Tardor 20

17
EDITORIAL.............................................4
NOVETATS............................................5
12.000 seguidors a Twitter!
Properes lectures compartides
Calendari dactivitats
CINEMA. I TEATRE.............................9
Llegir el teatre i el Qu Llegeixes
Neix RBLS, festival darts escniques
adreat als joves
MSICA................................................14
EL RAC DEL QUELLEGISTA.....16
Lentrevista: Maite Carranza i Jlia
Prats
Crniques:
El meu primer dia a la Setmana del
Llibre en Catal 2017
El meu clssic - Josep Romeu i Fi-
gueras
Crnica <<LiberisLiber 2017>>
Crnica: <<Cultura contra barbrie -
80 aniversari de la ILC>>
HORSCOP LITERARI................... 39
ART........................................................ 40
MODA LITERRIA............................42
CONCURSOS.................................... 43
Llibres del mes
La pregunta del dia
Altres concursos

El blog del QL: JOCS..................................................... 45

26 anys sense Montserrat Roig LApp Literapolis BCN

Sabies que...? PUBLICITAT........................................ 47

Voltaire fa anys Webs dinters:

La web de la Revista
La pregunta Cursos 4FanTICBCN
Quellegistes artistes
Larticle:
Estrena "This is Art" a TV3 CRDITS.............................................. 50
Desprs duna tardor excepcional en tots els sentits, el Nadal ja
torna a estar al tombar la cantonada. Recordeu
#AraMsQueMaiCultura.

Seguim!

La Redacci
12.000 seguidors a Twitter!

Quellegistes, hem superat

els 12.000 seguidors a
Twitter!
Estem molt contents i volem agrair-
vos a tots la vostra fidelitat i el vostre
ajut en la tasca de difusi de la litera-
tura.
Si encara no ens seguiu i us ve de
gust, ens trobareu a @Quellegeixes?

5
 CALENDARI DACTIVITATS

PERENNIA AMB MNICA MIR, AL NOVEMBRE

Al Qu Llegeixes no ens aturem MAI! Per

aix ara mateix i durant tot el mes de nove-
mbre estem immersos en la lectura
de Perenniaamb Mnica Mir Vinaixa.

Jordi Llavina, escriptor, deia a El Punt

Avui:

Quin bell llibre, el que ens acaba de rega-

lar Mnica Mir Vinaixa, que ha tingut
l'encert de seleccionar cinquanta poemes
escrits en lpides i els ha traduts del llat
al nostre roman! Quina exquisida antolo-
gia de poesia i de vida que hi ha, en aquest
floret d'inscripcions funerries!

Us deixem el calendari:

1) Dia 1 de novembre: Salutaci i benvingu-

da. Presentaci de la lectura compartida
de Perennia i de com distribuirem el temps al llarg d'aquest mes.

2) Del dia 2 al dia 5 de novembre (4 dies): Morir a Roma. Aspectes a l'entorn de la mort
entre els romans. No morir del tot: la paraula potica com a forma de pervivncia.

3) Del dia 6 al dia 9 de novembre (4 dies): Qu s Perennia? Anlisi del prleg de l'antolo-
gia amb el suport, tamb, d'algunes de les ressenyes aparegudes sobre l'obra.
4) Del dia 10 al dia 14 de novembre (5 dies): Lectura de Perennia, pg. 18-37.
5) Del dia 15 al dia 19 de novembre (5 dies): Lectura de Perennia, pg. 38-57.
6) Del dia 20 al dia 24 de novembre (5 dies): Lectura de Perennia, pg. 58-77.
7) Del dia 25 al dia 29 de novembre (5 dies): Lectura de Perennia, pg. 78-95.
8) Dia 30 de novembre: Conclusions i cloenda de la lectura compartida.

Us hi esperem!

6
 LECTURA JANE AUSTEN: ORGULL I PREJUDICI

Aquest 2017 ha fet dos-cents anys de la mort de Jane

Austen. Per aix hem volgut acabar l'any amb la lec-
tura d'una de les seves obres: Orgull i prejudici amb
la moderaci de Maria Nunes. Comenarem l'1 de
desembre i seguirem aquest calendari:

1. 1 de desembre, divendres: 1a part, cap. 1-11

2. 5 de desembre, dimarts:1a part, c. 12-23
3. 11 de desembre, dilluns: 2a part c. 1-10
4. 15 de desembre, divendres: 2a part c. 11-19
5. 19 de desembre, dilluns: 3a part c. 1-9
6. 23 de desembre, dissabte: 3a part c. 10-19

Podeu apuntar-vos-hi a travs del formulari que tro-

bareu en aquest enlla indicant LECTURA AUS-
TEN.

ONZE NADALS I UN CAP DANY: RUTA DE NADAL AMB MARIA NUNES

He manllevat el ttol al poeta J.V. Foix per

convidar-vos a un recorregut literari per
dotze places de la Barcelona antiga i dotze
poetes catalans que van patir lexili i la re-
pressi: Arderiu, Bartra, Benguerel, Car-
ner, Espriu, Foix, Leveroni, Oliver (Quart),
Riba, Rodoreda, Sagarra, Sales.
La plaa i la poesia com a espai i smbols
de civilitat, i expressi de llibertat. #TorrDelDur
Dia: 15 de desembre
Hora: A les 18:30h
Punt de trobada: plaa de Ramon Berenguer el Gran (Via Laietana)
Final: plaa Nova, fira de Santa Llcia
Durada aproximada: 1:30h/2h
Maria Nunes

7
 CANCELLADES LES DUES DARRERES SESSIONS DEL CICLE ANUAL
DILLUNS DE POESIA: ANNA MONTERO I ANTONI CANU

LArts Santa Mnica i la Institu-

ci de les Lletres Catalanes in-
formen que han quedat can-
cellades les dues darreres ses-
sions del cicle anual "Dilluns de
poesia a lArts Santa Mnica":
Anna Montero (27.11.2017) i An-
toni Canu (18.12.2017). El motiu
de la suspensi sn les mesures
establertes pel Ministerio de Ha-
cienda y Funcin Pblica mitja-
nant la Orden HFP/886/2017
de 20 de setembre, que fan que
la Generalitat no tingui disponibilitat de crdit pressupostari en les partides destinades a
tal efecte del pressupost 2017.

Com que aquestes mesures continuen establertes, lArts Santa Mnica i la Instituci de les
Lletres Catalanes shan vist obligades, contra la seva voluntat i la dels poetes, a cancellar
les dues darreres sessions del cicle, amb el comproms de reprogramar-les en el programa
de lany 2018.

8
 LLEGIR EL TEATRE I EL QU LLEGEIXES

Benvolguts quellegistes, estem molt contents d'anunciar-vos que el Qu Llegeixes safegeix

al projecte Llegir el Teatre impulsat pel Servei de Biblioteques del Departament de Cul-
tura i pel Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Aquest projecte s'articula amb clubs de lec-
tura de textos teatrals de la programaci del TNC i va ser iniciat el 2013. Actualment est
format per un centenar de biblioteques pbliques darreu de Catalunya.

Des del QL compartirem els materials que s'han creat per a cada obra i que ens han cedit
per penjar-los en aquest espai nostre dedicat a les lectures compartides. Tamb us propo-
sarem un parell d'obres per anar-les a veure que us anunciarem ben aviat. Si voleu adqui-
rir els textos, podeu fer-ho directament al TNC o b a la web d'Arola Editors.

Trobareu tota la informaci sobre "Llegir el teatre" en aquests enllaos Biblioteques pbli-
ques de Catalunya i Teatre Nacional de Catalunya.

Les obres que es llegiran a la temporada 2017/18. Aviat us farem arribar quines obres us
proposem per veure-les en viu i en directe!

Islndia, de Llusa Cunill: DOSSIER Islndia

Desig sota els oms, dEugene ONeill: DOSSIER Desig sota els oms

9
 El perro del hortelano, de Lope de Vega
Blasted (Rebentats), de Sarah Kane
Sol solet, dngel Guimer
Que rebentin els actors, de G. Caldern
La importncia de ser Frank, dscar Wilde
Temps salvatge, de Josep M. Mir

Presentaci temporada 2017-2018 | Programaci

10
NEIX RBLS, FESTIVAL DARTS ESCNIQUES ADREAT ALS JOVES

Qu s RBLS?

RBLS s un festival darts escniques que

celebrar la seva primera edici del 16 al 19
de novembre a la Sala Beckett/ Obra-
dor Internacional de Dramatrgia i
al CC Can Felipa (Poble nou).

Lobjectiu de RBLS s acostar el teatre

als joves, especialment a la franja que
va dels 13 i 20 anys. Encomanar-los la
passi i lamor per aquest art, descobrir-los
espais, textos i posades en escena que con-
nectin amb els seus interessos i inquietuds,
propostes allunyades del concepte esttic i
antic que poden tenir del teatre. Introduir-
los en nous formats i, fins i tot, involucrar-
los en processos de creaci.

