(Cuad. de Geogr « 67/68 «219-239 « Valencia 2000 ISMAEL VALLES ISANCHIS" NACIONALISMES AL PAIS VALENCIA: UNA PROPOSTA DE TIPOLOGIES DES DE LA GEOGRAFIA POLITICA Reson ‘Se destaca la importanca del nacionaismo en la Geoprafia Plea y ota cencas socials y se ropone la consideracin del Pas Valenciano bajo cuato hipekests naconales stints, que las apo taclones de intlectuales ypoltcos la ealidad cultura, eletoaly social ayudan a resolver Ansrnacr “The importance of nationalism in Political Geography and other Social Sciences is analized and leis proposed four mattnal sues to the Valencian County that, plies, culture, electoral behaviour, and Sodety help to solve [EL NACIONALISME UN TEMA AXIAL DE LA GEOGRAFIA POLITICA Dela iLtustrac6 eng® la Geografia, en ocupar-se de la socetat, dedica una atenciéespeci- fics la relacié entre la politica ‘el territori. La denominacis de Geografia Politica assenyala aquest interés que trobem ja en la clasifiaci6 que va elaborar Immanuel Kant en dedicar un ceursa la Geografial. La relacio de [stat amb el seu teritoi n’ocupava la part cental La Geografia Politica es configura solidament a la segons meitat del segle XIX i prin- pis del segle XX amb wna clara orientacis burgesa de la ma de Ratz i de Mackinder. E) primer adapta I'explicacié darwinista de la Iluita de les espécies als estats, La nacié ale- anya, en procés d‘unificacé, redlamaria aix{ un espaial continent i una zona d’influén- , (consulta: gener de 200). UV, de nord a sud: Pertell de Morel, ‘Orpesa, Loriguilla, Aliissers,Alisser, Monto Sumacieer Benxi, la bla det Duc, anera de anes # is Font de Ta Figuera. BNY, dle nord a sud Ain, Melana, Almussaes, Beni, Sueca, {Castello de fa Ribers, Belireguard,Palmera, Raelcofer, Quatetonda, Muro, Ondara, Pedeepuet els Poblets, Orbs, Kalo, Benfato i Guerdamar (10)[NACIONAUSMES AL PAISVALENCTA UNA PROPOSTA DE TFOLOGEES DESDE LA GEOGRARIAFOLITCA 229° nEgggO | ig. 5 Distrbucio comarca dos vos del BNV-EV ales eloceions generals dl 13 de mare de 200. marques am eens d'un 1% dls wots 2 Comarques entre el 2 {el 3% 3. Comarues ene el 3 Fel d%s Comarqucs entre el jel dels vote 5. Comarce amb més an 6s dels wots lite ai la divisid comarcal de Uinstitat Valencia ef staditic,snifcant les comargues de [Alois ie Comtaten una sola Aleoi-Comta). Font Hl Mercantil Valenciano, 14.3, 2000. ry20 ISMAEL VALLES SANCHIS Com comproven a la figura anterior, la distribucié del vot per comarques assenyala ‘larament fa carcassa litoral eatalanofona com la base del nacionaliste valencia, Tots les comanques que han votat aquesta candidatara per darmunt de V1 % dels vots se situen 3 Ja zona catalanoparlant amb Vexcepci6 de I'AM Vinalopé que é una comarca bilingtie; per contra la menor implaniaci6 nacionalista es dona a les comarquies interiors que apa reixen en blanc a la figura 5. Les comarques que obtencn rosultats prOxims ala mitiana del Pais (2°42% dels vots) sesituen ala zona litoral entre Vinards i Benidormn (£1 Baix Maestrat, le Plana alta ibaixa, ‘el Camp de Tira, la chutat de Valencia, Horta sud, ila Marina Meridional) | peneteen & Vinterior en la regis Alco-Gandia (la Costera, ‘Alt Vinalopé, I’Alcoid-Comtat) ‘La major concentracié del vot (entre 901 il 6°83 %) es dena en el Camp de Morvedre, "Horta Nord i especialment a la Ribera ata i baina ila Vall d’Albaida, El nuch principal {5 troba a la Marina septentrional ila Safor 1. EL Pais Valencia