BIBLIOTECA "EL PIXAVI" Ee supguEgSS cE RS ERE ESE UEP TERUEREESEEFTEREEROEREEDEES VOLUM 4 --- MAGDALENA 1993 DOS DOTZENES DE JOCS SadviIndodBIBLIOTECA “EL PIXAVi" Volum Nos. 4 Magdalena, 1.995 DOS DOTZENES DE JucS POPULARS Redaccio: Comissio de Jocs Popular i Canturel-les d’Aueles de la Colla "El Pixavi® Paguita Roca’ Lids, Perez Vicent Serra TNDeEX gw socs Tian: Tira tongues TrHERGO, FaSTR 3eeb0" UREA etnce ereTs SrNON POOUET més ALTET oo Sori FAR ore PiSsicawa en BEDRAY TisOhA, PAPER a Bat TacAAL ios*iucs VeRtnosa $i,"UN® Bose TREs, rarer. 15 MaDe ere Nis, "chonOs GE Peran i. "Betar cromes Egrapeegeeaey Bs i arts ditada = CORRETGETA A AMAGAR 15. GALLINETA CEGA 4A. "pot por. 47. QUATRE CANTONS fF 38-_XURRO. 19. "EL SOLDADET DE MELILLA 20. "PONERETA, y 2i+ "sua 22." DESTARIFOS 23. "LA MARE CARABASSERA 24." A L“HORT DE MA TIA SABONERANOTA PReVIA Els pixavins son animalets alegres i jogassers, que van dun senill a un altre, i roden i tomben per les marjals en un Joc que esta entre el ser ‘helicopters equilibristes i el fer un ballet'a la vora del sequiol. Ferd hi hauna altra classe de pixavins, aquells de due: pates que tenen el seu cau al carrer Cassola, jugar (a l’Ereta, la placeta del= Refugis, Qualsevol dels vells Gescampats, placetes havia pertot arreu del Castello de fa mi ugaven “a qualsevol cosa i de qualsevol cosa feien un joc, amb el qual’ passaven les hores. mortes i els deixar paszar el temps dec. de. mico. A més els. va servir per a, no patir eixes extranyes infermetats ‘que tracta la peicomotrici= kat, els va ajudar a parlar també'en Castella, aprendre els poms dels reis visigots 1 a adaptar-se al seu temps. Aquest llibre, el quart de la nostra BIBLIOTECA, no 1'hem fet massa gruixut perque 1a MIES Junta ens ha dit allo de "por guet ibe @s millor que molt, i més barat". Per aixo només vol ser u? kestinoni per a les generacions futures del que fela un Pixavi quan encara pel carrer d'Enmig passaven carres, proces: Sons idestilades ‘de gaiates. Un temps que ja. @s’ historia Tegendaria, 5 clar que els jocs que presentem no px castellonence, 'siné “eaditerranis. Guaisevol Svaqueste, en le Variant corresponent, es juga, oes Jugava, a malts altres po- bles. Incius dins el mateix’ Castello cada barri tenia Ia seua manera especial de jugar-lo- Per aqueix motiu renunciem a perseguir judicialment cap autor de recull que ja ‘els haja adjudicate be a Borriana, Paris © Londres, oa cap pixavi que gose esmenar el que aci” s"apor— ta. Tots tenim tota la raé del mon i més encaras El que sivhem procurat és que els vells textos, que de vegades acompanyen els jocs, siguen els nostres © almenys uns deis nostres- Esperem’ que, amb la humilitat que sempre sura sobre 1‘or- gull de ser” de "EL PIXAVI", aquesta primera aportacio patrimo- Aial de jocs tinga tan bona acollida com la que els anteriors nameros de la biblioteca van tindres No aplaudiu, per favor. Entre pixavins tot és de cé Ca Gomtsste’ De JOcs POPULARS I CANTUREL-LES D°AUELES (3) den _anonenar—se § Aquesta Comissio va estat establerta dins l’annex III, > ge_ l-Ordre 1°2/92 de 1a NieS Junta, publicada com cal-al Diari STE CASSOLA PAPERS I NIUS ANB’ PARDALS I. TOT", data S2-13-92, 2a edicié corregida, i augmentada, pag. 27, nota 13,” versiculs de Sal 16, 54, 258 i 8, 1999 1 del 32.282 al 72-783.BIBLIOGRAFIA BASICA, ESSENCIAL 1 ESPECIALITZADA Sobre els jocs hi ha tres tipus de bibliogratia: Els reculls generals dins els quals podrem trobar vari~ ants de jocs nostres. articles de premsa més o menys llargs i seriosos. 1 Referencies bibliografiques varies. 2. 