Está en la página 1de 18

Num. 5518 / 23.05.

2007 20785

Conselleria de Sanitat Conselleria de Sanidad


DECRET 74/2007, de 18 de maig, del Consell, pel qual DECRETO 74 /2007, de 18 de mayo, del Consell, por el
saprova el Reglament sobre estructura, organitzaci i que se aprueba el Reglamento sobre es-tructura, orga-
funcionament de latenci sanitria a la Comunitat Valen- nizacin y funcionamiento de la atencin sanitaria en la
ciana. [2007/6632] Comunitat Valenciana. [2007/6632]

La Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat dOrdenaci Sani- La Ley 3/2003, de 6 de febrero, de la Generalitat, de Ordenacin
tria de la Comunitat Valenciana, atribux una funci essencial a la Sanitaria de la Comunitat Valenciana, atribuye una funcin esencial
conselleria de Sanitat com s el coneixement objectiu de les necessi- a la conselleria de Sanidad como es el conocimiento objetivo de las
tats de salut percebudes pels ciutadans i la satisfacci equilibrada dei- necesidades de salud percibidas por los ciudadanos y la satisfaccin
xes necessitats aplicant racionalment els pressupostos disponibles. equilibrada de las mismas aplicando racionalmente los presupuestos
disponibles.
En eixa llei es crea lAgncia Valenciana de Salut com a organis- En dicha Ley se crea la Agncia Valenciana de Salut como orga-
me autnom responsable de la gesti i administraci del sistema sani- nismo autnomo responsable de la gestin y administracin del Siste-
tari valenci. ma Sanitario Valenciano.
s un objectiu prioritari de lAgncia Valenciana de Salut la major Es un objetivo prioritario de la Agncia Valenciana de Salut la
eficincia en la gesti dels seus recursos i la coordinaci de totes les mayor eficiencia en la gestin de sus recursos y la coordinacin de
entitats administratives amb responsabilitat en el camp de la salut. todas las entidades administrativas con responsabilidad en el campo
de la salud.
Amb esta finalitat, els centres per a la prestaci de servicis assis- A tal efecto, los centros para la prestacin de servicios asistencia-
tencials, pertanyents a lAgncia Valenciana de Salut podran dotar-se les, pertenecientes a la Agncia Valenciana de Salut, podrn dotarse de
dun nou model organitzatiu que permeta una major descentralitzaci un nuevo modelo organizativo que permita una mayor descentraliza-
i autonomia en la presa de decisions i en la gesti dels seus recursos, cin y autonoma en la toma de decisiones y en la gestin de sus recur-
majors quotes de participaci i coresponsabilitat per part dels seus pro- sos, mayores cotas de participacin y corresponsabilidad por parte de
fessionals i una major orientaci cap al pacient. Tot aix en un entorn sus profesionales y una mayor orientacin hacia el paciente. Todo ello
organitzatiu ms flexible i horitzontal que en un entorno organizativo ms flexible y horizontal que permita la
coordinacin gil y rpida de todos los recursos utilizando las herra-
mientas actuales de la gestin.
Esta nova configuraci de lestructura i organitzaci dels servicis Esta nueva configuracin de la estructura y organizacin de los
sanitaris adscrits a lAgncia Valenciana de Salut no sols s necessria servicios sanitarios adscritos a la Agncia Valenciana de Salut no slo
i es justifica per laparici de les noves modalitats assistencials, sin es necesaria y se justifica por la aparicin de las nuevas modalidades
tamb per ladaptaci organitzativa de tots els centres assistencials al asistenciales, sino tambin por la adaptacin organizativa de todos
nou marc que comporta lesmentada Llei dOrdenaci Sanitria, avan- los centros asistenciales al nuevo marco que supone la citada Ley de
ant tant en la descentralitzaci de la gesti sanitria com en la inte- Ordenacin Sanitaria, avanzando tanto en la descentralizacin de la
graci dels distints nivells assistencials, per mitj de la posada en fun- gestin sanitaria como en la integracin de los distintos niveles asis-
cionament dels departaments de salut. tenciales, mediante la puesta en funcionamiento de los Departamentos
de Salud.
Els departaments de salut es configuren com estructures fonamen- Los Departamentos de Salud se configuran como estructuras fun-
tals del sistema sanitari valenci i sn les demarcacions geogrfiques damentales del sistema sanitario valenciano, siendo stos las demar-
en qu sordena el territori de la Comunitat Valenciana als efectes sani- caciones geogrficas en las que se ordena el territorio de la Comunitat
taris i que equivalen a les rees de salut previstes en la Llei 14/1986, Valenciana a los efectos sanitarios y que equivalen a las reas de salud
de 25 dabril, General de Sanitat. previstas en la Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad.
En lmbit de cada departament de salut es tendir a la mxima En el mbito de cada Departamento de Salud se tender a la mxi-
integraci de les accions de promoci i protecci de la salut, de les ma integracin de las acciones de promocin y proteccin de la salud,
de prevenci i curaci de la malaltia i de rehabilitaci, a travs de la de las de prevencin y curacin de la enfermedad y de rehabilitacin,
coordinaci dels diferents recursos existents, de manera que es possi- a travs de la coordinacin de los diferentes recursos existentes, de
bilite la mxima eficincia en la seua ubicaci i s, aix com lestabli- manera que se posibilite la mxima eficiencia en la ubicacin y uso de
ment de les condicions estratgiques ms adequades que garantisquen stos, as como el establecimiento de las condiciones estratgicas ms
una sanitat sense escalons, dacord amb els principis rectors de la Llei adecuadas que garanticen una sanidad sin escalones, en consonancia
3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, dOrdenaci Sanitria de la con los principios rectores de la Ley 3/2003, de 6 de febrero, de la
Comunitat Valenciana. Generalitat, de Ordenacin Sanitaria de la Comunitat Valenciana.
En lmbit dels departaments de salut que adquirisquen el carcter En el mbito de los Departamentos de Salud que adquieran el
duniversitaris dacord amb els corresponents convenis amb universi- carcter de universitarios de acuerdo con los correspondientes conve-
tats i agncies pbliques dinvestigaci, desenvolupament i innovaci, nios con universidades y Agencias Pblicas de Investigacin, Desarro-
sintegraran plenament les accions assistencials amb les de docncia i llo e innovacin, se integrarn plenamente las acciones asistenciales
investigaci. con las de docencia e investigacin.
A ms del departament de salut, configurat com a estructura fona- Adems del departamento de salud, configurado como estructura
mental del sistema sanitari valenci, hi ha altres centres o servicis que, fundamental del sistema sanitario valenciano, existen otros centros o
per la seua naturalesa en la prestaci del servici datenci sanitria, servicios que, por su propia naturaleza en la prestacin del servicio
han de ser tamb regulats quant a estructura, organitzaci i funciona- de atencin sanitaria, han de ser tambin regulados en cuanto a su
ment. Eixe s el cas del Servici dEmergncies Sanitries, el Centre de estructura, organizacin y funcionamiento. Tal es el caso del Servicio
Transfusions de la Comunitat Valenciana, els hospitals de crnics, o de Emergencia Sanitarias, el Centro de Transfusiones de la Comunitat
qualssevol altres existents o que pogueren crear-se. Valenciana, los Hospitales de Crnicos, o cualesquiera otros existentes
o que pudieran crearse.
La Llei 15/1997, de 25 dabril, sobre habilitaci de noves formes La Ley 15/1997, de 25 de abril, sobre habilitacin de nuevas for-
de gesti del Sistema Nacional de Salut, regula les diferents frmu- mas de gestin del Sistema Nacional de Salud, regula las diferentes
les de gesti del Sistema Nacional de Salut posades en marxa per les frmulas de gestin del Sistema Nacional de Salud, puestas en marcha
comunitats autnomes. Precisament en este marc sinscriuen tant la por las Comunidades Autnomas. Precisamente en este marco se ins-
Num. 5518 / 23.05.2007 20786

constituci dels consorcis com de les concessions administratives a criben tanto la constitucin de los Consorcios como de las concesiones
travs de la figura del comissionat que, en definitiva, permet la correc- administrativas a travs de la figura del comisionado que, en defini-
ta supervisi del servici pblic que shaja de prestar relatiu a lassis- tiva, permite la correcta supervisin del servicio pblico que se deba
tncia sanitria en la zona o, si s el cas, departament corresponent. prestar relativo a la asistencia sanitaria en la zona o en su caso depar-
tamento correspondiente.
Aix mateix, en la Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat, de As mismo, en la Ley 4/2005, de 17 de junio, de la Generalitat,
Salut Pblica de la Comunitat Valenciana, es produx una necessria de Salud Pblica de la Comunitat Valenciana, se produce una nece-
adaptaci dels seus recursos als previstos en la Llei 3/2003, de 6 de saria adaptacin de sus recursos a los previstos en la Ley 3/2003, de
febrer, de la Generalitat, dOrdenaci Sanitria de la Comunitat Valen- 6 de febrero, de Generalitat, de Ordenacin Sanitaria de la Comunitat
ciana, amb la finalitat duna major eficincia dels distints recursos que Valenciana, con la finalidad de una mayor eficiencia de los distintos
necessriament han dinteraccionar. En la Llei 4/2005, de 17 de juny, recursos que necesariamente deben interaccionar. En la Ley 4/2005, de
de la Generalitat, de Salut Pblica de la Comunitat Valenciana, es defi- 17 de junio, de la Generalitat, de Salud Pblica de la Comunitat Valen-
nix la cartera de servicis de Salut Pblica amb la finalitat que existisca ciana, se define la cartera de servicios de salud pblica con la finalidad
un mnim de servicis i productes a oferir a la poblaci i es definixen de que exista un mnimo de servicios y productos a ofertar a la pobla-
distintes estructures orgniques tant a nivell central com perifric amb cin y se definen distintas estructuras orgnicas tanto a nivel central
competncies per a garantir finalment a tota la poblaci el compliment como perifrico con competencias para garantizar finalmente a toda la
desta cartera amb criteris dequitat. poblacin el cumplimiento de esta cartera con criterios de equidad.
Indubtablement s necessria la coordinaci de les estructures Indudablemente es necesaria la coordinacin de las estructuras de
de salut pblica i atenci sanitria, fonamentalment en dos nivells, salud pblica y atencin sanitaria, fundamentalmente en dos niveles,
els sistemes dinformaci i la introducci dobjectius de prevenci i los sistemas de informacin y la introduccin de objetivos de preven-
promoci de la salut en la cartera de servicis datenci sanitria. A cin y promocin de la salud en la cartera de servicios de atencin
es preveu en el Pla Estratgic de Salut Pblica atenent una necessitat sanitaria. Esto se contempla en el Plan estratgico de Salud Pblica
detectada amb una transcendncia important en la qualitat dels servicis atendiendo a una necesidad detectada con una trascendencia importan-
que es presten a la poblaci. te en la calidad de los servicios que se prestan a la poblacin.
Lentorn social i sanitari en qu es va basar la Llei 14/1986, de 25 El entorno social y sanitario en el que se bas la Ley 14/1986,
dabril, General de Sanitat, i pel qual es va crear el Sistema Nacional de 25 de abril, General de Sanidad, y por el que se cre el Sistema
de Salut organitzant latenci sanitria en dos mbits, Atenci Prim- Nacional de Salud organizando la atencin sanitaria en dos mbitos,
ria i Atenci Especialitzada, hui s ben diferent de lexistent a finals Atencin Primaria y Atencin Especializada, hoy es bien distinto al
dels anys 80. existente a finales de los aos 80.
Els canvis produts en lescenari dels sistemes sanitaris, comuns en Los cambios producidos en el escenario de los sistemas sanitarios,
els pasos occidentals, estan caracteritzats per un increment i modifi- comunes en los pases occidentales, estn caracterizados por un incre-
caci de la demanda de servicis sanitaris que fan necessria una adap- mento y modificacin de la demanda de servicios sanitarios que hacen
taci de loferta a les noves necessitats provocades per un progressiu necesaria una adaptacin de la oferta a las nuevas necesidades provo-
envelliment de la poblaci i un canvi en el patr epidemiolgic. cadas por un progresivo envejecimiento de la poblacin y un cambio
en el patrn epidemiolgico.
El progressiu envelliment de la poblaci amb lincrement afegit de El progresivo envejecimiento de la poblacin con el incremento
malalties crniques i problemes de dependncia, unit a altres factors aadido de enfermedades crnicas y problemas de dependencia, unido
com la creixent immigraci, fa que existisquen sectors de poblaci a otros factores como la creciente inmigracin, hace que existan secto-
cada dia ms amplis amb problemes en qu confluxen i al seu torn res de poblacin cada da ms amplios con problemas en los que con-
sinterrelacionen factors sanitaris i socials. Aix exigix una actuaci fluyen y a su vez se interrelacionan factores sanitarios y sociales. Ello
simultnia i sinrgica dels servicis sanitaris i socials, per a oferir una exige una actuacin simultanea y sinrgica de los servicios sanitarios
prestaci de servicis tan integral com siga possible a fi de mantindre y sociales, para ofrecer una prestacin de servicios lo mas integral
en la poblaci un nivell de qualitat de vida acceptable. posible a fin de mantener en la poblacin un nivel de calidad de vida
aceptable.
Esta situaci exigix la implantaci de nous models organitzatius i Esta situacin exige la implantacin de nuevos modelos organi-
estructures que incorporen alternatives assistencials a lhospitalitzaci zativos y estructuras que incorporan alternativas asistenciales a la
tradicional, sota enunciats deficcia i eficincia, com ara: hospitals hospitalizacin tradicional, bajo enunciados de eficacia y eficiencia,
de dia, unitats dhospitalitzaci a domicili, unitats mdiques de curta tales como: hospitales de da, unidades de hospitalizacin a domicilio,
estada i atenci sociosanitria, cirurgia major ambulatria, etc. unidades mdicas de corta estancia y atencin socio-sanitaria, ciruga
mayor ambulatoria, etc.
Igualment, en este perode els avanos en les tcniques de diag- Igualmente, en este periodo los avances en las tcnicas de diagns-
nstic i de tractament han creat en la poblaci unes majors expecta- tico y de tratamiento han creado en la poblacin unas mayores expec-
tives quant a laccessibilitat a estes tcniques, situaci que ha portat tativas en cuanto a la accesibilidad a las mismas, situacin que ha lle-
a una descentralitzaci dels equipaments dalta tecnologia sanitria. vado a una descentralizacin de los equipamientos de alta tecnologa
Daltra banda, la implantaci de les noves tecnologies de la informa- sanitaria. Por otra parte, la implantacin de las nuevas tecnologas de
ci est permetent la interrelaci assistencial en temps real entre els la informacin est permitiendo la interrelacin asistencial en tiempo
centres sanitaris. real entre los centros sanitarios.
En este context s fonamental la plena integraci de nivells assis- En este contexto es fundamental la plena integracin de niveles
tencials habilitant frmules que permeten la circulaci dels professi- asistenciales habilitando formulas que permitan la circulacin de los
onals pels distints dispositius existents amb lobjectiu que al pacient distintos profesionales por los distintos dispositivos existentes con el
se latenga en el lloc i pel professional ms adequat per al nivell de objetivo de que al paciente se le atienda en el lugar y por el profesio-
complexitat de la seua patologia. A exigix frmules de gesti inno- nal ms adecuado para el nivel de complejidad de su patologa. Esto
vadores i flexibles que permeten satisfer estes noves necessitats. exige frmulas de gestin innovadoras y flexibles que permitan satis-
facer estas nuevas necesidades.
Daltra banda, latenci a les urgncies, tant des de la perspectiva Por otra parte, la atencin a las urgencias, tanto desde la perspec-
assistencial prpiament dita com per limpacte social que representen, tiva asistencial propiamente dicha como por el impacto social que
mereix una consideraci especial, ja que cada vegada ms la poblaci representan, merece una consideracin especial, ya que cada vez ms
sollicita, davant duna urgncia, que se li done resposta en el menor la poblacin solicita, ante una urgencia, que se le d respuesta en el
temps possible i amb la major capacitat resolutiva. menor tiempo posible y con la mayor capacidad resolutiva.
Num. 5518 / 23.05.2007 20787

