Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
21 de desembre de 2017
G R A M A
O
PR TORAL
EL E C
juntspercatalunya.cat
NDEX
PUIGDEMONT, EL NOSTRE PRESIDENT
juntspercatalunya.cat
E MONT,
U IG D
P OSTRE
L N
E DENT
PR ES I
juntspercatalunya.cat
PUIGDEMONT,
EL NOSTRE PRESIDENT
Aquestes no sn unes eleccions normals. No les ha convocades
el president de la Generalitat. Mig Govern s a la pres i laltra
meitat a lexili. La Generalitat est intervinguda i el Parlament est
prcticament anullat.
02
La candidatura de Junts per Catalunya es compromet a:
03
PER L A
NT S
JU CRCIA
DE MO
juntspercatalunya.cat
INTERNACIONAL
Catalunya s a Europa, i s Europa. I Junts per Catalunya som i ens
sentim europeus. Per volem viure en una Europa diferent, amb unes
institucions plenament democrtiques i compromeses amb els seus
valors.
Acci Exterior
Europa
05
Contribuir a la construcci duna Europa federal, forta en la
defensa dels drets socials i culturals, en matria de fiscalitat,
poltica monetria, poltica comercial, seguretat i defensa,
migracions, crisi energtica i canvi climtic.
Establir una poltica de bon venatge al Mediterrani, centrada
en la cooperaci, lintercanvi cultural i la voluntat de prosperitat
compartida al sud dEuropa.
Reforar els mbits de cooperaci ms enll de la UE.
Catalunya al mn
Exportacions
Reforar els equips de les Oficines Exteriors de Comer
i Inversions de Catalunya, i ACCI com a agncia
dinternacionalitzaci empresarial.
Establir un sistema de gesti dassegurances a
lexportaci amb lobjectiu dassegurar el risc lligat a
projectes dinternacionalitzaci dempreses catalanes.
06
Participar activament en el desplegament de
lestratgia Europa 2020 i en la RIS3CAT donant suport al
desenvolupament de projectes empresarials basats en les
tecnologies que permetin levoluci i la transformaci dels
sectors industrials.
Llanar i mantenir un dileg permanent amb els
actors, institucions i organismes internacionals, per a
desenvolupar la Repblica catalana.
07
JUSTCIA
La justcia s un dels pilars de tot estat de dret i volem que
Catalunya sigui modlica en aquest terreny. El dret, la justcia i els
tribunals han de ser la garantia de la protecci de drets fonamentals
com la llibertat dexpressi, de manifestaci, de seguretat en les
comunicacions.
08
recursos personals i materials i amb plena implantaci de les TIC
i de lexpedient electrnic.
Duplicar el nombre de jutges. En aquest sentit, proposem la
conversi dels lletrats de ladministraci de justcia en jutges,
amb una formaci adequada i una prova de nivell. La situaci
actual en qu els lletrats de ladministraci de justcia fan de
semijutge distorsiona el bon funcionament dels Jutjats.
Retornar el prestigi a la Fiscalia i que, des de la seva
independncia, esdevingui un autntic garant de linters pblic
al servei dels ms febles.
Preservar el secret de les actuacions judicials per tal dafavorir
el dret de tot encausat a un judici amb totes les garanties.
Preservar el dret a la informaci dels mitjans de comunicaci,
mitjanant un sistema de comunicaci ems per la prpia
justcia, evitant processos parallels meditics i filtracions que
perjudiquen el correcte funcionament dels processos.
Equilibrar el dret a la informaci, que s un dret fonamental,
amb el dret a la intimitat i a la prpia imatge per tal devitar les
filtracions de dades de procediments decretats secrets per
lautoritat judicial.
Exigir el coneixement del catal com a requisit per poder
exercir en la administraci de justcia de Catalunya.
Apostar tamb per perfeccionar el model dexecuci penal
catal, que garanteixi la seguretat, redueixi la reincidncia i
aposti clarament per la reinserci social.
IGUALTAT
09
Junts per Catalunya est compromesa radicalment amb les
poltiques de gnere.
10
Les dones siguin subjectes de ple dret. En aquest sentit,
encara existeix la xacra del masclisme i existeixen fenmens tan
cruels com sn el de lexplotaci sexual i la prostituci, els quals
rebutgem.
La societat i les futures generacions tinguin referents
femenins. Cal ms presncia i projecci del talent de les dones a
la nostra societat.
Les feines de cura han de ser compartides per tothom. Per
aix, s important que hi hagi uns horaris laborals ms racionals
que afavoreixin la conciliaci i una distribuci ms equitativa de
les feines de cura com passa a altres pasos.
Els permisos de maternitat i paternitat siguin de 16 setmanes
per cadascun dels dos membres de la parella. Un perms que
sigui voluntari i no transferible afavoreix una distribuci ms
equitativa de la cura dels fills entre homes i dones, i que les
dones no siguin penalitzades per aquest motiu en lmbit laboral.
Un pacte de pas contra lescletxa salarial.
Una representaci meditica de les dones ms propera al
principi digualtat.
El treball conjunt entre les institucions i els mitjans de
comunicaci per superar els estereotips basats en les relacions
de poder, del domini duns i de la submissi de les altres.
Incentivar el lideratge femen en lmbit laboral i empresarial.
Sapel.li a la implicaci de tots els agents perqu, en lmbit
laboral, sacabi amb la penalitzaci de la maternitat o el treball no
presencial.
Safavoreixin projectes de dones emprenedores.
Es normalitzin guies de contractaci en matria digualtat a les
administracions.
11
latenci a les dones que pateixen violncia, lactuaci policial,
lactuaci de la justcia, etc. No es pot actuar sectorialment sense
tenir en compte la globalitat.
12
Vetllar pel compliment de la igualtat de tracte i no
discriminaci, i garantir els drets de les persones lesbianes, gais,
bisexuals, transexual, intersexuals, i dotar pressupostriament
les partides per a aquesta finalitat, en lmbit de les seves
competncies.
Atendre, en els respectius mbits dactuaci, la defensa i
protecci integral de les persones LGTBI, i especialment en
aquelles franges dedat de formaci o de major dependncia
com sn la infncia, la joventut i la tercera edat.
Desenvolupar poltiques actives de suport a les famlies
de lesbianes i de gais, i per garantir el dret de tothom a la
formaci duna famlia i de poder accedir a les tcniques de
reproducci assistida, incloses les noves tcniques de gestaci
per substituci, i garantir el reconeixement de tots els drets dels
infants nascuts per aquest tipus de gestaci.
Defensar la protecci integral de les persones LGTBI, i
especialment en aquells mbits com lensenyament, la sanitat i
els serveis socials, o la seguretat, on s ms necessari disposar
de la formaci de professionals i de protocols especfics per a
la garantia i protecci de les persones LGTBI en situacions de
vulnerabilitat.
Portar a la prctica iniciatives de difusi i de conscienciaci
sobre els drets de les persones i la diversitat familiar LGTBI,
com a exercici de llibertat i exemple de protecci dels drets
humans fonamentals, que empara lactual marc legal, i que
shan dinscriure en el futur marc legal de Catalunya com a nova
repblica independent.
Reduir la incidncia del VIH amb un Pla dacci especfic
amb eines que tenen un immens potencial preventiu i que es
recomanat per experts.
13
PARTICIPACI
Participaci democrtica
Les eleccions
14
funcionament democrtic i en base a la participaci, al debat i a
lassoliment dacords. Catalunya t una gran tradici dentitats
slides que canalitzen les voluntats dels ciutadans per construir
una comunitat ms prspera. Cal que aquestes entitats (sindicats,
patronals, cambres de comer, collegis professionals, universitats,
entitats locals, AMPA i tota mena dassociacions) perfeccionin el
seu funcionament i contribueixin a la construcci daquest pas nou,
generant debats i propostes poltiques i assumint responsabilitats i
serveis a la comunitat.
