Molt Honorable President

Generalitat de Catalunya
Sr. Carles Puigdemont i Casamaj

Des de la CUP-CC us volem fer avinents algunes reflexions a l'entorn del requeriment del
govern espanyol sobre la declaraci dindependncia i sobre la suspensi de la mateixa.

Diem en el Ple del passat dia 10 doctubre que la CUP-CC no som un actor principal
en la histria del nostre pas i, en canvi, s que ho s la gent. La gent amb majscules,
perqu nosaltres, quan parlem de gent, pensem i ens referim als centenars de milers de
persones que van defensar els seus collegis front la violncia que va desplegar
locupaci militar i policial. Als centenars de persones que van ser colpejades,
ferides, humiliades i atemorides per la intervenci brutal de la Policia
Nacional i la Gurdia Civil. La gent s, tamb, la que va anar a votar perqu ho tenia
previst; La que va votar S i la que va votar NO; per tamb qui no ho va fer per por. La
gent s la que malda per sobreviure en la quotidianitat de la precarietat i la pobresa.

Fa molt de temps que nosaltres parlem del pas trencat que tenim, de la necessitat de
posar-hi tots els recursos existents, i dels que es podrien obtenir redistribuint millor la
riquesa per fer front a lemergncia social. Per aix la gent s la que va aturar el
pas el passat dia 3 en una Vaga General massiva sense precedents, una
massa desbordant que va sortir als carrers a condemnar la regressi alarmant de drets i
llibertats.

La gent s lnica estructura slida que t aquest pas a falta de suports

explcits a nivell internacional, a falta dun poders teixit productiu arrelat i amb
conscincia de pas (malgrat lhonrosa i creixent excepci de leconomia social i
cooperativa), i a falta, igualment, de riqueses naturals que ens podrien situar duna
manera diferent en la geopoltica internacional. La nostra fora s la gent i les seves
necessitats, la gent i les seves esperances.
I no podem esperar suports explcits si no ens mantenim fermes en lobjectiu
dautodeterminar-nos. Potser nhi ha que ara se n'adonen de que la cessi de sectors
econmics estratgics a mans privades (la tnica durant massa anys per part dels que es
deien sobiranistes i, fins i tot, desquerres) no s la millor opci per qui es vol
autogovernar. Potser ara sabem que fa massa temps que haurem hagut de treballar per
una Banca Pblica, per un pas recosit per la igualtat, i per un sector pblic fort i capa de
suportar les amenaces dun Estat espanyol disposat, pel que sembla, a tot. Quan parlem
de superar el rgim del 78 parlem de superar els altres subrrgims del 78: tamb el rgim
bancari del 78 La Caixa, Banc Sabadell el mateix que va bancaritzar les caixes (oi,
Fain?) que els feien ombra.

Per aquestes raons, entre daltres, era, i continua sent, tan necessria la
proclamaci de la Repblica. Perqu s el mandat dels ms de dos milions de
persones que, malgrat lofensiva amenaadora, judicial i repressiva de lEstat, van dir S a
la independncia. Ms de dos milions de persones que ja som Repblica... I s tamb
necessria per demostrar a totes aquelles que no en son partidries, o que no shi
posicionen, que la Repblica obre les portes a majors consecucions de
drets civils, poltics, econmics i culturals.

La CUP-CC considerem que el passat dia 10 doctubre vam perdre una

oportunitat, per, sobretot, i a la vista de la posici immediata de lEstat, no
entendrem que la resposta al requeriment del president Rajoy no se situ
en els termes del mandat popular que vost va assumir el passat dimarts:
el del respecte a lexercici del dret a lautodeterminaci que es va expressar
a les sofertes urnes del passat 1 dOctubre. Noms a travs de la proclamaci de la
repblica serem capaces de respectar el que la majoria va expressar a les urnes. Noms
proclamant la repblica serem capaces de situar-nos com un actor
disposat a tutelar els drets civils i poltics de la poblaci encara
greument amenaats. Noms amb la repblica possibilitarem generar esperances
inexistents al si de lEstat espanyol de les autonomies, no noms per a les
catalanes del Principat, sin per al conjunt dels Pasos Catalans i la resta
de pobles de lEstat. Noms aix podrem fer que la intervenci dactors internacionals es
faci a partir de que sens reconegui com a subjecte poltic.

Respondre duna altra manera al requeriment del President Rajoy suposaria avalar totes i
cadascuna de les seves amenaces, el seu menyspreu i la seva repressi, i suposaria
tornar al reds de la legalitat constitucional espanyola amb el qual la majoria social va
resoldre trencar. LEstat, el seu poder judicial, el seu poder militar i policial, per, sobretot,
els partits poltics que, en els darrers dies, shan mostrat absolutament contraris a
permetre el dret a lautodeterminaci, sumen una majoria reforada al Congrs Espanyol i
estan disposats a seguir negant-nos drets i llibertats, emparats en una Constituci
Espanyola deslegitimada i sabent que tenen els poders econmics i la UE al seu
costat.
Certament, nosaltres no tenim grans poders econmics, ni la UE est disposada a
admetre que el dret a lautodeterminaci s un dret fonamental dels pobles. Per no s
menys cert que restar immbils davant les seves amenaces, les seves
negacions, i la seva autoritat, no ens permetr dexistir com a poble, no
ens permetr de governar-nos, i tampoc no ens permetr davanar en la consecuci de
ms drets i llibertats. Sin perdre'ls. En definitiva, fer el que recomana el poder (tamb
amb majscules) no permetr que la gent sigui un actor principal en la histria daquest
pas.

Nosaltres creiem que la resposta al requeriment de lEstat ha de ser clara: si la

mediaci internacional ens ports a haver de suportar el desplegament
policial i militar, a dur-nos a tribunals amb acusacions gravssimes, que comportin
altes penes de pres i multes impagables; si la mediaci tolers que hi ha hagi ms de
900 persones ferides per voler simplement votar i, a canvi, tan sols demana a
lEstat que obri una ponncia al Congrs per valorar la reforma de la Constituci
espanyola, sense cap garantia que aquesta generi nous marcs de respecte pels drets
civils i poltics, tamb de les minories; si s aix, si la mediaci internacional ha de servir
per aix, ja podem donar per tancada lesperana en aquesta mediaci
internacional.

Si pretenen seguir aplicant, ara ja amb requisits formals acomplerts, les previsions de
larticle 155 de la Constituci espanyola, i ens volen seguir amenaant i
emmordassant, que ho facin amb la Repblica ja proclamada. Per ventura,
seguirem sense suports de mercats i estats, seguirem sense grans riqueses naturals, i
sense uns poders econmics que ens donin suport, per ho farem amb la gent i
amb les seves esperances i amb tota la seva dignitat.

Per la repblica catalana, la repblica de la gent!

Cordialment,

CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR-CRIDA CONSTITUENT