Un pas important ha suposat lassignaci a la conselleria de Sani- Un paso importante ha supuesto la asignacin a la conselleria de
tat de les competncies en matria de poltica sociosanitria i drogo- Sanidad de las competencias en materia de poltica socio-sanitaria y
dependncies en virtut del Decret 116/2003, d11 de juliol, del Consell, drogodependencias en virtud del Decreto 116/2003, de 11 de julio, del
modificat pel Decret 26/2005, de 4 de febrer. Aix permet maximitzar Consell, modificado por el Decreto 26/2005, de 4 de febrero. Ello per-
la coordinaci dels servicis socials i sanitaris amb la consegent raci- mite maximizar la coordinacin de los servicios sociales y sanitarios
onalitzaci dels recursos, amb lobjectiu dabordar la problemtica de con la consiguiente racionalizacin de los recursos, con el objetivo de
lusuari des de les perspectives sanitria i social ja que ambdues estan abordar la problemtica del usuario desde las perspectivas sanitaria y
ntimament relacionades en el procs de malaltia i curaci. social ya que ambas estn ntimamente relacionadas en el proceso de
enfermedad y curacin.
La introducci en totes les organitzacions de la filosofia de la qua- La introduccin en todas las organizaciones de la filosofa de la
litat comporta la posada en prctica dun conjunt dactivitats dirigides calidad conlleva la puesta en prctica de un conjunto de actividades
al fet que estes organitzacions participen en el procs de millora cont- dirigidas a que estas organizaciones participen en el proceso de mejora
nua. En lmbit sanitari el principal objectiu de laplicaci desta filo- continua. En el mbito sanitario el principal objetivo de la aplicacin
sofia s la gesti i millora dels processos assistencials que sens dubte de esta filosofa es la gestin y mejora de los procesos asistenciales
redundar en benefici dels pacients. que sin duda redundar en beneficio de los pacientes.
Els departaments de salut i centres integraran les funcions din- Los departamentos de salud y centros integrarn las funciones de
vestigaci i docncia dacord amb els objectius fixats per lAgncia investigacin y docencia de acuerdo con los objetivos fijados por la
Valenciana de Salut i els acords que es fixen amb les entitats universi- Agncia Valenciana de Salut y los acuerdos que se fijen con las enti-
tries i dinvestigaci. dades universitarias y de investigacin.
En atenci de totes estes consideracions, sentides les entitats i En virtud de lo anterior, odas las entidades y cumplimentados los
omplits els trmits previnguts en la Llei 9/1987, de 12 de juny (article trmites prevenidos en la Ley 9/1987, de 12 de junio (artculo 31.1,
31.1, pargraf 2), per la qual es regulen els rgans de representaci, prrafo 2), por la que se regulan los rganos de representacin, deter-
determinaci de les condicions de treball i participaci del personal al minacin de las condiciones de trabajo y participacin del personal al
servici de les Administracions Pbliques, a proposta del conseller de servicio de las Administraciones Pblicas, a propuesta del conseller de
Sanitat, i conforme amb el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Sanidad, y conforme con el Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat
Valenciana, i previa delieberaci del Consell, en la reuni de 18 de Valenciana, y previa deliberacin del Consell en la reunin de 18 de
maig de 2007, mayo de 2007,

DECRETE DECRETO

CAPTOL I Captulo I
Marc general de lorganitzaci i funcionament Marco general de la organizacin y funcionamiento
de lassistncia sanitria de la asistencia sanitaria

Article 1. Departaments de Salut Artculo 1. Departamentos de Salud


1.1 El sistema sanitari valenci sordena en departaments de salut 1.1. El Sistema Sanitario Valenciano se ordena en departamen-
que equivalen a les rees de salut previstes en la Llei 14/1986, de 25 tos de salud que equivalen a las reas de salud previstas en la Ley
dabril, General de Sanitat. Els departaments de salut sn les demar- 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad. Los Departamentos de
cacions geogrfiques en qu es dividix el territori de la Comunitat salud son las demarcaciones geogrficas en las que se divide el terri-
Valenciana per a dur a terme una adequada gesti i administraci de torio de la Comunitat Valenciana para llevar a cabo una adecuada ges-
la sanitat valenciana. Constituxen la referncia geogrfica i poblacio- tin y administracin de la sanidad valenciana. Constituyen la refe-
nal en la qual sinterrelacionen els distints recursos del sistema sanitari rencia geogrfica y poblacional en la que se interrelacionan los dis-
per a possibilitar la prestaci duna atenci sanitria integral, contnua tintos recursos del sistema sanitario para posibilitar la prestacin de
i continuada, basada en els principis dequitat i universalitat i coordi- una atencin sanitaria integral, continua y continuada, basada en los
nant tots els mbits dactuaci sanitria amb la sociosanitria i la salut principios de equidad y universalidad y coordinando todos los mbitos
publica. de actuacin sanitaria con la socio-sanitaria y la salud publica.
1.2. La delimitaci dels departaments de salut es fa, sense perju 1.2. La delimitacin de los departamentos de Salud se realiza, sin
de les excepcions a qu hi haguera lloc, tenint en compte els factors perjuicio de las excepciones a que hubiera lugar, teniendo en cuenta
geogrfics, demogrfics, socioeconmics, culturals, epidemiolgics, los factores geogrficos, demogrficos, socioeconmicos, culturales,
laborals, climatolgics i de dotaci de vies i mitjans de comunicaci, epidemiolgicos, laborales, climatolgicos y de dotacin de vas y
aix com de les installacions sanitries de cada departament de salut, medios de comunicacin, as como de las instalaciones sanitarias de
de manera que possibilite la soluci de la major part dels problemes de cada Departamento de Salud, de tal forma que posibilite la solucin de
salut de la poblaci. la mayor parte de los problemas de salud de la poblacin.
1.3. LAgncia Valenciana de Salut determinar els departaments 1.3. La Agncia Valenciana de Salut determinar los departamen-
de salut que, per mitj dels corresponents acords amb les universitats, tos de salud que, mediante los correspondientes acuerdos con las uni-
sacreditaran per a aconseguir la mxima integraci entre les missions versidades, se acreditarn para conseguir la mxima integracin entre
assistencial, docent i investigadora, adquirint la consideraci de depar- las misiones asistencial, docente e investigadora, adquiriendo la consi-
taments de salut amb carcter universitari. deracin de departamentos de salud con carcter universitario.
1.4. El departament de salut, atenent els criteris de la mxima 1.4. EL departamento de salud, atendiendo a los criterios de la
integraci dels recursos assistencials, es dividix en zones bsiques de mxima integracin de los recursos asistenciales, se divide en zonas
salut. La zona bsica de salut s lmbit territorial bsic dactuaci de bsicas de salud. La zona bsica de salud es el mbito territorial bsico
lAtenci Primria. de actuacin de la Atencin Primaria.
1.5. En el departament de salut sintegren. 1.5 En el Departamento de Salud se integran:
Els centres de salut i consultoris. Los centros de salud y consultorios.
Les unitats de suport. Las unidades de apoyo.
Centres sanitaris integrats Centros sanitarios integrados.
Hospitals i centres despecialitats. Hospitales y centros de especialidades.
Els dispositius i/o unitats de carcter docent i investigador que Aquellos dispositivos y/o unidades de carcter docente e investi-
els siguen assignats. gador que les sean asignados.
Num. 5518 / 23.05.2007 20788

Els dispositius i/o unitats que per la seua naturalesa sassignen al Aquellos dispositivos y/o unidades que por su naturaleza se asig-
departament de salut. nen al Departamento de Salud.

Article 2. Funcions dels servicis sanitaris. Artculo 2. Funciones de los servicios sanitarios
2.1. Les funcions generals dels servicis sanitaris en la Comunitat 2.1. Las funciones generales de los servicios sanitarios en la
Valenciana sn: Comunitat Valenciana son:
a) Funcions datenci sanitria a) Funciones de atencin sanitaria
Promoci de la salut. Promocin de la salud.
Prevenci de les malalties per mitj de la intervenci en els fac- Prevencin de las enfermedades mediante la intervencin en los
tors de risc. factores de riesgo.
Detecci preco de les patologies de major incidncia i preva- Deteccin precoz de las patologas de mayor incidencia y preva-
lena. lencia.
Diagnstic i tractament de la patologia somtica i psquica en Diagnstico y tratamiento de la patologa somtica y psquica en
els diferents mbits dactuaci, basant-se en els protocols prviament los diferentes mbitos de actuacin, basndose en los protocolos pre-
establits incloent les cures a pacients terminals. viamente establecidos incluyendo los cuidados a pacientes terminales.
Rehabilitaci fsica, psquica i funcional tant en processos aguts Rehabilitacin fsica, psquica y funcional tanto en procesos agu-
com en situacions de cronicitat a fi de millorar lautonomia del paci- dos como en situaciones de cronicidad a fin de mejorar la autonoma
ent. del paciente.
b) Funcions de gesti b) Funciones de gestin
Optimitzaci dels recursos disponibles per a garantir una ade- Optimizacin de los recursos disponibles para garantizar una
quada atenci sanitria. adecuada atencin sanitaria.
Coordinaci entre tots els recursos sanitaris, aix com amb els Coordinacin entre todos los recursos sanitarios, as como con
dispositius de salut pblica, els servicis socials i la inspecci de servi- los dispositivos de salud pblica, los servicios sociales y la inspeccin
cis sanitaris entre altres. de servicios sanitarios entre otros.
Emplenament dels registres bsics que permeten emetre el con- Cumplimentacin de aquellos registros bsicos que permitan
junt de dades sollicitades en els sistemes dinformaci sanitria per a emitir el conjunto de datos solicitados en los sistemas de informacin
la planificaci i gesti dels servicis de salut. sanitaria para la planificacin y gestin de los servicios de salud.
En general, totes les funcions administratives i de gesti que es En general, todas las funciones administrativas y de gestin que
deriven de lassistncia i totes les funcions que siguen necessries per se deriven de la asistencia y cuantas funciones sean precisas para el
al desplegament dels plans de salut del departament. desarrollo de los planes de salud del departamento.
c) Funcions medicolegals determinades per la legislaci vigent. c) Funciones mdico-legales determinadas por la legislacin
vigente.
d) Funcions de formaci, docncia i investigaci. d) Funciones de formacin, docencia e investigacin.

Article 3. Organitzaci de lassistncia sanitria Artculo 3. Organizacin de la asistencia sanitaria


3.1. En cada departament de salut es garantir una adequada orga- 3.1. En cada departamento de salud se garantizar una adecua-
nitzaci dels distints mbits dactuaci, assegurant la coordinaci de da organizacin de los distintos mbitos de actuacin, asegurando la
latenci sanitria i sociosanitria en tots els processos de salut-malal- coordinacin de la atencin sanitaria y sociosanitaria en todos los pro-
tia a fi daconseguir la continutat assistencial. En tot moment sas- cesos de salud-enfermedad a fin de conseguir la continuidad asisten-
segurar la prestaci assistencial utilitzant els recursos adequats inde- cial. En todo momento se asegurar la prestacin asistencial utilizando
pendentment de la ubicaci a fi de garantir-ne la mxima eficcia. Els los recursos adecuados independientemente de su ubicacin con el fin
recursos humans seran estructurats des dun enfocament multidiscipli- de garantizar la mxima eficacia. Los recursos humanos sern estruc-
nari i flexible i basaran les activitats en la coordinaci i cooperaci de turados desde un enfoque multidisciplinar y flexible y basarn sus
tots els seus membres. actividades en la coordinacin y cooperacin de todos sus miembros.
3.2. La histria clnica nica per pacient, entesa com el conjunt de 3.2. La historia clnica nica por paciente, entendida como el con-
documents en qu est continguda tota la informaci dels processos junto de documentos en los que est contenida toda la informacin de
assistencials del pacient, es far sota criteris dunitat i integraci en los procesos asistenciales del paciente, se realizar bajo criterios de
tots els centres i servicis sanitaris i estar disponible per a tots els pro- unidad e integracin en todos los centros y servicios sanitarios y estar
fessionals que intervenen en el procs assistencial. Amb esta finalitat disponible para todos los profesionales que intervienen en el proceso
es tendir a la introducci de noves tecnologies de la informaci i la asistencial. Con esta finalidad se tender a la introduccin de nuevas
comunicaci que permeten acostar latenci al pacient i interrelacionar tecnologas de la informacin y la comunicacin que permitan acercar
els distints professionals respectant sempre la intimitat i privacitat dels la atencin al paciente e interrelacionar a los distintos profesionales
pacients. respetando siempre la intimidad y privacidad de aqullos.
3.3. Lorganitzaci de tots els recursos i dispositius assistencials 3.3. La organizacin de todos los recursos y dispositivos asisten-
garantir la cobertura sanitria a tota la poblaci segons criteris objec- ciales garantizar la cobertura sanitaria a toda la poblacin segn cri-
tius que incloguen els factors geogrfics, demogrfics, epidemiolgics, terios objetivos que contemplen factores geogrficos, demogrficos,
socioeconmics i culturals. epidemiolgicos, socioeconmicos y culturales.
3.4. Es promour lactuaci sanitria en lmbit comunitari comp- 3.4. Se promover la actuacin sanitaria en el mbito comunitario
tant amb la participaci efectiva de la ciutadania i utilitzant tots els contando con la participacin efectiva de la ciudadana y utilizando
recursos disponibles. todos los recursos disponibles.
3.5. Es potenciar lassistncia ambulatria i domiciliria a travs 3.5. Se potenciar la asistencia ambulatoria y domiciliaria a tra-
de mecanismes com ara els programes datenci domiciliria, hospital vs de mecanismos tales como los programas de atencin domicilia-
de dia, cirurgia major ambulatria i altres instruments de gesti clnica ria, hospital de da, ciruga mayor ambulatoria y otros instrumentos de
que puguen habilitar-se. gestin clnica que puedan habilitarse.
3.6. Totes les activitats relatives a prevenci, promoci i educaci 3.6. Todas las actividades relativas a prevencin, promocin y edu-
sanitria es faran en coordinaci amb les estructures de Salut Publi- cacin sanitaria se realizarn en coordinacin con las estructuras de
ca dacord amb el marc orgnic i funcional previst i adaptat amb esta salud publica de acuerdo con el marco orgnico y funcional previsto y
finalitat. adaptado para tal fin.
Num. 5518 / 23.05.2007 20789

3.7. Els servicis i unitats podran configurar-se, dacord amb les 3.7. Los servicios y unidades podrn configurarse de acuerdo con
noves frmules organitzatives dintegraci dels recursos assistenci- las nuevas frmulas organizativas de integracin de los recursos asis-
als, com a rees Clniques i Unitats de Gesti Clnica, si ho autoritza tenciales, como reas Clnicas y Unidades de Gestin Clnica, previa
lAgncia Valenciana de Salut, segons el que establix larticle 41 de la autorizacin de la Agncia Valenciana de Salut, segn lo establecido
Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, dOrdenaci Sanitria de en el artculo 41 de la Ley 3/2003, de 6 de febrero, de la Generalitat,
la Comunitat Valenciana. de Ordenacin Sanitaria de la Comunitat Valenciana.
3.7.1. Les rees clniques sn agrupacions de recursos assistencials 3.7.1. Las reas Clnicas son agrupaciones de recursos asistencia-
que provenen de distints servicis mdics, i/o quirrgics o de suport que les que provienen de distintos servicios mdicos, y/o quirrgicos o de
atenen patologies afins i garantixen una resposta integral al pacient. soporte que atienden patologas afines y garantizan una respuesta inte-
gral al paciente.
3.7.2. Les unitats de gesti clnica sn unitats assistencials que 3.7.2. Las Unidades de Gestin Clnica son unidades asistenciales,
poden coincidir amb un servici clnic, amb una unitat funcional, una que pueden coincidir con un servicio clnico, con una unidad funcio-
rea de suport, o una unitat datencions, les activitats de les quals sar- nal, un rea de apoyo, o una unidad de cuidados, cuyas actividades se
ticulen segons criteris de gesti clnica. articulan segn criterios de gestin clnica.
3.7.3. Les rees clniques i les unitats de gesti clnica podran: 3.7.3. Las reas Clnicas y las Unidades de Gestin Clnica
podrn:
a) Constituir-se com a centres de gesti dels processos assistenci- a) Constituirse como centros de gestin de los procesos asistencia-
als dotats dautonomia per a aix. les dotados de autonoma para ello.
b) Estar integrades per professionals procedents de servicis ja exis- b) Estar integradas por profesionales procedentes de servicios ya
tents amb activitat en els processos inclosos en la seua cartera de ser- existentes con actividad en los procesos incluidos en su cartera de ser-
vicis. vicios.
c) Disposar dorganitzaci i normes internes prpies, el disseny c) Disponer de organizacin y normas internas propias, cuyo dise-
funcional del qual es fonamenta en models de gesti basada en lexcel- o funcional se fundamenta en modelos de gestin basada en la exce-
lncia o qualitat total. lencia o calidad total.
d) Subscriure directament amb la direcci de lhospital lacord de d) Suscribir directamente con la Direccin del Hospital el Acuerdo
gesti . de Gestin .
e) Responsabilitzar-se de la gesti dels recursos assignats. e) Responsabilizarse de la gestin de los recursos asignados.
3.7.4. Reglamentriament sestablir el procediment de creaci de 3.7.4. Reglamentariamente se establecer el procedimiento de
les rees clniques i de les unitats de gesti clniques en els diferents creacin de las reas Clnicas y de las Unidades de Gestin Clnicas
mbits. en los diferentes mbitos.

