Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Generalitat de Catalunya
Sr. Carles Puigdemont i Casamaj
Des de la CUP-CC us volem fer avinents algunes reflexions a l'entorn del requeriment del
govern espanyol sobre la declaraci dindependncia i sobre la suspensi de la mateixa.
Diem en el Ple del passat dia 10 doctubre que la CUP-CC no som un actor principal
en la histria del nostre pas i, en canvi, s que ho s la gent. La gent amb majscules,
perqu nosaltres, quan parlem de gent, pensem i ens referim als centenars de milers de
persones que van defensar els seus collegis front la violncia que va desplegar
locupaci militar i policial. Als centenars de persones que van ser colpejades,
ferides, humiliades i atemorides per la intervenci brutal de la Policia
Nacional i la Gurdia Civil. La gent s, tamb, la que va anar a votar perqu ho tenia
previst; La que va votar S i la que va votar NO; per tamb qui no ho va fer per por. La
gent s la que malda per sobreviure en la quotidianitat de la precarietat i la pobresa.
Fa molt de temps que nosaltres parlem del pas trencat que tenim, de la necessitat de
posar-hi tots els recursos existents, i dels que es podrien obtenir redistribuint millor la
riquesa per fer front a lemergncia social. Per aix la gent s la que va aturar el
pas el passat dia 3 en una Vaga General massiva sense precedents, una
massa desbordant que va sortir als carrers a condemnar la regressi alarmant de drets i
llibertats.
Per aquestes raons, entre daltres, era, i continua sent, tan necessria la
proclamaci de la Repblica. Perqu s el mandat dels ms de dos milions de
persones que, malgrat lofensiva amenaadora, judicial i repressiva de lEstat, van dir S a
la independncia. Ms de dos milions de persones que ja som Repblica... I s tamb
necessria per demostrar a totes aquelles que no en son partidries, o que no shi
posicionen, que la Repblica obre les portes a majors consecucions de
drets civils, poltics, econmics i culturals.
Respondre duna altra manera al requeriment del President Rajoy suposaria avalar totes i
cadascuna de les seves amenaces, el seu menyspreu i la seva repressi, i suposaria
tornar al reds de la legalitat constitucional espanyola amb el qual la majoria social va
resoldre trencar. LEstat, el seu poder judicial, el seu poder militar i policial, per, sobretot,
els partits poltics que, en els darrers dies, shan mostrat absolutament contraris a
permetre el dret a lautodeterminaci, sumen una majoria reforada al Congrs Espanyol i
estan disposats a seguir negant-nos drets i llibertats, emparats en una Constituci
Espanyola deslegitimada i sabent que tenen els poders econmics i la UE al seu
costat.
Certament, nosaltres no tenim grans poders econmics, ni la UE est disposada a
admetre que el dret a lautodeterminaci s un dret fonamental dels pobles. Per no s
menys cert que restar immbils davant les seves amenaces, les seves
negacions, i la seva autoritat, no ens permetr dexistir com a poble, no
ens permetr de governar-nos, i tampoc no ens permetr davanar en la consecuci de
ms drets i llibertats. Sin perdre'ls. En definitiva, fer el que recomana el poder (tamb
amb majscules) no permetr que la gent sigui un actor principal en la histria daquest
pas.
Si pretenen seguir aplicant, ara ja amb requisits formals acomplerts, les previsions de
larticle 155 de la Constituci espanyola, i ens volen seguir amenaant i
emmordassant, que ho facin amb la Repblica ja proclamada. Per ventura,
seguirem sense suports de mercats i estats, seguirem sense grans riqueses naturals, i
sense uns poders econmics que ens donin suport, per ho farem amb la gent i
amb les seves esperances i amb tota la seva dignitat.
Cordialment,