Está en la página 1de 8

revista club emas 08 22/12/09 08:40 Página 1

08
desembre 09

www.clubemas.cat

El Club EMAS cuina la segona edició


dels premis EMAS Catalunya

Presentació de l’acte a càrrec de l’actriu Agnès Busquets

El passat 26 de novembre del 2009, va nitzacions sindicals, mitjans de comuni- La seva composició ha estat la
tenir lloc, a la sala Esfèric de Barcelona, cació, etc., per tal que el desenvolupa- següent: Maria Comellas, directora
l’acte de lliurament dels Premis EMAS ment de l’acte facilités la participació general de Qualitat Ambiental del
Catalunya 2009, que aquest any van de tothom. Amb aquest objectiu de fer DMAH, com a presidenta; Josep Planas,
celebrar la seva segona edició. L’acte, atractiva la vetllada es va relacionar el responsable de la Subdirecció General
que té el suport de l’administració cata- món EMAS amb el món de la cuina, d’Informació i Educació Ambiental del
lana, va estar presidit per Francesc intentant acostar la gestió ambiental DMAH; Núria Ayats, cap de la Direcció
Baltasar, conseller de Medi Ambient i d’una empresa a la ciutadania amb un de Qualitat i Medi Ambient de l’orga-
Habitatge de la Generalitat de llenguatge proper i entenedor. nització Stora Enso Barcelona (soci del
Catalunya (DMAH), i va servir, igual que Així doncs, el fil conductor de la ceri- Club EMAS i vicepresident de la seva
l’any passat, per reconèixer la tasca que mònia va ser “La cuina dels EMAS”. I el Junta Directiva); Enric Pol, director del
les organitzacions EMAS duen a terme lliurament de premis es va plantejar Departament de Psicologia Social de la
en pro del medi ambient i de la qualitat com la gravació d’un programa de tele- Universitat de Barcelona; Alba Maria Comellas, Directora General de
ambiental. A més del conseller, van visió al voltant de la cuina en què s’ex- Cabañas, directora del Departament Qualitat Ambiental
assistir al lliurament, entre altres per- plicava, alhora que s’anaven lliurant de Medi Ambient de Foment; Jordi
sonalitats, Maria Comellas, directora de els diferents guardons, una recepta Forcadell, tècnic del Departament de del personal i/o interacció amb les
la Direcció General de Qualitat per a la prevenció dels residus a l’em- Medi Ambient de CCOO de Catalunya, i parts interessades externes (Càmping
Ambiental del mateix Departament; presa. L’acte, que va comptar amb més Maria Rosa Salvadó, periodista. Botànic Bona Vista, CEMEX España -
Salvador Samitier, director de l’Oficina de dos-cents assistents, estava inclòs A l’hora de tancar la recepció de candi- Fàbrica d’Alcanar, Escola Virolai, Font
Catalana del Canvi Climàtic, i Martí Puig dins dels esdeveniments de la datures, el Jurat havia rebut dotze Grau i Port Ginesta); i quatre candida-
i Ysern, president del Club EMAS. Els Setmana Europea per a la Prevenció candidatures a la categoria de millor tures a la categoria de millor implanta-
Premis van ser conduïts per l’actriu de Residus organitzada per l’Agència declaració ambiental (ADASA ció ambiental (APLI Paper, amb dues
Agnès Busquets, coneguda, entre de Residus de Catalunya (ARC), i es va Sistemas, Aigües Ter-Llobregat, candidatures; Institut Català de la
altres treballs, per les seves col·labora- organitzar amb criteris de reutilitza- Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Salut i Parc Nacional d’Aigüestortes i
cions al programa Polònia de Televisió ció, aprofitament i gestió ambiental- Tècnics i Enginyers d’Edificació de Estany de Sant Maurici).
de Catalunya (TV3). ment correcta dels recursos utilitzats, Barcelona, Consorci Hospitalari de Vic, Amb relació a les diferents declara-
El plantejament de l’acte va tenir en i es van exposar als assistents les dife- Consorci Port Mataró, Ecomundis cions ambientals presentades, us con-
compte que per arribar a aconseguir rents dades del que havia suposat l’or- Editorial, Elastogran, Empresa videm a consultar-les al web EMAS del
una bona implantació d’un EMAS cal la ganització de l’acte. Constructora Familiar (EMCOFA), Departament de Medi Ambient i
col·laboració de tothom. I és per això Del jurat d’aquest any n’han format Germans Canyet Sirgú, Kao Habitatge, http://mediambient.gen-
que la invitació es va fer extensiva a part persones rellevants del món del Corporation, Menzolit Vitroplast i Port cat.cat/cat/empreses/sgma/inici.jsp, o
totes les parts que hi col·laboren: admi- medi ambient, de l’empresa, del món Segur Calafell); cinc candidatures a la al web de cadascuna de les empreses
nistració, empreses, treballadors, orga- acadèmic i de la societat en general. categoria de millor acció d’implicació que van presentar candidatura.

-1-
revista club emas 08 22/12/09 08:40 Página 2

El Jurat va atorgar el Premi EMAS 2009 a la millor declaració ambiental a En aquesta categoria, també es va considerar atorgar una menció especial a l’Escola
Menzolit Vitroplast, SL, que va presentar una declaració ambiental en format Virolai, pel seu projecte d’implicació de l’alumnat en les tasques de gestió del sistema.
butlletí de premsa, amb una impressió en blanc i negre, que capta l’atenció tant
del lector tècnic com del no expert pel seu llenguatge i manera de presentar la
informació ambiental.

Escola Virolai - Menció especial millor acció d’interacció amb les parts interessades

I per últim, el Premi EMAS 2009 a la millor implantació ambiental es va atorgar a


APLI Paper, SA, per la seva acció de reducció del consum elèctric en la seva planta
de Barberà del Vallès mitjançant l’optimització del sistema d’enllumenat acom-
Menzolit Vitroplast – Guanyador millor Declaració Ambiental panyat per activitats de sensibilització.

Així mateix, va considerar atorgar dues mencions especials a les organitzacions


Consorci Hospitalari de Vic, pel seu esforç a l’hora de fer visible la gestió ambien-
tal en el sector sanitari i per la identificació dels seus interlocutors, i a Ecomundis
Editorial, SL, per aconseguir fer atractius i comprensibles els continguts d’aquest
document.

APLI PAPER S.A. – Guanyador millor implantació ambiental

El lliurament de guardons no va acabar aquí. Igual que l’any passat, es va aprofi-


tar l’ocasió per fer un reconeixement a les organitzacions EMAS que fa deu anys
que tenen aquest registre, i que són les següents: Cargill, SL Unipersonal, Hotel
Samba, Secciones Continuas Técnicas, SA, Straw, SA, Siemens, SA - Fàbrica de
Cornellà, Elastic Berger, SA, Menzolit Vitroplast, SL, Bioibérica, SA, Grupo General
Cable Sistemas, SA (per als centres de Manlleu, Montcada i Reixac i Abrera), Cytec
Surface Specialties Ibérica, SL, Hispavic Ibérica, SL i Vinilis, SA.

Ecomundis Editorial i Consorci Hospitalari de Vic (CHV)


Mencions especials a la millor Declaració Ambiental

El Premi EMAS 2009 a la millor acció d’implicació de les parts interessades va ser
per a CEMEX España (Planta d’Alcanar), per la creació i desenvolupament de la seva
“Comissió de Sostenibilitat”, en la qual participen parts interessades externes.

