Está en la página 1de 350
TESI DOCTORAL DE SOCIOLOGIA DE JOAQUIM BOLO I BERTO LA IDENTITAT ETNOCULTURAL EN UN CONTEXT MINORITARI A LA FRONTERA CASTELLANOMURCIANA: LA VILA DE CABDET | EL CARXE EN RELACIG AMB EL CONJUNT DE CGATALUNYA- VALENCIA-BALEARS . Primera edicié Copyright: Joaquim Bolo i Berté, autor-editor. Reservats tots els drets per a I’autor-editor, no es permet cap reproduccié mecanica ni lloguer de obra sense I’autoritzacié escrita del Sr Joaquim Bolo i Bert6, Impressié-enquadernacié: PuntoCopia SL de Valencia Distribucié: Joaquim Bolo i Bert6 , tel: 650 617 767 Primera edici6: 7 de maig de 2001 ISBN: 84-607-2298-8 Dipésit Legal: V-2204-2001 cs Ob minnoes yes ues ELES GEMM EREATA : vais GomTAR 3 ISQUETS VEE imPRIMIR ANE fe npnds EL PUNT EWTRE CAP OE LEC fonnccres { LEmpeesA —puNTocopiA NP H pyes ELES , i; 4 dit 1 5] Doo far de le 0 add Ye (eomumpho ) . Gf G/ 200d omic de Comma “Aixi que totes les comunitats pretenen com a fi algun bé , perd sobretot pretenen el bé superior la que és superior i compren a les altres . Aquesta és la que denominen ciutat ila comunitat civica .” Aristdtil, obra “La Politica’ , libre 1 er , capitol 1 er , Alianza editorial , Madrid 1986 . “£1 fet d’inquirir com s‘ha de tractar el marit amb la dona i , generalment , un amic amb I‘altre, pareix ser el mateix que inquirir en qué consisteix allo que és just...” Atistatil en el seu llibre “Etica a Nicbmac” volum n° 2 , Ediciones Orbis , Barcelona 1984. « Ning no és lliure quan hom tolera que alguna persona cometi torts amb impunitat . Ni tan sols el princep despatic no constitueix una excepcid a aquesta regia general . Es converteix en un esclau en el mateix moment en qué pretén que la forga decideixi un plet . El descrédit que llanga sobre els drets del seu poble recau damunt d’ell mateix i, en la incertesa general de totes les condicions , no hi ha carrec més precari que el seu.” ‘Adam Ferguson “Assaig sobre la historia de la Societat civi”, Edicions 62 , diputacié de Barcelona, 1 era edicié octubre de 1989 a Barcelona . index de matéries Prefaci.pn°5 Introduccié : Definicié . p n° 7 Capitol N°1 Estat de la qdestié : identitat , étnia i cuttura . pn? 9 Capitol N° 2 Matode : Hipdtesis , Matodes i Teories . pn? 13 Capitol N°3 Dades , estructuracié i reflexid . p n° 15 Tema N° 1 Les cultures de la Societat i cultura fronterera de la zona Cabdet-Carxe . pn? 15 ‘Tema N° 2 L’ensenyament i les associacions culturals i recreatives de Cabdet-Carxe i les seves relacions amb els poders socials . pn? 34 Tema N° 3 Les practiques religioses de Cabdet-Carxe . p n? 43 Tema NP 4 Els serveis socials a Cabdet i al Carxe . pn? 49 Tema N° 5 Causes i conseqiiéncies de les variables demografiques . p n° 54 Tema N° 6 Les relacions econdmiques dintre de la dicotomia predomini o nucli dirigent- subordinacié social . pn? 66 Tema N° 7 Els interessos socials de les institucions politiques . p n° 84 ‘Tema N° 8 La seguretat dels ciutadans en un context de subordinacié i de frontera etnocultural . pre 96 Tema N° 9 Els mitjans de comunicacié en un context de frontera etnocultural . p n° 99 Capitol N° 4 Lectures principals i comentaris analitics . p n° 103 Capitol N° 5 Analisis de les estadistiques . pn? 138 Capitol N° 6 Analisis quantitatives i qualitatives de la investigaci6 . pn? 165 Capitol N° 7 Calculs matematics de les Hipdtesis . p n? 263 Capitol N° 8 Tesis . p n° 287 Gonclusions Generals . p n° 305 Bibliografia per ordre alfabétic en funcié dels titols de les obres . p n° 307, index técnic : Texts de I’enquesta i dels qiiestionaris per a individus representatius . p n° 335 Postdata: Comentari en relacié amb el comportament del professor Sr Benjami Oltra (Universitat d’Alacant) i de la professora Sra Carlota Solé (UAB) i dels problemes per obtenir el titol de doctor. 348 Suplement per a I’edicié de 'obra : Defensa que vaig enviar al Senyor Benjami Oltra , Catedratic de la Universitat d’Alacant i director de la meua Tesi Doctoral de Sociologia i al Sindic de Greuges de I'UAB el Sr Jordi Porta, perd no vaig poder obtenir cap resolucié raonable per poder llegir la meua Tesi Doctoral . p 350 La identitat etnocultural en un context minoritari a la frontera castellanomurciana : La Vila de Cabdet i El Carxe en relacié amb el conjunt de Catalunya-Valéncia-Balears . Prefaci Séc llicenciat en ciéncies politiques i en sociologia (1993) , vaig estudiar un curs de relacions internacionals a la Universitat de Paris | (1982) , i tinc un Master de sistémica (1994) . He seguit ‘amb axit durant 2 anys el programa de Doctorat de sociologia de I'UAB (1998) amb I’especialitat de sociologia de la ciéncia , del coneixement i de la cultura . Em vaig preparar per al Doctorat durant un any abans amb I’estudi de documents , anuaris , bibliografia , entrevistes preliminars de camp etc. , després de ser admés per realitzar un doctorat a I'UAB en 1996 , vaig continuar la meva recerca bibliografica | empirica en el tema de la identitat etnocultural en general i a la zona de la Vila de Cabdet i al Carxe . Cal ressaltar que abans demprendre la tasca d’investigacié , vaig notar que aquesta zona que inclou la Vila de Cabdet i part de la Regié de Murcia no havia estat practicament objecte de recerca socioldgica , puix vaig consultar essencialment les biblioteques de les Universitats de Valencia, d’Alacant , de Murcia , de antic Regne de Valéncia , les biblioteques centrals de Valencia , d’Alacant , d’Elx , de Gandia , d’Oliva , de Cabdet , d‘lecia , de Jumelia , de Favanella , a més al viure a Barcelona durant 2 anys vaig utiltzar la Biblioteca de Catalunya i les biblioteques de la Universitat Autonoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona . Cal dir també que abans d’anar a Barcelona vaig preguntar a gent si s‘havia publicat algun estudi socioldgic sobre el tema i com no hi havia cap publicacié sociologica , en efecte sols vaig poder obtenir unes fotocdpies d’una publicacié de tipus periodistic sobre la Torre del Rico denominada “Las aldeas también son tropa’ d’Antonio Mateo Jarefio Lopez que va obtenir el Vil Premi literari de la ciutat de Jumelia en 1985 . Vull ressaltar que el tema d‘investigacié té una zona d’estudi concreta , perd m’interessa refiexionar sobre els assumptes etnoculturals en altres contextos , no obstant aixd, no pretenc en aquesta investigacié aportar métodes alternatius per a la Constitucié d’un Estat independent format pel Conjunt de Catalunya-Valéncia-Balears, el tema d’investigacié m’interessa també pel fet d'ésser étnicament catal pels meus llinatges paterns i materns , a més he utllitzat les qdestions i les dades d’investigacié per teoritzar i reflexionar sobre el tema d’una forma més general . Opin que cal investigar aquesta zona des d’una perspectiva socioldgica, puix existeixen sobretot dades historiques , perd no devem abandonar aquesta zona a les forces culturals castellanes que durant segles han exercit el seu poder , puix considerar aquesta zona Cabdet-Murcia com una espacie de “reliquia del passat” seria per a mi com una forma de covardia i de manca de solidaritat amb gent que és en general de la nostra étnia , seria més incomprensible i mancat de ldgica el fet de qué diversos individus del Conjunt de Catalunya-Valéncia-Balears envien diners 0 cooperen amb gent molt diferent de diverses parts de Mén, puix la solidaritat ben entesa comenga amb els nostres semblants . No obstant aixd , diversos individus prefereixen ser altruistes amb desconeguts que es troben en péssimes condicions, perqué suposo és una forma d’adauirir prestigi i d’establir relacions socials , mentre que la gent més proxima de vegades pel fet d’ésser semblant és percebuda com un factor de competicié social i no de solidaritat fonamental per obtenir objectius beneficiosos mutus .. La cultura de la gent de la nostra étnia a aquesta zona esta viva o pot renaixer , puix els segles de dominacié no han esborrat el fet diferencial en mataria étnica , a més sovint persisteixen les pautes culturals , és dones un fenomen socioldgic actual i no una manifestacié moribunda dun passat caduc . Es tracta d’‘investigar que es pot entendre per étnia i la seva relacié amb la cultura i la possible existéncia d’una comunitat etnocuttural que determina la definicié d’unes pautes culturals i per tant Vexisténcia d’una identitat especifica . Els antecedents d’estudis sobre I'étnia i la cultura s6n multiples i nombrosos , perd aqui es tracta de centrar el tema d’estudi sobre el concepte o definicié d‘identitat d’una poblacié especifica que es troba a la Vila de Cabdet (Castella-La Manxa) i al Carxe dintre de la Regié de Marcia (oficialment 11 aldees, segons |’article de 1973 , es pot també constatar aquestes mateixes dades en l'article de 1996 del Sr Xavier Fabregas dintre de ‘la Gran Enciclopadia Catalana” : El Carxe (0 Raspai) al terme d’lecla (antigament dos nuciis limitrofs de poblacié : el Carxe i Raspai , perd actualment tota la pedania es denomina Raspai) , la Barquila (Alberquilla) , la Torre del Rico , la Moreneta (no consta , perd potser sigui una mala informacié i es tracti de la Molineta prop de la Torre del Rico que es troba actualment deshabitada segons la ‘Sra Faleé, Consellera municipal de |’Ajuntament de Jumella , no obstant aixd he constatat que existeix una “Morenica” o sia una Verge amb aquest nom a Villena ) , la Canyada del biat , Cavallusa (es consideren del Pindés i aquest Ajuntament de la Comunitat de Valéncia també ho confirma ) i Pellisants al terme de Jumella , la Canyada de la llenya , les Cases dels frares (sols quedava en 1998 un hostal ("el fraile gordo") amb gent , fa anys ( més o menys en 1996) vaig tractar de parlar amb anglés amb un senyor, perd no vaig poder gairebé esbrinar res perqué no va voler pariar de la pedania perd cal dir que un jove va baixar per unes escales del pis de dat de la casa i va ser qualificat de “polaco” , en 1998 uns treballadors que es trobaven a la pedania em van dir que les cases estan deshabitades i que sols van alguns propietaris per exemple per a tasques agricoles de forma periddica ), la Sarsa i I'Ombria de la Sarsa al terme de Favanella , el Sr Fabregas deia que el Carxe té una superficie d’uns 300 km2 i és habitat per unes 2 000 a 2 500 Persones que es van instal lar a partir del segle XVIII procedent de la Foia de Castalla perd actualment tenen moltes relacions socials amb la Vila del Pinés (Comunitat de Valéncia) i han conservat la llengua catalana i la consciéncia d’ésser valencians ) , cal dir també que pel canvi de residéncia , emigracié o renaixenga cultural existeixen cases disperses 0 nuclis de poblacié en els quals potser molt probablement els habitants poden entendre i parlar el denominat “valencia” a altres indrets de la Regié de Miircia . La bibliografia i les fonts utiitzades sén diverses és a dir que he tractat d’utilitzar tota la bibliografia en diversos indrets , encara que en pocs titols apareix la paraula “identitat" , puix sovint diversos autors disserten sobre els desigs o els problemes d’una @tnia o d'un grup cultural sense definir la seva percepcid de les pautes culturals des de! punt de vista emic i etic , en efecte, segons els autors s‘estableix un conjunt d’assumptes per a l’estudi més 0 menys extensos que tracien d’analitzar un tema especific . La definicié i desenvolupament de l'objecte d’investigacié , de les hipotesis i dels métodes apareixen en els capitols sobre els temes tedrics que estableixen les causes , conseqdéncies i limits tedrics de la investigacié socioldgica . Vull agrair als individus i institucions que han cooperat amb mi per a qué I’acumuulaci6 ies andlisis de les dades hagi estat possible , aixd ha perms que les dades hagin estat un factor per a l’estimul i el desenvolupament de la meva reflexié que constitueix el conjunt de la dissertacié de la meva tesi . Introduccié : Definicié Els conceptes d’identitat etnocultural es basen sobre una definicié de I’ésser huma en Societat o del Ciutada , es tracta de saber que sén i que volen ser des d’unes pautes culturals fonamentals mitjangant un llenguatge i uns valors més o menys especifics dintre dels trets fonamentals de la seva estructura social i en funcié de la seva situacié de minoria étnica_, a més cal diferenciar el concepte d’étnia de la nocié de cultura , sén unes nocions fonamentals i polémiques des de lorigen de la Civilitzacié fins a la nostra época , puix la formacié i la destruccié de les civilitzacions © de les nacions com en temps pretarits depén d’un conjunt de variables des de la cohesié sociopolitica interna , les taxes demografiques , el desenvolupament t&cnic i militar fins als poders de les nacions veines etc. La importancia del tema no es fonamenta sobre la possibilitat 0 no de la destruccié de certes nacions ja que en la Histdria , aquests fets han estat una constant habitual siné que actualment |‘emigracid massiva fins ara més 0 menys consentida de gent molt diversa i els poders de colonitzacié cultural per part dels mitjans moderns pot de nou destruir la composi etnocuttural de diverses zones d’Europa , encara que se suposa que la Unio Europea no es deixara fer , o fins i tot d’amplies zones del Planeta , per tant la barreja pot produir a nivell internacional una pérdua de sentit de les fronteres etnoculturals i politiques . Si tothom pot anar a qualsevol indret del Planeta sense traves frontereres , se suposa que les Nacions es convertirien en grups étnics més o menys compactes i dispersos i les fronteres politiques perdrien el sentit fonamental de manteniment dels valors etnoculturals . A més , cal pensar que totes les cultures 0 @tnies no han produit ni han abastat els mateixos nivelis de desenvolupament econdmic , politic , social i per tant étic , per tant si no salvaguardem les possibilitats de desenvolupaments des de les institucions de cooperacié internacional dificilment podren avangar cap a unes institucions més meritocratiques i el risc de qué els millors siguin destruit o marginats per la demagdgia de les masses més incultes com a passat en altres époques histdriques pot conduir a les tiranies . ‘Segons Grawitz la identitat individual és la imatge d’un mateix en relacié amb els altres dintre d’una Societat , mentre que en funcié del Manifest de la primera Conferéncia internacional sobre la identitat cultural de 1981 segons afirma Manuel Pares es pot entendre per identitat cultural “la mirada que cada poble reflecteix sobre si mateix i la imatge a través de la qual pretén ésser reconegut” . éCal pensar si ens tenim que resignar a la destruccié de llengiies , cultures i nacions ? Jo opino que les raons dels mérits deurien ser essencials perd cal no confondre els desigs amb la realitat puix en la Histéria la forga més que la raé ha estat una variable fonamental del comportament huma . No obstant aixd , existeixen o encara existeixen fronteres etnoculturals d’antigues 0 noves nacions , perd no es pot pretendre que les actuals nacions duraran fins a la fi del Mén , és necessari reflexionar sobre els limits licits de |’evolucié cultural . En un principi , sembla un debat idealista voler que la gent es comporti de forma raonable i sigui respectuosa amb els drets d’altri els marxistes dirien que la infraestructura econdmica i les relacions socials de produccié (lluita de classes) s6n els factors essencials , perd també penso que la recerca de més Liibertat és també un concepte fonamental de la cultura