INTRODUCCIÓ 2017/2018

Sant Just Desvern al segle X fou conegut successivament com a Vila Birce, Berce, o Verciol. Al segle XV ja
es coneixia com a Sant Just Desvern. El nom, podria venir-li de l’arbre de ribera ( Alnus glutinosa) conegut
com a vern. De molins fariners a la riera durant el segle XIV n’hi havia, i per tant l’aigua hi abundava molt
més que ara i podia haver-hi verns. O pot venir-li del bedoll (birch, en anglès; birke, en alemany). O potser li
vingui de “bircio”, que vol dir curt de vista en italià, o de “bercio”, que vol dir crit desinhibit, en italià. O de
Birce, que és un nom propi romà de persona (home o dona).

NOTA— Amb asterisc*, les plantes no autòctones. En NEGRETA, les espècies destacables per la seva raresa i els
autors entre parèntesi que trobaren les plantes, a part del d’aquestes ratlles (ARA). Per a més detalls vegi’s la
bibliografia al final. La llista d’algunes criptògames, i de bolets, es pot trobar al final abans dels annexes per a alguns
gèneres.

ABV = Antoni Bolòs i Vayreda.

AF = Andreu Ferret.
JMV = Josep Maria Vidal.
PN= Josep Maria Panareda & Josep Nuet.
PNR = Panareda & Nuet & Alexis Rosell
TM = Teodoro Malagarriga.
TR = Manuel Tabarés & August Rocabruna.

NOTA: L’autor intenta afinar les determinacions al màxim, però especialment en alguns gèneres es pot haver
equivocat. Les determinacions menys segures són les espècies de Chamaecyse, les varietats d’ Asplenium
trichomanes, les espècies de Taraxacum i Leontodon, i potser alguns Amaranthus. Pel que fa al gènere Quercus,
alguns taxons estan encara per definir des del punt de vista oficial, però almenys per a ús propi fa servir
denominacions que resulten útils (vegi’s la bibliografia al final). La zona queda delimitada pels límits oficials del
terme de Sant Just Desvern excloent-hi les parts urbanitzades. S’hi han afegit algunes plantes dels mateixos límits, en
especial de la Muntanya Pelada (ja a Pedralbes) o dels voltants del cim de Sant Pere Màrtir (a Esplugues). A més de
la bibliografia, al final queden exposades algunes claus per a alguns gèneres i un estudi potser massa detallat per als
Clématis.

