Está en la página 1de 280

00 diccionari ramaderia v5 ok ok.

qxp 1/4/11 12:23 Pgina 1

PAGINA EN BLANCO
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 2
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 3

Diccionari de ramaderia

Conselleria de Presidncia
Agricultura i Pesca

Palma, 2011
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 4

Conselleria de Presidncia del Govern de les Illes Balears


Universitat de les Illes Balears
Disseny de la coberta: Ludmila Rivacoba
Edici: mar de 2011

Maquetaci i impressi: Grficas Loyse, SL

ISBN13: 978-84-614-7188-1
DL: PM 417-2011

La reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment,


inclosos la reprografia i el tractament informtic, com tamb la distribuci
dexemplars mitjanant lloguer o prstec, resten rigorosament prohibides
sense lautoritzaci escrita dels titulars del copyright i estaran sotmeses a
les sancions que estableix la llei.
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 5

Les persones que han participat en el procs delaboraci daquest diccionari:

Govern de les Illes Balears


Conselleria de Presidncia
rea dAgricultura i Pesca

Coordinaci
Joan Carles Torrens Costa
Cap del Servei de Planificaci
Margalida Sastre Moragues
Assessora lingstica

Especialista
Miquel Torrens Escalas
Institut de Biologia Animal de Balears

Universitat de les Illes Balears


Servei Lingstic
Gabinet de Terminologia

Direcci
Ramon Bassa i Martn

Coordinaci
M. Magdalena Ramon Andreu
Gabinet de Terminologia

Elaboraci
M. Magdalena Ramon Andreu
Cristina Robles de Pedro
Gabinet de Terminologia

Collaboraci
Ins Burguera Garcas
Becria del Gabinet de Terminologia

Agraments
Antnia M. Calafat Rivas
Servei Lingstic
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 6
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 7

Sumari

Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Arbre de camp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Abreviacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Diccionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

ndex de termes catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218

ndex de termes castellans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246

ndex de noms cientfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 270

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 275
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 8
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 9

La llengua de la terra nostra

La llengua s lelement bsic de cohesi daquest petit pas nostre, i el mn


agrari ns lnima. La pagesia ha donat lloc a un llenguatge ple de saba:
exsecallar, empeltar, sembrar, espedregar, cavar, eixarmar, segar, batre, tondre,
munyir, pasturar, pellucar... El llenguatge s ple dimatges dun temps no gai-
re lluny que a poc a poc sha anat substituint i que necessriament hem de
mantenir viu, perqu sense vida pagesa els paisatges de les nostres illes sn
morts. Hem de ser capaos de llegar la riquesa daquesta terra nostra, els
camps llaurats i esterrossats o conrats i els animals pasturant. I el parlar
pags, les paraules i tamb els costums, perqu en les seves arrels perviu la
nostra identitat i el nostre futur com a poble. Les nostres festes ms signifi-
catives continuen lligades a la terra i als seus cicles productius: Sant Anto-
ni, Sant Sebasti, Sant Joan.

Els foravilers escriu el poeta Dami Huguet parlen amb conducta cruel
dinsatisfet i rbia / de mala anyada, denyorades saons i de marors / que
manquen entre els solcs / molt ben deixats / a escaire dels sementers que la
grogor ja clapa.

Els poetes i escriptors del segle XX sn fills i nts de la terra, dagricultors i


ramaders, i per a, quan parlen de saons, solcs o sementers i de males anyades,
tamb ens parlen duna manera dentendre la vida, amb la vista fixada al
cel i a les clapes dels costers, prudents i estalviadors, tradicionalistes i tam-
b creients, ens parlen del seny pags i de lestima que senten per unes acti-
vitats, les agroramaderes, fortament arrelades al nostre pas.

Aquest diccionari vol ser un recull de les paraules caracterstiques del mn


ramader, una eina que posam a labast de la ciutadania. s feina de tots
mantenir viu el llenguatge especfic dels nostres ramaders i, per extensi,
mantenir viva la nostra ruralia. Sols aix aconseguirem assegurar el nostre
futur com a poble.

Albert Moragues i Gomila


Conseller de Presidncia del Govern de les Illes Balears

9
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 10
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 11

Introducci
Aquest diccionari sestructura en sis apartats:

Aquesta introducci, que exposa en general lestructura del diccionari i


com sha de consultar.

Laarbre de cam p, un esquema del contingut del diccionari que en delimi-


ta labast temtic, permet classificar-ne els termes i facilita el tractament
del conjunt de la informaci.

La llista daabreviacions amb la descodificaci corresponent.

El cos del diccionar i, que recull tots els termes ordenats alfabticament a
partir del terme catal i numerats correlativament.

Tres nde xs de t er mes alf abtics, un per al catal, un per al castell i un


per als noms cientfics que apareixen al llarg del diccionari. Cada entrada
dun ndex alfabtic t un nmero dordre que remet al terme corresponent
del diccionari.

La bibliog raf ia, amb la referncia a les fonts consultades al llarg de lela-
boraci del diccionari, classificades en quatre apartats: disposicions legals
(ordres), obres especialitzades (en general, obres temtiques divulgatives
de lmbit de la ramaderia i branques af ins, seguint larbre de camp),
obres terminolgiques (diccionaris especialitzats de lmbit de la ramade-
ria i branques afins, seguint larbre de camp) i obres lexicogrfiques (dic-
cionaris generals i enciclopdies).

Estructura i consulta

El DICCIONARI DE RAMADERIA cont 2.148 termes catalans i les corresponents


equivalncies en castell sempre que shan pogut verificar, les categories
gramaticals corresponents tant dels termes catalans com dels castellans i
la definici. Cada terme catal va precedit dun nmero dordre, correlatiu
al llarg del diccionari. A ms a ms, tamb inclou les relacions de sinonmia
entre els termes i, quan sha considerat necessari, notes de tipus lingstic
o metalingstic que completen la informaci de les entrades.

11
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 12

Les notes informen sobre els plurals que poden generar dubtes (com s el
cas daprs, de pedigr o de nads) o sobre ls de la denominaci (com nne-
ra, en relaci amb les variants dialectals, o aplom o pur, que susen general-
ment en plural); tamb poden ampliar la definici (com, per exemple, a
animal de remuc, bala o farratge), o b indicar la relaci dun terme amb un
altre per oposici (com s el cas danimal de pl i animal de ploma, bestiar de
renda i bestiar de treball o fenotip i genotip). Si sha cregut convenient afegir in-
formaci addicional de natura diferent sobre algun terme, shan enumerat
les notes (com als termes cria podrida americana, sal o tort).

Els termes es presenten, tant al cos del diccionari com als ndexs, segons
lordre seqencial dels components (cavall de llavor i no llavor, cavall de), i se-
or denaci alf abtica discontnua, que evita interrupcions en els
gueixen lo
termes duna srie i segons la qual els espais en blanc precedeixen els signes
no alfabtics (principalment apstrofs i guionets) i els signes no alfabtics
precedeixen els signes alfabtics. Exemple:

granja
granja dengreix
granja de multiplicaci
granja de posta
granja de producci
granja de recria
granja de selecci
grapa
gratar
gratar
grvid a
grinyolar
grip aviria

Els substantius es presenten en singular, llevat dels casos dels plurals lexi-
calitzats (galteres equines, lleteroles o ovins). Els adjectius tamb es presenten
en singular, amb la terminaci femenina quan en tenen (asin ina, clapat
ada o desbocat ada).

Les equivalncies en castell, quan nhi ha ms duna, apareixen en ordre


alfabtic. Exemple:

12
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 13

2033 truja f
sin. compl. bacona f
sin. compl. gardenya f
sin. compl. porca f
sin. compl. verra f
es cerda f
es cochina f
es marrana f
es puerca f

Femella del porc, que sexplota per fer cria


i per la carn.

Cal dir que quan un terme catal no presenta lequivalncia corresponent


en castell s perqu o b no existeix o b no se nha pogut verificar una
equivalncia fiable.

En relaci amb els sinnims, els termes catalans considerats sinnims ab-
soluts es remeten lun a laltre amb lindicatiu sin. El sinnim que per ordre
alfabtic apareix en primer lloc agrupa la definici, les equivalncies i la
nota, si en t. Exemple:

192 avortament enzotic de les ovelles m


sin. clamidiosi ovina f
es aborto enzotico de las ovejas m
es clamidiosis ovina f
Malaltia bacteriana infecciosa de les ovelles, les cabres i
les vaques, causada per Chlamydophila abortus, que es ca-
racteritza per avortaments en el darrer perode de gesta-
ci, fetus morts i naixement de cries que moren durant la
primera setmana de vida.
Nota: s una malaltia de declaraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la Sanitat Animal.

430 clamidiosi ovina f


sin. avortament enzotic de les ovelles m

En canvi, quan un sinnim sha considerat preferent, els sinnims comple-


mentaris (sin. compl.) hi remeten amb labreviatura veg. En aquest cas, el si-

13
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 14

nnim principal s el que duu tota la informaci, inclosa la indicaci dels


sinnims complementaris. Exemple:

440 clos a m i f
sin. compl. serrat ada m i f
es cerrado da m y f
Cap de bestiar amb totes les dents definitives, fet que in-
dica, segons lespcie animal, que ha superat una edat
determinada.

1916 serrat ada m i f


veg. clos a m i f

Pel que fa a les sigles (sgl), sempre remeten al terme desenvolupat. Exemple:

1170 LBE f
veg. leucosi bovina enzotica f

1174 leucosi bovina enzotica f


sgl LBE f
es leucosis bovina enzotica f
sgl LBE f
Malaltia vrica dels bovins adults, causada pel retrovirus
de la leucmia bovina, famlia Retroviridae, que es caracte-
ritza per limfocistosi persistent i limfosarcomes en diver-
sos rgans interns i que es pot manifestar amb problemes
digestius, aprimament, debilitat general i de vegades ma-
nifestacions neurolgiques.
Nota: s una malaltia de declaraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la Sanitat Animal.

14
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 15

Arbre de camp
Alimentaci del bestiar

Pasturatge del bestiar

Pinsos i farratges

Maquinria, installacions i eines

Cria i explotaci del bestiar

Reproducci del bestiar

Identificaci del bestiar

Colors i particularitats

Maquinria, installacions i eines

Espais per al bestiar

Espais tradicionals

Espais vinculats a lexplotaci industrial

Oficis i activitats ramaders

Malalties del bestiar

Malalties conegudes en lmbit de les illes Balears

Malalties de declaraci obligatria segons lOrganitzaci


Mundial de la Salut Animal

15
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 16
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 17

Abreviacions

m substantiu mascul
f substantiu femen
mif/myf substantiu mascul i femen
mof substantiu mascul o femen
m pl substantiu mascul plural
f pl substantiu femen plural
v tr verb transitiu
v intr verb intransitiu
v tr i intr verb transitiu i intransitiu
v pron verb pronominal
loc locuci
adj adjectiu
interj interjecci

sin. sinnim
sin. compl. sinnim complementari
veg. vegeu

sgl sigla

es castell

17
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 18
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 19

1 abegot m 11 abellot m
veg. abellot m sin. compl. abegot m
es zngano m
2 abell m Abella mascle.
veg. colnia f
12 abeurador m
3 abella f es bebedero m
es abeja f
Recipient o dispositiu que
Insecte himenpter de la fa- permet al bestiar o laviram
mlia dels pids que viu en so- beure de manera individual.
cietat en eixams i es cria per la
mel i la cera. 13 abeurador m
Nota: Aquest terme designa, es abrevadero m
especialment, la femella. Recipient o dispositiu que
permet al bestiar o laviram
4 abella mare f beure de manera collectiva.
veg. reina f
14 abeurador automtic m
5 abella obrera f es abrevadero automtico m
veg. obrera f
Abeurador dotat dun meca-
6 abella reina f nisme de regulaci dentrada
daigua.
veg. reina f

7 abellaire m i f 15 abeurall m
sin.compl. abeuratge m
veg. apicultor a m i f
es brebaje m
8 abellar m Aliment molt clar, obtingut du-
sin. compl. abellera f na barreja de cereals i aigua,
es abejar m que es dna al bestiar i laviram.
es colmenar m
16 abeurar v tr
Lloc on hi ha els ruscs. es abrevar v tr
9 abeller a m i f Donar beure al bestiar o lavi-
veg. apicultor a m i f ram.

10 abellera f 17 abeuratge m
veg. abellar m veg. abeurall m
19
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 20

aboquir

18 aboquir v tr Malaltia parasitria produda


veg. boquir v tr per cars.

19 abric m 25 acariosi de les abelles f


veg. recer m veg. acarapisosi de les abelles f

20 acanir v tr 26 cid actic m


Cobrir, el ca, la cussa. es cido actico m
cid que es forma a lestmac
21 car m
dels remugants per la fermen-
es caro m
taci dels farratges i un dels
Arcnid de lordre dels cars, principals nutrients daquests
de cos petit i generalment animals.
aplanat, molts dels quals sn
parsits. 27 cid desoxiribonucleic m
sgl ADN m
22 acarapisosi de les abelles f sgl DNA m
sin. compl. acariosi de les es cido desoxirribonucleico m
abelles f sgl ADN m
es acarapisosis de las abejas f sgl DNA m
es acariosis de las abejas f
Molcula complexa que es
Malaltia parasitria de les troba fonamentalment al nu-
abelles, causada per lcar cli cellular i que constitueix la
Acarapis woodi, que es caracte- base molecular de la informa-
ritza per una alteraci del vol ci gentica.
quan la malaltia sagreuja.
Nota: s una malaltia de de- 28 acoblament m
claraci obligatria segons sin. cpula f
lOrganitzaci Mundial de la sin. copulaci f
Sanitat Animal. es acoplamiento m
es cpula f
23 acaricida m es copulacin f
es acaricida m
Uni sexual dels animals.
Substncia o agent que sempra
per destruir els cars parsits. 29 acoblar v tr
sin. copular v tr
24 acariosi f es acoplar v tr
es acariosis f es copular v tr

20
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 21

adopci

Fer unir sexualment un mascle 35 acubillar v tr


i una femella. es acubilar v tr
Recollir el bestiar per tancar-
30 acoblar-se v pron lo al corral.
sin. copular v intr
es acoplarse v pron 36 aculeat ada adj
es copular v intr es aculeado da adj
Unir-se sexualment un mascle i Dit de linsecte que t un agu-
una femella per a la reproducci. ll verins.

31 acorador m 37 adenomatosi pulmonar ovina f


veg. escorxador m es adenomatosis pulmonar
ovina f
32 acorador m
Malaltia vrica contagiosa de les
Ganiveta llarga amb fulla pri- ovelles i les cabres, causada per
ma i acabada en punta que un virus de la famlia Retroviri-
serveix per matar el porc a les dae, que es caracteritza per la
matances. formaci de nduls adenoma-
tosos al parnquima pulmonar.
33 actinobacillosi f
Nota: s una malaltia de de-
es actinobacilosis f
claraci obligatria segons
Malaltia bacteriana que afec- lOrganitzaci Mundial de la
ta el bestiar bov i ov, produ- Sanitat Animal.
da per Actinobacillus lignieresi i
caracteritzada, entre daltres 38 adives f pl
smptomes, per la inflamaci i es adivas f pl
lenduriment de la llengua. Inf lamaci de la gola de les
bsties.
34 actinomicosi f
es actinomicosis f 39 ADN m
Malaltia bacteriana que afec- veg. cid desoxiribonucleic m
ta principalment el bestiar bo-
v, rarament els porcs i els ca- 40 adopci f
valls, produda per Actinomyces sin. compl. encobement m
bovis i caracteritzada per tu- es adopcin f
moraci cer vicofacial amb Procs pel qual una cria s
tendncia a obrir-se i a supu- alletada per una femella que
rar un pus groguenc. no lha parida.

21
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 22

adre de cavall

41 adre de cavall m 46 aglanar v intr


es aderezo del caballo m es bellotear v intr
Conjunt de gualdrapa i altres Pasturar, els porcs, glans.
robes que serveixen per ador-
nar la cavalleria. 47 aglapir v tr
sin. glapir v tr
42 ADS f
Agafar, el ca, el bestiar fugis-
veg. Agrupaci de Defensa
ser o la caa.
Sanitria f

43 agalxia contagiosa f 48 agostejador m


es agalaxia contagiosa f es agostadero m

Malaltia bacteriana contagio- Camp o rostoll que es destina


sa de les ovelles i les cabres, a la pastura del bestiar durant
causada principalment per els mesos destiu.
Mycoplasma agalactiae, per
tamb per Mycoplasma caprico- 49 agostejar v intr
lum ssp. capricolum, Mycoplasma es agostar v intr
mycoides ssp. mycoides i Myco- Pasturar els ramats pels ros-
plasma putrefaciens, que es ca- tolls durant els mesos destiu.
racteritza per mastitis, artri-
tis, queratoconjuntivitis i, de 50 agranar v tr
vegades, avortament. es cebar [con granos] v tr
Nota: s una malaltia de de- Alimentar de gra els animals.
claraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la 51 Agrupaci de Defensa
Sanitat Animal. Sanitria f
sgl ADS f
44 agambar v tr es Agrupacin de Defensa
es criar v tr Sanitaria f
Criar un animal petit amb xit. sgl ADS f
Associaci de ramaders, pro-
45 agl m o f moguda per les autoritats sa-
sin. gla f nitries, lobjectiu de la qual
es bellota f s leradicaci o el control de
Fruit del gnere Quercus (alzi- determinades malalties del
na, roure i coscoll), utilitzat bestiar per millorar la produc-
en lalimentaci animal, prin- tivitat de les ramaderies.
cipalment pels porcs.

22
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 23

alfals

52 agullada elctrica f 58 albarda f


es aguijn elctrico f es albarda f
Bast llarg elctric amb una Guarniment de les bsties de
punta metllica en un cap crrega en forma de coix, ge-
connectada a una pila que neralment ple de palla, que sa-
ser veix per picar un animal dapta al llom de lanimal i so-
perqu saixequi o es desplaci bre el qual es colloquen arreus
en una direcci determinada. com les srries i els arganells.

53 aigerol m 59 alb ina adj


es aguaza f es albino na adj
Hidrartrosi que afecta les potes Dit de lanimal caracteritzat
del bestiar, en forma de petits per labsncia congnita, total
tumors tous i plens de lquid. o parcial, de pigmentaci en
lorganisme.
54 aixanguer m
es coyunda f 60 ala f
es alza f
Fermall per subjectar lespig
de larada o del carro al jou. Caix sense fons ni tapa que
es colloca damunt del rusc
55 aixerriar v tr durant lestaci propcia per a
es majadear v intr lelaboraci de la mel per aug-
mentar-ne la capacitat.
Adobar un camp amb els ex-
crements de les ovelles fent 61 alejar v intr
que aquestes hi dormin. veg. aletejar v intr

56 ajocar-se v pron 62 aletejar v intr


es recogerse v pron sin. compl. alejar v intr
Retirar-se les gallines a dormir. sin. compl. esvoletegar v intr
es aletear v intr
57 alatz ana adj Moure les ales els ocells sense
es alazn ana adj arribar a prendre el vol.
es alazano na adj
63 alfals m
Dit del pelatge del cavall que
es alfalfa f
s dun color vermells, sem-
blant al de la canyella. Planta herbcia de la famlia
de les papilioncies (Medicago

23
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 24

alifac

sativa), molt rica en protenes, 68 alimentaci proovulatria f


que es conrea com a planta es flushing m
de farratge per alimentar el
Sistema dalimentaci de les
bestiar i laviram.
ovelles durant lpoca daco-
blament, basat en un suport
64 alifac m
alimentari addicional de tipus
es alifafe m
energtic destinat a incremen-
Tumor sinovial que es troba a tar les taxes de fertilitat i proli-
les sofrages dels cavalls, de les ficitat.
mules, etc.
69 alimentador m
65 aliment m es alimentador m
es alimento m
Dispositiu que aboca el pinso
Producte natural o elaborat sobre la menjadora.
que proporciona als ssers vius
lenergia, les primeres matries 70 alimentari ria adj
i els composts qumics indis- es alimentario ria adj
pensables per al bon funciona-
Relatiu o pertanyent als ali-
ment del cos.
ments i a lalimentaci.
66 aliment concentrat m
71 aliments osa adj
es alimento concentrado m
es alimenticio cia adj
Aliment per al bestiar, amb un es alimentoso sa adj
elevat valor energtic, una di-
Dit dels aliments o productes
gestibilitat alta i un baix con-
que nodreixen o alimenten.
tingut en fibra, que prov dels
conreus, de residus indus-
72 aliret m
trials, etc.
es relincho m
67 aliment volumins m Crit que fa el cavall, lase o el
es alimento no concentrado m mul joves.
Aliment per al bestiar, caracte-
73 allel m
ritzat per un alt contingut en
es alelo m
substncies cellulsiques i ai-
gua, amb poca concentraci Cadascuna de les formes al-
nutritiva, constitut per farrat- ternatives dun gen.
ges verds, fulles, tiges, etc.

24
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 25

amblar

74 alletadora f 80 alotament m
es amamantadora f Repartiment danimals en
es mquina de amamantar f grups homogenis dacord
Mquina destinada a alletar amb les seves necessitats f i-
artificialment les cries. siolgiques i segons criteris
productius o comercials.
75 alletament m
sin. compl. lactaci f 81 alteraci de la intelligncia f
sin. compl. lactncia f es alteracin de la inteligencia f
es lactancia f Modif icaci de les facultats
Perode durant el qual les cries intellectuals del bestiar cau-
salimenten de llet. sada per factors f isiolgics,
com ara el zel, o per altera-
76 alletament m cions patolgiques.
sin. compl. lactncia f
es amamantamiento m 82 amagriment m
es lactancia f es enflaquecimiento m

Acci dalimentar una cria Prdua de pes corporal dun ani-


amb llet. mal, causat per una manca dali-
mentaci i diverses malalties.
77 alletament artificial m
83 amagrir-se v pron
es lactancia artificial f
es enflaquecer v intr
Alletament que es duu a ter- Perdre un animal pes.
me quan una cria s privada
de la lactncia materna abans 84 amargenar v tr
de temps.
Conduir el bestiar a pasturar
78 alletar v tr pels marges.
sin. compl. lactar v tr
es amamantar v tr 85 amarrir v tr
es lactar v tr es amorecer v tr

Alimentar amb llet una cria. Cobrir, el marr, lovella.

86 amblar v intr
79 allocar-se v pron
es amblar v intr
es enclocar v intr
es encloquecer v intr Caminar un quadrpede, sen-
se sacsejar, movent alhora les
Tornar-se lloca la gallina.
potes dun mateix costat.

25
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 26

ameba

87 ameba f Nota: s una malaltia de de-


es ameba f claraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la
Protozou patogen que parasi-
Sanitat Animal.
ta animals i causa lamebiasi.
92 antids m pl
88 amebiasi de les abelles f es antidos m pl
es amebiasis de las abejas f
es amebiosis de las abejas f Famlia docells aqutics de
lordre dels anseriformes, que
Malaltia de les abelles provoca- comprn les nneres, les
da per lameba Malpighamoeba oques i els cignes.
mellificae, que comporta la des-
trucci del revestiment epitelial. 93 nec m
veg. nnera f
89 amollar v tr
sin. compl. aviar v tr 94 neda f
sin. compl. engegar v tr veg. nnera f
es soltar v tr
Deixar lliure un animal que 95 neda f
per qualque motiu estava sub- veg. nnera f
jecte.
96 nega f
veg. nnera f
90 anadura f
es andadura f
97 anella f
Manera de moures un animal es anilla f
en marxa. Pea circular que, clavada en
un suport rgid, ser veix per
91 anaplasmosi f
fermar-hi una bstia.
es anaplasmosis f
Malaltia bacteriana del bes- 98 anella f
tiar bov, ov i cabrum, causa- es anillo m
da principalment per Anaplas- Pea metllica que es colloca
ma marginale i per altres esp- a les potes o en altres parts
cies del gnere Anaplasma, del cos dun animal com a sis-
transmesa per paparres i mos- tema didentificaci, de sub-
ques de diversos gneres, que jecci o de control.
es caracteritza per febre, an-
mia, ictercia i amagriment.

26
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 27

angina

99 anellament m 105 anmia infecciosa equina f


veg. anellatge m es anemia infecciosa equina f
Malaltia vrica dels equins,
100 anellar v tr causada per un virus del gne-
es anillar v tr re Lentivirus, famlia Retroviri-
Posar una anella al morro del dae, transmesa principalment
porc perqu en grufar no mal- per mosques dels gneres Sto-
meni el sembrat, al nas del moxys, Tabanus i Chrysops, que
bou per manejar-lo millor o a es caracteritza per febre re-
la pota dun ocell per facilitar- current, anmia, prdua de
ne la identificaci. pes, debilitat muscular i ede-
ma a les parts baixes del cos.
101 anellatge m Nota: s una malaltia de de-
sin. compl. anellament m claraci obligatria segons
es anillado m lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal.
Sistema didentif icaci dels
animals que consisteix a fixar-
106 aneurisma m
los una anella a una determina-
es aneurisma m
da part del cos segons lanimal.
Dilataci anormal de les pa-
102 anmia f rets dun vas sanguini, ms
es anemia f freqent en les artries, en un
punt determinat.
Def icincia a la sang que es
caracteritza per la disminu- 107 aneurisma vermins m
ci del nombre deritrcits, es aneurisma verminoso m
de la quantitat dhemoglobi-
na i del valor de lhematcrit. Aneurisma de lartria mesen-
trica superior i les seves rami-
103 anmia dels garrins f ficacions, provocat per larves
veg. anmia dels porcells f destrngils.

104 anmia dels porcells f 108 angina f


sin. compl. anmia dels garrins f es angina f
es anemia de los lechones f Malaltia dels animals de peu
Anmia en els garrins causada rod que provoca la inflama-
per la def icincia de ferro i ci de les primeres vies respi-
sals cpriques en la llet que ratoriodigestives.
mamen.

27
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 28

animal dabastament

109 animal dabastament m 114 animal de llet m


es animal de abasto m veg. llet ona m i f
Animal de les espcies rama- 115 animal de pastura m
deres (bovina, ovina, caprina, es animal de pasto m
equina, porcina, etc.) destinat
a lalimentaci humana. Animal que salimenta dher-
ba i daltres productes natu-
110 animal dengreix m rals del camp.
es animal de engorde m
116 animal de pl m
Animal alimentat amb ali- es animal de pelo m
ments concentrats, per fer-lo
guanyar pes i conformaci Animal domstic amb el cos
crnia duna manera rpida i recobert de pl.
destinar-lo al consum hum. Nota 1: Per oposici a animal
de ploma.
111 animal de bast m
sin. compl. haveria f Nota 2: Sn animals de pl els
es animal de carga m cavalls, els ases, les mules, les
es habero m vaques, les cabres, els porcs i
els conills, entre daltres.
Animal quadrpede destinat a
portar una crrega, com el ca- 117 animal de peu forcat m
vall, lase, la mula, el bou i la es animal de pezua hendida m
vaca.
Animal domstic artiodctil.
112 animal de llana m Nota 1: Per oposici a animal
sin. bit m de peu rod.
es animal de lana m
Nota 2: Sn animals de peu
Animal domstic que es cria forcat les vaques, les ovelles,
per a la producci de llana. les cabres i els porcs.

113 animal de llet m 118 animal de peu rod m


es animal de leche m es animal solpedo m

Animal domstic que es cria Animal domstic perissodctil.


per a la producci de llet (va- Nota 1: Per oposici a animal
cum de llet, cabrum de llet, de peu forcat.
ov de llet, etc.).
Nota 2: Sn animals de peu rod
els cavalls, els ases i les mules.

28
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 29

anoll

119 animal de ploma m Animal destinat a estirar un


es animal de pluma m vehicle, a arrossegar una eina
agrcola o a transportar algun
Animal domstic amb el cos
tipus de mercaderia.
recobert de ploma.
Nota: Per oposici a animal de 124 nnera f
pl. sin. compl. nec m
sin. compl. neda f
120 animal de remuc m es pato m
sin. compl. remugant m
Ocell de la famlia dels antids,
es animal rumiante m
alguns dels quals migradors,
es rumiante m
de coll i potes curts i bec apla-
Animal domstic que remuga. nat, les espcies i races doms-
tiques dels quals es crien per la
Nota: Sn animals de remuc
carn, els ous i les plomes.
les ovelles, les cabres i les va-
ques, entre daltres. Les ove- Nota: A les Illes Balears sutilit-
lles i les cabres sanomenen, zen, com a genrics, les for-
especf icament, petits remu- mes nnera i neda. Si es vol
gants, i les vaques, grans remu- distingir el mascle, es pot fer
gants. ser vir la forma nec o b
acompanyar les formes nnera
121 animal de sella m o neda del substantiu mascle
sin. compl. cavalcadura f en funci daposici: nnera
sin. compl. muntura f mascle, per exemple.
es animal de silla m
125 nnera f
Animal destinat a ser cavalcat
sin. compl. neda f
amb sella.
sin. compl. nega f
es pata f
Nota: Sn animals de sella els
cavalls, els ases i les mules. Femella de lnnera, que es
cria per la carn, els ous i les
122 animal de senyal m plomes.
Animal de peu rod amb cavi-
tats a les dents que permeten 126 anoll m
saber-ne ledat. es aojo m
Bov que t entre un any i dos
123 animal de tir m anys.
es animal de tiro m

29
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 30

anquejar

127 anquejar v intr Medicament o agent que des-


trueix els cucs gastrointesti-
Moure, de forma manifesta,
nals i pulmonars.
especialment els animals de
bast, les anques en caminar.
132 antimictic m
veg. antifngic m
128 ans m
es collar del yugo m
133 antiparasitari m
Cadascuna de les peces corba- es antiparasitario m
des en forma de U del jou de
Medicament o agent que des-
coll que es passen per sota el
trueix els parsits o ninhibeix
coll dels bous i sn fixades al
el creixement i la reproducci.
jou per la seva part superior.
134 antirbic m
129 antibitic m
es antirrbico m
es antibitico m
Medicament o agent que
Medicament o agent, natural
combat la rbia.
o artificial, que elimina o inhi-
beix el creixement de microor-
135 antivric m
ganismes i la seva reproducci
es antivrico m
per evitar la progressi dun
procs infeccis en un animal. Medicament o agent que
combat els virus.
130 antifngic m
sin. compl. antimictic m 136 ntrax m
sin. compl. fungicida m veg. carboncle bacteridi m
es antifngico m
es antimictico m 137 anyell a m i f
es fungicida m sin. be m
sin. me m
Medicament o agent que des- sin. xot m
trueix els fongs o ninhibeix el sin. compl. corder m
creixement i la reproducci. sin. compl. xai a m i f
es cordero ra m
131 antihelmntic m
Fill de lovella f ins a ledat
sin. vermfug m
dun any.
es antihelmntico m
es vermfugo m
138 anyell de llet m
es cordero lechal m

30
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 31

aprs

Anyell que encara no pastura i Art de criar les abelles per


que, per tant, salimenta de aprofitar-ne principalment la
llet, ja sigui de la mare, duna mel i la cera.
dida o artificial.
145 pids m pl
139 anyellar v intr es pidos m pl
sin. compl. corderar v intr
Famlia dhimenpters inte-
sin. compl. xaiar v intr
grada per insectes aculeats
es parir [la oveja] v intr
que comprn espcies solit-
Parir lovella. ries i socials amb societats
anuals o permanents, com les
140 apallar v tr abelles i els borinots.
es dar paja [a los animales] v tr
146 apfug m
Donar palla al bestiar.
es apfugo m
141 aparellar v tr Substncia que repelleix les
es aparear v tr abelles.
Unir sexualment les femelles 147 aplom m
amb els mascles per criar. es aplomo m
142 apiari m Cada una de les lnies verticals
sin. compl. casa apiari f i imaginries que determinen
es apiario m la direcci que han de seguir
les extremitats dels quadrpe-
Installaci destinada a allotjar-
des i els punts de recolzament
hi els ruscs per protegir-los con-
daquestes al sl a fi que esti-
tra el fred, els furts i la destrucci.
guin ben constitudes.
143 apicultor a m i f Nota: Usat generalment en
sin. compl. abellaire m i f plural.
sin. compl. abeller a m i f
es apicultor ra m y f 148 aprs m
es aprisco m
Persona que es dedica a lapi-
cultura. Lloc destinat a munyir-hi el
bestiar.
144 apicultura f
sin. compl. producci apcola f Nota: El plural daprs s apressos.
es apicultura f

31
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 32

apuntador

149 apuntador a m i f 155 armentera f


es mamporrero ra m y f es pastizal m
Persona que s'ocupa de diri- Lloc on pasturen els arments.
gir l'rgan reproductor del
mascle en l'acoblament o en 156 arna f
lextracci de semen amb una veg. rusc m
vagina artificial.
157 arns m
150 aregar v tr es arns m
es desbravar v tr Conjunt de corretges al vol-
es domar v tr tant del coll i del trax duna
Ensenyar les bsties a treballar bstia de tir o de bast o dun
en les feines agrcoles. animal de companyia.

151 arester m 158 arracada f


es boquera f veg. ganyell m

lcera que apareix davall la 159 arramadar v tr


llengua dels equins deguda a es reunir en rebao v tr
les arestes de gramnies i dal-
Agrupar els animals per for-
tres plantes que mengen
mar un ramat.
aquests animals.
160 arramassador a m i f
152 armada f
es recovero ra m y f
Conjunt danyells o de porcells
Persona que recorre els pobles
que el pags compra acabats
per comprar especialment avi-
de desmamar, per engreixar-
ram i ous per revendrels.
los i vendrels en ser grossos.
161 arregnar v tr
153 arment m
es poner las riendas v tr
es manada f
Posar les regnes a un cavall.
Ramat de bous o de cavalls.
162 arremolinar v tr
154 armenter a m i f
es reunir v tr
es manadero ra m y f
Reunir, el pastor, el bestiar, es-
Pastor de larment.
pecialment les ovelles, en un
ramat.

32
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 33

ascendent

163 arremolinar-se v pron problemes respiratoris i avor-


es acarrarse v pron taments.
Ajuntar-se, el bestiar, especial- Nota: s una malaltia de de-
ment les ovelles, formant un claraci obligatria segons
remol. lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal.
164 arreus m pl
es arreos m pl 168 artritis/encefalitis caprina f
es artritis/encefalitis caprina f
Guarniment complet dun ca-
vall de tir o duna bstia de Malaltia vrica de les cabres i
crrega o de sella, constitut les ovelles, causada per un vi-
per un conjunt de peces de rus del gnere Lentivirus, fam-
cuir, de fusta i de metall. lia Retroviridae, que es caracte-
ritza per parsia i parlisi en
165 arrufada de llavi f els animals joves i per poliar-
sin. reflex de Flehmen m tritis i mastitis en els adults.
es reflejo de Flehmen m Nota: s una malaltia de de-
es reflejo del labio curvo m claraci obligatria segons
Conducta sexual dun animal lOrganitzaci Mundial de la
mascle consistent a aixecar el Sanitat Animal.
llavi superior i entreobrir la
boca per afavorir la captaci 169 ascariasi f
de feromones procedents du- es ascariasis f
na femella en zel. Malaltia parasitria causada
per la presncia de cucs asc-
166 arruixar v tr rides o de les seves lar ves al
es ahuyentar v tr budell prim i en altres rgans.
es oxear v tr
170 ascendent m i f
Engegar el bestiar o laviram
sin. compl. progenitor a m i f
amb crits i gests.
es ascendiente m y f
167 arteritis vrica equina f es progenitor ra m y f
es arteritis viral equina f Individu de la lnia ascendent
que precedeix en la successi
Malaltia vrica contagiosa
genealgica.
dels equins, causada per un
virus del gnere Arterivirus, fa- Nota: El terme progenitor ra
mlia Arteriviridae, que es ca- saplica generalment al pare i
racteritza per febre, edema, la mare.

33
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 34

ascosferosi

171 ascosferosi f de la musculatura llisa dels


veg. cria enguixada f bronquis, que es caracteritza
per accessos de dispnea, rane-
172 ase m ra, tossina i opressi pectoral.
sin. compl. ruc m
es asno m 177 atac m
es burro m es ataque m
Mamfer perissodctil, de la Aparici o recaiguda sobtada
famlia i el gnere dels quids duna malaltia.
(Equus asinus), semblant al ca-
vall, que generalment sutilitza 178 atordiment m
com a bstia de crrega i de es aturdimiento m
tir i tamb en encreuament Primera fase de la carnitzaci
amb el cavall per a la produc- consistent en la insensibilitza-
ci dhbrids mulars. ci de lanimal.
Nota: Aquest terme designa, es- Nota: Latordiment s obliga-
pecialment, el mascle, ja sigui tori per llei.
reproductor o no. El mascle re-
productor rep un nom diferent 179 atorir v tr
que lidentifica com a tal, per veg. torir v tr
exemple guar o ase de bram.
180 au f
173 ase de bram m veg. ocell m
veg. guar m
181 autcton a adj
174 asinal adj es autctono na adj
veg. asin ina adj Dit de lsser viu que s origi-
nari del lloc on habita.
175 asin ina adj
sin. compl. asinal adj 182 averrir v tr
es asinino na adj es cubrir [el cerdo] v tr
es asnino na adj Cobrir, el porc, la truja.
Relatiu o pertanyent a lase i
la somera. 183 aviar v tr
veg. amollar v tr
176 asma f
es asma f
Malaltia respiratria deguda
a la contracci espasmdica

34
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 35

avortar

184 aviari m 190 avitaminosi f


sin. hipovitaminosi f
Installaci amb les condi-
es avitaminosis f
cions necessries per criar i
es hipovitaminosis f
observar ocells, generalment
no domstics. Estat morbs produt per la
manca o def icincia duna o
185 aviari ria adj de diverses vitamines.
es aviar adj
es aviario ria adj 191 avortament m
es aborto m
Relatiu o pertanyent als
ocells. Expulsi prematura del fetus
abans que aquest sigui viable.
186 avcola adj
es avcola adj 192 avortament enzotic de les
Relatiu o pertanyent a lavi- ovelles m
cultura. sin. clamidiosi ovina f
es aborto enzotico de
187 avicultor a m i f las ovejas m
es avicultor ra m y f es clamidiosis ovina f

Persona que es dedica a lavi- Malaltia bacteriana infecciosa


cultura. de les ovelles, les cabres i les
vaques, causada per Chlamy-
188 avicultura f dophila abortus, que es caracte-
sin. compl. producci avcola f ritza per avortaments en el
es avicultura f darrer perode de gestaci, fe-
es produccin avcola f tus morts i naixement de cries
que moren durant la primera
Tcnica destinada a la cria i
setmana de vida.
lexplotaci de laviram.
Nota: s una malaltia de de-
189 aviram m claraci obligatria segons
es avera f lOrganitzaci Mundial de la
es avero m Sanitat Animal.
Conjunt docells de corral,
que inclou les gallines, les 193 avortar v intr
oques, les nneres, els co- sin. compl. esvortar v intr
loms, els faisans i els galls din- sin. compl. malparir v intr
di, criats per obtenir-ne pro- es abortar v intr
ductes.

35
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 36

avort

Expulsar prematurament el fe-


tus durant lembars abans
que sigui viable.

194 avort m
sin. avort m
es abortn m
Fetus animal parit abans de
ser viable.

195 avort m
sin. avort m

36
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 37

196 babesiosi f 200 bacivar v tr


sin. piroplasmosi f es separar de los machos
es babesiosis f cabros v tr
es piroplasmosis f
Separar les ovelles bacives
Malaltia parasitria del bes- dels marrans.
tiar bov, ov, cabrum i dels
cans, causada per diverses es- 201 baciver m
pcies de protozous del gne- Lloc on pastura el bestiar ba-
re Babesia, transmesa per pa- ciu.
parres de diverses espcies,
que es caracteritza per febre, 202 baciver a m i f
anmia, ictercia i hemoglobi- es vaciero ra m y f
nria.
Pastor de bestiar baciu.
Nota: En el cas dels equins i
dels bovins, s una malaltia de 203 bacona f
declaraci obligatria segons veg. truja f
lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal. 204 bacteri m
es bacteria f
197 baciva f
Microorganisme unicellular
sin. bacivada f
destructura procariota cau-
es rebao de ganado horro m sant de fermentacions, malal-
Ramat de bestiar baciu. ties o putrefacci en ssers
vius o en matria orgnica.
198 baciva adj
sin. buida adj 205 bactericida m
es horra adj es bactericida m
es vaca adj Medicament o agent que des-
Dit de la femella animal que trueix els bacteris.
es troba en fase productiva de
manteniment, que ni alleta ni 206 badall m
est embarassada. Instrument que serveix per fer
obrir la boca a les bsties i
199 bacivada f mantenir-la badada el temps
sin. baciva f necessari.
37
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 38

badall

207 badall m 211 barbada f


es bostezo m es barbada f
Inspiraci bucal, profunda, Cadeneta de ferro que passa
llarga i involuntria, amb se- per davall la barba del cavall i
paraci de les mandbules i uneix els dos extrems supe-
seguida duna expiraci tam- riors del fre.
b profunda i prolongada, so-
vint sorollosa. 212 barballera f
veg. ganyell m
208 bags m
es bagazo m 213 barballera f
es gabazo m
Plec penjant que fa la pell de
Residu obtingut de la canya de
sota el coll del bou i daltres
sucre, de les taronges, les oli-
animals.
ves i les llavors oleaginoses
desprs dhaver-ne separat lo-
li per pressi, entre daltres 214 barb m
productes, que es pot fer servir veg. ment m
daliment per als remugants.
215 barb m
209 bala f es barba f
es paca f Penjoll de pl, de ms o menys
Fardell o bolic atapet de llargada, que neix al ment
farratge, de formes i mides di- dalguns animals, especial-
verses, lligat amb vencisos o ment dels bocs.
filferros.
216 barraample adj
Nota: Les formes habituals de
es de quijada ancha adj
les bales sn prismtica, rec-
tangular i en rotllo. Sanome- Dit de lanimal bov que men-
nen bales petites les que poden ja molt.
ser manejades per una persona
sense ajuda de mquines, i ba- 217 barram m
les grosses, les que shan de ma- sin. dentadura f
nejar necessriament amb ma- sin. dentat m
quinria agrcola. es dentadura f
210 banyegar v tr Conjunt de les dents dun ani-
veg. mufar v tr mal.

38
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 39

bel

218 barraprim a adj 224 baster a m i f


sin. prim de barra adj sin. seller a m i f
es poco comedor ra adj sin. selleter a m i f
es albardero ra m y f
Dit de lanimal bov que men-
ja poc. Persona que fa, adoba o ven
selles i altres guarniments de
219 barrat ada adj cuir per a les bsties.
es barrado da adj
225 bastet m
Dit del plomatge dels ocells sin. sellet m
amb taques grises o negres al- sin. sell m
ternades amb altres de blan- es silln m
ques.
Bast petit encoixinat que es
colloca a lesquena dels ani-
220 barrat ada adj
mals de crrega i que serveix
es barrado da adj
per sostenir la sofra i evitar le-
Dit especialment de les va- sions del llom.
ques i les ovelles que tenen el
cap i les potes negres o de les 226 bateria de gbies f
que tenen el cap blanc amb es batera de jaulas f
taques negres. Conjunt de gbies, general-
ment metlliques, destinades
221 barrut uda adj a tancar-hi laviram o els co-
Dit de lanimal que menja nills per a la seva explotaci.
molt.
227 be m
sin. anyell a m i f
222 bassa de purins f
es balsa de purines f
228 beaces f pl
Bassa artificial i impermeable es alforjas f pl
que sutilitza per emmagatze- Conjunt de dues bosses o cistells
mar temporalment purins. units per una corretja que es po-
sa sobre lesquena dun animal
223 bast m per transportar crregues.
es baste m
Sella amb els arons sortits 229 bel m
que serveix per traginar crre- es balido m
ga feixuga a lesquena de la Crit del bestiar de llana i del
bstia. cabrum.

39
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 40

benestar animal

230 benestar animal m 236 bestiar cavall m


es bienestar animal m es ganado caballar m
Conjunt de condicions, regu- Bestiar format per cavalls, eu-
lades per la normativa, en qu gues i poltres.
shan de mantenir els animals
per evitar qualsevol tipus de 237 bestiar de renda f
patiment innecessari. es ganado de renta f

231 berruga f Bestiar destinat a subminis-


veg. papilloma m trar els seus productes natu-
rals, com ara carn, llet, pell,
232 bessoner a adj llana, etc.
Dit de lanimal, normalment Nota: Per oposici a bestiar de
lovella o la cabra, que pro- treball.
dueix bessons o t tendncia a
produir-ne. 238 bestiar de treball m
es ganado de labor m
233 bstia f Bestiar del qual sobt fora
sin. bstia f motriu.
es bestia f
Nota: Per oposici a bestiar de
Animal domstic quadrpe- renda.
de, especialment de crrega.
239 bestiar equ m
234 bestiar m es ganado equino m
es ganado m
Bestiar integrat per animals
Conjunt danimals domstics de les espcies equina, asinina
que es crien per obtenir pro- i dels seus hbrids, els muls.
ductes o serveis.
Nota: A Eivissa i Formentera, 240 bestiar gros m
el terme bestiar es restringeix a es ganado mayor m
lov i al cabrum. Bestiar format pels animals de
les espcies equina, asinina i
235 bestiar bov m dels seus hbrids, els muls, i de
es ganado vacuno m lespcie bovina.
Bestiar format pels bous, les
vaques i els vedells i per qual- 241 bestiar menut m
sevol altre animal domstic de sin. bestiar petit m
la subfamlia dels bovins. es ganado menor m

40
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 41

bocatge

Bestiar format per les ovelles, 248 biotipus m


les cabres, els porcs i els co- veg. biotip m
nills.
249 bisbe m
242 bestiar ov m Ventrell del porc farcit de pas-
es ganado ovino m ta de camallot o de botifarr.
Bestiar format per animals de
lespcie ovina. 250 bisbe m
veg. estmac m
243 bestiar petit m
sin. bestiar menut m 251 bstia f
sin. bstia f
244 BIA f
252 bit m
veg. bronquitis infecciosa
sin. animal de llana m
aviria f
253 blanc a adj
245 biber m
es blanco ca adj
es bibern m
Dit del pelatge o del plomatge
Recipient graduat, general- que s del color de la neu.
ment de vidre o de plstic,
amb un broc on es posa una 254 boc m
tetina a tall de mugr, emprat sin. compl. cabr m
per alletar artificialment una es cabrn m
cria. es macho cabro m
Mascle de la cabra que suti-
246 bioclimatologia f
litza com a semental.
es bioclimatologa f
Branca de la climatologia que 255 boc passador m
estudia la relaci del clima Boc sanat que sutilitza com a
amb els ssers vius. guia de la guarda de cabres o
de la guarda mixta de cabres i
247 biotip m ovelles.
sin. compl. biotipus m
es biotipo m 256 bocatge m
es boquera f
Grup dindividus amb un ge-
notip com, com ara cadas- Afta que es forma a la mucosa
cuna de les races animals. bucal.

41
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 42

bol

Nota: Per extensi, tamb sa- 261 bonyiga f


plica a lectima contagiosa. veg. buina f

257 bol m 262 boquir v tr


es cuenco m sin. compl. aboquir v tr
es cubrir [el cabrn] v tr
Recipient on es posa el menjar
o el beure de determinats ani- Cobrir, el boc, la cabra.
mals.
263 bordar v intr
veg. lladrar v intr
258 bol m
es bolo m
264 borm m
Pndola grossa i blana. es muermo m
Malaltia bacteriana contagio-
259 bol ruminal m
sa dels equins, per tamb
es bolo ruminal m pot afectar les ovelles, les ca-
Aplicaci de forma general- bres, els cans i els moixos,
ment cilndrica, amb un mi- causada per Pseudomonas ma-
croxip que sintrodueix per via llei, que es caracteritza per le-
oral perqu quedi dins la pan- sions nodulars i ulceracions al
tracte respiratori superior i els
xa dels bovins, dels ovins i del
pulmons i tamb a la pell.
cabrum, que serveix per iden-
tificar lanimal. Nota: s una malaltia de de-
claraci obligatria segons
260 bol ruminal m lOrganitzaci Mundial de la
es bolo ruminal m Sanitat Animal i una zoonosi.

Via dadministraci dun me- 265 borrec ega m i f


dicament consistent en una es borrego ga m i f
aplicaci de forma esfrica
que cont el medicament que Animal de llana que t entre
es vol administrar i que sin- un i dos anys de vida.
trodueix per via oral perqu
266 borreguer a m i f
quedi dins la panxa dels bo-
es borreguero ra m y f
vins, dels ovins i del cabrum,
on allibera progressivament la Persona que t cura dels bor-
substncia medicamentosa. recs.

42
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 43

bov

267 borromba f 273 boual m o f


es esquiln m sin. boval m o f
sin. boveral m
Esquella grossa, ms ampla
es boyera f
de dalt que de baix, que es
es boyeriza f
penja al coll de les vaques i de
les eges a muntanya. Estable de bous.

268 botifarr m 274 bouer a m i f


Embotit fet de budell prim sin. bover a m i f
farcit de carn magra i sang de es boyero ra m y f
porc capolades, trempada es boyerizo za m y f
amb sal, pebre i espcies. Pastor de bous.

269 bou m 275 bovada f


veg. travesser m sin. bouada f

270 bou m 276 boval m o f


sin. compl. brau m sin. boual m o f
sin. compl. toro m
es toro m 277 bover a m i f
sin. bouer a m i f
Mascle de la vaca, que sex-
plota com a reproductor, per
la carn i per al treball agrcola. 278 boveral m
sin. boual m o f
Nota: Bou no sempre s sin-
nim de toro o de brau, ja que 279 bov ina adj
pot estar sanat. sin. vacc ina adj
sin. vaqu ina adj
271 bou castrat m es bovino na adj
es buey m
Relatiu o pertanyent als bo-
Bou que, amb la castraci, s vins.
ms apte per ser emprat per als
treballs agrcoles, com a bstia de 280 bov ina adj
crrega i per a lobtenci de carn. sin. vacum adj
es bovino na adj
272 bouada f es boyuno na adj
sin. bovada f es vacuno na adj
es boyada f
Dit del bestiar format pels
Gran quantitat de bous. bous, les vaques i els vedells.

43
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 44

bovicultor

281 bovicultor a m i f Dit dels bous i daltres animals


es bovicultor ra m y f que tenen lentrecuix de color
diferent de la resta del cos.
Persona que es dedica a la bo-
vicultura. 288 bram m
es rebuzno m
282 bovicultura f
sin. compl. producci bovina f Crit de lase.
es bovicultura f
289 bramar v intr
Actitivitat ramadera consistent es rebuznar v intr
en la cria i explotaci del bestiar
bov amb finalitats comercials. Fer brams els ases.

283 bvids m pl 290 bramul m


es bvidos m pl sin. mugit m
es berrido [vedell] m
Famlia de mamfers de lordre es bramido m
dels artiodctils, integrada es mugido m
per espcies remugants, que
comprn, entre daltres, els Crit del bou i danimals afins.
bovins, els caprins i els ovins.
291 bramular v intr
284 bovins m pl sin. mugir v intr
es bovinos m pl es berrear [vedell] v intr
es mugir v intr
Subfamlia de mamfers b-
vids, integrada per espcies Fer bramuls els bous i animals
remugants de grans dimen- afins.
sions, forts i pesants, que
comprn les vaques. 292 brau m
veg. bou m
285 bracal m
es calostro [de las vacas] m 293 brauell a m i f
es novillo lla m y f
Calostre de les vaques.
Bou o vaca jove, abans de le-
286 bragada f dat reproductora, que encara
es bragada f no est domat ni aregat.
Entrecuix del cavall i daltres
294 brava f
animals.
es novilla f
287 bragat ada adj Vaca jove, dentre un i dos
es bragado da adj anys, reservada a la reproduc-
44
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 45

brilla

ci, que encara no ha parit 300 brevilini nia adj


cap vegada. es brevilneo nea adj
Dit de la raa o de lindividu
295 bresca f
proporcionalment ms curt
es bresca f
que la mitjana de lespcie, fet
es panal m
que li dna un aspecte ms
Conjunt de celles de cera he- compacte.
xagonals que fabriquen les
abelles dins del rusc destinat a 301 bri m
emmagatzemar-hi la mel i el
Dermatosi humida i amb cros-
pollen i a la cria de les larves.
tes escatoses, que es manifesta
296 brescador m en diferents malalties drmi-
sin. crestador m ques, com ara la tinya, la sarna
sin. desoperculador m o les dermatitis allrgiques.
es castradera f
302 bricallaire m i f
es cortadera f
sin. bricaller a m i f
es desoperculador m
es recovero ra m y f
Ganivet en forma de paleta
Persona que compra ous, avi-
que serveix per brescar les ar-
ram, conills, etc., per tornar-
nes de les abelles.
los a vendre.
297 brescam m
303 bricaller a m i f
es macn m
sin. bricallaire m i f
es secn m
Bresca sense mel, resseca i de 304 brida f
color fosc. sin. brilla f
es brida f
298 brescam m
Pea del guarniment dalguns
Conjunt de bresques. animals, que es colloca al
cap, formada pel fre, les reg-
299 brescar v tr nes i les corretges, i que serveix
sin. crestar v tr per guiar-los i controlar-los.
sin. desopercular v tr
es brescar v tr 305 brilla f
es castrar v tr sin. brida f
es desopercular v tr
306 brilla f
Treure els opercles que tan-
es bocado m
quen les celles per poder ex-
treuren la mel. Fre o mos de les cavalcadures.
45
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 46

broca

307 broca f Nota: s una malaltia de de-


es trenca f claraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la
Cadascuna de les varetes que
Sanitat Animal.
es posen als ruscs per sostenir
les bresques.
311 bronquitis parasitria f
sin. bronquitis verminosa f
308 brom m
es bronquitis verminosa f
sin. compl. passa f
es moquillo canino m Bronquitis que afecta el bes-
tiar bov, equ, ov, cabrum i
Malaltia vrica contagiosa
porqu, provocada per par-
dels cans, principalment dels
sits nematodes, caracteritzada
animals joves, causada per un
per respiraci dificultosa, ac-
virus del gnere Morbillivirus,
cessos de tossina, expulsi de
que es caracteritza per febre
mocs, desgana i aflaquiment.
alta, catarro respiratori i ocu-
lar, gastroenteritis, molt so-
312 bronquitis verminosa f
vint amb complicacions pneu-
sin. bronquitis parasitria f
mniques i neurolgiques i
una mortalitat elevada.
313 brucellosi f
sin. compl. febres de Malta f pl
309 bronquitis f
es brucelosis f
es bronquitis f
Malaltia bacteriana infecciosa
Inflamaci dels bronquis.
contagiosa dels mamfers do-
mstics, causada per bacteris
310 bronquitis infecciosa aviria f
del gnere Brucella (B. abortus,
sgl BIA f
B. canis, B. melitensis i B. suis),
es bronquitis infecciosa aviar f
que es caracteritza principal-
sgl BIA f
ment per avortaments.
Malaltia vrica molt contagio-
Nota: s una malaltia de de-
sa de les gallines, sobretot
claraci obligatria segons
dels animals ms joves, causa-
lOrganitzaci Mundial de la
da per un virus del gnere Co-
Sanitat Animal i una zoonosi.
ronavirus, famlia Coronaviridae,
que es caracteritza fonamen-
314 brunzir v intr
talment per smptomes respi-
es zumbar v intr
ratoris i de vegades per nefritis
i problemes en la producci Produir un so una abella quan
dous. es mou rpidament dins laire.