Empreses guardonades amb el reconeixement 10 anys d’EMAS

Amb aquest objectiu de reconèixer l’esforç de les empreses per contribuir a la


millora del nostre entorn i com a novetat, aquest any la Direcció General de
Qualitat Ambiental del DMAH va aprofitar l’acte per lliurar els corresponents certi-
ficats EMAS a les organitzacions registrades durant l’any 2009 i així donar un més
gran protagonisme al registre d’aquestes organitzacions. Han estat un total de
vint-i-vuit empreses que han decidit gestionar els seus impactes ambientals
segons l’EMAS les que van participar de la festa sortint a l’escenari de “La cuina
dels EMAS” a rebre el corresponent certificat de la mà del conseller, de la directora
general i del president del Club EMAS. Totes elles també van formar part activa de
la vetllada convertint-se en els nous “cuiners” EMAS.
Us animem a veure i ampliar moltes de les coses explicades en aquest editorial,
mitjançant les fotografies i els vídeos de l’acte, que els podeu trobar al web del
Club EMAS www.clubemas.cat.
Per acabar, el Club EMAS vol aprofitar aquest editorial per donar les felicitacions als
guanyadors i les gràcies a totes les organitzacions participants, així com a totes les
persones i institucions que han fet possible aquesta edició del Premis EMAS Catalunya
2009. Volem comptar amb tots ells per poder fer encara millor la propera edició.
CEMEX España (Planta d’Alcanar)
Guanyador millor acció d’interacció amb les parts interessades Club EMAS (Associació d’Organitzacions Registrades EMAS a Catalunya)

-2-
revista club emas 08 22/12/09 08:40 Página 3

Entrevista
Antoni Garrell
Director de l’Escola Superior
de Disseny (ESDI)
www.esdi.es

Avui hem de parlar de disseny. Però


què és ben bé, el disseny? A vegades,
el concepte de disseny el lliguem
massa amb l’estètica d’un producte.
El disseny és crear productes innova-
dors, funcionals, que, mantenint la
seducció de la forma, tinguin riquesa
en el contingut. El binomi clau és l’equi-
libri entre contingut i forma. De totes
maneres, cal considerar que el disseny,
com a disciplina viva i innovadora, va
canviant al llarg del temps i s’adapta a
les necessitats de la societat. bre de prestacions en els productes i cobriments tècnics i científics per dotar- canviar la manera com treballen per aco-
serveis que consumeix —durabilitat, lo de prestacions i funcionalitats noves modar-se al sistema. També cal que no
L’Escola Superior de Disseny de seguretat, sostenibilitat ambiental i o, com a mínim, millorades; segueix en la oblidi els aspectes ergonòmics, ni les
Sabadell organitza, per als propers 18 accessibilitat per a persones discapa- determinació dels materials que cal fer condicions ambientals d’ús.
i 19 de març del 2010, el primer citades, entre altres factors. I per servir, en les funcionalitats a cobrir, en
Congrés Internacional de Disseny i aquest motiu la millor arma d’una les formes, colors i textures finals del I per què s’ha volgut donar una
Innovació. Quina relació hi ha entre empresa, per ser més competitiva en producte, en la selecció de les tecnolo- dimensió internacional al Congrés?
les dues coses? un mercat cada vegada més exigent, gies adequades, en la determinació dels En el teixit empresarial català hem vis-
És molt comú associar el concepte d’in- és la innovació en producte. processos de producció més eficaços, cut molts anys sense assumir amb ple-
novació al d’innovació tecnològica, Per tant, avui en dia és important ana- més econòmics i menys contaminants, i nitud un aspecte abans esmentat: la
però aquesta és una visió limitada. El litzar la situació amb altres perspecti- en l’envàs, el transport i la presentació globalització. La forta demanda interna
terme “innovació” inclou fonamental- ves, repensar el present, la quotidiani- final; i acaba en l’establiment de les xar- amagava la necessitat d’anar a altres
ment tres conceptes. Innovar és posar tat. Quan és estrictament necessari xes de distribució, publicitat i màrque- mercats. A l’inici de la crisi, el dèficit
en pràctica la capacitat de convertir les fer productes diferenciats és quan el ting i en l’estructuració dels serveis pos- comercial era enorme, les exportacions
idees en productes o de donar solu- disseny cobra una importància cabdal. tvenda, i circuits de millora i alternatives creixien molt menys que les importa-
cions a problemes coneguts o descone- El disseny és el factor determinant que al seu reciclatge. cions, no s’aprofitava la dimensió inter-
guts. També és fer les coses de manera permet a les organitzacions assolir els nacional del comerç. D’altra banda, la
diferent d’acord amb les noves poten- objectius estratègics perquè aporta Quins són les principals línies temàti- capacitat d’extreure productivitat de
cialitats tecnològiques i científiques, valors de diferenciació als seus pro- ques que desenvoluparà el proper les tecnologies ha anat decreixent en
és a dir, aprofitar els avenços al màxim. ductes i serveis. Congrés? l’última dècada. La productivitat ha bai-
I, en tercer lloc, innovar vol dir adaptar- És per aquest motiu que el disseny és Més que línies temàtiques, el Congrés xat en els darrers anys, i encara no som
se a la realitat i respectar els seus el mitjà fonamental per al desenvolu- oferirà tres eixos referencials, és a dir, del tot conscients que podem anar a
aspectes sociològics, antropològics i pament de la innovació, ja que permet que l’empresa no ha de desenvolupar vendre on sigui i que hem de treure
mediambientals, és a dir, fer possible arribar a l’equilibri necessari entre els pas o l’un o l’altre, sinó que ha d’inten- profit del talent de la gent innovadora i
un desenvolupament actual sense beneficis empresarials i els beneficis tar trobar el seu propi punt d’equilibri de l’augment de productivitat que ens
hipotecar un desenvolupament futur. socials, per tal que l’empresa ocupi un entre tots tres. pot donar la tecnologia.
És així com hem d’entendre el procés lloc en el mercat, en la ment i en el cor El primer d’aquests eixos és l’“ecodis- És en aquest marc que el Primer
creatiu, orientant-lo a preveure els dels consumidors. seny”, que implica que el producte o Congrés Internacional de Disseny i
problemes. Un procés en què la tecno- servei sigui respectuós amb el medi Innovació es convertirà en una plata-
logia és un instrument, i no pas una Quins elements bàsics cal considerar ambient. Això implica que no s’oblidi forma que permetrà afavorir i incenti-
fita; no es tracta pas d’innovar per en un bon disseny? de fer servir materials reciclats; que var la reflexió en aquest camp i deba-
innovar. La innovació és molt més que Per fer un bon disseny cal: 1) assegu- els processos de fabricació consumei- tre tendències sobre el present i el
això perquè comporta, mitjançant el rar-se que el producte és viable, que xin el mínim possible d’energia i gene- futur del disseny i la innovació en un
disseny, integrar simbiòticament els els costos de fabricació són assumi- rin el mínim de residus; que el produc- marc de relació universitat-empresa,
avenços científics i tecnològics en els bles i que es podrà col·locar al mercat; te consumeixi la mínima energia possi- així com la seva influència en la reacti-
productes i serveis. 2) assegurar-se que l’ús del producte ble; que tingui una llarga durada i que, vació de l’economia. Sota el lema “El
al llarg del seu cicle de vida és respec- quan acabi el seu cicle de vida, tots els disseny: motor de la innovació i el pro-
En la societat actual, quin paper hi té tuós amb els seus usuaris i el medi components que el formen siguin reci- grés social”, es pretén promoure l’in-
el disseny? ambient, i no discriminador per raons clables o biodegradables. tercanvi d’experiències sobre la neces-
En els darrers vint o trenta anys hi han de gènere, cultura o d’altres; 3) asse- El segon eix és el “disseny per a sitat d’augmentar la integració del dis-
hagut canvis molt importants. Per gurar-se que el producte, quan arriba- tothom”, de manera que el producte o seny en l’entramat empresarial per,
exemple, la democratització tecnològi- rà al final del seu cicle de vida, podrà servei estigui preparat per ser utilitzat d’aquesta manera, poder innovar i
ca. La tecnologia està a l’abast d’una iniciar una “nova vida” mitjançant un per tota mena d’usuaris: discapacitats, millorar la competitivitat en els mer-
part molt significativa de la població. procés de reciclatge, sense negligir la invidents, gent gran, infants, persones cats internacionals. Un repte que sem-
D’altra banda, el món s’ha globalitzat i possibilitat de fer-lo servir com a amb dependències, etc., tot reconei- bla segur que podrem afrontar, si con-
es mantenen les asimetries, o han matèria primera per a altres produc- xent la multiculturalitat i la globalitza- siderem que es preveu que, de les
crescut, i fan que la competència entre tes o processos. ció planetària. quasi 140 ponències que s’han rebut,
empreses no es basar-se solament en Per això, el disseny ben entès i ben apli- I el tercer és el “disseny centrat en l’usua- se’n presentaran unes cinquanta, que
els costos, sinó també en la innovació cat d’un nou producte o servei: comença ri”. Els clients demanen que la interfície representaran una dotzena de països
(és a dir, que cal oferir la solució més en la inicial etapa de definició concep- d’ús estigui basada en com la gent pot, dels vint-i-set d’on provenen les
bona al cost més baix possible). Avui tual; continua en l’aprofitament de les desitja o necessita treballar, en comptes ponències.
dia, el client exigeix un més gran nom- tecnologies emergents i els darrers des- de forçar els usuaris (com passa sovint) a

