Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
RQA03
RQA03
www.clubemas.cat
Premis EMAS
A partir de l’1 d’abril, s’obre la convo- ha tres categories en les quals podeu
catòria dels Premis EMAS a Catalunya. participar:
Són un estímul per millorar el vostre
sistema de gestió ambiental, una • Millor declaració ambiental.
oportunitat per innovar la comunicació
i la interrelació amb les parts interes- • Millor acció d’implicació del personal
sades i per veure reconegudes accions i/o interacció amb les parts interes-
que heu dut a terme en el marc del sades externes.
vostre sistema de gestió ambiental.
Els premis estan adreçats a qualsevol • Millor implantació ambiental.
organització registrada EMAS que dis-
posi com a mínim d’un centre ubicat a
Catalunya cobert pel registre EMAS. Hi Us animem a participar-hi!
-1-
revista club emas 03 7/5/08 10:16 Página 2
Entrevista
El Mas Fuselles és un
allotjament de turisme
rural que es troba en un
pintoresc puig a 15 km
de Girona i a 10 km de
Banyoles. Disposa del
Distintiu de Qualitat
Ambiental de la
Generalitat de Catalunya
i és l’únic establiment
del sector turístic a
Catalunya que té atorgat
l’Ecolabel (etiqueta eco-
lògica europea). La teulada ecològica té com a objectiu millorar la integració paisatgística d’una construcció i alhora crear un hàbitat natural per a insectes
i altres bestioles.
Com va arribar a la decisió d’adoptar Quin és l’aspecte que dóna valor afe- Quin considera que és el punt fort o
l’Ecolabel de la Unió Europea i el git a aquesta experiència? l’element més innovador de la seva
Mas Fuselles Distintiu de Qualitat Ambiental de la casa?
Joan Comas Serra Generalitat de Catalunya? Crec que l’aspecte més important és
que vaig aprendre moltes coses. Em va No ho sé... Cada any anem fent coses i
ecoturisme@masfuselles.com L’adopció del Distintiu de Qualitat estimular a preguntar, investigar, treballem sempre per millorar la nos-
www.masfuselles.com Ambiental va ser una opció personal i innovar, buscar alternatives en la tra política de compres (begudes en
al mateix temps una casualitat. Jo manera de fer les coses i de treballar. envasos retornables i altres).
estava iniciant els tràmits per poder L’any passat vaig presentar un pla de
muntar l’activitat d’allotjament a la El client reconeix l’Ecolabel i el millora pel qual vaig rebre una ajuda, i
casa i aquells mateixos dies va sortir el Distintiu? això em va permetre canviar la teulada
Decret pel qual s’aprovaven els requi- per una d’ecològica feta de manera
sits de qualitat ambiental per a cases No. La veritat és que alguna persona semblant a com es feien les cases dels
rurals. Com que estava justament va venir a la casa coneixent el fet que pastors abans. La teulada es recobreix
informant-me de tots els aspectes disposàvem del Distintiu i de amb un material impermeable i antiar-
relacionats amb la gestió d’aquest l’Ecolabel, però eren professionals del rels, es posen uns retenidors d’aigua i
tipus d’activitat, vaig dedicar atenció sector o professors que estaven inte- terra vegetal i s’hi planta vegetació de
també als elements de gestió ambien- ressats en la qüestió. poc pes. Això contribueix a la integra-
tal que se’m presentàvem i vaig veure La resta de clients no escullen la casa ció de la casa en el seu entorn, i a
que es tractava d’un esforç assumible i pel fet que tingui els distintius i en l’aïllament tèrmic.
coherent amb la filosofia de negoci desconeixen el significat. Els clients També tenim instal·lat un sistema de
que jo volia desenvolupar. ens escullen per la casa, la piscina, la control de la climatització que inte-
Crec que una activitat com aquesta en granja, però no són conscients de la rromp l’aire condicionat o la calefacció
l’entorn on es desenvolupa ha de tenir gestió ambiental que hi ha al darrere, i quan s’obren les finestres o la porta
en compte necessàriament les impli- a vegades tampoc ho respecten. de l’habitació.
