Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Suposo que el nom daquesta costa li deu venir pel to rogenc de les vinyes a la tardor.
Perqu les roques esquistoses sn ms aviat grisenques al llarg de gaireb tota la costa,
que dona nom tamb al cant administratiu francs. Compta amb una gran reserva
natural martima, des de Cerbre a Banyuls, i a la zona de Cap Bar. Hi ha un far al cap
de Cerbre i un altre al cap Bar. La pesca danxoves, sardines, tonyines, i del verat deu
haver declinat molt des del temps en que tant ladmirava lescriptor en Josep Pla.
CAP BAR- BANYULS
Des del coll intentem una aproximaci al Fort Bar, per reculem de seguida, al veure el
rtol de prohibici per ser terreny militar. Del coll baixem cap a la zona del port de Port-
Vendres. s a dir, a la primera rotonda girem a la dreta. Al final no hi ha ms opci que
seguir cap a la dreta o entrar a la zona porturia franquejant una tanca. Continuant una
miqueta, de seguida es veu el trencall a la dreta que puja fins el Cap Bar, segons un
rtol. Potser continuant recte, desprs del tnel, pel Mole-Abri es pugui arribar vora
lespig del port i dall ficar-se a laigua ja fora del port. O potser sigui tamb zona de
pas restringit als militars. La carretereta a Cap Bar s summament estreta. Asfaltada i
en bon estat, aix s. Per fa basarda pensar que en algun dels tombants pugui venir un
cotxe en sentit contrari. He optat per saltar-me el tram entre Port-Vendres i Cap Bar
perqu avui ja bufa la tramuntana. El mar comena a estar regirat, i potser tindria
problemes. Ms val nedar a sotavent on el mar es veu molt ms encalmat. Arribats a un
punt culminant, sembla que hgim arribat al final, per hi est prohibit aparcar. Hi ha
una torre de telecomunicacions o GPS, i una mena de torre de guaita. Sembla el final
per la carretera continua en aquest punt baixant cap a ponent per fer un revolt i
emprendre la direcci a llevant fins, ara s, laparcament del final, al peu del far. El
primer far datava del segle XIX. A principis del XX sen va construir un de ms alt. El
llum blanc brilla cada 20 segons a 80 m sobre el nivell del mar. Des de 2012 est
reconegut com a monument histric, pel seu bon gust arquitectnic. Hi ha una petita
torreta, ms a la dreta o al Sud del far, que deu ser tamb de telecomunicacions. El
sender cap el cap s ben practicable. Hi ha un munt de bnquers entaforats a la roca
blanquinosa, que deuen donar vistes a les dues parts, Nord i Sud. Sn de la segona
guerra mundial, i ja es noten fora runosos. A la punta hi ha una plataforma rodona que
devia ser on sassentava un can de gran potncia.
Algun que altre turista va fent fotos i gaireb no saluden. Al tornar a laparcament, s
que un senyor ens dona conversa. Est cercant lestela que ell mateix va dur aqu des
dAlgria com a smbol de la victria militar, ara fa 56 anys. I al tornar de la petita
excursi sen fa creus que hagi desaparegut, i ms, quan un rtol a baix ho anuncia. Ens
explica que lo de pieds noirs ve de les botes altes de color negre que duien els soldats
all a Algria. No s si han estat els de lajuntament, on li dic que vagi a preguntar, o el
mateix estat francs, o algun vndal, el qui sha endut la seva estela. Baixem cap a
lAnse de Santa Caterina, on hi ha mitja dotzena de casetes vora el mar. Hi baixo vestit
encara, amb una bossa amb el material de neopr. Em sorprn lo fcil que em resulta
posar-me el vestit de neopr, el nou. Sense lubricant, sense bossa de plstic. A la
platgeta, mentre em canvio, un senyor ens explica que ell passaria fred a laigua. Que un
cop va fer 10 Km a la piscina, seguits, batent el rcord del club de nataci, per en va
sortir fent petar les dents, per la hipotrmia. I aix que laigua deien que estava a 26
graus centgrads. Avui no tinc gaires ganes de nedar. A lhaver-se avanat la
tramuntana, estava temptat a abandonar, per en Santi mha animat a seguir la travessa.
