Está en la página 1de 8

10

juliol 10

www.clubemas.cat

A Catalunya,
fes turisme sostenible!
Entre el 15 i el 18 d’abril del 2010, el
Club EMAS, amb el suport del
Departament de Medi Ambient i
Habitatge i la col·laboració de l’Agència
Catalana de Turisme de Catalunya, va
participar en el Saló Internacional del
Turisme de Catalunya (SITC 2010) sota
el lema “Catalunya sostenible”.
Amb un estand obert a la participació
de totes les organitzacions EMAS del
sector turístic a Catalunya, així com a
les que disposen del Distintiu de
Garantia de Qualitat Ambiental de la
Generalitat (DGQA) i de l’Ecoetiqueta
de la Unió Europea (Ecolabel), aquesta Des del Club EMAS estem molt satis- tal de les empreses del sector.
actuació s’emmarca dins de la línia de fets d’aquesta experiència iniciada En aquesta mateixa línia d’actuació, el
difusió de l’EMAS i de les diferents aquest any 2010, al llarg de la presèn- passat 5 de juny, aprofitant el Dia
eines ambientals de què disposa l’ad- cia en el Saló es van enquestar unes Mundial del Medi Ambient, es va orga-
ministració, no només cap a sectors set-centes persones per avaluar el seu nitzar la segona Jornada “EMAS al
tècnics i empresarials, sinó també cap nivell de coneixement de l’EMAS, del carrer” al parc de la Ciutadella de
al ciutadà del carrer. Aquestes actua- DGQA i de l’Ecolabel. I, tot i que és molt Barcelona. Enguany, amb una més
cions tenen un objectiu molt clar: que curta, per altra banda algunes agèn- gran afluència de visitants i d’organit-
aquestes eines siguin més conegudes important aparador —que va comptar cies de viatges i operadors turístics zacions participants.
per tothom i que això tingui un efecte amb la presència de més de 195.000 van sol·licitar la llista de les empreses Amb aquestes actuacions s’intenta
positiu en les organitzacions que les visitants—, es va creure adient que les turístiques respectuoses amb el medi que cada vegada més la pregunta
tenen implantades. empreses del sector turístic a ambient per tal d’introduir-les en les “Coneixes que és l’EMAS?” tingui un SÍ
El sector turístic és un dels més Catalunya amb aquestes eines tin- seves ofertes turístiques a Catalunya. per resposta.
importants en l’economia catalana, i guessin el seu reconeixement i fossin Alguna cosa està canviant també en Podeu trobar més informació sobre
aquest saló, un dels més importants conegudes pels visitants mitjançant aquest àmbit, i potser és el moment de aquestes actuacions al web www.clu-
del sector, ho demostra, amb la parti- un catàleg, fet exclusivament per a donar visibilitat al valor afegit ambien- bemas.cat.
cipació de més de mil cent expositors aquest saló, en el qual figuraven totes

Motxilla ecològica
procedents de més de seixanta països i cadascuna d’aquestes organitza-
i en el qual totes les comunitats autò- cions amb les seves corresponents
nomes de l’Estat espanyol van estar dades de contacte. Aquest catàleg,
representades. Aprofitant aquest amb el títol “A Catalunya, fes turisme La revista RQA, està compromesa en estudiar i donar la màxima informació sobre
sostenible”, va tenir molt bona acolli- el seu impacte ecològic. En aquest número, les dades del cost ambiental que té
da entre els visitants, ja que recopila- cada exemplar són:
va totes les organitzacions que pro- La RQA està feta amb paper reciclat 100% i conforme a la norma RAL-UZ 14
mouen aquesta manera de fer, donant Àngel Blau, i té un pes de 47,2 gr. Aquesta revista ha estat dissenyada i
resposta a una demanda de recopila- maquetada per El Tinter i impressa per Gràfiques Ortells, dues organitzacions
ció de totes les empreses del sector registrades en EMAS.
turístic que treballen i/o aporten un L’impacte ambiental per cada número, inclosa la fabricació del paper i el procés
plus als seus visitants. d’impressió és el següent:
Fira de Barcelona, en fer la valoració Consum total de matèries primeres 65,36 gr.
final d’aquest saló, va considerar molt
Producció de residus 13,48 gr.
positiu que en l’edició d’enguany
haguessin tingut cabuda nous temes i Consum d’aigua 0,41 l.
nous enfocaments turístics en relació, Consum d’energia 0,19 kwh
entre d’altres, amb el nostre projecte Emissions de CO2: 99,39 gr.
de turisme sostenible.

