Universitat Jaume I. Mster CIEL.

Curs 2016-2017

Elements danlisi del discurs literari

Pr. Llus Meseguer

Itinerari destudi

El treball de lassignatura es basa en quatre mbits, que tot seguit

sexpliquen.

1. Assistncia i participaci a les classes presencials previstes (o

substituci per a estudiants no presencials, segons sexplica infra).

2. Realitzaci duna o ms lectures de teoria i crtica literria,

seguint les dues opcions programades, i sobretot, atenent el curriculum
i les preferncies de cada participant.

3. Preparaci de comentaris de textos breus (veg. infra) i debat

en laula (en la primera classe, almenys un text breu; i en la segona, i
la tercera dos o tres textos: un potic, un narratiu, un dramtic; i els
textos prevists per al Treball).

4. Realitzaci dun Treball aplicat, focalitzat a partir de la llengua

de treball de cada estudiant, o b amb orientaci comparatista, que es
planificar en la primera classe presencial i que caldr presentar in fieri
a laula en la darrera de les classes presencials (o, en tot cas, planificat i
en contacte amb el professor).

Per tant, la possibilitat de realitzaci no presencial de

lassignatura sexercir en cada cas, en contacte amb el professor,
substituint lassistncia amb feines vinculades als mbits segents, s a
dir, presentant: (a) informes de lectures de teoria i crtica, (b)
comentaris de textos breus, i (c) en tot cas, el treball aplicat.
 Avaluaci

Desprs de les classes presencials (o de manera virtual), seguir

la feina amb tutoria personalitzada de seguiment dels Treballs de cada
estudiant, daprofundiment daspectes de lassignatura que resulten
dinters intemporal per a lestudiant, etc...

Lavaluaci t dues convocatries. En tot cas, la qualificaci

tindr en compte:

(a) La participaci en les sessions presencials (o realitzaci

dactivitats substitutives no presencials: comentaris de textos breus).

(b) Linforme escrit de lectura de la part ads citada del llibre

Garrido dir. (2009), o de dues obres de Bibliografia (preferiblement,
usades per al Treball).

(c) La presentaci del Treball, tant si s especfic de lassignatura,

com si forma part del Treball de final de Mster o compartit per a una
altra assignatura.

La primera convocatria s fins al 26 de juny, i la segons fins a

mitjans de setembre.

1. Les lectures de teoria

Caldr llegir una o ms obres de teoria i crtica. Abans de triar,

conv comenar per interioritzar la Guia docent de lassignatura, i
reflexionar sobre el grau de coneixement previ del Temari. Caldr triar
una o ms lectures (prvies a les classes presencials, o realitzades
immediatament), seguint una de les dues opcions segents:
 A. Lectura duna part del llibre GARRIDO, Miguel . dir.
(2009): El lenguaje literario. Vocabulario crtico, Madrid, Ed.
Sntesis: les pgines. 11-236 (Fundamentos del lenguaje literario). Si
no, alternativament, els captols IV, V, VI, VII i IX, de la mateixa obra.

B. Alternativament, lectura de dues obres de la Bibliografia

complementria de lassignatura, triades segons lorientaci de
lestudiant, o les necessitats per a lassignatura o altres assignatures del
Mster.

En qualsevol dels dos casos, en la lectura cal comparar el

contingut amb els coneixements previs, i detectar aspectes ms i menys
coneguts, per a futures lectures.... Desprs de la lectura, es pot preparar
un informe oral (per a la segona classe presencial), i en tot cas, caldr
presentar un breu informe escrit (per a tenir-lo en compte en
lavaluaci).

Nota important: de tots els llibres de teoria, i de lectures (citats en

aquest document i en la Bibliografia de la Guia docent del Curs), es
troben a la Biblioteca de la Universitat Jaume I.

2. Llista de textos breus prevists per a comentari

En les sessions presencials, est previst dusar, per a

comentaris prctics, alguns dels segents fragments i textos (o
altres de proposats durant les classes o per lalumne):
Textos de debat inicial:
Divisa (Lestel dun esguard) (Joan Salvat)
Odi et amo... (Catul)
Caminante, son tus huellas... (Antonio Machado)
Comparatisme:
Caputxeta roja (Charles Perrault, Germans Grimm, i altres versions literries,
versi prpia, versions actuals literries o audiovisuals).
Poesia medieval, del Renaixement i el Barroc:
Principi i final de la Divina Commedia (Dante)
Poema XLVI (Veles e vents han mos desigs complir), o XCI (Aix com
cell qui es veu prop de la mort) (Ausis March)
 Sonet Amor constante ms all de la muerte (Cerrar podr mis ojos la
postrera sombra) (Quevedo)
Poesia contempornia:
Elegia a Snion (Carles Riba)
Puedo escribir los versos ms tristes esta tarde... (Neruda)
Els amants (Vicent Andrs Estells)
Blowing in the wind (Bob Dylan)---Al vent (Raimon)
Narrativa contempornia:
Principi i final de La Regenta (Leopoldo Alas)
Fragment de Contra Paraso (Manuel Vicent)
Conte breu dUf va dir ell!, o dEl perqu de tot plegat (i versi
ciematogrfica) (Quim Monz).
Escenes dramtiques de tots els temps:
Lisstrata (dues primeres escenes, Aristfanes), Romeo and Juliet (Acte II,
Escena V (Shakespeare), monleg de Segismundo de La vida es sueo (Caldern),
quatre escenes finals de Terra baixa (Guimer), principi de Bodas de sangre
(Lorca), finals del primer i del segon acte dEn attendant Godot (Beckett), escena
primera dE.R. (i versi cinematogrfica) (Benet), escena 35 de Tlem (Belbel), o
seqncia cinquena (War concertato) de Fortuny Venise (Diego DallOsto-Llus
Meseguer).
Nous llenguatges:
Aforismes, o Mediterrani (Diccionari per a ociosos) de Joan Fuster.
Disc i pellcula Yellow submarine
Columna de Javier Maras, Manuel Vicent, Juan Jos Mills
Campanya o anunci Coca Cola, Freixenet, Lotera Nacional Navidad.
Altres opcions:
An die Freude (Schiller)
Le chat (Baudelaire), Les voyelles (A. Rimbaud)
Le cimetire marin (P. Valry, i traducci Jorge Guilln)
The Waste land o Four quartets (Eliot, i traducci Ferrater)
Soliloquio del farero (Luis Cernuda).
Pierre Menard, autor del Quijote (Borges)
Corazn tan blanco (Maras)