Es part dela Nacié Catalana Trobem aquesta hipdtesi nacional formulada i assumida per una part de Valencia nova <1 1906, tal com assenyala Alfons Cuc6 i ha estat desenvolupada pel que fa al Pais Valencia dels anys seixanta per Joan Fuster. La seua obra Nosaltres els valencians* & con- siderada justament referencia clara i nivoce Sobre la catalanita basica del Pais Valencia, Fuster fa servir com argument fonamental la Mengua, la cultura ila hist6ria la qual inter- preta en funcié de la hipotesi proposada (cfg. 6) ‘Siens atencm a les caracter(stiques comunes adduides ales definicions de nacié abans ‘mencionades:terrtor,histbra, cultura economia i consciéneia nacional, hem de conve- rit, pel que fo ala contigiltat territorial que no s"ha donat una entitat politica que abrace cexclusivament tot ol domint lingdistic catala. HI model més proxim al terrtori proposat seria el dels territoris hispanics de Vantiga Corona d’Arago® La consideracis de la llengua i la cultura comunes als tres teritoris histories de Catalunya, ef Pais Valencia i les Iles Balears, malgrat els plantejaments secessionistes GTalgun sector politic valenei, esta fora de dubte des del punt de vista cientific i és un argument de pes en Ia consideracis de tot el conjunt com una nacis, Ferrando (1980) relaciona I'és del nom de Ia lengua amb el periode algid del Regne de Valencia ia Corona d’Arags i constata ala documentaciéregnicola valenciana Tis de cata j lengua catalana durant els segles XIMLi XIV. Igualment é unitiea la denominacio substitutdria de lengua liemosina utlitzada durant el segle XVIII i XIX per catalans i per valencians com Castell j Cabarilles (Valles, 1997)" i és aclaparadora la recuperacié dela denominacis de catala 0 de valencia en sentit no sacessionista on cls textos actuals. Fins i tot é déna el fet dialectoldgic d/una extensa area d’enllag entre Ja Catalunya sud occidental i el nord del Pais Valencia que clarameat ignora cl Kimit politic entre quests dos terrtoris(VaLuts, 1994a) © ‘Coco, A (95% ET elcome poli 1576: Fd. Af, CAAT est (2). Ales ees, 2 42 Balen * Leyte Gua Mov, 8.199), "Quien poe el csc al gato”, Pale, 711.39%, Arguments en favor de ‘econiderac nb pane de Yanga Coons Argo. suanso Puss, A (0000: Comeot ell es lca, Un de llc, Yass « Sieg (1997) “Cabanis | Cast do tae endo del Pas Valen, Caos de ‘Soni 2 Une de alin, pp 26522 + Vauber Sacre (108s) rete policing | Sts de Frys Unga ctr, Sai XLV, 184M, Unie de lin, pp S657 112[NACIONALISWES AL PAISYALENCIA UNA PROFOSTA DE TIROLOGHES DES DELA GEOGRARLA Pouca 231 Lengua comuna i projecte politic sén considerats un mateix plantejament per molts inteHJectuals contemporanis com Balcells (1982): “Els Paisos Catalans s6n una necessitat ‘cultural basada en la llengua comuna fila d’uns mateixos origens histories, son també ‘un projecte politic de desenvolupament mancomunat de tres palsos germans solmesos durant tres segles a l'acci6 alienant i disgregadora de I'Estatexpanyol”™. Josep Guia ha tworitzat sobre la naci6 catalana -incloent-hi el Pats Valencia a Yen- sems que intentava la seua aplicacis practic. Diversos escits seus interpreten la tesi fus- teriana des det marnisme revolucionasi". L.economia ha estat utltzada com a argument contraria aquesta hipbtes! nacional en interpretar e Pais Valencia en clau agrarista front el model industrial de Catalunya, perd Ja contribucié dels historiadors economics especialment