Está en la página 1de 68

Revista d’informació, denúncia i crítica social a Ciutat Vella

∞ ∞ ∞ ∞
Narcotràfic i mercat 17A: Veus joves Educació sexual La Barceloneta
immobiliari del Raval feminista a subhasta

5 27 43 64

Nº75 · DESEMBRE 2017

masala és barreja d’espècies


Masala és barreja d’espècies
www.masala.cat
Twitter: @masalacv
Facebook: MasalaCiutatVella
Correu electrònic: masala@ravalnet.org
Il·lustració portada: Maria Pons
Traducció àrab: Mohammad Alsharqawi
En aquest número han participat: Albarecer - Alberto López Bargados - • Número 75, tercera època
Andrés Antebi - Àrid - Blanca A. Mató - Daniel Pardo - Edith Lasierra - Eli
• Publicació semestral
Moretó - Etiam Gula - Freddy Davies - Ibán Ek - Irene Cuesta Mayor - Joan
• 5000 exemplars gratuïts
Rodríguez - Jum - Marc Iglesias - Marc Javierre - María Pons - María Romero
García - Miguel Martín - Miquel Vallès - Mohammad Alsharqawi - Nomdenoia Aquest número s’ha tancat
- Paula Monteiro - Pere Farré - Perot Roca - Robert Bonet - Santi González
el 2/12/2017
- Sida Studi - Sònia Rubio - Xavi Mohlaen - Youssef El Maimouni
Agraïments: Comissió de festes alternatives del Raval, Produccions Itinerants, Podeu consultar l’hemeroteca digital a:
Victor Serri, Celia Premat, Lili Marsans, La Negreta, Natan, Fede i Pepa. www.masala.cat/numeros
EDITORIAL GRÀFIC

Fotografia: Marc Javierre


CUERVO INGENUO
155

Ya sabemos que hemos tenido cuarenta años de paz. Sin torturas, ni GAL ni censu-
ra ni violencia policial. Sin Pedro Álvarez, sin Comando Dixan, sin Tres de Gràcia,
sin el Grupo VI de persecución política, sin 4F ni Patricia Heras, sin los 11 del
Raval, sin artículo 135, sin ley Mordaza, sin Juan Andrés Benítez, sin titirroristas,
sin Aturem el Parlament, sin Ester Quintana ni Tarajal... Ya lo sabemos. El 155 no se
iba a aplicar, los presos políticos son ajenos a la democracia. Ya lo sabemos. España
es una democracia consolidada. Ya lo sabemos. Europa es la cuna de los derechos
humanos. Ya lo sabemos. El colonialismo y los genocidios dentro y allende sus fron-
teras son accidentes históricos. Ya lo sabemos. Estábamos del lado bueno, el de la
democracia y el diálogo, donde todo se consigue con emoción y comunicación, y
utilizando con maestría la paleta de colores para la manifestación.
Ya lo sabemos. Nada de esto habrá ocurrido si no construimos la memoria y la fuer-
za desde abajo. Ya lo sabemos. Solo dejará de ocurrir si los cuidados y la confianza
es de nosotras y entre nosotras mismas.
Cuidémonos De la Represión.
4
MASAL A

NÚM. 75 DESEMBRE 2017


ÍNDEX

03 24 46 60
EDITORIAL GRÀFIC SUPERHÉROES DE ENTREVISTA: Chen Alon AUDIOVISUALS
BARRIO «Para nosotros, como DIXAN: ALGER,
PUNK PARTY BAND: soldados israelíes, era BANYOLES, ALGER
BARRIS una locura ir a reunirse
Los guardianes entre el
05 centeno del Gòtic con los palestinos 62
LA CONSTRUCCIÓ D'UN en sus territorios,
FICCIONS
PROBLEMA DE SALUT sin ir armados»
MÁS ALLÁ DE
PÚBLICA CIUTATS LO TANGIBLE
Nueva comprensión
06 27 ARTEFACTES del mundo y
ACTIUS TÒXICS TRAS EL 17A del tiempo con
Dos voces jóvenes CULTURALS
HIPOTECARIS I TRÀFIC mi iaia como guía
D'HEROÏNA AL RAVAL del Raval 51
RAMBLAS:
64
10 40 PATAFÍSICA DE UNA
AUSENCIA RELECTURES
CUIDEM EL BARRI CONTRA L’OBLIT
Autoorganització veïnal LA BARCELONETA,
contra el tràfic d'heroïna 58 A LICITACIÓN Y
al Raval MÚSICA SUBASTA
DEBATS ARGONAUTAS
16 41 DEL MUESTREO: 66
USOS I ABUSOS D'UN PLA UNA MIRADA FEMINISTA EL BEATMAKING
Anades i tornades dels EN GRECIA MOTS ENCREUATS
SOBRE L'EDUCACIÓ
Plans d'Usos de Ciutat SEXUAL
Vella
BARRIS

La construcció
d’un problema de
salut pública
Text: Masala | Il·lustracions: Blanca A. Mató | Fotografies: Freddy Davies
Actius tòxics hipotecaris
i tràfic d’heroïna al Raval

El creixement del tràfic de drogues al Raval està


estretament vinculat a la realitat immobiliària del barri. Immobles que a la
vegada formaven part de grans paquets d’inversió, i de bancs i fons voltors, han
generat un problema d’irresponsabilitat estructural que ha creat les condicions
per a la infiltració del tràfic de drogues a les finques.

Aparentment, el vertigen dels anys del No tenim les fonts ni els recursos per t­erritori d’actuació del qual és un con-
plom hipotecari, l’escalada de ­fusions interpretar quins moviments s’han pro- junt d’immobles —en algun cas, finques
i absorcions d’entitats financeres, de duït en el mercat de les drogues il·legals gairebé senceres— que hem detectat
transmissió de carteres d’inversió (i més concretament de l’heroïna) com que comparteixen un patró i un histori-
immobiliària, de nacionalitzacions bros- per donar una informació contrastada al recent molt semblant: formen part de
6

sa de capitals financers..., es mou en un sobre quines xarxes de tràfic són res- grans paquets d’inversió immobiliària,
pla massa llunyà de la realitat immediata ponsables del més que notable augment els seus habitants o propietaris han patit
MASAL A

d’un barri com perquè s’apunti com una d’intensitat d’aquesta activitat al Raval. un procés d’execució hipotecària durant
de les causes d’un problema de salut D’altra banda, el diagnòstic de l’Agèn- els darrers anys, i han sigut traspassats
pública, com és el de la crisi del tràfic cia de Salut Pública de l’Ajuntament de entre bancs o fons d’inversió com a part
de l’heroïna de l’estiu del 2017 al Raval. Barcelona assenyala que la recollida de de grans carteres d’actius tòxics o de pro-
Però, com veurem, el modus operandi xeringues —que es concentra en quatre cessos de fusió bancària o de nacionalit-
dels grans tenidors d’habitatges, a més districtes: Ciutat Vella, Sants-Mont- zació de pèrdues.
juïc, Sant Andreu i
Sant Martí—, després Degradació i tràfic
LA PROLIFERACIÓ DE PISOS ON EL d’un període descen- Encara que, en alguns casos, el veïnat
NARCOTRÀFIC S'HA FET FORT HA dent al districte durant ens parla d’una activitat de narcotràfic
CREAT UNA ONA EXPANSIVA QUE els anys 2009-2015, va més perceptible de l’habitual des de fa
experimentar un notable cinc o sis anys i en altres des de fa dos
HA ALTERAT LA CONVIVÈNCIA increment el 2016: de anys, sembla que el final del 2016 és el
prop de 700 xeringues moment detonant en què es manifesta un
mensuals a unes 1.200.1 problema greu amb situacions extremes,
de la destrucció social i habitacional que Un informe fet públic quan estàvem que en alguns casos provoquen molèsties
provoca per se, s’ha convertit en un ali- tancant aquest article reflecteix, a més, creixents a peu de carrer i, en altres, la
at, si més no circumstancial, dels inte- un increment important de les xerin- sensació que determinades finques s’han
ressos de les xarxes de narcotràfic al seu gues recollides entre el març del 2016 convertit en territori, si no exclusiu, sí
darrer esglaó. i el juliol del 2017, i que concretament profundament afectat i condicionat per
Sobretot a partir de la primavera pas- al maig i el juny superaven les 2.000.2 aquesta activitat. És des d’aleshores que
sada s’han anat multiplicant les protestes Aquestes dades no estan desglossades un conjunt de carrers —la part alta de
i les assemblees de carrer per denunciar per barris, però podem deduir que bona Riereta i la seva cruïlla amb Vistalegre,
la proliferació de pisos on el narcotrà- part d’aquest increment es concentra Sant Gil, Roig, Cardona, Reina Amà-
fic s’ha anat fent fort i ha c­ reat una ona al Raval, tal com s’ha manifestat els lia...— s’han convertit en zones calentes
expansiva que ha alterat i amenaçat la ­darrers mesos. per a la convivència quotidiana del veï-
convivència quotidiana tant al carrer En relació amb aquest augment s’ha nat en relació amb la venda i dinàmiques
com a l’interior mateix de les finques. constatat un increment del tràfic, el d'algunes persones consumidores.
En Toni, veí dels voltants de Riereta, explica que, «encara mateix. La Mònica de Reina Amàlia 8 posa en relleu l’absolu-
que el tràfic es fa als baixos, els consumidors entren per l’escala ta deixadesa i manca d’interès per la situació dels immobles
de veïnes, on sovint es troben excrements, una cosa que tam- per part dels bancs: «Amb La Caixa i Buildingcenter és gai-
bé passa al carrer». La Judit, veïna de Riereta, parla de «gent rebé impossible que algú se’n faci càrrec, passen totalment».
punxant-se al carrer des de fa dos anys». En Toni també expli- En un document personal on ha recopilat l’historial dels fets
ca que s’han produït furts tant al carrer com a les cases, i que de la finca es pot veure com, per un sol pis, ha hagut d’en-
«les baralles i els crits són constants i hi ha gent gran que ara frontar-se amb un laberint de cinc correus electrònics, tres
mateix té por de sortir al carrer». Les situacions més greus, telèfons i quatre interlocutors diferents. La mateixa regidora
però, s’han produït en enfrontaments entre traficants: «En una Gala Pin ha explicat que «quan estem intentant contactar amb
d’elles fins i tot van arribar a treure matxets, i aquest va ser pre- determinats bancs o fons d’inversió, o fons voltor amb la seu
cisament el detonant de la primera cassolada de Riereta i Vista- no se sap on, moltes vegades costa poder posar-s’hi en con-
legre». En David, resident també del carrer Riereta i crescut al tacte, i, quan s’aconsegueix, costa més encara que entenguin
Raval, explica que «estem veient escenes al barri que no vèiem el problema i vulguin actuar».3
des dels anys vuitanta». Ell mateix ha arribat a rebre amena-
ces directes per part de traficants, «i fins i tot em van gravar, Actius tòxics hipotecaris i salut pública
amb alguna cosa punxant, el símbol d’una banda a la porta». A partir d’una de les finques més afectades per aquest feno-
De fet, hi ha veïnes que han abandonat les finques i algunes men, el 22 del petit carrer d’en Roig, podem dibuixar el fil com-
que s’ho estan rumiant. En Toni afirma que «jo mateix m’estic plex que lliga la crisi hipotecària i l’actual crisi del tràfic de l’he-
plantejant de marxar» i la Mònica, propietària de Reina Amàlia roïna al Raval. Coses que passen aparentment molt lluny, amb
8, explica que va tenir «un llogater que va marxar per culpa el temps agafen la força d’un meteorit que impacta al centre
d’aquesta situació, i en la mateixa finca un home va malvendre mateix de la quotidianitat; coses que a priori no tenen una rela-
el seu pis per poder marxar». ció causa-efecte, acaben conformant la teranyina de la realitat.
L’Alba, veïna de Sant Gil i habitant del barri des de fa pocs La fusió entre Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Cai-
anys, ens assegurava al setembre que «estem vivint una situ- xa Manresa, anunciada el 17 de maig del 2010 i amb la qual
ació que fa mig any no existia». Ens explica que, ella matei- va néixer l’efímera Catalunya Banc —«la primera gran fusió
xa, al juny es va trobar el pany forçat i que a un paleta que té aprovada pel Banco de España i la Comissió Europea [...] amb

MASAL A
el negoci en un dels baixos de Sant Gil, i que és prou evident 81.000 milions d’euros d’actius totals»—,4 ens portarà dels
que no està deshabitat, li va passar el mateix. En Carlos, veí del despatxos on es van gestar els rescats bancaris a aquest carreró
­carrer d’en Roig, comenta que, a part de les baralles, els crits i ravalenc. En aquest període, els ous d’or ja s’havien convertit
altres problemes al carrer, també s’han trobat consumidors en en «actius tòxics» i algunes entitats financeres en una mena
situacions greus: «Hem hagut de cridar el 112 tres vegades per de pesta de la qual, per descomptat, només podia contagiar-se

7
dues persones que s’han desmaiat al mig del carrer i, en un cas, l’erari públic. Després d’aquesta fusió, el setembre del 2011 el
per una persona que vam trobar amb problemes respiratoris». Banco de España, a través del FROB (Fons de Reestructuració
Ordenada Bancària), nacionalitzava les pèrdues de Catalunya
Banc i, més tard, l’abril del 2015, la seva «cartera hipotecària
HI HA VEÏNES QUE HAN ABANDONAT problemàtica» era venuda a Blackstone per 4.123 milions d’eu-
ros. El fons voltor va posar una part d’aquesta cartera a nom de
LES FINQUES I ALGUNES QUE la seva filial Budmac Investments II SLU.
S’HO ESTAN RUMIANT Dins d’aquest paquet tòxic estava inclosa una hipoteca de
220.800 euros que una família del número 22 del carrer d’en
Roig va començar a pagar el 2005 a la Caixa d’Estalvis de
Ell mateix explica gràficament la intensitat de l’ús del carrer ­Tarragona i que, durant el 2015, va ser desnonada en un pro-
recordant que «una nit, de les dotze a la 1.30, vam comptar cediment d’execució hipotecària. No era, però, l’únic pis de
[que hi van passar] 195 persones, encara que s’hi ha d’incloure la finca afectat per un historial semblant: un altre, també fruit
gent que va anar i tornar en aquest mateix lapse de temps». d’un procediment d’execució hipotecària, va ser adjudicat el
Les conseqüències sobre la convivència, però, no s’observen 6 de juny del mateix any a la mateixa Catalunya Banc, que dos
només al carrer: «Un grup de toxicòmans va ocupar el terrat mesos abans havia sigut absorbida pel BBVA. Un tercer pis
del número 22 [del carrer d’en Roig], i quan la Guàrdia Urbana d’aquesta finca és propietat de Budmac Investments, probable-
va aconseguir treure’ls, en van treure 1,2 tones de brossa». La ment arran d’una de les operacions d’adquisició massiva d’ac-
mateixa problemàtica es dóna a Reina Amàlia 8, on la Mònica tius immobiliaris del BBVA per part de Blackstone.
ens explica que al terrat hi viuen algunes persones: «Crec que Fixant-nos en una altra banda del barri, al carrer Sant Gil, el
són els mateixos traficants, els qui els lloguen el terrat i una procés del baix del número 4 no és gaire diferent: el Banc Saba-
caseta que hi ha». dell absorbia el 2013 la Caixa Penedès i, amb ella, una hipoteca de
Tots els testimonis coincideixen a assenyalar el paper de 330.000 euros —sobre aquest immoble i una altra finca situa­tda
les propietats dels pisos, que han ignorat de manera flagrant a l’Hospitalet— a pagar en vint-i-cinc anys, i que va acabar sent
tant els requeriments del veïnat com els de l’Ajuntament executada per quedar en mans del mateix Banc Sabadell.
Tornant al punt de partida i baixant del paper al carrer, da anglesa que, abans de poder buidar la finca, va fer fallida
en Carlos, veí del carrer d’en Roig, ens sintetitza parlant i va deixar els pisos en mans del Banco Pastor, que al seu
d’una de les finques bona part del que ha passat en diferents torn va ser absorbit pel Banco Popular, fins que aquest va ser
punts del Raval: «Entre el 2008 i el 2009 es van produir finalment adquirit pel Banc Santander per 1 euro. Els pisos,
molts desnonaments. Fins al 2012 es van produir diverses que majoritàriament mantenen contractes de renda antiga,
ocupacions de famílies, i fa tres anys, al voltant del 2015, són actualment d’Altimira, la immobiliària del Santander
van començar a arribar els traficants, i aleshores les famílies que «durant els cinc o sis mesos que un dels baixos va estar
que havien ocupat [els pisos] com a habitatge van marxar». ocupat per traficants, se’n va desentendre totalment. De fet,
En Toni corrobora que de la mateixa finca del carrer d’en aquests traficants van marxar pel seu propi peu sense que ens
consti cap procediment judicial contra ells».
L’ESCLAT HIPOTECARI VA DONAR En aquest petit tram de Riereta, fins fa poc els números
1, 3, 5 i 13 tenien punts de tràfic de drogues, dels quals només
LLOC A DIFERENTS CICLES
un ara torna a tenir ús com a habitatge. La Judit explica com,
D’ABANDONAMENT QUE VAN en el cas del número 3, propietat del BBVA, les gestions per-
OBRIR EL CAMÍ A LES XARXES DE què la propietat es fes càrrec del que hi passava han resultat
NARCOTRÀFIC generalment infructuoses, com resumeix un burofax enviat
pel representant de la comunitat de propietaris de la finca a
Barna4Gestió —empresa que sembla que gestiona part de
Roig va marxar una veïna, propietària del pis, que es va veure la cartera immobiliària del BBVA—: «El día 6 de febrero
obligada a abandonar-lo per la pressió. L’esclat hipotecari va de 2017, les enviamos un correo informándoles que en bre-
donar lloc a diferents cicles d’abandonament que van obrir ve el local iba a ser desalojado por los Mossos d’Esquadra,
el camí a les xarxes de tràfic, les quals van convertir el que pidiéndoles que cuando se hiciese el desalojo el propietario
abans eren habitatges en els seus territoris d’actuació, amb del local adoptase medidas para evitar una nueva ocupación.
efectes que, com hem vist, han tingut un impacte directe a La respuesta a nuestra petición fue, cito textualmente, “deri-
la convivència veïnal. vado nuevamente su correo a la propiedad que es quien tiene
8

que adoptar las medidas de seguridad que crea convenientes


Esclat hipotecari i degradació habitacional cuando se realice el lanzamiento”. Dicho desalojo se llevó a
MASAL A

A part dels habitatges fins ara esmentats, els vuit immobles cabo el 28 de marzo de 2017, pero el 3 de abril lo han vuelto
que hem pogut estudiar a través de la informació d’accés a ocupar las mismas personas».
públic i els testimonis veïnals coincideixen en el fet que En tots els casos es repeteix un embull de societats,
formen part de grans carteres immobiliàries. Com veurem, gabinets de gestió i d’advocats que, en conjunt, es conver-
aquesta associació no és fruit de cap mena de teoria de la teixen en un interlocutor impossible quan es tracta d’inter-
conspiració —tal com s’ha intentat plantejar per deslegi- pel·lar la propietat del pis perquè es faci càrrec de les seves
timar, com a paranoies, les denúncies veïnals—, sinó un responsabilitats. Sembla evident que el fet que aquests habi-
producte estructural de la gestió massiva d’actius immo- tatges formin part de paquets d’inversió gegants que potser
biliaris que ha provocat, també, un abandonament massiu
dels habitatges.
Des del començament de l’esclat de la bombolla hipote- EN TOTS ELS CASOS
cària fins avui, tant immobles concrets com finques gairebé ES REPETEIX UN EMBULL DE
senceres han viscut un procés progressiu de degradació. La SOCIETATS I GABINETS DE GESTIÓ
Mònica ho ha documentat de manera força sistemàtica en el
cas de Reina Amàlia 8, on va comprar un pis el 2006: «Me’l
QUE SÓN UN INTERLOCUTOR
van vendre com una finca totalment reformada i jo volia com- IMPOSSIBLE
prar-lo pensant en els meus fills, i mentrestant tenir-lo llogat;
però, al cap de poc temps, amb la crisi, la resta de pisos es inclouen centenars o milers d’immobles, i que alhora estan
van anar buidant, i fins avui, que l’escala està totalment des- en mans de gegants financers i immobiliaris, ha donat lloc a
trossada». Fins fa poc —fa uns mesos dos dels pisos van ser una irresponsabilitat estructural estretament associada a la
adquirits per particulars—, dels onze pisos, sis pertanyien a gestió opaca i laberíntica, però, sobretot, al tractament pura-
entitats financeres, concretament a CaixaBank (3), Ibercaja ment especulatiu dels immobles.
(1), Bankia (1) i Banc Sabadell (1), i almenys dos van acabar Aquest escenari, que aliena més si és possible els
convertits en punts de venda d’heroïna, a més de patir l’ocu- immobles de la seva condició i finalitat com a habitat-
pació del terrat ja esmentada. ges, ha contribuït a la creació de certes condicions mate-
Un altre cas, el de Riereta 1, és més representatiu del rials que han permès la infiltració de xarxes de tràfic de

.
desgavell immobiliari entre voltors de diferent envergadura, drogues. Al cap i a la fi, una contribució més del mercat
però, òbviament, no deixa de tenir un efecte rebot cap a baix. immobiliari al benestar i la convivència, en aquest cas com
En David va comprar el seu habitatge a una societat limita- a problema de salut pública.
MASAL A
9

1 Agència de Salut Pública de Barcelona: Pla d’Acció Sobre Drogues 2017- 3 Gala Pin, bit.ly/2z2Dyfu.
2020 (bit.ly/2zyVlMn). 4 «Caixa Catalunya, Caixa Tarragona y Caixa Manresa aprueban su fusión»
2 Ajuntament de Barcelona: Situació actual de la problemàtica de les drogues al (El Mundo, 17 de maig del 2010): bit.ly/2yS17eX.
Raval i intervencions realitzades, 19 d’octubre del 2017 (bit.ly/2AIHbkE).
Cuidem el barri
Autoorganització veïnal contra el tràfic d'heroïna al Raval
L’autoorganització en una desena de carrers del Raval davant del malestar
provocat pel tràfic de drogues va donar lloc a un espai de confluències veïnals
i de coordinació entre diferents zones del barri, inèdit en algunes de les seves
particularitats.