cacions per al medi ambient. Encara que posem informació a l’abast Amb relació a la gestió dels residus,
Respecte a l’Ecolabel, va ser en un del client, el nivell d’implicació que òbviament fem el compostatge dels
segon moment. Jo ja portava un quant aconseguim és baix. Això es nota en els residus orgànics.
temps amb el Distintiu, i quan la petits gestos, com ara la gestió dels
Comissió Europea va aprovar els requi- residus per part del client. I el més feble?
sits de l’Ecolabel per a activitats d’a-
llotjament, el mateix Departament de Quins avantatges va obtenir adoptant Crec que és la comunicació amb la
Medi Ambient i Habitatge me’m va el Distintiu i l’Ecolabel? gent. Tot i que posem informació a l’a-
informar i jo em vaig llançar a aquest bast dels clients i dels potencials
nou projecte. Des del punt de vista ambiental i legal, clients tant a la casa com al nostre
Imatge aèria del Mas Fuselles. per exemple, tenim instal·lada una web, no acaba d’arribar el missatge,
depuradora per a les aigües residuals i no aconseguim incidir en el públic.
no aboquem a la llera pública cap flux D’altra banda, falta fer més difusió i
d’aigua; totes les aigües residuals es informació en l’opinió pública en gene-
reutilitzen per a reg, i també s’aprofi- ral. El ciutadà està desorientat amb els
ten les aigües de pluja. D’altra banda, distintius i certificacions, veu que hi ha
això significa una sèrie de despeses l’EMAS, la ISO 14001, l’Ecolabel, el
que són superiors a les que faria una Distintiu de la Generalitat i totes les
altra casa rural que adoptés els matei- altres etiquetes creades per les comu-
xos criteris de treball. nitats autònomes i pels altres països,
Aquesta inversió es pot reflectir par- però no els identifica ni acaba d’enten-
cialment en el preu de l’habitació per dre què signifiquen.
amortitzar aquests costos, i aquí és on
la sensibilització i la informació tenen I els projectes futurs?
un paper important: si el client reco-
neix el valor afegit de la gestió Ens agradaria poder fer un sistema de
ambiental que es fa a la casa, potser canalització de la llum natural a l’inte-
estarà disposat a cobrir aquest “plus” rior de la casa, i també disposar d’una
en el preu. cuina solar. He vist en una casa com
cuinaven les patates, i la idea em va
agradar molt.
-2-
revista club emas 03 7/5/08 10:16 Página 3
Intercanvi d’experiències
EMAS i els càmpings a casa nostra: un bon tàndem
Us presentem l’experiència viscuda per dos càmpings que van ser els primers a registrar-se EMAS a Catalunya i us convidem a visitar-los per conèixer el seu
recorregut en la gestió ambiental, que va des de l’optimització dels consums a la sensibilització dels clients o a la preparació per a la gestió de les emergències.
-3-
revista club emas 03 7/5/08 10:16 Página 4
za durant el mes d’abril. L’any pas- “Càmping de l’any” del prestigiós grup servei de restauració. En definitiva, el càmping Botànic Bona
sat, durant aquesta i, amb la presèn- holandès ANWB, que té més de El recorregut dut a terme pel càmping Vista, satisfet de l’experiència, conti-
cia de representants de l’administra- 4.700.000 membres. L’organització va en matèria ambiental comporta un nuarà treballant per aconseguir sem-
ció, es van estrenar uns discos com- valorar molt positivament les pràcti- gran esforç en temps de dedicació, pre els millors resultats fent servir com
pactes produïts pel càmping amb ques ambientals aplicades pel càmping, inversions, etc., que potser es podria a eina el seu sistema de gestió ambien-
sardanes dedicades a la natura. Es el tracte al client i les instal·lacions. compensar si els organismes públics tal, a més d’animar, col·laborar i com-
va fer aquest esforç per tal de rela- Cal destacar que dels cinc escollits a facilitessin la tasca amb certs benefi- partir experiències amb organitzacions
cionar l’interès per la natura i la cul- Europa, el càmping Botànic Bona Vista cis o avantatges a fi de poder garantir que vulguin fer el mateix.
tura local. va ser l’únic d’Espanya i va ocupar en la la continuïtat del sistema. Al cap i a la
Treballant de manera contínua, el valoració parcial el primer lloc en trac- fi, treballem localment preservant el
càmping va obtenir el 2007 el Premi te i acollida al client, i el segon lloc en medi ambient pel bé de tots.
