Manifest de Barcelona i Valncia

per lEix Mediterrani

1. El nostre segle s el segle de les ciutats. Els salts tecnolgics, econmics,

poltics i culturals tenen el seu origen en les ciutats, i , cada vegada que
s'accelera el canvi en la humanitat, les ciutats augmenten la seua importncia.
Barcelona i Valncia comparteixen la idea que les ciutats han de
promoure que la ciutadania puga donar el millor de si mateixa.

2. Les ciutats van a crixer. De manera diferent, menys extensiva que fins ara,
per van a crixer mentre sincremente la poblaci, els moviments migratoris i
es concentre en els nuclis urbans. A aguditzar els problemes de
provements d'aigua i energia, els de mobilitat interna i externa, i els de gesti
dels residus en un context de requeriment de, com a mnim, sostenibilitat
econmica i ambiental i amb l'aspiraci de reduir l'impacte ecolgic de la vida
urbana en el planeta. L'agenda urbana, a ms, es completa amb la necessitat
d'atendre al fet que totes les persones puguen participar dels fruits i rendiments
del canvi, no deixant a ning enrere amb indiferncia tecnocrtica.

3. Davant la importncia daquests desafiaments, Barcelona i Valncia es

comprometen a cooperar en la resoluci dels mateixos, compartint les seues
idees, plans, experincies, innovacions, resultats, tcniques, aprenentatges i,
tamb, les rees de millora que puguen localitzar-se en els processos
d'execuci, en totes les matries de responsabilitat o inters municipal o
metropolit com sn la seguretat, aigua, energia, mobilitat, espai urb, turisme,
cultura, exclusi social, migraci, refugiats, etc., per a la qual cosa es signaran
convenis i documents de cooperaci

4. Quan prenen conscincia de la seua importncia, les ciutats tendeixen a

configurar xarxes en les quals cada ciutat s un node. Les ciutats sn espais
d'intercanvi i les seues xarxes tamb ho sn i amplifiquen les seues bondats
contribuint al coneixement entre la ciutadania, a la seua relaci cooperativa, a

Pgina 1 de 6
 portar ms enll, cap a l'amistat, una relaci professional i econmica,
contribuint aix a les bones relacions entre els pobles.

5. Les nostres dues ciutats, com tamb Girona, Tarragona, Castell,

Alacant, Mrcia, Almeria i Mlaga formen part del fil lineal Mediterrani
ibric de la xarxa europea de ciutats.. Aquest fil ens connecta amb el nucli
dEuropa i amb el fil itlic del Mediterrani, per tamb, cap al Sud, amb una
frica que sembla trobar-se dins dun salt de desenvolupament, que en les
properes dcades ha deixir de la seua postraci relativa i sincorporar al
quefer global con un agent dimportncia. Tamb les nostres dues ciutats sn
ciutats porturies, amb ports ocenics, a travs dels quals ens connectem amb
els altres continents, singularment amb les potncies antigues i emergents
dsia. Barcelona i valncia compartim esta visi de ciutats-node
connectades fent una xarxa global de pau i prosperitat compartides.

6. Barcelona i Valncia sn ciutats dinmiques. A les ciutats dinmiques cal

esperar una continua necessitat dadaptaci de les infraestructures i dels
serveis pblics que les posen en valor i donen resposta a les corresponents
necessitats socials. B ho sabem els Ajuntaments, ja que una gran part de la
nostra activitat quotidiana consisteix en dur a terme aquesta adaptaci als
canvis constants dels tipus de necessitats i adaptaci tecnolgica que es
palesen en modificacions de normes i ordenances urbanstiques, ambientals,
de circulaci, de convivncia, etc. Quan es tracta dinfraestructura municipal, la
necessitat va acompanyada de la responsabilitat plena, de manera que els
Ajuntaments no tenim ms remei que planificar i executar els canvis sempre en
un context de recursos escassos. Per a millorar en aquests aspectes, cal unir
esforos per impulsar la millora del finanament local i de la contractaci
pblica responsable, com ja han fet Barcelona i Valncia.

