèse
en empyesis
emol·lient m
FISIOPATOLOGIA. Formació de vesícules
es emoliente plenes de pus.
fr émollient
en emollient
emplomament m
CLÍNICA.Fàrmac o agent que té la propietat
d'ablanir i relaxar les parts inflamades. es emplumamiento
fr emplumement
Nota: És d'ús extern, i deu la seva acció a la en feathering
propietat que té de retenir la humitat.
RAMADERIA. Aparició de les plomes d'adult
en un ocell jove.
empelt m

es injerto empolainament m
fr greffe
en grafting es acicalamiento
en grooming
Operació quirúrgica que consisteix
CLÍNICA.
a implantar en un animal un teixit ETOLOGIA. Conducta que inclou totes les
procedent del mateix animal o d'un altre. pautes relacionades amb la cura del cos,
que pot tenir un paper en el control dels
ectoparàsits i en la regulació de la
empelt m temperatura corporal, l'absència de la qual
pot ser un indicador de malestar o de
es injerto malaltia.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 191


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
Nota: La conducta de l'empolainament pot ser BROMATOLOGIA. Additiu alimentari que fa
mútua entre dos membres, i té una funció social possible la formació o manteniment d'una
ja que reforça els lligams i reafirma l'ordre mescla homogènia de substàncies no
social.
miscibles.

empremta f en bateria loc


es impresión
es en batería
fr empreinte
fr en batterie
en print
en battery
SISTEMES D'IDENTIFICACIÓ. Sistema
RAMADERIA. Dit del sistema de cria o
d'identificació que consisteix a obtenir una
explotació d'aviram o de conills consistent
marca d'una regió del cos d'un animal per
a tenir-los tancats en bateries de gàbies.
pressió.

en moll loc
empremta dels calls f
es mojado
es impresión de los espejuelos
fr en soupe
fr empreinte des châtaignes
en wet feeding
SISTEMES D'IDENTIFICACIÓ. Empremta
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Dit del sistema de
obtinguda dels calls dels equins amb
preparació del pinso que consisteix a
finalitats identificatives.
subministrar-lo barrejat amb certa quantitat
d'aigua.

empremta plantar f
en sec loc
es huella plantar
fr empreinte plantaire
es en seco
en plantar print
fr sec
en dry feeding
Empremta
SISTEMES D'IDENTIFICACIÓ.
obtinguda de les plantes dels peus dels
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Dit del sistema de
gossos i els gats, que es fa servir
preparació del pinso que consisteix a
principalment amb finalitats judicials.
subministrar-lo sense barrejar-hi aigua.

emulgent m enaiguament m
veg. emulsionant m
es languidez

emulsionant m FISIOPATOLOGIA. Migrament del bestiar quan


sin. compl. emulgent m el priven del bon tracte a què estava
sotmès.
es emulgente; emulsionante
fr émulsifiant
en emulsifier; emulsifying agent
encabritar-se v pron

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 192


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es empinarse; encabritarse
fr se cabrer encebar v tr
en rear, to
es cebar
RAMADERIA. Aixecar, un equí, el cos
verticalment, mostrant tota la seva força i APICULTURA. Col·locar en els quadres dels
gràndaria, aguantant-se dret sobre les ruscs de quadres mòbils fulls de cera
potes del darrere. estampada per incitar les abelles a
continuar construint les bresques fins a
completar-los.
encaixament m

es encajamiento encebar v tr
fr engagement sin. compl. saginar v tr
en engagement
es cebar; sainar
FISIOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ. Entrada del fr appâter [ocells]; empâter [ocells];
fetus en la cavitat pelviana. engraisser
en fatten up, to; fatten, to

encapsulació f RAMADERIA. Fer tornar gras un animal


mitjançant una alimentació adequada.
es encapsulación
fr encapsulation; encapsulement
en encapsulation encefalitis americana de Saint Louis f
veg. encefalitis de Saint Louis f
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Formació d'una estructura membranosa o
fibrosa que envolta i separa la part alterada encefalitis de Saint Louis f
d'un òrgan.
sin. compl. encefalitis americana de Saint
Louis f

encavalcament m es encefalitis de Saint Louis


fr encéphalite de Saint-Louis
es cabalgamiento; superposición en Saint-Louis encephalitis
fr chevauchement
en overriding MALALTIES VÍRIQUES. Malaltia vírica que
afecta els cavalls i els ocells dels Estats
CLÍNICA. Superposició dels dos extrems
Units i esporàdicament d'Amèrica del Sud,
d'una fractura. causada per un virus del gènere Flavivirus,
transmesa per mosquits del gènere Culex i
caracteritzada per septicèmia.
enceball m
Nota: És una zoonosi.
es cebo
fr aliment d'engraissement
en fattening feed encefalitis hemoaglutinant del garrí f
veg. vòmit i emaciació del garrí lactant m
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Aliment amb què
s'engreixa un animal.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 193