-3-
revista club emas 08 22/12/09 08:40 Página 4

És per això que ens oblidem d’haver queda eixut entre usos i no produeix
EXPERIÈNCIES Com funcionen aquest urinaris
El sistema és molt simple. Es compon
de desmuntar els urinaris per passar
la “rata” o, en el pitjor dels casos, abo-
cap olor apreciable. A més, quan l’orina
passa a través del líquid segellant del
d’un sifó intercanviable dins del qual hi car àcid clorhídric per les canonades. cartutx, es crea un segell hermètic
ha un bioalcohol de menor densitat que entre el clavegueram i l’habitació.
L’estalvi d’aigua: l’aigua que fa de segellador entre l’orina i • Els tradicionals embussos dels sifons En definitiva, aquesta aposta per l’es-
la sala de bany. Aquest sifó, també ano-
ara també als urinaris menat “cartutx”, està allotjat en un urina-
dels urinaris també deixen de ser un talvi d’aigua és totalment viable i cada
problema, ja que els diversos objec- vegada més utilitzada en àmbits molt
ri de disseny específic, amb parets que tes que la gent llença als urinaris i propers. Si voleu comprovar-ne l’efi-
repelen les esquitxades i amb forts pen-
Àlex Terés dents que fan que l’orina llisqui fins a l’in-
que els embussen (burilles, xiclets, ciència, doneu un cop d’ull, per exem-
papers, etc.) no arriben a entrar al ple, als lavabos de l’estadi del Futbol
terior del cartutx. Aquests urinaris es sifó, i només cal que el personal de la Club Barcelona o als de la Fira de
fabriquen només amb ceràmica vitrifica-
Director general neteja els reculli amb un raspall. Tot i Barcelona, que ja els tenen instal·lats.
da o acer inoxidable, materials no poro- això, en el pitjor dels casos l’embos- Potser aquests urinaris són la prova
Watersave Systems, SL sos, que no envelleixen ni perden lluen- sament es pot solucionar senzilla- que es pot continuar treballant en la
www.wsssl.com tor i que alhora són resistents a altres ment canviant el cartutx, sense idea de ser sostenible i a la vegada
inconvenients com ara les marques de necessitat de desplaçament de tèc- econòmicament rendible.
les burilles de cigarreta enceses. nics ni dels seus honoraris.
Aquest nou sistema presenta molts 1. “Distribution of Earth’s water”.
avantatges, ja que no disposa d’ele- • I, finalment, el procés de neteja d’a- US Geological Survey, 2006.
ments mecànics que es puguin espat- quests urinaris és molt senzill, ja que
llar o travar, i no fa servir cap mena es tracta de polvoritzar-los amb
d’energia. Cal tenir en compte també, líquid de neteja i passar-hi una baie- “El sistema de doble barrera que
respecte al consum d’aigua dels urina- ta. No necessiten res més fins que el incorporen els urinaris Waterfree
ris convencionals, que aquest procés cartutx va quedant ple dels mateixos de Falcon està dissenyat per ser
ens estalvia la captació i el tractament sediments de l’orina i/o d’altres.
de l’aigua per fer-ne ús de boca, el
500 vegades més efectiu contra
bombeig, l’evacuació i el tractament els gasos de les clavegueres que
• Un altre dels aspectes importants és els sifons d’aigua convencionals.”
de residus de cada metre cúbic d’aigua la vida útil del cartutx. En aquest sen-
utilitzat, i el consum energètic que tit, cal donar una dada: en un estudi Dr. Michael R. Hoffman,
això suposa, amb les corresponents de l’any 2001 fet per la Univeristat de l’Institut Tecnològic de Califòrnia
emissions de CO2 a l’atmosfera. d’UCLA (EUA), als primers clients d’a-
L’estalvi de recursos naturals és un quests urinaris el cartutx que va “Crec que els urinaris de Falcon
dels principals reptes de les societats Beneficis econòmics d’aquests donar més mal resultat va tenir 7.100
productes Waterfree ofereixen una signifi-
desenvolupades, ja que s’han de con- usos, és a dir, va estalviar pel cap baix
jugar els avenços aconseguits fins ara Aquests urinaris representen, així mateix, cativa millora per a la sanitat
més de 30.000 litres d’aigua.
amb l’estalvi necessari d’aquests una molt bona opció d’estalvi econòmic. pública. Les descàrregues d’aigua
recursos si volem continuar gaudint- Aquest estalvi no només equival al con- són eliminades, i així es redueix la
ne en un futur no gaire llunyà. Un sum d’aigua en m3 que es deixen de pagar, Beneficis estètics i sanitaris contínua producció de vaporitza-
exemple d’això ens el trobem quan sinó que cal afegir-hi els estalvis en obra Aquests urinaris han estat testats tant
cions amb microbis. Les superfí-
molts de nosaltres no som del tot nova i en costos de manteniment. per agències governamentals com per
conscients que cada vegada que un En el cas d’obra nova, la instal·lació dels institucions acadèmiques i laboratoris cies i els laterals dels urinaris són
urinari fa una descàrrega es llencen urinaris es limita a penjar-los i connec- privats d’arreu del món, i han superat més secs, cosa que redueix la
entre 4 i 8 litres d’aigua potable que es tar-los al desguàs. És a dir, en prescin- amb èxit les proves a què han estat supervivència dels microorganis-
podrien destinar a altres usos. Si sola- dir de la línia d’aigua no cal fer regates, sotmesos abans d’atorgar-los l’homo- mes que transmeten les malalties
ment el 0,3% de l’aigua del planeta és ni posar tubs, ni grups de pressió, ni cis- logació. Estudis d’entitats indepen- humanes i en prevenen el desen-
utilitzable per la humanitat,1 la utilit- ternes de cap mena. Aquest estalvi en dents confirmen que aquests urinaris
hores de feina i materials pràcticament sense aigua són molt més nets, còmo- volupament. També, en eliminar
zació d’aigua de boca per arrossegar
orina, que en el seu 97% ja es compon amortitza el cost dels urinaris. des i higiènics que els convencionals. el polsador de l’aigua, s’evita la
d’aigua, sembla un malbaratament Respecte al manteniment, hi ha diver- Amb relació a l’àmbit sanitari, les pre- possibilitat de transmissió de
que el planeta no es pot permetre. sos avantatges que cal avaluar: guntes més habituals sobre els urina- patògens entre els diferents indi-
Aquesta línia d’actuació és una de les • La no-existència de components mecà- ris sense aigua majoritàriament es vidus que utilitzen l’urinari.”
que centra els esforços de Watersave nics ni fluxòmetres estalvia els costos refereixen a l’olor i la higiene. La res- Dr. Charles P. Yerba,
Systems SL, una empresa jove i dinà- de manteniment derivats de mals fun- posta és que són més higiènics. Una de la Universitat de Arizona
mica que té clar que la gent només cionaments i/o d’actes vandàlics. sèrie de factors ho corroboren:
adoptarà els productes sostenibles de L’orina essencialment és inodora, “l’o-
manera immediata quan aquests pro- • La no-utilització d’aigua impedeix la lor d’orina” es produeix com a resultat
formació de calcificacions a les cano- de la reacció d’aquesta amb l’aigua i Premis i reconeixements
ductes representin també una decisió • Distintiu de Garantia de Qualitat
econòmica favorable i intel·ligent. nades, ja que la reacció química entre l’aire, ja que provoca vapor d’amoníac. Ambiental del DMAH en la modalitat
És amb aquesta filosofia d’intentar tro- l’orina i l’aigua que forma l’anomena- Per tant, si eliminem l’aigua, l’urinari, d’estalvi d’aigua.
bar productes sostenibles que aportin da “pedra de l’orina” no es produeix. que està fet de material no porós, • ADEX Platinum Desing Award. Premi a
un estalvi real i immediat a qui els fes l’excel·lència en el disseny
servir, que ens vam fixar en els produc- • Organic Award 2007, de l’Organic
tes de la marca americana Falcon Arquitect. Aquest premi anual reco-
Waterfree, líder mundial en el camp dels neix els productes més interessants
urinaris sense aigua. Aquesta multina- que s’han introduït l’any anterior i
que promoguin tant innovació de dis-
cional fundada per Marc Nathanson,
seny com responsabilitat mediam-
recent guanyador del Global Green biental.
Millenium Award (Premis que reconeixen • LEED. Certificació de l’USGBC (Consell
des del 1996 les persones o entitats que per als Edificis Verds dels Estats
col·laboren destacadament en els objec- Units), que nomena els Líders de
tius del Global Green als Estats Units l’Eficiència Energètica i el Disseny
amb l’objectiu de “promoure un canvi de Sostenible (LEED).
valor global cap a un món sostenible i • Global Green Millenium Award. Un
segur”) fa més de nou anys que estalvia líder corporatiu reeixit que està
milions de metres cúbics d’aigua de boca movent la seva empresa de “negoci
habitual” cap a una “empresa soste-
a tot el món amb la tecnologia patenta-
nible”. El compromís d’aquest empre-
da de l’anomenat “sifó intercanviable”. sari i de la seva empresa amb l’efi-
Cadascun d’aquests urinaris estalvia ciència de recursos, responsabilitat
de mitjana uns 151.000 litres d’aigua a social i sostenibilitat inspira la vida
l’any, l’equivalent a gairebé nou de l’empresa i del seu personal.
camions cisterna plens d’aigua que Aquesta persona anima i inspira els
poden ser utilitzats per a propòsits caps de la indústria i d’altres per par-
més essencials. ticipar-hi iniciant els processos de
desenvolupament sostenible.

