1

PARLAMENT DE CATALUNYA

I 2? 8CT, ai7
iO'.M) 4 ' ENTRADANM.....?.Z:2
Ref.: 255LCD27101 700003 ~|NT. /11

f&s ooooqfif
A LA MESA DEL PARLAMENT

Llus M. Corominas i Daz, president del Grup Parlamentari de Junts pel S, Mar
ta Rovira i Vergs, portaveu del Grup Parlamentari de Junts pel S, Mireia Boya e
Busquet, presidenta del Grup Parlamentari de la Candidatura d'Unitat Popular -
Crida Constituent, Anna Gabriel i Sabat, portaveu del Grup Parlamentari de la
Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent, d'acord amb el que establei
xen els articles 1 51 i 1 52 del Reglament del Parlament, presenten les segents
propostes de resoluci subsegents al Debat general sobre l'aplicaci de
l'article 155 de la Constituci espanyola a Catalunya i els seus possibles efec
tes (tram. 255-00004/1 1).

PROPOSTES DE RESOLUCI

Proposta de resoluci 1
Declaraci dels representants de Catalunya

Els diputats del Grup Parlamentari de Junts pe! S i la CUP-Crida

Constituent van signar el proppassat 10 d'octubre al Parlament de
Catalunya la segent:

DECLARACI DELS REPRESENTANTS DE CATALUNYA

Al poble de Catalunya i a tots els pobles del mn.

La justcia i els drets humans individuals i collectius intrnsecs, fonaments

irrenunciables que donen sentit a la legitimitat histrica i a la tradici
Jurdica i institucional de Catalunya, sn la base de la constituci de la
Repblica catalana.

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

 2 7 OCI. I
PARLAMENT DE CATALUNYA I
ENTRADA NM. ...1203%
N.T

La naci catalana, la seva llengua i la seva cultura tenen mil anys

d'histria. Durant segles, Catalunya s'ha dotat i ha gaudit d'institucions
prpies que han exercit l'autogovern amb plenitud, amb la Generalitat
com a mxima expressi dels drets histrics de Catalunya. El
parlamentarisme ha estat, durant els perodes de llibertat, la columna
sobre la qual s'han sustentat aquestes institucions, s'ha canalitzat a travs
de les Corts Catalanes i i ha cristallitzat en les Constitucions de Catalunya.

Catalunya restaura avui la seva plena sobirania, perduda i llargament

anhelada, desprs de dcades d'intentar, honestament i Ileialment, la
convivncia institucional amb els pobles de la pennsula ibrica.

Des de l'aprovaci de la Constituci espanyola de 1978, la poltica catalana

ha tingut un paper clau amb una actitud exemplar, lleial i democrtica
envers Espanya, i amb un profund sentit d'Estat.

L'estat espanyol ha respost a aquesta lleialtat amb la denegaci del

reconeixement de Catalunya com a naci; i ha concedit una autonomia
limitada, ms administrativa que poltica i en procs de recentralitzaci;
un tractament econmic profundament injust i una discriminaci
lingstica i cultural.

L'Estatut d'Autonomia, aprovat pel Parlament i el Congrs, i referendat

per la ciutadania catalana, havia de ser el nou marc estable i durador de
relaci bilateral entre Catalunya i Espanya. Per va ser un acord poltic
trencat per la sentncia del Tribunal Constitucional i que fa emergir noves
reclamacions ciutadanes.

Recollint les demandes d'una gran majoria de ciutadans de Catalunya, el

Parlament, el Govern i la societat civil han demanat repetidament acordar
la celebraci d'un referndum d'autodeterminaci.

Davant la constataci que les institucions de l'Estat han rebutjat tota

negociaci, han violentat el principi de democrcia i autonomia, i han
ignorat els mecanismes legals disponibles a la Constituci, la Generalitat
de Catalunya ha convocat un referndum per a l'exercici del dret a
l'autodeterminaci reconegut en el dret internacional.

L'organitzaci i celebraci del referndum ha comportat la suspensi de

l'autogovern de Catalunya i l'aplicaci de facto de l'estat d'excepci.

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

2
 j REGISTRE GENERAL

PARLAMENT DE CATALUNYA ENTRADA

N.T

La brutal operaci policial de caire i estil militar orquestrada per l'estat

espanyol contra ciutadans catalans ha vulnerat, en moltes i repetides
ocasions, les seves llibertats civils i poltiques i els principis dels Drets
Humans, i ha contravingui els acords internacionals signats i ratificats per
r Estat espanyol.