5 Aquesta bibliografia vol ser una simple orientacié més o nys casolana, com tot el que hi fem. En cas. de que algd. de 1 Pixavi". es trobe interessat” en aprofundir i capbussar—se dins aquest mon, que ho diga tres vegades a crit pelat, Qa una carta amb ‘una fotografia recent i pose un’ codi Pes"de “COCOLOCO-SPRINT" 1 per fax o qualsevel altre mitja so- fisticat i/o motoritzat 1i ho farem arribar- L’adrega del grup ést “Comissi¢ de Jocs Populars i Canturel.les d’Aueles de 1a Co- La EL PIXAVi, | (Associacio Cultural, Festera i. Magdalenera), T."p. C.". Carrer de la Cassola” (sense badar), num, 25 aria 13001. CASTIGLIONE "RIPA MARE o DEL SAS, (Junta la’Porta dels 3ueus "iva 1a vora el Canyaret.)~ 1. Reculis Generals ; Cancons i Jocs. Escola d'Esplai de Castello ALCOVER-MOLE., Diccionari Catala Valencia Balear AMADES, J. Té'reculls varis . Veure bibl. especialitzada BATALLER, "S., Jocs de xiquets CONSELLERIA C,E iC.) Eixam NOS, J. Juegos intantiles en Castellon en los afos 30 SEGUi, "S., Cancionero Musical de 1a Provincia de Valencia. SEGUi; §.} Cancionero Musical de la Provincia de Alicant SEGUi; 5.) Cancionero Musical de la Provincia de Castellon SOLER; JM:, Cancionero Musical Villenense VIDAL; C i’CHAGUET, V., Literatura Popular de la Costera 2. Articles varis Nom@S hi fem referencia als dedicats a Castellé —, Juegos en la calle, sin medios, en los amos 30. Mediteraneo", 21-10-04- CAMPOS, J., Churro, mediamanga y mangotero. “Castellon Diario" 93-1964) PORCAR, A.; Programa Gaiata 11 Molts autors, des de Ribés SangUesa fins Enric Forcada, sense oblidar Josep Pasquali Tirado, ens posen dins les seues obres referencies a jocs populars castellonencs.Tirallongues Triar i ordenar els jugadors és una activitat. important dins els jecs. Es pot fer de moltes maneres: Arrimar una pedreta a la paret i crear un ordre de jugadors + Encertar en quin’ puny esta una pedreta. Guise la queda al final, pag: + Arribar el darrer a tocar un punt predeterminat. 2 Simplement comptar fins vint-i- .0. etcrss que més ens importa sén les cangonetes que ser- anar” Gesiliurant jugadors fins qué un pague. EL jue no podem posar ara” la misica, pero senbla que iets ®paratk” les recordareu- Algunes d*aquestes son: La boleta del cafe jo la sé comptar molt bé, Ge1 Color del xocolate, Una, dos, tres i quatre. 2. Uni, doli, teli, catoli, guile; quileta, Viriy "viren, compta~les be que les dotze sén. 3. | Un potet d° tris, tros, Un potet d’arena, Pim, pom “fuera”: ros, 4. | En un carret de fil, trenta, quaranta, mil: 5. Pom. Xabiri ca, xibiri ca, xibiri curi”curi fa, xibird curi curi fero = sibird curi, Tora estas. Bess é. Confitets rogets z dins d'un bagulet- 7. Tess. hase. tocado! Escriu ara, per a tu, per al teu arxiu particular les que creus que ens hem deixal2 Nom: FERRO, FUSTA. Jugadors: Sense limitacio de quantitat o. d’edat Tipus de joc: De correr Materials: No Temps: Inderinit Desenvolupament: El primer que es fa es triar qui paga. Després, tots al seu entorn Ii reciten amb canturel-lat Ferro, tusta, cristall o eristal.lina, remalio volantiy © pujar al segon’ pis, © tocar el viel. El qui paga diu una de les opccions i, la resta de juga~ dors corren perqué no els agarre. Si hi fan el que és I’opci6 triada per qui paga, no poden ser agarrats. En canvi; pagara qui. siga agarrat’ sense fer el que ha dit ei que paga. les accions, que desiliuren, sén: < Ferro: Totar alguna cosa de ferro o alumini niquelat. I Fusta: Tocar alguna cosa de fusta © tablex Ll Gristaily Tocar cristall oun got de vidre. 