la de Jordi Nadal" o gedgrafs com Bernabe i Salom (1957) altres (VALLES, 1886b)* han posat de manifest la importin- cia historica de la indistria valenciana, DYaltra bands Fevolucis econdmica recent ha aproximat oncara més estructura econdmica dels Paisos Catalans que sén ara ecandmi- ‘cament més uniformes que a principis det segle XX. La competéncia entre Srees urbanes dels Paisos Catalans, especialment les de Barcelona | Valencia no pot uilitzar-se com a argument contrari a la hipotest nacional de conjunt (Bove, 1998) *, dada la coincidoncia notable de Vestructura econdmica de Vr. La consciencia nacional perd é el gran deficit d'aquesta hipotesi car sila major part de Ia poblacié del conjunt nacional accepta la identitat de lengua i cultura, salvades ‘minories reicents, no hi ha cap forga politica amb implantacié de masses que propugne un projecte politic de conjunt. Les forces politiques que actuen en el Pais Valencia son 0 Dé dambit espanyol obé d’ambit valencia i els parlaments autonomies de les comunitats autdnomes catalandfones mantenen comportaments clarament diferenciats (Vat, 1991)". Només s‘han donatalianevs conjunturals a nivel d‘eleccions al parlament euro- peu entre forces nacionalistes presents a les tres comunitats autonomes afectades i entre les forces amb representacio parlamentiria només ERC s°ha presentat a les circumscrip- ‘ions valencianes sense assolir, fins ara, una resposta electoral signiicatva, Peraixd, com a conseqiiéncia de Vescassa resposta electoral que el projcte conjunt dels PPaizos Catalans desperta, robem una excassetat de propostes electorals que vagen per questa via, Dela matelxa manera sovintagen les opinions intolTectuals com les de X. Brade Sala®, E. Guinot i mots altres que consiceren aquesta propostainviable i contraproduent ‘A més a més el projecte politic dels Paisos Catalans comptaria amb la impossbilitat Tegal de la constitueié espanyola de 1978 que declara illegal lafederacié entre CC-AA. i S buctis A (Ed) (19), inode, Mitr el Paar Cats vo dha, Hrclons, © Gis 088) Esa cna uc Catt, EH Lp Basan {Ga J 058), Vic 750g mac ctl, climene Valin [sod (a, eldesensolupament de econo valonna magna nett dl seple XD ma vec sivameat agar? Rrengrs9. Cua Paces p. 115132 Brew, y Saou 1997), “Tas manufactures valencia 2 fnes del ilo XVIM stn Cava” Gunns de ota Unie de Viney 405423, © Vac bb)" Evie lo nda ae le stad 12, Unie de Valin, pp 12518 YAU, 1 186, srs tents i Al tg, 178184) Un de aloe VEL Bowen Matas) 1966), “espa econ conto ft a ts dels PPC" Moma, Usk, pear +» Wats 1 19a), "Beacons al Cangyés des Dips, Plamen de Catsunya, Cts Valenianes Patan Baleat(577-19), Cant eG, 0, Ua: de Vain Fp 25327, 2S pau X, lls extn IP 2710-196. (Gist, Ee a, "Ms my alana ms ay” Mino Vales 1211995 3)22 SSMAEL VALLES SANCHIS PAISOS CATALANS Fig, 6. E1 Mapa, Pac Catalens. Div Comarca, publica el 1971 una manifestacis de ia sepresa cultural paliica incipient que os comespon sem la hipotest primera amb la dificultat afegida pel que fa a Catalunya de reincorporar la Catalunya Nord invo- Iucrant un atte estat en el projecte Aquesta hipotesi nacional malgrat comptar amb cl rigor cienific de la major past dels elements que defineixen una nacié, degut ala mancanga de consciencia politica, oes traba ara per ara, en una via d'assurnpeié de masses que en opinis, entre altres, de Hobsbawm «es clau per a que qualsevol plantejament nacionalista puga