Está en la página 1de 161

01

L'urbanisme metropolit avui


El urbanismo
metropolitano hoy
Metropolitan Urban
Planning today
Equip director

01
Equipo director | Management team
Ramon Torra (AMB)
Josep Maria Carreras (AMB)
Hctor Santcovsky (AMB)
Eduard Saurina (AMB)
Juan Carlos Montiel (BR)
Vicente Guallart (Aj. de Barcelona)
BARCELONA METRPOLIS DE CIUTATS
L'urbanisme metropolit avui
Comissari
Comisario | Curator
Joan Busquets

Editor
Editor
BARCELONA METRPOLIS DE CIUDADES
Carles Crosas
El urbanismo metropolitano hoy
Coordinaci
Coordinacin | Coordinators BARCELONA METROPOLIS OF CITIES
Metropolitan Urban Planning today
Xavier Mario (equip PDU-AMB)
Noem Martnez (equip PDU-AMB)
Eullia Gmez (equip PDU-AMB)

Llista completa de crdits al Vol. 02


Listado completo de crditos en el Vol. 02
Full credit list in Vol. 02

edici: abril de 2015


AMB - rea Metropolitana de Barcelona
els autors / los autores / the authors
ISBN 978-84-87881-14-5 (obra completa)
ISBN 978-84-87881-15-2 (volum 01)
DL: B 10205-2015 (volum 01)
Presentacin Presentation Presentaci
Dnde empieza y dnde termina Barcelona? Y dnde Where does Barcelona begin and where does it end? On comena i on acaba Barcelona? I on comencen i acaben Begues, Tiana o Santa
empiezan y terminan Begues, Tiana o Santa Coloma And where do Begues, Tiana and Santa Coloma Coloma de Gramenet? Podem respondre rpidament aquestes preguntes fent
de Gramenet? Podemos responder rpidamente a estas de Gramenet begin and end? We can answer these
preguntas refirindonos a los trminos municipales, questions quickly by referring to the municipal referncia als termes municipals, per, en realitat, poc coneixement haurem afegit
pero, en realidad, pocos conocimientos habremos aa- boundaries, but in reality, we will have added little to sobre aspectes essencials que afecten la vida dels ciutadans i les ciutadanes.
dido sobre aspectos esenciales que afectan a la vida our knowledge of the key issues that affect the lives
de los ciudadanos y las ciudadanas. of citizens.
Hace dcadas que la evolucin de los treinta y seis For decades, the development of the thirty-six Fa dcades que levoluci dels trenta-sis municipis metropolitans, i el creixement
municipios metropolitanos, y su crecimiento demogrfi- metropolitan municipalities and their population and demogrfic i urb, reforcen els seus vincles funcionals fins a conformar una
co y urbano, refuerzan sus vnculos funcionales hasta urban growth has reinforced their functional links to gran rea metropolitana. Els ciutadans dels municipis metropolitans compartei-
conformar una gran rea metropolitana. Los ciudadanos the point where they form a large metropolitan area.
de los municipios metropolitanos comparten infraestruc- Their citizens share mobility infrastructures, and xen infraestructures de mobilitat, equipaments socials, culturals i educatius;
turas de movilidad, equipamientos sociales, culturales y social, cultural and educational facilities; they receive reben serveis de xarxes i dinfraestructures compartides, com ara lenergia, el
educativos; reciben servicios de redes y de infraestructu- services from shared networks and infrastructures, transport pblic, laigua o la gesti de residus; gaudeixen dels mateixos espais
ras compartidas, como por ejemplo la energa, el trans- such as energy, public transport, water and waste
porte pblico, el agua o la gestin de residuos; disfrutan management; they enjoy the same green spaces verds i fluvials, de les platges i dels parcs metropolitans, de la serra de Collserola;
de los mismos espacios verdes y fluviales, de las playas y and river areas, beaches and metropolitan parks, the i es troben immersos en una realitat econmica i un mercat de treball descala
de los parques metropolitanos, de la sierra de Collserola; Collserola mountains, and they are immersed in a metropolitana.
y estn inmersos en una realidad econmica y un merca- unique economic scenario and a labour market on a
do de trabajo de escala metropolitana. metropolitan scale.
El rea Metropolitana de Barcelona es ya un nuevo The Barcelona metropolitan area is today an Lrea Metropolitana de Barcelona s ja un nou espai de referncia ineludible,
espacio de referencia ineludible, en el que se estable- unavoidable reference point, where dynamics occur on sestableixen dinmiques que afecten directament la qualitat de vida, el benes-
cen dinmicas que afectan directamente a la calidad de that directly affect its citizens, their quality of life,
vida, el bienestar y las oportunidades de futuro de las their well-being and their opportunities for future tar i les oportunitats de futur de les persones. Una gran metrpoli conformada
personas. Una gran metrpoli conformada por treinta y development. It is a great metropolis made up of per trenta-sis municipis que mantenen una personalitat arrelada, fruit de la seva
seis municipios que mantienen una personalidad propia, thirty-six municipalities that maintain their deep-root- histria, per que alhora sinterrelacionen de forma cada cop ms estreta i comple-
fruto de su historia, pero que a la vez se interrelacionan ed character, the result of their history, but which
de forma cada vez ms estrecha y compleja a travs also have increasingly close and complex interrela- xa, a travs de propostes i actuacions que responen a lgiques supramunicipals.
de propuestas y actuaciones que responden a lgicas tions as a result of projects and initiatives that work
supramunicipales. on a supra-municipal scale. El fet metropolit no es manifesta noms a travs de dinmiques internes, sin
El hecho metropolitano no se manifiesta solamente a The metropolitan reality is apparent not only in
travs de dinmicas internas, sino que est conectado the internal dynamics, but is also linked to a greater que va lligat a una major projecci internacional, que es posa de manifest en
a una mayor proyeccin internacional, que se pone international dimension evident in the role the el paper que lrea Metropolitana de Barcelona exerceix com a motor econmic
de manifiesto en el papel que el rea Metropolitana de Barcelona metropolitan area plays as an economic del sud dEuropa i de la Mediterrnia. Una ciutat global on conflueixen reptes
Barcelona ejerce como motor econmico del sur de engine for Southern Europe and the Mediterranean.
Europa y del Mediterrneo. Una ciudad global en la que A global city where challenges and opportunities i oportunitats per al progrs econmic i social compartit dels seus habitants.
confluyen retos y oportunidades para el progreso eco- for economic and social progress converge to Aquesta realitat posa de manifest que les noves necessitats del segle XXI reque-
nmico y social compartido de sus habitantes. benefit its inhabitants.
reixen respostes que shan de dissenyar i impulsar des de lmbit metropolit.
Esta realidad pone de manifiesto que las nuevas ne- This reality highlights the fact that the new needs
cesidades del siglo XXI requieren respuestas que han de of the 21st century require responses that must be Cal considerar els projectes des dun espai dinterdependncies i oportunitats
disearse e impulsarse desde el mbito metropolitano. designed and fostered within the metropolitan area. ms ampli. Ens cal aprendre a governar la ciutat de ciutats.
Hay que considerar los proyectos desde un espacio de Projects must be based on a space that has interde-
interdependencias y oportunidades ms amplio. Hemos pendencies and opportunities on a broader scale.
de aprender a gobernar la ciudad de ciudades. We must learn to govern the city of cities. Aquesta nova perspectiva no ha de ser entesa com una limitaci sin al contrari;
Esta nueva perspectiva no debe entenderse como This perspective should not be seen as a limitation s un nou escenari que ofereix noves oportunitats. La metrpoli de Barcelona
una limitacin sino, al contrario, como un nuevo esce- on the contrary, it is the new scenario that offers
ha desdevenir el nou espai de reflexi i construcci compartida entre les admi-
nario que ofrece nuevas oportunidades. La metrpoli new opportunities. The Barcelona metropolis must
de Barcelona ha de convertirse en el nuevo espacio de become the new space for joint reflection and nistracions pbliques, els agents socioeconmics i la ciutadania, per continuar
reflexin y construccin compartida entre las adminis- construction between government bodies, socio- generant noves oportunitats de progrs i benestar.
traciones pblicas, los agentes socioeconmicos y la economic agents and the public to continue creat-
ciudadana, para seguir generando nuevas oportunida- ing new opportunities for progress and well-being.
des de progreso y bienestar. To make this a reality, the town councils have a Per fer realitat aquest objectiu, disposem duna nova eina, lAMB, que ha comen-
Para hacer realidad este objetivo, disponemos de una new tool, the AMB, which has begun to create the at a generar el coneixement de base necessari per articular el futur del territori
nueva herramienta, el AMB, que ha empezado a generar knowledge base necessary to articulate the future
metropolit sobre noves bases dintelligncia collectiva. Els workshops sobre
el conocimiento de base necesario para articular el of the metropolitan area based on new foundations
futuro del territorio metropolitano sobre nuevas bases of collective intelligence. The workshops on the el Pla Director Urbanstic (PDU) metropolit i els materials recollits a lexposici
de inteligencia colectiva. Los workshops sobre el Plan Urbanistic Metropolitan Plan and the materials Metrpolis Barcelona en sn una molt bona mostra i un punt de partida.
Director Urbanstico (PDU) metropolitano y los materiales included in the exhibition Metrpolis Barcelona are
recopilados en la exposicin Metrpolis Barcelona son a very good example of this and a starting point.
un buen ejemplo y un punto de partida.
Xavier Trias i Vidal de Llobatera Antonio Balmn Arvalo
Xavier Trias i Vidal de Llobatera Xavier Trias i Vidal de Llobatera
President de lAMB Vicepresident executiu de lAMB
Presidente del AMB President of the AMB
Antonio Balmn Arvalo Antonio Balmn Arvalo
Vicepresidente ejecutivo del AMB Executive Vice President of the AMB
Barcelona: metrpolis de ciudades Barcelona: metropolis of cities Barcelona: metrpolis de ciutats
El rea Metropolitana de Barcelona (AMB) es una realidad econmi- The Barcelona metropolitan area is a highly dynamic and increas- Lrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s una realitat econmica i social molt
ca y social muy dinmica y cada vez ms compleja. Se ha regulado ingly complex economic and social entity. Its urban development dinmica i cada cop ms complexa. Ha estat regulada urbansticament des de 1976
urbansticamente desde 1976 por el Plan General Metropolitano (PGM), has been regulated since 1976 by the General Metropolitan Plan
y durante cuarenta aos, sus propuestas se han ido ajustando y han (PGM), and over forty years its proposals have been adapted and pel Pla General Metropolit (PGM), i durant quaranta anys, les seves propostes
permitido la modernizacin y la consolidacin de una metrpolis que have enabled the modernization and consolidation of a metropolis shan anat ajustant i han perms la modernitzaci i la consolidaci duna metrpolis
hoy es lder en Europa. that is a leader in Europe today. que avui s capdavantera a Europa.
En 2010 el Parlament de Catalunya aprob la Ley 31/2010 que In 2010, the Parliament of Catalonia passed Law 31/2010 which
articula la creacin del AMB, con el mandato de redactar un Plan provides for the creation of rea Metropolitana de Barcelona (AMB), El 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 31/2010 que articula la creaci
Director Urbanstico (PDU) del rea Metropolitana de Barcelona, que with the mandate to draft an Urbanistic Metropolitan Plan for the de lAMB, amb el mandat de redactar un Pla Director Urbanstic (PDU) de lrea
actualmente engloba a 36 municipios situados en una regin urbana Barcelona metropolitan area, which now encompasses 36 munici-
ms amplia. palities located in a broader urban region. Metropolitana de Barcelona, que actualment engloba 36 municipis situats en una regi
Para iniciar el proceso de redaccin del PDU se ha propuesto una To begin drafting the Urbanistic Metropolitan Plan (PDU), an urbana ms mplia.
reflexin profunda sobre la realidad urbanstica actual y la evolucin in-depth study will be carried out of the current urban situation and
de las disciplinas que intervienen en la definicin del futuro de las the trends in the disciplines involved in shaping the future of cities: Per iniciar el procs de redacci del PDU sha proposat una reflexi profunda sobre la
ciudades: el medio ambiente, la arquitectura urbana, la movilidad, la these include the environment, urban architecture, mobility, ecol- realitat urbanstica actual i levoluci de les disciplines que intervenen en la definici
ecologa, el derecho y la sociologa, entre otros, en la vertiente que ogy, law and sociology, in the areas with the greatest influence on del futur de les ciutats: el medi ambient, larquitectura urbana, la mobilitat, lecologia,
ms influye en el urbanismo. En este sentido, se han organizado unos urban planning. To that end, thematic workshops have been organ-
workshops temticos en los que grupos de especialistas han debatido ized, in which groups of experts have discussed the most pressing
el dret i la sociologia, entre daltres, en el vessant que ms influeix en lurbanisme. En
los aspectos ms candentes de nuestra realidad y han analizado issues of our situation, and analyzed some considerations that aquest sentit, shan organitzat uns workshops temtics en qu grups despecialistes han
algunos referentes que pueden ayudar a encontrar posibles soluciones may provide possible solutions that improve the current situation. debatut els aspectes ms punyents de la nostra realitat i han analitzat alguns referents
para mejorar la situacin actual. Durante este perodo tambin se han New framework documents have also been drafted and updated que poden ajudar a trobar possibles solucions per millorar la situaci actual. Durant
redactado y actualizado nuevos documentos de base, con una infor- during this period, with highly valuable information for the technical
macin muy valiosa para la fundamentacin tcnica del nuevo plan. foundations of the new plan. The result of these discussions and
aquest perode tamb shan redactat i actualitzat nous documents de base, amb una
El resultado de estos debates y trabajos se ha hecho pblico a travs work was made public with the publication of the Quaderns PDU informaci molt valuosa per a la fonamentaci tcnica del nou pla. El resultat daquests
de la publicacin Quaderns PDU metropolit. metropolit. debats i treballs sha fet pblic a travs de la publicaci Quaderns PDU metropolit.
En la misma lnea, este catlogo, que recoge y ampla los conteni- In the same vein, this catalogue, which includes and expands
dos de la exposicin que se inaugur en el DHUB a finales de enero upon the contents of the exhibition which opened at the DHUB En la mateixa lnia, aquest catleg, que recull i amplia els continguts de lexposici que
de 2015, ha permitido analizar la situacin de la Barcelona metropo- in late January 2015, has enabled us to analyze the situation of es va inaugurar al DHUB a finals de gener de 2015, ha perms analitzar la situaci de
litana, con la voluntad de entender ante todo cmo se ha formado y metropolitan Barcelona, in order to understand above all how it has
transformado en los ltimos cuarenta aos, durante el despliegue de been shaped and transformed in the last forty years, during the im-
la Barcelona metropolitana, amb la voluntat dentendre sobretot com sha format i trans-
lo que ha sido la figura administrativa que ha consolidado esta reali- plementation of the administrative document that has consolidated format en els darrers quaranta anys, durant el desplegament del que ha estat la figura
dad metropolitana, el PGM76. El AMB actual puede entenderse como this metropolitan reality - the PGM76. Todays Barcelona metropol- administrativa que ha consolidat aquesta realitat metropolitana, el PGM76. LAMB davui
una metrpolis de ciudades que mantienen un carcter propio, itan area can be understood in terms of a metropolis of cities that es pot entendre com una metrpolis de ciutats que mantenen un carcter propi, tret
rasgo que le otorga una especificidad muy interesante a nuestra rea maintain their own character, while giving our metropolitan area its
metropolitana. own specific and highly interesting character.
que li atorga una especificitat molt interessant a la nostra rea metropolitana.
Es preciso agradecer el esfuerzo de los equipos de las instituciones We must thank the teams at the institutions and universities for
Cal agrair lesfor dels equips de les institucions i les universitats, i dels professionals
y las universidades, y de los profesionales externos y de la propia their efforts, as well as the external professionals and those at
AMB que han trabajado en los distintos temas de la exposicin, los the AMB who have worked on various themes in the exhibition, the externs i de la mateixa AMB que han treballat en els diferents temes de lexposici, els
workshops y el catlogo, y que han hecho posible una documentacin workshops and the catalogue, and who have made a rich and workshops i el catleg, i que han fet possible una documentaci rica i suggeridora que
rica y sugerente que podr servir de base de discusin a medio plazo y thought-provoking documentation possible, which can act as a basis podr servir com a base de discussi a mitj termini i com a guia per als propers passos.
de gua para los prximos pasos. for discussion in the medium term and as a guide for the next steps.

Ramon Torra, gerente del AMB Ramon Torra, manager of AMB Ramon Torra, gerent de lAMB
02 ATLASATLES 01

NDICE | CONTENTS NDEX


La creaci d'una realitat metropolitana Expressions de la metrpolis Barcelona 12 Las reas metropolitanas, nuevos retos? 13 Les rees metropolitanes, nous reptes?
La creacin de una realidad metropolitana Expresiones de la metrpolis Barcelona The metropolitan areas new challenges?
Creating a new metropolitan reality Expressions of the Barcelona metropolis
18 Nuevas formas de vivir y trabajar 19 Noves formes de viure i treballar
Del PGM al PDU Cartografies contempornies de la metrpolis New ways of living and working
Del PGM al PDU Cartografas contemporneas de la metrpolis 52 La forma metropolitana de la actividad econmica 53 La forma metropolitana de lactivitat econmica
From the PGM to the PDU Contemporary maps of the metropolis The metropolitan form of economic activity
84 Los tejidos urbanos residenciales
85 Els teixits urbans residencials
Alguns temes i paradigmes de la transformaci metropolitana Dinmiques metropolitanes i PGM 1975-2015 The residential urban fabric
Algunos temas y paradigmas de la transformacin metropolitana Dinmicas metropolitanas y PGM 1975-2015
Some issues and paradigms of metropolitan transformation Metropolitan dynamics and General Metropolitan Plan 1975-2015 1
06 El paisaje de la metrpolis. Ecologa, tiempo libre y produccin 107 El paisatge de la metrpolis. Ecologia,
The landscape of the metropolis. Ecology, leisure and production lleure i producci
Oportunitats del PDU Projectes urbanstics que han construt la metrpolis 140 Los equipamientos de la metrpolis
Oportunidades del PDU Proyectos urbansticos que han construido la metrpolis Public facilities in the metropolis 141 Els equipaments de la metrpolis
Opportunities of the PDU Urban projects that have made the metropolis 158 Los centros de la metrpolis
The centres of the metropolis
159 Els centres de la metrpolis
Lurbanisme del segle XXI 176 Nuevos paisajes metropolitanos 177 Nous paisatges metropolitans
El urbanismo del siglo XXI New metropolitan landscapes
Urban planning in the 21st century
192 La movilidad metropolitana 193 La mobilitat metropolitana
Lexposici DHUB BCN The metropolitan mobility
La exposicin DHUB BCN 214 Las innovaciones en la ciudad 215 Les innovacions a la ciutat
The exhibition DHUB BCN Innovations in the city
226 El metabolismo metropolitano
227 El metabolisme metropolit
The metropolitan metabolism

246 Metrpolis Barcelona: un polo capital en Europa 247 Metrpolis Barcelona: un pol capital a Europa
Metropolis Barcelona: a capital point in Europe

256 Pensamientos metropolitanos 257 Pensaments metropolitans


Metropolitan thoughts
Las reas metropolitanas, nuevos retos? Metropolitan areas, new challenges? Les rees metropolitanes, nous reptes? JOAN BUSQUETS

El presente catlogo pretende ayudar a en- de estas dinmicas sociales, demogrficas The aim of this catalogue is to deepen of social, demographic and behavioural El catleg que teniu a les mans pretn ajudar a entendre grfiques i de comportament, i entendren les perspectives
tender la actual realidad metropolitana como y de comportamiento, y entender sus pers- understanding of the current reality of the dynamics, and to understand the medi- la realitat metropolitana actual com un primer pas per a mitj termini.
un primer paso para redefinir la estrategia pectivas a medio plazo. metropolis, as a first step towards redefin- um-term outlook.
urbanstica. En todas partes, el urbanismo Las formas metropolitanas de la ing urban planning strategy. Metropolitan Metropolitan forms of economic redefinir-ne lestratgia urbanstica. Lurbanisme metropoli- Les formes metropolitanes de lactivitat econmica, que
metropolitano parece buscar el compromiso actividad econmica, que nos explican la planning around the world seems to seek activity. These reveal the transformation t arreu sembla buscar el comproms entre el coneixement ens expliquen la transformaci del sistema industrial
entre el conocimiento y la actuacin para transformacin del sistema industrial que era a balance between knowledge and action of the previously predominant industrial i lactuaci per aconseguir el desenvolupament sostenible que era dominant, per entendre una organitzaci molt ms
lograr el desarrollo sostenible y la mejora dominante, para entender una organizacin to attain sustainable growth and urban system into the much more complex or-
urbana, todo ello dentro de la lgica de mucho ms compleja, en la que hay que se- improvement, all based on the rationale of ganization found today, in which we must i la millora urbana, tot plegat dins la lgica de conixer b complexa, en la qual cal separar levoluci estructural de
conocer bien para actuar de un modo ms parar la evolucin estructural de la marcada better knowledge to act more responsibly. separate structural evolution from that per actuar duna manera ms responsable. Aquesta mirada la marcada per la crisi.
responsable. Esta mirada ms detallada sobre por la crisis. This in-depth examination of Barcelona as marked by recession. ms aprofundida sobre Barcelona com a metrpolis de
Barcelona como metrpolis de ciudades Los barrios residenciales de las ciudades a metropolis of cities will help us to better The residential neighbourhoods of Els barris residencials de les ciutats metropolitanes, que
permitir entender mejor los problemas que metropolitanas, que abordan la complejidad understand the problems that need to be metropolitan cities, with a look at the ciutats permetr entendre millor els problemes que cal
aborden la complexitat dels teixits per tamb les necessi-
deben resolverse y a la vez estimular las de los tejidos pero tambin las necesidades solved, and, at the same time, promote complexity of urban fabrics and at the resoldre i alhora estimular les oportunitats urbanstiques
oportunidades urbansticas a medio plazo de rehabilitacin de algunos de ellos. Se tats de rehabilitaci dalguns dells. S'hi destaquen algunes
the most relevant and exciting urban plan- need for renovation in some areas. Some a mitj termini que ens semblen ms importants i que
que nos parecen ms importantes y que nos destacan algunas caractersticas de la ciudad ning opportunities in the medium term. characteristics of sustainable cities are caracterstiques de la ciutat sostenible.
ilusionan. sostenible. highlighted. ens illusionen.
El paisaje de la metrpolis, que nos From the exhibition at the Design The landscape of the metropolis, El paisatge de la metrpolis, que ens demostra la impor-
De la exposicin en el DHUB al catlogo demuestra la importancia creciente de las Museum of Barcelona to the catalogue which illustrates the increasing impor- De lexposici al DHUB al catleg tncia creixent de les necessitats del sistema ecolgic,
Este documento quiere ser un reflejo del necesidades del sistema ecolgico, las This document reflects the content of tance of the needs of the ecological
les exigncies de la producci de lespai lliure i les deman-
contenido de la exposicin en el DHUB, exigencias de la produccin del espacio libre the exhibition at the Design Museum of system, the demands for production of Aquest document vol ser un reflex del contingut de lexpo-
aunque ha parecido oportuno organizarlo y las demandas de recreo y ocio. des desbarjo i lleure.
en tres volmenes separados combinando El crecimiento exponencial del nmero
Barcelona (DHUB). However, it was con- open space, and recreation and leisure sici al DHUB, per b que ha semblat escaient organitzar-lo
sidered appropriate to divide the contents requirements.
dos formatos DIN A5 y un Atlas de planos de equipamientos, que nos muestra una me- into three separate volumes: two in A5 The exponential growth in facilities, en tres volums separats que en combinen dos en format El creixement exponencial del nombre dequipaments,
en formato DIN A4. trpolis en general muy equipada en las tres format and one, the Atlas of maps, in DIN which shows a generally well-equipped DIN A5 i un en format DIN A4 per a lAtles de plnols. que ens mostra una metrpolis en general ben equipa-
El primer volumen es una descripcin del ltimas dcadas se ha triplicado el nmero A4 format. metropolis in the last three decades da en les tres darreres dcades sha triplicat el nombre
rea Metropolitana de Barcelona, con dis- de equipamientos con un pequeo aumento the number of facilities has tripled, whilst El primer volum s una descripci de lrea Metropolitana
dequipaments amb un petit augment de poblaci del 10%
tintos captulos que explican los estudios que de poblacin del 10% y que quizs exigir el The first volume describes the Barcelona the population has grown by just 10%. de Barcelona, amb diferents captols que expliquen els es-
hoy forman parte del urbanismo metropoli- esfuerzo de mancomunar algunos servicios metropolitan area. Its chapters explain However, some services may need to be i que potser exigir lesfor de mancomunar alguns serveis
tudis que componen avui lurbanisme metropolit. Aquesta
tano. Esta sucesin de temas se cierra con para avanzar en su eficiencia. the studies that comprise metropolitan combined to improve their efficiency. per avanar en la seva eficincia.
el contrapunto de unas visiones resumidas El reconocimiento de los centros y las planning today. The series of topics closes The recognition of metropolitan successi de temes es tanca amb el contrapunt dunes
de una serie de especialistas y personalida- centralidades metropolitanos, que nos ayuda with the counterpoint of the views of a centres and landmarks, which helps us visions resumides duna srie despecialistes i personalitats, El reconeixement dels centres i les centralitats metropoli-
des, que explican cmo entienden el rea a percibir las capacidades de la estructura group of experts and figures who briefly to perceive the capacity of the current que expliquen com entenen lrea Metropolitana de Barce- tans, que ens ajuda a percebre les capacitats de lestructura
Metropolitana de Barcelona o el fenmeno de actual y el sentido del trmino metrpolis de explain their understanding of the Barce- structure and the meaning of the term
la metrpolis en la actualidad. ciudades. lona metropolitan area or of the current metropolis of cities. lona o el fenomen de la metrpolis en lactualitat. actual i el sentit del terme metrpolis de ciutats.
De hecho, las aportaciones de las discipli- La evolucin de la movilidad, que nos phenomenon of the metropolis. The evolution of mobility, which leads
De fet, les aportacions de les disciplines i les cincies que Levoluci de la mobilitat, que ens permet entendre les
nas y las ciencias que se consagran al estudio permite entender las coronas metropo- In fact, disciplines and sciences that to an understanding of the metropol-
del fenmeno urbano los llamados estudios litanas y la caracterizacin modal de cada focus on studying urban phenomenon, or itan rings and a characterization of the es consagren a lestudi del fenomen urb els anomenats corones metropolitanes i la caracteritzaci modal de
urbanos buscan nuevas interpretaciones una, los modelos radiales o los anillos para el urban studies, seek new ways to interpret transport modes in each one; the radial estudis urbans busquen noves interpretacions que cadascuna, els models radials o els anells per al transport
que permitan entender la situacin actual, transporte pblico y para la movilidad indivi- and explain the current situation, which is and ring models of public and private
permetin entendre la situaci actual, tan dinmica i distant pblic i per a la mobilitat individual, aix com la major o
tan dinmica y distante de las teoras tradicio- dual, as como la mayor o menor capacidad so dynamic and differs so widely from transport; and the varying capacity of the
nales. Varios apartados van introduciendo de intercambio modal. traditional theories. Sections in this volume modal interchange. de les teories tradicionals. Diferents apartats van introduint menor capacitat dintercanvi modal.
el estado actual de la cuestin metropolitana, La deteccin de nuevos paisajes metro- introduce the state of the metropolitan The detection of new metropolitan lestat de la qesti metropolitana avui, per exemple: La detecci de nous paisatges metropolitans, fruit de
por ejemplo: politanos, fruto de las intersecciones multi- question today, including information on: landscapes resulting from multi-level
Las nuevas formas de vivir y trabajar, nivel, que han cambiado la percepcin y New forms of living and working, intersections that have changed the Les noves formes de viure i treballar, que ens fan com- les interseccions multinivell, que han canviat la
que nos permiten comprender la evolucin el uso del espacio metropolitano y en los which help us to understand the evolution perception and use of metropolitan space, prendre levoluci daquestes dinmiques socials, demo- percepci i ls de lespai metropolit i en els quals es

12 13
que se descubren espacios potenciales de la construccin de la metrpolis, donde se and in which we discover potential spaces to this strong dynamic. New forms of descobreixen espais potencials de transformaci. Una altra mirada aborda els paradigmes de la construcci
transformacin. muestra a partir de qu tipos de actuaciones for transformation. creating the city are described, as well as
El metabolismo metropolitano, que nos se ha producido esta gran dinmica. Se The metropolitan metabolism, includ- changes in the urban design and develop- El metabolisme metropolit, que ens parla dels grans de la metrpolis, on es mostra a partir de quins tipus
habla de los grandes servicios energa, ponen en evidencia las nuevas formas de ing the main services energy, water, gas, ment method. serveis energia, aigua, gas, reciclatge, etc. que assegu- dactuacions sha produt aquesta gran dinmica. Es posen
agua, gas, reciclaje, etc. que aseguran el fabricacin de la ciudad y los cambios en el recycling, etc. that allow the entire city Another block stresses the opportuni-
ren el funcionament del conjunt de la ciutat i en els quals en evidncia les noves formes de fabricaci de la ciutat i
funcionamiento del conjunto de la ciudad y mtodo de proyecto y desarrollo urbano. to function, and which now require con- ties that exist in the metropolitan space.
en los que habr que invertir un gran esfuerzo Otro bloque pone el nfasis en las oportu- siderable input to increase efficiency. Although the cities in the metropolis seem caldr esmerar un gran esfor per fer-los ms eficients. els canvis en el mtode de projecte i desenvolupament urb.
para hacerlos ms eficientes. nidades existentes en el espacio metropolita- Innovation in the city, which helps to be consolidated, we find opportunities Un altre bloc posa lmfasi en les oportunitats existents
La innovacin de la ciudad, que nos no. A pesar de que las ciudades de la metr- us to understand the elements that drive that could open up spaces for action at La innovaci de la ciutat, que ens ajuda a entendre els
ayuda a entender los elementos que vehicu- polis parecen hoy consolidadas, descubrimos changes in our daily life and how they metropolitan and local scale. Examples elements que vehiculen els canvis en la nostra vida quoti- en lespai metropolit. Malgrat que les ciutats de la metr-
lan los cambios en nuestra vida cotidiana y una serie de potencialidades que pueden affect the whole. include: the importance of some of the
diana i com arriben a afectar el conjunt. polis semblen avui consolidades, descobrim una srie de
cmo llegan a afectar al conjunto. abrir espacios de accin tanto en el mbito The interpretation of changes in main axes in terms of the structure they potencialitats que poden obrir espais dacci tant en lmbit
La interpretacin de los cambios en metropolitano como local. Como ejemplos metropolitan cities, as well as the dynam- provide, and the fact that these axes still La interpretaci dels canvis en les ciutats metropolita-
las ciudades metropolitanas, pero tambin pueden citarse: la importancia estructuradora ics of behaviour, which show the need to need to be consolidated at metropolitan metropolit com local. Com a exemples es poden citar:
nes, per tamb les diferents dinmiques de comportament,
las diferentes dinmicas de comportamiento, de algunos ejes principales, todava pendien- consider urban planning as a dynamic ob- scale; the potential of the large green la importncia estructuradora dalguns eixos principals,
ject that eludes conventional inflexibility. spaces, which could be further integrated que ens expliquen la necessitat dentendre lurbanisme com
que nos explican la necesidad de entender tes de consolidar a escala metropolitana; las encara pendents de consolidar a escala metropolitana; les
el urbanismo como un objetivo dinmico que posibilidades de los grandes espacios verdes, A view of Barcelona from the perspec- to increase their ecological capacity; the un objectiu dinmic que sescapa de la rigidesa convencional.
se escapa de la rigidez convencional. que pueden resultar ms integrados si se tive of a global system of networks and strength of the metropolitan gateways possibilitats dels grans espais verds, que poden resultar
La mirada sobre Barcelona en el sistema les dota de una capacidad ecolgica ms flows, which confirms the citys suspected and their capacity to drive economic La mirada sobre Barcelona en el sistema de xarxes i flu- ms integrats dotant-los d'una capacitat ecolgica ms
de redes y flujos globales, que nos permite intensa; la fuerza de las puertas metropolita- major role in the European context, where activity; or the demand for better intercon- xos globals, que ens permet validar la intuci del seu gran intensa; la fora de les portes metropolitanes i les seves
validar la intuicin de su gran papel en nas y sus capacidades para inducir actividad it has taken great steps forward, as re- nection between city and nature, which
el contexto europeo, donde ha evolucionado econmica; o las demandas de una mejor vealed by the assets recognized by other could be met by metropolitan green
paper en el context europeu, on ha evolucionat a grans capacitats dinduir activitat econmica; o les demandes
a grandes pasos, y que se recoge en los interconexin entre ciudad y naturaleza, que competing cities. corridors. These are examples of existing passos, i que es recull en els valors que li reconeixen altres duna millor interconnexi entre ciutat i natura, que pot
valores que le reconocen otras ciudades puede materializarse con corredores verdes opportunities that could lead to municipal ciutats competidores. materialitzar-se amb corredors verds metropolitans. Sn
competidoras. metropolitanos. Son ejemplos de oportu- The second volume examines how the and metropolitan action, and could be
nidades existentes que pueden inspirar la reality of the metropolis has emerged; a discussed critically in the future Urbanistic exemples doportunitats existents que poden inspirar
El segundo volumen analiza cmo se ha accin municipal y metropolitana, y pueden reality that has largely been consolidated Metropolitan Plan (PDU). El segon volum analitza com sha produt aquesta realitat lacci municipal i metropolitana, i es poden discutir crti-
producido esta realidad metropolitana que, discutirse crticamente en el futuro PDU. in recent decades. We should bear in Finally, an analysis of international cament en el futur PDU.
en gran medida, se ha consolidado en las l- Finalmente una mirada al urbanismo inter- mind that the amount of land developed urban planning illustrates the new direc-
metropolitana que, en gran mesura, sha consolidat en
timas dcadas. Hay que tener en cuenta que, nacional nos permite entender cules son sus in the last forty years in the Barcelona met- tions in the field, and confirms that the les darreres dcades. Cal tenir en compte que, en els Finalment una mirada a lurbanisme internacional ens
en los ltimos cuarenta aos, la extensin de orientaciones y comprobar que la relacin ropolitan area has been greater than relationship between technical knowledge darrers quaranta anys, lextensi de sl desenvolupat dins permet entendre quines sn les seves orientacions i com-
suelo desarrollado en el rea Metropolitana entre conocimiento tcnico y accin est at any other time in its history. Therefore, and action is having a major impact on
de Barcelona ha sido el ms importante de marcando gran parte de esta experiencia. Por this is a very dynamic urban development this experience. A reflection on the design
lrea Metropolitana de Barcelona ha estat ms important provar que la relaci entre coneixement tcnic i acci est
toda la historia. Por lo tanto, es un fenmeno otro lado, una reflexin sobre el diseo ma- phenomenon that is unlikely to be repeat- shown in the exhibition highlights the que mai en tota la histria. Per tant, s un fenomen de marcant gran part daquesta experincia. Daltra banda, una
de desarrollo muy dinmico y que, segura- terial de la exposicin nos permite entender ed in the short term. values that the new urban planning could desenvolupament molt dinmic i que, segurament, no es reflexi sobre el disseny material de lexposici ens permet
mente, no se repetir a corto plazo. los valores que el nuevo urbanismo puede To explain this phenomenon, the contribute to our increasingly committed
Para explicarlo, el volumen se organiza en aportar a nuestra conciencia urbana, cada volume is divided into fairly independent urban awareness.
repetir a curt termini. entendre els valors que el nou urbanisme pot aportar a
distintos bloques que tienen cierta autonoma vez ms comprometida. blocks based on different aspects. Per explicar-ho, el volum sorganitza en diferents blocs que la nostra conscincia urbana, cada cop ms compromesa.
y se basan en diferentes aspectos. Some are focused on elements that A third volume, in DIN A4 format with
Unos se centran en los elementos de la Un tercer volumen, en formato DIN A4, con have created the reality of the metropo- some larger fold-outs, provides a more de- tenen certa autonomia i es basen en diferents aspectes.
creacin de la realidad metropolitana, que algunos desplegables de mayor tamao, nos lis, including changes in infrastructure, tailed graphic description of the interpre- Uns se centren en els elements de la creaci de la realitat Un tercer volum, en format DIN A4, amb alguns desplega-
nos ayudan a ver los cambios que han experi- permite leer ms detalladamente la descrip- facilities, production spaces, etc. They tation of the metropolis, which helps us to
remind us of places that have may have better understand some of the hypotheses metropolitana, que ens fan veure els canvis que han experi- bles de mida ms gran, ens permet llegir amb ms detall
mentado las infraestructuras, los equipa- cin grfica de la interpretacin metropolita-
mientos, los espacios de la produccin, etc. na y entender mejor algunas de las hiptesis been lost, and help us to understand the posed in the two previous volumes. mentat les infraestructures, els equipaments, els espais de la descripci grfica de la interpretaci metropolitana i
Permiten recordar la memoria de los lugares planteadas en los dos volmenes anteriores. major transformation that has occurred, The use of very different materials, la producci, etc. Permeten recordar la memria dels llocs entendre millor algunes de les hiptesis plantejades en els
que a veces perdemos y a la vez entender la La agrupacin de materiales muy distintos in the municipalities and in the metropolis including traditional maps, dynamic
in general. maps, models of sectors, etc., has made que de vegades perdem i alhora entendre la gran trans- dos volums anteriors.
gran transformacin que se ha producido, planos tradicionales, otros que explican
tanto en los municipios como en la metrpo- las dinmicas, maquetas sectoriales, etc. le Another block examines the paradigms this into a metropolitan Atlas that aims formaci que sha produt, tant en els municipis com en la Lagrupaci de materials molt diferents plnols tradicio-
lis en general. da el valor de un Atlas metropolitano que for constructing the metropolis, shown to represent the complex current reality. metrpolis en general. nals, altres que expliquen les dinmiques, maquetes
Otra mirada aborda los paradigmas de pretende representar la compleja realidad through the types of action that have led This document could serve as a decision-

14 15
actual. Este documento podr servir como ser discutidas y confrontadas. En definitiva, making tool, but also as basic information which was deterministic and implemented sectorials, etc. li dna el valor dun Atles metropolit des per ser intelligibles, per que tamb han de tenir una
instrumento para la toma de decisiones, pero un ejercicio muy dinmico y diferente del for future metropolitan or sector studies. over time, like a fixed model that was very
tambin como informacin de base para que pensaba en el planeamiento como una For this reason, the information can be difficult to adapt and adjust.
que pretn representar la complexa realitat actual. Aquest gran adaptabilitat per poder ser discutides i confrontades.
futuros estudios metropolitanos o sectoriales. mquina, determinista, que se implementaba seen in greater detail on the accompany- To create a plan, we need to know document podr servir com a instrument per a la presa de En definitiva, un exercici molt dinmic i diferent del que
Por este motivo, la informacin que contiene en el tiempo; como una maqueta rgida que ing USB drive. about a reality that analyses and eval- decisions, per tamb com a informaci de base per a pensava en el planejament com una mquina, determinista,
puede verse con mayor detalle en la memoria ofreca un modelo muy difcil de adaptar y uations help to reveal, but it must be
USB que lo acompaa. ajustar. Metropolitan urban planning, understood that the final aim of any urban
futurs estudis metropolitans o sectorials. Per aquest motiu, que simplementava en el temps; com una maqueta rgida
El plan exige conocer una realidad que los a new era? planning design is to change this reality. la informaci que cont pot veures amb major detall en la que oferia un model molt difcil dadaptar i ajustar.
El urbanismo metropolitano, anlisis y las diagnosis ayudan a encajar, pero Social and economic changes have not Therefore, forecasts and simulations must memria USB que lacompanya. El pla exigeix conixer una realitat que les anlisis i les
una nueva etapa? hay que entender que el objetivo ltimo de had sufficient impact on the disciplinary help us to understand the options that can
Los cambios en la sociedad y la economa cualquier proyecto urbanstico es cambiar la and instrumental definition of urban meet the needs and ambitions of culture diagnosis ajuden a encaixar, per cal entendre que
no han modificado suficientemente la realidad. Por eso, las prospecciones y simu- planning, which is why it has undergone a in our period. Lurbanisme metropolit, una nova etapa? lobjectiu ltim de qualsevol projecte urbanstic s canviar
definicin disciplinaria e instrumental del laciones han de permitir entender cules son period of confusion. To improve the urban and metropolitan
urbanismo, por lo que ha experimentado las opciones que tienen que dar salida a las We should stress the difference be- environment, we must understand the Els canvis en la societat i leconomia no han modificat la realitat. Per aix, les prospeccions i simulacions han de
momentos de confusin. necesidades y a las ambiciones de la cultura tween urban studies, which aim to inter- actual demands in terms of sustainabil- suficientment la definici disciplinria i instrumental de permetre entendre quines sn les opcions que han de
Es preciso destacar la diferencia entre los de nuestra poca. pret the metropolitan phenomenon, and ity and reducing the impact of climate lurbanisme, que per aix ha experimentat moments donar sortida a les necessitats i a les ambicions de la cultu-
estudios urbanos, que tratan de interpretar Para mejorar el medio urbano y metro- urban planning as an intervention strategy, change, sustainable mobility, improve-
el fenmeno metropolitano, y el urbanismo politano, han de entenderse las demandas in which knowledge of the reality is mainly ment in environmental quality and de confusi. ra de la nostra poca.
como estrategia para la intervencin, en que actuales con relacin a la sostenibilidad y la important to change it; to improve it greater social justice, among other issues Cal destacar la diferncia entre els estudis urbans, que
el conocimiento de la realidad es importante reduccin de los efectos del cambio clim- according to the needs of the inhabitants discussed above.
Per tal de millorar el medi urb i metropolit, cal entendre
sobre todo para cambiarla; es decir, para tico, la movilidad sostenible, la mejora de la and their finances. These are the challenges that so many tracten dinterpretar el fenomen metropolit, i lurbanisme les demandes actuals pel que fa a la sostenibilitat i la reduc-
mejorarla de acuerdo con las necesidades de calidad ambiental, una mayor justicia social, Urban planning contributes to envi- cities are facing today and that require com a estratgia per a la intervenci, en qu el coneixe- ci dels efectes del canvi climtic, la mobilitat sostenible,
sus habitantes y de su economa. entre otras cuestiones ya comentadas. ronmental sciences, sociology, and other clear forms of planning, in terms of ment de la realitat s important sobretot per canviar-la;
Por eso, la contribucin de la disciplina Estos son los retos a los que tantas disciplines mainly through the association directions and objectives, with greater
la millora de la qualitat ambiental, una major justcia social,
urbanstica a las ciencias que estudian el me- ciudades estn hoy haciendo frente y que of this critical analysis with space and openness in forms and programmes. In s a dir, per millorar-la dacord amb les necessitats dels entre altres qestions ja comentades.
dio ambiente, la sociologa, la poltica, etc., requieren formas de planeamiento claras en its physical characteristics. It certainly the past, uncertainty about urban devel- seus habitants i de la seva economia.
es ante todo el vnculo de este anlisis crtico las orientaciones y los objetivos, y mucho contributes to the multi-scale component opment was covered by the unfortunate Aquests sn els reptes que tantes ciutats estan afrontant
con el espacio y sus caractersticas fsicas: ms abiertas en las formas y los programas. that is, to the interpretation at different certainties established by the functional Per aix, la contribuci de la disciplina urbanstica a les avui i que requereixen formes de planejament clares pel
aportando ahora seguramente el compo- La incertidumbre sobre el desarrollo urbano scales or levels of many phenomena. city. Today, we are probably moving cincies que estudien el medi ambient, la sociologia, la que fa a les orientacions i els objectius, i molt ms obertes
nente multiescalar es decir, la interpreta- se haba llenado con las certezas poco Today, we know that many of these vari- away from realities that are complete poltica, etc., s sobretot el lligam daquesta anlisi crtica
cin a varios niveles o escalas de muchos afortunadas que haba establecido la ciudad ables are highly dynamic and very open and consolidated, full of value, but also en les formes i els programes. La incertesa sobre el desen-
fenmenos. Hoy, detectamos que muchas de funcional. Probablemente hoy salimos de to changes, even on the same day. There- with shortfalls. We must move forward amb lespai i les seves caracterstiques fsiques: aportant volupament urb shavia omplert amb les certeses poc
estas variables son muy dinmicas y estn realidades hechas y consolidadas, repletas de fore, functionalist ways of understanding with schemes and proposals that can be ara segurament el component multiescalar s a dir, la in- afortunades que havia establert la ciutat funcional. Proba-
muy abiertas a los cambios, incluso dentro valores pero tambin de carencias. Hay que and planning the city are inadequate, enriched and complemented as they are terpretaci a diversos nivells o escales de molts fenmens.
de un mismo da. Por lo tanto, las propuestas avanzar con esquemas y propuestas que, a even though they are still very popular. developed. The most virtuous metropol- blement avui sortim de realitats fetes i consolidades, plenes
funcionalistas para entender y proyectar la medida que se desarrollen, sean capaces de A redefinition of the discipline is itan city is that which can be complement- Avui, detectem que moltes daquestes variables sn molt de valors per tamb de mancances. Cal avanar amb
ciudad resultan insuficientes, a pesar de que enriquecerse y complementarse. La ciudad required to understand that planning ed over the years and find new elements dinmiques i estan molt obertes als canvis, fins i tot dins esquemes i propostes que, a mesura que es desenvolupin,
son todava muy populares. metropolitana ms virtuosa es la que se means looking forward, but also looking of richness. We have found, for example, dun mateix dia. Per tant, les propostes funcionalistes per
Hace falta, pues, una redefinicin disci- puede ir complementando y va encontrando back, and to develop an awareness of that adaptability of urban forms is the siguin capaos denriquir-se i complementar-se. La ciutat
plinaria que permita entender que planear nuevos elementos de riqueza. Hemos com- the fact that studying a reality involves best guarantee of their sustainability. entendre i projectar la ciutat resulten insuficients, malgrat metropolitana ms virtuosa s la que es pot anar comple-
significa mirar hacia adelante, pero tambin probado, por ejemplo, que la adaptabilidad assessing its capacity and the conditions Therefore, we aim to use the effort made que sn encara molt populars. mentant i va trobant nous elements de riquesa. Hem com-
hacia atrs, y tomar conciencia de que de las formas urbanas es la mejor garanta de for modifying it; that proposals must in Barcelona: metropolis of cities as the
estudiar una realidad es evaluar su capacidad su sostenibilidad. Tratemos, pues, de apro- be well-measured to be intelligible, but seed of a new innovative phase that is Cal doncs una redefinici disciplinria que permeti provat, per exemple, que ladaptabilitat de les formes urba-
y sus condiciones de modificacin; que las vechar el esfuerzo de Barcelona: metrpolis also highly flexible so that they can be full of references, in an increasingly rich entendre que planejar vol dir mirar cap endavant, per nes s la millor garantia de la seva sostenibilitat. Tractem,
discussed and challenged. In short, this is context with a bright future. doncs, de fer servir lesfor de Barcelona: metrpolis
propuestas tienen que estar bien medidas de ciudades como un embrin de una etapa tamb cap enrere, i prendre conscincia que estudiar una
para ser inteligibles, pero que tambin han innovadora y llena de referencias en un con- a highly dynamic exercise that differs from
de tener una gran adaptabilidad para poder texto cada vez ms rico y colmado de futuro. the concept of planning as a machine, realitat s avaluar la seva capacitat i les seves condicions de ciutats com un embri duna etapa innovadora i plena
de modificaci; que les propostes han destar ben mesura- de referncies en un context cada cop ms ric i ple de futur.

16 17
NUEVAS FORMAS
DE VIVIR Y TRABAJAR
NEW WAYS OF LIVING
AND WORKING NOVES FORMES
DE VIURE I TREBALLAR
En los ltimos cuarenta aos, la sociedad In the last forty years, there has been a
y la economa de la metrpolis han evolu- substantial evolution in the metropolitan
cionado sustancialmente. La poblacin ha society and economy. The population
envejecido, hay menos nacimientos y una has aged, the number of births has gone
mayor diversidad debida a la inmigracin down and there is greater diversity as
internacional. La economa industrial ha a result of international immigration. The
dado paso a la economa de los servicios a industrial economy has been replaced
la produccin, los servicios personales y el by an economy of services to production,
conocimiento. Los cambios en el mercado people and knowledge. Changes in the
laboral han modificado el patrn de per- labour market have modified the model
sona asalariada ligada indefinidamente a of a fully-employed person staying
un mismo puesto de trabajo y los cambios indefinitely in the same job, while changes
tecnolgicos han ampliado la estructura in technology have widened the
En els darrers quaranta anys, la societat i leconomia de la
ocupacional y han modificado la relacin occupational structure and altered the metrpolis han evolucionat substancialment. La poblaci sha
de la produccin con el territorio. relationship between production and envellit, hi ha menys naixements i una major diversitat fruit
Ha cambiado nuestra forma de vivir y tra- territory. de la immigraci internacional. Leconomia industrial ha donat
bajar, y, por consiguiente, tambin nuestra Our way of living and working has pas a leconomia dels serveis a la producci, els serveis perso-
forma de comportarnos. Se han amplia- changed and, as a consequence, so has
nals i el coneixement. Els canvis en el mercat laboral han mo-
do los horarios y las prcticas de ocio y our behaviour. Opening hours and
tiempo libre en una ciudad que no deja de leisure activities have been extended dificat el patr de persona assalariada lligada indefinidament
palpitar las veinticuatro horas del da. in a city that never sleeps. a un mateix lloc de treball i els canvis tecnolgics han ampliat
lestructura ocupacional i han modificat la relaci de la produc-
Amand Blanes, Andreu Domingo, ci amb el territori.
Vittorio Galletto, Antonio Garrido, Ha canviat la nostra forma de viure i de treballar, i, conseqent-
Annalisa Giocoli, Agust Jover,
Miquel Morell, Mart Parellada, ment, tamb la nostra forma de comportar-nos. Shan ampliat
Karmele Rekondo, Ernest Ruiz,
Sebasti Sarasa, Josep Serra
els horaris i les prctiques doci i de lleure en una ciutat que
i Equip PDU-AMB. batega les vint-i-quatre hores del dia.

18 19
Una metrpoli con rostro humano The human face of a metropolis Una metrpoli amb rostre hum HCTOR SANTCOVSKY
Hctor Santcovsky, director de Planificacin Estratgica del AMB Hctor Santcovsky, Director of Strategic Planning of AMB

A veces nos preguntamos cmo conoce- nuevas formas de vida en los hogares: We sometimes ask ourselves what opportunities. We also discover new A vegades ens preguntem com coneixem una ciutat. llars: persones grans que viuen soles, famlies monoparen-
mos una ciudad. Lo ms comn es ima- personas mayores que viven solas, fami- makes us know a city. Most often, we ways of living in households. Elderly El ms com s imaginar-nos el seu skyline o els seus tals, famlies nombroses que sadapten a nous parmetres
ginarnos su skyline o sus edificios ms lias monoparentales, familias numerosas imagine its skyline and its most emble- people living alone, single-parent fam-
emblemticos. Otras pensamos en lo ms que se adaptan a nuevos parmetros matic buildings. Other times we think ilies, large families adapting to new
edificis ms emblemtics. Altres cops pensem en all socials en tots els mbits (cultural, lingstic, gastronmic,
representativo: un club de ftbol, el lugar sociales en todos los mbitos (cultural, about its most representative elements: social parameters across all areas (cul- que s ms representatiu: un club de futbol, el lloc de educatiu...).
de nacimiento de un personaje famoso, lingstico, gastronmico, educativo...). a football club, the birthplace of a tural, linguistic, culinary, education ...). naixement dun personatge fams, un esdeveniment,
un acontecimiento, un conjunto arquitec- Detrs del skyline que forman la famous person, an event, an architectural Beneath a skyline made up of the
tnico, un monumento... fachada martima, los ros y los llanos
un conjunt arquitectnic, un monument... Al darrere de lskyline que formen la faana martima,
style, a monument ... waterfront, rivers and adjacent plains, the
Barcelona contiene bastante de todo adyacentes, la Sagrada Familia, Collserola Barcelona has enough of all these Sagrada Familia, Collserola and El Valls, els rius i les planes adjacents, la Sagrada Famlia, Collserola
eso para ser recordada y admirada. Pero y el Valls, existe una economa pujante things to be both remembered and there is a thriving economy that wants Barcelona cont prou de tot aix per ser recordada i i el Valls, hi ha una economia puixant que vol crixer, vol
nada es posible sin la gente que vive y que quiere crecer, quiere ser moderna, admired. But nothing is possible without to grow, wants to be modern, wants to admirada. Per res no s possible sense la gent que hi ser moderna, vol jugar a la lliga del mn global, per que
trabaja en ella. Por lo tanto, cuando nos quiere jugar en la liga del mundo global, the people who live and work there. be a player in the big world league, but
imaginamos una ciudad, tambin hemos pero que tiene el gran reto de no dejarse a viu i hi treballa. Per tant, quan ens imaginem una ciutat, t el gran repte de no deixar-se ning pel cam. Latur, deri-
Therefore, when we imagine a city, we which is presented with the great chal-
de pensar en cmo viven las familias, nadie por el camino. El paro, derivado de also need to think about the way the lenge of not leaving anyone behind along tamb hem de pensar com hi viuen les famlies, com vat de la crisi, ens ha deixat empremtes i cicatrius difcils
cmo se estructuran las relaciones socia- la crisis, nos ha dejado huellas y cicatrices families there live, the way social interac- the way. The unemployment that has re- shi estructuren les relacions socials, en qu treballa la de curar. Sense atacar aquest problema principal, genera-
les, en qu trabaja su gente, cundo y de difciles de curar. Sin acometer este pro- tion is structured, what its people do for sulted from the crisis has left marks and seva gent, quan i don han vingut. Cal posar cara i nom dor de desigualtats econmiques i socials que poden
dnde han venido. Hay que poner cara blema principal, generador de desigual- work, when they arrived and where they scars that are difficult to heal. Without
y nombre a la cartografa de una ciudad. dades econmicas y sociales que pueden came from. We need to put a face and addressing this major problem, a driver
a la cartografia duna ciutat. afectar la igualtat doportunitats i la cohesi social, el nostre
Una caracterstica de las sociedades afectar a la igualdad de oportunidades name to the map of a city. of economic and social inequalities with projecte anir coix. Per aix tamb expliquem la realitat
metropolitanas es la complejidad de y a la cohesin social, nuestro proyecto One of the characteristics of a metro- the power to affect equal opportunities Una caracterstica de les societats metropolitanes s la dels riscos de la vulnerabilitat i quins sn els reptes princi-
su estructura social y la diversidad cultu- cojeara. Por eso tambin explicamos politan society is the complexity of its and social cohesion, our project will be
ral que representan como mosaico la realidad de los riesgos de la vulnerabili-
complexitat de lestructura social i la diversitat cultural pals que cal abordar.
social structure and the cultural diversity compromised. Thus, we also explain
de culturas y orgenes, puntos de destino dad y cules son los principales retos represented as a mosaic of cultures and the reality of the risks of vulnerability and que representen com a mosaic de cultures i orgens,
y de encuentro. La metrpoli de Barcelo- que hay que abordar. origins, destinations and meeting points. the main challenges to be addressed. punts de destinaci i de trobada. La metrpoli de Barce- El que expliquem, doncs, amb lesfor del collectiu de per-
na no es ajena a esta realidad, que aporta Lo que explicamos, pues, con el The Barcelona metropolis is no stranger What we are explaining here, then, lona no s aliena a aquesta realitat, que aporta vitalitat i sones que han treballat amb rigor i perspectiva de present
vitalidad y grandes oportunidades, y esfuerzo del colectivo de personas que to this reality, which brings vitality and a through the efforts of a group of people
presenta a la vez grandes retos. han trabajado con rigor y perspectiva de grans oportunitats, i presenta alhora grans reptes. i futur, s qu li passa a la gent de la nostra rea metropoli-
wealth of opportunity, while also present- who have worked tirelessly, and with a
Lo que aqu presentamos es una lectu- presente y futuro, es lo que le ocurre a ing great challenges. view to the present and the future, is tana. Com som i cap on anem, com vivim i treballem, com
ra de la cartografa de la gente, de cmo la gente de nuestra rea metropolitana. Here we provide a map-reading lesson what is happening to the people of our El que presentem aqu s una lectura de la cartografia de ens relacionem i construm els nostres projectes vitals, com
viven y trabajan, de cmo se organizan Cmo somos y hacia dnde vamos, cmo on the people, on how they live and metropolitan area. Where we are and la gent, de com viuen i treballen, de com sorganitzen i hem dafrontar els reptes principals derivats de la desigual-
y se mueven, de cmo aprenden y se vivimos y trabajamos, cmo nos relacio- work, how they organise themselves where we are going, how we live and
relacionan. Bajo esta capa de grficos, namos y construimos nuestros proyectos and move around, how they learn and work, how we interact and build our
es mouen, de com aprenen i es relacionen. Sota aquesta tat i els riscos de segregaci.
estadsticas y discursos sociolgicos, vitales, cmo tenemos que enfrentarnos a interact. Hidden beneath this layer of life projects, how we need to tackle the capa de grfics, estadstiques i discursos sociolgics,
demogrficos o econmicos se esconde los principales retos derivados de la desi- graphics, statistics and sociological, major challenges presented through in- demogrfics o econmics samaga una altra realitat amb En sntesi, entendre com hem de treballar per al creixement
otra realidad con caractersticas propias: gualdad y a los riesgos de segregacin. demographic and economic discourse, is equality and the dangers of segregation.
una sociedad que envejece, pero que En sntesis, entender cmo hemos de
caracterstiques prpies: una societat que envelleix, econmic i la inclusi social, com hem dinnovar i crear
another reality with its own characteris- In short, we have to understand how
a la vez est constituida por muchos jve- trabajar para el crecimiento econmico tics: an aging society, but one which also to work towards economic growth and per que alhora est constituda per molts joves, que ocupaci i, a la fi, com hem de construir i crear espai per
nes, que en general no han nacido aqu o y la inclusin social, cmo tenemos que consists of many young people, who, social inclusion, how to innovate and en general no han nascut aqu o sn fills duna primera viure, treballar i prosperar.
son hijos de una primera generacin que innovar y crear ocupacin y, en definiti- in general, were not born here or are create employment and, in general, how generaci que va venir de ciutats llunyanes a cercar noves
vino de ciudades lejanas a buscar nuevas va, cmo hemos de construir y crear children of a first generation that came to build and create space to live, work
oportunidades. Tambin encontramos espacio para vivir, trabajar y prosperar. oportunitats. Tamb trobem noves formes de vida a les H. S. s director de Planificaci Estratgica de l'AMB
from distant cities seeking new and prosper.

20 21
Grans xifres
Grandes cifras | Large figures Espanya Catalunya Provncia de Barcelona AMB
Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social
Espanya Catalua Provincia de Barcelona
Spain Catalonia Province of Barcelona
Poblaci 1.452.233 llocs de treball
Font: IERMB a partir de dades EUROSTAT i IDESCAT 50%
ocupada L'AMB concentra la meitat dels llocs de treball
Poblacin ocupada de Catalunya.
Poblaci 3.228.569 h. People in employment
Poblacin 1.452.233 puestos de trabajo 1,452,233 jobs
Som 3.228.569 habitants: 51,5% dones 48,5% homes. 50%
Population El AMB concentra la mitad The AMB contains half
La taxa de natalitat ha baixat de 20,9 a 9,8 naixements de los puestos de trabajo de the total of jobs in
per mil habitants. Catalua. Catalonia.
51,5% 48,5% Som una societat ms envellida i amb ms poblaci 2014
immigrada.
Font: AMB
Somos 3.228.569 habitantes. We are 3,228,569 people.
51,5% mujeres - 48,5% hombres. 51.5% of us are women - 48.5% Sl ocupat 48%
La tasa de natalidad ha dismi- of us are men. Suelo ocupado
36,9 M 47,1 M Ocupem el 48% del territori de lAMB.

48
nuido de 20,9 a 9,8 nacimientos The birth rate has decreased Occupied land
LAMB t un total de 636 km2.

%
35
5,6 M 7,5 M
por 1.000 habitantes. from 20.9 to 9.8 per 1,000

%
18
3M 3,2 M Somos una sociedad ms enve- inhabitants.We are an ageing

%
Ocupamos el 48% del We occupy 48% of
jecida y con ms poblacin society with a larger number territorio del AMB. the territory of AMB.
inmigrante. of immigrants. El AMB tiene un total de The AMB has a total
ms de 65 anys
ms de 65 aos 636 km2. of 636 km2.
over 65

1%

3% 1%

6% 4%

7% 6%

52
19

19
20
52% Sl no ocupat
Equipaments Parcs

%
menys de 15 anys

56

77
13
(boscos, agricultura, platges, rius...) 6% 3%

20
menos de 15 aos Suelo no ocupado Equipamientos Parques

%
25,4% 19,2% Public facilities Parks
under 65 2014 (bosques, agricultura, playas, ros...)
9,7% 18,7% Unoccupied land (forest, agriculture, beach, rivers) Infraestructures i serveis Altres usos
nascuda a l'estranger 6%
Infraestructuras y servicios
1%
Habitatge residencial Otros usos
1,5% 14,4% nacida en el extrangero 20%
Infrastructures and services
Vivienda residencial / Residential areas Other uses
born abroad
Equipaments industrials 4% Amb indicis durbanitzaci Activitats terciries
7% 1%
Equipamientos industriales / Industrial facilities Con indicios de urbanizacin Actividades terciarias
1975 2013 With signs of urbanisation Tertiary activities

Font: IERMB a partit de dades EUROSTAT i IDESCAT Font: IERMB a partir de dades AEAT i DATACOMEX

Producte 99.174 M 233.294 M


Exportacions 45.259 M
interior brut Generem 99.174 milions deuros. LAMB concentra Exportaciones Els productes intensius en coneixement exportats
Producto interior Exports
el 48% del PIB de Catalunya i el 10% dEspanya. 107.606 M representen el 25% del total dEspanya.
bruto
En 25 anys el PIB gaireb sha duplicat. 69.962 M 45.259 M
Gross Domestic Los productos intensivos en Knowledge-intensive
141.958 M
Product Generamos 99.174 millones de We generate 99,174 million euros. Productes intensius conocimiento exportados products represent 25%
26.427 M
82.195 M euros. El AMB concentra el 48% The amb generates 48% of the gdp 14.674 M en coneixement representan el 25% del total of all exports in Spain.
Productos intensivos de Espaa.
del PIB de Catalua y el 10% de in Catalonia and 10% in Spain. In 25 en conocimiento
1986 2011 1995 2013
Espaa. En 25 aos el PIB casi se years the gdp has almost doubled. Knowledge-intensive
ha duplicado. products
22 23
Qui som? Escenaris de futur 2031
Escenarios de futuro 2031 7,47 M 7,57 M

Quines somos? | Who are we? Future scenarios 2031


CAT

Tres escenaris possibles segons


les lgiques de comportament
dels fenmens demogrfics,
principalment relacionades amb
els fluxos migratoris. AMB
3,22 M 3,21 M
1981 1981 - 2013 2013
Tres escenarios posibles segn
las lgicas de comportamiento

Pirmide de poblaci Comparaci de pirmides Pirmide de poblaci de los fenmenos demogrficos, 2,08 M
principalmente relacionadas con
Pirmide de poblacin Comparacin de pirmides Pirmide de poblacin los flujos migratorios.
0,67 M
Three possible scenarios
Pyramid of population Comparison of pyramids Pyramid of population according to the behavioural logics
Ms dones que homes of demographic phenomena,
mostly related to migration ows.
1911 2013 2031

Edats (anys) en les edats ms altes Edats (anys) AMB


Poblaci
Poblacin
Escenari Population

Edades (aos) / Ages (years) Ms mujeres que hombres alt


Edades (aos) / Ages (years)
en las edades ms altas 3,4 M Escenario alto
Highest scenario
More women than man in the
older population 3,22 M Escenari
mitj
Augment del grup
Augment
Padr
Escenario medio =
de 25-35 anys a causa Padrn
Census
Medium scenario

de la immigraci del'envelliment 2,92 M Escenari


Aumento del grupo Aumento del baix
Escenario bajo
de 25-35 aos a causa envejecimiento
Lowest scenario
de la inmigracin More older people 1998 2013 2031

Increase in the 23-35 Escenari Alt Escenari Mitj Escenari Baix


age group as a result (es guanya poblaci) (es mant la poblaci actual) (es perd poblaci)
of immigration Si b a curt termini es pro- La poblaci es reduiria fins a La poblaci tindria una evo-
duiria una lleugera davallada un mnim de 3,14 milions el luci clarament descendent
poblacional, a partir de prin- 2021 i es recuperaria poste- fins que el 2031 se situaria al
cipis de la propera dcada riorment fins que lany 2031 voltant dels 2,92 milions de
sassistiria a una recuperaci assoliria una xifra similar a la persones, una xifra similar a
sostinguda de la poblaci de 2013 (3,22 milions). la del final del segle passat.
fins a assolir gaireb 3,4 Escenario Medio Scenario Bajo
milions el 2031 (unes 167.000 (se mantiene la poblacin actual) (se pierde poblacin)
persones ms que el 2013). La poblacin se reducira hasta un mnimo
de 3,14 millones en 2021 y se recuperara
La poblacin tendra una evolucin
claramente descendente hasta que en
Escenario Alto posteriormente hasta que en el ao 2031 2031 se situara en torno a los 2,92
(se gana poblacin) alcanzara una cifra similar a la de 2013 millones de personas, una cifra similar
Si bien a corto plazo se producira un (3,22 millones). a la de finales del siglo pasado.
ligero descenso poblacional, a partir
de principios de la prxima dcada se Medium Scenario Lowest Scenario
asistira a una recuperacin sostenida (the present population is maintained) (the population decreases)
de la poblacin hasta alcanzar casi 3,4 The population will decrease to 3.14 The population will gradually decrease
millones en 2031 (unas 167.000 personas million by 2021 but will subsequently to around 2.92 million by 2031, a similar
ms que en 2013). increase to the level of 2013 (3.22 million) figure to that of the end of the last
by 2031. century.
Highest Scenario
Poblaci (% sobre la poblaci total) Disminuci de naixements inicial Poblaci (% sobre la poblaci total) (the population increases)
While the population would drastically

entre 1981 i 2013


decrease in the short term, at the begin-
Poblacin (% sobre la poblacin total) Poblacin (% sobre la poblacin total) ning of the next decade it would gradually
increase until reaching 3.4 million by
Population (% over the whole population) Disminucin de nacimientos inicial entre 1981 y 2013 Population (% over the whole population) 2031 (around 167,000 more than in 2013).

