DEPARTAMENTO DE GEOGRAFA E HISTORIA

PROGRAMACIN DIDACTICA CURSO 2016-2017

Enseanza Secundaria Obligatoria

Bachillerato

IES TAVERNES BLANQUES

INDICE

1. Composicin del departamento de Geografa e Historia

2. Programaciones didcticas por curso. ESO

2.1. Primero ESO

2.2. Segundo ESO
2.3. Tercero ESO
2.4. Cuarto ESO

3. Programaciones didcticas por curso. Bachiller

3.1. Primero Bachillerato. Historia del Mundo Contemporneo
3.2. Segundo Bachillerato. Historia de Espaa
3.3. Segundo Bachillerato. Historia del Arte
3.4. Segundo bachillerato. Geografa

4. Criterios de calificacin

5. Recuperacin de les reas no superadas en el curso anterior

6. Actividades extraescolares
1.-COMPOSICIN DEL DEPARTAMENTO DE GEOGRAFA E HISTORIA
El departamento de Geografa e Historia en el curso 2016-2017 est compuesto por las siguientes
profesoras:

Pilar Gallo, (Jefa Departamento), M Victoria Saiz, Cristina Sapia, Montserrat Canales y Eva Gil

Las asignaturas impartidas por el profesorado de Geografa e Historia este curso son:

Geografa e Historia en 1 ESO: PEV 12 horas, PIP 9 horas, 2 horas tutoria PIP. Libro de
texto Editorial Oxford
Geografa e Historia 2 ESO PEV 9 horas, PIP 9 horas, 2 horas tutoria PIP. Libro de texto
Editorial Vicens Vives.
Geografa e Historia 3 ESO PEV 9 horas PIP 6 horas PEV. Libro de texto, Editorial
Oxford.
Geografa e Historia 4 ESO PEV 6 horas, PIP 6 horas y 2 horas de tutoria PEV. Libro de
texto Editorial Vicens Vives.
Historia del Mundo Contemporneo. 1 Bachiller 8 horas. Apuntes Profesoras para
elgrupode PIP y Vicens- Vives para el grupo PEV.
Historia de Espaa. 2 Bachiller PEV/PIP 9 horas Libro de texto .Editorial Vicens Vives.1
hora de tutora PEV y 1 hora de turora PIP.
Geografa de Espaa. 2 Bachiller PEV/PIP 4 horas. Apuntes profesora.
Historia del Arte 2 Bachiller 4 horas. Libro de texto. Editorial Vicens Vives
Tutoria PEV y PIP en 2 bat.

Hora de reunin del Departamento, mircoles a las 14.00 horas.

2.-PROGRAMACIONES DIDACTICAS
2.1. PRIMERO ESO

Introducci
El Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual sestableix el currculum bsic de
lEducaci Secundria Obligatria, aprovat pel Govern dEspanya, i publicat en el BOE el 3
de gener de 2015, est emmarcat en la Llei orgnica 8/2013, de 9 de desembre, per a la
millora de la qualitat educativa, que al seu torn modifica larticle 6 de la Llei orgnica
2/2006, de 3 de maig, deducaci, per a definir el currculum com la regulaci dels elements
que determinen els processos densenyament i aprenentatge per a cadascun dels
ensenyaments.
Dacord amb lesmentat Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, que determina els
aspectes bsics a partir dels quals les distintes administracions educatives hauran de fixar
per al seu mbit de gesti la configuraci curricular i lordenaci dels ensenyaments en
Educaci Secundria Obligatria, correspon a la Generalitat Valenciana regular lordenaci
i el currculum en aquesta etapa.
El Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, estableix el currculum i desenvolupa
lordenaci general de lEducaci Secundria Obligatria a la Comunitat Valenciana. Aix
ho fa per a totes les assignatures (troncals, especfiques i de lliure configuraci
autonmica), i en concret per a la de Geografia i Histria. Aquest document es refereix a
la programaci de primer curs dESO daquesta matria.
 1. El currculum de Geografia i Histria
1.1. Components del currculum
La matria de Geografia i Histria s troncal en els quatre cursos de lESO. El currculum daquesta matria
sorganitza en cinc nuclis: objectius detapa, metodologia didctica, continguts, criteris davaluaci i
estndards daprenentatge avaluables. A tots se superposa lenfocament competencial fixat en el
desenvolupament de les competncies clau que es vinculen als criteris davaluaci i als estndards de la matria.

CURRCULUM

xits que els estudiants han daconseguir en finalitzar cada etapa educativa. No
Objectius detapa
estan associats a un curs ni a una matria concreta.

Metodologia Conjunt destratgies, procediments i accions planificades pel professorat per a

didctica possibilitar laprenentatge de lalumnat i lassoliment dels objectius.

Conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a

Continguts
lassoliment dels objectius i a ladquisici de competncies.

Referents especfics per a avaluar laprenentatge de lalumnat. Descriuen els

Criteris davaluaci coneixements i les competncies que es volen valorar i que lalumnat ha dadquirir i
desenvolupar en cada matria.

Especificacions dels criteris davaluaci que permeten definir els resultats

Estndards daprenentatge, i que concreten el que lestudiant ha de saber, comprendre i saber
daprenentatge fer en cada matria. Han de ser observables, mesurables i avaluables, i permetre
graduar el rendiment o xit assolit.

Capacitats per a aplicar de manera integrada els continguts de cada ensenyament i

Competncies etapa educativa, a fi daconseguir la realitzaci adequada dactivitats i la resoluci
efica de problemes complexos.

En concret, lassignatura de Geografia i Histria t com a objectiu el coneixement de la societat, la seua

organitzaci i el seu funcionament al llarg del temps, la qual cosa es considera essencial per a poder entendre
el mn actual. Conixer lespai on es desenvolupen les societats, els recursos naturals i ls que shi ha donat, ens
aporta dades sobre el passat i ens permeten albirar alguns dels problemes del futur

Les disciplines de la Geografia i la Histria sn dos eixos vertebradors importants per al coneixement de la societat,
ja que contemplen la realitat humana i social des duna perspectiva global i integradora i ofereixen ms capacitat
per a lestructuraci dels fets socials; no obstant aix, la societat actual, cada vegada ms complexa, requereix la
intervenci daltres disciplines com Economia, Sociologia, Ecologia o Histria de lArt, que aporten anlisis diferents
i complementries per comprendre millor la realitat social.
En lESO, la matria de Geografia i Histria pretn aprofundir els coneixements adquirits pels estudiants en
lEducaci Primria, afavorir la comprensi dels esdeveniments, els processos i els fenmens socials en el context
en qu es produeixen, analitzar els processos que donen lloc als canvis histrics i continuar adquirint les
competncies necessries per a comprendre la realitat del mn en qu viuen, les experincies collectives
passades i presents, la seua orientaci en el futur, aix com lespai en qu es desenvolupa la vida en societat.
La Geografia sorganitza, en el primer cicle, en els blocs El medi fsic i Lespai hum, i en quart curs se centra
en la globalitzaci. La Histria estudia les societats al llarg del temps, seguint un criteri cronolgic al llarg dels dos
cicles de lESO.
1.2. Elements transversals i valors. Mesures per a impulsar linters i
lhbit de la lectura i la capacitat dexpressar-se correctament

Lart. 4 del Decret 87/2015 subratlla la rellevncia dels elements transversals en la Programaci. En el currculum
de Geografia i Histria sinclouen tamb una srie de continguts que sn transversals en les distintes matries,
sense perjudici del seu tractament especfic en algunes: la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la
comunicaci audiovisual, les TIC, lemprenedoria i leducaci cvica i constitucional.
A ms, des del tractament dels continguts, les imatges i els textos, i des de la mateixa acci educativa en laplicaci
de la matria en les aules, shan de fomentar valors com la igualtat entre homes i dones, la no-discriminaci per
qualsevol condici o circumstncia personal o social, la resoluci pacfica de conflictes, la defensa de la
llibertat, la igualtat, els drets humans i la pau, i el rebuig de qualsevol tipus de violncia, racisme o
xenofbia.
Igualment, han devitar-se comportaments i continguts sexistes, i els estereotips que suposen discriminaci. La
matria ha de contribuir tamb a incorporar elements relacionats amb leducaci i la seguretat viria, el
desenvolupament sostenible i la protecci del medi ambient, els riscos dexplotaci i abs sexual, i les
situacions de risc derivades de ls de les TIC.

Com hem assenyalat, la lectura i lexpressi oral i escrita constitueixen elements transversals per al treball
en totes les assignatures i, en la nostra, per a totes les unitats didctiques. Aquest propsit necessita
mesures concretes per a dur-lo a terme; saniran plasmant en la nostra Programaci en els diferents apartats:
metodologia, materials i planificaci de cada unitat didctica en els objectius, els continguts, els criteris i els
estndards. Per caldr determinar una srie de mesures concretes. Proposem les segents:
Estimular, en les diferents unitats didctiques, la recerca de textos, la seua selecci, la lectura, la reflexi,
lanlisi, la valoraci crtica i lintercanvi de dades, comentaris i estimacions considerant ls de:
Diferents tipus de textos, autors i intencions
Diferents mitjans (impresos, audiovisuals, electrnics).
Diversitat de fonts (materials acadmics i autntics)
Aix mateix, caldr:
Potenciar situacions variades dinteracci comunicativa en les classes (converses, entrevistes,
colloquis, debats, etc.).
Exigir respecte en ls del llenguatge.
Observar, estimular i cuidar ls de normes gramaticals.
Analitzar i emprar procediments de citaci i parfrasi. Bibliografia i webgrafia
Cuidar els aspectes de prosdia, estimulant la reflexi i ls intencional de lentonaci i les pauses.
Analitzar i vetlar per:
Lobservaci de les propietats textuals de la situaci comunicativa: adequaci, coherncia i
cohesi.
Ls destratgies lingstiques i de relaci: inici, manteniment i conclusi; cooperaci, normes de
cortesia, frmules de tractament, etc.
Ladequaci i lanlisi del pblic destinatari i adaptaci de la comunicaci en funci daquest.
Totes les propostes de desenvolupament de la lectura i lexpressi oral i escrita garantiran, dacord amb les
finalitats establides en lart. 15 del Decret 87/2015, ls del valenci, el castell i les llenges estrangeres com a
llenges vehiculares densenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes i garantint ls normal, la
promoci i el coneixement del valenci.
2. Metodologia i materials didctics

2.1. Metodologia general i especfica. Estratgies i activitats

densenyament-aprenentatge
Dacord amb el Decret 87/2015, la naturalesa daquesta matria afavoreix ladopci denfocaments metodolgics
com laprenentatge basat en projectes, la indagaci collectiva, la resoluci de problemes, lestudi en profunditat de
casos, laprenentatge dialgic, les simulacions, els jocs de rol o els debats sobre processos oberts. Tots aquests
enfocaments afavoreixen un aprenentatge motivador, participatiu i situat mitjanant laprofitament de diversos
contextos socials que permeten integrar aprenentatges no formals i la collaboraci amb la comunitat educativa.
Tamb permeten integrar activitats lligades a prctiques socials com la visita a museus de diferent tipus, la
realitzaci ditineraris per a fer observacions directes, les visites a llocs amb un elevat contingut de patrimoni
histric, artstic o natural o la creaci de continguts per a informar, sensibilitzar la comunitat o participar en
debats socials fent propostes
En aquest sentit s fonamental laprofitament com a recurs de lentorn ampli que constitueix la Comunitat
Valenciana tant com a base del desenvolupament dactivitats daprenentatge com per servir de context social on
lalumne demostra els seus acompliments

Lenfocament competencial de les matries dEducaci Secundria i lobjectiu de millora de la capacitat

comunicativa de lalumnat determinen ladopci dun conjunt destratgies metodolgiques dacord amb un
plantejament innovador per a abordar lensenyament-aprenentatge de la Geografia i Histria en les aules.

Enfocament comunicatiu i funcional

Un dels objectius de lassignatura de Geografia i Histria s que els alumnes desenvolupen i milloren la seua
competncia comunicativa, i siguen capaos dinteractuar amb xit en tots els mbits de la seua vida: personal,
acadmic, social, i en el futur, en lmbit professional. Amb aquesta finalitat t una preeminncia especial el
desenvolupament de la llengua oral i de la comprensi i lexpressi escrites.
Pel que fa a la comunicaci oral, observem que es vincula a la vida quotidiana i personal (famlia, xarrades
damics, conversacions amb companys) i a un tipus de llenguatge informal, redundant i summament expressiu,
en lmbit acadmic, a ms de les explicacions del professor i les exposicions dels alumnes, loral serveix com a
font dinformaci, i com a sistema de comunicaci i negociaci, especialment en els treballs en grup. La
comunicaci oral presenta una atenci especial en tot el projecte, ja que la prctica oral, associada singularment a
la presentaci de tasques i treballs de classe, s una constant en totes les unitats.
Quant a la comunicaci escrita, es posa un mfasi especial en la lectura, sobretot de textos expositius, els ms
habituals en la vida acadmica. En aquest curs es concedeix tamb una importncia especial a la lectura digital,
una realitat que implica el desplegament de competncies lectores diferents de les que exigeix el llibre imprs o
facsmil (llibre electrnic, PDF i formats semblants). La lectura dels nous gneres digitals com el blog, les wikis,
els frums i les xarxes socials es produeix a salts, de manera fragmentada, amb un protagonisme extraordinari del
lector, que no sols interpreta el text sin que s el creador de litinerari de lectura recolzant-se en lhipertext enfront
de la linealitat de la lectura tradicional.
Quant a lexpressi, es treballaran produccions orals i escrites dels alumnes parallelament a ladquisici dels
continguts i les habilitats prpies de lrea. En totes les unitats didctiques del curs es proposa que els alumnes
guarden les seues produccions escrites en el seu dossier, cosa que permetr prestar una atenci especial a la
presentaci i lexpressi escrita daquests treballs. Igualment, en la tasca final de cada unitat es proposa als
alumnes que duguen a terme exposicions orals i escrites a partir dels treballs fets.
Aprenentatge per tasques i treball collaboratiu

s aconsellable des de diversos punts de vista optar per metodologies actives daprenentatge en qu els
alumnes i les alumnes sn els agents i els protagonistes de la comunicaci i reconeixen en la realitzaci de les
activitats i les tasques una relaci amb les seues prpies necessitats comunicatives i una aplicaci directa als
diferents mbits de la seua vida personal, acadmica i social. Aquesta vinculaci amb la prpia experincia i amb la
reutilitzaci del coneixement en contextos reals fa verdaderament significatiu laprenentatge de la Geografia i
Histria, molt allunyat de la mera especulaci terica i descriptiva.
En aquest curs sha optat per la metodologia per tasques: en cada unitat es plantegen diferents tasques de
producci intermdies, que encara que no condicionen, preparen la realitzaci de la tasca final en qu sapliquen
habilitats ja adquirides. En el disseny de les tasques tenen una rellevncia especial les relacions interdisciplinries i
intradisciplinries, ja que es tracta dobjectes daprenentatge que exigeixen la posada en marxa de processos
cognitius complexos, el foment de la creativitat dels alumnes i laplicaci constant de les TIC tant com a eines de
recerca i elaboraci dinformaci com per les seues possibilitats comunicatives i creatives.
La realitzaci de les tasques implica el treball collaboratiu, que sense oblidar les aportacions individuals
requereix models dagrupaci flexibles i el convenciment que la resoluci de la tasca no s la suma desforos
dels integrants del grup, sin lesfor coordinat de tots els membres de lequip.
En lactualitat, la forma collaborativa de treball s una demanda del mn laboral per les condicions en qu aquest
es du a terme: una societat globalitzada i amb slides tecnologies de la comunicaci. En lmbit educatiu, aquest
tipus de treball significa:

Un tipus dorganitzaci de laula determinat, per a afavorir lespai per a la discussi, el debat, i la presa de decisions.
Aix no implica que el treball haja de fer-se sempre a laula, ja que els nous mitjans de comunicaci permeten la
connexi sincrnica i la coordinaci sense necessitat de la presncia fsica.
Una concepci de laprenentatge com a construcci conjunta del coneixement. En promoure lintercanvi didees, la
comunicaci precisa, lactuaci coordinada i el control mutu, el treball en collaboraci condueix a laprenentatge
significatiu, que saconsegueix amb lesfor com. s cada individu que aprn, per el que saprn ha estat elaborat per
tots els membres de lequip. Dac ve la necessitat de promoure un comportament tic en qu saporten al grup els
coneixements propis i es respecte all aportat pels altres. En aquest sentit, aquest tipus daprenentatge s el marc idoni
per a aplicar els principis dautoavaluaci, avaluaci entre iguals i coavaluaci.
Una metodologia que concedeix a lalumne autonomia per a aprendre i converteix el docent en guia i tutor del
procs. Cada estudiant s subjecte del seu propi aprenentatge i, al mateix temps, mestre i deixeble dins del grup. Aquest
intercanvi constant de papers promou la interrelaci personal i afavoreix el desenvolupament de competncies socials i
la integraci en el grup. El professor deixa la funci de transmissor de coneixements i esdev mediador i facilitador de la
seua adquisici.
Les tasques dissenyades en cada unitat sn obertes, per a fomentar la creativitat individual i del grup, i estan estructurades i
delimitades clarament, per no dificultar-ne la comprensi. Shi especifica clarament el resultat que es vol assolir lobjectiu
que persegueix la tasca es coneix des del comenament de cada unitat i sestableixen amb claredat les vies per a obtenir el
resultat final en cada una de les fases: inspiraci, realitzaci i publicaci.

Foment de la creativitat, del pensament estratgic i del pensament crtic

La metodologia per tasques exigeix engegar processos cognitius complexos i combinar diferents habilitats i
destreses que afavoreixen el foment de la creativitat i latenci a la diversitat de capacitats (intelligncies
mltiples).
La globalitzaci i el canvi constant caracterstics del mn actual exigeixen individus capaos dactuar de manera
estratgica, s a dir, amb la competncia necessria per a adaptar-se a situacions noves, prendre decisions
pertinents i mantenir una actitud constant daprenentatge. Ser estratgic implica:
Analitzar i avaluar situacions noves.
Reconixer les metes que es volen assolir.
Prendre decisions i corregir-ne laplicaci, si cal.
Tenir conscincia dall que se sap, i de la manera daplicar-ho i quan.
El pensament estratgic es basa en el saber i el saber fer i no pot desenvolupar-se ni tericament ni per mitj
dactivitats que impliquen simplement la comprovaci de coneixements. Per a entrenar-lo s necessari dissenyar
activitats en qu lalumnat haja de desplegar la seua capacitat dactuaci, de reflexi i de creaci.
Les tasques finals de les unitats, plantejades com un repte a qu els alumnes shan denfrontar, representen una
oportunitat idnia per a fomentar el pensament estratgic: parteixen duna situaci que els alumnes han
danalitzar (reflexi, en la fase de preparaci), per a assolir uns objectius concrets (actuaci, en la fase de
realitzaci) seguint camins no preestablits (creaci, en les fases de realitzaci i de comunicaci i publicaci).
Per a assolir aquest desenvolupament, shan dissenyat activitats obertes (no tenen resposta nica), globals
(requereixen integrar coneixements dorigen divers) i noves per a lalumnat (no una simple reproducci daltres de
ja fetes). Com en qualsevol altra producci, la resoluci daquest tipus dactivitats requereix la revisi del
procediment que sha dut a terme, de manera que es facilite la reflexi sobre el mateix aprenentatge
(metaaprenentatge).
Pensar crticament consisteix a adoptar una actitud intellectual danlisi dobjectes i dinformacions de qualsevol
naturalesa per a comprendrels i emetren un judici sobre la validesa, ladequaci, la congruncia, la veritat No
es tracta, doncs, dadherir-se o rebutjar una valoraci determinada, sin dexaminar els diferents aspectes de la
realitat, prenent distncia i des de diferents perspectives. Com que es tracta duna actitud intellectual, el
pensament crtic noms es pot formar promovent-ne laplicaci a situacions diverses, automatitzant-lo fins a
constituir-lo en hbit.

Integraci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci

Des del punt de vista prctic, les TIC sn un suport per a determinats continguts (multimdia) i faciliten eines
per a construir el coneixement, especialment en les activitats de recerca dinformaci, i per a dur a terme
tasques complexes.
Daltra banda, les activitats que integren les TIC tenen, de vegades, un component ldic molt adequat per a
aconseguir la motivaci a laula. No obstant aix, ls que en fan els adolescents est relacionat fonamentalment
amb les seues necessitats de comunicaci personal i la seua utilitzaci en lmbit acadmic, fet que ha de ser
objecte dun procs densenyament-apenentatge com el que es produeix en altres facetes del procs educatiu,
especialment pel que fa als riscos inherents a aquests nous tipus de comunicaci.
Finalment, cal mencionar les implicacions metodolgiques de dos eixos fonamentals del curs: lAtenci a la
diversitat de laula i lAvaluaci del procs densenyament-apenentatge, que es detallen en lapartat 3 i 4
daquest document.
2.2. Materials didctics i recursos organitzatius
Per a posar en prctica els principis metodolgics assenyalats en lapartat 2.1., sha seleccionat un conjunt de
materials didctics que responen a aquest plantejament. Aquests materials sn els que componen el projecte
INICIA de Geografia i Histria 1r ESO dOxford Educaci.

Llibre de lalumne

Les tretze unitats didctiques que componen el llibre de lalumne INICIA DUAL presenten una organitzaci
sistemtica:
Presentaci de la unitat.
Desenvolupament dels continguts.
Resum de la unitat i activitats de sntesi.
Tasca final.

PRESENTACI
La unitat es presenta amb una gran imatge i un text breu que evoca els continguts que la vertebren. En la primera
pgina lalumne pot consultar:

Qu saps ja? Els coneixements apresos en unitats o en cursos anteriors rellevants per a continuar
construint laprenentatge.

Qu aprendrs? Els continguts que es tractaran en la unitat.

De qu sers capa? Les capacitats que ha de desenvolupar al final de la unitat.

A ms, en aquestes pgines inicials es presenta la Tasca final, en qu els estudiants han de posar en prctica
una part del que sha aprs en la unitat

DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS

En aquesta secci de la unitat sexposen els continguts. Aquests continguts van acompanyats de fotografies, de
mapes, de grfics, etc. En general, es reserven grans espais per a mapes i altres illustracions, ja que es tracta
duna rea en qu els continguts visuals tenen una rellevncia especial.

Els continguts del desenvolupament sorganitzen en una estructura en epgrafs, encara que alguns continguts de
gran importncia saparten daquesta organitzaci convencional i ofereixen un enfocament una mica ms
divulgatiu.

Els continguts de lapartat IMPORTANT inclouen dades que cal tenir en compte que complementen el contingut, i
els de lapartat HO SABIES? aporten curiositats sobre els temes tractats.

Al final de cada apartat de primer ordre hi ha totes les activitats classificades per tipologia (Observa, analitza i
interpreta, Sintetitza i relaciona, Investiga, Opina, Comunicaci lingstica i Tractament de la informaci).

RESUM DE LA UNITAT I ACTIVITATS DE SNTESI

Una vegada finalitzat el desenvolupament en cada unitat, hi ha una pgina que inclou un resum de la unitat.
Desprs hi ha dues pgina dACTIVITATS que tenen un doble objectiu:

Que els alumnes spien i relacionen els continguts principals de la unitat, i

Que apliquen les tcniques de treball de la unitat.

TASCA FINAL
Aquesta secci inclou una proposta de treball collaboratiu per a posar en prctica els coneixements i les
destreses treballats en la unitat. El desenvolupament de la tasca es du a terme en tres fases: preparaci,
realitzaci, i comunicaci i publicaci.
Al final, lalumne pot autoavaluar el procs daprenentatge responent a huit preguntes de reflexi sobre qu ha
aprs i com ha aprs.

Llibre digital INICIA DUAL

Lalumne disposa del llibre imprs INICIA DUAL i de la versi electrnica corresponent: el llibre digital INICIA
DUAL, que incorpora un conjunt de continguts digitals per a ser treballats durant el desenvolupament de cada
unitat didctica dacord amb la planificaci docent. Es pot fer servir el llibre digital a laula en mode local, sense
necessitat de tenir connexi a Internet.
Els continguts digitals del projecte estan referenciats en la versi impresa del llibre de lalumne mitjanant les
icones i els vincles que es descriuen en lapartat Aix s el teu llibre. En el llibre digital INICIA DUAL estan
assenyalats mitjanant icones que enllacen directament els continguts.

Continguts en format digital

Els continguts, les activitats i els recursos digitals del projecte INICIA desenvolupen, reforcen i amplien les
propostes del llibre imprs. Aquests recursos es presenten en diferents formats, en funci de lobjectiu
pedaggic corresponent i de les dinmiques daula habituals en Educaci Secundria:
PER A DESPERTAR LINTERS
Que interessant! Vdeos breus amb curiositats o enigmes de la geografia o la histria. Lobjectiu s
despertar linters de lalumne pel contingut de la unitat que estudiar a continuaci.

PER A COMPRENDRE MILLOR

Exploradors virtuals. Visites guiades, animacions, edificis en tres dimensiones, etc.
Ajudes per a estudiar. Enllaos a pgines web (Institut Geogrfic Nacional, RAE, atles debades,
enciclopdia digital debades, Institut Cervantes) i daltres. Aquests enllaos pretenen servir dajuda a
lalumne mentre estudia, ampliar algun tema tractat en la unitat i evitar que es perda en recerques pel seu
compte.

PER A AMPLIAR O REFLEXIONAR SOBRE EL QUE SHA APRS

Has de llegir-ho. Proposa activitats a partir de la lectura dun text. Lobjectiu s presentar una part del
contingut de la unitat des dun altre enfocament o punt de vista per a afavorir lassimilaci i la reflexi i
desenvolupar la comprensi lectora.
Aula de cine. Es tracta duna proposta dactivitats feta desprs dhaver vist una escena duna pellcula.
Lobjectiu s presentar part del contingut de la unitat duna altra manera per a afavorir lassimilaci i la
reflexi.
Activitats amb imatges. Es tracta dactivitats dobservaci, dinterpretaci i de comparaci dimatges
(mapes i recreacions histriques, etc.). Aquestes illustracions poden ser del mateix llibre o de llibres
anteriors. Pot tractar-se dun treball a partir duna sola imatge o duna srie dimatges per a comparar-les,
per a ordenar-les cronolgicament, etctera.

PER A REPASSAR
Sntesi de la unitat. Resums de la unitat en PDF i en udio (podcast).
Activitats interactives. Sn activitats basades en plantilles, de relacionar amb fletxes, de completar les
frases amb paraules donades, etc. Inclouen propostes ms ldiques del tipus passatemps. La primera
activitat proposada en cada unitat s completar un mapa conceptual.

PER A FER ACTIVITATS

Recursos per a fer activitats de lLA. Es tracta denllaos a pgines web (Institut geogrfic Nacional, AVL,
atles debades, enciclopdia digital debades, Institut Cervantes) i daltres. Aquests enllaos miren de ser
una eina per a fer algunes activitats
 Connexi amb mapes muts
Connexi amb annex cartogrfic

PER A CONSULTAR (en bloc)

Annex cartogrfic
Mapes muts

3. Mesures datenci a la diversitat i educaci inclusiva

Les aules sn un reflex de la diversitat de la societat actual i de les diferncies prpies dels individus que
integren els diferents collectius. El reconeixement de la diversitat en les habilitats i en les expectatives dels
alumnes i de les alumnes constitueix un principi fonamental que ha de regir lacci educativa en lensenyament
bsic, la finalitat del qual s assegurar la igualtat doportunitats de tots els alumnes davant de leducaci, i
posar els mitjans per a evitar el fracs escolar i el risc daband del sistema educatiu.
Latenci a la diversitat sentn com el conjunt de les actuacions educatives adreades a donar resposta a les
diferents capacitats, ritmes i estils daprenentatge, motivacions i interessos, situacions socials, culturals,
lingstiques i de salut de lalumnat. Aquestes mesures sorienten a assolir els objectius i les competncies
establides per a lESO i es regeixen pels principis de qualitat, equitat i igualtat doportunitats, normalitzaci,
integraci i inclusi escolar, igualtat entre dones i homes, no-discriminaci, flexibilitat, accessibilitat i
disseny universal, i cooperaci de la comunitat educativa.

En aquest curs, sha triat com a eix constructiu bsic el reconeixement de la diversitat de lalumnat i la integraci
de mesures, de metodologies i de components que permeten al professorat tractar amb garanties la diversitat de
les aules. Aquest pla datenci a la diversitat es concreta en els elements segents:

Latenci a la diversitat est inclosa en les programacions daula de les diferents unitats didctiques
(apartat 5.2). Shi ofereixen suggeriments dactuaci i materials concrets de suport educatiu.

Latenci a les diferncies individuals quant a motivacions, interessos, capacitats i estils daprenentatge
estan previstes en la combinaci de metodologies i fils conductors de les unitats didctiques, vinculats
al desenvolupament emocional de lalumne i a la seua integraci en el grup; en la diversitat
dagrupaments i tasques proposats; en la combinaci de llenguatges i suports, en larticulaci de
diferents itineraris elements orientats a satisfer les exigncies daprenentatge de cada alumne i a
permetre el seu desenvolupament individual.

Per a atendre els diferents ritmes daprenentatge, shan dissenyat programes especfics de refor i dampliaci
destinats a millorar les possibilitats dassolir els objectius educacionals en aquesta etapa. Aquests components estan
incorporats en la programaci de les unitats didctiques.

Leducaci inclusiva
Les mesures datenci a la diversitat han datendre el principi dINCLUSI EDUCATIVA, que suposa reconixer la
legitimitat de les diferncies de totes les persones, assumint-les com un valor que enriqueix el context educatiu.
Leducaci inclusiva s la que adapta els sistemes i les estructures de lescola i dels projectes educatius per a
satisfer les necessitats dels alumnes amb necessitats especials de suport educatiu. Aquest principi parteix de
la premissa que tots els estudiants, siga quina siga la seua condici particular, poden aprendre sempre que el seu
entorn educatiu oferisca condicions necessries daccs i atorgue experincies daprenentatge significatives per a
tots.
Per a atendre les necessitats dels alumnes amb necessitats de suport educatiu es fan adaptacions curriculars
significatives de les unitats didctiques de Geografia i Histria.
4. Procediments i instruments davaluaci
4.1. Principis generals
La normativa vigent assenyala que lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat en totes les matries
dEducaci Secundria Obligatria ha de regir-se pels principis davaluaci contnua, formativa i reguladora, i
integradora de les diferents rees del currculum:

Contnua, per a garantir ladquisici de les competncies imprescindibles, que permeta establir
mesures de refor o dampliaci en qualsevol moment del curs quan el progrs dun alumne o duna
alumna ho aconselle. Lavaluaci contnua implica lobservaci sistemtica de lactuaci de lalumnat, el
seguiment i el registre de lactivitat diria en els quaderns i en els treballs de classe, i la realitzaci de
diferents tipus de proves tant orals com escrites per a constatar en moments puntuals del curs el grau
dadquisici de les competncies exigides.

Formativa i reguladora, per a millorar el procs densenyament-aprenentatge, de manera que els

estudiants puguen obtenir rendiment acadmic i personal del procs davaluaci, i el professorat puga
adaptar convenientment les estratgies densenyament-aprenentatge, tant a escala individual com de
grup de classe.

Integradora, per a assolir els objectius i les competncies corresponents, tenint en compte totes les
matries, encara que sense impedir la realitzaci de lavaluaci diferenciada de cada assignatura,
atenent els seus criteris davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables.
A ms, la LOMQE manifesta que shan de fer avaluacions externes de fi detapa amb carcter formatiu i de
diagnstic, homologables a les que es fan en lmbit internacional (en especial a les de lOCDE) i centrades en el
nivell dadquisici de les competncies.
Lenfocament competencial integra un coneixement de base conceptual: conceptes, principis, teories, dades i fets
(saber); un coneixement relatiu a les destreses, referides tant a lacci fsica observable com a lacci mental
(saber fer); i un conjunt dactituds i de valors de gran influncia social i cultural (saber ser). Aquest enfocament
implica que lavaluaci final del curs ha de mesurar el grau de domini de les competncies, fet que implica:

Lelecci destratgies i dinstruments per a avaluar lalumnat dacord amb els seus acompliments en la
resoluci de problemes que simulen contextos reals, mobilitzant els seus coneixements, destreses i
actituds.

L
a integraci de lavaluaci de competncies amb lavaluaci dels continguts, en la mesura que ser
competent implica mobilitzar els coneixements i les actituds per a donar resposta a les situacions
plantejades, dotar de funcionalitat els aprenentatges i aplicar all que sha aprs des dun plantejament
integrador.

M
esurar els nivells dacompliment de les competncies per mitj dindicadors dxit, com ara les
rbriques o les escales davaluaci, que han dincloure rangs que tinguen en compte el principi datenci a
la diversitat.

U
tilitzar procediments i eines davaluaci variats per a facilitar lavaluaci de lalumnat com a part integral i
de millora del procs densenyament i aprenentatge.

I
ncorporar estratgies que permeten la participaci de lalumnat en lavaluaci dels seus xits, com ara
lautoavaluaci, lavaluaci entre iguals i la coavaluaci.

Els referents per a comprovar el grau dadquisici de les competncies i lassoliment dels objectius de letapa en
les avaluacions contnua i final de la matria de Geografia i Histria sn els criteris davaluaci i els estndards
daprenentatge avaluables.
4.2. Metodologia i instruments davaluaci
Laplicaci a laula de la metodologia per tasques implica la realitzaci duna srie de tasques intermdies que
preparen una Tasca final dunitat, i hi estan al servei, de carcter integrador, en qu els alumnes apliquen els
coneixements i les destreses adquirides de la matria, daltres assignatures, dintegraci de les TIC, de carcter
transversal a la realitzaci dun treball (tasca) individual i / o collaboratiu. Tamb pot treballar-se primerament
el contingut de la unitat i desprs dur a terme la tasca, si el professor ho creu convenient.
En la realitzaci de la tasca final es posen en marxa els principis dautoavaluaci, coavaluaci, avaluaci entre
iguals i lavaluaci del mateix procs daprenentatge, i sofereixen instruments per a avaluar les aptituds dels
seus estudiants:

D
ossier digital per a lautoavaluaci, i el registre i el seguiment continu de les tasques intermdies i de la
Tasca final.
A
utoavaluaci de la tasca en el Llibre de lalumne. Duent-la a terme es vol que lalumne reflexione sobre
all que ha aprs, quines dificultats ha trobat, com ha treballat en equip, etc.

R
brica de la tasca en la Guia didctica i en la zona de recursos editables del Llibre digital del professor.
Aquesta avaluaci parteix del mateix enfocament de metaaprenentatge assenyalat en el punt anterior.
Altres instruments per a lavaluaci sn el blog i el mural digital, per a fer lavaluaci entre iguals i la coavaluaci,
i el diari daprenentatge, perqu lalumne reflexione sobre el que aprn i sobre el procs seguit per a aconseguir-
ho (metaaprenentatge).
Durant el curs, el plantejament i els instruments davaluaci que acaben de ser descrits es combinen amb ls de
proves davaluaci per a mesurar el grau dadquisici dels continguts associats als estndards daprenentatge i
a les competncies.

4.3. Proves davaluaci i calendari escolar

Per a atendre les diferents fites davaluaci associades al calendari escolar, shan dissenyat les proves
davaluaci segents:

A
valuaci inicial. s una prova que saplica al comenament del curs escolar i que atn la detecci del grau
dadquisici de les principals destreses bsiques i dalguns continguts requerits per al curs. Desprs de fer
aquesta prova i dobservar sistemticament els alumnes durant els primers dies, shan destablir mesures
de suport individuals i de grup.

A
valuaci dunitats. Cada unitat didctica inclou una prova davaluaci i la rbrica de la tasca de cada
unitat.

A
valuaci de blocs de continguts. Es tracta duna prova que sha daplicar en acabar el treball de les unitats
de cada bloc de contingut (Geografia i Histria).

A
valuaci final. Es tracta duna prova que recull les competncies cognitives i les destreses exigibles en
cada curs acadmic.
El model de proves davaluaci dissenyades per a lrea de Geografia i Histria, independentment de la
temporalitzaci, respon a la integraci necessria de coneixements i de destreses exigida per lenfocament
competencial del currculum, de la matria i del projecte. Les activitats de les proves davaluaci estan
associades als estndards daprenentatge definits per a assolir-los (unitat, trimestre, curs), de manera que el
professor puga mesurar, avaluar i graduar el rendiment o lxit assolit.
En lelaboraci de les proves davaluaci sha tingut en compte la combinaci de diversos tipus de preguntes-
tasques:

Les preguntes de resposta tancada responen al format delecci mltiple, en qu noms una opci s
correcta i la resta es consideren errnies.

Les preguntes de resposta semiconstruda inclouen diverses preguntes de resposta tancada

dicotmiques o demanen a lalumnat que complete frases o que relacione diferents termes o elements.

Les preguntes de resposta construda exigeixen el desenvolupament de procediments. Aquest tipus de

qestions preveuen la necessitat daconseguir una producci nica, encara que podria expressar-se de
diferents maneres i descriure diferents camins per a arribar-hi. Tant el procediment com el resultat han de
ser valorats, per a la qual cosa sestableixen diferents nivells dexecuci en la resposta en funci del grau
de desenvolupament competencial evidenciat.

Les preguntes de resposta oberta, que admeten respostes diverses, que, fins i tot sent correctes, poden
diferir duns alumnes a uns altres.

4.4. Mesures de suport educatiu

Lavaluaci en educaci ha dentendres com un instrument de millora. Laplicaci del model exposat permet al
professor identificar els aspectes metodolgics i organitzatius que necessiten algun tipus dajust i prendre
decisions individualitzades respecte dels alumnes, depenent si necessiten una ampliaci de les propostes de
treball (per als que mostren nivells elevats de rendiment i motivaci), un refor dels aspectes essencials del
currculum, o fins i tot una adaptaci curricular, si necessiten una ajuda especfica per a assolir els objectius de
letapa i adquirir les competncies corresponents.
En aquesta lnia, cada unitat didctica de Geografia i Histria 1r ESO inclou:

A
ctivitats de refor i dampliaci.

U
na adaptaci curricular per unitat didctica.

4.5. Avaluaci de la prctica docent i indicadors dxit

Hem de desenvolupar lavaluaci de lensenyament i dels seus components dacord amb estratgies que ens
permeten obtenir informaci significativa i contnua per a formular judicis i prendre decisions que afavorisquen
millorar la qualitat de lensenyament.

Amb lobjectiu de garantir lobjectivitat de lavaluaci, hem de seleccionar procediments, tcniques i instruments
dacord amb els requisits segents:

Varietat, de manera que permeten contrastar dades davaluaci obtingudes per mitj de diferents
instruments.

Concreci sobre el que es pretn, sense introduir variables que distorsionen les dades que sobtinguen
amb la seua aplicaci.

Flexibilitat i versatilitat, aplicables en diferents contextos i situacions.

Participaci, el consens en tots aquests aspectes bsics ha de marcar lestratgia avaluadora de lequip
docent.

Hem demprar la triangulaci per a obtenir informaci del procs densenyament mitjanant la diversitat de fonts
(diferents persones, documents i materials), de mtodes (pluralitat dinstruments i tcniques), davaluadors
(atribuir a diferents persones el procs de recollida dinformaci, per a reduir la subjectivitat), de temps (varietat de
moments) i despais. Per a fer-ho, hem dutilitzar les tcniques segents:
 - Observaci: directa (procs daprenentatge dels alumnes) i indirecta (anlisi de contingut de la
programaci didctica).

- Entrevista: ens permet obtenir informaci sobre lopini, les actituds, els problemes, les motivacions, etc.,
dels alumnes i de les seues famlies. Un s adequat exigeix sistematitzaci: definici dels objectius,
delimitaci de la informaci que es pensa obtenir i registre de les dades essencials que shan obtingut.

- Qestionaris: complementen la informaci obtinguda per mitj de lobservaci sistemtica i dentrevistes

peridiques. s til lavaluaci que fan els alumnes sobre alguns elements de la programaci: quines
iniciatives metodolgiques els han agradat ms, amb quina formula davaluaci se senten ms cmodes,
etc.

Les tcniques/procediments per a avaluar necessiten instruments especfics que garantisquen la sistematicitat i el
rigor necessaris en el procs davaluaci. Fan possible el registre de les dades de lavaluaci contnua i sistemtica
i es converteixen, aix, en linstrument precs i gil que garanteix la viabilitat dels principis de lavaluaci a qu hem
alludit. Hi hem demprar els segents:

- Llistes de control: ha de figurar-hi si shan assolit cada un dels aspectes avaluats o no. Sn molt
adequades per a valorar els processos densenyament, en particular per a avaluar aspectes de planificaci,
materials

- Escales destimaci: les ms utilitzades sn les taules de doble entrada que recullen els aspectes que
sha davaluar i una escala per a valorar lassoliment de cada un. Aquesta escala pot reflectir referents
qualitatius (sempre, sovint, de vegades, mai) o constituir una escala numrica; etc. Sn de gran utilitat per
a reflectir les competncies professionals del professorat plasmades en indicadors per a cada tipus de
competncia.

En lavaluaci dels processos densenyament i de la nostra prctica docent hem de tenir en compte lestimaci,
tant daspectes relacionats amb el mateix document de programaci (adequaci dels seus elements al context,
identificaci de tots els elements,), com dels relacionats amb la seua aplicaci (activitats exercides, resposta als
interessos dels alumnes, selecci de materials, referents de qualitat en recursos didctics, etc.).

Per a guanyar pel que fa a sistematicitat i rigor, durem a terme el seguiment i la valoraci del nostre treball fixant-
nos en els indicadors dxit segents:

Identifica en la programaci objectius, continguts, criteris davaluaci i estndards daprenentatge adaptats

a les caracterstiques del grup dalumnes a qu va adreada la programaci.

Descriu les mesures per a atendre tant els alumnes amb un ritme ms lent daprenentatge com els que
presenten un ritme ms rpid.

Empra materials variats quant a suport (imprs, audiovisual, informtic) i quant a tipus de text (continu,
discontinu).

Fa servir materials autntics per a afavorir el desenvolupament de les competncies clau i la transferncia
dels aprenentatges de lentorn escolar al sociofamiliar i professional.

Estimula tant el pensament lgic (vertical) com el pensament creatiu (lateral).

Fomenta, a travs de la seua prpia conducta i les seues propostes dexperincies densenyament-
aprenentatge, leducaci en valors.

Afavoreix la participaci activa de lalumne, per a estimular la implicaci en la construcci dels seus propis
aprenentatges.

Enfronta lalumne a la resoluci de problemes complexos de la vida quotidiana que exigeixen aplicar de
manera conjunta els coneixements adquirits.
 Estableix vies de cooperaci efectiva amb les famlies per a desenvolupar leducaci en valors i per a
establir pautes de lectura, destudi i desfor a casa, condicions per a afavorir la iniciativa i lautonomia
personals.

Proposa activitats que estimulen les diferents fases del procs de construcci dels continguts (identificaci
de coneixements previs, presentaci, desenvolupament, aprofundiment, sntesi).

Dna resposta als diferents tipus dinteressos, de necessitats i de capacitats dels alumnes.

Orienta les activitats al desenvolupament de capacitats i de competncies, tenint en compte que els
continguts no sn leix exclusiu de les tasques de planificaci, sin un element ms del procs.

Estimula lactivitat constructiva de lalumne, de manera que supera lmfasi en lactivitat del professor i el
seu protagonisme.

Aix mateix, vetlarem per lajust i la qualitat de la nostra programaci per mitj del seguiment dels indicadors
segents:

a) Reconeixement i respecte per les disposicions legals que determinen els seus principis i elements bsics.

b) Adequaci de la seqncia i la distribuci temporal de les unitats didctiques i, en aquestes, dels objectius,
els continguts, els criteris davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables.

c) Validesa dels perfils competencials i de la integraci daquests amb els continguts de la matria.

d) Avaluaci del tractament dels temes transversals.

e) Pertinncia de les mesures datenci a la diversitat i les adaptacions curriculars aplicades.

f) Valoraci de les estratgies i dels instruments davaluaci dels aprenentatges de lalumnat.

g) Pertinncia dels criteris de qualificaci.

h) Avaluaci dels procediments, dels instruments davaluaci i dels indicadors dxit del procs
densenyament.

i) Idonetat dels materials i dels recursos didctics utilitzats.

j) Adequaci de les activitats extraescolars i complementries programades.

k) Detecci dels aspectes millorables i indicaci dels ajustos que shan de fer en conseqncia.

Lavaluaci del procs densenyament ha de tenir un carcter formatiu, orientat a facilitar la presa de decisions
per a introduir les modificacions oportunes que ens permeten millorar el procs de manera contnua.

Amb aix volem aconseguir una avaluaci que contribusca a garantir la qualitat i leficcia del procs educatiu.
Tots aquests xits o consecucions i les dificultats trobades shan de recollir en la memria final de curs, juntament
amb les propostes de millora corresponents, amb la finalitat que cada curs escolar la prctica docent augmente
de nivell de qualitat.
 5. Programaci de Geografia i Histria 1r ESO
5.1. Objectius detapa i competncies clau
Objectius detapa

El currculum de Geografia i Histria de 1r dESO semmarca en el referent que impliquen els objectius generals
de letapa, que han dassolir-se com a resultat de les experincies densenyament-aprenentatge dissenyades per
a aquesta finalitat en cada una de les matries dEducaci Secundria Obligatria. Aquests objectius sn els
segents:

a. Assumir responsablement els seus deures, conixer i exercir els seus drets en el respecte als altres,
practicar la tolerncia, la cooperaci i la solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se en el dileg
refermant els drets humans i la igualtat de tracte i doportunitats entre dones i homes, com a valors comuns
duna societat plural i preparar-se per a exercir la ciutadania democrtica.

b. Desenvolupar i consolidar hbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condici necessria
per a una realitzaci efica de les tasques de laprenentatge i com a mitj de desenvolupament personal.

c. Valorar i respectar la diferncia de sexes i la igualtat de drets i doportunitats entre ells. Rebutjar la
discriminaci de les persones per ra de sexe o per qualsevol altra condici o circumstncia personal o
social. Rebutjar els estereotips que impliquen discriminaci entre homes i dones, i tamb qualsevol
manifestaci de violncia contra la dona.

d. Enfortir les seues capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en les seues relacions amb els
altres, i tamb rebutjar la violncia, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre
pacficament els conflictes.

e. Desenvolupar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts dinformaci per a adquirir, amb sentit crtic,
coneixements nous. Adquirir una preparaci bsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la
informaci i la comunicaci.

f. Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat, que sestructura en diferents disciplines, i tamb
conixer i aplicar els mtodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de
lexperincia.

g. Desenvolupar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix, la participaci, el sentit crtic, la iniciativa

personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

h. Comprendre i expressar amb correcci, oralment i per escrit, en valenci i en castell, textos i missatges
complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i lestudi de la literatura.

i. Comprendre i expressar-se en una llengua estrangera, o ms, de manera adequada.

j. Conixer, valorar i respectar els aspectes bsics de la cultura i de la histria prpies i els de la resta, i tamb
el patrimoni artstic i cultural.

k. Conixer i acceptar el funcionament del seu propi cos i el dels altres, respectar les diferncies, refermar els
hbits de cura i de salut corporals i incorporar leducaci fsica i la prctica de lesport per a afavorir el
desenvolupament personal i social. Conixer i valorar la dimensi humana de la sexualitat en tota la
diversitat. Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels ssers vius i
el medi ambient per a contribuir-ne a la conservaci i a la millora.

l. Valorar la creaci artstica i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artstiques, utilitzant
diversos mitjans dexpressi i representaci.

18
Per a facilitar-ne lassoliment, la nostra programaci, dacord amb larticle 15 del Decret 87/2015, pel qual
estableix el currculum de lEducaci Secundria Obligatria a la Comunitat Valenciana, contribueix a
desenvolupar les finalitats segents:

a) Adquirir els elements bsics de la cultura, especialment pel que fa als aspectes humanstic, artstic,
cientfic i tecnolgic.

b) Adaptar el currculum i els elements a les necessitats de cada alumne i alumna, de manera que es
proporcione una atenci personalitzada i un desenvolupament personal i integral de tot lalumnat,
respectant els principis deducaci comuna i datenci a la diversitat de lalumnat, propis de letapa.

c) Orientar lalumnat i els seus representants legals, si s menor dedat, sobre el progrs acadmic i la
proposta ditineraris educatius ms adequats per a cada alumne o alumna.

d) Preparar lalumnat per a la seua incorporaci a estudis posteriors i per a la seua inserci laboral.

e) Desenvolupar bones prciques que afavorisquen un bon clima de treball i la resoluci pacfica de
conflictes, i tamb les actituds responsables i de respecte pels altres.

f) Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerncia, la cultura de lesfor, la
superaci personal, la responsabilitat en la presa de decisions per lalumnat, la igualtat, la solidaritat, la
resoluci pacfica de conflictes i la prevenci de la violncia de gnere.

Consolidar en lalumnat hbits destudi i de treball.

g) Formar lalumnat per a exercir els seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.

h) Desenvolupar metodologies didctiques innovadores que incloguen laprenentatge cooperatiu, els

projectes interdisciplinaris, ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, i tamb la prctica de
leducaci inclusiva a laula.

i) Basar la prctica docent en la formaci permanent del professorat, en la innovaci educativa i en

lavaluaci de la mateixa prctica docent.

j) Elaborar materials didctics orientats a lensenyament i laprenentatge basats en ladquisici de

competncies.

k) Emprar el valenci, el castell i les llenges estrangeres com a llenges vehiculars densenyament,
valorar les possibilitats comunicatives de totes i garantir ls normal, la promoci i el coneixement del
valenci.

19
Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies clau
Lestudi de la Geografia i Histria comporta la posada en marxa de tota una srie destratgies cognitives, de
pensament i daprenentatge per a dur a terme diferents tasques, fet que porta implcit el desenvolupament de
cada una de les competncies clau.

Comunicaci lingstica
Els continguts i la metodologia de la matria situen lalumnat en diversos contextos de ls de la llengua, tant orals
com escrits, de manera que contribueixen a adquirir aquesta competncia. Una quantitat important de les tasques
a qu sha denfrontar impliquen un contacte quotidi amb una gran diversitat de textos, fet que facilita
desenvolupar habilitats a lhora de fer servir diferents tipus de discurs, com ara la narraci, la dissertaci, la
descripci i largumentaci. Igualment, es pretn que lalumnat adquirisca un vocabulari especfic, no sols per a
utilitzar-lo en lmbit acadmic, sin perqu forme part del seu registre expressiu habitual.

Competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i tecnologia

La contribuci de la matria a adquirir aquesta competncia safavoreix introduint en els seus continguts
operacions senzilles, magnituds, percentatges i proporcions, nocions destadstica bsica, s descales
numriques i grfiques, mesuraments, reconeixement de formes geomtriques, diferents tipus de representaci
grfica, prctiques habituals en lestudi de la geografia i de la histria. El fet que aquestes destreses
matemtiques sapliquen a la descripci i a lanlisi de la realitat social permeten a lalumnat ser conscient de la
seua utilitat i aplicabilitat i, per aix, contribueixen a construir una competncia matemtica realment significativa i
funcional.
Les competncies bsiques en cincia i tecnologia inclouen, entre altres aspectes, un acostament al mn fsic i a
la interacci responsable des daccions orientades a conservar i millorar el medi natural, de manera que es pretn
que lalumnat desenvolupe actituds i valors relacionats amb el sentit de la responsabilitat en relaci amb la
conservaci dels recursos naturals i la protecci del medi ambient. No debades, un dels objectius principals de la
matria s la comprensi de lespai en qu tenen lloc els fets socials. La dimensi espacial sha dexercitar
mitjanant tasques relacionades amb la localitzaci, lorientaci, lobservaci i lanlisi de diferents paisatges.
Lestudi de lespai geogrfic ha de promoure una reflexi sobre el seu aprofitament i sostenibilitat.

Competncia digital

La competncia digital s la que implica ls creatiu, crtic i segur de les TIC per a assolir els objectius relacionats
amb el treball, laprenentatge, ls del temps lliure, la inclusi i la participaci en la societat. Aquesta competncia
implica, a ms de ladequaci als canvis que introdueixen les noves tecnologies en lalfabetitzaci, la lectura i
lescriptura, un conjunt nou de coneixements, habilitats i actituds necessaris hui en dia per a ser competent en un
entorn digital.
Demana coneixements relacionats amb el llenguatge especfic bsic: textual, numric, icnic, visual, grfic i
sonor, i tamb les pautes de descodificaci i transferncia. Aix comporta el coneixement de les principals
aplicacions informtiques. Suposa tamb laccs a les fonts i al processament de la informaci, i el coneixement
dels drets i de les llibertats que assisteixen les persones en el mn digital.
La contribuci de lassignatura de Geografia i Histria al tractament de la informaci i la competncia digital s
decisiva, ja que una de les metes s proporcionar coneixements i destreses per a la recerca i la selecci
dinformaci rellevant dacord amb diferents necessitats, i tamb per a la reutilitzaci en la producci de textos
orals i escrits propis. La recerca i la selecci de moltes daquestes informacions requereix, per exemple, fer servir
adequadament biblioteques o Internet, i la realitzaci guiada daquestes recerques constitueix un mitj per al
desenvolupament de la competncia digital.
Recrrer a fonts diverses, accessibles a travs de les noves tecnologies, contribueix al fet que lalumnat
desenvolupe progressivament estratgies en la gesti de la informaci, seguint criteris dobjectivitat i pertinncia,
que li permeten distingir els aspectes ms rellevants, fiables i adequats en cada context. Igualment, lanlisi crtica
de la informaci, mitjanant la comparaci i lestabliment de relacions entre les fonts consultades, permet que
lalumnat transforme la informaci en coneixement. Daltra banda, el llenguatge no verbal utilitzat sovint en lanlisi
de la realitat social contribueix al coneixement i a la interpretaci de llenguatges icnics, simblics i de
representaci, com sn el llenguatge cartogrfic i el de la imatge.

20
Aprendre a aprendre

La competncia aprendre a aprendre suposa que lalumnat desenvolupe eines que li permeten controlar els
seus propis processos daprenentatge i adquirir hbits de treball autnom cada vegada ms eficaos. La matria
contribueix a adquirir aquesta competncia perqu requereix aplicar diferents tipus de raonaments i reflexionar
sobre la multicausalitat. El posa en contacte amb diferents fonts dinformaci i lensinistra per a poder recopilar-ne,
analitzar-la i fer-ne un comentari crtic. Manejar individualment o en grup diferents tcniques relacionades amb ls
adequat de les fonts (observaci, tractament, organitzaci, representaci grfica i comunicaci de la informaci) i
la presentaci de les seues conclusions a laula han de servir perqu es reforce la seua confiana i, de manera
progressiva, vaja assumint ms protagonisme en el seu procs daprenentatge. Recrrer a estratgies que
faciliten lorganitzaci i lassimilaci del coneixement, com ara la realitzaci de sntesis, esquemes o mapes
conceptuals, tamb contribueix a millorar la seua capacitat daprenentatge autnom.

Competncies socials i cviques

El currculum de la matria contribueix a adquirir les competncies socials i cviques, perqu inclou conceptes
bsics relacionats amb lorganitzaci del treball, la igualtat i la no-discriminaci entre homes i dones, el respecte
de les minories tniques o culturals marginades o excloses, la dimensi intercultural de les societats actuals, etc.
Igualment, estudiar levoluci de les societats i de la seua organitzaci contribueix a poder interpretar-les i a
integrar-se en el seu context social de manera efica i constructiva. El posa en contacte amb conceptes claus per
a adquirir la competncia cvica, com ara ciutadania, democrcia, justcia, drets humans i civils, etc. Igualment,
fomenta valors democrtics i cvics perqu proposa treballs collaboratius o debats que desenvolupen destreses
comunicatives amb tolerncia, respecte i empatia. Daquesta manera desenvolupa estratgies que li permeten
prendre decisions, resoldre conflictes i interactuar, sota el principi de respecte mutu, amb altres persones i grups,
fet que contribueix a poder ser capa dentreveure quines actituds i quins valors sn necessaris per a conviure
democrticament en una societat cada vegada ms plural, dinmica, canviant i complexa.

Sentit diniciativa i esperit emprenedor

La matria contribueix a adquirir aquesta competncia en la mesura que tracta lestudi i la comprensi del context
socioeconmic en qu lalumnat sha dinserir. Les destreses relacionades amb el sentit diniciativa han destar
presents en les tasques i en els projectes, b siga individuals o en grup, que impliquen processos danlisi,
planificaci, organitzaci, gesti i presa de decisions.

Conscincia artstica i expressions culturals

Per la seua mateixa naturalesa, la contribuci de la matria a la competncia conscincia artstica i

expressions culturals s significativa. El currculum inclou continguts que tracten les expressions culturals des
duna perspectiva histrica, com ara les principals manifestacions del talent hum, autors i autores i obres,
gneres i estils, tcniques i llenguatges artstics, etc.
Per mitj daquests continguts es pot aconseguir que lalumnat desenvolupe la capacitat per a expressar-se i comunicar idees i
emocions prpies, alhora que sestimula la seua prpia creativitat i imaginaci. Finalment, safavoreix que adquirisca
habilitats perceptives i de sensibilitzaci envers el patrimoni cultural, premissa necessria perqu simplique activament en el
seu coneixement, divulgaci i conservaci com a llegat duna identitat que sha de preservar.

21
5.2. Programaci de les unitats
didctiques
El currculum d1 dESO sha estructurat en unitats didctiques. A continuaci sestableix la seqncia general del
curs.

GEOGRAFIA HISTRIA

1. EL PLANETA TERRA I LA SEUA 1. LA PREHISTRIA: EL PALEOLTIC

REPRESENTACI Tasca final: Detectius del passat
Tasca final: Una excursi ben orientada
2. EL NEOLTIC I LEDAT DELS METALLS
2. EL RELLEU Tasca final: El que mostren els museus
Tasca final: Lempremta del temps en un relleu
3. LES PRIMERES CIVILITZACIONS
3. LAIGUA A LA TERRA Tasca final: Preparant la immortalitat
Tasca final: Gota a gota que sesgota
4. LANTIGA GRCIA
4. TEMPS I CLIMA Tasca final: El que hi ha de cert en les llegendes
Tasca final: Senyals dun clima canviant
5. LANTIGA ROMA
5. EL MEDI NATURAL AL MN Tasca final: Targetes amb molt art
Tasca final: Explorant el mn a distncia
6. HISPNIA ROMANA
6. EL MEDI NATURAL A ESPANYA Tasca final: Vinyetes amb histria
Tasca final: Guia del senderista responsable

Dacord amb el Decret 87/2015, que estableix el currculum de Geografia i Histria, la matria disposa dun
primer bloc delements transversals que han de ser desenvolupats al llarg del curs en les diferents unitats
didctiques.

Inclouen, no sols conceptes, sin tamb procediments i actituds que inspiren alternatives concretes per a
materialitzar, en la relaci amb els continguts de la nostra assignatura, el desenvolupament daspectes clau: el
respecte pel llenguatge i les seues normes, estratgies daprenentatge i pensament, de treball cooperatiu i
de relaci, actituds pel que fa al saber, al patrimoni cultural, al treball i a lesfor. La manera com shan recollit
en aquest bloc constitueix, sens dubte, un valor de relleu que facilita el nostre treball i la possibilitat de seleccionar
i gestionar aquests continguts gradualment al llarg del curs. Els mostrem agrupats en quatre grans categories:

Relacionats amb ls del llenguatge verbal de manera competent i responsable

s destratgies de comprensi lectora i oral adequades al seu nivell.

Lectura de textos divulgatius sobre temes histrics i geogrfics.
Tcniques descolta activa: parafrasejar, resumir.
Dileg igualitari.
Habilitats de comunicaci prpies del seu nivell.

Relacionats amb ls efica, equilibrat i responsable de les TIC

s crtic de cercadors en Internet: consideraci de la qualitat, de la fiabilitat i del caire de les fonts.

22
 s de les eines TIC per a organitzar (marcadors socials, fulls de clcul), interpretar la informaci i crear
continguts en diferents formats: textos, mapes temtics, grfics, blog, wiki, web, presentaci de
diapositives, murals, psters, vdeo, debats, exposicions orals, etc.

Relacionats amb el desenvolupament destratgies de presa de decisions i de pensament i

aprenentatge cooperatiu i autnom

Estratgies per a definir problemes i formular preguntes o hiptesis sobre les causes i les conseqncies
i el significat de les transformacions socials i espacials.
Estratgies per a elaborar guions o plans per a indagar processos histrics i geogrfics.
Procs estructurat de presa de decisions. Estimaci doportunitats i riscos.
Avaluaci de processos i resultats.
s de diversos procediments per a obtenir i registrar informaci sobre fets histrics i geogrfics a partir de
fonts variades presentats en diferents llenguatges (verbal, audiovisual, cartogrfic, estadstic) pertanyents
a diversos gneres i obtinguts per diversos mitjans, com ara s de biblioteques, eixides al camp o
Internet.
Classificaci i s crtic de fonts dinformaci. Procediments de citaci de fonts.
s de diversos procediments per a la classificaci, lorganitzaci, lanlisi i la representaci de la
informaci relacionada amb els continguts del nivell: esquemes, mapes conceptuals, mapes temtics o
grfics estadstics (barres, lineals, circulars, climogrames, etc.) i de la informaci proporcionada per
sistemes dinformaci geogrfica.
s de procediments danlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis i
les continutats, les relacions de causalitat entre diversos fets histrics i per a explicar la distribuci, la
localitzaci, la interacci i la interconnexi de fets geogrfics.
s dentorns daprenentatge collaboratiu.
Assumpci de diferents rols en equips de treball.
Coneixement destructures i de tcniques daprenentatge cooperatiu.
Estratgies de pensament: pensament alternatiu, causa i conseqncia, mitjans-fi, de perspectiva i
alternatiu.

Relacionats amb les actituds o les disposicions envers el treball

Responsabilitat i eficcia en la resoluci de tasques.

Valoraci de lerror com a oportunitat.
Solidaritat, tolerncia, respecte i amabilitat.
Imaginaci i creativitat.
Autoconeixement.
Valoraci de fortaleses i debilitats.
Autoconcepte positiu. Proactivitat.
Autoregulaci democions, control de lansietat i incertesa i capacitat dautomotivaci.
Resilincia, superaci dobstacles i fracassos.
Perseverana, flexibilitat.
Sentit crtic i de la responsabilitat.

En les pgines segents daquest document sofereix la programaci daula de cada una de les unitats
didctiques. En cada unitat es detalla:

La introducci
Les competncies clau i els objectius
La temporalitzaci
Latenci a la diversitat
Els continguts, els criteris davaluaci, els estndards daprenentatge, les competncies i els indicadors

23
 Indicadors
Continguts Criteris davaluaci Estndards daprenentatge avaluables

Unitat 1. El planeta terra i la seua representaci

Introducci

En la primera unitat de 1r de lESO, El planeta Terra i la seua representaci, es presenten dos grans continguts.
La primera, la Terra en el sistema solar i al seu torn en lunivers, fet que ens exigeix exposar els astres del
sistema solar: el Sol, els planetes i els satllits, i de la mateixa manera, el comportament de la Terra com a astre,
el moviment de translaci i de rotaci, i les conseqncies dambds. La segona qesti sn les formes de
representaci de la superfcie del nostre planeta, aix ens exigeix desenvolupar prviament conceptes i tcniques
de la cartografia, s a dir, lorientaci, la localitzaci (les coordenades geogrfiques) i les projeccions
cartogrfiques, per a exposar els mapes i les caracterstiques corresponents: escales i tipus.
s necessari fer comprendre als alumnes aquests continguts per a poder desenvolupar la resta de les unitats
daquesta matria, ja que la geografia s la cincia que estudia les variacions de les distribucions dels fenmens
de la superfcie terrestre (abitics, bitics i culturals), i tamb les relacions del medi natural amb lhome i de la
individualitzaci i lanlisi de les regions de la superfcie de la Terra (J. Estbanez en R. Puyol. Coordinador
(1990): Geografa Humana, E. Pirmides, Madrid, p. 19), i el mapa s el principal instrument de treball.

Competncies i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL) Identificar i localitzar la Terra i el seu satllit en el sistema

Competncia matemtica i competncies
bsiques en cincia i tecnologies (CMCT)
Competncia digital (CD)
Aprendre a aprendre (AA)
solar.
Comprendre els mecanismes dels moviments de la Terra i les
conseqncies que sen deriven.
Distingir i analitzar les tcniques i les formes de les
representacions cartogrfiques: les projeccions, les escales, la
simbologia del mapa, els plnols i els tipus de mapes.

Competncies socials i cviques (CSC) Llegir correctament mapes i conixer els processos i els
mecanismes per a localitzar espais geogrfics i llocs en
Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE) un mapa utilitzant dades de coordenades geogrfiques.

Conscincia i expressions culturals (CEC)

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 1 vinculats amb els criteris
davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que
desenvolupen.

24
 Unitat Sntesi

Lunivers, el sistema solar i la 1. Ser capa 1.1. Enumera els planetes del sistema 1, 2, 3, 1
Terra. de descriure el sistema solar. (CL, CMCT, solar. (CL, CMCT, AA) 4, 5, 6
La Terra, un planeta habitable AA)
en el sistema solar.
Els moviments de la Terra:
translaci i rotaci. Els seus 1.2. Situa la Terra en el sistema solar. 1, 5, 6 1
efectes. Les estacions i el dia i la (CMCT, AA)
nit.
Les coordenades 2. Identificar i analitzar els moviments de la 2.1. Descriu el moviment de rotaci i les 8, 11 2, 4, 5, 6,
geogrfiques: parallels i Terra. (CMCT, AA, CEC) conseqncies corresponents. 8
meridians, latitud i longitud. La (CMCT, AA)
brixola.
El problema de la
2.2. Descriu el moviment de translaci i 7, 10 4, 5, 6
representaci de la Terra. La
les conseqncies corresponents.
representaci de la Terra: les
(CMCT, AA)
projeccions cartogrfiques
(Mercator, Peters, etc.).
Escales, mapes i plnols. 2.3. Enumera el comenament de les 7, 9, 10 13
El mapa com a eina bsica del estacions. (CEC)
treball geogrfic: estratgies de
lectura i interpretaci de la
informaci cartogrfica 2.4. Identifica el nord fent servir 12, 13, 3, 5
proporcionada per diversos instruments o sense fer-ne servir. 14, 15
documents cartogrfics (plnols, (CMCT, AA)
croquis, mapes, etc.) i sistemes
dinformaci geogrfica; s de
tcniques del treball cartogrfic: 3. Conixer les coordenades geogrfiques. 3.1. Explica la latitud i la longitud. (CL, 12, 13, 4, 5, 6,
ls de lescala, de la xarxa de (CMCT, AA, CL) CMCT, AA) 17
coordenades geogrfiques (latitud i
longitud) i de lorientaci
Fusos horaris, GMT. Fusos i
pasos. 3.2. Localitza espais geogrfics i indrets 15, 16 14
en un mapa utilitzant dades de
coordenades geogrfiques. (CMCT,
AA)

4. Evidenciar la dificultat de representar 4.1. Compara la projecci cilndrica de 18, 19 5, 6, 10

lesfericitat de la Terra en un plnol i la cnica i de la plana i determina
demostrar amb exemples com aix semblances i diferncies entre una
afecta la distorsi de les formes i les projecci de Mercator i una de
superfcies dels continents representats Peters. (CMCT, CAA)
en planisferis de diferents projeccions i el
traat de la xarxa de coordenades 4.2. Distingeix els diferents tipus de 19, 21 4, 5, 10
geogrfiques per a facilitar ls crtic de la mapes. (CMCT, AA)
cartografia. (CMCT, AA, CD, SIEE).
4.3. Identifica elements en un mapa. 21 7, 13, 14
(CMCT, AA)

4.4. Fa recerques en mitjans impresos i 6, 10, 14

digitals referides a diferents tipus de 13, 14,
mapes i localitza pgines i recursos 15, 16,
web directament relacionats amb la 20, 21
cartografia. (AA, CD, SIEE)

5. Utilitzar diverses tcniques de treball 5.1. Distingeix les diferents 22 9, 10

cartogrfic distingint les diferents
representacions cartogrfiques segons
lescala i reconeixent-ne el valor com a
font dinformaci geogrfica i mitj per a
situar-se en lespai. (CMCT, AA, SIEE)
representacions cartogrfiques per
les escales corresponents. (CMCT,
AA)
5.2. Diferencia lescala numrica de 22, 23,
lescala grfica. (CMCT, AA) 24

5.3. Calcula distncies en un mapa. 23, 24,

(CMCT, AA, SIEE) 25, 26

25
 6. Localitzar en el globus terraqi els fusos 6.1. Analitza en un mapa de fusos 28 11, 12
horaris i calcular les diferncies horries. horaris. (CMCT, AA)
(CMCT, AA, CEC, SIEE)

6.2. Localitza indrets del planeta amb 28 12

hores semblants. (CMCT, CAA,
CEC, SIEE)

6.3. Calcula la diferncia horria de dues 27 11, 12

zones. (CMCT, AA, CEC, SIEE)

7. Descriure informaci proporcionada per 7.1. Presenta informaci als companys 29, 11, 14, 15
diversos tipus de documents cartogrfics oralment i per escrit. (CL, AA, SIEE) 6
expressant-se correctament en
presentacions orals i escrites utilitzant el
vocabulari de la matria. (CL, CMCT,
SIEE, AA)

Temporalitzaci

Aquesta unitat es pot treballar en dues setmanes, aproximadament (entre 6 i 8 sessions). El nombre de sessions
es pot determinar per linters que els alumnes mostren en el contingut de la unitat, per linters que desperte en
el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el compliment de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Astronomia, fsica, cartografia, topografia, fotografia, geologia, histria, matemtiques, demografia, urbanisme,
economia.

Atenci a la diversitat

Es pot atendre la diversitat mitjanant la varietat dactivitats que hi ha en el Llibre de lalumne i en les seccions
digitals, i tamb amb el material de refor i dampliaci disponible per al professor.

Es pot abordar tamb mitjanant el refor els conceptes de rotaci i translaci, les lnies terrestres imaginries i el
maneig de coordenades geogrfiques, descales i de fusos horaris, i ampliar continguts sobre les estreles.

Finalment, el professor pot posar en marxa les adaptacions curriculars que estime convenients.

26
Unitat 2. El relleu
Introducci

El relleu s el ttol de la 2a unitat de 1r de lESO, recull els continguts de les formes del relleu terrestre, que en
planteja, primerament, la formaci i el modelatge; desprs, exposa els tipus i les formes del relleu, i acaba amb
els riscos geolgics generats per les dinmiques de linterior de la Terra. s una unitat amb uns continguts
possiblement complexos, per que sn recognoscibles en el medi, per aix sn indispensables per a percebre el
territori.
Per lltima ra que hem apuntat, s necessari fer comprendre als alumnes aquests continguts de les dinmiques
internes de la Terra que construeixen el relleu i com es va modelant en la superfcie pels agents naturals. El
resultat sn unes formes terrestres variades que els alumnes poden identificar, generalment, en el seu propi
entorn, que, daltra banda, sn dinmiques i en canvi lent i constant.
Tamb s important ressaltar als alumnes els riscos geolgics, generats per dinmiques internes de la Terra,
perqu poden ser espectaculars i destructius, a ms dimprevisibles, encara que en molts casos noms sn
probables en zones concretes de la Terra.

Competncies i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL) Descriure i analitzar els mecanismes de la tectnica de

plaques i els seus moviments.
Competncia matemtica i competncies
bsiques en cincia i tecnologies (CMCT) Comprendre com es modela el relleu terrestre.

Competncia digital (CD) Identificar i analitzar els tipus de relleu a la Terra.

Conixer i comprendre les caracterstiques bsiques dels

Aprendre a aprendre (AA)
riscos geolgics.
Competncies socials i cviques (CSC)

Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE)

Conscincia i expressions culturals (CEC)

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 2 vinculats amb els criteris
davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que
desenvolupen.

27
 Indicadors
Estndards daprenentatge
Continguts Criteris davaluaci
avaluables

28
 Unitat Sntesi

Capes internes de la 1. Reconixer les 1.1. Enumera les capes internes de 3 1

Terra.
La tectnica de
plaques i dinmiques,
forces orogniques i
conseqncies.
Els agents del
modelatge terrestre. 2. Descriure i analitzar la tectnica de plaques i les forces
Els tipus de relleu
terrestre: relleu
continental, relleu
costaner, relleu dels
fons marins.
Els riscos geolgics:
volcans, terratrmols i
sismes submarins. 3. Comprendre i explicar els agents i el procs del modelatge
caracterstiques del nostre planeta i tenir una visi global la Terra. (CMCT, AA)
de lestructura de la Terra. (CMCT, AA)
1.2. Identifica les caracterstiques 1, 2, 3 1
de cada una de les capes de la
Terra. (CMCT, AA)
2.1. Descriu els moviments de la 4, 5, 8 4
orogniques. (CL, CMCT, AA) tectnica de plaques. (CL,
CMCT, AA)
2.2. Analitza les conseqncies de 4, 6, 7, 4
les forces orogniques. (CMCT, 8, 9
AA)
3.1. Enumera els agents del 10, 11, 2
del relleu. (CMCT, AA, CL) modelatge terrestre. (CMCT, AA, 13, 14
CL)

3.2. Comprn el procs del 10, 11, 4

modelatge del relleu. (CMCT, 13, 14
AA)

3.3. Explica el procs del 10, 13 4, 11

modelatge del relleu. (CMCT,
AA, CL)

4. Identificar, descriure i situar les formes i els elements del 4.1. Descriu les formes del relleu 15, 17 2, 3, 13,
relleu continental, del relleu costaner i del relleu dels fons continental. (CMCT, CEC, CL) 15
marins. (CMCT, CD, CEC, CL)

4.2. Descriu les formes del relleu 16 2, 3, 11,

costaner. (CMCT, CEC, CL) 15

4.3. Descriu les formes del relleu 17, 18 3, 10

dels fons marins. (CMCT, CEC,
CL)

4.4. Situa en un mapa les formes 19, 20 5

del relleu costaner (CMCT, CD,
CEC)

4.5. Situa en un mapa les formes 19, 26

del relleu dels fons marins.
(CMCT, CD, CEC)

5. Analitzar i explicar els riscos geolgics i les 5.1. Analitza els riscos geolgics i 22, 23, 2, 6, 7, 9,
conseqncies que sen deriven, i comprovar que les les causes corresponents. 26 10, 12
actuacions humanes poden agreujar-ne o reduir-ne els (CMCT, CSC)
efectes. (CMCT, CSC, CL)

5.2. Explica les conseqncies dels 22, 24, 6, 7, 9, 10

riscos geolgics. (CMCT, CSC, 26
CL)

29
 6. Analitzar les caracterstiques principals dun relleu prxim, 6.1. Analitza i descriu les 19, 18, 7, 8, 9,
i tamb deduir lorigen i els diferents agents naturals i caracterstiques principals dun 21, 26 10, 14,15
humans que han pogut modificar-lo al llarg del temps. relleu prxim. (CMCT, AA)
(CMCT, AA)

6.2. Dedueix a partir de les

caracterstiques dun relleu
determinat quin s lorigen i els
diferents agents naturals i
humans que han pogut
modificar-lo al llarg del temps.
(CMCT, AA)

7. Expressar-se correctament en presentacions orals i 7.1. Presenta informaci als 20

escrites utilitzant el vocabulari de la matria. (CL) companys oralment i per escrit.
(CL)

Temporalitzaci

Aquesta unitat es pot treballar en dues setmanes, aproximadament (entre 6 i 7 sessions). El nombre de sessions
es pot determinar per linters que els alumnes mostren en el contingut de la unitat, per linters que desperte en
el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el compliment de la planificaci general.

Connexi con altres disciplines

Geologia, fsica, hidrografia, sismologia, cartografia, topografia, fotografia, matemtiques, demografia, economia.

Atenci a la diversitat

Es pot atendre la diversitat mitjanant la varietat dactivitats que hi ha en el Llibre de lalumne i en les seccions
digitals, i tamb amb el material de refor i dampliaci disponible per al professor.

Es pot abordar tamb mitjanant el refor continguts sobre el modelatge del relleu, les formes principals del relleu,
el relleu mar i els volcans, i ampliar les forces orogniques i la formaci dels continents.

Finalment, el professor pot posar en marxa les adaptacions curriculars que estime convenients.

30
Unitat 3. Laigua a la Terra
Introducci

La unitat 3 de 1r de lESO, Laigua a la Terra, exposa els continguts referits a laigua, oportuna en aquesta unitat,
perqu els alumnes valoren la importncia de laigua, tenint present que es va convertint en un b escs; noms
el 3% de laigua al mn s dola i la seua demanda ha augmentat en les ltimes dcades, no sols per al consum
hum, sin tamb per a ls agrcola i industrial.
Laigua s fonamental per a la vida dels animals i de les plantes, perqu, sense, un sser hum a penes pot
sobreviure uns quants dies; segons lONU, un 11% de la poblaci mundial no t accs a una font daigua potable
en condicions. Sempre, en la histria de la humanitat, els rius han estat elements determinants en el poblament i
moltes vegades han generat conflictes entre pobles. Els oceans i les mars han estat, i sn, un recurs del qual
procedeix una part de la subsistncia humana; tamb shan convertit en una font denergia i un element doci i
esport, i un mitj de transport determinant en el comer mundial.
La unitat sestructura primerament analitzant la hidrografia del planeta, s a dir, la quantitat daigua, el cicle de
laigua, els moviments de les aiges dels oceans i de les mars, les aiges dels continents, els elements, com es
desplaa i acumula. En la segona part es considera la relaci de laigua amb els ssers humans; duna banda, la
importncia que ha tingut, i que t, el seu aprofitament, per tamb els riscos generats per laigua a causa dels
fenmens meteorolgics, produts per abundncia, que comporta catstrofes, o per escassetat, amb
repercussions tamb catastrfiques.

Competncies i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL) Comprendre el procs del cicle de laigua.

Competncia matemtica i competncies
bsiques en cincia i tecnologies (CMCT)
Competncia digital (CD)
Descriure i analitzar els moviments de laigua als oceans i a
les mars.
Identificar i analitzar els elements de les aiges continentals.
Conixer els riscos per labundncia de laigua.

Aprendre a aprendre (AA) Valorar la importncia de laigua en la vida dels ssers

humans.
Competncies socials i cviques (CSC)

Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE)

Conscincia i expressions culturals (CEC)

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 3 vinculats amb els criteris
davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que
desenvolupen.

