INFORME JURDIC SOBRE LELEGIBILITAT, ACCS I MANTENIMENT DE

LA PLENA CONDICI DE DIPUTAT I LA EVENTUAL INVESTIDURA COM A

PRESIDENT DE LA GENERALITAT DEL Sr. ORIOL JUNQUERAS

1.- Sufragi passiu i elegibilitat

El Sr. Oriol Junqueras ha esta proclamat candidat dEsquerra Republicana de

Catalunya a les eleccions del proper 21 de desembre per la Junta Electoral
Provincial.

Larticle 6 de la Llei Orgnica de Rgim Electoral General determina que siguin

inelegibles per causes penals noms a) Los condenados por sentencia
firme, a pena privativa de libertad, en el perodo que dure la pena i b) Los
condenados por sentencia, aunque no sea firme, por delitos de rebelin,
de terrorismo, contra la Administracin Pblica o contra las Instituciones del
Estado cuando la misma haya establecido la pena de inhabilitacin para el
ejercicio del derecho de sufragio pasivo o la de inhabilitacin absoluta o
especial o de suspensin para empleo o cargo pblico en los trminos
previstos en la legislacin penal.

En ambds casos es requereix sentncia, tot i que en cas que el Tribunal

Suprem mantingui el coneixement de la causa noms podria operar el primer
supsit perqu actua en nica instncia. Sigui com sigui, es tracta dun supsit
impossible tenint en compte que sacaba diniciar la instrucci i en cap cas es
podria celebrar el judici oral i dictar sentncia abans del 21 de desembre.

2.- Prdua sobrevinguda de la condici de crrec electe

La prdua sobrevinguda de la condici de crrec electe es podria produir per

incompatibilitat en el cas que Esquerra Republicana de Catalunya fos
declarada illegal amb posterioritat a les eleccions per sentncia judicial ferma
(article 6.4 LOREG). Tanmateix, questa eventualitat sha de descartar a curt
termini per la complexitat del procs que es veu a una sala especial del
Tribunal Suprem- i perqu les causes dillegalitzaci que preveu la Llei de
partits poltics no serien aplicables.

1
La Llei de partits poltics (Llei Orgnica 6/2002, de 27 de juny, art. 9), preveu
una panplia molt imprecisa de causes dillegalitzaci per en cap cas es
podrien aplicar a Esquerra Republicana de Catalunya: vulneraci de principis
democrtics, deteriorament o destrucci del rgim de llibertats, foment o
legitimaci de la violncia, justificaci o exculpaci datemptats terroristes, etc.

Daltra banda, la Llei estableix un termini de quinze dies, a partir de que la JEC
comuniqus a linteressat la causa dincompatibilitat i envis Ofici al Parlament,
per a que aquest pogus formular voluntriament una declaraci expressa de
rebuig de les causes que haurien portat a la illegalitzaci del partit.

Tamb cal dir que el Reglament del Parlament de Catalunya (RPC) preveu la
prdua de la condici de diputat, per raons penals, en el cas duna condemna
a una pena dinhabilitaci imposada per una sentencia judicial ferma) (art.
24.e). s a dir, no contempla que es pugui perdre la condici de diputat pel
motiu suara exposat.

El Tribunal Europeu dels Drets Humans sha manifestat en contra daquest

tipus dinhabilitacions. En la STEDH 11/6/2002 (Assumpte Sadak c. Turquia), el
TEDH va considerar que no era legtima la suspensi del mandat parlamentari
dels demandants a conseqncia de la dissoluci del partit al qual pertanyien
sense tenir en compte les activitats poltiques portades a terme a ttol personal.
A ms, remarc la severitat extrema de la mesura litigiosa: el partit es va
dissoldre amb efecte immediat i definitiu i els demandants, diputats, es
trobaven amb la prohibici dexercir les seves activitats poltiques i no podien
continuar exercint el seu mandat.

3.- Causes de suspensi de la condici de diputat

Les causes de suspensi del crrec de parlamentari (que no de prdua de la

condici de diputat, art. 25 RPC) noms actuen, a banda de dels supsits de
corrupci incorporats en la darrera reforma del RPC, a) Si s ferm lacte de
processament o dobertura de judici oral i el Ple del Parlament ho acorda per
majoria absoluta, atesa la naturalesa dels fets imputats. b) Per acord del Ple,
adoptat per majoria absoluta, si han estat condemnats per sentncia ferma a
una pena de privaci de llibertat que nimpossibiliti lassistncia a les sessions
plenries.
2
4.- Accs a la plena condici de parlamentari

Pel que fa al procediment per accedir al ple exercici de la condici de diputat al

Parlament, lart. 23 RPC preveu que1. El diputat proclamat electe accedeix al
ple exercici de la condici de parlamentari un cop complerts els dos requisits
segents: a) Presentar al Registre General del Parlament la credencial
expedida per lrgan corresponent de lAdministraci electoral i fer la promesa o
el jurament de respectar la Constituci espanyola i lEstatut dautonomia de
Catalunya. b) Presentar les declaracions dactivitats i de bns que especifica
larticle 19.

La reclusi en un centre penitenciari no impedeix laccs a la condici plena de

parlamentari. Lapoderat general de la candidatura pot retirar el credencial a la
JEP i lliurar-lo al Registre del Parlament, juntament amb la promesa
dacatament per escrit i la declaraci de bens, igualment per escrit.

5.- Proposta dInvestidura i elecci del President de la Generalitat

Larticle 4 de la Llei 13/2008, de la presidncia de la Generalitat i del Govern

preveu dacord amb larticle 152.1 CE i 67.2 EAC que el president de la
Generalitat s elegit pel Parlament dentre els seus membres. Dins els deu dies
segents a la constituci de la legislatura (art. 1 RPC), el president del
Parlament, un cop consultats els representants dels partits i grups poltics amb
representaci parlamentria, ha de proposar al Ple un candidat a la presidncia
de la Generalitat.

