Introduccio alestudi_, de maquines @D introduccié a restudi de les maquines @B Les maquines simples ‘Maquines motrius elementals CLAU DEL TEMA Parlar de tecnologia gairebé sempre im- plica parlar de maquines. Generalment, sén les protagonistes de qualsevol fet tec- nologicament transcendent; sense elles molts dels avencos de la humanitat no haurien estat possibles i la qualitat de vida de les persones seria molt més baixa. Perd de maquines n’hi ha de moltes clas- ses, Algunes senzilles i elementals, com les palanques o les politges, perd que son. Vorigen d’altres molt més complicades, com els motors que duen els automobils. Perd que és una maquina? | una palanca? Sabries explicat-ho?'*Descriure els conceptes de energia, poténcia ila seva relacio amb lestudi de les entificar I basiques i els fa racteritzen lefica ‘*Realitzar cdlculs senzils, de trans- formaci6 de forces en maquines simples. *Descriure el funcionament i iden- 5 parts £0 tals de les rodes les turbi nes hidrauliques. lorar la importancia de les ma- quines ila seva relacié amb la te nologia.EID rropuccioaesruoioemaounes a Introduccié a l'estudi de les maquines En el decurs de la historia, la humanitat ha dut a terme nombroses realitzacions per tal de satisfer les seves necessitats. Ha construit ciutats i carreteres, ha treba llat la terra per obtenir recursos: aliments, materials, etc, modificant constant- ment lentorn natural per tal d'adaptar-lo a les seves necessitats. Pero per dura terme totes aquestes obres ha calgut enginy i sovint realitzar treballs en els quals, ha estat necessari desenvolupar forces elevades. Perd la forca que pot fer una persona és molt imitada: no podem tallar un arbre amb les mans ni moure mate- rials pesats nosaltres sols. Inicialment, la humanitat va utilitzar la propia forca i la dels animals domestics, anomenada forca de sang». Més endavant, va aprofitar la forga del vent i de lai gua. A partir del segle xv, | sobretot durant el xx, el foc, mitjangant el vapor d'ai- Qua, va donar la forca necessaria per substituir la de l'aigua o la del vent. Actual- ment, aprofitem la forca de moltes altres fonts (aigua, vent, sol, petroli, gas, etc). Per poder aprofitar totes aquestes forces i treure'n el maxim rendiment a hora de realitzar els treballs, ha estat necessari construir maquines, algunes de molt sen- 2illes, com ara la palanca o la roda, perd no per aixd menys eficaces. Aquestes maquines han estat creades i construides gracies a enginy ia la capacitat diorga- nitzacié de la humanitat; sense elles, no seria possible explotacis i el domini del Antigament eren les perso- medi natural, ni la transformacié dels materials per obtenir productes i béns de nes o els animals doméstics _consum que permetin satisfer les nostres necessitats elsquihavien de transportar < le carregues. Era el que s'ano. ‘Aixi doncs, podem dir que les maquines tenen una funcié basica: suplr, estalviar mena eforca de sang. (© multiplicar lesfor huma necessari pera la realitzacié d'un treball. Pero perque una maquina funcioni es necessita energia. De fet, quan hem anomenat la forca del vent, de l'aigua o del foc, ens referiem basicament a lenergia que aporten aquests fendmens. Per tant, podem concloure que: (Una maquina és un conjuntde dispositius capagos de transformar ienergia ‘en treball itl o en un alte tipus denergia. En cursos passats ja varem parlar d'energia en referir-nos a Velectricitat. Recorda que lenergia és el que fa possible que les coses funcionin, és a dir, que es moguin, poe facin forca, calor, etc. El concepte de treball a qué ens referim en la definicio de maquina és el treball des del punt de vista de la fisica, no des del punt de vista social. Tot seguit explicarem aquest concepte. | Treball Maquina El principi de funcionament de qualsevol maquina, independentment de la seva constitucié, es basa en el concepte fisic de treboall. Aquest concepte es fonamenta en Vaccié que les forces fan en els cossos quan actuen sobre ells. ‘roball EE ‘Sanomena treball laccié d'aplicar una o més forces sobre un cos i provo- Energia [ <2© moaificarne el movment, ) 