Ell fins i tot volia que em fiqus a laigua sota mateix de la punta del Cap Bar. Per jo
temia que, malgrat la calma aparent del mar a la zona Sud, hi haguessin corrents all
vora la punta. No tinc massa gana. Donada la poca distncia que ha de fer, uns 5 Km, ni
prenc la beguda energtica, aquella que em recomanaven els qui aconsellaven el David
Meca, ni la isotnica. I s que tinc molt mal de cap. Ahir ens varem mudar de lloc al
cmping, perqu la nit anterior no vaig poder dormir de dolor al pit causat pels vens
que no varen deixar de fumar en tota la nit. Per ja quan fosquejava ens varem haver de
tornar a mudar perqu una senyora no parava de fumar en pipa. Des del dins el cotxe
estant, amb les portes obertes, o fora del cotxe. Desprs de sopar, el marit li feia la
manicura i desprs massatge entre el coll i les espatlles. Ell crec que noms fumava
cigarretes. Durant el segon trasllat varem tenir un ensurt. Ens a semblava que podrem
pujar recte vora la tanca del Sud, costa amunt, per en una zona determinada
aparegueren figueres de moro i varem haver de corregir el rumb mentre diem en sopols
la primera tenda. Havem dalar els peus per no tocar un dels vents duna altra tenda
que hi havia plantada. Era duna parella de ciclistes que havien aparegut amb alforges
enormes. Les bicicletes eren negres, noves, de cicloturisme de marca molt bona. Tot
duna lhome, amb una gran barba grisa, i amb les cames depilades, sort de la tenda
duna revolada i sal escridassant-nos com si hagussim intentat arrencar-li la pell. Es
veu que no suportava la presncia de ning estrany a la vora. No s si parlava holands.
A part el to, no crec que ni ell entengus el meu francs ni jo entengus el seu polons,
holands, noruec o el que fos. Evidentment, el segon viatge el varem fer donant un gran
tomb per no apropar-nos a aquella tenda, que era noms una feixa ms avall don
passarem nosaltres la nit. Vaig dormir b a la nit, per lendem, o sigui, avui al mat,
volia fer un pip legal als lavabos. I vaig haver de respirar el fum de la pipa dall dins, i
que em va quedar impregnat al cervell 48 hores ms. I aix que noms vaig entrar per
veure si al wter del final, vora la finestra, no hi havia tant de fum. Del Cap Bar cap el
Sud el mar estava pla primer, i desprs sha anat regirant, per no gaire. En algun punt
he tronat a sentir el corrent que en aquesta poca de lany va de Sud cap a Nord.
Recordo dues platgetes petites de sorra grisa. En una delles hi havia alg amb vestit de
bany vermell. Desprs, havia creuat la badia de les Paulilles tenint com a referncia una
barca de pescadors, gran, banca i blava. Anava enfocant el Cap dUllastrell no
directament, sin ms cap a la dreta, cap a la platja del Forat, per por del corrent. Ja
sabia que, un cop superada una punta, que semblava nica, en vindrien tres o quatre
ms. El Cap Castell destaca per una roca en forma fllica. I ara s, superada aquesta
punta ja es veu Banyuls ben a la vora. Per tinc tant mal de cap que penso escurar la
ruta estalviant-me el Cap dOna. Al no fer aquest mig quilmetre em dur
preocupacions. Es tornen a veuen anxoves petites i un banc de sarpes amb ms de dos-
cents peixos. Sempre al superar cap el Sud els caps, apareixen algues que em recorden
la Corallina, que la Toa Ribera ens ensenyava mentre era companya destudis. Un cop
al costat de lhotel dElmes intento connectar amb el Santi. Mequivoco pensant que el
nmero addicional s el dell, resultar ser el de son pare. Desprs duna quantes
vegades dintentar connectar amb en Santi fill, li deixo el missatge al whatsapp de que
vaig a peu, des dels Elmes, fins a laparcament de la Rivire, sota la policia de Banyuls.
Havem quedat ms o menys a 2/4 duna i encara noms sn les 12 tocades. Faig
drecera pels carrers i escales del Banyuls antic. I, un cop davant la policia municipal,
torno a intentar connectar amb en Santi, ja que el cotxe no hi s all a la llera del riu sec.