-4-
revista club emas 08 22/12/09 08:40 Página 5

Evolució de l’eficiència là reflecteix el model social


dels darrers anys, basat a
energètica a Europa, millorar els estàndards de
confort individual afegint
Espanya i Catalunya cada vegada més energia a
les nostres activitats. La
(Article desenvolupat en el incapacitat com a país per
marc del projecte europeu absorbir l’increment del
CHANGE) consum mitjançant pro-
ducció energètica pròpia
(energies renovables, cicle
combinat de gas natural,
valorització energètica de
residus, etc.) i polítiques
efectives d’eficiència ener-
Félix Javier gètica en sectors com ara
Arbelo Román el transport o la construc-
ció, ha agreujat encara
més la nostra dependència
Cap d’Assessoria de Medi Ambient energètica.
La necessitat de reduir les emissions Així doncs, les comparatives amb l’evo- gies renovables i gestió de la deman-
Cambra de Comerç de Sabadell lució de la intensitat energètica a la da d’energia.
de gasos d’efecte hivernacle associa-
des al consum per contribuir als objec- Unió Europea demostren que Espanya • Ampliar la certificació energètica i
tius denominats “paquet energia- i Catalunya encara tenen un potencial ambiental de productes i serveis; eco-
clima” de la Unió Europea, constitueix important per optimitzar l’eficiència disseny i ecoinnovació aplicats a la
un altre dels motius per apostar per energètica dels sectors d’activitat eco- fabricació de productes elèctrics i elec-
Amb el suport de:
l’eficiència energètica. nòmica i societat en general. trònics, la construcció i rehabilitació
Afortunadament, des de l’any 2004, d’edificis, la fabricació de vehicles, etc.
Evolució de la intensitat Espanya i Catalunya han aconseguit • Apostar per projectes d’R+D+i en el
energètica primària trencar finalment la relació directa- sector de l’energia liderats per
L’eficiència energètica es defineix com Des de l’any 1996, la intensitat ener- ment proporcional entre consum i empreses, universitats i centres tec-
la relació entre la quantitat d’energia gètica primària (TEP/M? ’00) s’ha intensitat energètica primària, tal nològics catalans; potenciar el
consumida i els productes i serveis reduït a la Unió Europea, Espanya i com ja s’havia produït a la Unió recentment creat Institut de Recerca
finals obtinguts. Es pot optimitzar mit- Catalunya, però en diferents propor- Europea en anys anteriors. Aquest fet de l’Energia de Catalunya (IREC).
jançant la implantació de diverses cions segons el lloc. Mentre a la Unió constitueix un primer pas per explotar • Reduir les pèrdues d’energia elèctri-
mesures i inversions en l’àmbit tecnolò- Europea (UE-27, UE-15) s’ha reduït aquest potencial anteriorment ca durant el seu transport i distribu-
gic, i de mesures de gestió i hàbits cul- entre el 35 i el 40%, a Espanya i esmentat i un signe de canvi i espe- ció a través de les xarxes d’alta tensió
turals en una organització o societat. Catalunya només ho ha fet en el 5 i el rança en el nostre model de desenvo- i baixa tensió.
La intensitat energètica primària, 20%, respectivament. lupament econòmic. • Impulsar polítiques públiques que
expressada en tones equivalents de Aquesta evolució ha situat Espanya i regulin i incentivin el desenvolupa-
petroli (TEP) per cada miler d’euros de Catalunya per sobre de la mitjana de la Reptes energètics a llarg termini ment d’empreses de serveis energè-
producte interior brut (PIB) a preus UE-27 i, alhora, quasi ha triplicat la Tal com es constata, Espanya i tics (ESCO).
constants de l’any 2000, és l’indicador diferència entre Catalunya i la mitjana Catalunya tenen encara un gran poten- • Etc.
que reflecteix l’evolució de l’eficiència de la UE-15 respecte a l’any 1996. cial per optimitzar l’eficiència energè-
energètica d’un país, regió o municipi. Per països, Espanya (184 TEP/M? ‘00) i tica de les seves respectives activitats i Reflexions finals
L’optimització d’aquesta eficiència Catalunya (179 TEP/M? ‘00) es troben societat en general. Per assolir aquest La conjuntura actual de recessió eco-
energètica contribueix, parcialment, a lluny dels estats membres capdavan- potencial, hi ha un conjunt de reptes nòmica internacional té efectes d’a-
incrementar la competitivitat del país. ters en matèria d’eficiència energèti- que cal assolir a llarg termini. lleujament de la crisi energètica a curt
A Espanya i Catalunya, hi han diversos ca. S’utilitza quasi el doble d’energia termini, però poden agreujar aquesta
motius que fan necessari impulsar que necessiten països com ara Suïssa • Millorar l’eficiència del transport de crisi a mitjà i llarg termini si no s’adop-
aquesta optimització. Del total d’ener- (87), Irlanda (103), Dinamarca (106) o mercaderies. Augmentar la presèn- ta un model de creixement econòmic
gia primària consumida a Catalunya, el Regne Unit (115), si bé alguns paï- cia d’altres mitjans de transport més sostenible.
només el 23,4% correspon a producció sos no són comparables. Tot i això, la eficients com el Short Sea Shipping, Tal com ja propugnava fa molts anys el
pròpia, percentatge que converteix intensitat energètica espanyola i la o millorar les connexions nacionals i Llibre verd sobre la seguretat de l’a-
Catalunya en un país energèticament catalana es troben per sota d’econo- internacionals del ferrocarril de mer- bastiment energètic a la Unió Europea
dependent, sobretot pel que fa a les mies semblants i properes com ara caderies, especialment pel que fa al (2000), és necessari continuar avan-
importacions de combustibles fòssils. Itàlia (143) o França (165). corredor mediterrani. çant en la desconnexió de la demanda
Aquesta dependència s’ha incremen- Les dades disponibles (Eurostat, 2007) • Reflectir el cost real de l’energia energètica i el creixement econòmic, a
tat en els darrers deu anys més d’un també demostren el llarg camí que elèctrica. Cal garantir la sostenibili- través de noves tecnologies i progra-
1% a l’any de mitjana. Aquest incre- hauran de recórrer els països que en tat econòmica del futur sistema elèc- mes d’estalvi i optimització de l’efi-
ment ha tingut lloc en la mateixa els darrers anys s’han incorporat pro- tric, fet que contribuirà a incentivar ciència energètica.
intensitat a Espanya, la UE-15 (zona gressivament a la Unió Europea com la implantació de mesures d’eficièn- El canvi de tendència de la intensitat
euro) i la UE-27. ara Bulgària (1.016) o Romania (656). cia energètica, introducció d’ener- energètica primària a Espanya i
L’increment en la dependència ener- Catalunya des de l’any 2004, països on
gètica ha estat vinculat a l’increment INTENSITAT ENERGÈTICA PRIMÀRIA (TEP/M€ '00). ANYS 1996-2007 la intensitat energètica s’ha reduït tot
del consum d’energia primària dels 220 i mantenir-se el consum d’energia en
darrers anys. Entre els anys 1996 i nivells similars a anys anteriors, és un
2007, el consum d’energia primària a 210
signe per a l’esperança. No obstant
Espanya i Catalunya s’ha incrementat això, la previsió de creixements econò-
el 46 i el 34%, respectivament. Això mics negatius a l’acabament de l’any
200
suposa de mitjana un increment anual en curs fa necessari que el consum
del 3,8% a Espanya i del 2,8% a energètic disminueixi en més gran
Catalunya. 190 mesura per mantenir la tendència a la
En canvi, a la Unió Europea (UE-15 o baixa en la intensitat energètica pri-
UE-27), l’evolució del consum d’ener- 180 mària.
gia primària no ha sigut tan intensiva A llarg termini, la reducció de la inten-
ni en percentatge ni en valor absolut. 170
sitat energètica primària hauria de
Alguns estats membres com ara venir acompanyada d’una reducció en
Alemanya, Bèlgica, Suècia, Dinamarca el consum en valors absoluts i relatius
160
o Regne Unit han aconseguit mantenir (per càpita), tal com s’ha produït a
estable el seu consum d’energia pri- alguns estats membres de la Unió
mària en els darrers deu anys, i, fins i 150 Europea en els darrers deu anys.
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
tot, en alguns d’aquests països s’ha La millor energia és la que no es trans-
vist reduït respecte l’any 1996. UE-27 Espanya UE-15 Catalunya forma.
L’evolució del consum espanyol i cata- Font: Eurostat i Institut Català de l’Energia.