Article 4. Gesti de centres sanitaris Artculo 4. Gestin de centros sanitarios


4.1. La gesti dels centres i servicis sanitaris podr dur-se a terme, 4.1. La gestin de los centros y servicios sanitarios podrn llevar-
directament o indirectament, a travs de qualsevol entitat de titularitat se a cabo, directa o indirectamente, a travs de cualquier entidad de
pblica o privada admesa en dret i adequant-se a les garanties establi- titularidad pblica o privada admitidas en derecho y adecundose a las
des en la Llei 14/1986, de 25 dabril, General de Sanitat, i es podran garantas establecidas en la Ley 14/1986, de 25 de abril, General de
establir convenis amb persones o entitats pbliques o privades i fr- Sanidad, pudindose establecer convenios con personas o entidades
mules de gesti integrades o compartides. pblicas o privadas y frmulas de gestin integradas o compartidas.
4.2. Simpulsar lautonomia en la gesti clnica sanitria, con- 4.2. Se impulsar la autonoma en la gestin clnica sanitaria, con-
figurant els centres sanitaris com a organitzacions autnomes amb figurando los centros sanitarios como organizaciones autnomas con
facultat de decisi, efectives i responsables, facilitant lextensi de les facultad de decisin, efectivas y responsables, facilitando la extensin de
noves formes de gesti a tota la xarxa dassistncia pblica i compati- las nuevas formas de gestin a toda la red de asistencia pblica y com-
bilitzant lestabliment de garanties en la correcta prestaci del servici patibilizando el establecimiento de garantas en la correcta prestacin
pblic amb laplicaci de majors quotes dautonomia. del servicio pblico con la aplicacin de mayores cuotas de autonoma.
4.3. Lautonomia de gesti, ho s sense minva del carcter de ser- 4.3. La autonoma de gestin lo es sin merma del carcter de servi-
vici pblic subjecte als criteris generals de planificaci de lAgncia cio pblico sujeto a los criterios generales de planificacin de la Agn-
Valenciana de Salut, i es reforcen els principis de coordinaci i coo- cia Valenciana de Salut, reforzndose los principios de coordinacin
peraci entre els distints centres i mbits assistencials de manera que y cooperacin entre los distintos centros y mbitos asistenciales de
sassegure plenament els drets dels ciutadans a la protecci de la salut. modo que se asegure plenamente los derechos de los ciudadanos a la
proteccin de la salud.
4.4. Tots els departaments comptaran amb un pla estratgic, apro- 4.4. Todos los departamentos contarn con un Plan Estratgico,
vat per la gerncia del departament i que estar dacord amb el pla aprobado por la Gerencia del Departamento y que ser acorde con el
estratgic de lAgncia Valenciana de Salut. Els centres integrants Plan Estratgico de la Agncia Valenciana de Salut. Los centros inte-
del departament ajustaran la seua actuaci a este pla, sense perju que grantes del departamento ajustarn su actuacin a dicho plan, sin per-
puguen desplegar els plans estratgics propis. juicio de que puedan desarrollar sus propios planes estratgicos.
4.5. En cada departament se subscriuran acords de gesti que 4.5 En cada departamento se suscribirn Acuerdos de Gestin que
garantisquen el desplegament de la cartera de servicis per a cada un garanticen el desarrollo de la Cartera de Servicios para cada uno de los
dels centres sanitaris i que comprometa estos centres en el desplega- centros sanitarios y que comprometa a dichos centros en el desarrollo
ment del Pla Estratgic de lAgncia Valenciana de Salut. Els acords del Plan Estratgico de la Agncia Valenciana de Salut. Los acuerdos
de gesti sn elements diferenciadors en la consecuci dobjectius i de gestin son elementos diferenciadores en la consecucin de obje-
constituxen un factor motivador per als professionals i un comproms tivos y constituyen un factor motivador para los profesionales y un
amb lestratgia de lAgncia Valenciana de Salut. compromiso con la estrategia de la Agncia Valenciana de Salut.

Article 5. Funcionament dels centres sanitaris Artculo 5. Funcionamiento de los centros sanitarios
5.1. Les activitats datenci sanitria tenen lloc al centre, al domi- 5.1. Las actividades de atencin sanitaria se desarrollan en el cen-
cili del pacient i en lmbit de la comunitat per les estructures sanitri- tro, en el domicilio del paciente y en el mbito de la comunidad por
es ms adequades. Estes activitats es poden fer a demanda de lusuari las estructuras sanitarias mas adecuadas. Estas actividades se pueden
o de forma programada pels professionals. realizar a demanda del usuario o de forma programada por los profe-
sionales.
Num. 5518 / 23.05.2007 20790

5.2. Amb carcter general, lhorari de funcionament dels centres 5.2. Con carcter general, el horario de funcionamiento de los cen-
sestablir dacord amb les indicacions segents. tros se establecer de acuerdo con las indicaciones siguientes:
Lhorari ordinari dels centres sanitaris ser de mat i vesprada, El horario ordinario de los centros sanitarios ser de maana y
per aix lactivitat programada ser de mat i de vesprada. tarde, por ello la actividad programada ser de maana y de tarde.
Les urgncies satendran durant les 24 hores del dia. Las urgencias se atendern durante las 24 horas del da.
5.3. Per a mantindre lassistncia continuada dels malalts inter- 5.3. Para mantener la asistencia continuada de los enfermos inter-
nats i prestar suport a latenci de les urgncies externes, el gerent nados y prestar apoyo a la atencin de las urgencias externas, el geren-
del departament de salut determinar la cobertura mnima per servici te del departamento de salud determinar la cobertura mnima por ser-
durant tota la jornada. vicio durante toda la jornada.
5.4. En lorganitzaci de latenci a la urgncia es garantir lac- 5.4. En la organizacin de la atencin a la urgencia se garantizar
cessibilitat de la poblaci i la coordinaci de tots els recursos sanitaris la accesibilidad de la poblacin y la coordinacin de todos los recursos
a fi de donar resposta amb la major resoluci en el menor temps pos- sanitarios a fin de dar respuesta con la mayor resolucin en el menor
sible. tiempo posible.
5.5. A fi dassegurar una assistncia sanitria adequada, especi- 5.5. A fin de asegurar una asistencia sanitaria adecuada, especial-
alment en lmbit de la urgncia, es possibilitar la mobilitzaci de mente en el mbito de la urgencia, se posibilitar la movilizacin de
recursos humans dins del departament de salut. recursos humanos dentro del departamento de salud.
5.6. Per tal de complir les indicacions esmentades, en cada depar- 5.6. Con el fin de cumplir las indicaciones mencionadas, en cada
tament les rees durgncies i/o atenci continuada subicaran en les departamento las reas de urgencias y/o atencin continuada se ubica-
unitats assistencials ms idnies i amb els recursos suficients per a rn en las unidades asistenciales ms idneas y con los recursos sufi-
resoldre la demanda. cientes para resolver la demanda.
5.7. Latenci a la urgncia est incorporada dins de les funcions 5.7. La atencin a la urgencia est incorporada dentro de las fun-
assistencials dels professionals sanitaris tant dins com fora de lhorari ciones asistenciales de los profesionales sanitarios tanto en el horario
ordinari de funcionament del centre. ordinario de funcionamiento del centro como fuera de ste.

Article 6. Accs als servicis sanitaris Artculo 6. Acceso a los servicios sanitarios
6.1 Totes les consultes, excepte les urgents, hauran de concertar-se 6.1. Todas las consultas, salvo las urgentes, debern concertarse
per mitj de cita prvia, tal com regula la normativa en esta matria. mediante cita previa, tal y como viene regulado en la normativa vigen-
te en esta materia.
6.2. Les gestions dingrs, trasllat i alta es faran a travs de les uni- 6.2. Las gestiones de ingreso, traslado y alta se realizarn a travs
tats dadmissi dels centres sanitaris. de las unidades de admisin de los centros sanitarios.
6.3. Laccs a les consultes dAtenci Primria, com a porta den- 6.3. El acceso a las consultas de Atencin Primaria, como puerta
trada al sistema, el far directament lusuari. de entrada al sistema, se realizar directamente por el usuario.
6.4. Latenci en les consultes dAtenci Especialitzada es far a 6.4. La atencin en las consultas de Atencin Especializada se rea-
instncia dels professionals sanitaris de les distintes unitats compe- lizar a instancia de los profesionales sanitarios de las distintas unida-
tents, llevat de les especialitats i situacions previstes en la normativa. des competentes, exceptundose las especialidades y situaciones pre-
vistas en la normativa vigente.
6.5. Laccs a les diverses unitats de suport es regular en lmbit 6.5. El acceso a las diversas unidades de apoyo se regular en el
del departament atenent les caracterstiques i distribuci destos recur- mbito del departamento atendiendo a las caractersticas y distribucin
sos, i assegurant en tots els casos la millor accessibilitat. de estos recursos, asegurando en todos los casos la mejor accesibili-
dad.
6.6. Laccs als hospitals amb rees dassistncia a crnics i de 6.6. El acceso a los hospitales con reas de asistencia a crnicos y
llarga estada i a hospitals monogrfics sha de fer sempre de forma de larga estancia y a hospitales monogrficos se debe realizar siempre
programada i segons protocols dingrs o derivaci. de forma programada y conforme a protocolos de ingreso o deriva-
cin.
6.7. Laccs a altres recursos sociosanitaris ser facilitat i coor- 6.7. El acceso a otros recursos sociosanitarios ser facilitado y
dinat pels treballadors socials com a responsables de les funcions de coordinado por los trabajadores sociales como responsables de las
diagnstic i tractament de la problemtica social que sorgix entorn del funciones de diagnstico y tratamiento de la problemtica social que
malalt i la seua famlia. surge en torno al enfermo y a su familia.

Article 7. Coordinaci dels servicis sanitaris Artculo 7. Coordinacin de los servicios sanitarios
7.1. Tots els professionals sanitaris del departament de salut esta- 7.1. Todos los profesionales sanitarios del Departamento de salud
ran coordinats a fi dassegurar una oferta assistencial integrada que estarn coordinados a fin de asegurar una oferta asistencial integrada,
definisca nous circuits datenci i nous mapes de processos assisten- definiendo nuevos circuitos de atencin y nuevos mapas de procesos
cials que aborden lassistncia des duna perspectiva global i continu- asistenciales, que aborden la asistencia desde una perspectiva global y
ada. continuada.
7.2. Es potenciaran les interconsultes entre els diferents mbits 7.2. Se potenciarn las interconsultas entre los diferentes mbitos
amb lobjectiu de fomentar el coneixement entre els distints professio- con el objetivo de fomentar el conocimiento entre los distintos profe-
nals del departament, establir pautes dactuaci conjunta i definir uns sionales del departamento, establecer pautas de actuacin conjunta y
objectius comuns. definir unos objetivos comunes.
7.3. Es potenciar dins dels departaments la dispersi de deter- 7.3. Se potenciar dentro de los departamentos la dispersin de
minats metges perqu actuen com a agents integradors, consultors determinados mdicos para que acten como agentes integradores,
o denlla. El professional que actua denlla s un facilitador de la consultores o de enlace .El profesional que acta de enlace es un faci-
labor del metge dAtenci Primria pel que fa a atenci ambulatria i litador de la labor del mdico de atencin Primaria en lo referente a
hospitalria. atencin ambulatoria y hospitalaria.
7.4. Sarbitraran els mecanismes necessaris per a assegurar una 7.4. Se arbitrarn los mecanismos necesarios para asegurar una
perfecta coordinaci amb la resta de recursos de salut pblica, servi- perfecta coordinacin con el resto de recursos de salud pblica, servi-
cis socials, inspecci de servicis sanitaris i tots aquells organismes que cios sociales,inspeccin de servicios sanitarios y todos aquellos orga-
tinguen competncies en lmbit sanitari i sociosanitari. nismos que tengan competencias en el mbito sanitario y socio-sani-
tario.
Num. 5518 / 23.05.2007 20791

Article 8. Atenci i informaci al pacient Artculo 8. Atencin e informacin al paciente


8.1. Lrea dAtenci al Pacient t assignades les funcions previs- 8.1 El rea de Atencin al Paciente tiene asignadas las funciones
tes en el Decret 2/2002, de 8 de gener, del Consell, pel qual es creen previstas en el Decreto 2/2002, de 8 de enero, del Consell, por el que
els servicis datenci i informaci al pacient (SAIP). El seu objectiu se crean los servicios de atencin e informacin al paciente (SAIP). Su
s atendre personalment el pacient, els seus familiars i, si s el cas, els objetivo es atender personalmente al paciente, sus familiares y, en su
seus representants, informar-los dels seus drets i obligacions i orientar- caso, sus representantes, informndoles de sus derechos y obligaciones
los per a contribuir a millorar la seua atenci. y orientndoles para contribuir a mejorar su atencin.
8.2. En cada departament existir un SAIP que dependr de la 8.2. En cada Departamento existir un SAIP que depender de la
gerncia del departament. Disposar dun coordinador que en ser el Gerencia del Departamento. Contar con un coordinador como res-
responsable. El coordinador dependr de la gerncia del departament. ponsable del mismo. Dicho coordinador depender de la Gerencia del
Departamento.
8.3. Les reclamacions i suggeriments dels pacients es tramiten a 8.3. Las reclamaciones y sugerencias de los pacientes se tramitan a
travs desta rea dactivitat. travs de esta rea de actividad.

