L'poca de les

revolucions liberals
(1789-1871)
 Qu en sabem?
Suposa la fi de labsolutisme i dels privilegis estamentals.
La creaci duna societat basada en la igualtat dels ciutadans davant la llei.
Laprovaci duna constituci legitimada per la sobirania nacional (sufragi).
La implantaci del liberalisme com a dret dels pobles a crear un Estat propi.

2
Per qu esclat una revoluci a Frana?
La Illustraci i la Revoluci americana
Defensa dels drets inalienables dels ciutadans, com el dret delecci dels seus governants.
La separaci de poders i els principis digualtat i llibertat.
Els principis illustrats i la revoluci americana serveixen de model als revolucionaris.

Crisi social i econmica

El Tercer Estat (format per la burgesia, els camperols i els artesans) aspira a la fi dels privilegis, a la
llibertat de comeri a laccs a la vida poltica.
Les males collites provoquen ala de preus, sobretot, del pa. Descontentament i tensi social.
Llus XVI proposa generalitzar els impostos. La noblesa es nega. Convoca els Estats Generals.

1789: Lesclat revolucionari

El Tercer Estat, partidari del vot per persona, abandona la reuni dels Estats Generals.
Al pavell de Versalles (Jeu de Paume) convoca lAssemblea General. Assalt de la Bastilla (14-7-1789).
Gran Por.
Llus XVI proposa una monarquia constitucional per posar fi a lAntic Rgim.