RBLS vol fer crixer el pblic jove, fer-lo

sentir protagonista dun esdeveniment
cultural i artstic fet a la seva mida: pro-
gramaci despectacles, tallers participatius,
experincies, jocs, festa per tamb
vol donar sortida a la feina de com-
panyies i de creadors i creadores con-
temporanis catalans i de la resta de lEstat
ajudant-los a exhibir les seves propostes.
Per ltim, des del festival es vol afavorir la
trobada entre professionals que treballen
lmbit del teatre per a joves dins i fora de les
aules. Aix, RBLS anir precedit duna jorna-
da per a professionals: la 1era Trobada Jo-
ves i Teatre, un cicle de converses a crrec
de persones expertes en teatre i adolescents
tant de lmbit educatiu com de lartstic-,
que tindr lloc a la seu SGAE/Fundaci
SGAE a Catalunya el 15 de novembre.
Programaci
Sala Beckett
LIKE SI LLORAS (o tant de bo els
meus somnis es fessin realitat)
de Xavi Gamito, Elena Martn i Anna Se-
rrano
Del 16 al 19 de novembre. Dij. a diss.
21 h. Diu. 19 h. 10-15 .
A Like si lloras, espectacle inaugu-
ral no hi ha un argument a ls, ni personat-
ges tampoc hi ha barreres, fsiques, mentals
ni emocionals: la llibertat es fa art. Els actors
i actrius confessen els seus desitjos i pors
ms contemporanis, despullen els seus senti-
ments sense vergonya. I tenganxen. Like si

11
lloras s ms que un espectacle, s rebellia,
pur deliri. Una experincia intensa.
CC Can Felipa
Pndoles. Microteatre fora del teatre
17 de novembre, 18 h. 5 (- 20 anys), 8
(+ 21 anys)
Una cuina, un bar i una plaa sn els escena-
ris de tres peces de microteatre. Un circuit
amb colloqui final amb participaci dels
equips artstics i pblic. Les tres peces que es
representaran sn: Hey Soul Sister, tres
amigues de tota la vida es troben per desco-
brir un secret que atresoren des de petites.
Hem perdut la flama, on cincia ficci i
humor negre es lliguen a un thriller protago-
nitzat per dos homes allats en un lloc in-
hspit a la fi del mn. Refugis et portar
un drama ms proper, en un camp de refu-
giats, a Grcia, on la jove voluntria Laura
una rebr una visita inesperada. Al finalitzar
les funcions es dur a terme un colloqui con-
duit per collectiu de crtics Recomana.
Membrana Mgica
12
de Sachiko Fullita (escena can felipa)
17 de novembre, 20 h. 5 (preu nic).
Membrana Mgica s una installaci
escnica que proposa un recorregut esttic
pel nostre sistema orgnic i social. Un viatge
que comena en una cllula fins assolir una
visi ms mplia de lorganisme que junts
construm, i anomenem societat actual.
Lartista Sachiko Fullita mostra el resultat de
la seva residncia al CC Can Felipa.
iMe
de Roc Esquius. Cia. DARA
18 de novembre, 18 h. Preu: 5 (- 20
anys), 8 (+ 21 anys).
En un futur lluny (o no tant), la gent ja no
es parla, ni es mira, ni es coneix. Ls de
xarxes socials i la virtualitat ha substitut el
contacte i tota forma de comunicaci no ver-
bal. Qualsevol interacci s pactada i les
emocions a flor de pell han quedat obsole-
tes Fins que, un dia, una caiguda dels servi-
dors els forar a aixecar la mirada. iMe s
una comdia sobre el fet que cada cop vivim
ms pendents dels smartphones: sentim la
necessitat dexplicar a tothom qu fem, per
ens amaguem rere els dispositius electrnics
per comunicar-nos. Al finalitzar la funci es
dur a terme un colloqui conduit per
collectiu de crtics Recomana.
Assajar s de covards
de cia. Casa Real
18 de novembre, 21 h. Preu: 5 (- 20
anys), 8 (+ 21 anys)
Textos indits, intrprets intercanviables,
msica en directe aquests sn els ingre-
dients dAssajar s de covards, una lectu-
ra (des)dramatitzada, un concert i una jam
session actoral en una sola vetllada. Una ses-
si irrepetible on es proposa a actors/actrius,
directors/ores, msics/ iques, fotgrafs/afes,
dramaturgs/gues i fins i tot al pblic la boge-
ria de fer un salt al buit i caure dempeus.
En resistncia
Creaci comunitria de TRANSlab./Marta
Galn
19 de novembre, 13 h. Entrada lliure
Al llarg duna dotzena de sessions, lartista
Marta Galn ha treballat amb un grup de
nois i noies de 14 a 20 anys per crear aquest
espectacle. Una creaci collectiva amb espe-
rit contestatari, urb. El projecte dinterven-
ci comunitria EN RESISTN-
CIA/2017 proposa pensar, des de la prctica
artstica, noves formes de dissidncia social,
esttica, poltica. Imaginar-les. Posar-lhi
cos, veu i imatge. Teixir, de la m dels joves,
un mapa daccions per resistir. Daccions en
resistncia a la imposici dun ordre mercan-
til i patriarcal fonamentat en lespoli, la vio-
lncia, la dominaci i la desigualtat.
El projecte ha perms als/les joves que hi
han participat entrar en contacte amb la
creaci escnica professional, amb el que
aix suposa pel que fa a aprenentatges diver-
sos i transversals a tot el currculum
acadmic. Tamb sels ha convidat a partici-
par en processos de creaci collectiva fona-
mentats en prctiques collaboratives i shi
ha generat dinmiques innovadores de tre-
ball en equip amb un objectiu artstic com-
partit. Per ltim, la temtica triada ha afavo-
rit fer un acostament crtic a la realitat i als
contextos en qu els joves han de desenvolu-
par-se, acostament que sha realitzat des
dun plantejament artstic i creatiu.
Tragicomedia de don Cristbal y la se-
Rosita
de Federico Garca Lorca. LExcntrica
(escena Can Felipa)
19 de novembre, 11:30 h. Preu: 4 . Re-
comanat per a nens i nenes de 9 a 12
anys
Tres personatges arrosseguen un piano que,
al seu torn, suporta el pes dun teatret de ti-
telles. Aquestes sn les eines dels tres actors
de la petita companyia que protagonitza
aquesta pea, tres comediants que hauran de
cantar, recitar, fer msica i encarnar un
munt de personatges. I aix no s tot: des-
prs de la representaci, els actors de la fic-
ci i els reals endinsaran el pblic en el mn
dels titelles, el del vers, el de Lorca, el de la
msica Petits tallers per a artistes en
potncia!
http://www.rbls.cat/
13
 CANONS INSPIRADES EN LLIBRES
T
othom est dacord que els llibres
sn portals que ens transporten a
noves vides extraordinries , sn
quins ens fan plorar, riure, patir,
veure la vida daltra manera, viatjar sense
moure un peu, etc; i sin no fos aix no se-
riem membres de Que Llegeixes! Ni tam-
poc estarem llegint aquesta revista ara
mateix. De fet, molts cantants i msics
tamb estan dacord amb la importncia
dels llibres i han reflectit la seva condici
de lectors en les seves canons aix com
tamb les seves obres favorites. Per tant,
avui coneixeran quines canons, conegu-
des o no, estan basades en llibres famosos
o importants per la literatura.
Hi ha canons de tots els gneres possibles,
sobretot ms en angls que a les nostres
dos llenges oficials, llavors comencem
amb elles i a veure si trobeu alguna favori-
ta:
Iniciem amb Lana del Rey, qui ha demos-
trat la seva gran habilitat per compondre
canons profundes. La canc Lolita est
basada en lobra homnima de Nabkov,
aix com tamb el seu lbum Ultreviolence
est inspirat en La Taronja Mecnica de
Anthony Burgess.
1984 de George Orwell va ser una obra que
va impactar el mn per la seva crtica als
totalitarismes,a ms de crear el gnere de
la distpia, avui en dia molt venut. Han si-
gut nombrosos intrprets quins van que-
dar marcats per la novella orwelliana i van
voler transmetre la seva advertncia duna
forma musical: 1984 de David Bowie va ser
14
una de les canons ms directes sobre el
llibre, aix com 2+2=5 de Radiohead i el
lbum sencer de Muse anomenat The Re-
sistence, on les pistes de The Resistence i
United States of Eurasia sn les ms pro-
peres al llibre.
Tamb lobra mestra de Oscar Wilde El Re-
trat de Dorian Gray va tenir nombroses
adaptacions, com ara A Picture of Dorian
Gray de Television Personalities, Dark En-
tries de Bauhaus o Narcissist de The Li-
bertines. Si ens anem al poca dor del rock
anglosax, trobarem canons com White
Rabbit de Jefferson Airplane, inspirada al
conill blanc dAlicia al pas de les Merave-
lles de Carrol; aix com Pet Sematary de
Ramones inspirada al llibre de Stephen
King, Brave New World de Iron Maiden
basada en lobra Un Mn Feli dAldous
Huxley o For Whom The Bells Tolls de Me-
tallica inspirada al llibre dErnest Heming-
way. Com ltima canc anglesa tenim a
Wuthering Heights de Kate Bush basada al
llibre dEmily Bront Cims Borrascosos.
En castell tenim diverses canons com ara
la ms Alicia de Enrique Bunbury, inspira-
da tamb en lobra de Carrol; tenim tamb
a Molinos de Viento de Mgo de Oz i Qui-
jote de Julio Iglesias inspirada en lobra
mestra de Cervantes o El Aleph de Nina
Daconte basada en el poema de Borges.
Caf Tacvba tamb es va inspirar en el lli-
bre de Jos Emilio Pacheco per compondre
Las Batallas.
Malgrat el talent dels grups o solistes cata-
lans, aquests han optat ms per adaptar
poemes de grans autors com Jacint Verdaguer o Miquel Mart i Pol, interpretats res-
pectivament per Roger Mas i Kiko Veneno.