-1-
Entrevista tenibles i una política industrial soste-
nible, que estableix com a objectiu i
un horitzó temporal és determinant
per a definir uns objectius ambiciosos
benefici sigui visible i que hi hagi un
retorn per a totes les parts.
àmbit de treball “la millora de les i, alhora, assolibles. Ara sabem que en Darrerament, els consumidors comen-
característiques ambientals de pro- aquests cinc anys hem de decidir com cen a valorar els productes sosteni-
El Programa català ductes en tot el seu cicle de vida”. fomentar models de consum i produc- bles. La preocupació pel medi ambient
La política integrada de producte. ció més sostenibles a Catalunya, esta- es comença a notar a l’hora de fer les
d’ecodisseny: una La norma UNE 150301. blir sinergies amb tots els agents compres. El problema és que cal donar
eina per a promoure L’Ecoetiqueta Europea, així com el implicats en els sistemes productius més visibilitat als productes més sos-
Distintiu de Garantia de Qualitat (empreses, universitats, centres de tenibles.
el consum sostenible Ambiental de Catalunya. recerca, dissenyadors, consumidors, Hem de contribuir a crear un mercat
a Catalunya És en aquest marc en el qual ens hem
de moure per a promoure l’ecodisseny.
etc.), i així adequar-nos als requeri-
ments normatius actuals exigits des
real i global per a aquest tipus de pro-
ductes. En aquest sentit, l’ambientalit-
Des de l’any 2000, el Departament de de la Unió Europea i a les directives zació de la compra per part de l’admi-
Sra. Maria Comellas Medi Ambient i Habitatge (DMAH), jun-
tament amb altres organismes i enti-
europees que d’aquí a no gaire ens
faran incloure l’ecodisseny a tots els
nistració catalana és un dels eixos
d’actuació, atès que pot estimular la
i Doñate tats, ha dut a terme experiències i inicia- productes. dinamització del mercat.
tives en el món de l’ecodisseny tenint en
compte diferents grups d’interès i dife- I com es definirà aquest Programa? És la formació dels dissenyadors el
Direcció General rents aspectes de l’ecodisseny. No obs- En aquest moment hem dut a terme factor determinant perquè els pro-
de Qualitat Ambiental tant això, si bé els resultats han estat un estudi de les debilitats, amena- ductes i serveis que comprem siguin
Departament molt positius, no s’ha disposat mai d’un ces, fortaleses i oportunitats (DAFO), més respectuosos amb el nostre
programa que defineixi els camins a per a conèixer la situació actual. A entorn?
de Medi Ambient i Habitatge seguir i els objectius a assolir. És per partir d’això, en el darrer mes de És determinant perquè ells aporten
maig s’han convidat diferents agents coneixement i competències en el pro-
(representants del món empresarial, cés de definició d’un producte, però no
de les escoles i universitats, dels és pas l’únic aspecte a considerar. Hem
consumidors, consultors i experts, de poder incidir en tots i cadascun dels
etc.) per tal de conèixer el seu punt agents que influeixen en la presa de
de vista i, de manera conjunta, esta- decisió sobre el disseny d’un producte:
blir les prioritats en les línies d’ac- tant dissenyadors com directius, res-
tuació del futur Programa. Aquesta ponsables tècnics de les empreses
metodologia de treball servirà per a fabricants, consumidors, publicistes,
definir les bases del Programa català etc. Solament així podem donar suport
d’ecodisseny. a la feina del dissenyador que estigui
format i conscienciat. En cas contrari, el
Però què es ben bé l’ecodisseny?, dissenyador continuarà trobant-se obs-
o a què es pot aplicar? tacles a l’hora de traduir en un produc-
En la reunió amb les diferents parts te real el disseny proposat a l’empresa.
interessades hem descobert que
tenim diverses definicions d’“ecodis- Què pot fer una empresa interessada
seny”, però hi ha una sèrie de concep- en qüestions d’ecodisseny?
tes als quals tots l’hi lliguem, en parti- Hem d’intentar canalitzar la informa-
cular, tots coincidim que es tracta d’un ció i les eines actualment disponibles
disseny innovador, eficient i integral per a poder agilitar el procés de trans-
que incorpora criteris ambientals en ferència del coneixement mitjançant
els productes i serveis que, de cara a la creació de punts de trobada, xarxes
l’usuari, han de ser millors. de treball o similars, sobretot estimu-
Les parts interessades coincideixen lant la interacció universitat-empresa.
que hem d’exigir un bon disseny, és a No obstant això, l’accés a la informació
dir, que els productes i els serveis no és el problema, sinó la viabilitat
han de donar resposta a les necessi- econòmica de les propostes. Som en
tats de l’usuari tenint en compte tots uns moments difícils; però, com dèiem,
els punts de vista. Així com s’incorpo- la innovació ha d’incorporar els aspec-
ren elements d’ergonomia, resistèn- tes ambientals.
cia, durabilitat, etc., els criteris
ambientals, com ara l’eficiència dels I un consumidor què hi pot fer?
recursos, han de ser un element més On pot trobar productes i serveis
a considerar en qualsevol producte o ecodissenyats?
servei. Als consumidors els hem de donar els
elements i la informació necessaris
I per què, si l’ecodisseny es fa perquè perquè puguin orientar la seva elecció
un producte sigui innovador, eficient i cap a productes respectuosos amb el
integral, ens trobem al mercat tants medi ambient. Els productes amb eco-
exemples de productes no eficients? etiquetes oficials són una garantia a
En l’actual model econòmic hi han l’hora de triar un producte o servei
elements que dificulten l’avanç de respectuós amb al medi ambient.
sistemes productius més sosteni- També podem fer servir algunes de les
bles. Per exemple, al consumidor li eines disponibles, com per exemple la
surt més a compte “llençar” que Xarxa “Compra Reciclat”, que ofereix
“reparar”, o comprar productes informació sobre productes reciclats,
importats que productes locals. El reciclables i compostables. L’objectiu
preu no reflecteix el valor real d’un final, però, és anar cap a un mercat de
producte ni el que hi ha darrere seu, productes ecodissenyats. En aquest
L’ecodisseny és una de les eines de aquest motiu que ara s’està treballant com ara l’extracció dels materials, sentit, la Unió Europea ja està treba-
consum i producció sostenible de la en l’elaboració del Programa català d’e- l’energia i el transport necessaris per llant en un esborrany de directiva d’e-
Unió Europea. Com ens afecta a codisseny (PCE), per tal de garantir que produir-los i fer que arribin al consu- codisseny orientada a tots els produc-
Catalunya? aquesta eina sigui una de línies d’actua- midor final. tes. El model energètic en ecodisseny
Disposem d’un marc de referència ció per a promoure un mercat més sos- Hem de treballar perquè aquests pro- ha funcionat; la majoria de consumi-
d’instruments normatius i polítiques tenible a Catalunya. ductes tinguin un avantatge competi- dors coneix que és una rentadora de
d’àmbit europeu, estatal i autonòmic tiu per al fabricant i també millores classe A, per exemple.
com ara els següents: Quin horitzó temporal tindrà aquest per al consumidor (tant econòmiques
La Comunicació de la Comissió Programa? com socials). El producte final ha d’a-
Europea de l’any 2008 relativa al Pla L’abast d’aquest Programa serà de portar valor afegit tant per a l’empre-
d’acció sobre consum i producció sos- cinc anys del 2010 al 2015. Concretar sa com per al consumidor. Cal que el

-2-
EXPERIÈNCIES
Desplegament de la
responsabilitat social
empresarial (RSE) en
organitzacions EMAS
(Un repte molt proper)