Occidental perd potser algun dia els homes europeus cansats de batallar , com sovint sén propensos , s’entregaran a un tipus de civiltzacié fatalista i tiranica. Algun sector de la poblacié ja no creu en Déu , altres , el reivindiquen amb fanatisme , en quant a les nacions també existeix una gradacié, segons els valors fonamentals de cadascil, perd sien el passat hom estava tancat de forma etnocéntrica dins d’una nacié , actualment almenys a Occident en els altres paisos desenvolupats molta gent i en particular els individus cultes tendeixen a una cultura cosmopolita i aixd té una incidéncia directa sobre la conservacié i I’evolucié de les pautes socioculturals de les nacions . Penso que cal diferenciar entre atnia i cultura , jo defineixo @tnia com un conjunt huma que té uns llinatges comuns , en aquesta Societat se suposa que preval tradicionalment el cognom del pare , per tant serien els llinatges patrilineals els que prevalen i transmeten l'origen de I’estirp 0 gentilici , a més aquests llinatges estan normalment associats i produeixen una cultura especifica . Perd aqui cal diferenciar entre étnia i cultura o comunitat cultural , puix de vegades alguns membres d’una @tnia per diverses circumstancies des de la residancia , la traicié etc. adopten les pautes culturals ‘una altra &tnia 0 Nacié o sia canvien de nacionalitat o d’Estat i en altres casos sol haver alienacié cultural i adopcié dels interessos sociopolitics dels opressors 0 de la cultura predominant . En cas de barreja étnica global , les nacions es convertirien en grups socials o étnics més o menys ‘compactes , variables en nombres d’individus i amb graus diferents d’extensi6 territorial i dispersi6 mundial . Cal dir que no séc partidari de la puresa étnica perd tampoc de la barreja total en la qual els habitants fundadors d’una Nacié serien destruits o absorbits per una massa étnica diversa , Penso que un petit percentatge de gent étnicament forastera fins al 10% més o menys és convenient perqué aixd aporta noves perspectives culturals , noves relacions internacionals i per tant és un factor de prosperitat cultural i econdmica . Penso que certa gent opina que les diverses cultures 0 nacions no han assolit uns graus similars 0 comparables de desenvolupament de la civilitzacié i de la seva ética , per tant com diria Aristotiltractar a tot el Mén igual seria la pitior de les injusticies , la igualtat de drets i deures implica almenys una certa similitud de condicions socials , pux la Democracia si es transforma en simple comptabilitat de nombres individuals i no hi ha unes garanties de justicia pot transformar-se en demagogia i aquesta situacié sovint degenera en tirania . Per tant , segons el meu judici si se supera les relacions primitives basades sobre la forca i s‘estableix unes relacions basades sobre drets i deures legitims , les relacions entre clutadans i entre Nacions o grups étnics deurien fonamentar-se sobre unes relacions meritocratiques de cooperacié Capitol N° 1 Estat de Ia qiestio : identitat , étni En la meva tesi , jo adopto el métode que utiltza la concepcié del materialisme cultural (ex: Harris) , és a dir es tracta de posar de manifest les similituds i les diferéncies culturals mitjangant la influéncia fonamental de les condicions materials perd no des del mecanicisme ineluctable sind des del predomini puix els éssers humans tenen una gran capacitat per elaborar idees que no s6n el simple resultat de les condicions materials , a més faré servir aquesta concepcié des d’una perspectiva metodoldgica fonamentada sobre les dicotomies predomini dirigent versus subordinacié i factors urbans versus factors rurals amb les variables industrials i agricoles , puix Vestudi tipolégic predomini dirigent versus subordinacié em sembla més encertat que el qualificatiu de tipus centre versus periféria, perqué els nuclis dirigents no estan sempre al centre geografic ; en certa forma utilitzo la dialéctica marxista entre infraestructures i superestructures, perd no des del mecanicisme . Opino que cal superar els métodes sintétics o analitics per estudiar la complexitat de les interrelacions en el seu conjunt , puix com afirma la sistémica cal comprendre el sistema en la seva totalitat puix el conjunt de les interrelacions s6n més que la suma de les parts , en efecte cal elaborar un conjunt tedric el més cientific possible que en principi pugui ser utilitzable en altres circumstancies similars . Jo penso que en aquesta Societat Occidental quan sigui possible caldria sempre partir de la nocié de llinatges comuns 0 cognoms comuns per poder definir 0 reestructurar una étnia , perd potser en alguns grups culturals , aquests llinatges patrilineals comuns com el cas del Conjunt de Catalunya- Valéncia-Balears ja no existeixen (ex: en principi els gitanos) i per tant tenen una formacié de la identitat mott diferent . Aleshores per a mi , una étnia és un conjunt huma que té uns avantpassats comuns en la Histdria que van crear uns llinatges en principi patrilineals en aquesta Societat de tipus Occidental i aquests llinatges han transmés uns cognoms originals i una cultura especifica que ha anat evolucionant en el temps , perd I’étnia no és tant sols tenir trets culturals semblants una lengua comuna . L’étnia per romandre deu tenir uns minims valors comunitaris com diria Ténnies , donos com més complex és aquest conjunt huma més estructurat sera , hi haura associacions d‘interessos socials , després sol aparéixer una voluntat col lectiva de Poble que tendira a crear unes institucions que legitimin la Nacio i per tant a constituir-se en Estat independent i establir pactes 0 tractats internacionals . El grau de complexitat dels comportaments i de les institucions de les diverses étnies varia en funcié de la capacitat d’elaborar una consciéncia col lectiva que pugui actuar d’una forma racional mitjangant la creacié d’un Esperit nacional que se suposa es conoreta en la constitucié d’un Estat independent . Per tant si la meva definicié d’étnia implica existéncia d’uns llinatges comuns , resulta que Galicia 0 Occitania que han tingut una Poblacié comuna amb Portugal o amb Catalunya ja no tenen un fonament etnocultural per considerar-se de la mateixa Nacié , perqué pel fet de crear nous llinatges i formar per la lluita Prdpia una estructura politica diferenciada es van crear uns conjunts etnoculturals propis de Galicia, d’Ocoitania , de Portugal (llinatges matrilineals i diferenciats , segons el Sr Mario Quartin Graga de IAmbaixada de Portugal excepte alguns membres de Iaristocracia de Portugal ‘emparentats amb uns llinatges de Galicia , cal dir que l'Institut del Pare Sarmiento de Galicia no ha contestat la meva carta ni vaig poder esbrinar aquest assumpte en diverses administracions de Galicia, perd cal remarcar que alguns afirmen l’existéncia d’una mateixa lengua gallego- Portuguesa d’origen medieval o sia el portugués seria la llengua culta mentre el gallec seria un dialecte del portugués o de la lusofonia (tesis dels reintegracionistes) , font : ex el llibre “Estereotipos , discriminacién y relaciones entre grupos” de Bourhis i Leyens p 248 ) 0 del Conjunt de Catalunya-Valéncia-Balears . A més, lapel lacié al passat histdric no és suficient per legitimar una actuacié politica si aquest comportament contradiu de forma flagrant els interessos socials essencials comuns que suposa el fet de qué la unié amb ra6 fa la forga de la meritocracia legitima , er tant no seria convenient ni legitim la creacié de tres o més Estats independents a partir del Conjunt Catalunya-Valéncia-Balears : No seria, donos convenient i per tant no seria legitim la creacié d’un Estat de Judea separat de I'Estat d’Israel , ni seria legitim la reconstitucié d’un Estat 10 comti en base de I’antic Imperi carolingi de I'Emperador Carlemany . En efecte , cal diferenciar entre el que és raonable i just i el que és demagagic i sense legitimitat puix des del Senat Roma , Maquiavel etc. s’ha tractat d’aplicar la divisa “Divide ut regnes , divideix per regnar” , encara que de forma temporal els demagogs puguin tenir una influéncia majoritaria , cal actuar per a qué aquest fenomen no es realitzi o sia que el feixisme , nazisme i altres formes de demagagia no destrueixin la Meritocracia democrattica , puix en aquest tipus de régim és essencial que els ciutadans tinguin una cultura civica adequada per tant cal que I'ensenyament tingui un fonament meritocratic per poder desenvolupar el régim democratic . Per a F Barth , la diferéncia entre identitat étnica implica el reconeixement per part d’ells i per part dels altres , perd aquesta pertinenca és sovint problematica , s’adquireix historicament per oposici6 amb altres individus (aixd no vol dit que es barallin) , per tant I'étnia no és tan sols tenir trets culturals comuns Cal aleshores reflexionar sobre el concepte de cultura , puix pot tenir diverses significacions. Segons Geertz aquest terme implica tot una série de nocions , és a dir que per alguns autors és “La totalitat de les formes de vida d’una Societat” , perd d’una forma més exacta la cultura seria el conjunt de les produccions intel lectuals d’una Societat . Es pot ressaltar que la paraula cultura s‘oposa habitualment al concepte de natura , perd penso que cada cultura no s‘oposa sind que fa interpretacions diferents , se serveix de forma distinta 0 elabora variacions en la utilitzacié del cos huma i de I’ecosistema sobre el qual s’estructura cada Societat . Segons Geertz, durant els titims 50 anys va predominar dues concepcions inadequades de I‘evolucié de la ment humana : 1 Els processos de pensaments que Freud va denominar “primaris” (ex: Substitucié, condensacié etc.) serien filogeneticament anteriors als que va denominar “secundaris’ (ex: Raonaments ordenats etc.) . En antropologia , aquesta teoria es va fonamentar en el supdsit, segons el qual seria possible identificar estructures de cultures i tipus de pensament . 2 Postula que I’existéncia de la ment humana en la seva forma essencialment moderna és un requisit previ per a I’adquisicié de cultura , a més el creixement de la cultura no hauria tingut cap accié significativa en I’evolucié mental dels hominids . Una tercera teoria denominada de la unitat psiquica de la humanitat és més plausible i té actualment la major part dels recolzaments empirics : es postula I’existéncia d’un tipus modern de ment com un requisit previ per a qué pugui assimilar cultura , tots els éssers humans tenen cultura . S’oposa a la teoria de la mentalitat primitiva puix la tesi de la unitat psiquica argumenta que no existeixen diferéncies fonamentals en el procés de pensar entre les diverses étnies d’éssers humans contemporanis . Harris pensa que si comparem els humans amb els primats aixd ens permet suposar que el fet de necessitar més cultura va tenir el seu origen sobretot en els avantatges de compartir els aliments éhtre barons i femelies i/o en el fet de proveir les necessitats dels infants . Al segle XVIll_ , Jaeger enunci& la segient definicié de cultura : “ Es tot el mén intel lectual i espiritual , revelat per educacié , en el qual tot individu naix , segons la seva nacionalitat o posicié social” . Al principi de la difusié d’aquest concepte , el mot cultura va significar les creacions intel lectuals més elaborades d’un Poble o sia que generalment sha utitzat com un sindnim de civilitzacié . Respecte de la nocié de cultura com a expressié d’una étnia o d’una nacié , cal mencionar les dues tesis del concepte de cultura nacional o la percepcié de la nacionalitat que es van oposar des del segle XIX fonamentalment entre Alemanya i Franca : Segons Renan hom és francés perqué ho elegeix des de la seva propia libertat (cas d’Alsdcia) , amb termes més modern es diria que hom vol ser francés perqué vol integrar-se dintre d'un sistema “amb més potencialitats” des de I’acceptacié de la cultura dominant , mentre que per als germanistes que es van oposar a Renan (ex: Strauss) , hom és alemany fonamentalment perqué ho és des de la seva cultura i fins | tot alguns han pariat de “raca” , aixd té 0 pot tenir en el cas de Franca conseqdéncies en I’homogeneitzacié cultural o destruccié de les cultures minoritaries incloses dintre de Estat franc’s o la manca de vegades de tolerancia respecte de les minories etnoculturals a Alemanya . 11 Cal dir que per a Sorokin existeixen diversos nivells de la realitat cultural , és a dir que els fendmens culturals tindrien tres components : 4) Significats , valors , normes 2) Miljans biofisics que els objectiven 3) Els éssers humans conscients que els creen , usen 0 operen amb ells en el procés de les seves interrelacions Per tant els tres nivells culturals segons Sorokin serien 1) Nivell simbélic ideal 2) Nivell de I’acoié social 3) Nivell material , 6s a dir la concrecié dels dos nivells anteriors Sorokin en el seu llibre “Sociedad , Cultura y Personalidad” argumenta en el capitol n? 22 sobre “Como los grupos sociales mantienen su identidad y su continuidad” : 1) El grupo debe conservar la identidad de su componente de significados , valores y normas. 2) Habra de mantener la serie de sus vehiculos (ex: lenguale ,territorio) 3) Su caudal de miembros 4) Las relaciones significativocausales entre estos tres componentes . “Aquellos grupos cuyos tres componentes estén unidos més cefiida y efectivamente por los lazos significativocausales tiene mayor probabilidad de continuidad que los grupos de unién mas laxa .” Cal ressaltar que alguns autors es fonamenten sobre la biologia per tractar de traure conclusions des d’una postura ideoldgica radical , és a dir des de la sociobiologia . Opino que el neodarwinisme pot resuitar una reduccié aberrant si s‘aplica a les lleis socials . Segons Wilson i Dawkins , els instints predeterminen les conductes socials fins al punt que els valors socials serien en gran part un producte de la genética o sia que les étnies serien unes variacions racials . Penso que estem genéticament infiuits , perd la genética sols determina les potencialitats i els limits de les nostres accions socials perd no els modes de la nostra conducta , puix els éssers humans tenen creativitat i la capacitat de modificar el seu ecosistema , les funcions i els significats de les institucions i fins i tot les estructures socials . Es considera a la Cultura i a la Societat com dos aspectes diferents perd inseparables de la vida social , puix segons Harris , la Cultura sén els modes socialment adquirits de pensar , sentir i actuar dels membres d’una Societat especifica . Les Cultures es mantenen mitjangant els processos d’endoculturacié és a dir que es creen uns aprenentatges conscients i inconscients a través dels quals els adults fomenten , suggereixen i obliguen als joves a adoptar els modes de pensar i de conducta establits 0 tradicionals . La cultura es transmet d’una generacié a altra, perd també d’una Societat a altra mitjangant el difusionisme (ex: Emigracions , relacions comercials etc.) , perd existeixen altres variables que afavoreixen els canvis socials (ex: Innovacions , medi ambient etc.) . Cal ressaltar que quan s’estudien les cultures existeixen dos punts de vista fonamentals , és a dir la perspectiva dels nadius (emic) i la perspectiva de l’observador (etic) que cal tenir en compte per no confondre les funcions socials . Encara que totes les cultures tenen un patré universal amb tres components : 1 Infraestructura 2 