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
encefalitis japonesa f
encefalomielitis equina de l'est f
es encefalitis japonesa
fr encéphalite japonaise es encefalomielitis equina del Este
en Japanese encephalitis fr encéphalomyélite équine de l'Est
en Eastern equine encephalomyelitis
MALALTIES VÍRIQUES. Malaltia vírica que
afecta els cavalls, les vaques, les ovelles, MALALTIES VÍRIQUES. Malaltia vírica que pot
les cabres i els porcs d'Àsia, causada per arribar a ser mortal i que afecta els cavalls
un virus del gènere Flavivirus, transmesa i les mules de la meitat oriental de
per mosquits dels gèneres Aedes, l'Amèrica del Nord, Mèxic i les costes
Anopheles i Culex i caracteritzada per centroamericanes i sud-americanes del mar
problemes reproductius i lesions en els Carib, causada per un virus del gènere
sistema nerviós central. Alphavirus, transmesa per mosquits i
caracteritzada per febre, apatia, espasmes
Nota: És una malaltia de declaració obligatòria i sopor, que pot canviar a excitació.
segons l'OIE i una zoonosi.
Nota: És una malaltia de declaració obligatòria
segons l'OIE i una zoonosi.
encefalitozoonosi f

es encefalitozoonosis encefalomielitis equina de l'oest f


fr encephalitozoonose
en encephalitozoonosis es encefalomielitis equina del Oeste
fr encéphalomyélite équine de l'Ouest
MALALTIES PARASITÀRIES. Protozoosi que en Western equine encephalomyelitis
afecta principalment els conills, però
també les vaques, les ovelles, les cabres, MALALTIES VÍRIQUES. Malaltia vírica que pot
els porcs, els gossos i els gats, causada arribar a ser mortal i que afecta els cavalls
pel protozou Encephalitozoon cuniculi i i les mules de l'oest del riu Mississippí,
caracteritzada per encefalitis, nefritis i causada per un virus del gènere
ascites. Alphavirus, transmesa per mosquits i
caracteritzada per febre, apatia, espasmes
Nota: És una zoonosi. i sopor, que pot canviar a excitació.

Nota: És una malaltia de declaració obligatòria


encefalomielitis aviària f segons l'OIE i una zoonosi.

es encefalomielitis aviar; temblor


epidémico encefalomielitis equina veneçolana f
fr encéphalomyélite aviaire
en avian encephalomyelitis; epidemic es encefalomielitis equina venezolana
tremor fr encéphalomyélite équine vénézuélienne
en Venezuelan equine encephalomyelitis
MALALTIES VÍRIQUES.Malaltia vírica
contagiosa que afecta els ocells, MALALTIES VÍRIQUES. Malaltia vírica que pot
principalment les gallines, però també amb arribar a ser mortal i que afecta els cavalls
simptomatologia en els pollets, causada i les mules de Colòmbia, Veneçuela,
per un virus del gènere Enterovirus i Mèxic, Texas i Florida, causada per un
caracteritzada per trastorns de la virus del gènere Alphavirus, transmesa per
coordinació i tremolors al cap i al coll. mosquits i caracteritzada per febre, una
marcada diarrea i alteracions nervioses.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 194


