Sigillografía Catalana: Inventari, Descripcío I Estudi Dels Segells de Catalunya - II

INVENTARI, DESCRIPCI I ESTUDI
DELS SEGELLS DE CATALUNYA

PEU
FERRAN DE SAGARRA
de lInstitt dFstdis Catalans, de la R Acadmia de Bones Lletres de B rcelona,
Corresponent de la R. Acadmia de la Histria i de la R. Societat Arqueolgica Tarraconense,
Llicenciat en Dret ivil i Cannic
Obra premiada en el concurs MARTORELL de 1912

I PUBLICADA PER L* EXCELLENT88IM AJUNTAMENT DE BARCELONA, PEB ACORD DE 13 DACKMT Lu. W14.
VOLUM II
(TEXT)
BARCELONA
ESTAMPA DHENRICH I Cf
1922
Digitized by the Internet Archive
in 2016 with funding from
Getty Research Institute
https://archive.org/details/sigillografiacat02saga
SIGILLOGRAFlA CATALANA
SMLLOGKAFA CATALANA
INVENTARI, DESCRIPCI I ESTUDI
DELS SEGELLS DE CATALUNYA

PER
FERRAN DE SAGARRA
de lInstitut dEstudis Catalans, de la R. Acadmia de Bones Lletres de Barcelona,

Corresponent de la R. Acadmia de la Histria i de la R. Societat Arqueolgica Tarraconense,
Llicenciat en Dret Civil i Cannic
OliP.A PREMIADA EN EL CONCURS MARTORELL DE 1912

I PUBLICADA PER L EXCELLENTSSIM AJUNTAMENT DE BARCELONA, PER ACORD DE 13 DAGOST DE 1911.

VOLUM II
(TEXT)
BARCELONA
ESTAMPA DHENRICH I Cf
1922
RGTl 3G4-
THE GE7TY RESEARCH
lMVTiTi irr i m -
NOTES PRELIMINARS t
En aquest segon volum de la Sigillografia Catalana, com ja consignrem

en el prleg del primer, i seguint el pla que ens havem proposat, es continua lin-
ventari dels segells laics, descrivint-sen els que fins al present coneixem, del comtat
dEmpries, del de Pallars, dels de Rossell i Cerdanya, del dUrgell, de la Pro-
curaci reial i Govern general de Catalunya, de les Procuracions feudals, dels
Lloctinents i Capitans generals, del Mestre racional i escrivans de raci, de la
Batllia general, dels Batlles reials i feudals, de les Cries, Cancelleria i Reial Au-
dincia de Catalunya; de les Vegueries, Corregiments i Prefectures; de les Corts,
Parlaments i Diputaci del General de Catalunya, diputats locals i taules del
dret del General; de les ciutats, viles i llocs; dels Estudis generals, universitats,
acadmies i escoles; dels Gremis, Consolat de Mar, consolats de catalans, etc.; dels
jueus i aljames de moros; i, finalment, la srie, ben nombrosa per cert, dels par-
ticulars (cavallers, jurisperits, notaris, artesans, etc.).
Era difcil establir amb tota justesa un ordre de prioritat entre les diverses
entitats i corporacions de carcter poltic i social que han integrat la vida civil
catalana, des de lpoca en qu apareixen els segells; per aix hem procurat
agrupar aquests en sries, sota un mtode de classificaci que facilits la llur re-
cerca i estudi.
Com a notes preliminars, abans de procedir a inventariar-los i descriurels,
farem esment dalgunes dades i particularitats caracterstiques daqueixes sries,
i tamb dels fons dinvestigaci principals de qu ens havem servit.
Comtat dEmpries .
Dems del comtat de Barcelona, dels segells
del qual ens havem ocupat en el volum primer, existiren en terres catalanes els
comtats dEmpries, Pallars, Rossell, Cerdanya, Urgell i altres. Malauradament
sn escassos els segells que ens en resten, no sols per haver desaparegut les em-
premtes per causa de la llur fragilitat, sin, i principalment, perqu els seus comtes
primitius pertanyen a segles com els x xi
,
i xn ,
dels quals quasi no es coneixen
segells a Catalunya, i en els xm
i xiv que ,
s quan es generalitza ls de segell
en la nostra naci, diversos daquests comtats estaven ja units, i altres sanaven
refonent, a la casa comtal de Barcelona.
Volum II II
VI SIGILLOGRAF A CATALANA
No coneixem cap segell dels comtes dEmpries dels segles x i xi Gausbert, ,
Guifret o Gausfret, Hug I, Pons, Hug II, Pons-Hug I i Hug III 1 El ms antic .
que fins ara havem trobat s el del successor daquest darrer, En Pons-Hug II,
del qual es diu que govern el comtat des de 1173 a 1200 (?). Aquest segell
(n. 251 de lInventari) ofereix la raresa dsser una bolla de plom, i porta per
senyal, en el revers, una espasa.
Dels altres comtes dEmpries corresponents al segle xin , Hug IV, Pons-
Hug III i Hug V, b que creiem que nusaren, no en coneixem cap segell.
Dels de llur successor Pons-Hug IV (1277-1313) nexisteixen dos exemplars,

empremtats lun amb cera vermella i laltre amb cera natural o bruna, a lArxiu
Ducal de Medinaceli, a Madrid, i corresponen als anys 1300 i 1309, respectivament
(vegis n. 252 de lInventari). En aquest segell, de tipus eqestre, no es distingeix
la divisa o senyal de lescut que porta el comte, per la gualdrapa del cavall
apareix barrada.
A En
Pons-Hug IV li succe en el govern del comtat En Malgaul (1313-1322),
del qual sols sabem que us segell per haver-ne vist algunes traces de lempremta
en cera vermella, en una carta de la collecci de les pertanyents a) regnat de
Jaume II, en lArxiu de la Corona d Arag.
La filla del comte Malgaul, Na Marquesa, qui devia succeir-lo, mor en edat
infantil, -i aleshores aparegueren diversos pretendents al comtat, essent un dels
principals i que sembla hi tenia ms dret NHug de Cardona, el qual, desprs dha-
ver-lo governat algun temps, el ced en 1325, a canvi daltres possessions, a lInfant
En Pere, comte de Ribagora, fill del rei En Jaume II.
Daquest Infant, com a comte dEmpries, en coneixem un segell que vrem

publicar amb el n. 194 en el volum primer de la present obra, entre els dels
Infants de la casa comtal de Barcelona, a la qual, en certa manera, vingu a

2 esdevenint ms tard un dels estats de la casa
refondres el comtat dEmpries ,
de Medinaceli.
Comtat de Pallars. o que havem dit referent comtat dEm-
al
pries podem dir-ho tamb del de Pallars; cap segell no coneixem dels seus comtes
3
primitius .
El n. 253 de lInventari (que s coneixem daquest

el segell ms antic que
comtat) pertany a la comtessa Guilleuma (any 1228). Es un petit fragment, en
cera bruna, que penjava del pergam n. 343 de la collecci de Jaume I, de lArxiu
de la Corona d Arag, i per sser tan migrat sols ens fou possible determinar que
1. Seguim lordre cronolgic amb qu els esmenta En Botet i Sis, Les Monedes Catalanes, I, 136.
2. LInfant En Pere va permutar el comtat dEmpries pel de Prades; amb son germ lInfant
En Ramon-Berenguer.
3. Conv rectificar la nova del suposat segell del segle ix, atribut pel P. Villanueva a un comte
Fridelo o Fredol, de la qual frem esment en el primer volum, per tal com, segons investigaci dEn Valls
i Taberner Els orgens dels comtats de Pallars i Rbagora, I part, p. 5 i segents), el document que portava
(
dit segell no fou atorgat per un comte de Pallars anomenat Fredol, sin per un comte-marqus de Tolosa,
del mateix nom.
NOTES PRELIMINARS vn
la comtessa hi era representada a cavall, sense poder reconixer les altres par-
ticularitats ni la llegenda de lempremta.
Comtats de Rossell i Cerdanya. Tampoc coneixem segells
dels comtes de Rossell i Cerdanya que corresponguin al perode anterior a la
primera incorporaci daquests comtats a la corona aragonesa. El de Cerdanya
sun al de Barcelona a principis del segle xn, i el de Rossell, havent esdevingut
la mort del comte Gerard II en 1172 sense deixar successi, fou llegat al comte-rei
Alfons I. Desprs de Jaume I, ambds comtats, juntament amb el senyoriu de
Montpeller, suniren al regne de Mallorca, que el Conqueridor deix a son fill segon.
En Jaume. Els segells que coneixem dels comtes de Rossell i Cerdanya corres-
ponen a aquest perode, o s, des de la mort de Jaume I, en 1276, fins que el
regne de Mallorca, amb els susdits comtats, foren novament incorporats al casal
d Arag en temps de Pere III, en 1342.
LInfant En Jaume, ja en vida de son pare, el rei Conqueridor, es titulava:
heres Maioricarum et Montispessulani, Rossilionis, Ceritanie ac Confluentis. (Vegis
de lany 1264, en
el seu segell el vol. I, n. 184). Esdevingut rei de Mallorca i
comte de Rossell i Cerdanya, amb el nom de Jaume II, va usar segells de cera
i bolles de plom (nms. 260 a 265 de lInventari).
Aquests segells i els dels seus successors San i Jaume III sn molt semblants
als dels reis d Arag de la mateixa poca, diferenciant-se particularment en la
color de la cera que, en lloc dsser vermella com en aquests darrers, fou sempre
groga o natural ms o menys bruna pel transcurs del temps.
Els mduls tenen de dimetre entre 50 i 98 millmetres. En lanvers sol re-
presentar-se la figura majesttica del prncep amb el ttol de rei de Mallorca;
en el revers apareix el comte a cavall en parament de lluita, amb els ttols dels
comtats de Rossell i Cerdanya. Algun exemplar porta contra-segell amb el senyal
de les barres. Dems dels segells dels tres comtes esmentats, publiquem en aquesta
srie el de Maria dAnjou, filla de Carles II, rei de Npols, i muller del comte
San, el qual exemplar per excepci est empremtat amb cera vermella; el de Felip,
fill del comte Jaume II, i tresorer de lesglsia de Sant Mart de Tours; i, final-
ment, el dIsabel, filla del comte Jaume III.

Comtat dUrgell. En altre treball nostre 1
vrem publicar algunes
dades histriques referents als segells daquest comtat, que creiem oport re-
produir aqu.
Abans de tot conv fer constar que tampoc sn coneguts segells dels primitius
comtes urgellitans, essent el ms antic, fins al present, i encara dubts 2 el que

,
satribueix a NErmengol VII (1154-1184).
1. F. de Sagarra, Sigilografa dels comtes d' Urgell. Barcelona, 1908.

2. No podem afirmar-ho duna manera absoluta perqu el document de qu penja no porta data. B
que aquest segell s de factura ms arcaica que el del seu successor Ermengol VIII i a lensems t certa
semblana amb el del seu coetani el comte Ramon Berenguer IV, alguna lletra de la llegenda i la forma
del casc, arrodonit en sa part superior, ens fan sospitar si pogu pertnyer al comte Ermengol VIII,
usant-lo en els primers anys del seu govern.
,
VIII SIGILLOGRAFA CATALANA

Segons Monfar 1
, a lextingir-se la descendncia masculina dels esmentats
comtes, amb
mort de NErmengol VIII, rest hereva la seva nica filla Dona
la
Aurenbiax, i aleshores En Guerau de Cabrera, fill dEn Pons, vescomte de Cabrera
i de Dona Marquesa, filla del comte Ermengol VII, anomenat el de Valncia,
creient-se amb millor dret a la successi del comtat, entr en terres daquest,
sapoder de viles i llocs, i prenent el ttol de comte dUrgell, labr dos sellos, el
uno era de las armas de Urgel y el otro de las de Cabrera, que eran una cabra
negra en campo de oro, con orlas de pedazos, que en Cataluna Uamaban borde
componea.
El mateix autor 2 descriu el segell del comte NErmengol X que, segons diu,
penjava de la concrdia atorgada entre el rei En Jaume II d Arag i el comte,
a 4 dels idus de mar de lany de lEncarnaci 1307, amb els segents termes:
es de cera colorada con su -figura caballo, armado de todas piezas, con un escudo
en la una mano
de sus armas, y espada desnuda en la otra, silla y estribos de armar
d la antigua, encubertado el caballo de paramentos jaquelados, y con unas letras por
la orla que dicen : Sigillum E r mengaudi ,
comitis U rgellensis y los
listones do pende el sello son de seda amarilla y negra, tejidos jaqueles, como son
las armas de Urgel, y el senal 6 signum del conde es el que los condes de Urgel han
usado siempre como d senal propio y particular de ellos.
Ermengol X
atorg testament als 10 de juliol de 1314, ordenant, entre altres
disposicions, que, no deixant successi, fossin venuts al rei En Jaume II el comtat
dUrgell i el vescomtat dAger, i que el rei hagus de casar el seu fill segon, N Alfons,
amb Dona Teresa dEntena i posar el senyal dUrgell, sense cap barreja, en els
seus segells (insgnia comitatus Urgelli, in armis, si g il lo et vexillo... sine
aliquibus aliis insignis ibi mixtis).
3
El propi Monfar publica lacte en qu el rei, havent adquirit ja el comtat,
ne fa donaci al seu fill lInfant N Alfons, a 4 dels idus de novembre del mateix
any 1314.
Finalment, lesmentat autor, consigna referent a lInfant En Jaume, qui
succe en el comtat dUrgell a son pare Alfons, que tom las armas del condado
solas y sin mezcla alguna, segn parece en algunos sellos suyos, que aun se conservan
en Archivo Real; y despus junt aquellas armas con las de Aragn, y de "las dos
el
form un escudo dividido en cuatro cuarteles ; en el primero y tercero dos palos, en

el cuarto los jaqueles de oro y negro, que eran las armas del conde de Urgel 4 .
En els segells dels comtes dUrgell que descrivim en lInventari, cal distin-
gir dues poques. En la primera, que comprn des de NErmengol VII (?) fins
a NErmengol X, les empremtes sn fetes en cera verge o natural; la represen-
1. Monfar, Historia de los condes de Urgel (publicada en els vols. IX i X de la Coleccin de Docu-
menlos inditos del Archivo general de la Corona de Aragn), 1, 439.
2. Monfar, op. cit., II, 44.

NOTES PRELIMINARS ix
taci, en tots ells, s eqestre, i ensems, en alguns herldica. NErmengol VII (?)
en lanvers porta com arma de combat lespasa, i en el revers la llana. Llances

amb senyera porten tamb els seus successors NErmengol VIII, Guerau, Pons
i NAlvar de Cabrera i NErmengol X.
Respecte al capell o elm, sens presenta arrodonit i amb nassal en els segells
dErmengol VII, Ermengol VIII, Guerau i Pons de Cabrera, apareixent amb
llambrequins des dErmengol VIII. El comte NAlvar de Cabrera el porta de
forma enterament plana en sa part superior.
Els cavalls dels segells generalment no van encara guarnits durant el se-
gle xn per al comenar el xm sels representa encobertats i amb senyals he-
,
rldics. Aix, en el segell que atribum a Ermengol VII, el cavall va sense
aquests arreus, pero apareix encobertat en els dels comtes que li succeren.
Ermengol VIII mostra en el revers del seu segell un quadrat amb senyal
descacs, i el mateix sobserva en el de Pons de Cabrera; en canvi, el comte En
Guerau hi t la cabra, senyal herldic del llinatge Cabrera.
En les llegendes daquests segells hi ha una barreja de lletres romanes i g-
tiques, predominant encara les primeres com a perode de transici.
Els lligams que unien els segells al pergam del qual penjaven, sn en aquest
primer perode generalment corretges de luda o b cintes de seda teixides amb
fils de les colors blanca, groga, vermella i bruna.
En la srie dels segells dels comtes de la casa reial d Arag, o s, des de
lInfant N Alfons, fill del rei En Jaume
comte En Jaume II el II, fins al darrer
Dissortat, la cera de les empremtes s vermella; mereix esmentar-se que les cintes
que mantenen unit al pergam els segells dels comtes En Pere I i En Jaume II
sn teixides amb fils de seda de les colors herldiques d Arag i dUrgell, com
sn les barres grogues i vermelles i els escacs negres i grocs, respectivament.
La representaci, en tots ells, s tamb eqestre, i el comte empunya lespasa
com arma de combat. Els escuts i les gualdrapes dels cavalls porten combinats
els senyals dArag i dUrgell. Les lletres de les llegendes sn gtiques.
Altres interessants i curiosos segells formen part daquesta srie, com sn
els de la comtessa Dona Elvira, muller del comte Ermengol VIII, de Dona Auren-
biax, deDona Constana de Montcada Dona Ceclia de Foix, mullers del comte i
NAlvar de Cabrera, i de Dona Ceclia de Comenge (?), muller del comte Jaume I.
Alguns daquests segells representen la comtessa a cavall que marxa al pas cap
a la dreta, i portant una flor de llir o ramell a la m.
Al final de la srie es descriu el segell de NAlvar, vescomte dAger i germ
del comte dUrgell, Ermengol X.
Sobre el llinatge dAger havem trobat aquesta dada: el P. Pascual, canonge
de Bellpuig de les Avellanes, en una carta al marqus de Capmany, publicada

amb notes i observacions en 1837 per D. J. R. V. (D. Jaume Ripoll Vilamajor),
parla dun segell de Bernat dAger, que slo presenta en el campo, el escudo de
armas de la casa serensima de Urgel, de los condes de Urgel, limpio, entero y sin
X SIGILLOGRAFA CATALANA
mezcla de empresa distintivo de otra familia, con la inscripcion en el contorno de
S. sigillum Bernat de Ager 1
.
Procuraci reial i Govern general de Catalunya.

Procuracions feudals. El segell de la Procuraci reial de Catalunya
fou creat en 1302. Jaume II, amb data de Saragossa a 4 de maig del dit any, es
dirigeix a son conseller i lloctinent En Bernat de Fonoyllar i li diu que volent
i havent ordenat que tots els oficials exercint jurisdicci reial deguessin segellar
en avant, no amb segells privats en els quals hi hagi el seu nom o senyal, com
fins aleshores ho havien fet, sin amb segells que continguin el nom de lofici
o jurisdicci i el del rei, li mana que faci fer un segell per ra del dit son ofici
sota la forma i lletres que adjuntes li trametia. Daquesta ordinaci en declara
exceptuat s els fills del rei que exercissin jurisdicci, els quals podien usar els
seus segells propis.
En el volum I vrem publicar aquest manament i la reproducci en foto-
tpia del document tal com es troba en un dels registres de F Arxiu de la Corona
d Arag 2 .
En el mateix registre hi ha dibuixada forma del segell i les lletres que
la
havia de contenir la llegenda, fent-ho constar aix: Est sciendum quod fuit missa
interclusa talis forma (dibuix del segell); item littere sequentes: S. officii pro-
cur acionis C athalonie pro domino Rege Aragonum Comit Bar-
chinone.
Efectivament, aix degu fer-se per tal com en
mateix any 1302, a 16 doc- el
tubre, el susdit Bernat de Fonoyllar en una concrdia atorgada entre ell i el

bisbe de Girona, Bernat de Vilamar, ja usa aquest segell (n. 294 de lInventari).
En 1395 i en 1406 encara estava en s, amb algunes petites variants en la
llegenda, com es pot veure en lexemplar del document atorgat per En Ramon
Alemany de Cervell, conseller i camarlenc del rei En Joan I, i per aquest, son
Governador general de Catalunya en 1395, i en el de 1406 pel Governador En
Guerau Alemany (n. 295 de lInventari).
En el segle xvi, i potser abans, apareix el segell del Portant-veus de general
governador de Catalunya, que representa un escut amb el senyal reial, i la llegenda:
Sigillum Gubernacionis generalis Catalonie, segell que, amb algunes variants en

sa llegenda i dibuix, trobem encara en 1713.
A liniciar-se la guerra de la Independncia, de 1808 a 1814, es constituren de
bell antuvi, a Catalunya, diverses Juntes corregimentals per a organitzar i pro-
moure la defensa de la ptria. Aquestes Juntes originaren la Junta Suprema de
Catalunya, que formada amb els delegats de les corregimentals qued installada
a Lleyda el 18 de juny de 1808. Posteriorment, al crear-se la Junta Suprema central
gubernativa del Reino que en novembre de 1809 trobem establerta en el Reial
1. Carta del P. D. Jaime Pascual, cannigo premonstratense de Bellpuig de las Avellanas al M. I. se-
nor Marqus de Capmany. Barcelona, 1837.

2. SIGILLOGRAFA CATALANA, I, 148 i lm. I.
NOTES PRELIMINARS xi
Alcsser de Sevilla, segurament per a no confondres, degu canviar de ttol la de

Catalunya, anomenant-se Superior en lloc de Suprema.
La Junta Superior va cessar en el seu funcionament per ordre del Capit
general de Catalunya el 30 de novembre de 1812, celebrant la darrera sessi el dia
segent 1 de desembre.
Aquestes Juntes compostes de bons patricis membres de gran representaci,
i
constituren una entitat important que en el perode de ms de quatre anys assum

tot el poder governamental del Principat, contribuint en gran manera a enlairar
i mantenir lesperit pblic per a la millor defensa contra lexrcit invasor.
Els segells que varen usar ambdues Juntes els descrivim en lInventari (nme-
ros 301 a 304); tots ells sn semblants, no diferenciant-se ms que el 303, el qual
sols porta un escut a senyal de les barres, mentre que els altres, dems daquest
escut, nhi tenen un altre amb els castells i lleons i les flors de llir. Quasi tots els
exemplars que publiquem sn trets de les corresponents matrius que es guarden
en lArxiu de la Corona d Arag amb la documentaci de les Juntes.
Ultra aquestes Juntes que exercien el govern en la part del Principat que no
estava ocupada per lexrcit francs, en les ciutats, viles i territoris on aquest domi-
nava, sestabl, per decret de lEmperador Napole de 8 de febrer de 1810, el Govern
de Catalunya, creant-se, per a representar-lo, diversos segells amb lguila imperial,
i amb la particularitat de tenir, molts dells, la llegenda en catal, i en un, lguila
portar al pit un escut amb el senyal de les barres; mostra de respecte a la llengua i
personalitat dun poble venut, que no sol veures practicada pels dominadors
i governs centralistes.
Entre els segells daquesta srie, dems dels de carcter general, per referir-se
a tot el Principat, hi vnen compresos els especials de la Governaci dels comtats
de Rossell i Cerdanya, de la Procuraci reial de la ciutat i camp de Tarragona,
etctera, i altres de Procuracions feudals, com la de les Baronies de Montcada i
Castellvell, del Marquesat de Pallars i Vescomtat de Vilamur, del Marquesat dAy-
tona, etc.
Lloctinents i Capitans generals de Catalunya com- i
tats de Rossell iCerdanya. Aquesta srie comprn des del n-

mero 335 410 de lInventari, i correspon als anys de 1502 a 1718, incloent-hi
al
tamb els Lloctinents que exerciren el crrec des de 1640 a 1652, en nom dels reis
Llus XIII i Llus XIV de Frana, poca en qu Catalunya estigu sota el pro-
tectorat daquesta naci.
Els segells dels Lloctinents solen portar lescut amb el senyal herldic de
cadascun, i alguns els seus nom i cognom propis. Tenen la forma oval o rodona,
essent divers el mdul, i van empremtats amb cera o hstia vermelles. Dems del
segell particular de cada Lloctinent, hi havia el del Protonotariat de la Lloctinn-
cia general de Catalunya, que portava un escut amb el senyal reial de les barres,
sense llegenda.
Mestre Racional. Escrivans de Raci. Lofici de Mestre

XII SIGILLOGRAFA CATALANA

Racional de Catalunya, Rossell i Cerdanya, diu En Bosch l
, es dels que estan
en orde de preheminencia, auctoritat y assiento despres dels Presidents
lo tercer
de la Provinci qui son los Governadors.

A ell pertanyia oir, examinar i rebre els comptes de les rendes, proveniments
i drets de bns patrimonials reials, o s, del Batlle general de Catalunya, del
Procurador reial dels comtats de Rossell i Cerdanya, del Tresorer general, dels
regents de la tresoreria dels dits comtats, dels Veguers, Batlles, Escrivans de raci
i els altres oficials reials... Auxiliaven al Mestre Racional en lexercici del seu
crrec els escrivans de raci.
Els segells dels Mestres Racionals els trobem des del segle xiv. El ms antic
que coneixem s el del Mestre Racional de la Cort del senyor Rei, datat en 1323.
Tots ells porten un escudet amb el senyal de les barres i la llegenda, ocupant tot
el camp del segell, que diu: Racionalis o Magister Racionalis, i ja en el segle xvn
Magister Rationalis.
La forma del segell s molt especial, o sia dun escut molt convex en sa part
superior; les dimensions sn entre 20 per 13 mm. 55 per 32 mm., i la cera de
i les
empremtes s negra o verda, comunament, i poques vegades vermella.

Els segells dels escrivans de raci porten un escudet amb les barres i la llegenda:
Scriptor porcionis, i sn empremtats en cera negra o verda. La forma s rodona

o dun quadrilobat i les dimensions entre 16 i 27 mm. de dimetre. Un daquests
segells s el dEn Pere des Bosch
427 de lInventari) que exercia el crrec
(n.
descriv de raci a mitjan segle xiv i referent al qual havem trobat algunes
dades en lArx. de la Corona d Arag i en el del Reial Patrimoni 2 .
1. Andreu Bosch, Ttols de honor de Cathalunya, Rossell y Cerdanya. Perpiny, 1628, p. 286.
2. El rei En Pere III amb data de Daroca, 14 de desembre de 1356, es dirigeix a En P. des Bosch,
escriv de raci, queixant-se de certes irregularitats per aquest comeses en el servei de son per no ofici,
estar present en el lloc que li corresponia, i afegeix: Per queus deim e espressament
que vistes manam
les presents proveescats en tal manera en vostre offici, que vos. aqui, e vostre lochtinent aci puxats fer
comptes e albarans, e altres coses necessries a vostre offici. Manants encara a vos que trametats lo sagell
del vostre offici al vostre lochtinent, e vos sagellats los albarans que farets aqui ab vostre sagell propri,
faent mentio del sagell de vostre offici, lo qual no es poder vostre per tal com no erets present en la cort
(Arx. Cor. Arag, reg. 1.151, f. 46). Referent al mateix escriv de raci en el XIIR llibre de Notaments
comuns, f. 159 v. de lArxiu del Reial Patrimoni, hi ha el segent: Notaments del compte XVIII de mier
Bernat de Olzinelles, tresorer (Janer-Juny 1358).
Pere dez Bosch escriv de racio. tem appar per
.i. albara del dit en Pere dez Bosch cobra en .cxlv. cartes del dit compte que per lo dit tresorer foren
donats e pagats a diverses persones en lo dit albara contengudes .dccxxxix. solidos .x. diners barchino-
nesos per raho de .iios. segells de argent que havia fets fer la .i. per tenir en la frontera de Valncia el altre
en la frontera d Arago a ops del dit offici, item per .ii. parells de cofres encuyrats e launats, item per .ii. draps
a ops del dit ofici: los quals segells draps e cofres lo dit Pere dez Bosch atorga haver hauts e reebuts segons
que en lo dit albara es contengut e assi, a memorial, es ne fet lo present notament que deu conservar a la
cort totes les coses dessus dites.
En compte .XXXI. de Bernat dOlzinelles, tresorer general
el f. 154 v. del mateix Arxiu hi ha
una dada mes de desembre de 1364, sobre un segell descriv de raci, que diu aix: Item pos en data
del
los quals meren deguts e los quals done an Bernat Porta, de casa del senyor rey, ab albara de scriva de
racio per o com feu fer .i. segell ab cadena dargent que feu en la ciutat de Barchinona en lo mes de de-
embre a ops de tenir aquell en offici de scriva de racio en les fronteres, segons que en lo dit albara se
conte que cobre... .xxxviiii. solidos barchinonesos.

NOTES PRELIMINARS xm
Batllia general de Catalunya. Lofici de Batlle general de
Catalunya sembla que fou creat abans de 1313.
A 24 de maig de 1339, Pere III va nomenar En Bonanat de Pedra per a exercir
dit ofici Baiulie Gener olis Cathalonie, amb aquests termes: Ita quod vos sitis baiu-
lus generalis Cathalonie, et possitis aliis baiulis universis et singulis in Catalonie
tam in civitatibus quam lociis aliis constitutis vel constituendis, et ab eis omnibus et
singulis et etiam et subbaiulis possitis petere, audire et recipere compota, non obstante
quod ipsi vel eorum aliqui cum magistro rationali curie nostre consueverint computar...
Tenia facultat de nomenar batlles i remourels; curava del reial patrimoni, establir
1
a cens, cobrar llusmes etc. .
Pel Decret de Nova Planta, desprs de la prdua dels drets i llibertats de Cata-
lunya, anorreats per Felip de Borb, aquest crrec sofr la mateixa sort que quasi
tots els dems, essent ses facultats i prerrogatives agregades a les dels Intendents.
Els segells ms antics que coneixem de la Batllia general, sn els de nm. 442
i 443 de lInventari, ambds usats a mitjan segle xiv. Segurament a principis del
segle xv sen degu fer un nou segell, per tal com en el registre del Mestre Racio-
nal, nm. 798, any 1429 (Arx. del Reial Patrimoni) shi troba la segent
f. 238 v.,
nota: Hereus de micer Pere Baet 2

tem appar per lo dit compte en .eix. carta.
Que per los dits hereus son posats en data .ccxxxi. solidos a la dona na Johana
muller qui fou de mestre Ans quondam, per faedures de dos segells dargent de
pes abdues de .ix. onzes, a ops del offici de la batlia general, o es, lo .i. ques
apellat maior de la batlia general, e laltre apellat de la lochtinencia, per ques fet
lo present notament als dits hereus que liuren e restituesgen los dits segells al
batle general qui succeheix al offici de la batlia general de Cathalunya.
Aquest mestre Ans del qual es fa esment en la nota, degu sser, probable-
ment, el mateix mestre Hans Tramcr, argenter, resident a Barcelona i natural
de Constana, de limperi dAlemanya, el qual n 1417 sencarreg de fer tres
segells per a la escrivania de la Diputaci del General de Catalunya 3 .
La nota si, com s versemblant, es refereix a mestre Tramer, indicaria que

aquest ja era mort en 1429, i que sa muller sanomenava Joana; ensems que fa
constar que els segells el qual obratge se li encoman, per a la Batllia general,
foren dos, el major i el de la lloctinncia; que ambds eren dargent, de pes nou
onces que per faedures costaren 231 sous.
i
B que no consti documentalment, creiem que un daquests dos segells,

s el senyalat amb els nms. 459 i 459 a de lInventari, o sia el de la lloctinncia.
No coneixem el major de la Batllia al qual fa referncia la nota, per el nm. 444
s un de menor, que s molt possible construs tamb En Tramer. Ho creiem aix
perque ambds segells sn del mateix estil i semblana dels tres de la Generalitat
1. Arx. Cor. Arag, reg. 950, f. 312.

2. Aquest Pere Bacet o Becet, era doctor en Dret i Batlle general de Catalunya, encara en 28 dabril
de 1428 (vegis segell n. 460 del present Inventari).
3. Vegis els segells nms. 763, 764 i 765 del present Inventari i les p. 192 i 195 del vol. I.
Volom II III
XIV SIGILLOGRAFlA CATALANA
obrats per largenter alemany, sobretot quant als carcters gtics minsculs
de que aleshores es generalitzaren i que potser introduren aqueixos
les llegendes,
argenters alemanys, gravadors de matrius sigillars, per tal com els havem observat
en les llegendes dels segells dels emperadors dAlemanya i reis de Romans, de
darrers del xiven segle i principis del xv particularment en
, els de Robert de Ba-
viera Segimon de Luxemburg
i
1
.
A darrers del segle xvi pertanyen els segells nms. 449 i 451, destil renaixe-
ment tan en la forma de lescut com en les lletres de la llegenda. El primer degu
usar-se com a menor; el segon, com sindica en el document on va empremtat,
era el sagell maior y comu del offiei de dita Ballia general.
Dems daquests segells major i menor hi havia, com hem vist, el del Lloctinent
general del Batlle, i ultra aquests els dels lloctinents del Batlle general en diverses
ciutats i vegueries. Coneixem el del Lloctinent de Batlle general en la ciutat i vegue-
ria de Tortosa i arquebisbat i vegueria de Tarragona, de lany 1428 (nm. 460 de
lInventari) i el del lloctinent de Batlle general, en la ciutat, batllia i vegueria
de Girona de lany 1676 (nm. 461). Tots porten lescut amb el senyal reial. Van
inclosos en aquesta srie alguns segells dels collidors dels drets del Batlle en di-
verses viles i llocs.
Com suara hem dit, desprs del Decret de Nova Planta, les facultats i prerro-
gatives de la Batllia general de Catalunya foren agregades a lIntendncia general
de lexrcit i Principat de Catalunya, i per b que en 1750 i dhuc en 1803 encara
susa en documents daquestes dates un antic segell de Baiulice generalis Cathalonice
(nm. 454), en 1815 i posteriorment trobem ja els de la Real Intendncia y Baylia
general de Gataluna i altres ttols consemblants (nms. 455 a 458), respectant-se
en tots ells el senyal reial de Catalunya o sia les barres.

Batllies reials. Generalment en totes les ciutats, viles i llocs de Ca-
talunya hi havia el seu respectiu batlle, el qual exercia la jurisdicci civil i tamb la
criminal, si aquestes corresponien a la persona o corporaci que el nomenava. Els
batlles reials eren els delegats del rei i quasi sempre tenien ambdues jurisdiccions,
exercint el seu ofici, amb sa corresponent cria o cort en aquelles ciutats i viles que
pertanyien a la jurisdicci reial.
Llurs segells porten, comunament, el senyal reial, o s, les barres, i algunes

vegades hi agreguen el senyal particular de la ciutat o vila. Aix, per exemple,
podem esmentar els del Batlle de Barcelona 2 que ultra les barres, porta en primer
1. Otto Posse, Die und Knige. Dresden, 1910, vol. II, lms. 10 a 18.
Siegel der deutschen Kiser
2. Aquest segell, com diem en son
corresponent (vegis n. 467 de lInventari), fou creat per
lloc
ordinaci de Jaume II a 4 de maig de 1302. En aqueix document, del qual ja hem fet menci al parlar
del segell de la Procuraci reial, es diu: Sed sciendum est quod talis fuit forma sigilli baiuli Barchinone (hi
ha un dibuix del segell) S baiuli in Barchinona pro domino Rege Aragonum comit Barchinone . La re-
.
presentaci del segell s transcripci fidel del dibuix; sols en la llegenda es va suprimir el mot Aragonum,
segurament per manca despai.
Com a dada curiosa referent als batlles de Barcelona, consignarem que Pere III, amb data de 13 de
gener de 1339, va nomenar batlle de dita ciutat En Romeu arovira, assenyalant-li de pensi anyal, per
ra de son ofici, mil sous barcelonesos. (Arx. Cor. Arag, reg. 950, f. 268 v.)
NOTES PRELIMINARS xv
terme la creu grega o de Sant Jordi, que era senyal de la ciutat; els de Cervera,
amb el crvol; Colliure, amb els castells i les ones; Girona, amb els vairs; Granollers,
amb un ocell, gralla (?); Igualada, amb les barres i el bcul, senyals representatius
dels dos batlles que hi exercien jurisdicci, el reial i el del monestir de Sant Cugat
del Valls; Manresa, amb la creu, senyal primitiu de la ciutat; els de Tortosa i
Vilafranca del Peneds, amb el castell; i el de Vich, flanquejat amb les creus.
Quasi b tots aquests segells sn empremtats amb cera vermella, i els pen-
jants van adherits al document mitjanant cintes de les colors herldiques groga
i vermella, que corresponen al senyal reial.
Batllies feudals. Els segells daquestes batllies porten per senyal
el del llinatge nobiliari, ciutat, corporaci o dignitat civil o eclesistica que exercia
la jurisdicci i nomenava el batlle. Aix veiem la tau o creu de Santa Tecla en els
segells dels batlles d Alcover, La Selva del Camp i Reus, les quals jurisdiccions per-
tanyien a lArquebisbe o Captol de la Seu de Tarragona. Porta la creu capitular
de Barcelona el batlle de Sitges. Un bcul o les claus encreuades, les batllies d Arts,
Sant Boy de Llussans i Voltreg, com a senyal representatiu del bisbe de Vich o
del Captol o pavorde de la Seu daquesta ciutat, la qual tenia Sant Pere per patr.
Els dels batlles de Guissona i de Sanahuja tenen els senyals del bisbe dUrgell, llur
senyor jurisdiccional. La cabra, smbol herldic del vescomtat de Cabrera, apareix

en els segells dels batlles de Blanes, Montcls, Mohtpalau i Sant Celoni. Els cards
dels Cardona els veiem en els de Cardona i Torroja. La pinya dels Pins, en el del
batlle de Bag. Lescut de la ciutat de Barcelona o sia la creu i les barres, com-
binades en quatre quarters, apareix en d eamper dels segells de les batllies de
Castell dEmpries, Elix, Montbuy, Sabadell i Trrega, que pertanyeren a la juris-
dicci de dita ciutat. Olot i la Quadra de Borred, que estaven sota la jurisdicci
del monestir de Ripoll, ostenten com a senyal del batlle un bcul i un poll. El batlle
de Blancafort, lguila, senjnd de la vila de Sant Joan de les Abadesses al qual
monestir pertanyia la jurisdicci. Un segell de la batllia de Castell de Farfanya,
del segle xv, porta les barres i els bous, senyal de Foix, perque el seu comte tenia,
aleshores, la jurisdicci de la vila. El del batlle del Catllar porta per senyal el lle
rampant, que ho era dels Queralt, comtes de Santa Coloma. El de la vila dEspar-
raguera, lescut del monestir de Montserrat, que era son senyor jurisdiccional.
Gandesa i Ginestar porten en el segell del batlle la creu de lOrde de Sant Joan de
Jerusalem, per estar sota la comanda daquella vila i la Castellania d Amposta,
respectivament. El batlle de Piera tenia en el segell de la batllia els besants dels
Montcada, per correspondre la jurisdicci al monestir de Pedralbes. A Valls hi
exercien jurisdicci dos batlles, el reial i el de larquebisbe de Tarragona, i per aix
veiem en el segell de la seva batllia els senyals representatius dambdues potestats,
les barres i el bcul.
Consell reial. Cries reials i feudals. Reial Audin-
cia de Catalunya. El segell nm. 638 de lInventari, s un bell exemplar,
malauradament separat del pergam don penjava; aix i el tenir destruda gran
XVI SIGILLOGRAFA CATALANA
part de sa llegenda, fa molt difcil de classificar-lo degudament. Una nota de lArxiu
de la Corona on es guarda, diu que pertanyia al Consell reial, i corresponia
d Arag,
a lany 1354. Apar confirmar-ho certa analogia que sobserva entre aquest exemplar
i el segent (nm. 639). Daquest s que sabem positivament que era del dit Consell,
per tal com va unit a un document datat a 22 de juliol de 1393, i en el qual es fa

constar la presncia del segell, consignant-se que s el del Consilium Regium resi-
dens Barchinone.
Les Cries o Corts reials i feudals tenien, tamb, son segell propi. Entre les
primeres cal fer esment del de la Cort reial de Besal, de lany 1499; els de la ciutat
de Girona, corresponents anys de 1473 a 1777; de Lleyda, de 1406; dOlot,
als
de lany 1711; de Puigcerd, de 1505; de Tarragona, de 1544; i de Vich, de 1597

a 1766.
Els nms. 650 i 654, corresponen a dues matrius dels segells de les Corts reials
ordinries de Granollers i de Matar, respectivament. Ambds segells sn ben
interessants i gravats acuradament; el primer podria sser del segle xvii; del segon
sabem que fou esculpit en 1725, usant-se, encara, a principis del segle xix.
Entre els segells de farem esment del de la Cort ducal de
les cries feudals
Cardona, de lany 1734 (nm. 643), que porta un gran escut amb els senyals herl-
dics de la casa i ducat de Medinaceli i a ambds costats els cards dels Cardona.
Les llegendes daquests segells sn, generalment, en llat; els de les Corts
reials de Vich la porten en catal, tan el major com el menor (nms. 660 i 661
de lInventari).
LAudincia de Catalunya usava el segell reial. Els de Felip II i Felip III de
un gran escut amb el segell de les barres, i la llegenda porta el nom
Castella tenen
del monarca amb els ttols de rei de Castella, Arag, de les dues Siclies i de Jeru-
salem. En temps de la guerra de separaci (1640 a 1652), a 18 de maig de 1647,
el segell de la Reial Audincia porta el mateix escut a senyal de les barres, amb el
nom de Llus XIV, afegint-hi als ttols de rei de Frana i de Navarra, el de comte
de Barcelona. Felip IV i Carles II seguiren lexemple del rei francs i, ultra
lescut amb el senyal de les barres, consignaren el ttol de comte de Barcelona en
la llegenda. Fou en la poca de Felip V quan en el segell reial de la Audincia lescut
de les barres fou substitut pel dels castells i lleons, no consignant-se en la llegenda
ms que aquest ttol: Philipus V, Hispaniarum Rex.

Vegueries. Cor regiments. Prefectures. Desprs dels
comtats, les Vegueries constitueixen la divisi de major antiguitat que coneixem
a Catalunya. El Veguer era un magistrat representant del rei, que administrava
justcia, aix en lo civil com en lo criminal, sobre els habitants del seu districte
jurisdiccional, gaudint de diversos privilegis que honoraven el seu crrec i enaltien
sa dignitat. Aquest districte era anomenat Vegueria, i en ell hi venien compresos
tan els pobles de jurisdicci reial, com els de barons o feudals. Tenia el seu tribunal
o cria, conegut per Cort del Veguer.
Dems dels Veguers hi havia els Sots-Veguers, i conseqentment, districtes
NOTES PRELIMINARS XVII
ms que formaven part de la Vegueria i sanomenaven Sots-Vegueries. La

petits
Vegueria de Barcelona comprenia les Sots-Vegueries dIgualada i de Moy.
Els segells de les Vegueries, ensems que els de la Procuraci reial i Govern
de Catalunya, els del Mestre Racional i els de les Batllies, i Consell reial, com hem
vist, porten el senyal de les barres com a signe representatiu de lautoritat del
monarca de qui eren delegats. Ultra daquest senyal, en quasi tots els de les Ve-
gueries, hi apareix tamb el propi i particular de la ciutat o vila que era cap de la
Vegueria.
El ms antic que coneixem s el del Veguer de la Cort de Barcelona, que corres-
pon a lany 1261. Aquest interessant i curiosssim exemplar pertany a lArxiu
municipal de Montpeller i consta en el nostre Inventari amb el nm. 681. En
aquest segell, com a ms antic, hi trobem la representaci grfica de la creu com
a senyal de la ciutat; el castell pot sser un signe emblemtic de poder, fortalesa,
autoritat, i tamb altra representaci grfica de la Cort o tribunal del Veguer.
Lordinaci de Jaume II, de 4 de maig de 1302, sobre els segells de la Procu-
raci reial i del Batlle de Barcelona, de la qual ja havem fet esment, comprenia,
tamb, Veguer daquesta ciutat. Abans daquesta ordinaci, com es diu en
el del
que exercien jurisdicci reial segellaven els documents amb segells
ella, els oficials
propis i particulars en els quals solia haver llur nom i senyal herldic. Aix
trobem que a darrers del segle
xm
En Romeu de Marimon l Veguer de Bar-
, ,
celona i Valls, amb data de 21 de desembre de 1299 autoritza, com a tal Veguer,
el trasllat duna escriptura de concrdia atorgada entre el rei de Mallorca i Jaume II
d Arag, i el segell que usa s el seu propi, on hi ha son nom afegint -hi el ttol
vicarii Barchinone et Vallencis, i el senyal herldic del llinatge Marimon o sia el
lle rampant.
En labans dita ordinaci sestatu, referent al segell que shavia de construir
per al Veguer, lo segent: sed sciendum est quod talis fuit forma sigilli Vicarii Bar-
chinone (hi ha un dibuix del segell i la llegenda:) S. Vicarii Barchinone pro
domino Rege Aragonum Comit Barchinone. Aquest segell lhem trobat, construt
tal com sindica en el dibuix i llegenda de lordinaci, penjant dun pergam atorgat
pel Veguer, En Bernat de Tous, a 8 de juny de 1340 (nm. 682).
Es versemblant que la necessitat de posseir el Veguer dos segells, el major
i el menor, origin el canvi per altre de mdul major (nm. 683) b que conser-
vant els mateixos senyals i llegenda amb
Aquest petites variants en el dibuix.
canvi degu esdevenir abans de 1373, per tal com en aquesta data ja trobem el
nou tipus que perdura encara en 1661 i probablement fins a labolici de les Ve-
gueries en temps de Felip V. El menor s del mateix dibuix i ve descrit amb el
nm. 684 de lInventari.
Dems daquests segells, que eren prpiament els del Veguer, hi havia el de
la Cort de la Vegueria, la representaci del qual era molt semblant als precedents.
1. Vegis el segell n. 2.478 d,e lInventari.

-
xvm SIGILLOGRAFA CATALANA

diferenciant-se en la llegenda que, en aquest, deia: Sicjillum regium curie Vicarie
Barchinone. En tots ells, dintre dun cercle format per lbuls, hi ha les barres,
les quals apareixen tallades per un escut en cair o losange, amb el senyal de la
ciutat, que s la creu grega, amb un punt o besant en cadasc dels quatre
angles que forma.
El segell de la Vegueria de Balaguer t un escut flanquejat amb els senyals
de les barres i escacs; el de Besal, les barres i la creu; el de Cervera, dems del
senyal reial, un crvol 1
; el de Girona, les barres i els vairs en ratlles horitzontals;
el de Lleyda, el senyal de les barres i els llirs; el de Montblanch, les barres i el mont
amb la flor que era senyal de la vila; el de Pallars, les barres i les flors de
de llir,
llir 2 ; la Cort comuna dels dos Veguers de Tarragona, que representaven, respecti-
vament, el rei i larquebisbe, tenia en son segell un bcul, smbol de la potestat
eclesistica, i una espasa, que ho era de la potestat reial; la Cort del Veguer de
Trrega, les barres i tres ratlles de losanges posats verticalment; la del Veguer
de Tortosa i ribera de lEbre, un escut amb el senyal reial i a ambds costats una
torre, senyal de la ciutat; la Cort de la Vegueria d Ausona ( Vich), un escut amb les
barres i en altres una cabra; Veguer de Vilafranca del Peneds, un escut
el amb
el senyal reial i un castell com a senyal de la vila.
Sobserva que quasi tots els segells de les Vegueries sn empremtats amb
hstia o cera vermelles, i les colors de les cintes, en els penjants, sn les herldiques
del reialme, groga i vermella; amb tot, nhi ha tamb de cera verda o bruna com
alguns dels Veguers de Barcelona, Cervera, Montblanch, etc.
Pel decret de Nova Planta de 16 de gener de 1716 foren suprimides les Vegue-
ries, essent substitudes pels Corregiments. Coneixem el segell del Corregiment de
Barcelona dels anys 1762 a 1794, la representaci del qual s molt semblant a la del
segell del Veguer, per no porta llegenda; el de Figueres, de 1810, que porta un
escut amb els senyals de Castella, Lle, Arag, Navarra, etc. i en el centre un
escudet, de forma ovalada amb una guila; el dIgualada, de 1828, amb el senyal
de la ciutat de Barcelona, de la qual havia sigut carrer; i el de Tarragona, de 1818 a
1834, amb el senyal de les barres. La Cort reial del Corregidor de Vilafranca del
Peneds, anys 1753 a 1814, tenia en son segell el senyal reial de les barres.
En temps de la guerra de la Independncia (1808-1814), es crearen diverses

Juntes Corregimentals, en els caps dels corregiments, els delegats de les quals vin-
1. Referent al segell del Veguer de Cervera havem trobat el segent document: Petrus &. ffideli
de domo nostra Anthonio Tolrani regenti scribaniam vicarii Cervarie. Saluteni et gratiam. Quia ut pro parte
vestri fuit nobis expositum reverenter, sigillum oficii dicti vicarii intantum sit vetustate corruptum etcorrosum
quod vix littere et signurn ipsius sigilli agnosci possunt, propterea volumus vobisque dicimus et mandamus
quatenus sigillum predictum fragantis et aliud novum argenteum fieri faciatis, in cuius medio sit quedam losenga.
intus quam sit sculptus cervus, et campus dicti sigilli, extra dictam losengam, sit sculptus ad signum nostrum
Regale, cuius sigilli littere sint tales: Sigillum vicarii Cervarie pro domino Rege. Data Bar
chinone .xxviii. die Madii, anno a Nativitate Domini .mcccl. nono. Visa Rege. Dominus Rex mandavii
mihi Petro de Gostemps . (Arx. Cor. Arag, reg. 1.071, f. 23.)
2. Pere III, amb data de Barcelona, a 28 de juliol de 1368, va ordenar que es fes un nou segell per
al sots-veguer de Pallars. (Vegis Sigillografia Catai.ANA, I, 173, apndix LIX.)
;
NOTES PRELIMINARS XIX
gueren a constituir Junta Suprema de Catalunya, com en son lloc digurem.

la
Eixes Juntes tingueren, tamb, llurs propis segells, dels quals vnen inclosos en
aquesta srie els segents dels quals tenim esment: Junta Corregimental de Cervera,
any 1812, amb el senyal de les barres i en primer terme un crvol; de Girona, anys
1810 a 1812, amb el senyal de la ciutat; de Lleyda, any 1811, les barres i tres llirs
de Manresa, anys 1808 a 1810, el senyal de la ciutat; de Vich, any 1811, escut en
losange amb el senyal de la ciutat.
Finalment, incloem tamb en aquesta srie, els segells que coneixem de les
Prefectures i Sots-Prefectures que establiren els francesos en els territoris on domi-

naren; sn els segents: Prefectura del Montserrat, Prefectura del Segre, Prefec-
tura del Ter i Sots-Prefectura de Figueres; tots ells pertanyen als anys 1812 i 1813,
i porten per senyal una guila.
Corts, Parlaments i Generalitat de Catalunya. Ja
s sabut que les Corts generals eren a Catalunya, sobretot en els bons temps dels
reis de la dinastia catalana, sin.o lnic, el principal instrument de govern.
Pere II, el Gran, fou, com diu En Pi i Arimon: el qui don als catalans una
palesa mostra de sa magnanimitat, compartint amb el poble la potestat legisla-
tiva. En les Corts de Barcelona de 1283 aquest monarca volgu restringir la seva
alta autoritat, determinant solemnialment que en avant al pretendre ell o llurs suc-
cessors, fer constitucions o estatuts per a Catalunya, necessitessin laprovaci dels
prelats, barons, cavallers i ciutadans, convocats tots, dentre la major i ms sana
part dels seus braos o estaments respectius, i declarant ensems que a Catalunya
shavien de celebrar Corts tots els anys i assistir-hi, tamb, els homes de les viles.
Dems de les Corts generals, tenien lloc a Catalunya, algunes vegades,

altres assemblees, tamb generals, que sanomenaven Parlaments, i es distingien
daquelles, no per llur organitzaci i forma, sin pel motiu que les convocava.
Les Corts tenien per objecte fer lleis i endegar tots els afers de la Provncia, els
Parlaments es congregaven per a tractar dunsol afer urgent, com una guerra
imprevista,un aconteixement inslit. Les Corts eren una reuni ordinria, els
Parlaments una junta accidental; aquelles poden considerar-se com la regla,
aquests com la excepci. 1
En linterval dunes a altres Corts de Catalunya, diu tamb En Pi i Arimon,

la Diputaci General exercia les funcions de cos representatiu de la Provncia,
esdevenint el magistrat suprem al qual estaven confiades la uni i llibertat p-
bliques.
Constava al principi de vuit membres, el qual nombre va sser redut desprs
a sis i a quatre, i en les Corts de Cervera de 1359 a tres, ordinaci que fou confir-
mada per les que celebr lany 1413, en el refetor del convent de PP. Predicadors
de la ciutat de Barcelona, el rei En Ferran I i clogu son primognit N Alfons; en les
1. Pi i Arimon: Barcelona antigua y moderna, I, 67 i 77.

XX SIGILLOGRAFA CATALANA
quals es decret com a llei inviolable i constitucional, que la Diputaci shagus de
compondre de tres individus als quals shi agregaven altres tants Odors de comp-
tes. El crrec de Diputat no tingu en son origen duraci fixa, per tal com elegit
per unes Corts, era revocat i comptar des de
substitut o reelegit per altres; mes, a
les de Barcelona esmentades, fou triennal i corresponia a un individu de cada bra,
de manera que tots aquests tenien verdadera representaci en aquella Junta. Dels
tres Diputats, el primer, pertanyent al bra eclesistic, devia sser un abat mitrat
o una dignitat dalguna Seu; el segon, delegat pel bra militar, cavaller, i el tercer,
corresponent al bra reial, ciutad honrat de Barcelona o daltra ciutat.))
La Diputaci General de Catalunya no sols governava en la ciutat supe-

riorment, sin que sestenia a tota la terra catalana, i era lexecutora de les lleis i
disposicions acordades en les Corts. Encarregada de lobservncia de les primeres,

i del compliment de les segones, era la millor garantia de la llibertat, i per aix
exigia i ministres reials el jurament de complir i fer complir
rebia dels oficials i
els usatges, immunitats de Catalunya. Caidava, tamb, deLreparti-

constitucions i
ment i exacci dels tributs, amb els quals devia atendres a la defensa, manteni-
ment de la pau i les altres atencions de lEstat, tributs que sanomenaren genera-
litats, de la universitat de Catalunya, dita General o Generalitat.
La Diputaci devia residir constantment a Barcelona, o en alguna ciutat

o vila reial del Principat, si son trasllat era cregut de necessitat urgent pels seus
tres membres o diputats. Ses atribucions i facultats cessaven, o millor, restaven
sospeses, al reunir-se les Corts generals, en el moment en qu aquestes acabaven
de fer els nomenaments Regent de comptes de la casa
dels seus oficis: aleshores el
de la Diputaci general trametia a cada President dels Braos una de les tres
maces dargent de lesmentada casa, i aquest acte indicava com una temporal
1
cessaci daquell cos.
Dems del crrec dOdor de comptes, que com havem dit eren tres i corres-
ponia cadascun dells a un dels tres braos que integraven les Corts, tenia tamb
la Generalitat o Diputaci del General diversos auxiliars per a lexercici de les
funcions que li eren encomanades, com assessors, advocat fiscal, escriv major,
el regent els comptes, racional, etc. Ultra aquests i altres que residien a Barce-
lona, hi havia els Diputats locals, assessors, advocats i procuradors fiscals, recep-
tors, taulers i altres molts oficials del General i bolla, de les ciutats, viles i llocs de
2
Catalunya i comtats de Rossell i Cerdanya.
1. Pi i Arimon, op. cit., I, 79 i 80.