Finalment, esperem que us hagi agradat conixer una mica ms daquestes obres en for-
mat musical i amb el estil que cadasc dels msics els dna. Si voleu veure ms canons
(angleses) adaptades a llibres, podeu entrar a www.artistsforliteracy.org (noms en an-
gls)

Isamisterio (Canal YouTube)

15
 LENTREVISTA

Mare i filla Maite Carranza i Jlia

Prats acaben de publicar aquesta tar-
dor el seu primer llibre juntes Ger-
manes, gossos, friquis i altres espci-
mens i a la Revista del QL hem pogut
comptar amb una entrevista en exclu-
siva amb les dos!

Maite Carranza Gil-Dolz del

Castellar (Barcelona, 25 de febrer
de 1958) s una escriptora i guionista
catalana. Ha publicat ms de cin-
quanta ttols i ha guanyat importants
premis literaris. Les seves obres han
estat tradudes a ms de vint-i-cinc llenges.

Jlia Prats (Barcelona, 1986) s llicenciada en Psicologia. Ha treballat com a fo-

tgrafa i guionista i ha participat en projectes documentals. Germanes, gossos, fri-
quis i altres espcimens s la seva primera novella.

Maite i Jlia... Com ha sigut lex-
perincia descriure a quatre mans?
M i J.- La paraula que ho resumeix mi-
llor s: divertida. Ens vam proposar des
de bon comenament passar-nos-ho b
per damunt de tot. Treballar dues perso-
nes que es coneixen molt ( massa) tte a
tte, podia ser un niu de conflictes i de
sessions psicoanaltiques, per tant, vam
decidir que primaria lhumor, el bon
rotllo i la tolerncia. Riem mtuament
de les aportacions de laltra i ens corre-
gem amb respecte. El perode ms intens
va ser el de la creaci argumental, que
vam fer plegades, desprs ens vam dividir
els captols per escriurels per separat i, a
la fase final, vam comentar-los i corregir-
los juntes. Aix s, si estvem en
desacord guanyaven els anys. Mare no-
ms nhi ha una i sempre t ra.
Quin captol heu gaudit ms escri-
vint cadascuna?
Maite: A mi magrada molt el captol en
qu C.C. es veu obligat a fer una feina
bruta a la Marina i enganya lAntaviana
fent-li creure que li volen fer una foto, pe-
ro la petita Antaviana aconsegueix desco-

16

locar-lo i acaba buidant uns grans maga-
tzems. En un sol captol passen un munt
de bestieses de la m duna secundria tan
impresvisible i divertida com lAntavia-
na.
Jlia: Magraden les presentacions de
nous personatges, aix que em quedo amb
larribada de la Marina a Dublin, una
ciutat nova i desconeguda, i amb la pre-
sentaci del Patrick, Mss.Higgins, els ita-
lians, els caniches diablics i la meravello-
sa Quinny.
Jlia... Fins a quin punt us assem-
bleu tu i la Marina?
Jlia- Ara mateix no ens assemblarem
gaire perqu coneixem a la Marina en un
moment de canvi, devoluci personal i
creixement, en el seu pas de ladolescncia
a ledat adulta. Confesso, per, que quan
tenia ledat de la Marina compartia amb
ella algunes de les seves neures, pors i in-
seguretats. Tot i que no s gaire original,
sn les mateixes de la gran majoria dado-
lescents.
En qui sinspira el friqui de la
histria? Sou fans de la srie de TV
The Big Bang Theory?
M i J.- El friqui tamb s de la famlia. El
nostre fill/germ que quan tenia 17 anys
era un penjat dels jocs de rol. Va anar a
parar a la Facultat dInformtica i actual-
ment es dedica al disseny de videojocs. Ell
va ser qui ens va assessorar sobre el joc i
va dir-nos tamb que no es pensava llegir
la novella. Els friquis sn aix. I s cert
que hi ha semblances entre C.C. i algun
dels personatges de Big Bang Theory, per
sn les que hi ha entre tots els friquis del
mn. Lencert de la srie ( que sense ser-
ne fans la trobem molt divertida) s cari-
caturitzar perfectament aquests personat-
ges amebes, outsiders i peculiars com sn
els friquis.
Jlia... Qu s el que ms et va agra-
dat de la teva estada a Dubln? I el
que menys? Hi has tornat?
Jlia- Ha ha ha! No hi he tornat, no
Potser ho hauria de fer per renovar les me-
ves impresions.
El que ms em va agradar va ser la verdor
del paisatge i sobretot la sensaci de lliber-
tat i de ser lluny de casa, sense referents ni
control familiar
El que menyssens dubte Mss. Higgins i
els hostes italians (true story)Ah! I el
menjar! Mengen fatal a Dubln, no mho
he inventat pas.
Maite... Recomanaries als pares i
mares que envin els seus fills a estu-
diar fora durant lestiu per gaudir
ells tamb de la tranquillitat un
temporada?
Maite - Ho recomano especialment, per
17
a poder ser sense mbil. Aconsello tornar
a la incomunicaci, tan sana, daltres
temps i viure per separat un perode
dallunyament generacional. La tornada a
casa s meravellosa. Tohom sestima ms i
els fills es mengen la verdura, desparen
taula i diuen grcies mama.
Quin s el missatge ms important
que voleu transmetre amb
Germanes, gossos, friquis i altres
espcimens?
M i J.- En aquesta novella dembolics
clssics ning s qui sembla ser. Tothom
samaga darrere duna mscara i desitja
ser un altre. La Marina vol ser la seva ger-
mana, la suplanta i la imita. El C.C. vol ser
un personatge virtual, un elf nocturn, que
viu aventures a les pantalles i no ha den-
frontar-se a la vida real. I la Luci i lAnta-
viana tamb amaguen els seus respectius
secrets.
Hi ha molts C.Cs. i Marinas al mn, ms
dels que ens pensem. Sn adolescents que
no sestimen, que es miren al mirall i es
rebutgen perqu no responen als canons
de bellesa o dxit social del seu entorn. Es
per aix que molts joves intenten ser un
altre i savergonyeixen dells mateixos. En
aquesta novella, distesa i sense moralina,
s que llancem el missatge de sigues tu
mateix sense complexos. O sigui, accep-
tat i estigues orgulls i orgullosa dels teus
defectes, sn part insustituble de la teva
personalitat i sn, precisament, el que et fa
nic i meravells.
Teniu prevista un seqela daquest
peculiar grup de personatges?
M i J- En principi no. Per ja se sap que
mai es pot dir no.
Quina pregunta no us han fet i us
agradaria contestar? I ara us posar
18
en un comproms... Quina pregunta
no voldreu que us fessin?
M i J - No ens han preguntat mai qu s el
que volem menjar en tornar a casa des-
prs dun viatge. ( Pa amb tomquet i trui-
ta amb patates)
I no volem que ens preguntim si ron-
quem. ( Per tant no contestem).
Abans no me noblidi, una pregunta
molt important... Us agraden els
gossos?
Maite: Ha, ha, ha! Mai no hem tingut
gossos a casa, potser per aix els hem po-
sat a les pgines dels llibres. A les novelles
no embruten el sof de pels, deu ser una
sublimaci.
Jlia: a mi sempre mhan encantat els
gossos, per no nhe tingut mai. Actual-
ment comparteixo pis i tinc un gat pero no
descarto adoptar un gos en un futur Aix
s, prometo tenir-lo bn caninitzat ;).
I per cert, Maite, ara qu llegeixes? I
tu, Jlia?
Maite: Estic acabant La quinta esta-
cin ( Ediciones B), un llibre de cincia
ficci duna autora americana, N.K. Jemi-
sin. El darrer Premi Hugo 2016. Molt re-
comanable per als amants de la cincia fic-
ci, com jo.
Jlia: Acabo de comenar el llibre de El
cuento de la criada (Salamandra) de Mar-
garet Atwood. s el llibre en el que es basa
la srie de televisi dHBO amb el mateix
nom, la srie em va agradar molt, aix que
espero que el llibre encara ms!
Moltes grcies a les dos!
 EL BLOG DEL QL

26 anys sense Montserrat Roig

Tal dia com avui de 1991 va morir

Montserrat Roig. Al Qu Llegeixes te-
nim totes aquestes obres de l'autora
comentades i valorades pels lectors:

RAMONA, ADU

LA VEU MELODIOSA

EL CANT DE LA JOVENTUT

UN PENSAMENT DE SAL, UN PES-

SIC DE PEBRE

L'PERA QUOTIDIANA

L'HORA VIOLETA

ELS CATALANS ALS CAMPS NAZIS

L'AGULLA DAURADA

MOLTA ROBA I POC SAB

DIGUES QUE M'ESTIMES ENCARA

QUE SIGUI MENTIDA

EL TEMPS DE LES CIRERES

Tamb li hem dedicat una ruta lite-

rria, "El mn de Montserrat Roig" i
un parell de lectures comparti-
des: L'agulla daurada i L'hora viole-
ta.

19
 SABIES QUE...?

Voltaire fa anys

...Voltaire fa anys? Les efemrides ens serveixen per homenatjar els autors i per ani-
mar-nos a (re)llegir-vos. Per aix les xarxes del QL en van plenes! Avui aprofitem que fa
anys que va nixer Voltaire (1694) per compartir aquests pensaments de l'autor amb vo-
saltres.