1 Gristal-linar Tocar un cristal! opac, un plastic o un tros de cristal.lina autentica- Remoli: Denar volies a lventorn d'un dels propis dits Gndexe Ne val emprar 1-index alfabetie. + yolantii rer i"accio de donar un velati, pera ne ter-lo ! Segen ‘pis: Pujar una Segona altaria (des Graons. s+.) i Tocar el violi: Fer l-accia de tocar el violl, ei Violé, 1a viola, el contrabaix o el croné metric. Quan paga algu, es torna a 1'inici (eantar la cance). Si aquell qui paga és amic del "mandamas", podra’ fer al- guna trampeta, pero no massa descarada. oy3 Bou vaca Sugadors: Sense limitacio de Quantitat, perd en funcié del perimetre dela corda. Egats: ‘Semblants Tipus de Joc Vari Nateriais: corda Llarga i prou grossa. Temps: Indefinit Desenvolupamen S"uneix la corda pels dos extrems, Els jugadors s‘aga rren a ella i l'atesen formant un cercie. Enmig se situa qui paga- Aleshores «"estableix el sequent diaiegs rors: Bou... ! GUI PaGA: Vaca...! Tors: @ qui agarraras:..? GUIPAGA: @ la xica wes guana. Tots: Qui es. +7 El qui paga, respon, mentre es llanca a agarrar qualse- vol dels jugadors: “Esta/e"" 0, si ho sap, el sed nom, ‘el seu el nom d'una tia fadrina o un fragment de lletania. Es jugadors poden soltar-se lliurenent de la corda’ per evitar ser agarrats < tornar a agarrar-se a ella en qualsevol treure-1i la llengua a qui paga- Pagara aquell jugador que: 2"Siga agarrat pel qui paga. i Aguell que solte ¢l darrer 1a corda. En” el moment’ que un nou jugader pague, s’inicia el joc ges de l’inici, pero amb un amotinament inicial. 4 TRES PaMETS 361 Jugadors: Sense limitacie de quantitat. Edats: Sembiants. Millor entre 81 10-anys. Tipus de joc? “Correr Materials: No Temps: Indetinit q Desenvolupament: £1 jugador que paga, una vegada_ha tocat el 1loc blert, ha dvagarrar-ne'un altre que es trobe a menys de. pams del sol. Quan agarra un jugador, mesura amb el seu pam 1a distan- “ Paga aquell que, agarrat, estiga a menor distancia dels fres pams, Cas d’estar a dos "pans 1 mig, paga igualment. Son res pams!. Noli "van a utilitzar el pam d'un altre jugador que puga tindre 1a ma més gran4 DUN POUUET Mes ALILT Jugadors: Sense limitacio de quantitat. Dos d'ells paguen- Edats: Sembiants. Tipus de joc: Botar Materials? corda Temps: Indefinit Desenvolupament: Els jugadors que paguen agarren 1a corda pels dos extrens i la deixen a terra. La resta, ordenats, formen una filada- Passen tots sobre 1a corda i el darrer ha de dirt “un poquet més altet." Els qui paguen pugen Ta corda, sempre horitzontal, un pam horitzontaiment. Tornen a passar els jugadors 1 el darrer tor= naa repetir 1a formuleta.” Els qui paguen alcen la corda un Pan ges amunt. I aixi successivament fins que alga no \puga bo~ far-las @leshores nix un dels dos que hi paguen per ordre esta~ blert, i agarra la corda aquell que no ha pogut. botar-la, ‘$1'elf jugadars estiren o alcen en” el moment de botar, el Comite. Glimpie ha determinat que, en funcio del. trene ‘del Saltador, es faca una penalitzacio que pot anar des de fer-los resar trés rosaris fins posar-ios en salmarra quatre dies. & — BOTIFARRA Jugadors: Entre & i 12 aprox. Edats: Semblants. Millor de 40. anys en avant Tipus de joc: Varis Materials: Punt d’anclatge Temps: de S aS minutes Desenvolupament: Es forma una cadena, tots ben agarrats per la cintura i €1 primer s"agarra ben” fort del punt X (arbre, farola, reixa)- Tots comencen a estirar per trencar 1a cadena. Qui deixa que aquesta es trengue, passa el darrer 1 continua ei Joc. Incas de que rebente un jugador, cal deixar-10 a banda, és un poe violent anar amb budells pel mig7 PIS PISSIGANYA Entre 5 i 10 aprox. Sense determinacio Tipus de joc: Sedentari (amb mare) Nateriale: No Temps: sense determinar Desenvolupamen Els jugadors, asseguts en rogle, posen les dues mans cap avant 1 1a mare: mentre va cantante d d’acord ‘amb el ritmey pee Gur pessic «ius mans que hi ha al rogie: eltext és: Pas pissiganya, mata {'aranyay Palade canyera, estirs l’orelia Lama, a la qual 1i. toque 1a darrera sil.laba, agarrara Morelia véina. Guan” tots els jugadors es troben agarrats de 1orella cantaran per darrera volta el text; pero ara, en dir “estira Vorelleta", se es estiraran fins ter’se-les ben roges. 