Initial decrease in number of births between 1981-2013


24 25
FONT: Elaborat pel Centre d'Estudis Demgrafics (CED) a partir de les dades de l'IDESCAT
de Llobregat-Cornell de Llobregat i Ba- de Llobregat y Badalona - Santa Coloma de na-Santa Coloma de Gramenet).
dalona-Santa Coloma de Gramenet). Gramenet).

On vivim?
1981
Habitants per ha

1981-2013
residencial q

Dnde vivimos? | Where we live?


Habitantes por ha residencial
People per residential ha
ATLS
14
<50
50 100
100 250
250 500
500 750
750 1.000

Densitat neta de poblaci 1981 >1.000

La poblaci metropolitana i les densitats ms altes es


localitzen als municipis centrals de lAMB. En aquest
entorn es detecten diverses rees amb densitats significa-
tivament superiors a la resta del territori (lmits municipals:
LHospitalet de Llobregat-Cornell de Llobregat i Badalona-
Santa Coloma de Gramenet).
Densidad neta de poblacin Net population density

2013
La poblacin metropolitana y las The metropolitan population and Densitat neta de poblaci Densidad neta de poblacin Net population density
densidades ms altas se localizan en the highest densities are located Es reflecteix un canvi de tendncia en la Se refleja un cambio de tendencia en la locali- There is a change of tendency in the loca-
localitzaci de la poblaci: la densitat zacin de la poblacin: la densidad aumenta tion of the population: the density increases in
los municipios centrales del AMB. in the central municipalities of augmenta als municipis perifrics i baixa en los municipios perifricos y baja en los del the peripheral municipalities and decreases in

En este entorno se detectan varias the AMB. Here some areas are
als del nucli central. A ms, en tot el terri- ncleo central. Adems, en todo el territorio the centre. Moreover, new urban settlements
tori es poden identificar zones dassenta- pueden identificarse zonas de asentamientos have appeared (mostly in the peripheral mu-

reas con densidades significativamen- significantly more populated ments urbans que abans no existien (ms
nombroses als municipis no centrals).
urbanos que antes no existan (ms numerosas nicipalities).
en los municipios no centrales).
te superiores al resto del territorio than elsewhere in the territory Elaborat per lAMB a partir de les dades dels censos i padrons de poblaci
Elaborat per lAMB a partir de les dades dels censos i padrons de poblaci

(lmites municipales: LHospitalet (municipal borders: LHospitalet


de Llobregat-Cornell de Llobregat deLlobregat-Cornell de Llobregat

2013
Habitants per ha

y Badalona - Santa Coloma de and Badalona-Santa Coloma residencial


Habitantes por ha residencial

Gramenet). de Gramenet).
People per residential ha

<50
50 100

Densitat neta de poblaci 2013


100 250
250 500

Es reflecteix un canvi de tendncia en la localitzaci de la


500 750
750 1.000

poblaci: la densitat augmenta als municipis perifrics i >1.000

baixa als del nucli central. A ms, en tot el territori es poden


identificar zones dassentaments urbans que abans no exis-
tien (ms nombroses als municipis no centrals).
Densidad neta de poblacin Net population density Elaborat per lAMB a partir de les dades dels censos i padrons de poblaci

Se refleja un cambio de tendencia en la There is a change of tendency


localizacin de la poblacin: la densidad in the location of the population: Evoluci de la densitat 1981-2013 Evolucin de la densidad Density evolution
aumenta en los municipios perifricos y the density increases in the peri- Se aprecian los cambios de poblacin entre Changes in the population occur
baja en los del ncleo central. Adems, pheral municipalities and decreases
Saprecien els canvis de poblaci entre 1981 i 2013 1981 y 2013 mediante saldos positivos y between 1981 and 2013 with positive
en todo el territorio pueden identificarse in the centre. Moreover, new urban mitjanant saldos positius i negatius, i un desplaament negativos, y un desplazamiento significativo and negative results, and a significant
zonas de asentamientos urbanos que settlements have appeared (mostly significatiu de la poblaci del centre a la perifria. de la poblacin del centro a la periferia. shift from the centre to the periphery.
antes no existan (ms numerosas en los in the peripheral municipalities). Tamb sassenyalen les noves rees ocupades i les que Tambin se sealan las nuevas reas ocupa- Recently occupied areas and those
municipios no centrales). han desaparegut. das y las que han desaparecido. that have disappeared are indicated.
26 Elaborat per lAMB a partir de les dades dels censos i padrons de poblaci
Elaborat per lAMB a partir de les dades dels censos i padrons de poblaci
27
Les migracions metropolitanes Perd poblaci cap a
Pierde poblacin hacia
Decreases population to
Guanya poblaci de
Gana poblacin de
Increases population to
Descens de la poblaci
Descenso de poblacin
Population decrease
Augment de poblaci
Aumento de poblacin
Population increase

Las migraciones metropolitanas | Metropolitan migrations

ion

ion
f C a a

f C a a
ia

ia
y

ion
lon

lon
e s a t a l u lun

e s a t a l u lun
eg

eg
Molt nombroses. Independentment de la immigraci

eg
at a

at a
er

er
e r e g i

e r e g i
MB
T h s t o A AMB

a
Municipis de la segona corona 2013

t o n

t o n
T h s t o C C at

T h s t o C C at

er
e r e g i
Th sto r reg

Th sto r reg

MB
f th

f th

T h s t o A AMB
fA
e s MB

t o n
a

Th sto r reg
i

i
estrangera de la dcada de 2000, abans, durant i des-

f th
lon

fA
e s MB
to

to

to

a
Municipios de la segunda corona 2013

i
Re ta

Re sta

Re ta

Re ta

Re sta

lon

to
es

es

Re ta

Re sta
s

s
rce
Re

Re

Re

Re

Re
prs daquesta etapa les migracions entre els municipis

es
er

er

er

s
rce
Municipalities in the second belt 2013

Re

Re
Ba

er
Ba
metropolitans han tingut una magnitud i uns efectes
molt importants.
Principalment residencials. A diferncia de les migra-
cions internacionals, la causa de les migracions inter- +7.099 -8.255 +1.092
-7.099 -9.428 -4.490 -3.491 +4.490 +3.491

nes metropolitanes no ha estat la recerca de feina sin


dhabitatge.
Del centre cap a la perifria. Loferta escassa i cara -5.655 -6.034 -3.584 +5.655 -7.525 -6.418 +3.584 +6.418 +4.077

dhabitatge a Barcelona i als municipis centrals metropo-


Barcelona
litans ms saturats ha generat importants desplaaments Resta Resta
de poblaci dels municipis centrals als de la corona. -2.076 -1.591 +551 municipis AMB +2.076 -1.830 +259
Catalunya
551 259 28

Un moment destancament o una nova etapa? La crisi Resto municipios


AMB
Resto Catalua

econmica iniciada el 2008, juntament amb la bombolla


The rest
The rest of
of Catalonia
municipalities
immobiliria associada, han provocat un descens dels in AMB

moviments cap a la perifria alhora que sha produt una


revitalitzaci dels nuclis centrals. Barcelona
Fluxos migratoris interns a Catalunya
Resta de municipis de l'rea Metropolitana
Fluxos migratoris interns a Catalunya
Resta de Catalunya
Fluxos migratoris interns a Catalunya
Flujos migratorios internos en Catalua Resto de municipios del rea Metropolitana Resto de Catalua
Migration flows within Catalonia Flujos migratorios internos en Catalua Flujos migratorios internos en Catalua
Rest of municipalities in the metropolitan area Migration flows within Catalonia
Migration flows within Catalonia
100.000

Muy numerosas: Independientemente de la inmigracin extranjera de Numerous: Aside from foreign migration in the 2000s, before, 80.000 80.000

la dcada de 2000, antes, durante y despus de esta etapa las migracio- during and after this period, migrations between metropolitan
60.000
nes entre los municipios metropolitanos han tenido una magnitud y unos municipalities have had a significant effect. 60.000 60.000

efectos muy importantes. Mainly residential: Unlike international migrations, metropol- 40.000 40.000 40.000
Principalmente residenciales: A diferencia de las migraciones interna- itan internal migrations are motivated by the search for accom-
cionales, la causa de las migraciones internas metropolitanas no ha sido modation, not jobs. 20.000

la bsqueda de trabajo sino de vivienda. From the centre to the periphery: The lack of affordable
0
Del centro hacia la periferia: La oferta escasa y cara de vivienda en
0 0
accommodation in Barcelona and the central metropolitan mu-
Barcelona y los municipios centrales metropolitanos ms saturados nicipalities has resulted in a considerable shift from the centre 20.000 20.000
ha generado importantes desplazamientos de poblacin de los municipios to the outer belts.
centrales a los de la corona. A moment of stagnation or a new era?: 40.000
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Un momento de estancamiento o una nueva etapa?: La crisis eco- The economic crisis that began in 2008, together with the
Immigraci Emigraci Saldo migratori Saldo migratori
nmica iniciada en 2008, junto con la burbuja inmobiliaria asociada, collapse of the housing bubble, has provoked a decrease in the Inmigracin Emigracin positiu negatiu
han provocado un descenso de los movimientos hacia la periferia a la vez number of people moving to the periphery and a revival of Immigration Emigration Saldo migratorio
positivo
Saldo migratorio
negativo
que se ha producido una revitalizacin de los ncleos centrales. the central nuclei. Positive migration Negative migration
balance balance

28 29
Com ens agrupem?
Cmo nos agrupamos? | How we group together? 1991 2001 2011
Parella amb fills sense altres persones 4,4
% points Pareja con hijos sin otras personas
Les llars de parella sn les que ms creixen
Evoluci dels tipus de llar (1991-2011) Couple with children without other people

1991 2001 2011 29,7


en aquest perode. A ms, han crescut com
a forma de llar en totes les edats. El 18,3%
La caracterstica principal del perode 1991-2011 s de la poblaci viu en aquest tipus de llar.
laugment en nombre de tots els tipus de llar tret 995.670 1.095.667 1.291.620 Los hogares de pareja son los que ms crecen
del format per parella amb fills. En la dcada entre en este perodo. Adems, han crecido como
forma de hogar en todas las edades. El 18,3%
1991 i 2001 el canvi ms significatiu s l'increment de la poblacin vive en este tipo de hogar.
del pes de les llars unipersonals i sobretot el Unipersonal Homes for couples increased the most during
decreixement de les llars sense fills. I entre 2001
i 2011, laugment de les llars de parella.
Unipersonal
Single occupancy 10,2 18,2%
181.219
19,9%
217.924
22,6%
291.625
this period. Moreover, this increase applies
to people of all ages. 18.3% of the population
lives in this type of home.
Les llars unipersonals augmenten
Evolucin de los tipos de hogar (1991-2011) significativament; lany 2011 doblen les

1,7
existents el 1991. El 10,1% de la poblaci
La caracterstica principal del perodo 1991-2011 es el aumento de
viu en aquest tipus de llar.
todos los tipos de hogar excepto el formado por pareja con hijos. Monomarental / monoparental sense altres persones
Los hogares unipersonales aumentan
En la dcada entre 1991 y 2001 el cambio ms significativo es significativamente; en 2011 doblan los
Monomarental / monoparental sin otras personas Les llars monomarentals / monoparentals
el incremento del peso de los hogares unipersonales y sobre todo Single mother / single father without other people augmenten en tots els municipis encara
existentes en 1991. El 10,1% de la poblacin
el decrecimiento de los hogares sin hijos. Y entre 2001 y 2011, vive en este tipo de hogar. que a un ritme desigual. El 9% de la pobla-
ci viu en aquest tipus de llar.
el aumento de los hogares de pareja. There has been a significant increase in the
number of homes for single people, which Los hogares monomarentales / monopa-
Evolution in the types of housing 1991-2011 14,5% 21,6% 24,7% doubled by 2011 compared to 1991. 10% of rentales aumentan en todos los municipios
The principal characteristic of the period 1991-2011 is the increase the population lives in this type of home. aunque a un ritmo desigual. El 9% de
144.635 236.760 319.185
la poblacin vive en este tipo de hogar.
in all types of housing except those for a couple with children.
Single mother / single father homes
The most significant change from 1991 to 2001 is an increase in
7,8% 8,4% 9,5% increased in all the municipalities, albeit at
the number of homes for single people and a decrease in the an uneven rate. 9% of the population lives
Parella amb fills
number of homes without children. And between 2001 and 2011, 77.183 92.551 122.810 in this type of home.
sense altres persones
an increase in the number of homes for couples. Pareja con hijos sin

15,3
otras personas

1,0
Couple with children
without other people
Les llars de parella amb fills sn la forma Altres
ms comuna en termes poblacionals. Tot Otros Les altres llars (multipersonals, extenses,
i la seva regressi, el 45% de la poblaci Others plurinuclears, etc.) sn les que menys
viu en aquest tipus de llar. han variat. El 18% de la poblaci viu en
aquest tipus de llar.
Los hogares de pareja con hijos son la
forma ms comn en trminos poblacio- Los otros hogares (multipersonales,
nales. Pese a su regresin, el 45% de la extensos, plurinucleares, etc.) son los que
poblacin vive en este tipo de hogar. menos han variado. El 18% de la poblacin
vive en este tipo de hogar.
Homes for couples with children are the
46,2% 36,1% 30,9% most common in terms of the population. Other homes (multi-occupied, extended,
Despite being in decline, 45% of the
13,3% 14% 12,3% pluri-nuclear, etc.) have changed less. 18%
population lives in this type of home. of the population lives in this type of home.
460.435 395.579 399.480 132.198 152.853 158.520

30 Elaboraci prpia a partir del Centre d'Estudis Demogrfics (dades INE) 31


La evolucin de los hogares: migraciones, The evolution of households: Levoluci de les llars: migracions,
longevidad y nuevos estilos de vida
Andreu Domingo, demgrafo, profesor CED-UAB
migration, longevity and new lifestyles
Andreu Domingo, demographer, Professor CED-UAB
longevitat i nous estils de vida ANDREU DOMINGO

El volumen, la dinmica y la estructura de general, un pas bastante conservador, en The volume, dynamics and structure of to others, since the majority of the El volum, la dinmica i lestructura de les llars sn alguns dencials, continuvem sent, en general, un pas fora con-
los hogares son algunos de los elementos comparacin con otros, dado que la pro- households is one of the demographic property market was based on home
demogrficos que, junto con el nmero piedad era el rgimen de tenencia mayori- elements which, together with the num- ownership. With the arrival of the migra-
dels elements demogrfics que, conjuntament amb el nom- servador, en comparaci amb daltres, ats que la propietat
de habitantes, ms variaciones han expe- tario. Con la llegada del boom migratorio, ber of inhabitants, has changed the most tory boom, the intrinsic complexity bre dhabitants, ms han variat a lAMB. Aix, des de 1976, el era el rgim de tinena majoritari. Amb larribada del boom
rimentado en el AMB. As, desde 1976, el la complejidad propia de los hogares de las in the AMB. Thus, since 1976, the number of the migrant households added to nombre de llars ha augmentat a ms velocitat que el nombre migratori, la complexitat prpia de les llars de les persones
nmero de hogares ha aumentado a mayor personas inmigradas se sobrepondra a la of households has increased faster than the aforementioned diversification.
velocidad que el nmero de habitantes, diversificacin descrita. the number of inhabitants, with them Given this panorama of diversity, the dhabitants, amb el resultat previsible de la reducci de la migrades se sobreposaria a la diversificaci descrita.
con el resultado previsible de la reduccin Visto este panorama de diversidad, la being predictably smaller. Three elements temptation would be to believe that the seva grandria. Tres elements resulten essencials per enten-
de su tamao. Tres elementos resultan tentacin sera creer que seguir multipli- are essential in understanding these complexity associated with the modern-
dre aquestes transformacions: en primer lloc, el context de Vist aquest panorama de diversitat, la temptaci seria
esenciales para entender estas transfor- cndose la complejidad relacionada con la changes: firstly, the climate of economic isation of use and family and residential
maciones: en primer lugar, el contexto de modernizacin de los usos y costumbres crisis which has developed; secondly, customs will continue to increase. This crisi econmica en el qual es van produir; en segon lloc, creure que continuar multiplicant-se la complexitat relacio-
crisis econmica en el que se produjeron; familiares y residenciales. No obstante, esta the regulatory changes that were halted hypothesis, however, does not seem les adequacions normatives que es van frenar durant lpoca nada amb la modernitzaci dels usos i costums familiars i
en segundo lugar, las adecuaciones norma- hiptesis no nos parece tan obvia. La crisis during the Franco era and experienced so clear cut. The crisis may play a role
tivas que se frenaron durante la poca del puede desempear un papel de retencin a boom during the early years of the in slowing down the creation of new
del franquisme i que van experimentar una eclosi durant residencials. Aquesta hiptesi, per, no ens sembla tan
franquismo y que experimentaron una eclo- en la creacin de nuevos hogares, por la so-called democratic transition (legal, households by way of further delaying els primers anys de lanomenada transici democrtica bvia. La crisi pot tenir un paper de retenci en la creaci
sin durante los primeros aos de la llama- va de volver a retrasar una emancipacin such as separation or divorce, or simply an already reasonably late emancipation (legals, com la separaci o el divorci, o simplement legitima- de noves llars, per la via de tornar a retardar una emancipa-
da transicin democrtica (legales, como ya de por s tarda, pero tambin por un legitimizations, such as acceptance of young people, but it may also have a
la separacin o el divorcio, o simplemente cierto efecto inhibidor en las disoluciones of single-parent families); and, thirdly, certain, less obvious, inhibitory effect dores, com lacceptaci de les famlies monoparentals); ci ja fora tardana, per tamb per un cert efecte inhibidor
legitimadoras, como la aceptacin de familiares, menos evidente. La estructura overlapping with the previous two, de- on the breaking up of families. The i, en tercer lloc, encavalcades amb les anteriors, les muta- en les dissolucions familiars, menys evident. Lestructura
las familias monoparentales); y, en tercer refugio de la familia puede haber hecho mographic mutations known as second shelter structure of the family may have
cions demogrfiques conegudes com a segona transici refugi de la famlia pot haver-ne fet augmentar la diversifi-
lugar, encabalgadas con las anteriores, las aumentar su diversificacin, a pesar de que demographic transition. led to an increase in diversification, even
mutaciones demogrficas conocidas como disminuya la formacin de nuevos hogares. Thus, in response to the crisis, the in light of a decrease in the creation of demogrfica. caci, tot i que disminueixi la formaci de noves llars. De la
segunda transicin demogrfica. Del mismo modo, la disminucin de los period of emancipation of young people new households. Similarly, the decline mateixa manera, la disminuci dels fluxos migratoris, per
As, como respuesta a la crisis, se alarga- flujos migratorios, as como el regreso y la has been extended and birth rates have of migratory flows, and also the return
ba el tiempo de emancipacin y se reduca reemigracin de muchos de los migran- fallen. With regard to regulatory changes, and re-emigration of many migrants,
Daquesta manera, com a resposta a la crisi, sallargava tamb el retorn i la reemigraci de molts dels migrants,
la natalidad. Como cambios normativos, tes, pueden hacer desaparecer hogares divorce and separation could explain the could be responsible for the disappear- el temps demancipaci i es redua la natalitat. Com a poden fer desaparixer llars senceres, malgrat que, en un
el divorcio y la separacin podran explicar enteros, a pesar de que, en un primer emergence of single-parent households ance of whole households, despite the canvis normatius, el divorci i la separaci podrien explicar primer moment, el retorn segus estratgies de disgregaci
la emergencia de los hogares monoparen- momento, el regreso siguiera estrategias those of mothers with children, mature fact that, initially, the return followed a
tales tanto los de madres con hijos, como de disgregacin familiar. En este sentido, la men returning to live with their mothers strategy of family dispersion. With that in lemergncia de les llars monoparentals tant les de mares familiar. En aquest sentit, la desaparici de llars seria un
los de hombres maduros que vuelven a desaparicin de hogares sera un fenmeno or single males living alone. Finally, the mind, the disappearance of households amb fills, com les dhomes madurs que tornen a viure amb fenomen diferit en el temps, i el ms important s que po-
vivir con su madre o los unipersonales diferido en el tiempo, y lo ms importante increase in life expectancy goes some would be a time-delayed phenomenon
la seva mare, o les unipersonals masculines. Finalment, dria afectar-ne la morfologia. s a dir, hi ha raons per creure
masculinos. Finalmente, la mayor esperan- es que podra afectar a su morfologa. Es way to explaining the progressive growth and, most importantly, one that could
za de vida explicara fundamentalmente decir, hay razones para creer que la crisis of single-occupant households. These affect its morphology. That is to say, there lallargament de lesperana de vida explicaria fonamen- que la crisi pot tenir com a resultat un impacte negatiu
el crecimiento progresivo de los hogares puede tener como resultado un impacto changes were accelerated during the are reasons to believe that the crisis may talment el creixement progressiu de les llars unipersonals. en el creixement del nombre de llars, alhora que fa ms
unipersonales. Estas transformaciones se negativo en el crecimiento del nmero de 1980s and 1990s, not only in terms of result in a negative impact on growth in
aceleraron en los aos ochenta y noventa, hogares, a la vez que hace ms compleja the existence of different family models, the number of households, while increas-
Aquestes transformacions es van accelerar els anys vui- complexa la seva estructura.
no solo por la existencia de modelos fami- su estructura. and their institutional recognition, but ing the complexity of their structures. tanta i noranta, no noms per lexistncia de models fami- Vegeu aquests arguments ampliats en el text del mateix autor: Entre la inrcia
liares diferentes, y por su reconocimiento in the diversification of the life paths liars diferents, i pel seu reconeixement institucional, sin i la renovaci: elements sociodemogrfics per a pensar el proper PDU metropolit,
institucional, sino por la diversificacin de Vanse estos argumentos ampliados en el texto taken by individuals, despite the fact To explore this discussion in greater depth, refer Quaderns PDU metropolit, nm. 4, pg. 32-51.
las trayectorias vitales de los individuos,
del mismo autor: Entre la inercia y la renovacin:
that, in the context of residential varia- to the article by the same author: Between inertia per la diversificaci de les trajectries vitals dels individus,
elementos sociodemogrficos para pensar and renewal: socio-demographic elements to
pese a que, respecto a la situacin de varia- el prximo PDU metropolitano, Quaderns PDU tion, we continued to be, in general, consider for the forthcoming Metropolitan malgrat que, en relaci amb la situaci de variacions resi- A. D. s demgraf, professor CED-UAB
ciones residenciales, seguamos siendo, en metropolit, n 4, pp. 32-51. quite a conservative country compared PDU Quaderns PDU metropolit, no. 4, p. 32-51.
32 33
Com hem canviat? La poblaci metropolitana
La poblacin metropolitana
Metropolitan population
Distribuci territorial de la poblaci
Distribucin territorial de la poblacin
Territorial distribution of the population
Envelliment de la poblaci
Envejecimiento de la poblacin
Ageing population
Natalitat
Natalidad
Birth rate
Esperana de vida
Esperanza de vida
Life expectancy
Immigraci estrangera
Inmigracin extranjera
Foreign immigration
Cmo hemos cambiado?
per es modifica la distribuci Apareix la diversitat tnica:
How we have changed? La poblaci metropolitana canvia
poc en nombre territorial: la corona iguala al centre.
Es passa d'una societat jove
a lenvelliment progressiu...
...amb una taxa de natalitat que
continua baixant...
...i una esperana de vida que
s'allarga: 8 anys i mig ms en 37 anys de molts pocs estrangers
[1975-2012]: a gaireb 1 de cada 5
habitants.
Dones de 76,9 a 85,4 anys
Homes de 71,4 a 79,8 anys

Indicadors dels principals canvis demogrfics, socials i econmics a lAMB [40 anys]
Indicadores de los principales cambios demogrficos, sociales y econmicos en el AMB [40 aos]
Index of the main demographic, social and economic changes in the AMB [40 years]

Dimensi de les llars Composici de les llars Renda i composici de les llars Rgim de tinena de l'habitatge Habitatges en propietat Habitatges iniciats Taxa de titulacions universitries Nivell d'estudis acabats
Dimensin de los hogares Composicin de los hogares Renta y composicin de los hogares Rgimen de tenencia de la vivienda Viviendas en propiedad Viviendas iniciadas Tasa de titulaciones universitarias Nivel de estudios finalizados
Size of the home Family composition Income and family composition Types of housing tenure Home ownership Construction of homes Proportion of university degrees Level of finished degrees

Les llars tendeixen a ser ms redudes... ...amb una clara disminuci S'han format ms famlies monopa- La crisi i la bombolla immobiliria ... alhora que tamb augmenta Els efectes de la bombolla Millora notable del capital ...si b encara amb una distribuci
del nombre de llars amb fills. rentals en les zones de rendes altes... fan retornar la proporci de la la poblaci que viu en habitatges immobiliria provoquen educatiu... polaritzada, on s minoria la poblaci
poblaci que viu en habitatges de amb pagaments ajornats. una reducci drstica amb estudis de formaci professional.
...i tamb ms parelles de fet o no lloguer als nivells de fa trenta anys... de la construcci
matrimonials en les zones ms joves d'habitatges.
i de rendes altes.

34 35
Prctica desport segons ledat Prctica desport segons el nivell de renda Activitats fora de la llar Mercats municipals i places Supermercats Lloc de compra dels aliments envasats Rendes Rendes altes
Prctica de deporte segn la edad Prctica de deporte segn el nivel de renta Actividades fuera del hogar Mercados municipales o plazas Supermercados Lugar de compra de alimentos envasados Rentas Rentas altas
Sports practice according to age Sports practice according to income Activities outside the home Municipal and local markets Supermarkets Place for buying packaged food Income High income

Es fa ms esport, sobretot a partir ...amb un augment significatiu de la Es va menys al cinema per molt Es compra menys als mercats i a les ...i consolida diferncies importants
... i molt ms als supermercats... ...per encara continuen sent La crisi accentua la marxa enrere en
dels 35 anys... poblaci amb rendes baixes. ms als restaurants. places... de renda entre zones.
prxims a la residncia. la reducci de desigualtats...

Activitat econmica Activitat econmica Indstria per mbit territorial Atur Atur de llarga durada Contractes laborals nous Ocupaci Treballadores semiqualificades
Actividad econmica Actividad econmica Industria por mbito territorial Paro Paro de larga duracin Contractos laborales nuevos Empleo Trabajadoras semicalificadas
Economic activity Economic activity Industry by territorial zones Unemployment Long-term unemployment New work contracts Occupation Semi-qualified workers
El canvi social ms important Ms treballadores semi qualificades
Es passa de la societat industrial ...per amb ms interrelaci entre La producci industrial s'allunya De la plena ocupaci als estralls ...amb un augment simultani de la
...es dupliquen en deu anys el d'aquests quaranta anys s la en el sector de serveis.
a la societat de serveis... indstria i servei. del centre. de la crisis... precarietat laboral.
nombre de persones en atur de incorporaci massiva de la dona
llarga durada o les que no han al mercat de treball.
treballat mai...

36 37
Treballadores semiqualificades de servei Petites empreses i crrecs directius Directives i professionals Petites empresries i autnomes ndex denvelliment 2011 ndex de nivell socioeconmic 2010
Trabajadores semicalificados de servicio + professionals Directivas y profesionales Pequeas empresarias y autnomas ndice de envejecimiento 2011 ndice de nivel socioeconmico 2010
Semi-qualified workers Pequeos empresarios y cargos directivos Executives and professionals Small-scale entrepreneurs and self-employed Index of ageing 2011 Index of socio-economic level 2010
+ profesionales
La crisi ha fet que els homes tinguin Small entrepreneurs and executives ...entre els quals les dones van gua- ...alhora que tamb es mostren ms
ms pes en ocupacions majoritria- + professionals nyant posicions... emprenedores.
ment femenines.
Disminueixen els petits empresaris
i augmenten els crrecs directius
i els professionals...

Elaborat per lAMB a partir de les dades del Cens de Poblaci 2011 Elaborat per lAMB

Treballadores per compte propi Treballadores informals amb jornada reduda Treballadores qualificades i estables Empleades pbliques Taxa datur 2011 Ocupaci laboral majoritria segons lrea de residncia 2011
Trabajadoras por cuenta propia Trabajadoras informales con jornada reducida Trabajadoras calificadas y estables Empleadas pblicas Tasa de paro 2011 Ocupacin laboral mayoritaria segn el rea de residencia 2011
Self-employed workers Services: part-time workers Qualified and fully-employed workers Public employees Unemployment rate 2011 Predominant employment by place of residence 2011

Presncia creixent de persones Les persones immigrants estrangeres ...per tamb van guanyant posicions A l'Administraci pblica les dones
estrangeres entre les petites passen a tenir una presncia important en els llocs de treball qualificats i sn clara majoria.
empresries i les treballadores en ocupacions de serveis no qualificats i estables.
no assalariades. inestables...

Elaborat per lAMB a partir de les dades del Cens de Poblaci 2011 Elaborat per lIERMB a partir de les dades del Cens de Poblaci 2011

38 39
Viviendas distintas para una sociedad diversa Diverse dwellings for a diverse society Habitatges diferents per a una societat diversa ZAIDA MUX
Zaida Mux, arquitecta, profesora de urbanstica ETSAB-UPC Zaida Mux, professor of Urban Planning ETSAB-UPC

El espacio urbano no es neutro; se debe viviendas de acogida para mujeres maltra- Urban space is not neutral: it must be violence; housing for minors without Lespai urb no s neutre; sha de construir des de la vida sense tutors; habitatges per a persones amb malalties
construir desde la vida cotidiana para la tadas; viviendas para menores sin tutores; constructed in keeping with daily life to parents or guardians; housing for people
igualdad de oportunidades de hombres y viviendas para personas con enfermedades achieve equal opportunities for men and with mental illnesses; and halfway housing
quotidiana per a la igualtat doportunitats dhomes i dones. mentals i habitatges-pont posteriors a condemnes penals.
mujeres. Desde los programas y las orga- mentales y viviendas-puente posteriores a women. Residential and neighbourhood for ex-convicts. Des dels programes i les organitzacions de barris i habitatges
nizaciones de barrios y viviendas se puede condenas penales. organization and programmes can con- Spatial variability over time. Housing es pot collaborar en la formaci de societats ms justes, Variabilitat espacial en el temps. Habitatges que es puguin
colaborar en la formacin de sociedades Variabilidad espacial en el tiempo. tribute to the creation of societies that are that can be adapted to the changing needs inclusives i equitatives. Qu significa, doncs, una ciutat i uns adequar a les necessitats canviants dels grups de convivncia
ms justas, inclusivas y equitativas. Qu Viviendas que puedan adecuarse a las fairer, more inclusive and equitable. So, of groups of inhabitants or to changes
significa, pues, una ciudad y unas viviendas necesidades cambiantes de los grupos what do we mean by cities or housing that within a given group over time (the needs
habitatges que tinguin en compte la vida quotidiana i la o en el temps dun mateix grup (no sn iguals les necessitats
que tengan en cuenta la vida cotidiana y de convivencia o en los tiempos de un mis- take daily life and equal opportunities into of a group with babies, school-age chil- igualtat doportunitats? dun grup amb bebs, nens en edat escolar, adolescents o
la igualdad de oportunidades? mo grupo (no son iguales las necesidades account? dren, adolescents and young people are joves). Com a estratgia de projecte s fonamental la desje-
As como los cambios sociales conducen de un grupo con bebs, nios en edad
a un necesario replanteo de las tipologas escolar, adolescentes o jvenes). Como
Social changes generate the need to different). An essential planning strategy Aix com els canvis socials condueixen a un replantejament rarquitzaci dels espais, s a dir, que aquests no condicionin
reconsider not only the types of housing, is dehierarchization of spaces. In other
de vivienda, tambin afectan a las maneras estrategia de proyecto es fundamental la but also the different means of accessing words, the spaces should not impose
necessari de les tipologies dhabitatge, tamb afecten les jerarquies ni privilegis espacials entre els seus residents i
de acceder a ella y a la ampliacin de los desjerarquizacin de los espacios, es decir,
housing, and a broader range of models for hierarchies or spatial privileges on their maneres daccedir-hi i lampliaci dels models de tinena. afavoreixin una utilitzaci flexible, no sexista, no exclusiva
modelos de tenencia. Es necesario diversifi- que estos no condicionen jerarquas ni
car las formas de produccin de la vivienda, privilegios espaciales entre sus residentes,
possession. We need to diversify the ways inhabitants, but should instead facilitate Cal diversificar les formes de producci de lhabitatge i pro- i no predeterminada dels espais.
propiciando una variedad de modelos que favoreciendo una utilizacin flexible, no
in which we produce housing, to foster a their flexible, non-sexist, non-exclusive and piciar una varietat de models que nincorporin la concepci
variety of models that include the concept non-predetermined use.
incorporen su concepcin como bien de sexista, no exclusiva y no predeterminada
of housing as a consumer good. Housing The evolution and transformation of
com a b ds. En aquest sentit, les cooperatives dusuaris Levoluci i la transformaci dels rols de gnere. La ten-
uso. En este sentido, las cooperativas de de los espacios. i els co-housing sn bons models daltres maneres daccedir dncia actual s que les unitats de convivncia no estiguin
usuarios y los co-housing son buenos mode- La evolucin y la transformacin de cooperatives and co-housing are valid gender roles. The current trend is towards
los de otras formas de acceder a la vivienda los roles de gnero. La tendencia actual models of other ways of accessing and units of coexistence that are not subject a lhabitatge i de viure-hi. regides per unes jerarquies i rols excloents. s clau aqu la
y de vivir en ella. es que las unidades de convivencia no occupying housing. to exclusive hierarchies and roles. Hence, capacitat dadequaci de lhabitatge a la necessitat de
Types and units of coexistence. Todays it is essential for housing to adapt to the
Tipologas y unidades de convivencia. estn regidas por unas jerarquas y roles
housing must be adapted to the dynamics need for productive work spaces that do
Tipologies i unitats de convivncia. Els habitatges actuals disposar de llocs de treball productiu, que no entorpeixin
Las viviendas actuales deberan adaptarse excluyentes. Es clave aqu la capacidad de
a dinmicas de convivencia y a valores que adecuacin de la vivienda a la necesidad de of coexistence and values that have not interfere with the activities of daily haurien dadaptar-se a dinmiques de convivncia i a valors les activitats de la vida quotidiana i prevegin la possibilitat
han variado mucho en las ltimas dcadas disponer de lugares de trabajo productivo, changed greatly over the last few decades life; with the option of satellite spaces or que han variat molt en les ltimes dcades i que estan en de disposar despais satllit o espais discontinus amb
y que estn en constante transformacin: que no entorpezcan las actividades de la and are in a constant state of flux: gender spaces that are not non-contiguous with transformaci constant: els rols de gnere; la composici lhabitatge per a aquesta finalitat.
los roles de gnero; la composicin variada vida cotidiana, previendo la posibilidad de roles; the varied and variable composition the dwelling for this purpose.
of units of coexistence; diverse cultures Importance of nature. In order to avoid
variada i variable de les unitats de convivncia; la diversitat
y variable de las unidades de convivencia; disponer de espacios satlite o espacios
la diversidad de culturas y procedencias; la discontinuos con la vivienda para esa and origins; the home as a workplace (both a situation where the solution to recovery de cultures i procedncies; lhabitatge com a lloc de treball Valoraci de la naturalesa. Per evitar que la soluci a
vivienda como lugar de trabajo (productivo finalidad. productive and reproductive); non-hierar- of contact with nature consists of life in (productiu i reproductiu); les famlies igualitries, no jerr- la recuperaci de la relaci amb la naturalesa sigui la vida
y reproductivo); las familias igualitarias, no Valoracin de la naturaleza. Para evitar chical, egalitarian families; the importance suburbia, which conflicts with the finite quiques; la importncia de les edats i les formes de vida al suburbi, que entra en contradicci amb la finitud dels
jerrquicas; la importancia de las edades y que la solucin a la recuperacin de la of ages and lifestyles (small children, ado- nature of resources, we need to incorpo-
los modos de vida (hijos pequeos, adoles- relacin con la naturaleza sea la vida en el lescents, older adults, etc.); the integration rate plants, earth and water into all levels
(fills petits, adolescents, adults grans, etc.); la integraci i recursos, s important incorporar la vegetaci, la terra i
centes, adultos mayores, etc.); la integracin suburbio, que entra en contradiccin con and incorporation of needs resulting from of the plan. la incorporaci de requeriments derivats daltres capacitats; laigua en totes les escales de projecte.
e incorporacin de requerimientos deriva- la finitud de los recursos, es importante other capacities; and acknowledgement In conclusion, we must reiterate that la valoraci del contacte amb la naturalesa. Per aconse-
dos de otras capacidades; la valoracin del incorporar la vegetacin, la tierra y el agua
contacto con la naturaleza. en todas las escalas de proyecto.
of the importance of contact with nature. the complex social, financial and territorial guir els objectius dadequaci a les necessitats ressenyades Com a conclusi cal insistir que la complexitat social, eco-
In order to meet the objectives of circumstances in which we live to not
Para alcanzar los objetivos de adecuacin Como conclusin se debe insistir en adapting to the needs mentioned above, a allow for single, uniform or repetitive
poden utilitzar-se diverses estratgies: nmica i territorial en la qual vivim no ens permet solucions
a las necesidades reseadas pueden utilizar- que la complejidad social, econmica y number of strategies can be used: solutions. We need to study the different niques, uniformes, repetitives. Es tracta de conixer en
se varias estrategias: territorial en la que vivimos no nos permite Programmed variability and specificity. situations in depth and carry out diverse Varietat i especificitat programtica. Habitatges que profunditat les diferents realitats i dur a terme actuacions
Variedad y especificidad programtica. soluciones nicas, uniformes, repetitivas.
Viviendas que atiendan especficamente Se trata de conocer en profundidad las
Housing that specifically addresses the actions that adapt creatively to those atenguin especficament les necessitats detectades en grups que shi adeqin creativament.
needs detected in social groups, due to situations.
a las necesidades detectadas en grupos distintas realidades y llevar a cabo actuacio-
age, financial capacity, physical capacity or
socials, que poden ser per edat, per capacitats econmi-
Vegeu el desenvolupament daquests arguments en el text de la mateixa autora: Habitatge
sociales, que pueden ser por edad, por nes que se adecuen creativamente a ellas.
situations of vulnerability: housing for older
These arguments are developed in a paper by the
same author: Housing and cities: challenges
ques, per capacitats fsiques i per situacions de vulnerabilitat: i ciutat: desafiaments per a la inclusi, Quaderns PDU metropolit, nm. 4, pg. 52-73.
capacidades econmicas, por capacidades
fsicas y por situaciones de vulnerabilidad:
Vase el desarrollo de estos argumentos en el texto de people or young people; shelter housing for inclusiveness, Quaderns PDU metropolit, n 4, habitatges per a gent gran o per a joves; habitatges daco-
la misma autora: Vivienda y ciudad: desafos para la
viviendas para gente mayor o para jvenes; inclusin, Quaderns PDU metropolit, nm. 4, pp. 52-73.
for women who are victims of domestic pp. 52-73.
lliment per a dones maltractades; habitatges per a menors Z. M. s arquitecta, professora durbanstica ETSAB-UPC

40 41
A qu ens dediquem? PIB Canvi de l'estructura productiva: + serveis + complexitat Pes dels sectors d'activitat
per submbits territorials
A qu nos dedicamos? | What we do? LAMB com a nucli dactivitats econmiques concentra Cambio de la estructura productiva:
+ servicios + complejidad
Change in productive structure:
+ services + complexity
el 70% del PIB de la provncia de Barcelona Peso de los sectores de actividad lmportance of the sectors of
Persones que treballen a l'AMB Personas que trabajan en el Workers in the AMB por submbitos territoriales activity by territorial sub-zones
El AMB como ncleo de actividades As a nucleus of economic activities, per sectors econmics AMB por sectores econmicos by economic sectors
Evoluci dels treballadors a la provncia de Barcelona econmicas concentra el 70% the AMB contains 70% of the GDP of
per sectors econmics del PIB de la provincia de Barcelona the province of Barcelona Agricultura 0'1%
Agricultura | Agriculture
Evolucin de los trabajadores Evolution of workers in Barcelona Construcci 4,3%
en la provncia de Barcelona por province by ecomomic sector Distribuci sectorial del PIB a la provncia de Barcelona 2011 Construccin | Construction

sectores econmicos Distribucin sectorial del PIB Distribution per sector of the GDP Indstria 10%
en la provincia de Barcelona 2011 in the province of Barcelona 2011 Industria | lndustry

2002 141.958 M
Uni monetria europea i
entrada de la Xina a l'OMC Serveis 85%
Unin monetaria europea y Agricultura Servicios | Services
entrada de China en la OMC Agriculture 19,3%
European Monetary Union Comer
and China's entry to the WTO Comercio | Commerce

1979 Anys 90 2008 Construcci 7,7%


Desindustrialitzaci Integraci al mercat Crisi financera Construccin Transport
nic europeu Construction i emmagatzematge
Desindustrializacin Crisis financiera Transporte y almacenamiento
De-industrialisation Aos 90 Transport and storage
Financial crisis
Integracin en el
8,2%
mercado nico europeo Hostaleria
1990s Indstria Hostelera | Hotel industry
Integration into the Industria
European Single Market 30,1%
lndustry
Finances i serveis
a empreses
Serveis Finanzas y servicios
Servicios | Services a las empresas
Finance and Font: IERMB i AMB
business services

2,6% Agricultura Construcci Indstria Serveis


Activitats artstiques Agriculture Construccin Industria Servicios
i recreatives Construction Industry Services
Serveis Actividades artsticas y recreativas
Servicios Art and entertainment

Indstria Services 4,1%


Industria | Industry Serveis personals a les llars
Servicio personal en los hogares
Construcci Domestic service industry
Construccin | Construction 4,1%
Serveis a la collectivitat
(educaci, sanitat,
En 40 anys la poblaci ocupada
Una agricultura que baixa en Una agricultura que baja en Agriculture has gone down Administraci pblica, de l'AMB s'ha incrementat en un 40%
termes de PIB i ocupaci, per trminos de PIB y empleo, pero in terms of GDP and occupa- serveis socials)
Agricultura | Agriculture En 40 aos la poblacin ocupada del
amb un territori (7.000 ha) con un territorio (7.000 ha) tion, but its territory (7,000 Servicios a la colectividad
(educacin, sanidad, Administracin
estratgicament competitiu en estratgicamente competitivo hectares) is strategically pblica, servicios sociales) AMB se ha incrementado en un 40%
poltiques de producci en polticas de produccin competitive in its policy of Community services (education, health,
In 40 years there has been a 40% increase
public administration, social services)
alimentaria de proximitat. alimentaria de proximidad. local food production.
in people in employment in the AMB
42 Font: IERMB a partir de EPA, INE Font: IERMB a partir de CRE, INE Font: IERMB a partir de Ministerio de Empleo y Seguridad Social
43
Competitivitat Nombre de patents europees
registrades (2010)
Nmero de patentes
europeas registradas (2010)
Number of registered
European patents (2010)
Competitividad | Competitiveness
Recerca i innovaci Parcs i centres de recerca Centres universitaris Infraestructures cientifico-
Investigacin e innovacin Parques y centros de investigacin Centros universitarios tecnolgiques singulars
Research and innovation Research parks and centres University centres Infraestructuras cientifico-
tecnolgicas singulares
Enginyeria Instruments Qumica Electricitat Parcs i centres tecnolgics Campus Excellncia Singular techno-scientific
mecnica Instrumentos Qumica electnica Parques y centros tecnolgicos Internacional (CEI) infraestructures
Ingeniera Instruments Chemistry Electricidad Technological parks and centres Campus de Excelencia
mecnica electrnica Internacional (CEI)
Mechanical Electricity Campus of International
engineering electronics Excellence (CEI)

Coneixement Conocimiento Knowledge

LAMB concentra el 60% de tots els treballadors en El AMB concentra el 60% de todos los trabaja- The AMB contains 60% of workers in know-
dores en actividades intensivas en conoci- ledge-intensive activities and 68% in creative
activitats intensives en coneixement i el 68% en ac-
miento y el 68% en actividades creativas de activities in Catalonia. 665,175 workers in
tivitats creatives de Catalunya. 665.175 treballadors Catalua. 665.175 trabajadores ocupados en knowledge-intensive activities: 41% in the
ocupats en activitats intensives en coneixement: actividades intensivas en conocimiento: 41% service industry and 4% in the high-tech indus-
41% en el sector dels serveis i 4% en la indstria en el sector de los servicios y 4% en la indus- try. 148,295 workers in creative activities.
dalta tecnologia. 148.295 treballadors ocupats en tria de alta tecnologa. 148.295 trabajadores
ocupados en actividades creativas.
activitats creatives.

Innovaci Innovacin Innovation

LAMB concentra gaireb la meitat de la innovaci El AMB concentra casi la mitad de la innovacin The AMB concentrates almost half the
tecnolgica y gran parte de la investigacin technical innovation and much of the research
tecnolgica i gran part de la recerca que es fa a que se lleva a cabo en Catalua. El liderazgo carried out in Catalonia. Its leadership of
Catalunya. El lideratge innovador de lAMB en lmbit innovador del AMB en el mbito de la qumica innovation in the chemical sector is illustrated
de la qumica queda manifest si es considera que se pone de manifiesto si se considera que ms by the fact that over 50% of patents applied
ms del 50% de les patents sollicitades a Espanya del 50% de las patentes solicitadas en Espaa for in Spain in the fields of pharmaceutical
en los campos de los productos farmacuticos products and organic finished products are
en els camps dels productes farmacutics i els pro-
y los productos orgnicos elaborados estn located in the AMB.
ductes orgnics elaborats estan localitzades a lAMB. localizadas en el AMB.

Districtes d'activitats productives a l'AMB Distritos de actividades productivas Districts of productive activities
en el AMB in the AMB
LAMB, amb noms el 2% del territori, representa
El AMB, con solo el 2% del territorio, repre- With only 2% of the territory, the AMB repre-
prop del 50% del PIB i de locupaci a Catalunya,
senta cerca del 50% del PIB y del empleo sents almost 50% of the GDP and workforce
i concentra una densitat molt alta dactivitat en Catalua, y concentra una densidad muy in Catalonia, and has a high level of economic
econmica amb una presencia elevada de cls- alta de actividad econmica con una pre- activity with numerous productive clusters.
ters productius. sencia elevada de clsteres productivos.

Font: IERMB i AMB


44 45
Por un despliegue de la sociedad Working towards deployment of the knowledge Per un desplegament de la MART PARELLADA
del conocimiento en el AMB society in the Barcelona metropolitan area
Mart Parellada, catedrtico de la UB, Instituto de Economa de Barcelona Mart Parellada, professor at the UB, Barcelona Institute of Economics
societat del coneixement a lAMB
La ciudad de Barcelona y el rea Metropoli- vas promovidas por el Gobierno central The city of Barcelona and rea Metropol- certain initiatives promoted by the central La ciutat de Barcelona i lrea Metropolitana de Barcelona universitats i que reben el nom de Campus dExcellncia
tana de Barcelona han desplegado polticas alrededor de las universidades y que reci- itana de Barcelona have implemented government in relation to universities,
proactivas para facilitar el desarrollo de ben el nombre de Campus de Excelencia proactive policies aimed at facilitating the known as the Campus of International Ex-
han desplegat poltiques proactives per tal de facilitar el Internacional. A lAMB shan aprovat cinc daquestes iniciati-
actividades de conocimiento con valor aa- Internacional. En el AMB se han aprobado development of value-added knowl- cellence. Five of these initiatives have been desenvolupament dactivitats de coneixement amb valor ves, en les quals participen la UPC, la UAB, la UPF i la UB.
dido. Ms all del impacto urbanstico que cinco de estas iniciativas, en las que edge-based activities. Aside from the urban approved in the Barcelona metropolitan afegit. Ms enll de limpacte urbanstic que suposa la loca-
supone la localizacin de grandes equipa- participan la UPC, la UAB, la UPF y la UB. development impact involved in the locali- area, involving UPC-Barcelona Tech, the
mientos de conocimiento como las univer- En este sentido, cabe destacar la sation of major knowledge-based facilities, Autonomous University of Barcelona (UAB),
litzaci de grans equipaments de coneixement com les uni- En aquest sentit, cal destacar la importncia dels factors
sidades, destacan tambin algunas iniciati- importancia de los factores de localizacin such as universities, there are certain other Pompeu Fabra University (UPF) and the versitats, destaquen tamb algunes iniciatives en les quals de localitzaci que es produeixen a lAMB i el desenvolupa-
vas en las que diferentes administraciones que se producen en el AMB y el desarrollo noteworthy initiatives in which various University of Barcelona (UB). diferents administracions pbliques i consorcis com el de ment de nous mbits territorials que, per les seves carac-
pblicas y consorcios como el de Zona de nuevos mbitos territoriales que, por public authorities and consortia, such as In this regard, the importance of the
Zona Franca han tingut un paper rellevant. s aix com shan terstiques, permeten implantar poltiques semblants a les
Franca han desempeado un papel relevan- sus caractersticas, permiten implantar Zona Franca, have played an important localisation factors seen in the Barcelona
te. As es como se han promovido nuevos polticas similares a las que se han llevado role. This is how new technology parks and metropolitan area should be highlighted, as promogut nous parcs tecnolgics i serveis de suport a la que shan dut a terme al 22@. Per exemple, a la mateixa
parques tecnolgicos y servicios de apoyo a cabo en el 22@. Por ejemplo, en la misma business initiative support services have well as the development of new regional iniciativa empresarial i, ms especficament, com lAjunta- ciutat de Barcelona, lentorn de lestaci de la Sagrera, el
a la iniciativa empresarial y, ms especfica- ciudad de Barcelona, el entorno de la been promoted and, more specifically, how areas which, due to their characteristics, per- ment de Barcelona ha concebut i desenvolupa el 22@. projecte BZ Barcelona Zona Innovaci a la Zona Franca,
mente, como el Ayuntamiento de Barcelona estacin de La Sagrera, el proyecto BZ Bar- the Barcelona City Council designed and is mit the implementation of policies similar
ha concebido y desarrolla el 22@. celona Zona Innovacin en la Zona Franca, developing the 22@ District. to those introduced in 22@. For example, lentorn del campus de la UB i de la UPC a Diagonal Nord
Este ltimo es el ejemplo ms exitoso de el entorno del campus de la UB y de la UPC The latter is the most successful in Barcelona city itself, the Sagrera station Aquest ltim s lexemple ms reeixit de com crear les i lentorn del campus de la UPF i de la UPC a Diagonal Sud.
cmo crear las condiciones para transformar en Diagonal Nord y el entorno del campus example of how to create the appropriate area, the BZ Barcelona Innovation Zone condicions per transformar un entorn industrial obsolet en Fora de Barcelona, cal esmentar lentorn de la UAB, el Parc
un entorno industrial obsoleto en un espacio de la UPF y de la UPC en Diagonal Sud. conditions for transforming an obsolete project in Zona Franca, the UB and the UPC
donde se localicen actividades de nueva Fuera de Barcelona, hay que mencionar industrial environment into an area which campus areas in Diagonal Nord and the un espai on es localitzin activitats de nova creaci vincula- del Sincrotr Alba, Creapolis, el Parc Aeroespacial i de la
creacin vinculadas al conocimiento. La con- el entorno de la UAB, el Parque del Sincro- is home to new activities related to knowl- UPF and UPC campus areas in Diagonal Sud. des al coneixement. La concentraci dactivitats daquestes Mobilitat Delta BCN i el recinte Torribera a Santa Coloma.
centracin de actividades de estas caracte- trn Alba, Creapolis, el Parque Aeroespacial edge. The concentration of these types Outside Barcelona, the UAB area, Alba caracterstiques ha perms que el 22@ es converteixi en Tots ells sn, tamb, punts de referncia que faciliten,
rsticas ha permitido que el 22@ se convierta y de la Movilidad Delta BCN y el recinto of activities has allowed 22@ to become a Synchrotron Park, Creapolis, Aerospace
en un entorno dinmico en el que la confluen- Torribera en Santa Coloma. Todos ellos son, dynamic environment in which the conflu- and Mobility ParkDelta BCN and the
un entorn dinmic en el qual la confluncia amb centres juntament amb loferta de sl associada, la promoci de
cia con centros universitarios, actividades de tambin, puntos de referencia que facilitan, ence with universities, support activities Torribera area in Santa Coloma are worthy universitaris, activitats de suport i els serveis que els acom- poltiques de localitzaci de noves activitats econmiques
apoyo y los servicios que los acompaan ha junto con la oferta de suelo asociada, la and accompanying services has produced of a mention. These are also all benchmarks panyen ha tingut uns resultats positius. vinculades a la societat del coneixement.
tenido unos resultados positivos. promocin de polticas de localizacin de positive results. that facilitate, along with the associated
Aun as, Barcelona y el AMB no pueden nuevas actividades econmicas vinculadas However, Barcelona and the AMB land availability, the promotion of new
centrarse exclusivamente en esta inicia- a la sociedad del conocimiento. cannot focus exclusively on this initiative. localisation policies on economic activity Tanmateix, Barcelona i lAMB no es poden centrar exclusiva- Identificar aquestes iniciatives, prioritzar-les i incloure-les
tiva. Por un lado, se han de crear las Identificar estas iniciativas, priorizarlas On the one hand, mainstream conditions linked to the knowledge society. ment en aquesta iniciativa. Duna banda, shan de crear les en els programes operatius de la Uni Europea i en altres
condiciones de carcter transversal que e incluirlas en los programas operativos must be created that allow their diffusion Identifying these initiatives, prioritising
condicions de carcter transversal que permetin la seva projectes, facilitar-ne la inserci al PDU i impulsar en
permitan su difusin al conjunto metropo- de la Unin Europea y en otros proyectos, across the metropolitan group and, on them and including them in the operational
litano y, por el otro, hay que crear espacios facilitar su insercin en el PDU e impulsar the other, areas must be created that, programmes of the European Union and difusi al conjunt metropolit i, de laltra, cal crear espais aquests entorns els usos residencials i serveis complemen-
que, aprovechando los activos existentes, en estos entornos los usos residenciales y taking advantage of existing assets, both other projects, facilitating their inclusion que, tot aprofitant els actius existents, tangibles i intangibles, taris a lactivitat principal, tal com han fet amb objectius
tangibles e intangibles, permitan generar servicios complementarios a la actividad tangible and intangible, generate external in the PDU and promoting residential and permetin generar economies externes que impulsin la loca- similars altres ciutats europees, podria ser un bon instru-
economas externas que impulsen la loca- principal, tal como han hecho con obje- economies to promote the localisation of service uses which are complementary
lizacin de nuevas actividades vinculadas tivos similares otras ciudades europeas, new knowledge-based activities and, by to the main activity in these areas, just as litzaci de noves activitats vinculades al coneixement i que, ment, amb les complicitats imprescindibles, per impulsar
al conocimiento y que, por extensin, podra ser un buen instrumento, con las extension, ensure the competitiveness of has been done in other European cities to per extensi, garanteixin la competitivitat de lAMB. Aquesta la localitzaci dactivitats de coneixement a lrea Metro-
garanticen la competitividad del AMB. complicidades imprescindibles, para the Barcelona metropolitan area. a similar end, could prove a useful tool, estratgia coincideix, de fet, amb la impulsada per la Uni politana de Barcelona.
Esta estrategia coincide, de hecho, con impulsar la localizacin de actividades de This strategy is, in fact, in line with that with the essential complicity required, to
la impulsada por la Unin Europea en torno conocimiento en el rea Metropolitana being promoted by the European Union promote localisation of knowledge-based
Europea al voltant de lRIS3 i, en particular, amb algunes
al RIS3 y, en particular, con algunas iniciati- de Barcelona. with regard to RIS3 and, in particular, with activities in the Barcelona metropolitan area. iniciatives promogudes pel Govern central al voltant de les M. P. s catedrtic de la UB, Institut dEconomia de Barcelona

46 47
Internacionalitzaci La provincia de Barcelona exporta unos
26.427 millones de euros en manufacturas Trnsit a l'aeroport de Barcelona 2013 Moviment de mercaderies al port
Internacionalizacin | Internationalisation passatgers
La provncia de Barcelona
exporta uns 26.427 milions
de alta y media-alta tecnologa

The province of Barcelona exports


40 M pasajeros | passengers
Trfico en el aeropuerto de Barcelona 2013
Barcelona airport traffic 2013
de Barcelona 2013
Movimiento de mercancas en el puerto de Barcelona 2013
Freight movement at the Barcelona port 2013
deuros en manufactures 26,427 million euros worth of aeroport
Barcelona rep gaireb 8 milions de visitants lany d'alta i mitjana-alta manufactured goods of medium-high 35 M aeropuerto | airport
125% 200%

tecnologia
2013 2013
Barcelona recibe casi 8 Barcelona has almost technology
millones de visitantes al ao 8 million visitors a year creuers 30%

2M cruceros | cruise ships 70% 1990 1992

45.303 M Europa
3M
Visitants i pernoctacions a la provncia Visitants i pernoctacions
de Barcelona el 2013 a Barcelona el 2013 Total importacions Total exportacions
Europe
Resta del mn
AVE 300.000 1.720.383 TEU Creixement
Crecimiento
Visitantes y pernoctaciones en la provincia Visitantes y pernoctaciones provncia de Barcelona 2013 provncia de Barcelona 2013 Moviments
Resto del mundo Movimientos (Twenty Foot Equivalent Unit) Growth
de Barcelona en 2013 en Barcelona en 2013 Total importaciones Total exportaciones Rest of the world Movements
Visitors and overnight stays in the province Visitors and overnight stays provincia de Barcelona 2013 provincia de Barcelona 2013 289%
Total imports Total exports
of Barcelona in 2013 in Barcelona in 2013 province of Barcelona 2013 province of Barcelona 2013
8%
2013
Principal sectors Principal sectors
importadors exportadors 29%
27 M Principales sectores importadores Principales sectores expotadores 63%
Main import sectors Main export sectors Els ms de 35 milions de passatgers de 1990

laeroport superen amb escreix el mxim


35 M 705.374
16,5 M que shavia assolit abans de la crisi econ- Passatgers
Pasajeros
mica. El potencial de creixement de Passengers 46,5%

laeroport s incrementar els trnsits de 6% 2013


304.402 UTI
connexi internacional. El port de Barcelona (Unitat deTransport
Intermodal)
ocupa el primer lloc en el sistema portuari 94% 1990 Trnsit RO-RO
Trfico RO-RO
7,6 M espanyol pel que fa a facturaci i valor de
Traffic RO-RO
(Roll on Roll off)

les mercaderies: 52.000 milions deuros en 97.628 t 7.727


9,9 M mercaderies, 32.000 llocs de treball. Mercaderies
Mercancas
Nacional / National
Europa / Europe
Creixement
Crecimiento
Growth
Freight Internacional / International
Altres / Otros / Others
Los ms de 35 millones de pasajeros del aeropuerto
Fabricaci de vehicles de motor, Destinacions principals
583.956 remolcs i semiremolcs
Fabricacin de vehculos de motor, remolques y semirremolques
Principales destinos superan con creces el mximo que se haba alcanzado
Manufacture of motorcars, trailers and semi-trailers Main destinations
antes de la crisis econmica. El potencial de crecimiento
Indstries qumiques FR + 45,4%3 6,4% 26,4%3 2% 47%5 2%
del aeropuerto es incrementar los trnsitos de conexin Exportaci aria Productes qumics
i farmacutics
Industrias qumicas
Chemical industries
DE +
IT +
internacional. El puerto de Barcelona ocupa el primer Catalunya 2012 Productos qumicos
Creixement de 2000 a 2013 Exportacin area y farmacuticos
Crecimiento de 2000 a 2013 Productes farmacutics UK 11,7%3 ,1%3 ,2%3 ,9%3 ,7%2 ,7%
lugar en el sistema portuario espaol en cuanto a factura- Moda
Productos farmacuticos Catalua 2012 Chemical and
Growth from 2000 to 2013 Pharmaceutical products cin y valor de las mercancas: 52.000 millones de euros pharmaceutical products
Fashion
Air exports 12.000 t
Pernoctacions
Fabricaci de maquinria i equips NCAA CH 2,2% 1,8% 30,8%0 ,6%0 ,4%1 ,6% en mercancas, 32.000 puestos de trabajo. Catalonia 2012 18.000 t
Pernoctaciones / Overnight stays Productes elctrics
2013 Fabricacin de maquinaria y equipos NCOA

2013
Manufacture of machinery and Not Elsewhere
Productos elctricos
Turistes Classified (NEC) equipment The figure of over 35 million airport passengers well ex- Maquinria Electrical products
Turistas / Tourists US 0,7% 5,1% 6,4% 6,1% 2,5% 0,5%

ceeds the number achieved before the economic crisis. Maquinaria


77,3% Indstries de productes alimentaris 8.000 t
59,3% Congressites Industrias de productos alimenticios
Machinery
Congresistas / Congess attendant
Food industries The potential for growth depends on increasing the Alimentaci
2000 2000 9.000 t
transits with international connections. The port of Bar-
39,8%5 3,6% 33,2%5 7,3% 46,5%4 3,2%
Altres
Visitants Confecci de peces de vestir destinacions Alimentacin / Food
Confeccin de prendas de vestir
celona occupies first place in the Spanish port system in
Otros destinos
Visitantes / Visitors Dressmaking Other destinations 6.000 t

terms of turnover and freight value: 52,000 million


Ajuntament de Barcelona, Turisme de Barcelona, IERMB a partir de lEncuesta IERMB a partir de dades AEAT (Agencia Estatal de Administracin Tributaria) euros in freight, 32,000 jobs. Turisme de Barcelona, Observatorio de Trfico Areo de Barcelona i Estadsticas de Puertos del Estado del Ministerio de Fomento
de Ocupacin en Alojamientos Tursticos (INE)
48 49
disfuncions
immobiliari amb
es un esfor econmic equivalent al 30% de lente al 30% de la renta bruta familiar disponible. disposable household income. The restrictions due
de lhabitatgeper
dhabitatges, representa per resistncia
una disponible.
major a les famli-a para una
pero las familias
mayor al un esfuerzoaleconmico
resistencia equiva-
ajustefinanciero
de precios. economic
a effort equivalent
price to 30% of the gross
to greater resistanceof to adjustment.
institutions For
andmost
Un mercado inmobiliario la renda bruta familiar
es un esfor econmic
lajustament
triccions de preus.equivalent
al palanquejament Avui financer
dia la
Les res-
al 30%
comprade
de les
Las restricciones
lente en
Hoy
las
al 30%
da ladecompra
instituciones
apalancamiento
la rentade bruta familiar disponible.
financieraslayvivienda
de
representa
las penalizaciones
the stagnation
disposable
families
additional
household
buying a home
penalisation
financial
income. The restrictions
ofnowadays
the housing represents
the
due
an
sector pre-
disfuncions
conmercado
Un disfunciones
inmobiliario la renda
de bruta representa
lhabitatge
institucions
familiar disponible.
financeres i les a lesLes res-
perpenalitzacions
famli- Las restricciones
para las familias
adicionales
alunapalancamiento
al sector esfuerzo
inmobiliario
financiero de
econmico
dibujanequiva-
un es-
to the stagnation
economic
sent a moreeffort
of financial
equivalent
restrictive scenarioto institutions
30%
in the of
and
the
future
the
gross
and a

Mercat immobiliari
triccions al palanquejament financer de les las instituciones
lente al 30% financieras
brutay yfamiliar
las penalizaciones additional penalisation of the housing sector pre-
es un esfor econmic equivalent aldibuixen
30% de futurodems
la renta disponible. disposable
cost household
of debt. income. The restrictions due
con
A
Un disfunciones
disfunctional
mercado housing
inmobiliario
addicionals
institucions
la
un renda
al
bruta
escenari futur
sector immobiliari
financeres
familiar idisponible.
les penalitzacions
ms restrictiu i msLes
car res-
per
cenario
adicionales
Las al sector
restricciones
endeudamiento.
restrictivo
al apalancamiento
ms caro
inmobiliario dibujan
para el
un es-
financiero de
higher
sentthe
to a more restrictive
stagnation scenarioinstitutions
of financial in the future andthe
and a
addicionals
triccions al sector immobiliari
al palanquejament financerdibuixen
de les cenario
las futuro ms
instituciones restrictivoy ylas
financieras ms caro para el
penalizaciones higher costpenalisation
additional of debt. of the housing sector pre-
market
A disfunctional
con disfuncioneshousing a lendeutament.