El candidat o candidata proposat ha de presentar davant el Ple el seu programa

de govern i sollicitar la confiana de la cambra (art. 4.3). Desprs dun debat,
es procedeix a la votaci. Perqu el candidat o candidata resulti investit, ha
dobtenir els vots de la majoria absoluta. Si el candidat o candidata no
aconsegueix la majoria absoluta, es pot sotmetre, dos dies desprs, a un segon
debat i a una segona votaci, en qu bastar la majoria simple. Lart. 146 RPC
precisa, a ms, que el candidat ha de presentar, sense limitaci de temps, el
programa de govern i sollicitar la confiana del Ple. Durant el debat, el
candidat pot fer s de la paraula tantes vegades com ho demani per replicar els
grups.

3
Aix les coses, sembla clar que la presncia i immediaci del candidat s
requisit necessari per exposar el programa i sollicitar la confiana de la
Cambra. Les consultes del president del Parlament es poden fer tanmateix amb
el lder orgnic de les formacions poltiques que shan presentat a les eleccions.
Cal tenir present, a ms, que els grups parlamentaris poden no haver-se
constitut encara (el termini s duna setmana a partir de la constituci).

En aquest context, si el candidat proposat estigus privat de llibertat sobre la

possibilitat de demanar la seva excarceraci (perms de sortida) per afrontar el
debat. Hi ha precedents que avalen aquesta possibilitat. La Sala Civil i Penal
del Tribunal Superior de Justcia de Navarra, competent en el cas daforats,va
dictar una Interlocutria (ATSJ NA 1/1987) per la qual permetia a lintern Juan
Carlos Yoldi assistir al Parlament basc com a candidat a Lehendakari pel seu
partit.

En la seva Interlocutria, el TSJ NA afirma que s una axioma constitucional

que tots els ciutadans gaudeixen de tots els drets poltics, entre els quals el de
participaci en els assumptes pblics, directament o per mitj dels seus
representants, a excepci dels que es veuen expressament limitats pel
contingut d'una sentncia condemnatria, pel sentit de la pena i per la Llei
Penitenciria; sense que, en conseqncia, ni l'Acte de processament, ni la
pres preventiva siguin capaos de reduir aquests drets.

El Tribunal raona que si la legislaci permet als ciutadans en pres preventiva,

encara que estiguin acusats de delictes castigats amb penes severes, la seva
presentaci com a candidats a Parlamentaris o a presidents de les comunitats
autnomes i sn elegits democrticament, oposar traves a l'exercici del seu
dret lesionaria al seu torn els drets poltics dels seus electors.

En aquest sentit, cal tenir present que lart. 47 de la Llei General Penitenciria
(LO 1/1979), estableix la concessi de permisos de sortida als presos, tant als
condemnats com als preventius, per importants i comprovats motius, amb les
mesures de seguretat adequades, llevat que concorrin circumstncies
excepcionals. No existeix, doncs, inconvenient legal en sollicitar i que es
concedeixi el trasllat i perms de sortida a un diputat que fos candidat a la
presidncia de la Generalitat de Catalunya.

4
En el cas examinat, a la vista dels precedents, correspondria al Parlament de
Catalunya, un cop proposat el nom del candidat a la presidncia de la
Generalitat, elevar aquesta petici al TS. Cal tenir present que els terminis per
celebrar el debat dinvestidura, desprs de la proposta formal de candidat, han
variat segons la legislatura. La ms rpida fou la segona investidura del
president Artur Mas (36h). Podria celebrar-se al cap de 3 dies, per exemple,
amb temps suficient perqu el TS resolgus i es fes efectiu el perms.

6.- La doctrina del TEDH sobre el dret de lelegit a exercir el seu mandat
(STEDH 11/6/2002, Assumpte Sadak c. Turquia; STEDH 23/4/1992,
Assumpte Castells c. Espanya)

A parer del Tribunal dEstrasburg, larticle 3 del Protocol nm. 1 (annex al

Conveni Europeu dels Drets Humans), protegeix no noms lexercici del dret de
sufragi passiu, lelegibilitat, en el moment daccs al crrec, sin tamb en un
moment posterior, en el de lexercici o manteniment en aquest crrec. Aquesta
conclusi es desprn del fet que certs lmits en lexercici del crrec o un
cessament, comporta no sols una limitaci dels drets del representant poltic
sin tamb la de tots aquells ciutadans que lhan elegit, i per tant, pot comportar
la vulneraci dun dret fonamental.

El CEDH atorga doncs una garantia de defensa contra els cessaments indeguts
i tamb contra altres tipus dinterferncies que shan de considerar illegtimes.
La garantia permet al subjecte afectat mantenir-se en el crrec sense
restriccions illegtimes i en el cas que no cessin latorgament de lempara del
TEDH i la reparaci de danys i perjudicis: la llibertat dexpressi ho s sobretot
per un elegit del poble; representa els seus electors, posa en relleu les seves
preocupacions i defensa els seus interessos. Per tant, les ingerncies en la
llibertat dexpressi dun parlamentari [...] han de portar al tribunal a efectuar un
dels controls ms estrictes (STEDH 23/4/1992 Assumpte Castells c. Espanya).

7.- Conclusions

El Sr. Oriol Junqueras t dret al sufragi passiu i, malgrat trobar-se en situaci

de privaci de llibertat, pot accedir a la plena condici de diputat, participar dun
eventual Ple dinvestidura com a candidat a la presidncia i, si obtingus el
suport de la cambra, ser investit president de la Generalitat de Catalunya.