La collaboraci pblicoprivada
15
Procs constituent
16
SEGURETAT
Un model de pas segur s ms prsper, perqu la seguretat pblica
garanteix ms qualitat de vida i una societat ms justa. El nostre
model s un model dxit que combina seguretat i llibertat, i que
concep la seguretat com un servei pblic que s de garantia de drets
i de protecci de llibertats.
Per aix, davant els reptes globals i locals i, sobretot, davant del
moment histric que viu Catalunya, a la propera legislatura, la
candidatura de Junts per Catalunya vol garantir el dret a la seguretat
per mitj dun seguit de poltiques planificades:
17
Millorar la coordinaci entre el cos de Mossos dEsquadra
i les policies locals en els aspectes operatius i organitzatius, i
perseverar en la definici i implementaci de lestructura de la
Policia de Catalunya com una eina estratgica al servei dels
ciutadans.
Mantenir i aprofundir en la lluita contra el terrorisme en el
marc duna estratgia transversal i integral de la seguretat que no
noms impliqui lmbit policial del fet terrorista (molt determinant
en el nivell dalerta en el qual es troba Catalunya), sin que tamb
abordi la prevenci dels processos de radicalitzaci com un
fenomen complex que cal tractar des de diferents esferes de la
societat.
Atendre especialment els collectius ms vulnerables i treballar
transversalment en com prevenim i com intervenim en casos de
violncia masclista, violncia dins la llar i els delictes dodi.
Reduir la sinistralitat viria a Catalunya dacord amb els
objectius internacionals, promoure la recerca de les millors
prctiques a nivell dinnovaci en seguretat viria, seguir millorant
latenci a les vctimes daccidents de trnsit i els seus familiars, i
perseverar en les poltiques de prevenci i sensibilitzaci.
18
Redactar una llei demergncies que garanteixi una
resposta integral, collocant la ciutadania en leix de latenci
en lemergncia, que reconegui i garanteixi les necessitats de
cobertura, que millori la capacitat de resposta en lemergncia
i garanteixi el compliment de la carta de serveis del cos de
Bombers de la Generalitat.
Dotar dun marc competencial eminentment integrador
que permeti coordinar els diferents recursos operatius que es
destinen a les emergncies i catstrofes.
Preparar ladministraci per respondre a les crisis, impulsant
la resilincia i la continutat de les activitats.
Millorar els serveis demergncia tot apostant per un renovat
model de Bombers que reconegui i sintegri en el territori, que
garanteixi una eficient cobertura territorial amb una distribuci
que permeti donar compliment a la carta de serveis, que revisi
com i quin suport es presta als municipis en les emergncies
per tal dadequar-lo a les necessitats actuals i que incorpori la
tecnologia actual per millorar la resposta i guanyar eficincia.
Desenvolupar un model de carrera professional dels cossos
operatius basat en competncies i habilitats estandaritzades, fent
especial esfor a la tecnificaci i especialitzaci, que facilitin la
mobilitat professional.
Dotar del finanament permanent les poltiques dInterior
per posar i mantenir al dia els serveis demergncia i fer front a
les exigncies del model; incloent un pla dinversions capa de
garantir la millora i adequaci constant als diferents avenos
tecnolgics i a la correcta cobertura de les necessitats del servei.
Incorporar la promoci de la cultura de la protecci civil a
leducaci obligatria, dissenyant un programa de formaci de
coneixement i de sensibilitzaci sobre el risc i primers auxilis
amb lobjectiu danticipar-nos a les situacions de crisi i millorar la
capacitat de resposta collectiva.
Treballar la collaboraci pblicoprivada per a aconseguir una
millor gesti de les emergncies: reducci dels danys i resoluci
en menys temps.
Estratgia
Els interessos dels catalans passen cada cop ms per all que es
decideix en els mbits de la seguretat i defensa comuna, ja sigui
intracomunitria com s el cas de lAgncia Europea de Defensa,
com en el marc de lOTAN. El govern de Catalunya ha de conixer i
tenir una posici oficial sobre la situaci geoestratgica de Catalunya
i les seves implicacions poltiques, econmiques i de seguretat.
19
Actualment, la Uni Europea impulsa la cooperaci estructurada
permanent amb lobjectiu de coordinar els interessos, les inversions
i les futures operacions de defensa i de pau dels pasos europeus
que en formen part. Aquesta cooperaci ser complementria amb
lOTAN i determinar les relacions internacionals i de seguretat del
continent en els propers anys.
20
ADMINISTRACI
PBLICA
Venim de temps en qu el ciutad es malfia dels poders pblics,
alhora que lestat espanyol tendeix a reglamentar excessivament
i a pensar ms en obligar, en posar lmits i en ser coercitiu que en
estimular i donar marge a les iniciatives. Un nou contracte social
permet superar les actuals dinmiques i establir-ne de noves, ms
humanes i ms madures, basades en la bona fe, en la llibertat i en la
responsabilitat, en la confiana dels uns amb els altres.
21
el seu know how en la prestaci de serveis. Cal aprofitar la fora
emprenedora i empresarial de la nostra societat, coresponsabilitzant-
la en els objectius comuns que tenim com a pas i enfortir tota la
riquesa que aporten les nostres petites i mitjanes empreses
La transparncia
22
Govern obert
Administraci electrnica
23
Instaurar a totes les administracions el model dAdministraci
electrnica, millorant els servei pblics i la relaci amb la ciutadania i
potenciant les TIC.
Cal fer ms propera i accessible ladministraci pblica a travs de
potenciar les oficines datenci al ciutad i lempresa.
Compliment normatiu
Els municipis
24
El disseny territorial, en base a la mxima participaci i al consens
territorial i poltic, amb ple respecte i atenci a les singularitats
(lrea Metropolitana, lAran, municipis turstics, petits municipis...),
ha de garantir lefica prestaci dels serveis als ciutadans, sota
els principis de subsidiarietat i proximitat, dasimetria i dequilibri
territorial, amb ms eficincia, amb reducci de costos, evitant la
proliferaci dens i duplicitats.
25
E-STAT
La principal fora del procs de construcci dun nou Estat Digital
tamb s la gent, i aix implica que hem dapostar en el present i
futur de la nostra ciutadania per assolir com ms aviat millor una
ciutadania digital plena, invertint en la formaci digital i STEM
(acrnim de cincia, tecnologia, enginyeria i matemtiques, en
les seves sigles en angls) dels nostres ciutadans, apoderant-los
tecnolgicament i digital, i vetllant pels seus drets i deures digitals.
Per aix cal tamb posar les bases dun nou sistema de recerca
i innovaci inspirat en el model de la qudruple hlix (el ciutad,
lempresa, la universitat i ladministraci) i la Digital Social
Innovation.
26
Promoure la creaci dun voluntariat digital organitzat per fer
repblica des de la societat civil.
Incrementar el desplegament dinfraestructures de
comunicacions electrniques per accelerar el procs de
digitalitzaci del pas i garantir la igualtat doportunitats daccs a
Internet a travs de lequilibri territorial i social.
Fer de Catalunya un pas cibersegur, que protegeixi les
seves institucions pbliques i garanteixi el desenvolupament
de la Societat digital, musculant la recent creada Agncia de
Ciberseguretat de Catalunya.
Impulsar la innovaci social digital com a nou model de
recerca i innovaci TIC de Catalunya que ompli lactual forat
entre els models CERCA i TECNIO.
Posicionar Catalunya com a hub digital mundial referent
internacional en tecnologies digitals avanades (tecnologies
smart, mbil, Internet de les cose, impressi 3D, blockchain,
supercomputaci, visi per computador, quntica, etc.)