F L Ò R U L A DE LA VALL DE SANT JUST DESVERN

1. ABUTILON AVICENNAE (=TEOPHRASTII)*— Vora la sortida del túnel del torrent sota
Can Mèlich.
2. ACACIA DEALBATA*— Colònies disperses sota la carretera a Santa Creu.
3. ACANTHUS MOLLIS*—Escampat vora els jardins.
4. AEGYLOPS GENICULATA (=OVATA)— Coll del Portell. Can Fatjó.
5. AGAVE AMERICANA*—Són espectaculars els exemplars del Torrent Bo, més avall de
la Font de l’Ovella. N’hi ha d’ esgarriats vora les masies. N’hi ha de la varietat de fulles
amb tires blanques o variegata.
6. AGRIMONIA EUPATORIA — Fondal de la font de l‘Ovella, vora la cadena inferior.
Torrent de les Fatjones (zona inferior). Torrent de Can Cuiàs. Torrent de Can Biosca.
Barraca sota Can Vilà. Torrent de Can Candeler vora l’hort d’en Sanchís. Torrent de
Can Cortès.
7. AGROPYRUM GLAUCUM Roem. & Schult [=ELYMUS INTERMEDIUS (Host.) Beauv.]
[ELYMUS HISPIDUS (Opiz) Melderis] — Fondal del Torrent de Can Candeler, abundant
i molt alt (2 metres). Fondal del Torrent de Can Cortès. Carrer Girona / Candeler
8. AGROSTIS CASTELLANA — Muntanya Pelada.
9. AILANTHUS GLOBULUS* — Fondal de la Riba. Pista entre P. Mireia i Coll del Portell.
Talús BV1468 a uns 300 m de l’Espinagosa.
10. AIRA CUPANIANA— Coll de Can Solanas. Collet entre el Turó de Can Oliveras i La
Coscollera. Coll del Portell. Carena de Sant Pere Màrtir.
11. AJUGA CHAMAEPITYS—Turó de la Coscollera. Pedrera de l’Oli. Les Torres.
12. AJUGA IVA — Sota Can Baró. Sobre Can Coscoll. Solana de la Penya del Moro. Sant
Pere Màrtir (TM). Guarets al Nord de Can Carbonell, feixa de dalt.
13. ALLIUM NEAPOLITANUM — Can Carbonell.
14. ALLIUM POLIANTHUM — Sota Can Carbonell. Darrere vivers Isart,
15. ALLIUM SPHAEROCEPHALUM— Dispers per al zona alta.
16. ALLIUM TRIQUETRUM — Baixada del Mas. Marge carrer de Picalquers.
17. ALNUS CORDATA*— Plantat sota la Font de la Mandra (vora la Plaça Mireia).
18. ALNUS GLUTINOSA*— Plantat a la riera, Baixada del Mas.
19. ALNUS VIRIDIS* —Plantat sota la Font de la Mandra.
20. ALOE ARBORESCENS* — Can Carbonell.
21. ALOE SAPONARIA*— Can Vilà. Sota cases de “La Beca”. Can Biosca. Carrer
Picalquers (davant el nº 60).
22. ALTERNANTHERA PUNGENS — Voral del carrer amunt de la Pl. Mireia al trencall cap
el Turó de la Tina.
23. ALYSSUM ALYSSOIDES — Zona del Ginestar i el Figueral. La Immaculada.
24. ALYSSUM MARITIMUM— Coll de Can Solanas.
25. AMARANTHUS ALBUS — Carrer de Picalquers.
26. AMARANTHUS BLITOIDES— Sota la Riba. Baixada del Mas. Can Baró. Carrer
Picalquers. Vorera sota el Tenis Pedralbes.
27. AMARANTHUS DEFLEXUS— Guaret al voltant de la barraca sota Can Vilà. Plaça
Mireia, a la vorera. Can Baró. Carrer Picalquers (davant el nº 50). Vorera sota Tenis
Pedralbes.
28. AMARANTHUS HYBRIDUS VAR. CRUENTUS— Can Baró. Carrer Picalquers (davant
el nº 62 i més avall). Can Gelabert.
29. AMARANTHUS MURICATUS — Guaret al voltant de la barraca de sota Can Vilà. Can
Baró.
30. AMARANTHUS RETROFLEXUS—Torrent més amunt de la Riba. Hort d’en Sanchís.
Horts municipals. Can Baró. Entre els carrer Torrent i Riera. Picadors Can Vilà. Can
Gelabert.
31. AMPELODESMA MAURITANICA — Baga Piquet Gelabert, al final dels pins plantats.
Turó de Can Oliveras.
32. AMYGDALUS COMMUNIS* (=PRUNUS DULCIS) — Plantat arreu.
33. ANACYCLUS CLAVATUS—Coll de l’Espinagosa.
34. ANACYCLUS VALENTINUS — Entre Plaça Mireia i Coll del Portell. Marge del carrer de
Picalquers (davant nº 30). Torrent sota la Riba.
35. ANAGALLIS COERULEA— Coll de Can Solanas. Collet entre Coscollera i Oliveras.
Baixada del Mas.
36. ANAGALLIS PHOENICEA— Coll de Can Solanas. Torrent de Can Candeler, darrer hort
d’en Sanchís.
37. ANCHUSA ARVENSIS — Mas Lluí.
38. ANDRACHNE TELEPHIOIDES — plataforma a la carretera a Santa Creu, abans dels
burots (ABV).”Plataforma de visualidad en la carretera de Vallvidrera a Santa Creu,
antes de llegar al fielato municipal, abundante entre especies varias y de los Thereo-
Brachypodietalia, 350 m, sobre esquistos”.
39. ANDROPOGOM DYSTACHIUS— Coll del Turó de Can Coscoll. Caminet entre Can Vilà
i el coll de Can Solanas. Coll de Can Solanas. Carena de les Torres. Coll del Portell.
40. ANDRYALA INTEGRIFOLIA var. SINUATA — Carena de Sant Pere Màrtir. Carer
Girona/ Romaní
41. ANTHYLLIS TETRAPHYLLA — Camí dels Ametllers. Marge BV1468 entre l’Espinagosa
i Can Cuiàs. Sota Can Cuiàs. Solana Penya del Moro.
42. ANTIRRHINUM MAJUS — Pedrera de l’Oli. Sota Can Cuiàs. Turó de Can Oliveras.
43. APHANES ARVENSIS — Fondal de Can Baró (capçalera)
44. ARABIDOSPIS THALIANA — Sota el Coll del Portell (baixant cap a Can Baró),
abundant, per clapes. Les Torres (carena).
45. ARAUJIA SERICIFERA* — Prop de Can Cuiàs. Coll del Portell. Can Vilà. Horts
municipals.
46. ARBUTUS UNEDO — Turó de Marlès. Turó de Can Oliveras. Alzinar sota l’Espinagosa.
47. ARCTIUM MINUS — Torrent més amunt de Can Baró. Torrent més amunt de la Riba.
Pont de Can Padrosa.
48. ARENARIA RUBRA SSP. NICAENSIS — Pista al Sud del Turó d’en Corts.
49. ARENARIA SERPYLLIFOLIA — Coll del Portell i a la baga del mateix coll. Coll de Can
 Solanas.
50. ARGYROLOBIUM ZANNONI — Muntanya Pelada. Sant Pere Màrtir (TM). Les Torres.
51. ARRHENATHERUM ELATIUS— Entre Coll del Portell i Can Baró.
52. ARTEMISIA ANNUA —Fondal sota La Riba. Torrent de la Font de Can Marlès. Fondal
sota Can Vilà. Pont de Can Padrosa. Can Carbonell (pista al Sud sobre la casa).Riera,
sota Can Gelabert.
53. ARTEMISIA CAMPESTRIS – Al peu de marge argilós al N de Can Carbonell. Carena de
Sant Pere Màrtir. Cim de Sant Pere Màrtir. Collet a ponent de Can Vilà.
54. ARTEMISIA VERLIOTORUM—Fondal de la Riba. Riera sota Can Gelabert.
55. ARUM ITALICUM — Fondal de Can Baró. Torrent de Les Fatjones (zona inferior).
Torrent de la Font de Can Marlès.
56. ARUNDO DONAX— Fondal de la font de l’Òscar. Fondal sota Can Carbonell. Fondal
sota Can Vilà. Fondals inferiors. Sota la Font de l’Òscar. Torrent de Sant Pere Màrtir,
prop de Pl. Mireia. Sota Can Mèlich.
57. ASPARAGUS ACUTIFOLIUS— Coll de Can Solanas. Coll del Portell. Molt comuna a
tota la vall. Se’n cullen els espàrrecs a feixos, de febrer a abril.
58. ASPERULA CYNANCHICA—Sequerals vora el Coll del Portell.
59. ASPHODELUS FISTULOSUS — Fondal darrera Isart. Carena de Sant Pere Màrtir.
Esplanada sota la Bonaigua. Feixa front a Can Mèlich. Marge sota el parc de sota
l’escola Canigó. Collet de l’Espinagosa.
60. APLENIUM ADIANTUM-NIGRUM SSP. ONOPTERIS— Coll del Po.
61. ASPLENIUM TRICHOMANES VAR. HASTATUM — Fondal de Can Baró.
62. ASPLENIUM TRICHOMANES VAR. TRICHOMANES —Muntanya Pelada.
63. ASPLENIUM TRICHOMANES VAR. QUADRIVALENS— La més comuna a les roques
ombrívoles. Font de l’Òscar. Les Fatjones. Sobre la Font del Rector.
64. ASTER SEDIFOLIUS [=GALATELLA SEDIFOLIA (L.) Greuter]— Coll de Can Solanas.
Esgarriat arreu dels prats secs de llistonet sobre sòl profund, principalment per la Baga
de Les Fatjones.
65. ASTER SQUAMATUS— Marges de carrers i pistes en zones semiurbanes. Darrere hort
d’en Sanchís. Can Cortès. Carrer Picalquers.
66. ASTERISCUS AQUATICUS— Sant Pere Màrtir (TM).
67. ASTEROLINUM LINUM-STELLATUM — Sota Sant Pere Màrtir. La Immaculada. Mas
Lluí.
68. ASTRAGALUS EPIGLOTIS— Coll de Can Solanas. Coscollera.
69. ASTRAGALUS HAMOSUS — Mirador de Can Candeler. Camí de Can Biosca (marge
carrer). Caminet sota Can Cuiàs. (42.407722 -2.088007).
70. ASTRAGALUS MONSPESSULANUS VAR. CHLOROCYANUS — Penya del Moro (E).
Les Torres.
71. ASTRAGALUS PENTAGLOTIS — Feixes sobre Can Oliveras.
72. ASTRAGALUS SESAMEUS — Marge zona inferior torrent de les Fatjones. Marge
BV1468 entre l’Espinagosa i Can Cuiàs. Collada sota plaça Mireia. Coll de Can
Solanas.
73. ATRIPLEX HALIMUS*? — Camí de Can Candeler.
74. ATRIPLEX PATULA— Can Cortès, sota l’era.
75. AVENA BARBATA— Coll del Portell.
76. AVENA FATUA—Can Carbonell.
77. AVENA STERILIS— Mas Lluí.
78. BALLOTA FOETIDA (=NIGRA)— Font dels Pastors. Sota Can Fatjó. Torrent més amunt
de la Riba. Sota la Riba.
79. BARLIA ROBERTIANA — Fondal cadena amunt sota les cases de “La Beca”. Al peu del
Turó de la Tina (41.402577 / -2.118268). Feixes oposades a la Riba (41.394932;
-2.081243). Ídem, feixa superior (41.394553;-2.080805). Baga Piquet Gelabert
(41.394533;-2.084142). Vora la Font del Rector. Marge esquerre del fondal de la F. de
l’Ovella.
80. BELLIS PERENNIS— Fondal del torrent de les Fatjones (zona inferior).
81. BELLIS SILVESTRIS — Les Torres (carena).
82. BETA VULGARIS — Baixada del Mas. Marge carrer de Picalquers (davant nº 30). Sota
Can Vilà.
83. BIDENS SUBALTERNANS — Marge carretera de Can Cuiàs a Can Marlès. Torrent de
Can Biosca. Torrent de Sant Pere Màrtir.
84. BISERRULA PELECINOS — Zona sota cova llicorella (capçalera vall de Can Baró).
 Sota Can Cuiàs, baixant pel caminet planer. Pista sota i enfromt de Can Fatjó.
85. BLACKSTONIA PERFOLIATA— Baga de Can Fatjó.
86. BONJEANIA HIRSUTA — L’Espinagosa. Turó de Can Oliveras (Sud).
87. BORAGO OFFICINALIS— Marges no gaire secs vora les masies.
88. BRACHYPODIUM DYSTACHIUM — Coll de Can Solanas. Carena de Sant Pere Màrtir.
Coll del Portell. Carena de Les Torres.
89. BRACHYPODIUM PAUI— Can Biosca.
90. BRACHYPODIUM PHOENICOIDES — Turó d’En Corts. Collet de Can Cuiàs. Torrent de
la baga de la Immaculada. Collet de la carena de Les Fatjones. Sota Can Fatjó
(torrent). Sota la Riba. Esplanada sota la Bonaigua.
91. BRACHYPODIUM SYLVATICUM — Les Fatjones. Omeda sota Can Baró (P & N).
Torrent de la Font de Can Marlès. Sobre Cal Marlès (vora el torrentet).
92. BRACHYPODIUM RETUSUM— Coll de Can Solanas. Coll del Portell.
93. BRASSICA FRUTICULOSA— A ponent de l’Espinagosa. Marges carretera a Santa
Creu. Marge sota escola Canigó.
94. BRASSICA NAPUS — Mas Lluí.
95. BRASSICA OLERACEA — Marge pista entre Coll del Portell i Plaça Mireia.
96. BRIZA MAXIMA— Cim de Sant Pere Màrtir. Carena de Sant Pere Màrtir. Marges pista
del Turó de Can Baró al Coll del Portell.
97. BROMUS CATHARTICUS— Guaret al voltant de la barraca sota Can Vilà.
98. BROMUS HORDACEUS— Carena a Sant Pere Màrtir, prop el Portell. Coll de
l’Espinagosa. Sota Can Fatjó.
99. BROMUS INTERMEDIUS — Carena de Les Torres. Collet Sud del Turó d’en Corts.
100. BROMUS LANCEOLATUS— Coll de Can Solanas. Cim de Sant Pere Màrtir.
Coll del Portell. A ponent de l’Espinagosa.
101. BROMUS MADRITENSIS — Camí de Vallvidrera 350 m snm (ABV). Voral
carretera BV1468, a uns 200 m del mirador de l’Espinagosa. Coll de Can Solanas. Coll
del Portell. Carena de Sant Pere Màrtir.
102. BROMUS RIGIDUS — Escampat pels costers més solells.
103. BROMUS RUBENS — Vores de camins (P & N). Mas Lluí. Coll del Portell.
Carena de Sant Pere Màrtir.
104. BROMUS STERILIS — Carena de les Fatjones, sota el collet.
105. BROUSSONETIA PAPYRIFERA* — Més avall del pont de Can Padrosa.
106. BRYONIA DIOICA—Les Fatjones i marges ombrívols vora antigues masies.
107. BUDDEJA DAVIDII*— Pujada final a Sant Pere Màrtir (llevant).
108. BUPLEURUM FRUTICOSUM — Sobre l’Oli.
109. BUPLEURUM RIGIDUM— Les Torres.
110. BUPLEURUM SEMICOMPOSITUM— Sant Pere Màrtir (TM).
111. CALAMINTHA ASCENDENS— Les Torres. Can Biosca. Can Carbonell.
112. CALAMINTHA SYLVATICA — Les Fatjones. Al peu del pecan de Can Fatjó.
Baga de Can Fatjó. Fondal de Can Baró en amunt.
113. CALENDULA ARVENSIS— Coll del Portell. Collet de l’Espinagosa. Dispersa
arreu de la vall.
114. CALENDULA OFFICINALIS* — Mas Lluí.
115. CALICOTOME SPINOSA—Carena de Les Torres.
116. CAMPANULA RAPUNCULUS—Les Fatjones. Baga de Can Fatjó. Més avall de
la Font del Rector. Baga del Turó de Can Baró (vora superior del camí de ronda). Marge
pista carena entre Turó de Can Baó i Coll del Portell.
117. CAPSELLA BURSA-PASTORIS—Guarets vora les masies. Collet de
l’Espinagosa.
118. CARDAMINE HIRSUTA — Abundant per claps a les petites clarianes de les
bagues.
119. CARDARIA (=LEPIDIUM) DRABA — Localitzada als marges d’alguns camins o
carrers. Vora la Font del Capellà, sota Can Marlès, carrer de Picalquers.
120. CARDUUS TENUIFLORUS— Coll del Portell.
121. CAREX DEPRESSA — Solell de l’Espinagosa. Torrent de la baga de la
Immaculada.
122. CAREX DIVISA SSP. CHAETOPHYLLA — replà a la carena a ponent del Coll
del Portell. La Immaculada. Voral carretera BV146 a uns 200 m del mirador de
l’Espinagosa.
123. CAREX DIVULSA — Marge pista carena a Sant Pere Màrtir. Marge carretera a
 Santa Creu prop del mirador de Llevallol.
124. CAREX HALLERIANA— Penya del Moro.
125. CAREX HUMILIS — Carena de Les Torres.
126. CAREX OEDIPOSTILA —Torrent de la Font de Can Marlès (41.404530
-2.088302). Carena de les Torres.
127. CAREX REMOTA — Torrent de Can Cuiàs, sota Can Marlès.
128. CAREX VULPINA — Torrent de les Fatjones (zona inferior). Font de Can Marlès.
Marge BV1468 abans de Can Cuiàs. Torrent de la Font de Can Marlès. Collet entre la
Immaculada i l’Ermot de la Monja.
129. CAREX SYLVATICA SSP. PAUI — Omeda sota Can Baró (P&N)
130. CARLINA CORYMBOSA— Coll de Can Solanas. Carena de Sant Pere Màrtir.
Marge pista que baixa del Coll del Portell cap a Can Baró. Can Biosca.
131. CARLINA CORYMBOSA SSP. HISPANICA — Guarets al NW de Can Roldan.
132. CARTHAMUS LANATUS — Carena de Sant Pere Màrtir. Citat per Costa, de
Sant Just Desvern. Carena de les Fatjones (sota el collet). Sota Can Cuiàs. Coll de Can