8. PEDRA, TISORA, PAPER Jugadors: Dos. Edats: Semblants, d711 anys en avant Tipus de joc: Varis Materials: No Temps: sense determinar Desenvolupanent: La base del joc és 1a mateixa dels “xinos*, “la morra" o “la demisoisse" i consisteix en treure els des’ jugadors a 1a yegada lama fent un signe especific: Pedra. (puny. tancat), Eisora (dits index i det mig en posicio de tisora) i paper (ma oberta) Valors: Pedra trenca tisora, tisora talla paper, paper gnbolice pedra- "Per tant’ PAPER guanya a PEDRA. PEDRA guanys = TISORA': FISORA guanya”s PAPERS Tot un embolic que només ia practica fa efectiu. G1 joc es pot completar’ fent-lo variant de "peu", “oro 4 plata", “pate-pate” o “munta i cap" (que de totes aquéstes,ma- heres és diu) i que consisteix en que als jugadors, ‘separats a una “certa distancia, avancen peu'a peu fins que un dels dos funta'el peu sobre el de l-altre. Es tracta d'un joc que, com que apareix dins 1a série de “OLA DE DRAC Z" pels guerrérs de l'espai; pot ser considerat més que com joc valencia, com “joc intergalactic®SAL TACAVALLS Jugadors: Entre 5 i 10 Edats: Semblants, d°11 anys en avant pus de joc Saltar Materials: No Temps: sense determinar Es forma una llarga filada, com des d’aci alla. Al primer dyoacor, ‘aiupst, 1 ’han. “de saltar, per ordre, tots eis altres: EI"Segon, una Vegada ha Saltat, tambe s*ajup, de” manera qua ci tercer. Rade, “seltar els” dos?.. 1 -aixi’ Successivament. Guan tots han” saltat, el primer conenga a saltar-los tots 1 s¢ n'a" profita dels qui’1i han pegat culada EI Sec na te ti, pero” pot acabs ple es decivesca 10. TULA VERINOSA Jugadors: Entre 5 i 13.000 Ejats: Sembiants, de 9 anys en avant Tipus de Joc: Correr Materials? No Temps? sense determinar Desenvalupament: Aquell qui paga t@ una malaltia mortal de nec quan la passa a "un altre Ii se'n Vas Quanen toca, mentre. S'agarra la ypart del cos enverinada. amb una may ha G"intentar passar-1a*un altre jugadors €1 (nou enverinat, tocant-se la part per on 1i entra el veri, intenta passar-1i el mal aun altre.cs i aixi fins que un dels jugadors que pague, de sobte.-. decideix anar-se'n a sopar, perque ja és hora:41. UN, DOS, TRES, PARET Jugadors: Entre 5 i 13.000 Eats? Semblants Tipus de joc Varis Materials: Una paret llisa Temps: sense determinar Desenvolupament: El terreny de joc s‘estableix des d’una paret fins una ratlla, que no estiga massa torts. Fi Jugador qui. paga, que no ha de ser el mateix del joc anterior, ves posa de cara a la paret i diu ben forts “UN, DOSS ‘TRES,..."PaRET!# '*.-1 de sobte es gira. Hentre ell ha estat castigat, la resta de jugadors avan- cen cap a la paret, pero... state. ai el "qui paga els veu, ele mana tornar a la rat iveiis, "amb les orelletes gatxes, ho han de fers Gui toca’la paret es desiliura i respira tranguil Paga el darrer en tocar la paret, per no saber fer tram- pes. wor 7 En aquest joc, 1a veterania 32. TALLAR FIL Jugadors: Entre 5 i 13.000 Edats: Semblants Tipus de joct Correr Materials: No (tisores tampoc) Temps: sense determinar Desenvalupamen’ quell que paga_posa els bracos cap avant amb els mans obertes cap a dina; com sivanara as mater” una mosea, Un» dels Jugadors, e1_aés atrevit, passa una ma aberta per enaig de les setes mans. Es el que es dit tallar el fil El que'paga nonés “el pet perseguir a ell. Si un altre jugador Siinterposa entre els'dos ttalts cl” fii}, sera perseguite pel ee PS Gracia del: ts @s enbol gat a 'dracia dels perseguits @s embolicar per enmig algun innocentat iter que !'agarren- ra a So\un joc que combina el” correr amb 1a gracia per enboli~ Per sort encara no 1°han