2. Hem
cregut convenient donar aquestes referncies sobre les Corts, Parlaments i Diputaci del
General de Catalunya per a la millor intelligncia i ordenaci dels segells que es descriuen en lInventari
pertanyents a aquests importantssims cossos representatius de la naci catalana. En Bosch (Ttols de honor
de Cathalunya, Rossell y Cerdanya, p. 372), tractant de lorigen daqueixa Diputaci de la Generalitat
diu: Per los actes de les celebracions de dites Corts, y per y affers convenients de elles, per les
los gastos,
demes causes referides fonch necessari tractar las Corts de imposar imposicions, y altres drets, y de aqui
NOTES PRELIMINARS xxr
Vegem ara, la relaci que t la Sigillografia amb aquestes Corts i Parlaments

i amb la Diputaci de la Generalitat de Catalunya.
En 1430, les Corts generals reunides a Tortosa acordaren fer dos segells: a
ops e per servey de la dita Cort e per segellar, com fets seran, daqui avant en Corts
o Parlaments de Cathalunya, cauteles e letres, axi acloses com patents, fahents e
trametadores per la present e altre qualsevol sdevenidores Corts e Parlaments
de Cathalunya. 1
Es molt versemblant que aquests dos segells siguin els que descrivim en lIn-
ventari amb els nms. 755 i 756, com hi fem constar per nota. Ambds, b que
usats encara en 1602 el mitj, i en 1542 el menor, creiem que sn molt ms, an-
tics, puix lestil llur s del segle xv i estudiats detingudament convenen del tot
amb les indicacions que consten en lacord de les Corts de Tortosa. En aquest acord
es diu que els segells havien de tenir esculpides les armes del General de Catalunya:
o es en lo miya sent Jordi a cavall qui mata o onciu lo drach, e en lo menor es
esculpida la creu del dit mossn sent Jordi e en les circunferences de cascun dels
dits senyals son sculpides les letres o mots segents: Curiarum et parlamentoruw
generalium principatus Cathalonie.
Aquestes mateixes representacions apareixen en ambds segells, i la llegenda
en el mitj s exactament igual a la que ve indicada en el susdit acord; en la del
menor es suprimeixen els mots: generalium i principatus , segurament per manca
despai en el lloc de la grfila, no diu ms que: Curiarum et parlamentorum
i
Cathalonie. El dibuix, com hem dit suara, s ben b del xv n segle; i per totes
aqueixes raons ens afirmem ms i ms en la creena que els tals segells sn els
que manaren obrar les Corts de Tortosa.
En linventari de diversos ornaments i joiells del palau de la Generalitat,
de 1498, es troben esmentats uns segells que potser siguin aquests. Diu aix:
tem un segell gran dargent ab sa cadena ab la ymage de Sant Jordi cavada
lo qual servex a ops de les Corts, pesa .vi. onses scassetes. tem un altre segell
petit dargent blanch ab les armes del General cavades, ab sa cadaneta, lo qual
servex per fer les cauteles de les Corts, los quals dits dos segells stan quiscu en
sa bossa, onsa 2
.i. .vii. argents.
fer Erari, y elegir persones tant per la exacci, com guarda, administraci, y execuci dels actes, y de-
terminacions feyen en dites Corts tingueren de deputar y senyalar certes persones que del sobredit tingues-
sen carrech, de aqui anomenats Deputats, com a persones destinades, y deputades per dits effectes a les
quals les mateixes Corts los anaren nomenant ab propri titol de Procuradors, Administradors del General,
Deputats per la Cort.
El mateix autor (p. 378) parla dels drets dits de Bolla que rebia el General, sobre diverses mer-
caderies i dels qui els devien pagar, que eren totes y qualsevol persones de qualsevol estat, grau, y con-
dici sien, fins lo mateix Rey, Reyna, Primognit se son servits acontentarse, y obligar a les demes per-
sones, ministres y officials Reyals. Sols en restava exceptuat el Sant Pare.
Per a la recaptaci daquests drets hi havia en les ciutats, viles i llocs les Taules del General, els ad-
ministradors de les quals rebien el nom de taulers.
1. Vegis Sigillografia Catalana, I, 196, apndix XCVII.
2. J. Puig i Cadafalch i J. Miret i Sans, El Palau de la Diputaci General de Catalunya. (Anuari
de V Institut dEstudis Catalans, MCMIX-X, p. 431, nota.)
VOLM II IV

XXII SIGILLOGRAF A CATALANA

Fins ara havem vist en tots els segells doficials reials, com Procurador reial
i Governador general de Catalunya, Lloctinents, Mestre racional i escrivans de
raci. Batlle general i Batlles reials, Yeguers &c., s a dir, en tots aquells crrecs en
que hi ha delegaci o representaci del rei, ls del senyal de les barres, que com
havem dit, era considerat el senyal herldic dels comtes-reis del casal de Bar-
celona.
Ara apareix un nou senyal, que s la creu vermella en camp blanc o dargent,
coneguda per creu de Sant Jordi, i aquest senyal el veiem en la representaci de la
nacionalitat catalana, o s, en les Corts i Parlaments i en la Diputaci del General,
que venia a sser la delegaci daquestes Corts i Parlaments. El veiem, tamb,
com digurem al tractar dels segells dels veguers, en el de Barcelona, considerada
com a cap i casal de Catalunya. 1
Aquests segells de les Corts i Parlaments susaven encara, com hem dit, en
1546 i 1602; s possible que ms avant, en els esdeveniments de la guerra dels Se-
gadors, de 1640 a 1652, sextra viesshi les matrius, per tal com en les Corts de Bar-
celona de 1701, per no haverse trobat lo segell destinat pera dites Corts, ni saberse
qual se usave en les Corts antecedents, a proposta del bra eclesistic, sacord per
1. Diu En Bosch La Generalitat, y Diputaci de Cathalunya, Rossello y Cer-

(op. cit., p. 566):
danya en especial usa y y armes) de la Creu de Sant Jordi, que son ab figura qua-
se serveix (per insgnies
drada camp blanch, y Creu vermella, travessada de punta a punta; lo origen de estes armes es de la invocacio
y patrocini prengueren de Sant Jordi, lo qual en ses guerres que tots los Chronichs escriuhen, aparegue
en ajuda dels Christians contra los Moros en Arago, y Cathalunya, ab cavall blanch, llana en la ma, y
un escut blanch ab Creu vermella, de la manera que ordinriament lo pintan, y de aqui son escut se prengue
per divises, y armes de tota la Generalitat.
En 15 doctubre de 1499 els Diputats del General atorgaren pagament de 5 10 a En Gaspar Bonet,
>
pintor de la ciutat de Barcelona, per pintar una mostra an pergami en que es la ciutat de Valncia e de
la batalla que hague lo serenissim senyor Rey en Jacme de bona memria en lo Puig prop la dita Ciutat
ab los moros quan miraculosament foren los xrisptians aiudats per lo benaventurat Sant Jordi e fou presa
la sua invocacio ab la creu vermella en lo present principat e en lo restant del regne de Arago e Valncia
(El Palau de la Diputaci General de Catalunya, p. 416, nota).
En les Corts catalanes reunides a Barcelona en 1432 sacord la construcci de la capella de Sant Jordi
en dit Palau de la Generalitat.
La devoci a aquest sant, com a patr de Catalunya, era ja molt antiga en els reis del casal d Arag.
Pere III, amb data de Santes Creus a 15 doctubre de 1356, escriu a son cos el comte de Dnia: Com
nos havent esperana en lo benauyrat e victorios senyor Sant Jordi hajam ordonat e vullarn que les en-
trades e altres fets d armes que sesde vendran per la guerra de Castella sien portades per aquells de la nostra
part senyeres de sent Jordi. Per o us dehim eus manam que tota vegada que sesdevenga vos anar en
fer entrades o en esser en altres fets darmes per raho de la dita guerra, portets senyeres de sent Jordi c
encara faats anar los homens a cavall e a peu de la part nostra a senyal de sent Jordi axi com per nos
es ordonat segons que dessus se conte. (Arx. Cor. Arag, reg. 1.136, f. 117.)
En el mateix Arxiu (reg. 1.162, f. 136) shi troba la segent carta, tamb dEn Pere III, dirigida a
son germ lInfant En Ferran:
Lo Rey Darago.
Car frare: Sapiats que nos per gran devocio que havem en lo baro sent Jordi, havem ordenat que
totes les companyes de cavall tinguen el dia de la batalla sobresenyals a senyal de sent Jordi. E axi manam
vos eus pregam que faats fer per a vos matex e semblantment fets fer a cascu dels vostres los dits sobre-
senyals que sien blanchs de tot ab la creu vermella e be ampla axi de la part davant com de la part de-
tras de guisa quels dits sobresenyals semblen e sien conformes al senyal del baro sent Jordi. Dada en
Calataiud sots nostre segell secret a .vi. dies de febrer. En 1 any de la nativitat de nostre Senyor .m. ccc.
1. ix. Vidit Jacobus. Dominus Rex mandavit mihi Jacobus Conesa. = Similis littera fuit missa Comit
Ausone.
NOTES PRELIMINARS xxm
tots els braos o estaments, fer esculpir en els segells major i menor que shavien
de fer per a segellar els documents de dites Corts, lescut de les quatre barres i
corona reial, amb la inscripci segent en la circumferncia: Sigillum Curice, Gene-

1
ralis Cathalonice.
Aix degu fer-se per tal com en les Corts de 1706 ja sus aquest segell, que
creiem s el de nm. 757 de lInventari. Es interessant perqu marca un canvi
en el senyal de lescut, substituint la creu de Sant Jordi, per les barres, i esdevenint
aquestes el smbol representatiu de les Corts catalanes, que malauradament, que-
daren anorreades, aleshores, per labsolutisme de Felip V.
En la srie dels segells de les Corts i Parlaments de Catalunya vnen com-
presos els del Bra militar que formava part de dites assemblees. Joan I, amb data
de Mont a de novembre de 1389, va aprovar lorganitzaci cbl bra o estament
1
dels cavallers generosos i homes de paratge del Principat de Catalunya i els

conced el privilegi de tenir segell propi, amb el senyal reial. 2 B que cap dels
tres tipus (nms. 758, 759 i 760 de lInventari) que publiquem, sigui el que degu
1. En lArxiu Municipal de Barcelona (Procs de les Corts generals de 1701 a 1702) consta detallada-
ment aquest acord, que, transcrit literalment, diu aix: Sobre las armas se han de posar al cello de la
Cort. Acerca del reparo ha fet lo llim. Stament Ecclesiastich sobre las armas e inscripci se deu fer
posar en los sellos major y menor que se han de fer pera segellar los despaixs de las presents Corts generals
convocadas y obertas per Sa Magt (que Deu gde.) en la present Ciutat de Barcelona, per no haverse trobat
lo segell destinat pera ditas Corts, ni 'saberse qual se usa ve en les Corts antecedents, encara que aparexia
poderse esculpir en dits sellos la imatge del glorios Sant Jordi portant lo escut ab laCreu, y trobarse aix
major de la Escrivania Major del General, que se ha entregat per lo Regent los Comptes,
esculpit en lo sello
trobantse tambe dita Creu en los principis dels tomos de las ultirpas Constitucions y en altres llibres dels
Captols de Corts ques troban modernament impressas, emper com se regonega que dit sello Major de
dita escrivania es peculiar per dit General, y que lo haverse posat sols dita Creu en los principis de ditas
Constitucions y Captols de Corts, es estat per haverse novament imprimit, per quant en las que se irn-
primiren en lo mateix any 1599 se troba lo escut de las quatre barras ab la Corona Real, si y conforme
se troba tambe en lo principi del volum en major de las Constitucions Generals; y per altre part, attes que
lo Serenissim Senor Rey D. Joan primer en lo privilegi concedit al Estament Militar, collocat en lo Tit. 16
del llibre primer de las Pragmaticas y altres drets de Cathalunya, entre altres prerogativas y facultats con-
cedidas, fonch atorgada la de tenir y gosar lo segell en que estiguessen esculpidas las armas reals, conti-
nuant en la circunferencia la inscripci segent, Sigillum Brachii Militari Principatus Cathalonice, haventse
formalment imprimit en lo cos de dit privilegi la forma de dit sello, que ve a consistir en lo escut ab ditas
quatre barras y sobre de ell la corona real, conciderantse tambe que ab diferents representacions impressas
que se han fetas a Sa Magt. y singularment en la ques feu en lo any 1622 per part del Principat de Catt. a
en forma de Braos se troba tambe imprs lo mateix escut de las quatre barras ab la Corona Rl., y final-
ment conciderant tambe que segons es publich y notori los Embaxadors del present Principat que se han
conferits en la Cort de Sa Magt., usant lo posar armas en los portals de las casas de sa habitaci, con-
forme los demes Embaxadors, han estilat lo posar per armes lo dit escut ab quatre barras y Corona Rl.
Avista del sobre apar qire sera mes proporsionat per los despaixs de las presents Corts Generals, lo
referit,
fer esculpir dit sello lo Escut de ditas quatre barras y Corona Real, ab la inscripci segent en la cir-
ab
cunferencia de aquell dient Sigillum Curice Generalis Cathalonice . Als ff. 31, 31 v. i 32. Deliberaci del
19 doctobre de 1701 (consta ladhesi del Bra reial als acords de les Corts). Al f. 32 v. diu: Y respecte
al paper que lo Senor Promovedor del Bras Ecclesiastich ha entregat al Promovedor del present bras (el
reial) acerca las armas apar se han de esculpir en lo sello de las presents Corts. Que aderintse tots los
demes Braos al contengut y expressat en dit paper, de esculpir en dit sello las armas y escriptura ex-
presia dit paper, y no altrament, convinga, y se ajuste, com lo present bras con.ve y se ajusta en que
se esculpesca en dit sello ditas armas y escriptura en dit paper expressat. En la deliberaci del dia 20 dels
dits mes i any (ff. 36 v. i 37) consta ladhesi del Bra militar.
2. Vegis Sigillografia Catalana, I, 180, apndix LXXV.
XXIV SIGILLOGRAFA CATALANA
construir-se amb motiu del susdit privilegi, amb tot i sser de dates molt poste-
riors, conserven els mateixos senyal i llegenda.
Dels segells de la Diputaci del General de Catalunya, els ms antics que co-
neixem (nms. 761 i 762) corresponen als anys 1409 i 1410; creiem, per, que
pertanyen al segle xiv, i segtirament foren els primers que us dita corporaci. El
menor porta la segent llegenda: Segell secret dels diputats , i per senyal la creu
de Sant Jordi. Malauradament, el major s un exemplar molt borrs, per shi
endevina la imatge del Sant, que cavalca, posada dintre dun cercle lobulat.
Els tres segents (nms. 763, 764 i 765) foren obrats, probablement, per lar-
genter alemany, Hans Tramer, com ja sindica en les notes corresponents a cascun
dells. A
2 dabril de 1417, els diputats de la Generalitat de Catalunya, residents a
Barcelona, li encarregaren la confecci de tres segells (major, mitj i menor) per a la
escrivania de la Diputaci, atorgant-li vint florins dor, d Arag, en paga prorata
del salari que li seria tatxat per fer e obrar los dits segells i a 10 de desembre del
mateix any, havent sculpits e entayllats ja, els dits tres segells, li varen taxar
setanta florins, en paga i salari del seu treball, ultra els vint que shavien de sa-
tisfer a En Erancesc Costa, argenter nadiu de Caules, o s, catorze, que en
pesava largent i cadenes dels tres segells, i els restants sis florins, pel treball de
donar-los forma i fer-los tots plans i fer les cadenes 1
.
En aquests documents es diu que en el major es sculpida la imatge de sent

Jordi a cavall qui mate lo drach, ab lletres entorn del dit segell qui dien, segell
del offici de la deputacio del general de Cathalunya , i aquest segell servia a segellar
totes letres patents quis dressen a qualsevol persones de part dels dits deputats,
e totes letres closes quis dressen a Papa e Cardenals e al senyor Rey e a altres
persones reyals qui sien fora lo principat de Cathalunya e encara fora la senyoria
del senyor rey d Arag; en el mitj es sculptit un angell qui t un scut ab la eren
de Sent Jordi ab letres entorn del dit segell qui dien, segell de la deputacio del
general de Cathalunya i aquest segell havia de servir per a segellar totes letres
closes quis dressaran de part dels dits deputats a qualsevol arrendadors de les
generalitats de Cathalunya e encara a tots e qualsevol officials e persones consti-
tuides dins lo dit principat; i en el menor es sculptit un escut ab la creu de Sent
Jordi ab letres entorn del dit segell qui dien, segell de la deputacio del general de
Cathalunya i servia aquest segell per a sser segellats tots alberans debitoris de
cauteles faeents per lo dit general e quis cobraran per los oydors dels comptes del
dit general.
Tan les representacions com les llegendes dels tres segells que descrivim en
lInventari, concorden perfectament amb les que havem transcrit suara; tots tres,
particularment el major, sn molt artstics i de bon gust dintre lestil gtic. Es de

creure que estigueren en s fins a darrers del segle xvi, per tal com els hem trobats
encara en documents de 1578.
1. Vegis Sigillogbafia Catalana, I, 192 i 195, apndixs XCII i XCV.

NOTES PRELIMINARS xxv
En mateix segle xvi aparegu un nou tipus, com a segell de 1 ofici de la

el
Diputaci del General de Catalunya, tamb amb la imatge de Sant Jordi en el

major, i lescut amb la creu, en el menor, amb la variant que les lletres de les
llegendes sn capitals romanes en lloc dsser gtiques minscules.
Al xvn pertanyen els segells nms. 768, 769, 770 i 771. Els dos primers, que
trobem usats en els anys de 1641 a 1650, tenen la particularitat que el cord
que rodeja la" llegenda est format amb flors de llir, senyal del reialme de Frana
sota el protectorat del qual estava aleshores Catalunya. Les llegendes en tots
quatre sn diverses de les dels segells precedents, per tal com, dems dsser escri-
tes en llat, diuen: Sigillum maius (o parvum) scribaniae maioris generalis Catha-
lonie.
Els darrers segells, major i menor, que us la Diputaci del General de Cata-
lunya, fins a la seva extinci, sn els que corresponen als nms. 772 i 773.
Completen aquesta srie els dels Odors de comptes, del Racional, dels Dipu-
tats locals, nomenats per a exercir el crrec, en les ciutats i viles de Berga, Girona,
Lleyda, Perpiny, Tarragona, Tortosa i Tremp, i finalment els de les Taules que
recaptaven els drets del General, establertes en molts llocs de Catalunya i comtats
de Rossell i Cerdanya, com les d Alcover, Alguayre, Arbeca, Bag, Banyoles,
Barcelona, Cervera, Figueres, Granollers, Guissona, Illa, Lleyda, Llvia, Manresa,
Matar, Oliana, Olot, Perpiny, Piera, Puigcerd, Reus, Ribes, Salses, Sant Feliu
de Guxols, Sant Feliu Sasserra, Sitges, Solsona, Tarragona, Trrega, Terrassa,
Tortosa, Tremp, Valls, Vich, Vilafranca del Conflent, Vilafranca del Peneds i altres.
Ciutats, viles i llocs. En aquesta srie sn compresos

861 segells, quasi tots anteriors al segle xix empremtats en relleu.
,
1
Els segells municipals catalans, ms antics, dels quals tenim notcia, corres-
ponen a darrers del segle xiii, i encara sn ben pocs els que sen coneixen.
Des del xiv ja foren ms generals, i successivament anaren canviant de forma,
de dibuix o representaci grfica, i fins de llegenda. Quant a la primera, comuna-
ment s ovalada o rodona, i per excepci nhi ha alguns doctogonals, en losange,
lobulats, en escut, quadrilaterals, etc. Llur dimetre ms corrent sol sser entre
25 i 50 mm., b que sen troben alguns de 50 a 60 i de 12 a 25 mm.
La representaci s molt diversa. Argentera, Arnes, Celma, Margalef i altres,
1 No hem volgut descriure ni reproduir aquells exemplars que procedents duna matriu construda
per a fer empremtes en una matria tova, com la cera, hstia, etc., des del segle xvill, segurament per
estalviar feina i temps, comenaren a sser empremtats en tinta o sutge (fumant la matriu), del qual
procediment resulta una empremta molt defectuosa, per tal com no hi poden aparixer els detalls del relleu
que resten en la concavitat de dita matriu. Aix els hem vist reproduts tan imperfectament en algunes
obres modernes. Tampoc shi inclouen aquells segells municipals que porten la llegenda: Alcaldia o Ayuri-
tamiento Constitucional de (el nom del poble), per considerar-los ja molt allunyats del camp de la Sigillo-
grafia. Tots daten de mitjan segle xix, que s quan es fu el canvi dels segells antics per aquests, creats
a conseqncia de la implantaci del rgim constitucional i que podem classificar de moderns. No negarem
que puguin tenir cert inters local i de curiositat, per ms que hi ha hagut poques en qu, com en la pro-
vncia de Girona durant bon nombre danys, quasi tots els pobles portaven en son segell, com nic signe
representatiu, lescut reial dels castells i lleons; i molts de la de Lleyda tenien tan sols, dintre dun vul
i ocupant tot el camper del segell, la llegenda: Distrito municipal de (el nom del poble).
XXVI SIGILLOGR AFXA CATALANA
porten la creu de lorde de Sant Joan per haver-hi pertangut. Altres porten el
senyal de les barres, per haver estat de jurisdicci reial o per privilegi dalgun
dels comtes-reis del casal d Arag, com Barcelona, Caldes de Montbuy, Cam-
prodon, Ceret, Figueres, Granollers, Manresa, Perpiny, Prades, Prats de Rey,
Talarn, Vilafranca del Conflent, Vilanova, etc. Sn en bon nombre els qui tenen
un castell, la creu o la imatge dun sant. Perelada porta un roc, senyal dels Reque-
sens; Balaguer, els escacs dels comtes dUrgell; Cardona, el card dels Cardona, i
Blanes, la cabra, del vescomtat de Cabrera.

En diversos sobserva que llur representaci s el senyal parlant de son propi
nom: Mora dEbre porta un morer; Lloret, un llorer; Lliss de Vall i Mollet,
aix,
un peix; una m: Mafet, Mald, Manlleu, Mayals, Massanet de Cabrenys i altres;

un c: Calaf, Canet, Calella, etc.; Tordera, un tord; Corbera, un corb; Cervi i Cer-
vera, un crvol; Llagostera, una llagosta.
Referent a les llegendes, com digurem en altra part daquesta obra 1
els
segells de les ciutats i viles catalanes mostren una gran varietat, essent escrites
unes en llat i altres en catal. No repetirem aqu les dades curioses sobre elles que
ja vrem consignar aleshores i que poden veures en el present volum a lestudiar
cada segell.
Com a demostraci dels elements valiosos que integren aquesta srie, per a
fer lestudi sigillogrfic de les ciutats, viles i llocs de Catalunya, farem constar
que Agramunt hi s representat amb 4 segells, el ms antic, de lany 1595; Bala-
guer, nhi te 5, des de 1501; Barcelona, 36, que corresponen als anys de 1289 a 1861;
Berga, 6, des dels segles xiii o xiv; Besal, 3, de 1447 a 1803; Blanes, 8, de 1564
a 1831; Caldes de Montbuy, 5; Camprodon, 10; Cardona, 5, des de 1649; Castell
dEmpries, 4; Cervera, 8, el ms antic de 1288; Figueres 7; Girona, 12, des de
1289 a 1830; Granollers, 5, de 1447 a 1729; Lleyda, 12, des de 1288 a 1809; Man-
resa, 11; Matar, 9, des de 1449; Montblanch, 4, de 1288 a 1737; Olot, 6; Perpiny,
7; Puigcerd, 7; Reus, 4; Ripoll, 7; Roses, 3; Sabadell, 4; Sant Feliu de Guxols, 4;

Santpedor, Seu dUrgell, 3; Sitges, 2; Talarn, 3; Tarragona, 9, des del segle xiv?
3;
a 1830; Trrega, 5, de 1405 a 1827; Terrassa, 4, des de 1593; Torroella de Montgr,
3; Tortosa, 8, des del segle xiii ? a 1826; Tremp, 2; Valls, 9; Vich, 7, des del segle
xiv a 1809; Vilafranca del Conflent, 2; Vilafranca del Peneds, 10, i Vilanova i
Geltr, 9, des de 1592.
El segell municipal de Barcelona que fins ara coneixem com a ms antic,
correspon a lany 1289 (n. 916 de lInventari). Porta per senyal la creu i en cadas-
cun dels quatre angles que forma, un escudet amb les barres, o s, el senyal
reial; la llegenda diu: Sigillum universitatis Barchinone. La creu, com hem vist
al parlar dels segells de les vegueries, era el senyal propi i peculiar de la ciutat, i
son dibuix molt semblant al de la creu dels segells de la seva Catedral o esglsia pri-
mitiva, dedicada a la Santa Creu.
1. Vegis SlGILLOGRAFIA Cataxana, I, 69 i 70.

NOTES PRELIMINARS xxvn
Pere III, amb data de Perpiny, a 4 de juliol de 1345, atorg als Consellers
i Prohoms de Barcelona el privilegi que llurs ambaixadors i missatgers pogues-
sin portar virgam seu baculum cum virolis argenti, signo nostro et signo dicte civi-
tatis signatis, o sigui, el senyal reial, les barres, i el senyal de la ciutat, la creu. 1
En un quadern referent a les milcies gremials de la ciutat, de lany 1393,

hi va consignada la segent ordinaci: Primerament que per los Concellers sie
fet un pano larch ab senyal de sent Jordi, o es, la creu vermella e lo camp blanch,
qui es senyal de la ciutat. 2
En el procs del Parlament celebrat a Barcelona en 1396, per la reina Dona
Maria, muller i Lloctinent del rei En Mart YHum, consta que a 27 de juny fou
deliberat trametre ambaixadors al rei, que es trobava a Siclia, per a suplicar-li
torns al seu regne d Arag, per o com era molt convenient la seva presncia.
Dits missatgers devien partir en dues galeres, ordonant-se que aquestes no porten
banderes cendals, ne panyos de senyal alcu, sino de Comtat de Barchinona, o es,
3
barres grogues e vermelles tan solament.
Aqueixes dades demostren que el senyal de la ciutat era la creu, que desprs
es digu de Sant Jordi, i es represent vermella en camp blanc o dargent, i que el
dels reis d Arag com a comtes de Barcelona eren les barres grogues i vermelles.
En el primitiu segell del Consell barcelon apareix, com suara hem dit, la creu
amb els quatre escudets a senyal en cadascun dels quatre angles de dita creu.
reial,
Aquesta forma de combinar la creu amb els escudets complementaris lhem notat
en alguns segells daquella poca.
En el segell de la ciutat, que trobem desprs i que correspon ja al segle xiv
(nm. 917 de lInventari), ja shi veu lescut dividit en quarters, portant els senyals
de les barres i la creu, combinats en dits quarters, i posant en lloc preferent,
o s, en el primer, el senyal reial. Aquest s lnic tipus dels segells de la ciutat
en qu les barres estan posades en el primer quarter; en tots els posteriors shi
troba sempre la creu.
Entre aquests sn dignes despecial menci el senyalat amb el nm. 922, per
haver estat en s des de principis del segle xv fins a la segona meitat del xvn;
una bolla de plom del xv, per sa raresa; i el nou segell que us la ciutat desprs
de 1652, i a conseqncia dhaver caigut en poder de lexrcit de Felip IV, perdent
alguns dels seus privilegis. Aquest nou segell t la particularitat d sser-hi substi-
tuda la llegenda tradicional que indicava pertnyer al Consell barcelon, per
aquesta altra: Philipus Dei gratia Rex Castelle, Aragonum, Comes Barchinone.
Amb tot, aquest tipus que apar indicar subjecci i domini, fou substitut a darrers
del mateix segle pel de nm. 931 en el qual shi restableix la llegenda prpia de la
ciutat.
Dintre de lestil barroc no estan mancats delegncia i art aquest segell i els
1. Arxiu Municipal, Barcelona, Llibre verd, I, f. 370.

2. Arxiu Municipal, Barcelona, Ordinaci de la host veynal.
3. Cortes de Aragn y de Valncia y Principado de Catalana, IV, 282.
XXVIII SIGILLOGRAF A CATALANA
que li succeren durant el segle xvm
Encara en 1861, com
i principis del xix.
sindica nota del segell n. 940, fou novament gravada una daqueixes matrius
en la
antigues, les quals sens dubte sn ms interessants i de ms valor artstic que els
migrats segells municipals moderns que porten per llegenda els mots de Alcaldia
i Ayuntamiento i fins castellanitzen els noms dels pobles.
Estudis generals, Universitats, Acadmies, Es-
coles, etc. En aquesta srie es publiquen alguns segells de lEstudi general
de Lleyda, de lEstudi general de Barcelona, i de la Universitat de Cervera. Ultra
aquests hi vnen, tamb, inclosos els de les Acadmies, Collegis Notarials i Arxius
de la Corona d Arag i del Reial Patrimoni, ete. No precisa fer notar cap particula-
ritat referent a tots aquests segells, perqu ja sn indicades al descriurels en
lInventari.
Gremis, Consolat de mar, Consolats de catalans,
Tribunal de Comer, Seques, etc. Malgrat haver fet moltes
recerques, principalment en el nostre Arxiu municipal, on es guarda bon aplec
de documentaci gremial, sn ben escassos els segells de gremis i confraries que
havem pogut trobar, i encara tots corresponen a poca relativament moderna.
Entre els segells de les seques o cases de la moneda, s notable un del segle xv
la llegenda del qual diu: Segell dels monedes de Barcelona. Sn tamb dignes
lnbres e
desment els del Consolat de la mar establert en aquesta ciutat, i particularment

els dels Consolats de catalans, de lAlguer, Bruges, Cller, Catnia, Constantinoble,
Doms, Gnova, Girgenti, Messina, Npols, Palerm, Siracusa i Trapena.
Lantic Consell Municipal de Barcelona, que tant grans prerrogatives, pri-
vilegis i prestigi assol, tenia, entre altres, el de nomenar cnsols en les ciutats i
viles que eren ports de mar 1

. Els segells que publiquem daquests consolats sn
una mostra ben palesa del poder martim dels nostres honorables Consellers, per tal
com tots porten per senyal el de la ciutat, o s, la creu i les barres, i sota aquesta
senyera el cnsol havia de protegir i vetllar pels catalans que navegaven i exercien
llur comer en aquells paratges. Encara en 1625 el cnsol de catalans a Messina
sintitulava Consul nationis Cathalanorum Messane degentium, i en el segell del
Consolat (nm. 1802 de lInventari), ultra lescut amb el senyal de la ciutat de

Barcelona, shi llegeix: Sigillum Magnificce nationis Catalanorum.
Jueus i aljames de. moros. Pocs sn els segells que cont aquesta
srie: elde laljama dels jueus de Trrega, altres dos que corresponen probable-
ment a uns jueus d Agramunt i dAlb, i, finalment, els de les aljames dels moros
dEix, vila que pertanyia aleshores a la ciutat de Barcelona.
Particulars. Els segells daquesta srie, encara que per llur carcter
particular no ho sembli, sn fora interessants, sobre tot els dels segles xiii, xiv
i xv; fins al present, no en coneixem danteriors al xiii.
1. Segons En Pi i Arimon (op. cit., II, 68) Jaume I, amb data de 17 de les kalendes de setembre
de 1266, conced al dit Consell barcelon la facultat de nomenar, anyalment, cnsols a Sria i Egipte.
NOTES PRELIMINARS XXIX
En xiv era costum que els albarans, cauteles i tota mena de rebuts i
el segle
cartes de pagament de quantitats no fossin sotascrits per latorgant, sin que

aquest, amb tot i saber descriure i fer constar en el document que lhavia escrit
de sa prpia m, consignava que en testimoni de veritat hi posava son segell,
en lloc de sotascriurel 1 Fou aleshores que es generalitz entre els individus
.
dambds sexes el tenir segell propi, alguns dells anulars, i per aix els trobem
nombrosos, empremtats en ceres de diverses colors, en lletres, albarans i altres
documents anlegs; i com que en aquells segles el sentiment de lart es trasllu
arreu, vingu a palesar-se tamb en aqueixes petites empremtes sigillars, moltes
de les quals mostren les belleses de lestil gtic, aleshores dominant amb tota
sa esplendor i puresa.
Dems daquest aspecte artstic i daltres similars, com el paleogrfic, lindu-
mentari, el genealgic, que contribueixen a fer interessant lestudi dels segells

etc.,
particulars medievals, nhi ha un que considerem de gran vlua, i s lherldic o

armorial. Lorigen dels senyals i divises dels escuts, que tantes fantasies i llegendes
fabuloses va engendrar, sobre tot en els segles xvii i xvm, en els expedients de
noblesa que forjaven i autoritzaven els anomenats, emfticament, reyes de armas,
enlloc es veu tan clar, ensems que senzill, com en aquests segells. Lexamen
detingut de cascun confirmar la nostra opini i palesar que, a lestudiar lherl-
dica, cal comptar, sobre tot, ambels valuosos elements que li proporciona la
sigillografia. Una inspecci rpida de conjunt dels exemplars que integren aquesta
i
srie, ho far ms evident i servir per orientar al qui es proposi empendre aqueix
estudi.
Dels 1,150 segells de particulars que cont present Inventari, 56 pertanyen
el
al segle xiii, 364 al xiv, 258 al xv, 285 al xvi, 158 al xvii, 26 al i 3 al xix; xvm
o s, ms de la meitat de la xifra total corresponen als segles xm, xiv i xv, de-
duint-se daix llur importncia com elements originaris per a lestudi de lhe-
rldica.
Malauradament, no sn molts els segells que coneixem del segle xm, per
tenen capdal inters, perqu hi apareixen, potser com a documents ms antics,
els senyals dels escuts de diversos llinatges catalans. En els dEn Guillem de
Cervera, any 1220, i dEn Guillem de Cervell, any 1253, el crvol; de Na Esclar-
monda de Pins i dEn Galceran de Pins, anys 1227 i 1244, respectivament,
1. A o que digurem en altre lloc daquesta obra (vol. I, p. 33) sobre les frmules dindicaci de la
presncia del segell en els documents, podem ara afegir que s freqent trobar en els albarans dels segles
xiv i XV les segents frmules: scrit de la mia ma e segellat ab mon segell; escrit v segellat de la mia
ma; segelat ab mon segel; manu mea scriptum et sigillo proprio sigillatum. Era tan essencial, aleshores,
que hi hagus el segell en el document, que en defecte del propi shi posava el daltri, fent-ho constar; i fins
sinventava, dibuixant-lo amb tinta al peu de lalbar, com a darrer recurs. Daquest cas nhem trobat
dos exemples a lArxiu del Captol de la Seu de Barcelona, entre els albarans del segle xiv. Amb data d
18 de febrer de 1389, En Roig, procurador del monestir de Valldonzella, atorg un abar a favor de
Francesc Loral escrit de ma mie e senyalat ab mon senyal de tinta, i a 12 de desembre de 1393, Francesc
Rufes, prevere, beneficiat de la capella dEn Marcs, atorg tamb albar a favor dEn Pere Feliu escrit
de ma mia segelat ab mon segel de tinta negra. En ambds albarans hi ha dibuixat amb tinta un segell.
VOLM II V
XXX SIGILLOGRAFlA CATALANA
1
la pinya; dEn Ramon, vescomte de Cardona, 1258, el card; dEn Maim de

Castellol, 1291, i dEn Jasoert, vescomte de Castellnou, 1296, un castell; dEn
Ramon dAlemany, 1296, una ala; de NArtal de Llor, 1296, branques de llorer?.
En tots aquests senyals shi nota una relaci directa amb el cognom del perso-
natge, esdeveDint armes o senyals parlants, segons es pot veure en nombrosos
exemplars dels segles xiv o xv, la qual cosa corrobora el que suara diem, o s,
que en molts casos lexplicaci dun senyal de lescut per mitj del segell s clara
i senzilla i rebutja tota mena de fantasies llegendries, no essent ms que un ob-
jecte o smbol anleg al nom o cognom propis de lindividu al qual pertany dit
escut. Altres vegades, de primer antuvi no veu aqueixa relaci o analogia;
shi
per pot derivar-se dalgun avantpassat, com per exemple en el segell dEn Bernat
de Sarri, de lany 1296, que porta per senyal cinc petxines, i en el llinatge del
qual hi hagu, abans, un Romeu de Sarri, que podria haver adoptat aquest
senyal com a significatiu i emblema de son nom.
En el mateix segle xm trobem el lle rampant, com a senyal, en els segells
dEn Pere de Queralt, any 1235; dEn Pon de Ribelles, 1296; dEn Jaume Fiveller,
1298; de N Arnau de Bastida, 1298, i dEn Romeu de Marimon, 1299; un
brau (?) en el dEn Ramon Escorna, 1289; un quadrpede, en el dEn Guillem
Galvany, 1295; un griu, en el dEn Pere de Costa, 1295; losanges, en el dEn
Guillem Durfort, 1295; faixes, en els dEn Galceran d Anglesola, 1296 i dEn
Bertran de Canelles, 1300; besants, en el dEn Guillem de Montcada, 1258;
un bust, en el dEn Bernat dEsplugues, 1300; una campana, en el dEn P. de
Sentcliment, 1291; una creu grega, en el de N Arnau Aymerich, 1289, i una
flor de llir, en el dEn Nadal Rayners, de 1300.
El segell de la srie de particulars ms antic que coneixem, amb lescut dividit

en quatre quarters, a senyals: 1 i 4 un castell i 2 i 3 un bou, s el dEn Pere
Buyl, de 1300.
Tots aqueixos senyals i altres de consemblants que apareixen en els segells
del segle xm i que veiem tamb en els dels xiv i xv, vnen representats, ocupant
bona part de lespai del segell, o b en el camper dun escut. Es versemblant que
dels escuts que portaven al bra els prnceps i cavallers, en els segells de tipus
eqestre i en els quals figurava llur senyal, nesdevingu el costum danar
posant en els escuts darmes els senyals que a la primeria veiem aparixer sense
aquesta forma en els segells dels particulars. Aix' degueren anar-se generalitzant
els escuts fins a esdevenir partits per meitat o dividits en quarters, com en el
cas que havem citat suara.
En la Introducci daquesta obra 1 vrem consignar que els segells dels
cavallers, jurisperits i burgesos catalans, durant el segle xm sempremtaren
en cera natural o bruna, i des de les darreries daquest mateix segle i en els
dos segents, ho foren comunament en cera vermella, veient-se alguns exem-
1. Sigellografia Catalana, I, 9.
NOTES PRELIMINARS XXXI
plars en altres colors. En dEn Guillem de Cervera, de

efecte, des del segell
lany 1220, fins al dEn Berenguer de Montbuy, de 1298, sen descriuen
vint-i-sis, tots empremtats en cera bruna o natural; un de 1289, dEn Ramon
Escorna, ho s en cera vermella, i daquesta mateixa color nhi ha divuit, corres-

ponents als anys des de 1295 a 1300; ultra aquests sen troben dos en cera ne-
gra, dEn Gast de Montcada i dEn Guillem dEntena, i nou en cera verda:
dos exemplars distints dEn Berenguer de Puigvert i un dEn Maim de Cas-
tellol, dEn Jaume Fiveller, dEn Bertran de Canelles, dEn Bernat de Lbia, dEn
Bernat dEsplugues, dEn Romeu de Marimon i dEn Pere Buyl.

Aquestes colors de les ceres no foren sempre indiferents. La vermella, en el
segle xiv, la usaren els nostres comtes-reis en llurs segells, com aix va estatuir-ho
Pere III. La verda la veiem usada en alguns segells del Mestre racional, dels Es-
crivans de raci, dels Veguers, etc., i en general en alguns de crrecs i oficis que
depenien de la potestat reial. Aix entre aquests que havem citat del segle xm.
En Maim de Castellol fou Veguer i batlle de Lleyda; En Bertran de Canelles,
Veguer de Montblanch; En Bernat de Lbia, Batlle de Valncia; En Pere Buyl,
Tresorer i Mestre racional de Jaume II, i En Romeu de Marimon, Veguer de Bar-
celona i Valls. Del segle xiv recordem empremtats en cera verda els segells dEn
Pere de Vallseca, de casa del senyor Rey i dEn Ramon de Vilanova, conseller
i tresorer reial.
En el segle xiv segueixen els segells dels particulars portant per senyals
objectes representatius dels diversos cognoms, i ja s ms com veure aquests
objectes posats com a senyal dun escut. Aix, per exemple, la pinya, que, com
havem dit, i de Na Esclarmonda de Pins,
apareix sola en els segells dEn Galceran
del segle xni, en el dEn P. Galceran de Pins, de 1344, ja figura com a senyal
de lescut daquest.
Daqueixos senyals parlants, dalguns dels quals ja vrem fer-ne esment en
altre lloc *, citarem aqu cognoms segents, que havem observat en llurs
els dels
respectius segells: Albareda, un lber; Aguilar, una guila; Alegre, una ala; Amors,
un s; Baucels, un bou; Bosch, tres arbres i un ca; Bou, un bou; Box, un boix;
Cabrera, una cabra; Calaf, un ca i una estrella; Canet, un ca petit; Casanova, una
casa; Cascayls, tres cascalls; Cafer, un ca en actitud fera; Claver, una clau; Canya-
dell, una canya; Ciprs, un xiprer; Costa, un ca pujant una costa; Colom, un colom;
Colteller, coltells; Delms, un mas; Despuig, un mont amb una flor de llir; Descoll,
dos monticles formant un coll; Desnoguer, un arbre (noguer?); Despont, un pont;
Desvern, un arbre (vern?); Ferran i Ferrer, una ferradura; Figuera, una fulla de
figuera; Gallart i Gal, un gall; Llobet, un llop; Llagostera, una llagosta; Matar
i Mates, una mata; March i Marqus, un marc; Mulner, una mola; Oliver, una
olivera; Olzinelles, dues alzines; Pastor, una cabra; Poda, un podall; Porcell, un
porcell; Rossell, una rosa i un ocell; Roca, un roc descacs; Roure, un roure; Romeu,
1 . SlGILLOGRAFIA CATALANA, 1, 66 i 67 .
XXXII SIGILLOGRAFA CATALANA
una petxina; Sesgleya, una esglsia amb son cloquer; Segrera, una esglsia; Sesca-
selles, una casa; Tarasc, una tarasca (?); Vaquer, una vaca. Molts ms podrem
citar-ne, no sols daquest segle xiv, sin dels segents, com pot veures en
lInventari.
Quant a senyals herldics, apareixen les barres en els segells dEn G. de Sobi-
rats, 1301; dEn Jaume de Besora, 1343, i de N Agns de Besora, 1348; faixes,
en els dEn Galceran de Canelles, 1301; dEn Bernat Aderro, 1339; dEn Pere
Sacoma, 1385, i dEn Bernat de Forti, segle xiv; la flor de llir, en els dEn
A. Messeguer, 1302; dEn Francesc Ferriol, 1316; dEn Bernat Sellent, Veguer
d Ausona, 1338; dEn Berenguer de Serchs, mercader de la vila de Ripoll, 1347;
dEn G. Zalort, 1359; dEn Pere de Floreats, 1366; dEn Jaume Gil, 1368, i
dEn R. Deshorts, segle xiv?; el lle rampant, en els segells dEn Ramon Despl,
1349; dEn Berenguer de Bas, 1349; dEn Honorat Jaubert, 1362; dEn G. de
Ribelles, 1365; dEn Marc Laurador, 1367; dEn Pere Benet, 1374; dEn P. Serri,
1393, i dEn P. Sevage, segle xiv; el griu, en els dEn Francesc Grony, 1344;
dEn Jaume de Maons, 1344; dEn Juli Garrius, 1394. i dEn Ramon de Mr-
gens, segle xiv.
Alguns segells porten com a senyal les lletres inicials del nom o cognom de
lindividu; per exemple: Guillem Andreu, 1399, una A; porten una B els segells
dEn Pere Balaguer, 1368; Berenguer Barot, segle xiv; Ramon Bertran, 1373;
Bernat Bianya, segle xiv i Joan Bonet, 1352; una B i M cimades duna estrella,
el dEn Bernat de Mirambell, 1351; una G i una creu, el dEn G. Agost, 1349;
una C i una flor de llir, el dEn Francesc Cisa, i una P R, el dEn Domnec i
Pastor, 1372.
En veuen busts o figures de camafeus o pedres engastades en anells,
altres shi
com pot veures en els dEn Joan Abri, Pere de Berga, Perpiny Blan, Bernat de
Cabrera, Nicolau afbrega, Sim de Forest, G. dOrta, Mino de la Seda, Bernat
Muntanyola, P. Rovira, i Francesc Vilardell, tots del segle xiv.
En aquest segle no sols es generalitz el costum de posar com a senyal dun
escut en els segells la representaci grfica dun objecte anleg al nom o cognom
ms sovint en quarters.
del particular, sin que, dems, aquests escuts es dividiren ja
En aital forma apareixen, entre altres, els dEn Josbert i dEn Bertran de Castellet,
dels anys 1301 i 1312, respectivament; dEn Bernat de Castellvaquier, 1316;

dEn G. Desmolins, 1379; dEn Bernat Major, 1308; dEn Pere Marrades, any
1389; dEn Jaume Pertusa, 1387; dEn Berenguer de Requesens, 1356?, i dEn
Berenguer de Vilaragut, any 1312.
Quant a la forma, del segell, comunament s rodona; per des de la segona
meitat del mateix segle xiv sen troben de vuitavats o octogonals, la qual forma es
generalitza encara ms en el xv. Poden citar-se els de N Arnau Guillem Pastor,
1359; Bernat Cases, 1376; Francesc Romeu, 1389; Maci Castell, 1393; P. de Vila-
rasa, 1394; Jaume Rossell, 1394; Antoni de Caldes, 1398, i Jaume Pastor, any 1400.
Una particularitat es nota a les darreries del segle xiv en aqueixos segells.
NOTES PRELIMINARS XXXIII
i s F aparici de lescut decantatcap a la dreta i timbrat dun elm amb cimera.

Aix es pot veure en el de NHug, vescomte de Cardona, 1372; i en els dEn Joan
Pere Despuig, 1392, i de N Antoni de Caldes, 1398, que porten lescut amb un
casc que t per cimera un griu.
Dels segells particulars de dones, coneixem pertanyents al segle xin, els dEs-
clarmonda de Pins, 1227; Amata de Matas> muller dEn Gast de Montcada,
1264, i Sana, vescomtessa de Cabrera, 1300. Del xiv sn els segents: Gui-
lleuma de Montcada, 1301; Maria, vescomtessa de Cardona, 1307; Francesca de
Ribes, 1323; Constana, vescomtessa de Castellb, 1344; Agns de Besora, 1348;
Catarina Savall, 1348; Andrea de Camprod, 1353; Clara Turell, 1373; Margarida
Bertran, 1377; Gueralda de Sentmart, segle xiv. Ultra aquests, coneixem els
i
de Sor Alamanda de Cervell, 1333 i de Sor Blanca de Jard, 1347?, menoretes

del convent de Santa Clara, de Vilafranca del Peneds, dels quals segells ens ocu-
parem en el volum III daquesta obra, per o com corresponen a les sries dels
eclesistics.
En el segle xv els segells dels particulars sn molt semblants als del xiv; hi
veiem tamb en alguns la forma octogonal, els senyals parlants, escuts partits
en dues meitats, quartejats, etc. Des del darrer ter del segle s molt com posar
el senyal en el camper dun escut.
En els xvi, xvn i xviii es generalitza la forma ovalada i quasi sempre el senyal
va dintre lescut. En aquests segles s una raresa trobar segells de particulars amb
llegendes, com es veu en els segles xiii i xiv.
Quan en 1911 vrem trametre aquesta obra al Concurs Martorell, les sries
compreses en el present volum constaven de 1,278 segells; avui les mateixes
sries ne contenen 2,716, o s, ms del doble. Aquest augment s degut a noves
investigacions, per tal com, ultra les dels arxius, biblioteques, museus i colleccions
particulars dels quals es fa esment en el primer volum, havem prosseguit nostres
recerques en els mateixos i altres fons no menys importants.
A lArxiu de la Corona d Arag, dems de bon nombre de documents de
la Generalitat, i de la Junta Suprema de Catalunya del temps de la guerra de la
Independncia, hem examinat detingudament el fons del Consell d Arag, on hi
hem trobat molts segells municipals i de particulars corresponents als segles xvi
i XVII.
En lArxiu del Reial Patrimoni tingurem ocasi destudiar la collecci
sigillogrfica iniciada ordenada amb mtode pel seu malaurat arxiver senyor
i
Gonzlez Hurtebise i continuada per lactual, senyor Pallej.

Alguns mesos vrem esmerar treballant a lArxiu provincial dHisenda, on,
autoritzats per Reial Ordre i mercs a la complaena del qui en fou arxiver D. Joa-
quim Deleito, pogurem examinar gran nombre de lligalls de documentaci pro-
cedent de monestirs i convents de religiosos, i altres del temps de la dominaci
francesa, i treuren empremtes i curioses dades dels segells que contenen.
XXXIV SIGILLOGRAFA CATALANA
Una investigaci profitosa fou la que realitzrem a Madricl en 1917, o sigui
un any aprs dhaver-se publicat el primer volum de lobra, no sols perqu tor-
nrem a fer recerques a lArxiu Histric Nacional, trobant-hi tota mena de faci-
litats i atencions de part del seu director D. Joaquim Gonzlez i dels oficials de
les seccions Sigillogrficade Clergues, senyors D. Benet Fuentes, D. Toms Na-
i
varro i D. Marc Asanza, a tots els quals regraciem coralment, sin perqu dems
i mercs a lamabilitat de D. Cast M.
a del Rivero i de D. Ignasi Calvo pogurem
veure algunes matrius de Numismtica del Museu Arqueo-

sigillars en la secci
lgic; visitrem tamb la interessant collecci del senyor Marqus de Valverde

de la Sierra, essent amablement atesos per dit senyor; i, finalment, ens fou perms
fer recerques en limportant Arxiu de lExcm. Sr. Duc de Medinaceli, riqussim
en dades per a la histria de Catalunya, contingudes en aquell fons de documen-
taci de tanta vlua, sota els ttols de Cardona, Montcada, Prades, Aytona, Em-
pries, Pallars, etc. Plau-nos fer constar aqu el nostre ms pregon agrament
envers el senyor Duc, qui ens atorg el perms, el seu administrador D. Francesc
Gutirrez, pelbon aculliment que ens fu, i molt particularment a larxiver 'de la
casa Ducal, D. Antoni Paz i Mlia, qui ens facilit amb la major complaena
la nostra tasca.
Aqueixes investigacions, practicades amb el fi daugmentar el nostre cabal
sigillogrficno sols per o que es refereix al present volum sin tamb per a les
sries que contindr el tercer, han sigut completades per altres efectuades a Girona,
Manresa, Seu dUrgell 1 etc. ,
En el prleg del primer volum manifestrem que a linventariar els segells de
Catalunya hi incloem el Rossell Cerdanya francesa fins a les darreries del

i la
segle xvn, en qu dissortadament, amb tot i sser terra ben catalana, polticament
foren separats de la nostra naci i agregats a la de Frana pel tractat dels Pireneus.
Pel mateix motiu havem fet recerques en els arxius de Perpiny, i, mercs al
bon acolliment i gentilesa del Sr. Marcel Robin, en els Arxius Departamentals i en
el del Consell Municipal; del Sr. Pere Vidal, en la Biblioteca pblica daquella ciu-
tat, i de mossn Benon Colomer, en lArxiu de lHospital de Sant Joan, havem
pogut aplegar nombroses empremtes de segells rossellonesos, civils i eclesistics,
algunes de les quals es publiquen en aquest volum i les restants seran publicades
en el tercer 2 .
1. aquesta ciutat on havem practicat recerques en son Arxiu Capitular, ms de vint-i-cinc anys
En
enrera, tingurem la sorpresa desagradable de no trobar-hi alguns documents que hi havem vist ales-
hores; per aquest motiu no pogurem comprovar algunes cartes que citem de dit Arxiu, i per manca de
tal comprovaci podria donar-se el cas que algun dels individus que figuren en lInventari com a laics,
fos eclesistic.
2. Al parlar dels segells rossellonesos considerem un deure de justcia fer remembrana dun malaurat
i docte sigillgraf, el Sr. De Fouchier, el qual en 1862, o s, seixanta anys enrera, va publicar en el Bul-
letin de la Socil Agricole, Scientifique et Littraire des Pyrnes-Orientales, sota el ttol de Sphragistique
Roussillonnaise, una molt erudita i curiosa monografia dels segells usats antigament en els comtats de Ros-
sell i de Cerdanya. Daquest treball benemrit, del qual parlarem ms extensament en el volum III, a
lestudiar els segells dels bisbes dEina, sols direm de present que est fet amb molta cura i nodrit de dades
NOTES PRELIMINARS XXXV
Abans de cloure aquestes notes preliminars, plau-nos reiterar el nostre home-

natge de gratitud envers lExcm. Ajuntament de Barcelona, per haver acordat
la publicaci daquesta obra a ses despeses, palesant aix, una vegada ms, el seu
inters en pro de la cultura de la naci catalana.
Ferran de Sagarra.
histriques fora interessants, havent practicat, el seu autor, nombroses recerques, particularment a lArxiu
dels notaris de Perpiny (avui formant part dels Arxius Departamentals), i acompanyant-lo de set l-
mines on es reprodueixen ms de cinquanta segells, amb la perfecci que era possible atnyer en aquell
temps en qu les arts grfiques no havien assolit els avenos dara.
Aquest treball ens ha servit de guia per a les nostres recerques, i molts cops, mitjanant les indicacions
en ell contingudes, havem pogut retrobar ms fcilment diversos segells.
Quan ens fou possible anar a Perpiny per a fer-hi llarga estada i empendre eixes recerques, tenem
ja comenada la impressi daquest volum; s per aital motiu que alguns dels segells aplegats aleshores,
particularment de les primeres sries, com, per exemple, la de la Governaci dels comtats de Rossell i Cer-
danya, no pogueren sser-hi inclosos, reservant-los per a l Apndix general, que contindr el volum ter.
Altres dos segells, el senyalat amb el nm. 2419 de lInventari, pertanyent a En Rafel Joli, i el de nm. 2590,
que pertany a En Joan Oller, b que prengurem totes les dades per a fer-ne la descripci, no ens fou pos-
sible, per manca de temps o per oblit involuntari, treuren les empremtes. Es per aquesta causa que no es
reprodueixen en les lmines corresponents. Ho farem, si a Du plau, en lesmentat Apndix, puix encara
no havem acabat la nostra tasca i pensem tornar al Rossell per continuar les nostres recerques.
INVENTARI
DELS
SEGELLS CATALANS
SEGELLS LAICS
SEGONA SRIE - COMTATS DEMPRIES, PALLARS,

ROSSELL I CERDANYA, URGELL
COMTAT DEMPRIES PONS-HU& IY

252 1300 i 1309
Rod, 50 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. del Duc de Medinaceli;
Messina, perg. n. 230.
PONS-HU& II
251 120 o
Representaci del comte a cavall que galopa
Bolla de plom, 45 mm. Girona, Arx. del Captol de la Su
cap a la dreta del segell; porta casc i mant la
Anv. Representaci del comte a cavall, amb espasa alada en actitud de combatre. Va prece
llana i escut. dit duna estrella. Nos distingeix la divisa de les-
cut, per la gualdrapa del cavall apareix barrada.

+ S1GILL P VGO COMIT ! VRIAR
( + Sigillum Poncii Vgonis comil[is Inp\uriarum.)

+ 8. PONCII VGONIS DEI. GRA.
Rev. Una espasa. IMPVRIARVM COMIT IS
+ SIG1LL P. V... COMIT IS MPVRIARVM. Penja, mitjanant cintes de color granat, dun pergam
en qu Pons Hug, comte dEmpries i vescomte de Ca-
Penja, per una corretja de luda, dun pergam que'cont
brera, i Ramn Folch, vescomte de Cardona, atorguen
el testament atorgat pel comte a 1 de juliol de 1200 i.
conveni de mutu auxili i valiment exceptuant anar ,
contra el Rei d Arag, el comte dUrgell i En Pere de Fo-

1. Un
exemplar, sin el mateix, molt semblant a aquesta bolla,
ou publicat en gravat (tret dun dibuix fet per lerudit metge giron noyllet. Datat en la vila de Celr (Cilrano), a 20 de juliol
En Francesc Vinas), per En Celest Pujol i Camps en la Revista de do 1309 i.
Gerona (any III, febrer de 1878, p. 62), atribuint-lo al comte Pons-
Hug I. En Monsalvatje reprodueix el susdit gravat (Los Condcs de
Ampurias vindicados, p. 87 ), creient tamb que pertany a Pons-Huc I 1. En mateix Arxiu (caixa 102, n. 21), veirem un altre exem-
el
(1116-1154). Amb tot, no pod^m conformar-nos amb aquesta opini, plar daquest segell,empremtat en cera vermella, coberta de paper,
perqu a ms daltres raons, de carcter arqueolgic, que no perme- al dors duna carta del comte, assignant a Pere de Bell-lloc, jurispe-
ten concedir-li aital antigetat, recordem perfectament que en el rit, ciutad de Barcelona, 2,200 sous que li restava a deure daquells
transcurs de les investigacions i estudis que en maig de 1895 vrem 13,000 que li havia deixats quan va anar amb dues galeres armades a
practicar en lArxiu del Captol de la Su de Girona, trobrem la Npols, en servei del rei, i els lli assigna daquells 30,000 que aquest
bolla que liavem descrit, com ja indiquem en el text, penjant, per regonegu deure-li amb albar datat a Npols a 10 de juny de 1299,
corretges de luda, dun pergam que contenia el testament del comte el qual albar tenia en son poder el mateix Pere de Bell-lloc; datada
Pons-Hug II, atorgat a 1 de juliol de 1200. aquesta carta a Barcelona, a 5 de febrer de 1300, estil modern (nones
Volm II 1
)
SIGILLOGRAFA CATALANA
PERE I ROGER
(Infant dArag. Fill de Jaume II) 255
1332
Rod, 50 mm. Cera natural. Barcelona, Arx. Cor. Arag; collecci
sigillogrfica.
(Vegis segell n. 194 del volum I.)
El comte a cavall que marxa al galop cap a

la clreta. Porta llana i escut.
. ROGERII 8 DE PA
COMTAT DE PALLARS
No podem precisar la data daquest, segell per estar
separat del document en pergam del qual penjava per
corretges de luda.
GTJILLEUMA
258 1228
Rod, 55 mm. Cera bruna. Arx. Cor. Arag;

pergs. de Jaume I, n. 343.
ARNAU ROGER
Representaci de la comtessa a cavall.
256 Segle xin (?)
Lo reduit del fragment no permet distingir el Rod, 45 mm. Cera bruna. Arx. Cor. Arag; collecci sigillogrfica.
dibuix ni la llegenda.
Imatge del comte a cavall, en actitud de com-
Penjava, per cintes de seda verda, dun pergam en batre amb espasa i escut. Rodejen el comte, col-
qu Dona Guilleuma concedeix privilegi de franquesa de locats entre dos cercles concntrics i alternats, sis
lleuda al monestir de Labaix i a son abad G, en les
escudets i sis mitges llunes.
terres que aquests tenien en el comtat de Pallars. Datat
a 11 de febrer de 1228, estil modern (3 idus de febrer
de lany de lEncarnaci, 1227.) + S' I A : ROTGER P L A DE DEV
COMTE DPAYLARS
( + Segell Arnau Rotger ver l[a gmci]a de Deu comte de Paylars
ROGER DE COMENGE
1247
No s possible precisar la data daquest segell perqu
Rod, 37 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional; no va unit al document del qual penjava.
V. 45-19, pergs. de Valldaura.
Representaci del comte a cavall que marxa

galopant cap a la dreta. Porta casc pla en sa part
superior, llana i escut. La divisa apareix borrosa.
ARNAU ROGER
257 1330
+ S ROGER C. .. NAR. COM. ..S DE PALHARS Rod, 58 mm.

Cera vermella. Madrid, Arx. del Duc de Medinaceli;
Prades. Llig. 1.
( + Sigillurn Roger C[onve]nar[um] com[ii]s de Plhars ) 1
Penja, per fils teixits de seda rossa, duna donaci ator- Representaci del comte a cavall galopant cap
gada per Rotger dei gratia comes palleriensis et convena- a la dreta.
rum, a favor del monestir de Santa Maria de Valldaura
i de la seva abadessa Blanca, de cent sous melgoresos, + Dl PAYLARS
censals i anyals, sobrels rdits i profits quel comte tenia
en el mercat del seu castell de Perameya. Datada a 23
Penja, per cintes de seda de les colors groga i vermella,
mar de 1247, estil modern (lOkalendes dabril de 1240.) dun pergam en qu lInfant En Pere, fill de Jaume II
i comte de Ribagora i Empries duna part, i daltre
de febrer do 1 299). Aquest exemplar est reproduit en la pg. 310 de
Arnau- Roger, comte de Pallais, atorguen pacte damis-
la monumental obra de D. Antoni Paz i Melia, Archivo y Biblioteca ,
tat i concordia. Datat a Valncia, a 17 de mar de 1330,

de la casa de Medinaceli. La data que sindica de 1299, correspon a
1300 (estil modern.) estil modern (16 de les kalendes dabril de 1329.)
L . )
INVENTARI 3
ARNAU ROGER + COMITIS : ROSS1L \ Z CERITANIE '

Z \
(CONESTABLE DARAG) DNI : MONTPLI :
1448 (+ Comitis Ro88ilioni8 et Ceritanie et domini Montispeasulan
Rod, 25 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;

Cartes comunes originals, 1448. Penja per fils de seda groga i vermella, dun pergam
que cont una concessi o privilegi a la vila de Montpe-
ller. Datat apud Sanctum Tiberium, Agathensis diocessis,
Eseut amb una guila de dos caps.
a 22 de mar de 1277, estil modern (11 de les kalendes
dabril de 1276)
Empremtat sobre paper i cera vermella, al dors duna
carta-credencial dirigida als Consellers i datada en el cas-
tell de Valncia, a 11 de setembre de 1448. 261 1287-1298
Rod, 78 mm. Cera bruna. Pars, Arxs. Nacionals; J. 588, n. 21.
259 1448 Anv. Imatge del comte, assegut en un banc

Octogonal, 17 X 17 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; esculpturat. T lespasa descansant sobre les cuixes
Cartes comunes originals, 1448.
i sost amb la m esquerra un pom amb la creu.
Una guila amb dos caps. + i S i IA DEI i i GRA REG M l i
No porta llegenda. . . . IT \ ROSSI ET CERITAN ET

\ i i
DOMI i MONTISP .
Empremtat sobre paper i cera vermella, en una carta

( + Sigillum Iacobi Dei gracia regis M[aioricarum, corrilis Rossilio-
dirigida als Consellers de Barcelona sobre certs afers seus. nis et Ceritanie el domini Montisp[essulani\)
Scrita en per penya e no a paris a v dies de noembre ]
.
Contra-segcll. Rod, 32 mm.

Escut amb tres barres, sense corona ni llegenda.
COMTATS DE ROSSELL Penja dun acte datat a 29 de juny de 1298 2.
I CERDANYA 262 1288 i 1294
Rod, 50 mm. Cera bruna. Montpeller, Arxa. de la Municipalitat;

pergs. 4234 i 4252, n. 2.
JAUME II
(Rei de Mallorca, Comte de Rossell i Cerdanya)
Representaci del comte a cavall; porta el cap
260 ,277 coronat i empunya la llana. Lescut i la gual-
Bolla de plom, 38 mm. Montpeller, Arx. de la Municipalitat; drapa del cavall amb el senyal de les barres.
perg. 4238, n. 2.
+ s ia dei gra reg ma com

Anv. Imatge del comte-rei assegut en un banc :
ROSSIL ET
:
SERT ET DOMI MOTISP

:
:
:
:
!
: :
\
: :
amb coix; empunya amb m dreta lespasa que

la
(+ Sigillum Iacobi Dei gracia regis Maioricarum, comilis Rossilio-
descansa sobre les cuixes, i amb lesquerra sost un nis et Serilanie el domini I.Ioniispessulani )
pom que termena en una creu.

1. Als Arxius Nacionals de Pars veirem un altre exemplar da-
questa bolla, assenyalada amb el n. 2018 del Suplement dEn DouSt
+ s : iacobi : dei : gracia : regs :
dArcq, lempremta de la qual procedeix dun exemplar, solt. del Mu-
MAIORICARVM seu de Brusselles.
2. Altra exemplar daquest segell lhavem vist en lArxiu de la
Municipalitat de Montpeller (pergam 4264, n. 1), penjant, per beta
Rev. El comte-rei a cavall que galopa cap a de seda carmesina, duna donaci atorgada a la vila, amb data de
Montpeller, 18 de juny de 1287; amb aquest exemplar hem pogut
la dreta. Porta corona reial i va armat amb una
completar la llegenda. En lArxiu Municipal de Puigcerd nexisteix
llana. Lescut i la gualdrapa del cavall ostenten un altre, penjant, per cintes de seda groga i vermella, dun docu-
ment atorgat pel comte, sobre imposici de sises per acabar les mu-
el senyal de les barres.
ralles de la vila, datat a Perpiny a 20 de novembre de 1291. La pre-
sncia del segell shi consigna aix: In cuius rei testimonium presentes
1. Encara que no porta lany de la data, creiem que s el de 1448, sigillo nosiro pendenii jussimus comuniri. Un fragment dun altre
perqu en el dors de la carta shi consigua que ou rebuda en 12 de exemplar lhem vist en lArxiu de la Corona d Arag (collecci sigil -
novembre del dit any. logrfica).
4
1
SIGILLOGRAFlA CATALANA
Penja, per cintes de seda groga i vermella, duns per-
1306
gamins concedint diversos privilegis als Cnsols de Mont-
peller, entre altres, que poguessin imposar dos diners mel- Rod, 90 mm. Cera natural.
Perpiny, Arxs. Departamentals;
Llibre 0r dels actes de lHospital den Bernat dEnveig.
goresos a cada sexter de blat que es cogus en els forns
pblics i privats de la vila. Datats a Perpiny, a 13
dabril de 1294 .
Anv. Representaci del comte-rei, assegut,
portant ceptre i pom amb la creu.
263 1303-1307
IACOBUS : DEI \ GRACIA \ * \ REX l
Rod, 63 mm. Cera natural, bruna. Paris, Arxs. Nacionals; J. 879.

MAUORICA]RU M
El comte a cavall que marxa galopant cap a Rev. Representaci eqestre molt semblant
la dreta; porta casc amb corona i empunya les- al segell n. 263.
pasa amb la destra. Lescut i la gualdrapa del comes :
lrossuv : z : ceritan : z dns :
cavall, amb el senyal de les barres.

MONTPLI
IACOBVS : DEI : GRACIA REX
Penja per cintes de seda groga vermella, dun perga-
MAIORICARVM i
m en qu D. Jaume aprova i ratifica al Consellers i uni-

versitat de la vila de Puigcerd i als marmessors dEn
Penja dun vidimus dun homenatge de Roger, comte
Pere de Prats, la compra que havien feta dun pati, i les-
de Foix, de lany 1245, tret de lArxiu de Barcelona, ex
tabliment daquest en eniteusi, a cens de 9 lliures, tot a
archivo publico Barclnonensi, 31 doctubre de 1303 2.
favor de l'almoina comuna, v ulgarment anomenada dEn-
veig. Datat als Banys d' Arles, a 7 de maig de 1306.
1303
Bolia de plom, 42 mm. Barcelona, en poder del Sr. Egozcue SAN

del Pozo.
266 1311
Anv. Imatge del comte, assegut en un banc; Rod, 65 mm. Cera bruna. Pars, Arxs. Nacionals; J. 598, n. 14.
porta corona i els cabells molt llargs en forma de

Imatge del comte a cavall que marxa al galop
rinxos. Amb la m dreta sost el ceptre i amb
cap a la dreta; porta casc amb corona i empunya
lesquerra un pom amb una creu.
lespasa en actitud de combatre. Senyal de les
IACOBUS DEI GRA REX '.
: \ ! MAIORICARVM barres a lescut i a la gualdrapa del cavall.
Rev. El comte a cavall, empunyant lespasa.

o
+ SANCIS DEI GRACIA i . REX \
gualdrapa amb senyal de les barres.

MAIORICARUM \
Escut i el
CERITANIE DNS Penja dun acte d'homenatge atorgat pel comte Don
COMES : ROSSIL .
Z \ !
San al rei de Frana, Felip YHerms, per la vila de
MONTPLI Montpeller, any 1311.
La nota del paper que embolcalla aquesta bolla, diu

que penjava duna concessi del dret de bovatge a Puig- 267 1318
cerd, datada en 1303 s.
Rod, 90 mm. Cera natural bruna. Puigcerd, Arx. Municipal.
En lArxiu Municipal de Puigcerd havem un exem-
1.
plar daquest segell, penjant, per cintes de seda groga i vermella,
vist altre
Anv. Representaci magesttica. El comte
duna concessi atorgada per Jaume als prohoms i universitat de assegut, portant ceptre i pom amb la creu.
Puigcerd, dun cens de 14 diners. Datada a Perpiny, a 31 de gener
de 1288, estil modern dia abans deleskalendes de ebrer de 1287),
(el
presentem cartam pendenti fecimus comuniri.

sigillo nosiro
+ SAN Cl R : ...ORICARUM !
Un segon exemplar daquest segell lhavcm vist en lArxiu Mu-

2.
( + Sanci[us Dei gracia ] R[cx Mai]oricarum )
nicipal de Puigcerd, penjant dun pergam en qu el comte Don
Jaume fixa la taxa dels salaris que en la vegueria de Cerdanya i
batllia de Puigcerd shavien de percebre per decrets judicials, sen- Rev. El comte a cavall, amb casc i corona,
tncies, trasllatsde documents, etc. Datat a Perpiny, a 11 de de-
sembre de 1304. Un ragment de dit segell lhavem trobat en lArxiu
i empunyant lespasa amb la destra.
particular de casa Montoliu, al Morell, penjant dun pergam datat

a Perpiny, a 9 de novembre de 1307. respon a Jaume III. Amb tot, entre ambdues hi ha la diferncia
3. Havem respectat la indicaci referent a la data daquesta bo- que en aquesta del n. 264 no hi ha cap estrella ni en lanvers ni en
lla, b que la seva semblana amb la del n. 271 fa sospitar qu cor- el revers, com es veuen en la bolla del n. 271.
.
INVENTARI 5
COM ET \ CER1T PLl '.