"Ha de ser molt gran el plaer de governar, ats que sn tants els qui aspiren a
fer-ho"
"s perills tenir ra quan el govern est equivocat"
"El primer que va comparar la dona amb una flor va ser un poeta; el segon un
imbcil"
"s perills tenir ra quan el govern est equivocat"
"No voldria ser feli a condici de ser imbcil"
"Si vous voyez un banquier suisse sauter par la fentre, sautez avec lui il y a
surement de l'argent prendre"
"Una sola cosa he demanat a Du; una nimietat; Oh, senyor, fes ridculs els
meus enemics I Du me la conced"
"Proclamo en veu alta la llibertat de pensament i que mori aquell que no pen-
si com jo"

20
 LA PREGUNTA

Ja saps quin llibre vols que et regalin aques-

tes festes?

Explicans-ho a
larevistaql@gmail.com

...i publicarem totes

les respostes al proper nmero!!!

21
 LARTICLE

"This is Art" el nou programa de cultura de TV3

21/11/17 tiu i director de Brutal Media) Cristian Tre-

E
pat(periodista i cap dEntreteniment i Cul-
l proper dimecres 29 de
turals a TV3) i Vicent Sanchis(director de
novembre a TV3 sestrena
TV3) qui ha comenat explicant la compli-
una nova aposta cultural de la
cada situaci que est patint la programa-
temporada. Es tracta ni ms ni
ci de la cadena degut al terratrmol pol-
menys que de This is art un programa
tic que viu el pas (i que ha endarrerit les-
per a tots els pblics de la m de lescriptor
trena de This is Art).
i divulgador musical Ramon Gener, que
anys enrere tamb va presentar pera en Tot i que TV3 no s ni molt menys
Texans al Canal 33. lnica televisi que ha donat priori-
tat als especials informatius, encara
Que com ho s tot aix? Perqu avui
hi ha gent que els acusa de mirar ms
he assistit a la roda de premsa del progra-
per l'audincia. No ho hem fet per
ma al Centre Artstic de Sant Lluc, un espai
aix reivindicava Sanchis el moment ho
immillorable per a locasi, ja que lany que
demanava. Per s que ens preocupa lau-
ve compleix 125 anys de tradici artstica i
dincia, volem formar-la, cuidar-la... s
cultural (fundada pels germans Llimona
per aix que el Director de TV3 est com-
entre daltres, i que ha obert les seves por-
plint la seva paraula i ha apostat per la cul-
tes a figures de renom com Joan Mir ).
tura.
A la taula rodona comptvem amb Ramon
Durant anys hem patit un desconcert
Gener (director i presentador de This is
continuat sobre lart perqu a la postgue-
art), Raimon Masllorens(productor execu-
rra no es volia que la cultura arribs a la

22
gent ha denunciat, i per aix aquest pro-
gramar s una oportunitatdaproximar la
gent a la cultura.
I com es far aix? Tal i com ens ha expli-
cat Cristian Trepat This is art seme-
tr en prime timeper TV3 enlloc del
Canal 33. Segons ell canviar daparador t
inconvenients i avantatges, com ara
que amb els mateixos recursos podem tri-
plicar o quadruplicar laudincia. Quan
arribin els marcians, laltre programa de
cultura i entreteniment de TV3 va acon-
seguir liderar durant quinze minuts
un prime time fragmentat i aix s
fantstic!
Per s clar, dur a terme un projecte com
aquest s complex i costs, i per aix con-
tra grans mals es van buscar grans remeis.
El productor cultural Raimon Masllorens
ens en feia cinc cntims This is art s
una coproducci entre Brutal Media
i TV3 amb collaboraci de Movis-
tar+. El programa estar format de
24 captols de 50 minuts rodats en
catal, castell i angls. No ens nha
pogut donar grans detalls, per ja hi hauria
4 pasos interessats (i aix noms s el
principi!)
Desprs de veure lavanament dels pri-
mers captols ha arribat la gran pregun-
ta... Qu s This is art? La sinopsis
ens diu que s un programa que sacosta
a lart (pintura, escultura, msica, arqui-
tectura, literatura...) a travs de les emo-
cions i proposa un viatge a linterior de ca-
dasc de nosaltres, dels sentiments i de les
inquietuds.
I s que, tal i com ens ha mostrat en Ra-
mon Gener, cada episodi de This is
art gira al voltant dun color i un
sentiment (lxtasi, la curiositat, la
rebellia, la inspiraci...). Cada progra-
ma ens proposa emprendre un viatge (en
famlia o amics) per descobrir la formula
de lart que em sembla ms eficient ha dit
Gener, per alhora anima a tothom
(tinguem ledat que tinguem) a inves-
tigar la nostra prpia recepta amb al-
tres ingredients.
Al cap i a la fi, lart a cadasc ens parla de
coses diferents depenent de la nostra
perspectiva i el moment en que el veiem o
lescoltem. Per sobretot, lart noms
existeix quan el mires: com diu Ra-
mon Gener vosaltres feu possibles
les obres dart, vosaltres sou lobra
dart
Personalment, tinc ms ganes que mai de
veure lestrena de This is art el proper di-
mecres 29 desprs de sentir a parlar a Ra-
mon Gener amb la passi que el caracteri-
tza i que fa tant amens els seus progra-
mes. Per ell difereix, perqu La cul-
tura en si ja s divertida.
23
 CRNIQUES

El meu 1r dia a la Setmana del Llibre en Catal 2017

Q
uan arribo a lAvinguda de la Ca- saic a les parets amb tota mena de cites li-
tedral, el cel est ben gris, per el terries i colors... La caseta no podria fer
sol t el petit detall de sortir a sa- ms goig!
ludar un moment i picar-me lu-
Aviat arriben alguns dels meus companys
llet abans de tornar a desaparixer entre
quellegistes i membres del grup dels Joves
els nvols. Per fi veig la fira de la Setmana
Lectors Catalans, i desprs de posar-se de
del Llibre en Catal i tinc la sensaci que
puntetes per collir unes quantes postals i
aqu les agulles dels rellotges no shan mo-
participar al photocall, plegats marxem a
gut en tot aquest temps. Les casetes, els es-
donar un vol per descobrir quines novetats
cenaris... tot s exactament igual que com
ens esperen a la fira.
ho recordava. Lnic que ha canviat sn els
llibres que mostren les casetes i els records Tot just la majoria de casetes estan co-
fantstics que he anat acumulant amb el menant a obrir que jo ja mhe comprat el
temps. I avui estic llesta per recollir-ne de meu primer llibre (Rutes literries de Bar-
nous! celona, Editorial Meteora) i he aconseguit
que la seva autora, Maria Nunes, mel
La primera parada que faig de bon mat
signs. Quan els ensenyo el meu tresor po-
(indispensable) s a la caseta de
sen cara de sorpresa... "Vist i no vist, quina
la Instituci de les Lletres Catalanes, on el
rapidesa!" Pot ser que realment tingui po-
frum Qu Llegeixes ens ha reunit a tots
ders ninja de velocitat ultrasnica? Crec
avui perqu quellegistes de totes les edats
que senzillament el meu entusiasme porta
puguem trobar-nos fora del mn virtual. I
les regnes!
gaudir de les fabuloses postals de la Insti-
tuci! Aquest any formen un precis mo-

24
Mentre busquem un lloc per asseurens a
esperar que arribin un parell de companyes
ms, ens atreu el so de les rialles i els
aplaudiments i ens apropem a lescenari 3,
que en aquests moments est ocupat
pel Mag Gerard promocionant el seu nou
llibre Mgia amb aliments (Cossetnia
Edicions) amb una actuaci de mgia. Qui-
na casualitat!
Encara recordo com si fos ahir la seva in-
tervenci al mat dels joves de la Setmana
2015. Amb molt dhumor, sorpreses i con-
feti, el Mag ha portat a terme el seu gran
final i jo no mhe pogut resistit a fer-li una
petita entrevista.
Qui tamb sha prestat a contestar un pre-
gunta abans de marxar a donar un tomb
per la fira s el polifactic periodista Toni
Soler, que tot just acabava de participar en
una conversa amb Txe Arana. Quan lhe
vist no mho he pensat dos vegades i mhi
he apropat, encara que mha sabut greu no
dur a sobre en aquell moment Histria de
Catalunya (modstia apart) perqu mel
signs, un llibre que em va fer veure la
histria amb ulls riallers! B, aix millor...
daquesta manera ja tinc un nou repte per a
la Setmana del Llibre en Catal de lany
que ve! ;-D
Mx

El meu primer dia a la Setmana del Llibre en Catal 2017 Part 2 + Presentaci
del llibre "Rutes literries per Barcelona"

El meu segon dia a la Setmana del Llibre en Catal 2017 + Presentaci "Sniors
Potics" + "La volta al Rock a 33 revolucions"

El meu tercer dia a la Setmana del Llibre en Catal 2017 Part 1 (Presentaci
App Literapolis + Presentaci Biografies animals)

El meu tercer dia a la Setmana del Llibre en Catal 2017 Part 2 (Presentaci
de Els orangutans de Joaquim Carb)