El procés d’autoorganització veïnal que a una confrontació entre el veïnat i un altres directament de manera furibunda.
s’ha produït arran de la crisi de l’heroïnamonstre (la gent consumidora). És cert En un article publicat a l’agost,
de l’estiu del 2017 és, probablement, un que això ha sigut alimentat per imatges José Mansilla i Elsa Soro —antropò-
dels moments en què s’han trencat més proporcionades pel mateix veïnat, que legs urbans implicats en els moviments
10

certes fronteres identitàries i que més i algun cop ha optat per oferir els aspectes ­so­cials—, van escriure un article titulat
millor ha reflectit l’alta complexitat social­
més dramàtics i macabres de la situació «El invento de la narcogentrificación»
MASAL A

i sociològica del Raval. La manifestació (individus dormint a les escales o pun- que, paradoxalment, va encunyar el
del 9 de setembre, convocada pel Veïnat delxant-se), que en alguns casos suposen mateix concepte de narcogentrificació,
Raval —nom escollit per a l’acció coor- una violació flagrant de la imatge i la mai utilitzat fins aleshores, amb la finali-
dinada de tots els carrers— sota el lema intimitat de les persones. Tot i així, en tat de criticar-lo.1 L’article, centrat en el
«Cuidemos el barrio. Ni traficantes, ni Toni ens precisa que «van ser els matei- paper dels mitjans, va generar certa con-
especuladores. El Raval no está en ven- xos veïns que van donar les imatges, els trovèrsia, sent interpretat, potser exage-
ta», va reunir prop de 600 persones i qui van demanar pixelar les cares de les radament, com una mena de negació del
va ser una prova fefaent que un conjunt persones que hi sortien». En altres casos problema, que va fer que concretament
ha sigut el mateix veïnat, Mansilla volgués aclarir alguns aspec-
LA PREMSA VA SIMPLIFICAR el que ha posat límits, tal tes en un post de Facebook.2 En aquest
EL TRACTAMENT DELS com ens explica en Car- post, no obstant això, Mansilla assenya-
ESDEVENIMENTS A LES IMATGES I los del carrer d’en Roig:
«Mentre caminàvem pel
lava en les protestes «un cierto tufillo
­#NIMBY» (Not In My Back Yard), un
ELS TITULARS MORBOSOS carrer un periodista em acrònim utilitzat pels moviments veïnals
diu: “Aleshores, la majo- de caràcter reaccionari i que a la llarga
molt important i divers de veïnes de les ria dels pisos del teu carrer són narcopi- hem vist que no s’ajusta a les caracterís-
zones afectades havia posat esforços en sos?”. Li vaig dir que no, que només es tiques d’aquesta protesta.
comú per a una feina de denúncia i visibi- traficava al 22, i després ell em va dir que En el cas de l’associació d’en Pep
lització que, en aquells moments, ja havia esperava una altra resposta». Garcia —que sembla haver-se guanyat
aconseguit un impacte molt important. El fet que siguin mobilitzacions sense la vinculació estricta entre el nom de
No obstant, des d’un principi això va cap partit polític ni associació al darrere, l’entitat i el del seu amo—, va sortir en
voler ser utilitzat, menyspreat o reduït a probablement amb lideratges però sense roda de premsa intentant apropiar-se
certs esquemes des de diferents àmbits. activistes ni signes identificables al cap- no de la protesta però sí del conflicte,
La premsa va simplificar el tractament davant, ha provocat que sectors diferents convocant una manifestació pròpia dos
dels esdeveniments a les imatges i els i allunyats políticament, com gent dels dies abans de la del 9 de setembre: hi
titulars morbosos —«Els narcocarrers moviments socials o l’Associació de Veïns van anar divuit persones comptades, i
del Raval», va titular El Periódico una de del Raval, responguessin en uns casos en Garcia es va excusar dient: «Abans
les seves notícies—, reduint la realitat amb anàlisis massa precipitats i en uns teníem un barri que era 90% autòcton i
ara tenim una població, que no es pot criminalitzar perquè tothom són les dificultats amb els personalismes i les diferents
no seria just, però que no es mobilitza».3 maneres de fer, tal com ens explica la Judit: «S’intenta que
Per sobre de tot això, al llarg de mesos s’ha anat construint no hi hagi líders, però es donen personalismes o s’imposen
una trama complexa tant en els carrers afectats com en la rela- alguns tons personals en les intervencions públiques o amb
ció entre ells. La Judit ens explica que «vaig tenir les primeres la premsa». Ens consta que un dels primers debats va ser si
notícies d’Acció Raval al gener, tot i que jo no vaig anar a una calia incloure altres qüestions, a més del problema del tràfic
assemblea fins al març». Acció Raval va sorgir a la zona de d’heroïna. Entre carrer i carrer, i en cadascun d’ells per sepa-
Riereta-Vistalegre-Aurora com una de les primeres expressi- rat, hi ha opinions i sensibilitats molt diferents sobre qüesti-
ons de denúncia i rebuig de la situació, i amb un component ons com l’ocupació o el treball sexual. Però des del principi
important de sectors llibertaris. Més endavant, però, el pri- es va fer un esforç per buscar els elements i els diagnòstics
mer carrer que va començar a organitzar les cassolades que comuns, que en Carlos resumeix en tres punts principals:
durant tot l’estiu s’han fet cada dia a les 22 hores va ser el «Tancar pisos amb tràfic, frenar l’especulació i frenar l’ac-
d’en Roig, tal com ens explica en Carlos: «La primera reunió tivitat turística lesiva». Tanmateix, les diferències sí que es
de veïnes es fa el 15 de juny. Es recullen 75 signatures d’aquest reflecteixen en tàctiques diverses segons cada c­ arrer. En el
carrer i es porten a l’Ajuntament». Des d’aleshores es produ- moment de tancar aquest article, en menys d’una setmana
eix una veritable allau de carrers que comencen a fer-se sentir algunes veïnes del carrer Vistalegre feien pública l’ocupació
i organitzar-se durant els mesos d’estiu. A l’eix Sant Gil és un de dos pisos —uns dies després que es produís una operació
grup de dones qui va dinamitzar la mobilització des del prin- policial que va acabar amb un traficant detingut— que h ­ avien
cipi, ens explica l’Alba: «Veient el que estava passant al carrer estat punts de venda del narcotràfic, un modus operandi amb
i el que estaven fent en altres carrers, el 10 d’agost vam con- el que en aquest carrer s’han evitat les reocupacions per part
vocar, i no pensàvem que vindria tanta gent: ens vam ajuntar dels traficants. Això, però, va provocar un comunicat de
80 persones i es va muntar l’eix Sant Gil». A l’actualitat, cal veïns dels carrers d’en Roig i d’en Robador defensant que els
sumar-hi «Raval no resignat» ( Joaquín Costa i voltants) i els pisos fossin tapiats en lloc d’ocupats.

MASAL A
carrers Cardona o Lluna, entre d’altres. De fet, en un moment Per una altra banda, la diversitat dels participants a les
determinat, les cassolades es van fer itinerants, i els diferents mobilitzacions ha evitat, en aquests cas, derives criminalit-
carrers feien columnes per confluir, com un acte de suport, en zadores o estigmatitzadores, tal com ens explica en David:
els carrers que s’estaven començant a organitzar. «Davant de comentaris racistes o classistes sempre hi ha

11
hagut algú que ha respost, i no sempre les mateixes per-
sones, i s’ha posat fre a certs discursos». També, malgrat
SECTORS DIFERENTS, COM GENT que al principi certs mitjans de comunicació van voler cen-
DELS MOVIMENTS SOCIALS O trar el problema en l’ocupació d’habitatges buits, al final
L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL RAVAL, l’enfocament ha sigut diferent del que semblava que s’im-
posava mediàticament: «No estem en contra de l’ocupació
VAN CARREGAR CONTRA
per a habitatge, però sí per a fins il·lícits. Volem una legis-
LA MOBILITZACIÓ lació que permeti intervenir en pisos on es fan activitats
il·legals». De fet, en algun cas, com ens explica en David,
Un dels elements comuns del procés organitzatiu han «s’ha ajudat gent que coneixem del barri i que és estima-
sigut els grups de whatsapp, que han fet una funció triple da perquè ocupi, perquè també és una manera d’evitar que
de transmissió d’informació, convocatòria i sistema de vigi- s’ocupi amb altres finalitats». Cal plantejar-se també si,
lància i avís. En Carlos del carrer d’en Roig ens explica que vista l’anàlisi que hem fet a l’article anterior, els possibles
«aquests grups també s’han convertit en eines de protec- mecanismes legislatius haurien d’adreçar-se, més aviat, a
ció i suport comunitari més enllà de les convocatòries». En la prevenció i penalització de les pràctiques especulatives
David de Riereta confirma que hi ha hagut moments en què immobiliàries i financeres.
els grups de whatsapp han sigut decisius per donar resposta Sobre una qüestió especialment sensible, tant en Carlos
a certes situacions: «En un dels baixos on en el seu moment com en Toni recalquen que, malgrat les molèsties, no veuen
hi va haver tràfic i que ara és habitatge, alguns traficants van en la gent consumidora el seu enemic. En David reconeix
intentar entrar i canviar el pany. Quan me’n vaig adonar, vaig que aquest tema no ha sigut fàcil de tractar, sobretot al prin-
avisar per la llista abans de trucar al 112, i en un moment ens cipi, encara que afirma que «s’ha aconseguit conscienciar
vam ajuntar uns vint i vam aconseguir parar la situació». Els que el toxicòman, malgrat que creï les molèsties, és una víc-
grups també s’estan utilitzant per a la comunicació i la coor- tima més».
dinació entre carrers. Pel que fa a la relació amb les institucions, tots els testi-
Tanmateix, el procés i l’articulació de les diferents visions monis coincideixen en què senten una profunda insatisfacció,
del problema no ha sigut gens fàcil. Un aspecte que reconeix amb diferents matisos. Cal dir que, en els primers compassos
MASAL A 12
MASAL A 13
MASAL A 14
de la mobilització, cada carrer va demanar reunions amb el sos no ens deixen, si més no, que hi hagi constància que hi
Districte pel seu compte, i no va ser fins avançat l’estiu que hem anat. Ens posen com a pretext que, si no som víctimes
es van coordinar esforços respecte a l’àmbit institucional. En directes del delicte, no podem posar denúncia». D’altra ban-
aquest sentit, en Carlos del carrer d’en Roig destaca que «les da, segons l’esmentat informe del 19 d’octubre, d’interven­
setmanes de reunions per preparar la manifestació del 9 de cions policials «fins al 30 d’agost [del 2017], s’han dut a
setembre com a Veïnat del Raval van ser un pas importan- terme 23 entrades i perquisicions a habitatges, en 12 opera-
tíssim». Ell mateix es queixa que una de les primeres res- cions». Quan tancàvem aquest article, Mossos d’Esquadra
postes per part de la regidora Gala Pin va ser «“que no hi i Guàrdia Urbana intervenien en una operació conjunta a la
ha un increment del consum d’heroïna”, però em sembla finca del carrer d’en Roig 22, on detenien tres presumptes
que han estat fent una cortina de fum amb les dades totals traficants i tancaven dos pisos, una operació amb un signi-
ficat si més no simbòlic, ja que aquest edifici sintetitza tots
els trets d’aquesta crisi. Tot i així, anteriorment en Daniel
ELS GRUPS DE WHATSAPP HAN reblava: «S’han fet diferents operacions policials, però no
FET UNA FUNCIÓ TRIPLE DE hem notat que disminueixi la intensitat; no sé si perquè quan
TRANSMISSIÓ D’INFORMACIÓ, els treuen d’un pis se’n van a un altre...». En aquest sentit,
ara per ara, sembla que les operacions policials dutes a terme
CONVOCATÒRIA I SISTEMA DE
han incidit sobre punts de tràfic concrets, però no sobre el
VIGILÀNCIA I AVÍS funcionament mateix de les xarxes de tràfic d’heroïna.
Després de la manifestació del 9 de setembre, les casso-
de Barcelona sense mirar específicament el que passa aquí lades es van reduir a una setmanal, i els grups veïnals con-
als carrers». Tot i així, reconeix que, gràcies a la pressió veï- tinuen pendents del compliment dels compromisos institu-
nal i les successives reunions, «s’han produït millores pel cionals. La Judit pensa que cal més contundència: «S’han
que fa a vigilància, neteja i il·luminació», afirmació amb la de tapiar els pisos de fons d’inversió a les zones calentes,
qual coincideix en Daniel, que veu «menys xeringues i més
il·luminació». Però cap d’aquestes millores «no resolen el TRES SÓN ELS PUNTS PRINCIPALS:
problema de fons». Davant d’aquesta situació, Gala Pin ha «TANCAR PISOS AMB TRÀFIC,
definit quatre àmbits d’intervenció dins de les competèn­
cies de l’Ajuntament. Primer, un reforç de l’actuació poli-
FRENAR L’ESPECULACIÓ I FRENAR
cial: «Tant Mossos com GUB han reforçat els seus equips L’ACTIVITAT TURÍSTICA LESIVA»

MASAL A
territorials d’investigació».4 Segon àmbit, l’habitatge, «per
abordar el problema a curt i també a mig termini (evitar ampliar l’horari de la Sala Baluard, que multin els bancs que
noves ocupacions delinqüencials)». Tercer àmbit: «millorar tenen habitatges buits, i que facin un protocol d’actuació de
el manteniment i la percepció de la zona». I un quart àmbit: Mossos i Urbana». Dels testimonis que hem recollit per a

15
«l’estratègia d’abordatge del consum, que parteix d’un enfo- aquest treball, tots coincideixen que una part positiva de tot
cament de dret a la salut, i no pas tant policial i de prevenció això és una certa recuperació dels vincles i el coneixement
de riscos tant pels consumidors com per l’entorn veïnal». Al entre el veïnat. En David de Riereta explica que «ara ens
plenari del passat 19 d’octubre, l’Ajuntament va presentar un coneixem amb gent amb qui abans no havíem intercanviat ni
pla d’actuació, el diagnòstic del qual ja recull obertament els una paraula. S’ha trencat l’anonimat que hi havia i ha tornat

.
problemes denunciats pel veïnat, i que incideix en les línies el Raval d’abans». En Carlos del carrer d’en Roig afirma que
assenyalades per Pin. «a partir de la mobilització s’han construït relacions de con-
Quan preguntem sobre la resposta institucional i els fiança que abans no existien».
compliments dels compromisos, des de l’eix Sant Gil, l’Alba
explica que, per la seva part, «vam demanar una reunió a la 1. José Mansilla i Elsa Soro: «El invento de la narcogentrificación»,
Gala Pin i una altra a en Joaquim Forn, i aquest mai va res- ­nuevatribuna.es, 17 d’agost del 2017 (bit.ly/2ywtJaR).
pondre», però que després de les reunions amb el Districte 2. El Antropólogo Perplejo, bit.ly/2yNvDDb.
«no hem vist canvis substancials». El tractament policial no 3. «El president de l’associació veïnal, Pep Garcia, lamenta que els veïns
s’escapa de les crítiques veïnals. Pel que fa al tracte directe no es mobilitzin però assegura que encara que siguin pocs intentaran
amb el veïnat, la Judit fa palès, més enllà de la incidència de millorar el barri», ACN, 7 de setembre del 2017 (bit.ly/2hOrCqP).
les operacions policials, que «quan anem a denunciar a Mos- 4. Gala Pin, bit.ly/2z2Dyfu.
16
MASAL A

Text: Masala | Infografia: Maria Pons | Il·lustracions: Santi González


Usos i abusos d'un pla
Anades i tornades dels
Plans d'Usos de Ciutat Vella

Aviat hauria d’arribar l’aprovació definitiva del nou Pla d’Usos


del Districte. El setè. Tot i no disposar encara del text definitiu,
podem analitzar el provisional, extreure’n les claus ideològiques
i comparar-les amb les dels dos plans anteriors. A continuació,
algunes idees sobre els respectius continguts i sobre la figura del
Pla d’Usos en si mateixa.

Què és?

MASAL A
Un Pla d’Usos és una eina urbanística. Permet limitar les activitats que tenen lloc en establiments de con-
currència pública dins una àrea concreta de la ciutat i, a priori, basant-se en criteris tècnics. Regula quines
noves llicències d’activitat es poden concedir i en quines condicions.

Què NO és?

17
Un Pla d’Usos NO és una normativa de l’espai públic. NO és NI inclou una ordenança de terrasses. Regula
només l’activitat, econòmica o no, que té lloc dins els establiments. Sovint persegueix incidir també en els
usos de l’espai públic, en molts casos relacionats amb l’activitat interior.

TAMPOC és una eina per reduir l’activitat ja existent. Només pot limitar la concessió de noves llicències,
però NO revertir-ne de velles.