31
 Indicadors
Estndards daprenentatge
Continguts Criteris davaluaci
avaluables

32

Laigua a la Terra i el cicle de
laigua.
Els moviments dels oceans i de
les mars: onades, marees i
corrents marins.
Les aiges continentals: rius,
llacs, glaceres i aiges
subterrnies.
Laigua en la vida dels ssers
humans
Riscos i problemes de laigua:
les inundacions catastrfiques i
lescassetat daigua.
Unitat Sntesi
1. Valorar la importncia 1.1. Valora la importncia de 1.3,10, 12
de laigua per a la vida a la Terra i identificar els laigua per a la vida al 16
estats i els llocs en qu podem trobar-la. (CL, CMCT, planeta Terra. (CMCT,
AA, CEC) AA)
1.2. Descriu els diferents 1
estats de laigua. (CMCT,
AA)
1.3. Identifica els llocs on hi ha 1, 2
aigua dola. (CMCT, CEC)
2. Comprendre 2.1. Enumera els processos 1
i explicar el cicle de laigua. (CL, CMCT, AA, CEC) que hi ha en el cicle de
laigua. (CMCT, CEC)
2.2. Descriu el cicle de 1
laigua. (CL, CMCT, CEC)
3. Identificar i 3.1. Analitza la dinmica dels 4, 5, 6 3
analitzar els moviments dels oceans i de les mars. oceans i de les mars.
(CL, CMCT, AA, CEC) (CMCT, AA)
3.2. Descriu el moviment de
les onades. (CL, CMCT,
AA)
3.3. Descriu el moviment de 9
les mars. (CL, CMCT, AA)
3.4. Situa en un mapamundi 7, 8, 9 1
els principals corrents
marins. (CMCT, AA, CEC)
4. Conixer 4.1. Explica els cursos dun 12 4
lestructura i les dinmiques dels rius i dels llacs. riu. (CL, CMCT, CEC)
(CMCT, AA, CEC, CL)
4.2. Enumera els elements 12 9
dun riu. (CMCT, CEC)
4.3. Localitza en un 11, 14 1, 2, 5
mapamundi fsic els rius
principals del mn.
(CMCT, AA, CEC)
5. Ser capa 5.1. Explica la dinmica de les 13, 15 7, 8
de descriure les peculiaritats de les aiges glaceres. (CL, CMCT, AA)
subterrnies i de les glaceres. (CL, CMCT, AA, CEC)
5.2. Localitza en un mapa les 7, 8
masses polars. (CMCT,
AA, CEC)
6. Comprendre i explicar la importncia dels rius i de les 6.1. Explica la importncia de 10, 16 12
mars en la vida dels ssers humans. (CL, CMCT, laigua en la vida. (CL,
CAA, CSC)) CMCT, CSC)
33
 6.2. Enumera algunes ciutats 18
localitzades a la ribera
dun riu. (CMCT, CSC)

6.3. Descriu els 10, 17 12

aprofitaments de les mars.
(CL, CMCT, AA, CSC)

7. Conixer i descriure els riscos de laigua. (CL, CMCT, 7.1. Analitza els riscos per 19, 21 6, 9, 10
AA, CSC, CEC) abundncia daigua a
causa de fenmens
meteorolgics. (CMCT,
AA, CSC)

7.2. Explica les 20,

conseqncies de
lescassetat daigua. (CL,
CMCT, CSC, CEC)

8. Identificar mesures per a conservar i aprofitar laigua 8.1. Coneix i posa en prctica 10 12
disponible. (CSC) mesures per a conservar i
aprofitar laigua disponible.
(CSC)

9. Expressar-se correctament en presentacions orals i 9.1. Presenta informaci als 3, 10, 4, 10,
escrites utilitzant el vocabulari drea. (CL) companys oralment i per 14, 20, 11,12
escrit. (CL) 21

Temporalitzaci

Aquesta unitat es pot treballar en dues setmanes, aproximadament (entre 6 i 7 sessions). El nombre de sessions
es pot determinar per linters que els alumnes mostren en el contingut de la unitat, per linters que desperte en
el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el compliment de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Astronomia, hidrologia, fsica, cartografia, topografia, fotografia, geologia, histria, matemtiques, demografia,
urbanisme, economia.

Atenci a la diversitat

Es pot atendre la diversitat mitjanant la varietat dactivitats que hi ha en el Llibre de lalumne i en les seccions
digitals, i tamb amb el material de refor i dampliaci disponible per al professor.

Es pot abordar tamb mitjanant el refor activitats relacionades amb els rius, les glaceres i les mars interiors, i
ampliar continguts relacionats amb les onades i les aiges continentals, a ms de reforar actituds adreades a
valorar la importncia de laigua a la Terra i per a la vida dels ssers humans.

Finalment, el professor pot posar en marxa les adaptacions curriculars que estime convenients.

34
Unitat 4. Temps i clima
Introducci

La unitat 4 de 1r de lESO, Temps i clima, recull els continguts de climatologia, tema ardu en alguns aspectes,
per necessari. El temps atmosfric s una de les preocupacions diries ms habituals, si plou o deixa de ploure,
si fa fred o calor, etc.; s un tema agut moltes vegades, una part de la informaci diria en les notcies que ens
pot preocupar en diferents moments, de la mateixa manera que, com a dinmica de la natura, pot ocasionar
seriosos perills i catstrofes.
Cal destacar els continguts daquesta unitat per com s dactual la problemtica del canvi climtic; lexposici de
la climatologia permet tenir-ne un coneixement bsic per a poder valorar el significat i les repercussions que
suposa en la vida de la humanitat qualsevol alteraci del clima, per ms lleu que siga.
La unitat es dedica en els primers epgrafs a analitzar latmosfera, el temps atmosfric i la meteorologia; a
continuaci, tracta els elements i els factors del clima, amb un estudi ms detallat en qu els continguts sn ben
complets. Desprs shi analitza la distribuci i els trets dels climes al mn, part important per a la geografia.
Finalment, es considera els riscos meteorolgics ms destacats i amb ms repercussions per a lactivitat humana
en diferents parts del mn.

Competncies i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL) Comprendre latmosfera i el temps atmosfric.

Analitzar els elements i els factors del clima.
Competncia matemtica i competncies
bsiques en cincia i tecnologies (CMCT) Confeccionar i identificar un clima per un climograma.
Descriure els climes.
Competncia digital (CD)
Conixer els riscos meteorolgics.
Aprendre a aprendre (AA)

Competncies socials i cviques (CSC)

Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE)

Conscincia i expressions culturals (CEC)

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 4 vinculats amb els criteris
davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que
desenvolupen.

35
 Indicadors
Estndards daprenentatge
Continguts Criteris davaluaci
avaluables

36
 Unitat Sntesi

Latmosfera 1. Enumerar i 1.1. Enumera les capes de 1 5, 6

conixer les capes de latmosfera (CL, latmosfera. (CMCT, CEC)
El temps atmosfric i el clima CMCT, AA, CEC)

Elements i factors del clima:

1.2. Descriu els trets principals de 1, 2, 3 11
temperatura, precipitacions i
cada una de les capes
altres elements del clima
atmosfriques. (CL, CMCT, AA,
CEC)
Els climes a la Terra
2. Comprendre i explicar el temps 2.1. Diferencia clima i temps 5 11
Riscos meteorolgics.
atmosfric (CL, CMCT, AA, CEC) atmosfric. (CMCT, AA, CEC)

2.2. Explica un mapa del temps 7

atmosfric (CL, CMCT, AA, CEC)

3. Identificar i analitzar els elements del 3.1. Identifica els elements del clima. 7, 9, 16, 24 1, 3, 6, 10
clima. (CL, CMCT, AA, CEC) (CMCT, CEC))

3.2. Descriu les zones climtiques al 9 10

planeta. (CL, CMCT, AA, CEC)

3.3. Analitza els tipus de 7, 9, 15 8

precipitacions. (CL, CMCT, AA,
CEC)

3.4. Elabora un climograma (CMCT, 10,

AA)

4. Identificar i analitzar els factors del 4.1. Identifica els factors dun clima. 8, 16, 23, 24 1, 2, 3, 4,
clima. (CMCT, AA, CEC, CL, CD) (CMCT, CEC) 6, 10,

4.2. Localitza en un mapa del temps 7, 12, 13 11

els centres de baixes i altes
pressions. (CMCT, CEC, CD)

4.3. Explica qu s el gradient 13 4, 8

trmic. (CL, CMCT)

5. Conixer i ser capa de descriure els 5.1. Enumera els climes de la Terra. 14, 22, 23,
climes de la Terra. (CMCT, AA, CEC) (CMCT, CEC) 24

5.2. Distingeix, descriu i compara els 14, 17, 18, 1,2, 3, 9

climes de la Terra. (CL, CMCT, 19, 20, 21,
AA, CEC) 22, 23, 24

5.3. Localitza en un mapamundi els 17,18, 23, 2

climes de la Terra. (CMCT, AA, 24
CEC)

6. Conixer i descriure els riscos 6.1. Descriu els efectes de 17, 25, 26, 3, 12, 13
meteorolgics concretant-ne les determinats riscos meteorolgics 27
conseqncies per a la vida humana i (CL, CMCT, AA, CSC)
comprovant si hi ha accions que poden

37
 agreujar-ne o reduir-ne els efectes. (CL, 6.2. Enumera els riscos 25 5, 6
CMCT, AA, CSC, CEC) meteorolgics. (CMCT, AA, CSC)

7. Elaborar, interpretar i comparar 7.1. Recull informaci sobre 8, 8, 11

climogrames. (CL, CMCT, AA, CSC) precipitacions i temperatures dun
lloc. (CL, CMCT, AA, SIEE,)

7.2. Elabora un climograma a partir 1

dunes dades obtingudes. (CMCT, 11
AA)

7.3. Confirma mitjanant lanlisi de 10 7

climogrames que es va produint
un canvi en el clima. (CMCT,
CSC)

8. Expressar-se correctament en 8.1. Presenta informaci als 4, 6, 8, 16, 13

presentacions orals i escrites utilitzant el companys oralment i per escrit. 23, 27
vocabulari drea. (CL) (CL)

Temporalitzaci

Aquesta unitat es pot treballar en dues setmanes, aproximadament (entre 7 i 8 sessions). El nombre de sessions
es pot determinar per linters que els alumnes mostren en el contingut de la unitat, per linters que desperte en
el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el compliment de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Astronomia, fsica, meteorologia, cartografia, topografia, fotografia, biologia, geologia, matemtiques, histria,
demografia, urbanisme, economia.

Atenci a la diversitat

Es pot atendre la diversitat mitjanant la varietat dactivitats que hi ha en el Llibre de lalumne i en les seccions
digitals, i tamb amb el material de refor i dampliaci disponible per al professor.

Es pot abordar tamb mitjanant el refor el maneig de mapes del temps atmosfric i de climogrames, i tamb
continguts relacionats amb pressions i vents i zones climtiques. Mitjanant lampliaci es pot estudiar la predicci
del temps atmosfric, els tipus de nvols i analitzar la relaci entre sser hum i clima.

Finalment, el professor pot posar en marxa les adaptacions curriculars que estime convenients.

38
Unitat 5. El medi natural al mn
Introducci

La unitat 5 de 1r de lESO, El medi natural al mn, s una geografia regional fsica del mn. En les unitats
precedents sha estudiat els aspectes del medi natural, el relleu, les aiges, el temps atmosfric i el clima; en
aquesta unitat sha daplicar all que sha aprs als marcs continentals i als grans conjunts regions, que trobem en
els diversos continents, per mitj del mtode de lanlisi geogrfica regional.
s una unitat que, per la temtica, ha de ser important una vegada ms. Cal aconseguir que siga atractiva per als
alumnes, ja que entendre i conixer el medi natural del mn, els grans conjunts regionals, s interessant per al
mn globalitzat. Tots els esdeveniments que es produeixen a la Terra, tant de carcter poltic, social, econmic,
com de desastres naturals, sacompanya duna informaci cartogrfica que permet localitzar i identificar el fet en
un territori concret del planeta. Aquesta unitat afavoreix i potencia entre els alumnes el coneixement de lespai
terrestre, dels continents i de les dinmiques que shi desenvolupen. Aquesta s la idea que guia la tasca final de
la unitat, en qu es proposa als alumnes que facen un viatge imaginari per la regi geogrfica que trien i utilitzen,
per a fer-ho, les eines, les tcniques i la mentalitat dun gegraf. Lobjectiu s que els alumnes apliquen de
manera prctica els continguts apresos en la unitat, analitzen metdicament un gran espai geogrfic i en
gaudisquen mentre ho fan.

Competncies i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL)
Competncia matemtica i competncies
bsiques en cincia i tecnologies (CMCT)
Competncia digital (CD)
Aprendre a aprendre (AA)
Competncies socials i cviques (CSC)
Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE)
Comprendre el medi natural com el resultat de la interacci del
relleu, el clima, la hidrografia i la biogeografia.
Identificar, localitzar i analitzar els elements bsics que
caracteritzen el medi fsic dels continents: Europa, sia,
frica, Oceania i lAntrtida.
Conixer i comprendre les caracterstiques bsiques dels riscos
naturals
Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informaci
verbal, grfica, icnica, estadstica i cartogrfica de
diverses fonts, processar-la i comunicar-la als altres.

Conscincia i expressions culturals (CEC)

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 5 vinculats amb els criteris
davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que
desenvolupen.

39
 Indicadors
Estndards daprenentatge
Continguts Criteris davaluaci
avaluables

40
 Unitat Sntesi

Lanlisi del medi 1. Localitzar espais 1.1. Localitza en el mapamundi fsic 1, 5, 7, 8, 2, 4, 6,

geogrfics i llocs en un mapa. (CMCT, AA, CEC) les principals unitats de relleu 12, 14, 10, 12
natural al mn.
mundials i els grans rius. (CMCT, 15, 22, 25
El medi natural AA, CEC)
dEuropa, el relleu i
les aiges, els climes 1.2. Localitza en el globus terraqi les 1, 6, 13,
i la biogeografia. grans zones climtiques i 16
El medi natural nidentifica les caracterstiques.
(CMCT, AA, CEC)
dAmrica del Nord,
el relleu i les aiges, 2. Ser capa de descriure les peculiaritats del medi fsic 2.1. Enumera i descriu les peculiaritats 2, 3, 5
els climes i la europeu. (CL, CMCT, CEC). del medi fsic a Europa. (CL,
biogeografia. CMCT, CEC)
El medi natural
dAmrica Central i 2.2. Explica les caracterstiques del 2
del Sud, el relleu i les relleu europeu. (CL, CMCT, CEC)
aiges. Els climes i la
biogeografia.
El medi natural 3. Situar en el mapa dEuropa les principals unitats i 3.1. Situa en un mapa fsic les 7 2, 4, 6
dsia, el relleu i les elements del relleu continental, i tamb els grans principals unitats del relleu europeu.
aiges, els climes i la conjunts o espais bioclimtics. (CMCT, AA, CEC) (CMCT, AA, CEC)
biogeografia.
El medi natural 3.2. Localitza en un mapa els grans 2, 3,4, 25 5, 9
dfrica, el relleu i les espais conjunts o espais
aiges, els climes i la bioclimtics dEuropa. (CMCT, AA,
CEC)
biogeografia.
El medi natural
4. Conixer, comparar i descriure els grans conjunts 4.1. Explica les caracterstiques dels 6
dOceania. bioclimtics que formen lespai biogeogrfic europeu. climes europeus. (CL, CMCT,
El medi natural de (CL, CMCT, CEC) CEC)
lAntrtida.
Els riscos naturals al
mn. 4.2. Distingeix, descriu i compara les 4, 6
zones bioclimtiques dEuropa. (CL,
CMCT, CEC)

5. Localitzar en el mapamundi fsic les principals unitats 5.1. Localitza en un mapamundi fsic els 11, 18, 1, 6
del relleu mundial. (CMCT, AA, CEC) principals elements i referncies 21, 24
fsiques: mars i oceans, continents, 25, 29
illes i arxiplags ms importants.
(CMCT, AA , CEC)

6. Localitzar en el mapamundi fsic els grans rius. 6.1. Localitza en un mapamundi fsic els 12, 17
(CMCT, CAA, CEC) rius principals. (CMCT, AA , CEC)

7. Localitzar en el globus terraqi les grans regions 7.1. Classifica i localitza en un mapa els 9, 13, 16, 3, 6, 8
climtiques i identificar-ne les caracterstiques. (CL, diferents tipus de climes del mn. 17, 19,
CMCT, AA, CEC) (CL, CMCT, AA, CEC) 20, 23,
24, 25, 26

7.2. Explica les caracterstiques dels 9, 13, 16, 3

climes mundials (CL, CMCT, AA, 20, 25, 32
CEC)

8. Conixer, descriure i valorar els riscos naturals al 8.1. Fa recerques en mitjans impresos i 10, 21, 1, 7, 11
mn i les conseqncies que sen deriven (CL, AA, digitals referides a riscos naturals 30, 31,
CD). actuals i localitza pgines i recursos 32, 33
web directament relacionats amb
aquests. (CL, AA, CD)

41
 9. Traar una ruta sobre el mapa dun continent i
recollir informaci geogrfica de tot el que
sobserva sobre el terreny en aquesta ruta.
(CMCT, AA)
9.1. Localitza llocs i traa itineraris, Tasca
sobretot en mapes de continents
(descala 1: 150.000). (CMCT, AA)
9.2. Recull informaci geogrfica 17, 18,
diversa sobre llocs prviament 19, 20,
localitzats en un mapa. (CMCT, AA) 21, 22,
25, 27, 29

10. Expressar-se correctament en presentacions 10.1. Presenta informaci als 10, 28, 33
orals i escrites utilitzant el vocabulari drea. (CL) companys oralment i per escrit.
(CL)

Temporalitzaci

Aquesta unitat es pot treballar en dues setmanes, aproximadament (entre 7 i 8 sessions). El nombre de sessions
es pot determinar per linters que els alumnes mostren en el contingut de la unitat, per linters que desperte en
el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el compliment de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Fsica, meteorologia, cartografia, topografia, fotografia, biologia, geologia, edafologia, matemtiques, histria,
demografia, economia.

Atenci a la diversitat

Es pot atendre la diversitat mitjanant la varietat dactivitats que hi ha en el Llibre de lalumne i en les seccions
digitals, i tamb amb el material de refor i dampliaci disponible per al professor.

Es pot abordar tamb mitjanant el refor la interpretaci i la localitzaci delements geogrfics en mapes de cada
continent i ampliar continguts relacionats amb algunes zones del mn, Islndia o lAmaznia.

Finalment, el professor pot posar en marxa les adaptacions curriculars que estime convenients.

42
Unitat 6. El medi natural a Espanya
Introducci

La unitat 6 de 1r de lESO, El medi natural a Espanya, s un compendi de geografia fsica dEspanya; en la unitat
precedent sha estudiat aquest mateix aspecte, per a una escala mundial, i shi ha treballat el relleu, les aiges,
els climes i la biogeografia dels continents. En aquesta unitat es fa el mateix, per referent a Espanya; shi tracten
els apartats esmentats, s a dir, el relleu a Espanya, les aiges continentals i martimes espanyoles, els tipus de
climes a Espanya i les regions bioclimtiques espanyoles; safig un ltim aspecte, que s la protecci i la
conservaci del medi natural, a lactivitat humana, i shi destaca lanlisi dels parcs nacionals que shan declarat al
nostre pas, la principal figura de protecci despais naturals; daquesta manera s com sestructura els epgrafs
de la unitat.
s una unitat que, per la temtica, ha de ser important i alhora atractiva per als alumnes, ja que entendre i
conixer el medi natural de la pennsula ibrica, de les Illes Balears i de les Canries s ms assequible per a ells
que conixer la histria dEspanya, lactual estructura territorial de lestat i alguns dels problemes presents al
nostre pas.

Competncies i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL) Descriure les peculiaritats del medi fsic espanyol.
Situar en un mapa dEspanya les principals unitats del relleu
Competncia matemtica i competncies espanyol i els elements dels conjunts bioclimtics.
bsiques en cincia i tecnologies (CMCT)
Analitzar i comparar les zones bioclimtiques dEspanya
Competncia digital (CD) utilitzant grfics i imatges.
Conixer els parcs nacionals a Espanya.
Aprendre a aprendre (AA)

Competncies socials i cviques (CSC)

Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE)

Conscincia i expressions culturals (CEC)

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 6 vinculats amb els criteris
davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que
desenvolupen.

43
 Indicadors
Continguts Criteris davaluaci Estndards daprenentatge avaluables

44

La situaci geogrfica 1.
dEspanya.
El relleu dEspanya:
origen, evoluci i unitats.
Les aiges continentals i
les mars a Espanya.
Els climes dEspanya: 2. Localitzar espais geogrfics i llocs en un mapa.
factors i tipus.
Els paisatges naturals
dEspanya.
Els espais naturals
protegits a Espanya.
Desenvolupament
sostenible.
Aprofitament dels
recursos com laigua, els
sls i els boscos.
Els espais protegits a la
Comunitat.
Impacte mediambiental de
les actuacions humanes i
transformaci del paisatge
natural.
Valoraci de la diversitat
de medis de la Terra com
a riquesa que cal
conservar.
Actitud crtica davant dels
problemes
mediambientals.
Presa de conscincia del 5. Identificar i analitzar els factors del clima a
carcter limitat dels
recursos naturals i de
racionalitzar-ne el
consum.
Unitat Sntesi
Conixer la 1.1. Situa en un mapamundi la pennsula 1 3, 11
situaci geogrfica dEspanya (CL, CMCT, AA, ibrica, les Illes Balears i les
CEC) Canries. (CMCT, AA, CEC)
1.2. Descriu la localitzaci dEspanya. 1, 4
(CL, CMCT, AA, CEC)
2.1. Localitza en un mapa fsic dEspanya 3, 5, 6, 7, 1, 2, 4, 8,
(CMCT, AA) les unitats del relleu espanyol i els 8 10
principals rius de la pennsula
(CMCT, AA, CEC)
2.2. Localitza en un mapa fsic 13, 14, 4
dEspanya els tipus de clima i les 15
caracterstiques corresponents.
(CMCT, AA)
3. Ser capa de descriure les peculiaritats del 3.1. Enumera i descriu les peculiaritats del 2, 5, 11 6
relleu espanyol (CL, CMCT, AA, CEC) relleu a Espanya. (CL, CMCT, AA,
CEC)
3.2. Explica les caracterstiques del relleu 11
espanyol (CL, CMCT, AA, CEC)
4. Conixer les aiges continentals i marines 4.1. Descriu els vessants hidrogrfics a 9, 8, 2
dEspanya. (CL, CMCT, CEC) Espanya. (CL, CMCT, CEC) 10, 12
4.2. Distingeix els tipus de paisatges 5, 9
costaners espanyols. (CL, CMCT,
CEC)
5.1. Analitza els factors del clima a 10, 12,
Espanya. (CL, CMCT, AA, CEC) Espanya. (CL, CMCT, AA, CEC) 13, 14,
15, 16
5.2. Identifica un clima d Espanya per un 16, 17
climograma. (CMCT, AA).
6. Descriure, analitzar i comparar els espais 6.1. Descriu els elements de la 18 5, 4
bioclimtics dEspanya. (CL, CEC) biogeografia a Espanya. (CMCT,
CEC)
6.2. Analitza les regions bioclimtiques 18, 19, 7
dEspanya. (CL, CMCT, AA, CEC) 20, 21,
22, 23
6.3. Descriu i compara les regions 20, 21
bioclimtiques dEspanya. (CL,
CMCT, AA, CEC)
7. Situar en el mapa fsic dEspanya els parcs 7.1. Situa en un mapa dEspanya els parcs 24, 25, 12
nacionals (CMCT, AA, CEC) nacionals. (CMCT, AA, CEC) 26
7.2. Classifica els tipus de parcs 25, 26 12
nacionals espanyols (CMCT, AA,
CEC)
45
 8. Conixer, descriure, debatre i valorar limpacte
de lacci de lhome sobre el medi natural
espanyol i les conseqncies que genera (AA,
CD).
8.1. Fa recerques en medis impresos i 24, 25
digitals referides a problemes del
medi natural a Espanya i descriu
diferncies en laprofitament
dalguns recursos bsics per a la
vida dels ssers humans i localitza
pgines i recursos web directament
relacionats amb aquests. (AA, CD)

9. Descriure com canvia el paisatge amb laltura. 9.1. Descriu els diferents estrats de 23 5
vegetaci i fauna dun paisatge i
elabora una clisrie.

10. Expressar-se correctament en presentacions 10.1. Presenta informaci als companys 12, 22,
orals i escrites utilitzant el vocabulari drea. oralment i per escrit. (CL) 26,
(CL)

Temporalitzaci

Aquesta unitat es pot treballar en dues setmanes, aproximadament (entre 7 i 8 sessions). El nombre de sessions
es pot determinar per linters que els alumnes mostren en el contingut de la unitat, per linters que desperte en
el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el compliment de la planificaci general.

Connexi con altres disciplines

Fsica, meteorologia, cartografia, topografia, fotografia, biologia, geologia, edafologia, matemtiques, histria,
demografia, economia.

Atenci a la diversitat

Es pot atendre la diversitat mitjanant la varietat dactivitats que hi ha en el Llibre de lalumne i en les seccions
digitals, i tamb amb el material de refor i dampliaci disponible per al professor.

Es pot abordar tamb mitjanant el refor la descripci del medi fsic dEspanya i ampliar continguts relacionats
amb els arxiplags de les Balears i les Canries, a ms de continguts relacionats amb la protecci mediambiental
i els espais protegits a Espanya.

Finalment, el professor pot posar en marxa les adaptacions curriculars que estime convenients.

46
Unitat 1. La Prehistria: el Paleoltic
Introducci

El contingut de la Unitat 1, La Prehistria: el Paleoltic, aborda com, on i quan van sorgir els primers ssers
humans. Explica els canvis fisiolgics i els primers avenos tecnolgics. Shi descriuen els elements econmics,
socials, poltics, religiosos i artstics ms destacats daquesta poca.
Al llarg de la unitat, per tant, els alumnes comprendran el procs dhominitzaci i lestil de vida dels primers grups
humans, les seues condicions de vida i el sorgiment de les primeres manifestacions culturals.

Competncies i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL) Entendre el procs dhominitzaci.

Competncia matemtica i competncies
bsiques en cincia i tecnologies (CMCT)
Competncia digital (CD)
Aprendre a aprendre (AA)
Competncies socials i cviques (CSC)
Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE)
Entendre que els esdeveniments i els processos ocorren
al llarg del temps i alhora en el temps (diacronia i
sincronia) i que aquests canvis es produeixen a ritmes
diferents en cada regi.
Entendre la importncia dels primers invents i avenos
tecnolgics.
Generar inters i curiositat per conixer lorigen de
lsser hum i els seus primers descobriments.

Conscincia i expressions culturals (CEC)

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 1 vinculats amb els criteris
davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que
desenvolupen.

47
 Activitats
Continguts Criteris davaluaci Estndards daprenentatge avaluables

48

Nocions relatives al temps
histric: marcs cronolgics.
Milions danys, milers danys,
segles, formes convencionals de
representar el temps. Duraci,
simultanetat, canvi i successi.
Noci dexplicaci causal i
interpretaci histrica.
Levoluci de les espcies i
lhominitzaci.
La perioditzaci en la Prehistria.
Fonts per al coneixement de la
Prehistria i lAntiguitat: la
importncia de larqueologia.
Paleoltic: el procs
dhominitzaci. La importncia de
ls del foc i del
desenvolupament del llenguatge
en les primeres organitzacions
socials i estils de vida. Els
caadors i els recollectors. El
seu impacte ambiental.
Economia i societat en el
Paleoltic
Cultura i art en el Paleoltic
El Paleoltic a la pennsula
ibrica.
Temporalitzaci
1.
scriure el procs
dhominitzaci. (CL, CD)
2. Identificar, anomenar i
classificar fonts histriques.
(CL, CD, AA, CMCT)
3. Explicar les caracterstiques
de cada temps histric i certs
esdeveniments que han
determinat canvis fonamentals
en el rumb de la histria,
diferenciant perodes que en
faciliten lestudi i la
interpretaci i establint
cadenes de causes i
conseqncies per a explicar
canvis. (CL, CMCT, CAA, CD)
4. Distingir la diferent escala
temporal detapes com la
Prehistria i la histria antiga.
(CL, CD, AA, CMCT)
5. Seleccionar informaci
rellevant per a datar la
Prehistria i conixer les
caracterstiques de la vida
humana corresponents als dos
perodes en qu es divideix:
Paleoltic i Neoltic. (CL, CD,
CEC CSC)
6. Identificar els primers ritus
religiosos. (CL, CEC CSC)
7. Deduir de les realitzacions
artstiques de la Prehistria els
estils de vida i les creences de
lpoca. (AA)
8. Expressar-se correctament en
presentacions orals i escrites
utilitzant el vocabulari drea.
(CL)
Unitat Sntesi
De 1.1. Identifica els canvis evolutius fins a 1,2,3,4,5,29 1
arribar a lespcie humana. (CL, CD)
2.1. Anomena i identifica quatre classes 1 (Lestudi de la
de fonts histriques (CL, CD, AA, histria)
CMCT)
2.2. Comprn que la histria no es pot 10
escriure sense fonts, siguen restes
materials o textuals. (CL, CD, AA,
CMCT)
3.1. Ordena temporalment alguns fets 4,5,9,13,15,16,17 1,2,3,4,5,6,
histrics i altres fets rellevants ,18,19,20,21,22,2 8,11
utilitzant, per a fer-ho, les nocions 3,28,30,
bsiques de successi, duraci i
simultanetat. (CL, CMCT, AA, CD)
3.2. Diferencia entre les fonts 8,10,11
prehistriques (restes materials,
grafs) i les fonts histriques (textos).
(CL, CMCT, AA, CD)
4.1. Elabora diversos tipus deixos 6 3
cronolgics. (CL, CD, AA, CMCT
5.1. Explica la diferncia dels dos perodes 6,7,11,12
en qu es divideix la Prehistria i
descriu les caracterstiques bsiques
de la vida en cada un dels perodes.
(CL, CD, CEC CSC)
6.1. Reconeix les funcions dels primers 24,27
ritus religiosos com els de la deessa
mare. (CL, CEC CSC)
7.1. Descriu la localitzaci de les pintures 25,26 7
paleoltiques, analitza els colors, lestil
i la temtica i extrau conclusions
generals. (AA)
8.1. Presenta informaci als companys 12,14,17,31 9,10
oralment i per escrit. (CL)
49
Aquesta unitat es pot treballar en dues setmanes, aproximadament (entre 6 i 8 sessions). El nombre de sessions
es pot determinar per linters que els alumnes mostren en el contingut de la unitat, per linters que desperte en
el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el compliment de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Arqueologia, antropologia, histria de lart, llengua i lingstica, etnologia, filosofia, religi, arquitectura, arts
visuals, medicina, dret.

Atenci a la diversitat

Es pot atendre la diversitat mitjanant la varietat dactivitats que hi ha en el Llibre de lalumne i en les seccions
digitals, i tamb amb el material de refor i dampliaci disponible per al professor.

Es pot abordar tamb mitjanant el refor continguts relacionats amb lhominitzaci, amb la vida en el Paleoltic, i
ampliar alguns aspectes de la vida en aquesta poca que no shagen treballat en la unitat.

Finalment, el professor pot posar en marxa les adaptacions curriculars que estime convenients.

50
Unitat 2. El Neoltic i lEdat dels Metalls
Introducci

El contingut de la Unitat 2, El Neoltic i lEdat dels Metalls, tracta sobre la segona part de la prehistria. Explica els
canvis que van portar les societats humanes a abandonar lestil de vida del Paleoltic (caadors nmades) i a
convertir-se en productors daliments sedentaris.
Al llarg de la unitat, per tant, els alumnes comprendran les transformacions que es van donar en el pas del
Paleoltic al Neoltic i en el pas del Neoltic a lEdat dels Metalls, desglossades per nivells econmics, socials,
poltics i culturals. Els continguts daquesta unitat tenen lavantatge que, en molts casos, poden presentar-se com
a evoluci lgica duna situaci anterior.
La unitat acaba amb una tasca final titulada El que mostren els museus. Si en la tasca de la unitat anterior,
sestudiava el lloc on estan les restes, el jaciment, amb aquesta tasca ens centrem en el lloc on es conserven, el
museu. Els coneixements adquirits possibiliten als alumnes tenir un criteri a lhora de valorar les restes i la manera
dexposar-les. Lanlisi sorienta perqu siguen capaos descriure una carta amb propostes de millora per a un
museu concret. Daquesta manera, el seu esfor comporta una cosa til, prctica i orientada a millorar el seu
entorn.

Competncies i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL) Conixer lorigen, el desenvolupament i les

Competncia matemtica i competncies
bsiques en cincia i tecnologies (CMCT)
Competncia digital (CD)
Aprendre a aprendre (AA)
Competncies socials i cviques (CSC)
Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE)
Conscincia i expressions culturals (CEC)
caracterstiques principals del Neoltic i de lEdat dels
Metalls.
Entendre que els esdeveniments i els processos ocorren
al llarg del temps i alhora en el temps (diacronia i
sincronia).
Entendre la importncia de les novetats que sorgeixen
en aquesta poca, especialment lagricultura, la
ramaderia i la metallrgia.
Generar inters i curiositat per conixer els diferents
aspectes de les primeres civilitzacions.

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 2 vinculats amb els criteris
davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que
desenvolupen.

51
 Activitats
Continguts Criteris davaluaci Estndards daprenentatge avaluables

52
 Unitat Sntesi

El Neoltic i lEdat 1. Explicar les 1.1. Ordena temporalment alguns fets 3,4
dels Metalls. caracterstiques de cada temps histric i histrics i altres fets rellevants
certs esdeveniments que han determinat utilitzant, per a fer-ho, les nocions
La revoluci agrria canvis fonamentals en el rumb de la histria, bsiques de successi, duraci i
i lexpansi de les diferenciant perodes que en faciliten lestudi simultanetat. (CL, CMCT, AA, CD)
societats humanes. i la interpretaci. (CL, CMCT, AA, CD)
1.2. Diferencia entre els esdeveniments 1,3,5 4
Les primeres clau que marquen els canvis
societats dpoca: revoluci neoltica i la
sedentries: metallrgia. (CL, CMCT, AA, CD)
lartesania, el
comer i 2. Distingir la diferent escala temporal detapes 2.1. 7 I
lorganitzaci social; com la Prehistria i la histria antiga. (CL, nterpreta i compara correctament
les diferncies CD, AA, CMCT) eixos cronolgics. (CL, CD, AA,
socials.
CMCT)
Les etapes de lEdat
dels Metalls.
3. Identificar i localitzar en el temps i en lespai 3.1. Explica les causes i el 9 2,4
El sorgiment de la els processos i els esdeveniments histrics desenvolupament dels processos que
metallrgia. ms rellevants de la Prehistria i lEdat marquen el pas del Paleoltic al
Antiga per a adquirir una perspectiva global Neoltic. (CL, CMCT, AA, CD)
La divisi del treball de la seua evoluci. (CL, CMCT, AA, CD)
i el sorgiment de les 3.2. Explica les causes i el 13,14 2,4
diferncies socials. desenvolupament dels processos que
marquen el pas del Neoltic a lEdat
Manifestacions dels Metalls. (CL, CMCT, AA, CD)
culturals. El
sorgiment dels ritus: 4. Datar la Prehistria i conixer les 4.1. Explica la diferncia dels dos 5,6,7,9,18,19, 1,2,3,4,5,6,7
restes materials i caracterstiques de la vida humana perodes en qu es divideix la 20,21,23,25,2
artstiques: pintura i corresponents als dos perodes en qu es Prehistria i descriu les 7,
escultura. divideix: Paleoltic i Neoltic. (CMCT, AA, CL, caracterstiques bsiques de la vida en
28,30,31,32
CS) cada un dels perodes. (CL, CD, CEC
El Neoltic i lEdat CSC)
dels Metalls a la
pennsula ibrica. 5.1. Reconeix els canvis religiosos 8,11,22
5. Identificar els primers ritus religiosos. (CL,
vinculats amb la difusi del Neoltic
CEC)
(CL, CEC CSC)

5.2. Reconeix els canvis religiosos que es 22

donen durant lEdat dels Metalls. (CL,
CEC CSC)

6. Valorar la funci dels museus i ser capa
delaborar un judici crtic sobre com duen a
terme la seua funci. (AA)
6.1. Desprs visitar un museu, qualifica 26
diversos aspectes, com les
infraestructures, la distribuci dels
objectes que exposen, la claredat en
la presentaci dels objectes, etc. (AA)

7. Recollir informaci dun objecte exposat en 7.1. Recopila informaci, de vegades de 12,15,16,29,3 8,9
un museu i elaborar un informe. (AA) diferents fonts, i fa un informe en qu 3
mostra de manera clara i ordenada la
informaci recollida. (AA)

8. Expressar-se correctament en presentacions 8.1. Presenta informaci als companys 2,6,7,10,12,1 8,9,10
orals i escrites utilitzant el vocabulari drea. oralment i per escrit. (CL)
7,24,
(CL)
25,29,33

Temporalitzaci

53
Aquesta unitat es pot treballar en una setmana i mitja (entre 4 i 6 sessions). Com que es tracta duna unitat amb
una densitat de continguts inferior a la resta, pot impartir-se amb un nombre ms baix de sessions. El nombre de
sessions es pot determinar per linters que els alumnes mostren en el contingut de la unitat, per linters que
desperte en el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el compliment de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Arqueologia, antropologia, histria de lart, llengua i lingstica, etnologia, filosofia, religi, arquitectura, arts
visuals, medicina, dret.

Atenci a la diversitat

Es pot atendre la diversitat mitjanant la varietat dactivitats que hi ha en el Llibre de lalumne i en les seccions
digitals, i tamb amb el material de refor i dampliaci disponible per al professor.

Es pot abordar tamb mitjanant el refor la interpretaci de mapes i de continguts relacionats amb les grans
construccions religioses i funerries, entre altres, i tamb ampliar continguts relacionats amb la vida en el Neoltic i
sobre continguts relacionats amb lEdat dels Metalls a la pennsula ibrica.

Finalment, el professor pot posar en marxa les adaptacions curriculars que estime convenients.

54
Unitat 3. Les primeres civilitzacions
Introducci

El contingut de la Unitat 3, Les primeres civilitzacions, aborda com, on i quan van sorgir les primeres civilitzacions.
Explica quines condicions es van donar en alguns llocs perqu els llogarets neoltics arribaren a convertir-se en
ciutats, i tamb les caracterstiques comunes de Mesopotmia i dEgipte. Desprs, descriu els trets econmics,
socials, poltics, religiosos i artstics ms destacats de cada civilitzaci en concret.
Al llarg de la unitat, per tant, els alumnes comprendran lestil de vida daquests pobles i com shi organitzava la
convivncia, a ms del seu art i la seua religi. Aquesta ltima, la religi, s un factor fonamental de la cultura
egpcia. Aquesta no sentn si no es comprenen els altres aspectes i ens porta al tema de la Tasca final titulada
Preparant la immortalitat, que consisteix en una investigaci sobre el que passava quan una persona moria en
lantic Egipte. Els alumnes han dincloure el resultat de la seua investigaci en un relat curt de terror sobre
mmies i embalsamats. Es tracta dun text escrit en qu lalumne ha dutilitzar el vocabulari de la unitat i tamb
desplegar la seua creativitat.

Competncies i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL) Conixer lorigen, les etapes i les caracterstiques

principals de les primeres civilitzacions urbanes,
Competncia matemtica i competncies Mesopotmia i Egipte. Diferenciar-ne els aspectes
bsiques en cincia i tecnologies (CMCT) econmics, socials, poltics, religiosos i artstics.

Competncia digital (CD) Entendre que els esdeveniments i els processos passen
al llarg del temps i alhora en el temps (diacronia i
Aprendre a aprendre (AA) sincronia).

Competncies socials i cviques (CSC) Entendre la importncia de les novetats que sorgeixen
amb les noves civilitzacions, com ara el descobriment de
Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE) lescriptura.

Conscincia i expressions culturals (CEC) Generar inters i curiositat per conixer els diferents
aspectes de les primeres civilitzacions.

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 3 vinculats amb els criteris
davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que
desenvolupen.

55
Continguts Criteris davaluaci Estndards daprenentatge avaluables Activitats

56

Les primeres civilitzacions
urbanes. Mesopotmia i Egipte.
La importncia del context
geogrfic i les activitats
econmiques.
Caracterstiques comunes
dambdues civilitzacions.
Organitzaci poltica, formes de
dominaci, sorgiment de
lescriptura, societat esclavista i
elaboraci de les primeres lleis.
Etapes i dataci de cada una de
les cultures.
Les primeres religions i el paper
dels temples.
Cultura, religi i art
mesopotmics.
Vida quotidiana en lantic Egipte.
La societat.
Cultura, religi i art egipci.
Caracterstiques generals.
Pirmides i temples.
Innovacions tecnolgiques:
lescriptura, la roda, els estris
metllics.
1. Co
nixer lestabliment i la difusi
de diferents cultures urbanes,
desprs del Neoltic. (CL, CD,
CEC)
2. Entendre que els
esdeveniments i els processos
ocorren al llarg del temps i
alhora en el temps (diacronia i
sincronia). (CSC, CEC, AA,
CMCT)
3. Reconixer la importncia del
descobriment de lescriptura.
(CL, CMCT, CAA, CD)
4. Explicar les etapes en qu es
divideix la histria dEgipte i de
Mesopotmia. (CMCT, AA, CL,
CSC)
5. Identificar les caracterstiques
principals de la religi egpcia.
(CL, CEC)
6. Descriure alguns exemples
arquitectnics dEgipte i de
Mesopotmia. (CMCT, AA, CL,
CEC)
7. Plantejar opinions raonades
sobre alguns aspectes de les
primeres civilitzacions. (CL,
CEC)
Unitat Sntesi
1.1. Descriu sistemes dorganitzaci 1,4,5,6,7,8,20,2 1,2,3
socioeconmica i poltica, nous fins 2,24,
llavors, com els diversos imperis de 26,27,28,29,39
Mesopotmia i dEgipte. (CL, CD,
CEC)
2.1. Entn que diverses cultures convivien 1,27,29 3
al mateix temps en diferents
enclavaments geogrfics. (CSC, CEC)
2.2. Elabora, analitza i compara eixos 19,23
cronolgics. (CAA, CMCT)
3.1. Explica la necessitat que hi havia 1,2 3
prvia al sorgiment de lescriptura.
(CL, CMCT)
3.2. Diferencia entre les fonts 2 (Lestudi de la
prehistriques (restes materials, histria)
grafs) i les fonts histriques (textos).
(CMCT, AA, CD)
4.1. Interpreta un mapa 13,21
cronologicogeogrfic de lexpansi
egpcia. (CMCT, AA)
4.2. Descriu les caracterstiques 21,38 4
principals de les etapes histriques en
qu es divideix Egipte. (CL, CSC)
4.3. Identifica les etapes que comprn la 11 4,7
histria de Mesopotmia. (CSC)
5.1. Explica com materialitzaven els egipcis 33,36,37,41,43
la seua creena en la vida del ms
enll. (CL, CEC)
5.2. Elabora un mapa conceptual amb els 35
dus principals del pante egipci.
(CL, CEC)
6.1. Localitza en un mapa els llocs on hi 40,42,44 6,8
ha els principals exemples de
larquitectura egpcia i de la
mesopotmica. (CMCT, AA)
6.2. Descriu algunes obres caracterstiques 14,15 3,5
de larquitectura mesopotmica i de
legpcia. (CL, CEC)
7.1. Planteja una opini raonada sobre la 9,16,17,18,25,3 9
legislaci, la religi i leducaci les 0,31,32
primeres civilitzacions. (CL, CEC)
57
 8. Coneix com es duia a terme el
procs de momificaci i
comprn el sentit daquesta
prctica religiosa. (AA, CD)
8.1. Fa recerques en mitjans impresos i Tasca
digitals sobre continguts relacionats
amb el procs de momificaci i el
sentit daquesta prctica religiosa. (AA,
CD)

9. Escriure relats curts inspirats en 9.1. Escriu un text dimaginatiu en qu 2,3,10,11,12

lantic Egipte. (CL, CEC) utilitza un vocabulari especialitzat i
elements propis de lantic Egipte. (CL,
CEC)

Temporalitzaci

Aquesta unitat es pot treballar en dues setmanes, aproximadament (entre 6 i 8 sessions). El nombre de sessions
es pot determinar per linters que els alumnes mostren en el contingut de la unitat, per linters que desperte en
el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el compliment de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Arqueologia, antropologia, histria de lart, llengua i lingstica, etnologia, filosofia, religi, arquitectura, arts
visuals, medicina, dret.

Atenci a la diversitat

Es pot atendre la diversitat mitjanant la varietat dactivitats que hi ha en el Llibre de lalumne i en les seccions
digitals, i tamb amb el material de refor i dampliaci disponible per al professor.

Es pot abordar tamb mitjanant el refor continguts relacionats amb el medi fsic i lagricultura a Mesopotmia, a
ms daltres de relacionats amb temples i tombes, cases de la vida i de la mort a Egipte. I ampliar alguns
continguts relatius al ziggurat i aspectes de la vida quotidiana a Egipte (jocs, esttica i moda).

Finalment, el professor pot posar en marxa les adaptacions curriculars que estime convenients.

58
Unitat 4. Lantiga Grcia
Introducci

El contingut de la Unitat 4, Lantiga Grcia, tracta com, on i quan va sorgir la civilitzaci grega. Explica com van
anar evolucionant les diferents etapes, i dedica especial atenci a lpoca clssica, de la qual sen descriuen els
trets econmics, socials, poltics, religiosos i artstics ms destacats.
Al llarg de la unitat, per tant, els alumnes coneixeran lestil de vida dels antics grecs, els diferents sistemes
dorganitzaci poltica, lart, la religi i la mitologia. A partir de la mitologia grega arribarem a la Tasca final titulada
El que hi ha de cert en les llegendes, que consisteix en una investigaci en qu han de comparar els relats
mitolgics amb les restes arqueolgiques que es relacionen amb les histries daquests relats. Finalment lalumne
ha delaborar un informe sobre el resultat de la seua investigaci i convertir-lo en una pista dudio.
Competncies i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL)
Competncia matemtica i competncies
bsiques en cincia i tecnologies (CMCT)
Competncia digital (CD)
Conixer els trets principals de les polis gregues.
Entendre els conceptes de colonitzaci i democrcia.
Distingir el sistema poltic grec de lhellenstic.
Entendre labast del sentit clssic en lart occidental.

Aprendre a aprendre (AA)

Competncies socials i cviques (CSC)

Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE)

Conscincia i expressions culturals (CEC)

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 4 vinculats amb els criteris
davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que
desenvolupen.

59
60
 Activitats

Continguts Criteris davaluaci Estndards daprenentatge avaluables

Unitat Sntesi

El medi geogrfic de 1.
Grcia.
Evoluci histrica de
lantiga Grcia.
Etapes histriques.
Iden 1.1. Esmenta les caracterstiques del medi fsic grec. 1,6
tificar les caracterstiques del (AA)
medi fsic grec que van ser
determinants perqu es
desenvolupara lantiga 1.2. Relaciona les caracterstiques del medi fsic amb 1,2,6
civilitzaci grega. (CSC, CEC, el tipus de civilitzaci que es va crear. (CSC,
AA) CEC)

La civilitzaci
2. Reconixer les diferents etapes 2.1. Identifica les diferents etapes de la histria de 3,4
minoica, la civilitzaci de la histria de lantiga Grcia. lantiga Grcia en una lnia del temps. (CMCT,
micnica i lpoca (CMCT, CD) CD)
fosca.

Lpoca de les 3. Valorar les cultures minoica i 3.1. Diferencia les cultures minoica i micnica. (CSC, 4,7,8,9 6
micnica, i tamb lpoca de les CEC)
colonitzacions.
colonitzacions, com a etapes
precursores duna civilitzaci
El mn clssic, esplendorosa. (CSC, CEC, AA)
Grcia: les polis
gregues, la seua
expansi comercial i 4. Conixer els trets principals de 4.1. Esmenta diferents trets de lorganitzaci 12,13,20,22,2 3,4,6,9
poltica. les polis gregues. (CL, CD, CEC) sociopoltica i econmica de les polis gregues a 3,24
partir de diferent tipus de fonts histriques. (CL,
Desigualtats socials i CD, CEC)
conflictes en la polis.

5. Entendre la transcendncia dels 5.1. Explica com era la democrcia a Atenes. (CL) 16 5,6,7
Reconeixement de la
conceptes democrcia i
diversitat interna en colonitzaci. (CL, CD, CSC,
les societats i CEC)
situacions de 5.2. Descriu algunes de les diferncies entre la 16 6
marginaci o exclusi democrcia grega i les democrcies actuals. (CL,
social centrades CD, CSC, CEC)
especialment en la
condici social de les 5.3. Localitza en un mapa histric les colnies gregues 14,15 4
dones i lexistncia de de la Mediterrnia. (CD, CSC, CEC)
lesclavitud a partir de
fonts iconogrfiques i 6. Distingir entre el sistema poltic 6.1. Contrasta les accions poltiques de lAtenes de 29
textos de lpoca grec i lhellenstic. (CL, CD, Pricles amb limperi dAlexandre el Gran. (CL,
CSC, CEC) CD, CSC, CEC)
Limperi dAlexandre
el Gran i els seus
successors: 6.2. Elabora un mapa de limperi dAlexandre. (CD, 26,27 11
lhellenisme. CSC, CEC)

Lart, la religi, la 7. Entendre labast del sentit 7.1. Explica les caracterstiques essencials de lart grec 5,10,21,39,40 8
cincia, el teatre i la clssic en lart occidental. (CL, i com ha evolucionat en el temps. (CL, CEC) ,41,42,43,44,
filosofia. CEC) 45

7.2. Posa exemples representatius de les diferents 19,32,33,34,3 10

rees del saber grec, i discuteix per qu es 5,36,
considera que la cultura europea parteix de la 37
Grcia clssica. (CL, CEC)

8. Comparar relats mitolgics amb 8.1. Comprova, utilitzant diferents fonts histriques, si Tasca
les restes arqueolgiques que es alguns successos relatats en la Ilada i lOdissea
relacionen amb les histries sn certs.
daquests relats.

61
Temporalitzaci

Aquesta unitat es pot treballar en dues setmanes, aproximadament (entre 6 i 8 sessions). El nombre de sessions
es pot determinar per linters que els alumnes mostren en el contingut de la unitat, per linters que desperte en
el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el compliment de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Arqueologia, antropologia, histria de lart, llengua i lingstica, etnologia, filosofia, religi, arquitectura, arts
visuals, medicina, dret.

Atenci a la diversitat

Podem atendre mitjanant el refor continguts relacionats amb el medi natural grec, lexpansi de la civilitzaci
grega i limperi dAlexandre el Gran, i ampliar continguts relacionats amb els hoplites i diversos aspectes de vida
quotidiana i de la cultura (msica).

Finalment, el professor pot posar en marxa les adaptacions curriculars que estime convenient.

62
Unitat 5. Lantiga Roma
Introducci

El contingut de la Unitat 5, Lantiga Roma, aborda com, on i quan va sorgir la civilitzaci grega. Shi explica com
van anar evolucionant les diferents etapes i es dedica especial atenci a letapa imperial. Sen descriuen els trets
econmics, socials, poltics, religiosos i artstics ms destacats.
Al llarg de la unitat, per tant, els alumnes coneixeran lestil de vida dels romans, com va anar evolucionant la seua
organitzaci poltica, les seues aportacions a lart, la seua religi des del politeisme fins al cristianisme i el llegat
que hem heretat de les civilitzacions clssiques. A partir de lart rom, arribarem a la Tasca final titulada Targetes
amb molt art, que consisteix en una investigaci per a anar localitzant dades sobre els monuments ms
significatius daquesta civilitzaci. Desprs aquesta informaci sha dafegir a una baralla de cartes i, finalment, els
alumnes podran jugar amb les cartes i aprendre aix de manera amena.

Competncies i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL) Resumir la histria de lantiga Roma.

Competncia matemtica i competncies
bsiques en cincia i tecnologies (CMCT)
Competncia digital (CD)
Descriure la societat, leconomia i la cultura romanes.
Explicar la situaci social, econmica i poltica dels
regnes germnics.

Aprendre a aprendre (AA)

Competncies socials i cviques (CSC)

Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE)

Conscincia i expressions culturals (CEC)

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 5, vinculats amb els criteris
davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que
desenvolupen.

63
 Activitats
Continguts Criteris davaluaci Estndards daprenentatge avaluables

64

El medi geogrfic de Roma.
Evoluci histrica de lantiga
Roma. Etapes histriques.
Organitzaci poltica i expansi
colonial per la Mediterrnia.
Caracterstiques poltiques
socials i econmiques de la
repblica i limperi.
Vida quotidiana a Roma.
El procs de romanitzaci.
Les ciutats romanes.
Les creences religioses. El
cristianisme.
Manifestacions artstiques:
arquitectura, escultura i pintura.
Reconeixement de la diversitat
interna en les societats i
situacions de marginaci o
exclusi social centrades
especialment en la condici
social de les dones i lexistncia
de lesclavitud a partir de fonts
iconogrfiques i textos de
lpoca.
El llegat cultural de Roma.
Els pobles germnics.
1. Id
entificar les caracterstiques
del medi fsic en qu es va
desenvolupar la civilitzaci
romana. (AA)
2. Identificar els pobles que hi ha
en lorigen de la civilitzaci
romana. (CSC, CEC)
3. Caracteritzar les diferents
etapes de la histria de lantiga
Roma. (CMCT, CD)
4. Reconixer els trets ms
importants de cada etapa de la
histria de Roma: monarquia,
repblica, imperi. (CSC, CEC,
CL, CD, AA)
5. Caracteritzar els trets
principals de la societat i
leconomia i la cultura
romanes. (CL, CD, CSC, CEC)
6. Reconixer la diversitat en la
societat grecoromana en
relaci amb les desigualtats i
caracteritzar els trets principals
de la societat, leconomia i la
cultura romanes. (CL, CD,
CSC, CEC)
7. Reconixer els conceptes de
canvi i continutat en la histria
de la Roma antiga. (CL, CD,
CSC, CEC)
Unitat Sntesi
1.1. Esmenta les caracterstiques del medi 5
fsic de la Roma primitiva. (AA)
2.1. Esmenta els pobles que habitaven la 1,2,3
pennsula itlica a lorigen de la
civilitzaci i el que els va dominar i van
exercir una gran influncia sobre la
cultura romana durant letapa
monrquica. (CSC, CEC)
3.1. Identifica les diferents etapes de la 6 4
histria de lantiga Roma en una lnia
del temps. (CMCT, CD)
4.1. Diferencia les formes de govern de 6,7,9
cada etapa. (CSC, CEC)
4.2. Explica les principals caracterstiques 8,17,18,22,2 2,3,6
socials i econmiques de cada perode 7,34,
(CSC, CEC, CL) 36,38,39,40
4.3. Confecciona un mapa amb les diferents 11,12,13,19,2 7
etapes de lexpansi de Roma. (CL, CD, 0
CSC, CEC, AA)
5.1. Identifica diferncies i semblances entre 9
els estils de vida republicans i els de
lImperi en la Roma antiga. (CL, CD,
CSC, CEC)
5.2. Descriu els grups socials que hi havia 9,10,15,21,2
durant la repblica i lalt imperi. (CL, 3,24,25
CSC, CEC)
6.1. Descriu algunes manifestacions de lart 48,49,51,53 3,8
rom. (CL, CSC, CEC)
6.2. Esmenta tipus dedificis i la funci que 30,31,32,33 3
acomplien. (CEC)
6.3. Compara obres arquitectniques i 45,47,54
escultriques dpoca grega i romana.
(CL, CD, CSC, CEC)
7.1. Fa un mapa de la pennsula ibrica en 5
qu es reflecteixen els canvis
administratius en lpoca romana. (CL,
CD, CSC, CEC)
7.2. Entn qu va significar la romanitzaci 34,35,37,52
en diferents mbits socials i geogrfics.
(CL, CD, CSC, CEC)
65
 8. Descriure la nova situaci 8.1. Compara els estils de vida (en diversos 56
econmica, social i poltica dels aspectes) de lImperi rom amb els
regnes germnics. (CL, CD, dels regnes germnics. (CL, CD, CSC,
CSC, CEC) CEC)

9. Identificar les principals 9.1. Recull informaci de diferents obres de 46,47,48,49,5

obres dart de lantiga Roma. lart rom i elabora en equip una fitxa 0
(CSC, CEC) de cada una (nom de lobra, lloc on es
localitza, tipus dobra, autoritat que va
manar construir-la, etc. (CSC, CEC)

9.2. Participa activament en un concurs Tasca

que consisteix a identificar obres de
lart rom. (CSC)

10. Expressar-se correctament 10.1. Presenta informaci als companys 4,14,16,26,28 1

en presentacions orals i oralment i per escrit. (CL) ,29,32,35,44,
escrites utilitzant el 56,58
vocabulari drea. (CL)

Temporalitzaci

Aquesta unitat es pot treballar en un poc ms de dues setmanes (9 sessions). El nombre de sessions es pot
determinar per linters que els alumnes mostren en el contingut de la unitat, per linters que desperte en el
professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el compliment de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Arqueologia, antropologia, histria de lart, llengua i lingstica, etnologia, filosofia, religi, arquitectura, arts
visuals, medicina, dret.

Atenci a la diversitat

Podem abordar mitjanant el refor continguts relacionats amb el medi fsic de la pennsula itlica, lImperi rom i
construccions romanes, i ampliar diversos aspectes relacionats amb la vida quotidiana

Finalment, el professor pot posar en marxa les adaptacions curriculars que estime convenient.

66
Unitat 6. Hispnia romana
Introducci

El contingut de la Unitat 6, Hispnia romana, tracta sobre el desenvolupament histric a la pennsula ibrica en el
marc histric que coincideix amb el de les civilitzacions grega i romana. Explica les caracterstiques peculiars de
les civilitzacions autctones, larribada i la influncia de les civilitzacions mediterrnies, la integraci del territori
peninsular en lImperi rom i, finalment, el sorgiment del regne visigot. Shi descriuen els trets econmics, socials,
poltics, religiosos i artstics ms destacats de cada perode.
A fi que els alumnes demostren que sn capaos daplicar els continguts apresos i, al mateix temps, puguen
desenvolupar la seua creativitat, es proposa una Tasca final titulada Vinyetes amb histria, que consisteix a fer un
cmic que narre algun episodi, real o inventat, ambientat en la Hispnia romana; per a fer-ho hauran de dur a
terme una investigaci prvia.

Competncies i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL) Reconixer els pobles que habitaven la pennsula

ibrica abans de la conquesta romana.
Competncia matemtica i competncies
Explicar els diferents aspectes de la presncia romana
bsiques en cincia i tecnologies (CMCT)
a Hispnia.
Competncia digital (CD) Caracteritzar la presncia visigoda a la pennsula
ibrica.
Aprendre a aprendre (AA)

Competncies socials i cviques (CSC)

Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE)

Conscincia i expressions culturals (CEC)

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 6 vinculats amb els criteris
davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que
desenvolupen.

67
68
 Activitats

Continguts Criteris davaluaci Estndards daprenentatge avaluables

Unitat Sntesi

La pennsula ibrica: 1. Identificar els 1.1. Esmenta els pobles que habitaven la 1
pobles que habitaven la pennsula abans de pennsula ibrica abans de larribada
els pobles
larribada dels romans. (CL, CEC, AA) dels romans. (CEC)
preromans (ibers i
celtes) 1.2. Caracteritza leconomia i algunes de les 2 3
La pennsula ibrica: manifestacions artstiques o culturals
els pobles dels pobles ibers i celtes. (CL, CEC,
colonitzadors AA)
(fenicis, grecs i
2. Identificar els pobles que van arribar a la 2.1. 4 3,4
cartaginesos). pennsula ibrica durant la primera meitat Esmenta els pobles que van colonitzar
La conquesta del I millenni procedents de la Mediterrnia. la pennsula ibrica abans de larribada
romana dHispnia. (CL, CEC, AA) dels romans. (CEC)
El procs de
romanitzaci. La 2.2. 6 4 C
aracteritza leconomia i algunes de les
ciutat i el camp.
manifestacions artstiques o culturals
Lart: arquitectura, dels fenicis, dels grecs i dels romans.
escultura i pintura. (CL, CEC, AA)
Reconeixement de
la diversitat interna 3. Reconixer les diferents fases en qu es va 3.1. Esmenta les guerres entre romans i 10,12 6
en les societats i dur a terme la conquesta dHispnia. habitants dHispnia en lordre en qu es
(CMCT, AA, CEC) van produir. (CEC)
situacions de
marginaci o
exclusi social 3.2. Identifica en un mapa les zones en 10,14
qu es va dividir Hispnia en cada fase.
centrades
(CMCT, AA)
especialment en la
condici social de
les dones i 4. Comprendre qu va significar la 4.1. Fa un mapa de la pennsula ibrica on 13,14
romanitzaci en diferents mbits socials i es reflecteixen els canvis administratius
lexistncia de geogrfics. (CEC, CMCT, CL, CSC, AA) en lpoca romana. (CEC, CMCT, CSC)
lesclavitud a partir
de fonts 4.2. Esmenta alguns exemples de la 15
iconogrfiques i romanitzaci dHispnia. (CEC, CL)
textos de lpoca.
Els visigots a 4.3. Analitza diversos exemples del llegat 17,22,23 9
Hispnia. rom que sobreviuen actualment. (CEC,
CSC, AA)

5. Valorar laportaci que Roma va exercir en la 5.1. Esmenta obres dart romanes a 9
cultura i lart a Hispnia. (CL, CEC) Hispnia. (CEC)

5.2. Explica la importncia del 20,21

desenvolupament cultural que es va
produir en aquesta poca a Hispnia.
(CL, CEC)

6. Trets significatius del regne visigot a 6.1. Identificaci de les causes de lentrada 26
dels visigots a la pennsula ibrica. (CL,
Hispnia. (CEC, CL, CSC)
CEC)

6.2. Anlisi comparativa entre lorganitzaci 29

social poltica de lImperi rom amb les
daquest nou regne visigot. (CEC, CL,
CSC)

6.3. Reconeixement dalgunes 27,28,29,3 4

caracterstiques culturals i religioses del 29,31

69
 regnat visigot. (CEC, CL, CSC)

7. Elaborar en equip un cmic ambientat en la 7.1. Recull informaci dun esdeveniment 3,5,7,8,18, 1,2,5,6,7,8
histric concret. (CEC, CD) 25
Hispnia romana. (CEC, CD, CL, AA)

7.2. Decideix qui seran els personatges i 16

quins fets protagonitzaran. (AA)

7.3. Elabora en equip un dileg que conte Tasca

una histria. (CL, AA)

8. Expressar-se correctament en presentacions 8.1. Presenta informaci als companys 3,9,11,19,2 1,2
oralment i per escrit. (CL)
orals i escrites utilitzant el vocabulari drea. 4
(CL)

Nota

Els continguts destacats en blau no es recullen estrictament en el Decret 87/2015 del currculum per al primer curs, per aix es
consideren complementaris; treballar-los enriqueix la perspectiva histrica i cultural de lalumne i permet desenvolupar elements
transversals i competncies clau.

Temporalitzaci

Aquesta unitat es pot treballar en unes dues setmanes, aproximadament (entre 6 i 8 sessions). El nombre de
sessions es pot determinar per linters que els alumnes mostren en el contingut de la unitat, per linters que
desperte en el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el compliment de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Arqueologia, antropologia, histria de lart, llengua i lingstica, etnologia, filosofia, religi, arquitectura, arts
visuals, medicina, dret.

Atenci a la diversitat

Podem abordar mitjanant el refor activitats relacionades amb continguts sobre els grecs, els fenicis i els
cartaginesos i sobre la conquesta de la Hispnia romana, i ampliar continguts relatius als poblats ibers, a la vida
quotidiana de lpoca i sobre la importncia de ciutats a Hispnia, com ara Emrita Augusta.

Tamb es pot tractar mitjanant el refor la interpretaci de mapes i continguts relacionats.

Finalment, el professor pot posar en marxa les adaptacions curriculars que estime convenient.

70
2.2. SEGUNDO ESO

SEGON CURS
EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA
PROGRAMACI DIDCTICA GEOGRAFIA I HISTRIA 2
GEOGRAFIA I HISTRIA

COMUNITAT VALENCIANA

71
 1. INTRODUCCI

A) JUSTIFICACI DE LA PROGRAMACI

La Programaci Didctica Geografia i Histria per al Segon curs de lEducaci Secundria Obligatria es
fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1105/2014 del Ministeri dEducaci, Cultura i Esport, del 26 de
desembre, pel qual sestableix el currculum bsic de lEducaci Secundria Obligatria , i en el Decret 87/2015 de
la Conselleria dEducaci de la Comunitat Valenciana pel qual sestableix el Currculum de lEducaci Secundria
Obligatria per a aquesta Comunitat.

El Projecte proposa un model densenyament-aprenentatge comprensiu que semmarca dins el paradigma de leducaci universal
(global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tindre xit a la vida, a travs de ladquisici i el desenvolupament de les
Competncies Clau. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instncies nacionals i internacionals,
entre els quals destaquen el programa PISA, el projecte DeSeCo de l'OCDE, l'informe Eurydice i els diferents informes i projectes
educatius abordats des de l'mbit del projecte de la Uni Europea Estratgia Europa 2020.

Entenem que la funci de lensenyament s facilitar laprenentatge dels alumnes i les alumnes, ajudant-los a construir, adquirir i
desenvolupar les Competncies Clau que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que
imposen els rpids avanos cientfics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competncies sentn, en un sentit ampli, la concatenaci de sabers que articulen una concepci del ser, del saber, del saber fer i
del saber conviure. En aquest sentit DESSECO (2003) defineix competncia com "la capacitat de respondre a demandes complexes i
portar a terme feines diverses de forma adequada". La competncia suposa una combinaci d'habilitats prctiques, coneixements,
motivaci, valors tics, actituds, emocions, i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per
aconseguir una acci efica.

La inclusi de les Competncies Clau en el currculum t com a finalitat que els alumnes i les alumnes a) facen possible el ple
exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referncia; b) construsquen un projecte de vida satisfactori; c) assolisquen un
desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedisquen a altres processos educatius i formatius posteriors amb
garanties dxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes dun individu varien duna situaci a una altra i dun moment a un altre.
Per aquest motiu, defensem un model que sorgeix de la combinaci dhabilitats prctiques, coneixements (incls el coneixement
tcit), motivaci, valors tics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per
tal dassolir una acci efica.

Ser competent, des daquest punt de vista, significa que lalumne s capa dactivar i utilitzar els coneixements que
t davant dun problema. Des d'aquesta perspectiva ser competent suposa "mobilitzar els coneixements, destreses,
actituds i valors per donar resposta a les situacions plantejades, dotar de funcionalitat els aprenentatges i aplicar
el que s'aprn des d'un plantejament integrador" (Ordre ECD/65/2015 del Ministeri d'Educaci i Cincia, per la
qual es desenvolupen les Competncies Clau).

Per aprenentatge funcional entenem que les competncies puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per a
aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

72
Cal donar una altra dimensi a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent s
aquell que coneix i regula els seus processos de construcci del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot
fer-ne un s estratgic, ajustant-los a les circumstncies especfiques del problema al qual senfronta (Bruer, , 2003).

Leficcia daquests principis quedaria incompleta si no frem capaos de presentar els continguts de les diferents matries de
manera articulada per facilitar el procs daprenentatge i el desenvolupament de les Competncies Clau a travs dels Estndards
daprenentatge fixats per a cada matria.

Tenint en compte que cadascuna de les rees contribueix al desenvolupament de diferents competncies i, al seu torn, cadascuna de
les competncies sassolir com a conseqncia del treball en diverses rees o matries, la Programaci Didctica Geografia i
Histria adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des dun
plantejament integrador i orientat a laplicaci dels sabers adquirits.

Daquesta manera, laprenentatge de les Competncies Clau tot i que va lligat a les rees de coneixement, s global i sadquirir a
partir de la seua contextualitzaci en situacions reals i prximes a lalumne perqu puga integrar diferents aprenentatges, tant els
formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i
contextos.

En aquesta lnia hem volgut incidir amb especial mfasi en la relaci dels continguts i els materials tractats amb les noves realitats
tecnolgiques, tan properes i atractives per a lalumnat.

Laplicaci o desenvolupament dels coneixements tractats en la matria dins mbits com internet, ls de suports informtics,
lanlisi de la informaci transmesa per mitjans audiovisuals, etc. es constitueixen com un element gratificant i motivador i tamb
com un aprenentatge imprescindible per a ladaptaci de lalumnat a futures incorporacions a diferents mbits acadmics o laborals.

A tot aix hi afegim la presncia duns continguts que, a causa de lespecial importncia que tenen en la nostra societat,
han dimpregnar moltes de les activitats daprenentatge i linters per a fomentar la capacitat de lalumne per a regular
el seu propi procs daprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida,

73
 1. INTRODUCCI

B) CONTEXTUALITZACI

1.1 Objetivos y mbitos de actuacin de la LOMCE

La Ley Orgnica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) pretende la consecucin de los siguientes
objetivos:

OBJECTIUS DE LA LOMCE

-Canalitzar els estudiants cap a trajectries

adequades a les seues potencialitats.

-Millorar els resultats augmentant el nombre

de titulats de lESO.

-Elevar els nivells deducaci i augmentar el

nombre dalumnes excellents.

-Millorar les possibilitats de trobar faena i

estimular lesperit emprenedor de lalumnat.

Per tal daconseguir aquests objectius, la LOMCE centra la seua atenci en:
La racionalitzaci de loferta educativa. El currculum se simplificar i es prioritzaran les matries troncals
per adquirir les competncies educatives.
La flexibilitzaci de les trajectries educatives. Sestableixen diferents itineraris educatius a partir de l'ESO.
Lautonomia dels centres educatius. Permetr prendre decisions per tal de millorar loferta educativa i
comportar retre comptes dels resultats obtinguts.
- El refor de la capacitat de gesti en la direcci dels centres. Els directors assumiran el lideratge
pedaggic i de gesti.
La implantaci davaluacions externes. Aquestes es duran a terme al final de cada etapa educativa: 6 Curs
de Primria, 4t curs d'ESO i 2n curs de Batxillerat.

A ms, la LOMCE defineix tres nous mbits dactuaci que incidiran especialment en la transformaci del nostre
sistema educatiu:
La incorporaci generalitzada de les Tecnologies de la Informaci i Comunicaci (TIC). A travs de les
TIC es facilitar la personalitzaci de leducaci.
El foment del plurilingisme. Fixat per la Uni Europea, saconseguir per la incorporaci en el currculum
duna segona llengua estrangera.
La modernitzaci de la Formaci Professional. Sadaptar a les noves exigncies dels sectors productius i
simplicar les empreses en la formaci de lalumnat.
La LOMCE incorpora leducaci cvica i constitucional com a contingut transversal en totes les assignatures
de leducaci bsica Lobjectiu s transmetre i posar en prctica valors com la llibertat individual, la
responsabilitat, la ciutadania democrtica, la solidaritat, la tolerncia o la igualtat.

74
1.2 PRINCIPIS DEL SISTEMA EDUCATIU
Per dur a terme tots els mbits dactuaci detallats en lepgraf anterior, es concep la LOMCE com una llei
orgnica que noms modifica parcialment la prvia Llei Orgnica dEducaci (LOE) de lany 2006. En aquest sentit, i
pel que fa als principis que inspiren el Sistema Educatiu, shan incorporat els segents:
Lequitat i la igualtat de drets i oportunitats que garanteixen el ple desenvolupament de la personalitat de
lalumnat a travs de leducaci..
El reconeixement dels progenitors i tutors com a primers responsables de leducaci dels seus fills.
Leducaci per a la prevenci i resoluci pacfica de conflictes, aix com el foment de la no-violncia i la
prevenci de lassetjament escolar
El desenvolupament de valors que fomenten la igualtat efectiva entre homes i dones i que ajuden a
previndre la violncia de gnere.
La llibertat densenyament, que reconeix a les famlies lelecci del tipus deducaci i la selecci del
centre educatiu.
Per tal de garantir el desenvolupament daquests principis es defineix el Sistema Educatiu com el conjunt
dAdministracions educatives, professionals de leducaci i altres agents, pblics i privats, que desenvolupen funcions
de regulaci, de finanament o de prestaci de serveis per a lexercici del dret a leducaci.
A ms sestableixen els rgans de participaci de la comunitat educativa en la programaci i assessorament del
govern.

1.3 ELEMENTS DEL CURRCULUM A LA LOMCE

La LOMCE modifica els elements que componen el currculum com a regulador dels processos densenyament i
aprenentatge per a cada una de les etapes educatives.
Aquests elements passen a ser els segents:
- Els objectius de cada matria i etapa educativa.
- Les competncies o capacitats per a aplicar els continguts de cada ensenyament i etapa educativa .
Els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, i actituds que contribueixen a lassoliment dels
objectius i a ladquisici de competncies.
Els continguts sordenen en assignatures, que es classifiquen en matries, mbits, rees i mduls en funci
dels ensenyaments i les etapes educatives.
- Els estndards i resultats daprenentatge avaluables, que permeten mesurar els xits dels resultats
daprenentatge en cada assignatura.
Els criteris davaluaci del grau dadquisici de les competncies i de lassoliment dels objectius de cada
ensenyament i etapa educativa.
La metodologia didctica, que comprn tant la descripci de les prctiques docents com lorganitzaci del
treball dels docents.

75
 2. OBJECTIUS I FINS

A) OBJECTIUS DE LEDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA

OBJECTIUS COMPETNCIES CLAU

a) Assumir responsablement els seus deures, conixer i Competncies socials i cviques.

exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
tolerncia, la cooperaci i la solidaritat entre les persones i
els grups, exercitar-se en el dileg consolidant els drets
humans i la igualtat de tracte i doportunitats entre dones i
homes, com a valors comuns duna societat plural, i
preparar-se per a lexercici de la ciutadania democrtica.

b) Desenvolupar i consolidar hbits de disciplina, estudi i Competncies socials i cviques.

treball individual i en equip com a condici necessria per
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
a una realitzaci efica de les tasques de laprenentatge i
com a mitj de desenvolupament personal. Aprendre a aprendre.

c) Valorar i respectar la diferncia de sexes i la igualtat de Competncies socials i cviques.

drets i oportunitats entre ells. Rebutjar la discriminaci de
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
les persones per ra de sexe o per qualsevol altra condici
o circumstncia personal o social. Rebutjar els estereotips Aprendre a aprendre.
que suposen discriminaci entre homes i dones, aix com
qualsevol manifestaci de violncia contra la dona.

d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els mbits Competncies socials i cviques.
de la personalitat i en les seues relacions amb els altres,
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
aix com rebutjar la violncia, els prejudicis de qualsevol
tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacficament Comunicaci lingstica.
els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bsiques en la utilitzaci de les Competncia digital.

fonts dinformaci per a adquirir, amb sentit crtic, nous
Comunicaci lingstica.
coneixements. Adquirir una preparaci bsica en el camp
de les tecnologies, especialment les de la informaci i la Aprendre a aprendre.
comunicaci.

f) Concebre el coneixement cientfic com un saber Competncia matemtica i competncies bsiques en

integrat, que sestructura en diferents disciplines, aix com cincia i tecnologia.
conixer i aplicar els mtodes per a identificar els
Aprendre a aprendre.
problemes en els diversos camps del coneixement i de
lexperincia. Sentit diniciativa i esperit emprenedor.

g) Desenvolupar lesperit emprenedor i la confiana en si Sentit diniciativa i esperit emprenedor.

mateix, la participaci, el sentit crtic, la iniciativa
Comunicaci lingstica.
personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar,
prendre decisions i assumir responsabilitats. Competncies socials i cviques.

h) Comprendre i expressar amb correcci, oralment i per Comunicaci lingstica.

escrit, en castell i en valenci, textos i missatges
Competncies socials i cviques.
complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i
lestudi de la literatura. Conscincia i expressions culturals.

76
i) Comprendre i expressar-se en una o ms llenges Comunicaci lingstica
estrangeres de manera apropiada.
Aprendre a aprendre.
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.

j) Conixer, valorar i respectar els aspectes bsics de la Conscincia i expressions culturals.

cultura i la histria prpies i dels altres, aix com el
Competncies socials i cviques.
patrimoni artstic i cultural.

k) Conixer i acceptar el funcionament del propi cos i el Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
dels altres, respectar les diferncies, consolidar els hbits
Competncia matemtica i competncies bsiques en
de cura i salut corporals i incorporar leducaci fsica i la
cincia i tecnologia.
prctica de lesport per a afavorir el desenvolupament
personal i social. Conixer i valorar la dimensi humana Competncies socials i cviques.
de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar
crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el
consum, la cura dels ssers vius i el medi ambient, i
contribuir a la seua conservaci i millora.

l) Apreciar la creaci artstica i comprendre el llenguatge Conscincia i expressions culturals.

de les diferents manifestacions artstiques, i utilitzar
Competncies socials i cviques.
diversos mitjans dexpressi i representaci.
Aprendre a aprendre.

77
 2. OBJECTIUS I FINS

B) FINS DE LEDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA

FINS COMPETNCIES CLAU

a) Adquirir els elements bsics de la cultura, especialment Comunicaci lingstica.

en els seus aspectes humanstic, artstic, cientfic i
Competncia matemtica i competncies bsiques en
tecnolgic.
cincia i tecnologia.
Conscincia i expressions culturals.
Competncia digital.

b) Adaptar el currculum i els seus elements a les Competncies socials i cviques.

necessitats de cada alumne i alumna, de manera que es
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
proporcione una atenci personalitzada i un
desenvolupament personal i integral de tot lalumnat, Aprendre a aprendre.
respectant els principis deducaci comuna i datenci a la
diversitat de lalumnat propis de letapa.

c) Orientar a lalumnat i els seus representants legals, si s Competncies socials i cviques.

menor dedat, sobre el progrs acadmic i la proposta
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
ditineraris educatius ms adequats per a cada alumne o
alumna.

d) Preparar a lalumnat per a la seua incorporaci a estudis Competncies socials i cviques.

posteriors i per a la seua inserci laboral.
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
Aprendre a aprendre.

e) Desenvolupar bones prctiques que afavorisquen un Competncies socials i cviques.

bon clima de treball i la resoluci pacfica de conflictes,
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
aix com les actituds responsables i de respecte pels altres.
Comunicaci lingstica.

f) Desenvolupar una escala de valors que incloga el Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
respecte, la tolerncia, la cultura de lesfor, la superaci
Competncies socials i cviques.
personal i la responsabilitat en la presa de decisions per
part de lalumnat, la igualtat, la solidaritat, la resoluci
pacfica de conflictes i la prevenci de la violncia de
gnere.

g) Consolidar en lalumnat hbits destudi i de treball. Sentit diniciativa i esperit emprenedor.

Aprendre a aprendre.

h) Formar a lalumnat per a lexercici dels seus drets i Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
obligacions en la vida com a ciutadans.
Competncies socials i cviques.

i) Desenvolupar metodologies didctiques innovadores Aprendre a aprendre.

que incloguen laprenentatge cooperatiu, els projectes
Competncies socials i cviques.
interdisci-plinaris, ls de les tecnologies de la informaci
i la comuni-caci, aix com la prctica de leducaci

78
inclusiva en laula.

j) Basar la prctica docent en la formaci permanent del Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
professorat, en la innovaci educativa i en lavaluaci de
Aprendre a aprendre.
la prpia prctica docent.

k) Elaborar materials didctics orientats a lensenyana i Aprendre a aprendre.

laprenentatge basats en ladquisici de competncies.

l) Utilitzar el valenci, el castell i les llenges estrangeres Comunicaci lingstica.

com a llenges vehiculars densenyament, valorant les
Conscincia i expressions culturals.
possibilitats comunicatives de totes aquestes, i garantint
ls normal, la promoci i el coneixement del valenci.

79
 2. OBJECTIUS GENERALS DE LA MATRIA

C) GEOGRAFIA I HISTRIA

OBJECTIUS COMPETNCIES CLAU

1. Conixer els processos i mecanismes que regeixen els Competncies socials i cviques.
fets socials i les interrelacions entre fets poltics,
Aprendre a aprendre.
econmics i culturals i utilitzar aquest coneixement
per a comprendre la pluralitat de causes que Competncia matemtica i competncies bsiques en
expliquen levoluci de les societats actuals, el paper cincia i tecnologia.
que homes i dones exerceixen en aquestes i els seus
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
problemes ms rellevants.

2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, Competncia matemtica i competncies bsiques en

els elements bsics que caracteritzen el medi fsic, les cincia i tecnologia.
interaccions que es donen entre ells i les que els grups
Competncies socials i cviques.
humans estableixen en la utilitzaci de lespai i dels
seus recursos, valorant les conseqncies de tipus Aprendre a aprendre.
econmic, social, cultural, poltic i mediambiental.

3. Comprendre el territori com el resultat de la Competncies socials i cviques.

interacci de les societats sobre el medi on es
Competncia matemtica i competncies bsiques en
desenvolupen i al que organitzen.
cincia i tecnologia.
4. Identificar, localitzar i comprendre les Competncies socials i cviques.
caracterstiques bsiques de la diversitat geogrfica
Conscincia i expressions culturals.
del mn i de les grans rees geoeconmiques, aix
com els trets fsics i humans dEuropa, Espanya i la
Comunitat Valenciana.