Un bypass desprs de
un escenari futur ms restrictiu i ms
institucions financeres i les penalitzacionscar per endeudamiento.
adicionales al sector inmobiliario dibujan un es- sent a more restrictive scenario in the future and a

Mercado inmobiliario | Housing market market a lendeutament.


addicionals al sector immobiliari dibuixen cenario futuro ms restrictivo y ms caro para el higher cost of debt.
A disfunctional housing un escenari futur ms restrictiu i ms car per endeudamiento.

market a lendeutament.
la bombolla: nous escenaris Un bypass despus de la burbuja: A bypass after the housing
Un mercat immobiliari amb disfuncions de viabilitat i factibilitat
Oferta de nous
2004 2013 El tsunami de la crisi econmica i
nuevos escenarios de viabilidad bubble; new scenarios of
2004 2013 econmica
habitatges a lAMB
Oferta de nous y factibilidad econmica economic viability and feasibilty
habitatges a lAMB 13.768
financera va provocar la caiguda en
2013
Oferta
Oferta de
de nuevas
nous
2004
2.077
habitatges acabats habitatges acabats
viviendas
Oferta de en
habitatges a el
nuevas AMB
lAMB 13.768
viviendas
of en
Supplyde newel AMB
viviendas
habitatgesterminadas
acabats
2.077
viviendas
habitatgesterminadas
acabats picat del nombre dhabitatges, per
Oferta
homes in
Supply
nuevas
of the
new AMB
13.768
finished
viviendashomes
terminadas
habitatges acabats
2.077
finished
viviendashomes
terminadas
habitatges acabats una major resistncia a lajustament de Reptes / Retos / Challenges:
viviendas en el AMB finished homes
viviendas terminadas finished homes
homes
Supply in
of the
newAMB 4
finished homes/1.000 viviendas terminadas
0,6
finished homes /1.000 preus. Avui dia la compra de lhabitatge 1. Necessitat urgent 1. Necesidad urgente de un 1. Urgent need for an affordable
homes in the AMB 4 /1.000 0,6 /1.000 representa per a les famlies un esfor d'un producte assequible. producto asequible. product.
4 /1.000 0,6 /1.000 Cal preveure un producte assequi- Hay que prever un producto ase- We need an affordable product
econmic equivalent al 30% de la renda quible para una demanda que, en for a demand that, in general,
ble per a una demanda que, en
Una demanda Esfor en la compra dun habitatge (% RBFD)
Esfuerzo enla
la compra
compra dedun
una vivienda (% RBFD)
Deute dels sectors no financers en % del PIB bruta familiar disponible. Les restric- termes generals, es caracteritzar trminos generales, se caracteriza- will suffer from scarce economic
interna
Una afeblida
demanda Esfor en habitatge (% RBFD) Deuda
Deute de los sectors
sectores no
nofinancieros
financersenen%%deldel
PIBPIB
Debt
cions al palanquejament financer de les
dels
Difficulty in buying a home (% G DHI) (% RBFD)
per tenir recursos econmics r por tener recursos econmicos resources in the case of families,
L'esclat de la bombolla immobiliria Esfuerzo en la compra de una vivienda of the non-financial sectors in % of GDP
interna
Una
Una afeblida
demanda
demanda Esfor en la compra dun habitatge (% RBFD)
Deuda de los sectores no financieros en % del PIB Debt
Deute dels sectors no financers en % del PIB
interna
Una debilitada
demanda
interna afeblida
Difficulty in buying a home (% G DHI)
Esfuerzo
70 % en la compra de una vivienda (% RBFD)
of the non-financial sectors in % of GDP
Deuda de los sectores no financieros en % del PIB Debt institucions financeres i les penalitza- escassos en el cas de les famlies, escasos en el caso de las familias, and for a demand in the economic
La formaci de la bombolla immobiliria
160
of%the non-financial sectors in % of GDP y para una demanda de actividad activity for an increase in
interna
Weaker debilitada
internal
Una demanda
Difficulty
60%
70 % in buying a home (% G DHI) 140
160 cions addicionals al sector immobiliari i per a una demanda dactivitat
econmica que deber hacer productivity and competitiveness.
a Espanya durant el primer septenni del demand
Weaker internal
interna debilitada
50%
60%
70 %
120
140
dibuixen un escenari futur ms restrictiu econmica que haur de posar
40% 160
100
laccent en lincrement de la hincapi en el incremento de la
segle XXI es va caracteritzar per larribada demand 50% 120
Weaker internal
i ms car per a lendeutament.
60% 140
50
30%
40% 100
productivitat i la competitivitat. productividad y la competitividad.
demand
al sector immobiliari dabundants recursos
50% 120
40
50
20%
30%
40% 100
30
40

financers dels principals mercats internacio-


10%
20%
30%
50
20
30 Un mercado inmobiliario con disfunciones
0%
10% 40
0
20
El tsunami de la crisis econmica y financiera pro-
nals de capitals. Entre els anys 1997 i 2008 2. Diversificaci i adaptabilitat 2. Diversificacin y adaptabilidad 2. Diversification and normative
20%
30
0% 0
10% 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
20 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
voc la cada en picado del nmero de viviendas, normativa. normativa. adaptability.
la participaci acumulada dels mercats en 0% 0
pero una mayor resistencia al ajuste de precios. Nuestro marco legal discrimina Our legal framework is not dis-
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

El nostre marc legal discrimina poc


AMB excloent-hi Barcelona / AMB excluyendo Barcelona / AMB excluding Barcelona Empreses no financeres / Empresas no financieras / Non-financial companies

la formaci del deute hipotecari a Espanya


Amb deduccions / Con deducciones / With discount Llars / Hogares / Homes
Sense
AMB
2000 deduccions
excloent-hi
2001 2002 2003/ Sin deducciones/
Barcelona
2004 / AMB
2005 With
2006 no discount
excluyendo
2007 Barcelona
2008
Amb deduccions / Con deducciones / With discount
2009/ AMB
2010excluding
2011 2012Barcelona
2013 Administracions
Empreses
2006 publiques
no financeres
2007 / Administraciones
2008/ Empresas
Llars / Hogares / Homes
pblicas
2009no financieras
2010 /2011
Public administration
/ Non-financial companies
2012 2013
Hoy en da la compra de la vivienda representa i tracta els territoris de Catalunya poco y trata los territorios de Cata- criminatory enough and tends to
sumava un total de 7,7 bilions deuros. Sense deduccions / Sin deducciones/ With no discount
AMB excloent-hi Barcelona / AMB excluyendo Barcelona / AMB excluding Barcelona
Amb deduccions / Con deducciones / With discount
Administracions publiques / Administraciones pblicas / Public administration
Empreses no financeres / Empresas no financieras / Non-financial companies
Llars / Hogares / Homes
para las familias un esfuerzo econmico equivalen- de manera fora estandarditzada, lua de manera muy estandarizada, treat all Catalan territories by the
Sense deduccions / Sin deducciones/ With no discount Administracions publiques / Administraciones pblicas / Public administration
te al 30% de la renta bruta familiar disponible. amb un urbanisme de plantilla sen- con un urbanismo de plantilla sin same standards, through an urban
El estallido de la burbuja inmobiliaria Hisendes locals: Ingrs de capital no financer mitj per habitant i estalvi corrent, municipis de lAMB
Las restricciones al apalancamiento financiero de adaptacin posible a la diversidad pattern incapable of adapting to
Ingresode
decapital
capitalno
nofinancer
financiero medio
per por habitante y ahorro corriente, municipios del AMB se adaptaci possible a la diversi-
La formacin de la burbuja inmobiliaria en Espaa durante escenari
Hisendeseconmic
locals: Ingrs mitj habitant i estalvi corrent, municipis de lAMB
las instituciones financieras y las penalizaciones de los retos: el suelo urbano y el the different challenges: urban
i financereconmic
escenari
Averagede
Ingreso of capital
non-financial revenue
no financiero per person
medio and current
por habitante savings,
y ahorro AMB municipalities
corriente, municipios del AMB tat dels reptes: el sl urb i el sl
el primer septenio del siglo XXI se caracteriz por la Hisendes locals: Ingrs de capital no financer mitj per habitant i estalvi corrent, municipis de lAMB
Average of non-financial revenue per person and current savings, AMB municipalities adicionales al sector inmobiliario dibujan un esce- urbanitzable es tracten de manera suelo urbanizable se tratan de ma- land and building land are treated
iescenari
financereconmic
Haciendas locales: Ingreso de capital no financiero medio por habitante y ahorro corriente, municipios del AMB
llegada al sector inmobiliario de abundantes recursos finan- 300 100
nario futuro ms restrictivo y ms caro para el semblant, els territoris amb voca- nera similar, los territorios con vo- equally, and eminently tourist
escenario
i financer econmico
Haciendas locales: Average of non-financial revenue per person and current90savings, AMB municipalities
cieros de los principales mercados internacionales de y financiero
250
300 100
80
endeudamiento. ci turstica es consideren igual cacin turstica se consideran igual areas are seen in the same light
escenario
Haciendaseconmico
locales:
90
70

que los territorios metropolitanos. as metropolitan areas.


/hab /hab
capitales. Entre los aos 1997 y 2008 la participacin acu-
200
250

y financiero que els territoris metropolitans.


300 80
100
Local tax offices:
60

escenario econmico 150


200
70
90
50
A disfunctional housing market
mulada de los mercados en la formacin de la deuda hipo- yeconomic
Local and
tax offices:
financiero
250 60
80
40

The tsunami of the economic and financial crisis


100
150 50
70

tecaria en Espaa sumaba un total de 7,7 billones de euros.


30
financial scenario
200
economic and
Local tax offices:
40
60
20

provoked a sharp fall in the number of homes, but


50
100

3. Cap a un sector vinculat 3. Hacia un sector vinculado 3. Toward a sector linked


30
financial scenario
150 50
10

economic and 0
50
20
40
0

The burst of the housing bubble financial scenario


100

0 2008 2009 2010 2011 2012


10
30
0
20 2008 2009 2010 2011 2012
a greater resistance to price adjustment. For most amb l'economia productiva. a la economa productiva. to the productive economy.
families buying a home nowadays represents an La transformacin urbanstica del The urban transformation of
50

In the first seven years of the twenty-first century, a 0


2008 2009 2010 2011 2012
10
2008 2009 2010 2011 2012 La transformaci urbanstica
economic effort equivalent to 30% of the gross
0

territorio ha de ir de la mano de the territory must be linked to


Indicadors econmics i financers de les hisendes Indicadores econmicos y financieros de las Economic and financial indicators of local tax
hous-ing bubble was created in Spain as a result of the locals de lAMB (excloent-hi el municipi de
Barcelona)
Indicadors
2008 econmics i2009financers de les hisendes
haciendas locales del AMB (excluyendo el
municipio
Indicadoresdeeconmicos
Barcelona)
2012 y financieros de las
offices in the AMB (excluding the municipality of
Barcelona)
Economic and2010
financial indicators of local tax 2012
del territori ha d'anar lligada
disposable household income. The restrictions due la actividad econmica finalista the long-term economic
2010 2011 2008 2009 2011

arrival in the real-state sector of abundant financial locals de lAMB (excloent-hi el municipi de
Els ingressos de capital que havien nodrit el
Barcelona)
haciendas locales del AMB (excluyendo el
Los ingresos
municipio dede capital que haban nutrido la
Barcelona)
offices in the AMB (excluding the municipality of
The intake of revenue that financed municipal
Barcelona)
a lactivitat econmica
resources from the main international financial markets.
Indicadors econmics
finanament
locals
sestande lAMB
Els ingressos
i financers
de les inversions
de(excloent-hi
re-duint capital queel
drsticament
de les hisendes
pbliques
i,municipi
havien
municipals
delestalvi
per contra,
nodrit el
Indicadores
financiacineconmicos
haciendas
municipales
Los ingresos se
de estn
capital
y financieros
de las in-versiones
locales del reduciendo
AMB
de las
pblicas
que(excluyendo el la
habandrsticamente
nutrido
Economic
public
offices
conversely,
The intake
and financial
investments
in the
ofcurrent
revenue net
indicators
is shrinking
AMB (excluding
savings
that
of local taxwhile,
dramatically,
theper
financedmunicipality of
capita is the
municipal to the stagnation of financial institutions and the finalista que simplanta i sha que se implanta y debe alejarse activity and not to a specula-
additional penalisation of the housing sector present de la actividad econmica tive economic activity interest-
Barcelona)
net corrent per
dehabitant s lnica font demunicipals municipio dedeBarcelona) Barcelona)
Between 1997 and 2008 the accumulated market
finanament les inversions pbliques y, por el contrario,
financiacin el ahorro neto
las in-versiones corriente por
pblicas only funding
public sourceisthat
investments shows dramatically,
shrinking an upward trend.
while,
finanament quedrsticament
sestan re-duint mostra una tendncia creixent.
i, per contra,
Els ingressos de capital que havien nodrit el
lestalvi habitante es se
municipales la estn
nica reduciendo
fuente de financiacin que
drsticamente
Los ingresos de capital que haban nutrido la
conversely, current net savings per capita is the
The intake of revenue that financed municipal dallunyar de lactivitat econ-
participation in the creation of mortgage debt in Spain
net corrent per habitant s lnica font de
finanament de les inversions pbliques municipals
finanament que mostra una tendncia creixent.
sestan re-duint drsticament i, per contra, lestalvi
muestra
y, por el una tendencia
contrario, creciente.
el ahorro neto corriente por
financiacin de las in-versiones pblicas
habitante es la nica fuente de financiacin que
municipales se estn reduciendo drsticamente
only funding source that shows an upward trend.
public investments is shrinking dramatically, while,
conversely, current net savings per capita is the
a more restrictive scenario in the future and a mica especulativa basada especulativa basada nicamente ed only in price increases.
en expectativas de crecimiento
muestra una tendencia creciente.
amounted to 7.7 billion euros. Font: PROMO Assessors Consultors SAP
net corrent per habitant s lnica font de
finanament que mostra una tendncia creixent.
y, por el contrario, el ahorro neto corriente por
habitante es la nica fuente de financiacin que
only funding source that shows an upward trend.
higher cost of debt. nicament en expectatives
Font: PROMO Assessors Consultors SAP
muestra una tendencia creciente.
de creixement de preus. de precios.

50 PROMO Assessors Consultors SAP


Font: PROMO Assessors Consultors SAP
51
LA FORMA METROPOLI-
TANA DE LA ACTIVIDAD
THE METROPOLITAN
FORM OF ECONOMIC LA FORMA METROPOLITANA
DE L'ACTIVITAT ECONMICA
ECONMICA ACTIVITY
La actividad econmica metropolitana The economic activities of the
es diversa, dispersa y compleja. Defi- metropolis are diverse, dispersed
ne el plano del suelo de la metrpolis and complex. They define the
y determina en gran parte el horizonte ground plan of the metropolis and
del paisaje urbano que percibimos largely determine the cityscape that
los ciudadanos. El rea metropolitana citizens perceive. The metropolitan
puede explicarse a travs de las area can be explained by contem-
formas contemporneas de la acti- porary forms of economic activity,
vidad econmica, agrupadas en tres grouped into three distinct strata:
estratos diferenciados: el comercio everyday trade, which revolves
cotidiano, que se desarrolla en torno a around markets and certain com-
los mercados y determinados forma- mercial formats (department stores,
tos comerciales grandes almacenes, shopping malls); leisure and enter-
centros comerciales; el ocio y el tainment, which is intended not only
Lactivitat econmica metropolitana s diversa, dispersa i
entretenimiento, que se destina a los for tourists but also local citizens
turistas pero tambin a los ciudadanos in their spare time; and spaces of complexa. Defineix el pla del terra de la metrpolis i determina
en su tiempo libre; y los espacios de economic activity specialising en bona part lhoritz del paisatge urb que percebem els
actividad econmica especializados in production, logistics, knowledge ciutadans. Lrea metropolitana es pot explicar a travs de les
en la produccin, la logstica, el cono- and the tertiary sector formes contempornies de lactivitat econmica, agrupades en
cimiento o el sector terciario. tres estrats diferenciats: el comer quotidi, que es desenvo-
lupa a lentorn dels mercats i de determinats formats comercials
grans magatzems, centres comercials; loci i el lleure, que es
destina als turistes per tamb als ciutadans en el temps lliure;
Antonio Font, Eullia Gmez,
i els espais dactivitat econmica especialitzats en la producci,
Carles Llop i Equip PDU-AMB la logstica, el coneixement o el sector terciari.

52 53
L'activitat productiva
La actividad productiva | Productive activity

Els espais dactivitat econmica no sn noms polgons indus-


trials: contenen serveis a la producci, naus de logstica, magat-
zems de construcci, tallers de reparaci, centres comercials
i grans peces doci. Es dispersen per la metrpolis i busquen el
contacte amb les grans infraestructures. Els centres dalt valor
afegit que poden establir contacte amb els espais dactivitat
econmica universitats, hospitals i centres de recerca, parcs
tecnolgics i fablabs, grans eixos dactivitats terciries tenen
capacitat per barrejar-se amb els barris residencials i sn acces-
sibles des del sistema de transport pblic.
Los espacios de actividad econmica no The areas of economic activity are not
son solo polgonos industriales: contienen only industrial estates: they contain
servicios a la produccin, naves de logs- production services, logistics ware-
tica, almacenes de construccin, talleres houses, construction warehouses, vehi-
de reparacin, centros comerciales y cle repair garages, shopping malls and
grandes piezas de ocio. Se dispersan por large centres of entertainment. They
la metrpolis y buscan el contacto con las are dispersed around the metropolis
grandes infraestructuras. Los centros de and reached by major infrastructures.
alto valor aadido que pueden establecer Centres with high added value that
contacto con los espacios de actividad can make contact with the areas of eco-
econmica universidades, hospitales nomic activity universities, hospitals
y centros de investigacin, parques and research centres, technological
tecnolgicos y fablabs, grandes ejes de parks and fablabs, large areas of tertiary
actividades terciarias tienen capacidad activity have the ability to blend
para mezclarse con los barrios residen- with residential neighbourhoods and
ciales y son accesibles desde el sistema are accessible via the public transport
de transporte pblico. system.
q
ATLS
06.1

54 55
56
muy variados
Los sectores de

pueden alojar usos


actividad econmica
usos molt variats

of uses
Els sectors dactivitat

activity may
econmica poden allotjar

have a wide range


Areas of economic

IN
D

ST
In R I A
In ds / I N
d
M us tria D U S
et tr m TR
al ia e IA
i m t /
In ndu et al IN
d a l D
U
In s stry lr rg ST
d t gi ic RY
In s ria ca a
d tr d
i
st a d e l
monos

ria e a
In de la ma
d la ma qu
In s
d t m qu in
C us ria aq in r
Pla d'en Coll

he tr q ui r ia
m ia u n ia
ic qu m ria
Polgono industrial

al m ic
In i n a
d du ica
In s
tradicional monouso

st
du tr
C s ia r y
on tr d
st ia e
ru de la
In ct l co
d io a c n
n o st
In s in ns ru
d t du tr c
Tr us ria st uc ci
an tr d ry c
sp ia el i
or de tra n
In ti lt n
n d ra s p
d
In s n
us sp or
du tr
El s ia t r y or t
ec tr e te
tr ia le
on el ct
In ic ec r
d s t n
in rn ic
In s
Polgon industrial tradicional

du ic a
d t st a
W us ria ry
oo tr d
d ia d e l
in e a
d f
estate single-use

In us la us
d t m
ry a ta
In s
d t de
Pa u s r i a ra
pe tri p
a
Traditional industrial

ri ap p
nd a er
In us pel era
d tr er
In s y a
d t
Te us ria
xt tri t
ile a x
in tex til
In du til
d st
In s ry
d t
Fo us ria
od tri al
in a al ime
du im n
In st en t
d r y t ria
In s ar
d t ia
Re us ria
t a tri de
il d d a
in e e
du d t a
st et ll
r y al
le

SE
C
TO
Lo R T
ER
Logs C
t IA
Lo gs ica R
I/
gi tic TE
st a
ic RC
s IA
Se RI
O
Serve /
TE
Bu r vi is a RT
si cio le IA
ne s s RY
ss a l em SE
a
se s p C
Se
r e re TO
Serve vi m s
ce p e s R
Pe rvi is p s res
rs c i o a r as
on s ti
p
al a u c
O se r ti lar
f r v cu s
O icin ic la
f es re
O icin e s s
Polgono industrial

ffi a
usos mixtos

ce s
s
H
o
H ste
o
tradicional usos mixtos

H ste ler
ot le ia
el r , r
an a, e s
d res ta
C ca t a ur
om te ur ac
C e rin ac i
om r
Re e g i
ta rc n
il io
Ac
Activ
i
Le tiv tat
is ida s d
ur d e
e e s ll
Polgon industrial tradicional

ac d eu
EQ tiv e re
U iti oc
IP e s io
A
Eq M E
N
Equip TS
Fa uip am
estate mixed uses

ci am en
lit i t s
ie en
s to
s
Traditional industrial

SE
RV
E
El Pla

Se I S T
C
Serve N
IC
Te rvi is t S
ch cio c
ni s ni
ca t c s
l s cn
A
e ic
r v os
LT ic
R
E es
S/ O
s T
Us n o R O
Un o n d e S / O
de o d fin T H
fin ef it ER
ed ini
N us do
a e
N us
a e
Pr ve ns
em si e
is n a act
e s ct iv
w ivid it a
ith a t
no d
Vi
a ac
tiv
Vi lita
al t ity
H id
ig a
hw d
ay
Zo ad
m
G na in
r v
Polgon

is
Pedrosa

Zo een er tr
na z da at
io
ve one n
rd
Zo a
n
Polgono industrial

Zo a
v
G na er
re v da
en er p
d
zo e re
Eq ne pre vis
Equip co vis t a
nt t a pe
Eq uip am em p l p
ui am en o
pm i t pl r e lan
en i d at l e
en transformaci

en t o ed pl ja
Eq o a
u t a y ta
c in ne me
Eq ip nd do io pl am nt
Fa uip am am t ac ns an ie
ci am n e en ion
ni nt
ng o
lit i t iti e s
ie en pr
s e s
Se en to evi
p
vi re st
Se cto sa v p
Te cto r te ge ist el
rt r t rc d o p pla
Polgon industrial tradicional

ia e i in o n
ry rc ar th r e ej
se iar i (
Pa i
ct o lle
e l p am
pl l e
t
Pa i mr o (o
r ( c ure an an n
t le io ni e a t
is , c , co ng m
u
Ar rim on
ch o i a re om m ie
,r e e nt
ite nio rq
ct a ui et rc r o
C ur rq te ai io i
ar al ui t c l a y se
nd se rv
C re
a r h te n
pe rvi ei
Tr lle am
er ct ic
it a n c
rs io p s
ee c b ge ic on s a
-li on a o al pa rti
n a r se rti cu
Ac ed rbobra rv cu la
c st la t ic la rs
Ac s re d es re )
c r e t o ) s)
Ve es od
hi o r at
cu o a
tradicional en transformacin under transformation

la da p
A ra d o
lt cc o a lg
O res es p on
t s ol
to g
O ra s c o
th c n th on
er on ne e o
co ex xio ho
Traditional industrial estate

nn io n us
n s in
ec e g
tio s es
ta
ns te
57
rea d'activitat econmica rea d'activitat econmica rea d'activitat econmica rea d'activitat econmica
parc comercial parc empresarial parc tecnolgic parc logstic
rea de actividad econmica Area of economic activity rea de actividad econmica Area of economic activity rea de actividad econmica Area of economic activity rea de actividad econmica Area of economic activity
parque comercial commercial park parque empresarial business park parque tecnolgico technology park parque logstico logistics park

Cam RAL Zal Zona


Campus UPC Franca
Batllria
i Montigal

Parc Tecnolgic
del Valls

58 59
Barcelona y la logstica: una relacin ambivalente Barcelona and logistics: an ambivalent relationship Barcelona i la logstica: una relaci ambivalent IGNASI RAGS PRAT
Ignasi Rags, economista Ignasi Rags, economist

Barcelona y su metrpolis tienen una lar a la liga europea-mediterrnea median- Barcelona and its metropolis have a in terms of scale, moving from operating Barcelona i la seva metrpoli tenen una relaci un pl am- lionries. Una aposta equiparable a la de Barcelona arran
relacin algo ambivalente con la logstica. te inversiones multimillonarias. Una apues- somewhat ambivalent relationship with in the regional-peninsular league into
El primer plan estratgico Barcelona ta equiparable a la de Barcelona a raz de logistics. The first strategic plan, Barce- the European-Mediterranean league
bivalent amb la logstica. El primer pla estratgic Barcelona dels Jocs Olmpics. La nova terminal BEST pot esdevenir
2000 (a principios de los aos noventa) los Juegos Olmpicos. La nueva terminal lona 2000 (in the early 1990s), proposed through multi-million-euro investments. A 2000 (a principis dels anys noranta) va proposar convertir un factor que canvi radicalment les regles del joc. Ara b,
propuso convertir Barcelona en la puerta BEST puede convertirse en un factor que to turn Barcelona into the southern gate- commitment comparable to that made by
Barcelona en la porta sud dEuropa (pol de distribuci si els accessos, les infraestructures i la reserva despais de
sur de Europa (polo de distribucin al sur cambie radicalmente las reglas del juego. way of Europe (distribution hub for south- Barcelona for hosting the Olympic Games.
del continente) previendo un ambicioso Ahora bien, si los accesos, las infraestruc- ern Europe) and included an ambitious The new BEST terminal could be set to be- al sud del continent) i va preveure un ambicis programa suport portuari en la primera i segona lnia no lacompanyen
programa de inversiones (Plan Delta). Sin turas y la reserva de espacios de apoyo investment programme (Delta Plan). In come a radical game-changer. However, if dinversions (Pla Delta). En parallel, per, ha anat creixent adequadament, aquest salt es pot veure amenaat. El pla-
embargo, paralelamente, ha ido creciendo portuario en la primera y segunda lnea no parallel, however, another strand of the access, infrastructure and reserve of
una corriente de opinin que asocia la lo acompaan adecuadamente, este salto opinion has been gaining ground that as- port support areas in the immediately sur- un corrent dopini que associa la logstica amb grans nejament territorial ha de donar regles per evitar laparici
logstica a grandes ocupaciones de espa- puede verse amenazado. El planeamiento sociates logistics with the occupation of rounding area are not sufficient to service ocupacions despai, baixos nivells docupaci i escs valor dusos que poden desenvolupar-se en altres indrets i no
cio, bajos niveles de ocupacin y escaso territorial ha de ofrecer reglas para evitar large areas of space, low employment and it, this leap could be compromised. Re-
afegit. Els fluxos de caixes i contenidors sassocien amb necessriament propers a la lnia dels molls.
valor aadido. Los flujos de cajas y conte- la aparicin de usos que puedan desarro- low added value. The flow of crates and gional planning must establish regulations
nedores se asocian a la antigua econo- llarse en otros lugares y no necesariamen- containers are associated with the old to prevent the emergence of uses that leconomia antiga, en contrast amb els fluxos de bits i
ma, en contraste con los flujos de bits te prximos a la lnea de los muelles. economy in contrast with the bit streams could be developed elsewhere and do not persones de leconomia nova. Avui, per, la logstica s Ferrocarrils de mercaderies. A lentorn de Barcelona hi ha
y personas de la nueva economa. No Ferrocarriles de mercancas. En el en- and personnel of the new economy. need to be close to the docks.
obstante, hoy, la logstica es una actividad torno de Barcelona hay numerosas insta- Today, however, logistics is a main- Freight railways. There are numerous una activitat transversal a tota mena dactivitats econmi- nombroses installacions ferroviries com Can Tunis, on els
transversal a todo tipo de actividades eco- laciones ferroviarias como Can Tunis, stream activity crossing all kinds of railway facilities around Barcelona, such ques i esdev un factor competitiu clau per a qualsevol canvis en el ferrocarril han generat una baixa ocupaci i una
nmicas y se ha convertido en un factor donde los cambios en el ferrocarril han economic activities and acting as a key as Can Tunis, where railway changes
sector. El PDU s una oportunitat per reflexionar de nou en obsolescncia general. Aix pot temptar a promouren la des-
competitivo clave para cualquier sector. generado una baja ocupacin y una competitive factor for any sector. The PDU have led to minimal use and a general
El PDU es una oportunidad para reflexio- obsolescencia general. Eso puede tentar a is an opportunity to once again reflect on obsolescence. The temptation may be to lencaix territorial de la logstica en un territori redut, afectaci per dedicar-les a altres usos. Tanmateix, cal apellar
nar de nuevo en el encaje territorial de la promover su desafectacin para dedicar- the regional positioning of logistics in a move for their decommissioning so that dens i complex com lAMB. A continuaci sapunten qua- a la mxima prudncia, ja que sn espais irrepetibles. Un dels
logstica en un territorio reducido, denso las a otros usos. Aun as, hay que apelar a small, dense and complex region such as the land can be assigned to other uses.
y complejo como el AMB. A continuacin la mxima prudencia, pues son espacios the Barcelona metropolitan area. The fol- It is, however, important to proceed with tre qestions rellevants per al PDU. reptes del PDU seria organitzar, des duna visi metropolitana,
se apuntan cuatro cuestiones relevantes irrepetibles. Uno de los retos del PDU sera lowing provides an outline of four issues the utmost caution in this regard in light el mapa de terminals ferroviries per garantir que hi ha infraes-
para el PDU. organizar, desde una visin metropolitana, with relevance to the PDU: of the fact that these are unique areas.
Dimensi i localitzaci. El 30% de la logstica metropolita- tructura suficient per als ferrocarrils de mercaderies del futur.
Dimensin y localizacin. El 30% de el mapa de terminales ferroviarias para Size and localisation. The Llobregat One of the challenges facing the PDU is
la logstica metropolitana est concen- garantizar que hay infraestructura suficien- Delta provides the location for 30% of the organisation, from a metropolitan per- na est concentrada al Delta del Llobregat. Lrea de Barce-
trada en el Delta del Llobregat. El rea de te para los ferrocarriles de mercancas del metropolitan logistics. This area of Barce- spective, of the map of railway terminals lona, igual que altres ciutats, ha experimentat lallunyament La logstica urbana. La logstica va ms enll del port, els
Barcelona, al igual que otras ciudades, futuro. lona, as has occurred in other cities, has to ensure that there is sufficient freight rail
ha experimentado el alejamiento progre- La logstica urbana. La logstica va seen a progressive movement of ware- infrastructure with a view to the future. progressiu dels magatzems dels centres de producci i contenidors i els trens. La distribuci urbana s una activi-
sivo de los almacenes de los centros ms all del puerto, los contenedores y housing facilities away from the centres of Urban logistics. Logistics beyond the consum, empesos per lencariment del sl i per normatives tat que tendir a crixer en el futur i impactar, en positiu
de produccin y consumo, presionados los trenes. La distribucin urbana es una production and consumption, driven by port, containers and trains. Urban distri-
restrictives. Aix implica ms transport, ms CO2, ms con- i en negatiu, sobre el territori urb i metropolit. Avui, les
por el encarecimiento del suelo y por actividad que tender a crecer en el futuro rising land prices and restrictive regula- bution is a future growth area of activity,
normativas restrictivas. Esto implica ms e impactar, en positivo y en negativo, tions. This results in increased transport, which will have both a positive and nega- gesti, cadenes logstiques menys eficients i ms costos cadenes logstiques ja arriben fins a casa grcies a la distri-
transporte, ms CO2, ms congestin, sobre el territorio urbano y metropolitano. increased CO2 emissions, increased tive impact on the urban and metropolitan empresarials. Un tema que la planificaci no hauria dobviar. buci a domicili i al comer electrnic. La logstica urbana
cadenas logsticas menos eficientes y Hoy, las cadenas logsticas ya llegan hasta congestion, less efficient supply chains region. Logistics chains already reach
mayores costes empresariales. Un tema nuestra casa gracias a la distribucin a and increased business costs. One of the peoples homes today, through home requereix plataformes de proximitat per desenvolupar-se i
que la planificacin no debera obviar. domicilio y al comercio electrnico. Para issues that should not be overlooked by deliveries and e-commerce. Urban logis- El port de Barcelona ha fet una aposta de gran ambici aquestes han de estar previstes en el planejament.
El puerto de Barcelona ha hecho una desarrollarse, la logstica urbana requiere planning. tics require proximity platforms for their
per fer un salt descala de la lliga regional-peninsular a la
apuesta de gran ambicin para dar un plataformas de proximidad, que han de The Port of Barcelona has made a very development and these elements need to
salto de escala de la liga regional-peninsu- preverse en el planeamiento. ambitious commitment to make a leap be provided for in the planning process. lliga europea-mediterrnia mitjanant inversions multimi- I. R. s economista

60 61
Els espais d'activitat econmica poden o agrupar-se entre si per donar lloc
ocupar extensions de sl molt diverses... a espais ms grans i ms complexos
Los espacios de actividad econmica pueden ocupar o agruparse entre s para dar lugar
extensiones de suelo muy variadas a espacios ms grandes y ms complejos
Areas of economic activity can occupy very different or be grouped together to create
expanses of land larger, more complex spaces

menys de 5 ha | menos de 5 ha | less than 5 ha

entre 5 - 15 ha | between 5 and 15 ha

entre 15 - 25 ha | between 15 and 25 ha

entre 25 - 75 ha | between 25 and 75 ha

entre 75 - 150 ha | between 75 and 150 ha

entre 150 - 300 ha | between 150 and 300 ha

ms de 350 ha | ms de 350 ha | over 350 ha

ms de 450 ha | menos de 450 ha | over 450 ha

62 63
La posici propera a les grans 1

infraestructures s l'origen del seu 4

emplaament 8 5 6

La posicin prxima a las grandes infraestructuras


es el origen de su emplazamiento
Closeness to major infrastructure is the reason
for their location 2
7
9
3

1. mbit / mbito / Area 2. mbit / mbito / Area 3. mbit / mbito / Area 4. mbit / mbito / Area 5. mbit / mbito / Area 6. mbit / mbito / Area 7. mbit / mbito / Area 8. mbit / mbito / Area 9. mbit / mbito / Area
Sant Andreu de la Barca / Delta del Llobregat: Zona Franca: Can Sant Joan: mbit Parc Tecnolgic mbit Santiga-Salvatella: Sagrera El Bon Pastor: mbit Molins dels Frares: Badalona:
Castellbisbal: Cam Ral, La Post, Les Massotes, Parc Logstic de la Zona Franca Can Ametller Parc de lAlba: PI Santiga La Verneda PI Pallej Badalona Sud
Polgon Sant Vicen Gav Park, Les Parets, El Regs Zona Franca Vulpalleres Can Mag Roquetes Sud Can Salvatella Monsols Pla del Ricart El Sot
El Congost SI Cam del Regs, SI Resintex, ZAL Can Sant Joan Centre La Bvila PI Santiga Bon Pastor PI Les Fallulles 124, 4 ha
Can Sunyer RI Pla de Caralt, Sector Centre, Polgon Pratenc Can Sant Joan Oest Parc Tecnolgic del Valls Sector Can Llobet La Maquinista Raimat-Industrial Nord
PI Can Sunyer Roca, Ca nAlemany, Prologis Park, ZAL Prat Can Sant Joan Can Calders Montcada i Reixac 2 Mercedes Benz Subsector 2
PI Carretera de Martorell Can Calderon, Salas Fonollar, 805,4 ha 202,9ha Can Fatj 372 ha La Verneda Industrial-Torrent Bofarull
Zona Industrial Nord-Est Sud-Bullidor, Fonollar Nord, Campoamor dEstadella Mol dels Frares
rea Industrial Llobregat Salines, Secot comercial, Alcampo Parc de lAlba Triangle Ferroviari 143,9 ha
463 ha Abat Oliva Centre Direccional COBEGA
639,7 ha 451,1 ha 188,6 ha
1956 Vol americ

64 65
El gra del teixit i la mida de la xarxa viria El grano del tejido y el tamao The grain of the fabric and the
a linterior dels espais dactivitat de la red viaria en el interior de size of the road network inside
los espacios de actividad eco- areas of economic activity
econmica enllacen amb realitats urbanes nmica enlazan con realidades provide links to very different
molt diferents urbanas muy distintas urban realities

La trama regular de carrers i travessa teixits propers duna


que defineix els espais dactivitat escala ms menuda i dedicada
econmica t continutat a altres usos que conviuen amb els
ms enll dels lmits del sector dels sectors dactivitat econmica.
La trama regular de calles que y atraviesa tejidos cercanos de una escala
define los espacios de actividad ms menuda y dedicada a otros usos que
econmica tiene continuidad conviven con los de los sectores de actividad
ms all de los lmites del sector econmica.
The regular pattern of roads and crosses adjacent fabrics that are on a
that defines areas of economic smaller scale and designed for other uses,
activity continues beyond the coexisting with those in the economic activity
boundaries of the area areas.

66 67
94
El comer quotidi
mercats
mercados El comercio cotidiano | Everyday trade
markets

96
mercats setmanals
mercados semanales
weekly markets

9
grans magatzems
grandes almacenes
department stores

65
grans superfcies especialitzades
grandes superficies especializadas
hypermarkets
A lrea Metropolitana de Barcelona hi ha 94 mercats i ms de
130 peces comercials de gran format. Mentre que els mercats i
71
centres comercials els grans magatzems han consolidat tradicionalment mbits de
centros comerciales
shopping malls polaritat comercial al seu voltant, els grans formats especialit-
4
zats venda de mobles, material esportiu i material de construc-
pols de comer majorista ci i els centres comercials sestenen als espais de la perifria,
polos de comercio mayorista
centres of wholesale trade sempre en contacte amb les infraestructures i alimentats pels
centralitats de comer quotidi nusos propers. Sn centres de consum que no necessiten el ca-
centralidades de comercio cotidiano
centres of everyday commerce
rrer: al seu interior, comprar es converteix en una altra activitat
altres centralitats comercials
doci i la quotidianitat no rau en el fet de comprar, sin en el de
otras centralidades comerciales consumir.
other commercial centres

> 16.000 En el rea Metropolitana de Barcelona In the metropolitan area of Barcelona


establiments de comer alimentari
establecimientos de comercio alimentario
hay 94 mercados y ms de 130 piezas co- there are 94 markets and over 130
food trade establishments merciales de gran formato. Mientras que shopping centres. While markets and
> 58.000 los mercados y los grandes almacenes department stores have tradition-
establiments de comer quotidi han consolidado tradicionalmente mbi- ally consolidated around areas of
establecimientos de comercio cotidiano
everyday trade establishments
tos de polaridad comercial a su alrede- commercial polarity, large specialised
dor, los grandes formatos especializados formats selling furniture, sporting
venta de muebles, material deportivo y goods and construction equipment
material de construccin y los centros and shopping malls tend to be locat-
comerciales se extienden a los espacios ed in the periphery, always connected
de la periferia, siempre en contacto to the infrastructures and accessible
con las infraestructuras y alimentados via nearby junctions. They are centres
por los nodos cercanos. Son centros de of consumerism that do not need
consumo que no necesitan de la calle: en streets: inside, shopping becomes
su interior, comprar se convierte en otra another leisure activity and everyday
q actividad de ocio y la cotidianeidad no life no longer resides in buying but
ATLS
06.2
reside en el hecho de comprar sino en el in being a consumer per se.
de consumir.

68 69
Les botigues i els aparadors dibuixen la forma Tamb hi ha equipaments dedicats a
la venda daliments frescos. Sn els
dels carrers de la ciutat. Nhi ha que estan destinades mercats. A lAMB nhi ha 94, distributs
al comer de proximitat i abasteixen els ciutadans en 35 dels 36 municipis. A la ciutat
de Barcelona, el Pla destabliments
de productes bsics i de primera necessitat comercials alimentaris (PECAB)
determina les rees on els mercats i
Las tiendas y escaparates dibujan Shops and shop windows outline el comer de proximitat dels voltants
la forma de las calles de la ciudad. the form of the citys streets. treballen en xarxa. A la resta de
Algunas de ellas estn destinadas al Some are designed for local trade municipis de lAMB, aquest tipus
comercio de proximidad y abastecen and provide the population with de comer es densifica en una rea
a los ciudadanos de productos basic products and staples dinfluncia accessible a peu per als
bsicos y de primera necesidad compradors i sestn a les plantes
baixes dels carrers que envolten el
mercat.

Tambin hay equipamientos dedicados a la


venta de alimentos frescos. Son los mercados.
En el AMB hay 94, distribuidos en 35 de los 36
municipios. En la ciudad de Barcelona, el Plan
de establecimientos comerciales alimentarios
(PECAB) determina las reas en las que los
mercados y el comercio de proximidad de los
alrededores trabajan en red. En el resto de
los municipios del AMB, este tipo de comercio
se densifica en un rea de influencia accesible
a pie para los compradores y se extiende
a las plantas bajas de las calles que rodean el
mercado.

There are also facilities designed for the sale of


fresh produce: the markets. In the Barcelona
metropolitan area there are 94 markets, in 35
of the 36 municipalities. In the city of Barcelona,
the Pla destabliments comercials alimentaris
(PECAB, Plan for retail food premises) determines
areas where markets and surrounding local
shops work as a network. In the rest of the
municipalities in the metropolitan area, this kind Comer de proximitat en torn
al mercat de Sant Andreu
of shop is densest in a service area that can Comercio de proximidad en torno
be accessed by shoppers on foot, distributed al mercado de Sant Andreu
in ground floor premises in streets around Local trade around Sant Andreu
the market. market

70 71
Mercabarna s el centre de
distribuci majorista que
alimenta la metrpolis: serveix Xarxa de distribuci des de Mercabarna
als mercats de producte fresc
els mercats de lrea metropo- Red de distribucin desde Mercabarna
a los mercados de producto fresco
litana i la major part dels Distribution network from Mercabarna
comeros daliments frescs. to fresh produce markets

Mercabarna es el centro de distribucin


mayorista que alimenta a la metr-
polis: sirve a los mercados del rea
metropolitana y a la mayor parte de los
comercios de alimentos frescos.
Mercabarna is the wholesale distribution
centre that feeds the metropolis: it serves
markets in the metropolitan area and
most of the shops that sell fresh produce.

72 73
Mercats, galeries i grans magatzems
sinsereixen en el teixit metropolit
i transformen el gra del parcellari de
lentorn.
Les botigues als carrers, els mercats,
els grans magatzems, els centres
comercials, formen part del paisatge
metropolit i sn els elements
que conformen lactivitat del comer
quotidi.
Mercados, galeras y grandes almacenes se
insertan en el tejido metropolitano y transforman
el grano del parcelario del entorno.
Las tiendas en las calles, los mercados, los
Els mercats setmanals, els de pags, grandes almacenes, los centros comerciales,
els estacionals i les fires ocupen i forman parte del paisaje metropolitano y son
los elementos que conforman la actividad del
transformen places i carrers, i treuen
comercio cotidiano.
lactivitat comercial ms enll de les
Markets, shopping arcades and department
plantes baixes de la metrpolis. stores are inserted into the metropolitan
La majoria daquests mercats tempo- fabric and transform the pattern of the plots
rals se situen a prop dels mercats de in the surrounding environment.
producte fresc. Shops on streets, markets, department
stores and shopping centres form part of
Los mercados semanales, los de pays, los the metropolitan landscape and are the main
estacionales y las ferias ocupan y transforman elements in the activity of everyday retail.
plazas y calles, y sacan la actividad comercial
ms all de las plantas bajas de la metrpolis.
La mayora de estos mercados temporales se
sitan cerca de los mercados de producto fresco.
Weekly markets, farmers markets, seasonal
markets and fairs occupy and transform streets
and squares and extend commercial activity
beyond the ground floor premises in the
metropolis. Most of these temporary markets are
located close to the fresh produce markets.

75
74 75
Els centres comercials i les grans
superfcies tamb formen part del pai-
satge del comer quotidi metropolit.
Sn grans peces que es distribueixen
al territori, sovint en posicions prope-
res a les infraestructures.

Los centros comerciales y las grandes superfi-


cies tambin forman parte del paisaje del comer- Baricentro i parc comercial
cio cotidiano metropolitano. Son grandes piezas Montigal
Baricentro y parque comercial
que se distribuyen en el territorio, a menudo Montigal
en posiciones prximas a las infraestructuras. Baricentro and the Montigal
Shopping centres and department stores also shopping centre
form part of the everyday retail landscape in
the metropolis. These are large elements
that are distributed around the territory, often
in positions close to infrastructure.

76 77
L'oci, el lleure i el turisme
El ocio, el tiempo libre Recreation, leisure
y el turismo and tourism

Els espais doci i lleure, els equipaments i els serveis culturals me-
tropolitans orientats als ciutadans i als visitants es distribueixen de
manera heterognia a la metrpolis: la forma ms intensiva explota
al cor de Barcelona. La geografia de les activitats destinades a visi-
tants i turistes es desplega des de les rutes que els desembarquen
al port i laeroport. En canvi, la dimensi local de lactivitat de lleure
sassocia amb els espais lliures de la metrpolis o se situa a lentorn
dels teatres, els museus i els cinemes. Tamb al voltant de cafeteries
i restaurants, que es concentren principalment en els teixits residen-
cials amb alineaci al carrer i sense deixar de servir cap rac de la
metrpolis. En un pas mediterrani, el bar de la cantonada, la terrassa
a la vorera o la plaa continuen sent els elements caracterstics del
paisatge metropolit.
Los espacios de ocio y tiempo libre, los equi- Leisure and free time, amenities and
pamientos y los servicios culturales metro- metropolitan cultural services oriented
politanos orientados a los ciudadanos y a toward citizens and visitors are distributed
los visitantes se distribuyen de manera hete- heterogeneously in the metropolis:
rognea en la metrpolis: su forma ms they are more intensively exploited in the
intensiva explota en el corazn de Barcelona. heart of Barcelona. The geography of
La geografa de las actividades destinadas activities for visitors and tourists is
a visitantes y turistas se despliega desde las deployed from the routes emanating from
rutas que los desembarcan en el puerto y el the port and airport. Whereas local leisure
aeropuerto. En cambio, la dimensin local de activity is associated with the free spaces
la actividad de ocio se asocia a los espacios of the metropolis or is situated close
libres de la metrpolis o se sita en torno a to theatres, museums and cinemas. Also
los teatros, los museos y los cines. Tambin around cafes and restaurants, which
alrededor de cafeteras y restaurantes, are mainly concentrated within the
que se concentran principalmente en los residential fabric aligned to the street
tejidos residenciales con alineacin a la and serve every corner of the metropolis.
calle y sin dejar de servir ningn rincn de la In a Mediterranean country, the corner
metrpolis. En un pas mediterrneo, el bar bar, pavement cafe or public square
q de la esquina, la terraza en la acera o la plaza remain the characteristic features of the
ATLS
06.3 siguen siendo los elementos caractersticos metropolitan landscape.
del paisaje metropolitano.

78 79
Els nuclis antics de les ciutats barregen de forma molt s una petjada constant sobre els centres metropolitans,
intensiva als seus carrers el lleure i el turisme. que es refora amb la distribuci de loferta hotelera
Los cascos antiguos de las ciudades The cities old quarters have an i que es concentra fonamentalment a la ciutat de Barcelona.
mezclan de forma muy intensiva en intensive mix of leisure and tourism
sus calles el ocio y el turismo. in their streets. Es una huella constante sobre los This is a constant footprint in the
centros metropolitanos, que se refuerza metropolitan centres, strengthened
con la distribucin de la oferta hotelera by the distribution of hotels on offer,
y se concentra fundamentalmente en la and mainly concentrated in the city
ciudad de Barcelona. of Barcelona.

Sobre aquesta xarxa de carrers, hi ha una part de


la metrpolis que es fa ms visible: s la que descriuen
les guies turstiques, aquella per la qual circulen
les rutes dautobusos i trens des del port i laeroport.
Sobre esta red de calles, hay una parte The most visible part of the metropolis
de la metrpolis que se hace ms visible: can be found in this network of streets:
es la que describen las guas tursticas, that which is described in tourist guides,
aquella por la que circulan las rutas de that on which bus and train routes run
autobuses y trenes desde el puerto y el from the port and the airport.
aeropuerto.
80 81
Els recorreguts pels grans espais lliures oberts Teatres, cinemes i museus: loferta cultural es concentra
expandeixen la dimensi de la metrpolis: dues grans en uns punts de la metrpolis per sexpandeix ms
rutes, la GR-6 i la GR-92 travessen Collserola en tots enll de la ciutat de Barcelona.
dos sentits, i gran quantitat de camins, senders i corriols Teatros, cines y museos: la oferta Theatres, cinemas and museums:
la connecten amb les serralades de Garraf i Marina. cultural se concentra en unos puntos the cultural offering is concentrated in
Los recorridos por los grandes espacios libres abiertos expanden de la metrpolis pero se expande certain points of the metropolis, but
la dimensin de la metrpolis: dos grandes rutas, la GR -6 y la GR-92 ms all de la ciudad de Barcelona. extends beyond the city of Barcelona.
atraviesan Collserola en ambos sentidos, y gran cantidad de caminos,
senderos y vas la conectan con las cordilleras de Garraf y Marina.

Paths through the large open


spaces expand the dimension of
the metropolis: two long-hike trails,
the GR-6 and the GR-92 cross
Collserola both ways; and a large
number of tracks and paths
connect it with the Garraf and
Marina mountains.

Els bars, les cafeteries i els restaurants, i les terrasses


que installen a les voreres de carrers i places, sn
un element caracterstic del paisatge urb metropolit.
Los bares, las cafeteras y los Bars, cafes and restaurants, as
restaurantes, y las terrazas se instalan well as outside seating areas along
en las aceras de calles y plazas, son streets and around squares, are
un elemento caracterstico del paisaje a characteristic element of
urbano metropolitano. the metropolitan urban landscape.

82 83
LOS TEJIDOS URBANOS
RESIDENCIALES
THE RESIDENTIAL
URBAN FABRIC ELS TEIXITS URBANS
RESIDENCIALS
Los treinta y seis municipios que con- The thirty-six municipalities of the
forman el rea Metropolitana de Bar- Barcelona Metropolitan Area are
celona tienen su origen en un conjunto rooted in a set of towns and cities
de villas y ciudades bien situadas en el well situated in the territory. All saw
territorio. Todas tuvieron un importan- significant growth in the nineteenth
te crecimiento en los siglos XIX o XX, and twentieth centuries, with a
con un fuerte componente residencial strong residential component until
hasta principios del XX. Ms tarde sur- the early twentieth century. Later,
gen mbitos especializados con usos specialised areas with exclusive
excluyentes. uses arose.
En este apartado nos centramos en el This section focuses on the study of
estudio de los tejidos urbanos de uso the urban fabric for residential use.
residencial. Se reconocen doce tipos Throughout the entire metropolitan
de tejidos que se delimitan en todo el area, twelve types of fabric have
territorio metropolitano. De cada tejido been recognised and defined. In Els trenta-sis municipis que conformen l'rea Metropolitana
se analizan cinco parmetros represen- each, five parameters are analysed: de Barcelona tenen lorigen en un conjunt de viles i ciutats ben
tativos: la vialidad, la compacidad, la roads, compactness, housing densi- situades en el territori. Totes han tingut un important creixe-
densidad de viviendas, la densidad de ty, population density and diversity
poblacin y la diversidad de usos. of uses.
ment en els segles XIX o XX, amb un fort component residencial
fins al principi del segle XX. Ms tard sorgeixen mbits especia-
litzats amb usos excloents.
En aquest apartat ens centrem en l'estudi dels teixits urbans
ds residencial. Es reconeixen dotze tipus de teixits que es
delimiten arreu del territori metropolit. De cada teixit
sanalitzen cinc parmetres representatius: el sistema viari,
Miquel Corominas, Sebasti Jornet
la compacitat, la densitat dhabitatges, la densitat de poblaci
i Equip PDU-AMB i la diversitat dusos.

84 85
Sl i poblaci: Superfcie i poblaci
distribuci per tipus de teixit Superficie y poblacin
Surface and population

Suelo y poblacin: Land area and Tipus de teixit


Tipo de tejido

distribucin por tipo population: distribution


Type of fabric

Habitatges allats
de tejido by type of fabric
Viviendas aisladas / Detached houses

Creixement suburb
Crecimiento suburbano / Suburban growth

Eixample
Ensanche / Grid plan

Polgon dhabitatges
Polgono de viviendas / Housing estate

Parcellaci en pendent
La superfcie dels 929 teixits s de 15.381 hectrees, el 70% del sl Parcelacin en pendiente / Iclined plot
Eixample menor
urb de lAMB. El teixit ms extens, el dhabitatges allats, ocupa el Ensanche menor / Minor grid plan

30,8% del sl i noms hi viu el 4% de la poblaci. El creixement subur- Ordenaci unitria


Ordenacin unitaria/ Unitary planning

b, que ocupa el segon lloc en extensi, amb el 15,8% del sl, s el Blocs allats en parcella
Bloques aslados en parcela / Detached blocks of flats on plots of land
que t ms poblaci, 783.515 habitants, el 24,4% de lAMB. Destaca la Nucli antic
presncia dun conjunt de teixits amb un pes relatiu similar, entre el 6%
Casco antiguo / Old town

Front de carrer
i el 9% del sl: eixample, polgon dhabitatges, parcellaci en pen- Frente de calle / Street frontage

Habitatges en filera
dent, eixample menor i ordenaci unitria. I el poc pes daltres teixits Viviendas en hilera / Terraced houses

tradicionals en altres pasos, com el nucli antic o els blocs allats en Blocs plurifamiliars en mbits unifamiliars
Bloques plurifamiliares en mbitos unifamiliares

parcella, que no arriben al 4% del sl. Els teixits basats en lordenaci


Multy-family blocks in single-family areas

amb alineaci al vial concentren el 45% del sl i el 70% de la poblaci. Nombre dhabitatges
Nmero de viviendas
1.501.756
Number of homes

La superficie de los 929 tejidos es de 15.381 The surface of the 929 fabrics is 15,381 hecta- Principals / Principales / Primary residence 1.291.331 (86%) 61.030 (4%) 148.895 (10%)
Secundaris / Secundarias / Secondary residance
hectreas, el 70% del suelo urbano del AMB. res, 70% of the urban ground area of the AMB. Buits / Vacos / Vacant

El tejido ms extenso, el de viviendas aisladas, The most extensive fabric, detached houses, Ocupaci mitjana 2,5 habitants/habitatge principal
ocupa el 30,8% del suelo y solo lo habita el occupies 30.8% of the land and is inhabited Ocupacin mediana
Average occupancy
habitantes/vivienda principal
people/primary residence
4% de la poblacin. El crecimiento suburbano, by 4% of the population. Suburban growth,
que ocupa el segundo lugar en extensin, con which comes second in terms of extension,
el 15,8% del suelo, es el que ms poblacin with 15.8% of the land, has the greater popula-
tiene, 783.515 habitantes, el 24,4% del AMB. tion, 783,515 people, 24.4% of the AMB. The
Destaca la presencia de un conjunto de tejidos presence of a set of fabrics of similar impor-
con un peso relativo similar, entre el 6% y el tance is also notable, between 6% and 9% of
9% del suelo: ensanche, polgono de vivien- the land: grid plan, housing estates, division
das, parcelacin en pendiente, ensanche of inclined plots, minor grid plan and unitary
menor y ordenacin unitaria. Y el escaso peso planning. As is the low presence of certain
de otros tejidos tradicionales en otros pases, traditional fabrics in other countries, such as
como el casco antiguo o los bloques aislados old town centres, detached blocks of flats on
en parcela, que no llegan al 4% del suelo. Los plots of land, which account for less than 4%
tejidos basados en la ordenacin con alinea- of the land area. Fabrics based on alignment q
cin al vial concentran el 45% del suelo y el with roads represent 45% of the land area and ATLS
07
70% de la poblacin. 70% of the population.

86 87
01 01 Nucli antic 02 Creixement suburb 03 Eixample
Casco antiguo | Old town Crecimiento suburbano | Suburban growth Ensanche | Grid plan
Aquest teixit correspon en general als mbits embrionaris de les nostres viles i ciutats. Correspon al desenvolupament urb dantics camins reconvertits en carrers. Correspon a teixits urbans amb un traat molt regular, definits per carrers de ms de
s on hi ha les places principals, les institucions municipals i les esglsies. Els carrers Es caracteritza per una divisi parcellria relativament regular amb front estret i gran 12 metres damplada que conformen illes. Els carrers presenten continutat i la malla
no responen a un traat rectilini ni tenen una amplada constant. Les illes i les parcelles fondria. Les illes soriginen en formar-se accessos o vials transversals i posteriorment incorpora places i equipaments. La disposici perimetral de les edificacions defineix
presenten poca homogenetat. Les edificacions tenen en general poca alada, estan en doblar els carrers per parallelisme. Ha estat un creixement caracterstic dels segles el front regular i el pati dilla. s caracterstic de la segona meitat del segle XIX.
alineades al carrer i se situen entre parets mitgeres. XVIII, XIX i principis del XX. LEixample de Barcelona t un pes predominant en aquest tipus de teixit.

Este tejido corresponde en general a los mbitos This fabric generally corresponds to the embryonic Corresponde al desarrollo urbano de antiguos Corresponds to the urban development of Corresponde a tejidos urbanos con un trazado Corresponds to an urban fabric with a very
embrionarios de nuestras villas y ciudades. Es don- areas of our towns and cities. This is where we caminos reconvertidos en calles. Se caracteriza ancient roads now converted into streets. It is muy regular, definidos por calles de ms de 12 regular pattern, defined by streets in excess of
de estn las principales plazas, las instituciones find the main squares, municipal institutions and por una divisin parcelaria relativamente regular charactersed by relatively regular plot division metros de anchura que conforman manzanas. Las 12 metres in width that form city blocks. The
municipales y las iglesias. Las calles no responden churches. The streets are not in straight lines nor con frente estrecho y profundo. Las manzanas with a narrow and deep frontage. City blocks calles presentan continuidad y la malla incorpora streets have continuity and the grid includes
a un trazado rectilneo ni tienen una anchura do they have a consistent width. City blocks and se originan al formar accesos o viales transversa- began with access and transversal roads, later plazas y equipamientos. La disposicin perimetral squares and public facilities. The perimeter
constante. Las manzanas y las parcelas presentan plots show little homogeneity. The buildings are les y posteriormente al doblar las calles por para- to be subdivided by parallel streets. This was de las edificaciones define el frente regular y el arrangement of the buildings defines a regular
poca homogeneidad. Las edificaciones tienen en generally low-rise, aligned to the street and share lelismo. Ha sido un crecimiento caracterstico characteristic of growth during the eighteenth, patio de manzana. Es caracterstico de la segunda frontage and rear courtyard. It is characteristic
general poca altura, estn alineadas a la calle y se walls with other buildings. de los siglos XVIII, XIX y principios del XX. nineteenth and early twentieth centuries. mitad del siglo XIX. El Eixample de Barcelona tiene of the second half of the nineteenth century.
sitan entre medianeras. un peso predominante en este tipo de tejido. The Eixample district of Barcelona is a clear
example of this type of fabric.
Barcelona Sant Feliu de Llobregat Barcelona
02 Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci d'habitatges
Diversitat
(% s no
Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci d'habitatges
Diversitat
(% s no
Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci d'habitatges
Diversitat
(% s no
(h./ha) (hab./ha) residencial) (h./ha) (hab./ha) residencial) (h./ha) (hab./ha) residencial)

Mitjana nucli 24,03 1,79 249 109,7 23,2 Mitjana 28,67 1,80 322,69 322,69 14,90 Mitjana 35,33 2,41 331,66 144,7 25,8
antic AMB creixement eixample
suburb AMB AMB
Entorn 25,68 3,26 426,47 235,14 22,1
Santa Maria Carretera 26,14 1,38 183,8 68,57 15,4 Entre 36,06 2,83 372,62 169,52 23,6
del Mar de Laure Provena i
Mir Arag

Sant Cugat del Valls Badalona Sant Boi de Llobregat

03 Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci
(h./ha)
d'habitatges
(hab./ha)
Diversitat
(% s no
residencial)
Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci d'habitatges
Diversitat
(% s no
Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci
(h./ha)
d'habitatges
(hab./ha)
Diversitat
(% s no
residencial)
(h./ha) (hab./ha) residencial)
Mitjana 24,03 1,79 249 109,7 23,2 Mitjana 35,33 2,41 331,66 144,7 25,8
nucli antic Mitjana 28,67 1,80 322,69 131,82 14,90 eixample
AMB creixement AMB
suburb AMB
Nucli 26,30 1,84 285,48 98,27 19,6 A lentorn 30,68 1,92 387,87 139,99 18,4
Barri 23,11 1,7 225,6 83,99 16,2 de Pl. de
antic Sant
centre de Catalunya
Cugat
Badalona

88
88 89
04 Eixample menor 05 Front de carrer 04 06 Parcellaci en pendent
Ensanche menor | Minor grid plan Frente de calle | Street frontage Parcelacin en pendiente | Inclined plots
Comparteix les principals caracterstiques dels eixamples per sovint s menys regular i Correspon als teixits definits per lobertura dun carrer amb fronts regulars i condicions T lorigen en parcellacions dmbits de pendent elevat, condici que dificulta la
amb carrers damplada inferior a 12 metres. Representa tamb la predefinici de la forma de parcellaci i edificaci homognies. Es completa amb la creaci dilles que perden construcci de lespai pblic i els edificis. Sn parcellacions de finques rstiques,
i les alineacions de nous sectors de creixement. s una tipologia del segle XIX i principis la regularitat en allunyar-se del carrer de referncia. T el seu origen a mitjan segle XX i en posicions allunyades dels nuclis urbans. Es consoliden principalment amb
del XX amb caracterstiques dels eixamples i trets dels creixements suburbans. sovint sutilitza per omplir buits urbans entre teixits ja consolidats. lautoconstrucci dhabitatges. s un teixit caracterstic de mitjan segle XX.

Comparte las principales caractersticas de los Shares the main features of a grid plan but Corresponde a los tejidos definidos por la apertura Corresponds to the fabrics defined by the Tiene su origen en parcelaciones de mbitos de This originated in plots of land with steeply
ensanches pero a menudo es menos regular y is often less regular and with streets of less de una calle con frentes regulares y condiciones opening of a street with regular frontages and pendiente elevada, condicin que dificulta la cons- inclined topography that hinders the construc-
con calles de anchura inferior a 12 metros. Repre- than 12 metres in width. It also represents the de parcelacin y edificacin homogneas. Se homogeneous conditions of plots and buil- truccin del espacio pblico y los edificios. Son tion of public spaces and buildings. They are
senta tambin la predefinicin de la forma y las pre-definition of this form and the alignment completa con la creacin de manzanas que pierden dings. It is completed by the creation of blocks parcelaciones de fincas rsticas, en posiciones plots of rural properties in locations away from
alineaciones de nuevos sectores de crecimiento. of new growth sectors. It is a typology of the su regularidad al alejarse de la calle de referencia. that become less regular as they distance them- alejadas de los ncleos urbanos. Se consolidan urban centres. Consolidated mainly through
Es una tipologa del siglo XIX y principios del XX nineteenth and early twentieth centuries, Tiene su origen a mediados del siglo XX y se utiliza a selves from the main street. Its origin lies in the principalmente con la autoconstruccin de self-constructed housing. It is a characteristic
con caractersticas de los ensanches y rasgos de with characteristics of a grid street plan and menudo para llenar vacos urbanos entre tejidos ya mid-twentieth century and is often used to fill viviendas. Es un tejido caracterstico de mediados fabric of the mid-twentieth century.
los crecimientos suburbanos. features of suburban growth. consolidados. gaps between the existent urban fabric. del siglo XX.