46
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 47

bursitis infecciosa aviria

315 budellada f lOrganitzaci Mundial de la


sin. budellam m Sanitat Animal.
es mondongo m
es tripas f pl
Conjunt dels budells dun ani-
mal.

316 budellam m
sin. budellada f

317 buida adj


sin. baciva adj

318 buina f
sin. compl. bonyiga f
es boiga f
Excrement del bestiar, espe-
cialment del bov i lequ.

319 burra f
veg. somera f

320 bursitis infecciosa aviria f


sin. compl. malaltia de
Gumboro f
es bursitis infecciosa aviar f
es enfermedad de Gumboro f
Malaltia vrica molt contagio-
sa de les gallines, generalment
dels animals joves, causada
per un virus del gnere Avibir-
navirus, famlia Birnaviridae, que
es caracteritza per diarrea
aquosa, apatia, tremolors,
postraci, lesions a la bossa
de Fabrici i mortalitat elevada.
Nota: s una malaltia de de-
claraci obligatria segons

47
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 48

321 ca m 324 cabeada f


sin. cus m sin. compl. cabe m
sin. compl. gos m es cabezada f
es can m
Conjunt de corretges entrelli-
es perro m
gades que subjecten el cap de
Mamfer domstic de la famlia la bstia cavallina quan ha
dels cnids (Canis familiaris), de destirar un vehicle.
mida, forma i pelatge molt di-
vers segons la raa, caracterit- Nota: Usat generalment en
zat per tenir els sentits de lol- plural.
facte i loda molt desenvolu-
pats, que es t principalment 325 cabe m
com a animal de companyia, veg. cabeada f
per guardar i per caar.
326 cabellera f
Nota: Aquest terme designa, sin. crina f
especialment, el mascle. sin. crinera f
es crin f
322 ca eivissenc m
sin. llebrer eivissenc m Conjunt de crins del bescoll
es podenco ibicenco m dels quids.
Ca de gran aptitud per a la ca- 327 cabestrar v tr
a, molt gil, de salt potent i
es encabestrar v tr
de molt bon olfacte, utilitzat
en la caa del conill a barres. Posar el cabestre al cap duna
bstia.
Nota: s duna raa autctona
dEivissa, don pren el nom, i
tamb de la resta de les illes 328 cabestre m
Balears. sin. cabestrell m
sin. morralles f pl
323 cabanya f es cabestro m
es cabaa f Corda que, per mitj dalguns
Conjunt de caps de bestiar nusos, forma ramals en dife-
duna determinada espcie o rents direccions, de manera
raa, propi dun pas, una co- que sadapta al cap duna
marca, un propietari, etc. bstia i serveix per subjectar-la

48
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 49

cabriolar

en haver-la de menar o en te- 334 cabrer a m i f


nir-la lligada. es cabrerizo za m y f
es cabrero ra m y f
329 cabestrejar v tr
Pastor de cabres.
es cabestrear v tr
Menar una bstia pel cabes- 335 cabrera f
tre. es cabrera f
es chiquero m
330 cabestrell m
Lloc tancat i cobert destinat a
sin. cabestre m
tancar-hi les cabres a la nit.
331 cabra f
336 cabridada f
es cabra f
es camada de cabritos f
Mamfer artiodctil remugant
Conjunt de cabrits nascuts
domstic de la subfamlia dels
dun mateix part o en una ma-
caprins, de grandria sem-
teixa poca de parts.
blant a lovella, de pl curt i
aspre, de cua curta, que pot
337 cabridar v intr
presentar o no banyes arque-
es parir [la cabra] v intr
jades, i que es cria per aprofi-
tar-ne la carn, la llet i, de vega- Parir la cabra.
des, el pelatge i el cuir.
338 cabridella f
Nota: Aquest terme designa,
es chota f
especialment, la femella.
Cabreta de llet.
332 cabraboc m
es freemartin m 339 cabriola f
es cabriola f
Femella estril del bestiar bov
o cabrum per haver rebut, du- Salt en qu el cavall dna un
rant lembars de la seva ma- parell de coces quan s enlaire.
re, hormones masculines dun
germ bess del sexe mascul. 340 cabriolar v intr
es cabriolar v intr
333 cabrada f es cabriolear v intr
es cabrada f
Fer, un cavall, cabrioles.
es cabro m
Ramat de cabres.

49
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 50

cabrissa

341 cabrissa f 347 cadellada f


es cabreriza f sin. quissonada f
Lloc on sarrepleguen i tan- Conjunt de cadells.
quen les cabres.
348 cadellar v intr
342 cabrit ida m i f sin. quissoiar v intr
sin. xot a m i f es parir [la perra] v intr
es cabrito ta m y f Parir la cussa.
Nad de la cabra des que neix
fins que deixa de mamar. 349 calat ada adj
es calzado da adj
Nota: Com a genric sutilitza
la forma masculina cabrit; es Dit dels quadrpedes quan te-
fa la distinci de sexe quan es nen una o ms potes blanques
vol distingir el sexe de la cria en contrast amb el color fosc
de la cabra. del cos.

343 cabr m 350 calderada f


veg. boc m Menjar per als porcs preparat
fent bullir patates, cols, naps i
344 cabrum adj altres restes vegetals.
es cabro a adj
351 calostre m
Dit del bestiar integrat per ca- es calostro m
bres, bocs i cabrits.
Lquid esps de color groc se-
345 cadell a m i f cretat per la glndula mam-
sin. cuss ona m i f ria just abans i desprs del
sin. quiss ona m i f part, que s ric en energia, im-
es cachorro m munoglobulines, sals minerals
i vitamines.
Ca jove, fins a ledat que pre-
senta la dentici permanent, 352 camallot m
cap al mig any de vida.
Embotit de carn magra i sang
346 cadellada f del porc amb espcies que es
sin. quissonada f posa dins la cotna de la cama
es camada de perros f i cuixa del porc.

Conjunt de cadells nats dun 353 camella f


part. es gamella f

50
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 51

canyet

Cadascun dels bastons cor- Cos dun animal dabasta-


bats de fusta que van f icats ment dessagnat, escor xat i
verticalment dins els forats sense vsceres i sense el cap ni
dels extrems del jou i satesen les extremitats.
al coix de la bstia, servint de
punt de resistncia al movi- 358 canal f
ment muscular de lanimal. es canal m

354 cam de ferradura m Depressi allargada o solc


es camino de herradura f que presenta un rgan o una
estructura anatmica.
Cam ms o menys estret per
on poden passar bsties per 359 cncer m
no carros. es cncer m
355 campilobacteriosi genital Creixement tumoral dels tei-
bovina f xits, de carcter maligne i per-
es campilobacteriosis genital torbador de les funcions bio-
bovina f lgiques normals.
Malaltia bacteriana dels r-
gans genitals de les vaques, 360 can ina adj
causada per Campylobacter fe- es canino na adj
tus ssp. venerealis, que es carac- Relatiu o pertanyent al ca.
teritza per infertilitat, mortali-
tat embrionria primerenca i 361 canicultura f
avortaments repetits. es canicultura f
Nota: s una malaltia de de- Cria i explotaci de cans.
claraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la 362 cansalada f
Sanitat Animal. veg. xulla f
356 canal m 363 cant m
es canal m es canto m
Conducte dun organisme per
So especf ic ems pels ocells
on circulen substncies lqui-
mascles adults en el marc del
des o semilquides.
comportament reproductor.
357 canal f
364 canyet m
es canal m o f
es carnero m

51
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 52

canyet

Lloc on senterren o sincine- Animal mascle que ha estat


ren les bsties mortes. castrat generalment per afa-
vorir-ne lengreix i destinat a
365 canyet m lalimentaci humana.
sin. canyot m
es caeta f 372 capoladora f
es carrizo m es trituradora f
Planta del gnere Phragmites, Mquina amb un cilindre ho-
prpia de prats i albuferes, ritzontal dins el qual roden
que constitueix un bon farrat- ganivets que serveix per tritu-
ge per al bestiar, especialment rar la carn a les matances.
lequ i el bov.
373 caponador a m i f
366 canyot m es capador ra m y f
sin. canyet m es castrador ra m y f
Persona que es dedica a capo-
367 cap de bestiar m
nar, especialment els animals
es cabeza de ganado f
de ploma.
es res f
Individu que forma part dun 374 caponar v tr
bestiar. es capar v tr
Castrar un pollastre per afa-
368 capador a m i f
vorir-ne lengreix.
veg. castrador a m i f
375 caponar v tr
369 capar v tr
es pisar v tr
veg. castrar v tr
Cobrir, el mascle de laviram,
370 capana f la femella.
es espavarn m
376 caponat m
Tumor de la cara interna de la sin. cap m
canya de la cama posterior
dun cavall o mul. 377 caponera f
es caponera f
371 cap m
Gbia, generalment de fusta,
sin. caponat m
destinada a engreixar els ca-
es capn m
pons.

52
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 53

carboncle bacteridi

378 capr ina adj 384 carcter m


es cabruno na adj es carcter m
es caprino na adj
Expressi dun tret especf ic
Relatiu o pertanyent a la cabra. en un individu per actuaci
conjunta de la seva constitu-
379 capricultor a m i f ci gentica (genotip) i lam-
es capricultor ra m y f bient.
Persona que es dedica a la ca-
pricultura. 385 caragol m
sin. compl. cargol m
380 capricultura f es caracol m
sin. compl. caprinotcnia f Mollusc gasterpode que es
sin. compl. producci caprina f caracteritza per tenir el cos
es capricultura f dins una closca en espiral, al-
es caprinotecnia f gunes espcies del qual es des-
es produccin caprina f tinen principalment al con-
Activitat ramadera consistent sum hum.
en la cria i lexplotaci de cabres.
386 carboncle bacteridi m
381 caprinotcnia f sin. compl. ntrax m
veg. capricultura f es ntrax m
es carbunco bacteridiano m
382 caprins m pl
es caprinos m pl Malaltia bacteriana infecciosa
dels animals domstics, princi-
Subfamlia de bvids, de talla palment dels remugants, alta-
mitjana, constituci robusta, ment mortal, causada per Baci-
extremitats molt fortes, que llus anthracis, que es caracteritza
comprn les cabres. per un quadre septicmic amb
hemorrgies als orificis natu-
383 caquxia f rals, tumefacci esplnica i in-
sin. emaciaci f filtracions serohemorrgiques
es caquexia f en teixits subcutanis i serosos.
es emaciacin f
Nota: s una malaltia de de-
Alteraci important de lestat claraci obligatria segons
corporal dels animals a con- lOrganitzaci Mundial de la
seqncia de determinades Sanitat Animal i una zoonosi.
malalties, caracteritzada per
emmagriment considerable,
astnia i anmia.

53
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 54

carboncle simptomtic

387 carboncle simptomtic m 392 carrerada f


sin. gangrena emfisematosa f es caada f
es carbunco sintomtico m
Cam que segueix el bestiar
es gangrena enfisematosa f
transhumant quan puja a la
Malaltia infecciosa que afecta muntanya o en baixa, per
totes les espcies animals, aprof itar les pastures natu-
causada pel bacteri Clostridium rals.
chauvoei, caracteritzada per la
formaci de tumefaccions 393 crritx m
emfisematoses en les masses
musculars ms voluminoses. Herba perenne de la famlia
de les gramnies (Ampelodes-
388 carncia f mos mauritanica), robusta, de
es carencia f fulles primes i molt llargues,
aprofitada com a pastura pels
Absncia o insuf icincia en animals domstics, com ara
lorganisme delements nutri- els cavalls, els ases, les mules,
tius indispensables. les vaques, les ovelles i les ca-
bres.
389 careta dapicultor f
es carilla f 394 carritxer a m i f
es mscara f es segador ra de carrizo m y f
Careta, generalment de tela Persona que sega crritx per al
metllica, que ser veix per bestiar.
protegir la cara i el cap de la-
picultor de les picades de les 395 carritxera f
abelles quan aquest manipula
el rusc. Mata de crritx.

390 cargol m 396 casa apiari f


veg. caragol m veg. apiari m

391 crrega ramadera f 397 cascavell m


es carga ganadera f sin. esquellerinc m
sin. esquell m
Relaci entre el nombre de sin. esquellinc m
caps de bestiar i la superfcie es campanilla f
que ocupen dins lexplotaci. es cascabel m
Nota: Sexpressa en unitats de es cencerrillo m
bestiar gros (UBG) per hectrea.

54
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 55

cavall

Cada un dels picarols o cam- 403 castrar v tr


panetes que guarneixen un sin. compl. capar v tr
collar de ca o danimal de sin. compl. sanar v tr
bast. es capar v tr
es castrar v tr
398 casera f Practicar la castraci dun
veg. rusc m animal.
399 caseta f 404 cavalcadura f
veg. cella f veg. animal de sella f

400 castany a adj 405 cavalcar v tr


es castao a adj sin. cobrir v tr
Dit del plomatge o del pelatge sin. muntar v tr
que s torrat fosc, com el du- sin. compl. saltar v tr
na castanya madura. es cabalgar v tr
es cubrir v tr
401 castraci f es montar v tr
sin. compl. sanadura f es saltar v tr
es castracin f Posar-se el mascle damunt la
femella per fecundar-la.
Extirpaci o inutilitzaci dels
rgans reproductors dun ani-
406 cavalcar v tr i intr
mal generalment destinat al
sin. muntar v tr i intr
consum hum per afavorir-ne
es cabalgar v intr
lengreix, la massa muscular i
es montar v intr
millorar la qualitat i lolor de
la carn. Anar sobre lesquena dun
animal, dirigint-lo.
402 castrador a m i f
sin. compl. capador a m i f 407 cavall m
sin. compl. sanador a m i f es caballo m
es capador ra m y f Mamfer domstic, herbvor,
es castrador ra m y f de la famlia dels quids (Equus
Persona que es dedica a cas- caballus), de grans dimensions,
trar animals. de constituci forta i bon cor-
redor, amb el bescoll i la coa
poblats de pls llargs i abun-
dants, emprat sobretot com a
animal de sella i de tir.

55
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 56

cavall de llavor

Nota: Aquest terme designa, 415 cavallerissa f


especialment, el mascle. es caballeriza f
Estable de cavalls.
408 cavall de llavor m
sin. cavall llavorer m
sin. cavall semental m 416 cavall ina adj
es caballo padre m es caballar adj
es caballo semental m Relatiu o pertanyent als ca-
Cavall utilitzat per a la repro- valls.
ducci.
417 cella f
409 cavall de tir m sin. compl. caseta f
es caballo de tiro m es alveolo m
es alvolo m
Cavall ensinistrat per tirar car- es celda f
ros o per a les feines del camp. es celdilla f

410 cavall llavorer m Cadascuna de les cavitats de


sin. cavall de llavor m forma hexagonal duna bresca
que construeixen les abelles
411 cavall semental m per criar-hi els ous, les larves i
sin. cavall de llavor m les nimfes i per emmagatze-
mar-hi la mel i el pollen.
412 cavall trotador m
sin. trotador m 418 cera f
es trotador m es cera f
es trotn m Substncia slida, blana, gro-
Cavall de raa criat per a les guenca i fusible, que les abe-
curses al trot. lles segreguen i amb la qual
fan la bresca dels ruscs.
413 cavallada f
es caballada f 419 cera estampada f
es cera estampada f
Ramat de cavalls i deges.
Lmina rectangular de cera feta
414 cavallers issa m i f mecnicament que imita lenv
es caballerizo za m y f de separaci de la bresca amb
les parets de les celles, que sin-
Persona que socupa del man- trodueix al rusc per facilitar la
teniment duna cavallerissa i construcci de la bresca.
dels animals que shi allotgen.

56
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 57

clamidiosi

420 cerificador m 425 cingla f


es cerificador m es cincha f
Aparell elctric, solar o de va- Corretja de cuir o de cnem
por, que serveix per obtenir la amb qu se subjecta lalbar-
cera pura de les bresques mit- da, el bast o la sella per davall
janant lacci calorfica. el ventre de lanimal.

421 cerra f 426 cisticercosi bovina f


es cerda f es cisticercosis bovina f
Pl gruixat i aspre que presen- Malaltia parasitria de les va-
ten alguns animals, com els ques, causada per la forma
porcs, els cavalls a la coa o els larvria del cestode Taenia sagi-
cans de determinades races. nata, que es caracteritza per la
manca de smptomes.
Nota: Les races de cans amb
cerres sanomenen cans cerruts. Nota: s una malaltia de de-
claraci obligatria segons
422 certificat veterinari m lOrganitzaci Mundial de la
es certificado veterinario m Sanitat Animal.
Document que estn un vete-
427 cisticercosi porcina f
rinari collegiat en un imprs
es cisticercosis porcina f
oficial, on es constata un fet
determinat. Malaltia parasitria dels
porcs, causada per Cysticercus
423 cerut m cellulosae, forma lar vria de
es cera aleda f Taenia solium, que es caracte-
ritza per la manca de smpto-
Substncia cerosa amb qu
mes.
les abelles unten el rusc abans
de fer-hi la bresca. Nota: s una malaltia de de-
claraci obligatria segons
424 cerut m lOrganitzaci Mundial de la
es cern m Sanitat Animal.
Bresca expremuda, sense mel,
428 clamidiosi f
que roman reduda a cera.
es clamidiosis f
Grup de malalties bacterianes
infeccioses, provocades per
bacteris del gnere Chlamydo-

57
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 58

clamidiosi aviria

phila, que afecten el bestiar 433 clau m


bov, ov i cabrum, que es ca- es clavo m
racteritzen per avortaments i
Inflor vermella de les bsties a
per naixements de cries dbils
les nafres de lesquena que en-
i que es poden transmetre a
tra dins la carn.
lespcie humana.
434 clau m
429 clamidiosi aviria f
es lerda f
es clamidiosis aviar f
es lerdn m
Malaltia bacteriana infecciosa
Tumor que es forma al genoll
de laviram, causada per
de les bsties a la manera de
Chlamydophila psittaci, que es
bfega.
caracteritza per anorxia i pr-
dua de pes, diarrea, deposi-
435 clau m
cions groguenques, sinusitis,
es canino m
conjuntivitis, biliverdinria,
es colmillo m
descrrega nasal i dif icultat
respiratria. Cadascuna de les dents ms
punxegudes, situades entre els
Nota: s una malaltia de de-
incisius i els queixals.
claraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la
436 clau m
Sanitat Animal i una zoonosi.
Corretja cordellada que sub-
430 clamidiosi ovina f jecta per baix les costelles al
sin. avortament enzotic de coix de la collera i que serveix
les ovelles m per estrnyer o eixamplar
adaptant el coix al coll de la
431 clapat ada adj bstia.
es po a adj
437 clavera f
Dit del pelatge dels quadrpe-
es clavera f
des que presenta clapes ben
definides. Forat situat a la part inferior
de la ferradura dels cavalls,
432 clau m destinat al cap del clau.
es clavo m
438 cloqueig m
Tumor que es forma a la
es cloqueo m
pengla dels quadrpedes un-
gulats. Crit sord de la gallina lloca.

58
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 59

clera aviari

439 cloquejar v intr amb una cadena, que serveix


es cloquear v intr per subjectar units dos cans
de caa quan van a caar.
Fer crits sords la gallina lloca.
445 cobrir v tr
440 clos a m i f
sin. cavalcar v tr
sin. compl. serrat ada m i f
es cerrado da m y f
446 coa f
Cap de bestiar amb totes les sin. compl. guitza f
dents definitives, fet que indi- es coz f
ca, segons lespcie animal,
Moviment violent de les potes
que ha superat una edat de-
posteriors dun quadrpede.
terminada.
447 coejar v intr
441 closa f
sin. coetejar v intr
veg. pleta f
sin. compl. cuejar v intr
sin. compl. cuetejar v intr
442 clucales f pl
es colear v intr
sin. compl. ulleres f pl
es rabear v intr
es anteojeras f pl
Remenar, un animal, la coa.
Conjunt de dues peces del
guarniment del cap dun ani-
448 coetejar v intr
mal, generalment de cuir, que
sin. coejar v intr
tapa parcialment els ulls per
evitar la visi lateral i que es
449 clera aviari m
maregi.
es clera aviar m
Nota: Vulgarment es diuen cu-
Malaltia bacteriana contagio-
cales.
sa de laviram, causada per
Pasteurella multocida, que es ca-
443 coble m
racteritza per febre elevada,
es madrina f
descrregues mucoses per la
Corda o corretja que uneix boca, diarrea greu, plomes
dues bsties perqu vagin eriades i mort amb cianosi.
iguals de costat.
Nota: s una malaltia de de-
claraci obligatria segons
444 coble m
lOrganitzaci Mundial de la
es tralla f
Sanitat Animal.
Conjunt de dos collars units

59
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 60

clic

450 clic m Conjunt dabelles dun rusc,


es clico m constitut per la reina, un gran
nombre dobreres, la cria i els
Malaltia dels animals que es
abellots.
caracteritza per dolor agut, in-
termitent, causat per lobstruc-
456 columbicultura f
ci o la distensi dun rgan o
es colombicultura f
conducte a lrea abdominal.
Part de lavicultura que socu-
451 clic darena m pa de la cria i lexplotaci dels
es clico de arena m coloms i despcies afins.
Clic causat per la ingesti
457 cm m
darena o de terra.
sin. gobi f
sin. grpia f
452 collar m
sin. obi m
es gargantillo m
es dornajo m
Taca al voltant del coll en el es gamella f
plomatge o pelatge dalguns
Recipient emprat com a men-
animals.
jadora o abeurador per al bes-
tiar.
453 collar m
es collar m
458 comparet m
Crcol que es posa al voltant es pegujalero m
del coll dun animal per subjec-
Ramader amb poques terres
tar-lo, per ajudar-lo a treballar,
de conreu o amb pocs caps de
per identificar-lo o per penjar-
bestiar.
hi un picarol o una esquella.
459 comportament animal m
454 collera f
veg. conducta animal f
es collera f
Collar de cuir, farcit de palla o 460 condicionalitat f
de crin, que es posa al coll de es condicionalidad f
lanimal per junyir-lo a la car-
Condici per la qual les explo-
reta, a larada, etc.
tacions ramaderes han de
complir un seguit de normati-
455 colnia f
ves per poder accedir a les aju-
sin. compl. abell m
des procedents de lAdminis-
es colonia f
traci.

60
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 61

coniller

461 conducta animal f 466 conillada f


sin. compl. comportament sin. compl. llodrigada f
animal m sin. compl. llorigada f
es comportamiento animal m es camada de conejos f
es conducta animal f
Ventrada de conillons.
Conjunt daccions amb qu
els animals afronten els canvis 467 conillaire m i f
que es produeixen en el medi i es conejero ra m y f
shi adapten.
Persona que es dedica a la
462 conill m cria o a la venda de conills.
es conejo m
468 conillam m
Mamfer domstic de la fam- es conejos m pl
lia dels leprids (Oryctolagus es multitud de conejos f
cuniculus), dorelles llargues,
coa molt curta i potes poste- Multitud de conills.
riors ms llargues que les an-
teriors, del qual saprofita la 469 conillar m
carn, la pell i el pelatge. veg. coniller m

Nota: Aquest terme designa, 470 conillar v intr


especialment, el mascle. sin. compl. llorigar v intr
es parir [la coneja] v intr
463 conill canonge m
sin. conill de canonge m Parir la conilla.

Conill jove, que encara no ha 471 coniller m


acabat de crixer. sin. compl. conillar m
es conejar m
464 conill de canonge m es conejera f
sin. conill canonge m
Lloc destinat a la cria de co-
465 conilla f nills.
es coneja f
472 coniller a adj
Femella del conill, que sex- es conejero ra adj
plota per la carn, la pell, el pe-
latge i com a reproductora. Relatiu o pertanyent als co-
nills.

61
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 62

conillera

473 conillera f 478 cpula f


es conejar m sin. acoblament m
es conejera f
479 copulaci f
Lloc o gbia on es tanquen els
sin. acoblament m
conills.
480 copular v tr
474 conill m sin. acoblar v tr
sin. compl. llodrig m
sin. compl. llorig m 481 copular v intr
es gazapo m sin. acoblar-se v pron
Cria de conill.
482 corbassa f
475 consanguinitat f Tumor que es forma en el garr
es consanguinidad f dels quadrpedes ungulats.
Semblana gentica entre in-
dividus pel fet que tenen 483 corder m
avantpassats comuns en ge- veg. anyell a m i f
neracions recents.
484 corderar v intr
476 contagi m veg. anyellar v intr
es contagio m
485 corma f
Transmissi duna malaltia in- es corma f
fecciosa dun animal a un al-
tre per contacte directe o indi- Cep format per dos trossos de
recte. fusta que sadapta al peu de
lanimal per impedir que ca-
477 control ramader m mini lliurement.
es control ganadero m
486 cornads m
Control peridic i sistemtic sin. compl. menjadora
de la producci dels animals autoblocant f
duna granja per avaluar-ne el es cornadizo m
valor fenotpic amb finalitats
de maneig, de gesti i de mi- Menjadora en qu el bestiar
llora gentica. en estabulaci pot quedar
travat.
Nota: El control ramader in-
clou el control lleter, el con- 487 corral m
trol de creixement, etc. es corral m

62
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 63

covament

Lloc tancat, generalment im- 493 cort f


mediat o molt a prop de la ca- sin. establa f
sa, provet de menjadores, sin. estable m
abeuradors i jaos, destinat a sin. pallissa f
tenir-hi el bestiar. sin. quadra f
es corte f
488 corral badvol m es establo m
es corral al descubierto m
Lloc tancat, provet de menja-
Corral descobert destinat es- dores, abeuradors i jaos,
pecialment a laviram. destinat a tenir-hi el bestiar.

489 corralet m 494 cortal m


es corral m
Corral petit i tancat destinat
als animals domstics petits o Terreny tancat i en part co-
a sembrar-hi verdures per al bert, normalment apartat de
consum propi. la casa, on es tanca ocasional-
ment el bestiar.
490 corralina f
495 coturnicultura f
Part dun corral on sallen les
es coturnicultura f
femelles a punt de parir o els
animals malalts. Activitat ramadera consistent
en la cria de guatlles domsti-
491 corretja f ques amb finalitats comercials.
es correa f
496 covada f
Corda o cadena que suneix al
veg. llocada f
collar o a larns dun animal
de companyia per tenir-lo fer-
497 covador m
mat.
sin. compl. cover m
sin. compl. nial m
492 corretja f
es nidal m
Cadascuna de les tires de cuir es ponedero m
destinades a tancar el collar
Lloc preparat perqu les galli-
dels animals de tir quan el
nes i altres ocells domstics hi
duen posat.
vagin a covar els ous.

498 covament m
veg. incubaci f

63
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 64

covar

499 covar v tr 504 crestador m


veg. incubar v tr sin. brescador m

500 covarot m 505 crestar v tr


sin. ponedor m sin. brescar v tr
sin. compl. nial m
es nidal m 506 crestat m
Ou, artificial o natural, que es sin. compl. crest m
posa al covador perqu la ga- es castrn m
llina hi vagi a pondre. Boc castrat.

501 cover m 507 crest m


veg. covador m veg. crestat m

502 covera f 508 cria f


es cloquera f sin. compl. criana f
es cra f
Ganes de covar que demos- es crianza f
tren les gallines i altres ocells
quan es fan lloques. Activitat ramadera que con-
sisteix a fer procrear els ani-
503 cowdriosi f mals i tenir cura de les cries
sin. compl. heartwater [en] f per comercialitzar-les o explo-
es cowdriosis f tar-les.

Malaltia bacteriana dels re- 509 cria f


mugants salvatges i domstics es cra f
de lfrica, causada per Cow-
dria ruminantium, transmesa Conjunt de tcniques o proce-
per paparres del gnere Ambly- diments emprats per criar ani-
omma, que es caracteritza per mals per comercialitzar-los o
febre alta sobtada, hidroperi- explotar-los.
cardi, edema pulmonar i tras-
torns nerviosos. 510 cria f
es cra f
Nota: s una malaltia de de-
claraci obligatria segons Cadascun dels f ills duna fe-
lOrganitzaci Mundial de la mella durant el temps que
Sanitat Animal. mama o mentre en depn per
sobreviure.

64
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 65

criador

511 cria f ximitzar el potencial agrcola


es cra f del terreny o adquirir els ali-
ments fora de lexplotaci.
Conjunt de fills duna femella
nats dun mateix part.
516 cria podrida americana f
es loque americana f
512 cria enguixada f
sin. compl. ascosferosi f Malaltia bacteriana de les
es ascosferosis f lar ves dabelles, causada
es cra de yeso f per Paenibacillus larvae ssp. lar-
es cra encalada f vae, que es caracteritza per
es cra enyesada f provocar la mort de les larves.
Malaltia mictica de les cries Nota 1: s una malaltia de de-
de les abelles, causada per As- claraci obligatria segons
cosphaera apis, que envaeix el lOrganitzaci Mundial de la
teixit del cos de les larves i en Sanitat Animal.
provoca la mort.
Nota 2: La cria podrida ameri-
cana s ms greu que la cria
513 cria ensacada f
podrida europea.
es cra sacciforme f
Malaltia vrica que afecta les 517 cria podrida europea f
cries de les abelles a les celles es loque europea f
ja operculades.
Malaltia bacteriana de les lar-
514 cria extensiva f ves dabelles, causada per Me-
es cra extensiva f lissococcus pluton, que es carac-
teritza per provocar la mort
Sistema de cria del bestiar i de les larves.
laviram, amb una densitat
baixa danimals, en el qual la- Nota: s una malaltia de de-
limentaci es basa en laprofi- claraci obligatria segons
tament dels recursos pastura- lOrganitzaci Mundial de la
bles del terreny on es troben. Sanitat Animal.

515 cria intensiva f 518 criador a m i f


es cra intensiva f es criador ra m y f
Sistema de cria del bestiar i Persona que es dedica a la
laviram, amb una densitat cria danimals.
elevada danimals, en el qual
per alimentar-los sha de ma-

65
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 66

criana

519 criana f Criteri sobre el qual es realit-


veg. cria f zen les mesures de cara a tenir
en compte un objectiu de se-
520 criar v tr lecci determinat.
es criar v tr
Tenir cura, la mare, de les 528 crnic a adj
cries perqu tenguin un des- es crnico ca adj
envolupament adequat. Dit duna malaltia permanent
o de llarga durada.
521 criar v intr
veg. parir v tr 529 crtal m
es crtalo m
522 crin m o f es pinza de oreja f
es cerda f
Pea de plstic o de metall
Cada un dels pls aspres i amb un codi didentif icaci
llargs que alguns animals te- que es f ixa a lorella del bes-
nen al bescoll i a la coa. tiar per identificar-lo.

523 crina f Nota: Colloquialment sano-


sin. cabellera f mena arracada.

524 crinera f 530 cubicle m


sin. cabellera f es cubculo m
Compartiment individual en
525 crinut uda adj una granja de vaques, obert
Dit de lanimal que t abun- per un costat i destinat al des-
dncia de crins. cans de les vaques.

526 criptrquid m 531 cuc m


sin. esclav m veg. helmint m
es cicln m
es criptrquido m 532 cuejar v intr
veg. coejar v intr
Mascle que t un sol testicle
visible o que els t tots dos en- 533 cuetejar v intr
fonyats dins el cos. veg. coejar v intr

527 criteri de selecci m 534 culana f


es criterio de seleccin m
Sobrassada embotida dins el
budell cular del porc.
66
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 67

cuss

535 cuniculicultor a m i f
sin. cunicultor a m i f
es cunicultor ra m y f
Persona que es dedica a la cu-
niculicultura.

536 cuniculicultura f
sin. cunicultura f
es cunicultura f
Activitat ramadera consistent
en la cria i lexplotaci de co-
nills.

537 cunicultor a m i f
sin. cuniculicultor a m i f

538 cunicultura f
sin. cuniculicultura f

539 curar v tr
sin. compl. guarir v tr
es curar v tr
Fer que lanimal malalt recu-
peri la salut.

540 cus m
sin. ca m

541 cussa f
sin. compl. gossa f
es perra f
Femella del ca, que es t prin-
cipalment com a animal de
companyia, per guardar i per
caar.

542 cuss ona m i f


sin. cadell a m i f

67
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 68

543 dansa de les abelles f Ganivet que sutilitza per de-


es danza de las abejas f gollar els animals.
Execuci de moviments que
548 degollador a m i f
duen a terme les abelles explo-
es jifero ra m y f
radores per indicar a les tre-
balladores la situaci duna Persona encarregada de dego-
zona mellfera. llar els animals.

544 decoms m 549 degollar v tr


es decomiso m es degollar v tr
Prohibici de comercialitzar Matar un animal amb un ga-
una partida, una canal o una nivet mitjanant una punci o
part duna canal com a conse- un tall en un vas sanguini im-
qncia duna inspecci vete- portant, generalment laorta.
rinria i no haver superat els
requisits sanitaris o comer- 550 demble m
cials legalment establerts. es pasitrote m

545 defecte m Trot curt que adopten espon-


es defecto m tniament els equins.

Conformaci natural no cor- 551 dentada f


recta dun animal que reper- sin. compl. dentegada f
cuteix negativament en el seu es dentellada f
rendiment productiu i en la
seva qualitat esttica o racial. Cop que dna un animal amb
les dents quan envesteix una
546 degollador m presa.
es degolladero m
552 dentadura f
Lloc de lescorxador on es de-
sin. barram m
gollen i sagnen els animals
destinats al consum hum.
553 dentar v tr
547 degollador m Determinar ledat dun cap de
es jifero m bestiar a partir de les dents.

68
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 69

descendncia

554 dentar v intr dels ganglis limftics i lesions


es echar dientes v tr variliques de la mucosa de les
cavitats orals i nasals.
Treure les dents un animal.
Nota: s una malaltia de de-
555 dentat m claraci obligatria segons
sin. barram m lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal.
556 dentegada f
veg. dentada f 560 desabellar v tr
es desabejar v tr
557 dermatitis pustulosa ovina f Treure les abelles dun rusc.
veg. ectima contagiosa f
561 desbocar-se v pron
558 dermatofilosi f es desbocarse v pron
es dermatofilosis f
Posar-se a crrer un equ abri-
Malaltia bacteriana de les va- vadament desobeint el fre.
ques, ovelles i cavalls i, no tan
freqentment, de les cabres, els 562 desbocat ada adj
cans i els moixos, causada per es desbocado da adj
Dermatophilus congolensis, que es Dit dun equ que no obeeix el
caracteritza per una dermatitis fre.
exudativa i pustulosa.
Nota: s una malaltia de de- 563 desbridar v tr
claraci obligatria segons veg. desembridar v tr
lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal. 564 descavalcador m
es apeadero m
559 dermatosi nodular Pedrs que fa de gra per bai-
contagiosa f xar del cavall o per pujar-hi.
es dermatosis nodular
contagiosa f 565 descendncia f
es descendencia f
Malaltia vrica de les vaques,
les ovelles, les cabres i els Conjunt dindividus duna ge-
porcs, causada per un virus del nealogia que han estat engen-
gnere Capripoxvirus, famlia drats per un mateix genitor o
Poxviridae, que es caracteritza per una mateixa parella de ge-
per laparici de nduls a totes nitors i que comparteix part
les capes de la pell, tumefacci del patrimoni gentic.

69
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 70

descinglar

566 descinglar v tr 573 desencabestrar v tr


es descinchar v tr
Treure el cabestre a un equ.
Treure la cingla a un cavall o a
una altra bstia. 574 desencorralar v tr
es desacorralar v tr
567 desclosa f
Treure el bestiar i laviram del
sin. compl. eclosi f
corral.
es eclosin f
Trencada i sortida de lou 575 deshidrataci f
dun animal en estat larval o es deshidratacin f
ja desenvolupat. Disminuci de la quantitat
daigua de lorganisme per ser
568 descloure v tr ms elevada la prdua da-
es eclosionar v intr quest element vital que lapor-
Trencar lou el pollet per ni- taci, que pot tenir conse-
xer. qncies patolgiques impor-
tants, fins i tot letals.
569 descovar-se v pron
576 desinfecci f
Deixar de covar un ocell. es desinfeccin f

570 descremar v tr Destrucci dels microorganis-


sin. desnatar v tr mes patgens per prevenir o
es descremar v tr eliminar les malalties epidmi-
es desnatar v tr ques en els animals, un objec-
te, un medi o una installaci.
Treure la matria grassa o la
nata de la llet. 577 desinfectant m
es desinfectante m
571 descrestar v tr
es descrestar v tr Substncia, agent o producte
que elimina els microorganis-
Llevar la cresta a un gall o a mes que causen infeccions.
una gallina.
578 desinfectar v tr
572 desembridar v tr es desinfectar v tr
sin. compl. desbridar v tr
Dur a terme una desinfecci
es desembridar v tr
amb un producte desinfec-
Treure la brida dun equ. tant.

70
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 71

desparasitar

579 desinsectaci f 585 desmamar v tr


es desinsectacin f veg. deslletar v tr
Destrucci dels insectes, espe-
cialment els patgens o trans- 586 desnatadora f
missors de malalties, dun me- es desnatadora f
di, duna installaci o dun Mquina que sutilitza per se-
animal. parar la matria grassa de la
llet.
580 desinsectar v tr
es desinsectar v tr
587 desnatar v tr
Dur a terme una desinsecta- sin. descremar v tr
ci.
588 desniar v tr
581 deslletament m sin.compl. desnierar v tr
es destete m es sacar del nido [los pollue-
Final del perode en qu lani- los] v tr
mal es cria amb llet materna.
Treure una cria del niu perqu
582 deslletar v tr la lloca torni a pondre.
sin. compl. desmamar v tr
es desbecerrar [un vedell] v tr 589 desnierar v tr
es descabritar [un cabrit] v tr veg. desniar v tr
es desmamar v tr
es destetar v tr 590 desnutrici f
es desnutricin f
Separar un llet de la seva
mare. Trastorn en la nutrici perqu
lassimilaci de substncies nu-
583 desmamador m tritives s inferior a la seva pr-
es destetadera f dua, provocant la depaupera-
Dispositiu emprat per desma- ci progressiva de lorganisme.
mar les cries dels animals ra-
maders, que consisteix en un 591 desoperculador m
instrument de ferro amb pun- sin. brescador m
xes que es posa a les mamelles
de la mare. 592 desopercular v tr
sin. brescar v tr
584 desmamador a adj
Dit de lanimal que pot des- 593 desparasitar v tr
mamar-se. es desparasitar v tr

71
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 72

despondres

Destruir els parsits interns o Sndrome propi dexplota-


externs dun animal. cions intensives, dorigen mul-
tifactorial (virus, bacteris i
594 despondres v pron protozous), que afecta les
es desponerse v pron cries de les espcies bovina,
ovina, caprina i porcina, i que
Deixar, les gallines, de pondre.
es caracteritza per diarrea
aguda, deshidrataci i morta-
595 desratitzaci f
litat elevada.
es desratizacin f
Eliminaci de les rates i altres 601 diarrea vrica bovina f
rosegadors duna installaci es diarrea viral bovina f
ramadera amb raticides. Malaltia vrica de les vaques,
les ovelles, les cabres i els
596 desratitzar v tr porcs, causada per un virus
es desratizar v tr del gnere Pestivirus, famlia
Dur a terme una desratitza- Flaviviridae, majoritriament
ci. subclnica, que es caracteritza
per inflamaci del tracte res-
597 devesa f piratori i entric.
es dehesa f Nota: s una malaltia de de-
Terreny no conreat de gran su- claraci obligatria segons
perfcie cobert de vegetaci lOrganitzaci Mundial de la
natural, que saprofita per al Sanitat Animal.
pasturatge.
602 DIB m
veg. document didentificaci
598 diagnosi f
bovina m
sin. compl. diagnstic m
es diagnstico m 603 dida f
Identif icaci duna malaltia sin. nodrissa f
que duu a terme un veterinari. es nodriza f
Femella que alleta la cria du-
599 diagnstic m na altra.
veg. diagnosi f
604 dieta f
600 diarrea neonatal f es dieta f
es diarrea neonatal f
Control dels aliments que in-
gereix el bestiar diriament.

72
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 73

domesticaci

605 digestibilitat f 611 document didentificaci


es digestibilidad f bovina m
sgl DIB m
Percentatge de laliment que
es documento de identifica-
passa a lorganisme animal
cin para bovinos m
mitjanant la digesti dels ali-
sgl DIB m
ments i la seva absorci intes-
tinal. Document oficial que identifi-
ca cada animal despcie bo-
606 dispnea f vina i que lacompanya obli-
es disnea f gatriament en tots els seus
Dif icultat per respirar amb trasllats.
una sensaci dopressi.
612 dogal m
607 distcia f es dogal m
es distocia f Corda que, lligada al coll dun
Part amb una evoluci anor- animal o unida al cabestrell,
mal, lenta, dificultosa i peri- serveix per menar-lo o fermar-
llosa per a la vida de la mare i lo.
del fetus.
613 domar v tr
608 distribudor daliment m es domar v tr
es distribuidora f Amansir un animal i ensinis-
Aparell destinat a subminis- trar-lo, especialment un cavall
trar regularment aliment per o un altre equ.
als animals ramaders, en unes
quantitats predeterminades. 614 domstic a adj
es domstico ca adj
609 DNA m Dit de lanimal que ha estat
veg. cid desoxiribonucleic m domesticat a casa i que es cria
per obtenir-ne una producci,
610 dcil adj un servei o una companyia.
sin. ximple adj
es dcil adj 615 domesticaci f
Dit de lanimal que obeeix i se es domesticacin f
sotmet fcilment a les perso- Procs de transformaci, per
nes. lacci humana, duna espcie
salvatge en una espcie do-

73
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 74

domesticar

mstica per obtenir-ne pro- 621 durina f


ductes o serveis. sin. compl. mal del coit m
es durina f
616 domesticar v tr es mal de coito m
es domesticar v tr
Malaltia contagiosa dels
Transformar un animal salvat- equins, causada per Trypanoso-
ge en domstic. ma equiperdum, que es caracte-
ritza per tumefacci dels gan-
617 dosi f glis limftics, inflamaci dels
es dosis f rgans genitals i parlisi dels
membres posteriors.
Quantitat dun medicament
que sadministra a un animal Nota: s una malaltia de de-
per obtenir un efecte terapu- claraci obligatria segons
tic. lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal.
618 drag m
es dragn m
Taca blanca que es fa als ulls
del cavall i daltres animals
quadrpedes.

619 dula f
es dula f
Ramat format per caps de
bestiar de diferents propieta-
ris i que un sol pastor, pagat
per tots els propietaris, treu a
pasturar.

620 duler a m i f
es dulero ra m y f
Pastor llogat per passar per
les cases a recollir els caps de
bestiar i tenir cura de la dula.

74
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 75

622 eclosi f 626 EEB f


veg. desclosa f veg. encefalopatia espongiforme
bovina f
623 ectima contagiosa f
sin. compl. dermatitis 627 EEE f
pustulosa ovina f veg. encefalomielitis equina
es dermatitis pustulosa ovina f de lest f
es ectima contagioso m
Malaltia vrica contagiosa de 628 EEO f
les ovelles i les cabres, causa- veg. encefalomielitis equina
da per un virus del gnere Pa- de loest f
rapoxvirus, que es caracteritza
per laparici derupcions i la 629 egua f
formaci de crostes principal- sin. compl. euga f
ment al voltant dels llavis. es yegua f

Nota: s una zoonosi. Femella del cavall, que es cria


pel treball, com a animal de
624 ectoparsit m sella i tamb per la carn.
es ectoparsito m
630 eguada f
Parsit que viu sobre la super- sin. eguassada f
fcie externa de lhoste. sin. compl. eugada f
sin. compl. eugassada f
625 edema maligne m es yeguada f
sin. compl. gangrena gasosa f
es edema maligno m Ramat deges.
es gangrena gaseosa f
631 eguassada f
Malaltia bacteriana de curs sin. eguada f
mortal que afecta els animals
domstics, causada per diver-
632 eguasser m
ses espcies del gnere Clostri-
sin. compl. eugasser m
dium (C. perfringens i C. septicum),
es burro yegero m
i que es caracteritza per promi-
es garan m
nncies edematoses a les zones
on hi ha ferida, que es poden Ase destinat a ser ajuntat a
generalitzar a tota una regi. una egua.

75
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 76

eguasser

633 eguasser a m i f 639 eixamal m


sin. compl. eger a m i f sin. eixamener m
sin. compl. eugasser a m i f es enjambradero m
es yegerizo za m y f Lloc on eixamenen les abelles.
es yegero ra m
Persona que t cura de les 640 eixamenada f
veg. eixamenament m
eges.
641 eixamenadora f
634 eger a m i f
veg. eguasser a m i f Recipient de fang on es fan
cremar excrements de bou per
635 egu m provocar fum que aparti les
sin. compl. renill m abelles dun eixam.
es relinchido m
642 eixamenament m
es relincho m sin. compl. eixamenada f
Crit del cavall. es enjambrazn m
Formaci dun eixam per for-
636 eguinar v intr mar una nova colnia, que es
sin. compl. renillar v intr produeix quan el nombre da-
es relinchar v intr belles dun rusc augmenta
molt.
Fer eguins el cavall.
643 eixamenar v tr
637 eixalar v tr es enjambrar v tr
es alicortar v tr
Fer formar artif icialment un
Escurar o tallar les ales a un eixam a les abelles que han
ocell per evitar que voli. dabandonar un rusc molt po-
blat perqu formin una altra
638 eixam m colnia.
es enjambre m
644 eixamenar-se v pron
Grup nombrs dabelles com- es enjambrarse v pron
post per la reina, les obreres i Formar, les abelles, un eixam.
els abellots, que abandona el
rusc per construir una nova 645 eixamener m
colnia. sin. eixamal m

76
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 77

emasculador

646 eixamenera f 653 eixorquia f


es maesa f veg. esterilitat f
es maestra f
654 eixugada f
Reina que governa leixam.
es secado m
647 eixivernada f Prdua de la producci de llet
es invernada f duna femella lletera.
Estada en un lloc durant lhi-
655 eixugar v tr
vern.
es secar v tr
648 eixivernar v intr Fer que una vaca o un altre
es invernar v intr animal lleter deixi de donar
llet.
Passar lhivern en un indret,
especialment el bestiar. 656 eixugar-se v pron
es secarse v pron
649 eixiverniu m
Perdre, les femelles lleteres,
Temps que dura leixivernada totalment la llet.
dun animal en un lloc i el seu
cost. 657 eixuta adj
es seca adj
650 eixorc a adj
veg. estril adj Dit de la femella lletera que se
li ha retirat la llet.
651 eixorellar v tr
658 ejaculaci f
es desorejar v tr
es eyaculacin f
Escurar les orelles dun ca es eyaculado m
perqu sadigui amb lestn-
Expulsi de lesperma del
dard de la seva raa.
mascle.
652 eixorellar v tr
659 elipomtric a adj
es desorejar v tr
veg. hipomtric a adj
Tallar un tros dorella a un
animal per identificar-lo. 660 emaciaci f
sin. caquxia f

661 emasculador m
es emasculador m

77
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 78

embarrar

Instrument utilitzat per al 669 encabritar-se v pron


control de lhemorrgia en la es encabritarse v pron
castraci de mascles. Alar-se un cavall damunt les
potes de darrere.
662 embarrar v tr
es encorralar v tr
670 encebador m
Tancar el bestiar dins el corral
Dispositiu format per un de-
o la pleta.
psit per a aliments i un em-
but amb un tub que penetra
663 embrocar v tr
dins la boca de lanimal fins a
es entrencar v tr
la gola.
Posar les broques a un rusc.
671 enceball m
664 emmetzinament m es cebo m
sin. enverinament m
Aliment amb qu sengreixa
es envenenamiento m
un animal.
Intoxicaci provocada.
672 encebament m
665 emplomament m es cebado m
es emplumamiento m
Alimentaci forada dun ani-
Aparici de les plomes en un mal de granja per obtenir-ne
ocell. un rendiment alt.

666 emplomar v intr 673 encebar v tr


veg. plomar v intr es cebar v tr
es sainar v tr
667 en bateria loc
es en batera loc Donar un menjar adequat a
un animal per augmentar-ne
Sistema de cria daviram o de el pes.
conills que consisteix a tenir-
los tancats en gbies disposa- 674 encebar v tr
des en bateria. es cebar v tr
668 encabestrar v tr Posar en els quadres dels
es encabestrar v tr ruscs mbils cera estampada
Posar el cabestre a un equ. per incitar les abelles a conti-
nuar construint bresques.

78
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 79

encefalomielitis equina de loest

675 encefalitis japonesa f Malaltia vrica del cavall i les


es encefalitis japonesa f mules, present a la meitat
oriental de lAmrica del
Malaltia vrica principalment
Nord, Mxic i les costes cen-
dels cavalls i dels porcs, causa-
tre-americanes i sud-america-
da per un virus del gnere Flavi-
nes de la mar del Carib, cau-
virus, famlia Togaviridae, trans-
sada per un virus del gnere
mesa per moscards del gnere
Alphavirus, famlia Togaviridae,
Aedes, Anopheles i Culex, que es
transmesa per moscards, que
caracteritza per hipertmia,
es caracteritza per la presn-
locomoci incoordinada, es-
cia de febre, anorxia, depres-
tupor i carrisquejada de dents
si forta i espasmes.
en els cavalls, i per problemes
reproductius en els porcs. Nota: s una malaltia de de-
claraci obligatria segons
Nota: s una malaltia de de-
lOrganitzaci Mundial de la
claraci obligatria segons
Sanitat Animal i una zoonosi.
lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal i una zoonosi.
678 encefalomielitis equina
de loest f
676 encefalitis per virus Nipah f
sgl EEO f
es encefalitis por virus Nipah f
es encefalomielitis equina del
Malaltia vrica molt contagio- Oeste f
sa dels porcs, causada pel vi- sgl EEO f
rus Nipah del gnere Pteropus,
famlia Paramyxoviridae, que es Malaltia vrica dels cavalls i les
caracteritza per pneumnia, mules, present a loest del riu
meningitis i avortaments en Mississip, causada per un virus
les femelles. del gnere Alphavirus, famlia To-
gaviridae, transmesa per mos-
Nota: s una malaltia de de- cards, que es caracteritza per la
claraci obligatria segons presncia de febre, anorxia,
lOrganitzaci Mundial de la depressi forta i espasmes.
Sanitat Animal.
Nota: s una malaltia de de-
677 encefalomielitis equina de claraci obligatria segons
lest f lOrganitzaci Mundial de la
sgl EEE f Sanitat Animal i una zoonosi.
es encefalomielitis equina del
Este f
sgl EEE f

79
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 80

encefalomielitis equina veneolana

679 encefalomielitis equina 681 enclavadura f


veneolana f es clavadura f
es encefalomielitis equina
Ferida causada a un animal
venezolana f
de peu rod per clavament
Malaltia vrica dels cavalls i les defectus de la ferradura.
mules de Colmbia, Veneue-
la, Mxic, Texas i Florida, cau- 682 encobement m
sada per un virus del gnere Al- veg. adopci f
phavirus, famlia Togaviridae,
transmesa per moscards, que 683 encoixinat m
es caracteritza per febre, diar- es almohadilla m
rea i alteracions nervioses.
Coix que va davall el bast per
Nota: s una malaltia de de- evitar que la fusta danyi lani-
claraci obligatria segons mal.
lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal i una zoonosi. 684 enconar v tr
Ensenyar, un animal jove, a
680 encefalopatia espongiforme
menjar donant-li les primeres
bovina f
menjades.
sin. compl. malaltia de les
vaques boges m
685 encorralar v tr
sgl EEB f
es acorralar v tr
es encefalopata espongiforme
es encorralar v tr
bovina f
es enfermedad de las vacas Tancar el bestiar i laviram
locas f dins el corral.
sgl EEB f
686 encreuament m
Malaltia contagiosa de les va- es cruce m
ques, causada per una protena es cruzamiento m
infecciosa anomenada pri i
associada a la ingesta dali- Aparellament entre individus
ments contaminats, que es ca- que sn de poblacions dife-
racteritza per una degeneraci rents, ja siguin lnies, estirps o
del sistema nervis central que races.
acaba amb la mort de lanimal.
687 endmia f
Nota: s una malaltia de de- sin. compl. enzotia f
claraci obligatria segons es endemia f
lOrganitzaci Mundial de la es enzootia f
Sanitat Animal.