La implantació tenen l’agreujant que són ubicades les xarxes de clavegueram dels nuclis
lluny dels nuclis de població, en zones de població, ja que es troben allunya-
d’un sistema de gestió aïllades i a altituds superiors als 2.000 des d’aquests nuclis. És per això que
ambiental al Parc m, cosa que en complica la gestió. Tot en totes es fa una depuració in situ a
això implica que s’hagi identificat una través de sistemes de depuració (fos-
Nacional d’Aigüestortes gran quantitat i complexitat d’aspec- ses sèptiques); però els sistemes de
tes ambientals, en total 125 de direc- tractament de l’aigua estan condicio-
i Estany de Sant Maurici tes, 83 d’indirectes i 19 de potencials. nats per la manca d’energia elèctrica,
Jesús Tartera Orteu Entre aquests aspectes ambientals, la ubicació d’algunes de les
Enginyer tècnic forestal s’han detectat els clàssics que gene- instal·lacions a més de 2.000 m d’alti-
Responsable del SGA del PNAIESM ren la major part d’activitats i que s’as- tud, el fort règim estacional de l’activi-
similen a oficines (consum d’energia tat, i les condicions climàtiques tan
Mercè Aniz Montes elèctrica, aigua, gas natural, gasoil de extremes. I això exigeix un gran esforç
Enginyera de Monts calefacció, paper, etc.), d’altres més de control i seguiment.
Directora conservadora del PNAIESM relacionats amb l’hostaleria i la res- En els tres anys d’implantació efectiva
tauració (generació d’olis de cuina, del sistema de gestió ambiental s’ha
vidre, plàstic, etc.), els relacionats amb aconseguit reduir significativament
les tasques de manteniment del parc alguns consums. Per exemple, a la Casa
El Parc Nacional d’Aigüestortes i (generació d’envasos buits contami- del Parc d’Espot, oberta tots els dies de
Estany de Sant Maurici, d’ara endavant nats i bateries, consum de gasoil, pin- l’any i on hi ha una mitjana de vuit per-
Recollida i pesatge d’escombraries
Parc Nacional, és situat a l’extrem tures, etc.), i alguns de més específics, sones treballant-hi i s’hi atenen més
als estanys de la Vall Fosca.
nord-occidental de Catalunya, als com ara l’impacte que els visitants del de trenta mil persones l’any, s’ha dis-
Pirineus centrals. Va ser creat per Parc produeixen sobre l’entorn. minuït un 21% el consum d’energia
Decret el 21 d’octubre del 1955 i és Sens dubte, aquests darrers, els aspec- elèctrica, i un 26% el d’aigua, que propietat de la Generalitat de
l’únic d’aquesta categoria a Catalunya. tes ambientals relacionats amb l’ús inclou el reg de la zona de jardí. La Casa Catalunya i la gestió dels quals, per
La seva superfície total de 40.852 ha i públic del Parc Nacional, són els més del Parc de Boí ha experimentat un tant, no depèn del Parc Nacional, per-
està repartida entre deu municipis, importants. Cal tenir en consideració 71% de disminució del consum d’ener- què millorin les seves pràctiques
que pertanyen a quatre comarques. que el Parc Nacional rep més de mig gia elèctrica, en gran part a causa del ambientals. A llarg termini, l’objectiu
La gestió del parc depèn del milió de visitants l’any, i compatibilitzar canvi de sistema de calefacció. és implicar-los en el sistema de gestió
Departament de Medi Ambient i aquest ús públic amb la conservació On millor es veu la millora és en el càl- ambiental del parc.