Solanas. Coll del Portell. Can Baró. Carena de Sant Pere Màrtir. Can Biosca.
Fondalada plana entre Mas Lluí i la Sagrera.
133. CARYA ILLINOINENSIS* —(=Pecan). Plantat vora al riera, entre Can Marlès i
Can Carbonell, on va a parar la pista de Can Fatjó.
134. CATALPA BIGNONIOIDES* — Subespontani un plançó a l’esplanada sota la
Bonaigua.
135. CELTIS AUSTRALIS *—Vora les masies. Monumental és el de Can Carbonell.
Arbrets abundants vora l’antiga font del Capellà (sota el Coll de l’Espinagosa).
136. CENTAUREA ASPERA— Carena de Sant Pere Màrtir. Collet de l’Espinagosa.
137. CENTAUREA ASPERA SSP: STENOPHYLLA — Collet al peu de la Sagrera
(Turó de Can Coscoll).
138. CENTAUREA CALCITRAPA —Collet de Can Cuiàs. Vorals de la Plaça Mireia en
amunt.
139. CENTAUREA COLLINA — Carena de Sant Pere Màrtir.
140. CENTAUREA MELITENSIS— Sant Pere Màrtir (TM). Carena de partió de Les
Fatjones.
141. CENTAUREA PANICULATA— Sant Pere Màrtir (TM).
142. CENTAUREA SOLSTICIALIS — Turó de Can Coscoll. Les Torres.
143. CENTRANTHUS RUBER— Marge BV1468 entre l’Espinagosa. valleta de can
Cuiàs. Baga del Turó del Temple.
144. CERASTIUM BRACHYPETALUM SSP. BRACHYPETALUM VAR.
BRACHYPETALUM — Esplanada sota la Plaça Mireia.
145. CERASTIUM CAESPITOSUM — Coll del Portell.
146. CERASTIUM GLOMERATUM —Feixes sota Can Oliveras. Pista solell Turó d’En
Corts. La Immaculada. Collada sota plaça Mireia. Coll de Can Solanas.
147. CERASTIUM SEMIDECANDRUM — Sota Sant Pere Màrtir.
148. CERATONIA SILIQUA* — Sembla que es varen plantar en substitució de la
vinya, un cop la plaga de la fil·loxera va acabar de fer tots els estralls.
149. CERCIS SILIQUASTRUM*— Marge BV1468, i pista sota Can Cuiàs.
150. CESTRUM PARKI*— Baga dels torrents de les Fatjones.
151. CETERACH OFFICINARUM — Muntanya Pelada (sota Coll del Portell).
152. CHAMAECYSE CHAMAECYSE— Al peu de la tanca de la piscina de la
Bonaigua.
153. CHAMAECYSE ENGELMANII — Toll sota Can Carbonell. Voltants de la barraca
sota Can Vilà. Al peu de la tanca de la piscina de la Bonaigua. Era de Can Cortès.
154. CHAMAESYCE PROSTRATA — Carrer Picalquers (davant nº 62)
155. CHEILANTHES HISPANICA — Muntanya Pelada (Coll del Portell)
156. CHEILANTHES MADERENSIS — Muntanya Pelada.
157. CHEILANTHES TINAEI — Muntanya Pelada.
158. CHENOPODIUM ALBUM — Barraca sota Can Vilà. Esplanada sota la
Bomaigua. Can Gelabert. Plaça Mireia.
159. CHENOPODIUM AMBROSIOIDES — Fondal de Can Baró. Sota la Riba. Torrent
de Can Candeler, vora l’hort d’en Sanchís. Pont de Can Padrosa.
160. CHENOPODIUM GLAUCUM— Can Vilà. Can Baró. Collada a llevant del Turó
del Temple. Baixada del Mas.
161. CHENOPODIUM MURALE — Mas Lluí. Can Carbonell. Can Vilà.
162. CHENOPODIUM OPULIFOLIUM— Erms de la zona baixa.
163. CHENOPODIUM VULVARIA— L’Espinagosa. Baixada del Mas. Carrer
Picalquers.
164. CHONDRILLA JUNCEA — Mas Lluí. Coll del Portell. Esplanada sota la
Bonaigua. Can Biosca. Esplanada a llevant de Can Carbonell.
165. CHRYSANTHEMUM CORONARIUM— Carena de Sant Pere Màrtir.
166. CHRYSANTHEMUM CORYMBOSUM — sota Can Baró.
167. CICHORIUM INTYBUS— Sota Can Fatjó. Sota Can Carbonell. Darrere vivers
Isart. Torrent de Can Cortès. A llevant de la Font dels Pastors.
168. CIRSIUM ARVENSE— Guaret al voltant de la barraca sota Can Vilà.
169. CIRSIUM ECHINATUM— Torrent de Can Candeler. Fondal de la F. de l’Ovella
o Torrentbò. Sant Pere Màrtir (TM). Guaret sobre Can Carbonell.
170. CIRSIUM VULGARE — Feixa oposada a Can Pedrosa. Al peu del pecan de Can
Fatjó. Camí a llevant de Can Baró (41.400062 -2.092895 / 424173.82 -458356622).
Baga de Can Fatjó. Collet de l’Espinagosa.
171. CISTUS ALBIDUS—Comuna.
172. CISTUS MONPSELIENSIS—Comuna.
173. CISTUS SALVIIFOLIUS—Comuna.
174. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FLAMMULA – Baga del Turó del Temple.
175. CLEMATIS FLAMMULA VAR. CANALICULATA — Marge inferior pista entre
Plaça Mireia i Coll del Portell.
176. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FRAGRANS — Baga del Turó del Temple. Coll
del Portell. Sota Can Vilà.
177. CLEMATIS FLAMMULA VAR. MARITIMA — Baga del Turó del Temple. Marge
carretereta de Can Cuiàs a Can Marlès (principi, primera corba a l’esquerra). Marges
esplanada a mitja altura entre Coll del Portell i Can Baró. Torrent de Can Cortès.
178. CLEMATIS VITALBA VAR. TAURICA— Carena de Sant Pere Màrtir. Fondal del
Torrent de Can Cortès.
179. CLYPEOLA JONTHLAPSI— Sant Pere Màrtir (TM).
180. COLUTEA ARBORESCENS— Turó de Can Oliveras.
181. CONVOLVULUS ALTHAEOIDES— Coll de Can Solanas..
182. CONVOLVULUS ARVENSIS — En general amb flors blanques, però algunes
vegades amb flors una mica rosades. Marge Camí de Can Biosca (carrer). Molí.
Voltants de la barraca sota Can Vilà. Can Cortès. Baixada de Mas.
183. CONVOLVULUS SEPIUM — Barraca sota Can Vilà ( a l’altre costat del torrent).
Sota la Riba (torrent).
184. CONYZA BONAERIENSIS— Mas Lluí. Can Cortès. Carrer Picalquers.
185. CONYZA CANADENSIS – Voreres del carrer de Picalquers. Collet vora Turó de
la Coscollera. Sobre Mas Lluí, vora la bifurcació cap a Can Gelabert.
186. CONYZA SUMATRENSIS– Isart.
187. CORIARIA MYRTIFOLIA — Coll del Turó Rodó. Font de Can Marlès. Baga del
Turó del Temple. Font de l’Òscar. Pont de Can Padrosa.
188. CORIS MONSPELIENSIS— Marges pista sota el Coll de Solanas.
189. CORNUS SANGUINEA — Les Fatjones. Torrent de Can Cuiàs.
190. CORONILLA SCORPIOIDES — A ponent de Can Vilà. Marge zona inferior
Torrent de les Fatjones. Marge BV1468 sota Ideal Collserola. Marge carretereta sobre
Can Marlès. Coll del Turó de Can Coscoll. Solana Penya del Moro. Coll de Can
Solanas.
191. CORONILLA VALENTINA* — Can Vilà (plantada). Marge BV1468 entre
Espinagosa i can Cuiàs.
192. CORONOPUS DIDYMUS — Vivers Isart.
193. CORONOPUS SQUAMATUS — Carrer Picalquers (davant el nº 36).
194. CORTADERIA SELLOANA* —Escampada d¡algun jardí o plantada a la part
baixa de la vall, com ara vora la Mycsa.
195. CORYLUS AVELLANA* — Probablement d’antics conreus. Les Fatjones.
Torrent de Can Cuiàs. A llevant de la Font dels Pastors.
196. COTONEASTER CORIACEUS Franch* — Parc del Mil·lenari.
197. CRATAEGUS AZAROLUS* — Sobre esplanada a llevant de Can Biosca (150 m
snm).
198. CRATAEGUS MONOGYNA—Comú.
199. CRATAEGUS MONOGYNA SSP. GRANATENSIS — Baga Turó del Temple
 (aprox. 41.390167 -2.088175). Baga de Can Fatjó.
200. CRATAEGUS MONOGYNA VAR. RUSCINONENSIS— Vall de Can Cuiàs, força
per sobre Can Marlès, al fondal del torrent. Prop del collet de Can Cuiàs.
201. CREPIS (=AETHEORHIZA) BULBOSA— Abundant a les clarianes.
202. CREPIS BURSIFOLIA — Collada sota plaça Mireia. Coll de Can Solanas. Fora
la piscina de la Bonaigua. Can Cortès. Can Baró.
203. CREPIS SANCTA — Mas Lluí. Can Oliveras. La Immaculada. Sota Can Cuiàs.
204. CREPIS SETOSA— Les Torres.
205. CREPIS TARAXACIFOLIA—Marges zona mitjana.
206. CUPERSSUS SEMPERVIRENS* —Plantació d’en Piquet i Gelabert a llevant de
Can Biosca, vora la deixalleria, més amunt. També vora les masies.
207. CYDONIA OBLONGA* — Baga del fondal de la F. de l’Ovella.
208. CYNARA CARDUNCULUS* — Can Baró (plantat). Fondal sota la Riba (fulles
molt espinoses), amb Sambucus ebulus. Can Cuiàs.
209. CYNODON DACTYLON— Camí de Can Candeler. Can Baró. Carrer Picalquers.
Marges carretera al costat del pecan.
210. CYNOGLOSSUM CRETICUM— Cim de Sant Pere Màrtir. Carena de Sant Pere
Màrtir.
211. CYNOSURUS ECHINATUS —Coll del Portell. Sota la xiprereda d’en Piquet.
Baga de Can Fatjó. Torrent de Can Cortès.
212. CYPERUS ROTUNDUS— Guaret al voltant de la barraca sota Can Vilà. Al peu
de la tanca de la piscina de la Bonaigua.
213. CYTISUS TRIFLORUS — Les Fatjones. Baga de Can Fatjó. Sant Pere Màrtir
(TM). Més avall de la Font del Rector.
214. DACTYLIS GLOMERATA VAR. GLOMERATA — Mas Lluí. Horts municipals.
Baixada del Mas.
215. DACTYLIS GLOMERATA VAR. HISPANICA — La Immaculada. Cim de Sant
Pere Màrtir. Carena de Les Torres.
216. DACTYLIS JUNCINELLA — Marge pista que baixa del coll del Portell cap a Can
Baró (UTM:424557.53 –4583443.41 / GEO 41.398992 -2.097500).
217. DAPHNE GNIDIUM — Torna molt verinosos bolets com els pebrassos, quan
creixen sobre les seves arrels fent un niu.
218. DATURA STRAMONIUM— Marges picadors de Can Vilà.
219. DAUCUS CAROTA — Carena de Les Fatjones (zona alta). Sota pineda del
Piquet i Gelabert. Mas Lluí.
220. DELAIREA ODORATA (=SENECIO MYKANOIDES)*— Vora jardins, a l’ombra,
zona més avall de la Bonaigua.
221. DIGITARIA SANGUINALIS— Al peu de la tanca de la piscina de la Bonaigua.
Horts municipals.
222. DIPCADI SEROTINUM—Zona alta de Sant Pere Màrtir al Turó dels Reflectors.
223. DIPLOTAXIS ERUCOIDES— Les Torres. Can Gelabert. Plaça Mireia i voltants.
Collet de l’Espinagosa. Can Cuiàs. Can Carbonell.
224. DIPSACUS FULLONUM— Darrere vivers Isart. Torrent Bo, més avall de la font
de l’Ovella. Torrentet de Can Candeler, més amunt de l’hort d’en Sanchís. Riera, sota
Mycsa.
225. DORYCNIUM PENTAPHYLLUM— Solana de la Penya del Moro. Solana del
Turó de Can Oliveras.
226. DRABA MURALIS — Al peu del turó de la Tina (41.398672 / -2.088792). Fondal
de Can Baró. Marge carrer de Picalquers. Les Fatjones, algunes colònies abundants.
227. DRYOPTERIS AFFINIS — Muntanya Pelada.
228. ECBALIUM ELATERIUM— Sota Can Fatjó (torrent). Sota la Riba.
229. ECHINICHLOA COLONA*— Al peu de la tanca de la piscina de la Bonaigua.
230. ECHINOCHLOA STAGNINA* – Riera, sota Can Gelabert.
231. ECHIUM HUMILE— Marge inferior de la pista vora el trencall a Sant Pere Màrtir
(zona d’Esplugues), vora l’estació de bombeig de la carretera de les aigües.
232. ECHIUM PLANTAGINEUM — Abundant entre Plaça Mireia i Coll del Portell.
Entre Can Baró i Can Fatjó.
233. ECHIUM VULGARE SSP. ARGENTEUM— a vegades amb tija simple erecta, a
vegades amb tija ramificada ajaguda i flors aleshores més morades i menys blaves.
234. ECHIUM VULGARE X PLANTAGINEUM— La Riba, pujada. Cim de Sant Pere
Màrtir. Sota Can Fatjó. Sobre Can Marlès.
 235. ELEUSINE INDICA* — Al peu de la tanca de la piscina de la Bonaigua.
236. ELEUSINE TRISTACHYA SSP: BARCINONENSIS* — Marge BV1468 entre
l’Espinagosa i Can Cuiàs. Sota Can Fatjó. Al peu de la tanca de la piscina de la
Bonaigua. Carrer Picalquers (davant el nº 50). Esplanada inferior a llevant de Can
Carbonell.
237. EQUISETUM RAMOSISSIMUM — Clot de la Surera a ponent de l’Espinagosa.
Al peu de la tanca de la piscina de la Bonaigua. A llevant de la Font dels Pastors (UTM
424454.25 -4583230.75).
238. ERAGROSTIS BARRELIERI— Era de Can Cortès.
239. ERAGROSTIS RIGIDA — Mas Lluí. Coll de Can Solanas. Coll del Portell.
Carena de Sant Pere Màrtir.
240. ERICA ARBOREA —Care1na de Les Torres. Baga carena Sant Pere Màrtir. Més
avall de la Font del Rector.
241. ERIGERON ACER — Vora camí sota la Immaculada.
242. ERIOBOTRYA JAPONICA* — Font del Rector.
243. ERODIUM CHIUM — Mas Lluí. Collet de l’Espinagosa.
244. ERODIUM CICUTARIUM— Comuna als sequerals.
245. ERODIUM MALACOIDES— Cim de Sant Pere Màrtir.
246. ERODIUM MOSCHATUM—Marges de la zona de la Plaça Mireia. Collet de
l’Espinagosa.
247. EROPHILA VERNA— Baga sota el Coll del Portell.
248. ERUCASTRUM NASTURTIFOLIUM — Camí dels Ametllers, vora la font de
l’Ovella. Sobre Can Coscoll. Solana Penya del Moro.
249. ERYNGIUM CAMPESTRE— Coll de Can Solanas. Coll del Portell. Carena de
Sant Pere Màrtir. Les Torres. Can Biosca.
250. EUCALYPTUS GLOBULUS* — Fondal Torrent de Can Biosca Can Vilà (mort).
251. EUCALYPTUS ROSTRATA*— Esplanada més avall de la Bonaigua.
252. EUPHORBIA AMYGDALOIDES — Omeda sota Can Baró (P & N). Clot de la
Surera a ponent de l’Espinagosa.
253. EUPHORBIA BIUMBELLATA — Coll de l’Espinagosa (apud Josep Vigo
Bonada).
254. EUPHORBIA CHARACIAS—Comuna,
255. EUPHORBIA HELIOSCOPIA—Comuna vora els camps i guarets.
256. EUPHORBIA NICAENSIS—Vora el coll de les Torres.
257. EUPHORBIA PEPLOIDES Gouan.— Capdamunt del tallafoc a llevant de la casa
d’en Muller (dels alemanys).
258. EUPHORBIA PEPLUS—Guarets i vores de camins vora les masies.
259. EUPHORBIA SEGETALIS— A vegades té l’aspecte de l’ E. biumbellata, sense,
però, que els corns de les glàndules siguin claviformes. (ssp. PINEA). És força comuna
arreu, especialment als sequerals. ssp.SEGETALIS vora la Sagrerga (Turó de Can
Coscoll).
260. EUPHORBIA SERRATA—Comuna. En ambients molt secs té les fulles molt
estretes.
261. EUPHORBIA SULCATA—Escassa, al turo de la Tina.
262. EUPHORBIA TERRACINA— Can Carbonell.
263. FERULA COMMUNIS — Baixada del Mas.
264. FESTUCA ARUNDINACEA— Riera, sota Can Gelabert.
265. FESTUCA RUBRA — Fondal de Can Baró.
266. FICUS CARICA* — Font de Can Marlès.
267. FILAGO GALLICA — La Immaculada. Turó de la Tina. Les Torres. Sobre Mas
Lluí, marges de camps.
268. FILAGO PYRAMIDATA — Collada sota plaça Mireia. Coll de Can Solanas.
269. FOENICULUM VULGARE— Abundant arreu. Les Torres. Can Biosca.
Esplanada a llevant de Can Carbonell.
270. FRAXINUS EXCELSIOR* — Plantat a la la riera sota Can Fatjó.
271. FRAXINUS OXYCARPA* — Marge carretereta sota Can Marlès. Les Fatjones
(natural?). Sota la Riba.
272. FUMANA ERICOIDES— Penya del Moro.
273. FUMANA LAEVIPES — Turó de la Tina. Solell Penya del Moro.
274. FUMANA THYMIFOLIA— Marge caminet sobre Can Oliveras (circuit, vora