80
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 81

engreixador

Presncia permanent duna 694 engegar v tr


malaltia en un territori afec- veg. amollar v tr
tant una poblaci animal de-
terminada. 695 engranall m
sin. esca f
688 endoparsit m es cebo m
es endoparsito m
Escampada de grans que fan
Parsit que viu a linterior de els caadors en un lloc per
lhoste. atreure la caa.

689 energtica f 696 engranall m


es energtica f es cebadero m
Branca de letnologia que es- Lloc on els caadors fan les-
tudia les variacions fisiolgi- campada dels grans.
ques, psquiques i patolgi-
ques de les diverses races. 697 engranallar v tr
es cebar v tr
690 energia f
Escampar grans per atreure la
es energa f
caa.
Facultat que t un aliment de-
terminat de produir calor, que 698 engreix m
es transforma en treball me- es engorde m
cnic i producci animal.
Activitat ramadera que con-
691 enfusadura f sisteix a alimentar de manera
veg. laminitis f intensiva els animals destinats
a la producci de carn.
692 engallinar v tr
699 engreixador m
es acorralar v tr
es cebadero m
Tancar laviram dins el galli-
Lloc on es fa lengreix del bes-
ner.
tiar.
693 enganxar v tr
700 engreixador a m i f
es enganchar v tr
es cebador ra m y f
Subjectar un animal de tir a
Ramader que es dedica a
una mquina agrcola o a un
comprar bestiar i aviram jove
carro perqu larrossegui.
per engreixar-lo.

81
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 82

engreixadora

701 engreixadora f 708 enselladura f


es engrasadora f veg. ensellament m
Mquina que serveix per en-
709 ensellament m
greixar el pinso.
sin. compl. enselladura f
es arreos m pl
702 engreixament m
es montura f
es engrase m
Conjunt format per la sella i
Operaci que consisteix a in-
els seus accessoris que es posa
corporar greix al pinso amb
a una bstia per cavalcar-la o
lengreixadora.
carregar-la.
703 engreixar v tr
710 ensellar v tr
es engrasar v tr
es ensillar v tr
Alimentar de manera intensi-
Posar la sella a una bstia.
va els animals destinats a la
producci de carn.
711 ensellar v tr
es ensillar v tr
704 enjovar v tr
veg. junyir v tr Agafar forma cncava la lnia
dorsal dun animal.
705 enllaar v tr
es enlazar v tr 712 ensellat ada adj
es ensillado da adj
Agafar amb el lla un animal,
especialment un cavall no do- Dit de lanimal que presenta un
mat. enfonsament dorsal anormal.

706 ensegonada f 713 ensinistrador a m i f


es pasta de salvado y agua f es adiestrador ra m y f
Pasta feta amb seg i aigua Persona que es dedica a fer
que es dna al bestiar i a lavi- aprendre a un animal determi-
ram. nades destreses o habilitats.

707 enselladura f 714 ensinistrament m


es ensilladura f es adiestramiento m
Corba del dors dun equ on Acci i efecte dinstruir un
es posa la sella. animal perqu sigui obedient.

82
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 83

epidmia

715 ensinistrar v tr es enteritis viral del pato f


es adiestrar v tr es peste del pato f
es amaestrar v tr
Malaltia contagiosa de les n-
Ensenyar a un animal determi- neres, les oques i els cignes,
nades destreses o habilitats. causada per un virus de la fa-
mlia Herpesviridae, subfamlia
716 ensitjament m Alphaherpesvirinae, que es ca-
es ensilado m racteritza per llagrimeig, par-
es ensilaje m pelles aferrades, fotofbia, po-
lidpsia, prdua de gana, diar-
Procediment de conservaci
rea lquida, atxia i flux nasal.
del farratge, que consisteix a
premsar-lo i emmagatzemar- Nota: s una malaltia de de-
lo en una sitja o en un embol- claraci obligatria segons
call de plstic per provocar-ne lOrganitzaci Mundial de la
la fermentaci, principalment Sanitat Animal.
lctica i alcohlica.
721 enterotoxmia f
717 ensitjar v tr es basquilla [en ovejas y
es ensilar v tr cabras] f
es enterotoxemia f
Dur a terme lensitjament.
Malaltia bacteriana dels ani-
718 ensitjat m mals domstics, causada per
es ensilado m les toxines de diferents esp-
es ensilaje m cies del gnere Clostridium, que
es caracteritza per enteritis t-
Aliment que ha estat sotms a xica amb posterior septicmia
un procs densitjament. i toxmia.

719 enteritis f 722 enverinament m


es enteritis f sin. emmetzinament m
Inflamaci dels intestins do-
723 enzotia f
rigen bacteri, vric o parasi-
veg. endmia f
tari, que es caracteritza prin-
cipalment per vmits, diarrea
724 epidmia f
i dolor abdominal.
sin. compl. epizotia f
sin. compl. marfuga f
720 enteritis vrica de lnnera f
sin. compl. passa f
sin. compl. pesta de lnnera f
es epizootia f

83
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 84

epidemiologia

Malaltia que ataca simult- 730 quids m pl


niament un nombre elevat es quidos m pl
danimals en un perode de
Famlia de lordre dels peris-
temps determinat.
sodctils, integrada per indivi-
dus actuals i extingits, que es
725 epidemiologia f
caracteritzen per tenir una
es epidemiologa f
pella central i molt desenvo-
Estudi de la relaci entre les lupada a cada extremitat i un
malalties i els factors que pre- diastema darrere les dents in-
disposen o determinen la seva cisives, i que comprn, entre
presentaci. daltres, els equins.

726 epididimitis ovina f 731 equinococcosi f


es epididimitis ovina f es equinococosis f
Malaltia bacteriana de les Parasitosi dels cans i els moi-
ovelles, causada per Brucella xos, causada per tnies del g-
ovis, que es caracteritza per in- nere Echinococcus (Echinococcus
flamaci de lepiddim, orqui- granulosus i Echinococcus multilo-
tis i infertilitat en els mascles. cularis), que es caracteritza per
smptomes imprecisos.
Nota: s una malaltia de de- Nota: s una zoonosi.
claraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la 732 equins m pl
Sanitat Animal i una zoonosi. es equinos m pl
727 epizotia f Subfamlia dels quids, inte-
veg. epidmia f grada per individus amb una
sola pella a cada extremitat,
728 poca de parts f que comprn un nic gnere
es paridera f amb totes les espcies actuals:
els cavalls, els ases i les zebres.
Perode de lany en qu parei-
xen la majoria de femelles 733 eradicaci f
dun ramat. es erradicacin f
729 equ ina adj Supressi total de la transmis-
es equino na adj si duna malaltia entre els
animals duna poblaci, mit-
Relatiu o pertanyent als
janant lextermini de lagent
equins.
patogen.

84
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 85

escuar

734 esbiec m 742 escornar v tr


es balido m es descornar v tr
Bel de la cabra, especialment Llevar les banyes dun animal
quan t por. o impedir que creixin per evi-
tar que facin mal.
735 esca f
sin. engranall m 743 escorxador m
sin. compl. acorador m
736 escagassament m es degolladero m
es matadero m
Acci i efecte descagassar-se.
Lloc destinat a sacrif icar els
737 escagassar-se v pron animals dabastament pblic
per al consum hum, dacord
Tenir diarrea. amb una normativa.
738 escaler a adj 744 escorxador a m i f
es limonero ra adj es jifero m
Dit del cavall que va entre els es matarife m
braos del carro. Persona que es dedica a es-
corxar animals.
739 esclav m
sin. criptrquid m 745 escorxament m
es desolladura f
740 escoar v tr es despellejadura f
sin. escuar v tr
es descolar v tr Operaci que consisteix a
es desrabar v tr arrencar la pell de lanimal,
es desrabotar v tr excepte la del porc i la dels
es rabotear v tr ocells.

Llevar la coa a un animal. 746 escorxar v tr


sin. compl. espellar v tr
741 escornadora f es desollar v tr
es descornadora f es despellejar v tr
Instrument tallant que sutilit- Llevar la pell i la budellada
za per llevar les banyes als b- dun animal mort per poder-
vids o per evitar que els surtin. lo menjar.

747 escuar v tr
sin. escoar v tr

85
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 86

esgarrapar

748 esgarrapar v tr 755 esperma f


veg. rapinyar v tr sin. compl. semen m
es esperma m o f
749 esparavany m es semen m
es esparavn m
Lquid blanquins molt vis-
Sobres que es fa a la regi de cs, ems en el moment de le-
la juntura tarsiana dels cavalls jaculaci, compost pels esper-
i que els impedeix el moviment matozoides i les secrecions de
de la garra. diverses glndules de les vies
genitals masculines (lquid se-
750 esparrall m minal), que possibilita la fe-
veg. secall m cundaci dels ocits madurs.

751 especejament m 756 espermatozoide m


es despiece m sin. compl. espermatozou m
Separaci de les peces comer- es espermatozoide m
cials de les canals dels ani- es espermatozoo m
mals, segons un mtode ana- Cllula sexual masculina des-
tmic. tinada a la fecundaci de lo-
cit madur, que sorigina als
752 especejar v tr testicles a partir dels esperma-
es despiezar v tr togonis.
Separar les peces comercials
dels quarts de la canal en els 757 espermatozou m
bovins o de les canals senceres veg. espermatozoide m
en la resta despcies animals,
segons un mtode anatmic. 758 esper m
es espuela m
753 espcie f Instrument de metall, amb
es especie f una punxa o un disc amb pun-
Conjunt dindividus de carac- xes, que es posa a la part pos-
terstiques gentiques, morfo- terior de les botes de muntar i
lgiques i f isiolgiques sem- que serveix per estimular el ca-
blants, que es reprodueixen vall punyint-lo en el ventre de
entre ells i tenen una descen- la cavalcadura.
dncia viable i frtil.
759 esper m
754 espellar v tr es espoln m
veg. escorxar v tr

86
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 87

esquell

Eminncia ossosa que es for- 766 esquarterament m


ma a la part posterior dels es cuarteamiento m
tarsos de certes aus, especial- es descuartizamiento m
ment els galls, i que els serveix
Trossejament de la canal dun
darma defensiva.
animal en quarts.
760 esperonar v tr
767 esquarterar v tr
es espolear v tr
es cuartear v tr
Punyir, el cavall, amb els espe- es descuartizar v tr
rons.
Tallar la canal dun animal en
quarts.
761 espiga f
es espiga f
768 esquella f
Lnia de confluncia dels pls es cencerro m
que tenen diferent sentit que es esquila f
sobserva en alguns equins i
Campana petita, cilndrica o
que pot tenir formes variades.
quasi cilndrica, que es posa
al coll dels caps de bestiar que
762 espig m
guien un ramat.
es timn m
Jou o llana del carro o lara- 769 esqueller a m i f
da al qual van enganxats els es cabestro m
dos bous o muls. es manso m

763 espollar v intr Cap de bestiar que, en un ra-


sin. compl. espollinar-se v pron mat, porta lesquella i fa de
es abortar [la somera] v intr guia.

Avortar una egua o somera. 770 esqueller a m i f


es fabricante de esquilas m y f
764 espollinar-se v pron
Persona que fa esquelles o en
veg. espollar v intr
ven.
765 esporcellar-se v pron 771 esquellerinc m
es abortar [la truja] v intr sin. cascavell m
Avortar la truja.
772 esquell m
sin. cascavell m

87
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 88

esquellinc

773 esquellinc m Cria i manteniment del bestiar


sin. cascavell m en estables o en centres ade-
quats a aquest fi.
774 esquell m
es esquileta f 784 estabulaci en
Esquella petita. compartiments f
es estabulacin en cubculos f
775 esquilada f Estabulaci en qu els ani-
veg. tosa f mals estan lligats i tenen un
lloc fix per a cada un dells.
776 esquilador a m i f
veg. tonedor a m i f 785 estabulaci lliure f
es estabulacin libre f
777 esquilador m
veg. tonedora f Estabulaci en qu els ani-
mals poden moures lliure-
778 esquilar v tr ment dins lestable i tamb
veg. tondre v tr poden sortir-ne.

779 establa f 786 estabulaci permanent f


sin. cort f es estabulacin permanente f
Estabulaci en qu els ani-
780 establada f mals romanen dins els esta-
es ganado [de un establo] m bles durant perodes llargs o
Conjunt de caps de bestiar durant tot lany.
allotjats dins una establa.
787 estabular v tr
781 estable m es estabular v tr
sin. cort f Criar i mantenir el bestiar en
estables.
782 establer a m i f
es establero ra m y f 788 estabulari m
Persona que t cura dun esta- es estabulario m
ble i dels animals que shi Lloc on es crien animals, gene-
allotgen. ralment domstics, destinats
a lexperimentaci.
783 estabulaci f
es estabulacin f

88
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 89

estirp

789 estacar v tr 795 esterilitzaci f


es estacar v tr es esterilizacin f
Fermar un animal en una es- Intervenci que es practica a
taca per obligar-lo a pasturar un animal per anullar la ca-
en un lloc determinat o per- pacitat de reproducci.
qu no fugi.
796 esterilitzaci f
790 estndard racial m es esterilizacin f
es estndar racial m Mesura higinica que consis-
Descripci escrita dels carc- teix a destruir tots els microor-
ters tnics, histrics, geogr- ganismes que hi ha en un ob-
fics i productius que definei- jecte, un medi, etc., per mitjans
xen una raa. fsics o qumics i evitar la trans-
missi de grmens patgens.
791 estarrufar-se v pron
veg. estufar-se v pron 797 esterilitzar v tr
es esterilizar v tr
792 estel m Privar un animal de la capaci-
es lucero m tat de reproduir-se.
Taca blanca, duna mida su-
perior als tres centrmetres, 798 esterilitzar v tr
que tenen alguns quadrpe- es esterilizar v tr
des al front. Destruir tots els microorganis-
mes que hi ha en un objecte,
793 estril adj un medi, etc., per mitjans f-
sin. compl. eixorc a adj sics o qumics, i evitar la trans-
sin. compl. forro a adj missi de grmens patgens.
es estril adj
es horro rra adj 799 estiregass m
Dit de lanimal que presenta veg. psol m
esterilitat.
800 estirp m
794 esterilitat f es estirpe m
sin. compl. eixorquia f Grup danimals emparentats
es esterilidad f que presenten unes caracters-
Incapacitat del mascle per fe- tiques comunes que els dife-
cundar i de la femella per con- rencien daltres grups de la
cebre un nou sser. mateixa raa.

89
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 90

estiuada

801 estiuada f ment, els porcs, causada per un


veg. estivada f virus del gnere Vesiculovirus de
la famlia Rhabdoviridae i trans-
802 estiuar v intr mesa per moscards del gnere
veg. estivar v intr Simulium, que es caracteritza per
laparici de vescules que ses-
803 estiuatges m pl tenen per la llengua i les amg-
veg. estivatges m pl dales, el casc i les pengles.
Nota: s una malaltia de de-
804 estivada f
claraci obligatria segons
sin. compl. estiuada f
lOrganitzaci Mundial de la
es veraneo m
Sanitat Animal.
Pasturatge del bestiar durant
lpoca destiu. 809 estrapada f
es estrapada f
805 estivar v intr
Salt violent que fa un cavall al-
sin. compl. estiuar v intr
ant les potes de davant i ti-
es veranear v intr
rant coces per fer caure el ca-
Passar lestiu, el bestiar, en valcador.
una zona destiuada.
810 estre m
806 estivatges m pl sin. zel m
sin. compl. estiuatges m pl es celo m
es estro m
Pastures de muntanya que
saprofiten a lestiu. Fase del cicle sexual en qu les
femelles es fan receptives cap
807 estmac m al mascle i accepten lacobla-
sin. compl. bisbe m ment.
es estmago m
811 estrella f
Ventrell de lhome o de qual-
es estrella f
sevol animal.
Taca blanca, duna mida infe-
808 estomatitis vesicular f rior als tres centrmetres, que
es estomatitis vesicular f tenen alguns quadrpedes al
front.
Malaltia vrica contagiosa dels
equins, les vaques, les ovelles i
812 estrep m
les cabres i, no tan freqent-
es estribo m

90
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 91

etinosi

Cadascuna de les peces de 818 estrosi f


metall, de fusta o de cuir que, es estrosis f
penjada a cada costat de la es oestrosis f
sella amb una corretja, sub-
Miasi nasal que afecta les ove-
jecta i sost el peu del genet.
lles i les cabres, causada per
larves de la mosca Oestrus ovis,
813 estrs m
i que provoca rinitis catarral
es estrs m
esternutatria, secreci mu-
Resposta fisiolgica dun ani- copurulenta o f ins i tot san-
mal davant una situaci que po- guinolenta, respiraci fatigo-
si en perill el seu equilibri intern sa, ronca i sorollosa.
o la seva supervivncia i que, a la
llarga, el pot perjudicar. 819 estufar-se v pron
sin. compl. estarrufar-se v pron
814 estrjol m es ahuecarse [les plomes]
es almohaza f v pron
es rascadera f es erizarse [el pl] v pron
Raspall amb pues de ferro, fi- Posar un animal el pl o les
xat a un mnec de fusta, amb plomes drets.
qu es neteja el pl del bestiar.
820 esventrar v tr
815 estrijolada f es destripar v tr
es almohazado m
Obrir el ventre dun animal.
Operaci de netejar el pl
dun animal domstic amb 821 esvoletegar v intr
lestrjol. veg. aletejar v intr

816 estrijolar v tr 822 esvortar v intr


es almohazar v tr veg. avortar v intr
Netejar el pl dun animal do-
823 etinosi f
mstic amb lestrjol.
es etinosis f
817 estroncar v tr Malaltia de les abelles, causa-
es restaar v tr da pel petit escarabat del rusc
Aethina tumida, famlia Nitiduli-
Aturar una hemorrgia.
dae, les larves del qual defe-
quen sobre la bresca i provo-
quen la fermentaci de la mel

91
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 92

etiologia

i la formaci descuma amb 832 eumtric a adj


olor de putrefacci. es eumtrico ca adj
Nota: s una malaltia de de- Dit de la raa o lindividu amb
claraci obligatria segons un pes o una mida similars a
lOrganitzaci Mundial de la la mitjana de la seva espcie.
Sanitat Animal.
833 eutcia f
824 etiologia f es eutocia f
es etiologa f
Part amb una evoluci fisiol-
Branca de la veterinria que gica normal.
estudia les causes de les ma-
lalties. 834 explotaci f
es explotacin f
825 etnologia f
Conjunt dinstallacions i acti-
es etnologa f
vitats dedicades a la produc-
Branca de la veterinria que ci ramadera per a la seva co-
estudia les races. mercialitzaci.

826 etologia f 835 explotaci indemne f


es etologa f es explotacin indemne f
Branca de la veterinria que Explotaci ramadera que ha
estudia la conducta dels ani- estat sotmesa a una srie da-
mals. nlisis i de controls sanitaris i
que, una vegada coneguts els
827 euga f resultats, s declarada lliure
veg. egua f duna malaltia determinada i
es vacuna el seu bestiar da-
828 eugada f questa malaltia.
veg. eguada f
836 explotaci oficialment
829 eugassada f indemne f
veg. eguada f es explotacin oficialmente
indemne f
830 eugasser m
Explotaci ramadera que ha
veg. eguasser m
estat sotmesa a una srie da-
nlisis i de controls sanitaris i
831 eugasser a m i f
que, una vegada coneguts els
veg. eguasser a m i f

92
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 93

extractor

resultats, s declarada lliure


duna malaltia determinada,
sense que shagi vacunat el
seu bestiar daquesta malal-
tia.

837 extensiu iva adj


es extensivo va adj
Dit dun sistema dexplotaci
de bestiar o daviram prpia
de grans extensions de ter-
reny, en qu sinverteixen pocs
recursos i poques hores de
treball, sense un rendiment
gaire elevat.

838 exterior m
veg. morfologia f

839 extinci f
es extincin f
Desaparici duna espcie o
dun txon que presenta una
lnia evolutiva determinada.

840 extractor m
es extractor m
Aparell centrifugador que su-
tilitza per extreure la mel de
les bresques.

93
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 94

841 fais m 845 falb a adj


es faisn m es cervuno na adj
Ocell domstic de la famlia Dit del pelatge dun color en-
dels fasinids (Phasianus colchi- tre roig i groc, especialment
cus), de coa llarga, amb el plo- del dels equins, dels cans, dels
matge de colors brillants, el moixos i dels conills.
cos castany rogenc reticulat
de negre, el cap i el coll blau 846 farina f
verds metllic, i la pell nua es harina f
del voltant dels ulls vermella, Aliment en pols obtingut de la
que arriba a fer 89 centme- mlta de grans de cereals i de
tres de llargada, viu en estat substncies dorigen animal i
semidomstic i es cria per ob- daltres substncies dorigen
tenir-ne carn i ous. vegetal.
Nota: Aquest terme designa,
especialment, el mascle. Tam- 847 farina dossos f
b sutilitza per anomenar al- es harina de huesos f
tres ocells del mateix gnere o Farina obtinguda de la mace-
de gneres afins. raci dossos danimals des-
carnats i assecats, amb qu es
842 faisana f pot alimentar el bestiar i lavi-
es faisana f ram.
Femella del fais, que es cria
per la carn i els ous. 848 farina de gluten f
es gluten meal m
843 faisanera f es harina de gluten f
es faisanera f Farina obtinguda a partir del
Lloc on es crien els faisans. gra de blat de moro, amb un
alt contingut proteic i energr-
tic, que es dna mesclada
844 faixa f
amb el pinso al bestiar i lavi-
es fajado m
ram adults.
Marca llarga i ampla de color
diferent al color de base que en- 849 farina de peix f
volta el tronc dalguns animals. es harina de pescado f

94
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 95

fava

Farina obtinguda de restes de 852 farratger a adj


peixos o de peixos sencers es forrajero ra adj
desprs dextreuren loli, de
Dit de la planta que se serveix
triturar-los i dassecar-los,
com a farratge per alimentar
que sempra per elaborar pin-
el bestiar.
so per al bestiar.

850 farinada f 853 fase larvria f


es puchada f sin. compl. larva f
es fase larvaria f
Menjar, especialment per ali- es larva f
mentar el bestiar, fet bsica-
ment de farines. Qualsevol dels estadis imma-
durs dels artrpodes i dels
851 farratge m helmints en procs de trans-
es forraje m formaci previs a lestadi
adult.
Planta herbcia, la part aria
de la qual sutilitza per ali- Nota: En els artrpodes, larva
mentar el bestiar, que pot ser saplica a una fase lar vria
pasturada directament pel concreta, que s la compresa
bestiar o b segada en verd, entre lou i la nimfa.
per aprof itar-la els animals
assecada (fenc) o fermentada 854 fava f
(ensitjat), ja que s un aliment es habn m
ric en f ibra, essencial en la
Lesi cutnia, en forma dele-
dieta dels animals herbvors.
vaci de la pell, aplanada, ver-
Nota: Les principals plantes mellosa, pruriginosa i de vore-
farratgeres a les Illes Balears res arrodonides.
sn els cereals dhivern conre-
ats per a farratge (la civada, 855 fava f
lordi i el triticale), les gram- es haba f
nies farratgeres dhivern com
Tumor de sang coagulada en
el raigrs i altres margalls, les
forma de fava que es forma a
lleguminoses farratgeres com
la boca de les bsties.
lalfals, la vea, lenclova, els
trvols i els psols farratgers, i
856 fava f
tamb gramnies farratgeres i
es haba f
cereals destiu com el blat de
les ndies, el sorgo i el brom, Llavor de la favera (Vicia faba),
entre daltres. utilitzada en lalimentaci del

95
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 96

febre

bestiar, que es caracteritza per 859 febre catarral maligna f


lelevat contingut en protena. es fiebre catarral maligna f
Nota: Les llavors de les varie- Malaltia vrica espordica de
tats utilitzades en lalimenta- les vaques, les ovelles i les ca-
ci animal solen ser duna mi- bres, i no tan freqentment
da inferior a les destinades a dels porcs, causada per un vi-
lalimentaci humana, i per rus de la famlia Herpesviridae,
aix sanomenen amb el dimi- subfamlia Gammaherpesvirinae,
nutiu fav. que es caracteritza per infla-
maci de les mucoses, inf la-
857 febre m maci dels ganglis limftics,
es fiebre f lesions a la pell, salivaci, tras-
Estat sistmic, caracteritzat torns respiratoris i nerviosos.
principalment per un incre- Nota: s una malaltia de de-
ment de la temperatura cor- claraci obligatria segons
poral (hipertrmia), i que ma- lOrganitzaci Mundial de la
nifesta la reacci de lorganis- Sanitat Animal.
me a un procs patolgic.
860 febre catarral ovina f
858 febre aftosa f veg. llengua blava f
sin. compl. glossopeda f
es fiebre aftosa f 861 febre de la llet f
es glosopeda f sin. compl. febre vitulria f
Malaltia vrica molt contagio- es fiebre de la leche f
sa de les vaques, les ovelles, es fiebre vitularia f
les cabres i els porcs, causada Patologia prpia de les va-
per un virus del gnere Aphtho- ques de llet, que tpicament es
virus, famlia Picornaviridae, que produeix en les primeres qua-
es caracteritza per febre alta,
ranta-vuit hores desprs del
desenvolupament de vescules
part, en qu la davallada
a la boca, als espais interdigi-
brusca dels nivells de calci
tals de les pengles, la grufa i
provoca una debilitat muscu-
les glndules mamries.
lar generalitzada, collapse
Nota: s una malaltia de de- circulatori, depressi tendint
claraci obligatria segons a la inconscincia i, f inal-
lOrganitzaci Mundial de la ment, la mort, si no es tracta
Sanitat Animal. a temps.

96
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 97

fecundaci

862 febre de la vall del Rift f 864 febre hemorrgica de Crimea f


es fiebre del Valle del Rift f es fiebre hemorrgica de
Crimea f
Malaltia vrica de les vaques,
les ovelles i les cabres, obser- Malaltia vrica danimals do-
vada en pasos del centre i del mstics, causada per un virus
sud dfrica, causada per un del gnere Nairovirus, famlia
virus del gnere Phlebovirus, fa- Bunyaviridae, transmesa per la
mlia Bunyaviridae, i transmesa paparra Hyalomma marginatum,
per moscards del gnere que s asimptomtica.
Aedes, que es caracteritza per
febre, debilitat aguda i morta- Nota: s una malaltia de de-
litat elevada en els animals jo- claraci obligatria segons
ves, i avortament en les feme- lOrganitzaci Mundial de la
lles gestants. Sanitat Animal i una zoonosi.
Nota: s una malaltia de de- 865 febre Q f
claraci obligatria segons
es fiebre Q f
lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal i una zoonosi. Malaltia bacteriana infecciosa
dels animals domstics, cau-
863 febre del Nil occidental f sada per Coxiella burnetii, gene-
es fiebre del Nilo occidental f ralment asimptomtica, que
es caracteritza per causar
Malaltia de les aus i ocasio-
nalment dels cavalls i altres avortaments i desordres re-
mamfers, causada per un vi- productius en les vaques, les
rus del gnere Flavivirus, fam- ovelles i les cabres.
lia Flaviviridae, transmesa per Nota: s una malaltia de de-
moscards del gnere Culex, claraci obligatria segons
amb pocs signes clnics, que lOrganitzaci Mundial de la
es pot caracteritzar per parli- Sanitat Animal i una zoonosi.
si de les potes i les ales en els
ocells, i per prdua de gana, 866 febre vitulria f
contracci muscular, parlisi veg. febre de la llet f
parcial, convulsions i incapa-
citat per ingerir en els cavalls. 867 febres de Malta f pl
Nota: s una malaltia de de- veg. brucellosi f
claraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la 868 fecundaci f
Sanitat Animal i una zoonosi. es fecundacin f

97
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 98

fecunditat

Procs inherent a la reproduc- 875 fems m pl


ci sexual en qu es produeix es estircol m
la uni de lvul i lespermato-
Barreja dexcrements dani-
zou a fi doriginar un zigot que
mal amb el seu ja que, des-
donar lloc a un nou individu.
composts per fermentaci, es
converteixen en compost,
869 fecunditat f
producte amb un elevat valor
es fecundidad f
fertilitzant.
Capacitat duna femella de
produir cries amb feqncia i 876 fenc m
en gran nombre, resultat del es heno m
producte de la fertilitat i la
prolificitat. Farratge sec, sotms a un pro-
cs de fenif icaci, que pot
870 feda f conservar-se emmagatzemat,
es oveja fecundada f per consumir-lo el bestiar pos-
teriorment.
Ovella fecundada.
877 fenificaci f
871 fel ina adj es henaje f
es felino na adj
Procs dassecament al sol pel
Relatiu o pertanyent als flids.
qual es transforma el farratge
verd acabat de segar en fenc
872 flids m pl
destinat a emmagatzemar-se
es flidos m pl
per a un consum posterior.
Famlia de mamfers carnvors
digitgrads, de cap arrodonit i 878 fenificadora f
musell curt, integrada pels es henificadora f
moixos, els lleons, els tigres i
els lleopards. Mquina que serveix per a la
fenificaci del farratge verd.
873 femella f
es hembra f 879 fenificar v tr
es henificar v tr
Animal de sexe femen.
Assecar el farratge fresc es-
874 femer m campat al sol per conservar-lo
es estercolero m com a fenc.
Lloc on es dipositen els fems
perqu fermentin.

98
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 99

ferrar

880 fenotip m Lligar un animal amb una cor-


sin. compl. fenotipus m da, cadena o corretja perqu
es fenotipo m no pugui fugir.
Conjunt de carcters visibles
que un individu presenta com 886 fermentaci f
resultat de la interacci entre es fermentacin f
la seva dotaci gentica i Procs de transformaci de
lambient en qu es desenvo- substncies orgniques pro-
lupa. dut pels enzims de llevats,
Nota: Per oposici a genotip. bacteris o fongs, que saplica
sovint com a tcnica de con-
881 fenotipus m servaci daliments.
veg. fenotip m Nota: En ramaderia, saplica a
la conservaci de farratges en
882 fer armada v tr forma densitjat.
es recriar v tr
Destinar cries duna determi- 887 fermentar v intr
nada espcie domstica, una es fermentar v intr
vegada desmamades, al seu Degradar-se, una substncia
engreix. orgnica, per acci enzimti-
ca.
883 fer cabrioles v tr
es cabriolar v intr 888 ferrador a m i f
es cabriolear v intr es herrador ra m y f
Saltar enlaire un quadrpede, Persona que es dedica a clavar
aixecant alhora totes les potes les ferradures a les bsties.
del terra.
889 ferradura f
884 ferida f es herradura f
es herida f
Pea estreta de ferro corbada
Lesi traumtica causada per que sadapta a les pengles
mitjans mecnics i caracterit- dels equins o dels bovins, a la
zada per una interrupci de la qual es fixa amb claus, amb la
continutat normal de les es- finalitat de protegir-les.
tructures del cos.
890 ferrar v tr
885 fermar v tr es herrar v tr
es atar v tr

99
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 100

ferrat

Clavar les ferradures a les Nota: Es pot entendre com un


pengles de les bsties. ndex reproductiu que reflec-
teix el nombre de femelles que
891 ferrat ada adj queden prenyades en relaci
es herrado da adj amb el total de femelles que
tenien la possibilitat dhaver-
Dit de lanimal que duu ferra-
hi quedat.
dures.
895 fesa f
892 ferro m
es corte m
es hierro m
es muesca f
Micronutrient mineral essen-
Tall llarg i estret que es fa a les
cial per als animals, ja que
orelles del bestiar per identifi-
participa en la distribuci de
car-lo.
loxigen a tot lorganisme.
Nota: En condicions de cria in- 896 fesol m
tensiva, s habitual que sen veg. psol m
produeixin deficincies en els
animals que mamen, especial- 897 fetus m
ment els porcells, motiu pel es feto m
qual han de ser suplementats.
Organisme en desenvolupa-
ment dins lter, des del mo-
893 ferro de marcar m
ment en qu es diferencien les
es hierro m
primeres estructures anatmi-
Instrument de ferro, amb un ques fins al moment del part.
mnec i un dibuix identifica-
tiu, que, ja sigui amb foc o per 898 fi fina adj
congelaci amb nitrogen l- es puro ra adj
quid, ser veix per marcar un
Dit de lanimal que s de raa
animal.
pura, sense gens de mescla.
894 fertilitat f
899 fibra alimentria f
es fertilidad f
es fibra alimentaria f
Capacitat que t una femella
Part dels aliments vegetals
per quedar fecundada i tenir
que, pel fet de ser resistents a
descendncia, fet que depn
lacci dels sucs digestius, no-
de factors gentics i ambien-
ms pot ser aprofitada duna
tals.
manera important pels ani-

100
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 101

fossa de munyida

mals herbvors, amb determi- Organisme saproftic, parsit


nades parts del sistema diges- o simbitic, de cos vegetatiu,
tiu que actuen com a cambres sovint filaments, i de repro-
de descomposici grcies a la ducci per espores, que com-
flora microbiana present. prn diferents grups, alguns
dels quals participen en diver-
900 filiaci f ses patologies animals i hu-
es filiacin f manes.
Relaci de parentiu que ses-
906 forcat m
tableix entre un f ill i els seus
es horcajo m
genitors.
Pea de fusta en forma de for-
901 fira ramadera f ca que es posa al bescoll de
es feria ganadera f les haveries.
Lloc on sexposa bestiar uns
dies determinats, amb diver- 907 forro a adj
ses finalitats, com ara la mos- veg. estril adj
tra o la compravenda.
908 fsfor m
902 follada adj es fsforo m

Dit de la femella lletera que, a Macromineral que compleix


causa duna mamitis, ha per- diverses funcions essencials en
dut la capacitat de produir lorganisme, com ara el meta-
llet en una mamella o ms. bolisme energtic, el trans-
port de greixos, la constituci
903 fonell m cellular i lactivitat enzimti-
es tmpano m ca, i que, a ms, constitueix
els ossos i les dents.
Pedra, suro o fusta amb qu
es tapen les obertures dun 909 fossa de munyida f
rusc. es foso de ordeo m

904 fonellar v tr Zona en la sala de munyida


es tempanar v tr que es troba per davall el ni-
vell on hi ha les femelles per
Tapar amb fonells les obertu- munyir, des don es controla i
res dun rusc. es duu a terme el procs de
munyida.
905 fong m
es hongo m

101
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 102

fossa de purins

910 fossa de purins f 914 fuetada f


sin. compl. purinera f es latigazo m
es fosa de purn f
Cop de fuet.
Fossa impermeabilitzada i co-
berta on semmagatzemen els 915 fugida f
purins produts en una granja. es estampida f
Correguda rpida i desespera-
911 fre m
da del bestiar per escapar du-
es freno m na amenaa o dun perill, real
Instrument de ferro al qual es o no.
lliguen les regnes, que es posa
a la boca de les bsties, i ser- 916 fumador m
veix per subjectar-les i menar- es ahumador m
les. Aparell on es crema un com-
bustible fumigen que serveix
912 freixura f per amansir les abelles i mani-
sin. compl. perdiu f pular-les cmodament.
es asadura f
Pulmons de bov, ov, cabrum 917 fumar v tr
i porc sacrificats. es ahumar v tr

Nota: En el cas dels ovins i els Omplir de fum el rusc, en les


caprins, la freixura tamb in- operacions apcoles, per evi-
clou el cor i el fetge. En qual- tar les picades de les abelles.
sevol cas, s una part anat-
mica freqentment objecte de 918 fumat ada adj
decoms per part dels serveis es ahumado da adj
veterinaris a causa de lesions Dit del pelatge o del plomatge
dorigen parasitari. de color gris ennegrit.

913 fuet m 919 fumigant m


es ltigo m es fumigante m
Instrument fet amb una corda Substncia que sevapora o es
o una corretja de cuir fixada a descompon en productes ga-
un mnec, que serveix per col- sosos i que sutilitza per elimi-
pejar els animals de tir i de nar insectes, rosegadors,
crrega i fer-los caminar. fongs i bacteris.

102
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 103

furgar

920 fumigar v tr
es fumigar v tr
Sotmetre una installaci ra-
madera a una desinfecci i a
una desinsectaci amb pro-
ductes gasosos, vapors o so-
lucions lquides.

921 fungicida f
veg. antifngic m

922 furgar v tr
sin. grufar v tr
es hocicar v tr
es hozar v tr
Remenar la terra amb el mor-
ro, especialment els porcs, per
cercar menjar o per refrescar-
se.

103
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 104

923 gbia f 929 gall m


es jaula f sin. compl. gall domstic m
es gallo m
Caixa tancada, amb un o ms
costats amb filferros, barrots, Mascle de lespcie daus Ga-
o llistons, separats per espais llus domesticus, de la famlia de
buits, emprada per tenir-hi les gallincies, que es distin-
ocells o altres animals. geix de la femella o gallina per
tenir la cresta ms grossa i
924 gabiaire m i f carnosa i els tarsos armats
es jaulero ra m y f
amb esperons llargs i aguts, i
Persona que fa o ven gbies. que sexplota per la carn i
com a reproductor.
925 gabial m
es pajarera f 930 gall de baralla m
Gbia gran per a ocells o per a sin. gall de brega m
altres animals de dimensions es gallo de pelea m
petites. Gall amb un fort instint de
lluita i que, degudament ensi-
926 gabiam m nistrat, saprof ita per a les
Conjunt de diverses gbies. bregues de galls.

927 gaiato m 931 gall de brega m


es cayado m sin. gall de baralla m
Bast encorbat en la part su-
932 gall dindi m
perior que usen els pastors
per enganxar els animals. veg. indiot m

928 galam m 933 gall domstic m


es muermo m veg. gall m

Inf lor submandibular dels 934 galler a m i f


animals, normalment de na- es gallero ra m y f
turalesa edematosa i dorigen
divers, com ara malalties pa- Persona que cria galls de ba-
rasitries o subnutrici. ralla.

104
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 105

galop

935 gallet m 941 gallinaci cia adj


es gallito m sin. gallinaci cia adj
es galinceo cea adj
Gall jove destinat a ser mascle
es gallinceo cea adj
reproductor.
Pertanyent o relatiu als galls o
936 gallimarsot m a les gallines.
Gall amb la cresta poc desen-
volupada a causa dun defecte 942 gallinaci cia adj
fisiolgic o hormonal, que re- sin. gallinaci cia adj
corda laspecte duna gallina.
943 gallinaire m i f
937 gallina f es gallinero ra m y f
sin. compl. gallina domstica f Persona que es dedica al co-
es gallina f mer de gallines.
Au de lespcie Gallus domesti-
cus, que es distingeix del gall 944 gallinam m
per ser ms petita, amb la es gallinera f
cresta tamb ms petita i es- Conjunt de gallines.
tar generalment mancada
desperons, criada especial-
945 gallinassa f
ment per la carn i els ous.
es gallinaza f
Nota: Aquest terme designa,
Conjunt dels fems de les galli-
especialment, la femella.
nes.
938 gallina domstica f
veg. gallina f 946 galliner m
es gallinero m
939 gallina ponedora f Lloc que fa de corral de lavi-
es gallina ponedora f ram, especialment de les galli-
Gallina que es cria per la pro- nes i els galls.
ducci dous destinats al con-
sum hum. 947 galop m
es galope m
940 gallina reproductora f Manera de marxar rpida i a
es gallina reproductora f salts dels equins, en qu entre
Gallina que es cria per pondre salt i salt toquen successiva-
ous per incubar i obtenir-ne ment a terra la pota posterior
nous individus. esquerra, la dreta, lanterior

105
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 106

galopar

esquerra i la dreta, sense ha- 954 gmeta f


ver-hi ms de dues potes en es gameto m
contacte amb el sl.
Cadascuna de les cllules
amb una dotaci cromosmi-
948 galopar v intr
ca formada per una sola srie
es galopar v intr
de cromosomes que, en la re-
Anar, un cavall, al galop. producci sexual, es fusionen
amb una altra i donen lloc al
949 galteres equines f pl zigot.
es papera equina f
955 gangrena emfisematosa f
Malaltia bacteriana contagio-
sin. carboncle simptomtic m
sa que afecta els equins, espe-
cialment els cavalls, causada
956 gangrena gasosa f
per Streptococcus equi ssp. equi, i
veg. edema maligne m
que es caracteritza per febre,
catarro purulent de la mucosa
957 ganyell m
nasal i inflamaci i hipertrfia
sin. mamella f
dels ganglis regionals.
sin. mamell m
sin. compl. arracada f
950 gam f
sin. compl. barballera f
veg. gamadura f
es mamella f
951 gamadiu iva adj Cadascun dels dos apndixs
de pell que tenen sota la bar-
Dit del lloc on es gamen les
ba alguns animals, com algu-
ovelles que hi pasturen.
nes races (i els seus hbrids)
de cabres, ovelles i porcs.
952 gamadura f
sin. compl. gam f
958 garba de vena f
Malaltia llarga del bestiar de
Garba dordi o de civada ja
llana caracteritzada per la
plena o granada, per no se-
prdua progressiva de les for-
ca, que es dna al bestiar.
ces i de lnim.
Nota: Per extensi, aquest ter-
953 gamar-se v pron me saplica a qualsevol farrat-
ge dessecat, independentment
Emmalaltir-se les ovelles i les
de la seva composici botni-
cabres de gamadura.
ca. En aquest sentit es pot en-
tendre com a sinnim de fenc.

106
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 107

gastrofilosi

959 garb m Fruit del garrover, de color


es capn m bru fosc, amb la polpa carno-
sa i comestible, emprat com a
Feix de sarments o de bran-
aliment del bestiar, que apor-
quillons que sutilitzava tradi-
ta energia i fibra.
cionalment per alimentar el
bestiar.
969 gastroenteritis f
es gastroenteritis f
960 garbonera f
es sarmentera f Inflamaci de lestmac i dels
budells dorigen molt divers,
Lloc on es guarden els gar-
com ara vric, bacteri o para-
bons per donar al bestiar.
sitari, que provoca vmits i
diarrea.
961 gardeny m
es gruido m
970 gastroenteritis transmissible f
Grunyit de la truja. sgl GET f
es gastroenteritis transmisible f
962 gardenya f sgl GET f
veg. truja f
Malaltia vrica contagiosa
dels porcs, causada per un vi-
963 gardenyar v intr
rus del gnere Coronavirus, fa-
es gruir v intr
mlia Coronaviridae, que es ca-
Grunyir la truja. racteritza per vmits, de vega-
des hemtics, diarrea profusa
964 garr ina m i f i mortalitat molt elevada en
veg. porcell a m i f els porcells.
Nota: s una malaltia de de-
965 garrinada f
claraci obligatria segons
veg. porcellada f
lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal.
966 garrinar v intr
veg. porcellar v intr
971 gastrofilosi f
es gasterofilosis f
967 garrofa f
es gastrofilosis f
veg. garrova f
Miasi gastrointestinal dels
968 garrova f equins, causada per les larves
sin. compl. garrofa f de diverses espcies de mos-
es algarroba f ques del gnere Gasterophilus

107
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 108

gat

(G. haemorrhoidalis, G. intestina- 981 gelat ada adj


lis i G. nasalis), caracteritzada
Dit de lase o mul de color
per mala digesti i degluci
blanquins.
deficient dels aliments, que es
tradueix en lceres i, de vega-
982 gelea reial f
des, en clics i diarrees.
es jalea real f
972 gat m Substncia nutritiva, fluida i
veg. moix m transparent, rica en glcids,
protenes i vitamines, que se-
973 gata f greguen les abelles obreres per
veg. moixa f alimentar les larves durant els
primers dies de vida i tamb
974 gatera f les reines.
sin. compl. gatonera f
es gatera f 983 gen m
es gen m
Forat fet en una porta o en
una paret per on poden entrar Fragment dcid nucleic que
i sortir els cans i els moixos. codifica la sntesi duna pro-
tena que es podr expressar
975 gatinada f en el fenotip de lindividu.
veg. moixonada f
984 genealogia f
976 gatinar v intr sin. compl. pedigr m
sin. gatonar v intr es genealoga f
es parir [la gata] v intr es pedigr m
Parir la moixa. Cronologia del conjunt das-
cendents i descendents dun
977 gat ona m i f individu amb part del seu pa-
veg. moix m trimoni gentic en com.
Nota: El plural de pedigr s pe-
978 gatonada f
digrs.
veg. moixonada f
985 generaci f
979 gatonar v intr
es generacin f
sin. gatinar v intr
Cadascuna de les descendn-
980 gatonera f cies successives dun individu
veg. gatera f o dun encreuament.

108
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 109

ginjolar

986 gentica f 993 gestaci f


es gentica f es gestacin f
Branca de la veterinria que Procs de formaci i desenvo-
estudia la transmissi de la in- lupament dun embri en les
formaci hereditria i la varia- femelles dels animals vivpars.
ci de les espcies.
994 gestant f
987 genticament modificat ada loc es gestante f
veg. transgnic a adj
Femella en perode de gesta-
ci.
988 genitals m pl
es genitales m pl 995 gestant adj
rgans de la reproducci, veg. grvid a adj
masculins o femenins.
996 GET f
989 genitor a m i f veg. gastroenteritis
es genitor ra m y f transmissible f

Individu que ha engendrat un 997 giardiosi f


f ill, a qui transmet una part es giardiosis f
del patrimoni gentic.
Malaltia parasitria dorigen
990 genoma m protozooari que afecta els
es genoma m animals domstics, caracterit-
zada per la inflamaci catar-
Conjunt gentic duna cllula ral intestinal, diarrea variable
o dun virus. i persistent, de vegades san-
guinolenta, i, en ocasions, v-
991 genotip m mits.
sin. compl. genotipus m
es genotipo m Nota: s una zoonosi.

Informaci gentica total 998 ginjolar v intr


dun organisme. sin. grinyolar v intr
es gair v intr
Nota: Per oposici a fenotip.
Llanar crits de dolor o dim-
992 genotipus m pacincia un ca o altres ani-
veg. genotip m mals.

109
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 110

gla

999 gla f Augment del volum de la gln-


sin. agl m o f dula tiroide que origina en els
animals una prominncia a la
1000 glapir v tr part anterior del coll.
sin. aglapir v tr
1009 gor m
1001 glicosa f veg. guar m
veg. glucosa f
1010 gorr ina m i f
1002 glossopeda f veg. porcell a m i f
veg. febre aftosa f
1011 gos m
1003 glucosa f veg. ca m
sin. compl. glicosa f
es glucosa f 1012 gossa f
Carbohidrat format per un veg. cussa f
sucre senzill, directament assi-
milable pels animals, utilitzat 1013 gra m
com a font denergia, que es grano m
semmagatzema al fetge i als Llavor del cereal.
msculs.
Nota: Els grans de cereals sn
1004 gobi f la font principal denergia de
sin. cm m lalimentaci del bestiar i, per
tant, sinclouen, habitual-
1005 godall m ment, en les seves racions.
veg. porcell a m i f
1014 gramnies f pl
1006 god m es gramneas f pl
veg. porcell a m i f Famlia de plantes la llavor de
les quals s un gra, que com-
1007 gols m prn els cereals i moltes her-
es cruz m bes i constitueix una part im-
Punt on sajunten els dos es- portant de lalimentaci ani-
patllons dun animal cavall o mal.
asenal, que s molt sensible
als contactes exteriors. 1015 grana f
es pienso m
1008 goll m
es bocio m

110
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 111

gratar

Porci de civada o daltres ce- Granja de ramaderia intensiva


reals que es dna com a ali- dedicada a obtenir animals
ment al bestiar de crrega. per a les granges dengreix, les
de recria o les de posta, a par-
1016 granger ra m i f tir danimals que provenen de
es granjero ra m y f les granges de multiplicaci.
Persona que mena una granja. 1022 granja de recria f
es granja de recra f
1017 granja f
es granja f Granja de ramaderia intensiva
que es dedica a la cria i recria
Lloc destinat a la cria i lexplo- de gallines ponedores, des
taci de bestiar o daviram. que tenen un dia fins a les vint
setmanes o un poc abans di-
1018 granja dengreix f niciar la posta.
es granja de engorde f
Granja de ramaderia intensiva 1023 granja de selecci f
que es dedica a lengreix da- es granja de seleccin f
nimals produts en altres Granja de ramaderia intensiva
granges. que es dedica a produir ani-
mals selectes.
1019 granja de multiplicaci f
es granja de multiplicacin f 1024 grapa f
Granja de ramaderia intensiva es garra f
que es dedica a produir repro- Part de les extremitats dun
ductors per a les granges de quadrpede que recolza a ter-
producci a partir de progeni- ra quan camina, especialment
tors selectes. quan constitueix un rgan de
prensi.
1020 granja de posta f
es granja de puesta f 1025 gratar v tr
Granja de ramaderia intensiva es escarbar v tr
que es dedica a lexplotaci Remoure, determinats ani-
de gallines ponedores. mals, la superfcie de la terra
per cercar menjar o per ama-
1021 granja de producci f gar-ne.
es granja de produccin f

111
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 112

gratar

1026 gratar v tr 1034 grit m


es rascar v tr es grit m
Fregar, lanimal, amb les un- Preparat de grans de sorra,
gles alguna part del seu cos, compost de slex, granit o
que pot ser un smptoma dal- quars, que es dna a laviram
guna malaltia pruriginosa, per afavorir la trituraci del
com ara la sarna. menjar.

1027 grvid a adj 1035 groc groga adj


sin. compl. gestant adj es amarillo lla adj
es gestante adj
Dit del pelatge semblant al
es grvido da adj
color del sofre, ms clar o ms
Dit de la femella que cont un fosc.
embri o un fetus.
1036 gropera f
1028 grinyolar v intr es baticola f
sin. ginjolar v intr es grupera f
Corretja que surt de darrere la
1029 grip aviria f
sella i acaba en un trau per on
veg. influena aviria f
es fa passar la coa de lanimal.
1030 grip equina f
1037 grufa f
veg. influena equina f
es jeta f
1031 grip porcina f Part anterior del morro del
veg. influena porcina f porc.

1032 grpia f 1038 grufar v tr


sin. cm m sin. furgar v tr

1033 gris a adj 1039 gruny m


sin. pl de rata adj es gruido m
es gris adj
Crit sord del porc.
es ratonero ra adj
Dit del pelatge o del plomatge 1040 grunyir v intr
entre blanc i negre. es gruir v intr
Nota: Saplica, especialment, Fer crits el porc.
als quadrpedes i als ocells.

112
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 113

guatllot

1041 grunyir v intr 1048 guarniments m pl


es gruir v intr es guarniciones f pl
Emetre, el ca, sons roncs quan Conjunt de corretges, collar,
amenaa o rondina. brides i altres arreus que es
posen a un animal de sella per
1042 grunyit m al transport o la feina en gene-
es gruido m ral.
Cadascun dels sons roncs que
emet el ca quan amenaa o 1049 guarnir v tr
rondina. es aparejar v tr
Posar els guarniments a un
1043 gualdrapa f animal de trag.
es gualdrapa f
Pea de tela que protegeix i 1050 gutlera f
adorna la gropa duna muntura. sin. compl. guatlla f
es codorniz f
1044 guar m Ocell de la famlia dels fasi-
sin. compl. ase de bram m nids (Coturnix coturnix), de for-
sin. compl. gor m mes arrodonides i de color te-
es garan m rrs, que es cria per la carn i
Ase de llavor destinat a cobrir els ous.
les someres i les eges. Nota: Aquest terme designa,
especialment, la femella.
1045 guarda f
sin. ramat m 1051 guatlerot m
es hato m sin. compl. guatllot m
es rebao m es codorniz macho f
Conjunt danimals que es Mascle de la gutlera.
crien i es fan pasturar plegats.
1052 guatlla f
1046 guarir v tr veg. gutlera f
veg. curar v tr
1053 guatllot m
1047 guarnimenter a m i f veg. guatlerot m
es guarnicionero ra m y f
Persona que fa guarniments o
en ven.