Treballar per una Catalunya tecnolgicament tica i sobirana
en la gesti de les dades dels ciutadans fomentant els formats
oberts i distributs per tal que el coneixement pugui compartir-se.
Impulsar un nou model fiscal inspirat en lsmartTAX i fomentar
la creaci duna moneda digital catalana.
Fomentar la digitalitzaci de les nostres empreses i
lemprenedoria digital per garantir una economia catalana digital
i competitiva, habilitant un programa de residncia digital per a
empreses.
Desplegar el Pacte Nacional per a la Societat Digital aprovat
en la darrera legislatura de forma consensuada amb tots els
actors del pas.
Finalitzar el desplegament duna infraestructura pblica
basada en una xarxa neutra de fibra ptica que connecti
inicialment totes les capitals de comarca i posteriorment tots els
municipis de Catalunya.
27
PER L A
NTS
JU PERITAT
PRO S
juntspercatalunya.cat
INDSTRIA
La Indstria t un pes estratgic en leconomia catalana (suposa
gaireb el 20% del PIB i ms del 50% si hi sumem els serveis de
producci) salinea amb lestratgia Europa 2020 per aconseguir
un desenvolupament intelligent, sostenible, integrador i creador
docupaci de qualitat.
Competitivitat industrial
29
Dimensi empresarial i finanament
30
Afavorir especialment la integraci de les noves tecnologies
que configuren la indstria 4.0 en les estratgies de les pimes del
nostre territori.
Promoure latracci dempreses estrangeres en lmbit de la
indstria 4.0.
Promoure les mesures correctores de limpacte laboral i en
locupaci industrial de la indstria 4.0 en formaci ocupacional,
contnua, professional i universitria.
Formaci
31
TURISME
Lactivitat turstica a Catalunya ha de comptar amb una poltica
dobjectius compartits i amb un ampli consens social i empresarial,
que projectin el pas no noms com a referent turstic europeu,
sin mundial, basat en els actius territorials, la seva identitat i una
proposta de valor sostenible i competitiva que prioritzi la qualitat, la
innovaci i lexcellncia com a pilars bsics del sector.
32
Reforar el programa dels plans de foment del turisme orientat
als ens locals per aconseguir un millor reequilibri territorial i una
major competitivitat.
Elaborar el pla territorial sectorial de turisme de Catalunya per
disposar duna eina potent de planificaci i ordenaci sostenible
de lactivitat.
Estimular els actors responsables de la revisi del conjunt de
les professions del sector per una millora del sistemes retributius.
Definir un nou model de governana que afavoreixi una millor
gesti i una millor relaci amb el conjunt dels actors vinculats al
sector.
33
COMER
El comer s un dels motors de leconomia de Catalunya que ocupa
ms de mig mili de persones i que es basa en un teixit comercial de
proximitat, modern, competitiu i adaptat als nous reptes.
34
Per aquests motius, des de Junts per Catalunya ens comprometem a:
35
PRIMER SECTOR
El sector primari ha de ser considerat un sector estratgic, no
noms pel que fa a la producci daliments sin tamb per la seva
contribuci a la sostenibilitat i a la conservaci del paisatge.
36
Coordinar la gesti dassegurances agrries i la resta
dinstruments per a la gesti de riscos en el sector agrari de
Catalunya.
Promoure la gesti integral de la pesca martima tenint en
compte la protecci dels recursos marins, com a garantia duna
pesca sostenible i de qualitat.
Crear el centre de seguiment de la pesca i dels afers martims,
com a organisme encarregat del control continu de lexercici
de la pesca de les activitats martimes, i assumir el control i la
inspecci en matria de pesca i acci martima.
Abordar la gesti integral de la flota pesquera i dels
treballadors del mar, amb una normativa adaptada a la realitat
dels nostres treballadors.
Crear una unitat de gesti i certificaci despecialitats
i titulacions professionals martimes, dins de lEscola de
Capacitaci Nauticopesquera de Catalunya.
Fomentar la innovaci, la inversi i la formaci al centre
de la creaci de valor i qualitat per assegurar la viabilitat de
les explotacions, el relleu generacional i la dignificaci dels
professionals del primer sector.
Impulsar mesures que facilitin laccs a la comercialitzaci
dels productes i la protecci davant de la inestabilitat dels preus,
aix com una major agilitat administrativa i visualitzaci social.
Apostar per la marca Catalunya com a segell de productes de
qualitat traant el cam per seguir sent un pas de referncia.
37
ADMINISTRACI
TRIBUTRIA
Seguretat jurdica
Frau fiscal
38
La manca de conscincia tributria daquells que eludeix les seves
responsabilitats distorsiona la cohesi social i suposa competncia
deslleial cap a qui compleix amb les seves obligacions, alhora que
eleva la tributaci dels complidors.
Elusi fiscal
39
Fiscalitat
El pes ms gran dels ingressos fiscals prov de les rendes del treball,
la fiscalitat que t un pes ms gran sobre locupaci.
Pensant en la competitivitat
40
Com a pas ens interessa augmentar el percentatge de PIB en
Recerca i Desenvolupament (R+D). Catalunya ha estat el territori de
lestat on ms ha crescut en el darrer any, per hem de buscar tots
els marges de millora.
41
OCUPACI
s necessari un nou sistema laboral que faci de Catalunya un pas
capdavanter, que associ benestar amb creixement econmic;
laboralment equiparable als pasos ms avanats socialment
dEuropa, tant en el sistema docupaci com en els subsistemes de
relacions laborals, en el de relacions sindicals i en el de prestacions
socials.
42
empresarial catal, sovint poc representada en alguns espais
patronals.
Implantar un nou sistema de formaci ocupacional, que pivoti
en la formaci dual i en les necessitats del mercat de treball,
coherents amb el nou model productiu.
Centrar esforos en la formaci al llarg de la vida per
assegurar ladequaci dels treballadors a les noves tecnologies i
formes de negoci, i la disponibilitat de talent per a les empreses.
Crear una estructura de govern en lautoritat laboral que
respecti lautonomia de negociaci i pacte collectiu dels agents
socials i realitzi la tutela dels drets i obligacions socials.
Defensar la reformulaci de les modalitats de contractaci
laboral, establint una nova sistemtica de tipologies contractuals
adequada a lentorn competitiu de la UE, simplificant els trmits
burocrtics a crrec de lempresa.
Treballar amb els agents socials i empresarials per un nou
model de relacions laborals a les grans empreses, que pivoti
sobre dos eixos: seguretat flexible i responsabilitat compartida,
on hi hagi coneixement de la gesti de lempresa tant per part
dels empresaris i com dels treballadors.
Constituir el Consell Catal del Treball Autnom, que serveixi
de punt de debat i elaboraci de millores poltiques cap al
collectiu, potenciant la figura de lautnom.
Potenciar el programa Catalunya Emprn per un millor
acompanyament dels nous emprenedors amb ms recursos
que desenvolupar lnies de microcrdit (model catal de
microfinances) per la creaci de negocis, amb collaboraci
estreta entre lInstitut Catal de Finances i les entitats que en
formen part.
Recuperar la Llei de la segona oportunitat per part dels
treballadors autnoms i potenciar la seva figura com a formadors
dins dels programes pblics de capacitaci per a emprenedors.
Impulsar la regulaci del treball autnom adaptant-lo als
nous temps econmics i tecnolgics, i minimitzant la pressi
fiscal fins que el projecte no entri en la seva fase de consolidaci
per garantir un rendiment net equiparable a la Renda mnima
dinserci (RMI).
Flexibilitzar laportaci a la Seguretat Social (RETA) en funci
dels rendiments nets en base a tres nivells (els que no superen
el SMI; els que estan entre el Sou mnim interprofessional (SMI) i
40.000; i els que superen els 40.000 ).