Estructura 3 Superestructura 1 Modes de produccié i reproduccié 2 Economia doméstica i politica 3 Trets creatius , estétics i intel lectuals Cal ressaltar que E Gellner en el seu libre “Cultura , identitat i politica” afirma que existeix una Pauta 0 perfil general de la Societat moderna “Affabetitzacié , mobilitat social , iqualtat formal amb luna desigualtat purament fluida , per dir-ho aixi , atomitzada i amb una cultura compartida , homogenia , impartida mitjancant I’alfabetitzacié i inculcada en I’escola..” Cal dir que convé anar amb precauci6 a I’hora d’emetre judicis de valor fonamentats sobre les ‘aparences o sobre els conceptes cientifics ja que la veritat de les ciéncies resideix precisament en @l fet de ser qliestionable , avancen des dels experiments i les errades , deu tenir la suficient 12 capacitat critica per construir les seves teories , superar dubtes i per tant elaborar sintesis a partir d’elements inconnexos i/o ocults W F Ogburn va crear el concepte de cultura lag és a dir que les noves idees trobarien resisténcies per a ser acceptades per diverses causes per exemple per I'oposicié dels ancians , por enveja , per interessos creats etc. El canvi sempre es relaciona amb els diversos factors de resisténcies al canvi. No obstant aixd , el dubte és I’inici de la possibilitat de raonament , en efecte per a mi pensar és crear idees per explicar o imaginar fendmens abstractes 0 concrets i relacionar aquests conceptes per tendir a la novetat i a la innovacié 13 Capitol N°2 Matode Penso que aquesta tesi és de tipus monografic en la qual es tracta d'un assumpte especific perd que pot servir per altres circumstancies similars 0 semblants , per tant pot tenir conseqiiéncies més panoramiques . Es tracta d’una tesi de sociologia , per tant té algunes referéncies historiques en la mesura que la Histdria té repercussions sobre el present i el futur La tesi és de tipus empiric perd a més aquestes dades i metodologies empiricocientifiques tenen uns potencials de tipus tedric , puix cal elaborar unes explicacions cientifiques que permeten teoritzar . Cal dir que les dades empiriques es fonamenten sobre I’observacié , enquestes i qliestionaris i l'analisi de dades i documents . El caracter de la tesi és descriptiva , comparativa (Cabdet-Carxe) , sobre relacions (urba-rural , llengiies etc.) i per tant es tracta també d’esbrinar unes causes i de dissertar sobre unes conseqiéncies . Es pot dir a més que la investigacié és mixta ja que utiitzo dades primaries i secundaries . 1) Hipdtesis Exercicis estadistics Alguns exercicis d’aplicaci 1) Coeficient de correlacié Desig de tenir més participacié en la vida politica en funci6 del nivell d’estudis . Coeficient gamma . 2) Hipétesi: La fecunditat familiar disminueix amb I’augment del nivell d’estudis (ex: ‘Analfabets/Superiors o Mitjans/Superiors : Aplicar coeficient phi . 3) Filiacié politica (ex: dreta , centre , esquerra) i nivel d’estudis (ex: sense estudis , primaris, secundaris , superiors) 4) Preguntar a Cabdet si son emigrant de primera generacié a Cabdet i a Carxe preguntar si han ‘emigrat durant un cert periode de la seva vida fora del Carxe . 5) Enquesta a Cabdet i al Carxe sobre si estan afiiats a un part politic , sindicat o associacié . 6) & Creu vost que durant la proxima década la situacié politica millorara , sera similar o empitjorara ? 7) Preguntar si han estat victima durant la seva vida d’una agressi6 a causa de la llengua , perqué van parler la seva variant a vegades denominada valencia o la lengua comuna del Conjunt de Catalunya-Valéncia-Balears . 8) Distribucié de salaris mensuals o renda anual a Cabdet i al Carxe . 9) Analitzar si el nivell d’estudis esta relacionat amb el nivell de renda . 10) Hipétesi que : els d’esquerra seran més favorables que els de dreta a la creacié d'un Estat independent del Conjunt de Catalunya-Valéncia-Balears . 11) Probabiltat de major interés per aprendre la llengua comuna del Conjunt de Catalunya- Valéncia-Balears o el valencia normatiu entre els étnicament catalans que entre els altres . 12) Probablement els étnicament catalans tenen un nivell de renda familiar superior als étnicament castellans o d’altres étnies . 14 18) Els étnicament catalans seran probablement més favorable a la creacié d’un Estat independent ‘del Conjunt de Catalunya-Valéncia-Balears que els no étnicament catalans . 14) Probablement els étnicament catalans miraran més Canal 9 0 TV 3 que els étnicament no catalans . 15) Probablement els entrevistats amb ideologia d’esquerra seran més favorable a reivindicar Vensenyament de la llengua comuna de! Conjunt de Catalunya-Valéncia-Balears mentre que els de dreta possiblement siguin més espanyolistes o sia castellanistes . 15 Capitol N° 3 Dades , estructuracié I reflexié . Tema N° Les cultures de la Societat i cultura fronterera de la zona Cabdet-Carxe . El concepte de cultura pot tenir diverses significacions , segons Geertz aquest terme ha acumulat tota una série de nocions o sia que per a alguns autors és “la totalitat de les formes de vida d’una Societat” encara que se sol precisar , és a dir que la cultura significaria el conjunt de les produccions intelectuals d’una Societat . En tot cas , la paraula cultura s‘oposa al concepte de natura o heréncia bioldgica . Segons Geertz , la cultura és la fabrica de significats en termes dels quals els éssers humans Interpreten la seva experiéncia | guien la seva accié ; L’estructura social és la forma que pren Vaccié , la trama de les relacions socials . Per a Harris , la Cultura s6n els modes socialment adquirits de pensar , sentir i actuar dels membres d’una Societat especifica . Les Cultures es mantenen mitjancant els processo d’endoculturacié , 6s a dir que es produeixen uns aprenentatges conscients i inconscients mitjancant els quals els adults fomenten, suggereixen i obliguen als joves a adoptar els modes de pensar i de conducta establerts 0 tradicionals . La Cultura es transmet d’una generacié a altra, perd també d’una Societat a altra o sia mitjangant el difusionisme encara que aquests factors no sén mecanics perqué existeixen altres forces que propicien els canvis socials (ex: Innovacions , catastrofes, medi ambient etc...) Quan estudiem les cultures es deu evitar les confusions per exemple existeixen dos punts de vista fonamentals , és a dir , existeix la perspectiva del/s natiu/s o la de l'observador : Es tracta de la perspectiva emic i etic puix a vegades difereixen molt . No obstant aixd , totes les cultures tenen un patré universal és a dir tres components : 1 Infraestructura 2 Estructura 3 Superestructura Harris en les seves investigacions utiltza l'estratégia del materialisme cultural és a dir es tracta de posar de manifest les similituds i les diferéncies culturals mitjangant la influéncia de les condicions materials Influéncia de la Cultura sobre la identitat de I’individu . Com diu Lévi-Strauss citat per Geertz , I’explicacié cientifica no consisteix en la reduccié d’alld que 6s complex en alguna cosa simple , consisteix en substituir per una complexitat més intel ligible una complexitat que ho és menys : Es tracta de buscar la complexitat i d’ordenar-ia , s6n puix Perspectives diferents perd no oposades respecte de la combinacié dels elements culturals . Cal ressaltar que el saber técnic és més important que les eines, és necessari per a la supervivencia de Vespécie humana Segons Geertz, durant els titims 50 anys van predominar dues concepcions inadequades de evolucié de la ment humana . Una tercera teoria denominada de la unitat psiquica de la humanitat és més plausible i té actualment la major part dels recolzaments empirics : aquesta tercera teoria postula l’existéncia d’un tipus modern de ment com a requisit previ per a qué pugui assimilar cultura , a més tots els éssers humans tenen cultura . S’oposa a la teoria de la mentalitat primitiva puix la tesi de la unitat psiquica argumenta essencialment que no existeixen diferéncies fonamentals en el procés de pensar entre les diverses etnies d’éssers humans contemporanis . En general, la gent sol tenir una ideologia molt vaga denominada “mentalitat” . Els sistemes de creences tenen una coheréncia interna que G Bateson denomina eidos cultural . Com afirma Geertz , la ciéncia i la ideologia sén empreses diferents perd estan relacionades. Mentre que les ideologies exposen pretensions empiriques sobre la condicié i la diteccié de la Societat , a la ciéncia li correspon estimar aquesta condicié i aquesta direccié . La funcié social de la ciéncia implica comprendre les ideologies i després criticar-les . Geertz assumeix l’opinié (de Sutton, Harris i altres) segons la qual el concepte d’ideologia té les seguients caracteristiques : 16 1 Parcialitat 2 Ultrasimplificacis 3 Lienguatge emotiu 4 Adaptacié als prejudicis publics El concepte d‘ideologia _abans significava sols un conjunt de proposicions politiques , perd a través del procés historic enunciat per Mannheim en el seu libre “Ideologia i Utopia” s’argumenta que el pensament sociopolitic no procedeix d’una refiexié “desencamada” sind que estA sempre vinculada amb la situacié existent en la vida del pensador .No obstant aixd, Mannheim va tractar de construir una concepcié no avaluaria de la ideologia . Segons Lenk en el seu llibre “El concepte d'ideologia” , el rebuig del problema de la veritat és la conseqiencia necessaria de la neutralitzacié del concepte d’ideologia . Tot pensament o coneixement de cosmovisié es convertiria en simple manifestacié d’una trama de la vida social que es concep tan dinamica com irracional . La concepcié general i total del concepte d’ideologia per part de Mannheim es correspondria amb la voluntat ferma de promoure una nova ‘sintesi cultural” per la via d'un inventari de tots els continguts intel lectuals discernibles , és a dir una sociologia del coneixement . Merton en la seva “Teoria i estructura socials” ens diu que Mannheim elabora alguns dels seus conceptes basics a partir de la nocié d’ideologia , és a dir que la consciéncia del pensament ideoldgic sobrevindria quan les asseveracions d'un adversari es consideren falses a causa de la seva determinacié per la situacié vital d’aquest . La distincié entre ideologia i mentida és essencial puix ressalta el caracter inconscient dels enunciats ideoldgics . La ideologia és polémica i tendeix a dissipar o a negar els punts de vista rivals a més busca I’assentiment sense preocupar-se per cestablir fonaments rigorosos per a I'acceptacié . Per tant , la ideologia és similar a la retdrica i no a la ciéncia : Es essencial examinar els sistemes de creences des del punt de vista de les seves relacions amb 'organitzacié social . Parsons en la seva obra “El sistema social” argumenta que I’accié social és sempre problematica per a l'individu i aquest problema es resol o almenys s’estableix una via de resolucié mitjangant el sistema de valors del grup al qual pertany . Aquests valors orienten I’accié de cadascun dels individus , aquestes polaritats culturals no sén sempre conscients . Parsons denomina aquestes polaritats variables de pauta social , aquestes sén : 1) Qualitat-execucié 2) Universalisme-particularisme 3) Afectivitat-neutralitat 4) Difusi6-especificitat 5) Autoorientacié-orientacié col lectiva 1) Els valors ens indiquen si tenim que fixar-nos en alld que un individu o un grup sén 0 bé en alld que fan 2) Els individus poden actuar , segons un criteri de moralitat universal , o segons un criteri particularista també denominat criteri de clan . 3) La conducta pot ser determinada per la racionalitat és a dir per la neutralitat afectiva o segons I’afectivitat o passié +4) La conducta relacionada amb certs rols pot ser molt ambigua perqué els marges de conducta poden ser flexibles perd quan es realitza un contracte de serveis les clausules de la conducta estan explicitament enunciades 5) L’accié social pot pretendre el benefici dels interessos individuals 0 tractar d’afavorir la col lectivitat . Aquestes variables de pautes es troben amb graus diversos en cada Societat, segons combinacions especifiques . Cal ressaltar també que sembla raonable afirmar que el tabi de incest estaria en ’origen de la creacié de les relacions socials organitzades , en efecte en compte de tancar-se cap endins del nucii familiar es fomenta la conveniéncia d’anar més enllé per satisfer les necessitats sexuals , per tant es crearien les primeres relacions socials basiques - Cal dir que la identitat cultural és variable en el temps i pot tenir diversos aspectes en canvi constant encara que existeixen unes pautes fonamentals i caracteristiques d’una étnia o d’una Societat especifica 0 sia una consciéncia étnica que sol transformar-se en un esperit de Poble 0 voluntat de ser i constituir-se com a Nacié . En efecte , segons els criteris de Durkheim , les Societats amb solidaritat organica o sia amb una divisi6 del treball més complexa i per tant més desenvolupades tenen unes relacions interculturals més intenses , és a dir que I’aculturacié es realitza mitjancant uns processos diversificats i graduals . Dones, I’endoculturaci6 requereix la 17 practica d’uns métodes de socialitzacié en funci6 de dos tipus essencials segons Cooley , és a dir els grups primaris (Davis va enunciar tres condicions : Proximitat fisica dels membres , grups petits i caracter durable de la relacié, ex: comparses de “moros i cristians” ) i els grups secundaris més complexos (ex: Empreses , ex: Transportes Caudete) . Perd aquesta socialitzacié no depén tan sols dels grups socials sind que individu pot formar la seva personalitat (competitiva , fatalista , col laboracionista etc.) escollint unes variables o desenvolupant uns caracters , és a dir segons Newcomb la personalitat és “organitzacié en Iindividu de predisposicions per actuar” en funcié d’una experiencia vital . Cal dir que sovint quan unes pautes culturals sén predominants , sol aparéixer en algunes Societats o entre alguns individus intolerants I’actitud de menysprou o d'hostilitat envers les minories o altres cultures (ex: Llengua minoritaria , aquf la llengua comuna del Conjunt de Catalunya-Valéncia-Balears en la seva variant de valencia) , és a dir que es crea una relacié d’etnocentrisme , aquest en principi pot ser superat mitjancant el respecte dels drets de cadasci . Puix , segons Riesman i altri (‘La mutttud solitéria") “Els homes naixen distints ; perden la seva libertat social i la seva autonomia individual en I’intent d’esdevenir iguals els uns als altres”, La socialitzacié i la creacié d’una identitat cultural és un procés que pot manifestar-se gracies a les tasques de les institucions , és a dir segons Duverger les institucions sén formes o estructures d'organitzacié social perd també s6n representacions col lectives més o menys valorades puix la seva legitimitat és un dels fonaments de la seva existéncia . Mentre que per a Durkheim i els seus deixebles (ex: Fauconnet i Mauss) les institucions equivalen al concepte de cultura . En efecte , la manca de legitimitat o la seva critica pot produir unes tensions intergrupals que de vegades solen aportar major cohesié als grups o sia reforcar la seva identitat cultural . Perd aquest fenomen és més qiiestionable en el cas de cultures o étnies amb poders molt desiguals , pulx la cultura dominada 0 derrotada amb el pas del temps si no t6 prou mitjans de defensa de la seva identitat tindra una propensié a