113
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 114

guia dorigen i sanitat pecuria

1054 guia dorigen i sanitat


pecuria f
es gua de origen y sanidad
pecuaria f
Document oficial que empara
el trasllat del bestiar entre ra-
maderies.

1055 guit a adj


es coceador ra adj
Dit de lanimal que acostuma
a tirar coces.

1056 guitza f
veg. coa f

114
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 115

1057 hbitat m 1062 haveria f


es hbitat m veg. animal de bast m
Medi en qu viu una planta o
1063 heartwater [en] f
un animal.
veg. cowdriosi f
1058 habronemosi f
1064 helicicultor a m i f
es habronemosis f
es helicicultor ra m y f
Nematodosi dels equins, cau-
Persona que es dedica a la
sada per les larves i els adults
cria i lexplotaci de caragols.
del nematode Draschia megas-
toma i per les espcies de ne-
1065 helicicultura f
matodes Habronema majus i
es helicicultura f
Habronema muscae, que es ca-
racteritza per una sndrome Activitat ramadera consistent
gstrica, cutnia o conjunti- en la cria de caragols amb fi-
val, segons la zona afectada. nalitats comercials.

1059 haca f 1066 helmint m


es haca f sin. compl. cuc m
es jaca f sin. compl. verm m
es gusano m
Cavall de sella vigors, de
es helminto m
constituci lleugera i talla pe-
es verme m
tita, que va de 140 a 148 cm
dalada a la creu. Animal invertebrat no artr-
pode, de cos tou, cilndric,
1060 hacanea f allargassat i, generalment,
es hacanea f contrctil.
Haca dorigen angls que
1067 helmintosi f
presta els mateixos serveis que
sin. verminosi f
el cavall ordinari.
es helmintosis f
es verminosis f
1061 havana adj
es habana adj Malaltia parasitria causada
per helmints.
Dit del pelatge dels quadrpe-
des de color xocolata fosc.

115
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 116

hemorrgia

1068 hemorrgia f 1073 herbatge m


sin. compl. sangfluix m es herbaje m
es hemorragia f
Herba dels prats.
Vessament de sang fora del
sistema cardiovascular provo- 1074 herbejar v intr
cat per una ruptura traumti- sin. compl. herbassejar v intr
ca o patolgica. es herbajar v intr
es herbajear v intr
1069 hemostsia f
Pasturar, el bestiar, lherba
es hemostasia f
dels prats.
Detenci duna hemorrgia
de manera espontnia o per 1075 hermafroditisme m
mitjans fsics o qumics. es hermafroditismo m
Defecte congnit consistent
1070 hepatitis vrica de lnnera f
en la presncia drgans se-
es hepatitis viral del pato f
xuals masculins i femenins en
Malaltia vrica molt contagio- un mateix individu.
sa de les nneres joves, causa-
da per un virus del gnere En- 1076 hrnia f
terovirus, que es caracteritza sin. compl. trencadura f
per letargia i atxia amb pr- es hernia f
dua destabilitat, caigudes de es quebradura f
costat, espasmes i mort.
Sortida total o parcial duna
Nota: s una malaltia de de- vscera o duna altra formaci
claraci obligatria segons anatmica per un orifici natu-
lOrganitzaci Mundial de la ral o accidental de la paret del
Sanitat Animal. seu receptacle.

1071 herbassar m 1077 heterosi f


es herbazal m sin. compl. vigor hbrid m
es heterosis f
Indret poblat dherba abun-
es vigor hbrido m
dant.
Fenomen pel qual la primera
1072 herbassejar v intr generaci dhbrids s ms
veg. herbejar v intr forta que els seus progenitors
consanguinis.

116
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 117

hipertrmia

1078 heterozigosi f Nota: s una malaltia de de-


es heterocigosis f claraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la
Estat dun individu, duna
Sanitat Animal i una zoonosi.
cllula, etc., que, per a un gen
determinat, t dos allels dife-
1083 hidrartrosi f
rents en els dos loci dun parell
veg. hidroartrosi f
de cromosomes homlegs.
1084 hidroartrosi f
1079 heterozigot a adj sin. compl. hidrartrosi f
es heterocigoto ta adj es hidrartrosis f
Dit dun individu, duna cllula, Inflamaci duna articulaci
etc., que presenta heterozigosi. per acumulaci de lquid sers.

1080 hbrid a adj 1085 higiene alimentria f


es hbrido da adj es higiene alimentaria f
Dit de lanimal que resulta de Conjunt de condicions amb
lencreuament de dos indivi- lobjecte de garantir les quali-
dus despcies diferents. tats sanitries necessries dels
aliments.
1081 hibridaci f
es hibridacin f 1086 hipermtric a adj
Creuament entre dos indivi- es hipermtrico ca adj
dus duna espcie diferent. Dit de lindividu o la raa que
t una mida o un pes supe-
1082 hidatidosi f riors a la mitjana de la seva es-
es hidatidosis f pcie.
Malaltia parasitria dels
equins, les vaques, les ovelles, 1087 hipersensibilitat f
les cabres i els porcs, causada es hipersensibilidad f
per les formes larvries del g- Reacci immunitria exagera-
nere Equinococcus (E. granulosus da.
i E. multilocularis), que es ca-
racteritza per smptomes poc 1088 hipertrmia f
evidents i la presncia de es hipertermia f
quists plens de lquid.
Elevaci de la temperatura
corporal del cos per damunt
de la normal.

117
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 118

hipertrfia

1089 hipertrfia f subcutanis, perforacions de la


es hipertrofia f pell i un estat de tensi impor-
Augment anormal del volum tant que provoca una prdua
dun teixit o dun rgan a cau- de pes i una baixa producci
sa de laugment de la mida de de llet.
les cllules que el formen.
1094 hipomtric a adj
sin. compl. elipomtric a adj
1090 hipervitaminosi f
es hipomtrico ca adj
es hipervitaminosis f
Dit de la raa o lindividu que
Estat morbs produt per
t una mida o un pes inferior
ladministraci excessiva de
a la mitjana de la seva espcie.
vitamines.
1095 hipotcnia f
1091 hipisme m
sin. compl. producci equina f
es hipismo m
es hipotecnia f
Conjunt de coneixements re- es produccin equina f
latius a la cria i a lensinistra-
Tcnica de la cria i lensinis-
ment de cavalls.
trament dels cavalls.
1092 hipobiosi f 1096 hipotrmia f
sin. compl. inhibici larvria f es hipotermia f
es hipobiosis f
es inhibicin larvaria f Disminuci de la temperatura
corporal per davall de la nor-
Interrupci temporal del des- mal.
envolupament dalguns ne-
matodes durant el cicle evolu- 1097 hipovitaminosi f
tiu quan les condicions no els sin. avitaminosi f
sn propcies.
1098 homeopatia f
1093 hipodermosi f es homeopata f
es hipodermosis f
Mtode teraputic que con-
Malaltia parasitria de les va- sisteix a tractar les malalties
ques, produda per les larves amb substncies a dosis molt
de mosques del gnere Hypo- petites, que, a dosis ms altes,
derma (espcies Hypoderma bo- podrien produir en un animal
vis i Hypoderma lineatum), que sa els smptomes de la malal-
es caracteritza principalment tia que es vol combatre.
per la presncia de nduls

118
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 119

hoste

1099 homogenetzar v tr
es homogeneizar v tr
Sotmetre la llet a un tracta-
ment que consisteix a repartir
la part greixosa de manera
uniforme en tota la massa l-
quida.

1100 homozigosi f
es homocigosis f
Estat dun individu, duna
cllula, etc., amb dos allels
idntics en un o ms loci dun
parell de cromosomes hom-
legs.

1101 homozigot a adj


es homocigoto ta adj
Dit dun individu, duna
cllula, etc., que presenta ho-
mozigosi.

1102 hormona f
es hormona f
Substncia qumica secretada
per les glndules endocrines,
que t un efecte especfic re-
gulador del metabolisme o de
lactivitat duns teixits deter-
minats.

1103 hoste m
es hospedador m
es husped m
Organisme animal o vegetal
sobre el qual o a costa del
qual viu un parsit.

119
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 120

1104 identificaci animal f 1108 imant ruminal m


es identificacin animal f es imn ruminal m
Part que socupa dels diversos Imant administrat per via oral
sistemes que ser veixen per que se situa al rumen dels bo-
identificar els animals, ja sigui vins perqu shi adereixin les pe-
individualment o com a dis- ces metlliques que els animals
tintiu de pertinena a un hagin ingerit accidentalment.
collectiu, com ara una rama-
deria. 1109 immunitat f
es inmunidad f
1105 identificaci electrnica f
Capacitat dun animal de re-
es identificacin electrnica f
accionar sense manifestacions
Part que socupa dels diversos patolgiques a la presncia
sistemes didentif icaci ani- duna infecci.
mal basats en la implantaci
en lanimal dalgun dispositiu 1110 immunoglobulina f
de naturalesa electrnica que es inmunoglobulina f
cont un codi individual llegi-
Cadascuna de les protenes,
ble amb un instrument disse-
presents en el srum i en dal-
nyat expressament per a
tres fluids corporals, que par-
aquesta finalitat.
ticipen en la resposta immuni-
tria.
1106 identificaci social f
es identificacin social f
1111 implant m
Identificaci obligatria fixa- es implante m
da per lAdministraci pblica
Comprimit medicinal, subs-
per a un determinat grup da-
tncia radioactiva o fragment
nimals.
de teixit fresc que sintrodueix
davall la pell per reabsorbir-se
1107 illuminar v tr
lentament.
es iluminar v tr
Donar llum artif icial als ani- 1112 impotncia f
mals duna granja per estimu- es impotencia f
lar-los la producci o la repro-
Incapacitat dun mascle per
ducci.
assolir lerecci.

120
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 121

indigesti

1113 incompatibilitat f Estar un ocell sobre els ous


es incompatibilidad f per donar-los la calor necess-
ria perqu es desenvolupi
Anullaci de lefecte dun me-
lembri.
dicament per lacci dun al-
tre.
1119 indemne adj
es indemne adj
1114 incubaci f
sin. compl. covament m Dit dun animal, duna pobla-
es empolladura f ci animal o duna zona geo-
es incubacin f grf ica lliure duna malaltia
determinada.
Acci de donar escalfor als
ous perqu shi desenvolupin 1120 ndex de selecci m
els embrions. es ndice de seleccin m

1115 incubaci f Avaluaci gentica dun ani-


es incubacin f mal destinat a la reproducci.

Perode durant el qual els ous 1121 ndex de transformaci m


sn covats. es ndice de consumo m
Relaci entre la quantitat da-
1116 incubaci artificial f
liments que consumeix un ani-
es incubacin artificial f
mal de cria durant un temps
Tcnica reproductiva que determinat i laugment de pes
consisteix a incubar els ous en viu que experimenta lani-
amb calor artif icial per aug- mal en aquest temps.
mentar-ne la producci.
1122 indicaci f
1117 incubadora f es indicacin f
es incubadora f Prescripci teraputica que
Aparell provist de sistemes de sadopta davant una malaltia
regulaci de temperatura i determinada, segons el malalt
dhumitat que serveix per co- i la forma de la malaltia.
var els ous artificialment.
1123 indigesti f
1118 incubar v tr es indigestin f
sin. compl. covar v tr Trastorn funcional transitori
es empollar v tr de laparell digestiu produt
es incubar v tr per una mala digesti.

121
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 122

indiot

1124 indiot m 1129 inflamaci f


sin. compl. gall dindi m es inflamacin f
es gallipavo m
Reacci duna part de lorga-
es pavo m
nisme com a resposta a una
Gallincia de lespcie Melea- agressi fsica, qumica o bac-
gris gallopavo, ms gros que el teriana, que serveix per elimi-
gall domstic, amb plomatge nar, diluir o encerclar lagent
negre o gris i, de vegades, agressiu i els teixits lesionats.
blanc, i amb coloracions ver-
melles a la pell nua del coll i del 1130 inflament m
cap i una excrescncia caracte- veg. meteorisme m
rstica que penja sobre el bec.
Nota: Aquest terme designa, 1131 influena aviria f
especialment, el mascle. sin. compl. grip aviria f
sin. compl. pesta aviria f
1125 indiota f es gripe aviar f
sin. compl. polla dndia f es influenza aviar f
es pava f es peste aviar f

Femella de lindiot, que es cria Malaltia vrica molt contagio-


per la carn. sa dels pollastres i menys fre-
qentment dels indiots, les
1126 infecci f oques i les nneres, causada
es infeccin f per virus del gnere Influenzavi-
rus, tipus A, de la famlia Or-
Penetraci en lorganisme
thomyxoviridae, que es caracte-
dun animal dun agent pato-
ritza per una prostaci i de-
gen susceptible de desenvolu-
pressi extrema, disminuci
par-se i de produir substn-
sobtada del nombre dous,
cies txiques que originin una
edema del cap, la cresta i la
malaltia.
barba, diarrea i signes nervio-
sos, amb una alta mortalitat.
1127 infertilitat f
es infertilidad f Nota: s una malaltia de de-
Infecunditat transitria. claraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la
1128 infestaci f Sanitat Animal.
es infestacin f
Infecci provocada per un ec-
toparsit.

122
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 123

inspecci

1132 influena equina f 1135 ingesti f


sin. compl. grip equina f es ingestin f
es gripe equina f
Introducci daliments o dal-
es influenza equina f
tres substncies al tub diges-
Malaltia vrica molt contagio- tiu per via bucal.
sa dels cavalls, causada per un
virus del gnere Influenzavirus, 1136 inhibici larvria f
tipus A, famlia Orthomyxoviri- veg. hipobiosi f
dae, que es caracteritza per fe-
bre, tossina seca i dolorosa, 1137 injecci f
flux nasal mucopurulent, fati- es inyeccin f
ga i prdua de gana.
Introducci a linterior dun
Nota: s una malaltia de de- organisme duna soluci o
claraci obligatria segons suspensi estril amb una xe-
lOrganitzaci Mundial de la ringa o amb altres instru-
Sanitat Animal. ments adequats.

1133 influena porcina f 1138 inseminaci f


sin. compl. grip porcina f es inseminacin f
es gripe porcina f
Introducci de lesperma dins
es influenza porcina f
laparell genital duna femella
Malaltia vrica molt contagio- per fecundar lvul.
sa dels porcs, especialment els
porcells, causada per un virus 1139 inseminaci artificial f
del gnere Influenzavirus, tipus es inseminacin artificial f
A, que es caracteritza per ca-
Tcnica reproductiva que
tarro de les vies respiratries,
consisteix a dipositar lesper-
broncopneumnia, depressi,
ma dun mascle a laparell ge-
anorxia, debilitat muscular i
nital de la femella per mitjans
postraci.
mecnics per fecundar-la.
1134 ingesta f
1140 inspecci f
es ingesta f
es inspeccin f
Conjunt daliments slids i l-
Revisi i avaluaci dels regis-
quids que sintrodueixen en
tres, les installacions, les con-
lorganisme per via bucal amb
dicions dels animals i altres
finalitats alimentries.
dades practicada per un ins-

123
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 124

installaci de munyida

pector oficial per determinar 1145 intoxicaci f


que una ramaderia compleix sin. compl. toxicosi f
la normativa. es intoxicacin f
es toxicosis f
1141 installaci de munyida f
Malaltia provocada per lac-
es instalacin de ordeo f
ci en lorganisme animal de
Conjunt dequipaments per substncies txiques de natu-
poder munyir mecnicament ralesa diversa, com ara plan-
les femelles daptitud lctia. tes, productes qumics o me-
talls pesants.
1142 intensitat de selecci f
es intensidad de seleccin f 1146 intramuscular adj
es intramuscular adj
Mesura per expressar la supe-
rioritat gentica dun grup Dit del mtode teraputic que
danimals seleccionats en re- aplica el frmac dins el teixit
laci amb el conjunt de la po- muscular de lanimal.
blaci.
1147 intravens osa adj
1143 intensiu iva adj es intravenoso sa adj
es intensivo va adj
Dit del mtode teraputic que
Dit del sistema de cria rama- aplica el frmac dins les venes
dera que es duu a terme en dun animal.
installacions tancades, en
qu cada animal rep una gran 1148 involuci uterina f
quantitat daliments concen- es involucin uterina f
trats, per aconseguir un alt
Retorn de la matriu a la seva
rendiment productiu.
dimensi normal desprs del
part.
1144 interval generacional m
es intervalo entre
1149 isabela adj
generaciones m
es isabelo la adj
es intervalo generacional m
Dit del cavall que t el pelatge
Mitjana dedat dels genitors
de color crema, amb les extre-
una vegada s nada tota la se-
mitats i la crina de color ne-
va descendncia.
gre.

124
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 125

1150 ja m 1156 jou m


sin. compl. jaa f es yugo m
es lecho m
Pea de fusta o de metall, ms
es yacija f
o menys corbada, amb qu es
Llit de material tou disposat junyeixen els animals pel cap o
en terra perqu el bestiar i la- pel coll a larada o al carro.
viram shi ajegui o dormi.
1157 jouell m
1151 jaa f es camella f
veg. ja m es gamella f
Cadascuna de les dues mei-
1152 jerarquia f
tats del jou, a la qual va junyit
es jerarqua f
un animal.
Expressi de les relacions de
dominncia i subordinaci en 1158 jova f
un grup animal, que tendeixen es yunta f
a ser estables i a configurar un
Parella de bous junyits per
ordre social dins el grup i que
llaurar.
sestableixen sovint mitjan-
ant interaccions agressives.
1159 juntura f
sin. compl. llentura f
1153 jc m
es coyunda f
sin. compl. joca f
es aseladero m Corda del jou.
es aselador m
1160 junyir v tr
Lloc on va a dormir laviram.
sin. compl. enjovar v tr
es enyugar v tr
1154 joca f
es uncir v tr
veg. jc m
Posar el jou als animals de tir.
1155 jnec nega m i f
es becerro rra m y f
Bou jove, de menys de dos
anys.

125
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 126

1161 lactaci f Malaltia vrica contagiosa


veg. alletament m dels pollets i menys freqent-
ment dels faisans, les perdius i
1162 lactaci f els indiots, causada per un vi-
es lactacin f rus de la famlia Herpesviridae,
Perode de secreci i excreci subfamlia Alphaherpesvirinae,
de llet de les femelles, que va que es caracteritza, en la seva
des del part fins a eixugar-se. forma ms virulenta, per in-
f lamaci hemorrgica de la
1163 lactncia f laringe i de la trquea.
veg. alletament m Nota: s una malaltia de de-
claraci obligatria segons
1164 lactncia f
lOrganitzaci Mundial de la
veg. alletament m
Sanitat Animal.
1165 lactar v tr
veg. alletar v tr 1169 larva f
veg. fase larvria f
1166 laminitis f
sin. compl. enfusadura f 1170 LBE f
es infosura f veg. leucosi bovina enzotica f
es laminitis f
1171 lector de microxips m
Malaltia dorigen multifacto- es lector de microchips m
rial, sobretot per sobrealimen-
taci, que afecta especialment Aparell utilitzat per llegir el
el bestiar equ i bov i que con- codi electrnic contingut en
sisteix en una inflamaci de les un microxip.
lmines del casc o el pot.
1172 leishmaniosi f
1167 lanfer a adj es leishmaniosis f
es lanfero ra adj
Malaltia parasitria principal-
Dit de lanimal que produeix ment dels cans, causada per
llana. diverses espcies de flagellats
del gnere Leishmania, famlia
1168 laringotraquetis infecciosa Trypanosomatidae, que es ca-
aviria f racteritza generalment per le-
es laringotraquetis infecciosa sions a la pell amb alopcia,
aviar f

126
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 127

limfadenitis caseosa ovina

hiperqueratosi i descamaci, i Nota: s una malaltia de de-


lesions viscerals amb limfoa- claraci obligatria segons
denopatia i hetapomeglia. lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal.
Nota: s una malaltia de de-
claraci obligatria segons
1175 lignina f
lOrganitzaci Mundial de la
es lignina f
Sanitat Animal i una zoonosi.
Substncia constituent de la
1173 leptospirosi f paret cellular dels vegetals,
es leptospirosis f present en una certa propor-
ci en els farratges, que es ca-
Malaltia bacteriana contagio-
racteritza per la seva indigesti-
sa infecciosa dels animals do-
bilitat.
mstics, causada per espiro-
quetes del gnere Leptospira,
1176 lila adj
famlia Leptospiraceae, que es
es lila adj
caracteritza per presncia de
febre, alteraci heptica i re- Dit del pelatge de color morat
nal i avortaments. clar.
Nota: s una malaltia de de- Nota: Saplica, especialment,
claraci obligatria segons als conills i els moixos.
lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal i una zoonosi. 1177 limfadenitis caseosa ovina f
sin. compl. pseudotuberculosi
1174 leucosi bovina enzotica f ovina f
sgl LBE f es linfadenitis caseosa ovina f
es leucosis bovina enzotica f es seudotuberculosis ovina f
sgl LBE f
Malaltia bacteriana contagio-
Malaltia vrica dels bovins sa del bestiar ov, causada per
adults, causada pel retrovirus Corynebacterium pseudotubercu-
de la leucmia bovina, famlia losis, que es caracteritza per la
Retroviridae, que es caracterit- presncia de nduls caseosos
za per limfocistosi persistent i als ganglis limftics i, segons
limfosarcomes en diversos r- quins siguin els ganglis afec-
gans interns i que es pot ma- tats, un aprimament progres-
nifestar amb problemes diges- siu de lanimal.
tius, aprimament, debilitat
general i de vegades manifes-
tacions neurolgiques.

127
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 128

limfangitis epizotica

1178 limfangitis epizotica f Fer lladrucs el ca de manera


es linfangitis epizotica f amenaadora.
Malaltia mictica contagiosa
1182 lladruc m
dels cavalls, causada per His-
es ladrido m
toplasma capsulatum, var. farci-
minosum, que es caracteritza Crit curt, fort i explosiu del
per una dermatitis multifocal ca.
piogranulomatosa, de carc-
ter supuratiu, ulcers i inva- 1183 llana f
siu, i per limfagitis. es lana f
Nota: s una malaltia de de- Part ms exterior i pelosa que
claraci obligatria segons cobreix el cos de les ovelles i
lOrganitzaci Mundial de la moltons, constituda per pl
Sanitat Animal. de creixement continu, per
tant no sotms a muda esta-
1179 lnia f cional.
es lnea f
1184 llana suarda f
Grup danimals procedents
sin. compl. llana sutza f
dun ascendent com i que
es lana suarda f
presenten una gran homoge-
netat en la seva aparena ex- Llana verge que conserva tot
terna i en la seva constituci el greix perqu no sha sotms
gentica que els diferencia al desgreixatge.
daltres individus de la matei-
xa estirp. 1185 llana sutza f
veg. llana suarda f
1180 listeriosi f
es listeriosis f 1186 llana f
es lanza f
Malaltia infectocontagiosa,
causada pel bacteri Lysteria Pea allargada, de fusta o de
monocytogenes, que afecta els metall, fixada pel seu extrem
animals domstics i que es ca- inferior al joc de davant dun
racteritza per simptomatolo- carruatge, a cada costat de la
gia nerviosa i avortaments. qual senganxa un animal de
tir.
1181 lladrar v intr
sin. compl. bordar v intr 1187 llatzeret m
es ladrar v intr es lazareto m

128
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 129

llet

Lloc allat on es troben els ani- vaques i les cabres, causada


mals sotmesos a quarantena. per un virus del gnere Orbivi-
rus, famlia Reoviridae, trans-
1188 llavora f mesa per la picadura de mos-
sin. porcasta f cards del gnere Culicoides,
sin. porcastra f que es caracteritza per febre
es cerda joven f alta, una salivaci excessiva,
Truja jove destinada a la re- edema de la cara i la llengua i
producci. cianosi de la llengua.
Nota: s una malaltia de de-
1189 llavorer a adj claraci obligatria segons
sin. reproductor a adj lOrganitzaci Mundial de la
sin. semental adj Sanitat Animal.
es reproductor ra adj
es semental adj 1194 llentura f
Dit de lanimal destinat a la veg. juntura f
reproducci.
1195 lleonat ada adj
1190 llebrer a adj es leonado da adj
es lebrel adj Dit del pelatge o del plomatge
Dit del ca domstic caracterit- que s entre roig i groc.
zat pel cos estret, el ventre re-
tret, el crani redut, el morro 1196 llepar v tr
en punta i les cames molt llar- es lamer v tr
gues i primes. Passar la llengua un animal
sobre un altre o sobre ell ma-
1191 llebrer eivissenc m teix, generalment per netejar
sin. ca eivissenc m una cria o una part del seu
cos.
1192 llebrot m
es liebre macho f 1197 llesta f
Llebre mascle.
Conjunt danyells dun ramat
1193 llengua blava f que es destinen a la recria.
sin. compl. febre catarral ovina f
es fiebre catarral ovina f 1198 llet f
es lengua azul f es leche f

Malaltia vrica de les ovelles, i Fluid blanc o groguenc segre-


no tan freqentment de les gat per les glndules mam-

129
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 130

llet belada

ries de les femelles dels mam- 1205 llet en pols m


fers, que serveix per nodrir les es leche deshidratada f
seves cries. es leche en polvo m
Llet sotmesa a un procs de
1199 llet belada f deshidrataci total per evapo-
Llet de les ovelles el primer dia raci en aire calent f ins que
que les munyen, desprs de queda reduda a pols.
desmamar-ne el xotet.
1206 llet entera f
1200 llet colesta f sin. llet sencera f
es leche completa f
Llet que, encara que li hagin es leche entera f
posat herba colera, no es pren
i torna dolenta. Llet que no ha estat desnata-
da, amb un mxim dun 3,5%
1201 llet concentrada f de matria grassa, dacord
es leche concentrada f amb la normativa establerta.
es leche evaporada f
1207 llet espessa f
Llet sotmesa a un procs deli-
Llet que sextreu de la caldera
minaci duna part de laigua
desprs de fer el formatge i
per evaporaci, que es pot re-
que es menja amb sucre.
constituir per addici daigua.
1208 llet esterilitzada f
1202 llet crua f
es leche esterilizada f
veg. llet natural f
Llet sotmesa a un procs de
1203 llet descremada f destrucci de tots els grmens
veg. llet desnatada f per aplicaci de calor.

1204 llet desnatada f 1209 llet fermentada f


sin. compl. llet descremada f es leche fermentada f
es leche descremada f Llet esterilitzada a la qual
es leche desnatada f shan afegit ferments lctics.
Llet que cont un 0,50% de
matria grassa com a mxim, 1210 llet formatjada f
dacord amb la normativa es- Llet que surt de la pea de for-
tablerta. matge en prmer-la damunt el
cavall de formatjar o a la
premsa.

130
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 131

lleter

1211 llet homogenetzada f 1218 llet quallada f


es leche homogeneizada f veg. quallada f
Llet sotmesa a un procs de
1219 llet semidescremada f
reducci de la grandria dels
veg. llet semidesnatada f
glbuls grassos.
1220 llet semidesnatada f
1212 llet maternitzada f
sin. compl. llet
es leche maternizada f
semidescremada f
Llet sotmesa a un procs de es leche semidescremada f
modificaci de la composici, es leche semidesnatada f
per addici de lactosa i reduc-
Llet que cont entre un 1,5% i un
ci de casena, per fer-la simi-
1,8% de matria grassa, dacord
lar a la llet de la dona.
amb la normativa establerta.
1213 llet molsissa f
1221 llet sencera f
Llet no formatjada i feta pren- sin. llet entera f
dre remenant-la amb un bran-
c tendre de figuera. 1222 llet UHT f
sin. llet uperitzada f
1214 llet nativa f es leche UHT f
veg. llet natural f es leche uperizada f
Llet esterilitzada per injecci
1215 llet natural f
de vapor sobreescalfat durant
sin. compl. llet crua f
un segon, amb la posterior eli-
sin. compl. llet nativa f
minaci del vapor i refredada
es leche cruda f
immediatament al buit.
Llet obtinguda directament de
Nota: La sigla UHT prov de
les femelles lleteres, sense ha-
langls ultra-high temperature
ver estat sotmesa a cap tipus
(temperatura superalta).
de tractament.
1223 llet uperitzada f
1216 llet negra f
sin. llet UHT f
Llet dels primers dies desprs
del part. 1224 lleter a m i f
es lechero ra m y f
1217 llet presa f Persona que socupa dexplo-
veg. quallada f tar els animals ramaders pro-
ductors de llet.

131
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 132

lleter

1225 lleter a adj ms dels trasllats i de les inci-


es lechero ra adj dncies que es produeixen en
el ramat.
Dit de lanimal o del bestiar
que sexplota per a la produc-
1230 llibre de tractaments
ci de llet.
medicamentosos m
es libro de medicamentos m
1226 lleteroles f pl
es lechecillas f pl Document oficial expedit pels
serveis veterinaris oficials, on
Porcions de carn molla i grei-
consten els tractaments amb
xosa , de color blanquins, ad-
frmacs que sapliquen als
herides al fetge, al cor, al lleu i
animals de la ramaderia, i en
a altres vsceres dels mamfers.
qu cada tractament s signat
Nota: Les lleteroles correspo- pel ramader i el veterinari res-
nen al tim, rgan que s evi- ponsable.
dent en els animals joves i rudi-
mentari en els animals adults. 1231 lligallo m
Comunitat ramadera de muni-
1227 llet ona m i f
cipis duna comarca, la funci
sin. compl. animal de llet m
de la qual s recollir, custodiar
sin. compl. nodriss m
i lliurar als propietaris els caps
es lechal m y f
de bestiar que shan perdut.
Animal que encara salimenta
de llet. 1232 llimoner m
es caballo limonero m
1228 llet ona adj
Cavall que va enganxat tot sol
es lechal adj
a les vares del carro.
Dit de lanimal que encara
mama. 1233 llista f
Marca blanca i llarga de la ca-
1229 llibre dexplotaci ramadera m
ra dalguns equins, que sestn
es libro de explotacin
des del front fins al morro.
ganadera m
Document oficial expedit pels 1234 llit m
serveis veterinaris oficials, on veg. secundines f pl
consta la identif icaci de la
ramaderia, la identificaci del 1235 llobada f
titular i la de lamitger o duna Clapa dherba dun prat que
altra f igura arrendatria, a el bestiar deixa sense pasturar.

132
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 133

longilini

1236 lloca f capolada i adobada amb pe-


es clueca f bre i altres espcies.
Femella daviram, especial- 1243 llongues f pl
ment la gallina, que cova els
ous i cria els seus pollets. Regnes llargues amb qu es
governa lanimal que bat o
1237 llocada f que llaura junyit a larada.
sin. nierada f
sin. compl. covada f 1244 lloper a adj
es nidada f es lobero ra adj
es pollada f Dit del pelatge dels quadrpe-
Conjunt de pollets nascuts des que s una mescla de pls
dels ous covats alhora per una negres i rojos o negres i grocs.
mateixa lloca.
1245 llorigada f
1238 llodrigada f veg. conillada f
veg. conillada f
1246 llorigar v intr
1239 llodrig m veg. conillar v intr
veg. conill m
1247 llorig m
1240 llombrgol m veg. conill m
sin. tasc m
1248 llpia f
Pea de fusta corbada que es lobanillo m
forma la part central inferior es lupia f
del jou de llaurar.
Quist produt per un tumor
1241 llombrgol m indolent, generalment a la ca-
es ombligo m ra o al cap, de contingut nor-
malment purulent.
Cicatriu formada en mig del
ventre dels animals en rom- 1249 longilini nia adj
pres o tallar-se i assecar-se el es longilneo nea adj
cord umbilical.
Dit de lanimal o la raa amb
unes proporcions llargues en
1242 llonganissa f
relaci amb la mitjana de la
es longaniza f
seva espcie.
Embotit de budell llarg i prim
farcit de carn magra de porc

133
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 134

1250 macromineral m 1253 majoral a m i f


es macromineral m es mayoral la m y f
Mineral necessari en quanti- Pastor principal encarregat de
tats importants, mesurables governar el ramat i tamb, en
en grams per dia. representaci del propietari,
de dirigir els altres treballa-
1251 maedi-visna m dors del camp.
sin. pneumnia progressiva
ovina f 1254 mal de pot m
es maedi-visna m veg. panads ov m
es neumona progresiva ovina f
Malaltia vrica de les ovelles i 1255 mal del coit m
les cabres, causada per un vi- veg. durina f
rus del gnere Lentivirus, fam-
lia Retroviridae, que es caracte- 1256 mal roig m
ritza per pneumnia intersti- es erisipela porcina f
cial crnica, mastitis, artritis es mal rojo m
crnica proliferativa i menin- Malaltia bacteriana del bes-
goencefalitis. tiar porc, que es caracteritza
Nota: s una malaltia de de- per laparici de taques cut-
claraci obligatria segons nies prominents vermelloses o
lOrganitzaci Mundial de la violcies, quadres septic-
Sanitat Animal. mics, dartritis crnica i den-
docarditis i morts sobtades.
1252 magnesi m
es magnesio m 1257 malaltia f
es enfermedad f
Mineral amb diverses fun-
cions essencials en lorganis- Procs dalteraci de lestat
me, com ara el desenvolupa- del cos o dalgun rgan dun
ment de lesquelet o la funci animal que posa en perill la
muscular. seva salut.

Nota: El seu dficit agut (hipo- 1258 malaltia contagiosa f


magnesmia aguda) provoca veg. malaltia infecciosa f
parlisi i mort en els animals
afectats.

134
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 135

malaltia de Newcastle

1259 malaltia dAusjeszky f Malaltia vrica de les gallines,


es enfermedad de Ausjeszky f causada per un virus de la fa-
mlia Herpesviridae, que es ca-
Malaltia vrica molt contagio-
racteritza per parlisi parcial
sa principalment dels porcs,
o total de les potes i les ales i
causada per un virus de la fa-
per la formaci de limfomes a
mlia Herpesviridae, que es ca-
les vsceres.
racteritza per febre alta, v-
mits, respiraci dif icultosa, Nota: s una malaltia de de-
trastorns nerviosos, avorta- claraci obligatria segons
ments i altres problemes re- lOrganitzaci Mundial de la
productius. Sanitat Animal.
Nota: s una malaltia de de-
1264 malaltia de Nairobi f
claraci obligatria segons
es enfermedad de Nairobi f
lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal. Malaltia infecciosa de les ove-
lles i les cabres, causada per
1260 malaltia de declaraci un virus del gnere Nairovirus,
obligatria f famlia Bunyaviridae, transme-
sgl MDO f sa per paparres sobretot de
es enfermedad de declaracin lespcie Rhipicephalus appendi-
obligatoria f culatus, que es caracteritza per
sgl EDO f febre alta, gastroenteritis he-
morrgica, diarrea, rinorrea
Malaltia de la qual sha de de-
mucopurulenta, dispnea i
clarar obligatriament el
avortament.
diagnstic a les autoritats
competents en sanitat animal Nota: s una malaltia de de-
i que figura a la llista de lOr- claraci obligatria segons
ganitzaci Mundial de la Sani- lOrganitzaci Mundial de la
tat Animal. Sanitat Animal i una zoonosi.

1261 malaltia de Gumboro f 1265 malaltia de Newcastle f


veg. bursitis infecciosa aviria f es enfermedad de Newcastle f

1262 malaltia de les vaques boges f Malaltia vrica contagiosa dels


veg. encefalopatia ocells, causada per un virus
espongiforme bovina f del gnere Rubulavirus, famlia
Paramyxoviridae, que es caracte-
1263 malaltia de Marek f ritza per problemes respirato-
es enfermedad de Marek f ris i nerviosos, interrupci par-

135
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 136

malaltia hemorrgica del conill

cial o completa de la produc- Malaltia que es transmet per


ci dous, ous deformats, diar- contacte directe o indirecte
rea verda i teixits inflats al vol- amb lanimal que la pateix.
tant dels ulls i el coll.
1269 malaltia parasitria f
Nota: s una malaltia de de-
sin. compl. parasitosi f
claraci obligatria segons
es enfermedad parasitaria f
lOrganitzaci Mundial de la
es parasitosis f
Sanitat Animal i una zoonosi.
Malaltia produda per par-
1266 malaltia hemorrgica del sits.
conill f
es enfermedad hemorrgica 1270 malaltia vesicular porcina f
del conejo f es enfermedad vesicular
porcina f
Malaltia vrica dels conills,
causada per un virus del gne- Malaltia vrica contagiosa dels
re Calicivirus, que es caracterit- porcs, causada per un virus
za per una coagulopatia mas- del gnere Enterovirus, famlia
siva amb hemorrgies a diver- Picornaviridae, que es caracte-
ritza per laparici sobtada de
sos rgans i mort sobtada, i
coixera, vescules a les extremi-
ictercia amb despigmentaci
tats, als espais interdigitals
de les orelles, la conjuntiva i la
dels peus i de vegades als mu-
capa subcutnia.
grons i a la mucosa bucal.
Nota: s una malaltia de de-
Nota: s una malaltia de de-
claraci obligatria segons
claraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la
lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal.
Sanitat Animal i una zoonosi.
1267 malaltia hereditria f
1271 malaltia vrica f
es enfermedad hereditaria f
sin. compl. virosi f
Malaltia gentica que es es enfermedad vrica f
transmet dels progenitors als es virosis f
seus descendents.
Malaltia produda per virus.
1268 malaltia infecciosa f
sin. compl. malaltia contagiosa f 1272 malparir v intr
es enfermedad contagiosa f veg. avortar v intr
es enfermedad infecciosa f
1273 malts esa adj
es rojo y blanco adj

136
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 137

manescal oficial

Dit del pelatge de les cabres 1281 mamitis f


que s roig i blanc. veg. mastitis f

1274 mama f 1282 manada f


veg. mamella f es manada f
Conjunt dovelles, de cabres o
1275 mamada f
daltres bsties.
es mamada f
Quantitat de llet que mama 1283 mnega de maneig f
una cria danimal dun cop. sin. mniga de maneig f
es manga de manejo f
1276 mamar v tr
Pas estret construt amb tan-
es mamar v tr
ques de material divers per on
Xuclar una cria, amb els llavis i es fa passar el bestiar perqu
la llengua, la llet de les mame- quedi immobilitzat i poder-lo
lles duna femella. sotmetre a controls sanitaris,
identificatius, productius, etc.
1277 mamella f
sin. compl. mama f 1284 maneig m
es mama f es manejo m
Cadascun dels rgans glandu- Conjunt dactuacions que re-
losos que en els mamfers se- percuteixen en el funciona-
greguen la llet amb qu sali- ment duna ramaderia.
menten les cries.
1285 manescal a m i f
1278 mamella f veg. veterinari ria m i f
sin. ganyell f
1286 manescal a collegiat ada m i f
1279 mamell m veg. veterinari ria collegiat
sin. ganyell f ada m y f
1280 mamfer m 1287 manescal a habilitat ada m i f
es mamfero m veg. veterinari ria habilitat
Individu pertanyent a la classe ada m i f
danimals vertebrats, de tem-
peratura constant i vivpar, 1288 manescal a oficial m i f
amb el cos provet de glndu- veg. veterinari ria oficial m i f
les mamries i generalment re-
cobert de pl.

137
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 138

mniga de maneig

1289 mniga de maneig f 1295 marcatge collectiu m


sin. mnega de maneig f es marcado colectivo m
Marcatge amb la finalitat di-
1290 mantega f
dentif icar el bestiar dun ra-
es manteca f
mat i indicar-ne lorigen, la
es mantequilla f
propietat o la qualitat.
Substncia grassa groguenca,
slida i homognia, obtingu- 1296 marcatge dorella m
da en batre i amassar la llet o veg. marcatge per incisions m
la seva nata.
1297 marcatge individual m
1291 marca f es marcado individual m
es marca f
Marcatge amb la finalitat di-
Senyal distintiu natural dun dentif icar cada individu que
animal en el pelatge o plomat- forma part dun ramat per di-
ge dalguna part del cos. ferenciar-los entre ells.

1292 marca f 1298 marcatge per ferro m


es marca f es marcado al fuego m
es marcado por fuego m
Senyal distintiu que es fa a un
animal per identif icar-lo de Marcatge que consisteix a
manera individual o collecti- aplicar sobre la pell dels ani-
va. mals un ferro roent, el qual
sol tenir forma de nmero o
1293 marcador m de lletra.
sin. senyador m
es marcador m 1299 marcatge per fred m
es marcado en fro m
Esprai o barra de cera, que
es marcado por fro m
pot ser de diferents colors,
utilitzat per marcar el bestiar. Marcatge que consisteix a
aplicar sobre la pell dels ani-
1294 marcatge m mals un ferro submergit en ni-
es marcado m trogen lquid per refredar-lo,
el qual sol tenir forma de n-
Sistema didentif icaci con-
mero o de lletra, i deixa com a
sistent a posar una marca a
marca el creixement de pl
un animal.
blanc en la zona afectada.

138
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 139

mastitis

1300 marcatge per incisions m 1306 marr m


sin. compl. marcatge dorella m veg. mard m
es marcado por incisiones m
es marcado por muescas m 1307 marrans m
Marcatge que consisteix a fer veg. molt m
una o diverses incisions a lo-
rella o les orelles dels animals. 1308 marranx m
veg. porcell a m i f
Nota: Les incisions dibuixen a
les orelles dels animals diver- 1309 marr adj
ses f igures concretes, cada es marrn adj
una amb el nom correspo-
nent, que serveixen principal- Dit del pelatge o del plomatge
ment per distingir el bestiar que s roig fosc, quasi negre.
entre ramaderies.
1310 martingala f
1301 mard m es gamarra f
sin. molt m Corretja que porta el cavall
sin. xot de llavor m
ensellat, que va des de la cin-
sin. compl. marr m
gla fins a sota la gola del ca-
es carnero m
vall, i ser veix per evitar que
es morueco m
aquest vagi amb el cap cot.
Mascle de lovella que sexplo-
ta com a semental. 1311 mascle m
es macho m
1302 mare f
Animal de sexe mascul.
veg. ter m
1312 mascle marcador m
1303 mare f
es macho marcador m
es madre f
Rezelador, normalment vasec-
Genitora femella.
tomitzat o castrat, provet
dun arns marcador que dei-
1304 marfegueta f
xa un senyal al dors de les fe-
Coix de llaurar damunt el melles que cobreix, indicant
qual descansa el jou. aix les femelles en zel.

1305 marfuga f 1313 mastitis f


veg. epidmia f sin.compl. mamitis f
es mastitis f

139
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 140

matador

Malaltia multifactorial, habi- Persona que pren part en les


tualment dorigen bacteri, matances del porc.
que afecta les femelles mam-
feres, sobretot les vaques, les 1318 matancer a adj
cabres i les ovelles, per tam- Relatiu o pertanyent a les ma-
b les truges, les cusses i altres tances del porc.
femelles, caracteritzada per
una inflamaci de la glndula 1319 matria orgnica f
mamria, una alteraci de la es materia orgnica f
llet, una producci dexudats
Material que queda dun ali-
purulents o sanguinolents i,
ment desprs dextreuren la
segons lagent infeccis, una humitat i la cendra.
alteraci important de lestat
general de lanimal. 1320 matria seca f
es materia seca f
1314 matador a m i f
Material que queda dun ali-
Persona que es dedica a ma- ment desprs dextreuren la
tar el porc a les matances. humitat.

1315 matadura f 1321 matinar v intr


sin. tocadura f
Pasturar el ramat des de la
es matadura f
punta de dia f ins devers les
Nafra o pelada al cos dun deu del mat.
animal causada pel frec dun
aparell o dels guarniments. 1322 matriu f
veg. ter m
1316 matana f
es matanza f 1323 matxo m
veg. mul somer m
Acci de matar el porc a la
manera tradicional, desquar- 1324 MDO f
terar-lo i de fer les operacions veg. malaltia de declaraci
destinades a laprof itament obligatria f
de la carn de lanimal.
Nota: Usat generalment en 1325 me m
plural. sin. anyell a m

1317 matancer a m i f 1326 meconi m


es matancero m sin. compl. molinada f
es matarife m es meconio m

140
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 141

melatonina

Matria viscosa de color bru corporals semblants a la mit-


verds, composta de moc, bi- jana de la seva espcie.
lis i restes epitelials, que cons-
titueix les primeres femtes de 1332 mel f
lanimal tot just nat. es miel f
Substncia viscosa, groguen-
1327 medalla f
ca i dola, que produeixen les
es medalla f
abelles en una distensi de le-
Placa amb un nmero que sfag a partir del nctar de les
serveix per identificar els indi- f lors, la qual dipositen a les
vidus dun ramat i que gene- bresques del rusc per alimen-
ralment es penja al collar. tar les larves.

1328 medicaci f 1333 melassa f


es medicacin f es melaza f
Administraci regular dun o Substncia xaroposa, de color
ms medicaments amb una fi- fosc i de sabor dol, que cons-
nalitat teraputica concreta. titueix el residu de la cristallit-
zaci del sucre de canya o de
1329 medicaci f bleda-rave i que s emprada
es medicacin f com a additiu aliments per
al bestiar i laviram.
Conjunt de medicaments i de
mitjans curatius amb una ma-
1334 melat ada adj
teixa finalitat.
es melado da adj
.
1330 medicament m Dit de lanimal que t el pelat-
es medicamento m ge o el plomatge color de mel.
Substncia administrada a un
1335 melatonina f
animal que serveix per preve-
es melatonina f
nir, curar o alleujar una malal-
tia i per corregir-ne o reparar- Hormona secretada per lep-
ne les seqeles. fisi, amb mltiples funcions,
entre les quals destaca la re-
1331 mediolini nia adj gulaci de les funcions endo-
es mediolneo nea adj crines per permetre ladapta-
ci de lanimal als canvis esta-
Dit de lanimal o la raa que
cionals.
presenta unes proporcions

141
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 142

meler

Nota: A causa de la seva capa- Menjadora proveda dun su-


citat per regular lactivitat dal- port amb rodes i arrossegada
tres hormones, en funci del per un tractor, que s emprada
fotoperode es pot aplicar la en estabulaci lliure o per ofe-
seva forma sinttica als ani- rir un complement alimentari
mals per alterar els cicles biol- a animals en rgim extensiu.
gics normals, per exemple per
induir cicles sexuals en femelles 1342 ment m
que presenten anestre estacio- sin. compl. barb m
nal, com les ovelles, fora de l- es mentn m
poca reproductiva natural. Extremitat inferior de la cara,
sota el llavi inferior.
1336 meler a m i f
es melero ra m y f 1343 mercader a m i f
Persona que es dedica a ven- sin. compl. tractant m i f
dre mel o a elaborar-ne. es tratante de ganado m
Persona que compra bestiar i
1337 mellificar v intr en ven.
es melificar v intr
Fer mel les abelles. 1344 mests issa adj
es mestizo za adj
1338 menar v tr Dit de lanimal que resulta de
es llevar v tr lencreuament entre animals
es manejar v tr de la mateixa espcie, per de
Conduir i dirigir el bestiar, ge- races diferents.
neralment a pasturar, o un ve-
hicle de tracci animal. 1345 mestissatge m
es mestizaje m
1339 menjadora f
Encreuament entre animals de
es comedero m
la mateixa espcie, per de ra-
Recipient on es posa el menjar ces diferents.
per als animals.
1346 mesurador de llet m
1340 menjadora autoblocant f es medidor de leche m
veg. cornads m
Aparell que es fa ser vir per
controlar peridicament la
1341 menjadora mbil f
quantitat de llet produda per
es pesebre mvil m
una femella.

142
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 143

micoplasmosi aviria

1347 meteorisme m 1351 miasi f


sin. compl. inflament m es miasis f
es hinchamiento m
Malaltia parasitria dels ani-
es meteorismo m
mals domstics, causada per
Distensi del ventre dels ani- larves de mosques de les fam-
mals per lacumulaci de ga- lies Calliphoridae, Gasterophili-
sos en el tub digestiu, causada dae, Hypodermatidae, Oestridae i
habitualment per fermenta- Sarcophagidae, que es caracte-
cions anormals daliments rics ritza per la invasi dels par-
en carbohidrats o protenes. sits en ferides, incisions qui-
rrgiques, picadures daltres
1348 metritis contagiosa equina f parsits i tamb en cavitats
es metritis contagiosa equina f obertes del cos, com ara les
fosses nasals, la boca, les r-
Malaltia bacteriana de les
bites i la vagina.
eges, causada per Taylorella
equigenitalis, que es caracterit- Nota: Les miasis causades per
za per la presncia dun f lux Chrysomya bezziana i Cochliomyia
vaginal mucopurulent, cervic- hominivorax sn de declaraci
citis i vaginitis. obligatria segons lOrganit-
zaci Mundial de la Sanitat
Nota: s una malaltia de de-
Animal.
claraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la
1352 micoplasmosi aviria f
Sanitat Animal.
es micoplasmosis aviar f
1349 mu m Malaltia bacteriana de les ga-
sin. compl. miol m llines, causada per Mycoplasma
es mado m gallisepticum i Mycoplasma syno-
es maullido m viae, que es caracteritza per
es miau m smptomes respiratoris i un
descens en la producci dous
Crit del moix.
en la infecci per M. gallisepti-
cum, i per una inflamaci de les
1350 meular v intr
articulacions i les bosses sino-
sin. miolar v intr
vials amb resultat de caquxia.
sin. miular v intr
es mallar v intr Nota: s una malaltia de de-
es maullar v intr claraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la
Fer mus el moix.
Sanitat Animal.

143
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 144

micosi

1353 micosi f colloca al cos o al collar de


es micosis f lanimal.
Malaltia infecciosa provocada Nota: Els microxips es poden
per un fong. collocar en diferents parts del
cos; les ms habituals sn da-
1354 micotoxicosi f vall la pell del coll (cans i moi-
es micotoxicosis f xos), davall la pell interdigital
(cabres i ovelles), al rumen
Malaltia dorigen txic causa-
(cabres i ovelles) o al nivell del
da per la ingesti dun aliment
coll (equins).
contaminat amb micotoxines.
1358 mid m
1355 micotoxina f
es almidn m
es micotoxina f
Reserva glucdica obtinguda
Toxina producte del metabo-
de les plantes, els cereals, els
lisme de determinats fongs
llegums, les glans i les casta-
que es pot trobar de forma
nyes, que sempra en lalimen-
natural com a contaminant
taci del bestiar.
de diferents productes desti-
nats a lalimentaci animal.
1359 mineral m
es mineral m
1356 micromineral m
sin. compl. oligoelement m Principi immediat inorgnic
es micromineral m imprescindible per al desenvo-
es oligoelemento m lupament fisiolgic normal de
qualsevol organisme animal.
Mineral necessari en la dieta
dels animals en quantitats m-
1360 miol m
nimes.
veg. mu m
Nota: Sn microminerals el co-
balt, el seleni, el zinc, etc. 1361 miolar v intr
sin. meular v intr
1357 microxip m
es microchip m 1362 miular v intr
sin. meular v intr
Sistema didentif icaci con-
sistent en un dispositiu elec-
1363 mix m
trnic que cont el codi di-
veg. moix m
dentif icaci, recobert duna
estructura protectora, i que es

144
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 145

moixa

1364 mixa f Malaltia del bestiar de llana i


veg. moixa f cabrum, provocada per la
presncia de les larves de certs
1365 mixomatosi f cucs en el cervell dels caps de
es mixomatosis f bestiar.
Malaltia vrica dels conills, Nota: Per extensi, de vegades
causada per un virus del gnere saplica, errniament, a qual-
Leporipoxvirus, famlia Poxviridae, sevol malaltia amb simpto-
transmesa generalment per matologia nerviosa, indepen-
moscards dels gneres Culex, dentment del seu origen.
Aedes i Anopheles i per les puces
Cediopsylla simplex, Odontopsyllus 1369 mogut uda adj
multispinosus als EUA, i per Spi- es caliente adj
lopsyllus cuniculi a Europa, que
Dit de lanimal que est exci-
es caracteritza per edema, es-
tat sexualment.
pecialment al cap i als genitals,
adenopaties, laxitud de les ore-
1370 moix m
lles, aprimament rpid i mort.
sin. compl. gat m
Nota: s una malaltia de de- sin. compl. mix m
claraci obligatria segons es gato m
lOrganitzaci Mundial de la
Mamfer domstic de la fam-
Sanitat Animal.
lia dels flids (Felis catus), que
es caracteritza per tenir els
1366 mixt a adj
sentits de la visi, loda i lo-
es mixto ta adj
rientaci molt desenvolupats,
Dit de les races danimals ra- una llengua rasposa i un pe-
maders que sn bones pro- latge esps i suau, que es t
ductores de carn i de llet. com a animal de companyia o
com a caador de rates.
1367 moca f
Nota: Aquest terme designa,
es bandullo m
especialment, el mascle.
es mondongo m
Conjunt destmac i budell, 1371 moixa f
especialment dels animals sin. compl. gata f
morts. sin. compl. mixa f
es gata f
1368 modorra f
Femella del moix.
es modorra f

145
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 146

moix

1372 moix ina adj 1379 molt m


es gatuno na adj sin. mard m
Relatiu o pertanyent al moix. 1380 molt m
sin. compl. marrans m
1373 moix m es carnero llano m
sin. compl. gat ona m i f
es gatito ta m y f Marr castrat per engreixar-lo
i vendren la carn.
Cria del moix.
1381 moreno a adj
1374 moixonada f
sin. compl. gatinada f Dit de la bstia de capa negra
sin. compl. gatonada f amb ombres blanquinoses al
es camada de gatos f voltant del nas, el morro, i al
mig de les cuixes i els braos.
Conjunt de moixons nats dun
mateix part. 1382 moreu a adj
es negruzco ca adj
1375 mol m
es molino m Dit del pelatge dels equins ti-
rant a negre.
Mquina que sutilitza per
moldre aliments. 1383 morfologia f
sin. compl. exterior m
1376 mol de sang m es exterior m
es molino de sangre m es morfologa f
Mol que utilitza la fora mus- Estudi de la forma i les estruc-
cular duna bstia per dur a tures externes dels animals i,
terme el procs de mlta. en conseqncia, de les seves
aptituds funcionals.
1377 molinada f
veg. meconi m 1384 morral m
sin. morri m
1378 mlta f es morral m
es molienda f
Talec que es penja sota el
Operaci de desintegraci morro de les bsties per do-
dels cereals, el producte resul- nar-los menjar.
tant de la qual cont la farina,
la smola i el seg. 1385 morral m
es bozal m

146
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 147

mul

Aparell fet de corretges o de 1393 motxo a adj


filferro, adaptable als morros veg. sull a adj
dun animal, que serveix per
impedir-li mossegar o menjar. 1394 muda f
es muda f
1386 morraller m i f
Procs de canvi de lepider-
es guarnicionero ra m y f
mis, les plomes, el pelatge, les
es talabartero ra m y f
banyes i les dents de llet a les
Persona que fa morralles, en dents def initives, en els rp-
ven o nadoba. tils, ocells i mamfers, segons
sigui el cas.
1387 morralles f pl
sin. cabestre m 1395 mudar v tr
es mudar v tr
1388 morri m
Fer la muda un animal.
sin. morral m
1396 mufar v tr
1389 mos m
sin. topar v intr
es bocado m
sin. compl. banyegar v tr
Part del fre que entra dins la sin. compl. sucar v tr
boca de lanimal. es acornar v tr
es acornear v tr
1390 mosquejat ada adj es amorcar [el brau] v tr
es amurcar [el brau] v tr
Dit de lanimal clapat de ta-
es cornear v tr
ques obscures.
Donar cops amb el cap els
1391 mosquer m animals banyuts.
es mosquitero m
1397 mugir v intr
Xarxa o roba que es colloca
sin. bramular v intr
al cap de les bsties per prote-
gir-les de les mosques.
1398 mugit m
sin. bramul m
1392 mossegar v tr
sin. compl. queixalar v tr
1399 mul m
es morder v tr
es mulo m
Un animal, agafar amb les
Mascle hbrid del cavall i la
dents i estrnyer.
somera o de lase i legua, es-

147
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 148

mul egu

tril, que sexplota per al tre- Relatiu o pertanyent al mul o


ball agrcola. a la mula.