UACOBS
(Com[es Rossilionis ] et Ceril[anlc cl dominus Monlis]yessulani)
No podem precisar la data daquest segell, perqu est
Penja de seda groga i vermella, d'un pri-

per cintes abstret del document don penjava per cintes de les co-
vilegi atorgat pel comte als cnsols i universitat de Puig-

lors groga i vermella.
cerd. Datat a Figueres, 24 dabril de 1318 h
AiV 1337
MARI DANJOU Rod, 80 mm. (?). Pars, Arxs. Nacionals; J. 880.
(Filla de Carles II, Rei de Npols. Mulleu de Sanxo)
268 1320
Anv. Representaci magesttica, molt sem-
Lobulat, 68 mm. (?) Cera vermolla. Arx. Cor. Arag; Cartes reials
blant a la del segell del comte Don Sanxo,
de Jaume II, n. 6,074.
n. 267.
Dintre dun doble cercle format per lbuls, Rev. Representaci eqestre, tamb semblant
apareix un escut en losange, el senyal del qual al revers del n. 267.
no pot precisar-se per sser molt borrs, per

Penja dun pergam que cont una lliga entre Don
hi deuria baver les barres. Rodegen lescut cen-
J aume III, el comte de Foix i el vescomte de Castellb.
tral sis escudets, en algun dels quals arriben a Datada lany 1337.
distingir-se les flors de llir dAnjou i en altres
lguila de Siclia.
+ 8 . . . .LVM DOMINE 31... E \ DEI GR ... 271 1339 i 1341
ARV3I \ REGINE Bollade plom, 42 mm. Puigcerd; Arx. Municipal.

([+ S[igil]lum domine M[ari]e Dei gr[acia Maioric]arum regine)
Anv. Representaci del comte, assegut en un
Empremtat al dors duna carta daquesta princesa a banc amb coix. Porta el ceptre a la m dreta i
Jaume II, parlant-li del propsit que, segons aquest li el pom amb la creu a lesquerra. Al costat esquer-
havia comunicat, tenia lInfant En Jaume, primognit
del dit Jaume II, de renunciar la corona i entrar en rera t una estrella i una de ms petita al dret.
ligi. En aquesta carta procura aconortar-lo, i ensems li
diu: Placeat eidem altissimo per quem Beges regnant et

IACOBS DEI GRA REX i I \ !
principes dominantium, quod ipse dignetur ex quo sit et 3IAI0RICARUM

Inclitum Infantem Alfonsum, vestrum secundo genitum,
amabilem nepotem nostrum, custodire incolumem et diri-
gere in agendis faciatque eundem apud ipsum dominum Rev. El comte a cavall, portant casc i co-
omnipotentem, apud homines virtutibus crescere et gra-
et rona, i espasa enlairada. Lescut i la gualdrapa
ciis abundar Datada a Aviny, a 14 de gener de amb el senyal de les barres. Va precedit duna
1320, estil modern (any de lEncarnaci 1319.)
estrella.
COMES : ROSSIL
Z CERITANIE
; '.
I \
JAUME III DNS : 3IONTPL

269 Comes
( Rossilionis et Ceritanie et dominum Montisvcssulani )
Rod, 64 mm. (?). Greda y cera. Arx. Cor. Arag; collecci

sigillogrfica.
Penja, per fils de seda groga i vermella, d'un pergam
que cont una ordinaci del comte, de que les causes
Representaci del comte a cavall, molt sem- que no excedissin de cent sous se tractessin sumria-
blant a la del segell del comte Don San son ment. Datada a Perpiny, a 6 de setembre de 1339 i.
oncle, n. 266.
1. Altre exemplar daquesta bolla existeix als Arxius Nacionals

1. En mateix Arxiu nhavem vist un altre exemplar, penjant
el de Pars, penjant duna credencial atorgada pel comte, nombrant
dun pergam que cont una ordinaci del comte disposant que els emissaris, enviats per ell al rei de Frana, planyent-se de que els
cnsols de Puigcerd, novament elegits cada any, rebin comptes agents daquest shavien emparat del senyoriu de Montpeller. Da-
de ladministraci als que cessin en el crrec. Datat a Puigcerd, a tada a 4 de juliol ds 1341 (n. 11,241 de lInventari de Dout
15 de juliol de 1318. dArcq.)
) ) - ) .
6 SIGILLOGRAFlA CATALANA
272 dor seu En Bernat de Podio aulucho, son tresorer i conse-
1342
per a rebre i recobrar nou mil lliures que li devien els
Rod, 98 mm. Cera natural bruna
J. 598, n. 17,
Pars, Arxs. Nacionals;
ller,
Cnsols de Montpeller. Datat a 7 de desembre de 1346 i.
Anv. El
comte assegut sobre un setial for-
mat per dos homes selvatges, que sapoien sobre
274 1349
la testa de dos lleons; en lesquena daquests Rod, 86 mm. Cera natural bruna. Pars, Arxs. Nacionals;
J. 340, n. 41.
descansa els peus el comte. Aquest porta el cep-
tre a la m dreta i sost una verga o bast molt
perllongat, amb lesquerra.
Anv. Enterament igual al del precedent
n. 273. Les faccions del rostre apareixen molt
+ IACOBVS : DEI : GRA \ REX \
marcades.
( + Iacobus Dei grada rex [ Matoricarum ]

IACOBVS DEI GRA REX MAIORI CAi
COMITATVVM ROSSILI OIS PS DNS
Rev. Representaci del comte a cavall que
Iacobus Dei grada rex Maioricarum ccmilatuum Rossilionis
marxa al galop cap a lesquerra del segell.
(
[et Ceritanie , Mont]pessulani dominus)
COMES ONIS ET CERITANIE

: '.
J
Contra-segell. Rod, 30 mm.
AC : DNS : MONTISPESS LANI
( Comes [Rossili]onis et Ceritanie ac dominus Montpessulani) Representaci igual al del n. 273.
Penja dun acte dhomenatge atorgat pel comte al rei Penja dun pergam que cont una poca atorgada per
de Frana, per la vila de Montpeller. Datat a Pars en Don Jaume a favor del rei de Frana, de 40,000 escuts
maig de 1342 h dor, primera paga del preu de la vila de Montpeller,
que aquell li havia venut. Aviny, 20 juliol 1349.
273 1338 i 1346
Rod, 86 mm. Cera natural bruna. Montpeller, Arx. de la Muni-

ISABEL
cipalitat; perg. 4,266, n. 3.
(Pilla de Jaume III, rei de Mallorca i comte de Rossell
Cerdanya)
Anv. Representaci magesttica. El setial on 275
i
1395
sasseu el comte, est format per dos lleons co-
Rod, 38 mm. Pars, Arxs. Nacionals; J. 598, n. 23.
berts per un tapi. Porta corona reial, com a
rei de Mallorca, ceptre a la m dreta i verga o
Dintre dun lobulat, un ngel representat de
bast a lesquerra.
mig cos, nimbat i alat, sost un escut amb el
IACOBUS DEI GRA REX COMES senyal de les barres.
R LI ONIS ET CERITANIE : :
ABELLIS AIORICAR .
MOTISPESS ULLAN ( S[igillum I.,]abdlis [regine M]aioricar[urn]
( Iacobus Dei grada rex f Maioricarum ] comes R[ossi]lonis et Ceritanie

[ac dominus] Montispessulani
Penja dun acte en qu Dona Isabel aprova el senya-
Contra-segell. Rod, 30 mm. lament de 1,200 lliures de renda que li ha fet el rei de
Frana. Datat a Nimes, a 19 de febrer de 1395 2 .
Escut amb quatre barres, timbrat duna corona.

1. En lArx. Municipal do Puigcerd nhavem vist un altre exem-
plar, menys complert, penjant dun pergam en qu Don Jaume
Penja per cintes de seda groga i vermella, dun per- concedeix a dita vila el poder elegir notari cada any. Datat a Per-
piny, a 13 de mar de lany 1338, estil modern (3 idus de mar de
gam en qu Don Jaume anomena i constitueix procura
1337) sub nostro sigitlo pendenti.
2. Aquesta princesa, filla de Jaume III i de Constana dArag i
1. Al transcriure la llegenda daquest segell, Douet dArcq se va germana del qui sanomenava Jaume IV de Mallorca, com a succes-
descuidar la partcula AC que hi ha despr3 de Ceritanie. Un frag- sor daquell, desprs de la mort de son germ, en febrer de 1375, sin.
ment daquest segell lhcm vist en lArxiu Municipal de Puigcerd, titol tamb reina de Mallorca i ensems marquesa de Montferrat, per
penjant dun pergam de Perpiny, 5 setembre del mateix any. son matrimoni amb En Joan Paleleg, marqus de Montferrat.
M )
INVENTARI 7
FELIP comte, rebent sots sa protecci el monestir de Poblet.

No porta data.
(TRESORER DE LESGLESIA DE SANT MARTI DE TOURS. FILL DE
Jaume II, comte de Rossell i Cerdanya)
276 1306
Rod, 40 mm. Cera groga. Valncia, Arx. del Captol de la Su; ERMENGOL VIII
0. 427.
278 1208
Anv. Escut dividit en quatre quarters: 1, flors Rod, 83 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional;
fons Poblet. V. 45-3.
de llir; 2 i 3, les barres; 4, tres claus.
+ S PH .FILI I REGS M[AI]0R Anv. Imatge del comte a cavall galopant

TESAV TVRON cap a la dreta. Porta un elm arrodonit en sa part
superior, amb nassal i llambrequins molt llargs i
Contra-segell. Rod, 24 mm. en forma de cintes. Amb la m dreta empunya una

llana amb senyera i al bra esquerre porta un
Escudet amb les barres.
escut molt perllongat. El cavall t la gualdrapa
+ S : riu : pilli ; regs : maioricarvm curta, que el mateix que la senyera de la llana,
ostenta el senyal dels comtes dUrgell.
Penja, per fils de seda roja, dun pergam que cont la.
llicnciaperqu el bisbe i captol de Valncia poguessin + S \ ERMENGAVDI GRA. . . DEI VRGELNSI

anomenar i donar collaci en certs benifets. Datada a 16 COMITIS
dagost de 1306.
( + Sigium Ermengaudi gra[cia\ Dei Vraelensi comitis .
Rev. Un quadrat formant escacs, uns de lli-
sos i altres amb escacs ms petits alternats amb

creus.
COMTAT DURGELL
. SI GILL V DEI GRACI A COMITS
\
VRGELL1 :
ERMENGOL VII (?) ( Sigilhim Dei grada comilis Vrgelli.)
277 1154-1184
Rod, 80 mm. (?). Cera bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional; Penja, per corretges de luda, dun pergam atorgat pel
fons Poblet. V. 45-28. comte Ermengol VIII, posant sots sa protecci i salva-
/-
guarda, les cases, granjes i cabanes que tenien en son
Anv. El comte a cavall passant cap a les- comtat labat Pere i el monestir de Poblet. Datat a
13 de febrer de modern (idus de febrer de
1208, estil
querra del segell. Porta elm arrodonit i empunya La presncia del ve
lany de lEncarnaci 1207). segell
una espasa, que mant alada, i es defensa amb indicada amb aquesta frmula: qui hoc laudo et firmo et
lescut que sost amb el bra esquerre. Apar que cwn sigillo meo corroboro b
porta el cos cobert amb la lloriga.
1. Aquest, segell fou publicat i reprodut en fototipia, en la Re-

+ ERM NSIS COMES vista de A rchivos,Bibliotecas V Museos, (tercera poca, any VIII,
Dei Vrgelle\nsis comes) (?)

n. 5, maig de 1903), acompanyada duna, breu ressenya i descripci
(+ ICrm[engaudus gruciu.
sots el ttol de Sello del eonde de Urgel, Armengol VIII, amb la
firma de J. M. P. La justesa de la descripci demostra la competncia
Rev. La
mateixa imatge del comte a cavall de son autor D. Joan Menndez Pidal. Sols s de doldre que incorre-
gus en una petita errada referent a linscripci o llegenda del segell.
per caminant cap a la dreta. Porta una llana En lanvers posa la paraula VRGELENSI, en lloc de VRGELNSI,
afegint-hi una E entre la L i la N, que no hi s a loriginal; i en el
amb senyera i al bra esquerre lescut. Nos dis-
revers posa GRATIA en lloc de GRACIA, com diu el segell.
tingeix el senyal. En el mateix Arxiu Histric Nacional (V. 45-4), hem vist un
altre exemplar daquest segell, en estat fragmentari, penjant, tamb
amb corretges de luda, duna donaci que atorga el comte a labat
+ ERMENGA Pere i a tot el monestir de Poblet, de la dcima part del delme que
rebia a" Agramunt i altres drets daquesta vila, i quatre caflcis de
Penja, per corretges de luda, dun pergam atorgat pel blat en els delmes de Linyola (Linezole). Datat en abril de 1208.
8 SIGILLOGR AFA CATALANA
ELVIRA 281
(Muller del comte Ermengol VIII)
279
Rod, 49 mm. Autun (Sane et Loire); Museu de la Socit
1220 duenne; matriu de segell, de bronze.
Rod, cera natural groga. Madrid, Arx. Histric Nacional.
En el centre apareix el senyal dels escacs, ro-
Anv. Representaci de la comtessa a cavall. dejat dun cercle on sapoien, collocades en
forma circular, vuit calderes, tancades per un se-
Rev. Un quadrat amb el senyal dels escacs, gon cercle que cont la llegenda.
rodejat de calderes.
+ oq : AVR i ENBIAX \ COMITlwE \
Lo reduit del fragment dna molt poca idea del
dibuix i no cont cap lletra de la llegenda.
VRGELENSIS 1
( Siolum Aureribiax comitise V rgelensis.)
Penja, mitjanant corretges de luda, dun pergam

on comtessa fa donaci a Fr. Ramon, abat de Santes
la
Creus, i a tot el monestir, de Ramon Bru i sa muller Cal-
veta, vens de Cervera, amb llurs bens mobles i immobles, GUERAU DE CABRERA
pel qual motiu els fan francs i lliures de tots els drets i
282 1223
servituds que sobre dells i llurs bens, honors i posessions Rod, 85 mm. Cera bruna. Su dUrgell, Arx. Capitular de la Su;
tenien. Datat a 14 de mar de 1220, estil modern (dos armari n. 1.
idus mar de lany de lEncarnaci 1219).

Anv. Imatge del comte a cavall que galopa
cap a la dreta. Li cobreix el cap i la cara un
AURENBIAX capell amb nassal i llambrequins o nfules. A la
280 1228 m dreta porta llana amb senyera. Aquesta, les-
Rod, 75 mm. (?). Cera bruna. Arx. Cor. Arag; cut i la gualdrapa del cavall, ostenten la divisa
pergs. de Jaume I. n. 357.
dels escacs.
Anv. Imatge de la comtessa a cavall que + S G1RALDI DEI GRACIA : \ i
marxa al pas cap a la dreta. Porta un trajo molt U RGELLENSIS UTIS . . . \
cenyit. Amb la destra, que t alsada, aguanta ( + Sigillum Giraldi Dei gracia Vrgellensis [ com]itis .)
amb dos dits una flor de llir, ensems que amb
lesquerra porta les rendes del cavall. Rev. Una cabra selvatge.
Llegenda destruda.
+ I ET \ P.. . . NDEM : VICECOM1TIS \
Rev. En el centre i ocupant tot el camp del DE CAPRARIA

segell, un quadrat amb escacs; al seu voltant, ( Aet p[er eajndem vicecomitis de Capraria.)
formant cercle, una srie de calderes.

Penja, per corretges de luda, dun pergam en quel
comte concedeix al bisbe i esglsia dUrgell, el delme de
Penja, per corretges de luda, dun pergam que cont la moneda d Agramunt. Datat a 19 de novembre de 1223.
una concordia o tractat entre el rei dAi ag, en Jaume I
i la comtesa dUrgell. Datat a Lleida, a 1 dagost
de 1228 i. Salazar Castro, Historia Genealgica de la Casa de Lara (vo-
i
lum IV, publica una donaci atorgada per Dona Aurenbiax,

fol. 13)
comtesa dUrgell, a Nufio Prez de Lara, son cos, amb data del mes
1. Mon Tar, Historia de los condes de Urgel, p. 501, diu que dels de juliol de lany 1228, i al peu del document hi ha un gravat repro-
captols matrimonials, concertats a la vila dEspluniga a 11 de juliol duint el segell de la comtesa. Encara quel dibuix es molt conven-
de 1229, entre Dona Aurenbiax i lInfant En Pere de Portugal, cional, amb tot, dona una idea del vertader segell, com havem tin-
penjaven los sellos del infante y de la condesa, y son de cera: el del in- gut ocasi de comprovar-ho comparant-lo amb el que havem descrit,
lante liene en la una parle su figura, armado, a cabullo, y un escudo particularment quant al revers, aon hi ha el quadrat amb els escacs,
embrazado con las armus del reino de Portugal, y la mano derecha rodejat per les calderes. El vrem reproduir en el nostre treball Si-
una lanza con una banderilla, y la otra parle una figura de len Comtes dUrgell (Barcelona, 1908, p. 7).
gilografia dels
lobo, que por estar algn poco desfigurada por su antigedad, no se di- 1. Sobre aquesta matriu vrem publicar un estudi al Boleln de
visa; y como estn las letras del rededor muy gastadas, slo se pueden la Real Acadmia de Buenas Letras de Barcelona. Ano IX. Nm. 33.
leer slas: la una parle, Petri, y d la otra, Filii Sancii. El sello de Enero Marzo de 1909, mercs a haver-nos-la comunicada el nostre
la condesa (Dona Aurenbiax), d la una parle tiene las armas de Urgel bon amic Mr. August Coulon, qui la descriu, tamb, amb el n. 138,
y en la otra no se puede bien atinar. de son Inventaire des Sceaux de la Bourgogne. Pars, 1912.
)
INVENTAR 9
PON DE CABRERA C0NSTANA DE MONTCADA

283 1235 Muller del comte Alvar de Cabrera)
(Comtessa dUrgell.
Rod, 85 mm. Cera bruna. Tarragona, Museu Arqueolgic; 285

n. 3,294 del Catleg.
Rod, 40 mm. Cera groga. Su dUrgell, Arx. Capitular;
lletres antigues.
An y. Representaci eqestre, molt semblant

Dibuix desconegut per estar destrut.
a la de lanvers del segell precedent o sia dEn
Guerau de Cabrera. + S: GO. TANSA COM .... D . RGELL
(+ Segell Go[s]tansa com[lesa ] de [ U]rgell
+ S PONCII DEI GRACIA

i i \
Empremtatal dors duna carta de la comtessa dirigida

VRGELLENSIS COMITIS \
albisbe dUrgell, Abril; datada a Castell a 2 de juny.

(+ Sigillum Poncii Dei grada Vrgellensis comitis.) No shi expressa lany. El bisbe Abril ocup la Su dUr-
gell de 1257 a 1269.
Rev. Un quadrat amb el senyal dels escacs.

La llegenda s repetici de la de lanvers.
CECLIA DE FOIX
(Comtessa dUrgell. Segona muller de NAlvar de Cabrera
Encara que no podem precisar la data daquest segell
286 1264
per no anar unit al document del qual penjava, nhavem
trobat un altre exemplar, en fragment, a lArxiu Hist- Rod, 53 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional;
ricNacional (V. 45, 1), penjant, per corretges de luda,
dun pergam en qu el comte confirma la donaci ator-
gada per son avi el comte Ermengol, a Santa Maria de Representaci de la comtessa a cavall que marxa
Gissona i a son prior Arnau, duna torra anomenada al pas, cap a la dreta. Amb una m sost un
Penal i son terme. Datat a 10 de juliol de 1235.
llir o ram i amb lesquerra aguanta les rendes del
cavall. A sa dreta hi ha un escudet amb el senyal
dels escacs, i a son costat esquerre dos escudets, el
superior amb tres barres; quant a linferior el seu

ALYAR DE CABRERA senyal no pot precisar-se per aparixer borrs.
284 1264
Rod, 53 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional; + S DNE CECILIE COMITISE VRGLN
fons Poblet. V. 45-7. (+ Sigillum domine Gecilie comilisse Vrgellensis.)
\
Penja, per cintes teixides amb fils de seda blanca,
Representaci del comte a cavall. Cobreix son
groga, vermella i bruna, del mateix pergami don penja
cap un elm enterament aplanat en sa part supe- el segell de NAlvar de Cabrera (n. 284 de lInventaii).
rior, i empunya la llana amb la destra. Lescut
i la gualdrapa del cavall porten la divisa dels
escacs. ERMENGOL X
287 1282
+ LVARO ! D7 GRA COMITIS VRGLLN Rod, 45 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional;
(+ [Sigillum A]lvaro (?) Dei grada comitis Vrgellensis) (?)
Representaci del comte a cavall. Porta llana

Penja, mitjanant cintes teixides de les co- amb fils
lors blanca i bruna, duna escriptura en pergam, que

amb senyera i escut amb el senyal dels escacs.
cont una poca atorgada r>el comte sa muller la com-
tes a Dona Ceclia, a favor de A, abat de Poblet i son mo-
i
+ y ARMEN GAVDl DEI GRACIA COMITIS

nestir, de la quantitat de 10,000 sous jaqueses i 1,000 mas- 1 RGELLENSIS
modines dor, daquells 30,000 sous que per ells tenia en (+ Sigillum Armengaudi Dei gracia comitis Vrgellensis.)
comanda. Datada a 23 de desembre de 1264; la frmula
amb que ve indicada la presencia del segell es com se- Penja, dun cord te'xit amb fils de seda blanca i
gueix: Et ad maiorem caulelam et liuius rei firmitateni hoc groga que termena amb unes borles de seda negra, roja
instrumentum fecimus sigillis nostris munimine roborari. i blanca, dun pergam, pel qual el comte elegeix sa se-
Volm 1
10 SIGILLOGRAF A CATALANA
pultura en el monestir de Santa Maria de Poblet. Datat dos amb el senyal del comte dUrgell, en Jaume I,
a 26 dabril de 1282. El segell ve indicat amb aquesta
frmula:
i altres dos amb un que podria esser la creu
sigilli nostri impresione fecimus corroborari, co-
muniri et etiam confirviari. patada dels comtes de Cominges, per be que el
gravat resulta invertit.
+ SEGILLVM E COMITISE AGERIS

288 1286 i 1289
+ Segillum [ Cecilie Dei gracia comilise Vrgelli et vic]ecomitise
Rod, 52 mm. Cera bruna. Balaguer, Arx. Municipal; pergamins. (
Agerensis.) (?)
Representaci del comte a cavall molt sem- Per estar separat del document del qual penjava, per
fils de seda verda, no pot precisar-se la data daquest
blant al precedent, sols que en lloc de llana porta
segell, per el su estil i els tipus de la llegenda con-
espasa. venen amb lpoca del comte en Jaume I (1328-1317). Al
dors del segell hi ha marcada limpresi del dit h
+ S DOMINI ERMENGAVDI COM1TIS
!
VRGELLN
(+ Sigillum domini Ermengaudi comitis Vrgellensis.)
PERE I
Penja dun pergam que cont la confirmaci de privi- 1367
legis al monestir de Bellpuig de les Avellanes, datat a 16
Rod, 64 mm. Cera vermella. Collecci de lautor.
de juliol de 1286 i.
Imatge del comte a cavall que galopa cap a

Porta elm o casc molt punxagut i espasa
la dreta.
ALFONS que mant alada. Lescut i la gualdrapa amb el
(Infant. Fill de Jaume II i comte dUrgell) senyal dels escacs. Tot el camp del segell, florejat.
1315
Llegenda destruda.
(Vegis n. 193 de lInventari.)

Penja, per cintes de seda de les colors herldiques
dArag i dUrgell, dun pergam en qu el comte con-
cedeix a la vila d Agramunt que no pugui introduir-se
JAUME I verema ni vi foraster en dita vila, sos termes i quadres,
exceptuant el que el comte tenia a Puigvert com a pro-
(Infant. Fill d 'Alfons III i comte dUrgell)
ducte dels seus fruits i rendes; declara, ensems, rebre dels
1339
paers i prohomens de la vila, la quantitat de 600 sous
agramuntesos per aital concessi. Datat in castro civitatis
(Vegis n. 207 de Flnventari.) Balagarii, a 20 doctubre de 1367.
1340
291 1383
(Vegis n. 208 de lInventari.) Rod, 38 mm. Cera vermella. Balaguer, Arx. Municipal.
Escut decantat cap a la dreta i partit, amb els
CECLIA. DE COMENGE (?) senyals dArag i dUrgell (les barres i els escacs).
(Muller del comte en Jaume I) Timbrat dun casc amb la cimera del griu o drac
289 alat. A ambds costats de lescut un elefant petit
Rod, 64 mm. Cera negre o verd molt fosc. Madrid, Arx. Histric i una figureta que sost una cinta.
Nacional; collecci sigillogrflca.
Llegenda borrosa i en part destruda.
%
Tot el camp del segell apareix florejat i dividit

1. Si en la divisa dels dos escuts que alternen amb els del comte
per una creu daspa, sobressortint quatre escuts;
dUrgell fos ben manifesta la creu patada, no dubtarem un sol mo-
ment en atribuir aquest segell a la comtessa Dona Ceclia de Comen-
1. En el mateix Arxiu de Balaguer nhem vist un altre exemplar, ge, mes com no apareix prou clar, per aix ho posem amb interro-
penjant duna escriptura en pergam, per la qual el comte fa absolu- gant. Els comtes de Comenge tenen per divisa en els seus escuts
ci i definici a Pere Cortit de ladministraei de rendes. 15 de mar aquesta creu, i aix mateix la porta tamb la familia Comenge, de
de 1289, estil modern (idus de mar, any de lEncarnaci 1288.) Pallars, segons indica Garma (Adarga Catalana, II, 237.)
INVENTARI 11
Penja, per cintes de seda amb les colors herldiques laguer sobre les imposicions atorgades a la ciutat, dura-
del comtat i d Arag, dun pergam en qu el comte en dores per temps de setze anys. Datat a 23 dabril de 1409 1.
Pere, ob favorem vestris aliame judcorum civitatis balague-
rii,concedeix que en dita ciutat pugui celebrar-se mercat
el dimecres de cada setmana, a ms del que shi celebrava
el dissabte. Datat a Barcelona, a 19 de mar de 1383. ALVAR
(Vescomte dAger. Germ dErmengol X)
293 1298
Rod, 54 mm. Cera bruna. Collecci de lautor.
JAUME II
292 Imatge del vescomte a cavall. Porta lespasa
1409
aladai en actitud de combatre. Lescut i la gual-
Rod, 80 mm. (?) Cera vermella. Balaguer, Arx. Municipal.
drapa del cavall, amb escacs. Entre la llegenda
An,v. Representaci del comte a cavall que hi ha quatre escudets, en els quatre punts car-
marxa al galop cap a lesquerra del segell. Porta dinals, amb divisa borrosa.
una lloriga molt cenyida i s notable la cimera S : DNI AL VARI VICE COMITIS AGE...SIS
:
del casc, composta dun griu que sost una des-

CSigillum domini Alvari vice comitis Age[reri]sis.)
tral. Com arma de combat empunya lespasa i
es defensa amb lescut, partit, a senyals dArag una cordeta de cnem, dun pergam en qu
Penja, per
i dUrgell. El cavall va tot cobert amb una gual- elvescomte Alvar confirma els privilegis i concedeix fran-
quesa de bovatge i monedatge a la vila dAger, el dia 29
drapa que t marcades les barres i els escacs.
de maig de 1298 2 .
Tot el camp del segell est format per petits qua-

drats que contenen un elefant amb una figureta 1. Mr. Paul Raymond, Sceaux des Archives du Dpartement des
que porta una cinta amb lletres illegibles. Basses Pyrnes (Pau, 1874) amb el n. 93, pg. 38, descriu un altre
segell del comte Jaume II, el qual no hem pogut veure, amb aquests
Llegenda destruda, no conservant-se ms que termes:
les dues o tres primeres i darreres lletres. JAYME DARAGON
Comte dUrgel et vicomte dAger
(1409. E. 424)
Contra-segell. Rod, 29 mm. Sceau rond, 40 millim., cire rouge, plaqu sur une charte en pa-
pier, contenant alliance avec le comte de Foix, date de Barcelone,
,
10 novembre 1409.
Dintre dun cercle, dos lleons drets sostenen un
escut, partit amb les barres i els escacs, que apar + SIGILM PR URGELL
lligat a un arbre. La lgende demi couverte dun bourrelet de papier est peu li-
sible.
Dans un quadrilobe gothique, cu droitparti. 1, dAragon; 2, chi-
quet; support de trois anges.
Penja, per cintes de seda de les colors herldiques
Encara que aquest segell no pertany prpiament a la srie dels
2.
dArag i dUrgell, dun pergam que cont uns captols delscomtes dUrgel], lincloem aqu per esser dun germ del comte
de concrdia entre el comte i els paers i consell de Ba- Ermengol X.
TERCERA SRIE - PROCURACI REIAL I GOVERN

GENERAL DE CATALUNYA. PROCURACIONS PEUDALS
PROCURACIO REIAL DE CATALUNYA camarlenc del rei, i per aquest, Governador general de
Catalunya, manant als Veguer, Batlle i Jutge ordinari
1302
294 de Camprodon, o a llurs lloctinents, li remetin copia de
Rod, 50 mm. Cera vermella.
Barcelona, Arx. del Captol de la les i requeriments que feien contra Bernat Co-
enquestes
Su; Diversorum, segle xiv. nilar Francesc Masona. Datat a Barcelona, a 12 de no-
i
vembre de 1395 i.
En el fons, ocupant tot el camp del segell, cinc
barres, i en primer terme un quadrilobat que en-
clou un escudet a senyal reial d Arag, i en ca-
dascun dels quatre arcs que formen els lbuls,
CORT DEL PORTANT-VEUS
una petita rosa o estela. DE GENERAL GOVERNADOR
+ S OFICI RACIONIS CATALON P DE CATALUNYA
D COMIT BARCHN. 296 1554 i 1590
(+ Siglum ofici [proclracionis Catalonie pro d[omino rege Arago-

Barcelona, Arx. del Captol de la
Su; estncia IV, Garraf.
nurrii comit Barchinone.)
Penja, per beta blanca, dun pergam que cont un con- Sis barres rodejades per un cercle format per
veni entrel bisbe de Girona Bernat de Vilamar i En Ber- lbuls. En el centre i en primer terme un escut
nat de Fonoyllar, lloctinent i governador de Catalunya,
a senyal reial drag o sigui quatre barres, cir-
sobre certs atropellaments que shavien coms en la
Bisbal, Cor i altres llocs del bisbat. Datat a 16 doctu-
cuit per un quadrilobat.
bre de 1302.
+ SIGILLVM GVBERNACIONIS GENER ALIS
CATALONIE
295 1395
Penja, per fils de seda groga i vermella, dun pergam
Rod, 55 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; collecci
que cont una sentencia referent a Garraf, de 7 desembre
sigillogrfica.
de 1590 2.
Dins dun cercle format per lbuls, les barres,

1. En el mateix Arxiu nhavem vist altre exemplar, la data del
i en el centre daquestes, rodejat de motius or- qual nos pot precisar per estar separat del document don penjava.
namentals, un escut amb igual senyal. A lArxiu Municipal de Manresa en veirem un altre, penjant, per
cintes de seda groga i vermella, dun pergam que cont labsoluci i
remisi atorgada per En Guerau Alemany, Governador general de
+ :s o .i pcuraciois
: cataloie p
. . . : : : :
Catalunya, als Jurats, prohomens i singulars de dita ciutat, en 29
DNO REGE AAG l COMIT BACH
: : \ \ \
doctubre de 1406.
2. Podem citar-ne un altre exemplar que posseeix En Ramn
dAls, i est empremtat sobre paper i cera vermella, al dors dun
(+ Siglum o\fici procuracionis Catalonie pro domino
rege Aragonum et comit Barchinone) document en qu En Pere de Cardona, Portant-veus de General Go-
vernador de Catalunya, designa per a determinada comissi unum
militem sive hominem de paraiico. En Pere Antoni de Rocacrespa;
Empremtat al dors dun document en paper, atorgat unum civem, En Jaume Joan apila; et unum jurisperitum, En Nadal
per En Ramn Alemany de Cervell, cavaller, conseller i Ciurana. Datat a Barcelona, a 1 de febrer de 1554.
INVENTARI 13
CORT DEL GOVERNADOR GOVERN

DE CATALUNYA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA
297 1508-1603 I COMTAT DE CERDANYA (?)
Rod, 60 mm. Cera vermella. Collecci particular de lautor. 800 1713
Rod, 48 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes

originals, a. 1713.
El mateix dibuix quel precedent, per b que les
proporcions sn menors i corresponents a la gran-
Escut destil barroc, amb quatre barres i tim-
dria del mdol.
brat duna corona. A la dreta de lescut una D
+ SIGILLVM CVRIE GVBERNATORIS i a lesquerra una G.
CATALONIE No hi ha llegenda.
Empremtat sobre paper i cera vermella en diversos Empremtat sobre paper i hstia, en un edicte de Don
documents dels anys 1508, 1564 i 1603. Pere de Torrellas i Sentmenat, del Consell real i Portant-
veus de General Governador en el Principat de Catalu-
nya i comtat de Cerdanya, dirigit als Con-ellers de Bar-
celona, comunicant- els-hi la Butlla de la Santa Creuada,
298 Segle xvii 1
concedida per sis anys, perqu quan se prediqui en aquesta
ciutat hi assisteixin i la favoreixin. Datat a Barcelona,
Rod, 80 mm. Cera vermella. Barcelona, Collecci de D. Juli Vintr
a 24 de desembre de 1713 i.
Representaci molt semblant a la del n. 294,

per ms correcte en el dibuix.
JUNTA SUPREMA DE CATALUNYA
+ SIGILLVM x CVRIE x GVBERNATION IS 801 1809
x CATALONIE Rod, 42 mm.
Arx. Cor. Arag; documents de la Junta Suprema
de Catalunya. Llig. Gracia y Justcia. Propostes n. 3.
Sobre paper i cera vermella. Nos pot fixar la data

daquest segell perqu est separat del document; amb Dos escuts de forma ovalada, units; el de la
tot creiem que correspon al segle xvii. dreta amb castells i lleons i tres flors de llir; el
1. En lobra del Sr. SampereMiquel, Fin de la Nacin Catala-

i
na (1905, pg. 690), es publica un

altre exemplar daquest segell,
GOVERNACI GENERAL consignant-shi, equivocadament, que s dels Dipuiados del General

de Cataluna. La equivocaci del Sr. Sampere i Miquel sexplica, per
haver interpretat malament les inicials i GD
DE CATALUNYA que porta el segell,
creient, sens dubte, que corresponien a Del General o b Diputaci
(Segell menor) General; per a ms de que lescut no s el de la Generalitat, opinem
que tal volta aquelles inicials corresponen als mots Dret de Gue-
299 1662 rra, per la segent ra: Amb data de 4 de novembre de 1662, D. An-
Rod, 36 mm. Arx. Cor. Arag; documents del Consell dArag. tn Reart, Lloctinent de Protonotari en la Lloctinncia General de
Llig. 320 i 521.
Catalunya, se dirig a lIIm. Sr. D. Cristfol Crispin de Valldaura, del
Consell dArag, a Madrid, manifestant-li, perque ho poss en co-
neixement del Rei, que de parte de la junta del drecho de guerra que
corre agora por quenta de su Magestad, se me di un recaudo, que pres-
Escut amb quatre barres, rodejat dun quadri-
tar el sello pequenyo para hacer otro semejante a effelo de sellar con el
lobat. las letras se of resen assi por ocasion de los fraudes como por otros qua-
lesquier despachos consernientes a la cobransa deste drecho El lloc-
No porta llegenda.
tinent se neg a la demanda, per no poder sortir de sa m el segell
que, com a lloctinent, li havia confiat el Protonotari, a cuyo cargo
est por su magestad. Amb tot, se prescind dels escrpols del llocti-
Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu duna
nent, i com diu aquest, se di orden de hazcrle como en cffclo lo est
certificaci lliurada per lescriv de la Governaci, amb con las barras de Aragn, y dos letras D
y G que quieren dccir drecho
data de 22 de setembre de 1 662 i. de guerra, i amb ell se despatxaren alguns documents. El rei, amb
data de Madrid, a 17 del mateix ms i any, encarrega al Governador
de Catalunya que se suspenda el uso del dicho sello mientras yo no
1. Altre exemplar lhavem vist en el mateix Arxiu (Llig. 320), al mandare oira cosa. (Arx. Cor. Arag. Consell dArag. Llig. 414.)
peu duna legalitzaci de la firma i signe de Pere Trelles, notari de Ara be, j el segell que segurament reculliria el Governador en 1662
Barcelona, eta per Francesc Leonart, notari pblic i escriv major a conseqncia de lordre de Sa Magcstat, s el mateix que havem
de la Generalis Gubemationis Cataloniae, a 12 de juny de 1662, indi- descrit i que veiem usat pel Portantveus de Governador en 1713?
cant-se el segell amb aquesta frmula: et Regi sigillo parvo Genera- Si aix fs, quedaria perfectament explicada la particularitat dapa-
lis Gubemationis. rixer-bi les susdites inicials.
14 SIGILLOGRAFA CATALANA
de lesquerra amb quatre barres; timbrats duna corona imperial i portant en el pit lescut de les
corona reial. barres.
JUNTA SUPREMA DE CATALUA GOVERN DE CATALUNYA

Empremtat amb hstia vermella
i paper, al peu dun
document D. Nicolau de Solanell i de Sicart,

lliurat per
Empremtat, amb tinta negra, en un full de paper se-
Vocal de dita Junta i son primer Secretari dEstat i del llatque diu: Interino
Quaranta Maravedissos Sello
despaig universal, certificant haver sigut anomenat per la Quart, quaranta maravedissos, any de mil vuyt cents deu.
Junta, batlle de la vila de Sant Genis de Taradell, En Valga per lo Govern de Catalunya.
Francesc Gurri. Datat a Tarragona, a 23 de gener de 1809.
306 1811
JUNTA SUPERIOR DE CATALUNYA Barcelona,
Rod, 29 mm. Arx. Provincial dHisenda.
302 Llig. Documents de la guerra de la Independncia.
Rod, 42 mm. Arx. Cor. Arag; matriu de bronze.
Dibuix enterament igual al precedent 1
.
Un escut amb lguila, cobricelat pel mantell,
corona i insgnies imperials.
JUNTA SUPERIOR DE CATALNA
GOVERN DE CATALUNYA
303 1810 i 1811 Empremtat, en sec o relleu, en un full de paper sellat,

Oval, 36 X 27 mm. Arx. Cor. Arag; matriu de plata. que cont un recurs datat a Barcelona, a 12 de setembre
de 1811.
Escut amb les quatre barres, timbrat duna

corona reial.
La mateixa llegenda que el segell del n. 302 2

.
307 1811
Oval, 30 X 25 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda;

documents de la guerra de la Independncia.
304
Oval, 30 X 27 mm. Arx. Cor. Arag; matriu de boix. Una guila amb les ales esteses, coronada i
portant lescut amb el senyal de les barres al pit.

Dibuix molt semblant al del segell n. 301.
JUNTA SUPERIOR D CATALNA GOVERNEMENT DE CATALOGNE
En tinta negre, al peu dun document datat a Barce-

GOVERN DE CATALUNYA lona el 19 de juny de 1811
signat pel General de Di-
i
( Dominaci francesa ) visi Maurici Mathieu. Pour Expdition.

governador,
305 1810 Uarchiviste du gouvernement gnral,
Exagonal, 37 X 30 mm. Barcelona. Arx. Provincial dHisenda;

Llig. Documents de la guerra de la Independncia.
Una guila amb les ales esteses, coronada amb 308 1812
Rod, 29 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda;

1. Creiem que aquesta matriu pertany a la mateixa Junta Su- documents de la guerra de la Independncia.
prema que degu canviar de nom. La Junta sexting o disolgu
en 1812.
2. En el mateix Arxiu, entrels documents de la Junta Superior En camp del segell, partit, en la primera
el
de Catalunya, llig. 11 i llig. Congreso provincial de Tarragona,
n. 2, havem vist dos exemplars daquest segell: el primer, emprem- meitat una guila, en la segona, quatre barres.
tat, amb hstia i paper, al peu dun acord del Congrs provincial, co-
missionant a D. Manuel Franch i de Cusn perqu, valent-se de tots
els mitjans, faci que la capitaci i altres contribucions tinguin exacte
GOV. DE CATALUNYA f
compliment en el Corregiment de Lleida, datat a 10 de novembre

de 1810; i el segon, cn un contracte atorgat entre la Junta i en Vi-
cens Pichs, per a explotar una mina dargent i fer moneda per a les
En tinta negre, en un full de paper sellat de 1808, ha-
necessitats de la guerra; datat a Berga, a 14 de setembre de 1811. bilitat per a 1809, i amb un escritde 1812.
INVENTARI 15
309 1813 312 140G i 1407
Rod, 35 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda; Rod, 58 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni
llig. Documents de la guerra de la Independncia. collecci sigillogrfica.
Una guila amb les ales esteses, coronada amb Representaci molt semblant al precedent. Shi
corona imperial. noten algunes diferncies, com, per exemple, les-
cut que sost Sant Joan, que en aquest s molt

GOBERN DE CATALUNYA
ms petit.
Empremtat en relleu, en un full de paper sellat que SIG1LLUM OFICI GUBERNACI ON IS

. '.
diu; Sello Quart vuytanta maravedissos Any de mil COMITATUU

:
vuytcents y tretze Valga per lo Gobern de Catalunya. I ROSSILIONIS ET CERlTANl \
Empremtat, amb cera i paper, al dors dun document

amb qu En Ramon de Palau, alias de Garriga, Go-
310 1814 vernador dels comtats de Rossell i Cerdanya, anomena
Rod, 28 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda; En Jaume Pinoll, jurisperit de Perpiny, jutge de la Cort
llig. 333. Dominaci francesa. del Veguer de Rossell i de Cerdanya, el qual ofici va-
gava per mort dEn Guillem de Vite. Datat a Perpiny,
a 2 dagost de 1417 C
Una guila amb mantell i corona imperial, ro-
dejada del tois.
GOUVERNEMENT GENAL DE LA CATALOGNE

PROCURACI REIAL DELS COMTATS
Empremtat en relleu, en un full de paper sellat, que
cont una instancia del Batlle de Vilamar (cant de Bs- DE ROSSELL I CERDANYA
cara), dirigida al Prefecte del Departament del Ter, a 313 1392-1436
Girona. Datada en aquesta ciutat, a 4 de gener de 1814.
Rod, 20 mm. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;
collecci sigillogrfica.
GOVERN DELS COMTATS Escut amb quatre barres, timbrat duna co-
DE ROSSELL I CERDANYA rona. A dreta i esquerra de lescut un lle geient.
3H 1381
Llegenda borrosa.
Rod, 62 mm. Cera bruna, quasi negre. Puigcerd, Arx. Municipal;

pergamins. Empremtat, amb paper i cera vermella, al dors duna
certificaci lliurada per Pere Vidal, notari de Perpiny,

abans escriv de dita Procuraci i desprs Procurador
Imatge de Sant Joan, sostenint un escut de reial i dels feus en dits comtats, referent a composicions
amb el senyal de les barres. Ro-

cair o losange, fetes amb vassalls i jurisdiccions que tenien els reis de
deja la imatge un cercle format per sis lbuls, Mallorca com a comtes de Rossell i Cerdanya. Datada
i
a Perpiny, a 15 de desembre de 1392 2 .
tot el camp florejat.
SIGIL.. GUBER
. .F1CII ! 1. El segell sindica en el document amb aquesta frmula; siglo
Gubernaiionis.
ATUUM ROSSILIONIS ET CERITA..
: : .
officii dicle
Nhem vist un altre exemplar, tamh en cera vermella, a lArxiu
municipal de Puigcerd, penjant, per cintes de seda groga i verme-
(Sigil[lum o]ficii guber[nacionis comiatuum Rossionis et Cerita[nie\.) lla, dun pergam, que cont un edicte del mateix Governador. Datat
a 7 doctubre de 1406.
2. La presncia del segell s indicada amb aquesta frmula: se-
Penja, per cintes de seda groga i vermella, dun per- gellada ab lo segell del offici de la procuraci reyal. Altre exemplar
gami que cont la remissi o perd general atorgat per daquest segell lhavem vist en el mateix arxiu, empremtat al dors
En Ramn de Perellons, Governador dels comtats de Ros- dun manament dEn Bernat Albert, cavaller, Procurador reial i feu-
dal dels dits comtats, dirigit als consols de la vila de Colliure, per-
sell Cerdanya, als habitants de Puigcerd i del comtat
i
qu entreguin 400 lliures, de les leudes de dit lloc, en adjutori de les
de Cerdanya, de certes quantitats que havien de pagar. despeses que devien fer els homes darmes que havien danar en auxili
Datat a Puigcerd, a 6 de setembre de 1381. del rei. Datat a Perpiny, 4 de maig de 1436.
16 SGLLOGAE CATALANA
OA ^ 1:
1404 i 1405
Empremtat, amb cera vermella i paper, en un certifi-
cat referent a lo que devien pagar al Procurador fiscal,
Rod, 30 mm
Cera vermella.
.
Arx. Cor. Arag. Proceso original
els\ eguer i Batlle de Vilafranca de Conflent, el Veguer
de la causa entre el Sindico de Barcelona y los lezdatarios de Coli-
bre, pg. 227. i
de Rossell i Vallespir i el Batlle de Perpiny. No porta
data, per va acompanyat duna lletra del marqus dAl-
Escut amb la divisa de les barres, timbrat mazn, datada a 23 de juliol de 1615 i.
duna corona.
+ REX i MARTIN9 S ! PROCURACIONIS I
REGIE
1606-1620
Empremtat, amb paper i cera, al dors duna lletra Rod, 35 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag. Llig. 494.
endreada Al molt honorable e molt savi senyer micer
Johan Dezpla doctor en leys, Tresorer del senyor Rey
per En Ramon Ferrer, notari pblic de la vila de Perpi- Escut amb la divisa de les barres, timbrat
ny i escriv de la Procnraci reial dels comtats de Ros- duna corona.
sell i Cerdanya, contenint la certificaci de les lleudes de
No porta llegenda.
Colliure. Datada de Perpiny, a 19 de mar de 1405 1.
Empremtat, amb paper i hstia vermella, al peu duna

certificaci i legalitzaci de la firma de Jon Andreu Coi-
1422 xos, notari pblic de Perpiny, lliurada per En Gabriel
Rod, 19 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni; de Llupi, Procurador reial i dels feus en els comtats de
Rossell i Cerdanya, amb data de 18 de juliol de 1615 2 .
Escut amb les barres, timbrat duna corona.

Llegenda borrosa.
Empremtat amb cera vermella i paper, al dors duna

318 1616
lletradEn Pere Roure, notari de Perpiny, lloctinent Rod, 35 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag. Llig. 377.
dEn Bartomeu Miralles, Procurador reial i dels feus en
els comtats de Rossell i Cerdanya, dirigida a nEn
1.
Jon Bonet, mercader i sndic de la vila de Colliure. Escut amb les barres, com el del segell prece-
Datada a 2 de mar de 1422. dent n. 317. Sols se diferencia en els motius
ornamentals que rodejen lescut.
CORT DEL PORTANT-VEUS DE GENE- Empremtat, amb paper i hstia vermella, al peu dun
RAL GOVERNADOR EN ELS COMTATS document en qu En Gabriel de Llupi, Procurador reial
i dels feus, en els comtats de Rossell i Cerdanya, le-
DE ROSSELL I CERDANYA galitza la firma del notari de Perpiny Guillem Dom-
1615-1622 nech, amb data- de dita vila, a 14 dabril de 1616 3.
Rod, 38 mm Cera vermella.

.
Arx. Cor. Arag;
Concell d Arag. Llig. 357.
1. Nhavem vist un exemplar en lArx. del Reial Patrimo-
altre
ni (collecci sigillogrfica), al peu dun manament de D. Cristfol
Escut en forma de losange o cair, amb cinc
Gallart i de Treginer, Portant-veus de General Governador en dits
barres. En el centre, tallant dites barres, un qua- comtats, endreat al receptor dels drets, rendes i emoluments del
Reial Patrimoni, i datat a Perpiny, a 5 dagost de 1619. Altre exem-
drat amb la imatge de Sant Joan. plar el veirem a lArxiu de la Comunitat de preveres de Sant Pere
de Ripoll, empremtat en paper i cera vermella, al dors dun edicte
No porta llegenda.
referent a diligncies en la causa entre Jaume Barrera, de Ripoll, i
Joan Ros Tubau, de Pardines; datat a Puigcerd, a 14 de juliol de
El segell ve indicat en el document amb aquesta frmula: la 1622. Finalment, nhavem vist un altre que posseeix D. Ernest Mo-
present eertifficacio segellada ab lo segell maior del offici de la dita lin Brass, en un manament de D. Rafel Gallart i de Treginer, Por-
procuracio reyal. tant-veus de General Governador. Datat a Puigcerd, a 21 de juny
En lArxiu del Reial Patrimoni nhavem vist un altre exemplar, I
del mateix any 1622.
al dors duna certificaci autoritzada per En Pere Torroll, lloc-tinent 2. La frmula dindicaci del segell diu aix: et sigillo regio Curie
dEn Dalmau de Biert, donzell, Procurador reyal e feudal en els nostre Eegii Patrimonii, comuni munitum. En el mateix Arxiu nhem
comtats de Rossell e de Cerdanya, de qu En Guillem Rains, del vist altres exemplars en documents de 1606-1610 i 1620.
El segell sindica amb aquesta frmula: sigillum curie nostre
j
lloc de Colliure, ha descarregat al Cap de Canet les robes i mercade- 3.
ries que ha portades ab un llat seu. Datada a Perpiny, a 14 de dicti Eegii Patrimonii dictorum comitaluum in hstia rubea est im-
maig de 1404. pressum.
INVENTARI 17
Dessota de lescut dos rengles horitzontals de

PROCURACIO REIAL DE LA CIUTAT
vairs.
I CAMP DE TARRAGONA
Sense llegenda.
319 1404
Rod, 37 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;
collecci sigillogrfica. Empremtat, amb paper i cera vermella., en urv docu-
ment de lany 1437.
Escut de cair o losange, amb tres barres. En
la part inferior del camp del segell, tres faixes
horitzontals de vairs.
+ S PROCU RACIONIS REOIE CIVITATIS CORT DE LA PROCURACIO REIAL

ET CAMPI TERACON DE TARRAGONA
Empremtat on un albar atorgat per En Guillem de
322 1619 i 1626
Ferrera, Procurador reial de Tarragona i son Camp, a favor

Rod, 42 mm. Cera vermella. Selva del Camp,
de Domingo Texidor, patr de nau, de vint quintars de
Arxiu de la Cria comuna.
figues, que va descarregar en el port de Tarragona. Datat
a 11 de febrer de 1404 i.
Escut amb quatre barres, ti mbrat duna corona.
320 1430 i 1434 CVRIE PROCVRATIONIS REGIE TARACONE
Empremtat al dors dun edicte de NOnofre Rossell
Homedes i de Gassol, Alcaid del Castell reial i Procura-
Representaci molt semblant a la del precedent
dor reial de la ciutat, Camp i vegueria de Tarragona. Da-
n. 319. tat a 6 dagost de 1626 I.
No porta llegenda.
Empremtat, amb cera vermella, al dors duna certifi>

caci donada per En Joan de Lobets, donzell, Procurador
reial en la ciutat de Tarragona i son Camp, de qu feia 323 1737-1807
dos anys, poc ms o menys, que En Berenguer Simon,
ciutad de dita ciutat, feu carregar en la platja del mar, Rod, 35 mm. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni.
de Barcelona, una esclava negra, anomenada Benedicta,

de naci sarrana, que havia comprat a Bernat Urgell i Escut amb quatre barres, timbrat duna co-
va descarregar en el port de Tarragona, la qual tingu
rona.
en sa casa fins ara, en qu per efecte de les epidemies cor-
rents ha mort. La certificaci va dirigida al Batlle ge-
neral de Catalunya o a son lloctinent, amb data de CVRIE PROCVRTIONIS REGIE
Tarragona, 10 dabril de 1430 2.
TARACONE
321 Empremtat, amb paper i hstia, al peu dun mana-

1437
ment donat per D. Anton de Sala Torres de Bages, i
Rod, 45 mm. Collecci de lautor.

alcalde major de la ciutat de Tarragona, amb data de 27
dagost de 1781 2.
Escut en losange, amb quatre barres.
1. En lArxiu municipal de Tarragona, penjant dun pergam, pel 1. En nhavcm vist

lArx. Cor. Arag. (Consell dArag, Llig. 363),
qual elmateix Guillem de Ferrera estableix a N 'Antoni Roca, un altre exemplar, empremtat, tamb, amb cera vermella i paper
apotecari, un alberg que fou de NArnau Jover, acium in castro regio al peu duna certificaci del mateix Onofre Rossell Homedes i de
Terracona, als 15 de febrer de 141 1 hi havem vist un segell semblant Gassol, alcaidus castri Rcgii et procuralor regius civitalis. Campi et
a aquest, empremtat en cera vermella sobre cera natural, que no Vicarie Tarracone pro S. C. et R. M., legalitzant les firmes dels nota-
podem assegurar si s enterament igual, per tal com el que havem risde Tarragona, Tomas Riber, Tomas Balaguer i Joan Mora, amb
descrit ha estat deformat per la pressi de la matriu. data de 27 de juliol de 1619.
2. En el mateix Arxfu hem vist un altre exemplar daquest segell, 2. Altre exemplar lhavem vist en lArxiu de la Cria comuna de
en una certificaci donada pel dit En Joan de Lobets, com a llocti- la Selva del Camp, en un ediete donat per la mateixa autoritat
nent dEn Lluis de Requesens, Procurador reial de la ciutat i Camp a 9 de setembre de 1793, i altres exemplars en documents de 1737
de Tarragona, amb data de 20 dabril de 1434. i 1807.
VOLM II 3
PROCURADOR REIAL Empremtat, amb cera i paper, al peu de la legalitza-
ci de firma del notari i escriv de dita Cort, En Joan
DE LA YILA I RARONIA Graner, feta atorgada per D. Manuel de Sant Dions, ca-
i
DE TORROELLA DE MONTGR valler de la ciutat de Girona, domiciliat, president i gene-

ral governador de la vila de Castell i del comtat dEm-
324 1477
pries, per lExcm. Sr. D. Enric Ramon Folch de Car-
Rod, 35 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. del Reial Patrimoni; dona, i abans dArag i Crdoba, Duc de Cardona i
Segorb, marqus de Comares i de Pallars, gran conestable
dArag, comte dEmpries i de Prades, etc. Datada en
Escut partit verticalment. 1, les barres; 2, una dita vila de Castell, a 31 de maig de 1617.
torre (?) i un lle rampant.
Llegenda borrosa.
En cera vermella i paper, al dors duna certificaci SNDICS DEL COMTAT DE CERDANYA
lliurada pel dit Procurador. Datada a Torroella de Mont- 328 1591
gri, 26 de juliol de 1477. Rod, 29 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag. Llig. 342.
Escut partit verticalment en tres parts: 1 i 3,

PROCURADOR REIAL DE LA YILA un lle rampant: 2, les barres.
I TERME DE SARADELL
825 1608
+ LOS SNDICS D LA TERRA
D
Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Provincial SERDAA
dHisenda.
Empremtat en una carta dels esmentats sndics al Rei,

Escut amb el senyal de les barres. fent-liavinent lo molt oprimits ques troben els naturals
No porta llegenda. del comtat per la mala gent aixi de la part de Frana
quens entren a fer correries de bestiars y preses de per-
sones per los passos de la vall de Querol y altres de quis-
Empremtat, amb cera i paper, al peu duna certifica-
cun die uns quants lluterans francesos los quals residei-
ci lliurada per D. Joan Baptista Folch, pro S. C. et
xen en lo lloc de Merenes y de Acs Datada a Puig-
P. M. Regius Procurator ville et termini Sabadelli, Castri
cerd, a 12 de juny de 1591.
de Rahona i Quadra de Sti Poli de Rivo sicco. Datada a
Sabadell, a 3 de desembre de 1608.
PROCURACI DE LES RARONIES

CORT DEL GOYERNADOR DE MONTCADA I CASTELLYELL
DE LA YILA DE CASTELL I COMTAT 329 1329
DEMPRIES Rod, 23 mm. Cera vermella. Vich, Museu Episcopal.

326 Segle xvi (?)
Rod, 60 mm. Cera vermella. Collecci de lautor. Escut amb una creu grega.
No porta llegenda.
Escut amb els senyals dArag, Castella, Lle
i Siclia, timbrat duna corona. Empremtat amb cera vermella, al dors duna carta
del procurador de les susdites baronies, En Ramon de
Lordac, dirigida al Veguer de Vich i datada a Martorell,
Empremtat amb cera vermella i paper, en la coberta
29 dabril de 1329.
duna plica de recepci de testimonis. No porta data,
per listil de la lletra apar del segle xvi.
330 1345
327 1617
Rod, 38 mm. Cera vermella. Vich, Museu Episcopal.
Rod, 60 mm. Cera rossa. Arx. Cor. Arag; Consell dArag.
Llig. 490.
Escut partit verticalment en dues meitats:
Escut amb els mateixos senyals del segell pre- l. a meitat, vuit besants; 2. a ,
un castell amb tres
cedent n. 326; sense corona. torres.

INVENTARI 19
+ 8 PROC VRACIONI8 MONTZ ET dArag i de Prades, o sia les barres i les flors
CASTRI VETERI8 de llir.
(+ Siglum Procuracionis Montiscatani et Castriv eteris.)

+
8 PROC V RACIONIS COITAT9

Empremtat, amb cera vermella, al dors duna carta MONTANEAR D PRADES

dEn Guillem Bernat dOl, Procurador general dEn (+ Sigillum Procuracionis comitatus Montancarum dc Prades.)
Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellb i de les ba-
ronies de Montcada i Castellvell, a En Berenguer dArca, Penja, per beles de cnem, blaves, dun pergam que
jurisperit de Vich. Datada en aquesta ciutat, a9 de maig cont una sentencia donada per En Berenguer Gallart,
de 1345 i.
lloctinent de Procurador general del comtat de Prades,
condemnant En Francesc de Sentcliment, sa muller Scla-
ramunda i llim fill major Ramon, i les universitats de
Lardecans, a Roca, Alcarra i Montagut, a haver de pa-
CORT gar, cada any en la festa de Santa Llcia, a P. Aycarf,
cinc cents sous barcelonesos censals. Datada a 20 de de-
DEL GOVERNADOR JURISDICCIONAL
sembre de 1373 !.
DEL MARQUESAT DE PALLARS

I VESCOMTAT DE VILAMUR
>31 1729 333 Segle xiv ?
Rod, 18 mm. Colleeci de lautor Rod, 33 mm. Cera groga. Arx. Cor. Arag; collecci sigillogrfica
Una guila amb dos caps i amb les ales esteses. Escut a senyal dArag i de Prades.
Sense llegenda.
+ 8 : DE LA PROCURACIO DEL COMTE
Empremtat, amb hstia i paper, al peu dun requiri- DE PRADES
ment D. Josep de Cugul, governador jurisdiccio-
fet per
nal dels dits marquesat i vescomtat a tots els oficials, Per estar abstret del document del qual penjava no
ministres, jutges i justcies, aix reials com baronals, als podem precisar la data daquest segell, si b creiem que
quals les presents lletres seran presentades, perqu rebin pertany al mateix segle quel precedent o sigui al xiv.
les informacions testificals corresponents, en
el plet que
sostenia el marqus de Pallarsvescomte de Vilamur,

i
amb la universitat i particulars de la vila de Sant Sal-

vador de Tol. Datat en la vila de Sort, a 30 de juny GOVERNADOR DEL MARQUESAT
de 1729.
DAYTONA
BB4 1591
Oval, 20 X 18 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes

originals, 1591, fol. 69.
PROCURACI GENERAL DEL COMTAT
DE PRADES Un castell amb dues torres i en sa part supe-
BB2 1373
rior un sol.
Rod, 43 mm. Cera natural bruna. Arx. Cor. Arag; pergamins.
Empremtat amb paper i hstia, al dors duna carta

Dintre dun trilobulat, un escut amb els senyals dirigida als Consellers de Barcelona demanant llicncia
per al lliure trnsit de blats a Flix. Datada a 20 setem-
1. Altre exemplar lhavem vist en el mateix Museu, empremtat bre 1591.
tamb, amb cera vermella, al dors dunes lletres dirigides pel susdit
Guillem Bernat dOl, procurador de Munchada e de Castellviy
per lo molt noble senyor en Roger Bernat de Foix, vescomte de 1. El segell ve indicat amb aquesta rmula: Et pro maiori securi-
Bearn y senyor de les baronies de Montcada y Castellv, a en P. de tate et cautela omnium premissorum, sigillum appendicium dicti nostri
Pruneres batlle y a en Bertran Medi (?) saig del dit senyor en la officii in presenti processu et sentencia apponi jecimus per notarium
ciutat de Vich. Datades a Martorell a 13 dagost de 1347. infrascriptum.
)
20 SIGILLOGRAE A CATALANA
QUARTA SRIE - LLOCTINENTS I CAPITANS GENERALS

DE CATALUNYA I COMTATS DE ROSSELL I CERDANYA
JOAN DARAGO els senyals dels 2 i 3, que sn una caldera i una

(Comte de Ribagora i gran castell d 'Amposta guila, respectivament.
1502
885
Barcelona, Ars. del Reial
DON IVAN FERNANDEZ MARIQ
Patrimoni; colleoei sigillogrfica.
MARQES D AGVIL
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4. a se-
nyal d Arag; 2, Castella; 3, Lle.
En paper i cera vermella, al peu dun manament a
No porta llegenda.
Guillem Guirzes, regent la tresoreria de Catalunya, per-
qu pagui a NAnton Joan Ferrn, correu major de Sa
Empremtat amb cera vermella i paper, en una carta
Magestat, sis ducats dor, en remuneraci de serveis.
a En Jaume de Santngel, escriv de raci del senyor
Datat a Barcelona, a 18 de setembre de 1548 i.
Rei, certificant que En Bernat Joan de Merls, agutzil,
ha prestat servei de son ofici tot lany 1501. Barceloua
7 de mar de 1502.
FREDERIC DE PORTUGAL PERE AFAN DE RIRERA

( Bisbe de Sigenza )
(Marqus de Tarifa)
1530 888 1554
886
Rod, 22 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol Rod, 28 mm. Cera vermella. Madrid, Arx. Histric Nacional;
de la Seu.
Poblet, documents en paper, anys 1441 a 1663.
Escut a senyal de Portugal.