Milers de persones, entre les quals hi ha centenars de crrecs electes i

institucionals i professionals vinculats al sector de la comunicaci,
l'administraci i la societat civil, han estat investigades, detingudes,
querellades, interrogades i amenaades amb dures penes de pres.

Les institucions espanyoles, que haurien de romandre neutrals, protegir

els drets fonamentals i arbitrar davant del conflicte poltic, han esdevingut
part i instrument d'aquests atacs i han deixat indefensa la ciutadania de
Catalunya.

Malgrat la violncia i la repressi per intentar impedir la celebraci d'un

procs democrtic i pacfic, els ciutadans de Catalunya han votat
majoritriament a favor de la constituci de la Repblica catalana.

La constituci de la Repblica catalana es fonamenta en la necessitat de

protegir la llibertat, la seguretat i la convivncia de tots els ciutadans de
Catalunya i d'avanar cap a un Estat de dret i una democrcia de ms
qualitat, i respon a l'impediment per part de l'estat espanyol de fer efectiu
el dret a l'autodeterminaci dels pobles.

El poble de Catalunya s amant del dret, i el respecte a la llei s i ser una

de les pedres angulars de la Repblica. L'estat catal acatar i far complir
legalment totes les disposicions que conformen aquesta declaraci i
garanteix que la seguretat jurdica i el manteniment dels acords subscrits
formar part de l'esperit fundacional de la Repblica catalana.

La constituci de la Repblica s una m estesa al dileg. Fent honor a la

tradici catalana del pacte, mantenim el nostre comproms amb l'acord
com a forma de resoldre els conflictes poltics. Alhora, reafirmem la nostra
fraternitat i solidaritat amb la resta de

pobles del mn i, en especial, amb aquells amb qui compartim llengua i

cultura i la regi euromediterrnia en defensa de les llibertats individuals i
collectives.

Model: 255 PropQstes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

3
 PARLAMENT DE CATALUNYA 2 7 K. 2017 ,
i
ENTRADA NM. ...3.2012...

L N."
La Repblica catalana s una oportunitat per corregir els actuals dficits
democrtics i socials i bastir una societat ms prspera, ms justa, ms
segura, ms sostenible i ms solidria.

En virtut de tot el que s'acaba d'exposar, nosaltres, representants

democrtics del poble de Catalunya, en el lliure exercici del dret
d'autodeterminaci, i d'acord amb el mandat rebut de la ciutadania de
Catalunya,

CONSTITUM la Repblica catalana, com a Estat independent i sobir, de

dret, democrtic i social.

DISPOSEM l'entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurdica i

fundacional de la Repblica.

INICIEM el procs constituent, democrtic, de base ciutadana, transversal,

participatiu i vinculant.

AFIRMEM la voluntat d'obrir negociacions amb l'estat espanyol, sense

condicionants previs, adreades a establir un rgim de collaboraci en
benefici de les dues parts. Les negociacions hauran de ser,
necessriament, en peu d'igualtat.

POSEM EN CONEIXEMENT de la comunitat internacional i les autoritats de

la Uni Europea la constituci de la Repblica catalana i la proposta de
negociacions amb l'estat espanyol.

INSTEM a la comunitat internacional i les autoritats de la Uni Europea a

intervenir per aturar la violaci de drets civils i poltics en curs, i a fer el
seguiment del procs negociador amb l'Estat espanyol i ser-ne testimonis.

MANIFESTEM la voluntat de construcci d'un projecte europeu que reforci

els drets socials i democrtics de la ciutadania, aix com el comproms de
continuar aplicant, sense soluci de continutat i de manera unilateral, les
normes de l'ordenament jurdic de la Uni Europea i les de l'ordenament
de l'estat espanyol i de l'autonmic catal que transposen aquesta
normativa.

AFIRMEM que Catalunya t la voluntat inequvoca d'integrar-se tan

rpidament com sigui possible a la comunitat internacional. El nou Estat es
compromet a respectar les

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

4
 I PAnl/.,'T\T S c r t a rI a {
I DE CATAi U\'Y General {
' MEatSTRK GENERAL

PARLAMENT DE CATALUNYA 2 7 CT. 2017 I

ENTRWANM |
I N.T ./II I
obligacions internacionals que s'apliquen actualment en el seu territori i a
continuar sent part dels tractats internacionals dels quals s part el Regne
d'Espanya.

APELLEM als Estats i a les organitzacions internacionals a reconixer la

Repblica catalana com Estat independent i sobir.

INSTEM al Govern de la Generalitat a adoptar les mesures necessries per

fer possible la plena efectivitat d'aquesta Declaraci d'independncia i de
les previsions de la Llei de transitorietat jurdica i fundacional de la
Repblica.