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
hepàtica greu.
Nota: És una malaltia de declaració obligatòria
segons l'OIE i una zoonosi.
Encephalitozoon
encefalomielitis ovina f PARASITOLOGIA. Gènere de protozous del
fílum Microspora.
es encefalomielitis ovina
fr encéphalomyélite ovine Nota: L'espècie més important d'aquest gènere
en louping ill; ovine encephalomyelitis és Encephalitozoon cuniculi (de cicle directe,
localitzada principalment als ronyons i a
MALALTIES VÍRIQUES. Malaltia vírica que l'encèfal dels conills, tot i que també pot
afecta les ovelles i, ocasionalment, d'altres parasitar les vaques, les ovelles, les cabres, els
porcs, els gossos i els gats, i agent
remugants i els cavalls, causada per un
d'encefalitozoonosi).
virus del gènere Flavivirus i transmesa per
la picada de la paparra Ixodes ricinus,
caracteritzada per apatia, tremolors
enclavadura f
musculars, contraccions, salivació
abundosa i, posteriorment, paràlisi i
es clavadura
decúbits.
fr enclouure
en prick; puncture
encefalopatia espongiforme bovina f
TRAUMATISMES. Ferida produïda a un animal
sin. compl. malaltia de les vaques boges f
de peu rodó per un clau que penetra fins a
la carn a causa del clavament defectuós de
es encefalopatía espongiforme bovina;
la ferradura.
enfermedad de las vacas locas
fr encéphalopathie spongiforme bovine;
maladie des vaches folles
enclavatge m
en bovine spongiform encephalopathy;
mad cow disease
es enclavamiento; enclavijamiento
fr enclouage
MALALTIES VÍRIQUES.Malaltia contagiosa que
en nailing; pinning
afecta les vaques, causada per un prió i
associada al consum de farines de carn
CLÍNICA. Osteosíntesi practicada amb claus.
d'origen oví o boví infectades,
caracteritzada per un curs lent i progressiu
amb símptomes nerviosos que acaba amb
la mort de l'animal. enclavatge intramedul·lar m
sin. enclavatge medul·lar m
Nota: És una malaltia de declaració obligatòria
segons l'OIE. es enclavijamiento intramedular;
enclavijamiento medular
fr enclouage médullaire
encefalopatia hepàtica f en intramedullary pinning

es encefalopatía hepática CLÍNICA. Enclavatge per a la reparació d'una


fr encéphalopathie hépatique fractura d'un os llarg mitjançant la
en hepatic encephalopathy introducció d'un clau d'acer a la cavitat
medul·lar òssia.
Encefalopatia produïda com
FISIOPATOLOGIA.
a conseqüència d'una insuficiència

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 195


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
enclavatge medul·lar m
sin. enclavatge intramedul·lar m GENÈTICA. Encreuament sistemàtic d'animals
mestissos procedents de dues poblacions
amb animals mestissos procedents d'unes
encorralar v tr altres dues poblacions.

es acorralar; encorralar
en yard, to encreuament de tres vies m

RAMADERIA. Tancar el bestiar i l'aviram al es cruce de tres vías


corral. fr croisement à trois voies; croisement
triple
en three-way cross
encreuament m
GENÈTICA. Encreuament sistemàtic d'animals
es cruce; cruzamiento mestissos procedents de dues poblacions
fr croisement amb animals d'una tercera població.
en crossing

GENÈTICA. Aparellament entre individus de encreuament rotatori m


poblacions diferents que poden ser línies,
estirps o races. es cruce rotatorio
fr croisement rotatif
en rotational cross
encreuament absorbent m
GENÈTICA. Encreuament sistemàtic d'animals
es cruce absorbente d'una població amb mascles d'unes altres
fr croisement d'absorption dues o tres poblacions de forma
seqüencial.
GENÈTICA. Encreuament en què s'utilitza el
retroencreuament per a substituir una
població per una altra. encreuament sistemàtic m

es cruce sistemático
encreuament de dues vies m fr croisement systématique
en systematic cross
es cruce de dos vías
fr croisement à deux voies; croisement GENÈTICA. Encreuament que es repeteix de
double forma regular amb la finalitat de produir un
en two-way cross determinat tipus de descendència.

GENÈTICA. Encreuament sistemàtic d'animals


d'una població amb els d'una altra. endèmia f
sin. compl. enzoòtia f

encreuament de quatre vies m es endemia; enzootia


fr endémie; enzootie
es cruce de cuatro vías en endemia; enzooty
fr croisement à quatre voies; croisement
quadruple EPIDEMIOLOGIA.Presència constant d'una
en four-way cross malaltia en una població animal.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 196


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
endoparàsit m

endocardiosi f es endoparásito
fr endoparasite
es endocardiosis en endoparasite
fr endocardiose
en endocardiosis PARASITOLOGIA. Paràsit que viu dins l'hoste.

