El cas de Villena i els Alforins: als afores del Regne de Valncia

15 de mar de 2016 by Vicent Baydal

8 comments

Castell de Villena, de fonaments andalusins i ampliat i fortificat durant la segona meitat del
segle XV

El 30 dagost de 1521 les tropes agermanades eren aixafades en el Rincn de Bonanza, prop
dOriola, per lexrcit de nobles valencians i milicians castellans, especialment del territori
murci, encapalat pel marqus de Los Velz, el murci Pedro Fajardo. Moriren ms de 3.000
dels revoltats i els vencedors, durant trenta dies i trenta nits, es dedicaren a saquejar la capital
de la governaci oriolana, tot causant, segons els testimonis, lo ms cruel saquo que a ciutat
ni a part neguna fins a huy ss donat. Aix ho explica el cronista borrianenc Rafael Mart de
Viciana, contemporani dels fets: Los de Murcia saquearon la ciudad, llevndose, con ms de
DC carros a Murcia, el oro, plata, ropas, trigo, cevada, camo, lino, que de todo hava mucha
abundancia en Orihuela, y a la postre arrancaron las puertas y ventanas de las casas y
ventanas y rexas y clavos de las paredes. Las mugeres de Murcia, que no tenan carros ni
bestias, se llevaron en hombros y ensima de sus cabeas lo que podan hasta llevarse vasos de
tierra menores y viles. Preguntando algunos de la tierra a los de Murcia que por qu se havan
tan cruelmente con sus vezinos respondan: -Anda, que venimos a vengarnos de nuestros
enemigos por la antigua contienda del obispado.

En efecte, els de Mrcia i els dOriola eren vens (a penes 20 quilmetres separen una ciutat de
laltra) i, en efecte, mantenien una contesa pel bisbat, ats que els oriolans reclamaven una
dicesi prpia diferent a la de Cartagena, amb seu a Mrcia, desprs dhaver-se incorporat al
Regne de Valncia a comenaments del segle XIV. La frontera poltica shavia mogut, per no
leclesistica, un fet que causava constants problemes, picabaralles i odis que acabaren
esclatant de manera brutal en temps de les Germanies. No debades, segons un altre testimoni
presencial, Bartomeu de Togores, molts dels castellans que ab lo dit marqus venien, que no
venien per desfer la dita Germania, sin per la enemiga del bisbat y plet de Mrcia ab Oriola.
El fet fronterer, doncs, era important en ledat mitjana, com ho ha continuat sent en les
societats occidentals posteriors. Les fronteres eren zones permeables, per, al mateix temps,
eren zones especialment proclius als enfrontaments. No s estrany, per tant, que les capitals
habitualment se situaren cap al centre dels territoris poltics i no en els seus mrgens. En tot
cas, cal tindre present eixe fet fronterer a lhora danalitzar la trajectria histrica de moltes
localitats i en lmbit valenci s especialment interessant fer-ho en el cas de Villena,
histricament pertanyent a la Corona de Castella per que a partir del segle XIX sincorpor a
la provncia dAlacant i en lactualitat forma part del Pas Valenci.

Mapa administratiu del Regne de Valncia durant lpoca foral, incloent en un altre color els
afegits territorials del segle XIX

Com es pot observar en el mapa, Villena i Saix (com Requena i Utiel) sincorporaren al territori
valenci amb posterioritat a la resta de llocs del pas. Per a reconstruir la seua histria
fronterera, en tot cas, cal remuntar-se al moment de la conquesta cristiana, durant el segle
XIII. Era el tractat de Cazola de lany 1179 el que havia fixat la frontera entre els monarques
aragonesos i els castellans en la zona, deixant des de Biar a Orxeta per als primers i des de
Cabdet a Alacant passant per Villena per als segons. Aix no imped, no obstant, que els
cavallers aragonesos foren els primers a atacar la Villena musulmana entre 1239 i 1240. En
primer lloc, segons informa el Llibre dels fets de Jaume I, Ramon Folch de Cardona i Artal de
Alagn feren una cavalcada en terres de Mrcia i, en Villena, tragueren-ne molta roba,
mentre que a lany segent linfant Ferran, alguns nobles aragonesos i cavallers de lorde
castell de Calatrava lassetjaren amb un fonvol i, finalment, una altra incursi encapalada
pel comanador dAlcanys, del mateix orde de Calatrava, aconsegu la rendici del lloc.