78Lexpressié matematica d’aquest enunciat és la segiient: W=F-si) on W és treball expressat en joules (J) F és la forga feta en newtons (N), i sel desplagament provocat per la forca en metres (m), =<— 200N La unitat de treball és el joule (J), i equival al treball realitzat per una forca d'un ewton que, aplicada sobre un cos, li provoca un desplacament d'un metre: 1 joule = 1 newton - 1 metre 0 Energia Quan stefectua un treball, es gasta una quantitat equivalent d’energia. Per aixo, per realitzar un treball cal disposar denergia, Uenergia és a capacitat de realitzar un treball En conseqiiéncia, la unitat de treball és la mateixa que la d’energia: el joule. Les maquines necessiten energia per funcionar, perd mai no transformen la totalitat de lenergia que reben en treball util. Aixo es deu al fet que les maquines no son erfectes, i en el seu funcionament es perd part de lenergia que reben i, per tant, sempre retornen una quantitat de treball o d’energia inferior a lenergia que con- sumeixen, Tanmateix, per a Vestudi de les maquines és important considerar el concepte de maquina ideal, que és la maquina que transforma integrament tota lenergia que rep en treball o en un altre tipus dienergia. Aquest concepte de ma- quina ideal és el que utilitzarem en aquesta unitat. 0 Poténcia Segur que has sentit parlar 0 has utilitzat el terme poténcia, en relacié amb el ‘motor d'un vehicle o qualsevol altra maquina. Quan hem parlat de treball des del punt de vista fisic, no hem tingut en compte el temps que es triga a dur-lo a ter- ‘me, ja que el treball és independent del temps. Perd quan considerem el temps, sorgeix el concepte de poténci S‘anomena poténcia la rapidesa amb qué es duu a terme el treball INTRODUCCIO A LESTUDI DE MAQUINES. i> rambé siutilitzen molt el quilowatt (kW) i el cavall de vapor (CV) com a uni tats de poténcia. 1 kW= 1000. 1cv=736W 80 Llavors lexpressié matematica que defineix la potencia és la segiient: w “At on P és la poténcia en watts, W, el treball en joules, i At, interval de temps en segons en el qual es duu a terme el treball 1joule Fixa’t que la unitat de poténcia és el watt, ja que 1 watt = “/04 q PB a Tsegon Exemple 1 Un automabil es desplaca a una velocitat de 90 km/h, i per mantenir aquesta velocitat ha de vancer un conjunt de forces equivalents a 2 400 N. Determina el treball realitzat i fenergia consumida pel motor de I'automdbil en un recor- regut de 10 km. Calcula també la poténcia desenvolupada en kW i en CV. Considera el motor i tots els elements de la transmissi6 de 'autombil com a maquines ideals. Per determinar el treball realitzat, partirem de lexpressi6 que permet calcular- ne el valor: W= Fs (J) W-= F-s= 2.400 N - 10.000 m = 24,000,000 5 Uenergia consumida és igual al treball realitzat , considerant el motor els ele- ments de la transmissié com maquines ideals. E= W = 24 000 000 J Per determinar la poténcia caldra passar la velocitat de km/h a m/s: 90km 1h 000m _ 4. Th "3600s" 1km Le Aixo significa que recorre un trajecte de 25 men 1 si que fa una forca de 2400 N. Per tant: W_ 2400N-25m at 1s P. 30000 W = 60 kW Finalment, utilitzant el factor de conversié 1 CV = 736 W, determinem la po: tancia en CV: icv P=60000W- =0 Classificacio De maquines n’hi ha de molts tipus i resulta dificil classificar-tes. Tanmateix, les més elementals sén les maquines simples, com la palanca 0 la roda, i que consti- tueixen la base de moltes d'altres. Juntament amb les maquines simples son des- pecial importancia les maquines motrius com ara els motors, que sn les encar- regades de moure les altres maquines. Els motors son maquines mottius. A part d'aquests dos gran grups, les maquines se solen classificar segons l'ambit tecnologic al qual pertanyen; des d’aquest punt de vista, tenim maquines eléctr ques, maquines agricoles, maquinaria téxtil, etc. Aquesta unitat la dedicarem a es- tudi de les maquines simples ide les maquines motrius més elementals, com ara els, molins de vent o les rodes hidrauliques. A més, en la propera unitat estudiarem un tipus de maquina motriu molt interessant: el motor elactric. Deixarem