Está en la página 1de 110

DE BELLIS

MAGISTRORUM MILITUM
Versi 2.0

Per Phil Barker

Regles de joc de guerra per a batalles medievals i de lantiguitat


des de lany 3000 aC fins al 1515 dC

Versi 1.0 de la traducci. Novembre de 2011.


NDEX
Pg.
DE BELLIS MAGISTRORUM MILITUM VERSI 2.0 ..............................................................................1

FILOSOFIA DEL DISSENY ......................................................................................................................3

ESCALES DE REPRESENTACI ...........................................................................................................5


ESCALA DE MODELS I FIGURES ......................................................................................................5
ESCALA DEL TERRENY .....................................................................................................................5
PROPORCI I REPRESENTACI DE LES TROPES........................................................................5
ESCALA DE TEMPS ............................................................................................................................6
REA DE JOC .....................................................................................................................................6
DAUS ...................................................................................................................................................6

DEFINICI DE LES TROPES ..................................................................................................................7


FORCES DE DESEMBARCAMENT ..................................................................................................16
INTERCANVI DE TROPES MUNTADES I TROPES A PEU ............................................................17
FORTIFICACIONS .............................................................................................................................18
OBSTACLES ......................................................................................................................................20

ORGANITZACI DE LEXRCIT ...........................................................................................................21


DIMENSIONS DE LEXRCIT ...........................................................................................................21
COST DELS ELEMENTS ..................................................................................................................21
BASES I ELEMENTS .........................................................................................................................22

COMANDAMENT I CONTROL ..............................................................................................................25


ELS GENERALS I ELS SEUS COMANDAMENTS ...........................................................................25
PLANIFICACI I DISTRIBUCI DE PIP ...........................................................................................25
ALIATS INDECISOS ..........................................................................................................................26
GENERALS BRILLANTS O INACTIUS .............................................................................................27
ESTRATAGEMES ..............................................................................................................................27

PREPARACI DE LA BATALLA ............................................................................................................32


ORDRE DE BATALLA .......................................................................................................................32
ORDRE DE PREPARACI................................................................................................................32
DAU DAGRESSI ............................................................................................................................32
PRIORITAT DARRIBADA DE LEXRCIT ........................................................................................32
REPRESENTACIN DEL TERRENY ...............................................................................................33
CARACTERSTIQUES DEL TERRENY ............................................................................................33
DEFENSAR EL LLINDAR DUN ACCIDENT DE TERRENY ............................................................37
LA FI DEL MN .................................................................................................................................37
GENERAR EL TERRENY ..................................................................................................................37
DESPLEGAMENT INICIAL ................................................................................................................39
MARXES DE FLANC I COMANDAMENTS RETARDATS ................................................................40
TENIR UN PLA BRILLANT ................................................................................................................40
HORA DEL DIA I DE LA NIT..............................................................................................................41
REGIONS CLIMTIQUES .................................................................................................................42
CONDICIONS METEOROLGIQUES ..............................................................................................42
VISIBILITAT .......................................................................................................................................45

EL COMBAT ...........................................................................................................................................46
SEQNCIA DE JOC ........................................................................................................................46
PUNTS DINICIATIVA DEL JUGADOR (PIP) ....................................................................................47
CONSUM DE PIP ..............................................................................................................................48
ALTOS, MOVIMENTS TCTICS, DE MARXES, ESPONTANIS O DE RESULTAT DE COMBAT ..50
MOVIMENTS DELEMENTS INDIVIDUALS ......................................................................................50
PIVOTAR, VARIAR i GIRAR ..............................................................................................................51
GRUPS I MOVIMENTS DE GRUP ....................................................................................................51
DISTNCIES DE MOVIMENTS TCTICS I DE MARXES ................................................................53
AVANAMENT ESPONTANI ............................................................................................................53
ALTOS................................................................................................................................................55
ARRIBADA DE COMANDAMENTS RETARDATS O EN MARXA DE FLANC .................................56
TRAVESSAR FORATS I INTERPENETRAR AMICS ........................................................................57
ZONES DAMENAA.........................................................................................................................59
MOURE PER ENTRAR EN COMBAT COS A COS ..........................................................................59
MOVIMENT EXTRA PER ALINEAR-SE EN COMBAT COS A COS O EN UNA ZA ........................61
TIPUS DE COMBAT ..........................................................................................................................61
TIR ......................................................................................................................................................61
COMBAT COS A COS .......................................................................................................................63
RESOLUCI DEL COMBAT COS A COS I DEL TIR .......................................................................65
FACTORS DE COMBAT....................................................................................................................65
FACTORS DE RECOLZAMENT POSTERIOR EN EL COMBAT COS A COS ................................65
FACTORS TCTICS ..........................................................................................................................66
FACTORS DE GRADACI ................................................................................................................67
RESULTATS DE COMBAT...............................................................................................................68
AVANAMENT DE PRESSI CONTRA TIR ....................................................................................71
ELEMENTS DESTRUTS ..................................................................................................................71
ELEMENTS ESGOTATS ...................................................................................................................72
EL RETROCS ..................................................................................................................................72
ELEMENTS EMPESOS .....................................................................................................................73
ELEMENTS REBUTJATS ..................................................................................................................73
LA FUGIDA ........................................................................................................................................73
ELEMENTS EN DESBANDADA ........................................................................................................74
PERSECUCI DELEMENTS............................................................................................................75
ASSALT A FORTIFICACIONS...........................................................................................................76
ELEMENTS PERDUTS I/O ELIMINATS ............................................................................................76
MORAL EQUIVALENT.......................................................................................................................76
EFECTE DEL BAGATGE...................................................................................................................77
COMANDAMENTS DESMOTIVATS .................................................................................................77
COMANDAMENTS TRENCATS ........................................................................................................77
COMANDAMENTS DESMANTELLATS ............................................................................................78
VICTRIA I DERROTA......................................................................................................................78

DBMM 100 I 200 .....................................................................................................................................80

LES LLISTES DEXRCIT .....................................................................................................................82


INTRODUCCI ..................................................................................................................................82
ALIATS ...............................................................................................................................................83
NAVAL................................................................................................................................................83
FORTIFICACIONS .............................................................................................................................84
CLIMA, AGRESSI I TERRENY .......................................................................................................84
ENEMICS NATURALS.......................................................................................................................85
DURADA DELS PERODES ..............................................................................................................85
TRADUCCI DELS NOMS EN ANGLS ..........................................................................................85

MISCELLNIA .......................................................................................................................................86
ARBITRATGE I INTERPRETACIONS DEL REGLAMENT EN COMPETICIONS ............................86
CAMPANYES I ESCENARIS .............................................................................................................86
ABREVIATURES DE JOC .................................................................................................................87
ADRECES DE CONTACTE INTERESSANTS ..................................................................................87
AGRAMENTS....................................................................................................................................88

DIAGRAMES ..........................................................................................................................................89
NOTA DEL TRADUCTOR
Vist que el senyor Barker no vol traduccions del seu reglament a altres llenges que no
siguin considerades com a indignes per a lautor, em veig en lobligaci de tornar a la lluita
traductora clandestina per tal de poder facilitar als jugadors de DBMM una versi ms
propera del text.

Com en daltres traduccions anteriors, he mantingut determinats mots en angls original per
no haver trobat un equivalent suficientment acurat en catal o b per tal de facilitar ls de
les llistes dexrcit (que, ja ho avano, no seran tradudes mai).

Espero que algun dia la meva identitat secreta pugui ser desvelada i, finalment, puguem
disposar duna versi oficial amb cara i ulls. De moment, ni a curt i a mitj termini, aix no
sembla possible. Com sempre, qualsevol error o omissi s responsabilitat exclusivament
meva. Sempre s preferible acudir a loriginal, perqu tots sabem que una traducci noms
s una traducci.

El Traductor justicier.
Novembre de 2011.
DE BELLIS MAGISTRORUM MILITUM VERSI 2.0
DBMM s un desenvolupament radical de DBM, que havia estat, amb diferncia, el
reglament dantiguitat ms popular en el mn si exceptuem DBA (que mant encara la seva
popularitat i est essent millorat en aquests moments). Tot i que DBMM mant molt de
lestructura, procediments i funcionalitats de base de DBM, la principal diferncia respecte a
aquest darrer s que simula el comandament i el control de les tropes de forma ms realista,
i en particular emfasitza el pla del comandant en cap. Aix s precisament el que inspira el
ttol del reglament, la traducci del qual seria Sobre les guerres dels senyors de soldats.

Segons la meva ben fonamentada opini, basada en 40 anys dexperincia en aquest camp,
un reglament de batalles dantiguitat realment bo ha de permetre, a la vegada, una gran
fidelitat en la simulaci de la guerra en el passat i un joc absorbent. Els elements
fonamentals sn:
(1) El jugador ha de poder demostrar les habilitats dun general a la vida real, no les dun
comptable.
(2) El joc hauria de proporcionar als jugadors i espectadors laspecte visual i latmosfera
duna batalla real, aix com tampoc mai hauria de ser avorrit.

Els jugadors afirmen que DBMM realment permet ambdues coses; partides histricament
realistes i divertides (tant per a ells com per als curiosos). De la mateixa manera que DBM,
tamb s visualment realista. Les batalles semblen batalles, i no un conjunt de rectangles
perfectes com els dels diagrames de llibre que s mouen a pas de tortuga. El camp de
batalla no est ple de nmeros ni marcadors de plstic, i noms calen daus de 6 cares. La
consulta permanent del reglament s innecessria. Les regles poden semblar complexes,
per aquesta complexitat inevitable ha estat reduda al mnim necessari per cobrir un
reglament que abasta ms de 45 segles i el mn sencer. Aquest ventall de temps s tan
ampli perqu, sovint, les minses referncies histriques disponibles sobre una determinada
guerra permeten ser emprades com a refor en altres. No permetis que aix et desanimi.
Comena a jugar i els detalles arribaran sols. Les versions de DBMM 100 i 200 sn ideals
per guanyar experincia de joc rpidament.

Aquest reglament ve acompanyat per 4 llibres de llistes dexrcits que ninclouen fins a 305
(molts amb variants) i que reflecteixen les ms darreres investigacions histriques fins a la
data davui, aix com han incls la collaboraci dalguns erudits en la matria.

Molts jugadors ja estaran familiaritzats amb la filosofia i la mecnica de joc dels reglaments
De Bellis en general, per els nous no. Aquests darrers veuran que el reglament est dividit
en seccions i en apartats dins de cadascuna delles. Totes estan ordenades tal com shan de
fer servir. Noms sha demprar una secci en un moment determinat, com per exemple El
Combat. Recomano als nous jugadors que comencin llegint amb especial cura la secci
Filosofia del disseny, a la pgina 3.

Els antics jugadors de DBM trobaran que el nou sistema de comandament de DBMM exigeix
que els comandants en cap regulars tinguin un pla. Tamb permet estratagemes audaces
com les detallades als textos dautors antics i permet jugar amb els generals excepcionals de
lantiguitat. Aix s, per poder treuren veritable profit, dells, el jugador haur de tenir un bon
sentit de loportunitat. Lelecci del terreny produeix ms variabilitat i s menys previsible. El
desplegament s ms rpid i menys estereotipat, aix com shan redut els efectes del final
de la taula. Quant al combat, potencia la iniciativa tctica global en detriment de lavantatge
puntual en el cos a cos local. Tingues en compte que algunes tctiques emprades abans a
DBM seran diferents aqu, especialment els desplegaments amb ms profunditat i una major
agressi. Shan accelerat les accions de la cavalleria sobre les ales, de manera que ara
pugui ser decisiva a temps en el centre. Daltra banda, ara s possible que la infanteria pugui
trencar el centre amb xit en lloc davanar lentament sense oportunitat darribar a lluitar.

1
Sha eliminat la capacitat de les tropes lleugeres daturar lavan enemic sense combatre.
Tanmateix, sha proporcionat als fustigadors i a les cavalleries amb capacitat de tir una petita
possibilitat, inexistent a DBM, de destruir un element dinfanteria pesada, tot i que noms
sigui ocasionalment. Sha redut enormement lefecte dincrement del nivell de
desmoralitzaci dun comandament mitjanant la compra de moltes tropes de baixa qualitat.
Sha redut la necessitat de micromesurament i shan eliminat les restriccions geomtriques,
daltra banda completament irreals, que impedien les tropes fer el que en una batalla real
farien. I aix ha empipat alguns jugadors que explotaven aquest defecte! Tamb sha revisat
el sistema de puntuaci de forma que permeti valorar millor les derrotes per un estret marge i
ajusti ms adequadament les classificacions a les competicions.
Ara hi ha alguns mecanismes nous que funcionen millor que a DBM un cop tacostumes a
ells. Sha destinat molt despai i pgines extra per segmentar i explicar millor alguns
conceptes existents. Tamb sha incrementat la grandria de la lletra dimpressi per facilitar
la lectura, aix com sha incorporat un nmero ms gran de diagrames explicatius i exemples.
I tot aix serveix bsicament per demostrar que all que faries de forma natural sobre la taula
s correcte!

De forma excepcional en el mn dels reglaments de jocs de guerra, el desenvolupament de


DBMM sha portat a terme mitjanant Internet. Concretament, a travs dun grup de
provadors no restringit les aportacions dels quals van generar 41.782 missatges, cosa que
ha fet de DBMM el reglament ms mpliament provat de la historia. Tres anys desprs,
sest emprant en un nmero creixent de competicions a tot el mn, sha fet servir en
diversos grans escenaris histrics multijugador organitzats anualment per la Society of
Ancients i est essent tradut a diversos idiomes. El grup de provadors continua
proporcionant informaci i comentaris que sn tinguts en consideraci i que, grcies als
quals, aquesta nova versi inclou alguns canvis substancials, ha millorat el redactat i ha
incrementat el perode histric de joc.

Copyright Phil Barker 2007, 2010

2
FILOSOFIA DEL DISSENY
El sistema de comandaments de DBMM s simple i arbitrari. Tot i aix, s ms realista que
els sistemes anacrnics basats en lescriptura dordres, la seva transmissi mitjanant
missatgers i la interpretaci final per part dels seus destinataris, ja que no s poden justificar
a partir de la historia de la guerra coneguda durant aquest perode. En el seu lloc, sassumeix
que un comandant en cap regular assigna les prioritats tctiques als seus comandaments
dacord amb un pla inicial. Aquests comandaments, aleshores, provaran dexecutar-les fins al
final, tret que sarrisqui a crear confusi si decideix canviar-les al bell mig de la batalla o be
perqu s troba actualment a les immediacions i decideix anullar-les temporalment. Tamb
simula aquells generals histrics caracteritzats per unes habilitats extraordinries o la seva
incapacitat excepcional, aix com permet una gran varietat dardits audaos descrits per
autors de lantiguitat en compendis destratagemes. Substitueix els manyocs dunitats
independents que s generen en altres reglaments passats de moda per lnies de batalla
clarament distingibles.

El moviment i el combat s realitzen mitjanant elements, cadascun dels quals consisteix en


un nmero de figures fixades sobre una base rectangular; tot i que el control el porten a
terme uns pocs generals, cadascun amb el seu propi comandament. Un element mai
representa una unitat (ja que noms existien en una estructura amb jerarquia i de certes
dimensions), sin al cos mnim de combat amb capacitat dexecutar ordres mitjanant la veu
en un entorn de terrabastall durant la batalla. Encara que un element forma part dun
comandament, pot maniobrar de forma semiindependent o com a part dun subgrup
delements del seu comandament. Amb tot, encara s possible concebre unitats si es tracta
delements de tropes regulars amb miniatures disposades amb el mateix uniforme o
emblema descut i una delles s distingible com a oficial o portaestendard, per en cap cas
la seva funci s altra que la de destacar visualment un grup determinat delements respecte
del conjunt de lexrcit. Els elements combaten sempre de forma individual, si b poden
rebre recolzament delements amics adjacents.

Las tropes estan classificades prioritriament per la seva forma de combatre en lloc de fer-ho
pel seu armament i armadura. La gradaci dins de cada tipus reflecteix leficincia percebuda
pels seus contemporanis ms que el seu prestigi o ttol. La principal preocupaci ha estat en
tot moment reflectir les relacions entre tipus de tropes que foren oponents histricament i no
especular de forma estril sobre lefectivitat relativa entre contrincants anacrnics. El sistema
de moral equivalent (ME) consolida la idea que disposar de grans masses de mala qualitat a
la reraguarda no incrementava substancialment la moral de tropes de bona qualitat
combatent en primera fila. En canvi, disposar duna reserva formada per tropes delit s que
podria.

Les batalles reals s desenvolupaven per impulsos, en els quals les iniciatives dun bndol
estaven condicionades per les dels seus oponents. DBMM ho simula mitjanant la divisi del
joc en torns alternats. Aquest mecanisme permet distingir entre el torn propi, en qu s pot
decidir entrar en combat i aix aprofitar lmpetu per millorar les opcions de victria, i el torn
de lenemic, en qu el recolzament posterior delements amics els pot permetre millorar llurs
opcions de resistir. Sassumeix que les tropes que reben una crrega durant un torn enemic
poden haver contracarregat. Si ho han fet realment o no vindr reflectit en el resultat del
combat. Els moviments tctics representen el conjunt diniciatives portades a terme durant
els aproximadament 10 minuts de batalla als quals equival un torn. Aquests moviments
poden haver estat intermitents, a diferents velocitats o fins i tot en direccions oposades. A
diferncia dels moviments de marxes, no estan basats en segments de temps multiplicats
per una velocitat fixa, sin en moviments tpics de batalles reals.

La tradicional separaci del combat entre tir i mel no t lloc a la guerra en la antiguitat, en
la qual alguns dels combatents individuals que formen un element poden estar lluitant cos a

3
cos mentre altres els recolzen tirant des de posiciones endarrerides. El combat pot ser cos a
cos o a distncia. nicament les tropes que histricament tiraven en massa a llarga
distncia poden fer-ho en DBMM. Noms s considera que hi ha combat cos a cos quan les
bases delements enemics estan en contacte. Tanmateix, aix no implica necessriament
que s trobin intercanviant cops de bast, encara que tampoc ho exclou, sin que s troben
compromeses a aquella distncia que els s prpia, segons cada tipus, per desenvolupar la
seva forma de combat tctic. Les quatre files dhomes que representen un element de
llancers ocupen noms 4 de les 30 passes de profunditat que simula lelement. Mentre que
els homes de primera fila dun element de Fustigadors enemics en contacte poden trobar-se
perfectament a 30 passes de distncia del seu propi front (es trobarien a la part ms
posterior de lelement). Per tant, entre ells hi ha espai suficient per tirar sense per a ser
tocats per les llances.

Els Fustigadors combatien llanant projectils en formaci deixam en moviment, amb homes
individuals que sapropaven a curta distncia, esquivant el tir enemic i retirant-se per
descansar o rearmar-se. El seu efecte sobre tropes de formaci tancada no venia donat per
les minses baixes causades, sin per la molstia permanent que erosionava la moral
enemiga.

En el passat sha donat massa importncia als abasts mxims de tir en detriment dels
efectius. Un arquer a cavall podia tirar contra una massa de llancers a 200 passes de
distncia, per no ho feia, ja que els mnims resultats obtinguts no justificarien aquest
consum intil de fletxes. El que feien era tirar a 30 passes de distncia o menys, on encara
s trobava a resguard mentre que el seu nivell dencert i capacitat de penetraci eren
mxims.

DBMM no avalua els resultats del combat en termes de baixes rebudes o causades. Un
general real no sabia el nmero de baixes exactes en els seus cossos fins un cop finalitzada
la batalla. S podia veure, en canvi, on estaven perseguint, avanant, retrocedint o fugint
presa del pnic. Daqu que el joc proporcioni aquesta informaci i noms aquesta. Els
efectes locals causats per la fatiga i la moral queden reflectits directament en els resultats de
combat duna banda i en els efectes sobre els elements a la seva reraguarda i flancs de
laltra. A mesura que la batalla avanci, hi haur una prdua progressiva de lordre i la
cohesi, tret que el jugador destini els esforos necessaris per evitar-ho.

Segurament trobars coses en aquest reglament que poden sobtar des dun punt de vista de
lopini general popular. En el comenament dels reglaments dantiguitat, durant els anys 60
del segle passat, molts criem fermament coses que el temps ms tard ha demostrat que
eren errnies! Encara s possible trobar moltes delles en llibres dhistria poc professionals i
els acadmics no en sn, dimmunes. En cas de dubte, consulta els autors antics
contemporanis (la majoria dells actualment estan traduts a langls) abans que a un teric, i
assegurat que disposes duna bona traducci de les paraules clau.

4
ESCALES DE REPRESENTACI
ESCALA DE MODELS I FIGURES

Lescala s lalada en millmetres duna figura que representa a un home d1,83 m daltura.
Els elements navals empren models descala reduda. Aix sha dentendre com la percepci
que s tindria dells si fossin vistos des de la costa a una certa distncia.

Aquest reglament s perfectament compatible per a figures descales 25, 15, 6 i 2 mm.

25 mm s lescala ms antiga i la millor per a un pintat detallat. Si b va caure en


dess en el passat, actualment hi ha nous fabricants que ofereixen catlegs amplis,
tot i que les figures puguin de vegades fer 28 30 mm. Aquesta escala s
especialment adequada per a demostracions en pblic, en qu la visibilitat pot ser un
problema per els espectadores.
15 mm s lescala ms popular i encara permet el detall a lhora de pintar, aix com el
reconeixement visual de les tropes oponents.
Les escales de 6 mm i 2 mm sn les ms espectaculars quant a realisme visual per
redueixen la possibilitat de llument artstic.

ESCALA DEL TERRENY

s la relaci entre les distncies mesurades sobre la taula de joc i les del camp de batalla
real. Totes les distncies que apareixeran en endavant seran donades en passes (p), en qu
representen cadascun una distncia en la realitat 0,75 metres 2,5 peus. Aix s aix perqu
la longitud de la gambada dun home ha variat molt poc durant la histria, mentre que unitats
com cbits, iardes o metres van i venen en el temps. 2000 passes equivalen a 1 milla
romana.

Les distncies especificades en aquest reglamento sn mltiples o meitats de lamplada dun


element de tropa. Aix, tal com s detalla ms endavant, les amplades en qesti sn: 60
mm per a lescala 25 mm, 40 mm si s de les escales 15 mm, 10 mm 6 mm i 30 mm si s
descala 2 mm. Lamplada dun element representa 80 p. Molts jugadors fan servir
actualment una collecci de bastonets de diverses longituds o una regla amb marques per
mesurar. s til disposar dun rectangle de 80 p x 40 p amb un petit mnec per mesurar
forats.

PROPORCI I REPRESENTACI DE LES TROPES

Cada element representa el cos mnim de tropa amb capacitat dacci independent, i mai una
unitat (concepte que era molt variable quant a grandria i composici). Un general controla
un comandament que est constitut per elements. Un element consisteix en una base
rectangular sobre la qual s fixen diverses miniatures en funci del seu tipus de tropa i
escala. Els elements varien en el seu cost i representen el nmero dhomes que ocuparien
aquell front en la batalla; habitualment una fora nominal de 128 a 200 genets o b de 200 a
256 infants (depenent de lexrcit). Aquestes tropes ocuparien inicialment entre 3 i 5 files de
profunditat en cas de ser dordre tancat o un eixam dispers de Fustigadors. En cas de tractar-
se de tropes especialitzades, el nmero seria menor i formant una nica fila, com per
exemple fins a un mxim de 16 Elefants, 25 carros falat o 50 carros de qualsevol altre tipus
amb o sense escoltes (tant muntats com a peu), de 2 a 6 peces dartilleria pesada o 30
dartilleria lleugera, 25 vagons de guerra, de 2 a 5 galeres o naus i de 8 a 20 bots. Un
element dHordes representa una massa densa de fins a 1000 persones.

5
Cal tenir present que el primer element dElefants dun exrcit pot representar noms a 4
daquests animals. Aix reflecteix lefecte desproporcionat que una quantitat fins i tot tan
petita podia suposar en els cavalls o la moral de les tropes enemigues no habituades a la
seva presncia.

Totes les figures han de representar detalladament el tipus de tropa al qual pertanyen.
Lnica excepci ve donada per les figures de generals, oficials, portaestendards i msics, en
qu sassumeix que s comporten com el tipus majoritari de tropa que comprn el seu
element.

ESCALA DE TEMPS

El joc es desenvolupa en torns alternatius. Aquests torns no representen divisions fixes i


arbitrries de temps, sin que reflecteixen les iniciatives i respostes dambds bndols. Tot i
aix, si s divideix la durada de les batalles conegudes pel nmero de fases discretes de
batalla que s possible identificar, sobtenen resultats suficientment consistents que ens
permeten definir un parell de torns de batalla com a equivalents a una mitjana de 20 minuts a
la realitat.

Las distncies de moviment no estan en funci de velocitats teriques ni de temps


disponible, sin basades en moviments tpics de les batalles reals. Lnica excepci ve
donada pels moviments de marxes allunyats del contacte amb lenemic i els de desbandada,
que sassumeixen com a continus, que s prolonguen des del torn anterior i durant lactual.

REA DE JOC

Lrea de joc ideal s una taula d1,8 m per 1,2 m (72 per 48 polsades). Si s fa servir una
taula daquestes dimensions per a partides descala 25 mm, s recomana que els exrcits no
excedeixin de 400 Punts dexrcit (en endavant PE), que totes les dimensions en passes (p)
especificades a lapartat GENERAR EL TERRENY s redueixin a 2/3 del normal (s a dir,
empreu accidents de terreny de lescala 15 mm) i que les distncies detallades a lapartat
DESPLEGAMENT INICIAL s divideixin per la meitat. Una altra opci per a les partides de
25 mm s emprar una taulell de tenis de taula estndard de 2,7 m per 1,5 m (108 per 60
polsades) sense recrrer a les modificacions anteriors i amb exrcits de fins a 500 PE.

DAUS

Tots els daus emprats han de ser els normals de 6 cares i amb punts en lloc de nmeros
(sovint un jugador oponent no pot visualitzar clarament un dau numerat). Cada
comandament emprar un dau per a totes llurs resolucions i no podr substituir-lo durant la
partida per evitar sospites. Els daus dels generals aliats, irregulars o virtuals han de ser dun
color diferent per a cadascun dells. Els de la resta de generals regulars dun mateix exrcit
han de ser tots del mateix color. Ls de gobelets per a daus amb un dimetre mnim de 2
cops lamplada dun dau evita que sencallin en agitar-los i proporciona millors resultats
aleatoris.

6
DEFINICI DE LES TROPES
Definim les tropes pel seu comportament en combat en lloc de per la seva formaci,
armament o moral, com feien reglaments anteriors. Nosaltres noms distingim entre aquelles
tropes lestil de combat de les quals diferia suficientment com per necessitar ser tractades de
forma diferent pel seu propi general o pel de lenemic. Cada tipus de tropa inclou tots aquells
homes que combatien de forma similar, tenien un ethos i moral similar i que produen un
efecte equivalent sobre la resta de tropes. Cada tipus de tropa sidentifica amb un nom
descriptiu de la seva funci.

Tropes Muntades (TMu), que inclou Elefants, Sacrificables, Cavallers, Cavalleria,


Cavalleria Lleugera o Camelleria. Sinclou qualsevol element de tropes a peu en una base
doble obligatria amb ells.
Tropes a Peu (TPe), que inclou Llances, Piques, Blades, Warband, Arquers, Tiradors,
Auxiliars, Psiloi o Hordes.
Impedimenta (Imp), que inclou Artilleria, Vagons de Guerra o Bagatge.
Naval, que inclou Galeres, Naus i Bots.

La Cavalleria Lleugera, els Auxiliars i els Psiloi reben el nom conjunt de Tropes Lleugeres.
La Cavalleria Lleugera i els Psiloi reben el nom conjunt de Fustigadors.

Dins de cada tipus de tropa s distingeix una gradaci que defineix la seva eficincia relativa
mitjana, eficincia que t en consideraci elements com la moral, el grau densinistrament,
lequipament o la mobilitat, i no nicament el seu prestigi. Aquesta s una concepci
necessriament subjectiva, per que s dna igualment entre autoritats reconegudes
dexrcits coneguts. Aquesta gradaci es:

Superior (S). Inclou aquelles tropes reconegudes pels seus contemporanis com a
significativament superiors en moral o eficincia.
Ordinari (O). Inclou les tropes ms comunes o ms tpiques de la majoria dexrcits.
Fast (F). Inclou aquelles tropes que disposen de ms velocitat i capacitat de moviment
que la mitjana, per amb menor protecci.
Inferior (I). Inclou aquelles tropes identificables histricament com a clarament inferiors en
moral o eficincia.
Excepci (X). Inclou aquelles tropes que sn casos especials.

A tot aix sha dafegir que les tropes poden ser Regulars o Irregulars. Aquesta distinci,
tamb un tant arbitrria, reflecteix principalment la facilitat amb qu podien ser controlades
pel seu general. Les regulars fan referncia a aquelles tropes que estaven assignades a
unitats sota el comandament doficials designats per lautoritat i experimentades en tcniques
de maniobra i combat. Les irregulars reflecteixen el seguiment ms o menys continuat a un
lder local o tribal i que estan menys acostumades a esperar, interpretar o obeir les ordres de
forma precisa i instantnia. Aquelles tropes emprades durant llargs perodes com a
mercenaris, les sotmeses amb puny de ferro per tirans carismtics (com per exemple
Timuxin/Gengis Khan o Timur) o b les que estiguin especificades a les corresponents llistes
dexrcit com a tals, poden ser promocionades a regulars.

Alguns elements inclouen un general, que pot ser el Comandant en Cap (CeC), un General
Subordinat (GS) o un General Aliat (GA). Uns pocs dells s caracteritzen per ser Brillants
o Inactius i la majoria poden fer servir Estratagemes (vegeu pp. 27 a 31).

Aix, les tropes es classifiquen com:

7
ELEFANTS (El), de qualsevol espcie domesticada durant lantiguitat i amb nmero variable
de tripulants o combatents. Solen ser emprats per carregar contra Infanteria dordre tancat,
expugnar portes i per bloquejar Tropes Muntades, els cavalls de les quals, atemorits, estan
poc inclinats a apropar-shi. Poden ser derrotats fcilment per Artilleria o per pluges
continuades de projectils de Fustigadors.

Pateixen penalitzacions en el combat cos a cos a causa del fred si s troben, precisament, a
lhivern en clima fred. Sn sempre irregulars, per alguns dells, si aix ho especifica la seva
corresponent llista dexrcit, poden ser la muntura dun general regular.

Superior (S) Elefants despcie asitica amb un mnim de 6 figures de tripulants combatents
o escortes per element, com per exemple els seleucides escortats, els hinds o
els birmans, caracteritzats aquests darrers per la seva nodrida escorta
darquers.
Ordinari (O) Elefants despcie asitica amb un mxim de 4 tripulants combatents, per
sense escortes.
Inferior (I) Elefants de menor grandria i de lespcie forestal africana amb un mxim de 2
tripulants combatents, com per exemple els emprats per Roma, Cartago,
Numdia o lEgipte Ptolemaic.
Excepci (X) Mquines llanadores de projectils muntades sobre Elefants, com per exemple
els de Khmer i Xam. Tiren i causen resultats de combat de tir com si s tracts
dArtilleria (F) per pateixen resultats de combat de tir com a Elefants (I). En
comporten com a Elefants (I) en totes les altres circumstncies. Les tropes
oponents, si s troben en combat cos a cos, fan servir contra ells el factor de
combat (en endavant FC) contra Tropes Muntades. Si no s aix fan servir el
factor contra Altres Tropes.

SACRIFICABLES (Exp), que inclou carros falats equipats amb fulles de dalla i puntes de
llances, habitualment amb 4 cavalls i un nic tripulant, la missi dels quals s realitzar una
nica crrega sucida contra formacions enemigues durant les primeres fases de la batalla
de cara a desorganitzar-les o destruir-les. Tamb inclou grups danimals llanats en
estampida cap a lenemic, com per exemple ramats de bestiar o de camells, bfals o elefants
salvatges. Resulten ms perillosos contra tropes de formaci densa, que no poden esquivar-
los fcilment, de forma que sovint sn neutralitzats per Psiloi. La majoria de carros falats
sn regulars, per tota la resta de Sacrificables sn sempre irregulars. Tots els Sacrificables
sn Ordinari (O) i poden ser desplegats com a part de lestratagema tropes inusuals.

CAVALLERS (Kn), representen a tots aquells nobles o genetes amb armadura i de alta
moral que carreguen a la primera oportunitat, sense realitzar tir, amb la intenci de penetrar i
destruir lenemic mitjanant lmpetu i la violncia del seu impacte. Aquesta crrega
impetuosa que els permet escombrar altres cavalleries inferiors i a totes les infanteries,
excepte les ms denses, s tamb el seu tal dAquilles, ja que els pot conduir a una
persecuci desordenada perillosa. Poden ser regulars o irregulars.

Superior (S) Cavallers de prestigi excepcional, com els francesos del nord abans del 1200 i
unitats delit europees amb les millors armadures, com per exemple gurdies
ducals o reals, els ordes militars o nobles molt poderosos. Tots ells equipats
completament amb lmina dacer i/o cota de malla, armats amb llana pesada
cavalcant amb estreps sobre cavalls pesats protegits a la seva vegada sovint
amb bardes de tela o una coberta metllica, acompanyats per seguidors
equipats similarment per amb menor armadura, com per exemple patges,
arquers o escuders. Tots carreguen ferotgement al galop sense tenir en compte
la formaci. Tamb, carros no falats amb 4 cavalls i 4 o ms tripulants incloent
llancers, com per exemple els assiris tardans.
Ordinari (O) Altres Cavallers, nobles o homes darmes amb acompanyants similars
equipats, muntats i ensinistrats tamb de forma similar, carregant al galop per
amb menor mpetu i habilitat en el combat individual. Carros no falats
carregant amb 2 cavalls i 3 4 tripulants, amb al menys un equipat amb arma

8
llarga, com per exemple els hitites o xang. Tamb carros no falats amb 3 4
cavalls i 3 tripulants, amb al menys un amb arma llarga, com per exemple els
assiris primerencs o els xinesos.
Fast (F) Genets amb menor armadura i amb cavalls ms lleugers carregant ferotgement
al galop i armats, b amb llana per sense escut com els companys
macednics / seleucides o els srmates, o b amb javelines o llances lleugeres
llancvoles i escut, com per exemple els gots, vndals o normands
preconqueridors, o amb llana i escut com els normands tardans (amb una
armadura limitada a lelm i lausberg de malla), o amb llana de foc o arma de
foc com algunes cavalleries xineses. Carros no falats carregant amb 2 cavalls,
conductor i un combatent amb llana, com per exemple els minoics o els
micnics primerencs.
Inferior (I) Aquells sense habilitat amb la llana i armats principalment amb espasa o
maa, com alguns alemanys, o combatent habitualment desmuntats, com els
anglesos de la guerra dels 100 anys, o constituent lelement posterior (element
doble) duna formaci de falca profunda i que inclou tamb una proporci
darquers muntats o ballesters, com per exemple els klibanophoroi bizantins o
els alemanys medievals. Cavalleria armada amb javelines muntant cavalls amb
armadura. Carretes de batalla sumries amb 4 quids, conductor armat i un
combatent armat amb javelines. Carretes hinds tirades per bous tripulades per
arquers emprades per substituir carros pesats.
Excepci (X) Catafractes amb armadura completa en formaci tancada sobre cavalls
completament protegits, ja sigui portant llargs kontos a dos mans, sense escut i
sovint armats amb arc, com per exemple els soldats delit parts o sassnides, o
b armats amb maa pesada i escut, com per exemple els klibanophoroi
bizantins, aix com carros amb 6 combatents. s comporten com a Cavallers
(S) quan reben tir dArquers o Naval o si estan en combat cos a cos contra
Cavalleria, Cavalleria Lleugera, Llances, Piques o Arquers. s comporten com
a Cavallers (I) si estan en combat cos a cos contra Cavallers que no siguin (X),
Sacrificables, Elefants, Blades o Warband i com a Cavallers (O) en totes les
altres circumstncies.

CAVALLERIA (Cv), representa la majoria de genets de la antiguitat, habitualment amb


armadura parcial i combinant o seguint de forma immediata el tir a curta distncia amb
crregues controlades. La seva crrega s menys impetuosa que la dels Cavallers (cosa que
els pot llevar al desastre), per la qual cosa poden allunyar-se duna situaci de perill o donar
un respir a llurs cavalcadures. Pot ser regular o irregular.

Superior (S) Ben equipada i sovint muntant cavalls parcialment protegits, formant unitats
slides i combatent principalment amb arc. Addicionalment, poden anar
equipades amb llana, com per exemple els boukellarioi de Belisari o els avars.
Tamb poden ser representades portant llana i formant unitats regulars que
combinen files armades amb aquesta arma i escut, amb altres armades amb
arc (sovint, darrera en base doble amb Cavalleria (O)), com per exemple la
cavalleria bizantina de lemperador Maurikios o la tagmtica. En altres
ocasiones no disposen de llances per estan ensinistrades en tir massiu
immbil, com per exemple els mamelucs o les sassnides descrites a les fonts
romanes, o b poden portar arma de foc en lloc darc. Carros fustigadors amb
conductor molt protegit, un arquer i 2 cavalls, sovint tamb protegits, com per
exemple els egipcis o canaanites.
Ordinari (O) Genets muntant cavalls desprotegits i en formacions ms flexibles. Armades
com sha detallat per a les (S), per amb menor protecci, com per exemple els
sipahi primerencs, o b amb javelines i escut i que concentren el seu tir
mitjanant formacions circulares, com la Cavalleria romana. Tamb larmada
amb arc i/o llana ms espasa, com les aquemnides, o amb arc, espasa i, de
vegades, escut, com per exemple la persa medieval i la tagmtica bizantina de
segona fila. Tamb aquella que realitza crregues parcials amb llana, com per
exemple les rabs amb armadura o les thematikai bizantines de primera fila,
aix com les armades amb alabarda o ballesta. Carros fustigadors amb entre 2 i
4 cavalls desprotegits o altres quids, amb una tripulaci dun conductor i un o

9
ms arquers desprotegits, com els elamites, o amb javeliners protegits o
desprotegits, com per exemple els britons.
Inferior (I) Cavalleria inexperta o escassament ensinistrada, com la grega clssica
primerenca, la hind primerenca, algunes tropes bizantines thematikai i els
saxons o vkings, aquests darrers provant de lluitar muntats de forma
incompetent. Plataformes o carretes sumries amb un nic tripulant armat amb
javelines.

CAVALLERIA LLEUGERA (LH), que inclou a tots els genets especialment veloos que
exploren o combaten en eixams dispersos en lloc de fer-ho en formaci. Pot ser regular, per
la majoria s irregular, sovint nmades que incrementaven la seva mobilitat mitjanant
muntures mltiples. Si viuen en clima fred, s millor atacar-les a principis de primavera, ja
que les pastures encara no han crescut suficientment i aix els suposa un desavantatge. En
canvi, durant lhivern els seus ponis poden, de forma sorprenent, gratar les pastures encara
existents sota la gruixuda capa de neu. En petites quantitats sn una simple molstia, mentre
que en grups densos suposen una amenaa greu, especialment per a la Infanteria, ja que ha
de resistir-los sense poder respondre.

Superior (S) Armada principalment amb arcs, per capa de carregar amb fora desprs
duna pluja de fletxes amb espasa, javelina o lla (si s irregular, s
excepcionalment agressiva i persistent en combat cos a cos), com la dels huns,
alans o turcmans. Tamb larmada amb llana i amb capacitat de crrega, per
destinada principalment a lexploraci, com els prodromoi macedonis.
Ordinari (O) Fustigadors amb javelina, com els tessalis primerencs, nmides, equites
illyricani romans tardans o els genitores hispans, o amb llana com els rabs.
La majoria eren emprats per assetjar i molestar tropes ms denses i s veien
forades a aproximar-shi en cas denfrontar-se a tropes equivalents per
armades amb arc. En aquest cas, el desig de mantenir les distncies per part
dels seus oponents es convertia sovint en una fugida.
Fast (F) Aquella que combat en eixams densos per petits, apropant-se alternativament
a curta distncia i al galop per tirar amb arc i aprofitant posteriorment la seva
velocitat per evitar el contacte, com per exemple la dels parts. Tamb, si es
tracta de petits grups, exploradors ofensius que actuen com a pantalla o de
patrulla.
Inferior (I) Exploradors dispersos muntant quids, camells, o crvols. Genets fustigadors
armats amb ballesta i/o arma de foc.

CAMELLERIA (Cm), que inclou a totes les resta tropes que lluitaven Muntades sobre
camells. Sempre s irregular.

Superior (S) Aquella excepcionalment protegida amb armadura o excepcionalment fantica i


temuda que combatia exclusivament cos a cos, com per exemple la parta
catafracta del segle III dC o els tuareg.
Ordinari (O) Aquella emprada per algunes nacions com a substituta de la Cavalleria, ja que
no disposaven de cavalls, o b per saquejar, i en la qual els genets lluitaven
muntats o desmuntaven per combatre amb arcs, com per exemple les rabs
medianites, o b amb javelines o espases, com per exemple la majoria de les
bedunes. Tamb inclou camellers improvisats muntant grups daquests
animals, com per exemple els emprats per Cir contra els lidis.
Excepci (X) Camells disfressats com a Elefants per atemorir animals i tamb lleons de
paper xinesos, habitualment emprats com a estratagema de tropes inusuals. s
comporten com a Bagatge (I), excepte que poden contactar Tropes Muntades.
En aquest darrer cas, s comporten com a Vagons de Guerra (I) i,
excepcionalment, poden destruir Elefants (de pnic) com a resultat de combat
especial.

10
LLANCES (Sp), que representen totes aquelles tropes dInfanteria que combaten en lnies
semirrgides armades amb llances portades a una m sobre un mur continu de grans escuts.
Les Llances (S) sn sempre regulars tret que es tracti de Cavallers desmuntats. Tota les
resta poden ser regulars o irregulars.

Superior (S) Llancers delit inusualment ben ensinistrats i amb molta autoconfiana, com per
exemple els hoplites espartans, els veterans africans dAnnbal o la gurdia
varega si est equipada com a tal.
Ordinari (O) Llancers regulars ensinistrats per combatre i realitzar maniobres simples en
formaci tancada, com per exemple els mercenaris hoplites o la Infanteria
pnica africana. Tamb irregulars com els ciutadans hoplites, les inclinacions
democrtiques i poc agressives dels quals tendien a soscavar el seu
entrenament.
Inferior (I) Llancers poc proclius o escassament ensinistrats, incloent regulars com els
ciutadans hoplites obligats contra la seva voluntat a lobedincia dun tir local o
estranger, o de ciutats en decadncia, o b milcies ciutadanes medievals, aix
com tamb alguns camperols irregulars capaos nicament de mantenir una
lnia, com els fyrd saxons.