És una de les poques eines a disposició dels governs locals per esquivar la Directiva Europea de Serveis. Més
coneguda com a Bolkestein, aquesta directiva vetlla per la llibertat de circulació de serveis dins la UE, una
màxima liberalitzadora que troba una mena d’excepció en la legislació urbanística i d’ordenació del territori.
La limitació més clara de tot Pla d’Usos és el fet que només pot actuar a partir d’una diagnosi, no d’una
previsió basada en dinàmiques urbanes. Per exemple, quan els hotels ja havien fet un mal irreparable al
districte de Ciutat Vella, es va poder incloure la moratòria hotelera al Pla d’Usos del 2010. Però no s’hauria
pogut fer abans de constatar el seu perjudici en termes d’expulsió de veïnat i tematització del districte. Ni
tan sols es podria fer en el marc del Pla d’Usos d’un altre districte. Ni tan sols quan aquest, per exemple Grà-
cia, estigués vivint les mateixes dinàmiques que van portar Ciutat Vella a la irrevocable hotelització actual.
Sovint la redacció d’un Pla d’Usos va precedida d’una suspensió de llicències d’establiments de con-
currència pública. L’objectiu? Proporcionar una foto fixa de les activitats al territori, evitar el foment a
curt termini dels establiments que precisament es vol regular. Però, com veurem, aquesta suspensió no
és obligatòria.
A Ciutat Vella hem tingut sis Plans d’Usos aprovats fins ara (1992, 1997, 2000, 2005, 2010 i 2013). No
tenen una vigència predefinida. S’estableixen segons la necessitat i la conveniència. Ens aturarem en els tres
últims signats per tres regidores diferents sota governs municipals de colors diferents. L’objectiu d’aques-
ta anàlisi comparativa és doble. D’una banda, mostrar certes característiques comunes a tot pla d’usos.
­(Spoiler: eina limitada, burocràtica i de difícil comprensió i participació veïnals.) De l’altra, evidenciar el
caràcter ideològic de qualsevol pla d’usos. La impossibilitat que sigui neutre. L’urbanisme difícilment pot
ser neutre.
2010: Itziar al Districte de les Meravelles reduint la possibilitat de noves llicències al trasllat d’una de ja
2006. Itziar González arriba a la Regidoria de Ciutat Vella. existent al districte. El Pla també impedia l’aparició de nous
Arquitecta compromesa a «no fer mai obra nova». Filla de fun- pisos turístics i forçava els ja existents a agrupar-se en edificis
dadors del PSC però independent. Hi arriba amb l’expe­riència especialitzats en un termini de sis anys. La mesura perseguia
com a tècnica dins el procés veïnal de reforma de la plaça Les- reduir les molèsties provocades pel soroll i els problemes de
seps (2002) i com a redactora del projecte d’intervenció inte- convivència. Però, a la pràctica, gairebé fomentava l’assetja-
gral del barri de l’Erm de Manlleu (2007). ment immobiliari per aconseguir buidar edificis. Basta veure la
Genealogia socialista i competència en participació i gestió història posterior del districte pel que fa als hotels o l’actual
de conflictes a l’espai públic la porten al càrrec en un moment compra d’edificis sencers. El Pla, de facto, també suposava un
d’enorme distància entre institució i barris. Sovint és recordada suport als grans grups davant dels petits operadors.
pel veïnat com una regidora propera. Molt més afí de l’habitual. En altres categories, com la restauració o l’alimentació, el
Altres veus més crítiques la veuen com a mediadora entre inte- Pla establia criteris de densitat, cosa que donava lloc a una divi-
ressos privats i veïnals, quan hauria hagut de defensar els segons. sió del mapa del districte en diferents zones. Per a cadascuna
El 16 d’abril del 2010, Itziar González presenta la seva i cada activitat es pretenia fomentar el trasllat de llicències de
dimissió com a regidora del Districte, oficialment per motius zones saturades a les que ho estaven menys (o no ho estaven
personals. Més endavant ella mateixa parlarà de desavinen- gens). Alhora n’establia d’altres on es podien concedir certes
ces amb l’Ajuntament sobre l’hotel del Palau. També s’ende- llicències d’acord amb aquests criteris de densitat.
vinen pressions del sector turístic, amenaces mafioses o manca El Pla va rebre 37 al·legacions, incloent-hi les d’entitats veï-
de suport del seu partit. Pocs mesos després s’aprova el Pla nals. Per exemple, es demanava que es poguessin donar noves
d’Usos que González mateixa havia presentat. llicències de meublés, opció descartada tot i que aquests van ser
El Pla s’obria amb una diagnosi acurada i lúcida feta durant inclosos entre els establiments hotelers com a llocs de treball
l’any de suspensió de llicències (2009-2010), que mostrava el sexual; la limitació dels establiments de lloguer de bicicletes
grau de saturació de Ciutat Vella en comparació amb altres dis- i altres vehicles, reivindicació veïnal i problema que, amb el
trictes, diferència provocada per la centralitat i la sobreexplotació temps, s’ha convertit en un conflicte més gran, o que es perme-
turística. Per exemple, Ciutat Vella comptava amb 13,62 activi- tés la instal·lació de nous menjadors socials al Raval.
tats de concurrència pública per cada 1.000 habitants. El Clot, Epíleg judicial. El següent Pla del 2013 heretaria el sistema
amb 4,34 per cada 1.000 habitants. Una tercera part. de trasllat de llicències. El 2014 el Tribunal Superior de Justícia
18

de Catalunya (TSJC) va anul·lar tot aquest sistema, que prè­


EL 2009, CIUTAT VELLA COMPTAVA viament ja havia sigut criticat com un probable factor agreujant
MASAL A

del tràfic de llicències.


AMB 13,62 ACTIVITATS DE
CONCURRÈNCIA PÚBLICA PER 2013: ¡Viva el mal, viva el capital!
CADA 1.000 HABITANTS. EL CLOT, 2011. Barcelona té per primera vegada a la història un alcalde
de CiU. La regidoria de Ciutat Vella és ocupada per Mercè
4,34 PER CADA 1.000 HABITANTS; Homs. Prèviament lligada al Port de Barcelona, és germana
UNA TERCERA PART de Quico Homs, aleshores portaveu del Govern de la Genera-
litat d’Artur Mas. L’ideòleg i home fort del govern municipal,
Participació i fre a la indústria turística eren els eixos però, és Antoni Vives, escriptor de novel·les i assajos, militant
­ iscursius principals del Pla per respondre a les demandes veï­
d consecutivament de l’MDT (Moviment en Defensa de la Ter-
nals. O per mitjançar entre elles i els interessos econòmics. El ra), ERC i CDC. Com a regidor d’urbanisme és responsable
Pla tenia com a objectiu fonamental el manteniment de la mas­ d’operacions molt contestades i dubtoses: la transformació
sa residencial del districte. Es proposava equilibrar-ne els usos del Port Vell en una marina de luxe per a megaiots, la trans-
re­si­dencials, comercials i turístics, i aportava com a novetat la formació del Paral·lel en catifa vermella per a la turis-gentrifi-
seva repercussió a l’espai públic. cació del Poble Sec i Sant Antoni. Sense gaires embuts.
La redacció incloïa un procés participatiu. En general les Amb aquest canvi de govern, el corresponent Pla d’Usos
entitats veïnals el van valorar positivament. Molt més matisa- havia de tornar a obrir l’aixeta de la turistització i, alhora,
da va ser la seva opinió sobre el resultat. Entenien que el Pla expressar el gir ideològic a l’Ajuntament precisament en el dis-
d’Usos anava en el sentit de contenir el sector privat per tal tricte-aparador de Barcelona, la zona zero de la sobreexplotació
d’aturar l’expulsió de població i de millorar-ne la qualitat de turística i l’especulació immobiliària.
vida, però trobaven que era de curt abast. Declaració d’intencions: Homs va decidir no fer cap sus-
La novetat més important va ser la forta restricció a l’ober- pensió de llicències. L’argument: no s’ha de posar traves a l’ac-
tura de nous hotels. Es limitava el nombre de llicències i places, tivitat econòmica. Va adduir també que no es tractava d’un nou
MASAL A
19
pla. Seria una mera modificació de l’anterior a partir de l’actu- sector del turisme i l’oci. De manera molt coherent, el Pla limi-
alització demogràfica i censal i l’adequació a la nova legislació. tava la participació ciutadana al període d’exposició pública i
Així va ser. Formalment. presentació d’al·legacions a què obliga la llei.
A la pràctica el Pla d’Usos de Mercè Homs venia a ser una Hi havia una clara contradicció entre els objectius declarats
mena d’anti-Pla d’Usos dirigit a la desregulació de l’activitat a l’inici del text (l’equilibri entre usos residencials i econòmics)
econòmica al districte, a l’explotació turística en clar detriment i les diferents disposicions en cada apartat i àrea. Més hotels,
de la població. De fet, va rebre el nom de Pla d’abUsos per part més restauració, menys entitats socials, poca o nul·la defensa
del veïnat en una intensa campanya de mobilitzacions en contra, del veïnat davant la piconadora turístico-immobiliària. Sota
organitzada en paral·lel a la presentació d’una llarga sèrie d’al· la coartada de l’actualització de la regulació prèvia, el nou Pla
legacions que anaven des del petit detall a l’esmena a la totalitat. perseguia més aviat desfer els seus encerts.
El Pla no es basava en un document de diagnosi fet per cap Del Pla anterior mantenia les zones de densitat sota nous
agència pública, sinó en un estudi mai publicat i elaborat per criteris, i el sistema del trasllat de llicències, portant-lo a l’ex-
BDO Auditores, SL, empresa dedicada a captar inversió en el trem de premiar-lo dins una mateixa zona de saturació. En
aquest sentit, ja no es tractava d’una eina urbanística a la cerca sinergies amb l’oposició a altres plans (Paral·lel, reforma del
del creixement zero. Es tractava d’un pla de foment de l’econo- Port Vell, Pla Especial de Reforma Interior de la Barceloneta),
mia, especialment la turística. Una operació a cor obert destina- va mobilitzar tot el teixit associatiu del districte. Informació
da a accelerar les lògiques de la ciutat neoliberal. sobre els perills de la normativa, recollida de signatures, diver-
Així, per exemple, la modificació mantenia a priori la mora- sos actes i manifestacions. La pressió social va forçar que el ple
tòria de llicències hoteleres, amb les petites excepcions dels del Districte votés un informe contrari al Pla. Així i tot, va ser
edificis catalogats en el nivell B de Patrimoni 356 segons el aprovat en ple municipal amb els vots de CiU i PP.
posterior recompte del TSJC o de tota la zona de les rondes que Epíleg judicial. Com ja s’ha comentat, els articles referents
envolten el districte. al trasllat de llicències van ser anul·lats l’any 2014 pel TSJC.
Les llicències de pisos turístics continuaven congelades, El 2017, el mateix Tribunal declarava l’anul·lació de tot el Pla
tornant a posar a zero el comptador dels sis anys per a la reu- d’Usos del 2013. La sentència el deixava pràcticament a l’al-
nificació en edificis sense habitatges. Es mantenien, doncs, el çada d’un nyap administratiu, destacant la contradicció entre
perill d’assetjament immobiliari i el foment de la intervenció de els objectius declarats pel Pla i les conseqüències previsibles
grans grups. de les normes que contenia. Per exemple, pretendre reduir
o congelar places hoteleres i a la pràctica permetre augmen-
tar-les fins a un 345 %.
EL PLA D’USOS DEL 2013 HAVIA La Fiscalia Anticorrupció va investigar Antoni Vives l’any
DE TORNAR A OBRIR L’AIXETA DE 2014 per la concessió de la Marina del Port Vell. Blanqueig
LA TURISTITZACIÓ I, ALHORA, de capitals. Inesperadament, la investigació es va tancar l’any
següent per manca d’indicis de delicte. Actualment és investi-
EXPRESSAR EL GIR IDEOLÒGIC gat per la contractació irregular de dos excàrrecs de CiU des de
A L’AJUNTAMENT Barcelona Regional (empresa municipal d’urbanisme). També
s’investiga Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIM-
D’altra banda s’establien fins a deu àrees de tractament espe- SA) per irregularitats en cinc obres, entre elles la construcció
cífic, una mena de zones franques en què sí que es permetia la del túnel de les Glòries i... sí, la reforma del Paral·lel. BIMSA,
concessió de noves llicències de restauració. Moltes eren inter- per cert, va néixer de la fusió de sis empreses públiques, plane-
pretades com a zones socialment conflictives; es proposava, jada pel mateix Vives.
doncs, la dinamització econòmica com una pretesa solució a Un matí del febrer passat es van detenir 18 persones en el
20

carències socials. Per contra, menjadors socials i associacions marc de l’operació Petrum, també coneguda com a 3 %. Una era
culturals es veien estranyament limitats a tot el districte. Antoni Vives. Entre els 18 detinguts també hi havia Sixte Cam-
MASAL A

El Pla va rebre una allau d’al·legacions, tant des de l’àmbit veï- bra, president del Port de Barcelona, i Francesc Sánchez, mentor
nal com des de l’empresarial. Entre les primeres, les que assenya- de la refundació de Convergència Democràtica de Catalunya.
laven la incoherència entre l’objectiu d’un Pla d’Usos i les seves Per a la història queda la frase de Vives: «¿Sabes cuando
disposicions: liberalització hotelera i desprotecció de la població, sientes que tienes la ciudad en tus manos, que la controlas?».1
característiques més lògiques d’un pla de promoció econòmica.
Només se’n va acceptar alguna, molt específica i aïllada. Les al· 2017-2018: Sense fer soroll
legacions més polititzades i col·lectives es van ignorar. Maig del 2015. Com altres ciutats a Catalunya i a l’Estat, Bar-
El més semblant a la participació ciutadana va ser la campa- celona veu com guanya les eleccions una candidatura munici-
nya «Ciutat Vella es rebel·la. No al Pla d’abUsos». Mitjançant palista, Barcelona en Comú. Si a Sant Jaume seu Ada Colau,
la regidoria de Ciutat Vella recau en Gala Pin, provinent del sessions temàtiques informatives, tallers de debat i proposta i
moviment veïnal i la PAH. De l’okupació. En paraules p ­ ròpies, trobades amb entitats veïnals i empresarials.
«filla de la Barceloneta rebel». En tots tres apartats apareix el soroll com a qüestió de
La gestió del turisme ha sigut bandera i part fonamental salut pública: l’oci nocturn com a principal obstacle al dret
del seu programa electoral: inclou la derogació o superació del al descans. Aquest ha sigut un eix de treball fix de la regidora
Pla d’Usos de CiU i PP com a reivindicació veïnal pendent, és des del començament del mandat. Passejades nocturnes amb
a dir, la redacció d’un de nou que defensi realment el veïnat la Guàrdia Urbana, enfrontaments sonats amb amos de dis-
davant l’activitat econòmica frenètica, especialment al voltant coteques, etc. Per la seva banda, el Pla exposat presenta un
del turisme i la restauració. exhaustiu Estudi de valoració de l’impacte del soroll procedent
L’octubre del 2016 es va decretar la suspensió de llicèn- de les activitats relacionades amb l’oci nocturn sobre la salut de
cies prèvia al nou Pla d’Usos. Un any després se n’anun­ciava les persones a Ciutat Vella. Aquest estudi confirma la quasi
l’aprovació inicial. A l’espera de l’aprovació definitiva, el text unànime percepció veïnal recollida al procés participatiu, al
provisional ja ens permet fer-ne una anàlisi general, compa- recompte de denúncies a la Guàrdia Urbana o a tota Audi-
rar-ne les claus ideològiques amb les dels dos plans precedents. ència Pública, Consell de Barri o tertúlia de bar: el veïnat de
Però pot patir i patirà modificacions arran de les al·legacions. I, Ciutat Vella viu sotmès a uns nivells de soroll molt per sobre
sobretot, de les negociacions amb l’oposició. de les recomanacions internacionals en termes de salut públi-
Dues novetats en el conjunt normatiu de l’urbanis­ me ca, molt especialment durant la nit.
l’afecten directament. D’una banda, les esmentades sentèn­ La conseqüència és una de les novetats del Pla: ja no té
cies del TSJC declarant la nul·litat del pla del 2013 i alguns en compte només la densitat de cada activitat, sinó que tam-
articles del del 2010 referents al trasllat de llicències. D’altra bé estableix una segona densitat que suma totes les activitats
banda, el PEUAT (Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments d’una mateixa franja horària per restringir la concentració de
Turístics) aprovat el gener passat exclou de la nova regulació soroll nocturn. Un bar de copes està sotmès a una densitat prò-
hotels i pisos turístics. A Ciutat Vella el PEUAT no permet cap pia i alhora a una altra en què també es compten les discoteques
més llicència d’allotjament turístic. i les botigues d’alimentació amb horari nocturn, entre d’altres.
El Pla del 2010 posava els hotels en el punt de mira. El També s’introdueix el concepte de vulnerabilitat residencial,
del 2013 els deixava el camp obert. L’actual es veu alliberat basat en tres criteris: socioeconòmic, socioespacial i sociour-
d’aquesta tasca. Opta, doncs, per posar la lupa en la restauració banístic. Aquest últim al seu torn té en compte l’antiguitat de
com a activitat monopolitzadora al districte. Especialment en l’edifici, el seu estat i el grau de rehabilitació duta a terme, un

MASAL A
l’oci nocturn. criteri que imposa més restriccions en cas d’alta vulnerabilitat.
Globalment el Pla presenta uns objectius molt clars: equi- Certs tipus d’establiments en contacte directe amb edificis en
librar els usos urbans davant la sempre creixent pressió turís- mal estat hauran de presentar el certificat d’aptitud de l’edifici,
tica i altres activitats. Especialment per la seva repercussió mitjançant la rehabilitació prèvia si és necessari.

21
en el teixit residencial i en la qualitat de vida i la salut de la El Pla recull també la reivindicació veïnal, expressada ja
població. Vol, per tant, protegir i mantenir la massa residenci- des de les al·legacions al de l’any 2010, de regular els establi-
al del districte, vetllar per l’habitabilitat del parc d’habitatge ments de lloguer de bicicletes i altres vehicles. Els circumscriu
i el seu manteniment. a les escasses àrees per les quals aquestes andròmines es poden
El document aprovat inicialment s’autodefineix explícita- moure segons la recent Ordenança de circulació de vianants i
ment com a suma d’un plantejament polític, d’estudis tècnics i vehicles de Barcelona del 2017 dins del districte de Ciutat Vella.
de la participació ciutadana. Aquesta última s’ha concretat en Aquesta Ordenança imposa teòricament una gran restricció,
però la realitat quotidiana als nostres carrers pràcticament
no ha experimentat cap canvi tangible, cosa que no hauria
d’afectar la limitació d’aquests establiments.
Però el Pla reprodueix també dèficits històrics dels seus
precedents, com el fet de no admetre meublés. Barcelona en
Comú ha introduït un cert canvi discursiu sobre prostitució
respecte als seus predecessors —fins i tot amb algunes mesu-
res concretes—, però manté tabús històrics com aquest, que
es tradueix en dures condicions de vida per al col·lectiu de
treballadores sexuals.

PER A LA HISTÒRIA QUEDA LA


FRASE DE VIVES: «¿SABES CUANDO
SIENTES QUE TIENES LA CIUDAD EN
TUS MANOS, QUE LA CONTROLAS?»