-5-
revista club emas 08 22/12/09 08:40 Página 6

L’accés sostenible habituals de trànsit o la pèrdua d’ho- Les millores introduïdes en el motor
Uns límits superats, res de descans. La mobilitat és, per d’explosió no han aconseguit reduir
al treball: un repte uns impactes evidents tant, un factor de risc laboral —que aquestes emissions, ja que l’augment
No es pot entendre el món actual s’afegeix al del mateix lloc de treball— exponencial del nombre de vehicles al
col·lectiu irrenunciable sense integrar-hi la mobilitat; sobre- que té conseqüències tant sobre la món —i la seva concentració a les
tot a les ciutats i àrees metropolita- salut dels treballadors afectats, com àrees urbanes i metropolitanes— ha
nes, on es concentren milions de per- sobre la competitivitat de les empre- compensat negativament aquests
Manel Ferri sones i activitats de tota mena. ses a conseqüència dels dies de baixa i avenços tecnològics.
La mobilitat és, certament, un dret del temps no productiu. A l’Estat espanyol, el 80% del consum
que cada individu pot exercir en uns L’accidentalitat in itinere ha anat aug- energètic del sector del transport,
Responsable del Departament límits determinats. Ara bé, quins són mentant durant els últims anys, tant segons l’Institut per a la Diversificació i
de Mobilitat de la aquests límits? Fent un paral·lelisme pel fet que el nombre i la distància l’Estalvi d’Energia (IDAE), correspon a la
amb el funcionament dels sistemes
Confederació Sindical de CCOO naturals, els límits els imposa l’ano-
dels desplaçaments han crescut, com mobilitat per carretera, i més de la mei-
perquè les estadístiques dels organis- tat d’aquest consum es produeix en l’àm-
menada capacitat de càrrega, és a dir, mes oficials ara analitzen aquesta bit urbà en recorreguts inferiors als sis
Canvia el paisatge urbà, el nombre d’individus d’una determi- variable més detalladament. quilòmetres. Aquest ús a gran escala del
canvia la mobilitat nada espècie que poden habitar en Actualment, l’empresari ha de declarar vehicle privat a motor comporta que el
Incrementar la mobilitat no significa ni un ecosistema i mantenir la seva via- tant els accidents que es produeixen consum d’energia i les emissions per per-
ser més eficaç ni més eficient. Un bon bilitat en el temps sense desaparèi- durant la jornada laboral com els acci- sona facin que aquest mitjà de transport
exemple que il·lustra aquesta afirma- xer. Un excés d’individus pot generar, dents in itinere, que han de quedar sigui el més ineficient i contaminant,
ció és la mobilitat dels centenars de per exemple, un excés de residus, o inclosos en un registre. L’anàlisi d’a- molt per davant del transport públic
milers de persones que a l’Estat manca d’aliments o d’energia per quest registre permet estimar quin és el col·lectiu o de la mobilitat amb bicicleta.
espanyol diàriament es desplacen als sobreviure. pes dels accidents de treball relacionats
seus llocs de treball (la mobilitat in iti- El gran ecosistema urbà ha aconseguit amb la mobilitat. El temps de desplaça- Distribució del consum d’energia
nere). sobreviure, en molts casos, superant ment és, al cap i a la fi, temps de treball. final del transport (2004)
Dedicar cada any més temps als des- aquests límits a costa d’externalitzar Cal tenir en compte que l’Estat espanyol
plaçaments quotidians, a recórrer dis- certs impactes ambientals, com ara la és, en general, el país de la Unió Europea (13,3%) (80,6%)
tàncies cada vegada més grans o a fer contaminació, per exemple. No obs- amb xifres més altres en matèria de
servir més el vehicle privat a motor en tant això, tard o d’hora aquests impac- sinistralitat, ja que cada any s’hi perden (3,7%)
detriment d’altres mitjans més efi- tes adquireixen una magnitud que fa uns 100 milions de jornades de treball,
cients i saludables, comporta un con- impossible eludir el cost social o eco- amb un cost econòmic superior als (2,4%)
junt de disfuncions que deterioren la nòmic que comporten. 100.000 milions d’euros. Així doncs, qual-
qualitat de vida dels treballadors i Els problemes associats al model de sevol actuació que contribueixi a reduir el
afecten el rendiment de les empreses. mobilitat actual evidencien aquest fet nombre d’accidents in itinere tindrà un
Les enquestes de mobilitat que insti- —especialment pel que fa als despla- efecte positiu sobre aquest cost.
tucions i autoritats del transport fan çaments quotidians dels treballa- • Impacte: Les emissions i la ineficièn-
periòdicament per conèixer els hàbits dors—, ja que les congestions i els cia energètica Carretera Ferrocarril
dels ciutadans —tant pel que fa a la accidents de trànsit, els nivells d’emis- L’evolució del sector del transport i la
Marítim Aeri