Marc Brundelius,
especialista en RSE i coordina-
dor del projecte “RSE i EMAS”
Sessió de treball grup RSE i EMAS
Durant el projecte pilot ha prou, sinó que la direcció també ha
“Desplegament de la responsabilitat d’assumir un paper proactiu en aques-
social empresarial (RSE) en empreses ta integració, ja que és en aquest
registrades EMAS” que es va realitzar nivell on es defineixen els motius, els
durant els anys 2008 i 2009, impulsat objectius i l’abast a l’hora d’integrar
pel Club EMAS i amb la participació de l’RSE en l’estratègia de l’empresa i
deu membres d’aquesta associació, es d’un determinat sistema de gestió. És
van detectar algunes semblances i aquest procés de definició del “què”,
sinergies entre el sistema de gestió i del “perquè” i del “com” el primer pas
auditoria ambiental EMAS i l’RSE. abans de començar a delegar qüestio-
Abans de res, fitxarem diverses qües- nes d’RSE als responsables de medi
tions amb relació a la responsabilitat ambient de les organitzacions EMAS.
social empresarial. Segons la Comissió Un altre dels aspectes comuns entre
Europea, en una definició de l’any EMAS i RSE que es va tractar en aquest
2001, “l’RSE és la integració voluntà- projecte és la relació de l’organització
ria, per part de les empreses, de preo- amb els seus interlocutors. Segons
cupacions socials i mediambientals en EMAS, les organitzacions han d’estar
les seves operacions comercials i en en condicions de portar a terme una
les seves relacions amb els interlocu- relació i un diàleg amb les seves parts
tors”. L’RSE aporta una integració de la interessades respecte als seus impac-
responsabilitat en l’organització inter- tes ambientals (EMAS III, annex 2, B 5).
na de l’empresa, i alhora intenta inte- Aquest comportament és molt present
grar, en una altra dimensió, els inte- en la definició del que és la responsa- Participants projecte RSE i EMAS
ressos dels diferents interlocutors — bilitat social empresarial. Aquesta
empleats, clients, proveïdors, banca, relació no ha de ser puntual, sinó que ció adequada dels diferents interes- En aquests dos casos, les preguntes
administració pública, etc.— per tal de ha de tenir continuïtat al llarg del sos dels interlocutors en la presa de que s’arriben a respondre a través d’a-
poder adoptar les millors decisions temps, per exemple en la definició dels decisions de l’organització. Aquesta questa comunicació són semblants:
amb relació a tots ells i als interessos aspectes ambientals directes i indirec- manera d’encarar la qüestió sempre En què consisteix la nostra responsa-
de l’organització. Aquests dos nivells tes (EMAS III, annex 1) o dels aspectes dóna beneficis, com per exemple, en bilitat social i/o mediambiental?
determinen, en gran mesura, la rela- socials, laborals i ètics pel que respec- el cas d’EMAS i els seus empleats, la Podem crear valor per a la nostra
ció entre l’EMAS i l’RSE. ta a l’RSE (Llibre Verd de la Unió participació activa d’aquests en el empresa i per als nostres interlocu-
En el cas de les empreses participants Europea o la futura guia ISO 26000) o sistema de gestió. Això aporta una tors?
en el projecte, es van aprofitar alguns en el procés de millora contínua i en la més gran satisfacció laboral i una Quins són els impactes que no corres-
elements de l’EMAS per a poder dis- comunicació externa pel que respecta reducció de costos així com una ponen a aquesta responsabilitat?
senyar una estratègia d’RSE i poder, a l’EMAS (EMAS III, annex 2, B 4). major reputació corporativa, factors Com es poden superar les dificultats
així mateix, implantar-la. En aquest Aquesta comunicació amb els interlo- molt importants per qualsevol orga- pensant en l’èxit, l’efectivitat i l’accep-
sentit, es tenia avançat que l’EMAS ja cutors serveix, a més, perquè les “ope- nització. Aquesta integració dels tació d’una organització en la seva
cobreix els aspectes ambientals de racions comercials” estiguin en línia interessos dels interlocutors també societat i al mercat?
l’RSE i facilita molt la integració d’a- amb les expectatives socials i mediam- pot produir beneficis al llarg de tota En un cas ideal de fusió d’aquest dos
quests en el dia a dia de les empreses. bientals de cadascun dels seus inter- la cadena de producció, ja que pot sistemes trobaríem una definició com-
Aquestes empreses ja tenen una locutors. Aquesta relació és molt assegurar que les matèries primeres partida, junt amb els seus interlocu-
estructura organitzativa important en important per a les organitzacions siguin renovables i processades tors, del que és la responsabilitat
diferents àmbits, com ara el càrrec de que volen entrar en el concepte d’RSE sense residus tòxics, i els productes social i mediambiental de l’organitza-
responsable de medi ambient, sensi- i/o EMAS com una oportunitat d’aug- puguin ser empaquetats, emmagat- ció. En aquest punt, la direcció de l’em-
bilitzat i capacitat per a mesurar els mentar-ne la competitivitat, de dis- zemats i distribuïts amb una logísti- presa pot assumir també un paper
impactes de la seva empresa sobre la senyar nous productes, de fer més ca respectuosa que generi el mínim actiu en relació amb qui i com es
societat i el medi ambient i que, a més, forta la seva capacitat innovadora, i d’emissions i que requereixi el mínim comunica, qui serà el responsable de
està vinculat a altres departaments alhora els pot donar més oportunitats de materials. Per a arribar a aques- l’empresa en aquesta qüestió i amb
i/o seccions per a poder obtenir dades d’ocupar certs àmbits de mercat. Així tes millores cal fer tota una sèrie quina autonomia i poder compta per
i poder fer complir polítiques determi- mateix, la correcta relació amb els d’actes comunicatius amb els respec- representar els interessos de l’orga-
nades amb l’objectiu d’estar sempre interlocutors és un punt clau també tius interlocutors, igual que en el nització.
en un procés de millora contínua. per a organitzacions que entenen camp de l’RSE, per exemple, cal asse- Amb aquest projecte d’integració
Normalment aquest departament té l’RSE i/o EMAS com una plataforma gurar que les matèries primeres esti- d’RSE i EMAS hem constatat que es
contacte directe amb la gerència i/o ètica per a no causar danys al seu guin produïdes sota l’aplicació dels plantegen més desafiaments, com ara
direcció, ja que aquests aspectes, en entorn o per a tenir la seguretat de drets laborals i humans aprovats per el nou paper dels responsables de
molts dels casos, formen part de les complir els requisits legals que els la comunitat internacional, que esti- medi ambient de les organitzacions
decisions estratègiques de l’organit- apliquen. La informació i el “feedback” guin fetes en condicions de salut, EMAS, les seves competències i parti-
zació. dels seus interlocutors els dóna molta seguretat i flexibilitat laboral ade- cipació en la presa de decisions estra-
Tanmateix, encara que l’existència informació sobre els possibles riscos quada, que la seva distribució no tègiques, o l’oportunitat que tenen els
d’un responsable en relació amb EMAS de les seves activitats i operacions. impliqui pràctiques de corrupció, gerents i propietaris de les empreses
sembli que pot solucionar aquesta Aquest aspecte de la relació amb les competitivitat injusta, monopolis o per a preparar les seves organitza-
qüestió d’integrar “les preocupacions parts interessades és molt important de lobi no democràtic, màrqueting cions per al desafiament de la sosteni-
mediambientals i socials dins les ope- en els dos sistemes (RSE i EMAS) i perjudicial per als consumidors, bilitat.
racions comercials”, amb això no n’hi requereix la consideració i la integra- entre altres molts aspectes.