abandonar la seva cultura en benefici de la cultura o poder dominant , per exemple Cabdet derrotada militarment s’ha castellanitzat en una part important , mentre que les aldees del Carxe han mantingut (ex: a causa del seu aillament i marginacié , de la voluntat de conservar les tradicions etc.) fonamentalment la seva cultura valenciana o de |’espai cultural del Conjunt de Catalunya-Valéncia-Balears . ‘Segons Bassand , la identitat regional és “ doncs la imatge especifica que els actors d’una regié s‘han creat d’ells mateixos , est determinada tant des de I’exterior com des de interior . La intensitat de la valoracié 0 desvaloracié de la identitat regional varia evidentment d’una regié a altra, segons les seves dindmiques econdmiques i culturals i segons la posicié dels actors dins de estructura social i del cicle vital... Si la identitat regional sols és continuitat , esdevé ineluctablement en un context en canvi , tancament sobre u mateix i negacié de u mateix. Finalment la identitat d’una regié pot ser defensiva : ressalta la voluntat de la seva identitat per resistir al canvi , 0 per lluitar contra una dominacié estrangera “ . Per poder fomentar el desenvolupament cultural regional des d’una zona periférica caldria tenir el suficient respecte per les tradicions autdctones per poder iniciar un procés autocentrat o endogen de creativitat , en compte de tenir uns comportaments periférics 0 sia subordinats a estructures dirigents o centrals . Aqui cal ressaltar que segons Joan Veny quan es refereix a l’onomastica , diu que “Capdet" és d’origen occita , en quant a Joan Fuster també es refereix a antiga Vila Reial de “Capdet” en “Nosaltres els valencians” , en tot cas |'Institut d’Estudis Catalans denomina aquesta Vila , Cabdet . Aquest municipi va ser conquerit , segons el cronista oficial el Sr Ba“ién per Blasco d’Alagé (comanador d’Alcanyis) amb 50 cavallers (els habitants es van rendir sense combatre pel temor que van inspirar els cavallers i per la notorietat del Rei) en nom del Rei Jaume | en 1240 perd Poc després va ser entregat a Castella pel Tractat d’Almirra de 1244 que dolimitava la nova frontera (cal dir que existeix una errada en “la Gran Enciclopédia Catalana” puix en article “Cabdet” diu que “Jaume | la conquer! el 1244 ; fou Vila reial amb vot a Corts” . No obstant aixd, el Rei Jaume Il va reincorporar mitjangant el tractat d’Ex en 1305 la Vila de Cabdet i els municipis de Jumella i Favanella a més de les comarques del sud de Biar al Regne de Valéncia i per tant a la 18 Corona d’Aragé , perd va renunciar al municipi de Cartagena i a la resta de I’antic Regne moro de Marcia . Cal ressaltar que pel tractat de Tudellén (1151) es va estipular que la conquesta del Regne musulma de Murcia corresponia a la Corona d’Aragé , perd Alfons | va renunciar a aquesta conquesta el 1179 en benefici de Castella , no obstant aixd va obtenir algunes compensacions . Cal ressaitar que la Corona d’Aragé durant el segle Xill va conéixer periodes de Gloria, perd també sovint de maldats (ex: traicié en contra del Rei Jaume | , en “La Cronica o Libre dels Feits’ el Rei diu “Don Pero Pomar , nés som rei d’Aragé , e havem-lo per nostre dret , ¢ aquests qui vénen contra nés sén nostres naturals e fan go que no deuen , per co quant se vénen combatre ab nés . E 1nés tenim dretura , e ells han tort ; e Déus ajudar-nos ha ; e nés no lleixarem la vila menys de mort, @ vencrem-los , e no farem vostre consell esta vegada ." . p 68 ), es pot remarcar també que la manca de respecte per la rad en altre época es va concretar en “les bandositats” . Cal dir que en 1264 a causa d’una revolta musulmana , la Reina Violant de Castella , filla del Rei Jaume | ,i casada amb el Rei Alfonso X de Castella va demanar al seu pare ajuda militar , cal ressaltar que el Rei Jaume | va reunir un Consell a Osca i Corts a Saragossa , on va demanar sense éxit I’ajuda dels aragonesos per conquerir el Regne de Murcia en nom del Rei Alfonso X de Castella , no obstant aixd les Corts de Catalunya |i van atorgar I’ajuda sol licitada i com a suplement li van concedir I’exaccié del bovatge (dret cobrat pels Reis de la Corona d’Aragé sobre parelles de bous © altres animals , Dic IEC 1995) i després en el mes d’octubre de 1265 va sol licitar també ajuda a Valéncia per conquerir el Regne de Murcia , per tant el Rei Jaume | i el seu exércit amb els Princeps Pere i Jaume van conquerir en 1266 Mircia , capital d’aquest antic Regne musulma , i com a conseqiiéncia d’aquestes accions la zona conquerida (ex: Alacant, Elx , Oriola , Murcia , Cartagena etc.) va ser repoblada almenys en una part important per étnicament catalans perd també per étnicament aragonesos del Regne de Valéncia (ex: el Rei Jaume | va deixar una guarnicié catalano-aragonesa a Alacant) segons les dades historiques més fiables , a més cal ressaltar la legitimitat dels repobladors catalans pel fet que el Rei Jaume | va rebre el recolzament de les Corts de Catalunya ino de les Corts d’Aragé , aqui vull ressaltar que la meva investigacié és un conjunt estructurat per elaborar la meva tesi sociolgica , per tant no es tracta d’una tesi histérica (no tracto d’esbrinar el percentatge de catalans entre els repobladors) , no es tracta de propaganda politica ni d’una tasca d’adulacié , puix els elements histdrics utilitzats em permeten analitzar des del punt de vista de la sociologia unes dades i elaborar uns arguments per dissertar essencialment sobre la identitat social des de la seva estructura social del conjunt étnic catala i de la minoria dels étnicament aragonesos dintre dun context politic de subordinacié com a minories @tniques , per tant també analitzo les relacions amb les altres &tnies presents o que poden tenir unes influéncies socials en la zona investigada , a més a partir d’aquestes analisis locals teoritzo per tractar d’abastar una millor comprensié de les qiiestions sociolégiques plantejades a un nivell més general dintre de les Societats Occidentals perd des del nivell concret de la investigacié sociologica realitzada sobre el tema de la Vila de Cabdet i la zona del Carxe ; cal citar aqui altres diverses fonts histdriques essencials (a més de les diverses enciclopédies i diccionaris) amb Interpretacions diverses , incompletes o publicacions d’errades : 1) Llibre dels Feits de Jaume |, en la p 362 diu : “E haguem dos adalids , e trametem-los al rei de Castella ab nostres , com faés emparar la ciutat de Mircia e els altres castells . E entre Marcia e Lorca e els altres eren vint-e-vuit castells, aquells que nés los rendem ... E , sobre acd , poblam hi bé deu milia homens d’armes entre de nostre terra e d’altres , e que ells que romanguessen aqui ab don Alfonso Garcia , e que li ajudassen * 2) Cronica de Bernat Desclot Desclot diu en la p 130-132 : “Com lo rei En Jaume d’Aragé ab I‘infant En Pere , son fill , Preseren Murcia ab tot lo regne , e fo en I’any de nostre Senyor 1266 A 17 d’agost... E pui lo rei d’Aragé , quan hac tot lo regne de Mércia conqués , liuré-lo als procuradors del rei de Castella e toma-se‘n ab totes ses gents en saterra *. 9) la Cronica de Ramon Muntaner Muntaner diu en la p 42 : “E con la dita ciutat hac presa , pobla-la tota de catalans , ¢ aixi mateix Oriola e Eix , e Alacant e Guardamar , Cartagania e en los altres llocs ; si que siats certs que 19 tots aquells qui en la dita ciutat de Murcia e en los davant dits llocs sén , s6n vers catalans e parlen de bell catalanesc del mén ; e s6n tots bons d’armes e de tots fets “ . S’ha criticat a Muntaner per fer una Crénica massa “elogiosa i nacionalista’ perd més enild dels possibles defectes histérics en quant a manca de dades 0 a la falta d’autocritica estatal en el balang de la seva Cronica , cal ressaltar no sols la seva voluntat d’unitat de I'Estat de la Corona d’Aragé simbolitzat pel Rei encara que no es tracta d'un llibre de ciéncia politica que tracti de fonamentar la Nacié sobre un Estat nacional legitim perd ressalta una gran voluntat de Llibertat puix diu “qui ab veritat guerreja e va , Déus lo exalga e li déna victdria” , potser dones que hi hagi massa voluntarisme en el poder de les ides i manqui realisme , puix per guanyar cal una ‘organitzacié eficient i per tant una defensa raonable . 4) Enel libre de Gaspar Escolano “Década de la Historia de Valencia’ , libros VII VII , volum n° 4 diu: “En efta conformidad eferive Tomique que defta vez fe quedo el Rey de Aragén con Origuela, Alicante , Biar y otros pueblos de fu comarca , incorporados en fu corona . Y Montaner , autor de aquellos tiempos , afirma , que Murcia , Origuela , Elche , Guardamar , Alicante , y Cartagena , fe poblaron de catalanes , y que en el fuyo fe hablaua en ellas tan fino catalan , Com en la propia Barcelona : fi bien en algunos deftos pueblos , huuo mudanca con la del tiempo .”. 5) En “Las Décadas de la Historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia por Juan B Perales , continuacién de las décadas que esoribié el licenciado y rector Gaspar Escolano en la 117 del tomo n° 3” dice : “Los murcianos no esperaron el ataque del ejército aragonés , Juzgaron que Don Jaime deberia ser su legitimo posseedor por ser nieto del gran Don Jaime | que la sacé del poder de los moros y abriéndole las puertas de la ciudad entrando el rey en Murcia , entre festejos y regocijos y aclamado por sus moradores (2 de agosto de 1296) “. En la p 134 del tomo n° 3 dice : “Después de largas pléticas , embajadas , negociaciones y viajes de los infantes castellanos, de los mensajeros aragoneses y de los enviados de Portugal , se acordé entre todos celebrar una conferencia para asentar las bases d’una concordia general , que tuvo lugar en el Campillo en marzo de 1 303 . Aqui se traté de las bases de la paz , comprendidas para el interés de nuestra historia en los limites de ambos reinos por parte de Murcia , encomendado tan delicada mision al rey Don Dionis de Portugal , nombrado juez arbitro , cuya sentencia debia ser acatada y respetada en lo sucesivo por los reyes de Castilla y de Arag6n . El amojonamiento se efectué en el afio 1 305 , y este fué para los dos reinos el termino de sus diferencias y el principio de la nueva paz". (3) @) “Escolano no se explica el por qué Cartagena y Villena pasasen después al dominio de Castila : Cartagena fué regalada por Don Jaime 1! al rey de Castilla y Villena se dié en dote 4 la infanta dofia Constanza , hija de Don Jaime , en su matrimonio con dicho don Juan Manuel sus herederos recibieron la propiedad y la juridiccién Com legado del infante i de la infanta , y asi pasé 4 Castilla aquella poblacion y su territorio por costumbre 6 por negligencia y no por derecho etc.” . 6) Llibre “Feudalismo y consolidacién de los Pueblos Hispanicos” el Sr. J M.a Salrach en la p 242 diu: “en 1 266 , con motivo de la camparia de pacificacién de Murcia , cuando el conde-rey no ds en repoblar también con catalanes gran parte de las comarcas de Murcia, Orihuela y orca” . En la p 278 diu : “Al sur del reino valenciano , el reino de Murcia también fue objeto de la expansién humana de catalanes y aragoneses... En una rapida campaia , obtuvo (el rei Jaime !) la sumisién de Alicante , Elche , Orihuela y Murcia (invierno de 1265-1266) , principales Nicleos rebeldes y para asegurar su pacificacién procedié a establecer repobladores catalano- aragoneses , en niimero d'unos 10 000 . Después de ello , devolvié el reino a Alfonso X , quien rocedié a reorganizarlo y repoblarlo con castellanos “ . 7) J Fuster en el seu llibre “Nosaltres els valencians” diu en la p 31 20 “ Si a Almirra Jaume | consentia al seu gendre Alfons X de Castella la possessié de les comarques del nostre Sud actual , Jaume Il , en 1305 , les incorporava definitivament a la jurisdioci6 valenciana... Aquestes terres , i les del regne de Mircia , havien estat poblades de catalans , tot i pertanyer a Castella : de liurs habitants havia dit justament Ramon Muntaner que “sén vers catalans e parlen del bell catalanesc del mén..”. 8) En ‘Histdria del Pais Valencia . De la conquesta a la federacié hispanica , volum n° 2 , coordinacié i introducoié E Belenguer , Edicions 62 , 1989 Barcelona . Robert | Burns diu en la p 53 : “Ala meitat de la d&cada del 1260 , en I’apogeu de la seva carrera , En Jaume va emprendre la darrera de les seves grans conquestes , una croada papal cap a la rebel Marcia... Els altres reialmes seus , perd , no van donar prou suport a l’empresa; van “deseixir-s’en” , de manera que el rei En Jaume va haver de confiar més en els valencians que en tots els altres... La contribucid d’En Jaume a la guerra sembla que també va ser financada en molt bona part per Valncia ; només de les comunitats mudajars ja va rebre 75 000 sous.” ‘A Rubio Vela en les p 171 172 diu: “Els termes confusos de la senténcia arbitral de Torrellas obligaren Jaume II i Ferran IV a entaular de nou negociacions per establir amb precisié els limits fronterers en terres de I’antic Fegne de Murcia . En 1 305 , representants d’ambd6s monarques arriben a Elx a un acord definitiu sobre els aspectes ambigus de la senténcia , pel qual s’assignava al rei d’Aragé les localitats de Caudete , Jumilla i Abanilla , i també la jurisdiccié - mai exercida a la practica - sobre els senyorius de Villena i Sax , del noble don Juan Manuel , que Yecia seria vassall de! rei de Castella . A més d’aixd , Iacord d’Elx suposa una rectificacié important de la senténcia en un punt : Jaume II renunciava a Cartagena ... i retornada ara al monarca castella .. En lap 178 diu : “El cronista Ramon Muntaner - empordanes i ciutadé de Valencia - que escrivia cap a 1 325, referint-se als pobladors de Murcia , Oriola , Ex, Alacant , Guardamar , Cartagena i altres llocs que Jaume | havia conquerit i poblat amb gent del Principat : “s6n vers catalans e parten del bell catalanesc del mén . * ... Els valencians d’aquell temps , juridicament habitants d’un regne , sentimentalment es proclamen catalans i membres , juntament amb els pobladors del Principat i de les Illes , d’una nacié catalana en qué la llengua i el monarca comuns s6n les dues senyes fonamentals d’identitat .” 9) En el libre de text “Espill 3" de V Pitarch i J Palomero , la p 21 diu de la Cronica de Ramon Muntaner : “La nota essencial del llibre és el seu patritisme , que no sols exalta una dinastia o una > institucié , siné , també , una nacié -resultant de |’expansié territorial - on es parla el “pus bell catalanesc del mén” . El relat esdevé aixi una apologia de la unitat nacional exemplificada amb fets histdrics , reflexions politiques i morals , abundants comentaris personals , etc.” . En aquest context em sembla convenient citar a J L Quermonne que en el seu llibre sobre “Els régims politics occidentals” argumenta en base a 5 criteris que la Democracia Occidental es pot definir en sintesi com “el govern de la majoria dintre del respecte de la minoria” , per tant cal tenir en compte altres drets legitims d’altres grups socials o étnies minoritaries (ex: étnicament aragonesos , jueus etc.) . En efecte , la Democracia actual és un R&gim politic fonamentat sobre uns drets i uns deures en el qual el desenvolupament de la Liibertat t¢ un marc social per desenvolupar el Progrés , no obstant aixd a Europa existeixen uns grups socials (ex: nacionalistes , marginats) que posen en questi el balang politic per augmentar els drets ciutadans i/o els deures sociopolitics 10) —_EnHistoria , Politica , Societat i Cultura dels Paisos Catalans , volum n° 3 en la p 79 diu : “L’esforg repoblador va recaure en bona part sobre el Principat i ultrapassa fins i tot les fronteres valencianes . Al Regne de Murcia “poblam-hi deu milia homens d’armes entre de 21 nostra terra e d’altres” va escriure Jaume | en la Cronica . | ho confirmava Ramon Muntaner, quan feia referéncia al “bell catalanesc” que encara es parlava al tres-cents en aquelles terres” . 