FEM una crida a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la Repblica

catalana a fer-nos dignes de la llibertat que ens hem donat i a construir un
Estat que tradueixi en acci i conducta les inspiracions collectives.

ASSUMIM el mandat del poble de Catalunya expressat en el Referndum

d'Autodeterminaci de I'l d'octubre i declarem que Catalunya esdev un
estat independent en forma de Repblica.

PROPOSTA DE RESOLUCIO

El Parlament de Catalunya expressa el seu rebuig a l'acord del Consell de

Ministres de l'Estat espanyol proposant al Senat de l'Estat Espanyol les
mesures per a concretar el que disposa l'article 155 de la Constituci
Espanyola. Les mesures proposades, al marge del propi estament jurdic
actual, suposen l'eliminaci de l'autogovern de Catalunya. Alhora situen al
Govern de l'Estat espanyol com a substitut del Govern de la Generalitat i
censor del Parlament de Catalunya, una mesura que no tan sols no es pot
acceptar sin que s un atac a la democrcia sense precedents en els
darrers 40 anys.

Hem ofert negociaci i dileg i ens han contestat amb l'article 155 de la
Constituci i l'eliminaci de l'autogovern: la resposta ha estat d'una
contundncia poltica similar a l's de la fora del dia 1d'octubre.

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

5
 1
PARLAMENT DE CATALUNYA
I'
j 2 7lL

I ENTRADA NM
I N.T....
El Parlament acorda, instar el Govern a dictar totes les resolucions
necessries per al desenvolupament de la Llei de transitorietat jurdica i
fundacional de la Repblica i en especial:

A promulgar els Decrets necessaris, dotant personal i materialment

els serveis administratius presos per a l'expedici a la ciutadania
dels documents acreditatius de la nacional catalana.

A establir la regulaci del procediment per a l'adquisici de la naci

onalitat catalana, per ra dels supsits previstos en l'article 8 i la
disposici final segona.

A impulsar la subscripci d'un tractat de doble nacionalitat amb el

govern del regne d'Espanya, de conformitat amb l'article 9.

A dictar, de conformitat amb l'article 12.1, les disposicions necess

ries per a l'adaptaci, modificaci, i inaplicaci del dret local, auto
nmic i estatal vigent abans de l'entrada en vigor de la Llei de tran
sitorietat jurdica i fundacional de la Repblica.

A dictar, amb fonament a all que disposa l'article 12.3 els Decrets
precisos per a la recuperaci i eficcia de les normes anteriors a la
successi d'ordenaments jurdics, anullades o suspeses per motius
competencials pel Tribunal Constitucional i per la resta de tribunals,
parant especial atenci a totes aquelles reguladores d'impostos i al
tres figures impositives, aix com aquelles que desenvolupen eines
per a la lluita contra la pobresa i la desigualtat social.

A promoure, davant tots els estats i institucions el reconeixement

de la Repblica Catalana.

A establir pel procediment corresponent i de conformitat amb all

que disposa l'article 15, la relaci de tractats internacionals que ha-

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

6
 PARLAMENT DE CATALUNYA ^

gin de mantenir la seva vigncia, aixoom la d'aquells que hagio de

resultar inaplicats.

A establir, d'acord amb l'article 17, el rgim d'integraci, a

l'Administraci de la Generalitatde Catalunya, llevatde renncia
expressa dels mateixos; de tots aquells funcionaris, personal de
l'estat espanyol, quefins a la data prestaven els seus serveisa
l'administraci general de Catalunya, a l'administraci local de
Catalunya, les universitats catalanes, l'administraci de justicia,
l'administraci institucional de l'estat a Catalunya, o dels
funcionaris, personal de l'estat espanyol, de nacionalitat catalana,
que prestin els seus serveis fora de Catalunya.

^ A donar coneixement al Parlan^ent, de la relaci de contractes,

convenis lacords objecte de subrogaclperpartde la Repblica
Catalana, d'acord amb all que disposa l'article 19.

^ AImpulsarun acordambl'estatespanyol pera la Integraci del

personallla subrogaci deis contractes previstos en els apartats 1^1
^,deconformltatamballquedlsposa l'article 20.

^ Aacordar tot all que sigui precedent, aixcom adoptar les mesures
necessries per a l'exercicl de l'autoritat fiscal, de la seguretat
social, duaneralcadastral d'acord amb all que disposen els articles
80, 81, 82183, establint, sl s el cas, els perodes de trasps entre
administracions necessaris peraun adequat servei pblic.