-3-
Biodiversitat i empresa tra espècie forma part de la natura i no pot prescin-
dir-ne. Per tant, qualsevol activitat humana, incloent-
Francesc Giró hi evidentment l’econòmica, té un impacte en la bio-
Director de la Fundació Acciónatura diversitat i en els serveis que aquesta ens ofereix.
Sovint associem la degradació ambiental o l’impacte
Barcelona, maig del 2010 sobre el medi natural només amb empreses extracti-
ves, sigui de mineral, fusta, peix o altres béns. Però
totes les persones i les empreses tenim un impacte
directe i indirecte sobre el medi. La nostra ocupació
de l’espai n’és l’indicador més fàcil. Però també el
consum energètic i d’altres materials hi té un impac-
te. La fusta de construccions i mobles i la pasta per a
Què és la biodiversitat produir paper poden provenir de plantacions d’arbres
Les Nacions Unides han declarat el 2010 Any ben explotades per a aquestes finalitats, o bé de sel-
Internacional de la Biodiversitat. Aquesta paraula ves tropicals verges que són arrasades. Els conreus
encara és desconeguda per una part important de la per a obtenir l’oli de palma o la soja per a aliments o
població. D’acord amb la Convenció Internacional pinsos, o productes cosmètics i de cura personal,
sobre Biodiversitat, s’entén per “biodiversitat” o poden haver estat els causants de la devastació d’e-
“diversitat biològica” la variabilitat d’organismes cosistemes de gran valor a Amèrica del Sud o al sud-
vius de qualsevol font, inclosos, entre d’altres, els est d’Àsia. El consum del peix que se serveix als res-
ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes taurants (o a la cantina de l’empresa), depenent del
aquàtics i els complexos ecològics dels quals formen seu origen, tipologia i mides, pot estar contribuint al
part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, drama que estan vivint els nostres mars i oceans.
entre les espècies i dins dels ecosistemes. En poques formes de vida com la que estem vivint en els darrers
paraules, es tracta de la varietat de la vida a la Terra. Una empresa situada a Martorelles recupera un espai pro- Podem fer-hi res, les empreses?
per a la fàbrica per tal de crear un corredor per a la fauna. Un primer pas és tenir un mínim coneixement de la
Per què és important Una de les actuacions va consistir a col·locar capses niu per biodiversitat del nostre país i de la seva importància.
La biodiversitat és important perquè garanteix el a ratpenats. També podem analitzar l’impacte que té la nostra
funcionament de la Terra. Totes les persones neces- empresa sobre la biodiversitat. Un indicador senzill és
sitem per a viure aire de qualitat, aigua i aliments. cent anys. Es creu que el ritme d’extinció és entre la superfície que ocupa. L’empresa Walmart va desen-
Però, si ens fixem en el nostre entorn, tot el que ens deu i cent vegades més ràpid que el que es donaria volupar la iniciativa “Acres for America”, que consisteix
envolta prové de la biodiversitat. Els plàstics, la manera natural. Es considera que en els darrers 435 a compensar cada acre (0,4 hectàrees) que ocupen els
fusta, el paper, gairebé tot el que no és d’origen milions d’anys s’han produït cinc extincions massi- centres comercials amb la protecció d’una d’àrea d’in-
mineral prové de la biodiversitat. Un altre valor ves, de les quals la darrera, més coneguda per ser la terès natural d’una superfície equivalent. També
important de la biodiversitat és el seu valor científic. dels dinosaures, va tenir lloc fa 65 milions d’anys. La tenim l’oportunitat de desenvolupar un pla d’acció per
L’estudi d’aquesta ens permet avançar en el coneixe- que estem vivint ara té a l’espècie humana com a la biodiversitat (PAB), que consisteix en una anàlisi
ment de l’origen i el funcionament de la vida i també principal i quasi única causa. més a fons del nostre impacte i a definir una estratè-
ens permet entendre com funciona el nostre plane- gia i un pla d’acció compensatoris, col·laborant alhora
ta. A més a més, ens pot aportar múltiples aplica- Les extincions són per sempre amb les estratègies locals o nacionals de conservació
cions que ens poden ser molt útils. Per tot això, la Quan parlem dels problemes ambientals que ens afec- de la biodiversitat. Per posar un exemple, ACESA va
biodiversitat és fonamental des del punt de vista ten, com ara el canvi climàtic, la contaminació de l’aire, elaborar, en col·laboració amb Acció Natura, un pla per
econòmic. Cada cop més, descobrim molècules i for- la contaminació de l’aigua o dels sòls, l’erosió i la a les seves autopistes AP-2 i AP-7, que ja s’ha comen-
mes de vida que, un cop imitades o desenvolupades, desertificació, etc., poques vegades som conscients çat a implementar, potenciant comunitats vegetals
poden tenir un valor econòmic molt alt. Un altre dels que pràcticament tots aquests processos podrien d’interès als terraplens de les autopistes i àrees de
valors de la biodiversitat, que és cada vegada més tenir solució a llarg termini. És quasi sempre una descans, i eliminant les espècies de la flora que són
reconegut, és el valor com a recurs turístic. Cada any, qüestió de voluntat, tecnologia, recursos econòmics i invasives i d’origen exòtic.
milions de persones d’arreu del món viatgen a àrees temps. Amb totes aquestes eines, podríem recuperar Tota activitat empresarial i econòmica, com hem
naturals per tal de conèixer, observar i fotografiar la la qualitat de l’aire i dels sòls, així com la qualitat de comentat, es basa directament o indirectament en el
biodiversitat que contenen. l’aigua de rius, llacs, oceans i fins i tot dels aqüífers capital natural i té, per tant, la responsabilitat d’es-
subterranis, que poden tardar segles a recuperar-se. merçar part dels seus esforços en la conservació i
La pèrdua de biodiversitat Però les extincions són per sempre. És probablement regeneració d’aquest capital natural, com a necessi-
Tenim estimacions que actualment s’extingeixen l’únic procés que és totalment irreversible. D’aquí la tat present i com a garantia de futur. En aquest pro-
entre cinquanta i dues-centes espècies al dia, amb la urgència d’aturar aquesta pèrdua, aquest drama per cés, una organització pot establir una aliança amb
qual cosa es perd una oportunitat enorme de desco- al planeta, i també per la humanitat. una ONG conservacionista o de custòdia que meni a
brir aplicacions que ens podrien ser útils com a espè- una relació que sigui de benefici mutu.
cie. Sobretot a les selves tropicals encara, hi han Què hi té a veure, això, amb les empreses La implicació de les empreses en la conservació de la
moltes espècies que no han estat descrites. És sor- Tota la nostra activitat econòmica i el nostre benestar biodiversitat constitueix, una responsabilitat, i alho-
prenent que al segle XXI encara anem descobrint es basen en les matèries primeres, béns i serveis que ra una oportunitat de diferenciació, de millorar la
noves espècies de mamífers, ocells o amfibis a ens proporciona la natura i que constitueixen el nos- seva reputació i de buscar l’excel·lència en l’exercici
Papua Nova Guinea o Cambodja. Si encara descobrim tre capital natural. Tot i que sovint ho oblidem, la nos- de la seva responsabilitat social empresarial.
aquests animals grossos, imaginem el que queda per
descobrir en el món dels petits, dels invertebrats.
Les extincions són un procés natural que fa que
regularment desapareguin espècies i de mica en
mica en vagin sorgint de noves, però normalment
aquests processos tenen lloc al llarg de desenes o
centenars de milers d’anys. A la història de la huma-
nitat no s’havia produït mai una extinció massiva de

Mesures compensatòries de l’aeroport de Lleida–Alguaire.