Adequar les condicions daccs al programa de la garantia
juvenil a la realitat dels joves, menys restrictives en la seva
condici destudiants en el moment dinscripci, i millorar les
43
eines de gesti de les subvencions de la garantia juvenil per tal
que les entitats encarregades de desplegar els programes puguin
fer efectives les seves actuacions a tot el territori amb la major
efectivitat i temps possible, aix com reportar la feina feta en la
finalitzaci dels programes.
Centrar els esforos de les poltiques actives en programes
especfics per reduir latur dels collectius ms afectats: joves,
majors de 50 anys, menys formats i persones en atur de llarga
durada.
Actuar per eliminar els obstacles, sovint invisibles, que ens ha
de permetre aprofitar el talent femen de la generaci de dones
ms ben formada de la histria. s imprescindible fer visible
el seu talent en tots els nivells i tots els camps professionals i
socials.
Apostar per la implementaci duna reforma horria per una
organitzaci del temps que millori el benestar social i la qualitat
de vida, i redueixi la desigualtat entre homes i dones. Aquest
canvi juntament amb lautogesti dels horaris per part dels
treballadors ha destar al servei de la conciliaci, la qualitat de
vida i la productivitat.
Promoure lincrement del salari mnim al nivell europeu, amb
1.100 bruts mensuals, i dotant alhora a la concertaci social de
mecanismes per a la millora de la productivitat de les empreses.
44
ECONOMIA
RESPONSABLE
Leconomia catalana ha de comptar amb unes administracions,
empreses, consumidors i organitzacions socials i econmiques que
situn la responsabilitat social i el comproms amb la preservaci del
territori on desenvolupa la seva activitat entre les seves prioritats. Per
aquest motiu, s necessari:
45
REFORMA HORRIA
Amb el Pacte per a la Reforma Horria signat el passat mes de juliol
treballarem per complir la carta de compromisos cap a lObjectiu
2025, on les institucions i organitzacions signatries del pacte ens
comprometem a recuperar les dues hores de desfasament horari
en relaci a la resta del mn, a impulsar una nova cultura del temps
a les organitzacions a favor de models ms eficients i ms flexibles
per atendre les noves necessitats socials i a consolidar el factor
temps com a nova mesura de llibertat, equitat i benestar aix com
assolir uns nivells ms alts de conciliaci de la vida familiar, laboral i
personal. Sincronitzant els nostres hbits horaris amb els de la resta
del mn aconseguirem guanyar temps al temps.
46
COHESI
TERRITORIAL
La cohesi territorial necessita una poltica dordenaci adaptada
a la diversitat del pas i a les seves necessitats; definint poltiques i
destinant recursos que permetin mantenir la poblaci repartida de
forma equilibrada arreu del territori.
47
Igual que amb els espais oberts, shan de preservar els valors
naturals del litoral, ja sigui millorant-ne la gesti (fent que aquesta
sigui ms coherent i homognia) o articulant nous instruments
dordenaci i gesti. La ciutadania s cabdal tamb en aquest mbit
ja que ls social de les platges sha de desenvolupar de forma
sostenible.
48
MEDI NATURAL
El patrimoni natural dun territori, i la manera com aquest s
gestionat, s part indissociable de la identitat dun pas. Catalunya
s un pas amb un patrimoni natural excepcional i una elevada
biodiversitat, un entorn natural, ric i divers en espcies i paisatges,
que mereix ser protegit, ordenat, conservat i gestionat correctament
perqu sigui sostenible i per al gaudi de tothom i de les generacions
futures.
49
administrativa que unifiqui totes les competncies de gesti i
protecci del medi natural i dels espais naturals protegits en un
organisme que planifiqui els models de gesti i la coordinaci de
tots ells.
Recuperar els recursos i les capacitats de la Xarxa de
Parcs de Catalunya, veritable carta de presentaci del pas a
lexterior. El nou model de gesti del sistema despais naturals
protegits inclour els consorcis i altres frmules innovadores
de governana per optimitzar les mltiples oportunitats que pot
oferir, en coordinaci amb els agents locals i econmics del
territori.
Renovar el marc legal i estratgic vigent, amb laprovaci de
la Llei de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural, implementant
lEstratgia catalana de Biodiversitat que inclou els compromisos
i els objectius internacionals i comunitaris. Aquesta llei haur de
contemplar la convivncia amb el sector agrcola, viu, modern i
potent, i la diversitat decosistemes i del patrimoni natural (rius,
patrimoni geolgic, fauna, vegetaci, sistema costaner, platges)
i inclour lactualitzaci dels espais i tipologies de protecci
dacord amb els criteris de la Uni Internacional per a la
Conservaci de la Natura (UICN). El marc legislatiu ha de garantir
el carcter pblic del sl dels sistemes de protecci aix com
nous models de tinena i s del territori, mitjanant la cessi,
custdia, tutela o altres.
Desplegar mecanismes per impulsar models innovadors de
tinena i s del territori, com ara la custdia del territori, frmula
dxit de cooperaci pblicoprivada i amb el Tercer Sector, amb
una fiscalitat favorable a la custdia, la seva integraci en el Codi
Civil de Catalunya, i el lideratge de Catalunya en la constituci de
la Xarxa europea de custdia del territori.
Dissenyar, seguint les directrius de la Uni Europea,
la Infraestructura Verda de Catalunya, que garantir els
serveis ambientals dels ecosistemes i impulsar projectes de
restauraci ambiental des dels espais protegits fins als grans
espais verds urbans, creant ocupaci i noves oportunitats de
desenvolupament en el territori.
Consolidar i avanar en matria de protecci dels animals.
50
ECONOMIA VERDA
Catalunya ha de contribuir a una nova economia que sigui
ms estable, ms respectuosa amb el medi ambient, amb una
producci i una distribuci ms local, basada principalment en
fonts energtiques prpies i amb capacitat de crear llocs de treball i
benestar per a totes les persones.
51
RECURSOS
HDRICS
Cal garantir laccs al recurs hdric per al conjunt de la poblaci
amb un mnim de garantia de subministrament, tot seguint la
directiva marc de laigua de la UE. La gesti del cicle integrat de
laigua ha de garantir tots els processos: captaci, distribuci,
consum, sanejament i reutilitzaci, amb les inversions necessries
que garanteixin la viabilitat econmica de la gesti de tot el cicle i
preservi al mxim la qualitat de les aiges continentals i marines aix
com els cabals ecolgics. LAgncia Catalana de lAigua (ACA) ha
desdevenir lrgan regulador pblic de la gesti del cicle integrat de
laigua.
52
QUALITAT DE LAIRE
Impulsarem una nova Llei de Qualitat de lAire en el marc del
Pacte per la Qualitat de lAire entre les diferents administracions i
institucions implicades que permeti reduir els nivells de contaminaci
actuals i protegeixi la salut dels ciutadans. Un dels problemes
ambientals de les grans metrpolis europees i dels territoris propers a
grans zones industrials s la qualitat de laire.
53
ECONOMIA CIRCULAR
I RESIDUS
El marc normatiu de residus permetr lassoliment dels objectius
comunitaris en la gesti dels residus, tant de competncia municipal,
com els de major abast. Cal continuar incorporant mesures
econmiques, fiscals i organitzatives per frenar i invertir la tendncia
de creixement de residus, desincentivant la seva disposici final i
incentivant la seva valoritzaci material i energtica. Cal continuar
avanant i consolidar un sistema dinfraestructures descentralitzades
i flexibles i reduir el residu en origen dacord amb lestratgia
europea de Residu Zero.