Al fons la creu de Sant Andreu i les insgnies
Escut timbrat duna corona, a senyal de tres
episcopals.
faixes.
Sense llegenda.
No t llegenda.
Empremtat sobre paper i cera vermella, al dors duna

carta dirigida als Jurats iProhomens de Sitges, avi sant - Empremtat en paper i cera vermella, en una lletra a
los la vinguda de pirates moros. Datada a Barcelona, a 5 labat de Poblet, encomanant-li que la justcia sadmi-
de mar de 1530. nistri amb igualtat en son dictricte, i quels teus oficials
tinguin bona correspondncia amb els Veguers, Agutzils
i Comissaris reials. Datada a Barcelona, a 19 de maig
JOAN FERNANDEZ MANRIQUE .
de 1554.
(Marqus d 'Aguilar )
1545 i 1551
Oval, 32 x 28 mm. Cera vermella.

Barcelona, Arx. del Reial 1. En lArxiu Municipal de Tarragona (Liber Consiorum) nhem
Patrimoni; collecci sigillogrfica, vist un exemplar, en una carta dirigida per dit Lloctinent Ge-
altre
neral als Cnsols de dita ciutat. Datada a Barcelona, a 23 de novem-
bre de 1545; i en el de la Corona dArag un altre, en carta datada
Escut dividit en quatre quarters, distingint-se a Torroella de Montgr, el darrer de novembre de 1551.
INVENTAKI 21
GARCIA DE TOLEDO FERRAN DE TOLEDO

(Marqus de Villafranca) 342 1575
339 1558 Oval, 30 X 21 mm. Cera vermella.
Barcelona, Arx. Municipal;
Rod, 27 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. Capitular; Cartes comunes originals, 1570 a 1575, fol. 122.
papers solts.
Escut herldic de la casa de Toledo.

Escut borrs, amb la creu de Calatrava en Sense llegenda.
segn terme i rodejat de penons.
No t llegenda. Empremtat sobre paper i cera vermella, cn una carta
dirigida als Consellers, manifestant-los-hi haver rebuda
llur lletra i haver escrit al Rei referent a la llicncia que
Empremtat amb paper i cera vermella, en una carta
pretenien. Perpiny, 30 de maig de 1575.
del Lloctinent. Figueres, 29 de novembre de 1558.
DDAC HURTADO DE MENDOZA CARLES DARAG

PrIncep de Melito, Duc de Franca villa (Duc de Terranova)
( )
340 1567
843 1581
Oval, 34 X 25 mm. Cera vermella.

Tarragona, Arx. Capitular
Arx. Cor. Arag; Consell
dArag. Llig. 261.
de la Seu; cartes, vol. 35.
Escut a senyal de Siclia.

Escut dividit verticalment en dues meitats. La
No porta llegenda.
primera amb senyal de Mendoza o sigui faixes en
forma de franja i el lema ave mar. repetits a
dreta i esquerra. En la segona meitat dos quar- en mans de son secretari Gassol, referent a la ser-
al Rei,
ters amb lleons i flor de llir. vitud que havien de fer a Npols alguns malfactors i in-
culpats. Datada a Barcelona, a 9 setembre de 1581.

DIDACVS PRNCEPS- MELITI D. F.
Empremtat amb cera vermella i paper, en una carta 344 1582

al Captol de dita Seu, pregant tinguin a b quel ser-
Rod, 24 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Consell dArag
veixi Mencior de Robledo, amb ocasi de trobar-se amb Llig. 261.
ell i de detenelle en mi servicio por mi maestro de Capilla.
Datada a Barcelona, a 10 de novembre de 1567 i.

Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, una
palmera; 2 i 3, les barres tallades per una creu
grega formada per cinc guiles.
341 1569
Sense llegenda.
Rod, 30 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Consell dArag.
Llig. 213.

al Rei,trametent els noms de persones aptes per a lofici
Els mateixos senyals de lanterior, n. 340.
dAssessor del Governador. Datada a Barcelona, a 30
dabril de 1582.
DIDACVS DVX FRANCAVILLE
Empremtat amb i paper, en una carta

cera vermella
del Lloctinent al Rei, recomanant micer Camps, advocat 345 1582
fiscal del patrimoni reial. Datada a Barcelona, a 4 de Rod, 27 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Consell dArag.
febrer de 1569. Llig. 343.
1. Altre exemplar en lArxiu de la Corona dArag (Consell dAra- El mateix escut quel precedent n. 344, per
g, 213), en una carta de D. Bernat de Bolea, vice -canceller
llig.
de tamany quelcom major.
dArag, referent a negocis de la Inquisici, en el Principat de Ca-
talunya. 5 dagost de 1568. No t llegenda.
22 SIGILLOGRAEA CATALANA
al Rei donant-li avs dhaver pres, el sometent general,
PERE LLUIS DE BORJA
alguns malfactors. Barcelona, 16 de desembre de 1582. (Marqus de Navarrs, Mestre de Montesa)
349 1591
Rod. 21 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat. Deliberacions,

1590 a 1593
JOAN FERRAN DE ZUNIOA
(Comte de Miranda) Escut partit. l. a meitat, un bou (?); 2. a mei-
346 1583 tat, tres faixes.
d Arag. Llig. 261.
Empremtat, amb hstia vermella i paper, en una carta
del dit Lloctinent als Diputats del General de Catalunya,
Escut amb diversos senyals. demanant-los-hi una treva en la embaixada que havien
No t llegenda. Sa Magestat, per haver-se tret del Prin-
resolt enviar a
cipat En Guillem Flamenco, perqu aquest estar no-
Empremtat amb cera vermella i paper, en una carta vament a aqu dintre breus dies. Datada a Tarragona,
de dit Lloctinent General de Catalunya al Rei, enviant 30 de setembre de 1591.
elsnoms de persones aptes per a omplir la vagant de
micer Ros. Datada a Barcelona, el 14 doctubre de 1583.
RERNARD DE CARDENAS
347 1584 (Duc DE MAQUEDA)

350 1593
dArag. Llig. 343. Oval, 33 X 26 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Consell
dArag. Llig. 264.
Escut amb mateixos senyals quel precedent

els
n. 346, per de major tamany. Tres escuts, posats simtricament, amb diver-
Sense llegenda. sos senyals.
No porta llegenda.
Empremtat amb cera i paper, en una carta al Rei,
enviant-li copia de la declaraci del Canceller a favor de
Empremtat amb cera i paper, en una carta al vice-can-
la Cort secular i referent a la contenci que shavia mo- celler dArag, referent a les abadies de Catalunya, quel
gut amb el bisbe dEina. Datada a Barcelona, a 5 de Rei havia concedit a diverses persones, manifestant si
juliol de 1584. havien acceptat o no. 18 doctubre de 1593.
MANRIC DE LARA 351 1593

(Duc de Njera, Comte de Valncia de Trevino)
348
i
Rod, 45 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat. Deliberacions.
1588 1590-1593.
Oval, 36 X 29 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag. Llig. 264.

Escut que porta per senyal dos llops passants,
Escut amb dues calderes amb quatre serpents un sobre laltre, i una bordura de conquilles.
en cada nansa; la bordura de Castella i Lle.
diu D. Manrique de Lara, dacord amb En Bruniquer

el segell es
D MANRIQVE DE LARA PRIMOGENITO

{Rubrica de ceremonial, II, 18), que parla de la entrada del Vi-
DE LA CASA DE N AI ARA
rrey D. Manrique de Lara, comte de Valncia, i dacord, tamb,
amb En Salazar i Castro (Historia genealgica de la casa de Lara,
Madrid, 1697, II, 194), on socupa extensament daquest perso-
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una lletra natge, anomenant-lo D. Manrique de Lara, duque de Njera, conde
alRei referent a processos. Datada a Barcelona el 13 de de Valncia y de Trevino. Per cert que En Salazar i Castro, si b
consigna que el Rei Felip II, amb data de 2 de juliol de 1578, lano-
gener de 1588 1 .
men. Virrei de Valncia, i que exercia el crrec encara en 1579
i 1580, no diu que ho fou tamb de Catalunya, havent-lo nomenat
1. La llegenda del segell ens aclareix i precisa el nom daquest Felip II per aquest crrec, com aix consta en la carta del Rei als
Lloctinpnt, puix tant En Capmany ( Memorias histricas, II, 126 Consellers de Barcelona, datada a 16 de juliol de 1586, en quels hi
de lApndix) com en Pi i Arimn Barcelona antigua y moderna 1,
( ,
notifica. (Arx. Municipal de Barcelona. Lletres i provisions reials
59), lanomenen D. Juan Manrique de Lara, essent aix que en vol. II, fol. 144 v. i 145.)
INVENTARI 23
Empremtat, amb hstia vermella i paper, en una cer- celona, perqu posi pres el batlle Jcan Desperes. 30 doc-
tificatria que fa el Lloctinent als Diputats del General tubre de 1601 i.
de Catalunya, dels caps desquadres i soldats que havia

manat expedir. Datada a Barcelona, a 31 de maig
de 1593.
Oval, 43 x 33 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag. Llig. 346.
Dibuix molt semblant al precedent, n. 354.

LLOREN SUREZ DE FIGUERO
I CRDOBA LAVRENTIVS S FIGVEROA ET
(Duo DE FRIA I COMTE DE VILLALBA) CORDVBA DVX Z COMES 6
352 1597
Rod, 45 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Empremtat amb hstia vermella i paper, en un mana-
ment declarant absolts En Galceran d Armengol, alcaid
Cartes comunes originals, 1597, fol. 117.
del castell de Salsesi son lloctinent En Joan de Llupi,
que havien sigut destituts per desobedincia a En Carles

Escut timbrat duna corona amb el senyal de Coloma i processats, i resultant absolts i innoscents, sels
les barres. restitueix en els dits crrecs, disposant que sels hi aboni
lapaga de tot el temps que han estat presos. Datat a
Barcelona, a 16 dabril de 1602.
dirigida als Consellers de Barcelona, referent a lembar-
gament duna nau que conduia peix. Datada a Girona,
a 6 de setembre de 1597. 1597-1602
Oval, 30 x 25 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag. Llig. 347.
Els mateixos senyals i representaci quels pre-

353 1600
cedents, n. os 353, 354 i 355.
Rod, 65 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag. Llig. 478.
LAVRENT SVAREZ FIGVEROA ET
Una guila coronada i amb les ales esteses CORDVBA DVX II COM VI
sost un escut partit verticalment en dues mei-

tats. En la de la dreta, cinc fulles de figuera i Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta
en la de la esquerra, tres faixes. del Lloctinent al Rei, referent a divergncies entre la
Lloctinncia i els Consellers de la ciutat. Barcelona, 26 de
mar de 1602 2 .
LAVRENT SVAREZ
FIO VEROA ET
CORDVBA DVX
I I COM VI
HCTOR PIGNATELI
Empremtat amb hstia i paper, en un acte darma- (Duc DE Monteleon)
ment de cavaller a favor de NHug Montaner, de Cerve- 357 1603
ra,que atorga el Lloctinent per comissi del Rei. Datat
a Barcelona, a 26 de febrer de 1600. Oval, 30 x 24 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag. Llig. 345.
Escut dividit en quatre quarters i timbrat duna
354 corona. En el 1, tres tupins; en el 2, un lle ram-

1601
Oval, 45 X 35 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag. Llig. 372.

1. En lArxiu de la Corona dArag (Generalitat, vol. 163) hem
vist un altre exemplar daquest segell, empremtat en una declara-
La mateixa representaci quel precedent, ci que fa el Lloctinent, del manament de Sa Magestat perqu En
Gerni Marqui, mestre major de les fortificacions ques feien en el
n. 353. Principat de Catalunya i ses fronteres i particularment en el Castell
Llegenda tamb major de Perpiny, sigui pagat per son salari, del diner que la Dipu-
igual.
taci del General de Catalunya assign per a aquest objecte. Datada
a 6 de novembre de 1598.
2. Aquest mateix segell lhem vist usat en documents de la Lloc-
Empremtat amb hstia vermella paper, en un mana- i
tinncia, dels anys 1597 i 1598. (Arx. Cor. Arag; Consell dArag.
ment del Lloctinent a Huguet Verdet, sots-batlle de Bar- Lligs. 225, 242, 265 i 344.)
pant; en el 3, una columna coronada, i en el 4, duna plaa en la 3. a Sala de la Reial Audincia, per
mort del Dr. mier Josep Benach. Datada a Barcelona, el
a senyal de Mendoza (vegis n. 340).
2 de febrer de 1608.
D HECTOR PINATELI DVX MONTIS

LEONIS L O
361 1608
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una lletra Quadrat, 11x9 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag.
Llig. 260.
del Lloctinent al Rei, donant-li compte de sa arribada
(quan vingu a encarregar-se de la Lloctinncia) i de
lestat en qu es trobava el Principat. Datada a Barce- Els mateixos senyals del segell n. 357.
lona, a 13 dagost de 1603 h Sense llegenda.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en carta al

358 1603 Rei, dolent-se de que no se li hagi respost sobre o que
Oval, 18 x 14 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag. Llig. 345. proposava referent a les galeres de Catalunya. Datada a
Barcelona, a 2 de mar de 1608.
Escut amb les mateixes armes quel precedent,
n. 357.
No porta llegenda.
CARLES COLOMA
( Lloctinent de Capit General per S. M. en els comtats
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta
de Rossell i de Cerdanya)
al Rei, datada a Praga a 19 de juliol de 1603, quan 362 1606
anava a pendre possessi de la Lloctinncia de Catalu-
nya. Diu que espera avs de que ja estiguin a Lleida les
persones devant les quals ha de prestar jurament, i sha

detingut a Fraga, per ser el lloc ms ve de la ratlla de Escut amb diversos senyals, timbrat duna co-
Catalunya. rona i amb la creu de Santiago detrs de lescut.
No porta llegenda.
359 1603 Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu dun
Oval, 33 X 27 mm. Arx. Cor. Arag; Consell clArag. Llig. 345.

certificatde coneixena de mossn Jaume Llanes, el qual
ha servit de capell en la companyia del capit Fran-
cesc de Cardona. Datat a Perpiny, a 6 de setembre
Escut amb els mateixos senyals quel n. 357.
de 1606.
D HECTOR PIGNATEL DVX MON

Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta FRANCISCO HURTADO DE MENDOZA
al Rei, enviant-li els noms dalgunes persones aptes per (Marqus de Almazan, Comte de Monteagudo)
a vagant duna plaa de Jutge de Cort, que vagava
la (Lloctinncia de)
per mort de mier Sescases. Datada a Barcelona, a 7 de 363 1609
setembre de 1603.
Rod, 43 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Diversorum. 4; fol. 151
Escut timbrat duna corona reial i portant per

360 1608
senyal quatre barres.
Sense llegenda.
Escut amb els mateixos senyals quel n. 357.

Empremtat amb paper i cera vermella, al peu dun do-
No porta llegenda. cument de salvaguarda reial a la ciutat de Barcelona.
Sense data. i

al Rei, recomanant el Dr. Joan Magarola per a la vagant
1. Altre exemplar daquest segell lhem vist al peu de la legalit-
zaci de la firma del notari Joan Jeroni Talavera, feta dita legalitza-
1 Tamb nhem vist en el mateix Arxiu altres exemplars, en do-
.
ci i Miquel Joan Amat, cavaller, regent del Protono-
certificaci per
cuments del mateix any 1603 i en un de 6 doctubre de 1608. (Con- tariat en Lloctinncia del Principat de Catalunya. Datada a Bar-
1a,
sell dArag. Lligs. 242, 260 i 378). celona, a 4 de juliol de 1609. (Barcelona, Arx. Provincial dHisenda).
INVENTARI 25
FRANCISCO FERNANDEZ 367 1622
DE LA CUEYA Oval, 23 X 18 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag. Llig. 371.
(Duo d 'Alburquerque, Marqus de Cullar, Comte de

Ledesma i Huelma, etc.) Escut amb els mateixos senyals quel segell
364 1G17 n. 365.
Oval, 32 x 26 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag. Llig. 499. No porta llegenda.
Escut amb quatre barres i un griu. Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta
No t llegenda. del Lloctinent al Rei, enviant-li proposta de vries per-
sones, entre altres el Dr. Pere Magarola, Prior de Santa
Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu duna Anna, de Barcelona, per al bisbat dEina, que vagava,
concessi de llicncia per a portar pedrenyal, atorgada a per haver passat el seu bisbe Dr. Francesc Senjust al
Joan Pere Morat. Datada a Barcelona, a 7 de novembre bisbat de Girona. Datada a Barcelona, a 13 de mar
de 1617 i. de 1622.
368 1622
FERRAN AFN DE RIRERA Arx. Cor. Arag; Consell dArag.
Rod, 57 mm. Llig. 371.
I ENRQUEZ
(Duc dAlcal, Marqus de Tarifa i Comte de los Molares) Escut amb senyals iguals al segell n. 366. Es
365 1620 quelcom diferent la corona i les lletres de la lle-
Oval, 30 x 25 mm. Arx. Cor. Arag* Consell dArag. Llig. 364. genda sn ms petites.
Escut que porta tres faixes horitzontals per Empremtat en una certificaci dhaver armat cavaller
senyal. al Dr. Onofre Morell, de la ciutat de Tarragona. Datada
a Barcelona, a 28 de juny de 1622.
No t llegenda.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un docu-

ment referent a una pretensi de Vilafranca del Peneds. 369 1622
Barcelona, 15 de juliol de 1620.
Escut amb els mateixos senyals quel prece-

u '
1621 i 1622
dent n. 365.
FERNAN]DVS BAETICAE PRAEFECTVS

[.
Escut amb els mateixos senyals quel precedent,

MAIOR IX ET ALCALANORV DVX
n, 365.
+ FERNANDVS BAETICAE PRAEFECTVS Empremtat amb hstia vermella i paper, en una certi-
ficacide serveis de lagutzil Miquel Joan Monredon. Da-
MAIOR IX ET ALCALAN ORVM DVX

tada a Barcelona, a 6 de setembre de 1622.

certificaci dhaver armat cavaller a Guillem Montagut,
ve de Lleida, en virtut de les lletres de comissi de Sa
Magestat. Datada a Barcelona, a 4 dagost de 1621 2
PROTONOTARIAT
.
DE LA LLOCTINNCIA GENERAL
Hem vist un exemplar daquest en lArxiu Munici-
1.
pal de Barcelona (Diversorum,

altre
4, fol. 117),
segell
empremtat al peu dun
DE CATALUNYA
edictedonant llicncia als Consellers per a fabricar teros de trentins. 370 1619 i 1625
Datat a 2 de mar de 1618.
2. Altre exemplar daquest segell se troba en e mateix Arxiu Rod, 42 mm. Arx. Cor. Arag: Consell dArag. Llig. 362.
(Consell dArag. Llig. 368),empremtat amb hstia vermella i paper,

en una certificaci dhaver armat cavaller al Dr. Joan Bta. Monjo,
de la ciutat de Lleida. Barcelona, 16 de juny de 1622. En ambds Escut amb el sen}r al de les barres, timbrat
documents el Lloctinent, a ms dels ttols que havem consignat, se duna corona.
titula tamb Prefecus maior Vandalucia, notari major dAndalusia
i agutzil major de Sevilla. No porta llegenda.
VOLM II 4
Empremtat amb hstia vermella i paper, ai peu duna
certificaciatorgada per Josep Olzina, escriv de mana-
DALMAU DE QUERALT
mont, notari i regent de dita Protonotaria, legalitzant (Comte de Santa Coloma)
la firma de Gaspar Amat, arxiver reial i escriv de ma- 374
^
*
1638
nament. 4 de maig de 1619 L
Oval, 39 x 30 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat. Correspondncia.
Vol. 6.
Escut que porta per senyal les armes dels

ENRIC DARAGON
Queralt o sigui un lle rampant.
FOLCH DE CARDONA I CRDORA
(Duc DE SEGORB DE CARDONA, GRAN CONESTABLE DARAG
I E D.. . . COLOMA DE QVERALT
Marqus de Comares, etc.)
371 1632
Empremtat amb paper i hstia vermella, al peu dun
Oval, 32 X 24 mm. Arx. Cor. Arag; Consell d Arag. Llig. 382. manament del dit Lloctinent. 22 de mar de 1638.
Escut amb els senyals d Arag, Castella, Lle,

Siclia, etc., rodejat de penons i timbrat duna
corona.
375 1640
Oval, 30 X 24 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat. Correspondncia.

Vol. 27.
certificacide dit Lloctinent i Capit General en el Prin-
cipat de Catalunya i comtats de Rossell i Cerdanya, Escut amb el mateix senyal quel precedent
certificant que Bernat Olzina i de Vilallonga fou nome- n. 374. Per cimera porta sobre la corona un
nat pel Duc de Fria (son antecessor en la Lloctinncia),
altre lle.
advocat dels pobres del Principat i comtats, i que havia
exercit el crrec a complerta satisfacci. Barcelona,
No hi ha llegenda.
4 dabril de 1632.
llicnciaconcedida pel Lloctinent a Josep Barrera, per a
treure vries mercaderies del regne de Frana. Datada
372 163G a Perpiny, a 23 de gener de 1640 i.
Rod. 40 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Escut amb els mateixos senyals quel precedent

n. 371.
PROTONOTARIAT
Empremtat amb paper i hstia vermella, al peu dun DE LA LLOCTINNCIA GENERAL
edicte del Lloctinent, pel nomenament de capitans de les
companyies per a la defensa dels comtats de Rossell i
DE CATALUNYA
Cerdanya. Datat a Perpiny, 26 dagost de 1636. 3^6 1627-1640
Rod, 42 mm. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni

373 1638
Oval, 33 X 30 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat. Correspondncia. Escut que porta per senyal quatre barres, tim-
Vol. 3.
brat duna corona.
Escut amb els mateixos senyals que els prece-

Empremtat amb paper i hstia vermella, en un mana-
dents nms. 371 i 372. ment del Duc de Segorb i de Cardona, Lloctinent Gene-
ral, a Francisco Bru, abans Regent de la Reial Tresore-
Empremtat amb paper i hstia vermella, al peu dun ria, perqu pagui a Pere Feu, Comissari reial, 19 lliures.
edicte. Barcelona, 6 de febrer de 1638.
1. Nhem un
altre exemplar en el mateix Arxiu (Consell
vist
1. Aquest mateix segell el veiem usat en 28 de maig de 1625 per d Arag, llig. peu dun certificat donat pel Lloctinent, dels
500), al
la Lloctinncia de D. Joan Sentis, bisbe de Barcelona. (Arx. Muni- serveis prestats pel Dr. Miquel Joan Magarola en la jornada de Pr
cipal de Barcelona, Cartes comunes originals, 1623-1625). 1
piny i Salses. Barcelona, 6 de maig de 1640.
INVENTARI 27
11 sousi 4 diners, a compliment de o que se li devia. Rodeja lescut un collar que termena amb una
Datat a Barcelona, a 24 dabril de 1031 i.
creu.
No porta llegenda.
377 1614 i 1638 Empremtat amblacre vermell, en una carta qne diri-
Rod, 43 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat. geix als Cnsols Consell de la ciutat dUrgell, donant-els-
i
Correspondncia, vol. 10. hi compte de la victria que havia conseguit el mariscal

de La Motte, amb els sometents catalans, contra lexrcit
Escut quasi igual al precedent n. 37 6, diferen- de Felip IV. Datada a Barcelona, a 31 de mar de 1642.
ciant-se en les lnies ornamentals quel rodejen.
Empremtat amb paper i hstia vermella, al peu dun FELIP DE L MOTTE H0UDENC0URT
edicte del Lloctinent D. Dalmau de Queralt, disposant (Mariscal de Frana, Duc de Cardona i Comte de Beaumont)
ques construeixin tres galeres en les Dreanes de Barce-
lona. 27 de novembre de 1638 2.
380 1643, 1644 i 1651
Oval, 35x27 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; llig. 294.
Escut timbrat duna corona collocat sobre

RENAT DE YOYER DARGENSON i
una creu de Sant Andreu, dividit en 4 quarters:

378 i64i
I i 4, un castell; 2 i 3, un llebrer
(?) amb un
Oval, 14 x 12 mm. Lacre vermell.
Arx. Cor. Arag; Generalitat.
II amb el.
Correspondncia.
No porta llegenda.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, dos
lleons passants; 2 i 3, una faixa. Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu dun
decret concedint passaport a Fr. Lloren Blasco, monjo
No porta llegenda.
de Poblet, perqu pugui passar a Arag. Datat a Bar-
celona, a 28 dagost de 1643 i.
Empremtat amb en una carta als Di-

lacre vermell,
putats del General de Catalunya, donant-els-hi noves de
les tropes castellanes i de la guerra, i remarcant la neces-
sitat de socrrer els de Tarragona, que hauran de morir 381
de fam o rendir-se. Datada en el Camp de Tarragona, a Oval, 12 x 10 mm. Lacre vermell. Collecci de lautor.
17 dagost de 1641.
Els mateixos senyals quel precedent n. 380.
Empremtat amb lacre vermell i fils de seda verda, al

URB DE MAILL dors duna lletra als Cnsols de la ciutat dUrgell, fent-
(Mariscal de Brez)
els-hi sabedors que lenemic, amb un exrcit poders, s
379 1642 devant de Lleida, que ha presa resoluci danar-hi amb
i
Oval, 20 X 16 mm. Lacre vermell. Collecci de lautor. tota larmada per aresistir-li. Els hi encarrega que facin
pregries a sa Divina Magestat en aquesta ocasi tan
Escut amb tres ratlles horitzontals de vans. crtica. Trrega, 12 de maig de 1644.
1. Aquest mateix segell lhem vist usat com a segell del Protono-
382
tariat de la Lloctinncia, en una legalitzaci de firma de notari,
datada a 7 de maig de 1627 (Arx. Cor. Arag; Consell dArag; Oval, 36 X 28 mm. Collecci de lautor.
llig. 375); en la Lloctinncia de lIlm. D. Llus dArmendariz, bisbe
dUrgell, any 1628 (collecci de lautor); en un document sobre ar-

maments, datat a Perpiny, a 20 dabril de 1635, durant la Lloc- Escut amb els mateixos senyals dels precedents
tinncia del Duc de Segorb (Arx. de la Mensa Episcopal de Barcelo- n.
os
380 i 381.
na), i en la Lloctinncia de D. Dalmau de Queralt, comte de Santa
Coloma, en una carta daquest a D Joan de Llupi, Procurador reial
dels comtats de Rossell i Cerdanya, manant ques pagui als cape- 1. En aquest passaport el nom del mariscal de La Motte va en-
llans i beneficiats de la capella de Santa Creu del Castell major de capalat aixi: Lo Duc de Cardona, Mariscal de Frana, virrey y Ca-
Perpiny, o que sels devia, ques proveeixi de eera i oli la dita pita General en lo present Principat de Cathalunya i sas ronteras.
capella; datada a 17 dabril de 1640 (Arx. Cor. Arag; Generalitat. Pi i Arimn (Barcelona antigua y moderna, I, 60), en la llista dels Vir-
Correspondncia, vol 30.) reis i Lloctinents de Catalunya hi posa NUrb de Maill, mariscal
2. En una certificaci del 12 dabril de 1614 nhi ha un altre de Brez en 1642, i tot seguit fa menci de NEnric de Lorena, en
exemplar, que s el que reproduim per sser ms perecte. (Arxiu 1645, sense parlar dEn La Motte, amb tot i haver exercit aquest la
Cor. Arag: Consell dArag; llig. 355). Lloctinncia en 1643 i 1644, i posteriorment en 1651 i 1652.
28 SIGILLOGRAFIA CATALANA
Empremtat- amb paper i hstia vermella, al peu dun
MARISCAL DE SCHONRERG
manament, concedint llicncia als Cnsols de la ciutat
dUrgell perqu puguin enviar a Cerdanya altres parts
(Duc dHolvix, Par de Frasa, etc.)
i
del Principat, un comissionat per a comprar vuitcentes 386 164S

quarteres de blat per a provisi de la ciutat. Datat a Rod, 54 mm. An. Cor. Arag; papers solts.
Cervera, a 27 doctubre de 1644.
Escut que porta per senyal un lle rampant.

No t llegenda.
383 1651
Oval, 36 x 30 mm. Collecci de l'autor.
nomenament dassessor de General de Cata-
la Capitania
lunya a favor del Dr. Francesc lorera i de Rovira. Datat
Escut dividit en quatre quarters, ambs els ma- a Barcelona, a 22 de desembre de 1648.
teixos senyals dels escuts dels segells n. os 380,
381 i 382. Sobre la corona hi ha dos faisants (?).

LLUS DE YENDME
llicncia concedida per En Pere Joubert, procurador ge- ( Duc DE llERCOEUR, PAR DE FRAXA)
neral dEn Felip de La Motte Houdencourt, Claris cal de 38 ( 1650
Frana, Duc de Cardona i Comte de Beaumont, a la Rod, 40 mm. Ari. Cor. Arag; papers solts.
vila de Torroja, per a vendre, a carta de grcia, un onz

de tots els fruits ques cullen en el terme de dita vila.
Datada a Barcelona, a 23 de mar de 1651.
Escut amb senyal de tres flors de llir, timbrat
duna corona i cobricelat per un mantell.
No porta llegenda.
Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu dun

ENRIC DE LORENA nomenament dassessor de la Capitania General, a favor
Comte dHarcourt, de Briosxe, dArmagxac, etc.)
del Dr. Antoni Pujol, advocat. Barcelona, 8 dabril
(
de 1650.
1645
384
Oval, 34 X 28 mm. Collecci de lautor.
amb senyals de les cases de Lorena, Ar-

388 1650
Escut
magnac. etc.
Oval, 13 X 14 mm. Lacre vermell. Barcelona, An. Municipal;
Cartes comunes originals, 1650, tol. 339.
Empremtat amb paper i hstia vermella, al peu duna

Escut amb el mateix senyal del precedent
de la ciutat dUrgell per a comprar
llicncia als Cnsols
n. 387.
mil quarteres de blat a la Cerdanya. Datada en el Camp
de Termens, als 26 dagost de 1645.
Empremtat amb lacre vermell, en una carta dirigida
als Consellersde Barcelona, comunicamt-els-hi noves de
la guerra. Datada a Santa Coloma, a 8 doctubre de 1650.
385 1616
Oval, 44 x 38 mm. Collecci de lautor.
LLOCTINNCLi &ENERAL
Escut amb els mateixos senyals del precedent
n. 384, i collocat entre dos espases enllaades. DE CATALUNYA
$9 1646 i 1650
Rod, 43 mm . Ripoll, An. de la Comunitat de prevere

Empremtat amb paper i hstia vermella, en una lletra de Sant Pere.
als Cnsols de la ciutat dUrgell, sobre afers de guerra i
particularment sobrel setge de Lleyda. Els hi demana

Escut amb el senyal de les barres.
que enviin 100 homens amb ses armes. Datada en el
Camp devant Leyda, a 15 dagost de 1646.
No porta llegenda.
*.
INVENTARI 29
Empremtat amb paper i hstia vermella, al peu dun Empremtat amb hstia vermella i paper, en un decret,
edicte sobre recepci de testimonis. Barcelona, 27 dabril ja com a Lloctinent, sobre linsaculaci per a les borse3 de
de 1650 i. Consellers, Consell de Cent, oficis dobrers i mo3tas3as.
Datat a Barcelona, a 29 de mar de 1653 1.
FRANCISCO D'OROZCO
(Marqus dOlIas i de Mortara, Comanador de la Oliva
en lOrde de Santiago) 393 1653
1652 Oval, 29 X 23 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 51T.
Oval, 45 x 35 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; Uig. 423.
Escut amb els mateixos senyals quel precedent

Escut partit verticalment en dues meitats: n. 392.
l. a , tres faixes; 2. a , dos quarters en cadascun
i
No porta llegenda.
dos lleopards (?). En el centre un escudet amb sis
flors de llir. Empremtat amb hstia vermella i paper, en una pa-

No porta llegenda. tent de capit duna de les companyies dInfanteria amb
qu de Girona servia, donada pel Lloctinent a
la ciutat

favor dEn Joan Bta. Bedruna. Datada a Barcelona, a 21
llicncia concedida a Francisco Oliver de Boteller, soldat de juny de 1653.
duna de les companyies del Tercio del Mestre de Camp
D. Lluis Ferrer, que vingu a servir voluntriament en
el setge de Barcelona. Datada a 4 de novembre de 1652.
394 1656
Oval, 31 x 26 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda;

lUg. 342.
JOAN DE USTRIA
391 Escut amb els mateixos senyals quel precedent
Rod, 37 mm. Barcelona. Arx. Provincial dHisenda. n. 393.
Escut amb senyals de Castella, Lle, us- D. IOAN D AVSTRIA GRAN PRIOR
tria, etc., posat sobre la creu de Sant Joan de D CAS'ELLA
Jerusalem.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un decret
DON IVAN DE AVSTRIA GRAN PRIOR nomenant l Alferes Joan Lus, Ajudant de Sergent de
DE CASTILLA la Plaa de Tremp. Datat a Barcelona, a 3 de mar
de 1656.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un nome-
nament dajudant de Sergent Major del Tercio de D. Pere
de Viedma, a favor de l Alferes D. Cristfol Manrique de
Venavjdes. Datat en el Camp de Barcelona, a 6 de se- PROTONOTARIAT
tembre de 1652 2 .
392 1652 i 1653
DE CATALUNYA
^3 1653-1661
Rod, 37 mm .
Barcelona, Arx. Municipal; Originals dinsaculacions Arx. Cor. Arag; Consell dArag;
des de lany 1653 fins al 1699. Rod, 50 mm. llig. 517.
Escut amb els mateixos senyals quel precedent Escut amb el senyal de les barres.
n. 391. No porta llegenda.
Llegenda tamb igual.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un certi-
1. Nhem en s durant la Llocti-

vist altres exemplars, estant ja ficat que lliura En Jaume Salam, ciutad honrat de
nncia de NEnric de Lorena; en el mateix Arxiu de Sant Pere
de Ripoll ne veirem un dempremtat al peu duna certificaci de
testimonis, en causa pendent entre Fra Hug de Montaner i Josep 1. Altre exemplar daquest segell lhem vist en lArxiu Provinoial
Vilalta i altres. 17 de febrer de 1646. dHisenda de Barcelona, en una patent de Capit dInfanteria Es-
2. Aquest segell lus D. Joan de ustria abans dsser Virrei, panyola del Tercio de D. Pere de Viedma, donada a favor de lAju-
Lloctinent i Capit General de Catalunya, puix no jurl crrec fins dant D. Cristfol Manrique de Venavides i datada a 13 de desembre
el dia 15 de febrer de 1653. de 1652.
)
Barcelona, escriv de manament de Sa Magestat i son
Lloctinent de Protonotari en la Lloctinncia General de
GASPAR TLLEZ GIRON, GMEZ DE
Catalunya. Datat a 17 de juny de 1656 1 . SANDOYAL, HENRlQUEZ DE RIBERA
(Duc dOsuna i dUceda, comte dUrena,
Marqus de Penafiel i Belmonte )
398 1668
396 1673-1674 Oval, 32 X 26 mm. Arx. Cor. Arag; Consell d Arag; llig. 526.
Rod, 52 mm. Ripoll, Arx. de la Comunital de preveres

de Sant Pere.
Escut a senyal dOsuna.
Escut molt semblant al precedent n. 395. s Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu duna
quelcom major. sentncia de 21 dagost de 1668.
Sense llegenda.
Empremtat amb paper hstia vermella, al peu duna

certificaci de testimonis.
i
Datada a Barcelona, de
FRANCISCO FERNANDEZ
a 15
mar de 1674 2. DE CRDORA, CARDONA I ARAGN
( Duc de Sessa i Baena, Comte-marqus de Tavara )
B99 1670
Oval, 44 X 38 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda; 342.

FRANCISCO DE MOUR I PORTUGAL llig.
(Marqus de Castel-Rodrigo) amb

Escut els senyals de Fernndez de Crdoba,
B97 1663
Arag, Cardona, Pallars, etc., timbrat duna co-
Oval, 40 x32 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 415. rona i rodejat de penons.
No porta llegenda.
Escut dividit en 4 quarters i en cadascun una
guila amb les ales esteses. En el centre de lescut Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu dun
hi ha un escudet, tamb dividit en 4 quarters: nomenant En Joan Lus, ajudant de la plaa de
decret
Palams. Datat a Barcelona, a 4 de juliol de 1670.
1 i 4, un lle rampaut; 2 i 3, tres faixes.
Al peu duna certificaci lliurada per Francesc Leonart,

notari pblic, escriv major de la Governaci General FRANCISCO TUTAYILA
de Catalunya i secretari del Capit General del Principat (Duc de San GermAn
i comtats. Datada a 11 de novembre de 1663 (et sigillum 400 1674
dicti Capitani Generalis affixi.) Oval, 42 X 35 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda; llig. 159.
Carmelites descalos de Matar.
Possem en nostra collecci altre exemplar daquest segell

1.
empremtat en un edicte del Lloctinent D. Joan d 'ustria, manant
Escut amb diversos senyals, timbrat duna co-
al Captol de canonges de la Seu de Tortosa, que fessin allistar le s
persones de les viles i llocs de llur jurisdicci, per a pendre part en rona i amb penons a dreta i esquerra.
el Sometent general declarat contra lexrcit francs que havia inva-
dit lEmpord i amenaava Girona. Datat a Barcelona, a 12 dagost
de 1653. A ms daquest nhem vist altres exemplars en lArxiu de la Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu dun
Corona dArag, corresponents als anys de 1658 i 1661, aquest darrer decret del Lloctinent concedint llicncia a En Narcs Pi-
en el llig. 242 del Consell dArag, empremtat amb hstia vermella cayre, botiguer de la vila de Matar, per a portar robes
paper, en un document datat a 30 de setembre, en qu D. Antoni
de contraban fins a la quantitat de 500 escuts en plata
Reart, cavaller, escriv de manament del Rei i lloctinent de Proto-
notari en la Lloctinncia General de Catalunya, legalitza i certifica doble. Datat a Barcelona, a 5 de mar de 1674.
la firma i signe del notari Vicen Gavarro. Aquest segell devia sser
aquell al qual es refereix la nota corresponent al segell n. 300, i que
serv de model per a la confecci del nou segell que feu fer la Junta
del dret de guerra en 1662, utilitzant-se probablement per el Govern
del Principat de Catalunya en 1713, com havem indicat (vegis p-
ALEXANDRE FARNESE
gina 13). (PrIncep de Parma)
2. Altre exemplar lhem vist en lArxiu Provincial dHisenda de 401 i676
Barcelona, en una certificaci i legalitzaci lliurada per D. Antoni
de Reart, Lloctinent de Protonotari de la Lloctinncia General de Rod, 34 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 529.
Catalunya. Datada a Barcelona, als 17 de febrer de 1673. En lindi-
caci del segell es diu: sigillo Regio parvo apponi solito in leglitzacio-
nibus instrument orum, in posse meo existenii. Escut amb sis flors de llir, posades en tres ren-

INVENTARI 31
gles de Rodeja lescut el collar de lOrde Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu dun
3, 2 i 1.
document amb el qual el Lloctinent concedeix seguretat
del tois dor.
ipassaport a En Gabriel Caussat, francs, de Narbona,
perqu pugui transitar per terra, des de Barcelona a
PRNCEPS ALEXAN !

FARNESIVS Frana i retornar, tot el temps que vulgui. Datat a Bar-
celona, a 17 de desembre de 1083.
decret concedint llicncia i facultat a En Felip i En Llo-
ren Soley, germans, mercaders de naci francesa, perqu
puguin viure i mercadejar en el Principat de Catalu-
nya. Barcelona, 14 de novembre de 16761. PROTONOTARIAT
DE CATALUNYA
ALEXANDRE DE BOURNONVILLE 40> 1674-1690
(Duc de BOURNONVILLE, COMTE DE HENNTN )
Rod, 50 mm. Ars. Cor. Arag; Consell dArag. Llig. 246.
1G78
Rod, 40 mm. Barcelona, Ars. Provincial dIIisenda; llig. 115.

Representaci molt semblant a la dels segells
Scala Dei.
n. os 394 i 395. Sen diferencia amb el dibuix dels
Escut que porta per senyal un lle rampant. motius ornamentals que rodegen lescut.
Va timbrat duna corona i rodejat del tois dor. No porta llegenda.
No porta llegenda.
Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu duna legalitzaci i firma del notari pblic de
certificaci de la
credencial a favor dEn Miquel Baldejuli, agutzil de la 1a, Bisbal, En Bernat Vilossa, feta per N Antoni de Reart,
Capitania General, perqu se li dongui lauxili conve- escriv de la Lloctinncia general. Datada a 23 dagost
nient en que ha de
les diligncies fer. Datada a Barce- de 1674 i.
lona, a 23 de desembre de 1678.
403 1G79
CARLES DE GURREA, ARAGN
Rod. 55 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda; papers solts. ALAG0N I BORJA
(DUC DE VlLLAHERMOSA, COMTE DE LUNA, SASTAGO I FlCALLO,
Escut amb el mateix senyal quel precedent Marqus dAguilar)
n. 402.
Oval, 36 X 30 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda;

+ ALEXANDRE DV DE llig. 219. Mnims.
BOVRN TE D NNIN
Escut dividit en quatre quarters: 1, Arag,
Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu duna Castella, Lle i Siclia; 2, Alagon; 3, Borja; 4,
patent de capit dInfanteria espanyola a favor de laju-
Luna. Lescudet del centre tl senyal borrs. El
dant Didac Cavallero. Datada a Barcelona, a 21 de febrer
collar del tois dor rodeja lescut.
de 1679.
No porta llegenda.
404 Empremtat amb hstia vermella i paper, en un perms

1683
concedit al P. Sacrist del Reial Monestir de Montserrat,
Oval, 38x28 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda; llig. 219.
per a introduir dotze quintars de cera i un de cot, francs
Mnims.
de drets. Datat a Barcelona, a 24 doctubre de 1689.
Escut semblant als precedents n. os 402 i 403.

1. En mateix Arxiu (Consell dArag; lligs. 199, 210 243),
el
No porta llegenda.
nhem vist altres exemplars en documents de 1679, 1685 i 1690;
i
aquest darrer en document datat a 11 de febrer, amb qu Geroni

1. En el mateix Arxiu (Consell dArag. Llig. 168) nhem vist un Llampillas, escriv en exercici en la Lloctinncia General de Catalu-
altreexemplar, molt ben estampat, al peu duna llicncia al soldat nya, tinent els segells reials en ausncia dEn Baltasar dOriol Mar- i
NAntoni Libarne, per a passar a Arag per sos quefers. Datada a cer, Protonotari del Lloctinent, certifica i legalitza la firma dun
Barcelona, a 18 octubre 1676. escriv de dita Lloctinncia.
407 1690 FRANCISCO PIUS DE SAROYA,
Rod, 42 mm. Ars. Cor. Arag; Generalitat. Donatiu voluntari.
MOURA, CORTE-REAL I MONCADA
(Marqus de Castel-Rodrigo, Comte de Lumiares, Duc de
Escut amb els mateixos senyals quel precedent Nochera, PrIncep de Sant Gregori)
n. 406.
Oval, 41 x 37 mm. Arx. Cor. Arag; Documents de la Merc.
IV. D. n. 3. Redems. T. 3. M. n. 85.
Al peu duna ordre de pagament donada a Bn Joan
Ribes, pagador dels Diputats del General de Catalunya, Escut dividit en quarters amb diversos senyals,
perqu, del donatiu voluntari que fan les Universitats a
timbrat duna corona i rodejat del tois dor.
Sa Magestat per a socors de lExrcit, pagui 43,875 reials
dardits, moneda barcelonesa, a diversos cossos del dit Sense llegenda.
Exrcit. Barcelon, 29 de novembre de 1690.
Empremtat al peu dun document en qu el Governa-
dor Capit General concedeix perms als PP. Redemp-
i
tors perqu puguin executar lextracci de 50,560 pesos

i safata de plata, de pes 55 unces, per a esmerar-los en
JOAN MANUEL FERNANDEZ PACHECO la redempci i rescat de cautius cristians detinguts en la

ciutat d Alger. Datat a Barcelona, a 10 dabril de 1717.
(Marqus de Villena, Cavaller de lOrde
del Tois dOr)
408 1694
410 1717 i 1718
Rod, 50 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.

Rod. 39 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag. Llig, 545.

Escut amb senyals de Pacheco, Girn i altres,
PHILIPVS . V . D. G. REX CASTELLJE .
rodejat del tois dor.

ARAGN VM . COM BACIN . .
+
DON IV AN MANVEL FERNANDEZ
Empremtat al peu dun manament del Governador i
'
PACHECO Capit General de lExrcit i Principat de Catalunya,
als Corregidors, Veguers, tinents de Corregidor, Batlles,
jutges i justcies aix reials com baronals, per qu al
Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu duna P. Fr. Antoni Boer, Provincial de Trinitaris, se li guardi
llicncia que dona el Lloctinent a En Francisco de Tpia, lo contingut en Cdula de Sa Magestat. Datat
la reial
cirurgi major del Tercio dInfanteria espanyola del Mes- a Barcelona, a 3 de gener de 1718 h
tre de Camp D. Toms de los Cobcs i Luna, per a passar
a lexrcit de lEstat de Mil. Datada a Barcelona, a 9 de 1. En el mateix Arxiu nhem vist altres exemplars en documents
mar de 1694. de 1717.
I
INVENTARI 33
QUINTA SRIE - MESTRE RACIONAL.

ESCRIYANS DE RACI
MESTRE RACIONAL 41
1327
411 1323 i 1327 Escut, 20 x 13 mm. Cera verda. Barcelona. Arc. Reial Patrimoni;
Escut, 25 X 20 mm. Cera verda. Barcelona, Arc. Reial Patrimoni; collecci sigillogrflca.
collecci sigillogrflca.
Representaci molt semblant al segell prece-

Un escudet amb tres barres, i al costat i en la
dent n. 412. Apar que hi ha alguna petita dife-
part inferior de dit escudet la llegenda:
rncia en les lletres de la llegenda i en P escudet.
MA I GISTER RACIO NALI
I I S
Empremtat amb cera verda, al dors duna certificaci

Al revers duna certificaci donada per En P. Agust, donada per En Felip de Boyl, maestre Racional de la
tinent-loch de Racional de la Cort del senyor Infant Cort del senyor Rey, de qu per la dita Cort sn deguts
Namffos per lonrat en felip de boyl , de que a N Arnau a En G. Roger, de Forti, noranta sous barcelonesos,
Gerart de limos se li devien cent vuit sous per son romanens a pagar a ell del salari o loguer que devia
salari de remer, en el viatge que dit Infant feu a Sar- haver per .vi. meses daquells .x. meses que comenaren
denya. Datat a Barcelona, a 23 de gener de 1327, estil en lo primer dia doctobre de lany m.ccc.xx.iii. e fini-
modern i. ren per tot lo mes de juyol de lany M.ccc.xx.ini. dins
lo qual temps lo dit .G. fo en servey del senyor Rey e
del senyor Iffant en lo viatje quel dit senyor Iffant feu
ab la sua armada per la conquesta del Regne de Sarde-
1324 nya e de Corcega, en la qual armada lo dit ,G. fo acordat
per Remer, en Barchinona. Datat a 23 de gener de 1327
Escut, 20 x 13 mm. Cera natural.
Barcelona, Arc. del Captol de
la Su; Diversorum, segle xiv. estil modern.
Un escudet amb tres barres.
RA CION /ALIS
I
414 1335
Escut, 27 x 18 mm. Cera verda sobre cera natural. Barcelona,

Penja per cintes teixides amb fils blancs, grocs i verts, Arx. del Captol de la Su; Diversorum, segle xiv.
dun pergami que cont la definici de comptes atorgada
entre En Pere Agust, lloctinent de Racional de lInfant
Alfons, i N Arnau Ballester, escriv de raci. # Segellat
Un escudet amb tres barres.
ab lo segell pendent del dit offici. Datat a 5 doctubre

de 1324. MA I GISTER RACIO NALI S
I I I
1. Altre exemplar daquest segell lhavem vist en el mateix Ar- Penja per betes de cnem teixides amb fils blancs, ver-
xiu, empremtat amb cera verda, al dors dun albar atorgat per mells i verts, dun regoneixement o definici de comptes
En Felip de Boyl, Mestre racional de la Cort del senyor Rei, a En
atorgat per En P. March, maestre racional de la Cort
Pere March, tresorer, de mil cinc cents sous, per a pagar a En Ber-
nat de Serri, a qui li eren deguts. Segellat amb lo segell del dit del senyor Rei, a favor de N Arnau Balester, conseller
meu offici i datat a Barcelona, a 15 dabril (?) de 1323. i escriv de raci. Barcelona, 17 dagost de 1335.
VOLtM II 5
415 1342 - 1569
Sorts, escriv de lofici de racional, li eren deguts per ra
de son salari, dos mil sous baicelonesos per cada any.
Escut, 34 X 23 m
m Cera verda o negra en cera natural. Barcelona,
. Barcelona, 31 de desembre de 1493.
Arx. del Captol de la Su; Diversorum, segle xiv.
Un escudet en la part superior amb el senyal

de les barres, i ocupant tot el camp del segell la 417 1497 i 1520
llegenda Escut, 35x25 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni;
MA I GISTER RAC10 NAL / IS
I I
Un escudet amb tres barres, timbrat duna

Penja per betes blanques i blaves, dun pergam on
corona.
En Berenguer de Relat, conseller del Rei i Mestre Racio-
nal de la seva Cort, atorga a En Bernat des Jonquer, se-
cretari reial, albar de passament de comptes del temps
MA / GISTE / R ! RAC IONA LIS
I I
quel dit Jonquer era lloctinent de Protonotari i admi-

nistrador del dret dels segells, o sigui del 11 de juliol al
Empremtat amb cera verda i paper, al dors duna cer-
29 doctubre de 1385. Datat a 4 de juny de 1388 1 tificatria donada per En Francesc Despl, donzell, con-
.
seller reial i Mestre Racional, dun compte retut per En

Francesc Burgus, a enrera Procurador reial del regne
416 de Mallorques. Datada a Barcelona, a 24 de setembre
1493
de 1512 i.
Escut, 34 X 24 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni;
Escudet amb tres barres. 418 1539 i 1588
MA GISTER RAC 10 NAL IS

/ /
Escut, 50 x 34 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni;
/ I
Empremtat amb paper i cera negra, al dors duna

donada per NAndreu de Paguera, cavaller,
certificaci Escut amb tres barres, timbrat duna corona.
conseller reial i Mestre Racional, de qu a En Joan
MA I GISTE R I i RAC IONA LIS I I
1. Daquest segell nhem vist altres exemplars en el mateix Ar-

xiu Capitular de Barcelona i en el del Reial Patrimoni. En el primer, Empremtat amb cera verda i paper, al peu duna cer-
penjant de documents en pergam corresponents als anys 1342 i 1377, Mestre Racional En Francesc Gralla i Des-
tificatria del
i en el segon, empremtats en documents en paper, dels anys 1477,
pl, de qu En Joan Francesc Sorts, ajudant i coadju-
1555 i 1569.
Podria sser ques refers a aquest segell el segent document, tor extraordinari de dit ofici, ha servit des de 1 de
ques troba a lArxiu Capitular de Girona, Manuals de Miquel Pere, setembre de 1538 fins al 31 dagost de 1639. Datada a
i quens ha comunicat el nostre amic En Francesc Martorell diu Barcelona, a 31 dagost de 1539 2 .
aix:
Leonardus de Sors civis Barchinone, locumtenens magistri racio-
nalis curie domini regis, constituo procuratorem Bernardum Guillel-
mi de Lavanera mecum commorantem presentem, videlicet ad
protestandum et requirendum venerabili Raymundo a Vall filio 419 1591
venerabilis Raymundi Arnaldi quondam civis Barchinone et magis-
tri racionalis, incontinenti tradat et deliberet sigillum dicti officii et
Escut, 54 X 36 mm. Cera carmina.
Barcelona, Arx. Reial Patri-
moni; collecci sigillogrflca.
inde requirat instrumenta etc. comittens etc.
fieri
Testes venerabilis Matheus Solerii officii dicti magistri racionalis

et Benedictus de Reixaco scriptor Gerunde. Escut amb el senyal de les barres.
Actum Gerunde die dominica .xxu. dicti mensis septembris (1415).
Leonardus de Sors predictus confiteor et recognosco vobis venera-
Havem vist altre segell al mateix Arxiu,
exemplar daquest
bili Raymundo de Valle civi Barchinone filio honorabilis Raymundi 1
quondam magistri racionalis curie domini regis quod tradidistis et empremtat amb cera verda, dors dun document atorgat per En
al
deliberastis michi dicto nomine ad meam voluntatem quendam si- Guillem Snchez, cavaller, conceller e Coper del senyor Rey e Mes-
gillum ARGENTEUM CUM CATHENA ARGENTI, HABENTEM FORMAM tre racional de la sua Cort, certificant com a En Joan Sorts, es-
SCUTI, IN CAPITE CUIUS EST SIGNUM REGIUM ET INFERIUS DICTI SIGNI criv coadjutor de son ofici, li eren deguts, per ra de salari, 1,629
SUNT SCRIPTE LITTERE QUE SONANT PER HEC VERBA, MAGISTER RA- sous, 7 diners i obor, barcelonesos. Datat a Barcelona, a 31 de de-
cionalis, quoquidem slgnum erat interclusum intus quandam cap- sembre de 1497. Altre exemplar el veirem a lArxiu del Captol
siam corei ligatam cum cordulis et sigillatam cum quinqu sigillis de la Su dUrgell, empremtat amb paper i cera groga, en una
dicti officii, renuuciando facio presentem instrumentum et promitto lletra dirigidaa dit Captol per En Miquel Joan Gralla, cavaller, i
quod si quid in futurum vobis fieret aliquomodo promitto oppone- En Francesc Gralla i Despl, donzell fill seu, simul et insolidum
re, etc, et restituere omnia dampna etc. Mestres Racionals. Datada a Barcelona, a 25 de maig de 1520.
Testes venerabilis Andreas de Biura domicellus Matheus Solerii 2. A lArxiu municipal de Barcelona nhavem vist altre exem-
officii dicti magistri racionalis et Johannes deMagallo scutifer com- plar daquest segell, en un document atorgat per NAnton Vidal,
morans cum dicto venerabile Raymundo de Valle. cavaller e coadjutor ordinari en lo ofici de Mestre Racional. Datat
Actum Gerunde die lune .xxui. dicti monsis septembris (1415). a 26 de novembre de 1588.

INVENTARI 35

m:\a-i oiste i r \rac iona lis i / Empremtat amb paper i cera vermella, en una carta
dirigida per En Joan Curto, de Tortosa, a
Nicolau En
Empremtat amb cera carmina i paper, al dors duna Bernat, de de Mestre Racional, a Barcelona, en-
lofici
citaci feta a En Segimon Sol, notari reial de la ciu- viant-li un albar i prevenint-li que rebut que sia el vulla
tat de Girona, i altres, per En Gaspar de Vilanova i enfilar, ensems amb les altres cauteles de mos comptes .
Perves, bar de Perves, lloctinent en lofici de Mestre Datada a Tortosa, a 8 de juny de 1475.
Racional. Barcelona, 7 de juny de 1591 i.
420 1611-1670 PERE MARCH

Escut, 52 X35 mm. Cera groga. Arx. Cor. Arag; Consell d Arag.
(Escriv de Raci)
Llg. 354.
423 1303-1323
Escut amb quatre barres, timbrat duna corona. Quadrilobat, 16x16 mm. Cera negra.
Barcelona, Arx. Reial
Patrimoni; collecci sigillogrfica.
MA I GISTER RATIO NALIS I I
Empremtat amb cera groga i paper, en una certifica-

Un escudet amb tres barres, i rodejant lescut
ci lliurada per En
Pere de Vilanova i Perves, bar de la llegenda posada horitzontalment.
Perves, lloctinent en lofici de Mestre Racional, de qu
nos troba haver-se pagat cap partida per son salari a SCP TOR PORC 10IS
- - -
micer Joan Gallego, doctor del Reial Consell, per ra de

(Scriptor porcionis)
son crrec dadvocat fiscal, en el temps de son exercici.
Datada a 14 de juliol de 1611 2.
Empremtat amb cera negra, al dors dun manament

del Rei, fet per En Pere March a En P. Boyl, de que
421 1652 dongue a En G. Torroja, per a vestir, quatre canes i
mitja de biffa plana de Paris, e una penna genovesa e
collecci sigillogrflca. unes calces de negre de Narbona. Datat a Tortosa, a 10
de febrer de 1303, estil modern (any de lEncarna-
ci 1302) i.
Escut amb quatre barres timbrat duna corona.
MA I GISTER / RATIO I NALIS
Empremtat amb paper cera verda, al peu duna cer-

i G. GENOVS
tificaci lliurada Guillem Ramon de Moncada,
per En (Escriv de raci de lInfant NAlfons (Alfons III)
marqus dAytona i de la Puebla, comte dOssona i 424 1320
Mestre Racional, de que a En Miquel alba i de Vall-
gornera, Regent la Reial Tresoreria en el Principat de
Quadrilobat, 16 x 16 mm. Cera negra.
Barcelona, Arx. Reial
Patrimoni; collecci sigillogrflca.
Catalunya, se li devien, segons comptes presentats, 498
lliures i 10 sous. Madrid, 11 doctubre de 1652.
Un escudet amb quatre barres.
JOAN CURTO + S G SCRIPTOR PORCIONIS

( Delegat del Mestre Racional a Tortosa )
(
-f Sigillum G scriptor perdonis)
422 1475
Escut, 8x6 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni; Empremtat en una carta dEn G. Genovs, escriv de
collecci sigillogrflca. raci de lInfant Alfons, dirigida a En Francesc de Fer-
riol, dispenser del mateix Infant, trametent-li lorde
Un escudet amb dues barres. daquest de que entregui certa quantitat a N Arnau Mo-
rell, per quitances de bsties i menjar. Datat a Terol,
1. A lArxiu Municipal de Barcelona (Processos 1586-1599) hi a 29 de juny de 1320.

veirem un altre exemplar daquest segell en una certificat ria,
lliurada per dit Gaspar de Vilanova i Perves, amb data de 14 de
mar del mateix any 1591. 1. Daquest segell nhavem vist un altre exemplar en el mateix
2. Daquest mateix segell nhem vist exemplars en lArxiu del Arxiu, usat per En Despont, dirigint-se a nEn Pere March, Tre-
Reial Patrimoni, en documents do 1623 i 1670, i en lArxiu de la Co- sorer del Rei. Datat a 28 dabril de 1323 i empremtat amb cera
munitat de preveres de Sant Pere de Ripoll, un altre exemplar, verda al dors del document. Lexemplar que reprodum amb el
empremtat amb paper i cera vermella, al dors dun manament n. 423* i que s cl ms perfecte, se tcova en dit Arxiu, empremtat
dEn Guerau de Guardiola, lloctinent de Mestre Racional. Datat a amb cera verda, al dors dun document datat a Barcelona, a 4 de
27 doctubre de 1623. juny de 1305.
) )) .
favor de NExemeno de Gurrea, cambrer del Rei. Datat
A. BALLESTER
a Valncia, a 1 de novembre de 1349 1 .
( Escriv de raci )
425 1332
Quadrilobat amb oglves, 27 X 27 mm. Cera negra. Barcelona,

Arx. Reial Patrimoni; collecci sigillogrflca.
GUERAU A ESPLUGA
(Escriv de raci de lInfant En Joan (Joan I)
Escut amb tres barres, rodejat de motius dor-
428 1370
namentaci.
+ SIG1LLUM PORT 018 DOMINI REGIS
( + Sigillum Portionis Domini Regis Escut amb el senyal de les barres, molt borrs.
Empremtat amb cera negra, al dors duna carta de + S. SCRIPTORIS : PORCIONIS

NA. Ballester, escriv de raci, a En Felip de Boyl, tre-
sorer del senyor Rey, trametent-li un manament daquest
( + Sigillum Scriptoris porcionis
de que dongui a En Bernat des Coll, 150 sous per son

vestir de lany present. Datat a Tortosa, a 1 dabril
Empremtat amb cera verda, al dors duna notificaci
de 1332.
a En En Joan, duc de
P. Blan, dispenser del dit Infant
Girona i comte de Cervera, fent-lo sabedor de que a En
Lop de Lorbes, conseller del mateix Infant, li era deguda
certa quantitat per quitament de quatre bsties. Sarago-
G. CES CASES a, 12 de maig de 1370.
(Escriv de raci de lInfant En Pere (Pere III)
426 1335
Quadrilobat, 20 x 20 mm. Cera negra.

Barcelona, Arx. del Reial PERE DE MARGENS
Patrimoni; collecci Bigillogrflca. (Escriv de raci)
429 1374
Un cercle format per quatre ogives rodeja un Rod, 16 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni;
escut amb tres barres. colleoei sigillogrflca.
+ SCPTOR PORCIIS Escut amb tres barres.
( + Scriptor porcionis)
+ S. SCRITORI PORCI ON .
Empremtat amb cera negra, al dors dun manament ( + Sigillum scriptori porcionis
dEn G. es Cases, escriv de raci de lInfant En Pere,
a En Pero Jord Dorries, dispenser del dit Infant, per a Al revers dun manament fet per En Pere de Margens,
que dongui a NEsteve Rigau, aguatzil, vuitanta sous de part del Rei, a En Jacme Conesa, Protonotari, perqu
barcelonesos per son vestir. Taraona, 1 dabril de 1335. dongui a En Domingo Borrs, escriv, per son vestir de
lany present, 300 sous barcelonesos. Datat a Barcelona,
a 1 dabril de 1374.
PERE DES BOSCH

( Escriv de raci )
BERNAT BU0T
427 1349 i 1357 (Escriv de raci)
Quadrilobat, 20 x 20 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. del Reial 430 1376
Rod, 16 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. Reial Patrimoni;
Un escudet amb tres barres; dibuix molt sem-
blant al precedent n. 426. Escudet amb tres barres.
+ SCPTOR POR.. OIS 1.Altre exemplar daquest segell lhavem vist en lArxiu del Ca-
( + Scriptor porcionis ) ptol de laSu de Barcelona, empremtat en una carta del mateix
Pere des Bosch dirigida a En Bernat dOlzinelles, manifestant-li
les quantitats que li eren degudes a En Mateu Adri. Datada a
Al dors dun albar atorgat per En Pere des Bosch a Saragoa, a 16 de maig de 1357.
.
INVENTARI 37
. . 1 ESCR1T0RI PORCIONI. .
deputat a reebre los emoluments dels fets fiscals esdeve-
nidors en la Cort del Sr. Duc, per ra de loffici de la
Empremtat amb cera negra, al dors dun albar ator- Governaci general, certificant com En Bernat Dalpicat,
gat per favor dEn Domingo Borrs,
En Bernat Buot a contnuament ab la Cort delSr. Duc
vice-canceller, s estat
escriv del senyor Rei, de 2,640 sous barcelonesos que se e en servir daquella del l.er de setembre de lany passat,
tro per tot lo darrer dia del mes de febrer apres sigent.
li deuen per sa quitana i la de dues bsties. Datat a
Barcelona, a 29 de febrer de 1376. Barcelona, 28 de febrer de 1391.
PERE A COSTA RAMON FIVELLER

(EsorivA de raci)
( Escriv de raci de lInfant En Joan (Joan I)
431 484 1399-1405
1380
Rod, 18 mm. Cera negra. Barcelona, Ari. del Reial Patrimoni;

Rod, 20 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;
colleocl siglllogrflca.
Un escudet amb tres barres. Escut en losange amb el senyal de les barres,
dintre dun quadrilobat.
+ S SCRIPTOR1S *.
PORCIONIS
+ SCRIPTOR * PORCIONIS * DOMINI * REOIS
1
En un Pere a Costa a favor

albar atorgat per En
dEn Jaume de Cap de Bou, escriv de la dispenseria del En una carta dEn Ramon Fiveller, escriv de raci
dessusdit Infant, per 630 sous barcelonesos que se li del senyor Rei, a En Joan des Pla, tresorer reial, fent-lo
deuen per quitana sua i de dues bsties. Manresa, 31 sabedor de que ha notat a En Joan Goterri, porter reial
dagost de 1380. de maa, 120 sous barcelonesos. Datada a Valncia, a 30
de novembre de 1402 J .
GUERAU DE VILATORTA
(EsorivA de raci de la Infanta Dona Violant, Duquessa ANDREU GUARDIOLA
de Cervera)
(EsorivA de raci)
432 1384 435 1415
Rod (f ), 19 mm. Cera negra.
(I).
Barcelona. Arx. del Reial Patri-
Rod, 23 min Cera verda.
. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni
Escut en losange amb el senyal de les barres.