Mitjançant acords de lloguer o compra amb els propietaris de
la zona, compensa una superfície equivalent a la que ocupa, Diverses empreses, com ara ACESA o Gas Natural, col·laboren en la recuperació d’un espai natural de gran interès: l’estany
amb terrenys on es conserva i es gestiona la biodiversitat. de Sils, a Girona, on els prats humits són gestionats amb l’ajut de cavalls.
-4-
Capellades, un exemple –Nova depuradora fisicoquímica que seva activitat, aquesta produeix resi-
de política energètica millora la qualitat de l’abocament de
les aigües residuals industrials.
dus, i per això, la gestió i el cost d’a-
quests han d’estar integrats en el
eficient i sostenible –Un diagnòstic per a l’estalvi d’aigua a balanç econòmic de l’empresa, com és
la indústria de l’ICAEN, amb propostes el cas d’Schneider Electric. La bona
d’Schneider Electric i recomanacions. gestió i la reducció dels residus gene-
–Aprofitament de l’aigua de rebuig de rats s’ha aconseguit amb les actua-
Jordi Bernades, la planta d’osmosi inversa per a cions següents:
vàters i urinaris, i instal·lació de sis- –Distribució de nous contenidors per a
director de les plantes de temes d’estalvi (aixetes, economit- afavorir la segregació en origen, de
Capellades i Molins de Rei zadors, etc.) en lavabos, dutxes i cis- manera que s’ha facilitat la posterior
d’Schneider Electric ternes. valorització externa.
–Canvi d’un producte dels banys de –L’adquisició de premses compactado-
tractament que contenia crom hexa- res de 20 tones per a fer bales de
Roger Casellas, valent, per un altre de no perillós. residus i afavorir la recollida selecti-
director d’Eficiència D’aquesta manera s’ha millorat la qua- va, la valorització i l’estalvi en trans-
litat de l’abocament i s’ha eliminat la ports de recollida, de manera que es
Energètica d’Schneider perillositat dels fangs de depuradora. redueixen les emissions de CO2
Electric –Recentment s’ha implantat un siste- (vegeu-ne exemples a la taula 1).
Un dels filtres absoluts de partícules de
ma de gestió de l’aigua mitjançant la –Realització d’un diagnòstic ambiental
pintura en pols de les línies de pintura.
instal·lació de comptadors digitals d’oportunitats de minimització
Daniel Ferrer, connectats en línia. No obstant això, (DAOM), del qual es van obtenir idees
responsable de Sistemes de des del 1997 es disposa de registres per a continuar impulsant la reducció indústria de l’Institut Català
setmanals. dels residus. d’Energia (ICAEN), amb propostes i
Qualitat i Medi Ambient de les Tot plegat ha comportat una reducció –Substitució d’una instal·lació que uti- recomanacions.
plantes Capellades i Molins de del 84% del consum (dels 125.000 litzava clorur de metilè. Els residus –La instal·lació de compressors d’aire
Rei d’Schneider Electric m3/any consumits durant els anys vui- que genera la nova ja no estan classi- de velocitat variable.
tanta als 20.000 m3/any de mitjana ficats com a especials. –Un diagnòstic termogràfic de l’ICAEN,
actuals), percentatge que equival a –El desmantellament de la instal·lació amb consells per a minimitzar els
una disminució anual equivalent a 42 de desgreixatge amb tricloroetilè va consums en els casos en què es van
piscines olímpiques. La reducció és eliminar tot ús d’aquest dissolvent, detectar pèrdues energètiques.
més significativa si es considera l’in- així com tots els residus especials –La instal·lació d’energia solar tèrmica
crement de la producció. que s’hi generaven i les emissions per a l’obtenció d’aigua calenta sani-
A la planta de Molins de Rei, on l’ús de difuses associades. Un canvi de dis- tària i calefacció dels vestidors princi-
l’aigua és exclusivament “domèstic”, seny en els armaris que utilitzaven pals. Cada any es generen uns 7.000
també s’ha produït una reducció aquesta instal·lació va permetre kWh d’energia solar, que representen
important, gràcies a la incorporació de incorporar-los a les altres línies exis- el 40% de les necessitats de la zona.
sistemes d’estalvi i eficiència en lava- tents de pintura. –La supervisió energètica amb la ins-
bos, vàters, urinaris i dutxes. Aquestes –La minimització dels residus espe- tal·lació d’equips de mesura per a la
mesures han suposat una disminució cials associats al consum de poliol i la captació de consums d’electricitat,
del 65%, passant dels 6.300 m3/any de millora de l’aprofitament de la prime- d’aigua industrial i gas natural, con-
La planta, a la comarca de mitjana a la dècada dels noranta (140 ra matèria. Es va incorporar una nectats mitjançant una xarxa SCADA.
l’Anoia, ha implantat amb èxit litres/persona/dia) als 2.200 m3/any bossa de plàstic dins els bidons de Els resultats obtinguts permetran
solucions de gestió en l’àmbit de de l’actualitat (38 litres/persona/dia). 200 litres. Quan aquests són buits, desenvolupar i aplicar plans de millo-
l’aigua, l’atmosfera, els residus i se’n treu la bossa, queda el bidó net ra energètica.
l’energia Atmosfera (passa a ser reutilitzable) i s’aprofi- –La instal·lació de sistemes d’estalvi i
En aquest àmbit, Schneider Electric ha ten les restes de material que que- eficiència energètics, entre els quals
Hispano Mecano Eléctrica, SAU (HIMEL) implantat solucions dirigides a millo- den dins la bossa. Abans es llençaven destaquen les parades de les
va néixer a Capellades el 1958 i es va rar la qualitat de les emissions o a eli- amb el bidó. instal·lacions a partir de certa inacti-
especialitzar en el disseny, la fabrica- minar-les mitjançant: A la planta de Capellades, el 90% dels vitat, els detectors crepusculars, la
ció i la comercialització d’embolcalls –L’eliminació de la instal·lació de fuel residus produïts són valoritzats, i el regulació horària o la instal·lació
metàl·lics per al material elèctric. Amb (amb emissions contaminants) i la 85% proporcionen ingressos econò- d’il·luminació de baix consum. També
l’evolució del mercat i l’aparició de substitució per una altra de gas natu- mics. Schneider Electric ha passat en s’han implantat sondes de tempera-
noves tecnologies, el 1982 va crear la ral (combustible més net). aquesta planta dels 15 €/t ingressats tura i s’han establert temperatures
planta de Molins de Rei per tal de con- –La instal·lació de filtres absoluts i la l’any 2000 als 105 €/t del 2009. de consigna, una xarxa independent
tinuar creixent amb la fabricació d’a- desaparició dels quatre focus emis- Gairebé el 4% dels residus especials d’aire comprimit amb un compressor
quests equips. El 1994, HIMEL va pas- sors de partícules de pintura en pols. generats el 2000 s’han reduït a poc petit per a les instal·lacions bàsiques
sar a formar part d’Schneider Electric, –La col·locació de filtres absoluts en la més del 2% el 2009. de “cap de setmana”, i s’ha apostat
grup especialista en gestió de l’ener- soldadura, de que manera que s’han per l’aïllament de tubs i edifici, per
gia i líder en eficiència energètica, que eliminat les emissions difuses de fums. Energia variadors de velocitat i cremadors
manifesta un compromís absolut amb És important assenyalar que, des que La planta de Capellades ha implantat modulars.
la sostenibilitat ambiental i ha implan- es prenen mesures periòdiques, tant una solució per a la gestió eficient de D’altra banda, Schneider Electric
tat solucions d’eficiència energètica la planta de Capellades com la de l’energia que ha inclòs les accions compleix la Directiva ROHS i REACH,
als seus centres. La seva planta de Molins de Rei sempre han complert següents: ja que tots els seus productes estan
Capellades també és un exemple d’es- amb el requisit d’un 50% per sota dels –El 1985, es va fer la primera auditoria lliures dels materials prohibits.
talvi energètic en diferents àmbits. límits legals establerts d’emissions. d’eficiència energètica, elaborada Aquestes directrius s’apliquen als
per l’Instituto para la Diversificación y productes elaborats als centres de
Aigua Residus Ahorro de la Energía (IDAE). producció d’Schneider Electric i als
A la planta de Capellades s’han imple- L’objectiu fonamental d’una empresa –També s’ha portat a terme un diag- materials que provenen de proveï-
mentat solucions per a una gestió és produir béns per a vendre’ls. En la nòstic sobre la gestió de l’energia a la dors externs.
racional i raonable de l’aigua, que han En resum, Schneider Electric ha assolit
afavorit la reducció i l’estalvi. La cultu- un estalvi de 480.000 kWh cada any en
ra ambiental de l’empresa es va iniciar aquesta planta, una reducció del con-
el 1976. Heus aquí algunes de les Taula 1 sum que ha evitat l’emissió a l’atmos-
mesures aplicades: Residus fera d’unes 145 t de CO2 l’any.
–Tancament dels circuits de refrigera- “Banals” “Especials” Cartró Un dels principals reptes de l’organit-
ció de les màquines de soldadura i zació és continuar avançant en les
centraletes hidràuliques.
Viatges kg/viatge Viatges kg/viatge Viatges kg/viatge solucions d’eficiència energètica. En
–Instal·lacions més eficients de tracta- 2000 51 1.655 19 1.267 74 1.324
  
aquests moments, com a empresa
ment de superfícies, entre les quals C C C líder en aquest sector, Schneider
s’inclouen sistemes de reaprofitament Electric disposa d’un ampli dossier de
en cascada, recirculació i microfiltra-
2008 9 3.831 7 2.074 35 1.620 solucions per a diferents sectors de la
ció, mitjançant equips de filtració, -82% +131% -63% +64% -53% +22% indústria que aconsegueixen uns
osmosi inversa i desmineralització. estalvis de fins al 30%.