1
 excavació). Solana de la Penya del Moro.
275. FUMARIA BASTARDII — Solell del turó de l’Espinagosa.
276. FUMARIA BELLA P. D. Sell—Comuna vora masies i marges. Caldria veure com
es diferencia i segons qui de Fumaria capreolata. T. Malagarriga assegurava que per
Collserola dominava F. bella.
277. FUMARIA CAPREOLATA VAR. ATROSANGUINEA — Solell de l’Espinagosa.
Sota Can Cuiàs.
278. FUMARIA GAILLARDOTII — Mas Lluí.
279. FUMARIA OFFICINALIS — La Immaculada.
280. FUMARIA OFFICINALIS SSP. WIRTGENII —A Primer revolt després de l¡’Ideal,
baixant, al marge de baix de la carretera.
281. FUMARIA VAILLANTII — Torrentbò més avall de la Font de l’Ovella.
282. GALACTITES TOMENTOSA— Coll del Portell.
283. GALIUM APARINE—Guarets, marges de camps i vora les masies.
284. GALIUM LUCIDUM — Collada sota plaça Mireia. Carena de Sant Pere Màrtir.
285. GALIUM MARITIMUM— Coll del Portell. Carena de Sant Pere Màrtir.
286. GALIUM MURALE — Coll del Portell. Mas Lluí. Collada sota plaça Mireia
(41.391865 -2.091387). Coll de Can Solanas.
287. GALIUM PARISIENSE— Coll de Can Solanas. Coll del Portell. Carena de Les
Torres.
288. GALIUM PUMILUM—Dispers pels prats de llistonet.
289. GASTRIDIUM VENTRICOSUM (=LENDIGERUM) — Camí de Vallvidera 350 m
snm (ABV). Sant Pere Màrtir (TM). Mas Lluí. Marges pista entre Coll del Portell i Turó
de Can Baró (zona mitjana). Baga de Can Fatjó.
290. GERANIUM COLUMBINUM — Franja alta de Les Fatjones.
291. GERANIUM MOLLE — Torrent d’en Candeler. Esplanada sota Can Carbonell.
Collet carena de les Fatjones. Prop de Can Cuiàs.
292. GERANIUM ROBERTIANUM— Coll del Portell. Comuna a la vall. N’hi ha de flor
menuda (purpureum) i de flor mitjana (robertianum), i de flor gran (als racons molt
humits. Les Torres.
293. GERANIUM ROTUNDIFOLIUM— Cim de Sant Pere Màrtir. Coll del Portell.
294. GLADIOLUS ITALICUS = SEGETUM— Vora la Font del Rector. Sobre Can
Marlès.
295. GLAUCIUM FLAVUM — Font de l’Ovella. Pedrera de l’Oli.
296. GLOBULARIA ALYPUM—Vora les Torres. Camí dels Ametllers. Alt de Solanes.
297. GNAPHALIUM LUTEO-ALBUM — Escocell solar Mas Lluí.
298. GOMPHOCARPUS FRUTICOSUS — Voltants del fondal de la F. de l’Ovella.
Torrent més amunt de la Riba.
299. HEDERA HELIX—Comuna als marges de boscos ombrívols.
300. HEDYPNOIS RHAGADIOLOIDES— Cim de Sant Pere Màrtir (solana). Solana
de la Penya del Moro (bifurcació pista a Can Solanas).
301. HELICHRYSUM STOECHAS — Camí dels Ametllers, vora el torrent de l’Ovella.
Mas Lluí. Solana de la Penya del Moro.
302. HELIOTROPIUM EUROPAEUM — Guaret al voltant de la barraca sota Can Vilà.
Sota la Riba. Al peu de la tanca de la piscina de la Bonaigua. Carrer Picalquers.
Picadors Can Vilà. Can Gelabert.
303. HELOSCIADIUM NODIFLORUM — Fondal de Can Baró. Riera sota Can
Gelabert.
304. HERNIARIA HIRSUTA SSP. CINEREA— Mas Lluí. Coll de Can Solanas.
305. HETEROPOGON CONTORTUS— Sota la carena de Sant Pere Màrtir. Entre l’
Ideal Collserola i Can Cuiàs.
306. HIPPOCREPIS MULTISILIQUOSA— Sota Sant Pere Màrtir (Sud).
307. HIPPOCREPIS UNISILIQUOSA — Feixes sota Can Oliveras. Collada sota plaça
Mireia. Sant Pere Màrtir (TM).
308. HIRSCHFELDIA INCANA— Coll del Portell.
309. HORDEUM MURINUM Pista entre P. Mireia i Coll del Portell. Carena de Sant
Pere Màrtir.
310. HYOSERIS RADIATA — Capçalera del fondal de Can Baró.
311. HYPARRHENIA HIRTA— S’emprava per fer la cabanya sobre la gàbia dels
ocells a fi i efecte de facilitar-los la muda de la ploma (família Gelabert). Carena de Les
Torres. Sant Pere Màrtir (TM).
312. HYPARRHENIA SINAICA (=PUBESCENS)— Coll de Can Solanas. Carena de
Les Torres. Marges carretera superior.
313. HYPERICUM CALYCINUM*— Sota Isart.
314. HYPERICUM PERFORATUM VAR. ANGUSTIFOLIUM— Carena de Sant Pere
Màrtir. Cim de Sant Pere Màrtir. Les Torres. Baga de Can Fatjó. Esplanada sota la
Bonaigua. Baixada del Mas.
315. HYPOCHOERIS ACHYROPHORUS— Carena de Sant Pere Màrtir. Baga de
ponent de la Immaculada. Drecera de l’Espinagosa a la Surera (circuit)
316. HYPOCHOERIS GLABRA— Carena de Les Torres.
317. HYPOCHOERIS RADICATA— Caminet alt vall de la Font del Ferro.
318. INULA CONYZA — Vora la Font del Rector.
319. INULA VISCOSA—Carena de Sant Pere Màrtir. Sota Can Fatjó. Can Biosca.
Esplana a llevant de Can Carbonell.
320. IPOMOEA INDICA (=LEARII) —Marges superiors de la Riba. Gran esplanada
més avall de la Bonaigua.
321. IRIS PSEUDACORUS — Estany d’Europa.
322. JUNCUS ACUTUS — Estany d’Europa.
323. JUNIPERUS OXYCEDRUS— Muntanya Pelada, solana. Turó de Marlès.
324. KOELERIA PHLEOIDES —(ABV). Mas Lluí. Collada sota plaça Mireia. Coll de
Can Solanas. Carena de Les Torres.
325. KOELREUTERIA PANICULATA*— Sota Isart.
326. LACTUCA SCARIOLA — Darrere l’hort d’en Sanchís (torrentet). Sota el Turó del
Temple.
327. LACTUCA TENERRIMA — Antiaeris de Sant Pere Màrtir. Darrer turonet pujant
per la carena de Can Baró. Marge pista al fondal i més amunt cadena sota cases de La
Beca.
328. LACTUCA VIROSA — Baga del Turó del Temple. Torrent de Can Cortès.
329. LAGURUS OVATUS— Coll del Portell. Cim de Sant Pere Màrtir. La Immaculada.
330. LAMARCKIA AUREA— Coll del Portell. Carena de Sant Pere Màrtir.
331. LAMIUM AMPLEXICAULE— Camps de zones baixes i marges camins zones
altes planes.
332. LAMIUM HYBRIDUM — Fondal sota la Riba, darrera Isart.
333. LATHYRUS CICERA — Collada sota plaça Mireia, al peu del Turó del Temple.
Baga del Turó del Temple (41.389337 -2.685660). Sota collet de Can Cuiàs. Sender
sobre carretera de baixada a la Vall (tram superior a la baga un cop creuada la
carretera anant a ponent).
334. LATHYRUS CLYMENUM— Carena de Sant Pere Màrtir.
335. LATHYRUS LATIFOLIUS — Mas Lluí. Sota carretereta de Can Cuiàs a Can
Marlès, a la recta després de creuar el sender de la muralla xinesa.
336. LATHYRUS SETIFOLIUS — Al peu del Turó del Temple. Caminet a llevant de
Les Torres.
337. LATHYRUS SPHAERICUS — Sant Pere Màrtir (TM).
338. LATHYRUS TINGITANUS— Marge de la pista a ponent del Turó de les Bruixes.
339. LAURUS NOBILIS — Torrent de Can Candeler. Torrent de Can Cuiàs. Torrent
de la Font de Can Marlès. Torrent sota Can Carbonell. Sota la Riba.
340. LAVANDULA STOECHAS— Muntanya Pelada. Carena de les Fatjones. Coll de
les Torres. Marge carretera superior entre l’Espinagosa i Can Cuiàs.
341. LAVATERA ARBOREA — Marge sota Ideal Collserola (restaurant). Collet de
l’Espinagosa.
342. LAVATERA CRETICA— Dispersa pels runams.
343. LEGOUSIA CASTELLANA— Turó de Can Coscoll. Solana del Turó de Can
Oliveras. Solana Penya del Moro. Coll de Can Solanas. Pedrera de l’Oli. Sobre la
pedrera de l’Oli.
344. LEONTODON HIRTUS L. [=L. VILLARSII (Willd.) Loisel.] — Solana de la Penya
del Moro, a la cruïlla amb el camí a Can Solanas.
345. LEONTODON NUDICAULIS — Carena entre Sant Pere Màrtir i L’Espinagosa (P
& N). Coll de Can Solanas. Coll del Portell. Carena de Sant Pere Màrtir. Collet entre
Coscollera i Oliveras.
346. LEONTODON TARAXACOIDES SSP.HISPIDUS — (=Thrincia hispida =
Leontodon saxatile ssp. rothii). Guaret al N de Can Carbonell. Vorera carrer Picalquers.
347. LEONTODON TUBEROSUS (=THRINCIA TUBEROSA) — Vores del corriol que
 va de la plataforma del Collet de l’Espinagosa a la surera de quatre troncs.
348. LEPIDIUM GRAMINIFOLIUM— Poc abundant però dispers als marges de
pistes, com ara les que baixen del Coll del Portell.
349. LIGUSTRUM LUCIDUM*— Sota la Riba. Sota Can Vilà.
350. LINARIA ARVENSIS — Muntanya Pelada. Solell Can Baró. La Immaculada.
351. LINARIA CYMBALARIA — La Immaculada.
352. LINARIA SIMPLEX— Coll del Turó de Can Coscoll.
353. LINARIA SPURIA— Esplanada una mica superior darrere la Bonaigua. Baixada
del Mas.
354. LINARIA SUPINA— Turó de Can Coscoll.
355. LINUM BIENNE — Baga del Turó del Temple.
356. LINUM GALLICUM— Carena de Les Fatjones (sota el collet). Coll de la Penya
del Moro o de Can Solanas. Coll de Can Solanas. Coll del Portell. Pista del coll del
Portell cap a Can Baró. Baga de Can Fatjó (fins a 60 cm d’alt. I abundant).
357. LINUM STRICTUM — Mas Lluí. Coll del Turó de Can Coscoll. Coll de Can
Solanas. Carena de Sant Pere Màrtir.
358. LIPPIA NODIFLORA— Marges de l’esplanada sota les cases de “la Font de la
Beca”.
359. LIPPIA FILIFORMIS— Marge pista front part inferior tenis Can Marlès.
360. LITHOSPERMUM (=NEATOSTEMA) APULUM — Capçalera de la vall (ABV).
Capçalera del torrent de la baga de l’Ermot de la Monja (41.401000, -2.162427).
Carena de Les Fatjones (tram mitjà)(41.401803 -2.096597). Sant Pere Màrtir (TM).
361. LOLIUM MULTIFLORUM—Marges de camins. Mas Lluí.
362. LOLIUM RIGIDUM — Les Torres.
363. LOLIUM STRICTUM — Pàrking la Miranda.
364. LOLIUM TEMULENTUM — Coll del Turó de Can Coscoll. Final del camí de Can
Biosca.
365. LONICERA ETRUSCA — Les Fatjones. Baga de Can Fatjó. Torrent de la baga
de la Immaculada.
366. LONICERA IMPLEXA— Turó d’en Corts.
367. LONICERA JAPONICA — Les Fatjones, sota el collet de l’Espinagosa. Baga del
Turó del Temple. Baga Pont Padrosa/Isart. Torrent de Can Candeler. Horts municipals.
368. LONICERA PERICLYMENUM — Fondal Can Baró.
369. LOTUS EDULIS — Torrent de la baga de la Immaculada.
370. LOTUS ORNITHOPODIOIDES— Sant Pere Màrtir (TM).
371. LUZULA FORSTERI— Sobre la Font del Rector, torrent amunt. Fulles de 5 mm
d‘amplada i rames de la inflorescència de 6 cm de longitud, és a dir, planta més robusta
que , per exemple a la zona de la Font d’en Sert (Sant Cugat).
372. LYCOPERSICUM ESCULENTUM*— A la sortida del túnel del torrent sota Can
Mèlic.
373. LYGOS MONOSPERMA* — Can Coscoll (solell sobre la finca). Sota Can
Carbonell. Sobre Sol Solet. Feixes al N del Molí.
374. MALCOMIA AFRICANA — zona del Turó dels Reflectors.
375. MALVA PARVIFLORA— Zona de la Plaça Mireia. La Riba (pujada del Nord).
Voltants de la barraca sota Can Vilà. Collet de l’Espinagosa.
376. MALVA MICROCARPA— La Riba (pujada del bestiar). Cim de Sant Pere Màrtir.
377. MALVA SYLVESTRIS — Marge prop Font de les Aubarces. Zona de la Plaça
Mireia. Vora Molí (flors blaves, i mates amb flors típiques). Voltants de la barraca sota
Can Vilà. Sota la Riba (torrent). Torrent de Can Biosca, vora els horts.
378. MARRUBIUM VULGARE — Freqüent a la part baixa, vora els corrals (Can
Carbonell, Can Vilar). Capçalera Torrent de Can Cortès, vora les cases. Sota Can
Cuiàs. Sota la Riba. Can Biosca. Pl. Mireia.
379. MATRICARIA CHAMOMILLA — Marge inferior pista entre Pça. Mireia i Coll del
Portell.
380. MEDICAGO ARABICA— Torrent de Can Candeler. Baga del Turó del Temple.
381. MEDICAGO LITTORALIS — Coll del Portell.
382. MEDICAGO LUPULINA— Baga de Can Fatjó.
383. MEDICAGO MINIMA — Carena entre Sant Pere Màrtir i l’Espinagosa (P & N).
Solars de Mas Lluí. Coll de Can Solanas.
384. MEDICAGO ORBICULARIS—Cim de Sant Pere Màrtir. Sota Coll de
l’Espinagosa. Carena de Sant Pere Màrtir. A ponent de l’Espinagosa. Pla al fondal (150
 m snm) a llevant de Can Biosca. Baga al SE de Can Fatjó (camí dels Ametllers).
385. MEDICAGO POLYMORPHA — Coll del Portell. Solars de Mas Lluí. Coll de Can
Solanas. Can Vilà.
386. MEDICAGO RIGIDULA— Carena de Sant Pere Màrtir. Mas Lluí.
387. MEDICAGO SATIVA* — Mas Lluí. Can Vilà. Sota la Bonaigua. Carrer Girona.
Riera, sota Can Gelabert.
388. MEDICAGO TRUNCATULA — Mas Lluí. Sota Can Marlès.
389. MELICA CILIATA MAGNOLI — Mas Lluí. Cim de Sant Pere Màrtir. Sant Pere
Màrtir (TM). Pedrera de l’Oli. Coll de l’Espinagosa.
390. MELICA MINUTA MAJOR— Coll del Portell.
391. MELILOTUS ALBUS — Marges carretera superior. Marge carretereta sobre Can
Marlès. Marge pista al Sud de Can Carbonell, més enllà de l’esplanada. Riera sota Can
Gelabert.
392. MELILOTUS ELEGANS — Mas Lluí.
393. MELILOTUS INDICUS— Sant Pere Màrtir (marge començament pista del cim
per l’Est).
394. MELILOTUS NEAPOLITANUS— Torrent de Can Candeler, vora l’hort d’en
Sanchís (Cardona).
395. MELISSA OFFICINALIS: Baixada del Mas. Torrent sota la Riba. Esplanada més
avall de la Bonaigua.
396. MENTHA SUAVEOLENS (=ROTUNDIFOLIA) — Fondal de Can Baró. Torrent
sota la Riba.
397. MERCURIALIS ANNUA— Carena de Sant Pere Màrtir.
398. MICROMERIA GRAECA— Coll del Portell. Sant Pere Màrtir (TM).
399. MINUARTIA HYBRIDA SSP. MEDITERRANEA — Marge pla BV1468, entre
l’Espinagosa i carena de partió amb la vall del torrent de Can Cuiàs. Baga del Turó del
Temple. Plaça Mireia. Collada sota plaça Mireia. Coll del Portell.
400. MIRABILIS JALAPA*— Baixada del Mas. Can Biosca. Esplanada al NW del Molí.
Can Gelabert.