Dibuix molt semblant al precedent n. 434.
Llegenda destruda.
Llegenda borrosa.
Empremtat amb cera negra, al dors dun albar, datat
en el monestir de Pedralbes, a 22 de juliol de 1384.
Empremtat amb cera verda, al dors duna certificaci
lliurada per dit escriv a En Ramon avall, Mestre Ra-
cional de la Cort del Rei, referent a les pesses dargent,
del Prncep, que shavien dat, en penyora, a diversos
JAUME DES COLL mercaders de Valncia. Datada a 19 dagost de 1415.
(EsorivA de raci)
433 1391
Lobnlat, 22 X 22 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. del Reial Pa- PERE MART
trimoni; collecci sigillogrflca.
(EsorivA de raci)

436 1438 (?)
Rod, 23 mm. Cera verda.

Arx. Cor. Arag; Cartes reials.
Alfons IV.
. . . criptoris porc ois
: : dni : ducis
MOTIS A B
Escut en losange a senyal de les barres, rode-
(Scriptoris porcionis omini ducis Montis Albi) (?)
jat per un cercle format per lbuls.
Al dors duna certificaci que En Jaume des Coll, es-

1. En el mateix Arxiu hi havem trobat altres tres exemplars
criv de raci de casa del senyor Duc de Montblanc, fa
daquest segell, empremtats amb cera verda, en doouments do
a En Jordi Planella, de lofici de la Tresoreria reial, 1399, 1403 i 1405.
S\ SCRIPT. . PORC 1018 \ DOM 9 DNI !
JOAN CERDA
regs : (Regent la Tresoreria reial)
( Sigillum scriptoris porcionis domus domini Regis

439 1433
)

Barcelona, Arx. del Reial Patri
Empremtat amb cera verda i paper, al dors duna
lletra de dit escriv a En Pere Ram, Protonotari del Rei
Escut en losange, a senyal de les barres.
i tinent els seus segells. Datada a Valncia, a 12 dabril
de 14 ... gesimo octavo. Llegenda borrosa.
Empremtat sobre paper i cera vermeall, en una carta

dEn Joan Cerd, regent la Tresoreria Reial, per En
Bernat Sirvent, tresorer absent, dirigida a nEn Galcer
ANTONI DE MURA de Requesens, Batlle general de Catalunya, donant-li
(EscrivA de raci de la reina Dona Maria) llicncia perqu en el compte que ha de donar de son
437 1446 ofici posi en data 120 lliures, que de manament del Rei
Rod, 25 min. Cera verda. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni ha desps en obres del palau reial de Barcelona en co-
collecci sigillogrflca. brir una casa cremada y fer un terrer per a jugar a ba-
llesta. Datada a Palerm, a 17 de setembre de 1433.
Dibuix molt semblant al precedent n. 436,

per de major tamany.
MANUEL BOU
SCPT MARIA .. .IE. (EscrivA de raci)
440 1454
Empremtat amb cera verda paper, en una lletra del

i
dit escriv de raci a Mateu Pinades, tresorer reial, fent-li
saber o que era degut a En Joan de Menargues, agutzil
de la casa de la Reina. Datada a Barcelona, a 31 de Escut amb el senyal de les barres.
desembre de 1446. Llegenda borrosa.
Empremtat amb cera i paper, en una notificaci del

dit escriv a En Ferran de Trogillo, Tresorer general de
BERENGUER DES CORTEY lInfant En
Ferran, fill de Joan II i Governador general
dArag de Siclia, manifestant-li que a En Mart de
i
( Regent la Tresoreria de la reina)
Liag, argenter de cuyna de casa del dit Infant, li eren
438 1390
deguts 204 sous i 8 diners per serveis que li havia pres-
Rod, 20 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni; tat. Datada a Saragoa, a 31 de desembre de 1454.
Escut el senyal del qual no es pot descriure per

ALFONS DOBIDUS
aparixer borrs; rodeja lescut un quadrilobat. (EscrivA de raci)
441 1466
+ DEL REGENT LA TRESORARIA D LA Rod, 22 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni
SEN10A R collecci sigillogrflca.
( + Del regent la tresoraria de la seniora reina)

Escut en losange, amb quatre barres.
Empremtat amb cera negra, al dors dun albar ator- ALF9 DBID9 S \ PORC
gat per En Berenguer des Cortey, Regent la Tresoreria (Alfonsus Dobidus scriptor porcionis )
de la senyora Reina, a favor dEn Mart de Luano,

mer de la ciutat de Jaca, de 50 florins dor que ha rebut Empremtat amb paper i cera negra, al dors duna
dels diners jprovinents dels drets i emoluments del me- carta dirigida al Mestre Racional. Vich, 25 de gener
rinat. Brcelona, 27 de febrer de 1390. de 1466.
INVENTARI 39
SEXTA SRIE - BATLLIA GENERAL DE CATALUNYA
de peu per contrastar als grans gosaments e asseiaments

BATLLIA GENERAL DE CATALUNYA del Rey de Castella, qui iniquament e sens tota rao ses
442 13 5o
esforat e sesfora dampnificar e esvahir los dits reg-
nes Datada a Girona, a 2 de desembre de 1356 b
Rod, 37 mm. Cera vermella. Vich, Arx. de Casa Clariana.
Escut amb el senyal de les barres, rodejat de 444 1434

flors.
Rod, 25 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri
+ S OFICI CATALONIE
Escut en forma de cair amb el senyal de les
Empremtat amb cera vermella, al dors duna lletra barres; rodeja lescut un cercle lobulat.
dEn Pere a Costa, conseller del Rei i son Batlle gene- Llegenda borrosa.
ral de Catalunya, dirigida al lloctinent de Batlle de la
ciutat de Vich. Datada a Barcelona, a 6 de setembre
Empremtat amb cera vermella i paper, al peu dun
de 1350.
preg dEn Galceran de Requesens, cavaller, conseller
reial i Batlle general de Catalunya, pregonat a 29 de
maig de 1434.
44B 1356-1404
Rod, 33 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri-

445 1456
Rod (?), 16 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. de la Cria
Eclesistica.
Escut amb les barres, rodejat de ramatges flo-
rejats.
Escut en losange o cair, amb el senyal de les
barres.
+ : s : ofici : baivlie : generalis :

Llegenda destruda.
CATALONIE \
Al peu dun albar atorgat per En Jaume Caneller,

regent la Batllia general de Catalunya, a favor dEn
Empremtat amb cera vermella, al dors duna carta Pere Nebot, argenter, ciutad de Barcelona, dun censal
a Costa, dirigida a En Joan de dotze diners que pagava al Rei per laigua de la
del Batlle general Pere
Porter, Batlle de Besal, encomanant-li que per tota la
Sotsvegueria i demani cobri de tots
Batllia de Besal, i
1. Altre exemplar daquest segell lhavem vist en el mateix Ar-
xiu,tamb amb cera vermella, al dors dun document de 29 doc-
els homens de Esgleya e de aloers e de missatges qui es-
tubre de 1360; ax com nhavem vist un altre en lArxiu del Captol
tiguen ab senyors, e de tots altres, qui no haien contri- de la Su de Barcelona, ai dors dun albar a favor dEn P. Feliu,
but ab aquells qui fan e son tenguts fer ost al senyor prevere, rector de la Capella de les onze mil Verges, de la pensi
iey, que paguin de cascun alberch, e de cascun missat- dun cens per la concessi del forn de la Plaa Nova, datat a 15 de
juliol de 1392; i el trobem encara usat en 1404, en una certificaci
ge, vint sous barcelonesos, per a socrrer el Rei (Pere III)
donada per En Bernat Serra, conseller del Rei i Batlle general de
ques trobava a les fronteres dels regnes dArag i de Catalunya, al Batlle general del Regne de Valncia, als 24 de setem-
Valncia ab grans companyes de homens de cavall e bre de dit any. (Arxiu del Reial Patrimoni, collecci sigillogrflca).
40 SIGILLOGR AFlA CATALANA
* font del sperver del puig de Montjuhic. Datat a Bar-
celona, a 15 de mar de 1456 i. 449 1592
Escut de forma ovalada, amb quatre barres,

446 1460
timbrat duna corona reial i rodejat de motius
Oval, 13 x 11 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri-
moni; collecci sigillogrflca. ornamentals.
No porta llegenda.
Escut en forma de cair, amb tres barres.
No porta llegenda.
Empremtat amb hstia vermella, en una carta dEn
J oan Icart, Batlle general de Catalunya, al Rei, manifes-
tant-li que en de la vila de Pals hi ha un beni-
lesglesia
Empremtat amb paper i cera vermella, al peu dun fet sots invocaci de Nostra Senyora, vagant, del qual
albar atorgat per En Pere Bartomeu Valls, lloctinent era el Rei patr, i prega a aquest que confirmi la no-
de Batlle general de Catalunya, a favor dEnPere Serra, minaci que ha fet dEn Jaume Onate per a ocupar dita
mercader, ciutad de Barcelona. Datat a 17 doctubre vagant. Datada a Barcelona, a 11 de gener de 1592.
de 1460.
1614
447
mm. Arx.
1465 i 1467
Oval, 29/ 23 Cor. Arag; Consell dArag. Llg. 355.
Shi nota alguna petita diferncia en la corona i
Un escut en forma de cair o losange amb tres
en la ornamentaci de lescut.
barres.
La llegenda borrosa.
legalitzaci de firmes de notaiis. Datada a 12 dabril

Empremtat amb cera vermella i paper, al peu duna de 1614.
crida o preg fet per En Joan Sallent, regent lofici de
la Batllia general de Catalunya, als flaquers, forners, se-
molers i bescuiters, per a que no molguin farina sin en
els molins reials. Datat a 8 dabril de 1467 2. 451 1592-1659
Rod, 57 mm. Cera vermella. Barcelona. Arx. del Reial Patri-

448 1497 Escut amb cartela, timbrat duna corona.

Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri- Porta per senyal 4 barres.
SIGILLVM BAIVLIAE GENERALIS
Escut en forma de cair, portant per senyal CATHALONIAE
tres barres.
No t llegenda. Empremtat amb cera vermella i paper, al dors duna
llicncia que concedeix En Lluis de Monsuar, Batlle ge-
neral i procurador dels feus reials de Catalunya, a En
Empremtet sobre paper i cera vermella, al peu dun
Didac Ros, patr de barca i ciutad de Barcelona, per-
albar atorgat per En Joan arriera, cavaller, conseller
qu pugui treure i carregar en la platja de Tortosa
del senyor Rei, e per lo dit senyor batlle general de
600 quintais de pega, per apoitar a la ciutat de Barce-
Catalunya, a favor dEn Pere Serra, mercader. Datat a
lona o altres llocs del Principat de Catalunya. Datada a
29 doctubre de 1625. La indicaci del segell s com se-
gueix: sagellades ab lo sagell maior y comu del offci de
1. Aquest segell i els tros segents devien servir per a segellar al- dita Ballia general i.
barans, com apar indicar-ho son mdol tant redut.

2. En el mateix Arxiu nhi ha un altre exemplar, empremtat amb
cera vermella, al peu dun albar atorgat per NArnau Fonolleda, 1. En el mateix Arxiu del Reial Patrimoni, en el dHisenda i en
Batlle general de Catalunya, a favor dEn Pere Serra. Datat a 4 de el de laCorona dArag, respectivament, hi hem vist exemplars
maig de 1466. iguals, en documents de 1592, 1615 i 1659.
INVENTARI 41
452 1591-1653
1
REIAL INTENDNCIA
Rod, 22 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Consell dArag;
llig. 305. I BATLLIA GENERAL DE CATALUNYA
455 . 1815
Escut que porta per senyal quatre barres.
No t llegenda.
Escut timbrat duna corona, amb el senyal de

Empremtat amb cera vermella i paper, en una carta les barres.
dEn Berenguer dOms i de Santa Pau, al Rei, recoma-
nant-li els serveis dEn Miquel Garcia en lofici de Re-
ceptor de la Batllia; datada a 13 de setembre de 1653 .
+ REAL YNTENDENCIA Y BAYL1A
GENERAL DE CATALUA .
45R Empremtat amb paper i hstia vermella, al peu dun

1687
ban donat per ). Josep dAnsa, del Consell de S. M.,
Barcelona, Arx. del Reial Patri' Subsecretari, Intendent general de lExrcit i Principat
moni; collecci sigillogrfica.
de Catalunya, Jutge subdelegat de Rendes, de la de Cor-
reus i President del Consolat i Reial Junta de Comer.
Escut en forma de cartela, timbrat duna co- Datat a Barcelona, a 18 de desembre de 1815.
rona, amb el senyal de les barres.
SIG REG CON B G CATHAL
REIAL INTENDNCIA DE LEXRCIT

(Sigllum regice contadurice Baiulice Cathalonice
I PRINCIPAT DE CATALUNYA
(?) (?) gene.ro.lis )
Empremtat amb paper i cera vermella, al peu dun

456 1818 j 183 4
memorial de la confitura que lo Magnifich Receptor de Rod, 47 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
la Batllia General dona al Molt Illustre Sr. Batlle Gene-
ral y demes persones
devall escrites, per adealas del Tor- Escut quasi igual al del segell precedent n. 455.
neig ordinari de la Confraria de St. Jordi, any 1687.
Diu al final: i Queda Registrat en lo llibre de Memorials + REAL YNTENDENCIA DEL EX TO
de la B. G. de Catalunya. Y PRINCIPADO DE CATALUA .

edicte de D. Joan Bta. dErro, Intendent general de
A 1750 i 1803
lExrcit i Principat de Catalunya. Datat a 11 de febrer
Rod, 42 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. de 1818 i.
Escut amb quatre barres, timbrat duna corona

i rodejat de motius ornamentals destil barroc.
RATLLIA GENERAL DEL REIAL
SIGILLVM BAIVLIjE GENERALIS
PATRIMONI DE CATALUNYA
CATHALON1AE
4o7 1842
Rod, 48 mm. Valls, Collecci dEn Fidel de Moragas.

Empremtat amb hstia groga, al peu dun edicte de
D. Josep de Contamina, Intendent general de lExrcit i Escut amb quatre barres, timbrat duna corona.
Principat de Catalunya. Datat a Barcelona, a 17 de ju-
liol de 1750 2 .
+ BAYLIA GENERAL DEL REAL PATRIMO-
NIO DE CATALUftA.
1. Altre exemplar se troba en el mateix Arxiu (Consell dArag,
Llig. 342), en una carta del Batlle En Joan Icart al Rei, donant-li
compte de la solicitut dEn Geroni Viia per a regar amb laigua del Empremtat amb hstia vermella, al peu dun certifi-
Rec comtal. Datada a 26 de febrer de 1591. cat de 18 de maig de 1842.

2.En el mateix Arxiu (Llig. 123, St. Felip Neri), hi hem vist un
altreexemplar daquest segell, en el nomenament que fa D. Blai
dAranza y Doyle, Intendent general de lExrcit i Principat de 1. Altre exemplar lhem vist en el mateix Arxiu, en un certificat
Catalunya, de Joan Comellas i Campany per a Batlle daiges, lliurat perD. Marin Llobet i Vaixeras, escriv major de dita In-
de Castellbisbal. Datat a Barcelona, a 29 de mar de 1803. tendncia. Datat a 17 dagost de 1834.
Volum II 6
CONTADURIA DEL REIAL PATRIMONI LLOCTINENT DEL RATLLE GENERAL
DE CATALUNYA EN LA CIUTAT I VEGUERIA DE TOR-
458 1840 TOSA I ARQUERISRAT I VEGUERIA
Rod, 48 mm. Valls, Collecci dEn Fidel de Moragas. DE TARRAGONA
460 U2S
Escut amb quatre barres, collocat en una car- Rod, 27 mm. Cera vermella.
-
Barcelona, Arx. del Reial
-

tela i timbrat duna corona.
Escut amb el senyal de les barres, rodejat dun

* CONTADURIA DEL REAL PATRIMONIO quadrilobat.
DE CATALUNA .
Empremtat amb cera vermella, al dors duna certifica-

ci donada a En P. Becet, doctor en dret i Batlle gene-
Empremtat amb hstia vermella, al peu dun certifi-
ral de Catalunya, per En Joan Dauo, lloctinent del Bat-
cat autoritzat per En Just Ximenes de Cisneros, Oficial
lle general en dites ciutats i vegueries, de haver atorgat
l.er de dita Contaduria. Datat a 6 de juny de 1840.
llicncia a X Anton i Vidal, patr de barca, per a carre-
gar en Tortosa certa quantitat de forment, que portava
a Barcelona. Datada a Tortosa, a 28 dabril de 1428.
LLOCTINENCIA DE LA BATLLIA
LLOCTINENCIA DEL RATLLE GENE-
GENERAL DE CATALUNYA
459 1443-1550
RAL DE CATALUNYA EN LA CIUTAT,
Rod, 52 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; collecci
RATLLIA I VEGUERIA DE GIRONA
sigillogrfica. 461 1676
Rod, 25 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; llig. 529.
Escut en cair o losange amb quatre barres, Escut timbrat duna corona, amb el senyal de
rodejat de lbuls i altres motius dornamen- les barres.
taci. No porta llegenda.
SIGILLVM LOCVMTENENCIE BAIVLIE \ \

Empremtat amb
hstia vermella i paper, en una cer-
CENERALIS CATHALONIE ! !
dEn Joan Carreres, Lloctinent de Batlle ge-
tificatria
neral de Catalunya en la ciutat, batllia i vegueria de
Girona, dexercir crrec de notari pblic i escriv de dita
Penja per cintes de seda groga i vermella, dun perga-
lloctinncia, En Salvi Regordosa. Datada a 23 de juliol
mi en qu En Berenguer Marti, Lloctinent general del
de 1676.
Batlle general de Catalunya, concedeix llicncia als Con-
sellers de Barcelona, per a construir una botiga al peu de
la torra Gonguera, de la muralla antiga de la plaa del
Blat, a fi de cobrar-hi el dret del cabassatge i del car-
COLLlDOR DEL DRET DEL BATLLE
b, i la imposici del blat ques conduia per terra a la GENERAL A ROSES
ciutat. Datat a 26 doctubre de 1468. El segell shi con- 462 1433
signa amb
aquesta frmula: In cuius rei testimonium Escut, 14 X 10 mm. Cera vermella.
Barcelona, Arx. del Reia
presentem fieri jussimus sigillo dicti nostri officii comu- Patrimoni; collecci sigillogrfica.
nitam i.
Les lletres de la llegenda en minscules gti-
1. En el mateix Arxiu nhavem vist un altre exemplar penjant
dun document de lany 1446, i en lArxiu municipal de Barce-
ques i dos estrelles, una a cada costat.
lona (Processos), nhi ha un altre de molt borrs, empremtat amb
paper i cera vermella, en una carta dirigida pel Batlle En Joan
RO I * S *1 ES
de Corbera a En Pere de Fontcuberta, domiciliat en la Vegueria
del Rossell, donant -li trellat duna lletra de la reina Dona Maria i Empremtat amb paper i cera vermella, al peu duna
requerint-lo perqu es presenti a la Cort de la Batllia, datada all
certificaci de qu En Ramon Bosch de Castell havia
de maig de 1443. Amb el n. 459 a publiquem un altre exemplar
daquest segell, perqu ve a completar el que havem descrit, i lhem
trams en el port de Roses, per En Miquel Terre de Co-
trobat a lArx. de la Corona dArag (llig. Mallorca, 1550, del Con- lliure, dues botes de vin blanch . Datada a 23 doc-
sell dArag), en un document datat a 19 dagost de 1550. tubre de 1433.
.
INVE NTARI 43
Empremtat amb paper cera vermella, en una

TAULA DEL COLLIDOR DEL DRET DEL i
caci dirigida als collidors de Tortosa, de qu En

certifi-
Carrs
RATLLE GENERAL A TORROELLA DE ha pagat el dret pertanyent a dita lleuda. Datada a 26
de juny de 1471. Segellat ab lo segel acostumat de la
MONTGR Taula
Escut, 14 x 10 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial

Patrimoni; colleoci sigillogrfica.
Ocupa tot el camp de lescut la llegenda, que TAULA DEL COLLIDOR DEL DRET DE
diu en minscules gtiques: LA LLEUDA EN LA CIUTAT I TERME
TO ROE LLA
I I DE TORTOSA
Empremtat amb paper i cera vermella, al peu dun
certificat dirigit als collidors del mateix dret a Barcelo- Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri'
En
Pere Feliu, patr de llagut, ha descarregat moni; collecci sigillogrfica.
na, de qu
un quintar de sofre, amb data de 31 dagost de 1428.
Segelat ab lo sagell de la Taula. Escut en losange, amb tres barres.
S. D LA LEDA D TORTOSA
TAULA DEL COLLIDOR DE LA LLEUDA
EN LA CIUTAT I CAMP DE TARRAGONA Empremtat amb paper i cera vermella, en una certifi-
caci donada per En Miquel Lltzer, collidor del dit dret

464 1471
per En Berenguer Albert, arrendador de dita lleuda, i di-
Rod, 15 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri- rigida al Batlle general de Catalunya, de qu Joan Ta-
larn, patr de barca, ha carregat, per a portar a Barce-
lona, nou cafos i mig de forment i un costal de su.
Escut partit; a la dreta, les barres, i a les-
Datada a Tortosa, a 29 de setembre de 1428 i segellat
querra, senyal de Siclia. ab lo segell de la Taula, acostumat.
%
44 SIGILLOGR AE A CATALANA
SPTIMA SRIE - BATLLIES REIALS
CORT DEL BATLLE DARGILERS privilegiatis et quod adhuc cessant sub modo predicto. Et
in testimonium predictorum presentem litteram sigillo nos-
466 1429
tri officii pendenti duximus sigillandam. Barcelona, 2 de
Barcelona, Arx. del Reial Patri- juny de 1306 1.
moni; eollecci sigillogrfica.
Escut amb les quatre barres.

468 1614
+ SAGEL DE LA CORT DARGILES
: \ * : Rod; 44 mm. Cera vermella. Collecci de lautor.
Empremtat amb i paper, en una certi-

cera vermella Les mateixes representaci i llegenda quel pre-
ficaci dirigida Mestre Racional de la Cort del Rei
al
cedent; sols el tamany o mdol es quelcom major
dArag i lliurada per En Gruillem Bertret, lloctinent
dEn Guillem Not, batlle del lloc dArgilers ( Argileriis), i les lletres de la llegenda estan ms espaiades,
de qu NHonorat Taper i En Pere Ofibe, batxiller en notant-shi tamb altres petites diferncies.
lleis, en el trienni passat foren jutges de dit lloc i el dit ofici
tingueren i regiren personalment. Datada a Argilers, a 12

de desembre de 1429, et sigillo nostre curie roboratas.
requesta dEn Jaume Canyet, regent la batllia de Barce-
lona, al batlle de la parrquia i terme de Sardanyola, en
mrits d una demanda dinters particular. Barcelona,
27 de maig de 1614 2.
BATLLE REIAL DE BARCELONA
467 1306
Rod, 40 mm. Cera vermella sobre cera bruna. Arx. Cor. Arag;
CORT DEL BATLLE DE BERGA.
En el fons del segell sis barres, i en el centre,
469 1432
tallant-les, un quadrilobat que rodeja una creu Rod, 36 mm. Cera vermella. Su dUrgell, Arx. del Captol
de la Su.
grega.
+ : s : baiuli : in b [a rchn on a p] dno :

Escut amb tres barres, tancat dintre dun po-
REG : COMIT BARCHN \
lgon.
( + Siglum Baiuli in Barchinona pro domino rege comit

SIGILLUM CURIE DOMINI REGIS
Barchimme.)
Penja per cintes de seda groga i vermella, dun per- Empremtat amb cera vermella, al dors dunes lletres
gam en qu En Tomas Grony, batlle de Barcelona, pro dEn Lluis de Puig, batlle reial de la vila de Berga, di-
Ilustrissimo domino rege Aragonum, certifica a requesta
dels Consellers de la ciutat, quod Episcopus, Capitulum, manament de Jaume II, el 4 de
1. Aquest segell fou creat per
Canonici, Collegia, Conventus, Rectores et Clerus, civitatis maig de 1302 apndix n. XI.) En dit manament
(vegis vol. I, 148
Barchinone cessant a divinis et cessaverunt a fine mensis se prev que la llegenda digui: pro domino rege Aragonum comit
barchinone, per segurament per manca despai, al gravar el segell,
Junii, anni Domini millessimi ccc quarti. Ita quod ab illo
se suprim elmot Aragonum.
tempore citra non fuerunt divina officia celebrata in dicta 2.Aquest exemplar demostra quel segell del batlle de Barcelona
civitate nisi clausis januis. exceptis tamen diebus a jure no vari de forma en el transcurs de molts anys.
INVENTARI 45
rigides a En Joan Pallerols, Ardiaca de Solsona, i a Empremtat amb cera vermella i paper, al dors duna
N Antoni de Peguera, canonges dUrgell, sobre causa pen- lletradEn Pere Guardiola, batlle reial de la vila de Cal-
dent. Datades a Berga, a 28 de juliol de 1432. des de Montbuy, trametent una plica de testimonis a
Lloren dArronis, ciutad honrat de Barcelona i regent
la Vegueria daquesta ciutat, Igualada, Valls, Moy i
Moyans. Datada a Caldes, el 7 de juliol de 1654.

CORT DEL BATLLE DE CALDES
DE MONTBUY
470 BATLLE DE CALONBE
Kod, 39 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; 474 1469
Rod, 16 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri'
Escut amb cinc barres.
Escut amb dues barres.

MONTE BOUINO
No porta llegenda.
Empremtat amb paper i cera vermella, al dors duna
carta dEn Bernat Joan, batlle de la vila de Caldes de Empremtat amb cera vermella, al dors dun trasllat
Montbuy, dirigida als Consellers de Barcelona, i datada delscomptes corresponents al temps en qu En Salvador
en dita vila a 21 de febrer de 1446. Mercader ha exercit el crrec de batlle de Calonge, tra-
ms al Mestre Racional pel notari de dit lloc, en 2 de se-
tembre de 1469, clos i segellat pel dit batlle.
471 1540
Rod. 26 mm. Cera natural. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda

Documents de Sant Cugat del Valls. CORT DEL BATLLE DE CARDEDEU,
Dintre dun cercle format per lbuls, una cal-
SANT PERE DE VILAMAJOR, ALFOU
dera. I SANTA SUSANNA
Llegenda destruda. <5 1590-1597

Empremtat amb cera natural, al dors dun requiriment Cartes comunes originals, 1590, fol. 139.
dirigit per En Bernat Pasqual, batlle reial de la vila i

terme de Caldes de Montbuy al batlle de Sant Cugat del Escut amb cinc barres i en sa part superior
Valls. Datat en dita vila, a 24 de novembre de 1540.
un card; timbrat per una corona.
No porta llegenda.
1545 Empremtat amb cera vermella i paper, en una carta

Rod, 17 mm. Cera vermella. La Garriga, Arx. de can Tarrs. dels Jurats de la vila de Santa Maria de Cardedeu als
Consellers de Barcelona, comunicant-els- hi noves de pesta.
Datada en dita vila. als 16 de juny de 1590 i.
Escut en losange, amb el senyal de la ciutat
de Barcelona o sigui la creu i les barres.
Empremtat en cera vermella i paper, al dors dun re- 476 1611

quiriment fet per En Gabriel Orriols, batlle reial de la Rod, 26 mm. Cera vermella. Collecci de lautor.
vila i terme de Caldes de Montbuy, al batlle de La Ga-
rriga. Datat a 18 de febrer de 1545.
Escut que porta per senyal cinc barres.
Empremtat amb cera vermella i paper, en un docu-

473 1654 ment datat en 1611.

Rod, 27 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Pliques de testi-
monis del Collegi dAdroguers Llibre 5, 1648 a 1659.
1. Amb tot que la carta la sotscriuen els Jurats de la vila, el se-
com ho comprova el veurel usat pel batlle de
gell s el del batlle,
Escut amb cinc barres, timbrat duna corona. en diversos documents, entre altres, en un de datat a Sant
dits llocs
Pere de Vilamajor en 1597, la impromta del qual forma part de nos-
No porta llegenda. tra collecci.
46 SIGILLO GRAFIA CATALANA
de Cervera. Datada en dita ciutat, a 22 de ge-
CORT DE LA BATLLIA la ciutat
ner de 1820 t.
DE CASTELLTERSOL
477 1600

BATLLIA DE COLLIURE
Escut amb cinc barres. 481 1358-1409

Barcelona, Arx. del Reial Patri
TRI TERCIOLIS moni; collecci sigillogrfica.
Empremtat amb paper i hstia vermella, en un docu- Escut amb quatre barres. Dessota de lescut
ment de 1600. dos castells posats sobre ones marines.
+ : S : CURIE \ CAU.. LIBERI

.
BTLLIA DE CERVERA
478 Empremtat amb cera vermella, al dors dun albar
1607 i 1638
atorgat per En
Francesc Reds, batlle de Colliure, a En
Rod, 45 mm. Collecci de lautor. Berenguer Gras, patr de nau, de nou gerres de sab
quatre feixos de baldrons (?), una saca de llana i libans
Escut amb cinc barres, timbrat duna corona. que va descarregar en el port de dita vila. Datat a 16
Dessota de lescut un crvol doctubre de 1358 2 .
(?).
No porta llegenda.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en documents 482 1428

de 1607 i 1638. Rod, 50 mm. Cera vermella.
Barcelona, Arx. del Reial Patri-
479 Representaci molt semblant a lanterior, no-

1815
tant-se algunes diferncies, particularment en la
forma i proporcions dels castells.
Escut amb el senyal de les barres i dessota un Llegenda borrosa.

crvol.
Empremtat amb cera vermella, al dors duna certifica-
SIG1LLVM CVRIE BAIVLIE CERVAR1E ci de descarregament de nau, dirigida al batlle de Bar-

celona i lliurada per En Bernat Alany, lloctinent de
lhonorable En Berenguer dOms, cavaller, cari i batlle
Empremtat amb hstia vermella i paper h
de la vila de Colliure, amb data de 2 de setembre
de 1428.
480 1820

CORT DEL BATLLE DEL CASTELL
Escut timbrat duna corona, portant per senyal DE CUBELLES
quatre barres i en primer terme un crvol.
483 1345
Rod, 32 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. de la Mensa Epis-

copal. Documents de Sant Pere de Ribes.
S1G1LLUM CURIAE BAJULIAE GERVARIAE
Empremtat amb hstia vermella i paper, en uua certi- En el camp del segell, set barres, i en
fons del
ficaci lliurada per lescriv del jutjat reial ordinari de primer terme un escut, el senyal del qual apa-
reix borrs..
1. No podem fixar la data daquest segell, desprs del docu-
ment on anava empremtat; nhem vist, per, un altre exemplar
en lArxiu Provincial dHisenda (ilig. Penas de Cmara), emprem- 1. Tamb daquest segell creiem que s anterior a aquesta data.
tat amb hstia vermella i paper, en una certificaci lliurada per En 2. En el mateix Arxiu nhavem vist altres exemplars, i entre ells
Josep Antoni Tasson, escriv del Juzgado Real Ordinario de la ciu- un dempremtat tamb amb cera vermella, en un document datat a
tat de Cervera, datada a 25 de febrer de 1815. Creiem que aquest 12 dagost de 1409, amb el qual En Francesc de Senvicents, batlle
segell, pel seu istil, s molt anterior a lany 1815 essent possible que de Colliure, notifica que Bernat Casaldana ha carregat, amb sa lli-
pertanyi al segle xvn o principis del xvm. cncia, 54 quintar de ferre, per a descarregar-los a Barcelona.
INVENTARI 47
URIE BAIVLI
! : CASTRI \ del camper, dintre dun quadrilobat que talla
CUBELLIS ! dites barres, un ocell, gralla (?).
(+ Sigillum curie baiuli castri Cubellis ) (?)

* s : cvrie baivli granvllariorvm
: : :
En cera vermella, al dors duna lletra dEn Felip de

Carmen, batlle reial del castell de Cubelles, dirigida al
Empremtat amb cera vermella i paper, en una lletra
batlle del bisbe de Barcelona, en el castell de Ribes, o
de reclam instada contra En Pere Vinyals, de la parr-
a son lloctinent, notificant-li que G. Orenga, Jacme de quia de La Garriga, per mitj del batlle de Granollers;
Muntgros, Arnau Papioll, etc., qui foren del castell de datada a 11 de juliol de 1545 1 .
Ribes, se son fets homes del senyor Rey e han mudat

lur domicili en la Vilanova de Cubeles. Datada a 19 de
setembre de 1345.
CORT DELS BATLLES DE LA YILA

BATLLIA DE GIRONA
1407 DE IGUALADA
' Rod, 30 mm. Cera vermella.
Barcelona, Arx. del Reial Patri- 187 1375-1416
moni: collecci sigillogrfica.
vitrines.
Escut partit horitzontalment. En la part supe-
rior les barres, en la inferior ratlles de vairs.

Escut dividit en dos quarters. 1, quatre bar-
+ S1CILLVM BAIVLI \ GERVNDE res o sigui el senyal reial; 2, un bcul, senyal
del monestir de Sant Cugat del Valls. En la part
inferior de lescut faixes verticals ondulades.
dirigida al Mestre Racional o a son lloctinent, per En
Francesc Jaufred, regent lescrivania de la Cort reial de
la Vegueria i Batllia de Girona, contenint una certificaci
+
S CVRIE BAIVLORVM

\ DE \
lliurada a requesta de Na Blanca, muller dEn Guillem [AQV]ALATA

de Sent Mart datada a Girona, a 1 de juliol de 1407,
;
. . cum sigillo officii dicte baiulie sigillatam.

En cera vermella i paper, al dors duna certificaci lliu-
rada per N Antoni Granell, batlle i sots-veguer de la vila,
pel Rei, i En Joan Rovires, lloctinent dEn Berenguer
Reverdit, batlle sots-veguer de la dita vila, pel mones-
LLOCTINNCIA DE LA BATLLIA tir
i
de Sant Cugat del Valls, i dirigida a En Galcern

DE GIRONA d Argentona, donzell, En Pere Rexach, doctor en lleis, i
485 1444 En Joan aplana, ciutadans de Barcelona, inquisidors,
pel Rei deputats a inquirir contra tots aquells oficials
lligall de cartes de 1400 a 1481.
reials que hagin dsser remoguts de llurs oficis en la ve-
gueria de Barcelona i Valls i en els llocs a la vegueria i
Escut en losange, amb cinc barres. batllia de la dita ciutat de Barcelona sotmeses, aix com
en les viles dIgualada, Moy i Sampedor. Datada a Igua-
+ DE LA LOCTINENCIA lada, a 12 de juny de 1416 2.

dEn Pere de Bordils, ciutad de Girona, lloctinent en la
1. En
nostra collecci dimpromtes nhi tenim un altre exem-
plar, empremtat en un document de 1519. Altre nhavem vist en
ciutat, batllies i vegueries de Girona i Besal, dirigida lArx. Cor. Arag, (Generalitat, correspondncia) empremtat tamb
als Consellers de Barcelona i datada a 27 de novembre amb cera vermella, en una certificaci de haver-se fet, pels llocs
de 1444, sub sigillo dicte nostre locumtenencie. acostumats, un preg o crida pblica, ordenat per la Generalitat.
Dita certificaci est datada a 27 de novembre de 1540, cum sigillum
curie honorabili baiuli dicte ville. Amb tot, creiem que aquest segell
s molt anterior al segle xvi, essent possible que pertanyi a la xiv.*
0 xv. centria.
CORT DEL BATLLE LE GRANOLLERS 2. Aquest mateix segell estava ja en s en 1375, com bo havem
pogut comprobar per un exemplar empremtat amb cera vermella,
486 1519-1545 al dors dun document existent a lArx. Cor. Arag, (Processos); pel
Rod, 48 mm. Cera vermella. La Garriga, Arx. de can Tarrs. qual En Joan de Coyl de santa, batlle reial de dita vila dIgualada,
1
En Berenguer Salam, batlle de la mateixa, pel monestir de Sant
Cugat del Valls, trameten el trasllat dun procs en 28 dagost
En el fons del segell cinc barres i en el centre de 1375.
BATLLIA DEL CASTELL COBT DEL BATLLE DE MANRESA
DE LA BISBAL 492 1321
488 1447 Rod, 42 mm. Cera negra. Vich, Museu Episcopal.
Dintre dun quadrilobat un escut amb el senyal
Escut amb quatre barres. de les barres, rodejat de tres creus.
Llegenda borrosa.
CR1E BA1ULI MINORISE
En cera vermella i paper, al dors duna certificaci de
declaraci de testimonis i bona fama daquests, donada Empremtat amb cera negra, al dors duna carta de
per NAntoni Palet, regent la batllia del castell de La NAmau de Castayls, batlle de Manresa, al batlle de
Bisbal. Datada en aquesta vila, a 15 de febrer de 1447. Vich. Datada a 12 de mar de 1321.
BATLLIA DE LA GARRIOA 493 1500

489 1421 Rod, 44 (?) mm. Cera vermella. Collecci de lautor.
Rod, 28 mm. Cera vermella. La Garriga. Arx. de can Tarrs.

Escut en losange amb tres barres.
Escut amb cinc barres, rodejat de motius or- No porta llegenda.
namentals.
No porta llegenda. Empremtat amb cera vermella i paper en un document
de 1500.
Al dors duna lletra dEn Bernat Pla, batlle reial de
la parrquia de La Garriga, a En Narcs Fexes, sots-
veguer de Vich, responent a una requesta que aquest li
havia fet referent a un crdit que tenia En Joan Bach, BATLLIA DE MOLLET, PARETS
mercader dOrgany, i per ell el seu cessionari En Joan I GALLECHS
de Puigfeliu, contra En Pere i en Francesc Palau, de la 494 1541
Garriga. Datada a 18 de desembre de 1421.
Rod, 54 mm. Cera vermella. La Garriga, Arx. de can Tarrs.
Unes ratlles o barres i en el centre un peix,
490 1594 mollet (?).
Rod. 25 mm. Cera vermella. Collecci de lautor.
SI CVRIE BAIVLI DE
Dintre dun quadrilobat un escut amb tres MOLLE RETS GAL
barres.
No porta llegenda. En cera vermella i paper, al dors dun requiriment fet
perEn Guerau Ros, batlle dels termes
i parrquies de
Empremtat amb cera vermella i paper, en un docu- Sant Vicens de Mollet, Sant Esteve de Parets i Santa
ment de 1594. Maria de Gallechs, al batlle de La Garriga. 28 de febrer
de 1545.
BATLLIA DE LA ROCA
491 1601 CORT DEL BATLLE DE MONTMELO
49o 1547
Forma descut, 28 X 20 mm. La Garriga, Arx. de can Tarrs.

No porta llegenda. Escut amb cinc barres, timbrat duna corona.
Empremtat amb cera vermella i paper, en un docu- Empremtat amb cera vermella i paper, al dors duna
ment atorgat pel batlle de La Roca i Sant Andreu lletra dirigida per En Jaume Cabanyes, batlle de la par-
dOrrius en 1601. rquia de Santa Maria de Montmel, al batlle de la

INVENTARI 49
parrquia i terme de MontmaDy. Datada a 26 de Eetem- BATLLIA I)E PALAMS

bre de 1547 i. 499 1336
Rod, 25 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Cartes reials.

Alfons III, n. 2,835.
BATLLI DE MONTORNS Escut que porta per senyal tres barres.

496 1631
Rod, 26 mm. Collecci de lautor. + 8 DE. BATLE DE PALA ...S(1)
Escut amb cinc barres. Al dors dun albar atorgat per En Berenguer de
Moll, batlle de Palams, regoneixent haver rebut, per
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un docu- En Sanxo de Ribes, correu del Rei, una lletra daquest,
ment de 1631. disposant quels Prohoms i universitat de Palams de-

signessin dos prohoms, en qualitat de sndics i amb plens
poders, per a consultar amb el Rei sobre lafer que aquest
tenia amb el vescomte de Cardona i altres barons. De-
clara el batlle haver fet llegir dita lletra pel notari de la
BATLLI DE MOYA vila, als Prohoms i universitat, i en testimoni de la qual
497 1422-1437 cosa atorga el susdit albar, a 1 de gener de 1336, estil
Rod, 44 mm. Cera vermella. Vich, Museu Episcopal. modem.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, la creu;
2 i 3, tres barres. 500 1445

+ SIGILLVM LANI moni; collecci sigillogrfica.
Empremtat amb cera vermella i paper, al dors duna Escut que porta per senyal tres barres.
carta dEn Feliu Soler, batlle reial de Moy, dirigida a
En Berenguer Cella, donzell, veguer i batlle de Vich, +S l DE LA BATLIA I D PALAMS
sobre soluci dun deute. Datada aMoy, a 11 de desem-
bre de 1437 2.
Empremtat amb i paper, en una certifi-
cera vermella
caci lliurada per EnGuillem Servians, notari i escriv
de la vila de Palams, i dirigida a En Bartomeu Stayon,
lloctinent de Mestre Racional de Barcelona, certificant
498 1727
que En Jaume Mauri va rebre lofici de batlle de Pala-
Rod, 27 mm. Arx. Cor. Arag, Pliques del Collegi dadroguers. ms de mans dEn Joan Gelats, aleshores batlle, a 4 doc-
Llibre nov, de 1711 a 1727.
tubre de 1440, i quel dit Mauri el va regir personalment
fins a 29 de mar de 1443, en el qual dia el va entregar
Escut timbrat duna corona i dividit en quatre a En Pere Osona. Datada a 4 de gener de 1445, cum si-
quarters: 1 i 4, la creu; 2 i 3, dues barres. gillo officii dicte baiulic de Palamosio sigillaio.
OPPIDVM MODILIANVM
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una plica BATLLIA DE PALOU

de testimonis tramesa per En Josep Audet i Riber, batlle 501 1580
reial de la vila i terme de Santa Maria de Moy, a don Rod, 22 mm.Cera vermella.
Barcelona, Arx. Provincial
Josep Francesc dAls i Rius, Doctor en ambds drets, dHisenda; llig. 184. Mnimos.
Alcalde major i Lloctinent de Corregidor, en lo civil, de
la ciutat i partit de Barcelona. Datada en dita vila de
Escut amb tres barres, rodejat dun quadri-
Moy, a 1 de juliol de 1727.
lobat.
No porta llegenda.
1. En el mateix Arxiu nhavem vist un altre exemplar, al dors
dun requiriment del batlle En Narcis Deviu, datat a 20 dabril
de 1545. Empremtat amb cera vermella i paper, al dors dunes
2. En mateix Museu nhavem vist un altre exemplar, emprem-
el
lletresdEn Jaume i terme de
Mallol, batlle reial del lloc
tat al dors duna carta dirigida per En Berenguer Ribes, batlle de
la vila de Modiliani, pro domino Rege, a En Narcis Fexes, sots-veguer
Sant Juli de Palou, dirigides al reverend En Jaume
de Vich i Ausona. Datada a Moy, a 7 de setembre de 1422. Joan Sabater, Deg del Valls. Palou, 6 de maig de 1580
volm II 7
BATLLIA DEL CASTELL DE PALS En cera verda i paper, al dors duna plica de declara-
cions de testimonis i certificaci de veritat,
502 lliurada per
En Vidal G-rimau, burgs i batlle reial de Perpiny. Da-
Barcelona, Ars. del Reial Patri- tada en aquesta vila, a 4 de juny de 1530.
Escut amb tres barres.
+ S DE LA CORT DEL CASTELL DE PALS

CORT DEL BATLLE DE PUIGCERD
505
Empremtat amb paper i cera vermella, en un albar Octogonal, 27 X 27 mm. Cera vermella sobre cera natural;
atorgat per En Joan Abril, batlle de Pals, a N Antoni Ars. Cor. Arag; collecci sigillogrfica.
Vinyals, patr de llagut, de Palams, dhaver carregat en
el port de Pals una saca de farina que ha de descarregar
a Barcelona. Datat en el castell de Pals, a 29 de juliol
Escut en losange amb cinc barres.
de 1406, sigillo curie nostre munitum.

+ SIGILLVM CVRIE BAIVLI PODII CERITAN
Aquest segell, trobant-se separat del document del qual

CORT DEL BATLLE DE PERPINY penjava per cintes de les colors groga i vermella, no po-
dem fixar-ne la data; probablement pertany al segle xv.
503 1397-1457
Octogonal, 35 x 35 mm. Cera vermella.

Barcelona, Ars. del Reial
amb
BATLLIA DE SANTPEDOR
Escut en forma de cair o losange, quatre
1361
barres.
+ SIGILLUM CURIE
.'
\ BAIULI i
PERPINIANI :
Escut amb tres barres. A la clreta de lescut,

Empremtat amb paper i cera vermella, en una certifi- una creu grega; a lesquerra, una clau.
caci donada Guillem Toms,
pel batlle de Perpiny, En
i dirigida al Batlle general de Catalunya, certificant que + : s : BAiLi : sancti : p : de : auro :
En Joan Deuslossal, patr duna nau de Barcelona, ha

( + Sigillum Baiuli Sancti Petri de Auro)
portat a la vila de Perpiny 40 dotzenes de astes longues
i 24 pavesos i que En Bernat Casaldava, patr de barca,
;
de Colliure, ha portat a la mateixa vila dues caixes de pas- Al dors duna lletra dEn Guillem de Torreblana, lloc-
sadors, i que totes aquestes armes les ha comprades Pere tinent dEn Ramon es Vinyes, batlle reial de Santpedor,
Rod, mercader de Perpiny. Datada a 27 de novembre .dirigida a En Pere a Costa, batlle general de Catalunya,
de 1400 i. donant-li compte i ra de diverses diligncies que havia
fetes com a batlle. Datada in villam Sti. Petri de Auro,
504 1530
Rod, 38 mm. Cera verda. Collecci de lautor.
CORT DE LA BATLLIA
Escut amb cinc barres, timbrat duna corona.
No porta llegenda.
DE SANT FELIU DE GUXOLS
507 1404-1486
1. Nhem exemplar en el mateis Arxiu, empremtat amb
vist altre
Rod, 40 mm . Cera vermella.
paper i cera verda, al dors dun certificat del batlle de Perpiny, En moni; collecci sigillogrfica.
Guillem de Vilardell, de que als anys 1395 i 1396 lemlna dordi va-
lia is venia en dita vila a 10 sous barcelonesos. Datat a 18 de
juliol de 1397, sigillo curie noslre comunitas. Encare en 1457 estava
En el fons del segell cinc barres, i en primer
en us aquest segell, puix nhavem vist un altre exemplar en el ma-
teix Arxiu del Reial Patrimoni, empremtat amb cera bruna, al dors terme un escut dividit en dues meitats horitzon-
dun manament fet per En Lloren Garriga, burgs, lloctinent dEn
J. Peguer, burgs, batlle de Perpiny, a En Lloren Mart, perqu
talment. En la meitat superior dos quarters:
dongui a En Miquel Auser, del lloc de Forques, cinc sous per una 1, una creu patada o daspa; 2, dues barres. En
guila que ha caada la qual aport devant la cort del batlle. Datat
i
a 26 de juliol de 1457. la meitat inferior faixes ondulades.

INVENTARI 51
+ : s : curie baiulie vill sancti

: : : :
En cera vermella i paper, al dors duna lletra dEn
Gaspar Serra, batlle d Hostoles, al Governador de Cata-
FEL1C IS GUIXUILLENCIS :
lunya, NEnric de Cardona, referent a una enquesta feta
en la batllia. Datada en la vila de Sant Feliu de Pa-
Empremtat amb paper i cera vermella, en un albar llerols, vall i jurisdicci d Hostoles, a 18 de desembre
atorgat pel guardi del port de Sant Feliu de Guxols a de 1574.
Feliu Bonet, patr de barca, dhaver descarregat en el
port un bal de ace. Datat a 3 dabril de 1404 h
511 1757
Rod, 30 mm. Arx. Cor. Arag; Llibre de pliques del Collegi

508 1488
dAdroguers, desde lany 1749 a 1760.
Rod, 40 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;

collecci sigillogrfica. Escut en forma de cair, amb tres barres, ro-
dejat de tres estrelles en la part superior i ramat-
Un escut rodejat de barres, dividit en dos quar- ges als costats.
ters superiors: 1, dues barres; 2, la creu. Els se-
nyals de la part inferior de lescut semblen faixes Empremtat amb hstia vermella i paper, en una plica
ondulades. de testimonis remesa per En Miquel Viola i Nars, batlle
de la vila de Sant Feliu de Pallerols, a lAlcalde major i
Tinent de Corregidor en lo civil, de la ciutat, batllia i
En una carta dEn Joan Pincart, notari i escriv de la
corregiment de Barcelona. Datada en dita vila, a 7 de
batllia, trametent al Mestre Racional els comptes de
juliol de 1757, i selladas con el sello de mi Curia.
lamateixa corresponents al darrer semestre de 1487. Da-
tada a 31 de juliol de 1488 i segellada del sagell del ofici
de la dita batllia.
CORT DEL BATLLE DE SARREAL

509 1.530
512 1507-1515
Rod, 34 mm. Cera natural. Arx. Cor. Arag; Pliques de testi-

monia del Collegi dAdroguers. 1620-1631.

Escut en losange amb tres barres. A la dreta
daquestes una S. i a lesquerra una F., inicials + S' VILLE REGALIS
de Sant Feliu.
En cera verda i paper, al peu dun trasllat dunes obli-
Empremtat amb cera natural i paper, en una plica de gacions consignades en el llibre de la Cort del batlle de
testimonis tramesa pel batlle al Veguer de Barcelona. dita vila, any 1514 i.
Datada a 2 dagost de 1630.
BATLLIA DE TALARN
CORT DEL BATLLE DE SANT FELIU 51B 1644
DE PALLEROLS Oval, 24 x 22 mm. Arx. Cor. Arag; Pliques de testimonis del

Collegi dAdroguers. Llibre IV, de 1640 a 1647.
510 1574
Rod, 35 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Varia, papers solts. Escut amb quatre barres. A la dreta de lescut
una flor de llir (?) i a lesquerra una A.
Escut en forma de cair amb cinc barres, ro- No porta llegenda.
dejat de set estrelles i ramatges.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una plica

1. En el mateix Arxiu n'havem vist un exemplar, emprem-
altre de testimonis remesa pel batlle al Veguer de Barcelona,
taten cera verda i paper, en una carta dirigida al Mestre Racional, el dia 6 de maig de 1644.
acompanyant els comptes de la batllia de Sant Feliu de Guxols, des
de 16 de febrer de 1485 a 15 doctubre del mateix any. Datada a 17
de juny de 1486. La sotscriu En Joan Pincart, notari i escriv de la 1. En el mateix Arxiu nhavem vist altres exemplars, uns en
Cort del batlle, segellada ab lo sagell de la dita Cort. cera verda i en documents de 1507 i 1515.
altres vermella,
1656-1664 + SIGILLUM CURIE CASTRI \ D \
Rod, 40 mm. Arx. Co r . Arag, Consell dArag; llig. 425. TORNAMIRA

Escut a senyal de les barres, timbrat duna co- Empremtat amb cera vermella i paper, en una certifi-
rona. A la dreta de lescut una Tia lesquerra
caci dhaver-se publicat la crida del coronatge, lliurada
per lescriv de la Cort del sots-veguer i batlle de la vila
una A.
de Moy. Datada a 22 dabril de 1561 i.
+ S1GILLVM BAIVLIE VILLE ET
TERMINI TALARNI
Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu de la

BATLLIA DE LA MAR DE TORROELLA
legalitzaci de les firmes dels notaris de Tremp, En Joan DE MONTGR
Segur i Eu Joan Grau, feta per N Anton de Vega, sots- 518 1412
veguer del Pallars. Datada a Talarn, 4 dabril de 1664.
moni; collecei sigillogrfica.
BATLLIA DE TRREGA Escut partit horitzontalment. l. a meitat, qua-

515 1355 tre barres; 2. a ratlles en zig-zag, horitzontals.
,
Rod, 45 mm. Cera vermella sobre cera natural. Trrega, Arxiu Llegenda borrosa.
municipal; pergamins.
Escut amb dues barres. A ambds costats de Empremtat en paper i cera vermella, al dors duna cer-
tificaciatorgada per En Guillem Arbons, regent la

lescut un escudet amb senyal descacs.
Batllia de la mar de Torroella de Montgr, i dirigida al
batlle de Barcelona, de qu En Jaume Olomar, patr de
+ S AIVLI : TARREGE. nau de Sant Feliu de Guxols, ha carregat en la platja
de Torroella, 289 saques entre forment, civada i farina,
Penja per cintes de seda groga, blanca i roja, dun per-
que ha de anar a descarregar a Barcelona. Datada a 22
gam atorgat en 1355 i autoritzat per En Pere de Segar-
dagost de 1412.
ra, notari pblic de la vila de Trrega i regent lescriva-
nia de la Cort de la batllia.
BATLLIA DE TORTOSA
BATLLE DEL CASTELL DE TONA 019 1409
516 1408 Rod, 30 mm.

Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri-
Escut dividit en quatre quarters: 1 i una Escut amb quatre barres i a ambds costats
4,
quatre barres. de lescut una torra.

creu; 2 i 3,
En cera vermella, coberta de paper, al dors duna carta

+ SIGILLUM : BAIULIE \ CIV1TATIS \
dirigida per En Guillem Vendrell, batlle reial del terme DERTUSE *
del castell de Tona, a N Antoni Puigalt batlle de la par-

tida sobirana de la ciutat de Vich, per el vescomte de Empremtat amb paper i cera vermella, al dors duna
Castellb. Datada a 3 de desembre de 1408. certificaciatorgada per En Bartomeu Domnech, camar-

lenc del Rei i alcid de Tortosa, de qu En Pere abater,
patr de barca, ha carregat al port de Tortosa 35 cafissos
i mig de forment, 5 caixons darmadures i 7 ballestes,
CORT DEL BATLLE DEL CASTELL que ha de descarregar a Barcelona. Datada a Tortosa, a
DE TORNAMIRA 8 de maig de 1409.
517 1419-1561
A Can Tarrs, de La Garriga, nhavem vist un
1. lArxiu de
altre exemplar, empremtat al dors dun requiriment fet per En Pere
moni; collecci sigillogrfica. de Vilarotger, batlle reial del terme del castell de Tornamira, dirigit
a En Pere atria, veguer de Vich i Ausona. Datat a Orist, a 4
Escut amb tres barres, rodejat de motius orna- dabril de 1419. Altre exemplar el veirem al Museu Diocess de
Vich, en una lletra del batlle del terme de dit castell a En Narcs
mentals. Fexes, sots-veguer de Vich, datada a 14 de maig de 1423.
A
INVENTARI 53
BATLLIA DE VER&ES BATLLIA DE VILAFRANCA

520 1729
DEL PENEDS
Oval, 26x22 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. 523 1373
Rod, 46 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, Processos.

Escut timbrat duna corona, amb cinc barres,
VER GES Escut amb cinc barres, florejat i rodejat de

tres castells.
En una de Mareny
certificaci dels regidors del lloc
(batllia de Verges i corregiment de Girona), de que en
+ PETRUS DEI : G E. .RAGONUM
dit lloc no hi ha hagut trasps de bens de seglars a relli- (+ Petrus Dei g[racia r]e[x A]ragonum)
giosos des de 1716. Datada a 10 de febrer de 1729.
Empremtat amb cera vermella i paper, al dors dun

requiriment fet per En Valent de P\_et]ra (?), batlle reial
de Vilafranca del Peneds, a En Narcs de Sant Dions,
BATLLE REIAL DE YICH doctor en lleis. Vilafranca, 4 de novembre de 1373.
521 1329-1342
Rod, 43 mm. Cera vermella. Yich, Arxiu Municipal.

524 Segle xiv (? )
1585 i 1601
Escut dividit en quarters i flanquejat. Els dos Rod. 40 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal.
Processos, 1580-1585.
quarters, superior i inferior, amb tres barres; els
dos laterals, amb una creu grega.
Dintre dun quadrilobat un escut a senyal de
aiuli : dni : regs : i : ciuitate :

les barres. A dreta i esquerra de lescut un castell.
UICEN + SIG ANCHE

(.Sigillum Baiuli domini Regis in civilate Vicensis.)
Empremtat amb cera vermella i paper, en un full del

Penja per betes blanques, duna concrdia entre En quadern que forma la plica de declaracions de testimo-
Francesc a Sala, conseller del Rei, i son batlle en la nis, en un procs Seguit en la batllia de Cervera. Certifica
ciutat de Vich i els prohoms de dita ciutat, sobre posar dites declaracions En Geroni de acirera, donzell, lloc-
abans en peses e en mesures e en canes Datada a 14 de . tinent del batlle de Cervera En .... de acirera, amb
setembre de 1342 i. data, in oppido Cervarice, a 23 de setembre de 1585 i.
522 1576 525 1405-1596
Rod, 23 mm. Cera vermella. Vich, Museu Episcopal. Rod, 55 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;

Escut en forma de cair o losange, amb cinc
+ SAGEL DE LA CORT DE LA BALLI barres, rodejat de ramatges i quatre castells.
REAL DE VIC
1. Aquest segell no pot sser de la batllia de Cervera, amb tot i
usar-lo el batlle daquesta ciutat. El senyal que porta i el fragment

Empremtat amb paper i cera vermella, al dors dun de llegenda, semblen indicar que pertany a la batllia de Vilafranca
document en qu En Jaume Folchs, jutge i assessor or- del Peneds. Potser els acirera havien sigut abans batlles de Vila-
dinari de les Corts reials de Vich, requireix, a instncies franca i conservarien el segell, usant-lo en defecte daltre, si b en el
document no sexpressa, puix sols diu que envia copiam autenticam
dEn Jaume Bosch i de Fontarnau, al notari Gaspar
fidem ferentem clausam et sigillatam. I s particular que no fou
Benet Prat, perqu li entregu' cpia dun contracte de sols en aquesta ocasi que veiem usat pels batlles de Cervera aital
venda. Datat a Vich, a 4 de maig de 1576. segell, sin que en lArx. Cor. Arag (Consell d Arag, llig. 353), nha-
vem vist un altre exemplar en una certificaci atorgada per En Joan
Fuster, lloctinent de batlle general de la vila et stationis de Cervera.
1. A ms daquest exemplar, nhavem vist altres dos al Museu Hi manca la data perqu el paper est tallat, per del context de
Episcopal de Vich; lun al dors duna carta del veguer i batlle de lescrit es dedueix que s un xic posterior a 1601. De tota manera,
Vich, dirigida al batlle del castell i terme d'Ol; datada a 2 de juny creiem que aquest segell s anterior al segle xvi, podent correspon-
de 1329, i laltre, tamb, del segle xiv. dre, per son istil, fins al xiv.
+s : curie : baiu ville
. . : : franc he : + V1LAFRANCHA DE PANADES
PENITENSI
(+ Sigillum curie baiu[li] ville franche penitensi )
de testimonis remesa per la Cort de la batllia de Vila-
franca al veguer de Barcelona. Datada a 21 dagost
Empremtat amb cera vermella, al dors duna certifica- de 1630.
ci dEn Rarnu Marquet, batlle reial de Vilafranca del
Peneds, dhaver-se pregonat, per manament seu i del
veguer, una lletra del Rei En Mart, datada a Valldaura
a 1 de setembre, referent als deutes, torts i injries BATLLIA DE VILANOVA, CUBELLES
que qualsevols particulars tinguessin contrets amb En
I GUIALTBU
Pere III, a fi de que procuressin esmenar-ho en el terme
de sis mesos. Datada a Vilafranca, a 7 de desembre
528 1581 i 1645
de 1405 i. Rod, 45 mm. Vilanova i Geltr, Biblioteca Museu Balaguer;

vitrines, matriu de coure.
Escut en losange, amb el senyal de les barres.