5. Identificar i localitzar en el temps i en lespai els Competncies socials i cviques.

proces-sos i esdeveniments histrics rellevants de la
Aprendre a aprendre.
histria del mn, dEuropa, dEspanya i de la
Comunitat Valenciana per a adquirir una perspectiva Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
global de levoluci de la Humanitat i elaborar una
Competncia matemtica i competncies bsiques en
interpretaci daquesta que facilite la comprensi de
cincia i tecnologia.
la pluralitat de comunitats socials a les que es pertany,
reconeixent aspectes comuns i respectant els de Competncia digital.
carcter distint.

6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de Conscincia i expressions culturals.

respecte i tolerncia cap a altres cultures i cap a
Comunicaci lingstica.
opinions que no coincideixen amb les prpies, sense
renunciar per aquest motiu a un judici sobre aquestes. Competncies socials i cviques.

7. Comprendre els elements tcnics bsics que Competncies socials i cviques.

caracteritzen les manifestacions artstiques en la seua
Conscincia i expressions culturals.
realitat social i cultural per a valorar i respectar el
patrimoni natural, his-tric, cultural i artstic, material Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
i immaterial, assumint la responsabilitat que suposa la
Aprendre a aprendre.
seua conservaci i apreciant-lo com un recurs per a
lenriquiment individual i collectiu.

8. Adquirir i utilitzar el vocabulari especfic i les Comunicaci lingstica.

80
 nocions de causalitat, canvi i permanncia que
Aprendre a aprendre.
aporten la Geografia i la Histria per a que la seua
incorporaci al vocabulari habitual augmente la
precisi en ls del llenguatge i millore la
comunicaci.

9. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar Comunicaci lingstica.

informaci verbal, grfica, icnica, estadstica i
Competncia digital.
cartogrfica, procedent de fonts diverses, incloses les
histriques i les que proporciona lentorn fsic i Conscincia i expressions culturals.
social, els mitjans de comunicaci i les tecnologies de
la informaci, interpretar aquesta informaci
crticament, tractar-la dacord amb la finalitat
perseguida i comunicar-la als altres de manera
organitzada i intelligible.

10. Realitzar treballs en grup i participar en debats amb Comunicaci lingstica.

una actitud constructiva, crtica i tolerant,
Competncies socials i cviques.
argumentant adequadament les opinions i valorant el
dileg com una via necessria per a la soluci dels Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
problemes humans i socials.
Aprendre a aprendre.

11. Conixer el funcionament de les societats Competncies socials i cviques.

democrtiques, apreciant els seus valors i bases
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
fonamentals, la responsabilitat en lexercici del deure
i els drets i llibertats com una fita irrenunciable i una Aprendre a aprendre.
condici necessria per a la pau, denunciant actituds i
situacions violentes, discriminatries i injustes i
mostrant-se solidari amb els pobles, grups socials i
persones privades dels seus derets o dels recursos
econmics necessaris.

12. Adquirir una conscincia histrica i ambiental que Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
permeta als alumnes elaborar la seua interpretaci
Comunicaci lingstica.
personal del mn, tenir inquietud per saber, per
informar-se, per afrontar la realitat amb capacitat de Conscincia i expressions culturals.
judici i desig de millorar-la, dignificant el valor de
Competncies socials i cviques.
lesfor i del comproms.

81
 2. OBJECTIUS DE LA MATRIA PER AL SEGON CURS

C) GEOGRAFIA I HISTRIA

OBJECTIUS COMPETNCIES CLAU

1. Ordenar els esdeveniments histrics en eixos Competncia matemtica i competncies bsiques en

cronolgics i localitzar-los en l'espai a fi d'adquirir cincia i tecnologia.
una perspectiva global de l'evoluci histrica de la
Competncies socials i cviques.
humanitat que tingui en compte els processos de
canvi i de permanncia. Aprendre a aprendre.

2. Descriure levoluci d'Europa i dHispnia desprs de Comunicaci lingstica.

la fragmentaci de l'Imperi rom, prestant especial
Competncies socials i cviques.
atenci a l'Imperi carolingi, i analitzar els elements
que, desprs de la mort de Carlemany, van afavorir el Aprendre a aprendre.
naixement del feudalisme.

3. Conixer els orgens de l'islam, la conquesta Comunicaci lingstica.

musulmana de la pennsula Ibrica i l'evoluci
Competncies socials i cviques.
histrica dAl-Andalus, prestant especial atenci a
l'evoluci andalus en terres valencianes. Aprendre a aprendre.

4. Explicar la composici i els trets distintius dels Comunicaci lingstica.

diferents estaments de la societat medieval: formes de
Competncies socials i cviques.
vida, nivell de riquesa, activitats econmiques, etc., i
les caractersti-ques del feu. Aprendre a aprendre.

5. Descriure les caracterstiques de la monarquia feudal i Comunicaci lingstica.

caracteritzar els pactes de fidelitat i vassallatge que
Competncies socials i cviques.
van establir els diferents grups socials que integraven
el sistema feudal. Aprendre a aprendre.

6. Conixer els orgens de la ciutat medieval i Comunicaci lingstica.

caracteritzar la composici i les formes de vida dels
Competncies socials i cviques.
diferents grups socials que habitaven la ciutat
medieval, fent mfasi en la nova classe social: la Aprendre a aprendre.
burgesia.

7. Descriure la situaci d'Europa en la baixa edat Comunicaci lingstica.

mitjana prestant especial atenci a les causes de les
Competncies socials i cviques.
crisis que va viure el territori europeu en aquest
perode. Aprendre a aprendre.

8. Explicar els trets distintius de l'art romnic i de l'art
gtic a Europa, a la pennsula Ibrica i a la Comunitat
Valenciana en les seves diverses manifestacions:
arquitectura, escultura i pintura.
Conscincia i expressions culturals.
Comunicaci lingstica.
Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.

9. Analitzar les causes, levoluci i les diferents fases de Comunicaci lingstica.

lexpansi territorial dels primers regnes cristians
Competncies socials i cviques.
peninsulars, aix com el procs de repoblament dels
territoris ocupats, i situar al mapa les etapes ms Aprendre a aprendre.
importants daquesta expansi.

82
10. Identificar les caracterstiques i levoluci dels regnes Aprendre a aprendre.
cristians des dels seus orgens al segle VIII fins a
Competncies socials i cviques.
finals de l'edat mitjana, prestant especial atenci als
regnes de Lle i Castella.

11. Descriure la forma de govern i les institucions dels Comunicaci lingstica.

Estats cristians de la pennsula i la seva evoluci al
Competncies socials i cviques.
llarg de l'edat mitjana.
Aprendre a aprendre.

12. Caracteritzar la histria, institucions i organitzaci Aprendre a aprendre.

socioeconmica del regne de Valncia en el marc de
Competncies socials i cviques.
la Corona dArag.

13. Comprendre els principis de l'humanisme i el Conscincia i expressions culturals.

Renaixement, a Europa, a Espanya i a la Comunitat Competncies socials i cviques.
Valenciana, aix com explicar la renovaci espiritual Aprendre a aprendre.
que van representar la Reforma luterana i la
Contrareforma catlica.

14. Establir les caracterstiques esttiques del Conscincia i expressions culturals.

Renaixement aix com observar i analitzar obres Competncies sciaels i cviques.
caracterstiques d'aquest estil artstic en les seves Aprendre a aprendre.
diverses vessants europees, amb especial atenci a les
obres que trobem a Espanya i a la Comunitat
Valenciana.

15. Explicar els avenos en la navegaci que van fer Competncia matemtica i competncies bsiques en
possible l'obertura de noves rutes martimes i el cincia i tecnologia.
descobriment del continent americ, aix com el
Competncies socials i cviques.
procs de la seva conquesta i organitzaci en forma
de vast imperi colonial. Aprendre a aprendre.

16. Desenvolupar la poltica interior i exterior de la Comunicaci lingstica.

monarquia dels ustries, aix com l'evolu-ci
Competncies socials i cviques.
econmica del pas durant el seu regnat.
Aprendre a aprendre.

17. Analitzar les caracterstiques i lesttica del Barroc, Conscincia i expressions culturals.
amb especial atenci a les obres espanyoles i de la Competncies socials i cviques.
Comunitat Valenciana Aprendre a aprendre.

18. Identificar la distribuci de la poblaci al planeta, a Competncia matemtica i competncies bsiques en

Espanya i a la Comunitat Valenciana, entendre el cincia i tecnologia.
concepte de densitat de poblaci i especificar els
Competncies socials i cviques.
factors que condicionen la distribuci de la poblaci
(factors fsics, pol-tics, histrics i econmics). Competncia digital.

19. Explicar les conseqncies del progressiu envelliment de Competncies socials i cviques.
la poblaci mundial i valorar les possibles conseqncies
Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.
dels desequilibris actu-als i futurs.

20. Reflexionar sobre les conseqncies que generen els Conscincia i expressions culturals.
moviments migratoris als territoris emissors i
Comunicaci lingstica.
receptors d'immigrants, valorant la necessitat
d'adoptar poltiques migratries que afavoreixin la Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.
integraci i evitin els conflictes entre la societat
Competncies socials i cviques.
emissora i la receptora.

83
21. Caracteritzar la ciutat actual, prestant especial atenci Competncia matemtica i competncies bsiques en
a la morfologia i les funcions urbanes, i descriure la cincia i tecnologia.
tipologia i la jerarquia mundial de ciutats.
Competncies socials i cviques.

84
 3. CONTINGUTS DE LA MATRIA PER AL SEGON CURS
3.1 CONTINGUTS, CRITERIS D'AVALUACI I ESTNDARDS: SEGON CURS
Continguts i Criteris d'Avaluaci del Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentatge
de Geografia i Histria
CONTINGUTS
Estratgies per a definir problemes i
formular preguntes o hiptesis sobre les
causes i les conseqncies, i el
significat de les transformacions socials
i espacials.
Estratgies per a lelaboraci de guions
o plans per a indagar sobre processos
histrics i geogrfics.
Aportaci de solucions originals als
problemes relatius a fets histrics i
geogrfics.
Responsabilitat i eficcia en la resoluci
de tasques.
Procs estructurat de presa de decisions.
Estimaci doportunitats i riscos.
Avaluaci de processos i resultats.
Valoraci de lerror com a oportunitat.
s de diversos procediments per a
obtindre i registrar informaci sobre fets
histrics i geogrfics a partir de fonts
variades presentats en diferents
llenguatges (verbal, audiovisual,
cartogrfic, estadstic) pertanyents a
diversos gneres i obtinguts per
diversos mitjans com ara s de
biblioteques, eixides de camp o Internet.
Lectura i interpretaci de diversos tipus
de mapes temtics (coropletes,
isocoropletes, de punts, de flux, etc.), de
grfiques (lineals, barres, circulars,
pirmides de poblaci, etc., i de la
informaci proporcionada per sistemes
dinformaci geogrfica.
s crtic de buscadors en Internet:
consideraci de la qualitat, fiabilitat i
caire de les fonts.
Classificaci i s crtic de fonts
dinformaci. Procediments de citaci
de fonts.
s destratgies de comprensi lectora i
oral adequades al seu nivell.
CRITERIS D'AVALUACI I ESTNDARDS D'APRENENTATGE
1.1. Planificar la realitzaci duna indagaci individual amb la guia del
docent sobre les causes i conseqncies de fets i processos histrics i
geogrfics corresponents a aquest nivell mitjanant la formulaci de
problemes a partir de preguntes i hiptesis, i proposar un pla ordenat i
flexible daccions que facilite la selecci dinformaci i recursos a partir
de fonts diverses, lestimaci del temps necessari i lorganitzaci del
treball individual i grupal.
1.1.1. Realitza treballs i presentacions a nivell individual i grupal que
suposen la recerca, la selecci i lorganitzaci dinformaci de carcter
geogrfic, social i histric.
1.2. Seleccionar i organitzar la informaci rellevant dacord amb uns
objectius previs a partir de la comprensi de textos orals i escrits,
continus i discontinus, usats com a fonts, a les quals es pot accedir a
travs de diversos mitjans (biblioteques, Internet, museus, sortides de
camp), i aplicar estratgies, segons el seu nivell, de recerca, registre,
selecci i organitzaci de la informaci
1.2.1. Analitza i comenta diferents textos i usa fonts informatives que
permeten comprendre millor lpoca estudiada.
1.3. Interpretar dades, evidncies i informacions per mitj de la seua
representaci en forma de grfiques, lnies de temps, diagrames, taules,
informes o sntesis de conclusions, i situar els fets fonamentals en una
perspectiva temporal quant a successi, simultanetat i duraci i en un
context geogrfic.
1.3.1. Analitza informacions relacionades amb lrea i treballa amb
imatges, taules, grfics, esquemes, resums i les tecnologies de la
informaci i la comunicaci.
1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procs daprenentatge i els
seus resultats per mitj de textos corresponents a diversos gneres;
complir els requisits formals, ladequaci, la coherncia i la correcci
gramatical corresponent al seu nivell educatiu per transmetre de forma
organitzada els seus coneixements; interactuar en diversos mbits amb
un llenguatge no discriminatori, i utilitzar la terminologia conceptual
adequada.
1.4.1. Utilitza amb rigor i precisi el vocabulari adquirit per elaborar escrits
amb la terminologia adequada als temes tractats.
1.5. Usar diferents ferramentes informtiques per buscar, seleccionar i
emmagatzemar diversos documents considerats com a fonts de forma
contrastada en mitjans digitals; collaborar i comunicar-se per a elaborar
continguts i interpretar-los i compartir esta informaci en entorns
virtuals daprenentatge, i adoptar un comportament que previnga males
prctiques.
85
Foment de la lectura de textos 1.5.1. Investiga diferents estratgies de recerca comparant diferents tipus
divulgatius sobre temes histrics i de mitjans i recopilant informaci de manera fiable.
geogrfics. 1.6. Descriure aquells aspectes relatius als coneixements i les destreses
s de diversos procediments per a la histriques i geogrfiques que contribuxen al desenrotllament de les
classificaci, organitzaci, anlisi i competncies que es demanden per continuar en estudis posteriors, tant
representaci de la informaci de carcter acadmic com professional, i relacionar estes competncies
relacionada amb els continguts del amb les professions on susen.
nivell: esquemes, mapes conceptuals, 1.6.1. Exposa oralment, de forma clara i ordenada, continguts relacionats
mapes temtics (coropletes) o grfiques amb lrea que manifestin la comprensi de textos orals i/o escrits.
estadstiques (barres, lineals, circulars, 1.6.2. Planifica treballs en grup, coordina equips, pren decisions i accepta
pirmides de poblaci, etc.). responsabilitats.
s de procediments danlisi de 1.7. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes
diversos documents per a establir assumint diversos rols amb eficcia i responsabilitat, donar suport a
comparacions, identificar els canvis i companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues
continutats, les relacions de causalitat aportacions i utilitzar el dileg igualitari per resoldre conflictes i
entre diversos fets histrics i per a discrepncies.
explicar la distribuci, localitzaci,
1.7.1. Utilitza estratgies per dur a terme treballs de forma individual i en
interacci i interconnexi de fets
equip, i mostra habilitats per a la resoluci pacfica de conflictes.
geogrfics.
1.8. Realitzar de forma efica tasques o projectes, tindre iniciativa per a
s de ferramentes TIC per a organitzar
emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i
(marcadors socials, fulls de clcul),
debilitats, mostrar curiositat i inters durant el seu desenrotllament i
interpretar la informaci i crear
actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives.
continguts en diferents formats: textos
pertanyents a diversos gneres, mapes 1.8.1. Desenvolupa la percepci de la repercussi dels coneixements
temtics, grfiques,blog, wiki, web, adquirits i valora la capacitat emprenedora com a eina de connexi entre
presentaci de diapositives, murals, els membres duna societat. Projecta a nivell professional les
psters, vdeo, debats, exposicions competncies adquirides.
orals, etc.
s dentorns daprenentatge
collaboratiu.
Habilitats de comunicaci prpies del
seu nivell.
Assumpci de distints rols en equips de
treball.
Solidaritat, tolerncia, respecte i
amabilitat.
Tcniques descolta activa: parafrasejar,
resumir.
Dileg igualitari.
Coneixement destructures i tcniques
daprenentatges cooperatiu.
Imaginaci i creativitat.
Autoconeixement. Valoraci de
fortaleses i debilitats. Autoconcepte
positiu.
Proactivitat.
Autoregulaci democions, control de
lansietat i incertesa i capacitat
dautomotivaci. Resilincia, superar
obstacles i fracassos. Perseverana,
flexibilitat.
Procs estructurat de presa de decisions.
Estratgies de pensament: pensament
alternatiu, causal i conseqencial,
mitjans-fi, de perspectiva i alternatiu.

86
 Sentit crtic i de la responsabilitat.
Continguts i Criteris d'Avaluaci del Bloc 2: El medi fsic
CONTINGUTS
La influncia del medi natural en la
desigual distribuci de la poblaci a
diferents escales.
Continguts i Criteris d'Avaluaci del Bloc 3: L'espai hum
CONTINGUTS
Distribuci de la poblaci a la
Comunitat Valenciana, a Espanya, a
Europa i al mn: factors naturals i
humans.
Dinmica i evoluci actual de la
poblaci. Factors del creixement
demogrfic. Anlisi de diferents models
demogrfics, atenent el nivell de
desenrotllament dels territoris
seleccionats.
Caracterstiques i estructura de la
poblaci (edat, sexe, activitat
econmica, etc. ) segons el nivell de
desenrotllament dels territoris
seleccionats.
Moviments migratoris actuals a
Espanya, a Europa i al mn. Factors de
les migracions. Les seues
conseqncies demogrfiques, socials,
econmiques i culturals en les zones
deixida o en les zones darribada.
Processos de canvi i conflictes socials.
Diversitat social i cultural.
Desigualtats socials i econmiques en
diferents escales. Processos dintegraci
social.
Poltiques demogrfiques actuals davant
de problemes com lexplosi
demogrfica, el creixent consum de
recursos i la producci daliments,
lenvelliment de la poblaci o la
intensificaci de les migracions.
CRITERIS D'AVALUACI I ESTNDARDS D'APRENENTATGE
2.1. Destacar aquells elements del medi natural que limiten lassentament
hum i argumentar estos lmits a partir dexemples que facen referncia
a espais de tots els continents per mitj de ls de mapes i altres fonts
geogrfiques.
2.1.1. Exposa els factors que determinen la distribuci desigual de la
poblaci en el planeta.
CRITERIS D'AVALUACI I ESTNDARDS D'APRENENTATGE
3.1. Descriure la distribuci de la poblaci i de les principals
aglomeracions urbanes a la Comunitat Valenciana, Espanya, Europa i al
mn i relacionar-la amb diversos factors naturals i humans per mitj de
la interpretaci de mapes temtics i dimatges obtingudes per satllit.
3.1.1. Localitza al mapa mundial els continents i les rees ms densament
poblades.
3.1.2. Situa al mapa del mn les vint ciutats ms poblades, diu a quin pas
pertanyen i explica quina posici econmica tenen.
3.1.3. Distingeix en un mapa poltic la distribuci territorial dEspanya:
comunitats autnomes, capitals, provncies i illes.
3.2. Relacionar els factors que expliquen la dinmica natural de la poblaci
amb lestructura demogrfica en pasos amb diferent nivell de
desenrotllament hum i econmic, i deduir alguns problemes actuals que
es deriven desta interrelaci per mitj de lanlisi de diferents grfics i
mapes.
3.2.1. Explica les caracterstiques de la poblaci europea.
3.2.2. Compara entre pasos la poblaci europea segons la seva distribuci,
evoluci i dinmica.
3.2.3. Explica la pirmide de poblaci dEspanya i de les diferents
comunitats autnomes.
3.2.4. Diferencia els diversos sectors econmics europeus.
3.3. Explicar els moviments migratoris i les seues conseqncies de
carcter demogrfic, econmic i poltic a partir de lestudi dexemples
apareguts als mitjans de comunicaci, i mostrar la interconnexi entre
regions que generen estos desplaaments per mitj de mapes de flux on
es representin les direccions i la magnitud de la migraci.
3.3.1. Explica limpacte de les onades migratries als pasos dorigen i als
dacolliment.
3.3.2. Analitza en diferents suports els moviments migratoris dEspanya de
les ltimes tres dcades.
3.4. Debatre sobre alguns problemes demogrfics actuals i argumentar la
87
 Lexpansi urbana actual a Espanya,
Europa i al mn. Localitzaci de les
principals aglomeracions urbanes.
Creixement de les ciutats i processos
docupaci de lespai rural.
Transformacions paisatgstiques.
El procs durbanitzaci i la seua
relaci amb els mitjans de transports i
infraestructures de comunicaci. Les
funcions urbanes i la seua projecci en
el territori: estructura de lespai urb
atenent els diferents usos del sl
(residencial, comercial, industrial,
financer, etc.).
La ciutat com a centre dinamitzador de
leconomia i darticulaci del territori.
Sistema de jerarquitzaci urbana. El
sistema urb valenci.
Problemes socials actuals relacionats
amb el funcionament de les ciutats:
labastiment creixent de productes i
servicis, la falta dequipaments i la
segregaci social.
Pressi sobre el medi ambient
provocada per lexpansi de les ciutats:
lempremta ecolgica, la contaminaci
mediambiental i la generaci de residus
urbans com a lmits al creixement urb.
Poltiques urbanes i actuacions actuals
per a millorar la qualitat de vida i
solucionar els problemes derivats del
creixement de la poblaci en les ciutats.
Contribuci activa al manteniment del
medi ambient.
Continguts i Criteris d'Avaluaci del Bloc 4: Histria
CONTINGUTS
Nocions relatives al temps histric:
duraci, simultanetat, canvi i successi.
Noci dexplicaci causal i
interpretaci histrica.
Fonts per al coneixement de la histria
medieval i moderna. Els lmits de les
fonts.
La crisi de lImperi Rom, les invasions
germniques i la divisi poltica
doccident: els regnes germnics,
Bizanci i lexpansi de lIslam.
La formaci de les societats feudals a
occident: senyors i llauradors:
privilegiats i no privilegiats. El paper de
validesa de les poltiques demogrfiques desenvolupades per resoldre
aquests problemes a partir de lanlisi dels seus efectes descrits en
informes institucionals adaptats al nivell de lalumnat.
3.4.1. Exposa oralment de forma clara i ordenada continguts relacionats
amb lrea que manifestin la comprensi de textos orals i/o escrits.
3.5. Distingir diferents paisatges urbans com a resultat de la seua diversa
funcionalitat en el procs durbanitzaci mitjanant lobservaci directa
i lanlisi dimatges, i justificar la importncia de la ciutat en
lorganitzaci de territoris concrets.
3.5.1. Distingeix els diversos tipus de ciutats que existeixen al nostre
continent.
3.5.2. Resumeix elements que diferencin zones urbanes i zones rurals a
Europa.
3.5.3. Interpreta textos que expliquin les caracterstiques de les ciutats
dEspanya amb lajuda dInternet i de mitjans de comunicaci escrits.
3.6. Explicar els processos de canvi que experimenten els espais urbans a
partir de lanlisi de les transformacions (paisatgstiques, funcionals,
socials i territorials) i detectar els problemes urbans consegents i les
poltiques urbanstiques relacionades amb lexpansi urbana.
3.6.1. Utilitza estratgies per dur a terme treballs de forma individual i en
equip, i mostra habilitats per a la resoluci pacfica de conflictes.
3.6.2. Realitza recerques en mitjans impresos i digitals referides a
problemes mediambientals actuals i localitza pgines i recursos web que
hi estan directament relacionats.
3.6.3. Indica les conseqncies de la relaci entre lacci humana i els
problemes mediambientals.
3.6.4. Defineix desenvolupament sostenible i descriu conceptes clau que
hi estan relacionats.
CRITERIS D'AVALUACI I ESTNDARDS D'APRENENTATGE
4.1. Identificar les diferents fases de processos de llarga duraci com
lexpansi dels regnes cristians a lpoca medieval, la formaci de la
monarquia hispnica i la difusi de moviments artstics com el Romnic,
el Gtic, el Renaixement i el Barroc, i assenyalar els canvis i les
continutats rellevants que es donen en estos processos.
4.1.1. Realitza diversos tipus deixos cronolgics.
4.1.2. Interpreta mapes que descriuen els processos de conquesta i
repoblaci cristianes a la pennsula Ibrica.
4.1.3. Descriu els processos de formaci i expansi dels regnes cristians de
la Pennsula durant ledat mitjana.
4.1.4. Descriu caracterstiques de lart romnic, gtic i islmic.
4.1.5. Distingeix diferents maneres de perioditzaci histrica (Edat
Moderna, Renaixement, Barroc, Absolutisme).
4.1.6. Identifica trets del Renaixement i de lHumanisme en la histria
88
lesglsia medieval.
Lexpansi comercial i la recuperaci
de les ciutats. Lexpansi militar
europea: les croades.
El domini musulm de lal-ndalus i la
seua evoluci (Emirat i Califat de
Crdova). Lexpansi dels regnes
cristians: el procs de conquista,
repoblaci i colonitzaci. El Regne de
Valncia.
La diversitat cultural i la seua difusi: el
paper de lEscola de Traductors de
Toledo i el Cam de Sant Jaume. Les
manifestacions artstiques de lart
romnic, gtic i islmic i el patrimoni
historicoartstic.
Conflictes entre musulmans, jueus i
cristians. Situacions de marginaci i
exclusi social.
Els canvis culturals en ledat moderna:
el Renaixement i lhumanisme; la seua
influncia en la revoluci cientfica.
Levoluci de les manifestacions
artstiques en ledat moderna: lart del
Renaixement i del Barroc.
Els descobriments geogrfics:
lexpansi de Castella i Portugal. La
conquista i colonitzaci dAmrica i les
conseqncies en les societats
indgenes.
La formaci de la Monarquia
Hispnica. Estratgies denfortiment i
expansi territorial: les guerres i les
poltiques dinstiques.
Els conflictes socials i religiosos i els
canvis poltics en ledat moderna: les
reformes protestants, la contrareforma
catlica i les guerres de religi, la
Guerra dels Trenta Anys.
Les monarquies absolutes i el
parlamentarisme.
europea a partir de diferent tipus de fonts histriques.
4.1.7. Coneix obres i el llegat dartistes, humanistes i cientfics de lpoca.
4.1.8. Coneix els principals fets de lexpansi dArag i de Castella pel
mn.
4.1.9. Identifica obres significatives de lart barroc.
4.1.10. Distingeix les caracterstiques de rgims monrquics autoritaris,
parlamentaris i absoluts.
4.1.11. Ordena temporalment alguns fets histrics i altres fets rellevants
utilitzant les nocions bsiques de successi, durada i simultanetat.
4.2. Establir relacions entre diverses causes i conseqncies per a explicar
processos histrics que es desenrotllen en ledat mitjana i moderna, i
contrastar diverses explicacions historiogrfiques sobre estos processos.
4.2.1. Comprn limpacte duna crisi demogrfica i econmica en les
societats medievals europees.
4.2.2. Explica les diferents causes que van conduir els europeus al
descobriment dAmrica i la seva conquesta i colonitzaci.
4.3. Comparar diversos conjunts de creences, comportaments socials i
institucions i explicar a partir desta comparaci alguns conflictes
socials a ledat mitjana, les desigualtats de classe i gnere i els canvis en
les representacions artstiques i els moviments culturals com ara
lhumanisme i la revoluci cientfica.
4.3.1. Compara les formes de vida (en diversos aspectes) de limperi Rom
amb les dels regnes germnics.
4.3.2. Caracteritza la societat feudal i les relacions entre senyors i
agricultors.
4.3.3. Descriu lestructura del feu i lorganitzaci econmica de la societat
feudal.
4.3.4. Caracteritza la ciutat medieval analitzant-ne els aspectes socials i
econmics i lauge de la burgesia durant la baixa edat mitjana.
4.3.5. Comprn els orgens de lIslam i la seva importncia posterior.
4.3.6. Coneix obres i el llegat dartistes, humanistes i cientfics de lpoca.
4.3.7. Analitza les relacions entre els regnes europeus que condueixen a
guerres com la dels Trenta Anys.
4.3.8. Descriu els principals aspectes de leconomia i la societat europea
del segle XVII.
4.4. Contrastar la informaci que proporcionen diverses fonts, tant
primries com secundries, per conixer les caracterstiques de les
societats medievals i modernes i les seves contradiccions amb lajuda de
pautes danlisi i mostrar els lmits daquestes fonts en relaci amb el
caire derivat del seu origen, autor o context a partir dalgun exemple
concret.
4.4.1. Comprn que la histria no es pot escriure sense fonts, ja siguin
restes materials o textuals.
4.4.2. Utilitza les fonts histriques i entn els lmits del que es pot escriure
sobre el passat.
4.4.3. Identifica trets del Renaixement i de lHumanisme en la histria
europea a partir de diferent tipus de fonts histriques.
4.5. Destacar amb perspectiva histrica fets com el cam de Sant Jaume, en
tant que via de difusi de la cultura medieval, la formaci dAl-Andalus,
el procs de configuraci de la monarquia hispnica i la influncia de
lhumanisme, i inferir la relaci destos fets del passat amb fenmens
posteriors com el llegat cultural, el patrimoni histric, la influncia dun
moviment cultural en lart i la cincia i la identitat dalgunes comunitats
i collectius.
4.5.1. Explica la importncia dAl-Andalus a ledat mitjana.
89
4.5.2. Descriu aspectes clau de leconomia, lorganitzaci social, la cultura
i lart dAl-Andalus.
4.5.3. Caracteritza els principals aspectes de lorganitzaci social, poltica i
econmica dels regnes peninsulars a ledat mitjana.
4.5.4. Interpreta mapes que descriuen els processos de conquesta i
repoblaci cristianes a la pennsula Ibrica.
4.5.5. Explica la importncia del cam de Sant Jaume.
4.5.6. Identifica trets del Renaixement i de lHumanisme en la histria
europea a partir de diferent tipus de fonts histriques.
4.5.7. Coneix obres i el llegat dartistes, humanistes i cientfics de lpoca.
4.5.8. Analitza obres (o fragments) dalguns autors daquesta poca en el
seu context.
4.6. Destacar la diversitat cultural generada per les dinmiques histriques
de ledat mitjana i moderna en tant que ha suposat un enriquiment del
nostre patrimoni cultural, i plantejar-se com les diferncies culturals van
donar lloc tamb a situacions de discriminaci (persecucions religioses,
colonitzaci americana, esclavitud) a partir del contrast de testimonis,
imatges i representacions del passat.
4.6.1. Entn que diverses cultures convivien a la vegada en diferents
enclavaments geogrfics.
4.6.2. Coneix obres i el llegat dartistes, humanistes i cientfics de lpoca.
4.6.3. Comprn limpacte duna crisi demogrfica i econmica en les
societats medievals europees.
4.6.4. Sospesa interpretacions conflictives sobre la conquesta i la
colonitzaci dAmrica.

90
 3. CONTINGUTS DE LA MATRIA PER AL SEGON CURS

3.2 DISTRIBUCI TEMPORAL DE LES UNITATS DIDCTIQUES

PRIMER TRIMESTRE: SETEMBRE-OCTUBRE

UNITAT 1. LA FRAGMENTACI DEL MN ANTIC
1. Pregunta clau. Qu se'n va fer, de l'antic imperi Rom?
2. Un regne germnic: els visigots a Hispnia. Visigots i bizantins a Valncia
3. Viatja al passat. Valeri es fa llaurador
4. El rac de l'art. La cultura i l'art visigots
5. Bizanci, l'imperi Rom d'Orient
6. L'imperi Carolingi
7. Descobreix. Com va governar el seu imperi, Carlemany?
8. L'aparici de l'islam
Taller d'Histria Sntesi

PRIMER TRIMESTRE: OCTUBRE

UNITAT 2. AL-ANDALUS
1. Pregunta clau. Com es va estendre l'islam?
2. La conquista d'Al-Andalus
3. L'evoluci d'Al-Andalus (929-1492)
4. Viatja al passat. Hammal, un llaurador de l'alqueria
5. Descobreix. Les ciutats d'Al-Andalus
6. Descobreix. arq Al-Andalus, un territori andalus
7. L'enigma. Quants llibres tenia la biblioteca d'al-Hakam?
8. El rac de l'art. L'art andalus
Taller d'Histria Sntesi

PRIMER TRIMESTRE: OCTUBRE

UNITAT 3. L'EUROPA FEUDAL
1. Pregunta clau. Com s'organitzava la societat medieval?
2. La monarquia feudal
3. Descobreix. Els privilegiats: la noblesa
4. Viatja al passat. Arnau s armat cavaller
5. Els privilegiats: el clergat
6. El feu: senyors i llauradors
7. L'enigma. Per qu era tan dura la vida dels llauradors?
8. Viatja al passat. El germ Pere, un monjo benedict
Taller d'Histria Sntesi

PRIMER TRIMESTRE: OCTUBRE-NOVIEMBRE

UNITAT D1. LA CULTURA I L'ART DEL ROMNIC
1. El romnic va ser un art essencialment religis?
2. L'arquitectura romnica
3. La pintura i l'escultura romniques

91
PRIMER TRIMESTRE: NOVEMBRE
UNITAT 4. L'ORIGEN DELS PRIMERS REGNES PENINSULARS (SEGLES VIII-XIII)
1. Pregunta clau. Com es van formar els primers regnes i comtats cristians?
2. De Regne d'Astries a Regne de Lle
3. Els comtats i regnes pirinencs
4. Descobreix. El cam de Sant Jaume
5. L'avan dels regnes cristians
6. Viatja al passat. Gonzalo funda un poblat
7. Descobreix. La consolidaci dels regnes peninsulars
8. L'enigma. Quants reis va servir el Cid Campeador?
9. El Romnic a la pennsula Ibrica
Taller d'Histria Sntesi

PRIMER TRIMESTRE: NOVEMBRE

UNITAT 5. LES CIUTATS DE L'EUROPA MEDIEVAL
1. Pregunta clau. Per qu van crixer les ciutats?
2. Les ciutats medievals
3. Els grups socials
4. Viatja al passat. Un dia en el mercat de la ciutat
5. L'expansi comercial
6. Europa en la baixa edat mitjana
7. L'enigma. Qu va ser la Pesta Negra?
Taller d'Histria Sntesi

PRIMER TRIMESTRE: NOVEMBRE-DESEMBRE

UNITAT D2. LA CULTURA I L'ART DEL GTIC
1. Com es va originar l'art gtic?
2. L'arquitectura gtica
3. L'escultura i la pintura gtiques

PRIMER TRIMESTRE: DESEMBRE

UNITAT 6. EL REGNE DE VALNCIA A LA CORONA D'ARAG
1. Pregunta clau. Per qu va ser decisiva la batalla de Las Navas de Tolosa?
2. Descobreix. Com es van conquistar i repoblar les terres valencianes
3. El govern dels regnes de la Corona d'Arag
4. L'expansi de la Corona d'Arag (segles XIII-XV)
5. Viatja al passat. Bernat, un comerciant del Mediterrani
6. El dinamisme del Regne de Valncia
7. La Corona de Castella
8. L'enigma. Per qu hi va haver guerres civils en la baixa edat mitjana?
9. Descobreix. El Gtic a la pennsula Ibrica
10. Descobreix. L'art gtic al Regne de Valncia
Taller d'Histria Sntesi

SEGON TRIMESTRE: GENER

92
UNITAT 7. EL NAIXEMENT DEL MN MODERN
1. Pregunta clau. Per qu lEdat Moderna sinicia al segle XV?
2. LHumanisme, una revoluci cultural

3. La Reforma protestant

4. La Contrareforma catlica

5. Lenigma. El Renaixement, ruptura o retorn al passat?

6. El Renaixement itali

7. Lexpansi del Renaixement a Europa

8. Descobreix. El Renaixement a Espanya

9. Descobreix. El Renaixement valenci
Taller dHistria Sntesi

SEGON TRIMESTRE: GENER-FEBRER

UNITAT 8. LPOCA DELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRFICS
1. Pregunta clau. Quina nova monarquia van crear els Reis Catlics?
2. Lorganitzaci de la nova monarquia

3. Recuperaci econmica i desigualtat social

4. Larribada a un nou continent

5. Lenigma. Quin va ser lerror de Colom?

6. Viatja al passat. Yoali, un pags asteca
Taller dHistria Sntesi

SEGON TRIMESTRE: FEBRER-MAR

UNITAT 9. LIMPERI DELS USTRIES
1. Pregunta clau. Com es va formar lImperi hispnic?
2. Els conflictes interns. Les Germanies a Valncia

3. Els esforos per mantenir lImperi

4. Amrica, un territori per explorar

5. Viatja al passat. Ddac, un emigrant de les ndies Occidentals

6. Lenigma. Qu va ser la revoluci dels preus?
7. Descobreix. Per qu va entrar en decadncia lImperi hispnic?
8. La crisi demogrfica i econmica

9. Descobreix. Com era el Regne de Valncia sota la monarquia dels ustries?

Taller dHistria Sntesi

SEGON TRIMESTRE: MAR

UNITAT 10. LEUROPA DEL SEGLE XVII
1. Pregunta clau. Va ser el segle XVII una poca de crisi a Europa?
2. LEuropa de labsolutisme

3. Conflictes a lEuropa del segle XVII

93
4. Descobreix. El naixement de la cincia moderna
5. Lart del Barroc
6. La pintura barroca
7. El Barroc a Espanya. El Barroc valenci

8. Descobreix. El Segle dOr de la pintura espanyola

Taller dHisria Sntesi

TERCER TRIMESTRE: ABRIL

UNITAT 11. ELS HABITANTS DEL PLANETA
1. La poblaci del planeta
2. Els pasos i les ciutats ms poblats del mn
3. L'estructura de la poblaci
4. Descobreix. Com sn els tipus de pirmidesde poblaci?
5. Dinmiques i tendncies de la poblaci mundial
6. Els models o rgims demogrfics
7. La poblaci europea
Taller de Geografia Sntesi

TERCER TRIMESTRE: ABRIL-MAIG

UNITAT 12. LA POBLACI D'ESPANYA I DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Repassa. L'organitzaci territorial d'Espanya
1. El volum de la poblaci espanyola
2. La distribuci de la poblaci espanyola
3. Descobreix. L'estructura de la poblaci espanyola
4. Dinmiques i tendncies de la poblaci espanyola
5. El poblament rural i el poblament urb
Taller de Geografia Sntesi

TERCER TRIMESTRE: MAIG

UNITAT 13. LES SOCIETATS HUMANES I ELS FENMENS MIGRATORIS
1. L'organitzaci de les societats
2. Descobreix. L'evoluci de la societat humana
3. La diversitat de les societats europea i espanyola
4. Les migracions hui
5. Espanya: pas d'emigrants, pas d'immigrants
6. Anlisi de problemes. Qui emigra fora d'Espanya?
Taller de Geografia Sntesi

TERCER TRIMESTRE: JUNY

UNITAT 14. LES CIUTATS I ELS PROCESSOS D'URBANITZACI
1. Qu entenem per ciutat?
2. La morfologia urbana
3. La tipologia i la jerarquia mundial de ciutats
4. Els paisatges urbans
5. Descobreix. La ciutat com un ecosistema hum
6. L'espai urb espanyol

94
7. Estudi de cas. Les smart cities a Espanya
Taller de Geografia Sntesi

95
 3. CONTINGUTS DE LA MATRIA PER AL SEGON CURS

3.3 CONTINGUTS MNIMS EXIGIBLES PER SUPERAR LA MATRIA

Amb la finalitat de garantir el dret de l'alumnat perqu el seu rendiment escolar sigui valorat conforme a criteris
de plena objectivitat, hauran de fer-se pblics els criteris generals que s'hagin aplicat per a l'avaluaci dels
aprenentatges, promoci i titulaci.

S'informar al comenament del perode lectiu sobre els continguts mnims exigibles per a la superaci de les
diferents matries, els procediments de recuperaci i de suport previstos, i els criteris d'avaluaci i els
procediments de qualificaci aplicables.

A continuaci, i per a cadascuna de les unitats d'aquest curs, s'indiquen els continguts mnims exigibles que
l'alumnat haur dhaver adquirit per superar la matria de Geografia i Histria en el segon curs de l'ESO:

UNITAT 1. LA FRAGMENTACI DEL MN ANTIC

Els principals regnes germnics europeus desprs de la fragmentaci de l'Imperi rom d'Occident.
L'arribada dels visigots a Espanya.
Reconeixement i localitzaci de l'Imperi rom d'Orient.
Identificaci de Carlemany com a emperador.

UNITAT 2. AL-ANDALUS
El procs dexpansi de l'Islam al mn.
La conquesta dAl-Andalus.
Etapes i formes de govern en la histria dAl-Andalus.
L'economia i lorganitzaci social dAl-Andalus.
Trets generals de l'art islmic i andalus; identificaci dels monuments.

UNITAT 3. L'EUROPA FEUDAL

Les funcions de la monarquia feudal.

La composici dels estaments en la societat medieval.
Trets distintius de l'estament nobiliari, la seva dedicaci a la guerra i larmament que utilitzava.
El feu i la vida dels pagesos durant l'edat mitjana.
La importncia de l'Esglsia a l'edat mitjana.

UNITAT D1. LA CULTURA I L'ART DEL ROMNIC

El carcter religis de l'art romnic.

Les caracterstiques bsiques de l'art romnic.
L'arquitectura romnica.
La pintura i l'escultura romniques.

UNITAT 4. L'ORIGEN DELS PRIMERS REGNES PENINSULARS (SEGLES VIII-XIII)

L'evoluci de les fronteres entre el mn cristi i el mn musulm a la Pennsula ibrica entre els segles VIII i XII.
La creaci i l'evoluci del primer regne independent aparegut dins del domini islmic: el regne d'Astries.
Els comtats i els regnes pirinencs.
El regne de Lle i el regne de Castella i Lle.

96
 El Romnic a la Pennsula ibrica.

UNITAT 5. LES CIUTATS DE L'EUROPA MEDIEVAL

Les raons que van estimular el renaixement de la vida urbana.

Els principals espais de la ciutat medieval.
Les activitats econmiques que es realitzaven a la ciutat medieval.
Els grups socials que habitaven la ciutat medieval.
Les causes de la crisi de la Baixa Edat Mitjana.

UNITAT D2. LA CULTURA I L'ART DEL GTIC

L'origen i la contextualitzaci histrica del Gtic.

Les caracterstiques bsiques de l'art gtic.
L'arquitectura gtica.
La pintura i l'escultura en l'art gtic.

UNITAT 6. EL REGNE DE VALNCIA INTEGRAT A LA CORONA DARAG

La rellevncia de la batalla de les Navas de Tolosa.

Conquestes i repoblacions en el territori valenci.
Formaci i institucions de la Corona de Castella i la Corona dArag.
El Gtic a la Pennsula ibrica i al regne de Valncia.

UNITAT 7. EL NAIXEMENT DEL MN MODERN

Dataci de l'edat moderna al segle XV.

Aspectes bsics de l'Humanisme i el Renaixement.
Origen de la Reforma protestant i les seves caracterstiques bsiques.
El Renaixement a la Pennsula ibrica i al regne de Valncia.

UNITAT 8. L'POCA DELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRFICS

Origen i institucions de la monarquia dels Reis Catlics.

Principals activitats econmiques a la Corona de Castilla i a la Corona dArag.
El projecte de Cristfol Colom i l'arribada a Amrica.
Aspectes bsics de les societats precolombines.

UNITAT 9. L'IMPERI DELS USTRIES

L'arribada al tron de Carles I i les possessions del seu imperi.

Els conflictes interiors i exteriors en temps de Carles I i Felip II.
L'exploraci i la conquesta dAmrica.
Enumeraci de les principals causes del declivi de l'imperi hispnic.
El regne de Valncia sota la monarquia dels ustries.

UNITAT 10. L'EUROPA DEL SEGLE XVII

El concepte de crisi i la crisi d'Europa al segle XVII.

Institucions i aspectes bsics de la monarquia absoluta.
Conflictes a l'Europa del segle XVII.

97
 La cincia moderna i el mtode cientfic.
L'art del Barroc: caracterstiques i obres representatives.

UNITAT 11. ELS HABITANTS DEL PLANETA

La distribuci de la poblaci al planeta.

Les pirmides de poblaci.
Principals caracterstiques dels diferents models o rgims demogrfics.
La distribuci i les caracterstiques de la poblaci a Europa.

UNITAT 12. LA POBLACI D'ESPANYA I DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Distribuci i estructura de la poblaci espanyola.

El poblament rural i el poblament urb a Espanya.
La pirmide d'edat en la demografia espanyola.
L'evoluci i les tendncies demogrfiques de la poblaci espanyola.

UNITAT 13. LES SOCIETATS HUMANES I ELS FENMENS MIGRATORIS

Caracterstiques dels principals models dorganitzaci de les societats.

La diversitat cultural i social en les societats europea i espanyola.
Les migracions en el mn actual.
Emigraci i immigraci en l'Espanya actual.

UNITAT 14. LES CIUTATS I ELS PROCESSOS D'URBANITZACI

El concepte de ciutat.
La morfologia urbana.
La jerarquia mundial de ciutats.
L'espai urb espanyol i els problemes de les grans ciutats.

98
 4. COMPETNCIES

4.1 LES COMPETNCIES CLAU EN EL CURRCULUM

L'adquisici de competncies s un llarg procs que abasta tota la vida de les persones. S'inicia en l'etapa
acadmica i prossegueix en la vida adulta. Per els anys de formaci escolar sn fonamentals per al posterior
desenvolupament personal, social i professional.
Precisament per afavorir al mxim aquest desenvolupament, s'han identificat un grup de set competncies, que, pel
seu rol vertebrador, s'han denominat com a Competncies Clau:
Competncia lingstica
Competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i tecnologia
Competncia digital
Aprendre a aprendre
Competncies socials i cviques
Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor
Conscincia i expressions culturals

COMUNICACI LINGSTICA
La competncia en comunicaci lingstica s el resultat de l'acci comunicativa en un context social i cultural
determinat.
s una competncia complexa que inclou tant aspectes prpiament lingstics com socials, culturals i prctics.
El seu desenvolupament s'articula al voltant de cinc components relacionats amb els seus mbits d'aplicaci o
dimensions:
El component lingstic se centra, principalment, en les dimensions lxica, gramatical, semntica,
fonolgica, ortogrfica i ortolgica.
El component pragmaticodiscursiu contempla les dimensions relacionades amb l'aplicaci del llenguatge i els
discursos en contextos comunicatius concrets.
El component sociocultural inclou les dimensions centrades en el coneixement del mn i la dimensi
intercultural.
El component estratgic se centra en el desenvolupaments de destreses i estratgies comunicatives per a la
lectura, l'escriptura, la parla, l'escolta i la conversa.
El component personal potencia l'actitud, la motivaci i els trets de la personalitat a travs de la interacci
comunicativa.

COMPETNCIA MATEMTICA I COMPETNCIES BSIQUES EN CINCIA I TECNOLOGIA

a) La competncia matemtica
La competncia matemtica implica la capacitat d'aplicar el raonament matemtic i les seves eines per descriure,
interpretar i predir diferents fenmens en el seu context. Aquesta competncia requereix coneixements sobre:
Els nombres, les mesures i les estructures.
Les operacions i les representacions matemtiques.
La comprensi dels termes i conceptes matemtics.
La competncia matemtica comporta, al seu torn, el desenvolupament d'una srie de destreses que se centren en:
L'aplicaci de les eines i coneixements matemtics en diferents contextos personals, socials, profes sionals o
cientfics.
La realitzaci de judicis fonamentats i de cadenes argumentals en la realitzaci de clculs.

99
 L'anlisi de grfics i representacions matemtiques i la manipulaci d'expressions algebraiques.
Aquests coneixements i destreses s'articulen en quatre rees interrelacionades entre si i relatives als nombres,
l'lgebra, la geometria i l'estadstica:
La quantitat se centra en la quantificaci dels atributs dels objectes, les relacions, les situacions i les entitats
del mn.
L'espai i la forma inclouen fenmens del nostre entorn visual i fsic com propietats, posicions d'objectes o
descodificaci d'informaci visual.
El canvi i les relacions se centren en els objectes i les circumstncies en qu aquests s'interrelacionen.
La incertesa i les dades sn un element central de l'anlisi matemtic present en diferents moments del
procs de resoluci de problemes.

b) Les competncies bsiques en cincia i tecnologia

Les competncies bsiques en cincia i tecnologia proporcionen un acostament al mn fsic que afavoreix:
La interacci responsable amb el medi natural a travs d'accions tendents a la conservaci del medi natural.
El desenvolupament del pensament cientfic amb l'aplicaci dels mtodes propis de la racionalitat cientfica i
les destreses tecnolgiques.
Els mbits que han dabordar-se per a l'adquisici de les competncies en cincia i tecnologia sn:
Sistemes fsics que estan associats al comportament de les substncies en l'mbit fisicoqumic.
Sistemes biolgics propis dels ssers vius dotats d'una complexitat orgnica que cal conixer per preservar-
los i evitar el seu deteriorament.
Sistemes de la Terra i de l'espai des de la perspectiva geolgica i cosmognica, centrada en l'origen de
l'univers i de la Terra.
Sistemes tecnolgics derivats, bsicament, de l'aplicaci dels sabers cientfics als usos quotidians
d'instruments, mquines i eines.

COMPETNCIA DIGITAL
La competncia digital implica l's creatiu, crtic i segur de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per
afavorir el seu s a l'entorn laboral, potenciar l'aprenentatge, gestionar el temps lliure i contribuir a la participaci en la
societat.
Per assolir aquests fins, el desenvolupament de la competncia s'articula al voltant dels segents mbits:
La informaci, particularment la gesti de la informaci, el coneixement dels suports a travs dels quals es
difon i l's de motors de recerca.
La comunicaci, mitjanant el coneixement dels mitjans de comunicaci digital i la utilitzaci de paquets de
software de comunicaci
La creaci de contingut, centrat en l's de diversos formats (text, udio, vdeo, imatges) i programes o
aplicacions per crear continguts.
La seguretat, que implica conixer els riscos associats a l's de les tecnologies o de recursos online i les
estratgies o actituds adequades per evitar-los.
La resoluci de problemes, centrada en l's de dispositius digitals per resoldre problemes i la identificaci de fonts
per buscar ajuda terica o prctica.

APRENDRE A APRENDRE
La competncia aprendre a aprendre es caracteritza per l'habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l'aprenentatge.
s una competncia fonamental per facilitar l'aprenentatge al llarg de la vida i s'articula al voltant de:
La capacitat per motivar-se per aprendre, que depn de la curiositat i la conscincia de la necessitat
d'aprendre de l'alumnat.
L'organitzaci i gesti de l'aprenentatge, que requereix conixer i controlar els propis processos
d'aprenentatge en la realitzaci de les tasques d'aprenentatge.
Al seu torn, l'organitzaci i gesti de l'aprenentatge es desenvolupa a travs de dos aspectes clau de la competncia
per aprendre a aprendre:

100
 La comprensi de processos mentals implicats en l'aprenentatge: qu se sap o desconeix i el coneixement de
disciplines i estratgies per dur a terme una tasca.
L'adquisici de destreses d'autoregulaci i control fonamentats en el desenvolupament d'estratgies de
planificaci, revisi i avaluaci.

COMPETNCIES SOCIALS I CVIQUES

a) La competncia social
La competncia social es relaciona amb el benestar personal i collectiu en relaci amb la salut, tant fsica com
mental, i a l'estil de vida saludable que l'afavoreix.
Aquesta competncia est estretament lligada als entorns socials immediats de l'alumnat i s'articula a travs de:
Els coneixements que permeten comprendre i analitzar de manera crtica els codis de conducta i els usos de
diferents societats i entorns.
La comprensi de conceptes bsics relatius a l'individu, al grup, a l'organitzaci del treball, a la igualtat i a la
no-discriminaci.
El reconeixement de les dimensions intercultural i socioeconmica de les societats europees.

b) La competncia cvica
La competncia cvica es basa en el coneixement dels conceptes de democrcia, justcia, igualtat, ciutadania i drets
civils. Aquest coneixement comporta, al seu torn:
La comprensi de com es formulen aquests conceptes en la Constituci, la Carta dels Drets Fonamentals de
la Uni Europea i altres declaracions internacionals.
L'aplicaci d'aquests conceptes en diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i
internacional.
La identificaci dels esdeveniments contemporanis ms destacats i la comprensi de processos socials i
culturals de la societat actual.
La competncia cvica comporta, tamb, el desenvolupament d'una srie de destreses que se centren en:
L'habilitat per interactuar eficament en l'mbit pblic i per manifestar solidaritat i inters per resoldre els
problemes que afectin a la comunitat.
La reflexi crtica i creativa i la participaci constructiva en les activitats de la comunitat o de l'mbit mediat
i immediat.
La presa de decisions en els contextos local, nacional o europeu i, en particular, mitjanant l'exercici del vot
i de l'activitat social i cvica.

SENTIT D'INICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR

La competncia sentit d'iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes, per a
la qual cosa es requereix:
Adquirir conscincia de la situaci a intervenir o resoldre.
Planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, amb la
finalitat d'assolir l'objectiu previst.
Aquests fins s'assoleixen en la competncia sentit d'iniciativa i esperit emprenedor a travs dels segents mbits:
La capacitat creadora i d'innovaci centrada en el desenvolupament de la creativitat, l'autoconeixement,
l'autonomia, l'esfor i la iniciativa.
La capacitat proactiva per gestionar projectes que implica destreses com la planificaci, la gesti i p resa de
decisions o la resoluci de problemes.
La capacitat per gestionar el risc i la incertesa en diferents contextos i situacions.
Les qualitats de lideratge i de treball, tant a nivell individual com formant part dun equip o liderant -lo.

101
 El sentit crtic i de la responsabilitat, especialment en tot all que fa referncia a l'assumpci de les prpies
responsabilitats.

CONSCINCIA I EXPRESSIONS CULTURALS

La competncia en conscincia i expressions culturals s'articula al voltant dels aspectes segents:
Conixer les manifestacions culturals i artstiques i valorar-les com una font d'enriquiment personal i com a
part del patrimoni dels pobles.
Desenvolupar la prpia capacitat esttica i creadora vinculada al domini de les capacitats relacionades a mb
diferents codis artstics i culturals.
Aquests aspectes de la competncia en conscincia i expressions culturals es desenvolupa, al seu torn, a travs de:
El coneixement de gneres, estils, tcniques i llenguatges artstics.
El desenvolupament de la capacitat i inters per expressar-se i comunicar idees.
La potenciaci de la iniciativa, la creativitat i la imaginaci.
L'inters per les obres artstiques i la participaci en la vida cultural de la comunitat.
La capacitat d'esfor i la disciplina necessries per a la producci artstica.

102
 4. COMPETNCIES

4.2 INDICADORS I DESCRIPTORS DE LES COMPETNCIES CLAU

COMUNICACI LINGSTICA

INDICADORS DESCRIPTORS
1. Expressar i comprendre textos orals. Captar el sentit de les expressions orals: ordres, explicacions, indicacions, relats
Expressar oralment de manera ordenada i clara qualsevol mena d'informaci.
Desenvolupar la dicci, l'expressivitat i la capacitat per representar textos literaris.

2. Llegir i comprendre textos. Gaudir amb la lectura.

Entendre textos en una lectura comprensiva.
Utilitzar estratgies per comprendre.
Desenvolupar l'afici per la lectura.
Adquirir hbits de lectura de forma autnoma.

3. Redactar textos breus. Escriure textos a partir del coneixement de les tipologies textuals i l'aplicaci de pautes.
Utilitzar estratgies per redactar correctament un text.
Emprar les tecnologies de la informaci en la redacci i presentaci de textos.

4. Identificar i aplicar els aspectes bsics Conixer els elements de la comunicaci.

de la llengua. Assumir la importncia del coneixement gramatical i la seva aplicaci.
Familiaritzar-se amb les estructures sintctiques bsiques de la llengua.
Assumir la importncia de conixer i usar correctament les normes ortogrfiques.

5. Desenvolupar la capacitat i linters Mantenir converses en altres llenges sobre temes quotidians en diferents contextos.
per expressar-se en diverses llenges Valorar positivament la realitat plurilinge.

COMPETNCIA MATEMTICA I COMPETNCIES BSIQUES EN CINCIA I TECNOLOGIA

a) La competncia matemtica
INDICADORS DESCRIPTORS
1. Conixer i usar elements matemtics Aplicar les operacions a realitzar amb nombres sencers.
bsics. Establir relacions de proporcionalitat directa i inversa.
Conixer i utilitzar els elements matemtics bsics: operacions, magnituds, percentatges,
proporcions, formes geomtriques, criteris de mesura i codificaci numrica, etc.
Expressar-se amb propietat emprant llenguatge matemtic.

2. Desenvolupar el raonament logico- Realitzar argumentacions en qualsevol context amb esquemes logicomatemtics.
matemtic Seguir passos lgics i d'operativitat matemtica en la resoluci de problemes.

3. Utilitzar conceptes i procediments Utilitzar tcniques de registre i de representaci grfica i numrica.

matemtics per resoldre problemes Emprar escales i sistemes de representaci.
quotidians o de diferents rees de
Aplicar estratgies de resoluci de problemes en situacions de la vida quotidiana.
coneixement.
Organitzar la informaci utilitzant procediments matemtics.

103
 Aplicar tcniques dorientaci en mapes i plans.

b) Les competncies bsiques en cincia i tecnologia

INDICADORS DESCRIPTORS
1. Comprendre i explicar el mn natural i Reconixer els aspectes bsics dels ecosistemes i el medi natural.
tecnolgic Desenvolupar la prpia conscincia mediambiental i pautes de consum sostenible.
Reconixer la importncia de la cincia en la nostra vida quotidiana.

2. Reconixer els trets claus de la cincia Familiaritzar-se amb els criteris que ha de complir una vaig disciplina per ser considerada
i la tecnologia cientfica.
Assimilar els aspectes i elements bsics d'una cincia i del coneixement cientfic.

3. Entendre i emprar el pensament, la Desenvolupar la capacitat per formular hiptesis i teories de forma raonada.
metodologia i els coneixements Manejar els coneixements sobre el funcionament dels objectes i aparells per solucionar problemes i
cientfics. comprendre el que passa al voltant nostre.
Aplicar mtodes cientfics rigorosos per millorar la comprensi de la realitat circumdant en
diferents rees de coneixement.
Manejar els coneixements sobre cincia i tecnologia per solucionar problemes, comprendre el
que passa al voltant nostre i respondre preguntes.

COMPETNCIA DIGITAL

INDICADORS DESCRIPTORS
1. Interpretar la informaci obtinguda per Interpretar i utilitzar correctament la informaci obtinguda d'Internet.
diversos mitjans i transformar-la en
coneixement Realitzar petites investigacions o cerques d'informaci.

2. Utilitzar correctament les TIC i els Emprar correctament diferents processadors de text.
seus llenguatges Editar informaci en fulls de clcul per organitzar la informaci.
Redactar i enviar correus electrnics.
Emprar presentacions digitals com a mitj de suport en la transmissi de coneixements.
Aplicar criteris tics en l's de les tecnologies.

3. Familiaritzar-se de forma crtica amb Utilitzar els diferents canals de comunicaci audiovisual per transmetre informacions diverses.
els mitjans de comunicaci. Comprendre els missatges que vnen dels mitjans de comunicaci.
Desenvolupar l'esperit crtic davant els missatges publicitaris.

APRENDRE A APRENDRE

INDICADORS DESCRIPTORS
1. Regular les prpies capacitats acad- Organitzar els espais i els temps dedicats a l'estudi i al treball de forma autnoma.
miques i d'aprenentatge. Desenvolupar estratgies que afavoreixin la comprensi rigorosa dels continguts.
Realitzar una autoavaluaci dels processos d'aprenentatge i dels seus resultats.

2. Identificar i estimular les prpies Aplicar estratgies per a la millora del pensament creatiu, crtic, emocional, interdependent,
capacitats intellectuals i personals. Identificar les inclinacions vocacionals i les prpies motivacions.
Desenvolupar les diferents intelligncies mltiples.

104
COMPETNCIES SOCIALS I CVIQUES
a) La competncia social

INDICADORS DESCRIPTORS
1. Desenvolupar les habilitats bsiques de Realitzar treballs i activitats de forma collaborativa i cooperativa.
relaci social. Dialogar en grup respectant les normes.
Desenvolupar actituds de respecte per les opinions i formes de ser alienes.

2. Assumir capacitats
dempatia i solidaritat.
i sentiments Adoptar una actitud flexible i dialogant en situacions problemtiques.
Complir els acords adoptats.
Mostar disposici d'ajuda i solidaritat amb relaci als problemes d'altres persones.
Analitzar les conseqncies de l'incompliment de les normes.
Desenvolupar actituds i estratgies de comunicaci assertiva.
Reconixer i potenciar les prpies habilitats socials i d'empatia.

b) La competncia cvica

INDICADORS DESCRIPTORS
1. Conixer i interpretar la realitat social Conixer les activitats humanes i adquirir una idea de la realitat histrica a partir de diferents
en diferents escales: local, nacional i fonts.
internacional Identificar les implicacions que t viure en un estat social i democrtic de dret ratificat per una
constituci.
Valorar positivament la democrcia i conixer el seu funcionament i institucions bsiques.

2. Desenvolupar l'exercici actiu de la Aplicar drets i deures de la convivncia ciutadana en el context de l'escola.
ciutadania. Assumir els valors i normes de convivncia democrtics en diferents mbits.

SENTIT D'INICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR

INDICADORS DESCRIPTORS
1. Desenvolupar la prpia autonomia Prendre conscincia de les prpies capacitats i de les estratgies per potenciar-les.
personal. Optimitzar recursos personals recolzant-se en les fortaleses prpies.
Dirimir la necessitat d'ajuda en funci de la dificultat de la tasca.
Assumir les responsabilitats encomanades i saber donar-ne compte.

2. Entendre i assumir en qu consisteix Optimitzar l's de recursos materials i personals per a la consecuci d'objectius.
l'emprenedoria Mostrar iniciativa personal per iniciar o promoure accions noves.
Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques o projectes.

3. Assumir i potenciar la prpia Adoptar una actitud de curiositat i de recerca de solucions imaginatives davant problemes diversos.
creativitat. Realitzar investigacions i projectes de forma autnoma i creativa.

105
CONSCINCIA I EXPRESSIONS CULTURALS

INDICADORS DESCRIPTORS
1. Conixer i apreciar diferents Conixer i valorar els llenguatges artstics.
manifestacions artstiques.. Descriure el contingut o la intencionalitat d'una obra artstica.
Mostrar respecte pel patrimoni cultural mundial en les seves diferents vessants i cap a les
persones que han contribut al seu desenvolupament.
Gaudir de les manifestacions artstiques.

2. Realitzar diferents expressions culturals Emprar correctament diferents llenguatges artstics en lelaboraci de les prpies produccions.
i artstiques Apreciar la bellesa de les expressions artstiques i les manifestacions de creativitat i gust per
esttica en lmbit quotidi.
Elaborar treballs i presentacions amb sentit esttica.

106
 4. COMPETNCIES

4.3 CONTRIBUCI DE LA MATRIA AL DESENVOLUPAMENT DE LES

COMPETNCIES CLAU PER A L'ETAPA I PER AL SEGON CURS DE L'ESO

GEOGRAFIA I HISTRIA: LES COMPETNCIES CLAU EN L'ESO

L'aprenentatge de la Geografia i Histria en l'etapa de l'ESO ha de contribuir a l'adquisici, per part dels alumnes i
les alumnes, de les competncies clau, tal com es recull en el Reial Decret 1105/2014 del Ministeri d'Educaci,
Cultura i Esport, de 26 de desembre, pel qual s'estableix el currculum bsic de l'Educaci Secundria Obligatria i
del Batxillerat.
A continuaci s'indiquen les competncies, per ordre dimportncia en Geografia i la Histria:
1) Competncies socials i cviques. La Geografia i Histria ha de contribuir especialment a l'adquisici d'aquestes
competncies, en la mesura que facilita la comprensi de la realitat social, actual i histrica, i dota els alu mnes i les
alumnes de coneixements, capacitats i actituds per participar de forma activa en la societat, com a ciutadans de ple
dret.
2) Conscincia i expressions culturals. La contribuci a l'adquisici d'aquesta competncia s present especialment
en la Histria, a travs del seu vessant de conixer i valorar les manifestacions artstiques i culturals en les diferents
societats al llarg del temps. L'anlisi d'algunes obres rellevants afavoreix l'apreciaci de les obres d'art, desenvolupa
habilitats perceptives i de sensibilitzaci, alhora que ajuda a valorar i respectar el patrimoni cultural, i a interessar -se
per la seva conservaci.
3) Competncia en comunicaci lingstica. La Geografia i la Histria han de contribuir a l'adquisici d'aquesta
competncia a travs de la utilitzaci del llenguatge verbal, exposant opinions o informaci, debatent, etctera, per
tamb s important desenvolupar el llenguatge no verbal, en especial el cartogrfic i la imatge, per a la comprensi
de la realitat i la interpretaci de llenguatges icnics, simblics i de representaci.
4) Competncia digital. Sha de potenciar la recerca, obtenci i tractament d'informaci accessible a travs de les
actuals tecnologies de la informaci i la comunicaci, i adoptar una actitud crti ca davant la gran quantitat
d'informaci disponible, per escatir la seva fiabilitat.
5) Competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i tecnologia. La Geografia i Histria pot tamb
contribuir a l'adquisici de la competncia matemtica mitjanant la utilitzaci d'operacions senzilles, magnituds,
percentatges i proporcions, nocions d'estadstica bsica, escales numriques i grfiques, per al coneixement dels
aspectes quantitatius i espacials de la realitat, tant histrica com actual. Aix mateix, la Geografia en particular ajuda
a l'adquisici de competncies bsiques en cincia i tecnologia, ja que es relaciona estretament, en alguns dels seus
mbits d'estudi, amb altres disciplines cientfiques, com la Biologia, la Geologia o la Fsica, que apo rten explicacions
dels fenmens geogrfics.
6) Aprendre a aprendre. El procs d'ensenyament de Geografia i Histria ha de proporcionar als alumnes i a les
alumnes la motivaci i els instruments necessaris que els facilitin l'aprenentatge autnom i la recer ca de respostes
davant nous problemes o situacions que se'ls puguin plantejar en el present o en el futur.
7) Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor. La Geografia i la Histria poden contribuir, finalment, a l'adquisici
d'aquesta competncia mitjanant el desenvolupament d'activitats i investigacions en equip, que obliguin els seus
integrants a planificar les etapes d'execuci, a prendre decisions i, fins i tot, a elaborar propostes de soluci per a
determinats problemes del mn actual.

GEOGRAFIA I HISTRIA: LES COMPETNCIES CLAU EN EL SEGON CURS DE L'ESO

L'aprenentatge de la Geografia i Histria en el segon curs de l'ESO se centrar en el desenvolupament dels segents
objectius competencials per a cada una de les competncies:
1. Competncies socials i cviques
Comprendre el concepte de temps histric.
Identificar la relaci multicausal d'un fet histric i les seves conseqncies.

107
 Conixer les grans etapes i els principals esdeveniments de l'edat mitjana i l'edat moderna.
Comprendre el funcionament de les societats, el seu passat histric, la seva evoluci i transformacions.
Desenvolupar lempatia mitjanant la comprensi de les accions humanes del passat.
Expressar-se de forma assertiva i mostrar una actitud favorable al dileg i al treball cooperatiu.
2. Conscincia i expressions culturals
Comprendre la funci que les arts han tingut i tenen en la vida dels ssers humans.
Reconixer els diferents estils de l'art medieval i modern i els valors esttics que expressen.
Analitzar obres d'art de manera tcnica i identificar el context histric que explica la seva aparici.
Desenvolupar una actitud activa en relaci amb la conservaci i la protecci del patrimoni histric.
3. Comunicaci lingstica
Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les cincies socials per construir un discurs precs.
Desenvolupar lempatia i interessar-se per conixer i escoltar opinions diferents a la prpia.
Utilitzar diferents variants del discurs, en especial, la descripci i largumentaci.
Llegir i interpretar textos de tipologia diversa, llenguatges icnics, simblics i de representaci.
4. Competncia digital
Relacionar i comparar la informaci procedent de diverses fonts: escrites, grfiques, audiovisuals, etc.
Contrastar la informaci obtinguda i desenvolupar un pensament crtic i creatiu.
Elaborar la informaci transformant les dades recollides i traduint-les a un altre format o llenguatge.
Emprar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informaci i la comunicaci en la recerca i el
processament de la informaci.
5. Competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i tecnologia
Elaborar i interpretar eixos cronolgics.
Analitzar i comprendre les dades quantitatius recollits en taules, grfics i diagrames.
Fer clculs matemtics de nombres enters i percentatges per arribar a conclusions quantitatives.
Identificar i localitzar els mbits geopoltics, econmics i culturals en els quals s'emmarquen els esdeveniments de
l'edat mitjana i l'edat moderna.
Conixer els diferents usos de l'espai i dels recursos que han fet les societats al llarg dels perodes histrics estudiats.
6. Aprendre a aprendre
Desenvolupar una visi estratgica dels problemes, anticipar possibles escenaris i conseqncies futures de les
accions individuals i/o socials.
Buscar explicacions multicausals per comprendre els fenmens socials i avaluar les seves conseqncies.
Utilitzar diferents estratgies per organitzar, memoritzar i recuperar la informaci: esquemes, resums, etc.
Participar en debats i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys.
Desenvolupar el gust per l'aprenentatge continu i lactualitzaci permanent.
7. Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor
Assumir responsabilitats i prendre decisions en relaci amb la planificaci del procs de resoluci de les activitats
proposades.
Interpretar adequadament les particularitats de cada situaci i de cada problema estudiat.
Saber
argumentar
Autoregular de forma
el propi
autoavaluacions lgica i coherent
aprenentatge: les
prendredel explicacions
conscincia deldels
queconceptes idel
fenmens
se sap ipropi estudiats.
que falta per aprendre, i realitzar
treball.

108
109
 5. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDCTIQUES

5.1. METODOLOGIA GENERAL I ESPECFICA

En el marc de la seua Programaci Didctica, els centres han de precisar, en cada Curs, els objectius que
garanteixen les Competncies Clau, segons el currculum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la
participaci de cadascuna de les rees del currculum en la consecuci de les competncies.

El carcter multidisciplinari de moltes de les competncies sallunya de la concepci del currculum com un conjunt
de compartiments estancs entre les diverses rees i matries i, per aix, requereix una coordinaci dactuacions
docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Aix doncs, el desenvolupament de la Programaci Docent de Centre requereix tant processos de formaci i
elaboraci reflexiva i intellectual per part de lequip docent, com diversos mtodes de treball cooperatiu. Aquests
mtodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, per han de generar illusi per collaborar en un
projecte com en el qual cadasc aportar la seua millor experincia professional i aprendr i compartir
coneixements amb altres companys.

El currculum de cada Centre no es limitar a les competncies clau, malgrat que les incloga. En el currculum hi haur competncies
clau fonamentals i altres que no ho seran tant, perqu cada alumne puga desenvolupar al mxim les seues potencialitats a partir dels
Estndards daprenentatge propis de cada rea o matria. No es pot oblidar que la funci de lescola s garantir uns mnims per a tots
i, alhora, el mxim per a cada alumne.

El desenvolupament de competncies va acompanyat duna prctica pedaggica exigent tant per a lalumnat com per
al professorat. Per a lalumnat, perqu sha dimplicar en laprenentatge i ha dadquirir les habilitats que li
permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el mn on viu, construir la seua identitat
personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perqu haur de desplegar els recursos didctics necessaris que li permetran desenvolupar els
continguts propis de lrea com a components de les Competncies Clau, i poder assolir els objectius del currculum.
No obstant aix, malgrat que les competncies tenen un carcter transversal i interdisciplinari respecte de les
disciplines acadmiques, aix no ha dimpedir que des de cada rea es determinen aprenentatges especfics que
resulten rellevants en la consecuci de competncies concretes.

El docent haur de buscar situacions prximes als alumnes perqu aquests puguen aplicar, en diferents contextos,
els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competncies (saber, saber fer, saber ser i
saber estar). Aix mateix, crear contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a
qestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions
amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per a treballar les competncies bsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un
especial protagonisme les activitats de planificaci i dexecuci de tasques en grup que afavorisquen el dileg,
lescolta, la cooperaci i la confrontaci dopinions.

La forma davaluar el nivell de competncia assolit ser a travs de laplicaci dels coneixements i les habilitats
treballades. Ara b, les competncies suposen un domini complet de lactivitat en qesti; no sn noms habilitats,

110
malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a ms a ms de les habilitats, tamb es tindran en
compte les actituds i els elements cognitius.

En el marc de la seva programaci didctica, els centres han de precisar en cada curs els objectius que
garanteix lassoliment de les competncies clau, segons el currculum, i assumir-los com a objectius de centre; alhora,
han de determinar la participaci de cada una de les rees del currculum en la conservaci i potenciaci de les
competncies.

111
 5. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDCTIQUES

5.2. RECURSOS DIDCTICS I ORGANITZATIUS

Recursos Didctics

Per a cada tema, els Recursos Didctics disponibles sn els segents:

1. Llibre de lAlumne i de lAlumna

El llibre de lalumnat consta de 16 temes per al segon curs de lEducaci Secundria Obligatria en la matria de
Geografia i Histria.

2. Quaderns dActivitats

Els Quaderns dActivitats serveixen per a reforar continguts bsics del Llibre de lAlumne i de lAlumna. Daltra
banda, en combinaci amb la resta de materials, sn un instrument per atendre les necessitats individuals de
lalumnat, ja que permeten practicar els coneixements que seqencien els diferents temes.

3. Recursos Didctics
Adreces dinternet. Cada tema disposa dadreces dinternet que serveixen per a reforar i complementar els
continguts, les habilitats i les competncies treballades a cada tema.

Activitats dAvaluaci Inicial.Activitats dissenyades per a avaluar els coneixements previs de lalumnat abans de
comenar lestudi de cada tema.

Activitats de Refor i dAmpliaci. Activitats de refor i dampliaci permeten consolidar els coneixements dels
continguts del tema i ampliar-ne alguns aspectes importants.

Activitats dAvaluaci Final. Deu preguntes seguint el model de les avaluacions de diagnstic per a lEducaci
Secundria Obligatria permeten avaluar el nivell dassoliment dels alumnes per a cadascun dels Estndards
dAprenentatge assolit pels alumnes.

Activitats d'avaluacions trimestrals i de final de curs. Aquestes activitats permetran tant realitzar avaluacions de
conjunt quan el docent ho consideri convenient com disposar de proves de recuperaci per a l'alumnat que no hagi
superat l'avaluaci continuada.

5. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDCTIQUES

5.3 ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS

Podem definir les activitats complementries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al
desenvolupament integral de la personalitat de lalumne i constitueixen un camp especfic per a la iniciativa i la
capacitat dorganitzaci del Centre.
Les activitats complementries i extraescolars han de considerar-se com accions complementries que tenen com a
finalitat primordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de lalumne, en la finalitat del qual s
imprescindible que transcendeixen lmbit purament acadmic estenent lacci formativa dels alumnes fins al mitj en
qu el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econmics, culturals, sociolaborals, etctera, pel

112
que no han denfocar-se com activitats imprescindibles per a la consecuci dels objectius especfics assignats a les
determinades matries, sin com un complement de lacci instructiva i formativa daquestes.
Els objectius a aconseguir amb la realitzaci dactivitats complementries i extraescolars sn:
Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accs al patrimoni cultural, sense discriminaci alguna
per raons de sexe, raa, capacitat o origen social.
Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.
Respondre a les exigncies duna societat democrtica, complexa i tecnificada.
Compensar les desigualtats socials, culturals o per ra de sexe, sense incrrer en el favoritisme, per tenint en
compte les diverses capacitats dels alumnes.
Preparar la inserci a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals
prpies de lexistncia adulta.
Es consideren activitats extraescolars en els centres pblics densenyament, senyalant alguns aspectes que les
caracteritzen:
Completen la formaci mnima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.
Sn activitats que no poden formar part de lhorari lectiu, s a dir, de lhorari que comprn la jornada escolar,
inclosos els perodes de descans que sestableixen entre dos classes consecutives.
Tenen carcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.
No formen part del procs davaluaci individual per on passa lalumnat per a la superaci dels diferents
ensenyaments que integren els plans destudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual
dactuaci del centre educatiu.
No poden constituir motiu ni mitj de discriminaci alguna per cap membre de la comunitat educativa.
No poden tindre carcter lucratiu.
Han dincloures a la programaci general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

113
 6. MESURES DATENCI A LALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECFICA
DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACI
EDUCATIVA

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats especfiques de suport educatiu en funci de les seues
particularitats, que poden agrupar-se en aquests quatre mbits:

En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.

En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporaci tardana al Sistema Educatiu.

En tercer lloc, haur de posar-se un atenci especial a aquells alumnes que disposen dunes altes capacitats intellectuals.

Per ltim, es dedicar igualment una atenci especial a aquells alumnes amb Trastorn per Dficit dAtenci i Hiperactivitat
(TDAH).
Conv assenyalar que latenci a aquests quatre grups dalumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu no ha de desvirtuar
el que ha de ser la intenci fonamental del centre educatiu en general i de cada curs en particular, que persegueix leducaci integral
de tots els alumnes i que es materialitza en la necessria integraci de tot lalumnat.

Lorientaci s una activitat educativa amb diferents mbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processos
densenyament i, en particular a ladaptaci de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de lalumnat; per un altre, es dirigeix a
garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels xiquets i les xiquetes, i que els permeten adquirir una
progressiva autonomia cognitiva, personal i social al llarg de lEducaci Secundria Obligatria .

Perqu lalumnat amb necessitat especfica de suport educatiu a qu es refereix larticle 71 de la Llei Orgnica dEducaci 2/2006, de
3 de maig, i les modificacions que incorpora la LOMCE (Llei Orgnica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat
educativa) sobre els apartats 1 i 2 de larticle esmentat, puga assolir el desenvolupament mxim de les seues capacitats personals i els
objectius de letapa, sestabliran les mesures curriculars i organitzatives escaients que li asseguren un progrs adequat.

7. ELEMENTS TRANSVERSALS

FOMENT DE LA LECTURA. COMPRENSI LECTORA. EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Foment de la lectura. Comprensi lectora.

Els objectius del projecte per a lEducaci Secundria:

Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que sn el pilar de qualsevol
aprenentatge significatiu.
Sumar i coordinar els esforos de les diferents rees curriculars i de les famlies, per a fer possible el propsit
esmentat.
Dissenyar estratgies dintervenci, que es tradusquen en propostes ldiques i participatives la posada en marxa de
les quals comprometa tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).
Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la dinmica quotidiana del centre.
Crear ambients que afavorisquen el desig de llegir i ajuden a concebre la lectura com una activitat agradable.
Presentar la lectura i lescriptura com a fonts de coneixement i denriquiment lingstic i personal, indispensables en
la societat de la informaci.

114
 Suscitar lafici per la lectura mitjanant una selecci dobres adequades al nivell formatiu, tenint en compte les
preferncies i els interessos dels estudiants.
Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.
Estimular lelaboraci prpia de textos mitjanant la lectura comprensiva de models, i linters per compartir i
comentar les creacions individuals.
Promoure la sensibilitat, la imaginaci, la creativitat i les habilitats crtiques i interpretatives des denfocaments
individuals, que partisquen dun dileg obert amb les obres i amb els altres lectors.
Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que servisquen per definir
visions personals que respecten una base textual.
Suscitar lanlisi i la vivncia esttica de les manifestacions literries.
Fomentar ls de la biblioteca i de laula dinformtica com a espais privilegiats daprenentatge i gaudi.
Activar biblioteques daula gestionades pels alumnes, amb la intenci denfortir vincles de complicitat i dileg a
partir de les seues experincies de lectura.
Impulsar ls productiu de les TIC, que permeta localitzar i seleccionar dades i informacions de manera gil i
eficient, emprant les noves tecnologies com a instruments de motivaci, de comunicaci i daccs a la lectura.