401. MISOPATES ORONTIUM— Coll del Portell. Muntanya Pelada. Marges carretera
superior.
402. MOEHRINGIA PENTANDRA— Abundant a la baga de la carena de Sant Pere
Màrtir i al mateix coll del Portell.
403. MORICANDIA ARVENSIS — Sota Sant Pere Màrtir.
404. MUSCARI COMOSUM — La Immaculada. Caminet inferior de les Fatjones cap
a la casa. Guaret zona inferior torrent de les Fatjones. Baga del Turó del Temple. Sota
Can Cuiàs.
405. MUSCARI RACEMOSUM — La Immaculada. Sota Sant Pere Màrtir. Guaret
zona inferior torrent de les Fatjones.
406. MYOPORUM LAETUM — < Sota Can Carbonell, tapant el dipòsit.
407. MYOSOTIS COLLINA— Carena de Sant Pere Màrtir.
408. NARCISSUS PAPYRACEUS*— Baga sobre la Font de l’Ovella, al costat dels
codonyers.
409. NERIUM OLEANDER* —Plaça Mireia. Can Coscoll, dispersa. Sota la Riba.
410. NICOTIANA GLAUCA* — peu de cingle darrere la Riba, escampada segurament
dels vivers Isart.
411. ODONTITES LUTEA— Vessant sobre el final del camí de Can Biosca (UTM
423504.64 / -4582620.42). Sobre Mas Lluí, guarets. Baga a l’ Est de Can Carbonell
(camí dels Ametllers).
412. OENOTHERA ROSEA— Darrere la Bonaigua. Baixada del Mas.
413. OLEA EUROPAEA *—Exemplar notable és el de Can Oliveras.
414. OLEA EUROPAEA var. SILVESTRIS— Poc abundant. Can Oliveras.
415. ONOBRYCHIS VICIIFOLIA — Mas Lluí.
416. ONONIS MINUTISSIMA — Marge carretera superior (tram Marlès).
417. ONONIS NATRIX — Mas Lluí. Carena de Les Torres.
418. ONONIS SPINOSA SSP. ANTIQUORUM — Marge sota l’escola Canigó.
419. ONONIS SPINOSA SSP. PROCURRENS — Pla a 150 m snm a llevant de Can
Biosca, al fondal.
420. ONONIS VISCOSA — Mas Lluí. Turó de Can Coscoll (baga). Les Torres.
421. ONOPORDUM ILLYRICUM — Coll del Portell. Guaret sobre Can Carbonell.
422. OPHRYS ARNOLDII— Sota Sant Pere Màrtir (baga) (AFP). Collet superior
 carena de Can Baró.
423. OPHRYS PASSIONIS — Esplanada Torrent de Can Biosca ()41.387217
-2.089744). Alguns exemplars tendint cap a O. ARACHNITIFORMIS i altres cap a O.
ARANEOLA.
424. OPUNTIA AMMOPHILA*— Sota Sant Pere Màrtir (Sud).
425. OPUNTIA MAXIMA*—Dispersa arreu.
426. OPUNTIA DILLENII* — Capçalera vall de Can Baró. Marge superior carretereta
de Can Cuiàs a Can Marlès. Sota Sol i Vida. Can Freixes.
427. OPUNTIA SUBULATA*— Sota Sant Pere Màrtir, ja cap a Can Moragues.
428. OPUNTIA VULGARIS* —Zona de la Vinya de la Sissí.
429. ORIGANUM VULGARE — Mas Lluí. Baga Muntanya Pelada. Baga del Turó del
Temple. Les Fatjones. Baga de Can Fatjó. Sota pineda del Piquet i Gelabert. La
Sagrera.
430. OROBANCHE AMETHYSTEA— Cim de Sant Pere Màrtir (parassitant Eryngium
campestre). Coll del Portell.
431. OROBANCHE HEDERAE— IES Sant Just, tanca superior.
432. OROBANCHE LATISQUAMA— Sobre l’Oli (Rosmarinus).
433. OROBANCHE MINOR— Marge pista que baixa del Coll del Portell cap a Can
Baró (41.399160 -2.097303 / UTM 424541.28 -458346.26). Sobre Pi Pinyer a ponent de
l’Espinagosa (cruïlla de camins).
434. ORYZOPSIS COERULESCENS – Pedrera de l’Oli. Can Cuiàs. Muntanya
Pelada.
435. ORYZOPSIS MILIACEA— Dispersa arreu on hi hagi una mica de sòl pla. Els
gossos en mengen les fulles com a depuratives estomacals.
436. ORYZOPSIS MILIACEA VAR: THOMASII — Les Fatjones.
437. ORYZOPSIS PARADOXA— Call superior del Portell.
438. OSYRIS ALBA — Remei contra gangrena, en banys. Abunda sota la Font del
Rector, al camí direcció a Can Baró.
439. OXALIS CORNICULATA — Les Fatjones, al costat de la Robínia caiguda
(41.403842 -2.097653). Torrent més amunt de la Riba. Barraca sota Can Vilà. Carrer
Picalquers (davant el nº 36).
440. OXALIS PES-CAPRAE* — Can Carbonell. Entre Mas Lluí i Can Roldan. Collet
de l’Espinagosa.
441. PALLENIS SPINOSA— Pedrera de l’Oli. Les Torres. La Immaculada. Carena de
Sant Pere Màrtir.
442. PANDOREA JASMINOIDES*— Escapada del tenis sobre Plaça Mireia.
443. PAPAVER ROHEAS — No rara als marges herbosos de la part baixa. Florint pel
mes d’abril. Sobre Can Coscoll. Sota Ideal Collserola. Camí de Can Biosca.
444. PAPAVER SOMNIFERUM — Carena de Les Toores. Camí entre coll de Can
Solanas i Can Vilà.
445. PARIETARIA OFFICINALIS—Comuna vora les masies.
446. PARONYCHIA ARGENTEA — Muntanya Pelada.
447. PARTENOCYSSUS QUINQUEFOLIA*— Baixada del Mas.
448. PASPALUM DILATATUM— Riera, sota Can Gelabert.
449. PAVONIA HASTATA*— Fora de la tanca del darrere dels vivers Isart, al marge
de la pista cimentada del Torrent Bo.
450. PENNISETUM VILLOSUM*— Coll del Portell. Plaça Mireia.
451. PEROVSKIA ATRIPLICIFOLIA* — Mas Lluí.
452. PETASITES FRAGRANS — Can Fatjó. Fondal de Can Vilà (abundant). Torrent
sota la Riba. Més avall pont de C. Padrosa.
453. PETRORHAGIA PROLIFERA— Careneta de Les Fatjones. Coll del Turó de Can
Coscoll. Coll del Portell. Carena de Sant Pere Màrtir. Les Torres.
454. PHAGNALON RUPESTRE— Corriol sobre Can Oliveras. Mas Lluí. Ala llevantina
de la Penya del Moro. Turó de Can Coscoll (= de la Sagrega?). .
455. PHAGNALON SAXATILE— Solana Penya del Moro. Coll del Portell.
456. PHILLYRAEA ANGUSTIFOLIA— Escassa zona alta.
457. PHILLYRAEA LATIFOLIA — Zona de Les Torres.
458. PHILLYRAEA MEDIA—Escassa zona mitja i alta.
459. PHLOMIS FRUTICOSA* — Marge Can Marlès.
460. PICRIS ECHIOIDES— Barraca sota Can Vilà. Marge camí les Fatjones. Baixada
del Mas.
461. PICRIS HIERACIOIDES— Baga pont de Can Padrosa/Isart.
462. PINUS CANARIENSIS*—Vora la Immaculada. Vora el Coll del Portell.
463. PINUS HALEPENSIS—Molt comú.
464. PINUS PINEA*—Monumental l’exemplar de Can Candeler.
465. PINUS PINASTER* — Marge inferior BV1468, a uns 100 m del mirador de
l’Espinagosa.
466. PISTACIA LENTISCUS—Se’n fan poms per a la base de rams de flors de les
floristeries. Dispers arreu en colònies més o menys poblades.
467. PLANTAGO AFRA (= PSYLLIUM)— Coll de Can Solanas.
468. PLANTAGO ALBICANS—Marges argilosos secs.
469. PLANTAGO CORONOPUS — Esplanada sota Can Carbonell. Plaça Mireia. Coll
de l’Espinagosa. Esplanada sota la Bonaigua.
470. PLANTAGO LAGOPUS— Coll del Portell.
471. PLANTAGO LANCEOLATA— Carena de Sant Pere Màrtir. Les Torres.
472. PLANTAGO MAJOR— Baixada del Mas. Esplanada sota la Bonaigua.
473. PLANTAGO SEMPERVIRENS — Mas Lluí. Les Torres.
474. PLATANUS HYBRIDA* — Fondal sota Can Vilà. Torrent més amunt de la Riba.
475. POA ANNUA—Comuna a pans argilosos humits.
476. POA BULBOSA — Coll de Can Solanas.
477. POA COMPRESSA—Escassa a pendents suaus argiloses una mica humides.
Zona superior de les Fatjones.
478. POLYCARPON TETRAPHYLLUM — Coll del Portell. La Immaculada. Coll de
Can Solanas. Coll del Portell. Vorera sota Tenis Pedralbes.
479. POLYGALA RUPESTRIS — Turó de Marlès. Penya del Moro. Sobre l’Oli. Sota
coll de Solanas, sota torre elèctrica a les envistes de les cases de la urbanització.
480. POLYGONUM AVICULARE SSP. BELLARDII— Vora l’Estany d’Europa (zona
de Mas Lluí).
481. POLYGONUM AVICULARE VAR. MICROSPERMUM — Plaça Mireia. Pàrking
Miranda.
482. POLYGONUM AVICULARE VAR. RURIVAGUM — Solars de Mas Lluí. Can
Cortès.
483. POLYGONUM PERSICARIA— Riera sota Can Gelabert.
484. POLYPODIUM INTERJECTUM— Muntanya Pelada. Collet entre Turó de Can
Oliveras i Coscollera.
485. POPULUS X CANESCENS* — Sota Can Fatjó.
486. POPULUS X DELTOIDEA*— Escadusser. Sota Can Fatjó. Sota Can Marlès.
Sota la Riba. Les Fatjones.
487. POPULUS NIGRA * — Torrent de Can Cuiàs, sota Can Marlès.
488. PORTULACA OLERACEA— Baixada del Mas. Davant de la Bonaigua. Horts
municipals. Can Baró. Can Vilà. Can Carbonell.
489. POTENTILLA REPTANS — Esplanada sota Can Carbonell. Torrent de les
Fatjones (zona inferior). Sota Can Fatjó (torrent). Fondal sota Can Vilà (pujant a la
barraca). Torrent sota la Riba.
490. PRUNUS AVIUM* — Can Baró (plantat).
491. PRUNUS DOMESTICA*—Vora les masies.
492. PRUNUS MAHALEB — Les Fatjones. Torrent de Can Biosca. Torrent de la Font
de Can Marlès.
493. PRUNUS INSITITIA — Torrent de Can Cuiàs (41.406213 -2.090393). Torretn de
la Font de Can Marlès.
494. PRUNUS PISSARDI* — Font de Can Marlès. Les Fatjones.
495. PRUNUS SPINOSA— Carena de Sant Pere Màrtir. Camí de la Font del Rector a
Can Baró.
496. PSILURUS INCURVUS (=ARISTATUS) — Coll de Can Solanas. Sant Pere
Màrtir (TM).
497. PSORALEA BITUMINOSA — Mas Lluí. Coll de Can Solanas.
498. PTERIDIUM AQUILINUM — Fondal de Can Baró. Muntanya Pelada (mina).
Torrent K10 (de la font de Can Marlès). Fondal de la Surera a ponent de l’Espinagosa.
499. PUNICA GRANATUM*— Can Carbonell. Can Gelabert.
500. PYRACANTHA COCCINEA*— Plaça Mireia.
501. QUERCUS ANSELMII (=CANARIENSIS X CERRIOIDES)— Les Torres
(carena). Torrent de Can Cuiàs, zona inferior (41.405443 -2.089017).
502. QUERCUS CANARIENSIS VAR. BARCELOI — Torrent de Can Cuiàs. Sota Can
Candeler (41.392972 -2.082081 / 423261.50 -458278868).
503. QUERCUS CANARIENIS MIRBECKII—Les Fatjones.
504. QUERCUS CANARIENSIS SALZMANNIANA— Les Fatjones. Turó de la Tina.
505. QUERCUS CERRIOIDES — part baixa del Torrent de Can Candeler. Les
Fatjones (franja alta, al costat de Q. desmotricha). Falda ponentina del turó d’en Corts,
sota la pista (41.405635 -2.100905). Torrent de la Font de Can Marlès. Més avall de la
Font del Rector (UTM 424500.72 -4583581.49).
506. QUERCUS COCCIFERA— Les Torres (amb Plagiotrochus cf. fusilex). Collada
de Can Solanas (var. DOLICHOCARPA). Sobre Can Oliveras var. CRASSICUPULATA
Batt. & Trab. L.c (1888).
507. QUERCUS DESMOTRICHA (=CANARIENSIS X PUBESCENS)— Les Fatjones,
franja alta (41.403493 -2.099628). Les Torres.
508. QUERCUS ELISAE— Vora el Pecan.
509. QUERCUS FONTQUERI— Baga de l’Ermot de la Monja (41.397518,
-2.100529). Fondal de Les Fatjones (41.404415 -2.098987). Serra de les Fatjones
(zona mitjana).
510. QUERCUS ILEX (AMBIGUA, CRISPATA, LANCEOLATA, LAURIFOLIA,
MARCETII, OLEIFOLIA, PLANIFOLIA, SERRULATA, TEGULA)
511. QUERCUS LANUGINOSA — Coll del Portell (a la baga).
512. QUERCUS LEGIONENSIS (=MAS x PYRENAICA )— La Bonaigua.
513. QUERCUS MONTSERRATII— Esplanada a mitja altura a la carena que baixa
del Coll del Portell cap a Can Baró (41.399447 -2.00954185 /UTM 424389.61
-4583495.68). Torrent més a unt de la Riba (sobre Petasites pyrenaicus).
514. QUERCUS MONTSERRATII X PUBESCENS— Caminet de baixada de
l’esplanada intermèdia cap a Can Baró (per la carena de que ve del coll del Portell)
(41.403201 -2.088879 / UTM 423841.75 -4583918.22)
515. QUERCUS MURBECKII— Carena de Les Torres.
516. QUERCUS MORISII (ILEX x SUBER)— Voltants de Can Baró. Marge torrent
més amunt de la Riba. Sota Ideal Collserola.
517. QUERCUS PAUI — Torrent de la Font de Can Marlès (41.407203 -2.086745)
(de fulla estreta)
518. QUERCUS PETRAEA — Franja alta de Les Fatjones ( 41.403493 -2.099628)
519. QUERCUS PUIGI x SENNENII— vora torrent de Can Cuiàs (part alta)
(41.406737 -2.091683).
520. QUERCUS PUIGII — Torrent de Can Cuiàs. (41.405563 -2.089785). Torrent de
la Font de Can Marlès (41.405803 -2.086972) i més avall (fulla gran). Mateix torrent
vora la carretera (41.406335 -2.087577) (arbre de 4 branques des de la base).
521. QUERCUS RIBAGORZANA— Baixadeta després de l’esplanada a mitja altura
entre el Coll del Portell i Can Baró.
522. QUERCUS ROTUNDIFOLIA — Carena de Les Torres.
523. QUERCUS SENNENII — Les Fatjones (zona inferior de ponent) (41.402753
-2.094972). Sobre Can Marlès (fulla molt petita).
524. QUERCUS SENNENII X PUBESCENS Baixada de l’esplanada intermèdia a
Can Baró (per la carena del Coll del Portell) (41.400035 -2.092962 / UTM 424179.37
-4583563.19).
525. QUERCUS SUBMEDITERRANEA (VIVIERII X PUBESCENS) —Les Fatjones,
zona inferior de ponent (41.402420 -2.095348). Sota Can Cuiàs, baixant al torrent en
diagonal (41.407792 -2.087298). Torrent de la Font de Can Marlès. A llevant de Can
Baró ( a vegades hibridat amb Q. cerrioides, a vegades amb més de Q. pubescens o
més de Q. viverii). La var. margenatii (hibridat amb pubescens, al torrent sota cràters
de les bombes de la guerra civil.
526. QUERCUS SUBSPICATA (=FONTQUERI x FAGINEA)— Can Fatjó. Font de
Can Marlès. Poc més amunt de la ITV (fondal més avall de Can Gelabert, no lluny de la
riera)(UTM: 421702.44 -4581868.00). (280 cm de volta de canó). Cal suposar que el
roure mil·lenari de Can Gelabert, eliminat el 1992, per estar en molt mal estat, era
d’aquesta espècie (menor, del grup de Q. pubescens).
527. QUERCUS SUBER—Escàs a la zona alta. Destaquen sota i al Sud del coll de
l’Espinagosa.
528. QUERCUS loragonb — Les Fatjones (41.404415 -2.09087)
529. QUERCUS VIVERII — Les Fatjones. Sobre Font de Can Marlès. Carena de Les
 Torres.