patentat els americans.13. CROMOS DE PETAR Els “cromos de petar” son aqueixes fulletes, retallades per fora i per dins que tenen imatges i figures. (a'seus utilitzacio és ben diversa: ="poden Servir per fer col-leccions de cromos i que, com que des de fa més de. cent anys se'n fan, es com els segélls, que mai_no acaben. “"poden servir per fer quadrets a 1a saleta i al dormito~ ri i queden 1a mar de be. SWarraneats els distints elements poden servir per a diferents. joe PETAR CROMOS Jugadors: Entre 2 i 4 Edats: Semblants Tipus de joc: Habilitat Materials? Cronos de petar ‘Temps: sense determinar Desenvolupament: Els jugadors se situen, asseguts a terra, en rogle amb accés. al pilot de cronos. Cada’ jugador situa al centre la ‘posa" o nombre de cromos inicials, tots cara avall i en. un unt onic. =1" primer, amb e1 paiaell de 1a aa, déna cop i, si _en gira algun, "se’l queda i torna a tirar.’si no en gira cap, Passa_al segon... i aixi successivanent tent roda. ‘Quan 38 ho'en queda’ cap, tots posen i s°inicia el torn pel que no havia tiratencar NO CY VAL: A bavar la paima de la ma... : 2. TAPAR CROMOS [sO Jugadors: Entre 2 i 4 Esats: Semblants. Tipus de jocr Habilitat Materials: Cromos de petar o ‘Gvaltres tipus. Temps: sense determinar Desenvolunament: Es fa una ratlia a una paret a un metre d’altaria aproxi~ madament.. Des dvalli, i mantenint un cromet apretat amb un dit, se solta. Si'cau’ de cara, el llangador se’l queda. Si cau de ful, el, deixa, Si un dels fiancats “cau sobre un alire cro- mo, el’ jugador se’n porta els dos, caiga com caiga. NOTA: Els cromos de Sengoku 'valen per un- E15 cromos ro~ nyosos, vells, tacats o treneats, no valens NO S*aconsella jugar allots on faca air vant com de ponent, nivon hi haja pixades de gos! tant de le3. ALA DITADA Jugadors: Entre 2 i 4 Edate: Sembianes Tipus de Joct Habilitat i jails: Cromos de petar o Cada jugador posa un nombre determinat de cromets cai avail, un junta lvaltre. €] Jugador que és md es xupla el dit gros de la mad I'Spreta contra un cromet, Sf°er"cromet se'n va junt aldit 1 en caure cau'de Cara. @s guanya el cromet i torna a intentar-ho amb un alére. cas ue falar... el ‘segon jugador es xupla el dit gros de 1a madreta, l'apreta contra un Cromet, alga el dit i... NOTA! Abans” de comencar el joc ¢ls Jugadors presentaran una tertificacio medica de no patir infermetats infecto-conta- Gioses 1 de haver estat vacunats contra el tifus i el glup. 14. CORRETIA A AMAGAR Jugadors: Entre & i 129 Evats: Semblants Tipus de Joc? Correr Materials: Corretia Camp: Obert. (pati; bose: Temps: sense determinar Desenvolupament: El jugador al que 14 toque amaga una corretja a qualsevol Loc en 1i° semble a bé, mentre els altres, des d'un lloc de~ terminat, no miren perque en cas contrari ni Tarien trampes. ‘Guan aquell diut "Ja li val...!", tots en tropell van a buscar 1a corretia, i es desperdigoien per racons i amagatalls, per trobar-ia. Aquell que le troba. acaca els altres, i els pe~ Gs on pot. amb la corretja i no amb un bast6, fins que tots hi Sén en barrera, © siga el lloc des del que han estat esperant que S'amagara fleshores tots es posen de cul, sense mirar ni fer trampes, 4 el, trobador és qui ara amaga la corretja, on vol, pot i ereu escaient.15. GALLINETA CEGA Sugadors: Entre @ 4 66, pero {ots coneguts Egats: Senblants Tipus de Joct Endevinar Materials: Hocador Camp: Gran Temps: sense determinar Desenvolupament: Aquell que _pague ha d’anar amb el ulls tapats amb el mo- cador “i situar—se al centre. Els" altres es posen en cercle, agarrats de les mans, i roden i volten com volem. Aleshores s"estableix el seguent dialeg: rors: Gallineta cega, que has perdut? Una aguila i un eanut Busca"la per terra (Fa com que 