Al cap de ms duna hora em truca dient-me que t el cotxe aparcat al final de la pujada
dels arcs (Avnue du Gnral Koenig). Jo ja havia preguntat a un policia corpulent si
havien tingut alguna notcia dalgun accident entre el Cap Bar i Banyuls. I mhavia
respost que de cap, de moment. Al costat de la comissaria hi ha uns lavabos pblics
gratuts. La cisterna es buida cada cop que sobre la porta. Hi ha paper wter i una petita
paperera. Un petit lavabo i alguna altra installaci petita que no sabia perqu servia. El
pols tibet mindicava que en Santi es retardaria o que encara no havia sortit per trobar-
me. I es veu que havia estat a laigua esperant veurem. Per hagus pogut deixar un
missatge al whatsapp dient-me que enlloc don havem quedat havia deixat el cotxe a tal
altre lloc. Li ensenyo el detall del mapa OpenCycleMap, o del OpenStreetMap, que
ubiquen perfectament aquest aparcament i la font, aix com el sender que baixa cap el
mar. Per en Santi assegura que el caminet arriba fins uns lavabos, que els mapes situen
ms cap a la platja principal i laccs als quals des don som resulta una mica perills. I
s que a ell li semblava, des del mar, que no ho era tant de perills. A sota mateix la
zona daparcamanet hi ha la font que raja prement amb el peu un bot a terra a
lesquerra. I, ms avall, el caminet de baixada du a una petita plataforma on hi ha posat
el tub dun can no gaire gros, molt rovellat. Es veu que els nazis el varen llenar al mar
al fugir el 1944 i fa poc el varen pescar del fons del mar i el varen tornar a ubicar on
lhavien fet servir.
Cala de Perafita. Cala i cap de Perafita (amb vinyes i ledifici de rehabilitaci Bouffard-
Vercelli
BANYULS- PERAFITA
En Santi em deixa davant mateix de la comissaria de policia, al passeig martim. De cap
manera ha volgut baixar cap a laparcament del riu. Jo ja vaig vestit per nedar. Hem
aparcat abans a les antigues pistes de tennis, molt a linterior. s un aparcament gratut,
distant, i per aix buit, excepte per un cotxe atrotinat dun ciclista que shi est sense fer
gaire cosa. En sortint ara del cotxe, i agraint el somriure del policia que entn els meus
gests cap el Santi, primer de no poder parar, i desprs de marxar de seguida, comeno a
baixar a la platja. Per veient que trobar lespig del port, que vull evitar, reculo tot el
passeig martim fins darrer lestabliment de la universitat Pierre & Marie Curie /
laboratoris Arag. A la terrassa del davant hi tenen uns quants grans plafons amb
imatges danimals martims curiosos, que de vegades semblen trets de faules. Laccs a
la platgeta de Nord ve facilitat per uns quants graons. All a la platja un home em
pregunta sorneguer si vaig a pescar mjols. Faig veure que no lhe sentit primer, ja que
no crec que em pregunts per les mules. I la segona vegada suposo que deu preguntar
per un peix, que desprs acabar suposant que sn llsseres, i aleshores li responc que
noms vaig a nedar, fins el cmping de Perafita. La Toa mhavia proposat que
demans lloc a la universitat aquesta, que dient que era bileg matendrien b. Crec que
s molt suposar. Resulta que ledifici que tenen dhabitacions per personal investigador
s aquell del passeig amb faana de color rosat que sembla el cul duna cassola amb la
marca que deixen uns espaguetis enganxats quan sacaba laigua. A lesquerra de la
platgeta don surto, lespig continua fins el que anomenen lIlla Grossa, que no sembla
ni grossa ni illa. Per s un punt de referncia perqu s un dels lmits de la famosa
reserva martima. La Virgnia Hartmann, la relacions pbiques de la reserva, mhavia
assegurat que es podia nedar lliurament, sense bussejar, per la reserva, al contrari del
que primer em deia en Jacques Tuset (de Li), qui va haver de demanar perms per fer la
travessa nedant. Per aquests nedadors dlite sembla que no spiguen nedar sense una
embarcaci dajuda, i per a aix segurament s que calgui perms, per anar vora la costa
amb una petita embarcaci.
Badia de Banyuls. Universitat P & M. Curie (edifici blanc a la lesquerra, darrere el port)
Barca catalana tpica de Banyuls
A mig trajecte sembla que lesperit dun dof em volgus ensenyar a nedar. Semblava
un daquells que de petit em venien a veure a Blanes quan jo em posava dret a la coberta
del creuer. El cas s que un estil similar al que adopten els nedadors dlite per dins
laigua abans de treure el cap a fora s fora descansant i efectiu. s com una braa per
sense separar gaire els braos. Sestiren endavant amb les mans bastant juntes una sobre
laltra, i desprs, se separen per no massa girant els palmells una mica cap enfora.
