Història de Klagenfurt.

Font: Viquipèdia en català

Origen llegendari de la ciutat

Segons la llegenda, va existir en Klagenfurt una fosca criatura, un drac anomenat Lindwurm.
Aquest drac vivia en un pantà proper, situat en la zona que actualment es troba a mig camí entre el
centre de la ciutat i el Wörthersee, i s'alimentava de les noies que trobava pels voltants. Per a matar
al monstre va caldre utilitzar l'astúcia. Per a això, uns valents cavallers, van aixecar una torre, en la
part de la qual superior van encadenar a un bou com esquer, i en aquesta cadena van col·locar, a
més, un garfi per a atrapar-lo. Només després d'atrapar-lo van poder donar-li mort.

Aquests orígens llegendaris es veuen representats en l'escut de la ciutat, on apareixen el drac i la

Torre. El nom de Klagenfurt prové del proper riu Glanfurt (avui dit Sattnitz), que travessa
Klagenfurt pel sud. Les primeres poblacions d'aquesta zona, anomenada Furt, estaven envoltades de
pantans, on hi havia molts joncs. Les persones que sortien de nit per aquesta regió deien escoltar
horribles veus entre la boira, pel que es va començar a creure que es tractava dels laments de les
persones atrapades en els pantans. D'aquí ve el nom (Klagen an der Furt, que significa literalment
laments en el Furt, és a dir, la regió del riu Glanfurt; escurçant-ho queda Klagenfurt). Probablement
els sorolls no fossin altra cosa, més que el so del vent tardorenc, que en bufar xiulava en fuetejar els
joncs dels pantans.

Edat mitjana

Als voltants del riu Glan, es va establir una població pel duc de Caríntia Hermann von Spanheim,
per a l'assegurament de les vies comercials Est-Oest i Nord-Sud. Al principi Klagenfurt apareix en
els documents esmentat com "Forum Chlagenvurth" entre 1193 i 1199. La localitat fundada es va
establir en la zona de crescuda del riu Glan, pel que cada cert temps resultava inundada. Això va dur
a Bernhard von Spanheim a tornar a fundar la ciutat en l'any 1246 fora de la zona de crescudes,
establint-se aquesta vegada al voltant de l'actual Alte Platz (plaça antiga) i va adquirir ja en l'any
1252 el Stadtrecht (situació jurídica de ciutat). Els següents segles van ser un període molt dur per a
la població de Klagenfurt, que va haver d'enfrontar-se a diversos incendis, terratrèmols, una plaga
de llagostes i al primer aixecament camperol produït en zona germànica.

Edat Moderna

En l'any 1514 la ciutat es va veure gairebé completament destruïda per un incendi. A causa del fet
que el Kaiser Maximilià I no tenia diners per a reconstruir la ciutat, va lliurar la ciutat al
Landstände, és a dir, a les Corts, enteses com a representació dels diferents estaments, fet sense
precedents en la història jurídica germana.

Els nous senyors de la ciutat van reconstruir els edificis cremats, i van modernitzar, van augmentar i
van fortificar la ciutat. Moltes de les famílies nobles i dels Prelats de la ciutat van aixecar llavors els
seus palaus. Klagenfurt va ser edificada a partir de 1592 després del pla urbanístic de l'italià
Domenico dell'Allio, convertint-se la Neue Platz en el nou centre de la ciutat. Al llarg dels segles
XVI i XVII, la ciutat va tenir una prosperitat afavorida en gran mesura per l'establiment de
nombrosos ordes religiosos.
Napoleó

En 1797 Klagenfurt va ser presa per les tropes franceses, i Napoleó es va presentar personalment a
la ciutat. Les negociacions de pau es van estendre durant diversos anys. Amb anterioritat que els
francesos es retiressin, van fer volar totes les muralles de la ciutat, en 1809. En l'actualitat només
queden unes petites restes de la muralla i una porta d'entrada, la Völkermarkter Tor. En 1849 va
concloure l'etapa de govern per part del Landstände a Caríntia, i per això també en Klagenfurt. Un
cens de l'època va estimar una població de 13.712 habitants.
Industrialització

En 1863 Klagenfurt va ser unit a la línia de ferrocarril Südbahn. Això va suposar un gran impuls
econòmic per a la ciutat de Klagenfurt, que es va convertir en el centre regional més important. La
ciutat va sofrir un cop important en 1896 quan l'administració municipal va rebutjar realitzar la
instal·lació d'una xarxa elèctrica en Klagenfurt, així com l'estació del ferrocarril. L'electricitat va
acabar arribant el 1902, si bé el ferrocarril es va instal·lar a Villach, el que va convertir aquesta
ciutat en un important centre ferroviari.
Segona Guerra Mundial
Torre de Kreuzbergl

A Kreuzbergl hi ha una construcció verda en forma de barril amb una cúpula arrodonida en la part
superior. En ella hi ha nombroses fotografies dels horrors de la Segona Guerra Mundial, i una
inscripció amb el següent text: «Aquesta torre protegeix la sortida d'aire de la galeria antiaèria de
354 metres de longitud. És la més gran les construïdes per la ciutat de Klagenfurt per a la protecció
dels seus ciutadans entre els anys 1943 i 1945, sota l'adreça d'Albert Rothmüller. En ella
obstaculitzen fins a 6.000 persones que atapeïdes buscaven protecció dia i nit davant els 48 atacs
aeris que van destrossar 443 edificis, van danyar de consideració altres 1.132, i van matar a 612
persones.»

Postguerra

La ciutat es va convertir en una pionera en ser la primera ciutat austríaca a establir una zona per als
vianants, en 1961. En 1973 Klagenfurt va absorbir quatre municipis limítrofs que li van permetre
així augmentar la seva grandària. Recentment Klagenfurt va presentar una candidatura conjunta
amb Friül-Venècia Júlia i la veïna Eslovènia per a organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern de 2006,
encara que l'elecció va acabar recaient sobre Torí.

D'altra banda Klagenfurt serà seu de tres partits en la pròxima Eurocopa de futbol en 2008.

El símbol de la ciutat és una escultura del llegendari drac mort, que segons la llegenda terroritzà la
zona. L'escultor Ulrich Vogelsang va utilitzar com a model per al cap de la criatura un monstruós
crani que va ser trobat en Caríntia en 1582 i que es va tenir en aquesta època per les restes d'un drac
autèntic. En l'actualitat se sap que es tractava del crani d'un rinoceront llanut de l'Edat de Gel.