526 1591
Rod, 30 mm. Cera vermella. Collecci de lautor. + VILLANOVA + CVBELLAS + B + GVIALTRU
Escut en forma de cair o losange, que porta La mateixa matriu porta en son extrem oposat una
altra matriu de segell ms petit, que devia sser el segell
per senyal cinc barres.
menor del Batlle. s rod i mideix 22 mm. i porta un
escut partit horitzontalment, que en sa part superior t
En cera vermella i paper, al dors dun requiriment fet tres barres i en la inferior altres tres, per ondulades. El
per En
Miquel Miret, batlle reial de Vilafranca del Pene- reprodum amb el n. 528 a i.
ds, al Veguer de Barcelona, sobre un interrogatori que

shavia de fer a Francesc Babau, en el plet que saportava
en la Cort de dit batlle entre Joan Pau Fonoll i Andreu
Barcel. Vilafranca del Peneds, 9 de setembre de 1591.
529 1581
Escut dividit horitzontalment; en la part supe-

527 1630 rior, tres barres; en la inferior, faixes verticals
Rod, 30 mm. Arx. Cor. Arag. Plica de testimonis del Gremi ondulades. Molt semblant al de nm. 528 a que
dAdroguers, de 1620 a 1631. -forma part de la matriu precedent.
No porta llegenda.
Empremtat en paper i cera vermella, en un document
de 1581.
1. En nostra collecci dempremtes possem un exemplar daquest
segell, empremtat amb cera vermella, al dors dun edicte dEn Si-
mn Argenter, batlle reial de Vilafranca, disposant la recepci de 1. El segell major lbem vist en lArxiu del Reial Patrimoni, em-
testimonis en la causa ques tramitava en la Cort de la batllia entre premtat en una certificaci lliurada per la Cort del batlle, amb data
En Salvador Sria, pags dAlmenara, i NAntoni Soler, blanquer de de 28 de febrer de 1645. Altre exemplar en nostra collecci, en un
Vilafranca. Datat a 11 de juliol de 1596. document de 1581.
)
INVENTARI 55
OCTAYA SRIE - BATLLIES FEUDALS
BATLLIA DEL CASTELL I TERME de Pau Broc, doctor en medicina, sobre la misria que
hi havia en el lloc de Vilaplana per causa de lepidmia
DALBONS que hi regnava. Datada a 16 de febrer de 1720.
530 1639

Oval, 20 X 17 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; pliques del

Collegi dAdroguers; llibre III, de 1632 a 1639.
BATLLIA DARTS
Escut que porta per senyal un quadrpede. 533 Segle xv (?)
Rod, 38 mm. Cera vermella. La Garriga, Arx. de Can Tarrs.

de testimonis remesa al Veguer de Barcelona per En Lluis
Ferrer, batlle del castell i terme d Albons, pro nobili
Una creu grega i en els quatre quarters que
domino dicti Castri. Datada en dit castell a 11 dagost forma, una clau i un bcul altemats, o s, en
de 1639. el 1 i 4, la clau, i en el 2 i 3, el bcul.
Llegenda borrosa.
Empremtat amb cera paper, al dors duna requesta

CORT DE LA BATLLIA D ALCOVER
i
feta pel batlle i procurador, enel terme del castell d Ar-

531 1616 ts pro reverendo domino Vicensi episcopo, al veguer de
Rod, 28 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; llig. 377. Vich Ausona
i i batlle de la partida reial de dita ciutat.
Datada en dit castell d Arts, sexta die mensis
(falta el restant de la data, per estar destrut el paper,
La tau o creu de Santa Tecla.
per en el cos de lescrit se fa menci de la de 1 de mar
de 1419, com a temps passat; per consegent ha dsser
ALCOVER posterior a aquesta.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una certi-
ficaci i legalitzaci de testimonisN Antoni

feta per
Voltor, lloctinent dEn Dami Pontons, batlle de la vila
d Alcover. Datada en dita vila, a 2 dagost de 1616, BATLLIA DE BAG
534 Segle xiv (?)
Rod (?), 30 mm. (?) Cera vermella. Bag, Arx. parroquial.

CORT DE LA BATLLIA DALFORJA Una pinya (senyal de la casa de Pins), i al
532 se costat una flor de llir.
Oval, 18 X 16 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Llegenda borrosa.
Un castell (?).
Empremtat amb cera vermella, en una requesta diri-
No porta llegenda. gida per En Bernat Mox, batlle de la vila de Bag per
de Pins, al batlle de Sant Juli de Cerdanyola.
la casa
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer- Datada a 4 de maig. (No porta l'any, per la lletra del
tificaci de la cort del batlle, referent a una declaraci document apar sser del segle xiv. )
.
BATLLE D BESORA I SANT QUIRZE Cabrera, dirigida a En Narcis Fexes, sots-veguer de Vich
i Ausona. Datada a Blanes, a 30 doctubre de 1423 b
53o 16 4 3
Oval, 25 X 24 mm. Ars. Cor. Arag; pliques de testimonis del Col-
dAdroguers; llibre IV, 1640-1647.

legi
BATLLE DEL TERME DEL BURGAR
538 1G66
Escut amb un castell per senyal.
No porta llegenda.
Un castell.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en el revers
duna de declaracions de testimonis, donada
certificaci MVS 1VSTI
per En Joan Comerma, batlle de Besora i Sant Quirze,
pel noble En Lluis Descallar, senyor i bar de Besora,
Empremtat ambhstia vermella i paper, en una certi-
Sant Quirze i Saderra, i dirigida a En Francesc d Aigua-
ficacidun document datat a 28 de febrer de 1666, do-
viva i de Tamarit, Veguer de Barcelona. Sant Quirze de
nada pel batlle de lArquebisbe de Tarragona en dit
Besora, 27 dabril de 1643.
terme.
CORT DEL BATLLE DEL CASTELL CORT DEL BATLLE DE CABRA

539
I TERME DE RLANCAFORT
1507 j 1586
536 Rod, 38 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni.
1439
Rod, 34 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Escut de cair dividit en dues meitats. Primera
Cartes comunes originals, 1437-1439.
meitat: quatre barres. Segona meitat: una cabra
en camp florejat.
Una guila amb les ales esteses.
+ CVRIE SANCTI Empremtat amb paper cera verda, en una certifi-

S
10HANN1S i
caci darrendaments atorgada per En Guillem Vidal,

prevere, regint lescrivania de la Cort del lloc de Cabra.
Empremtat en paper i cera vermella, al dors duna Datada a 25 de setembre de 1507 2.
lletradEn Jaume Guitart, batlle de dit castell i terme,
per labat de Sant Joan de les Abadesses, quen era se-
nyor, dirigida als Consellers de Barcelona, sobre trnsit
de bestiars. Datada a 5 de novembre de 1439. BATLLE DEL CASTELL I TERME
DE CARRERA
540
BATLLE DE LA YILA I TERME Rod, 38 mm. Cera vermella. Vich, Museu Episcopal.
DEL CASTELL DE BLANES Escut amb una cabra, senyal de la casa de
537 1423 Cabrera.
.Rod, 35 mm. Cera vermella. Vicb, Museu Episcopal. + S CIE CASTRIS D CAPRE ROSSINDRO .
(?)
Dintre dun quadrilobat una cabra selvatge Empremtat amb cera vermella, al dors duna carta que
NA. de Carboners, batlle del terme del castell de Ca-
(senyal de la casa de Cabrera, senyora de dit
lloc), rodejada de quatre creus daspa, collocades 1. Nhavem vist altres dos exemplars daquest segell en lArxiu
simtricament en els quatre punts cardinals. Municipal de Barcelona (Cartes comunes originals, volums dels anys
1420-29 i 1450), empremtats en cartes dels sndics de la vila als Con-
sellers de Barcelona, donant-los avs de presncia de pirates moros:
+
8
CURIE DE BEANIS ***** datada la una a 23 de juny de 1423 i laltra a vii hores ans de mitj
jorn, el 6 de juny de 1451.
2. Altre exemplar daquest segell lhavem vist en lArxiu de la
Cria comuna de la Selva del Camp, al peu duna certificaci del
del batlle de dita vila i castell, pel noble En Bernat de Llibre de la Cort del batlle, datada a 31 de maig de 1586.
INVENTARI 57
brera, dirigeix a En P. Simn dExameno, lloctinent de

544 1642
batlle en la ciutat de Vich. Datada a Roda, a 11 dagost
de 1332. Oval, 32 X 25 mm. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;
kj.1
1648 i 1800 Representaci semblant a la dels dos prece-
Oval, 31 X 25 mm. Collecci de lautor. dents n. 08 542 i 543. Lescut s de forma ova-
lada, com el segell, i el rodegen motius orna-
Escut partit verticalment en dues meitats. La mentals.
primera amb senyal borrs. En la segona hi ha No porta llegenda.
sis besants. Timbrat duna corona.
En documents de 1648 i 1800. certificaci donada per En Narcs Gimbernat, notari p-
blic, regint la Cort del batlle de la vila terme de Cam- i
brils. No
porta data, per es refereix a uns assentaments
del Registre o Dietari de la Cort de dita vila, de
CORT DE LA BATLLIA DE CAMBRILS lany 1642
542
od, 45 mm. C<?ra vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;
CORT DEL BATLLE DE CANET

Escut amb cinc barres, i en primer terme un (ROSSELL)
ca corrent cap a la dreta del segell. 545 1404

+ S CURIE DE CAMBRIILIS moni; collecci sigillogrfica.
Al dors duna certificaci lliurada per En G. Marti,

Escut a senyal descacs.
batlle de dita vila,
i dirigida al batlle de Barcelona, de
qu en Romeu Melez, patr de barca de La Geltr, ha

descarregat en la platja de Cambrils tres garbes de ferre.
+ SEGEL CANET
Datada a 7 de desembre de 1403, amb segel del offici a
mi comanat i. Empremtat amb paper i cera vermella, al dors dun
albar atorgat per En Ramn aportella, batlle de Ca-
net, dirigit al batlle de Barcelona, certificant que NAn-
543 1583 j i 6 25 toni Palau, patr duna barca, ha descarregat la roba que
Rod, 34 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Processos, 1580-1585. aportava, al Cap de Canet. 24 dabril de 1404, segellat del
segell de nostra cort.
Escut amb tres barres, i en primer terme un

ca corrent cap a la dreta.
+ S D LA VILA DE CAMBRILS CORT DEL BATLLE DE CARDONA

546 x45i
En una piica de recepci de testimonis devant dEn
Mart Vidal, batlle de la vila de Cambrils, pels Duc i Rod, 40 mm. Cera vermella. Collecci de lautor.
Duquessa de Cardona i de Segorb, Senyors de dita vila.

Datada a 3 de novembre de 1583. in curia bajulie et Escut amb un card, senyal de la casa de Car-
casilanie ville de Cambrils, in loci de Monbrio 2.
dona.
1. Altre exemplar daquest segell lhavem vist en -lArxiu Muni-

cipal de Barcelona (Cartes comunes empremtat en
originals soltes),
+ SAGEL DE LA CORT DE LA VILA DE
una carta als Consellers, datada a Cambrils, a 30 de maig de 1458;
CARDONA
sagellada ab lo sagell de la nostra cort .
2. Encara que la llegenda del segell apar indicar que aquest s el
de la vila i no el del batlle, amb tot, en lArxiu del Reial Patrimoni En paper i cera vermella, en
el revers dunes lletres
nhavem trobat un altre exemplar, empremtat amb hstia vermella, certificatries atorgades per En
Francesc Soler, batlle de
al peu duna certificaci donada per En Francesc Palleij, batlle reial la vila de Cardona, pel comte de Cardona i vescomte
de la vila de Cambrils i son terme, en 29 de juliol de 1625, i en ella
de Vilamur, dirigides al Veguer de Barcelona. Datades a
shi consigna que lha segellada ab lo sagell del ofici a nos encoma-
nat, > s, de la batllia. 20 de mar de 1451.
VOLM II 8
547 Al dors duna carta dirigida als Consellers de Barce-
1577
lona, per En Francesc Scot, batlle de la vila de Castell
pels dits Consellers, sobre portar armes i moure bregues
en dita vila. Datada a Castell d Empries, 27 de gener
Un card. de 1434.
SIGILLVM GRIE BAIULI CARDONE

551 1437
Empremtat amb cera vermella i paper, al dors dunes
lletres citatries dirigides per En Francesc Martnez, Losange, 16x16 mm. Cera vermella.
doctor en Medicina, batlle de la vila de Cardona i ses
batllies, pel Duc de Cardona i de Segorb, etc., contra En
Francesc Coma de Fams, de la parrquia i terme de Escut amb el mateix senyal que el precedent
Capolat, en mrits de la causa que contra ell aportava n. 550.
Na Eulalia Sorribes, de Berga, sobre termini darren- No porta llegenda.
dament, Datades en dita vila de Cardona, a 27 de juny
de 1577.
En una carta dEn Miquel de Guixar, lloctinent del
regent la procuraci general del comtat, dirigida als Con-
sellers de Barcelona, senyora de dit lloc. Castell dEm-
PROCURADOR A CASTELL pries, 23 de gener de 1437.
DEMPRIES DELS CONSELLERS

DE RARCELONA
548 1424 RATLLE DE CASTELL DE FARFANYA
Quadrilobat, 30 x 30 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Munici- 552 1457
pal; Cartes comunes originals, 1420-1429.

Arx. Cor. Arag; Documents proce-
dents de lArx. Provincial dHisenda, de Tarragona; Uig. n. 0 70.
Escut amb una creu grega.
Al dors duna carta als Consellers de Barcelona, dEn Escut dividit en quatre quarters; 1 i 4 les bar-
N. de Biure, donant compte dhaver comenat a exercir res. 2 i 3, dos bous; senyal de Foix.
son crrec de procurador i dhaver visitat el castell de
Cadaquers. Datada a Castell d Empries, a 24 de gener BAT.. ..DE C...TE NYA.
de 1424.
( Sagel del batle de Castell de Farfanya)
549 Empremtat amb cera vermella, al dors dun requeri-

1425
ment fet per En Gabriel Aymar, batlle de la vila de
Rod, 55 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Castell de Farfanya, pel comte de Foix de Bigorra, i
senyor de dita vila, al batlle de Menrguens, perqu faci
pagar a En Francesc Carbonell, fill i procurador dEn
Escut amb el senyal de la ciutat de Barcelo- Ramon Carbonell, o que li devien En Joan Saura i En
na, collocat dintre dun quadrilobat. Pere Soldevila, habitants de Menrguens. Castell de
Farfanya, sots lo sagel de nostre ofici a 22 de desembre
SIGILLUM PROCURATORIS ILIO de 1457.
Al dors duna carta del procurador G. de Vallseca,

dirigida als Consellers de Barcelona. 13 de gener de 1425.
RATLLIA DE LA RARONIA
DE CASTELLV DE ROSANES
550 1434
553 1627
Losange, 13 X 13 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Rod, 57 mm. Arx. Cor. Arag; Llibre de pliques del Collegi
Cartes comunes originals. 1430-1434. dAdroguers de Barcelona. 1620 a 1631.
Escut en losange a senyal de la ciutat de Escut dividit en quatre quarters, amb senyals
Baroelona. de Faiardo (?) i Requesens. Timbrat duna corona.
INVENTARI 59
SIOILLVM BARONIARVM CASTRI VETERIS Empremtat amb cera i paper, en el revers dun requi-
riment dEn Bartomeu Fortuny, batlle de Centelles, per
Empremtat amb hstia vermella i paper, tancant una Dona Toda de Centelles, dirigit al batlle de La Garriga
plica de testimonis dirigida al Veguer de Barcelona i re- en 16 de juliol de 1539.
buts a 16 de juny de 1627, certificada per En Domnec
Calder, notari pblic de la vila de Martorell i escriv de
la Cort de tota la Baronia de Castellvell de Rosanesi pel
Marqus de los Vlez, senyor de dita vila i baronia. 558 1735 i 1762
Oval, 26 x 20 mm. Arx. Cor. Arag; Pliques del Collegi dAdro-
guers. Llibre dels anys 1761 a 1771.
BATLLIA DE CATLLAR Escut ovalat, amb un castell.

554 1623 No porta llegenda.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer-

Escut amb un lle, senyal dels comtes de Santa tificaci de testimonis donada per En Jacinto Canas,
Coloma de Queralt, senyors de dit lloc. batlle de la vila de Centelles, i dirigida a lAlcalde major
i tinent de Corregidor de Barcelona. Centelles, 13 de ju-
liol de 1762 i.
Empremtat amb hstia i paper en un document de 1623.
BATLLIA DEL CASTELL DE CENTELLES BATLLIA DESPARRAGUERA

559 1631-1665
555
Rod, 40 mm. Arx. Cor. Arag; Pliques del Coliegi dAdroguers.
Rod, 35 mm. Cera verda. Vich, Museu Episcopal. Llibre VI, de 1660 a 1679.
Escut ocupant tot el camper les malles o lo- Escut timbrat dun bcul. Dintre de lescut el
sanges. senyal de Montserrat (un mont i una serra).
+ S' CVRIE CASTRI D' SENTILLIS

SIOILLVM MONASTERI1 MONTIS SERR?
Empremtat amb cera verda paper, al dors dunes i
lletres de NArnau de Riera, batlle del castell de Cente- Empremtat amb hstia vermella i paper, en unes lle-
lles, al lloctinent del Veguer d Ausona, Jaume dOlzine- tres certificatries de declaraci de testimonis,
remeses a
lles. Datades a Centelles el 9 doctubre de 1342. En Gerni de Miquel, Veguer de Barcelona, per en Pau
Ginestar, batlle dEsparraguera pel Monestir de Montser-
rat. Datades en dita vila, a 27 doctubre de 1665, et si-
556 1544
gillo nostre Curie sigillatas.

Escut amb el mateix senyal de Centelles. 560 1671
Empremtat en paper i cera vermella, al dors dun re- Rod, 17 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Plica de testimonis
del Collegi dAdroguers. Llibre VI, 1660- a 1679.
quiriment fet per En Bartomeu Fortuny, batlle del cas-
tell i baronia de Centelles, per Dona Toda de Centelles i
de Carrs, vdua de D. Lluis de Centelles, al batlle de la Escut amb un castell.
Garriga, a instncia dEn Francesc Morer, procurador No porta llegenda.

dEn Jaume Puigxurjguer, pags de la parrquia de
Santa Coloma de Centelles. Datat en aquesta vila, a 24 Empremtat amb hstia vermella i paper, en una plica
de setembre de 1544. de testimonis tramesa per En Francesc Sanjoan, batlle de
la vila i terme dEsparraguera, a En Josep Reguer i
557 Bayllo, Veguer de Barcelona. Datada en dita vila, a 27

1539
dabril de 1671.
Rod, 23 mm. La Garriga, Arx. de Can Tarrs.
Escut amb els mateixos senyals quels prece- 1. Altre exemplar lhem vist al mateix Arxiu, en una certificaci
08 de testimonis donada pel batlle En Joan Colobran i Canas, a 27 de

dents n. 5 55 i 556. setembre de 1735.
BATLLIA DE FALSET BATLLE DE GINESTAR
561 1401 564 1498
Rod, 33 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Vria. Rod, 28 mm. Cera natural. Arx. Cor. Arag; Processos.
Escut flanquejat; en els flancs superior i infe- Escut amb la creu de lOrde de Sant Joan.
rior, cinc barres; en els laterals, flors de llir (senyal
del comtat de Prades).
S DE LA CORT DEL BATLLE DEM POSTA (?)
Llegenda borrosa.
Empremtat amb cera natural i paper, en una lletra
dEn Guillem Vidal, batlle del lloc del Ginestar, castella-
Al dors dunes lletres testimonials lliurades per En nia dEmposta, dirigida a En Joan d Arag, comte de
Miquel Bonanat, batlle de la vila de Falset, per En Joan, Ribagora, lloctinent general del Rei en el Principat
comte de les Montanyes de Prades, i dirigides als Conse.. de Catalunya i comtats de Rossell i Cerdanya, trame-
llers, Sndic i Clavari de la ciutat de Barcelona, certifi-
tent-li una plica de declaracions de testimonis. Ginestar,
cant que devant seu havien comparegut Abraam Jucef 12 de juliol de 1498 1 .
de Tolosa i Jucef de Tolosa, germans, fills de Jucef de

Tolosa i de Na Boneta, sa muller, demanant es revs
sumria informaci sobres haver mort intestada la dita
Boneta. Declara haver-la rebuda, resultant sser cert, i 565 1569-1585
prega que li donguin creena. Datada a Falset, a 28 de
juny de 1401, *ab lo sagell de nostre offici sagellades.
Una creu de lOrde de Sant Joan de Jerusalem.

No porta llegenda.
BATLLIA DE FLIX
1567
En un document de 1569 2.
Rod, 32 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes

comunes originals, 1564-1569, f. 120.
Escut en losange amb el senyal de la ciutat de BATLLIA DE GUISSONA

Barcelona, senyora de la baronia de Elix. Rodeja
566 1446
lescut un quadrilobat.
comunes originals, 1446.
No porta llegenda.
Un bcul i a ambds costats un escut amb

Empremtat amb cera vermella, al dors duna carta del
senyals que semblen faixes horitzontals ondulades.
batlle i jurats de la vila de Flix, als Consellers de Barce-
lona, sobre afers administratius de la mateixa vila. Da- Llegenda borrosa.
tada a 22 de maig de 1567.
Empremptat amb cera vermella i paper, en una carta
dEn Lluis Luques, batlle de Guissona pel bisbe dUr-
gell, als Consellers de Barcelona. Datada a 5 de febrer
BATLLE DE GANDESA de 1446.

563 1420
567 1809
Escut que porta per senyal la creu de Malta Rod, 28 mm. Arx. Cor. Arag; Documents de la Junta Suprema
de Catalunya.
o sigui de lOrde de Sant Joan de Jerusalem.
Llegenda borrosa.
Escut episcopal, timbrat dun capell i les bories.
Empremtat amb cera vermella, al dors dunes lletres

1. Aquest segell apar molt semblant al del batlle de Gandesa,
dEn Domnec Vilafranca, batlle de la vila de Gandesa, n. 563, i podria sser el mateix, com pot deduir-se per algunes
fins
dirigides al Veguer de Barcelona, trametent-li una plica lletres de la llegenda que arriven a interpretar-se.
2. En lArxiu Municipal de Barcelona (Processos, 1580-1585)
de declaracions de testimonis i certificant de la veracitat
nhavem vist un altre exemplar, en una carta dirigida als Consellers
ibona fama daquests. Datades a Gandesa, a 17 dabril de la ciutat, per En Gabriel Vidal, batlle del castell de Ginestar i da-
de 1420. tada a 5 de setembre de 1585.
. .
INVENTARI 61
+ SIGILLVM * CVRIM * BAIVLI * GVISSONJE COBT DEL CASTELL DE LA GUABDIA

571 1318
Empremtat amb hstia i paper, al peu dun certificat
del Dr. N Antoni Roca, batlle de la vila, declarant que Rod, 37 mm. Cera verda molt fosca. Arx. Cor. Arag; Vria.
En Ramon dEril Ribas shi trobava amb sa famlia,
i
des del dia 14 de maig. Datat a 22 de dit mes, any 1809. Escut que porta per senyal un card.
+ SIGILLVM : CVRIE DE GVARDIA

BATLLE DTSONA Empremtat al dors duna lletra de ... de Serralonga,
568 1565 procurador de La Gurdia i de La Rocha de baboreis (?),
Rod, 18 mm. Cera vermella. Su dUrgell, Arx. del Captol dirigida a En Guillem Sespluga, sots-veguer del Ripolls,
de la Su. referent a afers judicials. Datada a la Gurdia, a 27
dagost de 1318.
Escut partit verticalment: 1, un arbre timbrat

duna creu; 2, una figura de noi amb una palma
a la m. 572 1335
No porta llegenda. Rod, 36 mm. Cera vermella. Vich, Museu Episcopal.

Empremtat en cera vermella, al dors dun manament Escut a senyal dels escacs.
de NAntoni Amors, batlle dIsona. Datat en dita vila,
a 24 dagost de 1565. + : SIGILLVM CVRIE DE GVARDIA \
Empremtat amb cera vermella, en una lletra que En

Guillem de Marls, procurador del castell de La Guardia,
BATLLE DEL CASTELL I TERME dirigeix a En Guillem dOrcau, sots-veguer de Vich. La
Guardia, 5 de setembre de 1335.
DE LA BUELLA
569 1780

573 i67i
Escut amb casc i llambrequins; porta per se- Rod, 15 mm. Vich, Arx. de Casa Clariana.
nyal una canya ( cisca ), que s el de la famlia
Siscar, senyora de dit castell i terme.
Un poll i un bcul.
+ SELLO * DE LA* CVRIA * DE LA* BVELLA * Empremtat en paper i hstia, al peu duna lletra dEn
Bernat Erra, batlle del terme de La Guardia, abadiat de
Ripoll, dirigida al Veguer de Vich. Datada a Ripoll, 13
maig de 1671.
ficaci donada per En Josep Mart Virgili, batlle del i
castell i terme, de no haver resultat cap sobrant dels

propis i arbitris fins lany 1780. Datada en el castell de
la Buella, a 18 de febrer de 1781, i segellada ab lo se- BATLLIA DE LA LLACUNA I CASTELL
gell de dit terme
DE SANT PEBE DE LA YILA DE MAYER
1435
COBT DEL BATLLE DE LA FIGUERA Rod, 38 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
5/0 1.702
Rod, 18 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Un crvol.
CORT ! D LA VILA l D MAYER

Una fulla de figuera (?).
No porta llegenda. Empremtat amb cera vermella i paper, en una carta

del batlle de la vila de La Llacuna als Consellers de Bar-
Empremtat amb hstia i paper, eD una certificaci de celona, notificant-els-hi haver fet restituir a NAntoni
lescriv de dita cort. Datada a 2 de juliol de 1702. Clotes, traginer i ciutad de Barcelona, un mul detingut
iemparat a requesta dEn Pere Huguet, de Santa Colo- mig termena amb una creu de Santa Tecla; les
ma, per tal com el dit Clotes anava a la ciutat portant
vitualles per a aquesta,
laterals amb un ocell.
havien re-
i la lliberaci del qual
clamat els Consellers, en fora dels
de que gau- privilegis
deix la ciutat. Datada a La Llacuna, a 27 de novembre
+ S CURIE VILLE DE SILUA
de 1435.
Penja per vetes de cnem, dun pergam que cont
lacte dabsoluci i remissi atorgades als Jurats i habi-
tants de La En
Guillem Gramatge, Paborde
Selva, per
575 1551 de Tarragona, senyor de dita vila. 28 de maig de 1406.
Un crvol.
579 1687
Empremtat en paper i cera vermella, en un document Rod, 31 mm. Selva del Camp, Arx. Municipal.
atorgat pel batlle de la Llacuna i del castell de Sant Pere
de la vila de Mayer per En Berenguer de Castro i de Pi-
Representaci molt semblant al precedent
ns, abans de Cervell. Datat en 1551.
n. 578.
+ S CURIE VILLE DE SILUA

576 1613

Empremtat en hstia i paper, al dors duna carta diri-
gida al Procurador Reial de la ciutat i Camp de Tarra-
gona, participant-li haver-se venut, en pblica subasta,
Escut nobiliari amb els senyals molt borrosos, no
deu caps de bestiar de llana. Datada en la Cort de la
distingint-se sin el primer i segon quarters, que Selva del Camp, a 7 de maig de 1687.
porten respectivament una cabra (?) i les barres.
Empremtat mb hstia vermella i paper, al dors dunes

lletresdEn Pere Sendra, batlle de dita vila i baronia, CORT DEL BATLLE DE LINYOLA
dirigides al Veguer de Barcelona. La Llacuna, 14 de fe- 580 1359 (?)
brer de 1613.
Rod, 28 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la
Su; papers de lAlmoina.
Escut dividit, verticalment, en dues meitats:

BATLLIA DE LA PALMA l. a , dues barres; 2. a , escacs.
577 1450
Llegenda destruda.
Rod (?), 16 mm. (?) Cera vermella. Barcelona, Arx. municipal.
Cartes comunes originals. 1450.
Empremtat amb i paper, al peu duna
cera vermella
declaraci que fa En
Berenguer de Ribelles, dhaver re-
Un castell. but diversos obgectes dEn Francesc Canes, sagellat ab
lo sagell de la cort de lineola per tal com nos no tenim
Empremtat amb i paper en una carta
cera vermella lo nostre sagell propi. Datada a 8 de desembre de 1.59.
dEn Ramon de La Palma, als Consellers
Perell, batlle La lletra sembla del xiv n segle.
de Barcelona, referent a lobra de la pres de dit lloc.
Datada a La Palma, a 31 de gener de 1450.
BATLLIA DE LLINS
581 1606
CORT DEL BATLLE DE LA SELYA Rod, 30 mm. Cera vermella. Collecci de lautor.
DEL CAMP
578 1406 Escut el senyal del qual apareix borrs.
Rod, 30 mm. Cera vermella en cera natural. Selva del Camp;
Arxiu Municipal. Empremtat en cera vermella i paper, en un document
atorgat pel batlle de Llins per D. Lluis de Corbera, bar
Un arbre amb molt brancatge. La branca del de Llins. Datat en- 1606.
INVENTARI 63
CORT DEL BATLLE DE LLUSS Empremtat amb cera vermella al dors duna carta del
Batlle, Jurats i notari de la vila de Martorell, als guar-
582 1337
des del Portal de Sant Antoni, de Barcelona, prevenint-
Rod, 25 mm. Cera vermella. La Garriga, Arx. de Can Tarrs. els-hi que no admetin cap certificatria que no sigui es-
crita tota de m del notari de dita vila, per ha ver -sen
Una bossa (?) a ambds i costats un escut expedit una de falsa en absncia, daquest. De Martorell,
amb faixes horitzontals. a 29 de juliol de 1551.
+ S CVRIE DE LVSA
586 1580
Empremtat amb cera vermella rossa, al dors duna
lletra dEn Bort Zaportella, batlle de Lluss, dirigida a
En G. dOrcau, sots-veguer de Vich dAusona, o a son
i
lloctinent, manifestant-li estar dispost a obrar en just-

Un castell de tres torres, collocat sobre dues
cia sobres una reclamaci judicial que li remet. Datada a ratlles de vairs.
Lluss, a 16 de febrer de 1337, e. m.

+ S CURIE BAIVLI UILLE MARTORELLI
ment de 1580.
CORT I CONSELL DE LLUSSANS
583 1561
Rod, 22 mm. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni; collecci

sigillogrfica. CORT DEL BATLLE DEL CASTELL
I TERME DE MASRICARD
Escut dividit en tres quarters: 1, tres pinyes (?); 587 1694
2, tres cards; 3, sis besants.
Oval, 23 X 19 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
No porta llegenda.
*.
Escut amb diversos senyals.
Empremtat amb cera i paper, en una certificaci dha-
Sense llegenda.
una crida en els llocs acostumats de Sant Fe-
ver-se fet
liu Sasserra, per En Pere Vinyals, nunci del lloctinent
del Lluans. Datat a 23 dabril de 1561.
ficacide testimonis autoritzada i legalitzada per En
Josep Teli, batlle de dit terme. 20 de setembre de 1694.
BATLLE DE MARTORELL
1518
588 1809

Barcelona, Arx. del Captol Oval, 34x29 mm. Arx. Cor. Arag; Documents de la Junta Su-
de la Su. prema de Catalunya. Llig. Grcia i Justcia. Propostes.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, quatre Escut dividit en quarters, contenint diversos
barres; 2 i 3, tres rocs del joc descacs, senyal de senyals difcils de precisar.
Requesens. No te llegenda.
No porta llegenda.
Empremtat amb hstia i paper, enuna proposta de
batlle per a 1810, portant la data de 7 dabril de 1809.
Empremtat amb cera vermella i paper, en una plica
de declaracions de testimonis, autoritzada per En Jaume
Admirall, batlle de la vila, per Dona Iplita de Reque-
sens, comtessa de Palams. 24 de novembre de 1518.
BATLLE DEL TERME I BARONIA
DE LA MOGUDA
585 589 1518
1551
Rod, 28 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. municipal. Cartes

Oval, 22 x 18 mm. Cera vermella. Collecci de lautor.
comunes originals, 1551 i 1563, f. 64.

Una creu llatina posada entre dues figures bo-
Escut amb els mateixos senyals del precedent rroses.
n. 584. No porta llegenda.
)
Empremtat amb cera vermella i paper, en un docu- CORT DEL CASTELL DE MONTPALAU
ment de 1518.
594 1476
Rod, 37 mm. Cera verdosa. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes

comunes originals, 1476, ols. 226-227.
BATLLIA DEL CASTELL I TERME
DE MONTBUY Un castell cimat duna cabra i portant a amb-
590 1545 i 1614 ds costats tres creus gregues.
Lobulat, 36x36 mm. Cera vermella. La Garriga,
Arx. de Can Tarrs. + S CURIE MONTIS PALACII
Escut en losange, a senyal de Barcelona: la En paper i cera verdosa, al dors duna carta dirigida
als Consellers de Barcelona per Dona Joana dErmenda-
creu i les barres.
ris i de Pins, vescomtessa dIlla i de Canet, vidua del
noble En Bertran dErmendaris, senyora del castell de
Sobre paper, al En Mi-
dors dun requiriment fet per
Montpalau, tractant sobre la jurisdicci daquest. Datada
quel Pallas, batlle de la Baronia terme de Montbuy
i
en lo nostre castell de Palaffols, a 26 dagost de 1476.
pels Consellers de la ciutat de Barcelona, senyora de dit
lloc, dirigit al batlle de La Garriga perqu faci execuci
en la persona i els bens dEn Joan Garriga, a instncia
dEn Joan Suria, procurador dEn Pere Joan Font (a) 595 1606
Regassol, de Caldes de Montbuy. Datada en la Cort de
Montbuy, a 3 de juliol de 1545 l.
Escut en forma de cartela. Porta per senyals

una cabra i un castell.
591 1594
Lobulat, 37 X37 mm. Cera vermella. Collecci de lautor. SAGELL [DE LA] CORT DEL TERMA
[DEL CASTELL DE] MONPALAV
Escut amb un mont i una roda.
No porta llegenda. En un document, de 1606.
Sobre paper, en una certificaci de lany 1594.
596 1634

sigillogrfica.
BATLLIA DEL CASTELL DE MONTCLS

592 1592 Escut en forma de cartela. Una cabra i un
Rod, 15 mm. Cera vermella. Collecci de lautor. castell.
SAGEL DE LA CORT DEL TERME Y CASTELL

Una cabra.
DE MONTPALAV (?
No porta llegenda.
En un document autoritzat pel batlle de dit castell
certificacidonada per En Francesc Coris, notari pblic
pel vescomte de Cabrera, amb data de 1592.
qu En Melcior Tria Raniu
i escriv de dita Cort, de i
ha carregat en de Santa Maria d Arenys, 1,500

la platja
quarteres de rold per aportar al Camp de Tarragona.
593 1621 Arenys, 13 de gener de 1634.
Una cabra. BATLLE DOLOT

597 1556
Empremtat amb hstia vermella paper, en un docu-
Rod, 37 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag;
i
llig. Sant Joan
ment de 1621. de les Abadesses.
En nostra collecci dempremtes ne possem un altre exemplar peus daquest un escut

1.
corresponent a lany 1614.
Un bcul i un poll i als
INVENTARI 65
amb el senyal de lAbat de Ripoll, senyor de dita BATLLIA DE PIEROLA

vila. 500 1586

S1GILLM ABBATIS M ONAS TERII
BIVIPULLI El monograma de Jess.

cera vermella
En un document que atorga el batlle de Pierola per
certificaci que fa En
Guillem Coll, batlle de la vila per
En Joaquim de Centelles, en 1586.
lAbat de Ripoll. Datada a Olot, a 29 de juliol de 1556.
598 BATLLIA DE LA POBLA

1621-1625

Arx. Cor. Arag: Llibre de pliques DE CLARAMUNT
del Collegi dAdroguers, 1620-1631. 601 1533
Representaci semblant a la del precedent

n. 597, per be que el senyal de lescut abacial Escut dividit en quatre quarters: 1 i un
,
4,
s distint. card; 2 i un mont amb una flor de llir.
3,
S1G1LLUM ABBATIS MONASTERII + SSE Y . . DE LA COBT DE CLABMVNT

BIVIPULLI
Empremtat amb cera i paper, en un document de 1533.
Empremtat amb cera vermella i paper, en una plica
de declaracions de testimonis, que envia a En Geroni
de Peguera, Veguer de Barcelona, el procurador dOlot 602 1625
per lAbat de Ripoll. Datada en dita vila, en juliol
de 1621 l. Oval, 27 X 23 mm. Collecci de lautor.
Escut timbrat duna corona ducal, que porta

per divisa un card.
BATLLIA DE PIERA
599 1567-1577
Rod, 52 mm. Cera vermella, Collecci de lautor. ment atorgat pel batlle de la Pobla de Claramunt pel
Duc de Cardona. Datat en 1625.
Escut en losange o cair, flanquejat. En els
quarters superior i inferior, vuit besants. En

els flancs, un martell o destral. BATLLIA DE PONT DARMENTERA
+ SEGEL \ DE LA] COBT ] DEL BALE 1 603 Segle xiv?
DE PIEBA : Rod, 34 mm. Cera vermella. Arx. del Reial Patrimoni:

Collecci sigillogrfica.

ment de 1577 atorgat pel batlle, en nom de Na Isabel Un pont, cimat duna creu, i a ambds costats
de Cardona Abadessa de Pedralbes, senyora de dita un bcul.
2
vila .
LA COBT DL PONT
1. Altre exemplar daquest segell rhavm vist en el mateix Arxiu,
en una requesta al Veguer de Barcelona feta per En Vicens Puigsech, Al dors duna lletra dEn Berenguer Quintana, batlle
Procurador general in exercenda jurisd ione in villa et termino Olo-
ti, per Fr. Pere Sancho, abat de Ripoll. Datada in Curia nostra ordi-
del Pont d Armentera, dirigida a En P. Sacosta, bat-
nria dOlot, a 16 de setembre de 1625. lle general de Catalunya, notificant-li que En ferer de
2. Reprodum dos exemplars distints daquest segell, perqu en- beyl alber, hom del senyor abbat de Santes Creus i esta-
tre els dos se completen els senyals i la llegenda. En lArxiu del Ca-
dant del dit lloc del Pont, compr en la ciutat de Bar-
ptol de la Su, de Barcelona,nhavem vist un altre exemplar, em-
premtat en una informaci testiflcal rebuda devant del batlle Joan
celona dotze escudets, els quals ven en el mercat. No
Mathossas, a 14 dabril de 1567. porta data.
VOLUJl 11 9
BATLLIA DE LA QUADRA DE BORRED Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu duna
certificacidonada per N Andreu Marco, escriv de la
604 14 ,o Cort de la batllia de la vila de Reus i el seu terme. Da-
Rod, 46 mm. Cera vermella. Vich, Arx. de Casa Clariana. tada en dita vila, a 30 de mar de 1634, ab lo segell or-
dinari y com de dita Cort baix en lo peu segellada.
Un poll i un bcul.
PULLI CORT DEL BATLLE DE RIPOLL

608 1321-1331
Empremtat amb cera i paper, en el revers duna lletra
dEn Galcern dOrdina, batlle de la Quadra de Borred Rod, 30 mm. Cera vermella. Vich, Museu Episcopal.
pel monestir de Ripoll, dirigida a N Antoni Exelada,
donzell, Veguer de Vich i Ausona. Datada a 7 de juliol Un poll dintre dun lobulat.
de 1410.
+ s
: cvrie : et : baivli rivipu
( + Sigillum curie et baiuli Rivipulli)
BATLLIA DE LA QUADRA Empremtat amb cera vermella, al dors duna lletra

dEn Joan dOrdina, batlle de Ripoll, al Veguer de Vich.
DE VALLIRANA Datada a 20 de mar de 1321 h
605 1730
Octogonal, 22x17 mm. Arx. Cor. Arag; Pliques de testimonis

609
del Collegi dAdroguers. Llibre X, de 1727 a 1739. 1416
Rod (?), 45 mm. (?). Cera vermella. Coilecci de lautor.
Escut que porta per senyals un arbre i dues

aus.
Un poll.
Empremtat amb cera vermella, al dors dun requiri-

ment fet per En Galceran dOrdina, batlle de Ripoll, al
ficaci donada per En Vicens Rovira, batlle de la Qua-
Veguer de Barcelona. Datat en aquella vila, a 18 de
dra de Vallirana per En Josep de Marcoleta, canonge de
gener de 1416.
Santander i Administrador i Governador de la Casa i
Hospital de Cervell, i en aquest nom senyor jurisdiccio-
nal del lloc i terme de Sant Joan d Olesa de Bonesvalls 610 1568
i de dita Quadra de Vallirana ( terme i parrquia de Sant Fragment de segell. Cera vermella. La Garriga, Arx. de Can
Esteve de Cervell.) Datada a 3 de novembre de 1730. Tarrrs.
Un poll i un bcul.
Empremtat amb cera vermella i paper, en unes lletres

CORT DEL BATLLE DE REUS de requesta de NAmat Torres, batlle de la vila i terme de
606 1573 Ripoll, pel Rvt. D. Climent de May, Abat del monestir
Arx. Cor. Arag: Papers de la de Ripoll, dirigides a En Lluis des Valls, donzell, Veguer
Generalitat. batlle reial de Vich i Ausona. Datades en dita vila a
i
9 dabril de 1568.
Una tau o creu de Santa Tecla.
Empremtat amb cera vermella paper, al peu duna

declaraci dhaver fet pregonar
i
una crida dels diputats

CORT DEL BATLLE DE RIUDOMS
del General, el dia 5 dabril de 1573. 611 Segle xvil
Oval, 45 X 37 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; llig. 491.
607 1634 Un portal i murs per on passen dos rius que

Rod, 35 mm. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni; coilecci surten dun om.
sigillogrflca.
1 En el mateix Museu nhavem vist altres dos exemplars: un

dempremtat tamb en cera vermella, en una lletra del susdit batlle
Representaci semblant a la del segell prece Joan dOrdina, dirigida al de la senyoria de Montcada, de Vich, amb
dent n. 606 .
data de 27 dagost de 1331, i altre, en una carta del dit batlle al
lloctinent de batlle, en la ciutat de Vich, pel comte de Foix. Datada
Llegenda borrosa. a Ripoll, a 22 gener de 1322.
) :
INVENTARI 67
+ S1G1LLVM CVR1E DE RIVDOMS CORT DE LA BATLLIA DE SANAHUJA

614 1535
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna certifica-
ci donada per En Pau Salvador, notari de de la vila
Rod, 40 mm. Cera negra. Collecci de lautor.
Riudoms i escriv de la Cort del batlle, referent a dades
del Manual de dita Cort. Per trobar-se el document quel- Imatge dun bisbe, portant un llibre a la m
com mutilat no podem precisar-ne la data, per s pos- esquerra i el bcul a la dreta, cobricelada per un
terior a 1612, per tal com en el cos de lescrit es diu
templet gtic. Als peus del bisbe un escudet, el
anno preterito 1612. Al final shi llegeix: in robar et fidem,
predictorum hic appono sigillum Curie predicte. senyal del qual apareix borrs.
8 UENERAN ..S .... [SANA] UG1E
BATLLIA DE BOSES Empremtat amb cera negra i paper, en un document

612 de 1535.
1137

moni; collecci eigillogrfica.
Un escudet en losange amb una creu, i dessota CORT DE LA BATLLIA DEL CASTELL I
un altre escut major amb una rosa i ratlles ho- TERME DE SANT BOI DE LLUSSANS
ritzontals ondulades.
Rod, 37 mm. Cera vermella, Vich, Museu Episcopal.

Empremtat amb cera vermella i paper, en el revers
duna certificaci dEn Joan Oliver, batlle de la vila i
parrquia de Roses, dirigida al Batlle general de Cata-
Escut en losange amb senyal de la Su de
lunya, comunicant-li que En Salvador Rovira, patr de Vich, les claus de Sant Pere.
llagut,ha descarregat vuit quintars de cnem en el port Llegenda destruda.
de Roses. Datada a 25 de setembre de 1437, segellat ab
lo sagell de la cort de la dita vila de Roses.
carta dirigida a En Narcs asfexas, veguer de Vich i
d Ausona, i sots-batlle de la partida reial de dita ciutat,

per En Joan Gurdi, batlle del terme i castell de Sant
CORT DE LA BATLLIA DE SABADELL Boi de Llussans per lo molt honorable micer Simon Sal-
vador, paborde del mes de deembre de la Seu de Vich, e
61B 1432
senyor de dit castell e terme. Datada a 30 dagost de
Rod, 40 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes 1423, e segelada ab lo sagel de la Cort.
comunes originals, 1430-1434.
Escut en losange, dividit en quatre quarters:

1 i 4, la creu; 2 i 3, tres barres (senyal de la
BATLLE DE SANT CELONI
ciutat de Barcelona.) Rodejen lescut dos rams o 616 1599
palmes, i en la part inferior del camper hi ha un Oval, 24 X 19 mm . Cera vermella. Collecci de lautor.
escudet amb una ceba (?).
Un cercle amb una estrella i alguns motius or-

+ SAGEL Z>LA CORT U SABADEL namentals.
P BARCELON.
En un document de 1599.
( + Sagel de la Cort de Sabadel per Barcdon[a]
Empremtat amb cera vermella, al dors duna lletra de

NAntic Destafort, batlle de Sabadell, als Consellers 617 1606
de Barcelona, certificant haver-se rebut dos testimonis a Rod, 20 mm. Cera vermella. Collecci de lautor.
iDstncia dEn Bartomeu March, i que dits testimonis 5
en tant com humana fragilitat pot compendra, son abals

e homens de creensa al quals fe es donadora. Sabadel],
Un escut amb una cabra senyal del vescomtat
29 de febrer de 1432. de Cabrera.

Empremtat amb cera vermella i paper, en un docu- Empremtat amb hstia i paper, en una certificaci
ment de 1606. donada per En Joan Reverter, batlle de la vila de Sant
Vicens dels Horts, i lescriv de la Cort de les baronies
de Cervell. Datada en dita vila de Sant Vicens, a 2 de
novembre de 1741.
618 1608 i 1664
Rod, 42 mm. Barcelona, Ars. Provincial dHisenda.

CORT DEL BATLLE DE LA VILA
Escut amb el mateix senyal que el precedent
I CASTELL DE SITGES
n. 617.
621 1406-1443
No porta llegenda.
Barcelona, Arx. de lHospital
de la Santa Creu; Manual 9, f. 13.
Empremtat amb h3tia vermella i paper, en una cer-

tificacide testimonis, lliurada per En Joan Vidal, regent Dintre dun quadrilobat, la creu del Captol de
la batllia de la vila de Sant Celoni pel marqus d Aitona,
la Su de Barcelona.
comte d 'Ausona i vescomte de Cabrera i Bas. Datada en
la Cort de dita vila, a 30 de febrer de 1664 i.
+ S CVRIE BAIVLI CASTRI DE SIGES
Empremtat amb paper i cera vermella, en el revers

duna certificaci de testimonis, donada per En Pere
Font, batlle de )a vila i castell de Sitges per la Pia Al-
moina dels pobres, de la Su de Barcelona. Datada eD
BATLLIA DE SANT GENS dit castell, a 22 de juny de 1443 1 .
DE VILASSAR
619 1604

622 1653
Oval, 28 X 22 mm. Arx. Cor. Arag; Pliques de testimonis del

Collegi dAdroguers. Llibre V, 1648 a 1659.
Escut amb losanges collocats en ratlles verti-
cals.
Dintre dun vul en forma de cartela, dues ca-
banes i les inicials P. E. S. (Pro Elemosina Se-
Empremtat amb paper i cera vermella, en un docu- dis ? ). .
ment de lany 1604.

de testimonis autoritzada per Gerona, batlle de En Josep
la vila de Sitges pel Capitol de la Su de Barcelona, en
representaci de la Pia Almoina,. Datada en dita vila, a
BATLLIA DE SANT VICENS 20 de mar de 1653.
DELS HORTS
620
623 4694
Oval, 28 X 24 mm. Ars. Cor. Arag; Pliques del Collegi dAdro- Rod, 42 mm. Arx. Cor. Arag; Pliques de testimonis dels anys
guers. Llibre de lany 1749-1760. 1680 a 1694.
Creu del Captol de la Su de Barcelona, dintre

Escut dividit en quatre quarters i un escudet
dun quadrilobat.
al mig, amb diferents senyals que apareixen bor-
rosos. 1. En lArxiu del Reial Patrimoni nhavem vist un altre exem-
plar daquest segell, empremtat tamb en cera vermella, al dors dun
albar atorgat per NAntoni dOlivella, batlle del castell de Sitges, a
NAntoni Robert, patr de barca de dita vila, per sis quintars de
1. Altre exemplar, que s el que publiquem per sser ms per- ferre que ha descarregat en el port. Datat a 1 de desembre de 1406
fecte, lhem vist empremtat en un document de 1608. e segellat ab lo segell de la Cort.
INVENTARI 69
+ SIGIL :SCRIBANI/E VILLJ .*

\ DE '.
+ SAGELL DE LA CORT DE LA BA[TLIA
SITGES CAPI BA : :
DE TA]RRE[GA]
(+ Sigillum scribamw vIIcb de Sitges, Capituli Barcinonce)

dEn Gabriel Farux, batlle de Trrega, als Consellers de
ficaci de declaracions de testimonis lliurada per En Jo-
Barcelona, senyora de dita vila, consultant-els-hi sobre
sep Marrugat, batlle de la vila i terme de Sitges, al Veguer
la publicaci de les constitucions, la qual la Reina volia
de Barcelona, a requesta dels Cnsols del Coilegi dAdro-
sser feta per oficials reials i de prelats i barons. Trrega,
guers de dita ciutat. Sitges, 17 de setembre de 1694, cum
15 de setembre de 1437 i.
sigillo nostre Curie,
CORT DEL BATLLE DEL CASTELL

BATLLIA DE TERRASSA
DE SOLTERRA I CASA DE LA ROVIRA 627 1449
624 1331
Vicb, Museu Episcopal. Rod, 13 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. Municipal; Cartes
Rod, 35 mm. Cera groga.
Escut a senyal de Solterra, s dir, un mont

amb una flor de llir.
Un castell.
+ S CVRIE DE RUVIRA Empremtat amb paper i cera vermella, en una carta

del batlle de Terrassa pels Consellers de Barcelona, diri-
Empremtat amb cera groga, al dors duna lletra dirigida a aquests, i referent a haver cumplimentat o que
gida a EnPere Giud, lloctinent del Veguer i batlle li encarregaren. Datada a 15 de mar de 1449.
reial de Vicb, per En Bernat de Mansul, batlle del cas-
tell de Solterra i de la casa de la Rovira, sobre execuci
duna sentncia. Datada a Sa Ruvira, a 17 de maig

de 1331.
BATLLIA DEL CASTELL

BATLLIA DEL CASTELL DE SUBIRATS DE TORELL
628 1320
625 1403
Fragment de segell. Barcelona, Collecci dEn Juli Yintr. Rod, 33 mm. Vich, Museu Episcopal.
Un crvol i una palma. Escut amb besants i un brau (?).
Empremtat duna carta dEn Miquel Febrer,

al dors
Senyor de dit castell, a
+ S CVRIE MONTISCATANI CAST
batlle del castell de Subirats pel
En Mateu de Camp de ros, batlle de la Quadra de la D' TORILIO
Palma, de la baronia del castell de Cervell, per laba-
dessa de Sant Pere de les Puelles, Senyora de dita Qua- (+ Sigillum curie Montiscatani castri de Torilio)
dra. Datada a 5 doctubre de 1403.
Empremtat amb cera i paper, en una lletra dEn Be-

renguer Desvilar, batlle del castell de Torell, al batlle
de Vich. Torell, 1 de setembre de 1320.
CORT DE LA BATLLIA DE TRREOA
626 1437-1447
Rod, 45 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. Municipal; Cartes 1. En mateix Arxiu (Cartes comunes originals, 1447), nhem
el
comunes originals, 1437-1439; f. 55. vist un exemplar molt semblant a naquest, sols que li manca
altre
la llegenda, no sabem si s perqu no en t o b perqu la empremta
s incompleta. Va empremtat en una carta dEn Gaspar Febrer, no-
Dintre dun cercle format per lbuls, un escut tari de la vila, dirigida als Consellers, sobre qestions entre Trrega
i Vilagrassa, datada a 14 de febrer de 1447. El publiquem amb el
amb senyal de la ciutat de Barcelona. n. 626 a.
,
BATLLE DE LA CORT DE TORROJA 631 1555
629 1303
Ogival, 55 x 35 mm. Cera vermella. Collecci de lautor.
Rod, 28 mm. Cera natural. Ars. Cor. Arag; Processos.

Escut timbrat del monograma de Jess, en ca-
rcters gtics, i dividit en quatre quarters: 1 i 4,
Un castell i a ambds costats, o sigui a dreta un bcul; 2 i 3, les barres.
i esquerra dell, un card, senyal de la casa de
Cardona. + SIGILLU M CVRIE LLIBS
+ S DEL BATLE DE LA CORT D TERROIA
Empremtat amb paper i cera vermella, en un docu-
ment de 1555.
En el revers dunes lletres dEn Ramonet Vidal, fill
dEn Pere Vidal, batlle de Torroja per En Ramon Folch

de Cardona, a En Mateu Desvall, Veguer de Cervera,
disculpant-se dels crrecs que aquest els hi feia referent 632 1585
a haver causat danys a En Bernat Bru, habitant de
Oval, 42 x 30 mm. Barcelona, Arx. Municipal;
Camarasa. Datades a Torroja a 13 dagost de 1303.
Processos, 1580-1585
Escut timbrat del monograma de Jess en lle
tres romanes, dividit en quatre quarters: 1 i 4,
CORT DELS BATLLES DE LA YILA un bcul; 2 i 3, les barres.

No porta llegenda.
DE YALLS
6B0 1372-1398
Empremtat amb hstia i una certificaci de
paper, en
testimonis rebuts en la Cort del batlle, una cum imprs-
Ogival, 63 x 38 mm. Cera verdosa sobre cera natural. Madrid, sione sigilli dicte curie. La certificaci no porta data,
Arx. Histric Nacional; caixa 46. A. 1372. P.
per la recepci dels testimonis s de 28 dagost de 1585.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, un

bcul; 2 i 3, les barres.
633 1627
[+ SI]GILL VM CVRIE [ BAIVLORVM ]
DE VALLI[BVS ]
Representaci molt semblant a la del segell
Penja per cintes de seda de les colors groga i vermella precedent n. 632, per de tamany ms redut.
dun pergam on consta que En Bernat Sag i En Pere
de Montagut, sndics i procuradors de la universitat de Empremtat amb hstia vermella i paper, en un docu-
la vila de Valls, constituts personalment devant dels ment de 1627.
batlles de dita vila, varen prometre pagar a Fra Guillem,
Abat del Monastir de Poblet i als seus successors, 660
sous de moneda barcelonesa, censals i rendals perptua-
ment. Autoritza aquest acte En Pere Domnech, notari
i escriv de la dita Cort dels batlles de Valls, en 17 de 634 1795
mar de 1372 h
Oval, 32 X 27 mm. Valls, Collecci dEn Fidel de Moragas.
i
Escut ovalat, dividit en quatre quarters: 1 i 4,

1. Daquest segell nhem vist un altre exemplar (que publiquem
amb el n. 630 a), en lArxiu de la Corona dArag (Processos), em- un bcul; 2 i 3, les barres. En la part superior
premtat amb cera verda i paper, en un trasllat dels captols de lonz, porta el monograma de Jess.
que o posat e collit en la vila de Valls, en lany 1394, fet dit tras-
llat de manament dEn Berenguer de Masdovelles, donzell, batlle de
la dita vila per lArquebisbe de Tarragona, a requesta de NAntoni
Empremtat amb paper i hstia, en un document
Celers i dEn Guillem de Bas, jurats i sndics de Valls. Datat a 14 de
novembre de 1398. de 1795.
INVENTARI 71
CORT DEL BATLLE DE LA PARTIDA superior i inferior, porten per senyal una cabra;
els dos laterals, la creu grega.
DE MONTCADA, DE YICH
635
. . S CRIE BA[IVLI\ CIVITATIS ! VICI !
Rod, 39 mm. Cera vermella, Vich, Museu Episcopal. PRO I DNO : COMIT : AUSONE :
Escut amb sis besants; a ambds costats de

Penja per betes blanques, dun pergam que cont una
lescut un castell. certificaci autoritzada perEn Guillem de Malla, batlle
en la ciutat de Vich per En Bernat de Cabrera, comte
+ : S : CRIE MONTISCATANI IN dAusona; cum sigillo curie dicti baiuli. Datada a Vich, a
CIVIT ATE VICEN 5 de setembre de 1357.
Empremtat amb cera vermella, al dors dunes lletres

dEn Pere de Primeres, batlle del senyor de Montcada,
en la ciutat de Vicb, dirigides als Veguer i Batlle de Moy BATLLE DEL TERME I CASTELL
o a llurs lloctinents, sobre affers de ladministraci de
justcia. Datades a Vich, all dagost de 1331 h DE VOLTREG
637 1417
Rod. 37 mm. Cera vermella. -

Collecci de lautor.
CORT DEL BATLLE DE YICH
PEL COMTE DAUSONA Escut amb un bcul a senyal de dues claus
636 1357 encreuades.
Rod, 47 mm . Cera vermella sobre cera natural. Sarri (Barce- No porta llegenda.
lona), Arx. del monestir de Sant Pere de les Puelles.
Empremtat amb cera vermella i paper, en una certifi-

Escut quartejat flanquejat. Els dos quarters,
caci referent a les cpies dunes escriptures, dirigida a
En Joan Aymerich, Veguer de Barcelona, per NHuguet
1. En mateix Museu nhavem vist altre exemplar, empremtat
el de Bellfort, batlle del terme i de Voltreg pel
castell
amb cera vermella, al revers dun requiriment fet al batlle del cas- bisbe de Vich, senyor dels dits castell terme. Datada
i
tell i terme de Voltreg, per En Pere Sim dExameno, lloctinent de
infra sacraria Sancti Ipoliti, terme del susdit castell, a
batlle in dominacione Montiscatani, de la ciutat de Vich, ll 1 de de-
sembre de 1331. 23 de gener de 1417.
72 SI GILLO GRAFIA CATALANA
NOYENA SRIE - CONSELL REIAL. - CRIES REIALS

I FEUDALS. - CANCELLERIA. - REIAL AUDINCIA
DE CATALUNYA
Consilium Regium residens barchinone. Datada a 22 de

CONSELL REIAL (?)
de 1393 1
juliol .
688 1354
Rod, 75 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Collecci

sigillogrfica.
CORT CRIMINAL DE LA CORONA
Escut amb cinc barres; timbrat dun cap de
DARAG
640 1458
lle, i a ambds costats un ocell que sembla un
fais. Cartes comunes originals, 1458, p. 236.
ALONIA : REGN. . . MAIORIC3 Escut en losange amb cinc barres.

AD : C AT . . .
No porta llegenda.
Segons una nota, aquest segell pertany al Consell reial Empremtat amb paper i cera vermella, al peu dun
i a lany 1354. certificat autoritzat per En Joan Vilalba, notari, regint
la escrivania de la dita Cort, de les quantitats entrega-
des per a certa nau grossa de barchinona. Datat a 1
de novembre de 1458; hi pos en la fi lo segell menor de la
CONSELL REIAL RESIDENT dita Cort.
A RARCELONA
689 1393
ODORS DE LA CORT REIAL
Rod, 54 mm. Cera vermella. Selva del Camp, Arx. Municipal. 641 1357
Rod, 3
mm . Cera verda. Barcelona, Arx. del Captol de la Seu.
Un ngel nimbat i amb les ales esteses, soste- Diversorum, segle xiv.
nint lescut de les barres.

MTAT D :
Llegenda illegible.
1. Referent al segell del Consell reial s curiosa la segent nota,

Penja mitjanant cintes de seda groga i vermella^
que copiem dun fragment de registre dalbarans del Consell del se-
duna carta de pagament atorgada a favor de N Arnau nyor Rey. tem donam an Romeu dez Feu, argenter, ab albara del
de Montroig, de Reus, i dEn Joan Teixidor, de la Selva, dit Consell, scrit en Barchinona a .x. de Mar del any Mcccxciij, ab
Sndics i procuradors dels llocs de Reus, Selva, Valls, lo qual lo dit Consell li mana donar per preu de .j. sagell menor que
ha fet a ops del dit Consell, la cara del qual es daurada segons que
Alcover, Constant, Riudoms, etc., del tribut que havien
es contengut en lo dit albara lo qual cobram ensemps a apocha, .v.
satisfet pel passatge del Rei a Sardenya. Al final es fa lliures. (Arxiu del Reial Patrimoni, fragment de registre dalbarans
constar la presncia del segell consignant-se que s el del del Consell Reial).
INVENTARI 73
Empremtat amb cera verda, al dors dxin albar ator- Empremtat amb cera vermella i paper, en un procs
gat per En P. des Bosch, scriv de raci de casa del de 1473.
senyor Rei, i dirigit al tresorer En Bernat dOlzinelles.
Saragoa, 1 dabril de 1357 i.
645 1575
Rod, 52 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. del Captol de

la Su; n. 09096.
CORT REIAL DE RESAL

"* Escut amb el senyal de la ciutat, collocat so-
642
Barcelona, Arx. del Reial bre cinc barres rodejades de lbuls.
+ SIGILLVM CVRIE REGIE GERVNDE
Escut dividit per meitat, verticalment. En la
en la segona, una creu. Empri mtat amb paper i cera vermella, en una capsa
primera meitat, les barres;
de fusta que penja per cintes de seda groga vermella, i
BISULDUNI dun pergami en el qual es tracta de la herncia dEn

Jaume Spital, i lautoritza En Miquel Mart, batlle reial
Empremtat amb paper, en una plica de

cera verda i de Girona, el 3 de juny de 1575.
recepci de testimonis que tramet al Mestre Racional, En
Jaume Coromines, notari i escriv de la Cort reial de Be-
sal. Datada en aquesta vila, el 26 doctubre de 1499. 646 1627
Dibuix molt semblant precedent n. 645.