1400 mul egu m 1406 mulat m


es mulo castellano m es muleto m
Mul que prov del creuament Mul jove.
dun ase i duna egua.
1407 mulater a m i f
1401 mul somer m sin. compl. muler a m i f
sin. compl. matxo m es mulatero m
es burdgano m es mulero ra m y f
es burreo m
es macho romo m Persona que t cura de les
mules.
Mul que prov del creuament
dun cavall i duna somera. 1408 mulat ina adj
veg. mular adj
1402 mula f
es mula f 1409 mulenc a adj
Femella hbrida de lase i le- veg. mular adj
gua o del cavall i la somera,
1410 muler a m i f
estril, que sexplota per al
veg. mulater a m i f
treball agrcola.
1411 multpar a adj
1403 mula eguina f
es multparo ra adj
es mula yeguar f
Dit de la femella que ha parit
Mula que prov del creua-
ms duna vegada.
ment duna egua i dun ase.
1412 muntar v tr
1404 mula somerina f sin. cavalcar v tr
es mula mohna f
Mula que prov del creua- 1413 muntar v tr i intr
ment dun cavall i duna so- sin. cavalcar v tr i intr
mera.
1414 muntura f
1405 mular adj veg. animal de sella m
sin. compl. mulat ina adj
sin. compl. mulenc a adj
es mular adj

148
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 149

mutaci

1415 munyidor m
Corral on es munyen les ovelles.

1416 munyidor a m o f
es ordeadero m
Recipient on cau la llet en
munyir-la.

1417 munyidora f
es ordeadora f
Aparell que funciona amb
energia elctrica i que serveix
per extreure la llet del braguer
del bestiar domstic, general-
ment de les vaques, les cabres
i les ovelles daptitud lctia.

1418 munyir v tr
es ordear v tr
Extreure la llet duna femella
manipulant el braguer, ja sigui
de manera manual o mecnica.

1419 muserola f
es muserola f
Corretja de la brida que passa
sobre el nas del cavall per evi-
tar que obri massa la boca.

1420 mutaci f
es mutacin f
Alteraci permanent dun o
ms carcters hereditaris a
causa dun canvi en el material
gentic duna cllula, que es
transmet a les cllules filles.

149
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 150

1421 nads m 1428 naturalesa f


es cra f sin. natura f
Nounat dun quadrpede, espe- 1429 nau f
cialment degua o de somera. es nave f
Nota: El plural de nads s na- Construcci on sallotja el
dissos. bestiar i es guarden els ali-
ments i els equipaments duna
1422 nad m explotaci ramadera.
sin. nounat ada m i f
es cra f 1430 necessitats nutritives f pl
Animal nascut de fa poc. es necesidades nutritivas f pl
Quantitats necessries dels
1423 nafra f diferents nutrients dacord
veg. lcera f amb lestat f isiolgic i pro-
ductiu dun animal.
1424 nagana f
es nagana f 1431 necessitats nutritives de
manteniment f pl
Malaltia del bestiar bov degu-
es necesidades nutritivas de
da a Trypanosoma brucei, trans-
mantenimiento f pl
mesa per la mosca tse-tse.
Necessitats nutritives dun
1425 naixedura f animal per mantenir les seves
veg. panads ov m funcions vitals.

1426 nariu m 1432 necessitats nutritives de


sin. oronell m producci f pl
es ventana de la nariz f es necesidades nutritivas de
produccin f pl
Forat del nas.
Necessitats nutritives dun ani-
1427 natura f mal per poder crixer, mante-
sin. naturalesa f nir una gestaci, produir llet,
llana, pl, ploma o ous.
rgans genitals externs, espe-
cialment el de les femelles. 1433 necrpsia f
es necropsia f

150
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 151

nierada

Examen i dissecci del cadver ritza per avortaments en ls-


dun animal amb la f inalitat pcie bovina, i per parlisi, de-
de diagnosticar-ne la causa de bilitat cervical i dificultat per
la mort. menjar en lespcie canina.

1434 nctar m 1440 nevat ada adj


es nctar m es nevado da adj
Lquid sucrs, produt pels Dit del pelatge i del plomatge
nectaris de les f lors, que xu- fosc amb taques blanques.
clen les abelles per alimentar-
sen i produir la mel. 1441 niador m
veg. ponedor m
1435 nectari m
es nectario m 1442 nial m
veg. covador m
Glndula de la flor que secre-
ta el nctar.
1443 nial m
veg. covarot m
1436 negre a adj
es negro gra adj
1444 nial adj
Dit del pelatge o del plomatge es grgol adj
que s de color carb. es huero ra adj
Dit de lou corromput i que
1437 nematode m
no ha produt pollet.
es nematodo m
Cuc que pertany a la classe 1445 niar v intr
Nematoda. sin. compl. nidificar v intr
es anidar v intr
1438 nematodosi f es nidificar v intr
es nematodosis f
Fer el niu, els ocells, per pon-
Malaltia parasitria causada dre-hi els ous, covar-los i
per nematodes. criar-hi els polls.

1439 neosporosi f 1446 nidificar v intr


es neosporosis f veg. niar v intr
Malaltia parasitria de lesp-
1447 nierada f
cie bovina i canina, provocada
sin. llocada f
per protozous, que es caracte-

151
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 152

nimfomania

1448 nimfomania f 1454 nounat ada m i f


es ninfomana f sin. nad m
Estat de la femella que cont-
1455 nucli de selecci m
nuament est en zel o que hi es-
es ncleo de seleccin m
t durant llargs perodes de
temps amb uns intervals entre Conjunt danimals duna
ells ms curts del que s normal. granja de selecci que formen
una lnia o estirp pura dalt
1449 niu m valor gentic, a partir dels
es nido m quals es genera una millora
gentica.
Construcci de laviram feta
amb brins, palla, plomissol, Nota: Tamb saplica al con-
etc., per pondre-hi els ous, co- junt de ramaderies que comp-
var-los i criar els petits. ten amb exemplars dalt valor
gentic duna raa pura.
1450 nodrissa f
sin. dida f 1456 nullpara f
es nulpara f
1451 nodriss m
veg. llet -ona m Femella que no ha parit mai.

1452 nonat m 1457 nmero didentificaci m


es nonato m es nmero de identificacin m

Fetus tret del ventre duna fe- Nmero assignat a un animal


mella morta. per identif icar-lo individual-
ment, ja sigui subministrat per
1453 nosemosi de les abelles f la mateixa ramaderia o b per
es nosemosis de las abejas f lAdministraci competent,
amb la finalitat de poder rea-
Malaltia parasitria de les litzar controls productius, sa-
abelles, causada pel protozou nitaris, censals i de responsa-
Nosema apis, que es caracterit- bilitat legal, entre daltres.
za per disenteria i disminuci
de la capacitat de volar o im- 1458 nutrici f
possibilitat de volar. es nutricin f
Nota: s una malaltia de de- Introducci en lorganisme
claraci obligatria segons dels materials energtics i
lOrganitzaci Mundial de la plstics necessaris per viure.
Sanitat Animal.

152
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 153

nutrient

1459 nutrient m
es nutriente m
Substncia qumica contingu-
da en els aliments, que lorga-
nisme assimila mitjanant la
digesti, i que s essencial per
al manteniment, la producci
i la salut dels animals.

153
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:23 Pgina 154

1460 obi m 1466 obstrucci f


sin. cm m es obstruccin f
Tancament total o parcial
1461 objectiu de selecci m
dun conducte orgnic a cau-
es objetivo de seleccin m
sa de lacumulaci i compac-
Cadascun dels carcters esco- taci de substncies en el seu
llits per millorar en un progra- interior.
ma de millora gentica.
1467 oc m
1462 obrar el porc v tr es ganso m
Desfer la canal del porc en les es oca [macho] f
peces adequades per a lela- Mascle de loca, que es cria
boraci dembotits i altres per la carn, el fetge i tamb
viandes el dia de les matances. per les plomes.

1463 obreboques m 1468 oca f


es abrebocas m es gansa f
Instrument utilitzat per obrir i es oca [hembra] f
mantenir oberta la boca dun Ocell de la famlia dels an-
animal durant una inspecci tids, de plomatge gris cendrs
o una intervenci quirrgica. amb les parts inferiors blan-
ques, de potes rosades, que es
1464 obrera f cria per la carn, el fetge i les
sin. compl. abella obrera f plomes.
es abeja neutra f
es abeja obrera f Nota: Lespcie domstica s
Anser anser ssp. domesticus.
Abella femella estril de la co-
munitat, encarregada de pro- 1469 ocater a m i f
duir la cera i la mel. sin. oquer a m i f
es ansarero ra m y f
1465 obstetrcia f
es obstetricia f Persona que es dedica a guar-
dar oques.
Part de la cincia veterinria
que socupa de la gestaci, el
part i el postpart.

154
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 155

orella de llebre

1470 ocell m 1474 oli de roman m


sin. compl. au f
Oli doliva mesclat amb roma-
es ave f
n, usat en manescalia com a
Animal vertebrat, ovpar, de cicatritzant.
sang calenta, el cor amb qua-
tre cavitats, respiraci pulmo- 1475 oligoelement m
nar, el bec corni, el cos cobert veg. micromineral m
de plomes i les extremitats to-
rciques en forma dales gene- 1476 olla colera f
ralment aptes per volar. es tinaja f
Vas gran de terrissa, de forma
1471 OIE f semblant a una alfbia per
veg. Organitzaci Mundial amb la boca ms ampla, uti-
de la Sanitat Animal f litzat per posar-hi la llet desti-
nada a fer formatge.
1472 oli m
es aceite m 1477 ocit m
Greix de procedncia vegetal, veg. vul m
lquid a 20, que, subminis-
1478 optimitzar v tr
trat amb el pinso dels ani-
es optimizar v tr
mals, aporta energia i cids
grassos essencials i facilita Elaborar una raci equilibra-
labsorci de determinades da amb la combinaci ms
substncies, com ara les vita- econmica possible de les
mines A i D, a ms de millorar matries primeres disponi-
laspecte i palatabilitat del bles.
pinso i disminuir la formaci
de pols. 1479 oquer a m i f
sin. ocater a m i f
1473 oli de ginebr m
1480 ordiera f
Producte de la destillaci del es cebadera f
ginebr, semblant al quitr,
usat en manescalia popular Morralet que serveix per do-
contra la ronya de les ovelles i nar ordi als animals.
altres afeccions cutnies del
bestiar. 1481 orella de llebre f
Dit de les ovelles amb el pelatge
negre al voltant de les orelles.

155
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 156

orellar

1482 orellar v intr Senyal que es fa en una orella


es orejear v intr del bestiar ov consistent en
Moure les orelles un animal. un tall en angle recte.

1483 Organitzaci Mundial de 1487 ou m


la Sanitat Animal f veg. zigot m
sgl OIE f
es Organizacin Mundial de la 1488 ou m
Sanidad Animal f es huevo m
sgl OIE f vul, que pot estar fecundat
Organisme mundial els objec- o no, envoltat de reserves ali-
tius principals del qual sn mentries i una closca calc-
unificar les normatives de ca- ria, de forma oval o esfero-
da estat, motivar i coordinar dal, que ponen les femelles
les investigacions i els experi- dels ocells.
ments en matria de malalties
infeccioses, informar puntual- 1489 ou interj
ment els governs de la seva Expressi usada per fer aturar
evoluci i dels mitjans em- una bstia.
prats per combatre-les i per
evitar-ne la difusi. 1490 ouat ada adj
Nota: LOrganitzaci Mundial es ovado da adj
de la Sanitat Animal va decidir Dit de lanimal femella que
conservar lacrnim histric encara duu al cos els ous que
OIE, dOf icina Internacional ha de fer.
dEpizoties, primer nom da-
quest organisme internacio- 1491 ovella f
nal den de la seva creaci. sin. compl. pcora f
es oveja f
1484 ormeig m es pcora f
es montura f
Mamfer remugant de lesp-
Conjunt de guarniments dun cie Ovis aries, que t com a ca-
animal de crrega. racterstica principal, excep-
tuant-ne algunes races, la pre-
1485 oronell m sncia dun pl esps, flexible i
sin. nariu m de creixement continu (la lla-
na), que es cria per la carn, la
1486 osca f
llana, la pell i la llet.
es muesca f

156
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 157

oxitocina

Nota: Aquest terme designa, ns, que comprn principal-


especialment, la femella. ment les ovelles.

1492 ovellenc a adj 1498 ovcit m


veg. ov ina adj veg. vul m

1493 oveller a m i f 1499 vul m


es ovejero ra m y f sin. compl. ocit m
es pastor ra de ovejas m y f sin. compl. ovcit m
es oocito m
Persona que t cura de les
es ovocito m
ovelles, especialment de les
es vulo m
ovelles en cria.
Gmeta femen produt per
1494 ov ina adj lovari que, desprs dhaver
sin. compl. ovellenc a adj madurat i dhaver estat fecun-
es ovino na adj dat, s capa de desenvolupar
un nou organisme.
Relatiu o pertanyent a les ove-
lles.
1500 ovulaci f
es ovulacin f
1495 ovicultura f
sin. compl. ovinotcnia f Despreniment de lovari dun
sin. compl. producci ovina f vul madur.
es ovicultura f
es ovinotecnia f 1501 oxitocina f
es produccin ovina f es oxitocina f
Cria i explotaci dovelles. Hormona peptdica secretada
pel lbul posterior de la hip-
1496 ovinotcnia f f isi, que estimula la secreci
veg. ovicultura f de la llet i que durant el part
provoca la contracci uterina.
1497 ovins m pl
es ovinos m pl
Subfamlia de mamfers de la
famlia dels bvids, de coll
llarg i potes esveltes, general-
ment amb banyes anellades i
anguloses, musell general-
ment sense barba i pelatge lla-

157
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 158

1502 pago m 1508 panads ov m


veg. pa m sin. compl. mal de pot m
sin. compl. naixedura f
1503 palla f es panadizo m
es paja f es pedero m
Conjunt de les tiges de cere- Malaltia bacteriana contagio-
als, seques i separades del sa de les ovelles, les cabres i
gra, emprat com a farratge les vaques, causada principal-
del bestiar i de laviram i per ment per Fusobacterium necro-
fer-ne el ja. phorum i Prevotella melaninogeni-
ca en el cas de les vaques, i per
1504 palla adj Fusobacterium necrophorum i Di-
es paja adj chelobacter nodosus en el cas de
les ovelles i les cabres, que es
Dit del pelatge o del plomatge caracteritza per coixesa, der-
que s de color groc clar, com matitis interdigital i necrosi de
el que sol tenir la palla del la pella.
blat.
Nota: El terme mal de pot per
1505 palleta f extensi saplica a qualsevol
es pajuela f malaltia que cursa amb coixe-
sa per afectaci dels peus dels
Tub de plstic, no reutilitza- animals de peu forcat, inde-
ble, de dimetre i volum molt pendentment del seu origen.
petits, de 0,25 o de 0,50 ml,
emprat per conservar-hi una 1509 pandmia f
dosi seminal. sin. compl. pesta f
es pandemia f
1506 pallissa f es peste f
sin. cort m
Malaltia epidmica que afecta
1507 pallissa f un gran nombre danimals i
es pajar m que es propaga a zones geo-
grfiques extenses, de lordre
Lloc on es guarda la palla. de pasos o continents.

1510 pandiculaci f
es pandiculacin f

158
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 159

parlisi

Conjunt destiraments que gides, el cap, coll i pit blaus, el


fan els quadrpedes de les ex- cos i les ales amb irisacions
tremitats i la columna verte- verdes i daurades, i una coa
bral per llevar-se la peresa. molt llarga que pot drear for-
mant ventall.
1511 panotxa f
Nota: La femella no t la visto-
es mazorca f
sa coa que t el mascle.
es panocha f
es panoja f
1516 paparra f
Espiga de blat de les ndies es garrapata f
que se subministra sense des-
car de la famlia dels ixdids,
granar al bestiar i laviram, i
de cos aplanat i oval, que pa-
aporta fibra i energia.
rasita certs animals xuclant-
los la sang i als quals pot
1512 pansa adj
transmetre malalties infeccio-
es pasa adj
ses.
Dit del pelatge que s bru o
marr fosc. 1517 papilloma m
sin. compl. berruga f
Nota: Saplica especialment a
es papiloma m
lespcie asinina.
es verruga f
1513 panteix m Tumor benigne format per hi-
es jadeo m pertrfia de les papilles de la
pell, que pot ser dorigen vric.
Respiraci fatigosa dun ani-
mal per motius diversos.
1518 papillomatosi f
es papilomatosis f
1514 panteixar v intr
es jadear v intr Malaltia vrica que afecta
molts animals domstics,
Respirar un animal amb pan-
transmesa per insectes i ca-
teix.
racteritzada per laparici de
papillomes, generalment au-
1515 pa m
tolimitants, a diferents parts
sin. compl. pago m
del cos, segons lespcie, per
es pavo real m
sobretot a la cara i el coll.
Ocell de la famlia dels fasi-
nids, espcie Pavo cristatus, 1519 parlisi f
amb una cresta de plomes r- es parlisis f

159
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 160

parsit

Abolici de la funci motora Nota: s una malaltia de de-


o, per extensi, de qualsevol claraci obligatria segons
altra funci. lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal.
1520 parsit m
es parsito m 1526 pare m
es padre m
Organisme que viu, temporal-
ment o permanentment, da- Genitor mascle.
munt el cos dun animal i del
qual es nodreix, provocant-li 1527 parell de bsties m
sovint un perjudici. sin. parell de bsties m
Conjunt de dues bsties uni-
1521 parasitaci f
des en un mateix ormeig.
sin. compl. parasitisme m
es parasitacin f
1528 parell de bsties m
es parasitismo m
sin. parell de bsties m
Infecci per parsits.
1529 pareller a m i f
1522 parasiticida m es yuntero m
es parasiticida m
Persona que mena un parell
Agent que serveix per comba- de bsties.
tre els parsits.
1530 parentiu m
1523 parasitisme m es parentesco m
veg. parasitaci f
Relaci dels individus que te-
1524 parasitosi f nen un o ms ascendents en
veg. malaltia parasitria f com i que, per tant, presen-
ten una part igual del patri-
1525 paratuberculosi f moni gentic.
es paratuberculosis f
1531 parsia f
Malaltia bacteriana contagio- es paresia f
sa crnica principalment de
les vaques, les ovelles i les ca- Parlisi lleugera o incompleta.
bres, causada per Mycobacte-
1532 paridora f
rium avium ssp. paratuberculosis,
es paridera f
que es caracteritza per enteri-
tis crnica amb emaciaci i Compartiment, generalment
diarrea progressives. tancat, on es reclouen les ove-

160
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 161

pastor

lles, les cabres i les truges just altres smptomes, i de vegades


abans del part, per controlar la mort.
el part i lalletament, protegir
la mare i les cries de les incle- 1537 parvovirosi porcina f
mncies meteorolgiques i es parvovirosis porcina f
evitar que les truges esclaf in
Malaltia vrica dels porcs,
els porcells.
causada per un virus del gne-
1533 parir v intr re Parvovirus, que provoca pro-
sin. compl. criar v intr blemes reproductius, com ara
es parir v intr infertilitat, avortaments i
mortalitat neonatal.
Expellir, la femella, el fetus al
final de la gestaci. 1538 pas m
es paso m
1534 part m
es parto m Moviment regular dels equins
en caminar, en qu mantenen
Conjunt de fenmens fisiol- ininterrompudament el con-
gics lobjecte dels quals s la tacte amb el terra posant les
sortida del fetus, que consis- extremitats a terra luna
teixen en lesborrament i la di- darrere laltra.
lataci del coll uter i lexpul-
si del fetus i de la placenta. 1539 passa f
veg. brom m
1535 particularitat f
es particularidad f 1540 passa f
Qualsevol marca, com ara un veg. epidmia f
remol en el pelatge o el plo-
matge dun animal, que ser- 1541 past m
veix per indentificar-lo indivi- sin. pastura f
dualment. es pasto m
es pastura f
1536 parvovirosi canina f Herba que pastura el ramat.
es parvovirosis canina f
Malaltia vrica molt contagio- 1542 pastor a m i f
sa dels cans, causada per un es pastor ra m y f
virus del gnere Parvovirus, que
Persona que mena el bestiar a
afecta especialment els quis-
pasturar i en t cura.
sons, als quals provoca v-
mits, diarrees amb sang, entre

161
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 162

pastora

1543 pastora adj 1551 pasturatge diferit m


es pastoreo diferido m
Dit de la bstia que presenta
un color roig fluix tirant a gris. Pastura consistent a deixar ca-
da any sense pasturar alguna
1544 pastura f parcella perqu es ressembri
sin. past m naturalment.

1545 pastura f 1552 pasturatge rotacional m


sin. compl. pasturatge m es pastoreo rotacional m
es pasto m
Pastura consistent a dividir el
es pasturaje f
conjunt de la zona pasturable
Lloc on pastura el bestiar. en parcelles que sn pastura-
des una darrere laltra.
1546 pastura f
veg. pasturatge m 1553 patogen gena adj
es patgeno na adj
1547 pasturar v intr
Que s causa duna malaltia.
es pacer v intr
es pastar v tr
1554 patologia f
Menjar, el bestiar, lherba del es patologa f
camp.
Condici dun rgan, dun
teixit, etc., produda per ma-
1548 pasturatge m
laltia.
veg. pastura f
1555 pea f
1549 pasturatge m
es pieza f
sin. compl. pastura f
es pastoreo m Cadascuna de les parts en qu
es destria una canal.
Acci de pasturar el ramat.
1556 pcora f
1550 pasturatge continuat m
veg. ovella f
es pastoreo continuo m
Pastura consistent a mantenir 1557 pecuari ria adj
el bestiar lliure en tota la su- es pecuario ria adj
per fcie disponible per a la
Relatiu o pertanyent al bes-
pastura.
tiar.

162
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 163

perdiu

1558 pediculosi f 1564 pixer v tr


es pediculosis f es alimentar v tr
Malaltia parasitria dels ma- Fornir un animal daliment o de
mfers i els ocells, causada per pastura de manera que sen pu-
polls, que provoca mal estat gui obtenir un bon rendiment.
general de la pell, el pl o les
plomes, picor, nerviosisme i 1565 pl m
disminuci de les produccions. sin. pelatge m
es capa f
1559 pedigr m es pelaje m
veg. genealogia f
Formaci epidrmica prpia
1560 pedra blava f dels mamfers.
veg. sulfat de coure m
1566 pl de rata adj
1561 pega f sin. gris a adj
es pez f
1567 pelatge m
Substncia negrosa i molt vis- sin. pl m
cosa, obtinguda per destilla-
ci del quitr vegetal o de resi- 1568 pellagra f
nes diverses, que sempra per es pelagra f
marcar el bestiar.
Malaltia deguda a un df icit
de vitamina PP, caracteritzada
1562 peguera f
per trastorns gastrointestinals,
es peguera f
cutanis, nerviosos i psquics.
Lloc on sescalfa la pega per
marcar el bestiar. 1569 perdig m
es perdign m
1563 peixard a adj
Poll de la perdiu.
sin. sal i vinagre adj
es overo ra adj
1570 perdiu f
Dit del pelatge dels quadrpe- es perdiz f
des amb una mescla de pls
Ocell de la famlia dels fasi-
blancs i grocs o alatzans en di- nids, espcie Alectoris rufa,
ferents proporcions. duns 34 cm de llargada, cos
revingut, ales i coa curtes,
plomatge de la part superior
grisenc rogenc amb taques
vermelles, negres i blanques, i

163
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 164

perdiu

el bec i les potes vermelles, t- 1575 perxa f


pic de conreus i erms i molt
Barra llarga penjada horitzon-
apreciat com a pea de caa.
talment, amb claus o ganxos
1571 perdiu f on es pengen les sobrassades i
veg. freixura f altres embotits de porc.

1576 psol m
1572 perode dincubaci m
sin. compl. estiregass m
es perodo de incubacin m
sin. compl. fesol m
Temps transcorregut entre sin. compl. pitxo m
lentrada dun agent patogen sin. compl. xtxero m
en un animal i el desenvolupa- es guisante m
ment dels primers smptomes
Llavor de la pesolera, utilitza-
de la malaltia.
da en lalimentaci animal pel
seu alt valor proteic.
1573 peripneumnia contagiosa
bovina f 1577 pesta f
es perineumona contagiosa veg. pandmia f
bovina f
Malaltia bacteriana contagio- 1578 pesta aviria f
sa de les vaques, causada per veg. influena aviria f
Mycoplasma mycoides ssp. mycoi-
1579 pesta bovina f
des, que es caracteritza per fe-
es peste bovina f
bre moderada amb smpto-
mes respiratoris pulmonars i Malaltia vrica contagiosa de
pleurals. les vaques, causada per un vi-
rus del gnere Morbillivirus, fa-
Nota: s una malaltia de de-
mlia Paramyxoviridae, que es
claraci obligatria segons
caracteritza per un estat tifoi-
lOrganitzaci Mundial de la
de greu i lesions ulceroses de
Sanitat Animal.
les mucoses, especialment de
les digestives.
1574 perxa f
Nota: s una malaltia de de-
Barra que parteix de larbre
claraci obligatria segons
duna snia, dun pou de torn,
lOrganitzaci Mundial de la
dun trull, etc., i que a laltre
Sanitat Animal.
cap porta el balanc on va en-
ganxada la bstia. 1580 pesta de lnnera f
veg. enteritis vrica de lnnera f

164
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 165

pengla

1581 pesta dels petits remugants f 1583 pesta porcina africana f


es peste de los pequeos es peste porcina africana f
rumiantes f
Malaltia vrica greu i altament
Malaltia vrica de les ovelles i contagiosa dels porcs, causada
les cabres, causada per un vi- per un virus DNA, que es ca-
rus del gnere Morbillivirus, fa- racteritza per febre, prdua de
mlia Paramyxoviridae, que es pes, anorxia, debilitat, diar-
caracteritza per un augment rea, lceres a la pell i artritis.
sobtat de la temperatura, se-
Nota: s una malaltia de de-
creci nasal serosa, zones ne-
claraci obligatria segons
crtiques petites a la mucosa
lOrganitzaci Mundial de la
nasal, congesti de la conjun-
Sanitat Animal.
tiva, estomatitis necrtica,
diarrea profusa i una mortali-
1584 pesta porcina clssica f
tat elevada.
es peste porcina clsica f
Nota: s una malaltia de de-
Malaltia vrica contagiosa
claraci obligatria segons
dels porcs, causada per un vi-
lOrganitzaci Mundial de la
rus del gnere Pestivirus, que es
Sanitat Animal.
caracteritza per febre alta,
disminuci de la gana i abati-
1582 pesta equina africana f
ment general, disminuci de
es peste equina africana f
leuccits i plaquetes a la sang,
Malaltia vrica molt greu dels tremolors i anadura irregular.
equins, causada per un virus
Nota: s una malaltia de de-
del gnere Orbivirus, famlia
claraci obligatria segons
Reoviridae, transmesa per la pi-
lOrganitzaci Mundial de la
cada de moscards del gnere
Sanitat Animal.
Culicoides, i ocasionalment del
gnere Culex, Anopheles i Aedes,
1585 peu de pinya m
que es caracteritza per qua-
dres pulmonars i cardacs, Pota del cavall arronsada per
amb febre, tossina, dispnea i un defecte de conformaci.
edema pulmonar.
1586 pella f
Nota: s una malaltia de de-
veg. pot m
claraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la
1587 pengla f
Sanitat Animal.
veg. pot f

165
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 166

PG

1588 PG f Esquella petita, que fa de 4 a


veg. prostaglandina f 12 cm dalada, generalment
de forma aplanada, que duen
1589 piafar v intr penjada les cabres, les ovelles
es piafar v intr i els bous.
Alar el cavall aturat les potes
del davant, primer luna i des- 1595 picaroler a m i f
prs laltra, i tot seguit deixar- Persona que fa picarols i es-
les caure amb fora. quelles.

1590 pica f 1596 piga f


es pica f es mota f
Ingesti de matries diferents es peca f
a les que formen la dieta nor- Taca petita present en el pe-
mal dun animal, ja sigui per latge o el plomatge dun ani-
deficincies nutricionals, per mal.
estats patolgics o per altera-
cions del comportament. 1597 pigallat ada adj
veg. pigat ada adj
1591 picar v tr
Mossegar sense fora, un ca 1598 pigalls osa adj
datura, un cap de bestiar per veg. pigat ada adj
fer-lo anar cap on vol.
1599 pigard a adj
1592 picar v tr veg. pigat ada adj

Tirar, el pastor, una pedra a 1600 pigat ada adj


un cap de bestiar per fer-lo fu- sin. compl. pigallat ada adj
gir dun lloc. sin. compl. pigalls osa adj
sin. compl. pigard a adj
1593 picar v tr es moteado da adj
es picar v tr
es picotear v tr Dit de lanimal que t pigues o
petites taques en el pelatge o
Donar cops amb el bec un el plomatge.
ocell especialment per agafar
el menjar o per atacar. 1601 pigota f
veg. verola f
1594 picarol m
es esquila f

166
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 167

piulet

1602 pina nasal f 1608 pinso medicat m


es pinza nasal f es pienso medicado m
Pina que serveix per subjec- Pinso al qual sha afegit medi-
tar el bestiar pels oronells i cament amb f inalitats tera-
immobilitzar-lo. putiques, preventives o cura-
tives.
1603 pinso m
es pienso m 1609 pinyolada f
es borujo m
Preparat alimentari sec, ho-
es orujo m
mogeni i amb una elevada
concentraci de nutrients, Residu pasts de loliva, ric en
que se subministra al bestiar. matria grassa, obtingut de
les olives premsades o daltres
1604 pinso complementari m fruits oleaginosos, que sem-
es pienso complementario m pra en lalimentaci del bes-
tiar.
Pinso compost que es mescla
amb qualsevol altre tipus de
1610 pipeta dinseminaci f
pinso per suplementar-lo i
es pipeta de inseminacin f
aconseguir un pinso complet.
Tub provet dun sistema
1605 pinso complet m dimpulsi en qu sacobla
sin. compl. pinso equilibrat m una palleta per inseminar arti-
es pienso completo m ficialment una femella.
Pinso compost que cobreix
1611 piroplasmosi f
totes les necessitats nutritives
sin. babesiosi f
de manteniment i producci
del bestiar.
1612 pitxo m
veg. psol m
1606 pinso compost m
es pienso compuesto m
1613 piu m
Pinso format per la mescla de sin. piulet m
diversos pinsos simples com- es po m
plementat amb additius vita-
Crit del pollet.
mnics i minerals.
1614 piulet m
1607 pinso equilibrat m
sin. piu m
veg. pinso complet m

167
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 168

placenta

1615 placenta m 1620 plomar v intr


es placenta f sin. compl. emplomar v intr
es emplumar v intr
Membrana que cobreix el fe-
es emplumecer v intr
tus.
Treure les plomes un ocell.
1616 plany m
es quejido m 1621 pneumnia f
es neumona f
Crit fluix i suau del ca per do-
lor o pena. Inflamaci del pulm.

1617 plena adj 1622 pneumnia progressiva ovina f


veg. prenyada f sin. maedi-visna m

1618 pleta f 1623 poblaci f


sin. compl. closa f es poblacin f
es cercado m Conjunt dindividus duna
Terreny no conreat, tancat de mateixa espcie en un medi
paret, en qu pastura el bes- geogrf ic determinat que es
tiar. poden encreuar entre ells.

1624 poll m
1619 pleuropneumnia contagiosa
sin. pollet m
caprina f
es pollito m
es pleuroneumona contagiosa
es polluelo m
caprina f
Cria docell, especialment del
Malaltia bacteriana molt con-
gall.
tagiosa de les cabres, causada
per Mycoplasma capricolum ssp. 1625 poll m
capripneumoniae, que es carac- es piojo m
teritza per broncopneumnia
amb pleuresia serofibrinosa. Insecte de lordre Phthiraptera
que parasita els animals i els
Nota: s una malaltia de de- provoca, com a smptoma ca-
claraci obligatria segons racterstic, picor.
lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal. 1626 polla f
es polla f
Gallina jove que encara no ha
comenat a pondre.

168
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 169

poltrada

1627 polla dndia f Gbia on es guarden els po-


veg. indiota f llets, feta de canyes o de jonc i
semblant a un cove sense
1628 pollastraire m i f fons, estret de dalt i ample de
sin. compl. pollastrer a m i f baix.
es pollero ra m y f
1636 pollet m
Persona que es dedica a criar
sin. poll m
o a vendre pollastres.
1637 poll ina m i f
1629 pollastre m
es pollino m
es pollo m
Cria dels animals de peu ro-
Gall jove.
d.
1630 pollastrejar v intr
1638 pollinada f
Comenar a tenir cresta els es manada de pollinos f
polls mascles.
Manada de pollins.
1631 pollastrer a m i f
1639 pollinar v intr
veg. pollastraire m i f
es parir [la burra o la yegua] v intr
1632 pollataire m i f Parir la somera o leuga.
sin. compl. pollater a m i f
es pollero ra m y f 1640 polpa f
es pulpa f
Persona que comercia amb
aviram. Residu de matries primeres
procedent de les arrels de la
1633 pollater a m i f bleda-rave de la indstria su-
veg. pollataire m i f crera o dels tubercles de la pa-
tata desprs dextreuren la f-
1634 pollen m cula, que sempra com a ali-
es polen m ment per al bestiar.
Polsim format en lantera de
1641 poltrada f
les plantes, que recollecten
es potrada f
les abelles per alimentar-se.
Conjunt de poltres duna ma-
1635 pollera f teixa euga o dun mateix amo.
es pollera f

169
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 170

poltre

1642 poltre a m i f 1649 porc m


es potranco ca m es cerdo m
es potro tra m es cochino m
es marrano m
Cavall o euga jove.
es puerco m
1643 poltrer a m i f Mamfer domstic de la fam-
es potrero ra m y f lia dels sids (Sus scrofa ssp. do-
mestica), amb el cos gros, la
Persona que t cura dels pol-
pell dura i coberta de cerres,
tres.
el morro llarg i mbil i les po-
tes curtes, que sexplota per la
1644 poltr f
carn i per la pell.
Embotit fet amb el budell cec
Nota: Aquest terme designa,
o gruixat del porc farcit de
especialment, el mascle.
pasta de sobrassada.
1650 porc blanc m
1645 pondre v tr
es poner v tr Denominaci genrica de to-
tes les races porcines, o els
Fer els ous una femella dun
seus encreuaments, no auc-
animal ovpar.
tctones de les illes Balears,
que presenten una coloraci
1646 ponedor m
blanca uniforme.
sin. compl. niador m
es nidal m Nota: En sn exemples les ra-
es ponedero m ces landrace i large white.
Lloc destinat a pondre ous la-
1651 porc clapat m
viram.
Denominaci genrica de to-
1647 ponedor m tes les races porcines, o els
sin. covarot m seus encreuaments, no autc-
tones de les illes Balears, que
1648 ponedor a adj presenten taques de coloraci
es ponedor ra adj i mida variables.
Dit de locell que pon. Nota: En sn exemples la raa
Pietrain i els seus encreua-
ments.

170
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 171

porcellar

1652 porc faixat m 1658 porcastra f


sin. llavora f
Denominaci de totes les ra-
ces porcines, o els seus en-
1659 porcastre a m i f
creuaments, no autctones de
les illes Balears, que presenten Porc mascle o femella des que
coloraci negra amb una el desmamen fins que t mig
franja blanca que agafa les any.
dues extremitats anteriors i la
part anterior del trax. 1660 porcater a m i f
veg. porquerol a m i f
Nota: En sn exemples la raa
Hampshire i els seus encreua-
1661 porcater a m i f
ments.
veg. porcicultor a m i f
1653 porc gras m
1662 porcell a m i f
Porc que t el pes suficient per sin. compl. garr ina m i f
ser mort i donar una bona sin. compl. godall m
quantitat de carn com a ali- sin. compl. god m
ment. sin. compl. gorr ina m i f
sin. compl. marranx m
1654 porc senglar m es cochinillo m
sin. senglar m es lechn m
es jabal m
Cria del porc.
Mamfer de la famlia dels
suids, espcie Sus scrofa, de pl 1663 porcellada f
gruixat i aspre de color gris o sin. compl. garrinada f
negre i morro truncat del qual sin. compl. ventrada de porcells f
sobresurten els ullals. es lechigada [de cochinillos] f
1655 porca f Conjunt de porcells dun ma-
veg. truja f teix part.

1656 porcada f 1664 porcellar v intr


es piara f sin. compl. garrinar v intr
es parir [la cerda] v intr
Ramat de porcs.
Parir la truja.
1657 porcasta f
sin. llavora f

171
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 172

porc

1665 porc ina adj 1673 positura f


sin. compl. porqu ina adj sin. compl. postura f
es porcino na adj es postura f
Relatiu o pertanyent al porc. Manera de posar el cos un
animal.
1666 porcicultor a m i f
sin. compl. porcater a m i f 1674 posta f
sin. compl. porquer a m i f es puesta f
es porcicultor ra m y f
Perode durant el qual els ani-
Persona que es dedica a la mals ovpars ponen.
porcicultura.
1675 posta f
1667 porcicultura f es postura f
sin. compl. producci porcina f es puesta f
es porcicultura f
es produccin porcina f Conjunt dous posts en un pe-
rode determinat.
Activitat dedicada a la cria i
lexplotaci dels porcs. 1676 postpart m
sin. puerperi m
1668 porquer a m i f es posparto m
veg. porquerol a m i f es postparto m
es puerperio m
1669 porquer a m i f
veg. porcicultor a m i f Perode consecutiu al part du-
rant el qual lter, fins alesho-
1670 porqueret a m i f res grvid, restableix, grcies a
veg. porquerol a m i f un procs evolutiu, el seu es-
tat normal.
1671 porquerol a m i f
sin. compl. porcater a m i f 1677 postura f
sin. compl. porquer a m i f veg. positura f
sin. compl. porqueret a m i f
es porquerizo za m y f 1678 pot m
es porquero ra m y f sin. compl. pella f
Persona que guarda els porcs. sin. compl. pengla f
es pezua f
1672 porqu ina adj Coberta crnia que protegeix
veg. porc ina adj els dits sobre els quals saguan-
ten els mamfers ungulats.

172
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 173

prim de barra

1679 prada f a o de lexplotaci de lani-


es pradera f mal, especialment iniciar la
temporada de desmamar els
Prat gran, dens i humit, sense
anyells o de munyir les ovelles.
delimitacions.
1685 prendre el signe v tr
1680 prat m
sin. prendre el senyal v tr
es prado m
Camp cobert dherba general- 1686 prenyada adj
ment destinat a la pastura del sin. compl. plena adj
bestiar o a segar-lo per a far- sin. compl. prenys adj
ratge. es llena adj
es preada adj
1681 preco adj
es precoz adj Dit de la femella que ha estat
fecundada.
Dit de lanimal que es desen-
volupa ms rpidament del 1687 prenyar v tr
temps ordinari i que arriba es emprear v tr
abans a la pubertat. es prear v tr

1682 prematur a adj Fecundar una femella vivpa-


sin. compl. primerenc a adj ra.
es prematuro ra adj
1688 prenys adj
Dit de lanimal nascut abans veg. prenyada adj
de temps, per viable.
1689 preparaci de la canal f
1683 premunyir v tr
es faenado m
es preordear v tr
Desinfectar el braguer abans Conjunt doperacions que es
de munyir-lo i al mateix temps practiquen a un animal da-
estimular-lo per provocar la bastament per obtenir-ne la
baixada de la llet amb lex- canal.
tracci dels primers raigs de
llet, els quals es rebutgen. 1690 prevenci f
veg. profilaxi f
1684 prendre el senyal v tr
sin. prendre el signe v tr 1691 prim de barra adj
sin. barraprim a adj
Comenar alguna feina del
camp o alguna fase de la crian-

173
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 174

primal

1692 primal a m i f Additiu alimentari a base de


microorganismes que safe-
Fill de lovella o de la cabra
geix a les racions dels animals
des que ha fet un any fins que
per millorar laprofitament de
en t dos o prop de tres.
laliment.
1693 primala f
1700 producci animal f
sin. compl. primalona f
veg. zootcnia f
Femella de lespcie ovina que
t entre dos i tres anys de vida. 1701 producci apcola f
veg. apicultura f
1694 primalona f
veg. primala f 1702 producci avcola f
veg. avicultura f
1695 primerenc a adj
veg. prematur a adj 1703 producci bovina f
veg. bovicultura f
1696 primpara adj
es primpara adj 1704 producci caprina f
Dit de la femella que pareix veg. capricultura f
per primera vegada.
1705 producci equina f
1697 prncep m veg. hipotcnia f
es prncipe m
1706 producci ovina f
Poll de labella reina que enca- veg. ovicultura f
ra no pot procrear.
1707 producci porcina f
1698 pri m veg. porcicultura f
es prin m
Agent infeccis submicrosc- 1708 producte zoosanitari m
pic no convencional format es producto zoosanitario m
per protenes que provoca Frmac o agent, biolgic o
malalties degeneratives devo- qumic, que sutilitza per al
luci lenta, com ara lencefa- diagnstic, la prevenci o el
lopatia espongiforme bovina tractament de les malalties
o la tremolor ovina. dels animals.
1699 probitic m
1709 productivitat ramadera f
es probitico m
es productividad ganadera f

174
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 175

prostaglandina

Producci obtinguda duna 1716 prolactina f


explotaci ramadera en rela- es prolactina f
ci amb la inversi que shi ha Hormona molt important en
destinat. el desenvolupament de la
glndula mamria i en linici
1710 profilaxi f
de la lactncia.
sin. compl. prevenci f
es prevencin f 1717 prolapse m
es profilaxis f es prolapso m
Conjunt de mesures que sa- Caiguda o descens, i exterio-
pliquen per evitar laparici i ritzaci, dun rgan.
lextensi de malalties.
Nota: En el bestiar, sn relati-
1711 progenitor a m i f vament freqents els prolap-
veg. ascendent m i f ses de la vagina i de lter.

1712 progenitura f 1718 prolificitat f


es progenitura f es prolificidad f
Conjunt de totes les cries que Capacitat duna femella de
una femella ha parit durant la parir moltes cries en un sol
seva vida. part.

1713 progestagen m 1719 promotor del creixement m


es progestgeno m es promotor del crecimiento m

Agent que t la capacitat de Additiu alimentari que safe-


produir efectes similars a la geix a la raci dels animals per
progesterona. augmentar-ne la productivi-
tat.
1714 progesterona f
1720 pronstic m
es progesterona f
es pronstico m
Hormona sexual que t, entre
Evoluci esperable duna ma-
daltres, la funci del mante-
laltia en funci dels smpto-
niment de la gestaci.
mes i la naturalesa del cas.
1715 prognatisme m
1721 prostaglandina f
es prognatismo m
sgl PG f
Projecci notable dun ma- es prostaglandina f
xillar o de tots dos. sgl PG f

175
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 176

protena

Substncia qumica natural 1725 prova de descendncia f


amb diverses funcions, entre es prueba de descendencia f
les quals destaquen lincre-
Control del rendiment dels
ment de les contraccions ute-
descendents dun animal per
rines i la lisi del cos luti, fun-
avaluar-lo genticament i po-
cions per les quals els seus de-
der fer una selecci per des-
rivats sinttics sutilitzen en la
cendncia.
producci animal per regular
el cicle sexual o per tractar al-
1726 pruja f
gunes afeccions reproductives.
es prurito m
1722 protena f Picor intensa.
es protena f
1727 prurigen lumbar m
Principi immediat imprescin-
sin. compl. tremolor ovina f
dible per al bon desenvolupa-
es escrapie m
ment de lorganisme animal,
es prurigo lumbar m
integrat per aminocids, que
formen els constituents carac- Malaltia de les ovelles i les ca-
terstics dels teixits i els lquids bres, causada per un pri, que
orgnics. es caracteritza per anomalies
del comportament, amb pru-
1723 protena bruta f rigen i descoordinaci i, de ve-
es protena bruta f gades, parlisi.
Estimaci del contingut en Nota: s una malaltia de de-
protenes dun aliment a par- claraci obligatria segons
tir del contingut en nitrogen lOrganitzaci Mundial de la
determinat pel mtode de la- Sanitat Animal.
nlisi aproximada.
1728 pseudotuberculosi ovina f
1724 protozou m veg. limfadenitis caseosa
es protozoo m ovina f
Individu del grup Protozoa, el
1729 pua f
qual comprn un grup dorga-
veg. sifonpter m
nismes essencialment unicellu-
lars, eucariotes, normalment
1730 puerperi m
microscpics, de reproducci
sin. postpart m
sexual o asexual, i alguns amb
capacitat locomotora.

176
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 177

purinera

1731 pulicosi f 1736 purinera f


veg. sifonapterosi f veg. fossa de purins f

1732 pullorosi f
es pulorosis f
Malaltia bacteriana infecciosa
dels pollets, causada per Sal-
monella pullorum, que es carac-
teritza per diarrea blanquino-
sa i presncia de plomissol
pasts al voltant de lanus.
Nota: s una malaltia de de-
claraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal.

1733 punt de calat m


es punto de calzado m
Marca blanca i rodona que
presenten alguns equins a la
corona o al tal.

1734 punts osa adj


Dit del ca que es fa por fcil-
ment davant les renyades de
lamo.

1735 pur m
es purn m
Lquid constitut per una mes-
cla de dejeccions slides i l-
quides, restes de ja, restes de
productes dalimentaci ani-
mal i aigua, que s usat com a
adob.
Nota: Usat generalment en
plural.

177
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 178

1737 quadra f Quart compartiment de les-


sin. cort f tmac dels remugants.

1738 quadre m 1743 quallada f


es bastidor m sin. compl. llet presa f
es marco m sin. compl. llet quallada f
es cuajada f
Cadascun dels marcs de fusta,
generalment rectangulars, Llet coagulada.
que, en un nombre variable,
es colloquen al rusc per su- 1744 quarantena f
portar la bresca. es cuarentena f
Mesura dallament provisio-
1739 quadrpede a adj
nal a qu sn sotmesos els
es cuadrpedo da adj
animals susceptibles de ser
Dit de lanimal de quatre po- portadors duna malaltia in-
tes. fecciosa, que provenen dun
pas amb epidmies o end-
1740 qualificaci sanitria duna mies o que no reuneixen els re-
ramaderia f quisits legals.
es calificacin sanitaria de
una ganadera f 1745 quart de canal m
sin. quarter m
Estatus sanitari oficial duna
es cuarto m
ramaderia dacord amb les
es cuarto de canal m
dades sanitries obtengudes
desprs de realitzar els con- Pea anterior o cranial de la
trols establerts per la norma- mitja canal de lanimal, entre
tiva. la setena i la vuitena costella
en angle recte respecte de les-
1741 quall m pinada.
es cuajo m
1746 quartat ada m i f
Lquid per fer coagular la llet.
Cap de bestiar bov, cabrum o
1742 quall m ov que t devers quatre anys
es abomaso m dedat.
es cuajar m

178
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 179

quota lletera

1747 quarter m Fase larvria de cucs plans i


sin. quart de canal m parsits del gnere Echinococ-
cus, localitzada en diferents
1748 queca f vsceres de diversos mamfers i
sin. quica f caracteritzada per una vescu-
la plena de lquid que cont la
Raa petita de gallina que se
part anterior del cuc amb els
sol utilitzar per incubar els
seus rgans de fixaci (esc-
ous.
lexs) o, de vegades, quists
fills.
1749 queixalar v tr
veg. mossegar v tr Nota: La seva detecci en la
inspecci post mortem de les
1750 quic m vsceres dels animals sacrif i-
cats a lescorxador s motiu
Mascle de la quica.
de decoms daquestes vsce-
res.
1751 quica f
sin. queca f
1758 quota lletera f
es cuota lechera f
1752 quintana f
Quantitat mxima de llet, re-
Tros de terra, generalment de
gulada per lAdministraci,
pastura, devora una casa de
que pot produir una explota-
pags.
ci lletera durant un any.
1753 quiss ona m i f
sin. cadell a m i f

1754 quissoiar v intr


sin. cadellar v intr

1755 quissonada f
sin. cadellada f

1756 quissonada f
sin. cadellada f

1757 quist hidatdic m


es quiste hidatdico m

179
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 180

1759 rabasta f 1763 raa sinttica f


veg. retranca f es raza sinttica f
Raa creada per les persones
1760 rbia f
a partir de lencreuament de
es rabia f
dues o ms races preexistents.
Malaltia vrica contagiosa
dels mamfers, causada per 1764 raci f
un virus del gnere Lyssavirus, es racin f
famlia Rhabdoviridae, trans-
Porci total daliment que es
mesa per mossegada, que es
dna diriament a un animal
caracteritza per atacar el sis-
per cobrir les seves necessitats
tema nervis central, lesions
de manteniment i de produc-
neuronals, amb canvis de
ci.
comportament sobtats i pa-
rlisi progressiva.
1765 raci de volum f
Nota: s una malaltia de de- es racin de volumen f
claraci obligatria segons
Part de la raci dels herbvors
lOrganitzaci Mundial de la
constituda per matries ri-
Sanitat Animal i una zoonosi.
ques en fibra.
1761 raa f
1766 racionadora de farratge f
es raza f
es dosificador de forraje f
Grup danimals amb caracte-
Mquina utilitzada per distri-
rstiques morfolgiques, fisio-
buir farratge.
lgiques i psquiques sem-
blants, resultat de la diferen-
1767 racionament m
ciaci gentica que sha
es racionamiento m
produt en una espcie deter-
minada i, per tant, transmissi- Part de lalimentaci que so-
bles a la descendncia. cupa de determinar la quanti-
tat daliments i nutrients ne-
1762 raa autctona f cessaris per cobrir les necessi-
es raza autctona f tats nutritives dels animals,
dacord amb el seu estat fisio-
Raa originada a la zona on
lgic i productiu.
habita.