Aix fa que els braos no es cansin. Curiosament, dins laigua em feia mal el colze
esquerra, quan fora laigua el lesionat era el dret. No recordo massa incidncies del
trajecte, potser perqu la memria se mha esborrat fora amb el fum de la pipa
daquella senyora del cmping municipal de Perafita. Per davant la badia de Perafita s
que recordo molt b un noi de pl castany clar, dins laigua, i molt interessat en que jo
veis algun peix amagat sota el contorn duna roca que feia cosa dun metre, arrodonida.
Era de color marr fosc, deia, per jo, sense submergir-me, li deia que no podia veurel.
Ell estava molt eufric per la seva troballa. Duia un banyador tipus bxer de color blau
francs, com el de la bandera, que quedava molt donat endavant a la zona del penis.
Tenia les cuixes amples, musculoses, i la boca molt gran, amb llavis molsuts, sensuals.
Tot ell estava recarregat i vid denergia. Tenia lagilitat dun bon ballar, daquells que
en rus dirien que no li pesen els ous. A mi em pesava el cap. No havia pogut dormir de
mal a la pleura durant tota la nit a causa del fum de les cigarretes pestilents dels vens de
la caravana del costat. Jo no podia comunicar-me gaire amb ell degut a que tenia el
cervell enteranyinat. Per he de confessar que el trobava del tot atractiu, almenys
superficialment. La seva desinhibici era dagrair, per no s fins on hagus arribat ell.
Darrere la platja de Perafita es veia com una mena de verger que, si fssim a lfrica,
sen diria un oasis. Poc ms endavant intento pujar per la rampa davarada, per, a
lintentar incorporar-me, de seguida rellisco duna manera ben cmica cap avall dins
laigua, i aix per les algues que colonitzen les travesses de fusta. A la petita plataforma
de sobre hi condueixen un home en cadira de rodes. Du vestit de bany petit. I de seguida
es posa a fumar. Deu venir del centre Bouffard-Vercelli, on els metges intenten
rehabilitar els malalts. Amb ironia li dic desprs al Santi que els rehabiliten perqu
deixin de ser paraltics i no-fumadors. Encara costa una mica arribar a sota el cmping.
Al girar lltim cap, el corrent apareix amb fora. A sota es veuen les Corallina, la
Padina pavonica, i una mena de manc de fideus blanquinosos fent un feix de gaireb un
pam. Aprofito per refugiar-me en una mena dolla allargada per al final nhe de sortir
perqu no continua endavant i aleshores lona que puja per sobre la barfrera submergida
mempeny contra la cresta i fa que el genoll dret topi una mica amb la roca. Se sent una
olor similar a la suor genital. Desprs, lligant caps, resultar ser la del fum de la pipa de
la senyora del cmping. Ja coneixia el cam per introduir-se o sortir del mar dhaver-lo
fet amb els nombrosos bussejadors que el dia abans es ficaven a laigua aqu. A dalt, els
de la caravana BZ-397-TY continuen fumant. Dia i nit, sense parar. De nit es veu la
llumeta de la cigarreta, quan la llencen, que cau a terra vora la tanca fent una trajectria
parablica. La lluna est creixent noms de forma incipient, i s que fa dos dies era
lluna nova. Se sent la remor del mar esberlant-se contra petits esculls a sota. Laroma de
lolivarda, el roman i el fonoll omplen laire fora del cmping. Conveno el Santi de
mudar-nos demplaament de seguida. Vora els lavabos de baix. De fet es veuen tres
gran zones catalogables com a: zona de bungalows, amunt a lesquerra; zona
dautocaravanes, a baix; i zona de tendes de campanya, a dalt a lesquerra. Ens posem a
la part baixa daquesta zona de tendes. Ja han marxat tots els bussejadors que estaven
acampats aqu. Darrera hi ha una senyora que de seguida ens ofereix el seu fil
destendre per si necessitem estendre els neoprens. Li ho agram, per ja tenim una cinta
i, a ms, disposem del pi les branques del qual poden fer el mateix servei o millor.