Resulta difícil treure conclusions d’un document que de recuperar —literalment— el terreny perdut. Són neces­
segurament no serà el que s’aprovi finalment. Hi haurà al· sàries, per tant, altres eines i camins que permetin superar les
legacions veïnals demanant més restriccions. Hi haurà al·le- limitacions institucionals.
gacions empresarials posant el crit al cel i exigint llibertat de Naturalment, a l’actual estructura del Govern del Distric-
negoci. Hi haurà d’haver negociació amb l’oposició, partits te de Ciutat Vella hi trobem la responsable del futur Pla, Gala
quasi tots molt més pro-lobbies. L’escenari es presenta par- Pin. Hi trobem també la de l’anterior, Mercè Homs, com a
ticularment complex després del trencament de la coalició presidenta del Districte. On és l’altra protagonista d’aquest
22

de govern. Si no hi ha aprovació abans de l’octubre de 2018, article, Itziar González? No gaire lluny. Al comandament de
tornarà a entrar en vigor el Pla anterior. Que no seria el de la reforma de l’única excepció territorial al futur Pla d’Usos:
MASAL A

2013, anul·lat pel TSJC, sinó el de 2010. En set anys ha can- la Rambla.
viat molt el panorama...
Sembla clar que es tracta d’un Pla fet amb honestedat i Conclusions
voluntat d’incidir. Encapçalat per algú que va aprendre què El Pla d’Usos és, doncs, una eina. Ordena el territori. No és
és un Pla d’Usos des de l’oposició veïnal. Que ha participat neutra. Cerca equilibrar teixit residencial i teixit econòmic
en la redacció col·lectiva d’al·legacions. I que, amb el temps, en un territori. En el context de Ciutat Vella, el desequilibri
ha acabat entrant en la política institucional. Alhora, no deixa és salvatge.
de ser un Pla d’Usos. Difícil de controlar des de la institu- Dit d’una altra manera: independentment de la ideologia
ció. Pràcticament impossible des del veïnat. I sempre incapaç que arrossegui, la capacitat de l’urbanisme i dels plans d’usos
és molt limitada en un context de lliure mercat i neoliberalis- Benvingut l’apoderament veïnal. Benvinguda la intel·ligèn-
me. Una cosa és una certa ordenació. Unes condicions. Uns cia col·lectiva per hackejar plans ordits en despatxos foscos.
obstacles. Una altra cosa és qui i a quin preu podrà comprar Però redactats críptics, coneixements tècnics, sabers jurídics,
o llogar uns baixos al Raval per obrir-hi el seu negoci. El Pla temps per a tot plegat... difícil.
d’Usos podrà influir en quin sigui el negoci. Molt poc o gens Un Pla d’Usos pot, en el millor dels casos, revertir
en el preu i, per tant, en la persona que el compri o llogui. Per ­dinàmiques. No pot desfer el que s’ha fet. Ni tan sols l’anul·
no parlar de preus d’habitatge. lació judicial d’un Pla d’Usos ha pogut anul·lar les llicènci-

MASAL A
A la part expositiva tots aquests plans diuen essenci- es atorgades segons les seves disposicions embogides. La
alment el mateix: reequilibrar, ordenar, interès públic, ­sentència del TSJC només ha prohibit atorgar noves llicèn-
etc. Bé, al del 2013 se li escapa una mica la mà aquí i allà. cies segons aquells criteris. En canvi, les llicències atorgades
Qüestió d’entusiasme. Allò que sents quan tens la ciutat a les abans de la sentència són intocables, segons el sagrat principi

.
23
mans, probablement. de la seguretat jurídica. Queda, com a consol, la denegació de
Després ve la part dispositiva. L’ús, el mal ús o l’abús. les llicències en tràmit. És el cas de la denegada a la cadena
Per exemple, atemptar contra el dret a l’habitatge amb una hotelera Praktik, al molt disputat solar de les Drassanes.
pèrdua potencial de 430.288 m2 d’habitatge, com feia el Pla
del 2013 segons la sentència del TSJC del 2017.
Un Pla d’Usos difícilment pot ser una eina popular.
1. El Mundo, 4 de febrer de 2017, bit.ly/2zSqca3.
SUPERHÉROES DE BARRIO

PUNK PARTY BAND


«No sabemos si el problema es el sistema o los guiris»

Jóvenes que dejan escapar una sonrisa pícara al reconocer


el título de la sección, conscientes de que con su música y
puesta en escena no solo están tocando canciones, sino que
abren los ojos a las personas adultas que ven en ellos a una
nueva generación con ganas de hacerse escuchar.
24

La calle de Gignàs es una de otras tantas En el número 22, se encuentran los ne vendrá a probar otro chico.» Helena
MASAL A

calles que las habitantes de Barcelona integrantes de la banda. El local de ensa- tocaba en la banda que su padre tiene con
hemos perdido en favor de los turistas. yo es un sótano que, como toda la finca, unos amigos, pero le sabía a poco y que-
A las cinco de la tarde los bares de tapas está en manos de un fondo de inversión ría formar una con sus iguales. Así, poco
y cócteles con adornos andaluces o bri- que quiere reformar el edificio, echando a poco, se juntó con el resto y rápida-
tánicos están semivacíos, con solo algu- antes a las inquilinas, y ofertar nuevos mente tuvieron su primer bolo, incluso
nas mesas ocupadas también por turis- pisos para atraer a más turistas. La banda antes de tener un nombre para el grupo.
tas. Proliferan las tiendas de «Llegamos y miramos el cartel.
­souvenirs y sobre los adoquines LA BANDA LLEVA MÁS DE UN AÑO A los otros grupos los cono-
de la pequeña y estrecha calle cíamos, por lo que la “Punk
de piedra del Gòtic aparecen SIN SABER DÓNDE ENSAYARÁ EL Party Band” solo podíamos ser
grupos de turistas, con o sin MES SIGUIENTE, YA QUE CUALQUIER nosotros. No sabemos a quién
guía, aturdidos por el bochor- DÍA PUEDE LLEGAR LA ORDEN DE se le ocurrió. Pronto cambia-
noso ruido de las radiales que remos el nombre, pero todavía
llega de los múltiples bajos
DESAHUCIO lo estamos debatiendo.» Sus
de los edificios en obras que gustos musicales son bastante
levantan una gran cortina de polvo; un lleva más de un año sin saber dónde ensa- variados, van desde Boikot, Kortatu y
oscuro telón anuncia que nuevos garitos yará el mes siguiente, ya que cualquier Eskorbuto a Devoo, Falco, System of a
para los discípulos de Airbnb y Ryanair día puede llegar la orden de desahucio. Down o Txarango. La banda empezó a
está en camino. «Si no fuera por una vecina, que ha vivi- hacer versiones de los grupos que ellos
En la misma calle me cruzo con do en el mismo edificio toda su vida, ya escuchan, pero ahora están en la fase de
Yishan, el cantante de los Punk Party hace tiempo que estaríamos fuera.» querer crear temas propios. Todavía no
Band, acompañado de su madre, segura- La Punk Party Band está formada por saben si para mezclar unos con otros o
mente tras la salida del colegio. No me ve nueve colegas del barrio: Joan, Helena, para ofrecer solo la cosecha propia.
y aunque así fuera no me reconocería. Es Lily, Hugo, Rita, Yishan, Shazor, David y Con el apoyo de padres, madres,
el único que no puede acudir a la entre- Nisha. Y al proyecto se ha sumado Mar- vecinas y amigos, entre ellos la gente del
vista con Masala. Debe ayudar a su fami- tí, que hace las funciones de mánager. Bidasoa, siguen en el local, que no tiene
lia y se le hace tarde. No son pocos, pero no descartan más nombre, compartiéndolo con otros dos
incorporaciones. «La semana que vie- grupos, estos sí de adultos. El sótano

Texto: Youssef El Maimouni | Ilustración: Irene Cuesta Mayor


MASAL A
25
recuerda a esos locales de ensayo a la escuchar el catalán. Solo oyes inglés y concierto solidario —para recaudar fon-
antigua usanza: pintadas anarquistas en gritos por las noches. La zona está cam- dos para los damnificados del terremoto
las paredes, sillas cada cual diferente a biando y nosotros no tenemos espacios. de México—, en las Festes Alternatives
las demás, litronas y latas de cerveza Sí que hay centros cívicos, pero faltan del Raval o en la inauguración de la escue-
vacías por decenas, pegatinas de gru- lugares donde la gente joven podamos la taller del Sant Felip Neri. Aun así, por
pos punk cubriendo frigoríficos seten- hacer libremente lo que nos gusta. Tam- si acaso, tienen claro que seguirán estu-
teros. Ceniceros improvisados, casetes poco hay cines, ni tien-
de Negu Gorriak, Def con Dos o Mal- das que no sean para «FALTAN LUGARES DONDE
dita Vecindad, carteles de conciertos turistas. No sabemos si PODAMOS HACER LO QUE NOS
y humedad, a la que la banda ya se ha el problema es el siste- GUSTA. NO HAY CINES NI TIENDAS
acostumbrado. Se encuentran como en ma o los guiris.»
casa y no les gustaría tener que abando- Las edades van de QUE NO SEAN PARA TURISTAS»
nar este espacio, pero, como comenta los diez años de Shazor,
el padre de Helena, todo apunta a que el más pequeño del grupo, a los dieciséis diando para poder llegar a ser veterina-
llegará el final con el cierre del año.«En de Martí, Helena y Joan. Aunque todavía rias, monitoras de deportes, informáticas
este tiempo, hemos aprendido palabras es pronto, manifiestan su deseo de poder o mecánicas. A pesar de la timidez y que
o conceptos que no conocíamos. Fon- dedicarse a la música, tocar en muchos no les gusta hablar entre canción y can-

.
dos de inversión, especulación, inver- escenarios, y repetir en los que ya han ción, quieren seguir reivindicando que
sión inmobiliaria, gentrificación... Ade- tocado, como en las fiestas de la Mercè, nunca es tarde para que el Gòtic vuelva
más, en el barrio cada vez es más difícil los San Fermines de Barcelona, en un a ser para la gente del Gòtic.
MASAL A 26
CIUTATS

Tras el 17A
Dos voces jóvenes
del Raval
Texto: Andrés Antebi | Traducción: Mohammad Alsharqawi
Ilustraciones: María Romero García
Es ya un lugar común que tras atentados como los
del pasado 17 de agosto en Barcelona y Cambrils, en
medio de la conmoción generalizada, se abra la veda
a la palabrería. Académicas, periodistas, tertulianas
o supuestos expertos se lanzan, prácticamente en
tiempo real, a hacer toda clase de conjeturas y
aseveraciones desde sus púlpitos, a todo volumen.

Muchas veces, esas voces, más que arrojar luz, contribuyen gua, la misma cultura, es más fácil el entendimiento. El tema
a dificultar la comprensión sobre lo que ha ocurrido, con- del idioma influye mucho. Si estamos un grupo de chicas y
virtiendo el análisis en un batiburrillo de informaciones ses- la mayoría son pakistaníes acaban hablando urdu. Lo mismo
gadas que no van más allá del puro ruido. En el torbellino, pasa conmigo, si estoy con gente árabe, me sale el árabe. No
no hay tiempo para profundizar y no hay intención de dar la es a malas. Te sale así, no te sale hablar español, cuesta cam-
palabra a personas que puedan sugerir enfoques distintos y biar para integrar a quien habla diferente.»
ampliar las perspectivas. Tras los atentados todo el mundo B: «Mis amigos del barrio no son de aquí. Cuando esta-
hablaba de la juventud, pero casi nunca era esta la que tenía ba en bachillerato, todos mis amigos eran de familias extran-
la voz. Es por ese motivo que, pasados ya unos meses, hemos jeras. Algunos han nacido aquí, pero sus padres, abuelos y
creído oportuno convocar a dos jóvenes del Raval, Ilham (18) tatarabuelos son extranjeros. Cuando empecé la educación
y Biswajit (24) para entablar una conversación sosegada, una superior, conocí a más gente de aquí, hice colegas, pero es
tarde cualquiera, cerca de Las Ramblas, para que cuenten y curioso, porque muchos no conocían el barrio y no querían
comparen sus pareceres alrededor del atentado, de su posi- venir al Raval por la noche, porque pensaban que era peligro-
28

ble repercusión en determinadas comunidades, del miedo y so. Luego venían de fiesta igual y veían que no pasa nada.»
el racismo a pie de calle y, en general, de su día a día en el I: «A mí me ocurre lo contrario; yo con mis paisanos me
MASAL A

barrio en el que crecen. Tienen la palabra. relaciono poco, y la mayor parte de mis amigas son españolas,
desde hace años, desde el bachillerato. [...]
Ilham, de 18 años, nació en Tánger (Marruecos) y vino a »Existe en la ciudad lo que podríamos llamar “ambientes
vivir a Barcelona con solo un año de edad. Estudia en el IES de blancos”. Suena mal, pero es una realidad. En el Raval,
Milà i Fontanals y es muy activa en la vida asociativa juvenil sin embargo, la mayoría de la gente que vive es extranjera
del barrio. y eso contribuye al estigma. El hecho de que la mayoría no
sea de aquí hace que algunos piensen que es un barrio bajo,
Biswajit, de 24 años, nació en Bangladesh y vino a Barce- marcado por los conflictos, la delincuencia, la drogadicción,
lona con diez años. Estudia 4.º de económicas en la UB y ha etc. Es puro desconocimiento: “Lo que no encaja en lo que
estado vinculado al proyecto antirracista Ravalució. yo conozco es peligroso para mí”. Se habla de culturas que
se desconocen, de religiones que se desconocen, de lugares
Guetos y diálogo intercultural que se desconocen. Solo hace falta salir un día a caminar y ves
B: «Yo soy bengalí, vengo de Asia, de un país con una cul- que no pasa nada. Es un barrio más.»
tura muy diferente. Para entablar diálogo, necesito conocer B: «Para mí el Raval es el mejor barrio que existe. Yo voy
a gente española, gente de aquí. Si no, me quedo en el gueto. a Gracia y lo veo todo muerto. Este tiene vida nocturna y las
Todos somos inmigrantes, pero hay que conocerse con gente administraciones están todas cerca. Si hay que hacer papeleo
de aquí y otros países para romper los guetos. Y no es fácil.» es más cómodo. La gente de mi comunidad está aquí.»
I: «Yo he tenido una doble experiencia. Primero estudié I: «En mi familia se plantea un poco al revés. Hemos ten-
en un instituto en el que casi todo el mundo era gente de dido a alejarnos un poco de nuestra comunidad. No despla-
aquí, y tengo un montón de amistades españolas. Luego pasé zamos a nuestra comunidad, pero hemos tendido a involu-
al Milà, donde la mayoría somos gente de fuera. Fue un poco crarnos, añadirnos en otras comunidades para afrontar el día
un choque. Yo soy de un país vecino, pero me considero de a día desde lugares más diversos. Es complicado, te expones,
aquí. Estaba acostumbrada a gente de aquí y, de repente, tuve hay racismo, pero aquí, en el Raval, es más sencillo, porque
que acostumbrarme a gente de otros países. Se me abrió otro la mayoría somos extranjeros. No se marcan tanto las dife-
mundo, una oportunidad para conocer a personas pakista- rencias raciales como las procedencias. Tú eres bengalí, tú
níes o filipinas, países de los que desconocía casi todo. Pero, marroquí, tú filipino, tú español, tú vienes de aquí, yo vengo
no nos engañemos, los guetos existen. Tienes la misma len- de allá. Hay discriminación, pero también hay mucho víncu-
MASAL A 29
30
MASAL A

lo. Estos barrios son parecidos a esos pueblos donde la


gente se conoce. Vas por la calle saludando.»
B: «Lo que no podemos hacer es automarginarnos.
Las sociedades cambian, las culturas se adaptan. Hay
que adaptarse a lo que hay. Si no te adaptas, siempre esta-
rás marginado. Hay que cambiar. En el mundo laboral,
por ejemplo. No se aceptan determinadas vestimentas.
Por mucho que sea tu cultura. Es lo que hay. La sociedad aceptan como soy y yo las acepto a ellas. Una es católica,
capitalista funciona así.» una es lesbiana, otra es atea... Se trata de coger un poco
I: «Yo discrepo totalmente de eso. No puedo enten- de todo, hacer como una macedonia. No creo que por
der que mi cultura o mis creencias tengan que desapa- ser diferente haya que adaptarse a algo. Estar marginado,
recer por adaptarme a algún lugar. Yo soy musulmana estar marginado… El niño que está marginado en clase,
en una silla, a veces tiene mucho más que aportar que
aquel que está hablando todo el rato sin argumento algu-
ILHAM: «EXISTE EN LA CIUDAD no. Si yo soy marroquí y quiero vestirme con mi jellabah,
¿a quién le tiene que importar?»
LO QUE PODRÍAMOS LLAMAR
"AMBIENTES DE BLANCOS". SUENA El 17A
MAL, PERO ES UNA REALIDAD» I: «El 17 de agosto. Mmm... Es importante, es verdad,
murieron personas, no es una cosa que vaya a pasar desa-
percibida. Pero hay algo que me chirría. En todo el mun-
y decidí ponerme el velo. Y no creo que eso tenga que do hay gente muriendo cada dos por tres, hay guerras…
afectarme para poder conseguir un puesto de trabajo. Yo es como si por ser un país europeo a estas cosas se les
puedo estar perfectamente cualificada para un puesto diera más importancia que las que están ocurriendo en
de administrativa, por ejemplo, y sacar el mismo trabajo otros sitios. Pasa en Francia, “cuidado”; pasa en Bélgica,
con velo que sin velo. Hay que aceptar la diferencia. Yo “cuidado”; en España, “cuidado”. Está ocurriendo cada
soy musulmana y tengo amigas muy diferentes que me día en Siria, en Palestina... el otro día hubo un camión
MASAL A
31
bomba en Somalia y nadie dice nada. ¡Pero qué hipócritas yo les debo fidelidad”. No tiene nada que ver con el Islam,
somos! Por unos hacemos minutos de silencio y por otros no como dicen. Todo el mundo pasa por momentos de “estoy
hacemos nada. Claro que se le ha de dar importancia, pero muy perdido, qué hago”. A mí me pasó, y me aferré al Islam y
creo que se le da más de la que se debería. No se la damos a me puse el velo. Pero en este caso es una gran comida de olla,
todos por igual.» es “cojo lo que me están vendiendo y lo aplico como ellos me
B: «No sé que necesidad tenían estos chavales de hacer están diciendo que es la forma correcta”. Creo que sí, que los
eso. ¿Qué pasa? ¿Es un problema de identidad? ¿Es que son chavales son terroristas, pero también son personas afectadas
pobres? Entiendo que si estás en un país en guerra... pero por todo lo que está pasando, personas vulnerables que en
viviendo aquí. ¿Qué pasa por tu cabeza para hacer esto? Yo algún momento fueron captadas por ISIS.»
no creo que haya hipocresía. Cuando muere tu vecino te due- B: «No sé cómo leerlo. Puede influir el tema de la iden-
le mucho más que si muere alguien que no conoces. Mi pre- tidad, del desarraigo, de no ser de aquí ni de allá, de no saber
gunta es: ¿qué pensaban estos chavales?» cómo comportarse, de ser siempre extranjero. Pero llegar al
I: «Yo creo que nunca nos ponemos en la piel de esas per- punto de matar gente... creo que hay veces que influye tam-
sonas, ni en la de sus familias. Creo que, de alguna forma, bién el hecho de provenir de países muy conservadores, con
eran personas que estaban en situaciones vulnerables, no eco- una educación muy cerrada, con poca libertad.»
nómicas ni nada, sino más bien psicológicas, en plan “tengo I: «Uy, el tema de la libertad, no sé... Hablan de libertad,
problemas, estoy muy perdido...”. Yo siempre he creído que pero ¿de qué libertad? Yo provengo de un país árabe donde
ISIS es como una secta, pero a lo grande. Gente joven que puedo ir a la playa y me puedo bañar en bikini, en bañador,
llegue a actuar de esa forma... no sé, es como que se agarran con burkini, con vestido y nadie va a decirme nada. Llegamos
a eso, ellos les dan un apoyo, un agarre: “Ellos me apoyan, a España, vamos a la playa, me baño con la ropa y tengo mil
ojos mirándome y diciendo: “pero, bueno, ¿qué hace salir a la calle y demostrar que eso no tiene relación
esta chiflada?”. En esos sitios, en esos momentos, no contigo. O también quedarte en casa y no salir, por-
sé dónde encuentras la libertad. Aquí se supone eso que eso no te representa. En las redes sociales, hubo
de que cada uno puede ir como quiere, vestir como mucha presión: “Salid y defended vuestro nombre
quiere, la libertad individual..., pero eso no se aplica.» como musulmanes”. ¿Por qué tengo que salir, si yo no
he cometido ningún atentado?»
Islamofobia post-17A
B: «Yo no he sentido ningún incremento de las con- BISWAJIT: «ES EN ESAS SITUACIONES
ductas racistas desde el 17A.»
I: «Yo un poco lo mismo. Los primeros días, pue-
CUANDO EN LAS REDES SOCIALES
de ser. Estaba de vacaciones y cuando volví no noté SE NOTA MÁS CÓMO SE GENERA
ninguna diferencia. Es verdad que salí con el mie- ODIO HACIA UNA COMUNIDAD. SE
do ese de: “Ahora me van a ver y qué van a pensar, APROVECHAN. “AHORA ES EL MOMENTO
ahora las miradas me van a chocar, qué pasará si voy
con el velo”, pero después fue como... “¡Ilham, por DE CRITICARLES”»
dios, no!”. Lo piensas, es una realidad, hay racismo.
Pero, tras el atentado, hubo una masiva manifestación Redes sociales
que yo viví como de apoyo a los musulmanes y sentí: I: «De hecho, este choque, este pique, este racismo,
“Bien. No está tan mal la cosa como pensaba”. No sé se nota más en las redes sociales que en la realidad.
cómo decirlo, te das cuenta de que, desde el punto Pasas por la calle y puedes oír un comentario racista
de vista de la convivencia, la sociedad no está perdi­ y ya. Pero en las redes sociales hay un nivel muy alto
da del todo. Ya no funciona tanto aquello de “son de críticas, insultos, amenazas. Es como si la gente
to­dos iguales”, “me ha robado un negro y, entonces, no tuviera el valor de decirlo a la cara. Ahí puedes
to­dos los negros me van a robar”. Creo que, en el caso decir lo que quieras. En un cara a cara, es más fácil
del atentado del 17A, socialmente no se ha criminali- callarle la boca al otro con buenos argumentos. Esos
32

zado al colectivo, y eso es muy bueno. días, las redes sociales de mi comunidad ardían:
“Ahora somos el centro de atención otra vez...” y,
MASAL A