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. Lesió


degenerativa de les vàlvules cardíaques endòspora f
caracteritzada per engruiximents nodulars i
retraccions de les vàlvules cardíaques, es endospora
habitualment, atrioventriculars. fr endospore
en endospore

endocrinologia f BACTERIOLOGIA. Cèl·lula diferenciada que


s'origina dins les cèl·lules d'alguns
es endocrinología bacteris, que té la propietat de suportar
fr endocrinologie durant molt de temps circumstàncies
en endocrinology ambientals adverses i que en
circumstàncies favorables germina
ENDOCRINOLOGIA. Branca de la veterinària ràpidament per a formar un nou bacteri.
especialitzada en l'estudi de l'anatomia, la
fisiologia i la patologia de les glàndules de
secreció, i en el mecanisme d'acció i els enduridor m
efectes de les hormones que secreten.
es endurecedor
fr raffermissant
endodòncia f en firming agent

es endodoncia BROMATOLOGIA. Additiu alimentari que


fr endodontie manté o fa tornar els teixits de les fruites i
en endodontics hortalisses ferms i cruixents o que en
combinació amb un gelificant pot formar o
Branca de l'estomatologia especialitzada reforçar un gel.
en la profilaxi, el diagnòstic i el tractament
de les malalties de la polpa i les arrels
dentals. energètica f

es energética
endometriosi f
ETNOLOGIA. Branca de l'etnologia
es endometriosis especialitzada en l'estudi de les variacions
fr endométriose fisiològiques, psíquiques i patològiques de
en endometriosis les diverses races.

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


Ectòpia del teixit endomètric, dins o fora energia f
de l'úter.
es energía
fr énergie

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 197


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
en energy metabolitzable i l'energia en forma de calor
que s'utilitza per a transformar-la.
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Facultat que té un
aliment determinat de produir calor, que es
transforma en treball mecànic i en energia neta de manteniment f
producció animal.
es energía neta de mantenimiento
fr énergie nette d'entretien
energia bruta f en net energy maintenance

es energía bruta NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Part de l'energia neta


fr énergie brute que l'organisme animal destina a mantenir
en gross energy; raw energy les seves funcions vitals.

NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Energia total que


conté un aliment. energia neta de producció f

es energía neta de producción


energia digerible f fr énergie nette de production
en net energy production
es energía digestible
fr énergie digestible NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Part de l'energia neta
en digestible energy que l'organisme animal destina a créixer,
gestar, treballar i elaborar llet, ous, pèl o
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Energia obtinguda ploma.
per la diferència entre l'energia bruta d'un
aliment ingerit i l'energia dels excrements
que en resulten. enfusadura f
veg. laminitis f

energia metabolitzable f
engallinar v tr
es energía metabolizable
fr énergie métabolisable es encorralar
en metabolizable energy
RAMADERIA. Tancar l'aviram al galliner.
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Energia obtinguda
per la diferència entre l'energia bruta d'un
aliment ingerit i l'energia total dels engegar v tr
excrements, l'orina i els gasos que en sin. compl. amollar v tr; aviar v tr
resulten.
es soltar
en turn loose, to; turn out, to
energia neta f
RAMADERIA. Obrir l'estable, la cort o el corral
es energía neta al bestiar perquè surti a pasturar.
fr énergie nette
en net energy
engreix m
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Energia obtinguda
per la diferència entre l'energia es engorde

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 198


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
fr engraissement els animals que provenen de la recria per
en fattening fer-los guanyar pes i vendre'ls com a carn
per al consum humà.
RAMADERIA. Activitat ramadera consistent a
alimentar de manera intensiva els animals
que provenen de la recria per fer-los enguixar v tr
guanyar pes i vendre'ls com a carn per al
consum humà. es enyesar; escayolar
fr plâtrer
en put in a plaster cast, to; put in plaster,
engreixador -a m i f to

es cebador CLÍNICA. Aplicar un embenat de guix a una


fr engraisseur part del cos per a immobilitzar-la.
en fattener; feeder [US]