Resulta que la dona va a laventura, tot i tenir dos fills. Ha ant per Puigcerd, La
Llagona, Matemala, Roses i qui-sap-lo, tota sola, a peu o amb ajuda de trens i
autobusos. Caminant amb tant de fato se li faria impossible fer trams gaire inclinats.
Per va trobar lleugera la pujada de Puigcerd a Sallagosa. Est cercant un lloc per
installar el seu estudi descultura. Li dic que ara entenc la seva gran habilitat a lhora
dajudar a plegar una tenda tipus haima duns vens. Les tendes que es despleguen en
dos segons solen donar molts mal de caps a lhora de plegar-les. I crec que, si no hagus
estat per ella, ni jo ni els vens podrem haver aconseguit plegar-la. Ella es perd en
explicacions. Jo noms capto que primer shan de deixar obertes totes les cremalleres. I
que els primers passos de ficar unes ales dins les altres sn els ms importants. Quan ho
feia, anava sospirant, amb energia, suposo que descultora. Diu que dem plour, i jo
abans li havia dit que a la tarda faria tramuntana. Aleshores ella corregeix i pensa que al
fer tramuntana no plour. Per hi haur ms pluja que vent. Ella tamb fuma, per
moderadament. Els vens de la haima eren un matrimoni. Ella es mostrava un pl
displicent amb el marit, al qui irnicament el titllava de chef. Ell comenta amb en
Santi que si som de Barcelona s que hem estripat els papers, referint-se al fort
moviment massiu de protesta contra la prohibici des de les autoritats de lestat
espanyol de celebrar un referndum per decidir si la gent de la Catalunya espanyola vol
seguir o no dins lestat espanyol. El referndum shauria de celebrar daqu a pocs dies,
lu doctubre de 2017. Quan lhome dedueix que si som de Barcelona, aleshores s que
parlem espanyol, potser tamb copsant que la nostra parla era imperfecta, i aleshores li
afegeixo que parlem catal, i que all rem a Catalunya tamb. Aleshores respon amb
lexclamaci tant tpica de Perpiny Ah, a cest enmerdant!. Marxen agraint
enormement lajuda a tots, quan en realitat la nica responsable de lxit ha estat
lescultora. Al final em sap greu no poder-la orientar gaire en aix del taller descultura.
Ella voldria un lloc on saprecis lart. Potser per fer terracota li hagus hagut de dir que
ans a La Bisbal. O potser a Sitges, on lart s ben valorat. Per a Roses no crec que li
vagi tant malament, si a ms li agrada el poble. Es veu que fa les escultures inspirant-se
en les experincies viscudes durant els seus viatges. Jo li explicava la idea del doctor
Arag, de posar escultures als hospitals, per animar-los una mica. Ella recorda un mural
dun amic seu que els va donar molta feina a lhora dinstallar-lo, tot i que lhavien fet
per parts, ja que lhavien de pujar per unes escales. Canviem la tenda un altre cop de
lloc. De nit respiro b. A mitja nit em desvetllo potser per la urgncia urinria. Estic tan
adormit que em sorprn primer veure una altra tenda al meu costat. I fins i tot em
sorprn veure una cosa plana all a baix reflectint una llum. Per al cap dun segon
reconec que all s el mar. Al cel es reconeixen b el carro petit, el carro gros, la
cassiopea, la corona borealis, lira de vega, lguila, la via lctia, i tot sense que sigui una
nit del tot fosca. Els llums dels lavabos de baix han quedat oberts. Essent dem anem als
lavabos de dalt. All un noi inexpressiu tant moreno que sembla negre es va empolainant
davant el mirall estona i estona. No se li veuen pls a la barba per est molt de temps
afaitant-se. Lentrada al lavabo dels homes s pel cant de terra, mentre que el de les
dones, ms pulcre, s pel cant de mar. Sn davant mateix del camp de beisbol. Resulta
que el noi s del Sud de lndia. Al final es mostra ms comunicatiu i somriu quan al
sortir jo del wter li veig les natges, al moment de canviar-se. No sn pas ms blanques
que la resta del cos. Sortim del cmping per anar a esmorzar ms tranquils una mica
ms amunt, on hi ha una zona daparcament dautocaravanes. Alguna sembla gaireb un
hotel. Una altra t un mol de vent per fer electricitat. Abans hi ha una zona
daparcament al costat, restringida, que suposo que ha de ser la dels de la urbanitzaci
dels Aloes, i atapeda de cotxes. El petit poblet sn casetes de color rosat o groc. Tenen
un piscina al capdavall. Shi veu poca gent ara a finals de setembre. Un caminet recorre
el permetre de la urbanitzaci fins el cmping. All shi poden descobrir, a ms duna
minscula zona de pcnic amb taula i bancs de pedres, algunes plantes interessants com
ara la Linaria italica.