180
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 181

ramaderia industrial

1768 rass m Conjunt dactivitats i de tcni-


es chicharrn m ques que tenen per objecte la
cria i el comer del bestiar i
Cadascun dels bocins de xulla
laviram.
o de carn que queda rostit i
sense fondres en coure el
1775 ramaderia agrcola f
sam del porc.
es ganadera agrcola f
1769 rama f Ramaderia en qu laliment
es ramn m del bestiar s sembrat i
Conjunt de branques dun ar- recollectat per lhome, gene-
bre, sobretot les ms primes o ralment prop de les installa-
allunyades de la soca que, un cions on romanen.
cop tallades, serveixen per ali-
mentar el bestiar. 1776 ramaderia amb estabulaci f
veg. ramaderia intensiva f
1770 ramada f
es rebao m 1777 ramaderia estant f
veg. ramaderia intensiva f
Ramat molt nombrs, sobre-
tot de bestiar de llana. 1778 ramaderia extensiva f
es ganadera extensiva f
1771 ramader a m i f
es ganadero ra m y f Ramaderia en qu els animals
es troben lliures dins les par-
Persona que es dedica a la ra-
celles duna finca i que sali-
maderia.
menten preferentment amb
1772 ramader a adj els recursos alimentaris de la
es ganadero ra adj mateixa finca.

Relatiu o pertanyent als ra- 1779 ramaderia industrial f


mats i a la ramaderia. es ganadera industrial f

1773 ramaderia f Ramaderia en qu laliment


es ganadera f del bestiar, generalment pin-
sos composts, s produt o
Conjunt del bestiar dun pas, conreat per externs.
duna comarca o dun propie-
tari.

1774 ramaderia f
es ganadera f

181
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 182

ramaderia intensiva

1780 ramaderia intensiva f 1785 raspa f


sin. compl. ramaderia amb es escofina para pezuas f
estabulaci f
Llima de dents triangulars o
sin. compl. ramaderia estant f
cniques que ser veix per re-
es ganadera en estabulacin f
baixar o allisar les pelles dels
es ganadera intensiva f
animals.
Ramaderia consistent a man-
tenir els ramats en installa- 1786 rastell m
cions o quadres i que sali- es forrajera f
menten grcies a una explota-
Bastiment format per dues
ci agrcola annexa o amb
barres horitzontals de fusta
aliment industrial.
unides per moltes barretes
perpendiculars, collocat a la
1781 ramaderia transhumant f
paret damunt la menjadora
es ganadera trashumante f
del bestiar per fer de suport
Ramaderia en qu els ramats de la palla, lherba o el fenc
segueixen levoluci de les perqu no sescampi o es mal-
pastures i canvien de regi. meti.

1782 ramal m 1787 ratlla f


es ramal m sin. retxa f
es ronzal m es raya f
Corda que es lliga als morros Marca llarga i estreta del pe-
o a les morralles duna bstia latge dalguns quadrpedes
per tenir-la fermada o per me- de color diferent al color de
nar-la. base.

1783 ramat m 1788 ratlla dorsal f


sin. guarda f es raya de mulo f
Ratlla de pls foscos o negres
1784 rapinyar v tr
que va des del gols fins a la
sin. compl. esgarrapar v tr
coa.
es araar v tr
Nota: Quan aquesta marca es
Envestir, el moix, el ca o el co-
complementa amb una altra
nill, un animal amb les urpes,
ratlla perpendicular que va
esquinant-li la pell.
dun bra a laltre passant pels
espatlons i creuant-se, per

182
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 183

reculant

tant, amb la ratlla dorsal, rep Dit de lallel, la srie dallels


el nom de creu de Sant Antoni. o el carcter que noms sex-
pressa en els homozigots.
1789 ratllat ada adj
sin. retxat ada adj 1795 recordell m
es rayado da adj sin. retorn m
sin. tendral m
Dit del plomatge o del pelatge
amb retxes. Anyell o cabrit nat en la sego-
na cria que una ovella o cabra
1790 rebolcador m fa dins un mateix any.
es revolcadero m
1796 recordellar v intr
Lloc condicionat per ajaar-se
i rebolcar-se els animals. Parir per segona vegada dins
un mateix any, lovella o la ca-
1791 recental adj bra.
es recental adj
1797 recria f
Dit dun animal que encara
es recra f
mama.
Activitat ramadera que con-
1792 recepta f sisteix a continuar la cria dels
es receta f animals des que es deslleten o
abandonen la lloca f ins que
Prescripci que fa el veterinari
assoleixen ledat reproductora
del medicament que sha
i substitueixen els animals de
dadministrar a un animal
rebuig.
malalt aix com de les pautes
dadministraci.
1798 recria f
es recra f
1793 recer m
sin. compl. abric m Conjunt danimals de recria.
es abrigadero m
es abrigo m 1799 recriar v tr
es recriar v tr
Lloc per protegir el bestiar que
es troba pasturant contra les Continuar la cria dun animal.
inclemncies climtiques.
1800 reculant m
1794 recessiu iva adj sin. reculera f
es recesivo va adj es cejadero m

183
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 184

reculera

Cadascuna de les corretges 1806 reguinyol m


que van de la retranca a les sin. reganyol m
vares del carruatge, passant
pel mig del cos de la bstia, i 1807 reguitnar v intr
ser veixen per permetre que es cocear v intr
lanimal pugui recular i fer se- Tirar coces un animal, espe-
guir amb ell el vehicle, sobre- cialment quan no vol obeir.
tot en les baixades.
1808 reina f
1801 reculera f sin. compl. abella mare f
sin. reculant m sin. compl. abella reina f
es abeja maesa f
1802 reflex de Flehmen m es abeja maestra f
sin. arrufada de llavi f es abeja reina f
es reina f
1803 refugi m
Abella frtil, lnica de lei-
es refugio m
xam, que conviu amb els mas-
Lloc o construcci on es me- cles i un gran nombre de fe-
nen els animals per protegir- melles estrils.
los del mal temps o dalgun
perill. 1809 remei m
es remedio m
1804 reganyol m
Qualsevol mitj destinat a
sin. reguinyol m
guarir o alleujar una malaltia.
sin. remol m
es remolino m
1810 remolc de bestiar m
Floc de pls que creix en una es remolque de ganado m
direcci diferent de la resta,
Remolc especialment conce-
normalment formant una es-
but per transportar animals.
piral.
1811 remolc menjadora de farratge m
1805 regna f
es remolque-pesebre de
es rienda f
forraje m
Cadascuna de les dues corret-
Remolc emprat per distribuir
ges de la brida amb qu es go-
el farratge al bestiar.
vernen els animals de sella o
de tir. 1812 remolc mescladora de pinso m
Nota: Usat generalment en es remolque mezclador de
plural. pienso m

184
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 185

reproducci

Remolc dun sol eix amb una 1819 renill m


tremuja de fons estret prove- veg. egu m
da duns rgans, accionats
per la presa de fora, que bar- 1820 renillar v intr
regen el pinso i el descarre- veg. eguinar v intr
guen a la menjadora.
1821 renoc a adj
1813 remol m sin. compl. setmes ona adj
sin. reganyol m es raqutico ca adj
Dit de lanimal amb smpto-
1814 remugant m mes de no desenvolupar-se
veg. animal de remuc m correctament, respecte dal-
tres animals de la seva edat.
1815 remugar v tr
sin. compl. ruminar v tr 1822 rentat ada adj
es remugar v tr es lavado da adj
es rumiar v tr
Dit del pelatge dels quadrpe-
Mastegar de nou, els remu- des descolorit per no blanc.
gants, els aliments que sha-
vien empassat sense maste- 1823 repellent m
gar-los b. es repelente m
Agent dolor o sabor desagra-
1816 remug m dables per a diferents espcies
es rumia f animals per impedir-ne la proxi-
Renou que fa el bestiar quan mitat o els efectes destructius.
remuga.
1824 reposici f
1817 rendiment m es reposicin f
es rendimiento m Conjunt de cries duna granja
Prof it que sobt de la pro- que han de substituir els re-
ducci dun animal. productors adults productius.

1818 rendiment de viu a canal m 1825 reproducci f


es rendimiento de la canal m es reproduccin f
Relaci entre el pes de la canal Procs mitjanant el qual els
i el pes en viu de lanimal. ssers vius asseguren lapari-
ci dindividus nous idntics o
semblants als progenitors.

185
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 186

reproducci sexual

1826 reproducci sexual f 1831 retorn m


es reproduccin sexual f es callo m
Reproducci que sefectua per Cadascun dels dos extrems de
la uni dun gmeta mascul i la ferradura.
un de femen.
1832 retranca f
1827 reproductor a adj sin. tafarra f
sin. llavorer a adj sin. compl. rabasta f
es ataharre m
1828 ressagot a adj
Pea de cuir, sola, tela forta o
es rezagado da adj
fusta que subjecta la sella o el
Dit de lanimal que, en un ra- bast per davall la coa de la
mat en marxa, va quedant en- bstia.
darrere.
1833 retxa f
1829 ressenya f sin. ratlla f
es resea f
1834 retxat ada adj
Sistema didentif icaci ani-
sin. ratllat ada adj
mal basat en la descripci de-
tallada de lanimal, mitjan-
1835 rezelador m
ant una relaci de les seves
es recela m
caracterstiques generals i de
es recelador m
marques distintives especf i-
ques, amb la indicaci de la Mascle, normalment vasecto-
seva naturalesa i el lloc dubi- mitzat, que sutilitza per reze-
caci. lar una femella.
Nota: La ressenya es fa de for-
1836 rezelar v tr
ma escrita. Les marques dis-
es recelar v tr
tintives (remolins i espigues de
pl, tatuatges, marques de Detectar el zel duna femella a
foc, cicatrius, etc.) sassenya- partir de la reacci que mos-
len en una representaci gr- tra davant un mascle, amb
fica de lanimal, anomenada lobjectiu didentificar el mi-
tamb silueta. llor moment per cobrir-la o in-
seminar-la.
1830 retorn m
sin. recordell m

186
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 187

robot munyidor

1837 rinitis atrfica del porc f en creixement, causada per un


sin. compl. rinitis atrfica porcina f virus del gnere Pneumovirus,
es rinitis atrfica del cerdo f famlia Paramyxoviridae, que es
es rinitis atrfica porcina f caracteritza per alteracions
del tracte respiratori, tossina,
Malaltia bacteriana contagio-
descrrega nasal aquosa, acu-
sa del bestiar porc, causada
mulaci dexsudats i disminu-
per Pasteurella multocida i Borde-
ci de la producci dous en
tella bronchiseptica, que es ca-
les femelles.
racteritza per secreci nasal
purulenta, atrfia dels cornets Nota: s una malaltia de de-
nasals i deformaci de la cara. claraci obligatria segons
Nota: s una malaltia de de- lOrganitzaci Mundial de la
claraci obligatria segons Sanitat Animal.
lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal. 1841 rinotraquetis infecciosa
bovina f
1838 rinitis atrfica porcina f es rinotraquetis infecciosa
veg. rinitis atrfica del porc f bovina f
Malaltia vrica de les vaques,
1839 rinopneumonitis equina f causada per un virus de la fa-
es rinoneumonitis equina f mlia Herpesviridae, subfamlia
Malaltia vrica contagiosa Alphaherpesvirinae, que es carac-
dels equins, causada per un teritza per quadres respiratoris,
virus de la famlia Herpesviri- genitals, abortius i nerviosos.
dae, subfamlia Alphaherpesviri- Nota: s una malaltia de de-
nae, que es caracteritza per fe- claraci obligatria segons
bre, rinitis serosa, leucopnia i lOrganitzaci Mundial de la
de vegades avortaments en les Sanitat Animal.
femelles gestants.
Nota: s una malaltia de de- 1842 robot munyidor m
claraci obligatria segons es robot de ordeo m
lOrganitzaci Mundial de la Bra mecnic articulat, a lex-
Sanitat Animal. trem del qual sacobla la mu-
gronera, que duu a terme el
1840 rinotraquetis del gall dindi f procs de munyida mitjan-
es rinotraquetis del pavo f ant el control dun ordina-
Malaltia vrica molt contagio- dor, des de la desinfecci dels
sa, principalment dels indiots mugrons de la vaca f ins a la

187
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 188

rodat

conducci de la llet a un tanc Dit del pelatge o del plomatge


de refrigeraci. que s entre castany clar i
daurat.
1843 rodat ada adj
es rodado da adj 1849 ross m
es rocn m
Dit dels equins que tenen ta-
ques arrodonides, general- Cavall de mitjana qualitat, no
ment ms fosques que el color tan bell com un cavall de raa,
general del seu pelatge. per bo per al treball.

1844 roig roja adj 1850 rostoll m


sin. vermell a adj es rastrojo m
es rojo ja adj
Conjunt de les tiges de cereals
Dit del pelatge o del plomatge que romanen en terra desprs
que s color dargila tirant a de la sega, que poden ser pas-
groc. turades pel bestiar.

1845 rosc a adj 1851 rostollar v intr


es rastrojear v intr
Dit del pelatge de lov o del
cabrum que t taques a la ca- Pasturar el bestiar pel rostoll.
ra i a les extremitats.
1852 ru ana adj
1846 ronya f es ruano na adj
veg. sarna f
Dit del pelatge del cavall de
color mesclat de blanc, roig i
1847 ronyera f
negre.
es cuchillo despalmador m
es legra f
1853 ruc m
Eina semblant a un ganivet veg. ase m
amb dos talls retorts per la
punta, utilitzat per raspar la 1854 ruc a m i f
superfcie de les pelles del es pollino na m
bestiar per desprendren ad-
Cria de lespcie asinina, des del
herncies.
naixement fins que s adulta.
1848 ros rossa adj
1855 ruca f
es rubio bia adj
veg. somera f

188
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 189

rusticitat

1856 ruminaci f Rusc amb una srie de compar-


es rumiacin f timents, generalment horitzon-
tals, superposats i movibles,
Acci de remugar.
que permet un millor aprofita-
ment de la mel i la cera i una
1857 ruminar v tr
millor inspecci de la colnia.
veg. remugar v tr
1862 rusc vertical m
1858 rusc m
es colmena vertical f
sin. compl. arna f
sin. compl. casera f Rusc mbil al qual es pot afe-
es colmena f gir una o diverses alces segons
es pen m les necessitats.
Clos artificial destinat a allot-
1863 ruscador a m i f
jar una comunitat dabelles.
es colmenero ra m y f
1859 rusc fix m Persona que t cura dels ruscs
es colmena fijista f de les abelles.
Rusc tradicional en troncs
1864 rstec ega adj
darbre, cistells de palla en
veg. rstic a adj
forma de con invertit, escor-
ces de suro o un simple caix
1865 rstic a adj
de fusta, molt difcils dobrir
sin. compl. rstec ega adj
per extreuren la mel, si no es
es rstico ca adj
rompen, i tamb difcils dins-
peccionar. Dit de lanimal que presenta
rusticitat.
1860 rusc horitzontal m
es colmena horizontal f 1866 rusticitat f
es rusticidad f
Rusc mbil que no permet
afegir-hi alces, en qu la col- Conjunt de facultats que t un
nia noms pot crixer o de- animal per resistir les varia-
crixer horitzontalment i de cions ambientals en qu viu,
manera limitada. com ara el clima, la tempera-
tura, lalimentaci, etc.
1861 rusc mbil m
es colmena movilista f

189
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 190

1867 sacrificar v tr cials, les quals, a ms de sal,


es sacrificar v tr solen aportar altres nutrients
minerals i vitamines.
Matar un animal per al con-
sum. Nota 2: Tant la manca com
lexcs de sal provoquen qua-
1868 sacrifici m dres patolgics al bestiar.
es sacrificio m
Matana dun animal per al 1872 sal i vinagre adj
consum. sin. peixard a adj

Nota: Quan saplica a un animal 1873 sala despecejament f


accidentat o malalt per evitar-li es sala de despiece f
sofriment, i fins i tot aprofitar-
Establiment refrigerat on es
lo si s apte per al consum, es
duu a terme lespecejament
denomina sacrifici durgncia.
de les peces que componen
1869 saga f les canals del bestiar.

Cap de bestiar que va al 1874 sala de munyir f


darrere de tot el ramat. es sala de ordeo f

1870 sam m Espai tancat duna granja de


es manteca f producci lctia on es dispo-
sen els animals en comparti-
Greix de porc redut a lestat ments individuals per immo-
lquid o semilquid. bilitzar-los i poder-los munyir.
1871 sal f 1875 salar v tr
es sal f es salar v tr
Clorur sdic que se subminis- Donar sal al bestiar per suplir-
tra al bestiar en cas que es ne la carncia.
consideri que laliment no
naporta suficient. 1876 salera f
es salera f
Nota 1: La sal es pot subminis-
trar mesclada amb el pinso, Pedra plana damunt la qual el
distribuda a voluntat o mit- pastor posa la sal que ha de
janant preparacions comer- menjar el bestiar.

190
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 191

sarda

1877 salmonellosi f eradicar determinades malal-


es salmonelosis f ties dels animals, amb lobjec-
tiu de prevenir laparici de zo-
Malaltia bacteriana contagio-
onosis i dincrementar la pro-
sa dels animals domstics,
ductivitat de les ramaderies.
causada per diversos serotips
del gnere Salmonella, que es 1884 sangfluix m
caracteritza per gastroenteritis veg. hemorrgia f
diarreica, pneumnia, afecci
articular i avortaments. 1885 sangonera f
Nota: La salmonellosi dove- es sanguijuela f
lles i cabres, causada per Sal- Individu de la classe dels hiru-
monella abortusovis, s una ma- dinis que sadhereix a altres
laltia de declaraci obligat- animals i els xucla la sang.
ria segons lOrganitzaci
Mundial de la Sanitat Animal. 1886 sanitat animal f
es sanidad animal f
1878 salmorrar v pron Conjunt de ser veis que sn
es salmuerarse v pron competncia de lAdministra-
Emmalaltir-se el bestiar per ci i que tenen com a objectiu
haver menjat massa sal. la preservaci de la salut ani-
mal i la de les persones quan
1879 saltar v tr aquesta pugui ser afectada a
veg. cavalcar v tr travs dels animals.

1880 sanador a m i f 1887 sard a adj


veg. castrador a m i f Dit duna bstia de casta petita.

1881 sanadura f 1888 sard a adj


veg. castraci f es sardo da adj

1882 sanar v tr Dit de la vaca que t el pelatge


veg. castrar v tr mesclat de negre, blanc i roig.

1883 sanejament ramader m 1889 sarda adj


es saneamiento ganadero m es sarda adj

Conjunt de controls, com ara Dit de la raa de bestiar que


vacunacions o proves analti- s autctona de Sardenya.
ques, que es duen a terme per

191
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 192

sarna

1890 sarna f que ha deixat dalletar fins al


sin. compl. ronya f prxim part.
es roa f
es sarna f 1894 secall m
Malaltia cutnia contagiosa sin. compl. esparrall m
que afecta els animals doms- es animal desmedrado m
tics, produda per diverses es- Animal molt magre.
pcies dcars dels gneres Cho-
rioptes, Sarcoptes o Psoroptes, en- 1895 secundines f pl
tre daltres, i caracteritzada per sin. compl. llit m
la formaci de petites vescules sin. compl. segon part m
que causen una forta picor. es secundinas f pl
Nota: En els equins, s una Conjunt format per la placenta i
malaltia de declaraci obliga- les membranes que emboliquen
tria segons lOrganitzaci el fetus i que sexpelleixen en la
Mundial de la Sanitat Animal. tercera fase del part, posterior-
ment a la sortida del fetus.
1891 srria f
es sern m 1896 segall a m i f
Recipient despart o de pal- es chivo va m y f
ma, aproximadament dun
Cabrit jove ja desmamat per
metre a vuit pams dun metre
que encara no ha acabat la
a un metre i mig de llargria,
creixena.
que forma bossa a cadascun
dels dos extrems, i serveix per
1897 seg m
transportar fruita, verdures,
es salvado m
aviram, herba, fems, etc.
Pellofa dels cereals, que se se-
1892 sarr m para dels grans en la mlta, ric
es zurrn m en elements minerals, cellulo-
sa i mid, que es dna com a
Bossa de pell o de roba que
aliment al bestiar i a laviram.
usen els pastors per dur el
menjar o les peces caades.
1898 seg de blat de moro m
1893 sec a adj es gluten feed m
es seco ca adj Seg obtingut a partir del gra
Dit de lanimal femella que no del blat de moro, consistent
produeix llet, generalment des en una mescla de seg i glu-

192
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 193

senyal

ten, que es dna mesclat amb 1906 sell m


el pinso al bestiar i laviram. sin. bastet m

1899 segon part m 1907 semen m


veg. secundines f pl veg. esperma f

1900 selecci artificial f 1908 semental m


es seleccin artificial f es semental m
Elecci dels reproductors duna Mascle reproductor.
poblaci amb un alt valor gen-
tic per a un o diversos carcters 1909 semental adj
dinters, perqu el transmetin sin. llavorer a adj
als seus descendents.
1910 semiintensiu iva adj
1901 seleni m es semiintensivo va adj
es selenio m Dit del sistema de producci
Micromineral que, juntament basat en laprofitament, nor-
amb la vitamina E, s impres- malment mitjanant la pastu-
cindible per desenvolupar di- ra, dels recursos alimentaris
verses funcions orgniques, propis de lexplotaci combi-
com lactivitat muscular o la nat amb la suplementaci
reproducci. amb aliments externs, quan
els propis sn insuficients per
1902 sella f cobrir les necessitats alimen-
es silla f tries del bestiar.
Seient de cuir, adaptat a les- 1911 sencer adj
quena del cavall, del qual pen-
gen els gambals i els estreps. Dit del mascle no castrat i, per
tant, apte com a reproductor.
1903 seller a m i f
sin. baster a m i f 1912 senglar m
sin. porc senglar m
1904 selleter a m i f
sin. baster a m i f 1913 senyador m
sin. marcador m
1905 sellet m
sin. bastet m 1914 senyal m
es seal f

193
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 194

serigot

Marca en forma de tall, osca 1920 sestejar v intr


o forat que es fa a lorella dun veg. sestar v intr
cap de bestiar per reconixer-
lo i evitar que es mescli amb 1921 setmes ona adj
els animals dun altre ramat. veg. renoc a adj

1915 serigot m 1922 sexar v tr


sin. compl. xerigot m es sexar v tr
es suero m
Identif icar el sexe dun ani-
Part aquosa de la llet, separa- mal.
da de la coagulable.
1923 sexatge m
1916 serrat ada m i f es sexado m
veg. clos a m i f es sexaje m
Operaci que t com a finali-
1917 serreta f
tat identificar el sexe dun ani-
es perrillo m
mal desprs de nixer.
Pea de ferro semicircular
amb una vora dentada, que se 1924 sifonpter m
subjecta damunt el morro sin. compl. pua f
dun animal de tir per poder es pulga f
frenar-lo i governar-lo en ac- es sifonptero m
cionar les regnes.
Insecte de lordre dels sifo-
npters que parasita insectes i
1918 sestador m
mamfers, algunes espcies
es sesteadero m
del qual sn portadors de ma-
Lloc, cobert o no, on sesten lalties infeccioses.
les ovelles.
1925 sifonapterosi f
1919 sestar v intr sin. compl. pulicosi f
sin. compl. sestejar v intr es pulicosis f
es sestear v intr es sifonapterosis f
Ajuntar-se el bestiar, especial- Malaltia parasitria dels ma-
ment les ovelles, per fer-se mfers i els ocells, provocada
ombra mtuament i protegir- per artrpodes de lordre Sipho-
se del sol o per descansar en naptera, que es caracteritza per
un lloc dombra. transmetre malalties causades
per virus, bacteris i cestodes.

194
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 195

sobrepeu

1926 smptoma m 1931 sobrassada f


es sntoma m es sobrasada f
Canvi fsic o psquic que revela Embotit fet de budell gruixat
una malaltia. del porc farcit de carn de porc
crua, capolada i pastada amb
1927 sincronitzaci de zels f pebre vermell, pebre coent i sal.
es sincronizacin de celos f
1932 sobrealimentaci f
Inducci del zel, mitjanant
es sobrealimentacin f
diverses tcniques reproducti-
ves, en un grup de femelles al Distribuci duna raci supe-
mateix temps per concentrar rior a la normal dacord amb
lpoca de parts, ja sigui per lestat f isiolgic o productiu
motius de maneig, sanitaris o de lanimal, amb finalitats re-
comercials. productives o teraputiques.

1928 sndrome f 1933 sobrecanya f


es sndrome m es sobrecaa f
Conjunt de smptomes que Tumor ossi que es forma a la
apareixen conjuntament ca- part externa de la canyella
racterstics duna malaltia. dels equins, sota el genoll.

1929 sistema didentificaci m 1934 sobrem m


es sistema de identificacin m es sobremano m
Cadascuna de les tcniques Tumor ossi que es forma so-
utilitzades per reconixer un bre la corona dels unglots da-
animal, ja sigui individual- vanters dels equins.
ment, com a membre duna
ramaderia o com a pertanyent 1935 sobrepasturatge m
a una determinada espcie i es sobrepastado m
raa.
Explotaci excessiva de la ve-
getaci dun camp de pastura
1930 sitja f
per part del bestiar, que pro-
es silo m
voca la degradaci del sl.
Depsit on semmagatzemen i
es conser ven els cereals, el
farratge o el pinso per al bes-
tiar i laviram.

195
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 196

sobrepeu

1936 sobrepeu m Estrebada forta que es dna a


es sobrepi m les regnes per aturar el cavall o
dominar-lo.
Tumor ossi que es forma so-
bre la corona dels unglots
1942 sofrenar v tr
posteriors dels equins.
es sofrenar v tr
1937 sobrepoblaci f Fer sofrenades.
sin. compl. superpoblaci f
es sobrepoblacin f 1943 soia sencera f
es superpoblacin f es full fat soya f
Situaci duna espcie animal Gra de soia cuit que safegeix
en un territori determinat al pinso per aportar energia i
quan el nombre dindividus protena al bestiar i laviram.
daquesta espcie excedeix els
recursos naturals disponibles. 1944 soll f
es pocilga f
1938 socarrar el porc v tr
Lloc tancat de paret on es te-
sin. socorrar el porc v tr
nen tancats els porcs.
es chamuscar el cerdo v tr
Cremar el pl del porc mort, 1945 somera f
amb argelagues a flames, per sin. compl. burra f
deixar-ne la pell ben neta. sin. compl. ruca f
es asna f
1939 socorrar el porc v tr es burra f
sin. socarrar el porc v tr
Femella de lase.
1940 sofra f
1946 somerer a m i f
es sufra f
es burrero ra m y f
es zofra f
Persona que guarda les some-
Corretja ampla que passa per
res.
damunt el sellet i que t a ca-
da extrem una anella formada
1947 sostre m
pel mateix cuir dins la qual
es pajar m
passen els braos del carro,
que sn aix sostinguts. Cambra destinada a guardar-
hi la palla, que sol estar situa-
1941 sofrenada f da damunt lestable.
es sofrenada f

196
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 197

sutza

1948 suarda f 1954 superpoblaci f


sin. compl. sutza f veg. sobrepoblaci f
es suarda f
1955 surar v intr
Substncia greixosa i serosa es medrar v intr
excretada per la pell dels mol-
Fer que una cria danimal es
tons.
mantengui viva i en creixena i
que augmenti en vitalitat o en
1949 subclnic a adj
fora.
es subclnico ca adj
Dit de la malaltia o el trastorn 1956 surra f
que no es manifesta clnica- es surra f
ment.
Tripanosomosi dels cavalls,
causada per Trypanosoma evan-
1950 subcutani nia adj
si, que es caracteritza per fe-
es subcutneo nea adj
bre, hemorrgies diverses,
Dit del mtode teraputic que anmia progressiva, emacia-
saplica immediatament da- ci i mort.
vall la pell.
Nota: s una malaltia de de-
claraci obligatria segons
1951 sucar v tr
lOrganitzaci Mundial de la
veg. mufar v tr
Sanitat Animal.
1952 sulfat de coure m
1957 sutza f
sin. compl. pedra blava f
veg. suarda f
es piedra azul f
es sulfato de cobre m
Compost qumic derivat del
coure que forma cristalls
blaus i que sutilitza com a
desinfectant.

1953 sull a adj


sin. compl. motxo a adj
es mocho cha adj
Dit de lanimal que no t banyes.

197
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 198

1958 taca f na bomba que distribueix els


es mancha f purins.
Floc de pls o de plomes dun
color diferent al color domi- 1965 tanc de refrigeraci de la llet m
nant de lanimal. es tanque refrigerante de la
leche m
1959 tacat ada adj Depsit metllic en qu sem-
es manchado da adj magatzema i conserva la llet a
Dit del pelatge o del plomatge baixes temperatures.
amb taques.
1966 tanca elctrica f
1960 tafarra f es cerca elctrica f
sin. retranca f es cerca electrificada f
Tanca amb cables pels quals
1961 tallabecs m passa una tensi elctrica de
es cortapicos m baixa intensitat, les descrre-
Instrument elctric que serveix gues de la qual impedeixen
per tallar el bec de laviram que el bestiar surti del lloc on
amb una fulla que pot estar ha destar tancat.
roent per cauteritzar alhora.
1967 tara f
1962 tallacoes m es tara f
es cortacolas m
Imperfecci, generalment fsica,
Instrument emprat per tallar dun animal, que en fa disminuir
la coa dels animals domstics. el valor, especialment lesttic.

1963 talonejar v tr 1968 tasc m


es talonear v tr sin. llombrgol m
Pegar al cavall amb els talons
per incitar-lo. 1969 tatuatge m
es tatuaje m
1964 tanc de purins m Sistema didentificaci indele-
es tanque de purn m ble per al bestiar i els cans que
Depsit tancat collocat da- consisteix a introduir, per mit-
munt un remolc, provet du- j de puncions, pigments co-

198
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 199

theileriosi

lorants en forma de marques, nifestar amb amenaces, mar-


lletres o nmeros davall la pell catges o expressions vocals.
de lanimal.
1976 test de les gallines m
1970 temperament m
Plat o vas de terrissa per po-
es temperamento m
sar-hi el menjar o laigua de
Conjunt de reaccions habituals les gallines.
dun animal amb lentorn, que
solen derivar de la seva consti- 1977 testera f
tuci psquica. es testera f
Corretja que forma part de la
1971 temps de munyida m
brida i que va collocada dar-
es tiempo de ordeo m
rere el cap.
Temps necessari per extreure
la llet duna femella. 1978 ttan m
veg. ttanus m
1972 tendral m
sin. recordell m 1979 ttanus m
sin. compl. ttan m
1973 tendral m es ttanos m
es recental m
Malaltia bacteriana infecciosa
Animal, especialment ov, que causada per la toxina de Clos-
tot just ha deixat de mamar i tridium tetani i caracteritzada
comena a menjar. per la contracci convulsiva
dels msculs estriats.
1974 terat ada m i f
es animal trasandosco ca m y f 1980 tetina f
es tetilla f
Animal cabrum o ov de dos a
es tetina f
tres anys dedat i que ha fet,
per tant, la segona muda de la Pea, generalment de goma,
dentici. que es posa al broc dun bibe-
r o en una mquina dalletar
1975 territorialitat f per fer de mugr.
es territorialidad f
1981 theileriosi f
Conducta per la qual un ani-
es theileriosis f
mal dna a conixer un territo-
ri o el defensa, que es pot ma-

199
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 200

tifosi aviria

Malaltia parasitria de les va- 1984 timpanisme m


ques, les ovelles i les cabres, es timpanismo m
causada per diverses espcies
Distensi de labdomen per
de protozous del gnere Theile-
presncia de gas en lestmac,
ria, transmesa per paparres dels
els budells o la cavitat perito-
gneres Amblyomma i Hyalomma,
neal.
que es caracteritza per hipertr-
fia de la melsa i els ganglis lim- 1985 tinya f
ftics, febre, dispnea i hemorr- es tia f
gies en rgans interns.
Afecci contagiosa de la pell
Nota: La theileriosi bovina s dels animals, deguda a fongs,
una malaltia de declaraci que es caracteritza per la for-
obligatria segons lOrganit- maci de taques cobertes
zaci Mundial de la Sanitat descames, de crostes, etc., o
Animal. per la caiguda del pl.

1982 tifosi aviria f 1986 tipus racial m


es tifosis aviar f es prototipo m
es tipo racial m
Malaltia bacteriana infecciosa
i contagiosa de laviram, cau- Model ideal dun animal que
sada per Salmonella gallinarum, reuneix el conjunt de carcters
que es caracteritza per hidra- morfolgics que caracteritza
taci, respiraci dif icultosa, una raa.
diarrea, debilitat i degenera-
ci heptica. 1987 tirant m
es tirante m
Nota: s una malaltia de de-
claraci obligatria segons Corretja, corda o pea rgida
lOrganitzaci Mundial de la sotmesa a una tracci, que
Sanitat Animal. serveix per estirar una arada o
una carreta.
1983 tigrat ada adj
sin. compl. virat ada adj 1988 tocadura f
es atigrado da adj sin. matadura f

Dit de lanimal que t el pelat- 1989 tos ssa m i f


ge amb ratlles semblants a les
del tigre. Cap de bestiar de llana dun a
dos anys, quan ja es pot tondre.

200
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 201

tossina

1990 tondre v tr 1997 toro m


sin. compl. esquilar v tr veg. bou m
es esquilar v tr
1998 tort m
Tallar arran el pl o la llana dun
es torta f
animal, amb finalitats comer-
cials, esttiques o dhigiene. Residu slid ric en protenes,
obtingut desprs de tractar les
1991 tonedor a m i f llavors i els fruits oleaginosos
sin. compl. esquilador a m i f per extreuren loli, emprat en
es esquilador ra m y f lalimentaci del bestiar.
Persona que es dedica a es- Nota 1: Els torts principals
quilar animals. emprats per alimentar el bes-
tiar sn els de cacauet, soia,
1992 tonedora f colza, lli, copra, palma, gira-
sin. compl. esquilador m sol i llavors de cot.
es esquiladora f
Aparell que serveix per esqui- Nota 2: El plural de tort s tor-
lar els animals. ts.

1993 topar v intr 1999 tos f


sin. mufar v tr sin. compl. tossina f
es tos f
1994 tord a adj Expulsi violenta i renouera
es tordo da adj de laire dels pulmons produ-
Dit del pelatge dels equins da per la irritaci de les vies
mesclat de pls blancs i negres respiratries o per lacci re-
en proporcions diferents, amb f lexa dun desordre nervis,
les extremitats, la crina i la coa gstric, etc.
dun color ms clar o ms fosc.
2000 tosa f
1995 torir v tr sin. compl. esquilada f
sin. compl. atorir v tr es esquileo m

Cobrir, el brau, la vaca. Acci i efecte desquilar.

1996 torissa f 2001 tossina f


veg. tos f
Femella de bestiar de llana des
que neix fins que t un any.

201
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 202

toxmia de la gestaci de lovella

2002 toxmia de la gestaci part central del jou, dins la


de lovella f qual passa i se subjecta lespi-
es toxemia de gestacin de la g de larada o del carro.
oveja f
2008 transferncia embrionria f
Malaltia de les ovelles de ges-
es transferencia embrionaria f
taci mltiple cap al final de
lembars, causada per la im- Tcnica reproductiva consis-
possibilitat de cobrir les seves tent a collocar un o diversos
necessitats energtiques, que embrions duna femella fe-
es caracteritza per depressi, cundada en lter duna altra
ceguera, parlisi, coma i o altres, perqu shi implantin
mort. i originin una gestaci.
Nota: El que normalment es
2003 toxicosi f pretn amb aquesta tcnica s
veg. intoxicaci f multiplicar rpidament els
descendents duna femella
2004 tractament m dalt valor gentic.
es tratamiento m
Conjunt de mitjans que sem- 2009 transgnic a adj
pren per guarir una malaltia o sin. compl. genticament
alleujar-ne els smptomes. modificat ada loc
es transgnico ca adj
2005 tractant m i f Dit de lanimal al qual han in-
veg. mercader a m i f trodut, en les cllules som-
tiques i germinals, artif icial-
2006 traginar v tr
ment un gen ali, normalment
es trajinar v tr
duna altra raa o duna altra
Transportar dun lloc a un al- espcie.
tre mercaderies, sigui una per-
sona, a bra o a lesquena, si- 2010 transhumncia f
gui damunt una bstia o amb es trashumancia f
un vehicle. Migraci estacional dels ra-
mats segons la disponibilitat i
2007 traiga f
laprofitament de les pastures.
es barzn m
es trasca f
Anella de fusta o de ferro que
va penjada per laixanguer a la

202
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 203

tricolor

2011 trava f Cadascun dels forats del rusc


es traba f perqu les abelles puguin en-
trar-hi i sortir-ne.
Corda o corretja amb qu es
lliguen dues potes dun ani- 2018 trescament m
mal per impedir-li crrer o sal- es tra f
tar i tamb per immobilitzar-
lo per examinar-lo. Acci de trescar les abelles.

2012 travador m 2019 trescar v intr


es cuartilla f es triar v intr
es trabadero m Anar i tornar les abelles, des
Part prima corresponent a la del rusc fins a les plantes que
primera falange de les potes els subministren laliment.
duna bstia, que s per on
aquestes es traven. 2020 tresenca f
Animal de lespcie ovina que
2013 travesser m t entre 3 i 4 anys.
sin. compl. bou m
2021 treta f
Pea de fusta que uneix els dos
caps del jou part damunt el Acci de separar del ramat el
tasc on va penjada la traiga. bestiar destinat a la venda.

2014 tremolor ovina f 2022 trvol m


veg. prurigen lumbar m es trbol m
Planta lleguminosa de diferents
2015 tremuja f
gneres botnics, especialment
es tolva f
Trifolium, Medicago i Melilotus,
Depsit en forma de pirmide que constitueixen farratges que
o de con invertit que, a mane- es caracteritzen pel seu elevat
ra dembut, deixa caure per la contingut en protena.
part inferior laliment del bes-
tiar i de laviram. 2023 trvol de jard m
veg. vinagrella f
2016 trencadura f
veg. hrnia f 2024 tricolor adj
es tricolor adj
2017 trescador m Dit del pelatge o el plomatge
es piquera f de tres colors.

203
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 204

tricomonosi bovina

2025 tricomonosi bovina f Nota: s una malaltia de de-


es tricomonosis bovina f claraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la
Malaltia venria de les vaques,
Sanitat Animal i una zoonosi.
causada pel flagellat Tritricho-
monas foetus, que es caracterit-
2028 triquinosi f
za per infertilitat i avortament.
veg. triquinellosi f
Nota: s una malaltia de de-
claraci obligatria segons 2029 tropilaelapsosi f
lOrganitzaci Mundial de la es tropilaelapsosis f
Sanitat Animal.
Malaltia de les abelles, causa-
da pels cars del gnere Tropi-
2026 tripanosomosi f
laelaps, que afecta fonamen-
es tripanosomosis f
talment la cria de les abelles i
Malaltia principalment dels que es caracteritza per mal-
equins, les vaques i les ovelles, formacions a diferents parts
causada per diverses espcies del cos.
de protozous del gnere Trypa-
Nota: s una malaltia de de-
nosoma i transmesa per mos-
claraci obligatria segons
ques del gnere Glossina, que
lOrganitzaci Mundial de la
es caracteritza per febre, pa-
Sanitat Animal.
rasitmia, anmia progressiva
i abatiment.
2030 trot m
Nota: s una malaltia de de- es trote m
claraci obligatria segons
Manera rpida de caminar els
lOrganitzaci Mundial de la
equins avanant i posant a ter-
Sanitat Animal.
ra alternativament els dos pa-
rells diagonals de potes amb un
2027 triquinellosi f
perode de suspensi a laire.
sin. compl. triquinosi f
es triquinelosis f
2031 trotador m
es triquinosis f
sin. cavall trotador m
Malaltia parasitria dels
porcs, causada pel nematode 2032 truger m
Trichinella spirales, que es carac- es porqueriza f
teritza per la presncia de lar-
Compartiment duna cort on
ves enquistades en el teixit
es tanca la truja amb la seva
muscular.
cria.

204
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 205

tularmia

2033 truja f per Mycobacterium bovis, que es


sin. compl. bacona f caracteritza per la formaci
sin. compl. gardenya f de granulomes nodulars, amb
sin. compl. porca f lesions sobretot als ganglis
sin. compl. verra f limftics, pulmons, budells,
es cerda f melsa, pleura i peritoneu.
es cochina f
Nota: s una malaltia de de-
es marrana f
claraci obligatria segons
es puerca f
lOrganitzaci Mundial de la
Femella del porc, que sexplo- Sanitat Animal i una zoonosi
ta per fer cria i per la carn. en el cas de les vaques.

2034 trujada f 2037 tularmia f


es piara de cerdas f es tularemia f
Ramat de truges o de truges i Malaltia bacteriana infecciosa
garrins. dels mamfers domstics,
principalment dels conills, les
2035 tuberculosi aviria f llebres i les ovelles, causada
es tuberculosis aviar f per Francisella tularensis, trans-
mesa per paparres i tvecs,
Malaltia bacteriana contagio-
que es caracteritza per de-
sa dels ocells, causada per
pressi greu, septicmia i
Mycobacterium avium, que es
mort.
caracteritza per la formaci
de granulomes nodulars, amb Nota: s una malaltia de de-
lesions sobretot al tracte in- claraci obligatria segons
testinal, el fetge i la melsa. lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal i una zoonosi.
Nota: s una malaltia de de-
claraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal.

2036 tuberculosi bovina f


es tuberculosis bovina f
Malaltia bacteriana contagio-
sa de les vaques i daltres ani-
mals domstics, com ara ove-
lles, cabres i cavalls, causada

205
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 206

2038 UBG f 2045 ullerat ada adj


veg. unitat ramadera f es ojalada [ovelles] adj
Dit dels quadrpedes, espe-
2039 udol m
cialment les ovelles i les ca-
sin. compl. udolament m
bres, que tenen el pelatge del
es aullido m
voltant dels ulls dun color di-
Crit prolongat i planyvol dels ferent de la resta del cos.
cans i dels llops.
2046 ulleres f pl
2040 udolament m veg. clucales f pl
veg. udol m
2047 ungent m
es ungento m
2041 udolar v intr
es aullar v intr Forma dadministraci duna
substncia amb activitat tera-
Fer udols. putica per via tpica, consti-
tuda per una mescla de grei-
2042 lcera f xos amb el principi actiu i que
sin. ulceraci f saplica en el tractament dal-
sin. compl. nafra f gunes afeccions de la pell.
es llaga f
es lcera f 2048 unitat alimentria f
es ulceracin f veg. unitat farratgera f
Ferida consistent en una solu-
2049 unitat de bestiar gros f
ci de continutat de la pell o
veg. unitat ramadera f
mucosa en la superfcie dun
teixit o dun rgan, deguda a 2050 unitat farratgera f
un procs necrtic. sin. compl. unitat alimentria f
es unidad alimenticia f
2043 ulceraci f es unidad forrajera f
sin. lcera f
Unitat de mesura del valor ener-
2044 ull de perdiu adj gtic dun aliment i de les neces-
es ojo de perdiz adj sitats energtiques dun animal
equivalent a la quantitat dener-
Dit de lanimal que t taques gia neta obtinguda a partir
vermelles al voltant dels ulls. dun quilo de farina dordi.

206
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 207

ter

2051 unitat ramadera f nitrogen que se subministra


sin. compl. unitat de bestiar als remugants, els quals, gr-
gros f cies a la flora bacteriana ru-
sgl UBG f minal, sn capaos de trans-
sgl UR f formar el nitrogen en prote-
es unidad de ganado mayor f na.
es unidad ganadera f
sgl UGM f 2055 urolitiasi f
Unitat que sutilitza en clculs es urolitiasis f
agronmics i ramaders, com Malaltia dels animals, espe-
ara la crrega ramadera duna cialment els remugants, que
explotaci, equivalent a un es caracteritza per la formaci
cap de bestiar bov adult. de clculs en laparell urinari a
Nota: El bestiar bov de ms de causa, sobretot, de desequili-
dos anys i el bestiar equ de bris minerals en la raci.
ms de sis mesos compta com
1 UR; els vedells de sis mesos 2056 ter m
a dos anys, 0,6 UR; truges en sin. compl. mare f
cicle complet, 0,5 UR; porcs sin. compl. matriu f
dengreix, 0,3 UR, i ovelles i es matriz f
cabres, 0,15 UR. es tero m
rgan genital femen que
2052 uperitzar v tr mant lembri o el fetus en
es uperisar v tr condicions adequades durant
es uperizar v tr el seu desenvolupament.
Sotmetre la llet a un procs
Nota: El terme mare, com a si-
desterilitzaci per injecci de
nnim de matriu, saplica ni-
vapor sobreescalfat durant un
cament als animals i sutilitza
segon, amb la posterior elimi-
amb larticle literari: la mare.
naci del vapor i refredada
immediatament al buit.
2057 ter m
es tero m
2053 UR f
veg. unitat ramadera f rgan de laparell reproduc-
tor femen dels ocells, situat al
2054 urea f final de loviducte, encarregat
es urea f de la retenci i el manteni-
Substncia qumica de natu- ment dels ous.
ralesa orgnica molt rica en

207
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 208

2058 vaca f 2064 vacc m


es vaca f veg. vacuna f
Femella adulta de lespcie 2065 vacc ina adj
bovina, que es cria per la carn, sin. bov ina adj
la llet i com a reproductora.
Nota: Aquest terme designa, 2066 vaccinaci f
especialment, la femella. veg. vacunaci f

2059 vaca alletant m 2067 vaccinar v tr


es vaca lactante m veg. vacunar v tr
es vaca nodriza f
2068 vacum adj
Vaca en estat de producci sin. bov ina adj
lctia, ja sigui per al consum
hum o per surar vedells. 2069 vacuna f
sin. compl. vacc m
2060 vaca de llet f es vacuna f
veg. vaca lletera f
Substncia dorigen microbi
que sinocula a lanimal per
2061 vaca lletera f
estimular la formaci danti-
sin. compl. vaca de llet f
cossos i aconseguir una im-
es vaca lechera f
munitzaci especfica contra
Vaca destinada principalment determinades infeccions.
a la producci de llet.
2070 vacunaci f
2062 vaca seca f sin. compl. vaccinaci f
es vaca seca f es vacunacin f
Vaca que es troba en la fase Administraci duna vacuna a
de no produir llet, s a dir, des un animal.
del f inal de lltima lactaci
fins al prxim part. 2071 vacunar v tr
sin. compl. vaccinar v tr
2063 vacada f es vacunar v tr
es vacada f
Administrar una vacuna a un
Ramat de bestiar bov. animal.

208
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 209

vea

2072 vagina artificial f 2079 variabilitat f


es vagina artificial f es variabilidad f
Aparell que imita les condi- Fenomen com a tots els s-
cions duna vagina natural, sers vius pel qual els diferents
sobretot pel que fa a la pres- carcters, que sn propis de
si, la temperatura i la lubrifi- cada espcie, mostren varia-
caci, utilitzat per recollir les- cions entre uns individus i uns
perma dun mascle. altres.

2073 valor millorant m 2080 varietat f


es valor mejorante m es variedad f

Valor gentic dun individu Grup danimals duna matei-


per a un carcter determinat. xa espcie que es distingeix
per alguns trets que no sn
2074 valor nutritiu m comuns a tots els individus
es valor nutritivo m daquesta espcie.

Capacitat que t un aliment 2081 varroosi f


per cobrir les necessitats nu- es varroosis f
tritives dun animal.
Malaltia parasitria de les
2075 vaquer a m i f abelles adultes i les lar ves,
sin. compl. vaquers issa m i f causada per lcar Varroa ja-
es vaquerizo za m y f cobsoni, que es caracteritza per
es vaquero ra m y f no presentar manifestacions
clniques en el perode de la-
Persona que t cura de les va- tncia, per que en poc temps
ques i dels bovins en general. pot provocar la mort prema-
tura de les abelles amb la des-
2076 vaqueria f aparici de la colnia.
es vaquera f
Nota: s una malaltia de de-
Lloc on tenen les vaques per claraci obligatria segons
vendren la llet. lOrganitzaci Mundial de la
Sanitat Animal.
2077 vaquers issa m i f
veg. vaquer a m i f 2082 vea f
es algarroba f
2078 vaqu ina adj es arveja f
sin. bov ina adj es veza f

209
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 210

vedell

Llavor de la vea (Vicia sativa) 2090 ventrada f


que es dna com a pinso al sin. compl. ventregada f
bestiar i laviram per la prote- es camada f
na o que es pot sembrar per es lechigada f
produir farratge. es ventregada f
Conjunt danimalons nats
2083 vedell a m i f
dun mateix part.
es ternero ra m y f
Cria de la vaca de menys dun any. 2091 ventrada de porcells f
veg. porcellada f
2084 vedellada f
es manada de terneros f 2092 ventregada f
veg. ventrada f
Conjunt de vedells.
2093 verm m
2085 vedellar v intr veg. helmint m
es parir [la vaca] v intr
Parir la vaca. 2094 vermell a adj
sin. roig roja adj
2086 veixiga f
2095 vermfug m
es vejiga f
sin. antihelmntic m
Abscs que es fa a la nafra
duna bstia de crrega. 2096 verminosi f
sin. helmintosi f
2087 vell m
sin. vell m 2097 verola f
es velln m sin. compl. pigota f
es viruela f
Llana que cobreix el cos dels
animals llanuts. Malaltia infecciosa i contagio-
sa dorigen vric, caracteritza-
2088 vell m da per estat febril i per lerup-
sin. vell m ci de pstules a la pell.

2089 vencill m 2098 verola aviria f


es viruela aviar f
Corretja que va f ixa a cada
costella del collar i serveix per Malaltia vrica de les gallines i
lligar aquest amb el bra del els indiots, causada per un vi-
carro o del forcat. rus del gnere Avipoxvirus, fa-

210
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 211

verratell

mlia Poxviridae, transmesa per Nota: s una malaltia de de-


moscards dels gneres Aedes i claraci obligatria segons
Culex, que es caracteritza per lOrganitzaci Mundial de la
lesions proliferatives i crostes Sanitat Animal.
a la pell i lesions de tipus dif-
tric a les membranes muco- 2101 verola equina f
ses de la boca i la gola. es viruela equina f

Nota: s una malaltia de de- Malaltia vrica dels equins,


claraci obligatria segons causada per un virus del gne-
lOrganitzaci Mundial de la re Orthopoxvirus, que es carac-
teritza principalment per
Sanitat Animal.
erupcions de la pell, de les
mucoses de la boca i del nas.
2099 verola caprina f
es viruela caprina f Nota: s una malaltia de de-
claraci obligatria segons
Malaltia vrica contagiosa
lOrganitzaci Mundial de la
greu de les cabres, causada
Sanitat Animal.
per un virus del gnere Capri-
poxvirus, famlia Poxviridae, que 2102 verola ovina f
es caracteritza per febre i per es viruela ovina f
laparici duna erupci vari-
lica principalment a la boca, Malaltia vrica contagiosa
els ulls, les mamelles, els mu- greu de les ovelles, causada
grons, lescrot i la cara interna per un virus del gnere Capri-
de les cuixes. poxvirus, famlia Poxviridae, que
es caracteritza per febre i per
Nota: s una malaltia de de- laparici dun exantema pa-
claraci obligatria segons puls a la pell i a les mucoses.
lOrganitzaci Mundial de la
Nota: s una malaltia de de-
Sanitat Animal.
claraci obligatria segons
lOrganitzaci Mundial de la
2100 verola del camell f
Sanitat Animal.
es viruela del camello f
Malaltia infecciosa i contagio- 2103 verra f
sa dels camells i els dromeda- veg. truja f
ris, causada per un virus del
gnere Orthopoxvirus, que es ca- 2104 verratell m
racteritza per laparici de Porc jove, de menys dun any,
pstules al voltant del nas, els destinat a utilitzar-se com a
morros i les rees alopciques. semental.

211
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 212

verro

2105 verro m Manescal amb rgim de fun-


es verraco m cionari que exerceix funcions
de vigilncia i control sanitari
Porc mascle no castrat desti-
en explotacions ramaderes o
nat a cobrir les truges.
en establiments alimentaris.
2106 veterinari ria m i f
sin. compl. manescal a m i f 2110 veterinria f
es veterinario ria m y f es veterinaria f

Persona legalment autoritza- Cincia i art de prevenir i cu-


da per professar i exercir la ve- rar malalties dels animals.
terinria.
2111 via dadministraci f
2107 veterinari ria collegiat es va de administracin f
ada m i f
Forma dadministraci dun
sin. compl. manescal a
medicament o dun aliment
collegiat ada m i f
en lorganisme animal.
es veterinario ria colegiado
da m y f
2112 vici m
Manescal que pertany a un es vicio m
collegi oficial de manescals i
que, com a tal, pot exercir Mal costum que de vegades
unes tasques especfiques. adquireix un animal i que li fa
disminuir el rendiment pro-
2108 veterinari ria habilitat ada ductiu.
mif
sin. compl. manescal a 2113 vigor hbrid m
habilitat ada m i f veg. heterosi f
es veterinario ria habilitado
da m y f 2114 vinagrella f
sin. compl. trvol de jard m
Manescal autoritzat pels ser- es acedera f
veis veterinaris of icials per es vinagrera f
exercir unes funcions determi-
nades, normalment reserva- Nom que es dna a diverses
des als manescals oficials. espcies de plantes, gneres
Oxalis, Rumex, etc., algunes de
2109 veterinari ria oficial m i f les quals sn potencialment
sin. compl. manescal a oficial txiques per al bestiar, espe-
mif cialment lov, al qual provoca
es veterinario ria oficial m y f parlisi, aprimament progres-

212
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 213

volateria

siu i fins i tot la mort de lani-


mal afectat.