-5-
W+W, un nou producte L’estalvi dels recursos disponibles és, a
hores d’ara, un repte que requereix
per a l’estalvi d’aigua accions en l’àmbit de l’educació i el con-
sum responsable, la implantació de legis-
Josep Congost, lació que fomenti l’estalvi, l’ús racional
Roca & Innovation Design dels recursos i el desenvolupament de
nous productes i tecnologies que el facin
Manager viable.
En aquest cas, Roca, com a empresa líder
Ernest Hernàndez, en el sector del bany i alhora conscient de
la responsabilitat que comporta que els
Product Design Manager nostres productes siguin el nexe d’unió
entre l’usuari i el consum, ja fa anys que s’utilitza al lavabo es podria reutilitzar afavorir la interacció amb l’usuari, com
L’aigua i l’energia són els recursos més treballa en el desenvolupament de pro- per omplir la cisterna del vàter. Però, per ara superfícies de recolzament al seient
importants del planeta, i el fet de no ductes que minimitzin el consum d’aigua. arribar a això, feia falta dissenyar un nou més amples.
aprofitar-los adequadament no sols Roca ha estat pionera en la reducció de la concepte de producte que integrés de Garantía quant al material: l’ús de la por-
afecta el medi ambient, sinó també la capacitat de les cisternes dels vàters. Per manera efectiva les dues funcions, que cellana sanitària es una garantia de qua-
nostra economia. L’any 2025, dues terce- a passar dels 15 litres que feien falta als estalviés espai, que fos fàcil d’instal·lar i litat, durabilitat i higiene.
res parts de la població mundial podrien anys 1930, als sistemes de doble descà- que tingués una aparença atractiva i Funcionalment, es tracta d’un vàter dual
viure en condicions de manca d’aigua, i, rrega de 4,5/3 litres actualment disponi- alhora entenedora del concepte d’aprofi- (6/3 l), de doble descàrrega, amb els
encara que ens sembli impossible, mol- bles al mercat, ha calgut desenvolupar i tament d’aigua. mecanismes d’alimentació i descàrrega
tes d’aquestes persones pertanyeran als aplicar noves tecnologies. Així, s’ha pas- De la col·laboració entre el Roca de tipus convencional, sense cap mena
que ara denominem “països rics”. sat de vàters de tipus “sifònic” als de Innovation Lab i els arquitectes Oscar i d’aplicació electrònica. Es tracta, per
Els consums d’aigua potable per persona tipus “wash down” (arrossegament), Gabriele Buratti, en va néixer el concepte tant, d’un producte de total fiabilitat, ja
i dia varien extraordinàriament d’un lloc a s’han desenvolupat nous mecanismes de W+W, un nou producte sanitari que fusio- que el seu principi de funcionament és
l’altre: a Barcelona, el consum mitjà per doble descàrrega i s’ha optimitzat el ren- na les funcions de vàter i lavabo en una equivalent al d’un vàter convencional.
persona i dia és de 110 litres; a París, de diment i eficiència hidràulica dels vàters. única peça. Inicialment s’ha llançat al mercat amb un
162 litres, i a Pequín, de 666 litres. Però Com a resultat de tot plegat, una família La doble funcionalitat del W+W es veu volum de descàrrega de 6 litres per a la
en tots els casos més de la meitat d’a- formada per quatre persones ha passat potenciada per la dualitat entre disseny i descàrrega completa i un de 3 litres per a
quest consum es produeix a l’entorn del de consumir més de 100.000 litres d’ai- ecologia: la mitja descàrrega. La versió optimitza-
bany. Un 30% d’aquesta aigua la llencem gua l’any al vàter a consumir-ne menys Peça d’estil impactant i d’alt nivell d’exe- da 4,5/3 l de descàrrega es llançarà en
al vàter i un 35% la fem servir per a ren- de 20.000, i això suposa un estalvi de més cució i qualitat. breu.
tar-nos. del 60% en relació amb el vàter mes Integració d’un sistema de reutilització La cisterna interior té una capacitat de
comú del mercat (el de 6 litres). de l’aigua del lavabo per a descarregar al 10 litres i s’omple de l’aigua filtrada del
La necessitat de desenvolupar nous pro- vàter, mitjançant el qual es redueix el lavabo. I se’n descarreguen 6 o 3 litres
ductes innovadors i liderar el mercat, van consum d’aigua en més del 60% si el segons la selecció de l’usuari. L’aigua
fer que Roca es plantegés, ara fa cinc comparem amb un vàter amb la cisterna restant queda disponible per a l’ús
anys, reforçar el seu departament tècnic, de 6 litres convencional. Això equival, per següent. El sistema detecta si el volum
i va dotar el Roca Design Center de nou a una unitat familiar de quatre persones, no és suficient per a garantir la neteja i el
personal i nous mitjans tecnològics. A a un estalvi de mes de 25.000 litres l’any. complementa fins al volum idoni de des-
més a més, l’any 2007 es va engegar l’a- Integració d’una aixeta de tipus progres- càrrega amb aigua neta.
nomenat Roca Innovation Lab, un grup siu, de baix consum (8 l/min) i que dismi- El lavabo del W+W incorpora un desguàs
multidisciplinari i multicultural de dis- nueix el consum energètic i la producció de doble funció, que permet a l’usuari
senyadors conceptuals emplaçats en de CO2 de la caldera, ja que l’obertura “desconnectar” el sistema de reutilitza-
unes noves oficines situades a Creàpolis d’aigua s’inicia sempre per la zona d’ai- ció d’aigua, en casos d’usos intensius del
de Sant Cugat del Vallès, que tenen com a gua freda. lavabo diferents al de rentar-se les mans.
objectiu la recerca i el desenvolupament Aquests no són pas els únics valors del L’usuari pot decidir, mitjançant un polsa-
de nous conceptes a l’entorn del bany, producte. Gràcies a l’estudi realitzat en la dor, si vol reutilitzar l’aigua per a omplir
estudiant bàsicament les necessitats fusió de les geometries, addicionalment la cisterna o conduir-la directament a la
dels usuaris. cal destacar: connexió de sortida. Si el volum d’aigua
Un dels projectes ja fet realitat i que va Estalvi d’espai. La dimensió de la peça reutilitzada supera la capacitat de la cis-
ser desenvolupat conceptualment al respecte a la paret és menor que la del terna, l’excés d’aigua es deriva sempre
Roca Innovation Lab és el W+W. L’origen conjunt de les dues peces compactes del automàticament cap a aquesta sortida.
d’aquest producte va ser el treball sobre mercat, ja que s’aprofita l’espai de sota el El W+W disposa d’un dipòsit i un dosifica-
nous productes ecològics i que poten- lavabo per a situar-hi la cisterna de des- dor d’agent desinfectant, el qual en dosi-
ciessin l’estalvi d’aigua al bany. càrrega del vàter. fica una quantitat si es reutilitza l’aigua
El vàter i el lavabo són dues peces essen- Flexibilitat i facilitat d’instal·lació. Les del lavabo per a garantir la qualitat de
cials de l’espai bany. No importa si aquest peces suspeses utilitzen cisternes inte- l’aigua emmagatzemada i millorar la
espai és gran o petit, o si és privat o grades a les parets. Amb la solució W+W neteja interior de la tassa del vàter.
públic. Generalment, aquests dos ele- només es requereix un estret suport que A més de ser un dels primers productes
ments, el vàter i el lavabo, són situats s’integra amb facilitat a qualsevol tipus generats a l’Innovation Lab de Roca, el
molt a prop l’un de l’altre, i tot sovint a la d’obra. W+W és un dels primers productes de
mateixa paret. A més a més, funcional- Confort d’ús. L’ergonomia ha estat acura- Roca als quals s’ha aplicat un nou procés
ment, quant a l’ús d’aigua, les dues peces dament estudiada aprofitant els nous de disseny i desenvolupament (new pro-
poden ser complementàries: l’aigua que espais creats per la nova tipologia per a duct launch process, NPL), que ha per-
mès iniciar-ne la seva fabricació a la plan-
ta de Gavà amb un temps d’accés al mer-
cat (time to market, TTM) de només dotze
Consum d’aigua al WC x familia i any
mesos.
120.000

100.000 Premis més importants obtinguts


80.000 per aquest producte:
Litres d’aigua

60.000 • Design+2009.
• FX Award (com a millor producte de
40.000 l’any i millor ecoproducte).
20.000
• Premi Wallpaper 2010 al millor pro-
ducte seleccionat pels lectors de la
0 revista.
15 L 12 L 9L 6L 6/3 L 4,5/3 L W+W • Premi Best-ED 2010 al millor produc-
Tipus cisterna wc te mediambiental europeu 2010.