3. La preparaci i realitzaci del Treball

El Treball per a lassignatura caldr consultar-lo

prviament (o en la primera classe presencial), i
es podr presentar in fieri (introducci, metodologia i
obra o textos a qu saplica) en la darrera de les classes.

El Treball complet caldr lliurar-lo per a

lavaluaci de lassignatura.

De manera general i sumria, el Treball es pot

enfocar adoptant un els segents formats:

(a) Monografia. Estudi especialitzat duna obra o

espectacle; o comparatstic, relacionant-la amb altres.

(b) Estudi dels aspectes vinculats a lassignatura

ELTL del Treball de fi de Mster, o dun Treball duna
altra assignatura del Mster ms vinculada al curriculum
de lestudiant.

(c) Microcrtica: Diverses tendncies aplicades a una

srie de textos. Comparatisme temtic o multilinge...

(d) Comunicaci i o didctica de la literatura. Estudi

sobre crtica i difusi de la literatura. Creaci o anlisi de
materials pedaggics. Edici de textos. Treball de camp.
Estudi de creativitat o recepci.

4. Les classes presencials

Els alumnes no presencials les substituiran: (a) amb lectura dels

textos terics (veg. infra); (b) amb comentaris de textos breus (veg.
infra).

Per a la realitzaci de lassignatura, es programen tres classes

presencials, amb els segents continguts prevists aproximats:

Classe primera. Dia 8 de maig, 18 a 20 hores.

 Introducci terica i prctica als textos literaris.

A. Debat inicial sobre formaci lingstica i literria dels estudiants, i de

les seues preferncies curriculars.

B. Anlisi compartida i interdisciplinria dun breu text inicial.

En principi, Divisa (Lestel dun esguard) de Joan Salvat; o b Odi et amo...
(Catul), o b Caminante, son tus huellas... (Antonio Machado).

C. Introducci als aspectes terics i metodolgics de lestudi

contemporani de la literatura, seguint alguns tems del Temari, especialment
dels segents apartats):

1. Les fronteres del discurs literari.

1.1. Introducci a la crtica.

1.2. La tradici literria europea. Literarietat constitutiva i literarietat

condicionada.

1.3. Literatura oberta: literatura i msica, literatura i espectable, literatura i

periodisme

2. Concepte i funcionalitat dels gneres literaris.

2.1. Tipologia literria.

2.2. La poesia. Potica. Poesia i msica.

2.3. La narrativa. Narratologia i estudi del cinema. El personatge.

2.4. El teatre. Espectacle i multiplicitat de codis.

3. Pragmtica del discurs literari.

3.1. Literatura i nacionalitat. El cnon.

3.2. La diversitat social i els discursos literaris. Tipologia de processos i

textos.

3.3. Els nous valors.

3.4. Interculturalitat i traducci literria.

3.5. Llenguatges verboicnics i populars. Illustraci, cartellstica, cmic,

dibuixos animats, grafiti.

Classe segona. Dia 15 de maig, 18 a 20 hores.

 Elements danlisi del text literari.

A. Explicaci dalguns aspectes descriptius de la programaci del

Temari, especialment dalguns tems dels segents)
4. Polifonia i discurs reportat.

4.1. La diversitat discursiva. Tipologia de processos i textos. Versions i

transcodificacions.

4.2. Pragmtica de la cita. Topoi, motius i tpics.

4.3. Influncia i autoria.

5. Anlisi retrica i estilstica.

5.1. De la retrica a lestilstica.

5.2. De lestilstica a les disciplines discursives i histriques.

6. El comentari de textos literaris.

6.1. Tendncies destudi i microtextualitat.

6.2. Educaci i integraci de lestudi al curriculum.

6.3. Didctica i crtica.

7. Relacions i interferncies entre gneres periodstics i literaris.

7.1. Realitat i ficci. Factors illocutius.

7.2. Pragmtica dels gneres periodstics literaris. La crtica periodstica.

7.3. Lassaig i la literatura del jo.

7.4. Les activitats i la gesti editorial.

B. Comentaris daplicaci a textos concrets.

En principi, els segents:

1. Estudi prctic sobre versions i transcodificacions de Caputxeta roja.

2. Almenys tres textos (veg.infra): un potic, un narratiu, un dramtic.

Classe tercera. Dia 24 de maig, 18 i 20 hores.

 Elements danlisi del text literari, aplicacions prctiques, i
treballs especialitzats.

A. Explicaci daspectes ms pragmtics de la programaci del

Temari, sobretot alguns tems dels temes 3 i 7.

B. Aplicaci a usos dobres i de textos (veg. infra) en situaci

didctica i comunicativa.

C. Presentaci, informe i discussi de cadascun dels Treballs dels

estudiants (introducci, metodologia, obra o textos objecte de
lanlisi).