Badalona Barcelona Sant Vicen dels Horts


Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci
(h./ha) (hab./ha)
Diversitat
d'habitatges (% s no
residencial)
Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci
(h./ha)
d'habitatges
(hab./ha)
Diversitat
(% s no
residencial)
05 Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci
(h./ha)
d'habitatges
(hab./ha)
Diversitat
(% s no
residencial)

Mitjana 31,79 2,14 449,4 178,5 14,8 Mitjana 33,63 2,33 420 166,7 17,2 Mitjana 22,33 0,51 108,12 44,4 9,2
eixample front de parcellaci en
menor AMB carrer AMB pendent AMB

El Progrs 26,84 1,5 215,5 80,23 16,1 Carrer de 32,48 2,94 381,95 151,47 10,8 Sant Josep 22,30 0,61 127,4 44,65 3,5
Mandri

Sant Boi Montcada i Reixac Barcelona


Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci
(h./ha)
d'habitatges
(hab./ha)
Diversitat
(% s no
residencial)
Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci
(h./ha)
d'habitatges
(hab./ha)
Diversitat
(% s no
residencial)
06 Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci
(h./ha)
d'habitatges
(hab./ha)
Diversitat
(% s no
residencial)

Mitjana 31,79 2,14 449,4 178,5 14,8 Mitjana 33,63 2,33 420 166,7 17,2 Mitjana 22,33 0,51 108,12 44,4 9,2
eixample front de parcellaci en
menor AMB carrer AMB pendent AMB

Entorn 31,46 1,75 406,62 141,05 13,2 Rambla 40,31 1,99 337,3 125,84 16,7 Torre Bar 18,60 0,24 38,01 29,7 7,4
Pl. de la dels Pasos
Generalitat Catalans

91
90 91
07 Habitatges allats 07 08 Habitatges en filera 09 Blocs plurifamiliars
Viviendas aisladas | Detached houses
Teixit definit per una parcellaci adient a la disposici dun edifici allat, separat del
Viviendas en hilera | Terraced houses
Correspon a agrupacions dhabitatges unifamiliars de caracterstiques tipolgiques
en mbits unifamiliars
carrer i dels vens. Es tracta dun teixit extens i variat; alguns presenten traats ben definits homognies: alineaci i separaci del carrer, garatge individual, petita rea enjardinada
Bloques plurifamiliares en mbitos unifamiliares
i una bona urbanitzaci, mentre que daltres es limiten a donar accs a les parcelles. al davant i presncia dun pati posterior. Es produeix per repetici del mateix model Multi-family blocks in single-family areas
s caracterstic del segle XX i es va intensificar en la segona meitat. o per convivncia amb altres teixits. Sha desenvolupat principalment en el darrer quart
del segle XX. T lorigen en antics teixits dhabitatges unifamiliars amb traats de certa regularitat
i dimensi. Shan densificat a partir de les ordenances dedificaci, per han conservat
Tejido definido por una parcelacin adecuada a Fabric defined by land divided into plots, each
la disposicin de un edificio aislado, separado appropriate for a detached house, separated
les caracterstiques de les edificacions allades en parcella. Aquesta transformaci
Corresponde a agrupaciones de viviendas Corresponds to rows of houses with homoge-
de la calle y de los vecinos. Se trata de un tejido from the street and from its neighbours. This is unifamiliares de caractersticas tipolgicas homo- neous typological characteristics: alignment to
sha produt en la segona meitat del segle XX.
extenso y variado; algunos presentan trazados an extensive and varied fabric; some conform gneas: alineacin y separacin de la calle, garaje and separation from the street, individual ga-
bien definidos y una buena urbanizacin, mientras to a well-defined street plan and are properly individual, pequea zona ajardinada en la parte rage, small garden at the front and a backyard. Tiene el origen en antiguos tejidos de viviendas Its origins lie in the ancient fabric of single-family
que otros se limitan a dar acceso a las parcelas. urbanised, while others simply give access delantera y presencia de un patio posterior. Se It is produced by repeating the same model unifamiliares con trazados de cierta regularidad homes distributed with a certain regularity and
Es caracterstico del siglo XX y se intensific en to the plot. It is characteristic of the twentieth produce por repeticin del mismo modelo o por or through coexistence with other fabrics. It y dimensin. Se han densificado a partir de las of similar dimensions. They have become more
la segunda mitad. century, especially the second half. convivencia con otros tejidos. Se ha desarrollado was mostly developed in the last quarter of the ordenanzas de edificacin, pero han conservado compact due to building regulations, but have
principalmente en el ltimo cuarto del siglo XX. twentieth century. las caractersticas de las edificaciones aisladas en retained the characteristics of detached buildings
parcela. Esta transformacin se ha producido on plots of land. The transformation occurred in
en la segunda mitad del siglo XX. the second half of the twentieth century.
Corbera de Llobregat
Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci d'habitatges
Diversitat
(% s no
08 Esplugues de Llobregat
Sistema Compacitat Densitat de Densitat Diversitat
Sant Cugat del Valls
Sistema Compacitat Densitat de Densitat Diversitat
(h./ha) (hab./ha) residencial) viari (%) (m2 st/m2s) poblaci d'habitatges (% s no viari (%) (m2 st/m2s) poblaci d'habitatges (% s no
(h./ha) (hab./ha) residencial) (h./ha) (hab./ha) residencial)
Mitjana 19,48 0,2 27 10,1 4,8
habitatges Mitjana 27,59 0,54 113,07 41,5 2,5 Mitjana 22,25 0,95 136,38 53,3 8,4
allats AMB habitatges blocs plurif.
en filera AMB en mbits
Santa Maria 20,05 0,11 16,3 5,77 0,1 unif. AMB
de lAvall La Mallola 25,43 0,99 108,7 40,86 0
Eixample 24,44 0,81 126,79 43,65 3,1
Sud

Cerdanyola del Valls Castelldefels Castelldefels


Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci
(h./ha)
d'habitatges
(hab./ha)
Diversitat
(% s no
residencial)
09 Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci
(h./ha)
d'habitatges
(hab./ha)
Diversitat
(% s no
residencial)
Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci
(h./ha)
d'habitatges
(hab./ha)
Diversitat
(% s no
residencial)

Mitjana 19,48 0,2 27 10,1 4,8 Mitjana 27,59 0,54 113,07 41,5 2,5 Mitjana 22,25 0,95 136,38 53,3 8,4
habitatges habitatges blocs plurif.
allats en filera AMB en mbits
AMB unif. AMB
Av. Ciutat 28,90 0,57 90,14 33,44 0
Bellaterra 16,62 0,16 12,53 4,63 4,6 de Mlaga Les Botigues- 27,56 0,53 74,5 27,63 11,1
Passeig
Martim

92
92 93
10 Blocs allats en parcella 11 Ordenaci unitria 12 Polgon d'habitatges 10
Bloques aislados en parcela Ordenacin unitaria | Unitary planning Polgono de viviendas | Housing estates
Detached blocks of flats on plots of land Teixit definit per una figura de planejament que estableix les unitats de projecte i deter- Si b sassocia principalment amb actuacions dhabitatge massiu desenvolupades
Es tracta dedificacions plurifamiliars allades ordenades per mitj de plans parcials. Estan mina amb precisi les condicions de les edificacions i ls dels espais no edificats. entre els anys cinquanta i vuitanta, es fa extensible a les actuacions amb predomini de
definides pel traat i per parcelles especficament dimensionades per ser ocupades per blocs El resultat final del conjunt queda preestablert independentment que la construcci blocs allats que es disposen ordenadament en lespai lliure. Lhabitatge massiu, amb
plurifamiliars, els quals es construeixen separadament dacord amb les ordenances dedifi- sigui unitria o fragmentada. Ha estat molt caracterstic del darrer quart del segle XX. poca variaci tipolgica, s lelement principal. Situats originriament a les perifries,
caci corresponents. Aquest teixit es produeix a partir de la segona meitat del segle XX. ara ocupen posicions ms centrals.
Tejido definido por una figura de planeamiento Fabric defined by a type of planning that
que establece las unidades de proyecto y deter- establishes project units and determines the Aunque se asocia principalmente con actuaciones Although primarily associated with the mass
Se trata de edificaciones plurifamiliares aisladas Detached, multi-family buildings ordered by
mina con precisin las condiciones de las edifica- exact conditions of buildings and the use of de vivienda masiva desarrolladas entre los aos housing developed between the fifties and
ordenadas por medio de planes parciales. Estn means of a master plan. They are defined
ciones y el uso de los espacios no edificados. El unbuilt space. The end result is predetermined cincuenta y ochenta, se hace extensible a las ac- eighties, this extends to the prevalence of
definidas por el trazado y por parcelas especfi- by their layout and by plots with the appropriate
resultado final del conjunto queda preestablecido regardless of whether the construction is tuaciones con predominio de bloques aislados que detached blocks of flats that are arranged in
camente dimensionadas para ser ocupadas por dimensions for building multi-family blocks,
con independencia de que la construccin sea unitary or fragmented. It was very characteristic se disponen ordenadamente en el espacio libre. an orderly way in unrestricted space. Mass
bloques plurifamiliares, que se construyen separa- which are constructed separately in accordan-
unitaria o fragmentada. Ha sido muy caracterstico of the final quarter of the last century. La vivienda masiva, con poca variacin tipolgica, housing, with little typological variation,
damente de acuerdo con las ordenanzas de ce with the relevant building regulations. This
del ltimo cuarto del siglo XX. es el elemento principal. Situados originariamente is the main element. Originally located in the
edificacin correspondientes. Este tejido se pro- fabric began in the second half of the twentieth
duce a partir de la segunda mitad del siglo XX. century. en las periferias, hoy ocupan posiciones ms suburbs, but now occupying more central
centrales. positions.

Barcelona Viladecans Cerdanyola del Valls


Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci d'habitatges
Diversitat
(% s no
Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci d'habitatges
Diversitat
(% s no
Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci d'habitatges
Diversitat
(% s no
11
(h./ha) (hab./ha) residencial) (h./ha) (hab./ha) residencial) (h./ha) (hab./ha) residencial)

Mitjana 28,50 1 181,87 67,8 11,1 Mitjana 35,37 1,22 245,86 92,8 12 Mitjana 43,79 1,35 354,18 81,8 7,3
blocs allats ordenaci polgons
en parcella unitria dhabitatges
AMB AMB AMB

Parc de 34,84 1,45 304,96 112,91 7,8 Les Fontetes 56,82 1,76 399,2 147,62 6,7
Via Augusta 29,41 2,14 192,57 64,79 13,7
la Riera

Gav Sant Feliu de Llobregat Cornell de Llobregat


Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci d'habitatges
Diversitat
(% s no
Sistema
viari (%)
Compacitat
(m2 st/m2s)
Densitat de Densitat
poblaci d'habitatges
Diversitat
(% s no
12
Sistema Compacitat Densitat de Densitat Diversitat
(h./ha) (hab./ha) residencial) (h./ha) (hab./ha) residencial) viari (%) (m2 st/m2s) poblaci d'habitatges (% s no
(h./ha) (hab./ha) residencial)
Mitjana 28,50 1 181,87 67,8 11,1 Mitjana 35,37 1,22 245,86 92,8 12
blocs allats ordenaci Mitjana 43,79 1,35 354,18 81,8 7,3
en parcella unitria polgons
AMB AMB dhabitatges
AMB
Pine Beach 16,59 0,27 64,3 24,51 0,1 Can 31,61 1,79 426,3 159,04 6,3
Falguera Sant Ildefons 28,21 1,71 239,9 92,5 13,8

95
94 95
Tendencias de los diferentes mbitos Trends in the different Tendncies dels diferents MIQUEL COROMINAS
metropolitanos metropolitan areas
Miquel Corominas, catedrtico de urbanstica, ETSAB-UPC Miquel Corominas, professor in Urban Planning, ETSAB-UPC
mbits metropolitans
A pesar de que la poblacin del AMB es muy El conjunto de estos valores parece Although the population of the Barcelona far away from urban centres, with low or Tot i que la poblaci de lAMB s molt estable una variaci En xifres relatives, es comprova que els mbits amb major
estable una variacin de tan solo el 7,0% comportarse de forma bastante homog- Metropolitan Area is very stable with a very low compactness levels.
entre 1975 y 2012 lo que ocurre dentro del nea. A una mayor compacidad corresponde variation of only 7.0% between 1975 and Taken together, these values seem de noms el 7,0% entre 1975 i 2012 el que passa dins compacitat creixen menys, o fins i tot perden poblaci. De
territorio es muy diverso. Los municipios un porcentaje ms alto de diversidad de 2012 what happens in the region is very to behave in a fairly uniform manner the del territori s molt divers. Els municipis del pla de Barcelo- la mateixa manera, els mbits amb municipis amb valors
del llano de Barcelona han perdido 133.107 usos. La compacidad es elevada en el llano diverse. Since 1975, the municipalities higher the level of compactness, the higher
habitantes, el 5,4% de su poblacin, desde de Barcelona, mejorable en el Delta del on the Barcelona plain have lost 133,107 the percentage of diversity of uses. Com- na han perdut 133.107 habitants, el 5,4% de la seva pobla- de compacitat ms baixos sn els que han tingut els creixe-
1975. Esta disminucin es muy parecida al Llobregat e insuficiente en el conjunto de inhabitants, or 5.4% of their population. pactness is highest on the Barcelona plain, ci, des de 1975. Aquesta disminuci s molt semblant a ments relatius de poblaci ms alts. Aix explica la tendn-
incremento que han experimentado los mu- los dems territorios. This decline is very similar to the increase could be improved in the Llobregat Delta
nicipios de la plana del Valls con 138.596 La suma de tejidos de los municipios experienced by the municipalities on the and is insufficient in all the other areas. lincrement que han experimentat els municipis de la plana cia preocupant, encara que molt moderada, de buidatge
habitantes, que coincide tambin con el del llano de Barcelona tiene valores mucho Valls plain, of 138,596 inhabitants, and is The total for fabrics in the municipali-
incremento de poblacin de los municipios ms altos, en casi todos los indicadores, also largely the same size as the increase ties on the Barcelona plain is much higher
del Valls amb 138.596 habitants, fora coincident tamb dels centres densos i creixement dels teixits allunyats dels
del Delta del Llobregat y del eje del Llobre- que el conjunto de los tejidos del Delta del in population in the municipalities of the than the fabrics of the Llobregat Delta for amb lincrement de poblaci dels municipis del Delta del centres urbans, amb una compacitat baixa o molt baixa.
gat en su conjunto. Llobregat. Son valores muy parecidos si Llobregat Delta and the Llobregat axis as almost all indicators. The values are very
En cifras relativas, se comprueba que excluimos Barcelona ciudad, excepto en el a whole. similar if we exclude the city of Barcelona,
Llobregat i de leix del Llobregat en conjunt.
los mbitos con mayor compacidad crecen caso de la diversidad, que disminuye hasta In relative terms, the most compact except in the case of diversity, which falls El conjunt daquests valors sembla comportar-se de manera
menos, o incluso pierden poblacin. Del el 12%. Se puede decir casi lo mismo de areas grow at a slower rate, or even lose to 12%. Almost the same is true of the in-
mismo modo, los mbitos con municipios los indicadores del Delta del Llobregat en population. Similarly, the areas containing dicators for the Llobregat Delta compared
bastant homognia. A una major compacitat correspon
con valores de compacidad ms bajos son comparacin con los del eje del Llobregat, municipalities with the lowest rates of to the Llobregat axis, except for diversity, un percentatge ms alt de diversitat dusos. La compacitat
los que han tenido los crecimientos relativos exceptuando la diversidad que se mantiene compactness have experienced the which is unchanging. The values for the
de poblacin ms elevados. Esto explica la invariable. Los valores del eje del Llobregat highest relative population growth rates. Llobregat axis are very similar to those s elevada al pla de Barcelona, millorable al Delta del
tendencia preocupante, aunque an muy son muy similares a los de la plana del This explains the disturbing, albeit very of the Valls plain. They both far exceed Llobregat i insuficient en el conjunt dels altres territoris.
moderada, de vaciado de los centros den- Valls. Ambos superan ampliamente los moderate, trend involving a hollowing out those of the mountain towns, where the
sos y crecimiento de los tejidos alejados de ncleos de cordillera, que tienen unos of dense centres, and a growth of areas indicators are too low.
los centros urbanos, con una compacidad indicadores excesivamente bajos. La suma de teixits dels municipis del pla de Barcelona t
baja o muy baja.
valors molt ms alts, en gaireb tots els indicadors, que el
Distribuci i evoluci de la poblaci. Indicadors urbans
Distribucin y evolucin de la poblacin. Indicadores urbanos
conjunt dels teixits del Delta del Llobregat. Sn valors molt
Distribution and changes in population. Urbans indicators Creixement relatiu
de l'mbit % Diversitat
semblants si excloem Barcelona ciutat, excepte en el cas
Habitatges
Vialitat % Compacitat
mbits / poblaci
Poblaci
Poblacin % sobre
Increment poblaci
Incremento poblacin
Crecimiento relativo
del mbito Vialidad Compacidad Viviendas
Diversidad
Diversity de la diversitat, que disminueix fins al 12%. Es pot dir gaire-
mbitos / poblacin Population el total Population increase Relative growth Road Compactness Dwellings pers./ha hab./ha
Areas / population 2012 % of total 1975-2012 of the area connectivity m2t/m2s / ha Inh./ha % 3 b el mateix dels indicadors del Delta del Llobregat en
5 4
1. El pla de Barcelona comparaci amb els de leix del Llobregat, tret en el cas
El llano de Barcelona 2.447.761 75,6 -133.107 -5,4 31 1,8 134 325 18
The Barcelona plain de la diversitat que es mant invariable. Els valors de leix
2. E
 l Delta del Llobregat
El Delta del Llobregat 320.897 9,9 74.440 23,2 29 0,9 64 173 10 del Llobregat sn molt similars als de la plana del Valls.
The Llobregat Delta
3. L
 eix del Llobregat
Ambds superen mpliament els nuclis de serralada, que
El eje del Llobregat 159.506 4,9 66.153 41,5 24 0,6 38 105 10
1 tenen uns indicadors excessivament baixos.
The Llobregat axis
4. L
 a plana del Valls
2
La plana del Valls 260.948 8,1 138.596 53,1 26 0,5 35 97 10
The Valls plain M. C. s catedrtic durbanstica, ETSAB-UPC

5. Nuclis de serralada
Ncleos de cordillera 50.225 1,6 38.285 76,2 18 0,2 9 25 4
The mountain towns

96 97
Avaluaci
dels teixits residencials
Evaluacin de los Evaluation
tejidos residenciales of residential fabrics

Lavaluaci dels 929 teixits residencials en s permet comparar-los i


veure alguns aspectes relatius a la sostenibilitat. Es fonamenta en cinc
parmetres bsics:
Sistema viari. Expressa la quantitat del sl dun teixit destinat als
carrers.
Compacitat. Indica ledificabilitat bruta sobre rasant del teixit.
Densitat d'habitatges. Determina la concentraci dhabitatges
principals.
Densitat de poblaci. Determina la distribuci de la poblaci resident.
Diversitat dusos. Determina el percentatge ds no residencial del teixit.

Sistema viari Compacitat


La evaluacin de los 929 tejidos residencia- The evaluation of the 929 residential fabrics
les en uso permite compararlos y ver algu- allows us to compare them and see some
nos aspectos relativos a la sostenibilidad. Se aspects related to sustainability. This is based Vialidad | Road network Compacidad | Compactness
fundamenta en cinco parmetros bsicos: on five basic parameters:
Vialidad. Expresa la cantidad de suelo de Roads. Indicates the amount of land area El sistema viari s una caracterstica important dels teixits. Expressa la capacitat per Indica la intensitat de ledificaci dels teixits urbans. Expressa el sostre edificat
un tejido destinado a las calles. acollir circulaci, serveis, transport i espai lliure, com tamb la superfcie que un teixit sobre rasant en un mbit determinat. Es mesura en m2 de sostre/m2 de sl. Els teixits
devoted to the road network.
destina a lespai viari respecte de la superfcie total. En general, els teixits moderns ms compactes sn menys costosos a lhora dimplantar o mantenir serveis, urba-
Compacidad. Indica la edificabilidad bruta Compactness. Indicates the gross potential destinen ms espai a la xarxa viria que els antics. Cal matisar que algunes vegades un nitzaci, transport o espai lliure. Com ms alta s la compacitat ms sostenible s
sobre rasante del tejido. for building above ground level. sistema viari elevat indica un gran nombre de carrers estrets, que sn poc avantatjo- el teixit. Ledificabilitat mitjana dels teixits residencials de lAMB s de 1,14 m2st/m2s,
Densidad de viviendas. Determina la Housing density. Determines the concentra- sos per a lactivitat urbana. Lamplada del carrer s un factor important: els carrers de prcticament al llindar de la compacitat moderada. Cap teixit dels casos estudiats t
concentracin de viviendas principales. tion of primary residences. menys de dotze metres sn en general poc tils per als teixits urbans. ms de 4 m2st/m2s.
Densidad de poblacin. Determina la Population density. Determines the distribu- La vialidad es una caracterstica importante de los Roads are an important feature of the urban fabric. Indica la intensidad de la edificacin de los tejidos Indicates the intensity of construction in the
distribucin de la poblacin residente. tejidos. Expresa la capacidad para acoger circula- They determine its capacity to accommodate urbanos. Expresa el techo edificado sobre rasante urban fabric. It expresses the built area in a
tion of the resident population. cin, servicios, transporte y espacio libre, as como circulation, services, transport and free space, as en un mbito determinado. Se mide en m2 de given territory. It is measured in m2 built
Diversidad de usos. Determina el porcenta- Diversity of uses. Determines the percentage la superficie que un tejido destina al espacio vial well as the surface that the fabric devotes to road techo/m2 de suelo. Los tejidos ms compactos area/m2 land. More compact fabrics are less
je de uso no residencial del tejido. of non-residential use of the fabric. respecto a la superficie total. En general, los tejidos space with respect to the total area. In general, son menos costosos a la hora de implantar o expensive when implementing or maintaining
modernos destinan ms espacio a la red viaria que modern fabrics allocate more space to road mantener servicios, urbanizacin, transporte o services, urbanisation, transportation and
los antiguos. Es preciso matizar que algunas veces networks than in days past. It is necessary to clarify espacio libre. Cuanto ms alta sea la compacidad free space. The more compact it is, the more
una vialidad elevada indica un gran nmero de that sometimes an extensive road network implies a ms sostenible ser el tejido. La edificabilidad sustainable the fabric will be. The average
calles estrechas, que son poco ventajosas para la large number of narrow streets, which are disadvan- media de los tejidos residenciales del AMB es built area of residential fabrics in the AMB
actividad urbana. La anchura de la calle es un factor tageous for urban activity. The width of the street de 1,14 m2st/m2s, prcticamente en el umbral de is 1.14 m2st/m2s, virtually on the threshold of
importante: las calles de menos de doce metros son is an important factor: streets of less than twelve la compacidad moderada. Ningn tejido de los moderate compactness. None of the fabrics
en general poco tiles para los tejidos urbanos. metres are generally unhelpful to the urban fabric. casos estudiados tiene ms de 4 m2st/m2s. in the cases studied is over 4 m2st/m2s.

98 99
Densitat d'habitatges Densitat de poblaci Diversitat d'usos Vulnerabilitat
Densidad de viviendas | Housing density Densidad de poblacin | Population density Diversidad de usos | Diversity of uses Vulnerabilidad | Vulnerability
La concentraci d'habitatges principals en un teixit ens permet avaluar la seva capa- La densitat de poblaci indica la concentraci de persones que en un moment deter- La diversitat s una caracterstica positiva en tots els mbits de la vida. Tots sabem La vulnerabilitat dun barri es mesura per la seva capacitat de prevenir, resistir o sobreposar-
citat real per acollir l'activitat residencial. Es mesura en habitatges per unitat de sl. minat resideixen en un teixit, barri o ciutat. Es mesura en habitants per unitat de sl. Si que un barri on noms hi ha habitatges no s gaire cmode per viure o que una rea se a les dificultats. s un concepte que barreja indicadors de diferent naturalesa urbanstics,
Permet comparar algunes caracterstiques bsiques entre teixits diversos, com loferta sagreguen les dades, tamb permet comparar la concentraci de poblaci entre diversos terciria t pocs atractius fora de lhorari laboral. La diversitat d'usos permet aprofitar demogrfics, econmics i socials que requereixen una acci intensa en el temps i en lespai,
residencial, la densitat proposada pels projectes o la concentraci dhabitatges en territoris. T molt a veure amb les caracterstiques socials de la poblaci: composici fami- millor els serveis o els transports i exercir un millor control social de lespai. Per fer-la i transversal pel que fa a les millores i als objectius. De fet, la Llei de barris vigent els darrers
determinats barris o ciutats. La densitat mitjana dels teixits residencials de lAMB s liar, envelliment, natalitat, noves estructures familiars o de relaci. La densitat mitjana dels comprensible es mesura amb el percentatge de sostre ds no residencial que cont el anys aix ho ha demostrat. La identificaci dels teixits residencials vulnerables pren diverses
de 84 habitatges principals per hectrea. s una densitat molt elevada, en comparaci teixits residencials de lAMB s de 209 habitants per hectrea. s una densitat elevada, en teixit. Com ms sostre no residencial tingui un teixit ms diversitat tindr. La mitjana formes urbanstiques: centres histrics, polgons allats, creixements suburbans, barris auto-
amb altres ciutats. comparaci amb altres ciutats. daquest sostre als teixits de lAMB s del 26,7%. construts, que encara ocupen una part significativa de la geografia metropolitana.
La concentracin de viviendas principales en un The concentration of primary residences in the La densidad de poblacin indica la concentracin The population density indicates the concentration La diversidad es una caracterstica positiva en todos Diversity is a positive feature in all areas of life. We La vulnerabilidad de un barrio se mide por su The vulnerability of a neighbourhood is measured by
tejido nos permite evaluar su capacidad real para urban fabric allows us to assess its actual capacity de personas que en un momento determinado of population living within a fabric, neighbourhood los mbitos de la vida. Todos sabemos que un barrio all know that a neighbourhood with nothing but capacidad de prevenir, resistir o sobreponerse a las its ability to prevent, resist and overcome difficulties.
acoger la actividad residencial. Se mide en vivien- to accommodate residential activity. It is measured residen en un tejido, barrio o ciudad. Se mide en or city at a given time. It is measured in people donde solo hay viviendas no es demasiado cmodo houses is not a comfortable place in which to live, dificultades. Es un concepto que mezcla indicadores It is a concept that mixes indicators of different
das por unidad de suelo. Permite comparar algunas in dwellings per unit of land. This allows us to habitantes por unidad de suelo. Si se agregan los per unit of land. If the data is aggregated, it also para vivir o que un rea terciaria tiene pocos atrac- or that a tertiary area has few attractions outside de distinta naturaleza urbansticos, demogrficos, natures urbanistic, demographic, economic and
caractersticas bsicas entre distintos tejidos, como compare some basic characteristics between datos, tambin permite comparar la concentracin allows for a comparison of the density of population tivos fuera del horario laboral. La diversidad de usos working hours. A diversity of uses is a positive econmicos y sociales que requieren una accin social that require forceful action in time and space,
la oferta residencial, la densidad propuesta por los different fabrics, such as housing supply, the density de poblacin entre distintos territorios. Tiene mucho between different territories. It has a lot to do permite aprovechar mejor los servicios o los trans- feature that allows us to take better advantage of intensa en el tiempo y en el espacio, y transversal en and is transversal in terms of improvements and
proyectos o la concentracin de viviendas en deter- proposed by a project and the concentration of que ver con las caractersticas sociales de la pobla- with the social characteristics of the population: portes y ejercer un mejor control social del espacio. services and transport, and have better social con- cuanto a sus mejoras y objetivos. De hecho, as lo ha objectives. A fact that has been demonstrated by
minados barrios o ciudades. La densidad media de homes in certain neighbourhoods or cities. The cin: composicin familiar, envejecimiento, natali- family composition, ageing, birth rate, new family Para hacerla comprensible se mide con el porcen- trol of the space. It is measured by the percentage demostrado la Llei de Barris vigente en los ltimos the District Law Programme (Llei de Barris) in recent
los tejidos residenciales del AMB es de 84 viviendas average density of residential fabrics in the AMB is dad, nuevas estructuras familiares o de relacin. La or relationship structures. The average density of taje de techo de uso no residencial que contiene el of non-residential buildings contained in the fabric. aos. La identificacin de los tejidos residenciales years.The identification of vulnerable residential
principales por hectrea. Es una densidad muy 84 primary residences per hectare. This is a very densidad media de los tejidos residenciales del AMB the residential fabric of the AMB is 209 people per tejido. Cuanto ms techo no residencial contenga The higher this percentage is, the more diversity the vulnerables adopta varias formas urbansticas: centros fabrics takes various urban forms: historical centres,
elevada, en comparacin con otras ciudades. high density compared with other cities. es de 209 habitantes por hectrea. Es una densidad hectare. This is high compared with other cities. un tejido mayor diversidad tendr. La media de este fabric will have. The average non-residential built histricos, polgonos aislados, crecimientos suburba- isolated estates, suburban growth, self-constructed
elevada, en comparacin con otras ciudades. techo en los tejidos del AMB es del 26,7%. area in the fabric of the AMB is 26.7%. nos, barrios autoconstruidos, que todava ocupan una neighbourhoods, which still occupy a significant
parte significativa de la geografa metropolitana. portion of the metropolitan geography.
100 101
Tejidos residenciales vunerables. Vulnerable residential fabrics. Teixits residencials vulnerables. SEBASTI JORNET
Estrategias de intervencin Intervention strategies
Sebasti Jornet, arquitecto urbanista. Jornet-Llop-Pastor arquitectos Sebasti Jornet, urban planner and architect. Jornet-Llop-Pastor architects
Estratgies d'intervenci
La legislacin actual sobre la intervencin Diversificar / compactar. El principio de Current legislation on intervention in the Diversification / compacting. The prin- La legislaci actual sobre la intervenci en la ciutat existent Diversificar / compactar. El principi de diversitat, tan present
en la ciudad existente ofrece una nica diversidad, tan presente en los ecosistemas modern city provides a single one size fits ciple of diversity, which is highly influential
clave fija como instrumental urbanstico. naturales, es el que ha de garantizar una all mechanism as a planning instrument. in natural ecosystems, must ensure richer
ofereix una nica clau fixa com a instrumental urbanstic. en els ecosistemes naturals, s el que ha de garantir una major
En cambio, el reciclaje urbano requiere una mayor riqueza de relaciones entre los compo- However, urban recycling requires a relations between the constituent parts of En canvi, el reciclatge urb requereix tota una caixa deines, riquesa de relacions entre els components del barri. Cal buscar-
caja de herramientas completa, adecuada nentes del barrio. Hay que buscarla en todos complete toolbox that is appropriate to the neighbourhood. This must be sought adequada a cada situaci, que moduli els diferents reque- la en tots els mbits: social, en la composici de les persones
a cada situacin, que module los distintos los mbitos: social, en la composicin de each situation, which controls the different in all areas: social, in the composition riments de les cessions dels sistemes, dels aprofitaments i els vens; fsica, en la definici dels espais, les arquitectures i
requerimientos de las cesiones de los siste- las personas y los vecinos; fsica, en la defi- requirements of the transfers of systems, of its people and residents; physical, in
mas, de los aprovechamientos urbansticos, nicin de los espacios, las arquitecturas y las urban land uses, social housing stocks and the definition of its spaces, architectures urbanstics, de les reserves dhabitatge protegit i de les les tipologies dhabitatge; i econmica, en la diversificaci de
de las reservas de vivienda protegida y de tipologas de vivienda; y econmica, en the costs of urban development. The urban and types of housing; and economic, in despeses durbanitzaci. Si analitzem les experincies urba- les activitats productives (per exemple: incrementar el nombre
los gastos de urbanizacin. Si analizamos la diversificacin de las actividades producti- development experiences that have already the diversification of its production (e.g.: nstiques que ja shan dut a terme en alguns barris, podrem dhabitatges per garantir la diversificaci de poblaci, activitats
las experiencias urbansticas que ya se han vas (por ejemplo: incrementar el nmero de been carried out in some areas can be increasing the number of homes to ensure
llevado a cabo en algunos barrios, podramos viviendas para garantizar la diversificacin grouped into four strategies: the diversification of population, activities
agrupar-les en 4 estratgies. i arquitectures).
agruparlas en 4 estrategias. de poblacin, actividades y arquitecturas). Urbanization / equipping. These and architectures).
Urbanizar / equipar. Se trata de actuacio- Integrar / regenerar. Corresponde a ac- initiatives mostly involve improving urban Integration / regeneration. These are Urbanitzar / equipar. Es tracta dactuacions que es destinen Integrar / regenerar. Correspon a actuacions de transforma-
nes que se destinan mayoritariamente a la tuaciones de transformacin ms profundas, development conditions and constructing more wide-ranging transformation projects, majoritriament a la millora de les condicions de lobra urba- ci ms profundes, ms enll de la rehabilitaci urbana, amb
mejora de las condiciones de la obra urbaniza- ms all de la rehabilitacin urbana, con una local facilities, to serve the public. Although going beyond urban renewal, with an nitzadora i a la construcci dequipaments de proximitat, per una aproximaci des duna perspectiva mplia, en la qual els
dora y a la construccin de equipamientos de aproximacin desde una perspectiva amplia, they do not entail any major reform of approach based on a broad perspective, in
proximidad, para prestar servicio a las perso- en la que los aspectos sociales, econmicos, the neighbourhoods physical and spatial which social, economic, cultural and urban
prestar servei a les persones. Malgrat que no suposen cap aspectes socials, econmics, culturals i urbanstics sintegren
nas. A pesar de que no suponen una reforma culturales y urbansticos se integran en un structure, the intensity of the investments, development aspects are part of an overall reforma profunda de lestructura fsica i espacial del barri, la en un projecte de carcter holstic que busca un nou esce-
profunda de la estructura fsica y espacial del proyecto de carcter holstico que busca un the careful selection of projects, and the project that aims to create a new scenario intensitat de les inversions, la selecci intencionada dels pro- nari dhabitabilitat del barri. En aquests casos, lestratgia de
barrio, la intensidad de las inversiones, la selec- nuevo escenario de habitabilidad del barrio. publics involvement and participation in the of habitability for the neighbourhood. In jectes, com tamb la implicaci i la participaci ciutadana en la transformaci passa per una intervenci ms radical on
cin intencionada de los proyectos, as como En estos casos, la estrategia de la transforma- processes are very valuable factors. these cases, the strategy for transforma-
la implicacin y la participacin ciudadana en cin pasa por una intervencin ms radical Spacing / replacement. This is the mass tion involves a more radical intervention, els processos, sn elements molt valuosos. el reciclatge comporta optimitzar lespai urb mal consolidat
los procesos, son elementos muy valiosos. en la que el reciclaje comporta optimizar el or selective demolition of a neighbourhood, in which recycling optimizes urban space originriament.
Esponjar / substituir. Hace referencia al espacio urbano mal consolidado en su origen. which is justified in cases of substandard which was originally poorly consolidated. Esponjar / substituir. Fa referncia a lenderroc selectiu o
derribo selectivo o masivo de un barrio y La oportunidad de redactar un instrumen- housing or structural pathologies in the The opportunity to write an instrument massiu dun barri i es justifica en els casos dinfrahabitatge o Loportunitat de redactar un instrument com el PDU ha de per-
se justifica en los casos de infravivienda o to como el PDU ha de permitir prestar una buildings which mean that restoration or like the Urbanistic Metropolitan Plan must patologies estructurals dels edificis que no fan desitjable ni
patologas estructurales de los edificios que atencin especial a la realidad de estas situa- reform is not desirable or possible. When the be used to pay special attention to this sit- metre prestar una atenci especial a la realitat daquestes
no hacen deseable ni posible la rehabilitacin ciones y plantear si los mecanismos clsicos initiative is limited to the demolition and re- uation, and to consider whether the classic possible la rehabilitaci o la reforma. Quan lactuaci es limi- situacions i plantejar si els mecanismes clssics de lurbanisme
o la reforma. Cuando la actuacin se limita al del urbanismo tradicional y las legislaciones placement of buildings and does not involve mechanisms for traditional urban planning ta a lenderroc i a la substituci dels immobles i no comporta tradicional iles legislacions urbanstiques vigents sn els instru-
derribo y a la sustitucin de los inmuebles y no urbansticas vigentes son los instrumentos other actions for the renewal and mixture and the urban planning laws in force are the altres actuacions de renovaci i mescla del parc edificat, ments ms adequats per a la seva regeneraci. Es tracta de
comporta otras actuaciones de renovacin y ms adecuados para su regeneracin. Se of the building stock, it has a very limited most suitable tools for their regeneration.
mezcla del parque edificado, el efecto sobre el trata de barrios y realidades complejos, con effect on the extent of the subsequent social They are complex neighbourhoods and situ-
lefecte sobre labast de la transformaci social posterior s barris i realitats complexos, amb una problemtica polidrica,
alcance de la transformacin social posterior una problemtica polidrica, territorios con transformation, and is simply a rehousing of ations, with multifaceted problems. They are molt limitat en tractar-se dun reallotjament dels vens en territoris amb semblances per dels quals no nhi ha dos
es muy limitado al tratarse de un realojo de los semejanzas pero de los que no hay dos que residents in new homes which sometimes areas with similarities, but no two of them nous habitatges, que de vegades mant lestigma de la mar- diguals, espais que estan pendents duna major atenci conti-
vecinos en nuevas viviendas, que a veces man- sean iguales, espacios que estn pendientes retain the stigma of marginalization, and the are the same they are areas that require ginaci i no varia la composici social originria del barri.
tiene el estigma de la marginacin y no vara la de una mayor atencin continuada. Unos neighbourhoods original social composition increased and continuous attention. They nuada. Uns teixits urbans amb una poblaci i un pes fora signi-
composicin social originaria del barrio. tejidos urbanos con una poblacin y un peso remains unchanged. are fabrics with a population and influence Residencialitzar / rehabilitar. Estratgia centrada en la ficatiu en el conjunt de la realitat metropolitana de Barcelona.
Residencializar / rehabilitar. Estrategia muy significativo en el conjunto de la realidad Residentialization / refurbishment. This that is highly significant in the Barcelona
centrada en la mejora del hbitat existente, metropolitana de Barcelona. strategy focuses on improving the existing metropolitan area as a whole. millora de lhbitat existent, amb la qual es valora i es mant Vegeu aquests arguments ampliats en el text del mateix autor amb C. Llop : Reciclatge
con la que se valora y mantiene lo que ya est housing, and values and maintains what has el que ja est construt, dotant-lo de mesures de confort, urb, desigualtats socials i problemtiques urbanes, Quaderns PDU metropolit, nm. 4,
Vanse estos argumentos ampliados en el texto del To explore this discussion in greater depth, refer to the pg. 90-109
construido, dotndolo de medidas de confort,
mismo autor con C.LLop: Reciclaje urbano, desigual-
already been built, providing it with meas-
article by the same author with C.Llop: Urban recycling, dimensi, modificaci del comportament energtic, renova-
dimensin, modificacin del comportamiento ures for comfort, size, modification of energy
energtico, renovacin tipolgica.
dades sociales y problemticas urbanas, Quaderns
PDU metropolit, n 4, pp. 90-109 behaviour and changes in classification.
social inequalities and urban issues, Quaderns PDU
metropolit, no. 4, p. 90-109
ci tipolgica. S. J. s arquitecte urbanista. Jornet-Llop-Pastor arquitectes

102 103
Las desigualdades en el entorno metropolitano
Sebasti Sarasa, socilogo, profesor UPF
Inequalities in the metropolitan area
Sebasti Sarasa, sociologist, professor UPF
Les desigualtats a lentorn metropolit SEBASTI SARASA

En el AMB, como en el resto de las reas los barrios. Sin embargo, una concentracin Inequalities in the metropolitan area In the on the national social welfare policies than A lAMB, com a la resta drees metropolitanes espanyo- ci dels barris. No obstant aix, una concentraci segregada
metropolitanas espaolas, los aos ochenta y segregada de la pobreza y de la exclusin del Barcelona metropolitan area, as in the other on the configuration of the neighbourhoods.
noventa han sido testigos de una prdida de mercado de trabajo es un factor importante metropolitan areas of Spain, an emptying However, a population concentration segrega-
les, els anys vuitanta i noranta han estat testimonis duna de la pobresa i de lexclusi del mercat de treball s un factor
poblacin en los centros histricos en benefi- en el riesgo de autorreproduccin de la po- of the historical centres was seen over the ted by poverty and exclusion from the labour prdua de poblaci en els centres histrics en benefici duna important en el risc dautoreproducci de la pobresa que
cio de una expansin suburbial. Pero, a partir breza que opera mediante una combinacin course of the 1980s and 1990s, with people market is an important factor in increasing the expansi suburbial. Per, a partir de lany 2000, es capgira opera mitjanant una combinaci dexpulsi de les llars ms
del ao 2000, se invierte la tendencia de de expulsin de los hogares ms integrados y opting in favour of the suburbs. After the year risk of poverty becoming a self-perpetuating
la tendncia de despoblament del centre grcies als fluxos integrades i una sobrerepresentaci de famlies desestruc-
despoblacin del centro gracias a los flujos una sobrerrepresentacin de familias deses- 2000, however, this trend for depopulation force that operates through a combination of
migratorios de extranjeros, que rejuvenecen tructuradas, fracaso escolar y delincuencia. of the centres was reversed as a result of expulsion of the most integrated households migratoris destrangers, que rejoveneixen lestructura dedats turades, fracs escolar i delinqncia. El resultat pot ser una
la estructura de edades del rea metropolita- El resultado puede ser una subcultura de la the migratory influx of foreign nationals, and overrepresentation of unstructured de lrea metropolitana, en tant que desborden els lmits subcultura de la pobresa que dificulta la integraci social
na, en cuanto que desbordan los lmites de pobreza que dificulta la integracin social de which rejuvenated the age structure of the families, academic failure and delinquency. de Barcelona i sestenen tamb pels centres antics daltres dels individus i que s objecte de poltiques repressives per
Barcelona y se extienden tambin por los los individuos y que es objeto de polticas metropolitan area, even extending out beyond The result can be a subculture of poverty that
centros antiguos de otros municipios de la represivas por parte de la polica y del siste- the city limits of Barcelona and reaching the hinders the social integration of individuals municipis de la perifria metropolitana, en un procs fora part de la policia i del sistema penal, especialment contra els
periferia metropolitana, en un proceso bas- ma penal, especialmente contra los jvenes, old centres of other municipalities along the and is subject to repression policies employed semblant al daltres rees metropolitanes espanyoles. No joves, repressi que gaireb sempre ha estat lespurna de les
tante parecido al de otras reas metropolita- represin que casi siempre ha sido la chispa metropolitan periphery in a process very by the police and the criminal justice system, obstant aix, hi ha indicis que, en aquest flux i assentament revoltes urbanes.
nas espaolas. Sin embargo, hay indicios de de las revueltas urbanas. similar to that seen in other metropolitan especially against young people repression
que, en este flujo y asentamiento poblacio- Tampoco cualquier segregacin urbana areas around Spain. There is, however, also that has almost always been the trigger in
poblacional, el grau de segregaci urbana dels immigrants
nal, el grado de segregacin urbana de los per se es contraproducente. Aun as, algunos evidence that, within this population influx urban rioting. ha estat inferior al daltres rees metropolitanes del nord i Tampoc tota segregaci urbana per se s contraproduent.
inmigrantes ha sido inferior al de otras reas enclaves de inmigrantes, a pesar de que and settlement, there has been a lesser de- Not all urban segregation is counterpro- loest dEuropa. Tanmateix, alguns enclavaments dimmigrants, malgrat que
metropolitanas del norte y el oeste de Europa. puedan tener en comn con los barrios gree of urban segregation among the groups ductive per se, however. Some immigrant puguin tenir en com amb els barris degradats la concentra-
La regeneracin de los barrios. Las degradados la concentracin de hogares con of immigrants than seen in other metropolitan enclaves, despite featuring the same low-
estrategias para fomentar la competitividad niveles de renta muy bajos, presentan una areas in northern and western Europe. income household concentrations as other La regeneraci dels barris ci de llars amb nivells de renda molt baixos, presenten una
de las ciudades y para luchar a la vez contra diferencia relevante en cuanto al potencial de Regeneration of the neighbourhoods. rundown neighbourhoods, show a significant Les estratgies per fomentar la competitivitat de les ciutats i diferencia rellevant pel que fa al potencial dintegraci i de
las desigualdades territoriales no resultan f- integracin y de movilidad social a largo pla- Strategies aimed at promoting the com- difference with respect to the potential for per lluitar alhora contra les desigualtats territorials no mobilitat social a llarg termini dels individus. Es tracta de co-
ciles de combinar. La idea entre los gestores zo de los individuos. Se trata de comunidades petitiveness of cities and those intent on long-term integration and the social mobility
pblicos y muchos intelectuales europeos de que comparten un rasgo tnico, pero que tackling regional inequalities are not easy to of individuals. These are communities that
sn fcils de combinar. La idea entre els gestors pblics i munitats que comparteixen un tret tnic, per que sn ms
evitar el gueto y fomentar la cohesin social son ms heterogneas en cuanto a clases combine. The idea promoted among public share an ethnic connection but are more molts intellectuals europeus devitar el gueto i fomentar la heterognies pel que fa a classes socials. Les xarxes
mediante la mezcla residencial, obtenida con sociales. Las redes informales les permiten managers and many European intellectuals for heterogeneous in terms of social class. Their cohesi social mitjanant la barreja residencial, obtinguda informals els permeten obtenir ocupacions, majoritriament
la poltica de vivienda, est cada vez ms obtener ocupaciones, mayoritariamente preventing ghetto development and promo- informal networks provide access to jobs,
amb la poltica dhabitatge, est cada cop ms generalit- com a treballadors autnoms i petits empresaris, i proveir
generalizada en toda Europa, especialmente como trabajadores autnomos y pequeos ting social cohesion with residential mixing, mostly as self-employed workers and small
con la intencin de evitar los enclaves de empresarios, y proveer servicios a la propia achieved through housing policy, has become business owners, and provide services to the zada a tota Europa, sobretot amb la intenci devitar els serveis a la mateixa comunitat. Encara s ms important per
inmigrantes que dan pie a una creciente comunidad. Todava es ms importante increasingly popular throughout Europe, with community itself. These networks become enclavaments dimmigrants que donen peu a una xenofbia a la cohesi social quan aquestes xarxes interconnecten
xenofobia. Pero a veces se confunde la para la cohesin social cuando estas redes the particular aim of preventing the formation even more important for social cohesion creixent. De vegades, per, es confon lheterogenetat social diferents tnies i la poblaci autctona, per a la qual cosa
heterogeneidad social con la heterogeneidad interconectan distintas etnias y la poblacin of immigrant enclaves that lead to an increase when they interconnect with different ethnic
en el rgimen de tenencia de la vivienda, autctona, para lo que es imprescindible la in xenophobia. Sometimes, however, social groups and the native population, for which
amb lheterogenetat en el rgim de tinena de lhabitatge, s imprescindible la coresidncia mixta i la simultanetat
pensando que promover vivienda privada, so- corresidencia mixta y la simultaneidad de heterogeneity is confused with heterogeneity residential mixing is essential, as is concurrent tot pensant que el fet de promoure habitatge privat, social, dusos residencials i de negoci i treball a la mateixa rea.
cial, de propiedad y de alquiler es condicin usos residenciales y de negocio y trabajo en in terms of housing options, with the thinking residential, business and work use in the de propietat i de lloguer s condici suficient per garantir Aix s el que succeeix, per exemple a Marsella, que ha estat
suficiente para garantizar la heterogeneidad la misma rea. Esto es lo que sucede, por that the promotion of private and social same area. This is the situation, for example,
social. Pero hay evidencias de que no es as, ejemplo en Marsella, que se ha puesto como housing, home ownership and property rental in Marseille, which has been held up as an
lheterogenetat social. Per hi ha evidncies que no s aix, i posada com a exemple arran del fet que els disturbis de les
y de que incluso puede agudizar la exclusin ejemplo a raz de que los disturbios de las is a sufficient condition to ensure social hete- example due to the fact that 2005 banlieues que fins i tot aix pot aprofundir lexclusi dalguns grups de banlieues de 2005 no van tenir rplica en aquesta ciutat, on
de algunos grupos de residentes en los banlieues de 2005 no tuvieron rplica en esta rogeneity. There is evidence, however, that it riots did not spread to this particular city, residents en els barris intervinguts. lurbanisme ha redut els guetos suburbials a costa de mante-
barrios intervenidos. ciudad, donde el urbanismo ha reducido los is not the case, and that it may even, in fact, where urbanism has reduced the number of nir barris mixtos al centre de la ciutat.
La actuacin urbanstica que promueve la guetos suburbiales a expensas de mantener exacerbate the exclusion of some groups of suburban ghettos at the cost of maintaining
mezcla social no es un factor determinante barrios mixtos en el centro de la ciudad. residents in the neighbourhoods concerned. mixed neighbourhoods in the city centre. Lactuaci urbanstica que promou la barreja social no s un Vegeu aquests arguments ampliats en el text del mateix autor: Desigualtats socials,
por si mismo para favorecer la movilidad The urban planning activity that promotes factor determinant per ell mateix per afavorir la mobilitat problemtiques urbanes, Quaderns PDU metropolit, nm. 4, pg. 74-89.
Vanse estos argumentos ampliados en el texto To explore this discussion in greater depth, you
social y la integracin, ya que estas depen- del mismo autor: Desigualdades sociales, social mixing is not in itself a determining can refer to the article by the same author: social i la integraci, ja que aquestes depenen molt ms de
den mucho ms de las polticas estatales de factor in encouraging social mobility and in-
bienestar social que de la configuracin de
problemticas urbanas, Quaderns PDU metropolit,
n 4, pp. 74-89. tegration, as these are much more dependent
Social inequality, urban issues, Quaderns PDU
metropolit, no. 4, p. 74-89.
les poltiques estatals de benestar social que de la configura- S. S. s socileg, professor UPF

104 105
EL PAISATGE
Els carrers, les places i els parcs de les nostres ciutats es poden
renaturalitzar i connectar amb els parcs metropolitans i amb els
espais agrcoles i naturals que encara es conserven. Una nova xarxa
despais oberts que haur de disposar de totes les connectivitats
possibles i que haur destar plena de valors ecolgics, possibilitats DE LA METRPOLIS.
ds per al lleure i capacitats productives. Una xarxa ambiental i
social que hauria de ser una de les columnes vertebrals del territori
metropolit.
ECOLOGIA,
EL PAISAJE DE LA THE LANDSCAPE OF LLEURE I PRODUCCI
METRPOLIS. ECOLOGA, THE METROPOLIS. ECOLOGY,
OCIO Y PRODUCCIN LEISURE AND PRODUCTION
Las calles, las plazas y los parques de The streets, squares and parks of
nuestras ciudades pueden renaturalizarse our cities can re-naturalise them-
y conectarse con los parques metropolita- selves and connect with metropoli-
nos y con los espacios agrcolas y naturales tan parks as well as the agricultural
que todava se conservan. Una nueva red and natural areas that still remain.
de espacios abiertos que deber disponer A new network of open spaces that
de todas las conectividades posibles y will have all possible connectivities
que tendr que estar repleta de valores and be full of ecological potential,
ecolgicos, posibilidades de uso para el possibilities for leisure and produc-
ocio y capacidades productivas. Una red tive capacities. An environmental
ambiental y social que debera ser una and social network constituting one
de las columnas vertebrales del territorio of the backbones of the metropolis.
metropolitano.

Enric Batlle, Antoni Farrero i Marc Montlle

106 107
108 109
Parcs metropolitans
1 2 3
Parques metropolitanos
La metrpolis de Barcelona dispone de un conjunto de
parques metropolitanos con orgenes y caractersticas
La metrpolis de Barcelona disposa dun conjunt
muy distintos. Algunos proceden de la geografa que de parcs metropolitans que tenen orgens i
todava pervive en nuestras ciudades, otros responden caracterstiques molt diferents. Alguns proce-
a la voluntad de mantener y fomentar la agricultura deixen de la geografia que encara perviu a les
metropolitana, y el resto configura el sistema de nostres ciutats, daltres responen a la voluntat
espacios pblicos de cada una de las 36 ciudades que
integran el rea metropolitana. 23 de mantenir i fomentar lagricultura metropo-
litana, i la resta configura el sistema despais
Metropolitan parks pblics de cadascuna de les 36 ciutats que
The metropolis of Barcelona has a number of metropol-
integren lrea metropolitana.
itan parks with very different origins and characteristics.
Some arise from the geography that still survives in our 3 31 5
cities, others respond to the desire to maintain and pro- 1 Jard botnic 5 Parc dels Pinetons
4 5
mote metropolitan agriculture, and the rest configure Barcelona Ripollet
the system of public spaces of each of the 36 cities that
32
make up the metropolitan area. 24 19 2 Parc Torreblanca 6 Parc de Can Soleil
14 Sant Feliu de Llobegat i de Ca l'Arns
Sant Joan Desp Badalona
Sant Just Desvern

10 29 7 Jard Botnic Histric
3 Parc de la Molinada Barcelona
2 27 Pallej
0,7 ha
15 8 Parc de la Muntanyeta
16 11 18 25 4 Parc de Can Rigal Sant Boi de Llobregat
8 30 Barcelona
35 36
20 4 6
22 13 9 17 21 28 6 7 8

7
26
1
34 12 33

110 111
12
9 10 11 9 Parc de Can Mercader 13 Parc del Calamot 17 Parc de la Solidaritat 21 Parc de Bess
Cornell de Llobregat Gav Esplugues de Llobregat Sant Adri de Bess

10 Parc de Can Lluc 14 Parc de la Mariona 18 Parc de la Riera de 22 Parc del Castell
Santa Coloma de Molins de Rei Canyad Castelldefels
Cervell Badalona

15 Parc de la Fontsanta 19 Parc del Turonet
11 Parc Can Vidalet Esplugues de Llobregat Cerdanyola del Valls
Esplugues de Llobregat

16 Parc de les Planes 20 Parc de la Torre-Roja


12 El Parc Nou L'Hospitalet de Llobregat Viladecans
El Prat de Llobregat

13 14 15 16 17

18 19 20 21 22

112 113
23 24 25 26 27

28 29 30 31 32

33 23 Parc de la Solana 27 Parc de Can Zam 31 Parc del Centre 35 Parc del Tur del Mar 34 35 36
Sant Andreu de la Barca Santa Coloma de El Papiol Montgat
Gramenet
24 Parc del Pi Gros 32 Parc del Masot 36 Parc del Tur del Sastre
Sant Vicen dels Horts 28 Parc del Litoral Ripollet Montgat
Sant Adri de Bess
25 Parc del Tramvia 33 Jard de l'AMB
Montgat-Tiana 29 Parc de les Aiges Barcelona
Montcada i Reixac
26 Parc de Bellvitge 34 Parc de l'Estany
L'Hospitalet 30 Parc del Molinet de la Murtra
de Llobregat Santa Coloma de Gav-Viladecans
Gramenet

114 115
Cobertes
Parc de la Ciutadella Plaa Octavi Rambla del Celler Cubiertas | Rooftops
Barcelona Sant Cugat del Valls Sant Cugat del Valls

Parcs urbans,
places i carrers
Parques urbanos,
plazas y calles
Urban parks,
squares and streets Faanes
Fachadas | Faades

Balcons
116 Balcones | Balconies 117
1.
C
as
te

1
lld

118
ef
el
s

2.
G
av

3.
Vi
la
de
ca
ns

4.
P ra
t de
Ll
ob
re
g at

5.
ar B
ce
lo
na

6.
an S
tA
dr
i
de 7.
Be ad B
s
s on
al
Platges

8.
Playas | Beaches

M
on
tg
at
7
5
3

8
6
4

119
Interfases 52% 48% 40 Horitzons
Hotspots
Interfases espais oberts espais urbans cobertes de sl Horizontes
deInterfaces
diversitat espacios abiertos
open spaces
espacios urbans
urban spaces
cubiertas de suelo
land covers
Skylines
q
ATLS
10.3

Macro Micro
El sistema despais oberts de la metrpolis ha
de tenir, simultniament, funcionalitat ecolgi-
ca i paisatgstica, i sha de construir a totes les
escales: des de la metropolitana fins a la urbana
506 km de cadascuna de les ciutats que la integren; des Hotspots
92 km d'interfase urb-espais oberts
Hotspots abiertos
de la humana dels ciutadans fins a la micros-
cpica de qualsevol element que pugui contri-
q
ATLS

de litoral de interfase urbana-espacios 10.1

coastline de diversitat
of urban interface-open spaces buir a la millora de la biodiversitat. Les relacions
complexes entre espcies configuren la matriu
territorial.

Biodiversitat 61 El sistema de espacios abiertos de la metrpolis ha de tener,


simultneamente, funcionalidad ecolgica y paisajstica, y ha
Biodiversidad hbitats de construirse a todas las escalas: desde la metropolitana
Biodiversity hbitats
habitats
hasta la urbana de cada una de las ciudades que la integran;
desde la humana de los ciudadanos hasta la microscpica
de cualquier elemento que pueda contribuir a la mejora de la
biodiversidad. Las relaciones complejas entre especies confi-
guran la matriz territorial.
The system of open spaces in the metropolis must, simulta-
Fragmentaci
neously, have ecological and landscape functionality, and
must be built on all scales: from the metropolitan to the urban
per infraestructures
scale of each one of the cities that comprise it; from the Fragmentacin por
human scale of its citizens to the microscopic scale of any-
thing that may contribute to the enhancement of biodiversity.
infraestructuras
The complex relationships between species make up the Fragmentation by
Territorial Matrix.
infrastructure
+5.300 q

espcies
ATLS
10.2
especies
species
120 121
De la sobreexplotaci a l'abandonament Increment
La valoritzaci dels espais Als anys 50 l'aprofitament agrcola i forestal del territo-
del sl urb
agrcoles i forestals ri era intents. Avui dia, una part important dels espais
oberts que sobreviuen a l'urbanitzaci queden en una
s molt difcil poder conservar i millorar lextensi i la quali- situaci d'abandonament.
tat dels espais agrcoles i forestals metropolitans sense una La degradaci es manifesta amb usos desregulats: 1956:15%
gesti concertada entre la propietat, majoritriament privada, les ocupacions de les finques amb activitats marginals
i ladministraci. intensifiquen el desordre. En els boscos s'acumula
Aquesta gesti pblica-privada, enfocada a la valoritzaci dels una gran quantitat de combustible que afavoreix els Incremento
terrenys i lequilibri entre els diferents serveis ecosistmics que incendis forestals. del suelo urbano
subministren els espais oberts, sha defectuar ineludiblement
dacord amb uns referents ambientals, socials i econmics. Urban land
Cal encarar aquesta economia tenint en compte el factor increase
descala de les unitats productives, la consecuci de marques
de qualitat dins lespai metropolit i una orientaci comercial
envers un model que prioritzi els productes de quilmetre zero.
La valorizacin de los espacios
agrcolas y forestales
Es muy difcil poder conservar y mejorar la extensin y la calidad de los espacios De la sobreexplotacin al abandono
En la dcada de los aos cincuenta el aprovechamiento agrcola y
agrcolas y forestales metropolitanos sin una gestin concertada entre la propie-
dad, mayoritariamente privada, y la administracin. forestal del territorio era intenso. Hoy en da, una parte importante
de los espacios abiertos que sobreviven en la urbanizacin se
2009: 48%
Esta gestin pblico-privada, orientada a la valorizacin de los terrenos y al
equilibrio entre los distintos servicios ecosistmicos que suministran los espacios encuentran en una situacin de abandono.
abiertos, se ha de efectuar ineludiblemente de acuerdo con unos referentes La degradacin se manifiesta con usos desregulados: las ocupacio-
ambientales, sociales y econmicos. nes de fincas con actividades marginales intensifican el desorden.
Esta economa debe enfocarse teniendo en cuenta el factor de escala de las En los bosques se acumula una gran cantidad de combustible que
unidades productivas, la consecucin de marcas de calidad dentro del espacio favorece los incendios forestales.
metropolitano y una orientacin comercial hacia un modelo que priorice los
productos de quilmetro cero. From overexploitation to neglect
Valuation of agricultural and forest areas The 1950s brought intense exploitation of the region's agricultural
land and forests. A significant proportion of the open spaces that
It is very difficult to maintain and improve the extent and quality of metropolitan survived urbanisation have today fallen into a state of neglect.
agricultural and forestry areas without a concerted cooperation between property, Deregulated land use is a manifestation of degradation: the pres-
mainly private, and the public bodies. ence of smallholdings involved in marginal activities intensify
This public-private management, aimed at balancing the value of the land and the the level of disorder. An accumulation of combustible material in
various ecosystemic services that serve the open spaces, inevitably has to perform the woodland areas presents a fire hazard.
according to environmental, social and economic references.
This economy must take into account the scale factor of the production units,
achieve quality produce within the metropolitan space and be commercially
orientated towards prioritising the kilometre-zero model.

122 123
L'increment de la urbanitaci demana d'una gesti
activa per mantenir la qualitat ecolgica i la espais fluvials
La gesti dels espais
resilncia dels espais oberts. Per aix calen nous espacios fluviales
river areas
oberts implica uns costos
models de gesti inspirats en:
0,05-0,21/m a l'any
2

/m2 ao year
La gestin de los espacios
abiertos implica unos costes
la maximitzaci
en particular, The management of open Parc de Collserola
dels serveis + de l's social spaces involves certain costs 0,075 /m a l'any
2

ecosistmics /m2 ao year

La valoritzaci dels terrenys possibilita una gesti


verd infraestructures camps agrcoles
sostenible i integrada en el marc territorial metropolit. campos agrcolas
verde infraestructuras
farmland
green infrastructure

0,25 /m2 a l'any


/m2 ao year

parc urb del Turonet


parque urbano de El Turonet
El incremento de la urbanizacin exige una gestin activa para
El Turonet urban park
mantener la calidad ecolgica y la resiliencia de los espacios abier-
tos. Por eso se precisan nuevos modelos de gestin inspirados en:
3,8 /m2 a l'any
/m2 ao year

la maximizacin de los servicios ecosistmicos


+ en particular, del uso social
La valorizacin de los terrenos posibilita una gestin sostenible
e integrada en el marco territorial metropolitano. verd privat
verde privado
Increased urban development requires active management
private green space
to maintain ecological quality and resilience in the open spaces.
This requires new management models based on:
The maximisation of ecosystem services
7,5-14 /m2 a l'any
/m2 ao year

+ in particular, social use


Land valorization promotes sustainable and integrated manage-
ment within the metropolitan region.
verd pblic urb
verde pblico urbano
public urban green space

4,5-7 /m2 a l'any


/m2 ao year

124 125
Els espais fluvials: Los espacios fluviales: Eixos hidrogrfics 1.420 km
dos ros, dos modelos
dos rius, dos models Ejes hidrogrficos eixos hidrogrfics
ejes hidrogrficos
The river areas: Hydrographic axes hydrographic axes
two rivers, two models
1.071 km
distncia Barcelona-Pars
distancia Barcelona - Pars
distance from Barcelona - Paris

1.481 km
distncia Barcelona-Londres
distancia Barcelona - Londres
distance from Barcelona - London

Llobregat Bess

126 127
1956 Parc Agrari
del Baix Llobregat
2.087 ha
Un espai agrari ordenat
principals 22.663 t molt arrelat al territori
produccions de producci metropolit amb una
producciones de produccin
activitat productiva afa-
Zones humides
principales of product
main production geix valor al territori

Zonas hmedas 89% Un espacio agrario ordenado


hortalisses
Wetland areas 1.400 ha hortalizas
con actividad productiva y muy
arraigado al rea metropolitana
horta a l'aire lliure vegetables aade valor al territorio.
huerta al aire libre
of market gardens A well-organised agricultural
area where the activity is both

Sectors productius 170 ha productive and well-estab-


lished within the metropolitan
Sectores productivos fruiters area adds value to the region.
frutales
Productive sectors of fruit trees

32 ha
2009 2.262 ha olivera
olivos
olive trees

60 ha
hivernacles
invernaderos
greenhouses

Sntesis d'usos del parc


Sntesis de usos del parque
Summary of park use
s agrcola activitat no agrcola
uso agrcola actividad no agrcola
agricultural use non-agricultural activities

espais naturalitzats camps abandonats


espacios naturalizados campos abandonados
naturalised areas abandoned fields
128 129
Forestal 1956:
Forestal Collserola
27.574 ha 295 km 54 km
Forestry
2009: camins senders de GR
caminos senderos de GR
28.708 ha footpaths of GR hiking trails

81,3% 50,5% 0,5%


pendent pendent rees d'estada
pendiente pendiente reas de recreo
gradient of gradient of recreational areas
<10% <20% (43,2 ha)

130 131
Collserola Aprofitar les caracterstiques Aprovechar las caractersticas
geogrficas de nuestra metrpoli
35% propietat pblica geogrfiques de la nostra Exploiting the geographical
propiedad pblica
public property metrpoli features of our metropolis
10 miradors
miradores
Renaturalitzar les nostres ciutats
Renaturalizar nuestras ciudades
vantage points Renaturalise our cities

48 rees estada
reas de recreo
Millorar la connectivitat ecolgica
Mejorar la conectividad ecolgica Ecologia, lleure
i producci
recreational areas Improve ecological connectivity

Maximizar la biodiversitat metropolitana


Maximizar la biodiversidad metropolitana Ecologa, ocio y produccin
Maximize metropolitan biodiversity
Ecology, leisure and production
Promoure el lleure dels ciutadans
Promover el ocio de los ciudadanos Les infraestructures verdes de la metrpolis
Promote leisure activities for the people noms es poden explicar des del manteniment i
el foment dels diversos fluxos ecolgics i socials
Valoritzar la productivitat dels espais agrcoles i forestals
Valorizar la productividad de los espacios agrcolas y forestales que les utilitzen o les construeixen, com tamb
Place value on the productivity of agricultural and forest areas des dels diferents processos ecolgics, paisat-
gstics o econmics que les fan possibles.
Las infraestructuras verdes de la metrpolis solo pueden ex-
plicarse desde el mantenimiento y el fomento de los distintos
flujos ecolgicos y sociales que las utilizan o las construyen,
as como desde los diferentes procesos ecolgicos, paisajsti-
cos o econmicos que las hacen posibles.
Green infrastructures in the metropolis can only be explained
from the maintenance and promotion of the different ecologi-
cal and social flows that use or build them, as well as from the
different ecological, landscape and economic processes that
make them possible.

132 133
Ecologia forestal
Ecologa forestal
La matriu Forest ecology
ecolgica Urb
La matriz ecolgica Forestal Urbano Agrcola Litoral
The ecological matrix Forestry Urban Agrcultural Coastal

Ecologia
Ecologa
Ecology

Lleure
Tiempo libre
Leisure

Producci


Produccin
Forestal / Forestry Urb / Urbano / Urban Agrcola / Agricultural Litoral / Coastal Production

s la superposici intencionada de la matriu Producci urbana


ambiental que conformen muntanyes, rius, Produccin urbana
rieres, platges i espais agrcoles amb els Urban production

Es la superposicin intencionada de la matriz ambiental It is the intentional superimposition of the environmental sistemes despais pblics que es poden anar
que conforman montaas, ros, arroyos, playas y espacios matrix formed by mountains, rivers, streams, beaches construint a linterior dels diversos teixits
agrcolas con los sistemas de espacios pblicos que pue- and agricultural spaces on the systems of public spaces urbans que componen la metrpolis.
den irse construyendo en el interior de los distintos tejidos that can be created within the different urban fabrics that La nostra metrpolis requereix projectes que
urbanos que integran la metrpolis. make up the metropolis.
Nuestra metrpolis requiere proyectos que resuelvan los Our metropolis requires projects that will address urban
resolguin les vores urbanes, que promoguin
bordes urbanos, que promuevan las infiltraciones entre la borders, promote infiltration between the organic matrix les infiltracions entre la matriu ecolgica i els
matriz ecolgica y los tejidos urbanos y que resuelvan las and the urban fabric, and resolve the repeated interrup- teixits urbans i que resolguin les repetides
repetidas interrupciones de las continuidades deseadas. tions to the desired continuity. interrupcions de les continutats desitjades.