25
 El meu clssic - El del
Presentaci llegat de Josep
llibre
Sniors
Com si haguessin vingut lladres.
Aix s com Laura Borrs (directora
de la ILC) descrivia la situaci amb
qu es va trobar la Instituci al des-
cobrir que no noms shavia convertit
en una de les organitzacions catala-
nes sotmeses a vigilncia especial
per part del Govern Espanyol, sin
que tenien els comptes bloquejats i
les partides amb reserves per activi-
tats del 3r trimestre a 0.
Activitats com la que havia de tenir lloc a
finals de setembre al centre cultural Arts
Santa Mnica a crrec de Maria En-
rich. Vaig haver de trucar a la Maria per
dir-li que no tenem control sobre el paga-
ment explicava Borrs. Per Maria Enrich
va contestar-li: Jo vindr.
El sector est responent duna ma-
nera absolutament extraor-
26
Romeu
i Figueras
Potics
dinria explicava Borrs, orgullo-
sa. No volen que hi hagi cultura catalana,
doncs nosaltres responem culturalment. I
en efecte, el dia 27 ens tornvem a trobar
reunits per una nova sessi del cicle El
meu clssic, dedicada a Josep Romeu i Fi-
gueras, ja que aquest 2017 es celebren els
100 anys del seu naixement.
s un autor de gran varietat el descrivia
Laura Borrs. Un tot terreny de les lletres
catalanes: crtic, historiador, assagista,
poeta....
Desprs dintroduir la xerrada i deixar-ho
tot en mans de Maria Enrich, la directora
de la ILC marx cap al sopar Vicent Este-
lls a lAteneu Barcelons, enguany marcat
per una caire molt reivindicatiu amb con-
nexions a Bruselles, Valncia i Palma si-
multniament.
Llavors s, Maria Enrich, escriptora in- Fabre (un altre dels homenatjats en el ci-
fantil i juvenil, i professora de llen- cle de conferncies El meu clssic).
gua i literatura catalanes,ens explic el
Romeu es convert en tot un activista cultu-
motiu de la seva tria per a la conferncia
ral i fund el grup clandest Anabis (1944-
davui: Romeu fou ni ms ni menys
1948), la Societat Catalana d'Estudis
que el seu professor de literatura
Histrics, el Centre d'Estudis Comar-
medieval. Ens va introduir els clssics i
cals d'Igualada (1947) i la revis-
es va convertir en un explicava Maria En-
ta Ariel (1946-1951), a ms a ms de
rich. s per aix que el ttol de la xerrada I
collaborar a la revista del seu amic Palau i
us deixar la fruita fa referncia a un dels
Fabre, Poesia. Segons deia ell: Hi ha
seus poemes: Llegat. Per quin s el lle-
tota una tradici a conservar i a se-
gat de Romeu? Estvem a punt de desco-
guir, i sobretot a vitalitzar amb
brir-ho
sang jove i nova, que requereix el
Josep Romeu i Figueras es form a nostre esfor i fa de nosaltres sacer-
lAteneu Igualad de la Classe Obrera, se- dots dun foc antic. El seu convenci-
guint el mtode Montessori. En esclatar la ment era absolut afirmava Maria Enrich.
guerra civil, Romeu era un jove estudiant
Als anys 40 la seva poesia contenia moltes
darquitectura que va ser mobilitzat per la
reflexions sobre el pas, marcada per les
FAI i destinat a Crdova, on se li encoman
seves experincies al front i lesteticis-
la tasca dalfabetitzar soldats del front.
me. Era un expert en mtrica i rt-
Quan el conflicte bllic va finalitzar, des- mica assegurava Enrich, Tenia un
prs de ser rescatat pel seu pare dun camp vitalisme inherent.
de concentraci, Romeu era una altre: La
Lany 1947 Romeu va guanyar el Pri-
guerra el va fer madurar, entrar en
mer Certamen Literari amb motiu de
el mn social explicava Maria En-
les Festes de lEntronitzaci de la Verge de
rich. Per tamb el va fer decidit a resti-
Montserrat, convocat per la comissi Abat
tuir els drets i els valors de la llengua i cul-
Oliva, i (atenci!) el primer en llengua cata-
tura catalana.
lana desprs de la guerra.
Per aix va abandonar la carrera i es ma-
Ja a la dcada de 1950, per, Romeu es ne-
tricul a la Facultat de Filosofia i Lletres,
g a publicar el seu llibre ms madur per
on conegu -entre d'altres-Josep Palau i
discordana amb la poesia i crtica del mo-

27
ment i emmud en una manifestaci silen-
ciosa. A partir daleshores es dedic
fonamentalment a l'estudi de la lite-
ratura popular, la llegenda, el mite i el
folklore. Romeu sentia fascinaci per la
cultura popular ens explicava Enrich, i la
seva Tesi Doctoral ho demostra: el tema
era ni ms ni menys que El mite d'"El
Comte Arnau". Amb els anys, Romeu ses-
pecialitz en l'estudi del canoner medieval
i renaixentista aix com en el teatre de l'E-
dat Mitjana.
Aix va fer que als anys 60 es bolqus
en lorganitzaci per encrrec de
l'Ajuntament de Barcelona, dels ci-
cles de teatre medieval que van fer
cada any al Sal del Ti-
nell: representacions innovadores amb
textos indits. Si a dia davui voleu assistir
a algun cicle de teatre medieval, visi-
teu lagenda dactivitats del web oficial de
lAny Josep Romeu.
Per, com diuen els experts de mrque-
ting... Aix no s tot! Romeu tamb fou
un reconegut assagista i va fer crtica
literria d'autors catalans del nivell
de Joan Maragall, Josep Vicen Foix
i Bartomeu Rossell-Prcel. Del 1971
al 1984 fou professor d'investigaci al CSIC
adscrit a l'Institut Espanyol de Musicolo-
gia, i del 1969 al 1984 professor de la facul-
tat de lletres de la Universitat Autnoma de
28
Barcelona, on Maria Enrich fou la seva
alumna. Ens va obrir les por-
tes exclamava ella. No sabem ni qui
era Ausis March, i encara recordo quan
ens deia que shavia de pronunciar Ausis
i no Ausas reia Enrich.
No va ser fins 1993 que Romeu publi-
c el recull que shavia guardat 35
anys al calaix, Tots els poemes i
desprs de publicar-lo torn a escriure poe-
sia amb regularitat. Enrich tamb es par
uns instants a descriure-la personalitat de
Romeu:
Ell sempre havia estat una persona
irnica, els primers anys la portava molt
amagada, per a mesura que es va anar
fent gran, aquesta ironia lanava acom-
panyant cada vegada ms. ens expli-
c. Era agrat i els darrers anys de la se-
va vida realment estava molt satisfet de
tot all que havia fet
Quina obra recomanaries als joves
per comenar a llegir Remou? li
vaig preguntar a Enrich durant el
torn de preguntes. La seva resposta s el
poemari Terra: transmet joventut i
comproms amb el pas i amb ell ma-
teix, els poemes de recreaci Sonets, o
els de Tres cicles de retorn. Els poe-
mes sn ms densos, per cont alguns de
preciosos com Llegat.
I qu s el que ms et va agradar de les seves classes? Ell sempre ens va aco-
llir amb amabilitat i pacincia contest Enrich. Sagafava les classes amb molt damor
i a ms a ms ho transmetia molt quan anaves a veurel a casa seva. Ell tenia una vir-
tut que el va acompanyar sempre: se sentia tan a prop dels grans com dels
joves, i als estudiants ens va respectar sempre molt, i aix s molt impor-
tant.