11) En Historia de la provincia de Alicante , tomo n° 3 por J M del Estal en la p 192 dice : “No participamos tampoco de la idea de ciertos autores (Martinez Ferrando , 1963 ; Gautier- Dalché , 1979 y Galmés de Fuentes , 1979) quienes , sin otras pruebas que el testimonio errado de las fuentes narrativas de la época , R Muntaner (Crén , ¢ XVII) y la Cronica de Fernando IV (BAE , LXVI) , atribuyen mayoritariamente la repoblacion murciana , tras la rebelién mudéjar , a catalano-aragoneses por estar de contradiccién con los fondos diplemiticos de Alfonso el Sabio y Jaime Il de Aragén , y del propio Jaime | el conquistador (Estal 1982) * En las p 201 hasta la p 204 dice : “Es opinion bastante generalizada y muy difundida por cierto... “que ciudades como Orihuela y Murcia no se prepararon siquiera para la defensa , sino que antes de la llegada de la hueste (aragonesa , se entiende) efectuaron su proclamacién (Torres Fontes , 1981) , sirviendo de base a la misma , opinamos , la afirmacién siguiente de Cascales : “Finalmente se le rindieron todas las villas y lugares del reino de Murcia , si no fueron Alcala y Lorca ; teniendo rendidos todos los castillos importantes , villas y lugares del reino . Jaime Ii era recibido de todos con gran fiesta , y reconociendo por sefior (Ibid , ¢ 11 p 77) , lo que es enteramente falso y opuesto a la realidad histérica de los hechos. Fue victima igualmente que el autor del Llibre dels Feits 0 Crénica de Jaime | (segons el Sr Salrach va ser obra del Rei i aquest va comptar amb la col laboracié del bisbe d’Osca Jaume Sarroca , mentre que el Sr Soldevila atribueix el prefaci al bisbe d’Osca o a altre personatge perqué és posterior a la mort de Jaume | etc. ) , d’un error craso , al atribuir a este monarca sin ambages el despropésito para la época d’un asentamiento repoblador de nada menos que diez mil catalanes , caballeros y hombres de armas , en la ciudad de Murcia , a raiz de su sometimiento el 1 266... lo que resulta inadmisible a todas luces , si nos atenemos a la escasa densidad demogréfica de Murcia por aquella época _y el alto indice poblacional mudéjar y judfo allf residente (Martinez Carrillo , 1980 ; Estal , 1982)... Lo que en nada podria hablarse mas lejos de la realidad histérica , cuando ni una sola plaza de las resefiadas y otras muchas més , abrieron sus puertas esponténeamente a las tropas de Jaime II, que debié conquistarlas todas or la fuerza de las armas y algunas de ellas , como Orihuela , Murcia , Molina , Cartagena , Elche , etc. , tras duro y prolongado asedio . Es pues claro que , una vez més , no puede aceptarse simple y llanamente el relato de las crénicas... sin su previa compulsion documental con las fuentes diplomaticas de cancilleria , las que en definitiva ostentan la primacia de informacion mas atendible y sdlida de la época estudiada , y esta série de fuentes diplomdticas contradice y rectifica plenamente los referidos asertos cronisticos * 12) Gran Enciclopédia Catalana , volumn°7. Edicié de 1974 a Barcelona i 9 reimpressié (actualitzada de marg i abril de 1 996 per als articles “Cabdet" de Teresa Lloret i “Carxe" de Xavier Fabregas perd amb les mateixes errades de 1974) . La Vila de Cabdet (Castella-La Manxa) diu l'article de T Lloret : “Jaume | la conqueri el 1244; fou Vila reial amb vot a Corts” , perd va ser conquerida en 1 240 no obstant aixd poc després va ser entregada per Jaume | a Castella pel Tractat d’Almirra de 1 244 que delimitava la nova frontera de la Corona d’Aragé segons dades d’altra bibliografia (ex: Gran Enciclopedia de la Regién Valenciana etc. ) En article Carne” (Regié de Murcia) de X Fabregas , la “Moreneta” no consta com a tal o sia com @ nucli de poblacié, segons dades de la Sra Falc6 consellera municipal responsable de les Pedanies de I’Ajuntament de Jumella perd potser sigui la Molineta (nucli deshabitat prop de la Torre del Rico) , mentre que la pedania de la “Cavallusa” es troba dintre de! municipi del Pinds a la Comunitat de Valéncia segons em van dir a la pedania i a I’Ajuntament del Pinés . 22 13) En Balance d’un Reinado (Historia 16) , el Sr. J Sobrequés puso un mapa sobre la “gran reconquista catalano-aragonesa del siglo XilI” en el cual aparece Requena (1221) , mientras que el Sr. R Narbona en el “Diccionario Histérico de la Comunidad Valenciana , tomo n° 2” dice que “Fue conquistada en 1177 por Alfonso Vill de Castilla y definitivamente ocupada en 1219 por el arzobispo de Toledo , Rodrigo Ximénez de Rada , en nombre del rey Femando Ill de Castilla”. 14) En Pueblos de la regién de Murcia por S Alonso Navarro , en el articulo “Abanilla" p 26 dice : “Ramén de Rocafull reivindica ante la corte castellana (1282) sus derechos , otorgandosele la concesion a esta familia de estirpe aragonesa” mientras que en “Diocionario histérico de la Comunidad Valenciana” en la p 687 dice “linaje de Rocafull : Noble linaje procedente de Montpelier . Ramén y Amaldo de Rocafull eran hijos de Ramén , sefior de Rocafull , Breysac y Maureys , y de Guillermina , hija de Guillem de Montpelier y de Matiide de Borgofa . Por ello la misma Reina Maria , esposa de Pedro el Catdlico y madre de Jaime | el Conquistador, los llamé a la sucesién del sefiorio en su testamento , en cuarto lugar y a falta de otros herederos * . 1) Vall de Cofrents ‘a) En el Diccionari enciclopédic Proa / Enciclopédia catalana , volum n° 12 de 1997 , article: Vall de Cofrents , p 208 : “En el moment de la conquesta cristiana rest dins el limit de la conquesta catalana , menys Cortes de Pallars , donada a I’infant de Castella Sang ; el rei castella Alfons X la cedi a Pere Il, ipassa aixi al Pais Valencia .” b) En Diccionario histérico de la Comunidad Valenciana , volumen n° 1 del diario Levante-El mercantil valenciano , p 242 “Aunque conquistado por Jaime | , éste cedié la zona a la Corona de Castilla , bajo cuyo auspicio se produce la repoblacién . En 1304 , tras la lucha de anexién desarrollada por Jaime II , la comarca retorné a manos de la Corona de Arag6n .” 16) Comarca de la Plana d’Utiel En “Geografia de les comarques valencianes” , volum n° 4 , Foro ediciones , Valéncia 1995 : «... 'annexi6 , any 1874 , de la partida de Casas del rio , fins aleshores una aldea de Cofrentes .” En quant al municipi de Sinarques actualment es troba inclés dintre de la Comarca de la Plana d'Utiel perqué utiitza sobretot els serveis d’aquesta Comarca , encara que la seva Comarca histdrica 6s la Comarca dels Serrans Doncs , actualment cal que els habitants de Cabdet tinguin consciéncia de la necessitat de tenir una actitud activa respecte de la formulacié de les demandes i de la resolucié dels problemes socials des d’una metodologia interactiva amb les altres estructures socials supralocals , puix cal diverses infraestructures per fomentar els intercanvis socioeconémics o sia per facilitar el desenvolupament . No obstant , des de Cabdet un representant local tradicional afirma que en assumpte politic de la reincorporacié de la Vila a l'actual Comunitat de Valéncia cal que les iniciatives siguin elaborades des de la Generalitat de Valencia , puix actualment la voluntat politica d’actuar des de! marc del Conjunt de Catalunya-Valéncia-Balears és mott minoritaria a la Vila de Cabdet . En quant al Carxe 0 a altres indrets de I’antic Regne moro de Mirrcia , se suposa que podrien organitzar associacions de tipus étnic , cultural i econdmic per fomentar la conservacié i el desenvolupament dels interessos sociopolitics dels étnicament catalans . Opino que actualment al Carxe existe una consciéncia comunitéria en les seves relacions socials perd manca una consciéncia associativa i per tant politica per defensar d’una forma més activa i eficient els seus interessos especifics i socials . ‘Segons Guindani i Bassand el desenvolupament nociu regional es relaciona amb la identitat o sia que una identitat passiva o subordinada és un dels factors fonamentals per explicar ol desenvolupament nociu , és a dir : “El desenvolupament nociu regional és un procés pel qual les diverses regions d’una Societat es transformen sobre un mode desigual i depenent o sia que algunes regions es fan cada vegada més riques mentre que altres es fan cada vegada més pobres " Aquest procés desigual és particularment rellevant en el cas de les ciutats i de les zones de muntanya com és el cas de la relacié asimétrica entre Cabdet i el Carxe . L’éxode rural sol crear una situacié depressiva i fins i tot anomia , el que crea una situacié de cercle negatiu en la qual la 23 subordinacié politica afavoreix I’estagnacié o la regressié socioecondmica i per tant sovint o en general també es produeix una decadéncia cultural. En aquest context el Carxe té una identitat cultural que cal denominar defensiva , segons la tipologia de Bassand i Guindani , mentre que Cabdet té una identitat ofensiva malgrat que ha rebut sovint des de Madrid o des de Valéncia rebuigs i incomprensions o almenys fins ara no ha pogut reintegrar-se a l’antic Regne de Valéncia 0 Comunitat de Valéncia , puix no semblava que els principals instigadors de la reincorporacié , tinguessin voluntat d’estructuracié de Catalunya , Valencia i Balears o sia de les Comunitats tradicionalment amb predomini de gent que tenen uns llinatges catalans , puix potser al no ser @tnicament catalans tenien sobretot una perspectiva de defensa d’unes tradicions de |’antic Regne de Valéncia o de la Corona d’Aragé o una mentalitat particularista de tipus autondmic que no tenia ‘en compte les institucions lingGistiques oficials i el futur politic del conjunt de Catalunya-Valéncia- Balears . Cal ressaltar la importancia de la utiitzacié de la lengua , puix un poble manifesta la seva identitat d’una manera fonamental mitjancant la seva elaboracié lingiiistica . En efecte , la identitat cultural és un procés constant de forces diverses , en les quals la dialéctica de I’aperturisme i del tancament produeix una sensacié d’incertesa quan aquestes cultures estan amenagades o reben la influéncia predominant i més o menys intermitent d’una lengua i d’una cultura millor organitzada © politicament més poderosa per causes socioeconémiques , militars o demografiques . Cal definir que se sol entendre per étnia , segons el senyor Esteva-Fabregat “El concepte d’étnia es refereix a un grup huma que constitueix una varietat cultural , a més els seus membres es consideren diferents en conjunt dels altres grups humans” , perd també cal dir que sovint hi ha segons I'expressié del senyor Esteva-Fabregat diverses subétnies des del punt de vista histéric , cultural 0 ecolégic , no obstant aixd em sembla millor denominar-les variants puix no tenen per qué tenir un desenvolupament inferior sind que poden assolir uns graus superiors de desenvolupament social en relacié amb I’tnia originaria Penso que ara i aqui en aquesta Societat quan sigui possible caldria sempre partir de la nocié de llinatges comuns 0 cognoms comuns per poder definir o reestructurar una étnia , perd potser en alguns grups culturals , aquests llinatges patrilineals comuns ja no existeixen (en principi els gitanos) i per tant tenen una formacié de la identitat molt diferent . Aixd també plantejaria Vassumpte dels jueus que han tingut una formacié de la identitat durant segles basada essencialment sobre la seva religié , en efecte si es defineix “étnia” fonamentalment en aquest cas per llinatges i cultura , que jo sapiga I’tnia dels jueus seria conceptualitzada d’una forma diferent i per tant el nombre de jueus disminuiria . Se suposa que haurien pogut romandre com a étnia o oble dispers en base dels llinatges comuns (sén matrilineal) i no sols en base de la religié o de la lengua , per tant aquests llinatges comuns serien fonamentals per donar una identitat étnica a Estat d’tsrael , per tant la meva definicié d’étnia no serveix en el cas del nacionalisme israclia Perqué es tracta d’una nacié relativament especifica formada de ciutadans i ciutadanes que tenen © han tingut uns origens culturals diversos encara que amb pautes culturals comunes pel fet de definir-se com a jueus . La definicié d’étnia en el cas dels jueus planteja una série d’inodgnites. , caldria considerar els jueus que tenen uns llinatges patriineals jueus i practiquen la religié jueva o cap religié , els que tenen uns llinatges patrilineals jueus i s’han convertit a altra religié , els que tenen una mare jueva i practiquen la religié jueva 0 no practiquen cap religié i possiblement altra gent més o menys dubtosa o oportunista que tenen uns trets culturals jueus . Per tant , aqui en un Principi em vaig plantejar el grau d’utilitzacié i de lleialtat d’uns i altres , respecte d’unes pautes culturals en relacié amb unes estructures politiques . Perd cal ressaltar que per als jueus , aquestes categories no sén un factor de diferenciacié siné que oficialment un jueu és tot ciutada que tingui una mare jueva perqué la seva identitat és fonamenta sobre aquest concepte . Per a F Barth , la diferéncia entre identitat &tnica implica el reconeixement per part d’ells i per part dels altres , perd aquesta pertinenga és sovint problematica , per tant no és tan sols tenir trets culturals comuns , a més I’oposicié amb tots els altres diferents no em sembla un matode raonable per donar major cohesié a I’étnia i a la comunitat cultural : el sentit de frontera étnica i cultural és fonamental per estructurar els conciutadans, perd des de la voluntat de convivéneia i sempre que sigui possible cal cooperar socialment amb altres per tractar de desenvolupar de forma raonable la Societat , cal dir que els enemics deuen ser valorats com a tal , perd és necessari tractar que la rad 24 prevalgui sobre els prejudicis . Opino que la voluntat de viure en comi , perqué la unié amb rad fa la forga , 6s fonamental per poder mantenir o reestructurar una étnia , per a qué una étnia o una Nacié no es converteixi en un agregat d’individus heterogenis , en efecte la forga és insuficient per mantenir el poder , cal legitimitat per mantenir 0 crear una nova Nacié , per tant el métode d’Alexandre Magne o de Macedinia es fonamentava sobre la iniquitat , per tant va ser rebutjat i destruit . La nocié d’atnia és diferent segons es tracti de paisos amb unes poblacions determinades des de fa segles 0 es tracti de paisos nous que sn el resultat de la colonitzacié i de la immigraci6 , encara que aqui també es planteja la conveniéncia o no de mantenir la influéncia majoritaria de I’étni fundadora dels Estats creats per colonitzacié i per tant es planteja assumpte dels drets i ‘obligacions dels indigenes quan aquests existeixen , cal ressaltar que I’étnia no és tan sols els conjunts de trets definidors d’un poble, puix segons el francés Renan cadasoii és d’una Nacid, erqué aixi ho ha decidit 0 sia com va dir ell “la Nacié és un plebiscit quotidia” quan es va referir a Alsacia-Lorena , mentre que els alemanys que es van oposar a Renan afirmaven que la Nacié és el resultat d’unes caracteristiques culturals i fins i tot genétiques , per tant hom és d’una Naci6 pel “dret de la sang” i no pel dret de la seva lliure voluntat , perqué el mosaic de poblacions produeix una barreja destructora dels trets étnics de les diferents categories de Ia identitat d’un poble o d’una Nacié . Per tant , cal ressaltar els diferents graus de consciéncia i de voluntat comuna de les @tnies en les seves manifestacions socials i politiques 0 sia en la seva constitucié com a col lectiu especific : el matis no és un motiu de divisié siné que la unid o la divisié es fonamenta essencialment en els graus de cooperacié per defensar els interessos socials comuns . Per tant , essencialment els étnicament catalans van poblar el Conjunt de Catalunya-Valéncia-Balears amb la minoria dels étnicament aragonesos tenen uns interessos étnics comuns , doncs penso que deuen defensar els seus interessos socials comuns des de la raé de la meritocracia . Convé transmetre un esperit de rigor cientific i una voluntat de saber per ser més lliure des del respecte de les pautes culturals individuals i nacionals . En aquest aspecte , cal esmentar els criteris de Max Weber sobre el rigor cientific i I’honestedat intel lectual dels professors per exemple en ‘obra “El politic i el cientific’ per exemple afirma : * Si es parla de Demooracia en una assemblea popular no és per fer secret de la propia actitud Utilitzar la paraula d’aquest mode en una aula o en una conferéncia seria , pel contrari , un sacrilegi . Quan en aquestes ocasions s‘hagi de referir-se a la “Democracia” , s’haura de presentar les seves distintes formes , analitzar el seu funcionament , assenyalar qué conseqiiéncies tenen per a la vida cadascuna d’aquestes formes , contraposar-les a les formes no democratiques dordenacié politica i tractar de qué , en la mesura del possible , 'auditor es col loqui en situacié de poder prendre posicié al respecte a partir dels seus propis ideals basics . El vertader mestre , no obstant aixd , es guardard molt d’empanyer cap a una posicié determinada aprofitant la seva tasca en la catedra...”