PIQUES (Pk), que inclou a totes les formacions dInfanteria que avanaven inexorablement
cap endavant en blocs ordenats i densos, armades amb piques o llances llargues
sostingudes amb ambdues mans i projectades cap al front per eliminar tota oposici. Les de
tipus (S) o (O), excepte els Cavallers desmuntats, sn sempre regulars, mentre que la resta
poden ser regulars o irregulars.

Superior (S) Piquers delit excepcionalment efectius com els sussos o els argirspids.
Ordinari (O) Altres piquers ensinistrats per combatre de forma efectiva en formaci tancada
amb autntiques piques, com per exemple altres falanges hellenstiques o
lansquenets alemanys.
Fast (F) Infanteria armada amb llances llargues descomesa i combatent en formacions
denses sobre terreny fcil, per mancada parcialment o completa descuts
efectius i capaces davanar rpidament per turons, com per exemple els
llancers del nord de Gales o els ashigaru japonesos de finals del segle XV.
Inferior (I) Camperols o milcies amb llances llargues o piques subjectades amb totes
dues mans, com per exemple els flamencs o els lowlander escocesos, aix com
piquers ensinistrats per amb baixa moral, poca experincia o reclutats
precipitadament.
Excepci (X) Exactament com els (I) per amb, com a mnim, la primera fila portant grans
pavesos, com per exemple els llancers sumeris, minoics o micnics
primerencs. s comporten com a Piques (S) quan combaten (sigui cos a cos o
a distncia) contra Cavalleria, Arquers o Tropes Lleugeres i com a Piques (I) en
totes les altres circumstncies.

BLADES (Bd), que inclou a tota la Infanteria ensinistrada principalment en ls despases o


armes pesades de tall i/o escomesa per a combats individuals per mantenint la posici
relativa respecte dels seus companys, complementades en ocasions amb armes llancvoles
de curt abast o arcs. Combaten habitualment en una srie dimpulsos de gran pressi sobre
la primera lnia de la formaci enemiga, mentre llances densos nvols de projectils o b
mitjanant una crrega furiosa portant armes pesades de tall. A aquests moments de gran
mpetu es succeeixen altres de comparativament ms inactius de tipus defensiu mentre sn
substituts per combatents de refresc. Poden ser regulars o irregulars.

Superior (S) Cavallers o homes de armes europeus amb armadura completa dacer i/o cota
de malla combatent desmuntats, com per exemple els anglesos de la guerra
dels 100 anys o de la guerra de les roses. Tamb els legionaris romans
veterans millor ensinistrats del perode mari, els huscarles reals anglodanesos
o els alabarders anglesos de la guerra de les roses pertanyents als seguicis
nobles reforats per homes darmes desmuntats.

11
Ordinari (O) Tropes de formaci tancada ben ensinistrades i parcialment protegides amb
armadura i amb armes llancvoles, aix com amb espasa i escut, com per
exemple altres legionaris; o amb armes a dues mans de tall i escomesa, com
per exemple samurais tardans, gladiadors o alabarders anglesos de mainada.
Fast (F) Tropes de formaci dispersa, com per exemple la Infanteria de la edat del
bronze representada corrent amb espasa corbada o similar i javelines, els
scutarii celtibrics, lanciarii romans, saquejadors vkings, alguns samurais
primerencs, monjos guerrers, o rodellers espanyols dpoca tardana medieval.
Inferior (I) Infanteria generalment equipada com la de tipus (O) per amb menor grau
densinistrament, com per exemple els legionaris acabats de reclutar o els
dimitaci, mercenaris celtes inadequadament ensinistrats per obeir ordres,
espasers rabs o hird vkings.
Excepci (X) Homes armats amb armes inusualment perilloses contra Cavallers pesadament
protegits, com per exemple els infants anticatafractes improvisats dAureli,
infants hinds, menavlatoi bizantins, homes armats amb planon dels Pasos
Baixos o els alabarders sussos. s comporten com a Blades (F), per
destrueixen a Cavallers que hagin perdut el combat.

WARBAND (Wb), que inclou tota aquella Infanteria irregular que basa el seu sistema de
combat en una crrega collectiva impetuosa i ferotge destinada a escombrar formacions
enemigues senceres en detriment de lhabilitat individual. Sempre s irregular.

Superior (S) La que combat en forma de massa densa pressionant frontalment i amb un fort
convenciment, sovint compartit pels seus contemporanis, de la seva
invencibilitat, com per exemple els glates primerencs o gurdies personals de
caps tribals.
Ordinari (O) Altres combatents emfasitzant la cohesi mtua, per habituats a moures en
boscos o aiguamolls, com per exemple els germnics i la majoria de gals.
Tamb la Cavalleria irregular desmuntada.
Fast (F) Que combat en formaci dispersa i emfasitza la velocitat en la crrega, com els
gaesati, els britons, els dacis o els quatxic asteques. Tamb gossos de guerra,
excepte que no proporcionen recolzament posterior.

ARQUERS (Bw), que representen tota aquella Infanteria que combat en cossos que
realitzen tir collectiu amb diversos projectils i amb un abast superior al dels Psiloi, sovint
amb andanades coordinades. No sevadien ni fustigaven, sin que confiaven en el tir dens de
la seva formaci, aix com disposaven darmes cos a cos, obstacles preparats per a aquest
objectiu o mitjanant lacompanyament de portadores de pavesos per resistir millor en
combat directe. Tamb inclou aquelles formacions que sn massa denses com per fustigar
de forma efectiva. Poden ser regulars o irregulars.

Superior (S) Tropes excepcionalment efectives armades amb arcs molt potents i amb gran
habilitat, capaces de superar a altres arquers enemics i amb una moral
suficientment elevada com per combatre indefinidament cos a cos amb espasa
i escut, llana o maa, com els arquers anglesos de la guerra dels 100 anys,
els genssers otomans o els tup.
Ordinari (O) Tropes amb arcs inferiors, de menor habilitat o armats amb ballestes, capaos
de mantenir un intercanvi prolongat de tir i suportar per poc temps un combat
cos a cos, b sigui per llurs armadures, llances, pavesos, escuts i armes de m
o per la seva alta disciplina o moral, com per exemple alguns arquers egipcis i
romans, aix com companyies mercenries o cviques de ballesters.
Inferior (I) Tropes mancades de protecci o disciplina suficient com per mantenir un
intercanvi prolongat de tir desfavorable i poc inclinades al combat cos a cos,
com per exemple els arquers elamites, gots, i, en general, tots aquells arquers
que serien Psiloi (O) si no fos perqu sn massa nombrosos per fustigar.
Excepci (X) Infanteria en una formaci que es composa per unes primeres files armades
amb pica o llana i un gran escut o pavs, per amb files posteriors en la seva
majoria armades amb arc o ballesta. Tcticament prioritzaven el tir i no el
combat cos a cos, tal com la Infanteria sparabara persa aquemnida, la falange

12
experimental dAlexandre, la Infanteria bizantina del s. X, la Infanteria cvica
italiana o la Infanteria amb pica i arc llarg borgonyona. s possible muntar
aquesta Infanteria en una base de doble profunditat en qu lelement posterior
sigui dArquers (O) o (S), o b sobre una base individual normal en qu
salternin figures armades amb pica o llana i figures tirant. s comporten al tir
com a (S) quan reben tir dArquers o Naval enemics o els el tornen i, a ms, la
seva puntuaci final s superior a la dels seus oponents. Tamb si s troben en
una base doble amb Arquers (S). En totes les altres circumstncies de tir
compten com a (O). En cas de combat cos a cos frontal, es comporten com a, i
sapliquen els resultats de combat de, Llances (O) si lelement s regular. Si s
irregular aleshores com a Llances (I). Si es troben en una base doble amb
altres Arquers, aquests darrers els proporcionen recolzament posterior al
combat cos a cos. En qualsevol altra circumstncia mai proporcionen aquest
recolzament al combat cos a cos.

TIRADORS (Sh), que inclou tots els homes amb armes de foc que combaten en files, com
els xinesos ming. llurs armes eren rstegues i ineficients, per llurs bales podien travessar
fins i tot armadura pesada. El fet de ser un arma nova, juntament amb el soroll i el fum que
comportava el seu s, podia espantar tant a homes com animals. Sempre i nicament poden
ser regular (I).

AUXILIARS (Ax), que representen la Infanteria capa de combatre cos a cos, per
prioritzant la mobilitat o la lluita en terreny difcil, aix com contra Elefants o Sacrificables, en
detriment de la cohesi i lagressivitat. Poden ser regulars o irregulars. Algunes delles estan
definides a llurs llistes dexrcit respectives com a tropes especialitzades a destruir Elefants
(elephant killers, elephant slayers o anti-elephant troops).

Superior (S) Infanteria amb suficient armament i ensinistrament com per combatre en ordre
tancat quan s necessari, com els thureophoroi hellenstics, els scutati ibers,
lauxilia romana, els illiris o els tracis.
Ordinari (O) Infanteria regular menys motivada i ensinistrada, com els auxiliarii fronterers
romans tardans. Tamb tropes irregulars equipades nicament amb javelines o
llana curta i escut lleuger, com la majoria tribus muntanyenques.
Inferior (I) Altres tropes amb javelines per sense escut, sense autoconfiana, o que
serien Psiloi (I) si no fossin massa nombroses per fustigar. Tamb tropes a peu
assignades a Cavalleria samurai primerenca, armades amb una combinaci de
naginata, maa, llana i, probablement, arcs febles.

PSILOI (Ps), que engloba tota la Infanteria dordre dispers que fustiga de forma individual
amb arc, ballesta, fona, fona de bcul, javelina o arma de foc i que combat en eixams
dispersos al voltant de la Infanteria enemiga, tot evadint-se quan sn carregats. Sn tils per
retardar lavan de la Infanteria pesada, i fins i tot malmetre-la si no s troba recolzada.
Tamb sn tils com a pantalla davant Psiloi enemics, per ocupar terreny difcil i per
desbaratar atacs o cobrir escalades mitjanant tir des de files posteriors, per no poden
sobreviure si s troben en terreny obert i sense recolzament contra Cavalleria. Sn capaces
de derrotar Elefants i carros falats tot evitant el contacte i mitjanant el seu fustigament amb
projectils. Poden ser regulars o irregulars.

Superior (S) Especialistes molt reconeguts armats amb javelines i escuts petits, com per
exemple els caetrati hispans, els velites romans o els peltastes grecs, o b amb
arma de foc. Tots sn potencialment perillosos tret que siguin continguts.
Ordinari (O) Armats amb arc, fona, fona de bcul o ballesta. tils per recolzar altres
Infanteries, sovint des de reraguarda, i per contenir arquers a cavall enemics.
Inferior (I) Combatents joves, pobres o simplement combatents inferiors en general
armats nicament amb projectils manuals. tils nicament per molestar i, de
vegades, retardar la Infanteria enemiga.
Excepci (X) Equipats amb armes incendiries, corrosives o biolgiques com sifons de foc
grec, bombes de nafta llanades manualment, llances de foc xineses, cal viva

13
o vespers. s comporten en totes les circumstncies com a Psiloi (I), per
substitueixen el seu factor de combat habitual pel dArtilleria (I) tirant si s
troben en combat a cos frontal contra qualsevol enemic que no sigui Auxiliars o
Psiloi.

HORDES (Hd), que inclou tota aquella Infanteria poc inclinada al combat o simplement
incompetent reclutada nicament per engruixir les files de lexrcit, complir servei de
vassallatge o b atretes per la desesperaci, la cobdcia o el pur fanatisme poltic o religis.
Tamb s caracteritza per ser massa estpida o estar massa aterrida, adoctrinada o,
senzillament, massa concentrada com per fugir espaordida. Sempre sn irregulars.

Superior (S) Gernacions impetuoses armades, com per exemple els peregrins creuats, la
jacquerie camperola francesa, els ribauld escocesos o les heerban alemanyes
armades amb planon.
Ordinari (O) Camperols, lleves desmotivades o serfs de campanya equipats amb armes
barates i amb escassa confiana en la seva prpia habilitat per fer-les servir. El
seu nic objectiu s la supervivncia personal, com per exemple les lleves
aquemnides i sassnides o els serfs dels soldats bizantins.
Fast (F) Xusma entusiasta per desorganitzada que confia en la seva superioritat
numrica i la tctica de la qual s lemboscada des dun lloc ocult i/o la lluita de
carrer, com per exemple els camperols despossets o bandits, les faccions de
carreres bizantines o els esvalotadors alexandrins.
Inferior (I) Civils desarmats empesos a primera lnia a fuetades per invasores com els
mongols.

ARTILLERIA (Art), tant si funciona amb plvora, per contraps, tensi, torsi o mitjanant
cordes tirades manualment. Sempre s regular.

Superior (S) Catapultes de contraps o torsi. Tamb bombardes i canons pesats.


Ordinari (O) Mquines llanadores de projectils mitjanant tensi o torsi. Tamb canons de
campanya del s. XV sobre muntures amb rodes i llanadores de coets fetes
anar per tropes.
Fast (F) Mquines llanadores de projectils muntades en carretes veloces i lleugeres
tirades per mules, per no sobre vagons.
Inferior (I) Artilleria accionada mitjanant tensi o plvora per de menor grandria, com
canones dorgue. Tamb coets llanats manualment.
Excepci (X) Animals llanats contra lenemic i dun solo s, com els porcs incendiaris i els
bous bomba xinesos, emprats habitualment en lestratagema Tropes Inusuals.
s comporten com si s tracts dun element dArtilleria (I) de coets, excepte
que el seu abast mxim s de 240 p i no poden ser emprats a travs
daccidents daigua, fortificacions enemigues, des del darrere daltres tropes ni
a travs o per sobre de Psiloi enemics. es situen en contacte amb el seu
objectiu una cop han estat llenats i sn sempre destruts desprs del combat.
La seva moral equivalent (ME) s com la dels Sacrificables.

VAGONS DE GUERRA (WWg), que inclouen tots els vehicles rodats lents des dels quals les
tropes combaten i amb qu s desplacen en el camp de batalla, per que no sn transports
convencionals ni carros de campament o Bagatge. Poden ser regulars o irregulars.

Superior (S) Grans torres mbils dotades amb arquers i tirades per bous o homes, com per
exemple les atribudes per Xenofont als perses aquemnides a la Ciropedia o
les emprades en els setges.
Ordinari (O) Vagons amb mantellets dotats amb homes que tiren des del seu darrere amb
arc, ballesta, arma de foc o artilleria molt lleugera, com per exemple els dels
hussites, polonesos, hongaresos o els gulai gorod.
Inferior (I) Aquells improvisats a partir de vagons de transport, com els dels pobles del
mar durant la seva migraci.
Excepci (X) Carretes contra Elefants de la Roma republicana i altres vagons similars
moguts per homes i cobertes amb punxes. Sn emprats habitualment en

14
lestratagema Tropes Inusuals. s comporten com si fossin (O), excepte que no
poden tirar, s poden contactar lenemic i disposen duns resultats de combat
especials contra Elefants i Psiloi.

BAGATGE (Bg), que inclou tot el recolzament logstic de lexrcit (personal, armes i
subministraments) que permet mantenir el benestar fsic i mental de les tropes i els generals.
La seva funci s incrementar la capacitat de permanncia en campanya de lexrcit, ja que
les tropes mal alimentades o desprovedes rarament combatien b. Cada general t entre 0 i
2 elements de Bagatge (noms entre 0 i 1 si el seu comandament totalitza menys de 10
elements, incloent el mateix bagatge), sumats a qualssevulla elements addicionals de
Bagatge (S) que la seva llista dexrcit permeti. Els elements dun general aliat que pot
canviar de bndol han de romandre amb ell com a Bagatge de Comandament daquest aliat.
Alguns o tots els elements de la resta de generals poden romandre amb ells com a
Bagatges de Comandament respectius. Tots la resta delements de Bagatge sagrupa en
com en un comandament independent de Bagatge de lExrcit. Aquest comandament de
Bagatge de lExrcit no inclou un general i, per tant, no disposa de dau de PIPs, per s pot
incloure altres elements dImpedimenta o de Tropes a Peu (vegeu p. 25).

Superior (S) Lliteres que transporten generals o objectes sagrats, com per exemple un
general inca o larca de laliana; o b un vag estendard, com el vag real
khzar, el de San Pere i San Cutbert a Northallerton o el carroccio duna ciutat
estat italiana. En qualsevol cas, sempre escortats per Infanteria seleccionada.
Ordinari (O) Bagatge esttic, com el de les tendes de campanya o els grups danimals lligats
en el centre dun campament. Pot incloure les dones dels soldats, prostitutes,
altars de sacrifici, serralls, sacerdots oficiant o monjos resant, entre daltres. s
recomana que els edificis permanents o els monuments s reservin nicament
per a les rees edificades. s possible muntar-lo en bases delements
mltiples. A diferncia daltres Bagatges, pot comenar embarcat dins
delements de Naus (I), per aleshores no pot moure per terra fins que
desembarqui prviament. s lnic Bagatge que pot defensar-se des de
fortificacions temporals a linterior de les quals s trobi.
Fast (F) Bagatge carregat en mules, cavalls, camells, Elefants, iacs, rens, llames o
altres animals similars desplaant-se a certa velocitat, aix com ramats de
bestiar o cavalls, ponis o camells de refresc.
Inferior (I) Bagatge carregat en carretes o vagons, o b transportat per traginers o ases.
Tamb ramats dovelles, cabres o, en general, qualsevol animal difcil de fer
moure amb rapidesa. s difcil de defensar.

GALERES (Gal), que inclou tots els bucs a rem veloos dissenyats per escometre o
projectar foc. Sempre sn regulars.

Superior (S) Grans galeres adients per reforar o trencar la lnia de batalla, dotades amb un
important contingent de combatents a bord i amb artilleria de torsi, plvora o
b sifons de foc, com per exemple els hepteres, dekares, els dromones o les
pamphyllia bizantines tardanes, o b les galeres ms pesades del final de ledat
mitjana.
Ordinari (O) Galeres ms petites per tamb amb importants contingents de combatents a
bord, capaces igualment descometre i amb grandria suficient com per estar
en primera lnia de batalla, com per exemple les quinquiremes/penteres,
tetrares o grans galeres medievals per mancades de canons de proa potents.
Fast (F) Galeres rpides i lleugeres amb un nmero menor de combatents a bord
recolzades per remers lleugerament armats, com per exemple els
triremes/trieres, trihemioli, els primers dromones i les galiotes corsries.
Inferior (I) Galeres substancialment ms petites i lleugerament ms lentes, com per
exemple els penteconter o els liburnium romans.
Excepci (X) Transports de cavalls provets de rems, com per exemple els chelandion
bizantins. s comporten com si fossin (O).

15
NAUS (Shp), que inclou tots aquells bucs lents, de difcil maniobra i principalment a vela
destinats al transport de crrega. Tamb inclou aquelles galeres transformades per
transportar cavalls o com a torres de setge immaniobrables. Sempre sn irregulars.
Superior (S) Amb castells de proa i popa i importants contingents de tropes embarcades,
com per exemple les coques tardanes o els uscieri.
Ordinari (O) Dotades tamb amb un gran nmero de combatents embarcats, com per
exemple les dels veneti o les navi medievals.
Inferior (I) Aquelles que actuen com a transport de cavalls o b dun element de Bagatge
(O).
Excepci (X) Naus travades per parells per transportar torres de setge. s comporten com a
Naus (S) quan tiren, reben tir o si s troben en combat cos a cos contra
fortificacions. En totes les altres circumstncies s comporten com a Naus (I).

BOTS (Bts), que inclou totes aquelles embarcacions bsicament a rem per sense capacitat
descometre. Els (F) i els (X) sn sempre regulars, la resta sempre irregulars.
Superior (S) Grans embarcacions de fusta amb diversos homes per rem i farcides de
guerrers, com les dels vkings.
Ordinari (O) Bots de fusta sense coberta tamb amb molts guerrers, com per exemple els
triaconter o els lembi.
Fast (F) Bots de correu assignats a flotes de galeres per transportar missatges o de
reconeixement.
Inferior (I) Bots de cuir i/o vmet carregades amb guerrers, com per exemple les carraques
irlandeses o pictes.
Excepci (X) Vaixells remers amb cobertes modificades per ubicar-hi artilleria de torsi. s
comporten com a Artilleria (S) quan tiren o reben tir i com a Bots (I) en totes
altres circumstncies.

FORCES DE DESEMBARCAMENT

Cada element de Naval ha de transportar i pot desembarcar un nic element terrestre,


excepte si es tracta de Bots (F) (a causa de la seva insuficient capacitat) i de Bots (X) (a
causa de lespai que ocupa lartilleria que transporta). Lelement transportat ha de ser del
tipus escaient com queda especificat a la llista dexrcit. El seu cost s addicional al del
mateix element de Naval. Els elements transportats poden embarcar-se en o desembarcar
des de:

Bots amb el seu costat de proa o b Galeres o Naus amb el seu costat de proa o de popa
estigui en contacte amb una platja. Si no s possible el contacte de tot el costat, han de
contactar-hi almenys ambdues cantonades.
Bots amb qualsevol dels seus costats 2 cantonades en contacte amb la riba duna via
fluvial, riu o llac.
Qualsevol element de Naval que estigui en contacte per qualsevol dels seus costats amb
un moll, dic o embarcador que forma part duna rea edificada.
Transport amfibi (no representat amb miniatures ni models) sobre una platja (vegeu pp.
40 i 57).

Un element de Naval (I) pot transportar qualsevol tipus delement terrestre. Els de Galeres
(X) poden transportar Cavallers, Cavalleria, Cavalleria Lleugera o Tropes a Peu. La resta
delements de Naval nicament poden transportar Tropes a Peu. El transport amfibi, daltra
banda, pot portar Cavallers, Cavalleria, Cavalleria Lleugera, Tropes a Peu, Artilleria o
Bagatge (O), per no pot ser emprat pel defensor. Els elements muntats poden abandonar
llurs muntures per embarcar com a Tropes a Peu.

Un element de Naval les tropes del qual ja han desembarcat no pot moures ni realitzar un
moviment de retrocs. Sassumeix que disposa dun grapat dhomes per a la seva defensa,
de forma que la seva capacitat per defensar-se o tirar s molt menor, aix com s ms

16
vulnerable al tir enemic a causa de la seva immobilitat i manca defectius per extingir focs.
nicament en el cas que un element de Naval no disposi dun accs daigua a la taula, les
tropes que transporta poden desplegar a terra.

INTERCANVI DE TROPES MUNTADES I TROPES A PEU

Las tropes Muntades han de desmuntar per defensar fortificacions o per embarcar. Els
elements dElefants, Sacrificables i Camelleria (X) mai poden desmuntar. Els elements de
Cavallers, Cavalleria o Cavalleria Lleugera sempre poden desplegar desmuntats o
desmuntar ms endavant durant la batalla, per en tots dos casos nicament si aix est
explcitament perms per les nostres llistes dexrcit. Tota la resta de tropes poden fer-ho
nicament en els segents casos:

1. Per entrar en terreny difcil que estigui ocupat per tropes enemigues que siguin conegudes
per a les tropes desmuntades.
2. Per embarcar.
3. Si s troben a menys de 400 p de qualsevol daquests elements: Vagons de Guerra
enemics sobre un tur o de fortificacions enemigues.
4. Si es tracta dun general, juntament amb qualsevol element en base doble amb ell.

Els factors i els resultats de combat detallats ms endavant ja tenen en compte les situacions
en qu soldats individuals desmunten per saquejar, per atacar vaixells varats, etc. Tret que a
les nostres llistes dexrcits quedi especificat duna altra manera, les Tropes Muntades han
de ser substitudes per les segents Tropes a Peu.

Si estan representades amb arc, ballesta o arma de foc:


Cavallers. Si sn (X) com a Arquers (S), en qualsevol altre cas com a Arquers (O).
Cavalleria. Si s (S) amb arma de foc com a Tiradors (I), si s (I) com a Arquers (I), en
qualsevol altre cas com a Arquers (O).
Cavalleria Lleugera o Camelleria. Si s Cavalleria Lleugera amb arma de foc com a Psiloi
(S), si s lelement del general (i no va armada amb arma de foc) com a Arquers (O), en
qualsevol altre cas com a Arquers (I).

Si estan representades amb qualsevol altra arma:


Cavallers (S), (O) o (I) amb armadura completa com a Blades (S). Altres Cavallers (I) o (F)
com a Blades (O). Cavallers (X) com a Llances (S).
Cavalleria regular. Si s (S) o (O) com a Auxiliars (S). Si s (I) com a Auxiliars (I).
Cavalleria irregular o Camelleria. Si s (S) com a Warband (S). Si s (O) com a Warband
(O). Si s (I) com a Auxiliars (I).
Cavalleria Lleugera com a Auxiliars (O) si s lelement del general, en qualsevol altre cas
com a Auxiliars (I).

Les tropes que desmunten intercanvien 1 element muntat per 1 element de Tropes a Peu,
excepte en el cas dun element doble muntat, que ho fan amb un nic element individual a
peu de la tropa muntada frontal. Muntar o desmuntar consumeix un moviment de marxa o
tctic complet per cada element (de distncia zero), excepte si es tracta de muntar per
avanar espontniament de cara a perseguir un enemic trencat, o en el moment del
desplegament, aix com per realitzar un moviment de fugida o de desbandada. Per poder
remuntar, cada element desmuntat ha de disposar de llurs muntures (de la grandria duna
base de Cavalleria) en contacte, indiferentment, amb la seva prpia reraguarda o amb la
reraguarda de les muntures de qualsevol altre element desmuntat amic que s trobi darrere.
Aix no converteix un element individual en un grup. Els elements desmuntats situats darrere
del primer dells que desmunta han de collocar-se en contacte mutu. Totes les respectives
muntures s colloquen aleshores darrere la reraguarda del darrer element desmuntat.

17
Si est especificat en la seva corresponent llista dexrcit, s possible proporcionar bases
addicionals de muntures a Tropes a Peu, i passen a ser aix Infanteria Muntada (IM). s
possible representar aquesta IM amb o sense bases addicionals de muntures com les
descrites. Si el jugador decideix no fer-les servir, la IM pot realitzar marxes durant els seus
torns primer i segon com si disposs de muntures, per a partir daleshores passar a ser
definitivament Tropes a Peu sense muntures. Si el jugador decideix fer-les servir, la IM
desplega, consumeix PIPs, realitza moviments de marxa, interpenetra, realitza moviments de
fugida i de desbandada (vegeu pp. 73 a 75) com si fos Camelleria si est muntada en
camells o com a Cavalleria (I) si s sobre altres animals.

Sempre compta com a Tropes a Peu quan tira, rep tir, est en combat cos a cos o realitza un
moviment tctic o de marxa. Muntar i desmuntar s automtic. No s obligatori disposar de
bases duplicades Muntades i desmuntades.

Els elements de muntures (siguin de tropes desmuntades o dIM) sn eliminats


permanentment en les segents circumstncies:
Quan entren en qualsevol tipus de contacte (ni que sigui nicament cantonada amb
cantonada) amb qualsevol enemic o b amb amics que retrocedeixen o sn empesos.
De forma immediata quan reben tir.
Els seus propietaris han estat destruts o estan esgotats.
Els seus propietaris han realitzat un moviment tctic o de resultat de combat (excepte si
s per remuntar), un moviment espontani que no sigui a causa de la presncia denemic
trencat, un moviment de marxes (excepte si es tracta dIM) o b si s troben, fora duna
carretera, en terreny abrupte o difcil.
Interpenetren o sn interpenetrats per qualsevol tropa que no sigui Psiloi.

FORTIFICACIONS

Poden ser de dos tipus, les Fortificacions Temporals (TF), que sn defensables per Tropes
a Peu o Impedimenta, com per exemple palissades i/o rases, fileres de vagons disposats en
cercle o denses bardisses espinoses; i les Fortificacions Permanents (PF), defensables
nicament per Tropes a Peu o Artilleria, com per exemple murs de pedra o torba amb
emmerletat o parapet i, en ocasions, bastions eixamplats o torres elevades incloent o
constituint part duna rea edificada. Totes les rees edificades que mesurin ms de 800 p
en el seu dimetre major han de tenir PF, mentre que les rees edificades de dimensiones
menors poden tenir fortificacions (tant TF com PF) o no.

Els campaments poden tenir TF o no tenir-ne. Els permetres de les rees edificades o els
campaments amb fortificacions han destar completament circumvallats, excepte,
opcionalment, all on interseccionin amb un costat de la taula o un accident daigua. Tota
fortificaci est constituda per seccions de 80 p de longitud que no sn considerades com a
elements de tropa.

Les fortificacions han destar distribudes sempre en 1 2 longituds contnues i poden


incloure portes per mai forats entre llurs seccions. Les excepcions a aquesta distribuci son:
les torres allades constitudes per una BUA amb PF, les TF especificades a les llistes
dexrcit com a protecci delements dArtilleria i les TF que contacten dos accidents de
terreny per bloquejar el pas entre ells. En aquest darrer cas, els extrems daquesta longitud
de seccions de TF han de contactar cadascun dels accidents en qesti. Una torre allada ha
de tenir una porta. Las resta drees edificades fortificades han dincloure d1 a 3 portes,
tamb fortificades, connectades per carreteres internes.

18
Les torres han destar separades una distncia mnima de 160 p i nicament poden ser
ocupades per un nic element. llurs dimensions externes poden ser com a mxim de 120 p
per representar el gruix del parapet o, si s el cas, la forma no rectangular duna torre. Els
elements dArtilleria ubicats sobre una PF amb lobjectiu de tirar fora della (en aquest cas
mai podr ser (F) ni (X)) han de ser desplegats sobre una torre i romandre all tota la batalla.
nicament s paguen PE per, aix com nicament s possible assaltar des de lexterior de,
les faanes externes duna torre. s possible tamb atacar els ocupants duna torre des de
qualsevol entrada existent en el cam de ronda o des del nivell del terra. No s possible
assaltar, travessar ni tirar per sobre de les seccions de cantonada (que substitueixen una
torre de cantonada), que no tenen front interior, aix com sn gratutes. Langle intern format
per dues seccions unides per una secci de cantonada ha de ser dentre 90 i 270.

Les tropes nicament poden entrar en fortificacions a travs de portes no defensades o b a


lassalt. Les tropes que assalten una porta i vencen, persegueixen a travs della. Les Tropes
a Peu nicament poden sortir duna PF a travs duna porta. De la mateixa manera, les
Tropes Muntades i la Impedimenta nicament poden sortir de qualsevol fortificaci a travs
duna porta.

Tots els moviments tctics o de marxa emprats per entrar, sortir o desplaar-se sobre una PF
han de portar-se a terme com a elements individuals. No sn possibles aleshores els
moviments de grup. No s mesuren les distncies recorregudes en aquests moviments i
sempre consumeixen un nic PIP. Tot moviment realitzat entre els segents elements de
fortificacions consumeix un moviment tctic o de marxa complet:
Entre seccions adjacents de cam de ronda.
Entre una secci de cam de ronda i qualsevol dels segents casos: una torre adjacent
desocupada o b una altra secci de cam de ronda ms enll duna torre adjacent
ocupada per un element amic.
Cap a o des de la part superior duna torre.
Entre la faana interior a nivell del terra dun mur i aquest mateix mur, o b entre
lentrada a nivell del terra duna torre i la mateixa torre.

Un element que s trobi actualment sobre el cam de ronda duna PF pot moure-shi
lateralment. En aquest cas, tracta el seu costat del flanc cap al qual s desplaa com si fos el
seu front i el flanc oposat com si fos la seva reraguarda. Si, en realitzar aquest
desplaament, contacta el flanc dun element enemic, compta aleshores com a front (en
aquest cas, el flanc enemic tamb passaria a ser el seu nou front respectiu). Aix no saplica
en els segents casos: a) si lelement propi est tamb combatent frontalment contra
enemics amb escales o b contra tropes provant de pujar per escales ja existents, en aquest
cas compta com a flanc, b) si el seu altre flanc est comptant actualment com a front, en
aquest cas compta com a reraguarda. Si dos elements enemics s troben en contacte pels
seus respectius flancs en aquestes condiciones, cap dells compta com a lluitant a travs del
parapet duna PF (vegeu p. 66). Un element contactat simultniament com sha descrit a tots
dos flancs compta com a contactat a la vegada al front i la reraguarda. El jugador el torn del
qual sestigui jugant decideix aleshores quin dells s el front i quin la reraguarda. Un element
sobre un cam de ronda amb un flanc en contacte amb una torre ocupada per lenemic
compta com si fos en combat cos a cos contra aquesta torre a travs del parapet duna PF
(vegeu p. 66).

Les TF han de collocar-se sempre dins la prpia rea de desplegament de lexrcit, excepte
si formen part duna rea edificada. No s possible emprar les TF pagades a cost redut per
un rea edificada com a TF de campament ni a linrevs. Les TF pagades a cost normal, en
canvi, poden ser emprades en rees edificades, per a campament, o en qualsevol altra part.
Tota secci de TF que ha estat travessada per un enemic queda eliminada de la taula i
lespai vacant passa a ser a partir daleshores terreny difcil.

19
OBSTACLES

Algunes llistes dexrcit permeten estratagemes que inclouen obstacles artificials. Poden ser
de dos tipus:

Obstacles Porttils (PO), que inclouen les estaques dels arquers anglesos medievals, les
cadenes emprades per lartilleria turca o per fixar Vagons de Guerra, aix com els camells
travats al front de la infanteria mora. Es colloca immediatament al front de lelement de
Tropes a Peu o dImpedimenta que el posseeix mitjanant el consum corresponent de PIPs
(vegeu p. 48).

Estant ja collocat, s possible retirar-lo si s consumeixen novament PIPs. Si lelement que


lha retirat realitza un moviment tctic o de marxes que no sigui per contactar-lo novament
desprs dhaver retrocedit a causa de tir enemic, pot collocar-lo una segona vegada on
desitgi. Queda eliminat permanentment del joc si el retira per segona vegada, si qualsevol
tropa amiga que no sigui Psiloi el travessa, si qualsevol enemic el travessa o b si els seus
propietaris retrocedeixen en combat cos a cos, fugen, mouen desbandats o sn destruts.
Aquests obstacles suposen factors tctics negatius sobre la majoria de les Tropes Muntades
enemigues (vegeu p. 67). Els elements enemics que vagin a atacar als seus propietaris han
de disposar de moviment suficient per contactar-los, o en cas contrari hauran de detenir-se
justo abans darribar al PO i sense combatre. Tots els models de PO han de tenir la mateixa
profunditat, que mai ha dexcedir de 40 p. No est perms collocar-los en una zona
damenaa enemiga (en endavant ZA). Tota persecuci portada a terme per tropes atacants
es mesura des del front de lelement que retrocedeix (signora, per tant, el gruix del PO).

Obstacles Fixos (FO), que inclou rases o franges amb mltiples solcs ocults destinats a
desordenar crregues enemigues, estaques anticarro o caltrops, arbres tombats o barricades
per bloquejar carreteres, entre daltres. Poden ser collocats de forma visible abans de linici
de la batalla, o b de forma oculta mitjanant ls de lestratagema Obstacles Ocults (vegeu
p. 29). Actuen com si fossin una franja de terreny difcil de 40 p de profunditat, excepte que
les tropes no estan obligades a creuar-lo en columna i que pot tenir forats a 240 p o ms de
distncia entre ells. Cada forat ha de ser dun element damplada.

20
ORGANITZACI DE LEXRCIT
DIMENSIONS DE LEXRCIT

Excepte si la batalla s un escenari o prov duna campanya, ambds bndols acorden el


total de PE en joc (que inclouen tropes, fortificacions, obstacles i estratagemes),
habitualment entre 240 i 500. Tot i aix, shan arribat a jugar partides fins amb 4000 PE i 8
jugadors, mentre que hi ha llistes amb tan sols 100 PE.

Els llibres de llistes dexrcit que acompanyen aquest reglament especifiquen les quantitats i
tipus de tropes disponibles per a tots els exrcits coneguts del perode abastat. Cada cop
que sesmenti en aquest reglamento lexpressi les llistes dexrcit sest fent referncia als
esmentats llibres i no a lOrdre de Batalla del jugador (vegeu ms endavant). Tots els PE
gastats en fortificacions per a rees edificades s consideren perduts si el jugador resulta ser
linvasor o si les rees edificades no estan permeses.

COST DELS ELEMENTS

Cost bsic en PE si s: Regular Irregular


(S) (O) (F) (I) (X) (S) (O) (F) (I) (X)
Elefants -- -- -- -- -- 20 16 -- 12 22
Cavallers 15 12 11 10 13 12 10 9 8 11
Cavalleria 10 8 -- 6 -- 9 7 -- 5 --
Cavalleria Lleugera 7 5 5 3 -- 6 4 4 3 --
Camelleria -- -- -- -- -- 8 5 -- -- 7
Sacrificables -- 8 -- -- -- -- 7 -- -- --
Llances 7 5 -- 4 -- -- 4 -- 3 --
Piques 5 4 4 3 4 -- -- 3 3 3
Blades 9 7 6 5 8 7 5 5 4 6
Warband -- -- -- -- -- 5 3 3 -- --
Auxiliars 5 4 -- 3 -- 4 3 -- 2 --
Arquers 6 5 -- 4 7 5 4 -- 3 5
Tiradors -- -- -- 5 -- -- -- -- -- --
Psiloi 3 2 -- 1 6 3 2 -- 1 6
Artilleria 10 8 10 4 4 -- -- -- -- --
Vagons de Guerra 14 10 -- -- 7 10 8 -- 4 6
Hordes -- -- -- -- -- 2 1 1 0,5 --
Galeres 6 5 4 3 6 -- -- -- -- --
Naus -- -- -- -- -- 4 3 -- 2 6
Bots -- -- 2 -- 6 3 2 -- 1 --
Bagatge 6 3 3 2 -- 3 2 2 1 --

Modificadors aplicables a totes les gradacions si s: Regular Irregular


Infanteria Muntada +1 +1
Element posterior en una base doble exigida per la llista dexrcit -2 -1
Si es tracta de Cavallers o Cavalleria en carros, Bots (S) que no poden
-1 -1
tirar o gossos de guerra
Element del Comandant en Cap o de General Subordinat + 20 + 10
Element de General Aliat + 10 +5
Extra si s un general brillant + 25 + 25
Reducci si el Comandant en Cap s inactiu - 75 - 75
Reducci si un General Aliat s inactiu - 25 - 25

A aix cal afegir els modificadors de cadascuna de les estratagemes seleccionades (vegeu
apartat ESTRATAGEMES) dins de lOrdre de Batalla.

21
Seccions de fortificacions o obstacles:
Obstacle Porttil (PO) per cobrir el front dun element. 1
Fortificacions Temporals (TF) o Obstacle Fix (FO) de 80 p damplada o per cobrir el 2
front dun element.
Forat de 80 p de amplada en una lnia de Obstacle Fix (FO). 2
Ajust si es tracta duna TF que forma part duna rea edificada o b si a la llista -1
dexrcit est especificada com a defensa de campament o de Bagatge.
Fortificaci Permanent (PF) per cobrir el front dun element. 1
Ajust per a un mur exterior duna PF de torre +1
Ajust per a una secci o torre que inclou una porta que permeti lentrada i la sortida +2
a lexterior duna rea edificada.

Els murs duna torre no encarats cap a lexterior sn gratuts. Aix, per exemple, una PF
quadrada en contacte amb un llindar de la taula i constituda per 2 torres a llurs cantonades
(24PE), ms una porta en una altra torre (14PE), 2 torres addicionals en segments lineals
de muralla sense projecci cap a lexterior (22PE) i 12 segments lineals de muralla
(121PE) costa 28 PE.

BASES I ELEMENTS

Un element consisteix en un conjunt de miniatures fixades sobre una base prima rectangular.
Els elements de Naval fan servir sovint models a escala reduda (normalment 1:1200), i
aquesta escala pot ser diferent de la dels elements Navals oponents.

Si lescala de la figura s: 20-30 mm 15-6 mm 2 mm


El front de totes les bases dels elements s = 60 mm 40 mm 30 mm

La profunditat de la base de lelement s:


Vagons de Guerra, Bagatge (S), Artilleria (O) 120 mm 80 mm 60 mm
muntada sobre un vag, Naval =
Elefants, Sacrificables, tots els carros, Cavallers
en falca excepte si s en base doble, altres 60 80 mm 40 mm 30 mm
Artilleries, Bagatge que no sigui (S) =
Altres Cavallers, Cavalleria, Cavalleria Lleugera,
40 mm 30 mm 15 mm
Camelleria, Hordes =
Piques (F), Blades (F) o (X), Warband (F),
30 mm 20 mm 10 mm
Auxiliars, Arquers, Tiradors, Psiloi
Llances, altres Piques, altres Blades, altres 20 mm 15 mm 10 mm
Warband

Figures per element (excepte


28-30 mm 15-25 mm 10 mm 6 mm 2 mm
carros):
Cavalleria Lleugera (incloent la (I)
2 2 2 4 1
muntada en camells), Psiloi =
Cavallers (S), (O), (I) o (F), Cavalleria,
3 3 4 11-12 2
Camelleria, Warband (F) =
Piques (F), Blades (F) o (X), Cavallers
desmuntats com a Blades, Auxiliars, 3 3-4 5-8 11-12 2
Arquers, Tiradors =
Cavallers (X) = 3 3-4 5 15-16 2
Llances, altres Piques, altres Blades,
3-4 4 10-12 16 2
Warband (S) o (O) =
Hordes, ramats de bestiar 4-6 5-8 11-15 19-32 4

22
Models per element: 28-30 mm 15-25 mm 10 mm 6 mm 2 mm
Elefants, carros, Camelleria (X),
1 1 1 2 2
Artilleria (S) o (F) =
Artilleria (O) o (I) = 1 1-2 1-2 2 2
Vagons de Guerra (S) o (I), Galeres,
1 1 1 2 2
Naus, Bots (S) o (F) =
Altres Vagons de Guerra = 1 1 1 3 5
Altres Bots o Artilleria (X) = 1-4 1-4 1-4 1-4 3-4

Els elements dElefants (S) han dafegir tripulants extra o b 2 o ms figures descortes. Els
elements dArtilleria han dafegir dos o ms figures dhomes manipulant-la.