per propers cursos lestudi de les maquines motrius que utilitzen lenergia calorifica 0 térmica coma font d'energia, com els motors térmics 0 les maquines de vapor. ni repre) (B Per qué creus que hi ha tantes maquines? Quin paper han tingut en el mén del treball i en el desenvolupament econdmic i social de la humanitat? Quines forces ha utilitzat la humanitat en el decurs de la historia per subsis- tir? Quines coneixes que s‘utilitzin actualment? ‘Amb les s i les maquines es modifica el medi natural ies transformen els ‘materials per tal que ens siguin utils. Posa un parell d’exemples d’aquests fets i anomena les maquines i eines que hi intervenen. en aixecar un cos que té un pes de 2000 N des de terra fins a una alcada de 20, ‘men un temps de 10 segons. @ calcula el treball realitzat i la poténcia desenvolupada pel motor d’una grua {BD Quina ha estat la despesa energetica en el problema anterior? Wire sree oe ages eee eee ae nolégic al qual pertanyen (eléctriques, agricoles, text son maquines motrius (motors)? |, construccié...). Quines INTRODUCCIO ALESTUDI DE mnrcunes il La tricotosa per telxir mit Jons pertany a la maquinaria textilFEI rr0oucciacestuoioemacunes ; a Les maquines simples Una de les questions decisives en el desenvolupament de la humanitat ha estat la possibilitat de multiplicar la forca que les persones podem fer, que no va més enlla d’uns quants centenars de newtons. Amb I'ds de les maquines simples aquesta forca es pot multiplicar enormement, fins al punt de poder moure i aixe~ ‘ar carregues molt elevades. Aixd ha fet possible construir edificis, ponts, cate. drals, etc. Les maquines simples sén dispositius serzlls, generalment formats per un sol element, que requereixen Unicament l'aplicacié d'una forca per poder funcionar. Normalment stilitzen per multiplicar forces o moviments. Lavantatge mecanic Si les maquines simples ens permeten generalment multiplicar forces, és inte- ressant saber en quina mesura ho fan. D’aqui sorgeix un concepte important: Vavantatge mecanic que podem aplicar a totes les maquines simples. Lavan- tatge mecanic (i) relaciona la fora 0 resisténcia (R) que pot contrarestar una maquina simple amb la forca (F) que cal aplicar-hi. Aix doncs, 'avantatge mec nic té Vexpressié matematica segiient: Sia una maquina simple se li F aplica una forga de 100 N i pot vencer o contrarestar una resistencia de 500 N, de diem que té un avantatge mecanic 5. Fixa't en l'aplicacié de lexpress Vavantatge mecanic: R _ SOON F 100N Lavantatge mecanic no té unitats, ja que es tracta d’una magnitud de proporcionali- tat. Actualment, les maquines simples s6n presents en els dispositius de moltes altres maquines més complexes que s'utilitzen en qualsevol ambit de l'activitat humana. A antiga Grécia ja coneixien les maquines simples basiques, el que ells anomenaven «les cinc grans»: la palanca, la roda, el pla inclinat, el cargol ila falea. De fet, les tres tiltimes es basen en el mateix principi, de manera que podem dir que basicament hi ha tres tipus de maquines simples: la palanca, la roda i el pla La palanca Palanca Probablement, la palanca és la primera de les maquines simples que la humanitat Barra rigid ha utilitzat ja des del Paleolitic. Es famosa la frase del savi grec Arquimedes de Sira Punt do suport 7 cusa, del segle m aC, que diu: «Doneu-me un punt de suport i mouré el mén», una [iT \\e referéncia explicita a I's de la palanca i al seu poder multiplicador de la forca, Forga Una palanea consistelx en una barra rigida, recolzada en un punt de suport © fulcre al voltant del qual pot girar R \ p 82Esquema d’una palanca, En aplicar-hi una forca F en un extrem, sobté una altra forca a laltre extrem, que anomenem resisténcia R. Segons la posicié del punt de suport respecte de la forca aplicada i de la resisténcia, aquesta pot ser molt gran en relacié amb la forca Lavors matematicament es pot escriure: Fed, = Red, on F és la forca aplicada a un extrem d, la distancia de la forca Fal punt de suport Ria resistencia 0 carrega a contrarestar d, la distancia de la resisténcia R al punt de suport ‘Aquesta expressi6 es coneix com la lei de la palanca, | senuncia aixl la forca pel seu brag és igual ala resisténcia pel seu brag, De lalllei de la palanca se'n dedueix que com més llarg sigui el brag de palanca d, de la forca F en relacié amb el brag d, de la resisténcia R, el valor de la resistencia sera proporcionalment més alt que ef de la forca. 