530. QUERCUS VIVERII X CERRIOIDES— Les Fathones (zona inferior de ponent)

(41.402538 -2.095232).
531. QUERCUS VIVERII X SENNENII— Les Torres (41.406900 -2.082740).
532. RANUNCULUS BULBOSUS— Les Torres. Les Fatjones.
533. RAPHANUS RAPHANISTRUM — Feixa a l’altra banda de Can Pedrosa.
534. REICHARDIA PICROIDES—Comuna però poc abundant en general. Coll del
Portell.
535. RESEDA LUTEA— Les Torres.
536. RESEDA LUTEOLA — Fondal Can Baró. Les Torres. Carena de Les Torres. Coll
de la carena entre Portell i Baró.
537. RESEDA PHYTEUMA—Poc abundant a la zona baixa.
538. RHAMNUS ALATERNUS— Comú.
539. RHAMNUS ALATERNUS VAR. LONGIFOLIA — Sota Can Vilà. Torrent de Can
Candeler. Circuit a ponent de l’Espinagosa.
540. RHAMNUS ALATERNUS VAR. TOURNEFORTII — Fondal del Torrent de Can
Cuiàs (215 m snm).
541. ROBINIA PSEUDOACACIA*— Torrent més amunt de la Riba. Font del Rector.
542. ROSA CANINA — Torrent de Can Cortès (125 m snm).
543. ROSA DUMETORUM — Marge caminet de baixada de l’esplanada a Can Baró,
per la carena que ve del Coll del Portell.
544. ROSA POUZINII—Immaculada.
545. ROSA RUBIGINOSA— Extrem de ponent de l’esplanada sota la Plaça Mireia. A
llevant de la Font dels Pastors. Després de la cadena de la pista cap al Coll del Portell
(des de Pl. Mireia). Davant nº 16 carrer Echegaray (amb Rhodites rosae), Carrer
Picalquers (davant el nº 60).
546. ROSA SEMPREVIRENS — . Baga del Turó del Temple. Baga de Can Fatjó.
547. ROSA STYLOSA— Baga del Turó del Temple (41.390000 -2.088993)
548. ROSMARINUS OFFICINALIS — Solell sota coll de l’Espinagosa. Turó de Can
Oliveras. Les Torres.
549. RUBIA PEREGRINA—Comuna als alzinars.
550. RUBUS ASSURGENS— Carena a mitja altura entre Coll del Portell i Can Baró.
Vora la Vinya de la Sissí.
551. RUBUS CAESIUS— Més avall de la Bonaigua, vora el rec.
552. RUBUS DIVERGENS — Turó d’En Corts. La Immaculada. Carena de Sant Pere
Màrtir. Guarets al Sud de la Riba (vessant esquerra).
553. RUBUS SENNENII — Sota Can Cuiàs. Clot de la Surera (a ponent de
l’Espinagosa). Carena entre el Coll del Portell i Sant Pere Màrtir.
554. RUBUS TOMENTOSUS— Coll del Portell.
555. RUBUS TRIGENES (TOMENTOSUS X CAESIUS X ULMIFOLIUS)— Coll de
Can Cuiàs. Carena de Sant Pere Màrtir.
556. RUBUS ULMIFOLIUS— Coll del Portell.
557. RUBUS ULMIFOLIUS var. ANISODON— Falda ponentina del turó d’en Corts.
Prop de Can Cuiàs. Coll del Portell. Esplanada a llevant de Can Biosca.
558. RUBUS ULMIFOLIUS var. DILATATIFOLIUS —Torrent de Can Cortès.
559. RUBUS ULMIFOLIUS var. HETEROMORPHUS — Sota el coll de Can Cuiàs.
560. RUBUS ULMIFOLIUS var. INSIGNITUS— Esplanada a mitja altura a la carena
entre el Coll del Portell i Can Baró.
561. RUMEX ACETOSELLA SSP. ANGIOCARPUS — Muntanya Pelada. Coll del
Portell.
562. RUMEX CRISPUS— Darrere la Bonaigua. Guaret al voltant de la barraca sota
Can Vilà. Carena entre coll del Portell i Can Baró. Riera sota Can Gelabert. Baixada del
Mas.
563. RUMEX CRISTATUS — Sota Can Vilà. Sota bassa de Can Vilà. Riera sota Can
Gelabert.
564. RUMEX LONGIFOLIUS — Baixada del Mas. Vora la bassa de Can Vilà.
565. RUMEX OBTUSIFOLIUS — Fondal de Can Baró. Guaret al voltant de la barraca
sota Can Vilà.Torrent més amunt de la Riba. Riera sota Can Gelabert.
566. RUMEX PULCHER — Can Baró. Torrent de Can Candeler. Carena de Sant
Pere Màrtir. Voltants barraca sota Can Vilà. Can Vilà (picadors). Collet de
 l’Espinagosa.
567. RUMEX SANGUINEUS — Fondal Can Baró. Torrent de les Fatjones (zona
inferior). Sota bassa de Can Vilà.
568. RUMEX SCUTATUS—Baga entre la Font de l’Ovella i la Plaça Mireia, al marge
superior de la posta.
569. RUSCUS ACULEATUS — Les Fatjones. Font de Can Marlès. Baga de Can
Fatjó. Més avall de la Font del Rector. Indicador de sòls profunds. Parc del Mil·lenari.
570. RUTA CHALEPENSIS—Comuna als solells.
571. SALIX ATROCINEREA— Rec sota la Bonaigua.
572. SALVIA GRAHAMI* (= MICROPHYLLA) — Mas Lluí.
573. SALVIA SCLAREA— Coll de l’Espinagosa (cara de Barcelona). Torre del Bisbe
(Sant Feliu).
574. SALVIA VERBENACA (HORMINOIDES, VERBENACA, CONTROVERSA)—
Les flors clistògames són menudes, mentre que les casmògames són majors. Coll de
Can Solanas (verbenaca). Carena de Sant Pere Màrtir. Coll de l’Espinagosa
(horminoides). Sobre Can Gelabert (horminoides de flors rosades o blanques). Cim de
Sant Pere Màrtir (controversa). Coll del Portell. Can Biosca, Can Cuiàs ( controversa).
575. SAMBUCUS EBULUS— Sota Can Fatjó. Sota La Riba. Sota la Bonaigua (rec al
costat de la gran esplanada).
576. SANGUISORBA MINOR— Coll de Can Solanas. Coll del Portell. La
Immaculada.
577. SAROTHAMNUS CATALAUNICUS— Turó d’en Corts.
578. SCABIOSA MARITIMA— Carena de Sant Pere Màrtir.
579. SCANDIX PECTEN-VENERIS — Marges carretera superior.
580. SCHOENUS NIGRICANS — Font de Can Marlès.
581. SCIRPUS HOLOSCHOENUS — Estany d’Europa. Torrent de les Fatjones
(zona inferior). Sota Can Fatjó (torrent). Torrent sota la Riba. Riera sota Can Gelabert.
582. SCOLYMUS GRANDIFLORUS— Esplanada sota Can Carbonell. Marge
carretera sota Can Marlès. Sota la bassa de Can Vilà. Sota Isart (valleta línia
telefònica). Baga Molí.
583. SCORPIURUS SUBVILLOSUS — Solana del Turó d’en Corts. Prats
d’Hyparrhènia (P & N). Coll de Can Solanas.
584. SCORZONERA ANGUSTIFOLIA— Sota Sant Pere Màrtir (solana).
585. SCROPHULARIA CANINA — Pedrera de l’Oli.
586. SCROPHULARIA PEREGRINA—Comuna als fondals humits.
587. SEDUM DENDROIDEUM* — Marge superior capdamunt carretera de la vall de
Sant Just a Sol i Vida.
588. SEDUM SEDIFORME—Comú.
589. SELAGINELLA DENTICULATA — Coll de Can Cuiàs. (PNR)
590. SENECIO ANGULATUS*— Sota Isart. Davant carrer de la Riera nº 6. Sota Ideal
Collserola.
591. SENECIO LINEATUS * — Marge vivers Isart.
592. SENECIO LIVIDUS— Les Torres. Carena de Les Torres.
593. SENECIO PTEROPHORUS — Mas Lluí. Esplanada sota Can Carbonell. Sobre
Can Marlès.
594. SENECIO VULGARIS— Camps de les zones baixes.
595. SETARIA PARVIFLORA— Esplanada més avall de la Bonaigua.
596. SETARIA VERTICILLATA—Camps de les zones baixes. Esplanada més avall
de la Bonaigua.
597. SHERARDIA ARVENSIS— Immaculada. Solana Penya del Moro. Coll de Can
Solanas. Les Torres.
598. SIDERITIS HIRSUTA VAR. VIRIDIFOLIA Sennen— Les Torres.
599. SIDERITIS ROMANA — Coll del Portell. La Immaculada. Coll de Can Solanas.
Coll del Portell.
600. SILENE ALBA (=SILENE LATIFOLIA = MELANDRIUM ALBUM) — Fondal de
Can Baró. Baga de la Muntanya Pelada. Torrent de Can Biosca. Coll del Portell. Baga
de Can Fató. Barraca sota Can Vilà.
601. SILENE GALLICA Muntanya Pelada. Coll de Can Solanas. Carena de Sant
Pere Màrtir.
602. SILENE INAPERTA— Muntanya Pelada. Plataforma de visualitat a 350 m snm
(ABV).
603. SILENE INFLATA — Esplanada sota Can Carbonell. Mas Lluí. Baga del Turó del
Temple.
604. SILENE NICAENEIS— Muntanya Pelada.
605. SILENE NOCTURNA — Mas Lluí. Collada sota Plaça Mireia. Coll del Turó de
Can Coscoll. Coll de Can Solanas. Coll del Portell. Coll del Portell.
606. SILYBUM MARIANUM — Abundant als marges dels fondals vora les rieres.
Collet de l’Espinagosa.
607. SISYMBRIUM OFFICINALE—No rar a les clarianes de les bagues.
608. SMILAX ASPERA — Baga del Turó del Temple.
609. SOLANUM CHENOPODIOIDES — Guarets vora les masies de la part baixa.
Sobre Can Marlès.
610. SOLANUM MINIATUM— Sota Can Fatjó. Camps de Can Vilà.
611. SOLANUM NIGRUM — Fondal de Can Baró (cap amunt). Sota Can Fatjó.
Camps de Can Vilà.
612. SONCHUS ASPER — Mas Lluí. Sota Sant Pere Màrtir.
613. SONCHUS GLAUCESCENS — Les Torres (carena). Sota la Immaculada
(drecera a llevant).
614. SONCHUS OLERACEUS— Coll de Can Solanas.
615. SONCHUS TENERRIMUS— Coll de Can Solanas. Sota Sol i Vida.
616. SORBUS DOMESTICA— Vora la font del Rector. Torrent de la Font de Can
Marlès. Torrent de Can Cortès.
617. SORBUS TORMINALIS— Arbret a la conjunció de camins (a plaça Mireia i al
tennis) a la part alta de la vall de Can Baró.
618. SORGHUM HALEPENSE— Esplanada sota la Bonaigua. Can Biosca.
619. SPARTIUM JUNCEUM— Coll del Portell.
620. SPERGULARIA RUBRA— Pista solell Turó d’En Cors. Carena de les Fatjones
(zona superior). Coll del Portell. Carrer Picalquers.
621. SPOROBOLUS INDICUS— Marge carretereta front al Pecan.
622. STACHYS OCYMASTRUM —La Immaculada. La Riba.
623. STELLARIA MEDIA—Comuna.
624. STIPA CAPENSIS — Coll del Portell. Carena de Sant Pere Màrtir.
625. STIPA TRICHOTOMA *— coll de l’Espinagosa.
626. SYMPHYTUM TUBEROSUM — Omeda sota Can Baró (PN).
627. TAMARINDUS INDICA* — Plantat fa anys al talús sota el mirador de
l’Espinagosa.
628. TAMARIX PARVIFLORA* — Vora l‘estany d’Europa.
629. TAMARIX ANGLICA*— Feixes sota Can Mèlich vora el Torrent.
630. TARAXACUM MEGALORHIZON — Torrent de Can Candeler. La Immaculada.
Les Fatjones (zona inferior de ponent). Pujada des de les Torres al Turó de Can
Oliveras.
631. TARAXACUM OBOVATUM — Esplanada sota Can Carbonell.
632. TARAXACUM SEROTINUM SSP. PYROPAPPUM — Coll de Can Solanas, vora
el dipòsit. Marge carrer Picalquers davant el nº 30. Darrere vivers Isart (marge de la
pista a la font de l’Ovella).
633. TARAXACUM STENOSPERMUM (=LAEVIGATUM = TARRACONENSE) —
Sota Can Cuiàs. Carena de les Fatjones (zona mitjana). Les Torres. Baixada del Mas.
634. TEUCRIUM CHAMAEDRYS — Vall de Can Baró (capçalera). Les Torres
(carena). Carena de Les Fatjones (zona alta). Carena entre Portell i Baró.
635. THLASPI PERFOLIATUM — Camí dels Ametllers, vora can Fatjó.
636. THYMUS VULGARIS— Sant Pere Màrtir (TM).
637. TIPUANA TIPU * — Plançons al marge de l’esplanada més avall de la
Bonaigua.
638. TORDYLIUM APULUM — Darrere planter Isart.
639. TORILIS ARVENSIS — Esplanada sota Can Carbonell. Les Fatjones (fondal
sobre la Robínia caiguda). Baga del Turó del Temple. Baga de Can Fatjó.
640. TORILIS NODOSA— Les Torres.
641. TORILIS HETEROPHYLLA— Les Fatjones. Baga de Can Fatjó. Sota el Collet de
l’Espinagosa. Prop la Surera a ponent de l’Espinagosa (circuit) (41.407562 -2.097563).
Les Torres.
642. TRIBULUS TERESTRIS— Al peu de la tanca de la piscina de la Bonaigua. Can
Cortès. Al final de l’asfalt més amunt de la Plaça Mireia. Carrer Picalquers. Can
 Gelabert (des de fa uns 5 anys s’ha escampat per la vall, potser amb les llavors dels
sembrats).
643. TRIFOLIUM ANGUSTIFOLIUM— Carena de Sant Pere Màrtir. Baga de Can
Fatjó. Guarets més avall de la Riba. A llevant de la Font dels Pastors.
644. TRIFOLIUM CAMPESTRE— Les Fatjones. Baga de Can Fatjó. Coll del Turó de
Can Coscoll. Cim de Sant Pere Màrtir. Carena de Sant Pere Màrtir. A ponent de
l’Espinagosa (41.405648 -2.093413). La Immaculada.
645. TRIFOLIUM CHERLERI— Sant Pere Màrtir (TM).
646. TRIFOLIUM GLOMERATUM — Carena de Les Torres.
647. TRIFOLIUM REPENS — Mas Lluí.
648. TRIFOLIUM SCABRUM — Careneta sobre Les Fatjones. Coll de Can Solanas.
Coll del Portell.
649. TRIFOLIUM STELLATUM — Marge carretera BV1468 entre l’Espinagosa i
valleta de can Cuiàs. Pàrking Miranda. Coll del Portell. Carena de Sant Pere Màrtir. La
Immaculada.
650. TRIFLIUM STRICTUM — Coll del Portell.
651. TRIFOLIUM SUBTERRANEUM — Marge carreterera sota Can Marlès.
652. TRIGONELLA MONSPELIACA— Coll de Can Solanas.
653. TRISETUM FLAVESCENS— Darrer turonet pujant del de Can Baró al Coll del
Portell. Baga de Can Fatjó.
654. TRISETARIA PANICEA — Mas Lluí.
655. TRITICUM AESTIVUM — Mas Lluí.
656. TYPHA LATIFOLIA — Estany d’Europa.
657. ULEX PARVIFLORUS— Coll de Can Solanas. Coll del Portell.
658. ULMUS CAMPESTRIS — Sota coll de l’Espinagosa. Les Fatjones. Can Baró.
Can Carbonell. Can Vilà.
659. ULMUS X HOLLANDICA* — Font de la Mandra.
660. UMBILICUS RUPESTRIS —Colònies a les petites parets rocoses molt
ombrívoles.
661. URGINEA MARITIMA — Collet superior al Turó de Can Baró. Can Moragas
(abundant).
662. UROSPERMUM DALECHAMPII— Abundant als marges herbosos vora els
fondals. Florint a primers d’abril i maig. Pàrking Miranda. Coll del Portell. Les Torres.
663. UROSPERMU PICRIOIDES— Coll de Can Solanas. Carena de Les Torres.
664. URTICA MEMBRANACEA — Fondal vora La Riba (vivers Isart).
665. URTICA URENS— Conreus de les zones baixes. Marge carrer Tramuntana, al
Nord del Parc del Mil·lenari.
666. VERBASCUM BOERHAVII— Muntanya Pelada. Coll del Portell. Carena de Les
Torres. Font de Can Marlès.
667. VERBASCUM BOERHAVII x PULVERULENTUM — Muntanya Pelada. Les
Torres.
668. VERBASCUM HYBRIDUM Brot. (=PULVERULENTUM X SINUATUM) —
Esplanada darrere la Bonaigua. Esplanada a llevant de Can Biosca ( 150 m snm).
Muntanya Pelada (Coll del Portell).
669. VERBASCUM PULVERULENTUM — Explanada darrer el pavelló de la
Bonaigua.
670. VERBASCUM X RUSCINONENSE (=BOERHAVII X SINUATUM) — Muntanya
Pelada, sota el Coll del Portell.
671. VERBASCUM SINUATUM— Carena de Sant Pere Màrtir.
672. VERBENA OFFICINALIS—Torrent més amunt de la Riba. Sota la Riba (torrent).
Baixada del Mas. Més avall de la Bonaigua. Esplanada al NW del Molí. Can Carbonell.
Riera sota Can Gelabert.
673. VERONICA CYMBALARIA — Fondal de Can Baró amunt.
674. VERONICA HEDERIFOLIA — Torrent de Can Candeler.
675. VERONICA PERSICA— Sota la Bonaigua (gran esplanada). Fondal sobre Can
Baró.
676. VERONICA POLLITA — Fondal de Can Baró. Carena de les Fatjones (collet).
677. VIBURNUM TINUS— Torrent de Can Cortès. Alzinars de les zones altes.
678. VICIA DISPERMA — Baga del Turó del Temple (41.390167 -2.088175).
679. VICIA HIRSUTA— Sant Pere Màrtir (TM). Coll de l’Espinagosa. Carena de les
Torres.
 680. VICIA HYBRIDA — Marge guaret inferior torrent de les Fatjones. Marge
carretereta entre Can Cuiàs i Can Marlès. Coll del Portell. Sant Pere Màrtir (TM).
681. VICIA LATHYROIDES— Sant Pere Màrtir (TM). Molí.
682. VICIA LUTEA— Sant Pere Màrtir (TM).
683. VICIA MONANTHA— Turó de Marlès.
684. VICIA ONOBRYCHIOIDES— Sota Sant Pere Màrtir, marge carretera de les
aigües.
685. VICIA PEREGRINA— Sant Pere Màrtir (TM). Carena a Sant Pere Màrtir.
686. VICIA PSEUDOCRACCA — Solell de Marlès. Mas Lluí.
687. VICIA SATIVA — Mas Lluí. Sota Can Marlès. Sant Pere Màrtir (TM).
688. VICIA SATIVA SSP. NIGRA — Baga del Turó del Temple.
689. VICIA TETRASPERMA — Caminet flanquejant sota Can Cuiàs. Carena de Les
Torres.
690. VINCA DIFFORMIS — Can Oliveras. Torrent de les Fatjones (zona inferior).
Torrent sota la Riba.
691. VINCA MAJOR— Can Oliveras. Camí de Can Biosca (carrer).
692. VIOLA ALBA — Fondal Can Baró. Baga del Turó del Temple. Fondal més
amunt de Can Baró.
693. VIOLA SILVESTRIS — Baga fondal Torrent de Can Biosca.
694. VITIS VINIFERA*—Cim de Sant Pere Màrtir. Torrent de Can Candeler.
695. VULPIA BROMOIDES — Coll de Can Solanas. Abundant a la carena de Sant
Pere Màrtir. Coll del Portell. Carena de Les Torres. Sobre la vinya de la Sissí (UTM:
423792.22 -4584350.40).
696. VULPIA GENICULATA — Turonet al coll de l’Espinagosa.
697. VULPIA MYURUS — Carena de Les Fatjones (zona alta). Sobre La Riba
(caminet dels llentiscles).
698. WASHINGTONIA FILIFERA*— Riera, sota Mycsa.
699. XANTHIUM SPINOSUM — Fondal més avall de La Riba. Quadres de Can Vilà.
700. XANTHIUM STRUMARIUM — Guaret al voltant de la barraca sota Can Vilà.
701. YUCCA ALOEIFOLIA* — Talud primer giravolt fort (cota 265,8) de baixada,
sobre Can Marlès.