2115 virat ada adj


veg. tigrat ada adj

2116 virosi f
veg. malaltia vrica f

2117 virus m
es virus m
Agent infeccis submicrosc-
pic, parsit endocellular obli-
gat de plantes, animals i bac-
teris, format per un nucli cen-
tral constitut per cid
desoxiribonucleic o per cid
ribonucleic, envoltat per una
cpsida proteica.

2118 vitamina f
es vitamina f
Nutrient orgnic essencial per
al desenvolupament correcte
de lorganisme animal, el qual
el necessita en petites quanti-
tats i normalment no el pot
sintetitzar.

2119 volateria f
es volatera f
Conjunt danimals de ploma,
especialment els que es crien
per al consum hum.

213
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 214

2120 xacra f 2129 xo interj


es achaque m es so interj
Mal fsic dun animal general- Expressi que es fa servir per
ment a causa de les seqeles fer aturar un animal equ.
duna malaltia o de la vellesa.
2130 xot m
2121 xai a m i f sin. anyell m
veg. anyell a m
2131 xot m
2122 xaiar v intr es cordero m
veg. anyellar v intr Mascle de lovella.

2123 xaier a m i f 2132 xot a m i f


Pastor de xais. sin. cabrit ida m i f

2124 xapa f 2133 xot de cordeta m


es chapa f sin. xotet de cordeta m

Pea de metall prima que es Xot ximple que es mena fer-


f ixa a lorella del bestiar per mat amb una corda.
identificar-lo.
2134 xot de llavor m
2125 xerigot m sin. mard m
veg. serigot m
2135 xot passador m
2126 xeringa f Xot que va davant la guarda,
es jeringa f amb un picarol ms gros, per
Instrument que sutilitza per a guiar les ovelles.
la introducci i lextracci de
substncies en lorganisme. 2136 xotet de cordeta m
sin. xot de cordeta m
2127 ximple adj
sin. dcil adj 2137 xotinar v tr
Avesar un anyell a mamar du-
2128 xtxero m na ovella que no s la seva
veg. psol m mare.

214
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 215

xulla vermella

2138 xulla f
sin. compl. cansalada f
sin. compl. xulla blanca f
es tocino m
Greix que recobreix el pit i el
dors del porc.

2139 xulla f
Carn magra de porc.

2140 xulla blanca f


veg. xulla f

2141 xulla vermella f


Carn que no s cansalada i
que, pastada, resulta de color
vermell i sutilitza per fer so-
brassada.

215
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 216

2142 zebrat ada adj 2147 zootcnia f


es cebrado da adj sin. compl. producci animal f
es produccin animal f
Dit de lanimal, especialment
es zootecnia f
del cavall o de leuga, que t
ratlles negres semblants a les Cincia que estudia la cria, la
de la zebra. multiplicaci i la millora dels
animals domstics.
2143 zel m
sin. estre m 2148 zootcnic a m i f
es zootcnico ca m y f
2144 zigot m
Persona especialista en zoo-
sin. compl. ou m
tcnia.
es cigoto m
es huevo m
Cllula diploide formada per
la fusi dun gmeta femen
amb un gmeta mascul
abans de comenar la seg-
mentaci.

2145 zoometria f
es zoometra f
Branca de la morfologia espe-
cialitzada en lestudi de les mi-
des dun animal.

2146 zoonosi f
es zoonosis f
Malaltia que es transmet dels
animals a lespcie humana i
viceversa.

216
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 217

217
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 218

ndex de termes catalans adives, 38


ADN, 39
adopci, 40
A adre de cavall, 41
ADS, 42
abegot, 1 agalxia contagiosa, 43
abell, 2 agambar, 44
abella, 3 agl, 45
abella mare, 4 aglanar, 46
abella obrera, 5 aglapir, 47
abella reina, 6 agostejador, 48
abellaire, 7 agostejar, 49
abellar, 8 agranar, 50
abeller a, 9 Agrupaci de Defensa Sanitria, 51
abellera, 10 agullada elctrica, 52
abellot, 11 aigerol, 53
abeurador, 12 aixanguer, 54
abeurador, 13 aixerriar, 55
abeurador automtic, 14 ajocar-se, 56
abeurall, 15 alatz ana, 57
abeurar, 16 albarda, 58
abeuratge, 17 alb ina, 59
aboquir, 18 ala, 60
abric, 19 alejar, 61
acanir, 20 aletejar, 62
car, 21 alfals, 63
acarapisosi de les abelles, 22 alifac, 64
acaricida, 23 aliment, 65
acariosi, 24 aliment concentrat, 66
acariosi de les abelles, 25 aliment volumins, 67
cid actic, 26 alimentaci proovulatria, 68
cid desoxiribonucleic, 27 alimentador, 69
acoblament, 28 alimentari ria, 70
acoblar, 29 aliments osa, 71
acoblar-se, 30 aliret, 72
acorador, 31 allel, 73
acorador, 32 alletadora, 74
actinobacillosi, 33 alletament, 75
actinomicosi, 34 alletament, 76
acubillar, 35 alletament artificial, 77
aculeat ada, 36 alletar, 78
adenomatosi pulmonar ovina, 37 allocar-se, 79

218
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 219

alotament, 80 animal de senyal, 122


alteraci de la intelligncia, 81 animal de tir, 123
amagriment, 82 nnera, 124
amagrir-se, 83 nnera, 125
amargenar, 84 anoll, 126
amarrir, 85 anquejar, 127
amblar, 86 ans, 128
ameba, 87 antibitic, 129
amebiasi de les abelles, 88 antifngic, 130
amollar, 89 antihelmntic, 131
anadura, 90 antimictic, 132
anaplasmosi, 91 antiparasitari, 133
antids, 92 antirbic, 134
nec, 93 antivric, 135
neda, 94 ntrax, 136
neda, 95 anyell a, 137
nega, 96 anyell de llet, 138
anella, 97 anyellar, 139
anella, 98 apallar, 140
anellament, 99 aparellar, 141
anellar, 100 apiari, 142
anellatge, 101 apicultor a, 143
anmia, 102 apicultura, 144
anmia dels garrins, 103 pids, 145
anmia dels porcells, 104 apfug, 146
anmia infecciosa equina, 105 aplom, 147
aneurisma, 106 aprs, 148
aneurisma vermins, 107 apuntador a, 149
angina, 108 aregar, 150
animal dabastament, 109 arester, 151
animal dengreix, 110 armada, 152
animal de bast, 111 arment, 153
animal de llana, 112 armenter a, 154
animal de llet, 113 armentera, 155
animal de llet, 114 arna, 156
animal de pastura, 115 arns, 157
animal de pl, 116 arracada, 158
animal de peu forcat, 117 arramadar, 159
animal de peu rod, 118 arramassador a, 160
animal de ploma, 119 arregnar, 161
animal de remuc, 120 arremolinar, 162
animal de sella, 121 arremolinar-se, 163

219
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 220

arreus, 164 bacivar, 200


arrufada de llavi, 165 baciver, 201
arruixar, 166 baciver a, 202
arteritis vrica equina, 167 bacona, 203
artritis/encefalitis caprina, 168 bacteri, 204
ascariasi, 169 bactericida, 205
ascendent, 170 badall, 206
ascosferosi, 171 badall, 207
ase, 172 bags, 208
ase de bram, 173 bala, 209
asinal, 174 banyegar, 210
asin ina, 175 barbada, 211
asma, 176 barballera, 212
atac, 177 barballera, 213
atordiment, 178 barb, 214
atorir, 179 barb, 215
au, 180 barraample, 216
autcton a, 181 barram, 217
averrir, 182 barraprim a, 218
aviar, 183 barrat ada, 219
aviari, 184 barrat ada, 220
aviari ria, 185 barrut uda, 221
avcola, 186 bassa de purins, 222
avicultor a, 187 bast, 223
avicultura, 188 baster a, 224
aviram, 189 bastet, 225
avitaminosi, 190 bateria de gbies, 226
avortament, 191 be, 227
avortament enzotic de beaces, 228
les ovelles, 192 bel, 229
avortar, 193 benestar animal, 230
avort, 194 berruga, 231
avort, 195 bessoner a, 232
bstia, 233
bestiar, 234
bestiar bov, 235
B bestiar cavall, 236
bestiar de renda, 237
babesiosi, 196 bestiar de treball, 238
baciva, 197 bestiar equ, 239
baciva, 198 bestiar gros, 240
bacivada, 199 bestiar menut, 241

220
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 221

bestiar ov, 242 bovins, 284


bestiar petit, 243 bracal, 285
BIA, 244 bragada, 286
biber, 245 bragat ada, 287
bioclimatologia, 246 bram, 288
biotip, 247 bramar, 289
biotipus, 248 bramul, 290
bisbe, 249 bramular, 291
bisbe, 250 brau, 292
bstia, 251 brauell a, 293
bit, 252 brava, 294
blanc a, 253 bresca, 295
boc, 254 brescador, 296
boc passador, 255 brescam, 297
bocatge, 256 brescam, 298
bol, 257 brescar, 299
bol, 258 brevilini nia, 300
bol ruminal, 259 bri, 301
bol ruminal, 260 bricallaire, 302
bonyiga, 261 bricaller a, 303
boquir, 262 brida, 304
bordar, 263 brilla, 305
borm, 264 brilla, 306
borrec ega, 265 broca, 307
borreguer era, 266 brom, 308
borromba, 267 bronquitis, 309
botifarr, 268 bronquitis infecciosa aviria, 310
bou, 269 bronquitis parasitria, 311
bou, 270 bronquitis verminosa, 312
bou castrat, 271 brucellosi, 313
bouada, 272 brunzir, 314
boual, 273 budellada, 315
bouer a, 274 budellam, 316
bovada, 275 buida, 317
boval, 276 buina, 318
bover a, 277 burra, 319
boveral, 278 bursitis infecciosa aviria, 320
bov ina, 279
bov ina, 280
bovicultor a, 281
bovicultura, 282
bvids, 283

221
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 222

C can ina, 360


canicultura, 361
ca, 321 cansalada, 362
ca eivissenc, 322 cant, 363
cabanya, 323 canyet, 364
cabeada, 324 canyet, 365
cabe, 325 canyot, 366
cabellera, 326 cap de bestiar, 367
cabestrar, 327 capador a, 368
cabestre, 328 capar, 369
cabestrejar, 329 capana, 370
cabestrell, 330 cap, 371
cabra, 331 capoladora, 372
cabraboc, 332 caponador a, 373
cabrada, 333 caponar, 374
cabrer a, 334 caponar, 375
cabrera, 335 caponat, 376
cabridada, 336 caponera, 377
cabridar, 337 capr ina, 378
cabridella, 338 capricultor a, 379
cabriola, 339 capricultura, 380
cabriolar, 340 caprinotcnia, 381
cabrissa, 341 caprins, 382
cabrit ida, 342 caquxia, 383
cabr, 343 carcter, 384
cabrum, 344 caragol, 385
cadell a, 345 carboncle bacteridi, 386
cadellada, 346 carboncle simptomtic, 387
cadellada, 347 carncia, 388
cadellar, 348 careta dapicultor, 389
calat ada, 349 cargol, 390
calderada, 350 crrega ramadera, 391
calostre, 351 carrerada, 392
camallot, 352 crritx, 393
camella, 353 carritxer a, 394
cam de ferradura, 354 carritxera, 395
campilobacteriosi genital casa apiari, 396
bovina, 355 cascavell, 397
canal, 356 casera, 398
canal, 357 caseta, 399
canal, 358 castany a, 400
cncer, 359 castraci, 401

222
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 223

castrador a, 402 coble, 444


castrar, 403 cobrir, 445
cavalcadura, 404 coa, 446
cavalcar, 405 coejar, 447
cavalcar, 406 coetejar, 448
cavall, 407 clera aviari, 449
cavall de llavor, 408 clic, 450
cavall de tir, 409 clic darena, 451
cavall llavorer, 410 collar, 452
cavall semental, 411 collar, 453
cavall trotador, 412 collera, 454
cavallada, 413 colnia, 455
cavallers issa, 414 columbicultura, 456
cavallerissa, 415 cm, 457
cavall ina, 416 comparet, 458
cella, 417 comportament animal, 459
cera, 418 condicionalitat, 460
cera estampada, 419 conducta animal, 461
cerificador, 420 conill, 462
cerra, 421 conill canonge, 463
certificat veterinari, 422 conill de canonge, 464
cerut, 423 conilla, 465
cerut, 424 conillada, 466
cingla, 425 conillaire, 467
cisticercosi bovina, 426 conillam, 468
cisticercosi porcina, 427 conillar, 469
clamidiosi, 428 conillar, 470
clamidiosi aviria, 429 coniller, 471
clamidiosi ovina, 430 coniller a, 472
clapat ada, 431 conillera, 473
clau, 432 conill, 474
clau, 433 consanguinitat, 475
clau, 434 contagi, 476
clau, 435 control ramader, 477
clau, 436 cpula, 478
clavera, 437 copulaci, 479
cloqueig, 438 copular, 480
cloquejar, 439 copular, 481
clos a, 440 corbassa, 482
closa, 441 corder, 483
clucales, 442 corderar, 484
coble, 443 corma, 485

223
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 224

cornads, 486 crnic a, 528


corral, 487 crtal, 529
corral badvol, 488 cubicle, 530
corralet, 489 cuc, 531
corralina, 490 cuejar, 532
corretja, 491 cuetejar, 533
corretja, 492 culana, 534
cort, 493 cuniculicultor a, 535
cortal, 494 cuniculicultura, 536
coturnicultura, 495 cunicultor a, 537
covada, 496 cunicultura, 538
covador, 497 curar, 539
covament, 498 cus, 540
covar, 499 cussa, 541
covarot, 500 cuss ona, 542
cover, 501
covera, 502
cowdriosi, 503
crestador, 504 D
crestar, 505
crestat, 506 dansa de les abelles, 543
crest, 507 decoms, 544
cria, 508 defecte, 545
cria, 509 degollador, 546
cria, 510 degollador, 547
cria, 511 degollador a, 548
cria enguixada, 512 degollar, 549
cria ensacada, 513 demble, 550
cria extensiva, 514 dentada, 551
cria intensiva, 515 dentadura, 552
cria podrida americana, 516 dentar, 553
cria podrida europea, 517 dentar, 554
criador a, 518 dentat, 555
criana, 519 dentegada, 556
criar, 520 dermatitis pustulosa avina, 557
criar, 521 dermatofilosi, 558
crin, 522 dermatosi nodular contagiosa, 559
crina, 523 desabellar, 560
crinera, 524 desbocar-se, 561
crinut uda, 525 desbocat ada, 562
criptrquid, 526 desbridar, 563
criteri de selecci, 527 descavalcador, 564

224
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 225

descendncia, 565 distcia, 607


descinglar, 566 distribudor daliment, 608
desclosa, 567 DNA, 609
descloure, 568 dcil, 610
descovar-se, 569 document didentificaci bovina,
descremar, 570 611
descrestar, 571 dogal, 612
desembridar, 572 domar, 613
desencabestrar, 573 domstic a, 614
desencorralar, 574 domesticaci, 615
deshidrataci, 575 domesticar, 616
desinfecci, 576 dosi, 617
desinfectant, 577 drag, 618
desinfectar, 578 dula, 619
desinsectaci, 579 duler a, 620
desinsectar, 580 durina, 621
deslletament, 581
deslletar, 582
desmamador, 583
desmamador a, 584 E
desmamar, 585
desnatadora, 586 eclosi, 622
desnatar, 587 ectima contagiosa, 623
desniar, 588 ectoparsit, 624
desnierar, 589 edema maligne, 625
desnutrici, 590 EEB, 626
desoperculador, 591 EEE, 627
desopercular, 592 EEO, 628
desparasitar, 593 egua, 629
despondres, 594 eguada, 630
desratitzaci, 595 eguassada, 631
desratitzar, 596 eguasser, 632
devesa, 597 eguasser a, 633
diagnosi, 598 eger a, 634
diagnstic, 599 egu, 635
diarrea neonatal, 600 eguinar, 636
diarrea vrica bovina, 601 eixalar, 637
DIB, 602 eixam, 638
dida, 603 eixamal, 639
dieta, 604 eixamenada, 640
digestibilitat, 605 eixamenadora, 641
dispnea, 606 eixamenament, 642

225
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 226

eixamenar, 643 enclavadura, 681


eixamenar-se, 644 encobement, 682
eixamener, 645 encoixinat, 683
eixamenera, 646 enconar, 684
eixivernada, 647 encorralar, 685
eixivernar, 648 encreuament, 686
eixiverniu, 649 endmia, 687
eixorc a, 650 endoparsit, 688
eixorellar, 651 energtica, 689
eixorellar, 652 energia, 690
eixorquia, 653 enfusadura, 691
eixugada, 654 engallinar, 692
eixugar, 655 enganxar, 693
eixugar-se, 656 engegar, 694
eixuta, 657 engranall, 695
ejaculaci, 658 engranall, 696
elipomtric a, 659 engranallar, 697
emaciaci, 660 engreix, 698
emasculador, 661 engreixador, 699
embarrar, 662 engreixador a, 700
embrocar, 663 engreixadora, 701
emmetzinament, 664 engreixament, 702
emplomament, 665 engreixar, 703
emplomar, 666 enjovar, 704
en bateria, 667 enllaar, 705
encabestrar, 668 ensegonada, 706
encabritar-se, 669 enselladura, 707
encebador, 670 enselladura, 708
enceball, 671 ensellament, 709
encebament, 672 ensellar, 710
encebar, 673 ensellar, 711
encebar, 674 ensellat ada, 712
encefalitis japonesa, 675 ensinistrador a, 713
encefalitis per virus Nipah, 676 ensinistrament, 714
encefalomielitis equina de lest, ensinistrar, 715
677 ensitjament, 716
encefalomielitis equina de loest, ensitjar, 717
678 ensitjat, 718
encefalomielitis equina enteritis, 719
veneolana, 679 enteritis vrica de lnnera, 720
encefalopatia espongiforme enterotoxmia, 721
bovina, 680 enverinament, 722

226
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 227

enzotia, 723 esporcellar-se, 765


epidmia, 724 esquarterament, 766
epidemiologia, 725 esquarterar, 767
epididimitis ovina, 726 esquella, 768
epizotia, 727 esqueller a, 769
poca de parts, 728 esqueller a, 770
equ ina, 729 esquellerinc, 771
quids, 730 esquell, 772
equinococcosi, 731 esquellinc, 773
equins, 732 esquell, 774
eradicaci, 733 esquilada, 775
esbiec, 734 esquilador a, 776
esca, 735 esquilador, 777
escagassament, 736 esquilar, 778
escagassar-se, 737 establa, 779
escaler a, 738 establada, 780
esclav, 739 estable, 781
escoar, 740 establer a, 782
escornadora, 741 estabulaci, 783
escornar, 742 estabulaci en compartiments,
escorxador, 743 784
escorxador a, 744 estabulaci lliure, 785
escorxament, 745 estabulaci permanent, 786
escorxar, 746 estabular, 787
escuar, 747 estabulari, 788
esgarrapar, 748 estacar, 789
esparavany, 749 estndard racial, 790
esparrall, 750 estarrufar-se, 791
especejament, 751 estel, 792
especejar, 752 estril, 793
espcie, 753 esterilitat, 794
espellar, 754 esterilitzaci, 795
esperma, 755 esterilitzaci, 796
espermatozoide, 756 esterilitzar, 797
espermatozou, 757 esterilitzar, 798
esper, 758 estiregass, 799
esper, 759 estirp, 800
esperonar, 760 estiuada, 801
espiga, 761 estiuar, 802
espig, 762 estiuatges, 803
espollar, 763 estivada, 804
espollinar-se, 764 estivar, 805

227
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 228

estivatges, 806 faisana, 842


estmac, 807 faisanera, 843
estomatitis vesicular, 808 faixa, 844
estrapada, 809 falb a, 845
estre, 810 farina, 846
estrella, 811 farina dossos, 847
estrep, 812 farina de gluten, 848
estrs, 813 farina de peix, 849
estrjol, 814 farinada, 850
estrijolada, 815 farratge, 851
estrijolar, 816 farratger a, 852
estroncar, 817 fase larvria, 853
estrosi, 818 fava, 854
estufar-se, 819 fava, 855
esventrar, 820 fava, 856
esvoletegar, 821 febre, 857
esvortar, 822 febre aftosa, 858
etinosi, 823 febre catarral maligne, 859
etiologia, 824 febre catarral ovina, 860
etnologia, 825 febre de la llet, 861
etologia, 826 febre de la vall del Rift, 862
euga, 827 febre del Nil occidental, 863
eguada, 828 febre hemorrgica de Crimea, 864
eugassada, 829 febre Q, 865
eguasser, 830 febre vitulria, 866
eugasser a, 831 febres de Malta, 867
eumtric a, 832 fecundaci, 868
eutcia, 833 fecunditat, 869
explotaci, 834 feda, 870
explotaci indemne, 835 fel ina, 871
explotaci oficialment indemne, flids, 872
836 femella, 873
extensiu iva, 837 femer, 874
exterior, 838 fems, 875
extinci, 839 fenc, 876
extractor, 840 fenificaci, 877
fenificadora, 878
fenificar, 879
fenotip, 880
F fenotipus, 881
fer armada, 882
fais, 841 fer cabrioles, 883

228
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 229

ferida, 884 G
fermar, 885
fermentaci, 886 gbia, 923
fermentar, 887 gabiaire, 924
ferrador a, 888 gabial, 925
ferradura, 889 gabiam, 926
ferrar, 890 gaiato, 927
ferrat ada, 891 galam, 928
ferro, 892 gall, 929
ferro de marcar, 893 gall de baralla, 930
fertilitat, 894 gall de brega, 931
fesa, 895 gall dindi, 932
fesol, 896 gall domstic, 933
fetus, 897 galler a, 934
fi fina, 898 gallet, 935
fibra alimentria, 899 gallimarsot, 936
filiaci, 900 gallina, 937
fira ramadera, 901 gallina domstica, 938
follada, 902 gallina ponedora, 939
fonell, 903 gallina reproductora, 940
fonellar, 904 gallinaci cia, 941
fong, 905 gallinaci, cia, 942
forcat, 906 gallinaire, 943
forro a, 907 gallinam, 944
fsfor, 908 gallinassa, 945
fossa de munyida, 909 galliner, 946
fossa de purins, 910 galop, 947
fre, 911 galopar, 948
freixura, 912 galteres equines, 949
fuet, 913 gam, 950
fuetada, 914 gamadiu iva, 951
fugida, 915 gamadura, 952
fumador, 916 gamar-se, 953
fumar, 917 gmeta, 954
fumat ada, 918 gangrena emfisematosa, 955
fumigant, 919 gangrena gasosa, 956
fumigar, 920 ganyell, 957
fungicida, 921 garba de vena, 958
furgar, 922 garb, 959
garbonera, 960
gardeny, 961
gardenya, 962

229
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 230

gardenyar, 963 godall, 1005


garr ina, 964 god, 1006
garrinada, 965 gols, 1007
garrinar, 966 goll, 1008
garrofa, 967 gor, 1009
garrova, 968 gorr ina, 1010
gastroenteritis, 969 gos, 1011
gastroenteritis transmissible, 970 gossa, 1012
gastrofilosi, 971 gra, 1013
gat, 972 gramnies, 1014
gata, 973 grana, 1015
gatera, 974 granger a, 1016
gatinada, 975 granja, 1017
gatinar, 976 granja dengreix, 1018
gat ona, 977 granja de multiplicaci, 1019
gatonada, 978 granja de posta, 1020
gatonar, 979 granja de producci, 1021
gatonera, 980 granja de recria, 1022
gelat ada, 981 granja de selecci, 1023
gelea reial, 982 grapa, 1024
gen, 983 gratar, 1025
genealogia, 984 gratar, 1026
generaci, 985 grvid a, 1027
gentica, 986 grinyolar, 1028
genticament modificat ada, 987 grip aviria, 1029
genitals, 988 grip equina, 1030
genitor a, 989 grip porcina, 1031
genoma, 990 grpia, 1032
genotip, 991 gris a, 1033
genotipus, 992 grit, 1034
gestaci, 993 groc groga, 1035
gestant, 994 gropera, 1036
gestant, 995 grufa, 1037
GET, 996 grufar, 1038
giardiosi, 997 gruny, 1039
ginjolar, 998 grunyir, 1040
gla, 999 grunyir, 1041
glapir, 1000 grunyit, 1042
glicosa, 1001 gualdrapa, 1043
glossopeda, 1002 guar, 1044
glucosa, 1003 guarda, 1045
gobi, 1004 guarir, 1046

230
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 231

guarnimenter a, 1047 hidrartrosi, 1083


guarniments, 1048 hidroartrosi, 1084
guarnir, 1049 higiene alimentria, 1085
gutlera, 1050 hipermtric a, 1086
guatlerot, 1051 hipersensibilitat, 1087
guatlla, 1052 hipertrmia, 1088
guatllot, 1053 hipertrfia, 1089
guia dorigen i sanitat pecuria, hipervitaminosi, 1090
1054 hipisme, 1091
guit a, 1055 hipobiosi, 1092
guitza, 1056 hipodermosi, 1093
hipomtric a, 1094
hipotcnia, 1095
hipotrmia, 1096
H hipovitaminosi, 1097
homeopatia, 1098
hbitat, 1057 homogenetzar, 1099
habronemosi, 1058 homozigosi, 1100
haca, 1059 homozigot a, 1101
hacanea, 1060 hormona, 1102
havana, 1061 hoste, 1103
haveria, 1062
heartwater, 1063
helicicultor a, 1064
helicicultura, 1065 I
helmint, 1066
helmintosi, 1067 identificaci animal, 1104
hemorrgia, 1068 identificaci electrnica, 1105
hemostsia, 1069 identificaci social, 1106
hepatitis vrica de lnnera, 1070 illuminar, 1107
herbassar, 1071 imant ruminal, 1108
herbassejar, 1072 immunitat, 1109
herbatge, 1073 immunoglobulina, 1110
herbejar, 1074 implant, 1111
hermafroditisme, 1075 impotncia, 1112
hrnia, 1076 incompatibilitat, 1113
heterosi, 1077 incubaci, 1114
heterozigosi, 1078 incubaci, 1115
heterozigot a, 1079 incubaci artificial, 1116
hbrid a, 1080 incubadora, 1117
hibridaci, 1081 incubar, 1118
hidatidosi, 1082 indemne, 1119

231
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 232

ndex de selecci, 1120 jouell, 1157


ndex de transformaci, 1121 jova, 1158
indicaci, 1122 juntura, 1159
indigesti, 1123 junyir, 1160
indiot, 1124
indiota, 1125
infecci, 1126
infertilitat, 1127 L
infestaci, 1128
inflamaci, 1129 lactaci, 1161
inflament, 1130 lactaci, 1162
influena aviria, 1131 lactncia, 1163
influena equina, 1132 lactncia, 1164
influena porcina, 1133 lactar, 1165
ingesta, 1134 laminitis, 1166
ingesti, 1135 lanfer a, 1167
inhibici larvria, 1136 laringotraquetis infecciosa aviria,
injecci, 1137 1168
inseminaci, 1138 larva, 1169
inseminaci artificial, 1139 LBE, 1170
inspecci, 1140 lector de microxip, 1171
installaci de munyida, 1141 leishmaniosi, 1172
intensitat de selecci, 1142 leptospirosi, 1173
intensiu iva, 1143 leucosi bovina enzotica, 1174
interval generacional, 1144 lignina, 1175
intoxicaci, 1145 lila, 1176
intramuscular, 1146 limfadenitis caseosa ovina, 1177
intravens ossa, 1147 limfangitis epizotica, 1178
involuci uterina, 1148 lnia, 1179
isabela, 1149 listeriosi, 1180
lladrar, 1181
lladruc, 1182
llana, 1183
J llana suarda, 1184
llana sutza, 1185
ja, 1150 llana, 1186
jaa, 1151 llatzeret, 1187
jerarquia, 1152 llavora, 1188
jc, 1153 llavorer a, 1189
joca, 1154 llebrer a, 1190
jnec nega, 1155 llebrer eivissenc, 1191
jou, 1156 llebrot, 1192

232
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 233

llengua blava, 1193 llit, 1234


llentura, 1194 llobada, 1235
lleonat ada, 1195 lloca, 1236
llepar, 1196 llocada, 1237
llesta, 1197 llodrigada, 1238
llet, 1198 llodrig, 1239
llet belada, 1199 llombrgol, 1240
llet colesta, 1200 llombrgol, 1241
llet concentrada, 1201 llonganissa, 1242
llet crua, 1202 llongues, 1243
llet descremada, 1203 lloper a, 1244
llet desnatada, 1204 llorigada, 1245
llet en pols, 1205 llorigar, 1246
llet entera, 1206 llorig, 1247
llet espessa, 1207 llpia, 1248
llet esterilitzada, 1208 longilini nia, 1249
llet fermentada, 1209
llet formatjada, 1210
llet homogenetzada, 1211
llet maternitzada, 1212 M
llet molsissa, 1213
llet nativa, 1214 macromineral, 1250
llet natural, 1215 maedi-visna, 1251
llet negra, 1216 magnesi, 1252
llet presa, 1217 majoral a, 1253
llet quallada, 1218 mal de pot, 1254
llet semidescremada, 1219 mal del coit, 1255
llet semidesnatada, 1220 mal roig, 1256
llet sencera, 1221 malaltia, 1257
llet UHT, 1222 malaltia contagiosa, 1258
llet uperitzada, 1223 malaltia dAusjeszky, 1259
lleter a, 1224 malaltia de declaraci obligatria,
lleter a, 1225 1260
lleteroles, 1226 malaltia de Gumboro, 1261
llet ona, 1227 malaltia de les vaques boges, 1262
llet ona, 1228 malatia de Marek, 1263
llibre dexplotaci ramadera, 1229 malaltia de Nairobi, 1264
llibre de tractaments malaltia de Newcastle, 1265
medicamentosos, 1230 malaltia hemorrgia del conill,
lligallo, 1231 1266
llimoner, 1232 malaltia hereditria, 1267
llista, 1233 malaltia infecciosa, 1268

233
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 234

malaltia parasitria, 1269 mascle marcador, 1312


malaltia vesicular porcina, 1270 mastitis, 1313
malaltia vrica, 1271 matador a, 1314
malparir, 1272 matadura, 1315
malts esa, 1273 matana, 1316
mama, 1274 matancer a, 1317
mamada, 1275 matancer a, 1318
mamar, 1276 matria orgnica, 1319
mamella, 1277 matria seca, 1320
mamella, 1278 matinar, 1321
mamell, 1279 matriu, 1322
mamfer, 1280 matxo, 1323
mamitis, 1281 MDO, 1324
manada, 1282 me, 1325
mnega de maneig, 1283 meconi, 1326
maneig, 1284 medalla, 1327
manescal a, 1285 medicaci, 1328
manescal a collegiat ada, 1286 medicaci, 1329
manescal a habilitat ada, 1287 medicament, 1330
manescal a oficial, 1288 mediolini nia, 1331
mniga de maneig, 1289 mel, 1332
mantega, 1290 melassa, 1333
marca, 1291 melat ada, 1334
marca, 1292 melatonina, 1335
marcador, 1293 meler a, 1336
marcatge, 1294 mellificar, 1337
marcatge collectiu, 1295 menar, 1338
marcatge dorella, 1296 menjadora, 1339
marcatge individual, 1297 menjadora autoblocant, 1340
marcatge per ferro, 1298 menjadora mbil, 1341
marcatge per fred, 1299 ment, 1342
marcatge per incisions, 1300 mercader a, 1343
mard, 1301 mests issa, 1344
mare, 1303 mestissatge, 1345
marfegueta, 1304 mesurador de llet, 1346
marfuga, 1305 meteorisme, 1347
marr, 1306 metritis contagiosa equina, 1348
marrans, 1307 mu, 1349
marranx, 1308 meular, 1350
marr, 1309 miasi, 1351
martingala, 1310 micoplasmosi aviria, 1352
mascle, 1311 micosi, 1353

234
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 235

micotoxicosi, 1354 mufar, 1396


micotoxina, 1355 mugir, 1397
micromineral, 1356 mugit, 1398
microxip, 1357 mul, 1399
mid, 1358 mul egu, 1400
mineral, 1359 mul somer, 1401
miol, 1360 mula, 1402
miolar, 1361 mula eguina, 1403
miular, 1362 mula somerina, 1404
mix, 1363 mular, 1405
mixa, 1364 mulat, 1406
mixomatosi, 1365 mulater a, 1407
mixt a, 1366 mulat ina, 1408
moca, 1367 mulenc a, 1409
modorra, 1368 muler a, 1410
mogut uda, 1369 multpar a, 1411
moix, 1370 muntar, 1412
moixa, 1371 muntar, 1413
moix ina, 1372 muntura, 1414
moix, 1373 munyidor, 1415
moixonada, 1374 munyidor a, 1416
mol, 1375 munyidora, 1417
mol de sang, 1376 munyir, 1418
molinada, 1377 muserola, 1419
mlta, 1378 mutaci, 1420
molt, 1379
molt, 1380
moreno a, 1381
moreu a, 1382 N
morfologia, 1383
morral, 1384 nads, 1421
morral, 1385 nad, 1422
morraller, 1386 nafra, 1423
morralles, 1387 nagana, 1424
morri, 1388 naixedura, 1425
mos, 1389 nariu, 1426
mosquejat ada, 1390 natura, 1427
mosquer, 1391 naturalesa, 1428
mossegar, 1392 nau, 1429
motxo a, 1393 necessitats nutritives, 1430
muda, 1394 necessitats nutritives de
mudar, 1395 manteniment, 1431

235
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 236

necessitats nutritives de producci, oca, 1468


1432 ocater a, 1469
necrpsia, 1433 ocell, 1470
nctar, 1434 OIE, 1471
nectari, 1435 oli, 1472
negre a, 1436 oli de ginebr, 1473
nematode, 1437 oli de roman, 1474
nematodosi, 1438 oligoelement, 1475
neosporosi, 1439 olla colera, 1476
nevat ada, 1440 ocit, 1477
niador, 1441 optimitzar, 1478
nial, 1442 oquer a, 1479
nial, 1443 ordiera, 1480
nial, 1444 orella de llebre, 1481
niar, 1445 orellar, 1482
nidificar, 1446 Organitzaci Mundial de la Sanitat
nierada, 1447 Animal, 1483
nimfomania, 1448 ormeig, 1484
niu, 1449 oronell, 1485
nodrissa, 1450 osca, 1486
nodriss, 1451 ou, 1487
nonat, 1452 ou, 1488
nosemosi de les abelles, 1453 ou, 1489
nounat ada, 1454 ouat ada, 1490
nucli de selecci, 1455 ovella, 1491
nullpara, 1456 ovellenc a, 1492
nmero didentificaci, 1457 oveller a, 1493
nutrici, 1458 ov ina, 1494
nutrient, 1459 ovicultura, 1495
ovinotcnia, 1496
ovins, 1497
ovcit, 1498
O vul, 1499
ovulaci, 1500
obi, 1460 oxitocina, 1501
objectiu de selecci, 1461
obrar el porc, 1462
obreboques, 1463
obrera, 1464 P
obstetrcia, 1465
obstrucci, 1466 pago, 1502
oc, 1467 palla, 1503

236
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 237

palla, 1504 pastura, 1546


palleta, 1505 pasturar, 1547
pallissa, 1506 pasturatge, 1548
pallissa, 1507 pasturatge, 1549
panads ov, 1508 pasturatge continuat, 1550
pandmia, 1509 pasturatge diferit, 1551
pandiculaci, 1510 pasturatge rotacional, 1552
panotxa, 1511 patogen gena, 1553
pansa, 1512 patologia, 1554
panteix, 1513 pea, 1555
panteixar, 1514 pcora, 1556
pa, 1515 pecuari ria, 1557
paparra, 1516 pediculosi, 1558
papilloma, 1517 pedigr, 1559
papillomatosi, 1518 pedra blava, 1560
parlisi, 1519 pega, 1561
parsit, 1520 peguera, 1562
parasitaci, 1521 peixard a, 1563
parasiticida, 1522 pixer, 1564
parasitisme, 1523 pl, 1565
parasitosi, 1524 pl de rata, 1566
paratuberculosi, 1525 pelatge, 1567
pare, 1526 pellagra, 1568
parell de bsties, 1527 perdig, 1569
parell de bsties, 1528 perdiu, 1570
pareller a, 1529 perdiu, 1571
parentiu, 1530 perode dincubaci, 1572
parsia, 1531 peripneumnia contagiosa bovina,
paridora, 1532 1573
parir, 1533 perxa, 1574
part, 1534 perxa, 1575
particularitat, 1535 psol, 1576
parvovirosi canina, 1536 pesta, 1577
parvovirosi porcina, 1537 pesta aviria, 1578
pas, 1538 pesta bovina, 1579
passa, 1539 pesta de lnnera, 1580
passa, 1540 pesta dels petits remugants, 1581
past, 1541 pesta equina africana, 1582
pastor a, 1542 pesta porcina africana, 1583
pastora, 1543 pesta porcina clssica, 1584
pastura, 1544 peu de pinya, 1585
pastura, 1545 pella, 1586

237
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 238

pengla, 1587 polla dndia, 1627


PG, 1588 pollastraire, 1628
piafar, 1589 pollastre, 1629
pica, 1590 pollastrejar, 1630
picar, 1591 pollastrer a, 1631
picar, 1592 pollataire, 1632
picar, 1593 pollater a, 1633
picarol, 1594 pollen, 1634
picaroler a, 1595 pollera, 1635
piga, 1596 pollet, 1636
pigallat ada, 1597 poll ina, 1637
pigalls osa, 1598 pollinada, 1638
pigard a, 1599 pollinar, 1639
pigat ada, 1600 polpa, 1640
pigota, 1601 poltrada, 1641
pina nasal, 1602 poltre a, 1642
pinso, 1603 poltrer a, 1643
pinso complementari, 1604 poltr, 1644
pinso complet, 1605 pondre, 1645
pinso compost, 1606 ponedor, 1646
pinso equilibrat, 1607 ponedor, 1647
pinso medicat, 1608 ponedor a, 1648
pinyolada, 1609 porc, 1649
pipeta dinseminaci, 1610 porc blanc, 1650
piroplasmosi, 1611 porc clapat, 1651
pitxo, 1612 porc faixat, 1652
piu, 1613 porc gras, 1653
piulet, 1614 porc senglar, 1654
placenta, 1615 porca, 1655
plany, 1616 porcada, 1656
plena, 1617 porcasta, 1657
pleta, 1618 porcastra, 1658
pleuropneumnia contagiosa porcastre a, 1659
caprina, 1619 porcater a, 1660
plomar, 1620 porcater a, 1661
pneumnia, 1621 porcell a, 1662
pneumnia progressiva ovina, porcellada, 1663
1622 porcellar, 1664
poblaci, 1623 porc ina, 1665
poll, 1624 porcicultor a, 1666
poll, 1625 porcicultura, 1667
polla, 1626 porquer a, 1668

238
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 239

porquer a, 1669 progenitor a, 1711


porqueret a, 1670 progenitura, 1712
porquerol a, 1671 progestagen, 1713
porqu ina, 1672 progesterona, 1714
positura, 1673 prognatisme, 1715
posta, 1674 prolactina, 1716
posta, 1675 prolapse, 1717
postpart, 1676 prolificitat, 1718
postura, 1677 promotor del creixement, 1719
pot, 1678 pronstic, 1720
prada, 1679 prostaglandina, 1721
prat, 1680 protena, 1722
preco, 1681 protena bruta, 1723
prematur a, 1682 protozou, 1724
premunyir, 1683 prova de descendncia, 1725
prendre el senyal, 1684 pruja, 1726
prendre el signe, 1685 prurigen lumbar, 1727
prenyada, 1686 pseudotuberculosi ovina, 1728
prenyar, 1687 pua, 1729
prenys, 1688 puerperi, 1730
preparaci de la canal, 1689 pullorosi, 1731
prevenci, 1690 pulicosi, 1732
prim de barra, 1691 punt de calat, 1733
primal a, 1692 punts osa, 1734
primala, 1693 pur, 1735
primalona, 1694 purinera, 1736
primerenc a, 1695
primpara, 1696
prncep, 1697
pri, 1698 Q
probitic, 1699
producci animal, 1700 quadra, 1737
producci apcola, 1701 quadre, 1738
producci avcola, 1702 quadrpede a, 1739
producci bovina, 1703 qualificaci sanitria duna
producci caprina, 1704 ramaderia, 1740
producci equina, 1705 quall, 1741
producci ovina, 1706 quall, 1742
producci porcina, 1707 quallada, 1743
producte zoosanitari, 1708 quarantena, 1744
productivitat ramadera, 1709 quart de canal, 1745
profilaxi, 1710 quartat ada, 1746

239
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 240

quarter, 1747 rapinyar, 1784


queca, 1748 raspa, 1785
queixalar, 1749 rastell, 1786
quic, 1750 ratlla, 1787
quica, 1751 ratlla dorsal, 1788
quintana, 1752 ratllat ada, 1789
quiss ona, 1753 rebolcador, 1790
quissoiar, 1754 recental, 1791
quissonada, 1755 recepta, 1792
quissonada, 1756 recer, 1793
quist hidatdic, 1757 recessiu iva, 1794
quota lletera, 1758 recordell, 1795
recordellar, 1796
recria, 1797
recria, 1798
R recriar, 1799
reculant, 1800
rabasta, 1759 reculera, 1801
rbia, 1760 reflex de Flehmen, 1802
raa, 1761 refugi, 1803
raa autctona, 1762 reganyol, 1804
raa sinttica, 1763 regna, 1805
raci, 1764 reguinyol, 1806
raci de volum, 1765 reguitnar, 1807
racionadora de farratge, 1766 reina, 1808
racionament, 1767 remei, 1809
rass, 1768 remolc de bestiar, 1810
rama, 1769 remolc menjadora de farratge, 1811
ramada, 1770 remolc mescladora de pinso, 1812
ramader a, 1771 remol, 1813
ramader a, 1772 remugant, 1814
ramaderia, 1773 remugar, 1815
ramaderia, 1774 remug, 1816
ramaderia agrcola, 1775 rendiment, 1817
ramaderia amb estabulaci, 1776 rendiment de viu a canal, 1818
ramaderia estant, 1777 renill, 1819
ramaderia extensiva, 1778 renillar, 1820
ramaderia industrial, 1779 renoc a, 1821
ramaderia intensiva, 1780 rentat ada, 1822
ramaderia transhumant, 1781 repellent, 1823
ramal, 1782 reposici, 1824
ramat, 1783 reproducci, 1825

240
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 241

reproducci sexual, 1826 S


reproductor a, 1827
ressagot a, 1828 sacrificar, 1867
ressenya, 1829 sacrifici, 1868
retorn, 1830 saga, 1869
retorn, 1831 sam, 1870
retranca, 1832 sal, 1871
retxa, 1833 sal i vinagre, 1872
retxat ada, 1834 sala despecejament, 1873
rezelador, 1835 sala de munyir, 1874
rezelar, 1836 salar, 1875
rinitis atrfica del porc, 1837 salera, 1876
rinitis atrfica porcina, 1838 salmonellosi, 1877
rinopneumonitis equina, 1839 salmorrar, 1878
rinotraquetis del gall dindi, 1840 saltar, 1879
rinotraquetis infecciosa bovina, sanador a, 1880
1841 sanadura, 1881
robot munyidor, 1842 sanar, 1882
rodat ada, 1843 sanejament ramader, 1883
roig roja, 1844 sangfluix, 1884
rosc a, 1845 sangonera, 1885
ronya, 1846 sanitat animal, 1886
ronyera, 1847 sard a, 1887
ros rossa, 1848 sard a, 1888
ross, 1849 sarda, 1889
rostoll, 1850 sarna, 1890
rostollar, 1851 srria, 1891
ru ana, 1852 sarr, 1892
ruc, 1853 sec a, 1893
ruc a, 1854 secall, 1894
ruca, 1855 secundines, 1895
ruminaci, 1856 segall a, 1896
rumiar, 1857 seg, 1897
rusc, 1858 seg de blat de moro, 1898
rusc fix, 1859 segon part, 1899
rusc horitzontal, 1860 selecci artificial, 1900
rusc mbil, 1861 seleni, 1901
rusc vertical, 1862 sella, 1902
ruscador a, 1863 seller a, 1903
rstec ega, 1864 selleter a, 1904
rstic a, 1865 sellet, 1905
rusticitat, 1866 sell, 1906

241
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 242

semen, 1907 subclnic a, 1949


semental, 1908 subcutani nia, 1950
semental, 1909 sucar, 1951
semiintensiu iva, 1910 sulfat de coure, 1952
sencer, 1911 sull a, 1953
senglar, 1912 superpoblaci, 1954
senyador, 1913 surar, 1955
senyal, 1914 surra, 1956
serigot, 1915 sutza, 1957
serrat ada, 1916
serreta, 1917
sestador, 1918
sestar, 1919 T
sestejar, 1920
setmes ona, 1921 taca, 1958
sexar, 1922 tacat ada, 1959
sexatge, 1923 tafarra, 1960
sifonpter, 1924 tallabecs, 1961
sifonapterosi, 1925 tallacoes, 1962
smptoma, 1926 talonejar, 1963
sincronitzaci de zels, 1927 tanc de purins, 1964
sndrome, 1928 tanc de refrigeraci de la llet, 1965
sistema didentificaci, 1929 tanca elctrica, 1966
sitja, 1930 tara, 1967
sobrassada, 1931 tasc, 1968
sobrealimentaci, 1932 tatuatge, 1969
sobrecanya, 1933 temperament, 1970
sobrem, 1934 temps de munyida, 1971
sobrepasturatge, 1935 tendral, 1972
sobrepeu, 1936 tendral, 1973
sobrepoblaci, 1937 terat ada, 1974
socarrar el porc, 1938 territorialitat, 1975
socorrar el porc, 1939 test de les gallines, 1976
sofra, 1940 testera, 1977
sofrenada, 1941 ttan, 1978
sofrenar, 1942 ttanus, 1979
soia sencera, 1943 tetina, 1980
soll, 1944 theileriosi, 1981
somera, 1945 tifosi aviria, 1982
somerer a, 1946 tigrat ada, 1983
sostre, 1947 timpanisme, 1984
suarda, 1948 tinya, 1985

242
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 243

tipus racial, 1986 triquinellosi, 2027


tirant, 1987 triquinosi, 2028
tocadura, 1988 tropilaelapsosi, 2029
tos ssa, 1989 trot, 2030
tondre, 1990 trotador, 2031
tonedor a, 1991 truger, 2032
tonedora, 1992 truja, 2033
topar, 1993 trujada, 2034
tord a, 1994 tuberculosi aviria, 2035
torir, 1995 tuberculosi bovina, 2036
torissa, 1996 tularmia, 2037
toro, 1997
tort, 1998
tos, 1999
tosa, 2000 U
tossina, 2001
toxmia de la gestaci de lovella, UGB, 2038
2002 udol, 2039
toxicosi, 2003 udolament, 2040
tractament, 2004 udolar, 2041
tractant, 2005 lcera, 2042
traginar, 2006 ulceraci, 2043
traiga, 2007 ull de perdiu, 2044
transferncia embrionria, 2008 ullerat ada, 2045
transgnic a, 2009 ulleres, 2046
transhumncia, 2010 ungent, 2047
trava, 2011 unitat alimentria, 2048
travador, 2012 unitat de bestiar gros, 2049
travesser, 2013 unitat farratgera, 2050
tremolor ovina, 2014 unitat ramadera, 2051
tremuja, 2015 uperitzar, 2052
trencadura, 2016 UR, 2053
trescador, 2017 urea, 2054
trescament, 2018 urolitiasi, 2055
trescar, 2019 ter, 2056
tresenca, 2020 ter, 2057
treta, 2021
trvol, 2022
trvol de jard, 2023
tricolor, 2024 V
tricomonosi bovina, 2025
tripanosomiasi, 2026 vaca, 2058

243
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 244

vaca alletant, 2059 verola equina, 2101


vaca de llet, 2060 verola ovina, 2102
vaca lletera, 2061 verra, 2103
vaca seca, 2062 verratell, 2104
vacada, 2063 verro, 2105
vacc, 2064 veterinari ria, 2106
vacc ina, 2065 veterinari ria collegiat ada,
vaccinaci, 2066 2107
vaccinar, 2067 veterinari ria habilitat ada,
vacum, 2068 2108
vacuna, 2069 veterinari ria oficial, 2109
vacunaci, 2070 veterinria, 2110
vacunar, 2071 via dadministraci, 2111
vagina artificial, 2072 vici, 2112
valor millorant, 2073 vigor hbrid, 2113
valor nutritiu, 2074 vinagrella, 2114
vaquer a, 2075 virat ada, 2115
vaqueria, 2076 virosi, 2116
vaquers issa, 2077 virus, 2117
vaqu ina, 2078 vitamina, 2118
variabilitat, 2079 volateria, 2119
varietat, 2080
varroosi, 2081
vea, 2082
vedell a, 2083 X
vedellada, 2084
vedellar, 2085 xacra, 2120
veixiga, 2086 xai a, 2121
vell, 2087 xaiar, 2122
vell, 2088 xaier a, 2123
vencill, 2089 xapa, 2124
ventrada, 2090 xerigot, 2125
ventrada de porcells, 2091 xeringa, 2126
ventregada, 2092 ximple, 2127
verm, 2093 xtxero, 2128
vermell a, 2094 xo, 2129
vermfug, 2095 xot, 2130
verminosi, 2096 xot, 2131
verola, 2097 xot a, 2132
verola aviria, 2098 xot de cordeta, 2133
verola caprina, 2099 xot de llavor, 2134
verola del camell, 2100 xot passador, 2135

244
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 245

xotet de cordeta, 2136


xotinar, 2137
xulla, 2138
xulla, 3139
xulla blanca, 2140
xulla vermella, 2141

zebrat ada, 2142


zel, 2143
zigot, 2144
zoometria, 2145
zoonosi, 2146
zootcnia, 2147
zootcnic a, 2148

245
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 246

ndex de termes castellans acorralar, 685


acorralar, 692
actinobacilosis, 33
A actinomicosis, 34
acubilar, 35
abeja, 3 aculeado da, 36
abeja maesa, 1808 adenomatosis pulmonar ovina, 37
abeja maestra, 1808 aderezo del caballo, 41
abeja neutra, 1464 adiestrador ra, 713
abeja obrera, 1464 adiestramiento, 714
abeja reina, 1808 adiestrar, 715
abejar, 8 adivas, 38
abomaso, 1742 ADN, 27
abortar, 193 adopcin, 40
abortar [la somera], 763 ADS, 51
abortar [la truja], 765 agalaxia contagiosa, 43
aborto, 191 agostadero, 48
aborto enzotico de las ovejas, agostar, 49
192 Agrupacin de Defensa Sanitaria,
abortn, 194 51
abrebocas, 1463 aguaza, 53
abrevadero, 13 aguijn elctrico, 52
abrevadero automtico, 14 ahuecarse [les plomes], 819
abrevar, 16 ahumado da, 918
abrigadero, 1793 ahumador, 916
abrigo, 1793 ahumar, 917
acarapisosis de las abejas, 22 ahuyentar, 166
acaricida, 23 alazn ana, 57
acariosis, 24 alazano na, 57
acariosis de las abejas, 22 albarda, 58
caro, 21 albardero ra, 224
acarrarse, 163 albino na, 59
acedera, 2114 alelo, 73
aceite, 1472 aletear, 62
achaque, 2120 alfalfa, 63
cido actico, 26 alforjas, 228
cido desoxirribonucleico, 27 algarroba, 968
acoplamiento, 28 algarroba, 2082
acoplar, 29 alicortar, 637
acoplarse, 30 alifafe, 64
acornar, 1396 alimentador, 69
acornear, 1396 alimentar, 1564

246
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 247

alimentario ria, 70 animal de carga, 111


alimenticio cia, 71 animal de engorde, 110
alimento, 65 animal de lana, 112
alimento concentrado, 66 animal de leche, 113
alimento no concentrado, 67 animal de pasto, 115
alimentoso sa, 71 animal de pelo, 116
almidn, 1358 animal de pezua hendida, 117
almohadilla, 683 animal de pluma, 119
almohaza, 814 animal de silla, 121
almohazado, 815 animal de tiro, 123
almohazar, 816 animal desmedrado, 1894
alteracin de la inteligencia, 81 animal rumiante, 120
alveolo, 417 animal solpedo, 118
alvolo, 417 animal trasandosco ca, 1974
alza, 60 ansarero ra, 1469
amaestrar, 715 anteojeras, 442
amamantadora, 74 antibitico, 129
amamantamiento, 76 antifngico, 130
amamantar, 78 antihelmntico, 131
amarillo lla, 1035 antimictico, 130
amblar, 86 antiparasitario, 133
ameba, 87 antirrbico, 134
amebiasis de las abejas, 88 antivrico, 135
amebiosis de las abejas, 88 ntrax, 386
amorcar [el brau], 1396 aojo, 126
amorecer, 85 aparear, 141
amurcar [el brau], 1396 aparejar, 1049
anaplasmosis, 91 apeadero, 564
antidos, 92 apiario, 142
andadura, 90 apicultor ra, 143
anemia, 102 apicultura, 144
anemia de los lechones, 104 pidos, 145
anemia infecciosa equina, 105 apfugo, 146
aneurisma, 106 aplomo, 147
aneurisma verminoso, 107 aprisco, 148
angina, 108 araar, 1784
anidar, 1445 arns, 157
anilla, 97 arreos, 164
anillado, 101 arreos, 709
anillar, 100 arteritis viral equina, 167
anillo, 98 artritis/encefalitis caprina, 168
animal de abasto, 109 arveja, 2082