Article 9. Gesti de la qualitat Artculo 9. Gestin de la calidad


9.1. Les actuacions dels professionals dels centres sanitaris en cada 9.1. Las actuaciones de los profesionales de los centros sanitarios
departament de salut sorientaran a la millora contnua de la qualitat en cada departamento de salud se orientarn a la mejora continua de la
dels processos assistencials. calidad de los procesos asistenciales.
9.2. La gesti de la millora de la qualitat haur dincloure, entre 9.2. La gestin de la mejora de la calidad deber contemplar entre
altres, les ferramentes segents: otras las siguientes herramientas:
Guies i vies de prctica clnica i assistencial per a la presa de Guas y vas de prctica clnica y asistencial para la toma de
decisions clniques basades en levidncia cientfica, protocols dactu- decisiones clnicas basadas en la evidencia cientfica, protocolos de
aci i derivaci que disminusquen la variabilitat en la prctica clnica. actuacin y derivacin que disminuyan la variabilidad en la prctica
clnica.
Normes de qualitat i seguretat per als centres i servicis sanitaris Normas de calidad y seguridad para los centros y servicios sani-
amb lobjectiu de garantir la seguretat en latenci sanitria. tarios con el objetivo de garantizar la seguridad en la atencin sanita-
ria.
Sistemes dinformaci que aporten indicadors que permeten Sistemas de informacin que aporten indicadores que permitan
mesurar, comparar i avaluar la qualitat dels centres i servicis sanitaris medir, comparar y evaluar la calidad de los centros y servicios sani-
de forma homologada, aix com registrar les prctiques que inclouen tarios de forma homologada, as como registrar aquellas prcticas que
un valor afegit a la qualitat dels servicis. contemplen un valor aadido a la calidad de los servicios.
9.3. En cada departament es constituir una comissi de qualitat 9.3. En cada Departamento se constituir una Comisin de Calidad
que dependr del gerent del departament i les funcions principals de que depender del gerente del departamento y cuyas funciones princi-
la qual sn: pales son.
Assessorar la gerncia del departament en matria de qualitat. Asesorar a la gerencia del departamento en materia de calidad.
Donar suport i avaluar totes les accions relatives a la millora de Apoyar y evaluar todas las acciones relativas a la mejora de la
la qualitat tant assistencial com de la gesti i administraci dels servi- calidad tanto asistencial como de la gestin y administracin de los
cis i unitats. servicios y unidades.
Coordinar els grups de millora de la qualitat establits en els cen- Coordinar los grupos de mejora de la calidad establecidos en los
tres. centros.
Elaborar informes peridics sobre la situaci de la qualitat. Elaborar informes peridicos sobre la situacin de la calidad.
9.4, Dins del departament es potenciar lexistncia i funciona- 9.4. Dentro del Departamento se potenciar la existencia y fun-
ment de comissions clniques de garantia de qualitat. Hi haur dhaver, cionamiento de Comisiones Clnicas de garanta de calidad. Debern
com a mnim les comissions segents: Histries Clniques; Teixits i existir, como mnimo, las siguientes Comisiones: Historias Clnicas;
Tumors; Mortalitat; Infeccions i Profilaxi; Poltica Antibitica, Farm- Tejidos y Tumores; Mortalidad; Infecciones y Profilaxis; Poltica Anti-
cia i Teraputica; Docncia i Formaci, i Comits tics dInvestigaci bitica, Farmacia y Teraputica; Docencia y Formacin, y Comits
Clnica. ticos de Investigacin Clnica.

CAPTOL II CAPTULO II
Prestacions assistencials Prestaciones asistenciales

Article 10. Marc General Artculo 10. Marco general


10.1. LAgncia Valenciana de Salut establir les prestacions sani- 10.1. La Agncia Valenciana de Salut establecer las prestaciones
tries, servicis o conjunt de servicis preventius, diagnstics, terapu- sanitarias, servicios o conjunto de servicios preventivos, diagnsticos,
tics, rehabilitadors i de promoci de salut, dins del sistema sanitari teraputicos, rehabilitadores y de promocin de salud, dentro del Sis-
valenci. El catleg destes prestacions es far efectiu per mitj de la tema Sanitario Valenciano. El catlogo de estas prestaciones se har
cartera de servicis que engloba les prestacions corresponents a Atenci efectivo mediante la cartera de servicios englobando las prestaciones
Primria, Atenci Especialitzada, atenci sociosanitria, atenci dur- correspondientes a atencin primaria, atencin especializada, atencin
gncies i emergncies i prestacions farmacutiques, ortoprottiques, de sociosanitaria, atencin de urgencias y emergencias y prestaciones
productes diettics i de transport sanitari previstes en la Llei 16/2003, farmacuticas, ortoprotsicas, de productos dietticos y de transporte
de 28 de maig, de cohesi i qualitat del Sistema Nacional de Salut. sanitario contempladas en la Ley 16/2003, de 28 de mayo, de cohesin
y calidad del Sistema Nacional de Salud.
10.2 .La provisi destes prestacions es dur a terme a travs dels 10.2 La provisin de estas prestaciones se llevar a cabo a travs
recursos assistencials propis de lAgncia Valenciana de Salut, o a tra- de los recursos asistenciales propios de la Agncia Valenciana de Salut,
vs de mitjans privats, concertats o un altre tipus de mitjans i frmules o a travs de medios privados, concertados u otro tipo de medios y fr-
previstes en la llei dordenaci sanitria i la resta de normativa. mulas previstas en la Ley de ordenacin sanitaria y dems normativas
que se desarrollen.
10.3. LAtenci Sanitria ha de garantir la continutat de latenci 10.3 La atencin sanitaria debe garantizar la continuidad de la
al llarg de tota la vida del pacient i es prestar en rgim ambulatori o atencin a lo largo de toda la vida del paciente y se prestar en rgi-
Num. 5518 / 23.05.2007 20792

en rgim dhospitalitzaci, en funci del grau de complexitat i/o espe- men ambulatorio o en rgimen de hospitalizacin, en funcin del
cificitat del problema de salut. grado de complejidad y/o especificidad del problema de salud.

Secci 1 Seccin 1
Atenci ambulatria: Atenci Primria i Atenci Especialitzada Atencin ambulatoria: Atencin Primaria y Especializada

Article 11. mbit Artculo 11. mbito


Latenci ambulatria s aquella prestaci sanitria, de qualsevol La atencin ambulatoria es aquella prestacin sanitaria, de cual-
ndole, que es fa als pacients sense necessitat dinternament. Dins de quier ndole, que se realiza a los pacientes sin necesidad de interna-
la modalitat datenci ambulatria t especial rellevncia, tant pel seu miento. Dentro de la modalidad de atencin ambulatoria tiene especial
volum com per ser la porta dentrada al sistema sanitari, lAtenci Pri- relevancia, tanto por su volumen como por ser la puerta de entrada al
mria de Salut. Latenci ambulatria ser prestada pels professionals sistema sanitario, la Atencin Primaria de Salud. La atencin ambu-
dAtenci Primria o pels professionals dAtenci Especialitzada cor- latoria ser prestada por los profesionales de Atencin Primaria o por
responents a travs dels diferents centres o dispositius sanitaris exis- los profesionales de Atencin Especializada correspondientes a travs
tents en cada departament i que seran: de los diferentes centros o dispositivos sanitarios existentes en cada
departamento y que sern:
Centres de salut i consultoris Centros de salud y consultorios
Unitats de suport Unidades de apoyo
Centres sanitaris integrats Centros sanitarios integrados
Centres despecialitats i activitat ambulatria especialitzada Centros de especialidades y actividad ambulatoria especializada
Aquells dispositius i/o unitats que per la seua naturalesa sassig- Aquellos dispositivos y/o unidades que por su naturaleza se asig-
nen al departament de salut. nen al Departamento de Salud.

Article 12. Centres de salut i consultoris Artculo 12. Centros de salud y consultorios
12.1. Els centres de salut i consultoris constituxen laccs inicial 12.1. Los centros de salud y consultorios constituyen el acceso ini-
al sistema sanitari. Ac sarticulen els recursos necessaris per a fer les cial al sistema sanitario. En ellos se articulan los recursos necesarios
prestacions segents: para desarrollar las siguientes prestaciones:
Latenci sanitria, a demanda, programada i urgent tant, en la La atencin sanitaria, a demanda, programada y urgente, tanto
consulta com en el domicili del pacient. en la consulta como en el domicilio del paciente.
Realitzaci dels programes de salut especfics relatius a la dona, Realizacin de los programas de salud especficos relativos a la
la infncia, els adults, la tercera edat, els grups de risc, els malalts cr- mujer, la infancia, los adultos, la tercera edad, los grupos de riesgo,
nics, els malalts terminals i tots aquells que sincorporen a la cartera los enfermos crnicos, los enfermos terminales y todos aquellos que
de servicis basant-se en el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana. se incorporen a la cartera de servicios en base al plan de salud de la
Comunitat Valenciana.
Promoci i educaci per a la salut en lindividu, famlia, grup o Promocin y educacin para la salud en el individuo, familia,
comunitat per mitj dactivitats integrades en els programes de salut. grupo o comunidad mediante actividades integradas en los programas
de salud.
Latenci a la salut bucodental. La atencin a la salud bucodental.
Latenci a la salut sexual i reproductiva. La atencin a la salud sexual y reproductiva.
La prevenci enfocada fonamentalment a la realitzaci dactivi- La prevencin enfocada fundamentalmente a la realizacin de
tats dirigides a la detecci preco de les patologies de major incidncia actividades dirigidas a la deteccin precoz de las patologas de mayor
i prevalena de la zona. incidencia y prevalencia de la zona.
Atenci a problemes de salut mental i conductes addictives. Atencin a problemas de salud mental y conductas adictivas.
Rehabilitaci bsica. Rehabilitacin bsica.
Treball social. Trabajo social.
Cirurgia menor. Ciruga menor.
Les prestacions dorde juridicolegal derivades de la legislaci Aquellas prestaciones de orden jurdico-legal derivadas de la
vigent. legislacin vigente.
Totes les funcions assistencials de major nivell de complexitat Todas aquellas funciones asistenciales de mayor nivel de com-
que es determinen. plejidad que se determinen.
12.2. Els responsables destes prestacions sn els membres de 12.2. Los responsables de estas prestaciones son los miembros del
lequip dAtenci Primria (EAP), els professionals de les unitats de equipo de Atencin Primaria (EAP), los profesionales de las unidades
suport i la resta despecialistes del departament que es determinen amb de apoyo y el resto de especialistas del departamento que se determi-
fi dacostar els servicis a lusuari i que actuen tots ells de forma coor- nen con fin de acercar los servicios al usuario actuando todos ellos de
dinada i integrada. forma coordinada e integrada.

Article 13. Unitats de suport Artculo 13. Unidades de apoyo


13.1. Les unitats de suport actuen com a equips interdisciplina- 13.1. Las Unidades de apoyo actan como equipos interdiscipli-
ris i han de coordinar-se adequadament amb els recursos socials del narios y deben coordinarse adecuadamente con los recursos sociales
seu mbit i prestar-los assessorament i suport quan procedisca. El seu de su mbito, prestndoles asesoramiento y apoyo cuando proceda. Su
mbit territorial dactuaci supera la zona bsica de salut i actuen de mbito territorial de actuacin supera la zona bsica de salud y actan
forma integrada i coordinada amb els recursos especialitzats del depar- de forma integrada y coordinada con los recursos especializados del
tament en lmbit corresponent a cada especialitat. departamento en el mbito correspondiente a cada especialidad.
13.2. Tenen la consideraci dunitats de suport les segents: les 13.2. Tienen la consideracin de unidades de apoyo las siguientes:
unitats bsiques de rehabilitaci, les unitats dodontologia, les unitats las unidades bsicas de rehabilitacin, las unidades de odontologa, las
de salut mental, les unitats de conductes addictives, les unitats de salut unidades de salud mental, las unidades de conductas adictivas, las uni-
sexual i reproductiva i les unitats de prevenci de cncer de mama. dades de salud sexual y reproductiva y las unidades de prevencin de
cncer de mama.
Num. 5518 / 23.05.2007 20793

13.3. LAgncia Valenciana de Salut podr crear altres unitats de 13.3. La Agncia Valenciana de Salut podr crear otras unidades
suport per ra de les necessitats de salut de la poblaci. de apoyo en virtud de las necesidades de salud de la poblacin.
13.4. Les unitats bsiques de rehabilitaci sn les responsables de 13.4. Las Unidades bsicas de rehabilitacin son las responsables
la prestaci de rehabilitaci i tenen com a objectiu lacostament de la de la prestacin de rehabilitacin y tienen como objetivo el acerca-
rehabilitaci bsica a la poblaci afectada per processos que limiten o miento de la rehabilitacin bsica a la poblacin afecta de procesos
interrompen les activitats de la seua vida diria. que limitan o interrumpen las actividades de su vida diaria.
13.5. Les unitats dodontologia despleguen el programa de salut 13.5. Las Unidades de odontologa desarrollan el programa de
bucodental lobjectiu del qual s la promoci, prevenci i millora de la salud bucodental cuyo objetivo es la promocin, prevencin y mejora
salut bucodental. de la salud bucodental.
13.6. Les unitats de salut mental tenen com a prestacions bsiques 13.6. Las Unidades de Salud Mental tienen como prestaciones
latenci integral al pacient en matria de salut mental, tant en rgim bsicas la atencin integral al paciente en materia de salud mental,
de consulta com en rgim datenci domiciliria, aix com la rehabili- tanto en rgimen de consulta como en rgimen de atencin domici-
taci i integraci dels pacients en la Comunitat Valenciana. liaria as como la rehabilitacin e integracin de los pacientes en la
Comunitat Valenciana.
13.7. Les unitats de conductes addictives tenen com a objectiu 13.7. Las Unidades de Conductas Adictivas tienen como objetivo
bsic lassistncia sanitria a les persones amb drogodependncies i bsico la asistencia sanitaria a las personas con drogodependencias y
altres addiccions en rgim ambulatori, sense perju de lexistncia otras adicciones en rgimen ambulatorio, sin perjuicio de la existencia
dunitats dingrs o llits per a desintoxicaci en els hospitals generals de unidades de ingreso o camas para desintoxicacin en los hospitales
i especialitzats de la Comunitat Valenciana. Complementriament col- generales y especializados de la Comunitat Valenciana. Complemen-
laboraran en aquells programes preventius dirigits a disminuir la inci- tariamente colaborarn en aquellos programas preventivos dirigidos a
dncia del consum de drogues i el creixement daltres addiccions que disminuir la incidencia del consumo de drogas y el desarrollo de otras
es donen en el seu mbit geogrfic. Podran especialitzar-se en laten- adicciones que se desarrollen en su mbito geogrfico. Podrn espe-
ci a un tipus daddiccions concret sobre la base de les necessitats cializarse en la atencin a un tipo de adicciones concreto sobre la base
objectives datenci com s el cas de les unitats dalcohologia. de las necesidades objetivas de atencin como es el caso de las Unida-
des de Alcohologa.
13.8. Les unitats de salut sexual i reproductiva tenen com a objec- 13.8. Las unidades de Salud Sexual y Reproductiva tienen como
tiu garantir el desplegament i implantaci de programes, activitats i objetivo garantizar el desarrollo e implantacin de programas, activi-
accions que faciliten la prevenci, promoci, informaci i atenci en dades y acciones que faciliten la prevencin, promocin, informacin
esta matria. Les prestacions especfiques destes unitats sn la infor- y atencin en esta materia. Las prestaciones especficas de estas uni-
maci, assessorament, educaci i prestaci de mtodes anticonceptius; dades son la informacin, asesoramiento, educacin y prestacin de
latenci a la consulta preconcepcional; lassessorament i atenci a mtodos anticonceptivos; la atencin a la consulta preconcepcional; el
lesterilitat i infertilitat; la prevenci i tractament de malalties de trans- asesoramiento y atencin a la esterilidad e infertilidad; la prevencin
missi sexual; la prevenci de cncer de crvix; la informaci i asses- y tratamiento de enfermedades de transmisin sexual; la prevencin
sorament en la interrupci voluntria de lembars; lassessorament i de cncer de cervix; la informacin y asesoramiento en la interrupcin
terpia de problemes relacionats amb la sexualitat i les intervencions voluntaria del embarazo; el asesoramiento y terapia de problemas rela-
comunitries dirigides a desplegar programes educatius en salut sexual cionados con la sexualidad y las intervenciones comunitarias dirigidas
i reproductiva. a desarrollar programas educativos en salud sexual y reproductiva.
13.9. Les unitats de prevenci de cncer de mama estan regula- 13.9. Las Unidades de Prevencin de Cncer de Mama estn regu-
des pel programa de prevenci de cncer de mama de la Comunitat ladas por el programa de prevencin de cncer de mama de la Comuni-
Valenciana amb lobjectiu de reduir la mortalitat per este tumor, fan tat Valenciana con el objetivo de reducir la mortalidad por este tumor,
el cribratge mamogrfic de la poblaci dacord amb criteris i metodo- realizan el cribado mamogrfico de la poblacin de acuerdo con crite-
logia definits. En tot moment haur de quedar garantida la derivaci rios y metodologa definidos. En todo momento deber quedar garan-
daquelles dones amb sospita o troballa de malignitat als dispositius tizada la derivacin de aquellas mujeres con sospecha o hallazgo de
especfics per a la seua confirmaci diagnstica i tractament en cas de malignidad a los dispositivos especficos para su confirmacin diag-
necessitat. nstica y tratamiento en caso de necesidad.