Habitatge (DMAH). dels valors naturals és la principal cul de les emissions de CO2 que provo- La impressió és que el públic en gene-
El Parc Nacional està integrat en diver- tasca de la gestió del parc. Per tots ca l’activitat del parc i que ha disminuït ral no coneix el que és i implica el certi-
ses xarxes comunitàries de protecció i aquests motius, s’han definit aspectes un 25% en tres anys. Per fer aquest ficat EMAS. Sembla que la normativa
conservació de la natura, entre les ambientals com ara l’abandonament càlcul, es tenen en compte tots els ISO sona una mica més, però per regla
quals destaquen les següents: Xarxa de residus al parc per part dels visi- centres (cases principals, centres d’in- general tampoc no s’arriba a relacio-
Natura 2000, Lloc d’Importància tants, l’efecte de l’ús públic en l’erosió formació, punts de control, etc.), els nar amb requisits ambientals. En
Comunitària (LIC), Xarxa de Parcs dels camins, la pèrdua de vegetació per vehicles, oficines, garatges i el campa- canvi, en l’àmbit de les empreses cada
Nacionals de l’Organisme Autònom de trepig, la creació de dreceres, l’accés ment de joventut. vegada és més coneguda tota la nor-
Parcs Nacionals, Àrea d’Importància dels visitants amb el transport públic a En totes les instal·lacions es disposa, a mativa ambiental.
Internacional de Zones Humides (RAM- l’interior del parc, etc. la vista dels treballadors i del públic, Finalment, hem de dir que la implanta-
SAR) i Zona d’Especial Protecció per a Un dels aspectes ambientals que d’informació sobre l’evolució dels con- ció del Sistema de Gestió Ambiental al
les Aus (ZEPA). generen més problemes de cara la sums de recursos naturals del centre Parc Nacional ens ha servit principal-
L’any 2003, l’Organisme Autònom de gestió ambiental és la generació d’ai- on es troben, actualitzada cada dos ment per sistematitzar i racionalitzar
Parcs Nacionals va fer la diagnosi de gües residuals dels diferents refugis mesos. Alhora s’està fent molta sensi- el sistema de treball. Per exemple, pel
tots els equipaments de la Xarxa de de muntanya, aparcaments o campa- bilització als treballadors perquè que fa a la recollida d’escombraries
Parcs Nacionals amb l’objectiu que es ments de joventut, tots ells relacio- col·laborin a reduir aquests consums. dins el parc, ara es duu un control més
certifiquessin amb la ISO 14001. nats amb l’ús públic del parc. Les Una altra iniciativa ha estat iniciar un estricte que abasta des del pesatge
Posteriorment, el DMHA, amb les aigües residuals d’aquestes procés de conscienciació dels refugis dels residus recollits, a la programació
transferències d’altres parcs de la instal·lacions no estan connectades a situats a l’interior del parc, que no són per dates i per zones en funció de l’è-
xarxa, va creure convenient que el Parc poca de l’any i la freqüentació. D’altra
Nacional havia d’intentar obtenir el banda, la restauració de camins i àrees
certificat de gestió ambiental ISO degradades per l’ús públic intens es fa
14001 i EMAS. a partir de les dades obtingudes del
Després de dos anys d’implantació de seguiment dels indicadors creats amb
tots els procediments necessaris, l’any aquesta finalitat, i no es fa a l’atzar. Cal
2006 el Sistema de Gestió Ambiental destacar la davallada general en els
del Parc Nacional va obtenir el certifi- consums d’energia elèctrica i gas
cat amb EMAS i ISO 14001. natural principalment, i, per conse-
La principal complexitat del Sistema güent, una notable reducció de la des-
de Gestió Ambiental del Parc és el pesa econòmica.
gran nombre d’instal·lacions que Actualment hi ha tres parcs de la Xarxa
aquest gestiona, més de vint, reparti- de Parcs Nacionals certificats amb
des pels deu municipis. Les funcions EMAS: el Parque Nacional del Teide, el
d’aquestes instal·lacions són molt Parque Nacional Timanfaya i el Parc
diverses; centres d’atenció als visi- Nacional d’Aigüestortes i Estany de
tants, oficines administratives, cam- Sant Maurici, el qual també ha obtin-
paments de joventut, refugis de mun- gut certificat amb la Q de Qualitat
tanya, punts d’informació, cabanes de Turística.
pastor, garatges, magatzems, etc.