Objectius generals del Pla de Lectura

A continuaci, ens disposem a enumerar els objectius generals, a definir les condicions marc des de les quals
impulsarem el nostre pla de lectura, i que ms endavant es matisaran amb daltres centrats en la progressiva estimulaci
de prctiques i competncies de lectura durant lESO. Abans que res, per, volem recordar que ladquisici dhbits de
lectura s un procs que es remunta al mateix instant en qu saprn a llegir, que es consolida durant lEducaci
Primria i que experimenta una inflexi significativa en el transcurs de lEnsenyament Secundari. Com ja hem advertit
anteriorment, en aquesta nova etapa, el desenvolupament de lautonomia individual i de les aptituds cognitives dels
alumnes adquireixen tal protagonisme, que fins i tot poden determinar el seu futur com a lectors estables i el seu
rendiment escolar o acadmic. Conscients daix, partim dun escenari, on la motivaci s un element clau, tal com es
posa de manifest en la segent sntesi global dintencions:

a) VOLER LLEGIR Incentivar la motivaci per afavorir hbits de lectura constants i autnoms.

b) SABER LLEGIR Desenvolupar aptituds de lectura, especialment en el vessant crtic i

interpretatiu.

c) PODER LLEGIR Generar ambients propicis a la lectura, que permeten interioritzar els
dos punts anteriors.
Els principals objectius que vertebren el nostre projecte de lectura per a lEducaci Secundria Obligatria:
Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que sn el pilar de qualsevol
aprenentatge significatiu.
Sumar i coordinar els esforos de les diferents rees curriculars i de les famlies, per fer possible el propsit
esmentat.
Dissenyar estratgies dintervenci, que es tradusquen en propostes ldiques i participatives la posada en marxa de
les quals comprometa tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).
Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la dinmica quotidiana del centre.
Crear ambients que afavorisquen el desig de llegir i ajuden a concebre la lectura com una activitat agradable.
Presentar la lectura i lescriptura com a fonts de coneixement i denriquiment lingstic i personal, indispensables en
la societat de la informaci.
Suscitar lafici per la lectura mitjanant una selecci dobres adequades al nivell formatiu, tenint en compte les
preferncies i els interessos dels estudiants.
Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.

115
 Estimular lelaboraci prpia de textos mitjanant la lectura comprensiva de models, i linters per compartir i
comentar les creacions individuals.
Promoure la sensibilitat, la imaginaci, la creativitat i les habilitats crtiques i interpretatives des denfocaments
individuals, que partisquen dun dileg obert amb les obres i amb els altres lectors.
Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que servisquen per definir
visions personals que respecten una base textual.
Suscitar lanlisi i la vivncia esttica de les manifestacions literries.
Fomentar ls de la biblioteca i de laula dinformtica com a espais privilegiats daprenentatge i gaudi.
Activar biblioteques daula gestionades pels alumnes, amb la intenci denfortir vincles de complicitat i dileg a
partir de les seues experincies de lectura.
Impulsar ls productiu de les TIC, que permeta localitzar i seleccionar dades i informacions de manera gil i
eficient, emprant les noves tecnologies com a instruments de motivaci, de comunicaci i daccs a la lectura.

Expressi Oral i Escrita

El desenvolupament de les capacitats dexpressi oral i escrita s un aspecte fonamental per al desenvolupament
tant cognitiu com competencial i social de lalumnat. Ms enll del seu tractament especfic en algunes de les
assignatures de cada etapa, lexpressi oral i escrita i el desenvolupament de lhabilitat per comunicar
coneixements de forma escrita o oral s un eix clau per al desenvolupament personal de lalumnat.

Al llarg de les diferents etapes i en les diferents rees o matries lalumnat aprendr a elaborar diferents tipus de
text oral o escrit amb lobjectiu de poder aplicar els coneixements que adquireix i poder transmetrels de forma
correcta.

El desenvolupament de les capacitats dexpressi oral i escrita tamb ha daportar les eines i els coneixements
necessaris per eixir-sen satisfactriament en qualsevol situaci comunicativa de la vida familiar, social i
professional. Aquests coneixements sn els que articulen els processos de comprensi i expressi oral, duna banda,
i de comprensi i expressi escrita, de laltra. Lestructuraci del pensament de lsser hum es realitza a travs
del llenguatge, dac que aquesta capacitat de comprendre i dexpressar-se siga el millor i ms efica instrument
daprenentatge.

El desenvolupament de lExpressi Oral i Escrita, en tant que eix transversal educatiu, t com a finalitat el
desenvolupament de les habilitats bsiques en ls de la llengua: escoltar, parlar, llegir i escriure, de forma
integrada. Ladquisici daquestes habilitats comunicatives noms pot aconseguir-se a travs de la lectura i audici
de diferents classes de textos, de la seua comprensi i de la reflexi sobre ells, tot tenint present que aquesta no
ha dorganitzar-se a lentorn de sabers disciplinaris estancs i descontextualitzats que prolonguen la separaci
entre la reflexi lingstica i ls de la llengua.

El desenvolupament de lExpressi Oral no pot, en aquest sentit, circumscriures a les rees o matries
lingstiques. Ha destar estretament vinculat a les diferents rees o matries del Currculum Educatiu. Daquesta
forma es potencia el desenvolupament competencial de lalumnat, tot i implicant-lo en la utilitzaci, aplicaci i
transmissi dels coneixements i habilitats que va adquirint al llarg del seu ensenyament.

El treball dels diferents continguts i competncies treballats en les diferents rees o matries incorporar en
aquest sentit lensenyament de pautes, indicacions i estratgies per aprendre a escriure, explicar oralment, aplicar
en lelaboraci de diferents tipus de treballs escrits o dexposicions orals...

Aix mateix, els estndards davaluaci i els indicadors dassoliment que avaluen laprenentatge de lalumnat
avaluaran o valoraran tamb elements de lexpressi oral i escrita de lalumnat com a part integrant de
laprenentatge de lalumnat.

116
Per ltim, s fonamental ensenyar a lalumnat a realitzar un s social de la llengua oral i escrita adequat en
diferents mbits: privats i pblics, familiars i escolars. La forma de parlar i descoltar duna persona determina la
percepci que els altres en tenen. s per tant imprescindible dotar lalumnat destratgies que afavorisquen un
correcte aprenentatge daquesta dimensi oral de la competncia comunicativa i que li assegure un s efectiu de les
situacions de comunicaci en els mbits personal, social, acadmic i professional al llarg de la seua vida.

117
 7. ELEMENTS TRANSVERSALS

7.2 COMUNICACI AUDIOVISUAL. TECNOLOGIES DE LA INFORMACI I LA

COMUNICACI

A lactualitat la introducci i generalitzaci de ls de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci tant a

lentorn social de lalumnat com, especficament, a lmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen
amb aquesta nova realitat des dedats el ms primerenques possibles.

El terme TIC engloba, a ms, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haur de
fer front des de laula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC en el Primer Curs de Primria
afrontarem aquest nou repte educatiu a partir daquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximaci a ladquisici de les habilitats i destreses directament relacionades amb els
eines informtiques.
b) Iniciar la familiaritzaci de lalumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua ms
mplia accepci.
c) Desenvolupar la prpia tasca educativa a travs de ls dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer daquests tres objectius seria de carcter instrumental i psicomotriu. Lalumnat comenaria a
familiaritzar-se amb els entorns informtics i, molt especialment, amb ls del ratol i les habilitats psicomotrius
que requereix el seu s.

En el segon objectiu, la familiaritzaci amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es
desenvolupar la capacitat de lalumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnolgiques i de
comunicaci que estan presents en el seu entorn immediat. Per a aix, seria convenient integrar de forma
transversal en les diferents rees de coneixement lanlisi de missatges o continguts oferts a travs dels
anomenats mass media, principalment la televisi.

Aix mateix, al llarg daquest segon objectiu, seria interessant lalumnat tinguera una noci de les noves realitats
sorgides a lentorn de la Informtica i Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambicis, es centraria en la transformaci dels processos daprenentatge a partir
de ls de les noves eines i realitats tecnolgiques. No es tractaria per tant, nicament, dintroduir canvis menors o
puntuals a les activitats formatives, sin diniciar la capacitaci de lalumnat en laplicaci dels coneixements i
competncies bsiques que vaja adquirint a lentorn de les TIC:

Per comenar aquesta tasca, en els cursos inicials de lEducaci Secundria Obligatria haur introduir-se a
lalumnat en el coneixement i s de lordinador mitjanant la seua utilitzaci com a recurs didctic complementari
per reforar o ampliar els aprenentatges que es duen a terme a laula. Els diferents continguts i competncies clau
es treballaran tant des de ls de les eines tradicionals com en la realitzaci dactivitats interactives, comentari
dimatges o vdeos extrets dInternet o amb el suport daltres continguts i aplicacions procedents de la web o dels
mass media.

Finalment, per latractiu que els formats digitals tenen sobre lalumnat, caldria incidir en ls de les TIC en els
processos de desenvolupament i potenciaci de les Competncies Clau relacionades amb la lectoescriptura.

118
 7. ELEMENTS TRANSVERSALS

7.3 EMPRENEDORIA

La Programaci Didctica Geografia i Histria per al Primer curs de lEducaci Secundria Obligatria aborda tamb
lEmprenedoria, el desenvolupament de la capacitat emprenedora de lalumnat tenint present el model dEmprenedoria
suggerit per Martha STONE-WISKE a Vinculacin entre la investigacin y la prctica (Buenos Aires - Paids, 2003).
Una adaptaci i una proposta daquest model shan publicat recentment a La evaluacin de las competencias bsicas de
Carmen PELLICER i Mara ORTEGA (Madrid - PPC, 2009), don tamb hem recollit alguns suggeriments i bones
idees sobre avaluaci de competncies educatives.

Les bases teriques del projecte de lEnsenyament per a la Comprensi, compilat per Martha STONE, es fonamenten en
dcades de treball dirigit per David PERKINS, Howard GARDNER i Vito PERRONE. Entre 1988 i 1995, un grup
dinvestigadors de lEscola de Graduats dEducaci de Harvard va collaborar amb uns 50 docents de 10 escoles dels
Estats Units.

Tal com expressa Marta STONE els alumnes que van a lescola han de desenvolupar la comprensi, no tan sols
memoritzar fets i xifres. Els lders empresaris adopten aquestes metes perqu la majoria dels treballadors han de saber
com aprendre i com pensar per tindre xit en aquesta poca de canvi constant i de desenvolupament tecnolgic En les
ltimes dcades, els terics de laprenentatge han demostrat que els alumnes no recorden ni comprenen gran part del
que sels ensenya (STONE, M., 2003, pg. 23). La comprensi consisteix en un tipus de coneixement flexible en el
qual lalumne/a relaciona el que sap amb experincies, valors i actituds, produeix alguna cosa nova a partir del que sap,
s a dir, utilitza la informaci de manera innovadora, i aquesta flexibilitat mental s una condici que est molt
relacionada amb la competncia emprenedora.

No sha de confondre la comprensi tal com lentenen aquests autors, amb la comprensi lectora o altres tipus de
comprensi com lhan emprat els educadors de manera habitual. El concepte de comprensi que manejarem es refereix
a processos ms amplis que simple memoritzaci i enteniment. Daltra banda, no es refereix tan sols a conceptes i
teories, sin tamb a marcs conceptuals, actituds i valors. s difcil portar a la prctica un valor i adquirir-lo si no sen
comprn b el significat en un camp ampli de situacions i experincies.

Lemprenedoria, la competncia per emprendre, es pot definir com un conjunt de subcompetncies, categories o
dimensions bsiques, les especificitats de les quals serien determinades pels valors i les actituds que impregnen el
projecte educatiu de Vicens Vives. Seguint els autors citats abans, el desenvolupament de lEmprenedoria se centra en
el treball de cinc dimensions o capacitats de lalumnat:

1. Dimensi de la interacci social. Som ssers en relaci, en comunicaci amb els altres. Cap projecte
demprenedoria t sentit en solitari; la xarxa de persones i contactes amb clients, provedors i altres professionals s
essencial. La cooperaci amb altres persones en projectes de talent compartit en multiplica els resultats.

2. Dimensi de la motivaci i la fora interior. La motivaci dassoliment, les emocions proactives, les creences
positives, la realitzaci personal, el desenvolupament dels talents propis i lautonomia personal sn essencials per a
lemprenedoria, per eixir de la zona de confort i afrontar els reptes amb illusi i valentia.

3. Dimensi de la millora-innovaci. La creativitat s una eina bsica en lemprenedor, la capacitat de satisfer

noves necessitats, millorar processos i aportar valor. Aix implica obertura i curiositat, perseverana, imaginaci i
tamb rigor.

4. Dimensi eticohumanista. Els bons negocis els fan les bones persones. Un negoci dolent, des del punt de vista
tic, acaba sent un mal negoci. Per desgrcia cada dia veiem notcies i exemples de mals negocis. Lemprenedor/a
necessita una tica com a principi personal i tamb com a estratgia a llarg termini de la sostenibilitat del seu negoci,
amb la construcci de relacions de confiana amb els seus clients.

119
5. Dimensi simbolicocomunicativa. La capacitat dexpressar les idees en diversos formats comunicatius, com
dibuixos, mapes, narracions, maneres de parlar tant verbals com no verbals, s fonamental per a lemprenedoria, perqu
no serveix de res tindre bones idees i projectes si no els sabem vendre, si no en convencem la societat, si no persuadim.

120
 7. ELEMENTS TRANSVERSALS

7.4 EDUCACI CVICA I CONSTITUCIONAL

En leducaci actual s cada vegada ms necessari disposar dun currculum en el qual valors, coneixements, prctiques
i comportaments tinguen com a finalitat comuna aconseguir que en el futur lalumnat participe plenament en una
societat tolerant, solidria, responsable i dialogant. LEducaci cvica i constitucional contribueix a desenvolupar aquest
nou repte educatiu propiciant ladquisici dhabilitats i virtuts cviques per exercir la ciutadania democrtica,
desenvolupant el coneixement de les nostres institucions i del nostre ordenament jurdic bsic i afavorint la convivncia
en societat.

Aix, aquest element educatiu transversal pretn el desenvolupament dels alumnes com a persones dignes i ntegres, la
qual cosa exigeix reforar lautonomia, lautoestima i lafany de superaci, i afavorir lesperit crtic per ajudar a la
construcci de projectes personals de vida. Tamb es contribueix a millorar les relacions interpersonals en la mesura
que leducaci cvica i constitucional afavoreix la utilitzaci sistemtica del dileg. Per a aix, es proposen activitats
que afavoreixen la convivncia, la participaci, i el coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminaci i
injustcia, que han de permetre consolidar les virtuts cviques necessries per a una societat democrtica.

Aix mateix, es contribueix a adquirir el coneixement dels fonaments i les formes dorganitzaci de les societats
democrtiques, a valorar positivament la conquista dels drets humans, i a rebutjar els conflictes entre els grups humans i
les situacions dinjustcia.

La identificaci dels deures ciutadans, i lassumpci i lexercici dhbits i virtuts cviques adequats a la seua edat en
lentorn escolar i social, permetran que els futurs ciutadans sinicien en la construcci de societats ms cohesionades,
lliures, prsperes, equitatives i justes.

Daltra banda, leducaci cvica i constitucional proposa lestmul de les virtuts i les habilitats socials, limpuls de la
faena en equip, la participaci i ls sistemtic de largumentaci, que requereix el desenvolupament dun pensament
propi. La sntesi de les idees prpies i alienes, la presentaci raonada del propi criteri i la confrontaci ordenada i crtica
de coneixement, informaci i opini afavoreixen, tamb, els aprenentatges posteriors.

Igualment, des de lEducaci cvica i constitucional es desenvolupen iniciatives de planificaci, presa de decisions,
participaci, organitzaci i assumpci de responsabilitats. LEducaci cvica i constitucional entrena en el dileg i el
debat, en la participaci, en laproximaci respectuosa a les diferncies socials, culturals i econmiques i en la valoraci
crtica daquestes diferncies, com tamb de les idees. El currculum atn a la construcci dun pensament propi, i a
ladopci de postures sobre problemes i les seues possibles solucions. Daquesta manera, es refora lautonomia dels
alumnes a lhora danalitzar, valorar i decidir, des de la confiana en ells mateixos i el respecte envers les altres
persones.

Safavoreix, tamb, el coneixement i ls de termes i conceptes relacionats amb la societat i la vida democrtica. A ms
a ms, ls sistemtic del debat contribueix especficament a aquesta competncia, perqu exigeix exercitar-se en
lescolta, lexposici i largumentaci.

121
 7. ELEMENTS TRANSVERSALS

7.5 ALTRES ELEMENTS TRANSVERSALS

A ms a ms dels elements transversals especficament treballats en els anteriors epgrafs de l'apartat 9 d'aquesta
Programaci Didctica, i tal com s'estableix en el Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s'estableix el
currculum bsic de l'Educaci Secundria Obligatria i del Batxillerat, es treballaran de forma especfica els segents
elements transversals:
a) El desenvolupament de la igualtat efectiva entre homes i dones, la prevenci de la violncia de gnere o contra
persones amb discapacitat, i els valors inherents al principi d'igualtat de tracte i no discriminaci envers qualsevol
condici o circumstncia personal o social.
b) L'aprenentatge de la prevenci i resoluci pacfica de conflictes en tots els mbits de la vida personal, familiar i
social, aix com dels valors que sustenten la llibertat, la justcia, la igualtat, el pluralisme poltic, la pau, la
democrcia, el respecte als drets humans, el respecte als homes i dones per igual, a les persones amb discapacitat i el
rebuig a la violncia terrorista, la pluralitat, el respecte a l'estat de dret, el respecte i consideraci a les vctimes del
terrorisme, i la prevenci del terrorisme i de qualsevol mena de violncia.
c) La prevenci de la violncia de gnere, de la violncia contra les persones amb discapacitat, de la violncia terrorista
i de qualsevol forma de violncia, racisme o xenofbia, incls l'estudi de l'holocaust jueu com a fet histric.
S'evitaran, en tot cas, comportaments sexistes i estereotips que suposin discriminaci.
d) Elements curriculars relacionats amb el desenvolupament sostenible i el medi ambient, els riscos dexplotaci i abs
sexual, l'abs i maltractament de persones amb discapacitat, les situacions de risc derivades de la inadequada
utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, aix com la protecci davant demergncies i
catstrofes.
d) Foment de lalimentaci equilibrada i l'activitat fsica moderada com a fonts de salut.

122
 8. AVALUACI DE LA PRCTICA DOCENT

Els docents avaluen tant els aprenentatges de l'alumnat com els processos d'ensenyament i la seva prpia prctica
docent, a travs dels Estndards d'Aprenentatge incorporats en la programaci docent.
Els Estndards d'Aprenentatge, considerats com concrecions dels criteris d'avaluaci del currculum de cada rea o
matria, ens permeten definir els resultats d'aprenentatge i concretar el que l'alumnat alumne ha de saber, comprendre i
saber fer en cada assignatura. Al seu torn, aquests estndards es valoren a partir dels indicadors dels assoliments, que
ens permeten avaluar en quatre nivells els aprenentatges que l'alumnat ha consolidat respecte als objectius marcats en
cada estndard.
Aquest fet permet al docent, al seu torn, avaluar els resultats de les estratgies i mesures educatives que ha adoptat al
llarg de la seva prctica educativa per facilitar que l'alumnat aconsegueixi els objectius establerts en cada estndard
d'aprenentatge.
Lavaluaci tant dels processos d'aprenentatge de l'alumnat com de la prpia prctica docent ser continuada.
L'avaluaci docent tindr com a objectiu, al seu torn, adaptar les estratgies educatives adoptades al llarg del curs a les
necessitats especfiques de l'alumnat.
Els Estndards d'Aprenentatge i, en el seu cas, els indicadors d'assoliments permeten, en aquest sentit, identificar els
coneixements, capacitats, competncies..., que amb relaci a un alumne individual o al conjunt del grup classe han de
ser consolidats, i que han de permetre adaptar la prctica educativa a les necessitats especfiques dels alumnes perqu
puguin assolir els coneixements establerts en els corresponents Estndards d'Aprenentatge.
Amb relaci a la prctica docent, els indicadors d'assoliments permeten valorar:
Si s'est complint amb la planificaci: activitats, temps, responsabilitats,
Si existeix desviaci entre l'objectiu definit i lacci o accions dissenyades per assolir-lo.
Si sestan assolint altres coses diferents a les planificades intencionadament.
Si s'est progressant en la lnia definida en l'objectiu.
Si els resultats obtinguts generen satisfacci en els implicats
Dins del procs d'ensenyament i aprenentatge, l'equip docent de cada grup d'alumnes celebrar sessions d'avaluaci per
valorar tant els aprenentatges de l'alumnat, com els processos d'ensenyament i la seva prpia prctica docent.
L'equip docent haur dadoptar les mesures ordinries o extraordinries ms adequades. Aquestes mesures es fixaran en
plans de millora de resultats collectius o individuals que permetin solucionar les dificultats, en collaboraci amb les
famlies i mitjanant recursos de suport educatiu.
Com eina auxiliar per reflexionar i valorar l'activitat docent oferim a continuaci una rbrica de la prctica docent en
qu es valoren els segents aspectes:
Calendaritzaci de les unitats i els continguts. Planificaci de les unitats didctiques al llarg del curs i
calendaritzaci dels continguts a abordar en cada unitat.
Exposici de la informaci. Claredat en les explicacions docents, amb una recepci i una interacci adequada amb
l'alumnat per comprovar lassimilaci de les informacions transmeses.
Eficcia de les activitats i recursos. Elecci i s adequats de les activitats i recursos emprats per a la consecuci dels
objectius didctics i els criteris d'avaluaci plantejats.
Diversitat de recursos. s de gran diversitat de recursos i materials, incloent-hi les TIC i ls educatiu dels mitjans
de comunicaci, per fomentar un aprenentatge ampli i una bona motivaci de l'alumnat.
Estratgies de motivaci de l'alumnat. Elaboraci de propostes que animin a l'alumnat a desenvolupar les seves
capacitats en funci dels seus propis interessos i a mantenir linters i l'esfor durant el seu aprenentatge.
Interacci amb l'alumnat. Relaci fluida del docent amb l'alumnat afavorint amb aix el desenvolupament de les
activitats d'aprenentatge.

123
 Avaluaci dels aprenentatges. Avaluaci dels continguts i les competncies adquirits a travs dels Estndards
d'Aprenentatge.

9.- CRITERIS DE QUALIFICACI

La qualificaci de lalumnat ser el resultat de lobtenci dels objectius y els coneixements

adquirits en la matria

La nota de lavaluaci sobtindr atenent al criteris segents

a.- Exmens terics de les unitats treballades a classe i programades. Les explicacions del
professor i qualsevol altre material addicional que s`haja treballat en classe o en casa
El 50% de la nota
b.- Probes curtes, a manera de exercicis.
c.- Treballs de final de activitats
el 30 %

d. - Altres treballs i activitats realitzats en casa.

e.- El quadern de la assignatura de lalumne complet i corregit.
f.- Intervencions i preguntes orals en classe
g.-Asistencia i correcci
h.- Respecte als companys i a la professora
El 20% de la nota

Al menys per a fer mitja cal aconseguir en cada apartat un mnim de 3 punts

124
2.3. TERCERO ESO

Geografia i Histria

3r ESO

PROGRAMACI
DIDCTICA

Comunitat Valenciana

125
126
ndex
INTRODUCCI......5

1. EL CURRCULUM DE GEOGRAFIA I HISTRIA.......6

1.1. Components del currculum......6
1.2. Elements transversals i valors. Mesures per a impulsar linters i lhbit de la lectura i la capacitat
dexpressar-se correctament .....................7
2. METODOLOGIA I ORIENTACIONS DIDCTIQUES......8

2.1. Metodologia general i especfica. Estratgies i activitats densenyament-aprenentatge.......8

2.2. Materials didctics i recursos organitzatius.........10
3. MESURES DATENCI A LA DIVERSITAT I EDUCACI INCLUSIVA..........12
4. PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS DAVALUACI..................13

4.1. Principis generals........14

4.2. Metodologia i instruments davaluaci.........15
4.3. Proves davaluaci i calendari escolar................15
4.4. Mesures de suport educatiu...16
4.5. Avaluaci de la prctica docent i indicadors dxit ...............19
5. PROGRAMACI DE GEOGRAFIA I HISTRIA 3R ESO.......19

Error! Marcador no definido.Error! Marcador no definido.Error! Marcador no definido.Error!

Marcador no definido.Error! Marcador no definido.5
Error! Marcador no definido.Error! Marcador no definido.Error! Marcador no definido.8

Error! Marcador no definido.Error! Marcador no definido.

Error! Marcador no definido.1

Error! Marcador no definido.Error! Marcador no definido.Error! Marcador no definido.4

Error! Marcador no definido.Error! Marcador no definido.6

GEOGRAFIA ECONMICA
Error! Marcador no definido.7

Error! Marcador no definido.Error! Marcador no definido.39

Error! Marcador no definido.0

Error! Marcador no definido.Error! Marcador no definido.Atenci a la

diversitat......42Error!
Marcador no definido.

Error! Marcador no definido.3

Error! Marcador no definido.Error! Marcador no definido.Atenci a la

diversitat........45Error!
Marcador no definido.

127
 Error! Marcador no definido.6

Error! Marcador no definido.Error! Marcador no definido.Atenci a la

diversitat........48Error!
Marcador no definido.

Error! Marcador no definido.49

Error! Marcador no definido.Error! Marcador no definido.Atenci a la

diversitat........51Error!
Marcador no definido.

Introducci
El Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual sestableix el currculum bsic de
lEducaci Secundria Obligatria, aprovat pel Govern dEspanya, i publicat en el BOE el
3 de gener de 2015, est emmarcat en la Llei orgnica 8/2013, de 9 de desembre, per a la
millora de la qualitat educativa, que al seu torn modifica larticle 6 de la Llei orgnica
2/2006, de 3 de maig, deducaci, per a definir el currculum com la regulaci dels

128
elements que determinen els processos densenyament i aprenentatge per a cadascun
dels ensenyaments.
Dacord amb lesmentat Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, que determina els
aspectes bsics a partir dels quals les distintes administracions educatives hauran de fixar
per al seu mbit de gesti la configuraci curricular i lordenaci dels ensenyaments en
Educaci Secundria Obligatria, correspon a la Generalitat Valenciana regular
lordenaci i el currculum en aquesta etapa.
El Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, estableix el currculum i desenvolupa
lordenaci general de lEducaci Secundria Obligatria a la Comunitat Valenciana. Aix
ho fa per a totes les assignatures (troncals, especfiques i de lliure configuraci
autonmica), i en concret per a la de Geografia i Histria. Aquest document es refereix a
la programaci de tercer curs dESO daquesta matria.
.

1. El currculum de Geografia i Histria

6.1. Components del currculum
La matria de Geografia i Histria s troncal en els quatre cursos de lESO. El currculum daquesta matria
sorganitza en cinc nuclis: objectius detapa, metodologia didctica, continguts, criteris davaluaci i
estndards daprenentatge avaluables. A tots se superposa lenfocament competencial fixat en el
desenvolupament de les competncies clau que es vinculen als criteris davaluaci i als estndards de la
matria.

CURRCULUM

Objectius detapa xits que els estudiants han daconseguir en finalitzar cada etapa educativa. No

129
 estan associats a un curs ni a una matria concreta.

Metodologia Conjunt destratgies, procediments i accions planificades pel professorat per a

didctica possibilitar laprenentatge de lalumnat i lassoliment dels objectius.

Conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a

Continguts
lassoliment dels objectius i a ladquisici de competncies.

Referents especfics per a avaluar laprenentatge de lalumnat. Descriuen els

Criteris davaluaci coneixements i les competncies que es volen valorar i que lalumnat ha dadquirir i
desenvolupar en cada matria.

Especificacions dels criteris davaluaci que permeten definir els resultats

Estndards daprenentatge, i que concreten el que lestudiant ha de saber, comprendre i saber
daprenentatge fer en cada matria. Han de ser observables, mesurables i avaluables, i permetre
graduar el rendiment o xit assolit.

Capacitats per a aplicar de manera integrada els continguts de cada ensenyament i

Competncies etapa educativa, a fi daconseguir la realitzaci adequada dactivitats i la resoluci
efica de problemes complexos.

En concret, lassignatura de Geografia i Histria t com a objectiu el coneixement de la societat, la seua

organitzaci i el seu funcionament al llarg del temps, la qual cosa es considera essencial per a poder
entendre el mn actual. Conixer lespai on es desenvolupen les societats, els recursos naturals i ls que shi ha
donat, ens aporta dades sobre el passat i ens permeten albirar alguns dels problemes del futur

Les disciplines de la Geografia i la Histria sn dos eixos vertebradors importants per al coneixement de la
societat, ja que contemplen la realitat humana i social des duna perspectiva global i integradora i ofereixen ms
capacitat per a lestructuraci dels fets socials; no obstant aix, la societat actual, cada vegada ms complexa,
requereix la intervenci daltres disciplines com Economia, Sociologia, Ecologia o Histria de lArt, que
aporten anlisis diferents i complementries per comprendre millor la realitat social.
En lESO, la matria de Geografia i Histria pretn aprofundir els coneixements adquirits pels estudiants en
lEducaci Primria, afavorir la comprensi dels esdeveniments, els processos i els fenmens socials en el
context en qu es produeixen, analitzar els processos que donen lloc als canvis histrics i continuar adquirint
les competncies necessries per a comprendre la realitat del mn actual, les experincies collectives
passades i presents, la seua orientaci en el futur, aix com lespai en qu es desenvolupa la vida en
societat.
La Geografia sorganitza, en el primer cicle, en els blocs El medi fsic i Lespai hum, i en quart curs se
centra en la globalitzaci. La Histria estudia les societats al llarg del temps, seguint un criteri cronolgic al llarg
dels dos cicles de lESO.

1.2. Elements transversals i valors. Mesures per a impulsar linters i

lhbit de la lectura i la capacitat dexpressar-se correctament

Lart. 4 del Decret 87/2015 subratlla la rellevncia dels elements transversals en la Programaci. En el currculum
de Geografia i Histria sinclouen tamb una srie de continguts que sn transversals en les distintes matries,
sense perjudici del seu tractament especfic en algunes: la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la
comunicaci audiovisual, les TIC, lemprenedoria i leducaci cvica i constitucional.

130
A ms, des del tractament dels continguts, les imatges i els textos, i des de la mateixa acci educativa en
laplicaci de la matria en les aules, shan de fomentar valors com la igualtat entre homes i dones, la no-
discriminaci per qualsevol condici o circumstncia personal o social, la resoluci pacfica de conflictes, la
defensa de la llibertat, la igualtat, els drets humans i la pau, i el rebuig de qualsevol tipus de violncia,
racisme o xenofbia.
Igualment, han devitar-se comportaments i continguts sexistes, i els estereotips que suposen discriminaci.
La matria ha de contribuir tamb a incorporar elements relacionats amb leducaci i la seguretat viria, el
desenvolupament sostenible i la protecci del medi ambient, els riscos dexplotaci i abs sexual, i les
situacions de risc derivades de ls de les TIC.

Com hem assenyalat, la lectura i lexpressi oral i escrita constitueixen elements transversals per al
treball en totes les assignatures i, en la nostra, per a totes les unitats didctiques. Aquest propsit necessita
mesures concretes per a dur-lo a terme; saniran plasmant en la nostra Programaci en els diferents apartats:
metodologia, materials i planificaci de cada unitat didctica en els objectius, els continguts, els criteris i els
estndards. Per caldr determinar una srie de mesures concretes. Proposem les segents:
Estimular, en les diferents unitats didctiques, la recerca de textos, la seua selecci, la lectura, la
reflexi, lanlisi, la valoraci crtica i lintercanvi de dades, comentaris i estimacions considerant ls de:
Diferents tipus de textos, autors i intencions
Diferents mitjans (impresos, audiovisuals, electrnics).
Diversitat de fonts (materials acadmics i autntics)
Aix mateix, caldr:
Potenciar situacions variades dinteracci comunicativa en les classes (converses, entrevistes,
colloquis, debats, etc.).
Exigir respecte en ls del llenguatge.
Observar, estimular i cuidar ls de normes gramaticals.
Analitzar i emprar procediments de citaci i parfrasi. Bibliografia i webgrafia.
Cuidar els aspectes de prosdia, estimulant la reflexi i ls intencional de lentonaci i les pauses.
Analitzar i vetlar per:

Lobservaci de les propietats textuals de la situaci comunicativa: adequaci, coherncia i

cohesi.
Ls destratgies lingstiques i de relaci: inici, manteniment i conclusi; cooperaci, normes de
cortesia, frmules de tractament, etc.
Ladequaci i lanlisi del pblic destinatari i adaptaci de la comunicaci en funci daquest.

Totes les propostes de desenvolupament de la lectura i lexpressi oral i escrita garantiran, dacord amb les
finalitats establides en lart. 15 del Decret 87/2015, ls del valenci, el castell i les llenges estrangeres com a
llenges vehiculares densenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes i garantint ls normal, la
promoci i el coneixement del valenci.
2. Metodologia i orientacions didctiques

2.1. Metodologia general i especfica. Estratgies i activitats

densenyament-aprenentatge
Dacord amb el Decret 87/2015, la naturalesa daquesta matria afavoreix ladopci denfocaments
metodolgics com laprenentatge basat en projectes, la indagaci collectiva, la resoluci de problemes, lestudi
en profunditat de casos, laprenentatge dialgic, les simulacions, els jocs de rol o els debats sobre processos
oberts. Tots aquests enfocaments afavoreixen un aprenentatge motivador, participatiu i situat mitjanant
laprofitament de diversos contextos socials que permeten integrar aprenentatges no formals i la collaboraci amb
la comunitat educativa. Tamb permeten integrar activitats lligades a prctiques socials com la visita a museus
de diferent tipus, la realitzaci ditineraris per a fer observacions directes, les visites a llocs amb un elevat

131
contingut de patrimoni histric, artstic o natural o la creaci de continguts per a informar, sensibilitzar la
comunitat o participar en debats socials fent propostes.

En aquest sentit s fonamental laprofitament com a recurs de lentorn ampli que constitueix la Comunitat
Valenciana tant com a base del desenvolupament dactivitats daprenentatge com per servir de context social on
lalumne demostra les seues aptituds.

Lenfocament competencial de les matries dEducaci Secundria determina ladopci dun conjunt
destratgies metodolgiques dacord amb un plantejament innovador per a abordar lensenyament-
aprenentatge de la Geografia i Histria en les aules.

Enfocament comunicatiu i funcional

Un dels objectius de lassignatura de Geografia i Histria s que els alumnes desenvolupen i milloren la seua
competncia comunicativa, i siguen capaos dinteractuar amb xit en tots els mbits de la seua vida: personal,
acadmic, social, i en el futur, en lmbit professional. Amb aquesta finalitat t una preeminncia especial el
desenvolupament de la llengua oral i de la comprensi i lexpressi escrites.

La comunicaci oral es vincula a la vida quotidiana i personal (famlia, xarrades damics, converses amb
companys) i a un tipus de llenguatge informal, redundant i summament expressiu, en lmbit acadmic, a ms
de les explicacions del professor i les exposicions dels alumnes, loral serveix com a font dinformaci, i com a
sistema de comunicaci i negociaci, especialment en els treballs en grup. La comunicaci oral presenta una
atenci especial en tot el projecte, ja que la prctica oral, associada singularment a la presentaci de tasques i
treballs de classe, s una constant en totes les unitats.
Quant a la comunicaci escrita, es posa un mfasi especial en la lectura, sobretot de textos expositius, els ms
habituals en la vida acadmica. En aquest curs es concedeix tamb una importncia especial a la lectura digital,
una realitat que implica el desplegament de competncies lectores diferents de les que exigeix el llibre imprs o
facsmil (llibre electrnic, PDF i formats semblants). La lectura dels nous gneres digitals com el blog, les wikis,
els frums i les xarxes socials es produeix a salts, de manera fragmentada, amb un protagonisme extraordinari
del lector, que no sols interpreta el text sin que s el creador de litinerari de lectura recolzant-se en lhipertext
enfront de la linealitat de la lectura tradicional.
Pel que fa a lexpressi, es treballaran produccions orals i escrites dels alumnes parallelament a ladquisici dels
continguts i les habilitats prpies de lrea. En totes les unitats didctiques del curs es proposa que els alumnes
guarden les seues produccions escrites en el seu dossier, cosa que permetr prestar una atenci especial a la
presentaci i lexpressi escrita daquests treballs. Igualment, en la tasca final de cada unitat es proposa als
alumnes que duguen a terme exposicions orals i escrites a partir dels treballs fets.

Aprenentatge per tasques i treball collaboratiu

s aconsellable des de diversos punts de vista optar per metodologies actives daprenentatge en qu els
alumnes i les alumnes sn els agents i els protagonistes de la comunicaci i reconeixen en la realitzaci de les
activitats i les tasques una relaci amb les seues prpies necessitats comunicatives i una aplicaci directa
als diferents mbits de la seua vida personal, acadmica i social. Aquesta vinculaci amb la prpia experincia i
amb la reutilitzaci del coneixement en contextos reals fa verdaderament significatiu laprenentatge de la
Geografia i Histria, molt allunyat de la mera especulaci terica i descriptiva.
En aquest curs sha optat per la metodologia per tasques: en cada unitat es plantegen diferents tasques de
producci intermdies, que encara que no condicionen, preparen la realitzaci de la tasca final en qu sapliquen
habilitats ja adquirides. En el disseny de les tasques tenen una rellevncia especial les relacions interdisciplinries
i intradisciplinries, ja que es tracta dobjectes daprenentatge que exigeixen la posada en marxa de processos
cognitius complexos, el foment de la creativitat dels alumnes i laplicaci constant de les TIC tant com a eines de
recerca i elaboraci dinformaci com per les seues possibilitats comunicatives i creatives.
La realitzaci de les tasques implica el treball collaboratiu, que sense oblidar les aportacions individuals
requereix models dagrupaci flexibles i el convenciment que la resoluci de la tasca no s la suma desforos
dels integrants del grup, sin lesfor coordinat de tots els membres de lequip.

132
En lactualitat, la forma collaborativa de treball s una demanda del mn laboral per les condicions en qu aquest
es du a terme: una societat globalitzada i amb slides tecnologies de la comunicaci. En lmbit educatiu, aquest
tipus de treball significa:

Un tipus dorganitzaci de laula determinat, per a afavorir lespai per a la discussi, el debat, i la presa de
decisions. Aix no implica que el treball haja de fer-se sempre a laula, ja que els nous mitjans de comunicaci
permeten la connexi sincrnica i la coordinaci sense necessitat de la presncia fsica.
Una concepci de laprenentatge com a construcci conjunta del coneixement. En promoure lintercanvi didees, la
comunicaci precisa, lactuaci coordinada i el control mutu, el treball en collaboraci condueix a laprenentatge
significatiu, que saconsegueix amb lesfor com. s cada individu que aprn, per el que saprn ha estat elaborat
per tots els membres de lequip. Dac ve la necessitat de promoure un comportament tic en qu saporten al grup els
coneixements propis i es respecte all aportat pels altres. En aquest sentit, aquest tipus daprenentatge s el marc idoni
per a aplicar els principis dautoavaluaci, avaluaci entre iguals i coavaluaci.
Una metodologia que concedeix a lalumne autonomia per a aprendre i converteix el docent en guia i tutor del
procs. Cada estudiant s subjecte del seu propi aprenentatge i, al mateix temps, mestre i deixeble dins del grup.
Aquest intercanvi constant de papers promou la interrelaci personal i afavoreix el desenvolupament de competncies
socials i la integraci en el grup. El professor deixa la funci de transmissor de coneixements i esdev mediador i
facilitador de la seua adquisici.

Les tasques dissenyades en cada unitat sn obertes, per a fomentar la creativitat individual i del grup, i estan estructurades
i delimitades clarament, per no dificultar-ne la comprensi. Shi especifica clarament el resultat que es vol assolir
lobjectiu que persegueix la tasca es coneix des del comenament de cada unitat i sestableixen amb claredat les vies per a
obtenir el resultat final en cada una de les fases: inspiraci, realitzaci i publicaci.

Foment de la creativitat, del pensament estratgic i del pensament crtic

La metodologia per tasques exigeix engegar processos cognitius complexos i combinar diferents habilitats i
destreses que afavoreixen el foment de la creativitat i latenci a la diversitat de capacitats (intelligncies
mltiples).
La globalitzaci i el canvi constant caracterstics del mn actual exigeixen individus capaos dactuar de manera
estratgica, s a dir, amb la competncia necessria per a adaptar-se a situacions noves, prendre decisions
pertinents i mantenir una actitud constant daprenentatge. Ser estratgic implica:
Analitzar i avaluar situacions noves.
Reconixer les metes que es volen assolir.
Prendre decisions i corregir-ne laplicaci, si cal.
Tenir conscincia dall que se sap, i de la manera daplicar-ho i quan.
El pensament estratgic es basa en el saber i el saber fer i no pot desenvolupar-se ni tericament ni per
mitj dactivitats que impliquen simplement la comprovaci de coneixements. Per a entrenar-lo s necessari
dissenyar activitats en qu lalumnat haja de desplegar la seua capacitat dactuaci, de reflexi i de creaci.
Les tasques finals de les unitats, plantejades com un repte a qu els alumnes shan denfrontar, representen una
oportunitat idnia per a fomentar el pensament estratgic: parteixen duna situaci que els alumnes han
danalitzar (reflexi, en la fase de preparaci), per a assolir uns objectius concrets (actuaci, en la fase de
realitzaci) seguint camins no preestablits (creaci, en les fases de realitzaci i de comunicaci i
publicaci).
Per a assolir aquest desenvolupament, shan dissenyat activitats obertes (no tenen resposta nica), globals
(requereixen integrar coneixements dorigen divers) i noves per a lalumnat (no una simple reproducci daltres
de ja fetes). Com en qualsevol altra producci, la resoluci daquest tipus dactivitats requereix la revisi del
procediment que sha dut a terme, de manera que es facilite la reflexi sobre el mateix aprenentatge
(metaaprenentatge).
Pensar crticament consisteix a adoptar una actitud intellectual danlisi dobjectes i dinformacions de qualsevol
naturalesa per a comprendrels i emetren un judici sobre la validesa, ladequaci, la congruncia, la veritat No
es tracta, doncs, dadherir-se o rebutjar una valoraci determinada, sin dexaminar els diferents aspectes de la
realitat, prenent distncia i des de diferents perspectives. Com que es tracta duna actitud intellectual, el

133
pensament crtic noms es pot formar promovent-ne laplicaci a situacions diverses, automatitzant-lo fins a
constituir-lo en hbit.
Integraci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci

Des del punt de vista prctic, les TIC sn un suport per a determinats continguts (multimdia) i faciliten eines
per a construir el coneixement, especialment en les activitats de recerca dinformaci, i per a dur a terme
tasques complexes.
Daltra banda, les activitats que integren les TIC tenen, de vegades, un component ldic molt adequat per a
aconseguir la motivaci a laula. No obstant aix, ls que en fan els adolescents est relacionat
fonamentalment amb les seues necessitats de comunicaci personal i la seua utilitzaci en lmbit acadmic, fet
que ha de ser objecte dun procs densenyament-apenentatge com el que es produeix en altres facetes del
procs educatiu, especialment pel que fa als riscos inherents a aquests nous tipus de comunicaci.
Finalment, cal mencionar les implicacions metodolgiques de dos eixos fonamentals del curs: lAtenci a la
diversitat de laula i lAvaluaci del procs densenyament-apenentatge, que es detallen en lapartat 3 i 4
daquest document.

2.2. Materials didctics i recursos organitzatius

Per a posar en prctica els principis metodolgics assenyalats en lapartat 2.1., sha seleccionat un conjunt de
materials didctics que responen a aquest plantejament. Aquests materials sn els que componen el projecte
INICIA de Geografia i Histria 3r ESO dOxford Educaci.
Llibre de lalumne
Les tretze unitats didctiques que componen el llibre de lalumne INICIA DUAL presenten una organitzaci
sistemtica:
Presentaci de la unitat.
Desenvolupament dels continguts.
Resum de la unitat i activitats de sntesi.
Tasca final.

PRESENTACI
La unitat es presenta amb una gran imatge i un text breu que evoca els continguts que la vertebren. En la
primera pgina lalumne pot consultar:

Qu saps ja? Els coneixements apresos en unitats o en cursos anteriors rellevants per a continuar
construint laprenentatge.

Qu aprendrs? Els continguts que es tractaran en la unitat.

De qu sers capa? Les capacitats que ha de desenvolupar al final de la unitat.

A ms, en aquestes pgines inicials es presenta la Tasca final, en qu els estudiants han de posar en prctica
una part del que sha aprs en la unitat

DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS

En aquesta secci sexposen els continguts de Geografia i Histria acompanyats de fotografies, de mapes, de
grfics, etc. En general, es reserven grans espais per a mapes i altres illustracions, ja que es tracta duna rea en
qu els continguts visuals tenen una rellevncia especial.
Els continguts de la matria sorganitzen en una estructura en epgrafs, encara que alguns continguts de gran
importncia saparten daquesta organitzaci convencional i ofereixen un enfocament una mica ms divulgatiu.
Els continguts de lapartat IMPORTANT inclouen dades significatives per als continguts desenvolupats en els
epgrafs, i els de lapartat HO SABIES? aporten curiositats sobre els temes tractats.

134
Al final de cada apartat de primer ordre es proposen totes les activitats classificades per tipologia: Observa,
analitza i interpreta, Sintetitza i relaciona, Investiga, Opina, Comunicaci lingstica i Tractament de la
informaci.

RESUM DE LA UNITAT I ACTIVITATS DE SNTESI

Una vegada finalitzat el desenvolupament en cada unitat, hi ha una pgina que inclou un resum de la unitat.
Desprs hi ha dues pgina dACTIVITATS que tenen un doble objectiu:

Que els alumnes spien i relacionen els continguts principals de la unitat, i

Que apliquen les tcniques de treball de la unitat.
TASCA FINAL
Aquesta secci inclou una proposta de treball collaboratiu per a posar en prctica els coneixements i les
destreses treballats en la unitat. El desenvolupament de la tasca es du a terme en tres fases: preparaci,
realitzaci, i comunicaci i publicaci.
Al final, lalumne pot autoavaluar el procs daprenentatge responent a huit preguntes de reflexi sobre qu
ha aprs i com ha aprs.

Llibre digital INICIA DUAL

Lalumne disposa del llibre imprs INICIA DUAL i de la versi electrnica corresponent: el llibre digital INICIA
DUAL, que incorpora un conjunt de continguts digitals per a ser treballats durant el desenvolupament de
cada unitat didctica dacord amb la planificaci docent. Es pot fer servir el llibre digital a laula en mode local,
sense necessitat de tenir connexi a Internet.
Els continguts digitals del projecte estan referenciats en la versi impresa del llibre de lalumne mitjanant les
icones i els vincles que es descriuen en lapartat Aix s el teu llibre. En el llibre digital INICIA DUAL estan
assenyalats mitjanant icones que enllacen directament els continguts.
Continguts en format digital

Els continguts, les activitats i els recursos digitals del projecte INICIA desenvolupen, reforcen i amplien les
propostes del llibre imprs. Aquests recursos es presenten en diferents formats, en funci de lobjectiu
pedaggic corresponent i de les dinmiques daula habituals en Educaci Secundria:

PER A DESPERTAR LINTERS

Que interessant! Vdeos breus amb curiositats o enigmes de la geografia o la histria. Lobjectiu s
despertar linters de lalumne pel contingut de la unitat que estudiar a continuaci.

PER A COMPRENDRE MILLOR

Exploradors virtuals. Visites guiades, animacions, edificis en tres dimensiones, etc.
Ajudes per a estudiar. Enllaos a pgines web (Institut Geogrfic Nacional, RAE, atles debades,
enciclopdia digital debades, Institut Cervantes) i daltres. Aquests enllaos pretenen servir dajuda a
lalumne mentre estudia, ampliar algun tema tractat en la unitat i evitar que es perda en recerques pel seu
compte.

PER A AMPLIAR O REFLEXIONAR SOBRE EL QUE SHA APRS

Has de llegir-ho. Proposa activitats a partir de la lectura dun text. Lobjectiu s presentar una part del
contingut de la unitat des dun altre enfocament o punt de vista per a afavorir lassimilaci i la reflexi i
desenvolupar la comprensi lectora.
Aula de cine. Es tracta duna proposta dactivitats feta desprs dhaver vist una escena duna pellcula.
Lobjectiu s presentar part del contingut de la unitat duna altra manera per a afavorir lassimilaci i la
reflexi.
Activitats amb imatges. Es tracta dactivitats dobservaci, dinterpretaci i de comparaci dimatges
(mapes i recreacions histriques, etc.). Aquestes illustracions poden ser del mateix llibre o de llibres
anteriors. Pot tractar-se dun treball a partir duna sola imatge o duna srie dimatges per a comparar-les,
per a ordenar-les cronolgicament, etctera.

135
PER A REPASSAR
Sntesi de la unitat. Resums de la unitat en PDF i en udio (podcast).
Activitats interactives. Sn activitats basades en plantilles, de relacionar amb fletxes, de completar les
frases amb paraules donades, etc. Inclouen propostes ms ldiques del tipus passatemps. La primera
activitat proposada en cada unitat s completar un mapa conceptual.

PER A FER ACTIVITATS

Recursos per a fer activitats del Llibre de lalumne. Es tracta denllaos a pgines web i a altres llocs
web (Institut Geogrfic Nacional, RAE, atles debades, enciclopdia digital debades, Institut Cervantes).
Aquests enllaos miren de ser una eina per a fer algunes activitats.
Connexi amb mapes muts.
Connexi amb annex cartogrfic.

PER A CONSULTAR
Annex cartogrfic.
Mapes muts.

3. Mesures datenci a la diversitat i educaci inclusiva

Les aules sn un reflex de la diversitat de la societat actual i de les diferncies prpies dels individus que
integren els diferents collectius. El reconeixement de la diversitat en les habilitats i en les expectatives dels
alumnes i de les alumnes constitueix un principi fonamental que ha de regir lacci educativa en lensenyament
bsic, la finalitat del qual s assegurar la igualtat doportunitats de tots els alumnes davant de leducaci, i
posar els mitjans per a evitar el fracs escolar i el risc daband del sistema educatiu.
Latenci a la diversitat sentn com el conjunt de les actuacions educatives adreades a donar resposta a les
diferents capacitats, ritmes i estils daprenentatge, motivacions i interessos, situacions socials, culturals,
lingstiques i de salut de lalumnat. Aquestes mesures sorienten a assolir els objectius i les competncies
establides per a lESO i es regeixen pels principis de qualitat, equitat i igualtat doportunitats, normalitzaci,
integraci i inclusi escolar, igualtat entre dones i homes, no-discriminaci, flexibilitat, accessibilitat i
disseny universal, i cooperaci de la comunitat educativa.

En aquest curs, sha triat com a eix constructiu bsic el reconeixement de la diversitat de lalumnat i la integraci
de mesures, de metodologies i de components que permeten al professorat tractar amb garanties la diversitat de
les aules. Aquest pla datenci a la diversitat es concreta en els elements segents:

Latenci a la diversitat est inclosa en les programacions daula de les diferents unitats didctiques
(apartat 5.2). Shi ofereixen suggeriments dactuaci i materials concrets de suport educatiu.
Latenci a les diferncies individuals quant a motivacions, interessos, capacitats i estils daprenentatge
estan previstes en la combinaci de metodologies de les unitats didctiques; en la diversitat
dagrupaments i tasques proposats; en la combinaci de llenguatges i suports, en larticulaci de
diferents itineraris elements orientats a satisfer les exigncies daprenentatge de cada alumne i a
permetre el seu desenvolupament individual.
Per a atendre els diferents ritmes daprenentatge, shan dissenyat programes especfics de refor i dampliaci
destinats a millorar les possibilitats dassolir els objectius educacionals en aquesta etapa. Aquests components estan
incorporats en la programaci de les unitats didctiques.

Leducaci inclusiva
Les mesures datenci a la diversitat han datendre el principi dINCLUSI EDUCATIVA, que suposa reconixer la
legitimitat de les diferncies de totes les persones, assumint-les com un valor que enriqueix el context educatiu.

136
Leducaci inclusiva s la que adapta els sistemes i les estructures de lescola i dels projectes educatius per a
satisfer les necessitats dels alumnes amb necessitats especials de suport educatiu. Aquest principi parteix de
la premissa que tots els estudiants, siga quina siga la seua condici particular, poden aprendre sempre que el
seu entorn educatiu oferisca condicions necessries daccs i atorgue experincies daprenentatge significatives
per a tots.
Per a atendre les necessitats dels alumnes amb necessitats de suport educatiu es fan adaptacions curriculars
significatives de les unitats didctiques de Geografia i Histria.

4. Procediments i instruments davaluaci

4.1. Marc general
La normativa vigent assenyala que lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat en totes les matries
dEducaci Secundria Obligatria ha de regir-se pels principis davaluaci contnua, formativa i reguladora, i
integradora de les diferents rees del currculum:
Contnua, per a garantir ladquisici de les competncies imprescindibles, que permeta establir
mesures de refor o dampliaci en qualsevol moment del curs quan el progrs dun alumne o duna
alumna ho aconselle. Lavaluaci contnua implica lobservaci sistemtica de lactuaci de lalumnat, el
seguiment i el registre de lactivitat diria en els quaderns i en els treballs de classe, i la realitzaci de
diferents tipus de proves tant orals com escrites per a constatar en moments puntuals del curs el grau
dadquisici de les competncies exigides.
Formativa i reguladora, per a millorar el procs densenyament-aprenentatge, de manera que els
estudiants puguen obtenir rendiment acadmic i personal del procs davaluaci, i el professorat puga
adaptar convenientment les estratgies densenyament-aprenentatge, tant a escala individual com de
grup de classe.
Integradora, per a assolir els objectius i les competncies corresponents, tenint en compte totes les
matries, encara que sense impedir la realitzaci de lavaluaci diferenciada de cada assignatura,
atenent els seus criteris davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables.
A ms, la LOMQE manifesta que shan de fer avaluacions externes de fi detapa amb carcter formatiu i de
diagnstic, homologables a les que es fan en lmbit internacional (en especial a les de lOCDE) i centrades en
el nivell dadquisici de les competncies.
Lenfocament competencial integra un coneixement de base conceptual: conceptes, principis, teories, dades i
fets (saber); un coneixement relatiu a les destreses, referides tant a lacci fsica observable com a lacci
mental (saber fer); i un conjunt dactituds i de valors de gran influncia social i cultural (saber ser). Aquest
enfocament implica que lavaluaci final del curs ha de mesurar el grau de domini de les competncies, fet que
implica:
Lelecci destratgies i dinstruments per a avaluar lalumnat dacord amb les seues aptituds en la
resoluci de problemes que simulen contextos reals, mobilitzant els seus coneixements, destreses i
actituds.

La integraci de lavaluaci de competncies amb lavaluaci dels continguts, en la mesura que

ser competent implica mobilitzar els coneixements i les actituds per a donar resposta a les situacions
plantejades, dotar de funcionalitat els aprenentatges i aplicar all que sha aprs des dun plantejament
integrador.

Mesurar els nivells dacompliment de les competncies per mitj dindicadors dxit, com ara les
rbriques o les escales davaluaci, que han dincloure rangs que tinguen en compte el principi datenci
a la diversitat.

Utilitzar procediments i eines davaluaci variats per a facilitar lavaluaci de lalumnat com a part
integral i de millora del procs densenyament i aprenentatge.

137
 Incorporar estratgies que permeten la participaci de lalumnat en lavaluaci dels seus xits, com
ara lautoavaluaci, lavaluaci entre iguals i la coavaluaci.
Els referents per a comprovar el grau dadquisici de les competncies i lassoliment dels objectius de letapa
en les avaluacions contnua i final de la matria de Geografia i Histria sn els criteris davaluaci i els
estndards daprenentatge avaluables.

4.2. Metodologia i instruments davaluaci

Laplicaci a laula de la metodologia per tasques implica la realitzaci duna srie de tasques intermdies
que preparen una Tasca final dunitat, i hi estan al servei, de carcter integrador, en qu els alumnes apliquen
els coneixements i les destreses adquirides de la matria, daltres assignatures, dintegraci de les TIC, de
carcter transversal a la realitzaci dun treball (tasca) individual i / o collaboratiu. Tamb pot treballar-se
primerament el contingut de la unitat i desprs dur a terme la tasca, si el professor ho creu convenient.

En la realitzaci de la tasca final es posen en marxa els principis dautoavaluaci, coavaluaci, avaluaci
entre iguals i lavaluaci del mateix procs daprenentatge, i sofereixen instruments per a avaluar les
aptituds dels seus estudiants:
Dossier digital per a lautoavaluaci, i el registre i el seguiment continu de les tasques intermdies i de
la Tasca final.
Autoavaluaci de la tasca en el Llibre de lalumne. Duent-la a terme es vol que lalumne reflexione
sobre all que ha aprs, quines dificultats ha trobat, com ha treballat en equip, etc.

Rbrica de la tasca en la Guia didctica i en la zona de recursos editables del Llibre digital del
professor. Aquesta avaluaci parteix del mateix enfocament de metaaprenentatge assenyalat en el punt
anterior.
Altres instruments per a lavaluaci sn el blog i el mural digital, per a fer lavaluaci entre iguals i la
coavaluaci, i el diari daprenentatge, perqu lalumne reflexione sobre el que aprn i sobre el procs seguit
per a aconseguir-ho (metaaprenentatge).

Durant el curs, el plantejament i els instruments davaluaci que acaben de ser descrits es combinen amb ls de
proves davaluaci per a mesurar el grau dadquisici dels continguts associats als estndards daprenentatge i
a les competncies.

4.3. Proves davaluaci i calendari escolar

Per a atendre les diferents fites davaluaci associades al calendari escolar, shan dissenyat les proves
davaluaci segents:
Avaluaci inicial. s una prova que saplica al comenament del curs escolar i que atn la detecci del
grau dadquisici de les principals destreses bsiques i dalguns continguts requerits per al curs. Desprs
de fer aquesta prova i dobservar sistemticament els alumnes durant els primers dies, shan destablir
mesures de suport individuals i de grup.
Avaluaci dunitats. Cada unitat didctica inclou una prova davaluaci i la rbrica de la tasca de
cada unitat.
Avaluaci de blocs de continguts. Es tracta duna prova que sha daplicar en acabar el treball de les
unitats de cada bloc de contingut (Geografia i Histria)
Avaluaci final. Es tracta duna prova que recull les competncies cognitives i les destreses exigibles
en cada curs acadmic.
El model de proves davaluaci dissenyades per a lrea de Geografia i Histria, independentment de la
temporalitzaci, respon a la integraci necessria de coneixements i de destreses exigida per lenfocament
competencial del currculum, de la matria i del projecte. Les activitats de les proves davaluaci estan

138
associades als estndards daprenentatge definits per a assolir-los (unitat, trimestre, curs), de manera que el
professor puga mesurar, avaluar i graduar el rendiment o lxit assolit.
En lelaboraci de les proves davaluaci sha tingut en compte la combinaci de diversos tipus de preguntes-
tasques:
Les preguntes de resposta tancada responen al format delecci mltiple, en qu noms una opci s
correcta i la resta es consideren errnies.

Les preguntes de resposta semiconstruda inclouen diverses preguntes de resposta tancada

dicotmiques o demanen a lalumnat que complete frases o que relacione diferents termes o elements.

Les preguntes de resposta construda exigeixen el desenvolupament de procediments. Aquest tipus de

qestions preveuen la necessitat daconseguir una producci nica, encara que podria expressar-se de
diferents maneres i descriure diferents camins per a arribar-hi. Tant el procediment com el resultat han de
ser valorats, per a la qual cosa sestableixen diferents nivells dexecuci en la resposta en funci del grau
de desenvolupament competencial evidenciat.

Les preguntes de resposta oberta, que admeten respostes diverses, que, fins i tot sent correctes,
poden diferir duns alumnes a uns altres.

4.4. Mesures de suport educatiu

Lavaluaci en educaci ha dentendres com un instrument de millora. Laplicaci del model exposat permet al
professor identificar els aspectes metodolgics i organitzatius que necessiten algun tipus dajust i prendre
decisions individualitzades respecte dels alumnes, depenent si necessiten una ampliaci de les propostes de
treball (per als que mostren nivells elevats de rendiment i motivaci), un refor dels aspectes essencials del
currculum, o fins i tot una adaptaci curricular, si necessiten una ajuda especfica per a assolir els objectius de
letapa i adquirir les competncies corresponents.
En aquesta lnia, cada unitat didctica de Geografia i Histria 3r ESO inclou:

Activitats de refor i dampliaci.

Una adaptaci curricular per unitat didctica.

4.5. Avaluaci de la prctica docent i indicadors dxit

Hem de desenvolupar lavaluaci de lensenyament i dels seus components dacord amb estratgies que ens
permeten obtenir informaci significativa i contnua per a formular judicis i prendre decisions que afavorisquen
millorar la qualitat de lensenyament.

Amb lobjectiu de garantir lobjectivitat de lavaluaci, hem de seleccionar procediments, tcniques i instruments
dacord amb els requisits segents:

Varietat, de manera que permeten contrastar dades davaluaci obtingudes per mitj de diferents
instruments.

Concreci sobre el que es pretn, sense introduir variables que distorsionen les dades que sobtinguen
amb la seua aplicaci.

Flexibilitat i versatilitat, aplicables en diferents contextos i situacions.

Participaci, el consens en tots aquests aspectes bsics ha de marcar lestratgia avaluadora de lequip
docent.

Hem demprar la triangulaci per a obtenir informaci del procs densenyament mitjanant la diversitat de
fonts (diferents persones, documents i materials), de mtodes (pluralitat dinstruments i tcniques), davaluadors
(atribuir a diferents persones el procs de recollida dinformaci, per a reduir la subjectivitat), de temps (varietat
de moments) i despais. Per a fer-ho, hem dutilitzar les tcniques segents:

139
 - Observaci: directa (procs daprenentatge dels alumnes) i indirecta (anlisi de contingut de la
programaci didctica).

- Entrevista: ens permet obtenir informaci sobre lopini, les actituds, els problemes, les motivacions, etc.,
dels alumnes i de les seues famlies. Un s adequat exigeix sistematitzaci: definici dels objectius,
delimitaci de la informaci que es pensa obtenir i registre de les dades essencials que shan obtingut.

- Qestionaris: complementen la informaci obtinguda per mitj de lobservaci sistemtica i dentrevistes

peridiques. s til lavaluaci que fan els alumnes sobre alguns elements de la programaci: quines
iniciatives metodolgiques els han agradat ms, amb quina formula davaluaci se senten ms cmodes,
etc.

Les tcniques/procediments per a avaluar necessiten instruments especfics que garantisquen la sistematicitat i el
rigor necessaris en el procs davaluaci. Fan possible el registre de les dades de lavaluaci contnua i
sistemtica i es converteixen, aix, en linstrument precs i gil que garanteix la viabilitat dels principis de
lavaluaci a qu hem alludit. Hi hem demprar els segents:

- Llistes de control: ha de figurar-hi si shan assolit cada un dels aspectes avaluats o no. Sn molt
adequades per a valorar els processos densenyament, en particular per a avaluar aspectes de
planificaci, materials

- Escales destimaci: les ms utilitzades sn les taules de doble entrada que recullen els aspectes que
sha davaluar i una escala per a valorar lassoliment de cada un. Aquesta escala pot reflectir referents
qualitatius (sempre, sovint, de vegades, mai) o constituir una escala numrica; etc. Sn de gran utilitat
per a reflectir les competncies professionals del professorat plasmades en indicadors per a cada tipus
de competncia.

En lavaluaci dels processos densenyament i de la nostra prctica docent hem de tenir en compte lestimaci,
tant daspectes relacionats amb el mateix document de programaci (adequaci dels seus elements al context,
identificaci de tots els elements,), com dels relacionats amb la seua aplicaci (activitats exercides, resposta
als interessos dels alumnes, selecci de materials, referents de qualitat en recursos didctics, etc.).

Per a guanyar pel que fa a sistematicitat i rigor, durem a terme el seguiment i la valoraci del nostre treball
fixant-nos en els indicadors dxit segents:

Identifica en la programaci objectius, continguts, criteris davaluaci i estndards daprenentatge

adaptats a les caracterstiques del grup dalumnes a qu va adreada la programaci.

Descriu les mesures per a atendre tant els alumnes amb un ritme ms lent daprenentatge com els que
presenten un ritme ms rpid.

Empra materials variats quant a suport (imprs, audiovisual, informtic) i quant a tipus de text (continu,
discontinu).

Fa servir materials autntics per a afavorir el desenvolupament de les competncies clau i la

transferncia dels aprenentatges de lentorn escolar al sociofamiliar i professional.

Estimula tant el pensament lgic (vertical) com el pensament creatiu (lateral).

Fomenta, a travs de la seua prpia conducta i les seues propostes dexperincies densenyament-
aprenentatge, leducaci en valors.

Afavoreix la participaci activa de lalumne, per a estimular la implicaci en la construcci dels seus
propis aprenentatges.

Enfronta lalumne a la resoluci de problemes complexos de la vida quotidiana que exigeixen aplicar de
manera conjunta els coneixements adquirits.

140
 Estableix vies de cooperaci efectiva amb les famlies per a desenvolupar leducaci en valors i per a
establir pautes de lectura, destudi i desfor a casa, condicions per a afavorir la iniciativa i lautonomia
personals.

Proposa activitats que estimulen les diferents fases del procs de construcci dels continguts
(identificaci de coneixements previs, presentaci, desenvolupament, aprofundiment, sntesi).

Dna resposta als diferents tipus dinteressos, de necessitats i de capacitats dels alumnes.

Orienta les activitats al desenvolupament de capacitats i de competncies, tenint en compte que els
continguts no sn leix exclusiu de les tasques de planificaci, sin un element ms del procs.

Estimula lactivitat constructiva de lalumne, de manera que supera lmfasi en lactivitat del professor i el
seu protagonisme.

Aix mateix, vetlarem per lajust i la qualitat de la nostra programaci per mitj del seguiment dels indicadors
segents:

l) Reconeixement i respecte per les disposicions legals que determinen els seus principis i elements bsics.

m) Adequaci de la seqncia i la distribuci temporal de les unitats didctiques i, en aquestes, dels

objectius, els continguts, els criteris davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables.

n) Validesa dels perfils competencials i de la integraci daquests amb els continguts de la matria.

o) Avaluaci del tractament dels temes transversals.

p) Pertinncia de les mesures datenci a la diversitat i les adaptacions curriculars aplicades.

q) Valoraci de les estratgies i dels instruments davaluaci dels aprenentatges de lalumnat.

r) Pertinncia dels criteris de qualificaci.

s) Avaluaci dels procediments, dels instruments davaluaci i dels indicadors dxit del procs
densenyament.

t) Idonetat dels materials i dels recursos didctics utilitzats.

u) Adequaci de les activitats extraescolars i complementries programades.

v) Detecci dels aspectes millorables i indicaci dels ajustos que shan de fer en conseqncia.

Lavaluaci del procs densenyament ha de tenir un carcter formatiu, orientat a facilitar la presa de decisions
per a introduir les modificacions oportunes que ens permeten millorar el procs de manera contnua.

Amb aix volem aconseguir una avaluaci que contribusca a garantir la qualitat i leficcia del procs
educatiu. Tots aquests xits o consecucions i les dificultats trobades shan de recollir en la memria final de curs,
juntament amb les propostes de millora corresponents, amb la finalitat que cada curs escolar la prctica docent
augmente de nivell de qualitat.

141
 142

5. Programaci de Geografia i Histria 3r ESO

5.1. Objectius detapa i competncies clau
Objectius detapa
El currculum de Geografia i Histria de 3r dESO semmarca en el referent que impliquen els objectius generals de letapa,
que han dassolir-se com a resultat de les experincies densenyament-aprenentatge dissenyades per a aquesta finalitat en
cada una de les matries dEducaci Secundria Obligatria. Aquests objectius sn els segents:
m. Assumir responsablement els seus deures, conixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la
tolerncia, la cooperaci i la solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se en el dileg refermant els drets
humans i la igualtat de tracte i doportunitats entre dones i homes, com a valors comuns duna societat plural i preparar-
se per a exercir la ciutadania democrtica.

n. Desenvolupar i consolidar hbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condici necessria per a una
realitzaci efica de les tasques de laprenentatge i com a mitj de desenvolupament personal.

o. Valorar i respectar la diferncia de sexes i la igualtat de drets i doportunitats entre ells. Rebutjar la discriminaci de les
persones per ra de sexe o per qualsevol altra condici o circumstncia personal o social. Rebutjar els estereotips que
impliquen discriminaci entre homes i dones, i tamb qualsevol manifestaci de violncia contra la dona.

p. Enfortir les seues capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, i tamb
rebutjar la violncia, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacficament els conflictes.

q. Desenvolupar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts dinformaci per a adquirir, amb sentit crtic, coneixements
nous. Adquirir una preparaci bsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informaci i la comunicaci.

r. Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat, que sestructura en diferents disciplines, i tamb conixer i
aplicar els mtodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de lexperincia.

s. Desenvolupar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix, la participaci, el sentit crtic, la iniciativa personal i la
capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

t. Comprendre i expressar amb correcci, oralment i per escrit, en valenci i en castell, textos i missatges complexos, i
iniciar-se en el coneixement, la lectura i lestudi de la literatura.

u. Comprendre i expressar-se en una llengua estrangera, o ms, de manera adequada.

v. Conixer, valorar i respectar els aspectes bsics de la cultura i de la histria prpies i els de la resta, i tamb el patrimoni
artstic i cultural.

w. Conixer i acceptar el funcionament del seu propi cos i el dels altres, respectar les diferncies, refermar els hbits de
cura i de salut corporals i incorporar leducaci fsica i la prctica de lesport per a afavorir el desenvolupament personal i
social. Conixer i valorar la dimensi humana de la sexualitat en tota la diversitat. Valorar crticament els hbits socials
relacionats amb la salut, el consum, la cura dels ssers vius i el medi ambient per a contribuir-ne a la conservaci i a la
millora.

x. Valorar la creaci artstica i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artstiques, utilitzant diversos
mitjans dexpressi i representaci.

Per a facilitar-ne lassoliment, la nostra programaci, dacord amb larticle 15 del Decret 87/2015, pel qual sestableix el
currculum de lEducaci Secundria Obligatria a la Comunitat Valenciana, contribueix a desenvolupar les finalitats
segents:

142
 143
l) Adquirir els elements bsics de la cultura, especialment pel que fa als aspectes humanstic, artstic, cientfic i
tecnolgic.

m) Adaptar el currculum i els elements a les necessitats de cada alumne i alumna, de manera que es proporcione una
atenci personalitzada i un desenvolupament personal i integral de tot lalumnat, respectant els principis deducaci
comuna i datenci a la diversitat de lalumnat, propis de letapa.

n) Orientar lalumnat i els seus representants legals, si s menor dedat, sobre el progrs acadmic i la proposta
ditineraris educatius ms adequats per a cada alumne o alumna.

o) Preparar lalumnat per a la seua incorporaci a estudis posteriors i per a la seua inserci laboral.

p) Desenvolupar bones prctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resoluci pacfica de conflictes, i tamb
les actituds responsables i de respecte pels altres.

q) Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerncia, la cultura de lesfor, la superaci personal,
la responsabilitat en la presa de decisions per lalumnat, la igualtat, la solidaritat, la resoluci pacfica de conflictes i la
prevenci de la violncia de gnere.

Consolidar en lalumnat hbits destudi i de treball.

r) Formar lalumnat per a exercir els seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.

s) Desenvolupar metodologies didctiques innovadores que incloguen laprenentatge cooperatiu, els projectes
interdisciplinaris, ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, i tamb la prctica de leducaci inclusiva a
laula.

t) Basar la prctica docent en la formaci permanent del professorat, en la innovaci educativa i en lavaluaci de la
mateixa prctica docent.

u) Elaborar materials didctics orientats a lensenyament i laprenentatge basats en ladquisici de competncies.

v) Emprar el valenci, el castell i les llenges estrangeres com a llenges vehiculars densenyament, valorar les
possibilitats comunicatives de totes i garantir ls normal, la promoci i el coneixement del valenci.

Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies clau

Lestudi de la Geografia i Histria comporta la posada en marxa de tota una srie destratgies cognitives, de pensament i
daprenentatge per a dur a terme diferents tasques, fet que porta implcit el desenvolupament de cada una de les
competncies clau.
Comunicaci lingstica
Els continguts i la metodologia de la matria situen lalumnat en diversos contextos de ls de la llengua, tant orals com
escrits, de manera que contribueixen a adquirir aquesta competncia. Una quantitat important de les tasques a qu sha
denfrontar impliquen un contacte quotidi amb una gran diversitat de textos, fet que facilita desenvolupar habilitats a lhora de
fer servir diferents tipus de discurs, com ara la narraci, la dissertaci, la descripci i largumentaci. Igualment, es pretn que
lalumnat adquirisca un vocabulari especfic, no sols per a utilitzar-lo en lmbit acadmic, sin perqu forme part del seu
registre expressiu habitual.
Competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i tecnologia
143
 144
La contribuci de la matria de Geografia i Histria a adquirir la competncia matemtica safavoreix introduint en els seus
continguts operacions senzilles, magnituds, percentatges i proporcions, nocions destadstica bsica, s descales numriques
i grfiques, mesuraments, reconeixement de formes geomtriques, diferents tipus de representaci grfica, prctiques
habituals en lestudi de la geografia i de la histria. El fet que aquestes destreses matemtiques sapliquen a la descripci i
a lanlisi de la realitat social permeten a lalumnat ser conscient de la seua utilitat i aplicabilitat i, per aix, contribueixen a
construir una competncia matemtica realment significativa i funcional.
Les competncies bsiques en cincia i tecnologia inclouen, entre altres aspectes, un acostament al mn fsic i a la
interacci responsable des daccions orientades a conservar i millorar el medi natural, de manera que es pretn que
lalumnat desenvolupe actituds i valors relacionats amb el sentit de la responsabilitat en relaci amb la conservaci dels
recursos naturals i la protecci del medi ambient. No debades, un dels objectius principals de la matria s la comprensi de
lespai en qu tenen lloc els fets socials. La dimensi espacial sha dexercitar mitjanant tasques relacionades amb la
localitzaci, lorientaci, lobservaci i lanlisi de diferents paisatges. Lestudi de lespai geogrfic ha de promoure una reflexi
sobre el seu aprofitament i sostenibilitat.

Competncia digital

La competncia digital s la que implica ls creatiu, crtic i segur de les TIC per a assolir els objectius relacionats amb el
treball, laprenentatge, ls del temps lliure, la inclusi i la participaci en la societat. Aquesta competncia implica, a
ms de ladequaci als canvis que introdueixen les noves tecnologies en lalfabetitzaci, la lectura i lescriptura, un conjunt
nou de coneixements, habilitats i actituds necessaris hui en dia per a ser competent en un entorn digital.
Demana coneixements relacionats amb el llenguatge especfic bsic: textual, numric, icnic, visual, grfic i sonor, i tamb les
pautes de descodificaci i transferncia. Aix comporta el coneixement de les principals aplicacions informtiques. Suposa
tamb laccs a les fonts i al processament de la informaci, i el coneixement dels drets i de les llibertats que assisteixen les
persones en el mn digital.
La contribuci de lassignatura de Geografia i Histria al tractament de la informaci i la competncia digital s decisiva, ja que
una de les metes s proporcionar coneixements i destreses per a la recerca i la selecci dinformaci rellevant dacord
amb diferents necessitats, i tamb per a la reutilitzaci en la producci de textos orals i escrits propis. La recerca i la selecci
de moltes daquestes informacions requereix, per exemple, fer servir adequadament biblioteques o Internet, i la realitzaci
guiada daquestes recerques constitueix un mitj per al desenvolupament de la competncia digital.
Recrrer a fonts diverses, accessibles a travs de les noves tecnologies, contribueix al fet que lalumnat desenvolupe
progressivament estratgies en la gesti de la informaci, seguint criteris dobjectivitat i pertinncia, que li permeten distingir
els aspectes ms rellevants, fiables i adequats en cada context. Igualment, lanlisi crtica de la informaci, mitjanant la
comparaci i lestabliment de relacions entre les fonts consultades, permet que lalumnat transforme la informaci en
coneixement. Daltra banda, el llenguatge no verbal utilitzat sovint en lanlisi de la realitat social contribueix al coneixement i a
la interpretaci de llenguatges icnics, simblics i de representaci, com sn el llenguatge cartogrfic i el de la imatge.

Aprendre a aprendre

La competncia aprendre a aprendre suposa que lalumnat desenvolupe eines que li permeten controlar els seus propis
processos daprenentatge i adquirir hbits de treball autnom cada vegada ms eficaos. La matria de Geografia i
Histria contribueix a adquirir aquesta competncia perqu requereix aplicar diferents tipus de raonaments i reflexionar sobre
la multicausalitat.
Aquesta assignatura el posa en contacte amb diferents fonts dinformaci i lensinistra per a poder recopilar-ne, analitzar-la i
fer-ne un comentari crtic. Manejar individualment o en grup diferents tcniques relacionades amb ls adequat de les fonts
(observaci, tractament, organitzaci, representaci grfica i comunicaci de la informaci) i la presentaci de les seues
conclusions a laula han de servir perqu es reforce la seua confiana i, de manera progressiva, vaja assumint ms
protagonisme en el seu procs daprenentatge. Recrrer a estratgies que faciliten lorganitzaci i lassimilaci del
coneixement, com ara la realitzaci de sntesis, esquemes o mapes conceptuals, tamb contribueix a millorar la seua
capacitat daprenentatge autnom.

Competncies socials i cviques

El currculum de la matria contribueix a adquirir les competncies socials i cviques, perqu inclou conceptes bsics
relacionats amb lorganitzaci del treball, la igualtat i la no-discriminaci entre homes i dones, el respecte de les
minories tniques o culturals marginades o excloses, la dimensi intercultural de les societats actuals, etctera.

144
 145
Igualment, estudiar levoluci de les societats i de la seua organitzaci contribueix a poder interpretar-les i a integrar-se en el
seu context social de manera efica i constructiva. La Geografia i la Histria posen els estudiants en contacte amb conceptes
claus per a adquirir la competncia cvica, com ara ciutadania, democrcia, justcia, drets humans i civils, etc.
Igualment, fomenta valors democrtics i cvics perqu proposa treballs collaboratius o debats que desenvolupen destreses
comunicatives amb tolerncia, respecte i empatia. Daquesta manera desenvolupa estratgies que li permeten prendre
decisions, resoldre conflictes i interactuar, sota el principi de respecte mutu, amb altres persones i grups, fet que
contribueix a poder ser capa dentreveure quines actituds i quins valors sn necessaris per a conviure democrticament en
una societat cada vegada ms plural, dinmica, canviant i complexa.

Sentit diniciativa i esperit emprenedor

La contribuci de la matria de Geografia ei Histria al sentit diniciativa i esperit emprenedor est relacionada amb lestudi i
la comprensi del context socioeconmic en qu lalumnat sha dinserir. Les destreses relacionades amb el sentit
diniciativa han destar presents en les tasques i en els projectes, b siga individuals o en grup, que impliquen processos
danlisi, planificaci, organitzaci, gesti i presa de decisions.

Conscincia i expressions culturals

Per la seua mateixa naturalesa, la contribuci de la matria a la competncia conscincia artstica i expressions culturals s
significativa. El currculum inclou continguts que tracten les expressions culturals des duna perspectiva histrica, com ara
les principals manifestacions del talent hum, autors i autores i obres, gneres i estils, tcniques i llenguatges artstics, etc.
Per mitj daquests continguts es pot aconseguir que lalumnat desenvolupe la capacitat per a expressar-se i comunicar
idees i emocions prpies, alhora que sestimula la seua prpia creativitat i imaginaci. Finalment, safavoreix que
adquirisca habilitats perceptives i de sensibilitzaci envers el patrimoni cultural, premissa necessria perqu simplique
activament en el seu coneixement, divulgaci i conservaci com a llegat duna identitat que sha de preservar.