ILHAM: «HUBO MUCHA PRESIÓN; en muchas páginas, racismo total: “Tú, por tu color
de piel, puedes poner una bomba donde sea en cual­
"SALID Y DEFENDED VUESTRO NOMBRE quier momento” o “Musulmania... el país donde
COMO MUSULMANES". viven los musulmanes”.»
¿POR QUÉ TENGO QUE SALIR, SI YO NO B: «Es en esas situaciones cuando en las redes
sociales se nota más cómo se genera odio hacia una
HE COMETIDO NINGÚN DELITO?»
comunidad. Se aprovechan. “Ahora es el momento de
criticarles.” Al cabo de un mes, todo se tranquiliza. Se
»[...] La comunidad, además, saltó a la palestra. dice cualquier barbaridad. “Yo lo digo y ahí se que-
Aquí hay dos puntos de vista. Ambos igualmente da...” Son espacios donde se genera y se actúa muchas
válidos, creo. Uno dice: “Vale, soy musulmán, voy veces por miedo.»
a salir y voy a demostrar que yo no soy eso [terro- I: «Ahora bien, más allá de la generación de dis-
rista], voy a ponerme ahí delante y voy a decir que cursos de odio, yo me fío más de lo que se dice en las
no”. Luego, hay otro punto de vista que dice: “Estas redes sociales que de lo que se dice en los medios de
­personas no son musulmanes. No tengo por qué comunicación. Lo que me venden en la tele es una far-
salir a la calle a demostrar nada”. Si quieres puedes sa, una mentira. Se tergiversan conceptos, palabras,
ideas... Las redes sociales lo enfocan de otro modo. vestida así, te puede pasar algo... Igual viene un chalado
Puedes buscar diferentes puntos de vista, informarte y te tira en el metro”. Yo pensaba: “Madre mía, mamá,
de diferentes maneras.» me estás comiendo la cabeza”. Pero ese miedo se pega.
En la calle, en vez de pasar por aquí, pasaba por allí...»
Las familias y el miedo
B: «Yo, después de los atentados, por ejemplo, tenía ¿Desde dónde se habla?
miedo de entrar en el metro. Pensaba que podía pasar I: «Muchas veces se enfoca todo desde el etnocentris-
algo allí. No sé si la gente de aquí tenía más miedo que mo. Y creo que es una forma errónea de ver las cosas.
yo, al ser yo de otro mundo, no sé...» Hay que intentar empatizar, no solo simpatizar. Es
I: «Yo creo que tenía el mismo miedo que la importante intentar descubrir cómo se ve todo desde
señora que estaba sentada a mi lado. No creo que otras posiciones. Por ejemplo, lo que decía antes. Si
en estos casos el miedo tenga que ver con el origen. yo soy musulmana y, en el Islam, la homosexualidad
No debería ser así. Todos debemos poder tener el no está bien vista, y yo tengo amigas homosexuales...
mismo miedo.» ¿qué voy a hacer? ¿Me voy a apartar de ellas y decir:
B: «Yo vengo de una familia conservadora y, tras “Yo ahí no voy porque rechazo todo lo otro”? ¿O voy
a intentar ponerme en su lugar, respetar lo que ellas
ILHAM: «YO TENÍA EL MISMO decidan? No dejaré de compartir mis ideas con ellas
porque deciden ser de cierta forma. Es lo que quiero
MIEDO QUE LA SEÑORA QUE ESTABA
que hagan conmigo. Yo quiero que me acepten siendo
SENTADA A MI LADO. NO CREO de cierta forma y haré lo mismo con los demás. [...]
QUE EN ESTOS CASOS EL MIEDO En general, se tiende a hablar de muchas cosas igno-
TENGA QUE VER CON EL ORIGEN» rándolas. Yo pienso que no habría que hablar tanto de
temas que no conocemos. No aceptes lo primero que
te vendan. Infórmate.»

MASAL A
los atentados, mi padre, por ejemplo, caía en esas B: «Creo que es importante que los chavales de
generalizaciones de culpabilizar al conjunto de los aquí tengan más amigos extranjeros y viceversa. Así
musulmanes. Creo que debería hacerse un esfuerzo se rompen los estereotipos.»
por pensar de otra manera. Discutimos al respecto,

33
pero a veces piensas: “¿Para qué sirve, para qué voy a
hablar?”. Pero, de todos modos, es importante abrir el
debate con ellos e intentar que no sean tan cerrados,
que vean las cosas de otra manera.»
I: «A mí me pasa todo lo contrario. Cuando me
puse el velo, por ejemplo, mi padre me dijo: “Hija, no.
En los estudios, en el trabajo, te van mirar mal...”. Yo
podría parecer la conservadora, pero no. Le dije a mi
padre: “Yo soy lo que soy, porque quiero serlo. Nadie
va a decirme qué puedo y qué no puedo ser. No puedo
dejar de pensar cosas porque a otras personas no les
guste cómo pienso”. Yo soy de aquí y soy así. La gente
no puede juzgarme por una tela. Mi madre me apoyó.
»Pero en los días posteriores al atentado, fue mi
madre la que me miraba y me decía: “Hija, no salgas
MASAL A 36

.
MASAL A 37
MASAL A 39
MASAL A 40

CIUTATS
DEBATS

Una mirada feminista


sobre l'educació sexual
A quina edat comencem les persones a viure la sexualitat?
Si ens parem a pensar, potser recordem que la nostra va començar amb jocs
que ens van servir per descobrir el nostre cos, els altres cossos i el plaer.
En relació a la sexualitat cada persona va incorporant aprenentatges,
vivències i experiències pròpies al llarg de tota la seva vida.
Així, fins a quin punt és important l’educació sexual?

Text: Sida Studi | Il·lustracions: Eli Moretó


La idea que cada persona visqui la seva sexualitat d’una
manera particular no és incompatible amb el fet que la sexua-
litat de totes es troba molt influenciada pel context social que
omple de normes i formes els nostres desigs. Des de la infan-
tesa comencem a interioritzar les prescripcions socials rela-
cionades amb la sexualitat: «no et masturbis en públic», «no
ensenyis el teu cos», «no juguis a aquest joc». Volem saber i
preguntem sobre sexualitat als familiars, que se’n surten per
on poden, i un dia deixem de preguntar, perquè hem après que
de certes coses no se'n parla. D’aquesta manera, l’educació
sexual de moltes de nosaltres es va configurant sobretot de
manera informal. El nostre imaginari omplirà els buits incor-
porant els estàndards socials del desig representat al cinema,
a la publicitat, a la pornografia, i també a les converses del pati
d’escola, de la sobretaula, dels espais d’oci, etc.
En la influència que el social té sobre les nostres sexuali- clistes? Des de l’àmbit educatiu, no hauríem d’apostar per
tats, el gènere juga un paper clau: delimita el camí pel qual hau- una educació sexual que contrarestés el sexisme present en
ria de transcórrer la nostra sexualitat. Si analitzem a grans trets aquests imaginaris?
els discursos normatius al voltant de la sexualitat, trobem una Aquests relats es tradueixen en la consolidació dels rols
sèrie de mites i creences que avui en dia continuen configurant de gènere, en comportaments i actituds molt presents en les
les vivències dels nois i les noies en l’àmbit sexual i afectiu, en relacions afectives i sexuals de la gent jove. Malgrat que en el
un marc molt desigual. moment actual es parteix d’una suposada igualtat entre homes
Un d’aquests mites passa per la naturalització del desig i dones, quan parlem amb adolescents i joves, i aprofundim en
masculí, que s’entén com una necessitat clara i indiscutible aspectes més concrets de les relacions, trobem que aquests dis-
(«els nois sempre van calents», «és natural que sempre en cursos continuen adobant el terreny de la desigualtat. Si mirem
tinguin ganes»), com un impuls que moltes vegades es con- més enllà d’aquest «miratge de la igualtat», que dilueix qual-
sidera irrefrenable, incontrolable («els nois s’han de des­ sevol aspecte diferencial entre gèneres, veurem que la immen-
carregar»). En contrapartida, la vulnerabilitat definirà —molt sa llosa de l’estereotip està encara molt present.
més que el plaer— la relació de la feminitat amb la sexualitat.
42

Els discursos que reben les noies eduquen per posar límits a EN LA INFLUÈNCIA QUE EL
la sexualitat suposadament irrefrenable dels nois («vés amb
SOCIAL TÉ SOBRE LES NOSTRES
MASAL A

compte, perquè ells només pensen en una cosa») i les preve-


nen constantment del perill de patir una agressió («no tornis SEXUALITATS, EL GÈNERE JUGA UN
sola a casa», «que ningú s’aprofiti de tu»). PAPER CLAU: DELIMITA EL CAMÍ PEL
D’altra banda, la doble negació «no sóc una dona» i «no
QUAL HAURIA DE TRANSCÓRRER LA
sóc homosexual» té un pes determinant en l’articulació d’una
masculinitat que incita a la misogínia i a l’homofòbia i que con- NOSTRA SEXUALITAT
vida, en forma d’insults —«nena» i «marica»—, a mantenir
a ratlla les desviacions del model. Mostrar seguretat, portar la Les carències de l’educació sexual
iniciativa, ser pretensiós, «piropejar» a les noies seran consi- en l’àmbit educatiu
derades mostres de masculinitat. Les mostres del desig femení Tot i que vivim en un context social «hipersexualitzat», al
considerades excessives seran penalitzades mitjançant este- mateix temps existeix un tabú a l’hora de parlar obertament
reotips —«guarra» i «escalfabraguetes»— i l’amor romàntic sobre sexualitat, sobretot quan ens toca a les persones adul-
es presentarà com el salvavides («busca’t un noi com cal»). tes establir una conversa amb infants i adolescents. Aques-
Podem parlar d’una vivència de la sexualitat igualitària ta contradicció explica per què, tot i que l’educació sexual
en el marc d’aquests discursos? Quines implicacions tenen sigui un dret universal, encara fa molta por pronunciar la
aquests missatges en la legitimació de les violències mas- paraula «sexualitat» als centres escolars, mentre que les
paraules «marica» o «fill de puta» se senten a crits de for-
ma quotidiana.
Malgrat les recomanacions d’instàncies internacionals,
com l’Organització Mundial de la Salut, per implementar
l’educació sexual a la darrera reforma educativa, la llei Wert
de 2012 (LOMCE) ni tan sols l’esmenta.1 La realitat que
observem a l’àmbit de l’educació formal és que la possibi-
litat d’incorporar-la de manera transversal es deixa en mans
del pro­fessorat, que es troba en aquest tema sense suport ni
formació. Si el pressupost s’ajusta o si el sector públic subven-
ciona, alguns centres opten per externalitzar-la durant el segon
cicle de l’ESO —a partir dels catorze anys, quan se suposa
MASAL A 43
que les per­sones comencem a ser «actives» sexualment—, embaràs. No és casualitat que, tal com relaten, la iniciativa en
encarre­gant la transmissió de continguts a associacions que l’apropament sexual provingui dels nois, però la iniciativa de
ofereixen educació sexual de qualitat, però que malaurada- fer servir el preservatiu recaigui en les noies. Novament, no
ment disposen de molt poques sessions per abordar la com- hauríem d’obviar que la negociació del preservatiu no es fa
plexitat de l’àmbit sexual i afectiu. des de posicions igualitàries.
Aquestes intervencions cohabiten amb altres procedents
de l’àmbit sanitari, que acostumen a centrar-se en la prevenció
LA DOBLE NEGACIÓ “NO SÓC UNA
dels riscos biològics: infeccions de transmissió sexual (ITS)
i embarassos adolescents. Inclús alguns centres tiren de pro- DONA” I “NO SÓC HOMOSEXUAL”
grames educatius procedents d’empreses de tampons, com- TÉ UN PES DETERMINANT
preses2 o preservatius, que fan xerrades d’una hora i inclouen EN L’ARTICULACIÓ DE LA
mostres gratuïtes dels seus productes.
En aquestes intervencions centrades en la prevenció de
MASCULINITAT
riscos, que són la majoria, l’esquema que s’acostuma a seguir
és: òrgans sexuals, resposta sexual humana, reproducció, ITS, A més, si ens centrem en els riscos, per què no se'n con-
vies de transmissió i, per finalitzar, alguns mètodes anticon- templen d'altres com les violències sexuals, les agressions
ceptius. «Nos han dado charlas, pero lo básico: cómo poner sexistes, la sexualitat no plaent, la lgtbfòbia i tot un seguit de
condones para no coger ninguna enfermedad, para no quedar- violències masclistes en l’àmbit sexual i afectiu?
te embarazada. Y, si se rompe el condón o no lo has usado, hay I si provéssim de canviar l’enfocament i, en comptes
que tomar la pastilla del día después. Pero siempre nos acaban d’atendre les conseqüències negatives derivades de la cultura
hablando de lo mismo» (noia de catorze anys, Barcelona). patriarcal, anéssim directament a entendre el patriarcat com el
Focalitzar-se en les conseqüències negatives que es poden principal factor de risc?
derivar de la vivència de la sexualitat no és començar la casa
per la teulada? Qui, per la seva socialització de gènere, s’em- Per una educació sexual holística i feminista;
portarà la por a casa? Si la vivència de la sexualitat es dóna en d’infondre por a difondre plaers
44

un marc de desigualtat, com poden obviar que nois i noies no Si completéssim amb una mirada feminista l’educació sexual
es troben en la mateixa posició a l’hora de negociar pràctiques des d’una perspectiva holística, podríem atendre les principals
MASAL A

segures i plaents? dimensions de la sexualitat de les persones: el plaer, l’afectivi-


Sembla que hi ha un punt cec que no permet explicar per tat i l’autocura, tenint en compte les desigualtats de gènere que
què els esforços en la promoció d’una sexualitat segura no es donen en cada una d’aquestes dimensions.
aconsegueixen fer disminuir les pràctiques de risc. Sospitem Per contrarestar les desigualtats presents, desenvolupa-
que aquestes limitacions provenen precisament de difondre ríem estratègies d’aprenentatge diferenciades per a nois i per a
l’ús del preservatiu sense qüestionar els mandats de gène- noies en un marc d’objectius comuns; així començaríem treba-
re i el model de sexualitat normativa. Principalment, perquè llant de forma separada per garantir espais de confiança.
es transmet el model de sexualitat adult i genitocèntric en Amb les noies, a la dimensió del plaer, treballaríem
què la pràctica per excel·lència és el coit heterosexual. Si no ­l’autoconeixement per contrarestar la imatge social de les vul-
qüestionem aquest model, no només estem deixant altres ves com una cosa bruta, el tabú que encara perdura sobre la
preferències sexuals fora, sinó que estem obviant que és en masturbació femenina, la idea de la inaccessibilitat dels geni-
les joves —i elles ho tenen molt clar— en qui recau la res- tals femenins, etc. Així regalaríem miralls que les animessin a
ponsabilitat de fer servir anticonceptius, com també recauen explorar-se el cos i a autogestionar-se els plaers, convençudes
en els seus cossos i les seves vides les conseqüències d’un què qui està connectada amb el seu plaer té més capacitats per
gaudir de la seva sexualitat lliure de violències. Parlaríem molt bit de la intimitat, el fonamental no és què fem sinó com cada
sobre el cos i com només nosaltres tenim el dret a decidir sobre persona ho viu, quins significats atorguem a cada actuació i
ell. Potenciaríem aprenentatges per identificar la violència quins valors, sentiments i emocions entren en joc. Davant el
masclista, per resistir a les pressions dels cànons estètics, al model normatiu de sexualitat, apostaríem per transmetre una
binomi «estreta-puta» i la resta de discursos que penalitzen visió il·limitada de maneres de viure la sexualitat segons les
la sexualitat. A l’àmbit afectiu, previndríem sobre els mites de preferències personals. A una visió positiva de la sexualitat i
l’amor romàntic, sobre el fet d’estar sempre disponibles per a a la promoció dels drets sexuals i reproductius, afegiríem el
les necessitats dels altres i apostaríem per una cura que comen- compromís per qüestionar els mandats de la feminitat i la mas-
cés sempre per una mateixa. culinitat tradicionals i fomentar la capacitat crítica davant les
Amb els nois, treballaríem per una vivència de la sexuali- desigualtats, per obrir finestres més enllà de l’imaginari social
tat que giri entorn de l’ètica del plaer compartit i que entengui i veure que habitar l’espai fora de la norma no només és possi-
tot el cos i no només la genitalitat com a font de gaudi. Obri- ble, sinó també desitjable i satisfactori.
ríem una porta que quasi mai s’explora, la de la vulnerabilitat, En comptes de proporcionar solucions a problemes con-
per explorar els estereotips vinculats a «donar la talla» —la crets, ens centraríem a promoure habilitats com l’autoes-
mida del penis—, «el pixa fluixa» —l’ejaculació precoç—, colta, l’autocura, la presa de decisions, la comunicació i les
per revelar la part performativa de la seva posició de poder i capacitats de negociació de pràctiques plaents i més segures.

