Está en la página 1de 157

PROGRAMA ELECTORAL

CATALUNYA EN COM-PODEM

ELECCIONS AL
PARLAMENT DE CATALUNYA
21 de desembre de 2017
NDEX

I. NI DUI NI 155, UN NOU TEMPS DE SOLUCIONS 8

II. UNA NOVA AGENDA DE PAS: UNA AGENDA CIUTADANA I DE MAJORIES 8

1. REFERNDUM ACORDAT 9
2. NOU MARC CONSTITUENT CATAL DMPLIES MAJORIES 10
2.1. Una Catalunya socialment justa, ecolgica i feminista 10
2.2. mplies majories socials i poltiques 11
2.3. Radicalitat democrtica 11
2.4. Totes les sobiranies 11
2.5. Sobiranies compartides 11
2.6. Hisenda prpia i solidria 11
2.7. Llengua 12
2.8. Municipalisme 12
3. ESTAT PLURINACIONAL QUE RECONEGUI EL DRET A DECIDIR 12
4. EUROPA I INTERNACIONALISME 13
4.1. Democratitzar Europa i fer del municipalisme en xarxa una palanca de transformaci 13
4.2. Revertir la poltica econmica i comercial a Europa 14
4.3. Assegurar una participaci ms directa de les institucions catalanes a Europa i el mn 15

III. RECUPEREM LAGENDA SOCIAL 16

1. JUSTCIA SOCIAL I POLTIQUES PER LEQUITAT 16


1.1. Garantir rendes per una vida digna: Renda Garantida de Ciutadania 16
1.2. Implantar un sistema fiscal ms just i solidari 17
1.3. Establir un sl mnim dinversi social que permeti garantir drets socials 18
2. SERVEIS SOCIALS 19
2.1. Universalitzar laccs al sistema de serveis socials 19
2.2. Garantir el dret a la promoci i a latenci de lautonomia personal 20
2.3. Introduir la mirada comunitria en totes les poltiques socials 21
2.4. Situar les cures al centre de les poltiques i impulsar latenci integral 21
2.5. Respondre davant la pobresa energtica 22
2.6. Garantir un habitatge estable a les persones sense llar 24
2.7. Fomentar la coproducci de poltiques socials 25
2.8. Millorar la contractaci dels serveis datenci a les persones 26
3. HABITATGE 26
3.1. Coproducci dels nostres pobles i barris 27
3.2. Controlar el preu del lloguer 27
3.3. Reforar el parc pblic dhabitatge 28
3.4. Promoure la rehabilitaci amb criteris de cohesi social i sostenibilitat 29
3.5. Estimular i promoure processos publicocomunitaris dhabitatge 29
3.6. Donar resposta a la situaci demergncia en lmbit de lhabitatge 29

2
4. EDUCACI I UNIVERSITATS 30
4.1. Consolidar el model descola pblica catalana 30
4.2. Un nou marc normatiu per a leducaci pblica i la igualtat de drets 31
4.3. Doblar la inversi en educaci i orientar-la cap a la igualtat 32
4.4. Combatre les desigualtats educatives i la segregaci escolar 32
4.5. Garantir oportunitats educatives ms enll de lescola 33
4.6. Impulsar la innovaci per a leducaci inclusiva 34
4.7. Recuperar la gesti democrtica i participativa dels centres pblics 35
4.8. Cuidar leducaci de la primera infncia 36
4.9. Promoure leducaci al llarg de la vida i la formaci professional 36
4.10. Dignificar les professions de leducaci 37
4.11. Universitats internacionalitzades i al servei de la societat 38
4.12. Universitats democrtiques i de qualitat 39
4.13. Universitat pblica daccs universal i gratut 39
5. SALUT 40
5.1. Generar beneficis en salut des de les activitats econmiques i les poltiques 40
5.2. Consolidar una sanitat pblica, integral i de qualitat per a tothom 40
5.3. Potenciar la salut pblica 41
5.4. Enfortir de manera efectiva i real latenci primria i comunitria 42
5.5. Millorar el sistema datenci a la salut mental i a les addiccions 42
5.6. Garantir el respecte dels drets de les persones en el sistema de salut 43
5.7. Desmercantilitzar la sanitat 43
5.8. Recuperar les plantilles i els drets dels treballadors/es de la sanitat 44
5.9. Fer efectiva la participaci i transparncia del sistema de salut 44
5.10. Racionalitzar la despesa farmacutica 45
5.11. Impulsar la recerca i la formaci en poltiques pbliques en salut 45
6. CULTURA 46
6.1. Promoure la cultura al servei de la ciutadania i els creadors 46
6.2. Mesures econmiques, fiscals i financeres que incentivin la cultura 47
6.3. Una gesti transparent, comunitria i eficient 48
6.4. Impulsar els ensenyaments artstics, la formaci i els nous jaciments docupaci 49
6.5. Acabar amb la precarietat del sector cultural 50
6.6. Pacte Nacional per a la cultura 50
6.7. Impulsar legislativament els sectors culturals 52
6.8. Fomentar la igualtat de gnere en lmbit cultural 53
7. ESPORTS 54
7.1. Fer de lesport un dret de ciutadania 54
7.2. Impulsar les poltiques pbliques de lesport 55

IV. PLA DE RECUPERACI ECONMICA PER SORTIR DE LESTANCAMENT 57

1. MODEL ECONMIC I PRODUCTIU 57


1.1. Pla Transversal per al retorn de les empreses que han marxat de Catalunya 58
1.2. Reconstruir el sector pblic i democratitzar els sectors estratgics 58
1.3. Situar la recerca i la innovaci al centre del model productiu 59
1.4. Capgirar el sector de la construcci 59
1.5. Bastir unes economies locals ms fortes 60
1.6. Imposar el control democrtic del mercat financer 60
1.7. Crear una banca pblica 61
1.8. Lluitar contra el frau fiscal i leconomia submergida 61
3 1.9. Generalitzar la contractaci pblica social i sostenible 62
2. TREBALL I DRETS LABORALS 63
2.1. Impulsar un pla de creaci docupaci i igualtat doportunitats 63
2.2.Impulsar una llei per garantir el dret a un treball digne 64
2.3. Impulsar un marc catal de relacions laborals i socials 64
2.4. Recuperar el carcter pblic dels serveis docupaci i garantir igualtat en laccs 65
2.5. Garantir unes relacions laborals en igualtat i lliures de discriminaci 65
2.6. Garantir els drets laborals del jovent 66
2.7. Garantir els drets laborals de les persones majors de 45 anys 66
2.8. Treballar en igualtat sense discriminaci per ra de gnere 67
2.9. Suport i protecci per a treballadors/es autnoms 67
2.10. Implantar un nou sistema de relacions laborals ms democrtiques 68
2.11. Recuperar la capacitat adquisitiva dels salaris per reactivar leconomia 68
2.12. Millorar el sistema de FP per garantir la igualtat doportunitats 69
2.13. Impulsar un nou sistema de contractaci laboral: ocupaci estable i amb drets 69
2.14. Millorar la qualitat laboral en el turisme 70
2.15. Desenvolupar una nova regulaci de lacomiadament ms segura i garantista 71
2.16. Enfortir lexercici dels drets a la negociaci collectiva i dret de vaga 71
2.17. Derogar la reforma de les prestacions i els subsidis de desocupaci 71
2.18. Introduir un sistema de compra pblica socialment responsable 72
2.19. Implantar una adequada poltica de prevenci de riscos laborals 72
2.20. Gesti pblica de les mtues collaboradores de la Seguretat Social 73
2.21. Garantir pensions dignes per a tothom 73
3. POLTICA INDUSTRIAL 74
3.1. Un nou model productiu per a una ocupaci estable i de qualitat 74
3.2. Recuperar el protagonisme de la indstria en el model productiu catal 75
4. ECONOMIA SOCIAL I ECONOMIA COLLABORATIVA 76
4.1. Enfortir leconomia social i solidria per democratitzar leconomia 76
4.2. Promoci de leconomia collaborativa procom 77
4.3. Fomentar leconomia digital i collaborativa 77
5. SOCIETAT DE LA INFORMACI I DEL CONEIXEMENT 78
5.1. Garantir el dret daccs, s i cpia privada als coneixements i les cultures 78
5.2. Promoure ls social i cooperatiu del programari lliure de codi obert i de dades obertes 78
5.3. Promoure laccs universal i la neutralitat de la xarxa 79
6. AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 80
6.1. Impulsar lactivitat agrcola i ramadera 80
6.2. Avanar cap a un model de ramaderia sostenible 81
6.3. Sobirania alimentria i alimentaci de proximitat 81
6.4. Promoure una gesti activa de la massa forestal 81
6.5. Impulsar una poltica de pesca sostenible i responsable 82
7. COMER, CONSUM I TURISME 82
7.1. Retornar la vida comercial als centres urbans 83
7.2. Educar en un nou model de consum per transformar leconomia 83
7.3. Promoure el benefici social i la sostenibilitat de lactivitat turstica 84

4
V. JUSTCIA AMBIENTAL 85

1. CANVI CLIMTIC, ENERGIA I MOBILITAT 85


1.1. Lluitar contra el canvi climtic i els seus efectes a Catalunya 85
1.2. Avanar cap a un nou model energtic democrtic i 100% renovable 86
1.3. Apostar per un model de mobilitat sostenible 86
1.4. Fiscalitat ambiental 87
1.5. Minimitzar els efectes de la contaminaci sobre la salut 87
2. AIGUA 88
2.1. Exercir la sobirania hdrica 89
2.2. Convertir laigua en un b com 89
2.3. Garantir la disponibilitat daigua a tot el territori 90
2.4. Assolir el bon estat ecolgic de rius i aqfers 90
3. RESIDUS 91
3.1. Nova estratgia de reducci en origen 91
3.2. Reducci dels impactes ambientals associats als residus 92
4. MEDI NATURAL 92
4.1. Preservar i incrementar la biodiversitat i el patrimoni natural 92
4.2. Restauraci del patrimoni natural i paisatgstic 93
4.3. Protegir el sistema costaner de la urbanitzaci 94
5. DEFENSA DELS ANIMALS 94
5.1. Acabar amb la tauromquia i garantir la protecci dels animals 94
5.2. Defensar els drets dels animals 95
5.3. Regulaci de la caa 96

VI. REVOLUCI DEMOCRTICA I FEMINISTA 97

1. RADICALITAT TICA I DEMOCRTICA 97


1.1. Transparncia i rendiment de comptes 97
1.2. Acci integral contra la corrupci 98
1.3. Impulsar la participaci ciutadana 99
1.4. Millorar la democrcia representativa 100
2. FEMINISMES I LGTBI 101
2.1. Governana amb perspectiva de gnere 101
2.2. Participar del poder: representar i ser representades 102
2.3. Coeducar per assolir una societat igualitria i lliure de violncies masclistes 102
2.4. Reorganitzar els temps de cures i del treball assalariat 103
2.5. Garantir els drets sexuals i reproductius 103
2.6. Realitzar un abordatge real i actualitzat de les violncies masclistes 103
2.7. Garantir els drets socials de les persones que exerceixen la prostituci 104
2.8. Garantir la igualtat de drets en el treball i el dret al treball digne 105
2.9. Implementar de manera efectiva la Llei contra la LGTBIfbia 105
2.10. Garantir lautodeterminaci del gnere des duna perspectiva despatologitzadora 106
2.11. Desenvolupar un model de salut respectus amb la diversitat sexual i de gnere 107
2.12. Lliure expressi afectiva i de gnere de les persones LGTBI en lespai pblic 107
3. MITJANS DE COMUNICACI 108
3.1. Garantir els drets a la informaci i la comunicaci 108
3.2. Reformar la Llei de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals 109
5 3.3. Foment del sector de la comunicaci 109
4. ADMINISTRACI PBLICA 109
4.1. Una administraci socialment, ambientalment i laboralment responsable 110
4.2. Establir una administraci no burocrtica 111
4.3. Una administraci deliberativa 111
4.4. Avanar cap a una administraci que treballi en xarxa 112
4.5. Construir una administraci per a la ciutadania 112
5. MEMRIA HISTRICA I DEMOCRTICA 113
5.1. Veritat, justcia i reparaci 113
5.2. Memorial democrtic 114
5.3. Fomentar les poltiques de memria al mn local 115
6. SEGURETAT I JUSTCIA 115
6.1. Construir un nou model de seguretat 115
6.2. Modernitzar el sistema de policia de Catalunya 116
6.3. Lluitar contra el terrorisme 117
6.4. Millorar la seguretat viria 117
6.5. Millorar el sistema de protecci civil i emergncies 118
6.6. Aconseguir una justcia efica, transparent i propera 118
6.7. Implementar un model de justcia restaurativa 119
6.8. Garantir els drets dins de les presons 120
6.9. Enfortir les cures en la justcia juvenil 120
7. COOPERACI, PACIFISME I DRETS HUMANS 121
7.1. Establir una poltica exterior prpia i mancomunada 121
7.2. Impulsar els drets humans, la pau i la seguretat arreu 122
7.3. Promoure linternacionalisme basat en la solidaritat i la cooperaci transformadora 123

VII. UNA CATALUNYA INCLUSIVA ON TOTHOM TINGUI CABUDA 124

1. JOVENTUT 124
1.1. Acabar amb latur i la precarietat juvenil 124
1.2. Garantir laccs universal a leducaci superior 125
1.3. Fer front a lexili juvenil 125
1.4. Garantir lemancipaci juvenil: habitatge i projectes de vida per a les persones joves 126
1.5. Atorgar protagonisme a les persones joves en les poltiques de joventut 126
1.6. Fomentar la participaci poltica des dels 16 anys 127
1.7. Visibilitzar, apoderar i positivitzar la imatge social de les persones joves 127
1.8. Impulsar un transport pblic de qualitat a labast de les persones joves 127
1.9. Assegurar el dret a lespai pblic urb de les persones joves 128
1.10. Visualitzar el jovent com a persones creadores i usuries culturals 128
1.11. Construir un oci lliure i en com 129
1.12. Fomentar poltiques realistes contra les addiccions 129
1.13. Garantir la salut sexual i reproductiva de les persones joves 130
2. INFNCIA 130
2.1. Doblar la inversi i millorar la transversalitat i prevenci en poltiques dinfncia 130
2.2. Millorar el sistema de protecci de la infncia en risc i davant de violncia i abs 131
3. GENT GRAN 132
3.1. Garantir la suficincia econmica de les persones grans 132
3.2. Cartera de serveis pblics adaptada a les necessitats diverses de les persones grans 132
3.3. Defensar la gent gran i potenciar lenvelliment actiu 133

6
4. MIGRACIONS, CIUTADANIA I INTERCULTURALITAT 133
4.1. Garantir la participaci poltica de persones estrangeres 134
4.2. Combatre el racisme institucional 134
4.3. Garantir la salut universal 135
4.4. Lluitar per crear vies legals i segures 135
4.5. Promoure i garantir els drets culturals dins de la plena ciutadania 136
4.6. Lluitar contra el feixisme 136
4.7. Impulsar poltiques actives envers el poble gitano 137
4.8. Impulsar un pla integral contra la islamofbia 137
4.9. Impulsar poltiques de reconeixement i reparaci 137
5. DIVERSITAT FUNCIONAL 138
5.1. Potenciar una societat inclusiva per a totes les persones amb diversitat funcional 138
5.2. Aprovar un marc legal per a lautonomia i laccessibilitat 139
5.3. Poltiques dinserci sociolaboral: per una ocupaci justa, inclusiva i igualitria 139
6. LACITAT 139
6.1. Garantir la llibertat de conscincia i la lacitat 139
6.2. Assegurar la lacitat i pluralitat en leducaci 140
6.3. Vers una Catalunya laica 140

VIII. UN PROJECTE DE PAS DES DE TOTS ELS TERRITORIS 141

1. POLTICA TERRITORIAL 141


1.1. Marc jurdic integrat per a una gesti i una ordenaci efectiva del territori 141
1.2. Planificar el territori des de la diversitat i lequitat territorial 141
1.3. Prioritzar el reciclatge urb davant del creixement urb extensiu 142
1.4. Lluitar contra la degradaci del territori i contra el canvi climtic 142
1.5. Habitatge, salut i cures en la planificaci territorial i urbanstica 143
1.6. Infraestructures del transport 143
1.7. Gesti sostenible i de proximitat de ports i aeroports 144
1.8. Impulsar un nou marc dorganitzaci territorial 144
2. MUNICIPALISME 145
2.1. Nova llei de governs locals 145
2.2. Nova llei de finances locals 146
2.3. Impulsar i promoure la Xarxa Municipalista de Catalunya 146
2.4. Incrementar la cooperaci local 147
2.5. Enfortir el comproms amb els micropobles i el mn rural 148
3. ACCIONS PRIORITRIES PER VEGUERIES 148
3.1. Terres de lEbre 149
3.2. Camp de Tarragona 149
3.3. Alt Pirineu i Aran 150
3.4. Catalunya Central 152
3.5. Comarques Gironines 153
3.6. Terres de Lleida 154
3.7. Regi Metropolitana de Barcelona 155
3.8. Peneds 156

7
I. NI DUI NI 155, UN NOU TEMPS DE SOLUCIONS
Aquestes sn unes eleccions anmales, convocades per Mariano Rajoy mitjan-
ant larticle 155 i amb lautonomia de Catalunya suspesa. Ara podem revertir
aquesta situaci i encarar amb esperana una nova etapa. Una nova etapa que ha
de ser millor per a tot Catalunya, i no solament per a una de les dues meitats amb
les quals, uns i altres, han volgut dividir el nostre pas.

Des de Catalunya En Com-Podem estem en contra de laplicaci del 155 recol-


zada per PP, Cs i PSOE; per tamb estem en contra de la declaraci unilateral
dindependncia (DUI) que es va fer el passat 27 doctubre. La DUI va ser una greu
irresponsabilitat que va provocar que una part dels catalans se sentissin exclosos
a casa seva, i que va originar, a ms, unes conseqncies durssimes des del punt
de vista econmic, poltic i social.

Nosaltres creiem que qualsevol soluci a la situaci poltica actual ha de comptar


amb el suport duna mplia majoria de la poblaci i sha de poder votar mitjanat
un referndum acordat. Aix ho hem dit sempre i aix ho continuarem defensant.

En aquestes eleccions, doncs, tenim una gran oportunitat per desbloquejar la dif-
cil situaci a la qual ens han condut els governs de Puigdemont i de Rajoy. Enfront
de les amenaces de la DUI per una banda i del 155 per laltra, nosaltres proposem
solucions clares i dmplies majories que ens permetin tirar endavant com a pas.
Apostem per una sortida al bloqueig actual que, a partir duna nova relaci bilate-
ral amb lestat, ens permeti recuperar i millorar lautogovern de Catalunya.

Ara b, com a fora radicalment democrtica que som, exigim que Catalunya pu-
gui tirar endavant en condicions de normalitat democrtica. Per aix proposem:

1. Llibertat presos/es poltics. Reclamem la retirada de les accions penals


iniciades contra dirigents poltics i representants dentitats ciutadanes i
lalliberament dels qui ja han estat subjectes a detenci o pres preventiva
a causa daquelles accions.
2. Defensa de lautogovern. Exigim la derogaci del Reial decret 944/2017,
daplicaci de lart. 155 de la Constituci i de les mesures que sen deriven.
Igualment, exigim laixecament de la suspensi de totes les lleis catalanes
que el PP ha portat al Tribunal Constitucional.
3. Renncia a la via unilateral. Ens oposem a qualsevol via dunilateralitat i
rebutgem la Llei de transitorietat jurdica aprovada pel Parlament de Cata-
lunya el passat 7 doctubre, tant pels dficits democrtics de la seva trami-
taci com del seu contingut.

II. UNA NOVA AGENDA DE PAS: UNA AGENDA CIUTADANA I DE MAJORIES


Vivim des de ja fa massa temps installats en una crisi de mltiples dimensions:
social, econmica, ambiental, democrtica i territorial. Els governs del PP i els
seus suports (Cs i PSOE) a lEstat espanyol i de JxS a Catalunya, amb el suport
de la CUP, no han fet ms que agreujar aquest escenari. Dos governs amb partits
esquitxats per la corrupci que han impulsat poltiques clarament antisocials i que

8
han estat incapaos de trobar una sortida a la situaci actual de bloqueig entre
Catalunya i Espanya.

s obvi que el 15M, el conjunt de lluites socials contra les poltiques dausteritat,
les mobilitzacions pel dret a lautodeterminaci de Catalunya i lemergncia de les
forces poltiques del canvi arreu de lestat han sacsejat de soca-rel els fonaments
del rgim del 1978. En aquest context, entenem que els fets de l1 doctubre
amb la resistncia pacfica i autoorganitzada de la ciutadania enfront de la re-
pressi policial, lempresonament dactivistes poltics i duna part important del
govern de Catalunya, i la supressi autoritria de lautogovern de Catalunya per
la via del 155, sn la mostra definitiva de lesgotament de lesmentat rgim i de la
seva concreci en lestat autonmic.

Per sortir daquesta situaci i donar resposta tant a les lluites pels drets socials
com a la gran mobilitzaci ciutadana a favor del dret a decidir que hem viscut a
Catalunya en els darrers anys, des de Catalunya En Com-Podem apostem per un
nou acord dmplies majories. Un acord que, reconeixent la pluralitat del conjunt
del pas, ens permeti avanar cap a la creaci, a Catalunya, duna repblica social,
democrtica, feminista i ambientalment justa que, lliurement i des de lexercici de
la seva sobirania, estableixi una relaci de carcter confederal amb lEstat espa-
nyol. Un nou estatus a travs del qual Catalunya mantindria una relaci fraterna
amb la resta de pobles dEspanya en el marc dun estat plurinacional.

Per fer-ho possible treballarem per canviar lordenament jurdic vigent. A Catalu-
nya apostem per una aliana de tot el catalanisme poltic que impulsi: a) un nou
marc constituent catal que, definint un nou model de pas, doni resposta a les
demandes socials i b) un pacte bilateral amb lestat per assolir una soluci confe-
deral per a Catalunya en el marc duna Espanya plurinacional.

A la resta de lestat, reforarem les aliances amb les forces del canvi i en farem de
noves amb totes aquelles formacions que, des del progressisme, es comprometin
a superar el rgim del 1978.

En qualsevol cas, partint del ple convenciment que Catalunya t dret a decidir
lliurement el seu futur, entenem que qualsevol proposta de soluci de la situaci
actual de bloqueig ha de ser votada per la ciutadania mitjanant un referndum
acordat.

En resum, doncs, i desenvolupant lideari poltic aprovat a lassemblea fundacional


de CatCom celebrada el passat 8 dabril, la proposta que formulem sarticula
dacord a 3 pilars interrelacionats que podrien executar-se en parallel. Sn els
segents:

1. Referndum acordat.
2. Nou marc constituent catal dmplies majories.
3. Estat plurinacional que reconegui el dret a decidir.

1. REFERNDUM ACORDAT
La ciutadania de Catalunya sha de poder expressar lliurement i efectivament
entorn al seu futur. La celebraci dun referndum acordat suposaria un exercici
efectiu del dret a decidir que, en el marc de lagenda social i constituent que aqu

9
es proposa, permetria superar lstatu quo actual. En aquest context, caldria con-
templar diferents opcions per fer efectiu lexercici daquest dret.

Entenem que la frmula dun referndum acordat entre el govern de la Generalitat


i el govern de lestat s la que millor assegura que la convocatria tingui garanties
democrtiques i interpelli a tota la societat catalana i la seva pluralitat de posici-
onaments. Per aconseguir que la ciutadania de Catalunya pugui ser consultada a
travs dun referndum acordat es contemplarien les vies segents:

Llei de claredat. Partint duna proposta sorgida de lacord entre una m-


plia majoria de forces poltiques i socials catalanes, el Congrs de Dipu-
tats aprovaria una llei de claredat en la qual sestablirien qestions com
el moment a partir del qual Catalunya podria celebrar un referndum, el
procediment i les condicions per dur-lo a terme, la interpretaci del resultat
o el termini per repetir-lo si el resultat fos negatiu. Laprovaci duna llei de
claredat requeriria la majoria absoluta del Congrs de Diputats i obriria la
porta a la celebraci dun referndum.
Legislaci vigent sobre referndums. Ms enll de laprovaci duna llei
de claredat, el procediment previst per a la celebraci dun referndum a
Catalunya dacord amb la legislaci vigent requereix, tamb, duna majoria
absoluta del Congrs de Diputats. Si sarriba a un acord aquesta via podria
utilitzar-se en qualsevol moment.

2. NOU MARC CONSTITUENT CATAL DMPLIES MAJORIES


Proposem crear a Catalunya una xarxa dassemblees ciutadanes de debat constitu-
ent, de base local, que, implicant el mxim nombre possible dorganitzacions socials
i poltiques, impulsin un ampli debat ciutad sobre el model de pas que volem, i que
estableixin aix els fonaments de la nova agenda social i constituent per a Catalunya.

Entenem que aquesta agenda hauria de girar, com a mnim, entorn dels elements
segents: la construcci duna Catalunya oberta i inclusiva que posi les persones
al centre de la poltica, el progrs social i econmic de tothom per tal dedificar un
pas socialment just, la radicalitat democrtica, la justcia ambiental, la justcia de
gnere i, bviament, el reconeixement de la sobirania de Catalunya.

Partint daquestes bases, el Parlament de Catalunya tindr lencrrec delaborar


un Text Constituent, superant el marc estatutari, per definir tant el nou model de
pas com el nou marc de relaci bilateral entre Catalunya i Espanya.

2.1. Una Catalunya socialment justa, ecolgica i feminista


Impulsarem a Catalunya una transformaci profunda per guanyar drets i llibertats i
aturar i revertir la creixent privatitzaci dels serveis pblics (educaci, sanitat, etc.).
Proposem desenvolupar, en el marc del Text Constituent, una carta de drets fona-
mentals jurdicament vinculant que doti aquests drets de rellevncia i efectivitat, de
manera que savanci cap a una societat ms justa i ms igualitria. Aix, quedarien
blindats constitucionalment els drets econmics, laborals, socials i ambientals que
defensem des de Catalunya En Com-Podem, especialment en qestions com la
garantia de rendes, el treball digne i de qualitat, la justcia de gnere, laccs a la
salut, leducaci, lhabitatge o la cultura. Aquest fet suposaria una gran millora per
a la qualitat de vida de les classes populars daquest pas.

10
2.2. mplies majories socials i poltiques
Aquest nou marc selaborar a travs dun procs participatiu ampli i plural, ser
aprovat per una majoria qualificada del Parlament de Catalunya i, posteriorment,
referendat per la ciutadania de Catalunya.

2.3. Radicalitat democrtica


Concebem la sobirania com la capacitat que tenim, com a ciutadans i ciutadanes
constituts en comunitat poltica, per decidir democrticament i collectivament
sobre el nostre futur collectiu i sobre tot all que afecta la nostra comunitat. En
aquest sentit, establirem mecanismes de democrcia participativa i democrcia
directa per tal que, efectivament, sigui la ciutadania la que decideixi sobre els afers
comuns.

2.4. Totes les sobiranies


Per tal de poder decidir sobre totes les qestions, proposem que els ciutadans
i ciutadanes de Catalunya recuperem sobirania en qestions estratgiques com
lenergia, laigua, leconomia, la tecnologia, el sistema alimentari o sobre els nos-
tres propis cossos.

2.5. Sobiranies compartides


Catalunya compartir lliurement part de la seva sobirania amb lEstat espanyol i la
Uni Europea, i dotar de capacitat dautogovern els ens locals. Distingirem entre
competncies exclusives (matries en les quals la Generalitat de Catalunya tindria
plena sobirania, sense limitacions), competncies compartides (matries en les
quals la Generalitat compartiria amb lestat o amb la UE la seva sobirania) i com-
petncies cedides (matries en les quals la Generalitat cediria a lestat, de manera
pactada, la potestat legislativa).

2.6. Hisenda prpia i solidria


Desenvoluparem un nou sistema de finanament especfic per a Catalunya a par-
tir de la creaci duna hisenda prpia i solidria, amb el ple desenvolupament de
lAgncia Tributria de Catalunya. Els objectius daquesta hisenda seran: a) assolir
la plena capacitat de decisi sobre tributs a Catalunya, en plena coordinaci amb
les competncies actuals i futures de la UE, b) disposar dels recursos econmics
que es generen al pas per atendre les poltiques socials i econmiques i c) garantir
la lleialtat institucional per evitar arbitrarietats i incompliments de les parts. Aquest
sistema continuaria essent coherent amb el principi de solidaritat territorial, que
es faria efectiva a travs del clcul duna aportaci per a la redistribuci territorial.
Aquesta aportaci, que no hauria dalterar el principi dordinalitat, respondria a
un doble objectiu: contribuir a la solidaritat amb la resta de pobles de lestat i pa-
gar els serveis prestats a Catalunya per part del Govern de lEstat espanyol. Aix,
doncs, aquesta hisenda pblica es basar en els principis segents:

Equitat: cal garantir lanivellament de manera que el conjunt de territoris


tinguin capacitat de prestar els serveis bsics, sempre que es faci un esfor
fiscal similar, amb els recursos necessaris perqu els diferents territoris pu-
guin desenvolupar les seves competncies.
Justcia territorial: introducci del principi dordinalitat per tal que Cata-
lunya no vegi alterada la seva posici en lordenaci de les comunitats au-
tnomes en recursos per capita homogenis. Aquest principi permet seguir
operant la redistribuci territorial solidria de rendes, i evitar situacions
injustes sense desincentivar lesfor fiscal dels diversos territoris.
11
Solidaritat interterritorial: el repartiment ha de ser solidari en funci de les
necessitats socials de cada territori. Es prioritzar que el fons de compen-
saci sigui utilitzat per a despeses socials i dinversi en foment de locu-
paci i leconomia social i solidria, medi ambient, transici energtica, co-
neixement i capital hum, amb una clara aposta per la promoci i extensi
dels drets socials, el desenvolupament de les persones i la sostenibilitat.

2.7. Llengua
El catal i el castell, llenges emprades per la majoria dels catalans i les catala-
nes, sn i han de continuar sent les llenges oficials a Catalunya, conjuntament
amb loccit (arans, a la Vall dAran). Es reconeixer ls preferent del catal, que
continuaria sent la primera llengua com a mnim en quatre mbits: ensenyament,
mitjans de comunicaci pblics de la Generalitat, toponmia i llengua de lAdminis-
traci de Catalunya. Igualment, es blindaria el model de normalitzaci lingstica.

2.8. Municipalisme
Sestablir una nova arquitectura institucional, que reconeixer el mn local com a
mbit bsic de servei a la ciutadania. Aquesta arquitectura respectar els principis
dautonomia local, subsidiarietat, diferenciaci, equilibri territorial, desenvolupa-
ment sostenible, increment competencial i suficincia financera amb les corres-
ponents transferncies de recursos econmics. Els drets i les necessitats de la
ciutadania se situaran al centre de les poltiques de proximitat i es garantiran uns
nivells datenci de qualitat homogenis, laccs universal als serveis pblics i el
dret de la ciutadania a participar de manera efectiva i directa en els afers comuns.
La coordinaci institucional amb i entre els ens municipals es dur a terme mit-
janant les vegueries, les rees metropolitanes i les mancomunitats de municipis.

3. ESTAT PLURINACIONAL QUE RECONEGUI EL DRET A DECIDIR


En parallel a lelaboraci del nou marc constituent catal i de manera coordi-
nada amb la resta de forces del canvi al conjunt de lestat, impulsarem un canvi
constitucional de carcter plurinacional a lEstat espanyol. La nostra proposta vol
contribuir perqu el conjunt de lEstat espanyol tamb pugui avanar en termes de
radicalitat democrtica, separaci de poders, justcia de gnere, justcia ambien-
tal i justcia social; millorant aix les condicions de vida de les classes populars al
conjunt dEspanya.

El canvi constituent que aqu es proposa, daltra banda, anir acompanyat de


modificacions legislatives immediates en qestions com la reforma laboral, el sis-
tema de pensions, la llei de protecci de la seguretat ciutadana, la llei electoral, la
llei orgnica del poder judicial o la llei orgnica del Tribunal Constitucional, entre
daltres.

Lestat plurinacional que defensem inclour, en qualsevol cas, el reconeixement


de Catalunya com a naci i el seu dret a decidir; aix com totes aquelles modifica-
cions que siguin necessries per tal de poder encabir en lordenament constituci-
onal espanyol la proposta sorgida del Parlament de Catalunya.

LEstat espanyol, doncs, esdevindr un estat compartit per diferents nacions, les
quals tindran dret a lexercici de la seva sobirania. La forma poltica que proposem
per a lEstat espanyol s la duna repblica parlamentria federal, amb una relaci
de carcter confederal respecte a Catalunya i les nacions que aix ho decideixin.
12
4. EUROPA I INTERNACIONALISME
Entenem que, en un mn enxarxat de mltiples interdependncies, les sobiranies
mai no sn absolutes. Reptes com el canvi climtic, la financeritzaci de lecono-
mia, la prdua de capacitat democrtica, el creixement i envelliment de la pobla-
ci, la migraci, la garantia de drets bsics com lhabitatge o lenergia van ms
enll de les fronteres. Tenen dimensi global per, tanmateix, tamb saborden a
escala local.

Per aix defensem les sobiranies en xarxa a escala local i nacional: cal que els
municipis i la ciutadania organitzada treballin globalment per construir alternatives
des de baix.

En una Europa immersa en nombrosos reptes, es fa cada cop ms evident que cal
un canvi de rumb. En lloc daprofundir en la democratitzaci, la millora social de la
seva poblaci i en el pacte social, la UE liderada pel Partit Popular Europeu i
els seus estats membres han posat lausteritat i els ajustos estructurals per sobre
del benestar de la ciutadania, han imposat la voluntat de la Troika a les decisions
democrtiques dels seus pobles. Nosaltres, per contra, entenem que cal posar al
centre lEuropa social i dels serveis pblics. Per recuperar Europa ens cal transfor-
mar i democratitzar les orientacions politicoeconmiques i el funcionament de les
institucions i posar-les al servei del com.

s per aix que, des de Catalunya en Com-Podem, volem que Catalunya, la seva
gent i les seves institucions esdevinguin una veu forta per transformar i democra-
titzar Europa i contribuir a fer del mn un espai de pau, solidaritat, cooperaci i
respecte per tots els drets humans arreu. Un progrs que no deixi ning enrere i
on la radicalitat democrtica sigui la seva ra de ser.

4.1. Democratitzar Europa i fer del municipalisme en xarxa una palanca de transformaci
Actualment, ens trobem que el projecte europeu est en crisi en nombrosos mbits,
en una situaci deconstituent i amb fortes pulsions que empenyen cap a la imple-
mentaci del neoliberalisme com a nica alternativa i lemergncia de vells i nous
feixismes. Aprofitar les escletxes actuals per a una poltica alternativa s comple-
mentari a la necessitat urgent dobrir un procs constituent a escala europea amb
una reforma profunda dels tractats actuals. Cal treballar per transformar i aprofundir
la democrcia a Europa. Treballar per refundar i repensar el paper de lespai poltic
europeu i les estructures de la Uni Europea. Superar lintergovernamentalisme in-
solidari, impulsar-ne la democratitzaci, la justcia social, la solidaritat i la comple-
mentarietat entre els pobles i posar fi a lausteritat. Perqu som crtics amb lstatu
quo, creiem ms necessari que mai recolzar i impulsar des de Catalunya un procs
per canviar la UE. Per el canvi ha de ser tan profund que no es pot fer des dun sol
mbit. Amb una mirada glocal (global i local) hem daconseguir que les energies del
municipalisme tamb actun com a eina per a la transformaci global. Proposem:

Impulsar a Catalunya el debat sobre la reforma dels tractats en lgica


democratitzadora i inici dun procs constituent europeu. Proposem impul-
sar des del Parlament un debat ciutad sobre aquesta reforma amb espais
mixtos amb plena participaci de la societat civil per iniciar un proces de
revisi dels tractats de la UE. Un procs que pugui concloure amb una
proposta prpia de les institucions catalanes. En parallel, promourem que
el Parlament Europeu demani la revisio dels tractats al Consell a traves de
limpuls duna convencio ciutadana.
Reforar el treball en xarxa dels governs municipals a escala europea
13
i global. Alhora, facilitarem que el municipalisme i les seves xarxes puguin
connectar-se amb els nodes darreu i ser actors clau per a laprofundiment
democrtic i la soluci dels grans reptes europeus i globals.
La Generalitat ha de fer aliances amb altres governs subestatals i regio-
nals per tal de tenir una veu comuna en els grans debats globals i per defen-
sar la subsidiarietat en les competncies i recursos com a eines imprescindi-
bles per a la democratitzaci a totes les escales de govern. Les institucions
catalanes han de treballar en xarxa per intercanviar experincies i solucions
a reptes concrets, tant a travs de xarxes institucionals com a travs de col
laboracions puntuals.
Confrontar laugment dels moviments poltics i socials autoritaris i
neofeixistes que emergeixen a Europa. Les institucions catalanes han de
promoure mplies aliances a escala europea per combatre el feixisme i el
racisme i per denunciar pblicament tots els discursos poltics xenfobs,
racistes i feixistes.

4.2. Revertir la poltica econmica i comercial a Europa


Lausteritat i les receptes neoliberals sha demostrat que sn un gran fracs de
poltica econmica, amb un impacte dramtic sobre el benestar i el desenvolu-
pament socioeconmic dels pasos anomenats perifrics, amb una impossibilitat
de regular el propi funcionament atesa la transferncia de sobirania als pasos i
institucions creditores. Cal, doncs, una nova orientaci macroeconmica a escala
catalana, estatal i europea. Alhora, des de lactual governana europea sestan
promovent un seguit de tractats comercials mixtos i de nova generaci amb ter-
cers pasos sota una lgica que incapacita la democrcia, la justcia i que blinda
els drets dels grans inversors i multinacionals per sobre dels drets socials, labo-
rals, econmics i mediambientals. Revertir aquests dos paradigmes, tamb des de
Catalunya, s una prioritat. Proposem:

Promoure el desenvolupament de poltiques sostenibles de demanda


i inversi pblica, aprofitant tamb la potencialitat del Banc Europeu dIn-
versions, que contribueixin a posar fi a les desigualtats; i tenir present els
cicles econmics en la redefinici dels calendaris de consolidaci fiscal,
superant el paradigma de lausteritat.
Contribuir a revertir la condicionalitat de les contrareformes estructu-
rals i fixar uns criteris dominants de desenvolupament econmic inclusiu,
superant les lgiques dels acords dabast europeu fets amb el paradigma
de lausteritat i les reformes estructurals regressives (com poden ser el
six-pack i el two-pack, del Sistema Generalitzat de Preferncies i el Pacte
Fiscal Europeu).
Contribuir a dissenyar una nova poltica fiscal i dhisenda, compartint
sobiranies de manera mancomunada amb lestat i Europa, que eviti la per-
missivitat amb els paradisos fiscals i les prctiques delusi i frau fiscal i de
competici fiscal i dmping (o els tax rulings). Aix com reforar el planteja-
ment ambicis de limpost de transaccions financeres.
Combatre els tractats de comer i inversi com el TTIP (amb els EUA),
el CETA (amb Canad) o el TISA (sobre serveis) i els seus efectes per-
versos sobre el medi ambient, les condicions laborals i la capacitat demo-
crtica. Treballarem per un instrument legal vinculant que vetlli perqu les
empreses transnacionals respectin els drets humans.
Impulsar iniciatives per democratitzar i refundar els organismes eco-
nmics multilaterals. Volem contribuir a la democratitzaci dels rgans
multilaterals econmics supranacionals, ja que actualment sn preses dels
14 interessos del neoliberalisme. Cal tornar a establir un consens global basat
en rgans financers monetaris i comercials que responguin a linters de-
mocrtic. Per aix caldr impugnar fermament els rgans antidemocrtics
actuals com lOrganitzaci Mundial del Comer, el Fons Monetari Internaci-
onal, el Banc Mundial o el Banc Central Europeu. Si aquests organismes no
canviessin la seva naturalesa, caldria considerar-ne la substituci per no-
ves institucions que servissin a un internacionalisme democrtic i solidari.
Impulsar una aliana per part de la Generalitat amb les regions del sud
dEuropa contra lausteritat europea i el paradigma actual de les polti-
ques macroeconmiques.

4.3. Assegurar una participaci ms directa de les institucions catalanes a Europa i el mn


Catalunya ha de participar i contribuir en les orientacions de la poltica europea i
internacional. En lactual capacitat competencial ja sn possibles alguns mecanis-
mes, per cal un nou acord amb lambici necessria. Depenent de la qesti, cal
que es disposin els mecanismes per a una participaci directa, o b per contribuir
a una lgica daliances amb la resta dinstitucions estatals, o b per participar en
les delegacions estatals.

Impulsar un acord bilateral entre les institucions catalanes i espanyoles


que asseguri la implicaci directa de Catalunya en els assumptes eu-
ropeus. Catalunya ha de tenir dret a participar en els rgans de decisi de
lestat en matria de poltica exterior i europea, aix com en la formaci de les
posicions de lestat al Consell Europeu. Caldr articular un mecanisme per-
manent amb el Congrs de Diputats i el Ministeri dAfers Exteriors que tamb
permeti la discussi peridica de les qestions sobre relacions internacio-
nals, poltica europea i exterior. En aquells mbits de competncia exclusiva,
la Generalitat ha de formar part de la delegaci estatal als Consells de la UE.
Establir en acord amb lestat un sistema de representaci ad-hoc
per a la Generalitat en els organismes internacionals i del sistema de
Nacions Unides que abordin qestions prpies, com son lOSCE, lOIT i
lUNESCO, entre daltres; aix com en els mecanismes de seguiment dels
tractats internacionals, com ara els relacionats amb el canvi climtic.
Establir mecanismes de seguiment exhaustius al Parlament de Cata-
lunya de la poltica europea. Els eurodiputats i eurodiputades catalans,
a travs de la Comissi dAcci Exterior i Cooperaci, han de ser un me-
canisme de relaci estable entre tots dos parlaments. Alhora la Comissi
dAcci Exterior i de Cooperaci ha de poder fer debats prviament a les
reunions de formacions del Consell que afecten el seu mbit competencial.
Potenciar la participaci i implicaci en el Comit Europeu de les Regi-
ons, en lAssemblea de Regions dEuropa, i en la Conferncia de Presi-
dents de Parlaments de Regions.
Promoure i difondre ls del catal a les institucions europees, amb
lobjectiu dassolir la seva oficialitat a la UE. Alhora, la cultura catalana
ha de ser reconeguda tamb com a element integrant de la diversitat cultu-
ral europea i de la plurinacionalitat i pluriculturalitat de lestat.
Donar impuls a la cooperaci euromediterrnia a partir dels instruments
del procs de Barcelona i la Uni pel Mediterrani. La Generalitat ha de pri-
oritzar tornar a situar Barcelona com leix central duna cooperaci multila-
teral mediterrnia renovada.

15
III. RECUPEREM LAGENDA SOCIAL
Fa massa temps que a Catalunya lagenda social est oblidada. Les retallades
aplicades per CiU lany 2011 shan consolidat amb el govern de JxS que, amb el
suport de la CUP, ha continuat deixant de banda les poltiques socials principals
en el moment que ms falta feien. Malauradament, Catalunya ha estat pionera en
laplicaci del paradigma de lausteritat.

Des de Catalunya En Com-Podem apostem per recuperar lagenda social. Vo-


lem unes institucions pbliques que tinguin una forta capacitat redistributiva i
que impulsin poltiques dequitat a travs duna fiscalitat justa. Per apostem, al
mateix temps, per complementar aquesta orientaci redistributiva de lestat amb
una agenda de poltiques predistributives que incideixin sobre les causes de les
desigualtats i responsabilitzin no solament lestat, sin tamb els agents privats
(les empreses i les famlies), duna distribuci ms igualitria. En un context com
lactual, on la capacitat de despesa pblica es veu debilitada, cal apostar ms que
mai per mesures regulatives que forcin els agents privats a generar condicions
digualtat. Posant laccent en qestions com la millora de les condicions de vida
en mbits com lhabitatge, leducaci, la salut, o la cultura; generarem una ciu-
tadania ms autnoma, ms emancipada i menys dependent. Reclamem un nou
model de benestar que ens permeti construir una societat justa i igualitria.

1. JUSTCIA SOCIAL I POLTIQUES PER LEQUITAT


La idea de la justcia social sorienta a la creaci de les condicions necessries
perqu es desenvolupi una societat realment igualitria en termes econmics. Per
avanar cap a un pas socialment just, doncs, calen mesures de reequilibri dels
ingressos i de la riquesa, comenant per una poltica de garantia de rendes.

1.1. Garantir rendes per una vida digna: Renda Garantida de Ciutadania
La crisi econmica ha colpejat, des del 2008 i amb efectes que encara avui sn
dramtics, els sectors socials ms desafavorits. Sha incrementat la pobresa i la
desigualtat com a conseqncia de la prdua de llocs de treball, de la reducci de
la quantia dels salaris, de la cada vegada ms omnipresent precarietat laboral ja
sigui en forma de temporalitat o de contractes a temps parcial, de la retallada
de les pensions i de les prestacions pbliques de carcter social. De fet, cada dia
que passa hi ha risc que ms persones en situaci datur ja no cobrin cap tipus de
prestaci econmica.

El dia 12 de juliol de 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de la renda


garantida de ciutadania, nascuda duna iniciativa legislativa popular (ILP) que, mal-
grat ser aprovada finalment per unanimitat, va haver de fer front a greus dificultats
i retards en la seva tramitaci, i no va assolir plenament els seus objectius inicials.
Per aix proposem:

Garantir el dret a la renda garantida de ciutadania a totes les persones


treballadores que tinguin uns ingressos salarials inferiors a la quantia de la
renda garantida, en el ben ents que la RGC no podr comportar, en cap
cas, lincompliment empresarial de les seves obligacions legals, ni contri-
buir-hi.
Incrementar la quantia de lIndicador de Rendes de Suficincia de Ca-
talunya (IRSC) que est congelat des de lany 2010. Aquest indicador s
16 el que conforma el llindar econmic per accedir a la RGC i, a la vegada, la
quantia de la prestaci econmica de la RGC de la primera (100%) i de la
segona persona (50%) dun nucli familiar o de convivncia.
Incrementar la quantia de la RGC de cadascun dels fills/es fins a si-
tuarla en 200 mensuals al final de la legislatura per tal davanar en
lerradicaci de la pobresa infantil que encara afecta el 25% dinfants i ado-
lescents de Catalunya.
Reforar totes les accions i els mecanismes que afavoreixin i incenti-
vin la sortida de la RGC i la incorporaci al treball remunerat i lelimina-
ci de les trampes de la pobresa i la precarietat.
Implementar mecanismes que assegurin que totes les persones i uni-
tats de convivncia mereixedores de la RGC hi accedeixen i que no
es produeixen traves burocrtiques per impedir que el dret a la RGC sigui
efectiu i no condicionat per restriccions pressupostries.
Constituir, a linici de la legislatura i de manera immediata, la comissi
de seguiment de laplicaci de la renda garantida de ciutadania, que entre
daltres ha de revisar el conjunt de prestacions econmiques i de serveis
per tal de racionalitzar i simplificar prestacions.
Comenar a avanar cap a la renda bsica a travs duna prova pilot a
escala catalana per testejar-ne els efectes. Hauria dincloure diverses pro-
ves, entre elles alguna rea territorial amb saturaci. Tamb podria incloure
proves sobre noves formes de repartiment del treball, combinades amb la
renda bsica.

1.2. Implantar un sistema fiscal ms just i solidari


Disposar dun estat del benestar al nivell dels estndards europeus requereix una
fiscalitat que tingui capacitat de subministrar els recursos necessaris i que complei-
xi amb el principi de progressivitat fiscal (que pagui ms qui ms t i ms guanya),
que recuperi la capacitat recaptatria perduda i laugmenti, i que incorpori tamb a
aquesta normativa fiscal la perspectiva de gnere. Entenem que el principal proble-
ma de les finances de la Generalitat s la seva baixa recaptaci efectiva en relaci
amb les economies europees del nostre entorn. Cal, doncs, restituir les crregues
impositives vers les rendes ms altes a fi que contribueixin en major mesura a les-
for de generar els recursos fiscals necessaris per a uns serveis pblics de qualitat.

En aquest sentit, augmentar les contribucions a les finances pbliques dels patri-
monis ms alts, mitjanant modificacions en limpost de successions i donacions
i limpost de patrimoni o eliminant els beneficis fiscals que gaudeixen els sectors
ms privilegiats, constitueix un factor de justcia social i reequilibri pressupostari.
A ms, la decidida lluita contra el frau fiscal, la introducci delements de fiscalitat
ambiental, i lanullaci de la reducci en limpost del joc nou exemple, de com
la fiscalitat es posa al servei dels interessos econmics dels ms poderosos
contribuir a recuperar un sistema fiscal per a Catalunya ms just i progressiu.

El nou marc constituent catal ha de permetre, tamb, que Catalunya pugui tenir
una capacitat de decisi superior sobre el seu propi sistema fiscal. En aquest
sentit, promourem una poltica dingressos justa, solidria i ambiental que, com a
mnim, contempli els eixos segents:

Eliminar els beneficis fiscals dels sectors ms privilegiats per tal de


finanar i consolidar lestat del benestar.
Recuperar limpost de successions i donacions i reformar limpost de
patrimoni. Augmentar les contribucions a les finances pbliques dels pa-
trimonis ms alts mitjanant modificacions en limpost de successions i
17 donacions i limpost de patrimoni.
Anullar la reducci en limpost del joc, eliminant els privilegis als casinos.
Modificar lIRPF. No discriminar les rendes del treball en relaci amb les
del capital, aplicant el mateix tipus impositiu a tots dos tipus de rendiments.
Garantir un tracte igualitari en limpost sobre societats per a les societats
productives i les dinversi, aplicant el mateix tipus impositiu a tots dos
tipus de societats. Gravar en major mesura els nivells ms alts de renda.
Introduir un tipus marginal del 50% per a rendes superiors a 100.000 anu-
als, en convergncia amb els pasos nrdics.
Crear un impost que gravi les entitats financeres i entitats possedores
dhabitatges desocupats o per les plusvlues obtingudes amb la venda
dhabitatges, i adquirits en tots dos casos mitjanant processos hipote-
caris, desnonaments o dacions en pagament de deutes. Gravaria dos fets
imposables: a) la propietat dhabitatges com els descrits, que sis mesos
desprs de ladquisici no shagin venut o no estiguin llogats a preus soci-
als (fins a 500 /mes), en aquest cas es gravar el propietari amb un impost
creixent en funci del temps que quedi buit; i b) lincrement del valor obtin-
gut pel propietari amb la seva venda es gravar al tipus nic del 99% de la
plusvlua obtinguda. Sentendr per plusvlua obtinguda la diferncia entre
el valor registral dadquisici i el valor real de mercat en la venda a un tercer.
Treballar per aplicar el tipus dIVA superredut a tots els productes de
primera necessitat (alimentaci, productes sanitaris, articles dhigiene)
i redut a aquells bns com els serveis culturals, material escolar o ulleres,
tots ells gravats actualment a tipus ordinari.
Aplicar un impost sobre bns de luxe. Treballar per impulsar les reformes
legals necessries a lestat i a la UE per establir un impost sobre els bns
de luxe amb un tipus ms elevat que el tipus ordinari.
Introduir elements dequitat i progressivitat a lIBI, establint una escala
de gravamen creixent en funci del valor de limmoble, aix com bonificaci-
ons en funci de les circumstncies econmiques, personals i/o familiars.
Treballar per a la implantaci de la taxa Tobin sobre transaccions fi-
nanceres com a via per garantir ingressos, i eina de lluita contra lespecu-
laci financera.
Evitar el dmping fiscal a les taxes i impostos en qu les administracions
catalanes disposin de capacitat normativa.

1.3. Establir un sl mnim dinversi social que permeti garantir drets socials
Entenem que la despesa social s inversi de present i de futur, ja que assegura
la sostenibilitat del nostre sistema de llibertats, drets i benestar i crea nova ocupa-
ci. La cohesi social s la millor garantia per al present i per al nostre futur com
a societat. Per aconseguir aquests objectius en la propera legislatura plantegem:

Fixar un sl dinversi social en els pressupostos de la Generalitat de


Catalunya, incrementant en el perode de 2 legislatures, equivalent a 8
anys, la inversi social fins a situar-la en la mitjana de la UE. Catalunya des-
tina el 21% del PIB a protecci social. Lobjectiu s arribar, com a mnim, a
la mitjana europea del 28% del PIB.
Ampliar la cobertura pblica daquells programes i serveis socials que
sn generadors docupaci i que creen condicions favorables per a la in-
corporaci de les dones al mercat de treball en condicions digualtat (servei
dajut a domicili, assistent personal, etc.).
Aplicar la metodologia SROI (Social Return on Investment), que mesura
el retorn social de les inversions dutes a terme i ens permet assignar els
recursos als programes que generen ms impacte social.
18
2. SERVEIS SOCIALS
Els serveis socials sn un dels pilars de lestat del benestar i tenen com a objectiu
garantir les necessitats bsiques de la ciutadania, promovent lautonomia per-
sonal, la igualtat de drets i doportunitats i el desenvolupament de les capacitats
personals. Les poltiques de serveis socials i ingressos mnims shan basat fins
ara en un model assistencial que estigmatitza i responsabilitza les persones quan
no arriben a tenir les condicions per desenvolupar un projecte de vida adequat i
satisfactori. Des del nostre espai poltic, en canvi, plantegem una visi transversal
de la intervenci pblica que situ els serveis socials al mateix nivell que la sanitat,
leducaci, lhabitatge o les pensions, com un pilar essencial de larticulaci dun
sistema de benestar de garantia de drets i foment de lautonomia.

2.1. Universalitzar laccs al sistema de serveis socials


Des de laprovaci de la Llei 12/2007 de serveis socials de Catalunya laccs al
sistema de serveis socials s un dret per a tots els ciutadans/es de Catalunya. En
aquests 10 anys de vigncia de la Llei no sha fet el desplegament reglamentari
ni les reformes del sistema. Cal una cartera de serveis que doni resposta a les
creixents necessitats de la ciutadania, uns serveis socials bsics amb capacitat
resolutiva i desplegats equitativament en el territori, uns serveis socials especialit-
zats i tecnolgicament avanats, i una inversi constant per disposar duns equips
professionals que puguin donar resposta a aquests reptes.

Enfront als reptes socials de lenvelliment i la crisi de les cures, en els darrers 20
anys els serveis socials no han tingut latenci poltica prioritria ni el grau din-
versi necessari. Per aix, durant la propera legislatura cal treballar per crear les
bases duna reforma en profunditat del sistema de serveis socials amb els objec-
tius segents:

Reformar la Llei de serveis socials per aconseguir la universalitzaci real


de laccs als serveis socials centrant-se en la promoci de lautonomia i
autodeterminaci de les persones i en el desenvolupament i cura de les
seves relacions familiars i comunitries. La Llei de serveis socials ha de
donar coherncia i ha de ser el marc daplicaci a les poltiques datenci a
la dependncia, infncia, lluita contra lexclusi social, etc.
Garantir latenci de tota la ciutadania mitjanant la revisi de la Car-
tera de serveis socials, assegurant unes cobertures suficients i equitatives
per donar resposta a les necessitats socials duna manera efectiva. Han
de tenir una distribuci de recursos que tingui en compte la diversitat del
territori.
Potenciar els serveis socials bsics com a pea clau del sistema per tal
que pugui assumir totes les funcions per cobrir les necessitats dels ciu-
tadans en el seu entorn comunitari ms prxim, ampliant les seves com-
petncies i recursos. Cal revisar la seva rtio poblacional en funci de la
situaci sociodemogrfica del seu territori.
Prioritzar la xarxa pblica amb un creixement dels serveis i equipaments
de gesti prpia.
Estudiar la progressiva desaparici del copagament a tota la Cartera
de serveis socials a mesura que augmenti la capacitat de recaptaci fiscal.
Activaci de poltiques actives de coordinaci intersectorial (sanitat,
habitatge, ocupaci, educaci i justcia) dissenyades per les diferents ad-
ministracions implicades i els collectius professionals.
Desenvolupar un ecosistema de recerca i creaci de coneixement en
serveis socials que permeti un canvi substantiu en els mtodes datenci i
19
intervenci social per aconseguir un impacte significatiu en la resoluci de
les necessitats socials.

2.2. Garantir el dret a la promoci i a latenci de lautonomia personal


Les situacions de dependncia i de diversitat funcional sn inherents a les per-
sones, en algun moment o altre tothom pot veure limitades algunes de les seves
capacitats i, per tant, necessitar suport daltres per desenvolupar-les. Lanlisi de
laplicaci de la Llei de dependncia, 10 anys desprs de la seva aprovaci, ens
dona a Catalunya unes dades molt decebedores.

Les persones amb dependncia han desperar ms del que estableix la llei per ser
valorades i per rebre els recursos i serveis que els corresponen com a conseqn-
cia dun sistema molt burocratitzat, amb les competncies distribudes entre 3 ad-
ministracions (estatal, autonmica i local) i amb moltes mancances dacompliment
de les responsabilitats que comporten aquestes competncies. El desenvolupa-
ment de la Llei sha caracteritzat per la infradotaci econmica, lincompliment
reiterat del finanament que la Llei estableix i les successives aprovacions de nor-
matives que han retallat els drets de les persones. Per revertir tot aix proposem
aprovar la llei catalana dautonomia personal que ens permeti:

Garantir el dret amb un sistema de finanament suficient. Sha de ga-


rantir laccs efectiu als serveis sota criteris deficincia, eficcia i equitat.
Garantir els serveis adients i en nombre suficient per evitar llistes despera
tot prioritzant els serveis enfront de les prestacions. Estudiar la progressiva
eliminaci del copagament per part de les persones amb dependncia.
Impulsar un sistema datenci social i sanitria. El model dintervenci
en les persones amb dependncia ha darticular les actuacions dels m-
bits socials i els sanitaris de manera que es garanteixi un abordatge de les
necessitats de cada persona de forma continuada i integral: que promogui
la innovaci, la prctica collaborativa i la corresponsabilitat en el procs
datenci, mitjanant la formaci, lintercanvi i laccs a la informaci entre
professionals que pertanyen a diferents organitzacions i mbits datenci.
Potenciar les capacitats i lautonomia de les persones. Desenvolupar
aquells serveis i recursos que promoguin les capacitats i autonomia de les
persones (assistent personal, productes de suport, mitjans daccessibilitat,
etc.) i que facilitin la presa de decisions compartida i apoderin les persones
en el desenvolupament del seu projecte de vida.
Impulsar un sistema de prestaci de cures proper a la comunitat. Els
serveis han de ser flexibles i ajustats als moments vitals de les persones
amb dependncia i a les persones que en tenen cura, afavorint projectes de
vida independent i esquemes de vida que potencin la permanncia de les
persones en el seu entorn social.
Revertir la desigualtat de gnere existent en leconomia de la cura i la
consegent generaci de leconomia submergida i lexplotaci laboral a
qu condueix el sistema actual. Posar en valor el treball de latenci domi-
ciliria a travs duna organitzaci eficient de les tasques i amb unes con-
dicions laborals per a les professionals. Retornar la inclusi a la Seguretat
Social de les persones cuidadores.
Desenvolupar un sistema basat en el coneixement i la tecnologia.

20
2.3. Introduir la mirada comunitria en totes les poltiques socials
La intervenci social t una vessant reactiva, per la qual es dona resposta a les
necessitats socials en el moment que sorgeixen, i moltes vegades aquestes ja no
admeten soluci i noms sen poden palliar els efectes.

Les poltiques pbliques que incideixen en lmbit del benestar social tenen lob-
jectiu de donar resposta a persones i famlies que busquen suport i acompanya-
ment en moments de dificultat o disrupci que es presenten en un determinat
moment de la seva vida.

Des de Catalunya En Com-Podem entenem que el benestar social t un compo-


nent individual associat a la cobertura de necessitats bsiques i lautonomia de la
persona per decidir com ha de ser el seu projecte de vida, i un component collec-
tiu vinculat a les persones amb qui es relaciona i lentorn on viu.

Volem enfortir els vincles entre la ciutadania, i els moviments socials, entitats i
institucions que conviuen en un mateix territori per tal daconseguir barris i ciutats
ms cohesionats i afavorir millores en la qualitat de vida de les persones. Per tot
aix, treballarem per:

Elaborar un pla nacional dacci comunitria, en el qual sintrodueixi la


mirada comunitria en totes les poltiques socials.
Repensar els serveis pblics des de la perspectiva comunitria, de ma-
nera que sofereixin respostes innovadores que vagin ms enll de la imme-
diatesa i el curt termini.
Assegurar el finanament a llarg termini dels projectes i programes
comunitaris, assegurant-ne la sostenibilitat.
Introduir la vessant comunitria en el desenvolupament econmic dels
barris, la millora de locupabilitat i la creaci sostenible docupaci.
Apostar per un canvi de model dels serveis socials, que actun des de i
amb la comunitat, de manera coordinada amb altres entitats i serveis, amb
lobjectiu de prevenir qualsevol forma dexclusi social.

2.4. Situar les cures al centre de les poltiques i impulsar latenci integral
Avui s imprescindible reorientar i repensar les poltiques pbliques datenci a les
persones que ms ho necessiten. El nou escenari est marcat per reptes demo-
grfics, amb un augment de lesperana de vida i de les situacions de cronicitat i
dependncia, canvis en els rols de gnere, la irrupci duna crisi de les cures o
situacions de desigualtats socials que impacten en el benestar i la salut. Tot aix
requereix un canvi de mirada i un replantejament sobre qui, com i on hem de cui-
dar les persones quan ho necessiten.

