Está en la página 1de 24

Revista de lInstitut de Tecnificaci. Amposta, desembre 2017. Nm.

11
REDACCI
Professora: ROSA TALARN
1r A Mireia Albiol
Marc Corts
Roger Limbos
Cludia Monserrat
Adri Morales

1r B Ashley Cango

2n A Adrin Gualpa
Manel Margalef
Zoe Morales
Alba Silva

2n B Emilio Zambrano

3r B Tamara Balada
Albert Martnez
Rimsha Shehzad
EDITA
Institut de Tecnificaci
C. Frana 19-21
43870 Amposta
Tel: 977 70 78 49

COLLABORA
AMPA Institut Tecnificaci

IMPRESSI
Impremta ampostina
Tel. 977 70 16 84

COORDINACI I
MAQUETACI
Miquel ngel Lloren

CONSELL EDITORIAL
Anna Bel
Fredo Borrs
Carme Ferr
Maite Ferr
Miquel ngel Lloren
Rosa Talarn
Luca Toms

DIPSIT LEGAL
T: 1221-2012

EDICI DIGITAL
http://www.scribd.com/mllo-
ren5

ISSN EDICI IMPRESA


2014-8054

ISSN EDICI DIGITAL


2014-8062
editorial estudiants de 4t, la Biblioteca, la
Revista i la orquestra iTec, canalit-
zadores de la vida ms creativa del
centre i, a la vegada, poderosament
Et recomanem
inclusives i cohesionadores. Crniques de la Torre I. La Vall dels
Simultanejar els estudis amb la Llops
dansa, la msica i lesport requereix Autora: Laura Gallego Garca
esfor i treball dels propis estudi- Traductor: Ferran Gibert i lvarez
ants i tamb dels professors que Illustrador: Marcelo Prez de Muti
afavoreixen aquestes dinmiques, Edat: a partir de 12 anys
coordinant-se amb les diverses Pgines:320
Escoles de Msica de la ciutat i el
Aquest llibre relata la histria duna noia,
Fa unes setmanes vaig poder compartir un Conservatori, amb el Centre de Tecnifica- Dana, que t un poder especial: pot veure
senzill acte amb els companys Carmina i ci, amb la Biblioteca Comarcal. Les inici- els morts i comunicar-se amb ells. Noms
Josep, organitzat, com cada any, pels Ser- taves rutllen i funcionen de forma fluida nexisteixen un parell ms com ella en tot
veis Territorials de Tortosa, a fi dhome- quan hi ha un treball dur al darrera. Com- el mn i sn criatures espectaculars, per-
natjar els professionals de lensenyament patibilitzar la prctica esportiva, la dansa qu la seua mirada va ms all de la dun
que es van jubilar el curs passat. Va ser un i la msica amb l'ensenyament reglat es- mortal. Els esperits de laltre costat sen-
dev objectiu fonamental de liTec, amb el carreguen de cuidar-los i li assignen un
moment de retrobament de vells amics
convenciment que aix no seria possible company. Ella s una grangera, per la seua
que havien compartit vivncies professio- vida canvia completament quan el Mestre
nals en la docncia. La majoria se senti- sense una implicaci eficient de tots els
la porta a la Torre, en plena Vall dels Llops.
en complaguts amb la tasca feta i amb les agents. All viur una historia de bruixeria i amor
moltes generacions destudiants a qui no Suposo que aix s el que valoren els ms enll de la mort.
noms ensenyaven sin tamb educaven. nombrosos estudiants de Mster de pro- Tamara Balada
I s, els mestres i professors hem de fer fessorat que confien en la filosofia iTec per
grans els joves, hem de contribuir a fer fer les seves prctiques. En tenim molts i Mecanoscrit del segon origen
ciutadans i persones com cal. Per aix em el millor s la valoraci final que en fan. Autor: Manuel de Pedrolo
dol tant quan es pretn qestionar la tas- En aquest sentit, enguany estem tancant Editorial: Educaula62
el segon curs del Projecte Erasmus+ en Collecci: Educaci 62
ca del docent. En moments tan convulsos
el qual hem esmerat tantes energies. Els Pgines: 256
com els que vivim actualment, sempre hi
ha un bon mestre que fa costat lestudiant. nostres estudiants i professors acaben de
Mecanoscrit del segon origen s una no-
Sort en tenim que la majoria de professi- tornar de la seva estada a Itlia; al maig, vella de cincia-ficci escrita per Manuel
onals anteposen el b dels alumnes a este- rebrem les delegacions italianes i croates. de Pedrolo i publicada el 1974. LAlba, una
riotips, ideologies, decrets, articles i el que Ser el colof dun parell danys dactivi- noia de catorze anys, salva en Ddac, un noi
calgui! tat frentica. Tan bon punt com puguem, de 9 anys, desprs de ser llanat a una res-
s per aix que valoro encara ms, si cal, el tornarem a elaborar un nou projecte, si closa per uns nois, que el discriminen per
treball que es fa al nostre institut. I no no- s possible, tan potent com lactual, que ser negre. Quan sn sota laigua, apareixen
permeti els nostres estudiants gaudir una uns plats voladors que ho destrueixen tot i
ms el treball, sin el fruit daquest treball.
nova mobilitat europea i una millora en el maten a tothom.
Resulta molt complicat mantenir-se sem- A partir daquell moment els dos nois
pre en un nivell ptim, especialment pel nivell ds de les llenges estrangeres.
shauran despavilar per sobreviure en un
que respecta a resultats i cohesi de centre B, per acabar, fem nostres les paraules mn despoblat i destrut i enfrontar-se a
(que sn els nostres motors de treball!!!). de Maria Montessori: la primera tasca de tota mena de problemes i dificultats que els
Malgrat les dificultats socials i poltiques leducaci s agitar la vida, per deixar-la faran madurar rpidament. El risc depid-
que patim, el nostre alumnat ha estat ats lliure perqu es desenvolupi. mia els obliga a refugiar-se en una masia.
amb la mxima qualitat des del primer Lucia Toms LAlba, conscient de la situaci, es preocu-
dia de curs. El professorat, recolzat per la pa de posar les bases dun nou mn, per
sense oblidar tot el coneixement acumulat
nostra Ampa, est tirant endavant tots els
per la humanitat durant segles. Per aix re-
projectes que hem anat endegant des de cullen llibres, que, a ms a ms, els serviran
fa temps: el Servei Comunitari, que posa per trobar solucions a problemes quotidi-
de relleu la cara ms solidria dels nostres ans de la seua nova vida: com engegar un
cotxe, com resoldre problemes mdics...
Amb aquest objectiu recorren les runes de
Barcelona. Als afores de la ciutat descobrei-
xen daltres super-
vivents. Aleshores
decideixen fer un
viatge amb un pe-
tit vaixell per les
costes de la Medi-
terrnia, per saber
si nhi ha ms. En
troben alguns, per
estan tots boigs.
Rimsha Shehzad
Orles EMOTIVA FESTA DE GRADUACI
LAMPA del nostre centre va organitzar la festa de gra-
duaci dels alumnes de quart dESO i segon de Ba-

