DECLARACI DELS

REPRESENTANTS DE CATALUNYA

Al poble de Catalunya i a tots els pobles del mn.

La justcia i els drets humans individuals i collectius intrnsecs, fonaments irrenunciables

que donen sentit a la legitimitat histrica i a la tradici jurdica i institucional de Catalunya,
sn la base de la constituci de la Repblica catalana.

La naci catalana, la seva llengua i la seva cultura tenen mil anys dhistria. Durant segles,
Catalunya s'ha dotat i ha gaudit d'institucions prpies que han exercit lautogovern amb
plenitud, amb la Generalitat com a mxima expressi dels drets histrics de Catalunya. El
parlamentarisme ha estat, durant els perodes de llibertat, la columna sobre la qual s'han
sustentat aquestes institucions, sha canalitzat a travs de les Corts Catalanes i i ha
cristallitzat en les Constitucions de Catalunya.

Catalunya restaura avui la seva plena sobirania, perduda i llargament anhelada, desprs de
dcades d'intentar, honestament i lleialment, la convivncia institucional amb els pobles de
la pennsula ibrica.

Des de laprovaci de la Constituci espanyola de 1978, la poltica catalana ha tingut un

paper clau amb una actitud exemplar, lleial i democrtica envers Espanya, i amb un
profund sentit dEstat.

Lestat espanyol ha respost a aquesta lleialtat amb la denegaci del reconeixement de

Catalunya com a naci; i ha concedit una autonomia limitada, ms administrativa que
poltica i en procs de recentralitzaci; un tractament econmic profundament injust i una
discriminaci lingstica i cultural.

LEstatut dAutonomia, aprovat pel Parlament i el Congrs, i referendat per la ciutadania

catalana, havia de ser el nou marc estable i durador de relaci bilateral entre Catalunya i
Espanya. Per va ser un acord poltic trencat per la sentncia del Tribunal Constitucional i
que fa emergir noves reclamacions ciutadanes.

Recollint les demandes duna gran majoria de ciutadans de Catalunya, el Parlament, el

Govern i la societat civil han demanat repetidament acordar la celebraci dun referndum
dautodeterminaci.
Davant la constataci que les institucions de lEstat han rebutjat tota negociaci, han
violentat el principi de democrcia i autonomia, i han ignorat els mecanismes legals
disponibles a la Constituci, la Generalitat de Catalunya ha convocat un referndum per a
lexercici del dret a lautodeterminaci reconegut en el dret internacional.

Lorganitzaci i celebraci del referndum ha comportat la suspensi de lautogovern de

Catalunya i laplicaci de facto de lestat dexcepci.

La brutal operaci policial de caire i estil militar orquestrada per lestat espanyol contra
ciutadans catalans ha vulnerat, en moltes i repetides ocasions, les seves llibertats civils i
poltiques i els principis dels Drets Humans, i ha contravingut els acords internacionals
signats i ratificats per l Estat espanyol.

Milers de persones, entre les quals hi ha centenars de crrecs electes i institucionals i

professionals vinculats al sector de la comunicaci, ladministraci i la societat civil, han
estat investigades, detingudes, querellades, interrogades i amenaades amb dures penes de
pres.

Les institucions espanyoles, que haurien de romandre neutrals, protegir els drets
fonamentals i arbitrar davant del conflicte poltic, han esdevingut part i instrument
daquests atacs i han deixat indefensa la ciutadania de Catalunya.

Malgrat la violncia i la repressi per intentar impedir la celebraci dun procs democrtic
i pacfic, els ciutadans de Catalunya han votat majoritriament a favor de la constituci de
la Repblica catalana.

La constituci de la Repblica catalana es fonamenta en la necessitat de protegir la

llibertat, la seguretat i la convivncia de tots els ciutadans de Catalunya i davanar cap a
un Estat de dret i una democrcia de ms qualitat, i respon a limpediment per part de
lestat espanyol de fer efectiu el dret a lautodeterminaci dels pobles.

El poble de Catalunya s amant del dret, i el respecte a la llei s i ser una de les pedres
angulars de la Repblica. L'estat catal acatar i far complir legalment totes les
disposicions que conformen aquesta declaraci i garanteix que la seguretat jurdica i el
manteniment dels acords subscrits formar part de l'esperit fundacional de la Repblica
catalana.

La constituci de la Repblica s una m estesa al dileg. Fent honor a la tradici catalana

del pacte, mantenim el nostre comproms amb lacord com a forma de resoldre els
conflictes poltics. Alhora, reafirmem la nostra fraternitat i solidaritat amb la resta de
pobles del mn i, en especial, amb aquells amb qui compartim llengua i cultura i la regi
euromediterrnia en defensa de les llibertats individuals i collectives.

La Repblica catalana s una oportunitat per corregir els actuals dficits democrtics i
socials i bastir una societat ms prspera, ms justa, ms segura, ms sostenible i ms
solidria.

En virtut de tot el que sacaba dexposar, nosaltres, representants democrtics del poble de
Catalunya, en el lliure exercici del dret dautodeterminaci, i dacord amb el mandat rebut
de la ciutadania de Catalunya,

CONSTITUM la Repblica catalana, com a Estat independent i sobir, de dret,

democrtic i social.

DISPOSEM lentrada en vigor de la Llei de transitorietat jurdica i fundacional de la

Repblica.

INICIEM el procs constituent, democrtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i

vinculant.

AFIRMEM la voluntat dobrir negociacions amb lestat espanyol, sense condicionants

previs, adreades a establir un rgim de collaboraci en benefici de les dues parts. Les
negociacions hauran de ser, necessriament, en peu digualtat.

POSEM EN CONEIXEMENT de la comunitat internacional i les autoritats de la Uni

Europea la constituci de la Repblica catalana i la proposta de negociacions amb lestat
espanyol.

INSTEM a la comunitat internacional i les autoritats de la Uni Europea a intervenir per

aturar la violaci de drets civils i poltics en curs, i a fer el seguiment del procs negociador
amb lEstat espanyol i ser-ne testimonis.

MANIFESTEM la voluntat de construcci dun projecte europeu que reforci els drets
socials i democrtics de la ciutadania, aix com el comproms de continuar aplicant, sense
soluci de continutat i de manera unilateral, les normes de lordenament jurdic de la Uni
Europea i les de lordenament de lestat espanyol i de lautonmic catal que transposen
aquesta normativa.

AFIRMEM que Catalunya t la voluntat inequvoca dintegrar-se tan rpidament com sigui
possible a la comunitat internacional. El nou Estat es compromet a respectar les
obligacions internacionals que sapliquen actualment en el seu territori i a continuar sent
part dels tractats internacionals dels quals s part el Regne dEspanya.

APELLEM als Estats i a les organitzacions internacionals a reconixer la Repblica

catalana com Estat independent i sobir.

INSTEM al Govern de la Generalitat a adoptar les mesures necessries per fer possible la
plena efectivitat daquesta Declaraci dindependncia i de les previsions de la Llei de
transitorietat jurdica i fundacional de la Repblica.

FEM una crida a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la Repblica catalana a fer-
nos dignes de la llibertat que ens hem donat i a construir un Estat que tradueixi en acci i
conducta les inspiracions collectives.

Els legtims representants del poble de Catalunya:

Barcelona, 10 doctubre de 2017