En els darrers anys shan multiplicat els projectes i experincies de coordinaci


social i sanitria. Apostar per latenci integral i centrada en la persona implica
un canvi radical en la concepci i el model dintervenci dels serveis socials i
sanitaris, definint models dintegraci i coordinaci pressupostria, facilitant lau-
tonomia de les persones i la seva vinculaci comunitria, i augmentant la qualitat
dels serveis que es presten. Lobjectiu tamb s prioritzar una mirada preventiva
i coordinada amb altres poltiques dhabitatge, ocupaci o educaci. Per aquests
motius, ens comprometem a:

Aportar els recursos adequats per garantir els drets socials i assolir
poltiques datenci integral de qualitat. La primera exigncia s revertir
les retallades en lmbit social i sanitari i la mercantilitzaci dels serveis.
21
Impulsar nous models de cura, trencant fronteres entre els serveis socials
i els de salut. Aquesta perspectiva social i sanitria exigeix una visi terri-
torial, de proximitat i comunitria, motiu pel qual cal valorar i enfortir el rol
dels governs locals, el tercer sector social i les iniciatives comunitries. El
Govern de la Generalitat posar tots els mitjans normatius i pressupostaris
per desplegar les poltiques datenci integral social i sanitria al territori
amb la collaboraci del mn local.
Autonomia, vincles i democratitzaci de les cures. Replantejar quines
cures volem per a les persones que ho requereixen, comptant amb la seva
vivncia i experincia aix com replantejar qui ha de cuidar, qui cuida les
cuidadores, com visibilitzar aquest treball imprescindible i com millorar les
seves condicions.
Avanar en el continu assistencial en latenci a la dependncia entre
serveis socials, atenci a la salut mental, atenci primria, sociosanitria,
rehabilitaci, residncies i atenci domiciliria. Elaboraci dun mapa per
planificar a curt i llarg termini els equipaments socials i sanitaris per fer
efectiva latenci integrada.

2.5. Respondre davant la pobresa energtica


La pobresa energtica s la incapacitat duna llar per satisfer el mnim de serveis
energtics i, daquesta manera, garantir les necessitats bsiques, tot tenint en
compte els factors personals, geogrfics i materials que hi concorren. Les perso-
nes que la pateixen acumulen impagaments en les factures i poden patir talls de
subministrament elctric, daigua o gas. Algunes de les conseqncies que sen
deriven sn afectacions en la salut, disminuci del rendiment fsic i acadmic, pro-
blemes socials i relacionals (intrafamiliars i extrafamiliars), degradaci dels edificis
i deutes inassolibles per les famlies.

A Catalunya, sestima que un 10% de les llars es troben en risc de patir pobresa
energtica, un fenomen que es concentra en algunes zones geogrfiques on con-
flueixen un alt volum de famlies en situaci dexclusi residencial, un parc immo-
biliari de baixa qualitat i ndexs datur elevats, alguns dels indicadors que estan
directament vinculats amb la pobresa energtica.

La Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar lemergncia en


lmbit de lhabitatge i la pobresa energtica, en el seu article 6, estableix mesures
urgents per afrontar lemergncia en lmbit de lhabitatge i la pobresa energtica,
i adverteix que les administracions pbliques han destablir els acords o convenis
necessaris amb les companyies de subministrament de gas i delectricitat per tal
dadoptar mesures destinades a fer front a la situaci de les persones i unitats
familiars en situaci de pobresa energtica i risc dexclusi residencial. En aquest
sentit, proposem actuacions en 5 grans eixos:

Aplicaci de la Llei 24/2015. Consolidar la legislaci vigent (Llei 24/2015)


apellant a un canvi de normativa sobre la regulaci del consumidor vulne-
rable (RD 897/2017) que permeti a Catalunya la signatura de convenis amb
les companyies subministradores amb els eixos centrals segents:
-- Aplicaci del principi de precauci evitant talls de subministraments per
raons econmiques.
-- Aplicar el llindar de risc dexclusi social de la Llei 24/2015.
-- Responsabilitzar econmicament les empreses subministradores per
garantir el subministrament bsic daigua, llum i gas a les llars.
-- Condonaci dels deutes de les famlies dins del marc de la Llei 24/2015.
22 -- Fer complir els protocols de la Llei 24/2015.
-- Posar mfasi en les persones dependents energticament que es trobin
en situaci despecial vulnerabilitat per tal que siguin detectades, infor-
mades i protegides.
Detecci i diagnosi. Actualment la principal via de detecci de casos de
pobresa energtica a Catalunya sn els serveis socials. Per no tothom
que pateix pobresa energtica es dirigeix a aquests serveis, ja sigui per
falta de coneixement del suport que hi poden rebre, o simplement per por a
lestigmatitzaci que els pot suposar. Tots aquells professionals que atenen
collectius vulnerables o estan en contacte amb persones potencialment
vulnerables haurien de ser capaos didentificar quan es troben davant
dalg que pateix pobresa energtica i saber quins serveis i recursos poden
oferir-los. Cal:
-- Incorporar circuits de detecci i atenci de pobresa energtica a al-
tres serveis autonmics i/o locals com: els serveis de salut, els serveis
datenci a la gent gran, els cossos de seguretat i serveis educatius.
-- Promoure la creaci dun informe de diagnstic actualitzat i acurat de
la situaci de Catalunya en matria de pobresa energtica (estat ac-
tual, causes, conseqncies, zones geogrfiques, impagaments, etc.)
exigint la transparncia en la gesti dels impagaments per part de les
empreses subministradores.
Atenci i empoderament de la ciutadania. Creaci duna xarxa doficines
datenci al ciutad que ofereixin la informaci, latenci i la intervenci
necessries perqu les persones puguin tenir garantit laccs als subminis-
traments bsics. Aquestes oficines oferiran servei de:
-- Informaci i assessorament.
-- Orientaci en la millora de la gesti i leficincia energtica de les llars.
-- Acompanyament en la tramitaci dajuts i multes i ajuts en les gestions
amb les companyies: canvis de tarifa, potncia i companyia comercia-
litzadora, eliminaci de serveis extres, gesti del bo social i del butllet.
-- Detecci de lincompliment de la legislaci vigent per part de les com-
panyies subministradores.
-- Gesti de la regulaci de les situacions anmales.
Sensibilitzaci. Sensibilitzar la poblaci sobre qu s i quines conseqn-
cies t la pobresa energtica facilitar que es cren xarxes de suport mutu i
solidaritat amb les persones afectades. Tamb permetr millorar la informa-
ci necessria, donar a conixer solucions, i empoderar el ciutad davant
dels abusos indiscriminats amb qu actuen les companyies subministrado-
res. Proporcionar informaci clara i transparent constitueix un recurs ms
per protegir els consumidors en aquest mbit. El mercat energtic s un
sector complex, i que en molts aspectes requereix coneixements tcnics
especialitzats.
-- Promoure la cultura energtica amb campanyes de sensibilitzaci amb
lobjectiu dempoderar el ciutad davant les campanyes de desinforma-
ci de les companyies subministradores de loligopoli elctric.
-- Campanyes informatives per promoure lestalvi energtic domstic i co-
mercial.
Rehabilitaci i mesures deficincia energtica. La reforma de linte-
rior dels habitatges, la rehabilitaci de lestructura global de ledifici i les
mesures deficincia energtica milloren el benestar i la qualitat de vida
de les persones. La rehabilitaci t un efecte positiu sobre les unitats fa-
miliars que milloren laccessibilitat i la seguretat del seu habitatge, per
tamb sobre la resta de la ciutadania que guanya en dignitat i benestar
de lespai pblic.
23
-- Convocatria dajuts a la rehabilitaci dhabitatges i edificis, amb lob-
jectiu de garantir un habitatge digne a tota la ciutadania i evitar situaci-
ons de pobresa energtica. Tamb shi inclouran programes de rehabili-
taci dinteriors amb cobertura del 100% per a persones en situaci de
risc dexclusi residencial.
-- Creaci dun programa dauditories i intervenci als habitatges en situ-
aci de pobresa energtica per enfortir les respostes preventives i edu-
catives del mn local. La finalitat s millorar leficincia energtica dels
habitatges en situaci de pobresa energtica, reduir les despeses de
subministraments bsics (electricitat, aigua i gas o altres combustibles)
i millorar la qualitat de vida de les persones beneficiries.

2.6. Garantir un habitatge estable a les persones sense llar


Segons dades oficials, a Catalunya hi ha unes 37.000 persones que tenen greus
problemes dallotjament, entre les quals 11.500 no tenen llar. El sensellarisme
afecta milers de persones excloses de manera permanent de laccs a lhabitatge
i que han de viure en espais no adequats, estructures temporals, infrahabitatges,
albergs i allotjaments demergncia o al carrer.

Lexclusi de lhabitatge, el sensellarisme, sidentifica com una de les formes ms


extremes en qu es manifesta la pobresa a les nostres ciutats i, per tant, una vul-
neraci dels drets ms fonamentals. Les persones sense sostre, que fan vida les
24 hores a lespai pblic, sn la part ms visible del sensellarisme, per no lnica.
Lexclusi residencial es manifesta en diferents intensitats en funci de la relaci
de les persones amb lespai de qu disposen per a la seva vida personal. Qui viu
en un centre residencial de serveis socials, en una llar dacollida o en un espai
sense condicions dhabitabilitat, disposa dun sostre per no pas duna llar.

Durant lany 2017, la Generalitat ha engegat lelaboraci de lestratgia integral


datenci a les persones sense llar de Catalunya. A lespera de la concreci daques-
ta estratgia plantegem les accions segents com a accions prioritries per comba-
tre el sensellarisme:

Dimensionar el fenomen del sensellarisme. Generar informaci rigorosa


sobre la poblaci sense llar a fi de poder millorar lefectivitat de les polti-
ques; recollir totes les situacions de sensellarisme incloses a les categories
ETHOS, situacions entre les quals la recerca emprica demostra que hi ha
una gran rotaci. Lobjectiu s trencar la idea que el sensellarisme s una
patologia social, quan en realitat s un problema daccs a lhabitatge.
Prevenir les situacions de sensellarisme. Preveure els processos de desins-
titucionalitzaci. El moment de sortida de certes institucions (presons, hospi-
tals, centres de tractament, etc.) que proporcionen a les persones allotjament
continuat durant llargs perodes de temps pot esdevenir un desencadenant de
processos cap a lexclusi severa i cap a la situaci de sensellarisme.
Vetllar perqu les poltiques de lluita contra el sensellarisme incideixin
en la prevenci i latenci des duna perspectiva de foment de lautono-
mia personal i dels vincles relacionals, de reducci dels riscos vitals i den-
fortiment de les capacitats.
Vincular les poltiques datenci a les persones sense llar a les polti-
ques dhabitatge. El parc dhabitatge social ha de garantir reserva dhabi-
tatge per a persones sense llar. Al mateix temps, cal promoure lestratgia
Primer la llar (programes especfics Housing First, i poltiques Housing-Led
que estableixen com a prioritat de la intervenci dels serveis datenci pro-
24 porcionar un habitatge a les persones que es queden sense llar).
Lluitar contra la discriminaci i la violncia per causa dodi contra les
persones sense llar.
Dotar les poltiques de lluita contra lexclusi residencial de visi ter-
ritorial, promovent latenci de les persones als seus municipis dorigen i
evitant el desarrelament que suposa haver de cercar atenci i serveis a les
ciutats grans i, en especial, a Barcelona.
Garantir la perspectiva de gnere en el disseny de les poltiques de llui-
ta contra el sensellarisme evitant la invisibilitzaci que pateixen les dones
sense llar pel fet de tenir menys presncia en lespai pblic que els homes.

2.7. Fomentar la coproducci de poltiques socials


Els serveis socials pblics han dacompanyar i treballar amb les entitats soci-
als, impulsant dinmiques de coproducci i alineant estratgies dintervenci. La
coproducci ha de basar-se en lassumpci compartida de latenci a les neces-
sitats socials i, en cas necessari, anticipar-se abans que la seva emergncia es
converteixi en un problema social. Per fer possible la coproducci, els serveis
socials han descoltar i prioritzar el treball comunitari i larticulaci de vincles rela-
cionals i limpuls de teixit associatiu al territori.

Les entitats del tercer sector han de respondre a la lgica social. Tant en les dife-
rents entitats del tercer sector com en les seves activitats, ltica representativa ha
destar fora de ltica del mercat; s a dir, no han de buscar el benefici sin que
han de respondre a la lgica social i a les necessitats de la poblaci. Lactivitat
social, per la seva naturalesa i el seu valor intrnsec, ha de ser no-mercantilitzable.
Per tot aix proposem:

Auditar les empreses del tercer sector per poder promoure i enfortir
aquelles que siguin de proximitat. El tercer sector no pot respondre a les
lgiques de mercat. Cal prioritzar les formes associatives, cooperatives i
dels diversos sectors de leconomia social, solidria i cooperativa.
Traspassar i territorialitzar els recursos provinents del 0,7% de lIRPF,
aix com daltres, destinats a altres finalitats dinters social.
Establir un dileg transparent i un marc de coordinaci, assessorament i
collaboraci estable amb les associacions representatives del tercer sec-
tor i la societat civil organitzada.
Promocionar lassociacionisme i la iniciativa social com a forma clau de
participaci ciutadana i de refor de la cohesi social. Seguir implementant la
Llei 25/2015, de 30 de juliol, del voluntariat i de foment de lassociacionisme.
Exigir clusules socials en les contractacions pbliques i la no-discri-
minaci de les entitats del tercer sector en relaci amb lIVA, quan aquest
corri a crrec del contractant, i garantir la prestaci de serveis de qualitat.
Aprovar la nova llei de contractaci dels serveis a les persones, deri-
vada de les noves directives europees de contractaci pblica, que cons-
taten la importncia i lespecificitat dels serveis dedicats a latenci a les
persones i la necessitat de prioritzar en la selecci dels contractistes les
qestions de qualitat, continutat, accessibilitat i la consideraci de les ne-
cessitats especfiques dels usuaris, sobretot els ms vulnerables, per sobre
de consideracions econmiques.
Fomentar i millorar la qualitat de locupaci, tant la que es deriva de lac-
tivitat econmica que desenvolupen les entitats i empreses socials del sec-
tor com la vinculada als collectius ms vulnerables de la nostra societat.
Defensar uns serveis pblics tamb amb drets laborals garantits per
als treballadors i treballadores del tercer sector que redundin en benefi-
25 ci dels usuaris, per tamb en el dels professionals.
Implementar protocols i mecanismes socials i institucionals per as-
segurar la presncia i el protagonisme de les dones i dels collectius
socials exclosos com a prestadors dels mateixos serveis socials.
Promoure poltiques coprodudes dirigides, no solament a palliar les pro-
blemtiques socials, sin tamb a prevenir-les abans que sorgeixin i esde-
vinguin crniques.

2.8. Millorar la contractaci dels serveis datenci a les persones


Durant la legislatura passada el Govern va aprovar el Decret llei 3/2016, de 31 de
maig, de mesures urgents en matria de contractaci pblica, davant la necessria
i urgent transposici de dues directives europees. Aquest decret llei va sser con-
validat pel Parlament amb el comproms que fos tramitat com a proposici de llei.

Durant la propera legislatura s necessari i urgent tramitar i aprovar una llei de


contractaci dels serveis datenci a les persones que respongui, entre daltres,
als criteris segents:

Definir els serveis socials com a pblics, de manera que es garanteixi la


qualitat dels serveis i no es condicioni la seva prestaci a la reducci del
preu econmic que tinguin, ni a la llibertat de mercat.
Donar cabuda dins aquesta regulaci a tots els serveis dependents de
la xarxa pblica de serveis socials, ampliant per exemple el concepte de
gesti delegada a la prestaci de serveis socials a domicili.
Garantir els principis datenci personalitzada i integral, darrelament
de la persona a lentorn social, delecci de la persona i continutat en
latenci i de qualitat.
Fer efectiu que les entitats diniciativa social sn un element definitori
del sistema de serveis socials i un element clau en el foment daquests
serveis.
Establir estndards per a la millora de la qualitat del servei que inclo-
guin amb molta claredat les condicions de treball en qu shan de prestar
i, entre elles, el nombre mnim dhores de prestaci dels serveis, la titulaci
acadmica exigida a les persones que els hagin de prestar, i lexperincia
professional adequada.
Eliminar el rgim de subvenci com a mecanisme de relaci amb les
entitats del sistema docupaci a Catalunya i, en el seu lloc, fomentar
lestabliment de contractes programa i concerts per garantir lestabilitat de
les poltiques i de les diferents entitats del sistema.
Regular legalment i de manera transversal les clusules socials, labo-
rals, mediambientals i dinnovaci per tal que passin de tenir la conside-
raci de bones prctiques a esdevenir obligacions legals essencials dels
concerts socials i de la gesti delegada.
Establir legalment mecanismes de control i davaluaci de la prestaci
dels serveis datenci a les persones, dotant-los dels recursos necessa-
ris perqu aquests mecanismes siguin efectius i eficaos.

3. HABITATGE
Lesclat de la bombolla immobiliria va evidenciar que laccs a lhabitatge digne
per a tota la ciutadania s un dret que no est garantit a Catalunya. Els efectes de
la crisi hipotecria han estat demolidors i, actualment, veiem com la situaci sest
reproduint en lhabitatge en rgim de lloguer. Tot i les millores significatives que
shan aconseguit en els darrers anys grcies a lactivisme social dels moviments
26
en defensa del dret a lhabitatge, cal anar ms enll i fer realitat un canvi de model
que garanteixi laccs a lhabitatge digne com un dret.

A ms, les poltiques dhabitatge shan de concebre dins duna lgica de dret en
els nostres pobles i barris, el dret a viure-hi, a quedar-nos-hi, a estar-hi a prop i a
tenir una bona connexi pblica amb els serveis que necessitem i amb els llocs
de treball.

Necessitem un veritable pacte poltic en el qual la lluita contra els desnonaments


i la protecci de lhabitatge esdevingui la principal eina per fer front a lexclusi
social. s del tot prioritari paralitzar els desnonaments i els desallotjaments del
primer habitatge, aix com garantir alternatives en aquest mbit.

3.1. Coproducci dels nostres pobles i barris


Tant en la Constituci espanyola com en lEstatut dautonomia, laccs a lhabitat-
ge queda condicionat a un conjunt normatiu gens coherent amb aquest objectiu,
que va des duns plans dhabitatge centralitzats, infradotats i partidaris de la pro-
pietat enfront del lloguer, fins a unes lleis darrendaments urbans, hipotecries, del
sl i urbanstiques que necessiten reformes urgents. A ms, les lleis catalanes com
ara la del dret a lhabitatge i la demergncia en lmbit de lhabitatge (originada
per una ILP), han estat retallades pels governs de CiU i JxS o laminades des del
govern central a travs del Tribunal Constitucional. Cal crear, per mitj del nou
marc constituent catal, un conjunt de lleis i normes que prioritzin el dret a lhabi-
tatge. En aquest sentit, ens comprometem a:

Impulsar espais de treball conjunt per garantir el dret dels barris i pobles
a participar directament en la creaci de les poltiques dhabitatge.
Generar conjuntament un nou Pla pel Dret a lHabitatge 2018-2028, amb
prou suport pressupostari perqu hi hagi una veritable poltica dhabitatge.
Recuperar el Pacte Nacional pel Dret a lHabitatge com a espai de tro-
bada i seguiment de les poltiques dhabitatge en curs.
Fer una nova Llei pel Dret a lHabitatge que destaqui per la seva funci
social, i que doni elements tant de foment de lhabitatge social de lloguer
com de penalitzaci de lexpropiaci de lusdefruit i de tot all que limita
aquesta funci social: lhabitatge buit, la sobreocupaci, linfrahabitatge, la
mala conservaci, etc.
Garantir la protecci del sl residencial. El sl destinat a habitatge ha de
ser per a aquest fi, i no per a cap altre.

3.2. Controlar el preu del lloguer


El nou marc legal impulsat en habitatge haur de garantir, en combinaci amb la
reforma de la llei durbanisme, la regulaci del mercat privat dhabitatge amb me-
sures com:

Crear mecanismes per a la denncia despeculadors. Desenvolupar al


mxim les potencialitats de la Llei pel dret a lhabitatge de 2007 per sancio-
nar els pisos pblics dels bancs, linfrahabitatge i la sobreocupaci.
Elaborar una llei darrendaments urbans catalana, a partir del nou marc
constituent catal, que acabi amb els lloguers abusius i que defensi el llogater
i el petit propietari. La llei incorporaria mesures com: millorar lestabilitat dels
contractes; limitar lincrement dels preus entre contracte i contracte; allargar
el perode de preavs, passant dun mes a vuit mesos, i limitar les fiances a un
mes. Mentre aquesta llei catalana no sigui viable, pressionarem pel canvi de
27 la vigent Ley de Arrendamientos Urbanos dmbit estatal (LAU).
Posar topalls als increments de les rendes de lloguer a les zones dalta
demanda a travs dels indicadors generats per un observatori pblic i de
normes concretes que evitin tant les rendes excessives com els increments
sobtats.
Impulsar, en collaboraci amb els ajuntaments, lelaboraci de cen-
sos de pisos buits per realitzar les accions pertinents que permetin incor-
porar-los al parc de lloguer (cessi ds, tempteig i retracte, etc.).
Aturar la privatitzaci del patrimoni immobiliari pblic (especialment en
els casos dherncies intestades) amb noves eines jurdiques dmbit cata-
l, i potenciar lexercici del dret de tempteig i retracte per part la Generalitat
per comprar habitatge a preus per sota del mercat.
Impulsar la creaci de convenis de cessi ds dhabitatges dentitats
financeres, SAREB i altres grans propietaris que facilitin, com a mnim, el
50% dels habitatges als municipis on aquests es trobin.
Sancionar aquells pisos que portin ms de 2 anys buits i que no shagin
pogut incorporar al parc pblic, en el marc de la Llei Catalana pel dret a
lhabitatge de 2007.

3.3. Reforar el parc pblic dhabitatge


Cal generar un fort parc de lloguer protegit i social arreu del pas inspirat en el
concepte de solidaritat urbana present a la legislaci. Caminarem cap a lobjectiu
daconseguir que el parc dhabitatge social catal esdevingui el 15% del total i
estigui distribut per tot el territori, amb una presncia especial a les zones en qu
el mercat exclou ms famlies del dret a lhabitatge i les que tenen ms risc de
gentrificaci i de guetificaci. Proposem:

Treballar per garantir que cada poble/barri tingui un 15% de parc dha-
bitatge social en el 2030 distribut territorialment.
Distribuir les promocions dhabitatge pblic de manera que no alimen-
tin les grans constructores, que redistribueixin oportunitats econmiques i
estiguin a labast de les petites promotores constructores i cooperatives.
Potenciar construccions que sadaptin a les realitats familiars i de ti-
pologia de llars (sense que es fonamentin en les necessitats de les famlies
tradicionals), i tamb a la realitat social de barris i pobles, i que fomentin la
vida comunitria.
Realitzar construccions sostenibles en ls de materials, estalvi energ-
tic, etc.
Reformular els criteris dassignaci dhabitatge pblic fugint de la gue-
tificaci.
Recuperar la promoci pblica com a instrument avanat dexperi-
mentaci i dinnovaci social, tcnica i formal.
Tornar a construir habitatge pblic des de lINCASOL, especialment per
al lloguer social i per a la remodelaci de barris. Generar un gran operador
publicoprivat per a la promoci i ladministraci dhabitatge de lloguer, que
en garantiria el finanament, laccs a travs del registre pblic i el mante-
niment en el temps.
Donar suport a la promoci dhabitatge des de les empreses pbliques
locals amb els mateixos criteris.
Crear i mantenir un registre dhabitatge pblic de Catalunya per aportar
transparncia i per evitar-ne la privatitzaci.

28
3.4. Promoure la rehabilitaci amb criteris de cohesi social i sostenibilitat
Promoure la rehabilitaci dels habitatges, de lespai pblic i dels barris amb criteris
de cohesi social i de sostenibilitat ambiental i social. La rehabilitaci ha de garan-
tir el dret a lhabitatge. Per aquest motiu proposem:

Dotar els nous plans dhabitatge de fortes subvencions per a la reha-


bilitaci i prioritzar mesures de sostenibilitat ambiental (estanquetat, pro-
ducci i consum energtic i daigua, etc.), darranjament de patologies i
daccessibilitat universal (barreres arquitectniques, ascensors, etc.).
Impulsar la rehabilitaci publica dhabitatges privats, sempre que
aquests siguin cedits per al lloguer social.
Crear en els barris vulnerables programes que combinin la formaci
i la inserci ocupacional amb la rehabilitaci dels habitatges i de lespai
pblic.
Recuperar lempresa pblica de remodelaci de barris que va ser tan-
cada pel govern de CiU amb lobjectiu de promoure plans que resolguessin
tant les patologies tcniques com les socials, especialment en els barris
dautoconstrucci i en els dhabitatge social construts durant el franquisme.

3.5. Estimular i promoure processos publicocomunitaris dhabitatge


Cal explorar les frmules publicocomunitries dhabitatge que defugen les grans
constructores i creen projectes molt ms sostenibles i arrelats al barri. Per a aques-
ta promoci proposem:

Cedir sl pblic a cooperatives per construir habitatge, preferentment en


lloguer, i promoure especialment el cohabitatge en totes les seves modali-
tats.
Facilitar laccs al crdit a travs de lInstitut Catal de Finances per
promoure habitatge assequible.
Generar mecanismes perqu pblicament sigui possible avalar coo-
perativistes.
Impulsar aliances amb el sector privat per fer habitatge pblic de llo-
guer.

3.6. Donar resposta a la situaci demergncia en lmbit de lhabitatge


Lluny de ser un dret, actualment les situacions demergncia en laccs o mante-
niment de lhabitatge sn constants. Per aquest motiu proposem:

Aplicaci de la Llei 24/2015, mitjanant les eines jurdiques necessries,


pel que fa a la garantia de reallotjament en desnonaments de persones en
situacions de vulnerabilitat. Especialment cal:
-- Aplicar la regulaci sobre els procediments judicials i extrajudicials per
resoldre les situacions de sobreendeutament de les persones consumi-
dores.
-- Aplicar lextensi al fiador de la cancellaci del passiu no satisfet.
-- Aplicar mesures per evitar els desnonaments que puguin produir una
situaci de manca dhabitatge i, en concret, que estableixin un requisit
previ a la interposici duna demanda judicial dexecuci hipotecria o
de desnonament.
-- Aplicar, en el cas dhabitatges buits propietat de persones jurdiques
que reuneixin les condicions establertes, la cessi obligatria dhabi-
tatges per incorporar-los al fons dhabitatges en lloguer per a poltiques
socials.
29
-- Aplicar la regulaci que preveu que en cas de cessi dun crdit garantit
amb lhabitatge, el deutor podr alliberar-se del deute abonant el preu
que hagi pagat el propietari ms els interessos legals i les despeses que
hagi causat la reclamaci del deute.
-- Vetllar perqu es desenvolupin els reglaments necessaris per a la im-
plantaci efectiva de lesmentada llei.
Incrementar el nombre dajuts urgents per al pagament del lloguer, in-
cloent-hi les persones sense ingressos.
Promoure la creaci dequips dintervenci i mediaci, en collaboraci
amb els ajuntaments, per fer front a situacions de prdua o ocupaci de
lhabitatge.
Desenvolupar una normativa catalana que estableixi un marc dactua-
cions clar en situacions docupaci dhabitatges, que potenci la medi-
aci, i que garanteixi el reallotjament en els casos de persones en situaci-
ons de vulnerabilitat. Daquesta manera, es facilitar lactuaci dels cossos
de seguretat en casos docupacions vinculades a activitats delictives.
Generar eines jurdiques per a la inembargabilitat de lhabitatge habitual.

4. EDUCACI I UNIVERSITATS
Una educaci universal de qualitat, en la qual la equitat sigui el seu principal valor,
contribueix a fer que tothom tingui les mateixes oportunitats, i genera societats
desenvolupades, crtiques i democrtiques. Aquests ltims anys, per, hem viscut
amb preocupaci les retallades que ha patit leducaci pblica, i hem vist com
sincrementava el finanament pblic de leducaci privada. Per revertir aquesta
situaci ser necessari incrementar de manera molt rellevant la inversi en educa-
ci en tots els cicles del sistema i dissenyar un pla transitori per fer crixer i millorar
la xarxa de centres pblics i laics.

El model educatiu que proposem per a Catalunya sorienta a desenvolupar les


capacitats (intellectuals, emocionals, fsiques, socials, etc.) de tot lalumnat de
forma inclusiva. s un model educatiu que vol garantir que durant totes les etapes
del sistema educatiu lalumnat adquireixi els aprenentatges, els coneixements, els
sabers i els instruments per continuar aprenent tota la vida.

4.1. Consolidar el model descola pblica catalana


En els moments actuals molts dels principis bsics de la nostra escola, que creiem
mpliament consolidats, sn objecte datacs que posen en dubte el que de ma-
nera integradora i inclusiva sestava fent amb normalitat. Cal consolidar el model
descola pblica catalana, gratuta, laica, cientfica, humanstica, pluralista, demo-
crtica, intercultural, solidria, i coeducativa. Per aix ens comprometem a:

Mantenir i defensar el model basat en la immersi lingstica, ja que


afavoreix la convivncia de tot lalumnat, mant lactual equilibri en la uti-
litzaci de les llenges oficials del nostre pas i nintrodueix destrangeres.
Cal reflexionar sobre la diversitat lingstica de lalumnat i revisar i aprofun-
dir en els principis dimmersi lingstica tenint en compte la realitat actual.
Oferir a la xarxa de centres pblics laprenentatge de diverses llenges
de les famlies de lalumnat, de manera que qui ho vulgui pugui seguir apro-
fundint en la seva llengua i en el marc del sistema educatiu.
Revocar els acords en matria educativa amb el vatic i la resta de
confessions religioses i eliminar lassignatura de religi, que quedar ex-
closa del currculum de lescola pblica. Daquesta manera safavorir el
30 pensament cientfic i lexperimentaci emprica.
Respectar el pluralisme ideolgic. Lescola pblica ha de quedar al mar-
ge duna definici de carcter religis o poltic. Ha de reforar conceptes
com la responsabilitat, la tolerncia i la llibertat dins dels principis democr-
tics de la convivncia i el respecte a les persones i les coses.
Fomentar la participaci, la creativitat i el desenvolupament integral
de la personalitat de lalumnat, i preparar-lo per participar activament a
la vida social i cultural de lentorn, la formaci per a la pau, la cooperaci i
la solidaritat entre els pobles. Els centres no seran utilitzats per fer campa-
nyes comercials ni donaran servei a interessos privats.
Implementar la coeducaci com una acci educadora que valora indistin-
tament lexperincia, les aptituds i laportaci social i cultural de les dones i
els homes, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes i androcntrics,
ni actituds discriminatries, per ra dorientaci sexual, identitat de gnere
o expressi de gnere, per aconseguir lobjectiu de construir una societat
sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes.
Incorporar la reflexi i la mediaci per resoldre conflictes en tota la
comunitat educativa. Tornar a recuperar el valor de la filosofia, la msica i
els aprenentatges artstics, aix com accions que treballin les intelligncies
mltiples dels infants.

4.2. Un nou marc normatiu per a leducaci pblica i la igualtat de drets


El marc normatiu de leducaci a lEstat espanyol s profundament regressiu a
lhora de garantir una igualtat efectiva en lexercici del dret a leducaci. La LOM-
CE suposa un atemptat contra leducaci democrtica, i refora lenfocament dun
sistema educatiu al servei dels mercats i no de la construcci de ciutadania.

El marc catal, articulat a partir de la LEC, no millora substancialment els defectes


propis del marc espanyol esmentat. Protegeix el model descola catalana en la
seva dimensi ms expressiva projecte lingstic, valor de leducaci ms enll
de lescola i per la convivncia, coresponsabilitat educativa per mant intacte
el model dual, font principal de segregaci escolar, i ignora les necessitats dun
nou marc de finanament.

El nou marc constituent catal ha de permetre refer en profunditat el marc norma-


tiu de leducaci a Catalunya, de manera que les aspiracions dun sistema educa-
tiu inclusiu, generador digualtat doportunitats i de resultats, i promotor dun sentit
ampli i llarg del dret a leducaci pugui gaudir de les condicions ptimes per fer-ho
possible. Per tot aix, proposem:

Reclamar la derogaci de la LOMCE i la LOMLOU.


Elaborar una nova llei deducaci a Catalunya que garanteixi el carcter
de servei, titularitat i gesti pblica de leducaci, i que segueixi els princi-
pis digualtat i qualitat.
Revisar lactual sistema davaluaci, amb indicadors per a la igualtat
educativa.
Constituir la xarxa educativa pblica 0-6. Dispositius datenci, orientaci
i acompanyament a famlies. Integraci a la xarxa despais educatius no es-
colars. Evitar laugment de rtios i la disminuci del nombre deducadors/es.
Desplegament legislatiu. Desplegar la Llei 17/2015, del 21 de juliol, digualtat
efectiva de dones i homes, en lmbit educatiu, i la Llei 11/2014, del 10 doctu-
bre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgneres i interse-
xuals, i per eradicar lhomofbia, la bifbia i la transfbia en lmbit educatiu.
Revisar i modificar els decrets per una educaci inclusiva orientats a
31 ladmissi de lalumnat, lescola inclusiva i els serveis educatius.
Elaborar una llei de finanament de leducaci pblica catalana. Acon-
seguir un finanament ntegre de leducaci pblica amb crrec als pressu-
postos de les administracions. Educaci pblica gratuta en tots els nivells.
Incorporar i regular el paper dels municipis en la planificaci del mapa
escolar dels ensenyaments de 0 a 16 anys que corresponguin als seus
territoris.

4.3. Doblar la inversi en educaci i orientar-la cap a la igualtat


Els efectes dels anys de retallades en els pressupostos pblics en educaci han
situat Catalunya com a sis pas dEuropa que ms ha retallat en ensenyament,
alhora que augmentava lalumnat en totes les etapes. s urgent revertir aquesta
infradotaci del sistema educatiu i apropar-nos a la despesa pblica del 6% del
PIB prevista a la Llei 12/2009 deducaci (LEC), del 10 de juliol.

Doblar la inversi pblica actual dun 2,8% del PIB en el sistema educatiu ha
danar vinculat a lestabliment de criteris i orientacions clares digualtat en lassig-
naci daquests recursos. Es tracta que leducaci permeti assolir aprenentatges
per a la vida i que permeti compensar les desigualtats socials de partida per millo-
rar la igualtat doportunitats. Per aix, proposem:

Prioritzar lassignaci de recursos econmics per a aquells centres


que atenen ms alumnat amb necessitats educatives especfiques, per-
qu comptin amb prou recursos.
Avanar en la garantia de la gratutat dels ensenyaments universals
i gratuts (2n cicle deducaci infantil, primria, ESO, PQPI i FP de grau
mitj), entre daltres, amb mesures perqu el material escolar i els llibres de
text siguin assequibles o se socialitzin.
Augmentar significativament la dotaci dajuts de menjador, revisar-ne
els procediments i actualitzar criteris per millorar-ne la igualtat, fins que els
menjadors escolars siguin gratuts.
Impulsar un sistema de tarifaci social per al pagament de serveis es-
colars que es puguin finanar, com ara el transport, tenint en compte la
naturalesa del desplaament i la renda familiar.
Invertir en larranjament i la millora de les installacions dels centres
educatius pblics existents; en especial, dels centres que ms ho reque-
reixen, aix com en la construcci dels nous equipaments previstos, que
introduiran criteris de sostenibilitat ambiental.
Consolidar un sistema pblic de beques per a lestudi per compensar
desigualtats socials i implementar mesures dassequibilitat econmica
(ajuts, bonificaci, tarifaci social, etc.) per a les activitats educatives, com
per exemple sortides i colnies i altres activitats fora de lhorari lectiu.

4.4. Combatre les desigualtats educatives i la segregaci escolar


Leducaci pblica s un dret de tota la ciutadania i un b com, i un dels seus
objectius s compensar les desigualtats socials. La doble xarxa (pblica / privada
concertada) i la classificaci dels centres pblics afavoreixen la segregaci esco-
lar i consoliden les desigualtats socials i culturals. Entenem que sha de revertir
aquesta situaci. Per aix, proposem:

Disminuir progressivament els concerts en els centres privats, comen-


ant per aquells que segreguen per sexe o origen cultural i econmic. Pro-
moure una llei que possibiliti el pas a la pblica dels centres concertats que
ho desitgin, fins que sarribi al moment en qu tots els centres subvencio-
32
nats amb diners pblics siguin de titularitat pblica.
Limitar lelecci de centre en favor de les necessitats educatives i evitar
la concentraci dalumnat en funci de la classe social o lorigen cultural.
Augmentar els recursos humans i materials en els centres de zones
ms desafavorides. Reduir rtios i disminuir hores lectives del professorat,
i augmentar els suports daltres professionals per disminuir el fracs esco-
lar. Millorar el model educatiu a la primria i la secundria. Acompanyar en
aquestes etapes per evitar el fracs escolar i reforar latenci a la diversitat
sobretot a secundria.
Revisar la zonificaci escolar i els criteris de matriculaci per disminuir
la segregaci escolar. Planificar amb prou temps el mapa escolar i les ne-
cessitats futures.
Activar laplicaci de Zona Educativa per incorporar de manera efecti-
va i formal els ajuntaments en la planificaci del mapa escolar i els serveis
escolars de cada territori.

4.5. Garantir oportunitats educatives ms enll de lescola


Leducaci va ms enll de lhorari lectiu. La participaci de lalumnat i de les fam-
lies en activitats de lleure, culturals i esportives complementen lacci educativa dels
centres, i s un element clau per als aprenentatges i el desenvolupament de la infn-
cia i dels joves. Loferta dactivitats organitzades als centres per les AMPA/AFA, aix
com les activitats promogudes pel teixit associatiu, amplien el ventall dexperincies
educatives durant el curs escolar i tamb en els perodes de vacances.

Limpacte de la crisi econmica i les retallades sobre la participaci dels infants en


oportunitats educatives ms enll de lescola ha estat desigual: si b hi ha mbits
de lleure ms afectats per limpacte de la crisi (extraescolars, lleure de vacances,
etc.) nhi ha daltres en qu globalment no ha minvat (centres oberts, lleure as-
sociatiu desplais i agrupaments durant el curs). A ms, els esforos per articular
agents educatius als territoris, ja sigui en plans educatius dentorn, en projectes
educatius de ciutat o amb altres frmules i programes, tot i la seva rellevncia,
shan redut drsticament. Per aix, proposem:

Promoure mesures daccs i acompanyament en activitats extraesco-


lars o activitats en el temps lliure, ja siguin educatives, culturals o esporti-
ves amb ajuts i mesures perqu els obstacles econmics i culturals o la fal-
ta doferta no impedeixin accedir a aquestes activitats dalt valor educatiu.
Recuperar el finanament de la Generalitat redut drsticament els
darrers anys per a les entitats de lleure, lAMPA/AFA i els ajuntaments per
organitzar activitats extraescolars, culturals i de lleure, aix com programes
desport escolar i esport federat.
Impulsar i acompanyar lacci educativa i la creaci dentorns dapre-
nentatge ms enll de lhorari lectiu dins dels centres escolars com a equi-
paments educatius de barri o de municipi, amb estratgies territorials de
collaboraci entre centres, entitats, equipaments, serveis i administraci-
ons.
Valorar i reconixer la tasca feta per les persones que eduquen ms
enll de lescola i del tempslectiu, i que dignifiquen la seves condicions
professionals i laborals.
Recuperar els Plans educatius dentorn que, malgrat la seva reconeguda
tasca, han minvat els darrers anys per manca de finanament.
Fomentar projectes educatius de ciutat, potenciar el treball en xarxa
com a articulador dels diversos agents educatius des de lAMPA/AFA, les
associacions i les entitats de lleure, culturals i esportives, i facilitar laccs
33 al coneixement en els equipaments disponibles.
4.6. Impulsar la innovaci per a leducaci inclusiva
Actualment hi ha un nou impuls de renovaci del sistema educatiu. Ladministraci
pblica ha de liderar-lo, aglutinant i adequant el sistema als reptes actuals, aprofi-
tant la llarga experincia pedaggica del pas i incorporant els nous coneixements
i les bones prctiques contrastades.

La innovaci educativa ser inclusiva o no ser, perqu ha de revertir en tota la


poblaci i per aix cal que impulsem una coeducaci en sentit ampli: de gnere,
de classe, de capacitats, de cultura, etc. Els centres educatius han desdevenir
espais de construcci de convivncia i de transformaci social, crtics, laics, di-
versos, solidaris i dinmics.

Caldr impulsar els canvis metodolgics, organitzatius i curriculars necessaris


perqu tots els centres puguin definir un disseny universal de laprenentatge que
permeti als infants i als joves desenvolupar al mxim les seves capacitats. I tamb
shauran destablir els suports, els acompanyaments i les formacions necessries
a les comunitats escolars per poder atendre la diversitat de manera inclusiva, i
realitzar i implementar aquests canvis en lorganitzaci pedaggica. Per tot aix,
ens comprometem a:

Donar suport als centres per definir i consolidar els projectes educa-
tius que promoguin laprenentatge universal. Fomentar la implementaci
de metodologies pedaggiques que afavoreixin latenci personalitzada i
laprenentatge significatiu amb la promoci de la participaci i la implicaci,
la responsabilitat i el consentiment de lalumnat en experincies educatives
basades en la cooperaci, la creativitat, la recerca, lesperit crtic i lactitud
solidria.
Dotar de serveis, recursos i acompanyament els centres docents per
promoure la prctica reflexiva i el treball en xarxa dels centres edu-
catius de la zona, i millorar el sistema de manera equilibrada i igualitria.
Aix, la ciutadania els podr percebre com a centres equivalents, capaos
datendre les necessitats dels seus fills i filles.
Connectar els centres amb el territori, facilitant les aliances entre els
centres i lentorn (entitats i equipaments culturals, socials i de lleure i en-
titats empresarials i de treball), fomentant laccs al coneixement en totes
les seves dimensions, i facilitant la participaci de les famlies, alhora que
es promou la collaboraci amb els ajuntaments com a referents i dinamit-
zadors educatius i daccs al mn del treball.
Dotar el recent decret descola inclusiva del finanament necessari per
al seu desplegament a tots els nivells educatius, a ms dadequar-lo a les
diferents necessitats dels infants i joves que presenten necessitats educa-
tives especials (des de laccessibilitat arquitectnica fins a laccessibilitat
lingstica per a persones sordes). Ladministraci educativa haur doferir
alternatives organitzatives fins a assolir la inclusi real en els centres i la
inclusi social mitjanant el treball. En aquest procs, shaur de promoure
la sensibilitzaci i possibilitar la formaci de tota la comunitat educativa
en termes dinclusi. Per poder assessorar sobre les diferents necessitats
educatives que presenten els i les alumnes als centres escolars i sobre com
optimar la resposta educativa que sels adrear, caldr ampliar els i les
professionals i els serveis educatius de suport a la docncia.
Avanar en leliminaci de qualsevol tipus dorganitzaci interna del
centre que suposi segregaci dins dels centres, aix com en la reducci
de les rtios mximes en totes les etapes educatives. Es prioritzaran aque-
34 lles aules o zones en les quals hi hagi alumnes que presentin necessitats
educatives, i simpulsaran programes especfics i pedaggics amb un en-
focament inclusiu en lentorn escolar i social.
Normalitzar la innovaci educativa a la prctica docent, en lorganitza-
ci i la gesti escolar, procurant eines i recursos per afavorir la formaci del
professorat en el lloc de treball. Cal optimitzar la transposici dels resultats
de la investigaci educativa a les aules.

4.7. Recuperar la gesti democrtica i participativa dels centres pblics


Lentrada en el centres educatius dels sistemes dorganitzaci i dels criteris de ges-
ti empresarial, aix com la deriva ideolgica autoritria, estan disminuint la partici-
paci del professorat i del consell escolar en les propostes educatives, les millores
metodolgiques i les decisions importants. Considerem que lescola no s una em-
presa i que leducaci s una acci bsicament collectiva. Per aix, proposem:

Revertir els actuals Decrets dautonomia i de Direcci dels centres per


retornar la veu al claustre i al consell escolar. Fomentar que les direccions
dels centres tornin a ser escollides democrticament i que la gesti dels
centres sigui participativa. Reorientar la funci directiva cap a un veritable
lideratge pedaggic, i cap a un professorat comproms amb el projecte del
centre.
Recuperar i millorar els criteris objectius per a la provisi de llocs de
treball pblics basats en mrits i capacitats per evitar possibles arbitrarie-
tats. Aturar les formes de selecci arbitrries del professorat per part de les
direccions i afavorir projectes educatius compartits i consensuats.
Retornar el poder de decisi als claustres i al consell escolar de cen-
tre, i afavorir la participaci de tota la comunitat educativa: professorat,
altres professionals educatius, PAS, alumnat i famlies.
Convertir els consells escolars territorials en veritables consells edu-
catius i, com a tals, en els mxims rgans de participaci de la comunitat
educativa, que ha de comprendre tots els agents que intervenen en ledu-
caci. La seva funci ha de ser la de fer el seguiment de les poltiques
educatives en el seu mbit territorial, i convertir-se en lespai natural dela-
boraci de propostes i dapoderament de la comunitat educativa.
Afavorir amb mitjans i formaci la millora educativa i la renovaci pe-
daggica a partir de lexperincia i lintercanvi de lactivitat a laula. Fomen-
tar la cooperaci entre els centres educatius i evitar la competitivitat entre
ells. Eliminar la classificaci dels centres i treballar per la igualtat i la qualitat
de cadascun dels centres.
Eliminar la intervenci de les empreses i bancs privats dins dels cen-
tres educatius, tant en la formaci del professorat i en la divulgaci de
continguts i valors al servei de les empreses, com en la possibilitat de cre-
aci de centres escolars. Afavorir una educaci democrtica al servei de la
societat i la convivncia, respectant la llibertat de ctedra del professorat i
els projectes pedaggics dels centres i zones escolars sempre al servei de
la comunitat educativa.
Integrar al sistema frmules dapoderament de lalumnat, perqu tin-
guin ms protagonisme i una participaci ms directa en el seu futur i en
les condicions en qu es desenvolupen els seus itineraris daprenentatge.
Publicar els ingressos i les despeses que tenen els centres educatius
que reben fons pblics com a mesura de transparncia.
Incorporar al currculum educatiu el tema de la Memria Histrica i
Democrtica com a puntal de la defensa dels drets humans i dels valors
democrtics, a ms del relat vera de ladveniment de la Repblica, el cop
35 destat, la guerra, la postguerra i la transici.
4.8. Cuidar leducaci de la primera infncia
Leducaci en la petita infncia s clau per promoure el desenvolupament i la soci-
alitzaci de linfant. Acompanyar les famlies i prevenir, detectar i intervenir en tota
mena de dificultats que vagin sorgint previndr desigualtats posteriors. Per aix,
el creixement de loferta ha danar lligat a lenfortiment dun model de qualitat, que
vetlli per la coherncia de tota letapa.

La falta de poltiques actives de la petita infncia i la desresponsabilitzaci de la


Generalitat envers aquesta etapa en els darrers mandats, ha comportat un retro-
cs en el creixement de loferta de places en el primer cicle i ha sobrecarregat el
ens locals i les famlies. En molts casos ha comportat la precaritzaci de professio-
nals i el deteriorament de la qualitat del model. Segueixen sense cobrir-se la major
part de demandes, especialment en les grans rees urbanes. Per aix, proposem:

Garantir la coordinaci, la continutat i la coherncia entre els dos ci-


cles de letapa 0-6, establint canals de coordinaci estables, formaci i
intercanvi dels equips dels dos cicles.
Ampliar i consolidar una xarxa nica pblica descoles bressol, millo-
rar-ne la qualitat i recuperar el finanament de la Generalitat dedicat a les
places pbliques a tots els municipis per garantir una oferta pblica cada
cop ms universal. Fer accessible els serveis de la petita infncia al conjunt
de la ciutadania implementant sistemes de tarifaci social i beques per a
les famlies amb menys recursos fins que esdevingui una etapa gratuta.
Rebaixar les rtios dels dos cicles ajustant-los a les recomanacions
europees, disminuint el nombre dinfants per grup i augmentant els i les
professionals que hi intervenen. Ampliar les plantilles amb altres perfils pro-
fessionals (TIS), sobretot en zones socialment vulnerables.
Diversificar loferta pblica incrementant el nombre despais familiars i
altres programes datenci, orientaci i acompanyament dels infants i
de les famlies, a ms destablir horaris ms flexibles, de forma que es pu-
guin optimar al mxim aquests equipaments pblics i facilitar la participaci
i implicaci de les famlies.
Coordinar estretament els serveis educatius adreats a la primera in-
fncia amb els serveis de Salut i de Benestar Social i Famlia de cada
territori, que tamb intervenen en latenci dels infants establint xarxes
dinfncia en els territoris.
Millorar i ampliar els dispositius datenci com ara els CDIAPS i revisar
la seva dependncia actual del Departament dAfers Socials, Treball i Fam-
lies, segons demanen les associacions de CDIAPS de Catalunya.

4.9. Promoure leducaci al llarg de la vida i la formaci professional


Tradicionalment, leducaci sha associat a una etapa de la vida, la que inclou la
infncia i la joventut. Quan des de ladministraci educativa actual es parla dedu-
caci per a les persones adultes, sempre es pensa en un subsistema subsidiari del
sistema educatiu, en qu lobjectiu s arribar a tenir el nivell escolar que, per un
motiu o un altre, algunes persones no van assolir en el seu moment.

Leducaci al llarg de la vida parteix de la idea que leducaci s un dret fonamen-


tal de la ciutadania que inclou totes les etapes de les persones, des de la ms
petita infncia fins als darrers dies de la vida. Qualsevol etapa de la vida duna
persona s bona per aprendre, per integrar-se millor a la societat, per ser ms
competent, per canviar situacions vitals, per crixer com a persona. Per tot aix
ens comprometem a:
36
Elaborar una llei deducaci permanent i de formaci al llarg de la vida
que garanteixi lobtenci dels ensenyaments bsics per a tota la poblaci i
que integri tres subsistemes: inicial, ocupacional i permanent, accessibles
per a totes les persones.
Dotar els centres de formaci dadults i FP dels espais, professorat i
recursos necessaris per poder adaptar la seva oferta formativa a les ne-
cessitats reals i canviants de la societat, de manera que es converteixin en
un element de referncia de la formaci al llarg de la vida.
Incrementar loferta pblica dFP i fer-la econmicament assequible a
tota la poblaci, eliminant les taxes i donant resposta a la demanda existent
i les possibilitats futures docupaci.
Promoure loferta dFP i basar-ne el funcionament en les xarxes coo-
peratives entre els centres. Potenciar la coordinaci de les diferents ins-
titucions, els agents socials i les entitats per millorar loferta de formaci al
llarg de la vida.
Ampliar loferta complementria de formaci semipresencial i a dis-
tncia per afavorir laccs de les persones ocupades a lFP inicial i, al ma-
teix temps, reforar i ampliar els programes de Formaci i inserci i els
centres de segones oportunitats.
Ampliar les lnies a les escoles oficials didiomes i obrir nous centres.
Impulsar els ensenyaments artstics i esportius.
Incrementar els recursos per als processos davaluaci i reconixer
lexperincia laboral a lhora de contractar una persona. Enfortir el di-
leg social per poder promoure de manera permanent plans dacreditaci
de competncies que millorin la inserci laboral o la promoci professional.

4.10. Dignificar les professions de leducaci


En una situaci com lactual en qu s constantment qestionada, la professi de
mestre mereix ser dignificada i valorada. Cal reconixer que a ms del professorat
hi ha un seguit de professionals a lentorn de leducaci que tenen un paper molt
important en els processos educatius. Per aix ens comprometem a:

Millorar les condicions laborals deducadors/es, mestres, professorat


i altres professionals de leducaci amb retribucions dignes, amb prou
temps per preparar les seves tasques i una oferta de formaci permanent
de qualitat. Cal retornar immediatament els drets laborals al professorat i al
personal a crrec de la Generalitat: Fons dAcci Social, baixes per malaltia
des del primer dia i dietes de manutenci per al personal que fa horari partit
o especial per obligaci del servei, entre altres.
Proposar un canvi radical en la formaci inicial daquells estudis que
estiguin relacionats amb lexercici de la docncia perqu sadeqin als
valors de leducaci. Caldr crear un bon lligam entre els centres forma-
dors i els centres educatius i facilitar la cocreaci de coneixement entre ells.
El nou professorat hauria de passar per perodes de prctiques de qualitat
i de llarga durada en els centres i que fossin retribudes. Serien convenient-
ment avaluades i comptarien pel futur accs a la funci pblica.
Ampliar i millorar la formaci del professorat, especialment el que im-
parteixi formaci professional inicial. Impulsar la gesti daula, dinmiques
de grup, atenci a lalumnat amb necessitats educatives especfiques, etc.
Canviar el model daccs a la funci pblica docent basat ens els princi-
pis digualtat, capacitat i mrits en el qual lexperincia docent sigui mplia-
ment reconeguda. Ens comprometem a disminuir el nombre de professorat
inter fins al 8%.
37
Unificar en una sola borsa de treball les ofertes de contractaci de
professors amb fons pblics.
Reconixer la importncia dels professionals que desenvolupen tas-
ques educatives de suport a la docncia, com els professionals de lori-
entaci educativa a secundria, els professionals dels Serveis Educatius,
Equips dAssessorament Psicopedaggic (EAP) i Equips especfics per a
les diferents discapacitats (CREDA, CREDAV, CRETDIC, SEEM), Centres
de Recursos Pedaggics (CRP), Centres de suport a la innovaci i recerca
educativa (CESIRE), Equips dassessorament en llengua i cohesi social
(ELIC) o Camps daprenentatge (CdA). O el personal amb tasques educati-
ves com el personal de les llars dinfants i escoles bressol, el personal auxi-
liar deducaci especial (AEE), les educadores de centres pblics deduca-
ci especial (EEE), integradors socials, les tcniques deducaci infantil en
escoles deducaci infantil i primria. Sense oblidar els educadors/es que
fan la seva tasca fora dhorari lectiu (acollida, menjadors, extraescolars) o
ms enll de lescola.
Desenvolupar un nou marc per a la regulaci de les professions educa-
tives a Catalunya, coherent amb el model educatiu que defensem, amb una
clara vocaci de protecci i reconeixement professional de lofici deducar.
Garantir formaci en Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030
i drets dels infants en els centres formadors de docents i la seva apli-
caci en els centres educatius. Incorporar als centres professionals de re-
ferncia pel que fa als drets dels infants (similar al referent digualtat), que
alhora seran figures a les quals es puguin adrear els nens i les nenes da-
vant de qualsevol aspecte relacionat amb els seus drets.

4.11. Universitats internacionalitzades i al servei de la societat


La instituci universitria s potser una de les que ms ha patit en silenci lefec-
te de les retallades econmiques i el bloqueig normatiu dels governs espanyol i
catal. Les conseqncies comencen a sentir-se ara: un dficit dinfraestructures
de recerca dalt nivell, un deute econmic impossible dassumir i que es carrega
majoritriament a les espatlles dels estudiants mitjanant taxes abusives, i un col
lapse total en els sistemes de contractaci, que impedeixen fer un relleu normalit-
zat de plantilles de docents i investigadors, i situa la precarietat laboral en un nivell
insostenible.

No obstant aix, el gran bagatge acumulat per les universitats catalanes al llarg
de la seva histria, centenria o ms recent, permet continuar mantenint uns m-
nims de qualitat docent, dimpacte internacional de la recerca i de transferncia
del coneixement. Per aquesta resistncia activa necessita dun viratge radical
en les poltiques pbliques que reverteixi la situaci actual i generi les condicions
ptimes per tornar a situar les universitats catalanes com a centres dexcellncia.
Per assolir-ho proposem:

Dissenyar un nou pla dR+D+I que estimuli lnies de recerca estrat-


giques i infraestructures dacord amb uns models econmics igualitaris i
sostenibles (dotaci progressiva fins al 3% del PIB). Cal internacionalitzar
la recerca catalana.
Definir una universitat amb responsabilitat social. Les universitats tenen
una funci de foment del coneixement i de motor per al desenvolupament
social, cientfic i tecnolgic. Volem una universitat que tingui responsabilitat
social envers el territori i que faci accions que reverteixin sobre les perso-
nes i sobre la societat que les sustenta. Volem universitats en les quals una
38 part important de la recerca estigui definida amb la finalitat de contribuir a la
resoluci de problemes socials i que, efectivament, es cren xarxes mixtes
dinvestigaci universitria i dagents del territori.
Crear un programa de contractes de recerca predoctoral i postdoc-
toral en els quals prevalgui el talent, la competncia cientfica dels i les
aspirants i els drets laborals.

4.12. Universitats democrtiques i de qualitat


La universitat caldr que generi alguns canvis profunds per respondre al carcter
de servei pblic en una societat veritablement democrtica. En qualsevol cas, cal:

Democratitzar lactual sistema de governana. Les universitats han de ser


autnomes respecte als interessos dels poders poltics i econmics i han de
retre comptes a la societat a travs dels procediments legalment establerts. La
governana de totes les universitats ha de ser democrtica, participativa, res-
ponsable, autocrtica i transparent. Lelecci del rector/a i de la resta de crrecs
acadmics s endogmica, fet que noms els obliga a retre comptes amb el
collectiu de treballadors/es i estudiants matriculats i no pas amb la societat.
Equilibrar el pes de la docncia amb el de la recerca. Cal utilitzar formes
de selecci del personal docent i investigador (PDI) que permetin desenvo-
lupar carreres docents o de recerca de qualitat i evitar que en la selecci es
prioritzi noms un dels aspectes.
Revisar la diferent situaci de dos tipus de treballadors: el PDI i el per-
sonal dadministraci i serveis (PAS). La manera daccedir-hi s totalment
diferent: mentre que els primers han de demostrar coneixements de la seva
disciplina; els segons han de passar unes oposicions amb temaris similars
al daccs general a la funci pblica, un sistema allunyat de les seves fun-
cions a la Universitat.
Acabar amb la precarietat del personal docent i investigador. Cal ga-
rantir el salari mnim professional per als docents, eliminar les condicions
laborals abusives i facilitar ladaptaci a sous dignes amb loferta de pla-
ces de tots els docents necessaris en cada facultat. Igualment, proposem
reduir la precarietat del collectiu professional amb un pla plurianual que
restableixi les plantilles del personal docent i investigador i del personal
dadministraci i serveis en els nivells anteriors a la crisi.
Incorporar poltiques antimasclistes en el mn universitari amb mesu-
res efectives per eliminar abusos. Incorporar mesures efectives per garantir
la representativitat com a mnim del 50% de dones amb crrecs de respon-
sabilitat i rgans de decisi universitaris.

4.13. Universitat pblica daccs universal i gratut


En els darrers anys de crisi econmica leducaci superior sha convertit en un
luxe difcil dassumir per a les famlies treballadores. La creixent desigualtat social,
acompanyada per laugment del 66% del cost de les taxes universitries i lendu-
riment de les condicions per accedir a les beques, tant econmiques com aca-
dmiques, constitueixen les principals barreres daccs a la universitat per a les
classes populars. La combinaci daquests factors ha desembocat en lexpulsi
destudiants de les aules o en lobligaci de compatibilitzar feina i estudis.

Augmentar el nombre de beques i instaurar progressivament un siste-


ma de taxes de matrcula en funci de la renda, amb lobjectiu estratgic
davanar cap a la gratutat real. Cal caminar cap a la gratutat per contribuir
a facilitar laccs a la universitat a totes les classes socials. La gratutat de
la universitat, per, ha danar acompanyada duna reforma fiscal en qu els
39 rics en paguin els costos a travs de la fiscalitat.
Garantir laccs a la universitat. Per assegurar la universalitat de la uni-
versitat s indispensable tamb facilitar laccs de la poblaci a lespai uni-
versitari, enfortir les universitats descentralitzades al territori i becar des-
plaaments i allotjaments per a aquelles persones que shan de traslladar
per estudiar.
Deixar de subvencionar amb recursos pblics universitats privades o
sense inters general. Igualment, les empreses no poden condicionar els
programes acadmics ni privatitzar espais de les universitats.

5. SALUT
Les poltiques neoliberals dels darrers anys estan convertint el dret a la salut i
lassistncia sanitria en un negoci orientat cada cop ms a beneficiar les grans
corporacions sanitries i la indstria farmacutica i biotecnolgica. Per evitar que
la sanitat sigui una mercaderia i aconseguir que totes les persones visquem la sa-
lut com un dret hum universal cal fer els canvis legislatius, culturals i organitzatius
necessaris per focalitzar els determinants socials de la nostra salut (entesos com
un conjunt de factors econmics, socials, ambientals i personals que condicionen
la nostra salut) i reformular els principis del model sanitari actual.

5.1. Generar beneficis en salut des de les activitats econmiques i les poltiques
La informaci i investigaci actualment disponibles mostren amb claredat que els
principals determinants de la salut collectiva sn sobretot de tipus social, econ-
mic, ambiental i laboral. Per exemple, la contaminaci ambiental (laire a les ciutats
o laigua en determinades parts del territori) s, entre daltres, un determinant clau
sobre el qual s urgent actuar per millorar la salut de la poblaci. Igualment, la
nostra economia sha de fonamentar en activitats que generin salut, no en aquelles
que generen malaltia i patiment.

Noms amb intervencions intersectorials sostingudes, igualitries i eficients es pot


aconseguir una millora substancial de la salut de tothom i la reducci de les de-
sigualtats socials en salut. Tamb s important fomentar lavaluaci de limpacte
sobre la salut de les diferents poltiques del govern. Per tot aix, proposem:

Posar en marxa accions intersectorials i des de tots els mbits de go-


vern per millorar la salut de la poblaci i disminuir les desigualtats en salut,
com per exemple amb les poltiques de reducci de la pobresa o contra la
contaminaci.
Fer participar professionals de la salut en altres sectors per fomentar
lenfocament de la salut en totes les poltiques pbliques.
Assegurar la comprensi de lenfocament dels determinants de la sa-
lut per part de tots els professionals sanitaris
Millorar la coordinaci i les sinrgies en les actuacions de poltiques
socials i de salut.
Establir per normativa lavaluaci sistemtica de limpacte en salut de
totes les poltiques.