Article 14. Centres sanitaris integrats Artculo 14. Centros sanitarios integrados
14.1. Sn institucions sanitries que presten latenci a la pobla- 14.1. Son instituciones sanitarias que prestan la atencin a la
ci, fonamentalment en rgim ambulatori, i que integren els professi- poblacin, fundamentalmente en rgimen ambulatorio, integrando a
onals i les tcniques prpies dels centres de salut i de lhospital, amb los profesionales y las tcnicas propias de los centros de salud y del
lobjectiu dacostar les prestacions ms especialitzades a lusuari. hospital, con el objetivo de acercar aquellas prestaciones mas especia-
lizadas al usuario.
14.2. Els centres sanitaris integrats compten amb una extensa 14.2. Los centros sanitarios integrados cuentan con una extensa
cartera de servicis que inclou tant prestacions prpies de lmbit de cartera de servicios que incluye tanto prestaciones propias del mbi-
lAtenci Primria com de lespecialitzada, i poden prestar atenci to de la Atencin Primaria como de la especializada, pudiendo prestar
dhospitalitzaci de curta estada i atenci quirrgica de cirurgia major atencin de hospitalizacin de corta estancia y atencin quirrgica de
ambulatria. ciruga mayor ambulatoria.

Article 15. Centres despecialitats i activitat ambulatria hospitalria Artculo 15.Centros de especialidades y actividad ambulatoria hospi-
talaria
15.1. Els centres despecialitats sn institucions sanitries que 15.1. Los centros de especialidades son instituciones sanitarias
presten latenci a la poblaci en rgim ambulatori, integrats totalment que prestan la atencin a la poblacin en rgimen ambulatorio, inte-
en lhospital com una prolongaci de les consultes externes prpies. grados totalmente en el hospital como una prolongacin de las consul-
El personal destos centres despecialitats, depn dels corresponents tas externas del mismo. El personal de estos centros de especialidades
servicis de lhospital en qu sintegren. depende de los correspondientes servicios del hospital en el que se
integran.
15.2. Els hospitals de dia presten atencions especialitzades ambu- 15.2. Los hospitales de da prestan cuidados especializados ambu-
latries, bsicament dinfermeria i en collaboraci amb un ampli latorios, bsicamente de enfermera y en colaboracin con un amplio
ventall despecialitats. Les prestacions inclouen: valoraci i assessora- abanico de especialidades. Sus prestaciones incluyen: valoracin y
Num. 5518 / 23.05.2007 20794

ment; administraci de tractaments; realitzaci de proves diagnostico- asesoramiento; administracin de tratamientos; realizacin de pruebas
teraputiques de certa complexitat i atenci als pacients per a ladapta- diagnstico-teraputicas de cierta complejidad y atencin a los pacien-
ci al medi desprs dhaver-los practicat alguna prova intervencionista tes para su adaptacin al medio tras haberles practicado alguna prueba
o desprs de la realitzaci dun procs de cirurgia major ambulatria. intervencionista o tras la realizacin de un procede de ciruga mayor
ambulatoria.
15.3. La cirurgia major ambulatria es prestar dacord amb el 15.3. La ciruga mayor ambulatoria se prestar de conformidad
model organitzatiu dassistncia quirrgica multidisciplinria, de con el modelo organizativo de asistencia quirrgica multidisciplinar,
forma efectiva, segura i eficient, a determinats pacients que requeri- de forma efectiva, segura y eficiente, a determinados pacientes que
xen atencions postoperatries poc intensives i de curta duraci, sense requieren cuidados postoperatorios poco intensivos y de corta dura-
necessitat dingrs en un llit dhospitalitzaci convencional. cin, sin necesidad de ingreso en una cama de hospitalizacin conven-
cional.
15.4. Totes estes alternatives, per al millor exercici de les seues 15.4. Todas estas alternativas, para el mejor desarrollo de sus acti-
activitats, es coordinen funcionalment entre si aix com amb la resta de vidades, se coordinan funcionalmente entre s as como con el resto de
les unitats i servicis de lhospital i resta de dispositius sanitaris exis- las unidades y servicios del hospital y resto de dispositivos sanitarios
tents, de forma especial, en latenci domiciliria. existentes, de forma especial, en la atencin domiciliaria.

Secci 2 Seccin 2
Atenci dhospitalitzaci Atencin de hospitalizacin

Article 16. mbit Artculo 16. mbito


Latenci dhospitalitzaci s la prestaci sanitria de qualsevol La atencin de hospitalizacin es aquella prestacin sanitaria de
ndole que es fa als pacients amb necessitat dinternament. Depenent cualquier ndole que se realiza a los pacientes con necesidad de inter-
de les caracterstiques i el grau de complexitat de latenci requerida namiento. Dependiendo de las caractersticas y el grado de compleji-
ser prestada a travs dels diferents centres o unitats sanitries exis- dad de la atencin requerida, ser prestada a travs de los diferentes
tents en cada departament i que seran: centros o unidades sanitarias existentes en cada departamento y que
sern:
Hospitalitzaci convencional Hospitalizacin convencional
Unitats dhospitalitzaci a domicili Unidades de Hospitalizacin a domicilio
Unitats mdiques de curta estada Unidades Mdicas de Corta Estancia

Article 17. Hospitalitzaci convencional Artculo 17. Hospitalizacin convencional


17.1. Lhospital s la instituci sanitria on satn la demanda de 17.1. El hospital es la institucin sanitaria donde se atiende la
la poblaci amb problemes de salut de major complexitat o especifici- demanda de la poblacin con problemas de salud de mayor comple-
tat o que requerix internament, actua com a suport daltres estructures jidad o especificidad o que requiere internamiento, actuando como
sanitries i garantix la continutat de latenci integral al pacient. soporte de otras estructuras sanitarias y garantizando la continuidad de
la atencin integral al paciente.
17.2. Els hospitals dependents de lAgncia Valenciana de Salut en 17.2. Los hospitales dependientes de la Agncia Valenciana de
relaci amb la funci que fan i amb les unitats que tenen incorporades Salut en relacin con la funcin que desarrollan y con las unidades en
es classifiquen en: ellos incorporados se clasifican en:
Hospitals generals, que, al seu torn, es classifiquen en: Hospitales Generales. stos, a su vez, se clasifican:
a) Hospitals de departament a) Hospitales de departamento
b) Hospitals amb servicis o unitats de referncia de la Comunitat b) Hospitales con servicios o unidades de referencia de la Comuni-
Valenciana. tat Valenciana.
c) Hospitals amb servicis o unitats de referncia multidepartamen- c) Hospitales con servicios o unidades de referencia multideparta-
tals. mentales
Hospitals complementaris de departament. Hospitales complementarios de Departamento.
Hospitals datenci a malalts crnics, de mitjana i de llarga esta- Hospitales de atencin a enfermos crnicos, de media y de larga
da. estancia.
Hospitals monogrfics. Hospitales monogrficos
17.3. Els hospitals amb servicis o unitats de referncia, aix com 17.3. Los hospitales con servicios o unidades de referencia, as
els hospitals datenci a malalts crnics, de mitjana i de llarga esta- como los hospitales de atencin a enfermos crnicos, de media y de
da, donaran cobertura assistencial a aquelles demarcacions territorials larga estancia, darn cobertura asistencial a aquellas demarcaciones
superiors al departament de salut, segons els criteris de planificaci territoriales superiores al Departamento de Salud, segn los criterios
que sestablisquen. Els servicis constituxen les estructures fonamen- de planificacin que se establezcan. Los Servicios de los hospitales
tals dels hospitals. constituyen las estructuras fundamentales de los mismos.
17.4. Sentn per hospitals complementaris els ubicats en el mateix 17.4. Se entiende por hospitales complementarios aquellos hospi-
departament que altres hospitals generals als quals donen suport fent tales ubicados en el mismo Departamento que otros hospitales gene-
activitats complementries a les habituals dun hospital general i en rales a los que apoyan realizando actividades complementarias a las
els quals es poden desplegar dispositius i mecanismes dalta resoluci. habituales de un hospital general y en los que se pueden desarrollar
dispositivos y mecanismos de alta resolucin.

Article 18. Hospital a domicili Artculo 18.Hospital a domicilio


18.1. Les unitats dhospitalitzaci a domicili (UHD) presten Aten- 18.1. Las Unidades de Hospitalizacin a Domicilio (UHD) pres-
ci Especialitzada de rang hospitalari en el domicili del pacient des- tan Atencin Especializada de rango hospitalario en el domicilio del
prs duna primera fase destabilitzaci en lhospital, o quan, pel seu paciente, tras una primera fase de estabilizacin en el hospital, o cuan-
estadi evolutiu, es considere el domicili particular com el millor lloc do, por su estadio evolutivo, se considere el propio domicilio como el
teraputic, s a dir, aquell on els objectius teraputics saconseguiran mejor lugar teraputico, es decir, aquel donde los objetivos teraputi-
en el menor temps possible, amb menor nombre de complicacions i cos se van a conseguir en el menor tiempo posible, con menor nmero
menor cost social. Els pacients atesos en estes unitats es consideren de complicaciones y menor coste social. Los pacientes atendidos en
Num. 5518 / 23.05.2007 20795

com a ingressats en lhospital a tots els efectes administratius i assis- estas unidades se consideran como ingresados en el hospital a todos
tencials, incloses les prestacions farmacutiques i els tractaments i los efectos administrativos y asistenciales incluidas las prestaciones
atencions homlogues als dispensats en lhospital. farmacuticas, recibiendo los tratamientos y cuidados homlogos a los
dispensados en el hospital.
18.2. Es potenciar lactuaci integrada destes unitats dhospi- 18.2. Se potenciar la actuacin integrada de estas Unidades de
talitzaci a domicili amb tots els agents que intervenen en latenci hospitalizacin a domicilio con todos los agentes que intervienen en la
domiciliria (equips datenci primria, unitats de salut mental, unitats atencin domiciliaria (equipos de atencin primaria, unidades de Salud
bsiques de rehabilitaci, servicis durgncies i emergncies extrahos- Mental, Unidades Bsicas de rehabilitacin, servicios de urgencias y
pitalries). Aix mateix, la cobertura de latenci a les urgncies que emergencias extrahospitalarias). As mismo la cobertura de la atencin
necessiten els pacients atesos en rgim dhospitalitzaci domiciliria a las urgencias que precisan los pacientes atendidos en rgimen de
es presta indistintament pels distints dispositius assistencials existents. hospitalizacin domiciliaria se presta indistintamente por los distintos
dispositivos asistenciales existentes.

Article 19. Unitats mdiques de curta estada Artculo 19. Unidades Mdicas de Corta Estancia
Les unitats mdiques de curta estada tenen com a funci la de Las Unidades Mdicas de Corta Estancia tienen como funcin
seleccionar, estabilitzar i posteriorment ubicar determinats pacients la de seleccionar, estabilizar y posteriormente ubicar a determinados
amb processos susceptibles de solucions rpides al marge dels circuits pacientes con procesos susceptibles de soluciones rpidas al margen
convencionals de lhospital, aix com la coordinaci amb els servicis de los circuitos convencionales del hospital, as como la coordinacin
sociosanitaris de la Comunitat Valenciana per a la valoraci i atenci con los servicios sociosanitarios de la Comunitat Valenciana la valo-
integral dels pacients frgils, crnics de llarga evoluci i terminals racin y atencin integral de los pacientes frgiles, crnicos de larga
(programa PALET) que acudisquen a lhospital en demanda dassis- evolucin y terminales (programa PALET) que acudan al hospital en
tncia sanitria, i tamb lobservaci de pacients mdics i quirrgics demanda de asistencia sanitaria, as como la observacin de pacientes
que necessiten mitjans diagnstics i teraputics rpids per a definir la mdicos y quirrgicos que precisan de medios diagnsticos y terapu-
seua situaci mrbida en un temps limitat. ticos rpidos para definir su situacin mrbida en un tiempo limitado.

Secci 3 Seccin 3
Altres prestacions Otras prestaciones

Article 20. Atenci sanitria a persones majors i atenci a la depen- Artculo 20. Atencin sanitaria a personas mayores y atencin a la
dncia dependencia
20.1. Latenci sanitria a persones majors i a persones amb 20.1. La atencin sanitaria a personas mayores y a personas con
dependncia comprn el conjunt datencions destinades a aquells dependencia comprende el conjunto de cuidados destinados a aquellos
malalts, generalment crnics, que per les seues especials caractersti- enfermos, generalmente crnicos, que por sus especiales caractersti-
ques poden beneficiar-se simultniament i sinrgicament dels servi- cas pueden beneficiarse simultnea y sinrgicamente de los servicios
cis sanitaris i socials per a augmentar la seua autonomia, palliar les sanitarios y sociales para aumentar su autonoma, paliar sus limitacio-
seues limitacions o patiments i facilitar la seua reinserci social. Els nes o sufrimientos y facilitar su reinsercin social. Los colectivos mas
collectius mes importants que es poden beneficiar desta sinergia sn importantes que se pueden beneficiar de esta sinergia son las personas
les persones majors en situaci de fragilitat vital, amb malaltia crni- mayores en situacin de fragilidad vital, con enfermedad crnica evo-
ca evolucionada, amb malaltia en estadi terminal, amb trastorns men- lucionada, con enfermedad en estadio terminal, con trastornos menta-
tals crnics, amb discapacitat fsica o mental, pertanyents a collectius les crnicos, con discapacidad fsica o mental, pertenecientes a colec-
especfics o de major vulnerabilitat. tivos especficos o de mayor vulnerabilidad.
20.2. En lmbit sanitari esta atenci constitux una prestaci que 20.2. En el mbito sanitario esta atencin constituye una presta-
forma part de determinats recursos i servicis del sistema sanitari i que cin que forma parte de determinados recursos y servicios del siste-
comprn la valoraci i atenci integral del pacient per mitj de lela- ma sanitario y que comprende la valoracin y atencin integral del
boraci dun pla datencions aplicades per un equip multidisciplinari paciente mediante la elaboracin de un plan de cuidados aplicado por
enfocat a: un equipo multidisciplinar enfocado a:
les atencions sanitries de llarga duraci. los cuidados sanitarios de larga duracin.
latenci sanitria a la convalescncia. la atencin sanitaria a la convalecencia.
la rehabilitaci en pacients amb dficit funcional recuperable. la rehabilitacin en pacientes con dficit funcional recuperable.
les atencions palliatives. los cuidados paliativos.
20.3. La continutat del servici ser garantida a travs de ladequa- 20.3. La continuidad del servicio ser garantizada a travs de la
da coordinaci entre les administracions pbliques amb responsabilitat adecuada coordinacin entre las Administraciones pblicas con res-
en latenci a estos collectius. Des dels distints dispositius sanitaris ponsabilidad en la atencin a estos colectivos. Desde los distintos dis-
es disposaran els recursos necessaris per a prestar latenci sanitria positivos sanitarios se dispondrn los recursos necesarios para prestar
a les persones institucionalitzades en els servicis socials, sense perju la atencin sanitaria a las personas institucionalizadas en los servicios
que en cas de tindre obligatriament personal sanitari, siga este el que sociales, sin perjuicio de que en caso de tener obligatoriamente perso-
es faa crrec, en primera instncia, de latenci en el temps i la forma nal sanitario, sea ste el que se haga cargo, en primera instancia, de la
que marque la legislaci. atencin en el tiempo y la forma que marque la legislacin vigente.
20.4. Latenci mdica ambulatria i durgncies en els centres 20.4. La atencin mdica ambulatoria y de urgencias en los cen-
especialitzats es prestar pels recursos sanitaris on radiquen els centres tros especializados se prestar por los recursos sanitarios donde radi-
especialitzats de la conselleria amb competncies en matria de benes- quen los centros especializados de la conselleria con competencias en
tar social. materia de bienestar social.
20.5. Esta atenci mdica, preventiva, assistencial i rehabilitadora, 20.5. Esta atencin mdica, preventiva, asistencial y rehabilitadora
inclou latenci en consulta, latenci urgent i atenci domiciliria. Per incluye la atencin en consulta, la atencin urgente y atencin domi-
a aix, les residncies seran considerades domicili dels residents. En ciliaria. A estos efectos, las residencias sern consideradas domicilio
funci del nivell de complexitat de la patologia, latenci es prestar de los residentes. En funcin del nivel de complejidad de la patologa,
des dels dispositius sanitaris existents mes idonis. la atencin se prestar desde los dispositivos sanitarios existentes mas
idneos.
Num. 5518 / 23.05.2007 20796

20.6. Les direccions dels departaments de salut arbitraran les 20.6. Las Direcciones de los Departamentos de Salud arbitraran
mesures oportunes per a afavorir la comunicaci i coordinaci adequa- las medidas oportunas para favorecer la comunicacin y coordinacin
des entre el personal sanitari dels recursos especialitzats dependents de adecuadas entre el personal sanitario de los recursos especializados
Benestar Social i els recursos propis. dependientes de Bienestar Social y los recursos propios.
20.7. Sassegurar la prestaci farmacutica en les seues distintes 20.7. Se asegurar la prestacin farmacutica en sus distintas
modalitats en funci de les caracterstiques de les residncies sociosa- modalidades en funcin de las caractersticas de las residencias socio-
nitries, tal com preveu la Llei 6/1998, de 26 de juny, de la Generali- sanitarias, tal y como se contempla en la Ley 6/1998, de 26 de junio,
tat, dOrdenaci Farmacutica de la Comunitat Valenciana. de la Generalitat, de Ordenacin Farmacutica de la Comunitat Valen-
ciana.