-6-
Notícia organitzacions què és el que la
implantació d’un EMAS pot suposar per
forma aquesta organització s’ha implicat
d’una manera extraordinària per poder
en relació amb l’EMAS per tal que
tothom se senti implicat en les tasques
a elles, i sempre a partir del recull de aconseguir el registre EMAS. Un any que de l’escola. Per exemple, els alumnes
l’experiència de les empreses que hi ha suposat un canvi de mentalitat i de la guarderia rural d’entre un i dos
L’EMAS també s’apropa han participat. també de manera de treballar en molts anys ja han assumit que han de llençar
a les cases de colònies La guia Implantació d’un sistema de
gestió ambiental segons el Reglament
aspectes. En aquest període, els més de
deu mil alumnes que han passat pel cen-
les escombraries al corresponent con-
tenidor de reciclatge i coneixen perfec-
EMAS ha estat redactada per a reunir tre han compartit l’esperit més bàsic de tament els colors de cadascun d’a-
en un únic document les conclusions l’EMAS i s’ha intentat transmetre aques- quests i per a què serveixen. També,
recollides durant el projecte i orientar ta experiència. La idea bàsica és que “en quan van al bosc, tots porten bosses i,
les empreses en l’àmbit de la gestió tot allò que fas, tinguis sempre en comp- alhora que estudien els arbres i les
ambiental. La guia es complementa te el medi ambient”. seves característiques, intenten recollir
amb models que il·lustren la realitat L’EMAS ha aportat l’ensenyament i l’ei- la brossa que es troben. També aprofi-
del sector i amb exemples pràctics que na per a estalviar, i ha aconseguit, amb ten als envasos dels iogurts, etc. i els
en faciliten la comprensió. l’esforç de tots, el 12% d’estalvi d’e- donen un segon ús, i fan tallers de reci-
La metodologia utilitzada en el projec- nergia elèctrica, el 10% d’estalvi d’ai- clatge amb diferents materials.
te ha estat la següent: gua, el 15% d’estalvi en materials de Un dels objectius d’aquesta experièn-
Per a l’elaboració de la guia s’ha recollit tallers per als nens i el 10% d’estalvi cia de la Granja Escola és que cada
i plasmat l’acompanyament realitzat en pinsos per als animals. infant tingui un respecte pel seu
durant el 2009 a les diferents empreses Encara que es pot veure un considerable entorn, seguint tenint com a exemples
al llarg del procés d’implantació. Així estalvi en recursos, tant materials com les diferents accions portades a terme
La Patronal de la Petita i Mitjana mateix, s’han portat a terme reunions econòmics, el benefici més gran que ha tant en estalvi d’aigua com de llum,
Empresa de Catalunya (PIMEC) ha dut a mitjançant grups de treball formats aportat aquesta experiència és la con- etc., i que això els serveixi per tenir
terme un projecte per apropar el siste- pels representants de les empreses cepció de tots plegat que sempre es pot cura de l’entorn que ens envolta.
ma de gestió ambiental EMAS a les participants. L’objectiu d’aquests millorar la manera de treballar, tant en el Aquestes experiències certifiquen que
petites organitzacions, aprofitant l’e- grups de treball ha estat facilitar l’in- dia a dia com en la comprensió d’un llen- tots podem fer molt, moltíssim, per a
lement associatiu i superant les barre- tercanvi d’opinions referents al projec- guatge tècnic fins ara desconegut per contribuir a respectar el medi
res que habitualment farien que te d’implantació d’un sistema de gestió moltes d’aquestes organitzacions. ambient. Només cal pensar-hi i utilit-
aquestes mateixes organitzacions per ambiental en el sector, així com obser- Una vegada s’aconsegueix aquesta pri- zar els mètodes al nostre abast i, no
si soles no apostessin per aquesta var els diferents punts de vista a l’hora mera fita, l’experiència d’aquesta cal dir-ho, si ens referim a l’estalvi d’ai-
metodologia. Per a fer-ho, va comptar de tractar els diferents aspectes del Granja Escola ens fa veure que es gua, tancar l’aixeta!
amb el finançament i el suport del sistema. D’aquesta manera s’ha acon- poden tirar endavant un munt d’iniciati-
Departament de Medi Ambient i seguit extreure el màxim d’informació ves en les quals poden intervenir totes Agraïments:
Habitatge de la Generalitat de sobre les dificultats, punts més impor- les parts interessades en aquest pro- Cristina Gutiérrez.
Catalunya (DMAiH) i amb la confiança i tants, millores assolides i experiències. cés, i sobretot els mateixos alumnes, Codirectora de la Granja Escola
la implicació de l’Associació de Cases L’objectiu final és que es registrin en amb l’objectiu que cada vegada s’acon- www.lagranja.cat
de Colònies i Albergs de Catalunya EMAS les tres cases rurals participants segueixin millorar els resultats. En
(ACCAC), l’Associació d’Empreses de en aquest projecte. No obstant això, és aquest sentit, tant els alumnes com els Joan Barfull i Salvador.
Control de Plagues de Catalunya (ADE- decisió de cadascuna escollir el millor mestres intenten anar més allà i orga- Departament de Medi Ambient
PAP) i un grup d’empreses del sector moment. Tenint en compte que la nitzen tota una sèrie de jocs, tallers i de PIMEC
de l’elaboració del vi. implantació va acabar el desembre del diferents activitats de conscienciació www.pimec.org
La idea de canalitzar el projecte a tra- 2009, ja hi ha una organització en el
vés d’una associació o un conjunt procés final de certificació. De les altres
d’empreses d’un mateix sector té com
a objectiu mancomunar la implantació
dues cases, n’hi ha una que ja està
mirant pressupostos de certificació.
Premis EMAS Catalunya 2010
del sistema de gestió ambiental en els Una de les principals millores en què ressades i per veure reconegudes
punts que les organitzacions respecti- totes les activitats han coincidit és que accions que heu dut a terme en el
ves tinguin en comú. Aquest esquema el fet de mesurar i quantificar el con- marc del vostre sistema de gestió
d’implantació ha permès simplificar sum de recursos les ha portades a ado- ambiental.
tràmits, reduir els costos d’implanta- nar-se de despeses innecessàries i de Els premis estan adreçats a qualse-
ció i fomentar la col·laboració i l’inter- comportaments que es poden corregir. vol organització registrada EMAS
canvi d’experiències entre les organit- Una de les organitzacions implicades que disposi com a mínim d’un centre
zacions participants. En total, hi van ha estat la Granja Escola de Santa ubicat a Catalunya cobert pel regis-
participar onze empreses, tres de les Maria de Palautordera. La seva expe- tre EMAS. Hi ha tres categories en
quals eren cases rurals. riència, tot i que al principi els va les quals podeu participar:
Un altre dels objectius buscats a tra- espantar l’aspecte formal i la tecnifi-
vés d’aquest projecte, que ha tingut cació del llenguatge, a vegades com- Des de l’1 d’abril, està oberta la con- • Millor declaració ambiental.
una durada d’un any, ha estat aportar plicat per a organitzacions d’aquestes vocatòria dels Premis EMAS a • Millor acció d’implicació del perso-
un valor afegit a les associacions parti- característiques (un centre educatiu Catalunya. Aquests premis són un nal i/o interacció amb les parts
cipants i dotar-les de continguts que alternatiu basat en l’ensenyança pràc- estímul per millorar el vostre siste- interessades externes.
els ajudin en la relació amb l’adminis- tica i experimental), va significar tot un ma de gestió ambiental, una opor- • Millor implantació ambiental.
tració. En aquest sentit, i també en repte i un canvi de mentalitat. tunitat per innovar la comunicació i
l’àmbit d’aquesta iniciativa, s’ha editat Ara ja fa més d’un any de l’experiència la interrelació amb les parts inte- Us animem a participar-hi!
una guia que pretén mostrar a les inicial, un any en què tot l’equip que con-

Agenda Del 30 de setembre


al 2 d’octubre del 2010
Cursos, màsters i postgraus Recuperació i Reciclatge Industrial,
Gestió i Valoració de Residus
6a Biennal Europea del Paisatge (10a edició) Postgrau en intervenció i Lloc: Saragossa
ambiental Lloc: Barcelona
Més informació:
gestió del paisatge per a l’ordenació
del territori i del medi ambient
Més informació:
http://www.exporecicla.es
www.coac.net/landscape/ Lloc: Barcelona Organitza: Feria de Zaragoza
Conferències, jornades, default_cas.html Inici: Octubre del 2010
congressos i activitats Organitza: CAQ de Catalunya, UPC, DG Acabament: Maig del 2011 Premis i concursos
Arquitectura i paisatge de la Informació i admissió: Tel.: 935 814
21-23 de setembre del 2010 Generalitat de Catalunya 806; a/e: m.paisatge@uab.cat XVII Concurs de Fotografia del Parc
Solar PowerExpo - Fira i Conferència www.geografia.uab.es Nacional d’Aigüestortes i Estany de
Internacional de l’Energia Solar 22-26 de novembre del 2010 Organitza: Universitat Autònoma de Sant Maurici
Lloc: Saragossa Congrés Nacional del Medi Ambient Barcelona (UAB), Escola de Postgrau Data límit presentació:
Més informació: (CONAMA 10) 31 d’octubre del 2010
www.powerexpo.es Lloc: Madrid. Palacio Municipal de Fires i exposicions Més informació:
powerexpo@feriazaragoza.es Congresos del Campo de las Naciones Tels.: 973 624 036 / 973 696 189
Organitza: Més informació: www.conama10.es 22-24 de setembre del 2010 Organitza: Parc Nacional
Feria de Zaragoza i Infopower Organitza: Fundación Conama ExpoRecicla. Fira Internacional de d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