0 Tipus de palanques Segons la posicié del punt de suport respecte a les forces, es poden distingir tres tipus de palanques: de primer génere, de segon génere i de tercer génere. Q/Patanques de primer genere Ales palanques de primer génere, el punt de suport se situa entre la forca ila re- sistencia, | Palanca de primer génere > 0 FeR 44.84 \@PPalanques de segon genere En les palanques de segon génere el punt de suport se situa en un extrem de la barra, la forca a 'altre extrem i la resisténcia al mig Palanca de segon génere @Palanques de tercer genere Flere En aquest tipus de palanca el punt de suport o fulcre també és en un extrem de \ la barra. El que canvia és la posicié de la forca i de la resisténcia: la forca és al mig ila resisténcia, en un extrem de la barra Lavantatge mecanic de les palanques de tercer genere sempre és inferior 0, com a ‘maxim, igual a la unitat. Aixd es deu al fet que la resistencia es troba en un extrem i, per tant, el brag de palanca de la orca sempre és inferior; com a maxim pot ser igual si Palanca de trcer génere gaire sentit, Exemple 2 Imagina't que volem moure una caixa de 3000 N de pes (uns 300 kp). Agafem una barra de 2,2 m de longitud ila recolzem en un punt de suport situat a 0,2 m d'un, extrem de la barra, tal com mostra la figura. Quina forca caldra aplicar a Yaltre extrem de la barra per iniciar el moviment? Quin avantatge mecanic tindra la palanca? Considerem que el pes de caixa és la resisténcia (R) i que d, id, s6n els bracos de palanca de la forca i de la resisténcia, respectivament: R=3000N,d,=2,2—0, 2mid,=0,2m 84 apliquem la forca en el mateix punt on s‘aplica la resisténcia, la qual cosa no tindria Hi apliquem la lei de la palanca i substituim els valors: Fed, =R-d,, don F-2m=3000N-0,2m 2m 3000 NF Im F =300N Finalment, calculem l'avantatge mecani la seva expressi6 matematica: ‘R__3000N F ~~ 300N Com pots observar amb el valor de avantatge mecanic, la forca que hem daplicar és 10 vegades més petita que la, resisténcia que cal véncer, en la mateixa proporcié que els, bracos de palanca o distancies al punt de suport: el de la forca és 10 vegades més gran que el de la resisténcia. Igualment, cal considerar que el desplagament de la cai- xa cap amunt també sera 10 vegades més petit que el, que haurem de fer en faltre extrem de la barra on apli- quem la forca. També hem de considerar que si el punt, de suport se situa més a prop de la forca que de la resis- tencia, lefecte sera el contrari: el valor de la forca que haurem defer sera més gran que el de la resistencia, i Vavantatge mecanic sera inferior a la unitat (i < 1), a pat 0INTRODUCCIO A LESTUDI DE agus J) a ris Tp GB ese nformacis sobre Arquimedes alnteret redacta un informe breuso- fre els estas que vafer arn relacé ales palangus ® calcula la llargada del brac de palanca del carreté perqué amb un esforc de 200 N es pugui aixecar una carrega de 800 N, situada a 0,5 m de leix de la roda. Fesm0n Sf tS f Pina (8) completa els requadres buits dels esquemes de palanques segiients: R=200N = 150N R= 900N (16) Analitza Vaparell segiient i digues les palanques que hi veus ide quin grau s6n. / {TA Per qué lavantatge mecanic de les palanques de tercer génere sempre és inferior ala unitat? GB A guia tpus de patanca pertanyen als aparels dl Salles espera ts a continuaci6? JustiRodes de carro 86 > Laroda Probablement, la roda és un dels invents més notables de la humanitat. Les seves aplicacions s6n infinites, iés estrany de trobar una maquina que no en tingui cap. Les primeres noticies que tenim sobre Its de la roda daten del 3000 aC, a antiga Mesopotamia, probablement a Sumer, on més tard havien de sorgir les civilitzaci- ons perses, un territori que sestenia on actualment hi ha IIraq i Iran. Us fona- ‘mental