Article 21. Urgncies i emergncies sanitries Artculo 21. Urgencias y emergencias sanitarias
21.1. Latenci a la urgncia est incorporada dins de les funcions 21.1. La atencin a la urgencia est incorporada dentro de las fun-
assistencials dels professionals sanitaris tant en lhorari ordinari de ciones asistenciales de los profesionales sanitarios tanto en el horario
funcionament del centre com fora deste. No obstant, donada la com- ordinario de funcionamiento del centro como fuera de ste. No obstan-
plexitat desta atenci, s fonamental assegurar una perfecta coordina- te dada la complejidad de esta atencin,es fundamental asegurar una
ci dels distints dispositius on satn la urgncia a fi dassegurar una perfecta coordinacin de los distintos dispositivos donde se atiende
resposta en el lloc idoni i en el menor temps possible. la urgencia a fin de asegurar una respuesta en el lugar idneo y en el
menor tiempo posible.
21.2. Els centres dinformaci i coordinaci durgncies (CICU) 21.2. Los Centros de Informacin y Coordinacin de Urgen-
sn centres reguladors en qu recau la direcci i coordinaci de laten- cias (CICU) son centros reguladores en los que recae la direccin y
ci sanitria urgent, amb responsabilitat i actuaci permanent sobre els coordinacin de la atencin sanitaria urgente, con responsabilidad y
dispositius assistencials destinats a este tipus datenci. Sn servicis actuacin permanente sobre los dispositivos asistenciales destinados
dmbit provincial la funci primordial del qual s latenci de totes a este tipo de atencin. Son servicios de mbito provincial, cuya fun-
les telefonades rebudes i la gesti i coordinaci de tots els recursos cin primordial es la atencin de todas las llamadas recibidas y la ges-
disponibles datenci a les urgncies i emergncies, atenent criteris tin y coordinacin de todos los recursos disponibles de atencin a las
de gravetat, proximitat i disponibilitat, en coordinaci amb la resta de urgencias y emergencias, atendiendo a criterios de gravedad, proximi-
dispositius de la cadena assistencial i amb els centres de gesti i coor- dad y disponibilidad, en coordinacin con el resto de dispositivos de
dinaci demergncies no sanitaris. la cadena asistencial y con los centros de gestin y coordinacin de
emergencias no sanitarias.
21.3. Constituxen els servicis demergncies sanitries els recur- 21.3. Constituyen los Servicios de Emergencias Sanitarias los
sos sanitaris datenci a urgncies, emergncies i catstrofes, lob- recursos sanitarios de atencin a urgencias, emergencias y catstro-
jectiu principal dels quals s donar resposta a estes necessitats de la fes, cuyo objetivo principal es dar respuesta a estas necesidades de la
poblaci, les 24 hores del dia tots els dies de lany, sota la coordinaci poblacin, las 24 horas del da todos los das del ao, bajo la coordi-
dels centres dinformaci i coordinaci durgncies (CICU). nacin de los Centros de Informacin y Coordinacin de Urgencias
(CICU).
21.4. La conselleria de Sanitat participa en els plans i procedi- 21.4. La conselleria de Sanidad participa en los planes y proce-
ments demergncia de la Comunitat Valenciana a travs dels centres dimientos de emergencia de la Comunitat valenciana a travs de los
dinformaci i coordinaci durgncies, que sn centres de coordina- Centros de Informacin y Coordinacin de Urgencias que son centros
ci sanitria i se situen en un segon escal desprs del centre de coor- de coordinacin sanitaria y se sitan en un segundo escaln tras el
dinaci operativa integrada (CECOPI). Centro de Coordinacin Operativa Integrada (CECOPI).
21.5 El servici dajuda mdica urgent (SAMU) est compost per 21.5. El Servicio de Ayuda Mdica Urgente (SAMU) est com-
unitats medicalitzades terrestres i aries o altres dispositius destinats puesto por unidades medicalizadas terrestres y areas u otros dispo-
a aix amb personal especialitzat i entrenat en latenci a les urgnci- sitivos destinados al efecto con personal especializado y entrenado en
es vitals i catstrofes, que actuen de manera coordinada amb la resta la atencin a las urgencias vitales y catstrofes, que actan de mane-
de dispositius de la cadena assistencial i amb les forces i cossos de ra coordinada con el resto de dispositivos de la cadena asistencial y
seguretat i rescat que participen en les emergncies intersectorials. En con las fuerzas y cuerpos de seguridad y rescate que participan en las
lassistncia sanitria en accident de mltiples vctimes i catstrofes, emergencias intersectoriales. En la asistencia sanitaria en accidente de
el metge SAMU s el representant de la conselleria de Sanitat en el mltiples victimas y catstrofes, el mdico SAMU es el representante
lloc de comandament avanat (LCA) i dirigix les actuacions sanitries de la conselleria de Sanidad en el Puesto de Mando Avanzado (PMA),
en el lloc de lemergncia. dirigiendo las actuaciones sanitarias en el lugar de la emergencia.
21.6. Les prestacions dels servicis demergncies sanitries sn les 21.6. Las prestaciones de los servicios de emergencias sanitarias
que recull la seua cartera de servicis, entre les quals cal destacar: son las recogidas en su cartera de servicios, entre las que cabe desta-
car:
Atenci i informaci sanitria. Atencin e informacin sanitaria.
Consulta i consell mdic. Consulta y consejo mdico.
Coordinaci de servicis sanitaris i durgncies. Coordinacin de servicios sanitarios y de urgencias.
Assistncia in situ. Asistencia in situ.
Transport sanitari primari i secundari. Transporte sanitario primario y secundario.
Assistncia i coordinaci en accident de mltiples vctimes Asistencia y coordinacin en Accidente de Mltiples Vctimas
(AMV) i catstrofes. (AMV) y catstrofes.
Organitzaci de dispositius de risc previsible i cobertura a deter- Organizacin de dispositivos de riesgo previsible y cobertura a
minats programes o activitats. determinados programas o actividades.

Article 22. Activitat hemoterpica Artculo 22. Actividad hemoterpica


22.1. El Centre de Transfusi de la Comunitat Valenciana t com 22.1. El Centro de Transfusin de la Comunitat Valenciana tiene
a funcions aglutinar i coordinar tots els mitjans materials i humans de como funciones aglutinar y coordinar todos los medios materiales y
qu disposa el sector pblic valenci dedicats a activitat hemoterpica humanos de que dispone el sector pblico de la Comunitat Valenciana
de tots els hospitals i centres sanitaris, pblics i privats, de la Comu- dedicados a actividad hemoterpica de todos los hospitales y centros
nitat Valenciana, dacord amb les seues necessitats. Tamb incorpora sanitarios, pblicos y privados, de la Comunitat Valenciana, con arre-
Num. 5518 / 23.05.2007 20797

en la seua estructura el Banc drgans i Teixits i el Banc de Sang de glo a sus necesidades. Tambin incorpora en su estructura el Banco de
Cord Umbilical de la Comunitat Valenciana. rganos y Tejidos y el Banco de Sangre de Cordn Umbilical de la
Comunitat Valenciana.
22.2. Entre les seues funcions principals destaquen: promoci de 22.2. Entre sus funciones principales destacan: promocin de la
la donaci, hemovigilncia transfusional, programaci i execuci de donacin, hemovigilancia transfusional, programacin y ejecucin de
les extraccions de sang per mitj dequips mbils, fraccionament de la las extracciones de sangre mediante equipos mviles, fraccionamiento
sang per a lobtenci dhemoderivats bsics i consegent abastiment de la sangre para la obtencin de hemoderivados bsicos y consiguien-
a tots els centres sanitaris de la Comunitat Valenciana i ser centre de te abastecimiento de los mismos a todos los centros sanitarios de la
referncia de patologies relatives a la immunohematologia. Comunitat Valenciana y ser centro de referencia de patologas relativas
a la inmunohematologa.

Article 23. Prestaci farmacutica Artculo 23. Prestacin farmacutica


23.1. La prestaci farmacutica comprn els medicaments i pro- 23.1. La prestacin farmacutica comprende los medicamentos y
ductes sanitaris i el conjunt dactuacions encaminades a fer que els productos sanitarios y el conjunto de actuaciones encaminadas a que
pacients els reben de forma adequada a les seues necessitats clniques, los pacientes los reciban de forma adecuada a sus necesidades clnicas,
en les dosis precises segons els seus requeriments individuals, durant en las dosis precisas segn sus requerimientos individuales, durante el
el perode de temps adequat i al menor cost possible per a ells i la perodo de tiempo adecuado y al menor coste posible para ellos y la
Comunitat Valenciana. Comunitat Valenciana.
23.2. La regulaci i ordenaci de lactivitat i latenci farmacu- 23.2. La regulacin y ordenacin de la actividad y la atencin
tica s la que establix la Llei 6/1998, de 22 de juny, de la Generalitat, farmacutica es la que establece la Ley 6/1998, de 22 de junio, de la
dOrdenaci Farmacutica de la Comunitat Valenciana, amb lobjecte Generalitat, de Ordenacin farmacutica de la Comunitat Valenciana,
de garantir la millor assistncia als ciutadans en condicions digualtat con el objeto de garantizar la mejor asistencia a los ciudadanos en con-
i racionalitat. diciones de igualdad y racionalidad.
23.3. Les oficines de farmcia, els farmacutics drea i els ser- 23.3. Las oficinas de farmacia, los farmacuticos de rea, los servi-
vicis de farmcia en centres hospitalaris i sociosanitaris garantiran cios de farmacia en centros hospitalarios y socio-sanitarios garantiza-
el suport i assessorament necessari als professionals sanitaris per tal ran el soporte y asesoramiento necesario a los profesionales sanitarios
daconseguir, com a fi ltim, ls racional del medicament. al objeto de lograr como fin ltimo el uso racional del medicamento.

Article 24. Prestaci ortoprottica Artculo 24. Prestacin ortoprotsica


La prestaci ortoprottica consistix en la utilitzaci de productes La prestacin ortoprotsica consiste en la utilizacin de productos
sanitaris, implantables o no, la finalitat dels quals s substituir total- sanitarios, implantables o no, cuya finalidad es sustituir total o parcial-
ment o parcialment una estructura corporal, o b modificar, corregir o mente una estructura corporal, o bien de modificar, corregir o facilitar
facilitar la funci duna estructura corporal. Comprendr els elements su funcin. Comprender los elementos precisos para mejorar la cali-
necessaris per a millorar la qualitat de vida i autonomia del pacient. dad de vida y autonoma del paciente.

Article 25. Prestaci de productes diettics Artculo 25. Prestacin de productos dietticos
La prestaci de productes diettics comprn la dispensaci dels La prestacin de productos dietticos comprende la dispensacin
tractaments dietoterputics a les persones que patisquen determinats de los tratamientos dietoterpicos a las personas que padezcan deter-
trastorns metablics congnits, la nutrici enteral domiciliria per a minados trastornos metablicos congnitos, la nutricin enteral domi-
pacients als quals no s possible cobrir les necessitats nutricionals, a ciliaria para pacientes a los que no es posible cubrir sus necesidades
causa de la seua situaci clnica, amb aliments ds ordinari. nutricionales, a causa de su situacin clnica, con alimentos de uso
ordinario.

Article 26. Prestaci de transport sanitari Artculo 26. Prestacin de transporte sanitario
El transport sanitari, que necessriament haur de ser accessible a El transporte sanitario, que necesariamente deber ser accesible a
les persones amb discapacitat, consistix en el desplaament de malalts las personas con discapacidad, consiste en el desplazamiento de enfer-
per causes exclusivament clniques la situaci dels quals els impedisca mos por causas exclusivamente clnicas cuya situacin les impida des-
desplaar-se en els mitjans ordinaris de transport. plazarse en los medios ordinarios de transporte.