^ Apromoure les actuaclonsimesures legislatives necessries perala

creaci d'un banc pblic de desenvolupament al servei de
l'economia productiva.

^ Apromoure les actuaclonsimesures legislatives necessries perala

creaci del ^anc de Catalunya, amb les funcions de banc central, qui
ba de vetllar per l'estabilitat del sistema financer.

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

7
 ^ Apromoure les actuacioosimesures legislatives
creaci de la resta de les autoritats reguladores, aml^ les funcions
que els sn inherents.

^ Aohrir un perode de negociacions amh l'estat espanyol,segons all

que disposa l'article 82, peradetern^inar,si s el cas,ien quin grau,
la successi de l'estat catal n^itjanant un acord,en dretsiohliga^
cions de carcter econn^icifinancerassun^its pel regne d'Espanya.

^ Aelahorarun inventari del hns de titularitat de l'estat espanyol,

radicats al territori nacional de Catalunya, a fi de fer efectiva la suc
cessi en la seva titularitat per part de l'estat catal, de conforn^itat
an^h all que disposa l'article 20.

^ Aelahorar una proposta de repartiment d'actiusipassius entre el

regne d'Espanya i la repl^lica de Catalunya, an^l^ fonament als
criteris internacionalment estandaritzats, ol^rint un perode de
negociaci entre els representants d'aml^ds estats, sotmetent
l'acord assolit, si s el cas,al'aprovaci del Parlament de Catalunya

El Parlament ohreunainvestigaciperadeterminar les responsabilitats

del Govern de l'Estat Espanyol, les seves institucionsirgans dependents
en la comissi de delictes relacionats aml^ la vulneraci de drets
fonamentals, individualsicollectius per evitar l'exercicidel dret de vot del
pohie de Catalunya el passatld'octuhre.

Aquesta Comissi d'investigaci estar conformada per diputats dels

grups parlamentaris i persones expertes de l'mhit nacional i
internacional, de l'Oficina Antifrau, de la Sindicatura de Greuges i de
l'advocacia catalana i en representaci de les entitats de defensa dels
dretshumans, procurant quehisiguin representadesles organitzacions
internacionals.

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

8
 1
PARLAMENT DE CATALUNYA
I
) DE CATAI
1

I 2?CT.2m7 I
I ENTRADA NM I
l ^ ,!
Proposta de resoluci 2
Procs constituent

El Parlament de Catalunya acorda:

Declarar l'inici i l'obertura del procs constituent.

Instar el govern de la Generalitat a:

a) Activar de manera immediata tots els recursos humans, pblics i so

cials aix com mitjans materials al seu abast, per a fer efectiu el pro
cs constituent democrtic, de base ciutadana, transversal, partici
patiu i vinculant, que ha de culminar amb la redacci i aprovaci de
la constituci de la Repblica per part del Parlament constitut en
Assemblea Constituent que resulti de les eleccions constituents.

b) Constituir en el termini de quinze dies el Consell assessor del procs

constituent per tal d'assessorar en la fase deliberativa constituent
liderat per la societat civil organitzada.

c) Convocar, difondre i executar la fase decisria del procs constitu

ent, recollint les propostes sistematitzades al Frum Social Consti
tuent, sotmetent-les a consulta ciutadana, que constituir un man
dat vinculant pel Parlament constitut en Assemblea Constituent
que resulti de les eleccions constituents.

d) Convocar eleccions constituents un cop culminades totes les fases

del procs constituent.

Encoratjar a tots els agents cvics i socials per a qu en el termini d'un

mes, constitueixin la plataforma promotora del procs constituent o Pacte
nacional pel procs constituent.

Constituir, en el termini de quinze dies, la Comissi parlamentria de

seguiment del procs constituent, a fi d'emparar, que no interferir; la
tasca de la plataforma promotora, garantint el desplegament dels seus

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

9
 PARLAMENT DE CATALUNYA { 2 ? [Cl 2017
{ 40
ENTRADA
N.T....
treballs aix com el compliment del termini semestral legalment definit per
el seu desenvolupament i conclusions.

Encoratjar als ajuntaments a impulsar els debats constituents des de

l'mbit local promovent la participaci de la societat civil, facilitant els
recursos i espais propis necessaris pel desenvolupament correcte del
debat ciutad.

Palau del Parlament, 27 d'octubre de 2017

Llus M. Corominas laz Marta Rovira i Vergs

President del GE4S^ Portaveu del GP JS

Mireia Boya e Busquet Anna Gabriel i Sabat

Presidenta del GP CUP-CC Portaveu del GP CUP-CC

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

10