RAMADERIA. Ramader que es dedica a Enoplida


comprar bestiar i aviram de poca edat amb
la finalitat d'engreixar-lo. PARASITOLOGIA. Ordre de nematodes paràsits
caracteritzats per tenir un esòfag molt llarg
de tipus glandular, i que en l'estadi adult
engreixadora f es localitzen a la mucosa del tracte
digestiu o en altres òrgans tubulars.
es engrasadora
fr graiseur Nota: Els gèneres més importants d'aquest ordre
en fat dosing equipment són Capillaria, Dioctophyma, Trichinella i
Trichuris.
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Màquina que
s'utilitza per a sotmetre el pinso a
l'operació d'engreixament. enquistament m

es enquistamiento
engreixament m fr enkystement
en encystment
es engrase
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
fr engraissement
Formació d'un quist al voltant d'un cos
en fat dosing
estrany.
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Operació mecànica
que consisteix a incorporar greix al pinso
enriquiment ambiental m
per a facilitar-ne la manipulació i fer-lo més
energètic.
es enriquecimiento ambiental
fr enrichissement environnemental
en environmental enrichment
engreixar v tr
ETOLOGIA. Millora de les condicions
es engordar
ambientals dels animals per mitjà de
fr engraisser
l'augment del nombre d'estímuls
en fatten, to
psicològics que els permet mostrar una
conducta més propera a la que correspon a
RAMADERIA. Alimentar de manera intensiva
la seva espècie.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 199


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
fr ensilage
Nota: L'enriquiment ambiental afecta en ensilage; silage
positivament el benestar animal.
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Aliment que ha estat
sotmès a un procés d'ensitjament.
ensegonada f

en wheat porridge ensitjat de blat de moro m

NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Abeurall fet amb es ensilado de maíz


aigua i segó que se subministra a l'aviram. fr ensilage de maïs-fourrage
en corn silage; maize silage

ensellat -ada adj NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Ensitjat preparat amb


blat de moro, habitualment quan els grans
es ensillado es troben en estat lletós, que proporciona
fr enséllé un aliment d'alt valor nutritiu i molt
en saddle-backed apetitós amb una gran facilitat de
conservació, usat com a aliment base en
RAMADERIA. Dit del quadrúpede que té un els remugants, principalment les vaques
enfonsament manifest al dors. lleteres.

ensinistrar v tr ensopiment m
sin. compl. sopitesa f
es adiestrar; amaestrar
fr dresser es modorra
en train, to fr tournis [bestiar oví]
en drowsiness
RAMADERIA. Fer aprendre a un animal
determinades destreses o habilitats. FISIOPATOLOGIA. Estat de l'animal que està
com mig adormit, sense vitalitat.

ensitjament m
entamebosi f
es ensilado; ensilaje sin. amebosi f
fr ensilage
en ensilage
Entamoeba
NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ.Tècnica de
conservació de farratge que consisteix a PARASITOLOGIA. Gènere de protozous
aixafar-lo i condicionar-lo adequadament paràsits del subfílum Sarcodina.
quan és acabat de recol·lectar, i
emmagatzemar-lo en una sitja per tal de Nota: L'única espècie important d'aquest gènere
provocar-ne la fermentació, principalment és Entamoeba histolytica (de cicle directe,
làctica i alcohòlica. transmesa per via fecal-oral, localitzada a
l'intestí gros dels humans i, ocasionalment, dels
porcs i dels gossos, i agent d'amebosi).
ensitjat m

es ensilado; ensilaje enteritis canina per Coronavirus f

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 200


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es enteritis canina por Coronavirus gènere són Enterococcus durans, Enterococcus
fr entérite par Coronavirus des chiens faecalis i Enterococcus faecium (agents de
en canine coronaviral enteritis diverses infeccions en animals domèstics, com
ara mastitis, infeccions urinàries i endocarditis).
MALALTIES VÍRIQUES. Malaltia vírica que
afecta els gossos, causada per un virus del
gènere Coronavirus, relacionat amb el de la enterotoxèmia f
gastroenteritis transmissible, i
caracteritzada per vòmits, diarrea i es basquilla [en ovejas y cabras];
deshidratació. enterotoxemia
fr entérotoxémie
en enterotoxemia; struck [in sheep]
enteritis contagiosa del gall dindi f
MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana
que en els poltres, els vedells, els xais, les
es enteritis contagiosa del pavo
cabres i els porcs és causada per la invasió
fr entérite contagieuse du dindon
de diferents tipus toxigènics de Clostridium
en bluecomb disease; turkey coronaviral
perfringens i en els conills per Clostridium
enteritis
spiroforme, caracteritzada per enteritis
tòxica amb posterior septicèmia i toxèmia.
MALALTIES VÍRIQUES.Malaltia vírica
contagiosa que afecta els galls dindi,
causada per un virus del gènere
Coronavirus i caracteritzada per pèrdua de Enterovirus
gana i de pes, somnolència, diarrea aquosa
i hemorràgica i mortalitat elevada. VIROLOGIA. Gènere de virus de la família
Picornaviridae que inclou l'agent de
l'encefalomielitis aviària, de l'hepatitis
vírica de l'ànec, de la malaltia de Talfan,
enteritis necròtica del garrí f
de la malaltia de Teschen, amb tres
serotips coneguts, de la malaltia vesicular
es enteritis necrosante del lechón
porcina i de la síndrome de Smedi, amb
fr entérite nécrosante du porcelet
vuit serotips coneguts.
en infectious necrotic enteritis of piglets

MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana


infecciosa que afecta els garrins lactants entranya f
durant els primers quinze dies de vida, sin. víscera f
causada per Clostridium perfringens i
caracteritzada per lesions difuses es asadura; entraña; víscera
hemorràgiques i necròtiques que fr entrailles; pressure; viscère
provoquen diarrea, vòmits i mort sobtada. en bowels; entrails; green offal; guts;
pluck; red offal; viscera

INSPECCIÓ VETERINÀRIA. Conjunt dels òrgans


Enterococcus
continguts a les cavitats toràcica i
abdominal del cos de l'animal sacrificat.
BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens
oportunistes per als animals, amb forma de
coc i disposició en parelles o en cadenes
curtes, grampositius, immòbils i anaerobis entrepelat -ada adj
facultatius.
es entrepelado
Nota: Les espècies més importants d'aquest fr avec poils blancs

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 201


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
COLORS. PARTICULARITATS. Dit del pelatge
dels equins i els porcs que és fosc amb BROMATOLOGIA. Envasament que consisteix
pèls blancs entremesclats. a eliminar totalment l'aire de l'interior d'un
envàs sense reemplaçar-lo per cap altre
gas, la qual cosa permet augmentar la vida
enucleació f útil del producte que conté.

es enucleación
fr énucléation envasament en atmosfera controlada
en enucleation m

Extirpació d'un òrgan, un tumor o


CLÍNICA. es envasado en atmósfera controlada
un cos estrany, previ alliberament de les fr conditionnement en atmosphère
seves cobertes o adherències. controllée
en controlled atmosphere packaging
Nota: Per exemple, l'enucleació del globus
ocular. BROMATOLOGIA. Envasament en atmosfera
protectora que consisteix o bé en la
introducció d'un o més gasos dins un
envàs m envàs de material amb permeabilitat
selectiva que permet crear un equilibri
es envase permanent a l'interior, o bé en la
fr emballage introducció dins l'envàs d'un o més gasos
en package juntament amb reactius químics que es
comportaran com a generadors o
BROMATOLOGIA. Recipient o embolcall absorbents de gasos i tendiran a mantenir
utilitzat per a protegir un aliment a fi la composició original de la mescla de
d'evitar que es contamini o deteriori durant gasos.
les diferents operacions de manipulació.

Nota: L'envàs ha de complir unes normes molt envasament en atmosfera modificada


estrictes pel que fa al material de què està
m
format, permeabilitat, elasticitat, resistència,
composició, etc.
es envasado en atmósfera modificada
fr conditionnement en atmosphère
envasament m modifiée
en modified atmosphere packaging
es envasado
BROMATOLOGIA. Envasament en atmosfera
fr conditionnement
protectora que consisteix a protegir un
en packaging
aliment amb un envàs d'alta permeabilitat
als gasos dins el qual s'han introduït un o
BROMATOLOGIA. Tècnica de conservació
més gasos que permeten disminuir els
d'aliments que consisteix a protegir-los
processos de respiració dels aliments,
amb un envàs.
reduir el creixement dels micoorganismes i
retardar les alteracions enzimàtiques.
envasament al buit m
envasament en atmosfera protectora
es envasado al vacío
m
fr conditionnement sous vide
en vacuum packaging