. No obstant aixd , com diu el mateix Weber , en altres époques per exemple si es parla de I’homo politicus de I’antiga Gracia o de Sdcrates , la cosa important és aprendre el mode just de comportar-se com a ciutada , tot depén d’aquesta qiestié politica (ex:"Politica” d’Aristatil etc...) . Per tant , séc partidari de I’honestedat intel lectual i de tractar de ser imparcial perd la politica és una qliestié d’interessos socials de gent diversa , puix penso que es deu respectar el rigor cientific i 'exposicié ponderada dels diversos supdsits i interessos , perd no es pot fer una ciéncia totalment “aséptica” o neutral perqué encara que pareix raonable mantenir-se a \'expectativa o ser escéptic en tal o tal qUestié controvertida , de vegades la neutralitat és una complicitat amb els opressors o els botxins , puix sense pretendre a la Veritat absoluta en matéria ideoldgica , penso que existeix una veritat en relacié als fets , per tant espero que la meva opini6 que considero encertada no sigui un motiu de critica injusta , en efecte com deia Helvétius “La veritat no perjudica a ningu , excepte al qui la diu” perd aquesta opinié podria ser certa en una monarquia absoluta no obstant aixd , no deu s‘ésser certa en un Estat democratic avancat perqué la veritat deu d’ésser un motiu de Justicia social , perd a més cal considerar I’existéncia de la vida privada que no deu d’ésser regida per I'Estat quan la conducta de individu no perjudica els drets dels altres . Es tracta d’aliar el rigor cientific amb la bellesa literaria _. Perd , opino que no es deu caure en la concentracié conceptista del tipus d’un poema, perd tampoc en I’exercici artificiés i utilitzar mots 25 dins d’una espécie de “trencaciosques’ literari o sia com es diria d’una forma més culta , es tracta de no caure en la cosificacié del llenguatge és a dir utiitzar paraules per manifestar la pertinenga del qui escriu a un grup d’especialistes obscurs més enlld de la voluntat de transmetre idees en un disours formalment bell . No obstant aixd , Descartes en el seu “Discurs del Métode” opina que “EI sentit comu és la cosa millor repartida del Mén” i fonamenta el seu métode racional sobre quatre preceptes : 1) "No acceptar mai cap cosa com a vertadera almenys que la conegui com a tal , evitar amb cura la precipitacié...” 2) “Dividir cadascuna de les dificultats que examini en tantes parts com sigui possible i com es requereix per a la seva millor resolucio” 3) *Conduir ordenadament els meus pensaments , comencant pels objectes més simples i facils de condixer per pujar poc a poc , com per graus , fins al coneixement dels més complexos , ‘suposant , inclis , un ordre entre els que no es precedeixen naturalment” 4) “Fer en totes les parts enumeracions tan completes i revistes tan generals per estar segur de no ometre res” . Cal preguntar-se en un principi sobre les causes de la recerca socioldgica , es podria establir_ un cert paral lel entre el valor de la filosofia per a Bertand Russell és a dir : “Al mateix temps que disminueix la nostra certitud respecte del qué sén les coses , augmenta molt el nostre coneixement respecte del qué poden (0 podrien) ser” i la tasca de la recerca socioldgica , perqué aquesta disciplina té per funcié principal |’elaboracié d’un corpus tedric , és un instrument per a la praxi de l'individu , dels col lectius en Societat , en la cosa ptiblica o sia en la Politica . En efecte , la sociologia no sols fa recerques sobre les estructures socials aqui i ara siné que pretén també reflexionar sobre les organitzacions socials alternatives factibles o utdpiques , respecte de les Societats contemporanies , ens permet dubtar i pensar sobre Societats millors per a qué les interaccions de la consciéncia entre la Societat i els individus formen ciutadans més conscients de les possibiitats d’evolucid i de progrés . Penso que tota bona sociologia és critica per necessitats de l‘objecte (la Societat) , no deu ser sols una simple catalogacié de comportaments, perqué aquests per llei de la natura estan sempre en mutacié més o més complexa , per tant incidir , pretendre en la invariabilitat de les conductes és un contrasentit 0 sia que tot és transforma , 6s una qliestié de grau de velocitat; encara que diverses coses i valors solen perdurar més temps perd pel fet de canviar les circumstancies també canvien les perspectives i els efectes Posat que tota opinié o pensament té una repercussié sobre I’espai sociopolitic , la sociologia sol tenir unes conseqiléncies directes sobre el Poder politic i sobre els diversos grups d’interessos/de pressié per tant la sociologia no pot ser indiferent front al Poder , estic en contra de I’afirmacié 0 metafora de Weber, segons la qual cal que el socidleg s‘entregui a algun “dimoni" que manipuli la seva vida, segons el métode de Faust ("demonio que manipula los hilos de su vida’, El politic i el cientific) , se suposa que per prosperar en la seva tasca social , encara que més probablement pot ser una metafora de l’organitzacié ideoldgica sovint molt passional i negativa. Puix encara que Penso que el ‘liberalisme econdmic” o la competéncia pura i perfecta és sempre irreal , estic d’acord amb I‘opinié de Stuart Mill (Sobre la Llibertat) quan diu que: “Un Estat que fa més petits als seus homes, per a qué puguin ser més décils instruments en les seves mans , encara que sigui per a fins benéfics , trobara que amb homes petits cap cosa gran pot ésser realitzada...”. Em sembla que la tasca principal de la sociologia consisteix en disoérrer sobre els fonaments de la Llibertat i sobre I’esséncia de la millor Societat actual i futura: Es tracta d'un fenomen no sols analitic (Durkheim) o sintdtic (Descartes) sind també relacional i per tant és sistémic. Cal utilitzar els métodes més cientifics i objectius possibles, perd la Ciéncia té uns paradigmes com diria Khun , puix la sociologia es fonamenta sobre uns valors socials o sia depén de les interpretacions d’aquests valors en relacié amb els interessos socials, per tant afirmar la neutralitat de la sociologia cientifica com si es tractés d’anul lar les conseqiiéncies és cientificament inadequat, penso que es tracta d’un sofisma; no obstant aixd, penso que cal tractar de ser imparcial o rigords en la valoracié dels fets i de les ides per a qué no hi hagi una patent “traicié intel lectual” com diria el Sr J Benda (aquest Sr té un biaix per ésser molt profrancas). Opino que I’ésser huma fa raonaments 0 com diria Aristotil és un “animal racional’, perd aixd no vol dir que aquests raonaments siguin 26 cientificament valids puix alguns no superen els seus prejudicis, tenen una afectivitat distorsionada etc. , encara que certs individus tracten d‘elaborar el seu comportament per a qué Iindividu sigui el més racional possible. Es pot remarcar que Fichte en el seu llibre “Introduccié a la teoria de la ciéncia’ afirma que “Si es conciou del sistema que un autor té mal cor, i d’aquesta maldat de I’autor es conciou alhora que el sistema és fals , res pot fer-se en contra amb raons , puix els qui ho diuen saben que no és veritat i tenen per a dir-ho motius distints d’alld que creuen. El sistema mateix és 1 que menys els preocupa ; perd I’autor pot haver dit en altre indret aixd o allo que no els agrada i pot haver-los obstaculitzat en el seu cam{ d’alguna forma” . Cal ressaltar la complexitat de les conductes socioligiques ja que els individus no tenen sols unes motivacions molt definides sind que els seus interessos s6n diversos i la totalitat d’aquests interessos sén més que la suma de les seves parts (economia , politica , educacié etc.) puix les interrelacions afegeixen complexitat, és necessari la utilitzacié d’un métode interrelacional que tracti d’analitzar el conjunt dels fets socials implicats en la investigacié . Els métodes per a la teoria socioldgica es fonamenten sobre teories , és a dir sobre un conjunt de supdsits 0 idees interrelacionades per comprendre millor els fets socials o per actuar i abastar uns fins . Aquestes teories explicatives solen ser provisionals o com diria K L Popper les teories estan sotmeses a la refutabilitat és a dir que es reemplacen quan s’elaboren noves explicacions amb més validesa des del punt de vista logicocausal dels fets socials . En efecte , penso que no és prou el fet d’analitzar els elements basics per augmentar progressivament la complexitat com diria Descartes des del métode sintétic que procedeix de les parts al tot o descompondre els fendmens des del tot fins a les parts amb un métode analitic com diria Durkheim , sind que el tot és més que la suma de les parts puix les interrelacions augmenten la complexitat del tot , és a dir aqui de la Societat . ; Qué ens permet afirmar que la Libertat com principi general va intrinsecament unida a la condicié humana ? Crec que és just dir que tot home com a ser pensant determina la seva existéncia pel simple fet de concebre’s com una part de la Societat , escull a cada instant amb consciéncia encara que és el reflex o el producte canviant d’una Cultura . Som el producte d’un procés histdric © sia social , perd un dels problemes de la Societat postindustrial radica en el fet que el concepte de Progrés pateix una amplia posada en qiiestié . Es clar que els moviments “socialistes” van donar a la Liibertat un contingut eminent ment econdmic , en efecte amb I'adveniment del capitalisme , el diner es converteix en valor suprem , es percep la Llibertat de pensament i la Cultura com quelcom que es compra 0 es coarta ; Les nostres Societats tecnificades tendeixen a controlar al ciutada , 16 sociolégica deu ser fomentada no pas des d’una actitud de ‘una voluntat i d’uns principis rigorosos per construir alguna cosa sélida . El problema radica en saber si la Llibertat és un concepte abstracte , absolut iil lusori © és el resultat d’una civilitzacié conoreta , un producte histdric i social més que un concepte relacionat amb la consciéncia de cadasci mitjancant la influ&ncia dels valors socials . En efecte , alguns autors han pensat que l’arquetip de la Llibertat és troba en les Societats primitives (ex: Rousseau i el bon salvaige o Lévi-Stauss i la “democracia comunitaria’) o de solidaritat mecanica com dirta Durkheim , perd penso que en les Societats primitives per exemple de tipus amazoniques els limits de les pautes culturals han estat tancades | s’han reproduit d’una forma més 0 menys rutinaria 0 mecanica, per tant sembla que és I’antitesi de les possibilitats de recerca , de canvis 0 sia de Liibertat , és a dir que el saber té dues cares com el Déu Janus que representa el Poder , el ‘saber i el sistema educatiu poden servir en principi per augmentar el grau de Llibertat de I’ésser huma a condicié que es fonamentin sobre uns valors étics respectuosos de la Llibertat 0 pot esdevenir tan sols acumulacié de conceptes i de técniques en benefici d’un poder politic tiranic . El continent europeu viu una transformacié de la seva identitat , devem de ser capagos de construir amb unié el nostre futur en Liibertat , car la Democracia és’ al meu judici el millor dels régims politics que I’enginy europeu ha produit . Ara bé , les Societats burocratitzades tendeixen a ‘enquadrar i controlar als ciutadans , en efecte ‘Estat providéncia té vel leitats paternalistes que no deurien d’encobrir posicions coercitives respecte de les Llibertats puibliques o de la vida privada . Els mitjans de comunicacions de massa han escollit |’ordinador i la informatica com a “idol” i se ‘suposa que el nou cicle de “Krondratieff’ fonamentat sobre les tecnologies de la informatica ens portaran major prosperitat i progrés : No obstant aixd , esta elaborant-se una nova divisié del treball a nivell internacional que tendeix a uniformitzar els comportaments i els habits de pensar 27 L’economia és , ho vulguem o no ho vulguem pas , un dels factors socials més transcendentals per a Tevolucié de la Societat , no obstant aixd no devem pas caure en l'economicisme puix tot dogmatisme dels que pretenen posseir una veritat absoluta els tanca en un “cretinisme intel lectual’. Des d’aquest punt de vista , la realitat social i els esdeveniments politics solen explicar-se a partir de principis “sacrosants’ , quan el que caldria fer és comprendre la realitat des d’un métode deductiu i pragmattic i no des d’una ideologia amb postulats fixos , “impermeables” als canvis histories . Un dels drames de I'Home contemporani és que després de qiestionar la fe 0 negat tota idea de “Déu" , ha pretas trobar un cami a la seva angtinia existencial en les ideologies exacerbades , els capitosts carismattics supleixen la manca de voluntat de les masses neguitoses , pareixen haver perdut el rumb , puix la t8cnica dicta els seus imperatius de rendibilitat , imposa els ritmes de vida , al capdavall enquadra l’existéncia de home occidental i en aquest context ‘individu sol tenir menys iniciatives . Davant la manca de perspectives satisfactories , la temptacié és la “marginacié daurada’ per a uns pocs amb mitjans econdmics , altres, menys afortunats estan exclosos del sistema productiu , dels esquemes consumistes per tant constitueixen un brou de conreu per als “demagogs messianics” . Les variacions en el sistema productiu no deuen afectar a la Liibertat de pensament car quan més debat es produeixi més raonables i durables seran les