La figures descala 15 mm i superiors han de collocar-se sobre lelement en una sola fila. En
el cas de Cavallers en formaci de falca, la figura central ha destar avanada respecte la
resta. Les tropes regulars queden millor representades si inclouen el nmero superior de
miniatures per element dels dos especificats anteriorment, aix com si el seu posat i el seu
equipament s similar. Els elements irregulars guanyen visualment si inclouen figures de
tipus i amb posats diferents, aix com ubicades de forma aleatria. Les miniatures descales
inferiors han de collocar-se en dues files rectes sobre lelement si s un element regular,
mentre que si sn irregulars haurien dubicar-se de forma novament aleatria i en quantitat
senar.

Elements dobles
Algunes llistes dexrcit obliguen que determinades tropes combatin en profunditat, s a dir,
en base doble. Es tracta concretament dalguns Cavallers, Cavalleries o Arquers (X). En
aquest cas, cal representar-los collocant en una mateixa base 2 elements, s a dir, en una
base amb el doble de profunditat de lhabitual. Aix proporciona factors de recolzament
posterior especials a aquestes tropes. Aix s aix perqu integren files especialitzades de
diferents tipus de tropes que no poden sobreviure a la prdua del de la fila frontal. Els
elements dobles de Cavallers, en lloc de tenir dues files de tres figures per a les escales de
15 i 25 mm, poden formar una falca amb una primera fila de dues figures i una segona de 4 o
b tres files amb 1, 2 i 3 elements de front a reraguarda respectivament. Per a lescala de 28-
30 mm, poden distribuir-se amb files intercalades d1 i 2 figures. Per a lescala de 10 mm,
poden fer-ho amb files intercalades de 2, 3 i 4 figures, mentre que per a lescala de 6 mm,
mitjanant files de 4, 6, 8 i 10 figures.

s possible muntar voluntriament altres tropes en base doble (han de ser del mateix tipus, i
la ms habitual s Warband), o, en el cas de Bagatge, fer-ho en bases mltiples. En aquest
cas, les tropes no reben els factors especials esmentats anteriorment i aquests elements
dobles han de ser substituts per elements individuals si qualsevol dells s destrut.

Un parell delements junts en base doble compta com a 2 elements, excepte que no
constitueixen un grup i:
Es mou com si fos un element individual amb el moviment mxim perms de la seva
tropa ms lenta.
Consumeix PIP com si fos un element individual del tipus de tropa frontal. Tanmateix, si
s mou cap enrere (s a dir, si qualsevol part de lelement doble creua la lnia de la
posici original de la seva reraguarda), consumeix PIP com si s tracts de 2 elements
individuals, excepte que ambds siguin de Cavalleria o de Tropes Lleugeres.
Est impetus si qualsevol dels elements que el constitueixen ho estigus en cas de
ser individual.
Contacta lenemic, s contactat per lenemic i respon al contacte de lenemic com si fos
un element individual del tipus de tropa frontal. Aix no saplica en cas de ser contactat
nicament a la reraguarda, ja que en aquest cas combat com la tropa de lelement
posterior.

23
Realitza moviments de resultat de combat com si fos un element individual del tipus de
tropa frontal, emprant la profunditat daquest element.
Els dos elements en base doble obligatria per exigncia de la seva llista dexrcit sn
destruts si qualsevol dells s destrut.
Mesura les distncies de retrocs i persecuci, aix com la de reraguarda per
determinar els elements amics que sn destruts, des de la reraguarda de lelement
frontal, que ser habitualment la meitat de la profunditat de la base doble.

24
COMANDAMENT I CONTROL
ELS GENERALS I ELS SEUS COMANDAMENTS

Un exrcit ha de tenir entre 1 i 4 Comandaments visualment distingibles. Cadascun dells ha


dincloure un mnim de 4 elements de Tropes Muntades o Tropes a Peu que totalitzin
almenys 4 ME, ms lelement del seu General. Lelement del general ha de ser fcilment
recognoscible per la seva figura o estendard. Un comandament, a ms, pot incloure
qualssevulla altres tropes, bagatge de comandament, fortificacions o obstacles que no
estiguin associats a altres comandaments.

Quatre o ms elements de Bagatge poden constituir un comandament addicional sense


general. s el comandament del Bagatge de lExrcit, que pot incloure tamb TF, altres
elements dImpedimenta i tamb elements de Tropes a Peu per un valor en ME (vegeu pp.
76 i 77) igual o menor al totalitzat per tota la Impedimenta del comandament.

Un comandament s Regular si lelement del seu general s regular. En qualsevol altre cas,
incloent el cas en que mai ha tingut un general, el comandament s Irregular. Hi ha una
excepci parcial a aquesta regla. Un general muntat en un Elefant, i que seria regular si no
estigus muntat en ell, saplica els mateixos modificadors de PE i dna ordres com a regular,
per lelement que munta mant el cost i el moviment dun irregular.

El general de categoria superior present a lexrcit s el Comandant en Cap (CeC). Tots els
altres generals de rang inferior sn Generals Subordinats (GS) si es troben sota el
comandament directe del CeC o Generals Aliats (GA) si no s aix. Un general de la
mateixa naci que la del CeC s habitualment un GS, per s possible que a la llista
dexrcit estigui especificat com a GA a causa de la seva dubtosa lleialtat, la seva
semiindependncia poltica o el seu comandament compartit. Tot general comandant un
contingent procedent duna altra naci s sempre un GA tret que estigui especificat duna
altra manera.

PLANIFICACI I DISTRIBUCI DE PIP

El jugador llana un dau cada torn per cadascun dels seus comandaments. La puntuaci
obtinguda en cadascun ser la quantitat de PIPs disponibles.

Lestructura formal dun CeC regular li permet tenir un pla i donar als seus subordinats
regulars les ordres escaients per portar-lo a terme. El reglament simula aquesta estructura
mitjanant el registre per escrit, al final del desplegament inicial, de la distribuci de les
puntuacions de PIP entre els generals. Aix, sha despecificar quin dels generals regulars no
aliats rebr sempre la puntuaci de PIP ms elevada, quin la segona ms elevada i aix
successivament fins a la ms baixa.

Daltra banda, un CeC regular pot voler tractar a alguns o tots els seus subordinats regulars
no aliats de forma equitativa. Aix permet simular aquells generals maldestres que pensaven
que el millor pla possible era formar una lnia i avanar. En aquest cas, sha despecificar si
alguns o tots els seus generals disposaran de la mitjana (arrodonint cap a baix) de PIPs
obtinguts als seus respectius daus. Si decideix seleccionar nicament alguns dells,
nicament s possible realitzar la mitjana dels dos daus ms alts o dels dos ms baixos. En
cap cas, el dau dun general brillant pot formar part duna mitjana. Un general que no s trobi
en aquest moment sobre la taula ignora la seva participaci en la distribuci de daus de PIPs
que li ha estat assignada.

25
Un CeC regular que nicament disposa de generals subordinats irregulars (no aliats) pot triar
cada torn si intercanvia el seu propi dau de PIP durant aquest torn amb un dells. En aquest
cas, el GS ha de trobar-se a menys de 400 p de distncia i ser, simultniament, el ms
proper de tots ells a lelement del CeC.

Tamb s possible canviar la distribuci de PIP durant la batalla si els generals involucrats
s troben a 2000 o menys p de distncia del CeC. Si s aix, la nova distribuci t efecte el
proper torn propi. Per aix, i dacord amb el principi ordre-contraordre-desordre, la confusi
creada incrementa el consum de PIP durant aquell torn, excepte si el canvi ha estat realitzat
mitjanant un cop brillant, en qu no s aix.

Un CeC irregular tamb pot tenir un pla, per no pot comptar amb lobedincia de
subordinats irregulars, de forma que tots ells llancen els seus daus de forma independent. Si
un CeC irregular comena amb un nic GS regular, ambds han dintercanviar els seus daus
de PIPs, per nicament si el resultat obtingut pel CeC s ms alt. Si un CeC irregular t
ms d1 GS regular, els daus respectius daquests darrers poden distribuir-se com si s
tracts dun exrcit regular, per el dau del CeC segueix essent independent.

En els segents casos, els comandaments llancen els seus daus de PIPs de forma
independent i no poden formar part duna mitjana ni dun canvi dordres: els trencats, els
aliats, aquells en qu el seu general ha estat destrut, els que es troben en una emboscada,
els que no han entrat encara a la taula en tractar-se duna marxa de flanc o un comandament
retardat ni els que fan servir lestratagema Comandament Ocult i encara no han estat
collocats sobre la taula.

ALIATS INDECISOS

Un general aliat s potencialment indecs, excepte si est realitzant una marxa de flanc (si
fos indecs mai arribaria!). Si no est realitzant una marxa de flanc i la seva primera tirada de
PIP immediatament desprs de collocar sobre la taula el primer element del seu
comandament s un 1, passar a estar indecs fins al final del torn en qu passi a estar
decidit perqu sha donat qualsevol de les segents circumstncies:

Qualsevol dels seus elements que no estigui en una emboscada i encara no hagi estat
descobert ha rebut tir enemic o ha vist tropes enemigues a menys de 240 p de distncia.
Lexrcit enemic ha perdut almenys 4 elements ms que elements amics. Tamb si hi ha
almenys 4 elements enemics que comptin com a trencats ms que elements amics
tamb trencats.
El CeC consumeix 3 PIP aquest torn per activar-lo i, al torn segent, la seva prpia tirada
de PIP s un 5 6. Aix simula el retard necessari per a la dita activaci, que inclou les
amenaces, suborns o precs, entre daltres mecanismes, del CeC al general indecs en
qesti.

Mentre un general aliat roman indecs:


a) llurs tropes no poden tirar ni moure per acabar ms a prop de qualsevol enemic conegut si
amb aix hi acaba a menys de 800 p.
b) Si qualsevol dels comandaments del seu bndol estava trencat el torn anterior i cap
comandament enemic est trencat, saplica qualsevol de les segents circumstncies:
Si el seu element s irregular i duna naci diferent, o b ambds exrcits sn de la
mateixa naci, existiren durant el mateix perode i llurs llistes dexrcit respectives els
especifiquen com a possibles enemics, aleshores el seu comandament canviar de
bndol i passar a ser un general aliat decidit enemic.
Si no es dna cap dels dos supsits del punt anterior, tots els elements del seu
comandament passaran a estar permanentment desmotivats (vegeu p. 77).

26
GENERALS BRILLANTS O INACTIUS

Un jugador pot jugar moltes ms batalles que les que realitzaven els generals a la realitat.
Aix pot explicar per qu van haver-hi alguns generals histrics el comportament dels quals
no pot ser imitat per la personalitat dun jugador normal sense ajut. Les llistes dexrcit
especifiquen alguns generals que sn considerats com a Brillants. Amb aix no sest jutjant
la seva capacitat de comandament en general (hi ha hagut lders amb una capacitat molt
superior que no han estat tinguts en compte en aquest sentit), sin que van mostrar
originalitat, decisi i absncia de sentit com fins al punt que van deixar els seus oponents
fora de joc. Aquests generals eren tamb habitualment subordinats difcils o incmodes per
als seus superiors i vctimes denveges poltiques, aix com assumien riscos personals
perillosos.

El CeC, un GS o un GA poden ser brillants. Un general brillant disposa de dos cops brillants
durant la batalla, per nicament pot executar-ne 1 per torn. Un cop brillant permet qualsevol
de les segents accions: iniciar una estratagema prviament pagada i disponible nicament
per a generals brillants, doblar el nmero dun dau de PIP, facilitar lentrada duna marxa de
flanc, canviar instantniament la distribuci de PIP o inspirar una crrega personal. Cal
puntualitzar en aquest sentit que nicament els bons jugadores, com els bons generals,
saben aprofitar el millor moment i ocasi per amollar un cop brillant, i tanmateix aix no
impedeix que un bon oponent pugui neutralitzar-lo. Un CeC brillant no pot incloure el seu dau
de PIP a la mitjana dels seus subordinats, aix com tampoc pot canviar ordres excepte si no
s consumit un cop brillant, el qual sassumeix que ja estava planejat i preparat per endavant
(amb la qual cosa el seu pla original s un xit brillant o un gloris fracs).

Alguns CeC o GA sn considerats com a Inactius (no sinclouen els GS perqu la inactivitat
en els subordinats rarament era tolerada). Tot i que podien ser bons organitzadors des dun
punt de vista logstic, aix no sempre podia evitar la seva letargia, indecisi, timidesa, excs
de confiana, negligncia en la presa de les precaucions ms elementals, fracs en el control
efectiu dels subordinats, incapacitat innata, enveja o obstinaci extrema. Aquests generals
tenen un cost negatiu de PE, per el cost total de PE del seu propi comandament ha de ser
positiu.

ESTRATAGEMES

Las estratagemes sn ardits audaos emprats pels generals per proporcionar avantatge al
seu exrcit. Totes les estratagemes permeses en aquest reglament han estat reprodudes a
partir de les detallades per Poliaenus i Frontinus, aix com altres incloses en diversos
manuals o relats de lantiguitat. Tot CeC pot seleccionar i pagar fins a un mxim de 5
estratagemes a la seva Ordre de Batalla, aix com seleccionar fins a un mxim de 2 delles
(diferents) a la fase 1 del desplegament en cada batalla.

Un CeC inactiu nicament pot emprar les segents estratagemes: fugida fingida, obstacles
porttils, batalla retardada i tropes inusuals (en aquest darrer cas nicament amb carros
falats). Algunes de les estratagemes poden ser executades nicament per generals brillants
o b si estan especificades a la llista dexrcit.

Las estratagemes poden ser:

Reconeixement
Senvien exploradors experimentats per detectar tropes enemigues ocultes (mitjanant
senyals com el vol sobtat dels ocells en un bosc) i per localitzar obstacles ocults.

El CeC destina d1 a 6 elements de Cavalleria, Cavalleria Lleugera o Psiloi del seu propi
comandament com a exploradors. Aquests elements no despleguen amb la resta del

27
comandament i cadascun tira un dau durant la fase 3 del desplegament. Si qualsevol dells
obt un 4, nicament els elements enemics emboscats i ms avanats sn descoberts i
collocats sobre la taula immediatament. Si qualsevol dells obt un 5 6, tots els elements
enemics inclosos actualment a qualsevol de les segents situacions han de ser desplegats
immediatament sobre la taula: elements emboscats, els que formen part de les estratagemes
tropes inusuals o comandament ocult i totes les seccions de FO emprades en
lestratagema obstacle ocult. A ms, amb aquest 5 6 es considera que lexrcit est alerta
si la batalla comena abans de la sortida del sol. Cada explorador que obtingui un 1 (o un 2
si lenemic ha destinat ms exploradors) s destrut. Tots els exploradors que no han estat
destruts compten com a esgotats si sn Psiloi, en cas contrari han de ser desplegats a 80 o
menys p de distncia del seu CeC. Les marxes de flanc i les estratagemes tropes
disfressades i exageraci de la grandria de lexrcit sn indetectables mitjanant aquest
reconeixement. Costa 5 PE.

Guies
Un CeC invasor busca un pags que li mostri una ruta disponible per a una columna i que
sigui desconeguda per al defensor. Aquesta ruta permet travessar els segents accidents:
turons difcils, boscoses o amb penyals (vegeu ms endavant), aiguamolls, boscs o guals
desconeguts en rius. No hi ha constncia histrica que els defensores fessin servir aquest
tipus de guies.

El jugador invasor marca la posici del pas o gual sobre un mapa a la fase 1 del
desplegament i compta aleshores com si fos una carretera, excepte que lelement que
encapali la columna haur de tirar un dau immediatament quan s trobi a meitat de cam del
recorregut o b si ha desplegat a ms daquesta distncia. Si la tirada obtinguda s un 1,
indica que el pags s un trador o sha perdut, de forma que el moviment finalitza all
immediatament. Els moviments segents per acabar de creuar compten aleshores com a
terreny difcil. Costa 10 PE.

Traci
Un suborn permet que un oficial enemic rendeixi una fortificaci.

Quan el primer element amic assalti per primer cop durant el joc una secci de fortificaci
enemiga que no estigui defensada per lelement dun general, es tira un dau per resoldre la
traci i no es realitza combat. Si el resultat s un 1 quan la visibilitat est reduda a 80 p, o
b 1 2 si no s aix, indica que el trador ha estat descobert i lelement assaltant
retrocedeix. Si la puntuaci s superior, lelement enemic que defensa la secci de
fortificaci atacada passa a estar esgotat. Lelement atacant persegueix aleshores i ocupa
lespai vacant (vegeu p. 76). Finalment, es resten 5 punts del total dME del seu exrcit que
simulen el pagament del preu del suborn. Costa 5 PE.

Canvi del desplegament


Un CeC pot canviar les posicions de dos dels seus comandaments (excepte un
comandament de Bagatge de lexrcit) un cop que lexrcit enemic ja ha desplegat.

Aquesta estratagema nicament la pot realitzar un general brillant que consumeix un cop
brillant. A ms, nicament s possible si el desplegament finalitza entre la sortida del sol i les
10:00 i, simultniament, no hi ha calitja, boira, neu ni tempesta de sorra. Sha de desplegar
cadascun dels dos comandaments dins del rectangle de laltre a la fase 4 del desplegament
sense canviar la posici relativa dels elements dins de cada comandament, excepte,
opcionalment, si el jugador desitja invertir el seu ordre desquerra a dreta. Tots els
moviments realitzats durant el primer torn per aquests comandaments consumeixen 1 PIP
extra. Aix simula la dificultat dassumir aquest desplegament inhabitual per part de les
tropes. Costa 5 PE.

28
Atac de flanc
Part de lexrcit s enviat, mitjanant una marrada curta per terra, ms enll del camp de
batalla per aparixer sobre un flanc enemic.

Aquesta estratagema nicament la pot fer servir un general brillant que consumeix un cop
brillant. Es resol com una marxa de flanc normal, excepte que, ats que la distncia a
recrrer s menor, a la puntuaci de dau per anunciar la seva arribada es resta 1. Costa 5
PE.

Exageraci de la grandria de lexrcit


s possible fer semblar ms gran lexrcit a ulls de lenemic mitjanant nvols de pols
aixecats amb rostolls o movent ramats, mitjanant ls de trompetes, estendards, tendes o
focs de campament, aix com tamb mitjanant lampliaci de formacions mitjanant la
reducci de la seva profunditat.

Safegeixen 1 2 files extra (completes o parcials) delements falsos directament darrere


dun nic grup delements reals que siguin del seu mateix tipus i amb el qual han de moures
obligatriament. Tots els elements falsos han de ser retirats immediatament quan resulten
visibles per a qualsevol enemic situat a 400 o menys p de distncia o b si el grup canvia de
formaci entre columna i fila. Si els elements reals estan en una posici tal que lenemic
assumeix incorrectament que sn falsos, aix simula la situaci oposada en qu es suposa
que es fan servir menys estendards, tendes, trompetes o focs dels habituals per donar la
impressi que lexrcit s ms petit del que ho s en realitat. Costa 5 AP.

Falsos reforos
Laparici en la reraguarda de servents de camp o altres no combatents similars sobre un
tur, hissant falsos estendards, fa creure a lenemic larribada de reforos.

Aquesta estratagema nicament s possible per a exrcits amb Bagatge (O) i la llista
dexrcit dels quals lespecifiqui com a disponible. Tamb requereix que hi hagi la carena
dun tur a 1200 o ms p de distncia del costat de la taula enemic sobre la qual puguin
aparixer. Aquests falsos reforos no sn desplegats sobre la taula fins que el CeC gasti
PIPs per mourels sobre la carena o b qualsevol enemic pugui veurels ms enll della. Tot
comandament enemic que sigui coneixedor aleshores de la seva presncia i que no tingui
cap dels seus elements a menys de 400 p dels falsos reforos veu reduda temporalment la
seva ME total en 2 durant aquest torn i limmediatament posterior. Si el comandament es
trenca a causa daquesta disminuci temporal de la seva ME, roman trencat fins i tot si la
causa ja no existeix. El cost sespecifica a la mateixa llista dexrcit. Costa 10 AP.

Tropes disfressades
Tropes bones i dolentes intercanvien equipament.

Si est especificat a la seva corresponent llista dexrcit, es substitueixen en el


desplegament nmeros iguals delements de Tropes a Peu duna nacionalitat per altres
Tropes a Peu pertanyents a una altra nacionalitat present a lexrcit. Es mouen i
consumeixen PIPs com si fossin les tropes reals. Sha de descobrir al jugador oponent
lestratagema quan el primer daquests elements executi un resultat de combat diferent al
que caldria esperar pel seu tipus i gradaci. Costa 10 PE.

Obstacles ocults
Simula la construcci prvia dobstacles que sn desconeguts per a lenemic, com per
exemple una carretera o gual bloquejats per sots amb estaques, rius bloquejats per cadenes
o barreres, etc. El plashing es considera una TF, no un obstacle.

29
Si est especificat a la seva corresponent llista dexrcit, es marca sobre un mapa la posici
dun FO (vegeu p. 20) al final de la fase 2 del desplegament com a obstacle ocult. La seva
amplada ha de ser la duna carretera o riu, de fins a 400 p de longitud o b per cobrir el front
dun nmero especificat delements. nicament es colloca sobre la taula quan ha estat
descobert mitjanant Reconeixement, quan tropes amigues el travessen o quan tots els
elements enemics que poguessin arribar a la seva posici aquest torn lhan travessat.

Aquest enemic que lha travessat mou la distncia mxima prpia del terreny sobre el qual
ha comenat el seu moviment, per compta qualsevol combat cos a cos realitzat durant
aquest mateix torn i limmediatament posterior del seu oponent com si estigus en terreny
difcil. Costa 2 PE per cada front delement (80 p), al qual sha de sumar el preu de cada FO.

Batalla retardada
El CeC decideix retardar la batalla amb lesperana que arribin reforos o que millorin les
condiciones meteorolgiques. Aquesta estratagema nicament s possible per a un exrcit
invasor o b per a un que disposi de tots els seus elements de Bagatge presentes sobre la
taula a linterior dun campament fortificat o duna rea edificada fortificada. Tant el
campament com la dita rea han de trobar-se a la seva zona de desplegament.

Noms s possible fer servir aquesta estratagema si la batalla comena desprs de la


sortida del sol i, addicionalment, es dna qualsevol de les segents circumstncies: a)
lexrcit disposa duna marxa de flanc o dun comandament retardat (vegeu p. 40), b) si hi ha
actualment condicions meteorolgiques adverses que poden desaparixer (com boira, pluja,
fang o enlluernament solar), o c) si lenemic pot veures afectat ms endavant per set (vegeu
p. 44). Es tira un dau durant la fase 5 del desplegament i safegeix el resultat obtingut en
hores al moment dinici de la batalla. Si ambds bndols fan servir aquesta estratagema, es
t en compte nicament la puntuaci que sigui major. Costa 5 PE si el CeC s inactiu i 10 PE
si no s aix.

Comandament ocult
Una bona part de lexrcit roman oculta a ulls de lenemic en el desplegament.

Aquesta estratagema nicament la pot fer servir un general brillant invasor que consumeix un
cop brillant o b el jugador defensor. Consisteix a desplegar ms tard sobre la taula un nic
comandament (incloent el seu Bagatge) que queda completament ocult des de qualsevol
punt de lrea de desplegament enemiga. per aix: a) ha de trobar-se completament ms
enll de la carena dun tur, o b) ha de trobar-se completament darrere o dins dun bosc, oasi
o rea edificada.

Aquest comandament desplega amb normalitat, tot i que no es colloca sobre la taula fins al
segon torn en qu lexrcit tira daus de PIPs, excepte si ha estat descobert prviament
mitjanant Reconeixement (vegeu ms amunt). En canvi, es colloca immediatament sobre
la taula si, abans daquest torn, qualsevol dels seus elements es mou o b qualsevol element
enemic es colloca en una posici que permeti veure qualssevulla dels elements que el
constitueixen. El comandament no pot incloure tropes emboscades. Costa 5 PE, excepte si
es tracta dun cop brillant.

Tropes Inusuals
Desplegar tropes inusuals de forma inesperada pot desordenar formacions o tropes
enemigues concretes.

Si est especificat a la seva corresponent llista dexrcit, lexrcit pot incloure unitats regulars
o irregulars de carros falats o altres armes improvisades com falsos Elefants, lleons de
paper, torres mbils amb soldats muntant camells del Bagatge, porcs incendiaris, bestiar en
estampida, ramats dElefants salvatges o de camells o b carros antielefants, entre altres. Si

30
el jugador decideix emprar lestratagema, aquestes tropes es despleguen sobre la taula
durant la fase 4 del desplegament. Daltra banda, no est obligat a emprar-la si desitja fer
servir aquestes tropes igualment. En aquest cas es despleguen amb normalitat amb la resta
de lexrcit durant la fase 3 i sassumeix que lenemic ja tenia coneixement de la seva
existncia. Costa 10 PE extra per a qualsevol tipus de tropes emprades (pot ser ms duna
pel mateix preu).

Fugida fingida
Tropes terrestres o Galeres simulen fugir de lenemic per provar de forar-lo a una
persecuci descontrolada i perillosa.

El CeC es reserva 2 PIP i els empra al final de seu propi torn per ordenar que tots els
elements dun mateix comandament que no estigui trencat i que es trobin en combat cos a
cos realitzin immediatament un moviment de fugida espontnia, aix com la resta de tropes
del comandament (excepte aquelles emboscades) que es trobin a menys de 400 p del punt
dinici de qualsevol de les anteriors.

Al torn segent (el de loponent), cap els elements enemics que tinguin coneixement de la
presncia i que estiguin en aquest moment a menys de 480 p de qualsevol element en
fugida fingida pot realitzar moviments tctics ni de marxes. A ms, excepte si es tracta
dImpedimenta, compten com a temporalment impetuosos (vegeu p. 54). nicament s
possible realitzar 1 fugida fingida addicional posteriorment i executable pel mateix o un altre
comandament, per mai abans del tercer torn propi subsegent al de la primera ja
executada. Costa 10 AP.

Emboscada
Cossos petits de tropes estan emboscats per abatres sobre enemic desprevingut.

Una emboscada consisteix en un element o grup de fins a 8 elements de Tropes Muntades,


Tropes a Peu o Naval desplegats inicialment en qualsevol de les segents situacions:
Ocults completament dins dun bosc (incloent un tur boscs), un hort, un oliveda, un
oasi, dunes de sorra, un barranc o duna rea edificada fortificada.
No visibles des de lrea de desplegament enemiga a causa de la interposici dun tur o
bosc.
Si es tracta de Psiloi, ocults com sha descrit als dos punts anteriors o, a ms, a linterior
duna vinya o aiguamoll, o b entre penyals, roques o bosquina.
Si es tracta de Naval no visible des de la carena dun tur o des de menys de 400 p de
distncia pel fet de trobar-se ocult darrere de qualsevol obstacle terrestre que no sigui
una platja o aiguamoll.

Sha de registrar per escrit la seva localitzaci exacta i la direcci dencarament al final de la
fase 2 del desplegament, per no es colloca sobre la taula fins que sigui descoberta
mitjanant Reconeixement, quan qualsevol de seus elements tira, mou o sigui contactat per
lenemic, o b al final del moviment de qualsevol element enemic que sigui el primer a
visualitzar-la. Linvasor pot tenir 1 nica emboscada, mentre que el defensor pot tenir-ne fins
a 2. Un defensor no pot desplegar emboscades ms enll de la lnia central de la taula o a
400 o menys p duna altra emboscada. Un invasor no pot fer-ho a menys de 400 p del
centre de la taula.

Una emboscada no pot incloure un general si qualsevol de llurs tropes no est emboscada
tamb. Tanmateix, s possible emboscar fins a la meitat de les tropes desplegades a
linterior duna rea edificada fortificada. Tampoc s possible emboscar Bagatge,
fortificacions que no siguin plashing o barricades en un bosc. Costa 10 PE.

31
PREPARACI DE LA BATALLA
ORDRE DE BATALLA

Els organitzadors de les competicions et demanaran la teva Ordre de Batalla. Consisteix en


una llista detallada del teu exrcit que inclou la segent informaci: distribuci per
comandaments, nmero delements en cada comandament, incloent-hi tipus, moral
equivalent (ME) (vegeu p. 76) i PE de cadascun de ells. Tamb sha despecificar la moral
equivalent total de cada comandament i aix com lME que ha de perdre per ser considerat
com a desmotivat o trencat. A ms, sha dincloure lME total de lexrcit i la que ha de perdre
per ser derrotat, aix com fins a un mxim de 5 estratagemes comprades, de les quals
nicament ser possible emprar-ne fins a 2 per batalla.

Es possible substituir tot el Bagatge (O) existent a la teva Ordre de Batalla per Bagatge (I) en
qualsevol partida, per nicament si est disponible com a tropa a la llista dexrcit. Si s
aix, no sha de reduir la quantitat de PE pagada pel Bagatge original i qualssevulla defenses
de campament associades (juntament amb els seus PE) compten com perdudes. No s
necessari explicar al tu oponent la composici del teu exrcit, ni dir-li res que no pugui deduir
per s mateix contemplant les teves figures, tot i que considerem una cortesia fer-ho, aix com
tamb accelera el joc. El teu oponent te dret a saber el nom, lany i qualsevol subllista o
variant regional seleccionades per al teu exrcit, per no el carcter dels teus generals ni les
teves estratagemes seleccionades.

ORDRE DE PREPARACI

Ambds jugadors sasseuen en costats llargs de la taula oposats. Excepte si s un escenari


o una batalla de campanya, cada CeC tria una estaci de lany i aleshores:
1) Llana un dau per a lagressi.
2) Es genera el terreny.
3) Despleguen i es resolen les condiciones meteorolgiques i lhora del dia.

DAU DAGRESSI

Els jugadors que controlen cada CeC llancen un dau per a lagressi. A la puntuaci
obtinguda safegeix el factor dagressi de lexrcit, que consisteix en un nmero de 0 a 4
especificat a la seva llista dexrcit. Si les puntuacions finals sn iguals, ambds jugadores
llancen novament els daus tants cops com sigui necessari fins que sobtingui un resultat final
desigual. El bndol amb el resultat final ms alt s linvasor i loponent el defensor.

Lestaci de lany seleccionada per linvasor ser la de la batalla, per shi haur de sumar
una estaci ms per cada cop que els resultats finals obtinguts hagin estat iguals. Aix
simula la demora en la invasi a causa de problemes dorganitzaci, inclemncies
meteorolgiques o maniobres de dilaci per part del defensor fins al final de la campanya. Si
el defensor intenta collocar un mur fronterer (vegeu p. 34), sassumeix que est orientat en
la direcci especificada a la seva llista dexrcit. Si no s aix i la seva ltima tirada de daus
va ser senar, est encarat directament cap a loest; si va ser parell, directament cap a lest.

PRIORITAT DARRIBADA DE LEXRCIT

Prcticament totes les batalles medievals i de lantiguitat van tenir lloc quan un bndol,
habitualment (per no sempre) linvasor, arribava primer, desplegava completament en una
posici que considerava avantatjosa i esperava lenemic. Posteriorment, el seu oponent
arribava, desplegava i, habitualment (tot i que no sempre) iniciava el combat.

32
Van haver-hi escasssims casos durant el perode abastat pel reglament (tot i que s van ser
habituals en perodes posteriors) en qu ambds exrcits arribessin gaireb simultniament
al camp de batalla en columna de marxa i despleguessin aleshores els seus comandaments.

Histricament, un invasor triava lestaci de lany i la ruta dinvasi, sovint seguint la costa, un
riu o ruta comercial, mentre que el defensor seleccionava el punt daquesta ruta en qu oferir
batalla. El defensor disposava dun major coneixement local del terreny i, per aix, de
capacitat de selecci del camp de batalla o de preparaci de posicions defensives, aix com
emboscades. En aquest sentit, ambds jugadors tenen alguna cosa a dir a lhora de collocar
el terreny, per el defensor en t ms.

REPRESENTACIN DEL TERRENY

Un terreny variat i realista s fonamental per fer que una batalla sigui interessant, ja que el
do del comandament es pot definir com lhabilitat amb la qual un general adapta els
moviments de llurs tropes als de lenemic i al camp de batalla. Seria ideal que els jugadores
destinessin tant de temps a modelar terrenys visualment atractius com a pintar llurs tropes.

El mtode ms habitual per representar el terreny s collocar accidents solts per separat a
sobre duna tela o coberta acolorida (blanca si s hivern en clima fred i a la resta de casos de
color verd clar, bru o similar, segons convingui). Els accidents de terreny han de simular de
forma realista el tipus de terreny que representen. Els rectangles plans de feltre foten pena!
Els accidents de terreny disponibles per a la batalla han de ser els permesos o exigits per la
llista dexrcit del defensor. De forma excepcional, qualsevol exrcit pot disposar dun
aiguamoll si es colloca en contacte amb la riba dun mar, via fluvial, llac o riu. Tamb s
possible disposar excepcionalment de dunes de sorra si es colloquen en una riba del mar,
en contacte amb una platja.

CARACTERSTIQUES DEL TERRENY

Els accidents de terreny poden ser de dos tipus: lineals o de superfcie. Els lineals inclouen
els accidents daigua, les carreteres i els murs fronterers. La resta sn de superfcie.

Accidents de superfcie
Tot accident de superfcie ha de poder cabre estrictament dins dun rectangle de dimensions
1200 p x 800 p, per ha de tenir un contorn realista. Noms les rees edificades, horts,
vinyes o sembrats poden ser rectangulars. Noms els elements fronterers, els barrancs o les
torres allades poden tenir una amplada mxima inferior a 120 p o b excedir en ms de 3
cops la seva longitud respecte la seva amplada. Els accidents de superfcie es classifiquen
segons la seva facilitat o dificultat al moviment en tres categories:

Terreny difcil [TD]. Inclou turons difcils amb pendents pronunciades [DH] (en algunes
ocasions tamb rocalloses amb penyals [CH]), turons boscosos [WH], boscos [Wd], horts o
oliveda [O], oasi (amb aigua i palmeres) [Oa], petits sembrats tacats per murs, bardisses o
canals dirrigaci [E], vinyes [V], aiguamolls [M], dunes de sorra [D], barreres frontereres com
bardisses i/o sots o murs de pedra baixos que delimiten parrquies, pastures, termes
municipals o rees agrcoles [B], barrancs [G] (excepte si es mou a la llargada del seu
interior) o rees edificades [BUA] si shi est a ms de 40 p del seu llindar exterior.

Terreny abrupte [TA]. Inclou turons predominantment rocallosos [RH] o cobertes de


bosquina [SH], per a tots dos casos amb pendents suaus. Tamb inclou terreny pla
moderadament empantanegat [BF], predominantment cobert de bosquina [SF] o rocalls
[RF]. Sentn per bosquina la cobertura vegetal caracteritzada per matollar baix i sovint

33
espins, com per exemple argelaga (sovint incloent tamb brucs, arbres o roques dispersos),
maquis, slvia, creosota o figa de moro.

Terreny fcil [TFa]. Inclou turons relativament oberts per sempre amb pendents suaus
[GH]. Tamb inclou sembrats oberts [F] o accidents daigua, terrenys empantanegats o
aiguamolls congelats a causa del fred. Sassumeix que lespai existent entre accidents de
terreny s sempre terreny fcil i representa pastures naturals, estepa o desert amb
irregularitats o vegetaci insuficients com per ocultar tropes, per la qual cosa no es
representen sobre la taula.

Alguns tipus de terreny afecten a les tropes de forma diferent. Els turons CH compten com a
terreny difcil per a Auxiliars, Arquers i Psiloi, per sn impassables per a la resta de tropes.
Els Elefants de qualsevol tipus compten la bosquina [SF i SH] com a terreny fcil i el terreny
pla rocalls o els turons RH com a terreny difcil. Les tropes Muntades en camells, incloent el
Bagatge (F), compten les dunes de sorra i la bosquina (incloent SF, per no SH) com a
terreny fcil i la resta de terreny abrupte com a terreny difcil. Els carros de qualsevol tipus
(incloent els kallapani) compten tot el terreny abrupte com a terreny difcil. Un element que es
troba, simultniament, sobre ms dun tipus de terreny es comporta per al moviment i el
combat cos a cos com si estigus completament sobre aquell que alentiria ms un element
de Cavalleria, mentre que, a efectes de visibilitat, emboscades i tir, com si estigus
completament sobre aquell que reduiria menys la visibilitat.

Turons
Els turons amb dimetres superiors a 600 p en totes llurs direccions poden tenir un cim pla
en forma de petit altipl dentre 80 i 400 p de dimetre mxim, el llindar del qual compta com
a carena. Sassumeix que totes els altres turons descendeixen des dun punt ms alt o
carena central ms elevada fins al seu permetre exterior ms a baix. Les tropes que estan
ms elevades en un tur que els seus oponents disposen davantatge en combat per trobar-
se pendent amunt. Concretament, les Tropes Muntades afegeixen el factor tctic a favor
durant el seu propi torn (quan sassumeix que carreguen), mentre que les Tropes a Peu ho
fan durant el torn oponent (quan sassumeix que resisteixen una crrega enemiga).

Barranc
Un barranc representa una depressi sobtada del terreny, i per aix amb pendents
pronunciades, de forma que permet ocultar tropes en el seu interior. La seva amplada
mxima no pot excedir de 120 p. Noms les Tropes a Peu situades completament a lexterior
per en contacte amb el llindar i orientades cap a linterior del barranc compten com estant
pendent amunt contra lenemic.

rea edificada
Una BUA pot ser un accident de superfcie, com per exemple una ciutat emmurallada o
oberta, un poblat, una torre allada, un fort, un castell o un gran temple. Tamb pot ser un
accident lineal de PF en forma de mur fronterer [FW] que uneix els dos costats curts de la
taula (como la Gran Muralla Xinesa o el mur dAdri). Un FW no pot excedir una amplada de
160 p i no ha de trobar-se a menys de 240 p ni a ms de 400 p de la lnia central de la
taula, tot i que sempre a la meitat prpia de la taula. Una BUA pot incloure sempre de 0 a 2
carreteres internes gratutes (si s un FW, paralleles i externes) i pot ser travessada per un
riu. Noms s possible seleccionar 1 BUA. Si es troba sobre un tur, ha de ser collocada
seguint les regles de posicionament del tur i pot incloure una carretera daccs gratuta que
la connecti fins al peu de la mateixa. Si no s aix, no sha de tirar cap dau per collocar-la
sobre la taula, sin que el jugador pot triar una de les segents ubicacions: a) a cavall de o
en contacte amb una carretera, b) en contacte amb un llindar de la taula que no sigui el de
reraguarda de lenemic, c) en contacte amb un mar, llac o via fluvial. Es considera que una
BUA s prpia per al defensor fins que lenemic ha penetrat en ella. A partir daleshores

34
passa a ser prpia de qualsevol bndol que tingui nicament elements propis en el seu
interior, sense cap enemic.

Barrera fronterera
Un bardissa o mur de delimitaci (normalment entre entitats administratives) s sempre
recte, la seva amplada s sempre de 20 p i la seva longitud entre 800 i 1200 p. Si hi ha un
riu present en seu possible emplaament, lelement ha de collocar-se perpendicular (90) al
corrent de laigua.

Carreteres
Las carreteres externes [Rd] representen pistes de terra sense pavimentar, si b algunes
nacions s que disposen de carreteres pavimentades [PRd]. Totes les carreteres han de tenir
una amplada no superior a la dun element i les tropes que les fan servir han de collocar-se
sobre elles cama ac, cama all. Una carretera pot comenar o acabar a qualsevol dels
costats de la taula (que no pot ser el mateix), en un mar, llac o via fluvial o b en una altra
carretera. La seva longitud total no ha de excedir en ms d1,25 cops la distncia en lnia
recta entre els seus extrems. Les carreteres collocades desprs de la primera i que
connecten els mateixos 2 llindars de la taula han dunir-se o creuar-se mtuament de forma
obligatria a la primera. En aquest cas, la distncia mnima entre carreteres all on contacten
amb un mateix llindar de la taula ha de ser de 2000 p. Una carretera pot creuar qualsevol
terreny collocat prviament o posterior excepte un mar, llac o via fluvial. Els elements en
combat sobre una carretera compten com si estiguessin sobre el terreny que hi ha a ambds
costats della.

Accidents daigua
Els accidents daigua poden ser un mar [S] navegable per a tots els elements de Naval, una
via fluvial [WW] com els rius Rin, Danubi, Eufrates, Tigris, el baix Nil o el Iangs, navegable
per a Galeres (F) o (I), Naus o Bots, un gran llac [L] navegable nicament per a Bots, o b
rius ordinaris [Rv] navegables tamb per a Bots, per noms si tenen una amplada mnima
de 80 p. Els accidents daigua no disposen dirregularitats superficials, per la qual cosa el seu
tipus de terreny ve donat pel corrent i les condiciones meteorolgiques. Es considera que
els elements de Naval es troben en terreny difcil si es mouen cap a enrere, si es tracta de
Galeres amb forts vents, Bots movent-se sobre un riu amb cabal baix o b a contracorrent
durant una crescuda, aix com Naus quan no hi ha vent o si es mouen dins de larc de 45 a
esquerra i dreta de la direcci en contra del vent. Es considera que tota la resta de
moviments de Naval realitzats sobre aigua no congelada compten com sobre terreny fcil.

En clima fred, s possible que les vies fluvials, llacs, rius, aiguamolls i el terreny
empantanegat es congelin. Si el clima s fred i s hivern, independentment de les condicions
meteorolgiques de la partida, sempre estan congelats. Algunes parts del Bltic i del Mar
Negre tamb es congelen a lhivern, i consta aleshores a les llistes dexrcit com a [FS]. Tots
els accidents daigua congelats compten com a terreny fcil per a les tropes terrestres i com
a impassables per als de Naval.

Els mars, les vies fluvials i els llacs no sn passables a gual. El mar o una via fluvial ha
docupar tot un costat curt de la taula. Un llac ha docupar com a mnim la meitat dun costat
curt de la taula. Un mar sestn des del llindar de la taula fins a una distncia dentre 300 p i
900 p cap a al seu interior, per no ms de la meitat de la seva extensi ha dexcedir de 600
p cap a linterior. Un llac sestn des del llindar de la taula fins a una distncia dentre 300 p i
600 p cap a linterior. Finalment, una via fluvial ho fa nicament fins a entre 240 p i 400 p cap
a linterior.