de la roda era, com encara ho és ara, el transport de mercaderies, que lla vors es feia amb carros. Abans que sinventés, les mercaderies eren transportades mitjancant patins d'arrossegament. La forca que cal fer en un cas ien un altre és molt diferent. Amb els patins s’ha de vencer una forca de friccié més o menys gran, segons la forma i el material de qué s6n fets i la superficie per on llisquen, perd amb les rodes, com que rodolen, ge- neralment la forca és molt inferior. ‘Amés de transportar mercaderies, la roda ha tingut des de l'antiguitat altres apli- cacions: la politja, la roda hidraulica, el torn o roda de terrissaire, la mola 0 roda de moli la roda de timé, ete. @ La politja o corriola Una de les altres aplicacions de la roda ha estat la politjafixa o corriola, que sobre- tot s'ha fet servir per elevar carregues verticalment. Actualment, encara s‘utiitza en moltes maquines, per exemple, en les grues i/o en els vaixells de vela Una corriola és essencialment una roda suspesa pel seu eix sobre el qual pot girar, amb la superficie lateral acanalada per on pot passat una corda els extrems de la qual pengen per cada costat. Si en un extrem hi fixem una carrega i estirem laltre extrem de la Corda, aconseguim elevar la crrega. La forca que haurem de fer sera la mateixa que el valor de la carrega, ja que en aquest cas la corriola es comporta com una palanca de primer genere amb els dos bracos de palanca iguals. Fixa’t en el dibuix de sota dt _a2, Corriola. La corriola és com una palanca amb els bragos iguals. Lavantatge mecanic de la corriola és igual a la unitat i, per tant, no hi ha multiplica Gi6 de la forca. No obstant aixd, I'és de la corriola es justifica perque la carrega puja verticalment, la qual cosa és avantatjosa quan cal elevar carregues de valor petit,INTRODUCCIO ALESTUDI pemaounes Jy @ Combinacions de politges: el polispast Com acabem de veure, la corriola o politja fixa no resol la necessitat de reduir Fesforc a I'hora d’elevar carregues. Tanmateix, si en lloc de fixar la politja fixem un dels extrems de la corda i fern que sigui la politja la que s‘elevi amb la carrega, tal ‘com mostra el dibuix de la figura 4.1, aleshores lesforg es redueix a la meitat, si no tenim en compte el pes de la politja Perd si thi fixes, per cada unitat de longitud que la carrega puja, cal estirar el doble de longitud de corda, perque hi ha dos brancalls, un a cada costat de la politja, i cal que tots dos passin a un costat (fig. 4.3) pola fixa Si tenim més d'una politja iles combinem, la forca encara es reduelx més. La combinacié de politges sanomena polispast. Fixa't en la figura 4.2. pola mail we tn Fig. 4.1 Fig. 42 Per determinar la forca que cal fer en cada cas, no- més t’has de fixar en el nombre de cordes que han de subjectar la carrega i que surten de les politges mobils inferiors que séeleven. Dividint el pes de la carrega més el de les politges mobils que seleven per aquest nombre de cordes, tindras la forca que cal realitzar (fg. 4.4); R+Q n on, F és la forca per elevarla carrega Qés el pes de les politges inferiors i EI polipast o corriola és una nésel nombre de cordes o cables que subjecten de les aplicacions de la roda les politges inferiors. utilitzada des de Vantiguitat,88 Exemple 3 Amb un polispast format per tres politges mobils de 300 N de pes es pretén elevar una carrega de 1 200 N. Quina forca caldra per iniciar el moviment? Quin sera l'avantatge mecanic del polispast? Sihiha tres politges mobils, la carrega és sustentada per sis cordes; per tant: R+Q_ 1200+300 n 6 =250N Lavantatge mecanic del polispast és: R _1200N _ F 250N @ El pla inclinat Una superficie plana amb un extrem elevat a una certa alcada constitueix el que s'anomena pla inclinat, La seva funcié és pujar o baixar cdrregues elevades quan no és possible fer-ho verticalment, com en el cas de les corrioles o els polispasts. La seva utilitzacié es remunta a temps prehistorics. Es creu que ja s'utilitzava el pla inclinat per a la construccié dels délmens i també en la construccié de les pirami- des a 'Egipte dels faraons. Siet fixes en el dibuix, veuras