ser pres en consideraci, > aon EJ) Nicos vnc de 1780 Cs, Bana 4)[NACIONALISMES AL PAS VALENCIA UNA PROFOSTA DE TFOLOGHES DESDELA GEOGRARLA FOLIEICA 233, 0 Km 100 elesaeet ig 7. Lins pie lings lente comunitatsautdnomes, 3 Lit is 165 catalans que es superposen als init polit. el atl continental (Vass, 1942), 1, Frantres esata, 2 Limits "4 Limit fins 1851, 5. Limit cl cata, 6 Dialectes 15)234 ISMABL VALLES SANCIIIS 2a. El Pais Valencia com a projecte nacional propi, respectant les caracteristiques cul- sturalscatalanes (erceres vies) Aquesta hipatesi considera el Pats Valencia com a projecte nacional propi. Reconcix cl valencia com a part de a lengua catalana iintenta una reconstruceié nacional que tin- dria com a referencia histria antic Regne de Valeneia amb les modificacions territorial SiaciGtaai, ML 190), “EL Regoe de Wins. fou wn dels oes ello dis. ing campre fr font ger omeda pris ales noes ae de Marl ea, Sota, rap {leNaers tess enue eter an pense crater dia" camctnta comune eth” in Cmccin dn aoa Stein Favs, A Unde Valen, seg Nes JV.) Ta Pepe bs abr i ni, Ee Clit ai Motes Ds Mina 86> Dvir tose E31, Valen. Mas 9p Soe Ot uae soc E336 en rom P{198%,“caalys, ans: Pls Ylene,sctseis aga anys Cuados e Pas TL, Cn duds pastoral, Bsn fp 8 Mtr M1989, "La Deca Valea, de 1918 1, Jowett Vesna Fura La Maa de fons Vals (a6)NACIONALSMES AL TAS VALENCIA UNA PROPOSTA DE THFOLOGHE DES DELA GEOGRARLAFOLITICA 235, Fig. 8. EI Rey de Valencia.) del esta FA, Cassa, eta el 1685, saci amb aquesta orienta en representa cl Regre de Velenela de I tap foral (Por a-una major informaci sobre el mapa Valls, 1975)" 2b. El Pats Valencia / Comunitat Valenciana com a nacionalitat o regi espanyola arb lengua propia, no secessionista respecte del catala, (Via constitucionalista estricta) 1a transicis politica del franquisme a un sistema democratic ha estat acompanyada dela evisi6 de estat ide V'aband del nacionalisme espanyol unitarista que esdleve tesi- dual i passa a ser extraparlamentari, una Espanya plural i diversa ocupa el seu loc {Gancia oF Conrazan i GONZALEZ Visa, 1984) “Malgrat els canvis substancials en Varticulacié d’Espanya, pel que fa al Pais Valencia els parts politics d'ambit espanyol neguen que aquest siga una nacionalitat, Encara que admeten parlar de nacionalitat historca arzeplegant la tradicié del Regne de Valencia coma referencia. Reconeixen Yexistincia de Hengua i cultura propia, a qual és assumida en els limits -marcats per IEstatut d’Autonomia ila Constitucké de 1978, ELPP es nega a qualsevol plantsjament nacionalista que no siga el dela nacié espanyo- Ja, Laltre patit politic majprtari damit estaal, el PSPV-PSOE vest replantejant una fede ralitzacié asimbtrica de estat, participant timiclament dels tebis plantejaments del PSC ate Sass 2 (970), Cat iric onin, Allons l Magni, Vans, p. 17-2 "Rom ut nperte ogi maces wpa ede epson moss Sl glo XX ben rim de Epa se Hen al er despa de sor meni tadasnubs Emerg al na Espana mph y Uleras viva na pr supursts sede menstacino pork vlatad demain ded aaron de Feconscer una Rta comin una cll in mposic alguna." Gan De Coeszat. Fy Gonz VES, JPM 94 Bee Mr ce Eph, lane El Made 37 07)26 IGMAEL VALLES 'SANCHIS Fig, Les Comuitate Autonomes espanyoks, sogons Garcia de Cartzar i Gonzalez Voga, 1994 PP i PSPV-PSOE en serien els referents politics més importants d'aquesta orientacis. Sein els parts clarament predominants al pass i per