Mx

29
 LiberisLiber 2017 - Crnica duna Quellegista
P
er tercer any consecutiu em tro-
bava de cam a Besal per visitar
la fira deditorials independents
per excellncia: la LiberisLiber.
Feia un sol tant descaradament radiant
que, per no perdre protagonisme en tot el
dia, shavia dedicat a apartar tots els nvols
del cel (i jo que mhavia posat mniga llar-
ga!). Un cop el Bus Indi va arribar a la seva
destinaci, el magnfic pont de Besal ens
don la benvinguda...
Un cop vaig arribar a la Pl. Prat de St. Pe-
re els sentits sem van expandir: vaig po-
der escoltar les animades converses de la
multitud, sentir les ancestrals lloses sota
els meus peus, olorar laire de muntanya,
veure el gran nombre de casetes de la fira i
assaborir el pensament de tot el que tenia
per endavant aquell dia! Per comenar,
tocava visitar les parades de les ms
30
de 50 editorials que han participat
en aquesta edici i comprar alguns
llibres per emportar-me el sarr ofi-
cial de la firajunt amb un lot de queviu-
res (que van volar abans del migdia!).
Aix doncs, ja ben carregada de bon mat,
em dirig a la primera activitat que no em
volia perdre per res... el taller per a joves (i
no tant joves!) Aprn a xifrar missatges... i
a descobrir-los! a crrec de lescrip-
tor Josep Maria Ibarra (qui vaig coni-
xer a LiberisLiber tot just fa un any grcies
a la seva collecci La Colla del Segon So-
terrani). De la m dIbarra, un amant dels
enigmes i trencaclosques, plegats vam
aprendre a sentir curiositat pels ana-
grames, fer servir la lgica i posar-
nos a la pell destrategues tan impor-
tants com el mateix Juli Csar tot
fent servir les seves mateixes tcti-
ques dencriptaci. Est clar que no fan
falta els mbils ni les tablets per passar-ho
b utilitzant lenginy. I encara us dir
ms... Segur que ms dun va sortir del ta-
ller amb lestratgia perfecta per comuni-
car-se amb els seus amics de forma secre-
ta! ;-)
A continuaci, sense perdre ni un minut,
em vaig dirigir a la Biblioteca Ramon
Vidal de Besal, on estava apunt de co-
menar una nova trobada de Bibliotecries
de Girona. I qui diu Girona diu Arbcies,
Blanes, Calonge, Campdevnol, Castellfollit
de la Roca, Palams, Porqueres, Puigcerd,
Ribes de Freser, Sant Gregori, Sant Juli
de Ramis o Santa Coloma de Farners!
Entre totes van explicar quins llibres ha-
vien comprat pels seus lectors i per qu els
havien cridat latenci. Les seves caixes es-
taven plenes de novelles per adults per a
tots els gustos, llibres de coneixement, no-
vetats, edicions menys actuals per igual
dimprescindibles (com ara Catalanes me-
dievals dElisenda Albert) i sobretot con-
tes divertits, com La iaia no hi toca de Jo-
s Ignacio Valenzuela (que finalment em
vaig animar a comprar! ^.^).
Daltre banda, tamb van fer un petit debat
sobre les impressions daquesta edici de
LiberisLiber, i si b van assegurar ha-
ver notat una milloria en la secci de
novetats juvenils, sembla que a la fi-
ra encara li manquen ms llibres per
aquest pblic (i algun que altre
cmic tamb!).
Desprs de dinar, vaig poder perdrem no-
vament per Besal, descobrir nous carrers i
admirar alguns dels seus paisatges de pos-
tal, que certament no es poden comprar ni
em tots els diners del mn. Les meves pas-
ses em van acostar a la vora del riu, on vaig
posar especial atenci a intentar albirar al-
guna de les criatures fantstiques
que Carles MacCragh mencionar al seu
llibre Fauna fantstica del Fluvi.
Malauradament, no va aparixer cap Cel-
nit, la Granoca, ni la Marejada, suposo que
massa tmides per sortir davant de tota
aquella gent asseguda a la gespa prenent la
fresca. Aix doncs, tot i que no vaig poder
festejar trobar cap criatura fantstica, per
la tarda mun a moderar una celebraci
encara millor... la dEdicions Callgraf, que
organitzaven un xerrada per commemorar
el seu cinqu aniversari.
Ens acompanyaven per a locasi un dels
fundadors de leditorial, Jaume Torrent,
la periodista i escriptora (en els moments
doci, com diu ella) Montse Casta-
o (autora de La dola Caterina),
31
lescriptora i membre del Consell de Sa-
vis Roser Ross i la llibretera M Teresa
Calabs de la llegendria llibreria El Cu-
cut de Torroella de Montgr, que
aquest 2017 celebren els 30 anys!
Coneixeu Edicions Callgraf? Per posar-
vos una mica en context, us dir que
va ser creada amb seu a Figueres (i
per ara no sembla que tinguin inte-
ni de canviar-la pas de lloc! XD) de
la m de Jaume Torrent, Merc Riba,
Ramon Moreno i Carles McCragh. Ho
van fer perqu malgrat els temps convulsos
que ens ha tocat viure van creure que una
petita editorial podia exercir un rol de refe-
rent cultural molt important.
El que ms magrada dEdicions Callgraf
s que sespecialitzen en
literatura. La primera vegada que mho
van dir sem va fer una mica estrany, per
s ben cert. No sespecialitzen en cap
gnere en concret perqu no volen
32
renunciar a cap llibre que els sembli
interessant.El resultat daix s un ampli
ventall per a totes les edats, gustos i afi-
cions, repartits en colleccions
com Assaig, Singulars, Etcetera (que
inclou llibres d'encrrec per a insti-
tucions) o Narrativa (que inclou tot
l'mbit de la literatura: novelles, poesia
amb autors com Kavafis-, memries com
ara de Francino amb els Beatles- i teatre
per exemple Puixkin-, etc.). Per no mencio-
nar la completssima revista Encesa Lite-
rria que publiquen 2 cops l'any i que
combina msica, art, literatura i entrevis-
tes a autors, traductors i ms!
Per sabeu el ms curis? Va ser un regal
poder celebrar aquest cinqu aniver-
sari a LiberisLiber, perqu a ms a
ms fou aqu on Edicions Callgraf
van vendre els seus primers lli-
bres! De fet, em va fer molta illusi ser el
dissabte all, perqu fou en aquesta fira on
jo tamb vaig descobrir Edicions Callgraf,
a travs dun dels seus llibres ms
venuts: Trenes tallades de Roser Ross,
que als seus ms de 90 anys havia rebut el
premi LiberPress Camins el dia ante-
rior... Moltes felicitats, Roser!
Plegats, Torrent, Castao, Ross, Calabs i
una servidora vam conversar llargament
sobre tot el que ha significat aquesta aven-
tura editorial al llarg dels anys. Per no
mencionar altres autors que tamb van do-
nar el seu parer des del pblic, com Eusebi
Ayensa o Ester Marcos Jord (autora
de La cuina de la nta).
Al final, tots vam estar dacord en que el
que fa tan especial aquesta petita edi-
torial (junt amb totes les altres de la
fira) s lamor per la cultura, la ger-
manor i sobretot el precis senti-
ment de formar part duna gran
famlia.
De tot cor us dono les grcies, Edicions
Callgraf, per haver-me deixat formar part
de la vostra!
En fi, de nou al bus de cam a Barcelona, hi
havia una idea que no parava de donar-me
voltes al cap... Tenia linquietant sensaci
de que se mescapava alguna cosa. De cop i
volta, hi vaig caure! Al riu Fluvi aquella
tarda havia vist un nec solitari molt atre-
vit que es va apropar a menjar els rosse-
gons de pa que li llenaven uns amics
meus... Podria tractar-se del fantstic nec
-onda???
Sense cap mena de dubte haur de
tornar lany que ve per comprovar-
ho, encara que amb una fira
tan meravellosa com la de LiberisLi-
ber de motius no me'n falten pas! ;-D
Mx
33
 CulturaPresentaci del llibre
contra barbrie - 80Sniors Potics
aniversari de la ILC

T
al i com va dir una de les cantants
del grup Kollontai, Avui les lletres
es posen de peu. El 14 doctubre
una llarga llista de personalitats del
mn de la cultura dels pasos catalans es van
reunir als jardins del Palau Robert per cele-
brar, no noms el 30 aniversari de la refunda-
ci de la Instituci de les Lletres Catalanes el
1987, sin tamb el 80 aniversari de la seva
creaci en plena guerra civil lany 1937.
Lacte, gil i emotiu, va ser presentat per Estel
Sol i Toni Punt (els quals donaren les grcies
als assistents per acompanyar-nos en uns
temps tant convulsos) i altern solemnes dis-
cursos amb actuacions de Mirna Vilass, Xavi
Mrcia, Josep Tero, Borja Penalba, Mire Vi-
ves o Les Kollontai, qui musicaren paraules
de Montserrat Abell, Joan Vinyoli, Ca-
terina Albert, Maria Merc Ma-
ral o Vicent Andrs Estells entre dal-
tres. Tot plegat una combinaci mgica de tris-
tesa pel passat i esperana pel futur.
Oriol Pi de Cabanyes, el primer director de la
refundaci, va agrair que es recordessin els
orgens de la instituci. Vam comenar amb
una sabata i una espardenyaassegurava i de-
sitjava Que el record daquells temps
foscos ens esperoni per arribar a cele-
brar els 100
Laura Borrs, directora actual de la ILC; tamb
va fer esment de les complicacions a les que
senfront al arribar al crrec el 2013 i les difi-
cultats que passa ara la Instituci amb el blo-
queig dels comptes per part de lEstat. Sc la
Directora ms pobra de la histria, ac-
tualment el nostre pressupost s equi-
valent a zero, per amb el que no com-
ptava el senyor Montoro s que em sen-
to la directora ms ricaafirm Borrs do-
nant les grcies a tots els collectius que els
han recolzat i han fet possible actes com
aquest. En poques paraules: Una explosi
de solidaritat desmesurada sense pre-
cedents. Em sento honorada, orgullosa i
emocionada.

34
Durant lacte es van reivindicar els vincles
emocionals de la ILC amb els pasos catalans i
vam veure un fragment del documen-
tal Histria dun repte, dirigit per Emili Man-
zano en motiu del 80 aniversari de la ILC.
Tamb es llegiren fragments de clssics
com Incerta glria(Joan Sales), o Els
venuts (Xavier Benguerel) per recordar
lexili dels intellectuals que protegirem la llen-
gua i la cultura Catalana. Durant la lectura
de Laura Borrs dun daquests fragments, en-
ton els versos ms coneguts
de Lemigrant i el pblic ens hi vam unir
gaireb de manera instantnia. No plovia,
per al terra van caure alguns gotes dels
ulls ennuvolats dels assistents.
"La ILC ha estat des dels seus inicis el bressol
de la protecci de la nostra literatura" va lle-
gir el conseller de Cultura Llus Puig i Gordi en
nom de Joan Guitart (Conseller de Cultura
entre 188-1996), qui malauradament no ens
havia pogut acompanyar, i excus amb orgull
labsncia del president Puigdemont.
Tot i que el conseller mateix tampoc va poder
quedar-se gaire ms a lacte, no va voler deixar
de felicitar la Instituci i animar-nos a se-
guir: Ens fa falta que seguiu escrivint i can-
tant perqu el cam ser llarg i necessitarem
ms repertori. Per ltim acab amb un mis-
satge desperana: Poden intentar parar
el mar amb les mans, per les ones no
pararan
Igual demotives foren les paraules de lactual
degana Isabel Clara-Sim i el seu anteces-
sor Francesc Parcerisas qui reivindicava
que La ILC es construeix de baix a dalt i ha
de mantenir la seva independncia.
Clara-Sim daltra banda, va fer una crida a la
dignitat. Ells tenen tancs i nosaltres po-
rres de la matria dels somnis, per en-
cara que ens esclafin continuarem es-
crivint" i cit Vinyoli:
"sc el gall salvatge:
(...) i
amb ronca veu anuncio laurora,
tapant-me els ulls, tapant-me el crit amb les
ales,
i mestarrufo collinflat i danso,
tot i saber que em guaiten els ulls del caador"
Per posar el fermall dor a les actuacions musi-
cals de la nit, Mire Vives i Borja Penalba van
acabar amb Can de fer cam de Maria
Merc Maral. Tot i que Mire reconegu no
ser una gran lectora, explic sviament
que La msica ens ajuda a endinsar-
nos al mar de les sllabes i les parau-
les.
Finalment, va cloure lacte la projecci dun
precis mpping a la faana del Palau Robert
que va homenatjar personalitats de la literatu-
ra catalana, va recordar les famoses cites de les
postals de la ILC, i feu un recull de tots els pro-
35
jectes que ha portat a terme la ILC al llarg dels anys, des del Bibliobs fins el cicle de confern-
cies El meu clssicpassant per les iniciatives Lletres en viu, Dilluns de poesia o el frum vir-
tual Qu Llegeixes? (ja som ms de 20.000 lectors a la xarxa!)