-7-
Espai compra verda

FITXA COMPRA VERDA TÒNERS I CARTUTXOS DE TINTA


1. Categoria del producte Dificultats de reciclar els tòners i cartutxos de tinta
Tòners i cartutxos de tinta.
• Cada cop hi ha més varietat d’impressores i aplicacions i menys estàndards.
• La manipulació del tòner de polimerització o químic; en ser partícules
2. Criteris ambientals de compra pràcticament esfèriques, pel fet d’haver-se reduït el diàmetre mitjà
de 10 a 4µ, es comporten com un líquid a molts efectes.
• Irrupció del color en treballar amb cartutxos de manera simultània.
2.1.Especificacions tècniques • Reducció de la safata de residus, que implica fuites quan l’eficàcia de
transferència cau amb l’ús.
— Composició del producte: • Reducció de la temperatura de fusió, que, juntament amb les altes veloci-
Heus aquí la descripció, amb criteris ambientals, de les característiques dels tats suposa un nou repte per a la correcta fixació al paper i el no enduri-
cartutxos: ment quan està emmagatzemat.
• Substàncies perilloses per al medi ambient. El contingut d’aquestes no
hauria de superar el 0,1% en pes del producte, en forma pura o com a cons- 2.3. Gestió del residu o reciclatge i altres elements de gestió
tituent. Els residus de cartutxos de tinta i tòners molts cops són recollits pels matei-
• Substàncies perilloses per a la salut en baixes quantitats. xos proveïdors, i d’altres són portats a la deixalleria o recollits per un trans-
• Metalls pesants. Cal no incloure en el procés de reciclatge i no utilitzar portista. Segons els components que continguin, poden ser considerats
com a additius al producte els metalls As, Cd, Cr6+, Hg, Pb o Se. com a residu especial (CER 080317). És molt important conèixer de quin
• Pigments azo en baixes quantitats. tipus de cartutxos disposem per assegurar una correcta gestió dels residus
• Compostos orgànics halogenats per als cartutxos de tinta. Cal no incloure’ls corresponents.
en el procés de reciclatge i no utilitzar-los com a additius al producte.
• Productes clorats als cartutxos en baixes quantitats. Cada vegada hi han més cartutxos reciclats i reutilitzats, de manera que se
• El 75% en pes dels cartutxos (excloent-ne la tinta) ha de ser de material n’allarga la vida i es redueixen els residus generats i els impactes produïts en
reciclat. la incineració o disposició en abocador, tot i que cal dir que tenen un límit de
• L’embalatge no ha de contenir PVC, ha de ser monomaterial, i el seu 80% reutilització. Les polítiques europees aposten per la prevenció dels residus
en pes ha de ser reciclat. com a primera prioritat, i després la reutilització d’aquests.

— Tòners i cartutxos reciclats o reutilitzats: 2.4. Etiquetes


Les diferents metodologies de reciclatge van des del simple afegiment de Hi han diverses etiquetes que certifiquen aquests productes:
pols de tòner o tinta, fins al desmuntatge i reposició de tots els elements Àngel Blau www.blauer-engel.de/en
sotmesos al desgast. Aproximadament el 20 o 30% dels cartutxos consumits Cigne Nòrdic www.nordic-ecolabel.org
a tot el món són reutilitzats. Ecoetiqueta Austríaca www.umweltzeichen.sat
Ecologo (Amèrica del Nord) www.ecologo.org
2.2. Avantatges de tenir en compte criteris ambientals de compra
• Reduir els costos econòmics i ambientals, els residus, el consum d’energia i L’etiqueta més estricta de totes és l’Àngel Blau, que exigeix passar unes pro-
combustibles, així com les emissions de CO2 canviant el model d’usar i llençar. ves molt estrictes per a aconseguir-la.
• Reduir l’impacte ambiental amb l’ús de productes ecoetiquetats.
• Augmentar el rendiment en volum de pàgines impreses.
• Obtenir la mateixa qualitat en les impressions que en els originals.
• Els cartutxos remanufacturats tenen un 45-60% de reducció d’emissions
de CO2 i un 30% d’estalvi energètic aproximadament.
• L’impacte ambiental global de remanufacturar cartutxos de tòner pot
arribar a reduir el 60% de l’impacte ambiental respecte al que tenen els 3. Sabies que...
cartutxos nous, segons alguns estudis.
• Els cartutxos reutilitzats poden aconseguir un estalvi del 30% dels costos, • Es necessiten més de 3 litres de petroli per a fabricar un cartutx de tòner
ja que normalment porten més pols, i per això duren més. nou.
• S’utilitza el 95% menys d’energia reciclant l’alumini dels cartutxos vells • En tan sols un any el reciclatge de cartutxos d’impressió es podria estalviar
que utilitzant alumini verge per als nous. més de 4 milions de litres de petroli en un país de 44 milions d’habitants.
• Més seguretat i higiene en el treball i prevenció de la contaminació de les • Els cartutxos de tòner suposen un 90% dels cartutxos rebutjats, amb un alt
empreses amb certificacions ambientals EMAS i ISO 14.001. contingut electromagnètic i metalls pesants.
• Un cartutx llençat incontroladament pot tardar més de tres-cents anys a
Bones pràctiques en l’ús descompondre’s.
• Redueix: Compra només el que necessitis. • La gran majoria de cartutxos d’impressió poden ser remanufacturats.
• Promou la reutilització: Compra cartutxos de tinta i tòners reciclats o
remanufacturats. 4. Xarxa de compra o informació per a la
• Allarga la vida útil dels cartutxos i de les impressores i porta els usats a
reutilitzar. compra: webs d’interès
• Recicla: Quan els cartutxos no es puguin reutilitzar més, porta’ls a reciclar. European Toner & Inkjet Remanufacturers Association (ETIRA)
• Criteris ambientals: Compra cartutxos que utilitzin tints vegetals en lloc www.etira.org
de derivats del petroli.
• Ús: Imprimeix només el que sigui necessari i utilitza les dues cares dels UNEP Product Sheet. Sustainable Procurement Guidelines for Office
fulls per a imprimir. Stationery. Toner cartridges and ink

Pots descarregar aquesta fitxa en format pdf a la web: www.clubemas.cat

Edita: Club EMAS Col·laboradors d’aquest número


Gregori Reyes, Maria Passalacqua Si no vols rebre
Aquesta revista ha estat dissenyada i
Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB). RQA, fes-nos-ho
maquetada per El Tinter i impressa per
El tècnic del COAMB que ha participat en aquesta
Gràfiques Ortells, dues organitzacions saber a l’adreça:
fitxa ha estat Jordi Fernández amb la col·laboració
registrades en EMAS. 000058 000290

de Javier Martínez de l’organització Consuprint.


Dipòsit legal.: B-46.367-07 Jordi Abad (disseny i maquetació)
info@clubemas.cat
Imprès en paper 100% reciclat: Manuel Reyes (disseny pòsters)

-8-