54
GESTI
DINFRAESTRUCTURES
Catalunya tindr capacitat per planificar les infraestructures amb
criteris de sostenibilitat ambiental i econmica, seguretat, amb un
model equilibrat, descentralitzat i de gesti individualitzada, afavorint
les infraestructures que facilitin la transici cap a models econmics
ms rendibles i sostenibles.
55
equilibri entre la inversi, els costos de manteniment i gesti, els
costos ambientals i el pagament per s i servei, establint un mtode
de vinyeta. La normativa del transport privat per xarxes viries
dalta capacitat garantir aix que els sistemes de pagament estaran
equilibrats respecte el conjunt del territori, la tipologia ds i la gesti
de la mobilitat. Integrarem les poltiques de seguretat amb una
visi integral com les que sestan implementant als pasos del nord
dEuropa.
56
resoldre els colls dampolla histrics. Sn inversions llargament
reclamades per institucions i ciutadania, que pateixen una
elevada congesti o sinistralitat: la N-II a Girona; la N-340 a
Barcelona, Tarragona o les Terres de lEbre; lA-27 a Tarragona;
la N-240 a Lleida; i la N-230 o la N-260 al Pirineu, entre daltres.
Resoldre els colls dampolla viaris ms urgents amb projectes
com la millora de la capacitat i seguretat de lEix Diagonal, el
tram Berga-Bag de la C-16, leix entre el Baix Llobregat i el
Bages, leix de lEbre, laccs als Pallars, laccs de la Selva
martima des del Maresme o la culminaci de la connexi entre el
tnel de Bracons i lAP-7 per Olot.
Desenvolupar el Pla de Mobilitat del Maresme, el del Valls
Occidental i el del Valls Oriental una vegada shagi consensuat
amb els dos territoris.
Desenvolupar projectes tecnolgics per afavorir el cotxe
connectat en el nostre pas.
Fer un Pla de millora integral viria.
Desenvolupar un Programa de millora, ampliaci i conservaci
de camins.
Dissenyar un model de gesti aeroporturia eficient, que
permeti establir poltiques tarifries prpies que afavoreixin
una millor gesti comercial dels aeroports, eliminar les barreres
dentrada de companyies internacionals i, en definitiva, posar a
disposici de la ciutadania ms vols cap a la resta del mn.
Establir un model de gesti individualitzada dels aeroports de
Catalunya (Barcelona-El Prat, Girona-Costa-Brava, Reus, Lleida-
Alguaire i Sabadell), que compartirem amb administracions locals
i institucions econmiques.
Crear una administraci aeroporturia catalana, formada
per una unitat administrativa daviaci civil, un organisme
independent responsable de la regulaci tarifria i una agncia
especfica responsable de la navegaci i seguretat aries.
57
MOBILITAT I
TRANSPORT PBLIC
Tenim un pas amb un potent sistema de ciutats i, per aix, apostem
per una combinaci de sistemes de mobilitat, amb el transport
pblic com element clau de lestat del benestar, essent leina garant
del dret a laccessibilitat dels ciutadans. El ferrocarril ha de ser
lespina dorsal de la mobilitat, tant pel que fa a passatgers com a
mercaderies, conjuntament amb la carretera, el transport martim i
laeri. Alhora, cal prioritzar els sistemes de mobilitat no motoritzada,
amb una atenci especial a la seguretat dels vianants i a la promoci
de la bicicleta.
58
Integrar tot el pas amb una sola tarifa, eliminant el sistema de
corones.
Posar en marxa una nova generaci de lnies de busos
rpids que connectin els diferents modes de transport i mbits
actualment congestionats de manera rpida.
Convertir Rodalies en lnies de metro regionals amb les
comarques del Garraf, Maresme, Bages, Osona, Maresme, Valls
Oriental i Occidental.
Desenvolupar infraestructures de carrils rpids per transport
pblic i aparcaments connectats amb serveis de transport rpid.
Seguir desplegant tots els esforos per coordinar-nos amb
els territoris que formen part del Corredor Mediterrani per a
lexecuci de la infraestructura.
Assumir i planificar les inversions en les infraestructures
ferroviries per a disposar dun sistema de Rodalies de qualitat.
Impulsar un Pla sectorial per posicionar la nostra indstria de
lautombil en puntera en lmbit de la mobilitat elctrica.
59
PER L A
NT S
JU I SOCIAL
COHE S
juntspercatalunya.cat
POLTIQUES SOCIALS
Catalunya obt uns indicadors de benestar que denoten bona
capacitat de resposta i afrontament de les necessitats socials per
en certs aspectes encara es troba lluny dels estndards europeus
ms avanats. s per desenvolupar un model de cohesi i protecci
social semblants al dels pasos capdavanters del nostre entorn que
volem les eines dun estat. Ens cal poder legislar per establir les
estructures que ens permetin donar una major i millor cobertura
social als ciutadans i volem els nostres recursos perqu sn fruit del
nostre esfor i dels impostos que paguem i sn els que faran possible
aconseguir el nivell dinversi necessari en poltiques socials.
Un estat per viure amb una millor qualitat de vida, que distribueixi la
riquesa que genera i que posi al servei del benestar dels ciutadans
totes les capacitats que tenim com a pas. En aquest sentit lagenda
nacional i lagenda social sn indestriables, i ha quedat demostrat
durant els darrers anys que el model social que volem per a
Catalunya no s possible dins del marc de lestat espanyol.
61
La famlia, independentment de la seva composici i model, s
una unitat bsica de cohesi i com a tal requereix duna especial
atenci i suport des de les institucions. Mesures com les prestacions
econmiques per a famlies amb fills a crrec, la introducci duna
reforma horria que contribueixi a una millor conciliaci laboral i
familiar o la modernitzaci dels permisos per naixement i adopci
facilitaran a les famlies desenvolupar el seu paper com a element
central de la nostra societat.
62
residncia tinguin accs als mateixos serveis i en les mateixes
condicions.
Actualitzar les carteres de serveis per tal que esdevinguin
mplies i flexibles i donin resposta al reforament dels
serveis socials, amb capacitat dajustar-se a les necessitats i
preferncies de les persones, respectant la igualtat en laccs als
serveis i garantint la sostenibilitat del sistema.
Apostar decididament per la transformaci digital dels serveis
socials.
Desenvolupar el pla integral datenci a les persones amb
trastorn mental i addiccions.
Aprovar la Llei catalana de promoci de lautonomia personal
i datenci a les persones en situaci de dependncia basada en
latenci integral centrada en la persona.
Preservar el model catal de treball protegit, mantenint el
sistema dajuts als centres especials de treball.
Garantir lautonomia personal de la gent gran a travs de
pensions suficients per viure dignament, una poltica de salut
amb recursos suficients i uns serveis datenci a domicili i altres
que donin una atenci social integral per cobrir les necessitats de
la gent gran.
Consolidar el model denvelliment actiu i saludable com a
model propi datenci social i sanitria.
Aprovar el pla integral de prevenci i acompanyament a les
persones grans per a apoderar les persones grans, prevenir-ne el
maltractament i impulsar les poltiques de foment per a gent gran
activa.
Consolidar el model de renda garantida de ciutadania com
a nou dret social que ha danar acompanyat dun refor dels
serveis pblics docupaci i els serveis socials i duna revisi,
reforma i simplificaci si sescau, del conjunt de prestacions del
sistema de protecci social.
Invertir en poltiques socials i educatives de suport a la
infncia i a les seves famlies per prevenir i compensar les
desigualtats en origen. Parlem doncs de:
63
aquelles orientades a garantir-ne lalimentaci.
Consolidaci del pla de xoc per atendre infants i
adolescents tutelats i en situaci de risc.
Estratgia per donar resposta al sobtat increment
darribada de menors estrangers no acompanyats.
Adaptar les ajudes a les famlies en situaci de vulnerabilitat
i que tinguin fills a crrec per tal de garantir una completa
protecci dels infants.