5.2. Consolidar una sanitat pblica, integral i de qualitat per a tothom


La salut s un b com, i la protecci a la salut s un dret hum fonamental. Per
aix, el nostre programa de salut i de sanitat est orientat a recuperar el model sa-
nitari pblic, finanat amb impostos i sense repagaments, universal, igualitari i de
qualitat. Un sistema sanitari que, a ms de comptar amb prou finanament, ha de
ser transparent i ha destar sotms al control democrtic i a la participaci social.
40 En els darrers 10 anys la despesa sanitria privada sha incrementat, alhora que
decreixia el pressupost destinat a la sanitat pblica, que ha comenat a recupe-
rar-se a un ritme inferior al conjunt de la despesa pblica.

Recuperar durant el mandat com a mnim els 1.500 milions deuros


retallats els darrers anys i destinar-los a gesti pblica, a un model centrat
en latenci primria, a ampliar la cartera de serveis coberts i disminuir es-
peres, i a la recuperaci de les condicions laborals.
Superar la Llei dordenaci sanitria de Catalunya (LOSC) amb una
nova llei del Sistema Nacional de Salut de Catalunya (SNSC), que esta-
bleixi organitzaci, competncies, ordenaci territorial, governana, avalu-
aci independent i participaci.
Assegurar laccs universal al sistema sanitari pblic a totes les perso-
nes que viuen a Catalunya.
Reduir per sota dels tres mesos lespera de totes les intervencions
quirrgiques i a menys de tres setmanes les consultes per a un espe-
cialista i les proves no urgents. Estudiar i actuar sobre les causes que
generen llistes despera per a intervencions quirrgiques, per a consultes a
un especialista i per a proves no urgents.
Garantir la visita urgent el mateix dia i la cita prvia en menys de 48
hores a latenci primria.
Garantir una atenci coordinada a la cronicitat i la dependncia entre
tots els nivells assistencials i amb els serveis socials.
Garantir laccs al dentista a tota la poblaci. Crear una nova cartera
de serveis dodontologia infantil i dadults i destinar-hi recursos per fer-la
efectiva.
Ampliar lexempci del copagament de frmacs i prestacions sanitri-
es a totes les rendes inferiors als 18.000 .
Implantar el codi tic i la mxima transparncia a totes les entitats de
lSNSC, i tamb un sistema dinformaci nic per millorar la continutat cl-
nica i el control de la gesti.

5.3. Potenciar la salut pblica


Entenem la salut pblica i latenci primria i comunitria com els pilars fonamen-
tals per al desenvolupament dun sistema sanitari sostenible, enfocat a la promo-
ci i la prevenci i latenci integrada, longitudinal i continuada, centrada i propera
a les persones. Promourem processos comunitaris per a la prevenci i promoci
de la salut, junt amb els equips de salut pblica, els ajuntaments i altres serveis de
suport a les necessitats de les persones, dacord amb el seu cicle vital.

Augmentar la despesa en salut pblica, perqu sigui com a mnim el do-


ble de lactual (3% del pressupost en salut).
Desplegar lAgencia de Salut Publica de Catalunya.
Reforar els programes de promoci i protecci de la salut i de pre-
venci.
Millorar els contextos per convertir-los en saludables, com per exem-
ple: a) augmentar laccs a lalimentaci saludable tant pel que fa als preus
com a la disponibilitat daliments de proximitat i ecolgics, b) oferir espais
gratuts i accessibles per poder fer activitat fsica, c) incrementar els car-
rils bicicleta, d) controla laplicaci de la llei sobre el consum de tabac, e)
controlar les drogodependncies, f) augmentar les taxes de tabac, alcohol i
begudes ensucrades, g) reduir el trnsit en vehicle privat i augmentar el del
transport pblic, h) controlar la contaminaci qumica, etc.
Augmentar lalfabetitzaci en salut i sanitat de la poblaci i disminuir el
41 fracs escolar.
5.4. Enfortir de manera efectiva i real latenci primria i comunitria
Latenci primria i comunitria (APiC) no noms ha de ser la porta dentrada al
sistema sanitari, sin que ha de fer la gesti i el seguiment del pacient en tot el
recorregut del procs assistencial. T, a ms, un paper rellevant en les tasques de
salut comunitria, juntament amb els serveis de salut pblica, per a la protecci i
la promoci de la salut collectiva. Per aix ens comprometem a treballar perqu
lAPiC sigui la porta dentrada al sistema, que ofereixi una atenci global i longitu-
dinal, i que gestioni la coordinaci amb la resta del sistema.

Incrementar progressivament el pressupost de latenci primria i co-


munitria (APiC) fins a un 25% del de salut (actualment s dun 16%).
Shauria daugmentar, des de lmbit hospitalari i especialitzat, tant el pres-
supost global com el destinat a la redistribuci de recursos, tasques i ser-
veis.
Crear serveis durgncia i datenci continuada pblics i propis de
latenci primria a tot el territori, i reservar els serveis durgncia hos-
pitalaris noms per emergncies o per derivaci des de latenci primria.
Garantir latenci longitudinal al llarg de la vida per part dels professi-
onals de lAPiC, i liderar la coordinaci amb la resta de nivells datenci.
Avanar cap a una atenci plenament biopsicosocial i contextualitza-
da, que no medicalitza innecessriament ni es coordina amb el territori per
abordar els determinants socials de la salut.
Disposar de recursos per poder impulsar processos de salut comuni-
tria en coordinaci amb els serveis de salut pblica.
Estendre latenci primria a tota la xarxa de residncies per a perso-
nes grans i dependents.

5.5. Millorar el sistema datenci a la salut mental i a les addiccions


Actualment no hi ha un model datenci a la salut mental i a les addiccions, sin
que hi ha una heterogenetat de models, amb el predomini del diagnstic categori-
al del DSM, letiquetatge diagnstic i el tractament farmacolgic. A ms, es mant
una diferenciaci entre la xarxa de salut mental comunitria, latenci primria i la
xarxa de drogodependncies, i aquesta ltima est, en gran manera, fora del sis-
tema sanitari. Loferta actual de recursos destinats a salut mental no permet cobrir
les necessitats datenci que la poblaci requereix, amb llargues llistes despera,
menys visites i ms espaiades del que seria desitjable.

Garantir un model datenci a la salut mental i a les addicions amb


les segents caracterstiques: a) que integri plenament la salut mental co-
munitria en latenci primria i comunitria i la coordini amb els diferents
sectors, b) que tingui una xarxa datenci especialitzada en salut mental
i addiccions plenament incorporada a lSNSC; c) que estigui orientat a la
comunitat, a la reducci de les desigualtats i a la recuperaci i reinserci
social; d) que tingui mecanismes de gesti integral per assegurar una aten-
ci igualitria i de qualitat al conjunt de la poblaci.
Dotar el model de prou recursos per poder donar respostes a les ne-
cessitats de la tota la poblaci, augmentant un 40% el pressupost per
poder garantir una cartera de serveis que inclogui atenci, rehabilitaci i re-
ducci de danys amb dotacions de professionals ajustades a la desigualtat
social i a la complexitat de la poblaci atesa.
Integrar plenament la xarxa datenci a les drogodependncies a
lSNSC, desenvolupar un model integral (prevenci, atenci, rehabilitaci i
reducci de danys) i acabar amb la diversitat actual de planificaci, gesti,
42 oferta territorial, etc.
Obrir un procs de debat cientfic i social sobre el model conceptual
datenci a la salut mental que sigui ms integrador, reconeixedor de les
diferncies entre les persones i orientat a donar resposta a les seves ne-
cessitats.
Desestigmatitzar totes les malalties mentals entre les persones joves,
tenint en compte els llenguatges, els espais i els canals juvenils.
Combatre les xifres de sucidi juvenil i trencar amb els falsos mites que
envolten la qesti del sucidi.

5.6. Garantir el respecte dels drets de les persones en el sistema de salut


La salut entesa com a benestar fsic, emocional i relacional sha de configurar
com a dret universal de la ciutadania en el pas sobir que volem. s, de fet, condi-
ci intrnseca daquesta llibertat. El dret a la salut garantit per mitj de poltiques
i serveis pblics ha de formar part inherent de la nostra identitat com a poble,
concebuda com a projecte collectiu de futur.

Assolir la salut sexual i reproductiva a travs de les mesures segents: a)


dret a lavortament gratut a tot el territori catal, garantint que els centres
pblics ofereixin aquesta intervenci, b) accessibilitat als mtodes anticon-
ceptius, c) prevenci de les malalties de transmissi sexual, d) potenciaci
de la llibertat de decisi i evitar lexcs dintervenci i medicalitzaci de
lembars, part, lactncia i menopausa.
Posar en marxa accions positives envers les persones amb diversitat fun-
cional i les persones cuidadores, pels drets de les persones LGTBI, i per eli-
minar les desigualtats de gnere en lmbit de la salut. Prioritzar els collectius
ms vulnerables de dones (pobres, grans, mares joves, vctimes de violncia).
Incorporar la perspectiva de gnere en latenci sanitria i la recerca
en salut.
Implicar el sistema de salut en la lluita contra la violncia masclista.
En la recerca, shan de millorar els recursos del sector sanitari dedicats a
la prevenci, a latenci i a la recuperaci, en coordinaci amb els circuits
territorials.
Aconseguir el respecte a lautonomia i a la llibertat individual en les
decisions sanitries amb mesures per garantir la decisi informada de les
persones sobre ls de proves i tractaments preventius i curatius.
Fer respectar el dret a latenci al patiment i el tractament del dolor,
per aconseguir una mort digna, i regular leutansia i la mort assistida.
Assegurar el dret a la preservaci de les dades personals sense que
siguin cedides a entitats privades. Posar en marxa mesures per garantir
la confidencialitat de les dades de la histria clnica compartida.

5.7. Desmercantilitzar la sanitat


Catalunya s una de les comunitats autnomes amb un grau ms alt de privatit-
zaci. Per fer front a aquesta situaci cal tenir un Servei Nacional de Salut de Ca-
talunya (SNSC) realment pblic (provisi i gesti tant de serveis com de personal)
i amb un servei universal i igualitari, daccs garantit, finanat des dels pressu-
postos i sense repagaments, hum i de qualitat. Cal evitar que la sanitat sigui una
mercaderia i la malaltia el centre dels negocis. Totes les persones han de poder
viure la salut com un dret hum. Per aix, proposem:

Aturar i revertir les derivacions de recursos, pacients i serveis cap a


les empreses amb nim de lucre. Revertir a la gesti pblica els actuals
concerts i contractes amb empreses privades que siguin possibles segons
43 els equipaments de cada territori.
Passar a gesti pblica els serveis ambulatoris i domiciliaris de rehabi-
litaci, atenci palliativa i atenci sanitria a les residncies.
Tenir una nica central de compres per a tot el sistema dutilitzaci p-
blica i de laboratoris i altres fabricants de productes sanitaris de titularitat
pblica.
Definir, delimitar i caracteritzar legislativament les entitats decono-
mia social i solidaria perqu noms els provedors pblics o socials sen-
se afany de lucre amb valors pblics puguin concertar cita directament amb
el Servei Nacional de Salut.
Millorar el control pblic i la transparncia de les empreses, consorcis
i fundacions que operen a lSNSC.
Regular lactivitat privada en centres de titularitat pblica o que reben
recursos pblics, i garantir que no sutilitzin recursos pblics per fer tas-
ques assistencials amb lucre privat.
Revisar les externalitzacions de serveis per part de les entitats sani-
tries i revertir-les o potenciar les clusules socials i ambientals en la con-
tractaci per sobre dels criteris estrictament economicistes.

5.8. Recuperar les plantilles i els drets dels treballadors/es de la sanitat


Els anys de retallades han suposat un atac a les condicions de treball dels i les
professionals de la sanitat, que pateixen ja un greuge respecte a la majoria de
sistemes sanitaris europeus. Un bon sistema sanitari de qualitat ha de tenir bons
professionals, amb valors, tcnicament preparats, acollidors, motivats i ben remu-
nerats. Professionals amb dedicaci plena al sistema i solidaris amb la ciutadania.
Per aix proposem:

Aplicar un pla de recursos humans per incrementar les plantilles i recupe-


rar les condicions laborals dels treballadors/es de la salut.
Entrar en plantilla fixa fins al 90% dels actuals interins del sistema
sanitari.
Recuperar les retribucions econmiques establertes abans de les reta-
llades.
Equiparar els salaris i les condicions laborals de tots els treballadors/
es del SISCAT.
Consensuar els objectius anuals i les seves retribucions, i afavorir la
qualitat i eficincia per sobre de criteris econmics: accessibilitat, visites
a domicili en latenci primria, atenci continuada, gesti de la cronicitat,
etc.
Incrementar el pressupost i el temps per fer formaci continuada i re-
cerca en els centres del SISCAT.
Assegurar la conciliaci familiar, personal i laboral.
Acabar amb les situacions discriminatries dels treballadors/es, i apli-
car les lleis digualtat espanyola i catalana.
Aturar immediatament qualsevol tipus de intervenci cap a la frag-
mentaci territorial, fusi o creaci de corporacions en el si de lInstitut
Catal de la Salut.

5.9. Fer efectiva la participaci i transparncia del sistema de salut


Els objectius, la planificaci i la prestaci de serveis de salut no pot estar noms
en mans del poder poltic representatiu, ni del gestors. Per aconseguir una bona
qualitat del sistema cal una participaci real dels professionals i de la societat per
aportar els seus punts de vista a la governana.

44
La transparncia ha de trobar-se en els comptes, els pressupostos, els balanos i
lestat de cada centre. I ha dhaver-hi un respecte per als procediments i els resul-
tats de lactivitat. Per aix, proposem:

Establir mecanismes de transparncia, avaluaci i participaci de la


ciutadania i dels treballadors/es a tots els nivells del sistema sanitari, per
decidir i fer el seguiment del compliment dels criteris de bon govern.
Reforar la qualitat i la representativitat de la comunitat en els consells
de participaci existents en tot el territori catal, desplegant tamb comis-
sions de salut de centres sanitaris amb la presncia de representants de la
ciutadania.
Garantir lavaluaci independent, amb control democrtic i transparncia
absoluta dels resultats en salut i despeses mitjanant una agncia davalu-
aci depenent del Parlament de Catalunya.

5.10. Racionalitzar la despesa farmacutica


Lactual despesa en medicaments i el seu ritme de creixement anual es insosteni-
ble a Catalunya. s per aix que proposem:

Desenvolupar poltiques del medicament que garanteixin la indepen-


dncia de les decisions sobre el finanament pblic de frmacs i presta-
cions i que redueixin la sobremedicalitzaci.
Dur a terme la selecci centralitzada dels medicaments i productes
sanitaris ms idonis per ser finanats pel sistema sanitari de salut. A ms
dels criteris deficcia i seguretat aplicats per a lautoritzaci de la comer-
cialitzaci, la decisi de finanament sha de fonamentar tamb en lefecti-
vitat relativa al cost (cost-efectivitat) comparada entre les diferents alterna-
tives disponibles.
Implementarem la negociaci centralitzada del preus dels medica-
ments i productes sanitaris finanats pblicament.
Crear sistemes dinformaci sobre medicaments teraputics propis
del sistema de salut, independents de les companyies farmacutiques i
de tecnologies mdiques i integrats a les eines informtiques (histria clni-
ca electrnica, recepta electrnica).
Fer formaci continuada des del sistema de salut, sense participaci
directa o indirecta (per empresa interposada) de les companyies farmacu-
tiques i de productes sanitaris.
Constituir comissions farmacoteraputiques a cada rea de salut, per
garantir la participaci professional i la gesti clnica teraputica.
Establir sistemes dincentius per a la bona prescripci de medicaments
i productes sanitaris, a ms dactivitats de formaci sanitria i de recerca.
Constituir empreses o institucions pbliques que produeixin els seus
propis productes de farmcia o utillatge amb preus de referncia i com-
petitius amb els de lempresa privada.

5.11. Impulsar la recerca i la formaci en poltiques pbliques en salut


Sha dincrementar el finanament i el control pblic de la recerca i la docncia
en salut perqu serveixin els interessos de la ciutadania per sobre dels interessos
del mercat. Cal fer-ho duna manera democrtica, amb els objectius definits per
la societat, la comunitat de lmbit de la salut i la comunitat cientfica. Per aix,
proposem:

Implementar un pla pel foment de la recerca i docncia en salut diri-


45
git a promocionar una investigaci al servei de la societat, que produeixi
resultats dalt valor sanitari, activitat econmica i, en el seu cas, patents
industrials. Estar desenvolupada sobre principis de mxima qualitat i rigor
cientfic, transparncia, tica i sense cap conflicte dinters i ni discrimina-
ci de gnere o daltres eixos de desigualtat (classe social, tnia, etc.).
Prioritzar no noms la investigaci biomdica, sin tamb la investiga-
ci en cincies socials i mediambientals, i en salut pblica i medicina co-
munitria, incloent-hi nous desafiaments com els determinants socials de
la salut, el canvi climtic i la sostenibilitat del medi ambient.
Potenciar la recerca sobre les desigualtats de gnere en salut i sobre
aspectes especfics o amb ms afectaci en la salut de les dones.
Fer un pla de formaci continuada dels professionals de la salut finan-
at amb recursos pblics, dissenyat de manera participativa per entitats
pbliques.
Incrementar els recursos pblics dedicats a aquestes activitats fins a
aconseguir els nivells daltres pasos del nostre entorn.
Garantir que el coneixement sorgit de la recerca feta amb diners p-
blics no pot ser privatitzat mitjanant patents privades.
Regular i limitar les activitats de formaci a crrec de la indstria far-
macutica o altres empreses privades. Ser obligat declarar els conflic-
tes dinters.
Garantir la transparncia i laccessibilitat de la recerca aplicada i la
docncia en salut pblica i els serveis de salut. Totes les ajudes amb fons
pblics han de ser avaluades de forma transparent.
Assegurar que la docncia de grau i postgrau i la formaci en salut in-
cloguin tots els aspectes de la salut, incloent-hi els determinants socials
de la salut.

6. CULTURA
Vivim en un context en el qual les propostes i les respostes a la crisi i el canvi
dpoca han menystingut, o fins i tot oblidat, la cultura. Els darrers governs de la
Generalitat de Catalunya han redut al mnim els pressupostos dedicats a la cultura
(no arriben ni al 0,8% del total i estan molt lluny de les mitjanes dels pasos de la
UE) i han centrat les poltiques en la llengua i el seu control. Han deixat el CONCA
com un mer rgan consultiu de fet, tampoc han fet cas de les seves recomanaci-
ons en els informes anuals i lactivitat legislativa ha estat absent. Sha posat lac-
cent en el consum i en la indstria i sha convertit la cultura en una eina de govern
i un recurs per mercantilitzar els valors, els sabers, la creativitat i leducaci. Sha
invertit en equipaments per sha retallat en recerca, difusi i promoci cultural;
i sha creat un model molt poc sostenible. Tot plegat ha portat a la precaritzaci
dels treballadors/es de la cultura i a la desigualtat en la prctica, laccs i el gaudi
cultural. Cal valorar la cultura com un b com al servei de la societat i com un
element clau per sortir de totes les crisis.

6.1. Promoure la cultura al servei de la ciutadania i els creadors


Volem garantir laccs, el gaudi i la creaci cultural com a b com, aix que creiem
que sha de capgirar la dinmica de mercat i privatitzaci de la cultura i posar la
ciutadania i els treballadors/es de la cultura al centre de les poltiques pbliques.
Pensem que hi ha alternatives a la crisi des de la cultura si es posa la gent, els
creadors, les entitats i les empreses al centre de tot. Construir, en definitiva, aquest
imaginari posant els equipaments al servei de la cultura en clau de cohesi social,
transformaci i b com. Una cultura alhora transgressora i inclusiva, en la qual els

46
nous projectes i els relats culturals individuals i collectius puguin expressar i
realitzar tot el seu potencial. Una cultura basada en la diversitat. Proposem:

Crear equipaments amb nous models de gesti i noves propostes al


servei dels creadors i de la ciutadania, com per exemple convocatries
o residncies als equipaments de carcter nacional i territorial. Les infra-
estructures no poden ser noms espais dexhibici, han de ser veritables
motors pels creadors com ara espais dacollida, laboratori, recerca, experi-
mentaci i projecci al servei de la ciutadania. Tamb sn espais de debat
crtic.
Impulsar les infraestructures associatives i cooperatives amb vocaci
de servei pblic, amb lestabliment de contractes de dos anys.
Establir un sistema que potenci lassociacionisme cultural dotant-lo de
recursos i projecci nacional.
Fer un pla de suport a les programacions culturals dels municipis i als
estmuls en la producci i la innovaci cultural local, dotant-la de mitjans
per projectar-se a escala nacional.
Apostar pel mitjans de comunicaci pblics. Ha dhaver-hi un increment
del marc de cooperaci i visibilitat de la cultura en els mitjans de comuni-
caci pblics i una programaci cultural en qu participin els sectors cultu-
rals. Per exemple: un programa sobre les arts visuals, les lletres, la msica
amb un programa especfic de les escoles de msica i dansa, etc.
Posar mfasi en les noves iniciatives i prioritzar els petits i mitjans em-
prenedors, a ms de donar-los suport econmic i logstic.
Creaci duna borsa dedicada a la nova creaci, a partir dels fons de
retorn als programes de suport dels projectes madurs.
Articular la masoveria creativa. Volem que hi hagi espais de creaci ce-
dits per a perodes determinats en els equipaments nacionals i de la xarxa
pblica dels sistemes i avals per a s despais desocupats (fbriques, esta-
cions, esglsies rehabilitades amb un 1% patrimonial...), amb les garanties
contractuals dels ajuntaments o de la Generalitat.
Crear un pla de protecci i renovaci de llibreries que ajudi a mante-
nir-les amb criteris de cobertura territorial (per exemple: ajudes econmi-
ques, fons per a la renovaci, exempci fiscal i llicncies, etc.).
Mantenir una perspectiva de gnere tant en el vessant de foment, suport,
producci i distribuci com en els organismes i, si cal, per revertir situaci-
ons plantejant mesures de discriminaci positiva.
Fer poltiques dinclusi en els collectius amb diversitat funcional.
Establir convenis de dinamitzaci sociocultural comunitria amb enti-
tats i ajuntaments.
Destinar ms recursos a lassociacionisme popular i als programes
formatius.
Incentivar la contemporanetat en les expressions de cultura popular.

6.2. Mesures econmiques, fiscals i financeres que incentivin la cultura


La cultura no s un luxe ni s una despesa. La cultura fa molts anys que est sent
tractada com un b privat prescindible pel conjunt de la ciutadania, tractada com
mer espectacle o diversi. Aquesta visi mercantilitzada de la cultura confrontada
amb la cultura com a b com requereix bviament, mesures fiscals, econmiques
i financeres que nafavoreixen i nincentivin laccs. s evident que sn mesures
que han danar incardinades amb actuacions comunitries, formatives, educatives
i dinclusi perqu siguin un b que participi en la construcci social i individual
de la ciutadania. Una societat informada i formada precisa garanties universals en
47 educaci i cultura.
Establirem el xec cultural per a les famlies amb ingressos inferiors a 1,5
de lIRSC perqu accedeixin a esdeveniments i institucions culturals i dad-
quisici de fons culturals.
Farem un fons de retorn. Cal aplicar un comproms que vagi ms enll del
retorn social. Shan destablir uns percentatges proporcionals de retorn so-
bre els beneficis en aquells serveis o en produccions que han rebut diners
pblics, amb aplicaci de fiscalitzaci.
Destinarem el 30% de l1% cultural a la creaci.
Aplicarem un 30% del pressupost de la taxa turstica del fons de foment
al turisme a poltiques del patrimoni.
Crearem nous instruments financers, de patrocini i mecenatge per fa-
cilitar la creaci i la producci que en garanteixin la sostenibilitat i lautono-
mia i fomentin la diversitat de creaci.
-- Lnies especifiques dR+D+I.
-- Impuls a les lnies de capital risc i capital llavor.
-- Lnies de crdit tou o sense retorn per a primeres creacions.
-- Reorientaci de les prioritats del mecenatge amb establiment de les
prioritats des del valor social i no des del valor merament mercantil.
-- Impuls de les modificacions del mecenatge per incrementar les deduc-
cions al 60% en la renda o en limpost de societats. Ampliaci de les
deduccions per patrimoni ms enll de lhistric, exempcions fiscals i
incentius a autors i a determinades produccions dempreses culturals.
-- Impuls dels nous formats de mecenatge com el micromecenatge i fr-
mules cooperatives.

6.3. Una gesti transparent, comunitria i eficient


Una aposta per la governana i la transparncia en la cultura. Les poltiques cul-
turals pbliques han de garantir laccs a la cultura com a b com a tota la ciuta-
dania, visqui on visqui i vingui don vingui. La cultura ha destar al servei de la gent
i no dels interessos particulars duns pocs. La cultura la fa la gent, la societat sen
beneficia i els poders pblics nhan destablir marcs de concertaci i impuls per
garantir el dret a la cultura per a tothom.

Ens mou i ens comprometem en limpuls a la transparncia, la participaci i la


capacitat de decisi (principi arms lenght), en els acords basats en el dileg, la
concertaci, les complicitats i en el principi de subsidiarietat en el foment de la
cultura pblica i en el sector privat amb comproms pblic.

Volem un nou horitz cultural pel pas partint duna ciutadania activa, des duna
poltica cultural pblica dialogant i reflexiva, des de prctiques culturals que inter-
roguen i transformen la realitat, des dunes poltiques pbliques que aposten amb
confiana per la participaci, la democrcia cultural i la transparncia en la gesti.
Per poder garantir aquest comproms, proposem:

Recuperar el Consell Nacional de Cultura i de les Arts (CoNCA). Volem i


apostem per un CoNCA amb recursos, independncia, capacitat de decisi
i amb contracte programa.
Mantenir un respecte institucional amb el mn local i de concertaci
des del principi de subsidiarietat.
Establir concursos pblics oberts i independents per a la direcci dels
equipaments i autonomia de les direccions artstiques. Cal aplicar el
codi de bones prctiques i recomanacions en la gesti dels equipaments
pblics, i vetllar per les garanties contractuals en els programes dajudes
48 al sector.
Prioritzar el contracte programa per sobre de la subvenci i limitar al
mxim les subvencions fora de concurrncia pblica. Volem prioritzar pro-
jectes innovadors que promoguin lautogesti.
Establir contractes programa i rendir comptes en tots els equipaments
nacionals, aix com en els acords amb els diferents sectors pblics i en
els privats amb vocaci pblica, amb un mfasi especial en les poltiques
educatives, en la recerca i la innovaci, en lacci comunitria, en la trans-
versalitat i la interdisciplinarietat i en la participaci en xarxes territorials.
Garantir la paritat en tots els rgans de decisi, tcnics i consultius, de
lorganigrama cultural; aix com en els comits i jurats de premis i beques.
Aprovar el codi de bones prctiques en la gesti cultural i dels equipa-
ments i els catlegs de serveis.
Comprometrens amb la transparncia en els procediments i en la in-
formaci. Tots els procediments, les resolucions i els acords seran publi-
cats tamb en el web.
Impulsar el domini pblic:
-- Totes les obres de referncia que ja siguin propietat del govern o que
les tinguin cedides, seran posades a disposici del com per al seu s.
-- Totes les obres subvencionades per les administracions pbliques han
de disposar de clusules per posar-ne el contingut a disposici pblica
en el termini de temps relacionat amb el percentatge subvencionat.
-- Establiment a les produccions prpies de la CCRTV per posar-les en
servei del com a les biblioteques.

6.4. Impulsar els ensenyaments artstics, la formaci i els nous jaciments docupaci
La investigaci, la recerca i lesperit creatiu estan lligats indestriablement amb el
pensament i la innovaci com a valors propis del talent creatiu. Cincia, cultura i
humanitats conformen una realitat indissociable.

La formaci, lorientaci a les noves professions culturals i els criteris de sostenibi-


litat cultural en el conjunt dequipaments i plans culturals ens permetran una millor
qualificaci professional, la generaci docupaci i garanties en el desenvolupa-
ment de la cultura de proximitat. Els nous formats i llenguatges requereixen duna
aposta per lR+D+I.

Els ensenyaments artstics, ms enll de la professionalitzaci, sn en el territori


escoles de cohesi social, aprenentatge artstic i dinamitzadors de la vida cul-
tural del poble o la ciutat, alhora que persones amb coneixements avanats en
les arts sn origen de multitud diniciatives comunitries culturals de proximitat.
Volem constatar tamb la necessria coordinaci, fins ara inexistent, entre el De-
partament de Cultura i el dEducaci, des del vessant a limpuls de lensenyament
artstic no exclusivament professionalitzador, sin tamb des de la perspectiva
de laprenentatge, de la lectura de llenguatges artstics, de la cohesi social o de
lescola de valors. Per poder garantir aquest nou impuls, proposem:

Aprovar un pla de formaci i de qualificaci professional i de foment


de locupaci del sector cultural, tenint present les particularitats de cada
sector, lassociacionisme cultural i les noves ocupacions.
Executar plans docupaci vinculats a les poltiques culturals (serveis
educatius, dinamitzadors socioculturals, suports a programes darxius, di-
gitalitzaci, suport a lassociacionisme, plans estratgics culturals, etc.)
Mantenir la transversalitat especialment amb els Departaments dUni-
versitats, Educaci i Treball. Han dincorporar el seu paper estratgic en
49 lextensi del coneixement amb programes propis de recerca (R+D+I) o
amb programes de cooperaci amb els equipaments i les institucions cul-
turals.
Establir lnies especfiques dR+D+I. Els espais de creaci han dincor-
porar pressupostos i eines logstiques que impulsin els grups dinnovaci.
Prioritzar la implementaci del programa de creadors a lescola. Sn
programes educatius vinculats als projectes dels equipaments culturals i
programes que compten amb la presncia dels creadors i dorganitzacions
professionals que funcionen com a espais de foment, alfabetitzaci i apre-
nentatge de llenguatges artstics).
Impulsar el pla dels ensenyaments artstics.
Garantir els convenis amb les escoles de msica i dansa segons el
conveni amb les entitats municipalistes i la Generalitat, i revisar els criteris
que afavoreixen els nous models daprenentatge en grup. Ens oposem i
revertirem les retallades en uns serveis que aporten aprenentatge, professi-
onalitzaci i cohesi social.
Definir i aprovar el mapa territorial de les escoles densenyaments ar-
tstics (visuals, escniques, musicals, etc.) i els corresponents recursos
econmics, tenint present les escoles associades.
Impulsar i desenvolupar lInstitut Superior de les Arts de Catalunya
com a organisme coordinador i gestor dels ensenyaments artstics (EEA-
ASS) de totes les disciplines i que nafavoreix les transversalitats.

6.5. Acabar amb la precarietat del sector cultural


El talent, el pensament, la recerca i la creativitat sn valors que un pas no pot
abandonar, al contrari, els ha de protegir i fer que siguin tan universals com sigui
possible. Per aquests principis denunciem la situaci actual de precaritzaci del
sector cultural i ens comprometem a regular-ne els drets i establir les garanties
contractuals i laborals dels treballadors/es.

Aprovarem lestatut dels creadors, artistes i artesans.


Impulsarem les mesures per regular les intermitncies en la fiscalitat.
Suprimirem les subcontractacions precries externalitzades en els
equipaments pblics o sustentades amb recursos de la Generalitat.
Afegirem lobligaci de respectar els drets laborals i les equiparacions
salarials en tots els concursos pblics.
Implementarem el Pla de rescat cultural per als i les artistes, els i les cre-
adores i els treballadors/es i les empreses culturals. Articularem un conjunt
de mesures i programes, concertades amb els creadors, les entitats, les
direccions dels equipaments, les empreses, la universitat i leducaci que
prioritzaran les estratgies i recursos per a un rellanament de la centralitat
de la cultura i unes propostes concretes de compromisos des dels diferents
sectors, amb lobjectiu de garantir la cultura com a dret universal, aturar la
desocupaci, impulsar noves ocupacions, millorar els aprenentatges i afa-
vorir laccessibilitat cultural.

6.6. Pacte Nacional per a la cultura


Impulsarem un acord estratgic de pas, amb la complicitat de tots els agents i de
la ciutadania, que faci emergir la centralitat de la cultura i garanteixi un sistema p-
blic eficient que respongui a les necessitats de la cultura com a b pblic al servei
de la ciutadania i els creadors, contempornia i que eviti duplicitats, que faci seu
el conjunt del territori i siguin excellents equipaments de projecci exterior.

Necessitem la cultura com a pilar fonamental en la construcci del pas, hereu


50 de la seva tradici i del seu cosmopolitisme, del seu patrimoni i de les seves mi-
gracions que ens configuren el present des dels seus valors simblics i creatius i
que ens permeten projectar-nos al futur. Les poltiques culturals han de bastir-se
des dun equilibri entre la creaci, la producci, la promoci i la difusi, per leix
fonamental ha de ser la ciutadania i la creaci. La cultura s un b pblic i alhora
s estratgic en lhoritz de progrs de pas i en les seves diferents dimensions.
Disposem de competncies plenes en cultura, no cal esperar ms, per aix pro-
posem:

Establir un Pacte Nacional per a la cultura obert que dibuixi lhoritz de


progrs del pas. Un projecte compartit i concertat amb els sectors cultu-
rals i els nous moviments, les institucions i el mn local que atorgui la prio-
ritat de pas a la cultura i doni estabilitat al seu desenvolupament ms enll
dels governs de la Generalitat i els canvis que es produeixin. Un projecte
per a la majoria i amb control de la ciutadania, fet de baix a dalt. El CONCA
hauria de tenir un paper central en limpuls i el lideratge del pacte.
Desenvolupar els plans estratgics sectorials derivats del pacte nacio-
nal amb objectius estratgics nacionals concrets fixats per perodes de tres
anys que condicionaran les prioritats en les poltiques pbliques.
Tenir un comproms amb el finanament pblic de la cultura. Hi hauria
increments progressius en els pressupostos de la Generalitat amb lobjec-
tiu daconseguir almenys 60 per habitant al final del mandat, cosa que
revertiria la tendncia dels darrers anys, que ha comportat retallades fins
ara amb el pressupost mes baix en tant per cent del Govern.
Modificar lEstatut amb la supressi de la presncia de lestat en els
rgans corresponents dels equipaments i traspassos del finanament
dels equipaments nacionals i consorcis en qu participa actualment el go-
vern de lEstat espanyol, recuperant les aportacions amb una mitjana actu-
alitzada dabans de la crisi econmica.
Observar els sectors culturals i la participaci de lobservatori digual-
tat i diversitat de gnere en les poltiques culturals. Hi ha publicacions
anuals dels estudis.
Establir els sistemes culturals tenint present els territoris i les infra-
estructures associatives amb vocaci de servei pblic i amb les xarxes
nacionals amb presncia territorial i a la inversa.
Presentar equipaments nacionals i xarxes que tinguin present la seva
intervenci al territori i alhora la presncia del territori en els equipaments
nacionals.
Impulsar el turisme sostenible patrimonial, industrial, arquitectnic, ar-
queolgic, documental i natural.
Establir els acords i les collaboracions amb el conjunt del territoris
de parla catalana des duna perspectiva dintercanvi, de cooperaci i de
consolidaci dun mercat de proximitat d11 milions de persones que con-
templi, tamb, les reciprocitats en el canals televisius.
Internacionalitzaci de la cultura catalana. Amb limpuls de les segents
mesures:
-- Institut Ramon Llull, organisme impulsor de la internacionalitzaci de
la cultura catalana. Una nica oficina a lexterior: fusi de les diferents
oficines i centres actuals.
-- Lnies ms gils i transparents en limpuls i la facilitaci de lexportaci
cultural.
-- Diplomcia cultural. Impuls i reconeixement del paper de les entitats i
agents en la diplomcia cultural.
-- Participaci directa en els organismes internacionals.
51
-- Impuls a la cooperaci cultural amb programes europeus (residncies,
programes cooperatius, etc.), amb un accent prioritari en la riba medi-
terrnia.
-- Presncia en els esdeveniments culturals internacionals i concreci dels
nostres esdeveniments com a referents en clau internacional.

6.7. Impulsar legislativament els sectors culturals


Fa massa temps que el debat sobre la cultura ni ocupa ni preocupa el Govern de la
Generalitat. Les niques decisions adoptades han estat presentar uns pressupos-
tos cada any amb retallades: avui dia se situen sobre els 30 per habitant i s el
departament (el de Cultura) amb el percentatge ms baix. Shan suprimit les inici-
atives que desenvolupaven democrcia cultural i participaci i hi ha hagut inacci
legislativa, paralitzaci del desplegament de les lleis aprovades, menyspreu per al
mn local i intervencionisme. A aquest escenari de regressi cultural en les polti-
ques pbliques li hem de sumar la confusi permanent entre llengua i cultura: s
ben cert que la nostra llengua s expressi cultural per no totes les expressions
creatives se sustenten en la llengua.

La cultura ha de recuperar la centralitat i, per tant, sha de dotar dels instruments


econmics per fer-ho efectiu i dun marc ordenat que permeti el desenvolupament
del conjunt de poltiques culturals i sobretot ladaptaci als temps presents, des
de la perspectiva dinterdisciplinarietat de llenguatges i dels recursos, en la pro-
ducci, laccs i la difusi.

Volem recuperar el dinamisme i la vida de la cultura en la societat des de limpuls


del govern, per aix proposem:

Incrementar el pressupost. Progressivament i per acabar el mandat amb


un pressupost cultural de 60 per habitant.
Comprometrens amb un IVA cultural del 4% en tots els productes i ser-
veis, incloent-hi els suports digitals (ebook). Treballarem per disposar dun
IVA redut del 4% en tots els productes i serveis. Presentarem una proposta
per harmonitzar lIVA cultural en el conjunt de la UE.
Mantenir una concreci legislativa i financera dins del marc compe-
tencial local en la cultura, des del principi de subsidiarietat i lleialtat ins-
titucional.
Elaborar lestatut dels creadors, artistes i artesans que garanteixi els
drets dels treballadors/es de la cultura, en dignifiqui les condicions laborals
i en fomenti el reconeixement social.
Suprimir lICEC. Per fer efectives i democrtiques les poltiques de foment
a la creaci cal tancar lICEC, que ha estat una eina de dirigisme, clientelis-
ta, amb comissions que lhan conduit a decisions viciades.
Redactar la Llei de les arts. Cal avaluar conjuntament amb els sectors
la necessitat daprovar una llei que sigui el marc legislatiu que estructuri i
garanteixi els aspectes formatius, educadors, creatius, laborals i de difusi
de les arts. Que tingui present els drets i deures del personal tcnic, de les
persones artistes o intrprets, els equipaments i els pblics.
Redactar la Llei catalana dautoria. Volem impulsar la llei catalana dauto-
ria amb la creaci de la societat pblica de drets dels creadors, que t com
a objectiu bastir uns models ms equilibrats per a la societat, els autors i
les empreses culturals. Els autors i creadors tenen el dret descollir entre
autogestionar-se o treballar amb entitats de gesti de drets dautor. Men-
trestant: fiscalitzaci i control de la llei vigent.
52
Activar i impulsar la Llei del cinema de Catalunya vigent. Cal constituir
la Fundaci pblica de la Filmoteca de Catalunya. Xarxa de sales de cine-
ma, de vell nou o b amb acords dels exhibidors que ho vulguin, amb un
referent que es lEuropa cinemes.
Redactar la Llei de creaci de lens autnom de laudiovisual, amb re-
ferncies a les formes organitzatives especifiques daquest sector de la
cultura, que es donen en molts pasos, no noms a Europa. Catalan films,
actual eina de promoci del cinema, hauria de formar-ne part.
Recuperar la taxa a les operadores dinternet, per tal de dotar el fons
que preveu la llei de cinema, ajustant-la a les possibilitats normatives.
Actualitzar la Llei del patrimoni cultural catal. Sha de conservar el pa-
trimoni i impulsar una agncia que coordini la gesti global del patrimoni,
no que funcioni com a instrument de fiscalitzaci i intervencionisme. Apos-
tem per les xarxes. Impulsarem la collecci nica. Incorporarem lArxiu
Tarradellas, actualment a Poblet, a lArxiu Nacional de Catalunya (ANC).
Modificarem els criteris de l1% cultural, i prioritzarem els equipaments
amb usos culturals pblics.
Impulsar la producci i ledici. Donem suport a ledici en catal i ara-
ns, atenent el projecte global deditorial, llengua, qualitat i diversitat de
gneres. Impulsarem ledici pblica daquells continguts que, tenint en
compte inters pblic, presentin uns marges de viabilitat i valoraci econ-
mica empresarial dubtosa, per garantir-ne la seva presncia.
Desenvolupar el mapa de lectura pblica i la xarxa de biblioteques
pbliques com una de les principals portes daccs al coneixement i
laprenentatge. Cap a lestratgia de les biblioteques del segle XXI.
Traspassar la titularitat de lInstitut del Teatre de la Diputaci de Barce-
lona a la Generalitat. Conveni progressiu financer a 10 anys.
Desenvolupar plans sectorials en mbits com el circ, la dansa, la musica,
els museus, els arxius, la lectura i les arts visuals.

6.8. Fomentar la igualtat de gnere en lmbit cultural


Hi ha un consens generalitzat sobre la importncia de la cultura com a instrument
de progrs social. Tanmateix, les raons de gnere continuen sent motiu de discri-
minaci tant en laccs com en la producci cultural.

Aquesta discriminaci no es produeix noms en termes quantitatius, sin tamb


qualitatius: cal que eradiquem les regles masculinitzades del sector i creem metodo-
logies noves que permetin la construcci dimaginaris ms democrtics i igualitaris.

Reequilibrar els pressupostos mitjanant accions positives que suposin una


descentralitzaci i una democratitzaci de la cultura, de manera que prenguin el
protagonisme collectius que shan vist discriminats.

Corregir el dficit histric i la invisibilitat a la qual shan vist sotmeses


les dones artistes mitjanant mesures positives en ladquisici i la gesti
del patrimoni.
Fomentar la creaci cultural amb perspectiva de gnere.
Garantir que els esdeveniments culturals de titularitat pblica o que
comptin amb ajudes o subvencions adoptin la igualtat de gnere com a
principi, tant pel que fa als participants com als continguts.
Incloure una guia de bones prctiques en matria de gnere a totes les
institucions culturals de titularitat pblica i promouren ladopci per part de
les de titularitat privada, aix com vetllar pel compliment dels plans digual-
53 tat i per la presncia dagents digualtat a les institucions.
7. ESPORTS
Lesport s un dret universal de la ciutadania. s una de les ocupacions bsiques
dins de lespai doci i ha de ser ents en tota la seva transversalitat. Lesport s una
necessitat per a la persona en tots els cicles vitals i sha de garantir des de la comu-
nitat que aquesta prctica no sigui desenvolupada com un luxe. Totes les persones, i
especialment els infants i els i les joves, han de tenir dret a lesport i el lleure. Lesport
ha de ser inclusiu i cooperatiu. Qui practica esport ha de rebre un tracte igualitari i, en
aquest sentit, sha dallunyar de la lgica mercantilista que dona lloc al copagament
amb criteris de rendibilitat. Lesport no s diferent a altres activitats doci i el seu
desenvolupament ha de mantenir els mateixos criteris digualtat i garantir que tota la
comunitat tingui accs tant a lesport formatiu, com a lesport competitiu.

7.1. Fer de lesport un dret de ciutadania


Lesport s un dret dels ciutadans i les ciutadanes que fomenta i garanteix la millo-
ra integral de la nostra qualitat de vida i que, per tant, des de lAdministraci sha
de donar una resposta efectiva amb poltiques pbliques i els recursos necessaris.

La prctica esportiva s un instrument excellent per a la millora de la socialitzaci,


del sentit de collectiu i del foment dels valors comunitaris que permet la cohesi
i la integraci en tots els mbits, en especial per a les persones amb algun tipus
de diversitat funcional, per a les persones migrades o per a altres collectius en
situaci dexclusi. Les poltiques esportives han de garantir en la prctica espor-
tiva els principis digualtat amb ladaptaci de la reglamentaci, lorganitzaci i les
tcniques esportives, i eradicar qualsevol discriminaci de sexe, per identitat de
gnere o orientaci sexual.

Apostem per lesport per a tothom, independentment de les seves capacitats fun-
cionals, la seva situaci socioeconmica i cultural. Les administracions han de
vetllar per la qualitat de la prctica esportiva dels ciutadans i les ciutadanes i cor-
regir els efectes negatius del mercat esportiu. En aquest sentit, proposem:

Modificar la Llei de lesport perqu esdevingui una eina que permeti la


integraci social, que assimili el dret de lesport al dret a leducaci i racio-
nalitzi lestructura federativa catalana.
Promoure la inclusi de les dones en lmbit esportiu, fent que un dels
requisits per poder accedir a la percepci de subvencions pbliques sigui
complir amb la llei digualtat de gnere en tots els llocs de treball, especial-
ment, en llocs directius.
Impulsar el paper de les dones en el mn de lesport, fomentant la igual-
tat de gnere en tots els seus vessants, sigui en el terreny salarial, de repre-
sentaci, de govern o ajudant a incentivar ms llicncies.
Desplegar les mesures de la Llei digualtat en matria del foment de
lesport femen.
Promoure la representaci i la presncia de dones esportistes i com-
peticions de clubs femenins als diferents mitjans de comunicaci.
Establir mesures dacci positiva per a la representaci i participaci
equilibrada de dones al Consell Catal de lEsport.
Impulsar un Pla catal de lesport universitari. Incentivar el foment de
lesport universitari. Cal garantir la continutat esportiva dels i de les joves.
Augmentar els recursos per a la formaci en tots els mbits: entrena-
dors/es, monitors/es, delegats/es i, fins i tot, pares i mares. Caldr que lEs-
cola Catalana de lEsport dugui a terme processos de formaci no reglada
diniciaci i formaci permanent.
54
Afavorir ls dels espais pblics comuns per a la prctica esportiva
perqu les persones puguin gaudir-ne duna manera ldica i saludable (fo-
mentar els recorreguts per crrer, per anar en bici, fomentar les curses po-
pulars, etc.).
Garantir lelaboraci dun protocol que promogui leradicaci de les
actituds LGTBIfbiques i masclistes en les competicions esportives,
amb la implicaci i la collaboraci dels principals clubs i entitats esportives
de Catalunya.

7.2. Impulsar les poltiques pbliques de lesport


Les poltiques esportives han de respondre a la transversalitat i als valors de ledu-
caci, la salut, la cohesi social i de gnere. Per tamb la seva organitzaci i
les poltiques pbliques en el camp de lesport han de respondre a leficincia, al
respecte al medi ambient, a la cooperaci de serveis i a la transparncia. Laccs
a la prctica de lesport s un dret que cal garantir perqu tothom pugui gaudir
dels beneficis que suposa per a la salut i la qualitat de vida. Tamb cal continuar
promocionant i millorant loferta pblica esportiva amb prou diversitat dactivitats,
que reculli de manera mplia les necessitats de la poblaci en funci de ledat, les
preferncies i les possibilitats.

La Secretaria General de lEsport ha de ser la instncia de decisi de les poltiques


esportives pbliques i, per tant, linterlocutor del conjunt de la societat civil espor-
tiva. No ha de ser la gestora de lesport. Proposem:

Delegar als ajuntaments i a les vegueries les responsabilitats adminis-


tratives referents a lesport en edat escolar (consells esportius inclosos),
el foment de lesport per a tothom, el suport de lassociacionisme esportiu
i la construcci, el manteniment i la gesti de les installacions esportives.
En aquest sentit, es determinaran els criteris per transferir recursos a les
administracions locals.
Garantir que les subvencions a les entitats esportives, les federacions i els
consells esportius recuperin la seva ra essencial deina de foment de lacti-
vitat del mn de lesport, per fer realitat els principis de llibertat i igualtat. Les
subvencions han de ser atorgades amb procediments de lliure concurrncia,
transparncia, objectivitat i publicitat, amb bases reguladores concretes i es-
tables per a tota la legislatura, que garanteixin un accs real de les entitats a
lnies de subvencions autnticament identificades amb les seves necessitats
per portar a terme programes amb un inters social mesurable.
Donar suport i reconeixement a les seleccions esportives catalanes
per fer realitat la seva participaci en competicions internacionals. Amb la
modificaci de la Llei de lesport, garantirem que seliminin les dificultats
legals que no fan possible la participaci de les persones nouvingudes a
les seleccions esportives catalanes, reduint els anys de residncia requerits
actualment, especialment pel que fa a les seleccions de base.
Desenvolupar un sistema de relaci Administraci-consells espor-
tius basat en contractes programa a partir duna planificaci estratgica
adaptada a la realitat prpia de lmbit territorial (indicadors socioecon-
mics, de prctica esportiva) de cada consell.
Incentivar les parts (federacions, consells i sindicats) per a la nego-
ciaci del primer conveni collectiu catal de federacions i consells
esportius que suposi el final de certes prctiques laborals fora de norma i
que faci possible la participaci de la representaci dels treballadors/es en
els rgans de govern daquestes entitats.
55
Impulsar la creaci duna responsabilitat desport per a tothom en el
marc de la Secretaria General dEsports, que socupar de les relacions
amb els diversos agents que hi intervenen, de la relaci amb el Departa-
ment de Salut i de garantir la igualtat doportunitats.
Afavorir les accions de mecenatge adreades a les associacions es-
portives sense afany de lucre. A travs de la Secretaria General de lEsport
shan de promoure estudis, congressos i intercanvis que afavoreixin la re-
cerca de frmules ms eficients i sostenibles del fet associatiu en lmbit
de lesport.
Impulsar les mesures necessries de lluita contra el dopatge, la violn-
cia i les prctiques de risc per a lesportista. La violncia als espectacles
esportius s una xacra que cal eradicar definitivament amb limpuls de la
Llei contra la violncia, el racisme, la xenofbia i la intolerncia a lesport.
Fer que la taxa a lesport delit, que genera molts diners, reverteixi direc-
tament en lesport de base quan es facin grans transaccions a lhora de fer
fitxatges.

56
IV. PLA DE RECUPERACI ECONMICA PER SORTIR DE LESTANCAMENT
La crisi econmica de 2008 i les poltiques de retallades dutes a terme a Europa,
Espanya i Catalunya han multiplicat les desigualtats i han fet empitjorar les con-
dicions de vida de la gran majoria de la poblaci. Els governs del PP i de JxS
han apostat per un model de recuperaci econmica asimtric i, tot i que sha
recuperat el creixement econmic, shan mantingut les desigualtats. La riquesa no
sest redistribuint. A ms, en els ltims mesos hem vist com la DUI per una ban-
da i la repressi judicial i policial per laltra han generat una enorme inestabilitat i
incertesa, amb conseqncies econmiques, socials i poltiques. Cal recuperar un
marc destabilitat i seguretat per a leconomia i cal fer-ho a partir dun nou model
econmic, orientat al b com, que ens permeti sortir de lestancament actual
redistribuint la riquesa i reduint les desigualtats.

Defensem, en aquest sentit, un nou model econmic basat en la sostenibilitat i la


solidaritat, que doni prioritat a les persones i a la collectivitat i no al benefici indivi-
dual, que recuperi el valor de la comunitat i que abordi els greus reptes ecolgics i
energtics pendents. O avancem cap una economia plural, ms democrtica i ori-
entada al sosteniment de la vida de la gent i el medi ambient com; o ens quedem
amb leconomia actual, dominada per la lgica dacumulaci de capital a mans
duna minoria que ens seguir portant duna crisi financera a una altra, mentre mina
tota la cadena de sosteniment de les necessitats humanes. Hem de bastir una nova
economia orientada al b com, que noms s possible amb una sostenibilitat inte-
gral. La tasca sha de fer a totes les baules de la cadena que permet satisfer les ne-
cessitats humanes: cal una nova forma de relacionar-nos amb la natura i treballar-hi
harmnicament; cal enfortir leconomia de la cura de la vida humana al llarg de tot
el cicle vital perqu deixi de ser una activitat menystinguda i superi les herncies
patriarcals; cal afavorir de forma oberta i inclusiva les comunitats i xarxes socials
com a provedores de serveis pblics no estatals; cal ampliar una economia pblica
que ofereixi bns collectius vitals, posant-la al servei real de la gent comuna en la
seva diversitat; i cal, finalment, redissenyar leconomia de mercat amb noves em-
preses orientades al b com, de carcter mltiple, social i cooperatiu que estiguin
organitzades democrticament.

1. MODEL ECONMIC I PRODUCTIU


Tot i la crisi, Catalunya mant uns bons nivells de renda per cpita grcies a una
base econmica diversificada, fonamentada en un potent sector de serveis i un in-
novador sector industrial, que s exportador net; i grcies tamb a un sector turs-
tic lder internacional i una important indstria de transformaci agrria. Tanmateix,
hi ha una dependncia excessiva tant de les importacions de bns bsics ener-
gia i aliments com del sector del turisme. Catalunya s, daltra banda, un pas on
predominen les petites i mitjanes empreses. Cal donar-los suport per tal que pu-
guin desenvolupar-se en el context actual. A ms, Catalunya pateix un gravssim
problema de gent sense feina i uns nivells de pobresa i desigualtat extremament
elevats fruit, entre daltres, duna fiscalitat baixa, un important dficit fiscal amb
lEstat, uns salaris poc dignes, una despesa social i en R+D+i tamb molt reduda
i unes poltiques dinversi pblica equivocades. Cal, per tant, corregir aquests
desequilibris tenint en compte els reptes i el context en qu ens trobem avui dia.

Volem passar duna societat determinada pel lucre privat duna minoria, a una
economia democrtica basada en les necessitat collectives. Aquesta transfor-
57 maci suposa, entre daltres, introduir mecanismes de participaci democrtica,
establir regulacions adequades del funcionament dels mercats, empreses i agents
socials, enfortir el sector pblic i la provisi collectiva, reforar les formes dor-
ganitzaci alternativa com el cooperativisme i leconomia social, la planificaci
democrtica dactivitats bsiques o dur a terme transformacions en els drets de
propietat i control social.

1.1. Pla Transversal per al retorn de les empreses que han marxat de Catalunya
La DUI i el 155 han provocat greus efectes sobre leconomia catalana, entre ells la fuga
de ms de 2.600 empreses que han traslladat la seva seu social fora de Catalunya.
Proposem un Pla Transversal per al retorn daquestes empreses i evitar noves fugues.

Revertir les facilitats que va donar el govern del PP a les empreses per
traslladar la seva seu.
Garantir un marc destabilitat poltica i seguretat econmica que torni
a fer de Catalunya un pas atractiu des del punt de vista econmic i que
permeti sortir de lestancament econmic en qu ens hem situat aquests
darrers mesos.
Desenvolupar un pla de treball conjuntament amb els agents socials,
poltics i econmics del pas, que posi en valor la posici estratgica de
Catalunya com a pol atractor, tant des del punt de vista geogrfic com per
la qualificaci de la seva fora laboral.

1.2. Reconstruir el sector pblic i democratitzar els sectors estratgics


En la mesura en qu lactivitat econmica t lloc dins de la societat i es beneficia
de les estructures i infraestructures, lempresa mercantil ha destablir un vincle de
corresponsabilitat amb la societat, i tenir un paper proactiu tant en la sostenibilitat
ambiental com en la palliaci de les desigualtats.

Per contra, els darrers anys hem notat els efectes de la manca de regulaci, con-
trol i participaci ciutadana sobre sectors estratgics de la societat, que tenen un
paper essencial en la garantia dels drets fonamentals i tamb en el funcionament
del conjunt de leconomia dun estat. Aix s producte de lonada privatitzadora i
desreguladora que ha deixat qestions clau com els subministraments delectrici-
tat, gas o aigua en mans de grans empreses privades que noms busquen obtenir
el mxim benefici. Cal que la ciutadania torni a actuar sobre aquests sectors clau
per posar-los al servei de la gent i avanar cap a uns serveis pblics ms forts i
universals, i per aix proposem:

Reconstruir el sector econmic pblic reapropiant-se de sectors estratgics.


Aix implica en alguns casos, com s lenergia, la creaci dun operador pblic
potent, que pugui recuperar progressivament la propietat pblica de la xarxa elc-
trica i actu atenent a necessitats i interessos socials. En altres casos, implicar
que la propietat i la gesti no puguin caure en mans dinteressos privats, com s
el cas del suport a la remunicipalitzaci de laigua. Aquests processos shan de
dur a terme mitjanant el dileg social i garantint la continutat de les plantilles i el
reconeixement dels drets laborals adquirits.

Treballar per fer possible una economia pblica que vehiculi la plani-
ficaci de les inversions amb criteris de rendibilitat social i ecolgica.
Desenvolupar serveis pblics i comunitaris que garanteixin una atenci
acurada de les persones, afavorint lautonomia personal com a eina efica
de correcci de desigualtats.
Participaci del teixit social i deconomia social. Per a una gesti con-
venient daquests serveis, volem que no noms hi participin les instituci-
58
ons pbliques sin tamb el teixit social i ciutad, els agents socials, aix
com les empreses de leconomia social i collaborativa, que incorporin les
necessitats de la majoria de la ciutadania en les decisions sobre la seva
gesti.
No utilitzar el creixement del PIB com a mesura de progrs econ-
mic i social. Proposem definir una bateria dindicadors socials i ambientals
clau i debatre peridicament sobre la seva evoluci: accs a bns i ser-
veis bsics, desigualtats, justcia de gnere, salut, atur, condicions laborals,
qualitat atmosfrica i de les aiges, dependncia respecte als recursos no
renovables, contribuci a problemes ecolgics globals.

1.3. Situar la recerca i la innovaci al centre del model productiu


En lltima dcada, Catalunya ha perdut posicions entre les regions europees en
matria dinnovaci, i ha passat de trobar-se en els nivells mitjans-alts a ser con-
siderada una regi moderadament innovadora que inverteix en R+D aproximada-
ment la meitat del que reclama lEstratgia Europa 2020. La dinmica innovadora
del teixit productiu s clau per generar activitat econmica i ocupaci de qualitat,
i obre ms oportunitats per accedir als mercats exteriors. En aquest sentit, s clau
combinar R+D+i amb poltiques industrials actives que afavoreixin la transforma-
ci del model productiu i a la vegada generin un sector industrial i de serveis dalt
valor afegit. Cal assegurar que no noms les grans empreses, sin especialment
les petites i mitjanes sincorporen al sistema de recerca i innovaci i assoleixen
ms nivell dinternacionalitzaci, sense deixar datendre les necessitats fonamen-
tals del mercat interior. Per aconseguir-ho, proposem:

Augmentar els recursos destinats a R+D+i fins a assolir lobjectiu dun


3 % del PIB el 2020. Una part de lesfor pblic ha danar orientada a la
mobilitzaci de recursos privats per augmentar la participaci del sector
privat en la despesa, comparable a la mitjana europea. Es prioritzar la
inversi en matries que siguin objecte daplicaci al teixit productiu local.
Fer una aposta real en el marc de lestratgia RIS3CAT que permeti
treure profit dels recursos procedents dels fons europeus, particularment el
FEDER, per impulsar efectivament la recerca i la seva transferncia a lac-
tivitat econmica i abandonar el seu s clientelar i inefectiu vigent fins ara.
Promoure la compra pblica innovadora i instruments dinnovaci
oberta per tal daccelerar els fluxos dinnovaci pblica, privada i soci-
al-comunitria. Introduir en els procediments dadjudicaci, com a criteri de
valoraci complementria, la potenciaci de la transferncia tecnolgica i
la inversi en R+D+i, amb possibilitats daplicaci al teixit productiu local.
Impulsar els clsters i la collaboraci entre empreses de cara a pene-
trar ms en els mercats internacionals.

1.4. Capgirar el sector de la construcci


Els indicadors de lactivitat productora han comenat a remuntar i ja sapunten
algunes dinmiques molt similars a les prvies a la crisi que tant van tenir a
veure amb la gravetat de la mateixa al nostre pas. s necessari revertir aquest
esquema de funcionament del sector, dominat per un grapat de grans empre-
ses multiactivitat altament vinculades al sector financer que acaparen les grans
obres pbliques i de les quals depenen un densssim teixit productiu de petites
empreses locals, tant de construcci com de bns dequip i gamma blanca, obli-
gades a competir ferotgement per tal daccedir a les subcontractacions de les
primeres. I, per aix, proposem:

59
Impulsar poltiques de rehabilitaci energtica i estructural dedificis
pblics i habitatges, com a alternativa al creixement extensiu i la construc-
ci dhabitatges nous.
Impulsar poltiques de rehabilitaci dels centres histrics de les nostres
viles i ciutats.
Crear llocs de treball associats a aquestes poltiques, ats el carcter
intensiu en m dobra de lactivitat rehabilitadora, amb especial esfor per
formar i donar ocupaci als collectius amb risc dexclusi.
Apostar per controlar el creixement urbanstic, vinculant tota nova cons-
trucci a la disponibilitat de recursos en el mateix territori.

1.5. Bastir unes economies locals ms fortes


La capacitat resilient de leconomia catalana resideix, en gran manera, en la for-
talesa de les seves economies locals i dels vincles que sestableixen entre elles.
Larticulaci de baix a dalt de lactivitat econmica, partint de la comunitat (barri,
poble), continuant pel municipi i lentorn supramunicipal (comarca, rea metro-
politana) i arribant a lescala nacional ha de ser fruit duna planificaci coherent
amb lordenament territorial i dacord amb les capacitats i aspiracions de cada
territori. Cal superar latomitzaci destructures, recursos i projectes habitual de
les poltiques de desenvolupament econmic local amb una nova organitzaci
que persegueixi ms impacte i eficincia en laplicaci dels recursos i que permeti
definir itineraris especfics, per coordinats de desenvolupament en cada escala
territorial. Per aconseguir-ho, proposem:

Promoure la realitzaci de plans de desenvolupament econmic vin-


culats als instruments de planejament territorial (plans directors territorials
i urbanstics) per a tot el territori catal que siguin impulsats per agncies
de caire comarcal o supramunicipal finanades mitjanant contractes pro-
grama plurianuals.
Augmentar la qualitat urbanstica i dels serveis daquells polgons dac-
tivitat econmica que, juntament amb altres equipaments econmics clau
(vivers, centres de serveis, etc.), permetin configurar polaritats afavoridores
de ms equilibri territorial. Es dedicar especial atenci a la mobilitat sos-
tenible daquests.
Donar suport tcnic i econmic als ajuntaments i ens locals per realitzar
plans de desenvolupament econmic de proximitat, basats en leconomia
social, solidria i procom.