CORT DUCAL DE LA VILA al
DE CARDONA SIGILLVM GVRIE REGIE GERVNDE

1734 Cl VITATIS
Rod, 55 mm. Arx. Cor. Arag; Pliqucs de testimonis del Collegi
dAdroguers, anys 1727 a 1739. Empremtat amb hstia vermella i paper, en una certi-
ficaci donada per En Bartomeu Vicens, escriv major
Escut timbrat duna corona i divMit en dife- de la Cort reial de Girona. Datada a 12 de juny de 1627.
rents quarters que contenen diversos senyals. A
dreta i esquerra de lescut, un card.
1654
No porta llegenda.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un acte

d recepci de testimonis, autoritzat per NArmenter Representaci semblant als precedents n. os 645
Font i Trias, notari de Cardona, devant dEn Bonaven- i 646, sin que en aquest lescudet central que
tura Thomasa, batlle de dita vila i batllia pel Sr. Duc de porta el senyal de Girona s en forma de losange.
Cardona, Medinaceli, etc. Datat a l de setembre de 1734,
con de la curia ducal de dicha villa de Cardona.
el sello
+ SIGILLVM GVRIM Cl VITATIS GERVNDjE

informaci rebuda en la Coit reial de Girona a instncia
CORT REIAL DE GIRONA
644 dEn Frederic Dezvalls i Pol, donzeil, domiciliat en dita
1473
ciutat, referent al justipreu dels danys que li havien cau-
Rod, 41 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Processos. sat els francesos per ra del setge, en el qual serv a
en la casa i heretat que posseia en la
lexrcit de S. M.,
Escut en losange, amb cinc barres tallades per parrquia de Palol d Onyar, dita la Torre de Sentmenat.
un escudet que cont els vairs en ratlles horit- Datada a 28 de mar de 1654.
zontals, senyal de la ciutat.
Llegenda borrosa.
648 1673-1689
1. Referent al segell shi consigna en el document: E per o com

lo segellde nostro offici es romas en la frontera darago per raho deies

pagues qui san defer als homens a cavall e de peu qui son romnsos Dibuix igual al precedent n. 647, de propor-
en la dita frontera a sou del senyor Rey, de manament seu, segell lo
present albara ab lo segell del offici dels hoydors de la sua Cort. cions majors per sser major el mdol del segell.
VOLtM II 10
.
+ S1GILLVM CVRIM CIVITAT1S GERVNDM + SIGILLUM i CURJE \ ILERDENSIS PRO
DOMINO i REGE i

certificaci i legalitzaci de les firmes dels nc taris de Gi-
Empremtat amb paper i cera vermella, en upa certifi-
rona En Joan Colomer i En Joan Andreu. Datada a 7 caci lliurada per En Francesc de Montbuy, Veguer de
de febrer de 1685, et sigillo majori dictce Curice sigillata i.
Lleyda i del Paliars, dhaver-se fet la crida pblica per
la ciutatduna lletra del Rei Mart, datada a Valldaura
a 1 setembre de 1405. La certificaci s de 19 de febrer
649 1777
de 1406 i.
1724
[SIGILLVM] C VIIAE. REGIE . Cl BIT AT IS
[GERVNDE] Escut amb el senyal de les barres i tres llirs.
Llegenda borrosa.
manament del Jutjat de la Cria reial de Girona, a 21 Empremtat en una certificaci donada per En Joan
de febrer de 1777. Cases, notari pblic de Lleyda i escriv de la Cort reial
de dita ciutat, dun privilegi del comte-rei Alfons IV,
concedit a aquesta i contingut en el seu Llibre vert.
CORT REIAL ORDINRIA Datada a 21 de novembre de 1724.
DE GRANOLLERS
650 Segle xvii (?)
Rod, 45 mm. Barcelona, Museu Arqueolgic Diocess; CORT REIAL ORDINRIA

matriu de bronzo.
DE MANRESA
Escut amb el senyal de les barres, timbrat
^53 1731-175G
duna corona i rodejat de motius ornamentals, Rod, 32 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
dues aus (gralles ?) i dos lleons que sostenen, el

Dintre dun cercle, rodejat de motius ornamen-
de la dreta una S i el de lesquerra una I. En la
tals, les quatre barres, i en la part superior de
part superior una esfera amb la creu.
dit cercle una corona.
+ SIG. CURLE. REGIM ORDINM VILLM No porta llegenda.
TE PARTS D GRANOLLERS
( + Sigillum Curice, Rcgice ordinarice villce et prirtis (?) de Grano- Empremtat en una requesta dEn Francesc Tarragona
llers.) i major lloctinent de Corregidor de
Finestras, Alcalde i
Manresa, a En Manel Dels, doctor en ambds Drets,

No sabem quan estigu en s aquest segell, per per Alcalde major civil i lloctinent de Corregidor de Barce-
son estil podria sser del segle xvii. lona. Datada a 18 de setembre de 1756 2 .
CORT REIAL DE LLEYDA

651 1406
CORT REIAL ORDINRIA DE MATAR
Rod, 57 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni; 654 1725-1810
collecci sigillogrfica. Rod, 50 mm. Barcelona, Collecci dEn Juli Vintr;
matriu de coure.
Escut amb cinc barres, i en els seus dos cos-
tats un llir.
Escut ovalat, amb quatre barres, timbrat duna
corona i rodejat de motius ornamentals.
1. En el mateix Arxiu (Consell dArag, llig. 313), nhavem vist un
altre exemplar, on una certificaci i legalitzaci de la firma del no- 1 En lArxiu de la Corona dArag havem vist un fragment
.
tari de Girona NIsidre Vila. Balada en dita ciutat, a 13 de juliol daquest segell, empremtat amh cera natural i penjant amh cintes
de 1673. Altre exemplar el veirem en lArxiu Municipal de Barce- de seda groga i vermella. Ignorem de quin pergam penjava, per es-
lona (Processos, 1660-1661), en una certificaci de testimonis auto- tar-ne separat. Altre exemplar el veirem en lArxiu del Captol de
ritzada per En Josep Mallol, Jutge ordinari de la Cort reial de Gi- la Su dUrgell.
rona, a 6 de juliol de 1689. 2. Altres exemplars en documents de 1731, 1735 i 1741
INVENTARI 75
* SIGILLVM * CVR1JE * PRMTORIJE *

CORT REIAL DE LA CIUTAT I CAMP
C1VITATIS * MATARONIS DE TARRACONA
6o7 1544
Aquesta matriu de aegell, com havem indicat (vol. I, Rod, 37 mm. Cera vermella. Tarragona, Arx. Municipal.
pg. 91) al tractar dels gravadors de matrius, fou escul-
pida per En Vives i Rossell en 1725. En lArxiu de la Escut amb tres barres, en la part superior
i
Corona documents de la Junta Superior
d Arag, en els
del camper del segell, una guila amb dos caps
del Principat, hi ha un exemplar daquest segell, em-
premtat en hstia i paper, al peu dun certificat de les- i les ales esteses, abraant lescut.
criv major de la Cria reial ordinria de Matar, por-
tant la data de 13 de juny de 1810. CVRIA * REGIA * TARRACONE ET CAPI
Empremtat amb paper i cera vermella, en un trasllat

de la crida de la lleuda, datat a 3 de setembre de 1544.
CORT REIAL DOLOT

655 1711
658 1599
Rod, 34 mm. Arx. Cor. Arag; Plica de testimonis del Collegi
Rod, 52 mm. Cera vermella. - Arx. Cor. Arag; Oonsell dArag;
dAdroguers. Llibre IX, 1711 a 1727.
llig. 478.
Escut en forma de cartela, timbrat duna co- Escut en losange, amb cinc barres.
rona reial i portant per senyal tres barres. No porta llegenda.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer- Empremtat amb cera vermella i paper, en una certifi-
tificaci de testimonis tramesa al Veguer de Barcelona caci feta per En Joan Toms, notari i escriv de dita
per N Alexandre Camps, lloctinent del Veguer de la vila Cort, duna informaci rebuda en 16 doctubre de 1599.
i vegueria de Camprodon, en la vila i terme dOlot. Da-
tada in curia regia' dictce villce et termini dOlot, 18 de
juny de 1711, i segellada sigillo dictce nostrce Curice.
CORT DEL JUTGE ORDINARI
DE LA YALL D ARAN
659 1748
CORT REIAL DE PUIGCERD Oval, 38 x 30 mm. Barcelona. Arx. Provincial dHisenda.

1505-1626
Escut timbrat duna corona i rodejat de pal-
Rod, 44 mm. Arx. Cor. Arag; Pliques de testimonis del Collegi
mes, dividit en quatre quarters, portant diversos
dAdroguers, 1620 a 1631.
senyals.
Escut en losange, que porta per senyal cinc CATALONIE PRI NCIPAT VS
barres i en el centre un mont amb una flor
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una lega-
de llir.
litzaci de les firmes dEn Lluis Portols i En Jaume
Portols, notaris, feta per En
Francesc de Miquel Capdet,
+ SIGILLVM CURIE REGIE VILLE Jutge ordinari de la Vall dAran. Datada in oppido de
PODI CERI TAN I Viella, a 5 de novembre de 1748, et sigillo Curice mu-
nitam.
Empremtat amb una plica de

hstia i paper, tancant
declaracions de testimonis tramesa a Francesc Dal- En
mau, Veguer de Barcelona, des de Puigcerd, amb data
de 11 de juliol de 1626 i.
CORTS REIALS DE VICH
660 1597-1766
Rod, 54 mm. Vich, Museu Episcopal.

1. En
lArxiu del Reial Patrimoni (collecci sigillogrfica), nhi
havem un altre exemplar, empremtat en paper i cera natural,
vist
en el compte de les composicions fetes per En Perot Despujol, don- Escut amb quatre barres, timbrat duna corona
zell,Veguer de Cerdanya i batlle de la vila de Puigcerd, des de 28
de setembre de 1504 a 1 dagost de 1505. i rodejat de motius ornamentals.
M
* SAGELL * DE LES * CORTS * REALS * + PHILIPPVS -DG- REX CASTELL
DE VICE * ARAGN VM VTRIVSQ SIGIL IIIER
. . .
Empremtat amb paper i hstia vermella, al dors duna En un document de 1562.

sentncia donada per En Gaspar Pares, jutge i assessor
de les Corts reials de Vich i Ausona. Datada a Vich, a 3
dagost de 1668 h 664 1621
661 1624
Escut amb el senyal de les barres,
Rod, 24 mm. Vich, Arx. de Casa Clariana. REX CASTELLTE ARAGONVM
VTRIVSQ SIGIL... IERVS

Representaci quasi igual a la del segell prece-
dent n. 660. Empremtat amb cera vermella i paper, al dors dun
Llegenda tamb igual. edicte per a la recepci de testimonis, en la causa ques
seguia en la Reial Audincia entre els Sndics de la vila
Empremtat amb paper de Vilallonga i el Sndic del Captol de la Su de Tarra-

i hstia, al dors dunes lletres
gona. Datat a Barcelona, a 30 dabril de 1621.
dirigides per En Francesc Bojons, Yeguer i batlle de
Vich i Ausona, al batlle del terme de Berti. Vich, 17
juny de 1624.
665 1647
CANCELLERIA REIAL (?) Escut amb el mateix senyal dels precedents,

662
n. os 663 i 664.
Oval, 11 X 10 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; llig. 199.
LVDOVICVS D. G. GALLIVE ET NAVAR.

Escut amb quatre barres, timbrat dun casc REX. COMES BARC IN. ROSSI LIO.
amb llambrequins. ET CERITANIJE
Sense llegenda.
Empremtat amb cera vermella i paper, en una conces-
Empremtat amb paper, en una nota
hstia vermella i si de llicncia a luniversitat de Ripollet, per poder
que diu: Jur Joseph Cuber en la Scribania de manda- manllevar a censal siscentes lliures. Datada a Barcelona,
miento de Aragn a 28 de Febrcro 1665. En Noviembre a 18 de maig de 1647.
Diciembre de 66 jur Gaspar de Segvia, etc. Apar que
sigui un dels segells usats en la Cancelleria reial, en el
segle xvn. 666 1661
Escut timbrat duna corona reial, amb el se-

REIAL AUDINCIA DE CATALUNYA nyal de les barres.
663 1562
Rod, 75 mm. Cera vermella. Collecci de lautor. FHILIPPVS DEI GRATIA REX CASTELL
ARAGONVM COMES BAC1NONM
Escut amb el senyal de les barres o sigui el
dels reis dArag, comtes de Barcelona. En un document de 1661.
1. En mateix Museu es guarda un altre exemplar, en un docu-

el
ment do de novembre de 1626; altre, en lArxiu de Casa Clariana,
7
667 1667
Vich, en un document de 6 de febrer de 1685, i altre exemplar, en la Rod, 77 mm. Cera vermella.
Barcelona, Arx. Provincial
collecci dEn Juli Vintr, en una certificaci expedida per En Nar- dHisenda.
cs Mestres, notari pblic de Vich i escriv de la Cort reial de dita
ciutat, datada a 12 de mar de 1766. En nostra collecci doriginals
hi tenim un exemplar, empremtat en cera vermella, en un docu- Escut amb el senyal de les barres, timbrat
ment datat a Vich, a 28 de febrer de 1597, que s lexemplar ms
antic dels que coneixem.
duna corona reial.
INVENTARI 77
GAROLVS 11 DEI GRATIA REX CAS- rs particular, atorgada per D. Francisco dc Montero,
TELLAi ARAGN VM COMES BACINA Deg de la Reial Audincia. Datada a Barcelona, a 19

de juliol de 1754 1.
Empremtat amb cera vermella paper, al dors dun i
manament del Regent dc lAudincia a lAjuntament i
singulars de la universitat de Vilaseca, perqu paguin

671
certes pensions de censal a la priora i convent de Carme-
lites descalces do Reus. Datat a 22 de gener de 1067. Rod, 55 mm. Cera vermella. Collecci de lautor.
Representaci i llegenda iguals al precedent

668 Segle xvni n. 670, per les proporcions sn ms redudes
Barcelona, Arx. Provincial per sser menor el mdol.
dHisenda.
Empremtat amb cera vermella paper, en un docu-

Escut amb els servyals de Castella, Lle i Gra-
i
ment de 1748.
nada, timbrat duna corona reial.
PHILIPVS * D * G * IIISPANIARVM * REX *
672 1778
Empremtat amb
Rod, 85 mm. Collecci de
cera vermella i paper, al dors de la
lautor.
concessi de territori general, ad causas civiles, en favor
del Majoral de la Confraria del cord de Sant Francesc,
instituda en lesglsia de Sant Francesc de lOrde de Fra- Escut timbrat duna corona reial, amb els se-
menors. Firma el document D. Francesc Borrs i Vi- nyals reials i rodejat del tois dor.
nyals, Antiquior de la R. Audincia.
CAROLUS * III * D * G * HISPANIARUM *
. REX *
669 im
Rod, 56 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisonda.
En un document expedit per la Reial Audincia
en 1778.
Escut molt semblant al del precedent segell
n. 668.
PHILIPVS V
D G IIISPANIARVM
67B 1779
REX Rod, 40 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Empremtat amb hstia vermella

paper, en laprova- i
Escut a senyal reial, timbrat duna corona i
ci de la concrdia atorgada entre lAjuntament de la
vila de Valls, duna part, i de laltre En Francesc
rodejat del tois dor.
Vilar, adroguer, i N Anton Vinyals, ciutadans de Bar-
celona. Datada a 17 de juliol de 1722. CAROLUS III D G HISPANIARUM
REX -
670 1747-1754 Al peu duna certificaci del Llibre dExpedients de

Rod, 80 mm. Cera vermella. Collecci de lautor. lany 1776, donada per D. Flix de Prats i Santos, bar
de Serrah, escriv principal i de Govern de la Reial Au-
dincia del Principat de Catalunya. Datada a 30 de gener
Escut amb les armes de Castella, Lle i Gra- de 1779 i sellada con el sllo Real que esl a mi cargo.
nada, timbrat duna corona reial. Aix s consignat el segell.
FERDINANDVS
VI D G IIISPANIARVM

1. Altre exemplar daquest segell lhem vist en lArxiu provincial

REX
dHisenda, de Barcelona, empremtat al dors duna concesi de terri-

tori general, ad causas civiles, atorgada pel marqus de Puerto Nue-
vo. Regent de la Reial Audincia, a lAbat de Sant Cugat del Valls,
Empremtat amb cera vermella i paper, al dors duna Fr. D. Bonaventura de Gayol i de Vilosa. Datada a 11 de desembre
concessi de territori general, ad causas civiles, dinte- de 1747.
674 1779 676 1802
Rod, 60 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Rod, 40 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Escut a senyals de Castella, Lle i Granada i Escut amb el mateixos senyals del segell pre-
en el centre les flors de llir. Porta corona reial i

cedent n. 675.
el rodeja el tois dor.
CAROLS IV D G HISPANIARUM

GABOLUS III D G . HISPANIARUM REX
REX
ficat del Llibre dExpedients, lliurat per D. Flix de Prats
Empremtat amb hstia vermella i paper, al revers i Santos, escriv principal i de govern de la Reial Au-
duna executria lliurada per la Reial Audincia a favor dincia del Principat de Catalunya. Barcelona, 18 de no
de Fr. D. Josep Ignasi de Figueres, Paborde major de vembre de 1802.
Sant Cugat del Valls, per a la possessi de les tempo-
ralitats de dita Pabordia. Datat a Barcelona, a 26 dabril
de 1779. 677 1811
Rod, 36 mm. Arx. Cor. Arag; Documents de la Junta Suprema

de Catalunya. Guerra-Memorials ; 1811, 3.
675 1801 Escut a senyals reials, timbrat duna corona i
Rod, 84 mm. Collecci de lautor. rodejat del tois dor.
Escut del mateix estil i amb els mateixos se- FERDINANDUS VII. D. G. HISPANIARUM
nyals del segell fl. 674. REX.
GAROLUS * IV * D * G * HISPANIARUM * Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu duna

certificaci donada per Jaume Pons i Mornau, secretari
REX *
substitut de lAcord reial de lAudincia del Principat de
Catalunya, de que dit Acord reial ha nomenat batlle pel
En un document expedit per la Reial Audincia de lloci terme de Sisquella a Ramon Maym. Datada a Tar
Catalunya en 1801. ragona, a 5 dabril de 1811.

INVENTARI 79
DESENA SRIE - VEGUERIES. - CORREGIMENTS.

PREFECTURES
CORT DE LA VEGUERIA DAGRAMUNT 1617-1654
678 Rod, 25 mm. Arx. Cor. Arag: Consell d Arag; llig. 490.
Rod, 47 mm. Arx. Cor. Arag; Processos.

Representaci igual al segell precedent n. 679.
Escut que porta per senyal cinc barres, cimat
de tres flors de llir.
+ SIGILLVM CVRIARVM VIOARII rE
BAIVLI BALAG.
+ SIGILLVM
Empremtat amb i paper, en una cer-
hstia vermella
de la firma dEn Vicens Ariet, no-
tificaci o legalitzaci
Empremtat amb i paper, al peu duna certifica-
hstia
tari de Balaguer, que clou i signa les Ordinacions de la
ci lliurada per En
Josep Soler, notari pblic i escriv
Confraria dels teixidors de dita ciutat, atorgada per En
ordinari de la Cort de la Vegueria de la vila d Agramunt.
Joan de Melgar, donzell, Veguer de la ciutat i vegueria
Datada en dita vila, a 14 de juliol de 1654. de Balaguer. Datada a 3 dabril de 1617, cumsigillo curie
nostre 1.
CORT DE LA VEGUERIA I RATLLIA

DE RALAGUER VEGUER DE LA CORT DE BARCELONA
679 1603
681 1261
Rod, 50 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, Consell dArag;
llig. 481. Rod, 58 mm. Cera bruna. Montpeller, Arx. de la Municipalitat;
perg. 4,195.
Escut en forma de en
quarters superior i
cair,
inferior, les barres:
flanquejat;
en els
els
dos
Anv. Creu grega o de quatre braos iguals,
(molt semblant a la del Captol de la Su de
laterals, escacs. Lescut va timbrat duna corona,
Barcelona), i en cadascun dels quatre angles que
i a sa dreta hi ha un bou i un altre quadrped
forma, un besant.
a sa esquerra.
+ SIGILLVM ! VICARI I
+ SIGILLVM CVRIE VICA[RII ]
[B]AIVLI .... \BAL\AGARl Rev. Un castell amb tres torres emmarle-

tades.
Empremtat amb cera vermella i paper, al peu de la
egalitzaci de la firma dEn Lloren Pintor, notari p-

1. Daquest segell nhavem vist altres exemplars en el mateix Ar-
ilic de Balaguer, atorgada per En Francesc de Pons.
xiu Corona Arag en documents de 1618, i un en de Pro-
la secci
lonzell, Veguer de dita ciutat i vegueria. 17 de maig cessos*, empremtat al peu duna certificaci datada a 17 de juliol
le 1603. de 1654.
)

+ CVRIE i BARCHINONENSIS Empremtat amb hstia vermella i paper, en un docu-
ment de lany 1661 i.
Penja per beta groga i vermella, dun poder atorgat
per diversos ciutadans de Barcelona a En Pere de Mi-
rambell, perqu pugui exigir i cobrar dels Cnsols de 684 1433-1545
Montpeller, 6.409 sous melgoresos, que restaven a pagar
daquells 15,000 que havien sigut deixats al rei d Arag,
pro viatico ultramaris, i dels quals dits Cnsols se cons-
tituren deutors. Datat a 18 dagost de 1261 b
La mateixa representaci del segell precedent
n. 683, per per sser menor el mdol, les pro-
porcions del dibuix son tamb menors.
VEGUER DE BARCELONA Llegenda borrosa.
682 1340
Rod, 44 mm. Cera natural groga. Barcelona, Arx. del Captol Empremtat amb paper i cera verda, al peu duna
de la Su; pergs. del segle xiv. certificaci de qu En Rafel Despuig ha regit lofici de
la sots-vegueria de Barcelona des del 19 dagost de 1468
Dintre dun cercle format per lbuls, cinc bar- fins el dia de la data, 8 de juliol de 1469; segellada ab
res, i en el centre, tallant les dites barres, un lo sagell menor de la Cort del regent la Vegueria de Bar-
celona > 2.
escut en cair o losange, amb la creu grega i un
punt o besant en cadascun, dels quatre angles
que forma.
CORT DE LA VEGUERIA
+ 8. VIC ARI I BARCHN P DNO REGE ARAG DE BARCELONA
COMIT BARCII 685 1G53
( + Sigillum Vicarii Barchinone pro domino rege Aragonum comit Rod, 64 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Consell dArag;
Barcliinone. llig. 215.
Penja per cintes de seda groga vermella, dun perga- j

Representaci semblant als precedents n. os 683
m que cont la definici i perd atorgats per En Bernat
i 684.
de Tous, Veguer de Barcelona i Valls, a En Bernat Du-
say, ciutad de Barcelona; datat a 8 de juny de 1340 2.
+ SIGILLVM. REGIVM CVRIE VIC [ARI E]
BARCHINONE
1373-1661 En cera vermella i paper, en una certificaci i legalit-
Rod, 60 mm. Cera vermella. Collecci de lautor. zaci de la firma dEn Joan Permanyer, notari pblic i
un dels escrivans de la Cort de dita Vegueria, atorgada
Representaci molt semblant al precedent n- per En Lloren Aronis, ciutad honrat de Barcelona i
regent per Sa Magestat la Vegueria de Barcelona, dIgua-
mero 682, per de major tamany, ms artstic i
lada, Valls, Moy i Moyans. 28 de novembre de 1653.
amb ms motius dornamentaci.
Dems daquest exemplar nhem
vist daltres en diversos Ar-
4 -
: s uicarii: barchn pro domino
: : : :
xius.
1.
En el Su de Barcelona sen conserva un dem-
del Captol de la
REGE i ARAGONUM COMIT BARCHN \ i premtat en cera natural bruna, que penja per cintes grogues i ver-
melles, dun pergam en qu Dalmau de Mur, Veguer de la ciutat
( + Sigillum Vicarii Barchinone pro domino rege Aragonum comit de Barcelona i Valls, fa avinent als veguers, batlles, corts, just-
Barchinone.) cies, etc., delsregnes dArag, Valncia i Mallorca, que En Ramon

de Tous, dispenser de la comtessa dExerica- i de Luna, s ciutad de
Barcelona, i prev les dites autoritats que li atorguin i regoneixin
1. Per a donar major fermesa al document, els atorgants el feren tots els privilegis i franqueses de qu gaudeixen els ciutadans de Bar-
roborar amb el segell del Veguer de la Cort de Barcelona, consig- celona. Datat en aquesta ciutat, a 16 de desembre de 1373. Altres
nant-ho amb aquests termes: Et ut presens instrumentum maiorem exemplars en nostra collecci i en els arxius barcelonins de la Corona
obtineat firmitatem ipsum munimine sigilli nostre curie fecimus com- dArag, Provincial dHisenda i del Reial Patrimoni, en documents
muniri. de 1403, 1563, 1569 i 1653.
2. Aquest de Jaume II, en 4 de
segell fou creat per disposici 2. Nhem exemplars en documents fins a 1545. En lAr-
vist altres
maig de 1302. (Vegis Volum I, pg. 118, apndix n. XI.) En aquest xiu Municipal de Barcelona (Ordinacions originals) nhi ha un dem-
manament del Rei, shi consigna la llegenda que deu contenir dit premtat amb cera verda, al peu dun ban donat per manament del
segell, i resulta sser exactament igual a la que havem transcrit regent la Vegueria de la ciutat, sobre lofici dels corredors de lotge,
daquest exemplar. de 5 de mar de 1433.
INVENTARI 81
CORREGIMENT DE BARCELONA 689 1590

686 1762-1794 Rod, 33 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. del Captol de la Su;
n. 08996.
Rod, 60 mm. Cera verda. Arx. Cor. Arag; llibre de pliques de
testimonis del Collegi dAdroguers, 1772 a 1797.
Representaci molt semblant a la del segell n. 688.
del veguer, n. 683. + BISVLDVNI

No porta llegenda, essent substituda per signes
que apar volen imitar la del segell del Veguer. Empremtat amb cera vermella, dintre capsa de fusta, i
pendent dun pergam que cont una procura dEn Gre-
gori Fbrega, de Moy, autoritzada per En Francesc des
Empremtat amb paper i cera verda, en la cpia au-
Gell, sots-veguer de la vila i vegueria de Besal. Datat
tntica del procs de prova de genealogia de Ramon
a 20 dagost de 1590.
Utgs i Messeguer, per a ingressar en el Collegi dAdro-
guers, legalitzant les declaracions dels testimonis, N An-
dreu de Ciria, advocat dels Reials Consells, Alcalde
major i tinent de corregidor, per Sa Magestat, a Barce-
lona. Datada en aquesta ciutat, a 4 de juliol de 1786 b VEGUERIA DE CAMPRODON
690 1458
Rod, 37 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Vria.

VEGUERIA DE BERGA Escut amb quatre barres.
687 1561 i 1625
Rod, 26 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; + SIGILLUM i CURIE i CAMPI \ ROTUNDI
Uig. 492.
En una lletra de N Antoni Corona, donzell, veguer i
Escut amb el senyal de les barres, timbrat batlle de Camprodon, Ripoll i Ripolls, al batlle de Sant
duna corona. Joan de les Abadesses o a son lloctinent; datada a Cam-
prodoD, a 15 dabril de 1458.
No porta llegenda.
Empremtat amb cera vermella i paper, en una cer-

tificaci i legalitzaci de les firmes dels notaris de Berga 691 1612
En Francesc Torras, En Joan Claris i En Josep Pla, feta Oval, 30 x 23 mm. Cera vermella. Collecci de lantor.
per En Pere Maysonada, regent la Vegueria de Berga i
Bergad, en 26 dagost de 1618 2.
Escut de forma ovalada, portant per senyal
quatre barres, rodejat de motius ornamentals i
timbrat duna corona de majors proporcions que

lescut.
VEGUER DE BESAL
688 1437
No porta llegenda.

Empremtat amb cera vermella i paper, al dors dunes
lletres de requesta, endreades al veguer i batlle de la
Escut rodejat de lbuls i partit verticalment. vila i vegueria de Ribes per En Joan Cadercet, cnsol pri-
En la primera meitat, tres barres; en la segona, mer de la vila de Camprodon i per manca de veguer regent
un pal que termena amb una creu patada. la Vegueria daquesta vila. Datades in Cria nostra Regia
Campirotundi, a 21 dagost de 1612.
+ SIGILLUM : UICARII ! DE \ BISULDUNO
En paper cera vermella, al do. 3 duna lletra dirigida

i
perEn Guillem de Vivers, batlle sots-veguer de Besal, i VEGUERIA DE CERVERA

a En Toms Aulina, de Camprodon; datada a 11 de juny 692 Segle xiv (})
de 1437. Rod, 37 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. Municipal; vitrines.
1. Nhem vist altres exemplars en documents de 1762 i 1794.

2. Altres exemplars de 1561 i 1625. Dintre dun cercle format per lbuls, el senyal
VOLM IX 11
reial, o s, les barres, i en primer terme un + SIGILLVM VIC ARI I
CERVARIE PRO
crvol. DOMINO REGE
Llegenda destruda.
Empremtat amb paper i cera vermella, en una certifi-
Per estar separat del pergam de qu penjava no po- caci feta per En Miquel Gibert
de Perells, donzell, i
dem precisar la data daquest segell, mes apar pertnyer veguer i batlle de la vila i vegueria de Cervera, de qu
al segle xiv. el Dr. Jaume Magre i Tolr, prevere, originari de dita
vila, era fill llegtim i natural dEn Jaume Magre, i de
Margarida, sa muller, Senyors que foren de la casa de
Magre, de la Paladella, terme de Montmaneu; i fa relaci
693 1458 dels mrits de sa famlia. Datada a Cervera, a 26 de
Rod, 42 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes co- febrer de 1611, sigillo curice nostrce Vicarice i.
munes originals, 1458, fol. 180.
En el fons del camp del segell cinc barres, i
destacant-se sobre aquestes un escut en cair, a

696 1662 i 1670
senyal de Ja ciutat o sigui amb un crvol. Rod, 32 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; llig. 524.
LLUM VICARI Dibuix igual al precedent n. 695, per de pro-

porcions ms petites.
Empremtat amb paper i cera verda, al dors duna
NHug de Fox,
carta del veguer, dirigida als Consellers
de Barcelona, referent a un plet entre el Sndic de Cer-
SIGILLVM VICARI I CERVARIE PRO
vera i En Bamon de Cardona. Datada a Cervera, a 9 DO REGE
dagost de 1458.

informaci rebuda en la Cort del veguer de Cervera, En
694 Manuel de Guanter, i de son jutge ordinari i assessor
1571
En Miquel Nuix, a instncia dEn Bamon Navs, a 8
Rod, 40 mm. Cera vermella.. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
doctubre de 1670 2.
comunes originals, 1570-1575, fol. 22.
Dibuix quasi igual al del segell precedent

n. 693. Sen diferencia en les lletres de Ja lle- 1781 (?)
genda, puix en aquest sn romanes i en aquell Rod, 33 mm. Collecci de lautor.
gtiques.
La mateixa representaci quel precedent n-
+ SIGILLVM V1CARII .
mero 696, amb algunes variants, particularment

en la corona de lescut i en la ce dl mot Cerva-
Al dors duna carta en paper als Consellers de Barce-
lona, referent a la comissi donada a En Tamarit, doc- rice de la llegenda.
tor daquesta ciutat, sobre la captura feta en dita vila

dEn Miquel Quesquer, mercader de Valls, i son compa- SIGILLVM VICARI I CERVARIJE PRO
ny En Pau San genis, empresonats com agavelladors de DO REGE
blat. Cervera, 23 de maig de 1571.
Estava empremtat amb hstia vermella i paper, en

un document la data del qual no hem pogut comprovar
695 1610-1624 i per o la posem en dubitatiu.

llig. 353. exemplars en documents de 1610 i 1624.
1. Nhem vist altres
2. En el mateix Arxiu (Consell dArag, llig. 414) nhavem
trobat un altre exemplar, empremtat en una legalitzaci de la firma
Escut portant per senyal cinc barres, les tres dEn Vicens Mur, notari de Cervera, atorgada per en Rafel de Mox.
Doctor en ambds Drets, Paer en ordre primer i en aquest nom regent
del mig tallades per un altre escudet amb un
la Vegueria de dita vila per Sa Magestat. Datada in Cura Vicarice
crvol. Cervarice, el 20 de maig de 1662.
INVENTARI 83
JUNTA CORREGJMENTAL DE CERVERA 701 1370-1532
698 1812
Rod, 52 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; pergamins.
Rod, 44 mm . Arx. Cor. Arag; Documents de la Junta Superior
de Catalunya; llig. Govern, n. 9. En un cercle format per lbuls, el senyal reial,
s dir, les barres, i sobre daquestes, en primer

Escut timbrat duna corona, amb el senyal de terme, un escut a senyal de la ciutat (els vairs
les barres i en primer terme un crvol. en ratlles horitzontals).
JUNTA CORREGIMEN TAL DE CERVERA > + 8 OFICI . . ..IE GERUNDEN PRO DNO
REGE ARAGN
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna certifi-
(
4- Sigillum Ofici [ Vicarlie Gerundensis pro domino rege Aragonum.)
caci dEn Francisco Bgils i Morlius, secretari de la
Junta Corregimental de Cervera, declarant haver-se do-
Penja per cintes de seda groga i vermella, duD perga-
nat lectura i jurat la Constituci per tots els membres
m atorgat pel veguer En Bonanat a Pera, en el qual
de dita Junta i sos dependents. 20 novembre de 1812.
es transcriuen dues lletres del Bei En Pere III. Datat a
8 de desembre de 1370 i.
CORREGIMEN T DE FIGUERES
699 1S10 JUNTA CORREGIMENTAL DE GIRONA
Oval, 26 X 23 mm. Lacre vermell. Barcelona, Arx. Provincial
dHisenda. 702 1810-1812
Rod, 39 mm. Arx. Cor. Arag; Documents de la Junta Superio

Escut timbrat duna corona reial, a senyal de de Catalunya; llig. Govern, n. 11.
Castella, Lle, Arag, Navarra, etc., i en el cen-

Escut en losange, timbrat duna corona por-
tre un escudet de forma ovalada, amb una guila. i
tant per tenants dos lleons. El senyal de lescut

CORREGIMIENTO DE LA VILLA sn els vairs o sigui el de la ciutat.
DE FIGUER AS
CORREG ? DE GERONA
Al peu dun acte autoritzat per En Josep Esteve, sots-
corregidor de Figueres, fent constar haver complert lor- Empremtat amb hstia i paper, en una certificaci lliu-
dre del mariscal duc de Tarante, Governador General de rada per En Josep Domnec Bofill, secretari de la Junta
Catalunya, dincautar-se de tots els papers i documents de govern, observaci i defensa del Corregiment de Gi-
del recaudador de Duanes de dita vila. Datat a 4 dagost rona, resident en la vila d Arenys de Mar, certificant
de 1810, a set hores i mitja del mat. haver resultat elegit per al crrec de diputat a Corts En
Francesc Calvet i Rubalcava. Datada a 23 de febrer
de 1810 2.
VEGUER DE GIRONA
700 1317
Rod, 28 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Cartes reials.

CORREGIMENT DE IGUALADA
Jaume IX.
708 1828
Oval, 28 X 25 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda; llig. 138.

Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, les bar Montserrat.
res, 2 i 3, dues ratlles horitzontals de vairs (?).
Escut timbrat duna corona i dividit en qua-

+ SIGILLUM [VIC ARI 1] GERUNDE tre quarters: 1 i 4, la creu: 2 i 3, dues barres.
Al dors duna lletra dEn de Papiol, Veguer de

1. Dems daquest exemplar nhavem vist un altre en lArxiu mu-
Girona i Besal, al Bei, trametent-li un testimonial refe- nicipal de Barcelona (Cartes comunes originals, 1430-1434), emprem-
rent a si el lloc de Cervi, dems de la cena que pels seus tat amb
paper i cera vermella al dors duna carta dirigida als Con-
sellers de Barcelona. Datada a 7 de maig de 1434. Altres exemplars
homes se presta anyalment al Bei, havien de prestar-ne, nhavem vist en diversos documents flns a lany 1532.
tamb, al Procurador reial de Catalunya. Datada a Gi- 2. Altre exemplar lhavem vist en el mateix Arxiu, en un docu-
rona, a 21 de maig de 1317, sub sigillo mei oficii. ment datat a 26 dagost de 1812.
) -
En la part inferior de lescut ratlles formant 706 1560
ones. Rod, 40 mm. Cera vermella.
Valncia, Arx. del Captol
No porta llegenda. de la Su, 09032.
En el fons del segell cinc barres, i en el centre

Empremtat amb hstia vermella i paper, en un requi-
riment de lAlcalde major i tinent de Corregidor de Igua- un quadrilobat que talla dites barres i enclou
lada a lAbat de Montserrat, perqu suspengui tot pro- tres llirs.
cediment en determinada causa. Igualada, 3 de setembre

de 1828. + AGEL DE LA CORT DE LEIDA
Empremtat amb cera i paper, i penjant dun pergam

que cont procura atorgada pel comte dAytona, pera
la
VEGUER DE LLEYDA cobrar la resta de greuges a favor de Carles Domnech.
704 1535
Segle xiv (?)
Datada en la vila de Sers, a 15 de febrer de 1560, i
autenticada en Lleyda, a 22 de mar del mateix any, per
En Francesc Claveroll, regent, en nom del Rei, oficium
Curie et Vicariatus llerdensis Palliarensis et terre Mar-
En el fons del segell nou barres, tallades en chionatus i.
el centre per un quadrilobat que enclou el se-
nyal de Lleyda o siguin tres llirs.

707 1586-1648
Rod. 38 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag;

+ :
. S : ICARII YLDN P DNO REG ARAG llig, 398.
Q 1 EST COMES BARCHN Representaci molt semblant al precedent n-

(+ Sigillum Vicarii Ylerdensis pro domino rege Aragonum qui
est comes Barchinone.
mero 705.
En cera vermella i paper, al dors dun manament dEn

+ CA : GEL ! DE LA CORT \ DE LEIDA
Joan de Mora, cavaller, regent lofici de la Cort i Ve-
la
gueria de Lleyda, perqu es faci execuci en els bens dEn Empremtat amb hstia vermella i paper, en un docu-
Joan Barrufet, condemnat en virtut de sentncia, a sa- ment on En Toms Capdevila, ciutad honrat de Barce-
tisfer determinada quantitat a la comunitat de preveres lona, notari de Lleyda i escriv de la Cort del veguer
de la parrquia de Sant Lloren. Datat a Lleyda, a 19 daquesta ciutat, Pallars i terra del Marquesat, certifica
dabril de 1535 h i legalitza la firma dEn Gabriel Josep Aparici, notari,

posada al peu duna certificaci de haver-se depositat a
la Seu de Lleyda les despulles dels cadavres del comte
rei Alfons III, sa muller Dona Leonor i son fill lInfant
705 1458 en Ferrn, marqus de Tortosa, que estaven en la esgl-
Rod, 60 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes sia de les monges de Sant Francesc. Datada dita certi-
comunes originals, 1458, fol. 158. ficaci i legalitzaci a 31 de mar de 1648 2 .
Dibuix igual o molt semblant al precedent

708 1589
n. 704.
Llegenda borrosa.
Empremtat amb paper i cera vermella, al dors dun Escut amb les barres, tallades per un losange
requiriment dEn Miquel aplana, miles, vicarius et curie
que porta el tres llirs.
llerdensis Pallariensis et terre Marchionatus, dirigit als
veguers, batlles i altres oficials del Principat de Catalu-
No hi ba llegenda.
nya, perqu facin execuci en els bens de la universitat

de la vila de Fraga a instncia dEn Francesc de Bosch. 1. Encara que llegenda no ho expressa, s possible que aquest
la
Datat a Lleyda, als 17 de juliol de 1458 segell fos [del veguer. Un altre exemplar empremtat amb cera i pa-
per en un document de 1500, forma part de la nostra collecci dem-
premtes.
1. Creiem que aquest segell s molt anterior al segle xvi, essent 2. Havem vist altres exemplars daquest segell en el mateix Ar-
possible que correspongui al xiv. En
lArxiu del Captol de la Su, de xiu (Consell dArag, Jlig. 264 i 384), empremtats en documents de
Barcelona, varem trobar-ne un exemplar en cera vermella, mes no 29 de mar de 1586 i 20 de juliol de 1638 respectivament, expresant-
podem precisar-ne la data per estar separat del pergam don pen- se en ambds que shi posa el segell de la Cort del veguer (cum im-
java. pressione sigilli dicte Curie).

INVENTARI 85
Empremtat sobre paper, en un decret del veguer de CORT DE LA VEGUERIA DE MANRESA

Lleyda referent al nomenament de tutors i curadors dels
pubills fills dEn Joan Cristfol Dagu, en 30 de gener I RAGES
de 1589. Shi consigna ques segella amb el segell menor 712 1596
de la Cort del veguer de Lleyda, Pallars i terra del Mar-
Rod, 26 mm. Cera vermella. Collecci de lautor
quesat.
Escut amb dues barres.

709 1697-1700 No porta llegenda.
Rod, 36 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; Uig. 547.

Tres llirs. requiriment dEn Franesc Llentes, veguer de Manresa
i Bages, Berga i Bergad, Lluss i Llussans. Datat a
SAGEL DEL COSOLAT DE LE1 DA
Manresa, a 26 doctubre de 1596.
Empremtat amb hstia groga i paper, al peu duna

certificaci legalitzaci de la firma dEn Jaume Estrada,
i
71^ 1606
ciutad honrat i notari pblic de Lleyda, la qual legalit-
zaci autoritza NAgust Llopis, ciutad honrat de Bar- Rod. 25 mm. Barcelona, Collecci dEn Juli Vintr.
celona, domiciliat a Lleyda i de la Cort i Ve-
regent lofici
gueria daquesta ciutat pel Rei Carles II. 30 dabril de Escut amb dues barres.
1700 segellada amb el sigillum Curioe nostroe.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un edicte

del veguer de Manresa i Bages datat en 1606.
JUNTA CORREGIMENTAL DE LLEYDA

710 lgll
714
1634
Rod, 30 mm. Arx. Cor. Arag; Documents de la Junta Superior
de Catalunya. Guerra, any 1811. Rod, 26 mm. Collecci de lautor.
Escut amb les barres i en primer terme tres Representaci quasi igual al precedent n. 713 .
llirs.
Empremtat amb hstia vermella i paper, al dors duna

+ JUNTA CORREGMENTAL DE LERIDA requesta dEn Francesc de Sanispleda i Fort, donzell,
domiciliat a Berga, regent la Vegueria de Manresa i
Empremtat amb hstia i paper, en una certificaci Bages, Berga i Bergad, Lluss i Llussans. Datada a
lliurada pel secretari de la Junta, de qu aquesta ha Manresa, a 16 de setembre de 1634.
declarat exempt temporalment del servei de les armes,
per malalt, En Manuel Riera, de la vila de Verd. Da-
tada en aquesta vila, a 7 de maig de 1811.
JUNTA CORRE&IMENTAL
DE MANRESA
715
SOTS- VEGUERIA DE MANRESA
I RAGES Oval, 41 x 32 mm. Arx. Cor. Arag; llig. Congrs Provincial
de Tarragona, n. 2.
711 1326
Rod, 35 mm. Cera verda. Barcelona, Biblioteca Provincial Uni-

versitria. Documents de Sant Benet de Bages. Escut timbrat duna corona, a senyal de la
ciutat, rodejat de ramatges.
JUNTA CORREG MENT AL D MANRESA

+ S. CVRIE ISE....AGIIS 1808
Empremtat al dors duna carta de N Arnau Andreu, Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu dun
de Manresa i Bages, dirigida a lAbat de Sant
:ots- veguer certificat dEn Josep Anton Gualsa, secretari de dita
Benet de Bages. Datada a 19 de desembre de 1326. Junta. Manresa, 15 doctubre de 1810.
SOTS-VEGUER DE MALLA Penja per cintes de seda groga i vermella, dun per-
gam que cont un trasllatfet en 31 de mar de 1475,
1320
dun document atorgat pel rei Marti, en 1410, a favor del
Rod, 30 mm. Cera verda. Vich, Museu Episcopal. Monestir de Poblet i.
Al dors duna carta dirigida per dit sots-veguer al lloc- CORT DE LA VEGUERIA
tinent de batlle de la ciutat de Vich, pel comte da Foix.
Datada a Maala, a 3 de desembre de 1320. DE MONTRLANCH
720 1483-1485
Rod, 35 mm. Cera verda. Tortosa, Arx. Municipal.

VEGUERIA DE MONTRLANCH
717 Dibuix semblant als precedents n. os 717, 718
1341-1370
i 719.
Rod, 40 mm. Cera verda en cera natural. Barcelona, Arx. del
Gran Priorat de lOrde de Sant Joan de Jerusalem.
+ SIG1LLVM CVRIE ! VICARIE
\ I MONTIS \
Un escut amb cinc barres, i en primer terme ALBI

i tallant les dites barres, un mont amb una flor
de llir.
Al revers duna carta dirigida per En Jordi de Gui-
mer, lloctinent del Veguer de Montblanch, al batlle de
+ S : VICARIE : MONTIS ALBI \ Tortosa; datada a 30 dabril de 1483 2 .
Penja per cintes de seda groga i vermella, duu per-

gam en qu es fa trasllat dun document atorgat per 721 1550
Pere III en 1370 cum sigillo nostre Curie.
Rod, 32 mm. Barcelona, Arx. del Gran Priorat de lOrde de
Sant Joan de Jerusalem.
718 Segle xrv

Escut amb les barres un mont amb una flor
i
Rod, 28 mm. Cera verdosa sobre cera natural. Madrid, de llir. En la part superior de lescut una corona
Arx. Histric Nacional; A. 1297. P. caixa 65.
imperial i una guila de dos caps i amb les ales
El mateix dibuix del precedent n. 717, per esteses.
de proporcions ms redudes, essent menor el m- SIG VR . . VIC. . . . MONTIS ALBI

dol del segell.
(Sig[illum c\ur\i\ vic[arie ] Montis alb) (?)
+ 8 .'
VICARIE i MONTIS ! ALBI '.
Al peu duna certificaci dun procs sobre nomena-

Penja mitjanant cintes de seda groga i vermella, dun ment de tutors i curadors. Datada a 15 de juliol de 1550.
pergam que cont un trasllat duna sentncia donada
per En Berenguer Vacher, sots-veguer de Montblanch,
amb data de 24 de desembre de 1297. Autoritza el tras- 722 1654
llat en G. Despluga, sots-veguer, per En G. de Toreles,
Rod, 45 mm. (?). Arx. Cor. Arag; Processos.
veguer, mes no hi consigna la data, per la qual cosa ig-
norem la del segell; amb tot, creiem que correspon al
segle xiv.
Escut amb quatre barres i un mont amb una
flor de llir (?).
719 1475 i 1520

Rod, 42 mm. Cera verda en capsa de fusta. Madrid, Arx. Hist- caci autoritzada per En Geroni Alba, notari pblic de
ric Nacional; fons Poblet.
Representaci semblant als precedents n. os 717 1. En

lArxiu del Gran Priorat de lOrde de Sant Joan de Jeru-
salem veirem un altre exemplar daquest segell, empremtat amb
hi
i 718. paper i cera verda al final dun procs de 1520.
2. En lArxiu Histric Nacional (Fons Poblet. Documentos otor-

No porta llegenda. gados por los Gobernadores, etc., 1441-1663), nhi veirem un altre
exemplar, empremtat en cera verda i paper, en una citaci feta a
1. Dems daquest exemplar nhavem vist altres dos en lArxiu En Pere Perell, de Vimbod, per En Ramon de Mald, cavaller,
Histric Nacional, la un penjant dun pergami datat a 7 de novem- Veguer de la vila i vegueria de Montblanch. Datada en dita vila, a 1
bre de 1355, i altre de 1341. de setembre de 1485.
.
INVENTARI 87
la vila de Montblanch, per manament del veguer En 726 1579

Francesc dAguil, el 14 de juliol de 1654, cum impresione
sigilli Curie dicti magnifici Vicarii.
Ogival, 05 x 40 mm. Cera vermella. Collecci de lautor.
Dibuix semblant als dos precedents n. os 724
i 725, b que lespasa t una altra forma i les
VEGUERIA DE PALLARS lletres de la llegenda sn romanes.
723 1387

Barcelona, Arx. del Reial Patri- + SIGILLVM CVRIE VIC CIVITAT . . .

TARRACHON.
Dintre dun quadrilobat un escut amb el se- ( + Sigillum curie vic[ariorum ] (?) cival[is\ Tarrachon[e ].)
nyal de les barres, i a ambds costats de lescut

Al peu dun edicte de lany 1579.
una flor de llir.
+ SIGILLUM : U1CARIE \ PALLARIENSIS

CORREGIMENT DE TARRAGONA
Al peu dun albar atorgat per En Ramon de Fonte- ^7 1818-1834
Ues, de Tremp, regent lescrivania de la Cortdel sots-
veguer de Pallars, a favor dEn Joan de Clarmont, co-
Oval, 45 x 35 mm. Valls, Collecci dEn Fidel de Moragas.
missari i collector general de la dcima corresponent a]

Rei En Pere III, dhaver-li entregat vuit sous jaquesos. Escut amb quatre barres, timbrat duna corona.
Datat a 6 de novembre de 1387 i.
En diferents documents de 1818, 1831 i 1834.
CORT COMUNA DELS VEGTJERS

CORT DEL VEGUER DE TARREGA
DE TARRAGONA 728 1594 1671
724 137S
i
Tarragona, Arx. Municipal. Rod, 40 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; llig. 425.
Ogival, 69 X 39 mm. Cera bruna.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, les ba-

Un bcul, smbol de la potestat eclesistica i
rres; 2 i 3, tres ratlles de losanges posats verti-
una espasa que ho s de la potestat reial.
calment.
+ S CVRIE !COMVNIS VICARIORVM \ \ No porta llegenda.
TERRACHONE *
Penja per cintes de seda groga i vermella, dun per- certificaci lliurada per En Bonaventura Meya, notari
gam en el qual En Simon Llorens, ciutad de Tarragona, pblic i escriv de la Cort del veguer de Trrega, duna
Veguer de la ciutat i Camp, i lloctinent dEn Galceran de informaci rebuda a instncia del Dr. Ramon Queralt.
Uivocauline (son con-veguer), absolen i atorguen remissi Datada a 23 de gener de 1671 i.
i perd als Cnsols, singulars i universitat i habitants /
de Tarragona, de tota demanda, acci o pena que contra

dells poguessin exigir. Datat a 23 de juny de 1378.
CORT DEL VEGUER DE TORTOSA
I RXVERA DE LEBRE
729 1297 i 1313
725
Rod, 54 mm. Cera vermella en cera natural. Madrid, Arx. His-
Dgival, 65 X 37 mm. Cera bruna. Tarragona, Collecci Arqueol- tric Nacional.
gica del Marqus de Vallgornera (solt).
En el centre del camper del segell un escut

Dibuix p ece(j en t n. 724
i llegenda iguals al r
,
amb el senyal de les barres. A ambds costats de

oer de proporcions ms petites.
lescut, una torra, i en les parts superior i infe-
rior, ornamentaci de ramatges.
1. En lArxiu del Captol de la Su dUrgell nhavem vist un
iltreexemplar, empremtat al dors duna carta del sots-veguer diri-
rida a En Pere Trag, notari de la vila de Conques. Talarn, 21 doc- 1. Nhem vist un altre exemplar en un edicte del veguer, por-
ubre de 1521. tant la data de 1594.
)
Empremtat amb cera vermella i paper, al dors dun 745
requiriment fet per En Joan Conill, sots-veguer i sots-
batlle de Vicb i Ausona i regent la Vegueria en absncia Rod, 53 mm. Cera negre. Barcelona, Ars. del Reial Patrimoni;
del veguer. 9 de desembre de 1558. collecci sigillogrfica.
Escut en forma de losange o cair, amb el se-
742 166 o nyal de les barres.

Oval, 32 X 27 mm. Vich, Ars. de Casa Clariana. Llegenda borrosa.
Escut amb quatre barres, timbrat duna co- Empremtat amb paper i cera negre, en una certifica-
rona. ci donada per En Francesc Bartomeu, notari i regent

'No porta llegenda. lescrivania de la Cort del Veguer, i dirigida al Mestre
Racional, de qu els comptes que ha retut En Guillem
Joan de Masdovelles, lloctinent de la Vegueria, sn exac-
Empremtat amb paper i hstia vermella, al dors dunes
tes i copiats dun llibre de comptes que existeix en la
lletres dirigides per En Francesc Sala i Sasala, regent la
escrivania del veguer. Vilafranca, 23 de desembre de 1499.
Vegueria i Batllia de Vich i Ausona, pel Rei, al batlle
de Sant Vicens de Torell. Vich, 16 de desembre de 1660.
746 a560
JUNTA CORREGIMENTAL DE YICH Rod, 24 mm. Cera vermella. Collecci de lantor,
748 18n
Val, 34 X 25 mm. Ars. Cor. Arag; Documents de la Junta Supre- Escut en forma de losange, amb tres barres.
ma de Catalunya. Govern, any 1810; llig. 5.
+ VILAFRANCA
Escut en losange a senyal de la ciutat, tim-
brat duna corona reial. Empremtat sobre paper i cera, en un document de 1560.
JUN CORREGIM DE VICH
( Junta Corregimental de Vich

747
^t
1577
Empremtat amb hstia paper, al peu dun certificat
de la
i
Comissi corregimental de Vich, datat a 22 de ju-

liol de 1811.
Escut en losange, amb cinc barres, rodejat de
motius dornamentaci.
YEGUERIA DE YILAFRANCA No porta llegenda.
DEL PENEDS En paper i cera vermella, en una certificaci del ve-

*44 1316 guer, datada lany 1577.
Ars. Cor. Arag; Cartes reials.
Pere III.
Escut en forma de losange o cair, amb cinc *48 1607

Tanca un quadrilobat, que en la
Cera vermella. Barcelona,
barres. lescut
Rod, 25 mm. Arx. del Reial Patri-
part interna dels seus quatre arcs t un castell moni; collecci sigillogrfica.
(senyal de la vila).
+
S OFICI VICARIE VILLE
No porta llegenda.
FRANCH E PENITENSI
Al dors duna carta del veguer N Arnau de Biure al Empremtat amb papei i cera, en el compte dEn
Rei En Pere III, trametent-li en apellaci la sentncia Jaume Alamany, blanquer de Vilafranca, de totes les
donada per En Bartomeu Plana, jurisperit de Vilafranca, entrades y rebudes que ha fetes en lo temps ha aportat
n el plet entre En Berenguer Batlle i En Galcer dAl- lo bast de sots-veguer de dita vila y vegueria de Vila-
b. Datada a 3 de juliol de 1346. franca i; any 1607.

INVENTARI 91

749 1651 PREFECTURA DEL SEGRE

Rod, 60 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. 752 1813
Rod, 33 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Documenta

Escut que porta per senyal les barres, tim- de la dominaci francesa.
brat duna corona. A dreta i esquerra de lescut

un castell. Una guila coronada amb corona imperial i
Llegenda borrosa. portant les ales esteses.
Empremtat amb hstia vermella i paper, al dors duna

PREFECTURE DU SEGRE
sentncia donada per En Bernat Llaurador i de atorra,
veguer de Vilafranca. Datada a 27 de febrer de 1651. En tinta negra, al peu dun Estat de preus mitjos de
grans, queviures, vi i forratges de la vila de Puigcerd
en el mes dabril de 1813. Certificat pel Maire de dita
vila, En Florensa, i visat pel Prefecte. Puigcerd, 30
CORT REIAL DEL CORREGIDOR dabril de 1813.
DE VILAFRANCA DEL PENEDS

750 1753-1814

PREFECTURA DEL TER
753 1813
Escut amb quatre barres, coronat i rodejat de Rod, 33 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda; Documents
de la dominaci francesa.
motius ornamentals.
No porta llegenda.
Una guila amb corona imperial.

PREFECTURE DU TER
ficat datat a Vilafranca, a 22 doctubre de 1814 i.
En tinta blava, al peu dun decret del Prefet manant

al Receveur Gnral del Departament, que entregui al
PREFECTURA DEL MONTSERRAT Maire de Girona la suma de 1,276 francs, 25 cntims,
per a saldar les despeses fetes del 7 al 13 de febrer cor-
751 1812 rent, i relatives a lexplotaci i transport de la llenya
Rod, 34 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda; Documents necessria per al provement de la ciutat. Datat a Giro-
de la dominaci francesa. na, a 22 de febrer de 1813.
Una guila amb corona imperial i les ales es-
teses.
SOTS-PREFECTURA DE FIGUERES
PREFECTURE DU MONT-SERRAT
En tinta negra, al peu duna certificaci atorgada pel Rod, 31 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Documents
Prefecte del Departament del Montserrat, de la quantitat de la dominaci francesa.
deguda a la Priora del convent dels ngels, Sor Josefa
Maria Cervera, per hostatge i manutenci fins a 1 de se- Una guila coronada i amb les ales esteses.
tembre de 1812, 31 dias del mes dagosta ra duna pes-
seta i mitja per dia, 46 pessetes 17 quartos, equivalents SOUS-PREFECTURE DE FIGUERES
a 49 francs 57 cntims. Datada a 11 de setembre de
1812.
En tinta negra, al peu de la legalitzaci de la firma
dEn Sebasti Pags i Vinyas, Maire de Massanet de Ca-
1. Altres exemplars daquest segell els havem vist en el mateix
20 de desembre
brenys. Datada a Figueres, 15 doctubre de 1813. Le
Arxiu, en documents de 24 de juliol e 1753 i
de 1765. Sous-prefet, F. de Las Cases.

S
ONZENA SRIE -COETS, PARLAMENTS I GENERALITAT

DE CATALUNYA
CORTS I PARLAMENTS 756 Segle xv (?) - 1602
DE CATALUNYA Rod, 30 mm. Cera vermella. Collecci de lautor.
755 Segle xv (?)- 1602

Escut amb el senyal de la Generalitat de Ca-
Rod, 60 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Generalitat. Pro-
cessos de visita, trienni de 1617 a 1620. talunya (una creu grega) rodejat dun cercle for-
mat per lbuls.
Ocupa totcamper del segell la imatge de
el
Sant Jordi, a cavall que galopa cap a lesquerra. + CRIAEUM ET PARLAMENTORUM

: \
Porta tot el cos cobert amb una armadura i em- CATHALONIE

punya la llana per a occir el drac, que jau retut
sota les potes del cavall. Lescut que porta al Empremtat amb paper i cera vermella, en un docu-
ment de lany 1542 i.
bra esquerre ostenta per senyal una creu grega.
Ramatges i palmes rodegen la imatge del Sant.
s : CU EIABU M ET PARLAMENTORUM
: : \
GENERALI U M [PRINCIPATUS \
.']
CORT GENERAL DEL PRINCIPAT
CATALONIE '.
DE CATALUNYA
757
Rod, 77 mm. Arx. Cor. Arag. Llibre de deliberacions i dietari
edicte dels Visitadors del General de Catalunya, manant de la anticipaci oferta per la Cort general de 1706.
als veguers i sots-veguers, batlles i sots-batlles i a qual-
sevols altres oficials aix reials com feudals que, sots pena
Escut timbrat duna corona i rodejat de mo-
de cinquanta ducats dor aplicadors al dit Genera], facin
publicar, pels llocs acostumats, la crida que pel donador
tius ornamentals, que ostenta el senyal de les
els bi ser presentada. Dita crida fa referncia a haver barres.
sigut elegits visitadors,i prev a tots els que tenen dret a
denunciar als qui en el darrer trienni han exercit els cr- + SIGILLVM MAYVS CVRUE GENERAL!
recs de diputats odors de comptes, assessors, advocats
PRINC1PATVS CATHALONIE
fiscals i qualsevol altres oficials del dit General. Barce-
lona, 19 dagost de 1602 i.
Empremtat amb hstia veimella i paper, en unes lle-

tres dels tresEstaments o Braos del Principat, convo-
X. Es molt possible que aquest segell i el segent
(signat de n. 756)
cats en la Cort General de Barcelona de 1706, dirigides
siguin els que oren creats per acord de les Corts reunides a Tortosa
en 1430, encomanant-se sa construcci a largenter En Pere Torral- als Diputats i Odors de comptes del General de Catalu-
ba, i assignant-se-li per preu *axi de feedures com de argent dels dits nya, residents en aquella ciutat, ordenant que enconti-
segells, sexanta cinc florins dor dArag. A ms de que lestil del
nent posessin en execuci lo contingut en la deliberaci
dibuix es propi del segle xv, ho comproba tamb la descripci ques
quels Braos havien acordat, referent a la exacci de la
la dels dits segells en lorde de llur pagament, que consona amb els
aqui descrits. Diu aixs: per raho de fer dos segells, o es, 1 miya . . anticipaci oferta al Rei a compte del donatiu que espe-
e un menor, a on son sculpides les armes del dit General de
Cathalu-
nya, o es en lo miya sent Jordi a cavall qui mata o onciu lo drach,
e en lo menor es esculpida la creu del dit mossn sent Jordi e en 1.En lArxiu de la Corona dArag (Documents deia Genera-
les circunerencies de cascun dels dits senyals son sculpides
les letres processos de visites, trienni de 1617-1620), lhem vist usat,
litat.
o mots segents: Curiarum et parlamentorum generalium principa- empremtat amb cera vermella i paper, al peu duna crida pblica,
tus Cathalonie*. (Vegis volum I, p. 196, doc. XCVII.) manada fer pels Visitadors de Catalunya, en 1602.
.
INVENTARI 93
raven fer al finalitzar la dita Cort. Datades a Barcelona, al Rei, pregant-li doni bon aculliment al memorial que li
en les cases de la Dipntaci, a 1 de mar de 1706, i se- envien que posar en ses mans lo marqus de Cogo-
i
llades ab lo sagell major de dita Cort* *. lludo, compte de Emprias, al qual pot donar tota fe i
cieena, suplicant-li, ensems, la conservaci dels reials
privilegis de qu gaudien. Datada a Barcelona, a 9 doc-
tubre de 1682 i.
BRA MILITAR DEL PRINCIPAT

DE CATALUNYA
758 1639 i 1640 760 1699
Rod, 47 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; llig. 384. Rod, 50 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; llig. 240.
Escut portant per senyal quatre barres, tim- Escut coronat, amb el senyal de les barres.
brat duna corona.
+ SIG BRACH REGII MIL GENERS

+ SIGIL BRACHII REGII MILITT

ET HOMINVM DE PARAT P CATA

GENERS ET HOMINVM DE PARAT ICO
PRINCIP CATALONIE Empremtat amb hstia vermella i paper, en una s-

plica al Rei, a de que es mantingui aquesta noblesa
fi
( + Sigittum brachii regii milittum generosorum et hominum de para-
tico Principatus Catalonie ) en ses prerrogatives i preeminncies tocant als allotja-
ments, i que siguin lliures daquesfa carga no sols les
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta cases habitades pels cavallers, sin tamb les que sols
dirigida al Rei Felip IV pel Protector i el Bra militar sn habitades per llurs masovers. Barcelona, 1 dagost
del Principat de Catalunya i comtats de Rossell i Cer- de 1699.
danya, acompanyatria dels embaixadors que aquest en-
viava a S. M. per a fer-li avinent les afliccions que sofria
Catalunya. Datada a Barcelona, a 27 de mar de 1610 2.
DIPUTACI DEL GENERAL
759 1678-1691
DE CATALUNYA
761
1410
Rod, 67 mm. (?) Cera vermella. Barcelona, Biblioteca de Cata-

lunya; Arxiu.
Escut amb el senyal de les barres i timbrat
duna corona. Imatge de Sant Jordi, a cavall, occint el drac
amb una llana.
+ S1G BRACH REGII MIL GENERS
Llegenda ilegible.
ET OMINV D PARATI P CATA
Al dors duna lletra dels Diputats del General de Ca-

Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta talunya al comte de Pallars, pregant-li doni creena a
del Protector i del Bra Militar del Principat de Catalunya micer Joan Siurana, Prior major de la Seu de Tortosa, i
a Joan Aymerich, donzell. Datada a Barcelona, a 22 de
1. Aquest segell fou publicat en gravat i amb molta exactitud desembre de 1410 2.
en la reproducci, en el llibre dels Srs. Coroleu i Pella, Los Fueros

de Cataluna (Barcelona, 1878, p. 541).
2.En els lligalls 285 i 390 de la mateixa collecci o srie del Con- 762 1409 i 1414
sell dArag, nbem vist altres exemplars en cartes, tamb, dirigides
al Rei, amb dates de 9 de mar de 1639 i 8 de febrer i 26 de mar Quadrilobat, 25 x 25 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag,
de 1640, queixant-se dels excessos que cometien els soldats caste- Generalitat.
llans, i suplicant fossin esmenats els danys causats, i atesos per S. M.
els embaixadors de la Generalitat i de la ciutat.
Joan I, en 1389, conced lus de segell, amb el senyal reial o sigui Dintre dun quadrilobat, un escut amb la creu
les barres, al Bra dels cavallers i homens de paratge del Principat grega, de Sant Jordi, senyal de la Generalitat.
de Catalunya. In guo siglo, diu el privilegi, arma nostra ponantur,
videlicei, signum regale. Et circumferncia literarum dicti sigilli sit
tenori sequcntis: Siglum brachii regii militum generosorum et homi- 1. Altres exemplars daquest segell havem vist en la mateixa
els
num de paratico Cathalonie principatus srie del Consell dArag 331 i 335), empremtats en
(Uigs. 218, 330,
El segell que havem descrit no s el primitiu que us el Bra mi- cartes del Bra militar al Rei, datades en 1678, 1687, 1688 i 1691.
litar de Catalunya en virtut del privilegi de Joan I, puix el seu estil 2. Malgrat les nostres recerques, no havem pogut trobar daquest
no s el del segle Xiv, per es veu que conserv els mateixos senyal segell, el ms antic que coneixem de la Generalitat de Catalunya, al-
i llegenda que li havia assignat aquell comte-rei. (Vegis volum I, tre exemplar millor quel present, molt borrs i en mal estat de con-
p. 180, doc. LXXV). servaci.
+ SEGELL SECRET \ DELS \ DIPUTATS 764 1473-1568
Al dors dun document en qu Fra March de Villalba, Rod, 42 mm. Cera vermella. Seu dUrgelI, Ars. del Capitol
de la Seu.
abat de Montserrat, En Gilabert de Centelles i En Joan 1
Ros, ciutad de Barcelona, Diputats del General de Catalu-
nya, residents en aquella ciutat, juntament amb els Odors Un ngel sostenint un escut que porta per se-
de comptes del dit General, taxen i fixen a diversos parti- nyal la creu de Sant Jordi.
culars les quantitats que sels hi devien pel General.
Datat a Barcelona, a 18 de desembre de 1414 i. S : DE LA DEPUTACIO DEL GENERAL
DE CATHALUNYA
763 1440-1578
Rod, 60 mm. Cera vermella en capsa de fusta.