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 202


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
es envasado en atmósfera protectora
fr conditionnement en atmosphère BACTERIOLOGIA. Gènere de bacteris patògens
protectrice per als animals, amb forma d'anell,
en protective atmosphere packaging gramnegatius, immòbils i aerobis estrictes,
paràsits intracel·lulars obligats que es
BROMATOLOGIA. Envasament d'un aliment en localitzen dins dels eritròcits o lliures en el
presència d'un o més gasos, per evitar plasma, transmesos per artròpodes i que
l'esclafament del producte o per millorar-ne no es poden cultivar en medis lliures de
la conservació mitjançant la disminució cèl·lules.
dels processos de respiració, la reducció
del creixement microbià i el retard de les Nota: Les espècies més importants d'aquest
reaccions enzimàtiques. gènere són Eperythrozoon ovis (agent
d'eperitrozoonosi en les ovelles), Eperythrozoon
suis (agent d'eperitrozoonosi en els porcs) i
Eperythrozoon wenyonii (agent d'eperitrozoonosi
enverinament m en les vaques).
sin. emmetzinament m

epidèmia f
enzoòtia f sin. compl. epizoòtia f; malura f; marfuga f
veg. endèmia f
es epidemia; epizootia
fr épidémie; épizootie
ependimoma m en epidemic; epizootic

es ependimoma Presentació d'una malaltia en


EPIDEMIOLOGIA.
fr épendimome un nombre d'animals superior a l'esperat
en ependymoma en una població.

ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


Neoplàsia d'ependimòcits que s'origina en
epidemiologia f
el sistema ventricular del sistema nerviós
central.
es epidemiología
fr épidémiologie
en epidemiology
eperitrozoonosi f
EPIDEMIOLOGIA. Branca de la veterinària
es eperitrozoonosis especialitzada en l'estudi de la relació entre
fr éperythrozoonose les malalties i els factors que en
en eperythrozoonosis determinen la presentació en els animals
d'una població.
MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana
que afecta les vaques, les ovelles i els
porcs, causada per diverses espècies del
epidermitis exsudativa porcina f
gènere Eperythrozoon (Eperythrozoon ovis,
Eperythrozoon suis i Eperythrozoon
es epidermitis exudativa porcina
wenyonii) i caracteritzada per febre amb
fr épidermite exsudative porcine
icterícia i anèmia seguida de destrucció
en exudative epidermitis; greasy pig
dels eritròcits.
disease

MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana


Eperythrozoon infecciosa i contagiosa que afecta els

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 203


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
porcs joves, causada per Staphylococcus fr épiphysiolyse
hyicus i caracteritzada per un èczema en epiphysiolysis
crostós exsudatiu a la pell, general o
localitzat. ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
Separació de l'epífisi de la diàfisi de l'os
causada per un defecte del cartílag de
epididimitis canina f creixement.

es epididimitis canina
fr épididymite du chien epífora f
en canine epididymitis sin. compl. il·lacrimació f

MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana es epífora


que afecta els gossos, causada per fr épiphora
Brucella canis i caracteritzada per una en epiphora; illacrimation
tumefacció escrotal i/o testicular, dolor,
signes de prostatitis o cistitis o signes de FISIOPATOLOGIA. Llagrimeig constant degut a
malaltia sistèmica. l'obstrucció dels canalicles lacrimals.

epididimitis ovina f epilèpsia f

es epididimitis ovina es epilepsia


fr épididymite ovine fr épilepsie
en ovine epididymitis en epilepsy

MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana FISIOPATOLOGIA. Desordre transitori


que afecta les ovelles, causada per paroxismal de la funció del sistema
Brucella ovis i caracteritzada per inflamació nerviós, causat per una activitat elèctrica
de l'epidídim, orquitis i fertilitat anormal del cervell i caracteritzat per un
deteriorada. conjunt de signes, com pèrdua de la
consciència, convulsions i trastorns
Nota: És una malaltia de declaració obligatòria psíquics o sensorials.
segons l'OIE i una zoonosi.

epinefrina f
epífisi f veg. adrenalina f
sin. glàndula pineal f

es cuerpo pineal; epífisis; glándula pineal epístasi f


fr épiphyse; glande pinéale
en epiphysis; pineal body; pineal gland es epistasia; epistasis; hipostasis
fr épistasie; hypostasie
ENDOCRINOLOGIA. Glàndula endocrina que en epistasis; hypostase
secreta la melatonina, entre altres
substàncies. GENÈTICA. Fenomen que consisteix en
l'emmascarament de l'expressió fenotípica
d'un gen per part d'un altre gen no al·lel
epifisiòlisi f del primer.

es epifisiolisis

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 204


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
epítop m dents incisives, que comprèn, entre
sin. determinant antigènic m d'altres, els equins.