7. Molt ms complicat s planificar i executar els canvis i adaptacions que

corresponen a infraestructures i serveis pblics on la necessitat i la
responsabilitat no van de la m, com s el cas daquelles que depenen del
Govern de lEstat i, singularment, del Ministeri de Foment. En aquests casos s
imprescindible la cooperaci interinstitucional lleial i amb regles de joc clares i
netes. Al llarg del temps han hagut perodes fecunds i erms. El temps ms
prometedor fou aquell en qu aquest Ministeri tingu una Direcci General
dActuacions Concertades amb Ciutats. El temps ms decebedor, sens dubte,
el perode encapalat per la ministra Ana Pastor, amb una gesti plena de

Pgina 2 de 6
 propaganda, canvis de criteri, incompliments i cortines de fum. Barcelona i
Valncia fan una crida conjunta perqu el Ministeri de Foment, amb el nou
ministre igo de la Serna al capdavant, canvie la poltica del de la seua
antecessora respecte de les infraestructures en les ciutats, les actuacions
en les quals sn ara considerades marginals, merament complementries i no
formen part de lagenda prioritria de Foment, a no ser que les ciutats costegen
completament o parcialment les inversions.

8. Daquesta problemtica s un bon exponent la situaci del ferrocarril a les

nostres ciutats, tant en la seua vessant de Rodalia, com de Llarga Distncia i
Transport de Mercaderia. Els problemes ferroviaris que tenim en com sn
la connexi amb les ciutats i els ports, aix com la integraci urbana del
pas del ferrocarril per les ciutats. Tots tres pateixen el menyspreu
acumulat pel Corredor Mediterrani. Aquesta situaci injusta i injustificable
des de qualsevol punt de vista, que noms sexplica per una discriminaci
poltica arrelada, ha de ser corregida amb el corresponent esfor reparador,
sense el qual, el gestos dacostament poden quedar-se en noves cortines de
fum. Coneixem les dificultats generals per no acceptarem la persistncia
de la discriminaci. Barcelona i Valncia no volen ser ms que ning, per
tampoc menys.

9. Valncia i Barcelona donen suport conjunt a les prioritats del Corredor

Mediterrani, particularment:
a. La substituci de la via nica entre Vandells i Tarragona per la
variant que es troba en construcci des de ja fa anys i anys, i la
disponibilitat dample internacional des de Barcelona fins
Algeciras, possibilitant el pas directe de mercaderies cap al centre
dEuropa i dels viatgers en temps i serveis competitius de nivell
europeu.
b. Aquestes millores en la connexi entre les ciutats suposaria un
avantatge clar de la mobilitat sostenible ferroviria front a la mobilitat
per carretera, molt ms costosa en seguretat viria i negatiu impacte
ambiental i sobre la salut.
c. Tamb recolzem conjuntament la connexi a la xarxa dels Ports de
Barcelona, Tarragona, Castell, Sagunt, Valncia, Alacant i
Algeciras i la disponibilitat de suficient capacitat de servei per a
mercaderies i rodalies al llarg del Corredor en aquells trams on

Pgina 3 de 6
 calga superar disfuncions entre uns tipus de trnsit i altres com s
el tram entre Sagunt i Valncia, sempre preferint una millora en la
gesti a la nova infraestructura i desdoblant la infraestructura, quan ja
no es puga evitar, amb el menor impacte possible sobre el territori.

10. Aquesta proposta conjunta t com a referent les noves tendncies europees en
cohesi, sostenibilitat i transports, on cada vegada se li dna mes importncia
a la mobilitat sostenible, en modes ferroviaris i martims, exemples de la qual
tenim en la xarxa transeuropea, el mecanisme CEF o els frums europeus dels
corredors. A ms, la inclusi dels nodes urbans i els ports com a elements clau
de la xarxa de transport europea TEN-T (nous frums especfics per ambds
assumptes), recolzen la importncia que tenen en la mobilitat i competitivitat
europea les ciutats porturies. Cal una coordinaci que permeta una
retroalimentaci entre la xarxa transeuropea, la mobilitat sostenible
metropolitana i regional, i el trnsit intercontinental martim.

11. Aix doncs, Barcelona i Valncia considerem que cal capgirar lenfocament
de la poltica de ciutats del Ministeri de Foment, assolint la igualtat de
prioritat, si ms no, amb les poltiques modals i interurbanes.
Particularment la prioritat que tot lstablishment de Foment atorga a les
operacions intraurbanes, particularment dintegraci urbana del ferrocarril. De
seguir pel cam actual no arribarem enlloc. Cal formular una altra poltica
dinfraestructures estatals a les ciutats. Una poltica basada en el fet que les
ciutats sn el lloc on viu la gent i lorigen i la destinaci dels viatgers; que el
ferrocarril no s un tramvia, que sovint suposa una barrera, una font de soroll i
un espai degradat i brut entre locupat per les vies i les seues zones de
protecci; i que, per tot aix, el titular de la infraestructura no pot inhibir-se de
com interacciona la ciutat i el ferrocarril.
Lobjectiu preferent daquesta poltica hauria de ser resoldre lexecuci de les
actuacions dintegraci del ferrocarril que es troben prcticament bloquejades
reduint la frustraci ciutadana. Actuacions nascudes de la necessitat de palliar
els efectes de frontera interior que es produeixen al voltant de les installacions
ferroviries en la ciutat existent, tot aprofitant la remodelaci daquestes per
efecte de ladaptaci de les preexistents a lalta velocitat i de la superaci de
les limitacions de coll de botella acumulades al llarg dels anys i de la
modernitzaci dinstallacions obsoletes. Una poltica que atenga el fet que les
estacions sn fites urbanes de primer ordre que configuren espais pblics
centrals accessibles per mitjans que contribueixen a la sostenibilitat, de manera