seva vida privada com laboral— posen sions cada cop més alts o l’increment mobilitat no es pot entendre sense els Font: IDAE.
de manifest que la mobilitat actual es imparable de la demanda d’energia
basa en una injecció constant d’ener- d’origen fòssil exemplifiquen l’afirma-
Nombre d’accidents in itinere amb baixa (2002-2008)
gia, temps i esforç humà sense que ció que se supera la capacitat de càrre-
Any Accidents in itinere Accidents totals % sobre el total
això aporti un benefici evident al con- ga del territori quant a mobilitat.
2002 74.482 1.016.670 7,3
junt del sistema socioeconòmic. I no Una anàlisi més detallada dels princi-
2003 80.123 954.847 8,4
només això; aquesta dinàmica és l’ori- pals impactes permet comprendre la
2004 84.020 955.744 8,8
gen d’impactes d’índole diversa que dimensió i la transversalitat de l’as-
2005 90.923 981.795 9,3
erosionen el benestar dels ciutadans i sumpte, així com valorar el potencial
2006 91.879 1.003.440 9,1
la competitivitat del país. I és que la d’actuació dels diferents agents rela-
2007 98.984 1.032.435 9,6
mobilitat insostenible és, sobretot, cionats d’una manera o altra amb la
2008 93.312 833.143 11,2
improductiva. qüestió.

Nombre de desplaçaments en dia laborable a Espanya, segons motiu Percentatge d’accidents in itinere amb baixa sobre el total (2002-2008)
(Enquesta Movilia 2006) 12 11,2
Motiu Nombre % sobre el total 9,3 9,6
Anar a treballar 109.615 13,7 10
9,1
8,4 8,8
Anar a estudiar 43.043 5,4 7,3
8
Anar a comprar 56.336 7,0
Acompanyar persones 34.114 4,2 6
Activitats d’oci 63.012 7,9
Passejos 55.212 6,9 4
Visites 45.272 5,6
Tornar a casa 357.187 44,5 2
Altres 38.905 4,8 0
Total 802.696 100 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Font: Ministeri de Foment. Impacte: Les emissions i la ineficiència energètica

derivats del petroli com a font d’ener- Aquestes emissions són, a grans trets,
• Impacte: L’accidentalitat in itinere gia, ni sense el motor de combustió com de dues classes: les de gasos d’efecte
Mitjà de transport utilitzat per a Segons dades del Ministeri de Treball i
anar al lloc de treball o al centre a tecnologia d’impulsió dels vehicles. El d’hivernacle que contribueixen a l’es-
Immigració, l’any 2008 es van produir desenvolupament econòmic de l’últim calfament global i al canvi climàtic
d’estudis (Enquesta Movilia 2006) 828.941 accidents de treball amb baixa. segle s’ha basat, en bona part, en l’ús (CO2, fonamentalment), i les de com-
L’11,2% (93.312) es van produir in itine- intensiu d’aquest recurs natural escàs. postos contaminants a escala local
(2,1%) (4,1%) re, és a dir, en el desplaçament entre el
(2,9%)
Es tracta d’un sector escassament que afecten la qualitat de vida dels
(30,1%) lloc de residència i el centre laboral en diversificat en termes energètics, un entorns urbans i la salut de les perso-
(8,9%) vehicle privat. L’1,8% d’aquest percen- fet que ha tingut i contínua tenint con- nes (òxids de nitrogen, partícules
tatge va ser per accidents greus, i seqüències negatives per al medi sòlides, hidrocarburs volàtils, monò-
només el 0,3%, per accidents mortals. ambient i la salut de les persones. La xid de carboni i diòxid de sofre, princi-
Aproximadament dues terceres parts ineficiència del motor (el cicle termo- palment).
dels accidents in itinere es produeixen dinàmic aprofita menys d’una quarta L’any 2008, el transport per carretera a
durant el viatge d’anada al treball, i una part de l’energia que conté el combus- l’Estat espanyol va ser el responsable
tercera part, durant el de tornada. tible) i les emissions associades a la de gairebé la quarta part de les emis-
(51,9%) En aquest tipus d’accidents hi té un combustió deficient dels carburants sions de CO2 (23,4%), per damunt fins i
paper important la tensió a la qual es d’origen fòssil generen un gran volum tot de la generació d’electricitat, men-
A peu o amb bicicleta Amb cotxe o moto veuen sotmesos els conductors, a d’emissions i de gasos contaminants, tre que l’any 1990 aquestes emissions
causa, per exemple, de les congestions amb efectes tant locals com globals. representaven el 17,8%. Si tenim en

-6-
revista club emas 08 22/12/09 08:40 Página 7

compte que per cada litre de carburant Distribució de les emissions de acompanyat d’actuacions que integrin
consumit un automòbil emet uns 2,5 kg gasos d’efecte d’hivernacle, per La mobilitat sostenible: eficient, les polítiques de transport amb la pla-
de CO2 (en un any consumeix, de mitja- sectors (2008) (13,9%)
competitiva, saludable, segura nificació territorial i urbanística, que
na, l’equivalent a una tona de petroli), Identificar el problema contribueix a impulsin canvis normatius i fiscals en
(3,1%)
podem comprendre l’impacte que està
(21,7%) avançar per solucionar-lo. Reconèixer i favor de l’ecomobilitat, que afavorei-
produint el transport sobre el canvi cli- (11,1%) internalitzar en la lògica econòmica xin els mitjans i sistemes de transport
màtic. Espanya és, a més, el país indus- actual els impactes derivats d’una alternatius a l’automòbil, i que creïn
trialitzat on més han augmentat les (3,3%) mobilitat ineficient i insegura és el pri- sinergies i mecanismes de cooperació
emissions, fet pel qual està molt lluny mer pas per invertir tendències i entre tots els agents i sectors socials i
de complir el Protocol de Kyoto. implantar un model més eficaç, com- econòmics implicats. Un primer pas
(17,9%)
Malgrat això, en els dos últims anys (23,40%) petitiu i saludable. El progrés, com en executiu hauria de ser aprovar un marc
s’ha detectat que al conjunt de la Unió (0,7%)
(3,1%) altres àmbits de l’economia, no es pot normatiu específic en l’àmbit estatal i
(1,8%)
Europea (i també a l’Estat espanyol) hi basar en el creixement per se, sinó en comunitari que es tradueixi en l’apro-
Residus Agricultura i ramaderia
ha hagut un descens de les emissions Ciment Indústria l’ús eficient dels recursos i serveis. vació d’una llei de mobilitat sostenible
Refinament de petroli Transport marítim Aquest canvi d’escenari, pel que fa a la
d’aquests gasos, que és atribuïble a la Aviació Transport per carretera espanyola i d’una directiva comunitària
crisi econòmica actual. mobilitat dels treballadors, ha d’anar sobre mobilitat sostenible.
Font: Informe emissions de CCOO

sorgir una visió compartida que reque- gats a la interpretació de la legislació i,