CAPTOL III CAPTULO III


Estructures directives Estructuras directivas

Article 27. rgans de direcci del departament Artculo 27. rganos de direccin del departamento
27.1. En lmbit del departament de salut i dacord amb larticle 27.1. En el mbito del Departamento de Salud y de acuerdo con
25 de la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, dOrdenaci el artculo 25 de la Ley 3/2003, de 6 de febrero, de la Generalitat, de
Sanitria de la Comunitat Valenciana, sestablixen com a rgans de Ordenacin Sanitaria de la Comunitat Valenciana, se establecen como
direcci i gesti el consell de direcci del departament i el gerent del rganos de direccin y gestin el Consejo de direccin del departa-
departament. mento y el Gerente del departamento.
27.2. El consell de direcci del departament s lrgan perifric de 27.2 El Consejo de direccin del departamento es el rgano peri-
direcci i gesti de lAgncia Valenciana de Salut. La seua definici, frico de direccin y gestin de la Agncia Valenciana de Salut. Su
composici i funcionament es recull en larticle 31 de la llei esmen- definicin composicin y funcionamiento viene recogida en el artculo
tada. 31 de la mencionada Ley.
27.3. El gerent del departament s el responsable mxim de la 27.3. El Gerente del departamento es el responsable mximo de la
direcci i gesti de tots els recursos assistencials del departament de direccin y gestin de todos los recursos asistenciales del departamen-
salut. El nomena el conseller de Sanitat a proposta del director gerent to de salud. Ser nombrado por el conseller de Sanidad a propuesta del
de lAgncia Valenciana de Salut, una vegada consultat el consell director Gerente de la Agncia Valenciana de Salut, odo el Consejo de
dadministraci, ha de tindre titulaci superior universitria i exercix Administracin. Deber estar en posesin de titulacin superior uni-
les funcions que sestablixen en larticle 32 de la Llei 3/2003, de 6 de versitaria y ejercer las funciones que se establecen en el artculo 32
Num. 5518 / 23.05.2007 20798

febrer, de la Generalitat, dOrdenaci Sanitria de la Comunitat Valen- de la Ley 3/2003, de 6 de febrero, de la Generalitat, de Ordenacin
ciana. Sanitaria de la Comunitat Valenciana.
27.4. En els departaments que existisca hospital amb servicis o 27.4. En aquellos departamentos que exista hospital con servi-
unitats de referncia multidepartamental o de la Comunitat Valenci- cios o unidades de referencia multidepartamental y/o de la Comuni-
ana pot existir un director assistencial de departament, sota la depen- tat Valenciana, podr existir un director Asistencial de Departamento,
dncia directa del gerent del departament, amb la funci de coordinar, bajo la dependencia directa del gerente del Departamento, con la fun-
dirigir i controlar les restants estructures directives assistencials del cin de coordinar, dirigir y controlar a las restantes estructuras direc-
departament, que substituir el gerent en els casos de vacant, absncia, tivas asistenciales del Departamento, que sustituir al Gerente en los
o malaltia. Ha destar en possessi de la llicenciatura en medicina i casos de vacante, ausencia, o enfermedad. Deber estar en posesin de
cirurgia. la licenciatura en medicina y ciruga.
27.5. Sota la dependncia directa del gerent, o del director assis- 27.5. Bajo la dependencia directa del Gerente, o del director Asis-
tencial, si nhi havia, pot existir la figura de director mdic dhospital, tencial si lo hubiere, podr existir la figura de director Mdico de
amb les funcions de dirigir, supervisar, coordinar i avaluar el funciona- hospital, con las funciones de dirigir, supervisar, coordinar y evaluar
ment dels servicis assistencials corresponents a lmbit datenci espe- el funcionamiento de los servicios asistenciales correspondientes al
cialitzada, tamb proposa al director assistencial les mesures necess- mbito de atencin especializada, proponiendo al director Asistencial
ries per al millor funcionament destos servicis i exercix les funcions las medidas necesarias para el mejor funcionamiento de dichos servi-
que expressament este delegue o encomane. Ha de ser llicenciat en cios y desempear las funciones que expresamente ste le delegue o
medicina i cirurgia. encomiende. Deber estar en posesin de la licenciatura en medicina
y ciruga.
27.6. Sota la dependncia directa del gerent, o del director assis- 27.6. Bajo la dependencia directa del gerente, o del director Asis-
tencial, si nhi havia, existir la figura de director mdic dAtenci Pri- tencial si lo hubiere, existir la figura de director Mdico de Atencin
mria del departament, amb les funcions de dirigir, supervisar, coordi- Primaria del Departamento, con las funciones de dirigir, supervisar,
nar i avaluar el funcionament dels servicis assistencials corresponents coordinar y evaluar el funcionamiento de los servicios asistenciales
a lmbit dAtenci Primria, tamb proposa al director assistencial les correspondientes al mbito de atencin primaria, proponiendo al direc-
mesures necessries per al millor funcionament dels servicis i exercix tor Asistencial las medidas necesarias para el mejor funcionamiento de
les funcions que expressament este li delegue o encomane. Ha de ser dichos servicios y desempear las funciones que expresamente ste le
llicenciat en medicina i cirurgia. delegue o encomiende. Deber estar en posesin de la licenciatura en
medicina y ciruga.
27.7. Sota la dependncia directa del gerent o del director assisten- 27.7. Bajo la dependencia directa del gerente o del director Asis-
cial, si nhi havia, existir la figura de director dinfermeria de depar- tencial si lo hubiere, existir la figura de director de Enfermera de
tament amb les funcions de dirigir, supervisar, coordinar i avaluar les Departamento con las funciones de dirigir, supervisar, coordinar y eva-
activitats del personal sanitari no facultatiu de lmbit del departa- luar las actividades del personal sanitario no facultativo del mbito del
ment, tamb proposa al director assistencial les mesures necessries Departamento, proponiendo al director Asistencial las medidas necesa-
per al millor funcionament destes activitats i exercix les funcions que rias para el mejor funcionamiento de dichas actividades y desempear
expressament este delegue o encomane. Ha destar en possessi de la las funciones que expresamente ste le delegue o encomiende. Deber
diplomatura en infermeria o ATS. estar en posesin de la diplomatura en enfermera o ATS.
27.8. Depenent orgnicament de la direcci dinfermeria del 27.8. Dependiendo orgnicamente de la Direccin de Enfermera
departament pot haver-hi la figura de director dinfermeria dAtenci del Departamento podr existir la figura de director de Enfermera de
Primria, amb les funcions de dirigir, supervisar, coordinar i avaluar Atencin Primaria, con las funciones de dirigir, supervisar, coordinar y
les activitats del personal sanitari no facultatiu de lmbit dAatenci evaluar las actividades del personal sanitario no facultativo del mbito
Primria. Ha destar en possessi de la diplomatura en infermeria o de atencin primaria. Deber estar en posesin de la diplomatura en
ATS. enfermera o ATS.
Sense perju de la dependncia orgnica, el director dinfermeria Sin perjuicio de la dependencia orgnica, el director de Enfermera
dAtenci Primria tindr una dependncia funcional de la respectiva de Atencin Primaria tendr una dependencia funcional de la respecti-
direcci datenci primria del departament. va Direccin de Atencin Primaria del Departamento.
27.9. En els departaments de salut amb consideraci duniversi- 27.9. En los Departamentos de Salud con consideracin de uni-
taris, depenent orgnicament del gerent, poden existir les figures del versitarios, dependiendo orgnicamente del gerente, podrn existir las
director de docncia i el director dinvestigaci que, en funci de les figuras del director de Docencia y el director de Investigacin que, en
caracterstiques de lactivitat existent, poden coincidir en la mateixa funcin de las caractersticas de la actividad existente, podrn coinci-
figura. dir en la misma figura.
27.10. Sota la dependncia directa del gerent del departament hi 27.10. Bajo la dependencia directa del gerente del departamen-
ha la figura de director econmic de departament, amb les funcions to existir la figura de director Econmico de departamento, con las
dorganitzar, dirigir, controlar i avaluar el funcionament de les unitats i funciones de organizar, dirigir, controlar y evaluar el funcionamiento
servicis no assistencials, tamb proposa al gerent les mesures necess- de las unidades y servicios no asistenciales, proponiendo al Gerente
ries per a un millor funcionament. Ha destar en possessi de titulaci las medidas necesarias para el mejor funcionamiento de las mismas.
superior universitria. Deber estar en posesin de titulacin superior universitaria.
27.11. Depenent de cada direcci poden existir tantes subdirecci- 27.11. Dependiendo de cada Direccin podrn existir tantas Sub-
ons mdiques, dinfermeria i econmiques com es consideren neces- direcciones mdicas, de enfermera y econmicas como se consideren
sries per al bon funcionament del departament, tenint en compte la necesarias para el buen funcionamiento del departamento, teniendo en
dimensi i complexitat del departament. cuenta la dimensin y complejidad del mismo.
27.11.1. Correspon als subdirectors la substituci dels correspo- 27.11.1. Corresponde a los Subdirectores la sustitucin de los
nents directors en els casos de vacant, absncia o malaltia, aix com correspondientes directores en los casos de vacante, ausencia o enfer-
lexercici de les funcions que aquells expressament hi deleguen o medad, as como el ejercicio de las funciones que aquellos expresa-
encomanen. mente les deleguen o encomienden.
27.11.2. Depenent del director assistencial o del director mdic, en 27.11.2. Dependiendo del director Asistencial o del director Mdi-
els departaments de salut que no tinguen la consideraci duniversita- co, en los departamentos de salud que no tengan la consideracin de
ris, poden existir les figures del subdirector de docncia i del subdirec- universitarios, podrn existir las figuras del Subdirector de Docencia y
tor dinvestigaci. del Subdirector de Investigacin.
Num. 5518 / 23.05.2007 20799

27.11.3. Els subdirectors sn designats amb el mateix procediment 27.11.3. Los Subdirectores sern designados con el mismo proce-
i amb els mateixos requisits que els assenyalats per al nomenament dimiento y con los mismos requisitos que los sealados para el nom-
dels directors respectius. bramiento de los directores respectivos.
27.12. En cada departament existir una comissi de direcci com 27.12. En cada Departamento existir una Comisin de Direccin
a rgan collegiat de lequip directiu. Esta comissi est composta pels como rgano colegiado del equipo directivo. Dicha Comisin est
rgans unipersonals de direcci del departament i, si s el cas, pels compuesta por los rganos unipersonales de direccin del departamen-
subdirectors. Estar presidida pel gerent del departament i t les fun- to y en su caso por los subdirectores. Estar presidida por el Gerente
cions segents: del Departamento y tendr las siguientes funciones:
aprovar la proposta dels professionals que hagen de formar part aprobar la propuesta de los profesionales que deban formar parte
de les comissions clniques previstes en larticle 9. de las comisiones clnicas contempladas en el artculo 9.
estudiar els objectius sanitaris i els plans econmics del depar- estudiar los objetivos sanitarios y los planes econmicos del
tament. departamento,
estudiar les mesures per al millor funcionament dels centres i estudiar las medidas para el mejor funcionamiento de los centros
servicis en lorde sanitari i econmic aix com la millor ordenaci i y servicios en el orden sanitario y econmico as como la mejor orde-
coordinaci de les distintes unitats. nacin y coordinacin de las distintas unidades
establir les mesures previstes en este reglament amb vista a la establecer las medidas previstas en este reglamento en orden a la
millora de la qualitat de lassistncia. mejora de la calidad de la asistencia

Article 28. Altres estructures del departament. Artculo 28. Otras estructuras del departamento
28.1. Les rees clniques a qu fa referncia larticle 3.7.1 compten 28.1. Las reas Clnicas a las que hace referencia el artculo 3.7.1
com a rgans de direcci amb un director i un comit de direcci: cuentan como rganos de direccin con un director y un Comit de
Direccin:
28.1.1. El director de lrea clnica ser el seu mxim responsable 28.1.1. El director del rea Clnica ser su mximo responsable
i les seues funcions seran exercides per un cap de servici assistencial, y sus funciones sern desempeadas por un jefe de Servicio Asisten-
depenent directament del director mdic. Tindr capacitat executiva, cial, dependiendo directamente del director Mdico. Tendr capacidad
excepte per a les decisions que corresponguen al comit de direcci de ejecutiva, excepto para las decisiones que correspondan al Comit de
lrea. El director de lrea clnica ser nomenat pel gerent del departa- Direccin del rea. El director del rea Clnica ser nombrado por el
ment a proposta de la directora mdica una vegada consultat el comit Gerente del Departamento a propuesta del director Mdico y odo el
de direcci de lrea. Ser avaluat anualment basant-se en els resultats Comit de Direccin del rea. Ser evaluado anualmente en base a los
globals obtinguts per lrea clnica en el marc de lacord de gesti del resultados globales obtenidos por el rea clnica en el marco del acuer-
departament. do de gestin del Departamento.
28.1.2. El comit de direcci de lrea clnica estar constitut, 28.1.2. El Comit de Direccin del rea Clnica estar constitui-
almenys, pel director de lrea i els responsables de les unitats clni- do, al menos, por el director del rea y los responsables de las Uni-
ques que la integren. La seua funci ser garantir el seu funcionament dades Clnicas que la integren. Su funcin ser garantizar su correcto
correcte i el de les unitats assignades, lactivitat del personal que hi ha funcionamiento y el de las unidades asignadas, la actividad del perso-
adscrit i la custdia i utilitzaci adequada dels seus recursos. nal adscrito a ellas y la custodia y utilizacin adecuada de sus recur-
sos.
28.2. Les unitats de gesti clnica a qu fa referncia larticle 3.7.2 28.2. Las Unidades de Gestin Clnica a las que hace referencia el
compten com a rgans de direcci amb un responsable i, si s el cas, artculo 3.7.2 cuentan como rganos de direccin con un responsable
un comit de direcci. y, en su caso, un Comit de Direccin.
Les unitats de gesti clnica tindran al capdavant un responsable i Las unidades de Gestin Clnica tendrn al frente un responsa-
les seues funcions seran exercides com a mnim per un cap de secci ble y sus funciones sern desempeadas como mnimo por un Jefe de
assistencial, que dependr directament del director de lrea clnica de Seccin Asistencial, que depender directamente del director del rea
qu depenga o del director mdic si no en depenguera de cap. La seua Clnica de la que dependa o del director Mdico si no dependiera de
funci ser garantir-ne el funcionament correcte i la custdia i utilitza- ninguna. Su funcin ser garantizar su correcto funcionamiento y la
ci adequada dels seus recursos. El responsable de la unitat de gesti custodia y utilizacin adecuada de sus recursos. El Responsable de la
clnica ser nomenat pel gerent del departament a proposta del director Unidad de Gestin Clnica ser nombrado por el Gerente del Depar-
mdic. Ser avaluat anualment basant-se en els resultats globals obtin- tamento a propuesta del director Mdico. Ser evaluado anualmente
guts per la unitat de gesti clnica en el marc de lacord de gesti del en base a los resultados globales obtenidos por la Unidad de Gestin
departament. Clnica en el marco del Acuerdo de Gestin del Departamento.
28.3. En lmbit de lhospital existir la figura de cap de servici 28.3. En el mbito del hospital, existir la figura de jefe de servicio
com a responsable duna especialitat encarregat del funcionament cor- como responsable de una especialidad encargado del correcto funcio-
recte del servici i de lactivitat del personal adscrit, aix com de la cus- namiento del servicio y de la actividad del personal adscrito, as como
tdia i utilitzaci adequada dels recursos materials que tinga assignats. de la custodia y utilizacin adecuada de los recursos materiales que
El cap de servici dependr del director mdic i la seua provisi es far tenga asignados. El jefe de servicio depender del director mdico y
dacord amb el que disposa el captol V del Decret 7/2003, de 28 de su provisin se realizar de acuerdo a lo dispuesto en el captulo V del
gener, del Consell, pel qual saprova el Reglament de selecci i provi- Decreto 7/2003, de 28 de enero, del Consell, por el que se aprueba el
si de places del personal estatutari al servici dinstitucions sanitries Reglamento de seleccin y provisin de plazas del personal estatutario
de la Generalitat. al servicio de instituciones sanitarias de la Generalitat.
28.4. Cada zona bsica de salut comptar, almenys, amb un cap de 28.4. Cada zona bsica de salud contar, al menos, con un Jefe de
zona bsica que dependr directament del director dAtenci Primria Zona Bsica que depender directamente del director de Atencin Pri-
i assumir la plena responsabilitat de la gesti sanitria i del personal maria y asumir la plena responsabilidad de la gestin sanitaria y del
de la zona bsica de salut que estiga assignat al seu mbit dAtenci personal de la zona bsica de salud que est asignado a su mbito de
Primria, aix com la responsabilitat de la custdia i utilitzaci ade- Atencin Primaria, as como la responsabilidad de la custodia y utili-
quada dels recursos materials que tinga assignats i, en particular: zacin adecuada de los recursos materiales que tenga asignados y, en
particular:
Complir i fer complir les directrius, acords i ordres dels rgans Cumplir y hacer cumplir las directrices, acuerdos y ordenes de
de direcci del departament. los rganos de Direccin del Departamento.
Garantir les relacions dels professionals sanitaris amb els rgans Garantizar las relaciones de los profesionales sanitarios con los
de gesti del departament, servicis de salut pblica, unitats de suport, rganos de gestin del Departamento, servicios de salud pblica, uni-
Num. 5518 / 23.05.2007 20800

servicis hospitalaris, inspecci de servicis sanitaris i especialment amb dades de apoyo, servicios hospitalarios, inspeccin de servicios sani-
les institucions socials i sociosanitries de la zona. tarios y especialmente con las instituciones sociales y socio-sanitarias
de la zona.
Promoure el treball en equip entre els diversos professionals, Promover el trabajo en equipo entre los diversos profesionales,
fomentant les reunions, sessions clniques, i totes aquelles activi- fomentando las reuniones, sesiones clnicas, y todas aquellas activida-
tats encaminades a la creaci duns objectius comuns per part de tot des encaminadas a la creacin de unos objetivos comunes por parte de
lequip. todo el equipo.
Garantir el desenvolupament de les funcions prpies de lmbit Garantizar el desarrollo de las funciones propias del mbito de
dAtenci Primria com sn, a ms de les assistencials, la prevenci, Atencin Primaria como son, adems de las asistenciales, la preven-
promoci, educaci per a la salut, treball amb la comunitat i docncia, cin, promocin, educacin para la salud, trabajo con la comunidad y
formaci i investigaci. docencia, formacin e investigacin.
Garantir lestudi i vigilncia dels problemes de salut prioritaris Garantizar el estudio y vigilancia de los problemas de salud prio-
i especfics de la zona bsica en coordinaci amb els centres de salut ritarios y especficos de la zona bsica en coordinacin con los centros
pblica. de salud pblica.
28.5. Sota la dependncia del cap de zona bsica existir un coor- 28.5. Bajo la dependencia del Jefe de Zona Bsica existir un
dinador dinfermeria amb la funci de garantir la programaci, execu- Coordinador de Enfermera, con la funcin de garantizar la programa-
ci i avaluaci de les activitats de totes les activitats dinfermeria. cin, ejecucin y evaluacin de las actividades de todas las actividades
de enfermera.
28.6. El cap de zona bsica i el coordinador dinfermeria seran 28.6. El Jefe de Zona Bsica y el Coordinador de Enfermera sern
nomenats pel gerent del departament, dacord amb el que disposa el nombrados por el Gerente del Departamento, de acuerdo a lo dispues-
captol VII del Decret 7/2003, de 28 de gener, del Consell, pel qual to en el captulo VII del Decreto 7/2003, de 28 de enero, del Consell,
saprova el Reglament de selecci i provisi de places del personal por el que se aprueba el Reglamento de seleccin y provisin de pla-
estatutari al servici dinstitucions sanitries de la Generalitat. zas del personal estatutario al servicio de instituciones sanitarias de la
Generalitat.