Pgina 4 de 6
 que la seua modernitzaci interessa a la ciutat i al ferrocarril. Cal una poltica
que assumisca que els costos de les actuacions en la ciutat existent es
disparen per diverses raons, com ara les necessitats de millor funcionalitat
ferroviria, per lexecuci de les obres mantenint el servei als viatgers i per
lafecci a la infraestructura urbana en funcionament. Que accepte que en la
ciutat existent el ferrocarril ha d'estar obligat a millorar la situaci actual i
mantenir una integraci raonable. El contrari s excitar la reivindicaci
ciutadana de solucions costoses com els soterraments. Lherncia de
desintegraci s antiemptica i la ciutadania acaba per rebutjar el ferrocarril.

12. Per a Barcelona, el projecte clau dintegraci urbana del ferrocarril i punt
neurlgic de connexi al Corredor Mediterrani de la prpia ciutat i de tota
lrea Metropolitana s lestaci de Sagrera.

13. Per a Valncia, el projecte dintegraci urbana s el de conversi de

lEstaci Valncia Nord, actualment lnica del tronc del Corredor
Mediterrani, que s terminal, obligant a rebotar totes les circulacions, en
una estaci passant, superant aix el coll de botella de capacitat i de
funcionalitat actual i millorant de forma radical la integraci del ferrocarril en
tota la ciutat i en els barris del sud en particular.

14. En eixe sentit, Valncia i Barcelona remetrem simultniament aquest

Manifest al ministre de Foment, reclamant el canvi de poltica, la igualtat,
si ms no, de prioritat de les infraestructures intraurbanes de
competncia de lAdministraci Central, aix com de les operacions
dintegraci pendents en les dues ciutats, i proposant:

a) Les operacions urbanes impulsades per necessitats funcionals ferroviries i

dintegraci urbanstica en la ciutat existent han de ser obres amb la mateixa
prioritat i tractament que les obres interurbanes en els plans dinfraestructura
del Ministeri de Foment i efectuar-se principalment amb crrec a les autoritats
ferroviries. Les ciutats podran afavorir aquestes operacions ferroviries
urbanes facilitant la seua planificaci i inserci al planejament municipal i, si
com a conseqncia de les mateixes, hi ha terrenys alliberats d's ferroviari, les
ciutats han dafavorir al mxim els ingressos urbanstics en favor de les
autoritats ferroviries.

Pgina 5 de 6
b) En la mesura que es redrece la resoluci de forma continuada dels
problemes encetats, com per exemple, a Sagrera i a Valncia Nord, es podria
desenvolupar un acord relatiu a criteris de planejament urbanstic, de
programaci i de gesti urbanstica en el sl no urbanitzat, enfocats a evitar la
creaci de situacions que pogueren requerir solucions dintegraci urbana del
ferrocarril ms dures i cares a posteriori, aix com directrius de disseny de la
separaci de seguretat entre la ciutat i la lnia ferroviria per a evitar la creaci
despais marginals i de manteniment de la qualitat paisatgstica de la zona
ocupada pel ferrocarril i de la ciutat observable des dels trens.

c) Celebrar una jornada de treball amb la participaci de totes les ciutats

europees naturalment implicades, amb lobjectiu de visibilitzar amb claredat la
confluncia dinteressos, posar en com els respectius projectes dintegraci
urbana i exigir els canvis i els compromisos necessaris del Ministeri de Foment.

d) Reunir el mxim de suport entre les instncies europees competents en

matria de desenvolupament regional i sostenibilitat.

Barcelona, a 20 de juliol de 2017

Joan Rib Canut Ada Colau Ballano

Alcalde de Valncia Alcaldessa de Barcelona

Pgina 6 de 6