.
deixar de representar la masculinitat com una cosa intocable. L’avaluació educativa passaria per la maduració personal,
­l’autoconeixement, les capacitats per construir vincles iguali-
SI LA VIVÈNCIA DE LA SEXUALITAT taris i per disposar de la vida pròpia lliurement.
ES DÓNA EN UN MARC DESIGUAL,
COM PODEM OBVIAR QUE NOIS
I NOIES NO ES TROBEN EN LA
MATEIXA POSICIÓ A L’HORA DE
NEGOCIAR PRÀCTIQUES SEGURES

MASAL A
I PLAENTS?
1. A la LOE de 2006, s’apostava per la transversalitat i per incloure
Treballaríem per desmuntar la cultura del risc com un valor aquests continguts en l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania. La

45
desitjable per la masculinitat, per trencar amb mecanismes Llei de Salut Sexual i Reproductiva de 2010 assenyala que ha d’estar al
com la pressió del grup i les complicitats masclistes, que gene- currículum educatiu, però no especifica com.
ren profundes violències a tothom, també als mateixos nois. 2. Segons fonts de les mateixes empreses, més de 500.000 alumnes han
rebut el programa educatiu «Acerca de ti», un taller d’una hora que
Reflexionaríem sobre com el fet d’entendre el desig com una inclou mostres gratuïtes dels productes d’Ausonia, Tampax i Evax (de
pulsió irrefrenable produeix agressors i com les violències la multinacional Procter&Gamble).
sexuals —i no sexuals— són sempre responsabilitat de qui
les exerceix. Posaríem mil exemples o els que fossin necessa-
ris per desnaturalitzar les desigualtats de gènere i tractaríem [Sida Studi és una entitat creada l’any 1987 a Barcelona, que treballa
en l’àmbit de la promoció de la salut sexual des de l’educació, la forma-
d’acompanyar-los per desenvolupar una mirada crítica sobre
ció, la informació i la sensibilització.]
la masculinitat.
Davant la simplificació dels processos biològics, trac­taríem
d’abordar la complexitat de l’esfera afectiva, perquè, en l’àm-
Chen Alon
«Usamos el teatro como una herramienta no violenta
para rechazar la ocupación israelí»

Texto: Masala | Ilustraciones: Albarecer


Chen Alon es un activista teatral, actor y director, que
escribió su tesis sobre el Modelo Polarizado Palestino-
Israelí de Teatro del Oprimido, en el departamento de
Teatro de la Universidad de Tel Aviv. Como comandante
reservista del Ejército israelí, fue cofundador de
Courage to Refuse (Coraje para Rechazar), un
movimiento de oficiales y soldados combatientes que
se niegan a servir en los territorios ocupados; una
acción por la cual fue a prisión un tiempo.

MASAL A
47
Chen Alon es también cofundador de ciudad. Mis abuelos sobrevivieron al ofreces voluntariamente a estar cuatro
Combatants for Peace, un movimiento Holocausto y no fueron asesinados en años, llegas a oficial. Ese momento de mi
de militantes palestinos e israelíes que Polonia porque dejaron Europa antes de vida coincidió con la Primera Intifada.1
han abandonado el camino de la violen- 1939. Se consideraban sionistas y ­creían Durante el servicio militar, fui en­
cia y trabajan juntos contra la ocupación. que los judíos debían vivir en Sión. El trenado en labores militares con tan-
El modelo de Teatro del Oprimido mensaje que quedó de esta parte de la ques y maquinaria pesada, pero sobre el
Polarizado integra procesos sociales entre historia es que los judíos que sobrevi­ terreno hacía tareas de policía. Participé
dos comunidades enfrentadas entre ellas. vieron fueron los sionistas —los más en ­cientos de operaciones de arresto a
Su teoría y su práctica pueden implemen- astutos, los que pudi-
tarse en comunidades divididas en las que eron irse a Palestina «PARTICIPÉ EN CIENTOS DE
su reconciliación parece imposible. antes del Holocaus- OPERACIONES DE ARRESTO A
Este modelo ha sido llevado a la to—. Yo crecí con la
práctica en proyectos conjuntos entre idea de que mi abue- PERSONAS Y DEMOLICIONES.
­israelíes y palestinos, además de con lo había sobrevivido HABÍA DISTURBIOS E INTERVINE
colecti­vos estigmatizados como perso­ porque era sionista y EN MUCHAS ACTIVIDADES CONTRA
nas sin hogar o encarceladas, solicitan­ había venido a Israel.
tes de asilo y refugiados, así como en Esto es solo una des-
POBLACIÓN PALESTINA»
zonas de conflicto en todo el mundo. cripción, no lo explico
para justificar nada. Yo crecí queriendo ­personas y demolición de casas. Había
¿Por qué te negaste a combatir en ser soldado y ayudar. Ningún joven tiene disturbios, fuertes enfrentamientos, y yo
territorios ocupados cuando eras dudas sobre eso. Para nosotros, la única intervine en muchas actividades contra
soldado israelí? manera de sobrevivir es tener Ejército población civil palestina.
Para entender cómo llegué a rechazar propio, defendernos a nosotros mismos, En Israel, tras el servicio militar obliga-
el servicio en el Ejército, es importan- porque estamos rodeados de enemigos. torio, cada año durante toda tu vida, debes
te entender mi historia y la de toda una Me uní a la Armada en 1987 para defen- ir un mes a realizar trabajos m ­ ilitares en
generación israelí. Yo nací y crecí en Tel der a mi país. Para todos los israelíes, el la reserva. Yo serví en el Ejército durante
Aviv, en una familia judía típica de esa servicio militar dura tres años, pero si te nueve años después de haber acabado el
servicio en 1991, pero cada año me sentía menos identificado
con lo que hacíamos en los territorios ocupados.
En el 2000, Ehud Barak y Yasser Arafat, los máxi-
mos represen­tantes políticos de Israel y Palestina,
anun­ciaron en una conferencia que no existía forma
de llegar a la paz. Ahí empezó la Segunda Intifada;
los palestinos poseían entonces más armas para
hacer frente al conflicto. En ese momento me di
cuenta de que a nuestros líderes israelíes no les
interesaba la paz. Israel no quiere dejar de ocu-
par el territorio palestino. Éramos testigos de la
violación sistemática de los derechos humanos en
esa ocupación. Israel es un Estado «democráti­
co», pero ha implantado un régimen mili-
tar sobre 3,5 millones de habitantes. En
2002, unos cincuenta oficiales de la
reserva redactamos una carta de pro-
testa en la que rechazábamos servir en
territorios ocupados. Era la primera
vez que pasaba algo así; generamos un
escándalo mediático y, en consecuencia,
estuvimos un mes en prisión —no fue la
única vez—. Después continuamos con
48

nuestra campaña. Mucha gente se unió


rápidamente; una semana más tarde éra-
MASAL A

mos cien, y luego muchos miles.


En 2003, presionamos a Ariel Sha-
ron para que se retirase de Gaza. Como
el movimiento en favor de la paz estaba
creciendo mucho, Sharon abandonó Gaza
para mantener a la opinión pública tran-
quila. Aunque nunca dejó los territorios
ocupados del este y convirtió Gaza en un
gueto aislado. A raíz de esto, entendimos que
había que cambiar de estrategia, ya que solo
con el rechazo a servir al Ejército en territorios
ocupados no era suficiente para solucionar el con-
flicto a largo plazo. Ahí nos enteramos de que había
un grupo parecido al nuestro en el lado palestino, que
se oponía a las prácticas violentas, a las autoinmolaciones
y a los ataques a los israelíes. Además tenían prestigio, por-
que habían pasado muchos años en las prisiones israelíes, y
­ahora querían luchar de otra manera. Los años 2004 y 2005,
de la Segunda Intifada, fueron muy sangrientos y empeza-
mos a reunirnos clandestinamente ambos grupos, palestinos
e israelíes.

¿Cómo valoras actualmente los movimientos como


Coraje para Rechazar y Combatientes por la Paz, de
los que fuiste cofundador?
Coraje para Rechazar era el movimiento de reservistas del Por ejemplo, el responsable de la ocupación de los territo-
Ejército, que fue perdiendo fuerza y ya no existe. rios es el Gobierno israelí, así, los israelíes tenemos un poder
En 2005, nació Combatientes por la Paz y fue cuando mayor para enfrentarnos a él del que tienen los palestinos.
empezamos a hacer reuniones secretas entre palestinos e
israelíes. Había desconfianza mutua y mucha tensión y miedo ¿Es el Modelo Polarizado Palestino-Israelí de Teatro
por ambas partes; al principio, para nosotros era una locura del Oprimido una clave para entender mejor el con-
reunirnos con palestinos en sus territorios sin ir armados. El flicto y ofrecer soluciones reales a la población que
proceso fue lento, pero al final redactamos un plan de trabajo lo padece?
muy básico que consistía en hablar de lo que cada uno había En Combatientes por la Paz, el grupo de teatro trabaja el con-
hecho desde historias personales. No abordamos el acerca- flicto con este modelo, que es humanizador, que ayuda a ver
miento entre ambos grupos a escala política, sino a través de al otro como persona que actúa, no como un soldado.
las historias personales. Se aprobó hacer dinámicas teatrales Cuando tratamos la ocupación desde el teatro, disminuye
para trabajar las diferentes experiencias vividas y romper el la violencia en el contexto. Los soldados no están acostumbra-
hielo. Se sentaban frente a frente dos partes antagonistas, dos a luchar contra el teatro, no saben cómo actuar. A veces,
ambas con origen militar, pero desgastadas por un proceso se produce un efecto espejo; se refleja la situación del propio
de guerra muy devastador. Esas dinámicas tenían un efecto soldado que se encuentra en el territorio ocupado. Alguna
terapéutico en ambos grupos. vez acaban interviniendo en la obra, por ejemplo deteniendo
a los actores palestinos por llevar trajes de soldado israelí. El
Teatro del Oprimido deja en evidencia que la ocupación es
«EN 2002, UNOS CINCUENTA ridícula, cuando esta, por ejemplo, siente la necesidad de ata-
OFICIALES DE LA RESERVA car una escena teatral. El Teatro del Oprimido vuelve visible
REDACTAMOS UNA CARTA para estos una opresión invisibilizada.

DE PROTESTA EN LA QUE

MASAL A
¿Cómo plantearías un Modelo Polarizado de Teatro
RECHAZÁBAMOS SERVIR EN del Oprimido, por ejemplo, en una ciudad como Bar-
TERRITORIOS OCUPADOS» celona, en la que sobre todo en el centro de la ciudad
las clases populares se ven desplazadas de sus barrios

49
¿Cómo y por qué el Teatro del Oprimido encuentra un por el negocio del turismo, el precio de la vivienda es
lugar en este conflicto? inaccesible para una gran parte de la población y se
Mientras estaba en la reserva, estudié teatro (1992-1995) y has- genera una fuerte gentrificación?
ta 2002 ejercí de actor profesional en teatros conven­cionales. Ante todo decir que estoy muy contento de compartir esta
Durante once meses era actor y un mes me unía a la reserva. metodología con la gente del Forn de Teatre Pa’Tothom.2
Cuando empecé mi activismo, primero como insumiso y des- Durante los cursos de formación allí, los participantes siem-
pués como combatiente por la paz, comencé a ­trabajar con tea- pre se muestran interesados en implementar este modelo
tro en ese contexto. Pero el teatro profesio­nal no alimentaba mi aquí. Pero yo no voy a deciros cómo tenéis que trabajar y
tarea como activista. Entonces leí los libros de Augusto Boal, sobre qué tema. En el modelo polarizado implementado en
tuve la oportunidad de conocerle en un curso en EE. UU. e Israel, los que formamos parte sabemos quién es el opresor:
incorporé el Teatro del Oprimido a mi activismo con dos obje-
tivos principales: el diálogo y la reconciliación, para sobrepo- «EN 2005, NACIÓ COMBATIENTES POR
nerse al odio y la guerra, y usar el teatro como una herra­mienta LA PAZ Y FUE CUANDO EMPEZAMOS A
no violenta para rechazar la ocupación. Sin embargo, en los
grupos de Boal, los participantes eran homogéneos, todos HACER REUNIONES SECRETAS ENTRE
pertenecían al grupo de los oprimidos. En nuestro caso, como PALESTINOS E ISRAELÍES»
movimiento binacional, tuvimos que desarrollar un nuevo
modelo de Teatro del Oprimido, que pasaría a llamarse Teatro
del Oprimido Polarizado. Boal conoció mi trabajo en 2009 y el Gobierno de Israel. La gentrificación se da en muchas
colaboramos en el desarrollo de este nuevo modelo. El Teatro grandes ciudades como Tokio, Nueva York, París, Berlín,
del Oprimido se adapta siempre al contexto en el que se imple- Londres, Pekín; no es algo específico de Barcelona, es una
menta, a las necesidades y a las habilidades de la gente; tiene tendencia económica. El modelo polarizado puede reunir a
una visión estratégica y táctica de la realidad. diversas identidades para que trabajen juntas en contra de la
gentrificación. Por ejemplo, en Tel Aviv, este tema también afecta a las
comunidades, la primera la árabe, que es expulsada del centro. Es impor-
tante preguntarse quiénes son nuestros aliados. El modelo de Teatro del
Oprimido original propondría hacer teatro con los vecinos, pero seguro
que habría gente que vive fuera del Raval que también querría formar
parte de la solución al problema de la gentrificación. Un objetivo podría
ser vincular a la gente que no está de acuerdo con procesos de expulsión
de los vecinos, para diversificar opiniones y perfiles que apoyen la lucha.

.
Siempre parece que es el colectivo oprimido quien debe luchar solo, sin
alianzas, pero hay que romper con esa idea. El Teatro del Oprimido lo que
hace es poner sobre la mesa el apartheid existente.

1. La Primera Intifada empezó en 1987 con la famosa «Guerra de las piedras» o «Piedras
contra balas», que fueron batallas callejeras entre palestinos con piedras y miembros de
las Fuerzas de Defensa de Israel, el Ejército, que respondió con armas de fuego. Y deca-
yó —aunque no del todo— con la firma de los Acuerdos de Oslo —el 13 de septiembre
de 1993— y la creación de la Autoridad Nacional Palestina.
2. Forn de Teatre Pa’tothom es una entidad de Barcelona, especializada en Teatro del
Oprimido, con el que implementa proyectos en defensa de los derechos humanos, pro-
mueve la erradicación de prácticas que generen exclusión social y busca modelos socia-
les alternativos. También ha desarrollado líneas pedagógicas propias. Más información
en www.patothom.org.
50

Links de interés:
www.hispanopost.com/cuando-israelies-y-palestinos-­estan-en-el-mismo-bando
(Combatientes por la Paz)
MASAL A

http://bit.ly/2BG4Bj9

Referencias sobre el movimiento de


insumisión antimilitarista en Israel

Entrevistas de Martín Barzilai Abdul-Rahman Alawi | Rudi Friedrich


Refuzniks Endy Hagen | Reuven Kaminer
Uta Klein | Pere Maruny
Los que rehúsan servir en la máquina
Khalil Toama
de guerra israelí
¿Atrapados entre el terror y la guerra?
El Bardo Editorial
Ejército, movimiento pacifista y
antimilitarismo en Israel
Virus Editorial
ARTEFACTES
CULTURALS

Ramblas:
patafísica de
una ausencia
Texto: Alberto López Bargados | Ilustraciones: Edith Lasierra
Podría empezar por el penoso episodio del robo de libros coleccionables en los
quioscos de Canaletas, o por aquella vez que un yonqui desesperado me pegó
un palo y se me llevó el Longines —el tercer reloj que mi padre me regalaba—
a la altura del Liceu.

Puestos a confesar, podría recordar el lento remonte de Como quiera que los desamores admiten mal las
la avenida que efectuábamos de madrugada, cuando al medias tintas, y dado que los patafísicos no queremos
fin nos echaban del Karma o del Pastís, y que más de solazarnos en el tibio fango de la nostalgia, he decidi-
una vez continuaba resignado hasta mi barrio en caso do ahorrarme las descripciones afeadas de una aveni-
de que hubiera salido ya el último autobús nocturno. da masificada y que ya no es lo que era, etc., etc., etc.,
Todos los patafísicos barceloneses tenemos alguna que para escribir una pequeña crónica sobre sus últimas
otra secuencia de nuestra vida rodada en las Ramblas, reliquias, sobre las políticas memoriales del atentado
el regusto de un beso o el escozor de un fracaso rendi- del 17A que se hallan actualmente en fase de diseño, y
dos en ese decorado que casi todos sentimos un poco sobre las sombras que proyecta esa especie de suspen-
nuestro, y al que casi todos, también, hemos acabado sión del recuerdo en que ahora nos encontramos sobre
por renunciar estos últimos años. En realidad, se trata el flujo vital de una calle ávida de liturgias. Ya lo sé, me
más de un robo que de un abandono, perpetrado con he puesto rumboso demasiado pronto. Es lo que tiene
asombrosa planificación, un atraco propio de trileros el desamor, que estimula las glándulas patafísicas y nos
52

profesionales que comenzó en la noche preolímpica vuelve lenguaraces; las reacciones adversas provocan,
y se prolongó hasta la actual entre otras cosas, que uno pre-
TODOS LOS PATAFÍSICOS
MASAL A

resaca de cruceros y paque- tenda escribir sobre las Ramblas


tes turísticos low cost. En ese BARCELONESES TENEMOS sin apenas haberlas visitado en
textito de García Lorca cita- ALGUNA QUE OTRA SECUENCIA los últimos años.
do hasta el hartazgo en los Una cosita antes de poner-
últimos meses, el poeta gra- DE NUESTRA VIDA RODADA EN me al tajo: el atentado del 17A
nadino decía necesitar pasar LAS RAMBLAS es un efecto colateral de que
todos los días por ese «vuelo Barcelona se halle en la lista de
nocturno de labios pintados y carcajadas al amanecer» ciudades más chachis del orbe, una especie de trofeo
para así aprender cómo podía persistir el espíritu pro- macabro. Ya sé que nadie en su sano juicio querría
pio de la ciudad, pero este patafísico se cuenta entre formar parte del selecto club de ciudades europeas
quienes evitan desde hace tiempo las Ramblas, cru- que han sido objeto de un atentado mortal atribuido
zándolas a toda mecha cuando no queda más remedio, al terrorismo de Al-Qaeda o de Daesh, pero el pedigrí
huyendo de ellas mientras serpentea entre las legiones que otorga el formar parte de los objetivos perversos
de visitantes que las transitan. Tal vez por eso el pasado del «enemigo» p ­ arece despertar un mórbido orgullo.
17 de agosto, hacia las cinco de la tarde, no sentí que Este patafísico todavía recuerda cómo, el 24 de ene-
me robasen nada que no me hubieran robado ya mucho ro de 2008, la portada de El Periódico abrió con un
tiempo atrás. Y puesto que el atentado tuvo lugar a una gran fondo blanco en el que se leían sobreimpresas las
hora tan taurina, me ha dado por pensar que aquel atro- siglas 19E, en referencia al supuesto atentado —abor-
pello masivo no fue sino la puntilla de un largo desa- tado en cualquier caso por la policía— que una célula
pego personal con una calle que, por bien que nunca pretendía cometer en la red del metro de Barcelona,
había lucido tan cosmopolita como ahora, parece sin situando esa extraña efeméride en el mismo plano
embargo habitada cada vez por menos mundos. que el 11S, el 11M y el 7J. La serie de numerónimos
(¿asombrosa la palabra, eh?) de aquella
portada parecía el berrinche de un editor
frustrado porque su número no se hubie-
ra colado entre los premios gordos de una
lotería. Pues bien, ahora que nos ha tocado
ese, ejem, premio, alguien tiene que deci-
dir dónde colocarlo: en la repisa de la chi-
menea o sobre el hule de la mesa del salon-
cito. Y como aquí me refiero al conjunto de
homenajes de todo tipo que barceloneses y
visitantes rindieron a las víctimas a partir
del 18 de agosto y a lo largo de las Ramblas,
en el espacio comprendido entre Canale-
tes y Pla de l’Os, pueden suponer que el
problema que plantea la madre de todos los
pongos no es cosa fácil.
En el caso de Barcelona, esa tarea se
ha encomendado a dos instituciones prin-
cipales, el MUHBA (Museu d’Història
de Barcelona) y el AMCB (Arxiu Muni-
cipal Contemporani de Barcelona), ambas
dependientes del Ajuntament. Mediten
sobre la magnitud de la cuestión con un
pequeño baile de cifras: cerca de 5.000
objetos recogidos en 29 de los 150 pun-
tos documentados, distribuidos a lo largo
de medio quilómetro escaso. En los días
siguientes al atentado, cada árbol y farola
se convirtió en un altar improvisado en el
que depositar lo que, pese a las veleidades
laicas del actual consistorio, solo pueden
calificarse como ofrendas. Luego habla-
remos de qué tipo de objetos, pero aho-
ra déjenme, para engordar el monstruo,
seguir con la enumeración. Cuando se aco-
metió la principal operación de recogida, la
noche del 29 de agosto, los o­ perarios hicie­
54
MASAL A