134 135
Lleure forestal Producci agroforestal Ecologia urbana Lleure urb Producci urbana
Ocio forestal Produccin agroforestal Ecologa urbana Ocio urbano Produccin urbana
Forest recreation Agroforestry production Urban ecology Urban leisure Urban production

Ecologia agrcola Lleure


Lleureagrcola
urb Producci agrcola Ecologia litoral Lleure en el litoral Producci litoral
Ecologa agrcola Ocio agrcola
Lleure urb Produccin agrcola Ecologa litoral Ocio en el litoral Produccin litoral
Ecologia agrcola Agricultural
Lleure urb leisure Agricultural production Coastal ecology Coastal leisure Coastal production

136 137
parcs i reserves naturals

La infraestructura verda
parques y reservas naturales
rgans de gesti natural parks and reserves
rganos de gestin
Management bodies xarxa de parcs metropolitans
red de parques metropolitanos
metropolitana s rica i variada
Consorci del Parc de Collserola
Consorci del Parc de la Serralada
metropolitan park network i diposa d'rgans i models
de Marina
Consorci del Parc Agrari del Baix
zones verdes planejament
zonas verdes planeamiento de gesti especfics.
Cal definir un nou paradigma
green planning zones
Llobregat
espais fluvials La infraestructura verde metropolitana
metropolit de sostenibilitat
Consorci per a la Protecci i
Gesti dels Espais Naturals del espacios fluviales
river areas es rica y variada, y cuenta con rganos
ambiental, social i econmica
Delta del Llobregat
Diputaci de Barcelona platges metropolitanes y modelos de gestin especficos.
Es preciso definir un nuevo paradigma
rea Metropolitana de Barcelona
i altres administracions locals
playas metropolitanas
metropolitan beaches
metropolitano de sostenibilidad am-
on es garanteixi la biodiversitat
biental, social y econmica en el que se i el manteniment dels processos
garanticen la biodiversidad y el mante-
nimiento de los procesos ecolgicos,
ecolgics, es maximitzin els
se maximicen los servicios ecosistmi- serveis ecosistmics i es regulin
cos y se regulen las perturbaciones. les pertorbacions.
There is a rich and varied green
metropolitan infrastructure with its
own specific management bodies
and models.
A new metropolitan paradigm towards
environmental, social and economic
sustainability needs to be defined
which ensures biodiversity and the
maintenance of ecological processes,
maximises ecosystem services and
regulates any disturbance.

138 139
LOS EQUIPAMIENTOS
DE LA METRPOLIS
FACILITIES IN
THE METROPOLIS ELS EQUIPAMENTS
DE LA METRPOLIS
Los equipamientos, como los espa- Facilities, like public spaces, are a
cios pblicos, garantizan el estado del guarantee of the welfare state and
bienestar y aseguran la calidad de la ensure the quality of metropolitan
vida metropolitana. Son los espacios life. They are spaces given over to
dedicados a la enseanza, la sanidad, el education, health, sport, leisure,
deporte, el ocio, la cultura y el abas- culture and provisions. Many facili-
tecimiento. En los ltimos aos se han ties over 3,000 have been built in
construido muchos equipamientos recent years, and efforts have been
ms de 3.000 haciendo un esfuerzo made to link these with the existing
para articularlos con los preexistentes y facilities and significantly enhance
enriquecer significativamente el tejido the fabric of daily dynamics. The
de las dinmicas cotidianas. La mejora improved spatial relationship and
de la relacin espacial y de la gestin de management of this metropolitan
esta red metropolitana de equipamien- network of facilities will undoubtedly
tos ser, sin duda, uno de los principa- be one of the primary objectives for
les objetivos para garantizar un uso ms ensuring a more rational and conve-
racional y confortable del conjunto. nient use of them as a whole. Els equipaments, com els espais pblics, garanteixen lestat
del benestar i asseguren la qualitat de la vida metropolitana.
Sn els espais dedicats a lensenyament, la sanitat, lesport, el
lleure, la cultura i labastament. En els darrers anys, se nhan
construt molts ms de 3.000 tot fent un esfor per articular-
los amb els preexistents i enriquir significativament el teixit de
les dinmiques quotidianes. La millora de la relaci espacial i
de la gesti daquesta xarxa metropolitana dequipaments
ser, sens dubte, un dels principals objectius per garantir un
Josep Maria Sol i Equip PDU-AMB s ms racional i confortable del conjunt.

140
140 141
5.870 Equipaments Equipamientos | Facilities

142 143
1975 Actualment, la poblaci est ms servida que fa
quaranta anys. Tot i aix, el nombre dhabitants per
equipament varia en funci de les densitats urbanes
En quatre dcades, En cuatro dcadas, Actualmente la poblacin est ms Today's population has a higher le-
la poblacin de servida que hace cuarenta aos. vel of services than forty years ago.
la poblaci la metrpolis
Aun as, el nmero de habitantes However, the number of inhabitants

de la metrpolis
por equipamiento vara en funcin per facility varies according to the
se ha mantenido de las densidades urbanas urban density

sha mantingut casi estable La Palma de Cervell


poblaci metrpolis: 3 milions de persones
gaireb estable Over four decades,
poblacin metrpolis:
3 millones de personas
population of the metropolis:
3 million people
the population of 184 persones/equipament
the metropolis has personas/equipamiento

remained almost people/facility


3 equipaments/km2
stable equipamientos/km2
facilities/km2

550 habitants/km2
ms de 1.800 equipaments habitantes/km2
inhabitants/km2
ms de 1.800 more than
equipamientos 1,800 facilities
L'Hospitalet de Llobregat

2015 846 persones/equipament


personas/equipamiento
people/facility

mentrestant, mientras, los 25 equipaments/km2


equipamientos
els equipaments
equipamientos/km2
facilities/km2
se han triplicado 20.730 habitants/km2
shan triplicat en nmero habitantes/km2
inhabitants/km2

en nombre meanwhile,
poblaci metrpolis: the number Barcelona, Ciutat Vella

3,2 milions de persones of facilities has


poblacin metrpolis:
3,2 millones de personas
population of the metropolis:
3.2 million people
tripled 499 persones/equipament
personas/equipamiento
people/facility
51 equipaments/km2
equipamientos/km2
facilities/km2
gaireb 6.000 equipaments 25.476 habitants/km2
casi 6.000 almost 6,000 habitantes/km2
equipamientos facilities inhabitants/km2

144 145
Equipaments docents | 42%
Equipamientos docentes | Educational facilities

escoles bressol escoles instituts altres centres universitats


guarderas escuelas institutos d'ensenyament i centes de recerca
nursery schools primary schools secondary schools otros centros de enseanza universidades y centros de investigacin
other education centres universities and research centres
instituts
institutos
secondary schools

Ms de 500
escoles bressol
Ms de 500
guarderas
More than 500
nursery schools

Una rica xarxa descoles


i centres d'idiomes,
de msica, per a adults
Una rica red de escuelas y centros de
idiomas, de msica, para adultos...
8 universitats, A rich network of schools and centres for
language learning, music, adult education, etc.
5 campus dexcellncia
i 6 centres de recerca
8 universidades, 5 campus
de excelencia y 6 centros
de investigacin
8 universities, 5 campuses De mitjana, 1 institut
of Excellence and 6 research per cada 2 escoles
centres De media, 1 instituto
por cada 2 escuelas
On average, 1 secondary
school for every 2
q primary schools
ATLS
08

146 147
Equipaments culturals 26% Equipaments de culte Provement | 2%
Equipamientos culturales | Cultural facilities culturals + de culte Equipamientos de culto | Places of worship Abastecimiento | Supply

biblioteques arxius centres cvics museus teatres auditoris centres de culte cementiris mercats municipals recintes firals centre de distribuci
bibliotecas archivos centros cvicos museos teatros auditorios centros de culto cementerios mercados municipales recintos feriales centros de distribucin
libraries archives civic centres museums theatres auditoriums places of worship cemeteries municipal markets trade fair areas distribution centre

biblioteques centres de culte


bibliotecas centros de culto
libraries places of worship
Ms de 80 biblioteques pbliques municipals 94 mercats municipals i un
de la xarxa de la Diputaci de Barcelona mercat majorista, Mercabarna
Ms de 80 bibliotecas pblicas municipales
94 mercados municipales y un
de la red de la Diputaci de Barcelona
mercado mayorista, Mercabarna
More than 80 municipal public libraries in the
94 municipal markets and one
Barcelona Provincial Council network
wholesale market, Mercabarna
3 de cada 4 museus sn a Barcelona
3 de cada 4 museos estn en Barcelona
3 out of 4 museums are in Barcelona

recintes firals
recintos feriales
trade fair areas

Almenys 1 centre de culte


80 espais teatrals, religis a cada municipi
2/3 parts a Barcelona Por lo menos 1 centro de culto
80 espacios teatrales, 2/3 partes en Barcelona religioso en cada municipio
400 centres socials: 80 theatre venues, 2/3 in Barcelona At least 1 place of worship in
casals de joves, gent each municipality
gran, ateneus
Auditoris, palaus de congressos i centres cvics
i espais per a convencions 400 centros sociales:
centros para jvenes, 47 cementiris i 19 tanatoris
Auditorios, palacios de congresos
personas mayores, ateneos
y espacios para convenciones 47 cementerios y 19 tanatorios
y centros cvicos
Auditoriums, conference halls and 47 cemeteries and 19 funeral homes
400 social centres:
venues for conventions
youth, senior citizens',
cultural and civic centres
148 149
Equipaments esportius | 12% Administratiu i de seguretat | 9%
Equipamientos deportivos | Sports facilities Administrativo y de seguridad | Administrative and security

piscines pistes d'atletisme complex metropolit


piscinas pistas de atletismo complejo metropolitano
swimming pools athletics tracks metropolitan complex

pistes esportives camps de futbol pistes de tennis poliesportius complex municipal altres esports caserna de bombers ajuntaments / seus de districte cossos de seguretat
pistas deportivas campos de ftbol pistas de tenis polideportivos complejo municipal otros deportes cuartel de bomberos ayuntamientos / sedes de distrito cuerpos de seguridad
sports fields football pitches tennis courts sports centres municipal complex other sports fire station town councils / district offices security forces

poliesportius ajuntaments / seus districte


polideportivos ayuntamientos / sedes de distrito
sports centres town councils / district offices

Cossos locals de policia i jutjats de pau


Cuerpos locales de polica y juzgados de paz
Local police forces and magistrate's courts

Cada municipi t almenys


1 poliesportiu, 1 camp de
futbol i 1 piscina municipal
Cada municipio tiene por lo menos Els ajuntaments representen
1 polideportivo, 1 campo de ftbol cadascuna de les 36 ciutats
y 1 piscina municipal 24 installacions esportives de nivell Los ayuntamientos representan cada
Each municipality has at least
olmpic heretades dels Jocs de 1992 una de las 36 ciudades
1 sports centre, 1 football pitch Town councils represent each of
and 1 swimming pool 24 instalaciones de nivel olmpico heredadas
the 36 towns
de los Juegos de 1992
24 Olympic level sports facilities as a legacy
of the 1992 Games 3 centres penitenciaris
i 21 parcs de bombers
3 centros penitenciarios y 21 parques de bomberos
3 prisons and 21 fire stations
150 151
Equipaments sanitaris / assistencials | 9% La diversitat dusos, la barreja dequipaments i la seva La diversitat d'usos, la barreja d'equipaments
Equipamientos sanitarios / asistenciales | Health / welfare facilities integraci en els teixits residencials s un valor i la seva integraci en els teixits residencials s
durbanitat i un instrument per garantir la cohesi social. un valor d'urbanitat i un instrument per garantir
la cohesi social.
La diversidad de usos, la mezcla de equipamientos y su CAP
integracin en los tejidos residenciales es un valor de urbanidad
y un instrumento para garantizar la cohesin social.
centres de dia biblioteca
centros de da The diversity of uses, mixed facilities and their integration into poliesportiu municipal
day centres residential fabrics is an urban value and a tool to ensure social
centre d'atenci hospitals / clniques residncies
cohesion.
primria hospitales / clnicas residencias
centro de atencin hospitals / clinics residences
primary healthcare hospitals metropolitans
hospitales metropolitanos camp de futbol
centre
metropolitan hospitals

centre d'atenci
primria
centro de atencin club nataci
primary healthcare
centre

Molins de Rei

Els equipaments barrejats poden compartir


vorera o respondre a una frmula ms comple- residncia
d'estudiants
xa que acosti programes, hibridi espais i integri
residncia per a
larquitectura i lespai pblic com a actius del gent gran
projecte. mercat
Los equipamientos mezclados pueden compartir acera o
centre cvic
responder a una frmula ms compleja que acerque programas,
hibride espacios e integre la arquitectura y el espacio pblico biblioteca
como activos del proyecto.
22 hospitals, 131 centres escola bressol
Mixed facilities can share a pavement, or be part of a more com-
d'atenci primria plex formula that involves programmes, hybrid spaces and in-
i 8 consultoris locals cludes architecture and the public space as assets of the project. escola
22 hospitales, 131 centros de atencin
primaria y 8 consultorios locales
22 hospitals, 131 primary healthcare
centres and 8 local surgeries

mbits amb 1, 2, 3 o ms equipaments q Exemples d'equipaments barrejats


mbitos con 1, 2, 3 o ms equipamientos ATLS Ejemplos de equipamientos mezclados
Areas with 1, 2, 3 or more facilities 08.2 Examples of mixed facilities

152 Fort Pienc 153


154 155
ESTRATGIES D'IMPLANTACI URBANA Empelts Reciclant patrimoni Reciclando patrimonio Recycling heritage with
ESTRATEGIAS DE IMPLANTACIN URBANA Injertos | Grafting
amb nous programes con nuevos programas new programmes
URBAN IMPLEMENTATION STRATEGIES

Reclamats Equipant perifries Equipando periferias


Reclamados | Reclaimed poc servides poco servidas
Providing facilities for
peripheries

Cosits Connectant Conectando tejidos


Cosidos | Stitching
teixits Connecting fabrics

Incisions
Incisiones | Incisions

Dialogant amb Dialogando con Dialogues with


teixits consolidats
Imants
tejidos consolidados consolidated fabrics
Impulsant Impulsando Fostering
Imanes | Magnets
el creixement el crecimiento growth

156 157
LOS CENTROS
DE LA METRPOLIS
THE CENTRES
OF THE METROPOLIS ELS CENTRES
DE LA METRPOLIS
Los espacios centrales de la metrpolis son The central spaces of a metropolis are
aquellos en los que se concentra la gente. those with the highest concentration
Son los lugares simblicos y de vida cvica of people. They are symbolic, civilian
en torno a los centros de poder, alrededor places located around the centres of
de los equipamientos o las estaciones, power, public services and stations,
al lado de los grandes intercambiadores, near the great transport interchanges,
en los espacios libres. Su forma es cam- in open spaces. They have a changing
biante y su grado de utilizacin posee una form and their degree of usage is
intensidad variable. Hay centralidades que variable. Some centralities arise from
nacen de la superposicin de visitas pun- the superimposition of regular visits,
tuales, otras que son escenario de acon- while others are the scene of events.
tecimientos. Algunas basan su identidad Some owe their identity to everyday
en la cotidianidad y otras se apoyan en el life, others to the continuous central
protagonismo continuado que han tenido role they have played at particular
en distintos momentos de su historia. moments in history.

Els espais centrals de la metrpolis sn aquells on es concentra


la gent. Sn els llocs simblics i de vida cvica a lentorn dels
centres de poder, al voltant dels equipaments o les estacions,
al costat dels grans intercanviadors, als espais lliures. La seva
forma s canviant i el seu grau dutilitzaci t una intensitat
variable. Hi ha centralitats que neixen de la superposici de
visites puntuals, daltres que sn escenari desdeveniments.
Algunes basen la seva identitat en la quotidianitat i altres es
recolzen en el protagonisme continuat que han tingut en
Eullia Gmez i Equip PDU-AMB diferents moments de la seva histria.

158 159
LA FORMA DELS CENTRES Centres compactes, centres dispersos, centres en xarxa, q
ATLS
centres lineals... Les centralitats metropolitanes presenten 09

La forma de los centros | The shape of the centres formes diverses i caracterstiques prpies de la geografia
i de la histria de cada fragment de ciutat.
Centros compactos, centros disper- Compact centres, dispersed centres,
L rea metropolitana est formada per una constellaci sos, centros en red, centros lineales grid centres, linear centres
despais oberts i dedificis pblics disseminats a les ciutats Las centralidades metropolitanas The metropolitan centralities have
que la componen. Sn els centres de la metrpolis: llocs presentan formas diversas y caracte- many different forms and their
amb un paper simblic en limaginari collectiu. La manera rsticas propias de la geografa characteristics vary according to
de relacionar-se espais pblics places i parcs, rambles i y de la historia de cada fragmento de the geography and history of each
ciudad. fragment of the city.
carrers majors- amb edificis simblics ajuntaments, mer-
cats, esglsies, estacions- determina formes diferents
daquests centres urbans.
El rea metropolitana est formada The metropolitan area consists of
por una constelacin de espacios a constellation of open spaces and
abiertos y de edificios pblicos dise- public buildings dispersed throughout
minados en cada una de sus ciudades. each of its cities. They are the
Son los centros de la metrpolis: centres of the metropolis: places
lugares con un papel simblico en el with a symbolic role in the collective
imaginario colectivo. La manera en imagination. The way in which the
que los espacios pblicos plazas y public spaces squares and parks,
parques, ramblas y calles mayores se boulevards and high streets relate
relacionan con los edificios simblicos to emblematic buildings town
ayuntamientos, mercados, iglesias, halls, markets, churches, stations
estaciones determina la forma diver- determines the diverse urban
sa de los centros urbanos. centre form.

compacta lineal dispersa


compact linear dispersed

160 161
Centres compactes Centres lineals
centros compactos | compact centres centros lineales | linear centres

Els centres compactes condensen Los centros compac- In compact centres, Els edificis simblics i els espais Los edificios simb- The emblematic
en poca distncia ms dun espai tos condensan en more than one licos y los espacios buildings and public
pblics es recolzen sobre un eix.
poca distancia ms de public space and/or pblicos se apoyan spaces are positioned
pblic o edifici simblics. un espacio pblico y/o emblematic building sobre un eje. along an axis.
edificio simblico. are grouped within a
small area.

Barber del Valls


L'av. de la Generalitat, l'estaci,
l'Ajuntament i el mercat
L'av. de la Generalitat, la estacin,
el Ayuntamiento y el mercado
Av. de la Generalitat, station,
Town Hall and market

1. Plaa de Sarri, Barcelona


2. Plaa de Sant Jaume, Barcelona

4
Castellbisbal
Plaa de lEsglsia, 2
Ajuntament i Museu Municipal
Plaza de la Iglesia,
Ayuntamiento y Museu Municipal
Plaa de lEsglsia (Church square),
Town hall and Municipal museum

1. Carrer de la Salut, Ripollet


2. Carrer de lEstaci de Frana, Montcada i Reixac
3. Esglsia de Santa Maria, Badalona
4. Rambla de Maluquer, Sant Boi de Llobregat
5. Carrer de Ferran Puig, El Prat de Llobregat
1 3 5

162 163
Centres lineals
centros lineales | linear centres 1 2

Sant Boi de Llobregat


Faana fluvial
Fachada fluvial
Riverside area

Un centre lineal: la faana fluvial


de Sant Boi de Llobregat
Un centro lineal: la fachada fluvial
de Sant Boi de Llobregat
A linear centre: the river front
of Sant Boi de Llobregat

Als centres lineals, un tall de la geografia


o de les infraestructures concentra els
llocs simblics a un mateix costat de leix
que les relliga. 4

En los centros lineales, In linear centres, a break


un corte de la geografa in the geography or infra-
Av. Meridiana, Barceloma
o de las infraestructuras structures concentrates
concentra los lugares sim- symbolic places on the
blicos a un mismo lado same side of the axis that
del eje que las conecta. binds them together.
1. Passeig Martim, Badalona
2. Platja, Montgat
3. Vista general, Pallej
4. Vista panormica, Sant Vicen dels Horts

164 165
Centres dispersos
Centros dispersos | Dispersed centres

En els centres dispersos, els espais pblics I algunes vegades, la centralitat


i els edificis simblics poden estar a prop, s'estn per una trama de carrers i
per no dialoguen entre si. converteix el centre en una xarxa.
Y a veces, la centralidad se
extiende por una trama de
calles y convierte el centro
en una red.
Sometimes, the centrality
1 extends across a diversity
Molins de Rei, of streets, turning the
un centre dispers
Un centro disperso centre into a network.
A dispersed centre

Badalona
Centre
Centro
Center

En los centros dispersos, In dispersed centres, public


los espacios pblicos y spaces and emblematic
los edificios simblicos buildings can be close to
pueden estar cerca, pero one another, but there is no
no dialogan entre s. connection between them.
1. Vista general, Torrelles de Llobregat
2. Vista parcial, Tiana
3. Vista parcial, LHopitalet de Llobregat
2 3
166 167
Valor simblic collectiu 3

Valor simblico colectivo | Collective symbolic value


porque en ellos se concentran due to being a focal point
los ciudadanos, for citizens,
Al marge de la seva forma, els centres de la metrpolis perqu s'hi concentren els ciutadans, porque se concentra la actividad due to being a focal point
tenen un valor simblic collectiu: perqu hi concentren perqu s'hi concentra l'activitat econmica. econmica. of economic activity.
una activitat especfica
Al margen de su forma, los centros de Regardless of its form, the centres
la metrpolis tienen un valor simblico of the metropolis have a collective
colectivo: porque concentran una symbolic value: due to being
actividad especfica the focal point of a specific activity
1

El Parallel. Barcelona
L'avinguda dels teatres
La avenida de los teatros
An avenue of theatres

2 3

1 4 5

2 4 6 7

1. Creuer al port, Barcelona


2. Portal de Santa Madrona, Barcelona
3. Carrer de Sant Pau, Barcelona
1. Montjuic, Barcelona 4. Banys de Sant Sebasti, Barcelona
2. Casino de lArrabassada, Barcelona 5. Avinguda Parallel, Barcelona
3. Plaa de Catalunya, Barcelona 6. Passeig de Llus Companys, Barcelona
4. Pescadors a lescullera oest, Barcelona 7. Rambla de les Flors, Barcelona

168 169
 perqu han estat escenari
porque han sido escenario o pel valor patrimonial dels
de moments histrics de momentos histricos elements que els configuren.
due to having been the site
of historic moments o por el valor patrimonial de
los elementos que los configuran. Colnia Gell,
or due to the heritage value Santa Coloma de Cervell
of the elements it comprises.

Sant Boi de Llobregat


Plaa Catalunya

1. Passeig de Llus Companys, Barcelona 1. Sagrada Famlia, Barcelona


2. Avinguda de Maria Cristina, Barcelona 2. Plaa de Catalunya, Barcelona
1 2 1 2

170 171
ELS CENTRES SIMBLICS
Los centros simblicos | The symbolic centres

Els parcs, les places, les rambles, els carrers majors


sn els espais oberts de la metrpolis on tradicionalment
shan concentrat els ciutadans. Edificis com ajunta-
ments, esglsies, mercats i estacions han contribut 1 4 8 12
histricament a dotar de simbolisme aquests espais.
Una constellaci despais centrals dibuixa la metrpolis
de Barcelona.

Los parques, las plazas, las ramblas, Parks, squares, avenues, the
las calles mayores son los espacios high street are open spaces in
abiertos de la metrpolis donde the metropolis where tradi-
tradicionalmente se han concentra- tionally people have tended to
do los ciudadanos. Edificios como congregate. Throughout his-
ayuntamientos, iglesias, mercados tory, buildings like the city hall,
y estaciones han contribuido hist- churches, markets and stations 2 5 9 13
ricamente a dotar de simbolismo a have given these spaces their
estos espacios. Una constelacin de symbolic character. A constella-
espacios centrales dibuja la metr- tion of central spaces defines
polis de Barcelona. the metropolis of Barcelona.

3 6 10 14

1. Badalona 4. Barcelona
2. Badia del Valls 5. Begues
6. Castellbisbal
3. Barber del Valls
7. Castelldefels
8. Cerdanyola del Valls
9. Cervell
10. Corbera de Llobregat
11. Cornell de Llobregat
12. El Papiol
13. El Prat de Llobregat
14. Esplugues de Llobregat
7 11
172 173
26. Sant Climent de Llobregat
27. Sant Cugat del Valls
28. Sant Feliu de Llobregat
29. Sant Joan Desp
30. Sant Just Desvern
31. Sant Vicen dels Horts
32. Santa Coloma de Cervell
33. Santa Coloma de Gramenet
34. Tiana
35. Torrelles de Llobregat
36. Viladecans
15 19 23 26 30

16 20 24 27 31 34

17 21 25 28 32 35

15. Gav
16. L'Hospitalet de Llobregat
17. La Palma de Cervell
18. Molins de Rei
19. Montcada i Reixac
20. Montgat
21. Pallej
22. Ripollet
23. Sant Adri de Bess
24. Sant Andreu de la Barca
25. Sant Boi de Llobregat
18 22 29 33 36
174 175
NUEVOS PAISAJES
METROPOLITANOS
NEW METROPOLITAN
LANDSCAPES NOUS PAISATGES
METROPOLITANS
En los ltimos aos, la realidad metro- In recent years, the metropolitan
politana ha pasado de la cultura urbana reality has shifted from an urban
de la compacidad, las plazas y las calles culture of compactness, squares and
a experimentar una progresiva dilata- streets to experience a progressive
cin de sus mbitos, la incontinencia expansion of its different areas, a
de sus lmites y la indecisin de sus fluidity of its borders and unclear
intersticios. La aparicin de nuevos interstices. The emergence of heavily
espacios rgidamente especializados y specialised new spaces dedicat-
consagrados nicamente a garantizar ed solely to ensuring the efficient
el movimiento eficaz de los coches movement of cars has resulted in the
ha derivado en la incorporacin de nue- incorporation of new and powerful
vos y potentes sujetos que estructuran elements that structure the contem-
los paisajes contemporneos. Son porary landscape. These are borders
bordes y espacios latentes que ser and latent spaces that will need
necesario analizar para proponer una to be analysed to propose a more
mejor imbricacin metropolitana. efficient metropolitan overlap.

En els darrers anys, la realitat metropolitana ha passat de la


cultura urbana de la compacitat, les places i els carrers a expe-
rimentar una progressiva dilataci dels mbits, la incontinn-
cia dels lmits i la indecisi dels intersticis. Laparici de nous
espais rgidament especialitzats i consagrats nicament a
garantir el moviment efica dels cotxes ha derivat en la incor-
poraci de nous i potents subjectes que estructuren els pai-
satges contemporanis. Sn vores i espais latents que cal
Josep Maria Sol i Equip PDU-AMB analitzar per proposar una millor imbricaci metropolitana.

176 177
De la ciutat q a la ciutat
tradicional compacta contempornia
ATLS
04

de cantonades de nusos
De la ciudad ...a la ciudad
tradicional compacta contempornea
de esquinas... de nudos
From the traditional to the
compact city contemporary
of street corners... city of junctions
178 179
01. 411137 N / 4568759 E 20. 434517 N / 4586268 E 38. 416090 N / 4589034 E

Cantonades obertes
C-31 / C-32 /C-246 / FFCC Barcelona- Gran Via de les Corts Catalanes / C-31 AP-7 / AP-2 / C-1413a / B-225 / FFCC
Tortosa-Lleida / B-10 / Rambla de Guipscoa / FFCC Mollet-Papiol / FFCC Rodalies C-4
Rodalies R1 / TGV
02. 413416 N / 4569167 E

Esquinas abiertas | Open corners


C-31 / C-32 /C-245 / Avinguda de 21. 435057 N / 4584859 E 39. 414679 N / 4591067 E
Castelldefels / FFCC Barcelona- B-10 / Avinguda Diagonal / Ronda AP-7 / AP-2 / B-1501 / B-225 / FFCC
Tortosa-Lleida de Sant Ramon de Penyafort / FFCC denlla / FFCC Rodalies C-4 / TGV
Rodalies R1
03. 414741 N / 4569202 E 40. 422349 N / 4588207 E
C-31 / Avinguda de Castelldefels / 22. 431104 N / 4580601 E C-16 / BV1460 / FFCC Barcelona-
Avinguda de la Pineda B-10 / Avinguda Parallel Terrassa-Sabadell 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59
04. 415557 N / 4569181 E 23. 434005 N / 4587504 E 41. 416823 N / 4585408 E
C-31 / Avinguda de Castelldefels / B-10 / Avinguda Pius XII / Carrer de A-2 / B-24 / N-IIa / C-1413a / TGV
Avinguda de la Barona / Avinguda del Santander
42. 416790 N / 4584305 E
Canal Olmpic
24. 432824 N / 4588938 E A-2 / N-340 / N-IIa / C-1413a / TGV
05. 417894 N / 4569247 E B-10 / B-20 / Passeig de Santa Coloma
En les ltimes dcades, la presncia creixent del vehicle privat
43. 418432 N / 4582816 E
C-31 / Avinguda del Mar / Avinguda / C-58 / FFCC Barcelona-Portbou
A-2 / B-23 / BV-2005 / BV-2002 /
dEuropa
ha comportat laparici dun seguit de nous mbits especialit- 06. 419437 N / 4569404 E
25. 432824 N / 4588938 E
C-17 /C-33 / C-58 / C. Torrent de
FFCC Barcelona-Manresa-Igualada
/ TGV
zats nusos i recintes en el paisatge metropolit. El seu dis- C-31 / Avinguda dEuropa Tapioles / N-150 / FFCC Barcelona-
Portbou / FFCC Barcelona-Montcada
44. 49563 N / 4580644 E

seny respon noms a leficcia dels moviments i a la velocitat 07. 420578 N / 4570221 E
C-31 / Cam de les Filipines
/ TAV
A-2 / B-23 / BV-2001 / TGV 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48
45. 422469 N / 4580922 E
dels autombils, tothora que redueix les possibilitats i la com- 08. 420494 N / 4572047 E
26. 431884 N / 4592891 E
C-17 /C-33 / C. de Can Tapioles /
B-23 / Carretera Reial / Avinguda del

plexitat del pla del terra. Aquestes interseccions escampen C-31 / B-22 / B-204 / Avinguda de
lAeroport / FFCC Barcelona-Aeroport
FFCC Barcelona-Portbou / FFCC
Barcelona-Puigcerd / FFCC
Baix Llobregat
46. 424106 N / 4580259 E
barreres, talls, tanques, terraplens, bosses i orelles sobre un 09. 423235 N / 4575833 E Barcelona-Manresa-Lleida / TAV C-32 / Carretera dEsplugues de Llo-
bregat / Carrer del Pas del Sucre
territori cada cop ms dispers i ocupen una gran quantitat de
C-31 / B-22 / C-31C / B-201z / Carre-
27. 432287 N / 4595199 E
tera de Ca lAlaio / FFCC Barcelona-
C-17 /C-33 / N-152 / FFCC Barcelona- 47. 424874 N / 4581529 E
sl, que podria ser frtil i apte per altres usos en molts casos. Tortosa-Lleida
Portbou / FFCC Mollet-Papiol / TAV B-23 / B-20 / Avinguda Diagonal /C-32
10. 424342 N / 4576399 E / Carretera Reial
28. 43015 4N / 4591570 E
C-31 / B-250 31 32 33 34 35 36 37 38
En las ltimas dcadas, la creciente pre- In the last few decades the growing C-58 / N-150 / Ctra. del cementiri 48. 426262 N / 4584058 E
11. 423235 N / 4575833 E B-20 / C-16 / Via Augusta / FFCC
sencia del vehculo privado ha supuesto presence of the private car has meant B-10 / C. n. 23 / C. n. 4 / FFCC Zona
29. 429816 N / 4593234 E
Barcelona-Terrassa-Sabadell
C-58 / N-150 / Ronda de Cerdanyola
la aparicin de una serie de nuevos m- the appearance of a series of new spe- Franca
/ Avinguda de Ferreria / FFCC Barcelo- 49. 427862 N / 4585247 E
bitos especializados nudos y recintos cialised areas junctions and precincts 12. 423987 N / 4577375 E na-Manresa-Lleida B-20 / Carrer de Collserola / Avinguda
B-10 / Av. Gran Via de lHospitalet / de Repblica Argentina / Avinguda
en el paisaje metropolitano. Su diseo on the metropolitan landscape. Their C-32 / A-2 / FFCC Zona Franca / FFCC
30. 427604 N / 45955502 E
del Tibidabo
C-58 / AP-7 / N-150 /Carrer de
solo responde a la eficacia de los movi- design responds only to the efficient Barcelona-Tortosa-Lleida
Cerdanyola / FFCC Barcelona- 50. 428441 N / 4586553 E
mientos y a la velocidad de los automvi- movement and speed of vehicles, as 13. 426826 N / 4578757 E Manresa-Lleida B-20 / Carrer de la Granja Vella
C-31 / Av. Gran Via de lHospitalet /
les, dado que reduce las posibilidades it reduces the possibilities and com- Av. Amadeu Torner / Av. Joan Carles I
31. 426445 N / 4594058 E 51. 429320 N / 4587780 E 22 23 24 25 26 27 28 29 30
AP-7 / Carretera de Cerdanyola B-20 / BV-1415 / Avinguda de lEstatut
y la complejidad del plano del suelo. plexity at the ground-floor level. These 14. 427690 N / 4579597 E / Carretera de Bellaterra / FFCC de Catalunya / Carrer de Vilalba dels
Estas intersecciones diseminan barreras, junctions spread barriers, barriers, C-31 / Av. Gran Via de lHospitalet Mollet-Papiol Arcs / Via Favncia
/ Av. de la Zona Franca / Rambla
cortes, cercas, terraplenes, bolsas y breaks, fences, embankments and pro- de Badal
32. 422987 N / 4593320 E 52. 420585 N / 4579486 E
AP-7 / Avinguda de lAlcalde Barnils / A-2 / Carrer de Maria Tarrida / TGV
orejas sobre un territorio cada vez ms jections over an increasingly dispersed FFCC Barcelona-Sabadell
15. 428846 N / 4580742 E
disperso, ocupando una gran cantidad territory, occupying a large amount of 53. 411092 N / 4578349 E
Gran Via de les Corts Catalanes /
33. 421478 N / 4593497 E A-2 / C-245 / BV-2002 / FFCC
de suelo, que podra ser frtil y apto para land that could be fertile and, in many Av. Maria Cristina / Av. Parallel / C.
AP-7 / C-16 / Ronda Interpolar / Barcelona-Manresa-Igualada / FFCC
Tarragona / C. Creu Coberta
otros usos en muchos casos. cases, used for other purposes. Avinguda Europa / BP-1503 del Port / TGV
16. 430463 N / 4582325 E
34. 422003 N / 4592365 E 54. 420879 N / 4576285 E
Gran Via de les Corts Catalanes / Ron-
C-16 / BP-1503 / FFCC Mollet-Papiol C-32 / B-201 / Carrer dAlacant
da de Sant Antoni / Ronda Universitat
35. 420515 N / 4592773 E 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21
/ Passeig de Grcia 55. 420879 N / 4574684 E
AP-7 / BP-1503 / FFCC Barcelona- C-32 / Carrer de la Mare de Du
17. 431078 N / 4582925 E
Terrassa de Nria
Gran Via de les Corts Catalanes /
Passeig de Sant Joan 36. 419650 N / 4591774 E 56. 418368 N / 4572911 E
AP-7 / Carrer de Josep Trueta / C-32 / Carrer de lAgricultura
18. 432031 N / 4583856 E
Avinguda de lElectricitat / FFCC
Gran Via de les Corts Catalanes / 57. 417040 N / 4571652 E
Barcelona-Terrassa / FFCC Mollet-
Avinguda Diagonal / Avinguda Meri- C-32 / C-234
Papiol
diana / Carrer de Ribes
58. 416305 N / 4571135 E 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11
37. 419237 N / 4590899 E
19. 433856 N / 45855637 E C-32 / Cam Ral / Carrer dIsaac Peral
AP-7 / C-1413a
Gran Via de les Corts Catalanes /
59. 416305 N / 4571135 E
C-31 / Rambla de Prim
C-32 / Avinguda del Canal Olmpic
180 181
Vores i intersticis La huella del conjunto The footprint of the sum La petjada del conjunt
de los nudos del rea total of junctions in the dels nusos de l'rea
Bordes y intersticios | Borders and interstices metropolitana equivale metropolitan area is equiva-
a dos veces la superficie lent to twice the area
metropolitana equival
del distrito del Eixample of the Eixample district a dues vegades la
superfcie del districte
de l'Eixample

x2

182 183
Les arquitectures de la mobilitat Talls i estrips
Cortes y rasgones | Cuts and tears
Las arquitecturas Mobility
de la movilidad architectures

Les infraestructures pesen. La presncia de ponts, vials, autopis-


tes, vies, nusos i carreteres es fa evident sobre el paisatge. Sn
lnies contnues, a voltes fines i altres gruixudes, que fereixen
la matriu territorial, estripen la ciutat i espanten altres usos. Les
platges de vies, les esplanades daparcament o els recintes de la
productivitat i lenergia comparteixen amb els nusos la condici
dallament voluntari. Sn paquets de gran escala que imposen la
seva lgica i eixuguen les seves vores. La monumentalitat de les
seves arquitectures s innegable i el seu paper estructurador en
una llegibilitat renovada del paisatge es planteja, alhora, com un
repte i com una oportunitat evidents. Ponts i viaductes
Las infraestructuras pesan. La presencia Infrastructures are heavy. The presence Puentes y viaductos | Bridges and viaducts
de puentes, viales, autopistas, vas, nudos of bridges, highways, motorways, railway
y carreteras se evidencia sobre el paisaje. lines, junctions and roads leave their mark
Son lneas continuas, a veces finas y otras on the landscape. They are continuous
gruesas, que hieren la matriz territorial, lines, sometimes narrow and at others
rasgan la ciudad y ahuyentan otros usos. wide, which scar the territorial matrix, tear
Las playas de vas, las explanadas de apar- the city and impede other uses. Beaches
camiento o los recintos de la productivi- next to railway tracks, parking esplanades
dad y la energa comparten con los nudos and enclosures of productivity and energy
su condicin de aislamiento voluntario. share with junctions their voluntary status
Son paquetes de gran escala que imponen of isolation. They are large-scale packages
su lgica y desertizan sus bordes. La that impose their logic and blight their bor-
monumentalidad de sus arquitecturas es ders. The monumentality of their architec-
innegable y su papel estructurador en ture is undeniable, while their structuring
una renovada legibilidad del paisaje se role in a renewed reading of the landscape
plantea, a la vez, como reto y oportunidad is at once a challenge and a source of
evidentes. opportunities.

184 185
Sota els ponts Vores difoses
Bajo los puentes | Under the bridges Bordes difusos | Blurred borders

Boques i forats
Bocas y agujeros | Openings and gaps

Paisatges expectants
Paisajes expectantes | Expectant landscapes
186 187
Cinc nusos, cinc cantonades Llobregat - Gran Via Gran Via - Bess
Cinco nudos, Five junctions,
cinco esquinas five corners

Cada nus s un mn. Alguns pengen de la topografia, altres la incorporen i altres,


fins i tot, la generen. Nhi ha de plans que tallen cursos daigua o vies de tren i altres
que els salten per mitj de ponts i passeres. Les escales i els ascensors hi escasse-
gen. Alguns contenen arquitectures que shi acosten per que difcilment hi dialoguen.
Els grans cartells publicitaris els representen convertint-los en faana-promesa.
Tan sols el cotxe, aparcat o en moviment, se sent cmode a lhora de colonitzar-los i
ocupar-los. Acostumen a ser espais dun sol s, monotemtics i infrautilitzats. Molts
dells sn o seran obsolets en un futur no gaire lluny.
Sense recepta universal, lxit dels processos de transformaci pot dependre de la
capacitat de fer-los permeables, dacostar els lmits i colonitzar les vores amb un seguit
dusos compatibles que proposin noves sinrgies i dotin didentitat aquests espais
clau en la metrpolis del dem.

Cada nudo es un mundo. Algunos cuelgan de la topo- Each junction is different. Some hang from the topo-
grafa, otros la incorporan y otros incluso la generan. graphy, others incorporate it and others even generate
Hay nudos planos que cortan cursos de agua o vas it. There are flat junctions that cut through waterways
de tren y otros que los salvan por medio de puentes y or railways and others that avoid them by going over
pasaderas. Las escaleras y los ascensores escasean. bridges and flyovers. Stairs and elevators are scarce.
Algunos contienen arquitecturas que se acercan a Some junctions incorporate architectures that resem-
ellos pero que difcilmente entablan un dilogo. Los ble them but hardly engage in a dialogue. Large bill-
grandes carteles publicitarios los representan convir- boards represent them turning into promise-facades.
tindolos en fachada-promesa. Solo el coche, aparca- Only the car, parked or moving, is comfortable colonis-
do o en movimiento, se siente cmodo al colonizarlos ing and occupying them. Junctions tend to be spaces
y ocuparlos. Suelen ser espacios de un solo uso, with a single use, a single theme and under-used. Many
monotemticos e infrautilizados. Muchos de ellos son of them are or will become obsolete in the not too
o sern obsoletos en un futuro no demasiado lejano. distant future. Without a universal recipe, the success
Sin receta universal, el xito de los procesos de of their transformation will depend on the ability to
transformacin puede depender de la capacidad de make them permeable, bring their borders closer
hacerlos permeables, de acercar los lmites y coloni- and colonise the edges with a number of compatible
zar los bordes con una serie de usos compatibles que applications offering new synergies and a new identity
propongan nuevas sinergias y doten de identidad to these key spaces of the future metropolis.
a estos espacios clave en la metrpolis del maana.

188 189
Trinitat Baricentro Llobregat - Valls

190 191
LA MOVILIDAD
METROPOLITANA
THE METROPOLITAN
MOBILITY LA MOBILITAT
METROPOLITANA
La movilidad de personas y mercancas The mobility of people and goods
en la metrpolis ha aumentado en gran in the metropolis has increased
medida en los ltimos cuarenta aos, greatly in the last forty years, while
a la vez que se ha pasado de un modelo it has gone from a radial pattern
radial centrado en Barcelona a una centred in Barcelona to a configura-
configuracin de la red viaria articulada tion of the road network articulated
a partir de subcentros municipales. from municipal sub-centres. The
Las redes de transporte pblico estn public transport networks are better
mejor conectadas gracias a las polticas connected thanks to the policies
de integracin tarifaria y a una mayor of fare integration and greater
intermodalidad. La estructura urbana intermodality. For the majority, the
compacta favorece el desplazamiento compact urban structure favours
mayoritario a pie y en bicicleta dentro walking and cycling within the
de los centros urbanos, uno de los pun- urban centres, one of the strengths
tos fuertes de la movilidad en el rea of mobility in the Barcelona La mobilitat de persones i mercaderies a la metrpolis ha aug-
Metropolitana de Barcelona, especial- Metropolitan Area, especially in mentat en gran mesura en els darrers quaranta anys, alhora
mente en el sector central. Ante la ame- the central sector. It is essential to que sha passat dun model radial centrat en Barcelona a una
naza del efecto invernadero, es nece- work towards sustainable mobility
sario trabajar para lograr una movilidad to help reduce the threat presented
configuraci de la xarxa viria articulada a partir de subcentres
sostenible que ayude a reducirlo. by the greenhouse effect. municipals. Les xarxes de transport pblic estan ms ben con-
nectades grcies a les poltiques dintegraci tarifria i a una
major intermodalitat. Lestructura urbana compacta afavoreix el
desplaament majoritari a peu i amb bicicleta dins dels centres
urbans, un dels punts forts de la mobilitat de lrea Metropolita-
na de Barcelona, especialment en el sector central. Davant
Cristina Jimnez, Pablo Martnez,
Maite Prez, Mar Santamara,
lamenaa de lefecte hivernacle, cal treballar vers una mobilitat
Manel Villalante i Equip PDU-AMB sostenible que ajudi a reduir-lo.

192 193
Dando vueltas Going in circles Donant voltes JUAN CARLOS MONTIEL
Juan Carlos Montiel, arquitecto, subdirector general de Barcelona Regional Juan Carlos Montiel, architect and Barcelona Regional deputy director

Clic. Sr. K, su compra ha sido realizada caja con las cajas anteriores, aunque algu- Click. Mr K, your purchase has been on the ground floor of a block of flats Clic. Sr. K, la seva compra sha dut a terme amb xit. tre hores a arribar a un local de la mateixa empresa situat
con xito. Recibir su pedido en la direc- na de las cajas podra llegar a ser la mis- made successfully. Your order will deliv- in Calle Muntaner in Barcelona, in a
Rebr la seva comanda a ladrea indicada en el termini als baixos dun edifici dhabitatges del carrer Muntaner de
cin indicada en el plazo de cinco das. ma, que tardar cuatro horas en llegar a ered to the address you provided within van with a Girona registration number,
Clic. Sr. K, su billete ha sido emitido con un local de la misma empresa situado en five days. Click. Mr K, your ticket has driven by a guy from Taradell who was de cinc dies. Clic. Sr. K, el seu bitllet ha estat ems Barcelona, en una furgoneta matriculada a Girona i con-
xito. los bajos de un edificio de viviendas de been issued successfully. born in Guayaquil. The traffic was OK amb xit. duda per un ve de Taradell nascut a Guayaquil. El trnsit
Veinte minutos ms tarde, un libro de la calle Muntaner de Barcelona, en una Twenty minutes later, a 18 x 12 x 2 but there was a Cup Final being played estava b, per a la mateixa hora es jugava la final de
18 x 12 x 2 cm impreso en Shanghi dos furgoneta matriculada en Girona y condu- cm book printed two months earlier in at the time. Our friends from Martorell,
meses antes y transportado en barco cida por un vecino de Taradell nacido en Al cap de vint minuts, un llibre de 18 x 12 x 2 cm imprs a Copa. Davant de la pantalla de televisi del bar duna rea
Shanghai and shipped to the west coast Guernica and Taradell are all in front
hasta la costa oeste de Estados Unidos, Guayaquil. El trfico estaba bien, pero en of the United States, is taken from shelf of the telly in a bar in a service area on Xangai dos mesos abans i transportat amb vaixell fins a de servei de la C-32, coincideixen els vens de Martorell,
es retirado del estante 3MEBM de un esas horas se jugaba la final de la Copa. 3MEBM of a logistics centre in a suburb the C-32 road. At separate tables they la costa oest dels Estats Units, s retirat del prestatge Guernica i Taradell. Des de taules separades no es conei-
centro logstico de un suburbio de San Frente al televisor del bar de un rea de of San Francisco where is has been sitting dont know each other they watch the
Francisco en el que lleva almacenado servicio de la C-32, coinciden los vecinos
3MEBM dun centre logstic dun suburbi de San Francisco xen veuran com guanyar el millor. Lendem, un moto-
for five weeks. Duly packaged, along with best team win. The next day, a dispatch
cinco semanas. Convenientemente de Martorell, Guernica y Taradell. Desde the rest of the freight for 11.00 am ship- rider takes the package to the 5th floor,
on fa cinc setmanes que est emmagatzemat. Convenient- rista portar el paquet fins al 5 2a dun edifici del carrer
empaquetado, junto al resto de mercanca mesas separadas no se conocen vern ment, it heads to the airport 35 km away flat 2 in an building in Calle Diputaci. ment empaquetat, al costat de la resta de mercaderia del Diputaci. K signar un rebut i recollir el paquet. Sense
del transporte de las 11 h, toma el camino como ganar el mejor. Al da siguiente, un
to be put on a plane to Atlanta. From Mr K signs for his package. Without transport de les 11 h, sencamina cap a un aeroport situat obrir-lo el collocar a la butxaca exterior dun malet de
de un aeropuerto situado a 35 km para motorista llevar el paquete hasta el 5
there it goes to a distribution centre 18 opening it he puts it in the outside pock- a 35 km per viatjar amb avi fins a Atlanta. I daquest viatge, i juntament amb el motorista baixar amb ascensor
viajar en avin hasta Atlanta. Y de este 2 de un edificio de la calle Diputaci. K
km away. After a change of box, its sent et of a carry-on suitcase, and along with
aeropuerto, a un centro de distribucin firmar un recibo y recoger el paquete.
back to the same airport and the next day the dispatch rider, takes the lift down
aeroport, a un centre de distribuci situat a 18 km. Desprs fins al portal. Al carrer lespera un taxi que el portar fins
situado a 18 km. Despus de ser cambiado Sin abrirlo lo colocar en el bolsillo ex- de ser canviat de caixa, torna al mateix aeroport des don, a laeroport. Al cap de dues hores, un vol de Lufthansa
is put on a plane for Liverpool. This time, to the street. There a taxi is waiting to
de caja, vuelta al mismo aeropuerto para, terior de un maletn de viaje, y junto con
al da siguiente, tambin en avin, salir ha- el motorista bajar en el ascensor hasta
without leaving the premises, but a day take him to the airport. Two hour later, lendem, sortir, tamb amb avi, cap a Liverpool. En senlairar cam de Frankfurt. Des dall, quatre hores ms
later, it is put a plane to Madrid. From the a Lufthansa fight takes off for Frankfurt. aquesta ocasi, sense sortir del recinte, per un dia des- tard, senlairar un altre avi de la mateixa companyia.
cia Liverpool. En esta ocasin, sin salir del el portal. En la calle espera un taxi que
freight terminal, in medium-sized truck From there, four hours later, another
recinto, pero un da despus, embarcar le llevar hasta el aeropuerto. Dos horas
with a Pontevedra registration number, plane belonging to the same airline prs, embarcar en un vol amb destinaci a Madrid. Des En el seient 24F, K obre la butxaca exterior del seu malet,
en un vuelo con destino a Madrid. Desde despus, un vuelo de Lufthansa despega
la terminal de carga, en un camin de camino de Frankfurt. Desde all, cuatro driven by a man from Martorell, it is taken takes off. In seat 24F, Mr K opens the de la terminal de crrega, en un cami de mida mitjana treu el paquet i desembolica el llibre. Es tracta de Cap
tamao medio matriculado en Pontevedra horas mas tarde, despegar otro avin to San Fernando de Henares where it will outer pocket of his suitcase, takes out matriculat a Pontevedra i condut per un ve de Martorell, a una mobilitat sostenible, del professor Bill A. Lant. K
once again change box and set off a few his package and unwraps his book. Its
y conducido por un vecino de Martorell, de la misma compaa. En el asiento 24F, ser traslladat fins a San Fernando de Henares, on canviar inicia la lectura confiant que el podr acabar abans
ser trasladado hasta San Fernando de K abre el bolsillo exterior de su maletn, hours later in a juggernaut with a Murcia called Towards sustainable mobility, by
registration number and driven by a guy professor Bill A. Lant. Mr K settles down de caixa novament per, unes hores ms tard, sortir en un darribar a Xangai.
Henares, donde cambiar de caja nueva- saca el paquete y desenvuelve el libro. Se
mente para, unas horas ms tarde, salir trata de Hacia una movilidad sostenible, from Guernica, for the regional centre of to read confident of finishing it before cami de gran tonatge, en aquesta ocasi matriculat a
en un camin de gran tonelaje, en esta del profesor Bill A. Lant. K inicia su lectura a packing firm on an industrial estate in he lands in Shanghai. Mrcia i condut per un ve de Guernica, cam del centre Dret a la mobilitat, mobilitat obligada, no obligada, indu-
ocasin matriculado en Murcia y condu- confiando en poder acabarlo antes de the Barcelona metropolitan area. There, Right to mobility, obligatory mobility,
regional duna empresa de paqueteria situat en un polgon da, accessible, big data al servei de la mobilitat Atu-
cido por un vecino de Guernica, camino llegar a Shanghi. the contents of the box are set out on non-obligatory, induced, accessible, big
del centro regional de una empresa de pa- Derecho a la movilidad, movilidad obli- a table, then put in another box dont data at the service of mobility Lets industrial de lrea Metropolitana de Barcelona. All, el rem-nos un moment, pensem cap a on anem i que les
quetera situado en un polgono industrial gada, no obligada, inducida, accesible, mix this one up with the previous boxes stop for a second, think where were contingut de la caixa ser distribut sobre una taula per, a dades no ens impedeixin veure el cam. Ah! va guanyar
del rea Metropolitana de Barcelona. All, big data al servicio de la movilidad Pare- although some of them could be the going and about how we cant see the continuaci, ser collocat en una altra caixa no confondre el Bara. O no?
el contenido de la caja ser distribuido mos un momento, pensemos hacia donde same one which will take four hours to way for the data. Oh, and Bara won.
sobre una mesa para, a continuacin, ser vamos y que los datos no nos impidan get to premises owned by the same firm Didnt they?
aquesta caixa amb les caixes anteriors, tot i que alguna de
colocado en otra caja no confundir esta ver el camino. Ah! gan el Bara. O no? les caixes podria arribar a ser la mateixa, que trigar qua- J.C. M. s arquitecte, subdirector general de Barcelona Regional

194 195
De dnde a dnde Don a on ens movem?
nos movemos? 1986 2010 Cada cop ens movem ms i ho fem de manera
Cada vez nos movemos ms y lo
ms diversa. Al llarg del temps shan incrementat
hacemos de forma ms variada.
A lo largo del tiempo se han els desplaaments des de Barcelona per tamb
incrementado los desplazamien- se nhan creat de nous entre poblacions venes
tos desde Barcelona pero tambin de lrea metropolitana.
se han creado nuevos trayectos
entre poblaciones vecinas del
rea metropolitana.

From where to
where do we move?
We increasingly move more and
do so in more varied ways.
Over the years the number of
journeys from Barcelona has
increased but also new routes
have been created between
neighbouring towns within the
metropolitan area.

Desplaaments persones/dia
Desplazamientos personas/da | Journeys people/day
1986 2010
Barcelona - LHospitalet de Llobregat 60.571 206.271
Barcelona - Badalona 27.993 109.697
Barcelona - Santa Coloma de Gramenet 25.095 68.934
Barcelona - Sant Cugat del Valls 11.377 37.571

196 197
Del model radial Qu movem
al model de rondes
1990 | 2000 i per qu ens movem?
Qu movemos
y por qu nos movemos?
What do we move
and why do we move?
El sistema de rondes ha perms descongestionar
Barcelona tant en els desplaaments que es La mobilitat a lAMB es produeix
produeixen dins de la mateixa ciutat com en els que principalment per motius personals
provenen de les poblacions situades a la seva corona. La movilidad en el AMB se produce
principalmente por motivos personales
Mobility within the AMB is mostly
the result of personal reasons

65,9%
Motiu personal.
7.616.051
desplaaments
Del modelo radial Motivo personal
al modelo de rondas
11,5 M 203 M t
7.616.051 desplazamientos
El sistema de rondas ha permitido Personal reasons
descongestionar Barcelona 7,616,051 journeys
tanto en los desplazamientos que Desplaaments persones/dia Mercaderies/any
se producen dentro de la misma Desplazamientos personas/da Mercancas/ao
ciudad como en los que proceden Journeys per person/day Freight/year
de las poblaciones situadas en su
corona.  s de 11,5 milions
M A lAMB es mouen uns 203 Mtn

From the radial


de desplaaments al dia.
Una mitjana de 3,73
de mercaderies cada any.
El 68% de les tones que es mouen 34,1%
model to the desplaaments per persona/dia anualment a Catalunya Motiu ocupacional.
ring-road model Personas: Ms de 11,5 millones En el AMB se mueven unos 203 millones 3.395.980
The system of ring roads has
de desplazamientos al da. de toneladas de mercancas cada ao. desplaaments
enabled the decongestion of Una media de 3,73 desplazamientos El 68% de las toneladas que se mueven Motivo ocupacional
Barcelona, not only in relation to por persona/da anualmente en Catalunya 3.395.980 desplazamientos
the journeys within the city, 1990 Viari People: More than 11.5 million In the AMB about 203 million tonnes Occupational reasons
but also from the towns located 1990 Viario | Road network journeys a day. of freight are moved every year. 3,395,980 journeys
in the periphery. An average of 3.73 journeys This is 68% of the tonnage moved
2000 Viari
per person/day annually in Catalonia
2000 Viario | Road network

198 199
Com ens movem? 53,1% 22,7% 24,2% Barcelona
Lequilibri entre els mitjans mecanitzats i no desplaaments desplaaments desplaaments 1a corona metropolitana
mecanitzats es decanta cap al model a peu / amb desplazamientos desplazamientos desplazamientos 46% 1 corona metropolitana
bicicleta segons la posici en el territori. La mobilitat journeys journeys journeys 11% 1st metropolitan belt
tova s un dels punts forts del model de lAMB 43% 2a corona metropolitana
respecte daltres rees metropolitanes europees. 2 corona metropolitana
2nd metropolitan belt

Cmo nos movemos? A peu + amb bicicleta Transport pblic Transport privat
A pie + en bicicleta Transporte pblico Transporte privado
El equilibrio entre los medios Public transport Private transport
mecanizados y no mecanizados se
On foot + bicycle
(6.139.131) (2.619.131)
decanta hacia el modelo a pie / en
bicicleta segn la posicin en el
territorio. La movilidad blanda es
uno de los puntos fuertes del modelo
del AMB respecto a otras reas
metropolitanas europeas.
I a Europa? Y en Europa? And in Europe?
How do we move? Caminem ms que Andamos ms que We walk more than
The balance between mechanised la resta dEuropa en el resto de Europa in the rest of Europe
and non-mechanised means
leans towards the on foot/bicycle
model depending on the position
in the territory. Soft mobility is
one of the strengths of the AMB
model compared to other European
metropolitan areas.

Londres
Atenes

Sofia

Lisboa

Estocolm

Madrid

Barcelona

Valencia

Viena

Burarest

Copenhaguen
53%
28%
56% 19%
19%
25%
200 201
Els mitjans de transport
Leficincia de la mobilitat depn de les xarxes
de transport per tamb dels mitjans emprats.
La reducci de CO2, lincrement de la capacitat
i ladaptaci sn essencials per definir els
escenaris futurs.

Los medios de transporte


La eficiencia de la movilidad depende
de las redes de transporte pero 1 1 1 1 5 5 2 2

tambin de los medios utilizados.


La reduccin de CO2, el incremento
de la capacidad y la adaptacin
sonesenciales para definir los
escenarios futuros.

Means of transport
Efficient mobility depends on the
transport networks but also on
the means used. CO2 reduction,
increased capacity and adaptation
are essential to defining future
scenarios.

202 203
Intermodalitat i gesti 1.
Estudiante que vive en Terrassa y estudia
1.
Student who lives in Terrassa
1.
Estudiant que viu a Terrassa
9:02 10:02
21,9 km
60 min
A peu o amb bicicleta
A pie o en bicicleta
en la UAB and studies at the UAB i estudia a lUAB 12,4 km 2,03 On foot or by bicycle
La possibilitat de canviar gilment de mitj 9:02 9:15
13 min
de transport en un mateix trajecte s fonamental 6,46 Transport pblic
Transporte pblico
per a una mobilitat cmoda, eficient i econmica. Public transport
2. 2. 2. 9:01 9:38
12,1 km Transbordaments
Trabajador que vive en Barcelona Worker who lives in Barcelona Treballador que viu a Barcelona 37 min Transbordos
(Sant Mart, Rambla Guipscoa) y trabaja (Sant Mart, Rambla Guipscoa) and (Sant Mart, Rambla Guipscoa) 11,3 km 1,03 Transfers
9:01 9:16
en la sede del AMB works at the headquarters of AMB i treballa a la seu de lAMB 15 min
6,71 Vehicle privat motoritzat
Vehculo privado motorizado
Private motorised vehicle

Intermodalidad 3. 3. 3. 9:25 10:34


25,6 km

y gestin
Trabajador que vive en Viladecans y Worker who lives in Viladecans and Treballador que viu a Viladecans i 69 min
trabaja en el polgono industrial de El Pla works in the industrial area of El Pla treballa al polgon industrial dEl Pla 17,0 km 1,03
9:25 9:42
(Sant Feliu de Llobregat-Molins de Rei) (Sant Feliu de LlobregatMolins de Rei) (Sant Feliu de Llobregat Molins de Rei) 17 min
La posibilidad de cambiar gilmen- 6,65
te de medio de transporte en un
mismo trayecto es fundamental para
una movilidad cmoda, eficiente y
econmica. 4. 4. 4. 43,1 km
9:00 9:43
Transportista que vive en Sant Andreu Lorry driver who lives in Sant Andreu Transportista que viu a Sant Andreu 43 min
Intermodality de la Barca, va a Mercabarna y abastece
supermercados de El Papiol
de la Barca, goes to Mercabarna and
delivers to supermarkets at El Papiol
de la Barca, va a Mercabarna i 8,19

and management
abasteix supermercats del Papiol

The ability to change easily between


means of transport in one journey is
essential for comfortable, efficient
5. 5. 5. 8,0 km
and economic mobility. Trabajador de Cerdanyola del Valls Worker from Cerdanyola del Valls Treballador de Cerdanyola del Valls
9:10 9:39
29 min
(vive al lado de la estacin de (lives next to Cerdanyola station) (viu al costat de lestaci de 11,6 km 1,03
9:10 9:24
Cerdanyola) y trabaja en Sant Cugat del and works in Sant Cugat del Valls Cerdanyola) i treballa a Sant Cugat 14 min
Valls (ncleo) (centre) 2,72
del Valls (nucli)

6. 6. 6. 9:04 10:17
31,1 km
Persona de Montcada i Reixac, Person from Montcada i Reixac, Persona de Montcada i Reixac, 73 min
que trabaja en el aeropuerto (T1) who works at the airport (T1) que treballa a laeroport (T1) 31,0 km 1,03
9:04 10:00
26 min
9,58

7. 7. 7. 16:03 16:50
19,0 km
Persona que vive en Sant Vicen dels Person who lives in Sant Vicen Persona que viu a Sant Vicen 47 min
Horts y trabaja en horario de tarde dels Horts and works in the afternoon dels Horts i treballa en horari de tarda 20,0 km 2,03
16:03 16:24
(de 16 h a 22 h) en el Corte Ingls de (410 pm) at El Corte Ingls in Plaa (de 16 h a 22 h) al Corte Ingls 21 min
plaza de Catalunya Catalunya 27,04
de plaa de Catalunya

204 205
Cartografies de la mobilitat Xarxa viria Tipus de vies Vies per caminar i anar amb bici
Red viaria | Road network Tipos de vas | Types of road Vas para andar e ir en bici
Paths for pedestrians and cyclists
Cartografas de la movilidad Les ciutats estan fetes de carrers. Per tamb de territori. Com s la nostra xarxa viria? Quines sn les vies ms
El rastre de la presncia de lhome sn les carreteres, amples? On estan soterrades? Quines sn fcils de Podem anar caminant o en bici dun lloc a un altre? Tant
Maps on mobility els carrers i els corriols que deixa al seu pas. creuar i quines constitueixen una barrera alhora que sn important es que disposem de vies rpides per anar amb
Las ciudades estn hechas de calles. Cities are made of streets. But so is un eix de connexi? cotxe com de vies lentes per anar a peu.
Pero tambin de territorio. El rastro the land. The traces of mans presence Cmo es nuestra red viaria? Cules What are the widest roads? Where are Podemos ir andando o en bicicleta Can we walk or cycle from one place
de la presencia del hombre son las are the roads, streets and footpaths son las vas ms anchas? Dnde estn they underground? Which ones are de un lugar a otro? Tan importante es to another? It is as important to
carreteras, las calles y los senderos that we leave behind. bajo tierra? Cules son fciles de easy to cross and which ones act as disponer de vas rpidas para ir en co- have fast roads for driving as slow
que deja a su paso. cruzar y cules constituyen una barre- a barrier, while acting as an axis for checomo de vas lentas para ir a pie. roads for walking.
ray a la vez un eje de conexin? connection?
q q
ATLS ATLS
0.3 03.1

Tots els carrers de lAMB amb Todas las calles del AMB All the streets in the AMB
Tota la xarxa viria de lAMB Toda la red viaria del AMB The entire Barcelona metropolitan un pendent inferior al 6%. con una pendiente inferior with a gradient of less than
sense categoritzar. Totes les sin categorizar. Todas las area road network without any Assignaci de jerarquia segons Asignacin de jerarqua Assigned a hierarchy Sindica amb diferents gruixos al 6%. Se indica con distinto 6%, with different thickness
avingudes, autopistes, carrers, avenidas, autopistas, calles, classification. All the avenues, la velocitat, la capacitat i la segn la velocidad, la based on speed, capacity laccessibilitat de bicicletes i grosor la accesibilidad de indicating their accessibility
corriols... senderos... highways, streets, footpaths... morfologia capacidad y la morfologa and morphology vianants bicicletas y peatones for bicycles and pedestrians

206 207
Velocitat i capacitat de les vies Saturaci de la xarxa viria El transport de mercaderies La intermodalitat
Velocidad y capacidad de las vas
Speed and capacity of roads
Saturacin de la red viaria | Road network saturation i la indstria i el treball en equip
Quins trams de la xarxa viria sn els que en algun El transporte de mercancas y la industria La intermodalidad y el trabajo en equipo
Quines vies sn ms importants? Les ms rpides? moment del dia es collapsen? s possible evitar, Goods transport and industry Intermodality and teamwork
Les que tenen ms capacitat? Les que articulen millor el incrementant la capacitat de les vies, que la velocitat es
La indstria necessita connexions especfiques? Dins del sistema de transport s tan important la qualitat
teixit de la ciutat? redueixi drsticament en determinats moments del dia?
Sempre est vinculada a les xarxes de transport? de cada una de les xarxes com la seva interconnectivitat.
Qu vas son ms importantes? Which roads are the most important? Qu tramos de la red viaria son los Which sections of the road come to
Las ms rpidas? Las que tienen The fastest? The ones with the most La industria necesita conexiones Does industry need specific En el sistema de transporte es tan Within the transport network,
que en algn momento del da se co- a standstill at some point during the especficas? Est siempre vinculada links?Is industry always linked importante la calidad de cada una de thequality of each network is as
mayor capacidad? Las que articulan capacity? The ones that best structure lapsan? Es posible evitar, incremen- day? Even if we increase the capacity
mejor el tejido de la ciudad? the fabric of the city? a las redes de transporte? to transport networks? las redes como su interconectividad. importantas its interconnectivity.
tando la capacidad de las vas, que la of the roads, is it possible to avoid
velocidad se reduzca drsticamente traffic speed on them falling
q en determinados momentos del da? drastically, even just for 10 minutes? q q
ATLS ATLS ATLS
03.2 03.3 03.4

Punts de la xarxa viria que Puntos de la red viaria que The points in the road that Descripcin de la red de Nodos de intercambio
en un moment o altre del dia en un momento u otro del at some point in the day Descripci de la xarxa de trens trenes de mercancas Description of goods Nodes dintercanvi dels siste- de los sistemas de Transport system
Les vies ms rpides Las vas ms rpidas The fastest and tendeixen a saturar-se i on es da tienden a saturarse y tend to become congested de mercaderies i carreteres que y carreteras que sirven al railway and road network mes de transport classificats transporte clasificados interchange hubs, ranked
i les ms lentes y las ms lentas slowest roads produeixen embussos donde se producen atascos and have traffic jams serveixen al teixit industrial tejido industrial serving industry segons la seva rellevncia segn su relevancia according to importance

208 209
On es pot trobar un taxi? Les rutes dels autobusos La comunicaci per metro, Tot el transport pblic
Dnde puede encontrarse un taxi? | Where can you find a taxi? Las rutas de los autobuses | Bus routes
ferrocarril i tren Todo el transporte pblico | All public transport
Per qu hi ha carrers on s gaireb impossible trobar Fins on podem connectar-nos a travs de la xarxa La comunicacin por metro, ferrocarril y tren Quin s el grau de connexi amb transport pblic de cada
un taxi? Sutilitzen a tota lAMB? Hi ha ms taxis al Camp dautobusos? De qu depn la seva presncia? Metro, national and suburban railway links punt de lAMB? Quins sn els punts ms ben connectats?
Nou o a lEstaci de Sants? On est ms ben desenvolupada la xarxa? Cul es el grado de conexin con How well connected to public
Si b hi ha menys parades de metro, ferrocarril i tren, la
Por qu hay calles donde es casi Why are there streets where its Hasta dnde podemos conectarnos a To what extent can we travel around transporte pblico de cada punto del transport is each point in the
travs de la red de autobuses? using the bus network? What does
seva alta freqncia de pas i la seva velocitat sn crucials AMB? Cules son los puntos mejor Barcelona metropolitan area? Which
imposible encontrar un taxi? impossible to find a taxi? Are they
Se utilizan en toda el AMB? used throughout the metropolitan De qu depende su presencia? their presence depend on? per entendre el potencial estratgic que cada estaci conectados? points have the best connectivity?
Hay ms taxis en el Camp Nou area? Are there more taxis at the Dnde est mejor desarrollada la red? Where is the network developed best? aporta al seu entorn.
o en la Estacin de Sants? Camp Nou or Sants station? Aunque hay menos paradas de metro, Although there are fewer metro,
ferrocarril y tren, su alta frecuencia de suburban railway and train stops, their
paso y su velocidad son cruciales para frequency and speed are essential for q
entender el potencial estratgico que understanding the strategic potential ATLS
03.5
cada estacin aporta a su entorno. that each station gives its environment.