Als pocs anys, en qualsevol cas, la frontera torn a quedar clara, amb el Tractat dAlmizra de
1244, que deixava tota la zona de Cabdet i Villena per als castellans. De fet, va ser per all per
on foren expulsats fins a 100.000 musulmans del Regne de Valncia molt poc desprs, en
1248, en una retafila de persones que ocupava ms de 25 quilmetres: faem-los guiar tro a
Villena e contaren-nos los cavallers e els rics hmens que els guiaven per ns que ben tenien
cinc lleges, de la devantera tro en la rereguarda, diu el rei Jaume en la seua crnica.
Justament per aquella poca, acabades les conquestes de Valncia i Mrcia i tot just formada
la nova frontera amb lemirat nassarita de Granada, prengu cos el senyoriu de Villena, atorgat
com un apanage o infantazgo al menut dels germans dAlfons X el Savi, linfant Manuel (1234-
1283). En ell sincloa no noms la localitat de Villena, sin un ampli conglomerat des de La
Roda fins a Elx, passant per Albacete, Chinchilla, Helln, Almansa, Iecla, la vall dElda i Petrer, s
a dir, quasi tota la part nord de la circumscripci coneguda com lAdelantamiento mayor de
Murcia (una porci de la qual passaria a formar part amb el temps de la Manxa).

Mapa del senyoriu de Villena i la frontera entre el Regne de Valncia i Castella en la dcada
de 1280
En aquells moments Cabdet tamb pertanyia a Castella i estava en mans dun senyor castell
del seguici del mateix infant Manuel, Gregorio Garca. Tanmateix, aquella situaci canvi per
complet amb la conquesta de la zona nord-oriental del Regne de Mrcia per part de Jaume II
dArag entre 1296 i 1304. La invasi militar del territori i el consegent Tractat dElx de 1305
modificaren les fronteres entre la Corona de Castella i la dArag, ja que no noms la vall
dElda, Crevillent, Elx, Alacant, Guardamar i Oriola passaren al territori valenci, sin tamb
Jumella, Favanella, Villena i Cabdet. El senyoriu de Villena, ara en mans del fill de linfant
Manuel, el conegut Don Joan Manuel (1282-1348), perd bona part dels territoris que ara
quedaven dins de la nova procuraci dOriola del Regne de Valncia, alhora que la prpia
capital del senyoriu qued inserida dins del territori valenci. De fet, per tal dassegurar una
situaci a priori tan inestable en 1306 una de les filles de Jaume II, la infanta Constana, fou
promesa en matrimoni al mateix Don Joan Manuel i traslladada al castell de Villena, on pass
sis anys, fins que als 12 pogu casar-se amb el noble castell, que aleshores en tenia 30.

Territori castell incorporat al Regne de Valncia com a procuraci dOriola desprs de la

conquesta de 1296-1304
Senyoriu o ducat de Villena en poca de Don Joan Manuel, durant la primera meitat del
segle XIV, amb el territori dividit entre Castella i Valncia