ron acopio de 29.000 litros de cera y casi tres toneladas


de flores, desde solitarios claveles a centros y ­coronas
propios del funeral de un padre de la patria o una estre-
lla del rock. A esa provechosa expedición nocturna le
siguieron otras pequeñas operaciones de captura en los
días y semanas siguientes, que solo llegaron a su fin con
ocasión de la Mercè, cuando se clausuró un proceso
que, como el Diluvio, duró cerca de cuarenta días con
sus cuarenta noches. Si el grueso de los documentos se
destinó al AMCB, los miles de objetos acumulados el 29
de agosto fueron a parar al MUHBA, que ha iniciado un
minucioso plan de identificación y catalogación de todos
ellos mientras las pilas de cajas se amontonan a lo largo de un En un dechado de economía de esfuerzo, hubo compradores
angosto pasillo en el almacén de que dispone en Zona Franca. que ni siquiera se tomaron la molestia de arrancar el envol-
Abrir esas cajas es, lo juro, como adentrarse en una selva torio de plástico antes de depositar una carita compungida
de símbolos, como descubrir un sepulcro intacto de la época sobre la acera.
de los faraones, solo que esta vez lleno de votos fabricados a Pero los motivos no se limitaron al proceloso universo del
partir de plástico, ese material tan imperecedero como el oro peluche. Las piezas de ropa también fueron un fetiche omni-
pero mucho más barato. Con la amable ayuda de Anna Láza- presente, en particular las prendas o complementos ofrendados
ro y Daniel Alcubierre, conservadora y técnico respectiva- por miembros de las unidades que se hallaban de servicio aquel
mente del Departament de Col·leccions del MUHBA, tuve día: gorras y casacas de los Mossos, chalecos reflectantes de los
la oportunidad de atravesar la primera línea de vegetación servicios de emergencia, botas de Bombers... No se me ocurre
y contemplar los primeros ejemplares: peluches. Cientos, tarea más amarga y abnegada que dar el callo en una jornada
miles de peluches de toda clase y condición. Todo verdadero semejante, así que me abstendré de hacer chistes desafortuna-
museo patafísico debería contar con una variada colección dos sobre la cuestión. Ahora bien, a medida que transcurrie-
ron los días, parece ser que el estupor espontáneo del primer
EL ATENTADO DEL 17A ES UN momento, cristalizado en símbolos transparentes e inmediatos
como las prendas, los peluches o los incontables cirios y ramos,
EFECTO COLATERAL DE QUE
dio paso a muestras más contenidas y meditadas, a un mundo
BARCELONA SE HALLE EN

MASAL A
de creaciones mucho más personales, de intervenciones artísti-
LA LISTA DE CIUDADES MÁS cas en las que se anunciaba tanto una voluntad de distinguir los
CHACHIS DEL ORBE, UNA iconos propios de una multitud demasiado uniforme de signos
como dar mayor profundidad y acaso sentido crítico a la carga
ESPECIE DE TROFEO MACABRO

55
emocional transmitida. Al mismo tiempo, las organizaciones
religiosas se abonaron a la producción de eslóganes y a la publi-
de ellos, de manera que quedé embriagado ante la contem- citación de sus objetivos proselitistas, convirtiendo los puntos
plación de montañas de tortugas, caballos y —last but not votivos en una suerte de mercados de libre concurrencia doc-
least— ositos de felpa, que se apelotonaban en un éxtasis de trinal. Como no podía ser menos, algunas empresas también
ternura que me hizo pensar en Chucky, el muñeco diabóli- difundieron su marca ofreciendo espacios en blanco para que
co. Al instante creí que se trataba de un motivo en alusión a la gente pudiera expresarse libremente, eso sí bajo el logotipo
los dos niños fallecidos en el atropello, pero los técnicos del de la empresa patrocinadora. El torbellino inicial de emociones
MUHBA me corrigieron, pillándome con la guardia baja, al fue derivando, en fin, hacia una feria de exvotos que canaliza-
anunciarme que el peluche es el motivo por excelencia que ban e impedían su desbordamiento.
se deposita en el caso de homenajes callejeros a víctimas al Esta segunda fase, presidida por la emergencia de for-
menos desde la muerte de Lady Di en las calles de París, mas incipientes de autoría —como aquellos ciudadanos que,
perseguida por una legión de paparazzi, y que su presencia sabedores del proceso de recolección puesto en marcha por
es habitual y dominante en los recientes atentados terroris- el Ajuntament, llamaron al MUHBA para interesarse por el
tas que afectan a Europa occidental. Aquí, creo, deberíamos estado y localización de sus propias ofrendas—, diversificó
hacer una pausa dramática, para seguidamente subrayar con la morfología de los dones para dar cabida a los objetos más
fines irónicos que los días siguientes al atentado, los taberná- insólitos: óleos pintados sobre aparatosos lienzos, un inquie-
culos de las Ramblas se llenaron de peluches de emoticonos tante monstruo de cartón piedra —que fue retirado, tal vez
en referencia a una pe­­lícula estrenada por esas fechas, y que por el mal rollo que provocaba— y hasta un skateboard roto en
avispados comerciantes v­ endían a unas decenas de metros. forma de corazón.
MASAL A 56
Punto y aparte merecería la evolución de los eslóganes y parecían extrañamente amansadas, como si estuvieran digi-
sentencias inscritos en toda suerte de soportes, desde sóli- riendo una ausencia, a la manera de un paciente que trata de
das pancartas hasta redacciones temblorosas escritas a tiza aceptarse a sí mismo tras la extirpación de un órgano. Una
sobre las baldosas de la acera, pero el desciframiento de esos mañana, atravesando el Pla de l’Os, me topé con una escuela
mensajes queda para los aguerridos patafísicos del futuro. En de primaria que realizaba algún tipo de acto de memoria en
cualquier caso, a tenor de la opinión de los técnicos del pro- aquel epicentro de la tragedia. Allí, en medio del coro silen-
pio MUHBA, la secuencia memorial improvisada sobre las cioso formado por el alumnado, los profesores gesticulaban
Ramblas fue, a lo largo de los días que duró la performance como marshalls en un aeropuerto, dibujando con los brazos
colectiva, una materia viva y en constante transformación. Y una coreografía para guiar a los aviones hacia su destino final.
no solo porque nuevos oficiantes rindieran cada día sus ofren- En esa recreación del homenaje ciudadano a las víctimas, fal-
das, ampliando el catálogo de símbolos, sino también por la taba el túmulo, el elemento conmemorativo, si se quiere el
fugacidad de muchas intervenciones, escritas improvisada- señuelo material para las emociones. Para bien o para mal, las
mente sobre pedazos de papel o cartón que las primeras llu­ Ramblas son ahora un espacio en suspenso, un agujero negro
vias de septiembre degradaron hasta volver fútil todo esfuer- de la memoria.
zo de conservación. Por otra parte, la dinámica del complejo El Ajuntament parece, esta vez, haberse puesto manos a la
memorial desplegado en las Ramblas contó asimismo con obra con agilidad. Los trabajos del Memorial de Las Ramblas
unos promotores inesperados. La labor de recogida no recayó —mientras se busca otra denominación que evite ­confundir
únicamente en manos del Ajuntament. De hecho, el mismo una arteria viva con una necrópolis— impresionan. Claro
29 de agosto, en que se llevó a cabo el grueso de la operación, que también provocan un estado de estoica resignación. Lo
los técnicos del MUHBA observaron que una joven trans- que quiero recalcar, sencillamente, es que las variables que se
portaba en un carrito de la compra una cantidad respetable han tenido en cuenta en el momento de concebir una política
de peluches y otros gadgets, quién sabe si para confeccionar memorial sobre el 17A no son ajenas a las rutinas mercantiles
un altar íntimo, realizar una instalación artística o venderlos que pretenden limpiar cuanto antes las Ramblas de aquellos
uno por uno a través de eBay. obstáculos que puedan interrumpir o cuando menos aminorar
Fuera como fuese, concluida la Mercè, las Ramblas que- el continuo flujo de transeúntes. En la ejecución de un plan

MASAL A
daron definitivamente desnudas del vistoso traje ceremo­ de recogida digno de una partida de buscadores de oro, puede
nial que sus habitantes habían ido confeccionando pedazo a verse también el reflejo de una política de ciudad en su sentido
pedazo. Quien recorriese a finales de septiembre la avenida más amplio, una política que, una vez protegidos los intereses
podía sentir alivio al ver la calle despejada de la vasta esceni- del gran bazar en que se ha convertido las Ramblas, documenta

57
ficación emotiva en que se había convertido. Los patafísicos y visibiliza las expresiones de los ciudadanos ante sus pro­pias
somos por lo general alérgicos a las hipótesis sentimentales, tragedias con vistas a una museificación que puede derivar en
pero me atrevería a sugerir esta vez que las caras de la gen- un ejercicio de onanismo autocomplaciente y, de paso, en un
te todavía parecían embargadas por una tristeza que ya nada medio para diversificar la marca Barcelona. Es decir, que la
ni nadie vehiculaba, de manera que la atmósfera recordaba gestión memorial del atentado se adapta como un guante a
a un antiguo funeral de pueblo, una vez se han recogido las la retórica ciudadanista para proponerse, a falta de su posterior
últimas sobras y apagado el eco de las plañideras. Un cres- concreción, como un ejemplo paradigmático de las políticas
pón negro sobre la estelada colgada de un balcón, los men- culturales en la fase actual del capitalismo avanzado. Parece
sajes escritos a boli sobre las cortezas de los árboles, y poco que solo somos capaces de imaginar la memoria como una vie-
más. A la espera de que el Ajuntament anuncie qué es lo que ja dama burguesa de gustos caros. Así que, tal como están las

.
desea hacer exactamente con el archivo ciudadano producido cosas, apostaría que en no demasiado tiempo pagaremos una
tras una jornada fatídica —y, de paso, con la propia avenida modesta entrada en el caso de que deseemos contemplar los
que lo custodió durante algo más de un mes—, las Ramblas recuerdos que ahora se amontonan en 155 cajas de cartón.
MÚSICA

Argonautas
del muestreo:
el beatmaking en Grecia
La escena de beatmakers griega se caracteriza
por su gusto por el sampleo, el uso de dispositivos
analógicos y la búsqueda de atmósferas sonoras.

Texto: Jum | Ilustraciones: Etiam Gula


58

El hip hop del Este del Mediterráneo ha riamente de vocalistas para funcionar, les griegos se fugan a sellos de otros paí-
tenido, desde principios de la década de más allá de restos vocales contenidos en ses europeos, la mayoría de referencias
MASAL A

1980, un desarrollo nunca conveniente- las muestras utilizadas. Estos rasgos nos instrumentales helenas acaban teniendo
mente ponderado. A pesar de su cerca- ­llevan en estilo a un hip hop instrumen- salida por la vía de la autogestión, con la
nía con otras escenas europeas, como la tal más significativamente climático, ayuda de Internet y plataformas musica-
alemana o la turca, no ha trascendido en generador de paisajes sonoros, cercano les como Bandcamp, que permiten una
exceso fuera de sus fronteras políticas, a un registro cinemático, ambiental y mayor libertad a los artistas y un trato
con la honrosa excepción de la generación cercano al trip hop y al down-
de DJ griegos que empezaron a asaltar las tempo en ocasiones, sin dejar
DESDE PRINCIPIOS DEL
competiciones de ­turntablism internacio- de lado las baterías crujien-
nales, a mediados de los noventa (pero tes y el ritmo 4x4 caracterís- SIGLO XXI UN EJÉRCITO
eso es material para otro artículo). tico de esta música. DE PRODUCTORES HA IDO
De esa riqueza y continuidad injus- Otro carácter distintivo PENETRANDO EN LOS ESTRATOS
tamente valorada, ha brotado desde de este fenómeno musical
principios del siglo xxi todo un ­ejército es el mimetismo idiomático:
DEL BEATMAKING EUROPEO
de productores, que con el boom bap la mayoría de estos produc-
como metrónomo, han ido penetrando tores deja de lado el alfabeto griego, más personalizado de su música. La
en los estratos del beatmaking europeo, latiniza sus nombres y emplea el inglés apuesta por la edición en vinilo de sellos
poniendo las producciones ­musicales para los títulos de sus temas y álbumes. como Melting Records —que se ocupa,
helenas en el mapa del hip hop de Además, la interactividad con otros en parte, de dar salida a algunos de estos
este continente, codeándose al mis- beatmakers europeos les ha ­permitido artistas— permite conseguir algunas de
mo nivel, con productores británicos, darse a conocer en giras por países occi- sus referencias en plástico. Pero también
france­ses y alemanes. dentales; aunque, como es habitual, en debemos tener en cuenta al interesante
Y si algo caracteriza a la escena de el Estado español, casi nadie se ha inte- netlabel búlgaro Dusted Wax Kingdom,
beatmakers griega, es su gusto por el resado por atraer a estos talentos musi- metido de lleno en las licencias Creative
sampleo, sobre todo de referencias de cales, a pesar de su ­estrecha relación Commons y en la filosofía de las des-
culto de la misma música popular grie- con la escena de b­ eatmakers de Francia cargas gratuitas, y en el que han recala-

.
ga, el uso de dispositivos analógicos y sus reiteradas visitas al país. do en algún momento de su trayectoria
para producir, y la búsqueda de atmós- Pero vayamos a por referencias tangi- ­
bastantes de los artistas que veremos
feras sonoras que no necesitan obligato- bles. Aunque muchos proyectos musica- reseñados ahora.
Beatmakers y discografía básica

MASAL A
Mononome (Tesalónica)
Es conocido por trabajar con su máquina Akai MPC 2500, que no Records, el prestigioso y solicitado sello de Los Ángeles, ha publicado
duda en sacar a relucir en sus sets en directo, y gusta de usar muestras alguno de sus numerosos proyectos.

59
sucias en sus composiciones. También forma parte del proyecto Lost ► Salvation (Cold Busted Records, 2015)
in the Woods, y cuenta con un par de EP para Dusted Wax Kingdom.
► Tale of the Phoenix (Beatquick Records, 2014) Apanemic (Ioannina)
En activo en la escena hip hop desde 2002, también utiliza dispositivos
Moderator (Atenas) Akai MPC 2000XL y 2500. Tiene pocas referencias publicadas, pero
De 24 años, actualmente está en nómina en el sello de Bruselas DLoaw muy recomendables. Su segundo EP, y hasta ahora último, apareció con
& Co, pero antes autopublicó seis entregas de su colección de beats Melting Records y, de cara al público, combina el uso de MPC con DJ set.
MODulations, y también ha editado referencias con Cult Classic ► A thousand secrets EP (Melting Records, 2016)
Records, de Londres.
► The world within (Cult Classic Records, 2015) Eversor (Atenas)
Es el artista que más ha trascendido dentro de la escena hip hop a
SomehowArt escala internacional y lleva suministrando beats para rappers estadou-
Es un productor con larga trayectoria, que data de finales de los noven- nidenses desde hace más de una década, como Joell Ortiz, Ruste Juxx,
ta, y que, bajo la denominación de Outspoken Brothers, llegó a editar Saigon, Infamous Mobb o Blaq Poet, e incluso proporcionando música
en la década pasada varias referencias encuadradas más en el dub y la para la televisión griega, pero también contribuyendo a la escena de
música jamaicana, antes de adentrarse en las ondas del hip hop instru- su país, colaborando con Phase3, Razastarr o Eisvoleas. También ha
mental. Melting Records ha visto la publicación de su primer LP con llegado a trabajar con el español Nach, y mantiene una actividad fre-
su alias actual, y cuenta con dos EP más y tres singles. cuente como DJ, haciendo sesiones en clubes y realizando mixtapes.
► Flat reality (Melting Records, 2015) Pero su profusión rapológica no ha sido obstáculo para publicar discos
totalmente instrumentales, como Lacrima of Iris.
Kill Emil (Atenas)
Es, posiblemente, el beatmaker griego que más referencias publicadas Estos son solo algunos ejemplos, pero podríamos seguir un par de
acumula y, a diferencia de algunos de sus colegas, hace uso de técnicas páginas más, con nombres como Billa Qause, Moody Sánchez, Puff
mixtas analógicas/digitales para sus composiciones. De ascendencia Green, DJ Alx, Empne, Ed Gain... Vamos, que queda en manos de la
brasileña, fue fundador del sello Beatquick Records, también es un curiosidad de la lectora, el que este ­ar­tículo adquiera vida propia y se
remezclador experimentado, DJ de sesión y no renuncia a introducir- prolongue musicalmente, dependiendo de las necesidades melómanas
se en otros ámbitos musicales, más caribeños o africanos. Cold Busted de cada cual.
AUDIOVISUALS

Dixan: Alger, Banyoles, Alger

Memòries d'un exili


Texto: Masala | Fotograma: Produccions Itinerants
60
MASAL A

Qui parla és Mohamed Benamoura, de qui —si volguéssim


fer un apunt biogràfic després d’una coma— ens sortiria dir
per inèrcia que és algerià, o diríem algerià migrat a Banyoles,
o ­diríem nouvingut. Continuaríem dient que va ser repatriat
després d’una condemna per terrorisme en relació amb «l’es-
camot Dixan». Podríem construir, aleshores, tot un article a
partir de dades objectives i un munt de sobreentesos.
Però Benamoura parla així: «Volver a mi pueblo, Banyo-
les, porque hace poco he vuelto a dar una vuelta por B ­ anyoles,
pero en Google maps, y deseo volver en realidad, aunque fue-
ra solo a dar una vuelta, pasar por el lago, pasear por la calle
Girona, por la calle Barcelona, el Ayuntamiento, ir a la escuela,
al bar de Juan; siempre está en mi mente: ojala algún día...».
Potser són les paraules d’un migrant, però no d’un repatriat;
tant els sentiments com el desig són els d’un exiliat que enyo-
ra els carrers i la gent del seu lloc al món, d’on ha estat arren-
cat per la força i a qui també per la força impedeixen retornar.
En el temps del refugees welcome, el testimoni de Benamoura
evidencia en quina mesura la xenofòbia i el racisme —i, més
concretament, la islamofòbia— estructuren una societat que
presumeix de ser cosmopolita i multicultural: ell va fugir de la dignitat». Parla d’un lloc on anar, però no on tornar, i la digni-

MASAL A
guerra civil algeriana el 1999, va construir no només una vida tat és un concepte insistent en relació al lloc propi: «Vius amb
sinó una pertinença a Banyoles, i va ser condemnat i expulsat dignitat al teu país i allà et menyspreen, pensen que vas a pren-
en el marc de la guerra global contra el terrorisme, només pel dre’ls les coses». Això no obstant, el sentiment de Radia tam-
fet de ser musulmà i estranger, un «sospitós potencial» en la poc és aliè a l’exili, ja que haver nascut en una terra no impedeix