3
Per qu esclat una
revoluci a Frana?
Monarquia constitucional (1789-1792)
Burgesia moderada. Partidria de labolici
de lAntic Rgim.
Sufragi censatari i una constituci
(liberalisme moderat).
Repblica social (1792-1794)
Burgesia radical proclama la repblica.
Sufragi universal mascul i daltres lleis
socials.
Repblica conservadora (1794-1799)
Burgesia moderada. Implanta el liberalisme
moderat.
Exercicis: P. 21. 4
 Resum de la Revoluci francesa
Monarquia Constitucional
(1789/92)
Fi del feudalisme i Declaraci de
Drets.
Constituci (1791), dret de vet i
sufragi censatari.
Assemblea Legislativa
(liberalisme, impostos i abolici
gremial). Gurdia Nacional.
Desamortitzaci i Constituci
Civil del Clero.
Rebuig dels privilegiats. Cerca
del suport europeu.
Fugida del rei a ustria (Fugida
de Varennes). Entrada a Pars
de lexrcit austrac.
Exercicis: P. 29, 6. Llegir les pgines 30 i 31.
Repblica social (1792/94)
Traici del rei i invasi militar,
causa de la revolta dels sans-
culotes.
Assalt al palau de les Tulleries.
Empressonament de la familia
reial. Proclamaci de la
Repblica.
Convenci Girondina (1792/93)
La repblica, en mans de la
burgesia moderada (girondins).
Convenci Nacional (sufragi
universal mascul).
Execuci de Llus XVI i Maria
Antonieta.
Coalici absolutista a Europa i
conspiracions realistes.
Convenci Jacobina (1793/94)
Nova Constituci. Sobirania
popular i igualtat social.
Executiu: Comit de Salvaci
Pblica (Robespierre).
Lleva en massa contra la invasi
austraca. El Terror simposa als
conspiradors.
Suspensi de les llibertats (Llei de
sospitosos).
Control de preus i salaris (Llei de
mximum), venda de terres del
clero i instrucci obligatria. Cop
dEstat.
Directori (1794/99)
Retorn dels exiliats, nova
Constituci (1795) i Govern
collegiat.
Cop dEstat de Napole. 5
Napole domina
Europa
El Consolat (1799-1804) LImperi (1804-1815) La derrota de Napole
Autoritarisme i defensa Conquesta Europa (1803) i Impossibilitat de
dels principis es fa coronar emperador conquerir Rssia i de
revolucionaris. pel papa (1804). sotmetre Espanya.
Control de lopini Victria a Austerlitz (1805) Lexrcit imperial, derrotat
pblica. sobre els dos emperadors a Waterloo per Gran
Centralitzaci (ustria i Rssia). Bretanya i Prssia (1815).
administrativa Invasi dEspanya (1808). Abdicaci i desterrament
(prefectures). Josep Bonaparte, rei. a lilla de Santa Elena
Creaci de liceus, un LImperi napolenic (1821).
Concordat, un Codi Civil i domina Europa (1811).
un Codi de comer (Banc
de Frana). Exercicis: P. 33. 2, 3. 6
Quina herncia ens ha
deixat la Revoluci
francesa?
Les bases de la
democracia
Les persones com a
ciutadans amb drets.
Sobirania nacional i
Constituci.
Igualtat de les persones
davant la llei.
Organitzaci de lEstat en
departaments i ajuntaments.
Partits: esquerres i dretes
(per ascons).
La liberalitzaci de Lensenyament i la
leconomia cultura pblics
Supressi dels gremis i Ensenyament laic, igual i
llibertat dempresa i de obligatori.
contractaci. Escoles publiques.
Eliminaci de duanes Creaci de museus
interiors. pblics.
Unificaci de pesos i
mesures (metre, gram,
litre). Exercicis: P. 35. 1, 3, 4.
7
Entre labsolutisme i el liberalisme
(1815-1848)
Retorn a labsolutisme
1815: Congrs de Viena
Negaci de la sobirania
nacional.
Dret dintervenci. Metternich.
Creaci de la Santa
Aliana.
Rssia, Regne Unit, Prssia i
ustria imposen les fronteres
de la Frana de 1792.
La revoluci del 1830
Substituci de labsolutista
Carles X pel constitucional
Llus Felip dOrleans.
1848: La primavera dels
pobles?
Imperi Austrac: revolta
liberal. Deposici de
Frana (25 de febrer): II
Repblica.
Sufragi universal mascul.
Llibertat de premsa.
Abolici de la pena de
mort.
Drets dels treballadors.
Exercicis
P. 37: 8.
8
 Quins nous Estats es van crear
a Europa?
Independncia de Grcia (1821-1830)
Integrada a lImperi otom.
1822: Grcia proclama la independncia a
Epidaure.
1827: Frana i Gran Bretanya entren en guerra.
1829/30: Reconeixement i entrada en vigor.
Independncia de Blgica (1830-1839)
1815: Congrs de Viena. Regne dels Pasos Baixos.
1830: Monarquia liberal sota Leopold I.
1839: Independencia, guerra i reconeixement.
Unificaci dItlia
1859: Cavour (Piemont) anexiona la Llombardia.
Garibaldi, Les dues Siclies.
1861: Victor Manuel II es proclama rei dItlia.
1866: ustria abandona el Vneto i el 1870, els
Estats Pontfex sn anexionats.
Unificaci dAlemanya
1834: Prssia potencia una uni duanera
(Zollverein).
1860: Guillem I nomena canceller Otto von
Bismarck.
1864: Bismarck declara la guerra a Dinamarca, a
ustria (1866) i a Frana (1870).
1871: Obtenci de la victoria. Proclamaci del II
Reich amb Guillem I com a kiser. 9
 El nou art de la burgesia
Romanticisme
Exaltaci de lindividu i les
tradicions.
Aspiraci a la llibertat
individual.
Moviment i dinamisme de
les composicions.
s de colors brillants
(quadres lluminosos).
Delacroix, Gricault, Turner
o Friedrich.
Realisme
Desigualtats socials. Final
de la idealitzaci social.
Avan de la industrialitzaci.
Treball infantil i explotaci.
Avan de la ciencia,
observaci i descripci.
Courbet, Daumier o Millet
Modernisme
Abandonament dels
aspectes quotidians.
Finalitat decorativa. Motius
de la natura.
La dona, tema recurrent.
Klimt i Mucha.