1.6. Imposar el control democrtic del mercat financer


El sector financer sha anat autonomitzant respecte al sector productiu. La desre-
gulaci neoliberal ha propiciat un creixement incontrolat dels actius financers que
est en larrel de les crisis peridiques que estem sofrint. A ms de captar molta
ms renda de la que li correspondria pel servei que dona, el sistema financer t el
control sobre totes les iniciatives de creaci de riquesa grcies al fet que els bancs
centrals estatals els donen dret exclusiu a crear diners. El biaix ideolgic de la seva
concessi de crdits condiciona lorientaci a mitj i llarg termini de laparell pro-
ductiu. s necessari trencar aquesta lgica. Per aix, proposem:

Separar radicalment banca comercial i banca dinversi. Prohibici del


shorting i dels productes sinttics (futurs, derivats, etc.) a la borsa. Amortit-
zaci obligatria dels actius financers fallits.
Controlar parlamentriament lactivitat dels bancs centrals i molt espe-
cialment del Banc Central Europeu.
60
Impulsar una millor supervisi de lactivitat bancria, aix com les seves
operacions amb paradisos fiscals, per tal dacabar amb el frau i els exces-
sos especulatius.
Realitzar comissions dinvestigaci sobre les vendes fraudulentes dels
actius immobiliaris del FROB i la privatitzaci de les caixes destalvi.
Fomentar les llicncies bancries de forma que hi hagi molts bancs
petits en comptes de pocs enormes, i facilitar el tancament dels que no
compleixin sense provocar una crisi sistmica.
Fomentar les cooperatives de crdit i les monedes socials.
Realitzar una auditoria ciutadana del deute, analitzar la possible exis-
tncia de deute illegtim i refinanar el deute sobir, amb la retirada de les
limitacions sobre la capacitat dendeutament dels pasos.
Promoure la banca tica i les cooperatives bancries des de les insti-
tucions.

1.7. Crear una banca pblica


Durant molts anys, sha fet creure que la gesti pblica era inherentment ineficient;
no obstant aix, la crisi financera ha demostrat la falsedat daquesta premissa.
Enfront daquesta situaci, cal impulsar un nou model financer que tingui com a
prioritat linters social davant dels beneficis privats dels accionistes. La creaci
duna banca pblica constitueix un instrument de poder en mans de lestat que li
permet superar la pressi dels mercats financers privats sobre leconomia nacio-
nal, i alhora impulsar poltiques de carcter social i estratgic.

La direcci dun banc pblic ha de gaudir duns estatuts que reflecteixin lequilibri
entre gesti tcnica i efica i la vocaci de servei pblic que ha de tenir aquesta
entitat. Per aix, proposem:

Gestionar i comercialitzar bons de les administracions pbliques, aix


com donar-los servei en el dia a dia de la recaptaci gesti de pagaments i
cobraments, i accedir a les lnies de crdit del BCE a tipus dinters prefe-
rent, sense necessitat dacudir als mercats privats de deute.
Utilitzar el tipus dinters de forma progressiva, i rebaixar els costos
financers a les famlies amb dificultat i a les petites empreses i autnoms.
Mobilitzar els recursos financers suficients per recuperar el control
dels sectors estratgics de leconomia i incentivar el desenvolupament
dactivitats productives sostenibles, apostant per una renovaci del siste-
ma energtic.
Impulsar des de la banca pblica lnies de crdit especials per a perso-
nes, petites empreses, emprenedors, entitats socials i per a projectes din-
vestigaci, innovaci i desenvolupament, aix com donar suport el desen-
volupament de sistemes de monedes complementries dabast regional i
local.
Crear comptes per a ciutadans exclosos del sistema financer privat, on
puguin dipositar els seus diners a cost zero.
Crear fons de pensions pblics com a alternativa als privats amb siste-
mes de gesti transparents.

1.8. Lluitar contra el frau fiscal i leconomia submergida


Si volem canviar el model econmic al nostre pas, cal reformar el sistema i lad-
ministraci fiscals per tal dassolir la suficincia financera de les administracions
pbliques i lequilibri pressupostari i arribar a una fiscalitat ms justa, igualitria i
progressiva, prioritzant els impostos directes, lluitant de forma efectiva contra el frau
61 i levasi fiscals, i modernitzant el sistema tributari en el seu conjunt dins el marc
europeu i estatal degudament harmonitzats. Avui, una de les causes principals del
dficit pblic s el nivell elevat de frau fiscal que practiquen principalment les grans
fortunes i els grans grups empresarials, i una economia submergida que algunes
fonts xifren en lequivalent al 26% del PIB. Per aix, ens comprometem a:

Crear censos obligatoris de bns i drets a Catalunya, a la resta de la UE


i extracomunitaris.
Impulsar una taxaci mundial per a les persones fsiques amb passa-
port nacional, independentment del seu lloc de residncia, tal com fan els
Estats Units.
Lluitar contra els paradisos fiscals. En aquest sentit:
-- Prioritzar les entitats financeres i empreses que no hi operin. No reco-
nixer personalitat jurdica a les societats constitudes en aquests para-
disos fiscals per operar en el trfic mercantil al nostre pas.
-- Reduir al mxim els pagaments en efectiu. Avanar cap a un model de
transaccions electrniques 100%, amb monedes complementries tra-
ables, i prohibir ls de criptomonedes i altres sistemes de pagament
electrnics que no tinguin traabilitat.
-- Aprovar la legislaci necessria per poder investigar el frau fiscal interna-
cional, amb independncia de lorigen de la informaci que el denunci.
Seguir les peticions de lOficina Antifrau de Catalunya. LOficina Antifrau
ha proposat per a aquestes eleccions una srie de mesures programti-
ques per tal daprofundir en la lluita contra la corrupci a Catalunya. Ens
comprometem a vetllar per la seva implementaci durant el proper mandat.
Dotar de prou recursos humans, pressupostaris, tcnics i legals
lAgncia Tributria de Catalunya, per tal de garantir el correcte compli-
ment de les obligacions tributries a crrec de la ciutadania i les persones
jurdiques. Avanar cap a la finestreta nica fiscal i cap a una dotaci de
personal per a la gesti fiscal equivalent a la mitjana els pasos de la UE.
Dotar lAgncia Tributria de Catalunya dun estatut orgnic, per tal de
garantir la seva independncia poltica i el servei a tots els nivells dadmi-
nistracions pbliques.

1.9. Generalitzar la contractaci pblica social i sostenible


El sector pblic catal, ja sigui la Generalitat o les administracions locals, s un
agent econmic determinant en leconomia catalana per la seva capacitat de
compra. Ms de 14.000 milions deuros anuals es gasten en compres de serveis
i subministraments i en inversions, i sense tenir en compte les transferncies a
altres entitats o ciutadans. Aquesta capacitat de compra ha de ser utilitzada no
tan sols per satisfer les necessitats finalistes de les poltiques pbliques, sin
tamb per assolir objectius generals entroncats directament en el b com, rela-
cionats amb la sostenibilitat ambiental, el suport als collectius en risc dexclusi
social i la millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores. A
tal fi, proposem:

Introduir mecanismes per garantir que de manera sistemtica sintro-


dueixen clusules socials i ambientals en totes les licitacions pbliques
de la Generalitat, amb el principi que cal justificar la seva no introducci.
Introduir les clusules socials i ambientals en subvencions, convenis, preus
pblics i taxes. Introduir unitats de control de lexecuci dels contractes
que supervisin de manera independent i avalun els resultats de les clusu-
les socials i ambientals. Impulsar programes dunificaci de metodologies
i clusules de tipus socials i ambientals per a la seva implementaci en
62 ladministraci local.
Assegurar que totes les contractacions laborals externalitzades pa-
guen un sou mnim de 1.000 euros mensuals.
Establir lobjectiu que la Generalitat dobli la contractaci reservada en
els propers quatre anys.

2. TREBALL I DRETS LABORALS


La globalitzaci neoliberal ha utilitzat com a eina per obtenir guanys illimitats la
falta de regles de joc al mn del treball, i ha destrut gran part de les regulacions
laborals anteriorment conquistades. Vivim un procs de precaritzaci del treball
assalariat que t lorigen en la capacitat de les empreses dactuar globalment,
fragmentar les relacions laborals, dificultar la capacitat dels treballadors/es dac-
tuar i negociar collectivament i, alhora, esquivar i condicionar a la baixa els marcs
de regulaci dels estats.

A lEstat espanyol un dels principals laboratoris neoliberals dels ltims anys,


les dues darreres reformes laborals (la del PSOE el 2011 i la del PP el 2012) han
estat una mquina de destrucci docupaci i han actuat com la major piconadora
de drets socials i laborals dels darrers 30 anys. Davant del fracs daquest model
basat en la desregulaci, la precarietat i els baixos costos laborals, apostem per
crear treball digne, estable, segur, de qualitat i amb drets.

2.1. Impulsar un pla de creaci docupaci i igualtat doportunitats


Un pla que afavoreixi la conciliaci personal i faciliti la desmercantilitzaci de la
vida, en lhoritz de la plena ocupaci, en sectors de transici energtica i ecol-
gica i de lestat del benestar.

Cal combatre lopci poltica del repartiment insolidari de locupaci amb lobjec-
tiu, en primer lloc, de promoure el dret al treball. Un objectiu que no depn noms
de mesures legals, que no obstant aix, sn absolutament necessries, sin tam-
b dun canvi radical que posi les persones i les seves necessitats al centre de la
poltica econmica, per aix ens comprometem a:

Repartir el treball mitjanant la reducci generalitzada de la jornada


laboral, per llei, sense reducci de sous. Penalitzar les empreses que
realitzin hores extra. Combatre la feminitzaci del treball involuntari a temps
parcial. Fomentar noves formes de repartiment sense biaix de gnere, com
ara permisos retributs de maternitat i paternitat obligatoris i intransferibles,
jubilacions parcials amb noves contractacions, etc.
Crear ocupaci en sectors clau com leconomia verda (aquells que
combaten el canvi climtic o impulsen les energies renovables, la mobilitat
sostenible i la rehabilitaci estructural i energtica dhabitatges), serveis
pblics bsics (cura de les persones, autonomia personal, educaci, salut,
cultura, poltiques laborals actives), recerca, innovaci i cultura finanats
amb un aven en la convergncia en pressi fiscal amb la UE-15.
Comprometre ladministraci perqu, mitjanant la contractaci direc-
ta i indirecta (compra pblica de bns i serveis), garanteixi locupaci
daquells collectius amb ms risc dexclusi social o menys ocupabilitat.
Regular el dret a la jubilaci avanada i a la jubilaci parcial com a meca-
nisme de rejoveniment de plantilles i creaci docupaci.

63
2.2.Impulsar una llei per garantir el dret a un treball digne
El PSOE i el PP, amb la collaboraci de lantiga CDC, han imposat reformes legals
que han provocat forts desequilibris en les relacions laborals, han augmentat la
capacitat dimposici de les empreses, i han afeblit el sistema de convenis col
lectius amb conseqncies com ara la destrucci massiva de llocs de treball, la
precaritzaci extrema dels drets i les condicions laborals i la disminuci preocu-
pant dels salaris. Aquestes reformes, juntament amb unes retallades de lestat del
benestar que shan tradut en una reducci dramtica del salari indirecte (serveis
pblics) i diferit (pensions) de les classes populars, han situat a una part important
de la poblaci en risc dexclusi social. Cal un canvi en profunditat en lorientaci
del model de relacions laborals. Per fer front a aquesta realitat proposem:

Superar les reformes laborals de PP i PSOE perqu sn injustes i in-


tils. Donar compliment als tractats internacionals a la matria, entre els
quals cal destacar la Carta Social Europea, la Directiva de Treball Temporal
i els convenis de lOIT.
Ratificar el Conveni 189 OIT relatiu als drets laborals dels i les treba-
lladores de la llar, i garantir la seva equiparaci en condicions i drets a la
resta de llocs de treball, incloent-hi tamb la seva incorporaci al Rgim
General de la Seguretat Social amb totes les conseqncies, tamb pres-
taci per desocupaci i cobertura de llacunes de cotitzaci a partir d1 de
gener de 2016.
Substituir la normativa actual per una llei que impulsi un marc catal
de relacions laborals i defineixi un sistema garantista del dret a un treball
digne, en les matries segents: igualtat a laccs a locupaci, relacions
laborals, salaris, formaci professional, contractaci, organitzaci del tre-
ball, acomiadament, negociaci collectiva, mtues collaboradores de la
Seguretat Social.
Reformar el sistema de pensions per garantir pensions dignes per
a tothom. Superar les reformes del sistema pblic de pensions de PP i
PSOE. Incrementar la pensi mnima contributiva fins al SMI.
Derogar la reforma de les prestacions i subsidis de desocupaci.

2.3. Impulsar un marc catal de relacions laborals i socials


Les relacions laborals han de ser un reflex de lestructura productiva i social del
nostre pas. Per aquest motiu, treballarem per un marc catal de relacions laborals
i, per tal de fer-lo efectiu, impulsarem:

Un marc de negociaci collectiva catalana. Potenciar els convenis sec-


torials dmbit catal, adaptats a les problemtiques i caracterstiques pr-
pies de leconomia catalana i el sector productiu, com a marc propi de
regulaci de les condicions laborals, que doni cobertura a la totalitat de la
poblaci assalariada del pas.
El paper de lAdministraci en la vigilncia i control de les normes la-
borals, trmits relacionats amb expedients de crisi empresarial, i tutela de
drets dels treballadors/es.
El paper de la Inspecci de Treball i SS com a garantia del compliment
de la normativa laboral i, per tant, dels drets dels treballadors/es. Es crear
un rgan paritari entre lAdministraci i les organitzacions sindicals per a la
coordinaci de tasques en la matria.
El marc catal de concertaci social pel canvi de model, amb la ne-
cessria participaci dels agents socials en un moment de canvi de model
productiu, basat en treball de qualitat, sostenibilitat i producci dalt valor
64 afegit.
La implementaci del Pacte Nacional per la Indstria des duna vessant
associada a la qualitat de vida de la poblaci i amb compliment dels com-
promisos pressupostaris adquirits.

2.4. Recuperar el carcter pblic dels serveis docupaci i garantir igualtat en laccs
Garantir locupaci com un dret fonamental, sense discriminaci en laccs als
serveis pblics dintermediaci, ha esdevingut impossible a partir del moment en
qu es va autoritzar el paper dintermediaci de les agncies de collocaci pri-
vades amb finalitats lucratives. Aix, juntament amb el paper preponderant de les
ETT i la retallada dels recursos destinats a aquest servei pblic, ha portat a una
situaci de greu discriminaci en laccs als sistemes pblics docupaci a lEstat
espanyol. Per revertir aquesta situaci, proposem:

Recuperar el carcter pblic de les activitats dels serveis pblics


docupaci i les agncies de collocaci amb finalitats lucratives.
Prohibir que les empreses de treball temporal puguin actuar en funci-
ons dagncies de collocaci o intermediaci.
Potenciar els serveis pblics docupaci com a instrument bsic de les
poltiques actives docupaci.
Recuperar les poltiques actives docupaci (PAO), coordinant lactuaci
del SOC amb els ajuntaments; configurant una nica xarxa de serveis per
locupaci sense duplicitats i aprofitant els recursos; vinculant la seva acti-
vitat a les necessitats i perspectives docupaci als sectors productius del
territori; assumint les funcions del SEPE i, en les poblacions que disposen
dagncies de promoci local, creant consorcis per a la gesti unificada de
les poltiques actives i passives.
Dotar al Servei Pblic dOcupaci dels recursos humans, materials i
econmics necessaris per a leficcia en el compliment de les seves
funcions.

2.5. Garantir unes relacions laborals en igualtat i lliures de discriminaci


Volem un mercat de treball amb igualtat doportunitats i de condicions entre homes
i dones, joves, persones immigrants, persones amb diversitat funcional i persones
dedat avenada. Cal garantir els drets laborals com un primer pas per assolir la
igualtat, per tamb hem de fer poltiques que lestimulin. Per fer-ho possible, ens
comprometem a:

Posar fi a la discriminaci laboral per ra dedat, garantint que tant el


jovent com els treballadors/es majors de 45 anys disposen dels ma-
teixos drets laborals que la resta de la poblaci activa: cobertura en cas
datur; contractaci amb mateixos salaris i jornades; pla integral pel retorn
dels joves; plans especfics per a treballadors/es majors de 45 anys; poten-
ciaci de la FP per millorar la seva ocupabilitat.
Acabar amb la discriminaci laboral de les dones. Impulsar poltiques
digualtat laboral de gnere, particularment en matria salarial. Nous drets
laborals associats a la igualtat i corresponsabilitat en el treball de cura.
Complir, preferentment amb contractaci laboral directa, la quota de
reserva de la LISMI, per tal de fer possible laccs al mercat de treball de
les persones en diversitat funcional, ms enll dels centres de treball es-
pecial. Les mesures alternatives a la reserva de lloc de treball han de ser
lexcepci i no la norma.
Introduir una dimensi laboral en un Pacte Nacional per la Immigraci
com a instrument til per a la integraci de les persones immigrants. Re-
65
conixer, a escala estatal, les competncies professionals de la poblaci
nouvinguda, atenent a la seva trajectria laboral en origen.
Lluitar de manera prioritria contra lexplotaci laboral. La inspecci
de treball ha dintervenir prioritriament en els sectors que concentren ms
precarietat, hores extres no declarades, economia submergida, sinistralitat
laboral i contractaci fraudulenta. Per fer-ho possible, cal dotar la Inspec-
ci Laboral dels mitjans humans i materials necessaris per a la lluita contra
lexplotaci i la discriminaci laboral.

2.6. Garantir els drets laborals del jovent


La gent jove necessitem una proposta poltica forta i real contra latur juvenil que
no es quedi en mesures de maquillatge com lactual desenvolupament de la Ga-
rantia Juvenil. Aix mateix, necessitem mesures per acabar amb les formes de
precarietat com les beques de collaboraci o els contractes de prctiques, i subs-
tituir-les per contractes laborals dignes. Cal acabar amb les formacions laborals
selectives no remunerades i les prctiques no remunerades als cicles formatius o
als cursos de formaci ocupacional, ja que daquesta manera les empreses dispo-
sen de m dobra juvenil gratuta i el jovent es queda sense les garanties dun lloc
de treball. Proposem:

Garantir que el jovent en prctiques a empreses gaudeixen dels ma-


teixos drets laborals que reconeixen els contractes en prctiques, s a
dir, contracte laboral i cotitzacions a la Seguretat Social.
Equiparar salarialment els contractes en prctiques o formatius als
contractes ordinaris per evitar la segregaci laboral de les persones
joves. Regulaci que eviti utilitzar aquests contractes per substituir llocs de
treball amb plenitud de drets per estudiants sense dret ni sou.
Reformar la situaci de les persones becries i del personal de recerca
duniversitats i institucions per garantir que realitzen tasques essencial-
ment lligades a la seva formaci en recerca. Recuperaci de la cotitzaci a
la Seguretat Social daquests collectius.
Crear un pla integral que faciliti el retorn amb feina de les persones
joves. Superar el desemparament social, poltic i econmic del jovent que
ha emigrat per causes econmiques, garantint el dret a lacompanyament
i el dret al retorn.
Aplicar de manera completa i estructural el Programa de Garantia Ju-
venil perqu cap menor de 30 anys passi ms de 4 mesos sense una oferta
formativa, laboral, de prctiques o daprenentatge.

2.7. Garantir els drets laborals de les persones majors de 45 anys


Les persones majors de 45 anys patim avui en dia moltes dificultats per poder
desenvolupar el nostre projecte de vida. Cal evitar que les persones de mitjana
edat siguem expulsades del mercat laboral en letapa ms activa de la nostra
carrera professional per motius dembars o de discriminaci de qualsevol tipus, i
si aix succeeix cal fer un esfor per no desaprofitar la nostra experincia i evitar
que quedem en situacions de vulnerabilitat.Cal crear ocupaci de qualitat, que
afavoreixi la conciliaci personal i faciliti la desmercantilitzaci de la vida, i cal que
les empreses tornin a valorar locupabilitat de les persones majors de 45 anys. Per
fer-ho, proposem:

Revertir la reforma dels subsidis per atur amb qu es va acompanyar la


reforma laboral, de manera que augmenti el grau de cobertura en aquest
collectiu.
66
Establir mecanismes perqu no vegin empitjorades les seves expecta-
tives de pensi com a resultat de la seva situaci laboral.
Posar en marxa itineraris formatius especfics per a qui necessiti supe-
rar dficits de coneixements lligats a ledat, amb especial atenci a la bret-
xa digital. Desenvolupar el reconeixement de competncies professionals
associades a lexperincia laboral.
Establir programes especfics de contractaci indefinida a jornada
completa per a aquest collectiu, posant en valor aquests treballadors/es.
Implementar un pla de garantia snior que asseguri que qualsevol per-
sona que fa ms de dos anys que est a latur t un pla personalitzat din-
serci i que aquest pla finalitza amb una contractaci.

2.8. Treballar en igualtat sense discriminaci per ra de gnere


Les dones continuem patint lopressi i les desigualtats en el mn del treball. La
bretxa salarial entre dones i homes que desenvolupen la mateixa feina i tenen la
mateixa categoria s actualment del 23,5%. Cal acabar definitivament amb les
prestacions datur ms baixes, amb les pensions ms baixes i amb lexclusi de la
possibilitat de rebre una pensi. En definitiva, cal posar en qesti el paradigma de
la contributivitat que barra laccs a drets socials bsics a les dones, entre daltres
collectius. Per fer-ho possible, ens comprometem a:

Lluitar per acabar amb la discriminaci laboral de les dones. Impulsar


poltiques digualtat que evitin qualsevol discriminaci de gnere i en es-
pecial la discriminaci salarial, que actualment s dun 26% a Catalunya.
Crear mesures de suport a la participaci de les dones als consells dAd-
ministraci.
Augmentar la dotaci pressupostria dels plans docupaci destinats
a dones. Estudiar i potenciar frmules de creaci de llocs de treball per als
sectors femenins ms desfavorits, especialment per a dones vctimes de la
violncia masclista, aturades de llarga durada, immigrants i per a dones en
situaci dexclusi social.
Incorporar indicadors de gnere als sistemes de seguiment i avaluaci
de serveis i recursos estatals de formaci i ocupaci, de manera que
permetin valorar els resultats obtinguts i els seu impacte en termes de g-
nere i, si sescau, el disseny i la incorporaci de mesures correctores.
Treballar per reduir la bretxa a les pensions entre homes i dones, con-
seqncia del biaix de gnere a les carreres de cotitzaci de les dones,
com a resultat de la bretxa salarial, leconomia submergida, el treball no
voluntari a temps parcial, entre daltres, i que actualment se situa en una
mitjana de 414 mensuals. Noms un 1,4% de dones sn perceptores de
la pensi mxima, i milers de dones estan excloses de laccs a qualsevol
prestaci.

2.9. Suport i protecci per a treballadors/es autnoms


A Catalunya, cal millorar i desplegar un marc normatiu a favor de les condicions
de treball dels autnoms i de totes les persones que treballen per compte pro-
pi. Aquesta regulaci hauria dincloure millores tributries, de les cotitzacions a
la Seguretat Social i de pensions per jubilaci o incapacitat. Daltra banda, cal
combatre, fins a erradicar, les males prctiques habituals que abusen dels falsos
autnoms o autnoms dependents. Per fer-ho possible, ens comprometem a:

Crear lnies especifiques dassessorament I suport tcnic per a perso-


nes autnomes, tant per a noves activitats com per a la seva consolidaci
67 i continutat.
Impulsar, a travs de lInstitut Catal de Finances (ICF), lnies especials
de finanament per a persones autnomes i microcrdits, especialment
per a projectes industrials en sectors mediambientals i energtics, de noves
tecnologies i dinnovacions aplicades als serveis socials.
Incorporar les persones autnomes al Rgim General de cotitzaci a la
Seguretat Social, canviant aix les formes de cotitzaci perqu responguin
als ingressos reals, i tenint accs a totes les prestacions prpies daquest.
Possibilitar el pagament trimestral, en lloc de mensual, i analitzar la possi-
bilitat de desenvolupar un rgim de cotitzacions a temps parcial.
Introduir mesures de salvaguarda del patrimoni quan aquest est for-
mat per lhabitatge habitual, en el cas de projectes no reeixits.
Impulsar una modificaci de lEstatut del Treball Autnom que ga-
ranteixi i ampli els drets de les persones autnomes dependents i,
entre daltres, reguli mecanismes dorganitzaci, representaci i defensa
daquest collectiu. Establir un pla especfic per detectar falsos autnoms i
el reconeixement de la condici de treballadors/es assalariats amb els drets
inherents.

2.10. Implantar un nou sistema de relacions laborals ms democrtiques


Les mesures legals dels ltims anys, aprovades pel PSOE i el PP, moltes amb el
suport parlamentari de CiU, han estat una mquina de generar atur, per sobretot
la causa de prdua de drets socials i laborals ms important des de lEstatut dels
Treballadors, amb la consegent desregulaci del mercat de treball, individualitza-
ci de les relacions laborals i prdua de fora dels representants dels treballadors/
es. Cal introduir la democrcia als centres de treball com a element essencial de
regulaci de les relacions laborals a lEstat espanyol. Aix, ens comprometem a:

Introduir la flexibilitat interna negociada, basada en la negociaci col


lectiva i ms participaci en lorganitzaci del treball. La modificaci subs-
tancial de les condicions de treball deixaria aix de ser potestat exclusiva
de lempresa.
Restringir la regulaci de la classificaci professional i la mobilitat fun-
cional al conveni collectiu sectorial.
Recuperar lautoritzaci administrativa prvia tant per a la modificaci
substancial com per als ERO de suspensi i reducci de jornada.
Garantir els drets dels treballadors/es en cas dexternalitzaci produc-
tiva. Responsabilitat solidria de lempresa principal respecte al compli-
ment de totes les obligacions laborals i limitaci de la cadena de subcon-
tractes amb garantia del conveni collectiu aplicable, amb la finalitat devitar
el dumping empresarial. Reconeixement dels mateixos drets laborals i soci-
als a tots els treballadors/es que participin en un mateix procs productiu,
tant de lempresa principal com de les subsidiries, amb aplicaci dun nic
conveni collectiu de referncia.
Estendre el concepte de successi dempresa a la transmissi de lacti-
vitat empresarial que no vagi acompanyada de mitjans de producci.

2.11. Recuperar la capacitat adquisitiva dels salaris per reactivar leconomia


La reactivaci de leconomia necessita aturar la caiguda dels salaris i que aquests
recuperin la seva capacitat adquisitiva, de manera que la participaci de la massa
salarial en la renda sestabilitzi, primer, i recuperi el que sha perdut en els anys de
crisi. La despesa de la poblaci assalariada s un dels factors juntament amb la
millora de les prestacions datur i la despesa en serveis pblics que poden fer
augmentar la demanda interna i generar ocupaci estable i de qualitat, aix com
68
un augment de recaptaci fiscal, imprescindible per garantir el finanament del gir
social que necessita la poltica econmica al nostre pas.

Daltra banda, els guanys empresarials, que no han deixat de crixer durant els
anys de la crisi, sestan produint sobre una retallada salarial sense precedents,
de manera que sha traspassat el cost de la crisi a aquells que no nhan estat els
causants, la qual cosa fa necessria una reversi daquest procs per motius de
justcia social. Per revertir la situaci, ens comprometem a:

Incrementar el salari mnim interprofessional fins a arribar a lobjectiu


de la Carta Social Europea, del 60% del salari mitj pactat en conveni
collectiu (actualment, 1000 ). Aplicar la mateixa rtio a la pensi mnima
contributiva. Suprimir les dobles escales salarials.
Derogar la llei de desindexaci de leconomia espanyola i tornar a fer de
lIPC lndex de referncia per a lactualitzaci de preus en tots els sectors
de leconomia.
Introduir clusules de revisi salarial, en funci de lIPC real.
Ampliar els nivells de cobertura del Fons de Garantia Salarial, augmen-
tant el nombre de mensualitats i els imports mxims, tant pel que fa a in-
demnitzacions com a salaris.

2.12. Millorar el sistema de FP per garantir la igualtat doportunitats


La formaci professional ha de ser el pilar fonamental per millorar la qualificaci de
la poblaci activa, amb lobjectiu de garantir el principi digualtat doportunitats.
Les poltiques formatives han de garantir laccs a la formaci professional al llarg
de la vida de les persones i han de permetre tamb el nostre enriquiment i creixe-
ment com a persones. Aquest objectiu requereix un disseny i una execuci amb la
participaci dels agents socials. Per tal de fer-ho possible, impulsarem:

Regular totes les etapes de la FP, tant la inicial com les accions dinserci
i reinserci laboral, i la formaci contnua, amb especial atenci a la forma-
ci i el reciclatge dels treballadors/es majors de 45 anys.
Solucionar el desequilibri entre educaci superior i FP, aix com el gran
dficit en formaci professional de grau mitj. Ampliar i facilitar el sistema
dacreditaci de competncies professionals.
Invertir en la millora de la FP de grau mitj com a eina daccs a nous
sectors productius i nous llocs de treball, prestigiant-la i vinculant-la a
les necessitats i apostes estratgiques dels nostres sectors.
Establir el model dFP dual catal, un model nic que garanteixi una ofer-
ta formativa estratgica, amb plenes garanties i vinculada a uns estndards
de qualitat tant per a les empreses com per als alumnes i els centres edu-
catius. En aquest sentit, cal elaborar un marc normatiu per regular els drets
i deures de les persones en prctiques i aprenents a les empreses que els
acullen, i les condicions que han de complir els centres formatius i les em-
preses.

2.13. Impulsar un nou sistema de contractaci laboral: ocupaci estable i amb drets
Les poltiques laborals dels darrers anys han augmentat la temporalitat, alhora que
ha provocat un important augment del contracte de treball a temps parcial; noms
el 13,80% de les noves contractacions a Catalunya pertanyen a la categoria din-
definits a jornada completa, la qual cosa ha causat tamb una important caiguda
dels ingressos per cotitzacions a la Seguretat Social, aix com una gran inseguretat
jurdica i precaritzaci extrema de les condicions de treball. Per revertir la situaci,
69
proposem:
Recuperar el principi de causalitat laboral, fent del contracte indefinit el
contracte de referncia i derogant qualsevol modalitat que pugui implicar la
desaparici de la causa al contracte; en aquest sentit, derogaci del con-
tracte de suport als emprenedors.
Derogar lltima reforma legal del contracte de treball a temps parcial.
La jornada no superar el 80% de la jornada a temps complet. Se supri-
meixen les hores complementries en contractes de durada determinada.
Queda suprimida la possibilitat de fer hores extres o complementries vo-
luntries. En cas contrari, soperar la conversi automtica del contracte
en contracte a jornada completa. Garantir la plena protecci social, amb
lnica diferncia de limport de les bases de cotitzaci.
Convertir en indefinit el contracte celebrat en frau de llei. La utilitzaci
duna modalitat contractual desconnectada de la causa del contracte im-
plicar la seva conversi automtica en indefinit.
Reformar els programes dincentiu a la contractaci i canalitzar-los cap
a ajuts directes a programes i actuacions de creaci docupaci. Implemen-
tar els sistemes de bonus-malus per bonificar lestabilitat a la contractaci
i penalitzar la precarietat, lacomiadament i leventualitat a la contractaci.
Penalitzar els contractes temporals amb costos dacomiadaments supe-
riors als dels contractes fixos.

2.14. Millorar la qualitat laboral en el turisme


El turisme s una de les principals activitats econmiques a Catalunya, que sha
situat com a una de les potncies internacionals en aquest conjunt dactivitats.
En algunes zones, aquest xit sha tradut tamb en una excessiva dependncia.
Malgrat la seva importncia com a generador docupaci, una part molt rellevant
del treball creat es caracteritza pels baixos salaris i per la precarietat: temporalitat,
parcialitat, segmentaci duna part de les plantilles i prdua de drets a travs de
lexternalitzaci, situacions dabs, sobrecrrega de feina, s fraudulent de les
contractacions en prctiques formatives.

La cada vegada ms presncia de frmules empresarials mal anomenades deco-


nomia collaborativa ha suposat, a ms duna enorme destrucci de treball,
lemergncia de noves formes deconomia submergida, sense garanties bsiques
per als treballadors/es.

El deteriorament de la qualitat laboral est provocant la vulneraci de drets fona-


mentals a milers de treballadors/es vinculats al turisme, per al mateix temps est
hipotecant la qualitat del servei turstic que sest brindant i, per tant, posant en
entredit el mateix futur daquestes activitats.

Laposta per un turisme sostenible i responsable no es pot sostenir amb un treball


que, de manera generalitzada, sest precaritzant. Necessitem fer front a la preca-
rietat i defensar un treball digne en el turisme. s per aix que proposem aquestes
submesures:

Impulsar una poltica de promoci turstica vinculada al respecte de


drets laborals i millora de la qualitat laboral, amb la creaci dun segell de
qualitat social per als establiments respectuosos amb els drets laborals.
Implantar un pla integral contra labs i lexplotaci laboral:
-- Campanya dinformaci de drets bsics.
-- Campanya de detecci de situacions dabs i explotaci laboral.
-- Enfortir i millorar la intervenci sistemtica de la Inspecci del Treball.
70
Desenvolupar campanyes especfiques contra les externalitzacions
fraudulentes i contra ls de falsos autnoms.
Impulsar lObservatori Laboral del Sector Turstic.
Regular les activitats vinculades a leconomia collaborativa en relaci
amb el treball.

2.15. Desenvolupar una nova regulaci de lacomiadament ms segura i garantista


Laugment de la disponibilitat unilateral per part de lempresari en les condicions
de treball, incloent-hi la modalitat de contractaci i la reducci de costos en laco-
miadament, han portat a una situaci de gran inseguretat jurdica respecte a la
durada i vigncia dels contractes de treball i han contribut a crear un clima social
en qu la rotaci de plantilles ha esdevingut una eina de gesti ms, en lloc dun
error estratgic en la gesti empresarial que perjudica greument els resultats de
les empreses, aix com un element determinant en la precaritzaci extrema en qu
viu la poblaci laboral. Per aix, ens comprometem a:

Recuperar la causalitat als supsits dextinci de la relaci laboral.


Considerar que la falta de causa, el frau de llei i la falta dactivitat pro-
vatria per part de lempresari determinaran la nullitat de lacomiada-
ment.
Considerar que, als supsits dacomiadament per causes econmi-
ques, lmbit per a lacreditaci de la causa ser el conjunt del grup
empresarial.
Recuperar la capacitat dopci del treballador/a en cas dacomiada-
ment improcedent.
Recuperar la capacitat contractual de la representaci dels treballa-
dors/es en la tramitaci dels acomiadaments collectius: reimplantar el
perode de consultes amb emissi dinforme i amb recuperaci del trmit
dautoritzaci administrativa de la decisi extintiva.

2.16. Enfortir lexercici dels drets a la negociaci collectiva i dret de vaga


La llibertat sindical, com a dret fonamental que sha de regular en una futura Cons-
tituci, ha de constituir garantia de la llibertat per establir, mitjanant la negociaci
collectiva, la regulaci de les condicions de treball, sense perjudici del compli-
ment de la normativa marc a la matria. Per aix, impulsarem:

Recuperar la plena eficcia vinculant dels convenis collectius.


Potenciar la prevalena del conveni collectiu sectorial, davant de lac-
tual aplicaci preferent dels convenis dempresa com a mecanisme de
solidaritat i mecanisme antidumping salarial, que eviti la unilateralitat en la
fixaci de condicions laborals de qualsevol tipus.
Enfortir laplicaci i la vigncia dels convenis collectius, garantint la
ultraactivitat daquests, sense lmit de temps.
Protegir lexercici del dret de vaga, sense que pugui ser objecte de
tipificaci penal les activitats informatives associades al seu legtim
exercici.

2.17. Derogar la reforma de les prestacions i els subsidis de desocupaci


La retallada pressupostria en matria de protecci a les persones en situaci
legal de desocupaci ha anat associada a modificacions normatives i ha restrin-
git les prestacions i els subsidis de desocupaci, particularment les adreades a
persones en situaci datur de llarga durada i persones majors de 51 anys, una
situaci que cal corregir donats els nivells datur existents i, en conseqncia,
71
el volum de poblaci en risc dexclusi social associat a aquest fet. Per revertir
aquesta situaci, proposem:

Incrementar la cobertura en cas datur pel que fa a les persones joves.


Cal regular actuals prestacions i ajuts sense cap exclusi, particularment
pel que fa a persones joves i ms grans de 45 anys, situades en risc dex-
clusi social i sense poder endegar un projecte vital autnom.
Revertir la reforma dels subsidis per atur que va acompanyar la re-
forma laboral, pel que fa a les persones de ms edat, de manera que
naugmenti el grau de cobertura. Establir mecanismes per tal de no veure
perjudicades les seves expectatives de pensi a conseqncia de la pr-
dua de cotitzaci en lltim tram de la seva carrera de cotitzaci.

2.18. Introduir un sistema de compra pblica socialment responsable


Ladministraci pblica ha esdevingut el primer operador econmic al mercat la-
boral, i ho s des duna doble perspectiva: directament com a empresari i, indirec-
tament, com a generador docupaci a les empreses adjudicatries dels contrac-
tes pblics.

Aquesta creixent importncia de la contractaci administrativa ha donat lloc a una


problemtica molt especfica: lavaluaci de la prestaci dels serveis pblics i els
criteris dadjudicaci daquests en relaci amb la qualitat de locupaci necessria
per a la prestaci del servei pblic. Per fer front a aquesta realitat, proposem:

Regular els criteris per a lacreditaci dempreses i els plecs de condi-


cions. Garantir la participaci sindical en lelaboraci dels plecs de condi-
cions i ladjudicaci dels contractes. Introduir clusules socials en matries
com: ocupaci, salut laboral i medi ambient, poltiques digualtat, subcon-
tractaci, revisi de preus, entre daltres.
Introduir el concepte de solvncia social, prviament a ladjudicaci, tant
com a criteri per a la classificaci dempreses com a les clusules de tots
els plecs de condicions, amb referncies a lobligaci de compliment de la
normativa laboral general i el conveni collectiu de referncia.
Introduir el concepte dinsolvncia social sobrevinguda. En cas din-
compliment reiterat de les obligacions laborals, es resoldr anticipadament
ladjudicaci.
Introduir el concepte de baixa temerria social. En casos en qu una ofer-
ta no tingui en compte el compliment de la normativa laboral o el conveni
collectiu de referncia, aquest fet constituir causa per desestimar loferta.

2.19. Implantar una adequada poltica de prevenci de riscos laborals


La prevenci de riscos laborals (PRL) ha de ser una inversi per a la millora de la
salut i la seguretat de treballadors i treballadores, i la competitivitat de les empre-
ses. Per tal dassolir aquest objectiu, cal impulsar les mesures necessries per
aconseguir avenar en les condicions de treball i la qualitat de la prevenci de
riscos laborals a les empreses. Aix doncs, proposem:

Garantir el compliment de la legislaci vigent en matria de preven-


ci de riscos laborals, tant al sector privat com a les administracions
pbliques. Considerar com a requisit imprescindible per demanar ajuts o
subvencions pbliques, aix com per accedir a ladjudicaci de contractes
pblics, tenir aprovat prviament el Pla de Prevenci de Riscos Laborals
dEmpresa i no superar la taxa de sinistralitat mitjana del sector productiu
corresponent.
72
Desenvolupar poltiques formatives pbliques en matria de PRL: in-
cloure continguts preventius a lESO, estudis darquitectura i enginyeries
tcniques i superiors. Establir una lnia de suport a la investigaci (R+D+i)
en el camp de la prevenci de riscos laborals.
Impulsar poltiques especfiques adreades a les PIME per millorar la
gesti i la qualitat de les accions en matria de PRL.
Garantir la perspectiva de gnere en totes les accions que es plantegin
en matria de PRL.
Aplicar al 100% la legislaci de salut pblica en els apartats concrets
de salut laboral i desenvolupament dels apartats sobre tractament
preventiu de malalties professionals.

2.20. Gesti pblica de les mtues collaboradores de la Seguretat Social


Cal abordar lactuaci de les mtues collaboradores de la Seguretat Social (en en-
davant, MATPSS) com a entitats que gestionen recursos pblics que, per causa de
la seva gesti sobre la base de criteris exclusivament privats, no redunden en una
millora de la salut dels ciutadans i ciutadanes. Per revertir la situaci, impulsarem:

Introduir un sistema de tutela administrativa de fons pblics: nomena-


ment dun interventor de la Seguretat Social a cada MATPSS. Sotmetre-les
a la llei de contractes de lestat. Tutela sanitria per lAdministraci de la
concessi i extinci de la prestaci pblica. Trasllat al sistema pblic docu-
paci del pagament de la prestaci de desocupaci dels treballadors/es
autnoms.
Democratitzar el control de la gesti de la Seguretat Social. Gesti in-
dependent i pblica de les MATEPSS sota tutela de lAdministraci. Elecci
de la modalitat dassistncia sanitria exclusivament per part del treballa-
dor/a. Regular la titularitat pblica del patrimoni mobiliari i immobiliari de
les MATEPSS. Reversi a les arques de la Seguretat Social dels excedents
de prestaci.
Garantir laccs dels treballadors/es a la prestaci de risc durant lem-
bars o la lactncia davant de la denegaci injustificada daquesta sobre
la base de criteris aliens als riscos existents al lloc de treball.
Equiparar els drets de tots els usuaris i usuries de la sanitat. Control
exclusiu de la incapacitat temporal comuna daltes, baixes i seguiment pels
facultatius de la Seguretat Social. Retorn de la gesti econmica dIT per
contingncies comunes a la Seguretat Social. Increment de la quantia de la
prestaci per incapacitat comuna al 75% des del primer dia, i al 100% per
contingncies professionals.
Posar fi a la discriminaci en el pagament de quotes entre les empreses
cobertes per la Seguretat Social i les empreses cobertats per entitats col
laboradores equiparant-ne els imports.

2.21. Garantir pensions dignes per a tothom


Les successives reformes del sistema pblic de pensions i les consegents reta-
llades de drets de la ciutadania sn un exemple ms dun govern, el del PP, que
legisla per als sectors financers i empresarials que han provocat la situaci actual,
i pretn que la crisi la paguin els treballadors/es. I aix desprs daportar 90.000
milions deuros per a ajuts als bancs i les caixes (lequivalent a un any de pensi-
ons). Per aix, impulsarem les accions segents:

Derogar les reformes de pensions de PP i PSOE:


-- Modificar les normes de clcul de la jubilaci, amb reducci del temps
73 de cotitzaci i perode de clcul.
-- Reduir ledat de jubilaci a 65 anys.
-- Cobrir qualsevol llacuna de cotitzaci, sense lmit mxim.
Incrementar la pensi mnima contributiva fins al SMI i actualitzar-la
sobre la base de lIPC. Finanament mitjanant la recuperaci dels tipus
patronals de cotitzaci per desocupaci, lactualitzaci de la base mnima
de cotitzaci al nou SMI i leliminaci del topall mxim de cotitzaci avan-
ant cap a la progressivitat, sense modificar limport de la pensi mxima;
revisi de la cotitzaci per pluriocupaci. Explorar noves formes de con-
tribuci a la Seguretat Social associades a processos dautomatitzaci i
robotitzaci.
Incrementar la pensi no contributiva al llindar de la pobresa.
Combatre leconomia submergida, estimada en un 23% del PIB, lequi-
valent a 4 anys de pensions.
Gestionar plans de pensions pblics per part de la Tresoreria de la Segu-
retat Social, via cotitzacions complementries, suprimint els incentius fis-
cals als plans de pensions privats.
Garantir un finanament suficient del sistema pblic de pensions, plan-
tejant-se un finanament mixt a crrec de pressupostos generals de lEstat,
i en qu la Seguretat Social pugui rebre part dels seus ingressos del siste-
ma tributari.

3. POLTICA INDUSTRIAL
La indstria ha de tornar a ser un motor de leconomia catalana i ha de ser capa
de generar nous llocs de treball. En aquest sentit, la transici a una economia ms
ecolgica comenant per la transici energtica a un model 100% renovable
ha de marcar un nou cicle dinversions. Treballarem per desenvolupar i dur a terme
una poltica industrial i productiva prpia, centrada en les capacitats de la poblaci
catalana, les oportunitats en el context econmic regional i global, i les caracte-
rstiques del territori. Al mateix temps, apostarem per una poltica comercial que
protegeixi la indstria. Representants del mn empresarial i de les persones tre-
balladores han dassolir pactes per a la transformaci del teixit industrial i garantir
una transici justa cap a un nou model. Apostem per una indstria innovadora,
sostenible i renovada, basada en la qualitat de locupaci, aix com en la promo-
ci del dret a la conciliaci i la corresponsabilitat. Una indstria orientada cap a la
producci de bns i serveis amb ms valor afegit, ms valor social i menys petjada
ecolgica. Al mateix temps, sha de possibilitar el reequilibri territorial, amb plans
dindustrialitzaci a les comarques amb un nivell datur ms alt.

3.1. Un nou model productiu per a una ocupaci estable i de qualitat


Els ltims anys hem assistit a un progressiu desmantellament del teixit productiu
a lEstat espanyol que ha afeblit la indstria i ha contribut a la destrucci i la pre-
caritzaci de locupaci, el desequilibri territorial i prdua de cohesi social. La
indstria ha de tornar a ser el motor de leconomia catalana i ha de ser capa de
generar nous llocs de treball.

En aquest sentit, la transici a una economia ms ecolgica (comenant per la tran-


sici energtica a un model 100% renovable) ha de marcar un nou cicle dinversions.
Cal treballar per desenvolupar i dur a terme una poltica industrial i productiva prpia,
en sectors dalt valor afegit, vinculada al teixit productiu local, basada en locupaci
estable, segura i de qualitat, aix com en la promoci del dret a la conciliaci i la corres-
ponsabilitat, amb ms valor social i menys petjada ecolgica, com a eina generadora
74
de riquesa i cohesi social. Al mateix temps, cal apostar per una poltica comercial que
protegeixi aquesta indstria. Per aix, proposem aquestes submesures:

Desenvolupar un pla nacional de reindustrialitzaci per tal de fer de la


indstria una part fonamental del teixit productiu del pas. Una indstria que
mantingui la seva aportaci a la creaci de riquesa i ocupaci, moderna,
sostenible i orientada a productes dalt valor afegit.
Desplegar el Pacte Nacional per la Indstria dotant-lo de les eines i els
recursos necessaris, amb garantia de dotaci pressupostria suficient, tre-
ballant amb la resta dadministracions i els actors del sistema industrial
catal.
Fer una poltica activa del teixit productiu i industrial que afavoreixi la
relocalitzaci i territorialitzaci dactivitats industrials. Que doni suport
a noves activitats i empreses, dotant dels serveis i les infraestructures ne-
cessaris els polgons dactivitat econmica i vetllant per lequilibri territorial,
amb plans dindustrialitzaci a les comarques amb un nivell datur ms alt.
Afavorir lacci collectiva dels treballadors/es per recuperar empreses
industrials en crisi, o en processos de reconversi empresarial, mitjanant
frmules deconomia social, vetllant per la participaci de les persones tre-
balladores en els processos, amb lobjectiu de la reindustrialitzaci.
Garantir que els ajuts pblics a empreses multinacionals es tradueixin
en compromisos de creaci de treball estable, de qualitat i de perma-
nncia a llarg termini a lestat. Lincompliment dels compromisos dinver-
si donar lloc al retorn dels ajuts i a la penalitzaci en laccs futur a ajuts
o contractacions pbliques.

3.2. Recuperar el protagonisme de la indstria en el model productiu catal


Les transformacions en la producci industrial que suposen la digitalitzaci i la ro-
botitzaci noms tindran efectes positius en la nostra economia si es disposa duna
estratgia industrial clara i consensuada. La nostra aposta econmica passa per fer
de la indstria un motor central de leconomia catalana en concertaci amb el mn
empresarial i sindical, a partir de la recerca i la innovaci, laprofitament dels nostres
avantatges competitius, el foment de noves formes dorganitzaci de la producci
i lestructuraci territorial i sectorial coherent, estable i alineada amb una estratgia
despecialitzaci intelligent. Aix doncs, proposem les submesures segents:

Realitzar les inversions en infraestructures pendents necessries per


afavorir el desenvolupament industrial i lexportaci: el corredor mediter-
rani, el transport de mercaderies per ferrocarril I ladequaci dels polgons
industrials.
Definir de manera clara una prioritzaci estratgica dactivitats (cls-
ters) que permetin liderar tant levoluci cap a la indstria 4.0 com una re-
cuperaci dels indicadors dinnovaci i dinternacionalitzaci als nivells de
les principals regions europees.
Analitzar les futures demandes de productes industrials i serveis auxi-
liars derivades de lEstratgia de Desenvolupament Sostenible a Cata-
lunya per reorientar indstries, tant en termes dinversions en equipaments
i infraestructures com en innovaci, qualificaci i adaptaci de la m dobra.
Establir de manera concertada una estratgia ambiciosa que tingui en
compte tot el cicle dels productes.
Impulsar sectors industrials emergents (biomdic, renovables, tecno-
logies de la informaci i la comunicaci, videojocs, etc.) apostant per la
innovaci i la recerca i la transferncia de coneixements entre universitat i
75 indstria dacord amb lEstratgia Europea 2020.
4. ECONOMIA SOCIAL I ECONOMIA COLLABORATIVA
Leconomia social i solidria pot ser una eina molt apropiada per a una interven-
ci econmica basada en la proximitat i el desenvolupament local. La vinculaci
territorial dels seus membres, la utilitzaci de recursos autctons, la propensi a
lenxarxament des de la intercooperaci o la resistncia a la deslocalitzaci sn
elements caracterstics daquesta economia. Creiem que sha dimpulsar aquest
mbit, no solament com a proposta democratitzadora i de millores laborals, sin
com a eina de transformaci social clau tant en la reducci de desigualtats com en
la satisfacci de necessitats. Leconomia social i solidria, impulsada per coope-
ratives o per petites empreses, concreta i posa en prctica els valors cooperatius
que linspiren. El model cooperatiu a Catalunya t una llarga histria i ha assolit
prou solidesa diversitat, capacitat i implantaciper reclamar una aposta deci-
dida en els mbits social, poltic i econmic. La capacitat de donar solucions, bns
i serveis i alhora destendre prctiques democrtiques, retorn social i arrelament
al territori fan de les cooperatives una eina imprescindible per a la gesti del b
com. Per assolir que es generalitzi ms el model cooperatiu, apostem per la in-
clusi daquest model en els plans destudi, tant a escala universitria com en la
formaci bsica i tamb en lmbit de la formaci professional. Al mateix temps,
s imprescindible un nou marc legal catal que doni mplies facultats i capacitat
dautoregulaci a les organitzacions. El model cooperatiu sha dincentivar, sha de
fomentar i no shi han de posar obstacles, com passa actualment.

4.1. Enfortir leconomia social i solidria per democratitzar leconomia


Apostem per un model econmic basat en un model de producci social i solidari
que esdevingui el model central del sistema econmic. Una aposta radical per un
cam ms directe per fer possible una nova economia ms justa, democrtica,
sostenible i centrada en el benestar de les persones, basada en els principis de la
democrcia econmica i cerca del b com.

Lhoritz que proposem s una realitat empresarial transformadora basada en lau-


togesti i la cogesti, la presa democrtica de decisions, la propietat en mans de
les persones treballadores i cooperativistes que adquireixen la capacitat de deci-
si sobre lempresa i la manera dorganitzar-se. Sorienta, per tant, al benefici col
lectiu i a les necessitats de la poblaci, i no al lucre privat, i destina els excedents
a la consecuci dobjectius a favor del desenvolupament sostenible, de linters
dels seus integrants i de linters general.

Catalunya t una llarga tradici en matria deconomia social i solidria, que t


un pes important en leconomia del pas, ja que representa al voltant del 12% del
PIB en facturaci. La seva diversitat, capacitat i implantaci permet fer una aposta
decidida en els mbits social, poltic i econmic. La seva capacitat de retorn social
i arrelament al territori fan de les empreses deconomia social una eina imprescin-
dible per a la gesti del b com. Per aix, proposem aquestes submesures:

Dotar Catalunya dun nou marc legal catal que doni mplies facultats
i capacitat dautoregulaci a les empreses socials, que permeti genera-
litzar ms el model cooperatiu.
Incloure el model deconomia social i solidria als plans destudi, tant
en lmbit universitari com en la formaci bsica i tamb en lmbit de la
formaci professional.
Impulsar poltiques especfiques de finanament per al sector per mitj
de laplicaci de deduccions en lIRPF per a la inversi tant en capital so-
76 cial com en prstec en qualsevol de les seves modalitats a cooperatives,
societats laborals, empreses dinserci, equiparables a les deduccions per
inversi en empreses noves o de recent creaci.
Potenciar la posada en marxa de fons dinversi socials per mitj duna
normativa prpia i destmuls fiscals.
Establir programes dajuts a entitats representatives de leconomia
social per crear plataformes empresarials que possibilitin la intercoopera-
ci, creant sinergies que millorin la capacitat competitiva de les empreses
deconomia social.

4.2. Promoci de leconomia collaborativa procom


Creiem que cal promoure el desenvolupament del sector deconomies collabora-
tives procom, s a dir, aquelles que prioritzen els models de producci collabo-
rativa entre iguals a partir de plataformes amb sistemes de governana democr-
tics i accessibles (amb llicncies i codis oberts).

Aquestes noves modalitats de producci requereixen una regulaci adequada


de les activitats, tant pel que fa a la regulaci de lactivitat de les empreses
transnacionals que ofereixen infraestructura i serveis a leconomia procom a
Catalunya, com a aquelles empreses pretesament de leconomia collaborativa
i que depreden els drets ciutadans i laborals a escala transnacional. Per aix,
proposem:

Impulsar una nova llei de promoci de leconomia collaborativa i


procom que tingui en compte:
-- Determinar els requisits que ha de complir per ser considerada econo-
mia collaborativa: no establir relaci de lucre entre usuaris/ries i que
no es donin situacions dexplotaci laboral encoberta.
-- Promoure marques i mecanismes de qualitat a partir dels propis siste-
mes de reputaci collaboratius.
-- Establir mesures de control perqu els termes ds i poltica de privaci-
tat no siguin abusius. Drets i responsabilitats legals de les persones que
participen en aquestes plataformes deconomia collaborativa.
Desenvolupar un pla deconomia collaborativa procom basada en el
coneixement obert, que desenvolupi un model productiu integral i soste-
nible basat en el coneixement collaboratiu i lliure (que garanteixi els drets
ds, cpia, modificaci i redistribuci).
Afavorir la creaci de nous sistemes de distribuci collaboratius i ba-
sats en la intelligncia collectiva per promoure xarxes collaboratives glo-
bals en favor de la producci i el consum locals, i les PIME (enfront de grans
conglomerats econmics deslocalitzats).
Potenciar la figura del ciutad/ana com a generador de valor, reconei-
xent el valor procom generat, afavorint lactivitat econmica collaborativa
en xarxa i del collectiu dautnoms.
Potenciar les ciutats collaboratives, amb protocols que permetin tenir
iniciatives de cura i cobrir necessitats en lespai com.

4.3. Fomentar leconomia digital i collaborativa


Les possibilitats de comunicaci que han obert les noves tecnologies han tingut
com a resultat un augment de dinmiques dagrupaci i collaboraci al voltant
dobjectius o interessos comuns, la qual cosa sha tradut en un nou model pro-
ductiu i de distribuci al voltant de la construcci collaborativa de recursos, a
partir de la collaboraci (en ocasions, a gran escala) dindividus a travs de plata-
formes en lnia. Proposem:
77
Donar suport a lemprenedoria collectiva en aquest sector, mitjanant
limpuls de centres i comunitats dinnovaci.
Afavorir laccs a espais de treball i de coworking a les incubadores
demprenedors/es i empreses start-up, fent possible una xarxa de mutualit-
zaci de recursos, serveis compartits i accs descentralitzat a la innovaci.
Definir un marc de desenvolupament sectorial integrat basat en la in-
tegraci de petits provedors de serveis per a la creaci conjunta de grans
indstries competitives.
Afavorir sinergies entre economia digital i economia social i solidria
a Catalunya.

5. SOCIETAT DE LA INFORMACI I DEL CONEIXEMENT


Des duna perspectiva transformadora, les poltiques relacionades amb les tec-
nologies de la informaci i la comunicaci shan de plantejar de manera completa
i transversal per poder abordar lobjectiu prioritari digualtat i cohesi social que
volem per a la nova societat de la informaci i el coneixement.

Tal com es recull en linforme A/HRC/17/27 de 16 de maig del 2011 del Consell
de Drets Humans de la ONU, Internet ha esdevingut un mitj fonamental perqu
les persones exerceixin el seu dret a la llibertat dopini i dexpressi, garantit per
larticle 19 de la Declaraci Universal de Drets Humans i el Pacte Internacional de
Drets Civils i Poltics. Per donar compliment efectiu a aquest dret hum, procurant
que tothom tingui el millor accs a Internet, minimitzant les discriminacions o la
fractura digital per motius econmics o territorials, i preservant les llibertats, ens
comprometem que qualsevol actuaci poltica futura es fonamenti en aquesta ga-
rantia.

5.1. Garantir el dret daccs, s i cpia privada als coneixements i les cultures
Ladopci de les noves tecnologies de la informaci ha comportat una possibilitat
ms gran daccs i distribuci de recursos immaterials, com ara la informaci,
cultura o coneixement, aix com el creixement del nombre de persones que desen-
volupen activitats creatives. Cal facilitar des de les administracions la transici de
les indstries lligades a la cultura i al coneixement per adaptaci dels models de
negoci al nou entorn dInternet i posar mfasi en nous models de sostenibilitat per
a les noves prctiques creatives. Per aix, proposem:

Garantir el dret daccs, s i cpia privada als coneixements i les cultu-


res (en contingut, format i infraestructures), tot reforant les clusules ds
legtim que encara permetin els tractats internacionals ratificats.
Dret a la cpia privada.
Adoptar llicncies lliures copyleft per als continguts de les administra-
cions.

5.2. Promoure ls social i cooperatiu del programari lliure de codi obert i de dades obertes
Introduir clusules que assegurin que les inversions de carcter pblic en la pro-
ducci, promoci i difusi dobres culturals, educatives, cientfiques, de progra-
mari, disseny o de qualsevol altra mena potencialment subjectes a propietat in-
tellectual siguin pbliques de deb i que es publiquin en formats i amb llicncies
lliures.

Utilitzar exclusivament estndards oberts per part de les institucions


pbliques a tots els contractes de lAdministraci.
78 Redefinir el full de ruta dimplantaci del programari lliure a les admi-
nistracions i impulsar un comproms per executar-lo. Cal un suport ferm en
el desplegament del programari lliure en lmbit de lescola.
Publicar tots els continguts creats des de les administracions en lli-
cncies lliures (copyleft). Crear repositoris i espais documentals per faci-
litar laccs a aquests continguts i fer actuacions de promoci i divulgaci
sobre els usos i beneficis de les llicncies lliures. Fer una avaluaci de tots
els contractes dexternalitzaci dels serveis informtics, tot potenciant ls
de programari lliure.

5.3. Promoure laccs universal i la neutralitat de la xarxa


Internet t un potencial democratitzador enorme. Tanmateix, han estat nombrosos
els intents per part de grans corporacions de controlar i limitar el seu accs i els
seus continguts. Perqu la xarxa sigui al servei de tothom, cal garantir que sigui
neutral, aix com que el desplegament dinfraestructures de telecomunicacions de
propietat pblica ofereixin un servei pblic per a la ciutadania, empreses i les ma-
teixes administracions que permeti disposar de nous serveis, de qualitat, a preus
competitius i arreu del pas. Per aix, proposem:

Potenciar la neutralitat de la xarxa per garantir que es limita el paper de


les empreses que proveeixen el suport a la comunicaci i preservar que el
servei ofert pels prestadors dels serveis no distingeixi ni prioritzi arbitrria-
ment els continguts, serveis, aplicacions o altres amb criteris de propietat,
marca, font dorigen o preferncia.
Garantir la neutralitat en les infraestructures per afavorir les infraestruc-
tures de telecomunicacions compartides de forma efectiva entre operadors
i sense discriminacions respecte de les formes dexplotaci privatives o
especulatives. Com que mai no existiran mltiples infraestructures a tot
arreu ni t sentit que aix sigui, noms compartint infraestructures es pot
fer possible que tots els ciutadans puguin accedir a una oferta variada i
competitiva a tot el territori.
No imposar cap restricci als drets i les llibertats fonamentals sense
una resoluci judicial. La llei ha de garantir la protecci de dades, la neu-
tralitat a la xarxa i la definici dInternet com un servei universal gratut per
al conjunt de la ciutadania. La normativa legal ha de consolidar lampliaci
de lactual servei per fer-lo universal i ha dassegurar una velocitat mnima
suficient i ampliable en funci dels avenos tecnolgics.
Garantir la privacitat a la xarxa:
-- Garantir que en ls de les TIC es protegeix el dret a la intimitat, contro-
lant la titularitat i laccs a les nostres dades personals, possibilitant-ne
el control i la cancellaci.
-- La gesti del tractament de dades massives (big data) obtingudes pels
serveis de les administracions pbliques, en especial les referides a la
salut de les persones, ha destar sota el lideratge exclusiu de ladmi-
nistraci pblica i sempre per a projectes de recerca encarregats per
aquesta i amb clars objectius dinters pblic.
-- Garantir que la velocitat de les connexions a Internet sigui equiparable
a la dels pasos ms avanats en aquest mbit.
-- Garantir que no existeix fractura digital per qestions de renda o territo-
ri, amb especial cura per als menors en edat escolar.
Promoure una poltica tecnolgica lliure i descentralitzada:
-- Afavorir la compartici dinfraestructures entre operadors, tot establint
sistemes de contraprestaci i exigint inversions reals als operadors que
vulguin actuar en el mercat de les telecomunicacions.
79 -- Accelerar lextensi territorial dels nous models de desplegament de
xarxes de fibra ptica que proposa la Xarxa Oberta de Catalunya, amb
plena transparncia sobre els acords i contractes celebrats per lAdmi-
nistraci, que aportin plena competncia en serveis i qualitat.
-- Garantir el dret a laccs a Internet amb la potenciaci de xarxes ober-
tes com Guifi.net.
-- Desenvolupar lleis destinades a impedir els monopolis en els mitjans
de comunicaci amb la limitaci del percentatge dun mateix mbit co-
municacional (o en tots ells), que pugui tenir un mateix grup o empresa
(rdio, televisi, Internet, etc.).

6. AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA


Les activitats agrries, ramaderes, forestals i pesqueres tenen un paper estrat-
gic. No noms com a puntal econmic i sectors fonamentals en les exportaci-
ons, sin tamb com a activitat vinculada a lequitat territorial, larrelament de la
poblaci, la preservaci del medi i la generaci de riquesa i identitat, juntament
amb laposta per la qualitat dels aliments i laven cap a les sobiranies alimen-
tria i energtica.

Cal desenvolupar programes que permetin a lagricultura, la ramaderia i la pesca


comercialitzar els seus productes tot promovent una producci sostenible, artesa-
nal o ecolgica i amb valor afegit, que apliquin uns models laborals i socials justos.
A la vegada, hem de garantir lactivitat agrcola, ramadera, forestal i pesquera pre-
servant-ne el capital principal: el medi natural en el qual es desenvolupen.

Daltra banda, la sobirania alimentria s absolutament fonamental. s imprescin-


dible que tota la poblaci tingui accs a aliments de qualitat i en quantitat suficient.
Per aix, fem les propostes segents:

6.1. Impulsar lactivitat agrcola i ramadera


Garantir la permanncia de les terres de conreu per a s agrcola,
particularment els regadius propers a les ciutats. Amb aquesta finalitat
cal aprovar la llei de protecci del sl agrari, que garanteixi lequilibri entre
els usos agraris i els altres usos del territori i faci possible que limpacte
de les infraestructures i del sl urb, industrial i logstic sigui el ms baix
possible als espais dalt valor agrari. Promoure la recuperaci de sl rural
de sec.
Crear el banc pblic de terres agrcoles i silvcoles de Catalunya vin-
culat a compromisos agroecolgics per afavorir laccs a la terra i evitar
lespeculaci i la concentraci de la propietat de terres, ja que obliguen al
desplaament de la poblaci i posen en risc la seguretat alimentria. Fo-
ment de lloguers socials de terres entre persones amb pocs recursos.
Impulsar mesures per difondre i incentivar la titularitat compartida
de les explotacions agrries mitjanant frmules com les organitzacions
agrries, cooperatives i associacions de productors, amb especial atenci
al foment de la igualtat de gnere en aquesta titularitat.
Promoure els models de producci agrria i ramadera agroecolgica:
-- Implantar nous cultius per donar valor afegit a lagricultura de muntanya.
-- Impulsar la generaci denergia elctrica en les explotacions agrries a
partir de fonts denergies renovables.
-- Preservar la diversitat gentica vegetal i animal del nostre pas, promo-
vent una Catalunya lliure de transgnics.
-- Impulsar un pla per reduir ls de pesticides en lmbit agrcola.
80
Fixar preus mnims de mercat atenent als costos de producci i esta-
blint mecanismes dintervenci quan aquests estiguin per sota del seu cost.
Desenvolupar un pla de FP agrria i ramadera, dotant de ms recursos
les escoles de capacitaci i invertint en programes de R+D+i que garantei-
xin la transferncia de coneixements entre els investigadors, els tcnics del
departament i la pagesia i els ramaders.
Modernitzar progressivament els regadius perqu nassegurin lefici-
ncia i lestalvi de laigua. Limitar els ajuts pblics a una disminuci real
del consum daigua.

6.2. Avanar cap a un model de ramaderia sostenible


Fomentar la ramaderia extensiva a les zones despoblades, especialment
en rees de muntanya, tot donant suport a la installaci de nous ramaders/
es i reactivant la xarxa descorxadors locals. Ajuts al manteniment desp-
cies autctones.
Establir un pla integral per a la conversi de les dejeccions ramade-
res en oportunitats dobtenci denergia (met) i adobs orgnics dalt
rendiment. Promoure la reducci de la producci ramadera intensiva, es-
pecialment de pollastres i porcs, com a mesura per resoldre a llarg termini
el problema dels purins.
Impulsar un programa dajut per a ladequaci de les granges al ben-
estar animal, aix com un programa dajut a la installaci de sistemes de
generaci denergia renovable en granges.
Limitar el creixement de la cabana ramadera en zones vulnerables.
Abordar la problemtica dels nitrats.

6.3. Sobirania alimentria i alimentaci de proximitat


Executar un pla de promoci de les xarxes de consum de proximitat,
distribuci i venda de quilmetre zero, amb especial atenci a les coope-
ratives de consum.
Fomentar la comercialitzaci i el consum de proximitat mitjanant cam-
panyes educatives, el suport a la distribuci en la restauraci i la promoci
de la venda directa. Foment de ls en la restauraci collectiva en lmbit
pblic (mens escolars, etc.).
Substituir, en la mesura del possible, tota la compra pblica daliments
per compra pblica de proximitat i aliments ecolgics. En aquest ma-
teix sentit, regular a la normativa en matria de contractaci pblica la
possibilitat dintroduir clusules a la contractaci que incentivin aquestes
prctiques.
Fomentar la creaci de cooperatives de consum.
Donar suport a la indstria familiar de productes artesans i a la pro-
ducci de qualitat, tot impulsant els distintius de qualitat (denominacions
dorigen, distintius propis per a productes de proximitat, etc.).

6.4. Promoure una gesti activa de la massa forestal


Gestionar correctament el recurs primari, ambiental i econmicament,
amb especial atenci al desplegament destratgies de prevenci dincen-
dis forestals, especialment en zones dalt risc.
Fomentar lexplotaci dels productes amb ms valor afegit.
Aplicar tecnologies i inversi en R+D+i com a elements generadors de
llocs de treball de qualitat.
Desenvolupar un pla sectorial de poltica forestal, amb laportaci dagents
representatius i obert a formes de participaci ciutadana que defineixi els cri-
81 teris dactuaci en lmbit forestal, primera font de recursos naturals del pas.
6.5. Impulsar una poltica de pesca sostenible i responsable
Desenvolupar una poltica de pesca sostenible i responsable, respec-
tuosa amb les quotes establertes als caladors, amb lestabliment de plans
especfics de zona, que dediqui els recursos pblics a la transformaci del
sector, al manteniment dels llocs de treball i a la recerca de noves activitats
lligades a la diversificaci del sector.
Establir una lnia dajuts directes del Fons Europeu Martim i Pesquer
per pagar els mariners forosament aturats durant els perodes de veda,
a fi que no hagin dutilitzar la prestaci datur durant aquests perodes,
al mateix temps que simplementen frmules de formaci durant aquests
perodes.
Fomentar la pesca artesanal i costanera litoral:
-- Prioritzar els ajuts a la pesca artesanal i a la pesca costanera litoral i
afavorir el reconeixement positiu del peix de proximitat (km 0) i del pro-
cedent de la pesca artesanal.
-- Impulsar la creaci, certificaci i promoci de productes amb denomi-
naci dorigen, aix com de productes de la pesca i laqicultura soste-
nibles.
-- Implantar mesures efectives per garantir la informaci, la traabilitat i
letiquetatge de comercialitzaci dels productes pesquers de cara al
consumidor final.
Ampliar les reserves marines fins a arribar al 2020 al 10% de la super-
fcie marina, tal com requereix el Conveni de les Nacions Unides sobre
Diversitat Biolgica 2020, i dotar els recursos pblics que garanteixin el
manteniment i lefectiva protecci.
Impulsar les installacions daqicultura de baix impacte ambiental, es-
pecialment laqicultura ecolgica.

7. COMER, CONSUM I TURISME


Lalternativa a lactual model econmic passa tamb per enfortir el comer de pro-
ximitat. El petit comer catal ha de treure profit del renovat inters perla vida de
barri i per tot all que significa proximitat. s molt important que la societat, per
tamb el sector, reconeguinla seva capacitat per generar teixit urb i el seu rol
central en les economies locals. La dinamitzaci de la producci local, que troba
sortida en el petit comer autcton, i la circulaci de la renda dins del territori
especialment si sestableixen esquemes de moneda complementria local sn
els puntals per contrarestar el model de les grans superfcies,les cadenes franqui-
ciades i, ms recentment, del comer electrnic globalitzat.

El turisme s un sector estratgic a Catalunya, per actualment leconomia ca-


talana ns massa dependent. Volem que vinguin visitants, per volem regular
el turisme per evitar-ne els impactes sobre el medi natural i sobre lhabitabilitat
dalgunes ciutats. El turisme noms ser sostenible si garanteix un model de con-
vivncia entre visitants i residents que no malmeti la vida normal de les ciutats,
que no nexpulsi habitants, que no encareixi els preus de lhabitatge i dels bns de
consum, que no en canvi els usos productius ni malmeti el patrimoni, i que no en
dificulti la mobilitat. Cal tenir en compte, a ms, que el turisme t tamb un impor-
tant impacte global vinculat a la contaminaci del transport aeri. Per tot aix, shan
dimpulsar transformacions en el sector turstic que nafavoreixin el decreixement
i la descentralitzaci territorial i estacional, canvis que han de produir una millora
dels serveis i de la qualitat de locupaci en el sector.

82
7.1. Retornar la vida comercial als centres urbans
La revitalitzaci dels centres urbans i dels barris t en lactivitat comercial a peu
de carrer un dels seus puntals essencials. s molt important que la societat, per
tamb el mateix sector, reconeguin la seva capacitat per generar teixit urb i el
seu rol central en les economies locals. La dinamitzaci de la producci local i
la circulaci de renda dins del seu entorn immediat sn els factors diferencials
que indueixen a potenciar el comer de proximitat davant del model de les grans
superfcies, les cadenes franquiciades i el comer electrnic globalitzat. Per fer
front a aquest repte, proposem:

Afavorir un model comercial propi integrat a la ciutat, de proximitat i


de qualitat, que respecti els drets de les persones consumidores i treba-
lladores, derogant aspectes normatius que ho impedeixen, com la llibertat
dhoraris, perode de rebaixes, etc. Dotar-nos dun nou marc normatiu per
a lactivitat comercial, perqu el sector disposi de les eines necessries
per adaptar-se als canvis accelerats que experimenta, i superar aix la Llei
18/2017.
Realitzar proves pilot dimplantaci de figures de cooperaci entre el
sector comercial, el teixit associatiu local i els ens locals per planificar i
gestionar les rees comercials urbanes. Implicar les grans superfcies co-
mercials i el comer franquiciat i de grans cadenes en la dinamitzaci del
conjunt del petit comer de les rees on es troben implantades.
Fer dels mercats municipals de Catalunya les veritables locomotores
comercials dels centres urbans, enfocant-los cada cop ms cap a una
oferta de ms qualitat i ms base local, i que actun al mateix temps com a
promotors dels bons hbits alimentaris de la poblaci.
Implantar limitacions a la installaci dequipaments comercials fora de
la trama urbana consolidada (TUC) i controlar les operacions urbanstiques
de gran magnitud que porten aparellades actuacions comercials seguint
aquest model. Impedir situacions dexcepcionalitat normativa laboral, fis-
cal, edat mnima daccs, etc., que siguin discriminants en favor de de-
terminats projectes empresarials, en detriment del teixit local i dels drets
de la poblaci consumidora i treballadora. Barcelona World constitueix un
exemple a no imitar.
Crear una regulaci especfica, actualment inexistent, per al fenomen
en creixement del comer electrnic, afavorint-ne la utilitzaci per part
dels petits establiments i evitant lexpansi monopolstica dels grans ope-
radors.

7.2. Educar en un nou model de consum per transformar leconomia


s essencial per a una economia ms sostenible i justa canviar els models de con-
sum majoritaris. Cal defensar un s racional dels recursos especialment laigua,
els aliments i lenergia i una economia de durabilitat dels productes, davant de
lobsolescncia programada, que minimitzi limpacte ambiental. La promoci dels
productes locals, de proximitat i produts en condicions netes i justes, aix com la
prestaci de serveis amb garanties de qualitat laboral, haurien de figurar en les
prioritats de consum, com tamb el coneixement sobre limpacte real sobre les
economies locals en termes defectes de circulaci de la renda i redistribuci. En
aquest marc, la nostra proposta preveu:

Vetllar pels drets de les persones consumidores, i promoure mesures


informatives i de conscienciaci daquests. Incorporar i promoure a la legis-
laci actual el concepte de consum responsable i sostenible com a dret
83 bsic del consumidors.
Crear un centre permanent deducaci al consumidor/a, de carcter
pblic, en el qual les associacions de consumidors/es tinguin un protago-
nisme ampli.
Enfortir el sistema arbitral de consum, especialment larbitratge elec-
trnic, que suposa un abaratiment important de costos de tramitaci, ms
agilitat i manteniment de totes les garanties jurdiques de les parts.
Incrementar la representaci de les associacions de consumidors en
tots aquells organismes i rgans de control en els quals es debatin qesti-
ons que afectin persones consumidores i usuries.
Promoure sistemes de moneda social i moneda local que, a banda din-
centivar el consum responsable, contribueixin a dinamitzar les economies
locals.
Potenciar els instruments pblics, privats i comunitaris de suport a la
reparaci, reutilitzaci i reciclatge en tot el territori catal.

7.3. Promoure el benefici social i la sostenibilitat de lactivitat turstica


Per tal de mantenir i millorar lxit de Catalunya com a destinaci turstica resulta
imprescindible construir un nou projecte collectiu que vetlli pel benefici social i la
responsabilitat ambiental de lactivitat. Un projecte per redistribuir la riquesa ge-
nerada a travs duna millora dels salaris i de les condicions laborals per garantir
un millor equilibri fiscal entre els beneficis privats i els costos pblics i socials per
reduir les externalitats generades, per posar fre a la pressi dels usos turstics
sobre lhabitatge, per gestionar i planificar la descentralitzaci i la desestaciona-
litzaci sense hipotecar recursos naturals i territorials, i per reforar el vincle amb
altres sectors econmics estratgics del territori. Finalment, un pla per enfortir la
conscienciaci al voltant del patrimoni cultural i ambiental des de una actitud res-
pectuosa i sostenible en oposici a la visi especulativa. Proposem:

Gestionar lactivitat turstica de manera que garanteixi la sostenibilitat


de la destinaci integrant i supeditant les poltiques turstiques a la resta
de poltiques socials i territorials.
Potenciar les oportunitats econmiques i socials de lactivitat turstica
prioritzant iniciatives empresarials redistributives, sostenibles i responsa-
bles amb el seu entorn.
Reforar el vincle entre el turisme i la resta dactivitats productives de
carcter estratgic per tal de consolidar la diversitat econmica dels terri-
toris.
Promoure una regulaci territorial i sectorial de lallotjament turstic
per tal de desincentivar les noves urbanitzacions especialitzades i impedir
la substituci del parc residencial existent per a usos turstics.
Reclamar un marc de governana ms just amb les grans infraestruc-
tures (port, aeroport i ferroviari) de lEstat espanyol per tal de garantir la
concurrncia entre el seu funcionament i els interessos de Catalunya.
Defensar el patrimoni cultural i ambiental del territori com a component
essencial de lestructura social i treballar per reduir els desequilibris entre
els pols datracci consolidats amb els emergents.

84
V. JUSTCIA AMBIENTAL
En un planeta finit, sotms a una crisi ecolgica global, el model econmic capi-
talista posa en perill la vida i el benestar de molta gent en el present, i de totes les
generacions futures. s evident que aquest model econmic s el principal res-
ponsable de la crisi ecolgica que vivim. Ara b, no podem deslligar aquesta crisi
ecolgica de la injustcia social originada per aquest mateix sistema. Cal, per tant,
que el nou model de pas que proposem per a Catalunya adopti la mirada de la
justcia ambiental i incorpori una visi democratitzadora, tenint en compte qesti-
ons com laccs, el control i lapropiaci dels recursos naturals. Les solucions a la
problemtica ambiental han de ser democrtiques i socialment justes.

1. CANVI CLIMTIC, ENERGIA I MOBILITAT


El canvi climtic s una gravssima amenaa global per a lestabilitat de la vida a la
Terra que afecta de manera molt particular els pasos mediterranis com el nostre.
Per aix, calen mesures valentes i coordinades a mltiples escales, des de lmbit
internacional a travs de poltiques i aliances planetries fins als compromisos
nacionals i les mesures regionals i locals. Per combatre el canvi climtic, es reque-
reixen mesures que ens permetin reduir la vulnerabilitat i millorar les nostres capa-
citats socials i comunitries per tal dadaptar-nos millor als efectes de sequeres,
inundacions i altres desastres naturals. Per, sobretot, cal actuar activament per
transformar el model energtic actual i reduir radicalment les emissions de gasos
defecte hivernacle. En aquest sentit, cal abandonar la nostra dependncia dels
combustibles fssils (gas, petroli i carb), una font energtica que no solament s
contaminant, sin que a ms sest esgotant. No hi ha dubte que cal avanar cap
a un model denergia neta i renovable.

1.1. Lluitar contra el canvi climtic i els seus efectes a Catalunya


El Parlament de Catalunya ha aprovat recentment la Llei 16/2017 de canvi climtic
que, com tantes altres lleis, ha estat impugnada pel govern del PP davant del Tri-
bunal Constitucional. Des de Catalunya en Com-Podem, defensem un nou marc
constituent en qu Catalunya tingui la seva prpia llei de canvi climtic i el govern
de la Generalitat pugui desenvolupar totes aquelles mesures necessries per fer
front tant a les causes del canvi climtic com als seus efectes. Per aix, proposem:

Plena aplicaci de la Llei del canvi climtic, impugnada pel govern del
PP davant el Tribunal Constitucional, mitjanant un nou marc constituent
catal.
Ampliaci dels compromisos de reducci dels gasos defecte hiverna-
cle a Catalunya fins al 80% lany 2030 en tots els sectors i no sols en el
de la generaci elctrica.
Pla de sensibilitzaci sobre limpacte de la producci crnia sobre el
canvi climtic, ajudant les petites empreses de producci crnia per aug-
mentar-ne leficincia.
Pla de prevenci i adaptaci als efectes del canvi climtic, incloent-hi
mesures orientades a reduir la vulnerabilitat I millorar les capacitats socials
i comunitries per fer-hi front.
Pla destalvi i eficincia energtica en tot tipus dedificis i habitatges,
amb objectius demissions zero o negatives per als nous edificis.
Foment de la sobirania energtica als edificis, barris, polgons industrials,
localitats, comarques i pas.
85
1.2. Avanar cap a un nou model energtic democrtic i 100% renovable
Ens pronunciem per una transici energtica a un model 100% renovable. Aquesta
s tcnicament possible i econmicament viable, representaria un enorme estalvi
associat a un nou sector productiu de futur i reduiria la nostra dependncia
exterior. El model que proposem s un model distribut, que apropi la producci i el
consum de lenergia mitjanant la creaci de xarxes descentralitzades. En aquest
sentit, ser una contribuci a democratitzar leconomia. Lenergia s un b com
i, com a tal, no pot estar en mans duna minoria de grans empreses capitalistes.
Defensem un model en el qual les persones que en consumim (individualment o
organitzats collectivament), les petites empreses, els operadors energtics muni-
cipals i les cooperatives energtiques esdevinguin els principals productors, distri-
budors i comercialitzadors de lenergia. All on no arribin aquests operadors, s el
sector pblic qui sha de fer crrec de la producci. Cal posar els mitjans per asse-
gurar la garantia de subministrament. Per avanar cap a aquest model, proposem:

Auditoria participativa del sistema elctric catal, que durem a terme


durant els primers dos anys del mandat.
Pla de transici energtica. Democratitzar la producci i la distribuci de
lenergia. Lobjectiu s passar dun sistema econmic i social, basat en
els combustibles fssils i lurani, a un nou sistema basat en les energies
renovables. Es tracta duna profunda transformaci que comportar can-
vis determinants tant en la configuraci fsica dels assentaments humans
com en les formes de comportament hum i dorganitzaci social.
Tancament de les nuclears. Comproms ferm de lluitar juntament amb to-
tes les forces democrtiques de la resta de lestat per impedir la renovaci
dels permisos a totes les centrals nuclears. Les nuclears sn un impediment
per al canvi del model energtic. Reduirem el termini de tancament de les
centrals nuclears a Catalunya previst actualment a la Llei de canvi climtic
vigent per aconseguir-ne el tancament tan aviat com sigui possible grcies
a laplicaci de les mesures del nou model energtic que propugnem.
Contractaci dels subministraments energtics pblics a empreses de
leconomia social generadores denergia a partir de fonts alternatives i
renovables.

1.3. Apostar per un model de mobilitat sostenible


No podem perdre de vista que la mobilitat basada en el transport privat s el prin-
cipal s energtic del model actual i el principal responsable de les emissions de
gasos defecte hivernacle que provoquen el canvi climtic. Apostem per un nou
model de mobilitat sostenible i segura que permeti combatre tant el canvi climtic
com la contaminaci atmosfrica i acstica. Per aix, proposem:

Plans de mobilitat sostenible. Desplegament de plans de mobilitat sos-


tenible (a centres pblics, empreses privades, polgons industrials...) que
permetin fer efectiva la reducci de ls de vehicles privats en els desplaa-
ments i avanar en la seva electrificaci.
Transport sostenible de mercaderies. Prohibir la circulaci de megacami-
ons de fins a 60 tones i 25,25 metres de longitud a Catalunya, tot donant
prioritat al ferrocarril per aconseguir un transport sostenible de mercaderies.
Nou sistema tarifari per al transport pblic. Desplegament de la Llei
21/2015, del 29 de juliol, de finanament del sistema de transport pblic
de Catalunya dun nou sistema tarifari per al transport pblic social, in-
termodal, que simplifiqui i moduli les tarifes incloent-hi les variables am-
bientals de la millora de la qualitat de laire i la reducci de gasos amb
86 efecte dhivernacle, garantint el control pblic del sistema. Cal avanar cap
a un model de finanament creuat en qu la recaptaci gravi els modes
de transport no sostenibles i reverteixi cap a modes no contaminants. La
finalitzaci de les concessions de peatges s una oportunitat per avanar
en aquesta direcci.
Sistema de peatge segons distncia. Establir el futur model de gesti de
les autopistes catalanes, previst per al 2019, amb un sistema de peatge
per carretera basat en la distncia, tal com recull la proposta de directiva
del Parlament Europeu i del Consell per la qual es modifica la Directiva
1999/62/CE. Ens oposem a la tarifa plana (model de vinyeta segons temps).
Autoritat nica del transport metropolit. Establir una autoritat nica del
transport que integri totes les competncies autonmiques i municipals en
lmbit metropolit. Desplegament urgent de la T-mobilitat amb tarifes so-
cials.
Pla de foment del vehicle elctric amb incentius per a la substituci de
vehicles i desplegament de punts de crrega arreu del territori.
Modificaci de la Llei del taxi, 19/2003, que permeti noves competncies
al sector per tal de fer front a un escenari canviant en el transport de viat-
gers amb conductor.
Nova norma reguladora i limitadora de VTC (arrendament de vehicles
amb conductor) que doti a les administracions locals o metropolitanes de
poders per autoritzar la prestaci de serveis urbans en lmbit territorial
corresponent, mitjanant petici dinforme vinculant.

1.4. Fiscalitat ambiental


Els incentius econmics sn un potent instrument per orientar leconomia per tra-
jectries ms sostenibles. Cal aplicar el principi qui contamina, paga de manera
decidida, evitar ajuts a activitats amb efectes ambientals negatius i bonificar les
millors prctiques. Per aix, ens comprometem a:

Generalitzar la fiscalitat sobre abocament i incineraci de residus s-


lids amb tipus impositius prou significatius per estimular la reutilitzaci i
el reciclatge. Introduir sistemes de dipsit, devoluci, retorn per recuperar
determinats residus (com ara els envasos de begudes).
Ampliar labast dels impostos sobre emissions de contaminants at-
mosfrics que afecten la qualitat de laire i sobre activitats i productes
especialment problemtics ambientalment.
Revisar la imposici energtica per modular-la en funci de les emis-
sions de CO2 i defensar a escala europea crear un impost sobre el carboni
i/o reformar el mercat de permisos de contaminaci per assegurar un preu
prou elevat.
Reformar la fiscalitat sobre els vehicles, tant a escala de Catalunya com
a escala local, perqu tingui en compte la contaminaci, i donar suport a
iniciatives locals de taxes o peatges per combatre la congesti i la conta-
minaci.
Revisar el conjunt de subvencions i bonificacions fiscals tendint a su-
primir les que tenen efectes ambientals perjudicials i ampliar-ne ls per
estimular prctiques i productes ms sostenibles. Ampliar les possibilitats
de bonificacions ambientals locals.

1.5. Minimitzar els efectes de la contaminaci sobre la salut


El deteriorament progressiu de la qualitat de laire ha fet crixer de manera impor-
tant el nombre de morts per malalties cardiorespiratries, especialment en els col

87
lectius ms vulnerables, aix com el nombre dingressos hospitalaris per malalties
respiratries, cardiovasculars, neurolgiques, immunolgiques i per cncer.

Catalunya supera amb escreix els llindars especificats per lOrganitzaci Mundial
de la Salut de partcules en suspensi, xids de nitrogen i oz troposfric a tot el
territori, alhora que sincompleix sistemticament la legislaci europea de qualitat
de laire.

A ms dafectar la salut, la contaminaci t greus impactes sobre leconomia,


lagricultura i els ecosistemes. Per aix, proposem:

Pla de qualitat de laire. Impulsarem un nou pla de qualitat de laire amb


objectius concrets i actuacions amb fora legal per tal de reduir les emis-
sions contaminants de partcules en suspensi, NOx i oz a tot el territori
catal, amb lobjectiu de no superar mai els lmits fixats per les directives
comunitries.
Millora de la Xarxa de Vigilncia de la Contaminaci Atmosfrica en
cobertura territorial i increment de les substncies contaminants analitza-
des (PM2.5, oz troposfric, benz, 1,3-butadi, etc.) i establiment dun
sistema davaluaci sanitari per assegurar un correcte desenvolupament i
seguiment de les mesures anteriorment proposades.
Regulaci de la contaminaci atmosfrica en zones porturies. Regu-
laci obligatria per limitar, controlar i sancionar les emissions dels vaixells
i complir amb les directives 2008/50/CE i 2012/33/UE. Regulaci per a la
limitaci del contingut de sofre per als combustibles ds martim de 0,1%
a les aiges territorials dels ports catalans.
Moratria dactivitats porturies contaminants. Moratria a noves acti-
vitats porturies amb potencial contaminant a zones despecial protecci
de lambient atmosfric fins que no es quantifiqui laugment demissions
per autoritzar-les o no en funci de les afectacions sobre la qualitat de laire.
Control de les emissions industrials. Aplicaci de la directiva estatal
demissions industrials i els plans de vigilncia integrals a les activitats po-
tencialment contaminants de la zona de protecci especial.
Criteris ambientals als plecs de clusules. Incorporaci de criteris am-
bientals al plec de clusules administratives particulars dels contractes
dobres i monitoratge en continu sobre les emissions contaminants a lat-
mosfera amb exposici pblica de les dades i de forma comprensible per
a la ciutadania.
Contaminaci acstica i odorfera. Impulsarem tamb les mesures ne-
cessries per incrementar la reducci de la contaminaci acstica i una
nova llei contra la contaminaci odorfera.

2. AIGUA
Avui dia a Catalunya laigua no s gestionada com un b com, sin com una mer-
caderia. Els processos de privatitzaci que hem viscut durant les darreres dca-
des, intensificats en els darrers anys, i la falta de mesures valentes que afrontin els
problemes de cabals i contaminaci dels nostres rius i llacs evidencien que la pol-
tica daigua que tenim respon a un criteri marcadament econmic, sovint al servei
de grans grups de poder. Tanmateix, cada cop ms saixequen veus que reclamen
un enfocament valent en les poltiques daigua, respectus amb les persones i el
planeta, fent avanar la capacitat dactuaci del sector pblic i democratitzant-ne
la gesti.
88
2.1. Exercir la sobirania hdrica
Catalunya es troba literalment partida en dues parts, la formada per les conques
internes, amb rius que neixen i desemboquen en territori catal (Ter, Llobregat,
Muga), i la formada per conques intercomunitries, on es troben lEbre, el Segre,
les Nogueres i la Garona. En aquestes segones les competncies es troben repar-
tides entre lAgncia Catalana de lAigua i la Confederaci Hidrogrfica de lEbre,
que nostenta les de ms calat pel que fa a les concessions i la determinaci de
cabals. Els conflictes competencials, superposicions i situacions quasiesquizofr-
niques a les conques compartides no parteixen duna relaci bilateral entre els dos
organismes, sin subordinada, que impedeix implantar poltiques sostenibilistes.

Aix mateix, cal dotar dun nou marc legal i institucional lenfocament hdric a Cata-
lunya, que incorpori veritablement els principis de la nova cultura de laigua i tingui
plena capacitat dincidir, des de la proximitat, en les problemtiques que afecten
el pas. Per fer-ho possible ens comprometem a:

Laigua com un dret hum. Incorporar en el nou marc constituent laigua


i el sanejament com un dret hum essencial per a la vida i no objecte de
negoci.
Conques compartides. Establir, amb lEstat espanyol i les comunitats au-
tnomes afectades per a la gesti de les conques compartides, un conveni
bilateral que asseguri la sostenibilitat dels rius.
Agncia Catalana de lAigua. Recuperar de lAgncia Catalana de lAigua
com a agncia mediambiental capdavantera i no plegada als grans poders
econmics.
Crear consells de conques amb capacitat de decisi i autonomia.
Gesti transparent i participativa. Obrir la gesti i els processos de presa
de decisi a la participaci ciutadana, la transparncia i la rendici de
comptes.

2.2. Convertir laigua en un b com


Lany 2010 lAssemblea de les Nacions Unides va declarar laigua i el sanejament
com un dret hum fonamental per a la vida. Un b com tan essencial no pot
ser considerat un producte financer o de negoci. Malauradament a Catalunya un
83% de la gesti de laigua s privada amb el principal fi de fer-ne s lucratiu o
emprar-la com un producte financer a fi de facilitar inversions de tot tipus. Ho hem
vist amb Aiges Ter-Llobregat i ho estem veient amb els escndols que van sortint
en la gesti municipal.

El negoci de laigua que realitzen grans corporacions amb centres de decisi


ubicats fora del pas conviu amb les mancances de milers de famlies vulne-
rables que no poden pagar-ne el rebut i veuen en perill el seu accs, acumulant
deutes que en molts casos mai no podran afrontar.

Davant daix hem vist una resposta social formidable que ha impulsat processos
de remunicipalitzaci arreu del pas, moviments socials que han aconseguit tirar
endavant Iniciatives Legislatives Populars i una onada municipalista en la que les
corporacions locals han aixecat la bandera de la justcia social i ambiental.

Com que cal acompanyar i impulsar aquesta pluralitat que ens enforteix demo-
crticament i ens acosta a la concepci de laigua com un b com, apostem per:

Recuperar la gesti pblica tant dAiges Ter - Llobregat com de la pota-


bilitzadora de Sant Joan Desp i impulsar, conjuntament amb el mn local,
89
la gesti pblica de tots els sistemes en alta dabastament i sanejament.
Impulsar la remunicipalitzaci. Crear una Oficina de suport econmic,
legal i tcnic a la remunicipalitzaci de laigua per als municipis de Catalu-
nya. Aquesta oficina tamb podria donar suport a la creaci doperadors
energtics i de telecomunicacions municipals.
Facilitar el control ciutad en la gesti de laigua. Crear espais ciutadans
de control de la gesti i rendici de comptes.
Establir mecanismes de cooperaci. Es crearan quests mecanismes
amb altres pobles del mn per assolir la universalitat en laccs a laigua i
teixir aprenentatges mutus.

2.3. Garantir la disponibilitat daigua a tot el territori


Actualment labastament daigua a Catalunya es basa en un model insostenible
per mltiples raons: per una banda, el Ter i lEbre aporten recursos permanentment
fora de les seves conques, de manera que en posen en risc la supervivncia; el
canvi climtic est disminuint el cabal circulant dels rius, amb reduccions que ja
superen el 50% a la Muga, el Ter i el Segre; i el model de desenvolupament agres-
siu afegeix ms pressi al territori sense que repercuteixi en una millora de les con-
dicions de vida ni en lassentament de la ciutadania, com ho demostren el faranic
i polmic Canal Segarra-Garrigues o la derivaci daigua que fan les minicentrals
hidroelctriques escampades arreu del territori.

Alhora tenim una ciutadania fortament conscient de la importncia de ls racional


de laigua, amb un espectacular estalvi produt els darrers 15 anys; tamb hi ha
la Directiva marc de laigua que ens marca el cam a seguir; i comptem amb una
Agncia Catalana de lAigua que ha abandonat les seves funcions els darrers anys
i necessita recuperar el lideratge dagncia mediambiental pblica de referncia
arreu del mn. Amb tots aquests elements hem de poder garantir laigua del futur.
s per aix que proposem:

Donar compliment a lAcord del Ter per assegurar el bon estat ecolgic
del riu.
Establir sistemes alternatius de subministrament. Impulsar ls daiges
regenerades, millorar els aprofitaments daiges fretiques i pluvials, i aug-
mentar el rgim de funcionament de les dessaladores.
Impugnar i aconseguir derogar el Pla hidrolgic de lEbre.
Reformular el Canal Segarra-Garrigues, actualment inviable, per a usos
agraris sostenibles i propers al territori.
Reduir i rescatar les concessions de les minicentrals hidrolctriques
que deixen les capaleres eixutes pel benefici duns pocs.
Revisar el Pla de regadius de Catalunya basat en els principis destalvi i
s eficient de laigua per a regadius, amb aplicaci de mesures de reducci
de consum, reducci de prdues i limitant els consums excessius daigua
associats a determinades produccions extensives.

2.4. Assolir el bon estat ecolgic de rius i aqfers


La Comissi i el Parlament europeus varen aprovar lany 2000 la Directiva marc
de laigua. Mitjanant aquest nou marc legislatiu per a la Uni Europea, laigua
deixava de ser un mer instrument per a leconomia per passar a considerar-se un
element bsic dels ecosistemes fluvials i de la bona qualitat ambiental.

No obstant aix, a Catalunya sn importants el deteriorament dels ecosistemes


fluvials, lincompliment del principi de qui contamina paga i el mal estat de moltes
90
masses. Apareixen nombrosos casos dincompliment del bon estat ecolgic i qu-
mic sigui per mala qualitat o poca quantitat a les diverses conques fluvials. Lin-
compliment dels cabals ecolgics que permeten el manteniment de la vida dels
ecosistemes fluvials, la contaminaci dels aqfers principalment per nitrats
que sn les nostres reserves naturals i locupaci de zones fluvials inundables sn
constants que no ens podem permetre.

La nova gesti de laigua, anomenada al nostre pas nova cultura de laigua,


es basa en conceptes de sostenibilitat tant des del punt de vista ambiental com
econmic i tamb la plena transparncia en laccs a la informaci i la participaci
ciutadana en lelaboraci dels plans i programes de gesti. Per tenir uns rius plens
de vida proposem:

Invertir la tendncia de la contaminaci dels aqfers per nitrats proce-


dents dels purins oferint solucions a la pagesia, controlant abocaments i
reduint la cabana porcina.
Fer sostenible la mineria al Bages per eliminar la salinitzaci del Llobre-
gat, exigint a Iberpotash que executi les mesures necessries i assumeixi el
dany econmic i ambiental causat.
Impedir lacumulaci de sediments als embassaments per tal que pu-
guin arribar als deltes, a lobjecte de mantenir-los vius.
Actualitzar el Pla de conques internes de lAgncia Catalana de lAigua
i el seu Programa de mesures per fixar uns objectius ambientals dacord
amb la Directiva marc de lAigua, impulsant la recuperaci daqfers con-
taminats i la seva protecci.

3. RESIDUS
Apostem per una economia que faci un s racional dels recursos, que minimitzi
la contaminaci i els residus i que sigui generadora de justcia social. En aquest
sentit, cal abordar la problemtica dels residus des de la seva generaci, amb una
lgica preventiva, i no noms des del seu tractament i eliminaci que, en qualsevol
cas sha de produir amb el mnim dimpacte ambiental possible.

3.1. Nova estratgia de reducci en origen


La recuperaci mxima de totes les fraccions dels residus slids urbans s un ob-
jectiu prioritari del nou model econmic que defensem. Per aconseguir-ho, apos-
tem per un enfocament integral de residu zero que entengui i fomenti una gesti
circular dels residus slids urbans. Aix doncs, proposem:

Residu zero. Incentivarem als municipis un enfocament integral de residu


zero que entengui i fomenti una gesti circular dels residus slids urbans.
Estratgia per a la reducci dels residus. Implementarem una estratgia
amb incidncia i incentius als centres de producci, els ajuntaments i la ciu-
tadania en general amb lobjectiu de reduir el malbaratament de recursos i
fomentar la reparabilitat, durabilitat, reutilitzaci, el reciclatge i lecodisseny
dels productes.
Pla deducaci i comunicaci ambiental que a) presti especial atenci
al consum de recursos i la generaci de residus; b) que ajudi a veure les
relacions entre comportaments no sostenibles i desigualtats, visibilitzant
els impactes globals del consum insostenible; c) que doni informaci trans-
parent, pblica i continuada sobre la gesti dels residus a Catalunya i les
poltiques ecolgiques i d) que fomenti bons hbits ambientals en relaci
amb tot lanterior.
91
Implantaci a curt termini del sistema de dipsit i recuperaci denva-
sos.

3.2. Reducci dels impactes ambientals associats als residus


El model actual de gesti de residus a Catalunya genera importants impactes am-
bientals, especialment pel que fa a labocament, la incineraci, els residus nucle-
ars i les dejeccions ramaderes. Proposem:

Pla de tancament progressiu de les plantes incineradores de residus a


cimenteres, i de les plantes de generaci elctrica, en parallel a lexecuci
de plans ambiciosos de desplegament denergies renovables, i de preven-
ci i reducci de residus. Pla de recollocaci dels treballadors.
Fiscalitat sobre els residus nuclears. Proposem una fiscalitat verda que
gravi la producci de residus nuclears mentre no es faci efectiu el tanca-
ment de les plantes nuclears a Catalunya.
Pla de prevenci i tractament de residus ramaders i programa de pre-
venci de crema de residus agraris a laire lliure.

4. MEDI NATURAL
El patrimoni natural de Catalunya t una gran diversitat geogrfica i ecolgica, i
gaudeix duna notable riquesa de paisatges, hbitats, sls i espcies. Un 65%
del territori mant un alt grau de naturalitat, per alhora s molt vulnerable, per
les grans pressions a qu est sotms. Ms de 7 milions dhabitants es con-
centren en el 20% del territori, principalment al litoral i prelitoral. Shi afegeix
una alta proporci durbanitzaci dispersa, una densa xarxa dinfraestructures
lineals que fragmenten els ecosistemes i paisatges i una gran afluncia turstica
amb ms de 20 milions de visitants anuals. El litoral i la xarxa hdrica estan
fortament artificialitzats, amb milers de barreres ecolgiques i platges en retro-
cs. Que els espais naturals protegits cobreixin el 31,8% de tot el territori catal
s una gran conquesta de la llarga lluita dels moviments ecologistes i les plata-
formes en defensa del territori. Per amb aix no nhi ha prou. Les poltiques de
conservaci del medi natural insuficients i poc efectives durant els darrers
anys shan esfondrat i desmantellat. El model dadministraci pblica del medi
natural s burocratitzat, disfuncional, descoordinat i no disposa dels recursos
adients.

4.1. Preservar i incrementar la biodiversitat i el patrimoni natural


Per mantenir una elevada biodiversitat a Catalunya, cal garantir la connectivitat
ecolgica entre espais naturals i recuperar el bon estat ecolgic tant dels rius i
boscos de ribera com dels mosaics agroforestals propis del nostre pas, que no-
ms es podran recuperar si tornen a ser vius i productius. El nostre objectiu s
valorar i gestionar de forma integral, integrada i sostenible el conjunt dels serveis
que els ecosistemes de Catalunya (espais naturals, rius, boscos, territori, aqfers,
fauna, flora...) presten a la nostra societat en tant que generadors dels elements
essencials per la nostra vida: aire, aigua, energia, aliments, paisatge, producci
daliments i daltres matries primeres, cultural, lleure, qualitat de vida.

La conservaci de la natura s una responsabilitat social compartida de les ad-


ministracions, els sectors productius, les entitats i la ciutadania en general, tant
en lmbit urb com rural. Per aix cal promoure iniciatives de conservaci de la
natura com la custdia del territori o la participaci en la gesti despais naturals
protegits, reforant els instruments participatius i de voluntariat. Proposem:
92
Ampliar i fer efectiva la protecci del sistema catal despais naturals
protegits: parcs nacionals, parcs naturals, espais dinters natural zones
de protecci daus, zones dinters comunitari, forests i boscos madurs,
espais costaners, rius i masses daigua, etc., dotant-los dels recursos hu-
mans i tcnics necessaris per dinamitzar-ne la gesti de manera que esde-
vinguin veritables recursos per a la dinamitzaci demogrfica, econmica,
social i cultural dels seus entorns.
Agncia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Impulsar la creaci du-
rant la present legislatura de lAgncia del Patrimoni Natural i la Biodiver-
sitat, encarregada de la planificaci, la gesti, la restauraci, la millora i
lestudi del medi natural de Catalunya tant en lmbit continental com mar,
amb la finalitat de conservar-ne el patrimoni natural, la biodiversitat i la ge-
odiversitat, i garantir els serveis ambientals i les externalitats econmiques
positives dels ecosistemes, amb criteris dintegritat, sostenibilitat, persis-
tncia i eficincia.
Sensibilitzaci i participaci en la gesti despais naturals. s impres-
cindible la transparncia i la informaci sobre lestat del patrimoni natural
implicant-hi els mitjans de comunicaci i la comunitat educativa per fer
crixer la conscincia i la responsabilitat social en la conservaci i protec-
ci de la natura.
Custdia del territori. Potenciar les formes de gesti despais naturals pel
sistema de contractes de custdia del territori i altres experincies similars
que permetin obtenir un aprofitament daquests espais de forma atractiva i
sostenible per a lassentament de poblaci. Posarem en marxa experinci-
es de valoraci dels serveis ecosistmics de determinats mbits o activitats
en espais naturals protegits que siguin compensats a crrec dactivitats
contaminants o similars.
Cooperaci en biodiversitat. Establir plans de cooperaci amb pasos
clau per a la conservaci de biodiversitat i la contribuci a la protecci
dhabitats naturals essencials per a espcies en situaci crtica.

4.2. Restauraci del patrimoni natural i paisatgstic


El paisatge s un element quotidi que trobem en contextos urbans, periurbans i
rurals i integra un seguit dmbits ntimament relacionats: aspectes naturals, hist-
rics, esttics, simbolicoidentitaris, religiosoespirituals, productius i ds social. La
defensa del paisatge ha de partir de la seva concepci com a element endogen,
clau de futur, civilitzaci, riquesa i qualitat de vida i, alhora, element que, posat
en valor, s base tamb dactivitat econmica sostenible, des duna perspectiva
turstica i agrria en just equilibri i simbiosi. Apostem per mesures efectives per
endrear i regenerar els paisatges quotidians, amb respecte a la seva identitat. La
gesti, planificaci i ordenaci del paisatge ha de reforar el sentiment de comu-
nitat i pertinena, la bellesa i lharmonia indispensables per garantir el benestar
com de la societat.

Pla dordenaci, gesti i restauraci paisatgstica. Impulsar un pla per


reimpulsar les poltiques de paisatge a Catalunya, amb recursos destinats
no noms a la seva ordenaci, sin sobretot a la seva gesti i restauraci.
Pla integral de descontaminaci de sls afectats per produccions indus-
trials contaminants o per dipsits incontrolats de residus qumics perillo-
sos, com per exemple els pneumtics.
Actuaci especial a Flix. Actuaci especial per a la descontaminaci dels
terrenys contaminats als entorns de la planta dErcros a Flix; establiment en
aquest municipi dun polgon especialitzat en la descontaminaci, recupe-
93 raci i regeneraci de sls contaminats.
4.3. Protegir el sistema costaner de la urbanitzaci
Catalunya t 600 quilmetres de litoral, amb una elevada densitat de poblaci. El
risc derosi del nostre litoral est estretament associat a limpacte de la regula-
ci de les conques hidrogrfiques, lalta densitat demogrfica i el turisme massiu.
Volem una poltica orientada a la defensa dels ecosistemes marins que es reflec-
teixi a les propostes i decisions sobre els mbits que hi estan relacionats: pesca,
transport, turisme, etc. Aquesta poltica de defensa dels ecosistemes marins ha
de tenir en compte tant les zones properes a la costa catalana com el conjunt de
la zona econmica exclusiva que ens correspon com a pas. Per aix proposem:

Sobirania en lespai costaner. El nou marc constituent catal ha de reco-


nixer la competncia de la Generalitat en aquest espai per tal de poder
desenvolupar una llei dordenaci del litoral catal, orientada a la protecci
del sistema costaner.
Preservaci de lespai costaner per evitar que es continu ocupant amb
noves urbanitzacions i infraestructures, aix com les platges limitant drs-
ticament la seva ocupaci per a activitats comercials, i fins la neteja i
qualitat de les aiges costaneres o de transici.

5. DEFENSA DELS ANIMALS


Una societat tolerant i conscient de la importncia de les xarxes dinterdependn-
cia que formen la trama de la vida al planeta ha de tenir cura de tots els ssers vius,
humans i no humans. Els animals sn ssers vius, amb capacitats i sensibilitats
fsiques i psquiques, que pateixen el dolor. Desitgem viure en un pas compassiu
que estigui tamb al costat dels ms vulnerables, incloent-hi la resta dels animals,
ssers amb la capacitat de sentir, per sense veu per defensar-se.

5.1. Acabar amb la tauromquia i garantir la protecci dels animals


A Catalunya se celebren gaireb 400 espectacles amb bous cada any. Les curses
de braus i la presncia danimals en multitud despectacles i festes populars con-
sisteix a maltractar i torturar animals indefensos.

Lany 2010, a proposta de la ILP Prou!, el Parlament de Catalunya va aprovar la


modificaci de la Llei 22/2003, de protecci dels animals, que abolia la taurom-
quia. Malauradament el Tribunal Constitucional va anullar la modificaci de llei
catalana loctubre de 2016, perqu va considerar que la norma envaa les com-
petncies de lEstat en matria de cultura. En aquest sentit, ens comprometem a
bloquejar qualsevol intent de retorn de les curses de braus a Catalunya, i continu-
arem treballant per suprimir els correbous de les nostres festes populars, sempre
de forma dialogada amb el territori. Per aix proposem:

Sobirania en lmbit de la protecci dels animals. El nou marc constitu-


ent catal que proposem preveur la competncia exclusiva de la Genera-
litat de Catalunya en lmbit de la protecci dels animals.
Impulsar el Consell Assessor de Defensa dels Animals, tal com ho pre-
veu la Llei de protecci dels animals, per fer un front com, les administra-
cions, les organitzacions de defensa dels animals, la comunitat cientfica i la
societat civil, per actuar coordinadament, amb totes les eines legals i amb
tots els recursos per defensar labolici de la tauromquia.
Control de la prohibici de ls danimals en espectacles fixos i itine-
rants, festes populars, circs, exhibicions de dofins i orques en captivi-
tat, que impliquin degradaci, patiment, tortura o que es forci els animals
94 a realitzar comportaments impropis de la seva espcie o en qu es man-
tinguin animals en condicions alienes a la seva natura. De forma urgent, no
sautoritzaran aquells espectacles, festes populars o esdeveniments que
atemptin contra la dignitat dels animals, salvatges o domstics, i molt es-
pecialment abolirem i vetllarem per la supressi dels correbous en les mo-
dalitats de bou capllaat, bou embolat i bous a la mar, en un termini mxim
de dos anys. Per aix es treballar conjuntament amb els ajuntaments per
cercar alternatives ludicofestives que puguin substituir les formes de diver-
si amb animals.

5.2. Defensar els drets dels animals


El nou marc constituent catal ha de reconixer els animals com a ssers sensi-
bles al dolor i al patiment, dotats de sensibilitat psquica, a ms de fsica i amb
uns drets naturals a viure dacord amb les seves caracterstiques biolgiques i
necessitats etolgiques. En definitiva, els animals tenen el dret natural a una vida
digna. Volem un pas que fomenti la conscienciaci i la sensibilitzaci. La preven-
ci i la tolerncia zero al maltractament i a qualsevol tipus de violncia sobre els
seus hbitats s el reflex duna societat que prioritza la cultura, leducaci, el medi
ambient i el benestar animal.

Cada 18 segons sabandona un animal de companyia a Catalunya; ms de 20.000


gats i gossos cada any, la majoria quan encara sn cadells. s evident que cal so-
lucionar el problema des de larrel, i prohibir la venda de gossos i gats en botigues
de mascotes per evitar-ne les compres compulsives i reduir-ne labandonament.
Per aix proposem:

Establir ladopci com a alternativa principal per poder conviure amb


un animal. Es treballar per convertir els negocis de compravenda dani-
mal en els referents principals dadopci, tot contribuint aix a lluitar contra
la massificaci actual dels espais dacollida. Mitjanant un acord entre ad-
ministracions i societats protectores, les botigues podran reconvertir-se en
centres dadopci danimals de companyia i espais de benestar animal. s
crear un impost sobre la compra danimals domstics per potenciar-ne
ladopci. Es controlar la venda ambulant danimals i es donar perms de
cria noms a criadors homologats.
Augmentar els recursos per a la gesti de lacollida danimals aban-
donats i de recuperaci de la fauna. La Generalitat ha dassumir ms
despesa en els costos que provoca la gesti municipal danimals abando-
nats. Sha de dotar els ajuntaments de recursos econmics que els perme-
tin afrontar-ho. Proposem una xarxa pblica de centres dacollida (gossos,
gats, fures, extics...) i de centres de recuperaci de fauna.
Millorar el Registre General dAnimals de Companyia (ANICOM). s pri-
oritari repensar i potenciar el funcionament daquest registre. Actuar deci-
didament amb lobligatorietat del microxip, i fer-lo extensiu a altres espci-
es per a les quals en lactualitat no s obligatori. Proposem commutar les
sancions especfiques en relaci amb animals de companyia per formaci
sobre tinena responsable, benestar, enriquiment i comportament.
Legislaci i prctiques de respecte als animals. Continuar legislant sota
uns criteris de respecte mxim als animals i garantir poltiques pbliques
i formaci adequada a les treballadores i els treballadors pblics (policies
locals i mossos desquadra, agents rurals) per actuar en casos de maltrac-
tament i negligncies envers els animals o per reduir limpacte de fauna
salvatge en nuclis rurals o urbans amb mesures alternatives a les armes de
foc, de forma coordinada amb les persones voluntries que dia a dia treba-
95 llen pels animals als municipis.
Elaboraci dun estudi per permetre laccs de gossos i gats a resi-
dncies de gent gran i altres centres (albergs, cases dacollida) perqu els
gossos i gats puguin allotjar-se amb la persona o persones que conviuen,
protegint aix el benestar emocional de les persones i el de lanimal.

5.3. Regulaci de la caa


Lactivitat cinegtica provoca especialment lesportiva perjudicis sobre les
poblacions de fauna salvatge i en els altres usuaris del medi natural, els no caa-
dors, que sn la immensa majoria de la societat. Cal avanar cap a una regulaci
ms restrictiva de la caa, el control tic de les espcies cinegtiques i acabar
amb la xifra escandalosa que ens diu que el 70% dels gossos abandonats a les
gosseres de Catalunya provenen del sector de la caa.

Protegir els drets de les persones no caadores vers els privilegis duns pocs, que
van en contra del b com, que s gaudir de la natura, ja sigui com a excursionis-
tes, ciclistes, boletaires, etc. Proposem:

Promoure una llei per regular la caa a Catalunya que comporti un con-
trol estricte i restringit de les modalitats de caa, prioritzant la protecci
animal i la seguretat de les persones, i que reguli especialment la tinena
de gossos per a la caa.
Prohibir i controlar el plumbisme (munici amb plom) al medi natural.

96
VI. REVOLUCI DEMOCRTICA I FEMINISTA
Volem una democrcia de base, ms justa, ms igualitria, solidria, lliure de cor-
rupci, participativa i que impregni tots els mbits de la nostra societat, especial-
ment tots aquells que tenen a veure amb el b com. La nostra s una proposta
demancipaci social i comunitria. Apostem per un nou model, radicalment de-
mocrtic, basat en lapoderament de la ciutadania. Un model que situ la gent del
carrer al centre de lacci poltica i que reforci la vida comunitria als venats, als
barris, als llocs de treball i a tots els espais de confluncia de la ciutadania.

Noms radicalitzant la democrcia i situant la gent com al centre de lacci pol-


tica podrem aconseguir el canvi real que desitgem. Aix mateix, no hi haur revolu-
ci democrtica si aquesta no s plenament feminista. Que les dones hagin estat
invisibilitzades en la poltica formal t moltes explicacions i conseqncies, per
aix no vol dir que no hagin fet poltica. Lacci poltica de les dones ve de lluny.
A banda dincidir en qestions que sempre han format part de la poltica conven-
cional, el feminisme ha fet aflorar nombroses matries que havien estat excloses
de lagenda poltica. De forma singular, les lluites feministes han estat pioneres a
lhora de posar laccent en les qestions socials, els treballs de cures i domstics,
la reorganitzaci del temps o les poltiques que regulen les intimitats i els cossos.
La incorporaci de les dones a la poltica ha perms la diversificaci de les agen-
des pbliques, incorporant els interessos i les necessitats de la ciutadania des
dels sabers i les experincies de les dones. Superar landrocentrisme en la gesti
pblica i garantir el dret de les dones a representar i ser representades s avanar
en la construcci de la democrcia. Sense paritat la democrcia est inacabada.

1. RADICALITAT TICA I DEMOCRTICA


Apostem per aprofundir i millorar la democrcia en tots els seus aspectes, comen-
ant per millorar les institucions representatives i els mecanismes delecci dels
nostres representants, que han de continuar jugant un paper fonamental en el nou
model de pas que volem construir. Al mateix temps, per, apostem per convertir
la democrcia en un eix vertebrador de tota la nostra societat, fent que la demo-
crcia no formi part noms de les institucions pbliques, sin tamb del conjunt
despais socials i comunitaris, leconomia, lempresa o les famlies.

Per tenir una democrcia realment plena cal desenvolupar nous canals, noves
prctiques i nous instruments de deliberaci, participaci i decisi directa. No vo-
lem unes eleccions cada quatre anys, volem democrcia cada dia. Volem que la
ciutadania participi en la presa de les decisions i que intervingui de forma efectiva
en lelaboraci de les poltiques pbliques.

1.1. Transparncia i rendiment de comptes


Apostem per un model de transparncia activa, prpia dels nostres temps, que
obri les seves dades a tota la ciutadania i habiliti la seva consulta activa a travs
dinternet, simplificant-ne lanlisi.

Considerem que tota la documentaci de les institucions s propietat de la ciuta-


dania i, com a tal, ha de ser pblica i estar publicada.

Volem un govern obert: tota la informaci ha de ser pblica i, per tant, transparent.
Lactual Llei de transparncia s clarament insuficient, cal reformar-la i atendre les
propostes segents:
97
Dret daccs a la informaci de totes les persones, no noms daquelles
amb residncia legal. Cal un organisme de garantia del dret daccs verita-
blement independent i amb tots els recursos necessaris.
Registre de grups de pressi: el registre de grups de pressi ser obli-
gatori, pblic i les seves dades disponibles per mitj del rgim de transpa-
rncia previst a la llei. El registre mostrar per a qui treballen aquests grups
de pressi, amb quina finalitat en concret, amb qui shan reunit i quina
documentaci han lliurat, entre daltres. Tota la informaci de sous, patri-
moni, agendes dels crrecs pblics, assistncia als plens i comissions del
Parlament ser pblica.
Els comptes dels partits, fundacions i associacions vinculades han de
ser pblics, tant pel que fa als ingressos com a les despeses. En concret,
proposem crear un registre pblic dels crdits que els partits tenen contrets
amb bancs i caixes (condicions i terminis) i la publicaci de tota la informa-
ci que aporten a la Sindicatura de Comptes sobre el seu finanament, tant
ordinari com electoral, en detall, aix com el compliment estricte de la Llei de
transparncia.
Transparncia i accs a la informaci sobre com es gestionen els comp-
tes de la Generalitat. Cal facilitar que la ciutadania analitzi el deute de la
Generalitat i, fins i tot, reclami judicialment la responsabilitat de la part del
deute adquirit per equips de govern anteriors que consideri illegtima. Per a
aix, es permetr que associacions com lAuditoria Ciutadana del Deute pu-
guin accedir a tota la informaci necessria. Si cal, es contractarien serveis
externs de consultoria per poder completar els informes jurdics sobre les
irregularitats detectades. Aquests informes no han de ser noms una denn-
cia pblica, han de ser la base per poder demandar la rescissi de contractes
fraudulents o abusius que estiguin sagnant les arques i sollicitar sancions i
indemnitzacions a aquells qui haguessin obrat indegudament.
Transparncia per part dels crrecs de la Generalitat. President, dipu-
tats, entre altres crrecs de confiana, hauran dactuar de manera transpa-
rent, tant en informaci sobre reunions com en all referent a sous i crrecs,
facilitant a la ciutadania laccs a tota la informaci disponible.
Redacci dun Pla estratgic per redefinir el Sistema dArxius de la
Generalitat de Catalunya que posi el focus en laccs a la informaci i que
vinculi els arxius i la gesti documental a les poltiques de govern obert. El
pla shauria delaborar amb la participaci del sector i hauria dobrir una
reflexi sobre ladscripci orgnica ms adequada.
Nova Llei de gesti documental i arxius, que adapti les funcions que
desenvolupen els arxius a la nova administraci digital i als requisits de
transparncia, accs a la informaci i lluita contra la corrupci, aix com al
retorn del patrimoni documental preservat.

1.2. Acci integral contra la corrupci


La corrupci s evitable. Explorarem totes les accions possibles a labast dels
pobles i municipis per impedir els casos de corrupci. Proposem:

Increment del control i la limitaci de les despeses electorals i mxima


transparncia daquestes. Sha destablir ms poder per a la Sindicatura de
Comptes per tal de garantir un bon s dels diners pblics i per assegurar la
transparncia, i preveure la possibilitat de retirar subvencions electorals als
partits. Tota la documentaci que rep ha de ser pblica.
Els corruptors no podran contractar amb lAdministraci pblica. Les em-
preses participades per persones condemnades per haver protagonitzat casos
98 de corrupci tindran prohibida la contractaci amb lAdministraci pblica.
Prohibir la contractaci amb lAdministraci pblica daquelles empre-
ses que operin o tinguin sucursals a paradisos fiscals
Codi tic dels crrecs pblics, per una poltica digna i exemplar. La polti-
ca s una dedicaci imprescindible i ha de ser exemplar en el seu exercici.
Protecci especial per a persones denunciants de casos de corrupci.
Garantir lassistncia jurdica adequada des del moment de la denncia,
aix com assistncia mdica i psicolgica, i blindatge del lloc de feina de la
persona denunciant.
Crear un observatori de la corrupci, independent, que revisi les denn-
cies de possibles casos de corrupci i vetlli per la protecci de la persona
denunciant.
Impedir les portes giratries. Crear un registre electrnic nic a Catalunya
de bns i interessos de crrecs pblics i seguiment especfic postcrrec.
Seguir les recomanacions de lOficina Antifrau de Catalunya per lluitar
contra la corrupci.

1.3. Impulsar la participaci ciutadana


Cal que les institucions pbliques es dotin de noves eines de participaci ciutada-
na i les utilitzin de forma molt ms generalitzada a lhora de dissenyar i implemen-
tar les seves poltiques. Proposem que a lhora dobrir mecanismes participatius
sapliqui el principi de subsidiarietat, s a dir, que la ciutadania participi, debati i
acordi al nivell ms proper possible de lorigen de cada problemtica.