Indicaci de la posici de les Indicacin de la posicin de Position of stops on the


las paradas de la red de metro, train and Rodalies
parades de la xarxa de metro, Imatge de sntesi que
Recorrido de los autobuses Journey on buses in the metro, RENFE y Cercanas. suburban railway network, Imagen de sntesis que A synthesised image
Recorregut dels autobusos dentro del AMB (TMB y metropolitan area RENFE i Rodalies. Sassigna el Se asigna el radio de with an isochronous radius indicael grau de connexi indica el grado de conexin showing how well linked
dins de lAMB (TMB i AMT), AMT), nmero de lneas (TMB and AMT), number radi discrones segons el tipus iscronassegn el tipo de assigned according to de cada parcella de lAMB de cada parcela del AMB each plot of the metropo-
Probabilitat de trobar un taxi Probabilidad de encontrar Likelihood of finding nombre de lnies (intensitat) (intensidad) y frecuencia of lines (intensity) and de transport i la intensitat de transporte y la intensidad the type of transport and per mitj dautobs, metro, por medio de autobs, litan area is by bus, metro,
un taxi a taxi i freqncia(amplada) (amplitud) frequency (width) freqncia. de frecuencia. the frequency. tren i ferrocarril. metro, tren y ferrocarril. train and railway.

210 211
212 213
LAS INNOVACIONES
EN LA CIUDAD
INNOVATIONS
IN THE CITY LES INNOVACIONS
A LA CIUTAT
Histricamente, las ciudades han sido Historically, cities have been areas
espacios de creatividad, progreso y ci- of creativity, progress and civilisation,
vilizacin, lugares que al mismo tiempo places that at the same time facilitate
facilitan la interaccin social necesaria the social interaction necessary for
para la innovacin. Hoy, la digitaliza- innovation. Today, the digitisation of the
cin del entorno est transformando la environment is transforming the way
forma de interactuar, gestionar, despla- people interact, manage, move and live
zarse y vivir en la ciudad. Cada punto in the city. Each digital point provides
digital nos facilita datos que no solo data enabling us not only to visualise
nos permiten visualizar dinmicas que dynamics that had hitherto remained
hasta el momento haban permanecido invisible, but also to create systems
invisibles, sino tambin crear sistemas that act and respond in real time, while
que actan y responden en tiempo improving the use and quality of the
real, y que a la vez mejoran el uso y la urban environment.
calidad del entorno urbano.

Histricament, les ciutats han estat espais de creativitat,


progrs i civilitzaci, llocs que alhora faciliten la interacci
social necessria per a la innovaci. Avui, la digitalitzaci
de lentorn est transformant la manera dinteractuar, gestio-
nar, desplaar-se i viure a la ciutat. Cada punt digital facilita
dades que no solament permeten visualitzar dinmiques
que fins ara havien estat invisibles, sin tamb crear sistemes
Mriam Roure, Francesc Baqu-BAU
que actuen i responen en temps real, i que alhora milloren
i Equip PDU-AMB ls i la qualitat de lentorn urb.

214 215
Barcelona, metrpolis de barrios Barcelona, the neighbourhood metropolis Barcelona, metrpolis de barris VICENTE GUALLART
Vicente Guallart, arquitecto jefe, Ayuntamiento de Barcelona Vicente Guallart, chief architect, Barcelona City Council

Barcelona es una metrpolis de barrios, un y se transforma en un servicio pblico a Barcelona is a metropolis of local neigh- Or the fact that innovation is a right Barcelona s una metrpolis de barris, un territori format pot fabricar gaireb qualsevol cosa. O com simpulsa la re-
territorio formado por comunidades y travs de los ateneos de fabricacin donde bourhoods, a region made up of urban of the people and transforms into a public
se puede fabricar casi cualquier cosa. O communities and structures with their own service through the manufacturing
per comunitats i estructures urbanes amb identitat prpia, naturalitzaci de les ciutats, que ja no disposen dun espai
estructuras urbanas con identidad propia,
organizadas alrededor de los equipamientos cmo se impulsa la renaturalizacin de las specific identities, organised around public centres in which almost anything can be organitzades al voltant dels equipaments pblics (mercats, pblic sec i dur al servei de lautombil, sin dun espai
pblicos (mercados, bibliotecas, escuelas, ciudades, que ya no disponen de un espacio facilities (markets, libraries, schools, etc.) produced. biblioteques, escoles, etc.) en els districtes o els munici- per a la vida, saludable, obert i natural. O com lespai pblic
etc.) en los distritos o los municipios del rea pblico seco y duro al servicio del automvil,
sino de un espacio para la vida, saludable,
within the districts and municipalities of the Or the way city renaturalization is pis de lrea metropolitana. s un bon futur per a les rees de la ciutat cont xarxes publiques dinformaci que per-
metropolitana. Es un buen futuro para las metropolitan area. The future is positive for promoted, now no longer representative
reas metropolitanas o las metroregiones del abierto y natural. O cmo el espacio pblico metropolitan areas or metroregions in the of arid, harsh public space which is a slave
metropolitanes o les metroregions del mn, que ja no meten connectar-ho tot i tots amb tot. O com la regene-
mundo, que ya no se establecen alrededor de la ciudad contiene redes publicas de
world that are no longer established around to the car, but a space for living healthy, sestableixen al voltant de la tradicional dicotomia centre- raci de barris i edificis permet que les ciutats produeixin
de la tradicional dicotoma centro-periferia, informacin que permiten que todo se
conecte con todo y con todos. O cmo la
the traditional centre-periphery dichotomy, open and natural. Or the way public space perifria, sin a partir dun model distribut on petites lenergia que necessiten per funcionar sense haver de
sino a partir de un modelo distribuido donde but based on a distributed model in which in the city contains public information net-
pequeas unidades funcionales (los barrios) regeneracin de barrios y edificios permite unitats funcionals (els barris) es connecten a travs deixos dependre dels combustibles fssils que escalfen el planeta
small functional units (the neighbourhoods) works that allow everything and everyone
se conectan a travs de ejes cvicos creando que las ciudades produzcan la energa
are connected through civic axes and which to connect with everything. Or the way the cvics i creen una xarxa fsica i social, prpia de lera de i ens empobreixen econmicament i ambientalment.
una red fsica y social, propia de la era de la que necesitan para funcionar sin tener que
depender de los combustibles fsiles create a physical and social network charac- regeneration of neighbourhoods and build- la informaci. s la manera de garantir els mateixos estn- O com els aliments produts en lentorn proper (tamb a
informacin. Es el modo de garantizar los
mismos estndares urbanos para todos los que calientan el planeta y nos empobrecen teristic of the information age. This is the ings allows cities to produce the energy dards urbans per a tots els ciutadans. les cobertes dels edificis) permeten una vida ms saluda-
way of ensuring all citizens have access to they need to function without having to rely
ciudadanos. econmica y ambientalmente. O cmo los ble. O com els ciutadans tenen una participaci activa
alimentos producidos en el entorno prximo the same urban standards. on fossil fuels that lead to global warming
El gran reto de la aplicacin de las tecno- El gran repte de laplicaci de les tecnologies de la informa- i directa en les decisions que es prenen a la seva ciutat.
logas de la informacin en las ciudades no (tambin en las cubiertas de los edificios) The big challenge in the application and our economic and environmental im-
es tanto actualizar estructuras obsole- permiten una vida ms saludable. O cmo of information technology within cities is poverishment. Or the way locally produced ci a les ciutats no s tant actualitzar estructures obsole-
tas, sino desarrollar nuevos modelos de los ciudadanos tienen una participacin not so much that of upgrading obsolete food (also grown on the rooftops of build- tes, sin desenvolupar nous models de relacions humanes Si la ciutat es transforma a partir dun pacte dels ciuta-
activa y directa en las decisiones que se structures but of developing new models ings) provides for a healthier life. Or how
relaciones humanas y de funcionamiento de
toman en su ciudad. for human interaction and city opera- citizens participate actively and directly in
i de funcionament de la ciutat a partir de lapoderament dans, construint en pedra els ideals de cada moment de la
la ciudad a partir del apoderamiento local
y de la conexin global. Barcelona propone Si la ciudad se transforma a partir de un tions based on local authority and global decisions made in their city. local i de la connexi global. Barcelona proposa transfor- histria, les ciutats es reinventen a cada poca de crisi o
transformarse en una metrpolis autosufi- pacto de los ciudadanos, construyendo en connection. Barcelona is set on becoming When a city is transformed through a mar-se en una metrpolis autosuficient, de barris produc- de canvis culturals i econmics, i per aix sn un lloc per
piedra los ideales de cada momento de la a self-sufficient metropolis, of productive, pact made by the citizens, setting the ideals
ciente, de barrios productivos a velocidad
historia, las ciudades se reinventan en cada
tius a velocitat humana, en el si duna rea metropolitana a la innovaci.
humana, en el seno de un rea metropolitana human-scale neighbourhoods within a hy- for every moment of their history in stone,
hiperconectada y de emisiones cero. Y para poca de crisis o de cambios culturales y per-connected, zero emissions metropolitan it will reinvent itself in every time of crisis
hiperconnectada i demissions zero. I per aix cal introduir
ello se han de introducir nuevos paradig- econmicos, y por eso son un lugar para la area. And that is why new urban paradigms or economic and cultural change, and, as a nous paradigmes urbans que actualitzin el model de ciutat Les ciutats es projecten a partir de la definici dels nous
innovacin.
mas urbanos que actualicen el modelo de
Las ciudades se proyectan a partir de la
need to be introduced to update the, now result, will be a place of innovation. moderna industrial, ja obsolet, i defineixin un nou model paradigmes socials tecnolgics i culturals que es volen
ciudad moderna industrial, ya obsoleto, y obsolete, modern industrial city model and Cities are planned based on the defini-
definan un nuevo modelo para la ciudad de definicin de los nuevos paradigmas sociales per a la ciutat de la societat de la informaci. Aix, veurem incorporar al metabolisme urb, sapliquen en llocs con-
define a new model for a city of the infor- tion of the new social, technological and
la sociedad de la informacin. As, veremos tecnolgicos y culturales que quieren incor-
mation society. Thus, we will see the way cultural paradigms they seek to incorporate com el transport deixa de ser un producte (autombil) per crets en els principals sistemes urbans a partir de projectes
porarse al metabolismo urbano, se aplican
cmo el transporte deja de ser un producto transport ceases to be a product (the car) into the urban metabolism, applied in spe- esdevenir un servei (transport pblic, vehicles compartits, i es construeixen definint escales de relacions funcionals
(automvil) para convertirse en un servicio en lugares concretos en los principales
(transporte pblico, vehculos compartidos, sistemas urbanos a partir de proyectos y se
and become a service (public transport, cific locations in the major urban systems mobilitat elctrica). O com simpulsa la reindustrialitzaci locals o globals. Per actuar a curt termini, s fonamental
shared vehicles, electric mobility). And through projects and constructed by de-
movilidad elctrica). O cmo se impulsa la construyen definiendo escalas de relaciones de les ciutats a partir de la fabricaci digital i el codi obert, definir una visi compartida a llarg termini, de manera que
funcionales locales o globales. Para actuar the way the re-industrialisation of cities is fining scales of local and global functional
reindustrializacin de las ciudades a partir de
promoted based on digital manufacturing interaction. In order to act in the short term, produda als barris i no tan sols en polgons industrials, que treballem, com sempre han fet la ciutat i els ciutadans de
la fabricacin digital y el cdigo abierto, pro- a corto plazo, es fundamental definir una
ducida en los barrios y no solo en polgonos visin compartida a largo plazo, de forma and open source production, developed not it is essential to define a shared vision for shan dentendre com centres dinnovaci industrial. O com Barcelona, sobre la base dun somni social.
industriales, que han de entenderse como que trabajamos, como siempre han hecho only on industrial estates, but in neighbour- the long term, so we can work, as the city la innovaci s un dret dels ciutadans i es transforma en
la ciudad y los ciudadanos de Barcelona, hoods, which need to be seen as centres of and citizens of Barcelona have always done,
centros de innovacin industrial. O cmo la
industrial innovation. on the basis of a social dream.
un servei pblic a travs dels ateneus de fabricaci on es V. G. s arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona
innovacin es un derecho de los ciudadanos basndonos en un sueo social.

216 217
Domtica Nest NestLabs
Un termostato inteligente que
Nest NestLabs
An intelligent thermostat that learns El hogar y los objetos cotidianos Lifx Lifx Labs
Domtica | Home automation
aprende a ajustarse segn los to adjust according to the habits se digitalizan y responden a A travs de connexi Wi-Fi i tecnologia
hbitos de las personas y crea un of people and creates an optimised
horario optimizado a su alrededor. schedule around them.
nuestros deseos, costumbres y LED de gran eficincia energtica,
necesidades personales es pot controlar el color de lentorn des del mbil.
PowerRise per
Roomba iRobot Roomba iRobot a persianes
A travs de un sofisticado sistema Through a sophisticated navigational
Home and everyday objects Hunter Douglas
de navegacin, Roomba es capaz system, Roomba is able to skirt are digitised and respond to our Nest Un sistema que et permet
de evitar escaleras y muebles, around stairs and furniture, identify wishes, habits and needs NestLabs tancar i obrir les
Un termstat persianes des del mbil.
CityHome identificar paredes, detectar suciedad
y evitar cables.
walls, detect dirt and avoid cables.
intelligent que aprn
Vistas isomtricas: a ajustar-se segons
Transformacin dinmica a partir de els hbits de les
Persianas PowerRise Hunter Douglas Shutters PowerRise Hunter Douglas
Vistes isomtriques: sensores de movimiento y sonoridad. persones i crea un
Un sistema que te permite cerrar A system that allows you to close
Transformaci dinmica Isometric views:
y abrir las persianas desde and open the shutters from your horari optimitzat al
a partir de sensors de Dynamic transformation from
el mvil. mobile. seu voltant.
moviment i de sonoritat. motion sensors and sound.
Kevo y SkyBell Kwikset y SkyBell Kevo and SkyBell Kwikset and SkyBell
Sistema inteligente de cierre y Intelligent lock and bell system CityHome
timbre que se conecta desde el mvil that connects to your mobile and MIT Changing Places Group
1. Habitaci 2. Estudi y te permite ver quin est en tu lets you see who is at your door from Un mdul dinmic de 7,5
Habitacin | Bedroom Estudio | Studio puerta desde cualquier lugar. anywhere. m2, que en canviar de con-
figuraci, pot funcionar
LIFX Lifx Labs LIFX Lifx Labs Robot LBR iiwa com un apartament de
A travs de conexin Wi-Fi y tecnolo- Through Wi-Fi connection and KUKA AG dues a tres vegades ms
ga LED de gran eficiencia energtica, energy-efficient LED technology, Aquest bra robtic lleuger gran. Aix s'aconsegueix
se puede controlar el color del entor- you can control the colour of your s'apropa al nostre entorn a travs d'un sistema
no desde el mvil. surroundings from your mobile. quotidi grcies a les sensoritzat de parets
seves avanades capacitats transformables que inclou
CityHome CityHome d'interacci, la seva escala Kevo i Skybell
mobles, emmagatze-
Un mdulo dinmico de 7,5 m2, que A dynamic module of 7.5 m2, that, i les seves corbes. A travs Kwikset i SkyBell
matge, illuminaci i
al cambiar de configuracin, puede by changing configuration, can de set eixos amb sensors Sistema intelligent de
equipaments d'oficina o
funcionar como un apartamento que function as an apartment that independents, s capa tancament i timbre que
per fer exercici.
duplica o triplica su tamao. Se consi- doubles or triples in size. This is d'actuar de forma precisa es connecta des del
gue a travs de un sistema sensoriza- achieved through a sensorised i sensible, i pot aprendre a mbil i et permet veure
do de paredes transformables que system of convertible walls that deixar-se guiar. qui s a la porta des
incluye muebles, almacenaje, ilumi- includes furniture, storage, lighting de qualsevol lloc.
nacin y equipamientos de oficina o and office or exercise equipment.
para hacer ejercicio.

3. Sala d'estar 4. Lavabo Parrot Flower Power Parrot Parrot Flower Power Parrot
Sala de estar | Living room Bathroom Un sistema de sensores que puede A system of sensors that can be
plantarse en los tiestos para planted in flower pots to detect La llar i els objectes quotidians
detectar parmetros clave para el key parameters for growth and es digitalitzen iresponen
crecimiento y el buen estado de las favourable conditions for the plants,
plantas, como la humedad de la tierra, such as soil moisture, fertiliser level, als nostres desitjos, costums
el nivel de fertilizantes, la temperatura
ambiente o la intensidad de la luz.
ambient temperature and light
intensity.
Parrot Flower Power i necessitats personals
Parrot
Un sistema de sensors que es pot
Robot LBR iiwa KUKA AG Robot LBR iiwa KUKA AG plantar als testos per detectar
Este brazo robtico ligero se aproxima This lightweight robotic arm adapts parmetres clau per al creixement
a nuestro entorno cotidiano gracias to our everyday environment i el bon estat de les plantes, com
a sus avanzadas capacidades de thanks to its advanced interaction Roomba iRobot
la humitat de la terra, el nivell de A travs d'un sistema de
interaccin, su escala y sus curvas. capabilities, scale and curves. fertilitzants, la temperatura ambient
Mediante seis ejes con sensores By means of six axes with indepen- navegaci sofisticat, Roomba
o la intensitat de la llum. s capa d'evitar escales i
independientes, es capaz de actuar dent sensors, it is capable of
de forma precisa y sensible, y puede acting accurately and sensitively, mobles, identificar parets,
aprender a dejarse guiar. and can learn to be guided. detectar brutcia i evitar cables.
218 219
Eines digitals per a una major proximitat entre
els ciutadans i els serveis que tenen a l'abast.
Herramientas digitales para una mayor proximidad entre
los ciudadanos y los servicios que tienen a su alcance.
Digital tools for bringing citizens and
the services at their disposal closer together.
Participacin Citizen
ciudadana participation
AMB Tempsbus By-Taxi Bstia Ciutadana Barcelona al mbil
Participaci ciutadana y nuevas formas and new forms
Desenvolupat per:
Desarrollado por: / Developed by:
rea Metropolitana de Barcelona
Desenvolupat per:
Desarrollado por: / Developed by:
TechIDEAS
Desenvolupat per:
Desarrollado por: / Developed by:
Ajuntament de Barcelona
Desenvolupat per:
Desarrollado por: / Developed by:
Ajuntament de Barcelona
i noves formes de producci de produccin of production
Permet conixer en temps real els minuts que falten perqu Permet demanar un taxi amb noms 3 clics. Lapp geoloca- Aplicaci per informar l'Ajuntament de Barcelona de les Accs directe a tots els serveis per a mbil de l'Ajuntament de
els autobusos urbans i metropolitans arribin a les parades. litza lusuari i el sistema li assigna el taxi ms proper. incidncies que hi pugui haver en cada moment des de Barcelona: aplicacions natives, que es poden descarregar des
Permite conocer en tiempo real los minutos que faltan para que los Permite pedir un taxi con solo tres clics. La app geolocaliza al qualsevol punt de la ciutat. del Market, serveis web, SMS i RSS de notcies.
autobuses urbanos y metropilitanos lleguen a las paradas. usuario y el sistema le asigna el taxi ms cercano. Aplicacin para informar al Ayuntamiento de Barcelona sobre las Acceso directo a todos los servicios para mvil del Ayuntamiento de Bar-
It tells in real time how many minutes before the urban or metropoli- For calling a taxi with only three clicks. The app geolocates the user incidencias que pueda haber en cada momento desde cualquier celona: aplicaciones nativas, que pueden descargarse desde el Market,
tan buses arrive at the stop. and the system assigns the nearest taxi. punto de la ciudad. servicios web, SMS y RSS de noticias.
Application for informing the City Council of any incident that may Direct access to all mobile services of the City Council: local applications Vincles BCN
have happened at any time anywhere in the city. that can be downloaded from the Market, web services, SMS and RSS news. Ajuntament de Barcelona
Vincles BCN s un projecte que pretn crear una xarxa
Govern Obert AMB Taxi Barcelona MobileID Infoplatges de confiana que trenqui lallament de les persones
Desenvolupat per: Desenvolupat per: Desenvolupat per: Desenvolupat per: grans i millori la seva seguretat. s un sistema informtic
Desarrollado por: / Developed by: Desarrollado por: / Developed by: Desarrollado por: / Developed by: Desarrollado por: / Developed by: que es pot installar en una tauleta o dispositiu mbil i
Ajuntament de Barcelona rea Metropolitana de Barcelona Ajuntament de Barcelona rea Metropolitana de Barcelona
que permet que la persona gran pugui fer trucades,
Aplicaci de participaci ciutadana de lAjuntament perqu Aplicaci que permet calcular el preu estimat d'un trajecte Permet identificar-se remotament per accedir als serveis en Aplicaci on es pot trobar el que cal saber de les quaranta enviar missatges de veu o saber quina pastilla li toca
les persones simpliquin en les poltiques de la ciutat i en taxi, en condicions normal de trnsit, pel territori metro- lnia de l'Ajuntament de Barcelona i fer trmits a travs dun platges metropolitanes, com ara la localitzaci, els accessos, prendre. La iniciativa ha estat la guanyadora del Bloom-
tinguin accs als representants poltics locals. polit i d'acord amb la tarifa vigent. codi que proporciona l'Ajuntament un cop verificades les els serveis i les installacions, l'estat del mar i la temperatura, berg Mayors Challenge 2014.
Aplicacin de participacin ciudadana del Ayuntamiento para que Aplicacin que permite calcular el precio estimado de un trayecto dades de la identitat. i des d'on es pot comunicar qualsevol tipus d'incidncia.
Vincles BCN
las personas se impliquen en las polticas de la ciudad y tengan en taxi, en condiciones normales de trnsito, por el territorio metro- Permite identificarse remotamente para acceder a los servicios en Aplicacin donde se puede encontrar lo que hay que saber de las
Ayuntamiento de Barcelona
acceso a los representantes polticos locales. politano y de acuerdo con la tarifa vigente. lnea del Ayuntamiento de Barcelona y realizar trmites a travs de cuarenta playas metropolitanas, como la localizacin, los accesos,
Vincles BCN es un proyecto que pretende crear una red de
Application for citizen participation in the City Council, allowing Application that calculates the approximate cost of a taxi ride, in un cdigo que proporciona el Ayuntamiento una vez verificados los los servicios y las instalaciones, el estado del mar y la temperatura,
confianza que rompa el aislamiento de las personas mayores
people to get involved in the politics of the city and have access to normal traffic conditions, for the metropoiltan area, and in accord- datos de la identidad. y desde donde puede comunicarse cualquier tipo de incidencia.
y mejore su seguridad. Se trata de un sistema informtico que
local political representatives. ance with the current rate. Allows remote logging in for accessing the online services of Barce- Application that tells everything theres is to know about the forty met-
puede instalarse en una tableta o dispositivo mvil, y permite FABLAB Smart Citizen
lona City Council and transacting business using a code provided by ropolitan beaches, such as location, access, services and facilities, the Barcelona- IACC IaaC i Hangar
realizar llamadas, enviar mensajes de voz o saber qu pastilla
the Council after verifying the user identity data. state and temperature of the sea, and where you can report an incident.
hay que tomar. La iniciativa ha sido la ganadora del Bloomberg Plataforma online: http://www.smartcitizen.me API: http://api.smartcitizen.me
Mayors Challenge 2014. API: http://api.smartcitizen.me Smart Citizen s una plataforma destinada a generar
TMB App ByHours Barcelona Corre Els fablabs sn tallers de producci i innovaci a petita processos participatius entre ciutadans. Actualment s
Vincles BCN
Desenvolupat per: escala equipats amb eines de fabricaci digital i tecnolo- una de les majors comunitats de monitoritzaci ambien-
Desenvolupat per: Desenvolupat per: Barcelona City Council
Desarrollado por: / Developed by: Desarrollado por: / Developed by: Desarrollado por: / Developed by: gies per la producci dobjectes, prototipus i electrnica. tal. El projecte es basa en principis de geolocalizaci,
Transports Metropolitans de Barcelona ByHours.com Ajuntament de Barcelona Apps BCN Vincles BCN is a project to create a trustworthy network that
breaks the isolation of older people and improves their security. Aquests espais exploren la relaci entre el mn digital i ls dinternet i maquinari i programari lliures per captu-
Les aplicacions mbils apropen els ciu- It is a computer system that can be installed on a tablet or mobile el fsic, i shan convertit en una xarxa global de persones rar dades i generar indicadors mediambientals oberts.
Ofereix tota la informaci del metro i el bus de Barcelona Permet reservar hotels per hores en la majoria de cadenes Ofereix 23 rutes per crrer per la ciutat, amb informaci
tadans a serveis urbans pblics o privats device, and allows the user to make calls, send voice messages or i institucions interessades a popularitzar una nova forma
i serveis de personalitzaci per obtenir la millor ruta de de les principals ciutats europees. L'usuari paga noms per sobre la distancia i la dificultat de cadascuna, i notcies Smart Citizen
transport pblic en cada moment. les hores d'habitaci que necessita i l'hotel pot vendre ms sobre la polluci, el pollen i la meteorologia procedents
que tracten dades en temps real, la qual know which pill to take. The iniciative won the Bloomberg Mayors de producci.
Smart Citizen es una plataforma destinada a generar procesos
habitacions. de dades obertes. cosa afavoreix l'eficincia, la interacci Challenge 2014.
Ofrece toda la informacin del metro y el bus de Barcelona y ser- FABLAB participativos entre ciudadanos. Mediante principios de geolo-
vicios de personalizacin para obtener la mejor ruta de transporte Permite reservar habitaciones de hotel por horas en la mayora de las Ofrece 23 rutas para correr por la ciudad, con informacin sobre la amplificada amb l'entorn i la possibilitat Los fablabs son talleres de produccin e innovacin a pequea es- calizacin, el uso de internet y software y hardware libres, Smart
pblico en cada momento. cadenas de las principales ciudades europeas. El usuario paga solo distancia y la dificultad de cada una, y noticias sobre la polucin, el de compartir recursos. cala equipados con herramientas de fabricacin digital y tecnolo- Citizen captura datos y genera indicadores medioambientales
Provides all the information for the Barcelona metro and bus por las horas que necesita y el hotel puede vender ms habitaciones. polen y la meteorologa procedentes de datos abiertos. gas para la produccin de objetos, prototipos y electrnica. Estos abiertos.
systems, as well as a customised service for obtaining the best Allows the booking of hotel rooms by the hour in most chains in major It offers 23 jogging routes throughout the city, with information on espacios exploran la relacin entre el mundo digital y el fsico, y
public transport route at any given time. European cities. The guest pays only for the hours needed and the the distance and difficulty of each, together with updates on the Las aplicaciones mviles acercan a los Smart Citizen
se han convertido en una red global de personas e instituciones
hotel can sell more rooms. pollution, pollen and weather taken from open data. ciudadanos a servicios urbanos pblicos o Smart Citizen is a platform for generating participatory processes
interesadas en popularizar una nueva forma de produccin.
privados que tratan datos en tiempo real, among citizens. Based on the principles of geolocation, Internet
lo que favorece la eficiencia, la interaccin FABLAB use, and free software and hardware, Smart Citizen captures data
Apparkb WeSmartPark Bicibox amplificada con el entorno y la posibilidad The fablabs are small-scale workshops for production and inno- and generates open environmental indicators.
Desenvolupat per: Desenvolupat per: Desenvolupat per:
de compartir recursos. vation equipped with digital fabrication tools and the technology
Desarrollado por: / Developed by: Desarrollado por: / Developed by: Desarrollado por: / Developed by: for the production of objects, prototypes and electronics. These
Ajuntament de Barcelona WeSmartPark rea Metropolitana de Barcelona
Mobile applications bring citizens closer spaces explore the relationship between the digital and physical
to public or private urban services that worlds, and are part of a global network of individuals and institu-
Mtode de pagament per aparcar en zones blaves i verdes s una xarxa de prquings collaboratius amb ms de Aplicaci per trobar una plaa d'aparcament segur per
que permet estalviar temps i diners a lusuari. 15.000 conductors que ofereix places daparcament al a bicicletes Bicibox i poder comunicar qualsevol tipus
process data in real time. This favours tions interested in popularising a new form of production.
Mtodo de pago para aparcar en zonas azules y verdes que permite millor preu de mercat. d'incidncia en el servei. efficiency, amplified interaction with the
ahorrar tiempo y dinero al usuario. Es una red de parkings colaborativos con ms de 15.000 conducto- Aplicacin para encontrar una plaza de aparcamiento seguro para environment and the ability to share
Method of payment for parking in blue and green zones that saves res que ofrece plazas de aparcamiento al mejor precio del mercado. bicicletas Bicibox y poder comunicar cualquier tipo de incidencia resources.
time and money for the user. A collaborative parking network with over 15,000 drivers that offers en el servicio.
private parking bays at the best market price. Application to find a safe parking place for Bicibox bicycles and

220 which notifies of any problems with the service.


221
Dades urbanes Movilitat
Datos urbanos | Urban data Mobilidad | Mobility
Cada punt digital s una font de dades, Copenhagen Wheel
Cada punto digital es una fuente de datos, Each digital point is a source of data,
les quals, agregades a escala urbana, que, agregados a escala urbana, transfor- which, on an urban scale, transforms
Superpedestrian
Aquesta roda transforma una
transformen la forma dentendre,gestionar man la forma de entender, gestionar y vivir how we understand, manage and live bicicleta convencional en un
i viure a la ciutat. en la ciudad. in the city. vehicle elctric hbrid. Cont
motor, bateries i diversos sen-
sors, connexi Wi-Fi i un sistema
de control integrat. Aprn a
partir del pedaleig i integra el
moviment multiplicant WattStation
la fora de 3 a 10 vegades. Les General Electric
pujades semblen planes i les Els nous vehicles elctrics de-
distncies s'escurcen. manen una nova infraestructura
de recrrega que cal construir
sota els paviments urbans
Live Singapore! Sensors i especificacions tcniques per aconseguir una cobertura
MIT Senseable City Lab Copenhagen Wheel ptima. Els taxis de Barcelona ja
LIVE Singapore! permet accedir a informaci en temps Sensores y especificaciones tcnicas
roda, raigs de la bicicleta comencen a incorporar aquesta
Sensors and technical specifications
real sobre la ciutat a travs d'una plataforma oberta que i carcassa externa
Superpedestrian tecnologia.
recopila, elabora i distribueix dades que reflecteixen rueda, radios de la bicicleta
y armazn externo
l'activitat urbana. Per mitj de laccs a informaci visual wheel, bucycle spokes
and outer frame
i tangible, la gent pot prendre decisions en sincronia amb
el seu entorn i amb el que passa al seu voltant. sensors mediambientals i GPS
sensores medioambientales y GPS
LIVE Singapore! permite acceder a informacin en tiempo real sensors mediambientals i GPS
enviromental sensors and GPS
sensores medioambientales y GPS sensor de rosca bra de fre
sobre la ciudad a travs de una plataforma abierta que recopila, enviromental sensors and GPS
motor sensor de rosca palanca de freno
motor sensor de rosca bra de fre
elabora y distribuye datos que reflejan la actividad urbana. sensor de rosca
torquepalanca
sensorde freno brake lever
Gracias al acceso a informacin visual y tangible, se pueden torque sensor brake lever

tomar decisiones en sincrona con el entorno y con lo que ocurre


alrededor.
LIVE Singapore! provides access to real-time information about
Signature of Humanity the city through an open platform that collects, develops and
Trash Track
MIT Senseable City Lab distributes data reflecting urban activity. Thanks to access to MIT Senseable City Lab engranatges carcassa esttica
A mesura que les tecnologies digitals esdevenen part del visual and tangible information, it is possible to make decisions Tenim molta informaci sobre la cadena de subministra- engranatges
carcassa giratria
nodecarcassa
internesttica armazn esttico
node intern engranajes armazn esttico static frame
nostre entorn, les dades de les xarxes de telecomunicacions in sync with the environment and what is happening. ment, per no tanta sobre qu passa quan ens desfem carcassa giratria armazn
bateries giratorio
engranajes nodo interno
nodo interno
static frame
internal node gears
armazn giratorio rotaryinternal
framenode gears
ens permeten entendre millor el comportament hum. de bns quotidians. A partir d'uns simples sensors bateries
bateras
rotarybateras
frame
battery
L'exploraci d'aquestes dades ofereix noves perspectives descobrim els patrons de transport de les deixalles cap battery

i revela caracterstiques d's i patrons dinmics a escala als centres de reciclatge i els abocadors locals, nacionals
individual i collectiva. i internacionals.
A medida que las tecnologas digitales forman parte de nuestro Tenemos mucha informacin sobre la cadena de suministro, pero
entorno, los datos de las redes de telecomunicaciones nos permiten no tanta sobre qu ocurre cuando nos deshacemos de bienes
entender mejor el comportamiento humano. La exploracin de cotidianos. A partir de unos simples sensores descubrimos los
estos datos ofrece nuevas perspectivas y revela caractersticas de patrones de transporte de los residuos hacia los centros de reci-
uso y patrones dinmicos a escala individual y colectiva. claje y los vertederos locales, nacionales e internacionales.
As digital technologies become part of our environment, the We have a lot of information on the supply chain, but not so
data from telecommunication networks allow us to better unders- much about what happens when we dispose of everyday goods.
tand human behaviour. The exploration of these data provides With some simple sensors we can discover patterns in the Underworlds MIT Senseable City Lab
new perspectives and reveals characteristics of use and dynamic transportation of waste to recycling centres and local, national A travs de les aiges residuals podem obtenir un gran volum
patterns at individual and collective levels. and international landfill sites. dinformaci sobre l'epidemiologia de les nostres ciutats
en temps real. Amb una infraestructura adequada es poden
recopilar dades rellevants per avanar en el camp de la salut
pblica amb mesures preventives i de resilincia.
222 223
MOVILIDAD MOBILITY
La mobilitat esdev elctrica Sensoritzaci urbana Una nueva infraestructura
de sensores se instala en el
A new infrastructure of
sensors installed in the urban
i dinmica, de conducci Sensorizacin urbana entorno urbano y crea nuevas environment creates new
Copenhagen Wheel (objeto) Copenhagen Wheel (object)
autnoma i amb serveis per
Superpedestrian
Esta rueda transforma una bici-
Superpedestrian
This wheel transforms a conven- compartir Sensoritzaci urbana eficiencias para lograr una
mayor sostenibilidad
efficiencies for achieving
greater sustainability
cleta convencional en un vehculo tional bicycle into a hybrid electric
elctrico hbrido. Contiene motor, vehicle. It contains an engine,
bateras y varios sensores, cone- batteries and various sensors, a
xin Wi-Fi y un sistema de control Wi-Fi connection and an integrated Skycall (Objecte)
integrado. Aprende a partir del control system. It learns from MIT Senseable. City Lab
pedaleo e integra el movimiento the pedalling and integrates the La tecnologia dels Radomo
multiplicando la fuerza de 3 a 10 movement, multiplying the force by SENSORIZACIN URBANA URBAN SENSOR SYTEMS
drones es reinventa en Ajuntament de Barcelona
veces. Las subidas parecen llanas a factor of 3 to 10 times. Hills are benefici dels ciutadans Alguns elements urbans, Underworlds Underworlds
y las distancias se acortan. made to seem flat and distances
shorter.
per navegar en entorns Una nova infraestructura com ara els fanals, MIT Senseable City Lab MIT Senseable City Lab
sequipen amb sensors i
CityCar (objeto) (video)
complexos i poder
actuar de forma sincro-
de sensors sinstalla a proveeixen connexi Wi-Fi
A travs de las aguas residuales
podemos obtener un gran volumen
Through wastewater we can get
a great deal of information on
CityCar (object) (video)
Inspirado en la tecnologa aeroes-
pacial, el CityCar es un coche Inspired by aerospace technology,
nitzada com a agents lentorn urb i crea noves als ciutadans, alhora de informacin sobre la epide- the epidemiology of our cities
que faciliten la recollida
elctrico que se dobla, gira sobre the CityCar is an electric car that CityCar (objecte) (vdeo) actius de l'ecosistema.
eficincies per assolir una dedades dels sensors
miologa de nuestras ciudades en
tiempo real. Con una infraestruc-
in real time. With an adequate
infrastructure data can be collected
s mismo y puede conducirse de folds, turns in on itself and can MIT Changing Places Group
forma autnoma. Los mdulos de drive itself autonomously. Modules Inspirat en la tecnologia aeroespacial, el major sostenibilitat del voltant. tura adecuada pueden recopilarse for advancing the field of public
ruedas de control independiente fa- of independently controlled wheels CityCar es un cotxe elctric que es datos relevantes para avanzar health, applying both preventive
cilitan la eliminacin de elementos facilitate the removal of traditional doblega, gira sobre ell mateix i es pot en el campo de la salud pblica and resilience measures.
motrices tradicionales como el mo- motor elements such as the petrol conduir de forma autnoma. Els mduls aplicando medidas preventivas y de
tor de gasolina, las transmisiones engine, transmission and gearbox. de rodes de control independent fan pos- resiliencia.
y las cajas de cambio. Se libera as This liberates space for the folding sible l'eliminaci d'elements motrius
espacio para los ejes de doblaje, lo axles, allowing three CityCars to tradicionals com el motor de gasolina, les Radomo (video) Radome (video)
que permite agrupar tres CityCars occupy a single parking space. Ayuntamiento de Barcelona Barcelona City Council
transmissions i les caixes de canvi.
en una nica plaza de parking. Algunos elementos urbanos, como Some urban elements, such as
Sallibera aix espai per als eixos de do-
Skycall (object) las farolas, se equipan con sensores streetlights, are equipped with
blegament, que permeten agrupar tres
Skycall (objeto) MIT Senseable City Lab y proporcionan conexin Wi-Fi a los sensors and provide Wi-Fi to
CityCars en una nica plaa
MIT Senseable City Lab Drone technology benefits citizens ciudadanos, a la vez que facilitan la citizens, while facilitating the
daparcament.
La tecnologa de los drones se by helping them to navigate recogida de datos de los sensores collection of data from adjacent
reinventa en beneficio de los ciu- complex environments and perform adyacentes. sensors.
dadanos para navegar en entornos in sync as active agents of the
complejos y poder actuar de ecosystem. U-Spot (objeto)
forma sincronizada como agentes Urbiotica U-Spot (object)
activos del ecosistema. WattStation Este sensor de parking inalmbrico Urbiotica
U-Dump
General Electric detecta la ocupacin y la duracin This wireless parking sensor
Urbiotica
WattStation The new electric vehicles require de cada estacionamiento y permite detects the presence and duration
A travs d'ultrasons, aquest of each parked vehicle and allows
General Electric a new charging infrastructure to be la monitorizacin en tiempo real y
sensor s capa de mesurar la optimizacin de los servicios de real-time monitoring and optimisa-
Los nuevos vehculos elctricos exi- built under the urban pavements U-Spot (objecte) el nivell d'emplenament
gen una nueva infraestructura de for optimal coverage. Barcelona's aparcamiento y trnsito, con bene- tion of parking and transit services,
La movilidad es elctrica y dinmi- Urbiotica dels contenidors. Per mitj ficios para los propios servicios y with benefits for both the provider
recarga que debe construirse bajo taxis are beginning to incorporate Aquest sensor de prquing dones que capten el volum
los pavimentos urbanos para lograr this technology. ca, de conduccin autnoma y con para los ciudadanos. and the citizens.
sense fil detecta l'ocupaci de residus dins del conteni-
una cobertura ptima. Los taxis de servicios para compartir i la durada de cada apar- dor, es coneixen valors com
Barcelona ya empiezan a incorporar U-Dump U-Dump
esta tecnologa.
Mobility is electric and dynamic, cament, i fa possible la ara el nivell demplenament, Urbiotica Urbiotica
with autonomous driving and monitoritzaci en temps real si hi ha olors inusuals o si, A travs de ultrasonidos, este Using ultrasound, this sensor is
i loptimitzaci dels serveis per exemple, sha produt sensor es capaz de medir el nivel capable of measuring the content
services for sharing una combusti.
daparcament i de trnsit, de llenado de los contenedores. level of refuse containers.
amb beneficis tant per als Por medio de ondas que captan Through waves that capture the
mateixos serveis com per el volumen de residuos dentro del volume of waste in the container,
als ciutadans. contenedor, se puede saber si est you can tell if it is full, detect any
lleno, si hay olores inusuales o si, unusual smells or if, for example,
por ejemplo, se ha producido una there is a fire.
combustin.

224 225
EL METABOLISMO
METROPOLITANO
THE METROPOLITAN
METABOLISM EL METABOLISME
METROPOLIT
La ciudad es el hbitat principal de la The city is the main habitat of the
especie humana; ms de la mitad de los human species; over half of humanity
humanos viven en una conurbacin lives in an urban conurbation.
urbana. La ciudad es un espacio fsico, The city is a physical space, but above
pero sobre todo es un espacio funcio- all it is a functional space. Daily life
nal. La vida cotidiana se desarrolla y se develops and is maintained thanks
mantiene gracias a los flujos constantes to the constant flow of food, raw
de alimentos, materias primas, energa, materials, energy, water and people.
agua y tambin personas. Todo ello All this generates manufactured
genera productos manufacturados, products, waste and emissions.
residuos y emisiones. Este ciclo perma- This permanent cycle is the metro-
nente es el metabolismo metropolitano. politan metabolism. When we do not
Cuando no prestamos suficiente aten- pay enough attention, environmental
cin, aparecen disfunciones ambienta- dysfunctions appear and our quality
les y disminuye nuestra calidad de vida. of life diminishes. The optimal
El funcionamiento ptimo de la ciudad functioning of the city helps reduce La ciutat s lhbitat principal de lespcie humana; ms de la
ayuda a reducir las emisiones y su im- emissions and their impact on climate meitat dels humans viuen en una conurbaci urbana. La ciutat
pacto en el cambio climtico. change.
s un espai fsic, per sobretot s un espai funcional. La vida
quotidiana shi desplega i shi mant grcies als fluxos cons-
tants daliments, matries primeres, energia, aigua i tamb
persones. Tot plegat genera productes manufacturats, residus
i emissions. Aquest cicle permanent s el metabolisme metro-
polit. Quan no hi parem prou atenci, apareixen disfuncions
ambientals i disminueix la nostra qualitat de vida. El funcio-
Carles Conill, Pablo Martnez, Mar Santamara,
nament ptim de la ciutat ajuda a reduir les emissions i el seu
Frederic Ximeno i Equip PDU-AMB impacte en el canvi climtic.

226 227
Els sistemes del cos hum Les xarxes sobre Aigua q
ATLS

i els sistemes urbans


02.1

el territori de l'AMB
Agua | Water

Aparell respiratori
Los sistemas del The systems of Aparato respiratorio
Respiratory system Las redes The networks
cuerpo humano y the human body sobre el territorio on the territory
los sistemas urbanos and urban systems del AMB of the AMB

Sistema
esqueltic
Sistema
esqueltico
Skeletal system

Electricitat q
ATLS
02.2
Gas/Hidrocarburs
Aparell circulatori Electricidad | Electricity Gas/Hidrocarburos | Gas/Hydrocarbons
Aparato circulatorio
Si lsser hum s un organisme complex, amb un Cardiovascular
apparatus
metabolisme encarregat de processar i transformar
els aliments en energia, depurar i excretar txics, Sistema
muscular
i capturar loxigen necessari per als processos vitals, Sistema
muscular
la ciutat s un sistema integrat per molts sistemes Muscular
system
diferents (transport, residus, energia, aigua, etc.) que
fan funcions diverses.
Si el ser humano es un organismo While the human being is a
complejo, con un metabolismo complex organism, with a metab-
encargado de procesar y trans- olism responsible for processing
formar los alimentos en energa, and converting food into energy, Sistema
Aparell excretor nervis
depurar y excretar txicos, y cap- purifying and excreting toxic
Residus Telecomunicacions
Aparato excretor Sistema q q
turar el oxgeno necesario para waste, and capturing the oxygen Excretory apparatus nervioso ATLS ATLS
Nervous 02.3 02.4
los procesos vitales, la ciudad es necessary for life processes, the system
Residuos | Waste Telecomunicaciones | Telecommunications
un sistema integrado por muchos city integrates many different
sistemas distintos (transporte, systems (transportation, waste, Aparell reproductor
residuos, energa, agua, etc.) que energy, water, etc.) that perform Aparato reproductor
Reproductive system
realizan funciones diversas. various functions.

Aparell digestiu
Aparato digestivo
Digestive system

228 229
El metabolisme urb Com funciona el metabolisme metropolit a escala urbana?
El carrer s el suport de la vida urbana per tamb de les seves
i els cicles a lAMB infraestructures, que se situen tant en la superfcie com en el
Aigua Electricitat subsl. Aquestes infraestructures daigua, energia, residus o
El metabolismo urbano The urban metabolism Agua / Water Electricidad / Electricity
transport sintegren en les faanes i cobertes dels habitatges,
y los ciclos en el AMB and the cycles in the AMB Captaci daigua Energia elctrica exgena AMB en galeries subterrnies o en els espais pblics.
Captacin de agua Energa elctrica exgena AMB
Water collection Exogenous electricity AMB Els diversos fluxos daigua, energia i residus es distribueixen al
Distribuci daigua potable

Energia elctrica renovable generada AMB
llarg del territori metropolit dacord amb uns cicles propis
Distribucin de agua potable Energa elctrica renovable generada AMB per a cada sistema, generalment integrats i circulars. Per exem-
Distribution of drinking water Generated renewable electricity AMB
ple, cada any lAMB genera a lentorn d1,4 milions de tones

Emmagatzematge daigua potable
Almacenamiento de agua potable Gas i hidrocarburs de residus que es recullen en contenidors, deixalleries i punts
Storage of drinking water Gas e hidrocarburos / Gas and hydrocarbons verds. El 35% es recull selectivament i es tracta per retornar-lo
Pous daigua fretica Gasoducte al mercat en forma de material recuperat. La matria orgnica i


Pozos de agua fretica
Groundwater wells


Gasoducto
Gas pipeline
la fracci resta tamb es reutilitzen de manera que, finalment,
noms un 5,4% dels residus generats acaba al dipsit controlat.
Emissaris daigua depurada Oleoducte
Emisarios de agua depurada Oleoducto
Cmo funciona el metabolismo metropolitano a escala urbana? La calle es el
Outlets for purified water Oil pipeline
soporte de la vida urbana pero tambin de sus infraestructuras, que se sitan
Collectors daigua residual tanto en la superficie como en el subsuelo. Estas infraestructuras de agua, energa,
Colectores de agua residual Telecomunicacions residuos o transporte se integran en las fachadas y cubiertas de las viviendas,
Wastewater collectors Telecomunicaciones / Telecommunications
en galeras subterrneas o en los espacios pblicos.
Xarxa daigua regenerada Xarxa troncal Los varios flujos de agua, energa y residuos se distribuyen a lo largo del territorio
Red de agua regenerada Red troncal
Reclaimed water network Core network
metropolitano de acuerdo con unos ciclos propios para cada sistema, general-
mente integrados y circulares. Por ejemplo, cada ao el AMB genera alrededor de
Xarxa de distribuci 1,4 millones de toneladas de residuos que se recogen en contenedores, centros
Residus Red de distribucin
Residuos / Waste Distribution network de recogida y puntos verdes. El 35% se recoge selectivamente y se trata para
devolverlo al mercado en forma de material recuperado. La materia orgnica y la
Materials i recursos fraccin resto tambin se reutilizan de modo que, finalmente, solo un 5,4% de los
Materiales y recursos
residuos generados acaba en el depsito controlado.
Materials and resources

Recollida reciclable How does the metropolitan metabolism function on an urban scale? The street
Recogida reciclable is the support of urban life but also of its infrastructures, which are located both
Collection of recyclables
above and below ground. These infrastructures for water, energy, waste and
Recollida resta transport are integrated into the facades and roofs of the houses, in underground
Recogida resto galleries and in public spaces.
Collection of the rest
The various flows of water, energy and waste are distributed throughout the
Rebuig metropolitan territory in accordance with specific cycles for each system, usually
Residuos
integrated and circular. For example, each year the AMB generates about 1.4
Refuse
million tons of waste collected in containers, refuse centres and recycling centres.
35% is selectively collected, treated and returned to the market in the form of
recycled material. The organic matter and residual fraction are also reused such
that, finally, only 5.4% of the waste generated ends up in landfills.

230 231
232 233
q
ATLS
02
Per fer funcionar el metabolisme metropolit cal transportar
els recursos des dels llocs de generaci (localitzats a prop
o lluny) als llocs de consum (distributs pel territori). Laigua
utilitzada i els residus produts shan de concentrar per mi-
nimitzar el rebuig i tractar-los per retornar-los al medi amb
seguretat. Per aix, cal una xarxa mallada adaptada al terri-
tori metropolit, composta de grans canonades subterrnies
danada i tornada, dipsits, lnies elctriques, plantes de
tractament i torres de comunicaci, i connectada a una xarxa
capillar que arriba a cada cantonada i a cada llar.

Para hacer funcionar el metabolismo For the metropolitan metabolism to


metropolitano hay que transportar function, resources must be transport-
los recursos desde los lugares de ed from their generation sites
generacin (localizados cerca o lejos) (located near or far) to the places of
a los lugares de consumo (distribuidos consumption (distributed throughout
por el territorio). El agua utilizada y los the territory). Used water and refuse
residuos producidos deben concen- must be concentrated to avoid any
trarse para minimizar los residuos y waste, then treated so they can be
tratarlos para devolverlos al medio con returned safely to the environment.
seguridad. Para ello, existe una red To do this, it is necessary to have a
mallada adaptada al territorio metropo- grid network adapted to the metro-
litano, compuesta de grandes tuberas politan territory, composed of large
subterrneas de ida y vuelta, depsitos, subterraneous pipes in every direction,
lneas elctricas, plantas de tratamiento water tanks, power lines, treatment
y torres de comunicacin, y conecta- plants and communication towers, all
da a una red capilar que llega a cada connected to a capillary network that
esquina y a cada hogar. reaches every corner and every home.

234 235
Comportament de la xarxa daigua Comportamiento de la red de agua Behaviour of the water network
01 am Cabal mx Cabal mn 06 am Cabal mx Cabal mn 08 am Cabal mx Cabal mn 01 pm Cabal mx Cabal mn 08 pm Cabal mx Cabal mn 11 pm Cabal mx Cabal mn
Caudal mx | Max. flow Caudal mn | Min. flow Caudal mx | Max. flow Caudal mn | Min. flow Caudal mx | Max. flow Caudal mn | Min. flow Caudal mx | Max. flow Caudal mn | Min. flow Caudal mx | Max. flow Caudal mn | Min. flow Caudal mx | Max. flow Caudal mn | Min. flow
1.133,80 l/s 0,98 l/s 2.496,70 l/s 2,16 l/s 5,234,10 l/s 4,53 l/s 3.695,80 l/s 3,20 l/s 4.085,00 l/s 3,54 l/s 2.428,20 l/s 2,10 l/s

Comportament de la xarxa d'electricitat Comportamiento de la red de electricidad Behaviour of the electricity grid
03 am Consum mig Consum mig/habitant 06 am Consum mig Consum mig/habitant 10 am Consum mig Consum mig/habitant 02 pm Consum mig Consum mig/habitant 08 pm Consum mig Consum mig/habitant 12 pm Consum mig Consum mig/habitant
Consum medio Consumo medio/habitante Consum medio Consumo medio/habitante Consum medio Consumo medio/habitante Consum medio Consumo medio/habitante Consum medio Consumo medio/habitante Consumo medio Consumo medio/habitante
Average consumption Average consumption/capita Average consumption Average consumption/capita Average consumption Average consumption/capita Average consumption Average consumption/capita Average consumption Average consumption/capita Average consumption Average consumption/capita
394 MW 122 W/h. 3.005 MW 928 W/h. 2.004 MW 619 W/h. 2.488 MW 768 W/h. 2.492 MW 769 W/h. 490 MW 151 W/h.

Comportament de la xarxa de residus Comportamiento de la red de residuos Metropolitan waste network


Residus indiferenciats Orgnic Orgnico | Organic Vidre Vidrio | Glass Residu Voluminos Envasos Envases | Packaging Paper Papel | Paper
Residuos indiferenciados | Undifferentiated waste Tones mx Tones mn Tones mx Tones mn Residuo voluminoso | Bulky waste Tones mx Tones mn Tones mx Tones mn
Toneladas mx | Max. tonnage Toneladas mn | Min. tonnage Toneladas mx | Max. tonnage Toneladas mn | Min. tonnage Tones mx Tones mn Toneladas mx | Max. tonnage Toneladas mn | Min. tonnage Toneladas mx | Max. tonnage Toneladas mn | Min. tonnage
Tones mx Tones mn
Toneladas mx | Max. tonnage Toneladas mn | Min. tonnage 41.547,16 t/any 102,98 t/any 8.179,18 t/any 31,08 t/any Toneladas mx | Min. tonnage Toneladas mn | Min. tonnage 6.246,44 t/any 54,38 t/any 16.905,01 t/any 1.736,1 t/any
73.387,53 t/any 0,62 t/any 7.550,98 t/any 6,96 t/any

236 237
Les infraestructures Deixalleria
Vall d'Hebron
Planta de triatge
Gav-Viladecans
Residus
Residuos | Waste
del metabolisme metropolit
Las infraestructuras The infrastructures
del metabolismo of the metropolitan
metropolitano metabolism

Planta de compostatge Planta de valoritzaci


Torrelles energtica
Sant Adri de Bess
Ms de 45 ha destinadas
Ms de 45 ha al tratamiento de residuos
destinades al tractament Over 45 ha set aside
dels residus for waste treatment

75 Deixalleries Centros de recogida Refuse centres

2 Plantes de
compostatge
Plantas
de compostaje
Composting
plants
Planta de triatge ECOPARC 4
Gav-Viladecans Hostalets de Pierola 3 Plantes de triatge Plantas de seleccin
de residuos
Waste sorting
plants

1 Planta de gesti
de voluminosos
Planta de gestin
de voluminosos
Management plant
for bulky waste

1 Planta de valoritzaci
energtica
Planta de
valorizacin
Energy
recovery plant
energtica

4 Ecoparcs Ecoparques Ecoparks

238 239
Subministre ETAP Electricitat Central trmica
de cicle combinat
i sanejament d'aigua Sant Joan Desp Electricidad | Electricity
Bess
Subministro Water supply
y saneamiento and sanitation
de agua

13 Estacions de tractament
d'aigua potable (ETAP)
Estaciones
de tratamiento de
Drinking water
purification
agua potable plants (DWPP)

1 Dessalinitzadora Desalinizadora Desalination


plant Dessalinitzadora Subestaci elctrica
7 Estacions depuradores
daigua residual (EDAR)
Estaciones
depuradoras de
Wastewater
treatment
Llobregat Sant Boi de Llobregat
agua residual plants (WWTP)
Ms de 550 km de lneas
Ms de 550 km elctricas de alta tensin
de lnies elctriques Over 550 km of hight
Xarxa principal amb ms de 200 km de canonada dalta tensi voltage power line
Red principal con ms Main network with over
de 200 km de tuberas 200 km of pipelines

2 Centrals trmiques
de cicle combinat
Estaciones
de tratamiento de
Combinated
cycle power
agua potable station

50 Subestacions
elctriques
Subestaciones Power

EDAR elctricas substations


Placa fotovoltaica Aerogenerador
Montcada Frum Barcelona El Prat
En el territori de lrea metro- En el territorio del rea metropolitana
tambin se concentran varias centrales e
politana tamb shi concentren instalaciones productoras de electricidad,
con una potencia instalada muy inferior,
diverses centrals i installacions pero que utilizan como energa primaria
productores delectricitat, amb las energas renovables no consumibles.
una potncia installada molt The metropolitan area is also home to
a number of power stations and electricity
inferior, per que utilitzen com generation facilities with a much lower
a energia primria les energies installed capacity, but which use
non-consumable renewable energies as
renovables no consumibles. a primary energy source.
240 241
Gas/hidrocarburs Telecomunicacions
Gas/Hidrocarburos | Gas/Hydrocarbons Telecomunicaciones | Telecommunications

Regasificadora
Port Barcelona

Installacions
d'hidrocarburs
Port Barcelona
Ms de 165 ha de superficie
Ms de 165 ha de almacenamiento
de superfcie Over 165 ha of land
demmagatzematge used for storage
Ms de 4.000 antenes de telefonia mbil
Ms de 4.000 antenas Over 4,000 mobile Torre Collserola Torre de Montjuc
1 Regasificadora al port Regasificadora
en el puerto
Regasification
plant at the port
de telefona mvil phone masts

2 Installacions
d'hidrocarburs al port
Instalaciones
de hidrocarburos
Hydrocarbon
facilities Torre de comunicacions des Serveix com a centre de
en el puerto at the port and de la qual es fan la majoria telecomunicacions i, a ms,
i l'aeroport y el aeropuerto airport
d'enllaos audiovisuals de l'rea sha convertit en una fita
Metropolitana de Barcelona i de arquitectnica dalt valor
A part de la gran superfcie Adems de la gran superficie que se
la resta de la provncia. simblic per a Barcelona.
necesita para almacenar hidrocarburos y
que es necessita per emmagat- Torre de comunicaciones desde la que se Sirve como centro de telecomunica-
gas, hay que tener presente el impacto
zemar hidrocarburs i gas, cal que genera en el territorio el soterramiento realizan la mayora de los enlaces audio- ciones y, adems, se ha convertido
tenir tamb present limpacte de las grandes caeras de transporte. visuales del rea Metropolitana de Barcelo- en un hito arquitectnico de alto valor
que genera en el territori el na i del resto de la provincia.. simblico para Barcelona.
Aside from the large area of land needed
soterrament de les seves grans for the storage of hydrocarbons and
Telecommunications tower responsible for Serves as a telecommunications
canonades de transport. providing the majority of the audiovisual centre and has also become an
gas, the impact on the region resulting
links for the metropolitan area and the rest architectural landmark which is highly
from laying large transport pipelines
of the province. emblematic for Barcelona.
underground must also be considered.
242 243
El repte del canvi climtic El reto del cambio The challenge of climate
i la salut mediambiental climtico y la salud change and
medioambiental environmental health

Para hacer frente al cambio To address climate change


climtico y mejorar la salud and improve environmental
Per fer front al canvi climtic i millorar
medioambiental, el AMB health, the AMB is working
la salut mediambiental, lAMB impulsa impulsa siete objetivos towards achieving 7 civic
set objectius ciutadans: ciudadanos: goals:

1 Rehabilitaci urbana:
redueix el consum denergia
Rehabilitacin urbana:
reduce el consumo de energa
Urban rehabilitation:
Reduced energy consumption

2 Mobilitat sostenible:
menys combustibles fssils
Movilidad sostenible:
menos combustibles fsiles
Sustainable Mobility:
Fewer fossil fuels

3 Ms energies renovables:
menys combustibles fssils
Ms energas renovables:
menos combustibles fsiles
More renewable energies:
Fewer fossil fuels La conscincia ciutadana
i el disseny del territori metropolit
sn imprescindibles
4 Millora de la qualitat de laire:
un pla amb 70 mesures
Mejora de la calidad del aire:
un plan con 70 medidas
To improve air quality:
A plan with 70 measures
per resoldre aquests reptes.

La conciencia ciudadana Public awareness

5 Menys contaminaci acstica:


una ciutat on es preservin la conversa
Menos contaminacin acstica:
una ciudad en la que se preserven
Less noise pollution:
A city where conversation
y el diseo del territorio
metropolitano son imprescindibles
and the design of the metropolitan
area are essential for
la conversacin y el descanso and rest are preserved para resolver estos retos. meeting these challenges.
i el descans

6 Aigua per beure de bona qualitat


i abocaments sense contaminants
Agua para beber
de buena calidad y vertidos
Good quality drinking water
and industrial discharges free
sin contaminantes of pollutants

7 Conservaci dels ecosistemes


naturals i els parcs
Conservacin de los ecosistemas
naturales y los parques
Conservation of natural
ecosystems and parks

244 245
METRPOLIS
BARCELONA: UN POLO
METROPOLIS
BARCELONA: A CAPITAL METRPOLIS BARCELONA:
UN POL CAPITAL A EUROPA
CAPITAL EN EUROPA POINT IN EUROPE
El rea Metropolitana de Barcelona The Barcelona Metropolitan Area
tiene un papel relevante en el contexto plays a leading role in the context
europeo. Su posicin geogrfica estra- of Europe. Its strategic geographic
tgica y su peso poblacional se poten- position and population density
cian a travs de las redes de transporte are supported by a network of trans-
(tren, carretera, barco y avin) y de port (railway, road, sea and air) and
comunicaciones, que la interconectan communications that interconnects
con las principales reas metropolita- it to the other main metropolitan
nas del continente. Estos conjuntos de areas on the continent. These sets
ciudades se agrupan segn varios of cities are grouped according to
modelos espaciales y cubren un territo- various spatial models and occupy
rio especfico que, en el caso del a specific territory that, in the case
AMB, se concentra en el arco medite- of the AMB, is located on the Medi-
rrneo. A escala mundial, Barcelona terranean arc. Globally, Barcelona
ocupa una posicin lder como lugar enjoys a leading position as a place Lrea Metropolitana de Barcelona t un paper rellevant dins
de produccin e investigacin, destino for production and research, and as del context europeu. La seva posici geogrfica estratgica i
turstico, centro de negocios, polo a tourist destination, business cen- el seu pes poblacional es potencien a travs de les xarxes de
cultural y de innovacin, y puerto tre, cultural and innovative hub, transport (tren, carretera, vaixell i avi) i de comunicacions, que
comercial y de ocio. and commercial and leisure harbour.
la interconnecten amb les principals rees metropolitanes del
continent. Aquests conjunts de ciutats sagrupen segons diver-
sos models espacials i cobreixen un territori especfic que, en el
cas de lAMB, es concentra en larc mediterrani. A escala mun-
dial, Barcelona ocupa una posici lder com a lloc de producci
Pablo Martnez, Mar Santamara
i recerca, destinaci turstica, centre de negocis, pol cultural i
i Equip PDU-AMB dinnovaci, i port comercial i de lleure.