247
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 248

asadura, 912 barbada, 211


ascariasis, 169 barrado da, 219
ascendiente, 170 barrado da, 220
ascosferosis, 512 barzn, 2007
aseladero, 1153 basquilla [en ovejas y cabras], 721
aselador, 1153 baste, 223
asinino na, 175 bastidor, 1738
asma, 176 batera de jaulas, 226
asna, 1945 baticola, 1036
asnino na, 175 bebedero, 12
asno, 172 becerro rra, 1155
ataharre, 1832 bellota, 45
ataque, 177 bellotear, 46
atar, 885 berrear [vedell], 291
atigrado da, 1983 berrido [vedell], 290
aturdimiento, 178 bestia, 233
aullar, 2041 BIA, 310
aullido, 2039 bibern, 245
autctono na, 181 bienestar animal, 230
ave, 1470 bioclimatologa, 246
avera, 189 biotipo, 247
avero, 189 blanco ca, 253
aviar, 185 bocado, 306
aviario ria, 185 bocado, 1389
avcola, 186 bocio, 1008
avicultor ra, 187 bolo, 258
avicultura, 188 bolo ruminal, 259
avitaminosis, 190 bolo ruminal, 260
boiga, 318
boquera, 151
boquera, 256
B borrego ga, 265
borreguero ra, 266
babesiosis, 196 borujo, 1609
bacteria, 204 bostezo, 207
bactericida, 205 bovicultor ra, 281
bagazo, 208 bovicultura, 282
balido, 229 bvidos, 283
balido, 734 bovino na, 279
balsa de purines, 222 bovino na, 280
bandullo, 1367 bovinos, 284
barba, 215 boyada, 272

248
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 249

boyera, 273 cabaa, 323


boyeriza, 273 cabestrear, 329
boyerizo za, 274 cabestro, 328
boyero ra, 274 cabestro, 769
boyuno na, 280 cabeza de ganado, 367
bozal, 1385 cabezada, 324
bragada, 286 cabra, 331
bragado da, 287 cabrada, 333
bramido, 290 cabrera, 335
brebaje, 15 cabreriza, 341
bresca, 295 cabrerizo za, 334
brescar, 299 cabrero ra, 334
brevilneo nea, 300 cabro, 333
brida, 304 cabro a, 344
bronquitis, 309 cabriola, 339
bronquitis infecciosa aviar, 310 cabriolar, 340
bronquitis verminosa, 311 cabriolar, 883
brucelosis, 313 cabriolear, 340
buey, 271 cabriolear, 883
burdgano, 1401 cabrito ta, 342
burra, 1945 cabrn, 254
burreo, 1401 cabruno na, 378
burrero ra, 1946 cachorro, 345
burro, 172 caliente, 1369
burro yegero, 632 calificacin sanitaria de una
bursitis infecciosa aviar, 320 ganadera, 1740
callo, 1831
calostro, 351
calostro [de las vacas], 285
C calzado da, 349
camada, 2090
cabalgar, 405 camada de cabritos, 336
cabalgar, 406 camada de conejos, 466
caballada, 413 camada de gatos, 1374
caballar, 416 camada de perros, 346
caballeriza, 415 camella, 1157
caballerizo za, 414 camino de herradura, 354
caballo, 407 campanilla, 397
caballo de tiro, 409 campilobacteriosis genital bovina,
caballo limonero, 1232 355
caballo padre, 408 can, 321
caballo semental, 408 canal, 356

249
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 250

canal, 357 castrn, 506


canal, 358 cayado, 927
cncer, 359 cebadera, 1480
canicultura, 361 cebadero, 696
canino, 435 cebadero, 699
canino na, 360 cebado, 672
canto, 363 cebador ra, 700
caada, 392 cebar, 673
caeta, 365 cebar, 674
capa, 1565 cebar, 697
capador ra, 373 cebar [con granos], 50
capador ra, 402 cebo, 671
capar, 374 cebo, 695
capar, 403 cebrado da, 2142
capn, 371 cejadero, 1800
capn, 959 celda, 417
caponera, 377 celdilla, 417
capricultor ra, 379 celo, 810
capricultura, 380 cencerrillo, 397
caprino na, 378 cencerro, 768
caprinos, 382 cera, 418
caprinotecnia, 380 cera aleda, 423
caquexia, 383 cera estampada, 419
caracol, 385 cerca elctrica, 1966
carcter, 384 cerca electrificada, 1966
carbunco bacteridiano, 386 cercado, 1618
carbunco sintomtico, 387 cerda, 421
carencia, 388 cerda, 522
carga ganadera, 391 cerda, 2033
carilla, 389 cerda joven, 1188
carnero, 364 cerdo, 1649
carnero, 1301 cerificador, 420
carnero llano, 1380 cern, 424
carrizo, 365 cerrado da, 440
cascabel, 397 certificado veterinario, 422
castao a, 400 cervuno na, 845
castracin, 401 chamuscar el cerdo, 1938
castradera, 296 chapa, 2124
castrador ra, 373 chicharrn, 1768
castrador ra, 402 chiquero, 335
castrar, 299 chivo va, 1896
castrar, 403 chota, 338

250
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 251

cicln, 526 condicionalidad, 460


cigoto, 2144 conducta animal, 461
cincha, 425 coneja, 465
cisticercosis bovina, 426 conejar, 471
cisticercosis porcina, 427 conejar, 473
clamidiosis, 428 conejera, 471
clamidiosis aviar, 429 conejera, 473
clamidiosis ovina, 192 conejero ra, 467
clavadura, 681 conejero ra, 472
clavera, 437 conejo, 462
clavo, 432 conejos, 468
clavo, 433 consanguinidad, 475
cloquear, 439 contagio, 476
cloqueo, 438 control ganadero, 477
cloquera, 502 cpula, 28
clueca, 1236 copulacin, 28
coceador ra, 1055 copular, 29
cocear, 1807 copular, 30
cochina, 2033 cordero, 2131
cochinillo, 1662 cordero ra, 137
cochino, 1649 cordero lechal, 138
codorniz, 1050 corma, 485
codorniz macho, 1051 cornadizo, 486
colear, 447 cornear, 1396
clera aviar, 449 corral, 487
clico, 450 corral, 494
clico de arena, 451 corral al descubierto, 488
collar, 453 correa, 491
collar del yugo, 128 cortacolas, 1962
collera, 454 cortadera, 296
colmena, 1858 cortapicos, 1961
colmena fijista, 1859 corte, 493
colmena horizontal, 1860 corte, 895
colmena movilista, 1861 coturnicultura, 495
colmena vertical, 1862 cowdriosis, 503
colmenar, 8 coyunda, 54
colmenero ra, 1863 coyunda, 1159
colmillo, 435 coz, 446
colombicultura, 456 cra, 508
colonia, 455 cra, 509
comedero, 1339 cra, 510
comportamiento animal, 461 cra, 511

251
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 252

cra, 1421 D
cra, 1422
cra de yeso, 512 danza de las abejas, 543
cra encalada, 512 dar paja [a los animales], 140
cra enyesada, 512 de quijada ancha, 216
cra extensiva, 514 decomiso, 544
cra intensiva, 515 defecto, 545
cra sacciforme, 513 degolladero, 546
criador ra, 518 degolladero, 743
crianza, 508 degollar, 549
criar, 44 dehesa, 597
criar, 520 dentadura, 217
crin, 326 dentellada, 551
criptrquido, 526 dermatitis pustulosa ovina, 623
criterio de seleccin, 527 dermatofilosis, 558
crnico ca, 528 dermatosis nodular contagiosa,
crtalo, 529 559
cruce, 686 desabejar, 560
cruz, 1007 desacorralar, 574
cruzamiento, 686 desbecerrar [un vedell], 582
cuadrpedo da, 1739 desbocado da, 562
cuajada, 1743 desbocarse, 561
cuajar, 1742 desbravar, 150
cuajo, 1741 descabritar [un cabrit], 582
cuarentena, 1744 descendencia, 565
cuarteamiento, 766 descinchar, 566
cuartear, 767 descolar, 740
cuartilla, 2012 descornadora, 741
cuarto, 1745 descornar, 742
cuarto de canal, 1745 descremar, 570
cubculo, 530 descrestar, 571
cubrir, 405 descuartizamiento, 766
cubrir [el cabrn], 262 descuartizar, 767
cubrir [el cerdo], 182 desembridar, 572
cuchillo despalmador, 1847 deshidratacin, 575
cuenco, 257 desinfeccin, 576
cunicultor ra, 535 desinfectante, 577
cunicultura, 536 desinfectar, 578
cuota lechera, 1758 desinsectacin, 579
curar, 539 desinsectar, 580
desmamar, 582
desnatadora, 586

252
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 253

desnatar, 570 dosificador de forraje, 1766


desnutricin, 590 dosis, 617
desolladura, 745 dragn, 618
desollar, 746 dula, 619
desoperculador, 296 dulero ra, 620
desopercular, 299 durina, 621
desorejar, 651
desorejar, 652
desparasitar, 593
despellejadura, 745 E
despellejar, 746
despiece, 751 echar dientes, 554
despiezar, 752 eclosin, 567
desponerse, 594 eclosionar, 568
desrabar, 740 ectima contagioso, 623
desrabotar, 740 ectoparsito, 624
desratizacin, 595 edema maligno, 625
desratizar, 596 EDO, 1260
destetadera, 583 EEB, 680
destetar, 582 EEE, 677
destete, 581 EEO, 678
destripar, 820 emaciacin, 383
diagnstico, 598 emasculador, 661
diarrea neonatal, 600 emplumamiento, 665
diarrea viral bovina, 601 emplumar, 1620
DIB, 611 emplumecer, 1620
dieta, 604 empolladura, 1114
digestibilidad, 605 empollar, 1118
disnea, 606 emprear, 1687
distocia, 607 en batera, 667
distribuidora, 608 encabestrar, 327
DNA, 27 encabestrar, 668
dcil, 610 encabritarse, 669
documento de identificacin para encefalitis japonesa, 675
bovinos, 611 encefalitis por virus Nipah, 676
dogal, 612 encefalomielitis equina del Este, 677
domar, 150 encefalomielitis equina del Oeste,
domar, 613 678
domesticacin, 615 encefalomielitis equina venezolana,
domesticar, 616 679
domstico ca, 614 encefalopata espongiforme
dornajo, 457 bovina, 680

253
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 254

enclocar, 79 ensilaje, 718


encloquecer, 79 ensilar, 717
encorralar, 662 ensillado da, 712
encorralar, 685 ensilladura, 707
endemia, 687 ensillar, 710
endoparsito, 688 ensillar, 711
energtica, 689 enteritis, 719
energa, 690 enteritis viral del pato, 720
enfermedad, 1257 enterotoxemia, 721
enfermedad contagiosa, 1268 entrencar, 663
enfermedad de Ausjeszky, 1259 envenenamiento, 664
enfermedad de declaracin enyugar, 1160
obligatoria, 1260 enzootia, 687
enfermedad de Gumboro, 320 epidemiologa, 725
enfermedad de las vacas locas, 680 epididimitis ovina, 726
enfermedad de Marek, 1263 epizootia, 724
enfermedad de Nairobi, 1264 quidos, 730
enfermedad de Newcastle, 1265 equino na, 729
enfermedad hemorrgica del equinococosis, 731
conejo, 1266 equinos, 732
enfermedad hereditaria, 1267 erisipela porcina, 1256
enfermedad infecciosa, 1268 erizarse [el pl], 819
enfermedad parasitaria, 1269 erradicacin, 733
enfermedad vesicular porcina, escarbar, 1025
1270 escofina para pezuas, 1785
enfermedad vrica, 1271 escrapie, 1727
enflaquecer, 83 esparavn, 749
enflaquecimiento, 82 espavarn, 370
enganchar, 693 especie, 753
engorde, 698 esperma, 755
engrasadora, 701 espermatozoide, 756
engrasar, 703 espermatozoo, 756
engrase, 702 espiga, 761
enjambradero, 639 espolear, 760
enjambrar, 643 espoln, 759
enjambrarse, 644 espuela, 758
enjambrazn, 642 esquila, 768
enjambre, 638 esquila, 1594
enlazar, 705 esquilador ra, 1991
ensilado, 716 esquiladora, 1992
ensilado, 718 esquilar, 1990
ensilaje, 716 esquileo, 2000

254
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 255

esquileta, 774 extincin, 839


esquiln, 267 extractor, 840
establero ra, 782 eyaculacin, 658
establo, 493 eyaculado, 658
estabulacin, 783
estabulacin en cubculos, 784
estabulacin libre, 785
estabulacin permanente, 786 F
estabular, 787
estabulario, 788 fabricante de esquilas, 770
estacar, 789 faenado, 1689
estampida, 915 faisn, 841
estndar racial, 790 faisana, 842
estercolero, 874 faisanera, 843
estril, 793 fajado, 844
esterilidad, 794 fase larvaria, 853
esterilizacin, 795 fecundacin, 868
esterilizacin, 796 fecundidad, 869
esterilizar, 797 flidos, 872
esterilizar, 798 felino na, 871
estircol, 875 fenotipo, 880
estirpe, 800 feria ganadera, 901
estmago, 807 fermentacin, 886
estomatitis vesicular, 808 fermentar, 887
estrapada, 809 fertilidad, 894
estrella, 811 feto, 897
estrs, 813 fibra alimentaria, 899
estribo, 812 fiebre, 857
estro, 810 fiebre aftosa, 858
estrosis, 818 fiebre catarral maligna, 859
etinosis, 823 fiebre catarral ovina, 1193
etiologa, 824 fiebre de la leche, 861
etnologa, 825 fiebre del Nilo occidental, 863
etologa, 826 fiebre del Valle del Rift, 862
eumtrico ca, 832 fiebre hemorrgica de Crimea, 864
eutocia, 833 fiebre Q, 865
explotacin, 834 fiebre vitularia, 861
explotacin indemne, 835 filiacin, 900
explotacin oficialmente indemne, flushing, 68
836 forraje, 851
extensivo va, 837 forrajera, 1786
exterior, 1383 forrajero ra, 852

255
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 256

fosa de purn, 910 ganadera intensiva, 1780


fsforo, 908 ganadera trashumante, 1781
foso de ordeo, 909 ganadero ra, 1771
freemartin, 332 ganadero ra, 1772
freno, 911 ganado, 234
full fat soya, 1943 ganado [de un establo], 780
fumigante, 919 ganado caballar, 236
fumigar, 920 ganado de labor, 238
fungicida, 130 ganado de renta, 237
ganado equino, 239
ganado mayor, 240
ganado menor, 241
G ganado ovino, 242
ganado vacuno, 235
gabazo, 208 gangrena enfisematosa, 387
galinceo cea, 941 gangrena gaseosa, 625
gallero ra, 934 gansa, 1468
gallina, 937 ganso, 1467
gallina ponedora, 939 gair, 998
gallina reproductora, 940 garan, 632
gallinceo cea, 941 garan, 1044
gallinaza, 945 gargantillo, 452
gallinera, 944 grgol, 1444
gallinero, 946 garra, 1024
gallinero ra, 943 garrapata, 1516
gallipavo, 1124 gasterofilosis, 971
gallito, 935 gastroenteritis, 969
gallo, 929 gastroenteritis transmisible, 970
gallo de pelea, 930 gastrofilosis, 971
galopar, 948 gata, 1371
galope, 947 gatera, 974
gamarra, 1310 gatito ta, 1373
gamella, 353 gato, 1370
gamella, 457 gatuno na, 1372
gamella, 1157 gazapo, 474
gameto, 954 gen, 983
ganadera, 1773 genealoga, 984
ganadera, 1774 generacin, 985
ganadera agrcola, 1775 gentica, 986
ganadera en estabulacin, 1780 genitales, 988
ganadera extensiva, 1778 genitor ra, 989
ganadera industrial, 1779 genoma, 990

256
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 257

genotipo, 991 H
gestacin, 993
gestante, 994 haba, 855
gestante, 1027 haba, 856
GET, 970 habana, 1061
giardiosis, 997 habero, 111
glosopeda, 858 hbitat, 1057
glucosa, 1003 habn, 854
gluten feed, 1898 habronemosis, 1058
gluten meal, 848 haca, 1059
gramneas, 1014 hacanea, 1060
granja, 1017 harina, 846
granja de engorde, 1018 harina de gluten, 848
granja de multiplicacin, 1019 harina de huesos, 847
granja de produccin, 1021 harina de pescado, 849
granja de puesta, 1020 hato, 1045
granja de recra, 1022 helicicultor ra, 1064
granja de seleccin, 1023 helicicultura, 1065
granjero ra, 1016 helminto, 1066
grano, 1013 helmintosis, 1067
grvido da, 1027 hembra, 873
gripe aviar, 1131 hemorragia, 1068
gripe equina, 1132 hemostasia, 1069
gripe porcina, 1133 henaje, 877
gris, 1033 henificadora, 878
grit, 1034 henificar, 879
gruido, 961 heno, 876
gruido, 1039 hepatitis viral del pato, 1070
gruido, 1042 herbajar, 1074
gruir, 963 herbaje, 1073
gruir, 1040 herbajear, 1074
gruir, 1041 herbazal, 1071
grupera, 1036 herida, 884
gualdrapa, 1043 hermafroditismo, 1075
guarnicionero ra, 1047 hernia, 1076
guarnicionero ra, 1386 herrado da, 891
guarniciones, 1048 herrador ra, 888
gua de origen y sanidad pecuaria, herradura, 889
1054 herrar, 890
guisante, 1576 heterocigosis, 1078
gusano, 1066 heterocigoto ta, 1079
heterosis, 1077

257
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 258

hibridacin, 1081 identificacin social, 1106


hbrido da, 1080 iluminar, 1107
hidatidosis, 1082 imn ruminal, 1108
hidrartrosis, 1084 implante, 1111
hierro, 892 impotencia, 1112
hierro, 893 incompatibilidad, 1113
higiene alimentaria, 1085 incubacin, 1114
hinchamiento, 1347 incubacin, 1115
hipermtrico ca, 1086 incubacin artificial, 1116
hipersensibilidad, 1087 incubadora, 1117
hipertermia, 1088 incubar, 1118
hipertrofia, 1089 indemne, 1119
hipervitaminosis, 1090 indicacin, 1122
hipismo, 1091 ndice de consumo, 1121
hipobiosis, 1092 ndice de seleccin, 1120
hipodermosis, 1093 indigestin, 1123
hipomtrico ca, 1094 infeccin, 1126
hipotecnia, 1095 infertilidad, 1127
hipotermia, 1096 infestacin, 1128
hipovitaminosis, 190 inflamacin, 1129
hocicar, 922 influenza aviar, 1131
homeopata, 1098 influenza equina, 1132
homocigosis, 1100 influenza porcina, 1133
homocigoto ta, 1101 infosura, 1166
homogeneizar, 1099 ingesta, 1134
hongo, 905 ingestin, 1135
horcajo, 906 inhibicin larvaria, 1092
hormona, 1102 inmunidad, 1109
horra, 198 inmunoglobulina, 1110
horro rra, 793 inseminacin, 1138
hospedador, 1103 inseminacin artificial, 1139
hozar, 922 inspeccin, 1140
huero ra, 1444 instalacin de ordeo, 1141
husped, 1103 intensidad de seleccin, 1142
huevo, 1488 intensivo va, 1143
huevo, 2144 intervalo entre generaciones, 1144
intervalo generacional, 1144
intoxicacin, 1145
I intramuscular, 1146
intravenoso sa, 1147
identificacin animal, 1104 invernada, 647
identificacin electrnica, 1105 invernar, 648

258
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 259

involucin uterina, 1148 lavado da, 1822


inyeccin, 1137 lazareto, 1187
isabelo la, 1149 LBE, 1174
lebrel, 1190
J lechal, 1227
lechal, 1228
jabal, 1654 leche, 1198
jaca, 1059 leche completa, 1206
jadear, 1514 leche concentrada, 1201
jadeo, 1513 leche cruda, 1215
jalea real, 982 leche descremada, 1204
jaula, 923 leche deshidratada, 1205
jaulero ra, 924 leche desnatada, 1204
jerarqua, 1152 leche en polvo, 1205
jeringa, 2126 leche entera, 1206
jeta, 1037 leche esterilizada, 1208
jifero, 547 leche evaporada, 1201
jifero, 744 leche fermentada, 1209
jifero ra, 548 leche homogeneizada, 1211
leche maternizada, 1212
leche semidescremada, 1220
leche semidesnatada, 1220
L leche UHT, 1222
leche uperizada, 1222
lactacin, 1162 lechecillas, 1226
lactancia, 75 lechero ra, 1224
lactancia, 76 lechero ra, 1225
lactancia artificial, 77 lechigada, 2090
lactar, 78 lechigada [de cochinillos], 1663
ladrar, 1181 lecho, 1150
ladrido, 1182 lechn, 1662
lamer, 1196 lector de microchips, 1171
laminitis, 1166 legra, 1847
lana, 1183 leishmaniosis, 1172
lana suarda, 1184 lengua azul, 1193
lanfero ra, 1167 leonado da, 1195
lanza, 1186 leptospirosis, 1173
laringotraquetis infecciosa aviar, lerda, 434
1168 lerdn, 434
larva, 853 leucosis bovina enzotica, 1174
latigazo, 914 libro de explotacin ganadera,
ltigo, 913 1229

259
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 260

libro de medicamentos, 1230 mama, 1277


liebre macho, 1192 mamada, 1275
lignina, 1175 mamar, 1276
lila, 1176 mamella, 957
limonero ra, 738 mamfero, 1280
lnea, 1179 mamporrero ra, 149
linfadenitis caseosa ovina, 1177 manada, 153
linfangitis epizotica, 1178 manada, 1282
listeriosis, 1180 manada de pollinos, 1638
llaga, 2042 manada de terneros, 2084
llena, 1686 manadero ra, 154
llevar, 1338 mancha, 1958
lobanillo, 1248 manchado da, 1959
lobero ra, 1244 manejar, 1338
longaniza, 1242 manejo, 1284
longilneo nea, 1249 manga de manejo, 1283
loque americana, 516 manso, 769
loque europea, 517 manteca, 1290
lucero, 792 manteca, 1870
lupia, 1248 mantequilla, 1290
mquina de amamantar, 74
marca, 1291
marca, 1292
M marcado, 1294
marcado al fuego, 1298
macho, 1311 marcado colectivo, 1295
macho cabro, 254 marcado en fro, 1299
macho marcador, 1312 marcado individual, 1297
macho romo, 1401 marcado por fro, 1299
macn, 297 marcado por fuego, 1298
macromineral, 1250 marcado por incisiones, 1300
madre, 1303 marcado por muescas, 1300
madrina, 443 marcador, 1293
maedi-visna, 1251 marco, 1738
maesa, 646 marrana, 2033
maestra, 646 marrano, 1649
magnesio, 1252 marrn, 1309
mado, 1349 mscara, 389
majadear, 55 mastitis, 1313
mal del coito, 621 matadero, 743
mal rojo, 1256 matadura, 1315
mallar, 1350 matancero, 1317

260
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 261

matanza, 1316 molienda, 1378


matarife, 744 molino, 1375
matarife, 1317 molino de sangre, 1376
materia orgnica, 1319 mondongo, 315
materia seca, 1320 mondongo, 1367
matriz, 2056 montar, 405
maullar, 1350 montar, 406
maullido, 1349 montura, 709
mayoral la, 1253 montura, 1484
mazorca, 1511 moquillo canino, 308
meconio, 1326 morder, 1392
medalla, 1327 morfologa, 1383
medicacin, 1328 morral, 1384
medicacin, 1329 morueco, 1301
medicamento, 1330 mosquitero, 1391
medidor de leche, 1346 mota, 1596
mediolneo nea, 1331 moteado da, 1600
medrar, 1955 muda, 1394
melado da, 1334 mudar, 1395
melatonina, 1335 muermo, 264
melaza, 1333 muermo, 928
melero ra, 1336 muesca, 895
melificar, 1337 muesca, 1486
mentn, 1342 mugido, 290
mestizaje, 1345 mugir, 291
mestizo za, 1344 mula, 1402
meteorismo, 1347 mula mohna, 1404
metritis contagiosa equina, 1348 mula yeguar, 1403
miasis, 1351 mular, 1405
miau, 1349 mulatero, 1407
micoplasmosis aviar, 1352 mulero ra, 1407
micosis, 1353 muleto, 1406
micotoxicosis, 1354 mulo, 1399
micotoxina, 1355 mulo castellano, 1400
microchip, 1357 multparo ra, 1411
micromineral, 1356 multitud de conejos, 468
miel, 1332 muserola, 1419
mineral, 1359 mutacin, 1420
mixomatosis, 1365
mixto ta, 1366
mocho cha, 1953
modorra, 1368

261
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 262

N O

nagana, 1424 objetivo de seleccin, 1461


nave, 1429 obstetricia, 1465
necesidades nutritivas, 1430 obstruccin, 1466
necesidades nutritivas de oca [hembra], 1468
mantenimiento, 1431 oca [macho], 1467
necesidades nutritivas de oestrosis, 818
produccin, 1432 OIE, 1483
necropsia, 1433 ojalada [ovelles], 2045
nctar, 1434 ojo de perdiz, 2044
nectario, 1435 oligoelemento, 1356
negro gra, 1436 ombligo, 1241
negruzco ca, 1382 oocito, 1499
nematodo, 1437 optimizar, 1478
nematodosis, 1438 ordeadero, 1416
neosporosis, 1439 ordeadora, 1417
neumona, 1621 ordear, 1418
neumona progresiva ovina, 1251 orejear, 1482
nevado da, 1440 Organizacin Mundial de la
nidada, 1237 Sanidad Animal, 1483
nidal, 497 orujo, 1609
nidal, 500 ovado da, 1490
nidal, 1646 oveja, 1491
nidificar, 1445 oveja fecundada, 870
nido, 1449 ovejero ra, 1493
ninfomana, 1448 overo ra, 1563
nodriza, 603 ovicultura, 1495
nonato, 1452 ovino na, 1494
nosemosis de las abejas, 1453 ovinos, 1497
novilla, 294 ovinotecnia, 1495
novillo lla, 293 ovocito, 1499
ncleo de seleccin, 1455 ovulacin, 1500
nulpara, 1456 vulo, 1499
nmero de identificacin, 1457 oxear, 166
nutricin, 1458 oxitocina, 1501
nutriente, 1459

paca, 209
pacer, 1547

262
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 263

padre, 1526 paso, 1538


paja, 1503 pasta de salvado y agua, 706
paja, 1504 pastar, 1547
pajar, 1507 pastizal, 155
pajar, 1947 pasto, 1541
pajarera, 925 pasto, 1545
pajuela, 1505 pastor ra, 1542
panadizo, 1508 pastor ra de ovejas, 1493
panal, 295 pastoreo, 1549
pandemia, 1509 pastoreo continuo, 1550
pandiculacin, 1510 pastoreo diferido, 1551
panocha, 1511 pastoreo rotacional, 1552
panoja, 1511 pastura, 1541
papera equina, 949 pasturaje, 1545
papiloma, 1517 pata, 125
papilomatosis, 1518 pato, 124
parlisis, 1519 patgeno na, 1553
parasitacin, 1521 patologa, 1554
parasiticida, 1522 pava, 1125
parasitismo, 1521 pavo, 1124
parsito, 1520 pavo real, 1515
parasitosis, 1269 peca, 1596
paratuberculosis, 1525 pcora, 1491
parentesco, 1530 pecuario ria, 1557
paresia, 1531 pedero, 1508
paridera, 728 pediculosis, 1558
paridera, 1532 pedigr, 984
parir, 1533 peguera, 1562
parir [la burra o la yegua], 1639 pegujalero, 458
parir [la cabra], 337 pelagra, 1568
parir [la cerda], 1664 pelaje, 1565
parir [la coneja], 470 pen, 1858
parir [la gata], 976 perdign, 1569
parir [la oveja], 139 perdiz, 1570
parir [la perra], 348 perineumona contagiosa bovina,
parir [la vaca], 2085 1573
particularidad, 1535 perodo de incubacin, 1572
parto, 1534 perra, 541
parvovirosis canina, 1536 perrillo, 1917
parvovirosis porcina, 1537 perro, 321
pasa, 1512 pesebre mvil, 1341
pasitrote, 550 peste, 1509

263
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 264

peste aviar, 1131 polla, 1626


peste bovina, 1579 pollada, 1237
peste de los pequeos rumiantes, pollera, 1635
1581 pollero ra, 1628
peste del pato, 720 pollero ra, 1632
peste equina africana, 1582 pollino, 1637
peste porcina africana, 1583 pollino na, 1854
peste porcina clsica, 1584 pollito, 1624
pez, 1561 pollo, 1629
pezua, 1678 polluelo, 1624
PG, 1721 ponedero, 497
piafar, 1589 ponedero, 1646
piara, 1656 ponedor ra, 1648
piara de cerdas, 2034 poner, 1645
pica, 1590 poner las riendas, 161
picar, 1593 porcicultor ra, 1666
picotear, 1593 porcicultura, 1667
piedra azul, 1952 porcino na, 1665
pienso, 1015 porqueriza, 2032
pienso, 1603 porquerizo za, 1671
pienso complementario, 1604 porquero ra, 1671
pienso completo, 1605 posparto, 1676
pienso compuesto, 1606 postparto, 1676
pienso medicado, 1608 postura, 1673
pieza, 1555 postura, 1675
pinza de oreja, 529 potrada, 1641
pinza nasal, 1602 potranco ca, 1642
po, 1613 potrero ra, 1643
po a, 431 potro tra, 1642
piojo, 1625 pradera, 1679
pipeta de inseminacin, 1610 prado, 1680
piquera, 2017 precoz, 1681
piroplasmosis, 196 prematuro ra, 1682
pisar, 375 preada, 1686
placenta, 1615 prear, 1687
pleuroneumona contagiosa preordear, 1683
caprina, 1619 prevencin, 1710
poblacin, 1623 primpara, 1696
pocilga, 1944 prncipe, 1697
poco comedor ra, 218 prin, 1698
podenco ibicenco, 322 probitico, 1699
polen, 1634 produccin animal, 2147

264
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 265

produccin avcola, 188 Q


produccin caprina, 380
produccin equina, 1095 quebradura, 1076
produccin ovina, 1495 quejido, 1616
produccin porcina, 1667 quiste hidatdico, 1757
productividad ganadera, 1709
producto zoosanitario, 1708
profilaxis, 1710
progenitor ra, 170 R
progenitura, 1712
progestgeno, 1713 rabear, 447
progesterona, 1714 rabia, 1760
prognatismo, 1715 rabotear, 740
prolactina, 1716 racin, 1764
prolapso, 1717 racin de volumen, 1765
prolificidad, 1718 racionamiento, 1767
promotor del crecimiento, 1719 ramal, 1782
pronstico, 1720 ramn, 1769
prostaglandina, 1721 raqutico ca, 1821
protena, 1722 rascadera, 814
protena bruta, 1723 rascar, 1026
prototipo, 1986 rastrojear, 1851
protozoo, 1724 rastrojo, 1850
prueba de descendencia, 1725 ratonero ra, 1033
prurigo lumbar, 1727 raya, 1787
prurito, 1726 raya de mulo, 1788
puchada, 850 rayado da, 1789
puerca, 2033 raza, 1761
puerco, 1649 raza autctona, 1762
puerperio, 1676 raza sinttica, 1763
puesta, 1674 rebao, 1045
puesta, 1675 rebao, 1770
pulga, 1924 rebao de ganado horro, 197
pulicosis, 1925 rebuznar, 289
pulorosis, 1732 rebuzno, 288
pulpa, 1640 recela, 1835
punto de calzado, 1733 recelador, 1835
purn, 1735 recelar, 1836
puro ra, 898 recental, 1791
recental, 1973
recesivo va, 1794
receta, 1792

265
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 266

recogerse, 56 robot de ordeo, 1842


recovero ra, 160 rocn, 1849
recovero ra, 302 rodado da, 1843
recra, 1797 rojo ja, 1844
recra, 1798 rojo y blanco, 1273
recriar, 882 ronzal, 1782
recriar, 1799 roa, 1890
reflejo de Flehmen, 165 ruano na, 1852
reflejo del labio curvo, 165 rubio bia, 1848
refugio, 1803 rumia, 1816
reina, 1808 rumiacin, 1856
relinchar, 636 rumiante, 120
relinchido, 635 rumiar, 1815
relincho, 72 rusticidad, 1866
relincho, 635 rstico ca, 1865
remedio, 1809
remolino, 1804
remolque de ganado, 1810
remolque mezclador de pienso, 1812 S
remolque-pesebre de forraje, 1811
remugar, 1815 sacar del nido [los polluelos], 588
rendimiento, 1817 sacrificar, 1867
rendimiento de la canal, 1818 sacrificio, 1868
repelente, 1823 sainar, 673
reposicin, 1824 sal, 1871
reproduccin, 1825 sala de despiece, 1873
reproduccin sexual, 1826 sala de ordeo, 1874
reproductor ra, 1189 salar, 1875
res, 367 salera, 1876
resea, 1829 salmonelosis, 1877
restaar, 817 salmuerarse, 1878
reunir, 162 saltar, 405
reunir en rebao, 159 salvado, 1897
revolcadero, 1790 saneamiento ganadero, 1883
rezagado da, 1828 sanguijuela, 1885
rienda, 1805 sanidad animal, 1886
rinitis atrfica del cerdo, 1837 sarda, 1889
rinitis atrfica porcina, 1837 sardo da, 1888
rinoneumonitis equina, 1839 sarmentera, 960
rinotraquetis del pavo, 1840 sarna, 1890
rinotraquetis infecciosa bovina, seca, 657
1841 secado, 654

266
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 267

secar, 655 suarda, 1948


secarse, 656 subclnico ca, 1949
seco ca, 1893 subcutneo nea, 1950
secn, 297 suero, 1915
secundinas, 1895 sufra, 1940
segador ra de carrizo, 394 sulfato de cobre, 1952
seleccin artificial, 1900 superpoblacin, 1937
selenio, 1901 surra, 1956
semen, 755
semental, 1189
semental, 1908
semiintensivo va, 1910 T
seal, 1914
separar de los machos cabros, talabartero ra, 1386
200 talonear, 1963
sern, 1891 tanque de purn, 1964
sesteadero, 1918 tanque refrigerante de la leche,
sestear, 1919 1965
seudotuberculosis ovina, 1177 tara, 1967
sexado, 1923 tatuaje, 1969
sexaje, 1923 tempanar, 904
sexar, 1922 tmpano, 903
sifonptero, 1924 temperamento, 1970
sifonapterosis, 1925 ternero ra, 2083
silla, 1902 territorialidad, 1975
silln, 225 testera, 1977
silo, 1930 ttanos, 1979
sincronizacin de celos, 1927 tetilla, 1980
sndrome, 1928 tetina, 1980
sntoma, 1926 theileriosis, 1981
sistema de identificacin, 1929 tiempo de ordeo, 1971
so, 2129 tifosis aviar, 1982
sobrasada, 1931 timn, 762
sobrealimentacin, 1932 timpanismo, 1984
sobrecaa, 1933 tinaja, 1476
sobremano, 1934 tia, 1985
sobrepastado, 1935 tipo racial, 1986
sobrepi, 1936 tirante, 1987
sobrepoblacin, 1937 tocino, 2138
sofrenada, 1941 tolva, 2015
sofrenar, 1942 tordo da, 1994
soltar, 89 toro, 270

267
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 268

torta, 1998 ungento, 2047


tos, 1999 unidad alimenticia, 2050
toxemia de gestacin de la oveja, unidad de ganado mayor, 2051
2002 unidad forrajera, 2050
toxicosis, 1145 unidad ganadera, 2051
traba, 2011 uperisar, 2052
trabadero, 2012 uperizar, 2052
tralla, 444 urea, 2054
trajinar, 2006 urolitiasis, 2055
transferencia embrionaria, 2008 tero, 2056
transgnico ca, 2009 tero, 2057
trasca, 2007
trashumancia, 2010
tratamiento, 2004
tratante de ganado, 1343 V
trbol, 2022
trenca, 307 vaca, 2058
tra, 2018 vaca lactante, 2059
triar, 2019 vaca lechera, 2061
tricolor, 2024 vaca nodriza, 2059
tricomonosis bovina, 2025 vaca seca, 2062
tripanosomosis, 2026 vacada, 2063
tripas, 315 vaca, 198
triquinelosis, 2027 vaciero ra, 202
triquinosis, 2027 vacuna, 2069
trituradora, 372 vacunacin, 2070
tropilaelapsosis, 2029 vacunar, 2071
trotador, 412 vacuno na, 280
trote, 2030 vagina artificial, 2072
trotn, 412 valor mejorante, 2073
tuberculosis aviar, 2035 valor nutritivo, 2074
tuberculosis bovina, 2036 vaquera, 2076
tularemia, 2037 vaquerizo za, 2075
vaquero ra, 2075
variabilidad, 2079
variedad, 2080
U varroosis, 2081
vejiga, 2086
UGM, 2051 velln, 2087
lcera, 2042 ventana de la nariz, 1426
ulceracin, 2042 ventregada, 2090
uncir, 1160 veranear, 805

268
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 269

veraneo, 804 Z
verme, 1066
vermfugo, 131 zngano, 11
verminosis, 1067 zofra, 1940
verraco, 2105 zoometra, 2145
verruga, 1517 zoonosis, 2146
veterinaria, 2110 zootecnia, 2147
veterinario ria, 2106 zootcnico ca, 2148
veterinario ria colegiado da, zumbar, 314
2107 zurrn, 1892
veterinario ria habilitado da,
2108
veterinario ria oficial, 2109
veza, 2082
va de administracin, 2111
vicio, 2112
vigor hbrido, 1077
vinagrera, 2114
virosis, 1271
viruela, 2097
viruela aviar, 2098
viruela caprina, 2099
viruela del camello, 2100
viruela equina, 2101
viruela ovina, 2102
virus, 2117
vitamina, 2118
volatera, 2119

yacija, 1150
yegua, 629
yeguada, 630
yegerizo za, 633
yegero ra, 633
yugo, 1156
yunta, 1158
yuntero, 1529

269
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 270

ndex de noms cientfics B

Babesia, 196
Bacillus anthracis, 386
A Birnaviridae, 320
Bordetella bronchiseptica, 1837
Acarapis woodi, 22 Brucella, 313
Actinobacillus lignieresi, 33 Brucella abortus, 313
Actinomyces bovis, 34 Brucella canis, 313
Aedes, 675 Brucella melitensis, 313
Aedes, 862 Brucella ovis, 726
Aedes, 1365 Brucella suis, 313
Aedes, 1582 Bunyaviridae, 862
Aedes, 2098 Bunyaviridae, 864
Aethina tumida, 823 Bunyaviridae, 1264
Alectoris rufa, 1570
Alphaherpesvirinae, 720
Alphaherpesvirinae, 1168
Alphaherpesvirinae, 1839 C
Alphaherpesvirinae, 1841
Alphavirus, 677 Calicivirus, 1266
Alphavirus, 678 Calliphoridae, 1351
Alphavirus, 679 Campylobacter fetus ssp. venerealis, 355
Amblyomma, 503 Canis familiaris, 321
Amblyomma, 1981 Capripoxvirus, 559
Ampelodesmos mauritanica, 393 Capripoxvirus, 2099
Anaplasma, 91 Capripoxvirus, 2102
Anaplasma marginale, 91 Cediopsylla simplex, 1365
Anopheles, 675 Chlamydophila, 428
Anopheles, 1365 Chlamydophila abortus, 192
Anopheles, 1582 Chlamydophila psittaci, 429
Anser anser ssp. domesticus, 1468 Chorioptes, 1890
Aphthovirus, 858 Chrysomya bezziana, 1351
Arteriviridae, 167 Chrysops, 105
Arterivirus, 167 Clostridium, 625
Ascosphaera apis, 512 Clostridium, 721
Avibirnavirus, 320 Clostridium chauvoei, 387
Avipoxvirus, 2098 Clostridium perfringens, 625
Clostridium septicum, 625
Clostridium tetani, 1979
Cochliomyia hominivorax, 1351
Coronaviridae, 310

270
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 271

Coronaviridae, 970 F
Coronavirus, 310
Coronavirus, 970 Felis catus, 1370
Corynebacterium pseudotuberculosis, 1177 Flaviviridae, 601
Coturnix coturnix, 1050 Flaviviridae, 863
Cowdria ruminantium, 503 Flavivirus, 675
Coxiella burnetii, 865 Flavivirus, 863
Culex, 675 Francisella tularensis, 2037
Culex, 863 Fusobacterium necrophorum, 1508
Culex, 1365
Culex, 1582
Culex, 2098
Culicoides, 1193 G
Culicoides, 1582
Cysticercus cellulosae, 427 Gallus domesticus, 929
Gallus domesticus, 937
Gammaherpesvirinae, 859
Gasterophilidae, 1351
D Gasterophilus, 971
Gasterophilus haemorrhoidalis, 971
Dermatophilus congolensis, 558 Gasterophilus intestinalis, 971
Dichelobacter nodosus, 1508 Gasterophilus nasalis, 971
Draschia megastoma, 1058 Glossina, 2026

E
H
Echinococcus, 731
Echinococcus, 1082 Habronema majus, 1058
Echinococcus, 1757 Habronema muscae, 1058
Echinococcus granulosus, 731 Herpesviridae, 720
Echinococcus granulosus, 1082 Herpesviridae, 859
Echinococcus multilocularis, 731 Herpesviridae, 1168
Echinococcus multilocularis, 1082 Herpesviridae, 1259
Enterovirus, 1070 Herpesviridae, 1263
Enterovirus, 1270 Herpesviridae, 1839
Equus asinus, 172 Herpesviridae, 1841
Equus caballus, 407 Histoplasma capsulatum, var.
farciminosum, 1178
Hyalomma, 1981
Hyalomma marginatum, 864
Hypoderma, 1093

271
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 272

Hypoderma bovis, 1093 Mycobacterium bovis, 2036


Hypoderma lineatum, 1093 Mycoplasma agalactiae, 43
Hypodermatidae, 1351 Mycoplasma capricolum ssp.
capricolum, 43
Mycoplasma capricolum ssp.
capripneumoniae, 1619
I Mycoplasma gallisepticum, 1352
Mycoplasma mycoides ssp. mycoides,
Influenzavirus, tipus A, 1131 43
Influenzavirus, tipus A, 1132 Mycoplasma mycoides ssp. mycoides,
Influenzavirus, tipus A, 1133 1573
Mycoplasma putrefaciens, 43
Mycoplasma synoviae, 1352

Leishmania, 1172 N
Lentivirus, 105
Lentivirus, 168 Nairovirus, 864
Lentivirus, 1251 Nairovirus, 1264
Leporipoxvirus, 1365 Nematoda, 1437
Leptospira, 1173 Nitidulidae, 823
Leptospiraceae, 1173 Nosema apis, 1453
Lyssavirus, 1760
Lysteria monocytogenes, 1180

M Odontopsyllus multispinosus, 1365


Oestridae, 1351
Malpighamoeba mellificae, 88 Oestrus ovis, 818
Medicago, 2022 Orbivirus, 1193
Medicago sativa, 63 Orbivirus, 1582
Meleagris gallopavo, 1124 Orthomyxoviridae, 1131
Melilotus, 2022 Orthomyxoviridae, 1132
Melissococcus pluton, 517 Orthopoxvirus, 2100
Morbillivirus, 308 Orthopoxvirus, 2101
Morbillivirus, 1579 Oryctolagus cuniculus, 462
Morbillivirus, 1581 Ovis aries, 1491
Mycobacterium avium, 2035 Oxalis, 2114
Mycobacterium avium ssp.
paratuberculosis, 1525

272
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 273

P R

Paenibacillus larvae ssp. larvae, 516 Reoviridae, 1193


Paramyxoviridae, 676 Reoviridae, 1582
Paramyxoviridae, 1265 Retroviridae, 37
Paramyxoviridae, 1579 Retroviridae, 105
Paramyxoviridae, 1581 Retroviridae, 168
Paramyxoviridae, 1840 Retroviridae, 1174
Parapoxvirus, 623 Retroviridae, 1251
Parvovirus, 1536 Rhabdoviridae, 808
Parvovirus, 1537 Rhabdoviridae, 1760
Pasteurella multocida, 449 Rhipicephalus appendiculatus, 1264
Pasteurella multocida, 1837 Rubulavirus, 1265
Pavo cristatus, 1515 Rumex, 2114
Pestivirus, 601
Pestivirus, 1584
Phasianus colchicus, 841
Phlebovirus, 862 S
Phragmites, 365
Phthiraptera, 1625 Salmonella, 1877
Picornaviridae, 858 Salmonella abortusovis, 1877
Picornaviridae, 1270 Salmonella gallinarum, 1982
Pneumovirus, 1840 Salmonella pullorum, 1732
Poxviridae, 559 Sarcophagidae, 1351
Poxviridae, 1365 Sarcoptes, 1890
Poxviridae, 2098 Simulium, 808
Poxviridae, 2099 Siphonaptera, 1925
Poxviridae, 2102 Spilopsyllus cuniculi, 1365
Prevotella melaninogenica, 1508 Stomoxys, 105
Protozoa, 1724 Streptococcus equi ssp. equi, 949
Pseudomonas mallei, 264 Sus scrofa, 1654
Psoroptes, 1890 Sus scrofa ssp. domestica, 1649
Pteropus, 676

T
Q
Tabanus, 105
Quercus, 45 Taenia saginata, 426
Taenia solium, 427
Taylorella equigenitalis, 1348
Theileria, 1981

273
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 274

Togaviridae, 675
Togaviridae, 677
Togaviridae, 678
Togaviridae, 679
Trichinella spirales, 2027
Trifolium, 2022
Tritrichomonas foetus, 2025
Tropilaelaps, 2029
Trypanosoma, 2026
Trypanosoma brucei, 1424
Trypanosoma equiperdum, 621
Trypanosoma evansi, 1956
Trypanosomatidae, 1172

Varroa jacobsoni, 2081


Vesiculovirus, 808
Vicia faba, 856
Vicia sativa, 2082

274
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 275

Bibliografia

Disposicions legals

Ordre ARM/831/2009, de 27 de mar, per la qual es modifiquen els an-


nexos I i II del Reial decret 617/2007, de 16 de maig, pel qual sestableix la
llista de les malalties dels animals de declaraci obligatria i sen regula la
notificaci. BOE (4 dabril de 2009), nm. 82. p. 1-6.
<http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2009/04/04/pdfs/BOE-A-2009-
5619-C.pdf> [Consulta: juny de 2010]

Orden ARM/831/2009, de 27 de marzo, por la que se modifican los ane-


xos I y II del Real Decreto 617/2007, de 16 de mayo, por el que se establece
la lista de las enfermedades de los animales de declaracin obligatria y se
regula su notificacin. BOE (4 de abril de 2009), nm. 82, p. 31990-
31995.
<http://www.boe.es/boe/dias/2009/04/04/pdfs/BOE-A-2009-5619.pdf>
[Consulta: juny de 2010]

Obres especialitzades

CERD, M.; MARTORELL, A.; VILANOVA, J. Vida i costums a la possessi ma-


llorquina. Palma: El Gall Editor, 2001.
ISBN 978-84-95232-13-7

LLABRS, J.; VALLESPIR, J. Els nostres arts i oficis dantany IV. Ciutat de Ma-
llorca: Els autors, 1983. (Estudis Monogrfics del Museu Arqueolgic La
Porcincula; 9)
ISBN 84-300-8657-9

MAYOL, J. Els aucells de les Balears. 3a ed. Palma: Moll, 1988. (Manuals dIn-
troducci a la Naturalesa; 2)
ISBN 84-273-0241-X

NICOLAU, M. Escrits dun pags. Palma: Documenta Balear, 2002.


ISBN 978-84-95694-25-6

NICOLAU, M. Nous escrits dun pags. Palma: Documenta Balear, 2004.


ISBN 978-84-96376-15-1

275
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 276

Organizacin Mundial de Sanidad Animal


Enfermedades animales
<http://www.oie.int/esp/maladies/> [Consulta: juny de 2010]

Patronat de les Races Autctones de les Illes Balears


<http://www.racesautoctones.com> [Consulta: juny de 2010]

Obres terminolgiques

Diccionari enciclopdic de medicina. 2a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana,


2000. (Diccionaris de lEnciclopdia. Diccionaris Temtics)
ISBN 84-412-0474-8
<http://www.medic.cat> [Consulta: juny de 2010]

GRATACS i MASANELLA, J.; GRATACS i PRAT, M.; GRATACS i PRAT,


J. Diccionari dexterior del cavall. Girona: Collegi Oficial de Veterinaris de Gi-
rona, 1994.
ISBN 84-6009018-3

TERMCAT, Centre de Terminologia. Cercaterm [En lnia]. [Barcelona]:


TERMCAT, Centre de Terminologia, 1999-2010.
<http://www.termcat.cat/cercaterm/> [Consulta: juny de 2010]

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinria i ramaderia. Bar-


celona: Enciclopdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002.
XXXIII, 698 p. (Diccionaris de l'Enciclopdia. Diccionaris Terminolgics)
ISBN 84-412-0903-0; 84-393-5857-1

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari de veterinria i ramaderia [En l-


nia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, [2006].
(Diccionaris de l'Enciclopdia. Diccionaris Terminolgics)
<http://www.gencat.net/salut/servling/servling/html/ca/dir1431/dn1431
/dicciveterama.pdf> [Consulta: juny de 2010]

TERMCAT, Centre de Terminologia. Neoloteca [En lnia]. [Barcelona]: Cen-


tre de Terminologia, 1999-2009.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/> [Consulta: juny de 2010]

276
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 277

Obres lexicogrfiques

ALCOVER, A. M.; MOLL, F. de B. Diccionari catal-valenci-balear. Palma:


Moll, 1985. 10 v.
ISBN 84-273-0025-5
<http://dcvb.iecat.net> [Consulta: juny de 2010]

COROMINES, J. Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana. Bar-


celona: Curial: La Caixa, 1983. 9 v.
ISBN 84-7256-173-9

COROMINES, J.; PASCUAL, J. A. Diccionario crtico etimolgico castellano e his-


pnico. Madrid: Gredos, 1987.
ISBN 84-249-1362-0

Diccionari castell-catal. 4a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2005.


ISBN 84-412-1392-5

Diccionari catal-castell. 3a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003.


ISBN 84-412-0738-0

Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopdia Catalana,


1998. (Diccionaris de lEnciclopdia)
ISBN 84-412-2790-X

Gran enciclopdia catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1986-


1998. 28 v.
ISBN 84-85194-81-0

Gran enciclopdia de Mallorca. Palma: Promomallorca, 1989-1991. 18 v.


ISBN 84-86617-02-2

Gran enciclopedia Larousse. Barcelona: Planeta, 1987. 12 v.


ISBN 84-320-7400-4

Gran Larousse catal. Barcelona: Edicions 62, 1990-1993. 10 v.


ISBN 84-297-3088-5

277
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 278

INSTITUT DESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. 2a ed.


Barcelona-Palma-Valncia: Edicions 3 i 4, Edicions 62, Moll, Enciclopdia
Catalana, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2007.
ISBN 84-412-2477-3; 84-297-3981-5
<http://dlc.iec.cat> [Consulta: juny de 2010]

LEnciclopdia [En lnia]. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2010.


<http://www.enciclopedia.cat> [Consulta: juny de 2010]

MOLINER, M. Diccionario del uso del espaol. 3a ed. Madrid: Gredos, 2007. 2 v.
ISBN 978-84-249-2886-5

MOLL, F. de B. Diccionari catal-castell castell-catal. Palma: Moll, 1989.


ISBN 84-273-0257-6

REAL ACADEMIA ESPAOLA. Diccionario de la lengua espaola. 22 ed. Ma-


drid: Real Academia Espaola, 2001. 2 v.
ISBN 84-239-6814-6
<http://www.rae.es/rae.html> [Consulta: juny de 2010]

Viquipdia: Lenciclopdia lliure [En lnia]. St. Petersburg, Fl.: Wikimedia Foun-
dation, 2010.
<http://ca.wikipedia.org> [Consulta: juny de 2010]

Wikipedia: La enciclopedia libre [En lnia]. St. Petersburg, Fl.: Wikimedia


Foundation, 2010.
<http://es.wikipedia.org> [Consulta: juny de 2010]

278
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 279

PAGINA EN
BLANCO
00 diccionari ramaderia v5 ok ok.qxp 1/4/11 12:24 Pgina 280

PAGINA EN
BLANCO