Els llindars de tots aquests accidents han de ser realistes. La riba dun mar ha de ser
qualsevol combinaci dels segents elements: a) una costa rocallosa (terreny difcil) de fins a
la meitat de la seva longitud i de fins a 80 p damplada, essent la restant de sorra, amb

35
cdols o fang (terreny fcil) dentre 40 i 120 p damplada (han de ser 40 p si no est
expressament representada), b) un nic aiguamoll o accident de dunes, sempre seleccionat i
collocat normalment, o c) un moll, les defenses o platja de baixamar pertanyents a una BUA.
Un llac, via fluvial o riu sempre t una riba daccs fcil en qu els elements de Naval poden
amarrar. Un tur superposat sobre un mar compta com a promontori o illa i el seu llindar pot
ser de dos tipus. All on el tur tingui pendents suaus, tant si sn completament oberts com
si sn boscosos o amb matolls [GH, SH, WH], el llindar ser una platja. En qualsevol altre
cas ser un llindar rocalls.

Un riu ordinari [Rv] ha de fluir descrivint meandres suaus i alternats des dun llindar de la
taula o llac fins a un altre llindar de la taula, mar, llac, mar, via fluvial o un altre riu collocat
prviament. La seva longitud total no ha dexcedir d1,25 veces la distncia en lnia recta
entre els seus extrems, aix com la seva amplada mxima ha de ser de 200 p. Si la seva
amplada s de 80 p en algun punt del recorregut, no pot aleshores tenir una altra amplada
que sigui menor en tota la seva longitud.

Les carreteres poden creuar cada riu present un nica cop i noms mitjanant ponts o guals.
Aquests ponts i guals han de ser perpendiculars (90) al corrent de laigua i sempre compten
com a terreny fcil. Tamb s possible travessar rius, tot i que amb ms dificultat, tot
passant-los a gual fora duna carretera. En aquest cas, el moviment de creuament nicament
s possible si es realitza dins de larc situat entre els 45 i els 90 de la direcci del corrent,
sovint en columna o en grups nedant. Es considera que un element terrestre est passant a
gual un riu si qualsevol part de la seva base est dins laigua. No s possible atacar tropes
situades dins o ms enll dun riu amb porcs incendiaris ni bous bomba (Art (X)).

Tots els rius amb una amplada dentre 80 p i 200 p sn navegables per a Bots, per passar-
los a gual es veu dificultat per la profunditat de laigua. llurs ribes sn rarament pronunciades
i els seus llits habitualment suaus. Aquestos rius compten com a terreny difcil per a totes les
tropes terrestres si hi ha crescuda i com a terreny abrupte per a totes les tropes terrestres si
el cabal s baix (vegeu apartat CONDICIONS METEOROLGIQUES, p. 42). En qualsevol
altra circumstncia, aquests rius compten com a:
Terreny abrupte per a Tropes Muntades excepte Sacrificables o carros.
Terreny difcil per a Sacrificables, carros, Tropes a Peu i Impedimenta.

Els Bots en un riu navegable sempre poden girar 180, fins i tot si lamplada daquest darrer
s menor que la profunditat de lelement dels primers.

Els rius amb una amplada inferior a 80 p sn massa poc profunds per ser navegables i
passar-los a gual es veu dificultat principalment per la presncia de ribes elevades, llits
rocallosos o enfangats i, en el cas de crescudes, per la velocitat de laigua. Aquests rius
compten com a terreny difcil per a totes les tropes terrestres si hi ha crescuda i com a
terreny fcil per a totes les tropes terrestres si es troben a 800 o menys p de distncia del
mar i, a ms, no hi ha crescuda. En qualsevol altra circumstncia, aquests rius compten com
a:
Terreny abrupte per a Tropes a Peu.
Terreny difcil per a Tropes Muntades i Impedimenta.

Els elements de Naval en contacte amb una platja, moll, riba de riu, pont o fortificaci, aix
com els elements que estan passant-lo a gual, poden entrar en combat cos a cos amb tropes
terrestres. Les tropes passant-lo a gual que sn contactades per Bots, es giren per encarar
se a ells. Els ponts i els guals no defensats no bloquegen el pas de Bots.

Els Bots que troben un pont ocupat per enemics encarats cap a ells no poden continuar
endavant sense combatrels i derrotar-los primer. Si aquests enemics estan encarats en
qualsevol altra direcci, els Bots poden triar combatrels o continuar endavant per sota.

36
DEFENSAR EL LLINDAR DUN ACCIDENT DE TERRENY (Vegeu fig. 25)

Es considera que un element est defensant el llindar dun accident de terreny si,
simultniament, es donen totes les condicions segents: a) la totalitat de la seva base es
troba completament dins si s de superfcie o ms enll del mateix si s lineal o b una
barrera fronterera, b) el llindar daquest terreny que defensa es troba dins la seva zona
damenaa, i c) qualsevol element enemic que estigui en combat cos a cos frontal es troba,
ni que sigui parcialment, en el costat oposat daquest llindar.

LA FI DEL MN

Els llindars de la taula/camp de batalla/rea de joc sn lmits de la percepci (como ho s


lhoritz en el mn real), i no accidents de terreny. Tanmateix, compten com a terreny
impassable en cas que un element hagi de realitzar un retrocs, sigui emps, sigui rebutjat o
hagi de deixar espai per a la collocaci dun altre.

GENERAR EL TERRENY

Equivalents de terreny (ET)


Si un accident de terreny no lineal cab dins dun quadrat de 480 p x 480 p, es considera que
s de 0,5 equivalents de terreny (ET). Si no cab en un rectangle de 800 p x 600 p, per s
que cab en un de 1200 p x 800 p, compta aleshores com 2 ET. Tota la resta compten com 1
ET (vegeu p. 6 pels descala 25 mm). La primera carretera no pavimentada seleccionada per
cada jugador compta com 0 ET, cada carretera no pavimentada seleccionada amb
posterioritat compta com 0,5 ET, cada 1a o 2a carretera pavimentada seleccionada pel
mateix jugador com 1 ET i qualsevol altre element lineal com 2 TE cadascun. Els horts, les
olivedes i el terreny pla empantanegat han de tenir un grandria mxima de 0,5 ET.

Els GH i els F que mesurin 1 ET compten a la meitat, s a dir, 0,5 ET.

Selecci dels accidents de terreny


Linvasor tria i declara quins seran els seus accidents de terreny seleccionats dentre els
permesos, entre 0 i 2 ET i sense incloure cap BUA. El defensor aleshores tria i declara quins
seran els seus dentre els permesos, entre 2 i 4 TE, ms entre 0 i 2 ET que linvasor no hagi
fet servir, per ha de incloure sempre com a mnim 1 accident de cada tipus obligatori. Cap
jugador pot triar ms d1 accident de cada tipus amb grandria de 2 ET, ni ms de 2
accidents no obligatoris del mateix tipus, ni ms de tres accidents amb una grandria de 0,5
ET.

Noms s possible collocar un mar o via fluvial si es tracta dun accident obligatori a la llista
del defensor o, en cas dintentar collocar-lo linvasor, si tant la seva llista dexrcit com la del
defensor el t disponible (no s necessari aleshores que sigui obligatori). Un jugador que
seleccioni un DH o un CH no pot seleccionar aleshores un riu navegable.

Collocar els accidents de terreny


Shan de numerar els costats de la taula de l1 al 4 en el sentit de les agulles del rellotge
comenant des del costat esquerre del defensor. Aleshores el defensor numera qualsevol
dels costats amb el nmero 5 i posteriorment linvasor fa el mateix amb el nmero 6 (pot triar
el mateix costat que el defensor). Cada jugador colloca els accidents que ha seleccionat.

Per collocar cada accident, el jugador ha de llenar 2 daus de forma successiva per
determinar la seva ubicaci, excepte si s un mar, una via fluvial o una BUA, que es
colloquen sense llenar un dau. Lordre de collocaci ha de ser el segent:

37
(1) Un nic mar, llac o via fluvial o (8) Carreteres
oasi (Oa)
(2) Rius navegables (9) BUA que no estiguin sobre un tur
(3) Altres rius (10) Sembrats F i E
(4) Aiguamolls i dunes de sorra (11) Hort o olivedes (O)
(5) Turons DH, WH o CH i boscos (12) Barreres frontereres
(6) Turons RH (13) Planes rocalloses, empantanegades o amb
bosquina
(7) Turons GH i vinyes (14) Barrancs

Si ambds jugadors han de collocar terreny a la vegada, els accidents del defensor es
colloquen primer. Si per collocar legalment un accident calgus desplaar prviament un
altre ja collocat, el primer queda eliminat, fins i tot si es tracta dun accident obligatori.

Noms s possible seleccionar un nic accident de mar [S], via fluvial [WW], o llac [L]. Un
llac ha destar en contacte amb un dels costats curts de la taula. Per collocar-lo, el jugador
ha de llenar els dos daus i almenys un dels resultats ha de ser el corresponent a qualsevol
dells. Si no s aix, queda eliminat. Un barranc s eliminat si prviament ja ha estat collocat
a la taula un aiguamoll o dunes de sorra.

Els rius i les carreteres han de comenar en el costat de la taula obtingut pel primer dau de
collocaci i fluir/acabar sempre en el costat obtingut pel segon. Si sobt el mateix costat de
la taula a ambds resultats, la carretera o riu s eliminat. Un riu o carretera entre costats de
la taula separats per una nica cantonada ha de tenir els seus extrems a una distncia
dentre 1200 p i 2400 p daquesta cantonada. Un riu que acabi en el mateix costat de la taula
en qu hi ha un riu prviament collocat o que linterseccioni, ha de desembocar en ell. Un riu
entre dos costats curts de la taula ha de tenir ambds extrems en el mateix costat de la taula
definit per la lnia central longitudinal que la divideix en dos.

Un accident de superfcie ha de collocar-se sempre de forma que almenys un punt dell es


trobi ms a prop del costat de la taula corresponent al resultat del primer dau del que
qualsevol altre punt de laccident es trobi respecte de qualsevol altre costat de la taula. La
tirada del segon dau indica el nmero de amplades de la base dun element al qual sha de
collocar laccident en les segents circumstncies:

Per al primer accident de superfcie collocat a cada costat de la taula: s la distncia


mxima permesa entre ell i el costat de la taula obtingut amb la primera tirada. Si aquest
costat est ja ocupat per un accident de aigua, la distncia es mesura aleshores des de
laccident fins al lmit amb laigua.
Para a qualsevol accident de superfcie: la distncia mnima entre ell i tota la resta
daccidents de superfcie prviament collocats a la taula, excepte que pugui ser
superposat o b un dells sigui una barrera o mur fronterer.

No est perms superposar accidents de terreny, excepte en els segents casos: a) un tur
sobre un mar o llac com si fos una illa o promontori, b) una BUA cama ac cama all sobre
rius, sobre turons o com a promontori com en el cas anterior (excepte si en un FW), c) els
aiguamolls, dunes de sorra o una BUA poden substituir parcialment una platja, d) s
possible collocar vinyes en la pendent ms encarada cap a el sud dun tur, e) les barreres
frontereres poden travessar GH, i f) les carreteres poden creuar qualsevol accident terrestre
collocat abans o desprs delles. Una BUA o un tur pot projectar-se dins del mar o dun llac
en forma de promontori, per nicament si es colloquen a 200 o ms p del llindar de la
taula. Una illa (s a dir, un tur completament envoltat per aigua) no pot collocar-se a
menys de 200 p del llindar de la taula ni a menys de 120 p de la lnia de costa. Tot forat de
200 o menys p damplada existent entre una illa i la lnia de costa compta a tots els efectes
com si fos un riu.

38
DESPLEGAMENT INICIAL

s obligatori desplegar com a mnim un comandament amb un general sobre la taula, tot i
que sigui en una emboscada o en un comandament ocult. Tots els elements, fortificacions i
obstacles de cada comandament sobre la taula i que no es trobin en una BUA fortificada han
de ser desplegats dins dun rectangle que ha de ser parallel als costats de la taula. Cap
rectangle pot superposar-se ni travessar el rectangle dun altre general. A ms, tots han de
trobar-se a 800 o menys p de distncia del seu propi general si es tracta elements terrestres
o b a 2000 o menys p si es tracta delements de Naval, excepte si es tracta de
comandaments de Bagatge de lexrcit, Bagatge de Comandament o tropes emboscades.

Tots els elements han de ser desplegats en grup, excepte si es tracta dElefants,
Sacrificables, Bagatge de Comandament, Naval o b tropes emboscades o en fortificacions.
Tots els elements inclosos en un comandament de Bagatge de lexrcit han de ser
desplegats en un sol grup, excepte si tots es troben a linterior de TF o PF.

Lexrcit que desplega en primer lloc no pot desplegar elements ni obstacles a menys de
240 p de la lnia longitudinal central de la taula. Lexrcit oponent tampoc pot fer-ho a menys
de 400 p de la mateixa lnea, excepte si es troben en una BUA fortificada o en una
emboscada. No est perms desplegar cap element a menys de 240 p duna fortificaci
enemiga. No est perms desplegar Cavalleria (O) o (I), Tropes Lleugeres, un general
agrupat amb aquestes tropes o Bagatge (F) a menys de 400 p, o b altres tropes a menys
de 800 p de qualsevol dels costats curts de la taula, excepte si estan emboscades o si es
troben en una BUA fortificada. No s possible desplegar un element sobre un tipus de
terreny en el qual no podria entrar, aix com tampoc elements terrestres sobre un riu. No s
possible desplegar cap element encarat cap al seu costat largo propi de la taula, excepte si
es troba en una emboscada o en una TF o PF.

Tot Bagatge (O) incls en un comandament i que no estigui embarcat ha de ser desplegat en
terreny fcil i en contacte amb el costat de la taula de reraguarda, amb una riba de mar o
dins duna BUA. Totes les TF especificades en una llista dexrcit com a defenses de
campament o de Bagatge han de tenir ambds extrems en contacte amb el costat de la taula
propi de reraguarda o amb un accident de aigua, aix com contenir Bagatge (O).

Las fases del desplegament sn les segents:

1. Cada jugador registra per escrit: la posici relativa dels seus comandaments (entre ells)
desplegats inicialment desquerra a dreta i de front a reraguarda, lelecci final destratagemes,
els elements emprats en lestratagema Reconeixement, la ruta associada a lestratagema
Guies, les posiciones dels obstacles ocults i les emboscades, els costats darribada a la taula
de marxes de flanc i qualsevol comandament retardat.

2. Cada exrcit llena un dau per al desplegament. La diferncia entre els dos daus concreta les
condicions meteorolgiques, que a la seva vegada estan condicionades per la zona climtica i
lestaci de lany (vegeu pp. 42 a 44).

Si tots els elements desplegats inicialment sn de Tropes Muntades (fins i tot si al principi sn
desplegats desmuntats), Infanteria Muntada, Psiloi, Bagatge (F), Naval o tropes embarcades en
Naval, lexrcit pot aleshores triar si modifica la tirada del seu dau amb un +3 o b amb un -1. Si
el resultat final de linvasor resulta ser com a mnim el doble que el resultat final del defensor,
desplega primer, si no, ho fa el defensor.

Si els resultats dels daus (sense tenir en compte els modificadors) sn iguals, shan de llenar
novament. La suma de les puntuacions de tots els resultats de daus obtinguts indica lhora del
dia en qu el desplegament ha estat completat. Aix pot permetre a lexrcit que mou primer
realitzar un atac nocturn (vegeu p. 41).

39
3. Es llena un dau per resoldre el reconeixement. Lexrcit que desplega primer colloca ara: a)
tots els elements que no estiguin en un comandament retardat ni en marxa de flanc, que no
estiguin desplegats que formen part de les estratagemes (no prviament descobertes)
Comandament Ocult, Emboscada ni Tropes Inusuals i b) totes les TF, PF i FO (excepte de
lestratagema Obstacles Ocults) que no estan ja collocades com a part duna BUA o b
formen part duna emboscada. Posteriorment, laltre exrcit fa el mateix.

4. El exrcit que desplega primer colloca ara tots els elements de lestratagema Tropes Inusuals
o intercanvia comandaments com a part de lestratagema Canvi del Desplegament.
Posteriorment, laltre exrcit fa el mateix.

5. Cada CeC regular registra per escrit el comandament regular que rebr la puntuaci ms alta
de PIPs, el comandament que rebr la segona ms alta i aix successivament. Tamb registra
si, en lloc de aix, opta per realitzar la mitjana dels resultats obtinguts entre tots o alguns
daquests comandaments. Es realitza la tirada corresponent a lestratagema Batalla Retardada.

MARXES DE FLANC I COMANDAMENTS RETARDATS

Aquestes dues opcions simulen la possible arribada al camp de batalla, una cop comenada,
per part de tropes que no van desplegar a linicio perqu seguien a lexrcit ms lentament,
perqu es trobaven ms lluny o b perqu pertanyen a una fora aliada dorigen diferent.
Vegeu detalles a lapartat ARRIBADA DE COMANDAMENTS RETARDATS O EN MARXA
DE FLANC a la pgina 56.

Fins a un mxim de dos comandaments complets (per mai un de Bagatge de lexrcit)


poden realitzar una marxa de flanc, aix com nicament un de complet pot ser retardat.
Noms s possible realitzar una nica marxa de flanc a cada flanc. Sha de registrar el costat
de la taula darribada de cada comandament durant la fase 1 del desplegament. Un CeC no
pot realitzar una marxa de flanc, per s ser retardat. El Bagatge pot fer ambdues coses,
excepte si s (O) i no est embarcat en Naus (I). No s possible realitzar marxes de flanc
navals si no es disposa dun accident daigua adequat i navegable en contacte amb el
corresponent costat de la taula. Les tropes en transport naval nicament poden arribar per
mar o via fluvial. Les tropes terrestres poden arribar per terra o sobre qualsevol accident
daigua congelat. Les Tropes Muntades que arriben per terra ho fan Muntades.
Lestratagema Atac de Flanc s una variant duna marxa de flanc que nicament pot fer
servir un CeC brillant.

TENIR UN PLA BRILLANT

Un bon pla s el que t en compte el terreny, les condicions meteorolgiques, les disparitats
de tropes entre ambds exrcits i les teves expectatives al voltant del seu comportament
durant la batalla. Tot aix est destinat a superar el teu enemic i collocar-lo en una situaci
de desavantatge. Un bon general s el que fa tot aix correctament.

Per exemple, un cop desplegades les teves tropes no s bo que desprs et limitis a esperar
que es comportin adequadament o a reaccionar tard als moviments del teu oponent. Amb tot,
recorda que fins i tot el millor pla pot no funcionar, ja que lenemic tamb pensa i actua.
Tanmateix, pensa que un pla que noms funciona a mitges ja s millor que no tenir pla.
Tingues en compte els segents punts:

Quan dissenyes el teu pla:


No facis all que el teu oponent vol que facis.
No facis all que el teu oponent espera que facis.
Intenta que el teu oponent cometi imprudncies.
Mantingues una petita reserva capa dintervenir en moments clau.

40
Un cop dissenyat el teu pla:
No deixis que et distreguin els espectacles malbaratadors de PIP per part de
Fustigadors.
No abandonis el teu pla precipitadament per reaccionar a les accions de lenemic. Fes
que sigui ell qui reaccioni a les teves.
Intenta limitar les oportunitats dun general brillant enemic perqu es llueixi.
Mou-te rpidament. Mantingues la iniciativa. No donis temps a pensar al teu oponent.
Aprofita els seus dubtes.
Qualsevol acci s millor que una dilaci indecisa. El teu error o badada pot semblar una
trampa a ulls del teu oponent. Fes que aix ho cregui. Mostrat segur i segueix endavant.
Davant el dubte, combat. Fins i tot un combat desavantatjs pot crear una oportunitat
til. Lavantatge del solapament tendeix a desaparixer passats els primers tres
combats.

HORA DEL DIA I DE LA NIT

Tal com sha detallat anteriorment, la suma de totes les puntuacions obtingudes en els daus
per al desplegament indica el nmero dhores passada la mitjanit en qu queda completat.
Cada cop que un bndol completa el seu torn, han passat 10 minuts de batalla. Les franges
horries per a la sortida i la posta de sol sn les segents:

Fred Suau Clid Sec Tropical


Estiu 0300-2100 0330-2030 0500-1900 0530-1830 0600-1800
Primavera o tardor 0600-1800 0600-1800 0600-1800 0600-1800 0600-1800
Hivern 0800-1600 0730-1630 0700-1700 0630-1730 0600-1800

El trenc dalba s el perode previ a la sortida del sol i el capvespre el perode posterior a la
posta de sol. s de nit entre el capvespre i el trenc dalba. La visibilitat mxima durant el
trenc dalba i el capvespre (excepte la de focs de campament) s de 400 p. La durada del
trenc dalba i del capvespre s:

Fred Suau Clid Sec Tropical


Estiu 2 hores 1 hora 30 minuts 20 minuts 10 minuts
Primavera o tardor 1 hora 1 hora 30 minuts 20 minuts 10 minuts
Hivern 30 minuts 30 minuts 30 minuts 20 minuts 10 minuts

Si la primera tirada de dau (sense aplicar modificadors) del desplegament de linvasor va ser
1, no hi ha lluna i la visibilitat, fins i tot amb temps clar, queda reduda a 80 p. Si va ser 3 5,
la lluna saixeca a linicio del seu primer torn nocturn immediatament posterior a lobtingut per
la seva tirada, i no es pondr abans de la sortida del sol. Si va ser 2, 4 6, la lluna ja s
visible durant la posta de sol i es posa al final del seu primer torn nocturn immediatament
posterior a lobtingut per la seva tirada. La visibilitat mxima amb llum de lluna i temps clar es
redueix a 160 p, per el cel cobert, la boira, la calitja, la pluja, la neu o les tempestes de sorra
bloquegen la llum de la lluna.

Si el desplegament finalitza entre el trenc dalba i el capvespre, el bndol que desplega


segon pot triar al final de la fase (2) del desplegament si comena la batalla immediatament
si s estiu. Si s primavera o tardor pot triar si ho fa una hora abans del trenc dalba. En
aquest darrer cas, lexrcit oponent compta com a acampat i, excepte si no ha estat
prviament alertat mitjanant lestratagema de Reconeixement, no realitza tirades de PIP
fins a la sortida del sol o fins que un dels seus elements sigui coneixedor denemic. Els seus
focs de campament fan que tots els seus elements siguin visibles a lenemic (excepte si est
ms enll de 160 p i hi ha boira o una tempesta de sorra), per no proporciona cap ajut a la

41
visi de llurs prpies tropes. En qualsevol altre cas, ambds exrcits compten com a
acampats i la batalla comena a la sortida del sol.

Si la batalla no ha concls en comenar el capvespre, la lluita continua fins que no sigui


possible veure cap enemic. Un element o grup que no pot veure cap enemic no pot tampoc
acabar el seu moviment ms a prop de qualsevol enemic ni ms a prop del costat de la taula
de reraguarda enemic. Un cop han acabat tots els combats, ambds bndols registren per
escrit si desitgen continuar la batalla a trenc dalba en la seva posici actual o b retirar-se.
Aleshores ambds ho declaren simultniament. La batalla acaba si ambds bndols
decideixen retirar-se.

Las marxes de flanc i els comandaments retardats queden suspesos temporalment entre la
posta de sol i el trenc dalba.

REGIONS CLIMTIQUES

Cada llista dexrcit especifica el clima que li s propi. El clima pot ser fred, suau, clid, sec o
tropical. La batalla t lloc en el clima del defensor. Com a guia general:

El clima fred (Cold) saplica al nord dels grans llacs del continent americ,
Escandinvia, Europa a lest del riu Elba i al nord del Mar Negre, Rssia, Monglia,
Sibria, Tibet, Corea i totes les grans regions muntanyoses que mantenen els seus cims
nevats durant lestiu.
El clima suau (Cool) saplica a la resta dEuropa al nord dels Pirineus i dels Alps, la
conca del Danubi, laltipl central danatlia, Xina al nord de la conca del Uai-Iangsi,
Jap, el continent americ des del parallel 40 N fins als grans llacs i a les terres altes
peruanes.
El clima clid (Warm) saplica a la Europa meridional, frica al nord de lAtlas, sia
menor excepte laltipl central danatlia, la major part del sud de Xina, el continent
americ al sud del parallel 40 N i el nord de Nova Zelanda.
El clima sec (Dry) saplica al Shara, Lbia, Egipte, els Sudans oriental i occidental,
Sria/Palestina, Arbia, Prsia, Mesopotmia, la franja Indo-Persa, el gran deserto hind,
els deserts americans i el deserto dsia Central.
El clima tropical (Tropical) saplica a lfrica al sud dels Sudans, India, el sud-est
asitic, Uangzou, Uangxi i el Iunnan meridional a lextrem sud de China, la major part de
les illes del Pacfic i Amrica central i del sud.

CONDICIONS METEOROLGIQUES

Tal com sha detallat anteriorment, la diferncia entre les puntuacions dels 2 daus per al
desplegament indica les condiciones meteorolgiques. Si la batalla s la continuaci per
segon dia consecutiu desprs del cessament de combats causat per la nit, sha de substituir
aquesta diferncia per lobtinguda en el darrer parell de daus de combat llenats la passada
nit. Aix, si la diferncia s:

0 No hi ha vent.
Boira en clima suau si s hivern o en clima fred si s la tardor, calitja en clima suau en altres
estacions, aix com en qualsevol estaci a qualsevol altre clima, excepte si s clima sec des
d1 hora abans del trenc dalba.

1 Dia perfectament clar, sec i sense cel cobert.


Lleuger vent amb les caracterstiques especificades per a una diferncia de daus de 5,
excepte que en els torns en qu la tirada mitjana de PIP sigui 2 o menys no hi ha vent.
Risc denlluernament en clima suau si s hivern o en clima fred.
Rius amb cabal baix a lestiu en clima suau o a lestiu o tardor si s clima clid o sec.

42
Llacs congelats, vies fluvials, mars (si s aplicable) i rius innavegables a causa de gel flotant
en clima fred si s primavera.
La Cavalleria Lleugera irregular del defensor en clima fred a la primavera compta com a
afeblida a causa de labsncia de pastures adequades per les baixes temperatures, per la qual
cosa saplica desavantatge en combat passat el seu 8 dau de PIPs.

2 Dia perfectament clar, sec i sense cel cobert.


Lleuger vent amb les caracterstiques especificades per a una diferncia de daus de 5.
Rius amb cabal baix a lestiu en clima suau o a lestiu o tardor si s clima clid o sec.

3 Fort vent bufant des del sud-oest en climes suau, fred o tropical i des del sud en climes clid o
sec.
Risc de pluja en clima tropical si s primavera, en clima clid si s hivern o a qualsevol estaci
si s clima suau.
Cel cobert i risc de nevada si s clima fred a lhivern.
Risc de tempesta de sorra en clima sec si s primavera o estiu i, a ms, es mant el fort vent.
Si el fort vent es redueix, la tempesta finalitza.

4. Lleuger vent bufant des del nord-oest en climes suau, fred o clid i des del sud-oest en climes
sec o tropical.
Cel cobert, fang i risc de pluja en clima tropical si s primavera o estiu, o en clima suau si s
primavera o la tardor.
Fang en clima fred si s primavera.
Rius amb crescuda en climes suau, fred o clid si s primavera.
Risc de nevada en climes suaus o fred si s hivern.

5. Lleuger vent bufant des del nord-est en climes fred o suau si s hivern, des del sud-oest en
clima suau si s primavera, estiu o tardor, des del nord-oest en clima clid i des del sud-oest
en climes sec o tropical.
Cel cobert si s primavera, la tardor o, excepte en clima tropical, hivern.
Risc de pluja en climes fred, suau o clid si s primavera o la tardor, en clima sec si s hivern
o en clima tropical si s primavera.
Si hi ha risc de pluja, hi ha fang fins a 2 hores desprs del trenc dalba. Si ja ha plogut durant
dos o ms torns, hi ha fang des daleshores i fins que hagin passat tants torns des que hagi
deixat de ploure com torns ha estat plovent.
Rius amb crescuda en clima fred si s primavera o la tardor, en climes clid o sec si s hivern
o en clima tropical si s la tardor.
Vies fluvials, llacs, rius, terreny empantanegat i aiguamolls congelats, aix com risc de nevada
en climes fred o suau si s hivern.
Risc denlluernament solar en clima tropical si s hivern o a qualsevol clima si s estiu.
Set en clima sec si s estiu o tardor.

Canvis en les condicions meteorolgiques


Canvi en la direcci del vent: El vent canvia de direcci 45 en sentit contrari al de les
agulles del rellotge quan la puntuaci mitjana de PIPs del
defensor (incloent qualsevol dau virtual) sigui de 5 o ms.
Varia 45 en el sentit de les agulles del rellotge si la mateixa
mitjana s de 2 o menys. Si, desprs duna variaci
posterior, la direcci passa a ser la immediatament anterior,
el fort vent es redueix a lleuger vent.

Risc de nevada, pluja, o tempesta de Aquests inclemncies comencen quan la puntuaci mitjana
sorra: de PIPs a qualsevol torn s de 5 o ms. Si la mitjana, en
qualsevol moment, passa a ser de 3 o menys, tant la
inclemncia en s com el seu risc sacaben permanentment.

Desaparici de la boira o calitja: Aquestes inclemncies sacaben quan la puntuaci mitjana


de PIP a qualsevol torn sigui menor de 3, o b passades 3
hores des de la sortida del sol.

43
Efectes de les condiciones meteorolgiques

Neu, calitja o boira Redueix la visibilitat. Restringeix el moviment. Desavantatge en combat


per al tir, excepte si s amb neu i lobjectiu est dins dels 45 a esquerra
i dreta en la direcci a favor del vent.

Pluja Desavantatge en combat per a Tiradors. LArtilleria o els Tiradors no


poden tirar ms passats 6 torns de pluja.

Tempesta de sorra Redueix la visibilitat. Desavantatge en combat excepte per a Beduins o


per a nmades del desert o Tuaregs.

Crescudes Incrementa la dificultat per creuar rius.

Enlluernament solar Desavantatge en combat per al tir i el combat cos a cos si sest encarat
dins dels 45 a esquerra i dreta en direcci cap a lest des de la sortida
del sol fins a 1 hora desprs. Igualment, si sest encarat dins dels 45 a
esquerra i dreta en direcci cap a loest des d1 hora abans de la posta
del sol fins la mateixa posta. Cap daquests casos saplica si el front de
lelement es troba completament dins dun bosc, hort, oliveda, oasi o
barranc, o b sobre el pendent obac dun tur.

Fort vent Labast mxim de tir per a Arquers, Vagons de Guerra i Naval es redueix
a 80 p, excepte si lobjectiu es troba dins dels 45 a esquerra i dreta de
la direcci a favor del vent. Desavantatge en combat per a Artilleria i
Tiradors. Els elements de Naval mouen com a elements individuals. Els
elements de Naval sobre un mar i que es trobin a menys de 80 p de la
costa amb el vent bufant cap a ella, aix com els elements de Naus (X),
sn destruts per naufragi a menys que siguin moguts, sels hagi declarat
un alto o ja es trobin en contacte amb un moll. Si es tracta de Galeres o
Bots, a ms dun moll poden trobar-se en contacte amb una platja per
evitar naufragar. Terreny difcil i desavantatge en combat per a Galeres.

Absncia de vent Terreny difcil per Naus.

Fang Converteix les carreteres no pavimentades en terreny abrupte per al


moviment, tant per recrrer-la com per creuar-la, aix com per al combat
si travessa terreny fcil. Desavantatge en combat cos a cos si lelement,
excepte si est sobre una carretera pavimentada, ha mogut i contactat
pendent amunt aquest torn a un oponent o b si es tracta de Cavallers
(tant muntats com desmuntats en forma de Llances (S)) o de carros. Els
sembrats cultivats oberts (F) i les zones empantanegades (BF) passen a
ser terreny difcil.

Set Desavantatge en combat passades les 1200, excepte si lexrcit t un


riu, llac, oasi o BUA prpia ms a prop del costat de la taula de
reraguarda del que ho est la reraguarda del seu element ms avanat.

Cel cobert Redueix la visibilitat durant la nit.

Els elements dElefants (vegeu p. 8) i els de Cavalleria Lleugera (vegeu pp. 10 i 43) en clima
fred tamb poden patir desavantatge en combat cos a cos.

44
VISIBILITAT

Las tropes i els accidents de terreny sn sempre visibles a la llum del dia i amb temps clar
per a totes les tropes la lnia directa de visi de les quals no estigui bloquejada per la
presncia de turons, dunes, boscs, horts, olivedes, oasis, BUA, TF o PF. El trenc dalba i el
capvespre redueixen la distncia mxima de visibilitat a 400 p, la llum de la lluna, la calitja
dirna o al trenc dalba, o b la neu la redueixen a 160 p, mentre que la boira, una tempesta
de sorra o b una nit sense lluna, amb cel cobert o amb calitja la redueixen a 80 p. Els
elements de tropes no bloquegen la lnia de visi. Les tropes que no han entrat a la taula no
poden veure ni ser vistes.

Les tropes i els plashing dins dun bosc o tur boscs a lestiu o en clima tropical no poden
ser vistos des de ms enll de 40 p, excepte si descobreixen la seva presncia tirant cap a
lexterior. Les tropes i els plashing no poden ser vistos des de ms enll de 80 p si es troben:
a) dins de boscos o turons boscosos en altres estacions, b) dins dun hort, oliveda o oasi o c)
dins duna BUA, excepte si estan defensant llurs TF o PF. Les tropes dins de dunes no
poden ser vistes des de ms enll de 160 p. Les tropes a menys distncia del lmit daquests
terrenys, veuen cap a lexterior com si estiguessin completament a lexterior.

Els Psiloi dins de vinyes, aiguamolls o de terreny amb penyals, rocalls o amb bosquina no
poden ser vistos des de ms enll de 160 p, excepte si han mogut o si es troben en combat
cos a cos.

Daltra banda, les tropes que es trobin com mnim a la meitat de la altura o ms dun tur no
poden veire ni ser vistes des de menys de 800 p ms enll dun tur daltura menor, bosc,
hort, oliveda, oasi o dunes de sorra. Les tropes sobre el pla o a una altura inferior sobre un
tur no poden ser vistes des de ms enll daquests accidents.

Les tropes sobre turons difcils o ms enll duna carena no poden ser vistes des del mateix
tur si estan a ms de 80 p de distncia. Excepte si estan ocultes pel terreny que hi hagi a
llurs vessants, les tropes sobre un tur poden veure i ser vistes per tropes que no estan
sobre el mateix tur per nicament dins dels 90 a esquerra i dreta de la lnia perpendicular
a la pendent. nicament s possible veure linterior dun barranc des del seu llindar superior.
Les tropes en el seu interior poden veure cap a lexterior, per no poden tirar cap a lexterior.

Sassumeix que el coneixement de la presncia denemic o dun esdeveniment advers es


propaga per un comandament de manera informal, tant si el seu general ho desitja com si
no. Es considera que les tropes coneixen lexistncia de enemics quan:
Mouen, tiren contra, o eren visibles a linici del torn per a qualsevol element del seu
comandament.
Qualsevol dels elements del comandament els ha vist dins de o movent-se cap a terreny
en el qual ocultar-se i no hagin estat vistos sortir des daleshores. Tamb si aquests
enemics han estat visibles anteriorment per ja no ho sn ni ho seran ms a causa del
moviment dels observadores des de la seva posici inicial.
Aquests enemics estan defensant fortificacions, excepte si es troben fora de la lnia de
visi en el seu interior.
Aquests enemics estan acampats durant la nit (a causa de la visibilitat dels seus focs),
per no si es troben en una emboscada o es tracta dun comandament ocult.

45
EL COMBAT
SEQNCIA DE JOC

Si el CeC noms dun bndol s inactiu, el bndol oposat comena la batalla.

En cas contrari:

Linvasor realitza el primer torn de la batalla si va desplegar primer o si la visibilitat s menor


de 400 p.
Si no s aix, el realitza el defensor.
Laltre bndol realitza el segent torn i a partir daquest moment ambds continuen en torns
alternats.

(1) Comprovar si algun dels comandaments est desmantellat (vegeu p. 78). El CeC
llena els daus de PIPs per a cadascun dels seus comandaments no desmantellats
sobre la taula o en marxa de flanc. Cada comandament tindr el seu propi dau, el
resultat del qual determinar la quantitat de moviments tctics, de marxes,
declaracions daltos o darribades a la taula (vegeu p. 56). Sanota qualsevol canvi en
les condiciones meteorolgiques (vegeu p. 43).

(2) El CeC realitza primer tots els moviments tctics, de marxes i declaracions daltos
(vegeu p. 50). Desprs realitza tots els moviments de avanament espontani (vegeu
p. 53) o de arrossegament pel fort vent (vegeu p. 44) sobre els elements als quals no
sha declarat un alto (vegeu p. 55). Finalment es realitzen els moviments de
desbandada. Si un moviment tctic pot afectar un moviment de marxes, sha de
realitzar primer aquest darrer. No s possible tornar enrere un moviment legal un cop
realitzat, excepte si la seva posici original ha estat prviament marcada, per no si
un altre element ha estat mogut posteriorment. Si el jugador realitza un moviment
prxim a alguna distncia crtica, ha de comunicar-ho al seu oponent, de forma que
especificar que roman a 1 p o 1 mm s innecessari, aix com inversemblant.

(3) Tots els elements dambds bndols amb capacitat de tir, han de realitzar-lo
seqencialment (vegeu pp. 61 a 63 i 65 a 68) i provoquen o realitzen moviments de
resultat de combat (vegeu pp. 68 a 75). Lordre de resoluci (en cas de dubte) el
decideix el jugador el torn del qual sestigui jugant.

(4) Primer tots els elements dambds bndols en combat cos a cos amb lenemic (vegeu
pp. 59 i 60) es giren primer per encarar-se (vegeu pp. 63 i 64), desprs combaten i
finalment provoquen o realitzen moviments de resultat de combat (vegeu pp. 68 a 75)
en lordre que decideixi el jugador el torn del qual sestigui jugant. Seguidament
sexecuten les fugides fingides. Desprs es comprova si qualsevol comandament de
qualsevol bndol est desmotivat o trencat (vegeu p. 77). Finalment, els elements que
hagin realitzat un moviment de fugida i que puguin, es giren 180 (vegeu p. 74).

46
PUNTS DINICIATIVA DEL JUGADOR (PIP)

El CeC llena simultniament tants daus de PIP com comandaments posseeixi a linici de
cadascun dels seus torns, excepte en el cas dun comandament de Bagatge de lexrcit, que
consumeix PIPs noms del comandament del CeC. Si t menys de 4 daus, ha de fer servir
tants daus irregulars virtuals com sigui necessari per arribar fins a 4. Si un dau virtual obt un
6, queda descartat per a la resta de la partida. Si un comandament est desmantellat (vegeu
p. 78), el CeC ja no llenar ms daus de PIP en aquest cas, aix com tampoc podr emprar
els PIP del propi CeC.

A linici del joc sassigna un dau per a PIP de color diferent per al general de cada
comandament irregular o aliat. Aquest dau i els seus PIPs seran intransferibles a altres
comandaments durant tota la batalla. Els daus per a altres comandaments regulars sn tots
del mateix color.

El CeC especifica durant el desplegament (vegeu pp. 25 a 40) quin dels seus comandaments
regulars rebr sempre el dau de PIP ms alt, quin el segon ms alt i aix successivament, o
b quins dells constituiran la mitjana de PIP obtinguts. Aquesta situaci pot canviar durant
de la batalla, per a costa de dificultat i confusi considerables, de manera que s molt
recomanable fer-ho b des del principi. Aquest mecanisme representa els papers assignats a
cada comandament i no es veu afectat per la distncia, la visibilitat o la prdua del CeC.

Tanmateix, un comandament regular passa a tenir un dau de PIPs independent i deixa de


formar part de qualsevol mitjana (si fos el cas), si es troba en qualsevol de les segents
circumstncies: si ha perdut el seu general, si el general no ha arribat encara a la taula
procedent duna marxa de flanc, per trobar-se en un comandament retardat o per estar
emboscat, si es tracta dun Comandament Ocult no collocat encara sobre la taula, si el
comandament est trencat o b si per causes de lhora del dia o de la climatologia la
visibilitat mxima es redueix a menys de 400 p (vegeu p. 45).

El CeC sempre pot unir-se a un grup pertanyent tot ell al comandament dun general
subordinat (sempre que aquest general subordinat no es trobi unit a aquest mateix grup) i
mourel emprant el dau de PIPs del seu propi comandament. Si no s aix, no s possible
emprar els PIP dun comandament per moure tropes dun altre comandament (excepte si sn
els del CeC per moure el comandament de Bagatge de lexrcit), aix com tampoc transferir-
los ni reservar-los per a torns segents.

Els generals brillants (vegeu p. 27) poden consumir un cop brillant per doblar el seu dau de
PIPs desprs dhaver-lo llenat, per per poder-ho fer el seu element ha de trobar-se sobre
la taula i no estar en combat cos a cos ni solapant cap element enemic. Si, a ms, es tracta
dun CeC regular, pot triar entre el seu propi dau o el de qualsevol general subordinat que
estigui sobre la taula i a 2000 o menys p de distncia del seu propi element.

Un general inactiu (vegeu p. 27) sempre resta 1 PIP a la tirada del seu propi comandament si
es tracta dun aliat. Si ho s el CeC, cada comandament que hagi arribat a la taula tamb
resta 1 PIP del seu respectiu dau. En tots dos casos, fins i tot si aquest general inactiu es
troba absent o ha estat eliminat. Aquest mecanisme simula lefecte negatiu que mant entre
els seus subordinats i aliats. Un cop brillant consumit per un general aliat o subordinat dobla
nicament els PIPs restants desprs desta reducci.

47
CONSUM DE PIP

Un primer moviment de marxes aquest torn no consumeix PIP si amb ell no es contacta a
cap enemic i, a ms, es dna qualsevol de les segents circumstncies: a) es realitza
completament sobre una carretera sense canviar de sentit, b) un grup completament de
Tropes a Peu est encapalat per dos o ms files completes de Piques movent-se
estrictament en lnia recta, o b c) es tracta de Naval en terreny fcil.

En qualsevol altra circumstncia:

Consumeix Cada moviment tctic o de marxes dun element o grup.


1 PIP: Cada alto declarat sobre un element individual impetus, trencat o de Naval.
Cada alto declarat sobre un grup trencat o sobre un grup que inclou tropes
impetuoses.
Cada cop que un element consumeix un moviment per collocar un PO.

Consumeix Cada element que munta o desmunta, excepte si s dInfanteria Muntada o


2 PIP: b si est embarcant. Ordenar lexecuci duna Fugida Fingida.

Consumeix Que el CeC activi un aliat o que canvi les ordres (excepte si s mitjanant
3 PIP: un cop brillant, en aquest darrer cas).

Es resta Si es tracta dun nic moviment o declaraci dalto cada torn sobre un
1 PIP: element o grup que inclou: a) un CeC que no s inactiu o b) exclusivament
tropes regulars juntament amb un general subordinat o aliat.