1a busca:..) No 1a trobe. Pegaun botet al cel. .:! (Déna'un bot ben alt) weed un altre a 1 intern. iBéna un Botet Ben menue... "i un dels del ro- le s‘aproxima i 1i dona una palmada) ++) Busca qui tha pegat. La “gallineta cega" palpa i quan n‘agarra_un, el palpa se abusar massa, i intenta encertar el. nom. 51 Vencerta paga el pobre animalet, i sino es torna 5 16. POT ~ POT ° Jugadors: Entre 5 i 6.666 Ecats: Sense determinar Tipus de joc: Amagar Materials: un “pot” ple de Pedretes pera que sone. Camp: Gran, embolicat, 1liure Temps: sense determinar Desenvolupament: Hi_ha, com sempre, un desgraciat que Mi paga..Un jugador de tants 11 tira’ell "pot! ben Iiuny {aquest ihe d-aca-crar S“posar-10" aun “punt predeterminat. Aleshores diur "Pot-pot prineres, pot-pot Segons, pot-pot terceres’ Cada Vegada que veu un dels jugadors va al lloc on esta el, pot, i colpejant el pot en. terra diu: *Pot-pot, Manolo que tal.* i Manolo ix. Gian ja ha anomenat tots, paga el primer que ha vist. Sivun’ jugador aconsegueix donar=1i' amb el peu al “pot” i Mangar-1o,"abans de que t"anonenen, torna a pagar el_mateix. 1 milior es jugar-10 de nit. i sense lluna, pero aixo. és Ja per a'una primera divisio o “pixavins de soca’,17. QUATRE CANTONS Jugadors: Entre 5 47 Tipus de joct Correr Materials: No Cans ide anb tants punts de referencia com jugadors fhaday meny-une -* ‘Temps? sense deterainar Desenvolupament: Els jugadors es ocupen un punt en cada cant d’on quadrat © rectangle, a una distancia de S-4'm un de lvaitre. El qui aga esta per enmig. Guan dos jugadors ha decideixen, després de fer-se senyes i treure's 1a" liengua’ si cal, convien de Toes. Qualsevol jugador, inclés e1 qui paga, pot ocupar el loc que reste buit i, enmig de l’enbolic que es’ pot armar, un dese Graciat es quedara sense cantonet. @leshores ell “pagara i intentara, sense fer massa tran- amb un dels llocs buit, quan hi haja un canvi- Con que'no se sap quan s’acaba, cal posar el despertador. 18. XURRO e Jugadors: Entre 4 i 8 Edats: Semblants Tipus de Jocr sALTAR Materials: No Camp: Un’ carrer o semblant Teaps: sense determinar Desenvolupament Un jugador fa de “capcal" i els altres es p dos equips. Liequip que paga se situa ajupit, amb de darrere contra les cames del de davant, ben’ agarr Primer posa el cap contra la panxa del’ capcal que contra la paret i serveix de jutge. El grup que paga, quan esta ajupit, amb les esquenes preparades, s°anomena “burro"s Lraltre equip ha de fer Saltar els seus jugadors sobre el lion dels altres, pero cada jugador ha de dir ge tocar el “purro":) “Ahi va el carro, 1a burra i 1°amo: “Burro va. Quan els jugadors estan tots dalt, un d’elis diu, mentre sas~ nyala la corresponent part del brac: “Xurroy mediamanga mangotero, Zcudl es el primero?™. Un dels de baix diu una de les’ tres opcions. 51 encerta es canvien els equipas “Xurro" es quan -s'assenyala 1a monyica, “Mediamanga", el colze i *Hangotero™, 1-avantbrac- Hi ha, variants i variants. NOTES PER A. TNNOCEN} = Si cau el Joc torna a comencar. Aleshor cal cridar ben fort: “Burro fals..-'t'" 4 riure's ben forte > Si un jugador que ha saltat ja, toca terra, perd ei seu grup i cal que els que resten dalt s@ ia peguen contra terra: = No li val a “Ilaurar" 0. empujar-se'n per amunt, reptant, una vegada dalt del "burro".49. EL SOLDADET DE MELILLA Jugadors: Entre 4 3 0 Edats: Sense determinacio Tipus de joc: Verbal Materials: No Temps: sense determinar Desenvolupamen La "mare" o director/a del joc posa els jugadors en cer- cle, asseguts a terra, i ben atents, En la conversa’ que la “are* portara amb cada jugador esta vetat el dir "Si, NO, BLANC, NEGRE, DILLUNS i DIMARTS®- Acada jugador 1i fa’les mateixes preguntes: MARE: Ha vingut un soldadet de Melilla, tot despulladet. Voste, que 1i donaria? gu6-: Je 1i"donaria un xmal ib Aleshores 1a, “mare” pregunta i pregunta més coses sobre agueix *xmalibeer": Com és, quan li'l donara, si és de compra, Si és vell, si aquella pigueta senbla foscao qualsevol entro- Peri per fér que diga.