Desenvolupar la normativa sobre govern obert (Llei 19/2014) per fomen-


tar la participaci ciutadana en la formaci i el disseny de poltiques pbli-
ques dmbit general i sectorial.
Desenvolupar i fomentar mecanismes i processos participatius i deli-
beratius. Incorporar processos participatius en les principals lleis, plans i
programes del govern previstos per a la propera legislatura; especialment,
obrir processos participatius sobre la construcci dinfraestructures i pro-
jectes urbanstics, que tenen un impacte ms important al territori, lleis que
afectin el desenvolupament de drets i llibertats reconeguts a lEstatut, orde-
naci territorial, pla de govern i pressupostos.
Reformar els rgans estables de participaci (com els consells consul-
tius) per tal de garantir-ne la independncia, la representativitat social i la
vinculaci a la presa de decisions pbliques. Crear consells ciutadans en
diferents mbits sectorials i transversals, en substituci dels actuals con-
sells de participaci, per a la millora dels mecanismes de participaci de les
associacions en la presa de decisions de les institucions pbliques.
Llei de foment de la participaci que reculli les previsions de la llei de
consultes populars no referendries i generi lobligaci dels poders p-
blics catalans de promoure els canals de participaci adients per afavorir la
presncia ciutadana en lagenda poltica del pas. Hi t especial importn-
cia la iniciativa popular reglamentria.
Exigncia al govern de lEstat de ratificaci del Protocol addicional
a la Carta europea dautonomia local sobre el dret a participar en els
afers de lautoritat local (Utrecht, 16.XI.2009). Encara no lha ratificat i s
una proposta del Consell dEuropa de lany 2009. Aix donaria cobertura i
garantia al desplegament de mitjans de participaci per part de les entitats
locals sense por a la intervenci i control de lEstat.
Aplicaci del vot electrnic. Establir mecanismes de consulta popular en
lnia, espais deliberatius i de presentaci de propostes i iniciatives ciutada-
nes. Lluitar contra les bretxes digitals. Realitzar activitats formatives ober-
99 tes a la ciutadania en ls de les eines informtiques de participaci.
Utilitzaci de la plataforma digital en codi obert per afavorir la transpa-
rncia i traabilitat dels canals de participaci i promoure la implicaci
ciutadana.
Reforma de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per garantir la participa-
ci de la comissi promotora duna ILP durant tot el procs de la proposici
de llei al Parlament, com un grup parlamentari ms a tots els efectes (per
sense vot).
Elaborar una llei reguladora de la iniciativa ciutadana en lmbit muni-
cipal. Era un mandat de la llei 1/2006 de la iniciativa legislativa popular que
demanava la seva realitzaci en sis mesos (des del 2006).
Continuar donant suport i ajuts econmics als ens locals en matria
de participaci. La Generalitat ha de continuar oferint recursos a aquells
ajuntaments que apostin per la participaci, tant per a la realitzaci dels
processos com per a la formaci de tcnics i tcniques.

1.4. Millorar la democrcia representativa


Elaboraci duna Llei electoral catalana que garanteixi, entre daltres qestions:
la igualtat del valor dels vots arreu del territori, aix com la representaci daquesta
diversitat territorial al Parlament; la vegueria com a circumscripci electoral; la
paritat en cremallera, s a dir, dones i homes ocuparan llocs alterns a les llistes
electorals; creaci duna sindicatura electoral a Catalunya; estudi de totes les pos-
sibilitats de les noves tecnologies i aplicaci per al desenvolupament de noves
formes de democrcia representativa i aplicaci del vot electrnic directe.

Dret de vot de totes les persones a partir dels tres anys de residncia
i dels 16 anys.
Limitaci dels mandats a dos, pel que fa a responsabilitats executives, i a
tres respecte a les representatives.
Creaci doficines autonmiques de suport a les persones emigrades:
atenci a les persones que resideixen a lestranger per garantir lexercici
dels seus drets, en particular el dret de vot.
Fomentar el teixit associatiu.
Desplegament i aplicaci del Pla nacional de suport a lassociacionisme i la
participaci ciutadana, que inclogui les accions segents:
Foment de mesures que potencin limpacte positiu de lassociacionis-
me sobre la cultura cvica: entitats obertes, igualitries i democrtiques.
Promoci especfica de la participaci de persones que habitualment
estan fora daquests processos (gent gran, persones immigrades, perso-
nes excloses socialment).
Disseny de poltiques de foment de la participaci i la cultura cvica a
travs de leducaci formal i informal, incloent-hi leducaci en ls dinter-
net com a mecanisme de participaci i collaboraci des de la infncia i la
joventut.
Desplegament i aplicaci del programa catal de desenvolupament
comunitari intercultural. Ser un treball conjunt i collaboratiu entre la ciu-
tadania i les institucions per posar en marxa mesures encaminades a teixir
xarxes ciutadanes i venals fortes. Sorientar ms al procs que als resul-
tats, per la qual cosa posar en valor el treball comunitari i venal de base
que ha perms lexercici de drets a la ciutadania durant els ltims anys.
Estar planificat, implementat i avaluat en estreta collaboraci amb la so-
cietat civil organitzada i amb la ciutadania.
Aposta per una poltica clara i transparent de convenis amb associa-
cions, de carcter plurianual. Lactivitat quotidiana de les entitats t un
100 valor en si mateixa, ms enll dels projectes puntuals subvencionables, per
aix sn necessaris els convenis. Alhora, aquesta forma de finanament
es realitzar respectant els criteris de transparncia en la convocatria i
objectivitat en lavaluaci.
Llei del registre nic dassociacions de Catalunya connectat amb els
registres municipals per afavorir el trasps dinformaci i la transparncia
dels suports pblics al sector. Aix, a ms ajudar a conixer la realitat del
mn associatiu per poder fer poltiques eficaces de suport.
Llei de foment de lassociacionisme per facilitar lautonomia de les enti-
tats socials i sobretot dels seus projectes. Recentment sha aprovat la Llei
25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de lassociacionisme,
que fa referncia a un pla dassociacionisme per que s del tot insuficient.

2. FEMINISMES I LGTBI
La radicalitat democrtica no s possible sense garantir els drets i la justcia de
gnere per a la meitat de la poblaci. Des de linici de la crisi de 2008 sha arti-
culat una ofensiva regressiva, amb importants retallades en el sector pblic que
han tingut un impacte important sobre les dones i els seus drets; aix com en les
poltiques de diversitat sexual i de gnere o LGTBI. Ens proposem doncs, despa-
triarcalitzar la poltica, exercint una governana amb perspectiva feminista i LGTBI.

2.1. Governana amb perspectiva de gnere


Limpuls de poltiques pbliques amb perspectiva de gnere sn lelement clau per
assolir la transformaci social i superar les desigualtats i discriminacions per ra
de gnere i atendre les necessitats de dones i homes des de la seva diferncia i di-
versitat. Les mesures que recullen les lleis, declaracions o convenis internacionals,
que shan impulsat grcies a la incidncia dels feminismes, necessiten de voluntat
poltica per fer-les efectives. I aix passa per posar les institucions al servei de les
reivindicacions feministes i fer-ne lacci de govern, garantint els recursos materi-
als i humans per desenvolupar-les. Per aix proposem:

Crear la conselleria digualtat de gnere/feminismes i diversitat, que


treballi la transversalitat de gnere del govern i constitueixi les direccions
digualtat a totes les conselleries de la Generalitat.
Incrementar el pressupost per a les poltiques dequitat de gnere re-
cuperant la inversi pblica.
Impulsar les poltiques del temps des dun organisme especfic depenent
dEconomia i Treball.
Impulsar els pressupostos amb perspectiva de gnere per garantir la
distribuci de la despesa pblica de forma equitativa. Aix implica: reco-
llir els indicadors pressupostaris dingressos i despeses desagregats per
sexe; visibilitzar les persones a les quals va destinada la despesa pblica i
incorporar el criteri de gnere en lassignaci dels recursos pblics; comp-
tabilitzar el treball productiu no remunerat a lhora de planificar la poltica
econmica; incorporar el treball reproductiu a les estadstiques oficials; ga-
rantir lelaboraci dinformaci sensible al gnere desagregant les dades
per sexe; garantir la participaci dels collectius de dones i feministes en
lelaboraci dels pressupostos, i garantir la transparncia i la rendici de
comptes.
Realitzar una auditoria de gnere.

101
2.2. Participar del poder: representar i ser representades
Lapoderament de les dones s imprescindible per a leliminaci de les desigual-
tats. Cal produir canvis en la manera de relacionar-nos amb el poder i exercir el
lideratge en tots els mbits, social, poltic i econmic, per transformar la societat i
erradicar el patriarcat.

Les poltiques de justcia de gnere shan dimplementar de forma transversal i


amb perspectiva de feminista. Igualtat, amb dependncia orgnica de Presidn-
cia, ser qui garantir la transversalitat de la perspectiva de gnere a tots els de-
partaments i de forma coordinada amb lInstitut Catal de les Dones. El Consell
Nacional de Dones, amb els moviments de dones i feministes i lAcadmia, ha
desdevenir amb mecanismes participatius lrgan consultiu de les poltiques p-
bliques. Per tot aix ens comprometem a:

Garantir un finanament just per a entitats que treballen pels drets de


les dones, lapoderament, la visibilitat i la pluralitat dorgens i condicions.
Garantir una representaci i participaci paritria de les dones a tots
els llocs de responsabilitat i organismes de gesti de lAdministraci ca-
talana i les empreses pbliques, complint amb la quota de com a mnim el
40% de dones.
Impulsar la discriminaci positiva amb les quotes (participaci paritria)
a tots els espais de presa de decisi, siguin pblics o privats: rgans de
govern, consells dadministraci, equips directius, etc.
Incorporar les clusules socials que promoguin la igualtat en les contrac-
tacions pbliques, aix com els pressupostos amb perspectiva de gnere.

2.3. Coeducar per assolir una societat igualitria i lliure de violncies masclistes
Leducaci si no s coeducativa no s educaci. Introduir la perspectiva de g-
nere a lescola, desmuntar estereotips i rols de sexe i de gnere, acompanyar en
laprenentatge de la gesti de les emocions i de leducaci sexual i lluitar contra
el sexisme sn passos imprescindibles per erradicar les violncies masclistes, ja
que tenen lorigen en una concepci androcntrica i patriarcal del mn, que cal
comenar a desconstruir des que som petites. Per aix proposem:

Introduir en els currculums de tots els nivells la perspectiva de gnere


i la visibilitat de les aportacions de les dones en tots els mbits del conei-
xement.
Fer formaci especfica per a docents i personal de suport educatiu
en coeducaci, obligatori i presencial, sobre la visualitzaci positiva de la
diversitat sexual, afectiva i de gnere, prevenci de la discriminaci en tots
aquests mbits.
Impartir com una assignatura obligatria leducaci afectivosexual, en
la lnia del model dans, on sabordi, entre altres aspectes, la prevenci
de lassetjament i de les violncies masclistes i la lgtbifbia, la promoci
de relacions afectives sanes, els mtodes anticonceptius, les malalties de
transmissi sexual, els embarassos no desitjats... de manera que es recullin
les recomanacions de lONU i lOMS.
Garantir lassessorament acadmic i professional i el suport a les ex-
pectatives individuals perqu lalumnat esculli el seu futur lliure de
biaixos sexistes i androcntrics.
Fomentar la implicaci de les AMPA en els plans coeducatius de centre i
elaborar un protocol dactuaci i realitzaci daccions de formaci.

102
2.4. Reorganitzar els temps de cures i del treball assalariat
La relaci entre els temps dedicats al treball assalariat i els temps per a les cures
i la realitzaci personal, el gaudi o lafectivitat continuen produint i reproduint les
desigualtats de gnere, derivada dels usos desiguals de dones i homes en els
temps dedicats als treballs. Cal reorganitzar els temps de cures i del treball assa-
lariat per assolir la corresponsabilitat i justcia de gnere i situar la sostenibilitat de
la vida al centre. Cal avanar en nous pactes socials que atorguin valor al treball
de cures i abordin la necessria corresponsabilitat daquestes cures i en disposin
dels recursos pblics necessaris. Proposem:

Impulsar el pacte nacional pels temps, la corresponsabilitat en els tre-


balls de cures i la sostenibilitat de la vida. Tot, implicant les administracions,
empreses, agents socials i la ciutadania.
Impulsar una llei de promoci de la corresponsabilitat i la sostenibilitat
de la vida.
Impulsar la reforma dels permisos de maternitat i paternitat per a nai-
xement o adopci per tal que siguin iguals, intransferibles i amb la mateixa
part obligatria per a tots dos progenitors.
Elaborar el mapa de recursos pblics per a la cura i impulsar un pla de
millora dels recursos, restituint i ampliant els serveis de cura com les esco-
les bressol, centres ocupacionals o centres de dia i residncies per a gent
gran, afectades per les retallades.
Impulsar estratgies de visibilitzaci de la importncia dassolir la corres-
ponsabilitat vers les cures i la sostenibilitat de la vida per part dels agents
socials i econmics.
Impulsar actuacions laborals, socioeducatives i comunitries dirigides
a fomentar la corresponsabilitat dels homes en les cures.

2.5. Garantir els drets sexuals i reproductius


Un atac important al drets de les dones segueix sent lofensiva de sectors conser-
vadors contra lavortament. La prestaci de la interrupci voluntria de lembars
(IVE) a Catalunya ha estat i s una vulneraci dels DSiR. El context poltic en el qual
ens trobem va pressionant les dones amb violncia i diferents formes de discrimi-
naci per tal de seguir-nos negant el dret al propi cos i sexualitat. Per fer front a
aquesta realitat proposem:

Garantir laccessibilitat de tots els mtodes contraceptius, incloent-hi


els dltima generaci, dins la cartera de serveis de la xarxa pblica; totes
les persones tenen dret a escollir si formar o planificar una famlia, o no, des
del reconeixement a la diversitat dels models familiars.
Garantir la intervenci voluntria de lembars (IVE) de forma segura,
gratuta i legal des dels 16 anys; laccs a lIVE estar garantit a tot el terri-
tori per la xarxa sanitria pblica i en cap cas el dret a lobjecci de consci-
ncia anir en detriment dels drets de la pacient.
Fomentar la creaci de centres datenci a la salut sexual per a la
joventut amb lobjectiu, assolir-ne 1 per cada 100.000 persones joves,
dacord amb les indicacions de lOMS
Impulsar la llei de drets sexuals i reproductius de Catalunya.

2.6. Realitzar un abordatge real i actualitzat de les violncies masclistes


Les violncies masclistes sn un greu atemptat contra els drets de les dones i, tal
com les defineix lOMS, sn una problemtica de salut pblica. Proposem desple-
gar un pla dabordatge integral de les violncies masclistes amb recursos i serveis
103 per a la prevenci, la detecci, latenci, la reparaci i la formaci, garantint una
dotaci pressupostria suficient com per assegurar leficcia de les mesures inte-
grals regulades per llei, donar suport als ajuntaments i garantir lequitat territorial.
Aix mateix, caldr atendre les mltiples formes amb les quals sexpressen les
violncies i actuar sobre tots els mbits. Per aix proposem:

Actualitzar els protocols i circuits; crear un nou model a partir de labor-


datge de les violncies sexuals, de la constituci de lobservatori de les vi-
olncies masclistes i de la transversalitzaci duna CNVM efectiva; promo-
vent la participaci dels grups feministes en lelaboraci i lavaluaci de les
poltiques pbliques, i garantir laccs als serveis de totes les dones amb
diversitat funcional, dones joves, dones caps de famlies monomarentals,
dones transsexuals, dones migrants...
Impulsar mesures per millorar latenci judicial: formaci especialitza-
da, anlisi destereotips i revisi de protocols de risc. Cal garantir lacompa-
nyament a les dones i criatures, la seva seguretat i informaci, i oferir suport
en la denncia de males praxis.
Realitzar un pla estratgic de prevenci nacional, impulsant programes
deducaci afectivosexuals, foment de masculinitats no violentes i preven-
ci de les violncies 2.0.
Elaborar un pla de prevenci, seguiment i assessorament especfic per
a dones joves i adolescents que siguin vctimes de violncia masclista
tenint en compte les especificitats de la gent jove i la violncia que es pro-
dueix a les xarxes socials.
Revisi del sistema de protecci a la infncia en casos de violncia
masclista.
Implementaci dun pla de lluita contra el trfic dssers humans amb
finalitat dexplotaci sexual que garanteixi la correcta coordinaci i deriva-
ci de casos, aix com la collaboraci amb les entitats que treballen en la
defensa dels drets humans de les dones i a les que en presten assistncia
i assessorament.

2.7. Garantir els drets socials de les persones que exerceixen la prostituci
La legislaci sobre prostituci no s clara: tant el marc general legal com la prc-
tica de la prostituci es mouen en una situaci dallegalitat.

Sn els municipis, a travs de plans i ordenances, els que regulen lexercici de la


prostituci a la prctica actualment, amb unes ordenances que han optat de forma
general pel prohibicionisme, amb mesures com penalitzar clients o prostitutes que
posa ms en risc a les segones. Com a conseqncia, es dona la persecuci i las-
setjament de les persones que exerceixen la prostituci, empitjoren les condicions
de salut i treball i es crea un clima dinseguretat que augmenta la vulnerabilitat de
les persones i la possibilitat dagressions; safavoreix la reaparici de la figura del
proxeneta i beneficia, per lassetjament al carrer, els propietaris dels espais que
imposen les seves normes i condicions. Per aix proposem:

Reconixer els drets de les persones treballadores del sexe. s neces-


sari garantir el dret a una vida digna a les dones que exerceixen prostituci
(relacions laborals, situaci sanitria, fiscalitat...) i atorgar-los el reconeixe-
ment de prestacions socials (dret a latur, baixa per malaltia, etc.), aix com
pensions dignes. Les persones que lliurement decideixen exercir la prosti-
tuci han de tenir els mateixos drets que la resta de la ciutadania.
Eliminar lleis i normatives que penalitzin les persones que exerceixen
la prostituci.
104
Implementar una xarxa datenci integral per a dones en situaci de
prostituci a tots els municipis de Catalunya.
Revisar i implementar programes de reinserci laboral per a les perso-
nes que exerceixen la prostituci: plans de xoc contra la discriminaci labo-
ral, plans dinserci laborals especfics per a dones que volen abandonar la
prostituci o plans dintegraci laboral de les persones transsexuals que han
exercit la prostituci (incloent-hi quotes docupaci pblica, per exemple).
Generar plans de suport a les organitzacions no governamentals que
treballen en la defensa dels drets humans de les dones i a les quals presten
assistncia i assessorament.
Fomentar formes de treball autnomes i cooperatives per part de les
mateixes persones que exerceixen la prostituci.
Obstaculitzar lexistncia de negocis del sexe per part de tercers i aug-
mentar el control dels clubs i altres negocis en qu hi hagi prostituci amb
la figura de lempresari.

2.8. Garantir la igualtat de drets en el treball i el dret al treball digne


El mn del treball continua perpetuant les desigualtats entre homes i dones en la
distribuci salarial amb una bretxa de fins al 26% menys per a les dones, la se-
gregaci vertical amb menys presncia de dones als llocs de ms responsabilitat i
remuneracions i segregaci horitzontal amb ms precarietat dels treballs altament
feminitzats i amb un fort impacte de latur femen.

Recuperar la Llei digualtat catalana i la seva regulaci en matria de


drets laborals i ocupaci, prioritzant el desenvolupament de les poltiques
pbliques que promou.
Impulsar un pla de xoc contra la precarietat laboral de les dones i latur
femen: aplicar mesures que garanteixin la igualtat salarial entre homes i
dones, endurint la legislaci; abordar la precarietat sobre els models de
contractaci, revisant els drets de conciliaci i els abusos en les jornades
laborals flexibles; lluitar contra la segregaci horitzontal i vertical, i contra
labs i lexplotaci laboral en sectors dalta feminitzaci, com el de neteja;
i intervenir en la lluita contra lassetjament sexual al treball.
Impulsar i agilitar la convalidaci dels ttols universitaris en el cas de
dones professionals migrades, aix com programes de formaci i acollida.
Reforar les inspeccions de treball a les empreses per detectar-hi si-
tuacions de discriminaci laboral vers les dones i el compliment de plans
digualtat.
Impulsar mesures per potenciar la presncia de dones als sectors pro-
ductius ms masculinitzats.
Donar suport a leconomia social, solidria i feminista elaborant un
pla de suport als projectes cooperatius que compleixin amb els principis
digualtat, sostenibilitat i innovaci.
Fomentar les poltiques de formaci i els itineraris formatius a les tre-
balladores dels sectors de lacci social i de serveis a les persones, i ga-
rantir les condicions laborals i els salaris dignes a totes les que treballen
directament o indirectament en el sector pblic.
Impulsar un pla docupaci per a dones del mn rural que potenci nous
sectors emergents docupaci i leconomia verda.

2.9. Implementar de manera efectiva la Llei contra la LGTBIfbia


Desprs de tres anys de laprovaci de la Llei 11/2014 contra la LGTBIfbia, les
persones LGTBI sn encara ciutadanes de segona a Catalunya. Segons lltim in-
105 forme contra la LGTBIfbia, noms una denncia de ms de 100 casos enviats al
Govern va acabar amb sanci. El bullying a les escoles persisteix i es mant el no
reconeixement institucional a la diversitat familiar, sexual i de gnere. Per protegir
els drets, les llibertats i visibilitzar les persones LGTBI, proposem:

Implementar la totalitat de la Llei 11/2014 amb la creaci de lrgan san-


cionador independent i del seu reglament, i desplegar el servei datenci
integral a tot el territori, tenint en compte les necessitats especfiques del
mn rural.
Modificar els formularis administratius per reflectir la diversitat fami-
liar i de gnere, garantir ladopci per a famlies LGTBI i la inscripci dels
nadons de parelles de dones al registre civil.
Incorporar el principi de coeducaci i de diversitat familiar, afectiva,
sexual i de gnere a lmbit educatiu i desenvolupar protocols per tractar
els casos dassetjament escolar.
Garantir el dret dasil i refugi de les persones LGTBI que pateixen dis-
criminacions als seus pasos dorigen per ra dorientaci sexual, identitat
o expressi de gnere.
Dedicar recursos econmics i administratius per garantir lenvelliment
digne i autnom a les persones grans LGTBI i per erradicar la LGTBIfbia
als centres de treball.
Posar en marxa programes de divulgaci de la realitat de diversitats
sexoafectives i didentitats i expressions de gnere en els plans dhabi-
tatge, emancipaci i altres ajudes perqu les persones joves del collectiu
LGBTI vegin les seves necessitats especfiques cobertes.
Assegurar laccs als serveis dassessorament i acompanyament con-
tra la LGBTIfbia a les persones menors dedat de manera autnoma,
annima i segura.

2.10. Garantir lautodeterminaci del gnere des duna perspectiva despatologitzadora


Les nostres actituds vers les persones que trenquen amb el binarisme sexual i de
gnere sn encara determinades pels discursos i les prctiques mdiques. Les per-
sones trans* encara necessiten un diagnstic psiquitric per canviar el nom i el sexe, i
lanatomia sexual i reproductiva de les persones intersexuals no sempre s respecta-
da. Amb lobjectiu de reconixer el valor de la diversitat sexual i de gnere, proposem:

Aprovar una llei pel canvi de nom i sexe en la documentaci oficial sense
requisits mdics i que tamb reconegui la identitat de gnere de persones
no binries i intersexuals, en la qual estiguin incloses persones migrades i
menors.
Garantir la implantaci del nou model de salut despatologitzador per a
les persones trans* amb el desenvolupament de protocols especfics.
Garantir lautodeterminaci de gnere de les persones joves trans*.
Assegurar el dret al consentiment informat i a la integritat fsica de les
persones intersexuals, prohibint-ne les cirurgies que no siguin necessri-
es i que busquen normalitzar estticament el sexe dels nadons.
Garantir que les persones trans* no vegin vulnerats els seus drets la-
borals i el seu accs al mercat de treball pel fet dhaver realitzat una tran-
sici en el gnere.
Promoure la diversitat sexual i de gnere en els currculums escolars
amb perspectiva trans* com intersexual per tal derradicar lassetjament
transfbic i visibilitzar les persones intersexuals.

106
2.11. Desenvolupar un model de salut respectus amb la diversitat sexual i de gnere
Laugment de les desigualtats des que va arrencar la crisi econmica es fa pa-
ls en la salut de les persones LGTBI. Lofensiva heteropatriarcal i les poltiques
dausteritat que vivim retallen no sols els drets de dones lesbianes, bisexuals i
trans*, sin tamb els recursos dedicats a la prevenci i al tractament de malalties
de transmissi sexual que afecten sobretot les persones ms vulnerables. Per pro-
veir una atenci sanitria respectuosa amb les necessitats de les persones LGTBI,
proposem:

Activar el Pacte social per lluitar contra les discriminacions i lestigma


relacionat al VIH/sida que insta a garantir laccs igualitari als serveis i als
recursos per a les persones que viuen amb el VIH.
Sensibilitzar i formar els professionals de la salut en aspectes/matri-
es LGTBI, per tal de garantir una atenci adequada, respectuosa i lliure de
discriminaci en tot el territori.
Construir estratgies dabordatge comunitari del VIH que tinguin en
compte la intimitat i la llibertat de totes des duna dimensi positiva per tal
de preservar unes condicions necessries de vida que permetin viure lliure-
ment i tinguin en compte totes les realitats.
Crear campanyes de prevenci i informaci sobre el VIH i altres infec-
cions de transmissi sexual (ITS), de promoci de la salut i dels drets
sexuals i reproductius, facilitant laccs a la PrEp.
Lluitar contra la serofbia, fomentar la inserci laboral de les persones
que viuen amb el VIH i protegir els grups de persones ms vulnerables amb
suport material i programes psicosocials.
Garantir que les necessitats de dones lesbianes, bisexuals i trans* si-
guin ateses en les consultes de ginecologia i en els tractaments de repro-
ducci assistida a la sanitat pblica amb formaci sobre diversitat familiar,
sexual i de gnere al personal sanitari.

2.12. Lliure expressi afectiva i de gnere de les persones LGTBI en lespai pblic
Catalunya compta amb un ric teixit associatiu LGTBI implantat a tot el territori que
cal preservar, donar suport i fomentar el seu treball en xarxa. s grcies a aquestes
entitats i activistes LGTBI que sha avanat en el reconeixement legal de drets per
a les persones del collectiu. Alhora cal garantir la dignitat i el reconeixement de les
persones que van lluitar per aconseguir-ho durant els anys ms difcils de la nostra
histria, aix com garantir que tothom sigui lliure destimar com vulgui i a qui vulgui,
visqui al camp o a la ciutat. Per aix ens comprometem a:

Impulsar mesures per a la recuperaci de la memria histrica del


collectiu LGTBI a Catalunya.
Impulsar la visibilitzaci del collectiu LGTBI, en especial persones trans-
sexuals i transgnere, als mitjans de comunicaci pblics.
Vetllar per un s inclusiu i respectus del llenguatge i les imatges als
mitjans de comunicaci pblics i a internet que eviti el sexisme, els este-
reotips, lestigma, el binarisme de gnere i les expressions LGTBIfbiques.
Garantir la participaci del Consell Nacional LGTBI en el disseny, lela-
boraci, la implementaci i lavaluaci de les poltiques LGTBI a Ca-
talunya, dotant-lo de mecanismes per fer-lo ms participatiu, accessible i
vinculant en les seves decisions.
Treballar per erradicar la LGTBIfbia dels nostres pobles i ciutats. Un
municipalisme i uns ajuntaments que es reivindiquen diversos i orgullosos
i que vetllen per la visibilitat i la garantia dels drets de les persones LGTBI
107 amb plans i poltiques especfics dirigits al collectiu.
3. MITJANS DE COMUNICACI
Perqu el dret a la informaci esdevingui un dret ciutad, cal garantir que totes
les persones tenen accs a una informaci plural i de qualitat. Avui, el dret a la
informaci est greument amenaat. Els grans grups financers i industrials han
ests el seu domini sobre els grans mitjans privats de comunicaci i han fet de la
informaci una mercaderia ms, sotmesa a les regles del mercat. Parallelament,
lAdministraci pblica ha retallat als mitjans de comunicaci pblics els recursos
necessaris per exercir la funci de servei a la societat i els ha convertit en corret-
ges de transmissi dels grans partits tradicionals. La conseqncia de tot plegat
s lexclusi dels circuits informatius de la majoria de persones, la unilateralitat de
les informacions, la marginaci de les veus crtiques amb el poder i la uniformitza-
ci i lempobriment culturals.

3.1. Garantir els drets a la informaci i la comunicaci


Defensem la independncia dels mitjans de comunicaci respecte dels poders po-
ltics i econmics i per aix apostem per la desgovernamentalitzaci dels mitjans
pblics. Volem, daltra banda, uns mitjans lliures destereotips i lliures danuncis i
continguts que promoguin la sexualitzaci i mercantilitzaci de la dona. El perio-
disme t el deure doferir a la societat informaci vera i de rellevncia pblica.
Cal, al mateix temps, que el collectiu dels i les periodistes tinguin garantits els
seus drets laborals, ja que noms aix podran exercir plenament la seva funci
social amb independncia i esperit crtic. Per ltim, creiem que cal reequilibrar
les ajudes als mitjans de comunicaci privats i fomentar els mitjans sense nim
de lucre i els del tercer sector de la comunicaci. Els mitjans socials i comunitaris
sense nim de lucre tenen una funci insubstituble a lhora de garantir la diversitat
cultural, la reflexi crtica i la lliure expressi de moviments, entitats i associacions
de la societat civil. s per tot aix que ens proposem els objectius segents:

Respectar i aplicar el principi consagrat a larticle 52 de lEstatut se-


gons el qual totes les persones tenen el dret dinvestigar, cercar, rebre i
difondre informacions, opinions i idees, sense censures ni entrebancs, mit-
janant totes les plataformes existents, en el marc del respecte a la llibertat
i els drets humans.
Reformar la Llei 22/2005 de mitjans audiovisuals de Catalunya i aprovar
el decret que la desenvolupi, per garantir de manera efectiva el principi que
totes les persones tenen el dret que la comunicaci audiovisual es presti a
travs duna pluralitat de mitjans, tant pblics i comercials com comunitaris
que reflecteixin el pluralisme ideolgic, poltic i cultural de la societat, com
assenyala la Llei general 7/2010 de comunicaci audiovisual.
Blindar la plena independncia del CAC i, alhora, impulsar un acord par-
lamentari per posar en marxa un rgan que garanteixi el dret a la informa-
ci i la comunicaci de la ciutadania, seguint models com els dAlemanya,
Regne Unit i Noruega. El nou rgan, que podria substituir el CAC i assu-
mir-ne les competncies, determinaria la composici i funcions dels con-
sells dadministraci dels mitjans pblics, fixaria els criteris de concessi
dajuts de lAdministraci al conjunt dels mitjans i formularia propostes de
promoci del tercer sector de la comunicaci, entre altres funcions.
Reformar el sistema de publicitat institucional, per posar fi al reparti-
ment basat amb lamiguisme i el model de clickbaits, per garantir criteris
objectius de transparncia i equitat i per fer que les subvencions estructu-
rals per a ls del catal incloguin tots els mitjans.

108
3.2. Reformar la Llei de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals
Reformar la Llei 11/2007 de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals
(CCMA) per blindar la independncia, neutralitat i imparcialitat de la televisi
de les emissores de rdio i de totes les plataformes de comunicaci de la Ge-
neralitat, promouren la cogesti dels treballadors, garantir el dret daccs de la
ciutadania i derogar la Llei 2/2012 de modificaci de diverses normes en matria
audiovisual impulsada per CiU i el PP, que ha accentuat la governamentaci
de TV3 i Catalunya Rdio. La reforma ha dincloure, entre altres disposicions:

Assegurar el respecte a la independncia dels mitjans, tant dels p-


blics com dels privats, davant dels poders poltics i econmics, i, en
aquest sentit desgovernamentar TV3 i els altres mitjans de la CCMA, com
tamb lACN, com a condici imprescindible per garantir-ne la indepen-
dncia, la professionalitat, la pluralitat, el rigor i la imparcialitat.
Establir mecanismes de cogesti per tal dincorporar les persones tre-
balladores en els espais de decisi i gesti.
Lelecci del president i dels membres del Consell de Govern amb
majoria qualificada i a travs dun procediment de hearing o examen
pblic.
La garantia que la CCMA rebr els recursos necessaris per fer una
programaci de qualitat, competir amb els grans mitjans privats i afrontar
les transformacions tecnolgiques. El sistema de finanament ha de ser
transparent i fixat per contracte programa i una avaluaci de rendiments
que no es basi noms en les audincies i els costos, sin tamb en indi-
cadors de rendibilitat social.
Lestabliment de mecanismes que permetin la participaci de laudi-
ncia amb frmules com el registre dusuaris nics i, sobretot, lexerci-
ci efectiu del dret daccs, cosa que exigeix la reforma de la Llei 11/2007.

3.3. Foment del sector de la comunicaci


Apostem per promoure i protegir els mitjans sense nim de lucre i, en general, els
que sn resultat de lautoorganitzaci dels ciutadans que exerceixen el dret a ser
emissors dinformaci i a constituir i gestionar mitjans de comunicaci propis per
qualsevol de les plataformes existents. Proposem:

Adoptar mesures per reforar lentramat de mitjans pblics locals i


comarcals, com ara la creaci i ordenaci duna xarxa comunicativa inte-
grada per la totalitat dels mitjans de titularitat pblica, que funcioni com un
sistema coherent per facilitar sinergies.
Donar suport a lemprenedoria en el sector de la comunicaci per con-
tribuir a augmentar la diversitat de loferta i apostar per noves frmules
empresarials i de gesti, com les cooperatives de periodistes i usuaris, els
mitjans amb vocaci de servei pblic i els sistemes de finanament mixt via
micromecenatge.
Fomentar i protegir els mitjans socials i comunitaris sense nim de lu-
cre, que tenen una funci insubstituble en lempara de la diversitat cultural i
en la implicaci directa de la ciutadania en el procs de comunicaci social,
en el foment de lalfabetitzaci meditica i en la reflexi crtica.

4. ADMINISTRACI PBLICA
Democratitzar les institucions i fer-les absolutament transparents s, avui, una ne-
cessitat. Apostem en aquest sentit per una transformaci de ladministraci pbli-
109 ca, fent-la ms oberta i ms deliberativa. La poltica sha dimpregnar de principis
tics que evitin que les institucions pbliques i els partits poltics tornin a caure
en les dinmiques de corrupci sistmica que hem viscut en les ltimes dcades.

4.1. Una administraci socialment, ambientalment i laboralment responsable


Volem una administraci que garanteixi el compliment de la normativa laboral res-
pecte als seus empleats i respecte als treballadors i les treballadores de les empre-
ses adjudicatries dels contractes pblics. Apostem per un model dAdministraci
pblica que impedeixi la precaritzaci laboral a partir de les seves contractacions
i advoquem per la gesti directa i no subcontractada dels serveis pblics. De-
fensem, a ms, la introducci dun sistema de compra pblica que potenci les
conductes socialment i ambientalment responsables. Les clusules favorables a
qestions socials i mediambientals han de tenir pes i presncia en les valoracions.
Calen, al mateix temps, mecanismes de control social i democrtic de la contrac-
taci pblica, no noms pel que fa a la seva adjudicaci, sin tamb pel que fa al
seguiment per garantir el compliment de les exigncies dels plecs de clusules.
Per aix proposem les mesures segents:

Incrementar el valor afegit dels treballadors i les treballadores pbli-


ques, mitjanant la formaci, motivaci, especialitzaci i modernitzaci de
la gesti i direcci pbliques.
Posar en valor la feina de lempleat i empleada pblics, reforar el co-
neixement de la seva tasca davant la societat, millorar la seva condici
social. Millorar i reforar la feina pblica s un factor de competitivitat, jus-
tcia i cohesi social, no un destorb. Posant lmfasi en el treball en equip i
collaboratiu, incorporant el coneixement i valors que tenen els treballadors
i treballadores pblics.
Impulsar una poltica laboral que disminueixi i reguli la temporalitat
laboral, ats que aquesta est fins i tot per sobre del sector privat.
Realitzaci dofertes pbliques i concursos de trasllat de forma peri-
dica.
Incorporar a les plantilles les places que sestan cobrint sota altres
formes de contractaci.
Millorar la qualitat de la formaci, que ha de ser superior a la simple
adquisici dhabilitats laborals per convertir-se en lessncia dun servei
pblic i duna funci pblica de qualitat fomentades en la responsabilitat i
la dignitat de cada treballador i treballadora. Garantir lexercici del dret a la
formaci contnua i el reciclatge professional a tots els empleats i emplea-
des pblics.
Establir un salari mxim per als alts crrecs de lAdministraci pblica i
per als gestors de les empreses pbliques, agncies, consorcis i ens diver-
sos.
Establir criteris professionals en la contractaci dalts crrecs i cr-
recs de confiana.
Potenciar la reforma i aprofundiment de la regulaci dincompatibili-
tats a fi que sigui aplicada en tot el sector pblic.
Treballar per aconseguir que els empleats i les empleades pblics re-
cuperin el poder adquisitiu perdut durant aquests anys i els drets socials
i laborals retallats pels governs del PP i CiU.
Garantir la negociaci collectiva en el marc de lAdministraci pblica.

110
4.2. Establir una administraci no burocrtica
El model dadministraci pblica t un paper fonamental per fer possible el nou
model de pas que estem proposant.

Lactual model s rgid, burocratitzat, no respon a les necessitats de la societat


actual i no funciona si volem treballar plegats (en xarxa a traves de processos de-
liberatius). Cal doncs una profunda transformaci.

Ladministraci del futur ha de ser una administraci no burocrtica, flexible, de


qualitat, al servei de la ciutadania per atendre les seves necessitats i garantir els
seus drets. Una administraci que defensi linters collectiu i el b com. Un nou
model dadministraci que aprofiti el potencial que t, que posi en marxa palan-
ques internes de canvi i que propici la generaci collectiva de coneixement. Una
administraci innovadora que sha de construir a partir de la confiana en les per-
sones que la formen, de creure-hi, en la seva implicaci, en els seus valors i en la
seva capacitat. Per tot aix proposem:

Impulsar una reforma de lAdministraci pblica de Catalunya per fer-la


ms efica, eficient i arrelada al territori.
Elaborar una llei integral de la funci pblica catalana que incorpori les
administracions locals.
Racionalitzar i simplificar lestructura administrativa departamental.
Desenvolupar una nova llei de procediment administratiu per fer ms
gil, flexible, obert, efica el funcionament de ladministraci pblica.
Apostar per la simplificaci de la normativa reguladora dels contractes
i dels procediments per a la contractaci.
Dinamitzar noves cartes de serveis pblics, incloent-hi els nous serveis
gestionats des de prctiques comunitries, experincies cooperatives i au-
togestionades.
Impulsar auditories de gesti de tots els serveis.
Impulsar la coordinaci i collaboraci entre les diferents administraci-
ons pbliques per apropar ladministraci al servei de la ciutadania, simpli-
ficant els trmits burocrtics.
Unificar els sistemes burocrtics i bases de dades per evitar trmits
innecessaris i duplicats.

4.3. Una administraci deliberativa


Com a derivada duna administraci en xarxa, les decisions hauran de ser com-
partides i elaborades conjuntament. Mentre la jerarquia implica lexistncia dun
vrtex que en ra de la seva legitimitat poltica i/o de la seva capacitat tcnica
trasllada les decisions cap avall; a les xarxes no existeix un vrtex i, per tant, les
decisions sn els resultat de la interacci entre les parts, dall que hem anomenat
processos de deliberaci. Per tot aix proposem:

Modificar lestructura organitzativa, passant duna estructura vertical i


jerrquica, a una estructura ms horitzontal i coordinada interna i externa-
ment (amb altres administracions), aplanant els organigrames.
Implantar el treball pluridisciplinari amb coordinaci i connexi entre m-
bits. Aix implica tamb simplificar els trmits i procediments administra-
tius i incorporar una comunicaci gil a lorganitzaci.
Establir espais presencials i virtuals de deliberaci (amb el suport de les
noves tecnologies) de carcter transversal, previs a la pressa de decisions.

111
Establir mecanismes de formaci i suport per implicar els treballadors i
treballadores de ladministraci en lassumpci de responsabilitats en la seva
funci de servei pblic, ents com un comproms amb el territori i la seva gent.
Facilitar a treballadors i treballadores el coneixement del que passa a
dins (la instituci) i a fora (el territori), de manera que puguin collaborar i
treballar en connexi amb la ciutadania en la defensa dels seus drets i del
seu pas.

4.4. Avanar cap a una administraci que treballi en xarxa


Dentrada caldr reconixer i incorporar un canvi en la mateixa terminologia de
la instituci, que ja no podrem representar com la clssica pirmide jerrquica.
Caldr passar dun escenari en qu les responsabilitats i les funcions estan atribu-
des a un nou escenari en qu les responsabilitats i les funcions sn compartides.
Haurem daprendre a treballar amb els altres. Proposem:

Promoure el codisseny de les poltiques pbliques amb la ciutadania i


agents dinters.
Avanar en maneres transversals de relacionar les necessitats de la
ciutadania i els instruments de la mateixa administraci, contribuint a la
vegada amb un treball en xarxa que permeti conixer aquestes necessitats
i la seva resoluci.
Desenvolupar una e-administraci per tal de millorar la relaci amb el
ciutad i lagilitaci de trmits.
Introduir el treball collaboratiu, a dins de ladministraci per tamb amb
entitats i la ciutadania. Reconixer el paper de lempresa social en el desen-
volupament dels serveis pblics.
Promoure la recerca i desenvolupament dels serveis a travs de la col
laboraci i treball en xarxa amb universitats, tercer sector i entitats.
Introduir la cultura de lavaluaci. Acostar la gesti a la ciutadania refor-
ant maneres conjuntes de fer i avaluar. Promoure lavaluaci dels serveis
pblics de forma peridica i participada amb els treballadors i les treballa-
dores, usuaris i usuries dels serveis i la ciutadania en general. I, finalment,
afavorir lavaluaci ex-antes del disseny de poltiques i dels serveis: alter-
natives, estimaci prvia de limpacte, estudi de les alternatives, justificaci
de la despesa, etc.

4.5. Construir una administraci per a la ciutadania


A diferncia dall que sha proposat des dels corrents gerencials, pensem que
lAdministraci pblica sha de relacionar amb les persones en tant que ciuta-
danes, no com a usuries ni com a clientes de serveis. Aix implica recuperar
lorientaci collectiva de lAdministraci pblica, recordant que el seu objectiu
constitutiu no s maximitzar la satisfacci de clients individuals, sin contribuir a
la construcci de projectes collectius. Per aix proposem:

Impulsar la coordinaci i collaboraci entre les diferents administra-


cions pbliques, amb la finalitat de posar lAdministraci pblica al servei
del ciutad: simplificaci dels trmits burocrtics (possibilitat dacudir a fer
qualsevol gesti davant de qualsevol administraci), creaci de sistemes
de finestreta nica a les administracions pbliques en qu encara no
nexisteixin i impulsar la cita prvia, entre altres.
Dinamitzar la carta de serveis al conjunt de les administracions pbli-
ques, organismes i empreses amb lobjectiu dinformar la ciutadania refe-
rent a les qualitats amb qu es proveeixen els serveis pblics i actualitzar
112 lexercici dels drets de la ciutadania.
Impulsar mecanismes de participaci per ajustar els serveis pblics
a la realitat canviant i a les necessitats reals dels ciutadans i ciutadanes.
Potenciar lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya a fi que esde-
vingui un lloc de referncia de la formaci continua de qualitat i especfica
per als empleats i les empleades pbliques, amb una clara vocaci profes-
sionalitzadora envers lAdministraci pblica i la transmissi dels valors de
servei i actuaci dels empleats i empleades.
Desenvolupar una llei bsica sobre les externalitzacions per garantir el
control efectiu de les activitats externalitzades. Aprovar un catleg daquells
serveis que no poden ser susceptibles de la gesti privada.
Recuperar progressivament la titularitat pblica dels serveis. Aturar les
privatitzacions.

5. MEMRIA HISTRICA I DEMOCRTICA


A Catalunya les institucions pbliques han doferir poltiques pbliques de mem-
ria democrtica tant en lmbit poltic com en el social, histric i cultural. Aquestes
poltiques han de servir per conixer un passat on la lluita de les persones i les
institucions collectives democrtiques (partits, sindicats, cooperatives, ateneus,
etc.) han conquerit les llibertats poltiques i nacionals i els drets socials, i sha
millorat el benestar material de la ciutadania daquest pas. Ara b, tamb han de
servir de punt de trobada amb les generacions ms joves perqu siguin partcips,
des de les seves preocupacions i interessos, de la revisi i valoraci de les experi-
ncies collectives passades com la manera ms adient de dotar-se deines per
millorar la vida individual i collectiva i aprofitar les oportunitats de canvi poltic que
sobren en el present.

5.1. Veritat, justcia i reparaci


En defensa daquests principis de veritat, justcia i reparaci, aplicats a les vcti-
mes del franquisme i la Transici, considerem necessries les propostes segents
per avanar en la construcci de ms democrcia i ms transparncia, dun model
destat sense herncies del franquisme. Proposem:

Reconeixement i reparaci efectiva de totes les vctimes del fran-


quisme represaliades per causes poltiques, pel parentiu amb els lleials a la
legalitat republicana, per causa de lorientaci sexual, de les creences reli-
gioses, per motiu de gnere, de pensament, etc.; des de la primera vctima
del 36 als ltims afusellats del franquisme incloent-hi tamb les vctimes de
la transici.
Reforar el compliment de la Llei sobre la localitzaci i identificaci
de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura fran-
quista i la dignificaci de les fosses comunes. Obertura per part de lAd-
ministraci i a crrec dels seus pressupostos de les fosses, exhumant-ne i
identificant-ne les restes.
Gestionar el cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la
dictadura franquista com a registre administratiu en el qual shan dincloure
les dades que facilitin les tasques de localitzaci i identificaci.
Impulsar la creaci duna oficina efectiva dajuda a les vctimes del
franquisme i als seus familiars que, a ms dinformaci, ofereixi resoluci
als problemes que aquests plantegin com a part del seu dret a la reparaci,
aix com dun espai definitiu de Memria on es trobi tota la informaci de la
repressi centralitzada, originals o cpies de diferents arxius, digitalitzada
113 i de lliure consulta en lnia. s urgent i obligatori determinar les xifres i les
circumstncies de la terrible repressi franquista desprs de ms de 40
anys de la mort del dictador.
Eliminaci, no reinterpretaci, de tots aquells monuments alats en
honor i glria als colpistes i repressors.
Dur a terme lestudi de la repressi franquista a Catalunya que doni
com a resultat lelaboraci dun llibre blanc en format de catleg digital. Im-
pulsar alhora un pla dactuaci en collaboraci amb altres administracions
pbliques per tal de preservar la documentaci, catalogaci, informatitza-
ci i digitalitzaci dels diferents arxius judicials, policials o militars.
Crear un portal de vctimes de la Guerra Civil i persones represaliades
pel franquisme que reculli la informaci bsica de les diferents bases de
dades que actualment es troben disperses.
Reprendre de forma immediata la collaboraci econmica amb associ-
acions memorialistes, centres destudis, universitats i fundacions. Elabo-
raci de ms poltiques actives de memria amb ms mitjans i representaci
on totes les associacions de vctimes tinguin veu i vot: lexili, la deportaci,
els camps de concentraci espanyols, francesos i alemanys, les presons de
la dictadura i la transici, les persones assassinades amb consells de guerra
o sense, les desaparegudes, les vexades, el treball esclau en el franquisme,
les fosses, les nenes i els nens robats, els internats de la por, les dones re-
presaliades, la comunitat LGBTI, els bombardejos, la repressi sobre les llen-
ges, el trauma generacional, la tortura, la depuraci, lespoli, etc.
Lliure accs sense cap tipus de restricci a la documentaci dels arxius
de lAdministraci on es trobi informaci relacionada amb les vctimes i els
seus repressors.
Donar suport a la Causa 4591/10 pels delictes de genocidi i/o crims de
lesa humanitat comesos a Espanya per la dictadura franquista entre el
17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977, coneguda popularment com a
Querella argentina contra els crims del franquisme, aixcom a les causes
que puguin obrir-se en altres pasos en tractar-se de justcia universal.
La Subdirecci General dArxius i Gesti Documental promour la cap-
taci de nous fons documentals que incloguin lobra de dones silencia-
des durant la dictadura franquista.
Donar suport i potenciar la creaci de projectes que visibilitzin contin-
guts i aportacions de les dones durant el perode de la Guerra Civil es-
panyola, la dictadura franquista i etapes anteriors. Creaci duna beca per
donar suport a la investigaci per a la recuperaci de la memria histrica
de les dones.
Solidaritat amb les lluites de totes les vctimes que, en altres llocs del
planeta, tamb han patit la violncia, la repressi poltica i la persecuci.

5.2. Memorial democrtic


Aprovar al Parlament de Catalunya una modificaci legal que permeti
retornar la Llei del Memorial Democrtic al seu redactat original, anul
lant els canvis introduts per CiU; en especial, aquells que restringeixen la
participaci ciutadana. Sha dassegurar la seva capacitat per dur a ter-
me una programaci estable dactivitats cviques, culturals, educatives i de
participaci social.
Dependncia del Memorial Democrtic del Parlament directament i no
del govern, amb una partida pressupostria prpia que el dots dautono-
mia i recursos per fer les poltiques de memria.
Donar continutat al Banc Audiovisual Memorial Democrtic a partir de
lenregistrament de nous testimonis.
114
Reactivar la Xarxa dEspais de Memria repartits pel territori, des del
Museu de lExili a la Jonquera (Alt Empord) o el COMEBE (Consorci Me-
morial dels Espais de la Batalla de lEbre) a les Terres de lEbre fins als
espais de memria mitjans i petits, tot dotant-los de recursos per tal que
puguin desenvolupar la seva tasca de recerca i difusi. Tornar a impulsar el
Memorial Walter Benjamin a Portbou (Alt Empord) i la identificaci, digni-
ficaci i visibilitzaci correctes de tots els camps de concentraci i centres
de reclusi de represaliats pel franquisme. Amb lelaboraci dun catleg
especfic que permeti activitats de divulgaci i estudi daquests indrets.

5.3. Fomentar les poltiques de memria al mn local


Proposem impulsar i donar suport a les poltiques de memria al mn local a tra-
vs, com a mnim, de les accions segents:

Elaboraci des dels municipis dun cens de vctimes i victimaris rigors


i detallat que serveixi com a base a una futura comissi de la veritat que
sigui punt de partida per a la justcia negada i no solament una recopilaci
de relats.
Lliure accs, sense restriccions, a la documentaci dels arxius munici-
pals on es trobi informaci relacionada amb les vctimes i els seus repres-
sors. Aquestes obligacions dels ajuntaments estan previstes a larticle 11
de la Llei 52/2007.
Promocionar actes de memria a pobles i ciutats i elaborar un estudi
dels llocs relacionats amb la lluita antifeixista per la seva publicitat i protec-
ci i, si escau, procedir a declarar-los com a patrimoni. Ubicar-hi espais de
memria al voltant, que siguin visitats pels centres educatius com a part de
la programaci de les sortides escolars.
Retirada de simbologia franquista i revisi del nomencltor en compli-
ment de la Llei 52/2007.

6. SEGURETAT I JUSTCIA
La seguretat s un dret que lAdministraci ha de garantir per a totes les perso-
nes, i no noms per algunes. Sha de consolidar un sistema de seguretat pblica
i emergncies atenent les causes de la inseguretat i els riscos i no solament els
efectes. Un sistema que sigui garant del lliure exercici dels drets i les llibertats de
tothom, com a base duna convivncia pacfica i democrtica, garantint especial-
ment els drets de les persones ms vulnerables. Per tamb amb unes poltiques
que no siguin noms cap a la ciutadania, sin que les tingui en compte per ge-
nerar-les, un model basat en la proximitat i respectant les particularitats de cada
part del territori, que pugui funcionar coordinadament amb altres administracions
i tamb que doni comptes i sigui transparent.

6.1. Construir un nou model de seguretat


Un nou model basat en els principis i accions segents:

Garantir drets per garantir seguretat. Combatre qualsevol llei, aix com els
discursos i la gesti que pretenguin limitar lexercici dels drets civils, o crimi-
nalitzin la dissidncia poltica. Treballar especialment per a les persones ms
vulnerades dones, gent gran, nens i nenes, minories, entre altres. Imple-
mentar un sistema de seguretat, justcia i policia, basat en els drets humans,
com a eix vertebrador de tota poltica pblica, fonamentat en els principis de
prevenci, drets i garanties i intervenci mnima del dret penal.
115
Prioritzar la prevenci i les cures. Enfortir les poltiques de prevenci de
riscos i anticipaci de conflictes. Fomentar el dileg i la mediaci com a
mtode de resoluci de conflictes. Incorporar la perspectiva de gnere en
les poltiques de seguretat i emergncia.
Promoure la participaci ciutadana. Desenvolupar instruments que per-
metin la participaci en el diagnstic i la implementaci de les poltiques,
aix com enfortir el Consell de Seguretat de Catalunya.
Millorar la gesti transversal. Millorar els mecanismes de coordinaci en-
tre administracions de diferent nivell, i tamb entre rees de la generalitat.
Adequar les poltiques al territori. Donar impuls a les actuacions de les
administracions locals, entenen que s lmbit on es concreten els pro-
blemes, i per tant t un contacte ms proper a la ciutadania per conixer
millor els problemes i dissenyar solucions. Potenciar la utilitzaci de dades
obertes, i la creaci de continguts assequibles i accessibles. Aprofundir
en les mesures per lavaluaci, en tots els mbits vinculats a seguretat i
emergncia.

6.2. Modernitzar el sistema de policia de Catalunya


Defensem un sistema de policia de Catalunya, compost pels mossos desquadra i
les policies locals, que permeti una actuaci al mxim de coordinada, amb recur-
sos i que enforteixi els mecanismes de transparncia i rendici de comptes.

Impulsar la Llei del sistema de policia de Catalunya per reforar les


sinergies entre cossos, establir els mbits de competncia i collaboraci,
criteris i estndards comunes daccs i formaci.
Dotar de ms recursos al cos de mossos desquadra. Pla de reposici
i recuperaci dels mitjans i condicions laborals que shan perdut durant
aquests darrers anys. Dotar de ms recursos humans formats a les unitats
destinades a fer seguiment de vctimes, sistemes de protecci, emergnci-
es, recollida datestats i proximitat. Enfortir ls de noves tecnologies tant
per a la investigaci com per mantenir contacte amb la ciutadania. Enfortir
els mecanismes i recursos per a la lluita contra el crim organitzat internacio-
nal. Promoure la participaci del cos en els grups internacionals de treball i
intercanvis dinformaci. Crear la unitat contra la corrupci, la delinqncia
econmica i el frau fiscal dels mossos desquadra. Recuperar els progra-
mes preventius adreats a vctimes adolescents i joves.
Transparncia i rendici de comptes. Garantir el funcionament del Co-
mit dtica Policial de la Generalitat i la implementaci de les seves reco-
manacions. Estudiar lactualitzaci del Codi dtica Policial. Garantir lac-
cs als elements essencials de les actuacions en compliment de directiva
europea 2012/13/UE. Completar la implantaci de cmeres de seguretat
en zones de detenci. Generar mecanismes de control parlamentari sobre
la incorporaci darmament i eines ds policial, la revisi de lexistent i la
seva utilitzaci. Complir sense excepcions la normativa vigent que obliga a
portar, en lloc visible, la identificaci dels membres de cossos policials. Do-
tar de ms jerarquia la divisi dafers interns de mossos desquadra i revisar
els seus procediments per garantir processos rpids, eficaos i de colla-
boraci amb els processos judicials. Generar un mecanisme de contacte
directe per la ciutadania que vulgui informar sobre possibles vulneracions
de drets humans per part dels cossos policials.

116
6.3. Lluitar contra el terrorisme
s evident que vivim moments especialment preocupants pel que fa a possibles
actuacions terroristes. Mai hem doblidar lorigen de la situaci, basat en les equi-
vocades i injustes actuacions del mn occidental en determinades zones del mn.

Sha de treballar, per, per abordar totes les formes dextremisme violent, i alhora
enfortir els principis bsics de democrcia, dileg i protecci a drets fonamentals,
i rebuig a totes les formes de violncia. Per tant, la preocupaci per la prevenci
no pot suposar mai una reducci dels drets de la ciutadania. Hem de treballar per
una societat ms justa e integradora, i lluitar contra els comportaments i discursos
discriminatoris.

Oposar-se a qualsevol actuaci o poltica o discurs que afavoreixi la


permanncia o lincrement dels conflictes bllics.
Exigir a lEstat espanyol la desvinculaci dels conflictes i la limitaci
de venda darmes a pasos en conflicte.
Dotar als cossos de seguretat dels recursos necessaris per a la preven-
ci i investigaci dactes terroristes.
Generar un pla integral de prevenci dels extremismes violents. s im-
prescindible que el pla inclogui la participaci i corresponsabilitat de les
diferents administracions i que es faci a partir de la participaci de la ciuta-
dania, tenint-ne en compte la diversitat.
Incrementar les accions de prevenci de la radicalitzaci violenta a les
presons.
Prioritzar la lluita contra els delictes dodi i discriminaci. Actualitzar els
protocols dactuaci i millorar la formaci i els recursos per a la investigaci.
Creaci de lagncia catalana contra lodi i la discriminaci, que per-
meti la detecci i sensibilitzaci vers les conductes dodi i discriminaci, la
collaboraci i coordinaci entre ciutadania, administracions i cossos poli-
cials, aix com la incidncia en processos judicials despecial rellevncia en
la matria.

6.4. Millorar la seguretat viria


La seguretat viria s indestriable del model de mobilitat del pas. Defensem un
model que se sostingui en una mobilitat sostenible i segura. Aix vol dir garantir les
bones condicions de les infraestructures, millorar els sistemes de control policials
i tcnics, treballar en la conscienciaci, a travs de leducaci sobre els factors de
risc a la carretera, generant estratgies de sensibilitzaci al conjunt de la ciutada-
nia i tamb millorant latenci a les vctimes dels accidents de trnsit.

Desenvolupar un programa dinnovaci tecnolgica de suport a la con-


ducci segura i la mobilitat sostenible.
Elaborar auditories de seguretat viria.
Invertir en millores de la infraestructura de les carreteres.
Desenvolupar un pla especfic per reduir els xocs frontals, que repre-
senten aproximadament el 60 % de les vctimes ho sn en aquests tipus
daccidents.
Donar suport als ajuntaments en lelaboraci de plans locals de segu-
retat viria.
Destinar un 10 % del pressupost del Servei Catal de Trnsit a R+D+I
mitjanant convenis o consorcis amb les universitats catalanes.
Condicionar la possibilitat de realitzar mesures alternatives a la sanci
en els casos que es detecti una addicci a lalcohol o les drogues de la
117 persona infractora, a la seva deshabituaci prvia.
Desplegar leducaci per a la mobilitat segura i sostenible als centres
educatius, implantar els camins escolars segurs a totes les escoles, que
formi part de la proposta curricular dels centres i introduir leducaci per a
la mobilitat segura en el lleure educatiu.

6.5. Millorar el sistema de protecci civil i emergncies


El sistema de protecci civil i emergncies requereix duna actualitzaci. s neces-
sari generar un sistema integral i coordinat, centrat en la prevenci i detecci de
riscs, amb un enfocament clar a partir del reconeixement de les diferents necessi-
tats del territori catal, que compti amb els recursos materials suficients. Tamb,
per, requereix una actualitzaci de procediments i mecanismes de coordinaci
entre els diferents elements que els componen per tal de millorar-ne lefectivitat. A
ms, com en tot lmbit de la seguretat, la responsabilitat ciutadana s un element
imprescindible que sha de fomentar. Per aix proposem:

Aprovar la llei de protecci civil de Catalunya i la llei del servei de pre-


venci i extinci dincendis i salvaments.
Enfortir el sistema dextinci dincendis amb ms inversions, formaci
i innovaci en el cos de Bombers de la Generalitat amb un pla de reposici
i recuperaci dels mitjans i condicions laborals, que shan perdut durant
aquests darrers anys.
Millorar la coordinaci entre els municipis i la Generalitat pel que fa a la
gesti de les emergncies.
Desenvolupar i millorar el Mapa de protecci civil de Catalunya com
leina per a la identificaci de les situacions de risc greu, cosa que ha de
permetre aplicar poltiques de gesti dels riscos i dinformaci ciutadana.
Dissenyar plans i estratgies dabordatge, conjuntament amb les admi-
nistracions locals, per lactuaci davant situacions de gran emergncia i
mltiples vctimes.
Adoptar la gesti forestal com a eina de prevenci.

6.6. Aconseguir una justcia efica, transparent i propera


Entenem la justcia com un servei pblic, i per tant orientada a les persones. Sols
hi ha una justcia i aquesta ha de ser igual per a tots i totes, per aix ha de ser
accessible, s a dir, tothom hi ha de poder accedir, i ha de rebre informaci clara
i poder aprofitar els mitjans tecnolgics que existeixen. A ms, ha de ser prope-
ra, geogrficament i en les maneres de relacionar-se amb la ciutadania. I, com
en totes les esferes de lAdministraci publica, ha de permetre la participaci
ciutadana i el seu control. Sobretot ha de poder donar respostes en temps gils
i de manera efica; per tant, cal una anlisi profunda per dotar lAdministraci de
justcia amb els recursos humans, econmics i tecnolgics adequats per acon-
seguir-ho.

Fer una auditoria per valorar la situaci real de la justcia, dissenyar


plans dactuaci per a una modificaci estructural que garanteixi leficin-
cia i proximitat a la ciutadania.
Aprovar un pla destabilitzaci de plantilles per fer front a lelevada taxa
de temporalitat.
Articular mecanismes de participaci ciutadana i millorar la transpa-
rncia i rendici de comptes de lAdministraci de justcia. Mantenir el Re-
gistre Civil integrat a lAdministraci de justcia.
Implantar jutjats especfics de violncia masclista arreu el territori i
adoptar mesures efectives de lluita contra la violncia masclista.
118
Implantar de manera efectiva lexpedient judicial electrnic o e-just-
cia i millorar la comunicaci entre els professionals de la justcia.
Rebaixar els requisits exigits per al reconeixement del dret a la justcia
gratuta, i ampliar la partida pressupostria destinada a lefecte, per garan-
tir el dret a la tutela judicial efectiva.
Eliminar la participaci indirecta dels partits poltics en el sistema
dascensos de la carrera judicial.
Potenciar i ampliar els serveis dorientaci jurdica. Ampliar els supsits
i procediments que afectin les llibertats individuals i els interessos collec-
tius en matries de consum, medi ambient, ordenaci del territori, i de co-
munitats de propietaris.
Incrementar progressivament les compensacions econmiques dels
advocats dofici, per tal de palliar el retrocs sofert en els ltims anys,
aix com millorar-ne les condicions del servei, en pro de dignificar un servei
pblic imprescindible.
Millorar les mesures de control de qualitat, especialitzaci i formaci del
servei del torn dofici, en coordinaci amb els collegis de ladvocacia.
Adoptar les mesures organitzatives, administratives, formatives i infor-
matives necessries per fer efectiu lexercici del dret a lopci lingstica,
creant les condicions per tal que ls del catal, parlat i escrit, als tribunals de
justcia del nostre pas sigui equivalent al que es produeix fora dels tribunals.
Garantir laplicaci correcta de les directives europees relatives al dret
de defensa, com la 2010/64/EU sobre dret a la interpretaci i traducci en
processos penals.