***********************************************************************************************************

BOTÀNICA CRIPTOGÀMICA

http://www.raco.cat/index.php/ActaBotanica/article/view/195683/262448

De (la zona de) Sant Pere Màrtir (si no es posa el contrari) s’han citat almenys:

LÍQUENS
1. Flavoparmelia caperata (Llenas 1902)
2. Punctelia subrudecta (Llenas 1902)
3. Ramalina lacera (Llenas 1902)
4. Xanthoparmelia conspersa (Lenas 1902)
5. Xanthoria aureola (ARA 2017)

HEPÀTIQUES
1. Frullania dilatata (Casares 1956)
 2. Frullania tamarisci (Casares 1956)
3. Lejeunea cavifolia (Casares 1956)
4. Mannia androgyna (Casas 1953)
5. Porella platyphylla (Casares 1956)
6. Targionia hypohpylla (Casares 1856)

MOLSES
1. Barbula unguiculata (Casares 1856)
2. Bryum capillare (Casares 1856)
3. Grimmia pulvinata (Casares 1956)
4. Hypnum cupressiforme (ARA 2018) (carena de Les Torres)
5. Mnium marginatum (ARA 2017) (Torrent de Can Fatjó).
6. Pterogonium gracile (Casares 1956)

BOLETS A LA VALL DE SANT JUST DESVERN

1. ASTRAEUS HYGROMETRICUS — Collet de Les Torres.

2. COPRINUS SILVATICUS— Marge de l’alzinar darrere Isart.
3. FOMITOPSIS PINICOLA — Torrent de Can Fatjó, sobre Pinus halepensis.
4. GEASTRUM RUFESCENS — Fondal sobre Can Baró.
5. LAETIPORUS SULPHUREUS— Sobre Ceratonia siliqua (garrofer), més amunt de la
masia de Can Oliveras (UTM: 422905.53 -4583443.59).
6. LANGERMANNIA GIGANTEA — Collada sota Plaça Mireia (41.392283 -2.091803)
7. LYCOPERDON PERLATUM — Turó de Can Oliveras.
8. PHELLINUS TORULOSUS — Voltants de Can Oliveras.
9. RAMARIA MYCELIOSA — Les Fatjones.
10. STEREUM HIRSUTUM—Baga de la carena de Sant Pere Màrtir.
11. TUBER AESTIVUM — Can Marlès (TR). Can Fetjó (JMV).
12. TUBER BORCHI — Can Fetjó 350 m snm. (JMV)
13. TUBER MACULATUM — Can Marlès (TR)
14. TUBER MALENÇONII — Can Fetjó (JMV).
15. WAKEFIELDIA MACROSPORA — Can Fetjó (JMV)

BIBLIOGRAFIA GENERAL

• FLORA MANUAL DELS PAÏSOS CATALANS. Oriol de Bolòs et alia. Ed. Pòrtic.
•
• FLORA IBERICA. Santiago Castroviejo et alia. CSIC.
•
• Floracatalana.net
•
• Anthos.es
•
• Herbarivirtual.uib.es
•
• Floragon.ipe.csic.es
•
• Tela-botanica.org
•
• Infojardin.com

JOSEP MARIA PANAREDA I CLOPÉS & JOSEP NUET I BADIA (PN): https://books.google.es/books?
hl=es&lr=&id=IsgqQ9FXkzcC&oi=fnd&pg=PA1&dq=toponímia+vall+sant+just+desvern&ots=Ols x7b44dj&sig=_5hUjOJM
7iBZLUyG7MIZGIGj6E0#v=onepage&q=topon%C3%ADmia%20vall%20sant%20just%20desvern&f=false
Sant Just Desvern: Un paisatge i una història. Daniel Cardona. 1987. IV: La Vegetació.. (P&N)
Abadia de Montserrat & Ajuntament de Sant Just Desvern.
Altres autors del recull : DANIEL CARDONA, ORIOL FÀBREGUES-BOIXAR, XAVIER MORAN, JORDI PEREZ, MERCÈ
RENOM.

************
PANAREDA JM & NUET J & ROSELL A: Notes sobre la flora de la terra baixa catalana. Col. Bot.
Vol. XII, nº 13. Barcelona 1981.
*******************

ANTONIO DE BOLÒS Y VAYREDA (ABV): VEGETACIÓN DE LAS COMARCAS

BARCELONESAS. Barcelona 1950. CSIC.
http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2188

Pág. 75. Colonies d’ Inula viscosa i Oryzopsis miliacea. Inventari nº 6: Camí de Vallvidrera en la part superior de la
vall de Sant Just Desvern. A 350 m snm Orientat cap a l’Oest. Pla.
• Avena barbata • Hordeum murinum • Oryzopsis miliacea
• Bromus madritensis • Inula viscosa • Sherardia arvensis
• Carlina corymbosa • Koeleria phleoides • Silene gallica
• Cistus albidus • Lagurus ovatus • Silene nocturna
• Cistus salviifolius • Leontodon saxatilis • Trifolium
• Cynoglossum creticum ssp. rothii angustifolium
• Erigeron bonariensis • Lepidium • Trifolium stellatum
• Euphorbia biumbellata graminifolium • Ulex parviflorus
• Filago germanica • Lithospermum apulum
• Gastridium lendigerum • Lobularia maritima

• Andrachne telephioides: 350 m snm, plataforma de visualitat a la carretera de Vallvidrera a Santa Creu,
mirant al Sud, abans dels burots.

De Sant Just Desvern, en general, ABV cita:

• Carlina lanata (=Carthamus lanatus)
• Ceratonia siliqua
• Rosa rubiginosa (citada per Costa abans com a Rosa eglanteria L. s.s.)

H. TEODORO MALAGARRIGA F.S.C.(=TM): Flora analítica de Barcelona (I:

Fanerógamas). La Salle Bonanova. Barcelona. España. 1965.
Cita de la zona de Sant Pere Màrtir:

 Ajuga iva  Lithsopermum apulum

 Argyrolobium zannoni  Lotus ornithopodioides
 Asteriscus aquaticus  Medicago rigidula
 Bupleurum semicomositum  Mircomeria graeca
 Centaurea melitensis  Psilurus aristatus
 Centaurea paniculata  Thymus vulgaris
 Cirsium equinatum (Sennen Plantes d’Espagne nº  Trifolium cherleri
1709)  Vicia hirsuta
 Clypeola jonthlapsi  Vicia hybrida
 Cytisus triflorus  Vicia lathyroides
 Gastridium lendigerum  Vicia lutea
 Hippocrepis unisiliquosa  Vicia peregrina
 Hyparrhenia hirta  Vicia sativa
 Lathyrus sphaercius

********************
 Jaume RÍOS CALVET. Títol de la tesis: Corologia de la flora vascular de Collserola (Barcelona) Tesis doctorals
i de llicenciatura. Data de presentació: 25 de novembre de 1996. Lloc: Facultat de Geografía i Història. Universitat de
Barcelona. Tribunal: President: Dr. Antonio Gómez Ortiz (Universitat de Barcelona), Dr. Guillermo Meaza Rodríguez
(Universidad del País Vasco), Dra. Maria Eugenia Arozena Rodríguez (Universidad de la Laguna), Dr. Ángel Romo i Díez
(Institut Botánic de Barcelona); Secretari: Dr. Josep Pintó i Fusalba (Universitat de Girona); Director: Dr. Josep M.
Panareda i Clopés (Universitat de Barcelona). Qualifícació: Apte cum laude per unanimitat. Publicada en Microforma
(Tesi Doctoral Microfitxada núm 3103) pel Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona amb lSBN:84-475-1659-
8.

*********************
ALEXIS ROSELL ARMENGOL (ARA)
http://floranova-collserola.galeon.com

 Artemisia annua L. (Asteraceae). This very aromatic Asian plant had been quoted by O. DE BOLÓS (9) from the White Monk
(Frare Blanc) valley (and illustrated by E. SIERRA RÀFOLS). The author had previously seen it at the adjacent Bellesguard valley,
in 1977. Now, in 2002, it has disappeared from there. But it can be found beside the Water Road (Carretera de les Aigües)
above Pedralbes, and in Sant Just valley, near the bridge down Isart greenhouses. This sturdy (1.5 m high), erect and largely
divaricate Artemisia blossoms in October.
 Cheilanthes hispanica Mett. (Polypodiaceae). Some half-hundred one-square-foot colonies thrive on the Cleared-out Mountain
(Muntanya Pelada), over the Water Road (Carretera de les Aigües), above Pedralbes. It is easy to distinguish it from similar
species by its microscopic glandular reddish hairs (50-200 m long). Their shape of the hairs is variable: short and curved,
spatulate, bottle-like, or (typically) long and sphere-topped. The latter (typical) are the longest and most abundant, especially on
the rachis of the pinnae, where they appear in divergent bundles. Furthermore, petioles are 2-3 times longer than laminas. They
are glabrous at the free portion —except on the base which is covered by brown-membranous, squamiform, narrowly-lanceolate
bracts (0.25 x 5 mm). Likely, it had previously been determined as Cheilanthes pteridioides (1).
 Dryopteris filix-mas (L.) Schott. ssp. cf. stillupensis (Sabr.) Fraser-Jenk. (Polypodiaceae). Strange to say, this fern was not
quoted in the Flora of the Catalan countries (3: 1990) but it was, indeed, in the previous Hispanic Flora (4: vol I was released in
1986), from the Barcelona province. It thrives on the Cleared-out Mountain (Muntanya Pelada). This sulphur and iron slate
outcrop is a sunny slope of about 1 acre. It was once a silver ore mine. Shafts and galleries were excavated on it. It is a niche
very rich in mosses and ferns (Asplenium onopteris, Asplenium septentrionale, Asplenium trichomanes, Ceterach officinarum,
Cheilanthes hispanica, Polypodium interjectum, Pteridium aquilinum). A family group of D. filix-mas ssp. stillupensis thrived on
the ledge of a tiny cave (1 foot high) near the main shaft. It is well hidden and sheltered by a thicket of Brachypodium retusum.
For the last couple of years, sad to say, it seems to be dead.
 Rumex scutatus L. (Polygonaceae). The main difference between this population and the Linnean 2 type can be seen at the
(mostly) divaricate and larger —even larger than at Fig.-1— branching of the former. Strange to say, in dry, sunny places it
formed an almost spherical thick plant, tough or nearly prickly, of 30 cm high. But it reshaped itself into the typical shape when
the habitat was more humid. Now it is much higher than then, and largely divaricate (40 x 40 x 70 cm or 40 x 60 x 50 cm). Let us
call it a case of phenotypical plasticity. Some leaves have almost the shape of the Linnean typus as in Fig-2.1 (a little less long
and clearly emarginate at the bottom), and some other as in Fig.2-.2. However, they never have more than 2 cm, nor wide,
neither long. In some specimens, most leaves are as in Fig.-2.5. The colony thrives down the northwest slope of Saint Peter
Martyr (Sant Pere Màrtir) hill, above the spring called “Font de la Beca”, on the edge of the level trail. It grows on grey slate or on
light brown clay, at 250 m, with Brachypodium retusum. The author heeded the tough plants on VIII (1997) for first time. The
plant usually blossoms from VII to X, but mostly from VIII to IX. In spite of the number of varieties, subspecies or minor related
species described 3, 4 as Rumex gallaecicus E. Lago, R. glaucus Jacq., R. hastifolius Bieb, R. induratus Boiss & Reuter, R.
insularis Briq. R. majorifolius Pau, R. pyrenaeus Pourr. etc., the author came around to the calmer “nordic” point of view to
accept only one species. He had considered once to propose formally the varieties closianus (Fig.- 2.5) and sagittatus (Fig.- 2.6).
Now, he recommends to give up the exceedingly analytical botanical point of view.
 Stipa (Nassella) trichotoma Nees (Poaceae). This nice grass was not quoted in the local Flora (1). The author’s colleague
EUGENI SIERRA I RÀFOLS patiently identified it in 1981. It is an adventive plant coming from Argentina and Uruguay. It behaves as
invasive in South Africa and Australia, but not yet here. It thrives on the hill-pass northward Turó d’En Cors, near the road to
Santa Creu d’Olorde. The Catalan Flora (3) locates it very vaguely. Strange to say, the quotation on the script for the previous
release (5) disappeared once published.
 Tordylium apulum L. (Apiaceae). This species was not quoted in the main Catalan Flora (3), except from Mallorca. Few small
specimens thrived on the margin of the trail behind the garden-center Isart, on the Sant Just valley. It must have arrived there
thanks to birds or together with Rosmarinus palaui, arrived /bought from Menorca.

http://quercus-collserola.galeon.com

https://es.scribd.com/doc/281389315/Plantes-de-La-Carretera-de-Les-Aigues-Barcelona

****************

 ANDREU FERRET PAGÈS (†): estudiós d’Esplugues sobre les orquídies de la vall de Sant Just. Biblioteca Pare
Miquel d’Esplugues. (cf. Marta Robert) c/ Àngel Guimerà 106. Tlfn. 93-3719119. //Centre Cultural Robert Brillas: carrer d’Àngel
Guimerà 38. Tlfn.93-4734412. Rosa Abós (609347990) Dimarts a les 18 h. Roser Camps. Casa familiar: carrer Somatents nº 11
(Esplugues) Tlfn. 93-4734814.Sergi Recasens (de l’Avenç) va llençar tot el material. En queda només l’article de 5 pàgines publicat a
 “Miscel·lània III-Grup d’Estudis d’Esplugues. Els records de la gent gran-2. Trobades de la gent gran 2001-2004: “Un
enamorat de la botànica” (Andreu Ferret I Pagès: Les plantes de Sant Pere Màrtir”-.

**************

 GRUP D’ESPELEOLOGIA / CENTRE D’ESTUDIS SANTJUSTENCS. 1995.Les Mines d’Aigua a

Sant Just Desvern. (introducció clima i geologia de la vall).

******************

 ANTONIO TENAS I ALIBÉS. 1947. Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just
Desvern.
 Baró – 1665 (Lo Maset)
 Biosca – 1659
 Campreciós – 1330
 Candeler – 1435
 Carbonell – 1304
 Cardona - 1520
 Cortès – 1336
 Coscoll – 1310 (Can Gelabert de la Muntanya)
 Fatjó – (Rella - 1310) (Ramoneda- 1511) (Parellada – 1650) (Fatjó – 1690)
 Gelabert de la Riera -1379
 Marlès – 1660
 Mèlich – 1704 (Riera- 1659) (Gelabert – 1836)
 Modolell – 1659
 Oliveras – 1529
 Padrosa (Puig de les Basses – 1177) (Padrosa- 1651)
 Roldan – 1308
 Solanas – 1517

************************

http://micocat.net/UNCINULA09/rcmPdf/RCM21_1998/171-
183.Aportacion_conocimiento_hongos_SierraCollserola_III.pdf
(TR).

http://publicacions.iec.cat/Front/repository/pdf/00000185%5C00000022.pdf
MANUEL TABARÉS & AUGUST ROCABRUNA (TR). Butelltí de la Societat Catalana de Micologia 14-
15 Brcelona 1991.

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000169/00000085.pdf
JM VIDAL. (JMV) Algunos hongos hipogeos interesantes para la micoflora catalana . Butlletí de la
Societat Catalana de Micologia 16-17. Barcelona 1994.

http://atzavara.bio.ub.edu/geoveg/docs/Memoria_cartografia_habitats_Collserola2012.pdf

CLAUS PER A ALGUNS GÈNERES A COLLSEROLA

CONYZA

• Fulles inferiors pinnatífides involucre de 3 mm (blackei) / involucre de 7 mm (chilensis)

• Fulles inferiors enteres o dentades
1. Fulles glabres estretes lígules exteriors mínimes, plantes petites (canadensis)
2. Fulles piloses
• Fulles mitjanes sublinears pinnatífides, plantes mitjanes (bonaeriensis)
• Fulles mitjanes dentades amples, plantes grans (sumatrensis)

C A L A M I N T H A S Y L V A T I C A (=NEPETA)

• Calze de 4 mm amb dents superiors iguals a les inferiors, fulles petites blanquinoses, d’1
cm .........................................................................................................................................(ssp. glabdulosa)
• Calze de 8 mm amb dents superiors molt més llargues que les inferiors
1. Fulles subreptíciament dentades (amb dentetes agudes), cimes compostes, fulles mitjanes, de 2 cm (ssp.
ascendens)
2. Fulles crenades (amb dents molt obtuses), quasi enteres, cimes laxes, fulles grans, de 4 cm (ssp. sylvatica)

AMARANTHUS

• Bràctees molt més grans que les peces del calze

1. Flors totes axilars (albus)
2. Flors totes terminals
• Peces del calze amples clares (retroflexus)
• Peces del calze estretes fosques (hybridus)***
• Bràctees tan curtes com les peces del calze
• Flors totes axilars
1. Tija prostrada, 4-5 tèpals, fulles amb marge blanc (blittoides)
2. Tija erecta rogenca, 3 tèpals, (graezizans)
• Flors totes terminals
1. Fulles estretes (muricatus)
2. Fulles amples
• Glomèruls axil·lars, fulles escotades (blitum)
• Glomèruls terminals
1. Planta prostrada pubescent (deflexus)
2. Planta erecta glabra (viridis)

Amaranthus hybridus
• Fruits indehiscents, fulles petites, inflorescència densa i llarga (ssp. bouchonii)
• Fruits dehiscents
1. Bràctees de 5 mm, inflorescència laxa (hypochondriacus)
2. Bràctees de 3 mm, inflorescència densa (cruentus)

SETARIA
• Setes amb cilis retrorsos (dirigits cap a la base) (verticillata)
• Setes amb cilis antrorsos (dirigits cap a l’àpex)

1. Glumel·la inf. rugosa ben visible (panícula de 15 mm d’ample pumila / de 7 mm geniculata)

2. Glumel·la inferior puntejada poc visible (tapada per la gluma sup.)
• Eix denticulat (verticilliformis)
• Eix amb pèls flexuosos
1. Inflorescència laxa de 14 x 2 mm lobulada, arquejada, amb eix pilós i fulles de 6-20 mm (italica)
2. Inflorescència de 6 x 1 mm no lobulada, fulles de 2-12 mm, espigues que es desfan (viridis)

R U B U S A COLLSEROLA
(Sennen)
R. tomentosus Borkh. (=R. canescens DC): freqüent
var. tomentosifrons Sudre: Tibidabo, des de Santa Creu a Sant Medir i Can Ferrer.
var. lloydianus (Genev.): Can Ferrer
var. subparilis Sudre: entre Can Ferrer i la Trinitat.