Estany de Sant Maurici i els Encantats
Moltes d’aquestes instal·lacions
-4-
revista club emas 03 7/5/08 10:16 Página 5
Antoni Bofill
Darrere el teló sanitària, i que estan sotmeses a con- cions amb altres teatres d’arreu del
trols molt acurats per optimitzar-ne al món. I, a l’hora de la construcció de
màxim el rendiment i estar per sota noves escenografies, es valora no
Sostenibilitat i protec- dels paràmetres que marca la legisla- només l’impacte visual i escènic que
ció, i així evitar al màxim les emissions puguin tenir, sinó també el seu poste-
ció del medi ambient al a l’atmosfera. En aquest sentit, un dels rior reciclatge. En alguns casos i quan
Gran Teatre del Liceu de projectes que s’han engegat és el les escenografies es deixen d’utilitzar,
Barcelona canvi d’una de les calderes per tal d’as- es fan donacions a organismes que els
solir una eficiència més alta; això pro- puguin donar un millor destí.
duirà un estalvi d’entre un 30 i un 40%
Gregori Reyes en el consum de gas natural. 4. La gestió de l’aigua
Club EMAS El consum elèctric del Gran Teatre del L’activitat del teatre implica inevita-
Liceu és important, encara que s’ha blement un consum d’aigua. Una part
Agraïments a tots els empleats del aconseguit disminuir en els últims important d’aquest està donada per
Gran Teatre del Liceu, en especial a anys. En la temporada 2006-2007, es la climatització, i és amb el manteni-
Antoni Garcia, cap d’Instal·lacions i van aconseguir uns nivells acceptables, ment exhaustiu de les diferents ins-
Manteniment; a Jordi Jansat, respon- de prop de 9 GWh/any, amb una millor tal·lacions com s’ha intentat reduir
sable de Medi Ambient, i a Víctor s’hi gestionen les podríem dividir en racionalització d’espais, un manteni- aquest consum. Volem destacar
Antich, cap de Logística. cinc grans apartats: ment acurat i exhaustiu de les només una dada: en la temporada
instal·lacions i un control sobre con- 2003-2004 el consum en m3
1. L’impacte ambiental que la logísti- sums innecessaris. A més d’això, hi ha d’aigua/mes va ser de 23.297, i en la
Montserrat Caballé, Josep Carreras, ca del teatre té sobre el seu entorn un projecte en fase d’estudi, en coordi- temporada 2006-2007 va passar a
Juan Diego Flórez, Ainhoa Arteta. Aquest és un aspecte al voltant del nació amb l’Ajuntament de Barcelona, 17.556 m3.
Obres com Aida i Otello de Verdi, qual giren molts dels esforços, ja que per aprofitar la volumetria en alçada Un capítol que mereix una atenció
Elektra de Richard Strauss, Don per la seva ubicació i pel volum de les de l’edifici per a la instal·lació de pla- especial és l’aprofitament que es fa de
Giovanni i La flauta màgica de Mozart seves produccions es podrien generar ques fotovoltaiques al terrat. les aigües freàtiques. El fet de guanyar
o Tosca i Turandot de Giacomo Puccini, moltes molèsties. metres per sota del nivell d’escena fa
entre moltes altres produccions, no Amb la reconstrucció del teatre, el que permanentment surti aigua del
Antoni Bofill
només d’òpera, és el primer que ens ve 1994, això va quedar resolt d’una nivell freàtic, i és per això que el tea-
al cap quan parlem del Gran Teatre del manera molt important. El teatre ha tre, mitjançant un acord de col·labora-
Liceu, i així ha de ser, però perquè tot passat de tenir 12.000 m2 als més de ció amb l’Ajuntament de Barcelona, hi
això sigui possible més de cinc-cents 35.000 m2 de l’actualitat, i molts d’a- va instal·lar quatre brolladors, que
professionals, entre plantilla fixa i de quests es van guanyar en profunditat. donen una mitjana de 3,4 l/segon (més
reforç, treballen darrere el teló per Hi ha una gran torre escènica, que s’e- de 94.000 m3 l’any), que s’envien al
aconseguir que aquests grans artistes leva 38 metres per damunt del nivell dipòsit del Raval i s’utilitzen per al reg
i molts d’altres puguin realitzar les d’escena i s’enfonsa 28 metres per de Parcs i Jardins de Montjuïc.
diferents produccions amb un màxim sota d’aquest, 19 dels quals són per
de qualitat i, a la vegada, d’una mane- sota del nivell del mar. Aquesta dispo- 5. El soroll
ra respectuosa amb el medi ambient sició permet tenir diferents nivells i, El principal focus de soroll es localitza
i amb consciència sostenible. mitjançant la utilització d’unes plata- a la planta termofrigorífica, que és
formes que permeten desplaçar les situada a la part més alta de l’edifici.