16-17
txillerat. Lacte va tenir lloc el passat dia 22 de juny
a la Fila dAmposta. Els parlaments dalguns dels as-
sistents, com lalcalde Adam Toms o Toni Costes, un
gran referent en el mn de lesport i, com no, de la
nostra directora Luca Toms, aix com el passi dal-
guns vdeos van despertar lemoci dels presents
a lacte. Finalment, les tutores de quart dESO, Mai-
te Ferr i Montse Tena, i les de batxillerat, Mriam
Sol i Mnica Subirats, van fer lentrega de les orles.
Alba Silva Alcoba
COMIAT
El curs passat vam dir adu a Joan Ni-
vera i Eva Fuster, dos professors que
JAUME MARGALEF, BECAT A LEIC
eren al centre des que es va construir.
Va ser un acte molt emotiu, sobretot El nostre estudiant Jaume Margalef Rie-
quan tots dos van dir unes paraules per res ha estat becat per cursar el Batxillerat
rememorar els bons moments que ha- internacional a l'Escola Internacional del
vien passat a lInstitut de Tecnificaci. Camp (EIC), a Salou. Hi cursa el Bat-
Tamb va ser un moment per agrair- xillerat linternacional i el Batxille-
los la tasca feta durant tots aquests rat LOE modalitat cientfica. Lescola
anys. Per acabar, Eva Fuster va voler lha volgut premiar pel seu esfor,
tirar una traca, tpica de la seua terra, i dedicaci, actitud, resultats, etc...
ella en va fer els honors. En acabat, es El model pedaggic de lescola s el
va celebrar el dinar final de curs en un Scrates Educa, que tracta de pro-
restaurant de la Rpita. moure lexcellncia en els camps del
Zoe Morales i Alba Silva saber des del respecte a la diversitat,
tot combinant de forma equilibrada
el coneixement cientfic, tecnolgic,
Joan Nivera, Eva Fuster i Domnec

humanstic i artstic. Tamb poten-


cia la prctica esportiva, fomenta el
pensament obert i independent i pro-
mou valors com la responsabilitat,
la solidaritat o el respecte a les dife-
rncies individuals. Felicitats Jamie!
Manel Margalef Rieres
Eva, Carme, Irene i Mnica6

LITEC biomdica del sud dEuropa, en el qual ment que ser essencial per a la medici-
AMB LA CINCIA treballen unes 1500 persones proce- na daqu uns 20 o 30 anys.
LItec participa en les activitats didc- dents de 50 pasos diferents i repar- Adrin Gualpa
reus

tiques del programa del Parc Recerca tides en ms de 100 grups de recerca
Biomdica de Barcelona (PRBB), que independents. El PRBB genera conei-
s una iniciativa de la Generalitat de xements dalt nivell per a desxifrar la
Catalunya, lAjuntament de Barcelona i base gentica i molecular de la vida i
la Universitat Pompeu Fabra. Es tracta ajuda a solucionar els problemes de
dun dels nuclis ms grans de recerca salut emergents. Produeix un coneixe-
DISTINCIONS
PAU 2017
EXCELLNCIA EN LA
SELECTIVITAT
El curs passat, els alumnes de lInstitut de Tecnificaci van obte-
nir uns excellents resultats en les proves daccs a la universitat.
En concret, dos dels nostres alumnes, Jordi Bel Revert i Marc
Mart Arasa, van treure una nota superior o igual a nou punts
en la fase general, per la qual cosa el centre va rebre la Distinci
de la Proves dAccs a la Universitat 2017. Aquest resultat va ser
fruit del treball i de lesfor dels joves, amb el suport de les seues
famlies i de la comunitat educativa que els envolta.
Lacte de lliurament daquestes distincions va tenir lloc el pas-
sat 20 de juliol, a lAuditori del Teatre Nacional de Catalunya,
presidit pel Molt Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la
Generalitat de Catalunya.
Adrin Gualpa
Jordi i Marc amb Rosa i Lucia

Imatge de lacte Marc amb els seus pares Jordi amb els seus pares

VIATGE FINAL DE CURS DE 4T DESO


El dia 12 de juny alumnes de 4t dESO
van sortir en direcci a Andorra per tal
de gaudir del seu viatge de final detapa.
Era un viatge llargament esperat, desprs
de passar bona part del curs fent activitats
per recaptar diners, com fer esmorzars a
linstitut o vendre roses per Sant Jordi. El
mateix dia de larribada van anar a Natur-
lndia, on va passar una tarda divertida
descobrint i desafiant la natura. El segon
dia van fer un recorregut per la muntanya
de Santa Colona i desprs, rfting. El ter-
cer dia, al mat, van fer barranquisme i, a
la tarda, van poder relaxar-se a Caldea.
Lltim dia el van dedicar a les compres.
Finalment, el 16 de juny van tornar a Am-
posta, satisfets de les experincies viscu-
des.
Zoe Morales Roig
entrevista
ESBARJOS ESPORTIUS
Durant el primer i el segon trimestre del curs passat, alumnes
de 4t dESO van organitzar lligues de diferents esports per tal
de recollir diners per al viatge de final detapa. Cada partici-
pant havia de pagar un euro. Els partits de futbol, de bsquet
i de voleibol es jugaven a lhora del pati. Els coordinadors van
ser els professors Slvia Caado i Max Grau.
Pel que fa al futbol, es va premiar el millor jugador, Edmon So-
gues i el mxim golejador, Adrin Gualpa. Lequip guanyador
en el primer trimestre va ser The Packers, de 1r ESO-A i en el
segon trimestre van guanyar Los Vengadores, de 1r ESO-B.
Mireia Albiol Alpuente

Sally Kershaw is a girl from Li- Why did you come here
verpool, England. She has stu- in Catalonia and not so-
died politics in the University mewhere else?
of London; now she works in I like Catalan culture and I
Amposta in Institut Tecnifi- want to learn more.
caci as a Language Assistant.
She also plays the saxophone What was your first impres-
with our school orchestra. sion of Catalonia?
It is an exciting place to live Dibuix dAlbert Martnez
Where are you from? and people are very friendly.
Im from Liverpool city, in En-
gland. Do you like working in Ca- LA MARAT
talonia? Un any ms, lInstitut de Tecnificaci ha colla-
What have you studied? Yes, I do. borat amb la marat de TV3, enguany dedicada
I went to the University in a la lluita contra les malalties infeccioses. Els/les
London and I studied Politics. What do you like most about alumnes de cada tutoria han preparat diverses
your job? activitats per a recaptar diners: han organitzat
How are you feeling? Students because they talk esmorzars solidaris, han venut menjar i beguda
I am feeling good in Ampos- about Catalonia and they te- als seus companys i al professorat; han fet unes
ta, I like it and I like the high ach me new things. sessions de photocall han coordinat un torneig
school. de futbol i han convocat un concurs de dibuix.
How do you communicate Zoe Morales i Alba Silva
Why did you decide to do with people?
this job? Its difficult for students. I usu-
Because I like teaching and I ally speak English with them
want to learn Spanish and Ca- because it is my job, they must
talan. listen native English.