alternatives . La tecnologia no deuria ser el monopoli d’unes quantes empreses o Estats , penso que deuria ser un mérit encara que avui és més una qiiestié de relacions de forga que no pas un assumpte de “qualitats” de la gent dels Estats , puix el nostre Planeta es troba polaritzat per miltiples i profunds conflictes, perd la cursa armamentista malbarata mitjans financers, els recursos humans s‘utilitzen per a fins contranaturals , perjudiquen de forma important a la mateixa espacie humana. Ara bé , no crec que el desarmament unilateral resolgui el problema de la tensié internacional , en efecte les actituds de debiltat o de passivitat ingénua no comporten la garantia de la Pau . La Societat europea corre el perill de sucumbir en una lenta decadéncia (encara que les perspectives sén favorables) 0 servir de nou camp de batalla en la recerca de I’hegemonia mundial En aquesta situacié de malbaratament econémic cal preguntar-se sobre les causes d’aquesta iniquitat fonamental entre les Nacions és acceptada sense grans disturbis , per qué els mitjans de ‘comunicacié en general no contribueixen pas a una major presa de consciéncia per avancar cap a relacions més justes . Perd és obvi que les agencies d’informacié s6n controlades per oligopolis radicats en gran part en els paisos capitalistes rics , és a dir que sén sot mesos en certa mesura a la pressié dels interessos de les grans empreses privades . A Occident se sol licita I’atencié del ciutada mitjangant anuncis informatius , per la quantitat i procediments s‘assembla a la tasca pubiicitaria . Deve fer quotidianament I’esforg per no deixar- nos enganyar per les formes sind que tenim que fer-nos unes idees en funcié del contingut , dels arguments esgrimits , puix en aquestes circumstancies correm el risc de deixar-nos dominar pels nostres prejudicis 0 per una ideologia : Per la seva funcié sén sempre reductores o deformadores de la “realitat” social o sia que sén al servei d’uns interessos . No crec que pugui existirI'objectivitat com a categoria absoluta , és un concepte relatiu perd no pas relativista , car no podem pas prescindir d’idees absolutes , la nostra ment necesita categories i de vegades “tabiis" per poder organitzar la convivéncia de caracters distints , dins d’un mateix tipus de Societat o en el marc de les relacions entre Nacions . El fet de qué no existeix pas la Veritat com “concepte absolut o sagrat “, no deu pas impedir-nos estar fidels a la nostra consciéncia . {Perd qué entenem per Veritat en les Societats democratiques ? ¢ El fet de qué hi hagi un consens generalitzat sobre en tal 0 en tal qiestié , significa que posseim la Veritat ?. Sols , segons el meu judici es pot parlar de Veritat davant de fets cientifics o fets raonablement comprovats . No obstant aixd , tampoc existelx la Veritat com norma general siné que existeixen diverses “veritats” , en efecte per a certes persones , les creences religioses constitueixen preceptes revelats per un/s “ésser/s divi/ns” per tant no pretenen ser examinats sota el punt de vista de la racionalitat cientifica siné que es fonamenten sobre I’emotivitat . En efecte , els “credos sagrats” no es poden pas demostrar des de la ciéncia , perd suposo que responen a I’anhel de seguretat i de consol d’alguns éssers humans davant de les vicissituds i dels temors que el Mén els inspira . També convé anar amb cautela a I'hora d’emetre judicis fonamentant-nos en les aparences o en els conceptes cientifics posat que la veritat de la ciéncia resideix precisament en el fet de ser qiestionable , avanca des dels experiments i errades , deu tenir la suficient capacitat critica per construir les seves teories , 28 plantejar dubtes | per tant elaborar sintesis a partir d’elements inconnexos o ocuits etc. Els Positivistes pensaven que el segle XX aportaria I’Era de la ciéncia , el triomf de la saviesa sobre la foscor , sense dubte la técnica ha muttiplicat les potencialitats humanes perd és essencial que hi hagi unes idees al servei de I’ésser huma, car la técnica es fonamenta sobre els limits epistemoldgics de la ciéncia o sobre les opinions de la gent “ben pensant"” , encara que no crec pas que valguin les posicions d’oposicié sistemnatica pel simple fet de representar les Superestructures de la Societat establida . Els eslogans politics o ideoldgics poden ser una forma d’alienacié perqué poden ser proclamacions sense métodes ni fins clars , puix de vegades no solen pas proposar una alternativa siné que constitueixen en la practica una afirmacié o negacié sense anar més enlla. La sociologia té que obrir-se cami entre diversos esculls , deu integrar diferents variables en una voluntat de coheréncia argumental : La raé pragmatica en quant analisi d’experiéncies practiques deuria allunyar-nos de tot fanatisme o de prejudicis més o més inconscients . L’increment de les maquines no comporta sempre un augment de la “Felicitat” , cosa molt imprecisa per ser un estat fluctuant , per tant convé conservar la capacitat de sorpresa d’alld que és nou , voler anar més enlla dels llocs comuns , posat que la intel ligéncia tendeix cap a la transmutacié de valors o creativitat . Perd per a qué pugui haver un foment i enriquiment cultural cal que existeixi un recolzament ferm als caracters originals , puix no cap dubte que la infraestructura i els diners no s6n prou , perqué a través d’aquests mitjans técnics es pot elevar el nivell de coneixements, perd no és pas suficient per fomentar la creativitat : Tota creacié pot tendir a esdevenir I’espill de les anguies , dels plaers i esperances d’una época. Crec que cadascuna de les persones té que replantejar-se els temes existencials de la Humanitat per a tractar d’aportar mitjancant la seva personalitat unes expressions genuines , es tracta de potenciar i aliar les peculiaritats des dels valors comuns , en efecte de la varietat | intercomunicacié es crea el talent . Crec que el bon politic deu ser pragmatic , superar les circumstancies per resoldre problemes , perd el paper de intel lectual és sobretot el d’un critic constructiu o alternatiu (revolucionari) ‘segons el tipus de Societat que cadascii es plantegi , el tret fonamental pot ser la competitivitat o la planificacié en funcié dels “dos models tradicionals” encara que també caben variacions . Per tant, la construccié d’utopies 0 elaboracions de projectes alternatius “fiables” és, segons el meu mode de veure I’assumpte , la tasca essencial dels posseidors de coneixements , la funcié aleshores del denominat creador radica sobretot en ser artifex integrador i fomentador dels recursos espirituals i materials . També cal dir que en la nostra Societat de la informacié informatitzada , I‘accié deu ser el resultat d’una sintesi informativa veridica , es tracta d’una elaboracié en funcié d’un objectiu determinat puix els “oracles” ideoldgics anuncien hipdtesis “mistificadores” per tractar de legitimar conductes personals o de grups . Cal preguntar-se des de la sociologia sobre els drets 0 funcions del ciutada és a dir sobre la seva identitat cultural , cal interrogar-se sobre el fet de saber si I'inter8s de cada individu és la millor garantia per a la prosperitat social o la Llibertat individual deu ser regulada per I’Estat en funci6 d’un suposat interés general, em sembla convenient dir que Estat sempre intervé d’alguna forma en la Vida econdmica , encara que amb graus més o menys elevats . Per tant , és sempre necessari tractar d’esbrinar quines persones o grups s6n els beneficiats d’aquest suposat “consens” sociopolitic i si aquesta reparticié de beneficis socials es correspon amb els mérits individuals 0 és el resultat d’estatus assignats . Puix la tecnocracia domina les organitzacions administratives i pareix que propaga la idea segons la qual tot és bo mentre sigui “eficag” per a les empreses , com si tan sols fos necessari que els dividends augmenten per a qué la Societat vagi bé . Els beneficis financers s6n necessaris perd insuficients per crear unes Nacions més civiltzades i uns individus més lliures . En efecte , els condicionaments culturals 0 I’aculturacié sén determinants puix alguns individus els manca cultura , perd en algunes comunitats els individus s6n victimes d'un etnocidi , mentre que altres estan subjectes als seus prejudicis , fdbies/temors etc... perqué volen sobretot conservar la seva “respectabilitat” pUbblica . Aquests ciutadans, tan preocupats per les aparences , utilitzen el seu saber per aprofitar-se dels altres : Tot saber constituelx un poder per tant un ciutada que tracta de ser el més lliure possible deu ser un moralista , és a dir que les seves accions no sols deuen ser benéfiques sind que no deurien suposar una minva patent per al bé comi de la Societat . EI 29 ciutad’ amant de la Llibertat i de la Justicia deu saber dominar ‘espontaneitat sentimental , les necessitats del cos deuen estar regides per principis resultants de la satistaccié personal dins del concepte d’alld que és just 0 raonable segons les circumstancies , és tracta de dirigir 'energia corporal per a donar vigor a la creativitat de les ides en la recerca d'una major maduresa espiritual: Tot alld que és ideal és dificil d’abastar, suposa la voluntat de superar les nostres illusions per descobrir noves ‘veritats” de vegades provisionals perqué sempre seran objecte de possibles critiques cientifiques , puix espero que la Democracia Europea hagi superat el temor 0 afirmacié d’Helvétius : “La veritat no perjudica a ning , excepte al qui la diu” , penso que en una Societat civil adequada la voluntat de recerca de Ia idea justa i de la veritat cientifica deuria ser el fonament de la conducta dels ciutadans lliures i dignes . Aqui cal dir , que si bé la Justicia és un conjunt de conceptes en formacié dintre d’uns limits, aixd és un estimul per a la nostra participacié en la formacié cultural d’uns homes més conscients dels seus interessos individuals i ciutadans. ‘Segons M Bassand cinc han estat les perspectives dels estudis socioldgics sobre la comunitat local: 1) Perspectiva monogratfica : Fonamentada sobre l‘obra de F Ténnies , aquest autor distingia tres tipus de comunitats : a) comunitats de sang: Familia , clan , parents b) comunitats de Iloc : veins , poble ©) comunitats d’esperit : amistats , conodrdies Un deixeble de Tonnies , és a dir R Redfield va estudiar col lectivitats locals de Méxic des d’un continuum de variables que ell anomena independents , és a dir “aillament” i “homogeneitat”, I'un dels pols es caracteritza per una cultura de “poble” (folk culture) i altre per una cultura “urbana” . Cal dir que el poble, segons Redfield és de petita dimensié i es troba aillat , té una cultura fonamentada sobre la cooperacié i la familia , hi ha un predomini d’alld que és sagrat sobre alld que és profa , a més la tradicié domina sobre la voluntat de canvi . 2) Perspectiva ecoldgica : Des de I'ecologia humana s’analitza les dades ps{quiques i socials en base a les dades de Vespai . LF Schnore va enunciar sis dimensions essencials a partir de les quals es diferencien les ‘comunitats locals : 1) Autonomia respecte daltres comunitats locals 2) Ladimensié demografica de la comunitat 3) La densitat 4) L’edat de la comunitat 5) La composicié demografica 6) Les funcions econdmiques 3) Perspectiva sistémica : Warren concep la comunitat local com un sistema social format d’una pluralitat d’individus en interaccié dintre d’un espai : Aquests agents tendeixen a optimar les relacions que tenen entre ells i les relacions amb el seu medi . 4) Perspectiva tipoldgica Tracta de reduir la complexitat de la realitat social mitjangant I'elaboracié de tipus que ressalten els aspectes més significatius . B F Hoselitz des d’un métode pragmatic és a dir en funcié del seu rol en el creixement econdmic va crear el tipus de ciutat generativa (contribueix al creixement) i el tipus de ciutat parasitaria (consumeix més que produeix o sia és un fre al creixement ) 5) Perspectiva centre versus periféria : La dinamica d’una col lectivitat local depen de les relacions dels agents locals amb altres agents extems i de I'estructura social de! poder amb les relacions internes de la comunitat local . Puix a nivel! local una col lectivitat local domina a les altres, segons diversos graus Cal ressaltar que a Cabdet que té una cultura oficial predominant de dreta castellana 30 tradicionalista perd no “espanyolista” puix una cosa sén les estructures oficials i I’altra els costums ancestrals , I’esgiésia principal de Cabdet és troba a la periféria fisica de la Vila mentre que a nivell social sembla que es troba al centre o sia que té una importancia rellevant , potser tradicionalment I'església periférica era una forma de defensa o un indret de negociacié front a les agressions de Castella . En quant a I’estructura del poder local s’ha estudiat des de tres perspectives : 1) Perspectiva monografica : a) Métode posicional : El poder pertany als grups superiors de la jerarquia socioeconémica i sociocultural de I’ens local . b) Métode de reputacions : Ordenacié de categories en funcié de la influencia suposada dindividus . ©) Métode de decisions : Afirmen I’existéncia d’un poder fonamentat sobre el pluralisme amb estructures diferenciades i descentralitzades . 