Desprs de viure una vetllada tan mgica, no podria estar ms dacord amb la descripci de la
cantant Mirna Vilass: Aix s un oasi de cultura desprs de setmanes de barbrie. Moltes
grcies i per molts anys, ILC! Visca la literatura, visca Catalunya i visca el catal!

Mx

36
 Crnica: Jornada de reflexi sobre ledici en catal 2017

23/11/17

A
vui tot just fa una setmana des que
lAssociaci deditors en Llengua
Catalana va organitzar
la Jornada de reflexi sobre
ledici en catal per parlar sobre el futur
del sector en un escenari de gran bellesa com
s el Palau Maricel de Sitges.

La jornada estava formada per dos temes de

debat moderades pel periodista scar Lpez, i
vaig tenir el plaer de participar a la primera
taula rodona del dia, Com fer (ms) lec-
tors, acompanyada dAntnia Capdevi-
la (directora de la Biblioteca Pblica de Llei-
da) Jaume Centelles (professor de
primria), ngels Francs (professora uni-
versitria) i Antoni Dalmases (professor de
secundria, batxillerat i a ms a ms escrip-
tor).

Plegats vrem parlar sobre una gran quantitat

de temes, des del paper tan important de les
biblioteques i els mestres fins a la influncia de
la famlia. Entre molts daltres, vam tractar te-
mes com la censura, les lectures obligatries i
les comunitats a les xarxes socials (BookTube,
Bookstagram, Qu Llegeixes?...) que fan
que la mgia de la lectura arribi al seu
mxim esplendor quan pots compartir-
la!
Antoni Dalmases va denunciar la falta
de professors que llegeixin i estiguin
motivats: un professor ha de ser un entu-
siasta que encomana la seva passi, que
tacompanya, perqu ja ho deia Jaume Cente-
lles els mestres som com els xerpes, acom-
panyem els nens fins al cim.
ngels Francs, per, va voler trencar
una llana a favors dels professors de
literatura: Molts, ms enll de les classes,
fomenten la lectura amb blocs personals, per
exemple. I a aquests, sels ha de recolzar, tant
institucionalment com des de les prpies edi-
torials. Al final, com dic jo, sempre ha dhaver
-hi alg que desperta en tu all que sempre has
tingut:Totes les persones naixem amb la lla-
vor de la lectura. La clau s alimentar-la des
de tots els mbits
La segona taula Lectura i venda: cap on
anem? formada per Emilio Ayala (Director
General de Casa de Llibre) Oblit Basei-

37
ra (llibretera de Casa Anita) Mara Teresa
Calabs (llibretera dEl Cucut) Magda Po-
lo (Professora universitria) i Toni Ma-
tas (editor i expert en mrqueting digital).
Segons Emilio Ayala: Daqu a 10 anys
una llibreria no ser un magatzem de
llibres. Seran espais molt diferents als
dara, on es primar lexperincia del client
al voltant del mn del llibre i la cultura. Jo
tamb mimagino llibreries molt diferents
daqu a 10 anys. afirmava Magda Polo Amb
molts menys llibres i ms activitats. La lli-
breria ha de ser un lloc on anar a aga-
far gust per la lectura, ms que a com-
prar llibres.
Al cap i a la fi, com deia Toni Matas Avui s
ms fcil comprar un llibre que mai. El que
cada cop tenim menys clar s quin s el llibre
que val la pena comprar s per aix que se-
gons ell "les llibreries independents creixen,
perqu poden oferir el servei personalitzat i
especialitzat que les grans o internet no po-
den.
Vaig estar dacord amb Magda Polo, que afir-
mava cal fomentar la formaci universi-
38
tria de les persones que sencarreguen
de vendre els llibres: Tenim msters dedi-
ci, per no de venedors de llibres. Per aix
va ser interessant escoltar el punt de vista de
llibreters com Teresa Calabs, qui va demanar
que la publicitat i els distribudors dara en
endavant vagin alhora: Cal un dileg edito-
rials-llibreters ms fluid. I cal que les distri-
budores visitin ms les llibreries.
De tornada cap a Barcelona, no vaig poder dei-
xar de contemplar la posta de sol daquell dia
radiant, o dia Sitges (com lanomen lAl-
calde Miquel Forns). Tant de bo que lany
que ve es torni a repetir aquesta mena de tro-
bada!
Crec molt important parar-nos a reflexionar
plegats (en paraules de Jaume Centelles) com
la tribu que som . I s que ja ho deia aquell
proverbi indi americ dels Ute: No vagis da-
rrere meu, potser no spiga liderar. No vagis
davant, potser no vulgui seguir-te. Vine al
meu costat per poder caminar junts.
Mx

ries
21 MAR-20 ABRIL
Aquesta tardor thas estressat
molt, per aviat podrs tro-
bar un moment per descan-
sar i llegir tranquil!
Taure
21 ABRIL-20 MAIG
Aquest desembre tesperen
grans sorpreses si participes
a la Lectura Compartida de
Orgull i Prejudici
Bessons
21 MAIG-21 JUNY
Per Nadal regalars un llibre
a cadascun dels teus amics
per a ells no els hi agradar
cap... Quin mala sort!
Cranc
22 JUNY-22 JULIOL
Ep, ves amb cura, que un
prstec de la biblioteca test
a punt de vncer! Dius que
ho tens tot controlar? Jo de
tu ho comprovaria! I si no en
tens cap a qu esperes?
Preveient el futur lector
Lle
23 JULIOL-23 AGOST
Preparat perqu fins lany Aquest Nadal et regalaran
que ve no podrs obrir un
llibre... Sapropen temps
atrafegats!
Verge
24 AGOST-23 SETEMBRE
Abans que acabi lany llegirs
ms llibres que en aquests 11
mesos i tots tencantaran! No
oblidis compartir-ho al QL :)
Balana
24 SET -23 OCTUBRE
Aquesta setmana descobrirs
que aquell a qui consideraves
amic detesta la teva saga pre-
ferida! Ho superareu?
Escorpi
24 OCTUBRE-22 NOV
Un familiar proper a redesco-
brir el gust per la lectura superen i no saps qu fer per
dintre dun un parell de set-
manes grcies al QL. A qu
esperes per recomanar-li que
hi entri?
Sagitari
23 NOV- 21 DESEMBRE
aquell llibre que tant volies...
I que ja thavies comprat tu el
mes abans!
Capricorn
22 DESEMBRE-20 GENER
De les dos adaptacions al ci-
nema que vagis a veure dara
endavant, una la detestars i
laltra et fascinar.
Aquari
21 GENER-18 FEBRER
Obre b els ulls perqu ben
aviat descobrirs el llibre que
tant buscaves a una tenda de
segona m!
Peixos
19 FEBRER-20 MAR
Les notcies dactualitat et
mantenir la calma i no per-
dre lesperana? Doncs
#AraMsQueMaiCultura!
39
 La rplica del Parten amb 100.000 llibres prohibits
Un article de Cultura Inquieta 6/7/17
L'enorme installaci s obra de l'artista
argentina Mara Minujn i s'ala triom-
fant a la ciutat de Kassel (Alemanya).
Aquesta obra inclou una biblioteca vergo-
nyosa per a la histria de la humanitat.
Cada un dels gaireb cent mil llibres
que fan de maons en aquests virtuals
murs millenaris integren elencs de
ttols prohibits en algun lloc del mn
i en algun moment de la historia. En
la plaa alemanya on s'exhibeix, els nazis
van cremar llibres el 1933.
Quan la installaci es desmunti tots
aquests llibres que avui estan protegits per
bosses de plstic impermeables per evitar
40
que es malmetin, seran distributs en refu-
gis de immigrants i biblioteques pbliques
de tot Europa, una decisi que tanca el cer-
cle obert amb la idea de mostrar el que al-
tres van voler fer desaparixer.
El nou Parten de llibres prohibits de Mar-
ta Minujn s'aixeca en el marc de docu-
menta 14, la important mostra d'art con-
temporani quinquennal que obre el dissab-
te a Kassel, Alemanya.
Aquesta obra s un homenatge a la de-
mocrcia, un smbol de resistncia a la re-
pressi poltica i s una obra efmera, ja
que en finalitzar l'exposici a Kassel els
llibres seran donats a refugis de immi-
grants i a biblioteques pbliques de tot
Europa, descriu la projecci en el temps i
en la histria de la seva creaci.
41
 SHE LATITUDE (III)

A ledici dEstiu 2017 us vam tornar a parlar de Reg (She Latitutude) qui dedica una sec-
ci del seu web a crear fitxes de llibres i dissenyar combinacions de roba que facin conjunt
amb la portada! Quin us posarieu vosaltres? Us heu llegit algun daquests llibres?