Did you decide to come to Are you going to do this job


this center? for long?
No I didnt. I didnt choose the I am working here until May.
center, they sent me here. Alba Silva
Zoe Morales
breus COLLABORACI
XARRADA DE JOAN PINYOL AMB LA RESIDN-
Lescriptor Joan Pinyol i Colom va visitar el nostre centre el curs passat, per fer una
xarrada als alumnes de 3r i 4t dESO. Joan Pinyol s llicenciat en Filologia catalana i
es dedica a la docncia. A ms, collabora en diversos mitjans de comunicaci com
CIA DAVIS
La Residncia davis dAmposta ha donat
a columnista dopini. Ha guanyat diversos premis literaris com el Joaquim Ruyra.
la possibilitat al nostre institut de treba-
s autor dels reculls de contes Avinguda Capri (1999), Noranta nou ma-
llar plegats en la formaci en valors dels
neres de no viure encara a la lluna (2001), Stitxkov i Sofia (2003), Mi- nostres estudiants. Per tal de concretar-ne
cromxic (2007), Pilota de set (2008, premi Joaquim Ruyra) i Plane- els aspectes, la nostra directora, Luca To-
ta Llu (2012). Tamb ha publicat la novella de terror Ning no mor (2013). ms, i la professora Slvia Caado es van
Adri Morales reunir amb la directora de la Residncia
davis, la Sra. Rosabel Gmez, i la seua col
APRENENTAGE I DIPLOMES AULA laboradora, la Sra. Rosa Puigcerver.
Van poder visitar lespai i van poder
SERVEI COMUNI- OBERTA conixer el treball que duen a terme.
Tamb van poder comprovar que les per-
El passat mes de juny, en un acte realitzat
TARI a la sala de plens de lajuntament dAm- sones que treballen estan molt implicades
Lalumnat de 4t dESO de lInstitut de Tec- posta, lalcalde Adam Toms i la regidora en all que fan i que el centre de la seua
nificaci participa en el Projecte de Servei densenyament, Ins Mart, van fer entre- tasca sempre s la persona. Shi promouen
Comunitari, un instrument per desenvo- ga dels diplomes de les prctiques, realit- valors que van considerar adequats per
lupar una de les competncies bsiques zades en diferents empreses, als alumnes als estudiants dESO i de Batxillerat. Un
marcades pel currculum de secundria, de lAula Oberta de lInstitut de Tecnifica- exemple daix s el seu lema: Cuidam,
la competncia social i ciutadana. Aquesta ci. com tu voldries ser cuidat.
proposta educativa combina els processos Finalment van acordar els diversos aspec-
Marc Corts Lor tes en qu podem treballar: com la colla-
daprenentatge amb el servei a la comuni-
tat. Dins aquest marc, el nostre alumnat boraci dels alumnes de 1r de Batxillerat
experimenten i protagonitzen diferents en tallers de risoterpia, exercici fsic,
accions cviques: els que practiquen es-
CAMBRIDGE SCHOOL msica... per als avis; la participaci dels
ports, fan pupillatge, s a dir, entrenen els PROVES DE NIVELL DANGLS A nostres msics en el dia mensual de ce-
ms menuts; nhi ha que cooperen amb la LITEC lebraci que a la Residncia dediquen als
Creu Roja repartint aliments; daltres fan aniversaris dels avis; el Concert de Nadal
de voluntaris en el gran recapte daliments als avis amb liTec orquestra o la implica-
els dies 1 i 2 de desembre i tamb hi ha ci del nostre alumnat de 4t dESO en el
alumnes que collaboren en el Sal de Na- marc dels Servei Comunitari, tal com fem
dal que lAjuntament dAmposta organitza amb altres entitats del poble.
cada any. Zoe Morales i Alba Silva
Ashley Cango

El passat mes de juliol es van realitzar a


lInstitut de Tecnificaci diverses proves
de Cambridge (Key, Preliminary i First).
Va ser el resultat dun
acord signat entre el
nostre institut i Cam-
bridge School, per tal
que els nostres alum-
nes no shaguessin
de desplaar a Torto-
sa. El 9 de desembre
shan tornat a realit-
zar aquestes proves en
el nostre centre.
Rimsha Shehzad
Tamara Balada
s t e s
p o r ti
e s
Classe de vela dels nostres estudiants de CAFEMN

MEDALLA ESTNDARD I LLATINS


Marc Corts, estudiant de primer dESO de lInstitut de Tecnifi-
caci, ha aconseguit la medalla dor en les dues modalitats, estn-
dard i llatins, del XV Trofeo FABD (Federacin Aragonesa de
Baile Deportivo) Campeonato de Aragn, celebrat a Saragossa
els dies 4 i 5 de novembre.
El dissabte 17 de setembre de 2017, la Federaci Catalana dEs- Daltra banda, Pau Pellic, de 2n ESO-A, ha viatjat a Dubai per a
grima va celebrar, a Sarri, la VII Gala de lEsgrima Catalana, per participar en el campionat del mn, que sha celebrat a principis
tal de premiar els millors tiradors de les categories masculina i de desembre. En el proper nmero us en donarem tots els detalls.
femenina de la temporada 16-17.
Ashley Cango
Els tiradors del nostre institut van aconseguir una bona part dels
reconeixements, diplomes i trofeus lliurats. Van ser guanyadors
del Circuit Catal, Campions de Catalunya i d'Espanya. Els nos-
tres esportistes guardonats van ser: Anas Pujol, 3r-E; Guillem
Martnez, 3r-E; Marc Navarro, 4t-E i Gerard Gonell, de 2n Batxi-
llerat-E. Motes felicitats!
Roger Limbos

EXCELLENTS RESULTATS EN LA LLIGA


CATALANA
El dissabte 11 de novembre els nostres esportistes desgrima
van obtenir excellents resultats: Jahv Accensi, 1r ESO, bronze
(M12); Anas Pujol, 3r ESO, or (M17); Paula Vidal, 4t ESO, plata
(M17) i bronze (Absolut) i Gerard Gonell, 2n Batx, or (Absolut).
Adri Morales Garca

ITEC ARRASA EN ESGRIMA


Els tiradors i triadores desgri- competici individual com en
ma de lInstitut de Tecnificaci la competici per equips. En
van obtenir uns excellents re- individual, Gerard Gonell va
sultats la temporada 2016-17, fer lor; Aleix Jimnez, la plata
tant en el campionat de Ca- i Arnau Cabrera, el bronze. En
talunya com en el campionat la competici per equips, Ge-
dEspanya. Pel que fa al primer, rard Gonell, Arnau Cabrera i
que va tenir lloc a Barcelona el Aleix Jimnez van guanyar la
12 i el 13 de maig, els nostres medalla dor.
esportistes van aconseguir lor, A Valncia, on el 27 i el 28 de
la plata i el bronze, tant en la maig es va celebrar el campio-
SETMANA EUROPEA DE LESPORT
Del 23 al 30 de setembre sha celebrat la Setmana Europea de lEsport 2017, en qu
han participat alumnes de cicles de lInstitut de Tecnificaci. La setmana europea
de l'esport vol aconseguir elevar els percentatges de gent que practica activitat fsi-
ca durant l'any i promoure l'esport per tot Europa.
Es tracta de la tercera edici, ja que lany 2015, la Comissi Europea va engegar
aquesta iniciativa per promoure lactivitat fsica a tot Europa. Amb letiqueta #Be-
Active, sanima a tothom a mantenir-se actiu durant aquesta setmana i al llarg de
lany. Aquest any, la inauguraci oficial de la Setmana Europea de lEsport ha tingut
lloc a Tartu, Estnia.
La Setmana Europea de lEsport de 2017 ha mantingut la seua estructura entorn
dels segents temes especfics: entorn educatiu, lloc de treball, activitats a laire
lliure, i clubs esportius i gimnasos. En aquests quatre entorns, shan organitzat
nombroses iniciatives i activitats a diverses escales (europea, nacional, regional o
local).
Rimsha Shehzad i Tamara Balada