2) Perspectiva tipoligica : Combina els tres métodes anteriors 3) Perspectiva centre versus periféria : Ressalta com les classes socials tenen el poder i amb quins objectius econdmics , culturals i socials . ‘Segons R Boudon s’ha analitzat les comunitats locals en general utiitzant métodes descriptius o sia monografies similars a les que utiliza 'etnologia , per exemple Middletown de R Lynd , Nouville de Bernot i Blancard , Plodemet d’E Morin , Warner etc. ‘Aquestes condicions materials afavoreixen la formacié d’ideologies les quals segons Geertz (Sutton , Harris etc.) tenen les segiients caracteristiques : 1 Parcialitat 2 Uttrasimplificacié 3 Llenguatge emotiu 4 Adaptacié als prejudicis publics Merton en el seu libre “Teoria i estructura socials” ens diu que Mannheim elabora alguns dels seus conceptes basics a partir de la nocié d’ideologia és a dir que la consciéncia del pensament ideolégic sobrevindria quan les asseveracions d’un adversaries consideren falses a causa de la seva determinacié per les condicions vitals d’aquest individu . Per tant , la diferéncia entre ideologia i mentida és essencial puix ressalta el caracter inconscient d’aquests enunciats ideoldgics . Dones , la ideologia és afi a la retorica ino a la ciéncia : Aleshores és essencial examinar els sistemes de creences des del punt de vista de les seves relacions amb I’organitzacié social . ~ Enefecte , cal analitzar els valors o sia les idees sobre el que deu ser i no examinar tan sols les normes que representen les conductes concretes 0 propugnades , puix els valors poden determinar una norma o poden separar-se 0 contradir normes obsoletes . Respecte dels valors cal dir que Foucault (llibre ‘Les paraules i les coses") des d’un punt de vista polémic , anuncia que el valor del concepte d’Home és una invencié recent de les ciéncies renaixentistes , producte d’un canvi en les disposicions fonamentals del saber i per tant si aquestes disposicions desapareixen , el valor o concepte d’Home i suposo que probablement també les Societats o Nacions creades estarien proxim al seu final . En quant al canvi , totes les Societats evolucionen encara que els ritmes sén molt diferents , a més els valors es difonen més lentament que les innovacions técniques . Cal diferenciar , segons E Leach entre equilibri i estabiltat , puix totes les Societats normalment estan en equilibri perd quan existeixen grans pressions els sistemes rigids solen enfonsar-se mentre que les Societats flexibles solen assimilar moltes novetats . W F Ogburn va crear el concepte de cultura lag , 6s a dir que les noves idees trobarien resisténcies per a ser acceptades per diverses causes (ex: Oposicié dels vells , enveja , interessos creats etc.) , a més les innovacions sols sén possibles dintre d’uns limits cutturals (limitacié emergent) . Cal ressaltar que I’evolucié cultural es fonamenta sobre tres variables : 1 Ambientals 2 Lagics/Psicoldgics 3 Histdrics També cal dir que el canvi pot ser intern o extern a la Societat és a dir endogen (teoria evolucionista 0 de la convergencia) 0 exogen (teoria difusionista) . Mitjangant els intercanvis 31 transtronterers les Societats coneixen els processos de canvi de la cultura , de les formes de vida i produeixen unes condicions d’aculturacié . Segons Freud (libre “Escrits de critica de la cultura” / El malestar en la cultura) la qiestié fonamental dintre de I’espécie humana consisteix en saber si Vevolucié cultural permetra dominar els trastoms de la convivéncia provocats pels instints d’agressié i autodestruccié dels humans . Els homes dominen les forces de la natura de tal manera que poden destruir-se mituament (i sobretot poden destruir Nacions per mitja del genocidi o de etnocidi) , d’aqui ve en gran part el seu neguit , la seva infelicitat ila seva anguini Penso que I’evolucié cultural es fonamenta essencialment sobre factors reciprocs i en aquesta evolucié els factors materials s6n molt importants , perd cal ressaltar que molt sovint els éssers humans s6n capacos d'arriscar la seva vida per defensar unes idees perqué els valors espirituals s6n essencials per donar un sentit a la vida . Per tant , unes estructures politiques no poden ser imposades siné que deuen ser l'expressié del progrés econdmic , cultural i social d’una Nacié 0 d’un Estat . Els habitants de la zona fronterera Cabdet-Favanella viuen en un estat de subordinacié cultural i certa forma de marginacié institucional . En efecte , Cabdet va ser separada de I’antic Regne de Valéncia després de la conquesta borbonica i de Vila Reial unida tradicionalment a la “Dinastia d’origen catala de la confederacié de la Corona D’Aragé” va ser convertida en aldea de Villena a causa de la seva lleialtat als partidaris austriacistes (les tropes de I’arxiduc Carles d’Austria van estar acantonades a Cabdet abans de Ia batalla d’Almansa (diccionari Carroggio) , perd segons actual Ajuntament en 1707 les tropes angleses “van ocupar el poble” per recolzar l'arxiduc ) , des del segle XVIII fins al segle XIX Cabdet va sol licitar la seva reincorporacié al territori valencia perd des de IEstat central van negar la peticié , en quant a la demanda de reincorporacié durant l'anomenada transicié politica , sembla que per manca d’una subvencid i sobretot per incomprensié politica entre els promotors de la reincorporacié a Valencia i els representants del territori de la Generalitat de Valéncia aquesta reincorporacié no va ser possible . En quant a Favanella , la ciutat va ser organitzada en el moment de la conquesta pels Rocafull (nobles originaris de Montpelier), una de les families de confianga del Rei Jaume | , perd amb el temps el llinatge Rocafull va desaparéixer de Favanella i la ciutat es va castellanitzar , per® cal ressaltar que actualment encara existeix a Favanella un Palau Cabrera de front de I’església de Sant Josep , puix cal dir que un membre (Bernat de Cabrera , 1352-1423) d’una de les branques del llinatge dels Cabrera va participar en la guerra de Sardenya amb I’titim Princep del Casal de Barcelona hereu de la Corona d’Aragé , és a dir amb el Princep Marti el jove mort a Sardenya i soterrat a la Catedral de Caller (Font: Soldevila) . No obstant aixd , existeixen unes aldees en els termes de Favanella , Jumella i lecla és a dir la zona del Carxe a on la llengua comuna del Conjunt de Catalunya-Valéncia-Balears en la seva denominacié de valencia es conserva perd com no és llengua oficial , la seva utiitzacié s’ha mantingut en els cercles familiars 0 de veins a nivell col loquial . Puix Gellner en el seu tlibre “Cultura , identitat i politica’ diu : “En semblant ambient modern la cultura d’un home, idioma en el qual se Ii impartelx I’ensenyanca i mitjancant el qual pot ser efectivament empleat en un treball és el seu més preciés bé , la seva credencial d’accés a la plena ciutadania i a la dignitat humana , a la participacié social.” , el problema dels ciutadans del Carxe 6s que tradicionalment han estat marginats per les institucions castellanes i murcianes, i actualment sembia dificil de poder canviar aquesta situacié cultural . Cal dir que la situacié de marginacié és tal que segons els meus informants ni tan sols existexen manifestacions de “xarronisme’ (tipus d’infraliteratura) o sia que es tracta essencialment dunes tradicions transmeses oralment mitjancant el valencia o a través de la lengua castellana , puix malgrat que els primers pobladors de I’actual Regié de Mircia van ser ciutadans i ciutadanes @tnicament catalans , actualment tenen que conviure amb el castella i amb el “panotxo” murcia . No obstant aixd , com diria M Bassand els habitants del Carxe que sén en general de llinatges catalans tenen una identitat cultural “defensiva i reactiva” o sia que tracten de mantenir la seva identitat cultural malgrat oposicié o la passivitat dels habitants d’étnia castellana de Murcia o la complicitat | de vegades ‘autoodi d’alguns “valencians de Marcia’, per exemple un empleat de I’Ajuntament de Jumella , em va dir durant la conversa en la seva oficina “cuando nos invadieron los valencianos” amb una expressié de prejudici, perd cal dir que aquesta actitud és ja antiga puix Antoni de Capmany defensor de la llengua castellana va declarar que “la llengua catalana era inepta i perduda per a la Repilica de les Lietres” . 32 Penso que per crear una circumnstancia dinamica en la situacié cultural dels ‘valencians de Marcia © étnicament catalans “ caldria que aquests ciutadans creessin una identitat formal amb les pautes culturals externes de I'indret considerat dintre de la unitat cultural del Conjunt de Catalunya- \Valéncia-Balears per fer front a la pressié de Castella (potser un francés diria que és semblant en la seva expressié a I’acceptacié i manifestacié del “xovinisme” per parlar d’un exsoldat napolednic que s‘aferra a estructures o caracteristiques tradicionalistes amb alguns trets xendfobs) , a més l'autoodi potser sigui simptoma d’alguns “conversos etnoculturals” que tracten de “justificar” la seva identitat de forma radical , perd com diria Spinoza “el qui es penedelx és dues vegades desgraciat”, puix sovint els antics companys el rebutgen i els nous el troben sospités , dones és necessari que prevalgui la raé i per tant I’equitat perqué rectificar és de savis , perd penso que cal ser sobretot meritocratic . R LL Ninyoles en el seu llibre “Idioma i poder social” afirma que “ No fara falta repetir que el “valencia” és una de les variants regionals de la lengua catalana ... Perd devem advertir , tanmateix , que la denominacié “catala’ ... té una etimologia debatuda , d’origen relativament modem . La llengua era al ludida amb les expressions - freqlients en epoca medieval - “romang” , “romang pla” , “vulgar” , ‘el nostre lati” 0 “catalanesc” ... La Renaixenga prendra de I’poca precedent (segles XVI , XVII , XVIII) aquesta denominacié ("llemos\’) tant per a Valencia com per a Mallorca i Catalunya ... Aixi , generacié rere generacié , ha anat endurint, equivocadament , la reticéncia entomn de la mencié del nom de I’idioma” . Cal ressaltar que els ciutadans de Cabdet solen relacionar-se amb els valencians i molt poc amb els castellans de la Manxa encara que administrativament es troben a la Comunitat de Castella-La Manxa , mentre com diuen al Carxe , a Murcia no volen als “che” (‘valencians”). Molts d’aquests ciutadans tenen una actitud de manca de confianga en la seva prdpia cultura o llengua puix no han reclamat per part de la Comunitat de Castella-La Manxa o per part de la Regié de Murcia algun tracte de foment educatiu , cultural o linglifstic de les pautes culturals valencianes . Cal ressaltar que gairebé tots els actuals ciutadans de Cabdet parlen castella , a més els fils que han estudiat a Villena segons les meves dades tampoc solien (actualment existeix un nou institut de batillerat a Cabdet) escolir la possibilitat d’aprendre el valencia normatiu . Per tant , malgrat que motta gent sol mirar canal 9 , se suposa que solen triar els programes castellans 0 segons rmhan dit també els dibuixos animats per als infants . A més com solen anar cap a la zona de Villena i a les zones més castellanitzades del sud de la comunitat de Valéncia puix no existeix un foment habitual de I’ensenyament comode del valencia normatiu . En quant al Carxe , encara que el valencia s‘utilitza de forma quotidiana a les aldees per a la comunicacié entre els seus habitants , no existeix cap manifestacié escrita de forma oficial en Vadministracié o en altres ambits de la vida social propia de la zona del Carxe : existeix una subordinaci6 del valencia en aquesta zona, perd la gent sol estar molt relacionada amb la zona fronterera de la Comunitat de Valéncia en la qual es parla el denominat valencia . A nivell dels desiga-de la gent de Cabdet , la mejoria s ‘interessa pel treball i per la prosperitat de la seva fami encara que alguns volen més justicia social i respecte dels drets culturals . En quant a les preocupacions , Ja major part de la gent enquestada de Cabdet , ressalta la preocupacié per la manea de treball regular per als fils , la salut i 'existéncia de vells que viuen sols sense el contacte regular de la familia més propera . Al Carxe també tenen uns desigs semblants als manifestats pels enquestats de Cabdet , és a dir que s‘interessen sobretot pel treball i per la seva familia , mentre que es preocupen per la manca de treball a la zona per als fils i per tenir una bona salut , a més ressalten la necessitat d’aportar aigua per als conreus del Carxe ja que augmentaria molt les possibilitats econdmiques de la zona, segons diversos entrevistats . Cal ressaltar que els ciutadans de Cabdet parien en la seva majoria el castella perd des del punt de vista de la cultura , aquesta Vila és considera valenciana o ressalta la seva especificitat dintre de Castella-la Manxa , per tant caldria reforcar els trets culturals comuns del Conjunt de Catalunya- Valéncia-Balears per consolidar encara més la seva identitat social . 33, Penso que al Carxe els habitants que parlen habitualment el valencia deurien reivindicar 'estructuracié sociopolitica per crear una societat fonamentalment bicultural i blingtie , perd cal dir que podria considerar-se tricultural i trlingie si els étnicament aragonesos recuperen la seva. cultura ancestral i la seva llengua . Cal remarcar que d’un total de 26 respostes , 18 respostes desitgen mantenir o recuperar les tradicions valencianes 0 del Conjunt de Catalunya-Valéncia- Balears , existeix per tant a nivell cultural una gran identificacié amb Valéncia o amb aquest Conjunt i per tant la cultura castellanomanxega és percebuda com una cultura forastera i sovint hostil. Mentre que en el cas de la zona del Carxe aquesta voluntat de mantenir o recuperar les tradicions culturals de la zona és encara més majoritaria , en efecte gairebé la totalitat dels entrevistats és a dir 13 individus d’un total de 15 desitgen el manteniment o la recuperacié de les tradicions culturals valencianes o del Conjunt de Catalunya-Valéncia-Balears . Aixd , ens revela la barrera etnocultural important que existeix entre els étnicament catalans de la zona i la resta dels habitants de la Regié de Marcia que s6n en la seva majoria étnicament castellans . Opino que és fonamental que la consciéncia comunitaria , etnocuitural i politica es reforci en la zona per poder tenir actuacions socials més eficients . En quant , al fet de si els entrevistats tenen molt en compte les opinions de la gent important de la zona o fan el que sembla més raonable i conver , @ Cabdet 21 enquestats d’un total de 26 afirmen que sén independents o que fan el que sembla més raonable i convenient , per tant no es pot dir que es tracta d’una Vila sotmesa a un tradicionalisme d’un grup de families poderoses com existia en el periode passat del caciquisme . En quant al Carxe , 10 entrevistats d’un total de 15 afirmen que fan el que sembla més raonable i convenient sense tenir en compte les families més poderoses de la zona , a més afirmen que a la zona els patrimonis sén molt similars perqué no hi ha grans diferéncies de riquesa per tant no existeix una influéncia d'un grup familiar basat sobre el caciquisme . En relacié al fet de saber si entre la Vila de Cabdet 0 entre la zona del Carxe i la Comunitat de Valéncia existeixen dificuitats etnoculturals per a la comunicacié , la totalitat dels entrevistats de Cabdet en I’enquesta general afirma que la comunicacié és facil i que no existeixen problemes d’enteniment entre les dues zones de la frontera admi rativa de la Comunitat de Valéncia i la Vila de Cabdet encara que aquesta es troba actualment dins de la Comunitat de Castella-la Manxa, en quant al Carxe 13 respostes d’un total de 15 respostes (perd 2 incompletes) afirmen que no existeixen problemes de comunicacié étnica a la zona, sobretot entre la zona del Carxe i la Comunitat de Valéncia , per tant cal ressaltar les bones relacions socials entre els ciutadans i les Ciutadanes de la zona de Cabdet-Carxe i la Comunitat de Valéncia . Cal ressaltar que els simbols condensen els sistemes cognoscitius i morals de cada cultura (ex: Filosofia , ciéncia etc.) 0 sia s6n un conjunt de pautes per a l’organitzacié dels processos socials i psicoldgics . Segons Geertz els fendmens simbdlics tenen per principal caracteristica el seu caracter public’, a més alld que se simbolitza té valor (ex: Bandera etc.) . Cal dir que el canvi s’oposa a l’estabilitat cultural , perd cal diferenciar entre equilibri i estabilitat, segons E Leach . Les Societats solen estar en equilibri és a dir en moviment , puix els desequilibris sempre sén temporals perd els sistemes socioculturals rigids que pateixen grans pressions solen ‘enfonsar-se , mentre que els sistemes flexibles tendeixen a assimilar moltes de les novetats sense entrar en crisi No obstant aixd , no totes les Institucions , valors o zones de la Societat presenten el mateix grau de resisténcia al canvi . W F Ogburn va crear el concepte de cultura lag , puix les noves idees trobarien resisténcies per a ser acceptades per diverses causes (ex: interessos creats etc.) , per tant , el canvi sempre es relaciona amb els diversos factors de resisténcies al canvi. En efecte , la dinamica cultural és el resultat de tres factors 1 Ambientals 2 Logics/Psicoldgics 3 Historics, L’habitat pot ser utilitzat de formes molt diferents perd quan unes poblacions s‘han adaptat a un medi ambient dificil mitjancant unes técniques especifiques no solen canviar, perd la cultura és un condicionant essencial respecte de les modificacions de I’habitat o respecte dels canvis dels