145
 146

5.2. Programaci de les unitats didctiques

El currculum de 3r dESO sha estructurat en 9 unitats didctiques de Geografia, atenent el que es disposa en el Decret
87/2015, que estableix lorganitzaci dels continguts de la matria al llarg de letapa. A continuaci, sestableix la seqncia
general del curs.

GEOGRAFIA FSICA I HUMANA GEOGRAFIA ECONMICA

2. LESTUDI DEL TERRITORI 10. LES ACTIVITATS ECONMIQUES

Tasca final: El reporter grfic Tasca final: No sn gegants, sn molins

7. EL MEDI NATURAL 11. ELS PAISATGES AGRARIS I MARINS

Tasca final: Visita virtual a un Parc Nacional Tasca final: Una campanya de promoci

8. LA POBLACI 12. ELS ESPAIS MINERS I INDUSTRIALS

Tasca final: De pirmides, no sols sen Tasca final: A vista docell
construeixen a Egipte.
13. EL SECTOR TERCIARI
9. POBLES I CIUTATS
Tasca final: Les rutes del comer internacional
Tasca final: Una ciutat per viure
14. LES DESIGUALTATS ECONMIQUES AL MN
Tasca final: Un mn de contes

Dacord amb el Decret 87/2015, que estableix el currculum de Geografia i Histria, la matria disposa dun primer bloc
delements transversals que han de ser desenvolupats al llarg del curs en les diferents unitats didctiques.

Inclouen, no sols conceptes, sin tamb procediments i actituds que inspiren alternatives concretes per a materialitzar, en
la relaci amb els continguts de la nostra assignatura, el desenvolupament daspectes clau: el respecte pel llenguatge i les
seues normes, estratgies daprenentatge i pensament, de treball cooperatiu i de relaci, actituds pel que fa al saber, al
patrimoni cultural, al treball i a lesfor. La manera com shan recollit en aquest bloc constitueix, sens dubte, un valor de
relleu que facilita el nostre treball i la possibilitat de seleccionar i gestionar aquests continguts gradualment al llarg del curs.
Els mostrem agrupats en quatre categories.

Relacionats amb ls del llenguatge verbal de manera competent i responsable

Lectura de textos divulgatius sobre temes geogrfics relacionats amb les activitats econmiques i poltiques.
s destratgies de comprensi lectora i oral adequades al seu nivell.
Tcniques descolta activa: parafrasejar, resumir.
Dileg igualitari.
Habilitats de comunicaci prpies del seu nivell.

Relacionats amb ls efica, equilibrat i responsable de les TIC

s de les eines TIC per a organitzar (marcadors socials, fulls de clcul), interpretar la informaci i crear continguts en
diferents formats: textos, mapes temtics, grfics, blog, wiki, web, presentaci de diapositives, murals, psters, vdeo,
debats, exposicions orals, etc.
s crtic de cercadors en Internet: consideraci de la qualitat, de la fiabilitat i del caire de les fonts.

146
 147
Relacionats amb el desenvolupament destratgies de presa de decisions i de pensament i aprenentatge
cooperatiu i autnom

Estratgies per a definir problemes i formular preguntes o hiptesis sobre les causes i les conseqncies i el significat
de les transformacions espacials relacionades amb les activitats econmiques i poltiques.
Estratgies per a elaborar guions o plans per a indagar processos geogrfics rellevants de carcter econmic i poltic.
Procs estructurat de presa de decisions. Estimaci doportunitats i riscos.
Avaluaci de processos i resultats. Valoraci de lerror com a oportunitat.
s de diversos procediments per a obtenir i registrar informaci sobre fets histrics i geogrfics a partir de fonts
variades presentats en diferents llenguatges (verbal, audiovisual, cartogrfic, estadstic) pertanyents a diversos
gneres i obtinguts per diversos mitjans, com ara s de biblioteques, eixides al camp o Internet.
Lectura i interpretaci de diversos tipus de mapes temtics (coropletes, isocoropletes, de punts, de flux, etc.), de
grfics (lineals, barres, circulars, pirmides de poblaci, etc.), dimatges i de la informaci proporcionada per sistemes
dinformaci geogrfica.
Classificaci i s crtic de fonts dinformaci. Procediments de citaci de fonts.
s de diversos procediments per a la classificaci, lorganitzaci, lanlisi i la representaci de la informaci
relacionada amb els continguts del nivell: esquemes, mapes conceptuals, mapes temtics (coropletes) o grfics
estadstics (barres, lineals, circulars, pirmides de poblaci, etc.).
s de procediments danlisi de diversos documents per a establir comparacions, identificar els canvis, la distribuci,
la localitzaci, la interacci i la interconnexi de fets geogrfics.
Estratgies de pensament: pensament de perspectiva, alternatiu, causal i de conseqncia,
mitjans-fi.
Aportaci de solucions originals als problemes relatius a fets geogrfics de naturalesa econmica i poltica.
s dentorns daprenentatge collaboratiu.
Assumpci de diferents rols en equips de treball.
Coneixement destructures i de tcniques daprenentatge cooperatiu.

Relacionats amb les actituds o les disposicions envers el treball

Responsabilitat i eficcia en la resoluci de tasques.

Valoraci de lerror com a oportunitat.
Solidaritat, tolerncia, respecte i amabilitat.
Imaginaci i creativitat.
Autoconeixement.
Valoraci de fortaleses i debilitats.
Autoconcepte positiu. Proactivitat.
Autoregulaci democions, control de lansietat i incertesa i capacitat dautomotivaci.
Resilincia, superaci dobstacles i fracassos.
Perseverana, flexibilitat.
Sentit crtic i de la responsabilitat.

En la programaci daula de cada unitat didctica es detallen els apartats segents:

Introducci
Competncies clau i objectius
Temporalitzaci
Connexi amb altres disciplines
Atenci a la diversitat
Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge, competncies i indicadors

147
 148
Continguts Criteris davaluaci Estndards daprenentatge avaluables Indicadors

GEOGRAFIA FSICA I HUMANA

Unitat 1. Lestudi del territori

Introducci

En la primera unitat de 3r de lESO, Lestudi del territori, es presenten les nocions bsiques sobre la geografia com a cincia,
i la seua divisi (fsica, humana i regional), i tamb lobjecte destudi daquesta disciplina, que ha de mirar didentificar,
localitzar, descriure, explicar i relacionar els diferents elements, fets i fenmens que es produeixen al territori.
Abans de tractar en les unitats segents lanlisi dels elements, dels fets i dels fenmens cal abordar les tcniques de la
representaci de la superfcie del planeta. La cartografia s la disciplina que sencarrega de representar el territori, des dels
espais ms reduts fins a la Terra sencera, per mitj de la confecci i la interpretaci de mapes geogrfics. Els continguts de la
cartografia es concreten en els mtodes i els tipus de representaci cartogrfica (projeccions i mapes). I es completa amb les
tecnologies de la informaci geogrfica (TIG) i els sistemes dinformaci geogrfica (SIG). Lltim epgraf correspon a
lestudi del paisatge com a mtode per a lanlisi geogrfica regional.
s necessari que els alumnes spien llegir un mapa, interpretar-lo, identificar els elements que shi representen, la superfcie
recollida (escala), per a poder desenvolupar la resta de les unitats. El mapa s linstrument de treball del gegraf, s una font
dinformaci i on es plasma la investigaci geogrfica.

Competncies clau i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL) Conixer i comprendre la geografia com a cincia, la

Competncia matemtica i competncies
bsiques en cincia i tecnologies (CMCT)
Competncia digital (CD)
Aprendre a aprendre (AA)
Competncies socials i cviques (CSC)
Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE)
Conscincia i expressions culturals (CEC)
seua anlisi de treball i la seua divisi.
Analitzar i identificar les formes de representaci del
nostre planeta; classificar i distingir els diferents tipus
de mapes i projeccions.
Fer una lectura correcta de mapes de diverses
escales, projeccions i tipus, a ms daltres formes de
representaci del territori.
Buscar, seleccionar i comprendre informaci
cartogrfica de diverses fonts, processar-la i
comunicar-la als altres.

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 1 vinculats amb els criteris davaluaci i els
estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que desenvolupen.

148
 149
Unitat Sntesi

Lestudi del territori. La 2. C 1.1. Defineix i identifica els diferents enfocaments de treball 1
geografia, cincia del onixer i comprendre la de la geografia (CL, CSC, CEC).
territori. geografia com a cincia,
la seua anlisi de treball
i la divisi. (CL, CSC, 1.2. Esmenta els pares de la geografia moderna. (CL, CSC, 9
Mtodes de CEC).
representaci. Les CEC).
projeccions
cartogrfiques. 8. Identificar i distingir les 2.1. Classifica i explica les projeccions cartogrfiques. 3,5,6 3,4,5,11
diferents (CMCT, CEC).
Lescala.
representacions
cartogrfiques i les
Tipus de escales corresponents. 2.2. Compara la projecci de Mercator amb la de Peters. 9
representacions (CMCT, CEC,AA). (CMCT, CEC).
cartogrfiques. Els
mapes generals. Els
mapes temtics. 2.3. Classifica els tipus descala. (CMCT, CEC). 4,7,8,14 1

Les tecnologies de la
informaci geogrfica
(TIG). La cartografia.
La fotografia. La
teledetecci. 3.
El paisatge geogrfic.
s de procediments
danlisi de documents
per a establir
comparacions,
identificar els canvis, la 4.
distribuci, la
localitzaci, la
interacci i la
interconnexi de fets 5.
geogrfics.
s deines TIC per a
organitzar interpretar la
informaci i crear 6.
continguts en diferents
formats.
2.4. Identifica i distingeix les diferents representacions 8,10 1,2
cartogrfiques i les escales corresponents. (CMCT, AA).
Ser capa de fer una 3.3. Classifica i distingeix diferents mapes. (CMCT). 11,13,15,1 2,12
lectura correcta dun 6,23
mapa. (CMCT, CEC).
3.4. Calcula en un mapa topogrfic laltitud. (CMCT, CEC). 12
3.5. Identifica un plnol urb. (CMCT, CEC). 17 8
Conixer i descriure les 4.3. Descriu qu sn les TIG. (CL, CMCT, CEC). 18,20,22 7
TIG i les SIG (CL,
CMCT, CD, CEC).
4.4. Distingeix i explica les SIG. (CL, CMCT, CD, CEC). 21 7
Conixer, descriure i 5.3. Descriu i valora els factors que identifiquen el paisatge. 2
valorar els factors que (CL, AA, CD).
identifiquen el paisatge
(CL, AA, CD).
Buscar, seleccionar i 6.3. Presenta informaci cartogrfica als companys en 25 8,12
comprendre informaci diverses fonts. (CL, CD, AA).
cartogrfica de diverses
fonts, processar-la i
comunicar-la als altres.
(CL, CD, CAA).

7. Analitzar el paisatge 7.3. Es documenta sobre laspecte que presenta un paisatge 25

dentorns prxims des i ho explica.
de diferents
perspectives. 7.4. Consulta en diferents pgines web i altres centres 19,21 9,10
dinformaci.

7.5. Traa itineraris en plnols o mapes per a assenyalar Tasca

indrets dinters.

7.6. Proposa estratgies per a organitzar millor la Tasca

informaci o per a transmetre la informaci obtinguda de
manera atractiva.

8. Expressar-se 8.3. Presenta informaci als companys oralment i per escrit. 24 6,7
correctament en (CL).
presentacions orals i
escrites utilitzant el
vocabulari drea. (CL)

149
 150

NOTA

Els continguts destacats en blau no es recullen estrictament en el Decret 87/2015 del currculum per al tercer curs, per
aix es consideren complementaris, per a aprofundir i refermar; treballar-los enriqueix la perspectiva cientfica de
lalumne i permet desenvolupar altres continguts de lassignatura, elements transversals i competncies clau.

Temporalitzaci
Aquesta unitat es pot treballar en unes 6 sessions. Aquest nombre es pot determinar per linters que els alumnes mostren en
el contingut de la unitat, per linters que desperte en el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el compliment
de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Topografia, astronomia, fsica, informtica, fotografia, geologia, meteorologia, botnica, biologia, histria, demografia,
economia, urbanisme.

Atenci a la diversitat

Latenci a la diversitat se centra en la varietat dactivitats proposades en el Llibre de lalumne, en les seccions digitals i,
especialment, en el material de refor i dampliaci. Satn especialment el refor de la interpretaci i la localitzaci
delements geogrfics en mapes, tamb samplien continguts relacionats amb els mtodes i el tipus de representaci
cartogrfica.
Finalment, sha dissenyat una adaptaci curricular daquesta unitat didctica per als alumnes amb necessitats especfiques
de suport educatiu.

150
 151

Unitat 2. El medi natural

Introducci

En la segona unitat de 3r dESO es presenten els diferents continents; shi analitza, duna banda, el relleu i les aiges i, de
laltra, els climes i la biogeografia de qu es componen els grans espais continentals de la Terra, i shi afig Espanya en
lepgraf dEuropa, amb el mateix esquema. En general, es tracta de lestudi del medi natural com a mtode per a lanlisi
geogrfica regional.
El desenvolupament de la cincia de la geografia ha estat ntimament lligat a la necessitat de les societats humanes de
conixer lespai on viuen, o hi poden viure, per a adaptar-se al medi, preveure les contingncies associades a aquest i
satisfer, mitjanant els sistemes dexplotaci ms eficaos, les seues prpies necessitats.
Aix mateix, aquesta exploraci i recerca constant despais nous ha estat lligada al tret ms distintiu que ens distingeix com a
espcie: satisfer la nostra curiositat innata dssers intelligents, que sentim la necessitat danar sempre ms enll. Aquesta s
la idea que guia la Tasca final de la unitat, en qu es proposa als alumnes que facen una visita virtual a un parc nacional, un
viatge imaginari per un espai natural protegit que trien, i que utilitzen per a fer-ho les eines, les tcniques i la mentalitat dun
gegraf. Lobjectiu s que els alumnes apliquen de manera prctica els continguts apresos en la unitat, analitzen
metdicament un gran espai natural protegit i en gaudisquen mentres ho fan.
Competncies clau i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL)
Competncia matemtica i competncies
bsiques en cincia i tecnologies (CMCT)
Competncia digital (CD)
Aprendre a aprendre (AA)
Competncies socials i cviques (CSC)
Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE)
Conscincia i expressions culturals (CEC)
Identificar, localitzar i analitzar els elements bsics que
caracteritzen el medi fsic dels continents: Europa, Amrica,
sia, frica, Oceania i lAntrtida.
Situar en un mapa dEspanya les principals unitats del
relleu i els elements dels conjunts bioclimtics.
Conixer i valorar les principals figures de protecci del
medi natural.
Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informaci
verbal, grfica, icnica, estadstica i cartogrfica de
diverses fonts, processar-la i comunicar-la als altres.

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 2 vinculats amb els criteris davaluaci i els
estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que desenvolupen.

151
 152
Continguts Criteris davaluaci Estndards daprenentatge Indicadors
avaluables

152

El medi natural dEuropa. El
relleu i les aiges. Climes i
biogeografia.
El medi natural dEspanya i de
la Comunitat Valenciana. El
relleu i les aiges. Climes i
biogeografia.
El medi natural dAmrica del
Nord. El relleu i les aiges.
Climes i biogeografia.
El medi natural dAmrica
central i del Sud. El relleu i les
aiges. Climes i biogeografia.
El medi natural dsia. El relleu i
les aiges. Climes i
biogeografia.
El medi natural dfrica. El
relleu i les aiges. Climes i
biogeografia.
El medi natural dOceania.
El medi natural de lAntrtida.
La protecci del medi natural.
Mesures correctores i poltiques
de conservaci i protecci del
medi ambient.
1. Ser capa de descriure les
peculiaritats del medi fsic
europeu. (CL, CEC)
2. Situar en el mapa dEuropa les
principals unitats i elements del
relleu continental, i tamb els
grans conjunts o espais
bioclimtics. (CMCT, AA, CEC)
3. Localitzar i descriure en el mapa
fsic dEspanya les principals
unitats del relleu peninsular i
insular i els grans rius. (CL,
CMCT, AA, CEC)
4. Conixer, comparar i descriure els
grans conjunts bioclimtics que
formen lespai biogeogrfic
europeu. (CL, CEC)
5. Identificar, comparar i descriure
els conjunts bioclimtics que
formen lespai geogrfic espanyol.
(CL, CEC)
6. Localitzar en el mapamundi fsic
les principals unitats del relleu
mundial i els grans rius. (CMCT,
AA, CEC)
7. Localitzar en el globus terraqi les
grans zones climtiques i
identificar-ne les caracterstiques.
(CMCT, AA, CEC).
8. Reconixer i valorar les principals
figures de protecci del medi
natural. (AA, CD).
9. Buscar, seleccionar, comprendre i
relacionar informaci verbal,
grfica, icnica, estadstica i
cartogrfica de diverses fonts,
processar-la i comunicar-la als
153
Unitat Sntesi
1.1. Enumera i descriu les peculiaritats 1
del medi fsic a Europa. (CL, CEC)
1.2. Explica les caracterstiques del 1
relleu europeu. (CL, CEC).
2.1. Situa en un mapa fsic les principals 3
unitats del relleu europeu. (CMCT,
CAA, CEC)
2.2. Localitza en un mapa els grans 9, 10
conjunts o espais bioclimtics
dEuropa. (CMCT, AA, CEC).
2.3. Classifica i localitza en un mapa els 9, 10
diferents tipus de climes dEuropa.
(CMCT, AA, CEC)
3.1. Localitza en un mapa fsic 3,5
dEspanya les principals unitats de
relleu peninsular i insular, amb els
elements ms importants. (CMCT,
AA ,CEC).
4.1. Explica les caracterstiques dels 6,7,8
climes europeus. (CL, CEC)
4.2. Distingeix, descriu i compara les 9
zones bioclimtiques dEuropa. (CL,
CEC)
5.1. Descriu els climes dEspanya. (CL, 10
CEC)
5.2. Distingeix i compara les zones 10
bioclimtiques dEspanya. (CL,
CEC)
6.1. Localitza en un mapamundi fsic els 2,4,13,15,1 2,3,6,7,8,9,
principals elements i referncies 8,19,20, 10,12
fsics: mars i oceans, continents, 21,22
illes i arxiplags ms importants, a
ms dels rius i les principals
cadenes muntanyoses (CMCT, AA
,CEC)
7.1. Classifica i localitza en un mapa els 11,12,16
diferents tipus de climes del mn
(CMCT, AA, CEC).
7.2. Explica les caracterstiques dels 11,12,14,21
climes mundials (CMCT, AA, CEC). ,23,24
8.1. Esmenta les principals figures de 26
protecci del medi natural. (AA, CD,
SIEE).
9.1. Fa cerques en mitjans impresos i 18,24,26 1,3,4,5
digitals referides al medi natural a
Espanya, a Europa i a la resta dels
continents, i localitza pgines i
recursos web directament
153
 154
altres. (CL, CD, AA, SIEE). relacionats amb aquests. (CL, CD,
AA, SIEE).

10. Expressar-se correctament en 10.1. Presenta informaci als companys 17,25,26 10

presentacions orals i escrites oralment i per escrit. (CL, SIEE).
utilitzant el vocabulari drea. (CL).

Temporalitzaci
Aquesta unitat es pot treballar en unes 7 sessions. Aquest nombre es pot determinar per linters que els alumnes mostren en
el contingut de la unitat, per linters que desperte en el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el compliment
de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Cartografia, fotografia, geologia, meteorologia, fsica, botnica, biologia, histria, demografia, economia.

Atenci a la diversitat

Latenci a la diversitat se centra en la varietat dactivitats proposades en el Llibre de lalumne, en les seccions digitals i,
especialment, en el material de refor i dampliaci. Satn especialment el refor de la interpretaci i la localitzaci
daccidents geogrfics en mapes de cada continent, tamb samplien continguts relacionats amb algunes zones del mn, com
ara Islndia, lAmaznia o lestepa siberiana.
Finalment, sha dissenyat una adaptaci curricular daquesta unitat didctica per als alumnes amb necessitats especfiques
de suport educatiu.
Es pot atendre la diversitat mitjanant la varietat dactivitats que hi ha en el Llibre de lalumne i en les seccions digitals, i tamb
amb el material de refor i dampliaci disponible per al professor.

154
 155

Unitat 3. La poblaci
Introducci

La unitat 3, la primera de geografia humana en aquest nivell, presenta una exposici de levoluci de la poblaci i la distribuci
en la superfcie del planeta, dels moviments naturals i migratoris i, finalment, dels problemes demogrfics al mn actual.
La temtica daquesta unitat s lanlisi de la poblaci actualment, les dinmiques demogrfiques que es produeixen, algunes
de les quals sn noves per a la societat humana, com passa amb lenvelliment, lesperana de vida en nixer tan alta o els
problemes tan seriosos que tenen alguns grups per a generar-se. s interessant per als alumnes conixer el tractament que
sha de fer en lanlisi demogrfica a la poblaci, i el mtode de treball i destudi.
Aquesta unitat afavoreix i potencia entre els alumnes el coneixement de les tendncies demogrfiques actuals; podran
entendre la societat on viuen, que es caracteritza perqu s un mosaic dtnies i cultures, conixer el drama dels moviments
migratoris, les raons que obliguen les persones a traslladar-se a un pas ali, amb les implicacions que comporta, la
importncia de les persones grans en la societat, tant per la longevitat i com pel nombre, i el respecte que sha tenir per les
persones de tots els grups que integren la societat.

Competncies clau i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL) Analitzar la poblaci mundial, quant a la distribuci, levoluci, la

Competncia matemtica i competncies
bsiques en cincia i tecnologies (CMCT)
Competncia digital (CD)
Aprendre a aprendre (AA)
Competncies socials i cviques (CSC)
dinmica, les migracions i les poltiques de poblaci.
Comentar la informaci continguda en mapes del mn sobre la
densitat de poblaci, els moviments naturals i les migracions.
Conixer les caracterstiques dels problemes demogrfics actuals.
Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informaci grfica,
estadstica i cartogrfica de la poblaci de diverses fonts, processar-
la i comunicar-la als altres.

Sentit diniciativa i esperit emprenedor

(SIEE)
Conscincia i expressions culturals (CEC)

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 3 vinculats amb els criteris davaluaci i els
estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que desenvolupen.

155
 156
Continguts Criteris davaluaci Estndards daprenentatge Indicadors
avaluables

156
 157
Unitat Sntesi

Evoluci histrica de la
poblaci mundial. La
poblaci fins a la Revoluci
Industrial. La poblaci entre
els segles xix i xxi.
Distribuci espacial de la
poblaci. rees dalta
densitat. rees de baixa
densitat.
1. Conixer levoluci histrica de la
poblaci mundial. (CSC, CEC).
2. Descriure els rgims demogrfics.
(CL, CSC, CEC).
1.1. Enumera la poblaci en els diferents 1,2,3
moments histrics. (CSC, CEC)
2.1. Enuncia els rgims demogrfics. 4
(CSC, CEC)
2.2. Descriu les taxes de natalitat, 5,10 10,12
mortalitat i creixement natural en cada
model o rgim demogrfic. (CL, CSC,
CEC)

Els moviments naturals de
la poblaci.
Les migracions. Tipus de
migracions. Pasos
demigraci i dimmigraci.
Problemes demogrfics
actuals. Creixement
desordenat de la poblaci.
Envelliment enfront de
joventut. Fam, malaltia,
guerres i carncies
sanitries. Lemigraci
forada.
Un mosaic dtnies i
cultures.
3. Ser capa de descriure la distribuci 3.1. Descriu la distribuci de poblaci al 7,9
de la poblaci al mn (CL, CSC, mn. (CL, CSC, CEC)
CEC).
3.2. Localitza rees dalta densitat de 6,11 1,2,10
poblaci al mn. (CSC, CEC)
3.3. Identifica les rees de baixa densitat 8 1,2
de poblaci al mn. (CSC, CEC)
4. Conixer i explicar els moviments 4.1. Compara els mapes de la taxa de 14,15
naturals. (CL, CSC, CEC). natalitat i de mortalitat al mn. (CSC,
CEC)
4.2. Explica el creixement natural al mn. 13,19 6
(CL, CSC, CEC)
5. Identificar i descriure els moviments 5.1. Descriu els moviments migratoris 17
migratoris. (CL, CSC, AA, CEC). abans del segle XIX al mn. (CL, CSC,
CEC)
5.2. Localitza en el mapa els pasos 1,10,12
demigraci i immigraci. (CSC, AA,
CEC)

5.3. Classifica els tipus de migracions. 16

(CL, CSC, CEC)

6. Conixer els problemes 6.1. Enumera les tendncies 3,8

demogrfics actuals al mn. (CL, demogrfiques al mn actual. (CL,
CSC, CEC). CSC, CEC)

6.2. Descriu lenvelliment de la poblaci. 3,10

(CL, CSC, CEC)

6.3. Identifica les regions amb problemes 12 11

de fam i les causes que ho motiven.
(CSC, CEC)

6.4. Localitza els fluxos demigraci 4,5

forosa. (CSC, CEC)

6.5. Explica la discriminaci tnica i de 20,21 7

gnere. (CL, CSC, SIEE, CEC)

7. Identificar el mosaic dtnies i de 7.1. Identifica el mosaic dtnies i cultures 22 7

cultures als continents. (CSC, CEC) als continents. (CSC, CEC)

8. Fer cerques en mitjans impresos i 8.1. Fa cerques en mitjans impresos i 11,12,13,

digitals referides a la poblaci, i digitals referides a la poblaci, i 15,18
localitzar pgines i recursos web localitza pgines i recursos web
directament relacionats amb la directament relacionats amb la
demografia (AA, CD) demografia. (AA, CD)

157
 158
9. Expressar-se correctament en 9.1. Presenta informaci als companys 21,23
presentacions orals i escrites oralment i per escrit. (CL)
utilitzant el vocabulari drea. (CL)

Temporalitzaci
Aquesta unitat es pot treballar en unes 5 o 6 sessions. Aquest nombre es pot determinar per linters que els alumnes mostren
en el contingut de la unitat, per linters que desperte en el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el
compliment de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Fsica, meteorologia, cartografia, topografia, fotografia, biologia, geologia, edafologia, matemtiques, histria, demografia,
economia.

Atenci a la diversitat

Latenci a la diversitat se centra en la varietat dactivitats proposades en el Llibre de lalumne, en les seccions digitals i,
especialment, en el material de refor i dampliaci. Satn especialment el refor de levoluci de la poblaci, la distribuci
daquesta en la superfcie del planeta, els moviments naturals i migratoris, i tamb samplien continguts relacionats amb els
problemes demogrfics actuals.
Finalment, sha dissenyat una adaptaci curricular daquesta unitat didctica per als alumnes amb necessitats especfiques
de suport educatiu.

158
 159

Unitat 4. Pobles i ciutats

Introducci

La unitat 4 inclou la descripci dels tipus dassentaments humans al mn. Duna banda, lhbitat en el medi rural, ja que shi
identifica els tipus de casa tradicionals segons els materials al mn i a Espanya; de laltra, els nuclis rurals, pobles i llogarets,
segons lactivitat agrcola al mn i a Espanya. En la segona part sexposa el desenvolupament urb al mn; primerament, el
concepte de ciutat i la intensitat de la poblaci urbana en la superfcie del planeta; a continuaci, es diferencien les ciutats
tradicionals (diferents cultures) de les ciutats noves i lexpansi urbana en els dos ltims segles, i es continua analitzant els
conceptes de grans ciutats: metrpolis mundials, megaciutats, megalpolis i ciutats globals. Tamb es fa referncia a les
metrpolis continentals i regionals i, finalment, a les ciutats mitjanes. I sacaba amb una anlisi de la distribuci de les ciutats
als continents, Europa, Amrica, sia, Oceania i frica. I com a colof, els problemes i els valors de les ciutats actuals

Aquesta unitat no s prpiament una geografia urbana; ms ana, s una anlisi regional de lurbanisme.

La societat al mn, i bviament tamb a Espanya, s cada vegada ms urbana, ja que la poblaci es concentra a les ciutats i
sarriba, en els percentatges ms alts, al setanta i al huitanta per cent de la poblaci total, segons els pasos i les regions.
Aquest fet fa que la temtica daquesta unitat siga actual, permet als alumnes conixer i identificar les grans ciutats que se
situen en cinc continents, igual que la intensitat urbana, i les grans conurbacions del mn.

Competncies clau i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL) Identificar els elements que diferencien el mn urb i el

rural.
Competncia matemtica i competncies bsiques en Distingir els diversos tipus de ciutats.
cincia i tecnologies (CMCT) Conixer el procs durbanitzaci europeu.
Competncia digital (CD) Identificar el paper de les grans ciutats mundials com a
dinamitzadores de leconomia de les seues regions.
Aprendre a aprendre (AA)
Competncies socials i cviques (CSC)
Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE)
Conscincia i expressions culturals (CEC)

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 4 vinculats amb els criteris davaluaci i els
estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que desenvolupen.

159
 160

160

Continguts
Lhbitat rural al mn. 1.
La casa tradicional i el medi.
Pobles i llogarets al mn.
2.
Lhbitat urb: les ciutats.
Concepte de ciutat i les
funcions corresponents.
Estructura i morfologia
urbanes.
Transformaci histrica de les 3.
ciutats. Les ciutats
tradicionals. Les ciutats noves
i lexpansi de les ciutats.
La jerarquitzaci urbana al
4.
mn. Grans ciutats.
Les metrpolis continentals i
regionals. Les ciutats mitjanes.
Les ciutats del mn en el
segle xxi. Les ciutats
5.
dEuropa, dEspanya i de la
Comunitat Valenciana. Les
ciutats dAmrica.
Les ciutats dsia i dOceania.
Les ciutats africanes. 6.
Problemes i valors de les
ciutats actuals.
7.
8.
9.
161
Indicadors
Estndards daprenentatge
Criteris davaluaci
avaluables
Unitat Sntesi
Iden 1.1. Classifica les imatges segons 4
tificar els elements que pertanguen a un hbitat rural o urb.
diferencien el mn urb i el (CSC, CEC).
rural. (CSC, CEC)
Ser capa de descriure 2.1. Enumera i descriu lhabitatge rural al 1,2,3
lhbitat rural al mn (CL, CSC, mn. (CL, CSC, CEC).
CEC)
2.2. Identifica pobles i llogarets al mn. 3
(CSC, CEC).
Conixer el concepte de ciutat 3.1. Defineix el concepte de ciutat (CL, 5 3
i les seues funcions. (CL, CSC, CSC, CEC).
AA, CEC)
3.2. Identifica les funcions urbanes. (CSC, 5
AA, CEC).
Explicar la intensitat de la 4.1. Comenta el mapa de la intensitat de 8 5
poblaci urbana al mn. (CL, la poblaci urbana. (CL, CSC, CEC).
CSC, CEC)
4.2. Identifica els pasos amb ms 8 3
intensitat urbana dels continents. (CL,
CSC, CEC).
Descriure els models de 5.1. Descriu les ciutats tradicionals. (CL, 6,7,9,20
ciutats tradicionals i noves i CSC, CEC).
lexpansi urbana. (CL, CSC,
CEC) 5.2. Descriu les noves ciutats. (CL, CSC, 6,7,10
CEC).
Distingir els models de grans 6.1. Enumera els tipus de grans 13,14,16,
ciutats. (CL, CSC, AA, CEC) aglomeracions urbanes, els rangs del 21
sistema urb espanyol. (CL, CSC,
CEC).
6.2. Situa en un mapamundi les 1
megalpolis. (CSC, AA, CEC).
Explicar les metrpolis 7.1. Descriu com s una metrpoli 6,11
continentals i regionals. (CL, continental i regional. (CL, CSC,
CSC, CEC) CEC).
7.2. Defineix una ciutat mitjana. (CL, CSC, 15
CEC).
Conixer i localitzar les grans 8.1. Localitza les ciutats importants 11,16,19, 1,4,13
ciutats de cada un dels dEuropa, Amrica, sia, frica i 22,24
continents. (CL, CSC, CEC) Oceania. (CL, CSC, CEC). (hay dos
activitats
22 en el
llibre de
lalumne)
Conixer els problemes urbans 9.1. Enumera els principals problemes 27
i els valors de les ciutats urbans. (CL, CSC, CAA, CEC, SIEE).
actuals. (CL, CSC, CAA, CEC)
9.2. Identifica els problemes urbans a la 28 12
ciutat. (CSC, CAA, CEC).
161
 162
10. Fer cerques en mitjans 10.1. Fa cerques en mitjans impresos i 6,7,12,13, 2,3,7,9,10
impresos i digitals referides a digitals referides a les ciutats, i 17,18,22,
les ciutats i assenyalar els trets localitza pgines i recursos web 23,26
ms destacats duna ciutat directament relacionats amb
donada. (AA, CD) lurbanisme. (AA, CD, SIEE)

10.2. Defineix els trets ms destacats duna 8,10

ciutat. (AA)

11. Expressar-se correctament en 11.1. Presenta informaci als companys 4,12,25,2 5,8
presentacions orals i escrites oralment i per escrit. (CL, SIEE) 7,28
utilitzant el vocabulari drea.
(CL)

Temporalitzaci
Aquesta unitat es pot treballar en unes 6 o 7 sessions. Aquest nombre es pot determinar per linters que els alumnes mostren
en el contingut de la unitat, per linters que desperte en el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el
compliment de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Cartografia, topografia, fotografia, sociologia, matemtiques, histria, arquitectura, demografia, economia i medi ambient.

Atenci a la diversitat

Latenci a la diversitat se centra en la varietat dactivitats proposades en el Llibre de lalumne, en les seccions digitals i,
especialment, en el material de refor i dampliaci. Satn especialment el refor de les ciutats i la jerarquia urbana al mn, i
samplien continguts relacionats amb els tipus de pobles (a sia) i amb les caracterstiques que presenta la poblaci urbana
en general.
Finalment, sha dissenyat una adaptaci curricular daquesta unitat didctica per als alumnes amb necessitats especfiques
de suport educatiu.

162
 163

GEOGRAFIA ECONMICA

Unitat 5. Les activitats econmiques

Introducci
En la unitat 5 sexposen nocions bsiques de geografia econmica i la seua aplicaci a lentorn mundial i a Espanya en
concret. La unitat comena amb conceptes generals de lactivitat econmica, bns, factors de producci, agents i sectors
econmics.
Aquesta introducci es completa amb lanlisi dels sistemes econmics actuals. A continuaci, es comena amb els sectors
econmics primari, secundari i terciari o serveis; en cada un es fa una anlisi de les activitats prpies que lintegren i cada
epgraf acaba amb la importncia i el desenvolupament que tenen a Espanya. Destaca el sector terciari, per labast que tenen
els continguts sobre el turisme al nostre pas. Acaba la unitat analitzant lexplotaci dels recursos naturals, renovables i no
renovables, la transcendncia que t la demanda daigua, i concloent amb la sostenibilitat de lactivitat econmica.
T un paper destacat per als alumnes lestudi de les activitats econmiques i com es distribueixen en el territori, en un mn
globalitzat com lactual, on els bns de consum poden procedir de qualsevol zona del planeta. Per a assolir aquest objectiu hi
ha aquesta unitat, juntament amb la tasca del professor, que s indispensable. Una faceta que no sha doblidar i que
sexposa al final dels continguts s la limitaci que tenen els recursos materials i la necessitat de la sostenibilitat econmica,
procs que caldria que els alumnes tingueren en compte.

Competncies clau i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL) Distingir els sectors dactivitat en qu es divideix leconomia i

Competncia matemtica i competncies
bsiques en cincia i tecnologies (CMCT)
Competncia digital (CD)
Aprendre a aprendre (AA)
Competncies socials i cviques (CSC)
els blocs econmics del mn actual.
Diferenciar les activitats prpies de cada sector i conixer els
productes o els serveis que sobtenen de cada una.
Identificar, localitzar i analitzar les activitats prpies de cada
sector econmic a Espanya.
Comprendre la importncia dun bon aprofitament dels
recursos naturals i de la seua sostenibilitat.

Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE)

Conscincia i expressions culturals (CEC)

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 5 vinculats amb els criteris davaluaci i els
estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que desenvolupen.

163
 164

164
 165
Indicadors
Estndards daprenentatge
Continguts Criteris davaluaci
avaluables
Unitat Sntesi

Les activitats econmiques.
Els bns econmics. Els
factors de producci. Els
agents econmics. Els sectors
econmics.
Els sistemes econmics al
mn. Els sistemes actuals.
Leconomia de mercat.
1. Distingir els sectors dactivitat 1.1. Distingeix i descriu els sectors de 1
en qu es divideix leconomia. lactivitat econmica. (CL, CSC, CEC)
(CL, CSC, CEC)
2. Conixer els sistemes 2.1. Descriu els sistemes econmics 6
econmics del mn. (CL, CSC, actuals. (CL, CSC, CEC)
CEC)
2.2. Explica la globalitzaci econmica. 7
(CL, CSC, CEC)

El sector primari. El sector

primari al mn. El sector
primari a Espanya.
El sector secundari. El sector
secundari al mn. El sector
secundari a Espanya.
3. Classificar i explicar les
activitats econmiques del
sector primari. (CL, CSC,
CEC)
3.1. Enumera les activitats prpies del 10 1,4,11,13
sector primari. (CL, CSC, CEC)
3.2. Explica els productes que sobtenen 8 11
en el sector primari. (CL, CSC, CEC)

Les activitats terciries. El
sector terciari al mn. El
sector terciari a Espanya.
Laprofitament dels recursos
naturals. Els recursos
renovables. Els recursos no
renovables. La demanda
daigua.
Localitzaci i caracterstiques de
les principals zones productores
i consumidores de recursos
naturals, productes agraris i
manufacturats, aix com dels
focus d'activitat econmica a la
Comunitat Valenciana.
Els sectors dactivitat econmica
a la Comunitat Valenciana.
4. Classificar i explicar les
activitats econmiques del
sector secundari. (CL, CSC,
CEC)
5. Descriure i explicar les
activitats del sector terciari o
sector dels serveis. (CL, CSC,
CEC)
4.1. Enumera les activitats prpies del 13 1,4,13
sector secundari. (CL, CSC, CEC)
4.2. Explica els productes que sobtenen 14,15
en el sector secundari. (CL, CSC,
CEC)
5.1. Descriu les activitats prpies del 16,17 1,4,13
sector terciari. (CL, CSC, CEC)
5.2. Explica els serveis que sobtenen del 16
sector terciari. (CL, CSC, CEC)
5.3. Localitza en el mapa dEspanya la 9,10 7,10
producci que sobt en el sector
primari. (CSC, AA, CEC)
5.4. Localitza en el mapa dEspanya les 13,14,15 7
principals rees de les activitats del
sector secundari. (CSC, AA, CEC)

La sostenibilitat de lactivitat 5.5. Localitza en un mapa dEspanya les 17 5,12

econmica. rees turstiques. (CSC, AA, CEC)

Organitzaci territorial i espai

6. Conixer i valorar els recursos 6.1. Descriu els recursos naturals. (CL, 20,25 9
geogrfic. L'organitzaci naturals. (CL, CSC, AA, CEC) CSC, CEC)
territorial d'Espanya i de la Uni
Europea.
6.2. Valora els recursos naturals. (CSC, 22,25
AA, CEC)

7. Comprendre la importncia de 7.1. Explica la sostenibilitat econmica. 24

la sostenibilitat econmica. (CL, CSC, CEC)
(CL, CSC, CEC).

8. Fer cerques en mitjans 8.1. Fa cerques en mitjans impresos i 1,2,3,7,8 2,3,6,8

impresos i digitals referides a
les activitats econmiques, i
localitzar pgines i recursos
web directament relacionats
amb leconomia espanyola.
(AA, CD).
digitals referides a les activitats
econmiques, i localitza pgines i
recursos web directament relacionats
amb leconomia espanyola. (AA, CD)

165

9. Identificar els avantatges i els
inconvenients duna font
denergia. (CMCT, CSC, AA,
SIEE)
166
9.1. Analitza una font denergia a partir
dunes dades obtingudes. (CD,
CMCT, CSC, AA, SIEE)
9.2. Descriu la font denergia i identifica 21 9
els avantatges i els inconvenients de
fer-la servir. (CL, CMCT, CSC, AA,
SIEE)

10. Expressar-se correctament en 10.1. Presenta informaci als companys 4,5,7,11,1

presentacions orals i escrites oralment i per escrit. (CL) 2,18,19,2
utilitzant el vocabulari drea. 1,
(CL). 23,26,27

Temporalitzaci
Aquesta unitat es pot treballar en unes 7 o 8 sessions. Aquest nombre es pot determinar per linters que els alumnes mostren
en el contingut de la unitat, per linters que desperte en el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el
compliment de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Cartografia, fotografia, sociologia, biologia, matemtiques, fsica, qumica, histria, arquitectura, demografia, economia i medi
ambient.

Atenci a la diversitat

Latenci a la diversitat se centra en la varietat dactivitats proposades en el Llibre de lalumne, en les seccions digitals i,
especialment, en el material de refor i dampliaci. Satn especialment el refor de les nocions bsiques deconomia i
samplien continguts relacionats amb els blocs econmics al mn, amb el petroli, amb el desmantellament de construccions
industrials del passat i amb les cimeres de la Terra.
Finalment, sha dissenyat una adaptaci curricular daquesta unitat didctica per als alumnes amb necessitats especfiques
de suport educatiu.

166
 167

Unitat 6. Els paisatges agraris i marins

Introducci

En la Unitat 6 sexposen continguts de geografia econmica relatius al sector primari. La unitat comena amb conceptes
generals de lactivitat agrria, factors i sistemes de producci agraris. Aquesta introducci es completa amb lanlisi de
lagricultura al mn, tradicional i moderna, i amb la producci agrcola. Segueix amb la ramaderia, amb plantejaments
semblants, tradicional i moderna. Tamb shi analitza lexplotaci forestal, i la pesca al mn i laqicultura. Continua amb els
paisatges agraris i pesquers, i acaba amb la valoraci daquests paisatges.
La importncia que tenen aquests continguts per als alumnes possiblement s ms baixa que el que representa, pel pes que
t aquest sector en leconomia, a ms del carcter urb de la nostra societat. Per s necessari que coneguen les activitats
del sector primari, de lagricultura tradicional i moderna, la pesca i lexplotaci forestal, perqu s la base de lalimentaci, i
encara que els aliments estiguen molt manipulats, i puguen procedir de qualsevol punt del planeta, han de conixer i
interessar-se per les activitats del sector primari. Per a assolir aquest objectiu hi ha aquesta unitat, juntament amb la tasca del
professor, que s indispensable.

Competncies clau i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL)
Competncia matemtica i competncies bsiques
en cincia i tecnologies (CMCT)
Competncia digital (CD)
Aprendre a aprendre (AA)
Competncies socials i cviques (CSC)
Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE)
Conscincia i expressions culturals (CEC)
Diferenciar les activitats prpies del sector primari.
Analitzar i localitzar lagricultura i la ramaderia al mn i a
Espanya.
Identificar els productes que sobtenen de les activitats
agrries i marines a Espanya i al mn.
Distingir els paisatges agraris i pesquers, i reconixer-
los com a exemples valuosos de la relaci entre els
ssers humans i el territori.

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 6 vinculats amb els criteris davaluaci i els
estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que desenvolupen.

167
 168

168
 169
Indicadors
Continguts Criteris davaluaci Estndards daprenentatge avaluables
Unitat Sntesi

Lactivitat agrria. 1. Distingir 1.1. Distingeix i descriu les activitats del sector 1
Factors de les activitats del sector primari. (CL, primari. (CL, CSC, CEC)
producci. Els CSC, CEC)
sistemes de
producci. 2. Conixer els factors i els sistemes 2.1. Descriu els sistemes de producci agrria. 4,6
de producci de lactivitat agrria. (CL, CSC, CEC)
Lagricultura al mn i
(CL, CSC, CEC)
a Espanya.
Lagricultura 2.2. Explica factors de producci agrria. (CL, 2,3,5
tradicional. CSC, CEC)
Lagricultura
moderna. La
producci agrcola al 3. Classificar i explicar lagricultura al 3.1. Descriu lagricultura tradicional. (CL, CSC, 8,9,10
mn i a Espanya. mn. (CL, CSC, CEC) CEC)

La ramaderia i
3.2. Explica lagricultura moderna. (CL, CSC, 11 5,7
lexplotaci forestal.
CEC)
Ramaderia
tradicional.
Ramaderia 4. Descriure la producci agrcola al 4.1. Classifica la producci agrcola. (CL, CSC, 14
moderna. mn i a Espanya. (CL, CSC, CEC) CEC)

La pesca al mn i a
Espanya. 4.2. Descriu com s la producci i els 12,13,14,15 3,7,8,12
productors agrcoles. (CL, CSC, CEC) ,17,18
Tipus de paisatges
agraris i pesquers. 5. Classificar i explicar la ramaderia. 5.1. Descriu la ramaderia tradicional. (CL, CSC, 20,21
Ramaderia (CL, CSC, CEC) CEC)
tradicional. Els nous
paisatges. El valor
dels paisatges 5.2. Explica la ramaderia moderna. (CL, CSC, 21
agraris i pesquers. CEC)

Anlisi i valoraci de 5.3. Classifica la producci ramadera al mn. 25,26 6

l'impacte del sector (CL, CSC, CEC)
primari a la Comunitat
Valenciana.
6. Descriure lexplotaci forestal. (CL, 6.1. Explica lexplotaci forestal. (CL, CSC, 22,24
CSC, CEC) CEC)

7. Explicar la pesca al mn i a 7.1. Classifica les modalitats de pesca. (CL, 28

Espanya. (CL, CSC, CEC) CSC, CEC)

7.2. Localitza la producci pesquera. (CL, CSC, 29,30,31 1,6,9

CEC)

8. Classificar i descriure els paisatges 8.1. Classifica els paisatges agraris i moderns.
agraris i pesquers. (CL, CSC, AA, (CL, CSC, CEC)
CEC)
8.2. Localitza en el mapamundi els principals 38 2
paisatges agraris tradicionals i moderns.
(CSC, AA, CEC)

8.3. Descriu els paisatges agraris tradicionals i 35,36,37

moderns. (CSC, CAA, CEC)

9. Valorar els paisatges agraris i 9.1. Valora histricament els paisatges agraris i 27,32 4,11
pesquers. (CL, CSC, AA, CEC) pesquers. (CL, CSC, AA, CEC)

10. Fer cerques en mitjans impresos i 10.1. Fa cerques en mitjans impresos i digitals 7,
digitals referides a les activitats referides a les activitats econmiques del 14,15,16,
econmiques del sector primari, i sector primari, i localitza pgines i recursos 17,19,22,
localitzar pgines i recursos web web directament relacionats amb aquest 23
directament relacionats amb aquest sector. (AA, CD)
sector. (AA, CD)

169
 170
11. Redactar un fullet per a donar a 11.1. Analitza els costos i els beneficis 10
conixer la manera com es econmics, i tamb els aprofitaments
produeixen determinats aliments. possibles dun producte agrcola donat.
(CMCT, AA, CL) (CMCT)

11.2. Avalua les dificultats del productor i Tasca

proposa millores en el procs. (AA)

11.3. Explica per escrit, en format fullet, de Tasca

manera amena, com es produeixen
determinats aliments, fins i tot sinventa un
eslgan per a promocionar aquest aliment.
(CL)

12. Expressar-se correctament en 12.1. Presenta informaci als companys 32,33,34,

presentacions orals i escrites oralment i per escrit. (CL) 39
utilitzant el vocabulari drea. (CL).

Temporalitzaci
Aquesta unitat es pot treballar en unes 6 o 7 sessions. Aquest nombre es pot determinar per linters que els alumnes mostren
en el contingut de la unitat, per linters que desperte en el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el
compliment de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Cartografia, fotografia, sociologia, biologia, edafologia, fsica, qumica, histria, medicina, comer, economia i medi ambient.

Atenci a la diversitat

Latenci a la diversitat se centra en la varietat dactivitats proposades en el Llibre de lalumne, en les seccions digitals i,
especialment, en el material de refor i dampliaci. Satn especialment el refor de continguts relatius a lagricultura i a la
ramaderia i samplien continguts sobre la tecnologia agrria i la sobreexplotaci forestal en alguns indrets del mn.
Finalment, sha dissenyat una adaptaci curricular daquesta unitat didctica per als alumnes amb necessitats especfiques
de suport educatiu.

170
 171

Unitat 7. Els espais miners i industrials

Introducci

En la unitat 7 sexposen continguts de geografia econmica relatius al sector secundari. La unitat comena amb els recursos
miners minerals i roques industrials i les zones mineres del mn i els efectes ambientals de la producci minera. A
continuaci, les fonts energtiques, energies no renovables i renovables, pasos productors i consumidors i els impactes
ambientals derivats de la producci energtica. Tot seguit, lactivitat de la construcci. Finalment, i el ms destacat, la
indstria, amb aquestes pautes: evoluci histrica, classificaci de les activitats industrials, factors de localitzaci, espais i
paisatges industrials i la crisi de la industrialitzaci.
Shi estudia el sector secundari, les activitats i la distribuci territorial en un mn globalitzat com lactual, on els bns de
consum poden procedir de qualsevol zona del planeta, que ha de tenir un inters destacat per als alumnes; per a assolir
aquest objectiu, hi ha aquesta unitat, juntament amb la tasca del professor, que s indispensable. Un punt que no sha
doblidar, i que es planteja en els continguts, sn els impactes ambientals que la mineria, les fonts denergia i la indstria han
generat i generen, i la necessitat de la sostenibilitat econmica, procs del qual haurien de ser conscients els alumnes.

Competncies clau i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL)
Competncia matemtica i competncies bsiques
en cincia i tecnologies (CMCT)
Competncia digital (CD)
Aprendre a aprendre (AA)
Competncies socials i cviques (CSC)
Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE)
Conscincia i expressions culturals (CEC)
Diferenciar les activitats prpies del sector secundari.
Identificar els tipus de recursos miners i energtics i situar
les principals rees de localitzaci daquests recursos.
Distingir els tipus dindstries i explicar la distribuci
desigual de les regions industrialitzades al mn.
Identificar els efectes mediambientals de les activitats
mineres i industrials.

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 7 vinculats amb els criteris davaluaci i els
estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que desenvolupen.

171
 172
Continguts Criteris davaluaci Estndards daprenentatge Indicadors
avaluables

172

Els recursos miners al mn i a
Espanya. Els minerals i les
roques industrials. Les zones
mineres al mn.
Les fonts denergia. Tipus de
fonts denergia. Pasos
productors i pasos
consumidors. Producci
energtica i contaminaci.
La indstria i la construcci.
Lactivitat de la construcci.
Lactivitat industrial.
Classificaci de les activitats
industrials. Factors de
localitzaci industrial.
Els espais industrials i els
seus paisatges
La crisi de la industrialitzaci.
Anlisi i valoraci de limpacte
del sector secundari a la
Comunitat Valenciana.
1. Conix
er els recursos miners del mn i
dEspanya. (CL, CMCT)
2. Classificar i explicar les fonts
denergia (CMCT, CEC)
3. Descriure lactivitat de la
construcci. (CL, CSC, CEC)
4. Conixer levoluci histrica de la
industrialitzaci. (CL, CSC, CEC)
5. Identificar, localitzar i analitzar les
activitats industrials. (CSC, AA
CEC)
6. Conixer els espais industrials i
els seus paisatges. (CL, CSC,
CEC)
7. Conixer i valorar la crisi de la
industrialitzaci. (CL, CSC, CEC)
8. Fer cerques en mitjans impresos i
digitals referides a les activitats
del sector secundari, i localitzar
pgines i recursos web
directament relacionats amb la
indstria espanyola. (AA, CD).
9. Identificar els elements que
componen un paisatge industrial i
els possibles impactes
mediambientals que es generen a
causa de lactivitat industrial. (AA,
CEC)
10. Expressar-se correctament en
presentacions orals i escrites
utilitzant el vocabulari drea. (CL)
173
Unitat Sntesi
1.1. Enumera els minerals i les roques 1,2,3,5 7
industrials. (CMCT).
1.2. Descriu els efectes ambientals de 4,6, 9
la producci minera. (CL, CMCT).
2.1. Classifica les fonts denergia (CL, 7,8
CMCT).
2.2. Diferencia entre energies 9,10
renovables i no renovables. (CL,
CMCT, CEC).
3.1. Explica en qu consisteix lactivitat 10
de la construcci. (CL, CSC, CEC)
4.1. Explica levoluci histrica de la 12,14
industrialitzaci. (CL, CSC, CEC)
5.1. Classifica els tipus dindstria. 14,16
(CSC, CEC)
5.2. Identifica els factors de la 17,18
localitzaci industrial. (CL, CSC,
CEC)
5.3. Localitza en el mapamundi les 13,19 6,7
grans rees industrials del mn.
(CL, CSC, AA, CEC)
6.1. Distingeix els espais industrials 20,23
tradicionals. (CL, CSC, CEC)
6.2. Descriu els nous paisatges 22,23
industrials. (CL,CSC, CEC)
7.1. Identifica i explica els avantatges i 26
els inconvenients de la
industrialitzaci. (CL, CSC, CEC)
7.2. Explica en qu consisteix la 25
deslocalitzaci industrial. (CSC,
CEC, CL)
8.1. Fa cerques en mitjans impresos i 11,15,21, 2,3,4,11,12,1
digitals referides a les activitats del 24 4
sector secundari, i localitza pgines
i recursos web directament
relacionats amb la indstria
espanyola. (AA, CD)
9.1. Identifica els elements que Tasca
componen un paisatge industrial.
(AA, CEC)
9.2. Esmenta els possibles impactes 26
mediambientals que es generen en
una localitzaci industrial. (AA,
CEC)
10.1. Presenta informaci als companys 10 5,8,13,14
oralment i per escrit. (CL)
173
 174
Temporalitzaci
Aquesta unitat es pot treballar en unes 6 o 7 sessions. Aquest nombre es pot determinar per linters que els alumnes mostren
en el contingut de la unitat, per linters que desperte en el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el
compliment de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Cartografia, fotografia, sociologia, matemtiques, geologia, fsica, qumica, histria, demografia, estadstica, medicina,
comer, economia i medi ambient.

Atenci a la diversitat

Latenci a la diversitat se centra en la varietat dactivitats proposades en el Llibre de lalumne, en les seccions digitals i,
especialment, en el material de refor i dampliaci. Satn especialment el refor de continguts relatius al reconeixement de
les energies alternatives i de les grans rees industrials, i samplien continguts relacionats amb lenergia solar i la
contaminaci per abocaments industrials.
Finalment, sha dissenyat una adaptaci curricular daquesta unitat didctica per als alumnes amb necessitats especfiques
de suport educatiu.

174
 175

Unitat 8. El sector terciari

Introducci

La unitat 8 exposa, en primer lloc, les caracterstiques i els trets generals del sector terciari i, desprs, aprofundeix algunes de
les activitats del sector, com els transports, el turisme, el comer, les telecomunicacions i daltres. En aquesta anlisi destaca
el turisme, pel protagonisme que t Espanya en els fluxos i en les destinacions turstiques europees i internacionals.
El sector serveis s el principal als pasos de la Uni Europea, especialment espectacular per la seua diversificaci i s a
lEuropa occidental i nrdica. Espanya es troba en aquesta situaci. Conixer detalladament aquest sector s important per a
entendre les societats espanyola i europea actuals, perqu la societat del benestar demana serveis, fins i tot en els moments
de crisi, en qu nhi ha que sn ms necessaris que mai. Per aquestes raons ha de tenir un paper destacat per als alumnes
lestudi de les activitats i dels serveis terciaris, la seua distribuci en el territori, en un mn globalitzat com lactual, on les
comunicacions, els transports, els serveis, els bns de consum no tenen barreres, en tot cas les poltiques, i es pot anar a
qualsevol zona del planeta. Per a assolir aquest objectiu hi ha aquesta unitat, juntament amb la tasca del professor, que s
indispensable.

Competncies clau i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL) Conixer la importncia del sector terciari en leconomia,

Competncia matemtica i competncies bsiques
en cincia i tecnologies (CMCT)
Competncia digital (CD)
Aprendre a aprendre (AA)
Competncies socials i cviques (CSC)
Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE)
Conscincia i expressions culturals (CEC)
la seua diversificaci i s.
Analitzar limpacte dels mitjans de transport en lentorn
pel desenvolupament que tenen.
Distingir les diverses modalitats de turisme i situar les
destinacions ms destacades de cada modalitat.
Identificar altres serveis i activitats econmiques que
formen el sector terciari (comer, banca, educaci, sanitat,
etctera).

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 8 vinculats amb els criteris davaluaci i els
estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que desenvolupen.

175
 176

176
 177
Indicadors
Estndards daprenentatge
Continguts Criteris davaluaci
avaluables
Unitat Sntesi

El sector terciari. 1. Conix 1.1. Descriu les caracterstiques del 1

Caracterstiques. Limpacte
del sector terciari.
Els transports. Tipus de
transport. Limpacte dels
transports.
El turisme. El turisme cultural.
El turisme de natura. El
turisme de sol i platja. Altres
tipus de turisme.
El comer.
Les telecomunicacions.
Altres activitats terciries.
Anlisi i valoraci de limpacte
del sector terciari a la
Comunitat Valenciana.
er les caracterstiques del sector
terciari. (CL, CSC, CEC).
2. Descriure els impactes del sector
terciari. (CL, CSC, CEC)
3. Descriure els impactes dels
transports. (CL, CSC, CEC)
sector terciari. (CL, CSC, CEC).
1.2. Distingeix els serveis pblics, 2,3
privats o mixtos del sector terciari.
(CL, CSC, CEC).
2.1. Explica els impactes del sector 4 4
terciari. (CL, CSC, CEC)
3.1. Classifica els transports. (CL, CSC, 5
CEC).
3.2. Explica els impactes dels 6
transports. (CL, CSC, CEC).
3.3. Descriu la importncia que tenen 7,8
cada un dels transports. (CL, CSC,
CEC).

4. Conixer, explicar i classificar el 4.1. Explica qu s el turisme. (CL,

turisme. (CL, CSC, CEC) CSC, CEC).

4.2. Classifica els tipus de turisme. 4,5,8,10

(CSC, AA, CEC).

4.3. Localitza en el mapamundi les 9

principals rees turstiques del
mn. (CSC, AA, CEC).

4.4. Situa les destinacions ms 9,11,13,1 4,5,8,9,12

destacades dels diferents tipus de 4
turisme. (CSC, AA, CEC).

4.5. Classifica els tipus de comer. 19

(CSC, AA, CEC).

4.6. Identifica els fluxos en el comer 21,22

exterior. (CL, CSC, AA, CEC).

5. Comprendre la importncia de les 5.1. Identifica els diferents mitjans de 25

telecomunicacions. (CL, CSC, comunicaci a distncia. (CL, CSC,
CEC) CEC).

5.2. Reconeix la importncia de les 25 2

comunicacions al mn actual.

6. Identificar altres activitats 6.1. Enumera altres activitats terciries. 27

terciries i reconixer-ne el valor (CL, CSC, CEC).
en el desenvolupament dun pas.
(CL, CSC, CEC) 6.2. Distingeix i explica la sanitat i 28 11
leducaci en el desenvolupament
dun pas. (CL, CSC, CEC).

7. Fer cerques en mitjans impresos i 7.1. Fa cerques en mitjans impresos i 1,10,11,1 1,3,6,7
digitals referides als serveis i a digitals referides als serveis i a les 2,
les activitats terciries, i localitza activitats terciries, i localitza 13,14,15,
pgines i recursos web pgines i recursos web directament 16,17,18,
directament relacionats amb el relacionats amb el sector terciari a 20,21,22,
sector terciari a Espanya. (CAA, Espanya. (AA, CD). 23,24,26,
CD) 29,30

177
 178
8. Analitzar i explicar el procs que 8.1. Descriu el procs de fabricaci dun Tasca
segueix un producte des que es producte. (CL, CMCT)
fabrica fins que arriba a les mans
del consumidor. (CL, 8.2. Defineix les vies i els mitjans de Tasca
CMCT,CEC) transport utilitzats per a transportar-
los. (CEC)

8.3. Explica com es promociona el Tasca

producte. (CL, CEC)

8.4. Esmenta des de quins canals Tasca

comercials es ven. (CEC)

9. Expressar-se correctament en 9.1. Presenta informaci als companys 10,12,16, 1,2

presentacions orals i escrites oralment i per escrit. (CL). 17,18,20,
utilitzant el vocabulari drea. (CL)

Temporalitzaci
Aquesta unitat es pot treballar en unes 6 o 7 sessions. Aquest nombre es pot determinar per linters que els alumnes mostren
en el contingut de la unitat, per linters que desperte en el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el
compliment de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Cartografia, fotografia, sociologia, matemtiques, geologia, fsica, qumica, histria, demografia, medicina, comer, turisme,
economia i medi ambient.

Atenci a la diversitat

Latenci a la diversitat se centra en la varietat dactivitats proposades en el Llibre de lalumne, en les seccions digitals i,
especialment, en el material de refor i dampliaci. Satn especialment el refor del reconeixement dactivitats prpies del
sector terciari en general i del turisme en particular. Tamb samplien continguts relacionats amb el transport aqutic i sobre el
turisme a Espanya.
Finalment, sha dissenyat una adaptaci curricular daquesta unitat didctica per als alumnes amb necessitats especfiques
de suport educatiu.

178
 179

Unitat 9. Les desigualtats econmiques al mn

Introducci

La unitat 9 informa dels nivells de desenvolupament al mn. Per aix distingeix tres grans grups de pasos que sidentifiquen
per la fase de desenvolupament assolit: pasos desenvolupats, pasos emergents i en transici al desenvolupament i pasos
en via de desenvolupament. Al seu torn, en el primer epgraf es fa una exposici de lndex de desenvolupament hum, la
globalitzaci i les ajudes al desenvolupament.
Per acabar, la unitat planteja els grans problemes socioeconmics al mn actual, com sn els impactes en el medi ambient,
amb els costos econmics i socials consegents, o b els conflictes actuals al mn, de carcter bllic, sanitari (epidmies i
malalties), poltic, educatiu i econmic. I, finalment, els problemes generats per les desigualtats, la pobresa, la discriminaci,
en un mn en qu una part dels pasos ha aconseguit lestat del benestar, per la resta anhela la qualitat de vida aconseguida
per aquestes nacions. El repte no s intranscendent; a ms de difcil i complex, per no dir utpic, representa una meta a qu
sha daspirar i que lONU ha proposat als estats que integren lorganisme internacional en els objectius de desenvolupament
del millenni.
Aquests fets fan que la temtica daquesta unitat siga actual, permet als alumnes ser solidaris i que prenguen conscincia de
la necessitat dajudar les societats daltres mbits, daltres continents, perqu tots els pobles puguen aconseguir, primer de tot,
la mnima assistncia social necessria i, posteriorment, la qualitat de vida que tot sser hum es mereix.

Competncies clau i objectius

Competncies clau Objectius didctics

Comunicaci lingstica (CL) Comparar indicadors de carcter econmic, educatiu i vital de

pasos en diferents fases de desenvolupament.
Competncia matemtica i competncies
bsiques en cincia i tecnologies (CMCT) Elaborar un informe sobre les mesures per a tractar de superar
les situacions de pobresa.
Competncia digital (CD)
Identificar, localitzar i analitzar impactes mediambientals i els
Aprendre a aprendre (AA)
seus costos econmics i socials.
Competncies socials i cviques (CSC)
Assenyalar rees de conflicte bllic en un mapamundi i
Sentit diniciativa i esperit emprenedor (SIEE) relacionar-les amb factors econmics i poltics.
Conscincia i expressions culturals (CEC)

Continguts, criteris davaluaci, estndards daprenentatge i indicadors

En la graella segent es presenten els continguts que es treballen en la Unitat 9 vinculats amb els criteris davaluaci i els
estndards daprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competncies clau que desenvolupen.

179
 180
Continguts Criteris davaluaci Estndards daprenentatge avaluables Indicadors

180
 181
Unitat Sntesis

Desenv 1. Diferenciar entre 1.1. Classifica els indicadors socioeconmics que 1

olupament i desenvolupament i permeten identificar el nivell de
subdesenvolupament subdesenvolupament. (CSC, desenvolupament. (CSC, CEC, SIEE)
CEC).
ndex
de desenvolupament
2. Seleccionar, comprendre i 2.1. Selecciona i comprn lIDH. (CMTC, CSC) 2 2
hum (IDH)
relacionar la informaci de
La lndex de desenvolupament 2.2. Relaciona els indicadors de lIDH. (CL, 2
globalitzaci i les hum (IDH). (CL, CMCT, CSC) CMTC, CSC).
ajudes al
desenvolupament. 2.3. Classifica els pasos segons lIDH. (CL, 1 2,5
El mn CMTC, CSC)
desenvolupat.
3. Comprendre qu s la 3.1. Relaciona algunes qestions amb la 5, 6,7, 19,
El mn globalitzaci i classificar les globalitzaci (desenvolupament i 21, 23, 24
subdesenvolupat. ajudes al desenvolupament. subdesenvolupament, conflictes armats.
(CL, CSC, AA, CEC) (CL, CSC, AA, CEC)
Els pasos emergents i
en transici.
3.2. Enumera els principals organismes 3,4 10
Principals pasos internacionals i les ONG dajuda al
emergents i en desenvolupament. (CL, CSC, CEC)
transici al
desenvolupament. 4. Conixer els pasos 4.1. Enumera els pasos desenvolupats (CL, 5 3,9
Problemes desenvolupats. (CL, CSC, CSC, CEC)
socioeconmics al CEC)
mn actual. Problemes 4.2. Identifica el nivell de desenvolupament dels 5 3,9
mediambientals. pasos desenvolupats. (CSC, CEC).

La repercussi dels 5. Descriure les zones del mn 5.1. Descriu el nivell de subdesenvolupament. 9,10 3
riscos naturals com a subdesenvolupades. (CL, CSC, (CL, CSC, CEC)
fre del procs de CEC)
desenvolupament
econmic i social de 5.2. Identifica en el mapamundi les principals 9,12
les zones ms zones subdesenvolupades. (CL, CSC, CEC)
vulnerables.
6. Distingir els pasos emergents i 6.1. Distingeix i descriu els pasos emergents. 14,15,16 11
Conflictes actuals al en transici al (CL, CSC, CEC, SIEE)
mn. De la desenvolupament. (CL, CSC,
supervivncia a la CEC) 6.2. Localitza en un mapamundi els pasos 16
qualitat de vida. emergents i en transici al desenvolupament.
(CSC, CEC)

7. Conixer els problemes 7.1. Enumera i analitza els principals problemes 19,20 6
socioeconmics actuals (CL, mediambientals. (CL, CSC, AA, CEC)
CSC, AA, CEC)
7.2. Assenyala les rees de conflicte bllic en un 22,23,25 4
mapamundi i les relaciona amb factors
econmics i poltics. (CSC, AA, CEC, SIEE)

8. Fer cerques en mitjans 8.1. Fa cerques en mitjans impresos i digitals 6,7,12,13, 9

impresos i digitals referides als
pasos i localitzar pgines i
recursos web directament
relacionats amb el
desenvolupament. (AA, CD)
referides als pasos, i localitza pgines i 16,17,24
recursos web directament relacionats amb el
desenvolupament. (AA, CD)

9. Descobrir els valors digualtat i
solidaritat que hi ha en molts
contes del mn i apreciar la
necessitat de posar-los en
prctica.
(AA; CL, CEC, CSC)
9.1. Recrea contes originals i personalitzats. (AA; Tasca
CL, CEC)
9.2. Esmenta els valors que transmet qualsevol Tasca
conte donat. (CSC)
9.3. Aprecia la necessitat de posar en prctica 8,11,21 7,12
valors de solidaritat al nostre mn, marcat
per profundes desigualtats. (CSC, SIEE)

181
 182
10. Expressar-se correctament en 10.1. Presenta informaci als companys oralment i 17,18,20, 3,8,12,13
presentacions orals i escrites per escrit. (CL, SIEE) 21,25
utilitzant el vocabulari drea.
(CL)

Temporalitzaci
Aquesta unitat es pot treballar en unes 5 o 6 sessions. Aquest nombre es pot determinar per linters que els alumnes mostren
en el contingut de la unitat, per linters que desperte en el professor i, fins i tot, per la manera com es du a terme el
compliment de la planificaci general.

Connexi amb altres disciplines

Cartografia, fotografia, sociologia, biologia, matemtiques, histria, demografia, medicina, economia i medi ambient.

Atenci a la diversitat

Latenci a la diversitat se centra en la varietat dactivitats proposades en el Llibre de lalumne, en les seccions digitals i,
especialment, en el material de refor i dampliaci. Satn especialment el refor mitjanant nombroses activitats i samplien
continguts relacionats amb lndex de desenvolupament hum, amb els conceptes de desenvolupament i
subdesenvolupament, amb el comer just i amb diversos projectes per al desenvolupament.
Finalment, sha dissenyat una adaptaci curricular daquesta unitat didctica per als alumnes amb necessitats especfiques
de suport educatiu.

CRITERIS DAVALUACI

Conocimientos: 60% (exmenes, notas de clase cuando pregunte)

Procedimientos: 30% (libreta, trabajos y deberes, se comienza en 0 y va sumando)
Actitud: 10% (puntualidad, participacin e inters por la materia)
Para hacer la media de los exmenes tenis que sacar como mnimo un 3,5 en cada uno. Si alguien copia durante
un examen, contar como cero. Haremos como mnimo 2 exmenes por evaluacin.

182
 183

2.4. CUARTO ESO

QUART CURS
EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA
PROGRAMACI DIDCTICA GEOGRAFIA I HISTRIA 4
GEOGRAFIA I HISTRIA

COMUNITAT VALENCIANA

183
 184

1. INTRODUCCI

A) JUSTIFICACI DE LA PROGRAMACI

La Programaci Didctica Geografia i Histria per al Quart curs de lEducaci Secundria Obligatria es fonamenta, en el que
fixa el Reial Decret 1105/2014 del Ministeri dEducaci, Cultura i Esport, del 26 de desembre, pel qual sestableix el currculum
bsic de lEducaci Secundria Obligatria , i en el Decret 87/2015 de la Conselleria dEducaci de la Comunitat Valenciana pel
qual sestableix el Currculum de lEducaci Secundria Obligatria per a aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model densenyament-aprenentatge comprensiu que semmarca dins el paradigma de leducaci universal (global o
integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tindre xit a la vida, a travs de ladquisici i el desenvolupament de les Competncies Clau.
Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instncies nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el programa
PISA, el projecte DeSeCo de l'OCDE, l'informe Eurydice i els diferents informes i projectes educatius abordats des de l'mbit del projecte de la
Uni Europea Estratgia Europa 2020.

Entenem que la funci de lensenyament s facilitar laprenentatge dels alumnes i les alumnes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les
Competncies Clau que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els rpids avanos
cientfics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competncies sentn, en un sentit ampli, la concatenaci de sabers que articulen una concepci del ser, del saber, del saber fer i del saber
conviure. En aquest sentit DESSECO (2003) defineix competncia com "la capacitat de respondre a demandes complexes i portar a terme feines
diverses de forma adequada". La competncia suposa una combinaci d'habilitats prctiques, coneixements, motivaci, valors tics, actituds,
emocions, i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per aconseguir una acci efica.

La inclusi de les Competncies Clau en el currculum t com a finalitat que els alumnes i les alumnes a) facen possible el ple exercici de la
ciutadania en el marc de la societat de referncia; b) construsquen un projecte de vida satisfactori; c) assolisquen un desenvolupament personal,
emocional i afectiu equilibrat; i d) accedisquen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties dxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes dun individu varien duna situaci a una altra i dun moment a un altre. Per aquest
motiu, defensem un model de competncia holstic, dinmic i funcional que sorgeix de la combinaci dhabilitats prctiques, coneixements (incls
el coneixement tcit), motivaci, valors tics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per
tal dassolir una acci efica.

Ser competent, des daquest punt de vista, significa que lalumne s capa dactivar i utilitzar els coneixements que t davant
dun problema. Des d'aquesta perspectiva ser competent suposa "mobilitzar els coneixements, destreses, actituds i valors per
donar resposta a les situacions plantejades, dotar de funcionalitat els aprenentatges i aplicar el que s'aprn des d'un
plantejament integrador" (Ordre ECD/65/2015 del Ministeri d'Educaci i Cincia, per la qual es desenvolupen les Competncies
Clau).

Considerem que noms a partir daquestes premisses s possible laplicaci dun dels eixos fonamentals de la Programaci Didctica Geografia i
Histria per al Quart curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competncies puguen ser aplicades i
transferides a situacions i contextos diferents per a aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli
ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensi a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent s aquell que coneix
i regula els seus processos de construcci del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un s estratgic, ajustant-
los a les circumstncies especfiques del problema al qual senfronta (Bruer, , 2003).

Leficcia daquests principis quedaria incompleta si no frem capaos de presentar els continguts de les diferents matries de manera articulada
per facilitar el procs daprenentatge i el desenvolupament de les Competncies Clau a travs dels Estndards daprenentatge fixats per a
cada matria.
184
 185
Tenint en compte que cadascuna de les rees contribueix al desenvolupament de diferents competncies i, al seu torn, cadascuna de les
competncies sassolir com a conseqncia del treball en diverses rees o matries, la Programaci Didctica Geografia i Histria adopta una
perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des dun plantejament integrador i orientat a
laplicaci dels sabers adquirits.

Daquesta manera, laprenentatge de les Competncies Clau tot i que va lligat a les rees de coneixement, s global i sadquirir a partir de la seua
contextualitzaci en situacions reals i prximes a lalumne perqu puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no
formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

En aquesta lnia hem volgut incidir amb especial mfasi en la relaci dels continguts i els materials tractats al llarg de la nostra Programaci
Didctica Geografia i Histria per al Quart Curs de lEducaci Secundria Obligatria amb les noves realitats tecnolgiques, tan properes i
atractives per a lalumnat.

Laplicaci o desenvolupament dels coneixements tractats en la matria dins mbits com internet, ls de suports informtics, lanlisi de la
informaci transmesa per mitjans audiovisuals, etc. es constitueixen com un element gratificant i motivador i tamb com un aprenentatge
imprescindible per a ladaptaci de lalumnat a futures incorporacions a diferents mbits acadmics o laborals.

Si a tot aix hi afegim la presncia duns continguts que, a causa de lespecial importncia que tenen en la nostra societat, han
dimpregnar moltes de les activitats daprenentatge i linters per a fomentar la capacitat de lalumne per a regular el seu propi
procs daprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat lactual Programaci
Didctica Geografia i Histria per al Quart curs de lEducaci Secundria Obligatria.

185
 186

1. INTRODUCCI

B) CONTEXTUALITZACI

1.1 Objectius i mbits dactuaci de la LOMCE

La Llei orgnica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) sorgeix com a resposta a una srie de reptes educatius als
quals es pretn donar resposta amb lassoliment dels objectius segents:

OBJECTIUS DE LA LOMCE

-Canalitzar els estudiants cap a trajectries

adequades a les seues potencialitats.

-Millorar els resultats augmentant el nombre

de titulats de lESO.

-Elevar els nivells deducaci i augmentar el

nombre dalumnes excellents.

-Millorar les possibilitats de trobar faena i

estimular lesperit emprenedor de lalumnat.

Per tal daconseguir aquests objectius, la LOMCE centra la seua atenci en:
La racionalitzaci de loferta educativa. El currculum se simplificar i es prioritzaran les matries troncals per adquirir
les competncies educatives.
La flexibilitzaci de les trajectries educatives. Sestableixen diferents itineraris educatius a partir de l'ESO.
Lautonomia dels centres educatius. Permetr prendre decisions per tal de millorar loferta educativa i comportar retre
comptes dels resultats obtinguts.
El refor de la capacitat de gesti en la direcci dels centres. Els directors assumiran el lideratge pedaggic i de
gesti.
La implantaci davaluacions externes. Aquestes es duran a terme al final de cada etapa educativa: 6 Curs de Primria,
4t curs d'ESO i 2n curs de Batxillerat.

A ms, la LOMCE defineix tres nous mbits dactuaci que incidiran especialment en la transformaci del nostre sistema
educatiu:
La incorporaci generalitzada de les Tecnologies de la Informaci i Comunicaci (TIC). A travs de les TIC es
facilitar la personalitzaci de leducaci.
El foment del plurilingisme. Fixat per la Uni Europea, saconseguir per la incorporaci en el currculum duna
segona llengua estrangera.
La modernitzaci de la Formaci Professional. Sadaptar a les noves exigncies dels sectors productius i simplicar
les empreses en la formaci de lalumnat.
La LOMCE incorpora leducaci cvica i constitucional com a contingut transversal en totes les assignatures de leducaci
bsica Lobjectiu s transmetre i posar en prctica valors com la llibertat individual, la responsabilitat, la ciutadania
democrtica, la solidaritat, la tolerncia o la igualtat.

186
 187
1.2 PRINCIPIS DEL SISTEMA EDUCATIU
Per dur a terme tots els mbits dactuaci detallats en lepgraf anterior, es concep la LOMCE com una llei orgnica que noms
modifica parcialment la prvia Llei Orgnica dEducaci (LOE) de lany 2006. En aquest sentit, i pel que fa als principis que
inspiren el Sistema Educatiu, shan incorporat els segents:
Lequitat i la igualtat de drets i oportunitats que garanteixen el ple desenvolupament de la personalitat de lalumnat a
travs de leducaci..
El reconeixement dels progenitors i tutors com a primers responsables de leducaci dels seus fills.
Leducaci per a la prevenci i resoluci pacfica de conflictes, aix com el foment de la no-violncia i la prevenci de
lassetjament escolar
El desenvolupament de valors que fomenten la igualtat efectiva entre homes i dones i que ajuden a previndre la
violncia de gnere.
La llibertat densenyament, que reconeix a les famlies lelecci del tipus deducaci i la selecci del centre educatiu.
Per tal de garantir el desenvolupament daquests principis es defineix el Sistema Educatiu com el conjunt dAdministracions
educatives, professionals de leducaci i altres agents, pblics i privats, que desenvolupen funcions de regulaci, de finanament o
de prestaci de serveis per a lexercici del dret a leducaci.
A ms sestableixen els rgans de participaci de la comunitat educativa en la programaci i assessorament del govern.

1.3 ELEMENTS DEL CURRCULUM A LA LOMCE

La LOMCE modifica els elements que componen el currculum com a regulador dels processos densenyament i aprenentatge
per a cada una de les etapes educatives.
Aquests elements passen a ser els segents:
Els objectius de cada matria i etapa educativa.
Les competncies o capacitats per a aplicar els continguts de cada ensenyament i etapa educativa.
Els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, i actituds que contribueixen a lassoliment dels objectius i a
ladquisici de competncies.
Els continguts sordenen en assignatures, que es classifiquen en matries, mbits, rees i mduls en funci dels
ensenyaments i les etapes educatives.
Els estndards i resultats daprenentatge avaluables, que permeten mesurar els xits dels resultats daprenentatge en cada
assignatura.
Els criteris davaluaci del grau dadquisici de les competncies i de lassoliment dels objectius de cada ensenyament i
etapa educativa.
La metodologia didctica, que comprn tant la descripci de les prctiques docents com lorganitzaci del treball dels
docents.