Desplegar definitivament la Llei 14/2010 dels drets i les
oportunitats en la infncia i ladolescncia i el pacte per a la
infncia a Catalunya.
Seguir implementant el pla estratgic per a la promoci de
lacolliment familiar per evitar la institucionalitzaci del infants
menors de 6 anys.
Apostar fermament per la collaboraci pblicoprivada
combinada amb la collaboraci pblicosocial que garanteix la
creaci de valor pblic all on ladministraci per si sola no pot
arribar, sent el tercer sector social un actor clau en lxit de les
poltiques socials.
Reforar el pla de suport al Tercer Sector, en forma de
contracte programa biennal, per dur a terme una acci
coordinada entre la Taula del Tercer Sector i el govern de
Catalunya com a espai de presa de decisions conjunta.
64
MIGRACIONS
Estem en un mn cada vegada ms globalitzat. Els ciutadans ens
desplacem amb molta facilitat i sovint acabem residint a indrets molt
diversos. Catalunya ha estat, histricament, un pas de migracions i
acollida. Un pas on hi vnen a establir-se persones darreu i, alhora,
un pas que forma ciutadans que per raons diverses tamb marxen a
lestranger a treballar i a desenvolupar el nostre projecte de vida.
65
Finalment, Catalunya ha de tenir tamb un paper actiu en lmbit
de la protecci internacional, desenvolupant mesures que facin
plenament vigent la seva solidaritat internacional i laccs al dret
dasil i la protecci amb les persones perseguides, per qualsevol
circumstncia.
66
HABITATGE I HBITAT
Laccs a lhabitatge s un aspecte cabdal en la vida i
desenvolupament de les persones. I les administracions pbliques
han de treballar per fer efectiu el dret a lhabitatge, facilitant-ne
laccs i assegurant-ne la permanncia, sempre sota el principi que
tots i totes tenim dret a un habitatge i una vida digna.
67
Dotar de finanament pblic (Institut Catal de Finances) les
noves promocions pbliques i privades dhabitatge de lloguer,
facilitant aix la recuperaci de la construcci dhabitatges de
lloguer per part dels ajuntaments i tamb de la iniciativa privada.
Defensar limpost dhabitatges buits davant els recursos de
lEstat perqu creiem que s la millor eina per mobilitzar els
habitatges buits que estan en mans dentitats financeres i grans
tenidors, i utilitzar la recaptaci per fer s del dret de retracte i
comprar habitatges provinents dexecucions hipotecries.
Continuar negociant amb les entitats financeres la signatura
de convenis de cessi dhabitatges perqu s just que aquells
que han estat en lorigen del problema siguin tamb part de la
soluci.
68
CULTURA
La cultura s motor de llibertat perqu permet construir una
ciutadania dotada desperit crtic, oberta, creativa i solidria. En
definitiva, lliure!
69
Oficina de la Propietat Intellectual, com a ens encarregat
dimpulsar la defensa dels drets dautor i de propietat
intellectual, de sensibilitzar la poblaci.
Consolidar lInstitut Ramon Llull com a instrument fonamental
de projecci exterior de la llengua i la cultura catalanes a partir
de la implementaci de la Declaraci de Palma de 2017 per la
qual lInstitut ha de projectar la cultura catalana feta arreu de
lmbit lingstic catal. Cal ampliar els seus objectius i camps
dactuaci en la promoci exterior de la llengua, la literatura i el
pensament en llengua catalana per consolidar-la com a novena
llengua dEuropa.
Impulsar els intercanvis culturals amb lexterior per projectar
la nostra cultura al mn, i ho farem utilitzant la xarxa doficines
que la Generalitat t a lexterior, fent que a ms dambaixades
econmiques i comercials siguin tamb ambaixades culturals,
i tamb ampliant la presncia de la cultura catalana en les
diferents fires i esdeveniments internacionals.
Com a projecte de govern, i conjuntament amb el
Departament dEnsenyament, desplegar el pla de foment
de la lectura, ampliant la collaboraci amb els mitjans de
comunicaci, i vinculant el pla a una poltica clara de prestigi dels
autors catalans.
Consolidar el projecte de carnet nic de biblioteques, fer
un pla dequipaments culturals que mancomuni encara ms
serveis i poltiques, i coordinar els sistemes dajuts a projectes i a
empreses, treballant ms i millor amb la resta dadministracions.
Volem, sense envair lautonomia municipal, tenir major
coordinaci amb aquestes administracions per a evitar duplicitats
i per a afavorir la comunicaci mtua.
Enfortir lensenyament cultural i artstic en les seves branques
de msica, arts plstiques, dansa, arts escniques, audiovisuals,
patrimoni i museografia, cultura popular, literatura, indstries
culturals I ho farem aprovant un Pla densenyament artstic i un
Pla densenyament de disciplines culturals cercant lexcellncia
en el seu nivell ms alt, per tamb donant cabuda a escoles
privades o variants que defensen altres plantejaments acadmics
o esttics.
Impulsar la reactivaci del cnon digital audiovisual i ampliar
el seu carcter finalista a altres arts perjudicades avui dia per
la pirateria, especialment la msica i la literatura, malgrat els
impediments del Tribunal Constituciona.
Treballar per promoure laccs igualitari i equitatiu, en un
doble sentit social i territorial, als bns patrimonials i a les
produccions culturals.
70
Actualitzar el Catleg del Patrimoni Cultural Catal i defensar
all on calgui la seva conservaci i la seva propietat.
Assegurar que la cultura sigui un eix transversal en totes les
poltiques del govern, que serveixi per ajudar a incrementar la
collaboraci pblicoprivada, i per fomentar el consum cultural i
la riquesa cultural del pas.
71
ESPAI CATAL DE
COMUNICACI
La provisi de continguts culturals, educatius i lentreteniment de
qualitat en catal sn indispensables per bastir una societat ms
lliure, activa i cohesionada. Els mitjans de comunicaci catalans
conformen un espai comunicatiu duna forta densitat que articula
la societat, dona solidesa a la catalanitat i s un potent factor
dintegraci dels nouvinguts.
72
i segueixi essent gestionada amb criteris dindependncia,
professionalitat i viabilitat econmica.
Impulsar les accions necessries perqu el servei pblic de
comunicaci que desenvolupa la CCMA reforci els vincles amb
els altres territoris de parla catalana mitjanant la reciprocitat, la
cooperaci i les activitats que li sn prpies.
Crear eines per relacionar i potenciar el mn cultural i el
dels mitjans de comunicaci. Shauran de garantir i potenciar
els projectes audiovisuals per tal denfortir el sector i donar-los
projecci internacional.
Crear els instruments necessaris de poltica industrial per
potenciar la capacitat financera de les empreses per afrontar
projectes de creixement i/o internacionalitzaci.
Poder gestionar lespai radioelctric amb loportunitat
dequilibrar la presncia del catal i del castell a la rdio i a la
televisi.
73
LLENGUA
La llengua catalana ha estat sempre eix transversal de la trajectria
histrica, cultural i social de Catalunya i volem garantir que ho
continu essent, perqu en lactualitat encara s una llengua que
lluita en inferioritat de condicions per la seva supervivncia i
promoci en un mn cada dia ms global i interconnectat.
74
Reestructurar el Consorci de Normalitzaci Lingstica per
donar respostes modernes i de qualitat a les exigncies de
formaci de la societat actual. Potenciarem loferta de formaci
i la formaci en lnia a travs del Parla.cat, dacord amb les
poltiques dacollida i dinserci social i ocupacional per impulsar
latenci i la millora dels coneixements de catal de la poblaci
adulta de Catalunya, especialment de la que t dificultat per
entendre la llengua i no t capacitat per parlar-la.