que per remuntar la carrega situada a nici de pla inclinat fins al seu final cal fer un treball W, W,=F-L Aquest treball és el mateix que W,, tal com si pugessin la carrega directament amb una corriola per extrem elevat del pla inclinat: W,=R-h ina ideal: Roh Siconsiderem el pla inclinat com una ma W, = Wi per tant F don la forga que caldra fer per remuntar la carrega sera:INTRODUCCIO A LESTUDI DE MAQUINE: Exemple 4 Caltraslladar un bloc de pedra de 4500 N de pes des d'un nivell fins a un altre entre els quals hi ha 2 m. S'ha pensat de fer un pla inclinat de 10 m de longi- tud entre els dos nivells. Quina forca caldra fer per remuntar el bloc de pedra? Per determinar la forca, apliquem lexpressié del pla inclinat: pa Bch_ ASOON 2m ™ = 900N 10m Op La importancia del pla inclinat prové, sobretot, de les aplicacions que té: els car- gols les falques o tascons. Els cargols Els cargols estan formats pel que s'anomenen rosques, que sén plans inclinats que senrotllen al voltant d’una superficie normalment cilindrica. Basicament una rosca consisteix en un ressalt o un solc anomenat filet, aplicat sobre una superfi- P T < F on R és la resisténcia i F la forga expressades en newtons, r el radi de gir de la clau o maneta que utilitzem per fer-lo girar i p el pas de la rosca expressats en metres. ‘Com més petit és el pas i més llarga la clau o la maneta, més resisténcia es pot vencer. Hem de tenir en compte, perd, el frec que es produeix entre els filets del cargol i la femella —que en esforcos grans és també molt elevat—, per la qual Llet det cargol: cosa el rendiment pot resultar baix. Per evitar-ho, cal greixar bé les dues parts i adoptar perfils de filet adients. A més, si el pas és massa petit, també ho sera el pelt: filet, i, amb forces excessives, podriem malmetre la rosca 0, com s‘acostuma a dir, ? ens podem passar de rosca.i ne INTRODUCCIOALESTUDI DE MAQUINE Exemple 5 Per aixecar d'un costat un automobil de 14000 N de pes, s'utilitza un cric que duu una rosca de 4 mm de pas i una maneta de 50 cm de longitud. Determina la forca que cal aplicar a fextrem de la maneta per iniciar el moviment daixecada ilavantatge mecanic del dispositiu, considerant el cric una maquina ideal Dividim el pes de 'automobil per 2 ja que s'aixeca d'un costat: 14000N = =7000N 2 Per determinar la forca aplicarem la llei del cargol, en qué el radi de la maneta ‘el pas sexpressaran en m: Rep a 7000 N - 0,004 m cap NGonF = 3 14.05m ~092N 2 Lavantatge mecanic val: Fixa't que és l'avantatge mecanic més alt de tots els que hem calculat. Efectivament, les rosques poden efectuar forces molt elevades, perd cal que tinguis en compte que en aquest cas hem considerat el cric una maquina ideal i, per tant, lavantatge mecanic real seria més baix; aixi i tot, en comparacid amb les altres mquines, continua sent el més alt. @ Les falques o tascons Sén unes peces que s'han utilitzat des de fa molt temps per esberlar pedres 0 trones d’arbre. Consisteixen en una peca generalment d’acer de forma prismatica de base triangularisosceles de manera que els dos costats iguals formen dos plans nats. Ala figura 4.5 pots veure'n el funcionament: F Fig, 4.5. Tasco esberlant un tronc d'arbre,BB wrrooucco4 LESTUDI DEMAQUINES | Combinacions de maquines Moltes vegades I's d’una palanca o d'una politja no és suficient per aconseguir moure o desplacar una carrega. Llavors es construeixen de manera que hi interve- nen combinacions de diferents maquines simples, que anomenarem sistemes mecainics. Fixa't en les iMustracions 4.6 147: Fig. 4614.7 Els sistemes mecanics formats per combinacions de palanques, politges, etc. sn frequents en bascules, balances, grues, etc. Exemple 6 En el sistema mecanic de la figura, determina el valor de la forca F a partir del qual es podra remuntar la cdrrega del pla inclinat. Determina també 'avantatge mecanic del sis- tema. Considera la politja mobil amb un pes negligible. Per remuntar la cartega pel pla inclinat és necessaria una forca de: Rush 4800N- 1m 2 = 960.N 1 5m Liavors, a través de la politja fixada al pla inclinat, es trans- meten els 960 N al