187
 188

2. OBJECTIUS I FINS

A) OBJECTIUS DE LEDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA

OBJECTIUS COMPETNCIES CLAU

a) Assumir responsablement els seus deures, conixer i Competncies socials i cviques.

exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
tolerncia, la cooperaci i la solidaritat entre les persones i els
grups, exercitar-se en el dileg consolidant els drets humans i
la igualtat de tracte i doportunitats entre dones i homes, com
a valors comuns duna societat plural, i preparar-se per a
lexercici de la ciutadania democrtica.

b) Desenvolupar i consolidar hbits de disciplina, estudi i Competncies socials i cviques.

treball individual i en equip com a condici necessria per a
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
una realitzaci efica de les tasques de laprenentatge i com a
mitj de desenvolupament personal. Aprendre a aprendre.

c) Valorar i respectar la diferncia de sexes i la igualtat de Competncies socials i cviques.

drets i oportunitats entre ells. Rebutjar la discriminaci de les
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
persones per ra de sexe o per qualsevol altra condici o
circumstncia personal o social. Rebutjar els estereotips que Aprendre a aprendre.
suposen discriminaci entre homes i dones, aix com
qualsevol manifestaci de violncia contra la dona.

d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els mbits de Competncies socials i cviques.
la personalitat i en les seues relacions amb els altres, aix com
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
rebutjar la violncia, els prejudicis de qualsevol tipus, els
comportaments sexistes i resoldre pacficament els conflictes. Comunicaci lingstica.

e) Desenvolupar destreses bsiques en la utilitzaci de les Competncia digital.

fonts dinformaci per a adquirir, amb sentit crtic, nous
Comunicaci lingstica.
coneixements. Adquirir una preparaci bsica en el camp de
les tecnologies, especialment les de la informaci i la Aprendre a aprendre.
comunicaci.

f) Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat, Competncia matemtica i competncies bsiques en
que sestructura en diferents disciplines, aix com conixer i cincia i tecnologia.
aplicar els mtodes per a identificar els problemes en els
Aprendre a aprendre.
diversos camps del coneixement i de lexperincia.
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.

g) Desenvolupar lesperit emprenedor i la confiana en si Sentit diniciativa i esperit emprenedor.

mateix, la participaci, el sentit crtic, la iniciativa personal i
Comunicaci lingstica.
la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre
decisions i assumir responsabilitats. Competncies socials i cviques.

h) Comprendre i expressar amb correcci, oralment i per Comunicaci lingstica.

escrit, en castell i en valenci, textos i missatges complexos,
Competncies socials i cviques.
i iniciar-se en el coneixement, la lectura i lestudi de la
literatura. Conscincia i expressions culturals.

i) Comprendre i expressar-se en una o ms llenges Comunicaci lingstica

188
 189
estrangeres de manera apropiada.
Aprendre a aprendre.
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.

j) Conixer, valorar i respectar els aspectes bsics de la Conscincia i expressions culturals.

cultura i la histria prpies i dels altres, aix com el patrimoni
Competncies socials i cviques.
artstic i cultural.

k) Conixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
altres, respectar les diferncies, consolidar els hbits de cura i
Competncia matemtica i competncies bsiques en
salut corporals i incorporar leducaci fsica i la prctica de
cincia i tecnologia.
lesport per a afavorir el desenvolupament personal i social.
Conixer i valorar la dimensi humana de la sexualitat en tota Competncies socials i cviques.
la seua diversitat. Valorar crticament els hbits socials
relacionats amb la salut, el consum, la cura dels ssers vius i
el medi ambient, i contribuir a la seua conservaci i millora.

l) Apreciar la creaci artstica i comprendre el llenguatge de Conscincia i expressions culturals.

les diferents manifestacions artstiques, i utilitzar diversos
Competncies socials i cviques.
mitjans dexpressi i representaci.
Aprendre a aprendre.

189
 190

2. OBJECTIUS I FINS

B) FINS DE LEDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA

FINS COMPETNCIES CLAU

a) Adquirir els elements bsics de la cultura, especialment en Comunicaci lingstica.

els seus aspectes humanstic, artstic, cientfic i tecnolgic.
Competncia matemtica i competncies bsiques en
cincia i tecnologia.
Conscincia i expressions culturals.
Competncia digital.

b) Adaptar el currculum i els seus elements a les necessitats Competncies socials i cviques.
de cada alumne i alumna, de manera que es proporcione una
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
atenci personalitzada i un desenvolupament personal i
integral de tot lalumnat, respectant els principis deducaci Aprendre a aprendre.
comuna i datenci a la diversitat de lalumnat propis de
letapa.

c) Orientar a lalumnat i els seus representants legals, si s Competncies socials i cviques.

menor dedat, sobre el progrs acadmic i la proposta
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
ditineraris educatius ms adequats per a cada alumne o
alumna.

d) Preparar a lalumnat per a la seua incorporaci a estudis Competncies socials i cviques.

posteriors i per a la seua inserci laboral.
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
Aprendre a aprendre.

e) Desenvolupar bones prctiques que afavorisquen un bon Competncies socials i cviques.

clima de treball i la resoluci pacfica de conflictes, aix com
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
les actituds responsables i de respecte pels altres.
Comunicaci lingstica.

f) Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte, Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
la tolerncia, la cultura de lesfor, la superaci personal i la
Competncies socials i cviques.
responsabilitat en la presa de decisions per part de lalumnat,
la igualtat, la solidaritat, la resoluci pacfica de conflictes i
la prevenci de la violncia de gnere.

g) Consolidar en lalumnat hbits destudi i de treball. Sentit diniciativa i esperit emprenedor.

Aprendre a aprendre.

h) Formar a lalumnat per a lexercici dels seus drets i Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
obligacions en la vida com a ciutadans.
Competncies socials i cviques.

i) Desenvolupar metodologies didctiques innovadores que Aprendre a aprendre.

incloguen laprenentatge cooperatiu, els projectes interdisci-
Competncies socials i cviques.
plinaris, ls de les tecnologies de la informaci i la comuni-
caci, aix com la prctica de leducaci inclusiva en laula.

j) Basar la prctica docent en la formaci permanent del Sentit diniciativa i esperit emprenedor.

190
 191
professorat, en la innovaci educativa i en lavaluaci de la
Aprendre a aprendre.
prpia prctica docent.

k) Elaborar materials didctics orientats a lensenyana i Aprendre a aprendre.

laprenentatge basats en ladquisici de competncies.

l) Utilitzar el valenci, el castell i les llenges estrangeres Comunicaci lingstica.

com a llenges vehiculars densenyament, valorant les
Conscincia i expressions culturals.
possibilitats comunicatives de totes aquestes, i garantint ls
normal, la promoci i el coneixement del valenci.

191
 192

2. OBJECTIUS GENERALS DE LA MATRIA

C) GEOGRAFIA I HISTRIA

OBJECTIUS COMPETNCIES CLAU

1. Conixer els processos i mecanismes que regeixen els Competncies socials i cviques.
fets socials i les interrelacions entre fets poltics,
Aprendre a aprendre.
econmics i culturals i utilitzar aquest coneixement per a
comprendre la pluralitat de causes que expliquen Competncia matemtica i competncies bsiques en
levoluci de les societats actuals, el paper que homes i cincia i tecnologia.
dones exerceixen en aquestes i els seus problemes ms
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
rellevants.

2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els Competncia matemtica i competncies bsiques en
elements bsics que caracteritzen el medi fsic, les cincia i tecnologia.
interaccions que es donen entre ells i les que els grups
Competncies socials i cviques.
humans estableixen en la utilitzaci de lespai i dels seus
recursos, valorant les conseqncies de tipus econmic, Aprendre a aprendre.
social, cultural, poltic i mediambiental.

3. Comprendre el territori com el resultat de la interacci de Competncies socials i cviques.

les societats sobre el medi on es desenvolupen i al que
Competncia matemtica i competncies bsiques en
organitzen.
cincia i tecnologia.
4. Identificar, localitzar i comprendre les caracterstiques Competncies socials i cviques.
bsiques de la diversitat geogrfica del mn i de les
Conscincia i expressions culturals.
grans rees geoeconmiques, aix com els trets fsics i
humans dEuropa, Espanya i la Comunitat Valenciana.

5. Identificar i localitzar en el temps i en lespai els proces- Competncies socials i cviques.

sos i esdeveniments histrics rellevants de la histria del
Aprendre a aprendre.
mn, dEuropa, dEspanya i de la Comunitat Valenciana
per a adquirir una perspectiva global de levoluci de la Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
Humanitat i elaborar una interpretaci daquesta que
Competncia matemtica i competncies bsiques en
facilite la comprensi de la pluralitat de comunitats
cincia i tecnologia.
socials a les que es pertany, reconeixent aspectes comuns
i respectant els de carcter distint. Competncia digital.

6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de Conscincia i expressions culturals.

respecte i tolerncia cap a altres cultures i cap a opinions
Comunicaci lingstica.
que no coincideixen amb les prpies, sense renunciar per
aquest motiu a un judici sobre aquestes. Competncies socials i cviques.

7. Comprendre els elements tcnics bsics que caracteritzen Competncies socials i cviques.
les manifestacions artstiques en la seua realitat social i
Conscincia i expressions culturals.
cultural per a valorar i respectar el patrimoni natural, his-
tric, cultural i artstic, material i immaterial, assumint la Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
responsabilitat que suposa la seua conservaci i
Aprendre a aprendre.
apreciant-lo com un recurs per a lenriquiment individual
i collectiu.

8. Adquirir i utilitzar el vocabulari especfic i les nocions Comunicaci lingstica.

de causalitat, canvi i permanncia que aporten la
Aprendre a aprendre.
Geografia i la Histria per a que la seua incorporaci al
192
 193
vocabulari habitual augmente la precisi en ls del
llenguatge i millore la comunicaci.

9. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informaci Comunicaci lingstica.

verbal, grfica, icnica, estadstica i cartogrfica,
Competncia digital.
procedent de fonts diverses, incloses les histriques i les
que proporciona lentorn fsic i social, els mitjans de Conscincia i expressions culturals.
comunicaci i les tecnologies de la informaci,
interpretar aquesta informaci crticament, tractar-la
dacord amb la finalitat perseguida i comunicar-la als
altres de manera organitzada i intelligible.

10. Realitzar treballs en grup i participar en debats amb una Comunicaci lingstica.
actitud constructiva, crtica i tolerant, argumentant
Competncies socials i cviques.
adequadament les opinions i valorant el dileg com una
via necessria per a la soluci dels problemes humans i Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
socials.
Aprendre a aprendre.

11. Conixer el funcionament de les societats democrtiques, Competncies socials i cviques.

apreciant els seus valors i bases fonamentals, la
Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
responsabilitat en lexercici del deure i els drets i
llibertats com una fita irrenunciable i una condici Aprendre a aprendre.
necessria per a la pau, denunciant actituds i situacions
violentes, discriminatries i injustes i mostrant-se
solidari amb els pobles, grups socials i persones privades
dels seus derets o dels recursos econmics necessaris.

12. Adquirir una conscincia histrica i ambiental que Sentit diniciativa i esperit emprenedor.
permeta als alumnes elaborar la seua interpretaci
Comunicaci lingstica.
personal del mn, tenir inquietud per saber, per
informar-se, per afrontar la realitat amb capacitat de Conscincia i expressions culturals.
judici i desig de millorar-la, dignificant el valor de
Competncies socials i cviques.
lesfor i del comproms.

193
 194

2. OBJECTIUS DE LA MATRIA PER AL QUART CURS

D) GEOGRAFIA I HISTRIA

OBJECTIUS COMPETNCIES CLAU

1. Analitzar l'Europa del segle XVIII: una poblaci amb un Aprendre a aprendre.
lleuger creixement demogrfic, una economia de base
Competncies socials i cviques.
agrria, una societat estamental, l'absolutisme monrquic
i l'art rococ. Conscincia i expressions culturals.

2. Reconixer les causes de la Guerra de Successi, la Aprendre a aprendre.

configuraci de les aliances dambds bndols i lestruc-
Competncies socials i cviques.
turaci poltica que va comportar laprovaci dels de-
crets de Nova Planta. Comunicaci lingstica.

3. Entendre el significat poltic dels Borbons a l'Espanya Aprendre a aprendre.

del segle XVIII: Les reformes de Felip V, Ferran VI i
Competncies socials i cviques.
Carles III.
Comunicaci lingstica.

4. Analitzar les particularitats artstiques, poltiques, econ- Aprendre a aprendre.

miques, demogrfiques, urbanstiques i socials de la
Competncies socials i cviques.
Comunitat Valenciana al segle XVIII.
Conscincia i expressions culturals.

5. Conixer el pensament illustrat europeu en els seus Competncies socials i cviques.

vessants econmic i poltic i identificar els principals
Comunicaci lingstica.
pensadors i les seves aportacions, i analitzar la seva
repercussi a Espanya i ms concretament a la Conscincia i expressions culturals.
Comunitat Valenciana.

6. Comprendre la ruptura histrica que va representar la Competncies socials i cviques.

Revoluci Francesa, analitzar les novetats poltiques que
Comunicaci lingstica.
va aportar i reconixer les causes i les idees que van
conduir a la Restauraci europea. Conscincia i expressions culturals.

7. Conixer i diferenciar les revolucions liberals ocorregu- Aprendre a aprendre.

des al segle XIX i identificar els conceptes de nacionalis-
Competncies socials i cviques.
me i liberalisme, prestant especial atenci a la seva
influncia en els processos dunificaci alemany i itali i Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.
d'independncia grec i belga.

8. Conixer les bases de la revoluci industrial, les noves Aprendre a Aprendre

fonts denergia, els sectors industrials, la revoluci dels
Competncies socials i cviques.
transports, la nova societat industrial, lorganitzaci del
moviment obrer i les noves ideologies: marxisme, Conscincia i expressions culturals.
anarquisme i internacionalisme.

194
 195
9. Analitzar el desenvolupament poltic d'Espanya, en Competncia digital
general, i de la Comunitat Valenciana en particular,
Competncies socials i cviques.
durant el segle XIX: la crisi de l'Antic Rgim, la
restauraci de l'absolutisme, la independncia de les Comunicaci lingstica.
colnies americanes, la revoluci liberal, el Sexenni
Democrtic i la Restauraci.

10. Reconixer les transformacions demogrfiques, urbans- Aprendre a aprendre.

tiques, econmiques i socials del segle XIX a Espanya
Competncies socials i cviques.
arran de la irrupci de la industrialitzaci, prestant una
atenci especial a la Comunitat Valenciana. Comunicaci lingstica.

11. Analitzar les particularitats artstiques, poltiques, Aprendre a aprendre.

econmiques i socials de la Comunitat Valenciana al
Competncies socials i cviques.
segle XIX.
Conscincia i expressions culturals.

12. Explicar les causes de lexpansi colonial europea i Aprendre a aprendre.

detallar lorganitzaci i extensi dels grans imperis
Competncies socials i cviques.
colonials.
Comunicaci lingstica.
13. Conixer els principals corrents artstics i culturals del Comunicaci lingstica.
segle XIX a Europa i diferenciar-ne els autors principals
Conscincia i expressions culturals.
i les obres ms significatives.

14. Explicar les causes de la Primera Guerra Mundial, les Aprendre a aprendre.
fases del conflicte bllic i les conseqncies de la
Competncies socials i cviques.
conflagraci armada a Europa.
Comunicaci lingstica.

15. Conixer les caracterstiques principals del perode Aprendre a aprendre.

d'entreguerres: la Revoluci Russa i la formaci de
Competncies socials i cviques.
lURSS sota el mandat de Lenin i la posterior dictadura
de Stalin, el crac del 29 i la Gran Depressi, i l'ascens Comunicaci lingstica.
dels totalitarismes a Europa: el feixisme itali i el
nazisme alemany.

16. Explicar les causes i les conseqncies de la Segona Competncies socials i cviques.
Guerra Mundial, aix com el desenvolupament de les
Comunicaci lingstica.
principals operacions militars i l'holocaust de la poblaci
jueva dut a terme pel govern nazi. Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.

17. Conixer la histria espanyola des del desastre del 98, la Aprendre a aprendre.
crisi de la Restauraci, la II Repblica i la Guerra Civil,
Competncies socials i cviques.
prestant especial atenci a la Comunitat Valenciana.
Comunicaci lingstica.
18. Identificar els aspectes ms significatius del mn bipolar, Aprendre a aprendre.
els principals conflictes de la Guerra Freda i les
Competncies socials i cviques.
caracterstiques de cadascun dels blocs: el capitalista i el
comunista. Comunicaci lingstica.

19. Conixer les causes de la crisi i enfonsament del Competncies socials i cviques.
comunisme i la consegent desaparici del sistema de
Comunicaci lingstica.
blocs.

195
 196
20. Analitzar levoluci dels aspectes econmics, Competncies socials i cviques.
urbanstics, poltics, socials i culturals del rgim
Comunicaci lingstica.
franquista a Espanya, prestant especial atenci a la
Comunitat Valenciana. Conscincia i expressions culturals.

21. Conixer el procs de transici cap a la democrcia, Competncies socials i cviques.

iniciat amb la mort de Franco, prestant especial atenci a
Comunicaci lingstica.
la Comunitat Valenciana.
Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.

22. Identificar els principis que regeixen la Constituci
espanyola de 1978 en la forma dorganitzaci del govern
de l'Estat i valorar-la com a garant de les llibertats
individuals i collectives.
Competncies socials i cviques.
Conscincia i expressions culturals.
Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.

23. Reconixer els diferents governs democrtics espanyols i Aprendre a aprendre.

les seves principals lnees dactuaci des de la Transici
Competncies socials i cviques.
fins a l'actualitat prestant una especial atenci a levolu-
ci poltica, demogrfica i econmica de la Comunitat Comunicaci lingstica.
Valenciana.

24. Conixer les caracterstiques del mn actual, incidint Competncia digital.

especialment en el nou ordre poltic internacional,
Competncies socials i cviques.
leconomia globalitzada, l'emergncia de noves
potncies econmiques, la crisi econmica de 2008, els Comunicaci lingstica.
principals conflictes violents i la societat del segle XXI.

25. Identificar els principals corrents artstics del segle XX Competncies socials i cviques.
en el mn prestant atenci a la contribuci espanyola a
Conscincia i expressions culturals.
les arts visuals durant aquest segle, tant en pintura,
escultura com en arquitectura, i la contribuci en aquest Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.
sentit de la Comunitat Valenciana.

26. Reconixer les actituds i situacions discriminatries que Competncies socials i cviques.
han tingut lloc al llarg de la histria per raons de raa,
Comunicaci lingstica.
sexe, religi o qualsevol altra condici o circumstncia
personal o social i mostrar una actitud solidria amb els Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.
individus i collectivitats que han estat objecte de discri-
minaci.

27. Reconixer els mecanismes essencials que regeixen el Competncies socials i cviques.
funcionament dels fets socials i econmics dins de
Comunicaci lingstica.
l'estructura de la nostra societat i, d'aquesta manera,
comprendre i saber analitzar els problemes ms relle- Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.
vants de les societats contempornies (la immigraci, la
globalitzaci, les desigualtats socioecon-miques, la crisi
econmica, etc.).

28. Obtenir i relacionar informaci de fonts de diverses Aprendre a aprendre.

menes i saber manejar i interpretar correctament diversos
Competncia digital.
instruments de treball com els grfics, els mapes, etc.
Competncia matemtica i competncies bsiques en cin-
cia i tecnologia.

196
 197
29. sser sensible als principals problemes del mn actual Competncia digital.
(laccs desigual als recursos, la globalitzaci, la pervi-
Competncies socials i cviques.
vncia de rgims autoritaris i dictatorials, els conflictes
poltics, etc.), entenent-los com una problemtica en la qual Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.
tots estem implicats i de la qual tots som responsa-bles.

30. Valorar la diversitat cultural en el mn, a Espanya i dins de Competncies socials i cviques.
la Comunitat Valenciana, i ser respectuosos i tolerants amb
Conscincia i expressions culturals.
les actituds, creences i formes de vida de persones o grups
que pertanyen a societats o cultures diferents de la prpia.

31. Entendre els drets i llibertats de les persones com un Competncies socials i cviques.
assoliment irrenunciable de la humanitat, denunciar les
Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.
actituds discriminatries i injustes i mostrar-se solidari
amb els qui estiguin privats dels seus drets o dels
recursos econmics necessaris.

197

3. CONTINGUTS DE LA MATRIA PER AL QUART CURS
3.1 CONTINGUTS, CRITERIS D'AVALUACI I ESTNDARDS: QUART CURS
Continguts i Criteris d'Avaluaci del Bloc 1: Continguts comuns a l'aprenentatge de
Geografia i Histria
CONTINGUTS
Estratgies per a definir problemes i
formular preguntes o hiptesis sobre les
causes i conseqncies, el significat i les
transformacions de la histria
contempornia.
Estratgies per a lelaboraci de guions o
plans per a indagar sobre processos
histrics contemporanis.
Aportaci de solucions originals als
problemes relatius a fets histrics.
Responsabilitat i eficcia en la resoluci
de tasques.
Procs estructurat de presa de decisions.
Estimaci doportunitats i riscos.
Avaluaci de processos i resultats.
Valoraci de lerror com a oportunitat.
s de diversos procediments per a
obtindre i registrar informaci sobre fets
histrics contemporanis a partir de fonts
variades presentats en diferents
llenguatges (verbal, audiovisual,
cartogrfic, estadstic) pertanyents a
diversos gneres i obtinguts per diversos
mitjans com ara s de biblioteques,
visites a museus o Internet.
s crtic de buscadors en Internet:
consideraci de la qualitat, fiabilitat i
caire de les fonts.
Classificaci i s crtic de fonts
dinformaci. Procediments de citaci de
fonts.
s destratgies de comprensi lectora i
oral adequades al seu nivell. Foment de la
lectura de textos divulgatius sobre temes
histrics contemporanis.
s de diversos procediments per a la
classificaci, organitzaci, anlisi i
representaci de la informaci: esquemes,
mapes conceptuals, mapes histrics,
lnies de temps o grfiques estadstiques.
s de procediments danlisi de diversos
198
CRITERIS D'AVALUACI I ESTNDARDS D'APRENENTATGE
BL1.1. Planificar la realitzaci duna indagaci sobre les causes i les
conseqncies de fets i processos histrics contemporanis, definir problemes
a partir de preguntes i hiptesis i proposar un pla ordenat i flexible daccions
que facilite la selecci dinformaci i recursos a partir de fonts diverses,
lorganitzaci del temps necessari i del treball individual i grupal amb
lajuda del docent.
Est. Apr. 1.1.1. Realitza treballs i presentacions de manera individual i grupal
que suposen la recerca, selecci i organitzaci dinformaci de carcter
geogrfic, social i histric.
BL1.2. Seleccionar i organitzar la informaci rellevant, dacord amb uns
objectius previs, a partir de la comprensi de textos orals i escrits, continus i
discontinus, usats com a fonts, a les quals es pot accedir a travs de diversos
mitjans (biblioteques, Internet, museus) i aplicar estratgies, dacord amb el
seu nivell, de busca, registre, selecci i organitzaci de la informaci.
Est. Apr. 1.2.1. Analitza i comenta diferents textos i fa servir fonts informatives
que permeten la mxima comprensi de lpoca estudiada.
BL1.3. Interpretar les dades, evidncies i informaci per mitj de la seua
representaci en forma de grfiques, lnies de temps, diagrames, taules,
informes o sntesi de conclusions i reconixer la importncia de la
perspectiva histrica per a donar sentit als fets histrics fonamentals.
Est. Apr. 1.3.1. Analitza informacions relacionades amb lrea i fa servir
imatges, taules, grfics, esquemes, resums i les tecnologies de la informaci
i la comunicaci.
BL1.4. Comunicar de forma oral o per escrit el procs daprenentatge i els seus
resultats per mitj de textos corresponents a diversos gneres, complir els
requisits formals, ladequaci, la coherncia i la correcci gramatical
corresponent al seu nivell educatiu per a transmetre de forma organitzada els
seus coneixements, interactuar en diversos mbits amb un llenguatge no
discriminatori i utilitzar la terminologia conceptual adequada.
Est. Apr. 1.4.1. Utilitza el vocabulari adquirit amb rigor i precisi i elabora
escrits amb la terminologia adequada per als temes tractats.
BL1.5. Usar diferents ferramentes informtiques per a buscar, seleccionar i
emmagatzemar diversos documents, considerats com a fonts, de forma
contrastada en mitjans digitals i collaborar i comunicar-se per a elaborar
continguts i interpretar-los i compartir esta informaci en entorns virtuals
daprenentatge i adoptar un comportament que previnga males prctiques.
Est. Apr. 1.5.1. Utilitza les tecnologies de la informaci i la comunicaci
(internet, blogs, xarxes sociales, etc.) per elaborar treballs amb la
terminologia adequada per als temes tractats.
BL1.6. Buscar i seleccionar informaci sobre entorns acadmics i professionals
vinculats amb els coneixements corresponents al Batxillerat i analitzar els
198
 199
documents per a establir comparacions, coneixements, habilitats i competncies necessries per al seu
identificar els canvis i continutats, les desenrotllament i comparar-les amb les prpies aptituds i interessos per a
relacions de causalitat entre diversos fets generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.
histrics i per a explicar les Est. Apr. 1.6.1. Investiga estratgies de recerca, comparant diferents tipus de
interconnexions que subjauen en el mitjans i recopilant informaci de manera fiable.
procs de globalitzaci. BL1.7. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes i
s de ferramentes TIC per a organitzar assumir diversos rols amb eficcia i responsabilitat, donar suport a
(marcadors socials, fulls de clcul), companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues
interpretar la informaci i crear aportacions i utilitzar el dileg igualitari per a resoldre conflictes i
continguts en diferents formats: textos, discrepncies.
lnies de temps, grfiques, blog, wiki, Est. Apr. 1.7.1. Utilitza estratgies per dur a terme treballs, tant de manera
web, presentaci de diapositives, murals, individual com en equip, i mostra habilitats per a la resoluci pacfica de
psters, vdeo, debats, exposicions orals, conflictes.
etc.
BL1.8. Realitzar de forma efica tasques o projectes, tindre iniciativa per a
s dentorns daprenentatge emprendre i proposar accions sent conscient se les seues fortaleses i
collaboratiu. debilitats, mostrar curiositat i inters durant el seu desenrotllament i actuar
Habilitats de comunicaci prpies del seu amb flexibilitat en la busca de solucions alternatives.
nivell. Est. Apr. 1.8.1. Desenvolupa la percepci de la repercussi dels coneixements
Assumpci de distints rols en equips de adquirits i valora la capacitat emprenedora com a eina de connexi entre els
treball. membres duna societat. Projecta a lmbit professional les competncies
Solidaritat, tolerncia, respecte i adquirides.
amabilitat.
Tcniques descolta activa: parafrasejar,
resumir.
Dileg igualitari.
Coneixement destructures i tcniques
daprenentatges cooperatiu.
Imaginaci i creativitat.
Autoconeixement. Valoraci de fortaleses
i debilitats. Autoconcepte positiu.
Proactivitat.
Autoregulaci democions, control de
lansietat i incertesa i capacitat
dautomotivaci. Resilincia, superar
obstacles i fracassos. Perseverana,
flexibilitat.
Procs estructurat de presa de decisions.
Estratgies de pensament: pensament
alternatiu, causal i conseqencial,
mitjans-fi, de perspectiva i alternatiu.
Sentit crtic i de la responsabilitat.

Continguts i Criteris d'Avaluaci del Bloc 2: El segle XVIII i la crisi de lAntic Rgim

CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACI I ESTNDARDS D'APRENENTATGE

Els canvis poltics en lAntic Rgim:
absolutisme i parlamentarisme. El cas
angls.
La crisi de lAntic Rgim a Frana i a
Espanya.
Les idees de la Illustraci i la seua
BL2.1. Descriure les caracterstiques de les societats de lAntic Rgim en les
seues dimensions econmica, social, poltica i cultural i inferir les
contradiccions que provoquen la seua crisi i el desenrotllament del
parlamentarisme.
Est. Apr. 2.1.1. Distingeix conceptes histrics com Antic Rgim i Illustraci.
BL2.2. Registrar els principals avanos que propicia la revoluci cientfica des
199

influncia en lacci poltica i el canvi
cultural.
Els avanos cientfics i la seua
repercussi social.
Els canvis en el procs creatiu. Els
moviments artstics a Europa als segles
XVII i XVIII.
Continguts i Criteris d'Avaluaci del Bloc 3: Lera de les revolucions
CONTINGUTS
Noci dinterpretaci histrica i
explicaci causal.
Noci de crisi. La crisi de lAntic Rgim
i les revolucions liberals i burgeses en el
segle XVIII: canvis poltics i socials.
Causes i conseqncies de la Revoluci
Francesa. Etapes de la revoluci.
Interpretacions sobre el seu significat
histric.
Les revolucions liberals i la Restauraci
en el segle XIX a Europa i Amrica:
processos unificadors i independentistes.
Els nacionalismes.
La revoluci industrial.
Els factors de la revoluci industrial. La
difusi des de Gran Bretanya a la resta
dEuropa. La industrialitzaci a Espanya.
Noci de revoluci. La idea de progrs
i la revoluci tecnicocientfica.
Controvrsia sobre les conseqncies de
la Revoluci Industrial: canvis socials i
econmics, desigualtats i conflictes
socials.
Els avanos cientfics i tecnolgics, la
seua influncia en la vida quotidiana i en
el creixement econmic.
200
dels segles XVII i XVIII per mitj duna lnia de temps i posar exemples de
com van afectar la vida de les persones a partir de descripcions o relats de la
vida quotidiana.
Est. Apr. 2.2.1. Aprecia tant els avenos cientfics com la seva aplicaci a la
vida diria i contextualitza el paper dels cientfics a la seva poca.
Est. Apr. 2.2.2. Comprn les implicacions de lempiricisme i el mtode
cientfic en una varietat drees.
BL2.3. Exposar algunes de les idees de la Illustraci a partir de textos dels
mateixos illustrats i interpretar el seu abast com a nou moviment cultural i
social a Europa i a Amrica i les seues propostes de reforma poltica que
qestionaven labsolutisme.
Est. Apr. 2.3.1. Descriu les caracterstiques de la cultura de la Illustraci i
quines implicacions t en algunes monarquies.
Est. Apr. 2.3.2. Estableix, a travs de lanlisi de diferents textos, la diferncia
entre labsolutisme i el parlamentarisme.
CRITERIS D'AVALUACI I ESTNDARDS D'APRENENTATGE
BL3.1. Identificar els principals canvis i continuitats que van marcar les
revolucions liberals a Europa (especialment a Frana i a Espanya) i a
Amrica referits als aspectes poltics, socials i econmics i ressaltar les
transformacions ms significatives.
Est. Apr. 3.1.1. Redacta una narrativa sinttica amb els fets principals duna de
les revolucions burgeses del segle XVIII, fa servir explicacions causals i, a
ms, valora els pros i els contres.
Est. Apr. 3.1.2. Redacta una narrativa sinttica amb els fets principals duna de
les revolucions burgeses de la primera meitat del segle XIX, fa servir
explicacions causals i, a ms, valora els pros i els contres.
BL3.2. Discutir labast i les limitacions dels processos revolucionaris que es
van desenrotllar a finals del segle XVIII i la primera mitat del segle XIX a
partir dels testimonis dels seus coetanis i argumentar el seu valor com a
evidncia histrica.
Est. Apr. 3.2.1. Discuteix les implicacions de la violncia amb diverses fonts.
Est. Apr. 3.2.2. Valora les raons dels revolucionaris per actuar com ho van fer.
Est. Apr. 3.2.3. Reconeix, mitjanant lanlisi de fonts de diverses poques, el
valor que tenen no noms com a informaci, sin tamb com a evidncia per
als historiadors.
BL3.3. Explicar el procs de revoluci industrial, atenent diversos factors, i les
seues conseqncies econmiques, socials i poltiques i constatar el seu
carcter desigual en diversos pasos europeus i especialment a Espanya i el
fet diferencial del cas angls per ser un pas pioner.
Est. Apr. 3.3.1. Analitza i compara la industrialitzaci de pasos dEuropa,
Amrica i sia, en les diferents escales temporals i geogrfiques.
Est. Apr. 3.3.2. Compara el procs dindustrialitzaci dAnglaterra amb el dels
pasos nrdics.
Est. Apr. 3.3.3. Especifica algunes repercussions poltiques com a
conseqncia dels canvis econmics a Espanya.
BL3.4 Comparar els resultats positius i negatius a curt i llarg termini de les
revolucions industrials i els avanos cientfics i tecnolgics parallels quant a
les condicions de vida i de treball de les persones i debatre sobre en quin
grau estes revolucions van suposar un progrs per a la humanitat aportant
200

Continguts i Criteris d'Avaluaci del Bloc 4: El desenrotllament del capitalisme,
limperialisme i la I Guerra Mundial
CONTINGUTS
Limperialisme en el segle XIX: causes
de lexpansi colonial i conflictes
internacionals. Conseqncies de
limperialisme en les metrpolis i en les
colnies.
Noci dexplicaci causal: causes
llunyanes i immediates de la Gran
Guerra (1914.1919). Desenrotllament de
la guerra i les seues conseqncies: els
tractats de pau, canvis socials. La seua
influncia en lmbit dels costums, la
creaci artstica i les mentalitats.
La Revoluci Russa. Orgens. La
influncia del comunisme en la
postguerra.
201
evidncies a favor i en contra.
Est. Apr. 3.4.1. Analitza els pros i els contres de la primera revoluci industrial
a Anglaterra.
Est. Apr. 3.4.2. Explica la situaci laboral de dones i infants a les ciutats
industrials.
Est. Apr. 3.4.3. Elabora un eix cronolgic, diacrnic i sincrnic, amb els
principals avenos cientfics i tecnolgics que es van produir al segle XIX.
CRITERIS D'AVALUACI I ESTNDARDS D'APRENENTATGE
BL4.1 Explicar les causes de la I Guerra Mundial i el seu desenrotllament fent
referncia a les tensions imperialistes i nacionalistes sorgides en lltim
quart del segle XIX i principis del XX i distingir les causes immediates de
les que tenen un origen en un termini de temps major amb lajuda duna
lnia del temps.
Est. Apr. 4.1.1. Explica de manera raonada que el concepte imperialisme
reflecteix una realitat que influir en la geopoltica mundial i en les relacions
econmiques transnacionals.
Est. Apr. 4.1.2. Elabora discussions sobre eurocentrisme i globalitzaci.
Est. Apr. 4.1.3. Sap reconixer cadenes i interconnexions causals entre
colonialisme, imperialisme i la Gran Guerra del 1914.
Est. Apr. 4.1.4. Diferencia els esdeveniments dels processos en una explicaci
histrica de la Primera Guerra Mundial.
BL4.2. Analitzar algunes de les transformacions poltiques de la guerra i dels
tractats de pau com ara la Revoluci Russa, els canvis en el mapa poltic
dEuropa i les relacions de poder a escala mundial i deduir com aix va
afectar els sentiments i mentalitats de les societats dels pasos contendents
quant als desitjos de revenja, de millorar la situaci de les dones o de la
participaci ciutadana.
Est. Apr. 4.2.1. Analitza el nou mapa poltic dEuropa.
Est. Apr. 4.2.2. Descriu la derrota dAlemanya des de la seva prpia
perspectiva i des de la dels aliats.
Est. Apr. 4.2.3. Discuteix les causes de la lluita pel sufragi de la dona.
BL4.3. Reconixer obres dart representatives de diferents moviments artstics
del segle XIX i principis del segle XX i interpretar-les considerant el context
histric en qu els artistes van produir estes obres i la seua original
contribuci al desenrotllament cultural.
Est. Apr. 4.3.1. Comenta analticament quadres, escultures i exemples
arquitectnics de lart del segle XIX.
Est. Apr. 4.3.2. Compara moviments artstics europeus i asitics.
201

Continguts i Criteris d'Avaluaci del Bloc 5: Les crisis dentreguerres i la II Guerra
Mundial
CONTINGUTS
Noci de crisi: la crisi dels estats liberals
a Europa i la societat de masses.
El feixisme itali i el nazisme alemany:
orgens i desenrotllament.
La crisi de 1929 i la Gran Depressi.
La II Repblica a Espanya: els problemes
poltics, socials i econmics i lobra
reformadora. Els conflictes interns i la
reacci als canvis.
Els orgens de la Guerra Civil Espanyola,
les seues conseqncies i el context
internacional.
Noci de causalitat mltiple: context
internacional i causes de la II Guerra
Mundial.
Fases de la guerra: te guerra europea a
guerra mundial. Les repercussions en la
poblaci civil i la rereguarda.
LHolocaust. Les evidncies histriques i
la diversitat dinterpretacions
historiogrfiques.
Continguts i Criteris d'Avaluaci del Bloc 6: El mn desprs de 1945
202
CRITERIS D'AVALUACI I ESTNDARDS D'APRENENTATGE
BL5.1 Explicar la crisi des estats liberals i lauge dels feixismes a Europa fent
referncia a les conseqncies de la I Guerra Mundial, la Revoluci Russa i
la crisi de 1929 relacionant diverses causes i conseqncies i establir
connexions amb fets posteriors com les crisis econmiques i la persistncia
de moviments extremistes en lactualitat utilitzant diverses fonts
dinformaci especialment els mitjans de comunicaci.
Est. Apr. 5.1.1. Analitza interpretacions de fonts histriques i historiogrfiques
de diferent procedncia.
Est. Apr. 5.1.2. Relaciona algunes qestions concretes del passat amb el present
i les possibilitats del futur, com ara labast de les crisis financeres del 1929 i
el 2008.
Est. Apr. 5.1.3. Compara la crisi energtica del 1973 amb la financera del 2008.
Est. Apr. 5.1.4. Explica els factors que van fer possible lauge del feixisme a
Europa.
Est. Apr. 5.1.5. Contrasta algunes de interpretacions que shan fet sobre labast
de la Revoluci Russa, tant a la seva poca com a lactualitat.
BL5.2. Analitzar levoluci de la II Repblica, els desafiaments socials,
econmics i poltics que va tractar dafrontar per mitj de reformes i
relacionar tot aix i el context internacional amb la guerra civil.
Est. Apr. 5.2.1. Explica les reformes que es van dur a terme durant la II
Repblica Espanyola i quines van ser-ne les principals reaccions.
Est. Apr. 5.2.2. Explica les causes de la Guerra Civil Espanyola en el context
europeu i internacional.
BL5.3. Analitzar levoluci de la II Guerra Mundial per a convertir-se en una
guerra total a partir duna narraci dels fets amb el suport duna lnia de
temps i mapes de diferent escala i establir algunes conseqncies
demogrfiques, socials i poltiques de la guerra basant-les en grfiques,
mapes i descripcions de la vida quotidiana.
Est. Apr. 5.3.1. Elabora una narraci explicativa de les causes i les
conseqncies de la Segona Guerra Mundial, en diferents mbits temporals i
geogrfics.
Est. Apr. 5.3.2. Reconeix la jerarquia causal (s a dir, dna diferent importncia
a unes causes o a unes altres segons les diferents narratives).
Est. Apr. 5.3.3. Dna una interpretaci de per qu va acabar abans la guerra
europea que la mundial.
Est. Apr. 5.3.4. Situa en un mapa les fases del conflicte.
BL5.4. Debatre sobre com va ser possible lHolocaust a partir de les decisions i
accions dindividus tenint en compte la seua mentalitat, els seus sentiments i
els interessos poltics en el context del rgim nazi i la II Guerra Mundial i
justificar el seu lloc en la memria histrica de la humanitat a partir de
testimonis i vctimes i dimatges.
Est. Apr. 5.4.1. Reconeix la significaci de lHolocaust en la histria mundial.
202

CONTINGUTS
La diversitat dels processos de
descolonitzaci a sia i frica. El
neocolonialisme com nova forma de
dependncia i nous desequilibris
territorials i desigualtats socials.
La nova geopoltica mundial desprs de
la II Guerra Mundial: la guerra freda, les
seues fases, lmbit geogrfic i seus
protagonistes.
Els plans de reconstrucci postbllica.
La creaci de lestat de benestar a
Europa. La creaci del Mercat Com i el
procs cap a la creaci de la Uni
Europea.
Evoluci de les societats dels Estats Units
i de la URSS i els seus aliats.
Continguts i Criteris d'Avaluaci del Bloc 7: Espanya: de la dictadura franquista a la
democrcia
CONTINGUTS
La dictadura de Franco a Espanya:
caracterstiques, mecanismes de control
del poder, suports socials i oposici.
La crisi del franquisme: loposici
poltica i els moviments socials.
La crisi del petroli (1973) i la seua
repercussi a Espanya.
La transici poltica a Espanya: de la
dictadura a la democrcia (1975.1982).
Lacci social i el canvi poltic: el pacte
constitucional i la institucionalitzaci de
la democrcia.
Els desafiaments del procs de
consolidaci democrtica:
desmantellament del rgim de la
203
CRITERIS D'AVALUACI I ESTNDARDS D'APRENENTATGE
BL6.1 Descriure els canvis resultat dels processos de descolonitzaci desprs de
la II Guerra Mundial per mitj de la comparaci de mapes histrics i
reconixer els seus lmits tenint en compte la permanncia de llaos de
dependncia entre les antigues metrpolis i els nous estats i la seua contribuci
a lexistncia de desequilibris territorials i desigualtats socials actuals.
Est. Apr. 6.1.1. Descriu els fets rellevants del procs descolonitzador.
Est. Apr. 6.1.2. Distingeix entre contextos diferents del mateix procs, per
exemple lfrica subsahariana (els anys cinquanta i seixanta) i lndia
(1947).
BL6.2. Explicar les causes de la guerra freda i destacar la importncia de les
decisions humanes i lenfrontament ideolgics i establir les repercussions
deste enfrontament relatives als avanos econmics, socials, com ara el
desenrotllament de lestat del benestar a Europa Occidental, i poltics i
lexistncia de diversos conflictes dmbit global.
Est. Apr. 6.2.1. Utilitza fonts histriques i historiogrfiques per explicar alguns
dels conflictes emmarcats a lpoca de la Guerra Freda.
Est. Apr. 6.2.2. Explica els avenos del welfare state a Europa.
Est. Apr. 6.2.3. Comprn els pros i contres de lestat del benestar.
Est. Apr. 6.2.4. Reconeix els canvis socials derivats de la incorporaci de la
dona al treball assalariat.
Est. Apr. 6.2.5. Descriu les conseqncies de la Guerra del Vietnam.
BL6.3. Interpretar la construcci de la Uni Europa com un procs gradual
reflectint en una lnia de temps les fites que han marcat el ritme del procs i
destacar el fet dhaver creat un marc com de convivncia entre pasos que
shavien enfrontat en guerres.
Est. Apr. 6.3.1. Valora com duna Europa en guerra durant el segle XX es pot
arribar a una uni econmica i poltica al segle XXI.
Est. Apr. 6.3.2. Discuteix sobre la construcci de la Uni Europea i del seu
futur.
CRITERIS D'AVALUACI I ESTNDARDS D'APRENENTATGE
BL7.1. Explicar les causes que van conduir a lestabliment duna dictadura a
Espanya, desprs de la Guerra Civil, i que es mantinguera fins a la mort del
dictador i analitzar els factors interns i externs que van marcar la seua
evoluci assenyalant els canvis i les continutats ms rellevants.
Est. Apr. 7.1.1. Coneix la situaci de postguerra i repressi a Espanya i les
diferents fases de la dictadura de Franco.
BL7.2. Examinar els factors i els protagonistes individuals i socials que van
impulsar el procs de transici democrtica i reconixer els fets ms
destacats i els obstacles que van dificultar este procs a partir de la
comparaci de diverses interpretacions historiogrfiques.
Est. Apr. 7.2.1. Compara diverses interpretacions sobre la Transici espanyola
als anys setanta i a lactualitat.
Est. Apr. 7.2.2. Enumera i descriu algunes dels principals fites que van donar
lloc al canvi en la societat espanyola de la Transici: coronaci de Joan
Carles I, Llei per a la reforma poltica del 1976, Llei damnistia del 1977,
203

dictadura, colpisme, terrorisme, crisi
econmica i tensions nacionalistes i
socials.
La integraci a Europa i a altres
institucions internacionals i la nova
situaci geopoltica dEspanya.
Interpretacions historiogrfiques de la
transici espanyola. El rgim democrtic
en la perspectiva de la histria
contempornia. El valor de la memria
histrica.
Continguts i Criteris d'Avaluaci del Bloc 9: Els desafiaments del segle XXI: canvis
geopoltics, globalitzaci i crisi ambiental
CONTINGUTS
Lafonament dels rgims sovitics i les
seues conseqncies.
Les regions emergents al voltant del
Pacfic.
Tensions geopoltiques: Orient Mitj,
repbliques postsovitiques, frica
subsahariana.
Factors de la globalitzaci econmica, les
relacions interregionals al mn i els
avanos tecnolgics. Les crisis en el
capitalisme: conseqncies econmiques
i socials
Canvi climtic i crisi ambiental: el factor
hum i el model de desenrotllament.
Conseqncies econmiques i poltiques
del canvi climtic.
Les perspectives histriques i
geogrfiques com a formes de pensament
per a entendre els problemes de les
societats actuals i prendre decisions
informades.
204
obertura de Corts Constituents, aprovaci de la Constituci del 1978,
primeres eleccions generals, creaci de lEstat de les autonomies, etc.
Est. Apr. 7.2.3. Analitza el problema del terrorisme a Espanya durant aquesta
etapa (ETA, GRAPO, Terra Lliure, etc.): gnesi i histria de les
organitzacions terroristes, aparici dels primers moviments associatius en
defensa de les vctimes, etc.
BL7.3. Comparar els processos de democratitzaci que va representar la II
Repblica i el recent procs de transici tenint en compte els seus diferents
contextos i debatre el paper exercit per la memria histrica com referent de
les decisions dels agents socials que van impulsar este procs.
Est. Apr. 7.3.1. Discuteix com sentn a Espanya i a Europa el concepte de
memria histrica.
CRITERIS D'AVALUACI I ESTNDARDS D'APRENENTATGE
BL8.1. Reconixer el nou orde mundial sorgit desprs de lafonament de la
URSS i altres pasos sovitics i destacar el paper dels Estats Units i Europa i
el sorgiment potncies emergents a sia i Amrica i inferir les possibles
conseqncies geopoltiques de la nova situaci a partir de la ciomparaci de
dades socioeconmique.
Est. Apr. 8.1.1. Interpreta el renaixement i el declivi de les nacions en el nou
mapa poltic europeu daquesta poca.
Est. Apr. 8.1.2. Analitza diversos aspectes (poltics, econmics, culturals) dels
canvis produts desprs de lensorrament de lURSS.
BL8.2. Posar en perspectiva el procs de globalitzaci i destacar els factors
relatius a la difusi de les tecnologies de la comunicaci, als moviments de
m dobra, de bns (de consum i culturals) i de capitals i les seues
conseqncies a diverses escales (local, regional, nacional i global) i
reflexionar sobre la importncia de disposar duna perspectiva histrica per
a entendre el present i projectar un futur possible.
Est. Apr. 8.2.1. Busca a la premsa notcies dalgun sector amb relacions
globalitzades i elabora arguments a favor i en contra.
Est. Apr. 8.2.2. Analitza algunes idees de progrs i retrocs en la implantaci
de les recents tecnologies de la informaci i la comunicaci, a diferents
mbits geogrfics.
Est. Apr. 8.2.3. Crea continguts que inclouen recursos com ara textos, mapes i
grfics per presentar algun aspecte conflictiu de les condicions socials del
procs de globalitzaci.
BL8.3. Relacionar les manifestacions del canvi climtic i de la crisi ambiental
amb la nostra manera de viure i reconixer els interessos enfrontats davant
de les propostes per a afrontar este problema i les possibles conseqncies
en diversos mbits a travs de textos periodstics que informen sobre esta
controvrsia.
Est. Apr. 8.3.1. Planteja possibles beneficis o desavantatges per a les societats
humanes i per al medi natural dalgunes conseqncies de lescalfament
global, com ara el desgla del Bltic.
204
 205

3. CONTINGUTS DE LA MATRIA PER AL QUART CURS

3.2 DISTRIBUCI TEMPORAL DE LES UNITATS DIDCTIQUES

PRIMER TRIMESTRE: SETEMBRE

UNITAT 1. EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC RGIM
1. Pregunta clau. Per qu l'Antic Rgim va entrar en crisi al segle XVIII?
2. Creixement econmic i desenvolupament burgs
3. Descobreix. Els sistemes parlamentaris: la Gran Bretanya i els Estats Units
4. La Illustraci contra l'Antic Rgim
5. Passat i present. L'Enciclopdia difon els nous coneixements
6. La monarquia borbnica a Espanya
7. Protagonistes de la Histria. Jovellanos, un illustrat espanyol
8. El regne de Valncia al segle XVIII
9. Art i societat. Del refinament rococ al racionalisme neoclssic
Sntesi / Taller d'histria

PRIMER TRIMESTRE: OCTUBRE - NOVEMBRE

UNITAT 2. L'POCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS (1789-1871)
1. Pregunta clau. Per qu va esclatar una revoluci a Frana?
2. El desenvolupament de la Revoluci Francesa (1789-1799)
3. Protagonistes de la histria. Olympe de Gouges i els drets de la dona
4. Napole domina Europa
5. Passat i present. Quina herncia ens ha llegat la Revoluci Francesa?
6. Entre l'absolutisme i el liberalisme (1815-1848)
7. Descobreix. Quins nous estats es van crear a Europa?
8. Art i societat. El nou art de la burgesia
Sntesi / Taller d'histria

PRIMER TRIMESTRE: NOVEMBRE

UNITAT 3. L'ORIGEN DE LA INDUSTRIALITZACI
1. Pregunta clau. Com va canviar la producci de bns amb la revoluci industrial?
2. Les transformacions de l'agricultura
3. Protagonistes de la histria. James Watt i la mquina de vapor
4. Desenvolupament de la indstria i augment del comer
5. Passat i present. El creixement de la poblaci i el desenvolupament urb
6. El triomf del capitalisme
7. Descobreix. La nova societat de classes
8. Els nous moviments socials
Sntesi / Taller d'histria

PRIMER TRIMESTRE: NOVEMBRE-DESEMBRE

UNITAT 4. L'ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCI DEL RGIM LIBERAL
1. Pregunta clau. Com es va implantar el liberalisme a Espanya?
2. Guerra i revoluci liberal (1808-1814)

205
 206
3. Art i societat. Goya i el naixement de l'art contemporani
4. Ferran VII: el retorn a l'absolutisme (1814-1833)
5. Protagonistes de la histria. Els carlistes, defensors de l'Antic Rgim
6. Isabel II i la construcci de l'Estat liberal (1833-1868)
7. Descobreix. El Sexenni Democrtic (1868-1874)
8. La Restauraci borbnica (1874-1902)
9. Valncia en la poltica espanyola del segle XIX
Sntesi / Taller d'histria

PRIMER TRIMESTRE: DESEMBRE

UNITAT 5. INDUSTRIALITZACI I CANVI SOCIAL A L'ESPANYA DEL SEGLE XIX
1. Pregunta clau. La revoluci industrial a Espanya: xit o fracs?
2. La poblaci i l'agricultura
3. Descobreix. Els inicis de la industrialitzaci espanyola
4. Mineria, banca i xarxa ferroviria
5. El canvi social i els seus lmits
6. Protagonistes de la Histria. Els pioners del moviment obrer
7. Economia i societat valencianes durant el segle XIX
8. Art i societat. L'art del segle XIX a Espanya
Sntesi / Taller d'histria

SEGON TRIMESTRE: GENER

UNITAT 6. L'POCA DE L'IMPERIALISME
1. Pregunta clau. Per qu es va produir l'expansi imperialista?
2. El triomf del capitalisme industrial
3. Protagonistes de la histria. Els emigrants europeus del segle XIX
4. Europa, a la conquesta del mn
5. Descobreix. Com es van repartir el mn els imperis colonials?
6. Descobreix. L'herncia del colonialisme
7. Art i societat. El canvi de segle, cap a una revoluci artstica
8. Art i societat. La influncia de l'art asitic i afric en l'art occidental
9. Passat i present. Del segle XIX al XX: una transformaci constant de la cincia i la tecnologia
Sntesi / Taller d'histria

SEGON TRIMESTRE: GENER

UNITAT 7. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCI RUSSA
1. Pregunta clau. Per qu va esclatar una guerra a Europa el 1914?
2. El desenvolupament de la guerra
3. Protagonistes de la histria. Els soldats al front
4. Una guerra total
5. Descobreix. Per qu es va produir una revoluci a Rssia?
6. La Revoluci Russa
7. Europa desprs de la guerra
8. Art i societat. Les avantguardes artstiques
Sntesi / Taller d'histria

206
 207

SEGON TRIMESTRE: FEBRER

UNITAT 8. EL PERODE D'ENTREGUERRES
1. Pregunta clau. Quins problemes van conduir a una nova guerra mundial en tan sols vint anys?
2. Els Estats Units: de la prosperitat a la crisi
3. Descobreix. 1929, exemple de crisi de l'economia capitalista
4. La crisi de la democrcia: el feixisme itali
5. Alemanya, l'ascens del nazisme
6. Descobreix. El rgim nazi, un sistema totalitari
7. La Uni Sovitica, la dictadura estalinista
8. Art i societat. L'art del perode d'entreguerres
Sntesi / Taller d'histria

SEGON TRIMESTRE: FEBRER

UNITAT 9. ESPANYA EN EL PRIMER TER DEL SEGLE XX (1902-1939)
1. Pregunta clau. Per qu va entrar en crisi el sistema de la Restauraci?
2. Descobreix. La dictadura de Primo de Rivera
3. La Segona Repblica espanyola
4. Descobreix. Quines reformes va emprendre la Repblica?
5. Protagonistes de la histria. Les mestres i els mestres de la Repblica
6. El Bienni Conservador i el Front Popular
7. La Guerra Civil: els bndols enfrontats
8. La Guerra Civil: les fases militars
9. Descobreix. Els desastres de la guerra
10. Valncia entre 1898 i 1939
Sntesi / Taller d'histria

SEGON TRIMESTRE: MAR

UNITAT 10. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
1. Pregunta clau. Per qu es va arribar a la Segona Guerra Mundial?
2. El desenvolupament de la guerra
3. Una guerra total
4. Descobreix. Ocupaci i violncia durant la guerra
5. Protagonistes de la histria. L'holocaust jueu
6. Les conseqncies de la guerra
7. Passat i present. L'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU)
Sntesi / Taller d'histria

TERCER TRIMESTRE: ABRIL

UNITAT 11. UN MN DIVIDIT: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACI
1. Pregunta clau. Per qu Europa va quedar dividida per un "tel d'acer"?
2. Descobreix. Alemanya, centre de la Guerra Freda
3. Els conflictes bllics de la Guerra Freda
4. Protagonistes de la histria. Kennedy /Khrusxov: cap a una coexistncia pacfica?
5. El procs de descolonitzaci
6. Descobreix. El conflicte del Prxim Orient
207
 208
7. Passat i present. Descolonitzaci i neocolonialisme
Sntesi / Taller d'histria

TERCER TRIMESTRE: ABRIL

UNITAT 12. CAPITALISME I COMUNISME: DOS SISTEMES ENFRONTATS
1. Pregunta clau. Qu diferenciava el bloc capitalista del comunista?
2. La construcci d'una nova Europa unida
3. Del creixement econmic a la crisi energtica
4. Descobreix. Qu s l'Estat del benestar?
5. Protagonistes de la histria. Les dones, la lluita per la igualtat i la paritat
6. L'evoluci del bloc comunista
7. La crisi del mn sovitic
8. Art i societat. Dues concepcions de l'art: els EUA i l'URSS
Sntesi / Taller d'histria

TERCER TRIMESTRE: MAIG

UNITAT 13. ESPANYA: LA DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975)
1. Pregunta clau. Quines van ser les bases del rgim franquista?
2. La llarga postguerra (1939-1959)
3. Protagonistes de la histria. Les dones durant el franquisme
4. Desarrollisme i crisi del rgim (1959-1975)
5. Descobreix. Quin impacte va tenir el creixement econmic en la societat espanyola?
6. Descobreix. L'exili i l'oposici al franquisme
7. El franquisme a Valncia
Sntesi / Taller d'histria

TERCER TRIMESTRE: MAIG

UNITAT 14. TRANSICI I DEMOCRCIA A ESPANYA
1. Pregunta clau. Per qu el rgim franquista no va sobreviure a Franco?
2. La transici a la democrcia (1975-1977)
3. Descobreix. Quin nou Estat va sorgir de la Constituci de 1978?
4. Protagonistes de la histria. Les mobilitzacions populars
5. Els governs de la democrcia
6. Canvi econmic i social
7. Passat i present. Construcci i crisi de l'Estat del benestar
8. La Comunitat Valenciana en democrcia
9. Art i societat. Els corrents artstics del segle XX a Espanya
10. L'art contemporani a la Comunitat Valenciana
Sntesi / Taller d'histria

TERCER TRIMESTRE: JUNY

UNITAT 15. EL MN ACTUAL
1. Pregunta clau. Per qu a principis de la dcada de 1990 es va acabar la divisi del mn en blocs?
2. Un nou ordre mundial
3. Europa desprs de la caiguda del mur de Berln
4. La construcci de la Uni Europea
5. Passat i present. Europa, la crisi del model del benestar

208
 209
6. Un mn inestable
7. Descobreix. Els conflictes del segle XXI
8. Protagonistes de la histria. Les vctimes de les guerres actuals
9. Art i societat. L'art en el mn actual
Sntesi / Taller d'histria

DOSSIER
1. Qu s la globalitzaci?
2. La revoluci tecnolgica
3. La necessitat d'un desenvolupament sostenible

PROJECTE TIC: LA TERRA: UN PLANETA AMENAAT

GLOSSARI

209
 210

3. CONTINGUTS DE LA MATRIA PER AL QUART CURS

3.3 CONTINGUTS MNIMS EXIGIBLES PER SUPERAR LA MATRIA

Amb la finalitat de garantir el dret de l'alumnat perqu el seu rendiment escolar sigui valorat conforme a criteris de plena
objectivitat, hauran de fer-se pblics els criteris generals que s'hagin aplicat per a l'avaluaci dels aprenentatges, promoci i
titulaci.

S'informar al comenament del perode lectiu sobre els continguts mnims exigibles per a la superaci de les diferents
matries, els procediments de recuperaci i de suport previstos, i els criteris d'avaluaci i els procediments de qualificaci
aplicables.

A continuaci, i per a cadascuna de les unitats d'aquest curs, s'indiquen els continguts mnims exigibles que l'alumnat haur
dhaver adquirit per superar la matria de Geografia i Histria en el quart curs de l'ESO:

UNITAT 1. EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC RGIM

Les causes de la crisi de l'Antic Rgim.
Les revolucions a Anglaterra i els EUA i els seus sistemes poltics parlamentaris.
El pensament de la Illustraci i el seu oposici a l'Antic Rgim.
La influncia de la Revoluci Francesa i la Illustraci a Espanya.
El Neoclassicisme i el Rococ com a reflex de la societat de lpoca.

UNITAT 2. L'POCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS

Les causes de la Revoluci Francesa i el seu desenvolupament.
El paper de la dona durant la Revoluci Francesa i la rellevncia d'Olympe de Gouges.
La figura de Napole: el Consolat i l'Imperi.
L'herncia de la Revoluci Francesa a nivell poltic, econmic i cultural.
Els enfrontaments entre l'absolutisme, el liberalisme i el nacionalisme, i les seves conseqncies.

UNITAT 3. L'ORIGEN DE LA INDUSTRIALITZACI

Les causes i les conseqncies de la revoluci industrial.
La importncia de la creaci de la mquina de vapor per James Watt.
El desenvolupament industrial i les seves repercussions.
El triomf del capitalisme industrial i les seves conseqncies.
El canvi social: la nova divisi de la societat i el naixement de nous moviments socials.

UNITAT 4. L'ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCI DEL RGIM LIBERAL

La invasi napolenica i la Guerra de la Independncia. Les Corts de Cadis i la Constituci de 1812.
L'obra artstica de Goya i la plasmaci de la crisi de l'Antic Rgim.
Els regnats de Ferran VII i Isabel II i les seves caracterstiques.
El conflicte entre absolutistes i liberals. Les guerres carlines i la gloriosa revoluci.
La Restauraci borbnica.

UNITAT 5. INDUSTRIALITZACI I CANVI SOCIAL A L'ESPANYA DEL SEGLE XIX

El carcter dxit o fracs de la revoluci industrial a Espanya.
Les conseqncies de la revoluci industrial: el creixement demogrfic i econmic.
Els pilars de la industrialitzaci espanyola.
210
 211
Els canvis socials derivats de la industrialitzaci i el creixement del moviment obrer.
L'art del segle XIX a Espanya: neoclassicisme, romanticisme, realisme i modernisme.

UNITAT 6. L'POCA DE L'IMPERIALISME

Les causes de lexpansi imperialista.
L'auge del capitalisme industrial.
La repartici dels imperis colonials.
Les conseqncies del colonialisme.
La revoluci artstica, cientfica i tecnolgica del canvi de segle XIX al XX.

UNITAT 7. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCI RUSSA

Les causes i el desenvolupament de la Primera Guerra Mundial.
La consideraci de la Primera Guerra Mundial com una guerra total.
Les causes i el desenvolupament de la Revoluci Russa.
La situaci d'Europa desprs de la Primera Guerra Mundial.
El naixement de les avantguardes artstiques.

UNITAT 8. EL PERODE D'ENTREGUERRES

La situaci durant el perode d'entreguerres.
La prosperitat i la crisi dels Estats Units: el crac de 1929.
L'auge dels totalitarismes: Itlia i Alemanya.
La dictadura estalinista a la Uni Sovitica.
L'art en el perode d'entreguerres.

UNITAT 9. ESPANYA EN EL PRIMER TER DEL SEGLE XX (1902-1939)

Les causes de la crisi del sistema de la Restauraci.
La dictadura de Primo de Rivera.
La Segona Repblica espanyola i les seves reformes.
El context previ a la Guerra Civil: el Bienni Conservador i el Front Popular.
La Guerra Civil: causes, desenvolupament i conseqncies.

UNITAT 10. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

Les causes de la Segona Guerra Mundial i el seu desenvolupament.
El concepte de guerra total: una guerra a tots els nivells.
L'holocaust jueu.
Les conseqncies de la Segona Guerra Mundial.
La fundaci de l'ONU i la seva tasca.

UNITAT 11. UN MN DIVIDIT: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACI

La divisi del mn en dos blocs antagnics: els EUA i l'URSS.
Els conflictes bllics durant la Guerra Freda.
La coexistncia pacfica promoguda per Kennedy i Khrusxov.
El procs de descolonitzaci i la necessitat del neocolonialisme.
Les causes del conflicte de l'Orient Prxim.

UNITAT 12. CAPITALISME I COMUNISME: DOS SISTEMES ENFRONTATS

Les diferncies entre el bloc comunista i el bloc capitalista a nivell social, econmic, poltic i artstic.
Els orgens de la construcci de la Uni Europea.
211
 212
La prosperitat del mn capitalista i la crisi energtica.
L'Estat del benestar: funcions i fonaments.
Levoluci del mn sovitic i la seva posterior crisi.

UNITAT 13. ESPANYA: LA DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975)

Les bases del rgim franquista.
La situaci de postguerra a Espanya i el paper de les dones.
El desarrollisme econmic, el seu impacte en la societat espanyola i la seva posterior crisi.
El dest dels opositors al franquisme.
El franquisme a Valncia.

UNITAT 14. TRANSICI I DEMOCRCIA A ESPANYA

La caiguda del franquisme desprs de la mort de Franco.
La transici a la democrcia: la Constituci de 1978 i les mobilitzacions populars per la democratitzaci del Rgim.
Els diferents governs de la democrcia, des del 1982 fins a l'actualitat.
Les transformacions econmiques, demogrfiques i socials a partir de 1985 i la seva crisi posterior.
Els corrents artstics del segle XX a Espanya.

UNITAT 15. EL MN ACTUAL

El final de la divisi del mn en blocs i les seves conseqncies: la desintegraci de l'URSS i l'auge dels EUA.
La construcci de la Uni Europea i les seves poltiques.
La crisi del 2008 com a crisi del model de benestar europeu.
La inestabilitat del mn actual, els conflictes del segle XXI i les seves vctimes.
L'art en el mn actual

DOSSIER
La globalitzaci: definici i conseqncies.
La revoluci tecnolgica.
Els riscos mediambientals i la necessitat d'un desenvolupament sostenible.
Projecte TIC. La Terra: un planeta amenaat.

212
 213

4. COMPETNCIES

4.1 LES COMPETNCIES CLAU EN EL CURRCULUM

L'adquisici de competncies s un llarg procs que abasta tota la vida de les persones. S'inicia en l'etapa acadmica i
prossegueix en la vida adulta. Per els anys de formaci escolar sn fonamentals per al posterior desenvolupament personal, social i
professional.
Precisament per afavorir al mxim aquest desenvolupament, s'han identificat un grup de set competncies, que, pel seu rol
vertebrador, s'han denominat com a Competncies Clau:
Competncia lingstica
Competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i tecnologia
Competncia digital
Aprendre a aprendre
Competncies socials i cviques
Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor
Conscincia i expressions culturals

COMUNICACI LINGSTICA
La competncia en comunicaci lingstica s el resultat de l'acci comunicativa en un context social i cultural determinat.
s una competncia complexa que inclou tant aspectes prpiament lingstics com socials, culturals i prctics.
El seu desenvolupament s'articula al voltant de cinc components relacionats amb els seus mbits d'aplicaci o dimensions:
El component lingstic se centra, principalment, en les dimensions lxica, gramatical, semntica, fonolgica,
ortogrfica i ortolgica.
El component pragmaticodiscursiu contempla les dimensions relacionades amb l'aplicaci del llenguatge i els discursos en
contextos comunicatius concrets.
El component sociocultural inclou les dimensions centrades en el coneixement del mn i la dimensi intercultural.
El component estratgic se centra en el desenvolupaments de destreses i estratgies comunicatives per a la lectura,
l'escriptura, la parla, l'escolta i la conversa.
El component personal potencia l'actitud, la motivaci i els trets de la personalitat a travs de la interacci
comunicativa.

COMPETNCIA MATEMTICA I COMPETNCIES BSIQUES EN CINCIA I TECNOLOGIA

a) La competncia matemtica
La competncia matemtica implica la capacitat d'aplicar el raonament matemtic i les seves eines per descriure, interpretar i
predir diferents fenmens en el seu context. Aquesta competncia requereix coneixements sobre:
Els nombres, les mesures i les estructures.
Les operacions i les representacions matemtiques.
La comprensi dels termes i conceptes matemtics.
La competncia matemtica comporta, al seu torn, el desenvolupament d'una srie de destreses que se centren en:
L'aplicaci de les eines i coneixements matemtics en diferents contextos personals, socials, professionals o cientfics.
La realitzaci de judicis fonamentats i de cadenes argumentals en la realitzaci de clculs.
L'anlisi de grfics i representacions matemtiques i la manipulaci d'expressions algebraiques.
Aquests coneixements i destreses s'articulen en quatre rees interrelacionades entre si i relatives als nombres, l'lgebra, la
geometria i l'estadstica:
La quantitat se centra en la quantificaci dels atributs dels objectes, les relacions, les situacions i les entitats del mn.
213
 214
L'espai i la forma inclouen fenmens del nostre entorn visual i fsic com propietats, posicions d'objectes o descodificaci
d'informaci visual.
El canvi i les relacions se centren en els objectes i les circumstncies en qu aquests s'interrelacionen.
La incertesa i les dades sn un element central de l'anlisi matemtic present en diferents moments del procs de
resoluci de problemes.

b) Les competncies bsiques en cincia i tecnologia

Les competncies bsiques en cincia i tecnologia proporcionen un acostament al mn fsic que afavoreix:
La interacci responsable amb el medi natural a travs d'accions tendents a la conservaci del medi natural.
El desenvolupament del pensament cientfic amb l'aplicaci dels mtodes propis de la racionalitat cientfica i les
destreses tecnolgiques.
Els mbits que han dabordar-se per a l'adquisici de les competncies en cincia i tecnologia sn:
Sistemes fsics que estan associats al comportament de les substncies en l'mbit fisicoqumic.
Sistemes biolgics propis dels ssers vius dotats d'una complexitat orgnica que cal conixer per preservar -los i evitar el
seu deteriorament.
Sistemes de la Terra i de l'espai des de la perspectiva geolgica i cosmognica, centrada en l'origen de l'univers i de la
Terra.
Sistemes tecnolgics derivats, bsicament, de l'aplicaci dels sabers cientfics als usos quotidians d'instruments,
mquines i eines.

COMPETNCIA DIGITAL
La competncia digital implica l's creatiu, crtic i segur de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per afavorir el seu
s a l'entorn laboral, potenciar l'aprenentatge, gestionar el temps lliure i contribuir a la participaci en la societat.
Per assolir aquests fins, el desenvolupament de la competncia s'articula al voltant dels segents mbits:
La informaci, particularment la gesti de la informaci, el coneixement dels suports a travs dels quals es difon i l's de
motors de recerca.
La comunicaci, mitjanant el coneixement dels mitjans de comunicaci digital i la utilitzaci de paquets de software de
comunicaci
La creaci de contingut, centrat en l's de diversos formats (text, udio, vdeo, imatges) i programes o aplicacions per
crear continguts.
La seguretat, que implica conixer els riscos associats a l's de les tecnologies o de recursos online i les estratgies o
actituds adequades per evitar-los.
La resoluci de problemes, centrada en l's de dispositius digitals per resoldre problemes i la identificaci de fonts per buscar
ajuda terica o prctica.

APRENDRE A APRENDRE
La competncia aprendre a aprendre es caracteritza per l'habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l'aprenentatge.
s una competncia fonamental per facilitar l'aprenentatge al llarg de la vida i s'articula al voltant de:
La capacitat per motivar-se per aprendre, que depn de la curiositat i la conscincia de la necessitat d'aprendre de
l'alumnat.
L'organitzaci i gesti de l'aprenentatge, que requereix conixer i controlar els propis processos d'aprenentatge en la
realitzaci de les tasques d'aprenentatge.
Al seu torn, l'organitzaci i gesti de l'aprenentatge es desenvolupa a travs de dos aspectes clau de la competncia per aprendre
a aprendre:
La comprensi de processos mentals implicats en l'aprenentatge: qu se sap o desconeix i el coneixement de disciplines i
estratgies per dur a terme una tasca.
L'adquisici de destreses d'autoregulaci i control fonamentats en el desenvolupament d'estratgies de planifica ci,
revisi i avaluaci.

214
 215

COMPETNCIES SOCIALS I CVIQUES

a) La competncia social
La competncia social es relaciona amb el benestar personal i collectiu en relaci amb la salut, tant fsica com mental, i a l'estil
de vida saludable que l'afavoreix.
Aquesta competncia est estretament lligada als entorns socials immediats de l'alumnat i s'articula a travs de:
Els coneixements que permeten comprendre i analitzar de manera crtica els codis de conducta i els usos de diferents
societats i entorns.
La comprensi de conceptes bsics relatius a l'individu, al grup, a l'organitzaci del treball, a la igualtat i a la no -
discriminaci.
El reconeixement de les dimensions intercultural i socioeconmica de les societats europees.

b) La competncia cvica
La competncia cvica es basa en el coneixement dels conceptes de democrcia, justcia, igualtat, ciutadania i drets civils.
Aquest coneixement comporta, al seu torn:
La comprensi de com es formulen aquests conceptes en la Constituci, la Carta dels Drets Fonamentals de la Uni
Europea i altres declaracions internacionals.
L'aplicaci d'aquests conceptes en diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional.
La identificaci dels esdeveniments contemporanis ms destacats i la comprensi de processos socials i culturals de la
societat actual.
La competncia cvica comporta, tamb, el desenvolupament d'una srie de destreses que se centren en:
L'habilitat per interactuar eficament en l'mbit pblic i per manifestar solidaritat i inters per resoldre els problemes que
afectin a la comunitat.
La reflexi crtica i creativa i la participaci constructiva en les activitats de la comunitat o de l'mbit mediat i immedia t.
La presa de decisions en els contextos local, nacional o europeu i, en particular, mitjanant l'exercici del vot i de
l'activitat social i cvica.

SENTIT D'INICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR

La competncia sentit d'iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes, per a la qual cosa
es requereix:
Adquirir conscincia de la situaci a intervenir o resoldre.
Planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, amb la finalitat
d'assolir l'objectiu previst.
Aquests fins s'assoleixen en la competncia sentit d'iniciativa i esperit emprenedor a travs dels segents mbits:
La capacitat creadora i d'innovaci centrada en el desenvolupament de la creativitat, l'autoconeixement, l'autonomia,
l'esfor i la iniciativa.
La capacitat proactiva per gestionar projectes que implica destreses com la planificaci, la gesti i presa de decisions o la
resoluci de problemes.
La capacitat per gestionar el risc i la incertesa en diferents contextos i situacions.
Les qualitats de lideratge i de treball, tant a nivell individual com formant part dun equip o liderant-lo.
El sentit crtic i de la responsabilitat, especialment en tot all que fa referncia a l'assumpci de les prpies
responsabilitats.

CONSCINCIA I EXPRESSIONS CULTURALS

La competncia en conscincia i expressions culturals s'articula al voltant dels aspectes segents:
Conixer les manifestacions culturals i artstiques i valorar-les com una font d'enriquiment personal i com a part del
patrimoni dels pobles.

215
 216
Desenvolupar la prpia capacitat esttica i creadora vinculada al domini de les capacitats relacionades amb diferents
codis artstics i culturals.
Aquests aspectes de la competncia en conscincia i expressions culturals es desenvolupa, al seu torn, a travs de:
El coneixement de gneres, estils, tcniques i llenguatges artstics.
El desenvolupament de la capacitat i inters per expressar-se i comunicar idees.
La potenciaci de la iniciativa, la creativitat i la imaginaci.
L'inters per les obres artstiques i la participaci en la vida cultural de la comunitat.
La capacitat d'esfor i la disciplina necessries per a la producci artstica.

216
 217

4. COMPETNCIES

4.2 INDICADORS I DESCRIPTORS DE LES COMPETNCIES CLAU

COMUNICACI LINGSTICA

INDICADORS DESCRIPTORS
1. Expressar i comprendre textos orals. Captar el sentit de les expressions orals: ordres, explicacions, indicacions, relats
Expressar oralment de manera ordenada i clara qualsevol mena d'informaci.
Desenvolupar la dicci, l'expressivitat i la capacitat per representar textos literaris.

2. Llegir i comprendre textos. Gaudir amb la lectura.

Entendre textos en una lectura comprensiva.
Utilitzar estratgies per comprendre.
Desenvolupar l'afici per la lectura.
Adquirir hbits de lectura de forma autnoma.

3. Redactar textos breus. Escriure textos a partir del coneixement de les tipologies textuals i l'aplicaci de pautes.
Utilitzar estratgies per redactar correctament un text.
Emprar les tecnologies de la informaci en la redacci i presentaci de textos.

4. Identificar i aplicar els aspectes bsics Conixer els elements de la comunicaci.

de la llengua. Assumir la importncia del coneixement gramatical i la seva aplicaci.
Familiaritzar-se amb les estructures sintctiques bsiques de la llengua.
Assumir la importncia de conixer i usar correctament les normes ortogrfiques.

5. Desenvolupar la capacitat i linters Mantenir converses en altres llenges sobre temes quotidians en diferents contextos.
per expressar-se en diverses llenges Valorar positivament la realitat plurilinge.

COMPETNCIA MATEMTICA I COMPETNCIES BSIQUES EN CINCIA I TECNOLOGIA

a) La competncia matemtica
INDICADORS DESCRIPTORS
1. Conixer i usar elements matemtics Aplicar les operacions a realitzar amb nombres sencers.
bsics. Establir relacions de proporcionalitat directa i inversa.
Conixer i utilitzar els elements matemtics bsics: operacions, magnituds, percentatges,
proporcions, formes geomtriques, criteris de mesura i codificaci numrica, etc.
Expressar-se amb propietat emprant llenguatge matemtic.

2. Desenvolupar el raonament logico- Realitzar argumentacions en qualsevol context amb esquemes logicomatemtics.
matemtic Seguir passos lgics i d'operativitat matemtica en la resoluci de problemes.

3. Utilitzar conceptes i procediments Utilitzar tcniques de registre i de representaci grfica i numrica.

matemtics per resoldre problemes Emprar escales i sistemes de representaci.
quotidians o de diferents rees de
Aplicar estratgies de resoluci de problemes en situacions de la vida quotidiana.
coneixement.
Organitzar la informaci utilitzant procediments matemtics.
Aplicar tcniques dorientaci en mapes i plans.
217
 218
b) Les competncies bsiques en cincia i tecnologia

INDICADORS DESCRIPTORS
1. Comprendre i explicar el mn natural i Reconixer els aspectes bsics dels ecosistemes i el medi natural.
tecnolgic Desenvolupar la prpia conscincia mediambiental i pautes de consum sostenible.
Reconixer la importncia de la cincia en la nostra vida quotidiana.

2. Reconixer els trets claus de la cincia Familiaritzar-se amb els criteris que ha de complir una vaig disciplina per ser considerada
i la tecnologia cientfica.
Assimilar els aspectes i elements bsics d'una cincia i del coneixement cientfic.

3. Entendre i emprar el pensament, la Desenvolupar la capacitat per formular hiptesis i teories de forma raonada.
metodologia i els coneixements Manejar els coneixements sobre el funcionament dels objectes i aparells per solucionar problemes i
cientfics. comprendre el que passa al voltant nostre.
Aplicar mtodes cientfics rigorosos per millorar la comprensi de la realitat circumdant en
diferents rees de coneixement.
Manejar els coneixements sobre cincia i tecnologia per solucionar problemes, comprendre el
que passa al voltant nostre i respondre preguntes.

COMPETNCIA DIGITAL

INDICADORS DESCRIPTORS
1. Interpretar la informaci obtinguda per Interpretar i utilitzar correctament la informaci obtinguda d'Internet.
diversos mitjans i transformar-la en
coneixement Realitzar petites investigacions o cerques d'informaci.

2. Utilitzar correctament les TIC i els Emprar correctament diferents processadors de text.
seus llenguatges Editar informaci en fulls de clcul per organitzar la informaci.
Redactar i enviar correus electrnics.
Emprar presentacions digitals com a mitj de suport en la transmissi de coneixements.
Aplicar criteris tics en l's de les tecnologies.

3. Familiaritzar-se de forma crtica amb Utilitzar els diferents canals de comunicaci audiovisual per transmetre informacions diverses.
els mitjans de comunicaci. Comprendre els missatges que vnen dels mitjans de comunicaci.
Desenvolupar l'esperit crtic davant els missatges publicitaris.

APRENDRE A APRENDRE

INDICADORS DESCRIPTORS
1. Regular les prpies capacitats acad- Organitzar els espais i els temps dedicats a l'estudi i al treball de forma autnoma.
miques i d'aprenentatge. Desenvolupar estratgies que afavoreixin la comprensi rigorosa dels continguts.
Realitzar una autoavaluaci dels processos d'aprenentatge i dels seus resultats.

2. Identificar i estimular les prpies Aplicar estratgies per a la millora del pensament creatiu, crtic, emocional, interdependent,
capacitats intellectuals i personals. Identificar les inclinacions vocacionals i les prpies motivacions.
Desenvolupar les diferents intelligncies mltiples.

218
 219

COMPETNCIES SOCIALS I CVIQUES

a) La competncia social

INDICADORS DESCRIPTORS
1. Desenvolupar les habilitats bsiques de Realitzar treballs i activitats de forma collaborativa i cooperativa.
relaci social. Dialogar en grup respectant les normes.
Desenvolupar actituds de respecte per les opinions i formes de ser alienes.

2. Assumir capacitats
dempatia i solidaritat.
i sentiments Adoptar una actitud flexible i dialogant en situacions problemtiques.
Complir els acords adoptats.
Mostar disposici d'ajuda i solidaritat amb relaci als problemes d'altres persones.
Analitzar les conseqncies de l'incompliment de les normes.
Desenvolupar actituds i estratgies de comunicaci assertiva.
Reconixer i potenciar les prpies habilitats socials i d'empatia.

b) La competncia cvica

INDICADORS DESCRIPTORS
1. Conixer i interpretar la realitat social Conixer les activitats humanes i adquirir una idea de la realitat histrica a partir de diferents
en diferents escales: local, nacional i fonts.
internacional Identificar les implicacions que t viure en un estat social i democrtic de dret ratificat per una
constituci.
Valorar positivament la democrcia i conixer el seu funcionament i institucions bsiques.