Les npcies se celebraren en 1312 amb tota la pompa corresponent en lesglsia major de
Xtiva, oficiades pel bisbe de Tortosa, per aquella aliana dinstico-territorial no sobrevisqu
els convulsos fets del segle XIV. Aix, quan en 1356 Pere I el Cruel inici la guerra contra Pere el
Cerimonis tract de recuperar per a Castella tot lantic territori murci, s a dir, la procuraci
valenciana dOriola. Ocup militarment els principals nuclis de la zona i, tot i les treves
successives, mantingu sempre en el seu poder Jumella i Villena, que continuava en mans de la
famlia Manuel. Enric de Trastmara, laspirant al tron de Castella que intervingu
decisivament en la derrota de Pere el Cruel, a qui mat amb les seus prpies mans en 1369,
promet el senyoriu, amb el ttol de Marquesat de Villena, a un altre dels grans nobles decisius
en la contesa: linfant Alfons dArag, qui seria conegut amb el temps com Alfons el Vell. A
partir de llavors ell seria el marqus, per el nou monarca castell es neg a renunciar als
guanys territorials que la guerra havia facilitat a Castella, de manera que pel Tractat dAlmazn
de 1375 aconsegu que el Cerimonis renunciara a Villena i Jumella, que tornaren a quedar
dins dels lmits de la Corona de Castella. El mateix pass amb Favanella cinc anys desprs i a
partir de llavors la frontera de la zona qued definitivament estabilitzada per a diversos segles.

.
Frontera entre el Regne de Valncia i Castella estabilitzada a partir de 1380, amb Cabdet com
a enclavament territorial

Estabilitzada fins a cert punt, ja que a partir de llavors es reobr un front latent que tardaria
centries a tancar-se: la disputa per la vall dels Alforins, entre la Font de la Figuera, Moixent,
Ontinyent (incloent Fontanars), Cabdet i Villena. La bona qesti s que Cabdet qued com un
enclavament territorial dins de Castella, sense connexi directa amb la resta del Regne de
Valncia, ats que, mentre que la part occidental de la vall dels Alforins pertanyia a Ontinyent,
loriental restava en mans de Villena, la qual cosa feia obligatori el pas pel territori castell per
a eixir o entrar del terme de Cabdet. El problema comen a fer-se especialment patent a
partir de 1422, any del trasps del senyoriu de Cabdet del senyor descendent de loriginari
Gregorio Garca, Garca Jofre de Lisn, al rei Alfons V dArag, qui de seguida el revengu a
loficial Jaume Ferrer. Uns pocs anys desprs la ferida torn a obrir-se amb una dura guerra
fronterera entre 1429 i 1430, en qu Villena exerc com a base de les forces castellanes i Oriola
de les forces aragoneses. Aix, mentre que les primeres realitzaren entrades per Canals, Xtiva,
Cerd, Vallada, la Font de la Figuera i Cabdet, plaa que assetjaren i ocuparen durant diversos
anys, les segones atacaren Mrcia i saquejaren Almansa. Finalment, en 1436 sarrib a una pau
que ratific les fronteres i retorn als valencians el domini de Cabdet, que, de fet, fou
traspassada molt poc desprs a la vila dOntinyent, amb la missi de defendre la seua inestable
posici fronterera.

Aix, durant tota la segona meitat del segle XV i el primer quart del XVI els conflictes se
succeren de manera constant, segons es pot resseguir en la Historia de Villena del cronista i
arxiver local Jos Mara Soler o en el detallat estudi sobre el plet dels Alforins de larxiver
dOntinyent Vicent Terol. En 1467, per exemple, els cabdetans denunciaren les usurpacions e
oppresions que els villeners els causaven en el terme dels Alforins, que consideraven seus
(ms encara amb el suport dOntinyent). Molt poc desprs Ontinyent ced la senyoria de
Cabdet al monarca aragons Joan II, que, de seguida real la importncia que donava a la
qesti, concedint a la vila el dret dassistncia i vot a les Corts Valencianes. Uns anys ms
tard, en 1476, aprofitant la guerra civil castellana, seria el mateix batle reial de Cabdet, Gaspar
Fabra, qui amb lajuda de les tropes del comte de Cocentaina ocuparia militarment Villena.
Per, com que la part vencedora en la contesa fou la dIsabel de Castella, s a dir, la dona del
monarca dArag Ferran II, en acabar la guerra la vila fou tornada de seguida a la reina i a
partir de llavors, de fet, qued incorporada al reialenc castell, tot desapareixent el territori
poltic del senyoriu, ducat o marquesat de Villena, que havia existit durant ms de dos segles.