punt A de la palanca. Per la llei de la palanca es transmet a la politja mobil la forca R, plone Foto’ dy = Ryatnce 4p 960 N- 1m =R, 3m dion Reatenco= 3 my Finalment, considerant nul el pes de la politja mabil, tenim que: RsauncstQ _ 320+0 n 2 60N Lavantatge mecanic del sistema és: 92nt |p {T3} cal muntar un dispositiu per tal de poder aixecar pesos de 1200 N des de la vorera fins a dalt d'un edifci, Dissenya un sistema de politges que et permeti solucionar el problema partint del fet que lateva forca muscular és de 200 N. GA) calcula la forca necessaria per poder aixecar un pes de 5000 N amb un polis- past de tres politges mabils. Calcula també la longitud de corda que caldra estirar per cada metre que pugi el pes. (BD busca la relacié que i ha entre els polispasts ies aparells anomenats bossells. (2 Per entrar una maquina de 12000 N de pes en un taller sha construt un pen dent de 12 mde llarg que salva un desnivell de 2 m. Quina frga caldra fer per remuntar la maquina pel pendent? 497) Enel sistema mecanic representat aa figura de sota, determina el valor dela forca Fa partir del qual es podra elevar la carrega de 300 N, il'avantatge me- canic del sistema, siel pes de la barra ide la politja sén negligibles. (HB Determina el valor de @ per tal que la carega de 4000 N pugul comencar a remuntar el pla inclinat. Considera negligible el pes de la politja. i/o femelles. indica la funci6 que hi tenen: d’unid-fixaci6 0 bé de transformacié de forca o moviment. GBB Enelsistema mecdnic de ia figura, determina el Valot de la forca Fa partie del qual es podra remuntar la carrega del pla inclinat. Determina també avantatge mecanic del sistema. BAD El gat del cotxe, anomenat també cric, és un aparell per aixecar carregues feixu- ‘gues a altures curtes. Normalment, sutilitza per aixecar el cotxe quan sha de Factiva anteror, neces tars 4 potges de 200 30 mmm de un catgol amb femelles per muntar les poltges mob Suport per a les politges fixes. a Politges mobils.Quina relacié hiha entre les maquines ila tecnologia? as 3. Quina és la funcié basica de les maquines? Quina relacié hi ha entre els termes «energiar, cmaquina» i «treball»? 4. Una persona va en bicicleta | recorre un trajecte de 20 km. Sila forca que ha hagut de vencer du- rant el desplacament ha estat de 150 N, quin és el treball realitzat? 5. Una maquina aixeca un pes de 750 N a un metre d'alcada en un temps d’un segon. Quina poten- cla ha desenvolupat en CV en kW? 6. En quin dels tres casos costara menys aixecar la pedra? | més? Raona les teves respostes. 12 Calcula el valor de la distancia assenyalada amb el signe dinterrogacié a la romana, perqué hi hagi equilibri. 8. Quantes palanques hi ha al sistema de la figura? A quin genere pertany cadascuna? Si el valor d’F és suficient ies dirigeix en el sentit indicat ala fi- ‘gura, la carrega anira cap amunt o cap avall? Qui valor ha de tenir la forca F per contrarestar la car- rega de 600 N? Quin és lavantatge mecanic del sistema? 13. 14. 15, 16. 7. 18, INTRODUCCIO AL'ESTUDI DE MAQUINES 9. Explica qué és i com funciona un polispast. 10. En la representacié de la figura, determina el va- lor de la carrega Q que es podra elevar a partir de la forca F=80N, siles politges pesen 20 N cadas- una, Quants metres de corda caldra estirar per elevar la cirrega 2m? F=G0N Per construir un aparell elevador sha fet servir una rosca de 4 mm de pas. Quina forca caldra fer per aixecar un pes de 50000 N si utilitzem una clau de 450 mm de llargada? Omple els requadres buits del dibuix amb els va- lors necessaris per tal que la forca F de lesquerra del dibuix sigui suficient per poder remuntar el bloc del pla inclinat situat a la dreta. Dels tres tipus de roda hidraulica estudiats, quina és la més eficient? Quins avantatges ofereixen les turbines respecte alles rodes hidrauliques? Que significa que una presa té un salt de 80 m? Si diem que per una canonada circulen 3 m*/s, quina magnitud fem servir? De quins factors depen la poténcia d’una turbina? Descriu els tres tipus de turbina hidraulica estu- diats i indica les propietats més importants de cadascun.