6.7. Implementar un model de justcia restaurativa


Cal donar suport a una justcia restaurativa, que posi laccent en els danys produ-
ts i en la seva reparaci, que permeti tenir en compte les causes, conseqncies
i necessitats dels i les protagonistes i que permeti la responsabilitzaci de les
persones autores dun delicte i la reparaci de la vctima. I posar una especial
atenci a les vctimes ms vulnerades. Ens cal una justcia que doni respostes als
conflictes, especialment utilitzant la conciliaci i la mediaci com a eines per a la
resoluci alternativa de conflictes. Cal desplegar totes les possibilitats de compli-
ment de penes a travs de les mesures penals alternatives, en especial a travs
dels treballs a la comunitat i en el medi obert.

Modificar el model datenci a la vctima posant el focus en la resilincia.


Enfortir lOficina dAtenci a la Vctima amb ms recursos i descentralit-
zar latenci per poder arribar en igualtat a tot el territori catal.
Establir procediments datenci a la vctima adequats a cada tipologia
de delicte.
Garantir la protecci de dones i infants que pateixen violncia mas-
clista.
Potenciar els mecanismes de mediaci i arbitratge i daltres maneres de
resoluci alternativa dels conflictes
Generar mecanismes o estructures especfiques que permetin donar
resposta a la violncia o vulneracions de drets generades per la matei-
xa Administraci.
Establir procediments accessibles i gils de denncia per casos de vul-
neraci de drets per part de lAdministraci.
Fomentar les mesures penals alternatives, potenciant les oficines de la
Generalitat, reduint el temps despera, ampliant les collaboracions amb
ens pblics i privats i oferint formaci i sensibilitzaci als diferents opera-
119 dors de justcia.
6.8. Garantir els drets dins de les presons
Les presons han de garantir que les persones preses mantinguin la vigncia i
lexercici de tots els drets dels quals no han estat privats legalment. Les presons,
per les particularitats inherents a la seva estructura i funcionament, sn entorns
tancats, allunyats en general despais urbans, amb un control exhaustiu dels
contactes personals i tot tipus dactivitats quotidianes, i per aix sha posat m-
fasi especial perqu les persones que compleixen penes no sallunyin de la soci-
etat, sin que puguin mantenir els seus llaos familiars, amistats i desenvolupar
activitats que els permetin integrar-se plenament en sortir. I tamb sha devitar
que es converteixin en espais fora del control de la resta de lAdministraci i la
ciutadania.

Per tot aix, s imprescindible que tots els treballadors i les treballadores de pre-
sons tinguin condicions de treball dignes i comptin amb recursos i formaci sufici-
ents per desenvolupar la seva funci.

Reforar els Serveis dOrientaci Jurdica Penitenciria per donar su-


port jurdic a les persones internes.
Reduir els temps per accedir al tractament perqu sigui ms efectiu am-
pliant la rtio de personal per intern, i garantir els temps legals per accedir
als diferents nivells de tractament.
Ampliar el sistema de comunicaci de les persones preses amb el seu
entorn familiar y damistat, facilitar laccs a les presons en transport pblic.
Implantar mesures de prevenci per eliminar o minimitzar els riscos
per a la salut dels treballadors i les treballadores de presons.
Realitzar una anlisi en profunditat de les necessitats de recursos hu-
mans, materials, i de formaci dels treballadores i les treballadores de
presons i dissenyar un pla de millora.
Generar mecanismes per comptar amb la ciutadania, en especial amb
persones que han estat empresonades, familiars i entitats per la defensa
dels drets humans en el disseny i execuci de poltiques penitenciries.
Garantir el compliment de la nova instrucci sobre allament en funci
dels criteris establerts pel Parlament de Catalunya al juliol de 2017.
Fomentar el rgim obert de tractament penitenciari. Incrementar els
centres oberts, teraputics, aix com els habitatges dacollida, especial-
ment per a les dones internes amb criatures menors a crrec.
Enfortir els programes de reinserci, en especial els posteriors a la sor-
tida de pres i aix disminuir el dany en la persona, la famlia i lentorn, i re-
duir la reincidncia, incloent-hi mesures davaluaci daquests programes.
Potenciar les organitzacions del tercer sector que treballen en la reinserci
de persones preses, fins a recuperar progressivament la retallada soferta
en els ltims anys.
Promoure els canvis legals necessaris per promulgar una llei dexecu-
ci de mesures penals alternatives, com sn els treballs en benefici de la
comunitat. Tamb ha de regular la intervenci de les institucions privades
(dassistncia social, dassistncia sanitria, de formaci, etc.) que colla-
boren en laplicaci i seguiment daquestes mesures alternatives.

6.9. Enfortir les cures en la justcia juvenil


Si b pel que fa a les condicions dels menors detinguts sn aplicables les propos-
tes generals, considerem que els i les joves han de ser tenir una especial atenci,
amb plans especfics adaptats a les seves condicions i necessitats i que reforcin
especialment les mesures de cura i prevenci.
120
Incrementar els recursos destinats a justcia juvenil per tal de millo-
rar els processos de suport a les actuacions preventives dels ajuntaments,
amb el Programa de suport a la prevenci de la delinqncia juvenil i la
mediaci comunitria.
Generar plans de prevenci especfics per a joves que ja han passat pel
sistema penal, preveient-ne la franja de 18 a 21 anys.
Desenvolupar criteris daplicaci i seguiment de les mesures alterna-
tives per facilitar lacollida per joves en conflicte amb la llei penal. Sha de
tenir en compte que la mesura sigui realment profitosa, per tamb que el
seu compliment sigui possible per als joves i tenir en compte els entorns
de vulnerabilitat.
Acabar amb la precarietat laboral dels monitors de formaci ocupacio-
nal de justcia juvenil i estabilitzar-ne les plantilles.
Integrar la formaci dins dels programes de justcia juvenil. I enfortir els
programes de reinserci, en especial els posteriors a la sortida de pres.

7. COOPERACI, PACIFISME I DRETS HUMANS


No hi ha democrcia sense drets i llibertats fonamentals; no hi ha democrcia sen-
se pau, i en els darrers anys hem patit un important retrocs en aquest sentit. Al
mateix temps, per, les persones estem cada cop ms informades i apoderades i
hem iniciat un procs de canvi imparable amb petites revolucions democrtiques
arreu. Formem part duna ciutadania que defensa unes poltiques basades en la
fraternitat entre els pobles i en la radicalitat democrtica, no noms dins de les
nostres fronteres, sin en una Europa i en unes institucions internacionals dife-
rents.

7.1. Establir una poltica exterior prpia i mancomunada


Davant els reptes del segle xxi, nosaltres apostem per una poltica exterior man-
comunada entre els nivells catal, estatal i europeu, en qu en la mesura que es
pugui, la poltica exterior europea hauria de parlar amb una sola veu i que sigui
autnoma. Els principis rectors de la poltica exterior que proposem han de ser
la pau, els drets humans, la justcia social, la solidaritat, la igualtat de gnere,
la promoci del lAgenda 2030 i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible,
lemancipaci dels pobles i la sostenibilitat del planeta.

Garantir que els principis rectors citats guin lacci exterior de la Ge-
neralitat. I alhora intensificar la implicaci amb les mltiples xarxes que
operen actualment en aquesta direcci.
Actualitzar i reformular lAcord Nacional dAcci Exterior perqu sigui
un instrument que incorpori molts dels actors absents, sigui ms inclusiu i
centrat en les noves prioritats que ha de tenir en matria dacci exterior la
Generalitat de Catalunya.
Analitzar i replantejar a fons les necessitats poltiques, comercials i
econmiques del DIPLOCAT i de lactual xarxa doficines de la Generalitat
per a aquesta nova etapa per tal destablir una xarxa amb criteris de m-
xima eficcia en la representaci. El desplegament doficines sha de fer a
partir dun Pla estratgic debatut al Parlament sobre les prioritats de lacci
exterior del Govern, tamb aquelles transversals, i per poder tenir una xarxa
prpia doficines all on sigui convenient. La presncia catalana internaci-
onal ha de promoure la consolidaci de Catalunya com a actor amb veu
internacional, per donant per superada la prioritzaci de la passada legis-
latura. Tampoc ha destar centrada nicament en la internacionalitzaci de
121
lempresa catalana, que ja disposa tamb daltres instruments efectius com
ara ACC10.
Reforar el sistema dinstitucions pbliques dedicades a la justcia
global (ACCD, ICIP), els consorcis internacionals amb participaci de la
Generalitat (CIDOB, IEMed, IBEI, Casa Amrica, Casa sia, etc.), i el teixit
dorganitzacions de la societat civil que hi dediquen els seus esforos.
Fer sinergia per a lacci diplomtica amb totes les xarxes institu-
cionals (locals i supralocals), aix com les no institucionals que mantenen
relacions amb actors daltres pasos, ja siguin aquests locals, regionals o
estatals.

7.2. Impulsar els drets humans, la pau i la seguretat arreu


Els drets humans, la pau i la seguretat han de ser la bandera de lacci interna-
cional de les institucions catalanes. Molts pasos els vulneren de forma reiterada.
Garantir-los vol dir una acci decidida i ferma, sovint en contra de grans interessos
creats i injustcies persistents. I, alhora, vol dir que tamb sabordin els determi-
nants i els responsables de les vulneracions dels drets humans, les causes dels
desplaaments forosos, i que es persegueixin els promotors de la inestabilitat i la
guerra. En el context actual, Trump i el seu unilateralisme suposen una amenaa a
la pau i la seguretat global. Ha intensificat les tensions amb la Xina, i suposa tam-
b una nova amenaa per a la normalitzaci de relacions amb lIran. Confrontar
doncs les seves poltiques tamb haur de ser una prioritat de lagenda per la pau
i la seguretat.

Assegurar un comproms estratgic amb la pau de tota la instituciona-


litat catalana, no tan sols des de les unitats ms directament implicades,
sin des de tots els departaments. Renovar el comproms amb la pau i
la prohibici de les armes nuclears, aix com lexportaci darmament a
zones de conflicte. La pau a lOrient Mitj i una perspectiva de futur per a
la regi hauria de ser una prioritat. Aquest comproms ha de ser desenvo-
lupat assumint els principis de la Resoluci 1325, de les Nacions Unides,
dincorporaci de la perspectiva de gnere en la prevenci i resoluci de
conflictes.
Garantir una acci exterior catalana promotora dels drets humans i
que totes les poltiques pbliques de la Generalitat siguin coherents amb
aquest objectiu. Assegurar tamb el compliment dels drets humans en la
internacionalitzaci de les empreses.
Aconseguir que Catalunya actu com a territori refugi complementari
per a tots aquells perseguits tant per haver defensat els drets humans i am-
bientals, com per ra de conscincia, i identitat i/o orientaci sexual.
Establir un pla integral i multinivell dabordatge dels fenmens de la
violncia extremista i del terrorisme. Promoure la necessria cooperaci
entre serveis policials i dintelligncia en lmbit europeu i internacional no
ha danar en detriment en abordar-ne alguns dels seus determinants, aqu
i arreu: lexclusi, les desigualtats, la difusi de la cultura de lodi, la intole-
rncia, els integrismes religiosos i les seves fonts de finanament.
Promoure, en consonncia amb el que va expressar la societat cata-
lana, una poltica de defensa dabast europeu, defensiva i focalitzada
en les missions de pau, que sigui una alternativa a lOTAN la qual ja
s obsoleta i una contraposici al seu model, de manera que no hi quedi
subalternitzada.
Catalunya ha de poder fer efectiva la voluntat expressada dacollir els
demandants de refugi. Les institucions catalanes promouran una reforma
122 del sistema dasil i de refugi a escala europea, vinculant i solidari. Desplegar
un esfor especial per incidir sobre lEstat espanyol i la Uni Europea per-
qu obrin vies segures per a les persones que cerquen refugi a Europa, en
aliana amb els municipis de Catalunya i altres territoris europeus.

7.3. Promoure linternacionalisme basat en la solidaritat i la cooperaci transformadora


Les relacions de Catalunya amb diverses regions i pobles del mn especialment
el Mediterrani, lAmrica Llatina i el Carib sn una part fonamental del nostre
internacionalisme. Unes regions sotmeses sovint a la interferncia imperialista. Hi
mantenim vincles socials, econmics i culturals i compartim el fet que els centres
de poder econmic consideren les nostres societats com a perifriques i fcilment
manipulables. De la mateixa manera, no podem deixar de pensar, treballar i coo-
perar amb altres regions com ara sia o lfrica subsahariana i els pasos emer-
gents, entre daltres. Ha de prevaler el principi de coherncia de poltiques amb la
justcia global al conjunt de lacci de govern i transitar cap a un enfocament de
cooperaci de banda ampla.

Establir un nou Pla Director de Cooperaci per a lhoritz ms enll del


2018, elaborat de manera participativa i consensuada amb les institucions
i organitzacions socials catalanes que treballen per a la justcia global i la
pau. Un nou marc de planificaci que tingui com a prioritats la defensa dels
drets humans, la igualtat de gnere, la justcia social, la lluita contra les de-
sigualtats, la governana democrtica i la cultura com a motor de valors hu-
mans i fraterns. La voluntat s treballar per a la concentraci i focalitzaci
de lacci de la cooperaci catalana en aquells mbits on Catalunya pugui
aportar-hi un valor afegit.
Assolir al final de la legislatura, a travs dincrements lineals anuals, un
0,7% dels ingressos propis incondicionats a ajuda al desenvolupament.
Per assolir-ho, i a partir del criteri fixat al Pla Director 2015-2018, sassoliria
el 0,4% dels ingressos corrents incondicionats el 2018. Establir en el nou Pla
Director un escenari i calendari econmic realista per assolir el 0,7% del PIB
per a cooperaci al desenvolupament, i el 0,3%, per a cultura de pau.
Lacci de govern per a la justcia global noms pot ser efectiva si
es treballa sota el principi de la coherncia de poltiques de tots els
departaments i institucions vinculats a la Generalitat de Catalunya. En
aquest sentit, implementar els principis de protecci i promoci dels drets
humans en la compra i contractaci pblica com a eina fonamental de co-
herncia i transformaci des de la justcia global, i fer el seguiment de la
Resoluci del Parlament de Catalunya de 2016 que preveu la creaci dun
centre davaluaci dels impactes de les empreses catalanes a lexterior.
Prioritzar la solidaritat, la cooperaci i la promoci de la pau en tres
regions on els seus pobles no han rebut prou atenci per part de les
institucions catalanes: Mediterrnia, lfrica subsahariana, i lAmrica
Llatina i el Carib. Especialment, potenciar mecanismes de cooperaci i
solidaritat amb els pasos dorigen de les persones immigrades que viuen
a Catalunya, treballant per a la seva implicaci com a collectius clau en la
definici i la implementaci de la poltica de cooperaci.
Treballar per promoure la suspensi dels acords comercials i de coo-
peraci entre Espanya i Israel i entre la Uni Europea i Israel, aix com
daquells acords que la Generalitat mant amb Israel, fins que aquest pas
no demostri un autntic comproms amb la promoci dels drets humans
i amb lassumpci dun estat palest viable que respecti les fronteres de
1967, les resolucions de les Nacions Unides i pari lestabliment de nous
assentaments. Posicionar les institucions catalanes en contra de les acci-
123 ons docupaci envers el poble palest i treballar per evitar la complicitat
amb locupaci i fer complir el dret Internacional dels Drets Humans i el
Dret Internacional Humanitari. Des de la solidaritat amb el poble palest,
i respectant lautonomia de lesfera institucional, es consideren legtimes
les iniciatives de lestratgia internacional de BDS (Boicot, Desinversions,
Sancions) i es rebutjaran els intents de prohibici i criminalitzaci.
Donar suport a la reivindicaci del poble sahrau. El govern ha daccep-
tar, tal com vol la societat, viure en una regi euromediterrnia que compti
amb un Shara lliure. I ha de procurar orientar la poltica exterior de lEstat i
de la UE de manera que aquesta voluntat quedi reflectida en el debat pblic
europeu al respecte.
Donar suport a la reivindicaci de les Nacions Unides daixecament
del bloqueig econmic, comercial i financer per part dels Estats Units
contra Cuba.
Mantenir relacions internacionals amb els governs, les regions i els
municipis amb qu mantenim vincles poltics i culturals per tal destablir
aliances estables en larena internacional.

VII. UNA CATALUNYA INCLUSIVA ON TOTHOM TINGUI CABUDA


Som hereus de la llarga tradici histrica del catalanisme popular i apostem per
una Catalunya oberta, inclusiva, cohesionada i socialment justa. Catalans i catala-
nes som totes les persones que residim a Catalunya, sense cap mena de distinci
per ra dorigen o de nacionalitat. Som una terra diversa, mestissa i plural, i s
des daquesta pluralitat que volem construir el nou model pas, en com i sense
excloure-hi ning.

Catalunya s un sol poble que es configura a partir de la seva diversitat cultural.


Entenem que la diversitat dorigen, de llengua, de gnere o dorientaci sexual s
una fortalesa que ens enriqueix. Aquesta diversitat, per, noms pot ser entesa
des de la plena ciutadania i des de la igualtat de drets civils, socials i poltics.

1. JOVENTUT
A Catalunya, la taxa demancipaci juvenil (16-29 anys) s del 23,7%, xifra que
no ha parat de disminuir des de lesclat de la crisi com a conseqncia, entre
daltres, de les precries condicions del mercat laboral i de la manca de poltiques
pbliques dhabitatge adreades a persones joves. s urgent fer front a aquesta
situaci actuant sobre aquells elements clau per a lemancipaci, que van des de
la formaci a lhabitatge, passant per locupaci o la mobilitat.

1.1. Acabar amb latur i la precarietat juvenil


La precarietat i latur sn alguns dels principals problemes de la gent jove. En un
context amb unes taxes datur ja altes en el conjunt de la poblaci, si les observem
en clau juvenil les xifres sn encara ms preocupants, i ens situen com a lders pel
que fa a joves desocupats. Per no s una situaci nova per a les persones joves,
sin que parlem dun fenomen estructural que sha agreujat com a conseqncia
de la crisi. Per tal de garantir els drets laborals dels i de les joves proposem:

Crear un pla de xoc contra latur juvenil, focalitzat principalment en els


problemes que afecten directament les persones joves, per tal de combatre
la infraocupaci que afecta aquest collectiu.
124
Garantir drets laborals dignes. Equiparaci salarial respecte de la catego-
ria professional i contractacions paritries en locupaci que depn directa-
ment o indirecta dels organismes pblics.
Acabar amb la contractaci temporal no causal, s a dir, que els con-
tractes temporals tinguin una causa justificada, com podria ser una interi-
nitat o una substituci.
Posar fi a la precarietat dels becaris, eliminant el contractes en prcti-
ques per tal devitar ls de la figura del becari per substituir llocs de feina
estables.
Desplegar i aprofundir els nous models deconomia social, com ara el
cooperativisme i lemprenedoria social, introduint contingut especfic en els
programes de suport a lautoocupaci juvenil. Mitjanant la collaboraci
amb SAREB i altres entitats bancries, crear una borsa de locals que es
puguin llogar per sota del preu de mercat a les empreses i cooperatives
formades per joves.
Reformular laplicaci de la Garantia Juvenil perqu sigui una eina til
per reduir les taxes datur entre les persones joves de 16 a 29 anys que no
estudien ni treballen.
Formar en drets laborals tot lalumnat durant lltim any deducaci obli-
gatria.

1.2. Garantir laccs universal a leducaci superior


Laccs a la formaci superior t un impacte directe en termes estadstics sobre
lndex datur juvenil, i en termes humans, en la limitaci doportunitats dascens
social de milers de joves. Malgrat aix, amb la implantaci del Pla Bolonya el 2014
es van incrementar les taxes universitries fins a doblar el preu anterior de les ma-
trcules, alhora que loferta de CFGM I CFGS va deixar de ser gratuta. Per fer front
a aquesta realitat proposem:

Garantir una oferta de CFGM i CFGS pblica i gratuta que doni cobertu-
ra a lelevada demanda i que respongui a les necessitats actuals del mercat
de treball.
Regular la formaci dual per tal daprofitar el seu potencial sense que
esdevingui una forma dexplotaci laboral de la gent jove.
Retornar dimmediat al preu del crdit universitari previ a laplicaci
del Pla Bolonya, oposant-nos a la darrera reforma anomenada 3+2, i ca-
minar cap a la gratutat a travs dun sistema de matrcules progressives en
tots els nivells universitaris, grau i mster.
Despenalitzar la formaci universitria eliminant-ne els recrrecs per
cursar ms dun grau o mster.
Recuperar la figura de les beques salari i eliminar les beques colla-
boraci, dins dun marc de gesti dels ajuts universitaris exclusivament
catal.
Incloure en el disseny horari dels continguts curriculars la necessitat
de compaginar estudis i treball que t ms dun 50% de lestudiantat.

1.3. Fer front a lexili juvenil


La crisi ha provocat que moltes persones joves shagin vist obligades a marxar a
lexili econmic per construir un projecte vital que aqu els era negat a causa de
la precarietat i latur. Ens cal que les persones que han hagut demigrar puguin
retornar i reprendre les seves vides. De la mateixa manera, s necessari que les
persones que hagin optat per viure en un altre pas puguin gaudir de la plena ciu-
tadania i de tots els seus drets all on siguin. En resum, cal que la generaci ms
125
mbil de la histria ho sigui perqu aix ho vol i no perqu el mn i el sistema que
ha heretat lempenyi a un exili fors. Per aix ens comprometem a:

Crear un cens de persones joves exiliades per motius econmics a partir


del qual es pugui elaborar un pla de retorn a curt i mitj termini.
Promoure laprovaci dun nou rgim electoral catal que garanteixi el
dret a vot de les persones exiliades.
Crear punts de suport a les persones exiliades que ofereixin acompa-
nyament i assessorament jurdic en els pasos dacollida.
Garantir el ple dret de les persones exiliades al sistema de salut i de
Seguretat Social a travs duna renegociaci a lala de la targeta sanitria
europea.
Crear una borsa docupaci pblica que faciliti el retorn de les persones
emigrades, aix com la seva reinserci en el mercat laboral.

1.4. Garantir lemancipaci juvenil: habitatge i projectes de vida per a les persones joves
Les persones joves han estat un dels collectius ms castigats per la crisi. La im-
possibilitat de comenar projectes vitals propis, aix com les dificultats per eman-
cipar-se en sn un exemple. Per a la majoria de la gent jove, el principal problema
s que no poden accedir a un habitatge digne i, per tant, veuen limitades les pos-
sibilitats per comenar un projecte de vida autnom. Per aix, cal fer una aposta
clara per garantir lemancipaci jove, mitjanant les mesures segents:

Crear una renda bsica demancipaci juvenil, que garanteixi uns in-
gressos mnims al jovent per ajudar-los a emancipar-se i comenar a plan-
tejar-se el projecte vital propi.
Ampliar el parc dhabitatge pblic de lloguer, o altres models de cessi
ds i de lloguer accessible, destinat a les persones joves menors de 35
anys.
Regular el preu dels lloguers per tal de reduir-lo i impedir que les perso-
nes joves, especialment les de rendes ms baixes, siguin expulsades.
Crear residncies i allotjaments protegits per a lalumnat a preus asse-
quibles.
Fomentar les iniciatives de cooperatives dhabitatge i altres models
alternatius a la compra o tinena dhabitatge com la masoveria urbana, el
cohabitatge o el dret de superfcie.

1.5. Atorgar protagonisme a les persones joves en les poltiques de joventut


A Catalunya, una de cada tres persones dentre 15 i 29 anys pertany almenys a
una entitat de voluntariat. Alhora, per, la manca de perspectives de futur fa que
les persones joves es distancin dels mbits de participaci i poltica tradicionals.
Aix, sumat a altres factors, fa que les propostes en lmbit de la joventut no res-
ponguin als interessos i les necessitats, ni en forma ni en contingut, del jovent.
Durant els anys del govern de la dreta, a ms, no sha avanat en matria de
joventut, ni respecte el Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2020 ni respecte
el ple monogrfic de joventut celebrat el juliol de 2013. Considerem que han de
ser les persones joves que sorganitzen per defensar i conquerir una vida digna
qui, com a interlocutors indispensables, tinguin un paper central en les poltiques
demancipaci juvenil, aix que ens comprometem a:

Dissenyar poltiques i estratgies de participaci que interpellin les per-


sones joves, incloent-hi mecanismes de collaboraci basats en les noves
tecnologies.
126
Fomentar larticulaci de plataformes i consells juvenils arreu de Cata-
lunya que elaborin mapes dequipaments juvenils que donin resposta a les
inquietuds del jovent tenint en compte les especificitats territorials.
Identificar lassociacionisme juvenil com a interlocutor vlid en el dis-
seny, laplicaci i lavaluaci de poltiques pbliques i els programes de
joventut.
Promulgar mesures que donin suport a lassociacionisme juvenil en
temps de crisi econmica a partir dajuts indirectes en matria de fiscalitat,
manteniment dinfraestructures, lloguer o compra despais, sollicitud de
crdits i avals, etc.
Promoure lassociacionisme i les diverses formes de participaci i
dorganitzaci collectiva del jovent.

1.6. Fomentar la participaci poltica des dels 16 anys


Hi ha la necessitat dimplicar plenament les persones joves en la presa de decisions
democrtiques i collectives. Actualment, una persona de 16 anys pot accedir al
mn laboral, paga impostos, t dret al matrimoni o pot tenir certes responsabilitats
penals, per no t dret a participar dunes eleccions. s per aix que entre els drets i
deures que sapliquen a partir daquesta edat s necessari incloure tots aquells que
li permetin participar de la vida poltica amb plenitud de drets. Aix doncs, defensem:

Garantir el dret al sufragi actiu i passiu a partir dels 16 anys com una
mesura denfortiment democrtic a travs duna nova llei electoral catalana.
Instar el Congrs dels Diputats a fer una reforma de la Llei orgnica de
rgim electoral per ampliar el dret a vot des dels 16 anys.

1.7. Visibilitzar, apoderar i positivitzar la imatge social de les persones joves


La joventut s una de les etapes ms importants, per les persones joves acostu-
men a trobar-se estigmatitzades, especialment pel tractament meditic estereoti-
pat que acostumen a rebre i que influeix en la visi que la societat en rep. Fins i tot
les administracions pbliques aborden el collectiu jove duna manera estigmatit-
zada i sense tenir en compte la seva heterogenetat. Per fer front a aquesta realitat
i trencar amb els prejudicis sobre la joventut proposem:

Visibilitzar aquells problemes estructurals que afecten les persones


joves.
Treballar de forma coordinada amb tots els agents implicats per mi-
llorar el tractament informatiu i la participaci de les persones joves en els
mitjans informatius i de comunicaci.
Fomentar el paper de les persones joves com a productores dinforma-
ci sobre elles mateixes.
Impulsar les mesures necessries per evitar les simplificacions i ls
destereotips sobre les persones joves, aix com la culpabilitzaci de pro-
blemes o conductes socials de les quals no sn directament o nicament
responsables.
Treballar per positivitzar la imatge de les persones joves a les campa-
nyes i els canals dinformaci que es desenvolupen des de les diferents
administracions.

1.8. Impulsar un transport pblic de qualitat a labast de les persones joves


El transport pblic t un gran s per part del collectiu jove. El seu impuls s clau
per reduir ls del cotxe i afavorir una mobilitat ms sostenible i que prioritzi les
persones i no el transport privat. Per, sovint, la feblesa de la xarxa pel que fa a les
127 freqncies de pas i el seu desplegament irregular en el territori, aix com la seva
interconnexi dificulta que es pugui apostar pel transport pblic, fet que sagreuja
si tenim en compte lelevat preu i la dificultat que suposa accedir a les rebaixes
per a abonaments de mitjana distncia. A ms, sovint hi ha dificultats en els nuclis
urbans per fer desplaaments en bicicleta, tant per la falta dexistncia de carrils
bici com per la segregaci daquest transport als lmits de les carreteres. Per tot
aix, i donat que el jovent volem trencar amb la prevalena del vehicle privat,
apostem per:

Abaratir els preus dels abonaments de transport pblic, garantint lac-


cs a tot el jovent.
Crear una tarifa jove de mobilitat integral a tot el territori fins als 30 anys
que no estigui vinculada a entitats bancries.
Augmentar la xarxa de transport pblic, el seu desplegament en el terri-
tori i la seva interconnexi, aix com en la seva franja nocturna.
Facilitar ls de la bicicleta en els nuclis urbans a travs de carrils bici
ms integrats en lespai pblic i en convivncia amb els vianants tamb en
els espais per a ells.
Impulsar leducaci i la cultura de la mobilitat sostenible, segura i res-
ponsable entre les persones joves.

1.9. Assegurar el dret a lespai pblic urb de les persones joves


Les persones joves han estat tradicionalment estigmatitzades i no han pogut gau-
dir amb totes les condicions dun espai pblic i urb realment adaptat a les seves
necessitats. s necessari, per, recuperar un espai pblic habitable i assegurar-ne
laccessibilitat universal per tal que esdevingui un mbit ms en el procs de soci-
alitzaci de la gent jove. Per garantir un dret bsic per al jovent com s gaudir dun
espai urb digne proposem:

Vetllar perqu els sistemes de participaci facilitin la implicaci de les


persones joves en els processos de definici de lespai pblic.
Facilitar lobtenci de permisos per utilitzar espais pblics en menys
de 48 hores, aix com ampliar els horaris dels equipaments.
Habilitar equipaments en tots els barris i les ciutats per a les diverses
formes dexpressi artstica, altres formes de creaci i dinvestigaci no
cultural, adaptant-los a les necessitats del jovent.
Garantir laccessibilitat universal als centres concorreguts per perso-
nes joves, com ara instituts, universitats o biblioteques.
Incentivar la prctica desports proporcionant informaci sobre una prc-
tica esportiva sostenible i adequada a la persona i ampliant prctiques es-
portives en espais pblics.

1.10. Visualitzar el jovent com a persones creadores i usuries culturals


La cultura, com a eina per a lapoderament i la reafirmaci, s un puntal fonamen-
tal en lexpressi de les persones joves. Laccs a la cultura garanteix una ciutada-
nia crtica i el seu desenvolupament personal, no noms com a persones usuries
de la cultura a travs de la visita a museus, la lectura de llibres o la visualitzaci
dobres de teatre, sin tamb com a persones creadores de cultura. s per tot aix
que necessitem garantir laccs a aquest b com i la seva creaci entre persones
joves, i per fer-ho realitat ens comprometem a:

Crear plans culturals de base que impulsin la creaci artstica i la produc-


ci cultural jove.
Reformar la Llei de propietat intellectual per adaptar-la als nous usos
128
de la tecnologia.
1.11. Construir un oci lliure i en com
El capitalisme transforma tots els espais de la vida en mercaderia, i loci no ns
una excepci. Aix doncs, als barris i a les ciutats els espais destinats a gaudir del
temps lliure shan anat assimilant als espais de consum, fomentant una manera de
viure i dorganitzar el temps lliure centrada en el consum de bns, serveis o ofertes
culturals consumistes. En lactualitat, sortir a divertir-se s sinnim de consumir.
Davant daquesta realitat, cal treballar per acabar amb la cultura consumista, i
amb aquells elements que la fomenten i que impedeixen la consolidaci dalterna-
tives doci. Per construir una Catalunya en qu la joventut pugui viure i gaudir del
temps lliure amb llibertat, en comunitat i de forma saludable plantegem:

Dotar la gent jove dels espais i equipaments necessaris perqu puguin


realitzar de forma autnoma els seus projectes culturals (msica, esports,
jocs de rol, etc.), tecnolgics i dorganitzaci juvenil (casals, assemblees,
plataformes, etc.).
Facilitar la socialitzaci en lespai pblic, a travs de la iniciativa de la
Generalitat, amb lincrement de zones verdes per a lesbarjo, de parcs i
dinstallacions pbliques i obertes per a la prctica de tot tipus dactivitats
comunitries i esportives.
Potenciar les activitats organitzades des de lassociacionisme juvenil
(escoltisme, esplais, esportives, musicals, artstiques, ldiques, sindicals,
estudiantils, i un llarg etctera) per generar un hbit doci a travs de lauto-
organitzaci de la gent jove.
Evitar poltiques que fomentin el consumisme, limitant els horaris dels
centres comercials i la implantaci de grans campanyes en els eixos co-
mercials, que promouen prctiques consumistes i poc sostenibles, frenant
aix un model doci basat en el consum.
Fomentar loci alternatiu, incloent-hi loci nocturn. Desconcentrar lofer-
ta doci nocturn i apostar per la diversificaci daquest.

1.12. Fomentar poltiques realistes contra les addiccions


El canvi constant del jovent cap a la maduresa tant mental com fsica exerceix una
pressi que de vegades no es pot canalitzar. La gent jove est exposada a una
avaluaci constant de les seves vlues i a la pressi descollir que vol ser com a
individu, sense oblidar els problemes per trobar-se amb el seu jo sociopoltic. En
un context de fortes pressions, el consum de drogues sestableix com una fugida
davant duna vida precria i plena de frustracions. Aix, hem vist com augmenten
les persones joves addictes a les drogues i cada vegada ledat mitjana de consum
dalcohol s redueix ms. Per tal dacabar amb actituds paternalistes o hipcrites
amb les indstries que es lucren amb les addicions, proposem:

Plantejar una estratgia a llarg termini per abolir el consum de drogues


nocives per a la salut a la nostra societat, proposant limitacions progressi-
ves que nevitin la publicitat i el consum en els espais pblics.
Plantejar mesures a curt i mitj termini encaminades a legalitzar i re-
gular les drogues toves, com ara la marihuana, tot controlant-ne des de
les institucions pbliques la producci i distribuci, tal com es fa amb el
tabac i lalcohol, amb lobjectiu dacabar amb les mfies i el mercat negre.
Promoure poltiques deducaci per tal densenyar a fer un s respon-
sable de les drogues i les conseqncies del seu consum.
Potenciar campanyes per sensibilitzar de les tragdies annimes sobre
la producci i la distribuci de drogues arreu del mn.

129
1.13. Garantir la salut sexual i reproductiva de les persones joves
Les relacions afectives i la sexualitat sn processos vinculats al procs de con-
figuraci de la personalitat individual i collectiva, i letapa de la joventut s un
punt dinflexi important en aquest sentit. Ls de mtodes anticonceptius, les
infeccions de transmissi sexual o la taxa dembarassos en adolescents, entre
daltres, sn un clar perill per a les persones joves que les allunyen dun model de
sexualitat plena, segura i respectuosa amb el propi cos i el de laltre. Per tot aix
ens comprometem a:

Incorporar a les poltiques de joventut la configuraci de les identitats


sexuals i afectives educant en el respecte i per al respecte.
Garantir leducaci sexual en tots els itineraris educatius, sense discri-
minacions envers la diversitat de gnere i afectivosexual.
Garantir la gratutat i facilitar laccs als mtodes anticonceptius, fent-
los accessibles en llocs estratgics per a persones joves, aix com dis-
pensar de manera gratuta la pndola de lendem en els centres datenci
primria (CAP).
Garantir laccs a proves, com ara la citologia, a totes les dones joves.
Facilitar laccs a la prova de VIH-SIDA i altres ITS.

2. INFNCIA
Ms enll de la manca de desplegament normatiu de la Llei dels drets i les opor-
tunitats de la infncia i ladolescncia (LDOIA) de 2010, Catalunya no compta amb
un organisme administratiu clarament de referncia que intervingui i coordini les
actuacions de les diferents rees i serveis que tenen a veure amb la infncia i
ladolescncia i que ajudi a articular un treball transversal que atengui de manera
integral les necessitats dels infants i adolescents, tal com assenyala el Sndic de
Greuges. Les retallades pressupostries, mentre augmentaven les necessitats de
la poblaci vulnerable, han contribut, contrriament al que estableix la Llei, al
fet que shagi donat prioritat a les poltiques dintervenci assistencial, reduint-se
especialment al sistema de protecci (DGAIA), per sobre de les poltiques de pre-
venci.

2.1. Doblar la inversi i millorar la transversalitat i prevenci en poltiques dinfncia


A aquesta escassa transversalitat i prevenci, cal sumar-hi la insuficient despesa
pblica i les mesures dausteritat aplicades amb una reducci dun 23% entre
2009 i 2014, que tamb condicionen negativament les poltiques dinfncia. El d-
ficit histric en inversi en poltiques dinfncia i famlies a Catalunya, que abans de
la crisi se situava al voltant de l1% i actualment en un 0,8% del PIB, est molt per
sota del 2,4% de la mitjana europea. Aquesta baixa despesa pblica comparada
tamb afecta leducaci i la salut, de manera que lassignaci de recursos pblics
focalitzats en la poblaci infantil i adolescent s estructuralment insuficient, tot i
ser un dels collectius ms afectats pels impactes de la crisi econmica i les me-
sures dausteritat. Ms i millor inversi en infncia s una condici imprescindible
per reduir la pobresa infantil i tamb per trencar el cicle de desigualtats i assegurar
la cohesi. Davant daix, treballarem en la propera legislatura per aconseguir:

Doblar la inversi en poltiques dinfncia i famlies fins a un 2% del


PIB per apropar-nos progressivament i de manera decidida a la despesa
mitjana en lentorn europeu, amb focus en lequitat, assegurant recursos
suficients a les famlies amb infants i adolescents a crrec, i blindant els
pressupostos dinfncia per impedir que es repeteixi la desinversi.
130
Reforar la transversalitat i rellevncia de les poltiques dinfncia amb
una secretaria general dinfncia, tal com ja havia existit, per tal dimpulsar
la coordinaci drees i lorientaci dels serveis i programes a la prevenci i
a latenci del conjunt de la poblaci dels 0 als 17 anys, aix com fomentar
la seva participaci en la definici de poltiques pbliques.
Desplegar la Llei dels drets i les oportunitats de la infncia i ladoles-
cncia (LDOIA) en profunditat i amb els reglaments previstos, especialment
pel que fa a la reglamentaci detallada dels drets dels infants en el sistema
de protecci i fixant criteris mnims de qualitat i respecte dels drets a un
nivell de vida adequat o al lleure.
Elaborar per part del Govern un informe peridic sobre laplicaci de
la Convenci sobre els Drets de lInfant a Catalunya a partir dindicadors
i avaluacions del desenvolupament de normes i de poltiques publiques, di-
fondrel mpliament i posar-lo a disposici del Comit dels Drets de lInfant
de les Nacions Unides.
Donar carcter legislatiu a la Comissi dInfncia del Parlament de Ca-
talunya perqu pugui vetllar pel desplegament de la LDOIA i alhora garantir
que la perspectiva de la infncia i linters superior de linfant estiguin pre-
sents en tota lactivitat legislativa.

2.2. Millorar el sistema de protecci de la infncia en risc i davant de violncia i abs


A Catalunya hi ha a uns 7.000 infants i adolescents amb mesures protectores, la
majoria dels quals per causa de maltractaments. Encara hi ha retards significatius
en lassignaci de recursos, inadequaci i un pes excessiu dels recursos residen-
cials respecte als familiars, malgrat ser la mesura protectora ms adequada per
als infants. Pel que fa a la violncia, maltractaments i abs sexual, moltes de les
actuacions previstes en la LDOIA per combatre el maltractament infantil no shan
implementat o no han estat prou desplegades. Per aix, durant la propera legisla-
tura treballarem per:

Revertir el nivell excessivament alt dinstitucionalitzaci dels infants


tutelats, que afecta ms del 50% i fins i tot infants petits, atesa la insufici-
ncia de famlies acollidores, tot i que hauria de ser el recurs preferent.
Millorar ladequaci de recursos residencials per atendre adequada-
ment totes les necessitats amb prou condicions per garantir la recuperaci
de la infncia tutelada tenint en compte les actuals rtios insuficients de
personal, excessiva grandria, sobreocupaci i condicions materials inade-
quades dalguns centres i manca de centres especialitzats per a patologies
greus o trastorns de conducta.
Reforar els recursos humans i materials dels equips datenci a la
infncia i ladolescncia (EAIA) en parallel a la millora del procediment
destudi de casos de risc i del procediment de desemparament per tal que
en millori les garanties.
Millorar latenci dels prop de 1.000 infants estrangers immigrants no
acompanyats que arriben anualment, entre daltres, revisant el protocol i
circuit entre administracions, tramitant documentacions perqu en arribar
a la majoria dedat no es trobin en situaci irregular i acompanyant-los en
la transici.
Revisar el model de protecci i datenci a la infncia i ladolescncia
en risc social i concretar i dotar dels recursos suficients totes les mesures
que es derivin del treball parlamentari per fer-ho possible.
Incrementar les mesures transversals de prevenci, detecci i aten-
ci dinfants i adolescents davant de totes les formes de violncia en
131 tots els mbits (familiar, escolar, Internet, etc.), amb serveis especialitzats
i fent efectiu i obligatori ls de protocols i amb formaci de professionals i
infants i adolescents sobre abusos i maltractaments.
Fer un seguiment i control ms gran dels serveis externalitzats (CRAE,
CREI, EFI, punts de trobada), vetllant per la capacitaci i formaci dels
professionals que hi treballen i ladequaci daquests a les funcions a de-
senvolupar.
Reforar els programes dacompanyament a joves extutelats, perqu
sn la pota menys protegida del sistema i es troben en situacions molt pre-
cries quan surten dels circuits de protecci.

3. GENT GRAN
La caracterstica central del perode que va dels 60 als 90 anys s la diversitat i
lheterogenetat i, per tant, cal tenir una mirada que reculli aquesta complexitat i
construir poltiques que li puguin donar resposta. Apostem per unes poltiques
pbliques denvelliment actiu articulades a partir de tres eixos: promoci de lau-
tonomia, seguretat i participaci. Sha de garantir que les persones de la tercera
edat visquem i envellim amb dignitat i amb absolutes garanties de no quedar-nos
soles. Volem que les institucions pbliques prioritzin els aspectes bsics de digni-
tat i garantia de subsistncia, mobilitat i salut; per tamb volem recuperar el gran
capital cvic que representem aquesta part de la poblaci a Catalunya.

3.1. Garantir la suficincia econmica de les persones grans


La garantia duna vida digna per al collectiu de les persones grans pateix serioses
amenaces en forma de retallades de drets i serveis essencials, com ara les pensions
baixes i les seves congelacions, la instauraci de copagaments sanitaris i la infrado-
taci de recursos per a programes de serveis socials i de salut, entre daltres.

Tots aquests elements representen un agreujament de la situaci demergncia so-


cial del collectiu, en especial de les persones ms vulnerables: lincrement del nom-
bre de persones en situacions de dependncia o de solitud amb necessitats daccs
i de manteniment de lhabitatge, situacions de pobresa energtica, etc. Aquest es-
cenari ha suposat el sorgiment de moviments i plataformes com ara la Marea Pen-
sionista o la Plataforma Unitria de la Gent Gran, i altres entitats de gent gran que a
travs de la mobilitzaci i la proposta lluiten per mantenir i ampliar els drets socials.

Situar totes les pensions per sobre de lIRSC.


Vetllar perqu sapliqui la RGC com a complement de les pensions no
contributives.

3.2. Cartera de serveis pblics adaptada a les necessitats diverses de les persones grans
Totes les iniciatives que destaquen en els pasos ms avanats en aquestes qes-
tions apunten a desinstitucionalitzar els instruments de resposta i afavorir din-
miques dautonomia i intergeneraci que mantinguin la gent gran en els seus ha-
bitats personals i comunitaris, com ara: mantenir la poblaci gran al seu domicili
mentre es mantinguin les condicions vitals per poder-ho fer, facilitar la mobilitat i
lautonomia personal, promoure habitatges compartits amb serveis comuns o afa-
vorir dinmiques de cura comunitria que evitin la familiaritzaci exclusiva.

Poltiques dassentament i de permanncia voluntria a la llar: suports


econmics, suports amb professionals adients, reformes dhabitatges, etc.
Apostar per serveis de suport a la vida quotidiana de la gent gran que ga-
ranteixin el dret a viure i a envellir dignament a casa; universalitzar laccs,
132 com a dret de ciutadania, a una cartera integral de serveis datenci domi-
ciliria, teleassistncia, i centre de dia i impulsar latenci integrada social
i sanitria.
Poltiques de permanncia als pobles i ciutats: accs a un habitatge amb
serveis per a la gent gran, per a les persones autnomes, per amb neces-
sitat dun nou marc de vida quotidiana en condicions de seguretat i benestar
emocional. Fomentar totes les frmules dhabitatge compartit i cooperatiu.
Accs a una plaa pblica de centre residencial per a totes les perso-
nes grans que ho requereixin: revisi del model de residncies, extrema-
ment mercantilitzat, perqu aquestes siguin com una llar i amb alts nivells
de qualitat.

3.3. Defensar la gent gran i potenciar lenvelliment actiu


El procs denvelliment s un dels principals reptes del canvi demogrfic i sha
de tenir present a lhora de planificar les poltiques pbliques per a les persones
grans de dem, per tamb davui. Podem destacar almenys tres caracterstiques
daquest procs que condicionen les respostes: el protagonisme de les dones en
aquest grup dedat, la heterogenetat i diversitat de les persones grans i les ne-
cessitats especfiques del collectiu dedat ms avanada (ms de 80 anys), que
requerir suports especfics. Tot aix, en un context de crisi de les cures que com-
porta cercar solucions diferents i innovadores en latenci a les persones.

Persones grans actives. Desenvolupar socialment la Carta de Drets i Deu-


res de la Gent Gran de Catalunya. Un document que sinscriu en la filosofia
de construir un pas per a totes les edats, on les persones grans sn ciuta-
dans i ciutadanes de ple dret i tenen els mateixos drets i deures que la resta
de la ciutadania. Finalment, aquesta carta reclama que entre tots i totes,
des del civisme i des del comproms personal i collectiu, fem una societat
participativa i democrtica, on es donin oportunitats a totes les edats i en la
qual no es produeixin situacions de discriminaci.
Millorar abastament, dins lmbit datenci a la ciutadania, la xarxa
doficines de defensa de la gent gran (ODG) amb la finalitat dassesso-
rar presencialment sobre els temes generals que interessen o preocupen
les persones grans i sobre temes referents a la vulneraci dels seus drets
(economia i fiscalitat, dependncia i salut, envelliment actiu, pensions, mal-
tractaments, utilitzaci de noves tecnologies, hipoteca inversa, diettica i
nutrici, entre daltres).
Promoure la salut fsica i mental i una perspectiva del cicle vital en totes
les poltiques per garantir lenvelliment actiu i saludable.
Atendre les diversitats: introduir la perspectiva de gnere en totes les po-
ltiques destinades a les persones grans i crear un programa per atendre les
especificitats del collectiu LGTBI.
Impulsar experincies adreades a lenvelliment actiu i a la solidaritat
entre generacions, com ara programes comunitaris contra lallament i la
soledat no volguda. La proximitat i la creaci de vincles comunitaris esdev
una prioritat en qu cal incorporar les persones grans, el teixit social i els
ens locals.

4. MIGRACIONS, CIUTADANIA I INTERCULTURALITAT


Les poltiques migratries, dacollida i dinclusi social han de superar els discur-
sos paternalistes, assistencialistes i folklrics que segreguen la poblaci estran-
gera i les minories tniques que no sn reconegudes en la cultura hegemnica.
Aquests discursos conceben aquesta poblaci com un objecte passiu i no com el
133 que realment som: un subjecte actiu i transformador de la realitat. Lemancipaci
poltica de tota la poblaci no ha de dependre dun passaport o duna nacionalitat,
i ni de bon tros dun estatus socioeconmic.

4.1. Garantir la participaci poltica de persones estrangeres


La participaci poltica i la representaci de les persones estrangeres sn fona-
mentals per a la transformaci social del pas i sha tornat una qesti ineludible
envers la realitat. El dret a vot de les persones estrangeres ha de ser una eina de
dileg que ha dacompanyar un procs dinclusi en la societat, alhora que ha de
ser un instrument dapoderament contra el racisme i lexclusi econmica i social.
La via que garanteix el dret a vot mitjanant convenis de reciprocitat de lEstat
espanyol no noms ha sigut un fracs i est esgotada, sin que sempre ha estat
una via insuficient, ja que no garanteix el sufragi passiu. El dret a vot ha de des-
vincular-se de la nacionalitat, per tampoc pot dependre de convenis amb pasos
dorigen. Sha de buscar leina legal adequada per garantir el dret a vot a tota la
poblaci resident i sense restriccions burocrtiques i cal que Catalunya tingui in-
cidncia poltica en aquest procs. Alhora, tamb sha de garantir la participaci
poltica de la poblaci estrangera. Per aix proposem:

Garantir el dret a vot de persones estrangeres residents a Catalunya


en consultes, plebiscits o referndums i incloure aquest dret a la nova llei
electoral catalana. Treballar, al mateix temps, per la incidncia poltica a
lEstat espanyol per a una reforma de la Constituci espanyola que permeti
destravar les restriccions i impulsi el dret a vot actiu i passiu de persones
estrangeres (supressi de larticle 13.2 de la CE).
Promoure la participaci poltica de persones estrangeres a les institu-
cions de Catalunya.
Ampliar lassignaci pressupostria per al desenvolupament de pro-
jectes dassociacions i entitats que treballen directament per promoure la
participaci poltica de persones migrants i refugiades.
Crear un espai de participaci a escoles, instituts i universitats on les
persones joves migrades puguin expressar les seves preocupacions i les
facin saber a ladministraci pblica.

4.2. Combatre el racisme institucional


Les persones estrangeres, a ms de la seva condici social de migrant, tenen una
categoria jurdica diferent i excloent com a no nacional, la qual cosa es tradueix
en racisme institucional. Les persones estrangeres no tenen determinats drets i no
poden gaudir del benestar com a persones. Moltes no poden tenir una vida digna
perqu sn parades pel carrer en batudes racistes, o perqu no poden regularitzar
la seva situaci administrativa, i sn tancades al CIE o amb por dexpulsi. Ca-
talunya ha dexercir totes les competncies de qu disposi per aplicar poltiques
dacollida i de ciutadania plena que garanteixen la inclusi social de la poblaci
estrangera, combatent el racisme institucional. Per aix, hem dimpulsar:

Assegurar lempadronament: vetllar perqu tots els municipis apliquin la


legalitat vigent i sempadroni totes les persones que realment resideixen a
Catalunya i garantir lempadronament sense domicili fix.
Impulsar activament la modificaci de la Llei Orgnica dEstrangeria,
una llei obsoleta i restrictiva que no t en compte les persones ni el dret a la
vida familiar i que lliga qualsevol estatus destranger no comunitari a unes
condicions econmiques impossibles. Cal afegir la figura del resident in-
termedi afectat per la crisi econmica (encara que no tingui els cinc anys
com a resident de llarga durada) per tal que pugui mantenir la seva residn-
134 cia i la dels seus familiars.
Facilitar el dret a viure en famlia de les persones estrangeres. Cata-
lunya ha de promoure un programa integral dacompanyament adreat a
totes les persones joves membres daquelles famlies que es troben en pro-
cs de reagrupament familiar i facilitar-los recursos jurdics, psicolgics,
educacionals i socials.
Impulsar un procs que permeti el tancament dels centres dinterna-
ment destrangers i eliminar els mecanismes repressius que criminalitzen
la immigraci, com ara els operatius de batudes racistes.
Garantir la gratutat dels trmits destrangeria i evitar que lestrangeria
sigui recaptatria.
Impulsar canals transparents i gils per facilitar les homologacions i
convalidacions de ttols i destudis de persones estrangeres realitzats en
altres pasos.
Facilitar la integraci de la gent jove en lentorn educatiu amb uns itine-
raris especfics que aix ho facin, garantir laccs a la formaci professional,
a la universitat i a la vida laboral i complementar-ho amb una formaci lin-
gstica que ajudi al seu desenvolupament.
Protegir legalment els estudiants estrangers. Impedir larxiu adminis-
tratiu de lexpedient en cas de renovaci destada per estudis, aix com
la sortida obligatria, sempre que sacrediti la continutat amb els estudis.
Crear un arxiu destudiants estrangers per tal de fer un seguiment des de la
Generalitat daquestes situacions administratives.

4.3. Garantir la salut universal


La salut no s un privilegi, sin un dret per a totes les persones que viuen a Cata-
lunya. Les retallades i les poltiques del PP van excloure les persones estrangeres
sense papers del sistema de sanitat pblic. El govern catal va promoure una
instrucci per no va ser suficient. Actualment, encara moltes persones estrange-
res es troben sense poder accedir a latenci bsica de salut als centres datenci
primria de Catalunya. Cal acabar amb aquest apartheid sanitari i garantir la
universalitat de laccs al sistema sanitari en les mateixes condicions que la ciuta-
dania de Catalunya. Per aix, proposem:

Llei catalana daccs a la sanitat que garanteixi la cobertura sanitria


a les persones estrangeres sense papers que resideixen a Catalunya.
Defensar els principis duniversalitat i igualtat en laccs al sistema de
salut de Catalunya sense cap tipus de distinci, aix com la promoci dun
sistema sanitari 100% pblic a Catalunya.

4.4. Lluitar per crear vies legals i segures


El dret dasil i la protecci internacional sn una responsabilitat moral i poltica que
assumim com a principi a Catalunya En Com-Podem. Davant lanomenada crisi
de refugiats, els estats shan mostrat reticents a posar en valor el dret dasil i aco-
llir persones que venen de guerres, de patir inestabilitat i opressi, gana i manca
de recursos per viure. Per arribar a un lloc segur, aquestes persones es veuen en la
situaci de jugar-se la vida al mar, ja que no tenen una altra soluci. Hem dacabar
amb aquest model dEuropa fortalesa i promoure una Europa solidria i responsa-
ble amb el dret dasil. Per aix, hem de lluitar a nivell europeu per a:

Incidir en la creaci de vies legals i segures dentrada a la UE, tant en


general com a Espanya en particular, per garantir que les persones migra-
des i demandats dasil no shagin de jugar la vida al mar o a les tanques per
arribar a un pas membre de la UE.
135
Incidir a nivell europeu perqu els estats garanteixen visats humanita-
ris, expedits des dambaixades i consolats.
Denunciar els acords amb pasos de fora de la UE que, en lloc dimpul-
sar una veritable cooperaci, funcionen com a mesures de contenci de
persones migrades i refugiades, retenint persones o legitimant les devolu-
cions i impedint la circulaci i el dret dasil.

4.5. Promoure i garantir els drets culturals dins de la plena ciutadania


No hi haur ciutadania inclusiva sense garantir els drets civils i poltics de tot el
venat dels nostres municipis, i, daltra banda, no hi haur equitat, igualtat i justcia
social si no garantim que aquests drets es poden exercir a travs de les diferents
identitats culturals que conformen la nostra societat. Aix doncs, les poltiques, i
en especial les poltiques socials i educatives, shan dexpressar tenint en compte
les diferents identitats culturals, i han darticular-se com una eina de cohesi social
que permeti reafirmar la convivncia. Per aix cal:

Reconixer i valorar la riquesa que suposa la diversitat lingstica al


nostre pas i incorporar les llenges maternes que hi ha al territori catal,
als currculums escolars i a les activitats extraescolars i culturals, aix com
a la televisi pblica.
Educaci per a minories culturals. En el marc general del dret a leduca-
ci, sincorporar al sistema educatiu aquelles assignatures que permetin
a les minories culturals tenir una educaci i una formaci que, responent a
les necessitats educatives fonamentals, contribueixin al lliure i ple desen-
volupament de la seva identitat cultural, sempre que es respectin els drets
dels altres i la diversitat cultural. Legislar, implementar guies i protocols
dactuaci per tal de proporcionar eines als municipis que els serveixin per
garantir el dret daccs a un espai de culte digne, a comunitats religioses
minoritries, en funci de la demanda de la poblaci i tamb per prevenir i
gestionar situacions de conflicte social derivats del exercici daquest dret.
Donar suport i reconeixement institucional a determinades festes popu-
lars promogudes per comunitats didentitat cultural no hegemnica, en
articulaci amb entitats, moviments socials i associacions, per tal de garantir
que es poden dur a terme en un marc de respecte, dignitat i seguretat.

4.6. Lluitar contra el feixisme


El creixement actual del feixisme a Europa no t precedents des de la Segona
Guerra Mundial. La por a la globalitzaci, la crisi econmica i la precaritzaci to-
tal de la classe treballadora, les retallades a lestat del benestar, la inseguretat i
el terrorisme, i la manca de resposta i representaci de la socialdemocrcia han
provocat lauge de partits dultradreta que assenyalen com a culpable la poblaci
migrant i refugiada, i altres minories. Amb aquests discursos, els partits feixistes
han guanyat espai institucional, amb representaci al Parlament Europeu, i cada
vegada tenen ms incidncia en governs destats membres de la UE.

La Uni Europea ha de recuperar lesperit antifeixista de les seves arrels, que va


ser el que va promoure la seva fundaci, com una uni destats que volen la fra-
ternitat i la pau, sense cap exclusi. s necessari que les esquerres de tot Europa
impulsin la lluita antifeixista duna forma organitzada i contundent per combatre i
allar els grups xenfobs i feixistes que volen dividir la classe treballadora. Per aix
ens comprometem a:

Participar en la promoci dun front antifeixista de partits de tot Euro-


136
pa per denunciar i combatre el feixisme.
Denunciar pblicament tots els discursos poltics xenfobs, racistes i
feixistes de partits dultradreta que exclouen o marginen collectius de la
poblaci europea.

4.7. Impulsar poltiques actives envers el poble gitano


El poble gitano disposa dun teixit associatiu molt important i present a tot el ter-
ritori, que demanda poltiques actives envers les comunitats gitanes des de len-
focament inclusiu i incloent. En consonncia amb les necessitats expressades per
les prpies entitats proposem:

Reconixer els smbols del poble gitano cooficialment: bandera, himne,


idioma, histria i cultura.
Valorar la creaci de lInstitut Catal del Poble Gitano.
Elaborar una llei transversal contra lantigitanisme.
Dissenyar de manera conjunta amb les entitats aquelles poltiques que
puguin ajudar a la millora de les condicions de vida de les comunitats
gitanes, especialment les ms desprotegides.
Impulsar un programa concret de beques i circuits especfics per a la
poblaci estudiant gitana.

4.8. Impulsar un pla integral contra la islamofbia


La islamofbia s una manifestaci del racisme que engloba lhostilitat i la por cap
a lislam que fa que la poblaci de religi musulmana sigui percebuda com una
amenaa, vctima de prejudicis, estereotipus, i discriminaci. A partir dels atemp-
tats terroristes, adquireix una dimensi internacional i institucional. A Catalunya, la
islamofbia no s tan evident com a altres parts dEuropa, per est molt arrelada i
es manifesta principalment amb la discriminaci social de la poblaci musulmana,
que veuen restringits els seus drets civils i poltics. Es tamb molt preocupant la
islamofbia institucional, els discursos i els delictes dodi que legitimen fins i tot la
violncia al carrer. Per aix hem de promoure un pla integral per prevenir i comba-
tre la islamofbia i apoderar el collectiu afectat. Proposem:

Reforar els mecanismes de garantia contra les discriminacions is-


lamfobes potenciant la coordinaci entre els Departament dInterior, els
Mossos dEsquadra i la Fiscalia de Delictes dOdi, i acompanyar les comu-
nitats musulmanes en la visibilitzaci dels delictes i discursos islamfobs.
Visibilitzar la islamofbia com una forma de discriminaci a travs de
campanyes de sensibilitzaci que posin de manifest les especificitats de la
islamofbia de gnere.
Contrarestar la generalitzaci dimatges negatives sobre lislam i nor-
malitzar la diversitat religiosa a travs de formacions a les escoles i els
instituts, aix com mitjanant campanyes especfiques dirigides al conjunt
de la poblaci.
Impulsar ls del litigi estratgic com a eina de protecci i garantia
contra les discriminacions.

4.9. Impulsar poltiques de reconeixement i reparaci


El reconeixement s un concepte moral i poltic que apareix quan es creuen les
identitats, les diferncies (de tot tipus) i la igualtat de drets, alhora que va associat
a la memria histrica i a la reparaci dels danys del passat. Les poltiques de
reconeixement i reparaci sn un eix fonamental per a la convivncia a Catalunya,
on vivim persones de diversos orgens i procedncies. Alhora, el reconeixement
i la reparaci sn un pas imprescindible per prevenir el racisme i construir una
137
societat igualitria i inclusiva. En el passat, Catalunya va estar implicada econmi-
cament i polticament en els processos de colonitzaci i desclavitud de poblaci
daltres parts del mn, considerada com a inferior. Els efectes de la colonitzaci
i lesclavitud, en tant que sistemes i mecanismes dopressi daltres pobles, aix
com la invisibilitzaci, laculturaci i laniquilaci total de poblacions senceres van
repercutir molt negativament en el desenvolupament de milers de pobles i famlies.
Moltes daquestes persones afectades, descendents daquestes poblacions, ara
viuen a Catalunya, per les migracions internacionals. Per aix, pensem que s molt
important que Catalunya simpliqui en mesures de reconeixement:

Reconixer les vctimes de la colonitzaci i lesclavitud i les seves con-


seqncies, assumint la responsabilitat des dun punt de vista moral i sim-
blic i fent pedagogia cap a tota la societat.
Substituir monuments emblemtics de personatges que shagin en-
riquit a costa de lesclavitzaci i lexplotaci de persones i revisar els
noms de carrers de personatges esclavistes amb lobjectiu de reempla-
ar-los per daltres que hagin ofert resistncia, que hagin treballat per la
pau o personatges del mn artstic.
Declarar el 12 doctubre com un dia de reivindicaci i lluita dels pobles
originaris dels territoris colonitzats dAmrica.