-.'j LES PARAULES PROMIBIDES. « Gui les diu, paga “penyora”. Quan s‘acaba la volta, 1a “mare” treu 1 penyores i diur MARE: De gui és esta penyora? PROPIETARI: Dun/a servidor/a- MARE © Z0ue faria voste per ella? PROPIETARI: Tot el que me mane i Un poquet mé: pera si me mane, molt no fare res. MARE: castics 2. EL PIXAR DEL Gos: Liinterfecte ha d’anar a una paret, algar 1a cama i fer con que @s un gos ies pixa a la paret. 2. BONAR UN BES ALS XICS/XIGUES (oa X. en particular) No hi ha comentaris fins que no haja fet 1a penyora, 3, E1 "S10 NO", interfecte se’n va lluny 4 els jugadors diuen burrade: 2,coses “a cau d'orelleta per a que no ho. sentas Fie un pome plena de cucsers";,¢o1 Ga agraga k=, "4. per “tres vegades pregunten? '*Si'o ‘No?*. Lvinterfecte ha de Fespondre. En oir 1a resposta tots exterioritzen el que volens Acabat el suplici cal contar-ho, fil per randay = I°interfecte A liger pregunta i resposta. 4. DIR DE MENORTA'"EL CAPTOL PRIMER DEL TIRANT LO BLANCH. 5: ANAR A PREGUNTAR-LI L“HORA A PACD, PER Sa VEGADA. $2 NAR @ GuaTRE Pores D-Aci ALL! 71 Ete... ete... etes20. POMERETA Jugadors: Maxim 2-3 Euats: Xiques entre 9 i 11 Tipus de joc: habilitat Materials: Pilota manuda Temps: sense determinar Desenvolupament: La jugadora es posa a una aproximadanent i Llanca la pilota i faa l'aire de la canconeta Pomereta, Sivfas pones, fe'n daras Gn“ cabas. Gada vers hi correspon a un llangament i una recollida de la pilota, Lada vegada 1a recull amb les dues man} La 28 amb la ma dreta només. La 3a amb la ma esquerra només. La 4a amb les dues mans desprées de donar una volta Guan no aconsegueix tot de cop, mereix premi, se 1 4 dau seriona: "Una a zero.-~ ‘Si li cau la pilota a terra, passa a la segient el torn. la paret la reculls Ho punta, 21. GUA Jugadors: Maxim 5-6 Edats: 9 a 15 Tipus de joc? habilitat Materials? Boletes. Camp: Obert amb un clotet Temps: sense determinar Desenvolupament: Des duna ratlia situada a uns tres metres del clotet Lianga cada jugader 1a seua bola cap a, aquest. Guan un jugador posa la boleta dins el clotet (fa “gua"), ha de donar tres fops a la boleta “del contrari de manera que’ la separacio siga cada Vegada 1a distancia d’almenys un peu. Aquests: 1lancaments es diuen "primeres", “segones" i “terceres”. Després ha de fer Dera veal ua Jugedor= de fallar alguna de les jugades, passa el torn de ju- gar al seguent. Cada jugador va fent "gua", “primeres™, etc... yol dels contraris, inclus” pot portar-ne ‘dos a Yambe pot jugar, si li conve, allunyar-se, apropar—se Simplement fugir’d'una zona que creu perillosa: Guanya el darrer gue hi queda. Hi'ha boletes de fang, de cristal (franceses), de ferro (polos), etc...DESTARIFOS Jugadors: Entre 91 29 Egsts: 9 a 99 anys Tigue de joc: Verbal Materials: No Teaps: sense determinar Desenvolupament: Els jugadors se situen asseguts a terra o en cadira, ben prop uns dels altres, formant un cercle. El ir jugador pregunta al 2n, situat a l’esquerra + = & Per a qué val una granera? 1 2n 14 respon: = Per agranar. El 2n pregunta al Sr per a qué val X i aquest 14 respén que per a Ze Ivaixi successivament fins que la darrera 1i pre- gunta al primer: = ePer a qué valen les Llonganisses? El primer 14 respon: ~ Per a menjar-se-les amb tomateta. Aleshores i una vegada tancada 1a roda, el ir diu: = Esta Sra.