ALUMNES DAAFE, MONITORS DE


SUPORT VITAL BSIC MEDALLA DE PLA-
nat de primria de ciutat. Les professores TA EN LINTERCI-
instructores responsables de les actuaci-
ons del nostre alumnat van ser Blanca CLES DATLETISME
Anguera, Montse Alonso i Eva Roig, to-
tes tres, de l'Institut de Tecnificaci. Lalumnat de 1r curs de CFGS dAni-
El suport consta de 6 punts bsics: maci dActivitats Fsiques i Esportives
-Vigilar si una persona t alguna malal- va participar en les XV Jornades Inter-
tia contagiosa per a evitar riscos inneces- cicles dAtletisme, en la primera cate-
saris. goria de centres, celebrades al Prat de
-Pegar copets a les galtes, per veure si la Llobregat el 4 de maig.
persona respon. Es tracta duna competici atltica en
-Aprendre a posar la m al front, a lore- qu participen centres de tot Catalunya
Amb motiu del Dia Europeu de Consci- lla i a la boca, per veure si respira. que imparteixen aquest cicle formatiu.
enciaci de l'Aturada Cardiorespiratria, -Tamb posar la m a la panxa, per veure Hi ha 9 proves que sn: 100 i 200 me-
que es va celebrar el passat dia 16 d'octu- si es mou. tres, 400, 200 i 100 metres tanques,
bre de 2017 sota el lema una societat que -Seguint unes pautes especfiques per no 1.500 metres, 2.000 metres obstacles,
salva vides, l'Institut de Tecnificaci ha lesionar la persona inconscient, sha de salt de llargada, alada i triple salt, llan-
participat en un seguit d'actuacions per girar de costat per si ha dexpulsar vmit ament de disc, pes, javelina i 4 x 1000
tal de conscienciar la poblaci sobre la o algun objecte que obstrueix les vies res- 4 x 400 relleus. Grcies a les marques
necessitat d'actuar davant d'una aturada piratries i que no sofegui. de tots els alumnes, lInstitut de Tecni-
cardiorespiratria. -Per ltim, si no es pot fer res, cal trucar ficaci va aconseguir una segona plaa,
Els nostres estudiants de 2n d'AAFE va darrere del de Sant Cugat.
al 112.
nser monitors responsables de les activi- Cludia Monserrat
Roger Limbos
tats organitzades a Amposta, amb l'alum-

nat dEspanya Cadet en les tres ar- NATACI


mes, mascul i femen, individual i Durant els dies 23, 24, 25 i 26 de novembre es
per equips, Gerard Gonell va acon- va celebrar el LXI Campionat dEspanya ab-
seguir lor individual, revalidant solut dhivern en el qual el nostre alumne de
el ttol de la temporada anterior. segon de batxillerat, David Bermejo, va partici-
Arnau Cabrera, Aleix Mart, Aleix par en les proves de 200 metres estils, 100 i 200
Jimnez i Gerard Gonell van obte- metres braa i 100 metres papallona, en qu va
nir la medalla de plata per equips. quedar 27, 15, 17 i 24 respectivament. En totes
Cal destacar, tamb, lactuaci de la les proves, tret dels 100 papallona, va millorar
nostra esportista, Paula Vidal, tot i les seues marques personals. Ara David es tro-
la seua joventut. ba entre els 5 millors nadadors del panorama
Adrin Gualpa nacional en la seua edat.
E NTREVISTA A ALBA Alba: Jo hi he treballat unes 60 o 70 hores,
aproximadament.

TORTA I ROSER LAFONT Roser: Jo hi he treballat 75 hores.


A lhora de buscar informaci i preparar Lectures terrorfiques per la
SOBRE EL TREBALL DE
Castanyada
el treball realitzat, heu hagut de gas-
tar-vos diners? Quants? (aprox.)

RECERCA Alba: Una mica, perqu vaig anar a un la-


boratori i havia de pagar, tamb vaig haver
de fer plaques, etc.
El dia 25 doctubre els i les alumnes de Roser: Jo no, noms per a imprimir.
2n de Batxillerat de lInstitut de Tecnifica-
Un any ms vam poder passar una
Us heu divertit fent el treball de recer-
ci van fer lexposici oral del treball de estona terrorficament divertida a la
ca? Per qu?
recerca. Hem parlat amb Alba Torta Rallo Alba: Jo mhe divertit molt. Duna banda biblioteca del nostre centre, amb un
i Roser Lafont Colomines de 2n A, perqu mha agradat perqu investigava gent i, de grup dalumnes de Primer dESO que
ens expliquen la seua experincia. laltra, he aprs coses noves. van seleccionar fragments de lectures
Quin tema heu triat? Roser: Jo tamb mhe divertit, perqu de por, interpretades per ells matei-
Alba: Jo vaig fer el treball sobre la resistn- magrada treballar amb professionals. xos. Tot i que, com sempre, ms enda-
cia bacteriana. Quins professors formaven part del tri- vant publicarem el vdeo de lactivitat,
Roser: Jo vaig escollir la situaci de les do- bunal que us va avaluar? us deixem una petita mostra de com
nes al mn. Alba: Els que em van avaluar van ser: Rosa
Per qu els heu triat?
va anar aquesta Els lectors i lectores
Mari Centelles, Irene Cunillera i Max Grau.
Alba: Perqu faig el batxillerat cientfic i van ser:
Roser: El meu tribunal estava format per:
magrada la investigaci. Carme Ferr, Fredo Borrs i Clia Albiol. Sergi Serret, Ensin Busheri, Daniel
Roser: Perqu el tema de les dones matrau Creieu que van ser molt crtics? Pellicer, Mateo Jaramillo, Noa Daz,
i tenia molta curiositat per saber qu els Alba: Cal tindre en compte que no hi havia Roger Limbos, Joan Sanz, Mariona
passa. cap bileg. Sel van llegir. Jo tenia molta Conde, Joanna Ortiga, Hamza Agoul-
En algun moment vau voler canviar o curiositat per saber qu estaven pensant. mine, Jordi Bonet, Houcine Chabab,
deixar el tema? Roser: Jo, igual. Van fer moltes preguntes. Narjis Mouhssine, Ivan Sangesa,
Alba: No, al principi tenia una altra idea. Sesperen bastant. Al principi pensava que Emma Ruiz, Paula Pag, Jahv Ac-
Roser: A mitjan treball em vaig plantejar em dirien que els havia decebut.
modificar-lo, perqu noms parlava del
censi, Carla Cid, Pau Forcadell, Sergi
Qu heu aprs? Us servir en el futur
mn laboral. Ferr, Maira Butt, Rauljot Sing, Hina
per als vostres estudis?
Quins passos heu seguit per investigar? Alba: He aprs sobre diferents bacteris i Fatima Hussain, Aleix Fons, Laura
Alba: Primer em vaig informar, desprs antibitics, tamb el mtode cientfic. I s, Nin, Lluc Pons i Adri Morales.
vaig formular una hiptesi, vaig muntar em servir en el futur, perqu vull estudiar La tria dels textos i els assajos van ser
un estudi, vaig agafar mostres de gent de alguna cosa relacionada amb la medicina. possibles grcies a Montse Rosales,
linstitut i les vaig portar a un laboratori. Roser: Jo he aprs com fer un treball de Pilar Elena Monlla i Maite Ferr.
Roser: Primer vaig informar-me sobre la veritat i tamb a pensar solucions per mi-
histria de les dones; desprs, a travs
Anna Bel
llorar-lo. Per no s si em servir en el fu-
dactivitats amb nens, vaig plantejar una tur.
hiptesi. Us ha agradat el resultat final? Canvia-
Quins problemes heu tingut durant el reu alguna cosa?
procs de recerca? Alba: S i no. Estic contenta perqu he aca-
Alba: Jo he tingut algun problema al labo- bat el treball, per em queden preguntes.
ratori i per aconseguir mostres. Roser: Estic contenta per, al mateix
Roser: Jo he tingut un problema per trobar temps, no ho estic, com la meua compa-
una idea. Tots feien enquestes, proves... nya. Veu la realitat i vol trobar solucions.
Volia pensar alguna cosa ms original.
Heu tingut ajudes?
Cludia Monserrat
Alba: Jo he tingut ajuda de la tutora, de Mireia Albiol
la doctora Prez (de lhospital Verge de la
Cinta) i de ma mare.
Roser: Jo he tingut ajuda de la meua tuto-
ra Mnica, dels pares i les persones colla-
boradores.
El vostre tutor us va orientar en alguna
cosa?
Alba: S, sobretot al principi, ja que em va
costar triar la hiptesi.
Roser: S em va ajudar a orientar-me i a
centrar-me.
Quant de temps us ha costat finalit-
zar-lo?
Alba i Roser: Vam comenar al desembre
i vam acabar a loctubre, s a dir, aproxi-
madament ens ha costat uns deu mesos.
Per no hi treballvem tots els dies, per-
qu depenia de si tenem exmens o altres
tasques.
Aproximadament, quantes hores hi heu
treballat?
PER LA PAU I
LA DEMOCRCIA
El dia 2 doctubre de 2017, a les defensa dun marc democrtic
dotze del migdia, la comunitat que tingui per principi el di-
educativa catalana va aban- leg i no la fora, la poltica i no
donar les aules per protestar lautoritarisme, el respecte i no
contra les actuacions polici- la intolerncia.
als. Volia expressar la seua Daltra banda, en el marc de
solidaritat i el seu afecte amb laturada de pas convocada el
els prop de 900 ferits que van dia 3, estudiants de batxillerat
deixar les crregues policials, del nostre centre i dels altres
produdes el diumenge ante- de la ciutat van participar en
rior, quan els agents, amb la els diversos actes de protesta
intenci de requisar el material que shi van celebrar.
per a la votaci, van desallotjar Cludia Monserrat
violentament les persones que Mireia Albiol
shavien aplegat als collegis de
Catalunya.
Com no podia ser daltra ma-
nera, el nostre institut shi va
sumar a la convocatria. Vam
fer un minut de silenci i vam
llegir un manifest en qu es
feia una crida, al conjunt de la
ciutadania de Catalunya, a la
A S
NI T
M A
H U
I S DE SCHOLA LATINITATIS