**********************************************************************
INFORMACIONS TILS
http://waterplouf.midiblogs.com/archive/2011/06/15/la-cote-vermeille-a-la-nage-
2011.html
travessa feta per en Jacques Tuset el 2011 de tota la Costa Vermella entre Argels i Cerbre.
COLLIURE. (=COTLLIURE). Poble martim de cases en general amb tres pisos, amb teulada de teula
roja rab, amb murs arrebossats de blanc, ocre groc o ocre rosat. s ms al Nord de Banyuls. Alguns trams
sn amb paret vista. En conjunt forma una estructura diversa i acolorida. La Caucoliberis dels grecs i
romans s ara al Vallespeir, a la Cte Vermeille. Fuetejada pels vents de tramuntana i mestral, t uns 2700
habitants. A principis de segle XX, els pintors PICASSO, MATISSE i DERAIN hi pintaren obres famoses. El
1939 hi mor lescriptor ANTONIO MACHADO, a lexili. PATRICK OBRIEN, novelista fams pels relats de les
guerres napoleniques i la histria de la Royal Navy, hi mor el 2000. Aqu hi havia conegut a PICASSO,
sobre qui nescrigu una biografia. Vinyes, oliveres, pesca (sobre tot anxova). Els segles XIII i XIV era el
port preferit de Perpiny. Castell templari del segle XIII. Capella de la Mare de Du de la Consolaci, amb
nombrosos ex-vots de pescaires. Quatre fortificacions (Dugommier, Mirador, Quadrat, Sant Elm). Convent
de Sant Domnec (segle XIII) al barri del port de baix. Process nocturna marina el 16 dagost per a retre
homenatge als patrons de la vila, i especialment a Sant Vicen de Cotlliure.
El mrtir suport les ferides i el foc estoicament, com a cstig per a no voler fer un sacrifici als dus
romans. Les relquies marxaren cap a Concabella (Segarra) amb les disputes frontereres posteriors al tracta
dels Pirineus per retornaren al poble cap el 1700.
Port natural a la desembocadura del Dui. Hotel Bon Port (0468 82 06 08). Farmcies. Queviures.
Comeros. Una mica ms a llevant (2 Km) queda Portvendres, que fou un gran port (natural)(1 Km) de
molt moviment mentre dur el protectorat francs dAlgria. La Traverse vtt (GEORGES VRON) sinicia a
Colliure, per igual podria comenar a Portvendres o a Banyuls (amb estaci de tren), sempre i quan la
ruta faci cap cap el Puig Neuls.
PORT BOU. s el municipi ms septentrional de la Costa Brava (a lAlt Empord). Les cases del poble
sn senzilles, amb teulada de teula roja rab. Les faanes sn arrebossades de diferents colors; per, potser
hi domina locre. Hi ha petits terrats i balconades amb reixes de ferro. Lo ms peculiar del poble s que s
molt atapet i pendent. Les cases tenen de dos a set pisos. Segurament, el nom deriva de port amb pou.
Lestaci del tren hi s des de 1872. El poble es va anar formant al peu de lestaci. Ledifici actual de
lestaci data de 1929. La poblaci no sha expandit (700 m dample, a dalt, per 300 m de fondo, fins el
mar); i ha conservat fora el carcter de poble sense urbanitzacions. Colera, un antic municipi, es va
agregar a Portbou des de 1885 a 1934. El llindar fronterer amb Frana passa una mica ms al Nord de la
Punta de lOcell, vora el mar, i, terra endins, pel Puig de Cervera (192 m snm), Coll dels Belitres (165 m
snm i per on passa la carretera), Coll del Frare (236 m snm), Puig de la Farella (364 m snm), Quer Roig
(672 m snm), Coll del Suro (539 m snm), i Coll dels Tarabaus (624 m snm). Aproximadament, a partir
daquest indret el terme de Portbou deixa de ser frontera amb Frana i ho s amb el terme de Colera, cap el
SE, amb el Puig de lOssetra (558 m snm) i desprs, cap a llevant, amb el Puig del Falc (372 m snm),
Coll del Frare (250 m), per on passa la carretera, i Puig del Claper (232 m snm). Hi ha, doncs, dos colls del
Frare, un al Nord, i laltre al Sud del poble. A Portbou hi ha port esportiu, embassament, mercat municipal,
botigues, bars (Tiburcio), teatre, local dassociacions, centre cvic (Herrero), llar dinfants (Barrufets),
escola de primria CEIP Sant Jaume, farmcia, bancs, queviures, i molt de mar (badia) i tramuntana.