Sha de sumar 1 PIP extra a cada moviment que exigeixi el consum de PIPs, o b per cada
declaraci dalto, per muntar o desmuntar en tots i cadascun dels segents conceptes1:

a) Dificultat de comandament
Si un moviment tctic, de marxes o declaraci dun alto realitzat per qualsevol
element o grup del comandament el general del qual proporciona PIPs es troba en
qualsevol de les segents circumstncies:
Ha estat eliminat, no est present sobre la taula o encara est indecs.
Ha comenat el torn en combat cos a cos frontal.
Es troba a ms de 2000 p de distncia i les tropes a moure o sobre les quals
declarar un alto estan completament constitudes per Cavalleria Lleugera o
completament per Naval. Tamb si es tracta dun comandament de Bagatge
de lexrcit.
Es troba a ms de 800 p de distncia i les tropes a moure o sobre les quals
declarar un alto siguin qualssevulla altres.
No s visible nicament perqu la visibilitat est restringida a causa de lhora
del dia i les condiciones meteorolgiques.
Mou tropes commocionades dun comandament desmotivat (vegeu p. 77),
excepte si tot el front daquestes tropes acaba ms lluny de tot enemic
conegut.

b) Confusi per canvi dordres


Si el CeC va canviar les ordres del comandament (distribuci de daus de PIPs) el torn
anterior, excepte si s mitjanant un cop brillant.

1
Cal entendre per concepte cadascun dels segents subapartats enumerats de la lletra a) a la e).
Tanmateix, fixat que hi ha subapartats en qu noms cal que es doni una de les condicions per
aplicar el modificador, mentre que a daltres cada circumstncia descrita fa sumar-ne un.

48
c) Per ls de tropes mixtes, lentes o en marxes
Per cadascuna de les segents circumstncies:
Si un element o grup inclou Sacrificables, Impedimenta que no sigui (F) o
Hordes (O) o (I).
Si un grup inclou, simultniament, qualssevulla Tropes Muntades (excepte
Elefants o lelement dun general) i Tropes a Peu no muntades (excepte
qualsevol que pugui proporcionar recolzament posterior a aquestes Tropes
Muntades).
Si s part dun comandament de Bagatge de lexrcit, tots els elements del
qual no es troben en marxes en una columna dun element de amplada.
Ja ha realitzat 2 (si s irregular) 3 (si s regular) moviments de marxa aquest
torn fora duna carretera.
Si un moviment de marxes acabar en qualsevol contacte amb enemic
conegut.

d) Maniobres difcils
Si es dna una o ms de les segents circumstncies:
Un grup que no sigui una columna realitza una variaci.
Cap dambdues cantonades frontals finals dun grup es mou menys de la seva
distncia mxima, excepte si es dna qualsevol de les segents
circumstncies: (i) acaba en qualsevol contacte, per qualsevol dels seus
costats, amb amics amb els quals no estava ja en contacte a linici del
moviment, (ii) acaba amb el seu front en contacte amb enemic, (iii) acaba
quan la seva cantonada frontal o el seu front contacta el lmit de terreny
abrupte, difcil o impassable, (iv) es gira 180 o (v) sexpandeix/gira 90 des
duna columna.
Si un grup que ho tingui perms com sespecifica a la p. 52 o b un element
individual de Sacrificables, Vagons de Guerra o Naus realitza un gir de 180.
Si un element de Tropes Muntades embarca amb les seves muntures o b un
dImpedimenta si embarca o desembarca.

e) Malaptesa irregular
Si un element terrestre individual o b un grup terrestre o de Naval inclou qualssevulla
tropes irregulars que no siguin (i) Tropes Lleugeres en terreny fcil o abrupte, (ii)
Cavalleria (O) en terreny fcil o (iii) lelement dun general, i es dna qualsevol de les
segents circumstncies:
Realitza 1 o ms de les maniobres difcils detallades a lapartat d) anterior.
Qualsevol element realitza un moviment que no sigui estrictament en lnia
recta, excepte si s per seguir al llarg duna carretera o riu, per resseguir el
lmit dun accident de terreny, per seguir darrere dun altre element amic en
una columna, o b per moure el mnim necessari per alinear-se legalment en
combat o en una ZA.
Se li declara un alto per evitar un avanament espontani o linici dun
moviment de desbandada, excepte si es troba (i) a laltre costat dun riu o ms
alt sobre un tur respecte lenemic conegut ms proper, o (ii) si es tracta de
Tropes a Peu que es troben completament en terreny abrupte o difcil.

49
ALTOS, MOVIMENTS TCTICS, DE MARXES, ESPONTANIS O DE RESULTAT
DE COMBAT

Els moviments tctics i de marxes sn moviments voluntaris realitzats per un element o


grup delements durant el seu propi torn i que consumeixen PIPs. Un element pot realitzar
cada torn nicament una de les segents accions: un nic moviment tctic, declarar-li un nic
alto, o b una seqncia dentre 1 i 6 moviments de marxes. Els moviments espontanis
inclouen lavanament espontani (vegeu p. 53) i la desbandada (vegeu p. 74), ambds
realitzats sempre en torn propi. Els moviments de resultat de combat sn involuntaris o
opcionals i inclouen lavanament de pressi, el retrocs, el rebuig, la fugida o la persecuci.
Poden tenir lloc en qualsevol torn i sn conseqncia del combat o de lactivaci duna fugida
fingida (vegeu p. 31). Els altos sn cessaments voluntaris i temporals dun moviment
obligatori i consumeixen PIPs (vegeu p. 55).

Es considera que un element est bloquejat si no pot avanar a causa de la presncia de


terreny o perqu tropes amigues o enemigues li ho impedeixen.

MARXES (Fig. 2)
Els moviments de marxes difereixen dels tctics en qu sassumeix que sn continus i que
inclouen moviment durant el torn enemic immediatament anterior. Un moviment de marxes
no pot comenar si sest en qualsevol tipus de contacte amb lenemic i ha de acabar quan
es realitza qualsevol contacte amb lenemic. Tots els moviments de marxes de la seqncia
realitzada aquest torn, excepte el darrer, han de recrrer la seva distncia mxima.

Tots els moviments de marxes han de comenar a ms de 400 p de tot enemic conegut.
Aquesta restricci no saplica en les circumstncies segents: a) es tracta dun element
individual i: tots els enemics sn tamb elements individuals, o b es tracta dun o ms grups
enemics, per que es troben tots ells ms enll de fortificacions amigues. b) Es tracta dun
grup i: tots els enemics sn elements individuals, o b es tracta dun o ms grups enemics,
per que es troben tots ells ms enll de fortificacions amigues.

Addicionalment, un grup tampoc saplica aquesta restricci si realitza marxes, tot aquest torn,
exclusivament en lnia recta cap al seu front i: tots els enemics presents a 400 o menys p
sn grups completament dImpedimenta, sn grups completament de Fustigadors, no sn
elements contigus de tropes que no siguin Fustigadors, o b sn grups que ofereixen una
cantonada de reraguarda ms propera a les tropes que marxen del que ho estan les seves
dues cantonades frontals (aix simula lavanament precipitat envers enemic percebut com a
vulnerable).

MOVIMENTS DELEMENTS INDIVIDUALS

Un moviment tctic o de marxes realitzat per un element individual:


Pot ser cap a qualsevol direcci, sempre i quan cap cantonada frontal (ni tampoc
posterior si s dImpedimenta) acabi ms enll de la distncia mxima permesa per al
seu tipus de tropa des de la posici inicial daquesta cantonada mesurada en lnia
recta. Aix no saplica a elements de Sacrificables, Impedimenta ni Naus, ja que en
aquest cas nicament poden moures en la direcci cap a la qual estan encarats o
canviar de direcci pivotant, ja sigui realitzant una variaci de 90 o menys o b girant
180. Aix simplifica la majoria dels mesuraments. Lelement continua obligat a
respectar les restriccions dinterpenetraci, terreny i ZA enemiga. Si es veu obligat a
desviar-se duna lnia recta per evitar qualsevol daquestes restriccions, sha
dincloure la distncia extra en el mesurament.

50
Pot ser substitut per muntar o desmuntar, excepte si es tracta dInfanteria Muntada,
que ho fa automticament (vegeu p. 18). Els elements que es troben en contacte per
qualsevol dels seus costats amb enemic no poden desmuntar ni remuntar amb un
moviment tctic, per poden fer-ho automticament en cas de moviment de fugida o
de desbandada.
Pot incloure embarcar sobre o desembarcar des delements de Naval (vegeu p. 16)
que es trobin en contacte per qualsevol dels seus costats amb una platja, moll o riba
fluvial. En aquest cas, lelement ha de comenar o acabar el seu moviment,
respectivament, amb el seu front a una distncia mxima de lelement de Naval
inferior o igual a la del moviment tctic daquest darrer. Si es tracta de Tropes
Muntades, desmuntar o muntar hi est incls. Un element no pot desembarcar all on
hi ha tropes terrestres enemigues en contacte amb una riba. En aquest cas, lelement
de Naval ha de combatre primer contra lelement terrestre i obligar-lo a retrocedir,
fugir, rebutjar-lo, esgotar-lo, desbandar-lo o destruir-lo. Un element s pot
desembarcar per contactar un element enemic que estigui posicionat ms enll de la
riba, en aquest cas el darrer ha de desplaar-se cap a enrere tant com sigui necessari
per deixar lespai suficient al desembarcat.

PIVOTAR, VARIAR i GIRAR (Figs. 4a-d)

Pivotar s realitzar una rotaci executada per un element individual al voltant de a) una
cantonada frontal estacionria o b) el punt de contacte amb un altre element. Variar s
realitzar una rotaci que inclou un avanament a) al voltant duna cantonada frontal dun
element individual que avana movent-se al llarg duna carretera o riu, resseguint el lmit dun
accident de terreny, o b b) al voltant duna cantonada frontal que avana o est estacionria
executada per un grup. Els dos nics tipus de gir possibles sn els de 180 (intercanviant
aleshores les posicions del front i la reraguarda) i els de 90 (intercanviant aleshores les
posicions del front i del flanc).

GRUPS I MOVIMENTS DE GRUP

Un grup es defineix com el conjunt de tots aquells elements contigus pertanyents a un mateix
comandament que, excepte quan s imprescindible per variar, girar una columna o travessar
duna porta, estan tots encarats en la mateixa direcci i tots ells es troben, simultniament,
en contacte costat amb costat i cantonada amb cantonada amb un altre element del grup.
Una columna s un grup dun nic element damplada. Un grup que inclou Sacrificables no
pot incloure elements daltres tipus, excepte si es tracta duna columna.

Els grups sn temporals. En lloc de moure tot un grup, s possible mouren noms una part
per formar un grup menor o (excepte si pot proporcionar recolzament posterior en combat
cos a cos aquest torn) com a elements individuals. A la inversa, un grup o element individual
pot moure per unir-se a altres elements individuals o grups i aix constituir un grup major que
pot moures aleshores amb tots els elements que shi han incorporat.

La distncia mxima de moviment de tots els elements dun grup s la de la tropa ms lenta
que inclogui. Excepte si es mou lateralment per formar o expandir una columna, o b per
girar, tots els seus elements han de moures parallels a, o seguir, al primer dells que es
mou, aix com variar amb els mateixos angles. Un grup no pot comenar un moviment si est
en contacte amb el front dun element enemic. A ms, no pot incloure: a) canvis en el seu
front, girs, moviments cap a la seva prpia reraguarda o laterals excepte com es detalla a la
p. 52, aix com tampoc b) moviments oblics excepte per alinear-se en una ZA o en combat
frontal amb enemic.

51
Un grup pot substituir un moviment tctic o de marxes (en aquest darrer cas ha de ser amb la
seva distncia mxima permesa) complet per realitzar qualsevol dels segents canvis de
formaci (vegeu figs. 3a-d):

Expandir una columna. Lelement frontal roman estacionari. La resta delements


posteriors es desplacen com si ho fessin mitjanant moviments individuals dacord amb
el seu tipus de tropa. Tots han dacabar encarats en la mateixa direcci i,
simultniament, en contacte costat amb costat i cantonada amb cantonada amb un altre
element del grup original. Cap pot acabar en contacte (sigui per un costat i/o
cantonada) amb enemic. Tots els elements de la fila frontal han de quedar exactament
alineats amb lelement inicial estacionari.
Contraures o girar 90 per formar una columna. El futur element frontal de la
columna es desplaa cap endavant o b pivota 90 i desprs es desplaa cap al que
era el seu flanc. La columna pot moure fins a la distncia mxima permesa per la tropa
ms lenta que contingui, incloent qualsevol bonificaci per moure al largo duna
carretera. Pot variar. La resta delements es desplacen individualment fins a un mxim
de dos cops la seva distncia mxima en el terreny sobre el qual es troben. Els
elements ms propers es colloquen a la columna i la resta saproximen als forats
resultants. Cap element pot acabar ms enrere de la posici original de la seva
reraguarda. s possible que sigui necessari ms dun moviment perqu tots els
elements dun grup en contracci formin una columna completa. En moviments
posteriors aquest torn, els elements del grup que encara no formen part de la columna
noms poden moure per unir-se a la cua. La resta delements que constituen
inicialment el grup deixen de ser-ne part.
Gir de 90 per passar de columna recta a lnea. Lelement que encapala la columna
pivota 90 sobre duna de les seves cantonades frontals queda encarat en la nova
direcci que adoptar la lnea. Tots els altres elements suneixen a lextremo ms
proper de la lnea, ja sigui prolongant la fila frontal, o b formant una segona fila de
profunditat si es tracta de Tropes Muntades, o entre una 2a a 4a files de profunditat si
es tracta de Tropes a Peu. La lnia final formada no pot ultrapassar mai ms enll de la
posici de la reraguarda original de la columna inicial, excepte si est tornant a la seva
formaci prvia.

Excepte si es est expandint des duna columna, un moviment de grup pot incloure
nicament els segents canvis de direcci:
Una nica variaci de fins a 90 com a mxim per a grups amb una amplada dentre 2 i
8 elements. La distncia de moviment es mesura des de la cantonada frontal exterior.
No hi ha lmit en el nmero de variacions si es tracta duna columna.
Un nic gir de 180 inicial o final (per no ambds) si el grup est desmotivat, si est
constitut completament per tropes terrestres regulars o (excepte si s un general)
completament per Cavalleria i/o Tropes Lleugeres. Els elements que passaran a ser el
nou front han dacabar, simultniament, amb els seus flancs en contacte mutu i
cantonada frontal amb cantonada frontal. La distncia de moviment es mesura des del
front inicial fins a la reraguarda final.
Un desplaament lateral de fins a 40 p (la meitat de lamplada dun element) per acabar
alineat amb un grup amic que no es trobi a ms de 240 p al front.

Cada element duna columna varia successivament a mesura que passa pel lloc en qu va
variar el primer. Mentre no ho hagin fet tots, la columna es mantindr arquejada en aquest
punt. Els elements poden retrocedir, ser empesos, tirar i donar recolzament posterior a travs
daquest punt amb normalitat i compten com a alineats darrere del que hi ha al seu front
immediat. Un grup ha destar format en o formar una nica columna en les segents
circumstncies: travessar una porta, abandonar una TF, moures completament al llarg duna
carretera, o b per passar sobre un pont o gual sobre un riu.

52
Un moviment de grup que entra o acaba en terreny difcil ha de complir almenys una de les
segents condicions: a) ser una nica columna (que sassumeix que est seguint una
sendera), b) com desitgi el jugador si es tracta dun grup completament constitut per Psiloi, o
c) com desitgi el jugador si realitza un moviment tctic per entrar en combat cos a cos amb
enemic, qualsevol dels elements del qual s visible a linici del moviment.

DISTNCIES DE MOVIMENTS TCTICS I DE MARXES

Tots els moviments es mesuren des de la posici inicial de la cantonada frontal que ms
distncia hagi de recrrer de lelement o grup a moure fins a la seva posici final. La
distncia mxima mesurada en passes (p) que un element individual o grup pot moure s:

Noms si lelement en Si entra o acaba el moviment en:


cap realitza marxes
Normal
completament al llarg Terreny abrupte Terreny difcil
duna carretera
Cavalleria Lleugera 640 320 240 160
Cavalleria, Camelleria,
480 240 160 80
Sacrificables
Elefants, Cavallers 400 200 160 80
Auxiliars, Psiloi 400 200 200 160
Llances, Piques, Blades,
Warband, Arquers, 400 160 160 80
Tiradors, Hordes
Vagons de Guerra,
Artilleria que no sigui (S), 400 160 80 0
Bagatge terrestre
Artilleria (S) 240 80 40 --
Naval que no sigui (X) -- 320 -- 160
Naval (X) -- 160 -- 80

A aquestes distncies shan daplicar els segents modificadors.

Las tropes (F) afegeixen 40 p extra als seus moviments tctics, de marxes,
espontanis, de rebuig, fugida o avanament de pressi (tots ells fora de carretera) si
es tracta de Tropes Muntades movent-se completament en terreny fcil o de
qualssevulla altres tropes en qualsevol terreny.
Cap moviment pot excedir la distncia de visibilitat mxima condicionada per lhora
del dia i les condiciones meteorolgiques en ms de 40 p.
Las tropes que contactin terreny que alenteix el seu moviment sense distncia
suficient com per entrar-hi saturen en el seu llindar.

AVANAMENT ESPONTANI (Figs. 5a-d)

Algunes tropes poden avanar sense consumir PIPs. Aix simula la iniciativa prpia
doficiales concrets de rang menor que segueixen un procediment operacional estndard pel
qual no necessiten una ordre especfica del seu general a lhora actuar. Tamb simula, en
casos extrems, la desobedincia indisciplinada. Totes aquestes tropes sn impetuoses fins
que el seu comandament es trenqui o la causa que motiva la seva impetuositat acabi. Mentre
no sigui aix, avanaran espontniament, buscaran el combat o perseguiran enemic trencat
tret que siguin controlats.

53
Las segents tropes sn impetuoses:
Sacrificables.
Elements irregulars de Cavallers (S), (O) o (F) [per no els (X)], Cavalleria Lleugera (S),
Camelleria (S), Blades (F) [per no els (X)], Llances (O), Hordes (S) o (F) i totes les
Warband. Les Tropes a Peu impetuoses que estan Muntades, continuen essent
impetuoses.
Cavallers (F) regulars en base individual i en formaci de falca.
Psiloi a la ZA de Tropes a Peu enemigues, excepte si altres tropes o el llindar dun
accident de terreny sinterposen entre ell i lenemic.
Un element individual (o base doble) de Cavalleria regular ubicat sol en una emboscada
no descoberta.
Qualssevulla tropes, excepte Impedimenta, que sn coneixedores denemic trencat o
desmantellat a menys de 400 p de distncia, o b coneixedores duna fugida fingida
enemiga a 480 o menys p realitzada el torn enemic precedent. Tamb qualssevulla
tropes, excepte Impedimenta, que poden contactar Bagatge enemic.
Les tropes que han travessat un obstacle ocult aquest torn o les que es troben en un
riu, excepte si estan realitzant un moviment de fugida.

Les tropes impetuoses han de realitzar un avanament espontani com a columnes si poden,
o com a elements individuals si no s aix, excepte si es dna qualsevol de les segents
circumstncies:
Si shan mogut (excepte si s a travs dun obstacle ocult vegeu p. 29), o es troben en
combat cos a cos.
Sels ha declarat un alto, es troben acampades a la nit (vegeu p. 41) o pertanyen a un
comandament de Bagatge de lexrcit.
Si es tracta de Tropes a Peu defensant la riba dun riu (vegeu p. 37) o b que el seu
moviment les faria travessar fortificacions des del seu interior.
Si es troben en terreny difcil o en una emboscada no descoberta (vegeu p. 31), encara
no shan mogut fins ara i trien no moure.
Si estan solapant un element enemic (vegeu p. 64) i trien no moure.
Si es tracta de Tropes Muntades i el seu moviment les faria contactar fortificacions, un
accident daigua no congelat, o b entrarien en terreny difcil que no sigui un FO.
Si es tracta de Cavallers que contactarien un costat o cantonada dElefants o camells.
Si el seu comandament est desmotivat (vegeu p. 77), o b es tracta del dun aliat
indecs (vegeu p. 26).
Si cap de les direccions detallades ms endavant s possible, en aquest cas roman
immbil, per compta com a havent mogut.

La direcci dun moviment espontani s sempre en lnia recta. Prioritriament, ha davanar


per acomplir qualsevol dels 2 segents objectius: a) contactar un element enemic, qualsevol
part del qual es trobi directament al seu front, b) acabar ms a prop de lelement enemic que
lhi era ms proper en el moment diniciar el moviment. Si no pot aconseguir cap dells o b el
seu avanament el fes acabar ms a prop del costat de la taula de reraguarda propi,
aleshores, i nicament aleshores, pot triar realitzar qualsevol dels segents avanaments:
Excepte si es troba en una columna darrere dun altre element al qual segueix, pot
canviar de direcci langle mnim per avanar aleshores la distncia mnima possible de
forma que el seu front contacti el front o la reraguarda enemics, o se situ solapant. En
qualsevol cas, ha de dirigir-se cap a lelement enemic ms proper que es trobi al seu
abast com sha descrit i, a ms, al menys una part de la base daquest enemic ha
destar situada al front de la seva lnia de reraguarda.
Directament cap al Bagatge enemic visible o cap a lelement visible en desbandada
situat a menys de 400 p i que es trobi ms directament en lnia recta.

54
Avanant al llarg duna carretera, dun lmit de la taula o lmit dun accident de terreny
(tant si ja va comenar el moviment en aquestes condicions com si ha arribat a elles
mitjanant un moviment en lnia recta previ) si en qualsevol dels tres casos aix li
permets acabar ms a prop del costat de la taula de reraguarda enemic.

Un avanament espontani ha de recrrer la distncia mxima de moviment tctic perms,


excepte en les segents circumstncies, aplicables tant a un element individual com a una
columna:
Afegeix 80 p extra si es mou estrictament en lnia recta en terreny fcil i acaba sense
realitzar cap contacte amb enemic.
Duplica la seva distncia de moviment si amb aix pot contactar enemic en
desbandada.
Ha de reduir el seu moviment aproximadament uns 5-10 p per evitar acabar en contacte
de cantonada frontal amb cantonada frontal amb amics, tret que el seu front contacti
enemic o se situ solapant (vegeu p. 64).
Pivota immediatament menys de 90 per acabar encarat en la mateixa direcci que un
element amic al qual hagi contactat i que, a la seva vegada, es trobi en combat cos a
cos. Tamb, si ha contactat amics als quals no pot interpenetrar (vegeu p. 58) o amics
impetuosos que hagin realitzat un avanament espontani aquest torn. Aquest darrer
aspecte permet redirigir una massa avanant impetuosament mitjanant un moviment
tctic dun dels seus elements frontals cap a la nova direcci, amb la qual cosa la resta
delements sajustaran a ella gradualment. Equival a seguir el crit de Sn all! Seguiu-
me!.
Acaba el seu moviment quan: a) contacta amics als quals no pot interpenetrar, per no
pot pivotar, b) desprs dhaver pivotat per conformar-se a amics o enemics als quals ha
contactat, c) est solapant un element enemic i no desitja continuar movent en lnia
recta, d) es troba a 80 o menys p de Tropes Muntades enemigues contra les quals pot
tirar, e) el seu front contacta un llindar de la taula i no pot resseguir-lo, o f) es troba en
el centre duna BUA enemiga.

Estar impetus o lobligaci dacabar el moviment espontani no eviten lobligaci de


conformar-se en una ZA enemiga (vegeu p. 59). Si 2 o ms elements han davanar
espontniament, aquell o aquells situats al front es mouen primer. Els elements de
Sacrificables que han realitzat un avanament espontani ja no poden realitzar moviments
tctics ni de marxes, aix com tampoc sels poden declarar altos durant la resta de la partida

ALTOS

s possible declarar un alto per evitar que, durant la resta daquest torn, sexecuti qualsevol
de les segents circumstncies:
Que elements impetuosos realitzin avanaments espontanis.
Que un element de Naval es vegi arrossegat pel vent cap a la costa i naufragui a causa
del fort vent.
Que un element o grup pertanyents a un comandament trencat fugi amb un moviment
de desbandada, per nicament si aquest element o grup no ha fugit en desbandada
prviament durant la batalla.

Un alto no s un moviment, per la qual cosa no es veu afectat pel terreny. Un alto saplica
sobre tots els elements dun mateix grup (fins i tot si shi van unir ms tard), de forma que no
s possible detenir nicament una part dell i, seguidament, permetre avanaments
espontanis daltres.

55
ARRIBADA DE COMANDAMENTS RETARDATS O EN MARXA DE FLANC

Un comandament en marxa de flanc que obtingui un 6 al dau de PIP, anuncia la seva


arribada immediata el proper torn pel flanc de la taula especificat durant el desplegament. Si
es tracta dun comandament retardat, el resultat obtingut ha de ser 5 6 i arriba a qualsevol
punt situat en el costat llarg de la taula de reraguarda que estigui a 800 p o ms (excepte si
en Naval) de distncia de qualsevol costat de flanc. Larribada en ambds casos a la taula es
realitza mitjanant moviments de marxes individuals. Passat el 4t torn propi, les puntuacions
mnimes necessries per arribar a la taula per a un comandament que no sigui aliat es
redueixen en 1. Un comandament aliat que no ha arribat a la taula el seu octau torn, ja no
arribar. Un comandament aliat sempre s decidit si arriba en marxa de flanc, per no
sempre si s un comandament retardat.

Si qualsevol dels dos bndols ha emprat lestratagema Batalla Retardada, les puntuacions
mnimes necessries per arribar a la taula dun comandament es redueixen en 1. Daltra
banda, si un CeC brillant ha emprat lestratagema Atac de flanc, les puntuacions mnimes
necessries per arribar a la taula dun comandament tamb es redueixen en 1. A tot aix
sha dafegir que un comandament fora de la taula que inclou un general brillant pot consumir
un dels seus dos cops brillants per facilitar la seva entrada. En aquest darrer cas, la
puntuaci a obtenir s la mateixa que la descrita en els casos anteriors, per rebaixant 1 a
cada mnim. Finalment, un general inactiu en marxa de flanc o en un comandament retardat
no pot anunciar la seva arribada a la taula fins que obt per segon cop la puntuaci mnima
necessria.

Sanuncia immediatament el flanc darribada duna marxa de flanc i se li pregunta a loponent


si t a la seva vegada una marxa pel mateix flanc. Si s aix, es compara la xifra total
delements dambds comandaments, incloent-hi els de Bagatge. La marxa de flanc que sigui
menor en elements s rebutjada. Si ambdues sn iguals en nmero, ambdues es rebutgen
mtuament.

La marxa de flanc menor entra durant el seu proper torn. La marxa de flanc major arriba amb
normalitat durant el seu proper torn (immediatament posterior). Aix simula el retard originat
per la resistncia dels seus oponents. Les marxes de flanc iguals en nmero han de seguir
provant dentrar a la taula i quan qualsevol dambdues obtingui un 6, sanuncia larribada
simultnia de totes dues durant els seus respectius torns immediatament posteriors.

Tots els elements dImpedimenta duna marxa de flanc rebutjada sn destruts. La resta
delements poden arribar a qualsevol punt del flanc especificat, per estrictament dins la
seva meitat de la taula. Tamb sn destruts tots els elements que no tinguin suficients PIPs
per entrar a la taula.

Les marxes de flanc ms grans o les que no han trobat oposici arriben a qualsevol punt del
flanc especificat, per estrictament dins de la meitat de la taula oponent. Si la marxa de flanc
s terrestre i la puntuaci del dau ha estat un 6, nicament pot entrar aleshores dins la
franja de 400 o menys p comptats des del costat de la taula de reraguarda enemiga. El seu
Bagatge sempre arriba en darrer lloc.

Els elements de la fila frontal mesuren els moviments dentrada a la taula des del seu llindar.
Qualsevol element amb una profunditat de base superior a la seva distncia de moviment
mxim per entrar, es colloca completament sobre la taula amb el seu costat de reraguarda
en contacte amb el llindar pel qual acaba dentrar. Cap element pot arribar a la taula dins
duna BUA, ni tampoc acabar amb part de la seva base sobre el seu llindar.

56
Arribada mitjanant transport naval
Una marxa de flanc que inclou elements de Naval pot arribar sobre qualsevol flanc que tingui
un accident daigua navegable, per les realitzades mitjanant transport naval (no confondre
amb les anteriors) nicament poden fer-ho si hi ha un mar o via fluvial. Cada element en
transport naval llena un dau i si obt un 2 o ms, arriba a la taula amb normalitat. Si hi ha
fort vent o boira, la puntuaci mnima aleshores s de 3. Si hi ha com a mnim el doble
delements navals enemics presentes en el mateix flanc que propis a la marxa de flanc i, a
ms, no hi ha fort vent ni boira, la puntuaci mnima s de 4.

Els elements en transport naval que arriben amb xit es colloquen ja desembarcats (amb la
qual cosa no consumeixen PIPs) amb la seva reraguarda sobre una platja o moll. Qualsevol
enemic all contactat ha de deixar lespai suficient per ubicar el nouvingut. Els elements de
Tropes Muntades i Impedimenta no poden moures aquest torn i reben una penalitzaci en
combat durant aquest torn i el segent mitjanant la consideraci destar en terreny difcil.
Les Tropes a Peu poden realitzar moviments delements individuals. Els elements que
fracassen en larribada a la taula passen a estar esgotats (vegeu p. 72).

Tropes endarrerides
Tots els elements que arriben per terra i que no poden entrar a la taula durant el seu torn
normal darribada passen a considerar-se endarrerits. Els endarrerits sn destruts si el seu
comandament ja est trencat o si ha estat rebutjat. La resta dendarrerits han darribar durant
el segent torn en qu la puntuaci de PIP del seu comandament sigui la suficient com per
mourels completament dins la taula. No est perms mantenir tropes endarrerides fora de la
taula mentre sigui possible emprar PIP per fer-les entrar.

Efecte sorpresa
Tots els elements enemics terrestres situats a menys de 400 p de distncia i a la vista del
punt darribada en un flanc o reraguarda de la taula per part de tropes no endarrerides
pertanyents a un comandament en marxa de flanc (per nicament si es tracta duna marxa
ms gran o que no ha trobat oposici) han de realitzar immediatament un moviment de
fugida, excepte si es troben dins duna BUA fortificada, en combat cos a cos o b ocults en
una emboscada. Tot element de Naval ha de fugir de qualsevol element enemic duna marxa
de flanc Naval que pugui contactar-lo amb el seu moviment dentrada a la taula.

TRAVESSAR FORATS I INTERPENETRAR AMICS

Les niques circumstncies en qu un element pot entrar en un forat inferior al de lamplada


del seu front existent entre qualsevol combinaci delements, fortificacions, terreny
impassable o un costat de la taula sn: a) per interpenetrar legalment un element en la
direcci del moviment, b) per formar una columna o per sortir del seu interior, c) per
desplaar-se lateralment amb lobjectiu dalinear-se en una ZA o en combat cos a cos, d) per
desplaar un element que bloqueja el moviment, o e) mentre pivota o varia dins duna TF.

Els elements que entren o que ja es troben dins dun forat d1 element damplada situat entre
els flancs de 2 elements enemics poden pivotar 90 per contactar amb el seu front el flanc
dun daquests oponents. Si no van a realitzar aquest contacte, els elements nicament
poden moure directament cap al seu propi front o reraguarda i tot el moviment restant ha de
ser en aquesta mateixa direcci.

Cap element pot interpenetrar amics que estiguin realitzant marxes al llarg de la mateixa
carretera, que es trobin en un riu o que es trobin en qualsevol contacte amb un element
enemic. En qualsevol altra circumstncia, les tropes poden interpenetrar amics si travessen
nicament una de les seves cantonades, o si es mouen en lnia estrictament recta cap
endavant o cap enrere. En aquest darrer cas, nicament sn possibles aquestes
interpenetracions:

57
Tropes Muntades (excepte Sacrificables) que no estan retrocedint, essent empeses o
rebutjades poden interpenetrar Cavalleria Lleugera o qualssevulla Tropes a Peu que
no siguin Piques o Hordes. En qualsevol cas nicament s possible si les tropes
estan encarades en la mateixa o direcci o loposada.
Els Psiloi poden interpenetrar qualssevulla tropa terrestre encarada en la seva
mateixa direcci o loposada. Tamb poden retrocedir o ser rebutjats a travs de
qualsevol tropa terrestre encarada en qualsevol altra direcci. En aquest darrer cas
acaben el seu moviment alineats en contacte directament darrere de la tropa
interpenetrada i encarats en la seva mateixa direcci.
Blades regulars encarats en la mateixa direcci o loposada poden interpenetrar
Blades, Llances o Piques.
Auxiliars o Arquers que no siguin (X) poden interpenetrar Blades encarats en la seva
mateixa direcci.
Tropes Muntades o Tropes a Peu poden interpenetrar Impedimenta que es trobi a 90
de la seva actual direcci i la profunditat de la qual sigui nicament d1 element.
Tamb poden fer-ho si la Impedimenta est encarada en la seva mateixa direcci o
loposada per no sobre la mateixa carretera.
Els Bots poden interpenetrar o ser interpenetrats per elements de Naval encarats en
la seva mateixa direcci o loposada.

Els elements realitzant un avanament espontani han dinterpenetrar a qualsevol amic en el


seu cam excepte Piques amb almenys 3 elements de profunditat o Elefants. Aquesta
interpenetraci no s possible tampoc si aquests amics: a) es troben en combat cos a cos, b)
es troben en una posici que proporciona recolzament posterior o de solapament aquest torn
o el segent, c) es troben en un riu o d) sn tropes impetuoses que ja han mogut aquest
torn. Quan un avanament espontani o un element en desbandada interpenetra qualssevulla
tropes que no siguin dImpedimenta, tenen lloc de forma simultnia les segents accions:

Els elements interpenetrats per Sacrificables o Elefants fugen (vegeu p. 74).


Altres tropes impetuoses que no shan mogut encara aquest torn les segueixen
darrere tamb de forma espontnia.
Altres tropes no impetuoses interpenetrades per Camelleria (S) o Cavallers passen a
estar esgotades (vegeu p. 72). Si no s aix, retrocedeixen (vegeu p. 72) cada cop
que un element les interpenetra de forma successiva.
Las tropes dun comandament trencat que sn interpenetrades per tropes en
desbandada sels uneixen darrere, tamb en desbandada (vegeu p. 74).

Un element que no pot collocar tota la seva base completament ms enll de lelement amic
que est interpenetrant o de la porta duna torre que est travessant, satura en contacte amb
el costat ms proper daquest amic o daquesta torre si el moviment el fes acabar en contacte
amb enemic i no es tracta dun avanament espontani.

En qualsevol altre cas, se situa immediatament amb la seva base completament ms enll
daquesta torre o ms enll de lelement amic sobre el qual acaba el seu front. Tots els
elements amics existents prviament all han de desplaar-se en la direcci daquest
moviment fins a deixar-li espai suficient. La resta delements que el segueixen al darrera en
la interpenetraci saturen en el primer costat de lelement amic ms proper.

58
ZONES DAMENAA (Figs. 6a - 7b)

Lespai situat immediatament al front dun element rep el nom de zona damenaa (ZA).
Aquest espai seria, en la vida real, un lloc dalt risc per a un enemic que realitzs qualsevol
maniobra, ja que sexposaria a una crrega en qualsevol moment. La ZA sestn 80 p (i
inclou la lnia del seu lmit) directament cap endavant des del front dun element enemic
visible i travessa tots els elements que es trobin en ella. Qualsevol moviment (o moviment
extra emprat per alinear-se) que entri o comenci estant-hi dins duna ZA enemiga ha de ser
completat una cop iniciat. Tot element en una ZA pot realitzar nicament qualsevol de les
segents accions:
Alinear-se front amb front en combat cos a cos amb lelement enemic contactat que
es trobi ms directament enfront.
Alinear-se oposat tan aviat com sigui possible a lelement la ZA del qual es trobi ms
directament enfront.
Girar 180, per noms si totes les ZA enemigues que lestan afectant es troben en la
reraguarda.
Alinear-se com a solapament sobre un enemic si un element amic en el mateix grup
lha contactat.
Moures estrictament en lnia recta: a) un moviment tctic complet sense contactar
cap enemic, b) per contactar un front o una cantonada enemics, o c) per moure
directament cap a lenemic que exerceixi la ZA.
Moures per donar recolzament posterior o seguir darrere damics que es trobin
almenys parcialment enfront.
Si no es troba en combat cos a cos, moures estrictament en lnia recta cap enrere
sense contactar cap costat ni cantonada enemics.

Es possible triar ignorar la ZA dun element enemic terrestre si:


Es tracta de Hordes (I), Bagatge o un element en desbandada.
Sinterposa qualsevol part dun accident de aigua, una fortificaci amiga o obstacle.
El teu element est realitzant un moviment de resultat de combat, de fugida o de
desbandada.

MOURE PER ENTRAR EN COMBAT COS A COS (Figs. 7b 10d)

s absolutament obligatori que les tropes que, en una batalla real, haguessin pogut entrar
en combat cos a cos puguin fer-ho tamb en el joc. Est prohibit recrrer a tracamanyes
geomtriques per evitar el contacte enemic. Si un element que es mou per entrar en combat
amb enemic no pot alinear-se legalment amb ell a causa de lobstrucci per part dun altre
element, el seu moviment queda cancellat i els PIPs consumits compten com a perduts.
Aquesta obstrucci ha de ser causada per: a) la presncia dun element amic que est
almenys parcialment al seu front, b) la presncia de qualsevol element que estigui a la seva
vegada en combat cos a cos, o c) la presncia de qualsevol element que estigui
proporcionant recolzament posterior. En qualsevol altra circumstncia, lelement que
obstrueix ha de ser desplaat immediatament, sense que aix consumeixi PIPs i ignorant les
restriccions de tota ZA, la distncia mnima que sigui necessria, ja sigui cap enrere i/o
collocant-lo darrere dun altre, desplaant-lo lateralment o pivotant-lo.

Un element pot entrar en combat cos a cos tot contactant lenemic mitjanant: a) un
moviment tctic, un moviment espontani, un moviment davanament de pressi o un
moviment de marxa amb contacte a lenemic perms, o b) durant qualsevol torn mitjanant
una persecuci o b, al final de seu torn, tot ajustant un contacte existent. Aquest contacte
existent pot ser el de seu front amb un flanc enemic o b el dun front enemic que hagi
contactat el seu flanc.

59
Per entrar en combat cos a cos amb lenemic, lelement ha de contactar amb el seu front o
una cantonada frontal qualsevol dels costats de lelement oponent, o b amb el seu front una
de les cantonades de aquest darrer. Aquestes sn les condiciones i restriccions que ha de
complir lelement segons sigui el contacte enemic que realitzi:

Front Ambdues cantonades frontals de lelement que es mou han dacabar en


contacte amb les cantonades frontals enemigues, excepte:
s lenemic qui ha dalinear-shi immediatament si es tracta dun grup
que contacta un grup enemic menor constitut completament per
Cavalleria Lleugera i/o Psiloi o b si nicament pot alinear alguns dels
seus elements amb els enemics que contacta.
s lenemic qui ha dalinear-shi immediatament si es tracta dun grup
que contacta part del front dun element individual enemic o b si es
tracta dun element o columna tot entrant en un forat i que contacta un
element o grup enemic.
Quan un element contacta un front enemic, per no pot alinear-se
legalment amb ell cantonada frontal amb cantonada frontal a causa de
lobstrucci per part daltres elements enemics, una fortificaci o
terreny impassable, s aquest enemic contactat o que impedeix
lalineament normal el que ha dalinear-shi immediatament, si pot.

Flanc Lelement ha de comenar completament ms enll del costat oposat de la


lnia que prolonga el flanc enemic, o b parcialment ms enll dels costats
oposats respectius de les lnies que prolonguen aquest flanc i la reraguarda.
Ha dacabar amb la seva cantonada frontal en contacte amb la cantonada
frontal enemiga, excepte si es veu bloquejat per la presncia de terreny
impassable, un element enemic o un llindar de la taula. Si s aix, ha de
contactar el flanc enemic en la seva totalitat, o b tot el seu front ha destar en
contacte.

Reraguarda La totalitat de lelement ha de comenar ms enll de la lnia que prolonga la


reraguarda enemiga. Ambdues cantonades frontals han de finalitzar en
contacte amb ambdues cantonades posteriors enemigues.

Cantonada Lelement ha de formar part dun grup que sha mogut estrictament en lnia
recta. Si lenemic contactat s un element individual, ha de (si s un grup, pot,
si s possible) alinear-se immediatament en combat cos a cos. Si el grup
enemic contactat no pot alinear-se o tria no fer-ho, lelement enemic concret
contactat lluita com si estigus en combat frontal amb el que el contacta i,
simultniament, com a solapat per la cantonada ms exterior. No s possible
contactar les cantonades delements:
Dun tipus que no es gira per encarar un atac al flanc.
Que estan defensant fortificacions o el llindar dun accident de terreny.

Est prohibit provar de contactar voluntriament un enemic amb la reraguarda o les


cantonades de reraguarda prpies. Tampoc est perms fer-ho voluntriament amb un flanc
propi, excepte si s contra un flanc enemic o b si el front propi tamb entra en combat com
sha descrit. Les Tropes a Peu no poden realitzar un moviment tctic per contactar de cap
manera Tropes Muntades enemigues contra les quals pugui tirar.

La Impedimenta no pot contactar fortificacions ni elements enemics, excepte que els Vagons
de Guerra (S) s poden contactar fortificacions que no siguin torres i els Vagons de Guerra
(X) s poden contactar tropes.

60
MOVIMENT EXTRA PER ALINEAR-SE EN COMBAT COS A COS O EN UNA ZA

Un element o grup en contacte, per no alineat legalment encara, com sha detallat a
lapartat anterior ha de (si s un element o grup que entra o que es mou tot estant dins duna
ZA, pot) moures immediatament (sense consumir PIPs) la distncia extra mnima
necessria, per noms fins a 80 p, per acabar alineat amb un costat enemic o qualsevol
fortificaci. Aquest moviment extra pot realitzar-se mitjanant: a) un desplaament lateral i/o
b) una variaci o pivot, o b c) un escurament del front del grup en 1 element mitjanant el
desplaament delements bloquejats el mnim necessari per acabar immediatament darrere
daltres elements enemics.

TIPUS DE COMBAT

Tir. Aquest joc limita el tir nicament a aquells tipus de tropes que lexecutaven
collectivament a llarga distncia. Inclou tot el tir collectiu sota ordres realitzat per cossos
darquers, arcabussers, artilleria, etc. sobre cossos de tropes enemigues situats ms enll de
labast que seria propi del realitzat sobre un objectiu individual.