5. DIVERSITAT FUNCIONAL
A Catalunya tenim 514.886 persones amb diversitat funcional valorada, que re-
presenten el 6,86% de la poblaci catalana. Daquestes, 254.025 sn homes i
260.861 sn dones. Per tal que les persones amb diversitat funcional puguin de-
senvolupar una vida plena, hem de poder parlar duna societat inclusiva, concepte
que es defineix con el duna societat que promou valors compartits orientats al b
com i a la cohesi social, i que permet que totes les persones tinguin les oportu-
nitats i els recursos necessaris per participar plenament en la vida poltica, econ-
mica, social, educativa, laboral i cultural, aix com poder gaudir dunes condicions
de vida amb igualtat amb els altres.

5.1. Potenciar una societat inclusiva per a totes les persones amb diversitat funcional
Cal apostar per un model inclusiu dels diferents sistemes: sanitari, educatiu, soci-
al, prestacions, laboral, habitatge, lleure... que garanteixi laccessibilitat en condi-
cions digualtat i equitat territorial des de la petita infncia; garantint els recursos,
els mitjans i els suports necessaris perqu pugui tenir les mateixes oportunitats
que la resta de la poblaci. Per aix ser necessari:

Potenciar laccs als centres formatius, des de lescoles bressol a la


universitat (on actualment noms l1% de lalumnat t diversitat funcional)
apostant per lescola ordinria, sempre que sigui possible, amb els suports
de les vetlladores i els professionals necessaris.
Posar laccent en lautonomia i la vida independent de la persona en
lloc de la dependncia. Per aix volem incrementar els assistents perso-
nals per a les persones que vulguin optar per aquesta via en comptes de
la institucionalitzaci en residncies o en lmbit familiar. Tanmateix, tamb
cal garantir laccs a habitatges adaptats en sentit ampli i seguir avanant
en la millora de laccessibilitat del parc dhabitatges, impulsant el sector de
rehabilitaci, adaptaci i domotitzaci.

138
5.2. Aprovar un marc legal per a lautonomia i laccessibilitat
Per a la implementaci de mesures esdevindr imprescindible tenir un marc legal
adaptat a les necessitats especfiques.

Aprovar una llei dautonomia personal de Catalunya, que haur de con-


templar el segent: mxima autonomia possible; prevenci, intervenci en
lentorn i per generar contextos inclusius; aven cap a la unificaci dels
equips de valoraci de la discapacitat i els de valoraci de la dependncia;
creaci dequips dassessorament i seguiment que elaborin el Pla dAuto-
nomia i Vida consensuat amb lusuari/ria i/o la famlia.
Implementar la Llei daccessibilitat, integrant en el marc normatiu de Ca-
talunya les condicions daccessibilitat universal i disseny per a tothom, mi-
llorant lurbanisme i el transport per al conjunt de la ciutadania i promovent
mitjans de suport: productes, personal i animals.
Desplegar la Llei de llengua de signes catalana i complir les mesures i re-
cursos per garantir la comunicaci oral de les persones sordes i sordcegues.

5.3. Poltiques dinserci sociolaboral: per una ocupaci justa, inclusiva i igualitria
Cal vetllar per lautonomia de les persones tamb des del seu accs a lmbit la-
boral. Per aix caldr:

Potenciar al mxim laccs als llocs de treball en empreses ordinries


amb les adaptacions i suports necessaris. Vetllar pel compliment legal de la
reserva del 2% de les empreses de ms de 50 treballadors/es, ats que a
Catalunya hi ha ms d11.000 empreses obligades a fer-ho; incrementar les
actuacions dInspecci de Treball; millorar la intermediaci del SOC i obrir
les convocatries dajudes directes a les empreses per afavorir la contrac-
taci, que des del 2012 la Generalitat no ho ha fet.
Reservar els llocs de treball protegits per a les persones que no es pu-
guin incorporar a lempresa ordinria i vetllar perqu els CET facin la
tasca de pont a lempresa ordinria. Actualment el nombre de persones
contractades amb diversitat funcional s de 13.730 i representen el 0,46%
de les persones treballadores, de manera que cal augmentar aquest per-
centatge.

6. LACITAT
Apostem per un estat laic, no confessional, que garanteixi la igualtat de tracte a to-
tes les religions i que no en potenci ni en subvencioni cap. Entenem que la lacitat
s la garantia dun poder pblic al servei de tota la ciutadania i dun ordenament
jurdic que garanteixi els drets fonamentals i comuns de totes les persones, alhora
que permet totes les opcions personals que no siguin contrries a aquests drets.

6.1. Garantir la llibertat de conscincia i la lacitat


La lacitat no s nicament neutralitat religiosa de lestat. La lacitat suposa ser
actiu i combatiu amb totes les creences o formes de pensament contrries a les
lleis democrticament aprovades. s una manera activa dentendre la convivncia
pacfica entre iguals. Vetllarem per la dignitat de les persones i lexercici del dret a
la llibertat de conscincia en lmbit privat individual i la utilitzaci respectuosa de
lespai pblic per a les manifestacions collectives. Ho farem a partir de:

Elaborar una llei de llibertat de conscincia i lacitat que asseguri la neu-


tralitat ideolgica de lAdministraci, que elimini els privilegis a qualsevol
139
confessi o creena i que protegeixi i garanteixi la llibertat de pensament,
conscincia, conviccions i les seves manifestacions, sense distincions ni
privilegis. Els representants del govern no assistiran, com a tals, a actes de
culte, celebraci, festa o commemoraci que tinguin un carcter confes-
sional. Els actes pblics seran exclusivament civils i sense connotacions
religioses.
Eliminar qualsevol tipus de simbologia religiosa en els actes oficials, en
llocs i edificis de titularitat pblica i suprimir qualsevol homenatge pblic a
imatges, sants o smbols religiosos. Suprimir les retransmissions de culte o
ritus de carcter religis en els mitjans de comunicaci de titularitat pblica.
Vetllar per la no discriminaci de persones, entitats o associacions,
siguin o no de carcter religis, i eliminar qualsevol tipus de privilegi en el
tracte econmic i fiscal.
Vetllar des de la Generalitat per tal que els ajuntaments assegurin que
en els cementiris pblics i en tots els tanatoris es puguin celebrar tot
tipus de cerimnies, sense cap exclusi per motius de religi o de con-
viccions. Cal garantir la celebraci digna de totes les cerimnies civils o
religioses.

6.2. Assegurar la lacitat i pluralitat en leducaci


LAdministraci catalana ha dassegurar la lacitat en leducaci en els centres
educatius de titularitat pblica i els sostinguts amb fons pblics, evitant qualsevol
interferncia, en els objectius educatius, de les conviccions religioses. Tota loferta
de programes i formaci de contingut educatiu que ofereixi ladministraci pblica
es basar en el pluralisme i promour una formaci humanstica integral, atenent
la cincia, el pensament, les humanitats i les arts, sense dogmes.

Eliminar lensenyament de la religi del currculum i de lexpedient


acadmic. Lensenyament religis en cap cas formar part del currculum
ni de lexpedient acadmic.
Garantir els drets dels infants a accedir a leducaci sense segregaci-
ons, restriccions o prohibicions i a no ser separats en funci de les creen-
ces religioses de pares, mares o tutors.
Eliminar qualsevol tipus de simbologia religiosa, actes i proselitisme re-
ligis en el si de les escoles.
Suprimir ls confessional de les capelles de les universitats.
Vetllar perqu la investigaci cientfica i la seva aplicaci gaudeixin de
plena llibertat individual i collectiva i es regeixin nicament per drets civils.

6.3. Vers una Catalunya laica


El nou marc constituent catal ha de contemplar el carcter laic de Catalunya. En
aquest sentit, proposem:

Definici de Catalunya com una naci laica.


Pacte Nacional per la lacitat i la llibertat de pensament i conscincia,
amb la concurrncia de la societat catalana en el seu conjunt: partits pol-
tics, associacions, entitats i plataformes cviques.
Llei de llibertat de conscincia que protegeixi i garanteixi la llibertat de
pensament, conscincia, conviccions i les seves manifestacions, sense
distincions ni privilegis.

140
VIII. UN PROJECTE DE PAS DES DE TOTS ELS TERRITORIS

1. POLTICA TERRITORIAL
La manca de govern del procs durbanitzaci contemporani a Catalunya ha com-
portat problemes molt notables, com ara el consum accelerat de sl, la pressi
sobre els recursos naturals, lexacerbaci de la mobilitat i la segregaci social a
linterior de les rees urbanes. La causa daquests desequilibris socials i territorials
ha estat una poltica territorial fonamentada, per una banda, en una visi mercan-
tilista, i per tant desequilibradora, en el sentit que ha orientat les inversions noms
en funci del mxim benefici privat; i per altra banda, en un enfocament centralit-
zador, subordinant els interessos de la resta de territoris a la Regi Metropolitana
de Barcelona on, alhora, tamb es pateixen les conseqncies duna poltica ter-
ritorial que ha fomentat la desigualtat.

Cal governar les transformacions urbanstiques per tal de promoure la contenci


en locupaci del sl i la configuraci de pobles i ciutats caracteritzats per tres
trets: la compacitat fsica, la complexitat funcional i la cohesi social, nica ga-
rantia de la qualitat ambiental i del dret a la ciutat. Al mateix temps cal un model
basat en lequitat territorial, s a dir, un model que garanteixi laccs equitatiu a la
renda, als serveis i a la qualitat de vida, amb independncia del lloc de residncia.

1.1. Marc jurdic integrat per a una gesti i una ordenaci efectiva del territori
Catalunya ha de poder disposar dun marc jurdic integrat i de recursos econmics
que permeti fer una gesti i una ordenaci efectiva del territori, dels nostres pobles
i ciutats, i que permeti aturar els fenmens especulatius. En aquest sentit, promou-
rem la integraci de les legislacions en matria de planejament territorial, urbanstic
i del paisatge per tal de garantir una major coherncia entre totes les figures del
planejament i reforar lefectivitat de la seva aplicaci. Tanmateix, les plenes com-
petncies en les matries de la Generalitat i els Ajuntaments queden soscavades per
lleis de rang estatal com la Llei del sl i la legislaci reguladora de les valoracions
immobiliries, que dificulten enormement fer un s eficient i efica del sl i dels
recursos naturals i econmics del territori. A fi de promoure la millora de la qualitat
de vida, de la cohesi social i de la preservaci del medi ambient, proposem:

Integrar la legislaci en matria urbanstica, dordenaci del territori i


del paisatge.
Promoure una llei del sl catalana. El nou marc constituent catal ha de
contemplar que Catalunya pugui tenir la seva prpia llei del sl, que sha
dorientar a frenar els processos especulatius.
Fomentar la transparncia i la participaci. Promourem la transparncia,
la participaci ciutadana, ladaptaci i la flexibilitzaci de la planificaci ter-
ritorial i urbanstica per revertir els drets adquirits, les inrcies i les herncies
contrries al b com.
Recuperar les plusvlues urbanstiques per a la societat, aix com cor-
responsabilitzar els agents urbanstics per fer efectiva la cohesi social i
territorial.

1.2. Planificar el territori des de la diversitat i lequitat territorial


Catalunya s alhora un pas petit i molt divers: duna banda no es pot per-
metre lextensi de la urbanitzaci, ja que posa greument en risc la qualitat
del medi ambient i dificulta la cohesi social a les grans rees urbanes, ciu-
141 tats i pobles; de laltra, shan de fomentar un ventall deines de planificaci
i de gesti del territori que assegurin la igualtat doportunitats, lequitat i la
cohesi territorial del conjunt del pas. Per aix proposem:
Adaptar la planificaci territorial i urbanstica a la diversitat territorial
i paisatgstica de Catalunya. Cal evitar el carcter uniforme dels instru-
ments urbanstics per definir planejaments i eines de gesti que no sadap-
tin a les realitats diferenciades de les grans rees urbanes, dels municipis
mitjans i dels petits municipis rurals.
Millorar leficincia del sistema territorial garantint la igualtat de drets
i oportunitats de tots els territoris. Cal assegurar que localitzar els usos
all on siguin ms eficients no vagi en perjudici dels equilibris entre territoris
i municipis, i alhora definir eines de governana supramunicipal que garan-
teixin lequitat territorial i els drets i oportunitats de tota la poblaci.
Fomentar noves eines de planificaci ms adaptades a les variables
socials, econmiques i ambientals, que permetin abordar de forma ms
efectiva i gil les necessitats presents als diferents territoris.
Definir eines financeres dequilibri i cohesi territorial i impulsar polti-
ques urbanes i territorials redistributives.

1.3. Prioritzar el reciclatge urb davant del creixement urb extensiu


Desprs de dcades durbanisme de creixement desbocat i depredador del terri-
tori s imprescindible que ens dotem dun nou marc jurdic i de gesti que permeti
revertir els dficits dels teixits urbans i nafavoreixi la compleci i la qualitat per
evitar que se segueixin ocupant els espais oberts; aix, tamb s necessari que
disposem de recursos financers suficients que permetin abordar els programes de
rehabilitaci i millora dels pobles, barris i polgons dactivitat econmica des duna
perspectiva integral. Proposem:

Prioritzar el reciclatge urb per evitar que es desenvolupin molts dels


creixements urbans previstos, tot promovent la compacitat, continutat,
densitat, diversitat dusos i cohesi social dels teixits urbans existents; i
tamb prioritzant ledificaci en els solars erms, locupaci dels edificis
buits i la rehabilitaci dels edificis i dels espais pblics.
Impulsar plans de barri. Abordar de forma prioritria les urbanitzacions
i barris amb ms dficits urbanstics, recuperant i impulsant els plans de
barri des duna perspectiva integral i actualitzant els polgons dactivitats
econmiques i els polgons industrials.
Revertir les ocupacions i la degradaci dels espais oberts amb ms
impactes ambientals, especialment al litoral.

1.4. Lluitar contra la degradaci del territori i contra el canvi climtic


Lluitar contra la degradaci del territori i contra el canvi climtic des de la defensa
del medi natural i del patrimoni material i immaterial, impulsant la transici cap a
un nou model econmic productiu, ambientalment i socialment responsable, i pla-
nificant els espais oberts de forma proactiva. Proposem:

Planificar els espais oberts estratgicament i de forma proactiva. De-


dicarem recursos financers a la gesti, millora i manteniment dels serveis
ecosistmics i de la poblaci i a les activitats que prenen cura del territori,
com la petita pagesia.
Impulsar la rehabilitaci i el condicionament del parc edificat en els
espais oberts per tal de millorar les condicions de vida als nuclis rurals i
masies, fomentant la retirada de les edificacions i installacions en dess i
la diversificaci de lactivitat econmica als espais oberts, de manera que
142 reverteixin labandonament de la poblaci.
Integrar el paisatge i el patrimoni de forma transversal, ats que les
directrius de paisatge i de preservaci del patrimoni encara no sn prou
eficaces en la planificaci i gesti territorial i no shan aplicat ni desplegat
suficientment en tots els territoris, en particular en els sls urbans.
Impulsar la lluita contra el canvi climtic des de la planificaci i la ges-
ti territorial, garantint el compliment dels objectius de la Llei de canvi
climtic i promovent la transici energtica i del canvi de les pautes de mo-
bilitat des de la planificaci i la gesti del territori, defensant la biodiversitat
i reforant el verd tamb en el si de les ciutats i pobles.
Preservar de forma efectiva el patrimoni cultural, natural i immaterial,
promovent noves regulacions i eines de gesti del patrimoni i dels espais
naturals i parcs naturals de Catalunya.
Impulsar la transici cap a un nou model econmic i productiu ambi-
entalment i socialment responsable, apostant per leconomia plural en la
planificaci i la gesti del territori.

1.5. Habitatge, salut i cures en la planificaci territorial i urbanstica


Prioritzarem la funci social de la propietat i latenci a la poblaci ms vulnerable
dels nostres pobles i ciutats impulsant de forma decidida la compra i la producci
dhabitatge social i de lloguer; promourem i finanarem eines de planificaci que
permetin reforar els equipaments i rehabilitar els espais pblics per millorar la
salut pblica i per a ls i gaudi dinfants i gent gran, posant les cures en el centre
de les poltiques urbanes. Proposem:

Garantir laccs a lhabitatge a tota la poblaci en ciutats i pobles soci-


alment diversos i cohesionats, lluitant contra la expulsi de la poblaci de
ciutats i pobles i contra labandonament del territori, incrementant la com-
pra i la producci de nou habitatge social per a lloguer en el si de pobles i
ciutats, prohibint la venda de patrimoni pblic i garantint la perpetutat de la
protecci oficial dels habitatges.
Incorporar la perspectiva de gnere i dels cicles de vida en tota la
planificaci per a una ciutat i un territori que posen la salut i les cures en
primer terme, especialment a la infncia i a la vellesa.

1.6. Infraestructures del transport


Considerem que leficincia en el funcionament del territori s del tot necessria
per tal dassegurar lactivitat econmica i el benestar de les persones. Per aix
propugnem un replantejament de la dotaci i les formes de gesti de les infraes-
tructures, tant les daccessibilitat exterior (ports i aeroports), com les de mobilitat
interior (xarxes viries i ferroviries) i les telecomunicacions. Lobjectiu ha de ser
reduir els costos ambientals i socials de la mobilitat, contribuir a fer-ne un dret
i no pas una obligaci, i satisfer-la tant com sigui possible a travs de mitjans
collectius i no particulars. Una Catalunya cohesionada s aquella que disposa
dinfraestructures de qualitat i accessibles que estiguin al servei de les necessitats
de la majoria social del pas, no al servei dinteressos especulatius o clientelistes.
En aquest sentit, advoquem per una millora substancial de les xarxes de mobilitat
dins els mateixos territoris i en relaci amb els principals nuclis urbans. Una millora
que privilegi el transport pblic i tingui com a objectiu garantir la igualtat dopor-
tunitats entre totes les persones. Per aix proposem:

Promoure el desplegament i la prioritzaci dels modes de mobilitat


sostenible en el conjunt del territori.

143
Millorar les infraestructures existents. Prioritzarem la millora de la gesti,
lactualitzaci i la compleci de les infraestructures presents en lloc de la
construcci de noves infraestructures rodades.
Fer realitat el Corredor Ferroviari Mediterrani. Impulsarem de forma de-
cidida el corredor mediterrani i el transport de mercaderies per ferrocarril.
Assumir els serveis de rodalia i regionals. El nou marc constituent catal
ha de contemplar que Catalunya pugui assumir plenament la gesti de les
infraestructures i dels serveis de rodalia i regionals.

1.7. Gesti sostenible i de proximitat de ports i aeroports


Els ports i els aeroports sn grans infraestructures que ofereixen serveis territorials
per que subiquen en ciutats concretes i condicionen el seu entorn. Apostem per
una gesti dels ports i dels aeroports que es relacionin amb el seu entorn geogrfic
immediat i que estiguin al servei de la ciutadania i no dels grans interessos privats.

Gesti pblica i descentralitzada de ports i aeroports. El nou marc cons-


tituent catal ha de contemplar que Catalunya pugui assumir, conjuntament
amb les ciutats, la gesti i el desenvolupament de ports i aeroports.
Actualitzaci de les inversions necessries, especialment al port de Bar-
celona, respectant les normatives municipals dordenaci dactivitats eco-
nmiques.
Economies sostenibles a lentorn de ports i aeroports. Apostem per
desenvolupar economies sostenibles als entorns dels ports i aeroports, que
siguin respectuoses amb el medi ambient; i tamb per frenar les externali-
tats negatives de lactivitat turstica, especialment al port de Barcelona. En
aquest sentit, cal treballar perqu els ports urbans contribueixin a fomentar
la nutica, ubicar els vaixells amb menys eslora ms a prop dels centres de
les ciutats i allunyar els de ms eslora.
Port-ciutat. Traspassar a les ciutats la gesti i governana daquells ter-
renys que sn considerats port-ciutat, s a dir, els terrenys annexes al port
que formen part de la trama urbana. Igualment, cal treballar per aconseguir
que la ZMT de les ciutats, incloses les que estan en mbit portuari, arribin
vora el mar. s a dir, que els terrenys urbans siguin gestionats per les ciu-
tats.
Nou model de governana de les rees porturies. Apostem per un nou
model de governana de les rees porturies on guanyin pes les adminis-
tracions de la Generalitat i dels ajuntaments. Les rees porturies han de
complir la llei de transparncia i rendir comptes a la ciutadania. Les deci-
sions sobre la promoci de les ciutats o sobre la promoci del sector dels
creuers ha de ser collegiada.

1.8. Impulsar un nou marc dorganitzaci territorial


Lactual model dorganitzaci politicoadministrativa de Catalunya t dficits sig-
nificatius pel que fa a la seva funcionalitat, duplicitats i coordinaci. Apostem per
una nova llei dorganitzaci territorial des de la mirada de lEstatut de Catalunya
que resolgui els problemes histrics dels ajuntaments i que sarticuli des del muni-
cipi i la vegueria com les niques estructures bsiques del pas, i en qu la comar-
ca sigui lespai institucional mancomunat i complementari per incrementar lefic-
cia i la qualitat dels serveis pblics municipals des de la plena autonomia local i la
voluntat associativa.

La vegueria esdevindria el punt de trobada de la territorialitzaci de ladministraci


de la Generalitat i la representaci del poder local. Complir una triple funci: com
144 a ens local, com a mbit de prestaci dels serveis territorials de la Generalitat i
com a mbit per a la planificaci territorial de Catalunya. La comarca es configu-
raria com un ens de mancomunaci voluntria dels serveis locals dels municipis.
Per aix creiem necessari:

Elaborar una nova llei dorganitzaci territorial de Catalunya que refon-


gui la legislaci de vegueries, comarques i rees metropolitanes de Cata-
lunya.
Reconixer legalment i institucionalment aquelles realitats metropo-
litanitzables, com leix Cambril-Reus-Tarragona i lmbit dinfluncia de
Girona.

2. MUNICIPALISME
El mn local viu segurament el seu moment ms crtic des de la seva recuperaci
democrtica, ara fa ms de 30 anys. Estem vivint moments de crisi econmica i
social davant dels quals el govern de JxS amb el suport de la CUP a la Generalitat
no han reconegut el valus paper dels ens locals i el govern del PP-Cs a lEstat
espanyol els ha maltractat en aplicar-los receptes que se sustenten en una recen-
tralitzaci involutiva, retallades socials i mesures fiscals regressives.

Reivindiquem el paper que des de fa 38 anys han tingut els governs locals en la
lluita contra la pobresa, la cohesi social, lequilibri territorial, la sostenibilitat i la
construcci nacional. Volem pobles i ciutats sostenibles en els seus recursos i en
les seves petjades ecolgiques, i ens reafirmem en qu els pobles i les ciutats sn
els dics de contenci de la crisi i de defensa dels drets de la ciutadania, i sn els
espais principals per generar alternatives socials i econmiques per palliar els
efectes de la crisi i de les retallades.

2.1. Nova llei de governs locals


El model institucional de Catalunya, sha dinspirar en els principis que histri-
cament el municipalisme catal ha interioritzat, positivat i desenvolupat al llarg
dels darrers 38 anys de democrcia local. Cal recordar que a Catalunya, durant la
Segona Repblica, la Generalitat republicana ja va aprovar una llei municipal que
va permetre el 1934 les primeres eleccions democrtiques. s necessari, per tant,
bastir larquitectura institucional local dels principis de democrcia, dautono-
mia local, de subsidiarietat, de diferenciaci, dasimetria i flexibilitat institucional,
digualtat en laccs als serveis pblics, dequilibri territorial, de desenvolupament
sostenible, de poltiques digualtat i de cooperaci interterritorial. Per aix creiem
que s necessari elaborar una nova llei de governs locals que garanteixi un nucli
competencial propi, atribucions que seran exercides per aquestes entitats amb
plena autonomia de govern i dadministraci. Aquesta concreci competencial
assegurar els drets bsics de la ciutadania (educaci, igualtat, serveis socials,
salut pblica, treball, habitatge, cultura), la cohesi social i territorial i la protecci i
el desenvolupament normatiu dels bns comuns. La nova llei hauria de:

Incorporar entre els seus principis el concepte de subsidiarietat en la


regulaci de les relacions dels governs locals amb la Generalitat de Cata-
lunya i els altres nivells de govern. Tot dacord amb la Carta europea de
lautonomia local.
Reconixer la diversitat i lheterogenetat del municipalisme, definint
els municipis de rgim especial: els municipis de muntanya, turstics, his-
toricoartstics, micropobles, municipis de gran poblaci o els que disposen
de grans installacions industrials o grans infraestructures, o el rgim espe-
145 cial de lAran.
Refermar la legitimitat democrtica. Tota instituci supralocal, sigui quin
sigui els seu mbit territorial o nivell de gesti, ha destar legitimada i sos-
tinguda per mecanismes delecci directa de la ciutadania.
Revisar el model de governana dels ens locals, impulsant un model de
govern local relacional i un model de governana interna. Aquest nou mo-
del hauria de fomentar les mesures de transparncia, govern obert, qualitat
democrtica i participaci ciutadana.
Incorporar elements dinnovaci local i denfortiment del sector pblic
com la contractaci social responsable, el suport a leconomia social i el
cooperativisme i la protecci jurdica dels processos de municipalitzaci.

2.2. Nova llei de finances locals


En relaci amb les finances dels governs locals, la nova llei ha de definir un sis-
tema de finanament local estable i suficient que garanteixi la cobertura de les
necessitats dels ciutadans/es en el marc de les seves competncies i almenys al
mateix nivell que la resta de governs territorials. Per tot aix cal:

Augmentar la capacitat financera dels ens locals, en base a incrementar


les transferncies no condicionades, quantificar les necessitats de finana-
ment en funci no noms de les competncies prpies sin tamb de les
assumides, explorar un nou model de tributs locals que incorpori ms pro-
gressivitat impositiva, la tarifaci social en les taxes municipals i els preus
pblics i noves fonts tributries vinculades als criteris dequilibri social, de
sostenibilitat ambiental i a lactivitat econmica local.
Garantir lequilibri pressupostari i la suficincia financera dels governs
locals de Catalunya. LEstatut garanteix que qualsevol nova atribuci de
competncies que provingui de la Generalitat estigui acompanyada de las-
signaci dels recursos necessaris per al seu correcte finanament.

2.3. Impulsar i promoure la Xarxa Municipalista de Catalunya


s necessari enfortir lactivitat coordinada dels governs locals en una xarxa co-
muna per afrontar tots els conflictes que es produeixin al nostre pas i apostar per
lEuropa de les Regions, de les Ciutats i dels Ciutadans/es.

Cal recuperar la unitat dacci del municipalisme i superar lobsolet esquema dual
que ha viscut el municipalisme associatiu els darrers 38 anys, amb una Federaci
de Municipis de Catalunya, que representava les grans ciutats metropolitanes,
i una Associaci Catalana de Municipis, que feia aquesta funci a la resta del
territori. Una fragmentaci que responia al bipartidisme PSC-CIU. Cal recuperar
lactivitat coordinada dels governs locals per afrontar tots els conflictes que es
produeixin al nostre pas. Lespai on necessriament ha de confluir la unitat s el
Consell de Governs Locals, avui inoperant i sense haver-se convocat ni renovat
en lactual mandat municipal. A partir de la recuperaci de la unitat dacci del
municipalisme caldr explorar les vies per transitar cap a un nou ens associatiu
sobre la base i lexperincia de les dues associacions del nostre pas que expressi
la pluralitat i la diversitat dels pobles i ciutats de Catalunya i alhora sigui inclusiu i
integrador de totes les sensibilitats dels governs locals.

Cal, al mateix temps, enfortir les connexions del mn local a Catalunya i a Europa.
El futur de Catalunya s Europa. s fonamental que Catalunya participi a les insti-
tucions europees. A lEuropa davui cal avanar cap a les sobiranies compartides,
on el mn local tamb hi sigui present. Proposem:

146
Aconseguir una nica veu municipalista i associativa sota un rgan
transversal i plural, que sigui un punt de trobada de totes les sensibilitats
que representa el municipalisme, amb la missi de defensar lautonomia
local. Cal refundar el municipalisme de base associativa en un ens unitari
de nova planta que expressi la pluralitat i la diversitat dels pobles i ciutats
del nostre pas i alhora sigui inclusiu i integrador de totes les sensibilitats
dels governs locals.
Participar en les organitzacions municipalistes i en les organitzacions
similars dabast europeu.
Apostar per lEuropa de les Regions, de les Ciutats i dels Ciutadans/es,
enfront de lEuropa del capital.

2.4. Incrementar la cooperaci local


Des dels governs del canvi hem fet front, juntament amb la ciutadania, a les retalla-
des contra el mn local aplicades per JxS a Catalunya i pel PP a lEstat espanyol.
A les escoles bressol, a les escoles de msica, als Centres Especials de Treball,
als programes socials, als centres de salut, a les inversions als barris... en defi-
nitiva, all on hem patit les retallades, hem exigit al Govern de la Generalitat que
garanteixi a tots els ciutadans/es igualtat en laccs als serveis pblics i asseguri
el dileg i la cooperaci necessria amb els ajuntaments sota el principi de lleialtat
institucional, i que, amb urgncia, prioritzi les poltiques socials dels ajuntaments
com la millor garantia de futur, per superar la crisi econmica i el bloqueig poltic i
institucional que vivim a Catalunya. Exigim el mxim grau dassistncia i coopera-
ci amb els governs locals per assolir un reequilibri social i econmic del territori i
per evitar realitats de diferents ritmes. Per aix ens comprometem a:

Resoldre i liquidar tot el deute reconegut o real que ha contret la Ge-


neralitat amb els ens locals de Catalunya i que els suposa una crrega fi-
nancera injusta i desproporcionada, que compromet en certs casos la seva
viabilitat.
Establir un calendari de pagament als ajuntaments. Presentar abans de
la tramitaci dels propers pressupostos de la Generalitat un calendari de
pagament als ajuntaments, planificar un programa per a cada ens local de
reconeixement del deute, mitjanant conveni, i procedir a la seva liquidaci
durant el 2018.
Reactivar els instruments de cooperaci local com la Llei 2/2004, de
4 de juny, de millora de barris, rees urbanes i viles que requereixen una
atenci especial, i la Llei 3/2009, de 10 de mar, de regularitzaci i millora
durbanitzacions amb dficits urbanstics, prestant una especial atenci a
la lluita contra la depredaci del territori, lespeculaci immobiliria i la im-
plantaci de grans centres comercials fora de les trames urbanitzades.
Crear un pla extraordinari dinversions de sostenibilitat i cohesi social
i urbana que substitueixi el PUOSC, per suplementar lexecuci dobres,
serveis i infraestructures locals i millorar lespai pblic, potenciant les prc-
tiques comunitries dutes a terme pel teixit associatiu del barri o municipi.
Augmentar la dotaci pressupostaria dels Contractes Programa de
serveis socials per millorar les actuacions de consells comarcals, manco-
munitats i ajuntaments.
Recuperar la corresponsabilitat del Govern en el finanament del ser-
vei pblic de les escoles bressol municipals i garantir el pagament als
ajuntaments del deute pendent, de manera que cal restituir les coaportaci-
ons que la Generalitat dedicava a lescolaritzaci dels infants de zero a tres
anys per destinar-hi una dotaci pressupostria adient fins a arribar pro-
147 gressivament als nivells dinversi del 2009. En aquest sentit cal garantir,
dacord amb el que estableix la Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci, un
finanament a les escoles bressol que cobreixi fins als 1.800 euros per pla-
a i any acordat amb els ajuntaments. Per tal de fer-ho possible volem: a)
impulsar laugment del nombre de places en educaci infantil per a infants
de zero a tres anys i garantir-ne la gratutat, prioritzant les famlies amb
rendes ms baixes i ms necessitats socials i impulsant la tarifaci social,
i b) elaborar un estudi sobre la demanda i loferta territorial de places per a
infants de zero a tres anys que inclogui un pla programat sobre calendari
per afrontar, en coordinaci amb els ajuntaments, la demanda no atesa
actualment.

2.5. Enfortir el comproms amb els micropobles i el mn rural


El mn rural s imprescindible per la seva funci productora, i tamb per tal dequi-
librar i preservar el nostre paisatge cultural (territorial, natural, arquitectnic, etc.).
Ens cal, doncs, un seguit de programes i orientacions que facin possible aquest
triple objectiu: preservar el mn rural i els pobles petits o micropobles i impedir la
desertitzaci territorial, garantires de suficincia econmica i igualtat daccs als
serveis per part de tots els ciutadans. Per aix ens comprometem a:

Aplicar mesures de discriminaci positiva per a aquells municipis amb


qualificacions de protecci del medi natural o del patrimoni histric en el
seu terme, o per compensar el fet de ser receptors de serveis de carcter
general.
Establir una renda de suficincia per garantir els serveis mnims obliga-
toris, facilitant alternatives a la manca de recursos humans, tcnics i eco-
nmics.
Revisar les valoracions cadastrals desproporcionades i aprovar les va-
loracions especfiques de construccions agrcoles.

3. ACCIONS PRIORITRIES PER VEGUERIES


Catalunya s un pas divers territorialment i duna riquesa cultural, social, ambien-
tal, geogrfica i econmica que aflora diverses sensibilitats, necessitats i potenci-
alitats. Per tal de donar resposta a aquesta riquesa s necessari un projecte poltic
amb una visi integral que aspiri a construir un nou model de pas tenint en compte
les sensibilitats i potencialitats que han estat histricament ignorades.

La nostra proposta territorial s la vegueria com a nova organitzaci politicoad-


ministrativa en base als vuit mbits funcionals actualment aprovats pel Parlament
de Catalunya: Terres de lEbre, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona, Catalunya
Central, Comarques Gironines, Peneds, Terres de Lleida i Regi Metropolitana de
Barcelona.

Entenem que les vegueries han de proporcionar una visi de conjunt ms enll
de lestricta suma dels diferents municipis. A ms, les vegueries shan derigir
en espais de dileg i concertaci entre govern de la Generalitat i governs locals i
shan de convertir en la unitat territorial de referncia, tant per a la planificaci de
poltiques pbliques com per a la descentralitzaci administrativa de la Generali-
tat. Detallem a continuaci les propostes prioritries per a cadascuna de les vuit
vegueries.

148
3.1. Terres de lEbre
Les Terres de lEbre compten amb una gran riquesa natural com s el riu Ebre, el
seu delta o el masss dels Ports de Tortosa i Beseit. s una terra rica en recursos
patrimonials i t una magnfica situaci estratgica dins de larc mediterrani. Tam-
b compta amb sectors econmics destacats, com lagroalimentari, el del moble,
lenergtic o la pesca, entre altres. No obstant aix, la inexistncia duna poltica
territorial a Catalunya que tingus com a objectiu prioritari el reequilibri territorial
ha desafavorit el progrs a les Terres de lEbre i ha comportat la prdua de ser-
veis respecte a Tarragona o Barcelona. Les poltiques recentralitzadores que shan
produt les ltimes dcades han comportat lespoli i explotaci dels seus recursos
naturals. Exemples daix en sn el minitransvasament de lEbre al Camp de Tar-
ragona, la localitzaci de centrals nuclears o el projecte Castor, entre altres.

Per tot aix, creiem que cal crear una alternativa de pas a una poltica territorial-
ment injusta a les Terres de lEbre i proposem les segents actuacions prioritries:

Desenvolupar un nou model econmic des de la defensa dels bns co-


muns i del patrimoni natural i histric a travs de la defensa dels recursos
naturals com el riu, duna clara aposta per la cultura de laigua i potenciant
un turisme sostenible basat en aquests elements de riquesa ecolgica.
Industrialitzar i reactivar leconomia per aconseguir la igualtat dopor-
tunitats. Advoquem per una poltica de reindustrialitzaci que eviti la pr-
dua de poblaci i lempobriment dels municipis. Les noves indstries han
destar fonamentades en un nou model econmic que doni valor afegit i
generi riquesa i ocupaci a la zona, especialment al jovent.
Implantar un model de mobilitat de fora cap endins, revertint el dficit
en infraestructures en lmbit viari. En aquest sentit, advoquem per una
poltica de facilitaci de la mobilitat interna entre els 52 municipis ebrencs,
per tamb de tot el territori de lEbre amb la resta de Catalunya i de lEstat.
Consolidar una oferta educativa que eviti el desplaament dels joves
a altres parts del pas i que estigui vinculada amb el teixit productiu de
la zona. Tamb cal seguir impulsant loferta universitria de la Universitat
Rovira i Virgili a les Terres de lEbre.
Promoure una nova cultura energtica sobirana a travs de laprofita-
ment dels recursos renovables autctons amb la finalitat dabastir tots els
municipis del territori.
Defensar el riu Ebre i la seva qualitat ambiental. Impugnar i aconseguir
derogar el Pla Hidrolgic de lEbre.

3.2. Camp de Tarragona


El Camp de Tarragona t un gran potencial pel que fa al patrimoni histric, cultural
i mediambiental, i disposa duna activitat econmica industrial molt especialitza-
da. La seva situaci geogrfica s estratgica: crulla de comunicacions entre el
corredor mediterrani i la vall de lEbre, i tamb proximitat a Barcelona. El seu port
industrial i la indstria petroqumica sn tamb grans potencialitats.

No obstant aix, tot i que compta amb infraestructures com lAVE i laeroport de
Reus, aquests no sn serveis pensats per cobrir les necessitats dels ciutadans
del territori sin del turisme. Tanmateix, i assumint la importncia del turisme, cal
prioritzar un nou model econmic encarat a potenciar i revalorar les activitats eco-
nmiques del sector primari realitzades a la zona. Volem incentivar una economia
sostenible que generi ocupaci de qualitat. Linfrafinanament que ha patit aquest
territori, tan per part de lAdministraci de lEstat com per part de la Generalitat,
149 ha comportat que hi hagi dficits importants en mbits com la mobilitat i la sani-
tat, entre daltres. Per millorar aquestes situacions de deficincia proposem les
segents actuacions prioritries:

Revertir la gesti privada de la sanitat al Camp de Tarragona. LHospital


San Joan de Reus i lHospital Joan XXIII de Tarragona han de ser de gesti
pblica, transparent i amb condicions de treball dignes. Cal treballar per la
millora dels serveis durgncies, dambulncies i de cobertura de 24 hores
als CAP en els municipis ms poblats.
Controlar i fiscalitzar serveis. Fins que no es puguin revertir els processos
de remunicipalitzaci de serveis pblics, garantirem la fiscalitzaci de tots
els recursos pagats per les institucions pbliques.
Garantir infraestructures que estiguin al servei de les necessitats de les
persones a travs de millorar substantivament la connectivitat i la vertebra-
ci del territori. s necessari coordinar els diferents sistemes de transport
per facilitar la mobilitat entre els pobles de linterior i la costa. Tamb advo-
quem per establir una connexi ferroviria freqent, rpida i fiable entre les
Terres de lEbre, les estacions urbanes del Camp de Tarragona i Barcelona.
Garantir la utilitat de laeroport de Reus com a nexe de transport per a
les persones del Camp de Tarragona i no noms com a receptor turstic,
especialment en casos excepcionals i durgncies mdiques.
Diversificar leconomia i crear ocupaci de qualitat. s imprescindible
consolidar la diversificaci productiva, desenvolupar sectors i activitats
emergents per posar fi a un model econmic basat en leconomia especu-
lativa que genera precarietat. Advoquem per una economia social, sosteni-
ble i capa de generar ocupaci de qualitat, sense dependre exclusivament
del turisme de masses.
Implantar un model denergies renovables, medi ambient i patrimoni
natural. Cal aprofitar la finalitzaci del procs de manteniment de les nu-
clears el 2020 per generar un nou model menys dependent dels combus-
tibles fssils que aposti per una energia neta, renovable i no contaminant.
Proposem el tancament de les nuclears i, en substituci, la creaci duna
empresa de capital i gesti pblics especialitzada en subministrament elc-
tric mitjanant renovables.
Apostar per un model energtic alternatiu a la nuclear de Vandells II,
plantejant una alternativa sostenible ambientalment i econmicament per al
territori i les persones treballadores implicades.
Vetllar per una educaci pblica i de qualitat i descentralitzar els cen-
tres, tan universitaris com de Formaci professional, aproximant-la al
territori i al seu teixit productiu. Reforar el model de campus extens de la
Universitat Rovira i Virgili i potenciar la collaboraci en la transferncia de
coneixement amb els sectors productius del territori. Potenciar la Formaci
professional i ocupacional i evitar la centralitzaci al Vendrell.
Defensar els animals. Tancament del delfinari de Vila-seca.
Defensar el territori. Aturar el projecte Hard Rock Entertainment World
(Barcelona World).

3.3. Alt Pirineu i Aran


Les comarques de lAlta Ribagora, lAlt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Juss, el
Pallars Sobir i el territori dAran presenten unes caracterstiques comunes i for-
men una unitat territorial, socioeconmica i cultural, per cadascuna amb identitat

150
i personalitat prpies, on cal remarcar lAran com a realitat nacional amb persona-
litat prpia i diferenciada.

El despoblament s la gran problemtica que comparteix lmbit territorial de lAlt


Pirineu i Aran. Els darrers anys shan perdut anualment uns cinc-cents habitants,
principalment joves que no troben sortides laborals. En aquest sentit des de Cata-
lunya En Com-Podem creiem que el desplegament efectiu de la vegueria de lAlt
Pirineu, aix com el ple reconeixement de la realitat nacional de lAran i la descen-
tralitzaci dels serveis de la Generalitat sn imprescindibles per potenciar uns ser-
veis adequats al nivell de la resta del pas: socials i sanitaris, educatius i culturals,
energtics i mediambientals, de comunicaci i tecnolgics. Els ajuntaments de
muntanya han de ser els principals dinamitzadors econmics i socials. Les nostres
propostes prioritries en aquest mbit sn:

Lluitar contra el despoblament amb la millora de les comunicacions entre


les poblacions i comarques de lAlt Pirineu i lAran. Advoquem tamb per
la creaci llocs de treball estables, implantant indstries de mida mitjana,
sostenibles. Aquestes han daprofitar els grans recursos naturals del terri-
tori com laigua, la fusta, la biomassa o la carn.
Augmentar la qualitat i la capacitat de coordinaci de la sanitat p-
blica passa per coordinar els hospitals de la zona amb els transfronterers.
Tamb veiem essencial ampliar i dotar els serveis dels CAP i durgncies i
restablir els horaris anteriors a les retallades. s primordial la recuperaci
de les especialitats hospitalries per evitar desplaaments a les capitals de
comarca.
Potenciar amb fora lInstitut per al Desenvolupament i la Promoci de
lAlt Pirineu i Aran IDAPA per tal de convertir-lo de forma efectiva
en lorganisme de coordinaci i confecci de plans estratgics de dinamit-
zaci econmica i de millora social a tots els municipis i comarques de lAlt
Pirineu i al territori dAran.
Gestionar un parc dhabitatges principalment amb pisos buits dels
bancs per facilitar lestabliment al territori, amb especial atenci a les fa-
mlies en risc dexclusi. Tamb s necessari desenvolupar el Pla territorial
parcial de lAlt Pirineu i Aran i fer-lo confluir amb plans urbanstics comar-
cals i locals dissenyats per afavorir les classes populars pirinenques.
Incentivar activitats econmiques sostenibles a travs de la potenciaci
de cooperatives i de la creaci dajudes i normatives especials per als au-
tnoms que treballen en activitats agrries, de transformaci dels produc-
tes i dartesania. Aquests suposen el millor exemple deconomia sostenible
integrada al territori.
Crear mesures de protecci per als sectors de la pagesia i la rama-
deria aix com facilitats i eines per a les explotacions agrcoles i de rama-
deria extensiva. Tamb s essencial facilitar seguretat i indemnitzacions
davant dels atacs de predadors. Creiem necessari assegurar laccs a la
terra i recuperar aquells terrenys inactius per cedir-los a persones que els
vulguin treballar.
Incentivar un turisme sostenible durant tot lany aprofitant els recursos
recreatius, com lesqu, la muntanya o les activitats als rius. Tamb s ne-
cessari posar en valor el patrimoni del romnic de la vall de Bo i de les
falles del Pirineu, reconeguts per la UNESCO com a patrimoni mundial de
la humanitat.

151
3.4. Catalunya Central
Les comarques centrals, ms que una unitat geogrfica, viscuda socialment i
polticament, esdevenen un mosaic de realitats territorials que comparteixen
dficits pati del darrera de les provncies de Barcelona i Lleida i fortale-
ses diversitat dmbits econmics i uns grans patrimonis naturals, culturals
i socials. Des dun espai que pretn construir un pas en com cal situar en
lhoritz la perspectiva dun procs que permeti revertir les desigualtats ambien-
tals, socials i territorials a les comarques centrals mitjanant laven cap a una
sostenibilitat integral i una economia ms plural i transformadora. Els sistemes
urbans i territorials diversos de la Catalunya Central, enxarxats des de la seves
autonomies, poden esdevenir espais de bon viure, amb un protagonisme impor-
tant en una Catalunya ms i ms ben redistribuda. La constituci efectiva de la
vegueria s imprescindible per afrontar els reptes daquest mosaic de realitats.
Per aix ens comprometem a dur a terme les segents accions prioritries:

Crear unes infraestructures i un transport pblic al servei del b com


del territori i les persones amb una poltica dinversions decidida a afa-
vorir un s sostenible econmicament, socialment i mediambientalment de
la C-16 i la C-55, amb lalliberament del ja amortitzat peatge de la C-16.
Igualment, apostem per dissenyar i implementar un pla de transport pblic
en xarxa, que fomenti la intermodalitat i millori les lnies dautobusos, que
connecti tot el territori. Igualment, s necessari desdoblar la lnia de rodalia
R3 (Vic), millorar lR4 (Manresa), augmentar les freqncies dels FGC i re-
cuperar el projecte de leix transversal ferroviari.
Promoure un desenvolupament econmic sostenible que generi ocu-
paci i oportunitats. Cal redimensionar i fer sostenibles les activitats
dalt impacte ambiental i reorientar leconomia cap a nous sectors com
el turisme, la gesti forestal o les energies renovables. Aix passa per re-
visar el Pla director urbanstic de lactivitat minera al Bages en termes de
sostenibilitat, impulsar nous sectors potencials com el turisme sostenible
al Bages i al Bergued o la gesti forestal al Solsons i al Bergued. En
relaci amb la important indstria del sector agroalimentari sobretot
porcina cal un pla dactuaci per fer front a la problemtica dels pu-
rins a partir del control dabocaments, la correcta planificaci industrial i
la reducci de la cabanya porcina. Tamb cal actuar amb contundncia
contra la precarietat i lexplotaci laboral a travs de falses cooperatives
a la indstria crnia a Osona.
Impulsar la formaci orientada a la transferncia social i econmica
amb el territori. Cal treballar per uns sistemes de coneixement universita-
ris, de veritable transferncia social i econmica al territori, i millorar encara
ms les potencialitats de la Universitat Central de Catalunya - Universitat
de Vic, lEscola Universitria de la UPC a Manresa i els diversos centres
tecnolgics. s estratgica la formaci vinculada a la realitat del territori,
com els estudis de mineria de la UPC a Manresa o la formaci oferta pel
Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya a Solsona.
Garantir laccs als serveis pblics a tota la ciutadania en base a inver-
sions encarades a millorar els equipaments educatius, socials, tecnolgics
i de salut. Ms enll dels grans sistemes urbans de les planes de la conca
ddena, del Bages i de Vic i sense oblidar els micropobles.
Reactivar poltiques de conservaci mediambiental a travs de la re-
cuperaci de les inversions als espais dinters natural (PEIN). Controlar
i regular la circulaci motoritzada en els espais protegits i renovar i crear
noves depuradores al territori.
152
Remunicipalitzar laigua. El preu del servei de laigua en alguns punts de la
vegueria s un dels ms cars de tot Catalunya. Entenem que cal gestionar
pblicament aquest b de primera necessitat per tal que no shi especuli.

3.5. Comarques Gironines


Les comarques gironines formen un territori molt divers en termes demo-
grfics, econmics i paisatgstics. Aquesta regi va tenir, en els anys an-
teriors a la crisi, un fort dinamisme econmic que no va repercutir de la
mateixa manera a tot arreu i que va generar forts desequilibris territorials,
mediambientals i socials, agreujats a partir del 2008. Des de Catalunya En
Com-Podem entenem que cal treballar per aconseguir un territori cohesi-
onat a tots els nivells, i per una diversificaci econmica sostenible que
cuidi el que s de tothom i que posi al centre les necessitats i el com de
tots els vens/es. Cal donar suport a la indstria amb lobjectiu dinnovar i
facilitar una economia sostenible orientada al b com. Per aix proposem
les segents accions prioritries:
Treballar per una gesti pblica i sostenible de laigua que posi fi a la
sobreexplotaci del riu Ter, que impliqui la millora de les infraestructures i
que impedeixi que el seu cabal minvi encara ms.
Crear una xarxa de transport pblic accessible i transversal que superi
lactual model radial basat en les connexions amb Barcelona i que respongui
a les necessitats de les persones que hi viuen tot lany. s per aix que pro-
mourem una xarxa de connexi entre tots els pobles de linterior i amb la cos-
ta, i que tamb apropi les grans infraestructures de transport (aeroport i AVE,
de coneixement (la Universitat de Girona i el Parc Tecnolgic) i de salut (els
hospitals Trueta i Santa Caterina) a la resta del territori. Proposem ampliar la
integraci tarifria entre Girona i Barcelona, aix com la de la rodalia de Girona.
Apostar pel turisme familiar, el turisme cultural i el turisme de natura
sostenible davant del de sol i platja altament depredador dels recursos del
territori. A la vegada suposar la millora en les condicions laborals del per-
sonal dhostaleria. Advoquem per utilitzar la taxa turstica que es recapta.
Impulsar una poltica mediambiental basada en la conservaci del ter-
ritori i la sostenibilitat, posant especial mfasi en la protecci del lito-
ral, objecte de lespeculaci ms salvatge. Advoquem per una moratria
en la construcci de nous ports, una gesti global de les platges i espais
protegits, la prohibici dactivitats que puguin amenaar-ne el futur, com
les prospeccions marines, i la declaraci del sl que queda sense construir
com a no urbanitzable. Proposem incrementar els pressupostos dels Es-
pais Naturals Protegits, actualment infradotats.
Millorar els serveis de salut que han estat afectats greument per les
retallades i la manca de personal. Advoquem per recuperar el servei dur-
gncies nocturnes a tots els CAP i reforar latenci primria. Volem posar
fi a la privatitzaci dels quirfans. La sanitat ha de ser de gesti pblica.
Recuperar les activitats econmiques tradicionals, donant suport a ini-
ciatives que recuperin els conreus tradicionals a les zones de muntanya
i els oficis artesanals, afavorint les explotacions ramaderes compatibles,
com els xais, amb el Parc Natural del Montseny i reduint les que necessiten
ms recursos o sn altament contaminants.
Recuperar la pagesia, facilitant laccs a la terra i la transformaci cap a
una agricultura ecolgica perqu el jovent es dediqui a aquesta activitat
econmica. Cal fer especial incidncia en la problemtica del porc, sector
en qu cal prendre mesures conjuntament entre pagesos, entitats i inds-
tria agroalimentria.
153
Evitar el despoblament de zones de Girona, tot facilitant que lactivitat eco-
nmica es recuperi i permeti fixar poblaci tot lany. En aquest mbit es pro-
mouran entitats ambientals i culturals com a motor de creaci i innovaci.

3.6. Terres de Lleida


Les terres de Lleida sn un territori oblidat. Volem passar de la Catalunya centra-
da en Barcelona a la Catalunya equilibrada i ben comunicada. El despoblament
i lxode juvenil s un problema creixent i per aquesta ra el nostre espai aposta
fermament per crear estratgies que estimulin la ciutadania a viure en aquestes
terres i mostrin com poden generar oportunitats de futur. Proposem les segents
accions:

Crear un model sanitari 100% pblic per posar fi al dficit que pateixen
els sectors de la salut mental i la reproducci assistida. Revertir la infra-
dotaci crnica i els intents de privatitzaci de la sanitat pblica aix com
el collapse als serveis durgncies. Advoquem per derogar el Conveni
marc de laliana estratgica entre lICS i la GSS, ens oposem frontal-
ment a la precaritzaci dels drets dels seus treballadors/es. Apostem per
lampliaci del servei datenci gratuta a joves per drogodependncies.
Potenciar la reactivaci econmica mitjanant una reindustrialitzaci del
territori que potenci lespecificitat agroindustrial, per tamb el sector ser-
veis, amb un turisme vinculat als valors naturals i culturals propis, de qualitat.
Garantir una xarxa de comunicacions i telecomunicacions al servei de
les persones. s necessari impulsar la modernitzaci i laugment de la
freqncia de la xarxa ferroviria convencional i dautobusos. Exigir lalli-
berament del peatge de lAP-2 aix com la millora immediata de lN-230,
lN-240 i lA-2 per evitar la seva alta sinistralitat. Cal replanificar laeoroport
Lleida-Alguaire. I fer efectives les bonificacions de lAvant Lleida-Barcelona
per fer-lo assequible.
Garantir el transport i el servei de menjador comproms amb els nuclis
agregats, tamb per aquells alumnes que shagin de desplaar a escoles
que dins el mateix municipi queden apartades del nucli urb.
Potenciar la Universitat de Lleida com a pol datracci de la investigaci
i la producci agroalimentria, i les tecnologies, les cincies socials i les
humanitats.
Atendre lespecificitat de cultius de lHorta de Lleida, regulant la pro-
ducci i transformaci artesanal, i replantejant les servituds de pas.
Posar fi a la precarietat i la indigncia dels treballadors/es temporers
que malviuen en pssimes condicions en molts municipis de les terres de
Lleida durant la campanya de la fruita, elaborant un mapa de la ubicaci
dels assentaments per a la seva atenci; publicant noves convocatries per
a la construcci dalbergs municipals; revisant convenis per adaptar-los a
les necessitats dels agricultors i assegurant que les inspeccions de treball
sn efectives.
Declarar el Montsec Parc Natural i revisar totes les activitats industrials
i extractives emplaades dins les zones protegides per figures catalanes o
europees.
Combatre lemergncia social als barris de les ciutats a travs del desen-
volupament de nous plans de barris que afrontin i donin solucions a les
emergncies socials i altres nuclis urbans.
Recuperar el Tur de la Seu Vella de Lleida. Donarem suport a la decla-
raci de Patrimoni de la Humanitat i al desenvolupament del parc del Tur,
amb definici de carta de protecci del paisatge i de recuperaci de tot el
154 centre histric.
Fomentar laproximaci i lagermanament cultural amb lArag, creant
una cultura de la cooperaci i de collaboraci per sobre de la competncia
i el conflicte, especialment pel que fa al patrimoni cultural compartit.

3.7. Regi Metropolitana de Barcelona


La Regi Metropolitana de Barcelona (RMB) s la major concentraci urbana de
Catalunya. Lorganitzaci humana del territori, amb molta poblaci i activitats, pre-
senta relacions complexes. Aquestes impliquen certs avantatges i possibilitats de
feina, serveis o projecci internacional, per tamb presenten coneguts inconve-
nients com lencariment del preu de lhabitatge, la segregaci urbana i social, la
contaminaci o la pressi sobre els recursos naturals (energia, aigua, paisatge).

En aquest territori hi sn presents les grans infraestructures que uneixen Barce-


lona amb la resta de Catalunya: vies de ferrocarril, autopistes, autovies, xarxes
energtiques i dabastament daigua. Est dotada dun port i un aeroport amb gran
potencialitat de desenvolupament, per alhora amb impactes importants sobre el
seu entorn. Davant daquesta complexitat es fa necessria una gesti de lmbit
metropolit estructurada a partir de les diverses ciutats i territoris que la confor-
men per tal datendre les problemtiques concretes de cada territori. Les propos-
tes prioritries per a la RMB sn:

Garantir lhabitatge digne a tothom i protegir de lexpulsi la poblaci


resident ms vulnerable. Promourem el disseny de poltiques metropolita-
nes coordinades que permetin mobilitzar el parc dhabitatges privats buits.
Tamb promourem un parc dhabitatges pblics i nous rgims de tinena
per tal que hi hagi una quantitat suficient dhabitatge social. I dissenyarem
poltiques urbanstiques i fiscals que incideixin sobre els preus de mercat
per lluitar contra la segregaci i la gentrificaci.
Revertir les desigualtats socials que sacaben traduint en desigualtats
territorials. A lespai metropolit s on ms es manifesten les desigual-
tats socials, per aix cal prioritzar lacci pblica sobre els territoris que
tenen un dficit dinversi ms clar, com per exemple el Baix Llobregat, per
tal de fer efectiu laccs a drets bsics i fixar poblaci que daltra manera
tamb resultar expulsada o exclosa.
Millorar la mobilitat i el sistema de transports des duna concepci sos-
tenible del territori i de promoci un conjunt dactuacions enfocades princi-
palment a potenciar la xarxa ferroviria. Aquesta s la ms avantatjosa en
termes deficincia i sostenibilitat. Calen inversions en la xarxa de Rodalies
en les zones on no arriben els FGC. Cal mantenir i potenciar lnies de trans-
port pblic dirn i nocturn a polgons i zones industrials per als treballadors/
es. Per ltim, cal emprendre les mesures necessries, per exemple soterra-
ments, per minimitzar limpacte que les vies rpides provoquen en alguns
municipis de la regi metropolitana.
Lluitar contra la contaminaci a travs dun nou pla que vagi ms enll
del Programa de mesures contra la contaminaci de Barcelona i que res-
pongui a la problemtica que es genera a tota la regi metropolitana.
Valorar els espais naturals i espais agrcoles com a elements equi-
libradors del territori metropolit. simprescindible preservar-los dels
processos durbanitzaci i alhora cal avanar en la seva valoraci com a
espais que permeten aportar recursos cabdals per a la subsistncia i la
qualitat de vida.
Impulsar la gesti pblica i directa de laigua com a cam per garantir
la gesti dun b hum al qual totes les persones tinguin garantit laccs.
155 Tamb promourem formes destalvi, depuraci i consum eficient i equitatiu.
Promoure un canvi en la tarifaci de les zones en el transport pblic.
Crearem una nica zona per tal devitar penalitzar dramticament aquelles
persones que shan de moure dun extrem a altre de la regi metropolitana
estudiants o treballadors/es en un context de precaritzaci del mercat
laboral.

3.8. Peneds
El Peneds s una regi de Catalunya fora diversa i, a la vegada, complementria
pel que fa a les activitats econmiques i els paisatges de tots els territoris que con-
formen la vegueria. s un territori amb moltes possibilitats de desenvolupament
social i econmic per que ha estat, tradicionalment, maltractat polticament i
tamb en lmbit administratiu. La creaci duna vegueria que exerceixi una relaci
politicoadministrativa prxima entre la realitat dels municipis que la conformen i el
govern de la Generalitat ser un element clau per posar fi a aquestes dinmiques
que lhan marginat durant les darreres dcades. Proposem les segents accions
prioritries:

Implementar un pla de transport i mobilitat sostenible que promogui


una xarxa de transport pblic digne i eficient, no centralitzada ni radial en
relaci amb Barcelona i Reus-Tarragona. s necessari invertir per crear
un transport pblic que respongui a les necessitats de connexi entre
tots els municipis que conformen la vegueria. Cal millorar el servei ferrovi-
ari de Rodalies i les connexions amb Barcelona i Tarragona (freqncia, re-
gularitat i puntualitat). I tamb cal fiscalitzar les concessions a les empreses
dautobusos que ofereixen serveis deficitaris al territori.
Desenvolupar un pla de xoc per fer efectiva la reactivaci econmica.
Sha de diversificar leconomia del territori perqu lactual model vinculat a
la bombolla immobiliria i al turisme de platja ha generat que en aquest ter-
ritori hi hagi els municipis amb les taxes datur ms elevades del conjunt del
pas. Per aix cal impulsar un model econmic basat en sectors estratgics
com les energies renovables, les activitats industrials dalt valor afegit, els
serveis de qualitat i un turisme connectat al patrimoni, la cultura, la histria
i el paisatge penedesenc. Tamb pretenem recuperar la forta tradici coo-
perativista del passat.
Impulsar leducaci a travs de noves escoles pbliques i noves escoles
tcniques adequades a les oportunitats del territori, i seguir potenciant els
centres universitaris (Escola Politcnica Superior dEnginyeria/Centre tec-
nolgic de Vilanova i la Geltr, Campus Universitari dIgualada, Facultat
dInfermeria de Coma-ruga (el Vendrell).
Posar fi al greu dficit en latenci sanitria pblica i concretament al
tipus de sistema dempreses privades sanitries. s urgent dotar econ-
micament els centres, CAP i hospitals, davant la manca de professionals
(generalistes i especialistes), de recursos per a lactualitzaci dels serveis,
sobretot durgncies, i dels serveis dambulncies, que afecten especial-
ment el Baix Peneds.
Impulsar poltiques integrals per evitar la segregaci de la poblaci
migrada en una zona especialment colpejada per la crisi i la precarietat.
Garantir lhabitatge digne a tothom especialment a la zona de la costa
on els preus de lloguer shan incrementat considerablement. Proposem la
creaci de nous models daccs i tinena de lhabitatge.
Promoure la pagesia mitjanant uns preus justos i una agricultura de
proximitat i mediambientalment sostenible que facin viable viure de la terra.
Implantar una nova llei de barris i pobles que esperoni la transformaci
156 i millora daquest territori i augmenti la cohesi social.
Desenvolupar poltiques de protecci i dinamitzaci dels espais natu-
rals, incorporant-los com un actiu social. Protegir la qualitat mediambiental
per garantir un aire i unes aiges netes, lliures de contaminaci.
Revertir la progressiva desinversi pblica al Peneds produda durant
els darrers deu anys de governs conservadors a Catalunya. Cal generar
sinergies econmiques i socials en el territori.
Revertir la privatitzaci dels serveis pblics de ladministraci local i co-
marcal, remunicipalitzant-los per assegurar un millor servei a la ciutadania.

157