Antoni Bofill
càrregues dels grans tràilers, poder 3. La generació de residus Per aconseguir un bon aïllament d’a-
gestionar amb un mínim impacte És un dels aspectes més importants, questa planta, està encapsulada en
sobre el carrer tots els lliuraments i juntament amb el consum energètic. una cabina d’insonorització amb pla-
les sortides. A la vegada, això també El consum de matèries primeres del fons de formigó especial.
permet tenir en cartell simultània- Gran Teatre del Liceu és elevat i diver-
ment dues o tres produccions dife- sificat, i va des de productes d’oficina
rents, i així poder fer més sostenible, fins als diferents materials per al mun-
econòmicament, l’activitat. tatge, la construcció i el reciclatge de
les diferents escenografies. Tots
2. La gestió de l’energia aquests consums comporten un volum
Les principals fonts d’energia empra- important de residus. En primer lloc, el
des pel teatre són l’energia elèctrica i teatre té implantada una recollida
el gas. Hi ha un petit consum de gasoil, selectiva dels residus que genera. A
però no és significatiu, ja que aquest cada departament hi ha contenidors
combustible només es fa servir per al específics per a cada activitat, per des-
Va ser l’any 2004 quan el Gran Teatre funcionament dels equips electrògens prés poder donar una correcta gestió a
del Liceu va implantar un sistema de quan la xarxa elèctrica no funciona cadascun. En segon lloc, s’intenta dur
gestió ambiental, sent el primer teatre o quan es fan feines de manteniment. a terme un esforç important a través
europeu que ha obtingut el registre Quant al consum de gas, el teatre té de la reutilització i el reciclatge. En
EMAS i la certificació ISO 14001. Fem- dues calderes de gas natural, que són aquest sentit, en la planificació de la
nos una petita idea del que representa utilitzades per a l’escalfament d’aigua temporada es potencien les coproduc-
l’activitat i el recinte que l’acull per El Gran Teatre del Liceu es relaciona
poder abordar les diferents problemà- amb organitzacions i persones molt
tiques ambientals que els seus profes- diferents, des dels usuaris del teatre
sionals han de gestionar. fins als treballadors, col·laboradors i
El Gran Teatre del Liceu, situat a la proveïdors, passant pels artistes i
Rambla de Barcelona, al barri del membres de les diferents orquestres i
Raval, en ple centre neuràlgic de la ciu- cors que hi passen durant l’any. És per
tat, ocupa una superfície de 36.672 m2. això que dedica una atenció especial a
L’escenari és el nucli al voltant del qual la tasca de sensibilització mitjançant el
s’organitza tot l’edifici i està separat lliurament d’un manual de bones pràc-
de la sala principal, amb una capacitat tiques on es demana la implicació i la
de 2.334 localitats, per un teló contra col·laboració de tothom. Amb aquesta
incendis. Per completar l’activitat prin- filosofia es vol impulsar un projecte, en
cipal del teatre, l’edifici acull tota una col·laboració amb el Departament de
sèrie de serveis addicionals: attrezzo, Medi Ambient i Habitatge de la
sastreria, caracterització, il·luminació, Generalitat de Catalunya, i utilitzar el
maquinària escènica, diferents tallers, teatre com un vehicle per fer arribar a
logística, màrqueting i manteniment. la societat un missatge de sostenibili-
Cal afegir a l’equipament el Saló dels tat i de cura del medi ambient aprofi-
Miralls, el Foyer, el Cercle del Liceu i la tant la tasca que es va desenvolupant
botiga. darrere el teló.
Les problemàtiques ambientals que
-5-
revista club emas 03 7/5/08 10:16 Página 6
-6-
revista club emas 03 7/5/08 10:16 Página 7
-7-
revista club emas 03 7/5/08 10:16 Página 8
Serveis
Químic
Plàstic
Metall
Electrónica
Altres
Transports
Gestor de REsidus
Tèxtil
Automoció
Farmacèutic
Alimentari
Paper
Construcció
Arts gràfiques
Pell
Ciment
Ceràmica
Activitats extractives
-8-