Notícia rirà a tots els actors del Vèneto treba-
llar de manera coordinada per tal de
sobretot, de la introducció de recorreguts
simplificats i de temps reduïts per a l’ob-
promoure activament una nova dinà- tenció de les autoritzacions.
mica de relació en matèria ambiental L’objectiu del CEV quant a l’abast està
El Club EMAS català ja entre el món productiu i l’ampli ventall actualment limitat al territori regional,
no és l’únic a Europa dels actors del sector públic. però els socis ja van manifestar el desig
L’agenda de treball per al futur es pre- de relacionar-se amb experiències simi-
senta particularment rica; però, abans lars a escala nacional i europea. En
Daniele Pernigotti de tot, hi ha la necessitat d’actuar con- aquest sentit, ja hi han contactes amb
President del CEV juntament a diferents nivells per organitzacions d’arreu del territori ita-
difondre l’EMAS, sigui entre els agents lià que volen repetir la iniciativa en
econòmics o entre els ciutadans. En altres regions. A aquestes, el CEV els ha
aquest sentit, el Reglament EMAS, ofert la seva experiència i la seva dispo-
encara que està pròxim a la seva majo- nibilitat a oferir-los el que fins ara ha
ria d’edat amb els seus setze anys de desenvolupat (per exemple, la replicabi-
vida i a la seva tercera versió, encara litat de la web www.clubemasveneto.it).
és molt poc conegut entre la societat. La idea és fer sorgir diferents iniciati-
Aquesta difusió ha d’anar acompanya- ves a escala d’Estat italià per tal de
da de la promoció de la participació en l’estratègia de difusió de l’EMAS. crear a escala local punts de pressió
El passat 6 de juliol, es va constituir l’EMAS d’un més gran nombre d’orga- És en aquest àmbit en el qual les empre- envers les administracions locals i, en
formalment el Club EMAS Vèneto (CEV), nitzacions, i alhora cal intentar contro- ses EMAS del Vèneto van manifestar un el futur, estudiar la possibilitat de pro-
la segona experiència regional a Itàlia, lar, entre d’altres, el creixent fenomen dels interessos més grans, segons un moure un fort lobby a escala nacional
que s’afegeix a l’anterior de la regió de les baixes i el pensament que hi ha estudi que s’ha fet en el marc del CEV. La a favor de les empreses compromeses
Emília-Romanya. una manca de real valor afegit d’a- demanda no és tant la d’obtenir avantat- amb el desenvolupament sostenible.
Això s’ha aconseguit després d’un perí- quest registre, sobretot respecte a la ges pel que fa a reducció de controls Amb aquesta òptica, és evident el gran
ode d’un any i mig en els qual les substancial absència d’avantatges en (encara que prenent distància de l’actitud interès que el CEV té sobretot pel Club
empreses EMAS d’aquest territori es les relacions amb el sector públic, que que s’ha vist en el passat en altres zones EMAS Català, organització privilegiada
van anar trobant periòdicament amb en canvi havien estat proposades pel V del país sobre l’increment de controls a amb la qual es pot establir un bon inter-
l’administració pública, les entitats de Programa polític i d’acció pel medi les empreses EMAS), com per augmentar canvi d’experiències i amb la qual es
control i els representants de les asso- ambient i el desenvolupament soste- els punts de trobada amb els organismes poden cercar propostes per compatir-
ciacions. D’aquestes trobades, en va nible de la Unió Europea, a la base de públics per a la resolució de problemes lli- les amb altres països europeus.

17-19 de febrer del 2010 18-19 de març del 2010 Oficial de Comerç i Indústria de
Agenda IV Congreso de Ingeniería Civil,
Territorio y Medio Ambiente
1r Congrés Internacional de Disseny i
Innovació de Catalunya
Terrassa. Tel.: 937339832
formacio@cambraterrassa.es

ambiental Lloc: Màlaga


Més informació: www.icitema.es
Organitza: Colegio de Ingenieros de
Lloc: Sabadell (Recinte Fira de Sabadell)
Més informació:
www.esdi.es/cidic congres@esdi.es
Organitza: Cambra Oficial de Comerç i
Indústria de Terrassa

Caminos, Canales y Puertos Organitza: Escola Superior de Disseny


Conferències, jornades, (ESDI)
congressos i activitats 26-27 de febrer del 2010 Fires i exposicions
1r Congrés de Comunicació Ambiental
21-22 de gener del 2010 Lloc: Girona (Casa de Cultura de 19-21 de maig del 2010
V Congreso de la Asociación Española Girona) Cursos Genera 2010. Fira Internacional
para la Economía Energética Més informació: http://congrescomu- d’Energia i Medi Ambient
Lloc: Vigo nicacioambiental.wordpress.com/ Conseller de Seguretat en Transport Lloc: Madrid (Feria de Madrid IFEMA)
Més informació: www.aeee.es Organitza: Centre per a la de mercaderies perilloses —ADR— Més informació:
Organitza: Asociación Española para la Sostenibilitat Territorial, Associació de Curs de preparació a l’examen oficial http://www.ifema.es/web/ferias/gene-
Economía Energética (AEEE) Naturalistes de Girona i l’Institut del de la Generalitat ra/default.html
Territori Data d’inici: 16 de febrer del 2010 Organitza: Feria de Madrid IFEMA
Durada: 60 hores
Informació i inscripcions: Cambra

Motxilla ecològica
La revista RQA, està compromesa en estudiar i donar la màxima informació sobre el seu impacte ecològic. En aquest número, les dades del cost ambiental que té cada exemplar són:
La RQA està feta amb paper reciclat 100% i conforme a la norma RAL-UZ 14 Àngel Blau, i té un pes de 47,2 gr. S’ha imprès amb planxes de trama estocàstica que permeten un estalvi de
tintes i en una impremta certificada EMAS.
L’impacte ambiental per cada número, inclosa la fabricació del paper i el procés d’impressió és el següent:
Consum total de matèries primeres 64 gr.
Producció de residus 7 gr.
Consum d’aigua 0,427 l.
Consum d’energia 0,193 kwh
Emissions de CO2: 99 gr.