Vall dels Alforins. La vereda que passa pel mig marc finalment la frontera entre Ontinyent i
Villena, entre Valncia i Castella. Foto: Enrique iguez

Les tensions frontereres, no obstant, no desaparegueren en absolut amb la uni dinstica, sin
que, ans al contrari, en un principi arribaren a aprofundir-se. En 1480, per exemple, un conjunt
de sndics de Valncia, Ontinyent, Bocairent, Biar, Xixona i Cabdet presentaren un clam davant
la justcia reial allegant que la vila de Cabdet sempre havia estat unida al territori valenci,
per Villena havia aprofitat la caiguda dels mollons per a apoderar-se duna part dels Alforins.
Dos anys desprs arribaven a Cabdet els representants daquella sindicatura, con todos sus
strapas y favores, segons els de Villena, per tal desclarir la qesti. Shi don una soluci
provisional de carcter salomnic, segons la qual els villeners podrien labrar, senbrar e
cultivar i pacer las bestias e ganados mayores y menores [en la dicha parte del Alforn] como
si fuese trmino de la dicha villa de Villena i viceversa per als cabdetans. Lusdefruit, doncs,
seria com, per no sarribava a establir amb rotunditat de qui era la terra en disputa.
Aix les coses, uns pocs anys desprs, en 1486, els dOntinyent denunciaren als de Villena per
atacar les seus possessions en els Alforins: en lo present any la nit del Diumenje de Rams
propassat ab gran insolncia han gastad, laurat e desfet erts forments que per alguns vehins
de la dita vila dOntenient estaven sembrats. En 1489 eren els vens dOntinyent i Cabdet, per
contra, els que atacaven, causant destrozo e mal en el trmino e partida de los Alforines, asy
en los panes e sembrados que ava commo en la quema e derribar de casas e barracas. Foren
afectades fins a 307 faneques de blat, dos barraques, dos cases i diversos ruscs per a produir
mel dels villeners. Aix, a pesar que, com a conseqncia daquells conflictes, un jurat de
Villena i un dOntinyent signaren en 1490 a Sevilla un repartiment dels Alforins, lenfrontament
continu. Cinc anys desprs, en 1495, el governador de Villena demanava al de Xtiva que
dissolguera la gent de la frontera que shavia alat por cabsa que entre las villas de Villena e
Viar, que es una legua la una de la otra, ava muchos pleitos e debates. Els biaruts, per tant,
tamb intervenien en la disputa i s que el quid de la qesti es trobava en el fet de si por
pasar los de Villena y Almansa et los de Ontinente y Caudete por los dichos trminos avrn de
pagar algn derecho o non. s a dir, els valencians es volien estalviar les incomoditats fiscals
que suposava tindre un enclavament territorial en Castella, tant per als cabdetans com per als
vens de la resta de localitats circumdants.

Castell de Biar, municipi a escassos 10 quilmetres de Villena i 20 de Cabdet

Les bregues encara es repetirien a comenaments del segle XVI, com en 1501, quan el
governador de Xtiva caus la mort de dos dels cavallers ms notables de Villena, Pedro
Martnez de Olivencia i Juan de Eslava, tot i que el conflicte san apaivagant i es redu
considerablement durant les dcades immediatament posteriors. En primer lloc, perqu en
1502 Ontinyent i Villena acceptaren una sentncia judicial que fixava els lmits de la vall dels
Alforins, repartint-la entre les dos poblacions. I, en segon lloc, perqu deu anys desprs, en
1512, Villena i Cabdet signaren un pacte de germandat segons el qual, conforme solia passar
en temps de pau, admetien laprofitament com de la zona dels Alforins en disputa per part de
les dos comunitats venals. Els acords, per, encara no shavien produt amb totes les senyories
de la contornada i en 1515 el senyor de Moixent, Pero Maa, atac Villena, que, com a
represlia, carreg, con la gente de Almansa, contra la Font de la Figuera, i le quemaron una
casa e le mataron muchos vasallos. En qualsevol cas, els fets que es produirien a continuaci
durant les Germanies acabarien per canviar definitivament la geopoltica de la zona.