Esglsia vora lestaci, projectada per Joan Martorell (1879). Dolmen (Farella). Un personatge de la vila
fou FREDERIC MARS, el fams escultor. Hi nasqu el 1893. (Mor a Barcelona el 1991). Va estudiar a
Pars i a Roma. Endeg restauracions i el propi museu (vora la catedral de Barcelona). Sespecialitz en
escultures clssiques i religioses. Una escultura seva (nen amb peix) es pot veure al capdavall del carrer
que du el seu nom, a la confluncia amb el passeig dEnric Granados. A lesglsia, la verge s dell, tamb.
Un segon personatge fou el filsof i historiador alemany WALTER BENJAMIN. Hi mor el 27 de setembre de
1940. Una escultura (de DANI KARAVAN), al poble, i un panell, al peu del Quer Roig (o cim de les Orelles
de la Mula), el recorden. Un tercer personatge s FABI ESTAP, fams rector de la universitat de
Barcelona de 1969 a 1976. Nasqu a Portbou el 1923. Advocat i economista, collabor en el pla de
desenvolupament del govern de lestat, amb LAUREANO LPEZ ROD (1971-1974). Durant la transici,
simpatitz amb Comissions Obreres i amb el PSUC. I tamb amb lalcohol. Va escriure almenys una
dotzena de llibres de caire histric i de perspectiva econmica, i va participar en moltssimes tertlies
radiofniques i televisives. Un quart personatge de Port Bou s MARIA MERC ROCA. Hi nasqu el 19 de
juliol de 1958. Enseny catal. Ha guanyat diversos guardons literaris. Ha escrit nombrosos contes,
novelles i tamb algun relat per a televisi (Secrets de Famlia, Rosa). Diputada dER.
http://www.escriptors.cat/autors/rocamm/ Finalment, PAULA RIB i ELISABET BARGALL (nascudes a Port
Bou, ambdues l1 de juliol de 1998) sn actrius de doblatge (infantil).
PORT-VENDRES / PORTVENDRES
Antigament era el Portus Veneris. Durant la gerra dArglia el port era el punt de partida cap a lfrica. s e poble
ms importat de la Costa Vermella, desprs dArgels. Hi ha un munt dinstallacions militars en dess o gaireb. Al
Cap Gros sn de lpoca dels nazis. Al Sud, hi ha el Cap de Biarra (Bar), amb el fort i el far (amb nombrosos
bnkers). Al cap dUllastrell tamb hi havia installacions militars. La toponmia no evita expressions grolleres, com
ara el Rec del Cony, la Punta del Mal Cagar. Hi ha estaci de tren de la lnia Narbona-Portbou. El principal
viticultor s el grup Dubonnet-Cinzano-Byrrh. La colonitzaci dArglia el 1830 sacab el 1962 amb el reconeixent
de la seva independncia. Durant tots aquests anys el comer amb la colnia es feia a travs daquest port. Tamb hi
havia comer amb el llevant espanyol i altres punts de la costa del Nord dfrica. La pesca segueix existint, si b les
activitats turstiques, martimes o terrestres han agafat ms auge. Jaume I, el Conqueridor, tingu una menci
especial pel port de Portvendres. En el seu testament del 1272 disposava que el seu fill, l'infant en Jaume,
administrador del Rossell, i els seus successors, destinessin 5.000 sous de les rendes de Cotlliure a restaurar i
millorar Portvendres; i que, quan s'acabs aquesta millora, s'apliqus la mateixa quantitat al Port d'Avall de Cotlliure;
i que, quan s'hagus acabat aquesta segona millora, es dediqus aquesta quantitat a la millora constant dels dos ports.