-7-
revista club emas 08 22/12/09 08:40 Página 8

Espai compra verda

FITXA COMPRA VERDA PINTURES I VERNISSOS


superfícies, la qual cosa contribueix a reduir el consum energètic en clima-
1. Categoria del producte tització i a minimitzar les emissions de CO2 a l’atmosfera.
Pintures i vernissos.
Bones pràctiques
2. Criteris ambientals de compra Evidentment, la millor pràctica és no pintar. Utilitzar materials que no neces-
Les pintures i vernissos convencionals contenen productes sintètics siten ser pintats, com ara estructures prefabricades o recobriment amb
derivats de la indústria petroquímica que poden perjudicar el medi ambient i material sonoreductor.
la nostra salut: metalls pesants (plom, cadmi, mercuri, etc.) i compostos orgà- —Seguir les recomanacions del fabricant amb relació a la manera de pintar i
nics volàtils (COVs) (xilè, toluè, fenols i formaldehids). Alguns d’aquests pro- les quantitats a utilitzar.
ductes, classificats com a cancerígens, s’emeten en el moment d’aplicar-los i —Utilitzar resines naturals i/o animals i pintures sense additius sempre que la
fins i tot en el període d’assecament. Les pintures també poden ser de base normativa de riscos ho permeti (per característiques de resistència al foc).
aigua, i això implica una reducció de la presència d’aquests compostos. —Si no s’utilitzen pintures ecològiques, convé utilitzar pintures en base aigua,
D’altra banda, les pintures ecològiques es fan en base a matèries primeres que, tot i ser sintètiques, contaminen menys que les de base dissolvent.
d’origen vegetal i/o mineral que no contaminen ni en la seva producció ni en —En cas que es vulgui pintar amb pintures de color, és preferible fer servir
la seva aplicació i tenen com a benefici, entre d’altres, que són aptes per a pintura ecològica blanca tenyida amb un colorant natural.
persones amb al·lèrgies. —Cal evitar esmalts o pintures a l’oli per la seva perillositat. En cas que les
Per tant, abans de comprar pintures o vernissos cal tenir present aquesta distinció. pintures desprenguin una olor forta, val més evitar-les, ja que segurament
contenen molts dissolvents. Es poden utilitzar remeis naturals, com ara
2.1.Especificacions tècniques barrejar oli de llinosa i pigments de colors.
— Característiques de l’envàs / embalatge —Cal comprar laques naturals i vernissos que no continguin dissolvents orgànics.
• En les pintures sintètiques no s’acostuma a descriure els ingredients, ni —Quan s’acaba de pintar o aplicar vernissos, cal netejar els pinzells i/o altres
tampoc icones que indiquin la nocivitat d’aquests, ja que només s’asse- elements amb aigua o amb dissolvents fets amb essències de cítrics, en
nyala en cas que se superi un determinat llindar de perillositat. comptes de fer-ho amb aiguarràs.
• En les pintures naturals i/o minerals sí que s’acostuma a descriure la com- —Cal no escollir colors dels quals ens puguem cansar fàcilment. I també convé
posició completa, tot i que sovint es fa sense ecoetiqueta identificativa. mantenir les parets netes, i així evitarem haver de pintar sovint. El fet de pintar
• Informació que hauria de contenir l’envàs: amb colors clars dóna més lluminositat i ajuda a disminuir el consum energètic.
• Ús i superfície a què es destina el producte i condicions d’utilització.
• Recomanacions sobre: mesures preventives de protecció per a qui l’uti- 2.3. Gestió del residu o reciclatge i altres elements de gestió
litza, neteja dels utensilis, emmagatzematge un cop obert el producte, i Cal comprar la quantitat necessària de producte per tal que no en sobri, i en
correcta gestió dels residus. envasos grans en comptes de petits. Les pintures i envasos que sobrin són
considerats residus perillosos o especials segons la normativa, i per tant cal
— Composició del producte: portar-los a la deixalleria o fer que un gestor autoritzat se’n faci càrrec. Els
• Les pintures ecològiques s’elaboren amb matèries primeres naturals i/o residus de pintures naturals poden ser biodegradables, i alguns són compos-
minerals, i no contenen productes com ara biocides o plastificants. tables, i no són considerats com a residu perillós o especial.
• Limiten els pigments blancs i el diòxid de titani per a pintures blanques.
• Limiten els COVs en la barreja de la pintura i el dissolvent segons aplicacions. 2.4. Etiquetes
• No contenen hidrocarburs aromàtics volàtils (o en contenen en poca En pintures i vernissos sintètics, el fet de disposar d’una etiqueta ecològica
quantitat), ni metalls pesants com ara bari (excepte sulfat de bari), mer- no és indicatiu de no contenir cap substància química, sinó de contenir-ne en
curi, crom VI, cadmi, plom, arsènic, seleni i antimoni. menys proporció. De totes maneres, avui en dia és la manera més fàcil d’iden-
• El producte no està classificat com a tòxic, molt tòxic, perillós per al medi tificar un producte “més ecològic”.
ambient, carcinogènic, tòxic per a la funció reproductora, nociu, corrosiu, Etiqueta europea, etiqueta alemanya Àngel Blau
mutagènic ni irritant.
• Limiten els ingredients perillosos per al medi ambient. 3. Mites i tabús
— Aptitud per a l’ús: És difícil adquirir pintures i vernissos ecològics, i són més cars que els con-
• Les pintures blanques i les clares han de tenir un determinat rendiment vencionals
(capacitat de recobriment del 98%, 8 m2 per litre de producte). Les pintures i vernissos ecològics són aproximadament un 15% més cars,
• Les pintures de paret han de tenir una resistència al fregament humit. però tenen més resistència i durabilitat i faciliten una menor proliferació de
• Els vernissos i pintures per al terra han de tenir una resistència a l’aigua fongs i bacteris. La utilització més reduïda de productes tòxics que afecten la
després de vint-i-quatre hores d’exposició i setze de recuperació, i no s’hi salut humana fa que al capdavall el preu sigui compensat.
ha de produir cap canvi en el color ni en la brillantor. Hi han pintures no transpirables
• Les pintures per al terra han de tenir una resistència a l’abrasió. Si una pintura té un reclam que diu “transpirable”, això dóna a entendre que
n’hi han d’altres que no ho són. En realitat totes ho són en un cert grau, però
2.2. Avantatges de tenir en compte criteris ambientals de compra
algunes ho són més que d’altres. Les sintètiques són les menys transpirables.
—Les pintures ecològiques: repel·leixen millor la pols, ja que tenen menys elec-
Pintures ecològiques sintètiques
tricitat estàtica que les sintètiques, i per això s’embruten menys; milloren la
Cal anar amb compte amb la paraula “ecològica”, ja que alguns fabricants de
qualitat de l’aire en els ambients de treball; redueixen l’ús de materials con-
pintures sintètiques la fan servir per referir-se a les pintures en base aigua
taminants i substàncies perilloses, i minimitzen l’emissió de contaminants a
perquè contenen una menor proporció de dissolvents; però cal dir que sí que
les aigües residuals i a l’atmosfera (menor emissió de COVs); minimitzen els
contenen altres ingredients que provenen del petroli (hidrocarburs), i per
residus perillosos (envasos i residus de producte); tenen més durabilitat i
tant cal no considerar-les “ecològiques”
resistència, i menys impacte ambiental en tot el seu cicle de vida (consum
energètic, residus, etc.); aconsegueixen una millor transpiració de les parets,
i això fa que la humitat i el vapor d’aigua siguin evacuats amb més facilitat i no 4. Xarxa de compra o informació per a la
s’hi formin condensacions ni fongs o bacteris; i, finalment, com que són igní-
fugues no desprenen gasos tòxics en cas d’incendi, o contaminació del sòl o compra: webs d’interès
els recursos hídrics arran de l’ús d’aigua o altres productes d’extinció. Ecoproductes i ecoserveis (DMAH - Generalitat de Catalunya):
—Els vernissos permeten a la fusta dilatar-se i contreure’s sense que hi sur- http://mediambient.gencat.cat
tin esquerdes, de manera que s’ evita la necessitat de decapar i polir. Etiqueta Ecològica Europea (Flor Europea):
—Així mateix, hi ha la possibilitat d’utilitzar pintures innovadores que conte- http://www.eco-label.com
nen pigments amb propietats reflectants que eviten l’escalfament de les Pangea: www.pangea.org

Pots descarregar aquesta fitxa en format pdf a la web: www.clubemas.cat

Edita: Club EMAS Col·laboradors d’aquest número


Disseny, maquetació i impressió: Gregori Reyes, Maria Passalacqua Si no vols rebre
El Tinter, SAL Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) RQA, fes-nos-ho
(empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS ) Jordi Abad (disseny i maquetació)
Dipòsit legal.: B-46.367-07 Manuel Reyes (disseny pòsters) saber a l’adreça:
Imprès en paper 100% reciclat:
info@clubemas.cat

-8-