Consolidar la llengua catalana com a vehicle dexpressi
normal de la cultura, la societat i leconomia catalanes, i
impulsarem accions per fer-ne crixer la presncia en els mbits
sectorials i en les estructures on encara s deficitria o hi
persisteixen tendncies no favorables.
Promoure la celebraci dun nou Congrs de la Llengua
que tingui per objectiu definir respostes als reptes que tenim
en lmbit sociolingstic en aquest mn cada dia ms global,
perqu ens cal potenciar condicions favorables al desplegament
de la llengua catalana, per garantir-ne el futur.
Afavorir laccessibilitat plena per als usuaris de la llengua de
signes catalana, les condicions que permetin assolir la igualtat
de les persones amb sordesa que opten per aquesta llengua i
facilitar la consolidaci dun model bimodal entre llengua oral i
llengua de signes catalana.
Reforar la relaci i la cooperaci amb els diversos territoris
amb qu compartim la llengua catalana, i continuarem treballant
per aconseguir que el catal sigui reconegut en els organismes
europeus i internacionals. Alhora, farem de lInstitut Ramon
Llull linstrument fonamental de projecci exterior de la llengua
i la cultura catalanes amb nous objectius i camps dactuaci
en la promoci exterior de la llengua, la literatura, les arts i el
pensament en llengua catalana, i promovent la presncia de la
realitat de Catalunya als principals mitjans dels pasos del nostre
entorn.
Treballar per lestudi, aprenentatge i s de larans com a
element fonamental de la identitat prpia de lAran, en el marc
del compliment de la Llei 35/2010.
75
ESCOLA CATALANA
La Llei dEducaci de Catalunya (LEC) va ser fruit de lacord entre
diverses forces poltiques per donar estabilitat al sistema educatiu
perqu, tal com indiquen els estudis internacionals, el consens
en la definici dels grans objectius i de lestratgia per assolir-los
constitueix un dels pilars fonamentals en la millora de la qualitat.
En els darrers set anys els governs de la Generalitat han anat fent
realitat els principis de la LEC, donant unitat i continutat a lacci
de govern. Diversos indicadors acrediten una evoluci positiva
pel que fa a lxit educatiu dels alumnes. La drstica reducci de
labandonament escolar prematur (28,9% el 2010, 18% el 2016),
els resultats de les proves PISA i els resultats de les proves de
competncies bsiques de 6 dEducaci Primria i de 4t dESO en
sn una bona mostra. Per aix des de Junts per Catalunya creiem
que cal seguir progressant en aquesta direcci, i donar resposta als
reptes emergents duna societat dinmica en un mn complex.
76
sense estat. Aix ha contribut decisivament a articular el pas
i a preservar-ne la identitat collectiva. Tot lespectre ideolgic
est representat a la societat civil. El mn educatiu no ns una
excepci. Al costat duna escola pblica de qualitat i formant part
del mateix servei deducaci de Catalunya, institucions diverses
i amb esperit de servei han creat escoles privades, moltes de les
quals concertades. Tot un ventall de projectes amb identitat prpia
que reflecteix lesperit emprenedor del pas. La seva existncia
constitueix una riquesa collectiva, en consonncia amb el que ha
estat el tarann del nostre poble.
77
Donar suport a les iniciatives que tinguin per objectiu reduir
labandonament escolar prematur, com sn els centres de
noves oportunitats, els itineraris formatius especfics, els ajuts
econmics a alumnes vulnerables, etc.
78
Dissenyar un desenvolupament de la carrera professional del
professorat ms flexible, que possibiliti la mobilitat entre etapes
educatives.
Adequar i actualitzar lorganitzaci i el funcionament de
la inspecci educativa, per tal de donar resposta a les noves
realitats existents.
Potenciar la formaci professional (FP), connectant
estretament els cicles formatius amb el teixit productiu i social
i amb la universitat, actualitzant el catleg de qualificacions
professionals, i integrant en un sol sistema lFP reglada i la
formaci ocupacional i continuada, per potenciar laprenentatge
al llarg de la vida de tots els ciutadans.
Crear lObservatori de lequitat en educaci per estudiar i
actualitzar els indicadors que sustenten les poltiques dequitat.
79
UNIVERSITATS
Volem un sistema universitari basat en el comproms social i
la garantia digualtat doportunitats pels ciutadans. El sistema
universitari i de recerca de Catalunya ha assolit els darrers anys uns
nivells dexcellncia reconeguts internacionalment, que configuren
Catalunya com un dels pols clau de coneixement i ensenyament
superior del sud dEuropa.
80
de les estructures, la viabilitat tcnica i econmica, la
internacionalitzaci i la transferncia de coneixement.
Incrementar el finanament per a les universitats i centres
associats a lalada de les necessitats existents i de les del pas
al qual donen servei, en base als principis de qualitat, eficincia i
retiment de comptes.
Multiplicar els canals de relaci entre la universitat, el teixit
productiu i el conjunt de la societat, de forma que responguin
de manera satisfactria i rpida a les demandes i necessitats
mtues, i impulsin un millor finanament del sistema universitari.
Facilitar la retenci i captaci de talent, assegurant la igualtat
doportunitats i fomentant lestabilitzaci contractual, basada en
el mrit professional i en les necessitats reals del sistema.
Promoure lautonomia acadmica i lobertura dun sistema
universitari que vol i pot ser capdavanter en un mn on el
coneixement est impulsant una gran revoluci basada en les
idees, les capacitats i el talent, compatible amb els valors de
promoci i servei social que representa.
Impulsar un model de governana universitria amb ms
participaci de la societat en la presa de decisions, en la lnia que
ho fan les universitats de la majoria de pasos europeus, entenent
que la societat la formen no noms empreses, sin tamb
institucions pbliques i/o privades.
Impulsar una formaci de mxima qualitat que asseguri la
creaci docupaci qualificada, amb una racionalitzaci doferta
de titulacions, un major grau de relacions interuniversitries
i socials i una aposta clara pels models de referncia
internacionals. I alhora assegurar que tingui el vessant humanista
necessari per a fer crixer individus formats i informats, crtics,
lliures i responsables dels seus actes i decisions.
Fomentar lemprenedoria i la innovaci, de caire tecnolgic i
social, a les estructures i a tots els nivells formatius vinculats a
lensenyament superior, en especial en aquells en qu existeixi
un nivell tcnic ms avanat, per tal denfortir el nostre teixit
productiu i social i impulsar els valors vinculats entre els joves i el
conjunt del sistema universitari.
81
RECERCA I
CONEIXEMENT
La recerca i el coneixement com a motors de creaci de riquesa i de
resposta als reptes socials. Catalunya ha de ser un pas de talent que
atregui talent. El coneixement s la matria primera del segle XXI i
com a tal ha dimpregnar tota lactivitat econmica. La creativitat del
pas sha de canalitzar per a generar noves iniciatives empresarials o
per a permetre la transformaci de lactivitat productiva actual vers
realitats ms competitives.
82
Per aix, des de la candidatura de Junts per Catalunya ens
comprometem a:
83
Fomentar la cultura innovadora, mitjanant lestabliment
destructures mixtes i xarxes pblicoprivades, que permetin una
millora significativa de la relaci entre les entitats generadores
de coneixement i lactivitat productiva, un augment de la
mobilitat en el personal tcnic i investigador cap a les empreses
i laprofitament de lefecte tractor per augmentar el nombre
dentitats i empreses innovadores, seguint els parmetres
establerts per lestratgia Europa 2020, lestratgia catalana
despecialitzaci intelligent (RIS3CAT) i el nou consell europeu
dinnovaci (EIC).