42
 LLIBRES DEL MES

Manual de campanya electoral Els fills de Llacuna Park Els misteris de Pars

-Emboirat -Gmonlleo -maius2

-rosabel -Espieta -HelenaMB

-N_T -Anna1 -Marta3

LA PREGUNTA DEL DIA

Setembre Octubre
PLOMA... dubtes PLOMA... TaG21
BOLI... Marta Roura BOLI... CATHERINE

CASES DEL MES

La casa del mes doctubre
ha estat dedicada a Jess Encara
Moncada i la guanyadora
ha estat...
podeu
Claudia Carcellen
partici-
par!
La Instituci Pblica Antoni M. Alcover es fund l'any 1999, quan l'Ajuntament de Ma-
nacor acord crear una entitat pblica amb el nom del seu illustre conciutad Antoni
M. Alcover, per retre-li homenatge i per vetllar el seu record.
Si responeu correctament tres preguntes, podreu guanyar un lot de llibres i CD de la
Instituci Pblica Antoni M. Alcover.

43
 ALTRES CONCURSOS
Benvolguts quellegistes,
Van arribant els guanyadors, poc a poc! La guanyadora del concurs dedicat a Liberis Li-
ber que hem celebrat durant la primera quinzena de setembre ha estat Mariajosepa. Fe-
licitats!
T'emportes aquest lot de llibres que ens regala l'organitzaci de Liberis Liber

Amrica, Amrica. Un viatge generacional per Califrnia i el Far West, de Xavier

Moret (ed. Brau).
El dia que va morir David Bowie, de Sebasti Portell (ed. Labreu).
A dalt, tot est tranquil, de Gerbrand Bakker (ed. Raig Verd).

CONCURS PER A PETITS LECTORS

Hem preparat un sorteig amb un precis lot de llibres
de l'editorial Crulla per a prelectors!

Volem que els ms petits de Llapis s'endinsin dins el

mn de la lectura d'una manera divertida i plena de
colors. El lot est format per tres llibres que conviden
els ditets inquiets dels ms petitons, que tot ho volen
tocar, a resseguir el contorn de les formes i descobrir
els diferents vehicles a travs del tacte.

Participar en el sorteig s molt senzill per en aquesta

ocasi, Llapis, necessitareu l'ajuda dels vostres pares!
Aquests sn els dos requisits:

- Us heu de fer seguidors del nostre compte d'Instagram

- Heu de deixar un comentari etiquetant tres persones

El sorteig estar actiu del 23 al 30 de novembre a les 24h

Una vegada resolt el concurs el nom del guanyador o guanyadora ser publicat a la nostra web i al
compte d'Instagram.

Molta sort a tots i grcies per participar!

44
 LAPP LITERAPOLIS BCN
Atenci, JOVES LECTORS!
Fa unes setmanes que va veu-
re la llum i avui us en parlem
al blog.

Qu s? Literapolisbcn s un
joc per a telfon mbils
adreada al pblic de 14 a 18
anys.

Com funciona? Es tracta

duna gimcana literria en la qual els jugadors haureu de localitzar diferents punts geo-
grfics reals de la ciutat per on transcorre lacci dun llibre. Una vegada geolocalitzat ca-
da indret, i desprs de resoldre una prova o un enigma, els jugadors sereu recompensats
amb una nova informaci i podreu seguir jugant.hi. Al final de cada itinerari, els jugadors
rebreu un premi.

Hi ha tres itineraris diferents per a cada novella: un serveix per descobrir el llibre desco-
negut, un altre per contestar preguntes sobre la lectura una vegada sha llegit el llibre, i un
tercer per desxifrar enigmes i jocs denginy relacionats amb la novella i la ciutat.
Cada dinmica o itinerari consisteix a completar una llista de 10 proves geolocalitza-
des: noms quan el/la jugador/a arriba al punt exacte marcat al mapa, sactiva la pregun-
ta corresponent a aquell punt. Hi ha 3 tipus de proves:
Pregunta-resposta
Fer una foto i penjar-la de forma opcional a Instagram
Escriure un text breu de resposta a una pregunta

Per cada prova contestada, el joc genera una recompensa (illustraci, foto, vdeo) per al
jugador, que lemmagatzema al seu telfon mbil i continua jugant.
Per cada itinerari completat, el joc genera un Premi: entrades 2x1 o descomptes especials
per a equipaments o Institucions que tenen a veure amb largument de la novella.

45
Cada cert temps el joc genera uns Premis VIP entre els millors jugadors que hi han partici-
pat durant aquell perode: entrades a esdeveniments especials, visites guiades o noctur-
nes...
Per comenar, shan triat sis novelles adreades a pblic juvenil, per la intenci s que
en siguin moltes ms. El projecte sha guanyat la complicitat dels autors, i tamb la de les
editorials i els agents literaris, les llibreries, les biblioteques i el Consorci dEducaci de
Barcelona, que agrupa tots els instituts de la ciutat.
Novelles que hi ha a lApp Literapolisbcn i barris per on transcorren els itineraris de ca-
dascuna:
Cites amb histria (Dreta de lEixample)
Els secrets del Born (Born)
Persecuci a Sant Antoni (Raval)
La Barcelona subterrnia (Esquerra de lEixample)
Es pot jugar a Literapolisbcn en catal o en castell.
Presentaci i collaboradors en el projecte

Descarregat el cartell de difusi si vols organitzar una trobada per jugar

46
 Webs dinters

revistaql.jimdo.com

No us la perdeu! Aqu trobareu tots els nmeros anteriors de la Revista del

QL, contingut exclusiu i molt ms!

Qui som?
El 28 dAbril de 2011, dos lectores del Boli van compartir amb els seus companys Quellegistes una
idea emocionant que havien tingut: crear una revista on hi tinguessin cabuda tota mena de temes,
essent la literatura el principal. Aviat la proposta va acumular seguidors i en un tres i no res el tema
bullia de redactors atrafegats.

Malauradament, el que en un principi shavia ideat com un entretingut butllet es va acabar conver-
tint en un projecte tan gegant que va comenar a patir baixes quan faltava poc per publicar el pri-
mer numero i finalment va quedar congelat. Pero no tot estava perdut! El maig de 2014, un nou
grup dintrepids Quellegistes van decidir tirar endavant aquell projecte que prometia tant amb la in-
tencio de que tota la illusio que hi havien dedicat els seus companys no quedes en l'oblit. Tres mesos
mes tard, la primera edicio daquella operacio fenix va veure la llum, i amb ella va va reneixer La
Revista del QL.
Ens ajudes a que la seva flama cremi ms que mai?

Comptem amb tu!

47
 Tatreveixes a conixer la filosofia dels nostres cursos?

Desprs d'impartir-los durant sis mesos a la Xarxa de Biblioteques, per encrrec de Barcelona Ac-
tiva, ara arriba el moviment FanTIC a les escoles.

Tavisem que... crea addicci!

El nostre objectiu s portar a les escoles una nova manera d'aconseguir que les noies i nois s'apro-
pin activament a diverses disciplines creatives tals com la literatura, msica, fotografia, pintura,
dansa, cinema... Fem breus formacions emprant nous i innovadors formats adreats a escoles.

Qu sn els Booktubers? Els Booktubers sn milers de joves arreu del mn que pugen vdeos a
YouTube parlant sobre la seva passi pels llibres i acumulen milions de seguidors!

Sabies que...? El fenomen Booktuber est agafant volada i fins i tot el sector editorial potencia
aquesta manera de promocionar els seus llibres. Una bona recomanaci d'un BookTuber conegut
pot fer augmentar les seves vendes fins a un 20%!

I per qu no extrapolar aquest sistema exits a daltres disciplines artstiques? Amb 4FanTIC els
alumnes es divertiran convertint-se en creadors i divulgadors (Tubers) de l'art que hagin treballat
durant les formacions. Fem-los Booktubers, Dansatubers, Artstubers, Musictu-
bers, Fototubers, Teatretubers! Satisfarem objectius pedaggics i, a ms, complementem
els recorreguts curriculars en una gran quantitat de competncies.

+informaci a:
www.4fanticbcn.com

48
 Quellegistes artistes

Un bon dia vaig comenar a escriure sense saber realment que s el que feia, i continuant,
vaig tenir els meus primers lectors. Vaig escriure un conte per a la meva classe. Tamb
vaig ser publicada per primer cop, a la revista de la meva escola.

Aix va ser el principi. Alhora que he anat creixent, els meus escrits ho han fet. Ara escric
poesia, o all que em passa pel cap.

Fa poc vaig obrir un compte dinstagram (@aanapotter) on penjo aquests poemes.

Us en deixo alguns, i si us agraden, ja sabeu, ens veiem a Instagram !

49
 Membres de la Redacci:
Mixa

Collaboradors:
Isamisterio | aanapotter

Correu electrnic
revistaql@gmail.com

50