T TER
L I
IN
DE IURE

AD ASTRA PER ASPERA... LINGUA LATINA OPTIMUM


AUXILIUM TIBI PRAEBERE POTEST... SI LITTERAS CO-
LIS FACULTATES TUAS SINE FINE CRESCENT

EL CAM CAP A LES ESTRELLES S DIFCIL


EL LLAT S UNA BONA EINA PER A DESENVOLUPAR
LES TEUES FACULTATS

Gemma Glvez
el mur
Entrevista a Domnec Noguera, profes- altres?
sor dEducaci Visual i Plstica. Perqu sn les llenges que simparteixen
Per que vreu fer el mur? a lInstitut de Tecnificaci: catal, cas-
Est pensat com un espai de participaci tell, angls, alemany, llat i grec.
de lalumnat, per aix shi pengen treballs Quant de temps esta-
dalumnes; per tamb s un lloc on es ran exposats els
pot trobar informaci sobre diferents ac- treballs?
tivitats que es fan al centre: Halloween, N o
el dia de la pau, Sant Jordi, la marat de
TV3... El lloc tampoc no s casual.
Est situat en el repl de lescala Per-
de cada pis, un lloc de qu era
pas, que quedava el seu moment.
buit i vol- Volem anunciar el
Halloween i la tardor a la co-
munitat educativa. En la seva collo-
caci van participar alumnes de 1r dESO,
massa, de lAula Oberta i la comissi de la bibli-
de quinze a oteca. Va ser una tasca molt agradable de
trenta dies. El mur fer, tot i que una mica costosa, ja que vam
ha de ser un espai dinmic. estar dos dies per poder-la acabar.
e m Lobjectiu s que vagi canviant per Quant de temps fa que vreu enge-
om- oferir les novetats que es vagin produint i gar aquesta iniciativa?
plir-lo donar la possibilitat de participar-hi a tot Aquest s el primer curs que lhem posat
de con- tingut. aquell que ho desitgi. en prctica, per esperem que tingui con-
El mur est escrit en En aquests moments hi ha fulles, carbas- tinutat durant molt de temps.
diverses llenges. ses i castanyes.
Per qu vau triar aquestes i no unes Per qu vau decidir aquest tema? Roger Limbos

TREBALL DE SNTESI
Alumnes de 2n dESO van
El curs passat alumnes anar fer una estada de dos Alumnes de 3r
de 1r dESO van anar a dies al Camp daprenen- dESO van fer
fer el treball de sntesi tatge Sebes i meandre de el seu treball de
al Camp daprenentatge Flix, per fer el treball de sntesi al Camp
Delta de lEbre, a Sant sntesi. El primer dia van d a p r e n e n t a t -
Carles de la Rpita. El fer un itinerari pels car- ge Monestir del
primer dia, al mat, van rers de Flix, per conixer els llocs ms emblemtics Cster a Espluga
fer un recorregut en de la poblaci. Van visitar el Refugi antiaeri i van tra- de Francol. El
barca per la badia dels vessar lEbre pel pas de barca. A la nit van observar primer dia al mat van fer una sortida al bosc de Po-
Alfacs, durant el qual els rats-penats. blet per conixer el medi natural que lenvolta. Amb
van fer observacions Lendem van anar fins al poble de Corbera, que va el material recollit, plantes i flors, van fer un taller
sobre la importncia quedar completament destrut durant la Batalla de daromes a la tarda. El segon dia van fer un taller
del plncton per a lecosistema mar, van prendre l'Ebre a la Guerra Civil espanyola. Van anar fins a la dintroducci a ledat mitjana a partir del Monestir
mesures i van veure les muscleres. A la tarda van Reserva Natural de Sebes, per conixer els processos de Poblet. Van estudiar els aspectes arquitectnics
visitar la llotja. migratoris de les aus i identificar les principals esp- i socials de manera ldica, participant en un taller
Lendem van fer un itinerari de tot el dia en bi- cies daus migratries de la reserva. All van partici- de construcci i en la representaci dels diferents
cicleta, al voltant dels arrossars i llacunes litorals par en les tasques danellament docells. Tamb van estaments de lpoca. Per acabar van fer una visita
(basses), per observar les aus aqutiques en el seu desplaar-se fins a la zona daiguamolls per veure els guiada al monestir. El tercer dia van fer un recorre-
entorn i identificar les espcies ms habituals. cavalls de la Camarga com a raa adaptada a lentorn. gut per la vila medieval de Montblanc.
Manel Margalef Tamara Balada i Rimsha Shehzad Alb Silva i Zoe Morales
Viatge a Edimburg
El curs passat, els estudiants de lInstitut de Tecnificaci van viatjar a
Edimburg grcies a un programa dintercanvi lingstic. Aix els va do-
nar loportunitat, no noms de conixer in situ la cultura del pas i de
poder practicar langls, sin tamb de poder descobrir alguns dels llocs
ms emblemtics de la ciutat. Un bon exemple ns el National Museum,
que permet al visitant viatjar a travs de la histria dEsccia, des dels
seus orgens geolgics fins als nostres dies. Tamb van poder passejar
per les sales del Tartan Weaving Mill Exhibition, per conixer tot el pro-
cs de producci del tart, la famosa roba de quadres escocesos, des de
lesquilada de les ovelles fins a la fabricaci dun kilt.
Parlar dEdimburg ens remet a JK Rowling, lautora de la saga de Harry
Potter, ja que s en aquesta ciutat on va escriure els seus llibres. No hi ha
dubte que shi va inspirar per poblar el seu mn de personatges i llocs
fantstics. A ms a ms, des de la cafeteria on escrivia podia contemplar
el castell dEdimburg i el cementeri de Greyfriars, on tamb van anar
els/les alumnes de lInstitut de Tecnificaci, del qual en va treure alguns
noms que desprs faria servir en les seues novelles. En aquest cemen-
teri tamb hi ha enterrat el gos Bobby, protagonista duna de les llegen-
des ms tendres dEdimburg. Bobby era la mascota dun humil vigilant
nocturn, que va morir desprs duna llarga malaltia. Va ser enterrat al
cementeri de Greyfriars i Bobby es quedar al costat de la seua tomba fins
a la seua prpia mort, esdevinguda 14 anys desprs.
Van poder gaudir duna passejada per Arthurs Seat, un volc ja extingit,
que alguns creuen que s la ubicaci de Camelot, el llegendari castell i
cort del rei Arts. I, per ltim, vam visitar dos museus ms: el Museum
of Chilhood, que mostra una collecci de jocs i joguines, i the Museum
on the Mound, dedicat a la histria del Banc dEsccia, des dels orgens
fins a lactualitat.
Emilio Zambrano

