Está en la página 1de 2

Quin goig de llibre!

L'autor s de Xtiva i escriu en valenci, amb paraules i expressions


que sovint no havia sentit mai; i escriu molt dol, molt harmonis.
Som als anys 60 en un barri als afores de Xtiva, les Eretes, un barri format per quatre
barraques on ning ni hi vol viure per no hi ha diners per anar a un altre barri de la
poblaci. s un mn on encara sobreviu la cultura popular del poble valenci, on la gent
encara dialoga amb total naturalitat amb el mn sobrenatural i mgic que ha heretat dels
seus avantpassats. Aquest mn est ja a punt de passar a una altra etapa just en el
moment que el primer home posa els peus a la lluna. Com a tel de fons d'aquesta
histria habitada per nimes en pena, fades, bruixes, dimonis i una diversa mitologia
popular, traspuen les inesborrables seqeles que la guerra ha deixat en les famlies dels
venuts.
Evocar no s, com afirmen alguns, reviure el passat per rescatar-lo, sin donar-li,
finalment, sepultura: descriure'l per darrera vegada abans de colgar-lo sota la pols
definitiva... Aix comena el llibre. I descriu les cases i els personatges, cada un amb el
seu malnom, les seves dries i costums, les famlies, com viuen i qu expliquen.
En Joan viu amb els pares, dues germanes i l'via Tnia, la republicana, a qui
acompanyava sovint a portar un ram de verd al lloc on van afusellar l'avi Basti. I de ser
de missa des de llavors es va tornar republicana. I l'via Tnia parla tot sovint amb la
Marta, la seva germana que va morir de petita i que no pot descansar en pau perqu no
va acabar de munyir la vaca i t por que el pare la renegui. Ning ms no la veu ni parla
amb ella, noms ms tard la Maria, la germana petita del Joan, s'hi comunicar. En Joan
t una colla d'amics que sempre van junts: Nolo Ribes que pastura ovelles guirres, del
pas, Pepiu Mart, orfe de pare, que cada dia passa una estona espantant, ahuixant, les
mosques de la cara d'en Vicent perqu la mort s'acosta on hi ha mosques i la mare busca
sempre alg que trenqui el mal encanteri que alg devia fer al seu fill i que el va deixar
com un vegetal, i en Rafel Sempere, sempre atent a l'arribada del pare, sempre begut i
violent, que apallissa la mare cada dia.
M'agrada deixar aqu escrits els noms dels personatges per recordar-los d'aqu un temps
quan rellegeixi aix: Gaspar l'arrier, el taverner amb la seva germana Dlia que
s'entregava a tots els homes que entraven a la taverna no per cap satisfacci sexual sin
pel plaer d'enganyar el seu germ, per sentir-se una mica adltera. Blaia la Meniquits a
qui se li havien mort dues filles d meningitis i ella en deia de meniquits; el seu marit
era tamb mort i tot el dia es queixava a l'via Tnia dient: tots ressusciten manco el
meu Cento!". Sim el borratxo, que explica histries a canvi d'un got de vi; era germ
del Cento i era el que explicava histries de la cova de les Donzelles i de morts i
apareguts. Samuel Reig el Pixera, que tenia la grcia de fer pixar les burres quan
estaven malaltes. Benet el gitano que adobava estris casolans i feia encrrecs. Joe
Dinamita, germ d'en Rafel Sempere, que volia dedicar-se a la boxa i, en el fons, ho feia
per descarregar-se de la rbia que li feia el pare pegant a la mare. Don Severo, el mestre,
que no permetia ni una paraula en valenci i que picava els nens de valent. La Carmeta,
germana d'en Joan i enamorada d'un "civilero" que fa perdre l'oremus a l'via Tnia.
Basilissa la beata, dona ressentida, que es va installar a les Eretes ms tard, quan la
seva germana va morir, i amb una vida molt curiosa. I ms...
Els captols del llibre van repetint el ttol: "Els morts i els vius", "Quina lenta agonia"
"L'ahuixador de mosques". La lenta agonia es refereix a uns ametlers que hi darrere les
cases i que fa anys que ning no cuida ni en recull les ametles. Diuen que mort l'amo s
ara de molts hereus i ning no se n'ocupa. I la gent compara aquesta lenta agonia amb la
del seu barri, que acabar aviat essent un barri nou enganxat ja a Xtiva per la crescuda
de la ciutat. Els morts i els vius s la vida de cada dia, entre vius i morts, records i
vivncies i la lluita diria. Remeis de l'via Tnia per curar malalties, feines mal
pagades, xerrades a la taverna, descobertes dels nens. L'ahuixador de mosques sn
monlegs d'en Pepiu dirigides al Vicent, que no entn res, per serveix perqu el Pepiu
pugui expressar el que sent i el que pensa. Sn captols tendres, sensibles, durs, molt
durs a vegades; sn potser els ms bonics del llibre.
Pel que veieu aquest llibre m'ha agradat molt. L'autor s poc conegut, s un blogaire
reconegut, per escriu i descriu tant b la vida senzilla, quotidiana, que dna gust llegir.

Publicat per Maripepa a les 17:01