Caspar David
FRIEDRICH: Viatger Gustav KLIMT:
al costat dun mar El pet, 1908.
de boira, 1818.
Gustave COURBET:
Enterrament a Ornansl, 1850. 10
 Consolida el que has aprs
a) Girondins: liberalisme restringit amb sufragi
censatari. Jacobins: Sufragi Universal mascul i lleis
de carcter social.
b) La consolidaci dels xits de la Revoluci burgesa,
tot evitant el retorn de labsolutisme. Va significar,
alhora, el rebuig a rgims poltics obsolets i el
naixement duna forta conscincia nacional.
c) La Revoluci francesa ens ha deixat un llegat els
trets principals del qual sn: el liberalisme, el
nacionalisme, la democracia, el parlamentarisme i
el constitucionalisme.
d) Supos el retorn a labsolutisme i a lAntic rgim a
Europa. El mapa del continent es va remodelar
sense tenir en compte les aspiracions nacionals,
independentistes o unitries.
e) Els dos principals estats que sorgiren foren Blgica,
Grcia, Itlia i Alemanya.
Exercicis: P. 39: 3; P. 43: 1. La llibertat guiant al poble (Eugne Delacroix, 1830)
11
Procediment esquemtic per al comentari dun
text
1. Lectura del text i aclariment de tots els termes relacionats amb el tema.

2. Classificaci del text:

Jurdic: Lleis, constitucions, decrets, tractats, acords internacionals
Poltics: Discursos, proclames, programes...
Econmics: Compra-vendes, donacions, contractes...
Testimonials: Memries, relats de viatges, cartes, autobiografies

3. Tipus de text: Social, geogrfic, demogrfic, periodstic, literari, etc.

4. Relacionar el text amb lepisodi histric corresponent.

5. Autor: individual o collectiu.

6. Finalitat: Es tracta d'indicar la finalitat del text.

7. Destinatari: El destinatari pot ser privat o pblic. En aquest darrer cas,

pot ser una comunitat local, nacional, internacional.

8. Anlisi del text: Cal comprendre el significat de cadascun dels termes del
text per tal de fer un resum, tot jerarquitzant les idees exposades,
distingint, les principals de les secundries.
Procediment per analitzar una pellcula

1. Crear una fitxa didentificaci:

Ttol (si sescau, tamb loriginal).
Gnere (bllic, cincia ficci, comdia, de catstrofes, drama,
fantasia, histric, policac, roman, suspense).
Gui (en molts casos, basat en un llibre).
Durada (en metratge o minuts).
Any de creaci (pot ser igual o diferent al destrena).
Pas dorigen (de vegades, sn ms dun).
Director (no est de ms inclouren referncies a daltres
pellcules).
Equip tcnico-artstic (productor, guionista, director de fotografia,
msica, so, csting, montatge, vestuari, maquillatge, efectes
especials).
Actors (protagonistes, secundaris i extres).
Distribuidora i data destrena.

2. Identificaci del tema i resum de largument o sinopsi (lextensi oscilla

entre les 5 i 10 lnies).

3. Context histric tot destacant aquelles escenes (i els elements que

aquestes contenen) que posen de relleu la situaci poltica, econmica,
social i cultural de lpoca.
Proposta de pelcules per incloure en una
presentaci en diapositives (Temes 1 i 2)

1. El segle XVIII: la crisi de lAntic Rgim:

Farinelli (Farinelli, il castrato, Grard Corbiau, 1994).
La bogeria del rei Jordi (The Madness of King George,
Nicholas Hytner, 1994).
Les amistats perilloses (Dangerous Liaisons, Stephen
Frears, 1988).
La Missi (The Mission, Roland Joff, 1986).
Amadeus (Milos Forman, 1984).
Barry Lyndon (Staley Kubrick, 1975).

2. Lpoca de les revolucions liberals:

El ltimo mohicano (The Last of the Mohicans, Michael
Mann, 1992).
Revolucin (Revolution, Hugh Hudson, 1985).
Danton (Andrej Wajda, 1982).
El Gatopardo (Lucchino Visconti, 1963).
Desire (Henry Koster, 1954).