Novament Villena fou la base dels exrcits que atacaven el Regne de Valncia, en mans dels
agermanats des de 1521. Desprs de la derrota dels reialistes valencians en la batalla de
Gandia en juliol daquell any, el gruix de les seues tropes es refugiaren en Villena: recogan
muchos cavalleros e otras gentes que eran catlicos, que se venyan del Reyno de Valencia con
sus mujeres e hijos por temor de los comuneros do fueron bien acogidos e defendidos de los
germanos, ja que no los queran acoger en otros pueblos del Reino de Valencia, antes los
mataban e quitaban lo que traan. Des de Villena, de fet, lesmentat marqus de Los Vlez,
Pedro Fajardo, organitz latac contra Oriola i el brutal saqueig de la ciutat, puix, no debades,
segons havia anunciat als villeners, el saco de Orihuela ser muy buena cosa y provechosa
para todos. Encara lany segent, en 1522, quan els darrers agermanats concentrats a Xtiva i
Alzira davall lombra de lEncobert enviaren una carta a Villena per tal que se sumaren a la
seua revolta millenarista, el missatger fou assotat pblicament i trams al virrei de Valncia,
que el fu esquarterar en Albaida. Molt poc desprs, com a resultat de tot all, Villena fou
elevada pel monarca Carles I a la categoria de ciutat, ja que: nos sirvieron en la reduin de las
ibdades de Jorihuela e Alicante, et Xtiva e Alzira, que son en el Reyno de Valencia.

.
Primer mapa poltic conegut del Regne de Valncia, del neerlands Abraham Ortels en 1584.
Cabdet hi apareix amb la llegenda Insula Valentie in Castelle regione

A partir de llavors, doncs, la conflictivitat en la frontera es redu notablement. Des de finals del
segle XVI i durant tot el XVII Cabdet continu reclamant la propietat de la part dels Alforins
assignada a Villena, per mai aconsegu cap moviment ni sentncia favorable, ats que la
qesti havia deixat de ser un element central de la poltica regncola valenciana i que ara
senfrontava a una important ciutat del reialenc castell. De fet, la tradicional enemistat entre
Villena i Cabdet acabaria per fer que, desprs de la batalla dAlmansa de 1707 (ben a prop de
les dos poblacions) i la consegent abolici del sistema jurdico-poltic del Regne de Valncia,
Felip V decidira premiar el suport borbnic de la primera amb la concessi de la segona, que
havia estat austriacista. Aix, a partir de 1707, desprs de 400 anys de pertinena al territori
valenci, Cabdet pass al castell, com a part integrant del terme de Villena. Per les voltes del
dest no acabaren ac, sin que amb la nova divisi de lEstat-naci espanyol durant el segle
XIX, Cabdet fou incorporada en 1833 a la provncia dAlbacete i Villena en 1836 a la dAlacant.
En conseqncia, amb la creaci de lEstat autonmic a partir de 1978, Villena ha acabat
formant part de lactual territori valenci, com a capital comarcal de lAlt Vinalop, amb uns
35.000 habitants en lactualitat i amb una forta influncia sobre les poblacions venes de la vall
de Biar, histricament ms vinculades a lAlcoi.

Evidentment, ni Jaume I, ni Alfons X el Savi, ni Jaume II, ni Enric de Trastmara, ni Pere el

Cerimonis, ni els marquesos de Villena, ni els villeners ni els cabdetans de cap poca no
tenien previst tot aix, s a dir, les fluctuacions recurrents de la frontera en funci de grans
canvis militars o poltics. Tanmateix, tamb s evident que el factor fronterer ha jugat un paper
molt important en la histria deixos dos municipis, especialment durant els segles
baixmedievals: Cabdet com a enclavament territorial valenci en la Corona de Castella i Villena
com a capital dun important estat senyorial bsic per a Castella en el manteniment de la
frontera. s igualment interessant tractar danalitzar en casos aix, en qu la pertinena
territorial ha canviat diverses vegades al llarg dels darrers segles, la sempre fluctuant relaci
entre identitat i histria. Per aix ho deixarem, si pot ser, per a un altre dia.