Fer de la recerca i el coneixement font de noves professions,
mitjanant la connexi amb el sistema educatiu i ocupacional,
amb convocatries especfiques i la incorporaci de perfils
professionals que permetin una major acceleraci dels projectes
de valoritzaci tecnolgica, una millor captaci de necessitats
empresarials i lestabliment daliances estratgiques amb entitats
internacionals pbliques i privades.
Promoure la visi social de la cincia i la tecnologia mitjanant
una poltica dinformaci ciutadana sobre els lligams de la
recerca i el coneixement amb el benestar social i la qualitat
de vida, aprofitant al mxim les plataformes que ofereixen els
mitjans de comunicaci, i fent especial mfasi en els resultats
obtinguts des de la recerca en lmbit de les cincies socials i les
humanitats.
84
SALUT
Tenim un model sanitari dxit, pblic, universal i equitatiu, de
qualitat i amb diversitat de provedors, tant pblics, com privats i del
tercer sector. Cal mantenir-lo i potenciar-lo i posar en valor que el
sistema sanitari catal est centrat en la persona, en els seus drets i
la seva dignitat, com un eix bsic de funcionament.
85
els professionals que treballen en aquestes rees per tal davanar-
nos als nous reptes i plantejar poltiques i decisions basades en
levidncia, efectivitat, eficincia i inters pblic i aix poder proposar
les millors solucions possibles.
Apostem per una atenci holstica que reconeix el paper clau dels
determinants socials en la salut, integral i integrada, centrada
en la persona, i considerant conjuntament les seves necessitats
sanitries i socials. El model datenci primria s cabdal en el
nostre sistema. Hem de millorar la comunicaci i la coordinaci
entre les diferents unitats i xarxes assistencials per tal de superar
lactual fragmentaci que la dificulta. Cal que posem la tecnologia
al servei de les poltiques sanitries. Aix doncs, potenciarem els
sistemes dinformaci que donen resposta a lestratgia TIC posant
en el centre els professionals de la salut i els ciutadans com a
dinamitzadors daquesta evoluci.
86
per assegurar una atenci de qualitat a les persones i millorar
continuadament la seva eficincia, qualitat i seguretat.
87
que fa a la promoci de lautonomia personal i latenci a la
dependncia.
Potenciar el paper de lAgencia de Salut Pblica de Catalunya,
amb lobjectiu destimular i dincorporar hbits saludables de
vida i enfocament de salut comunitria, mitjanant lestreta
collaboraci entre els serveis datenci primria de la salut,
benestar social i salut pblica, basant la seva activitat en lacci
sobre els determinants socials de la salut.
Crear un Pla Nacional dEducaci per a la Salut,
multidisciplinari, transversal i integral.
Desplegar la histria clnica universal en tots els nivells
assistencials, garantint la seva privacitat i seguretat. Potenciarem
ls de les noves TIC en salut.
Implementar un nou Pla integral per a la millora de les llistes
despera sanitries, amb actuacions orientades a millorar-ne
la gesti, apropant-la als professionals dAtenci Primria,
per reduir el temps i el nombre de persones que esperen per
ser diagnosticades i tractades a Catalunya. Establir criteris de
prioritzaci basats en els principis dequitat i transparncia, tenint
en compte les evidncies cientfiques.
Revisar i implementar lestratgia nacional datenci primria
i salut comunitria, que ha de permetre al sistema datenci
primria incrementar el seu pes pressupostari del 16% actual al
20% i millorar la seva dotaci de professionals. Descentralitzar
la gesti i dotar de ms autonomia els equips, implantant
lelecci del director de lequip datenci primria pels propis
professionals.
Revisar el Pla nacional durgncies de Catalunya. El pla ha
dassegurar una atenci continuada i urgent equitativa i de
qualitat, adaptada a les necessitats de les persones, potenciant
latenci urgent a tots els dispositius i serveis del sistema,
la millora de les infraestructures dels serveis dUrgncies
hospitalries i la reducci del temps mxim destada a les
urgncies. El pla ha dincloure les accions i dispositius a
considerar en les poques i situacions daugment inusual de la
demanda, coordinant i racionalitzant lactivitat per tal de dotar
els centres de surge capacity (capacitat de fer front a situacions
inusuals).
Impulsar la participaci dels professionals en la gesti dels
centres sanitaris, amb la potenciaci de les juntes facultatives i
lelecci dels crrecs directius assistencials (mdics i dinfermeria)
per part dels propis professionals dels centres. Impulsarem la
representaci i participaci dels professionals en els Consells de
Govern i rgans directius de ms alt nivell dels centres.
Potenciar els serveis de vigilncia epidemiolgica. Crearem el
88
Centre Catal dEpidemiologia, que doni resposta a emergncies
de salut pblica de Catalunya, especialment a la prevenci,
diagnstic i tractament de malalties infeccioses incloent les
infeccions emergents o inusuals.
Reforar el paper de lAgncia dAvaluaci i Qualitat en
Salut de Catalunya (AQuAS) com a instrument independent
per avaluar els resultats del nostre sistema de salut, a tots els
nivells. Aquests resultats serviran de base per establir poltiques
dordenaci de lactivitat sanitria i sintroduiran en els contractes
programa de tots els serveis sanitaris, seguint els principis de
transparncia, avaluaci i retiment de comptes.
Crear lAgncia Catalana de Recerca i Innovaci en salut, a
fi dimpulsar frmules innovadores de models de finanament
i promoci del mecenatge i la collaboraci pblicoprivada en
R+I, dotant-la tamb amb instruments propis per promoure la
capacitat dinversi pblica en R+I biomdica.
89
ESPORTS
Lesport catal s una histria dxit. I aix ha estat possible grcies
a les moltes entitats i associacions esportives del nostre pas, per
tamb al gran nombre de practicants entre la poblaci, sigui des de
lesport escolar, la prctica individual o lesport federat.
90
Elaborar de forma participativa i aprovar el Pla Nacional de
Promoci de lActivitat Fsica i de lEsport.
Iniciar la detecci de talent esportiu en la fase escolar,
reforant el paper del professorat deducaci fsica i alhora
treballar per obtenir una acurada supervisi quant als
requeriments per lexercici dels professionals de lactivitat fsica i
lesport i les seves competncies.
Augmentar les rees de recerca a lINEFC i al CAR, i fomentar
la collaboraci dinvestigadors dambdues entitats.
Implementar la carrera dual de lesportista intentant evitar
haver de mourel del seu territori, creant tamb un itinerari
dual en coordinaci amb els departaments responsables
densenyament i duniversitats.
Incorporar a la marca de Catalunya com a destinaci de
turisme esportiu la seva xarxa dentitats i associacions esportives
per tot el territori, aix com el catleg de serveis que ofereixen, i
crearem un registre de qualitat i la certificaci de les empreses
relacionades amb el turisme esportiu.
Continuar donant suport a la projecci internacional
de lesport catal, als nostres dirigents i professionals, les
seleccions esportives catalanes de les federacions, i al COC. I
tamb continuar donant suport a la candidatura de Barcelona
Pirineus per assolir lorganitzaci dels Jocs Olmpics dhivern.
Crear lAgncia Catalana Antidopatge, que fomenti la cultura
dels valors en aquest mbit.
Promoure la igualtat doportunitats de gnere en tot tipus
dactuaci relacionada amb lactivitat fsica i esportiva.
Reforar el paper de les associacions i els consells esportius,
i dels clubs esportius en la promoci de la prctica dactivitat
fsica i dels seus valors.
Dissenyar programes per a collectius vulnerables per
promoure el seu accs a la prctica dactivitats fsiques i
esportives com a eina dintegraci i cohesi social.
Elaborar, amb el mn local, un Pla Nacional dEquipaments
esportius que analitzi els equipaments esportius del pas, la seva
distribuci en el territori, els seus usos, i les necessitats de millora.
91
juntspercatalunya.cat