(1a de 1a dreta), m’ha preguntat que per a que erveixen les ilonganisses, i esta ( 1a de l'esquerra) m'ha Git que pera agranar.. = fra sera el 2n, Sr, 4t i aixi successivament tins el dar- eis que hauran a empareliar pregunta amp resposta, E1 resultat pot ser angelical i bovot o de Jutjat de Guardia. (La clec es revolea i riu cada vegada que hi ha un empa~ rellament graciés. cPer® qui pot negar que pel carrer no pot pasear un “Japones vestit de Fallera Major Infantil, que estava Gspiant 1a festa, i que ya i s'apunta, 1 ocurrencia, 1a paten— fa, ivens la ven’a prou d'or, pero fabricada a Hong-Kong? Qui? Gui pot negar-ho posant-se la mi al cor? )~25. LA MARE CARABASSERA gugadors: Entre >a z> Egats: 9 a 99 anys Tipus de joc: Verbal fateriais? No Temps: sense determinar Desenvolupament: Un dels jugadors fa de “Mare Carabassera" i els altres es numeren correlativaments Aleshores 1a M. Carabassera, amb 1a que sempre comenga el A \ehort de 1a Mare Carabassera hi havia una carabasse que va fer S carabal Gui‘te el tres es posa nervids, pero dau com S T la Mare Carabassera respon: Gua quantes? El respon’ Beare E1 dei 4. contratac x" 4 aixi suces ara. avament fins que un jugador pose ia pata: Quan un jugador s“enganya, se 1i’n va el sant al cel, no respon rapidamento dia un mémere ‘que Ja na estat. eliainat Sen va fora del joc,i restara mort per tota la -partida o-paga Quay® (Vegeu pera penyores ai nam. 195 24. A LHORT DE MA TIA SABONERA Jugadors: Entre 5 i 25 Edats? 9 a 99 anys. Tipus de joc: Verbal Materials: No Temps? sense determinar Desenvolupament Situats en cercle un dels jugadors diur SRT hort Ge ma tia Gatonera ni ha‘un arbre que ta un fruit desta i esta maner: (1'dona duess pistes. + IQuan’és verd és" verd i quan és madur és groc..." 0 [ "Te Ta pell verda i per dins @s roig--." Eis jugadors diuen’fruites: Gui ho encerta, pensa una fruita i comenca altra vegada amb: "..."A 1hort de_ma tia Sabonera. NOTA: No "Valen fruites tropicals, ni d’enciclopédia com— prada, ni parlar de” que de. xicotet em va-donar oix 0 que la fare ia va ter menjar el dia 14 de febrer de 1-963.DARRERES PARAULE Reunida 1a “Comissié de Jocs Populars i Canturel.les d'Queles de la Colla EL PIXAVi, (Associacid Cultural, Festera { Magdalenera), T. P. C." en séssio extraordiraria el dia d'a- vul, volem coninicar; per a general coneixement dels Pixavins, 21 Seguen 1. Aquest 1libret €s el primer de jocs, si Déu vol. 2. Ens hem deixat a banda “La gambarra", “el burro” i “1a Soteta", per ser jocs de cartes. D'altres ja en par~ Tarem:.2 3. No demanem el “Pixavi d'Or" perque encara no sha ins: eituit, pero anem fent merits per si alguna vegada s‘institueix. (Gui va davant, rega---)« 4. La_Comissié lamenta no haver trobat fotos de 1‘epoca fon ni hagueren” jugant. Senbla que en molts casos i per falta de flash ne es van poder agarrar instanta~ Qui sapiga un joc i no ens ho diga, ja s’ho entendra. Aci no som endevinadors professionals. Estem preparant, a nivell particular, un llibre, sub- vencionat per” La Consejeria de Cultura d’A@ragé sobre ia'pervivencia de jocs aragonesos a les nostres co- marques. Gui sapiga alguna. cosa sobre las. “carambo- Tetas", la “perinola*,, el "ricotin-ricotan", “picu- Linadad intantiles" "o” altres coses d'aquell ‘ter- reny, que ens ho diga urgentment. La cosa és serio— Sai’calprendre-la en compte. 7. Hem rebut, igualment, una notificacio de la Generali~ tat de "Catalunya per a que aportem materials per a completar, en I aspecte de jocs i. variants, el cone— gut "Costimari Catala" d'Amades. Us informaren quan Ya cosa siga ja en ferm. @. Aquesta Comissié vol fer palés 1’agraiment a la ralitat de Catalunya i al Govern Aragones per Seues preccupacions respecte a la cultura, que han irradiat i de la qual nosaltres tenim mostres i per— vivencies, que ells valoren 1 aprecien. Castello, 1 de mar¢ de 1995