246 247
1. Ciudades y regiones europeas con 1. European regions and cities 1. Ciutats i regions europees amb Barcelona i la seva rea metropolitana
mejores perspectivas de futuro, 2014-2015 with best future prospects, 2014-15 millors perspectives de futur, 2014-2015
fDi Magazine. European Cities fDi Magazine. European Cities fDi Magazine. European Cities 1
al capdavant d'Europa i el mn
and Regions of the Future and Regions of the Future and Regions of the Future Barcelona, al capdavant de l'AMB,
Londres London Londres 2 encapala el rnquing mundial pel que fa
2. Mejores escuelas de negocios 2. Best European Business Schools, 2. Millors escoles de negocis
europeas, 2013 2013 europees, 2013 al nombre de creueristes i congressistes.
Financial Times Financial Times Financial Times Alhora, comparteix aquest podi en nom-
Pars Paris Pars 3
3. Calidad de vida y prosperidad 3. Quality of life and urban prosperity, 3. Qualitat de vida i prosperitat
brosos ndexs amb ciutats com Madrid,
urbana, 2012 2012 urbana, 2012 Pars, Londres, Amsterdam i Berln.
State of Worlds Cities 2012-2013. State of Worlds Cities 201213. State of Worlds Cities 2012-2013.
UN-Habitat UN-Habitat UN-Habitat Barcelona y su rea metropolitana al frente
Tokio Tokio Tquio
4 de Europa y el mundo
4. Ciudad europea con mejor calidad 4. European city with best quality 4. Ciutat europea amb millor qualitat Barcelona, al frente del AMB, encabeza el ranking
de vida para los trabajadores of life for workers de vida per als treballadors mundial en nmero de cruceristas y congresistas.
Cushman & Wakefield European Cities Monitor 2011 Cushman & Wakefield European Cities Monitor 2011 Cushman & Wakefield European Cities Monitor 2011
Barcelona Barcelona Barcelona
A su vez, comparte el podio en numerosos
ndices con ciudades como Madrid, Pars, Londres,
5. Ciudades europeas segn el nmero 5. European cities in terms of number 5. Ciutats europees segons el nombre
de cruceristas, 2010 of cruise passengers, 2010 de creueristes, 2010 msterdam y Berln.
Cruise Insight 2011 Cruise Insight 2011 Cruise Insight 2011
5 Barcelona and its metropolitan area
Barcelona Barcelona Barcelona
at the forefront of Europe and the world
6. Principales aeropuertos europeos 6. Leading European airports in terms 6. Principals aeroports europeus
por volumen de pasajeros of volume of passengers per volum de passatgers
Barcelona, together with the AMB, ranks number
AENA & Airports Council International. AENA & Airports Council International. AENA & Airports Council International. one in the world in terms of number of cruise
Airport Traffic Report 2012 Airport Traffic Report, 2012 Airport Traffic Report, 2012 passengers and congress attendants. It also shares
Londres London Londres the podium in numerous indexes with cities such
7. Inversin extranjera directa 7. Direct foreign investment in Europe 7. Inversi estrangera directa a Europa as Madrid, Paris, London, Amsterdam and Berlin.
en Europa por regiones urbanas, 2014 by urban region, 2014 per regions urbanes, 2014
Ernst & Young's, European Investment Ernst & Young, European Investment Ernst & Young's, European investment 6
Monitor 2014 Monitor 2014 Monitor 2014
Londres London Londres
8. 10 primeras Smart Cities en Europa, 2013 8. Top 10 Smart Cities in Europe, 2013 8. 10 primeres Smart Cities a Europa
Fast Company, The Smartest Cities in Europe Fast Company. The Smartest Cities in Europe Fast Company, the Smartest Cities in Europe
Copenhague Copenhagen Copenhaguen
9. Principales ciudades de Europa en 9. Leading European cities in terms 9. Principals ciutats d'Europa pel
produccin cientfica, 2012 of scientific production, 2013 que fa a la producci cientfica, 2012
CPSV-UPC, datos del SCI (Science Citation Index) CPSV-UPC, data from SCI (Science Citation Index) CPSV-UPC, dades de l'SCI (Science Citation Index) 7
Londres London Londres
10. Principales ciudades del mundo en 10. Leading world cities in terms 10. Principals ciutats del mn en
nmero de participantes en congresos of number of international congress nombre de participants en congressos
internacionales, 2014 attendants, 2014 internacionals, 2014
International Congress and Convention Association International Congress and Convention Association International Congress and Convention Association
Barcelona Barcelona Barcelona
11. Mejores ciudades europeas para 11. Best European cities for shopping, 11. Millors ciutats europees per 8
las compras, 2011 2011 a les compres, 2011
The Globe Shopper Index (EIU) The Globe Shopper Index (EIU) The Globe Shopper Index (EIU)
Londres London Londres
12. Mejores ciudades europeas para 12. Best European cities for business, 12. Millors ciutats europees per
los negocios, 2011 2011 als negocis, 2011 9
Cushman & Wakefield European Cities Cushman & Wakefield European Cities Cushman & Wakefield European Cities
Monitor 2011 Monitor 2011 Monitor 2011
Londres London Londres 10
11
248 12 249
L'AMB al mn Rutes martimes comercials
Rutas martimas comerciales
Les infraestructures de comunicaci i transport, Commercial sea routes
les portes de l'rea Metropolitana de Barcelona, Rutes martimes civils
Blue Banana Rutas martimas civiles
Corredor mediterrani adquireixen una importncia estratgica per a la par- Civilian sea routes
Corredor mediterrneo ticipaci de lAMB en el sistema urb i metropolit Cables de dades submarins
Mediterranean Corridor
Possibles noves polaritats
europeu i per al seu desenvolupament econmic. Cables de datos submarinos
Underwater data cables
Posibles nuevas polaridades
Possible New Polarities
El AMB en el mundo The AMB in the world Lmit de lespai martim
Arc atlntic
Las infraestructuras de comuni- Communication and transport Lmite del espacio martimo
cacin y transporte, las puertas infrastructures the gates to Limits of the maritime area
Arco atlntico
Atlantic Arch del rea Metropolitana de Barce- Barcelonas metropolitan area Principals rutes per carretera
lona, adquieren una importancia are strategically important des de l'AMB cap a Europa
Principales rutas por carretera
estratgica para la participacin for the participation of the desde el AMB hacia Europa
del AMB en el sistema urbano y AMB in Europes urban and Main roads from the AMB to Europe
metropolitano europeo y para su metropolitan system and for its Carreteres principals
desarrollo econmico. economic development. Carreteras principales
Main roads
Connexions ferroviries europees
El corredor mediterrani Conexiones ferroviarias europeas
European railway connections
Lrea funcional de Barcelona abasta cinc milions
Regions metropolitanes europees
de persones amb una estructura policntrica. Regiones metropolitanas europeas
En el conjunt de regions metropolitanes europees, European metropolitan regions
Barcelona destaca pel seu pes poblacional rea dinfluncia de les regions
metropolitanes europees
(quarta regi ms poblada). rea de influencia de las regiones
Les regions metropolitanes amb major PIB per metropolitanas europeas
European metropolitan regions
cpita tenen una dimensi poblacional inferior a la area of influence
de Barcelona, per estan envoltades daltres grans Portes IP a la xarxa d'internet
conurbacions urbanes. Puertas IP a la red de internet
IP doors to the Internet
El corredor mediterrneo The Mediterranean Corridor Ciutats amb major connexi aria
El rea funcional de Barcelona T
 he functional area of Barcelona amb l'AMB
abarca cinco millones de personas incorporates five million people Ciudades con mayor conexin area
con una estructura policntrica. con el AMB
in a polycentric structure.
Cities with the greatest number
En el conjunto de regiones me- W
 ithin Europes metropolitan of airline connections to the AMB
tropolitanas europeas, Barcelona regions, Barcelona stands out
Connexions aries
destaca por su peso poblacional for its population density Conexiones areas
(cuarta regin ms poblada). (fourth most populated region). Airline connections
Las regiones metropolitanas con T
 he metropolitan regions with
mayor PIB por cpita tienen una the highest GDP per capita
dimensin poblacional inferior a la are less densely populated
de Barcelona, pero estn rodeadas than Barcelona, but they are
de otras grandes conurbaciones surrounded by other urban
urbanas. conurbations.

250 251
276.000
operacions/any
operaciones/ao | operations/year

35 M
passatgers/any
pasajeros/ao | passengers/year

395
connexions aries
conexiones areas | airline connections

163
destinacions
destinos | destinies

2.587.325
creueristes
cruceristas | cruise passengers
(2013)

837
creuers
cruceros | cruises

46
serveis directes martims
de mercaderies arreu dEuropa
servicios directos martimos
de mercancas a toda Europa
direct maritime freight services
to the whole of Europe

59
serveis directes martims
de mercaderies arreu del mn
servicios directos martimos
de mercancas a todo el mundo
direct maritime freight services
to the whole world

252 253
Barcelona dentro de las regiones metropolitanas Barcelona within European metropolitan regions. Barcelona dins de les regions metropolitanes
europeas. Algunas recomendaciones Some recommendations
Llus Torrens, director-gerente, Public-Private Sector Research Center, IESE Llus Torrens, managing director Public-Private Sector Research Center, IESE
europees. Algunes recomanacions LLUS TORRENS

En las ltimas dcadas, se ha vivido la inte- resultados del rea de Barcelona como In recent decades, European economies to improve the results of the Barcelona En les darreres dcades, s'ha viscut la integraci creixent seu: ho sn la capitalitat mundial del mbil o l'atracci com
gracin creciente de las economas euro- ciudad-sede: lo son la capitalidad mundial have become increasingly integrated area as a city and a headquarters. These
peas, con la desaparicin de muchas barre- del mvil o la atraccin como una de las and many commercial or legal barriers opportunities include Mobile World Capital
de les economies europees, amb la desaparici de moltes una de les millors ciutats per viure-hi. No obstant aix, ser
ras comerciales o legales que ha convertido mejores ciudades para vivir. Sin embargo, have disappeared, which has made Barcelona or Barcelonas attraction as one barreres comercials o legals que ha convertit Europa en una ciutat global t els seus costos: si b la combinaci
Europa en un verdadero mercado nico. Esta ser una ciudad global tiene un coste: si European into a true single market. This of the best cities to live. However, being a un veritable mercat nic. Aquesta integraci ha comportat entre qualitat de vida i baixos costos laborals de Barcelona
integracin ha supuesto una reduccin de bien la combinacin entre calidad de vida integration has reduced the importance global city comes with its costs. Although una reducci de la importncia del pes dels pasos com a en relaci amb altres ciutats lders globals s actualment
la importancia del peso de los pases como y bajos costes laborales de Barcelona en of the role of countries as different the combination of quality of life and low
unidades econmicas diferenciadas y, por relacin con otras ciudades lderes globales economic units, and increased the signifi- labour costs in Barcelona in comparison to unitats econmiques diferenciades i, per contra, un incre- molt bona, una estratgia low-cost a mitj o llarg termini no
el contrario, un incremento del peso de las es actualmente muy buena, una estrategia cance of the specific characteristics other leading global cities is currently very ment del pes de les especificitats de les regions o ciutats. sembla sostenible.
especificidades de las regiones o ciudades. low-cost a medio o largo plazo no parece of regions or cities. good, a low-cost strategy in the medium to
En nuestro pas, la salida de la crisis pasa sostenible. In Catalonia, the way out of the reces- long term does not seem sustainable.
por una transformacin del modelo produc- En los prximos aos, el AMB quizs sion involves changing the production In the coming years, the Barcelona
A casa nostra, la sortida de la crisi passa per una transforma- En els propers anys, lAMB potser haur de triar entre una
tivo del AMB. Gran parte de la cada de la tendr que elegir entre una estrategia de model in the Barcelona metropolitan area. metropolitan area may have to choose ci del model productiu de lAMB. Bona part de la caiguda estratgia de menys aspiracions i alhora ms sotmesa a les
ocupacin en la regin metropolitana se ha menos aspiraciones y a la vez ms sometida Much of the drop in employment in the between a less ambitious strategy with a de l'ocupaci a la regi metropolitana ha estat causada per incerteses de la competncia global (tret dalguns intangi-
debido al estallido de la burbuja inmobiliaria; a las incertidumbres de la competencia glo- metropolitan region is due to the bursting greater impact of some of the uncertain- lesclat de la bombolla immobiliria; la destrucci de llocs bles no deslocalitzables com el patrimoni arquitectnic i cul-
la destruccin de puestos de trabajo se ha bal (salvo algunos intangibles no desloca- of the property bubble. Jobs have been ties of global competition (a feature of
distribuido casi a tercios entre la construc- lizables como el patrimonio arquitectnico eliminated almost evenly across the cons- some intangibles, such as architectural de treball s'ha repartit gaireb a teros entre la construcci, tural, la situaci geoestratgica o el clima) o convertir-se en
cin, la industria (en gran parte asociada a y cultural, la situacin geoestratgica o el truction, industrial (largely associated with and cultural heritage, geostrategic position la indstria (en gran part associada a la construcci) i els un veritable centre de decisi global que atregui i retribueixi
la construccin) y los servicios. Si recuperar clima) o convertirse en un verdadero centro construction) and service sectors. or the climate) or become a real centre serveis. Si recuperar l'ocupaci anterior en el sector de el millor talent, fet que implica una major resilincia global.
la ocupacin anterior en el sector de la de decisin global que atraiga y retribuya It is impossible to recover previous emplo- for global decision making that attracts
construccin es imposible, tambin ser el mejor talento, lo que implica una mayor yment levels in the construction sector; and rewards the best talent, leading to
la construcci s impossible, tamb ser molt difcil en una En aquest cas, lincrement de costos substancials podria
muy difcil en una industria cada vez ms resiliencia global. En este caso, el incre- it will also be very difficult to achieve this greater overall resilience. In this case, the indstria cada vegada ms automatitzada on calen grans tenir conseqncies no desitjades que caldria gestionar amb
automatizada donde son necesarios grandes mento de costes sustanciales podra tener in an increasingly automated industrial substantial increase in costs could have creixements per generar ocupaci neta. Per la indstria con- cura, com la polaritzaci social i la gentrificaci, l'encariment
crecimientos para generar ocupacin neta. consecuencias no deseadas que habra que sector, where strong growth is required to undesirable effects that need to be mana- tinua sent el gran motor del creixement de la productivitat i de lhabitatge i la insostenibilitat ambiental del model de
Pero la industria sigue siendo el gran gestionar con cautela, como la polarizacin create a rise in net employment. ged carefully: including social polarization
motor del crecimiento de la productividad social y la gentrificacin, el encarecimiento However, industry continues to drive and gentrification, rising property prices, la competitivitat real d'una economia: s'ha de fer tot el possi- creixement actual.
y la competitividad real de una economa: de la vivienda y la insostenibilidad ambien- increases in the productivity and real com- and the unsustainability of the current ble per preservar les activitats industrials al nostre territori.
se ha de hacer lo posible para preservar las tal del modelo de crecimiento actual. petitiveness of an economy. Consequently, model of growth. En aquest marc, la combinaci de poltiques socials, econ-
actividades industriales en nuestro territorio. En este marco, la combinacin de pol- the utmost must be done to maintain In this framework, a combination of
Un posicionamiento ganador del AMB ticas sociales, econmicas y urbanas ser industrial activities in our region. social, economic and urban policies will be
Un posicionament guanyador de lAMB necessita incremen- miques i urbanes ser essencial per maximitzar les oportu-
necesita incrementar el esfuerzo en I+D y esencial para maximizar las oportunidades, To put the Barcelona metropolitan area essential to maximize opportunities, re- tar l'esfor en R+D i en especial millorar la transferncia nitats, reduir-ne els riscos i mitigar-ne els inconvenients. En
en especial mejorar la transferencia reducir los riesgos y mitigar los inconve- in a winning position, we need to increase duce risks and correct problems. In any tecnolgica cap a la indstria. Els resultats indiquen que tot cas, all on vulguem anar els ciutadans de lAMB en el
tecnolgica hacia la industria. Los resulta- nientes. En cualquier caso, all donde R&D efforts and, above all, improve case, wherever the citizens of the Barcelona
som bons transformant recursos en coneixement, per poc futur sha de decidir de manera transparent i democrtica
dos indican que sabemos transformar queramos ir los ciudadanos del AMB en technology transfer to industry. The results metropolitan area want to go in the future,
recursos en conocimiento, pero que somos el futuro tiene que decidirse de manera indicate that we are good at transforming decisions must be made transparently and eficients a l'hora de transformar coneixement en negoci. i coneixent els avantatges i els inconvenients de cadascun
poco eficientes al transformar conocimien- transparente y democrtica y conociendo resources into knowledge, but inefficient democratically, and we need to know the Es tracta dun problema europeu generalitzat, que en part dels escenaris de futur.
to en negocio. Se trata de un problema las ventajas y los inconvenientes de cada at transforming knowledge into business. advantages and disadvantages of each of es deu a la baixa implicaci empresarial en R+D en compa-
europeo generalizado, que en parte se debe uno de los escenarios de futuro. This is a widespread problem in Europe, the future scenarios. Vegeu aquests arguments ampliats en el text del mateix autor: El posicionament
a la baja implicacin empresarial en I+D en due partly to the lack of business involve-
wraci amb EUA o el Jap.
de Barcelona dins de les regions metropolitanes europees, Quaderns PDU metropolit,
comparacin con EE.UU. o Japn. Vanse estos argumentos ampliados en el texto ment in R&D, in comparison to the situa- See these arguments developed in the article by nm. 6, pg. 49-65.
del mismo autor: El posicionamiento de Barcelona the same author: El posicionamiento de Barcelona
Paralelamente, hay que aprovechar las dentro de las regiones metropolitanas europeas, tion in the USA and Japan. dentro de las regiones metropolitanas europeas, Parallelament, cal aprofitar les noves oportunitats per
nuevas oportunidades para mejorar los We must also seize new opportunities
Quaderns PDU metropolit, n 6, pp. 49-65. Quaderns PDU metropolit, n 6, pp. 49-65.
millorar els resultats de l'rea de Barcelona com a ciutat- L. T. s director-gerent de Public-Private Sector Research Center, IESE

254 255
PENSAMIENTOS
METROPOLITANOS
METROPOLITAN
THOUGHTS PENSAMENTS
METROPOLITANS

256 257
Rodet 1.290 de 1.292 Editar

David Mangin. PARIS SUERA Architectes. DPLG - Urbanista, Paris 10 de gener de 2015, 10:00

Per a: PDU metropolit PARIS

Entre les nombroses llions extretes de lexperincia de Barcelona, en voldria


destacar dues en aquest principi de 2015:
Parmi les nombreuses leons de lexprience barcelonaise,
1. Larrelament a lestructura de la ciutat, que sidentifica, encertadament, amb
jen retiendrai deux en ce dbut danne 2015:
lEixample. Tot i que avui hi ha nombrosos suburbis, zones residencials, viles i
pobles, i rees dactivitats econmiques i turstiques que ocupen superfcies
1. Lattachement la structure de la ville. Cette dernire est
ms extenses, aquesta extraordinria quadrcula s la que forma la base de juste titre identifie lEixample. Mme si bien des tissus
la ciutat i la que permet valorar, en sentit contrari, la resta. Quina estructura s
avui capa destablir tants lligams i renovar-se duna manera tan magistral?
de faubourgs, de banlieues, de bourgs et de villages, dacti-
2. Des de 1992, Barcelona ha sabut renovar-se i canviar de cicle, per avui vits conomiques et touristiques couvrent aujourdhui des
tothom es pregunta per la durada del cicle actual i, encara ms fonamentalment, surfaces plus considrables, cest cette grille si extraordinaire
si podem seguir pensant en cicles. Tot i la dificultat de mesurar la longevitat i
la permanncia del perode de decreixement sostingut en qu ens trobem, cal, qui fait le ciment et rvle a contrario les autres. Quelle struc-
sens dubte, canviar de paradigma i passar del decreixement a loptimitzaci ture est aujourdhui capable de crer autant de liens et de se
dels recursos, el territori, els edificis i les infraestructures. Per aix es necessita
invenci, desregulaci i coproduccions, per tamb nous models econmics. renouveler de manire aussi magistrale?
I aquest darrer punt no s, ni de bon tros, el ms fcil.
2. Barcelone, depuis 1992, a su changer de cycle et se renou-
Amongst the numerous lessons learnt from the Barcelona experience, at the
veler, mais aujourdhuichacun sinterroge surla dure du
start of this year 2015, I will take away two. cycle actuel et, plus fondamentalement,pouvons nous encore
1. Attachment to the citys structure, quite rightly identified with the Eixample raisonner en terme de cycle? Dans la difficult mesurer la
district. Even though the fabrics of districts, suburbs and outlying towns and
villages economic and tourist activities today cover more considerable areas longvit et la prennit de la priode de dcroissance du-
it is this extraordinary grid area that binds the others together and shows rable de nos jours, il nous reste sans doute changer de para-
them a contrario. What structure today is capable of creating the same links and
renewing itself in such a brilliant way? digme et passer de la dcroissance loptimisation: celle des
2. Since 1992, Barcelona has changed cycle and renewed itself, but today people ressources, du foncier, des btiments et des infrastructures.
are wondering how long the current cycle will last and, more to the point, can Cela exige de linvention, des drglementations, des copro-
we still speak in terms of cycles? Given the difficulty of measuring the longevity
and permanence of this present period of sustainable decline, undoubtedly it ductions, mais aussi de nouveaux modles conomiques.
remains for us to change paradigm and switch from decline to optimization: of
resources, land, buildings and infrastructure. That calls for invention, deregu-
Et ce dernier point nest pas le plus simple.
lation, coproduction, but also new economic models. And this last point is not
the simplest.

258 259
Rodet 1.249 de 1.540 Editar

Jean-Louis Cohen. NY-PARIS Professor dhistria de larquitectura,


New York University Institute of Fine Arts
13 de gener de 2015, 02:35

Per a: PDU metropolit NY-PARIS

Els horitzons metropolitans de Barcelona Barcelonas Metropolitan Horizons


Quan vaig descobrir Barcelona durant la llarga agonia del rgim franquista, no
vaig tenir cap dubte, des de la meva perspectiva darquitecte jove, que la ciutat Discovering Barcelona during the long agony of Francos
tenia una dimensi metropolitana. Histricament, aix es reflectia en la proxi-
mitat de la Colnia Gell dAntoni Gaud o el Walden 7 de Ricardo Bofill, els ves-
regime, there was no doubt in my view as a young architect
tigis dels plans de principis del segle xx de Lon Jaussely i Jean Claude Nicolas that the city had a metropolitan dimension. Historically, it
Forestier, que jo estudiava aleshores, i el record dels projectes del GATCPAC.
was revealed by the closeness of Antoni Gauds Gell colony
Tanmateix, les estratgies desenvolupades a escala metropolitana a partir
de 1976 eren difcils dentendre, sobretot en comparaci amb els brillants or Ricardo Bofills Walden 7 housing, by the traces of Lon
programes implementats en el camp dels espais pblics o les infraestructures. Jausselys and Jean Claude Nicolas Forestiers early 20th
Semblaven privilegiar la ciutat central, mentre que les rees suburbanes seguien
immerses en un creixement tumultus, sovint competitiu. century plans, which I was investigating, and the memories of
En consonncia amb el sistema emergent de metrpolis europees, i grcies GATCPACs projects.
tant a la democrcia local com a la qualitat excepcional dels experts que
treballen en el context especialment delicat de Catalunya, en els darrers anys Yet, the strategies developed at the scale of the metropolis
ha sorgit una nova condici. El canvi descala en la reflexi sobre el futur ha after 1976 remained somewhat difficult to grasp, especially
donat lloc a una nova generaci destudis urbans dmbit regional i a lextensi
de les xarxes que componen el paisatge urb. Un bon nombre de raons per when compared with the brilliant programs implemented in
continuar aprenent de Barcelona. the field of public spaces or infrastructure. They seemed
to privilege the central city, while the diverse suburban areas
Los horizontes metropolitanos de Barcelona
were engaged in tumultuous, often competitive growth.
Cuando descubr Barcelona durante la larga agona del rgimen franquista, no
tuve ninguna duda, desde mi perspectiva de arquitecto joven, de que la ciudad In echo to the emerging system of European metropolises,
tena una dimensin metropolitana. Histricamente, eso se reflejaba en la proxi-
midad de la Colonia Gell de Antoni Gaud o el Walden 7 de Ricardo Bofill, los and thanks both to a working local democracy and to the
vestigios de los planes de principios del siglo xx de Lon Jaussely y Jean Claude exceptional quality of experts operating within the particularly
Nicolas Forestier, que yo estudiaba entonces, y el recuerdo de los proyectos del
GATCPAC. refined cultural context of Catalonia, a transformed condition
Aun as, las estrategias desarrolladas a escala metropolitana a partir de 1976 eran has appeared in the past years. The change of scale in the
difciles de entender, especialmente en comparacin con los brillantes progra-
mas implementados en el campo de los espacios pblicos o las infraestructuras.
reflection on the future is revealed by a new generation
Parecan privilegiar la ciudad central, mientras que las reas suburbanas seguan of urban studies at the scale of the region, and the extension
inmersas en un crecimiento tumultuoso, a menudo competitivo.
of all the networks constitutive of urban landscape. So many
En consonancia con el sistema emergente de metrpolis europeas, y gracias
tanto a la democracia local como a la calidad excepcional de los expertos que
reasons to continue learning from Barcelona.
trabajan en el contexto especialmente delicado de Catalua, en los ltimos aos
ha surgido una nueva condicin. El cambio de escala en la reflexin sobre el fu-
turo ha dado pie a una nueva generacin de estudios urbanos a escala regional y
a la extensin de las redes que componen el paisaje urbano. Un sinfn de razones
para seguir aprendiendo de Barcelona.

260 261
20:02
Rodet 1.756 de 1.756 Editar

Blanca Lle. MADRID Catedrtica de projectes arquitectnics,


ETSA Madrid, University of Tokyo
19 de gener de 2015, 17:54

Per a: PDU metropolit MADRID

Les estructures demogrfiques estan canviant acceleradament en el nostre en- Las estructuras demogrficas estn cambiando acelerada-
torn i molt especialment en pasos com Espanya i el Jap. En un parell de dca-
des la poblaci majoritria ser la formada per persones dentre 55 i 80 anys (la mente en nuestro entorno y muy especialmente en pases
mitjana dEspanya ser en poc temps de 56 anys). Quan parlem de longevitat, no como Espaa y Japn. En un par de dcadas la poblacin
ens referim a persones grans en el sentit antic, sin a un grup social nou, com-
post per homes i dones amb experincia, vitalitat, mitjans i futur que es tornen a mayoritaria ser la formada por personas de entre 55 y 80
replantejar la vida per a una etapa que pot durar ms de 25 anys. Aquestes per- aos (la media de Espaa ser en breve de 56 aos). Cuan-
sones enfocaran la vida duna altra manera, ja no la basaran ni en la producci ni
en la creaci duna famlia, per s en la maduresa duna vida plena i repleta de do hablamos de longevidad, no nos referimos a personas
possibilitats. Al Jap ja fa temps que reflexionen sobre aquest sector majoritari mayores en el sentido antiguo, sino a un grupo social nuevo,
de la poblaci i en projectes per crear comunitats menors en mbits propers a
les urbs, per fora de les ciutats, ms a prop de la naturalesa. Espais connectats compuesto por hombres y mujeres con experiencia, vitali-
entre si i inserits en lentorn natural, on s possible la qualitat de vida somiada a
la qual saspira en aquesta etapa de major llibertat i grans possibilitats.
dad, medios y futuro que vuelven a replantearse la vida para
Lrea Metropolitana de Barcelona s i ser sens dubte un entorn propici per
una etapa que puede durar ms de 25 aos. Estas personas
a aquesta nova manera dhabitar duna poblaci que ser la majoritria de la enfocarn la vida de otro modo, no la basaran ya ni en
nostra societat, els anomenats 50+ i 65+, que tornaran a un humanisme recon-
fortant, vital i renovat. La Barcelona metropolitana ser el laboratori daquest
la produccin ni en la creacin de una familia, pero s en la
humanisme cvic i sostenible pensat per i per a una vida longeva. madurez de una vida plena y llena de posibilidades.En Japn
ya hace tiempo que reflexionan sobre este sector mayorita-
The demographic structures around us are changing rapidly, particularly in rio de la poblacin y en proyectos para crear comunidades
countries such as Spain and Japan. In a couple of decades the majority of the
population will be made up of people aged between 55 and 80 (the average age menores en mbitos prximos a las urbes pero fuera de ellas,
in Spain will soon be 56). When we talk about longevity, we are not referring to
elderly people in the traditional sense, but to a new social group, comprising
ms cerca de la naturaleza. Espacios conectados entre s e
men and women with life experience, vitality, means and future, once again insertados en el entorno natural, donde es posible la calidad
planning their lives for a stage that may span more than 25 years. These people
will have a different focus on life, not now based on either productivity or the
de vida soada a la que uno aspira en esta etapa de mayor
creation of a family but on a full later life, brimming with possibilities. Japan has libertad y grandes posibilidades.
been pondering on this major sector of the population for a long time now, and
coming up with projects to create smaller communities near to, but outside El rea Metropolitana de Barcelona es y ser sin duda un
the cities, closer to nature. Interconnected areas inserted into the natural
environment, where it is possible to pursue the dream quality of life to which one
entorno propicio para este nuevo modo de habitar de una
aspires at this stage of greater freedom and extensive possibilities. poblacin que va a ser la mayoritaria de nuestra sociedad, los
Barcelonas Metropolitan area is, and will certainly be a favourable environment llamados 50+ y 65+, que volvern a un humanismo reconfor-
for this new way of living for a segment of the population that will make up
the majority of our society, known as the over-50s and over-65s, who will lead tante, vital y renovado. La Barcelona metropolitana ser el
the move back towards a restful, vital and renewed humanism. Metropolitan laboratorio de este humanismo cvico y sostenible pensado
Barcelona will act as a laboratory for this civic and sustainable humanism,
designed as a result of and for a long life. por y para una vida longeva.

262 263
Rodet 1.563 de 2.167 Editar

Peter G. Rowe. CAMBRIDGE Professor darquitectura i disseny urb,


exdeg de Harvard University
20 de gener de 2015, 23:48
CAMBRIDGE
Per a: PDU metropolit MASS.

Arguments a favor de les ciutats en rees metropolitanes A Case for Towns in Metropolitan Areas
A mesura que les ciutats creixen i sexpandeixen en rees metropolitanes s
inevitable que senfrontin, es connectin o alguns cops absorbeixin poblacions ja As cities expand into metropolitan areas they inevitably push
establertes a les seves perifries. s el cas dItlia, per exemple, en qu les rees
metropolitanes estan formades per una gran entitat municipal envoltada per
up against, otherwise engage, and sometimes engulf already
una corona de comunitats perifriques ms petites. Actualment, lrea Metropoli- established towns on their peripheries. This has certainly
tana de Roma est composta per la capital, amb uns 2,8 milions dhabitants,
coronada, per dir-ho dalguna manera, per 38 municipis on viuen 1,4 milions de
been the case in Italy, for instance, where metropolitan areas
persones. Aix mateix, la majoria drees metropolitanes dels Estats Units, com per consist of a large municipal entity surrounded by a corona
exemple Boston, consisteixen en una srie de comunitats independents a lentorn
duna ciutat de majors dimensions. Tot i que potser no tan fragmentada, lAMB of smaller outlying communities. Today the Metropolitan Area
est formada per la ciutat de Barcelona i unes 35 comunitats de diverses catego- of Rome consists of Rome itself at around 2.8 million inhabit-
ries en una superfcie de 636 km. Vistes des de la diferncia i no tant des de la
integraci i la similitud, aquestes realitats shaurien dentendre com una ordenaci ants, crowned as it were by 38 other municipalities compris-
de carcter complementari que ha dincorporar estils de vida diversos en territoris ing a further 1.4 million persons. Similarly, most metropolitan
amb un elevat nivell de capital social i, potencialment, alts nivells de diversitat me-
diambiental. Un cert grau deconomia poltica entre les diferents unitats tamb pot areas in the United States, like Boston for example, also
salvaguardar els avantatges econmics comparatius, especialment si sequilibren consist of several dozen separate communities in conjunction
amb la convergncia complementria de formes particulars de producci i provisi
de serveis. with the larger city itself. Although perhaps not so fragment-
ed, the broader metropolitan area of Barcelona is made up
Argumentos a favor de las ciudades en reas metropolitanas of the city of Barcelona and several tiers of some 35 surround-
A medida que las ciudades crecen y se expanden en reas metropolitanas es ing communities with an area of 636 km. Looked at from
inevitable que se enfrenten, se conecten o algunas veces absorban poblaciones ya
establecidas en sus periferias. Sera el caso de Italia, por ejemplo, en que las reas the perspective of differences rather than inclusiveness and
metropolitanas estn formadas por una gran entidad municipal rodeada por una similarity, these realities should be seen as an arrangement
corona de comunidades perifricas ms pequeas. Actualmente, el rea Metropo-
litana de Roma est compuesta por la capital, con unos 2,8 millones de habitantes, that can best be complementary in character, incorporating
coronada, por as decirlo, por 38 municipios donde viven 1,4 millones de perso- lifestyle diversity, comprised of loci with high levels of social
nas. Asimismo, la mayora de las reas metropolitanas de Estados Unidos, como
por ejemplo Boston, consisten en una serie de comunidades independientes en capital, and, potentially, high levels of environmental amenity.
torno a una ciudad de mayores dimensiones. Aunque quizs no tan fragmentada, el Some degree of political economy among various units can
AMB est formada por la ciudad de Barcelona y unas 35 comunidades de varias
categoras en una superficie de 636 km. Vistas desde la diferencia y no tanto des- also safeguard comparative economic advantages, particular-
de la integracin y la similitud, estas realidades deberan entenderse como una
ordenacin de carcter complementario que tiene que incorporar una gran diver-
ly when balanced with complementary convergence around
sidad de estilos de vida en territorios con un nivel elevado de capital social y, po- particular forms of production and service provision.
tencialmente, altos niveles de diversidad medioambiental. Un cierto grado de eco-
noma poltica entre las distintas unidades tambin puede salvaguardar las venta-
jas econmicas comparativas, especialmente si se equilibran con la convergencia
complementaria de formas particulares de produccin y provisin de servicios.

264 265
Rodet 1.003 de 1.189 Editar

Jos Luis Gmez Ordez. GRANADA Catedrtic durbanisme, Universidad de Granada 22 de gener de 2015, 08:41

Per a: PDU metropolit GRANADA

Auguris per a una Barcelona gran, cosmopolita i solidria Augurios para una Barcelona grande, cosmopolita y solidaria
LAMB s una ciutat-regi-pas singular on els termes perifria, dispersi, multipo-
laritat... adquireixen un significat propi, diferent del que tenen en altres metrpolis El AMB es una singular ciudad-regin-pas donde los trminos
europees; la Barcelona central s menys dual que la resta de la gran ciutat; la seva
capitalitat sembla ms representativa de les parts que una jerarquia dominant;
periferia, dispersin, multipolaridad adquieren un significado
la urbanitat de la perifria s ms policntrica i compacta, i continua creixent i propio, distinto al que tienen en otras metrpolis europeas; la
modernitzant-se sobre nuclis histrics.
Barcelona central es menos dual que el resto de la gran ciudad; su
Caldr agrair larrelament de les seves propostes en una identitat construda que
acumula tants estrats histrics; entre aquests el duna forta immigraci que deu capitalidad parece ms representativa de las partes que una jerar-
representar ms de la meitat de la poblaci. Barcelona s un exemple excepcional qua dominante; la urbanidad de su periferia es ms policntrica
de ciutat llatina entre les grans ciutats cosmopolites del litoral mediterrani i ho ha
de continuar sent resistint-se a la seducci de les Calypso world cities. y compacta, y sigue creciendo y modernizndose sobre ncleos
En les imatges dels teixits urbans de lAMB es manifesten la compacitat, la diversi- histricos.
tat i la forta presncia de les infraestructures, un tret que constitueix una novetat
radical enfront de la metrpolis dels anys setanta, i a les vores de la qual sespera Cabr agradecer el enraizamiento de sus propuestas en una identi-
la invenci amb ADN barcelon. Seria esperanador rebre tamb llions sobre dad construida que acumula tantos estratos histricos; entre ellos
com lluitar contra la desigualtat, la vulnerabilitat i la consolidaci de guetos de
pobresa, i sobre laccs a lhabitatge per als exclosos pel mercat. el de una fuerte inmigracin que debe suponer ms de la mitad
Fem vots per una tasca en qu la complexitat de la ciutat actual es reconegui de su poblacin. Barcelona es un excepcional ejemplo de ciudad
com a fenomen cultural i social ms que tecnolgic i econmic. La intelligent
participaci ciutadana garantiria aquesta exemplaritat.
latina entre las grandes ciudades cosmopolitas del litoral medite-
rrneo y debe seguir sindolo resistindose a la seduccin de las
Barcelona, future prospects as a great, cosmopolitan and supportive city Calypso world cities.
The Barcelona metropolitan area is a unique city-region-country where the terms En las imgenes de los tejidos urbanos del AMB se manifiestan
periphery, dispersion, multi-polarity... take on a new meaning, different from that
seen in other European cities. Central Barcelona is less dual than the rest of the la compacidad, la diversidad y la fuerte presencia de las infraes-
greater city area; its status as a capital appears more representative of its parts tructuras, siendo este ltimo rasgo una novedad radical frente a
than of a dominant hierarchy; its peripheral urbanity is more polycentric and com-
pact, and continues to grow and modernise around historic centres. la metrpolis de los aos setenta, y en cuyos bordes se espera la
This is the result of its projects being based on a constructed identity that contains invencin con ADN barcelons. Sera esperanzador recibir tambin
so many historical strata; among which is strong immigration, which accounts
for more than half of its population. Barcelona is an outstanding example of a
lecciones acerca de cmo luchar contra la desigualdad, la vulnera-
Latin city among the large cosmopolitan cities along the Mediterranean coast and bilidad y la consolidacin de guetos de pobreza, y sobre el acceso
should remain so, resisting temptation from the Calypso world cities.
a la vivienda para los excluidos por el mercado.
The images of the Barcelona metropolitan areas urban fabric show compactness,
diversity and the strong presence of infrastructure, the latter feature constituting Hagamos votos por un trabajo en el que la complejidad de la
wa radical novelty compared to the metropolis of the Seventies, the borders of
which await the infusion of Barcelona DNA. Lessons could also be learned about ciudad actual sea reconocida como fenmeno cultural y social
how to combat inequality, vulnerability and consolidation of ghettos of poverty, antes que tecnolgico y econmico. La inteligente participacin
and on how to access housing for those excluded by the market.
ciudadana garantizara esta ejemplaridad.
We need to work towards the complexity of the current city being recognised as a
cultural and social phenomenon over and above the technological and economic.
266 Involvement of smart citizens would ensure this exemplary condition. 267
Rodet 572 de 604 Editar

Maria Chiara Tosi. VENEZIA Professora, Universit IUAV, Venezia 22 de gener de 2015, 19:32

Per a: PDU metropolit VENEZIA

Barcelona: una metrpolis equipada i accessible, generadora de benestar Barcellona: una metropoli attrezzata e accessibile,
Com altres ciutats metropolitanes europees, un dels objectius ms urgents de
Barcelona s la reducci de la disparitat daccs als bns pblics i collectius, i
generatrice di benessere
la generaci de benestar: noms daquesta manera, tindr loportunitat de consi-
derar la societat com un tot, augmentar el nivell dequitat social i de qualitat de
Come altre metropoli europee, Barcellona deve porsi come
vida, reforar la capacitat datraure poblaci i inversions, i estimular la demanda obiettivo imprescindibile la riduzione della disparit di acces-
interna de la regi.
so ai beni pubblici e collettivi, e la produzione di benessere:
La millora de les caracterstiques i del funcionament del sistema despais del
benestar, s a dir, del conjunt de serveis i installacions collectives que fan ms solo in questo modo avr la possibilit di qualificare la societ
accessible lespai urb, contribueix a elevar el nivell de justcia espacial de tota nel suo complesso, di innalzare il grado di equit sociale e
la metrpolis.
la relativa qualit della vita, rafforzando la sua capacit di
Tamb a Barcelona, la densa xarxa dinstallacions i serveis, com escoles,
equipaments esportius, biblioteques, parcs infantils, places, eixamplaments, attrarre popolazione e investimenti, e di stimolare la domanda
voreres, carrils bici, senders, rutes agrcoles, vores de canals i rius, i tot el con-
junt despais que durant molt de temps han constitut la base del funcionament
interna della regione.
collectiu de la ciutat i de la regi metropolitana, han de tornar a ser el suport Un miglioramento delle caratteristiche e delle performances
essencial de lhabitabilitat sostenible. Noms aix Barcelona podr ser una
metrpolis equipada i accessible, capa de fomentar oportunitats mplies i del sistema degli spazi del welfare, cio dellinsieme dei servizi
diferenciades de sociabilitat, i desdevenir una potent generadora de benestar,
tamb en el camp econmic.
e delle attrezzature collettive con lobiettivo di rendere pi
accessibile lo spazio urbano, contribuisce a innalzare il livello
Barcelona: a well-equipped, accessible metropolis that generates wellbeing di giustizia spaziale dellintera metropoli.
Like other major European cities, Barcelona urgently needs to address the
problem of how to reduce disparities of access to public and collective assets,
Anche a Barcellona la fitta trama di attrezzature e servizi
and increase the production of wellbeing: only in this way will it be able to come scuole, impianti sportivi, biblioteche, spazi per il gioco,
enhance society as a whole, improving social equity and quality of life, increas-
ing its ability to attract inhabitants and investment, and stimulating regional assieme a piazze, slarghi, marciapiedi, piste e percorsi
demand. ciclabili, sentieri, tracciati agricoli, argini dei canali e dei fiumi
Improvement of the characteristics and performance of the welfare space sys- e tutto quellinsieme di spazi che per lungo tempo ha costitui-
tem, i.e. the totality of collective services and infrastructure, with the objective
of making the urban space more accessible, helps improve the level of spatial to la base del funzionamento collettivo delle singole citt e
justice in the metropolis as a whole. della regione che le contiene, deve ritornare a essere il
Like other major cities, Barcelona has a complex fabric of infrastructures and
services schools, sports facilities, libraries, play areas, squares and plazas,
supporto essenziale di unabitabilit allargata. Soltanto cos
pavements, cycle lanes and cycle routes, paths, country lanes, canal and river Barcellona potr essere una metropoli attrezzata e accessibile,
banks: the things which together have for long constituted the basis for the
collective operation of individual cities and the regions containing them, and
capace di favorire occasioni di sociabilit diffuse e differen-
which must once again function as the essential basis for extended habitability. ziate, e di diventare un potente generatore di benessere,
Only in this way can Barcelona be a well-equipped and accessible metropolis
capable of accommodating diverse and diffuse forms of social contact and anche economico.
become a powerful generator of wellbeing including economic wellbeing.

268 269
Rodet 2.799 de 3.216 Editar

Marcel Smets. LEUVEN Professor, KU Leuven 23 de gener de 2015, 10:14

Per a: PDU metropolit LEUVEN

Barcelona sha destacat sempre per la claredat de la forma global i la seva conten- Barcelona has always excelled by the clarity of its global form
ci dins duns lmits definits: les muntanyes al nord, el mar al sud, i dos rius impor-
tants, el Bess i el Llobregat, a ambds costats. El pendent dels carrers i el paisatge and its containment within clear boundaries: the mountains
urb a la llunyania shan convertit en signes evidents de direcci i orientaci, i han in the North, the sea in the South, and two important rivers,
garantit un mitj fcil per situar-se. Els estrats coherents de desenvolupament mor-
folgic (el Barri Gtic, lEixample, les antigues viles, les expansions de la postguerra, the Besos and the Llobregat, on either side. The slope of the
els polgons de residncia massiva, etc.), juntament amb les principals vies rpides streets and the distant city scape became the evident signs
i els parcs artificials, han generat una sensaci de cohesi i ordre general, i han
inspirat una veritable comprensi de la ciutat per part dels ciutadans. for direction and orientation, and assured an easy means of
Des de fa un temps, les vores naturals han estat abandonades. Les poblacions de positioning oneself. The consistent layers of morphological
laltra banda de les muntanyes i els rius shan integrat econmicament i socialment
a la gran rea metropolitana. Ara, el gran repte s revelar els elements unificadors
development (Barri Gtic, Eixample, former village structures,
(configuracions paisatgstiques, circulaci i transport, equipaments i infraestructu- post-war expansions, grands ensembles, etc.), accompanied
res) que incrementaran el sentit de pertinena que necessita lrea metropolitana
per esdevenir una entitat en plena expansi.
by the edge-cutting throughways and the man-made parks,
produced a sense of coherence and overall organization.
Barcelona se ha destacado siempre por la claridad de su forma global y su conten- They inspired a sort of genuine comprehension of the city
cin dentro de unos lmites definidos: las montaas al norte, el mar al sur, y dos by its citizens.
ros importantes, el Bess y el Llobregat, a ambos lados. La pendiente de sus calles
y el paisaje urbano a lo lejos se han convertido en signos evidentes de direccin For some time now, the natural edges have been abandoned.
y orientacin, garantizando un medio fcil para ubicarse. Los estratos coherentes
de desarrollo morfolgico (el Barri Gtic, el Eixample, las antiguas villas, las ex- Settlements on the other side of the mountains or the rivers
pansiones de la posguerra, los polgonos de residencia masiva, etc.), junto con las have economically and socially integrated the greater metro-
principales vas rpidas y los parques artificiales, han generado una sensacin de
cohesin y orden general, y han inspirado una verdadera comprensin de la ciudad politan area. The great challenge now is to reveal the unifying
por parte de sus ciudadanos. elements (landscape configurations, traffic and transport,
Desde hace un tiempo, los bordes naturales han sido abandonados. Las poblacio-
nes del otro lado de las montaas y los ros se han integrado econmica y social-
amenities and infrastructure) that will enhance the sense of
mente en la gran rea metropolitana. Hoy, el gran reto es revelar los elementos belonging the metropolitan area needs to become a blooming
unificadores (configuraciones paisajsticas, circulacin y transporte, equipamientos
e infraestructuras) que incrementarn el sentido de pertenencia que necesita el
entity.
rea metropolitana para convertirse en una entidad en plena expansin.

270 271
Rodet 1.643 de 1.739 Editar

Carlo Ratti. CAMBRIDGE Director, MIT SENSEable City Lab, Cambridge 24 de gener de 2015, 17:59
CAMBRIDGE
Per a: PDU metropolit MASS.

Barcelona sensitiva Senseable Barcelona


En el passat, la histria de la innovaci urbana va estar vinculada a la histria de
Barcelona. En el segle XIX, va ser Ildefons Cerd, amb el seu pla dexpansi de In the past, the history of urban innovation has gone hand in
la ciutat per mitj de les caracterstiques illes octogonals de lEixample. Desprs
Gaud, que va esquitxar el teixit urb de Barcelona amb monuments modernistes
hand with that of Barcelona. In the 19th Century it was Ildefons
que van enfortir-ne i redefinir-ne la identitat. En darrer lloc, a finals del segle XX, Cerd with his plan to expand the city through the distinc-
el procs de regeneraci urbana endegat pels Jocs Olmpics de 1992 va impulsar
les principals transformacions de lespai pblic. Els resultats van tenir ress arreu
tive octagonal blocks in Eixample. Then came Gaud, pepper-
del mn i van donar lloc a nombrosos premis de disseny, com ara la Medalla dOr ing Barcelonas urban fabric with Art Nouveau landmarks that
del RIBA, que fins aleshores mai no shavia atorgat a una ciutat en el seu conjunt.
strengthened and redefined its identity. Finally, at the turn
Avui, tanmateix, el focus de la innovaci urbana est canviant de lloc. La
tecnologia genera una nova condici hbrida, en qu la frontera entre el que s of the 20th century, it was the urban regeneration process
digital i fsic, entre bits i toms, est desapareixent. Els sensors, les xarxes i la ignited by the 1992 Olympics, which led to major public space
informaci ubiqua transformen les nostres ciutats en sistemes ciberntics en
temps real, en el que algunes persones solen anomenar ciutats intelligents. transformations. The results made a dent worldwide and led
Com respondr Barcelona als nous reptes que planteja aquesta condici? to numerous design awards including the RIBA Gold Medal,
Com es reinventar un cop ms? Cerd va escriure: Les ciutats sn el resultat
de la tasca perseverant i contnua de moltes generacions, molts segles i moltes never before awarded to a city as a whole.
civilitzacions diferents. Estem a punt de viure nous i emocionants captols
daquesta histria? Today, however, the focus of urban innovation is shifting.
Technology is producing a new hybrid condition, where
Barcelona sensitiva boundaries between digital and physical, bits and atoms are
En el pasado, la historia de la innovacin urbana estuvo vinculada a la historia disappearing. Sensor, networks and ubiquitous information
de Barcelona. En el siglo XIX, fue Ildefons Cerd, con su plan de expansin
de la ciudad por medio de las caractersticas manzanas octogonales del Eixam- are transforming our cities into real time cybernetic systems
ple. Luego Gaud, quien salpic el tejido urbano de Barcelona con monumentos what some people often refer to as smart cities. How will
modernistas que fortalecieron y redefinieron su identidad. Por ltimo, a finales
del siglo XX, el proceso de regeneracin urbana iniciado por los Juegos Olmpi- Barcelona respond to the new challenges brought about by
cos de 1992 impuls las principales transformaciones del espacio pblico. this condition? How will it reinvent itself once more? It was
Los resultados hicieron mella en todo el mundo y dieron lugar a numerosos
premios de diseo, como por ejemplo la Medalla de Oro del RIBA, que hasta Cerd who wrote: Cities are the result of the perseverant and
entonces nunca se haba concedido a una ciudad en su conjunto. continued work of many generations, many centuries and
Sin embargo, hoy, el foco de la innovacin urbana est cambiando de sitio.
La tecnologa genera una nueva condicin hbrida, en que la frontera entre lo
many different civilizations. New, exciting chapters might be
digital y lo fsico, entre bits y tomos, est desapareciendo. Los sensores, las looming ahead?
redes y la informacin ubicua transforman nuestras ciudades en sistemas
cibernticos en tiempo real, en lo que algunas personas suelen llamar ciuda-
des inteligentes. Cmo responder Barcelona a los nuevos retos que plantea
esta condicin? Cmo se reinventar una vez ms? Cerd escribi: Las ciu-
dades son el resultado de la labor perseverante y continua de muchas genera-
ciones, muchos siglos y muchas civilizaciones distintas. Se avecinan nuevos
y emocionantes captulos de esta historia?

272 273
Rodet 451 de 1.229 Editar

Jos Gonzlez-Cebrin Tello. A CORUA Catedrtic, Universidade da Corua 24 de gener de 2015, 19:27
A CORUA
Per a: PDU metropolit

La visi de la Barcelona metropolitana que conec difereix molt de la que tinc


de la ciutat que sempre mha captivat. En aquesta, la relaci entre la gran escala
La visin de la Barcelona metropolitana que conozco difiere
urbana i la intermdia, vinculada als seus barris, sestableix a travs de conti- mucho de la que tengo de la ciudad que siempre me cautiv.
nutats fetes de verds o equipaments successius; en sntesi, de reurbanitzaci.
En esta, la relacin entre la gran escala urbana y la intermedia,
A escala metropolitana, percebo les relacions a travs de les infraestructures
viries que uneixen les diferents poblacions que jalonen laglomeraci metro-
vinculada a sus barrios, se establece a travs de continuida-
politana. Aquestes ciutats, capaleres municipals, resolen amb major o menor des hechas de verdes o sucesivos equipamientos; en sntesis,
fortuna els seus problemes urbans, per no sn capaces destablir el marc
dinteraccions sobre la resta dels seus territoris municipals, tot i els esforos que de reurbanizacin.
shan fet des de la dcada dels vuitanta amb el programa Projectar la ciutat
metropolitana. En la escala metropolitana, percibo las relaciones a travs de
Conscients de les condicions geogrfiques i en equilibri amb les realitats las infraestructuras viarias que unen las distintas poblaciones
existents, resta pendent establir un nou ordre que ajudi a domesticar les infraes- que jalonan la aglomeracin metropolitana. Esas ciudades,
tructures viries, a dotar de la necessria urbanitat tot tipus de sls, a projectar
noves connexions a travs del verd i altres dotacions, amb noves formes de cabeceras municipales, resuelven con mayor o menor fortuna
transport collectiu que ajudin a introduir nous hbits per viure a la metrpolis, sus problemas urbanos, pero no son capaces de establecer
diluint-se entre edificis i paisatges.
el marco de interacciones sobre el resto de sus territorios
The vision of the metropolitan Barcelona I know differs greatly from the one
municipales, aun a pesar de los esfuerzos realizados desde la
I have of the city that always captivated me. In this, the relationship between dcada de los ochenta con el programa Proyectar la ciudad
the large and intermediate urban scales, related to its neighbourhoods, is
established through continuities formed through green areas or a succession of metropolitana.
facilities; in short, redevelopment.
Conscientes de las condiciones geogrficas y en equilibrio
At the metropolitan level, I see the relationships through the road infrastructure
linking the various towns that mark the metropolitan agglomeration. Those con las realidades existentes, queda pendiente establecer
cities, important municipalities, resolve their urban problems, with more or less un nuevo orden que ayude a domesticar las infraestructuras
success, but are not able to establish the framework for interactions across the
rest of their municipal territories, despite the efforts made through the Project- viarias, a dotar de la necesaria urbanidad a todo tipo de sue-
ing the metropolitan city programme since the 1980s. los, a proyectar nuevas conexiones a travs del verde y otras
Aware of the geographical conditions and in line with the existing realities, a new
order needs to be established to help tame the various road infrastructures, to
dotaciones, con nuevas formas de transporte colectivo que
provide the necessary urbanity to all types of land, to project new connections ayuden a introducir nuevos hbitos para vivir en la metrpolis,
through the green areas and other provisions, with new forms of public transport
which help introduce new habits for living in the metropolis, becoming diluted
diluyndose entre edificios y paisajes.
by buildings and landscapes.

274 275
Rodet 1.643 de 1.739 Editar

Jens Kvorning. KBENHAVN Professor, KADK, Kbenhavn 26 de gener de 2015, 20:43


KBENHAVN
Per a: PDU metropolit

Lespectacular paisatge de lrea Metropolitana de Barcelona ha emps les poblacions


de les valls i les fondalades a establir una extensa xarxa destructures lineals. Aquest
The dramatic landscape of Barcelonas hinterland has pushed
paisatge urb configura un entorn regional coherent, en qu els bns i les persones the structure of settlements along the valleys and hollows to
generen fluxos quotidians, per que, daltra banda, est integrat per una srie de cen-
tres urbans amb identitats especfiques, on gran part de les zones altes shan mantin-
form an extensive network of linear structures. This cityscape is
gut obertes. Aquest escenari ha generat un carcter i una qualitat especials. on the one hand a coherent regional landscape where people
Aquest tipus destructura estableix una gran competncia pel sl i unes contradic- and goods create complex daily flows, but it is also a landscape
cions latents entre el trnsit i les poblacions, unes contradiccions que shan multi-
plicat amb la necessitat creixent de gestionar grans volums daigua i de protegir els with a number of urban centres with specific identities, and
sistemes naturals. Per s precisament acceptant i desenvolupant aquesta estructura
en xarxa i els seus conflictes i contradiccions que ser possible crear un marc per
it is a landscape where large parts of the high-altitude areas so
al desenvolupament i la qualificaci de la ciutat regional com a escenari de diversos far have been kept open and thus create a special character
tipus de vida quotidiana, activitat econmica i processos naturals.
and quality.
Per aix cal establir noves xarxes de mobilitat sostenible integrades en les estructures
de mobilitat existents, una intervenci que crear nous nodes de centralitat; xarxes Such type of structure holds great competition for land and
de vies verdes urbanes que puguin gestionar laigua i els espais desbarjo i oferir punts
dancoratge per a projectes de millora i desenvolupament local; i xarxes de corredors latent contradictions between traffic and settlement, and these
verds dmbit regional per desenvolupar i reforar els processos naturals i mantenir
la identitat global de la regi. En el marc daquesta estructura, les zones urbanes
contradictions have doubled with an increased necessity of
podran reinterpretar i desenvolupar la seva identitat i contribuir a lestabliment duna handling large volumes of water and protecting natural systems.
ciutat regional que ofereixi oportunitats per a la vida i loci en un paisatge sostenible.
But it is precisely in accepting and developing this network
structure and its conflicts and contradictions that it will be pos_
El espectacular paisaje del rea Metropolitana de Barcelona ha empujado a las po-
blaciones de los valles y las hondonadas a establecer una extensa red de estructuras sible to create a framework for further development and qualifi-
lineales. Este paisaje urbano configura un entorno regional coherente, en el que los
bienes y las personas generan flujos cotidianos, pero que, por otro lado, est com-
cation of the regional city as the setting for many kinds of daily
puesto por una serie de centros urbanos con identidades especficas, en los que gran life, economic activity and natural processes.
parte de las zonas altas se han mantenido abiertas. Este escenario ha generado un
carcter y una calidad especiales. This requires new networks for sustainable mobility integrated
Este tipo de estructura establece una gran competencia por el suelo y unas contra- with existing mobility networks, and this intervention and
dicciones latentes entre el trfico y las poblaciones, unas contradicciones que se han
multiplicado con la creciente necesidad de gestionar grandes volmenes de agua y addition will create new nodes of centrality; networks of urban
proteger los sistemas naturales. Pero es precisamente aceptando y desarrollando esta greenways that can handle water and local recreation and
estructura en red y sus conflictos y contradicciones que ser posible crear un marco
para el desarrollo y la calificacin de la ciudad regional como escenario de varios provide anchor points for local improvement and development
tipos de vida cotidiana, actividad econmica y procesos naturales.
projects; and networks of larger regional green corridors that
Por eso hay que establecer nuevas redes de movilidad sostenible integradas en las
estructuras de movilidad existentes, una intervencin que crear nuevos nodos de can develop and strengthen the natural processes and maintain
centralidad; redes de vas verdes urbanas que puedan gestionar el agua y los espa- and develop the regions overall identity. Within such a structure,
cios de recreo y ofrecer puntos de anclaje para proyectos de mejora y desarrollo
local; y redes de corredores verdes de mbito regional para desarrollar y reforzar los the different urban areas could reinterpret and develop their
procesos naturales y mantener la identidad global de la regin. En el marco de esta
estructura, las zonas urbanas podrn reinterpretar y desarrollar su propia identidad,
own identity and contribute to a regional city offering many op-
contribuyendo al establecimiento de una ciudad regional que ofrezca oportunidades portunities for settlement and recreation in a sound landscape.
276 para la vida y el ocio en un paisaje sostenible. 277
Rodet 1.006 de 2.784 Editar

Richard T. T. Forman. CAMBRIDGE Professor decologia, Harvard Graduate School of Design 28 de gener de 2015, 22.53
CAMBRIDGE
Per a: PDU metropolit MASS.

Les vores de Barcelona: combinar rees construdes i rees naturals The Barcelona Edge: Combining Built and Natural Areas
Les meravelles de Barcelona i el seu entorn han estat esclafades pel tsunami que, de forma
rpida i poderosa, sha anat estenent pel territori. Boscos, cursos daigua, granges i edificis The delights of Barcelona and surroundings are crushed by the
histrics estan desapareixent davant del nostres ulls. Tanmateix, dues solucions poden canviar
la histria. Planificar regionalment i actuar localment. Elaborar grans plans, en qu cada pea urban tsunami swiftly and powerfully rolling over the land. Our
encaixi com un trencaclosques en el seu context, per suficientment modestos perqu es
puguin dur a terme. La inrcia de les grans intervencions fa que perdurin durant dcades i
treasured forests, waters, farms and historic buildings disappear
costin de canviar. Combinar els espais naturals i els construts. Depenem essencialment de before our eyes.
tots dos. Les rees urbanes sense naturalesa han perdut el rumb.
Les ciutats ja no tenen sentit. El que ara compta sn les regions urbanes (ciutats interdepen- Yet two solutions can change history here. Plan regionally, and
dents amb una corona al seu voltant). La proximitat a la ciutat, per exemple, daigua potable,
horts, llocs desbarjo i aire net, aporta un valor alhora econmic i ecolgic. Poques ciutats
then act locally. Create big plans, with each puzzle piece fitting in
del mn mostren tanta cura en la planificaci regional com Barcelona; el seu lideratge s context and small enough to accomplish. Big things with inertia
indispensable.
persist over decades and are hard to disrupt. Combine natural
Els fluxos/moviments daire, aigua, espcies, vehicles i persones determinen com funciona
un lloc i sn la base de la planificaci ecolgica. Aix, els plans/projectes sostenibles per a la and built dimensions equally. We fundamentally depend on both.
regi urbana assenyalen primer els fluxos i moviments essencials, identifiquen desprs les
rees ms susceptibles de canvi i finalment organitzen els objectes per adaptar-s'hi.
Urban areas without nature have lost their way.
El canvi climtic augura un ambient ms clid. Aix s nociu per als residents, els turistes, Cities no longer make sense. Rather, the urban region (interdepen-
els conreus i els cursos daigua. Per organitzar els espais verds pot refredar laire, minimitzar
les inundacions, mantenir la biodiversitat i proporcionar rees desbarjo adequades. A ms, dent city and ring-around-the-city) highlights what is important
la naturalesa de la regi metropolitana reduir els danys provocats pels episodis potencials de
clima extrem. En essncia, cal modelar el territori perqu la naturalesa i els habitants puguin
where. Proximity to city, e.g., for clean water, market-gardened
desenvolupar-se a llarg termini. food, recreation sites, and clean air, provides both economic and
Los bordes de Barcelona: combinar reas construidas y reas naturales
ecological value. Worldwide, few cities show much regional plan-
Las maravillas de Barcelona y su entorno han sido aplastadas por el tsunami que, de forma ning; Barcelona leadership is needed.
rpida y poderosa, se ha ido extendiendo por el territorio. Bosques, cursos de agua, granjas y
edificios histricos estn desapareciendo ante nuestros ojos. Aun as, dos soluciones pueden Flows/movements of air, water, species, vehicles and people
cambiar la historia. Planificar regionalmente y actuar localmente. Elaborar grandes planes, en los
que cada pieza encaje como un rompecabezas en su contexto, pero lo suficientemente modes-
determine how a place works, and underlie ecologically inspired
tos para que puedan llevarse a cabo. La inercia de las grandes intervenciones hace que perduren planning. Thus sustainable urban region plans/designs first map
durante dcadas y es difcil cambiarlas. Combinar los espacios naturales y los construidos.
Dependemos esencialmente de ambos. Las reas urbanas sin naturaleza han perdido el rumbo. key flows and movements, then map areas most likely to notice-
Las ciudades ya no tienen sentido. Lo que ahora cuenta son las regiones urbanas (ciudades ably change, and finally arrange objects to fit the flows and
interdependientes con una corona a su alrededor). La proximidad a la ciudad de, por ejemplo,
agua potable, huertos, espacios de recreo y aire limpio, aporta un valor a la vez econmico y changes.
ecolgico. Pocas ciudades del mundo prestan tanta atencin a la planificacin regional como
Barcelona; su liderazgo resulta indispensable. Climate change promises hotter air, especially with outward
Los flujos/movimientos de aire, agua, especies, vehculos y personas determinan cmo funcio- urbanization. Thats bad for residents, tourists, vineyards, and
na un lugar y son la base de la planificacin ecolgica. As, los planes/proyectos sostenibles
para la regin urbana sealan primero los flujos y movimientos esenciales, luego identifican las
water bodies. Yet arranging green spaces can extensively cool
reas ms susceptibles de cambio y por ltimo organizan los objetos para adaptarse a ellos. the air, also minimize flooding, sustain high biodiversity, and
El cambio climtico augura un ambiente ms clido. Eso resulta nocivo para los residentes,
los turistas, las vias y los cursos de agua. Pero organizar los espacios verdes puede enfriar
provide convenient recreation. Furthermore urban-region nature
el aire, minimizar las inundaciones, mantener la biodiversidad y proporcionar reas de recreo fundamentally reduces damage from extreme weather events
adecuadas. Adems, la naturaleza de la regin metropolitana reducir los daos provocados
por los episodios potenciales de clima extremo. En esencia, hay que modelar el territorio ahead. In essence, mold the land so both nature and people
278
para que la naturaleza y los habitantes puedan desarrollarse a largo plazo. thrive long term. 279
Rodet 1.643 de 1.739 Editar

Jos Segu Prez. MLAGA Director de ctedra, Escuela de Arquitectura de Mlaga 29 de gener de 2015, 13:38
MLAGA
Per a: PDU metropolit

La contemporanetat de la ciutat es troba actualment en la superaci respec-


tuosa de la influncia competitiva de la ciutat clssica urbana integrada en un
La contemporaneidad de la ciudad se encuentra actualmente
projecte continu de futur descala territorial, arran de les noves condicions de en la superacin respetuosa de la influencia competitiva de
producci espacial. La realitat del present ens mostra una Barcelona amb grans
oportunitats de futur i amb capacitat per recuperar la centralitat territorial,
la ciudad clsica urbana, integrada en un proyecto continuo
generadora dautntics espais estratgics per a lassentament i la potencia- de futuro de escala territorial, debido a sus nuevas condi-
ci dels nous processos econmics que requereixen aquest tipus despais. Es
tractaria dinvestigar sobre el nou ordre daquesta escala territorial, que haur
ciones de produccin espacial. La realidad del presente nos
de definir el costat positiu de la seva multidimensionalitat, del seu mestissatge, muestra una Barcelona con grandes oportunidades de futuro
de la seva complexitat... tot plegat basat en un nou concepte de geociutat o
ciutat de ciutats, la naturalesa en xarxa de la qual permeti propiciar les con- y con capacidad para recuperar esa centralidad territorial,
dicions urbanstiques ms obertes i flexibles dels nous espais contemporanis. generadora de autnticos espacios estratgicos para el
Trobar aquesta altra ciutat, diferent a la ciutat histrica, ciutat de lEixample,
ciutat de les extensions perifriques... i concretar els nous instruments de asentamiento y la potenciacin de los nuevos procesos eco-
desenvolupament serien els principals objectius per definir aquest futur model nmicos que requieren este tipo de espacios. Se tratara de
per a la ciutat de Barcelona.
investigar sobre el nuevo orden de esta escala territorial, que
Due to new conditions of spatial production, the contemporary nature of a city
deber definir el lado positivo de su multidimensionalidad,
is currently found in respectfully overcoming the classic urban citys competitive de su mestizaje, de su complejidad todo ello basado en un
influence, integrated into an ongoing regional-level project for the future.
The present reality shows us a Barcelona with great future potential, able to
nuevo concepto de geociudad o ciudad de ciudades,
recover regional centrality for the creation of genuine strategic spaces for the cuya naturaleza en red permita propiciar las condiciones
establishment and promotion of new economic processes that require this type
of space. This would entail research into the new order of this regional scale,
urbansticas ms abiertas y flexibles de los nuevos espacios
which should define the positive side of its multidimensionality, its fusion, its contemporneos. Encontrar esa otra ciudad, diferente a la
complexity ... all based on a new concept of geocity or city of cities, whose
network nature allows more open and flexible urban development conditions to ciudad histrica, ciudad del Ensanche, ciudad de las exten-
be fostered for the new contemporary spaces. Finding that other city, different siones perifricas y concretar sus nuevos instrumentos
from the historic city, city of the Eixample, city of peripheral expansion ... and
establishing its new development instruments would be the main objectives for de desarrollo seran los principales objetivos para definir ese
the definition of this future model for the city of Barcelona. futuro modelo para la ciudad de Barcelona.