Article 29. rgans de participaci del departament Artculo 29. rganos de participacin del departamento
29.1. El consell de salut del departament de salut s lrgan 29.1. El Consejo de salud del departamento de salud es el rgano
de participaci comunitria per a la consulta i seguiment de la ges- de participacin comunitaria para la consulta y seguimiento de la ges-
ti de lAgncia Valenciana de Salut en el departament de salut. La tin de la Agncia Valenciana de Salut en el departamento de salud. Su
seua estructura i funcionament sn les que recull larticle 33 de la Llei estructura y funcionamiento son las que recoge el artculo 33 de la Ley
3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, dOrdenaci Sanitria de la 3/2003, de 6 de febrero, de la Generalitat, de Ordenacin Sanitaria de
Comunitat Valenciana. la Comunitat Valenciana.
29.2. La junta de departament s lrgan collegiat dassessorament 29.2. La Junta de Departamento es el rgano colegiado de asesora-
dels rgans de direcci del departament quant a lactivitat assistencial, miento de los rganos de direccin del Departamento en lo relativo a
docent i dinvestigaci, aix com de participaci dels professionals, en la actividad asistencial, docente y de investigacin, as como de parti-
el mecanisme de presa de decisions que afecten les seues activitats. cipacin de los profesionales, en el mecanismo de toma de decisiones
Funcionar per mitj de sessions plenries o a travs de la seua comis- que afecten a sus actividades. Funcionar mediante sesiones plenarias
si permanent: o a travs de su Comisin Permanente:
29.2.1 La composici del ple de la junta de departament ha de 29.2.1. La composicin del Pleno de la Junta de Departamento
garantir la representaci dels diferents mbits assistencials. Els vocals deber garantizar la representacin de los diferentes mbitos asisten-
sn triats per votaci directa per a un perode de quatre anys, sense ciales. Los vocales sern elegidos por votacin directa para un perodo
perju de la possible reelecci. El ple de la junta de departament tindr de cuatro aos, sin perjuicio de su posible reeleccin. El pleno de la
la segent composici. Junta de Departamento tendr la siguiente composicin.
El gerent del departament, que en ser el president. En cas dab- El gerente del departamento, que ser el presidente. En caso
sncia ser substitut per un dels membres de lestructura directiva, de ausencia ser sustituido por uno de los miembros de la estructura
dacord amb lorde establit en larticle 27. directiva, de acuerdo con el orden establecido en el artculo 27.
La resta de lequip directiu del departament. El resto del equipo directivo del departamento.
Sis representants dels directors de les rees clniques, caps de Seis representantes de los directores de las reas clnicas, jefes
servici i caps de zona bsica. de servicio y jefes de zona bsica.
Sis representants dels coordinadors dinfermeria i supervisors Seis representantes de los Coordinadores de Enfermera y super-
dinfermeria. visores de enfermera.
Dos facultatius del departament triats per mitj de votaci per Dos facultativos del departamento elegidos mediante votacin
tots els facultatius que no exercisquen direcci. por y de entre todos los facultativos que no ejerzan jefatura.
Dos facultatius en perode de formaci triats pel personal que es Dos facultativos en perodo de formacin elegidos por y de entre
trobe en esta mateixa situaci. el personal que se encuentre en su misma situacin.
Coordinador del SAIP Coordinador del SAIP
Dos diplomats en infermeria o ajudants tcnics sanitaris del Dos diplomados en enfermera o ayudantes tcnicos sanitarios
departament, triats pel personal amb esta titulaci i funcions. del departamento, elegidos por y de entre el personal con esta titula-
cin y funciones.
Dos auxiliars dinfermeria, triats pel personal amb esta titulaci Dos auxiliares de enfermera, elegidos por y de entre el personal
i funcions. con esta titulacin y funciones.
Dos tcnics especialistes, triats pel personal amb esta titulaci i Dos tcnicos especialistas, elegidos por y de entre el personal
funcions. con esta titulacin y funciones.
Dos representants del personal no sanitari. Dos representantes del personal no sanitario.
Un representant dels centres de salut pblica. Un representante de los centros de salud pblica.
29.2.2. La junta de departament es reunir com a mnim amb peri- 29.2.2. La Junta de Departamento se reunir como mnimo con
odicitat semestral i exercir les funcions segents: periodicidad semestral y ejercer las siguientes funciones:
Assessorar els rgans de direcci en tot el que es referix a la Asesorar a los rganos de direccin en todo lo relativo a la pres-
prestaci de latenci als ciutadans. tacin de la atencin a los ciudadanos.
Num. 5518 / 23.05.2007 20801

Assessorar en lelaboraci del pla anual de necessitats, tenint en Asesorar en la elaboracin del plan anual de necesidades, tenien-
compte, en tot cas, les disponibilitats pressupostries. do en cuenta en todo caso las disponibilidades presupuestarias.
Assessorar en matria de formaci del personal, tenint en consi- Asesorar en materia de formacin del personal, teniendo en con-
deraci les necessitats existents. sideracin las necesidades existentes.
Assessorar en matria dinvestigaci. Asesorar en materia de investigacin.
Garantir lefectiva integraci assistencial, proposant totes aque- Garantizar la efectiva integracin asistencial, proponiendo todas
lles mesures tendents a afavorir-la. aquellas medidas tendentes a favorecerla.
29.3. En aquells departaments on el gerent aix ho determine, es 29.3. En aquellos departamentos donde el gerente as lo determine,
crear una comissi permanent de la junta, que estar composta per: se crear una Comisin Permanente de la Junta, que estar compuesta
por:
El gerent del departament, que ser el president. En cas dab- El gerente del departamento, que ser el presidente. En caso
sncia ser substitut per un dels membres de lestructura directiva, de ausencia ser sustituido por uno de los miembros de la estructura
dacord amb lorde establit en larticle 20. directiva, de acuerdo con el orden establecido en el artculo 20.
Els membres de lequip directiu del departament designats pel Los miembros del equipo directivo del departamento designados
gerent. por el gerente.
Tres representants dels directors de les rees clniques, caps de Tres representantes de los directores de las reas clnicas, jefes
servici i caps de zona bsica. de servicio y jefes de zona bsica.
Tres representants dels coordinadors dinfermeria i supervisors Tres representantes de los Coordinadores de Enfermera y super-
dinfermeria. visores de enfermera.
Un representant de salut pblica. Un representante de salud pblica.
29.3.1. Els vocals de la comissi permanent ho seran per a un per- 29.3.1. Los vocales de la Comisin Permanente lo sern para un
ode dun any, amb la possibilitat de reelecci pels membres del ple de perodo de un ao, con la posibilidad de reeleccin, por y de entre los
la junta. miembros del pleno de la Junta.
29.3.2. La comissi permanent tindr les funcions segents: 29.3.2. La Comisin Permanente tendr las siguientes funciones.
Aprovar la proposta dels professionals que hagen de formar part Aprobar la propuesta de los profesionales que deban formar parte
de les comissions clniques no previstes en larticle 9.4. de las comisiones clnicas no contempladas en el artculo 9.4.
Aprovar la proposta dels professionals que hagen de formar part Aprobar la propuesta de los profesionales que deban formar parte
de les comissions clniques. de las comisiones clnicas.
Assessorar permanentment els rgans de direcci del departa- Asesorar permanentemente a los rganos de direccin del depar-
ment. tamento.
Totes les que li siguen encomanades o delegades pel ple. Cuantas le sean encomendadas o delegadas por el Pleno.
29.4. Per a tot el que no regula expressament este article, en rela- 29.4. Para lo no regulado expresamente en este artculo, en rela-
ci amb el funcionament destos rgans collegiats, caldr ajustar-se al cin con el funcionamiento de estos rganos colegiados, se estar a lo
que disposa el captol II del ttol II de la Llei de Rgim Jurdic de les dispuesto en el captulo II del ttulo II de la Ley de Rgimen Jurdico
Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com. de las Administraciones Pblicas y del Procedimiento Administrativo
Comn.

Article 30. Altres rgans directius Artculo 30. Otros rganos directivos
30.1. En els departaments on la prestaci sanitria es faa en 30.1. En aquellos Departamentos en donde la prestacin sanitaria
rgim de concessi administrativa, existir la figura del comissionat se realice en rgimen de concesin administrativa, existir la figura
de lAgncia Valenciana de Salut amb funcions de control i supervisi del Comisionado de la Agncia Valenciana de Salut con funciones de
de la societat concessionria i que ostenta la direcci del personal de control y supervisin de la sociedad concesionaria y que ostenta la
lAgncia Valenciana de Salut no integrat en la concessi. jefatura del personal de la Agncia Valenciana de Salut no integrado
en la concesin.
30.2. En els centres de treball que per la naturalesa del servici que 30.2. En aquellos centros de trabajo que por la naturaleza del ser-
presten no estiguen integrats en un departament, existiran els segents vicio que prestan no estn integrados en un Departamento, existirn
rgans de direcci: los siguientes rganos de direccin:
director del centre. director del Centro.
director econmic. director Econmico.
director dinfermeria. director de enfermera.
30.2.1. El director del centre s el responsable mxim de la direc- 30.2.1. El director del centro es el responsable mximo de la
ci i gesti de tots els recursos assistencials del centre. Ser nomenat direccin y gestin de todos los recursos asistenciales del centro. Ser
pel conseller de Sanitat, a proposta del director gerent de lAgncia nombrado por el conseller de Sanitat, a propuesta del director Gerente
Valenciana de Salut, desprs dhaver consultat el consell dadministra- de la Agncia Valenciana de Salut, odo el Consejo de Administracin.
ci. Ha de ser llicenciat en Medicina i Cirurgia. Deber estar en posesin de la licenciatura en Medicina y Ciruga.9
30.2.2. Sota la dependncia directa del director del centre hi ha el 30.2.2. Bajo la dependencia directa del director del centro existir
director econmic amb les funcions dorganitzar, dirigir, controlar i el director econmico con las funciones de organizar, dirigir, controlar
avaluar el funcionament de les unitats i servicis no assistencials, tamb y evaluar el funcionamiento de las unidades y servicios no asistencia-
proposar al director del centre les mesures necessries per a un millor les, proponiendo al director del Centro las medidas necesarias para el
funcionament. Ha destar en possessi de titulaci superior universi- mejor funcionamiento de las mismas. Deber estar en posesin de titu-
tria. lacin superior universitaria.
30.2.3. Sota la dependncia directa del director del centre, hi ha, si 30.2.3. Bajo la dependencia directa del director del Centro, exis-
es considera necessari, la figura del director dinfermeria amb les fun- tir, si se considera necesario, la figura del director de Enfermera con
cions de dirigir, supervisar, coordinar i avaluar les activitats del per- las funciones de dirigir, supervisar, coordinar y evaluar las actividades
sonal sanitari no facultatiu del centre, tamb proposar al director del del personal sanitario no facultativo del centro, proponiendo al direc-
centre les mesures necessries per al millor funcionament de les dites tor del Centro las medidas necesarias para el mejor funcionamiento de
activitats i exercir les funcions que expressament delegue o encomane. dichas actividades y desempear las funciones que expresamente este
Ha destar en possessi de la diplomatura en infermeria o ATS. le delegue o encomiende. Deber estar en posesin de la diplomatura
en enfermera o ATS.
Num. 5518 / 23.05.2007 20802

30.2.4. Depenent de cada direcci podran existir tantes subdirecci- 30.2.4 Dependiendo de cada Direccin podrn existir tantas sub-
ons com es consideren necessries per al bon funcionament del centre direcciones como se consideren necesarias para el buen funciona-
tenint en compte la dimensi i complexitat del centre. miento del centro teniendo en cuenta la dimensin y complejidad del
mismo.

DISPOSICIONS ADDICIONALS DISPOSICIONES ADICIONALES

Primera Primera
A partir de lentrada en vigor del present decret, les places del per- A partir de la entrada en vigor del presente Decreto, las plazas del
sonal facultatiu especialista drea passaran a denominar-se de faculta- personal facultativo especialista de rea pasarn a denominarse de
tiu especialista de departament. facultativo especialista de departamento.

Segona Segunda
Els nomenaments dels equips directius dels departaments sadap- Los nombramientos de los equipos directivos de los departamentos
taran al que estipula este decret. se adaptarn a lo recogido en este decreto.

Tercera Tercera
La coordinaci amb els equips i objectius de Salut Pblica es far La coordinacin con los equipos y objetivos de Salud Pblica se
dacord amb el que preveu el Pla Estratgic de Salut Pblica a travs realizar de acuerdo con lo previsto en el Plan estratgico de Salud
dels objectius definits i comissions establides per a complir-los tant a Pblica a travs de los objetivos definidos y comisiones establecidas
escala central com perifrica. para el cumplimiento de los mismos tanto a nivel central como peri-
frico.

DISPOSICI DEROGATRIA DISPOSICIN DEROGATORIA

nica nica
Queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o Quedan derogadas cuantas disposiciones de igual o inferior rango
dun rang inferior soposen al que establix este decret. se opongan a lo establecido en el presente Decreto.

DISPOSICIONS FINALS DISPOSICIONES FINALES

Primera Primera
El conseller de Sanitat dictar totes les disposicions que siguen El conseller de Sanidad dictar cuantas disposiciones sean necesa-
necessries per al desplegament i aplicaci deste decret. rias para el desarrollo y aplicacin de este decreto.

Segona Segunda
El que establix el present reglament sentn sense perju de les Lo establecido en el presente reglamento se entiende sin perjuicio
competncies relatives al rgim de concerts entre les universitats i les de las competencias relativas al rgimen de conciertos entre las uni-
institucions sanitries, i les que corresponen als rgans competents en versidades y las Instituciones Sanitarias, y las que corresponden a los
matria deducaci. rganos competentes en materia de educacin.

Tercera Tercera
El present decret entrar en vigor lendem de la publicaci en el El presente Decreto entrar en vigor el da siguiente al de su publi-
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. cacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Valencia, 18 de maig de 2007 Valencia, 18 de mayo de 2007


El president de la Generalitat, El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Sanitat, El conseller de Sanidad,


RAFAEL BLASCO CASTANY RAFAEL BLASCO CASTANY

También podría gustarte