2. Desenvolupar l'exercici actiu de la Aplicar drets i deures de la convivncia ciutadana en el context de l'escola.
ciutadania. Assumir els valors i normes de convivncia democrtics en diferents mbits.

SENTIT D'INICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR

INDICADORS DESCRIPTORS
1. Desenvolupar la prpia autonomia Prendre conscincia de les prpies capacitats i de les estratgies per potenciar-les.
personal. Optimitzar recursos personals recolzant-se en les fortaleses prpies.
Dirimir la necessitat d'ajuda en funci de la dificultat de la tasca.
Assumir les responsabilitats encomanades i saber donar-ne compte.

2. Entendre i assumir en qu consisteix Optimitzar l's de recursos materials i personals per a la consecuci d'objectius.
l'emprenedoria Mostrar iniciativa personal per iniciar o promoure accions noves.
Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques o projectes.

3. Assumir i potenciar la prpia Adoptar una actitud de curiositat i de recerca de solucions imaginatives davant problemes diversos.
creativitat. Realitzar investigacions i projectes de forma autnoma i creativa.

CONSCINCIA I EXPRESSIONS CULTURALS

INDICADORS DESCRIPTORS
1. Conixer i apreciar diferents Conixer i valorar els llenguatges artstics.

219

manifestacions artstiques..
220
Descriure el contingut o la intencionalitat d'una obra artstica.
Mostrar respecte pel patrimoni cultural mundial en les seves diferents vessants i cap a les
persones que han contribut al seu desenvolupament.
Gaudir de les manifestacions artstiques.

2. Realitzar diferents expressions culturals Emprar correctament diferents llenguatges artstics en lelaboraci de les prpies produccions.
i artstiques Apreciar la bellesa de les expressions artstiques i les manifestacions de creativitat i gust per
esttica en lmbit quotidi.
Elaborar treballs i presentacions amb sentit esttica.

220
 221

4. COMPETNCIES

4.3 CONTRIBUCI DE LA MATRIA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETNCIES CLAU

PER A L'ETAPA I PER AL QUART CURS DE L'ESO

GEOGRAFIA I HISTRIA: LES COMPETNCIES CLAU EN L'ESO

L'aprenentatge de la Geografia i Histria en l'etapa de l'ESO ha de contribuir a l'adquisici, per part dels alumnes i les alumnes,
de les competncies clau, tal com es recull en el Reial Decret 1105/2014 del Ministeri d'Educaci, Cultura i Esport, de 26 de
desembre, pel qual s'estableix el currculum bsic de l'Educaci Secundria Obligatria i del Bat xillerat.
A continuaci s'indiquen les competncies, per ordre dimportncia en Geografia i la Histria:
1) Competncies socials i cviques. La Geografia i Histria ha de contribuir especialment a l'adquisici d'aquestes competnc ies,
en la mesura que facilita la comprensi de la realitat social, actual i histrica, i dota els alumnes i les alumnes de coneixements,
capacitats i actituds per participar de forma activa en la societat, com a ciutadans de ple dret.
2) Conscincia i expressions culturals. La contribuci a l'adquisici d'aquesta competncia s present especialment en la Histria,
a travs del seu vessant de conixer i valorar les manifestacions artstiques i culturals en les diferents societats al llarg del temps.
L'anlisi d'algunes obres rellevants afavoreix l'apreciaci de les obres d'art, desenvolupa habilitats perceptives i de sensibilitzaci,
alhora que ajuda a valorar i respectar el patrimoni cultural, i a interessar-se per la seva conservaci.
3) Competncia en comunicaci lingstica. La Geografia i la Histria han de contribuir a l'adquisici d'aquesta competncia a
travs de la utilitzaci del llenguatge verbal, exposant opinions o informaci, debatent, etctera, per tamb s important
desenvolupar el llenguatge no verbal, en especial el cartogrfic i la imatge, per a la comprensi de la realitat i la interpretaci de
llenguatges icnics, simblics i de representaci.
4) Competncia digital. Sha de potenciar la recerca, obtenci i tractament d'informaci accessible a travs de les actua ls
tecnologies de la informaci i la comunicaci, i adoptar una actitud crtica davant la gran quantitat d'informaci disponible , per
escatir la seva fiabilitat.
5) Competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i tecnologia. La Geografia i Hist ria pot tamb contribuir a
l'adquisici de la competncia matemtica mitjanant la utilitzaci d'operacions senzilles, magnituds, percentatges i proporc ions,
nocions d'estadstica bsica, escales numriques i grfiques, per al coneixement dels aspectes qu antitatius i espacials de la
realitat, tant histrica com actual. Aix mateix, la Geografia en particular ajuda a l'adquisici de competncies bsiques en cincia
i tecnologia, ja que es relaciona estretament, en alguns dels seus mbits d'estudi, amb altre s disciplines cientfiques, com la
Biologia, la Geologia o la Fsica, que aporten explicacions dels fenmens geogrfics.
6) Aprendre a aprendre. El procs d'ensenyament de Geografia i Histria ha de proporcionar als alumnes i a les alumnes la
motivaci i els instruments necessaris que els facilitin l'aprenentatge autnom i la recerca de respostes davant nous problemes o
situacions que se'ls puguin plantejar en el present o en el futur.
7) Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor. La Geografia i la Histria poden contribuir, finalment, a l'adquisici d'aquesta
competncia mitjanant el desenvolupament d'activitats i investigacions en equip, que obliguin els seus integrants a planific ar les
etapes d'execuci, a prendre decisions i, fins i tot, a elaborar propostes de soluci per a determinats problemes del mn actual.

GEOGRAFIA I HISTRIA: LES COMPETNCIES CLAU EN EL QUART CURS DE L'ESO

L'aprenentatge de la Geografia i Histria en el quart curs de l'ESO se centrar en el desenvolupament dels segents objectius
competencials per a cada una de les competncies:
1. Competncies socials i cviques
Comprendre el concepte de temps histric.
Identificar la relaci multicausal d'un fet histric i les seves conseqncies.
Conixer les grans etapes i els principals esdeveniments de la Histria Contempornia.
Comprendre el funcionament de les societats, el seu passat histric, la seva evoluci i transformacions.
Desenvolupar lempatia mitjanant la comprensi de les accions humanes del passat.
Expressar-se de forma assertiva i mostrar una actitud favorable al dileg i al treball cooperatiu.
221
 222
2. Conscincia i expressions culturals
Comprendre la funci que les arts han tingut i tenen en la vida dels ssers humans.
Reconixer els diferents estils de l'art contemporani i els canvis que els van motivar.
Analitzar obres d'art de manera tcnica i identificar el context histric que explica la seva aparici.
Desenvolupar una actitud activa en relaci amb la conservaci i la protecci del patrimoni histric.
3. Comunicaci lingstica
Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les cincies socials per construir un discurs precs.
Desenvolupar lempatia i interessar-se per conixer i escoltar opinions diferents a la prpia.
Utilitzar diferents variants del discurs, en especial, la descripci i largumentaci.
Llegir i interpretar textos de tipologia diversa, llenguatges icnics, simblics i de representaci.
4. Competncia digital
Relacionar i comparar la informaci procedent de diverses fonts: escrites, grfiques, audiovisuals, etc.
Contrastar la informaci obtinguda i desenvolupar un pensament crtic i creatiu.
Elaborar la informaci transformant les dades recollides i traduint-les a un altre format o llenguatge.
Emprar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informaci i la comunicaci en la recerca i el processament de la
informaci.
5. Competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i tecnologia
Elaborar i interpretar eixos cronolgics.
Analitzar i comprendre les dades quantitatius recollits en taules, grfics i diagrames.
Fer clculs matemtics de nombres enters i percentatges per arribar a conclusions quantitatives.
Identificar i localitzar els mbits geopoltics, econmics i culturals en els quals s'emmarquen els esdeveniments de l'Edat
Contempornia.
Conixer els diferents usos de l'espai i dels recursos que han fet les societats al llarg dels perodes histrics estudiats.
6. Aprendre a aprendre
Desenvolupar una visi estratgica dels problemes, anticipar possibles escenaris i conseqncies futures de les accions
individuals i/o socials.
Buscar explicacions multicausals per comprendre els fenmens socials i avaluar les seves conseqncies.
Utilitzar diferents estratgies per organitzar, memoritzar i recuperar la informaci: esquemes, resums, etc.
Participar en debats i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys.
Desenvolupar el gust per l'aprenentatge continu i lactualitzaci permanent.
7. Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor
Assumir responsabilitats i prendre decisions en relaci amb la planificaci del procs de resoluci de les activitats proposades.
Interpretar adequadament les particularitats de cada situaci i de cada problema estudiat.
Saber argumentar de forma lgica i coherent les explicacions dels conceptes i fenmens estudiats.
Autoregular el propi aprenentatge: prendre conscincia del que se sap i del que falta per aprendre, i realitzar autoavaluacions del
propi treball.

222
 223

5. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDCTIQUES

5.1. METODOLOGIA GENERAL I ESPECFICA

En el marc de la seua Programaci Didctica, els centres han de precisar, en cada Curs, els objectius que garanteixen les
Competncies Clau, segons el currculum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participaci de cadascuna de
les rees del currculum en la consecuci de les competncies.

El carcter multidisciplinari de moltes de les competncies sallunya de la concepci del currculum com un conjunt de
compartiments estancs entre les diverses rees i matries i, per aix, requereix una coordinaci dactuacions docents en les
quals el treball en equip ha de ser una constant.

Aix doncs, el desenvolupament de la Programaci Docent de Centre requereix tant processos de formaci i elaboraci
reflexiva i intellectual per part de lequip docent, com diversos mtodes de treball cooperatiu. Aquests mtodes han de ser
respectuosos amb la diversitat dels docents, per han de generar illusi per collaborar en un projecte com en el qual cadasc
aportar la seua millor experincia professional i aprendr i compartir coneixements amb altres companys.

El currculum de cada Centre no es limitar a les competncies clau, malgrat que les incloga. En el currculum hi haur competncies clau
fonamentals i altres que no ho seran tant, perqu cada alumne puga desenvolupar al mxim les seues potencialitats a partir dels Estndards
daprenentatge propis de cada rea o matria. No es pot oblidar que la funci de lescola s garantir uns mnims per a tots i, alhora, el mxim per a
cada alumne.

El desenvolupament de competncies va acompanyat duna prctica pedaggica exigent tant per a lalumnat com per al
professorat. Per a lalumnat, perqu sha dimplicar en laprenentatge i ha dadquirir les habilitats que li permetran construir els
seus propis esquemes explicatius per comprendre el mn on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions
variades i continuar aprenent.

Per al docent, perqu haur de desplegar els recursos didctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis
de lrea com a components de les Competncies Clau, i poder assolir els objectius del currculum. No obstant aix, malgrat que
les competncies tenen un carcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadmiques, aix no ha dimpedir
que des de cada rea es determinen aprenentatges especfics que resulten rellevants en la consecuci de competncies
concretes.

El docent haur de buscar situacions prximes als alumnes perqu aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els
continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competncies (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Aix
mateix, crear contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qestionar-se els seus sabers
actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a
interpretar amb rigor, etc.

Per a treballar les competncies bsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial
protagonisme les activitats de planificaci i dexecuci de tasques en grup que afavorisquen el dileg, lescolta, la cooperaci i la
confrontaci dopinions.

La forma davaluar el nivell de competncia assolit ser a travs de laplicaci dels coneixements i les habilitats treballades.
Ara b, les competncies suposen un domini complet de lactivitat en qesti; no sn noms habilitats, malgrat que aquestes
sempre estiguen presents. Per tant, a ms a ms de les habilitats, tamb es tindran en compte les actituds i els elements
cognitius.

223
 224
En el marc de la seva programaci didctica, els centres han de precisar en cada curs els objectius que garanteix
lassoliment de les competncies clau, segons el currculum, i assumir-los com a objectius de centre; alhora, han de determinar la
participaci de cada una de les rees del currculum en la conservaci i potenciaci de les competncies.

224
 225

5. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDCTIQUES

5.2. RECURSOS DIDCTICS I ORGANITZATIUS

Recursos Didctics

Per a cada tema, els Recursos Didctics disponibles sn els segents:

1. Llibre de lAlumne i de lAlumna

El llibre de lalumnat consta de 15 temes per al quart curs de lEducaci Secundria Obligatria en la matria de Geografia i
Histria.

2. Quaderns dActivitats

Els Quaderns dActivitats serveixen per a reforar continguts bsics del Llibre de lAlumne i de lAlumna. Daltra banda, en
combinaci amb la resta de materials, sn un instrument per atendre les necessitats individuals de lalumnat, ja que permeten
practicar els coneixements que seqencien els diferents temes.

3. Recursos Didctics
Adreces dinternet. Cada tema disposa dadreces dinternet que serveixen per a reforar i complementar els continguts, les
habilitats i les competncies treballades a cada tema.

Activitats dAvaluaci Inicial. Una pgina dactivitats dissenyades per a avaluar els coneixements previs de lalumnat abans de
comenar lestudi de cada tema.

Activitats de Refor i dAmpliaci. Una pgina dactivitats de refor i una altra dampliaci permeten consolidar els
coneixements dels continguts del tema i ampliar-ne alguns aspectes importants.

Activitats dAvaluaci Final. Deu preguntes seguint el model de les avaluacions de diagnstic per a lEducaci Secundria
Obligatria permeten avaluar el nivell dassoliment dels alumnes per a cadascun dels Estndards dAprenentatge assolit pels
alumnes.

Activitats d'avaluacions trimestrals i de final de curs. Aquestes activitats permetran tant realitzar avaluacions de conjunt
quan el docent ho consideri convenient com disposar de proves de recuperaci per a l'alumnat que no hagi superat l'avaluaci
continuada.

5. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDCTIQUES

5.3 ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS

Podem definir les activitats complementries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al
desenvolupament integral de la personalitat de lalumne i constitueixen un camp especfic per a la iniciativa i la capacitat
dorganitzaci del Centre.
Les activitats complementries i extraescolars han de considerar-se com accions complementries que tenen com a finalitat
primordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de lalumne, en la finalitat del qual s imprescindible que
transcendeixen lmbit purament acadmic estenent lacci formativa dels alumnes fins al mitj en qu el Centre Educatiu es trobe
inserit i incidint en els seus aspectes econmics, culturals, sociolaborals, etctera, pel que no han denfocar-se com activitats
imprescindibles per a la consecuci dels objectius especfics assignats a les determinades matries, sin com un complement de
lacci instructiva i formativa daquestes.
Els objectius a aconseguir amb la realitzaci dactivitats complementries i extraescolars sn:
225
 226
Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accs al patrimoni cultural, sense discriminaci alguna per raons de
sexe, raa, capacitat o origen social.
Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.
Respondre a les exigncies duna societat democrtica, complexa i tecnificada.
Compensar les desigualtats socials, culturals o per ra de sexe, sense incrrer en el favoritisme, per tenint en compte les
diverses capacitats dels alumnes.
Preparar la inserci a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals prpies de
lexistncia adulta.
Es consideren activitats extraescolars en els centres pblics densenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:
Completen la formaci mnima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.
Sn activitats que no poden formar part de lhorari lectiu, s a dir, de lhorari que comprn la jornada escolar, inclosos els
perodes de descans que sestableixen entre dos classes consecutives.
Tenen carcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.
No formen part del procs davaluaci individual per on passa lalumnat per a la superaci dels diferents ensenyaments que
integren els plans destudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual dactuaci del centre educatiu.
No poden constituir motiu ni mitj de discriminaci alguna per cap membre de la comunitat educativa.
No poden tindre carcter lucratiu.
Han dincloures a la programaci general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

226
 227

6. AVALUACI DE L'ALUMNAT

L'avaluaci del procs d'aprenentatge de l'alumnat de l'Educaci Secundria Obligatria ser contnua i diferenciada segons les diferents matries
del currculum . Es diferenciaran dos procediments bsics davaluaci.

L'avaluaci continuada.
L'avaluaci a travs de proves escrites.
En el cas de l'avaluaci continuada, els procediments i instruments d'avaluaci seran l'observaci i seguiment sistemtic de l'alumnat, s a dir, es
prendran en consideraci totes les activitats que desenvolupi, tant de carcter individual com grupal: treballs escrits, exposicions orals i debats,
activitats de classe, investigacions, actitud davant l'aprenentatge, precisi en lexpressi, autoavaluaci...

Pel que fa a l'avaluaci a travs de proves escrites, el projecte didctic Vicens Vives incorpora un ampli ventall de proves que faciliten l'avaluaci
de l'alumnat en diferents moments del curs:

Les avaluacions inicials, en les quals valorarem els coneixements previs sobre cadascun dels aspectes a avaluar abans de
comenar un tema o unitat didctica, i es valorar si sn suficients, si shan de millorar o si es desconeixen.
Les avaluacions trimestrals, a realitzar al final de cada trimestre, i que facilitaran l'avaluaci de grans blocs de continguts,
estndards i competncies.
Les avaluacions finals, que permetran realitzar una avaluaci final o habilitar una prova de recuperaci per a l'alumnat que no
hagi superat prviament el curs.
En tot cas, els procediments d'avaluaci seran diversos, de forma que puguin adaptar-se a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluaci.

L'avaluaci es realitzar igualment a travs dels criteris d'avaluaci i dels Estndards d'Aprenentatge que el docent podr avaluar a travs de la
rbrica d'avaluaci que aquest projecte educatiu facilita en l'apartat 6. 1. Criteris d'Avaluaci i Estndards d'Aprenentatge. Igualment, podrem
portar a terme una avaluaci competencial a partir de la rbrica proposada en l'apartat 4.4 Avaluaci de les Competncies Clau.

El grau d'adquisici dels objectius a assolir tant respecte dels Estndards d'Aprenentatge com de les Competncies Clau es valorar, al seu torn, a
partir de quatre nivells d'assoliments:

ASSOLIMENT NIVELL 1: Assoliment no formalitzat.

ASSOLIMENT NIVELL 2: Assoliment bsic.
ASSOLIMENT NIVELL 3: Assoliment mitj.
ASSOLIMENT NIVELL 4: Assoliment avanat.

Com a criteris generals o de referncia de qualificaci per establir les notes en cadascuna de les tres avaluacions trimestrals i en lavaluaci final de
curs i en l'extraordinria de setembre, es proposa que les proves escrites ponderin un 30%, els treballs tamb un 30% i les activitats diries de classe
un 40%. s a dir, es tindran sempre en compte les qualificacions de les activitats realitzades per l'alumne al llarg de tot el curs escolar: lavaluaci
continuada.

227
 228

7. MESURES DATENCI A LALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECFICA DE

SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACI EDUCATIVA

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats especfiques de suport educatiu en funci de les seues particularitats, que poden
agrupar-se en aquests quatre mbits:

En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.

En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporaci tardana al Sistema Educatiu.

En tercer lloc, haur de posar-se un atenci especial a aquells alumnes que disposen dunes altes capacitats intellectuals.

Per ltim, es dedicar igualment una atenci especial a aquells alumnes amb Trastorn per Dficit dAtenci i Hiperactivitat (TDAH).

Conv assenyalar que latenci a aquests quatre grups dalumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu no ha de desvirtuar el que ha de
ser la intenci fonamental del centre educatiu en general i de cada curs en particular, que persegueix leducaci integral de tots els alumnes i que es
materialitza en la necessria integraci de tot lalumnat.
Lorientaci s una activitat educativa amb diferents mbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processos densenyament i, en
particular a ladaptaci de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de lalumnat; per un altre, es dirigeix a garantir el desenvolupament de
les capacitats que faciliten la maduresa dels xiquets i les xiquetes, i que els permeten adquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i
social al llarg de lEducaci Secundria Obligatria .

Perqu lalumnat amb necessitat especfica de suport educatiu a qu es refereix larticle 71 de la Llei Orgnica dEducaci 2/2006, de 3 de maig, i
les modificacions que incorpora la LOMCE (Llei Orgnica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa) sobre els apartats 1 i
2 de larticle esmentat, puga assolir el desenvolupament mxim de les seues capacitats personals i els objectius de letapa, sestabliran les mesures
curriculars i organitzatives escaients que li asseguren un progrs adequat.

8. ELEMENTS TRANSVERSALS

FOMENT DE LA LECTURA. COMPRENSI LECTORA. EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Foment de la lectura. Comprensi lectora.

Els objectius del nostre projecte per a lEducaci Secundria:

Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que sn el pilar de qualsevol aprenentatge
significatiu.
Sumar i coordinar els esforos de les diferents rees curriculars i de les famlies, per a fer possible el propsit esmentat.
Dissenyar estratgies dintervenci, que es tradusquen en propostes ldiques i participatives la posada en marxa de les quals
comprometa tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).
Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la dinmica quotidiana del centre.
Crear ambients que afavorisquen el desig de llegir i ajuden a concebre la lectura com una activitat agradable.
Presentar la lectura i lescriptura com a fonts de coneixement i denriquiment lingstic i personal, indispensables en la societat
de la informaci.
Suscitar lafici per la lectura mitjanant una selecci dobres adequades al nivell formatiu, tenint en compte les preferncies i
els interessos dels estudiants.

228
 229
Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.
Estimular lelaboraci prpia de textos mitjanant la lectura comprensiva de models, i linters per compartir i comentar les
creacions individuals.
Promoure la sensibilitat, la imaginaci, la creativitat i les habilitats crtiques i interpretatives des denfocaments individuals, que
partisquen dun dileg obert amb les obres i amb els altres lectors.
Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que servisquen per definir visions
personals que respecten una base textual.
Suscitar lanlisi i la vivncia esttica de les manifestacions literries.
Fomentar ls de la biblioteca i de laula dinformtica com a espais privilegiats daprenentatge i gaudi.
Activar biblioteques daula gestionades pels alumnes, amb la intenci denfortir vincles de complicitat i dileg a partir de les
seues experincies de lectura.
Impulsar ls productiu de les TIC, que permeta localitzar i seleccionar dades i informacions de manera gil i eficient, emprant
les noves tecnologies com a instruments de motivaci, de comunicaci i daccs a la lectura.

3. Objectius generals del Pla de Lectura

A continuaci, ens disposem a enumerar els objectius generals, a definir les condicions marc des de les quals impulsarem el nostre
pla de lectura, i que ms endavant es matisaran amb daltres centrats en la progressiva estimulaci de prctiques i competncies de
lectura durant lESO. Abans que res, per, volem recordar que ladquisici dhbits de lectura s un procs que es remunta al mateix
instant en qu saprn a llegir, que es consolida durant lEducaci Primria i que experimenta una inflexi significativa en el
transcurs de lEnsenyament Secundari. Com ja hem advertit anteriorment, en aquesta nova etapa, el desenvolupament de
lautonomia individual i de les aptituds cognitives dels alumnes adquireixen tal protagonisme, que fins i tot poden determinar el seu
futur com a lectors estables i el seu rendiment escolar o acadmic. Conscients daix, partim dun escenari, on la motivaci s un
element clau, tal com es posa de manifest en la segent sntesi global dintencions:

a) VOLER LLEGIR Incentivar la motivaci per afavorir hbits de lectura constants i autnoms.

b) SABER LLEGIR Desenvolupar aptituds de lectura, especialment en el vessant crtic i interpretatiu.

c) PODER LLEGIR Generar ambients propicis a la lectura, que permeten interioritzar els dos punts
anteriors.
Els principals objectius que vertebren el nostre projecte de lectura per a lEducaci Secundria Obligatria:
Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que sn el pilar de qualsevol aprenentatge
significatiu.
Sumar i coordinar els esforos de les diferents rees curriculars i de les famlies, per fer possible el propsit esmentat.
Dissenyar estratgies dintervenci, que es tradusquen en propostes ldiques i participatives la posada en marxa de les quals
comprometa tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).
Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la dinmica quotidiana del centre.
Crear ambients que afavorisquen el desig de llegir i ajuden a concebre la lectura com una activitat agradable.
Presentar la lectura i lescriptura com a fonts de coneixement i denriquiment lingstic i personal, indispensables en la societat
de la informaci.
Suscitar lafici per la lectura mitjanant una selecci dobres adequades al nivell formatiu, tenint en compte les preferncies i els
interessos dels estudiants.
Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.
Estimular lelaboraci prpia de textos mitjanant la lectura comprensiva de models, i linters per compartir i comentar les
creacions individuals.
Promoure la sensibilitat, la imaginaci, la creativitat i les habilitats crtiques i interpretatives des denfocaments individuals, que
partisquen dun dileg obert amb les obres i amb els altres lectors.

229
 230
Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que servisquen per definir visions
personals que respecten una base textual.
Suscitar lanlisi i la vivncia esttica de les manifestacions literries.
Fomentar ls de la biblioteca i de laula dinformtica com a espais privilegiats daprenentatge i gaudi.
Activar biblioteques daula gestionades pels alumnes, amb la intenci denfortir vincles de complicitat i dileg a partir de les
seues experincies de lectura.
Impulsar ls productiu de les TIC, que permeta localitzar i seleccionar dades i informacions de manera gil i eficient, emprant
les noves tecnologies com a instruments de motivaci, de comunicaci i daccs a la lectura.

Expressi Oral i Escrita

El desenvolupament de les capacitats dexpressi oral i escrita s un aspecte fonamental per al desenvolupament tant cognitiu
com competencial i social de lalumnat. Ms enll del seu tractament especfic en algunes de les assignatures de cada etapa,
lexpressi oral i escrita i el desenvolupament de lhabilitat per comunicar coneixements de forma escrita o oral s un eix clau
per al desenvolupament personal de lalumnat.

Al llarg de les diferents etapes i en les diferents rees o matries lalumnat aprendr a elaborar diferents tipus de text oral o
escrit amb lobjectiu de poder aplicar els coneixements que adquireix i poder transmetrels de forma correcta.

El desenvolupament de les capacitats dexpressi oral i escrita tamb ha daportar les eines i els coneixements necessaris per
eixir-sen satisfactriament en qualsevol situaci comunicativa de la vida familiar, social i professional. Aquests coneixements
sn els que articulen els processos de comprensi i expressi oral, duna banda, i de comprensi i expressi escrita, de laltra.
Lestructuraci del pensament de lsser hum es realitza a travs del llenguatge, dac que aquesta capacitat de comprendre i
dexpressar-se siga el millor i ms efica instrument daprenentatge.

El desenvolupament de lExpressi Oral i Escrita, en tant que eix transversal educatiu, t com a finalitat el desenvolupament de
les habilitats bsiques en ls de la llengua: escoltar, parlar, llegir i escriure, de forma integrada. Ladquisici daquestes
habilitats comunicatives noms pot aconseguir-se a travs de la lectura i audici de diferents classes de textos, de la seua
comprensi i de la reflexi sobre ells, tot tenint present que aquesta no ha dorganitzar-se a lentorn de sabers disciplinaris
estancs i descontextualitzats que prolonguen la separaci entre la reflexi lingstica i ls de la llengua.

El desenvolupament de lExpressi Oral no pot, en aquest sentit, circumscriures a les rees o matries lingstiques. Ha destar
estretament vinculat a les diferents rees o matries del Currculum Educatiu. Daquesta forma es potencia el desenvolupament
competencial de lalumnat, tot i implicant-lo en la utilitzaci, aplicaci i transmissi dels coneixements i habilitats que va
adquirint al llarg del seu ensenyament.

El treball dels diferents continguts i competncies treballats en les diferents rees o matries incorporar en aquest sentit
lensenyament de pautes, indicacions i estratgies per aprendre a escriure, explicar oralment, aplicar en lelaboraci de
diferents tipus de treballs escrits o dexposicions orals...

Aix mateix, els estndards davaluaci i els indicadors dassoliment que avaluen laprenentatge de lalumnat avaluaran o
valoraran tamb elements de lexpressi oral i escrita de lalumnat com a part integrant de laprenentatge de lalumnat.

Per ltim, s fonamental ensenyar a lalumnat a realitzar un s social de la llengua oral i escrita adequat en diferents mbits:
privats i pblics, familiars i escolars. La forma de parlar i descoltar duna persona determina la percepci que els altres en
tenen. s per tant imprescindible dotar lalumnat destratgies que afavorisquen un correcte aprenentatge daquesta dimensi
oral de la competncia comunicativa i que li assegure un s efectiu de les situacions de comunicaci en els mbits personal,
social, acadmic i professional al llarg de la seua vida.

230
 231

8. ELEMENTS TRANSVERSALS

8.2 COMUNICACI AUDIOVISUAL. TECNOLOGIES DE LA INFORMACI I LA COMUNICACI

A lactualitat la introducci i generalitzaci de ls de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci tant a lentorn social de
lalumnat com, especficament, a lmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitat des
dedats el ms primerenques possibles.

El terme TIC engloba, a ms, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haur de fer front
des de laula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC en el Primer Curs de Primria afrontarem aquest nou
repte educatiu a partir daquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximaci a ladquisici de les habilitats i destreses directament relacionades amb els eines
informtiques.
b) Iniciar la familiaritzaci de lalumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua ms mplia
accepci.
c) Desenvolupar la prpia tasca educativa a travs de ls dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer daquests tres objectius seria de carcter instrumental i psicomotriu. Lalumnat comenaria a familiaritzar-se amb
els entorns informtics i, molt especialment, amb ls del ratol i les habilitats psicomotrius que requereix el seu s.

En el segon objectiu, la familiaritzaci amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvolupar la
capacitat de lalumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnolgiques i de comunicaci que estan presents
en el seu entorn immediat. Per a aix, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents rees de coneixement
lanlisi de missatges o continguts oferts a travs dels anomenats mass media, principalment la televisi.

Aix mateix, al llarg daquest segon objectiu, seria interessant lalumnat tinguera una noci de les noves realitats sorgides a
lentorn de la Informtica i Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambicis, es centraria en la transformaci dels processos daprenentatge a partir de ls de les
noves eines i realitats tecnolgiques. No es tractaria per tant, nicament, dintroduir canvis menors o puntuals a les activitats
formatives, sin diniciar la capacitaci de lalumnat en laplicaci dels coneixements i competncies bsiques que vaja adquirint
a lentorn de les TIC:

Per comenar aquesta tasca, en els cursos inicials de lEducaci Secundria Obligatria haur introduir-se a lalumnat en el
coneixement i s de lordinador mitjanant la seua utilitzaci com a recurs didctic complementari per reforar o ampliar els
aprenentatges que es duen a terme a laula. Els diferents continguts i competncies clau es treballaran tant des de ls de les
eines tradicionals com en la realitzaci dactivitats interactives, comentari dimatges o vdeos extrets dInternet o amb el
suport daltres continguts i aplicacions procedents de la web o dels mass media.

Finalment, per latractiu que els formats digitals tenen sobre lalumnat, caldria incidir en ls de les TIC en els processos de
desenvolupament i potenciaci de les Competncies Clau relacionades amb la lectoescriptura.

231
 232

8. ELEMENTS TRANSVERSALS

8.3 EMPRENEDORIA

La Programaci Didctica Geografia i Histria -VICENS VIVES- per al Primer curs de lEducaci Secundria Obligatria aborda
tamb lEmprenedoria, el desenvolupament de la capacitat emprenedora de lalumnat tenint present el model dEmprenedoria
suggerit per Martha STONE-WISKE a Vinculacin entre la investigacin y la prctica (Buenos Aires - Paids, 2003). Una
adaptaci i una proposta daquest model shan publicat recentment a La evaluacin de las competencias bsicas de Carmen
PELLICER i Mara ORTEGA (Madrid - PPC, 2009), don tamb hem recollit alguns suggeriments i bones idees sobre avaluaci de
competncies educatives.

Les bases teriques del projecte de lEnsenyament per a la Comprensi, compilat per Martha STONE, es fonamenten en dcades de
treball dirigit per David PERKINS, Howard GARDNER i Vito PERRONE. Entre 1988 i 1995, un grup dinvestigadors de lEscola
de Graduats dEducaci de Harvard va collaborar amb uns 50 docents de 10 escoles dels Estats Units.

Tal com expressa Marta STONE els alumnes que van a lescola han de desenvolupar la comprensi, no tan sols memoritzar fets i
xifres. Els lders empresaris adopten aquestes metes perqu la majoria dels treballadors han de saber com aprendre i com pensar per
tindre xit en aquesta poca de canvi constant i de desenvolupament tecnolgic En les ltimes dcades, els terics de
laprenentatge han demostrat que els alumnes no recorden ni comprenen gran part del que sels ensenya (STONE, M., 2003, pg.
23). La comprensi consisteix en un tipus de coneixement flexible en el qual lalumne/a relaciona el que sap amb experincies,
valors i actituds, produeix alguna cosa nova a partir del que sap, s a dir, utilitza la informaci de manera innovadora, i aquesta
flexibilitat mental s una condici que est molt relacionada amb la competncia emprenedora.

No sha de confondre la comprensi tal com lentenen aquests autors, amb la comprensi lectora o altres tipus de comprensi com
lhan emprat els educadors de manera habitual. El concepte de comprensi que manejarem es refereix a processos ms amplis que
simple memoritzaci i enteniment. Daltra banda, no es refereix tan sols a conceptes i teories, sin tamb a marcs conceptuals,
actituds i valors. s difcil portar a la prctica un valor i adquirir-lo si no sen comprn b el significat en un camp ampli de
situacions i experincies.

Lemprenedoria, la competncia per emprendre, es pot definir com un conjunt de subcompetncies, categories o dimensions
bsiques, les especificitats de les quals serien determinades pels valors i les actituds que impregnen el projecte educatiu de Vicens
Vives. Seguint els autors citats abans, el desenvolupament de lEmprenedoria se centra en el treball de cinc dimensions o capacitats
de lalumnat:

1. Dimensi de la interacci social. Som ssers en relaci, en comunicaci amb els altres. Cap projecte demprenedoria t
sentit en solitari; la xarxa de persones i contactes amb clients, provedors i altres professionals s essencial. La cooperaci amb altres
persones en projectes de talent compartit en multiplica els resultats.

2. Dimensi de la motivaci i la fora interior. La motivaci dassoliment, les emocions proactives, les creences positives, la
realitzaci personal, el desenvolupament dels talents propis i lautonomia personal sn essencials per a lemprenedoria, per eixir de
la zona de confort i afrontar els reptes amb illusi i valentia.

3. Dimensi de la millora-innovaci. La creativitat s una eina bsica en lemprenedor, la capacitat de satisfer noves
necessitats, millorar processos i aportar valor. Aix implica obertura i curiositat, perseverana, imaginaci i tamb rigor.

4. Dimensi eticohumanista. Els bons negocis els fan les bones persones. Un negoci dolent, des del punt de vista tic, acaba
sent un mal negoci. Per desgrcia cada dia veiem notcies i exemples de mals negocis. Lemprenedor/a necessita una tica com a
principi personal i tamb com a estratgia a llarg termini de la sostenibilitat del seu negoci, amb la construcci de relacions de
confiana amb els seus clients.

5. Dimensi simbolicocomunicativa. La capacitat dexpressar les idees en diversos formats comunicatius, com dibuixos,
mapes, narracions, maneres de parlar tant verbals com no verbals, s fonamental per a lemprenedoria, perqu no serveix de res
tindre bones idees i projectes si no els sabem vendre, si no en convencem la societat, si no persuadim.

232
 233

8. ELEMENTS TRANSVERSALS

8.4 EDUCACI CVICA I CONSTITUCIONAL

En leducaci actual s cada vegada ms necessari disposar dun currculum en el qual valors, coneixements, prctiques i
comportaments tinguen com a finalitat comuna aconseguir que en el futur lalumnat participe plenament en una societat tolerant,
solidria, responsable i dialogant. LEducaci cvica i constitucional contribueix a desenvolupar aquest nou repte educatiu propiciant
ladquisici dhabilitats i virtuts cviques per exercir la ciutadania democrtica, desenvolupant el coneixement de les nostres
institucions i del nostre ordenament jurdic bsic i afavorint la convivncia en societat.

Aix, aquest element educatiu transversal pretn el desenvolupament dels alumnes com a persones dignes i ntegres, la qual cosa
exigeix reforar lautonomia, lautoestima i lafany de superaci, i afavorir lesperit crtic per ajudar a la construcci de projectes
personals de vida. Tamb es contribueix a millorar les relacions interpersonals en la mesura que leducaci cvica i constitucional
afavoreix la utilitzaci sistemtica del dileg. Per a aix, es proposen activitats que afavoreixen la convivncia, la participaci, i el
coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminaci i injustcia, que han de permetre consolidar les virtuts cviques
necessries per a una societat democrtica.

Aix mateix, es contribueix a adquirir el coneixement dels fonaments i les formes dorganitzaci de les societats democrtiques, a
valorar positivament la conquista dels drets humans, i a rebutjar els conflictes entre els grups humans i les situacions dinjustcia.

La identificaci dels deures ciutadans, i lassumpci i lexercici dhbits i virtuts cviques adequats a la seua edat en lentorn escolar
i social, permetran que els futurs ciutadans sinicien en la construcci de societats ms cohesionades, lliures, prsperes, equitatives i
justes.

Daltra banda, leducaci cvica i constitucional proposa lestmul de les virtuts i les habilitats socials, limpuls de la faena en equip,
la participaci i ls sistemtic de largumentaci, que requereix el desenvolupament dun pensament propi. La sntesi de les idees
prpies i alienes, la presentaci raonada del propi criteri i la confrontaci ordenada i crtica de coneixement, informaci i opini
afavoreixen, tamb, els aprenentatges posteriors.

Igualment, des de lEducaci cvica i constitucional es desenvolupen iniciatives de planificaci, presa de decisions, participaci,
organitzaci i assumpci de responsabilitats. LEducaci cvica i constitucional entrena en el dileg i el debat, en la participaci, en
laproximaci respectuosa a les diferncies socials, culturals i econmiques i en la valoraci crtica daquestes diferncies, com
tamb de les idees. El currculum atn a la construcci dun pensament propi, i a ladopci de postures sobre problemes i les seues
possibles solucions. Daquesta manera, es refora lautonomia dels alumnes a lhora danalitzar, valorar i decidir, des de la confiana
en ells mateixos i el respecte envers les altres persones.

Safavoreix, tamb, el coneixement i ls de termes i conceptes relacionats amb la societat i la vida democrtica. A ms a ms, ls
sistemtic del debat contribueix especficament a aquesta competncia, perqu exigeix exercitar-se en lescolta, lexposici i
largumentaci.

233
 234

8. ELEMENTS TRANSVERSALS

8.5 ALTRES ELEMENTS TRANSVERSALS

A ms a ms dels elements transversals especficament treballats en els anteriors epgrafs de l'apartat 9 d'aquesta Programaci
Didctica, i tal com s'estableix en el Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s'estableix el currculum bsic de
l'Educaci Secundria Obligatria i del Batxillerat, es treballaran de forma especfica els segents elements transversals:
a) El desenvolupament de la igualtat efectiva entre homes i dones, la prevenci de la violncia de gnere o contra persones amb
discapacitat, i els valors inherents al principi d'igualtat de tracte i no discriminaci envers qualsevol condici o circumstncia
personal o social.
b) L'aprenentatge de la prevenci i resoluci pacfica de conflictes en tots els mbits de la vida personal, familiar i social, aix com
dels valors que sustenten la llibertat, la justcia, la igualtat, el pluralisme poltic, la pau, la democrcia, el respecte als drets
humans, el respecte als homes i dones per igual, a les persones amb discapacitat i el rebuig a la violncia terrorista, la pluralitat,
el respecte a l'estat de dret, el respecte i consideraci a les vctimes del terrorisme, i la prevenci del terrorisme i de qualsevol
mena de violncia.
c) La prevenci de la violncia de gnere, de la violncia contra les persones amb discapacitat, de la violncia terrorista i de
qualsevol forma de violncia, racisme o xenofbia, incls l'estudi de l'holocaust jueu com a fet histric. S'evitaran, en tot cas,
comportaments sexistes i estereotips que suposin discriminaci.
d) Elements curriculars relacionats amb el desenvolupament sostenible i el medi ambient, els riscos dexplotaci i abs sexual,
l'abs i maltractament de persones amb discapacitat, les situacions de risc derivades de la inadequada utilitzaci de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci, aix com la protecci davant demergncies i catstrofes.
d) Foment de lalimentaci equilibrada i l'activitat fsica moderada com a fonts de salut.

234
 235

9. AVALUACI DE LA PRCTICA DOCENT

Els docents avaluen tant els aprenentatges de l'alumnat com els processos d'ensenyament i la seva prpia prctica docent, a travs
dels Estndards d'Aprenentatge incorporats en la programaci docent.
Els Estndards d'Aprenentatge, considerats com concrecions dels criteris d'avaluaci del currculum de cada rea o matria, ens
permeten definir els resultats d'aprenentatge i concretar el que l'alumnat alumne ha de saber, comprendre i saber fer en cada
assignatura. Al seu torn, aquests estndards es valoren a partir dels indicadors dels assoliments, que ens permeten avaluar en quatre
nivells els aprenentatges que l'alumnat ha consolidat respecte als objectius marcats en cada estndard.
Aquest fet permet al docent, al seu torn, avaluar els resultats de les estratgies i mesures educatives que ha adoptat al llarg de la seva
prctica educativa per facilitar que l'alumnat aconsegueixi els objectius establerts en cada estndard d'aprenentatge.
Lavaluaci tant dels processos d'aprenentatge de l'alumnat com de la prpia prctica docent ser continuada. L'avaluaci docent
tindr com a objectiu, al seu torn, adaptar les estratgies educatives adoptades al llarg del curs a les necessitats especfiques de
l'alumnat.
Els Estndards d'Aprenentatge i, en el seu cas, els indicadors d'assoliments permeten, en aquest sentit, identificar els coneixements,
capacitats, competncies..., que amb relaci a un alumne individual o al conjunt del grup classe han de ser consolidats, i que han de
permetre adaptar la prctica educativa a les necessitats especfiques dels alumnes perqu puguin assolir els coneixements establerts
en els corresponents Estndards d'Aprenentatge.
Amb relaci a la prctica docent, els indicadors d'assoliments permeten valorar:
Si s'est complint amb la planificaci: activitats, temps, responsabilitats,
Si existeix desviaci entre l'objectiu definit i lacci o accions dissenyades per assolir-lo.
Si sestan assolint altres coses diferents a les planificades intencionadament.
Si s'est progressant en la lnia definida en l'objectiu.
Si els resultats obtinguts generen satisfacci en els implicats
Dins del procs d'ensenyament i aprenentatge, l'equip docent de cada grup d'alumnes celebrar sessions d'avaluaci per valorar tant
els aprenentatges de l'alumnat, com els processos d'ensenyament i la seva prpia prctica docent.
L'equip docent haur dadoptar les mesures ordinries o extraordinries ms adequades. Aquestes mesures es fixaran en plans de
millora de resultats collectius o individuals que permetin solucionar les dificultats, en collaboraci amb les famlies i mitjanant
recursos de suport educatiu.
Com eina auxiliar per reflexionar i valorar l'activitat docent oferim a continuaci una rbrica de la prctica docent en qu es valoren
els segents aspectes:
Calendaritzaci de les unitats i els continguts. Planificaci de les unitats didctiques al llarg del curs i calendaritzaci dels
continguts a abordar en cada unitat.
Exposici de la informaci. Claredat en les explicacions docents, amb una recepci i una interacci adequada amb l'alumnat per
comprovar lassimilaci de les informacions transmeses.
Eficcia de les activitats i recursos. Elecci i s adequats de les activitats i recursos emprats per a la consecuci dels objectius
didctics i els criteris d'avaluaci plantejats.
Diversitat de recursos. s de gran diversitat de recursos i materials, incloent-hi les TIC i ls educatiu dels mitjans de
comunicaci, per fomentar un aprenentatge ampli i una bona motivaci de l'alumnat.
Estratgies de motivaci de l'alumnat. Elaboraci de propostes que animin a l'alumnat a desenvolupar les seves capacitats en
funci dels seus propis interessos i a mantenir linters i l'esfor durant el seu aprenentatge.
Interacci amb l'alumnat. Relaci fluida del docent amb l'alumnat afavorint amb aix el desenvolupament de les activitats
d'aprenentatge.
Avaluaci dels aprenentatges. Avaluaci dels continguts i les competncies adquirits a travs dels Estndards d'Aprenentatge.

235
 236

3.1. HISTORIA MUNDO CONTEMPORANEO 1 Bachiller

INTRODUCCIN
Segn el DECRETO 102/2008, de 11 de julio, del Consell, por el que se establece el currculo del
bachillerato en la Comunitat Valenciana. [2008/8761]2, El bachillerato contribuir a desarrollar en el
alumnado las capacidades que le permitan:
a) Ejercer la ciudadana democrtica, desde una perspectiva global, y adquirir una conciencia cvica
responsable, inspirada por los valores de la Constitucin Espaola as como por los derechos humanos, que
fomente la corresponsabilidad en la construccin de una sociedad justa y equitativa y favorezca la
sostenibilidad.
b) Consolidar una madurez personal y social que les permita actuar de forma responsable y autnoma y
desarrollar su espritu crtico. Prever y resolver pacficamente los conflictos personales, familiares y sociales.
c) Fomentar la igualdad efectiva de derechos y oportunidades entre hombres y mujeres, analizar y valorar
crticamente las desigualdades existentes e impulsar la igualdad real y la no discriminacin de las personas
con discapacidad.
d) Afianzar los hbitos de lectura, estudio y disciplina, como condiciones necesarias para el eficaz
aprovechamiento del aprendizaje, y como medio de desarrollo personal.
e) Dominar, tanto en su expresin oral como escrita, el castellano y el valenciano, y conocer las obras
literarias ms representativas escritas en ambas lenguas fomentando el conocimiento y aprecio del
valenciano; as como la diversidad lingstica y cultural como un derecho y un valor de los pueblos y de las
personas.
f) Expresarse con fluidez y correccin en una o ms lenguas extranjeras objeto de estudio.
g) Utilizar con solvencia y responsabilidad las tecnologas de la informacin y la comunicacin.
h) Acceder a los conocimientos cientficos y tecnolgicos fundamentales y asegurar el dominio de las
habilidades bsicas propias de la modalidad escogida; as como sus mtodos y tcnicas.
i) Conocer y valorar crticamente las realidades del mundo contemporneo, sus antecedentes histricos y los
principales factores de su evolucin. Participar, de forma solidaria, en el desarrollo y mejora de su entorno
social.
j) Comprender los elementos y procedimientos fundamentales de la investigacin y de los mtodos
cientficos. Conocer y valorar de forma crtica la contribucin de la ciencia y la tecnologa en el cambio de las
condiciones de vida, as como afianzar la sensibilidad y el respeto hacia el medio ambiente.
k) Afianzar el espritu emprendedor con actitudes de creatividad, flexibilidad, iniciativa, trabajo en equipo,
confianza en uno mismo y sentido crtico.
l) Desarrollar la sensibilidad artstica y literaria, as como el criterio esttico, como fuentes de formacin y
enriquecimiento cultural.
m) Utilizar la educacin fsica y el deporte para favorecer el desarrollo personal y social.
n) Afianzar actitudes de respeto y prevencin en el mbito de la seguridad vial y de la salud laboral.
Tambin desarrolla los Objetivos generales: el desarrollo de esta materia ha de contribuir a que las
alumnas y los alumnos adquieran las siguientes capacidades:
1. Conocer y analizar, situndolos adecuadamente en el tiempo y el espacio, hechos y acontecimientos
relevantes de la historia del mundo contemporneo, valorando su significacin histrica y sus repercusiones
en el presente.
2. Comprender e interrelacionar los principales procesos econmicos, sociales, polticos, tecnolgicos y
culturales que configuran la historia reciente, identificando sus rasgos ms significativos y analizando los
factores que los han conformado.
3. Conocer las coordenadas internacionales a escala europea y mundial en los siglos XIX y XX para
entender las relaciones entre los estados durante esa poca y las implicaciones que comportaron.
4. Adquirir una visin global del mundo contemporneo que, conjugando la dimensin interna e internacional
en la explicacin de los procesos, facilite el anlisis de las situaciones y problemas del presente,
considerando en ellos tanto sus antecedentes histricos como sus relaciones de interdependencia.
5. Emplear con propiedad los conceptos bsicos y especficos de la Historia contempornea y realizar
actividades de indagacin y sntesis en las que se analicen, contrasten e integren informaciones diversas,
valorando el papel de las fuentes y el trabajo del historiador.
6. Planificar y elaborar breves trabajos de indagacin, sntesis o iniciacin a la investigacin histrica, en
grupo o individualmente, en los que se analicen, contrasten e integren informaciones diversas, valorando el

236
 237
papel de las fuentes y los distintos enfoques utilizados por los historiadores, comunicando el conocimiento
histrico adquirido de manera razonada, adquiriendo con ello hbitos de rigor intelectual.
7. Desarrollar la sensibilidad y el sentido de la responsabilidad ante los problemas sociales, en especial los
que afectan a los derechos humanos y a la paz, adoptando actitudes democrticas y adquiriendo
independencia de criterio y hbitos de rigor intelectual.
8. Buscar, seleccionar, interpretar y relacionar informacin procedente de fuentes diversas, -realidad, fuentes
histricas, medios de comunicacin o proporcionada por las tecnologas de la informacin- , tratarla de forma
conveniente segn los instrumentos propios de la Historia, obteniendo hiptesis explicativas de los procesos
histricos estudiados y comunicarla con un lenguaje correcto que utilice la terminologa histrica adecuada.
9. Defender razonadamente las propias ideas sobre la sociedad y revisarlas de forma crtica teniendo en
cuenta nuevas informaciones, corrigiendo estereotipos y prejuicios y entendiendo el anlisis histrico como
un proceso en constante reconstruccin.
10. Comprender la Historia como una ciencia abierta a la informacin y a los cambios que brindan las
nuevas tecnologas.

Estos objetivos se concretan en una serie de ncleos de contenidos

1.- Los contenidos que corresponden a este ncleo son:

Localizacin en el tiempo y en el espacio de procesos, estructuras y acontecimientos relevantes de la
historia del mundo contemporneo, comprendiendo e interrelacionando los componentes econmicos,
sociales, polticos y culturales que intervienen en ellos.
Identificacin y comprensin de los elementos de causalidad que se producen en los procesos de evolucin
y cambio que son relevantes para la historia del mundo contemporneo y en la configuracin del mundo
actual, adoptando en su consideracin una actitud emptica.
Definicin de un problema referente a un proceso histrico y formulacin de hiptesis de trabajo.
Anlisis de elementos y factores histricos. Elaboracin de sntesis integrando informacin de distinto tipo.
Utilizacin crtica de fuentes y material historiogrfico diverso.
Contraste de interpretaciones historiogrficas
2. Las bases del mundo contemporneo. Transformaciones del siglo XIX.
3. Conflictos y cambios en la primera mitad del siglo XX.
4. El mundo en la segunda mitad del siglo XX.
5. Problemas, perspectiva y transformacin cultural en el mundo contemporneo

Justificacin del proyecto

Cualquier libro de texto de historia del mundo contempornea que pueda consultarse no contempla la
interesante trayectoria terica y prctica que han seguido las mujeres en la lucha por la consecucin de
todos los derechos civiles, social y poltica para todas las personas y para ellas mismas. Queda siempre, en
este sentido, un profundo olvido sobre las aportaciones que han formulado las mujeres para vivir en un
mundo ms justo. Muchos historiadores afirman que las mujeres no estn en la historia porque no han hecho
nada relevante. Si lo hubieran hecho, estaran. Ante esta afirmacin deberamos preguntarnos: qu fuentes
histricas han sido consultadas?, cuntos documentos, voces, palabras, testimonios de mujeres han sido
recogidos?
La historia ha sido construida desde un punto de vista androcntrico. Las categoras de estudio de la
historia tambin. Esto ha contribuido a invisibilizar a la mitad de la poblacin, considerndose meras
excepciones aquellas mujeres que atravesaban esta coraza, o directamente desautorizadas sus voces.
Los estudios sobre las mujeres, que se han iniciado a nivel mundial hace ms de 40 aos (en nuestro pas
hace aproximadamente 30), han dado como fruto la posibilidad de hacer visibles a las mujeres y de que nos
encontremos con su presencia y protagonismo en todas las pocas de nuestra historia. Muchas mujeres han
quedado en el anonimato, pero esto no significa que no hayan estado presentes en todos los
acontecimientos polticos, sociales y econmicos que les toc vivir, simplemente no se las ha nombrado. A
quien no se la (le) nombra no existe. Es esta una situacin justa y legtima para las mujeres?
Una nueva historia se est construyendo con la voz y la palabra de las mujeres. La historia oral, por ejemplo,
ha sido una fuente fundamental de informacin en los acontecimientos contemporneos. Ha rescatado la voz
y la opinin, la verdad de las mujeres y esto nos ha permitido, muchas veces, cambiar el curso de la historia
misma.

237
 238
De igual forma la bsqueda de nuevos documentos histricos, la escritura de las mujeres, las (re)lecturas de
la historia y las investigaciones de muchas historiadoras han hecho posible dar un nuevo sentido a los
acontecimientos.
No es posible educar para una sociedad equitativa entre los sexos y copartcipe en responsabilidades
sociales, civiles y polticas si no se muestran los rostros de las mujeres, sus logros, los lmites de la
sociedad patriarcal y las pautas para superarla. Tampoco es posible hacerlo en una actitud de misoginia
continuada.
Ha sido la revolucin incruenta ms larga (ms de dos siglos), que permanece en nuestro tiempo y que ha
adquirido un carcter universal inexcusable.
Por lo que el estudio de la historia, no se puede realizar en la actualidad sin la incorporacin de estos
estudios.

Los objetivos de este proyecto es construir una visin de la historia ms completa, en la que las palabras,
hechos y categoras de anlisis se amplen.
. OBJETIVOS

1. Descubrir y reconocer los comportamientos y los valores que histricamente han desarrollado las mujeres
contemporneas, situndolos en los contextos que les ha tocado vivir.
2. Conocer las principales etapas del movimiento feminista y las relaciones del feminismo con el contexto
histrico.
3. Ampliar el conocimiento de las mujeres que hablaron y escribieron a favor de las mujeres y tener modelos
de referencia femeninos.
4. Conocer las dificultades que han tenido las mujeres en el acceso a la educacin.
5. Identificar los mecanismos que han producido el ocultamiento de las mujeres, explicar las condiciones que
posibilitan que algunas de ellas puedan ser rescatadas para la historia y que permitan la construccin y la
transmisin de una historia en equidad, es decir, cmo es posible (re)escribir la historia.
6. Conocer y analizar los hechos ms significativos de la historia del mundo contemporneo a travs de la
teora
1 BACHILLER HISTORIA MUNDO CONTEMPORANEO. Curso 2015-16
CONTENIDOS CRITERIOS DE EVALUACIN
1.- Introduccin al estudio de 1. Identificar las transformaciones ms relevantes operadas en el
la historia siglo XIX y hasta la Primera Guerra Mundial, en los campos
2.- Antiguo Rgimen demogrfico, tecnolgico, de organizacin poltica y econmica y
3.-Siglo XIX largo. (1750-1914) de estructura social, sealando su distinto grado de influencia en
unas u otras zonas del mundo, el papel hegemnico asumido por
De la Querella de las Mujeres algunas potencias y los conflictos suscitados entre ellas.
al Sufragio universal 2. Explicar los cambios y permanencias ms importantes de la
historia del mundo contemporneo. Identificar y analizar los
factores y caractersticas de las grandes transformaciones con el
fin de comprender la historia como un proceso
9. Identificar y utilizar los procedimientos y tcnicas bsicas de
aprendizaje comprendiendo y valorando el anlisis histrico como
un proceso en constante reelaboracin. Obtener de fuentes
diversas informacin relevante para explicar los procesos
histricos y estudiarlos.
4. Siglo XX. Era de las 3.Situar cronolgicamente acontecimientos y procesos relevantes
catstrofes (1914-1945) de la historia del mundo en el siglo XX y analizar su vinculacin
con determinados personajes, abordando la relacin existente
El movimiento feminista, entre la accin individual y los comportamientos colectivos
segunda ola. 4. Identificar las normas e intereses que regulan en el siglo XX las
relaciones entre los Estados, analizando las causas de algn
conflicto blico importante y los principales mecanismos arbitrados
a lo largo del siglo para articular las relaciones internacionales,
valorando su funcionamiento con vistas a mantener la paz y la
seguridad internacional.
5.Identificar y analizar, en un proceso histrico significativo, los
238

5. Siglo XX Guerra fra. Edad
de oro. (1945-1989)
La mstica de la feminidad
6. Siglo XX. La era del
derrumbe. Nuevo orden
mundial
7. Siglo XXI
Los feminismos.
239
principios que inspiran la organizacin e instituciones de los
sistemas parlamentarios, los factores que han influido en su
desarrollo progresivo, y los qu han hechos posibles, en
determinadas circunstancias histricas, la quiebra del rgimen
democrtico, as como su posterior recuperacin
3.Situar cronolgicamente acontecimientos y procesos relevantes
de la historia del mundo en el siglo XX y analizar su vinculacin
con determinados personajes, abordando la relacin existente
entre la accin individual y los comportamientos colectivos
11. Utilizar los conceptos bsicos de la Historia contempornea
comprendiendo y asumiendo las especiales caractersticas de la
conceptualizacin histrica y reconocer la posibilidad de diferentes
interpretaciones sobre un mismo hecho y la necesidad de
someterlas a un anlisis crtico.
12. Analizar la actual configuracin de la Unin Europea, valorando
su significacin y presencia en el mundo, y sintetizar la evolucin
histrica posterior a la Segunda Guerra Mundial de alguno de los
principales Estados actuales de la Unin.
6. Situar cronolgicamente y distinguir las caractersticas de los
perodos de expansin y recesin que ha experimentado la
economa mundial contempornea. Determinar, a travs de un
caso significativo, las implicaciones que los perodos de uno y otro
signo tienen en las relaciones sociales, en los modos de vida, en el
consumo y en la ocupacin, y en la poltica internacional
7.Sintetizar la evolucin histrica de alguno de los pases que han
experimentado en el siglo XX un proceso de descolonizacin,
identificando sus principales problemas de tipo cultural, econmico,
social y poltico, y estableciendo las posibles conexiones de estos
problemas con la experiencia colonial y las dependencias
neocoloniales
8.Caracterizar las transformaciones ms significativas que se han
producido en el mundo desde el ltimo tercio del siglo XX,
valorando la existencia de nuevos centros de poder a la vez que el
impacto de la globalizacin en las esferas poltica, econmica y
cultural
10. Analizar algn conflicto o cuestin de actualidad, de dimensin
internacional, a partir de la informacin procedente de distintos
medios de comunicacin social, valorando crticamente la
disparidad de enfoques y tomando en consideracin los
antecedentes histricos del tema.

Distribucin temporal
1 evaluacin: temas 1, 2 ,3
2 evaluacin: temas 4, 5
3 evaluacin: temas 6, 7.

Criterios de calificacin.
Hay tres evaluaciones, los exmenes se harn al final de cada tema (excepto el 1. Introduccin), de manera
que habr uno o dos por evaluacin
-Se valorar.
-El trabajo realizado en clase y en casa.
-La actitud, la asistencia a clase y la participacin.
Valoracin. Examen: 70% Trabajos: 30%. La nota final ser la media de las tres evaluaciones. -No se
repetir el examen sin causa absolutamente justificada y documentada.
239
 240
Se podrn hacer trabajos voluntarios, la nota de los mismos se sumara a la de los trabajos obligatorios y se
dividir por el total de los presentados. Tambin se valoraran en la nota final a criterio de la profesora.
-No se obtendr la nota media si en los exmenes no se saca un 4 como mnimo (sobre 10) y no se realizan
todos los trabajos.
- En la tercera evaluacin ser obligatorio un trabajo en grupo que constara de un dossier documental,
elaboracin de una presentacin y una exposicin en clase. Aqu la nota se repartir equitativamente
entre los trabajos y exmenes que se puedan hacer. (Dossier leer.es)
Recuperacin:
Se har un examen de recuperacin por evaluacin. La nota del examen ser el 100% y ser la que sume
en la nota final, no tendrn derecho a evaluacin continua ni a presentarse a la recuperacin quien no
haya entregado los trabajos obligatorios. Quien suspenda la primera o la segunda evaluacin con un
cuatro podr compensarla con un seis en la siguiente sin necesidad de hacer examen de recuperacin.
No habr ningn examen a final de curso para recuperar la totalidad de la asignatura.
Quien este en esta situacin se volver a evaluar en la convocatoria extraordinaria de Julio.

3.2 HISTORIA DE ESPAA

INTRODUCCIN

Segn el DECRETO 87/2015, de 5 de junio, del Consell, por el que establece el currculo y desarrolla la
ordenacin general de la Educacin Secundaria Obligatoria y del Bachillera-to en la Comunitat Valenciana.

La Historia de Espaa es una materia comn para todas las modalidades de Bachillerato y pretende
profundizar en el desarrollo del pensamiento histrico del alumnado. Esta materia aporta un marco de
pensamiento que permite comprender la dimensin temporal y causal de los fenmenos histricos, de los
motivos de las acciones humanas, comparar diversas alternativas de solucin a problemas, considerar la
evolucin histrica como una sucesin de encrucijadas donde la decisin humana es fundamental y donde
los conflictos sociales cobran sentido.
El aprendizaje histrico tambin fomenta el gusto por indagar sobre el pasado, plantearse preguntas
y tratar de responderlas usando de modo crtico una variedad de fuentes para seleccionar la informacin
relevante e interrelacionarla con el fin de comprender los hechos y procesos histricos clave. Precisamente,
esta forma de construir el conocimiento histrico da lugar a la existencia de posibles interpretaciones de los
hechos histricos cuyos argumentos basados en evidencias son debatidos continuamente. Esto supone
admitir que la historia es un conocimiento abierto y en construccin, a la vez que riguroso y crtico.
La Historia de Espaa tiene como objeto el estudio de los procesos histricos que nos permiten
entender nuestro presente en su complejidad y diversidad. El conocimiento histrico es as el resultado de
un dilogo permanente entre pasado y presente: nuestra mirada actual da sentido al conocimiento de los
cambios histricos y, a su vez, el conocimiento del pasado enriquece nuestra comprensin del presente.
Este dilogo permanente asegura nuevos aprendizajes.
La Historia de Espaa constituye un contexto particular del conocimiento histrico y por ello permite
abordar la reflexin sobre la realidad en la que vivimos en relacin con sus fundamentos ms lejanos y ms
prximos. Favorece una mirada hacia el propio presente que es enriquecida desde el anlisis y la reflexin
ms profunda y crtica. Por tanto, su aprendizaje contribuye a la formacin intelectual del alumnado al dotarle
de una perspectiva ms rigurosa sobre el presente y a dotarle de criterios para situarse ante los problemas
actuales. Contribuye tambin a su formacin como ciudadano responsable, consciente de sus derechos y
obligaciones, de su herencia recibida y de su compromiso con las generaciones futuras.
La Historia de Espaa ofrece una visin de conjunto de los procesos histricos fundamentales de los
territorios que configuran el actual Estado espaol, sin olvidar por ello su pluralidad interna y su pertenencia
a otros mbitos ms amplios, como el europeo y el iberoamericano. Esta materia contempla, en el anlisis
de los procesos histricos, tanto los aspectos compartidos como los diferenciales.
La seleccin y organizacin de contenidos responde a este planteamiento y estn estrechamente
ligados a los criterios de evaluacin. En efecto, si en la organizacin de los bloques se reconoce una
secuencia de procesos y perodos histricos, en los criterios se ha buscado una redaccin en la que se
incide en aquellos componentes que configuran el pensamiento histrico: la nocin de cambio y continuidad,
la explicacin histrica, el uso de fuentes y evidencias, la duracin y cronologa de los procesos, la
240
 241
comprensin y la interpretacin histricas y la adopcin de una perspectiva histrica. Todos ellos son
necesarios para una comprensin profunda de los hechos y procesos histricos incluidos en cada bloque.
El bloque inicial tiene un carcter transversal por lo que condiciona la seleccin de contenidos de las
secuencias didcticas y de la programacin. Este bloque rene contenidos que constituyen la base del
aprendizaje histrico y prefiguran un marco metodolgico flexible para disear las actividades. Plantearse
preguntas y planificar una indagacin, seleccionar y organizar la informacin, buscar evidencias, analizarlas
e interpretarlas y elaborar conclusiones y comunicarlas constituyen acciones metodolgicas, ligadas a tipos
de pensamiento, de gran valor para el desarrollo de la autonoma intelectual del alumnado. Otros contenidos
se refieren al desarrollo de estrategias que potencien el aprendizaje entre iguales, la gestin de proyectos
individuales y grupales y la autorregulacin del proceso de aprendizaje. Los contenidos de este bloque son
transversales respecto a los dems bloques y tienen un carcter de progreso cualitativo.
Los siguientes bloques se organizan en torno a procesos histricos que guardan relacin entre s y
una secuencia que se aproxima al orden cronolgico. Hay que tener en cuenta que son procesos de distinta
naturaleza y duracin y que pueden desarrollarse simultneamente pues su definicin no deja de ser una
construccin de la historiografa. Esto es especialmente destacable en el bloque 2 en el que se seleccionan
aquellos procesos y hechos previos a la contemporaneidad pero que son relevantes para comprenderla.
Dichos procesos van desde la formacin de las primeras sociedades en la Pennsula Ibrica, la integracin
en estructuras polticas y culturales ms amplias y cuyo resultado es el legado grecorromano, la instauracin
de la monarqua visigoda como marco de un proceso de ruralizacin y que abre el paso a las sociedades
medievales marcadas por la conquista musulmana de la Pennsula y la creacin de los reinos cristianos cuya
dinmica interna secular confluir en un proceso de formacin de las sociedades medievales y de la
centralizacin monrquica que culminar en la Monarqua Hispnica y su relacin con un contexto
internacional ms complejo. Este bloque tiene un carcter introductorio por lo que deber tenerse en cuenta
el grado de profundidad en el estudio de los diferentes procesos histricos.
Los siguientes bloques se articulan en torno a la contemporaneidad que tiene una mayor relevancia
en el conjunto de la asignatura. As, el bloque 3 aborda la crisis del Antiguo rgimen. En esta crisis
convergen algunos de los problemas sociales, econmicos y polticos apuntados en al bloque anterior, pero
ahora enfocados hacia los proyectos polticos que trata de solucionarlos. Por tanto, este bloque se centra en
los momentos de inflexin en el que se apuntan los cambios que determinarn la contemporaneidad.
Los siguientes bloques abordan ya los procesos propios de la Edad Contempornea en Espaa y que
son muy similares a los que afectaron a otros pases europeos prximos. El bloque cuarto se centra en el
proceso de construccin del estado liberal. Un proceso discontinuo en el que pugnan las fuerzas que tratan
de fundar un rgimen liberal frente aquellos que optan por una vuelta al absolutismo. El consiguiente
conflicto es parejo al que ocurre en buena parte de Europa y es el trasfondo para entender las caractersticas
del nuevo rgimen, de sus contradicciones y limitaciones que alcanzarn un punto crtico en el Sexenio
revolucionario. Es tambin el momento donde tiene lugar la formacin de una sociedad capitalista como
resultado de las reformas liberales y la incipiente industrializacin.
El siguiente bloque estudia la Restauracin y el original sistema poltico ideado por Cnovas para
superar los problemas que marcaron el periodo anterior. En este bloque tambin se estudia en una
perspectiva histrica los cambios econmicos y sociales que acompaan al triunfo del capitalismo y que
originarn nuevos problemas econmicos y conflictos sociales. Entre ellos destaca el desarrollo desigual de
las regiones espaolas y la aparicin de reivindicaciones nacionalistas que agudizan los problemas polticos
relativos a la organizacin territorial del estado que se aaden al papel desempeado por el ejrcito y la
iglesia en la configuracin del sistema poltico. Otro protagonista fundamental de este perodo es el
movimiento obrero. La conjuncin de los problemas econmicos, sociales y polticos, agudizados por crisis
puntuales conducirn a la crisis del sistema de la Restauracin y a la bsqueda de alternativas como la de
carcter autoritario que fue la dictadura de Primo de Rivera.
El bloque 6 aborda una nueva tentativa de solucin a la crisis del sistema de la Restauracin, en este
caso de carcter democrtico: la II Repblica. Sus reformas dirigidas a solucionar los problemas que venan
del siglo anterior generaron una creciente conflictividad social y poltica a lo que contribuy el contexto
internacional. En esta situacin el fallido golpe de estado dirigido por militares desencaden la guerra civil y
su desenlace dio paso a la instauracin de una dictadura.
El bloque 7 abarca la evolucin de la dictadura del general Franco. Su larga duracin requiere de una
explicacin donde se tengan en cuenta los mecanismos de represin, los apoyos sociales, su base de
legitimidad y el contexto internacional. La propia dinmica del rgimen gener sus propias contradicciones y
provoc su crisis al calor de la cual se fueron fraguando diversas alternativas polticas.
241
 242
Finalmente, el bloque 8 permite adentrarse en la historia reciente, un referente constante en los
debates sobre los problemas actuales. Es importante situarlo en perspectiva histrica como un perodo no
exento de profundos conflictos, pero cuya forma de afrontarlos ha facilitado la instauracin y consolidacin
de un rgimen democrtico con todo lo que ello significa incluido las posibilidades de mejora, sus lmites y
carencias. Precisamente, la Historia de Espaa aporta un referente intelectual fundamental para entender en
profundidad el sentido histrico de la ciudadana en un estado democrtico.
Esta materia se configura tambin con la integracin de una serie de elementos transversales que se
ayudan a fusionar el resto de elementos curriculares. Estos elementos relativos al mbito de la
comunicacin, el uso de las TIC, la educacin cvica y constitucional y el emprendimiento estn integrados, a
su vez, en el desarrollo de las competencias claves a cuyo desarrollo contribuye esta materia.
En lugar destacado est su contribucin a la competencias sociales y cvicas al aportar una serie de
conocimientos, estructuras de pensamiento, habilidades y actitudes necesarios para interpretar fenmenos y
problemas sociales en contextos cada vez ms complejos, participar en la toma de decisiones informada y
abordar los conflictos de forma creativa desde el dilogo, el respeto mutuo y las convicciones democrticas.
El aprendizaje histrico permite adentrarse en el conocimiento del funcionamiento de la sociedad, en los
cambios y las resistencias que estos pueden generar, de las posibilidades de la accin humana, de su
capacidad de eleccin ante desafos vitales, la construccin de valores como el de la libertad personal, la
solidaridad, el respeto o la justicia. Estos conocimientos y valores son la base para la accin y la
participacin ciudadana crtica y responsable en diversos mbitos. Dicha participacin se basa en el dilogo
igualitario y el respeto a las diferencias entre grupos desde el referente de los derechos humanos.
El conocimiento de diversas expresiones culturales y su comprensin como fenmenos sociales es
otra de las finalidades de esta materia en tanto que reflejo de las mentalidades que son producto del cambio
y, a la vez, intrpretes y factores del mismo. Estas manifestaciones constituyen parte de nuestro patrimonio y
de nuestras seas de identidad como sociedad. La Historia de Espaa contribuye a tomar conciencia del
valor y significado de este legado.
Desde esta materia tambin se promueve el desarrollo de las competencias bsicas en ciencia y
tecnologa mediante la introduccin a los mtodos del conocimiento cientfico, el espritu crtico, el
razonamiento basado en evidencias.
La naturaleza de los aprendizajes de esta materia est muy vinculada al desarrollo de la competencia
en comunicacin lingstica pues subraya la necesidad de comprender un amplio abanico de textos
continuos y discontinuos (mapas, tablas grficas, infografas, lneas de tiempo) presentados en diferentes
formatos y utilizados como fuentes cuya explotacin didctica requiere habilidades como extraer informacin
relevante, interpretarla o reflexionar sobre su estructura. Tambin necesita la expresin mediante diversos
tipos de textos ligada a la elaboracin de conocimiento a travs del dilogo, la comunicacin de ideas y
conclusiones en los que la organizacin coherente de la informacin, su adecuacin a la situacin
comunicativa o el uso de un vocabulario adecuado es importante.
En esta lnea, la competencia digital es reforzada en tanto que gran parte de la obtencin, registro,
interpretacin y comunicacin del conocimiento se hace a travs de medios digitales, Internet y mediante las
TIC. Su aprovechamiento en el aprendizaje requiere el manejo responsable de diversas herramientas y
programas para obtener informacin, filtrarla de modo crtico, crear contenidos, compartirlos e interactuar en
la Red.
Esta materia ofrece muchas posibilidades para desarrollar la competencia para aprender a aprender
pues potencia la reflexin sobre uno mismo como aprendiz, sobre las estrategias que ms se ajustan a los
requerimientos de la tarea y a su grado de destreza. Sobre todo desde el bloque inicial se abordan aspectos
que configuran esta competencia como el planteamiento de preguntas, hacer planes, obtener informacin y
evaluarla. Asimismo, se promueve la confianza en sus posibilidades y la participacin en situaciones de
aprendizaje cooperativo.
Finalmente, contribuye a la competencia de sentido de iniciativa y espritu emprendedor al potenciar
su progresiva autonoma en la toma de decisiones y planificacin de actuaciones, en la resolucin de
problemas de temtica social y en potenciar su sentido crtico y sentido de la responsabilidad.
La seleccin de los diferentes tipos de contenidos organizados en bloques enfocados al desarrollo de
las competencias bsicas y la inclusin de los temas transversales tiene implicaciones metodolgicas y en la
evaluacin. As, para el aprendizaje de la Historia de Espaa es necesario promover la participacin del
alumnado a travs de la cooperacin y el dilogo constante. Otro principio es potenciar el aprendizaje
basado en la indagacin individual o colectiva donde se favorece la colaboracin, la elaboracin de
proyectos y su evaluacin, la diversificacin de las estrategias y recursos. Es el planteamiento metodolgico
242
 243
lo que dar sentido a la utilizacin de diversos procedimientos y tcnicas y, por tanto, a la elaboracin de
secuencias didcticas.
El aprendizaje competencial implica cambios profundos en los mtodos que hoy predominan en las
aulas en la enseanza de esta materia. El planteamiento metodolgico debe inducir a los alumnos a
movilizar sus recursos para llevar a cabo desempeos. Por ello, la eleccin de diferentes modelos didcticos
debe contribuir a crear ambientes motivadores encaminados a llevar a cabo prcticas sociales que den
sentido a dichos aprendizajes y comprometan al alumnado con su aprendizaje y participacin social.
La evaluacin de los aprendizajes de carcter competencial sita en un primer plano el uso de
criterios. Estos aluden a diversas situaciones en los que el alumnado ha de utilizar de manera integrada,
mediante diversos procesos cognitivos y afectivos, sus conocimientos, habilidades y actitudes as como el
uso de diversos recursos en una serie de contextos-tipo, que el docente habr de seleccionar y concretar en
el aula. Tambin su redaccin aporta detalles sobre la naturaleza de ejecucin (cmo, con qu, para qu,
dnde, cundo, etc.). Es importante destacar que los criterios estn configurados como un referente del
progreso de aprendizaje y para ello es importante considerar los correspondientes a la asignatura de
Geografa e Historia en la ESO. La complejidad del aprendizaje en Historia de Espaa unido al enfoque
competencial que se le da hace necesario ampliar la variedad de procedimientos e instrumentos de
evaluacin en combinacin con los criterios. El uso de rbricas, portafolios, listas de comprobacin, etc.
proponen ir ms all de la diversidad de los exmenes e integrar la evaluacin en el propio proceso de
aprendizaje.
Finalmente, la conjuncin de los elementos del currculo est pensado para atender a la diversidad
desde una perspectiva inclusiva. El currculo propone diversos tipos de contenidos destacando aquellos que
favorecen el aprendizaje basado en el desarrollo del pensamiento y la seleccin de contenidos relevantes
para entender el mundo del presente. Los enfoques metodolgicos favorecen la participacin e implicacin
del alumnado. Dichos enfoques incluyen y dan coherencia al uso de mltiples recursos, desde manuales
escolares hasta informacin presentada a travs de diversos formatos y medios, y a diferentes
procedimientos que pueden favorecer distintos estilos de aprendizaje. Todo ello facilitar la atencin a la
diversidad en el aula, a la vez que dota al alumno de una forma general de actuar para aprender siguiendo
una serie de pasos inspirados en la racionalidad cientfica. Finalmente, desde la evaluacin tambin se
favorece la atencin a la diversidad a partir del hecho de que los criterios adopten una secuencia progresiva
y diferenciada que permite identificar los aprendizajes bsicos y que se propongan diversos instrumentos y
procedimientos para evaluar los diferentes aprendizajes que nos aproximan a una evaluacin autntica.