280 281
Rodet 1.121 de 2.673 Editar

Jos Rosas Vera. SANTIAGO DE CHILE Professor i exdeg, Facultad de Arquitectura,


Diseo y Estudios Urbanos de la PUC, Chile
4 de febrer de 2015, 23:07
SANTIAGO
Per a: PDU metropolit DE CHILE

Barcelona ciutat, requalificada en aquestes ltimes dcades des de la pea del


barri i cohesionada com un tot pels espais pblics, els equipaments i les infraes-
Barcelona ciudad, recalificada en estas ltimas dcadas
tructures, requereix conquerir una nova escala, en aquesta fase de complexitat i desde la pieza del barrio y cohesionada como un todo por
horitz de futur a la qual aspiren els seus ciutadans.
sus espacios pblicos, equipamientos e infraestructuras,
El comproms sembla trobar-se en un canvi de paradigma de la cultura urbans-
tica, que privilegi lordenaci i la intervenci intelligent de la forma del territori;
requiere conquistar una nueva escala, en esta fase de comple-
on lorganitzaci actual transiti cap a un espai de connectivitat i oportunitats jidad y horizonte de futuro a la que aspiran sus ciudadanos.
mltiples, impulsat per la trama de relacions i sinergies entre trenta-sis centres
densament poblats, amb distncies i espais naturals propers. La grandria i la El compromiso parece estar en un cambio de paradigma
densitat daquesta ciutat-regi requereixen actuacions urbanstiques que promo-
guin la integraci entre les formes urbanes i el mitj geogrfic en qu encaixen, de la cultura urbanstica, que privilegie la ordenacin y la
i assegurin la qualitat i la coherncia dels seus espais en aquesta nova condici intervencin inteligente de la forma del territorio; donde
metropolitana.
la organizacin actual transite hacia un espacio de conectivi-
En conseqncia, una hiptesi de projecte per avanar en la consolidaci
dun sistema de ciutats interconnectades s analitzar fins a quin punt aquesta dad y oportunidades mltiples, impulsado por la trama
estructura pot esdevenir el suport duna nova organitzaci espacial, poltica i de relaciones y sinergias entre treinta y seis centros densa-
social. En definitiva, si les interaccions entre elements heterogenis en aquesta
macroescala condueixen a un ordre general sofisticat. mente poblados, con distancias y espacios naturales prxi-
mos. El tamao y la densidad de esta ciudad-regin requieren
Barcelona city, realigned in recent decades from its neighbourhood pieces and actuaciones urbansticas que promuevan la integracin
united as a whole by its public spaces, facilities and infrastructure, needs to
conquer a new scale, in this era of complexity and future potential to which its entre las formas urbanas y el medio geogrfico en el que
citizens aspire. encajan, asegurando la calidad y la coherencia de sus espa-
The compromise seems to be a paradigm shift in the urban culture that puts cios en esta nueva condicin metropolitana.
the focus on smart management and intervention in the shaping of the region;
where the current organisation is moving towards an area of connectivity
and En consecuencia, una hiptesis de proyecto para avanzar en
multiple opportunities, driven by the network of relationships and synergies
between thirty-six densely populated centres, within a small area and with la consolidacin de un sistema de ciudades interconectadas
natural areas nearby. The size and density of this city region requires urban es analizar hasta qu punto esta estructura puede ser el
development activities that promote integration between the urban forms and
the geographical environment in which they fit, ensuring the quality and soporte de una nueva organizacin espacial, poltica y social.
consistency of its spaces in this new metropolitan condition. En definitiva, si las interacciones entre elementos hetero-
Consequently, one project hypothesis towards advancing the consolidation of a
system of interconnected cities is that of analysing to what extent this structure
gneos en esa macroescala conducen a un orden general
can be supported by a new spatial, political and social organisation. In short, sofisticado.
whether the interactions between heterogeneous elements on this macroscale
lead to a sophisticated general order.

282 283
Rodet 1.278 de 1.322 Editar

Mirko Zardini. MONTRAL Director, CCA - Canadian Center of Architecture 6 de febrer de 2015, 02:23
MONTRAL
Per a: PDU metropolit

Noms en comptades ocasions, les ciutats sincorporen a limaginari collectiu Rarely do cities enter the collective imagination of planners,
de planificadors, arquitectes i urbanistes. Barcelona ns una excepci. Grcies
a les estratgies urbanstiques i als projectes arquitectnics desenvolupats i im- architects, and urban designers. Barcelona is an exception.
plementats durant el perode anterior als Jocs Olmpics de 1992, la transformaci Thanks to urban strategies and architectural designs devel-
de la ciutat ha estat excepcional.
oped and implemented during the lead up to the 1992
Barcelona s ara un punt de referncia obligat per a totes aquelles persones
interessades en la vida urbana i lurbanisme. A diferncia dels assoliments de Olympics, the citys transformation has been phenomenal.
moltes de les nostres disciplines, tamb ha tingut un xit popular sense prece-
dents i ha rebut tant el suport local com latenci internacional. Labundncia Barcelona is now an inevitable point of reference for all
de projectes, des dedificis fins a infraestructures, ha proporcionat nous espais those interested in urban life and design. Unlike many of our
pblics, platges, parcs, un nou sistema de trnsit i innumerables reformes i
ampliacions del teixit urb. La suma de cada intervenci successiva ha construt disciplines most cherished accomplishments, it is also
la ciutat de nou i lha perms tornar a respirar. unprecedented in its popular successreceiving both local
Mirant enrere, la histria del desenvolupament de Barcelona en la dcada
de 1990 s nica i pot esdevenir un captol fonamental en la histria de
support and international attention. The wealth of projects,
larquitectura i lurbanisme, al mateix nivell que el Pla Zuid dAmsterdam, la from buildings to infrastructure, have offered up new public
reurbanitzaci dEstocolm i lIBA de Berln.
space, beaches, parks, a new transit system, and innumerable
Solo en contadas ocasiones, las ciudades se incorporan al imaginario colectivo renovations and additions to the existing urban fabric.
de planificadores, arquitectos y urbanistas. Barcelona es una excepcin. Gracias The sum of each successive intervention ultimately built the
a las estrategias urbansticas y a los proyectos arquitectnicos desarrollados
e implementados durante el periodo anterior a los Juegos Olmpicos de 1992, la city anew and allowed it to breathe again.
transformacin de la ciudad ha sido excepcional.
Looking back, the story of Barcelonas development in
Barcelona es ahora un punto de referencia obligado para todas aquellas per-
sonas interesadas en la vida urbana y el urbanismo. A diferencia de los logros the 1990s is unique and likely to become a seminal chapter
de muchas de nuestras disciplinas, tambin ha tenido un xito popular sin in histories of architecture and urban design alongside
precedentes y ha recibido tanto el apoyo local como la atencin internacional.
La abundancia de proyectos, desde edificios hasta infraestructuras, ha Amsterdams Plan Zuid, the redevelopment of Stockholm
proporcionado nuevos espacios pblicos, playas, parques, un nuevo sistema
de trfico e innumerables reformas y ampliaciones del tejido urbano. La suma
and IBA Berlin.
de cada intervencin sucesiva ha construido la ciudad de nuevo y le ha permi-
tido volver a respirar.
Volviendo la vista atrs, la historia del desarrollo de Barcelona en la dcada de
1990 es nica y puede convertirse en un captulo fundamental en la historia
de la arquitectura y el urbanismo, al mismo nivel que el Plan Zuid de msterdam,
la reurbanizacin de Estocolmo y el IBA de Berln.

284 285
Rodet 793 de 793 Editar

Rinio Bruttomesso. VENEZIA Director, Centro Internazionale Citt d'Acqua 7 de febrer de 2015, 08:01
VENEZIA
Per a: PDU metropolit

Tinc dues imatges de Barcelona profundament impreses a la retina: la del


projecte de lEixample dIldefons Cerd i la duna vista de la ciutat des de lavi,
Di Barcellona due immagini sono profondamente impresse
arribant a laeroport, un magnfic dia de primavera de fa uns anys. La primera nella mia mente: quella del progetto dellEixample di Ildefons
imatge, la de lEixample, s per a mi lemblema essencial de la forma urbis de la
Barcelona moderna, un manifest extraordinari dun programa de desenvolupa-
Cerd e quella di una vista dallaereo, arrivando al suo aero-
ment urb implementat amb una estructura fsicament molt innovadora. La vista porto, un bellissimo giorno di primavera, qualche anno fa.
aria reprodueix, a linstant, la realitat de la Barcelona contempornia, en la seva
dimensi metropolitana, i, jo diria, que regional. I crec que, visualment, aquesta
La prima immagine, quella dellEixample, rappresenta per me
dimensi noms es pot llegir daquesta manera, des daquesta alada respecte lemblema essenziale della forma urbis della Barcellona
al mar. Des daquesta perspectiva, la realitat metropolitana de Barcelona presen-
ta en un primer pla els seus aspectes ms evidents i reeixits. moderna; uno straordinario manifesto di un programma di
Duna banda, un llarg tram de platges urbanes, ben ateses i equipades: un au- sviluppo urbano realizzato con un assetto fisico molto
tntic privilegi del qual noms gaudeixen poqussimes ciutats al mn. De laltra, innovativo. La vista dallaereo riproduce istantaneamente la
la seqncia de tres rees clau per a leconomia de tota la regi: el port, la Zona
Franca i laeroport, en una proximitat mtua que representa bona part de lxit realt della Barcellona contemporanea, nella sua dimen-
daquests tres pols. Per la ciutat histrica i moderna, amb el carcter central del sione metropolitana e, direi, regionale. E penso che questa
Port Vell i la Barceloneta, s un cop ms lanell que uneix aquestes diferents rea-
litats urbanes i productives, en convertir el front martim en un autntic aparador dimensione sia possibile leggerla visivamente solo cos, da
i potser en la mateixa sntesi de la gran complexitat de lrea Metropolitana
de Barcelona.
questaltezza, dal mare. E da questo punto di vista, la realt
metropolitana di Barcellona presenta in primo piano quelli
Two images of Barcelona remain firmly impressed in my mind. The first is che sono i suoi aspetti pi evidenti e di successo.
Ildefons Cerds plans for the Eixample; the second, an aerial view of the city
as I arrived at its airport one beautiful spring day a few years ago. The first
Da una parte, un lungo tratto di spiaggia urbana, molto curata
image, that of the Eixample, is for me the essential emblem of the forma urbis of e attrezzata: un autentico privilegio che solo pochissime
modern Barcelona: the extraordinary manifesto of an urban development pro-
gramme based on a highly innovative physical layout. The aerial view provides a citt nel mondo possiedono. Dallaltra, la sequenza di tre aree
snapshot of contemporary Barcelona in its metropolitan and regional, Id add fondamentali per leconomia dellintera regione: il porto, la
dimensions. And I think this dimension can only really be appreciated from the
air, approaching the city from the sea. It is from this perspective that Barcelona zona logistica (Zona Franca) e laeroporto, in una reciproca
reveals the features which have made such a contribution to its success as a prossimit che rappresenta buona parte del successo di ques-
modern metropolis.
First we have a spotless and well-equipped urban beach: a privilege that very
ti tre poli. Ma, alla fine, ancora una volta la citt, storica e
few cities in the world can match. Then we have the sequence of three areas of moderna, nella sua centralit del Port Vell e della Barceloneta,
fundamental importance for the economy of the entire region: the port, the Zona
Franca logistics area, and the airport, each of which benefits from its proximity
a essere lanello che tiene unite queste distinte realt urbane
to the other two. In the end, though, it is the city proper the historic, modern e produttive, facendo di questo waterfront lautentica vetrina
city whose heart remains the Port Vell and Barceloneta districts that holds
all this urban and industrial infrastructure together. The citys waterfront is the
(e forse la sintesi stessa) della grande complessit della
showcase (and perhaps even the synthesis) of the metropolitan dimension of dimensione metropolitana di Barcelona.
Barcelona in all its complexity.

286 287
Rodet 356 de 437 Editar

Nuno Portas. PORTO Professor emrit, Faculdade de Arquitectura,


Universidade do Porto
7 de febrer de 2015, 09:33

Per a: PDU metropolit PORTO

La revoluci urbanstica de Barcelona La revolucin urbanstica de Barcelona


Des dels anys seixanta/setanta hem compartit les dificultats de la Pennsula per encaminar
les condicions de canvi en un ambient democrtic des de 1974 a Portugal i al cap pocs Desde los aos sesenta/setenta hemos compartido las dificultades de
anys a Espanya. En tots dos casos, els plans i programes dactuaci es van acceptar sense
vacillacions abans de larribada del suport europeu.
la Pennsula para encaminar las condiciones de cambio en un ambien-
Limpuls catal va ser prcticament contemporani als projectes urbans daltres ciutats
te democrtico desde 1974 en Portugal y al cabo de pocos aos en
europees. Posteriorment, com a conseqncia dels Jocs Olmpics i les Expos, el protago- Espaa. En ambos casos, los planes y programas de actuacin fueron
nisme darquitectes de primera lnia i la concentraci dinversions pbliques van conduir a
distorsions en laplicaci de millores en mbits menys visibles o ms degradats. aceptados sin vacilaciones antes de la llegada del apoyo europeo.
Mentrestant, el PGM definia lnies i criteris bsics amb la flexibilitat suficient, malgrat la El impulso cataln fue prcticamente contemporneo a los proyectos
rigidesa de la legislaci urbanstica a Espanya, ms formal que estratgica. Sense el seu ajut,
les ampliacions del municipi no podrien haver viabilitzat els megaprojectes de les dcades urbanos de otras ciudades europeas. Posteriormente, como con-
segents. Per, tal com va succeir en altres ciutats europees, per a lextensiu sistema urb secuencia de los Juegos Olmpicos y las Expos, el protagonismo de
daglomeracions, no es van trobar solucions politicoadministratives adequades a lequitat i a
la continutat espacial de la metrpolis. arquitectos de primera lnea y la concentracin de inversiones pblicas
Recordo una temptativa drea metropolitana a la gran Barcelona dels anys vuitanta que condujeron a distorsiones en la aplicacin de mejoras en mbitos
em va portar a participar en un model poltic i administratiu que llavors no va tenir conti-
nutat. Van seguir Lisboa, Mil o Paris, Rio o So Paulo; vam anat entenent que la qesti
menos visibles o ms degradados.
no radicava en la dimensi ni en lescala dels plans, sin ms aviat en el fet de trobar noves
competncies administratives adequades a les funcions transversals que superessin els
Mientras tanto, el PGM defina lneas y criterios bsicos con la flexibi-
lmits municipals: integrant mobilitat, medi ambient, seguretat... entre altres coses. Encara lidad suficiente, a pesar de la rigidez de la legislacin urbanstica en
que sigui tard, els canvis profunds de les activitats i els habitants transmunicipals constituei-
xen avui el principal desafiament: lequitat de la ciutat-entre-ciutats. Espaa, ms formal que estratgica. Sin su ayuda, las ampliaciones del
municipio no podran haber viabilizado los megaproyectos de las
Barelonas urban development revolution dcadas siguientes. Pero, tal como ocurri en otras ciudades europeas,
Since the Sixties and Seventies, we have shared the Iberian Peninsulas difficulties in intro- para el extensivo sistema urbano de aglomeraciones, no se encontra-
ducing conditions of change in a democratic environment; since 1974 in Portugal and for ron soluciones politicoadministrativas adecuadas a la equidad y a la
close to few years in Spain. In both cases, the action plans and programmes were accepted
without hesitation prior to the arrival of European support. continuidad espacial de la metrpolis.
The Catalan initiative was almost contemporary with the urban projects of other European
cities. Subsequently, as a consequence of the Olympic Games and Expos, the role of
Recuerdo una tentativa de rea metropolitana en la gran Barcelona
leading architects and the concentration of public investment led to distortions in imple- de los aos ochenta que me llev a participar en un modelo poltico
menting improvements in less visible or more rundown areas.
y administrativo que entonces no tuvo continuidad. Siguieron Lisboa,
Meanwhile, the PGM established basic guidelines and criteria with appropriate flexibility,
despite the rigidity of the urban development laws in Spain, more formal than strategic.
Miln o Paris, Rio o So Paulo; fuimos entendiendo que la cuestin no
Without their help, municipality expansion could not have made the megaprojects of the estaba en la dimensin ni en la escala de los planes, sino ms bien en
following decades viable. But, just as happened in other European cities, for the extensive
urban agglomerations system the adequate political and administrative solutions for the encontrar nuevas competencias administrativas adecuadas a las fun-
equity and spatial continuity of the metropolis were not found. ciones transversales que superaran los lmites municipales: integrando
As I recall, there was an attempt at creating a metropolitan area in the greater Barcelona movilidad, medio ambiente, seguridad entre otras cosas. Aunque
of the 1980s that led to my involvement in a political and administrative model which did
not last the course. Lisbon, Milan and Paris, Rio and So Paulo followed; we began to under- sea tarde, los profundos cambios de las actividades y los habitantes
stand that the issue was not about the size or scale of the plans but rather about finding
new, appropriate administrative powers regarding the mainstream functions that cross
transmunicipales constituyen hoy el principal desafo: la equidad de la
municipal borders: integrating mobility, environment, security ... among other things. ciudad-entre-ciudades.
Although late, the profound change in terms of the activities and trans-municipal inhabi-
288 tants are now the main challenge: the equity of the city-among-cities. 289
Rodet 784 de 1.923 Editar

Tore Frulio. FIRENZE Professor, Departament d'Urbanisme de DIDA 7 de febrer de 2015, 16:42

Per a: PDU metropolit FIRENZE

Tot i que conec Barcelona des de la infantesa -el seu territori, la seva relaci amb
el mar, la seva identitat com a capital de Catalunya va ser quan estudiava arqui-
Pur conoscendo sin dallinfanzia Barcellona, il suo territorio,
tectura que vaig tenir l'oportunitat d'establir-hi una relaci ms directa. En aquella il suo rapporto con il mare, la sua identit di capitale della
poca se sabien poques coses a Itlia sobre aquesta gran ciutat i el seu paper com
a centre dun territori-naci, i la riquesa del seu patrimoni: no noms la gran
Catalogna, ho avuto modo di svilupparne un rapporto pi
arquitectura del segle XIX o els plans dabast internacional, sin tamb la histria, diretto dal tempo degli studi di Architettura, quando ancora
les persones, els llocs emblemtics i les activitats ms diverses.
troppo poco si sapeva in Italia di questa grande citt al centro
A finals dels anys setanta vaig descobrir, doncs, una ciutat que sobria grcies a
una modernitat democrtica recuperada i que comenava a contaminar la qualitat di un sistema territorio-nazione, nonch della sua ricchezza
de qualsevol espai, tant urb com del territori, partint del port i del mar. Els Jocs fatta non solamente dalle grandi architetture otto-novecentes-
Olmpics de 1992 van confirmar clarament aquesta estratgia de relaci fonamen-
tal entre algunes zones de la ciutat i el territori. che o dai piani di respiro internazionale, ma anche di storia,
Barcelona ha estat des de sempre una metrpoli constituda per ciutats diferents di uomini, di luoghi e delle pi svariate attivit.
en la seva estructura ms ntima, no solament geogrfica. Una entitat complexa i
articulada, amb una forta identitat i una llengua comuna. Alla fine degli anni settanta ho scoperto, poi, una citt che
El pla que ara es proposa haur de conservar alhora la qualitat, la riquesa i els si apre grazie ad una ritrovata modernit democratica, e che
espais identitaris fonamentals per reconixer-se i retrobar-se en aquest context
territorial ms ampli.
inizia cos a contaminare nella qualit ogni spazio sia urbano,
sia del territorio, partendo dal porto e dal mare. I Giochi
Although Ive known Barcelona since childhood in its rapport with the sea and Olimpici del 92 ne confermeranno, con chiarezza, questa
its identity as capital of Catalonia it was while studying architecture that I had strategia di relazione fondamentale tra parti della citt e
a chance to really get to know it. At that time little was known in Italy of this great
city and its role as the hub of a nation-territory system, or the richness of its luoghi del territorio.
heritage not only the great architectural works of the 19th and 20th centuries,
or its internationally-acclaimed development plans, but also its history, its people, Barcellona veramente, da sempre, una Metropoli costitui-
its emblematic sites and all the things that take place there. ta da citt differenti nella loro struttura pi intima, non solo
The city I discovered in the late 1970s was a city that was opening up thanks to a geografica. un dato complesso e assai articolato nella sua
newly discovered sense of democratic modernity. It was this spirit that drove the
citys development both as an urban and a territorial reality, and it started from the identit unitaria che parte proprio dalla stessa lingua.
port and the waterfront. The 92 Olympic Games offered clear confirmation of this
strategy of articulation between city and territory. Il piano che va in cantiere dovr conservare contemporanea-
Barcelona is and always has been a metropolis made up of different cities, each mente qualit, ricchezze e spazi identitari fondamentali per
with an identity that is more than merely geographic. It is a complex, multi-
articulated entity, but it has a strong identity and language.
riconoscersi e ritrovarsi ancora in questo pi vasto contesto
The winning project should simultaneously preserve the quality, wealth and
territoriale.
emblematic areas that help define it in a wider, regional context. La combinaci dun petit territori [] amb el poder de diverses ciutats mercantils fa de
Catalunya [] un cas particular: dinastia antiga, idioma propi, empreses expansives que
uneixen forces rurals [] amb recursos urbans i martims. (Pierre Vilar, 1981)

290 291
Rodet 1.954 de 2.008 Editar

Salvador Moreno Peralta. MLAGA Arquitecte urbanista 8 de febrer de 2015, 10.47


MLAGA
Per a: PDU metropolit

...Si va nixer al Mediterrani Si naci en el Mediterrneo


Barcelona sembla resistir-se a aquell determinisme homogenetzador, conseqn-
cia dels mites lligats a la Nova Economia, el transsumpte arquitectnic del qual Barcelona parece resistirse a ese determinismo homogeneiza-
funcional i simblic seria un mateix paisatge i una mateixa forma urbana situats
a la ptria virtual i deslocalizats de la modernitat, dins de la qual les diferncies han
dor, consecuencia de los mitos ligados a la Nueva Economa,
quedat com a font didentitats impostades per a consum turstic. LEixample va ser cuyo trasunto arquitectnico funcional y simblico seria
clau: lestructura en quadrcula, que omplia el buit a lentorn de la ciutat histrica,
no era una voluntat irrellevant de representar la isotropia burgesa, sin una forma
un mismo paisaje y una misma forma urbana ubicados en la
racional, alhora que verstil, de pensar en el territori com una xarxa avant-la-lettre, patria virtual y deslocalizados de la modernidad, dentro de
enfilant nuclis amb la vida prpia que encara mantenen. La metropolitzaci de
Barcelona s una incorporaci assossegada didentitats, de manera que, si b per la cual las diferencias han quedado como fuente de identi-
les seves dimensions va molt ms all don fou intelligible per als habitants de la dades impostadas para consumo turstico. El Ensanche fue
ciutat histrica i industrial, la seguim reconeixent i recomponent avui anmicament
en els seus fragments. Sha daprendre molt dels subtils mecanismes de transici clave: la estructura en cuadrcula, que llenaba el vaco en
i transformaci que Barcelona ha dut a terme a diferents escales, per sempre torno a la ciudad histrica, no era una voluntad irrelevante de
amb la conscincia instintiva que, com el mateix Eixample, aquestes intervencions
transcendien la seva individualitat i sinserien en una dimensi temporal composta representar la isotropa burguesa, sino una forma racional,
de cosmopolitisme i tradici, canvi i perennitat. a la vez que verstil, de pensar en el territorio como una red
Qu hi farem... si va nixer al Mediterrani. avant-la-lettre, enhebrando ncleos con la vida propia que an
...Born in the Mediterranean
mantienen. La metropolizacin de Barcelona es una sosegada
Barcelona seems to be resistant to the homogenising determinism that results
incorporacin de identidades de forma que, aun cuando por
from the myths associated with the New Economy, the architectural transcript sus dimensiones va mucho ms all de donde fue inteligi-
functional and symbolic of which would be a uniform landscape and urban form
located in the virtual homeland and disconnected from modernity, within which the ble para los habitantes de la ciudad histrica e industrial, la
differences have become a source of identities projected for tourist consumption. sigamos reconociendo y recomponiendo hoy anmicamente
The Eixample was key: the grid structure, filling the vacuum around the historic
city, not an irrelevant desire to represent bourgeois isotropy but a rational, while en sus fragmentos. Hay mucho que aprender de los sutiles
versatile, form of thinking about the region as a network avant-la-lettre, connecting mecanismos de transicin y transformacin que Barcelona
centres with the individual vitality they still maintain. Barcelonas metropolization
is a gentle incorporation of identities in such a way that, even if its size goes far ha llevado a cabo a diferentes escalas, pero siempre con una
beyond that understood by the inhabitants of the historical and industrial city, we conciencia instintiva de que, como el mismo Ensanche, esas
go on recognising and rebuilding the spirit of its fragments today. There is much to
learn from the subtle mechanisms of transition and transformation that Barcelona intervenciones trascendan a su individualidad insertndose
has implemented across different scales, but always with an instinctive awareness
that, like the Eixample itself, these interventions transcended its individuality,
en una dimensin temporal compuesta de cosmopolitismo y
becoming inserted into a time period made up of cosmopolitanism and tradition, tradicin, cambio y perennidad.
of change and continuity.
What can I do ... It was born in the Mediterranean.
Qu se le va a hacer si naci en el Mediterrneo.

292 293
Rodet 894 de 2.402 Editar

Vittorio Magnago Lampugnani. MILANO Professor d'histria del disseny urb, ETH Zrich 10 de febrer de 2015, 11.43

Per a: PDU metropolit MILANO

A les vores de lEixample, Barcelona es fragmenta i en part es dissol en nous i


immensos assentaments perifrics, dels quals caldria desperar, tot i la diferncia
Ai confini dellEixample, Barcellona si frammenta e in parte si
tipolgica i estructural, la mateixa claredat i radicalitat expressada per Cerd. En sfalda in nuovi e immensi insediamenti periferici. Da questi
altres paraules, els nous districtes haurien de ser alhora caracterstics i individuals.
Barcelona shauria de convertir en un collage de municipis o fins i tot en una ciutat
ci si dovrebbe poter aspettare, pur nella differenza delle loro
dins de la ciutat, sense deixar de banda lambiciosa qualitat urbanstica definida el strutture e tipologie, la stessa chiarezza e radicalit espresse
1859 per un jove i gaireb desconegut enginyer catal.
da Cerd. In altre parole, i nuovi quartieri devono essere
A banda de la qualitat del disseny urb, les noves zones de la ciutat haurien de
prestar atenci a lespai pblic que, des de la Rambla, ha marcat la histria altrettanto caratteristici e individuali. Barcellona deve diventa-
de la metrpoli catalana fins als nostres dies. Una atenci que no s tan sols est- re sempre di pi un collage di quartieri o addirittura una
tica, sin tamb funcional: Cerd ja va teoritzar per als seus encreuaments
una multiplicitat de funcions, que pretenia secundar amb el dimensionament, la citt nella citt, e tutti devono mirare alla qualit urbanistica
forma i lorganitzaci de lespai pblic. Cal cultivar aquesta tradici, tot i que en il cui ambizioso standard stato definito nel 1859 da uno
clau bviament contempornia, evitant tant els excessos formalistes en qu van
caure algunes places projectades els anys vuitanta, com la invasi de lautombil allora giovane e quasi ignoto ingegnere catalano.
que ha convertit alguns carrers i places de Barcelona en autopistes, rotondes i
vies denlla. Oltre alla qualit del disegno urbano, le nuove parti di
Lobjectiu s ambicis, i sn poques les ciutats europees que poden presumir Barcellona devono avere in comune quellattenzione per gli
dhaver-ho aconseguit, si ms no en part. Si ho aconsegueix, Barcelona continuar
sent un model urbanstic arreu d'Europa i ms enll de les seves fronteres.
spazi pubblici che, dalla Rambla, ha contrassegnato la storia
della metropoli catalana fino ai nostri giorni. Amore che
On the edges of the Eixample, Barcelona splinters into all kinds of new peripheral non soltanto estetico, bens anche funzionale: gi Cerd
neighbourhoods. Even allowing for their differences of character and structure, we teorizzava per i suoi incroci una molteplicit di funzioni che
can reasonably expect these new neighbourhoods to exhibit the same clarity and
radicalism as expressed by Cerd. In other words, these new neighbourhoods must intendeva assecondare con il dimensionamento, la forma e
simultaneously be typical and different. Barcelona is increasingly going to become larredamento dello spazio pubblico. Questa tradizione va
a collage of neighbourhoods, of cities within a city, and we must all be attentive
to their quality of urban development, the ambitious standards for which were set coltivata, pur in chiave ovviamente contemporanea, evitando
back in 1859 by a young and little-known Catalan engineer. sia gli eccessi formalistici in cui alcune delle piazze disegnate
Besides the quality of their urban design, the new parts of Barcelona must all
reflect that special attention to public space which has been a distinctive feature of
negli anni ottanta indulgono, sia la rassegnazione allinvasione
the Catalan metropolis from the Ramblas right down to the present day. This is not dellautomobile che ha trasformato troppe strade e piazze di
just an aesthetic concern. It is functional too: Cerd himself imagined a multiplicity
of different functions for his intersections, functions which were to be reflected in
Barcellona in autostrade, rotatorie e svincoli.
the size and form of public space and the way it was equipped. This tradition needs
to be cultivated, although obviously in a contemporary key. Not only avoiding the
Lobiettivo arduo, e poche sono le citt europee che possono
indulgence and excess of certain plazas designed in the 1980s, but also refusing to vantarsi di averlo raggiunto perlomeno in parte. Se Barcellona
yield to the invasion of the automobile, which has turned too many of Barcelonas
streets and squares into roundabouts, slip roads and expressways.
vi riuscir, manterr il suo ruolo di modello urbano in Europa
It is an ambitious objective, and few European cities can claim to have achieved it, ed oltre i suoi confini.
even in part. If Barcelona succeeds, it will continue to serve as a model for urban
planning all over Europe and beyond.

294 295
Rodet 1.804 de 1.894 Editar

Philippe Panerai. PARIS Arquitecte DPLG i urbanista DIUUP 14 de febrer de 2015, 09:25

Per a: PDU metropolit PARIS

Lescala metropolitana va ms enll de les antigues viles unides a la ciutat i esta-


bleix vincles amb les petites poblacions venes, travessa la muntanya per acostar-
Lchelle mtropolitaine dpasse les villages anciens rattachs
se a les comarques del Valls, inclou barris informals i rees agrcoles, i planteja la ville et tisse des liens avec les petites villes voisines, elle
sense embuts la qesti de la policentralitat de la gran ciutat moderna. Estimulada
per la preparaci dels Jocs Olmpics que va afavorir la construcci i la modernitza-
franchit la montagne pour sintresser aux rgions du Valls,
ci de grans infraestructures de transport (de lampliaci de laeroport a la finalit- englobe des quartiers informels et des confins agricoles et
zaci de les Rondes), Barcelona es converteix en un lloc dexperimentaci a escala
natural que anticipa els debats del Gran Pars: com combinar les diferents escales
pose clairement la question de la poly-centralit de la grande
de governana, promoure la complementarietat ms que la dominaci, crear les ville moderne. Stimule par la prparation des Jeux Olym-
infraestructures sense trossejar el territori.
piques qui favorisent la ralisation et la modernisation des
Manuel de Sol-Morales parla de la necessitat de promoure un urbanisme urb,
i darrere del joc de paraules, equipara els esquemes, les fletxes i els diagrames grandes infrastructures de transport (de lextension de la-
traats a llapis de la planificaci burocrtica i dels plans de massa amb les ombres roport lachvement des rondes), Barcelone devient un lieu
esbossades pels arquitectes que no veuen ms enll dels lmits de la seva parcel-
la. Per sobretot parla de la ciutat viva, de la ciutat viscuda, dels barris forjats dexprimentation grandeur nature qui anticipe les dbats sur
pels seus habitants, del plaer d'una ciutat que assumeix el plaer de viure plegats. le Grand Paris: comment associer les diffrentes chelles de
gouvernance, jouer la complmentarit plutt que la domina-
The metropolitan scale exceeds the old villages linked to the city and has woven
links to the small neighbouring towns, it goes beyond the mountains and into the
tion, crer les infrastructures sans morceler le territoire.
Valls regions, includes the shanty areas and agricultural edges and clearly poses Manuel de Sol-Morales parle de la ncessit de promouvoir
the question of the polycentrality of the large modern city. Stimulated by the pre-
parations for the Olympic Games, which favoured the building and modernisation un urbanisme urbain, et derrire le jeu de mots renvoie dos
of large transport infrastructure (from the airport expansion to the completion of
the rondes), Barcelona became a place for a life-size experiment that anticipated
dos les schmas, les flches et les patates traces au feutre
the debates on Greater Paris: how to associate the various levels of governance, de la planification bureaucratique et les plans de masse aux
ensuring complementarity over domination, creating infrastructure without split-
ting up the region.
ombres poches des architectes qui ne voient pas plus loin
Manuel de Sol-Morales speaks of the need to promote urbane urban planning,
que les limites de leur parcelle. Mais surtout il parle de la ville
and behind the play on words dismisses the diagrams, arrows and boxes drawn in vivante, de la ville vcue, des quartiers faonns par leurs
felt-tip pen typical of bureaucratic planning and the building plans with shadows
stencilled in by architects who cant see beyond the boundaries of their own habitants, dun plaisir de la ville qui suppose dabord le plaisir
plot. But above all he speaks of the living city, the city thats lived in, of districts dtre ensemble.
fash-ioned by their inhabitants, of the pleasure of a city that first of all assumes
the pleasure of being together.

296 297
Rodet 563 de 1.735 Editar

Franco Purini. ROMA Professor, Facolt di Architettura della Sapienza di Roma 14 de febrer de 2015, 19:05

Per a: PDU metropolit ROMA

A diferncia de les ciutats nord-americanes, que canvien per la intervenci de


causes externes, i de les asitiques, les transformacions de les quals semblen estar
A differenza della citt americana, che si modifica per
provocades per imperatius financers globals, la ciutat europea genera els seus lintervento di ragioni esterne, e di quella asiatica, le cui tras-
canvis internament. En resum, evoluciona dacord amb el que suggereix la seva
forma urbis. Lestructura estratificada que la caracteritza sembla tenir, de fet, una
formazioni appaiono oggi motivate soprattutto dalle logiche
memria activa que permet salvaguardar la seva identitat i recuperar alhora les finanziarie globali, quella europea produce i propri cambia-
noves intervencions ms fcilment metabolitzables. A ms, aquesta memria li
permet experimentar nous patrons arquitectnics i dhabitabilitat en una conti-
menti per cause interne. In breve essa evolve seguendo ci
nutat crtica amb all que ha estat i s la ciutat. La Barcelona contempornia s, che la sua forma urbis suggerisce. La struttura stratificata che
des daquest punt de vista, exemplar. Grcies a Oriol Bohigas, Ignasi i Manuel de
Sol-Morales, Joan Busquets i molts altres arquitectes, sha convertit en el para- la caratterizza sembra possedere, infatti, una memoria attiva
digma duna cultura del projecte urb, que, partir de les condicions existents, che consente di salvaguardare la sua identit rendendo al con-
forja una realitat ms lliure i evolucionada.
tempo i nuovi interventi pi facilmente metabolizzabili. Inoltre,
tale memoria consente di sperimentare nuovi modelli insedia-
Unlike American cities, where change is determined by external forces, and Asian
cities, whose transformation is largely driven by global financial imperatives, tivi e architettonici allinterno di una continuit critica con ci
the European city generates change internally. In other words, it evolves along the
lines suggested by its own forma urbis. The layered structure which is typical of
che la citt stata ed . La Barcellona contemporanea da
the European city seems to embody an active memory which allows it to safeguard questo punto di vista esemplare. Per merito di Oriol Bohigas,
its identity, while at the same time making new interventions easier to digest.
And this memory also allows us to experiment with new urban and architectural
di Ignasi e Manuel de Sol-Morales, di Joan Busquets e di molti
models which form a critical continuity between what the city was and what it is. altri architetti, essa diventata il paradigma vivente di una
From that point of view, contemporary Barcelona is exemplary. Thanks to Oriol
Bohigas, Ignasi and Manuel de Sol-Morales, Joan Busquets and many other archi-
cultura del progetto urbano il quale, a partire dalle condizioni
tects, Barcelona is the living paradigm of an urban design culture which has forged esistenti, costituisce una realt pi libera e avanzata.
a liberated, forward-looking reality from existing urban conditions.

298 299
Rodet 784 de 1.923 Editar

Han Meyer. DELFT Professor de disseny urb, teoria i mtodes,


Technische Universiteit Delft
14 de febrer de 2015, 20:59

Per a: PDU metropolit DELFT

El secret duna metrpolis s lequilibri entre espais vius i atractius i zones amb
un baix nivell de control, amb espai suficient perqu els experiments, les interven-
The secret of a metropolis is the balance between attractive,
cions preliminars i el creixement puguin modificar-se i adaptar-se a circumstncies lively urban spaces and areas with a low level of control, with
canviants. Quan diem Barcelona, pensem en espais urbans com la magnfica
Rambla, avingudes i places del centre histric, lEixample, Grcia i el front martim
room for experiments, rough interventions, growth, to be able
urb. Per Barcelona s una metrpolis, la qual cosa implica lexistncia d'altres to change and to adapt to changing circumstances. When
tipus despais: espais durs, sense domesticar, amb contrastos extrems, desestruc-
turats. Aquestes zones tenen la capacitat darticular canvis radicals. Si fem una
we say Barcelona, urban spaces like the beautiful ramblas,
foto daqu a vint anys, la imatge haur canviat substancialment. I al cap de avenidas and plazas of the historic centre, the Eixample,
quaranta o cinquanta anys, potser lautopista shaur transformat en un bulevard
flanquejat darbres, envoltat de parcs i barris residencials. Les noves rees des- Grcia and the urban coastline come into our mind. But Barce-
estructurades estaran en qualsevol altre lloc, qui sap on. La metrpolis sadapta i lona is a metropolis, which means that it has also these types
canvia constantment.
of spaces: raw, wild, with extreme contrasts, unstructured.
These areas have the capacity for radical changes. When we
El secreto de una metrpolis es el equilibrio entre espacios vivos y atractivos y
zonas con un bajo nivel de control, con espacio suficiente para que los experimen- take a picture of this same area twenty years from now, the
tos, las intervenciones preliminares y el crecimiento puedan modificarse y adaptar-
se a circunstancias cambiantes. Cuando pronunciamos Barcelona, nos vienen a
image will have changed substantially. And after forty, fifty
la mente espacios urbanos como la magnfica Rambla, avenidas y plazas del centro years, perhaps the highway will be transformed into a tree-
histrico, el Eixample, Grcia y el frente martimo urbano. Pero Barcelona es una
metrpolis, lo que implica la existencia de otro tipo de espacios: espacios duros,
lined boulevard, surrounded by attractive residential neigh-
sin domesticar, con contrastes extremos, desestructurados. Estas zonas tienen borhoods and parks. The new wild areas will be elsewhere,
la capacidad de articular cambios radicales. Si tomamos una foto en veinte aos,
la imagen habr cambiado sustancialmente. Y al cabo de cuarenta o cincuenta
who knows where. The metropolis is adapting and changing
aos, quizs la autopista se habr transformado en un bulevar flanqueado de rbo- continuously.
les, rodeado de parques y barrios residenciales. Las nuevas reas desestructura-
das estarn en cualquier otro sitio, quin sabe. La metrpolis se adapta y cambia
constantemente.

300 301
Rodet 1.954 de 2.067 Editar

Franco Mancuso, VENEZIA Professor, Universit IUAV, Venezia 19 de febrer de 2015, 10:02

Per a: PDU metropolit VENEZIA

Barcelona no deixa mai de sorprendrens. Fa trenta anys ens sentem obligats a visitar-la, atrets Barcellona non finisce mai di stupirci. Trent'anni fa era d'obbligo
per la intensitat amb la qual es desenvolupaven els processos de renovaci de la ciutat; en-
lluernats, amb una enveja mal dissimulada, no cal dir-ho, per la rapidesa amb qu se succeen venirci, attratti dall'intensit con la quale vi si svolgevano i pro-
les accions; colpits per les novetats amb qu es duien a terme els processos; i sorpresos per la
rellevncia dels estils arquitectnics i urbanstics.
cessi di rinnovamento della citt. Abbagliati, con malcelata invidia
En lpoca de la recuperaci de la democrcia, Barcelona va deixar clar que volia perseguir,
occorre dire, dalla rapidit con la quale le azioni si susseguivano,
amb un dinamisme sorprenent, una idea indita de ciutat que impregnava totes les inter- colpiti dalle novit con le quali le procedure si attuavano; e stupe-
vencions, amb la clara voluntat de contrarestar limmobilisme de la capital. I tornvem amb
la convicci que treballar per projectes poca burocrcia, celeritat, imaginaci, obertura fatti per la rilevanza degli esiti architettonici e urbanistici che vi si
cultural, operativitat demostrava la decadncia de lurbanisme, i amb la idea que era ms
productiu moures sense restriccions, o si ms no amb la garantia de poder superar aquest
conseguivano.
estancament amb la intelligncia dels homes que governaven la ciutat i la seva relaci amb els
millors arquitectes del moment.
Nel clima della rinata democrazia, Barcellona rivelava di voler
Metrpolis Barcelona sembla tamb una bona oportunitat per entendre qu s en realitat lrea
perseguire, attraverso uno stupefacente dinamismo, un' inedita
Metropolitana de Barcelona: els intercanvis amb qu salimenten els 36 municipis que hi con- idea di citt, che pervadeva tutti gli interventi e che palesemente
viuen, les circumstncies en qu es prenen les decisions dinters com, les disposicions amb
qu es regulen, i les analogies, o les diferncies, que presenta aquesta realitat en comparaci intendeva contrapporsi alla staticit della capitale.
amb altres rees metropolitanes europees.
Se ne ritornava con la convinzione che quel procedere per
En els propers anys, tornarem a Barcelona i ens tornar a sorprendre. Un cop ms, tindrem
loportunitat de reflexionar sobre la funci de lurbanisme i de la planificaci territorial. Un fet progetti- poca burocrazia, celerit, fantasia, apertura cultu-
que, almenys a Itlia, havem oblidat.
rale, operativit - fosse la dimostrazione dell'invecchiamento
dell'urbanistica, la consapevolezza che fosse pi produttivo muo-
Barcelona never ceases to amaze. Thirty years ago it was an obligatory destination, the intensity
with which the city was renewing itself a powerful attraction. We were dazzled (with scarcely
verci in assenza di vincoli, o comunque della garanzia di poterli
concealed envy, I might add) by the speed of progress, one initiative following another in quick superare attraverso l'intelligenza degli uomini al governo della
succession, and we were struck by the freshness of the approach to things. And awed by the
quality of achievement in architecture and planning. citt, e della loro intesa con i migliori progettisti del momento.
In a climate of restored democracy, Barcelona was revealing its determination to create a new Metropolis Barcelona sembra essere anche una utile occasione
kind of city. It pursued this vision with an incredible dynamism that infected everyone involved:
and was in clear contrast to the staidness of Madrid. per rivelare cosa sia concretamente l'area metropolitana di Bar-
Leaving Barcelona, you took away the conviction that the piecemeal approach to building cellona: di quali interscambi si alimentino le 36 municipalit che
limited bureaucracy, speed, imagination, cultural openness, workability was proof of how
planning had grown decrepit, of an awareness that it was more productive to act without
vi convivono, in quali circostanze vengono assunte le decisioni
restrictions, or where these restrictions existed, that it was possible to overcome them with a di comune interesse, a quali dispositivi normativi si riferiscano; e
degree of intelligence on the part of the men in charge of the city and their contacts with the
leading planners of the moment. quali analogie questa realt presenti, o quali differenze, rispetto
Metrpolis Barcelona is an opportunity for us to reflect on all this. Above all, it shows us how alle altre realt metropolitane in Europa.
this metropolis of cities has taken shape and gained volume over a time span of just under
forty years, from the General Metropolitan Plan of the mid-1970s to the present day. Its also an Continueremo per gli anni prossimi a venire e a stupirci di Barce-
occasion to show what exactly the Barcelona metropolitan is: how the 36 municipal councils
that make up the metropolis relate to one another, how decisions of common interest are made
llona: che ci offrir ancora una volta l'opportunit di riflettere sulla
and subject to which legislation; and the similarities and differences in regard to other funzione dell'urbanistica e della pianificazione territoriale. Che,
European metropolitan areas.
quanto meno qui in Italia, avevamo data per persa.
Barcelona will continue to amaze us in the coming years: and provide us with further opportu-
nity to reflect on the role of urban and territorial planning. Something which, in Italy at least,
wed given up for lost.
302 303
Rodet 1.078 de 2.096 Editar

Rafael Moneo. MADRID Arquitecte i exdeg, Harvard Graduate School of Design 24 de febrer de 2015, 17:41

Per a: PDU metropolit MADRID

El planejament de lrea Metropolitana de Barcelona ha denfrontar-se a qestions


urbanstiques dextrema importncia com ara les infraestructures xarxes viries,
El planeamiento del rea Metropolitana de Barcelona debe
ferrocarrils, port, aeroport i la localitzaci dels serveis ensenyament, sanitat, enfrentarse a cuestiones urbansticas de extrema importancia
turisme, per no s menys important aconseguir la integraci de tots els pobles
i ciutats que graviten sobre Barcelona: de Badalona a Castelldefels, de Molins al
como son las infraestructuras redes viarias, ferrocarriles,
Prat, de Sant Just Desvern a Santa Coloma, de Sant Cugat a Ripollet, per esmentar- puerto, aeropuerto y la localizacin de los servicios ense-
ne noms alguns. El menor dels assoliments de lEixample dIldefons Cerd no va
ser abordar i integrar en la seva trama nuclis de poblaci com els de Les Corts,
anza, sanidad, turismo, pero no es menos importante
Sants, Horta, Sarri, Grcia..., que van ser antdots enfront de lhomogenetat del conseguir la integracin de todos los pueblos y ciudades que
traat. Cal entendre que en la situaci en qu es troba avui el planejament passar
quelcom semblant, la qual cosa garantir que la Barcelona del segle XXI tindr la gravitan sobre Barcelona: de Badalona a Castelldefels, de
mateixa vivacitat i diversitat que lactual. Molins a El Prat, de Sant Just Desvern a Santa Coloma, de Sant
Cugat a Ripollet, por mencionar solo algunos. No fue el menor
Metropolitana area planning needs to tackle extremely important urban issues de los logros del Ensanche de Ildefons Cerd el abordar e
such as infrastructure road networks, railways, the port and airport and the
localisation of services education, health, tourism, but no less important is the integrar en su trama ncleos de poblacin como los de Les
task of achieving integration of all the cities and towns that gravitate around
Barcelona: from Badalona to Castelldefels, from Molins to El Prat, from Sant Just
Corts, Sants, Horta, Sarri, Grcia, que fueron antdotos fren-
Desvern to Santa Coloma, from Sant Cugat to Ripollet, to name a few. Address- te a la homogeneidad del trazado. Cabe entender que en la
ing and integrating towns such as Les Corts, Sants, Horta, Sarri, Grcia into its
grid, antidotes to the homogeneity of the design, was in no way the least of the
presente situacin en que se encuentra el planeamiento ocu-
achievements brought about by Cerds Eixample. The general view is that, in the rra algo no muy distinto, garantizndose as que la Barcelona
current planning context, something not so very different is occurring now, thus
ensuring that the Barcelona of the twenty-first century reflects the vibrancy and
del siglo XXI tenga la viveza y la diversidad de la actual.
diversity of today.

304 305
Rodet 1.954 de 2.067 Editar

Pierluigi Nicolin. MILANO Arquitecte, director de la revista Lotus International 25 de febrero de 2015, 20:37

Per a: PDU metropolit MILANO

Els xits de la Barcelona metropolitana, una ciutat atractiva pels seus espais
urbans, la seva arquitectura i lentorn en general, es poden atribuir a una acci
I successi della Barcellona metropolitana, cos attrattiva per i
urbanstica peculiar direm que de tipus narratiu que, des de fa dcades, suoi spazi urbani, larchitettura e il clima generale, sono ascri-
presta atenci a les situacions irregulars de la ciutat i no noms, com s habitual,
als parmetres generals de la planificaci. Es tracta, sens dubte, dun aspecte
vibili anche ad unazione urbanistica peculiare - di tipo narrati-
important per entendre la fascinaci que produeix aquesta ciutat. Sovint es diu vo si direbbe - che da alcuni decenni attenta alle situazioni
que larquitectura projecta la personalitat de lartista i t com a lmit lobra fruit
de la relaci entre una pregunta determinada i lexpressi formal, mentre que
irregolari della citt e non soltanto, come avviene di solito, ai
lurbanisme es basaria en una preocupaci general pels fets reals de la ciutat. parametri generali della pianificazione. Questo certamente
Tanmateix, en el cas de Barcelona, la feli relaci entre totes dues prctiques ha
perms reforar la diversitat de lentorn urb tamb en virtut dun eclecticisme un aspetto non trascurabile per comprendere il fascino perdu-
arquitectnic que aporta a lurbanisme un aspecte imaginatiu en el qual una xarxa rante di questa citt. Si dice spesso che larchitettura mette in
de situacions reals i imaginries connecta la visi de la ciutat existent amb les
propostes de la futura metrpolis. Daquesta manera, a Barcelona, les diferents gioco direttamente la personalit dellartista ed ha come limite
situacions que ofereix la ciutat, incloent-hi les possibles simulacions dels plans, lopera - risultato della relazione tra una questione limitata e
assumeixen una vitalitat singular.
lespressione formale - mentre lurbanistica sarebbe sostenuta
The success of metropolitan Barcelona its urban character, its architecture and
da unattenzione generale e irregolare agli avvenimenti reali
the atmosphere that make it such an attractive place can also be ascribed to an della citt. Eppure nel caso di Barcellona un rapporto felice tra
unusual approach to planning. We might call it a narrative approach, for over the
last few decades it has shown itself able to accommodate the peculiarities of the
le due pratiche dellurbanistica e dellarchitettura permette di
city within the wider, more general parameters of planning. This is an aspect we rafforzare la vocazione alla variet dellambiente urbano anche
cannot overlook if we want to explain the lasting fascination of this city. It is often
said that architecture directly projects the personality of the creator, but is confi-
in virt di un eclettismo architettonico che porta nelluniverso
ned to the building itself the result of a compromise between spatial limitations dellurbanistica qualcosa di fantastico in cui una trama di si-
and formal expression while planning is driven by the shifting preoccupations
which dictate the real life of a city. In the case of Barcelona, however, architecture tuazioni reali e immaginate raccorda la visione della citt esis-
and planning exist in a mutually beneficial relationship, and if the citys urban tente con le proposte della metropoli futura. In questo modo
fabric has much to offer in the way of variety this is partly due to an architectural
eclecticism that has infused urban planning with a certain imaginative verve. This a Barcellona le varie situazioni offerte dalla citt, comprese le
interplay of the real and the imagined combines a vision of the city as it exists eventuali simulazioni dei piani, assumono una strana potenza
with one of the metropolis that will come into being in the future. And that is how
the possibilities that Barcelona offers as a city, even the visions that exist only as di vita.
simulations, take on a strange and unique vitality.

306 307
Rodet 2.745 de 2.893 Editar

Ariella Masboungi. PARIS Urbanista i directora general, Ministre de l'Ecologie,


du Dveloppement durable, du Logement et des Transports
26 de febrer de 2015, 11.18

Per a: PDU metropolit PARIS

Barcelona ha sabut inventar una actitud urbana pel que fa als seus mtodes i
conceptes. Es referma aix com una ciutat europea i una ciutat moderna. Inscriu
Barcelone a su inventer une attitude urbaine en termes de
el seu futur en una histria i una forma de vida que nega la diluci urbana, les concepts et de mthodes. Elle saffirme la fois ville europen-
referncies americanes, i en particular una forma de caos. Ciutat-centre, ciutat
emblemtica de lespai pblic, del vianant per tamb de lautombil disciplinat;
ne et ville moderne. Elle inscrit son futur dans une histoire et
ciutat com a lloc doci, de cultura i de nova economia, ha d'inventar-se ara la un mode de vie, refusant la dilution urbaine, les rfrences
ciutat-xarxa a una gran escala territorial amb la mateixa creativitat en la relaci
entre histria i modernitat.
amricaines, notamment une forme de chaos. Ville-centre,
Amb una superfcie de 100 km2, lescala de Pars intramurs, lexpansi urbana que- ville emblmatique de lespace public, du piton mais aussi de
da limitada per la seva extraordinria geografia, entre el mar i la muntanya. Per ha la voiture discipline; ville comme lieu de loisir, de culture et
de saber com negociar amb els seus vens per fabricar la ciutat-xarxa discontinua,
deixant espai a la natura i a la biodiversitat, creant espais pblics metropolitans i de nouvelle conomie, elle se doit dinventer la ville-rseau
nous models dhbitat i centralitats en les formes urbanes i de programa, per esta- une vaste chelle territoriale avec la mme crativit dans le
blir una urbanitat lligada a la naturalesa. I aquest nou repte encara sha dadrear.
La Barcelona metropolitana pot esdevenir un far i un model si aconsegueix fer-hi rapport histoire et modernit cette chelle l.
front, ja que totes les metrpolis del mn esperen nous models que rebutgen el
laisser-faire sense haver de recrrer a la ciutat histrica, un somni impossible i gens Sur 100 km2, lchelle de Paris intra-muros, elle bnficie dune
desitjable, per inventar la metrpolis sostenible del futur. limite ltalement urbain par son extraordinaire gographie,
mer et montagne. Mais elle doit savoir ngocier avec ses
Barcelona has invented an urbanattitude in terms of concepts and methods,
establishing itself as both a European city and a modern city. Its future is part of
voisins pour fabriquer la ville-rseau, non continue, faisant
history and a way of living, rejecting urban dilution, American references, in place la nature et la biodiversit, fabriquer lespace public
particular a kind of chaos. A city and centre, iconic city of public space, pedes-
trianized but also for cars; the city as a place for leisure, for culture and the new
mtropolitain et de nouveaux modles dhabitat et de cen-
economy, it must devise the network-city on a grand regional scale with the tralits en termes de formes urbaines et de programme, pour
same creativity in the relationship between history and modernity on that scale.
inaugurer une urbanit en lien avec la nature. Et ce nouveau
Covering 100 km2, the size of Paris-proper, its urban sprawl is limited by its
extraordinary geography, the sea and the mountains. But it must also know how dfi reste relever. La Barcelone mtropolitaine peut se rv-
to negotiate with its neighbours to make a non-continuous network-city, making ler un phare et un modle si elle relve ce dfi car toutes les
room for nature and biodiversity, making metropolitan public space and new
habitat and centrality models in terms of urban forms and programmes, to mark mtropoles du monde sont en attente de nouveaux modles
the start of urbanity linked to nature. And this new challenge is still to be met.
Metropolitan Barcelona may become a beacon and a model if it meets this
qui refusent le laisser-faire sans singer la ville historique, rve
challenge, as the worlds metropolises await new models that refuse to accept impossible et non souhaitable, pour inventer la mtropole
that anything goes yet without aping the historical city an impossible and
undesirable dream to invent the sustainable metropolis of tomorrow.
durable de demain.

308 309
Rodet 163 de 729 Editar

Manuel Salgado. LISBOA Director d'urbanisme i planificaci estratgica,


Cmara Municipal de Lisboa
2 de mar de 2015, 10:54

Per a: PDU metropolit LISBOA

Les ciutats metropolitanes sn organismes cada cop ms dinmics i complexos;


el seu metabolisme est en transformaci constant, a causa dels canvis accelerats
rea Metropolitana de Barcelona
de les darreres dcades. As cidades metropolitanas so organismos cada vez mais
Avui, la planificaci duna rea metropolitana sha convertit en un repte amplificat
per la globalitzaci i la crisi financera, econmica i social dels darrers anys, que
dinmicos e complexos; o seu metabolismo est em perma-
agreugen les desigualtats i, en algunes situacions, augmenten els nivells de nente transformao com as mudanas a acelerarem nas
pobresa i els territoris dexclusi, posant en perill la cohesi social i territorial de la
ciutat com un tot. I a aquests canvis estructurals, cal afegir els signes de canvi en
ltimas dcadas.
els estils de vida i les noves tendncies que transformen ls dels objectes, lespai
i el temps.
Hoje, planear uma rea metropolitana um repto ampliado
El principal problema s com governar el territori metropolit i quina ha de ser la pela globalizao e pela crise financeira, econmica e social
contribuci de la planificaci territorial. Governar aquest procs de transformaci, dos ltimos anos que agravou as desigualdades, e, em algu-
planteja nous desafiaments agreujats per lescassetat de recursos. No noms hem
de respondre al repte tradicional destructurar grans territoris i planificar la gesti mas situaes, aumentou os nveis de pobreza e os territrios
dels recursos i els serveis als ciutadans, sin tamb, i especialment, com afrontar de excluso, pondo em causa a coeso social e territorial da
la governana.
Governar s prendre decisions poltiques i no absorbir qualsevol pretensi de base
cidade como um todo. Mas a estas transformaes estruturais,
local. La qesti s saber equilibrar la possibilitat de pensar globalment i actuar h que juntar os sinais de mudana nos modos de vida e as
localment, i alhora pensar localment i actuar globalment. Les escales daquests
reptes sn mltiples i les estratgies que cal posar en prctica han de ser diverses.
novas tendncias que vo transformar o uso das coisas, do
espao e do tempo.
Temos o magno problema de como governar o territrio
Metropolitan cities are increasingly dynamic, complex organisms; their metabolism
in a state of permanent transformation which has accelerated in recent decades. Metropolitano e que contributo pode dar o planeamento
Today, planning a metropolitan area is a challenge amplified by globalization, and territorial. Governar neste processo de transformao, coloca
by the financial, economic and social crises of recent years, which have aggravated
inequalities and in some cases increased levels of poverty and exclusion to the
novos desafios agravados pela escassez de recursos. No s
point where they threaten the social and territorial cohesion of cities. But to these o tradicional desafio de estruturar territrios alargados, de
structural transformations we must add the signs of changes in the way people live
and the new tendencies which look set to change the way we use things, space,
planear a gesto de recursos e os servios aos cidados mas,
and time. principalmente o desafio da Governance.
We thus face the enormous problem of how to govern a metropolitan territory, and
how territorial planning can contribute to it. The task of governing during a process Governar fazer escolhas polticas e no absorver todas e
of transformation poses new challenges that are exacerbated by the scarcity of qualquer pretenso da base local. A questo balancear o
resources. It is not just the traditional problem of imposing structure on a vast
expanse of territory, planning the management of resources and providing citizens poder para saber, pensar global agir local mas ao mesmo
with services: it is the challenge of governance. tempo pensar local e agir global. So mltiplas as escalas dos
Because governing means making political choices, and that means not giving in desafios que se colocam e diversas as estratgias a pr em
to every pressure just because its driven by local interests. We have to wield power
in a balanced fashion: thinking globally and acting locally, but also thinking locally prtica.
and acting globally. The challenges exist on various levels, and there are many
strategies to put into practice.

310 311
Rodet 1.030 de 1.502 Editar

Richard Plunz. NY Director, Urban Design Lab, Columbia University 3 de mar de 2015, 03.41

Per a: PDU metropolit NY

Revisitar Barcelona Revisiting Barcelona


Fa trenta anys, la ciutat monumental que Ildefons Cerd havia planificat en el
segle XIX va oferir al mn un dels principals llegats de lurbanisme contemporani Thirty years ago the monumental nineteenth century city
desprs de la modernitat. El Model Barcelona va ser una fita pica. Ara, desprs
dhaver extret tantes llions de la transformaci del centre en les ltimes tres d-
of Ildefons Cerd became so much more, giving the world
cades, esperem tornar a revisitar Barcelona en la seva perifria. Podem confiar que a legacy for modern urban design after modernisme. This
Barcelona continuar sent un model per a la propera generaci de ciutats globals
en un perode emergent de lluites titniques en lorganitzaci urbana. S'exigeix que
modern Barcelona Model was epic. Now we look forward to
ciutats darreu del mn redefineixin la seva metrpolis com un element clau revisiting Barcelona at its periphery, after having learned so
de la propera generaci durbanitzaci: lemplenament de buits i la densificaci
de nodes; la reinvenci dinfraestructures fsiques i poltiques; el reforament de la much over the past three decades from the transformation
resilincia urbana en ecosistemes en plena transformaci; i en general, ladopci of its centre. We can trust that Barcelona will remain a model
dun paper de lideratge global que les nacions sn incapaces de satisfer. La manera
com Barcelona encari aquests reptes ser seguida per ciutats darreu; i en aquest for our next generation of global cities within our emerging
sentit la iniciativa Metrpolis Barcelona s una bona manera de comenar. period of epic struggle with global urbanization. Cities every-
where are being asked to redefine metropolis as key to the
Revisitar Barcelona next generation of urbanization: the filling of voids and the
Hace treinta aos, la ciudad monumental que Ildefons Cerd haba planificado en
el siglo XIX ofreci al mundo uno de los principales legados del urbanismo contem-
densification of nodes; the reinvention of physical and political
porneo tras la modernidad. El Modelo Barcelona fue un hito pico. Hoy, despus infrastructures; the reinforcing of urban resilience within our
de haber extrado tantas lecciones de la transformacin del centro en las ltimas
tres dcadas, esperamos volver a revisitar Barcelona en su periferia. Podemos
transforming ecosystems; and in general, the filling of a global
confiar que Barcelona seguir siendo un modelo para la prxima generacin de leadership void that nations are unable to satisfy. How Barcelo-
ciudades globales en un periodo emergente de luchas titnicas en la organizacin
urbana. Se exige que ciudades de todo el mundo redefinan su metrpolis como na proceeds with these challenges will be important for cities
un elemento clave de la prxima generacin de urbanizacin: el relleno de vacos everywhere to follow; and as such this Metrpolis Barcelona
y la densificacin de nodos; la reinvencin de infraestructuras fsicas y polticas; el
refuerzo de la resiliencia urbana en ecosistemas en plena transformacin; y en ge- initiative is a crucial beginning.
neral, la adopcin de un papel de liderazgo global que las naciones son incapaces
de satisfacer. La manera en que Barcelona se enfrente a esos retos ser seguida
por ciudades de todas partes; y en este sentido la iniciativa Metrpolis Barcelona es
una buena forma de empezar.

312 313
Rodet 1.120 de 1.525 Editar

Oriol Bohigas. BARCELONA Arquitecte 6 de mar de 2015, 19:54


BARCELONA
Per a: PDU metropolit

rea Metropolitana o barrios de Barcelona rea Metropolitana o barris de Barcelona


El crecimiento y la diversidad lograda por el rea Metropolitana de Barcelona
es un fenmeno muy significativo y todos pensamos en el rea ya no como una El creixement i la diversitat assolida per lrea Metropolitana
superacin urbana que ha adoptado morfologas de suburbios yuxtapuestos y
sobrepuestos, sino como un nuevo modelo de continuidad urbana en la unidad
de Barcelona s un fenomen molt significatiu i tots pensem
global de la capital. El rea Metropolitana de Barcelona es un concepto que pronto en lrea ja no com una superaci urbana que ha adoptat
se acredit como un episodio potentsimo que ha creado ciudad antes de tener
tiempo de pensarla y proyectarla. Es decir, tal como se han creado a lo largo de
morfologies de suburbis juxtaposats i sobreposats, sin com
los siglos la mayora de las ciudades europeas, especialmente las producidas ms un nou model de continutat urbana en la unitat global de la
por la geografa que por la historia. Barcelona, que es, ante todo, una respuesta
buena o casi buena a las sugerencias geogrficas, no podr abandonar la idea capital. Lrea Metropolitana de Barcelona s un concepte
que la misma orografa sugera: de ro a ro y de mar a montaa. que aviat sacredit com un episodi potentssim que ha creat
Ahora que han empezado con xito los estudios descriptivos de toda la vieja ciutat abans de tenir temps de pensar-la i projectar-la. s a
rea, es la ocasin de poner al da todos los puntos que con centro de actividad
han ayudado a mantener la vida y el carcter de barrio de todo el territorio. dir, tal com shan fet al llarg dels segles la majoria de ciutats
europees, sobretot les produdes ms per la geografia que
Metropolitan area or neighbourhoods of Barcelona per la histria. Barcelona, que s, sobretot, una resposta bona
The growth and diversity achieved by Barcelonas metropolitan area is a very signi-
ficant phenomenon and we not only think of the area as an urban achievement
o quasi bona als suggeriments geogrfics, no podr aban-
that has adopted superimposed and juxtaposed suburban morphologies, but as a donar la idea que la mateixa orografia suggeria: de riu a riu i
new model of urban continuity in the global unity of the capital. The Barcelona
metropolitan area is a concept that has quickly become credited as a powerful
de mar a muntanya.
event that has created a city before there was time to think about it and plan
it. That is to say, that which has been done over the centuries in the majority of
Ara que han comenat amb xit els estudis descriptius de
European cities, particularly those developed mostly as a result of their geography tota la vella rea, s locasi de posar al dia tots els punts que
rather than their history. Barcelona which is, in the main, a good or pretty good
response to the geographic challenges, cannot abandon the idea that the relief amb centre dactivitat han ajudat a mantenir la vida i el carc-
itself presents: from river to river and from sea to mountain. ter de barri de tot el territori.
Now that descriptive studies of the old Area have been successfully implemented,
is the opportunity to update all the points that, with the centre of activity, have
helped to maintain the life and neighbourhood character of the whole region.

314 315
01

L'urbanisme metropolit avui


El urbanismo
metropolitano hoy
Metropolitan Urban
Planning today

También podría gustarte