Desprs del tractat dels Pirineus (1659) el poble an creixent i el port san ampliant. El mes de setembre encara
celebren la collocaci de la primera pedra el 1780 de lobelisc que el rei Llus XVI encarreg a Mailly, i fet en
marbre rosa, com a evocaci de labolici de lesclavatge, de la independncia dels Estats Units, de les virtuts de la
marina francesa, i de la llibertat de comer. El general Castellana al segle XIX va donar auge al port com a punt de
comer amb frica i com a punt de partida de les tropes cap all. La poblaci ha passat de 600 habitants a principis
del XIX a uns 4000 a principis del XXI.
TAXIS
Argels-sur-Mer CHRIS 673 914 127.
Collioure DAVID 468 820 930.
Port-Vendres PHILIPPE 468 820 434.
Banyuls ALAIN 0786 429 933.
Banyuls PATRICK 0680 404 849.
Cerbre CAP CERBERE 0644 180 142.
Portbou SANTIAGO 629 778 135.
Portbou CBRAVA 972 61 2222.
TRENS
HOTELS
PORTBOU:
Hostal Costa Brava 972 39 03 86 c/ Cerbre 50 e.
Hostal Juventus 972 39 02 41 Av. Barcelona 3
Hotel Comodoro 972 39 01 87 cMndez Nez 1
CERBRE:
Hotel la Vigie 33 468 88 41 84
Hotel Arago 33 468 88 41 84
BANYULS
Cte Thalasso *** 100 e 33 468 98 36 66 Av. Cote Verneille
Hotel le Catalan 130 e. 33 468 88 02 80 route de Cerbre
Hotel les Pecheurs 85 e. 33 468 88 02 10 5 Av. P. Fabre
Hotel les Elmes 50 e. 33 468 88 03 12 Plages des Elmes
Solhotel 80 e. 33 468 98 34 34 Av. Alain Gerbault
Le Manoir 33 652 01 73 45 20 rue Marechal Joffre
Hotel Canals 9 rue DuGommier 33 468 88 00 75
Solaris App. Rue dels Elmes 33 468 88 32 63 / 0483 97 11 83
PORT-VENDRES
Le Clos des Paulilles 33 468 81 49 79 1500 e. setm.
Auberge les Arcades 10 rue de la Gare 33 695 222 273 55 e.
Hotel rsidence Villa Bar route de la Gare 33 468 98 01 04 55 e.
Hotel Saint Elme 120 e. quai . Forgas 33 411 96 00 80
COLLIOURE
Hotel Mediterranee 15 Aristides Maillol 33 468 82 08 60
Hotel Triton 90 e. 21 Jean Bart 33 468 98 39 39
Hotel des Templiers 12 quai Amiraut 33 468 98 31 10 100 e.
Chambre rue de la Rpublique 85 e. 33 468 98 31 10
Hotel Princes de Catalogne 100 e. 33 468 98 30 00 rue des Palmiers
Hotel Ambeille route dArgels 33 468 82 08 74 76 e.
Le Clos Saint Elme 13 rue Galre 33 642 44 91 73
La Bona Casa 20 Av. Rp. 44 468 82 06 62
Rs. Saint Vincent 9 rue St. V. 33 689 24 61 69 50 e. x 2 pers.
Hotel Casa Pairal rue des Palmiers 33 468 82 05 81 150 e.
ARGELS SUD
Oasis Torre den Sorre 33 468 81 13 37 100 e.
Le Fanal T. den S. 33 468 81 00 16 100 e.
Hotel les Mouettes 140 e. route de Collioure 468 81 82 83
Grand Hotel du Golf 140 e. 33 468 81 14 73
CMPINGS
ARGELS SUD
Bois de Valmarie 468 81 04 61 Avenue Torre den Sorre
Girelle 33 468 81 25 56 Camp Calanques de lOuille 30 e.
Les Amandiers
Les Criques du Poteil
La Coste Rouge
PORT-VENDRES
Clos Saint Elme 120 m snm W.
La Presqule W, S
BANYULS
Le Stade
La Pinde
CERBRE NORD
Peyrefite 33 4 68 88 41 17
Cap Peyrefite
66290CERBERE
Telf. +33 4 68 88 41 17,
+33 4 68 88 41 85
camping.mairie.cerbere@gmail.com
http://www.cerbere-village.com