tant els que hi formen gover, el PP amb majoria absoluta a partir de tes eleccions de 1999. Podem interprotar que el PSPV-PSOE manté una posicis proxima al plantejament de 1a hipdtesi 2a en introduir el nom de PSPV-PSOE a nivell inter i de mijans de comuni- «acid o pazlar de Consell Nacional en les convocatoeies del partt en V'mbit valencia, perd _malgrat estar a Voposicié no ha assumit encara clarament la posicié provenint del PSPV © del PSV historics que va deglutr en et procés de configuracié del parti en ambit valencia, El plantejamentd'una federalitzacié asimatrca de estat, en Ia linia abans men- cionada del PSC, permetriasituar-lo en la hipotesi 2a. ins d’aquest apartat convé comentar tame les declaracions de No nacionalisme que cs fan des de plantejzments politics tant de Yesquerra com de la dreta expanyola, Normalment les declaracions de no nacionalisme es fan sempre en castelli shan den tendre com a que propugnen la continuacié det model constitucional vigent, entes sovine de manera restrictiva per a les nacionalitats diferents de la castellana; 0 fins {tot ‘es poden enfendre com a continuacié del model centralista del franquisme i d'etapes anteriors. No nacionalisme act significa el mateix que nacionalisme de la nacié dominant aVEstat 3. EI Regne de Valdncia Uo Comunitat Valenciana com a proecte regional / nacional ropi amb una iengua diferent de lacatalana. (laverisme } Aquesta hipdtesi convertida en un corrent politic organitzat es forma en la transicié politica fabricat per la dreta valenciana amb lestratigia de frenar els partts d'esquerra ‘que havien assum els plantejaments nacionalistes més o mens fusterians pel que feia a plNACIONALISMES AL PAIS VALENCIA: UNA TROFOSTA DE TFOLOKIS DESDE LA GROGRAFIA ROLITICA 237 Hengua nom isenyes d'iden- fitae™, La proposta es fona: smenta en hipotess lingisti- ques anticalalanistes sense base cientifica perd que aconsegueixen incidir en el veinat’ Uni Valenciana (OV) & la forea politica que mmillor representa aquest plantejament. Comenca de larant-se regionalista per en el programa politic de finals dels noranta parla ja dle nacionalisme. Propugnen Ia secessid ortogeatica de! catala 1 arriben’ a incidir ayaa mapa Popo de de F Burts, que dee dna posi de deta ber ost ks mane Se tea del vere st psteronat 2 a leion de 1977. Voge “NE lm etm” BP Calda sempre qu ers eocem per laborer doc aks mb el msn ila major toota Es flsedesne uc foemulen signs des poste adress nie vera cnt sent pls Ta dlcstomiaGunmorl” dge"Laconeena cana el nom get en Consett aie sd cas, rand Fans, A, Une Valen, Pl, 8 (9)238 JSMAEL VALLES ISANCHS 4. La Regi Valenciana ifo Levante com a part de la nacié espanyola participa essen- ciaiment de la cultura castellana amb manifestacions valencianes enteses com a dilec- tals respecte del castella i considerades secundiries, (espanyolisme uniformista residual) Les denominacions de Levanto i Surestereferides al Pais Valencia fan referencia ala situacié de! teritori en el conjunt d’Espanya en relacié a Castella considerada el nucli de nnacid. Actualment aquesta hipdtesi és politicament minoritaria i residual a que només cls plantcjaments de lextrema dreta es trobarien en aquesta orientacis, No abstant aixd cal tenir en compte la persistincia del model centralista i uniormista de Vestat en molts plantejaments de partits “democritics” que han acceptat el model ambigu de la constitu- 1 actual