Els abasts permesos estan basats en aquells efectius descrits a les fonts histriques
contempornies o establerts mitjanant experimentaci amb rpliques darmes reconstrudes
en lactualitat. En tots dos casos, noms shan tingut en compte aquells casos en qu lefecte
assolit s significatiu. Sassumeix que tirar a una distncia superior no suposa cap efecte
significatiu sobre la moral de la tropa objectiu, aix com tampoc quant al nmero de baixes
infligides, per la qual cosa no es t en compte i, de passada, agilitza i simplifica el joc.

Combat cos a cos. Inclou, duna banda, el contacte fsic que empra armes de tall o de
penetraci i, de laltre, tot aquell tir realitzat per arquers muntats, javeliners i altres tropes que
lexecutaven a curta distncia o b quan rebien una crrega. Es considera que qualsevol
altre tir realitzat per Tropes Muntades o Fustigadors s massa difs com per destruir o fer
retrocedir un element enemic.

TIR (Figs. 11a - d)

Tots els elements dArtilleria, Arquers, Tiradors, Vagons de Guerra (S) o (O), Elefants (X),
Naus (S), (O) o (X), Galeres, els Bots (S) dun exrcit que inclou homes amb arcs, arcs llargs
o ballestes, o b els Bots (X) poden tirar contra 1 element enemic que sigui un objectiu vlid.
Tot element que pot disparar ha de fer-ho, excepte si s dArtilleria (X) o b es troba en una
emboscada no descoberta.

Tir primari i de recolzament


Tots els elements dambds bndols amb capacitat de tir poden realitzar-lo com a primari o
de recolzament, i/o nicament poden rebre tir enemic un nic cop cada torn. Realitza tir
primari aquell element que rebr tir enemic. Si cap element rebr tir enemic, aleshores el
realitza lelement especificat pel jugador que est resolent el tir en aquest moment. Quan un
2n o 3r elements tira contra un mateix element enemic, est realitzant tir de recolzament a
lelement amic que est executant el tir primari. Aquest tir de recolzament ajuda al primari en
lloc dhaver de resoldre'l per separat. Si hi ha ms elements tirant contra aquest mateix
objectiu, no suposen cap efecte addicional.

Si lobjectiu de lelement que realitza tir primari no pot retornar-li el tir i, a ms, rep tir dun
tercer element, sha de resoldre primer aquest darrer com un combat separat. Si, una cop
resolt aquest tir separat, encara s possible realitzar el tir de lelement primari, lelement
objectiu ha de fer servir el mateix resultat de dau obtingut en lesmentat combat separat.

61
Selecci de tropes que tiren i els seus objectius
El jugador ha de triar quins dels seus elements amb capacitat de tir realitzaran tir primari i
quins de recolzament. No s possible triar en cas que un element objectiu pugui retornar el tir
(en aquest cas, ambds realitzen tir primari). Les tropes que no siguin Artilleria nicament
poden tirar contra lelement enemic vlid ms directament al front del costat pel qual tira (s
a dir, ms proper a la lnia perpendicular al centre del costat en qesti). Si, aparentment, hi
ha dos elements enemics igual de vlids, el jugador que realitza el tir decideix amb un dau
sobre quin dells el realitza i desplaa desprs lleugerament lelement o grup en funci del
resultat obtingut perqu quedi clar en el futur. Si aix no s possible, sha de desplaar
lleugerament el grup oponent o b recordar el nou teric alineament. La Artilleria pot triar el
seu objectiu vlid.

Tir amb moviment


Els elements dArtilleria i Bots (X) no poden tirar si han mogut aquest torn (pivotar tamb es
considera moviment) o estan en desbandada. LArtilleria (S) no pot tirar si ha mogut en terra
o va desembarcar durant qualsevol dels seus 3 torns propis previs. Els Vagons de Guerra
que no siguin (S) no poden tirar des del seu front si han mogut. Cap tropa que hagi realitzat
una marxa, una fugida, estigui desbandada o creuant un riu pot tirar ni retornar tir.

Costat de tir
El costat de la base pel qual es realitza el tir pot variar segons cada element. Pels elements
de Vagons de Guerra, Artilleria (O) sobre vagons, Naus (S) o Bots (S) pot ser el front o un
flanc. En cas de tropes defensant una torre PF pot ser qualsevol costat. Per a la resta de
tropes nicament pot ser el front.

Objectius vlids
Un element enemic es considera un objectiu vlid si qualsevol part dell s visible i es troba
dins de larc de tir. Aquest arc ve donat per la projecci recta cap endavant del costat de tir
de lelement que el porta a terme ms mig element damplada (40 p) a banda i banda. A
ms, per ser vlid, almenys 2 de les seves cantonades han destar davant la lnia imaginaria
de perllonga lesmentat costat de tir i estar dins de labast corresponent. Un objectiu que ja
rep el tir de tres elements, deixa de ser vlid per a altres tirs.

El tir no est perms si lelement (o la base doble obligatria) que el realitza o el rep es troba
en combat cos a cos o es troba immediatament contigu a la reraguarda dun element que
est en combat cos a cos. Els elements que estan solapant poden realitzar i rebre tir. Un
element que no t un objectiu vlid a linici de la fase de tir no pot tirar ms tard, excepte si
s per retornar tir a enemics que tiren contra ell.

No s possible tirar si sinterposa algun element entre les dues lnies imaginries que
uneixen (sense creuar-se) ambdues cantonades del costat de lelement que tira i els extrems
dun segment del costat de lelement objectiu. Aquest segment ha de ser: a) com mnim de
40 p de longitud d1 nic costat o b de la suma de dos costats units per una cantonada, o b)
un flanc completo. A aix sapliquen les segents excepcions:

Un element contigu situat en segona fila de: a) Tiradors o Arquers alineats


directament darrere de tropes que tiren, pertanyents al seu mateix comandament,
equipades amb el mateix tipus darma i de la mateixa gradaci, o b) de qualssevol
Arquers en base doble obligatria darrere dArquers (X), pot realitzar tir de
recolzament per sobre dels seus companys de fila frontal. Aquest tir de recolzament
mai pot ser primari, ha de ser contra el mateix objectiu que el de la fila frontal
(comptant-hi estar a la seva mateixa distncia) i nicament si cap de les files es troba
en terreny difcil.

62
Els elements dArtilleria (F), Elefants (X), Artilleria sobre un tur i en posici ms
elevada, Vagons de Guerra (S) o Naus (X) poden tirar per sobre de: a) enemic que no
s un objectiu vlid, o b) Tropes a Peu amigues que es trobin a ms de 80 p de
distncia de lelement objectiu.
Els elements dArtilleria o duna nica fila dArquers o Tiradors poden tirar des duna
PF per sobre de qualssevol amics que tinguin a sota.
No s possible tirar per sobre de TF, PF, ni de tropes defensant-les, excepte si s des
duna PF ms elevada.
LArtilleria pot triar ignorar o tirar per sobre/a travs de Psiloi enemic.

Direcci i abast de tir


Labast mxim de tir s de 80 p per a Tiradors, 240 p per a Arquers, Vagons de Guerra,
Artilleria (X), Galeres, Naus i Bots (S), de 320 p per a Artilleria (I) i de 560 p per a la resta
dArtilleries. Labast i la direcci de tir es mesuren des del punt ms proper del costat de
lelement de primera fila que lexecuta fins al punt ms proper del seu objectiu. Labast de tir
cap a o des de tropes defensant fortificacions es mesura fins a i des de, respectivament, el
front de la fortificaci. (Noteu que labast emprat en el joc per resoldre el tir no s
necessriament la distncia a la qual shagus realitzat a la majoria dels casos en la realitat).

COMBAT COS A COS

El combat cos a cos t lloc quan un element ha contactat, o roman en contacte, amb el seu
front a un enemic (o b a una fortificaci o PO que aquest enemic estigui defensant darrere)
en qualsevol de les formes descrites a lapartat MOURE PER ENTRAR EN COMBAT COS A
COS a la pgina 60. Diem aleshores que lelement es troba en combat frontal amb lenemic.

Girar per encarar-se a un contacte enemic en el flanc, la reraguarda o una cantonada


(Figs. 12a-h)
Tot element que no sigui dImpedimenta, Bots o Sacrificables que ha estat contactat
nicament en un dels seus flancs pel front o fronts dun o ms enemics i que no es trobi a la
seva vegada en combat frontal amb enemic ni proporcionant recolzament posterior a aquest
mateix combat, es gira immediatament abans de linici de la resoluci dels combats per
encarar-se completament (ha de contactar-lo amb tot el seu front) cap a aquell element
enemic que lhagi contactat primer. En canvi, no es gira si lelement s contactat en un flanc i
pot, en algun torn, proporcionar recolzament posterior a amics que estan en aquest moment
en combat frontal. En aquest darrer cas, aquest contacte al flanc compta com si fos un
contacte al flanc daquests amics en combat frontal.

Si el front dun element contacta els flancs de 2 o ms elements enemics i lelement frontal
ha de girar per encarar-shi, el segon i subsegents tamb es giren per encarar-shi, excepte
si algun dells ja ha estat contactat en la seva reraguarda. Si estaven en contacte reraguarda
amb reraguarda, aquesta situaci es mant un cop girats. Si un element o elements
contactats en un flanc o en una cantonada no tenen espai suficient per girar i encarar-se a
lenemic, s aquest darrer el qui ha de desplaar-se cap a enrere tant com sigui necessari
per permetre-ho. Si aix no s possible, el moviment de lelement que va contactar el/els
flanc/s s cancellat. Quan un element contactat en ambds flancs es gira per encarar-se a
un dels enemics, laltre ha de moures aleshores fins a contactar la seva reraguarda.

Un element que ha estat contactat en la seva reraguarda pel front dun element enemic
(excepte si s mitjanant un moviment de marxa, cas en el qual es gira) o que s contactat
simultniament en un flanc i la seva reraguarda per no en el seu front, no pot girar ni moure
abans no hagi resolt el combat. Un cop resolt (per abans de qualsevol persecuci), ha de
girar 180 si el seu total s igual o superior al del seu oponent, excepte si s de Sacrificables
(que sn destruts al final del moviment) o si pertany a un comandament desmantellat, cas
en el qual no gira. Si s destrut, un element contactat en la reraguarda desprs de la
63
persecuci es comporta de la mateixa manera el proper torn, excepte si abans consumeix
PIPs per girar i encarar-shi o per moure estrictament recte cap endavant.

Els Vagons de Guerra (S) o (X) compten els seus respectius costats amb normalitat. La resta
de Vagons de Guerra compten un flanc protegit per una rasa com a front de lelement. Daltra
banda, els elements dImpedimenta i Bots compten el primer costat que hagi estat contactat
per un front enemic com a front de lelement. La Impedimenta, a ms, compta qualsevol altre
costat contactat posteriorment com a flanc i cap com a reraguarda.

Solapaments i contacte dun front amb un flanc o reraguarda enemics


Un element compta com a solapant a un element enemic si aquest segon es troba en combat
cos a cos i, a ms, el primer es troba:
Simultniament, en contacte flanc amb flanc i cantonada frontal amb cantonada frontal
amb un element amic que es troba a la seva vegada en combat front amb front o front
amb reraguarda amb lesmentat enemic (fins i tot si es troben separats per un PO). A ms,
la part ms propera del front de lelement que solapa ha de trobar-se lliure de contacte
amb qualsevol element amic o enemic.
En contacte del seu flanc amb el flanc de lesmentat enemic. Aix fins i tot si lelement que
solapa es troba a la seva vegada en contacte amb un element amic o enemic en el seu
front. Dos elements oponents en contacte pels seus respectius flancs se solapen
mtuament.

Un element solapant o en contacte frontal amb el flanc o reraguarda dun element enemic
que est combatent al seu front fa aplicar un factor tctic negatiu a aquest enemic. Pot
solapar a dos o ms elements enemics en flancs oposats o b a aquells elements enemics
exposats per la destrucci, retrocs, fugida, esgotament o rebuig dels seus oponents frontals
aquest torn. Un element nicament saplica un nic factor tctic -1 a cada flanc si est
solapat o b si un front enemic lha contactat. Un segon element que est contactant un flanc
que ara est actuant com a front, compta com a solapant.

No hi ha solapaments (excepte en els casos detallats a lapartat ASSALT A


FORTIFICACIONS (vegeu p. 76) en les segents circumstncies:
Si lelement que solapa s dArtilleria.
Lelement que solapa s dElefants i lelement amic al qual ajuda no s dElefants ni de
Tropes a Peu.
Lelement que solapa, el que s solapat o lelement amic al qual ajuda s de Sacrificables.
Lelement solapat s de Tropes Muntades combatent en el seu propi torn i,
simultniament: a) lelement que solapa s de Tropes a Peu, excepte Arquers (incloent-hi
els (X)) i b) no es troben en contacte mutu flanc amb flanc.
Lelement solapat s de Cavallers en falca obligatria, excepte si sn (F) combatent
contra Cavalleria Lleugera.
Lelement solapat s de Vagons de Guerra.

Las tropes poden solapar quan assalten TF, per no quan assalten PF. Les tropes defensant
TF o PF poden solapar.

Si un element de Vagons de Guerra, Artilleria, Bagatge (S) o Bots amb un dels seus costats
ms llargs actuant actualment com al seu front s contactat en aquest costat per 2 elements
enemics, combat contra ambds successivament aquest torn. Si nicament la meitat
daquest front llarg est actualment en contacte, latacant compta com a solapat.
Addicionalment, tot element que no estigui defensant fortificacions ni sigui de Fustigadors o
Bagatge compta com a solapat en torn enemic si est collocat de forma que un dels costats
de la taula impeds que un hipottic element enemic de Psiloi pogus collocar-se en posici
de solapament.

64
RESOLUCI DEL COMBAT COS A COS I DEL TIR

Cada jugador llena un dau per cada element que est: a) en combat cos a cos, o b) que va
a tirar o rebre tir. Desprs safegeix el resultat obtingut al factor de combat, juntament amb
qualsevol altre factor tctic, de recolzament posterior o de gradaci que sigui aplicable.

FACTORS DE COMBAT

Els factors de combat (FC) sn variables en funci de lelement propi i el de loponent.

En combat contra:
El teu element s de: TMu Altres
Elefants, Sacrificables o Tiradors +5 +4
Llances, Blades, Artilleria tirant o Vagons de Guerra +4 +4
Piques o Arquers tirant sense rebre tir aquest torn +4 +3
Arquers en altres circumstncies +4 +2
Cavalleria en combat cos a cos o Cavallers +3 +4
Cavalleria rebent tir, Warband o Auxiliars +3 +3
Cavalleria Lleugera, Camelleria, Galeres o Naus +2 +3
Psiloi, Hordes, Artilleria si no s tirant, Bagatge o Bots +2 +2
Qualsevol Naval si les seves tropes han desembarcat +1 +1

FACTORS DE RECOLZAMENT POSTERIOR EN EL COMBAT COS A COS

Alguns tipus de tropes afegeixen al seu factor normal de combat cos a cos el factor dun
element posterior que li proporciona recolzament. Per aix, aquest element de recolzament
posterior ha de ser del tipus i gradaci escaients, pertnyer al mateix comandament que
lelement al qual recolza, estar alineat amb ell (o ser el segent en una columna) i estar
encarat contra els seus oponents. Tanmateix, no safegeix el recolzament posterior si
qualsevol de les files es troba en terreny difcil, si es troba defensant o (tret que estigui
especficament perms) assaltant TF o PF, o b si lelement frontal ha contactat lenemic
mitjanant marxes aquest torn. Els factors de recolzament marcats amb una han destar
especficament permesos per la corresponent llista dexrcit oficial.

+1 a qualsevol torn en cas de:


Piques, per cada segona o tercera files consecutives de Piques. Si la primera fila s
de gradaci (X), les posteriors han de ser (X) o (I), en qualsevol altre cas totes han de
ser de la mateixa gradaci o de grau . Aquest recolzament saplica contra tots els
enemics que no siguin Cavalleria, Cavalleria Lleugera, Psiloi o Impedimenta.

+2 en torn propi en cas de:


Piques (S), (O) o (I), [per no si sn (F) no (X)] si tenen recolzament duna quarta fila
consecutiva de la mateixa gradaci que la de segona fila. Aquest recolzament saplica
nicament si totes les files estan en terreny fcil i en combat contra Tropes a Peu que
no siguin Psiloi o Impedimenta.

+1 en torn propi en cas de:


Llances (S), (O) o regular (I) recolzades per una segona fila de Llances de la
mateixa gradaci o de grau si estan en combat contra Tropes a Peu que no siguin
Warband o Psiloi.
Cavallers o Cavalleria en base doble obligatria en combat contra Tropes Muntades
o Tropes a Peu.
Cavalleria Lleugera (S) o (F) recolzada per una segona fila de Cavalleria Lleugera
del mateix tipus, gradaci i nacionalitat/origen en combat contra Tropes a Peu.

65
Warband recolzada per una segona fila de Warband en combat contra Tropes a Peu
que no siguin Psiloi.
Tropes a Peu recolzades per una segona fila de qualssevulla altres Tropes a Peu si
estan assaltant TF o PF defensades.

+1 en torn enemic en cas de:


Llances recolzades per una segona fila de Llances de la mateixa gradaci o de grau
en combat contra Elefants, Sacrificables, Cavallers, Camelleria, Piques, Blades,
Warband o Hordes.
Blades [excepte els (F) o els (X)] recolzats per una segona fila de Blades o Llances
(no sinclouen aqu els Arquers (X)) en combat contra Elefants o Cavallers.
Auxiliars regulars (S) o Warband recolzats per una segona fila del mateix tipus en
combat contra Cavallers.
Arquers (S), (O) o (X) recolzats per una segona fila dArquers. Si la primera fila s
dArquers (X) en base doble comptant com a Llances, la segona ha de ser de
gradaci (S) o (O). Si la primera fila no s dArquers (X) en base doble, aleshores
ambdues files han destar armades amb el mateix tipus darma i tenir la mateixa
gradaci.
Psiloi recolzats per una segona fila de Psiloi (O) en combat contra Cavalleria
Lleugera o Psiloi.
Tiradors recolzats per una segona fila de Tiradors.
Cavalleria recolzada per una segona fila de Psiloi (S) o (I) en combat contra
Cavalleria o Cavallers (X).
Blades (S) o (O) recolzats per una segona fila dArquers (S) o (O), o a linrevs, en
combat contra Tropes a Peu.
Llances, Piques, Blades i Auxiliars recolzats per: a) una nica segona fila de Psiloi
(O) o (S), o b) si la segona fila s del mateix tipus de tropa que la primera, per una
nica tercera fila de Psiloi (O) armada amb arc. En qualsevol cas, si estan en combat
contra Warband o Tropes Muntades que no siguin Cavallers (X).

FACTORS TCTICS

Shan de sumar o restar a les puntuacions obtingudes cadascun dels segents factores
tctics quan siguin aplicables.

+3 Si es tracta de Tropes a Peu, Artilleria o Bagatge (O) defensant fortificacions quan


reben tir o es troben en combat frontal a travs del parapet duna PF o duna TF
contra enemic a lexterior, excepte si estan:
Defensant PF i rebent tir dArtilleria (S) situada a menys de 160 p de
distncia.
Defensant TF i rebent tir de Tiradors o de qualsevol Artilleria, o b si estan en
combat cos a cos contra Psiloi (X).
Defensant PF o TF i rebent tir de o estant en combat cos a cos contra Vagons
de Guerra (S) o una torre Naus (X).
+2 En qualsevol combat cos a cos o si es est rebent tir mentre lelement est defensant
fortificacions que siguin una torre PF.
+1 Si lelement est sobre el cam de ronda duna PF i en combat cos a cos contra
enemic que est escalant o pujant a travs duna escala de PF.
+1 Si lelement est defensant una fortificaci que est tamb pendent amunt (ms
elevat) i es troba en combat cos a cos contra enemic a lexterior.

+1 Si es tracta de Tropes a Peu o dImpedimenta en combat cos a cos en torn enemic


amb qualsevol part del seu front pendent amunt (ms elevat) que tot lelement
oponent.

66
+1 Si es tracta de Tropes Muntades en combat cos a cos frontal en terreny fcil en torn
propi amb qualsevol part de la seva reraguarda pendent amunt (ms elevada) que tot
lelement oponent.

+2 Si es tracta dun general brillant que anuncia un cop brillant aquest torn en linstant en
qu entra combat cos a cos.
+1 Si es tracta de qualsevol general que est en combat cos a cos o rebent tir.
+1 Si lelement est en contacte duna cantonada o qualsevol dels seus costats amb un
element amic de Bagatge (S) o b amb lelement de seu propi general en torn propi si
aquest darrer ha destrut un element enemic prviament aquest torn.

+1 Si un element realitzant tir primari rep el de recolzament dun altre element amic que
est tirant contigu a la seva reraguarda o b contigu a la reraguarda dun tercer
element amic que, a la seva vegada, tamb proporciona tir de recolzament.
-1 Per cada element enemic que est realitzant tir de recolzament i que no es trobi
contigu en una segona fila darrere dun altre element enemic que tamb est
realitzant tir de recolzament.
-1 Por cada flanc solapat i/o element enemic en combat cos a cos amb el seu front en
contacte amb un flanc o la reraguarda propis.
-1 Si un element de Tropes Muntades o Tropes a Peu ve impedit qualsevol retrocs a
causa de tropes, terreny o un costat de la taula en contacte amb la seva reraguarda o
una cantonada de reraguarda.

-1 Si hi ha desavantatge en combat a causa de les condiciones meteorolgiques (vegeu


p. 44).
-1 Si lelement est en combat cos a cos o rebent tir i ha realitzat marxes aquest torn.
-1 Si lelement est commocionat o trencat (vegeu p. 77), tant si es troba en combat cos
a cos com rebent tir.
-1 Si es tracta de tir contra un costat dun element enemic que es troba completament
dins a) duna BUA (excepte si est defensant les seves fortificacions) o b) dun tur
CH o WH, bosc, hort, oliveda o oasi.
-1 Si es tracta de Vagons de Guerra (O) o (I) en combat cos a cos en torn propi.

-1 Si es tracta de Piques (F), Blades, Warband (S) o (O) o Hordes (O) en combat cos a
cos en terreny difcil contra Tropes a Peu o contra Tropes Muntades que compten
aquest terreny com a fcil.
-1 Si es tracta de Tropes Muntades, Llances, Piques que no siguin (F) o Impedimenta en
combat cos a cos en terreny abrupte.
-2 Si es tracta de Tropes Muntades, Llances, Piques que no siguin (F), Naval o
Impedimenta en combat cos a cos en terreny difcil.
-2 Si es tracta de Tropes Muntades que no siguin Elefants ni Cavalleria Lleugera en
combat cos a cos frontal a travs de PO.

FACTORS DE GRADACI

Arribats a aquest punt, ara sha que comparar el total obtingut pel teu element abans
daplicar cap factor de gradaci amb el total obtingut per lelement oponent abans daplicar
tampoc cap factor de gradaci. Una cop comparats, sapliquen els segents factors:

Si es tracta de tropes (S) al tir:


+2 si la seva puntuaci s major quan tiren.
+1 si la seva puntuaci s menor quan reben tir (excepte si s procedent dArtilleria o
Tiradors enemics).

67
Si es tracta de tropes (S) en combat cos a cos en torn propi:
+2 si la seva puntuaci s major i: a) es tracta de Tropes Muntades contra Tropes
Muntades enemigues que no siguin (S) del mateix tipus, b) es tracta de Tropes a Peu
o Impedimenta contra Tropes a Peu enemigues, o c) es tracta de Naval contra Naval
enemic.
+1 si la seva puntuaci s igual i: a) es tracta de Tropes Muntades contra Tropes
Muntades enemigues, o b) es tracta de Tropes a Peu contra Tropes a Peu
enemigues.
+1 si la seva puntuaci s menor i: a) es tracta de Tropes Muntades o Naval contra
Tropes a Peu enemigues, o b) es tracta de Naval contra Naval enemic.

Si es tracta de tropes (S) en combat cos a cos en torn enemic:


+1 si la seva puntuaci s major i es tracta de Tropes Muntades contra Tropes a Peu
enemigues.
+1 si la seva puntuaci s menor i es tracta de Tropes a Peu contra Tropes Muntades o
Tropes a Peu enemigues.

-1 Si es tracta de tropes (I) i la seva puntuaci s menor.

-1 Si es tracta de tropes (F) i la seva puntuaci s menor quan: a) reben tir (excepte si
s dArtilleria), o b) en combat cos a cos en torn enemic.

RESULTATS DE COMBAT

Ara es comparen els resultats finals obtinguts pel teu element i seu oponent i aleshores
sexecuta de forma immediata el resultat de combat (si s que nhi ha) detallat seguidament
(vegeu Fig. 26).

El resultat del combat depn del tipus del teu element i del tipus de lelement oponent que
realitza tir primari o contra el qual est en combat cos a cos front amb front. No depn
daquells elements que realitzen tir de recolzament, dels que el solapen ni dels que tenen un
front en contacte amb un flanc o reraguarda propi mentre ells estan a la seva vegada en
contacte amb seu front.

Els elements ignoren els resultats de combat quan:


Tiren sense rebre tir o combaten nicament com a solapament.
Es troben en combat cos a cos contra a) el flanc de Sacrificables o contra el flanc
dun enemic que est combatent a la seva vegada al seu front o reraguarda, o b) una
reraguarda.

Tanmateix, si lelement que est combatent contra el front dun enemic es veu obligat a
retrocedir, fugir, s rebutjat, est esgotat o s destrut, tot element amic que s trobi amb el
seu front en contacte amb un flanc o la reraguarda daquest enemic ha de retrocedir. Si
aquest darrer element no pot iniciar el retrocs, passa a estar esgotat (vegeu p. 72).

Si el total dun element s ms que el del seu oponent:


Ha de realitzar un avanament de pressi o de persecuci si s obligatori o b si s voluntari
i el jugador decideix fer-ho. Si no s aix, lelement roman immbil, tret que sapliqui la
segent excepci:

Sacrificables Persegueixen en lnia estrictament recta.

68
Si el total dun element s igual que el del seu oponent:
Lelement roman immbil, tret que sapliqui una de les segents excepcions:

Sacrificables, Tiradors o Bagatge (I) Destruts si estan en combat cos a cos.

Cavalleria, Cavalleria Lleugera, Rebutjats si el jugador aix ho decideix, excepte si


Auxiliars o Psiloi estan en combat cos a cos contra Sacrificables.

Altres Tropes a Peu Destruts si estan en combat cos a cos contra


Sacrificables.

Si el total dun element s menor que el del seu oponent, per ms de la meitat:
Destrut si t el front dun element enemic de Tropes Muntades o Tropes a Peu en contacte
amb el seu flanc o b si aquest front enemic es troba en contacte amb la reraguarda i, a ms,
cantonada amb cantonada.

Destrut si es troba en una torre PF i rep tir dArtilleria o est en combat cos a cos.

Retrocedeix si s de Tropes a Peu en combat cos a cos a travs daltres fortificacions o b si


est assaltant una secci de fortificaci no defensada.

En qualsevol altra circumstncia, retrocedeix, tret que sapliqui una de les segents
excepcions:

Elefants Destruts per Fustigadors, Auxiliars especificats com a elephant killer,


Tiradors, Artilleria o Camelleria (X).

Sacrificables Destruts.

Cavallers Destruts per Elefants, Sacrificables, o Blades (X).


Fugen si estan en combat cos a cos contra Camelleria, Arquers o
Tiradors.
Rebutjats si estan en combat cos a cos contra altres Tropes a Peu i el
jugador tria no retrocedir.

Cavalleria Destruts per Cavallers en torn enemic, per nicament si aquests


darrers estan en terreny fcil i no en formaci de falca.
Rebutjats si estan en combat cos a cos en torn propi contra Cavallers o
Tropes a Peu.
Fugen en torn enemic de Warband, Sacrificables o Camelleria.
Fugen si estan en terreny difcil.

Cavalleria Lleugera Fugen si estan en combat cos a cos en torn enemic contra Cavallers,
Camelleria (S), o Cavalleria Lleugera enemiga de gradaci (O) si s de
gradaci (F) o (I). Fugen tamb si estan en combat cos a cos contra
Sacrificables, si reben tir dArtilleria o si estan en terreny difcil.
Rebutjats si estan en combat cos a cos contra Tropes a Peu o
Impedimenta, o b contra Cavallers, en aquest darrer cas nicament en
torn propi.

Camelleria Destruts per Sacrificables en torn enemic si lelement oponent compta


com a estant en terreny fcil.

69
Llances Destruts per Elefants.
i Piques Destruts per Blades o Warband en torn enemic.
Destruts per Sacrificables, Cavallers o Camelleria (S) en torn enemic si
lelement oponent compta com a estant en terreny fcil.

Blades Destruts per Elefants.


Destruts per Warband en torn enemic.
Destruts per Sacrificables, Cavallers o Camelleria (S) en torn enemic i si
lelement oponent compta com a estant en terreny fcil.

Warband Destruts per Elefants.


Destruts per Blades o Psiloi (S) en torn enemic
Destruts per Sacrificables, Cavallers o Camelleria (S) en torn enemic i si
lelement oponent compta com a estant en terreny fcil.

Arquers Destruts per qualssevulla Tropes Muntades o Warband. Fugen si reben tir de
Vagons de Guerra.

Tiradors Destruts si estan en combat cos a cos.

Auxiliars Destruts per Cavallers o Camelleria (S) en torn enemic i si lelement oponent
compta com a estant en terreny fcil.

Psiloi Destruts per Cavallers, Cavalleria, Cavalleria Lleugera (S) o (O), o Camelleria
(S) o (O) en torn enemic i si lelement oponent compta com a estant en terreny
fcil.
Rebutjats si estan en combat cos a cos en terreny fcil contra altres Tropes a
Peu que no siguin Psiloi.

Artilleria Destruda si est en combat cos a cos.


Si ha rebut tir, roman immbil i no pot moure ni tirar fins passat el seu proper
torn propi.

Vagons de Destruts per Artilleria.


Guerra Destruts per Psiloi si sn Vagons de Guerra (X) o per Elefants si no s aix.
En qualsevol altra circumstncia romanen immbils excepte si sn de gradaci
(S) en combat cos a cos contra tropes defensant PF.

Hordes Destrudes si estan en combat cos a cos contra Sacrificables, Cavallers o


Camelleria (S) i si lelement oponent compta com a estant en terreny fcil.
Tamb destrudes en combat cos a cos contra Elefants, Warband o contra
qualsevol tropa si es tracta de Hordes (I).
Fugen si es troben en una BUA, o si es tracta dHordes (O) o (I) en combat
cos a cos i no formen part dun grup.
En totes les altres circumstncies, romanen immbils si es troben cos a cos.

Naval Romanen immbils si es tracta de Naus o b si estan en combat cos a cos


contra Sacrificables.
Destruts si estan en contacte amb terra i combaten contra tropes que no
siguin Sacrificables.

Bagatge Destrut per qualsevol enemic en contacte si s Bagatge (I) o (O).


Roman immbil si s Bagatge (S).
Fugen si s Bagatge (F).
Roman immbil si s Bagatge (F) i rep tir.

70
Si el total dun element s la meitat o menys de la meitat que el del seu oponent:
Destrut si t un front enemic en contacte amb el seu flanc o b si el t en contacte amb la
reraguarda i, a ms, cantonada amb cantonada.
Retrocedeixen si estan assaltant una secci de fortificaci no defensada.
En qualsevol altra circumstncia, destrut, tret que es doni qualsevol de les segents
excepcions:

Cavalleria Esgotats si estan en torn propi, en terreny fcil i en combat cos a cos
contra Llances, Piques o Blades.
Rebutjats si estan en combat cos a cos contra Impedimenta que no
sigui Artilleria (I).
Fugen si estan en combat cos a cos contra o reben tir de Naval.

Cavalleria Lleugera Esgotats si estan en terreny fcil o abrupte i en combat cos a cos
contra Tropes a Peu que no siguin Psiloi (O) o Arquers.
Esgotats si reben tir de, o estan en combat cos a cos contra,
Impedimenta o Naval.
Esgotats si estan en combat cos a cos en torn propi contra Cavallers.

Psiloi Esgotats si estan en terreny fcil o abrupte i en combat cos a cos


contra Tropes a Peu que no siguin Tropes Lleugeres o Arquers.
Fugen si reben tir de, o estan en combat cos a cos contra,
Impedimenta o Naval.
Fugen si estan en combat cos a cos contra Tropes Muntades i si
lelement oponent compta com a estant en terreny abrupte o difcil.

Naval Romanen immbils si estan en combat cos a cos contra Sacrificables.


Fugen si reben tir, excepte si s dArtilleria (S), o si estan en contacte
amb terra.

AVANAMENT DE PRESSI CONTRA TIR

Un element dun comandament que no estigui trencat amb una puntuaci final en el seu
propi torn superior a la dun enemic del qual rep tir pot realitzar un avanament de pressi. Si
es tracta dun element impetus i la seva puntuaci final ha estat el doble o ms que la
daquest enemic, ha de realitzar un avanament de pressi. Per aix, lelement, juntament
amb qualssevol amics que estiguin alineats a la seva immediata reraguarda, ha davanar en
lnia recta lamplada de la seva base (80 p), tot i que ha de detenir-se si el seu front contacta
a amics. Tant si contacta a amics com a enemics, salinea amb ells. Si aquest alineament
inclou un desplaament lateral, els elements amics que han comenat alineats a la seva
reraguarda tamb poden desplaar-se lateralment. La Impedimenta no pot realitzar un
avanament de pressi si amb aix contacts enemic al qual li est prohibit contactar (vegeu
p. 60).

ELEMENTS DESTRUTS

Un element destrut s eliminat del joc. Per als elements terrestres, aix representa als seus
homes morts, incapacitats o fets presoners i als supervivents dispersats i abandonant el
camp de batalla pel seu compte. En el cas delements de Naval, representa als seus vaixells
enfonsats, incendiats, capturats o avariats. Sassumeix que el Bagatge destrut ha estat
saquejat i els supervivents dispersats.

Quan un element de Naval s destrut en combat, totes les tropes que portava embarcades
tamb sn destrudes. Les tropes embarcades procedents de Naval que ha naufragat sobre

71
una platja a causa de fort vent sn destrudes si es tracta dElefants, Sacrificables o
Impedimenta. Si es tracta daltres Tropes Muntades, passen a estar permanentment
desmuntades, i si es tracta de Tropes a Peu no es veuen afectades de cap manera.

Normalment, noms un nic element s destrut. Tanmateix, s possible destruir-ne ms


dun en un mateix resultat de combat si es donen, a la vegada, dues condiciones. Primera:
quan un element que no s de Psiloi s destrut en combat cos a cos, tots els elements
amics situats ms enll dell tamb ho son, per nicament si la part ms propera de la base
daquests amics es troba estrictament dins (no es t en compte el lmit) del rectangle format
per lamplada de lelement destrut dun banda i la seva profunditat de laltra. S que saplica
aquest lmit, si aquests amics sn Psiloi. La segona condici s qualsevol de les detallades
tot seguit:

Es tracta de Tropes a Peu i loponent frontal de lelement destrut s de Warband.


Es tracta dArquers o Tiradors i loponent frontal de lelement destrut s de
Sacrificables, Cavallers o Camelleria (S).
Es tracta de Psiloi, Hordes o Artilleria i lelement immediatament al seu front s
destrut mentre estava en contacte per qualsevol dels seus costats amb un front
enemic.
Lelement posterior duna base doble obligatria (segons la seva llista dexrcit)
tamb s destrut si ho s el frontal.
Si el front dun enemic contacta la totalitat del seu flanc.
Si lelement destrut s dElefants o Sacrificables.

ELEMENTS ESGOTATS

Un element esgotat de Cavalleria, Cavalleria Lleugera o Psiloi representa que els seus
homes han esgotat els seus projectils o que han perdut el seu coratge, la seva pacincia o la
resistncia dels seus cavalls. Tamb representa les tropes que van en transport naval i que
no poden arribar a terra, aix com les tropes severament desordenades a causa de la
interpenetraci de tropes amigues que han avanat espontniament o les tropes descobertes
a causa del reconeixement.

Els elements esgotats sn eliminats del joc, per no compten com a perduts, excepte si: a) el
seu general ha estat destrut, b) s lelement del general o c) si el seu comandament passa a
estar trencat. Sha de mantenir la distinci entre els elements destruts i els esgotats a la pila
de morts tot girant-los a linrevs.

EL RETROCS (Figs.13a-b)

Retrocedir representa la cessi gradual en combat davant la pressi de lenemic. Un element


que ha de executar un moviment de retrocs ha de moures cap a enrere una distncia igual
a la profunditat de la seva prpia base i estrictament en lnia recta, sense girar-shi. Aquesta
distncia ha de ser lamplada de la seva base si aquesta s menor, o b si estava combatent
sobre el cam de ronda duna PF o a qualsevol TF.

Un element no pot comenar un retrocs (o b acaba el seu retrocs prematurament) si el


seu costat de reraguarda o la seva cantonada de reraguarda comena en contacte amb, o
contacta amb, respectivament: a) amics als quals no pot interpenetrar, passar o empnyer
(vegeu pp. 58 i 73), b) un element enemic (cap dels dos ha de conformar-shi), c) terreny
impassable, d) un costat de la taula, o e) una PF o TF (excepte si s una porta controlada
per amics) que encara no ha estat travessada. Un element de Tropes Muntades o Tropes a
Peu que no pot comenar el seu retrocs est penalitzat en el combat (vegeu p. 67), tant si
el retrocs s un resultat de combat possible com si no ls.

72
Si un element que retrocedeix contacta a un element amic encarat en la seva mateixa
direcci, linterpenetra fins a la reraguarda si aquesta interpenetraci s legal (vegeu p. 58).
Si la interpenetraci no s legal, un element de Naval empeny a altres elements de Naval i
un element terrestre empeny a altres elements que no siguin Elefants, Vagons de Guerra,
Bagatge o de Naval.

Als elements amics que hagin de ser interpenetrats o empesos per un retrocs dElefants no
sels permet cap de les dues accions i, en el seu lloc, realitzen un moviment de fugida. Si un
element amic o enemic contacta quan retrocedeix a un element de Bagatge (F) o (I), aquest
darrer realitza un moviment de fugida fora del seu cam.

Un element no retrocedeix, sin que es gira 180 si es dna qualsevol de les segents
circumstncies: a) si ha de retrocedir a causa de tir realitzat per elements enemics, almenys
un dels quals es troba completament darrere la lnia imaginaria que prolonga la seva prpia
reraguarda o b) si s interpenetrat des del front per amics que estan realitzant un moviment
espontani (vegeu p. 58).

Les tropes que estan sobre un pont i que retrocedeixen delements de Naval es giren primer i
fugen cap a terra desprs. Els Bots en un riu retrocedeixen tot seguint els seus meandres. El
riu impedeix el retrocs de tropes que estaven passant-lo a gual i que han hagut de girar-se
per encarar-se contra Bots enemics. Les tropes sobre el cam de ronda duna PF
retrocedeixen cap a linterior si estaven defensant-la i cap a lexterior del mur si estaven
assaltant-la.

ELEMENTS EMPESOS

Un element emps per un altre element que retrocedeix es mou en lnia estrictament recta
cap a enrere tant com sigui necessari fins que aquest darrer hagi completat el retrocs. Si
lelement frontal duna columna arquejada retrocedeix, empeny tota la columna sobre el punt
en el qual sarqueja. No s possible empnyer a aquelles tropes que, pel seu tipus, mai
retrocedeixen. Un element emps acaba prematurament el seu moviment cap a enrere si
contacta amb amics o terreny que impedeixen el retrocs.

ELEMENTS REBUTJATS

El rebuig representa la retirada semiorganitzada dun cos que sallunya del contacte amb
lenemic per que roman encara en formaci, encarat cap a ell i llest per tornar a carregar.
Un element rebutjat s destrut si t el front dun enemic en contacte amb un flanc o la
reraguarda. Si no s aix, es mou en lnia estrictament recta cap a enrere i encarat cap al seu
oponent com a mnim una distncia de 160 p i com a mxim la seva distncia mxima de
moviment tctic. Si no pot realitzar el moviment mnim de 160 p a causa de la presncia de
tropes o terreny impassable, nicament retrocedeix.

LA FUGIDA

La fugida representa un moviment de pnic realitzat per tropes temporalment


desorganitzades. En funci de les circumstncies, el moviment de fugida dun element
sexecuta de diferent manera:

Si s per resultat de combat, lelement primer retrocedeix la profunditat de la seva


base, si pot, desprs es gira 180 i continua movent-se. Tots els elements amics
empesos durant aquest retrocs, tamb fugen. Lelement s destrut si no pot
completar el retrocs inicial.

73
Si s per la arribada duna marxa de flanc, lelement primer es gira i desprs
sallunya directament del costat de la taula designat originalment daquesta arribada
si es tracta dun element terrestre, o b si s de Naval sobre un riu o llac. Si no s
aix, sallunya per acabar ms a prop del seu propi costat de la taula de reraguarda.
Si s pel retrocs o per ser emps per Elefants, lelement es gira primer i desprs
es mou en la mateixa direcci de retrocs dels Elefants.
Si s a linici duna Fugida Fingida, primer tots els elements es giren (si s
necessari) i es mouen en la mateixa direcci. Si van entrar a la taula des duna marxa
de flanc, la direcci s el costat de la taula designat originalment com a entrada. Si no
s aix, cap al costat de reraguarda.

Desprs de qualsevol retrocs i/o gir inicial, un element que fuig ha de pivotar tan aviat com
sigui possible el mnim necessari, per nicament fins a 90, per interpenetrar o evitar amics
que contacti o b per evitar: a) acabar ms a prop de qualsevol element enemic (excepte si
aquest enemic es trobs aleshores a ms de 800 p de distncia o b ms enll dun riu), o b)
terreny impassable. No pot canviar de direcci si sn visibles en la nova direcci a 400 o
menys p de distncia altres enemics, amics als quals no pot interpenetrar o evitar, o terreny
impassable. Si el seu front o cantonada frontal contacta a enemics que no pot evitar, combat
contra ells el segent torn. Si en aquest combat obt un total superior al del seu oponent, el
penetra sense causar-li cap resultat de combat, mentre que si s igual o inferior, s destrut.
Si contacta a amics als quals no pot interpenetrar o evitar, els penetra immediatament (ells
desprs retrocedeixen) si la seva ME s superior o igual a la daquests amics. Si s menor,
passa a estar esgotat.