LExpoclick Amposta 2017 sha convertit en una dels ms grans de


la histria del nostre poble, amb ms de 26 maquetes dadults i 60
dinfantils i amb ms de 14 punts de venda Playmobil. Aquesta 6a
edici s ha arribat al 3000 metres quadrats dexposici. Aix supo-
sa un creixement exponencial que, en paraules dAndreu Borrs, un
dels organitzadors, no es podr mantenir i lnic objectiu, de cara
a futures edicions, s conservar-ne la qualitat. Tamb en destaca la
varietat de temtiques, ja que dels 26 diorames dadults presentats
prcticament no es repeteix cap tema. Tenim maquetes de romans,
de vkings, temes dactualitat, granges, de loest, de la sabana, etc.
El concurs de diorames s un dels actes ms esperats. Roger Lim-
bos va ser el guanyador del concurs en la categoria de 12 a 15 anys
amb un diorama victori, mentre que el 2n premi va ser per a Alxia
Bertomeu, amb un de rural. Tots dos sn estudiants de lInstitut de
Tecnificaci. Roger Limbos, aficionat des dels cinc anys, pensa que
enguany la competici de diorames infantils ha estat molt disputada,
ja que tots els participants han fet diorames mot creatius, per aix li
ha agradat ms participar-hi.
Manel Margalef
Erasmus+ KA2 ONE LAND ONE THOUSA

What do know about Croatia?


We scarcely knew anything about it until we participated in the Erasmus+ project. One
week of last April, some students of our high school went to Split, one of the biggest and
the second largest city of Croacia. Split is the capital of Dalmacia and one of the most
beautiful cities in the Adriatic Coast.The culture and the life-style is similar to ours and
it was so comfortable because we felt like at home.
The Croatians are different from us.They are very shy compared to the Spanish people
and at first, we can think that they are a bit rude because they arent talkative but they
are good people!
We met all the afternoons and the Italians, the Croatians and we went to the shopping
centres, we ate in the Mc Donalds and bought some clothes. Also,we went to some res-
taurants to eat an afternoon snack, we played in the bowling alley, and went sightseeing
and visit other places. For instance, we went to Poljud Stadium to see a football match,
Hajduk Split, the local team versus another Split team.This was a good experience for
us because we saw the Torcida (its the oldest football fans group of the world!). At one
point in the match, they threw a sparkler, it was incredible and scary. Fortunately, there
werent any injured people, also there were firefighters in case something were wrong.
To sum up, Its very difficult to be awarded this project, Erasmus+, not all the high
schools can do it, but its a great experience for us because we learn new things about
other countries and cultures.
It is a good project so we want to repeat this fantastic experience!

Thanks to our hosts families! Our experience there was fantastic!

Andrea:
My host familiy was very cosy because when I was in Croatia I felt like in my house.
I think that it was a beautiful experience, its fine for the students to know new cultures
from around the world. My stay in Split was incredible because my host family cared
about me a lot and even before coming back, they gave me some presents.
Now I talk to Petra, the student I stayed with in Croatia, twice a month.
It was a good project and we recommend it to you all.
Hawlet:
My latest experience was so incredible.
Before travelling to Croatia, I thought our trip would be strange or maybe the culture
would be too different. When we arrived in Split and met our host family, I realised
that I was wrong.
All the people need to travel alone once in their life because you can think, and grow
as a person. If you can do this when youre 14, 15 or 16 the experience is more intense
and you enjoy it a lot because its the best age to do this type of things: meeting other
countries, improving your English (in this case), and making a lot of friends.
I just can say thanks for this opportunity because it was amazing and I learned a lot
of things.
Curiosities
-One type of Coca Cola in Croacia is called Cockta, the flavour is similar but it is swe-
eter than the original from the USA. There is one type of Fanta, too. Its name is Pipi,
which is strange for us because we say Pipi when we take a piss.
-In Split you can smoke inside the bars.
-Split has one square that has a statue and the legend says that if you touch her toe you
will have good luck.
-Their currency is Kuna. 65 kuna= 1 approximately
-The last day we made a party in the high school and we ate a very big pizza, it was
1m long.
-One of the most famous supermarkets chain in Croatia is Tommy, there is one Tommy
supermarket in each street.
Written by Ander Cid, Andrea Roca and Hawlet Gmez
Project Summary
One land, one thousand landscapes; is a project coordinated by
ITEC, developed with the High School partners from Italy and Cro-
atia.
As a starting point, all the partners agreed to establish the objecti-
ves, the methodology, the activities, the evaluation criteria and the
dissemination mechanisms through the eTwinning platform and
elaborating a SWOT analysis of the needs and strengths of each high
school.
Our main priorities are the need to be more in contact with the en-
vironament (a natural resource sometimes forgotten and not fully
exploted for learning methodologies), to innovate our methodology

AND LANDSCAPES
and way of teaching by learning other techniques, to improve the
oral skills of the students and teachers foreign language and to take
advantage of all the possibilities that the new technologies offer.
Taking all into account, our projects objectives are:
1-Discover and share our environment.
2-Learn and discover the environment of the other countries.
3-Adapt other teaching and learning methodologies using ITC and
English.
4-Have an impact on our environment creating a closer link between
the school and its immediate surroundings.
5-Provide our students the right skills to be autonomous, entrepre-
neurs and able to solve problems in order to improve their self-mo-
tivation and learning abilities.

Furthermore, to achieve our main goals, we will use the following


strategies.

-Internationalise the project through the material published in the


eTwinning platform, the high schools magazine, the projects websi-
de, each high schools webpage.
-Open our projects to teachers, students, families, entities and insti-
tutions locally, regionally, nationally and at a European level.
-Create an informative website and magazine in order to update the
Erasmus+ project in each high school.
-Cretae a coordinating group (teachers and students) in each school
in charge of the planning and develpoment of the project.
-Create an assessment committee (teachers and Management team)
in charge of the assessment and Annual Report.
-Adapt the Curriculum and Syllabus of the subjects participating in
the project and include them in the schools Educational Program
of each centre.
-Include an optional subject called Erasmus where the project will
be carried out.
-Adapt the end-of- year activity week for the projects realisation.
-Create a special language classroom, the Erasmus corner, to facili-
tate communication among partners where the project will be de-
veloped.