pero que es deinen endur en la prctica per una concepeié uniformista de Ves tat. Pel que faa Pais Valencia es manifesta com a provincialisme i "levantinista”. Aquesta ‘concepcid propugna indirectament la desapariio de les caracteristiques nacionals no cas- tellanes del Pats Valencia i coineideix amb la hipotest en negar contundentment la seua catalanitat. ‘Aquesta proposta s drfena actualment d’ aportacions tebriques noves, respecte de les Ortega 0 Unamuno Ampliament difoses. El feixisme va fer seu bona part dels contin- ‘guts de Y'esencialsme espanyol que els intellectuals audits havien constrait. La defini- 6 Joseantoniana d'Espanya com ua wna de destino en fo universal connecta clarament amib es vertebracions 1 les esstncies abans mencionades. El descrédit del regim anterior i del feixisme en general com a solucié politica, ha afectat la vigencia dels plantejaments cesencialistes i podem considerar-ios a hores ara absolets. San tls per conéixer els plantojaments espanyolistes uniformistes el Iibre de R.L1. Ninyoles (1997)* i el nimoro 3 de la revista L'Espill®. Tot il sewn inconsisténcia tedrica i electoral Ia indicia dels plantejaments uniformis- tes del centralisme i del predomi del castella apareixen encara constantment en la socie- tut valenciana, comencant per algunes autoritats municipals i autondreiques del partit governant, que tot i funcionar amb el mare de Ia constitucio i de l'estatut vigent usen ‘només el castella en la prictica o edueixen I's del catala ale rbtols principals iencara de manera incorrecta, com es pot comprovar a inicis de Yany 2000 amb el rétol ALINTA- MENT DE VALENCIA (sic) entre altes. LUNA CONCTISIO PROVISIONAL TER A UNA QUESTIO ORERTA, ‘Hem introduit quatre possibilitats de classificacié nacional per al Pais Valencia, per® de Vargumentaci6 act utiitzada se’n desprén la feblesa dels plantejaments uniformista ‘espanyol i del blaverisme secessionista, en relac6 ales caracterstiques culturals i histO- riques del Regne de Valencia. En realitat una recuperacié nacional basada en criteris racionals i clentifics ia Vensoms pragmatics s’hauria de situar entre les hi ‘Shauria de construir amb elements d'aquestes dues hipotesis. Donada la feblesaelecto- ral i politica del nacionalisme valencia en general podria convenir en Vetapa actual la hipdtesi 2a, ala larga, per jen un procés dintegracis curopeu en curs una vogada asto~ Aida una consolidaci6 cultural politica en el Pais Valencia, ara només insinuada, caldria afirmar el conjunt nacional dels Palsos Catalans en ambit hispanic i europeu, (VALLIS, = Nowrous HLL (57, More Espanya Ed Tandon, Vans. © DUA (19, "Neonicionaee copays Hp Vanes, Univmntt de Valea i. 4A. pp. RS. 201NACIONALSMES AL PAS VALENCIA: UNA FRORCSTA DE TPOLOGIESESDELA GPOGRARIA ROUTICA 239 19945)". La coblaboraci6 entre comunitats autdmomes, actualment possible en el mare legal vigent, és quasi inexistent ai nostre ambit lingOistic ila seua federacis ola seua unio ‘ara iblegal, hauria d’ésser possible. Les nacionalitals no fenen. perqué correspondre's amb el limits de les comunitats autonomes, els casos eatala, basc el gallec reciamen a la curta 0 ala larga ol econeixe- ‘ment d’ambits superiors a les comunilats autdnomes i una interpretacié del mare estatal més flexible i imaginativa, © vans (1988) Aproximacis a Goalie dls Pats Calan” Men fon Faster Est de Gal Fleurs Bavlona, Pade Abadia de Meret, VL pp. 6514