Un element terrestre fugint a travs dun pont o sobre un accident daigua o aiguamoll
congelats ha de llanar un dau cada torn per saber si s destrut. s destrut si no obt un 2
o ms. Les Tropes Muntades, els Cavallers desmuntats (S) o (O) i la Impedimenta sempre
sn destruts si fugen sobre o fins a un aiguamoll no gelat.

Un moviment de fugida, incloent qualsevol retrocs inicial, ha de recrrer la distncia dun


moviment tctic complet corresponent al terreny sobre el qual comena. Es mesura la
distncia entre les cantonades posteriors ms properes des dabans del retrocs fins a una
cop completat el moviment. La Infanteria Muntada que no ha perdut ni abandonat les seves
muntures fuig i es desbanda com a Camelleria si est muntada en camells i com a Cavalleria
(I) si no s aix. Un element dun comandament que no estigui trencat fuig nicament durant
1 torn, excepte si pateix una nova causa de fugida. Un element impetus o un element en
base doble obligatria que fugen a causa de tir o combat cos a cos, es giren 180 al final del
torn, excepte si primer contacten amb el seu front un enemic o b si sn contactats per un
front enemic. Tots els elements que realitzen una fugida fingida i que no han estat contactats
abans pel front dun enemic es giren al final del proper torn enemic, excepte si el seu
comandament ara est trencat.

ELEMENTS EN DESBANDADA

La desbandada representa la fugida desorganitzada en una situaci de pnic permanent per


part daquells elements pertanyents a un comandament trencat sobre els quals no sha
declarat un alto i el front dels quals no est en combat cos a cos. Un element en desbandada
es mou inicialment tot realitzant una fugida com si fos causada com a resultat de combat. En
els torns posteriors, es gira i mou cap al punt ms proper del seu costat de la taula de
reraguarda (o del costat de la taula dentrada si ho va fer en una marxa de flanc no
desplaada), excepte si es tracta dun element de tropes terrestres desembarcades, cas en
el qual mou cap a lelement de Naval disponible ms proper que el pugui embarcar
novament, si s que existeix; desprs embarquen i aix continuen el seu moviment de
desbandada.

74
Un moviment de desbandada s igual que un moviment de fugida, excepte que nicament
sexecuta en torn propi i la seva distncia es duplica (cosa que simula el moviment en els
torns propi i enemic). Tots els elements amics penetrats per un element en desbandada i que
pertanyen a un comandament trencat, el segueixen en desbandada darrere. Si el front o la
cantonada frontal dun element en desbandada contacta a un enemic, no es realitza combat i
el primer s destrut immediatament. Si aquest enemic s contactat en un flanc, cantonada o
la reraguarda, ha de retrocedir.

A un element en desbandada no se li pot declarar un alto, no pot realitzar un moviment tctic


ni girar-se per encarar a un enemic que lha contactat. Ha de continuar el seu moviment cada
torn propi fins que sigui destrut o abandoni la taula. Els elements desmuntats en
desbandada que encara conserven les seves muntures adjacents darrere remunten primer
automticament sense consumir PIP i desprs mouen desbandats.

PERSECUCI DELEMENTS

Un element que no pertanyi a un comandament trencat, que sigui de Tropes Muntades


(excepte si s de Cavallers (X) en base individual o de Camelleria (X)), Piques, Blades,
Llances (per no Arquers (X)), Auxiliars, de tropes passant a gual un riu, de Naval o de
qualssevulla tropes impetuoses i els oponents en combat cos a cos de les quals
retrocedeixen, fugen, es desbanden o sn destruts (per no si sn rebutjats o esgotats), ha
de perseguir immediatament i en lnia estrictament recta una de les segents distncies: a) la
profunditat de la seva base, b) lamplada de la seva base (80 p) o c) fins que el seu front o
cantonada frontal contacti qualsevol costat dun enemic situat a una distncia menor que
qualsevol de les dues esmentades.

No hi ha persecuci, en canvi, en les segents circumstncies:

Si lelement ha combatut nicament com a solapament, com a contacte de flanc


(vegeu p. 64) o com a contacte de cantonada (vegeu p. 60).
Si lelement s de Tropes a Peu i ha combatut contra Tropes Muntades.
Si el jugador tria no perseguir. Noms s possible triar si no es tracta de Psiloi ni de
tropes impetuoses (vegeu pp. 53 a 55) i, en canvi, es tracta de: a) Cavallers que han
combatut en torn enemic contra oponents que no eren Cavallers, b) Cavalleria o
Cavalleria Lleugera, o c) Blades regulars o Llances regulars si han combatut contra
Tropes a Peu.
Si lelement est defensant TF o PF, si est en una torre PF o si la persecuci li fes
contactar terreny difcil o un accident daigua no congelat.
Si el moviment de persecuci suposs que qualsevol part de la seva base acabs
ms enll dun llindar de la taula.

Els elements de totes les files posteriors i que es trobin contigus directament a la reraguarda
de lelement que persegueix i que estiguin encarats en la seva mateixa direcci, han de
perseguir tamb. Un element de Naval no persegueix a oponents terrestres, per les tropes
terrestres que transporta s poden fer-ho si el jugador ho tria. Els elements que
persegueixen, entren en combat cos a cos amb normalitat, per si contacten a un nou
enemic que no es troba a la seva vegada en combat cos a cos, shan de realitzar els
alineaments legals especificats a la pgina 60, aix com el combat resultant no es resol fins al
proper torn. Els Sacrificables sn destruts si el seu moviment de persecuci li fes contactar
terreny difcil.

75
ASSALT A FORTIFICACIONS

Sassumeix que les Tropes a Peu que assalten PF disposen descales improvisades i
empren armes de m, de manera que sn un cas especial de recolzament posterior. Si estan
assaltant una porta, sassumeix aleshores que fan servir ariets, destrals o foc. Les Tropes
Muntades nicament poden assaltar TF, excepte els Elefants, que s poden assaltar portes.
Un element defensant una fortificaci per que no est ocupant completament una secci
individual dun mur PF o duna TF ha de desplaar-se lateralment menys de 80 p per
conformar-se a lelement assaltant ms directament al seu front. Els defensors poden
solapar, per no poden pivotar sobre el flanc dels assaltants. Les tropes escalant murs o
pujant escales no poden solapar. Les torres permeten solapaments sobre seccions adjacents
de cam de ronda per no poden ser solapades. Una torre assaltada per dos elements
simultniament combat contra ambds de forma successiva. Una secci no defensada duna
fortificaci t un factor de combat de 4 si s una torre i de 2 si no s aix, per no saplica cap
factor tctic ni pot solapar.

Els defensors que no poden retrocedir sn destruts. Un element assaltant que destrueix o
obliga a retrocedir al seu oponent defensor, o b que obt una puntuaci superior a la duna
secci de fortificaci no defensada ha de perseguir cap a lespai vacant (ja sigui sobre o al
llarg duna PF o b ms enll duna TF). Si ha assaltat una porta, persegueix a travs della.
Els elements amics que segueixen darrere dun element que ha perseguit sobre o al llarg
duna PF (excepte si s a travs duna porta) compten com assaltant una PF no defensada.

Si un element que ha assaltat amb xit una secci de cam de ronda PF retrocedeix des
daquesta posici, acaba fora della i els seus oponents persegueixen fins tornar a ocupar la
seva posici per defensar-la. Un element de Vagons de Guerra (S) o de Naval no
persegueix, per s que pot: a) un element de Tropes a Peu que es trobi en contacte darrere,
o b) un element transportat per lelement de Naval emprat per escalar o b un altre element
en contacte darrere de aquest ltim.

ELEMENTS PERDUTS I/O ELIMINATS

Els elements destruts compten com a perduts. Un element compta tamb com a perdut si
qualsevol part de la seva base abandona el camp de batalla, ja sigui voluntriament o com a
conseqncia duna fugida, de moure en desbandada o b si no ha arribat a la taula quan el
seu exrcit ha estat derrotat. Tota lME dun comandament trencat compta com a perduda.
Els elements esgotats noms compten com a perduts quan el seu comandament es trenca.
Tots els elements dun comandament aliat que ha canviat de bndol (vegeu p. 26) compten
com a perduts per al seu bndol original fins que aquest comandament es trenca.

MORAL EQUIVALENT

Els elements tenen un pes en la moral de lexrcit que s diferent en funci del seu tipus. Per
exemple, la prdua de nobles s ms preocupant que la duna massa de serfs, aix com la
presncia duna reserva de triaris veterans sempre proporciona ms tranquillitat. Aix, cada
element t un nivell dME concret emprat per calcular lestat de la moral del comandament al
qual pertany i, en definitiva, el de lexrcit. LME de cada element s:

Sacrificables, Hordes (I), Camelleria (X), Artilleria (X), Vagons de Guerra (X) i tots els
elements posteriors pertanyents a bases dobles obligatries: 0 ME.
Element del general, independentment del tipus de tropa o gradaci: 4 ME.
Bagatge (S) que no sigui lelement dun general: 3 ME.

76
Elefants que no siguin (I) o (X), Cavallers, Cavalleria (S), Camelleria (S), Llances (S),
Blades (S), Vagons de Guerra (S) o (O) i Bagatge de lexrcit regular que no sigui
(S): 2 ME.
Warband que no sigui (S), Auxiliars que no siguin (S), Arquers (I), Llances (I)
irregulars, Piques irregulars, Psiloi, Hordes que no siguin (I) i Naval que no sigui (X):
ME. LME de Naval segueix comptant tot i que no hi hagi accs daigua a la taula.
Bagatge de Comandament, Bagatge irregular (en cap dambds casos ha de ser (S))
i altres tropes: 1 ME.
Un element desmuntat: el total dME corresponent a la suma delements muntats pels
quals sha canviat.
LME de les tropes embarcades o del Bagatge embarcat s addicional a la de
lelement Naval que els transporta.

EFECTE DEL BAGATGE

El Bagatge millora el benestar de les tropes abans de la batalla i incrementa la seva


capacitat de resistncia. LME del Bagatge de Comandament safegeix a la del seu
comandament. En canvi, si lexrcit disposa de Bagatge de lExrcit (vegeu p. 15), la seva
moral compta dues vegades per al total de lexrcit. Duna banda a la moral del mateix
comandament de Bagatge i, de laltra, a la del comandament que ha contribut a la seva
constituci. La prdua del Bagatge nicament afecta a la moral de les tropes que sn
coneixedores daquest fet. Aix, si el Bagatge ha estat saquejat i es tracta de Bagatge de
Comandament, s aquest comandament el que veu reduda la seva ME. Si es tracta de
Bagatge de lExrcit, cap comandament veu afectada la seva ME, per lexrcit en veu
reduda la seva global. Aix s aix perqu sassumeix que les tropes no tindran coneixement
de la seva prdua fins ms endavant, i la malnutrici no s retroactiva.

COMANDAMENTS DESMOTIVATS

Un comandament compta com a desmotivat permanentment des del final de qualsevol torn
en qu ha perdut ms duna quarta part de la seva ME original des de linicio de la batalla.
Amb aix, tots els elements que no estiguin obligats a anar en base doble i lME dels quals
sigui 0 sn eliminats. Tots aquells amb una ME per valor d1 que no siguin de Bagatge
(S) passen a comptar com a commocionats, cosa que els afecta en el combat i en el consum
de PIPs (vegeu pp. 48, 49 i 67).

COMANDAMENTS TRENCATS

La totalitat dun comandament passa a estar trencat permanentment si, al final de qualsevol
torn:
Ha perdut des de linici de la batalla ms dun ter de la seva ME original.
La suma delements perduts i esgotats des de linici de la batalla s ms de la meitat
de la seva ME original.

Un comandament trencat pot emprar els seus PIP exclusivament per moure un general que
no hagi mogut ja en desbandada i/o per declarar altos sobre grups o elements individuals
(vegeu p. 55) que no hagin mogut ja en desbandada. Tots els elements terrestres han de
moure en desbandada (vegeu p. 77), excepte: a) si es tracta de Bagatge (S) o (O), b) si s el
general i ha mogut o sels ha declarat un alto, c) si es troba en combat cos a cos frontal, o d)
si es troben a linterior duna fortificaci. Els elements a linterior duna fortificaci compten
com a perduts (excepte si es troben en una torre) si un enemic ha entrat en ella. Tamb
compten com a perduts si sn ells mateixos els que han assaltat cap a linterior duna,
denemiga, i el seu comandament es trenca.

77
Tots els altres comandaments propis de lexrcit que no estiguin trencats, que hagin perdut
com a mnim un element i que en aquest moment tenen un element del comandament
trencat que s visible (vegeu p. 45) i a menys de 800 p de distncia al final daquest torn,
veuen incrementada temporalment (noms fins al final del mateix torn en qu es trenca) la
prdua de moral en 1 ME si aquest comandament trencat tenia originalment 12 ME o menys.
Si la seva ME s superior, aleshores la prdua s de 2 ME. Lincrement temporal s
acumulatiu per a cada comandament trencat visible el mateix torn. Si, a conseqncia
daquest incremento temporal, un comandament passa a estar desmotivat o trencat, aquests
efectes passen a ser permanents la resta de la partida.

COMANDAMENTS DESMANTELLATS

Un comandament trencat passa a estar tamb desmantellat si, a linici del seu torn, ms de
la meitat de la seva ME ha estat destruda o est fora de la taula. A partir daquest moment
deixa de llenar dau de PIPs. Tots els elements mbils han de moure en desbandada
excepte si es troben en una torre o a linterior del circuit continu duna fortificaci que no hagi
estat penetrada per lenemic. Destruir els elements dun comandament trencat permet
esclarir el camp de batalla.

VICTRIA I DERROTA

La partida acaba quan, al final de qualsevol torn, les baixes acumulades en ME dun exrcit,
sumades a lME de qualssevol dels seus comandaments que no han arribat a la taula passat
el 8 torn propi, suposen ms de la meitat de lME original total de seu bndol. Si s aix,
lexrcit ha estat derrotat.

Si cap dels exrcits ha estat derrotat quan sarriba al final dun temps lmit (o la batalla acaba
perqu un o ambds contendents escullen retirar-se un cop ha caigut la nit), la partida acaba
al final del torn en joc.

Si nicament un bndol ha estat derrotat, el seu oponent semporta la victria. Al guanyador


se li concedeixen primer 25 punts de victria i se li resten posteriorment els seus punts de
penalitzaci. Al perdedor se li concedeixen els punts de victria resultants de restar 25
menys els punts de victria del guanyador. Els punts de penalitzaci dun exrcit sn:
2 per cada 10% complet de lME original que compti actualment com a perduda o
trencada.
1 per cada comandament que no estigui trencat i: a) que estigui desmotivat o b) el
general del qual compti com a perdut.

Si cap bndol ha estat derrotat, cadascun obt inicialment tants punts de victria com punts
de penalitzaci tingui. Posteriorment, es comparen tos dos resultats. Si els punts de
penalitzaci dambds bndols sn iguals, el defensor rep 12 punts de victria i linvasor en
rep 13 (sassumeix que est saquejant el territori atacat, mentre que el defensor perd
ingressos i prestigi). Si la diferncia entre ambdues puntuacions s d1, el bndol amb menor
resultat obt 13 punts de victria i el bndol amb major resultat nobt 12. Si la diferncia s
dentre 2 i 4, aleshores al bndol amb menor puntuaci se li atorguen 14 punts de victria i al
de major puntuaci 11. Si la diferncia s superior, al bndol amb menor puntuaci se li
atorguen 15 punts de victria i al de major puntuaci 10.

Si ambds bndols han estat derrotats, al defensor es li atorguen 13 punts de victria i a


latacant 12. amb aix sassumeix que les prdues daquest darrer, la desorganitzaci o les
dificultats per farratjar fan impossible continuar lagressi.

78
Aquest sistema de puntuaci t els segents avantatges sobre els sistemes anteriors de
DBM i de la BHGS:
1. Valora una derrota pels pls si la batalla ha estat disputada.
2. Permet afinar ms el rnquing per a competicions amb molts participants.
3. La quantitat de punts de victria que s possible obtenir en una competici de cap de
setmana amb 4 partides s exactament 100.
4. No afavoreix a un defensor que es tanca sobre el terreny per evitar la batalla.

79
DBMM 100 I 200
Aquest reglament permet variants per a partides rpides que fan servir un nmero menor de
figures. Aix permet emprar exrcits de la grandria de DBA tot fent servir les regles de
DBMM. Aquestes variants estan adaptades a partir de les ja emprades en competicions per a
DBM 100 i 200. s possible fer servir exrcits amb les regles de campanya de DBA sense
haver daprendre a jugar a DBA si el seu total de PE s divisible entre 12 (per exemple, 120
o 240 PE).

DBMM 100

s una alternativa a DBA que es juga amb exrcits de 75 a 125 PE. Cada exrcit t un nic
comandament i general, el CeC, el cost addicional del qual s de 0 PE, i al qual se li sumen
10 PE si s brillant o se li resten 25 si s inactiu. Aquest comandament pot tenir fins a 2
elements de Bagatge que no siguin de general, de forma que cadascun dells incrementa en
2 lME si sn regulars i en 1 ME si sn irregulars. La resta de mnims delements de les llistes
dexrcit queden reduts a , arrodonits cap a baix, i els mxims a , arrodonits cap amunt.
Tamb s possible fer servir fins a 4 elements que estiguin especificats a la llista dexrcit
com a controlables exclusivament per un general aliat o un subordinat concret (tamb si es
tracta dun contingent aliat estranger especificat a la seva prpia llista), per sense incloure
el propi general. El camp de batalla s un quadrat dentre 1200 p a 1800 p de costat.

No sapliquen els procediments normals per a la collocaci del terreny, desplegament, hora
del dia o la nit ni condicions meteorolgiques. En lloc daix, cada jugador llena un dau i
afegeix el seu factor dagressi al resultat obtingut. El jugador amb el total ms alt s
latacant. Si els totals obtinguts sn iguales, sha de tornar a llenar el dau fins que
sobtinguin resultats desiguals. El defensor colloca a voluntat fins a 1 carretera i entre 2 i 3
accidents addicionals escollits de la seva llista dexrcit, que han dincloure tots els que
siguin obligatoris. Cap accident de superfcie ha de mesurar ms de 480 p pel seu dimetre
major. Posteriorment, latacant pot triar rotar el camp de batalla 90 180. Desprs el
defensor desplega tots els seus elements primer i realitza el primer torn. Les tropes es poden
desplegar a 400 o menys p de distncia del costat de la taula de reraguarda propi. Shan de
dividir a la meitat les distncies de desplegament respecte dels costats de flanc. No estan
permeses les estratagemes, les marxes de flanc, els comandaments retardats ni contactar
lenemic mitjanant marxes.

Un comandament passa a estar desmotivat quan, al final de qualsevol torn, ha perdut de


la seva ME original. s derrotat quan, al final de qualsevol torn, el seu nic comandament
est trencat perqu la suma delements perduts i/o esgotats s ms de la meitat de la seva
ME original des de linicio de la batalla. Tamb s derrotat si, al final del torn en joc, sarriba
al final del temps lmit acordat (que mai hauria dexcedir d1 hora) i ha perdut ms ME que
lenemic. El guanyador obt 5 punts de victria ms un altre punt addicional (fins a un mxim
de 5) per cada punt dME perduda per lenemic ms que ell. El perdedor obt 10 punts de
victria menys la puntuaci del guanyador. Si les prdues sn iguals un cop assolit el temps
lmit, ambds bndols obtenen 5 punts de victria.

DBMM 200

s una versi major en lescala de joc, propera al DBMM estndard, per que empra una
superfcie de joc menor. Les seves caracterstiques sn:

La grandria mxima de lexrcit s de 180 a 240 PE. Els mnims i mxims de tropes que no
siguin generals i de seccions de TF, PF o PO permesos a la llista dexrcit es divideixen per
la meitat, amb arrodoniment cap amunt.

80
Els mxims per a Piques sarrodoneixen cap amunt fins al mltiple de 4 superior. Per a la
resta de tropes sarrodoneix cap a lelement individual immediatament superior o en base
doble obligatria. El Bagatge es redueix a 0-1 element per general i el nmero mnim
delements de Bagatge en un comandament de Bagatge de lexrcit s de 2. El mxim de
generals permesos s de 3. El cost extra o redut de cada general, s a dir, si s brillant o
inactiu, es redueix a la meitat i sarrodoneix cap a baix. La grandria mxima duna
emboscada es redueix a 4 elements.

La grandria recomanada per al camp de batalla s de 2400 p damplada (1,2 m 48


polsades per a lescala 15 mm) i dentre 1200 p (0,6 m 24 polsades) a 1800 p (0,9 m 36
polsades) de profunditat.

Les quantitats mxima i mnima dET permeses per a cada bndol es redueixen en 1. Els
mars, vies fluvials, llacs i rius compten com 1 ET i lextensi mxima dun mar cap a linterior
de la taula es redueix a 640 p. Cada jugador pot seleccionar un nic accident de superfcie
de grandria 1 ET. Tota la resta han de ser de ET.

Les distncies mnimes de desplegament especificades per mesurar des del llindar de la
taula o la lnia central es divideixen per la meitat, excepte si ja han estat prviament dividides
a causa de ls de figures descala 25 mm.

La penalitzaci temporal dME corresponent a la visualitzaci dun comandament amic


trencat es redueix a 1 ME.

DBMM 100 GRAN

s com DBMM 100, excepte que es fan servir totes les regles de terreny, desplegament,
dimensions de la taula, hora del dia, condicions meteorolgiques (excepte que una puntuaci
de canvi de condicions d1 substitueix una mitjana de 2, un 6 substitueix una mitjana de 5 i
un 2 substitueix una mitjana de 3) i estratagemes de DBMM. No sapliquen, en canvi, els
mnims delements de les llistes (ja que sassumeix que implica nicament un destacament
dun exrcit ms gran) i el temps lmit de joc no est restringit a 1 hora. Aix permet molt de
marge per a maniobres prvies a la batalla que qualsevol altra forma de joc.

81
LES LLISTES DEXRCIT
INTRODUCCI

Les llistes incloses en els llibres dexrcits per a DBMM, tot i estar dissenyades principalment
per a partides de competici, tamb sn tils a lhora de proporcionar una guia general sobre
proporcions de tropes i la seva possible classificaci, aix com per al seu s en conjunci
amb altres fonts ms detallades, com per exemple els manuals de WRG. Cada llista est
dissenyada de forma que pugui generar exrcits dentre 300 i 500 PE que simulen de forma
aproximada, per acurada, prototipus reals histrics, alhora que permeti suficient flexibilitat
histrica durant el perode de referncia com per satisfer la legtima diferncia dopini entre
especialistes o la preferncia personal. La gran majoria inclou uns 200 PE de tropes
obligatries, tot permetent posteriorment una major llibertat delecci que disminueix a
mesura que el nmero de tropes comprades sincrementa. Els valors de PE estan dissenyats
per proporcionar exrcits aproximadament iguals quant a valor de combat per a la totalitat
doponents i camps de batalla possibles. Aquesta no es una cincia exacta!

La major part de les llistes es correspon amb les compilades prviament per a DBM per en
Richard Bodley Scout i per mi mateix, per han estat modificades de forma substancial.
Aquestes modificacions proporcionen la informaci addicional necessria per a DBMM i
inclouen els avenos en la recerca arqueolgica i histrica durant els darrers 8 anys
dinvestigaci, amb un molt alt nivell de qualitat, realitzada per moltes persones, tot incloent
el grup TNE dInternet i els membres de la llista de correu DBMMlist@yahoogroups.com.
Seria impossible detallar totes les persones que hi han contribut, per cal fer un esment
especial per a en Duncan Head i en Jim Webster, laportaci dels quals ha estat molt
valuosa. Tamb he de fer esment de diversos membres de la llista de correu han ajudat en la
revisi i correcci del text, que ha estat part duna feina complexa. Si hi ha errors tipogrfics,
sn nomes responsabilitat meva. He allargat el perode abastat per les llistes amb lobjectiu
dincloure-hi la primera part de les guerres italianes i linici de la guerra dels Tudor, quan els
exrcits participants encara eren de tipus medieval.

Tot i que totes les llistes han estat fruit dun projecte collectiu i sha buscat sempre el
consens, aquest darrer no sha pogut assolir e la totalitat dels casos, de manera que noms
jo sc el responsable de la decisi definitiva presa. All on no hi ha hagut acord sobre
classificacions de tropa difcils o simplement dubtes de tipus menor, he optat en algunes
ocasions per incloure nicament la interpretaci que jo crec ms probable. Encara que aix
no ha evitat reticncies, he optat per potenciar la simplicitat i dificultar la possibilitat
dexplotaci de algunes llistes por part de jugadors excessivament competitius. All on hi
havia una divisi dopinions molt igualada, he optat per aquella interpretaci que produeix
lefecte ms realista contra oponents histrics.

La primera part de cada llista inclou les tropes disponibles durant tot el perode histric de
lexrcit. Alguns exrcits disposen de subllistes addicionals de tropes disponibles nicament
per a generals histrics particulars, per a regions geogrfiques especfiques o nicament
durant subperodes concrets. Un exrcit que inclogui tropes disponibles nicament per a un
general en particular no pot incloure tropes que estiguin disponibles nicament per a un altre
general diferent. Un exrcit que inclogui tropes disponibles nicament en un rea geogrfica
concreta no pot incloure tropes que estiguin disponibles nicament en una altra rea diferent.
Un exrcit que inclogui tropes disponibles nicament en un perode concret no pot incloure
tropes que estiguin disponibles nicament en un altre perode incompatible. Tot exrcit ha de
tenir un CeC (a les llistes C-in-C) i, com a mnim, un altre general. Cap exrcit pot disposar
inicialment de ms de 4 generals.

82
All on els tipus de tropes estan separats per un or, s possible comprar qualsevol
combinaci delles, excepte si van precedides dun all, cas en el qual noms s possible
comprar-ne una. Quan se nespecifica una proporci, com per exemple up to (fins a la
meitat), es refereix a la quantitat de tropes comprades pel jugador, i no a la del mxim
perms a la llista.

ALIATS

Hi ha llistes que disposen de contingents aliats estrangers que estan degudament


especificats i referenciats, a la vgada, a la seva prpia llista. Cadascun daquests contingents
aliats ha dincloure un nic general, que ser considerat com a GA. De forma excepcional,
alguns dells sn tan prxims des del punt de vista histric a lexrcit amb el qual van
collaborar que sn classificats aleshores com a GS. El tipus de tropa daquests generals s
el corresponent al de CeC o GS (C-in-C o sub-general respectivament) en la seva prpia
llista. Tret que estigui especificat duna altra manera en una llista concreta, un contingent
aliat noms pot incloure tropes de tipus obligatori, s a dir, aquelles amb un nmero mnim
delements superior a zero (de manera que tamb poden incloure opcionalment aquelles
quantificades com 0, or X-Y) i han de tenir, almenys, una quarta part de cada mnim. Daltra
banda, no pot incloure ms dun ter de cada mxim aplicable, o b d1 element, el que sigui
major. En alguns casos, la llista especifica el nmero mxim delements que pot incloure
algun o alguns dels seus contingents aliats. Aquest mxim inclou lelement del general, per
no els de Bagatge. No est perms emprar tropes aliades fora del perode histric
corresponent a la seva prpia llista, excepte en aquells casos en qu estigui expressament
perms a qualsevol de les dues llistes implicades. Els aliats poden fer servir noms les
opcions i limitacions disponibles a la seva prpia llista per a la data de lexrcit al qual
ajuden. Noms s possible emprar tropes del tipus 0-1 per X (0-1 per cada X, on X siguin
altres tropes diferents dins de la mateixa llista) si tamb sha comprat la quantitat adequada
delements X. Un contingent aliat no pot incloure a la seva vegada altres contingents aliats.
Noms s possible fer servir un nic contingent aliat de cada nacionalitat, excepte si la llista
ho especifica duna altra manera. En aquells casos en qu no disposen duna llista prpia
adequada, alguns contingents aliats estan ja detallats en forma de subllista dins de la llista
principal.

Finalment, hi ha llistes que inclouen generals aliats per que no estan identificats com a
estrangers. En aquests casos, sassumeix que sn de la mateixa nacionalitat que els de la
llista principal, o b que hi estan prximament relacionats. A diferncia dels generals aliats
irregulars estrangers, aquests mai poden canviar de bndol, excepte en cas de guerra civil
(s a dir, contra exrcits de la mateixa llista i nacionalitat), en qu aleshores s ho poden fer,
ja siguin regulars o irregulars. Els generals aliats de la mateixa nacionalitat, a diferncia dels
especificats en subllistes o pertanyents a contingents externs a la llista principal, poden
comandar (tret que a la llista sespecifiqui duna altra manera) tropes no obligatries i no
tenen cap limitaci quant als mxims permesos; tanmateix, han de continuar incloent, com a
mnim, una quarta part de cada mnim de tropes obligatries. Lgicament, les tropes que
comandin, no estaran disponibles per a altres GS o GA de la mateixa llista.

NAVAL

Les llistes noms inclouen elements de Naval en aquells casos en qu van jugar un paper
determinant en batalles terrestres histriques. Cada element de Naval reemplaa un element
terrestre de la llista, del tipus especificat entre claudtor (pot haver-nhi ms dun). Per
exemple, un element de trieres grec classificat com a Reg Gal (F) @ 5 4P [Sp o Ps] significa
que cada element de galera reemplaa un nic element de Sp o de Ps a elecci del jugador
(sigui obligatori o opcional) dels disponibles a la llista i pot desembarcar-lo. Els PE
especificats sn noms per a lelement de trieres, lelement embarcat sha de pagar apart.

83
Hi ha alguns elements de Naval que no reemplacen cap element terrestre. En aquest cas, no
sespecifica cap tropa entre claudtor i no poden transportar a ning. Tots els PE destinats a
lelement de Naval es perden si no es disposa de laccs adequat daigua a la taula.
Tanmateix, s possible desplegar les tropes o el Bagatge que reemplacen, ja que sassumeix
que han desembarcat prviament i desprs shan incorporat a la batalla. No s possible
emprar tropes com marines, seaman o oarsmen (tripulacions de vaixells, i per tant tropes no
disponibles habitualment en batalles terrestres) si no shan comprat prviament els elements
de Naval que els transporten. Solen ser tropes especificades com 1 per X, on X s el tipus
delement Naval. Lgicament, ha dhaver-hi el mateix nmero delements dels primers i dels
segons.

FORTIFICACIONS

Tot exrcit que tingui una BUA com a accident de terreny perms pot disposar tamb de
suficients elements de PF o TF com per envoltar-hi completament aquella part del permetre
que estigui sobre la taula, per nicament si s el defensor. Si es tracta duna BUAf, noms
pot disposar de PF. No es pot disposar de PF en cap altre cas. Quant a les TF, noms s
possible comprar-les per envoltar una BUA, como ja sha especificat, o b si estan
disponibles a la prpia llista dexrcit. Aquelles TF especificades a la llista com a defensa de
camp o de Bagatge han de tenir tots dos extrems en contacte amb el costat llarg propi de la
taula, un accident daigua o un aiguamoll, aix com contenir en el seu interior el Bagatge.

Todos els punts gastats en fortificacions que no siguin les incloses en la llista dexrcit es
perden automticament si el camp de batalla no inclou una BUA adequada o b si lexrcit
passa a ser linvasor.

CLIMA, AGRESSI I TERRENY

La primera lnea de lencapalament de cada llista, immediatament a sota del nom i el seu
perode histric, especifica el clima propi del exrcit, el seu factor dagressi i les
abreviatures de tots els tipus de terreny disponible si s el defensor. Els tipus en negreta i
subratllats sn obligatoris. All on dos o ms tipus estan separats per un or, noms un
dells pot ser seleccionat. Si estan separats per un and, ambds o cap dells poden ser
seleccionats. Encara que no estigui incls a la llista, el jugador sempre pot collocar un nic
accident de dunes de sorra costaneres o aiguamolls [M], per noms si s posicionat amb
xit en contacte amb un mar [S]; o b collocar un nic accident daiguamolls per noms si
s posicionat amb xit en contacte amb un riu [Rv].

Un tur amb pendents suaus proporciona avantatge en combat, per no alenteix homes ni
animals, excepte si la seva superfcie est coberta amb molta vegetaci, roques, etc. Els
turons difcils tenen pendents que alenteixen significativament el moviment, independentment
de la cobertura que tinguin. Els turons boscosos poden tenir pendents pronunciats o suaus.
Es considera que aquells pendents que no proporcionen un avantatge en combat significatiu
o que no alenteixen el moviment no es representen com a accident de terreny sobre la taula i
queden inclosos en el terreny pla fcil existent entre la resta daccidents collocats pels
jugadors.

Sassumeix que els accidentes de terreny disponibles per a un imperi sn els del seu territori
inicial o de la seva capital, s a dir, el centre del seu poder. Els duna migraci sn els de la
darrera regi que ocupaven abans dentrar en lescenari de la histria. Els de mercenaris
rebels sn els de la seva anterior rea doperacions. En qualsevol cas, sempre estan
restringits als tpics daquella rea o regi. Els tipus ms extics o poc habituals noms estan
inclosos si van influenciar significativament una batalla histrica o es trobaven en la ruta
duna invasi histrica. Un oasi [Oa] difereix dun hort o oliveda [O] en tant que t palmeres,
normalment t alguns cultius i s habitualment ms extens.

84
ENEMICS NATURALS

Immediatament per sota de la lnea anterior, la llista detalla els exrcits que, de forma ms
plausible, poden ser considerats com els seus enemics naturals. Cada enemic est
especificat por dos xifres, la primera indica el llibre de llistes en qu es troba i la segona el
nmero de la llista en concret.

DURADA DELS PERODES

Els termes before, after, from, between i from/to de les llistes tenen els segents
significats:
Before 1200 AD significa fins a lany 1199 d.C.
After 1200 AD significa des de lany 1201 d.C.
From 1200 AD significa des de lany 1200 d.C.
Between 1200 AD and 1300 AD o b From 1200 AD to 1300 AD signifiquen el mateix, des de
lany 1200 d.C. fins a lany 1300 d.C., ambds inclosos.

TRADUCCI DELS NOMS EN ANGLS

Els noms de llocs esmentats en els llibres de llistes sn els mateixos emprats en els
principals llibres dhistria en angls, que poden ser, per tant, diferents als que apareixen en
un atlas. Els noms tcnics o de personatges sn aquells emprats pels mateixos pobles que
reflecteixen les llistes o b els seus enemics, excepte en aquells casos en qu un nom
personal t una forma familiar en angls, com ara Philip, Alexandre o Pompey. Els noms
xinesos han estat transliterats mitjanant el vell sistema Wade-Giles, que permet aproximar
un parlant anglosax a la pronunciaci xinesa (a diferncia del que succeeix amb el modern
sistema Pinyin, recolzat per lactual govern xins). Els ms puristes en aquest sentit poden
trobar una taula dequivalncies a la llista de correu Yahoo de DBMM. Els noms rabs han
estat transliterats mitjanant el sistema modern habitual. Tot i que els antics sistemes
difereixen en la seva ortografia, no varien quant a la pronunciaci, de manera que Khalif i
Calif son bviament la mateixa paraula.

85
MISCELLNIA
ARBITRATGE I INTERPRETACIONS DEL REGLAMENT EN COMPETICIONS

Quan calgui la presncia dun rbitre, la seva funci ser decidir si les expectatives o les
accions dun jugador, i nicament aquelles circumscrites a la seva situaci particular, estan
en consonncia amb la lletra i lesperit del reglament tal com les entn el propi rbitre, aix
com modificar una acci illegal el mnim indispensable per fer-la legal. Cada decisi es pren
en funci de les circumstncies particulars i no constitueix un precedent. Els jugadors es
mereixen un rbitre honest i no pas un dinfalible o tolerant amb el joc irregular.

Les colleccions dinterpretacions creades pels organitzadors de competicions poden


generar en algunes ocasiones ms problemes dels que resolen a causa dels malentesos o
del parafrasejat inadequat, o b crear esmenes que indueixin a lerror. Una relectura
detallada del text resol la majoria de dubtes. Tamb s interessant visitar la llista de correu
DBMMlist@yahoogroups.com i la secci de FAQ de la pgina web www.dbmm.org.uk per
obtenir ajuda addicional de gran nivell.

CAMPANYES I ESCENARIS

A ms de per a batalles a punts iguales i competicions, aquest reglamento tamb est


dissenyat per jugar escenaris amb exrcits desiguales, condicions de victria especials,
informaci falsa o parcial o, en general, en qu les forces enfrontades i les seves
circumstncies particulars venen definides pels esdeveniments duna campanya que inclou
factors poltics, econmics i logstics. Bona part de les proves realitzades durant la fase de
testeig del reglamento va incloure jocs descenari. El ms notable dels quals va ser un
esdeveniment organitzat per la Society of Ancients que inclogu una recreaci de la batalla
de Sambre entre gals i romans republicans. Aquesta batalla va consistir en una partida
multijugador jugada a 4000 PE amb molt dxit sense modificacions de cap tipus de les
regles.

Un sistema simple per determinar les baixes totals en una batalla de campanya s el
segent. A diferncia daltres jocs, no es comptabilitzen els punts de victria i el jugador pot
retirar voluntriament fora de la taula les seves tropes perqu no veu possible la victria, de
forma que li s possible salvar tant com pugui el seu exrcit per a una batalla posterior. Tots
els elements destruts dambds bndols compten com a perduts i no estan disponibles per a
batalles posteriors. Tots els aliats del perdedor que van canviar de bndol ara formen part de
lexrcit guanyador, excepte si aquest comandament aliat estava trencat, cas en el qual ja no
est disponible per a cap exrcit. Es recuperen totes les tropes esgotades que no contaven
com a perdudes. Es recuperen tamb totes les tropes trencades del guanyador.

Les tropes trencades que recupera el perdedor depenen de la proporci entre el nmero
delements de Tropes Muntades no esgotades supervivents en cada bndol. Es llena un
dau per cada element del perdedor que estava trencat abans dabandonar el camp de
batalla.

Proporci del guanyador respecte del Element del perdedor eliminat si obt
perdedor: menys de:
Hordes o Elefants o altres Altres Tropes
Impedimenta Tropes a Peu Muntades
La meitat o menys 4 3 1
Ms de la meitat per menys del doble 5 4 2
El doble o ms 6 5 3

86
ABREVIATURES DE JOC

El segent llistat inclou totes les abreviatures, ordenades alfabticament, emprades tant a les
llistes dexrcit com al reglament en general.

Art Artilleria LH Cavalleria Lleugera


Ax Auxiliars M Aiguamolls
B Barreres frontereres o murs de pedra baixos ME Moral equivalent
Bd Blades O Hort o oliveda
BF Terreny pla empantanegat Oa Oasi en el desert
Bg Bagatge PE Punts d'exrcit
Bts Bots PF Fortificaci permanent
BUA rea edificada Pk Piques
BUAf BUA que pot tenir PF PO Obstacle permanent
Bw Arquers PRd Carretera externa pavimentada
CeC Comandant en cap Ps Psiloi
CH Turons rocallosos amb pendents pronunciades Rd Carretera externa no pavimentada
Cm Camelleria RF Terreny pla rocalls
Cv Cavalleria RH Turons rocallosos amb pendents suaus
D Dunes de sorra Rv Riu
DH Turons difcils amb pendents pronunciades S Mar
E Sembrats tancats per murs o canals d'irrigaci SF Terreny pla cobert de matollar
El Elefants SH Turons amb matollar i pendents suaus
ET Equivalent de terreny Sh Tiradors
Exp Sacrificables Shp Naus
F Sembrats oberts Sp Llances
FC Factor de combat TA Terreny abrupte
FO Obstacle fix TD Terreny difcil
FS Mar congelable a l'hivern TF Fortificaci temporal
FW Mur fronterer TFa Terreny fcil
G Barrancs TMo Tropes Muntades
GA General aliat TPi Tropes a Peu
Gal Galeres V Vinyes
GH Turons descoberts amb pendents suaus Wb Warband
GS General subordinat Wd Boscos
Hd Hordes WH Turons boscosos
IM Infanteria Muntada WW Via fluvial
Imp Impedimenta WWg Vagons de Guerra
Kn Cavallers ZA Zona d'amenaa
L Llac

ADRECES DE CONTACTE INTERESSANTS

El web oficial de DBMM en angls. Si vols saber les darreres novetats o si tens dubtes de
reglament o de llistes dexrcit i et defenses b en angls, aquest s el primer lloc que has
de consultar. www.dbmm.org.uk.

THE SOCIETY OF ANCIENTS s una societat de carcter internacional linters de la qual


es centra en la guerra medieval i de la antiguitat. Publica de forma bimestral la revista
SLINGSHOT. www.soa.org.uk.
CALIVER BOOKS s leditorial que va publicar DBMM 1.0 i que encara comercialitza els
llibres oficials de llistes dexrcit. www.caliverbooks.com.

El frum no oficial de DBMM en castell. Actualment no existeix cap web ni lloc a internet
dedicat en exclusiva a DBMM en catal. Tanmateix, podrs trobar-hi molta informaci i
jugadors amb voluntat de facilitar-te la introducci en el joc. www.dbmm.foroactivo.net.

87
AGRAMENTS

Amb ms de 800 contribudors web, s impossible agrair individualment a totes les persones
en la mesura que es mereixen. Tot i aix, voldria destacar a Norman Whapshott, com a
primer i ms infatigable dels molts provedors dinformes de proves de partides, a Chris
Hanley, que va crear i permetre ls dels diagrames inclosos ms endavant, i a Toby
Partridge, creador de les taules de referncia rpides. Daltra banda, destaquen Rob
Brennan, Tim Child, John Edmundson, Lawrence Greaves, Andreas Johansson, David
Mather, Lorenzo Mele, Gal Richard i Doug Rockwell a lhora dhaver proporcionat
comunicaci en lloc de soroll i llum en lloc de foc.