Our project lasts for two school years, with the structure of the gene-
ral methodological sequence in two periods:
Course 2016-17: research, documentation and file management.
Course 2017-18: production, publication and exhibition.

The central concept of the project is art and the environment, to be


more precise, artistic practices of the community and natural crea-
tion.
Our strategies, whose aim are transforming our close and further
environment are:
-mapping the multiple landscapes on the territory,what we call the
overlapping landscapes.
-transforming the territory, with bats, we call it the batscape initi-
ative.
-talking to the other territories, through the exchange of landscapes
with the partners, named 1m2 of landscape.
The evaluation criteria will be carried out internally in each school
by the students through self and peer evaluation and by the teac-
hers through the creation of a special promoting team in charge of
monitoring the whole project at the end of each term and coordina-
ting it with the other partners assessment team every term. All the
information gathered from the meetings and the evaluation results
will be collected in a written report and uploaded on the website.
Moreover, at the end of each school year, the Headmaster will make
an annual report of the projects development in their high scho-
ols. The aim of these evaluation measures is to be able to achieve
a successful project adapting it to the needs and changes it can face
throughout the process and to solve any difficulties or problems.
Moreover, a dissemination plan is created to promote the visibility
of the projects results. Thus, an internal project working group will
manage the project work and provide an effective mechanism for a
good project dissemination. The desired impact of the project is, on
the one hand, the whole educative community (students, teachers,
high schools, PRC, Educative Administrations, parents) and ,on the
other, the different institutions in the territory including the cultural
centres, Town Halls, museums, librariesAll the material created in
this project will have an open access so that anyone in any part of
Europe can consult it and use it as a useful tool.
To sum up, having the chance of participating in this type of projects
will improve the future of our students because it will open their
world to new academic, professional and personal opportunities
that will make them better citizens.
qu per a la nostra societat
la diversitat s una riquesa.
Valorem la diferncia com
a font del progrs social i s
impensable cap tipus duni-
formitzaci de pensament,
llengua, acci, orientacions
personals, etc.
Una vegada el dileg sacaba
i, si no sha arribat a un con-
sens, el mecanisme per fixar
all que ha de ser acceptat
per tots sn les urnes. La de-
cisi de les urnes noms por
ser revocada per unes altres
urnes i no per altres camins
alternatius, com ara la fora
de la violncia. Enguany la nostra orquestra realitza unes ac-
Uf! va tornar a exclamar tivitats solidries amb la gent gran dAmposta.
ell. El dia 27 doctubre comenaren, de la m del
professor Albert Zaera i alguns alumnes m-
Us maldo perqu Qu?
No res. Comeno a suar balbucej. sics, un projecte de xaranga per a celebrar

us estimo Continuo, doncs. En la nostra societat, per


tant, cap llei pot vulnerar la democrcia. El
laniversari dalgunes persones a la residncia
davis.
lmit de la llei s la democrcia. s la llei que es El dia 24 de novembre tornaren a anar alguns
Uf! va dir ell. fonamenta en la democrcia. alumnes a celebrar els aniversaris del mes.
Uf! Qu? li vaig preguntar. I dels governants, qu ensenyeu? Res de bo, Aquest projecte sadhereix a la solidaritat en-
Ja saps que et considero el meu amic i no segur! pregunt inquisitivament. tre els estudiants i la gent gran de la nostra
voldria que et prenguis les meues paraules -Gustosament et contestar, amic meu. Lofici societat. Han decidit portar la msica arreu
com una ofensa, per he arribat a la conclusi, de poltic s el ms noble de tots perqu qui de la ciutat. El proper ms shi sumar liTec
desprs descoltar opta per ell cerca orquestra, per a portar les festes nadalenques
diferents opinions el b com i no a la residncia.
imparcials, que els Els poltics sn controlats, igual que la el profit perso- Daltra banda, el dia 22 de desembre liTec Or-
mestres i profes- nal. Els poltics questra oferir el seu concert de Nadal, sota la
resta de ciutadans, per una justcia inde-
sors adoctrineu a sn controlats, direcci de Xavi Forn i acompanyada per un
Catalunya. I, per pendent i imparcial que no jutja tenint en cor que dirigir A. Zaera.
igual que la resta
lamor de Du, no compte les intencions de les persones, ni de ciutadans, per A ms, est previst un viatge a Praga. Els mem-
tho agafis mala- una justcia inde- bres de lorquestra podran gaudir duna de les
les idees, ni la posici econmica, status
ment. Si dic el que pendent i impar- ciutats ms musicals dEuropa.
dic, ho dic perqu social o crrec institucional, ni altres
cial que no jutja Altea Lloren i Aleix Pag
leducaci a Cata- tipus de condicionaments personals, sin tenint en compte
lunya mimporta. les intencions de
pels actes comesos.
Que poc em co- les persones, ni les
neixes! Com es idees, ni la posici
podria sentir ofs, per una afirmaci com la econmica, status social o crrec institucional,
que fas, una persona que ha dedicat tota la seva ni altres tipus de condicionaments personals,
vida a lensenyament? Com em podria sentir sin pels actes comesos. Els ciutadans confi-
menyspreat per una opini que presenta el que em que la llei s igual per a tots i els jutges no
faig dia rere dia, durant tants anys, com un fan distincions a lhora de protegir els nostres
cam equivocat? Com pots suposar que pu- drets.
gui sentir rebuig davant dalg que sost que la I quan alg no compleix la llei, cal aplicar
meva docncia ha estat perillosa per als alum- el poder de lEstat? No tot ha de ser un pas
nes? No tamones, home! Com pots arribar multicolor, oi?
a pensar que all que dius de nosaltres, els A la teva pregunta et respondr que estem
docents, pot ser ofensiu? Va, home, va! Qui tranquils perqu lEstat, que monopolitza ls
podria posar en qesti que et mou lestima a de la violncia i lexerceix a travs de la insti-
lescola catalana? tuci policial, utilitza el seu poder per a servir
Sabia que em comprendries va dir ell, sospi- i protegir els nostres drets, s a dir, la demo-
rant alleugerit. crcia. La policia no ens fa por, sn els nostres
No noms et comprenc, et dono les grcies servidors...
per fer-me pensar. I ara que la nostra amistat No continues, per favor em digu ell amb
sha reforat i continua el bon rotllet, tagrairia el rostre descompost, la cosa s ms greu del
que escoltis el que et dic i majudis, tho suplico, que em pensava. No noms adoctrineu, a ms
a discernir en qu adoctrino. a ms, el vostre ensenyament s subversiu. El
A classe ensenyem que la democrcia en qu que voleu s una revoluci que acabaria amb la
vivim permet que les persones expressin les societat tal i com s. La revoluci dels ingenus.
seves idees sense temor, siguin les que siguin, Noms ensenyo all que diuen els manuals
sempre que respectin les dels altres. Vivim amb de democrcia, labec del seu funcionament
la garantia que ning prendr la paraula a un vaig gosar afirmar.
altre mitjanant la violncia, i no cal que sigui -Ah, els llibres! Tamb shauran de revisar.
fsica. En lloc de la violncia, el dileg s leina
de soluci dels conflictes. I aix s aix per- Ramon Rosales
xit dels nostres estudiants msics
La nova edici del concert de la Banda Simfnica de la Diputaci de Tarragona, va
donar veu als msics ms joves de les nostres comarques.
Aquesta proposta neix dels centres densenyament musical de la Diputaci, que cada
any escullen un grup dalumnes per constituir la formaci. Durant una estada els joves
msics han treballat un repertori especfic, amb una selecci de peces engrescadores
de diferents estils, tant per als/les alumnes com per al pblic, sota el mestratge de
Frank de Buyst i els professors del Conservatori de Tarragona, Reus i Tortosa.
El projecte de la Banda Simfnica de la Diputaci de Tarragona ja ha estat consolidat
durant els seus 12 anys dexistncia. Aquest any lorganitzaci daquesta corre a crrec
del Conservatori de Reus, aix s, sempre sota la tasca duna comissi de treball inte-
grada per professors dels centres de Tarragona i de Tortosa.
Seguint el corrent dels ltims anys dinvolucrar directors externs als centres, amb una
destacable carrera al capdavant de bandes simfniques, enguany sha convidat Frank
de Vuyst.
Els alumnes han hagut de passar de passar una prova de selecci. Aquesta prova est
destinada als alumnes de Grau Professional matriculats als tres centres de la Dipu-
taci de Tarragona, els quals han hagut de fer una estada duna setmana a la casa de
colnies LAlberg de la Rpita i comprometres a participar en els tres concerts: Tortosa,
Reus i lHospitalet. Del nostre centre van ser escollits Altea Llorens, Ferran Gisbert
iAleix Pag, alumnes de batxillerat. Per la seua part Pau Zaera i Ferran Gisbert
tamb han format part de ledici denguany de lOrquestra Simfnica de les Terres de
lEbre (OSTE), formada per una quarantena llarga dintrprets estudiants, amateurs i
professionals de les nostres terres, que van interpretar la 8a Simfonia Opus. 93, L. van
Beethoven. Cal afegir que Jlia Palacios, de segon de batxillerat tamb forma part
de diverses agrupacions del Conservatori de Tortosa. Excellents estudiants i millors
msics formats en les nostres bandes la Fila i la Lira i membres tots de lorquestra iTec.
Adri Morales Garcia
DIA MUN-
DIAL SENSE
TABAC
El 31 de maig es commemora el Dia Mundial sense
Tabac, amb qu lOrganitzaci Mundial de la Salut
demana posar fi al comer illegal de productes del 1r premi: Alxia Bertomeu
tabac.

