Fa pena, Praga. La ms gran acumulaci darquitectura esplndida que poden veure els ulls. Tota larquitectura civil des del gtic fins al modernisme, quilmetres de carrers on cada faana s una joia. Milers de cases increbles. Per brutes, cobertes no de la grcia dels segles, sin de les crostes i la lletjor de la vellesa. Deslludes, despintades, decrpites, escrostonades. Ara, finalment, sembla que comencen a restaurar, a poc a poc, algun palau, alguna esglsia. Ara. Quan els alemanys, bombardejats fins a larrasament, sho han refet ja tot, una pedra picada damunt de laltra. I Praga no va patir les bombes. Ha patit la incria, la burocrcia de carnet, aix que tan b coneixem ac. Praga em fa pensar, sense voler, tan lluny, en les nostres ciutats, en Valncia, en Barcelona. No per la grandesa: per la desgrcia.
Font: Joan F. Mira, Punt de Mira, 3i4, Valncia.
Nombre de mots: 137 Observacions: fragment descriptiu dun text assagstic; dificultat relativament alta, sobretot pel lxic i, secundriament, per les sibilants