61
definició del nou enemic global. que aquesta mateixa terra et trepitgi el coll i no hi vulguis tornar
El fil del documental Dixan. Alger-Banyoles-Alger és el mai, com ho va expressar el rojo i maricón Luis Cernuda des de
viatge a la capital algeriana de tres membres de la Plataforma Mèxic, d’on no va voler regressar:
Aturem la Guerra de les comarques gironines —Benet Sale-
llas, Sílvia Rispau i Mostafà Sahimi—, a través del qual els Es la tierra imposible, que a su imagen te hizo
condemnats pel cas de l’escamot Dixan —Mohammed Bena- para de sí arrojarte. En ella, el hombre
moura, Ali Kaouka, Souhil Kaouka, Mohammed Taharaui que otra cosa no pudo, por error naciendo,
i part de les seves famílies— reconstrueixen els detalls d’un sucumbe de verdad, y como en pago
cas d’islamofòbia. Dirigit per Erik Estany, Marc Planas i Pere ocasional de otros errores inmortales.
Cortada, a partir d’una idea de l’esmentada Plataforma, potser
té un punt feble en l’absència d’elements que mostrin l’estès Com qualsevol memòria d’una expulsió forçada, aquesta és
racisme social de les societats catalana i espanyola en el con- la del maltractament d’Estat que disfressa de dret el que és un
text del cas —més enllà de jutges i policies, el paper dels quals estat d’excepció normalitzat, tal com ho expressa M ­ ohammed
s’evidencia—; mentre que la part més potent de la pel·lícula és Taharaui: «La imagen que tenía de España, que era un país
la contundència d’uns testimonis que narren amb enteresa uns democrático y jurídico, es falsa. Es igual que los países ára-
fets traumàtics i despullen els mecanismes de deshumanització bes, es una dictadura con la imagen de democracia [...] el que
de l’aparell estatal. gana es el que tiene más poder, no es el que tiene derecho».
Es succeeixen en el temps la primera gran operació anti­ El documental recupera també el suport d’Aturem la Guerra
terrorista per justificar la participació espanyola a la guerra als condemnats —amb un record a l’advocat dels encausats,
d’Iraq, tres mesos després; l’escenari posterior als atemptats Sebastià Salellas, a la vegada pare d'en Benet—, una solidaritat
de l’11M a Madrid; i el reciclatge d’un sumari que el jutge rescatable entre el silenci majoritari davant la vergonya del cas.
Guillermo Ruiz-Polanco havia deixat clar que no tenia cap Dixan. Alger-Banyoles-Alger és, en definitiva, la memòria
fonament, el judici, la condemna sense proves i, en definitiva, oral d’uns exiliats que serà difícil que mai siguin reconeguts
l’anorreament jurídic, civil i humà. com a tals, tenint en compte que vivim en una societat que con-

.
Al contrari que Benamoura, Radia, la companya de S ­ ouhil tinua tractant de nouvinguts o nouvingudes nois i noies nascudes
Kaouka, rebutja sense embuts l’experiència a Catalunya i a i crescudes en els seus carrers i en les seves escoles. Una terra
Europa: «Vull viure aquí i anar a Europa només de visita, amb impossible que els expulsa.
FICCIONS

Más allá de
lo tangible
Nueva comprensión
del mundo y del tiempo
con mi iaia como guía
Texto: Àrid | Ilustración: Nomdenoia
62
MASAL A

Yo ya había intuido que algo nuevo pasaba cuando mi abuela me estaba harta de esa rutina y dejó de recortar, y se quejó hasta
sacó del armario delante de toda la familia. Que soy un mari- que la llevaron al hospital.
macho ya debían de haberlo pensado antes, pero, que yo sepa, Al parecer, ese cambio de escenario descubrió frente a ella
nunca había salido esta idea en forma de palabras de la boca de un camino nuevo que siempre había estado allí, delante suyo,
nadie. Jamás se me había ocurrido hablarle a mi familia ­—bio- disimulado, cubierto de tierra y de maleza.
lógica— de cosas como, por ejemplo, «cómo vivo mi cuerpo, Podríamos decir que un desarrollo sobrehumano de lo per-
mi sexualidad y mi género». En ese territorio lleno de silencios ceptivo y sensitivo había estado gestándose dentro de mi iaia
que nos separa, hemos edificado pueblitos de suposiciones y a durante mucho tiempo y salía a relucir —¡estallaba!— sin prea­
nadie se le ocurre investigar más allá. Mi iaia, que hasta hacía viso ante la mirada atónita de su familia.
un par de semanas seguía preguntándome que si no tenía inten- Con las cejas arqueadas, como si nada, como si no estuvie-
ción de coger un marido o algo, de golpe le dice a mi hermana ra haciendo magia, era capaz de explorar millones de planos
que soy «un cabroncete, pero buena niña». paralelos y hacer que sucedieran a la vez. Sin ningún esfuerzo,
Mi iaia, sin haber hablado nunca con nadie sobre sexuali- exploraba y hacía posibles todas nuestras vidas imaginables, y
dades y géneros, ajena a la existencia de lo queer y de lo trans y nuestras muertes. Aún hoy baila con la física cuántica sin inmu-
de lo no-binario y de tantas otras palabras y complicidades que tarse y luego se ríe y se disculpa porque sospecha que hay quien
me permiten dejarme ser quien quiero ser, escoge un martes aún no puede comprenderla.
cualquiera en el hospital de Sant Pau para sacarme del armario, Y de golpe soy su nieta, o su nieto, o un enfermero que se
feliz de que su nieta sea un niño tan guapo. corta el pelo como su nieta, o la amiga de su nieto, y puedo
Llevaba unos años sin salir mucho de casa, recortando pasearme con naturalidad entre todas esas identidades, ir y
fotos de revistas todo el tiempo. Al principio, hacía recortes venir múltiples veces en una sola conversación, y me cuenta
para pegar en collages que representaban las casas de su vida. cosas como si acabáramos de conocernos, y así es como he
Luego fue dejando de pegar los recortes y los guardaba en podido investigar un poco cómo funcionan los nuevos poderes
cajitas y bolsas. Recortaba y recortaba y recordaba y seguía de mi abuela.
recortando, en una meditación infinita, que la llevó indefecti- Es capaz, por ejemplo, de detectar la verdad más allá de
blemente a un nuevo estado de conciencia. Un día decidió que la palabra. Pongamos que son las cuatro de la tarde y no has
MASAL A
63
comido. Pongamos que ella —entre vaivenes y malestares de padre— tuviera que pagar todo el pasaje. Y entonces mata a un
hospital, un poco desorientada, perdida entre las horas— te vivo, da igual, un vivo al que quiere. Sin pena ni nada, con el
pregunta si has comido, y tu respuesta, por ponerlo fácil, es que duelo pasado y todo. Y, de la misma manera, me explica lo que
sí. Su respuesta, en este caso, podría ser perfectamente «pues le pasó ayer con un difunto, o me pregunta por su marido —el
no seas tonta, vete a comer algo». avi, que murió cuando yo tenía seis años—, que no viene hoy al
hospital porque estará trabajando.
OTRA COSA QUE SABE HACER Entonces me acuerdo de la metralla en el brazo del avi.
De pequeñx me daba mucha curiosidad que tuviera trozos
ES MODELAR EL TIEMPO Y EL de bomba dentro del cuerpo y que estuvieran allí durante
ESPACIO. SI QUIERE, DESVÍA tantos años, y me preguntaba si la carne no iría a escupirlos
LOS ACONTECIMIENTOS, POR nunca. Como me lee más allá de las palabras, va mi abuela
EJEMPLO A 60 AÑOS ATRÁS, SIN y me cuenta lo que ya sé. Resulta que andaban disparando
proyectiles desde el mar hacia tierra y un bombardeo de estos
ASPAVIENTOS, CON MAESTRÍA lo pilló de camino al trabajo. Y seguimos hablando de unas
cuantas cosas, y le traen la cena y luego me tengo que ir, por-
Otra cosa que sabe hacer es modelar el tiempo y el espa- que va siendo hora de dormir. Cojo el casco y la chaqueta
cio. Si quiere, desvía los acontecimientos en un punto, por y le doy un achuchón y entonces me dice: «Al tanto con el
ejemplo a sesenta años atrás. Los desvía sin aspavientos, casi puerto, hijo».
con maestría, y todo sucede igual, pero distinto, y ahí nos tie- «Al tanto con el puerto», me dice, sin estar al día del
nes, toma ya, en el hospital Eva Perón, en Buenos Aires, y yo trajín de urnas y banderas, habiendo hablado de tantas otras
sin conocer Barcelona y la tierra que la vio nacer, y cómo le cosas, si no tiene tele ni tuiter, si a duras penas me oye cuando
gustaría poder volver, pero claro, cómo hacerlo si ya hizo toda le grito monosílabos. «Al tanto con el puerto —y no sé por

.
la familia acá. qué pero se me erizan los pelos de los brazos—. Que a los
Y luego vuelve a volver, porque al final volvieron antes de cobardes los envían armados, y en barco, porque en el mar es
que su hijo —que ahora creo que no lo está tomando por mi más difícil tocarles.»
RELECTURES CONTRA L'OBLIT

La Barceloneta,
a licitación y subasta

Texto: Miquel V.

Hablar de la histórica Barceloneta requiere ponde- La presión demográfica y los sobornos consi-
ración y respeto; en pocos barrios encontramos la guieron levantar una tercera planta en las edifica-
generosidad, solidaridad y el buen saber vivir de sus ciones; más tarde vendrían dos plantas más: adiós
gentes a lo largo de los doscientos sesenta años de su a la luz y al sol. Por otra parte, aquellas viviendas
fundación. Si añadimos el alto grado de hacinamiento iniciales que disponían de 140 m2 se dividieron una
en que han vivido la mayor parte de su tiempo los y dos veces hasta quedar reducidas a 35 m2, los lla-
barcelonetenses, entenderemos mejor que su alegría mados quarts de casa.
y buen humor eran un desafío, un triunfo de la vida Hasta el año 1830, la vida se desarrollaba plena-
sobre las voluntades de quienes siempre los mantu- mente alrededor del mar: pesca, calafateo y repara-
64

vieron en condiciones indignas y en la marginalidad ción de embarcaciones, confección de velas, carga y


urbana. Más de treinta sociedades corales, coopera- descarga de navíos, etc. Gran cantidad de mujeres,
MASAL A

tivas, entidades excursionistas, centros culturales y sentadas en los muelles, remendaban redes y velas
deportivos atestiguan un tejido social tupido, para sin perder de vista a la chiquillería que revoloteaba a
reseguir los orígenes del cual, en algunos casos, ten- su alrededor. En aquel medio marítimo, no era la ali-
dríamos que remontarnos al siglo xix. mentación la necesidad más aflictiva para sobrevivir,
A lo largo de la historia, el militarismo ha destrui- sino el hacer frente al pago de las viviendas; muchos
do más obra civil y cultural que todas las empresas pequeños propietarios se encontraban en situación
de derribo unidas. Cuarenta años después de la muti- apurada para satisfacer a los prestamistas y parte de la
lación de Barcelona, sin que cesaran las protestas burguesía barcelonesa era titular de 2/3 partes de las
y la resistencia, el capitán general accedió a que se viviendas del barrio.
erigiera un nuevo barrio, en parte para compensar Muchas cosas empezaron a cambiar cuando, en
las consecuencias humanas de la destrucción de la 1834, se instalaron allí los astilleros de Nuevo Vul-
Ribera, así como también para solucionar el aumento cano: era el inicio de la revolución industrial en el
poblacional de la ciudad. El nuevo barrio se levanta- barrio, con la aparición de las fatídicas chimeneas y
ría sobre terrenos de jurisdicción militar, con lo que disciplinantes sirenas. Luego, llegó la Sociedad Cata-
eso conllevaría de control, censura y represión. lana para el Alumbrado por Gas, en 1842 —futura
Tras destruir cuarenta barracas de pescadores, en Catalana de Gas—, con cerca de mil trabajadores,
1754 se inauguraban las primeras casas, que alcanzarían Talleres Alexandre (1845) o Talleres Escuder (1862).
la cifra de 300 y 1.500 habitantes. Las viviendas origina- Pero la más impactante fue la Maquinista Terrestre
les eran de planta baja y un piso rematado con tejas, sin y Marítima (MTM), con 1.200 trabajadores, que se
balcones ni terrados para evitar el hostigamiento hacia instaló en 1861.
el exterior. Con fines intimidatorios se construyeron un Hacer huelgas, distribuir hojas informativas que
cuartel de infantería y otro de caballería. relataban lo que tapaba la única prensa existente ­—la
oficial del franquismo, como hoy lo es la del capital— ron y el valor lo adquirió el suelo, el territorio. Esto
conllevaba graves riesgos. En 1945, cuando los peloto- comenzó con el Plan de la Ribera de 1966 —que dio
nes de ejecución actuaban de madrugada en el Camp pie a las primeras movilizaciones vecinales, que con­
de la Bota, fueron detenidos destacados militantes siguieron frustrarlo—, diseñado por las grandes
obreros de la MTM, que habían formado un comité empresas del sector; más adelante, siguió con los
de fábrica; muchos de ellos vivían en la Barceloneta. Juegos Olímpicos del falangista Samaranch en 1992,
Como un lejano eco al paro de La Canadiense de inicio de una etapa de liberalismo económico. Ello ha
1919, en abril de 1946 tuvo lugar una huelga en Cata- abierto una tremenda brecha en los espacios barriales
lana de Gas y, a finales del mismo año, Nuevo Vulca- y, sobre todo, en los vecinos: el Hotel Vela, que hace

MASAL A
no inició otro largo paro; muchos de aquellos obreros
eran de la Barceloneta. EN 1936, LA ACCIÓN DE
En julio de 1936, los obreros industriales, pesca-
dores y estibadores de la Barceloneta, unidos a las
LOS COMITÉS DE DEFENSA
DE AMBOS BARRIOS

65
milicias del Poble Nou, se enfrentaron de madruga-
da a los militares que salían del cuartel de los Docks FUE DECISIVA PARA EL
en la avenida Icària, para ocupar la estación de Fran- APLASTAMIENTO EN
cia, el puerto, el Gobierno Civil, el Ayuntamiento y
la Generalitat. La acción de los Comités de Defensa BARCELONA DEL GOLPE
de ambos barrios fue decisiva para el aplastamiento DE FRANCO
en Barcelona del golpe de Franco. Dos años después,
llegaron los bombardeos sobre la Barceloneta, provo- caso omiso a la ley de Costas y se levanta en terrenos
cando atroces horrores y la muerte o amputación de ganados al mar e inmediatamente privatizados, vulne-
los cuerpos de numerosos vecinos. ra la misma ley que sirvió para derribar los populares
Otra página memorable es la escrita en 1976 por chiringuitos; o la construcción de muelles para yates
los estibadores, con sus paros por el despido de varios de lujo. Quienes allí viven, estorban y constituyen un
compañeros que, tras 21 días de huelga, fueron read- impedimento para los deseos de los especuladores.
mitidos. Entre 1980 y 1987 son incontables las luchas Hablar de democracia política es un fraude; esta
que los portuarios sostuvieron contra la privatización es ilusoria si no existe la democracia económica,
de los puertos y la disolución de su autonomía obrera poder ejercido y controlado de cerca, día a día, por
frente al Estado y los grandes sindicatos. los votantes. La entrañable Barceloneta contempla,

.
La Barceloneta siempre fue denostada por las cla- con una lucha muy desigual, como quienes detentan
ses pudientes, para las cuales su valor radicaba en la los poderes los usan para su supuesta felicidad y la
mano de obra barata. Hasta que las cosas se invirtie- de sus colegas.
MOTS ENCREUATS
Horitzontals
A B C D E F G H I J K L
1. Mai serà ple fins que no desapa-
regui l’Estat. 1  
2. Per tant, em titllen d’això. I jo els 2
dic amb cinc vocals que tenim mol-
ta por. 3

3. Però no hi ha pressa, no cal anar 4


tan ràpid com aquest tren. Podem
asseure’ns i llegir-ne un, aquests 5
no passen mai de moda.
6
4. Però no hem de badar, i aquesta
no l’hem de retre. A qui? Al poder i 7
la seva inicial.
8
5. Haurem de tallar caps; fem pràc-
tiques, comencem per «sucs». I ara
9
l’hi tallem al singular. I per acabar
decapitem el pèl.
10
6. Actuarem contra el de les nos-
tres vides, el del planeta, com el del 11
Palau. I tot, en un espai de temps
indeterminat. 12

7. De tant en tant hem d’agafar


aire: ara descansa i reposa a la ca-
dira. Pots mirar la tele i veure una 12. He provat de fer un _ _ _ _ de li- H. La parla serà poètica i direm
pel·lícula del far west, però de l’al- teratura dins uns encreuats. No sé «escoltar com batega el cor» en
tra banda. O pots veure un clàssic pas si aquest els el _ _ _ _ _ _ a les comptes d’aquesta paraula. I anar
66

d’Spielberg. masaleres. tirant, com diuen els ianquis.


MASAL A

8. Durant la lluita és important no Verticals I. Escoltarem aquesta cosa que ser-


sentir-se _ _ _ _ _ _ pels nostres. veix per dansar i acompanya la veu.
A. Continuem: si ho aconseguim, cau- I no tindrem _ _ _ _ _ sobre la pista
Però sí sentir-nos ben juntes, a to-
rà el capitalisme, substituït per...? de ball.
car, molt a la vora.
B. S’hi apuntaran molts col·lectius, J. No pararem encara que apa-
9. Som pocs, ... gats, però semblem
aquest també. Per no ser mai més reguin aquests pesats d’un partit
més si anem de romans. Ens titlla-
això. polític que sembla comunista però
ran d’heretges, com a aquest movi-
ment religiós. que té un nom molt semblant al
C. Manllevarem els anglicismes,
dels Estats Units. Bé, em vaig aco-
amor. Mentre rasco la guitarra amb
10. Al capvespre veurem el sol a po- miadant, lamento no poder-ho fer
aquesta ungla artificial. Amén, així
nent. Alguns començaran a viatjar en _ _ _ _ _ _ _.
_ _ _.
a Ítaca. D’altres volen ser com la
Vanguardia Organizada del Pueblo, K. Ja sé que No Us Conec. Però es-
D. Crearem un món fantàstic on el
grup xilè insurrec­cional. tarem d’acord que aquest paio ens
pi creixerà de cap per avall. Prohi-
enganya amb el «timo de la estam-
birem els discos del «dinámico». I
11. D’altres, en lloc de llit, volem pita»; per tant, en comptes de polí-
evitarem així un accident vascular
dormir on els ocells. I, finalment, tic li direm això.
cerebral.
alguns seran lluitadors solitaris,
L. Doncs acabo, m’acomiado de
com l’escatològic del pessebre. E. Ara imagina quin serà el vehicle
_ _, siguis qui siguis, i desitjo que
més ràpid que farem servir, pensa
et sentis _ _ _tòrica e_ tot _l que
que no hi haurà motors. Posa-hi T.
emp_ _nguis.
SOLUCIONS
F. No hi haurà cabuda per al «rela­
cionat amb l’Església».
A R E L O C T S A T 12

N E R A G A C U I N 11

G. RiuRem, RegaRem, Reacciona-


O P V T I T
O S E 10

Rem, ens Rebel·laRem, RecitaRem,


S M E I R A T A C
I V 9

ens RebolcaRem. Perdoneu, un in-


R A N R A S T I
T A R 8

E T T S A E S U E 7

A P S E L I L E P O S 6 cís: afegiu dues lletres davant d’en


C E L U S C G R U 5
Toni i es quedarà igual. SSSSSSS-
I A P C N E I O B E D 4
Seguim. Necessitarem autodefen-
sa per prevenir-nos d’un _ _ _ _.
S I C S A L C T G V 3

U U U U U C I U T O P 2

M E N T A R E B A L L I 1

L K J I H G F E D C B A