Está en la página 1de 5

xit

L1 doctubre va ser un xit:


- Gran participaci (un 42% del cens malgrat la violncia)
-Gran demostraci de fora organitzativa (Van dir que no hi hauria referndum
i tothom va poder veure les urnes, les paperetes i les cues grcies a Govern i
voluntaris)
-Espanya es va treure la mscara intentant aturar la democrcia a travs de la
violncia en ple segle XXI
- Visibilitzaci del conflicte catal per primera vegada al mn
- El suport al referndum i a la independncia s completament transversal
Dileg
El 10 doctubre vam optar pel dileg.
Va ser un altre moment clau.
- Vam deixar en suspens el resultat del referndum a ulls de tot el mn. No com
una mostra de debilitat sin seguint la petici de la comunitat internacional.
- Una aposta sincera que buscava una soluci negociada amb lEstat i que
interpellava tamb la comunitat internacional.
- Una aposta pel dileg ben rebuda a ulls del mn.
- Una aposta que encara ha fet ms evident la cara real de lEstat Espanyol, que
mai mai mai ha volgut seure a negociar res.
Repressi i amenaa
Un cop ms la resposta a la nostra aposta
pel dileg per part de lestat ha estat:
- Negar qualsevol possibilitat de seure a parlar i qualsevol possibilitat duna
mediaci interna o internacional que doni ms seguretat al procs de dileg
- Ms amenaces al Govern i la detenci dels lders del nostre moviment sense
justificaci, deixant-los en pres incondicional injustificada i empresonats per un
tribunal que no s competent per fer-ho. Un cop ms fent el que volen amb la
legalitat.
- I la darrera resposta al dileg, ha estat la suspensi de la Generalitat, lanullaci
del Parlament i linici de la intervenci dels Mossos i els mitjans de comunicaci
pblics a travs de larticle 155.
Encaix impossible
- Aix, per, noms s el final dun llarg procs, on el possible encaix de Catalunya a lEstat espanyol sha
fet del tot impossible.
- Es va iniciar amb lEstatut tombat el 2010 pel TC desprs dhaver estat validat al Parlament, el Congrs i
referendat pel poble de Catalunya. All va ser el trencament definitiu del pacte constitucional.
- Per nhi ha hagut ms: incompliment de lacord de finanament incls en lEstatut, petici de pacte
fiscal rebutjada, desenes de lleis tombades pel TC abolint de facto lautogovern. 18 vegades rebutjada la
possibilitat de pactar un referndum.
- El problema ja sha fet irreversible perqu a partir del mandat del 27S les traves al Parlament per
complir-lo han estat diries, desprs la fiscalia i lactuaci constant del TC, finalment la violncia fsica
de l1-O, detencions a membres del Govern, intervencions en mitjans de comunicacions o impremtes,
intervenci dels comptes de la Generalitat i la detenci de dos lders pacfics dels moviments socials. I
finalment la liquidaci de lautogovern i les institucions prpies amb larticle 155.
- La independncia no noms s justa, sin que sha convertit en una necessitat. s lnica sortida que
queda als catalans per protegir les seves institucions, la seva poblaci i els seus drets fonamentals.
- I no s un problema dun govern concret, sin que afecta a tot un Estat. Els tres partits majoritaris (PP,
PSOE i Cs), el funcionariat, el cap de lEstat, mitjans de comunicaci, etc.
ltim recurs
Davant de tot daquesta situaci:
- Cal insistir en qu prioritzem el dileg
- Per hem de proclamar la independncia per fer efectiva la voluntat dels catalans
expressada a les urnes.
- Cal proclamar la independncia com a via defensiva perqu lEstat no ens esclafi.
Fer-ho en legtima defensa.
- Per aix, es convoca el ple de dijous.
- Per evitar el 155 i tamb per fer efectiva la independncia caldr resistir i no ho
podrem fer sols. Ens cal la gent al costat.
- Fins ara, les institucions han fet la feina, conjuntament amb lajuda de la gent, i
ara tampoc ho podran culminar soles. Depn de tu. Depn de tots.