epizoòtia f equilibrar v tr
veg. epidèmia f
es equilibrar
fr équilibrer
època de parts f en balance, to

es paridera NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ. Ajustar els diversos


fr saison de mise bas components d'una ració de manera que
en parturition season cobreixin les necessitats nutritives de
l'animal al qual va destinada.
REPRODUCCIÓ I TÈCNIQUES REPRODUCTIVES.
Període de l'any durant el qual pareixen la
majoria de femelles d'un ramat. equilibri de Hardy-Weinberg m
veg. equilibri genètic m

epúlide f
equilibri genètic m
es épulis sin. compl. equilibri de Hardy-Weinberg m
fr épulide; épulie; épulis
en epulis es equilibrio de Hardy-Weinberg; equilibrio
genético
ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA. fr équilibre génétique; loi de Hardy-
Neoplàsia benigna molt freqüent en els Weinberg
gossos que s'origina en el lligament en genetic balance; Hardy-Weinberg law
periodontal i es forma a la geniva.
GENÈTICA. Situació d'estabilitat que
s'assoleix quan, en una població i per a un
equí -ina adj locus determinat, les freqüències gèniques
i les freqüències genotípiques romanen
es equino constants en les generacions successives.
fr équin
en equine
equimosi f
RAMADERIA. Relatiu o pertanyent als equins. sin. sangtraït m

es equimosis
èquids m pl fr ecchymose
en ecchymosis
es équidos
fr équidés ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.
en Equidae Hemorràgia focal irregular que fa entre 2 i
3 cm de diàmetre.
RAMADERIA. Família de l'ordre dels
perissodàctils, integrada per individus
actuals i extingits que es caracteritzen per equinococcosi f
una peülla central i molt desenvolupada a
cada extremitat i un diastema darrere les es equinococosis

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 205


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
fr echinococcose
en echinococcosis erisipela f

MALALTIES PARASITÀRIES. Cestodosi que es erisipela


afecta els gossos i els gats causada per fr érysipèle
diverses espècies del gènere Echinococcus en diamond-skin disease; erysipelas
(Echinococcus granulosus i Echinococcus
multilocularis) i caracteritzada per MALALTIES BACTERIANES. Malaltia bacteriana
símptomes molt imprecisos, en general infecciosa que afecta els animals
latents. domèstics, principalment els porcs i els
galls dindi, causada per Erysipelotrix
Nota: És una zoonosi. rhusiopathiae i caracteritzada per
inflamació i enrogiment de la pell
acompanyada de febre i, en determinades
equins m pl espècies, per coixeres o fins i tot
septicèmies.
es equinos
fr équins Nota: Quan afecta específicament els porcs es
en equines coneix com a mal roig.És una zoonosi.

RAMADERIA. Subfamília dels èquids,


integrada per individus amb una sola peülla eritema m
a cada extremitat, que comprèn un únic
gènere amb totes les espècies actuals: els es eritema
cavalls, els ases i les zebres. fr érythème
en erythema

eradicació f ANATOMIA PATOLÒGICA I HISTOPATOLOGIA.


Coloració vermellosa de la pell causada per
es erradicación la congestió dels capil·lars dels plexes de la
fr éradication dermis.
en eradication

EPIDEMIOLOGIA.Supressió total de la eritema multiforme m


transmissió d'una malaltia entre els
animals d'una població, que s'aconsegueix es eritema multiforme
exterminant l'agent patogen. fr érythème polymorphe
en erythema multiforme

erecció f FISIOPATOLOGIA. Eritema molt intens, sovint


amb elements purpúrics, i amb lesions que
es erección poden adoptar una disposició diversa.
fr érection
en erection
eritròcit m
Tumefacció
FISIOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ. sin. compl. glòbul vermell m; hematia f
del penis amb modificació de la seva
direcció i dimensions, que comporta es eritrocito; glóbulo rojo; hematíe
l'adquisició d'una major consistència, cosa fr érythrocyte; globule rouge; hématie
que fa possible l'acoblament. en erythrocyte; red blood cell

IMMUNOLOGIA. Cèl·lula sanguínia dels

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinària i ramaderia. 206


Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1
Versió actualitzada de les fitxes a www.termcat.net (Cercaterm)
vertebrats que conté hemoglobina i que error innat del metabolisme m
transporta l'oxigen des dels pulmons fins a
d'altres teixits. es error innato del metabolismo
fr maladie enzymatique
en inborn error of metabolism; inborn
eritropoetina f metabolic disorder

es eritropoyetina Desordre bioquímic


MALALTIES HEREDITÀRIES.
fr érythropoïétine