R. thyrsoideus Wimm: Vallès, al pla

R. ulmifolius Schott.: molt comú. Al Tibidabo, Sudre trobà:

var. anisodon Sudre
var. cuneatus Boul. & Bouv.
var. dilatatifolius Sudre,
var. heteromorphus Rip.
var. insignitus Timb, & Müll.

R. caesius L. : Tibidabo (umbría): var. mitissimus (Rip.) Sudre

R. arduennensis Libert.: Vallvidrera, l’Arrabassada, Can Ferrer, Can Rius, Plaça del Transwaal, Coto d’Aduana
var. collicolius Sudre: cap a Can Rius (turions poc pilosos)
var. subvillosus Sudre: L’Arrabassada, Sant Medir, Can Ferrer (turions molt pilosos)

R. multifidus Senn. (p.p. R. menkei Wh.): Tibidabo

R. bofilli Senn.: Tibidabo

R. tomentosus x ulmifolius (=R. x tomentellifolius Sudr.= R. x collinus DC.): Can Rius, Can Ferrer

R. tomentosifrons x ulmifolius (=R. x senneni Sudr.): Can Ferrer, entre Cistus

R. caesius x ulmifolius (=R. x assurgens Boul. & Bouv.): Vallvidrera, no lluny de l’estació.

R. caesius x tomentosus (=R.x divergens Müll.)

R. caesius x ulmifolius x tomentosus (=R. x trigenes Sudr. & Senn.): cap a Horta.

R. ulmifolius x arduennensis subvillosus (=R. x pseudosubvillosus Sudr.): pantà i Riera de Vallvidrera

ARA trobí, a més:

R. caesius: plaça del Transwaal.
R. ulmifolius ssp anisodon var. anisodon: Sant Pere Màrtir, camí de l’ermita (runes) al Pi de la carretera.
R. ulmifolius ssp. heteromorphus var. heteromorphus: comú a la CDLA pels voltants de la FMS (finca del marquès de
Sentmenat).
R. tomentosus ssp. lloydianus var. subparilis (flors roses) : Turó d’en Segarra.
R. tomentosus ssp. tomentosifrons: Can Ferrer.
R. tomentosus x arduenensis: solana sobre F. de les Aubarces (Esplugues).

CLAU (ADAPTADA) DE LA FLORA PAÏSOS CATALANS

— Tiges poc gruixudes, cilíndriques, ajagudes. Estípules lanceolades. Agullons desiguals, poc corbats, alternant amb
pèls glandulars. Fulles ternades. Folíols una mica pilosos a l’envés però no a la cara de dalt,
ovats…………………...............................................R. caesius

—Tiges robustes, ascendents, arcuades. Móres amb més de 20 drupes (no pruïnoses)

*—agullons homomorfes (sense glàndules ni aculèols). Fulles grises o glauques a la cara de sota; sèpals
molt tomentosos (i reflexos)
—Turions pruïnosos, angulosos…R. ulmifolius
—Turions no pruïnosos
—Folíols basals subsèsils. Turió robust, glabrescent. Fulles grises per l’envés.
Inflorescència estreta................…………………….R. thyrsoideus
—Folíols basals subsèsils. Turió prim, pelut. Fulles tomentoses arrugadetes per la cara
de sota. Inflorescència oblonga, poc espinosa….....…...…..R. arduennensis
—Folíols basals peciolulats, turió pilós, angulós (cares planes), agullons robustos, fulles
verdes a dalt molt blanques i molt tomentoses a baix. Acúlis de la inflorescència
corbats………………………...............................…R. bifrons ssp. cuspidifer

Fulles grises i tomentoses a baix (les joves també a dalt).........................…R. canescens

Fulles totes tomentoses a dalt i a baix ..ssp. canescens (=tomentosus) -
Fulles verdoses a dalt, turió glabrescent ssp. lloydianus var. lloydinaus -
Fulles verdoses a dalt, turió molt pilós … ssp. lloydianus var. subparilis -
 CLAU (SUDRE) per a Rubus ulmifolius

*Eix de la inflorescència llanós, amb pèls llargs patents

Fulles pubescents (almenys sobre els nervis) a la cara de sota. Pètals rosats.
ssp. heteromorphus
-folíol central en torreta var. heteromorphus … a Collserola

-folíol central progressivament acuminat var. lamaitrei … a la Val d’Aran 1400 m

*Eix de la inflorescència tomentós, amb pèls curts

Folíol central de les fulles centrals del turió suborbicular o quasi, i pètals rosats
Folíol central truncat cuspidat i una mica cordat a la base
ssp. subtruncatus … Val d’Aran 1200 m

Folíol central cuspidat, de base arrodonida

ssp. dilatatifolius … Val d’Aran 900-1500 m; Collserola

Folíol central el·líptic o ovato-oblong

Folíol central oblong, agut o acuminat ssp. insignitus
Pètals rosats, folíol central acuminat var. insignitus … Val d’Aran 900 m, Collserola

Pètals blancs, folíol central agut, cuspidat var. rusticus … Val d’Aran 1000 m

Folíol central ovat o obovat, i flors rosades

Folíol central obovat, en torreta i arrodonit a la base.......ssp. vulgatus … Val d’Aran (molt
comú), Collserola

Folíol central irregularment dentat, progressivament acuminat, ovat o obovat

...ssp. anisodon
Pètals rosats var. anisodon …. Val d’Aran 1400, Collserola

Pètals blancs var. albidiflorus … Val d’Aran 1000 m

OPHRYS CF.. SPHEGODES

• INCUBACEA (C & W Medit.) sèpals i pètals verds, label mitjà amb gibositats elevades
(4 mm) agudes ..………………………………………..
• var. DIANENSIS sèpals i pètals rosats
•
• PASSIONIS label mitjà molt convexe amb gibositats poc marcades, perianti verdós
•
• ARACHNITIFORMIS (S. Fr. & Cat.) label indivís, mitjà, 9-13 x 15 mm amb gibositats
basals mitjanes, periant rosat o verdós
•
• ARANEOLA (LITIGIOSA) (N. Europa) label petit 5-9 x 6-10) sense gibositats basals,
voraviu groc ample
•
•
• CASTELLANA (Espanya) label mitjà 7-13 x 9-13 amb gibositats suaus, pètals laterals
ciliats auriculats
•
• QUADRILOBA (Ebre) label petit 8-13 x 6-11, subindivís, amb màcula complexa, pètals
laterals no ciliats

CLEMATIS A COLLSEROLA

Les Vidalbes (Clematis vitalba) i les Vidielles (Clematis flammula)

floreixen pel juliol tot entapissant alguns vessants amb clapes blanques visibles des de ben lluny. Una
llegenda recorda que una nit un rossinyol es va quedar cantant sobre una branca festejada per una
Ridorta (Clematis vitalba / flammula) i, quan es va fer de dia, ja no va poder aixecar el vol perquè els
circells de la liana li havien embolicat les potes. El que és més fàcil de comprovar és agafar una rama de
la liana ben florida i veure que, un cop tallada, l’endemà (a casa) ja està fructificant. La Vidiella ( Clematis
flammula) mostra moltes més flors que no pas fulles i la Vidalba (Clematis vitalba) a l’inrevés. Els
Esbarzers (Rubus), l’Enredadera del Miraguano (Araujia sericiefera) i d’altres lianes també floreixen pel
juliol. Potser aquesta fenologia (època de floració) rememora els climes més càlids d’on en són típiques.
C. vitalba pot créixer fins la capçada dels arbres (20 m com a màxim, i sovint entre 4 i 10 m), en canvi C.
flammula no sol enfilar-se gaire (4 m com a màxim, però normalment només 1 m) i prefereix els llocs més
assolellats arran del terra.

El nom del gènere Clématis (que sovint pronunciem erròniament Clemàtis) recorda el de la parra en grec
(clímatis). Vitalba voldria dir “vinya blanca” i flammula “petita flama” (ja sigui pels efectes vesicants, ja sigui
per l’aspecte de les flors en plena floració). En temps clàssics, es coneixia aquesta espècia com a
Flammula Jovis (és a dir, petita flama de Júpiter). Vallvidrera, o, encara millor, com diuen alguns,
Vallvidriera, significaria “Vall amb Clematis”, ja que Vidriera és el nom, almenys a València i Sud de
Catalunya, que rep aquesta liana. Potser més que de vidre, podria derivar aquest nom de “vitis” i de
“riera”, més adient per a Clematis vitalba que no pas per a C. flammula, més amant del sol.

Segons Frère Sennen, Clematis vitalba podria presentar tres varietats a Collserola (Tibidabo)
- var. crenata Jord.: de folíols crenats.
- var. integrata DC: de folíols molt enters
- var. taurica Bess.: de folíols incisos-lobulats.

Les fulles dividides en 5 folíols molt separats no és una característica molt clara, ja que a la var. fragrans
de C. flammula també són així, cordiformes i de 5 cm d’ample, (tot i que d’un verd més clar, en general, i
amb el pecíol més llarg; i sense pèls llargs i amb el limbe una mica menys acuminat a l’àpex). Apart les
fulles més fosques, C. vitalba té les flors d’un blanc trencat de crema (groc). Amb sèpals peludets a
ambdues cares, obtusos, de poc més de 2 cops més llargs que amples. I els filaments de les anteres són
peculiars. Progressivament eixamplats cap el cim, de secció aplanada, i amb un estrangulament molt clar
just per sota les anteres, que en realitat estan molt integrades al filament,
formant només dues bandes laterals que deixen al bell mig el filament tal
com és més avall. A vegades, el filament és netament més ample a l’àpex
que a la base, i a vegades no hi ha gaire diferència, i aleshores hi ha un
reforç central longitudinal del filament que fa que deixi de ser plana la seva
secció transversal. L’àpex és agut. La tigeta que suporta la flor és ampleta
i netament peluda i blanquinosa, amb canalons molt poc marcats. La var.
crenata pot considerar-se com una hibridació entre les var. taurica i
integrata. Les arestes dels fruits són molt llargues (3-4 cm), força
ondulades (trencant la ordenació paral·lela) amb plomall blanc amb filets
d’uns 5 mm de llarg i ondulades. Els fruits són força botits, d’uns 5 cm,
el·líptics-aguts.

— Imatge dels estams centrals i perifèric —

La segona espècie, Clematis flammula, segons Frère Sennen, presenta sis

varietats:
- var. acutisepala Kze.: sèpals acuminats.
- var. canaliculata Lag.: folíols estrets i canaliculats per sobre.
- var. cyclocarpa Sennen & Teodoro: abundant a l’Arrabassada.
- var. fragrans Ten.: folíols amples
- var. maritima L.: folíols estrets. Citada del Vallès.
- var. stenophylla Kze.: Folíols superiors estretament linears.
L’ híbrid entre ambdues especies (vitalba x flammula) s’anomenaria Clematis x secondaireana Sennen.

La primera cosa que sobte al mirar les flors blanquíssimes de Clematis flammula és que els estams,
contràriament al que diuen les claus, no tenen pas en general totes les anteres tan llargues com la resta
de filament, sinó que només són així als estams centrals. Els perifèrics tenen les anteres en general de 3
a 7 vegades més curtes. Una solució seria pensar que tot és C. x secondaireana, però no s’hi veuen altres
característiques de C. vitalba. Clematis flammula presenta 3 varietats més comunes, i un nombre indefinit
d’hibridacions entre elles.

—La var. flammula té les anteres dels estams perifèrics 7 vegades més curtes que la resta del filament.
L’antera és molt poc més ampla que el filament, i és aguda a l’àpex. Els folíols són estrets (oblongs) i
abundants (gairebé sempre 7 per fulla). Els sèpals són emarginats, o gairebé, i unes 3.5 vegades més
llargs que amples.

—La var. acutisepala té en canvi les anteres molt amples i romes a l’àpex, i només 3
cops més curtes que la resta del filament. Per altra banda, aquesta var. destaca ja de
lluny per les flors molt blanques amb sèpals molt grans de 3.5 a 4 vegades més llargs
que amples. Evidentment, fent honor al nom, té l’àpex dels sèpals ben agut, i sovint
recaragolat avall, normalment uns 130º. Les fulles són cordiformes, mitjanes o més
petites que en la var. següent. Ambdues varietats són molt comunes.

—La var. fragrans té les anteres perifèriques 3.5-4 vegades més curtes que la resta del filament, estretes
i agudes, però una mica arrodonides a l’àpex. Les centrals arriben a ser més
llargues que la base del filament que les suporta. Aquesta varietat destaca pels
folíols poc abundants (5) molt grans, cordiformes, amb sinus basal pregon,
similars als de C. vitalba, però d’un verd més clar i més llisa la superfície o més
consistent. El nom li ve de l’olor intensa (a la
vora les flors) una mica com d’ametlles
amargues. Els sèpals poden ser de 2 a 3
vegades més llargs que amples. Destaca una
forma de flors petites, de la mida de les de C.
vitalba (7 mm), de moment innominada. (f.
parviflora?), amb anteres més llargues que el filament que les sosté. Els
sèpals, amb tres nervis, no són acuminats (llevat a algunes flors a les
hibridacions amb la var. acutisepala)

En síntesis, Clematis flammula presenta les tiges, sota les flors,

canaliculades i només molt lleugerament peludetes, i primes, o almenys
més primes que a l’altra espècie. El sèpals només són peluts a la banda
de sota, però els pèls es deixen veure millor a la punta (que pot ser
aguda, emarginada o mucronada). La flor és molt blanca. A vegades es
veuen uns pèls molt menuts tot al voltant de les anteres (pol·len
explosionat). L’aresta del fruit és força curta (2.5 cm), conservant força
una certa regularitat o paral·lelisme divergent, i fent un plomall blanc
amb filets laterals de 3 mm com a màxim. Els fruits són força aplanats,
d’uns 3 mm, amplament ovals i una mica aguts als extrems.

L’híbrid entre les tres varietats de Clematis flammula (acutisepala, flammula, fragrans) es caracteritza
perquè té anteres perifèriques de les tres classes (dibuixades a dalt), en una mateixa flor.

Les varietats de fulla estreta (maritima, canaliculata, stenophylla), a la solana de Collserola hi són molt
escasses. Queda per redescorbir la var. cyclocarpa típica de l’Arrabassada.

Un intent d’aproximació de C. flammula envers C. vitalba seria la forma parviflora de la varietat fragrans
(de C. flammula). Però aquí només la mida i forma dels sèpals és el que coincideix (a més de la forma
d’alguns filaments estaminals). Potser també hom podria dir que les fulles de C. flammula var. fragrans
són un altre intent d’aproximació cap a C. vitalba. Ambdues plantes, sense flors, costaria de distingir-les,
almenys amb les claus d’alguns llibres que donen com a 3 cm l’amplada màxima dels folíols per a C.
flammula. Potser només hom podria fer la distinció pels pèls llargs esparsos de la tigeta de C. vitalba. És
ben curiós que l’anomalia de tenir 5 sèpals enlloc de 4 es doni tant a Clematis vitalba com a Clematis
flammula.

Tant Clematis cirrhosa (típica de les illes Balears) com Clematis recta (típica del prepirineu gironí) han de
ser absents de Collserola. A més, hi ha altres espècies més decoratives als jardins. Alguns hi cultiven
Clematis flammula var. acutisepala.