243

Contenidos y criterios de la asignatura Historia de Espaa
Bloque 1: Contenidos comunes al aprendizaje de Historia de Espaa. Curso 2 Bachillerato
Contenidos
Estrategias para definir problemas y formular preguntas e hiptesis sobre
las causas y consecuencias, sobre los cambios y continuidades relativos a
hechos histricos de la Historia de Espaa.
Estrategias para la elaboracin de guiones o planes de indagaciones
sobre procesos histricos de forma colectiva previendo los recursos y
fuentes de informacin necesarios con la orientacin del profesor.
Aportacin de soluciones originales a los problemas relativos a hechos
histricos.
Pensamiento medios-fin. Pensamiento alternativo. Pensamiento de
perspectiva. Pensamiento alternativo.. Pensamiento causal y
consecuencial.
Responsabilidad y eficacia en la resolucin de tareas.
Proceso estructurado de toma de decisiones. Clculo de oportunidades y
riesgos.
Estrategias de supervisin y resolucin de problemas.
Evaluacin de procesos y resultados. Valoracin del error como
oportunidad.
Uso de diversos procedimientos para obtener y seleccionar informacin
sobre hechos histricos a partir de fuentes variadas presentados en
diferentes lenguajes: verbal, audiovisual, cartogrfico, estadstico
pertenecientes a diversos gneros y obtenidos por varios medios.
Uso de buscadores en Internet: consideracin de la calidad, fiabilidad y
sesgo de las fuentes.
Clasificacin y uso crtico de fuentes de informacin. Procedimientos de
citacin de fuentes.
Uso de estrategias de comprensin lectora y oral adecuadas a su nivel.
Fomento de estrategias de animacin a la lectura de textos de
divulgacin de Historia de Espaa.
Uso de diversos procedimientos para la clasificacin, organizacin,
anlisis y representacin de la informacin: esquemas, mapas
244
Curso 2 Bachillerato
Criterios de evaluacin Competencias
BL1.1. Planificar la realizacin de una indagacin sobre las causas y CAA
consecuencias de hechos y procesos relativos a la historia de Espaa, CIEE
definir problemas a partir de preguntas e hiptesis y proponer un plan
ordenado y flexible de acciones que facilite la seleccin de informacin y
recursos a partir de fuentes diversas, la organizacin del tiempo
necesario y del trabajo individual y grupal.
BL1.2. Seleccionar y organizar la informacin relevante, de acuerdo con CCL
unos objetivos previos, a partir de la comprensin de textos orales y CD
escritos, continuos y discontinuos, usados como fuentes, a las que se CAA
puede acceder a travs de diversos medios (bibliotecas, Internet, museos)
y aplicar estrategias, acordes a su nivel, de bsqueda, registro, seleccin
y organizacin de la informacin y decidir si tales fuentes son adecuadas,
fiables, suficientes y si poseen algn sesgo por su procedencia y contexto
de creacin.
BL1.3. Interpretar los datos, evidencias e informacin histrica mediante CCL
su representacin en forma de grficas, lneas de tiempo, diagramas, CD
tablas, mapas conceptuales o esquemas y evitar juicios valor sobre el CAA
pasado en trminos de normas y valores del presente.
BL1.4. Comunicar de forma oral o por escrito el proceso de aprendizaje CAA
y sus resultados mediante textos correspondientes a diversos gneros, CCL
cumplir los requisitos formales, la adecuacin, la coherencia y la
correccin gramatical correspondiente a su nivel educativo para
transmitir de forma organizada sus conocimientos, interactuar en
diversos mbitos con un lenguaje no discriminatorio y utilizar con
precisin la terminologa conceptual adecuada.
BL1.5. Usar diferentes herramientas informticas para buscar, CD
244

conceptuales, tablas y lneas de tiempo.
Uso de procedimientos de anlisis de diversos documentos para
establecer comparaciones, identificar los cambios y continuidades, las
relaciones de causalidad entre diversos hechos artsticos.
Uso de herramientas TIC para organizar (marcadores sociales),
interpretar la informacin y crear contenidos en diferentes formatos:
textos, lneas de tiempo, blog, wiki, web, presentacin de diapositivas,
murales, psteres, vdeo, debates, exposiciones orales, etc.
Habilidades de comunicacin propias de su nivel.
Asuncin de distintos roles en equipos de trabajo.
Solidaridad, tolerancia, respeto y amabilidad.
Tcnicas de escucha activa.
Dilogo igualitario.
Conocimiento de estructuras y tcnicas de aprendizajes cooperativo.
Imaginacin y creatividad.
Autoconocimiento. Valoracin de fortalezas y debilidades Autoconcepto
positivo. Proactividad.
Autorregulacin de emociones, control de la ansiedad e incertidumbre y
capacidad de automotivacin. Resiliencia, superar obstculos y fracasos.
Perseverancia, flexibilidad.
Proceso estructurado de toma de decisiones.
Responsabilidad.
Sentido crtico.
Bloque 2: las races histricas de Espaa. Curso 2 Bachillerato
Contenidos
La prehistoria: los primeros pobladores: formas de vida y organizacin
social. La pintura cantbrica y levantina.
Las sociedades agrarias. La importancia de la metalurgia y el comercio.
Los pueblos prerromanos: Tartessos, celtas e iberos. La influencia de las
colonizaciones.
Hispania romana: conquista y romanizacin de la pennsula; el legado
cultural romano.
245
seleccionar y almacenar diversos documentos, considerados como CCL
fuentes, de forma contrastada en medios digitales y colaborar y CAA
comunicarse para elaborar contenidos e interpretarlos compartiendo
dicha informacin en entornos virtuales de aprendizaje y adoptar un
comportamiento que prevenga malas prcticas.
BL1.6. Organizar un equipo de trabajo distribuyendo responsabilidades y CSC
gestionando recursos para que todos sus miembros participen y alcancen CAA
las metas comunes, influir positivamente en los dems generando
implicacin en la tarea y utilizar el dilogo igualitario para resolver
conflictos y discrepancias actuando con responsabilidad y sentido tico
BL1.7. Gestionar de forma eficaz tareas o proyectos, hacer propuestas SIEE
creativas y confiar en sus posibilidades, mostrar energa y entusiasmo
durante su desarrollo, tomar decisiones razonadas asumiendo riesgos y
responsabilizarse de las propias acciones y de sus consecuencias.
BL1.8 Buscar y seleccionar informacin sobre entornos acadmicos y SIEE
profesionales vinculados con la historia del mundo contemporneo y
analizar los conocimientos, habilidades y competencias necesarias para
su desarrollo y compararlas con sus propias aptitudes e intereses para
generar alternativas ante la toma de decisiones vocacional.
Criterios de evaluacin Competencias
BL2.1. Reconocer los principales hechos y procesos histricos de la CSC
pennsula Ibrica desde la prehistoria hasta la desaparicin de la
monarqua visigoda situndolos cronolgicamente mediante lneas de
tiempo e identificar los cambios fundamentales, sus causas y
consecuencias.
CSC
BL2.2. Explicar el proceso de conquista y colonizacin peninsular como
resultado de la relacin de fuerzas marcada por la dinmica poltica de
al-ndalus y la de los reinos cristianos y relacionar la distinta evolucin
245

La monarqua visigoda: ruralizacin de la economa; el poder de la
Iglesia y de la nobleza.
Al ndalus: la conquista musulmana de la pennsula Ibrica; evolucin
poltica; revitalizacin econmica y urbana; estructura social;
religin, cultura y arte.
La formacin de los reinos cristianos hasta del siglo XIII: el proceso de
conquista y repoblacin. El Reino de Valencia.
La base del poder de los privilegiados: El dominio de la tierra mediante
la conquista, las polticas matrimoniales y las donaciones. La expansin
del rgimen seorial y los conflictos sociales. La sociedad medieval:
privilegiados y no privilegiados
Los reinos cristianos en la Baja Edad Media (siglos XIV y XV): crisis
agraria y demogrfica; las tensiones sociales; el fortalecimiento del
poder monrquico en los diversos reinos y el nacimiento de las Cortes.
Convivencia y conflictos entre musulmanes, cristianos y judos.
El camino de Santiago y la Escuela de traductores de Toledo como
centros de intercambio cultural. Las manifestaciones artsticas del
romnico y del gtico y la influencia cultural europea.
Estrategias para el fortalecimiento del poder monrquico desarrolladas
por los Reyes Catlicos: la unin dinstica de Castilla y Aragn; la
reorganizacin del Estado; la poltica religiosa; la conquista de Granada;
el descubrimiento de Amrica; la incorporacin de Navarra; las
relaciones con Portugal.
El auge del Imperio en el siglo XVI (Carlos I y Felipe II): las bases del
poder de la Monarqua Hispnica y de su expansin territorial: Los
conflictos internos, la lucha contra el protestantismo y por la hegemona
en Europa y el Mediterrneo. La exploracin y colonizacin de Amrica;
la poltica econmica respecto a Amrica, la revolucin de los precios y
el coste del Imperio.
Crisis y decadencia del Imperio en el siglo XVII: los validos; la
expulsin de los moriscos; los proyectos de reforma de Olivares; la
guerra de los Treinta Aos y la prdida de la hegemona en Europa en
favor de Francia; las rebeliones de Catalua y Portugal en 1640; Carlos
II y el problema sucesorio; la crisis demogrfica y econmica.
246
de estos reinos con la concepcin patrimonial de la monarqua y la
nobleza a travs de mapas histricos y rboles genealgicos.
CSC
BL2.3. Analizar la evolucin de la estructura social de los reinos
cristianos sealando los cambios que condujeron a la formacin del
rgimen seorial y a una sociedad estamental basada en el privilegio y
explicar los conflictos sociales resultantes a partir del contraste de
fuentes histricas. CSC
BL2.4. Ejemplificar las influencias mutuas entre cristianos, musulmanes
y judos a partir de ejemplos como el Camino de Santiago o la Escuela
de Traductores de Toledo y comprobar si estas relaciones eran similares
en los mbitos social y poltico o si surgieron conflictos que afectaron a
la convivencia apoyndose en evidencias histricas. CSC
BL2.5. Contrastar las pervivencias medievales y los hechos relevantes
que abren el camino a la modernidad del reinado de los Reyes Catlicos
y argumentar por qu es considerado como una etapa de transicin entre
la Edad Media y la Edad Moderna. CSC
BL2.6. Explicar la evolucin y expansin de la Monarqua Hispnica
durante el siglo XVI, apoyndose en mapas histricos y debatir su
decadencia en el siglo XVII haciendo referencia a la crisis econmica y
demogrfica interna y a las relaciones conflictivas internacionales, a
partir de textos historiogrficos que permitan comparar diversas
interpretaciones sobres dicha decadencia. CSC
BL2.7. Reconocer las grandes aportaciones culturales y artsticas del
Siglo de Oro espaol y relacionar su proceso de creacin y su uso social
con las demandas e intereses de la Monarqua, la nobleza y la Iglesia
como mecenas a partir de fuentes histricas y otras de tipo secundario
obtenidas de forma guiada en Internet.
246

La Guerra de Sucesin: una contienda civil y europea; la Paz de Utrecht
y el nuevo equilibrio europeo.
El Siglo de Oro espaol: del Humanismo a la Contrarreforma;
Renacimiento y Barroco en la literatura y el arte. El papel de mecenazgo
de la Monarqua y su funcin poltica.
Bloque 3: El Antiguo rgimen y su crisis. Curso 2 Bachillerato
Contenidos
Nocin de cambio y continuidad. La perpspectiva histrica e
interpretacin de hechos y procesos histricos.
Guerra de Sucesin y cambio dinstico. Las reformas institucionales: el
Decreto de Nueva Planta y el nuevo modelo de Estado; la administracin
en Amrica; la Hacienda Real; las relaciones Iglesia-Estado; los Pactos
de Familia con Francia
La Ilustracin en Espaa: el despotismo ilustrado; el nuevo concepto de
educacin; las Sociedades Econmicas de Amigos del Pas; el papel de
la prensa
Los lmites del reformismo borbnico: el mantenimiento de la propiedad
vinculada, la falta de ingresos fiscales y la exencin de los privilegiados,
el control de la aristocracia de los mecanismos de poder.
La economa y la poltica econmica: la recuperacin demogrfica; los
problemas de la agricultura, la industria y el comercio; la liberalizacin
del comercio con Amrica; el despegue econmico de Catalua.
El impacto de la Revolucin Francesa: las relaciones entre Espaa y
Francia. La agudizacin de la crisis del Antiguo rgimen: los problemas
de la Hacienda; el desprestigio de la Monarqua; los motines populares.
La Guerra de la Independencia; el primer intento de revolucin liberal,
las Cortes de Cdiz y la Constitucin de 1812.
El reinado de Fernando VII: la restauracin del absolutismo; el Trienio
liberal; la reaccin absolutista en el contexto europeo.
La emancipacin de la Amrica espaola: el protagonismo criollo; las
fases del proceso; las repercusiones para Espaa.
La obra de Goya como testimonio de la poca.
247
Criterios de evaluacin Competencias
BL3.1. Examinar las reformas administrativas, polticas y econmicas CSC
promovidas por la dinasta borbnica a lo largo del siglo XVIII y los
conflictos y resistencias que generaron y relacionarlas con las propuestas
de los ilustrados utilizando como fuentes los textos de difusin de sus
ideas a travs de sus informes, discursos, artculos periodsticos o cartas.
BL3.2. Debatir los lmites y contradicciones de las polticas reformistas CSC
desarrolladas en el siglo XVIII teniendo en cuenta los problemas que
afrontaron y los resultados obtenidos mediante la comparacin de
diversas interpretaciones historiogrficas.
BL3.3. Reconocer las implicaciones de la Revolucin francesa en la CSC
percepcin y en las decisiones de los grupos dirigentes y ejemplificar las
contradicciones y conflictos a los que se enfrentaba el Antiguo rgimen a
partir de testimonios de coetneos.
BL3.4. Interpretar la labor legisladora de las Cortes de Cdiz como una CSC
respuesta desde el ideario del liberalismo a la crisis del Antiguo rgimen
a partir de una seleccin de artculos de la constitucin de 1812 y
relacionar el proceso de su redaccin con el contexto de la Guerra de
Independencia y la confrontacin de los proyectos polticos de
absolutistas, liberales y reformistas.
BL3.5. Constatar la lucha entre liberales y el absolutistas a lo largo del CSC
reinado de Fernando VII y cmo determinan las fases de su reinado y los
hechos ms destacados en una lnea de tiempo y explicar la quiebra de la
Monarqua absoluta teniendo en cuenta sus contradicciones internas y el
247

Bloque 4: la construccin del Estado Liberal (1833-1874). Curso 2 Bachillerato
Contenidos
El triunfo y consolidacin del liberalismo en el reinado de Isabel II: los
primeros partidos polticos; el protagonismo poltico de los militares; el
proceso constitucional; la legislacin econmica de signo liberal; la
sociedad liberal-burguesa.
El carlismo como ltimo bastin absolutista: ideario y apoyos sociales;
las dos primeras guerras carlistas.
El Sexenio Democrtico: la revolucin de 1868 y la cada de la
monarqua isabelina; la bsqueda de alternativas polticas, la monarqua
de Amadeo I, la Primera Repblica; la guerra de Cuba, la tercera guerra
carlista, la insurreccin cantonal.
Los inicios del movimiento obrero espaol: las condiciones de vida de
obreros y campesinos; la Asociacin Internacional de Trabajadores y la
influencia de las corrientes anarquista y socialista.
Bloque 5: la Restauracin y su crisis. Curso 2 Bachillerato
Contenidos
Teora y realidad del sistema canovista: la inspiracin en el modelo
248
proceso de independencia de las colonias americanas.
BL3.6. Relacionar las pinturas y grabados de Goya con los CSC
acontecimientos de este periodo y descubrir su valor como fuente CEC
histrica reconociendo su capacidad crtica y su perspectiva ante los
acontecimientos de los que fue testigo.
Criterios de evaluacin Competencias
BL4.1. Analizar los cambios polticos, econmicos y sociales que supuso CSC
la formacin del estado liberal considerando las diferentes corrientes
ideolgicas y el papel de sus principales protagonistas, por medio de una
seleccin comparativa de fragmentos de textos de carcter jurdico y
relacionar dichos cambios con las bases sociales que los apoyaron o se
opusieron, con sus referentes ideolgicos y con los conflictos que
generaron.
BL4.2. Interpretar la dinmica del Sexenio revolucionario como un CSC
periodo de bsqueda de alternativas democrticas a la monarqua
isabelina y especificar los grandes conflictos internos y externos a los
que tuvieron que enfrentarse los sucesivos gobiernos con el soporte de
una lnea de tiempo en la que se indiquen los principales
acontecimientos.
CSC
BL4.3. Describir los cambios y continuidades en las condiciones de vida
de las clases trabajadoras y de la burguesa ligadas a las reformas
liberales y relacionarlas con los conflictos que protagonizaron y los
inicios del movimiento obrero en Espaa desde una perspectiva
internacional a partir de textos historiogrficos, periodsticos e imgenes
Criterios de evaluacin Competencias
BL5.1. Contrastar la concepcin del sistema poltico de la Restauracin CSC
248

ingls, la Constitucin de 1876 y el bipartidismo; el turno de partidos, el
caciquismo y el fraude electoral. La oposicin al sistema: catalanismo,
nacionalismo vasco, regionalismo gallego y movimiento obrero.
Los xitos polticos: estabilidad y consolidacin del poder civil; la
liquidacin del problema carlista; la solucin temporal del problema de
Cuba.
La prdida de las ltimas colonias y la crisis del 98: la guerra de Cuba; el
regeneracionismo. Los intentos de modernizacin del sistema: el
revisionismo poltico de los primeros gobiernos de Alfonso XIII; la
oposicin de republicanos, nacionalistas y movimiento obrero.
Cambios econmicos y sociales: Caractersticas y evolucin de la
poblacin espaola. La economa en el siglo XIX. El retraso y el
estancamiento agrario. Los efectos de la desamortizacin y del
proteccionismo. La industrializacin: la industria textil catalana, la
siderurgia y la minera. Las dificultades de los transportes: los
condicionamientos geogrficos; la red de ferrocarriles. El comercio:
proteccionismo frente a librecambismo. Las finanzas: la peseta como
unidad monetaria; el desarrollo de la banca moderna; los problemas de la
Hacienda; las inversiones extranjeras.El desarrollo desigual regional y
los desequilibrios territoriales.
El impacto de los acontecimientos exteriores: la intervencin en
Marruecos; la Primera Guerra Mundial; la Revolucin Rusa. Los
conflictos sociales: la Semana Trgica de Barcelona; la crisis general de
1917; el trienio bolchevique en Andaluca.
La dictadura de Primo de Rivera: Directorio militar y Directorio civil; el
final de la guerra de Marruecos; la cada de la dictadura; el hundimiento
de la monarqua.
Crecimiento econmico y cambios demogrficos en el primer tercio del
siglo: los efectos de la Guerra Mundial en la economa espaola; el
intervencionismo estatal de la Dictadura; la transicin al rgimen
demogrfico moderno; los movimientos migratorios; el trasvase de
poblacin de la agricultura a la industria.
La Edad de Plata de la cultura espaola: de la generacin del 98 a la del
36. El papel de los intelectuales.
249
con su funcionamiento real mediante el anlisis de los problemas de
carcter poltico, social, regional religioso y militar y argumentar en qu
grado super algunos de los problemas del perodo isabelino y cules
fueron sus lmites al afrontar los retos que planteaba la integracin de los
nacionalismos y del movimiento obrero en el sistema poltico.
BL5.2. Explicar la crisis del 98 como manifestacin de las limitaciones CSC
del rgimen de la Restauracin distinguiendo causas internas y externas
y relacionar dichos hechos con las crticas del regeneracionismo y su
exigencia de reformas polticas utilizando como fuentes algunos
documentos significativos escritos por los intelectuales
regeneracionistas.
CSC
BL5.3. Analizar los cambios y continuidades en la evolucin de la
poblacin y la economa espaolas a lo largo del XIX y principios del
XX y poner en perspectiva histrica las medidas adoptadas por los
gobiernos y el debate entre proteccionistas y librecambistas en el
contexto de las dificultades para el desarrollo econmico y la superacin
de los desequilibrios territoriales. CSC
BL5.4. Interpretar la dictadura de Primo de Rivera como una solucin
autoritaria a la crisis del sistema poltico de la Restauracin explicando
por qu se lleg a ella teniendo en cuenta las contradicciones del sistema
de la Restauracin, los lmites de sus reformas y las consecuencias de la I
Guerra Mundial y constatar su fracaso como resultado de los lmites de
sus medidas intervencionistas, sus contradicciones y la actividad de la
oposicin. CSC
BL5.5. Reconocer la importancia de la Edad de Plata de la cultura
espaola, exponiendo las aportaciones de las generaciones y figuras ms
representativas y destacar el protagonismo de los intelectuales en la vida
cultural y poltica sealando su influencia en la labor de la II Repblica.
249

Bloque 6: La Segunda Repblica. la Guerra Civil en un contexto de crisis internacional (1931-1939). Curso 2 Bachillerato
Contenidos
Nociones de crisis, guerra y revolucin.
El contexto internacional: la crisis del 1929, la crisis de los estados
liberales y el auge de los fascismos.
El bienio reformista: la Constitucin de 1931; la poltica de reformas; el
Estatuto de Catalua; las fuerzas de oposicin a la Repblica.
El bienio radical-cedista: la poltica restauradora y la radicalizacin
popular; la revolucin de Asturias.
El Frente Popular: las primeras actuaciones del gobierno; la preparacin
del golpe militar.
La Guerra Civil: la sublevacin y el desarrollo de la guerra; la dimensin
internacional del conflicto; la evolucin poltica en las dos zonas; las
consecuencias de la guerra. La vida cotidiana en la retaguardia. La
represin. Propaganda y cultura.
Bloque 7: La Dictadura Franquista (1939-1975). Curso 2 Bachillerato
Contenidos
La posguerra: grupos ideolgicos y apoyos sociales del franquismo; las
relaciones con el exterior; la configuracin poltica del nuevo Estado; la
represin poltica; la autarqua econmica.
Los aos del desarrollismo: los Planes de Desarrollo y el crecimiento
econmico; las transformaciones sociales; la reafirmacin poltica del
rgimen; la poltica exterior; la oposicin al franquismo.
El final del franquismo: la inestabilidad poltica; las dificultades
exteriores; los efectos de la crisis econmica internacional de 1973.
La cultura espaola durante el franquismo: la cultura oficial, la cultura
del exilio, la cultura interior al margen del sistema. La censura.
Bloque 8: la transicin democrtica y el proceso de consolidacin. Curso 2 Bachillerato
250
Criterios de evaluacin Competencias
BL6.1. Interpretar la Segunda Repblica como una solucin democrtica CSC
a la crisis del sistema poltico de la Restauracin enmarcndola en el
contexto internacional de crisis econmica y conflictividad social y
analizar las actuaciones desarrolladas en cada una de sus etapas en
relacin con los problemas sociales, econmicos y polticos heredados
contrastando diversas fuentes histricas.
BL6.2. Explicar la Guerra Civil y el curso de los acontecimiento en las CSC
dos zonas teniendo en cuenta sus antecedentes y el contexto
internacional y destacar sus consecuencias a partir del contraste de
diversas interpretaciones historiogrficas.
Criterios de evaluacin Competencias
BL7.1. Explicar la evolucin de la dictadura franquista sealando sus CSC
apoyos sociales, las resistencias, las transformaciones polticas,
econmicas y sociales que se produjeron, relacionarlas con la cambiante
situacin internacional e interpretar su crisis como resultado de las
contradicciones y los conflictos que dichos cambios agravaron.
BL7.2. Seleccionar la produccin cultural ms representativa de este CSC
perodo sealando sus condicionantes ideolgicos y polticos y reconocer
el valor de algunas manifestaciones culturales, incluidas las desarrolladas
en el exilio, como una fuente para conocer las transformaciones que
estaban ocurriendo desde finales de los aos cincuenta cuestionando las
visiones estticas de este perodo.
250

Contenidos
La transicin a la democracia: las alternativas polticas al franquismo,
continuismo, reforma o ruptura; los conflictos sociales y el papel de los
movimientos democrticos; la Ley para la Reforma Poltica; las primeras
elecciones democrticas.
El contexto internacional: la crisis econmica mundial; las cadas de las
dictaduras de Grecia y Portugal
El periodo constituyente: los Pactos de la Moncloa; las preautonomas de
Catalua y el Pas Vasco; la Constitucin de 1978 y el Estado de las
autonomas
La consolidacin de la democracia. Las amenazas del terrorismo y el
golpismo. El golpe de estado del 23-F; el ingreso en la OTAN y la plena
integracin en Europa. La lucha por la igualdad de gnero y el bienestar
social.
Los problemas de la democracia espaola en la actualidad.
El papel de Espaa en el mundo actual.
COMPETENCIAS DEL CURRCULO
CCLI: Competencia comunicacin lingstica.
CMCT: Competencia matemtica y competencias bsicas en ciencia y tecnologa.
CD: Competencia digital.
CAA: Competencia aprender a aprender.
CSC: Competencias sociales y cvicas.
SIEE: Sentido de iniciativa y espritu emprendedor.
CEC: Conciencia y expresiones culturales.
251
Criterios de evaluacin Competencias
BL8.1. Describir las dificultades de la transicin a la democracia desde el CSC
franquismo en un contexto de crisis econmica y el papel desempeado
por la oposicin y los conflictos sociales y relacionar todo ello con las
medidas que permitieron el desmantelamiento institucional del rgimen y
la celebracin de las primeras elecciones democrticas con la ayuda de
una lnea de tiempo.
BL8.2. Diferenciar el nuevo modelo de Estado democrtico establecido CSC
en la Constitucin de 1978 de la dictadura franquista y destacar el pacto
constitucional y su concrecin en actuaciones encaminadas a alcanzar un
amplio acuerdo social y poltico y a afrontar desafos heredados del
franquismo a partir de testimonios, documentos periodsticos y textos
historiogrficos.
BL8.3. Analizar la evolucin econmica, social y poltica de Espaa CSC
desde el primer gobierno constitucional de 1979 hasta la actual crisis
econmica, poner en perspectiva histrica el proceso de integracin en la
Unin Europea y en otros mbitos y destacar los logros y desafos
relativos a la igualdad social y el Estado de Bienestar.
251
 252
CRITERIOS DE CALIFICACIN:
Para puntuar esta asignatura haremos tres evaluaciones durante el curso escolar y uno o dos exmenes
por evaluacin (segn el calendario y el desarrollo del temario).
Se valorar:
- El trabajo realizado en clase y en casa:
a. Ejercicios del libro.
b. Actividades realizadas a partir de fuentes proporcionadas por la profesora, siempre en el
plazo de entrega establecido.
c. Se podrn realizar controles sobre los diferentes aspectos requeridos en la PAU (conceptos,
clasificacin de fuentes, ideas fundamentales,).
- Actitud y participacin en clase.
- Asistencia. Si las faltas son reiteradas y no justificadas se perder el derecho a la evaluacin
continua, segn la normativa vigente en el instituto. No se repetir un examen sin una causa
justificada.
Valoracin:
- Examen un 90%
- Trabajo 10%
- La actitud se tendr en cuenta para perfilar la nota.
- La nota final ser la media de las tres evaluaciones.
Recuperacin:
- No se har nota media si en los exmenes no se saca un 4 como mnimo o no se entregan todos
los trabajos.
- Si en la 1 evaluacin se obtiene un 4 se podr aprobar si la nota de la 2 evaluacin es un 6 o
ms.
Las 1 y 2 evaluaciones si estn suspendidas se podrn recuperar despus de la 2 evaluacin, la
3 a final de curso.

TEMPORALIZACIN:

1r trimestre: ncleos 1 a 4
2 trimestre: ncleos 5 y 6
3r trimestre: ncleos 7 y 8

El Projecte Curricular Histria dEspanya -Vicens Vives- per al Segon Curs de Batxillerat de la matria
Histria dEspanya comprn els materials segents:
1. Llibre de l'Alumne
El Llibre de l'Alumne consta de 17 unitats temtiques a travs de les quals es desenvolupen els continguts
del Segon Curs d'Educaci Secundria Obligatria de la matria Histria dEspanya.
2. Guia de Recursos Didctics
La Guia de Recursos Didctics cont les segents propostes de desenvolupament dels Temes:
Un apartat general en el qual s'exposen per a cada Tema:
Les Competncies.
Els Objectius didctics.
Els Continguts.
Els Criteris d'Avaluaci.
Orientacions per a cada una de les pgines del llibre, que cont:
Les orientacions didctiques prpiament dites.
Les solucions de les activitats del llibre.
Diferents recursos didctics relacionats amb el contingut de la doble pgina: adreces d'Internet,
recursos audiovisuals, bibliografia, etc.
Diferents recursos didctics:
Activitats de Refor i d'Ampliaci, amb les solucions corresponents.
252
 253
Proves davaluaci inicial i final de lalumnat, tamb amb les seves solucions.
En el Projecte Curricular Histria dEspanya per Batxillerat s'ha tingut en compte el tractament de la
diversitat de l'alumnat en relaci amb els diferents ritmes d'aprenentatge que desen-volupa cada alumne o
alumna de l'aula.
S'ha partit de la concepci global que cada professor o professora ha d'orientar la seva intervenci en
funci de la diversitat de formes d'aprenentatge que es poden donar entre els alumnes i les alumnes
3.3. HISTORIA DEL ARTE
CONTENIDOS
1. El Arte como expresin humana en el espacio y en el tiempo y el objeto artstico: interpretacin y
anlisis de la obra de arte.
El lenguaje visual y su terminologa.
Iconografa e iconologa.
Funciones sociales y valor de la obra de arte en la historia.
Definicin, clasificacin y naturaleza del arte a lo largo del tiempo. Distintas conceptualizaciones del arte.
Percepcin y anlisis de la obra de arte.
El arte como expresin humana en el tiempo y en el espacio: significado de la obra artstica.
La obra artstica en su contexto histrico. Funcin social del arte en las diferentes pocas: artistas,
mecenas y clientes.
2. Races del arte europeo: el legado del arte clsico.
El arte clsico: Grecia: La arquitectura griega. Los rdenes. El templo y el teatro. La Acrpolis de Atenas.
La evolucin de la escultura griega.
El arte clsico: Roma: La arquitectura: caracteres generales. La ciudad romana. La escultura: El retrato.
El relieve histrico. El arte en la Hispania romana.
3. Nacimiento de la tradicin artstica occidental: el arte medieval.
Arte cristiano medieval: Aportaciones del primer arte cristiano: la baslica. La nueva iconografa. Arte
bizantino. La poca de Justiniano. Santa Sofa de Constantinopla y San Vital de Rvena.
El arte prerromnico: El contexto europeo. poca visigoda. Arte asturiano y Arte mozrabe.
Arte islmico: Orgenes y caractersticas del arte islmico. La mezquita y el palacio en el arte hispano-
musulmn.
El arte romnico como primera definicin de Occidente: La arquitectura: el monasterio y la iglesia de
peregrinacin. La portada romnica. La pintura mural. El arte romnico en el Camino de Santiago.
El arte gtico como expresin de la cultura urbana: La arquitectura: catedrales, lonjas y ayuntamientos.
La arquitectura gtica espaola. La portada gtica. La pintura: Giotto, los primitivos flamencos y la pintura
valenciana.
4. Desarrollo y evolucin del arte europeo en el mundo moderno.
El arte del Renacimiento: Arte italiano del Quattrocento. La arquitectura: Brunelleschi y Alberti. La
escultura. Donatello. La pintura. Masaccio, Fra Angelico, Piero della Francesca y Botticelli. El Cinquecento.
De Bramante a Palladio: el templo, el palacio y la villa. La escultura. Miguel ngel. La pintura: escuela
romana y escuela veneciana. El Renacimiento en Espaa. Arquitectura, Escultura y Pintura: El Greco.
Unidad y diversidad del arte barroco: Urbanismo y arquitectura. Bernini y Borromini. El palacio del poder:
Versalles. Espaa: De la plaza mayor al palacio borbnico. La escultura barroca. Bernini. La imaginera
espaola. La pintura barroca: italiana, flamenca y holandesa: Rubens y Rembrandt. La pintura espaola:
Ribalta, Ribera, Zurbarn y Murillo. Velzquez.
Las artes europeas del siglo XVIII: entre el Barroco y el Neoclsico.
5. El siglo XIX: el arte de un mundo en transformacin.
Goya.
Hacia la arquitectura moderna: Urbanismo y arquitectura en la segunda mitad del siglo XIX. Las grandes
transformaciones urbanas. La Revolucin industrial y la arquitectura de los nuevos materiales: del
eclecticismo al Modernismo.
El camino de la modernidad: Las artes figurativas en la segunda mitad del siglo XIX. La pintura realista.
Courbet. La pintura impresionista: Sorolla. El neoimpresionismo. La escultura. Rodin.
6. La ruptura de la tradicin: el arte en la primera mitad del siglo XX.
Las vanguardias histricas: las artes plsticas en la primera mitad del siglo XX. Fauvismo y
expresionismo. Cubismo y futurismo. Los inicios de la abstraccin. Dad y surrealismo. Dal. Picasso.
Arquitectura y urbanismo del siglo XX. El movimiento moderno: El funcionalismo. La Bauhaus. Le
Corbusier. El organicismo. Wright. La arquitectura postmoderna. ltimas tendencias.
253
 254
7. El arte de nuestro tiempo: universalizacin del arte.
El estilo internacional en arquitectura.
De la abstraccin a las ltimas tendencias: las artes plsticas en la segunda mitad del siglo XX. El
expresionismo abstracto y el informalismo. La abstraccin postpictrica y el minimal art. La nueva
figuracin. El pop art. El hiperrealismo. ltimas tendencias.
El arte y la cultura visual de masas: Arte y sociedad de consumo. La fotografa. El cine. El cartel y el
diseo grfico. El cmic. Las nuevas tecnologas.
La obra de arte en el museo. Gestin de los bienes culturales: conservacin, restauracin y ordenacin
del patrimonio histrico-artstico. La Ley Valenciana del Patrimonio.

CRITERIOS DE EVALUACIN
El alumno debe ser capaz de:
1. Analizar y comparar los cambios producidos en la concepcin del arte y sus funciones, en distintos
momentos histricos y en diversas culturas.
2. Reconocer y utilizar adecuadamente un mtodo de anlisis, y sus procedimientos y tcnicas
correspondientes, que permita interpretar y valorar las diversas dimensiones de la obra de arte y utilizar,
con precisin y rigor, la terminologa especfica de las artes visuales.
3. Identificar y situar en el tiempo las obras de arte ms representativas, en relacin con los momentos
ms significativos de la Historia del Arte.
4. Reconocer y analizar los elementos que configuran la produccin artstica, considerando las influencias
y las relaciones entre el artista y la sociedad, cambiantes en el tiempo.
5. Explicar las permanencias y los cambios en los procesos artsticos al constatar y comparar
concepciones estticas y rasgos estilsticos.
6. Identificar y valorar el protagonismo de los artistas en el proceso creativo, constatar en sus obras ms
relevantes los nuevos planteamientos o vas abiertas en unas determinadas circunstancias histricas.
7. Comprender y explicar la presencia del arte en la vida cotidiana y en los medios de comunicacin social,
y valorar su utilizacin como objeto de consumo.
8. Analizar monumentos artsticos y obras de arte en museos y exposiciones. Reflexionar acerca de su
funcin social.
9. Reconocer y valorar la diversidad y riqueza de nuestro patrimonio artstico mediante el anlisis de
algunas obras de arte.

CRITERIOS DE CALIFICACIN
Hay tres evaluaciones, los exmenes se harn cada dos temas, de manera que habr uno o dos por
evaluacin (modelo PAU)
1. Grecia y Roma 2. Paleocristiano/Bizancio e Islam 3.Romanico y Gtico 4. Renacimiento y Barroco 5.
Siglo XIX. Siglo X
-Se valorar.
-El trabajo realizado en clase y en casa.
-La actitud, la asistencia a clase y la participacin.

Valoracin. Examen: 80% Trabajos: 20%. La nota final ser la media de las tres evaluaciones. -No se
repetir el examen sin causa absolutamente justificada y documentada.
Se podrn hacer trabajos voluntarios, la nota de los mismos se sumara a la de los trabajos obligatorios y
se dividir por el total de los presentados. Tambin se valoraran en la nota final a criterio de la profesora.
-No se obtendr la nota media si en los exmenes no se saca un 4 como mnimo (sobre 10) y no se
realizan todos los trabajos.
RECUPERACIN:
Se har un examen de recuperacin por evaluacin fuera del horario de clase. La nota del examen ser el
100% y ser la que sume en la nota final
DE MANERAVOLUNTARIA el primer sbado de mes haremos una salida para conocer diferentes
manifestaciones artsticas
3 Octubre, 7 Noviembre, 12 Diciembre, 9 Enero, 6 Febrero, 5 Marzo, 9 Abril

3.4. GEOGRAFIA DE ESPAA

1.- INTRODUCCIN.
254
 255
La Geografa se ocupa especficamente del estudio del espacio geogrfico, entendido como el medio en el
que tiene lugar la vida y las actividades de los seres humanos. Por lo tanto, el espacio geogrfico incluir
el espacio fsico, resultado dela dinmica de los elementos que componen el ecosistema natural, y el
espacio social , es decir, el espacio producido, resultado de diferentes procesos y actuaciones sociales en
el medio fsico, que es modificado y configurado de acuerdo con los intereses de grupos sociales diversos.
En este sentido, el espacio geogrfico es complejo y global, resultado de la relacin dialctica de los
diversos factores y elementos fsicos y humanos que lo componen.

El objeto de la Geografa es, por lo tanto, explicar el cambiante espacio fsico y social como resultado de la
articulacin e interaccin dinmica de tales elementos que lo configuran.

Desde esta perspectiva, la Geografa como objeto de conocimiento, puede aportar un rigor explicativo a la
interpretacin y comprensin del espacio geogrfico espaol. Para ello, estudia la distribucin y
localizacin de diversos elementos geogrficos, los factores, procesos e interacciones que se dan en un
espacio, as como sus consecuencias espaciales y medioambientales.

Esta asignatura se ocupa, pues, del espacio geogrfico espaol, que es abordado como un territorio, es
decir, considerando Espaa como un espacio geogrfico delimitado y configurado por la accin humana
concretada en normas, que responden a diversos intereses y proyectos sociales confrontados en los
procesos histricos.

Espaa como objeto de estudio y aprendizaje implica unas dificultades especficas, pues es necesario
poseer , o en su caso alcanzar, un cierto nivel de abstraccin, conceptualizacin y generalizacin; as
como la capacidad de establecer relaciones entre conceptos pertenecientes a diversas teoras, a veces,
procedentes de otros campos cientficos. En este sentido, resulta adecuada y necesaria la conexin con la
asignatura de Historia que puede proporcionar un apoyo para el conocimiento de los procesos histricos
que subyacen en la configuracin del espacio geogrfico espaol actual. El conocimiento geogrfico
tambin implica saber integrar, relacionar y explicar a partir de conceptos unificadores:

* la multifactorialidad existente en la organizacin regional,

* las estructuras socioeconmicas complejas que se encuentran en la ordenacin del territorio espaol,
* el papel de las decisiones polticas en la articulacin y funcionamiento del territorio,
* la interaccin del ser humano con el medio ecogeogrfico.

Por otra parte, la comprensin y explicacin del espacio territorial espaol actual implica,
necesariamente, un anlisis que lo integre en una realidad geogrfica ms amplia de la que Espaa forma
parte. En concreto, es imprescindible referirse al espacio europeo al que fsica y socialmente pertenece.
Una pertenencia, esta ltima, ms estrecha si cabe desde su integracin en la Comunidad Europea. Ello
sin olvidar otras regiones como el espacio Iberoamericano y el mbito mediterrneo con los que existen
tambin estrechas relaciones de tipo cultural e histrico.
Se trata, pues, de conocer los caracteres fundamentales de la realidad geogrfica espaola en el marco
espacial europeo, los rasgos comunes y los de diversidad, las diferentes variables que en ella
interaccionan, as como sus problemas y proyectos sociales de orden territorial.
2.- OBJETIVOS GENERALES.
2.1.- DEL BACHILLERATO:
Desde esta asignatura, sus contenidos y objetivos, se contribuye a que los alumnos logren los siguientes
objetivos del nivel de Bachillerato (DECRETO 102/2008, de 11 de julio, del Consell, por el que se
establece el currculo del bachillerato en la Comunitat Valenciana).
1. Analizar y valorar crticamente las realidades del mundo contemporneo y los antecedentes y
factores que influyen en l.
2. Comprender los elementos fundamentales de la investigacin y del mtodo cientfico.
3. Consolidar una madurez personal y social que les permita actuar de forma responsable y
autnoma.
4. Participar de forma solidaria en el desarrollo y mejora de su entorno social.
5. Dominar los conocimientos cientficos y tecnolgicos fundamentales y las habilidades bsicas
propias de la Modalidad escogida.
255
 256

2.2.- DE LA ASIGNATURA:
El desarrollo de esta materia contribuir a que las alumnas y los alumnos adquieran las siguientes
capacidades:
1. Conocer y comprender la diversidad y pluralidad del espacio geogrfico espaol, caracterizado por los
grandes contrastes y la complejidad territorial derivados de los distintos factores naturales, histricos y de
organizacin espacial que han ido modelando la sociedad, la cultura y el territorio de forma
interdependiente.

2. Comprender y explicar en sus coordenadas temporales y espaciales los distintos proyectos sociales,
que dan lugar a diferentes procesos de ordenacin territorial, utilizando conceptos, procedimientos y
destrezas especficamente geogrficos para explicar el espacio como una realidad dinmica, diversa y
compleja, en la que intervienen mltiples factores.

3. Comprender y valorar la importancia del sentimiento y del comportamiento

territorial del ser humano, con relacin en particular, al territorio espaol, fraguado a lo largo de un proceso
histrico y que se concreta en unos lmites o fronteras que definen estrategias e intereses de grupos
sociales.

4. Utilizar los procedimientos especficos del conocimiento geogrfico para explicar una situacin territorial,
valorando la funcin del medio natural, de los recursos naturales y de las actividades productivas en la
configuracin del espacio geogrfico europeo, espaol y de la Comunitat Valenciana.

5. Explicar la desigual distribucin geogrfica de la poblacin espaola y europea, en sus diferentes

categoras, comprendiendo su dinmica, estructura y proyecciones futuras.

6. Analizar los distintos tipos de explotacin de la naturaleza as como las actividades productivas y sus
impactos territoriales y medioambientales, reconociendo la interrelacin entre el medio y los grupos
humanos y percibiendo la condicin de stos como agentes de actuacin primordial en la configuracin de
espacios geogrficos diferenciados.

7. Interesarse activamente por la calidad del medio ambiente, ser consciente de los problemas derivados
de ciertas actuaciones humanas y entender la necesidad de polticas de ordenacin territorial y de actuar
pensando en las generaciones presentes y futuras, siendo capaz de valorar decisiones que afecten a la
gestin sostenible de los recursos y a la ordenacin del territorio.

8. Caracterizar los rasgos geogrficos bsicos de los pases de la U.E. y comprender las consecuencias
espaciales de la integracin de Espaa en ella, desarrollando, a la vez, sentimientos de pertenencia a
mbitos espaciales supranacionales con una actitud solidaria y participativa.

9. Explicar la posicin de Espaa en un mundo interrelacionado, en el que coexisten procesos de

uniformizacin de la economa y de desigualdad socioeconmica.

3.- CONTENIDOS.

Los contenidos estn expresados en trminos de objetivos para evitar la repeticin . El contenido aparece
si se suprime el primer verbo, que est en infinitivo.

Reflejo en este apartado tambin los criterios de evaluacin de cada Unidad Temtica (tambin aparecen
as los contenidos y objetivos),
UNIDAD DIDCTICA 1: DINMICAS ECOGEOGRAFICAS
Objetivos y contenidos:
Conceptuales:
- Conocer las principales unidades geomorfolgicas de Espaa.

- Caracterizar los principales climas.

256
 257

- Explicar la relacin entre el relieve y el clima.

- Identificar los principales ros y explicar las caractersticas de la variacin anual de su caudal.

- Identificar las principales caractersticas de la vegetacin de la Espaa hmeda y de la Espaa seca.

- Relacionar todos los factores analizados: relieve, clima, hidrografa y vegetacin.

Procedimentales:

- Localizar en un mapa mudo las principales unidades geomorfolgicas de Espaa.

- Localizar en un mapa los principales climas.

- Localizar en un mapa los principales rios de la Pennsula.

- Elaborar un cuadro explicativo en el que relacionar todos los factores estudiados.

Actitudinales:

- Valorar la importancia de los factores ecogeogrficos estudiados en la costitucin de los paisajes.

Criterios de evaluacin:

- Explicar las caractersticas de los principales climas.

- Localizar en un mapa las principales unidades geomorfolgicas.

- Caracterizar la Espaa Mediterrnea y la Atlntica en funcin del clima, la hidrografa y la vegetacin.

- Utilizar el clima y el relieve como factores explicativos de la hidrografa y la vegetacin.

UNIDAD DIDCTICA 2: ORGANIZACIN TERRITORIAL DEL ESTADO ESPAOL

Objetivos y contenidos:
Conceptuales:
- Conceptualizar Espaa como un territorio resultado de un proceso histrico complejo que ha determinado
las fronteras exteriores y la organizacin poltico- administrativa interior.

- Explicar la configuracin del territorio espaol como el resultado de procesos histricos conflictivos en los
que se enfrentaban diversos intereses sociales respecto a cmo organizar el territorio.

- Definir algunas relaciones entre la actual organizacin del territorio en Comunidades Autnomas y
aspectos medioambientales y ponderar el papel jugado por estos factores y los de carcter sociohistrico.

- Comprender que los comportamientos territoriales de los individuos y grupos sociales se corresponden
con una percepcin del espacio, que a su vez, est condicionada por los intereses acerca de su uso y
control sobre el mismo. Los comportamientos de naturaleza territorial se manifiestan en determinados
actos como por ejemplo las elecciones de los representantes en diversas instancias de poder.

Actitudinales:

257
 258
- Valorar el hecho de que el proceso de centralizacin estatal ha Ido paralelo al desarrollo de sentimientos
de pertenencia a territorios englobados en la estructura del Estado, lo que ha dado lugar a una forma
peculiar de articular el territorio estatal en torno a Comunidades Autnomas.

- Identificar algunos estereotipos y opiniones que existen sobre las diversas regiones y que dan lugar a
actitudes que obstaculizan un anlisis ms objetivo.

Procedimentales:

- Identificar en un mapa diversos hechos geogrficos relacionados con la organizacin poltica del
territorio: Comunidades Autnomas y provincias fundamentalmente.

- Plantear un diseo de trabajo en el que se consideren algunas relaciones entre los elementos relevantes
que configuran un problema y las posibles acciones que es necesario seguir para alcanzar una solucin
satisfactoria.

- Intervenir en un debate en clase guardando los turnos de palabra y aceptando que las opiniones
tienen valor cuando estn argumentadas y basadas en hechos.

Criterios de evaluacin:

- Identificar los cambios y continuidades ms importantes en la organizacin territorial de/ estado espaol
en algunos momentos claves de la historia contemporneo. Entre los cambios ms destacados estar la
creacin de las Comunidades Autnomas, que constituyen una nueva entidad territorial y de poder, cuya
incidencia sobre el territorio se plasma en un aumento de la diversidad interna al mortificarse la escala de
actuacin. Como continuidades cabe resaltar la pervivencia de las provincias y la existencia de un estado
unitario.

- Explicar dichos cambios teniendo en cuento diversos factores: histricos y medioambientales. Respecto
a los primeros, considerar que las diversas formas en que se ha organizado el territorio son el resultado
de la pugna entre diversos proyectos que responden a los intereses de determinados grupos sociales.
Tales proyectos se dilucidan en un proceso histrico ms complejo en el que la propia configuracin
histrica del territorio es un factor importante. Respecto a los factores que proceden del medio fsico
deber ponderar su influencia sobre las formas histricas de organizacin del territorio.

- Conceptualizar Espaa como un territorio, es decir, como una porcin del espacio geogrfico delimitado
por fronteras de naturaleza jurdica e histrica. Argumentar por qu este marco territorial es decisivo para
entender algunos de los procesos espaciales ms relevantes que configuran nuestra realidad. La
conceptualizacin se plasma tambin en saber relacionar y aplicar, en el contexto de una explicacin de
los procesos de organizacin del territorio, conceptos tales como: organizacin territorial, territorio,
organizacin poltico-administrativa, Comunidad Autnoma, estado unitario, centralizacin,
descentralizacin, competencias de las Comunidades.

- Reconocer algunos de los mecanismos arbitrados para compensar los desequilibras interregionales
tales como el Fondo de Compensacin Interterritorial, el FEDER o e/ FEOGA. Sealar brevemente el
funcionamiento de los mismos, en concreto el mbito de actuacin y sus objetivos.

- Considerar el componente territorial en la interpretacin de ciertos comportamientos sociales y en

actitudes polticas. En este sentido, analizar el nacionalismo como la manifestacin de un sentimiento
que vincula la pertenencia a una nacin y un territorio con la existencia de un estado. Es decir, el
nacionalismo conlleva un proyecto de organizacin del territorio y entra en conflicto con otros proyectos
que tratan de vertebrar de otro modo la organizacin del estado.

- Obtendr informacin relevante de diferentes tipos de documentos: artculos periodsticos,

normativa legal (Constitucin, Estatutos de Autonoma, etc.), mapas polticos, textos histotiogrficos, entre
258
 259
otros. Dicha informacin ser utilizada como base para verificar las hiptesis planteados y apoyar la
argumentacin de las conclusiones, de las sntesis o de los informes. As mismo dicha informacin deber
expresarse en diversos cdigos, haciendo especial referencia al cartogrfico.

- Reconocer las principales acciones metodolgicas que constituyen el proceso de aprendizaje: definicin
del problema, reconocimiento de sus esquemas de conocimiento, elaboracin de un diseo de trabajo en
el que organice las diversas preguntas e hiptesis, bsqueda de informacin, obtencin de conclusiones y
revisin del trabajo realizado. Este criterio se aplicar en la evaluacin de las Sntesis tambin.

- Valorar las ventajas e inconvenientes de la actual organizacin del territorio del estado espaol en
relacin a otras formas posibles (que responden a otros proyectos) y considerando diversos escalas de
anlisis: local, Comunidad y estado. En dicha valoracin tendr en cuenta los diversos mecanismos que
tratan de paliar los desequilibrios y la incidencia del modelo territorial en la configuracin del sentimiento
de pertenencia a un lugar y en determinados comportamientos sociales.

- Adoptar una actitud crtica hacia los diferentes proyectos de organizacin del territorio. Para ello
analizar las Intenciones implcitas o explcitas de los diferentes proyectos y de las concreciones de
algunos de estos proyectos y valorar tales intenciones, as como la relacin entre los proyectos y su
plasmacin, en funcin de valores tales como la convivencia, la igualdad o la libertad. Esta actitud la
demostrar en los propios debates en el aula, siendo respetuoso y tolerante, pero a la vez crtico, con las
opiniones diferentes.

UNIDAD TEMATICA 3: ESPAA EN LA U. E.

Objetivos y contenidos:
Conceptuales:
- Conceptualizar el territorio espaol como un espacio organizado tambin desde las relaciones con otros
territorios y cuyo estudio supone la utilizacin de diversas escalas de anlisis.

- Comprender las interrelaciones que existen entre las actuaciones poltico-econmicas de la Comunidad y
la organizacin del espacio europeo occidental.
- Explicar la U.E. como un espacio en construccin que se ha ido configurando como respuesta a ciertos
problemas y desde diversos proyectos e ideas sobre lo que debe ser Europa.

- Reconocer algunas de las repercusiones en el territorio espaol como consecuencia de su

Integracin en la C.E.E.: Intervencin en la correccin de desequilibrios regionales, recuperacin de zonas
de inters ecolgico, cambio de cultivos entre otras.

- Reconocer las principales instituciones de la Europa comunitaria y su funcionamiento, as como sus

principales polticas.

- Identificar las principales etapas de formacin de la C.E.E.: en orden a conceptualizar dicha formacin
como un proceso histrico todava inconcluso.

Actitudinales:

- Valorar el funcionamiento y las actuaciones (fundamentalmente en materia agrcola y de desarrollo

regional) de las Instituciones comunitarias en funcin de los objetivos declarados de la Comunidad y de los
problemas a los que tienen que hacer frente.

Procedimentales:

- Elaborar e interpretar mapas y grficas estadsticas de diverso tipo en las que se puedan comparar
magnitudes que indiquen las diferencias en el desarrollo regional de los miembros de la U.E.

259
 260
- Obtener informacin de diversos tipos de fuentes a partir de un diseo de trabajo con cierta autonoma y
comunicar las conclusiones combinando diversos cdigos comunicativos...

Criterios de evaluacin:

- Identificar las principales etapas de la construccin de la Comunidad Europea as como sus

instituciones ms importantes y su funcionamiento. Para ello establecer relaciones entre los problemas y
algunos de los diferentes proyectos que motivaron su constitucin y las principales actuaciones en relacin
a los objetivos propuestos, como por ejemplo, la unin aduanera o la libre circulacin de los trabajadores.
El alumno demostrar el carcter procesal de la construccin de la C.E.E. y la incidencia en su desarrollo
de los proyectos e intereses de los diversos estados y/o grupos sociales.

- Definir los principales problemas que tiene planteada la CEE en su dimensin espacilal, como
consecuencia de los conflictos de intereses de los diferentes estados que la componen, en concreto
aqullos referidos al desarrollo regional y a la Poltica Agraria Comunitaria (PAC). Adems reconocer
algunas de las repercusiones de las polticas territoriales comunitarias citando ejemplos concretos a partir
de la informacin aparecida en diversos medios de comunicacin.

- Valorar algunas de las repercusiones que afectan a la dimensin territorial del estado espaol en
relacin al contexto de un mundo cada vez ms internacionalizado caracterizado por la unificacin de los
mercados y una dimensin global de los problemas. Reconocer los interferencias entre las competencias
de los organismos supranacionales, nacionales y autonmicos y cmo stas se resuelven, a veces, por la
va del conflicto y otras por la del conflicto.

- Revisar su conceptualizacin de Espaa como espacio geogrfico como resultado de su anlisis

tomando como referencia un espacio ms amplio, organizado por otros poderes polticos cuyas decisiones
tambin le afectan. Este criterio se relaciona y complementa con los dos anteriores.

- Desarrollar un pequeo trabajo de investigacin y documentacin acerca de las repercusiones

territoriales de la entrada de Espaa en la CEE. Para ello concretar el problema y definir las hiptesis de
trabajo. Obtendr y seleccionar informacin a partir de fuentes diversas que sea significativa para
solucionar el problema planteado. Comunicar correctamente sus conclusiones confeccionando un
informe en el que apoye sus argumentos en datos representados de diversa manera y en los que se
especifique correctamente su procedencia. Dicho informe puede ir acompaado por una recopilacin o
dossier de documentacin a la que se haga referencia en el mismo.

UNIDAD TEMTICA 4: PROCESOS ESPACIALES Y DESEQUILIBRIOS TERRITORIALES EN ESPAA.

Objetivos y contenidos:

Conceptuales

- Conceptualizar el territorio como un espacio organizado mediante actuaciones sociales en un marco

poltico que es el estado.

- Concebir la escala como un procedimiento de anlisis geogrfico que influye en la definicin de los
problemas espaciales y en la toma de decisiones relativas a la intervencin en un territorio.

- Comprender que dichas actuaciones sociales tienen como objetivo la funcionalizacin del espacio, es
decir, utilizarlo y adecuarlo a intereses relacionados con la satisfaccin de ciertas necesidades.

- Explicar el espacio social como el resultado de un proceso histrico por el cual se han generado
desequilibrios territoriales que se relacionan con desigualdades sociales.

260
 261
- Analizar, utilizando diversas escalas, los procesos de industrializacin y urbanizacin con objeto de
conocer su incidencia en la actual organizacin del territorio.

- Explicar la Industrializacin, la urbanizacin y la distribucin de variables demogrficas como procesos

fundamentales que han contribuido a configurar el espacio social.

Actitudinales:

- Valorar la Incidencia de las polticas de ordenacin del territorio que llevan a cabo las diversas instancias
de poder (Estado, Comunidades Autnomas, CEE bsicamente) en los problemas relativos a los
desequilibrios territoriales.

Procedimentales:

- Plantear los problemas de desequilibrios espaciales que van a orientar el trabajo definiendo los
problemas o factores relevantes y teniendo en cuenta diversas escalas de anlisis.

- Utilizar con propiedad los conceptos necesarios para poder explicar los procesos espaciales sealados.

- Elaborar grficas a partir de datos estadsticos brutos o elaborados por el propio alumno y realizar
representaciones cartogrficas de los hechos y procesos espaciales estudiados, utilizando las tcnicas
apropiadas.

- Planificar un debate en clase, definiendo el problema que se va a debatir y preparando los argumentos
que fundamenten las posiciones adoptadas. Aceptar que la comprensin de posiciones diferentes puede
enriquecer la propia.

Criterios de evaluacin:

- Identificar los principales desequilibrios territoriales del estado espaol, analizando los factores sociales
y medioambientales, acotndolos en diversas escalas y estableciendo una posible periodizacin, para lo
cual determinar los principales procesos histricos que han contribuido a la configuracin de los actuales
desequilibrios.

- Identificar los intereses de algunos grupos sociales en relacin a la localizacin de determinados

actividades econmicas y cmo ello se ha plasmado en diferentes paisajes.

- Localizar los distintos espacios industriales teniendo en cuento diversos factores medoambientales,
socioeconmicos y polticos. El proceso de localizacin supone tambin que el alumno considerar que el
peso de los factores cambian histricamente poniendo algn ejemplo concreto. Para ello el alumno
relacionar, primeramente, la localizacin de los tipos de industria y la de fuentes de energa y materias
primas. En segundo lugar ampliar el nmero de factores tales como la accesibilidad, las polticas de la
Administracin y la concentracin de poblacin, estableciendo algunas generalizaciones a modo de
hiptesis e intentando verificar algunas de ellas.

- Valorar las repercusiones de la ordenacin territorial de las ciudades en la vida social y en las relaciones
econmicas a partir de documentos referentes a un plan general de ordenacin urbana. Para ello el
alumno situar en un plano las zonas afectadas y representar, en la medida de lo posible, la incidencia de
dicho plan. Tambin emitir hiptesis acerca de la relacin entre el planeamiento urbano y los intereses
de diversos grupos sociales afectados por el mismo.

- Analizar algn caso concreto de la Intervencin estatal para paliar un problema de desequilibrio
territorial, contrastando los objetivos de dicha intervencin con los rasgos del problema sobre el que incide

261
 262
y har una valoracin de esta intervencin teniendo en cuenta no slo los resultados, sino tambin los
objetivos que la impulsaron.

- Calcular diversas tasas e ndices con objeto de comparar la evolucin demogrfica de las diversas
regiones o diferentes momentos histricos, elaborar grficas de evolucin natural de la poblacin y
pirmides que representen la estructura biodemogrfica de una poblacin con objeto de demostrar su
envejecimiento o su rejuvenecimiento...

UNIDAD TEMTICA 5. LA UTILIZACIN DE LOS RECURSOS Y LA CREACIN DEL ESPACIO

GEOGRFICO.

Objetivos y contenidos:

Conceptuales

- Comprender que las actividades humanas, como la agricultura, y su localizacin estn condicionadas por
factores medioambientales, pero que la actividad del ser humano puede modificar las condiciones
medioambientales o afectar a su grado de condicionamiento.
- Conceptualizar el espacio considerndolo susceptible de diversos usos, lo que puede dar lugar a
conflictos entre grupos sociales por Imponer un uso sobre otros.

- Considerar que los Intereses sociales, su valoracin del espacio y sus recursos, sus actitudes hacia ese
espacio varan segn las diferentes escalas territoriales.

- Analizar en espacios de diferentes escalas un problema medioambiental considerando diferentes

variables, de tal modo que permita estudiar globalmente sus interacciones.

- Establecer interrelaciones entre diferentes factores para explicar la organizacin de un paisaje agrario.

- Conceptualizar paisaje como el resultado de la lnteraccin entre las actividades humanas y los elementos
medioambientales.

- Conceptualizar los recursos como propiedades evaluabas del medio natural. Son finitos Y, por lo tanto,
su uso debe ser racionalizado. Los recursos fsicos se convierten en bienes slo mediante la
Incorporacin del trabajo que les otorga un valor de uso.

Actitudinales:

- Valorar los riesgos de degradacin medioambiental que suponen algunas actuaciones humanas sobre el
espacio geogrfico (deforestacin, desertizacin, contaminacin de los acuferos ... ) y que ponen en
peligro la continuidad de los mismos.

- Plantear posibles actuaciones sobre los procesos de degradacin medioambiental y de un

aprovechamiento ms racional de los recursos fundamentales en un anlisis de los factores que
intervienen y su interrelacin en diversas escalas

Procedimentales:

- Analizar algunos comportamientos de los seres humanos respecto a los paisajes teniendo en cuenta sus
percepciones y valoraciones.

- Obtener Informacin expresada en diversos cdigos comunicativos (grfico, verbal, cartogrfico) a partir
de diversas fuentes y reelaborarla en funcin del objeto de estudio, expresndole igualmente en diversos
cdigos.
262
 263

Criterios de evaluacin:

- Explicar un paisaje agrario, presentado a travs de una imagen fotogrfico, como el resultado de un
proceso de interaccin en el que intervienen factores de carcter medioambiental y sociohistrico. Para
ello identificar los principales elementos que intervienen y despus plantear las relaciones entre ellos de
un modo dialctico. Deber valorarse si el alumno jerarquiza el peso de los diversos factores en el
resultado final.

- Estudiar un paisaje agrario siguiendo unos presupuestos metodolgicos esenciales como son el acotar
espacialmente dicho espacio y combinar diversos escalas para delimitar la influencia de algunas de las
variables fundamentales.

- Identificar los cambios y permanencias en un paisaje agrario a partir de la comparacin de dos

imgenes del mismo que correspondan a dos momentos de su evolucin y emitir hiptesis acerca de los
factores que explican tales cambios y permanencias. Se trata de evaluar en qu medida el alumno ha
conceptualizado el paisaje como sistema dinmico de elementos y que es resultado de procesos
espaciales.

- Aplicar los conceptos necesarios para poder explicar la organizacin del espacio agrario, utilizndolos
con precisin.

- Obtendr Informacin a partir de diferentes mapas temticos, pianos topogrficos, fotografas, datos
estadsticos, grficas termopluviomtricas, etc. utilizando los tcnicas necesarias. Igualmente sabr
exponer sus conclusiones apoyndose en la elaboracin de mapas temticos y grficas utilizando las
tcnicas necesarias. En el caso de los mapas, por ejemplo. la seleccin de la escala de representacin
adecuada al objeto de estudio y la eleccin de las tramas o gamas de color y su nmero en funcin de las
variables que se van a representar,

- Valorar el Impacto mediambiental de las actuales prcticas agrarias teniendo en cuenta que son una
respuesta a unas determinadas condiciones medioambientales y cmo afectarn en el futuro a estas
mismas actividades que han originado los problemas medioambientales.

- Delimitar los rasgos principales de los problemas agrarios espaoles, diferenciando regiones, los
condiciones medioambientales y sociohistricas y los diferentes marcos de actuacin administrativa que
trata de afrontarlos a travs de diversos polticas agrarias.

- Adoptar una actitud consecuente con la complejidad de los problemas estudiados que rehuya de las
simplificaciones que buscan solamente culpabilizar o encontrar el factor decisivo que lo explique todo.
Mostrar una actitud crtica a las formas de presentar los medios de informacin los aspectos
medioamblentales de los actividades humanas.

3.1.- TEMPORALIZACIN.

La secuenciacin temporal de las unidades didcticas es la que sigue:

Primer trimestre: Dinmicas ecogeogrficas,

Geografa poltica de Espaa,
Segundo trimestre: Espaa en la U.E.
Procesos espaciales y desequilibraos territoriales

Tercer trimestre: Utilizacin de los recursos y creacin del espacio

geogrfico.

263
 264

4.- EVALUACIN.

Se plantea una evaluacin que, sin dejar de ser continua, formativa e integradora, valore el resultado final
del proceso de enseanza-aprendizaje: valorar el grado de consecucin por parte de los alumnos de los
objetivos propuestos (adquiere en este nivel educativo ms importancia la evaluacin sumativa), as como
los materiales didcticos y la tarea del profesor.

Dentro del proceso de evaluacin hemos de tener en cuenta los siguientes elementos:

4.1.- INSTRUMENTOS DE EVALUACIN.

* Pruebas Individuales (exmenes). En ellas los alumnos darn cuenta del grado de adquisicin de los
conceptos -contenidos- y los procedimientos propios del tema en cuestin.

* Cuestiones relativas a las lecturas obligadas, en ellas los alumnos demostrarn su lectura de lo indicado
y el nivel de comprensin de lo ledo, as como su grado de adecuacin a lo que se pregunta.

* Sntesis, informes y ejercicios, demostrarn su comprensin y dominio de los documentos analizados en

clase, as como su capacidad de relacin y de aplicacin de los conocimientos posedos.

* Cuaderno del profesor, en el que se registra el seguimiento sobre la participacin de los alumnos en
clase.

4.2.- CRITERIOS DE EVALUACIN.

En este apartado reflejo los criterios generales de evaluacin de la asignatura, y sobre ellos me basar
para determinar los mnimos suficientes para superar positivamente la misma.

4.2.1.-Criterlos generales.

1.- Conceptualizar Espaa como un conjunto de caracteres geogrficos plurales en su interior, pero
con una identidad individual cuando se analizan a escala mundial.

Primer nivel: ser capaz de reconocer una descripcin de paisajes heterogneos (agrarios, industriales,
litorales, ... ) que conforman el espacio geogrfico de Espaa.

Seaundo : ser capaz de reconocer la localizacin precisa de esos diversos paisajes y reconocer sus
caractersticas.

Tercer nivel: ser capaz de emitir hiptesis sobre factores que intervienen en la organizacin de esos
paisajes.

2.- Saber explicar la organizacin de/ espacio geogrfico como resultado de un proceso soiciohistrico,
que va definiendo la constitucin de las fronteras interiores y exteriores y la creacin de sentimientos de
pertenencia a un territorio concreto.

Primer nivel: Identificar las fronteras provinciales y de Comunidades Autnomas , as como la

proyeccin de Espaa (Fronteras idiomticas, CEE) entendindolas como resultado de un proceso
histrico complejo.

264
 265
Segundo nivel: saber localizar y conceptualizar la frontera como lnea divisoria de las organizaciones
sociales y territoriales, reflejo de procesos sociales en la organizacin territorial y que, en ocasiones, se
utilizan en su establecimiento elementos naturales -medioambientales (ro, costa, cadena de montaas).

Tercer nivel: explicar la constitucin de fronteras como consecuencia de las estrategias de los agentes
sociales desde el poder (poltico, militar, econmico) en diferentes momentos de nuestra historia.

3.- Explicar la diversidad de paisajes como consecuencia del aprovechamiento y explotacin

econmica de los recursos naturales en diferentes medios ecogeogrficos, evaluando las principales
repercusiones medioambientales.
Primer nivel: saber identificar y localizar los recursos del medio fsico espaol (zonas pesqueras, mineras,
agrarias, de ocio,..)

Segundo : Saber relacionar los factores que intervienen en esta delimitacin (pendientes, tipo de suelo,
temperatura, insolacin, etc.)

Tercer nivel: Saber explicar la interaccin dinmica de esos factores.

4.- Saber resolver un problema geogrfico que afecte a la distribucin de la poblacin y riqueza
mediante la utilizacin de diversos fuentes e indicadores socioeconmicos.

Primer nivel: resolver el problema explcitamente planteado, con Informacin y datos precisos (por
ejemplo, averiguar si la poblacin urbana envejece menos que la de los medios rurales).

Seaundo nivel: saber plantearse el problema contando slo con una Informacin genrica, solicitando
nueva informacin.

Adems ser capaces de ofrecer un anlisis satisfactorio de los factores que intervienen en la explicacin
de la desigual distribucin de la riqueza y poblacin, evaluando sus consecuencias en la vida cotidiana.

5.- Saber identificar los principales problemas medioambientales (erosln, contaminacin,

sobreexplotacin de los recursos naturales) en un espacio concreto, analizando los factores que aumentan
la Inestabilidad de tal espacio o favorecen su estabilidad y planteando posibles acciones o soluciones.

Primer nivel: Identificar las variables que configuran un medio ecogeogrfico.

Segundo saber relacionar estas variables en un sistema terico de funcionamiento, explicando la

incidencia que tiene la actividad humana en la ruptura del equilibrio ecolgico.

Tercer nivel: aplicar sus conocimientos a la explicacin de los principales medios ecogeogrficos de
Espaa.

6.- Saber evaluar los posibles Impactos que se derivan de la ordenacin territorial de las ciudades en
la vida social, en las relaciones econmicas, as como su vinculacin con las decisiones polticas.

Primer nivel: reconocer el plano y los smbolos y signos convencionales que explican el planeamiento
proyectado

Segundo nivel: emitir hiptesis sobre el posible desarrollo de ese barrio una vez efectuado lo planeado

Tercer nivel: ofrecer una alternativa razonada a planeamiento oficial.

7- Reconocer y aplicar los mtodos especficos del conocimiento geogrfico para explicar una
situacin espacial, extrayendo, procesando e interpretando la informacin procedente de diversos
documentos y fuentes.

265
 266
Primer nivel: reconocer sus percepciones de la realidad, distinguiendo sus opiniones personales de otras
opiniones y de los argumentos cientficos.

Segundo nivel: ser consciente de las diferentes fases que conlleva la reconstruccin del propio
pensamiento.

+ acotar el problema a estudiar

+ emitir hiptesis de trabajo
+ bsqueda de informacin en distintas fuentes y distintos cdigos
+ conclusiones provisionales

Tercer nivel: saber aplicar con rigor critico y creatividad tales procedimientos, ajustndolos a la
naturaleza del problema geogrfico a analizar, as como tener las competencias comunicativas necesarias
para comunicar sus conclusiones.

8.- Saber localizar los distintos espacios industriales, a partir de los centros de produccin de fuentes
de energa y materias primas y de los intereses econmicos, sociales y polticos (ponderar la importancia
de estos factores segn el momento histrico).

Primer nivel: saber distinguir los diferentes tipos de industria y la relacin de su localizacin con respecto a
las fuentes de energa y materias primas.

Segundo nivel: considerar otros factores de localizacin industrial tales como las concentraciones de
poblacin, redes de comunicacin, polticas de la Administracin.

Tercer nivel: articular diferentes modelos de localizacin en los que combinen diferentes escalas de
anlisis, desde la comarca al espacio europeo comunitario, explicando la existencia de las diversas reas
Industriales de territorio espaol.

9.- Saber identificarlas etapas fundamentales en la construccin de la Comunidad Europea, conocer

sus instituciones y su funcionamiento y valorar las consecuencias espaciales de su poltica
socioeconmica interior y exterior.

Primer nivel: conocer as principales etapas que jalonan la construccin de la Comunidad Europea y la
funcin de las instituciones comunitarias ms importantes.

Segundo nivel: definir los problemas fundamentales de diverso orden, que responden a diferentes
intereses nacionales y que han dificultado o dificultan el proceso de integracin europeo.

Tercer nivel: valorar las repercusiones polticas, sociales y econmicas de la construccin del espacio
comunitario en el contexto de un mundo cada vez ms internacionalizado, afectado por problemas
comunes y con centros de decisin supranacionales.

10.- Elaborar todos los trabajos que se soliciten (sntesis, informes, anlisis de documentos, lecturas y
cuestiones relacionadas con ellas,..) con un mnimo de rigor cientfico en el contenido, utilizando distintos
cdigos (verbal, cartogrfico, grficas, etc.), precisin conceptual y puntualidad en su entrega.

11.- Superar positivamente todas las pruebas individuales exmenes que se realicen (obtener una
puntuacin no inferior a los 4 puntos, sobre un mximo de 10 puntos).

4.2.2.- Criterios mnimos.

266
 267
Para que los alumnos sean calificados positivamente en esta asignatura, tienen que realizar de forma
adecuada -alcanzar- al menos el primer nivel de los criterios generales de evaluacin, y el criterio nmero
10 en su totalidad. De esta manera los mnimos son:

2.- Identificar las fronteras provinciales y de Comunidades Autnomas en el territorio espaol, as

como la proyeccin de su desarrollo histrico en el mundo (idiomticas, el nuevo mercado europeo)
entendindolos como resultado de un proceso histrico complejo.

3.- Saber identificar y localizar los recursos de/ medio fsico espaol (zonas pesqueras, mineras,
agrarias, etc.).

4.- Resolver el problema explcitamente planteado, con informacin y datos precisos.

5.- Identificar las variables que configuran un medio ecogeogrfico.

6.- Reconocer el plano y los smbolos y signos convencionales que explican el planeamiento
urbano.

7.- Reconocer sus percepciones de la realidad, distinguiendo sus opiniones personales de otras
opiniones y de los argumentos cientficos.

8.- Distinguir los diferentes tipos de industria y la relacin de su localizacin con respecto a las fuentes
de energa y materias primas.

9.- Conocer las principales etapas que jalonan la construccin de la Comunidad Europea y la funcin
de las instituciones comunitarias ms importantes.
10.- Igual que en los criterios generales.
11.- Igual que en los criterios generales.

4.3.- RECUPERACIN.

La recuperacin se plantea, teniendo en cuenta que este nivel educativo es terminal a pesar de su carcter
propedutico para estudios posteriores, como la forma en que los alumnos deben subsanar los fallos
cometidos o rellenar las lagunas que poseen. De ah que tengan que recuperar los aspectos que no han
sido evaluados positivamente con anterioridad.

Los instrumentos que utilizar para valorar la recuperacin de los contenidos-objetivos no alcanzados son
los mismos que los utilizados para la evaluacin, con la excepcin del cuaderno del profesor (siempre en
funcin de lo que tenga que recuperar cada alumno).

La no realizacin de los criterios mnimos de evaluacin supone, como es evidente, que los alumnos
tienen que realizar la recuperacin correspondiente; recuperacin que ser positiva cuando sean
superados positivamente.

La recuperacin de la asignatura en la convocatoria de septiembre ser sobre la totalidad de la misma (no

se recuperarn partes de ella).

5.- METODOLOGA.

La metodologa que se intentar aplicar en el aula es la que a continuacin se expone:

A) Partir de los conocimientos que el alumno posee, para que el aprendizaje que se realice sea
significativo, porque es desde los esquemas propios de comprensin y conocimiento de la realidad desde
donde se pueden establecer conexiones con los nuevos conocimientos y hacer que stos signifiquen para
el que aprende.
267
 268

Esto se concreta en actividades introductorias o iniciales que hagan aflorar los conocimientos que sobre el
tema a estudiar ya poseen los alumnos,

B) De reconstruccin del propio pensamiento, a partir de la fase anterior. Esta fase consta de los
siguientes pasos:

- Planteamiento del problema geogrfico a estudiar.

- Emisin de hiptesis explicativas del mismo.

- Anlisis de la informacin disponible, para verificar o refutar las hiptesis propuestas.

- Explicacin del problema interrelacionando los factores que lo determinan.

- Elaboracin de conclusiones

Como se aprecia, el sujeto principal en este proceso es el alumno, el que aprende, si bien la profesora
cumple un papel muy importante e Insustituible: organiza las actividades, prepara los materiales y/o
proporciona y explica la bibliografa, facilita el planteamiento del problema, resuelve las dificultades con
sus explicaciones y, si es necesario, proporciona una visin globalizadora de todo el proceso - en especial
para los alumnos cuyas capacidades de sntesis y/o relacin as lo requieran -.

El objetivo ltimo de estas fases es que los alumnos distingan sus opiniones de las de los dems y de los
argumentos cientficos, y que su opinin sobre la realidad geogrfica espaola se torne conocimiento de la
misma.

Las estrategias utilizadas en el aula sern:

- Explicacin de distintos aspectos o temas, que potencia la toma de apuntes por parte de los alumnos.

- Comentario de los diferentes documentos de las unidades didcticas, y de las lecturas.

- Favorecer la aportacin de ideas -comentario- por parte de los alumnos, y su discusin.

- Revisin y correccin de los diferentes trabajos realizados.

- Aclaracin de todas las dudas que individualmente se planteen.

*** Esta metodologa est condicionada en parte por la adecuacin a la temporalizacin de los contenidos -
no hay que olvidar que esta asignatura es de las que tienen examinarse los alumnos en la Selectividad -;
de forma que si no hay tiempo para desarrollar todos los contenidos-objetivos ser sustituida por una
metodologa expositiva por parte de la profesora.

5. 1. - Material didctico.

Incluyo este punto en la metodologa porque el material utilizado condiciona a aqulla. El material a utilizar
ser:
Material elaborado por la profesora
Artculos de prensa.
Tal vez la lectura de los siguientes libros y captulos:

* ALONSO, Julin: La nueva situacin regional, Madrid, Sntesis,

268
 269
Col. Geografa de Espaa, n15

* ESTBANEZ, Jos: Las ciudades. Morfologa y estructura. (id.

Anterior)n 13, Cap. 4: 'La ciudad en la industrializacin'.

* SAENZ, Manuel: Geograffa agraria. lntroduccn a los paisajes rurales. (id. Anterior) n7, Cap. 4:
'Factores del espacio agrario'.

Mapas de distintos temas.

5.2.- Actividades extraescolares.

He pensado la conveniencia de que los alumnos entren en contacto directo con las formas del relieve, la
vegetacin, y distintos usos del suelo: localizacin industrial, servicios a la produccin, uso residencial, uso
agrario, etc.

Por ello preveo una visita organizada a:

Cuchillos del ro Cabriel
Bodegas Ganda
Parque Tecnolgico de Paterna
Itinerario por Valencia.
AMPLIACIN DE LA PROGRAMACIN:
Ante el hecho de las reiteradas faltas de asistencia de los alumnos, especialmente en los das que
tienen examen de otras asignaturas, hemos decidido aplicar las siguientes medidas:
- La actitud hacia la asignatura en clase supone un 10% de la nota. Si sta es negativa se le
restar al alumno un punto de la nota de la evaluacin. Se considera tambin actitud negativa las faltas de
asistencia si coinciden con exmenes de otras materias, y no estn debidamente justificadas.
- Si hay que recoger trabajos el da que falta el alumno, no se le recogern, excepto si la falta est
debidamente justificada, y se calificar con un cero.
- La clase se da por dada y, por lo tanto, la materia explicada a pesar de haya acudido a clase un
reducido nmero de alumnos.
- Tal y como se qued en la CCP, los alumnos perdern el derecho a la evaluacin continua, por
cada evaluacin, si tienen un 20% de faltas injustificadas. La prdida de la evaluacin continua supone:
Hacer un examen de toda la materia a final de curso.
Slo se punta sobre el 70% o 80% reservado a la calificacin de los exmenes.
No se tiene derecho a la recuperacin por parciales, slo se podrn presentar al examen final de curso.

269
 270

4.- CRITERIOS DE EVALUACION

Al evaluar las Ciencias Sociales son imprescindibles los aspectos relacionados con la localizacin,
periodizacin, comprensin de mensajes, utilizacin crtica de fuentes de informacin a su alcance,
adaptacin a su vocabulario de lo aprendido y , tambin el desarrollo de diferentes habilidades (esquemas,
resmenes...).
Los mejores procedimientos son los que dan ms informacin sobre el alumno, y entre ellos destacamos:
- Observacin de la actividad del alumno a travs del control, registros diarios de clase.
- Anlisis de las producciones de los alumnos, mediante respuestas a preguntas, resmenes, esquemas,
cuaderno de clase, trabajo de campo, investigacin, comentario de textos y mapas conceptuales
- Intercambios orales con los alumnos mediante entrevistas., debates, puestas en comn (despus del
trabajo o exposicin).
- Pruebas de diverso tipo: objetivas, de respuesta libre, de comprensin, de libro abierto, cuestionarios u
desarrollo de un tema.
Criterios de calificacin
Al calificar a los alumnos se tendrn en cuenta los siguientes criterios:
A) Trabajos:
Estos sern individuales o por grupos, y en ellos se valorar
a) Organizacin y estructura.
b) Contenidos
c) Presentacin
d) Expresin escrita
e) Ortografa
B) Actividades
Se recogern en la fecha fijada, o a travs del cuaderno de trabajo del alumno, su calificacin ser
cualitativa y se tendrn en cuenta en la evaluacin para obtener la nota ponderada
C) Controles o exmenes
1. De contenidos: constarn de un nmero determinado de cuestiones adecuadas a la materia y tiempo
del que se disponga. Se especificar el valor de cada pregunta y los criterios que se tendrn en
cuenta: capacidad de anlisis, sntesis, expresin, exposicin lgica.
2. De procedimientos, en los que se tendr en cuenta: . el desarrollo, estructura y proceso seguido , la
profundidad y claridad de los contenidos .

D) Nota de Evaluacin

- Alumnos de 1 y 2 de ESO: El 50% de la nota de evaluacin corresponder a los exmenes, el 30%

a los procedimientos y el 20% a la actitud.
La calificacin se realizar de la forma anterior, siempre que el alumno obtenga un 35 como
mnimo en cada uno de los apartados anteriores. Esta norma general estar siempre sometida a
la evolucin individual del alumno/a (su progreso personal) y a su esfuerzo e inters.

- Alumnos de 3 y 4 de ESO: El 60% de la nota de evaluacin corresponder los exmaenes, el 30% a

los procedimientos y el 10% a la actitud.
La calificacin se realizar de la forma anterior, siempre que el alumno obtenga un 4 como
mnimo en cada uno de los apartados anteriores. Esta norma general estar siempre sometida a
la evolucin individual del alumno/a (su progreso personal) y a su esfuerzo e inters.

5.- PENDIENTES CURSO 2015-2016

Los alumnos de 2, 3 y 4 de la E. S. O. con la asignatura de Ciencias Sociales pendiente del curso
anterior y los alumnos de 2 de Bachillerato con la Historia del Mundo Contemporneo pendiente de 1
de Bachillerato sern atendidos por el profesor del curso actual.
En abril o en mayo se har un examen para la recuperacin de la materia, as como se les darn
indicaciones de trabajos y actividades complementarias durante el primer trimestre.

270
 271
6.-ACTIVIDADES EXTRAESCOLARES

Nivel Educativo ACTIVIDADES

1 ESO Visita a LLiria (poblado ibero)

Museo de Prehistoria. Visita

Taller en el Instituto

2 ESO Visita a los juzgados de Moncada

3ESO Visita a la fbrica de Lladr o Danone y un

recorrido por la huerta.

4ESO Visita a Alcoy relacionada con la revolucin

industrial. se realizar con el departamento de
valenciano.

Visita al museo de etnologa

1 Bachillerato Visita al MUVIM

Dos charlas sobre la represin franquista

Representacin del monlogo basado en la obra "las
madres"

2Bachillerato GEOGRAFIA. Cuchillos del Gabriel (u otro paisaje

natural) y Puerto Valencia.

Visita a una bodega

ARTE. Una salida mensual el primer sbado del mes

para relizar diferentes itinerarios relacionados con la
historia del arte.

Visita a la exposicin organizada por Bancaixa sobre el

Equipo Crnica.
HISTORIA. Visita al Museo de Cerver y paseo por
zonas relacionadas con la historia de Valencia en el
siglo XX.

Conferencia o Actividad en el Instituto ( mximo 4

horas)

271
 272

272