La Jornada Mundial t lobjectiu de conscienciar-


nos dels perjudicis del tabac i assessorar-nos de com
abandonar lhbit de manera efectiva.

2n premi: Pau Pellic

3r premi: Alba Toms


Acte de lliurament dels premis del
concurs de cartells sobre el Dia Mundial
MANIFESTOS Quan parlem de tabac, tendim a deixar de costat
Sense Tabac, promogut pel Serveis Estic segura que la major part de nosaltres
coneixem alg que fuma, encara que aix ha les altres drogues que hi ha al seu voltant i que
Socials de lAjuntament dAmposta. rpidament sescampen per tot arreu. Parlem de
31 de maig. passat a ser normal en la societat davui en dia.
Les noves generacions comencen a enganxar-se tabac degut al fet que, desgraciadament, avui en
Assistncia a lacte dia s una de les drogues ms normalitzades, ja
Illustrssim Alcalde Sr. Adan Toms, a aquesta droga molt aviat.
Qui de tots nosaltres no li ha dit a un familiar o no noms aqu, sin a tot el mn.
Regidora Serveis Socials Sra. Susana
Sancho, Regidora dEnsenyament i Cultura, conegut que encara hi sn a temps de deixar-ho i Les drogues sn una arma dautodestrucci
Sra. Ins Mart, altres tcnics dels Serveis hem rebut com a resposta una excusa? No s tan addictiva que, a poc a poc, perjudiquen la salut
Socials, Directora de liTec, professorat i fcil, no puc, ho necessito, majuda a combatre del consumidor o la consumidora i li acaben
alumnes de 1r i 3r dESO. lestrs malmetent rgans tan importants com el cor o
Presenta lacte No cal repetir que fumar s dolent per a la salut, els pulmons. El tabac s la principal causa de
Domnec Noguera, professor dEducaci que ens podreix per dins. No cal tornar a dir malalties cardiovasculars, respiratries crniques
Visual i Plstica. obvietats per, si tant ho sabem, com s que principals i dun nombre important de neoplsies.
Objectiu encara hi ha gent que hi cau en aquesta addicci Fa augmentar el risc de cncer de pulm, cavitat
La realitzaci dun cartell que representi que que ens acaba matant? Per qu no es fa prou cas oral, faringe, laringe, esfag, pncrees, aparell
el tabac comporta una problemtica i un perill als advertiments que apareixen en les capses de urinari i crvix, entre molts altres. Tot aix mentre
per a la nostra salut i que, en ocasions, mata. cigarretes? la persona que el consumeix no sadona que est
Organitza Que barata venen alguns la seva vida, tot un caminant lentament cap a un futur perjudicial i de
Departament de Visual i Plstica de recull de moments i sentiments per unes quantes difcil sortida.
lInstitut de Tecnificaci. Volem agrair cigarretes.
No hi ha ning que tingui ms poder en les Cada any, lalumnat de lInstitut de Tecnificaci
a J.J. Vicente la seua ajuda i inters. participa en lelaboraci de cartells per
Participen decisions que la prpia persona, per tant
aquestes conseqncies les hauria de suportar commemorar el dia mundial sense el tabac, el
1r i 3r dESO. Tamb es fa extensiu a la resta 31 de maig. Lobjectiu s crear un cartell que
de grups de liTec. tota sola. Tanmateix en aquest cas no s aix: si ho
analitzem en profunditat, el fum dels altres ens representi com ns de dolent el tabac i com
Lectura treball sempre s un bon moment per deixar de fumar
Dos alumnes de 3r ESO-A que han fet una perjudica i les despeses sanitries les paguem
entre tots. i sortir daquesta addicci a qu el dest els ha
redacci sobre el dia mundial sense tabac: portat injustament.
Ona Esquerr i Ivette Garcia. Al mateix moment, en ser una decisi personal,
Parlaments no ho tenim fcil per a canviar-la directament, Deixar de fumar no s fcil, de la mateixa manera
Breus paraules de LuciaToms i de lAlcalde per s que podem intentar que aquest hbit que no s fcil deixar casa teva per anar a viure
dAmposta Illustre Adan Toms. perjudicial i insolidari desaparegui. tot sol o oblidar una exparella. No pots deixar
Lliurament de premis En conclusi: no val la pena destruir-nos enrere fcilment all del que alguna vegada has
3-ALBA TOMS NAVARRO, 3r ESO-A: 25 lentament, ni a nosaltres ni a la resta de gent que sigut dependent.
2- PAU PELLIC CABRERA, 1r ESO-A: 25 ens envolta.
Per no s excusa per no intentar-ho, encara
1-ALXIA BERTOMEU DURAN, 1r ESO-B: 50 Ivette Garcia Legaz, 4t-o ESO-A
no s tard, mai ho ser... mentre encara ens
mantinguem vius. Des de la meua experincia
personal, he vist gent del meu voltant que cada
cop estaven pitjor a causa del tabac, fins i tot,
familiars que em van deixar per culpa daquesta
estpida addicci.

Familiars que avui podrien estar vius, seguint amb


la seva vida com si res hagus passat. Aquests
familiars difunts podrien ser sense cap problema
la gent fumadora del vostre voltant, gent que mai
es pot saber quan ser massa tard, perqu jugar
amb el tabac s jugar amb la mort.
Ona Esquerr, 4t ESO-A