88
DIAGRAMES
MOVIMENT

Sp Ax

Sp
Sp
160 p

Ax Ax
Sp Ax

Figura 1a Mesurar moviments delements individuals. A cadascun daquests exemples, la doble


fletxa mostra la distncia a mesurar. Aquesta s la distncia mxima permesa a la qual pot acabar
qualsevol de les cantonades frontals dun element des de la seva posici original. (vegeu p. 50)

X
Wb

Figura 1b Mesurar moviments delements


Ps individuals. En aquest exemple, lelement de
A Psiloi vol acabar en la posici marcada amb
ZA lnia discontinua. No pot fer-ho movent en lnia
recta des de la seva posici actual, ja que
creuaria illegalment la ZA de lelement X. Per
aix, ha de desviar-shi com est indicat, amb
200 p la qual cosa ha dincloure aquesta distncia
extra en el seu moviment.
Ps
A

MARXES
D
F
Ax

Cv
Figura 2 Marxes. El parell delements X i Y Art
formen un grup de Cavallers que ha mogut
H

amb marxes en lnia recta cap endavant. El


grup pot continuar fent marxes en lnia E
estrictament recta cap endavant fins a
Ps

contactar perqu tots els enemics situats a 400 Art


o menys p de distncia sn elements
J

individuals, un grup de Fustigadors barrejat


amb elements no contigus que no en sn, un
Ax

grup format completament per Impedimenta i


enemic que ofereix una cantonada de
G

reraguarda ms propera a X i Y que les seves


dues cantonades frontals. Fixat que no seria
possible fer ms marxes si els dos elements
Ps

Kn Kn
dAuxiliars estiguessin contigus en el grup.
X Y
I

89
CANVIS DE FORMACI

Sp Sp Sp Sp
A B A C
Figura 3a Expandir una columna. Sp Sp Sp Sp
Aquest diagrama mostra 2 exemples B D F E
de com la columna de lesquerra pot Sp Possibles posicions finals
expandir-se mitjanant un moviment C

de grup. A tots dos casos, lelement de Sp Sp Sp


Llances A roman estacionari i la resta D A B
delements es mouen com si fossin Sp Sp Sp
elements individuals. Vegeu p. 52. E E C
Posici
Sp Sp Sp
F inicial F D

Posici inicial Figura 3b Gir per passar de


columna a fila. Lelement que
Sp encapala la columna pivota 90 i
A
tots els elements posteriors, un rere
Sp

Sp

Sp

Sp

Sp

Sp

Sp
Sp

laltre, suneixen a la nova lnea, ja


sigui prolongant la seva fila frontal o
posicionant-se en files posteriors
G
B

D
A

H
E

(una nica segona fila si es tracta


Posici final
de Tropes Muntades i de la segona
Sp Sp Sp Sp fins una quarta en cas de Tropes a
A C E G Peu). Excepte si es per tornar a la
Sp Sp Sp Sp
seva formaci prvia, la nova lnia
B D F H no pot estendres ms enll de la
reraguarda original de la columna.

Sp
A

B
Sp Figura 3c Formar una columna a
partir dun grup. El futur element frontal
Sp de la columna avana cap endavant. En
C
aquest exemple s lelement A, per
Sp podrien haver-hi estat C o Y
D
indistintament. Els elements restants es
Sp Sp Sp mouen sense mesurar les seves
E C E Posici
final distncies de forma individual. Els
Sp Sp Sp
F D F elements ms propers al cap es colloquen
al seu darrere i els restants shi ubiquen tot
ocupant els forats resultants. Vegeu p. 52.
Reraguarda
inicial Sp Sp Sp
A C E Posici
inicial
Sp Sp Sp
B D F

Figura 3d Contracci o gir de 90


per formar una columna. El futur
element frontal de la columna avana
Sp

Sp

Sp

Sp

Sp

Sp

cap endavant o pivota fins a 90 i mou


cap al seu flanc inicial. La distncia
mxima de moviment s la de
A

lelement ms lent del grup. La resta


delements se situen al seu darrere i Sp Sp Sp
A C E
nicament poden moure, com a
mxim, el doble de la seva distncia Sp Sp Sp
de moviment normal. Vegeu p. 52. B D F

90
VARIAR I PIVOTAR

Figura 4a Lelement de Blades A pivota


al voltant duna de les seves cantonades Punts
frontals. Lelement de Blades B pivota al de pivot
voltant del punt de contacte amb el de
Llances X. La lnia discontinua mostra la
posici final.
Bd Bd
A B

Figura 4b Un grup pot realitzar una variaci al


voltant duna de les seves cantonades frontals
estacionria, com es mostra en aquest cas, o b al
voltant duna cantonada mbil. A tots dos casos, la
distncia a moure se mesura en lnia recta entre les
posiciones inicial i final de la cantonada mbil que
ms es desplaci. nicament els grups de fins a 8
elements damplada poden realitzar variacions. Un
grup amb ms dun element de amplada nicament
pot realitzar una nica variaci de fins a 90.
Sp Sp
A B

Figura 4c Un grup dun element de amplada s


una columna, que pot realitzar mltiples
variacions dins dun mateix moviment i que s pot
fer-ne de ms duna i de ms de 90.

El grup de Piques illustra com una columna varia


al voltant dun punt fix. Lelement de cap pivota al
voltant duna cantonada frontal i sencara cap a la
nova direcci. Els altres elements que el
segueixen varien sobre el mateix punt. Lelement
Pk
B ha arribat a aquest punt i shi ha encarat, per C
la resta no. La columna de Llances varia al
voltant duna cantonada frontal mbil. Els Pk Sp
elements posteriors el segueixen darrere com es D Z
mostra a la figura. Cada element de la columna,
ara arquejada, compta com si estigus alineat per
al tir i el recolzament posterior, i s emps com si
estigus alineat amb lelement frontal.

Bd Figura 4d Fixat que, en variar, les


cantonades frontals han davanar cap
endavant o romandre estacionries. Est
Bd prohibit el moviment mostrat a la figura.

91
MOVIMENT ESPONTANI

A
C

Bw
Bw
Bw
B

D
Bw

Wb
X
F
Bw

Wb
Y

Figura 5a Prioritats. Lelement de Warband X disposa de diversos enemics als quals pot contactar
si mou impetuosament. Ha de contactar-los segons el segent (i en estricte) ordre alfabtic, sense
possibilitat de canviar-lo de cap manera. Sassumeix que, a cada nou cas, lelement contactat en
lexemple anterior ja no est present.
A) Amb tots els elements presentes, lelement X ha de moures en lnia estrictament recta cap
endavant perqu pot contactar a un enemic al qual s possible fer-ho en lnia recta. Lelement
dArquers A s lenemic ms proper que es troba dins del seu recorregut cap al front. Desprs
demprar el moviment extra per alinear-se cantonada frontal amb cantonada frontal, lelement A ha de
girar per encarar-se contra ell. Dos apunts. 1) Lelement X pot contactar el flanc dA perqu es troba
directament al seu front. 2) Si lelement dArquers B estigus encarat cap a X, les restriccions de la
seva ZA impedirien a aquest darrer contactar a A. Vegeu p. 59.
B) Si lelement A no estigus present, X hauria aleshores de contactar a lelement B. Com en
lexemple anterior, un moviment en lnia recta li permet contactar lenemic. Aleshores ha demprar el
moviment extra per alinear-shi i acabar en contacte de cantonada amb cantonada amb lelement B.
C) Si Assumim que A i B no es troben presentes, lelement C s la segent prioritat. Sense cap
enemic directament al seu front, lelement X ha de canviar de direcci langle mnim per moure
desprs la distncia mnima que li permeti contactar a un enemic. Ha dacabar en contacte frontal
contra lelement dArquers C.
D) De la mateixa manera, la segent prioritat s lelement D, amb un canvi de direcci lleugerament
major. Novament ha dacabar en contacte frontal amb lelement D. No pot contactar el flanc de D
perqu no es troba directament al seu front.
E) Lelement X es posiciona per solapar a E. Ha de moure la distncia ms curta, per la qual cosa
acaba en contacte flanc amb flanc i cantonada amb cantonada amb lelement amic Z.
F) No s possible contactar a lelement F impetuosament, ja que es troba darrere de la lnia que estn
la reraguarda dX. Si lelement F fos lnic enemic present en el diagrama, X es mouria en lnia
estrictament recta cap endavant el seu moviment mxim ms 80p.
Nota: En tots els exemples anteriors, lelement Y seguir a X en tant que es troba en una columna al
seu darrere. Lelement Y mai pot moure impetuosament abans que X, ja que els elements frontals que
avancen espontniament sempre ho fan abans que els posteriors.

92
Moviment espontani: Contactar a un enemic movent en lnia recta. Lelement de Cavallers A mou
impetus. Ha de moure en lnia recta cap endavant seguint les lnies discontinues (el seu front) perqu
pot contactar a un enemic.

Figura 5b Lelement A contacta el front de la


Cavalleria X. Un cop emprat el moviment extra per
pivotar i encarar-shi, acabar en contacte complet del
seu front contra el front enemic.

Kn

Figura 5c En aquest cas el contacte el realitza contra


el flanc de la Cavalleria Lleugera Y. Segons les regles de
la p. 60, lelement A acabar amb el seu front en contacte
amb el flanc dY, aix com cantonada frontal contra
cantonada frontal.

Kn

Fixat que, si qualsevol daquests enemics es trobs fora del moviment en lnia recta cap endavant,
indicat per les lnies discontinues, no seria possible contactar el flanc enemic.
A
C

C
Wb
Wb

Wb
B

B
D

D
Wb

Wb
Wb

Wb

Posici inicial i Pivots desprs dhaver


moviment tctic dA contactat amics impetuosos

Figura 5d Pivotar desprs dhaver contactat a amics que han mogut prviament. Aquests 4
elements de Warband han perdut la seva cohesi desprs dhaver mogut impetuosament. El jugador
desitja redireccionar-los, per nicament disposa de 2 PIPs. Consumeix aquests 2 PIPs per moure
lelement A mitjanant un moviment tctic fins a la posici indicada i deixa que la resta delements es
moguin impetuosament. Aix, tots contacten a amics impetuosos que han mogut prviament, de forma
que pivoten i acaben encarats en la seva mateixa direcci.

93
ZONES DAMENAA
X
Ax

Figura 6a Moure en una zona damenaa. Lelement de


Blades A est en la ZA dels Auxiliars X. En el seu torn, A t
les segents opcions:
1. Romandre estacionari.
2. Alinear-se oposat a X.
3. Contactar amb el seu front el front dX i alinear-shi ZA
desprs com es detalla a la p. 60.
4. Moure en lnia estrictament cap a enrere sense contactar
a cap enemic.

X Y Figura 6b Creuar una zona damenaa.


Ax Ax Lelement de Psiloi A es troba fora de la ZA
de lelement dAuxiliars X. Aix, A pot:
1. Realitzar un moviment tctic sense
entrar en la ZA dX, que podria incloure
contactar el flanc dX.
A

ZA ZA 2. Contactar amb el seu front el front dX.


3. Realitzar un moviment tctic de la seva
Ps
Ps

distncia mxima en lnia estrictament


recta cap endavant sense contactar a cap
enemic, excepte que sigui en el front
200 p daquest darrer. Fixat que A no pot
contactar a lelement Y.

Figura 6c Alinear-se a una ZA desprs


dun contacte.
1. Lelement de Blades A ha contactat al de
Llances Y. Ha dalinear-se front amb front amb Sp
Y
Sp
X
Sp
W

Y, tot i tenir lelement X ms directament al


seu front.
2. Lelement B ha contactat simultniament als Bd Bd
B C
elements X i W. Ha dalinear-se contra W en
tant que aquest darrer s el que t ms ZA ZA ZA
directament al seu front.
3. En tant que part del mateix grup, lelement
C tamb ha contactat a W. Com s B el que
ha dalinear-se amb W, C ha de desplaar-se
lateralment fins a quedar posicionat solapant a
W.
X
Bd
Figura 6d Profunditat de la zona damenaa. Les zones
damenaa sestenen 80 p (inclosos) des del front de
lelement en lnia recta. Travessen qualssevol altres
elements, siguin amics o enemics, i restringeixen els
moviments daquests darrers. Lelement de Carros A de la
80 p

Carro figura es troba en combat frontal contra lelement X. La ZA


dX sestn a travs dA i inclou el front de lelement enemic
B. Per tant, B es troba subjecte ara a les regles de la ZA.
A

Bd
B

94
Y

Cv

Y
Pk

X
Pk

ZA

ZA X

Ps
Cv

Pk
Cv Ps A
D
A Pk
B

Pk
C

Figura 6e Restriccions en mltiples ZA. Figura 6f Ms restriccions de la ZA.


Lelement de Cavalleria A pot contactar tant a El bloc de Piques A-C est en contacte amb
lelement de Piques X com al de Blades Z. Si lelement de Cavalleria X. Seria avantatjs que
mou en lnia recta cap endavant, A entrar a la lelement de Psiloi D contacts el flanc dX, per
ZA dX. Pot aix creuar la ZA de Z fins a aix no s possible perqu entraria en la ZA
contactar frontalment a X. Si prova de contactar dY.
amb la seva cantonada frontal a Z com mostra
la doble fletxa, entrar primer a la ZA dX, cosa Lelement C es troba dins la ZA dX, de forma
que el fora a obeir les restriccions de la seva que lnic que pot fer s moure estrictament en
ZA. Per poder contactar a Z, primer A ha de lnia recta cap a enrere, per la qual cosa no pot
maniobrar fora de la ZA dX abans de poder collocar-se solapant a X al costat dA.
entrar en la ZA de Z.

ALINEAR-SE

W X
Wb

El

LH
Ps
A B

Figura 7a Lelement Figura 7b Lelement


A est alineat amb W. B est alineat en
contacte amb X.

95
MOURE PER ENTRAR EN COMBAT

Figura 8a Els elements de Cavalleria Lleugera A- B A

D poden contactar per combatre contra X de la LH LH


segent forma: lelement A no es troba
completament ms enll de la lnia que prolonga el
flanc dX, de manera que nicament pot contactar
front amb front. Lelement B es troba completament
ms enll de la lnia que prolonga el flanc dX, per la
qual cosa s pot contactar aquest flanc.
Lelement C pot contactar el flanc dX pel mateix
motiu que B. No pot, en canvi, contactar la seva Cv

C
reraguarda perqu no es troba completament ms X
enll de la lnia que prolonga aquesta reraguarda.

LH
Lelement D s pot contactar la reraguarda dX en
tant que es troba ms enll daquesta lnea.

LH

D
Bd
Z
Bd
Y
Bd
X
Figura 8b Contacte frontal. Els elements de
Cavalleria A, B, C han contactat als elements de
Blades X, Y i Z respectivament. Lelement A ha
contactat amb la seva cantonada frontal el front de
Cv
Z. Lelement B ha contactat la cantonada frontal dY.
C Lelement C ha contactat el front dX amb el seu
propi front.

C
Figura 8c Contacte al flanc. De la
Bw Bw Bw
mateixa manera, els elements de Llances

Sp
X Y Z
han contactat als elements dArquers en un
flanc. Lelement A ho ha fet amb la seva
cantonada frontal. Els elements B i C, amb
el seu front.

Wb Wb Figura 8d Contacte a la reraguarda. Els


X Y elements de Warband X i Y han estat contactats a
la seva reraguarda per Psiloi enemics. Lelement A
Ps ho ha fet amb una cantonada frontal, mentre que B
ho ha fet amb el seu front.
B

Per contactar a un enemic, sha de moure el front o la cantonada frontal prpia fins al costat enemic o b
el front propi fins a una cantonada enemiga.

Z
Figura 8e Alinear-shi. En tots estos
B

Bd
Wb
casos, lelement que contacta ha dalinear-se Bw Z
Y
amb lelement enemic mitjanant la regla del
Sp

moviment extra per alinear-se (vegeu p. 61). Cv


Ps
Han dacabar com es mostra a la figura. C
A

96
ALINEAR-SE PER COMBATRE

X
Ax
Figura 9a Un grup contacta un element
individual. El grup de Llances A-B ha contactat
lelement individual X al seu front. Tal com
sespecifica a la p. 60 (contacte al front, punt
segon), X ha de conformar-se al grup.

X Y

LH LH
Figura 9b Un grup contacta a Fustigadors.
El grup de Llances A-C ha contactat un grup
menor de Cavalleria Lleugera. Tal com
sespecifica a la p. 60 (contacte al front, punt
primer), el grup de Fustigadors ha de
conformar-se al de Llances.

Figura 9c Contactar una cantonada. La


columna de Warband A-B ha mogut en lnia X Y
estrictament recta cap endavant i ha contactat la Bd Bd
cantonada dun grup de Blades. El jugador que
controla els Blades t dues opcions:
1. Mantenir lelement X en la seva posici
actual, amb la qual cosa comptar com a
combatent frontalment i, a la vegada, solapat a
la seva dreta.
2. Emprar, si s possible, el moviment extra
gratis de fins a 80 p per pivotar el grup i
desplaar-lo lateralment, de forma que X acabi
front amb front i cantonada amb cantonada
contra A.
Y X Y X
Bw Bw Bw Bw

Pk
A

Figura 9d Conformar-se al contacte amb recolzament posterior. La columna de Piques A-D ha


contactat lelement dArquers X. Els elements A i B varien i es desplacen lateralment de forma que A
acabi en contacte front amb front i cantonada amb cantonada contra X mitjanant ls del moviment
extra gratis de fins a 80 p. La columna ha darquejar-se per evitar contactar lelement Z, per tots els
elements compten com a proporcionant recolzament posterior a A en el combat. Vegeu les regles de
recolzament posterior en combat cos a cos a les pp. 65 i 66.

97
Figura 9e Conformar-se a un atac al

X
flanc. Lelement de Psloi X ha contactat A en

X
un flanc. Mitjanant ls del moviment extra
Bw Bw

Ps
gratis de fins a 80 p, X ha de desplaar-se
A A
lateralment fins que la seva cantonada frontal

Ps
contacti la cantonada frontal del seu oponent
si s possible.
X

Figura 9f Lelement de Psiloi X ha contactat


el flanc dA, per no pot alinear-shi cantonada
Bw frontal contra cantonada frontal a causa de
Ps

lobstrucci de lelement enemic B. Ha contactat,


A
aix s, la totalitat del flanc dA, de forma que es
considera aleshores un contacte legal.
Noms est perms contactar un flanc
daquesta manera si lobstrucci s deguda a la
Y

presncia delements enemics, terreny


impassable o el llindar de la taula. Si lobstrucci
Cv

permet nicament contactar parcialment el flanc


Ps

enemic, mai compta com a contacte a efectes


de combat.
A

X
Bw

Ps
A
Figura 9g Lelement de Psiloi X ha contactat el flanc dA
i ha dacabar en contacte de la seva cantonada frontal
contra la cantonada frontal del seu oponent.
A diferncia de la figura anterior, aqu no hi ha cap
obstrucci que lhi impedeixi, per no pot desplaar-se ZA
lateralment suficientment per fer-ho, ja que entra a la ZA
de lelement B. Per aix, en aquest cas, X no pot
contactar el flanc dA, amb la qual cosa el moviment
Bw
queda cancellat. B

Z Z
Sp Sp

X X
Sp Sp

Bd Bd
A B

Figura 9h El grup de Blades Figura 9i El grup A-B ha Figura 9j En tant que el


A-B sha mogut en lnia recta variat per alinear-se grup A-B no pot alinear-shi,
cap endavant i ha contactat el legalment amb W, per no els dos grups de Llances
front de lelement W. Lelement pot perqu lelement A oponents sn els que han de
B ha de provar dalinear-se contacta prviament el front fer-ho, com mostra la figura.
amb W. Mitjanant el moviment de lelement X.
extra gratis de fins 80 p, el
grup varia i es desplaa
lateralment per aconseguir-ho.

98
ELEMENTS QUE OBSTRUEIXEN EL MOVIMENT

Figura 10a Impossibilitat per alinear-shi. W


Lelement de Cavalleria B ha contactat parcialment Pk vxcvx
amb el seu front el front del grup de Piques V-W. A
la p. 60 (contacte al front, punts primer i tercer), V
sespecifica que els elements o grups en contacte Pk vxcvx
han dalinear-shi immediatament. Lelement B ho
hauria de fer en condiciones normals contra V, U
per es veu obstrut per la presncia dels elements
Ax
A i U, que estan en combat cos a cos. Per aix,
excepcionalment, el grup de piques ha de Cv
desplaar-se lateralment fins que tot el seu front
contacti el front complet de B, com mostra la lnia B
discontinua. Sp
A
vxcvx
Figura 10b Altres obstruccions. Amb la
W X mateixa situaci anterior, ara el grup de Piques
Pk V-W es veu obstrut per la presncia de
Ax
lelement amic X. Ats que X no es troba en
Pk
V combat cos a cos frontal ni es troba
parcialment davant de V, ha de desplaar-se,
U sense cost de PIPs, la distncia mnima
Ax
necessria que permeti lalineament que
obstrua. Aquesta regla es troba al primer
Cv pargraf de lapartat de moviment per entrar en
combat a la p. 59.
Sp B
X
A
Ax
W
Figura 10c Impossibilitat de desplaar una Pk
obstrucci. En aquest diagrama, lelement que
obstrueix lalineament de V, lelement de Llances C, V Sp
Pk C
es troba en combat cos a cos, per la qual cosa no
pot ser desplaat. Ats que ni lelement B ni el grup U
V-W poden alinear-se legalment en combat, el Ax vxcvx
moviment queda cancellat. Fixat que si C es
trobs en la mateixa posici per sense estar en
combat cos a cos, el moviment continuaria estant
cancellat, ja que C s un element amic de B que es Sp
A
troba parcialment al seu front. Cv

B
X

Figura 10d Obstrucci parcial. El moviment


extra gratis de fins a 80 p per alinear-se explicat a
Ax

Sp

la p. 61 permet que un element o grup saline


W
Pk legalment mitjanant un desplaament lateral, un
pivot o una variaci. En aquesta situaci, no hi ha
C

V espai suficient perqu els dos elements del grup de


Pk vxcvx Piques salinen a lelement B. En aquest cas,
noms salinea lelement frontal V. Fixat que, una
U
cop alineat frontalment, V no ser capa de
Ax retrocedir mentre est en combat cos a cos contra
Cv B. Aix li suposar aplicar-se un -1 de factor tctic
al combat, per cap altre desavantatge si perd.
Sp B
A

99
TIR

Figura 11a Objectius vlids (1). Lelement Z Y X


dArquers A t tres elements enemics a labast i Bw Ax Ps

que sn objectius vlids. Lelement X es troba


dins de larc de tir dA. Lelement Y s el que es
troba ms al front dA, per tant ns lobjectiu
prioritari en lloc dX. Lelement enemic Z tamb
es troba dins de larc de tir dA i pot retornar tir,
amb la qual cosa A es veu obligat a tirar contra
Bw
Z en tant que s el seu objectiu prioritari final.
A

Y C
Wb
Cv Figura 11b Objectius vlids (2). Lelement
dArquers A pot tirar contra lelement enemic X, ja
Bd

que s el seu objectiu ms directament al front i pot


Kn
fer-ho sobre la totalitat del seu flanc. Lelement B pot
X

Z tirar contra Y, ja que s el seu enemic ms


directament al front i disposa de ms 40 p dun dels
seus costats al descobert perqu pugui fer-ho.
Bw Si lelement Y no fos all, lelement enemic Z no
A seria un objectiu vlid, ja que es troba en combat
cos a cos. El mateix succeiria amb qualsevol
element enemic que es trobs contigu a la
reraguarda de Z.
Bw
B

Figura 11c Tir primari i de recolzament. Els Y X


elements dArquers A i X realitzen tir primari Bw Bw
perqu sestan tirant mtuament. Tota la resta
delements presentes realitzen tir de
recolzament. Lelement Y recolza a X i lelement
B recolza a A, ja que tots es troben dins dels
arcs de tir i distncies dabast respectius.
El tir de recolzament aplica un factor tctic de -1
sobre lelement oponent. Lelement C pot estar Bw Bw
alineat darrere dels elements A o B, com A B
mostra la lnia discontinua. En qualsevol
daquestes dues posicions, C pot tirar per sobre Bw Bw
dels seus amics contra X, cosa que proporciona C C
un factor tctic de +1 a lelement A.

Kn Figura 11d Tir de tercers. Lelement


Bw

dArquers X va a tirar contra lelement K. No pot


K tirar contra A perqu aquest darrer es troba
darrere la lnia que prolonga el seu front.
X

Lelement A pot tirar contra X, i ha de fer-ho


abans que X tiri contra K. Lelement X emprar el
mateix resultat de dau obtingut, tant per
defensar-se del tir dA com per tirar contra K.

Bw
A

100
GIRAR PER ENCARAR-SE

Ax
Bd

Ax
Ax
X
Bd

A
X
Bd vxcvx

A
A Sp
B

Figura 12a Lelement A ha Figura 12b Lelement X no es Figura 12c En aquest cas,
contactat el flanc de B i han troba en contacte frontal amb Lelement X es troba contactat,
acabat en contacte mutu de les cap enemic, per la qual cosa es simultniament, al front i al
seves cantonades frontals. gira i salinea contra el front dA flanc. Aix, X no es gira, sin
un cop acabats tots els que combat contra B i saplica
moviments del torn i abans de un factor tctic de -1. Si es veu
tots els combats. obligat a retrocedir, ser
destrut.

Figura 12e El front


dA ha contactat tres

W
Y

X
Pk elements de la co-
W
lumna, de forma que
Wb

Figura 12d Lele- tots tres es giren per

Wb
Pk

Pk

Pk
Pk
ment A ha con- X alinear-se al front
tactat el flanc de la dA. Si no hi hagus
A

Pk espai suficient per


columna W-Z. Y

A
fer-ho, A hauria de
Pk desplaar-se cap a
Z enrere la distncia Pk
mnima necessria Z
perqu els elements
W, X i Y hi puguin
cabre.

Sp
X

X
LH

Sp
LH

Sp
Sp

X
LH
Y
Sp
A
A

Figures 12f/g Girar-se per encarar un de dos. Els Figura 12h Contacte a reraguarda.
elements X i Y es troben en contacte mutu reraguarda Lelement X ha estat contactat en la
amb reraguarda. Lelement A contacta legalment el reraguarda per lelement A. Lelement X
flanc dX, del qual resulta tamb un contacte amb el no es gira i combat amb els segents
flanc dY. factores tctics aplicats: -1 per haver
Ambds elements han de girar-se per alinear-se contra estat contactat per lenemic en la
A, per mantenint el mateix contacte de reraguarda reraguarda i -1 per no poder retrocedir.
contra reraguarda. Fixat que si ambds haguessin Si X guanya o empata el combat, es gira
estat orientats en la mateixa direcci abans del per encarar-se a A. Si perd, s destrut.
contacte, tots dos haurien acabat encarats tamb Si A hagus contactat mitjanant un
contra A. moviment de marxes, X shauria girat
abans del combat.

101
RETROCS
C
vxcvx Y
Ps
Pk

Z
Bd

A
Y
X Ps

Bd
Pk

Pk

Pk

Pk
Bd

Sp Sp

X
A B

Figura 13a Lelement A ha guanyat, per no Figura 13b Lelement X ha guanyat, per no
ha doblat, a lelement X en combat cos a cos. ha doblat, a la columna de Piques A-D.
Lelement X ha de retrocedir la profunditat de la Lelement A comena el seu retrocs amb
seva base per no pot fer-ho a causa de la lelement de Psiloi Y en contacte complet del seu
presncia de lelement C. Acaba el seu flanc per un front enemic, amb la qual cosa A s
retrocs prematurament quan contacta C. Si destrut. Lelement B s destrut tamb per
lelement A persegueix a X, aquest darrer trobar-se darrere dun element amic destrut i
saplicar el factor tctic de -1 durant el proper amb el seu flanc igualment en contacte complet
combat cos a cos per no poder retrocedir. pel front dY.
Si lelement de Psiloi Y es veu obligat a Lelement C no s destrut perqu no tot el seu
retrocedir, interpenetra a lelement amic Z. flanc est en contacte amb el front dY.

REBUIG
Y
Sp

Figura 14 Moviments de Z X W
rebuig. Durant el torn de la Sp Sp Sp
Cavalleria, els elements A-D
contacten les Llances W-Z.
Les Cavalleries perden tots
els combats cos a cos per Cv
no han estat doblades. Per D
aix, han de realitzar movi-
175 p

Sp

ments de rebuig (mira la p.


160 p

69). Cv
V

Bd
E

Cv Cv

A B

Les lnies discontinues mostren les posiciones inicials dels elements de Cavalleria abans de realitzar
cap moviment. La distncia mnima de rebuig s de 160 p i la mxima s la del propi moviment tctic.
Lelement A es mou la distncia mnima de 160 p fins a la posici illustrada. Lelement B decideix
moure 175 p, la qual cosa permet reagrupar-se juntament amb A. Lelement C no pot realitzar el
moviment de rebuig (vegeu primer punt a la p. 58), de forma que ha de retrocedir. Lelement D iniciaria
el seu moviment de rebuig amb un element enemic en contacte amb el seu flanc, per la qual cosa s
destrut.

102
FUGIDA I DESBANDADA

Figura 15 Els elements W


de Cavalleria Lleugera LH (O)
(O) W, X i Y han con-
tactat els elements de
Cavalleria Lleugera (I) A, X
B i C. El combat cos a
cos resultant es resol per LH (I)
LH (O)
ordre alfabtic, A, B i C.
Els tres elements perden A
el combat per no sn Y
doblats, per la qual cosa
LH (O)
estan obligats a realitzar Hd LH (I)
un moviment de fugida.
M B
Lelement A no pot com-
pletar la seva fugida, ja
que contacta lelement LH (I)
enemic Z. El combat cos C
a cos resultant es resol el
proper torn. Lelement A
ha de vncer per pene-
Sp
trar a Z. Si empata o Z
perd, s destrut.
En qualsevol cas, no hi
ha cap risc per a lele-
ment Z.

Hd LH (I)

N D

Un cop lelement B ha completat el seu retrocs contra lelement X i ha girat, la seva fugida es veu
bloquejada per la presncia de lelement amic dHordes N, un tipus de tropa que no pot ser
interpenetrada. Per tant, ha de pivotar tan aviat com sigui possible i fins a 90 per fugir en una nova
direcci que li eviti acabar ms a prop denemic a 800 o menys p de distncia.

La fugida de lelement C es veu bloquejada per la presncia de lelement amic D. En aquest cas la
interpenetraci s s possible, com consta a la p. 58, de forma que pot realitzar el seu moviment de
fugida complet, mesurat des de la posici inicial de la reraguarda fins a la seva posici final.

MOVIMENTS EN DESBANDADA

Reprenent la situaci illustrada a la figura anterior, per tenint en consideraci que els elements A, B i
C mouen en desbandada i que a la resta delements amics del mateix comandament trencat sels ha
declarat altos, es donen les segents diferncies:

Lelement A seria destrut en contactar el front de lelement Z.

Lelement B mouria en la mateixa direcci ja descrita, per el doble de la seva distncia normal. En el
torn segent es giraria cap al punt ms proper del costat de la taula de reraguarda propi i continuaria
en aquella direcci fins a sortir della. No podria girar-se cap a lenemic i no seria possible gastar PIPs
per declarar-li un alto un cop ha mogut en desbandada.

Lelement C interpenetrar a D, amb la qual cosa aquest darrer es veur arrossegat a moure en
desbandada tamb darrere de C.

103
Taula de referncia rpida de DBMM 2.0 - MOVIMENT

CONSUM DE PIPs DISTNCIES MXIMES DE MOVIMENT


0 Per la primera marxa aquest torn si s: Carr. TFa TA TD
- Completament en carretera sense canviar de sentit.
- TPe amb les 2 files primeres noms de Piques i recte.
LH(F) 640 360 240 160
- Naval en TFa. LH 640 320 240 160
1 Cada marxa o mov. tc. per element o grup. Cv, Cm, Exp 480 240 160 80
Cada alto per a un element impetus, trencat o de Naval.
Cada alto per a un grup impetus o trencat.
Kn (F) 400 240 160 80
Cada cop que un element planta un PO en lloc de moure. El, Kn 400 200 160 80
2 Element embarcant o (des)muntant, excepte IM. Ax, Ps 400 200 200 160
Ordenar una Fugida Fingida. Bd(F),Pk(F),Wb(F),Hd(F) 400 200 200 120
3 Activar un aliat (cada torn). Sp,Pk,Bd,Wb,Bw,Sh,Hd 400 160 160 80
Canvi dordres, excepte mitjanant un cop brillant. Art (F), Bge (F) 400 200 120 40
-1 El grup inclou un CeC no Inactiu. WWg, Art, Bge 400 160 80 0
Grup completament regular que inclou sub-general o
general aliat. Art (S) 240 80 40 --
+1 General absent, no visible, indecs o en combat. Naval (F) -- 360 -- 200
General >2000p (LH/Naval/Bge exrcit) o >800p (resta)
Avanar tropes commocionades. Naval -- 320 -- 160
+1 Confusi per canvi dordres. Naval (X) -- 160 -- 80
+1 Si s Exp, Hd(O)/(I) o Impedimenta que no sigui (F).
+1 Grupo mixt de TMu (excepte El o general) i TPe. PRIORITATS DELS IMPETUOSOS
+1 Si ja ha realitzat 2 marxes (irr.) o 3 (reg) fora de carretera. Recte cap endavant si pot contactar un enemic.
+1 Contactar enemic amb una marxa. Primera Recte cap endavant si pot acabar ms a prop de
+1 Un grup que no sigui una columna varia*. lenemic que ja era el ms proper abans de moure.
Un grup mou menys del mxim*. Recte cap endavant si acaba ms lluny del seu costat
Gir de 180*. de la taula.
TMu o Imp embarcant o Imp. desembarcant. Si no s el cap duna columna, a contactar el front o
Segona reraguarda o a solapar lenemic que estigui ms proper
+1 Malaptesa irregular: al seu front (el que suposi menor desviament, primer, i
- Per qualsevol marcada * anteriorment. menor distncia, desprs).
(a triar
- Qualsevol element es desvia duna lnea recta.
pel Cap a Bge o element enemic en desbandada visible, a
- Alto per evitar moviment espontani o de desbandada.
jugador) menys de 400 p i ms directament al front.
Cap al costat de la taula enemic seguint una carretera,
un llindar de la taula o un terreny contactats
POSSIBLES MOVIMENTS EN UNA ZA prviament.
Alinear-se en contacte amb el front de lenemic ms al front. Si cap no s possible, no se mou per compta com a mogut.
Alinear-se amb lenemic amb la seva ZA ms al front.
Solapar si un altre element del grup contacta el front enemic.
Girar-se 180 si totes les ZA enemigues estan a reraguarda. INTERPENETRACIONS
Moure recte endavant la distncia mxima i sense contactar lenemic. Interpenetra
Tropa Situaci Encarament
Moure recte endavant per contactar front o cantonada frontal enemics a:
Moure recte endavant cap a lenemic que exerceix la ZA. No estan LH
Seguir o dar recolzament posterior a amics parcialment al front. TMu retrocedint ni Qualsevol Mateix /
(excepte essent TPe que no
Moure recte cap a enrere sense contactar lenemic. oposat
Exp) empesos ni sigui de Pk ni
rebutjats Hd
PERSECUCI LH o Cv
Rebutjats Cv regular Mateix
Mai perse- Defensors en FT/FP, TPe vs TMu, estant-hi fora de la regulars
gueixen: taula o si contactaria TD o un accident daigua. Ps Qualsevol Qualsevol Mateix / oposat
No impetuosos: Reg Bd/Sp vs TPe, Cv o LH. Retrocedint
Poden Ps Qualsevol Qualsevol
No impetuosos: Kn en torn enemic menys vs Kn. Rebutjats
perseguir:
Psiloi. Bd regular Qualsevol Bd, Sp. Pk Mateix / oposat
Impetuosos o passant a gual un riu. Ax, Bw (no (X)) Qualsevol Bd Mateix
Naval Imp a 1 de
Han de TMu / TPe Qualsevol A 90
TMu excepte Kn(X) en base individual o Cm(X). profunditat
perseguir:
Pk, Bd, Ax o Sp (que no sigui Bw(X)). Bots Qualsevol Naval Mateix / oposat
En columna darrere un enemic que persegueix. Naval Qualsevol Bots Mateix / oposat

TMu: Tropes Muntades TPe: Tropes a Peu Imp: Impedimenta OP: Obstacle porttil ZA: Zona damenaa
TFa: Terreny fcil TA: Terreny abrupte TD: Terreny difcil TF: Fortificaci temporal PF: Fortificaci permanent

Toby Partirdge, Phil Barker 2010. Tots els drets reservats. www.dbmm.org.uk y www.wargamesresearchgroup.com
Els autors permeten fotocopiar ambdues cares daquest document per a s personal (i de loponent).
Taula de referncia rpida de DBMM 2.0 - COMBAT

FACTORS DE COMBAT RECOLZAMENT POSTERIOR ( = noms si la llista ho permet)


Contra: TMu Resta La fila frontal s: La fila posterior s: Lenemic s:
El, Exp, Sh +5 +4 Teu Sp Sp (mateixa o ) El,Exp,Kn,Cm,Pk,Bd,Wb,Hd +1
Sp, Bd, Art tirant, WWg +4 +4 Teu Bd (S/O/I) Sp o Bd El, Kn +1
Pk, Bw tirant sense resposta +4 +3 Teu Bd (S/O) Bw (S/O) TPe +1
Bw al tir o en c.a.c. +4 +2 Teu Bw (S/O/I) Bd (S/O) TPe +1
Kn, Cv en c.a.c. +3 +4 Teu Wb, Reg Ax (S) El mateix tipus Kn +1
Cv al tir, Wb, Ax +3 +3 Teu Bw (S/O/X) Mateix Bx(S/O si X) Qualsevol +1
LH, Cm, Gal, Shp +2 +3 Teu Ps Ps (O) LH, Ps +1
Ps, Hd, Art en c.a.c,, Bge, Bts +2 +2 Teu Sh Sh Qualsevol +1
Naval desembarcat +1 +1 Teu Cv Ps (S/I) Cv, Kn (X) +1
Teu Sp,Pk,Bd,Ax Ps (S/O) Wb, TMu (excepte Kn (X)) +1
Meu Pk (S/O/I) 4a fila Pk en TFa Imp, TPe (excepte Ps) +2
FACTORS TCTICS Meu Sp (S/O/ Reg I) Sp (mateixa o ) TPe (excepte Wb ni Ps) +1
+3 TPe, Art o Bge (O) en FT/FP Meu Kn, Cv Base doble oblig. TMu, TPe +1
+2 Qualsevol defensant una FP torre Meu LH (S/F) LH (idntica) TPe +1
+1 Qualsevol defensant una FP mur Meu Wb Wb TPe (excepte Ps) +1
+1 Qualsevol defensant TFa ms elevat Meu TPe TPe FT, FP +1
+1 TPe/Imp ms elevat en torn enemic Ambds Pk 2a i 3a files de Pk Tots menys Cv,LH,Ps, Imp +1
+1 TMu ms elevat en torn propi
+2 Cop brillant
+1 General
EXCEPCIONS AL COMBAT (< derrotat; << doblat)
+1 En contacto amb Bge (S) propi, general letal (M = el meu torn; T = el teu torn; A = ambds torns)
+1 Element posterior recolzant al tir El < A Destruts per Ax del tipus "elephant killers", Ps, LH, Sh, Art y Cm (X).
-1 Un altre element recolzant al tir Exp < A Destruts per qualsevol enemic.
-1 Cada flanc solapat Kn < A Destruts per El, Exp i Bd(X). Fugen en c.a.c. de Cm, Bw y Sh.
-1 Cada front enemic al flanc o reraguarda Rebutjats o retrocs d'altres TPi.
-1 No poder retrocedir Cv M Rebutjats de Kn i TPi.
-1 Desavantatge per condicions meteorologia < T Destruts per Kn (no en falca) en TFa. Fugen de Wb, Exp i Cm.
-1 Al tir enemic o al c.a.c desprs duna marxa A Fugen si estan en TD.
-1 Commocionat o trencat (menys al tir) M Esgotats contra Sp, Pk i Bd en TFa.
-1 Tirar sobre una AE, roques, bosc o oasis
A Rebutjats d'Imp. que no sigui Art (I). Fugen de Naval.
-1 WWg (O/I) en torn propi LH M Rebutjats de Kn, TPi, Imp. Fugen d'Exp, Art tirant o si estan en TD.
-1 Pk(F), Bd, Wb(S/O) o Hd (O) en TD < Rebutjats de Tpi o Imp. Fugen de Kn, Cm(S), Exp, de LH(O) si s (F/I),
-1 TMu, Sp, Pk (no (F)) o Imp en TA T
d'Art tirando o si estn en TD.
-2 TMu, Sp, Pk (no (F)) o Imp en TD
M Esgotats contra Kn.
-2 TMu (no El, LH) en c.a.c. sobre un OP
A Esgotats c.a.c en TFa/TA per Tpi (no Ps(O)/Bw ). Esgotats per Imp/Naval.
Cm < T Destruts per Exp en TFa.
Sp,Pk M Destruts per El.
GRADACI <
S tirant Ambds > Qualsevol +2 T Destruts per El, Bd, Wb, Exp en TFa, Kn en TFa i Cm(S) en TFa.
S al tir Ambds < No s Art ni Sh +1
Bd M Destruts per El.
<
> TMu no mateix S +2 T Destruts per El, Wb, Exp en TFa, Kn en TFa i Cm(S) en TFa.
Meu = TMu +1 Wb M Destruts per El.
TMu S <
c.a.c < TPe +1 T Destruts per El, Bd, Exp en TFa, Kn en TFa i Cm(S) en TFa.
Teu > TPe +1 Bw < A Destruts per TMo i Wb. Fugen de WWg al tir.
> TPe +2 Sh < A Destruts per qualsevol enemic en c.a.c.
TPe S Meu Ax < T Destruts por Kn en TFa i Cm(S) en TFa.
= TPe +1
c.a.c
Teu < TMu, TPe +1 Ps M Rebutjats en c.a.c. en TFa contra TPi que no siguin Ps.
Imp S c.a.c Meu > TPe +2 < Destruts per Kn, Cv, LH(S/O) i per Cm(S/O) en TFa. Rebutjats en c.a.c. en
T
Naval S > Naval +2 TFa contra TPi que no siguin Ps.
Meu
c.a.c < Naval, TPe +1 A Esgotats c.a.c per TPi (no Ps/Ax/Bw ). Fugen de TMo en TD/TA, Imp, Naval
I Ambds < Qualsevol -1 Art < A Destruts per qualsevol enemic en c.a.c. No tiren per tir enemic.
F al tir Ambds < No s Art -1 WWg < A Destruts per Art, per Ps si sn (X), per El si sn (S/O/I). Si no, immbils.
F c.a.c Teu < Qualsevol -1 Hd Destruts per Exp, Kn, Cm(S), El, Wb o per tot enemic si s (I). Fugen si s
< A
(O) en c.a.c. i no s part d'un grup. Si estan en c.a.c., immbils.
Bge < A Destruts per tot enemic en c.a.c si s (O/I). Fugen si s (F). Si no, immbils.

TMu: Tropes Muntades TPe: Tropes a Peu Imp: Impedimenta OP: Obstacle porttil ZA: Zona damenaa
TFa: Terreny fcil TA: Terreny abrupte TD: Terreny difcil TF: Fortificaci temporal PF: Fortificaci permanent