Madrid, Empremtat amb i paper, en una carta
cera vermella
Ars. del Duc de Medinaceli; Pallars, perg. 193. dels Diputats del General deCatalunya residents a Bar-
celona, a En Bernat aferrera, diputat local de la Seu
Representaci molt artstica de Sant Jordi a dUrgell. Datada a 12 de maig de 1473
cavall, ferint el drac amb la llana i portant al
bra esquerre lescut amb el senyal de la Gene-

ralitat. La llegida, en bellssims carcters mi- 765 1445-1509
nsculs gtics, diu aix: Rod, 32 mm. Cera vermella. Ars. Cor. Arag; Generalitat.
: SEGELL DEL OFFICI DE LA DEPUTA-
:
'.
\ \
Dintre dun quadrilobat lescut a senyal de la
CIO i DEL GENERAL DE CATHALUNYA
1 \ \
Generalitat, o sia la creu.
Penja per cintes de seda groga i vermella, dun perga- + S : DE LA DEPUTACIO DEL GEN AL
m en qu Diputats del General de Catalunya i al-
els
DE CATHALUNYA
tres representants del Principat, anomenen Capit Gene-
ral del dit Principat i de lexrcit, el comte de Pallars,
Empremtat amb cera vermella, al dors dun document
NHug Roger. Datat a Barcelona a 28 dabril de 1462,
mitjanant el Diputats del General de Catalu-
qual els
ab lo maior segell del Offici de Deputatio en pendent
nya prometen pagar 8 lliures i 5 sous a En Gabriel de
segellada 2.
la Via i a En Pere Miquel, llicenciats en lleis i ciutadans
de Girona, els quals els hi eren deguts per ra de salaris.
1. Nhem vist un altre esemplar, quens ha servit per a comple-
tar la llegenda, al mateis Arsiu (papers de la Generalitat), emprem- Datat a Barcelona, a 5 de mar de 1456, segellat ab lo
tat amb cera vermella, al dors dun manament fet per NAlfons de segell de nostre offici de deputacio, acustumat de caute-
Thous, doctor en Drets, canonge de la Seu de Barcelona, i En Jau- les 2 .
me March, cavaller, Diputats del General de Catalunya, residents a
Barcelona i Odors de comptes del dit General, a En Ramon Des-
pl, perqu pagui cent florins dor dArag pel trienni passat, En
Guillem Pocha, En Simon Dalmenara i En Jaume Marti, arrenda-
dors de la Generalitat, de la bolla de plom i del sagell de la cera
766 1592 i 1601
de la vila i vegueria de Montblanch, que sels hi havien proms en el
contracte, en satisfacci i esmena de les generalitats les quals no
llig. 344.
han pogudes collir e haver per lo dit Trienni en lo loch e terme del
Castell de Rochafort de Queralt. Barcelona, 26 de febrer de 1409.
2. La matriu daquest precis i notabilssim segell degu sser la Imatge de Sant Jordi, a cavall, occint el drac.
que obr mestre Hans Tramer lany 1417 (Vegis volum I, p. 195,
doc. XCV). Altre exemplar daquest segell lhavem vist en lArxiu
Municipal de Barcelona (Cartes comunes originals, 1440), em- 1. Tamb la matriu daquest segell degu sser obra de Hans
premtat amb cera vermella, al dors duna carta als Consellers de Tramer, feta ensems que la del segell precedent n. 763; designant-se
la ciutat, datada a 18 de maig de 1440. Altre el trobrem en larxiu aquest com a segell mitj en el document al qual hem fet referncia
de la Biblioteca de Catalunya, empremtat amb cera vermella i pa- al deseriure el major o sigui el precedent. A ms daquest exemplar
per, en un document atorgat per Fra Miquel Delgado, abat de Po- nhem vist un altre en lArxiu Municipal de Girona, emprmtat amb
blet, En Mateu de Moncada, bar dAytona i de Sers, etc., i En cera vermella i paper, en una lletra dels Diputats del General de
Francesc Ramis, ciutad de Barcelona, diputats del General de Ca- Catalunya als Jurats de Girona, perqu satisfessin el fogatge i no-
talunya, anomenant En Francesc Palau, doctor en Lleis, de la ciutat vells impostos acordats per les Corts de Mont. Datada a Barcelona,
de Tortosa, per assessor de la Diputaci, amb lofici de diputat local a 24 de novembre de 1478. En vrem trobar altre exemplar en lAr-
de la dita ciutat i vegueria, per al trienni que comena a crrer en el xiu de la Corona dArag, en una carta de creena a favor dEn
dia present. Datat a Cervera, a 1 dagost de 1476, cum sigillo maiori Llus de Cervell 1 dEn Llus de Copons, datada a Barcelona a 23
noslri Deputacionis officii. Encara en 1578 susava aquestsegell, puix de novembre de 1568.
nhavem trobat un altre exemplar en lArxiu de la Corona dArag 2. La matriu daquest segell, com la dels dos precedents, degu
(papers de la Generalitat), empremtat amb cera vermella, a dors sser igualment obra de Hans Tramer, com aix consta en el docu-
duna carta credencial en favor dEn Gabriel Robuster, Deg i cament XCV, del volum I a qu hem fet referncia, designant-se amb
nonge de Tarragona, i dEn Benet Girgos, dirigida pels Diputats del el qualificatiu de segell menor. Altres exemplars nhavem trobat
General de Catalunya al Sant Pare Gregori XIII i datada a 22 de en el mateix Arxiu, en documents de 1445 i 1509. En aquest darrer
novembre del dit any 1578. es diu: sagellada ab lo segell acostumat posar en cauteles*.
. ,
INVENTARI 95
+ SAGELL DEL OFFICI DE LA DIPV- - sotscrita tamb per En Francesc Vila, conseller segon,
TACIO DEL GENARAL * CATHALVN1A i En Benetde Tord, odor militar, dirigida als Cnsols de
la ciutat de la Seu dUrgell. Datada a Barcelona, all
de juny de 1646 i.
cera vermella
dels Diputats del General de Catalunya residents a Bar-
celona, al Rei, referent a la moneda presa i detinguda a
7^9 1644-1650
Palams a NAmbrs Espinola, qui la treia a nom de Sa
Rod, 45 mm. Barcelona, Collecci de lautor.
Magestat; manifesten que dit afer ha sigut rems a jus-
tcia que procuraran sigui administrada de la manera
deguda. Datada a Barcelona, a 15 de setembre de 1592 i. Escut en forma de cartela amb la creu de la
Generalitat.
767 SIGILLVM PARVVM SCRIBANIAS MAI ORIS

1592 1 1593
GENERALIS CATHAL0N1JE
Uig. 344.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en ana carta
dels Presidents i Junta del batall de la Generalitat, diri-
Un ngel que sost lescut de la creu de Sant gida a En Pere Vergs, comissari reial a Tremp. Datada
Jordi. a Barcelona, a 4 de juny de 1650 2.
SAGELL DE LA DIPVIO DEL GENAL
DE CAH AVIA
770 1664-1691
( Sagdl de la Diputaci del General de C aihalunia) Rod, 62 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 524.
Empremtat amb i paper, en una

cera vermella
carta Representaci, quant al dibuix i la llegenda,
del bisbe de Girona a En
Geroni Gassol, del Consell reial enterament igual al segell n. 768. Sols se dife-
i secretari del Rei en el Suprem dArag, sotscrita tamb
rencien en el cord que rodeja la llegenda, puix
pels Diputats del General del Principat de Catalunya re-
sidents a Barcelona, recomanant-li lafer de les coman-
en aquell est format amb flors de llir, allusi,
des de Sant Joan. Barcelona, 28 de setembre de 1592. potser, a la Casa reial de Frana, que governava
a Catalunya desprs de la separaci daquesta
del reialme de Castella.
768 1641 i 1646
Rod, 62 mm. Collecci de lautor. Amb hstia vermella i paper, en una lletra dels Dipu-
tats del General de Catalunya, en Barcelona residents, al
Rei, fent-li avinent que ja en 1662 li representaren que
Escut formant una cartela amb ornamentaci
sobservessin les Constitucions que disposen quels alie-
prpia del segle xvn. Ocupa tot el c amper de ngenos y estrangers no pugan obtenir Beneficis en aquest
lescut la imatge del cavaller Sant Jordi occint el Principat, i reiteren el prec que aleshores li feren. Bar-
celona, 31 de maig de 1664 3.
drac amb la llana. En la part superior de lor-
namentaci de lescut hi ha un altre escudet en
forma de losange amb la creu, senyal de la Ge-
neralitat.
Rod, 44 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 521.
SIGILLVM MAIVS SCRIBANIM MA10RIS Representaci igual a la del segell n. 769, no

GENERALIS CATHALONIjE
observant-shi ms que la diferncia del cord

1. En possem un altre exemplar, empremtat amb hstia ver-
dels Presidents i Junta del batall de la Generalitat, i
mella i paper, en una carta del diputat En Francesc de Tamarit;
datada a Barcelona a 14 de mar de 1641.
es troba en el mateix Arxiu 2. Altre exemplar daquest segell el tenim tamb en nostre collec-
1 Un altre exemplar daquest segell
empremtat amb cera vermella, dors dun manament fet pels Di-
al ci, empremtat en una carta dels Presidents i Junta del batall, sots-
putats del General de Catalunya a En Pere Plantada, porter reial, crita pel Dr. En Josep Montaner, Conseller en Cap i En Joan dAr-
perqu personalment se confereixi al lloc i universitat de Vallferrera gensola, diputat militar, i datada a Barcelona, a 30 de novembre
faci promta i expedida execuci en les

persones i bens dels seus de 1644.
3. En el Arx. Cor. Arag (Consell dArag, llig. 244), en veirem
singulars, per les 268 lliures i 8 sous que devien a la Generalitat per
rcabuos que li havien comprat. Datat a Barcelona, a 22 de setem- un altre exemplar en una proposta de crrecs i oficis, datada a 31
bre de 1601. de mar de 1691.
:
que rodeja la llegenda, que havem notat tamb Tortosa, que vagava per renncia den Toms Cartas,
que exercia dit ofici. Datada a Barcelona, a 15 de maig
en el segell precedent n. 770.
de 1699 i.

tificaci lliurada per En Bonaventura Vila, notari i es-
criv major del G-eneral de Catalunya. Datada a 6 doc- DIPUTACI PROVINCIAL
cum impressione communis eiusdem
tubre de 1666, sigilli
DE CATALUNYA
Generalis Cathalonie. 774
Oval, 26 x 22 mm. Barcelona, Museu Artstico- Arqueolgic;
matriu de coure.
& 1700 i 1706

Escut amb les quatre barres, timbrat duna
Rod, 64 mm. Arx. Cor. Arag; Consell d Arag; llig. 474.
corona.
En un escut de forma ovalada la imatge de + DIPUTACION PROVINCIAL DE CATALUA

Sant Jordi a cavall que t a sos peus el drac. El
Sant cavaller porta elm amb llambrequins i t
lespasa enlairada i amb actitud de combatre.
DIPUTATS ODORS DE COMPTES
Al bra esquerre porta un escut, a senyal de la Ge-
775 136i
neralitat, una creu grega. El drac t la llana cla-
Losange, 60 x 60 mm. Cera vermella.
Barcelona, Arx. del Captol
vada a la gola. Rodegen lescut diferents motius de la Seu;pergamins del segle xiv.
dornamentaci i figures fantstiques, i en sa part
superior t una gran corona. En un losange i colocada horitzontalment la
segent inscripci en lletres gtiques majscules.
SIGILLVM MAIVS SCRIBANIE MAIORIS

;
GENERALIS CATHALONIE :+ segel dls :deputat /s :d:

: / : /
CATALUYA E DE MALLORCHES
I : \ /
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta ORDONATS A RE / EBRE LOS
i l \ \ I
dels Diputats Odors de comptes del General del Princi-

i coptes + : /
pat de Catalunya, residents a Barcelona, al Rei, regra-

ciant-li lhaver atesa la proposta feta per la Generalitat Penja per cintes de seda groga i vermella, dun per-
en tots los llochs de Deputats, Oydors y Officis vacants gam que cont una carta de pagament o albar, atorgat
en la present casa de la Deputacio. Barcelona, 24 de pels comissionats per a definir examinar els comptes i
juny de 1700 i. de la Diputaci del General de Catalunya i regne de

Mallorques, a favor dEn Guillem Oliver, escriv de la
Tresoreria de la Reina, de ladministraci que li fou en-
comanada per ra de les galeres i naus que foren armades
773 1699-1706 a Barcelona per la guerra de Castella. 24 de novembre
Rod, 44 mm. Arx. Cor. Arag, Consell d Arag; llig. 474. de 1364, segellat ab lo segell del dit nostre offici.
Escut en losange amb la creu, rodejat de pal- * * w Segle xv (?)-1545

mes i timbrat duna corona. Quadrilobat, 54 X 54 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag,
Generalitat; correspondncia.
SIGILLVM PARVVM SCRIBANUE
MAIORIS GENERALIS CATHALONIE

En la part superior del c amper que enclou el
quadrilobat, un escudet amb tres barres, timbrat

proposta feta al Rei pels Diputats i Odors de comptes Coneixem diversos exemplars daquest mateix segell, entre al-
1.
del General del Principat de Catalunya, per

a la provisi un en lArxiu del Gran Priorat de Catalunya de lOrde de Sant
tres,
ordinria del General de la ciutat de Joan de Jerusalem, empremtat al dors duna carta-orde sotscrita
de lofici de Guarda
per NAleix de Miravall, en nom dels Diputats del General dirigida
al Diputat local del General de la vila de Tremp i Pallars, en 21
dabril de 1701; altre exemplar existent en lArxiu Municipal de
1.Altre exemplar d'aquest tegell el possem en nostra collecci,
i paper, en una carta dels Diputats
Barcelona (Cartes comunes originals, 1705-1706), empremtat en una
ompremtat amb hstia vermella
la ciutat de la Su certificaci dun acord dels Diputats i Odors de comptes. 18 de
del General residents a Barcelona, als Cnsols de
setembre de 1706.
dUrgell, datada a 7 dagost de 1706.
INVENTARI 97
duna corona, i a dreta i esguerra de lescudet RACIONAL, VEEDORIA

una creu grega sortint dun ramell. Dessota hi
ha la inscripci en capitals gtiques, collocades
I COMPTADURIA DE LA DIPUTACI
en ratlles horitzontals. DEL GENERAL DE CATALUNYA
SEGELL DELS I DEPUTATS: A OYR : \ i /
LOS COMPTES DE L GENERAL Dl E\

! l I \ \
Quadrilobat, 52 x 52 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag;
547.
CATAI LUNYA llig.
Al peu duna certificaci lliurada per En Francesc

Escut en forma de losange, amb la creu de
Granada, cavaller, domiciliat a Barcelona, Racional del Sant Jordi. Rodeja lescut un doble quadrilobat
General de Catalunya, i tenint les claus de lArxiu de que cont la llegenda:
la casa de la Diputaci del dit General. Datada a 19
de mar de 1545, segellada ab lo segell acostumat de + RACIONAL VEHADOR1A Y CONPTADO-

mon offici i.
RIA D LA CASA D LA DEPVTACIO DEL

GENERAL DEL PNPAT DE CAitA

777 1593-1682
Quadrilobat, 52 X 52 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Consell ment mitjanant el qual En Josep Cat i Bertran, ciu-
dArag; llig. 412. tad honrat de Barcelona, subrogat en lofici de Racio-
nal i arxiver de la Casa de la Diputaci, i en dit nom
veedor i comptador general dels teros i lleves formats

per la Diputaci, en servei del Rei i defensa del Princi-
duna corona. A dreta i esquerra de lescut un pat, certifica i dna fe de cm, segons els llibres i llistes
altre de ms petit en forma de losange, amb la de Veedoria de dit ofici, consta que els Diputats i odors
creu de la Generalitat. de comptes del General, a 10 de juny de 1689 nomena-
ren En Francesc Juncosa, cirurgi major dels dits teros.
La llegenda, en majscules romanes, va collo-
Datada dita certificaci a Barcelona, a 4 de desembre
cada dessota dels dits escuts, ocupant tota la
de 1690 i segellada ab lo sagell de la Vehedoria i.
resta del camper del segell, i diu aix:
LOS DIPVTATS I 01DO RS DE COM-

I
TES DEL GENERAL DE CATHA I LV-

- I
NYA I COMPTAS * * * DE * ROSSEL * * * /

/ ODOR MILITAR DE LA DIPUTACI
LO- I -DE CE RDANIA * * 1593 * 1 / 779 1650 i 1652
Rod, 24 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, vol. 207.

En una certificaci lliurada per Baptista Re- En Joan
verter, ciutad honrat de Barcelona, subrogat en lo offici
de Racional y arxiver de la casa de la Diputaci del Ge- Escut amb la creu de Sant Jordi. A la dreta
neral del present Principa t de Cataluna e tenint las claus de lescut una D i a lesquerra una G.
dels Arxius de aquella. Datada a Barcelona, als 17 de
juliol de 1682 2.
Empremtat amb paper i hstia vermella, al dors duna

carta del doctor micer Lluis Valncia i Ximenis, odor
1. s de creure que lantigetat daquest segell sigui molt major
militar, a En Francesc Sauleda, botiguer de Vich, enco-
que que indica aquest document, essent possible que sigui origi-
la
nari, al menys, del segle xv. manant-li que dels cabals que t a compte de la Genera-
2. Aquest segell porta una clarcia molt interessant en la lle- litat, pagui 350 lliures al Dr. Baltasar Tapies, del Reial
genda, que s la data de 1 93, mitjanant la qual podem fixar el Consell. Igualada, 18 de febrer de 1652 2 .
temps en qu comen a utilitzar-se. Dems de lexemplar que ha-

vem descrit, nhem vist daltres al mateix Arxiu de la Corona
dArag, en documents de 3 dagost de 1628 i 22 de gener de 1661,
i un altre a lArxiu deia casa del Sr. Marqus de Dou, empremtat 1. Altres exemplars daquest segell els hem vist en el mateix Ar-
en paper i cera vermella, al peu duna certificaci donada per NEras- xiu, en documents de 27 de de 1668 i 13 de juliol de 1686.
juliol
me Delana i Fontanet, Racional i Arxiver de la casa de la Diputaci, (Consell dArag, lligs. 438 i 242 respectivament.)
en 9 de setembre de 1664, segellada ab lo sagell ordinari de dit mon 2. En nostra collecci dempremtes ne te nim un altre exemplar
offici*. corresponent a lany 1650.
Vot.um II 13
.
93 SIGIL LOGRAF A CATALANA

DEFENEDOR DEL GENERAL + GERONA
DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA Empremtat amb paper i cera vermella, al dors duna
carta dirigida als Diputats del General de Catalunya per
780 1665
companys En Ramon Semps
llurs i En P. Perpeny.
Rod, 33 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, Consell d Arag; Datada a 22 de juliol de 1406.
Uig. 521.
Escut en losange amb la divisa de la Genera-

litat o sigui la creu de Sant Jordi. Rodegen les-
CORT DE LA DIPUTACI LOCAL
cut ramatges i motius ornamentals. DE GIRONA
No porta llegenda.
783 1573
Rod, 17 mm.
Cera vermella. Arx. Cor. Arag, Generalitat;
correspondncia.
caci lliurada per En

Francesc Mora i de Marimon, ciu-
Escut en losange amb la creu de Sant Jordi i
tad honrat de Barcelona, Deffenedor del General del
Principat de Catalunya en dita ciutat residint, de qu un punt o besant en cadascn dels quatre angles
En Joan Pau Bruniquer, notari pblic de Barcelona, al- que forma.
baraner que fou de la bolla del dit General en la taula i No porta llegenda.
collecta de Barcelona, no ha exercit ni servit lofici dal-
baraner en lo corrent bienni que comena a 1 dagost Empremtat amb cera vermella i paper, en una ins-
Datada a 26 de setembre de 1665, sellada ab lo sello de tructa feta per NAntic Costa, diputat local en la ciutat
mon ofici.
i collecta de Girona, per a Rafel Tomas, guarda del Ge-
neral de Catalunya, qui havia de passar a diversos llocs
que se li assenyalen, per a fer una crida pblica. Girona,
15 de mar de 1573 i.
GENERAL DE BERGA
81 1608
Rod, 22 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, Generalitat;

correspondncia. GENERAL DE GIRONA
1596
Escut flanquejat. En els flancs superior i infe- Rod, 40 mm. Cera vermella.
Arx. Cor. Arag, Generalitat;
correspondncia.
rior, tres barres. En els flancs laterals, la creu
de Sant Jordi. Escut en losange amb la creu de Sant Jordi.
No porta llegenda.
+ G[ENE]RAL D[E GERON]A
Empremtat amb cera vermella i paper, al peu dunes
lletres dEn Joan Pere Vila, prevere, diputat local de la
dEn Rafel Capmany i Descoll, Diputat local de Girona,
vila i collecta de Berga, als Diputats del General de Ca-
als Diputats de Catalunya residents a Barcelona. Datada
talunya residents a Barcelona, dient-els-hi haver com-
a Girona, a 2 de desembre de 1596.
plert les diligncies que li encomanaren i haver feta la
notificaci corresponent al tauler ordinari de dita collecta,
En Francesc Torres; en testimoni de la qual cosa ha fet
expedir les presents, empremptades ab lo senyal major 785 1622
de dites bolles del General de la vila de Berga. Datades mm. Arx. Cor, Arag, Generalitat; vol 181;
Rod, 25
en aquesta, a 17 de juliol de 1608. deliberacions, 1620-1623.
Escut amb el mateix senyal del precedent

n. 784.
GENERAL DE GIRONA
782 1406 1. No podem precisar exactament la naturalesa daquest segell,
Rod, 15 mm . Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Generalitat. amb tot i que pertany al General de Girona. Com
sser indubtable
a dada, farem constar que al final del document on apareix emprem-
tat es diu: De manament de dit sor deputat, expedit per mi Amer
Escut amb senyal de la ciutat (faixes de vairs), Sala, scrivent substituit en la notaria publica de Gerona, deservint
a la cort de dita deputacio local, i seguidament ve empremtat el
rodejat dun cercle de lbuls. segell.
)
INVENTARI 99
No porta llegenda. En la part exterior de lescut una L i tres be-

sants.
Empremtat amb hstia vermella, al peu dun edicte
de la escrivania de la Diputaci local de Girona, per ra Empremtat amb i paper, en lacte de
hstia vermella
de lexecuci ques feia contra els bens que foren de presa de possessi de de Receptor del General de la
lofici
NIgnasi Prats, com a fiador de larrendament de les ciutat i collecta de Lleyda, per En Joan Bta. Cabaces,
bolles de la vila de Figueres. Datat en aquesta vila en mercader, devant dEn Miquel dAger, diputat local de
juny de 1622. dita ciutat i collecta, cum appressione sigilli dicti gene-
ralis. Lleyda, 31 de mar de 1663.
GENERAL DE LLEYDA
786 1624 i 1640 GENERAL DE PERPINY
Rod, 44 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; processos de visita. 1424
Rod, 34 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, Generalitat.

Escut de forma ovalada, amb la creu de Sant
Dintre dun quadrilobat, un escut en forma de
Jordi.
Sense llegenda.
losange, amb la creu de Sant Jordi.
SEGELL DE LA COR AL DE
Empremtat amb hstia vermella i paper, al dors i tan-

PPENYA
cant una plia de declaracions de testimonis endreada
( Segell de la Cor[t del Gener\al de Perpeny)
als Visitadors i Instructors dels processos de la visita del (?
General de Catalunya, per En Jacinto Cubells, doctor

cera vermella
en Dret, Ardiaca de Benasch, canonge de la Seu de Lley-
dEn Jaume Seger Diputats del General residents a
als
da i Diputat local del General de la diputaci i collecta
Barcelona, donant-els-hi noves de lexrcit del Rei de
daquesta ciutat. Datada a 8 de mar de 1624 i.
Frana ques trobava entre Montpelleri Beses (Beziers?).
Datada a Perpiny, a 24 de febrer de 1424.
787 1642
790
Rod, 30 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; correspondncia.
1458

processos.
Escut de forma ovalada, amb la creu de Sant
Jordi.
Representaci molt semblant al precedent n-
No porta llegenda. mero 789, per b que lescut i la creu sn quel-
com ms petits.
Llegenda borrosa.
duna recepci de testimonis devant del Diputat local
del General de Lleyda i sa collecta. Datada a 1 de mar
En una plica de declaracions de testimonis, rebudes a
de 1642.
28 de juliol de 1458 en lescrivania de lofici de la Dipu-
taci local de Perpiny i remesa als Diputats del General
de Catalunya residents a Barcelona, amb data de 9 dagost

788 1663 de 1458.
Rod, 30 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; processos de grav-

mens, any 1702, vol. V.
*7A 1588-1596
Escut en forma de lcânge amb la creu de Rod, 25 mm. Cera vermella.

correspondncia.
Sant Jordi.
Escut en losange, amb la creu de Sant Jordi.
1. Altre exemplar en mateix Arxiu (Processos de visites de la
el
Generalitat), empremtat en un nomenament de tauler i cullidor dels
drets del General de la taula de la vila i lloc dAlfarrs, a avor del
+ GEN AL D PPINYA
nr. Joan Masip, prevere i rector de dita vila, fet per NOnofre (+ General de Perpiny )
dAlentorn, donzell, diputat local de la ciutat de Lleyda i sa collecta,
amb data daquesta ciutat, 30 de gener de 1640. La presncia del
segell shi a constar aix: en lo segell del General segellades y de
nostra ma firmades. dEn Galcern de Vilaseca, diputat local de Perpiny,
als Diputats del Principat de Catalunya residents a Bar- Rull, escriv de la Diputaci local de dita ciutat. Datada
celona. Datada a Perpiny, a 1 de juliol de 1593 i. a 16 de juny de 1600, cum impressione sigilli Generalis
dicte deputationis localis i.
792 163 o 795 1704 i 1705
Rod, 38 mm. Ars. Cor. Arag, Generalitat. Rod, 22 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; correspondncia.
Escut en losange, amb la creu de Sant Jordi. Escut amb la creu de Sant Jordi.
+ TARRAGONA
+ GENERAL DE PERPINY
hstia vermella
Empremtat amb hstia vermella una certi-
i paper, en NIgnasi Gelambi, notari pblic
certificaci lliurada per
ficaci de creena y bona fama de testimonis, donada per de Tarragona i escriv del Consistori de la Generalitat de
En Francesc Reart, prevere, Diputat local de Perpiny. Catalunya en la ciutat de Tarragona i sa collecta, de com
Datada en aquesta vila, a 4 de mar de 1630. constituit personalment en la sala de la casa dEn Jaume
Alberich, Diputat local, ciutad honrat de Barcelona i
domiciliat a Tarragona, En Miquel Bellver, corredor de
coll, i trompeta pblic daquesta ciutat, ha fet relaci
LLOCTINENT DEL DIPUTAT LOCAL dhaver publicat el dia present, a so de trompeta i de

manament del dit Diputat local, les crides per a la bona
DE PERPINY direcci de lestanc del tabac. Tarragona, 4 de maig
793 1639
de 1704 2.
Rod, 32 mm. Ars. Cor. Arag, Generalitat.
Escut amb la creu de Sant Jordi. GENERAL DE TORTOSA
796 1593-1598
No porta llegenda.
Arx.Cor. Arag, Generalitat;
correspondncia.
de declaracions de testimonis remesa per En Josep Scu- Escut en losange, amb la creu de la Genera-
der, doctor en ambds drets, Lloctinent del diputat local
litat.
del castell de Perpiny. 16 de febrer de 1639.
+ SIGILLVM GENERALIS DERTVS/E
DIPUTACI LOCAL DE TARRAGONA dEn Jaume Boteller i dOliver, Diputat local de Tor-
tosa, als Diputats del General de Catalunya residents a
794 1592-1600
Barcelona, referent al dret dels oficials del General, des-
Rod, 32 mm. Cera vermella. Ars. Cor. Arag, Generalitat; tar exempts dallotjaments. Tortosa, 30 dagost de 1593.
correspondncia.
Escut en losange, amb el senyal de la creu 797 1595
grega o de Sant Jordi. Rod, 38 mm. Cera vermella.

correspondncia.
+ DEPVT. LOCAL DE TARRA
Tarragona)
Escut en forma de losange amb la creu de
(+ Deputaci local de
Sant Jordi, que porta un punt o besant en cadas-
Empremtat amb cera vermella i paper, al peu duna cn dels quatre angles %
certificacide declaracions de testimonis lliurada per En
Gabriel Martorell, notari de Tarragona, a nom dEn Marc 1. Altre exemplar daquest segell en el mateix Arxiu, en una carta
dEn Jaume Rossell, diputat local de Tarragona, als Diputats del
1. En el mateis Arsiu hem vist altres esemplars daquest se- General de Catalunya residents a Barcelona. Datada en la primera
gell, en cartes dels diputats locals de Perpiny En Francesc Joan ciutat, a 21 de febrer de 1592.
Girau, de 3 de maig de 1595, NAntoni Joan Bolet, de 17 doctubre 2. Daquest segell nhem vist altre exemplar en el mateix Arxiu,
de 1596 i En Geroni de Calders, de 2 dagot de 1588. Aquesta dar- empremtat al peu duna certificaci de lescriv de la Deputaci
rera donant compte ala Diputats del General de Catalunya resi- local del General de Tarragona i sa collecta dun manament fet per
,
dents a Barcelona, de lexecuci que sinstava per part de la Cort En Joan Nabot, coronel de cavalleria espanyola de lexrcit del Rei
reial contra els bns dEn Francesc Grimau, diputat militar de Cata-
Carles III, al Diputat local de Tarragona, En Lluis de Homdedeu.
lunya, i relerint-els-hi tots els detalls de dita execuci. Datat a 19 doctubre de 1705.
INVENTARI 101
+ GENERAL DE TORTOSA 801 1612-1620
Rod. 9 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, Generalitat;

Empremtat amb cera vermella i paper, en una carta processos de visita.
d En Jaume Boteller i dOliver, Diputat local de Tor-
tosa, als Diputats del General del Principat de Catalunya
residents a Barcelona. Datada a Tortosa, a 12 de juny Anv. Escut en losange, amb la creu de Sant
de 1595. Jordi.
Rev. Una ala.
798 1643
Rod, 26 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; Uig. 396.

En una guia donada per En Bernat Madolell, tauler
d Alcover, a favor dEn Didac Sabater, qui aportava
T'l 1 1
cinc capes gascones per a Valls. Datada a Alcover, a 31
Escut en forma de losange, amb la creu grega
,
de maig de 1620 1.
i un besant en cadascun dels seus quatre angles.
+ DEPVT LOCAL DE TORT OS

TAULA DEL DRET DEL GENERAL
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una lletra DALGUAYRE
dEn Pau Mart, Diputat local del General de Catalunya
802 17S
en la ciutat de Tortosa, sa collecta i Vegueria. Datada
a 23 de maig de 1643. Rod, 18 mm. Cera groga. Arx. Cor. Arag, Generalitat;
correspondncia.
Una creu de lorde de Sant Joan desprs de la

CORT DE LA DIPUTACI LOCAL slaba AL-, seguidament GVAY / RE i finalment
un escudet en cair, amb el senyal de la Gene-
DE TREMP
799 ralitat o sigui la creu de Sant Jordi.
1705
Rod, 20 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat.

Al peu duna carta dirigida als collidors del dret del
General de la taula de la ciutat de Vich, pels collidors
Escut en losange amb la creu de Sant Jordi. del mateix dret de la taula dAlguayre. Datada a 31
doctubre de 1575.
D'L DE TREMP

tificaci lliurada per En Joan
Francesc Grau, notari de TAULA DEL DRET DEL GENERAL
Tremp i escriv de la Cort del Diputat local del General I R0LLA DALMACELLES
de la collecta de Tremp i Pallars. Datada a 14 de fe-
brer de 1705.
803 1573
Rod, 18 mm. Cera natural. Arx. Cor. Arag, Generalitat;

correspondncia.
TAULA DEL GENERAL DE LA YILA Ocupa tot el camper del segell el mot ALM /
DALCOYER ASSEL / LES i un escudet, al final, amb la

creu de Sant Jordi.
800 i6u
Rod, 17 mm. A-x. Cor. Arag, Generalitat. Empremtat amb cera natural i paper, en una carta
del collidor del dret del General i bolla de la taula
Escut que porta per divisa una ala. d Almacelles, als diputat i assessor de la collecta
de
Tarragona. Datada a Almacelles, a 10 de febrer de 1573.
Empremtat en sec, en un albar atorgat per En Bernat

1. Altre exemplar d'aquest segell lhem vist en el mateix Arxiu,
Madolell, tauler del General de la vila d Alcover. 26 de en una guia donada pel dit En Bernat Madolell, tauler de la Bolla *
setembre de 1611. de dita vila d Alcover, a 12 de maig de 1612.
TAULA DEL GENERAL DE LA YILA En un albar dels collidors de la Taula del General de
Barcelona, de lany 1545 i.
DARBECA
804 1619-1664
Rod, 15 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; correspondncia. 808 1610
Rod, 11 mm. Cera groga. Arx. Cor. Arag, Generalitat;

La data 1619 i dessota un escudet en forma processos de visita.
de losange, amb la creu de Sant Jordi.

Anv. Escut en losange, amb les armes de la
Empremtat en sec, en una certificaci donada per En ciutat.
Pere Esquer, tauler de la dita Taula. Datada a Arbeca,
a 30 de novembre de 1664 *. Rev. La mateixa representaci de Panvers.
No porta llegenda.
TAULA DEL GENERAL A BAG Empremtat amb paper i ceia groga, en una guia o
805 1610 albar donat pels collidors de la bolla de plom i segell
de cera de la Taula de Barcelona i dirigit als collidors
processos de visita. del mateix dret de la Taula de Sals. Datat a 9 de juliol
de 1610 2.
An y. Escut en cair, amb la creu de Sant

Jordi.
809 1613-1619
Rev. El mot BA / GA. Rod, 10 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, Generalitat.
Al peu dun albar o guia del tauler de dita Taula.
Datat a Bag en febrer de 1610.
Anv. Escut en losange, amb la creu de Sant
Jordi. Sobre la creu hi ha una B.
TAULA DEL GENERAL A BANYOLES

Rev. Al BAR.
806 1611 Empremtat amb cera vermella i paper, en un mana-

Hod, 9 mm. (?) Cera groga. Arx. Cor. Arag, Generalitat; ment de lalbaraner de la Bolla de la Taula de Barcelo-
processos de visita.
na, al pcrtaler, perqu rets una penyora. 23 de novem-
bre de 1613 3.
Anv.
1.
Escut en losange, amb la creu de Sant
Jordi.
Rev. Una B. Arx.

Rod, 10 mm. Cera vermella. Cor. Arag, Generalitat.
Empremtat en paper i cera groga, al peu duna res-

ponsi que donen als collidors del dret del General de Escut en losange a senyal de la ciutat. s molt
Barcelona, els collidors del mateix dret de la Taula semblant al segell n. 808, per quelcom majors
de Bag. Datada en aquesta vila, a 19 doctubre de 1611. dimensions de
les lescut.
segellat ab lo sagell y sera de nostra
taula.
Empremtat amb cera vermella i paper, en un mana-

ment de lalbaraner de la Bolla de la Taula de Barcelo-
TAULA DEL DRET DEL GENERAL na, En Joan Juliol, fet a 19 doctubre de 1618.
A RARCEL0NA
807 1545-1614 1. Aquest mateix segell lhem vist usat en altre document de la
Taula de Barcelona, datat a 18 dabril de 1577, i en altres ques
Rod, 26 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, Generalitat; troben en la documentaci de la Generalitat, de lArx. Cor. Arag,
correspondncia.
corresponents als anys de 1608, 1610 i 1614.
2. Nhem vist un altre exemplar, empremtat amb cera vermella
i paper, en un manament dEn Joan Juliol, albaraner de la Bolla
Escut a senyal de la ciutat.
de la Taula de Barcelona, al portaler, perqu rets una penyora a
No porta llegenda. En Mart, per les mercaderies que havia entrat i ja eren en manifest
per En Lluis Miralles. Barcelona, 27 dabril de 1618.
3. Altres exemplars en el mateix Arxiu, en documents de lalba-
La particularitat de portar la data de 1619 aquest segell, per'
comen a usar-se. raner En Joan Juliol, manant retre penyores, dels anys 1618 i 1619.
met precisar la poca en qu
INVENTARI 103
811 1624 TAULA DEL GENERAL A CERVERA

Rod, 25 mm. Cera groga. Arx. Cor. Arag, Generalitat. 8 lO 1577 i 1578
Rod, 14 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, Generalitet;

Escut en losange, amb la creu grega o de Sant correspondncia.
Jordi.
Escudet en losange, amb la creu de Sant Jordi.
+ BARCALONA
+ D CERV.
Empremtat amb cera groga i paper, en una certificaci
lliurada per NEsfceve Lloces, credencer de les sedes i Empremtat amb cera vermella i paper, en un albar a
escots de la casa de la Bolla de Barcelona. Datada a 13 favor dEn Jaume Vilanova, dhaver pagat 5 lliures,
de febrer de 1624, sagelada del segell de nostra Taula. 5 sous i 2 diners de dret del General, a ra de 1 sou, 6
diners per lliura, per una aluda sagellada i cauquilada,
dins la qual hi havia 24 lliures de safr dHorta, novell,
de preu 70 lliures 2 sous, sagellat ab lo sagell acostu-
812 1624-1627 mat del General . Cervera, 3 dabril de 1578 b
Escut en losange, amb la creu de Sant Jordi. 816 1612

BARCELONA 624
Escut en losange, amb el senyal de la creu i
Empremtat amb bstia vermella i paper, en una cer-
dEn Geroni de Gauer, datada a 3 de mar
en cadascn dels quatre angles que forma, un
tificaci
de 1627, sagellada ab lo sagell acostumat de nostra besant.
taula de la Bolla de Barcelona. No porta llegenda.

catria feta pels taulers del General de la vila de Cervera
818 1627- 1630
a favor dEn Bartomeu Arnau, qui a 18 de desembre
Rod, 30 mm. Cera groga. Arx. Cor. Arag, Generalitat. de 1608 aport en la Taula de dita vila 4 crregues
daabadejo y altres quinquilleries , i per haver perdut
Representaci semblant al precedent 812. Sols lalbar se li fa aquesta certificatria, segellada ab lo

sagell acostumat del General de nostra taula de Cervera.

t la variant de la data, que en aquest s
Datada a 3 de juny de 1612.
de 1627.
+ BARCELONA 1627
COLLIDORS DEL DRET DELS

Empremtat amb cera groga i paper, en una certifica-
ci del llibre de la Taula de la Bolla. Datada a 16 de SAFRANS A CERVERA
febrer de 1630. 817 1577

correspondncia.
1650 La creu de Sant Jordi, i en cadascun dels quatre

Rod, 18 mm.. Arx. Cor. Arag; Generalitat. angles que forma, una de les lletres: S. A. F. R.,
que deuen significar safr.
Escut en losange a senyal de la ciutat de Bar-
celona. 1. En el mateix Arxiu Generalitat- correspondncia
( nhem )
vist un altre exemplar, empremtat amb cera vermella, en una certi-

ficaci que fan els collidors del dret dels safrans residents a Cervera,
Empremtat amb bstia vermella i paper, al peu duna dirigida als taulers del General de Barcelona, de cm en Benet Com -
certificaci feta per NAntoni Grases, credencer del Ge- pany, pags del de Talavera, aporta, per a vendre en aquesta
lloc
neral en dita ciutat, de qu el francs La Planca aporta ciutat, 12 lliures de safr dHorta, novell, de sa collita, lo qual ha-
vien estimat en 33 lliures i 11 sous, certiflcant-els-hi com ha pagat
una caixa amb 69 capells, i per no venir plomats del
el dret del General. I perqu consti li fan el present albar, sagellat
General de Perpiny, ha pagat en la Taula de Barcelona ab lo sagell acostumat dels safrans 1 datat a Cervera a 13 de desem-
35 lliures de dret. 14 de juny de 1650. bre de 1577.
albar fet per dits collidors, a En Pere Villar, de Santa
TAULA DE LA ROLLA
Coloma de Queralt, per haver pagat el dret de la cal- DE GRANOLLERS
quila y per que empaig no li
dels safrans, al General, 821
sia, fem desempaig, sagelat ab lo sagel de la
lo present
Rod, 21 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat,
Cera natural.
calquila dels safrans . Cervera, 14 dabril de 1577. processos de visita.
Escut en forma de cair o losange, amb la
creu de la Generalitat i un besant en cada angle

TAULA DESTERRI dels quatre que forma.
818 i6ii
Rod, 16 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, Generalitat, + ! GRANOLES

Empremtat amb cera natural i paper, en una certifi-
caci feta pels collidors del dret de plom

de cera, i segell
Escut en forma de cair, amb la creu de Sant
de la Taula de la bolla de la vila de Granollers, dhaver
Jordi. bollat tres partits de mercaderies (ques descriuen). Da-
tada a 11 de mar de 1612.
Empremtat amb cera vermella i paper, en una guia
donada per la taula dEsterri a favor dEn Joan Coll.
Datada a 9 de setembre de 1611. 822 1636
Rod, 9 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, Generalitat; vria.
Un ocell (gralla) (?).
TAULA DEL GENERAL A LA YILA

Empremtat amb cera i paper, eu una guia feta per En
DE FIGUERAS Cebri Moner, tauler del General de la vila de Grano-
819 1577 a favor dEn Gabriel Fortuny. Datada en dita
llers, vila,
a 3 de maig de 1636.
Octogonal, 16x12 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat;
correspondncia.
Escut a senyal de la Generalitat o sigui la creu TAULA DEL GENERAL A GUISSONA

de Sant Jordi, i en la part superior de lescut 823 1637 1 1664
una fulla de figuera.
Empremtat en sec, en una certificaci feta per En Pere En el camp del segell es llegeix AR (albara-
Tomaset, tauler del General en la vila de Figueres, de ner) i dessota la data 637 i un escudet en
(?),
cm En Joan Cortadelles ha venut tres lliures i mitja
forma de cair amb la creu de Sant Jordi.
desafr. Datada a 11 de febrer de 1577.
Empremtat en sec, en una certificaci de la Taula del

General de Guissona, de 7 novembre de 1664.
820 1611-1623
Rod, 9 mm. Cera natural.

TAULA DEL GENERAL A ILLA
824
Rod, 18 mm. Arx.
1637
Cor. Arag, Generalitat; processos de visita.

Jordi.
El mot ILLA i dessota un escut en forma de
Rev. Una fulla de figuera.
cair a senyal de la Generalitat.
Empremtat amb cera natural i paper, en una certifi- Empremtat en sec, en una certificaci donada per En
caci que fa Francesc Domnech, receptor de la
En Josep Guillem, tauler de la Taula del General, en la vila
Taula de la bol la de Figueres, en el trienni de 1 de juliol dIlla, dhaver arribat bestiar bov procedent de Vila-
de 1620 a darrer de juny de 1623, dun albar de guia franca de Conflent, per a tallar-se en les camiceries de
que sera perdut. Datada a 31 doctubre de 1623. dita vila. 14 de novembre de 1637.
INVENTARI 105
Empremtat amb cera vermella paper, en un albar

TAULA DEL GENERAL A LLEYDA del collidor del dret, sobre carregament de nau, segellat
i
825 1545 ab lo segel acostumat de nostra taula. Matar, 16 doc-

Rod (?), 16 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, Generalitat; tubre de 1541 1.
correspondncia.
amb tres barres tres flors de sobre- 1675-1756

Escut i llir
posades. Rod, 25 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Empremtat amb cera vermella i paper, en una certifi- Escut en losange, amb la creu de la Genera-
caci feta pels collidors del dret del General de la Taula litat.
de Lleyda i dirigida als collidors de la Taula del Gene- MATAR 1675
ral, de Barcelona. Datada a Lleyda, a 30 dabril de 1545-

hstia vermella
tificaci lliurada per En
Josep de Checa, administrador
TAULA DE LA BOLLA A LLVIA de la Reial Aduana de Matar, i En Domnec Rodriguez,
826 1623 oficial de llibres della. Datada en aquesta ciutat, a 7
Rod, 11 mm. Cera natural. Arx. Cor. Arag, Generalitat. dagost de 1756 2 .
Anv. Escut en losange amb la creu de Sant

TAULA DEL GENERAL A OLIANA
Jordi.
830 i6n
Rev. Un mont amb una creu. Rod (?), 10 mm. (?). Cera. Arx. Cor. Arag, Generalitat.
Empremtat amb cera natural, en una certificaci do- Escut amb la creu de Sant Jordi (?).
nada per En Jaume Bozan, bollador de la Taula de la
bolla de Llivia, de com a 27 doctubre de 1622 Francesc Empremtat amb cera i paper, en una certificaci dEn
Sicarts, peraire de la dita vila, ha plomades dues pesses Joan Sala feta a Oliana el 26 de maig de 1611.
de 18 canes cadascuna. Datada a 13 de desembre de 1623
i sagellada ab lo sagell acostumat de nostra taula de la
bolla de Llivia. TAULA DEL GENERAL A OLOT

831 1638
TAULA DE LA BOLLA, DE MANRESA Rod, 17 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat.
827
Ocupen el camper del segell dessota un escu-
Rod, 10 mm. Cera bruna. Arx. Cor. Arag, Generalitat. i
det amb la creu de Sant Jordi, els segents mots:

Una M i dessota un escudet a senyal de la A R / OLOT / 1637
Generalitat.
Empremtat en sec en un albar del tauler de la Taula
Empremtat amb cera bruna paper, en una certifica- dOlot, En Pau Tamarit, i per ell En Pau Marcillo,
tria que fan els collidors del dret de plom i segell de Datat a 21 de mar de 1638.
cera de la bolla de Manresa, de com En Jaume Parera, cal-
ceter daquesta ciutat, havia bollat vries mercaderies, i
havent-se-li perdut lalbar se li fa dita certiicatria, TAULA DEL GENERAL A PERPINY

segelladaab lo sagell de nostra taula de la bolla de 832 1578
Manresa. Datada a 9 de maig de 1612.
Arx. Cor. Arag, Generalitat,
correspondncia.
TAULA DEL GENERAL A MATAR

828 Segle xv (?) 1636
Escut, 14X11 mm. Cera vermella.
Arx. Cor. Arag, Generalitat; 1. Nhem vist un altre exemplar en el mateix Arxiu (Processos
correspondncia.
de visita de la Generalitat), empremtat amb cera vermella, en un
certificat dEn Joan Pere Tarau, tauler de Matar. Datat a 13 de
Ocupa tot el camper de lescut el mot, amb febrer de 1636. Lestil daquest segell mostra que s molt ms an-
tic, essent possible que correspongui al segle xv.
minscules gtiques: 2. Aquest segell, amb tot i quel document diu: sellada con d sdlo
de esta Real Aduana de Matar, pertanyia a la Taula del General de
MA TE ROI I dita ciutat, com bo comprova la data de 1675 que porta la llegenda
VOLM II 14
l. a meitat, la creu de Sant Jordi; 2. a imatge de , TAULA. DEL DRET DEL GENERAL,
Sant Joan.
DE PUIGCERD
No porta llegenda.
1611

Escut, 14X11 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat.
caci de qu En
Pere Anton Vidal i NAntoni Farrn
havien venut dues aludes i un sarronet, segellats i cau- Escut amb el senyal de les barres.
quillats, de safr, en la Taula del General a Perpiny. No porta llegenda.
Datada a 8 dabril de 1578.
Empremtat en en un albar de guia atorgat pels
sec,
General en la vila de Puigcerd.
collidors del dret del
Datat a 5 doctubre de 1611, ab lo sagell acostumat
833 1611
de nostra taula.
Rod (?), 8 mm. (?). Cera verda.
Ars. Cor. Arag. Generalitat;
Les lletres PP unides per una ratlla horit-

TAULA DEL GENERAL A REUS
zontal.
837 1611
Rod, 10 mm. Cera natural. Arx. Cor. Arag, Generalitat.

Empremtat amb cera verda i paper, en una certifica-
ci feta per En Poc Presses, regint lo manifest de la
Bolla de Perpeny. Datada a 20 de juny de 1611.
Jordi.
Rev. Lletres que apar que diuen REVS.

TAULA DE LA BOLLA, DE PIERA
834 Empremtat amb cera natural i paper, en una respon-
1612
si feta perprdua dalbar, per En Miquel Boix, bolla-
Rod, (?) mm. Cera natural. Ars. Cor. Arag, Generalitat;
dor de la Taula de la bolla de la vila de Reus. 13 de de-
sembre de 1611.
Escudet amb les lletres PI...

Empremtat amb cera natural i paper, en una respon-
TAULA DE LA BOLLA A RIBES
si atorgada per En Pau Matoses, tenint la bolla de 838 1612
Piera, a favor de N Arnau Puj, per haver-se-li extra-
Rod, 10 mm. Cera verda. Arx. Cor. Arag, Generalitat;
viat lalbar de guia, en qu constava haver entrat i processos de visita.
denunciat en dita vila robes de llana de blanquerja
comprades a Barcelona. Datada a Piera, a 21 de mar
de 1612.
Jordi.
Rev. Una S.
TAULA DEL GENERAL A PRADES
(CONFLENT) Empremtat amb cera verda i paper, en una responsi
835 1596 feta per En Joan Ponter, albaraner de la bolla de Ribes.
24 de maig de 1612.
Quadrat, 14 X 14 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat;
correspondncia.
Escut partit en dues meitats: a la dreta una TAULA DEL GENERAL A SALSES
fletxa; a lesquerra una creu patada. 8^9 1545
Rod, 14 mm. Arx. Cor. Arag. Generalitat; correspondncia.

Empremtat amb hstia i paper, en una carta dEn
Pere Balaguer, notari i collidor de dita Taula, als dipu-
tats del General de Catalunya residents a Barcelona, no-
Escut amb una nau (?).
tificant-els-hi que aquesta Taula i les altres del Conflent

estaven sens guarda, la qual cosa perjudicava en gran Empremtat en sec, en un albar de guia fet pels colli-
manera els drets del General. Datada en la vila de Prades, dors del dret del General a Salses a favor dEn Vidal.
a 30 doctubre de 1596. Datat a 14 de febrer de 1545.
INVENTARI 107
840 1577 C0LLID0RS DEL DRET DELS SAFRANS

Rod, 14 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, Generalitat. DE SANTA COLOMA DE QUERALT
Escut en losange, amb el senyal de la Genera-
litat.
Empremtat amb cera vermella i paper, en un albar Una creu grega, i en cadascun dels quatre
de guia fet a favor dEn Jaume Alsina i dirigit als colli- angles que forma, una lletra del mot:
dors de la bolla de la Taula de la vila dOlot pel collidor
de Salses. 7 doctubre de 1577. S. A. F. R.
Empremtat amb paper, en un albar

cera vermella
i
TAULA DEL GENERAL A SANT FELIU fet pels collidors a favor dEn Miquel Ta-
del dit dret
fart, per una quantitat de safr que aportava a Perpi-
DE GUXOLS ny. Datat a Santa Coloma de Queralt, a 24 dabril
841 1611 de 1576, sagellat ab lo segell dels safrans.
Escut, 14X11 mm. Cera vermella. rx. Cor. Arag, Generalitat;
Un escut que cont la llegenda en lletres mi-

TAULA DEL GENERAL A SANTA MARIA
nscules gtiques: DE PALAUTORDERA
845 1038
SENT FELIU Rod, 24 mm. Cera vermella. Collecci de lautor.
Empremtat amb cera vermella i paper, en un albar %
de guia fet pels taulers del General de la Taula de Sant

Escut en losange, amb la creu de la Genera-
Feliu de Guxols, per 203 quin tars de bacallar aportats litat.
a dita Taula. Datat a 20 (?) doctubre de 1611. + MANIFEST

Empremtat amb i paper, al peu dun
cera vermella
TAULA DEL GENERAL A SANT FELIU requeriment dEn Ramon
March, tauler del General, de
Palautordera, al batlle de Vilamajor, perqu doni assis-
SASSERRA tncia a Pau Veya, guarda del General que devia exe-
1612 cutar i penyorar a Joan Riera, peraire, per la pena de
Rod, 9 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; processos de visita. 10 lliures en que havia caigut per tenir en la dita Taula
de Palautordera nen manifest un drap de vint i sis
Una serra. rams, que sen havia portat a vendre sens albar de guia
de la esmentada Taula. 5 doctubre de 1638.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en u,na res-
ponsi a favor dAntoni Roca, per haver descarregat
4 quintars i mig de llana. 8 doctubre de 1612. TAULA DEL GENERAL A SITGES
846 1588
TAULA DEL GENERAL A SANT VICENS Rod, 16 mm. Cera vermella, Arx. Cor. Arag, Generalitat
correspondncia.
DELS HORTS
843 1610
Ocupant tot el camper del segell el mot
CITCES
Jordi.
albar de guia a favor dEn Batista Rato i de NOnorat
Viano, de la ciutat de Nia, per 400 quarteres de for-
Rev. Una campana i al costat un escudet ment, 50 dordi i 10 de faves, les quals havien despatxat
a senyal de la Generalitat. en dita Taula per valor de 750 lliures i pagat el dret del
General a ra de 1 sou per lliura o siguin 37 lliures i
Empremtat amb cera vermella i paper, en una respon- 10 sous. Datat a Sitges, 12 de mar de 1588, i segellat
si dalbar de guia. Sant Vicens dels Horts, a 30 de se- ab lo segell acostumat de nostra taula del General de la
tembre de 1611. vila de Sitges.
.
108 SIGILLOGRAFl A CATALANA

TAULA DEL GENERAL A SOLSONA TAULA DEL GENERAL A TORTOSA
847 i6i 2 851 1533-1539
Rod, 15 mm. Ars. Cor. Arag, Generalitat. Ootogonal, 15 x 16 mm. Cera verda.
Arx. Cor. Arag; Generalitat;
correspondncia.
Un escut en losange, amb la creu i rodejat de

Un castell i a ambds costats un escudet en
ramatges (?).
losange, barrat. Dessota del castell i en mins-
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una res- cules gtiques, el mot:
ponsi a favor dEn Joan Estrada, per haver perdut
TOR
lalbar de guia. Datada en la Taula del General, de Sol-
sona, a 20 de maig de 1612.
Empremtat amb paper, en un certificat
cera verda i
General de la Taula dfe

dirigit als collidors del dret del
Barcelona, pels collidors del mateix dret de la Taula
TAULA DEL GENERAL A TARRAGONA de Tortosa, de com En Pere Pedrs, criat del Virrei de
848 1595-1627 Catalunya, aportava a dita ciutat de Barcelona 47 cr-
Rod, 15 mm. Ars. Cor. Arag, Generalitat. regues de roba, en noranta y set caps, entre caixes,
capses y fardells en que dix ha confitures y roba usada.
Escut partit horitzontalment. En la part su-

Van qualquilades y sagellades ab sagell de cap de moro;
a proms y asegurat descarregar en vostra taula. Tor-
perior, les barres; en la inferior, faixes de vairs
tosa, 16 dagost de 1539.
verticals.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer- TAULA DE LA ROLLA A TREMP
de Tarragona,
tificaci dels collidors del dret del General,
I PALLARS
de com En Joan Sirera, apotecari de dita ciutat, havia
852 1612
pres albar de guia per tres quintars de piny per a
provisi de la seva botiga. Datada el 22 de mar de 1612, Rod (?), mm. (?) Cera natural. Arx. Cor. Arag, Generalitat;
processos.
ab lo sagell del General de nostra taula de Tarragona i.
Les lletres P i A.
TAULA DEL GENERAL A TARREGA Empremtat amb cera natural i paper, al peu dun al-
849 bar fet per En Jaume Sull de Sapeyra, receptor dels
i6i2
drets de la bolla de la collecta de Tremp i Pallars. Datat
Rod (?), 12 mm. Cera bruna. Arx. Cor. Arag, Generalitat; a 20 de febrer de 1612.
Barrat i la creu de Sant Jordi (?).

TAULA DEL GENERAL A VALLS
Empremtat amb cera bruna i paper, en una certifica- 858 1608
ci dEn Tomas Planes, regint la tenalla de la bolla de Rod. 17 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; processos de visita.
Trrega. Datada a 12 de febrer de 1612.

Una creu daspa. En langle superior de 3a creu
un escudet a senyal de la Generalitat; en els tres
TAULA DEL GENERAL A TERRASSA angles restants un punt o besant.
8o0 1623
Rod, 12 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat. Empremtat en sec, en un albar de guia fet pel tauler
del General, de la vila de Valls, a favor dEn Montserrat
Anv. Escut en losange, amb la creu de Sant Maym, blanquer, per a portar a Tarragona sis baques
adobades en dita vila. Datat a 2 doctubre de 1608, sa-
Jordi.
gellat ab lo sagell desta taula del General de Valls
Rev. TA / AS (Tarrassa) (?).
1612
Empremtat amb cera natural i paper, en una respon-
Rod, 10 mm. (t). Cera bruna.
si, per haver-se perdut lalbar de guia. Datada a 14 processos.
de desembre de 1623.
Anv. Escudet en losange a senyal de Sant
1. Al mateix Arxiu nhem vist altres exemplars en documents
Jordi.
de 1595 i 1627.
H
INVENTARI 109
Rev. Un escut que sembla en porta un de Empremtat amb cera bruna i paper, en una certifca-
plom i sagell de cera
tria feta pels collidors del dret de
petitet amb la creu grega.
de la Taula de Vilafranca de Peneds. Datada a 15 de
maig de 1612, sagellada en lo sagell de sera acostumat
Empremtat amb cera bruna i paper, en un albar de de nostra taula.
guia fet pels taulers del dret del segell de cera de la vila
de Valls. 23 de mar de 1612.
TAULA DEL GENERAL A YILANOYA

TAULA DEL GENERAL A YICH DE CURELLES
855 858 1588
Rod, 17 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; correspondncia. Rod, 22 mm. Cera vermella.
correspondncia.
Un escudet a senyal de Sant Jordi i el mot

VIC I
En les parts superior i inferior del camper
del segell un escudet a senyal de Sant Jordi. En
Empremtat en en un albar a favor dEn Joan
sec, el centre i ocupant tota la resta del camper,
Pou, traginer, que aport a 3 de juliol de 1608, una cr-
els segents mots:
rega i mitja de cuiram de sola, cordovans i moltons
per havr-se-li perdut lalbar de guia que portava. Da-
VI LAN IOVA D Cl VBELLS
tat a 10 de mar de 1612, ab lo sagell acostumat de la
taula del General de Vich.
catria feta pel collidor del dret del General de dita

Taula, de cm Batista Rato i Onorat Viano, de Nia,
TAULA DEL GENERAL A YILAFRANCA havien carregat sobre la polaca del patr Bartomeu Car-
bonell, per la eixida de Catalunya en la platja del Ven-
DE CONFLENT
drell, 200 quarteres de forment. Datada a 11 de mar
856 1636
de 1588, ab lo sagell de nostra taula acostumat.
Anv. Escut en losange a senyal de Sant

Jordi. DE LA ROLLA
859 1541 1651
Rev. Un
mont que termena amb una creu
Rod, 22 mm.
i
Barcelona, Arx. Municipal; cartes comunes

de Sant Joan. A la dreta del mont una I (?) i a originals, 1651, fol. 301.
lesquerra una A.
Escut en losange, amb la creu de Sant Jordi.
Empremtat amb cera vermella i paper, en un albar
de guia fet per En Batista Morer, tauler, i en nom seu BOLLA T 141
per En Guillem Aster, a favor dEn Pere Bsquet, tragi-

ner de Llvia, per 6 quintars de llana bruta. Datat a 19 Empremtat amb paper i hstia vermella, en una carta
de maig de 1636, ab lo sagell comu de la Taula. dirigida als Consellers de Barcelona per En Lluis Va-
lncia, Odor militar de la Generalitat, referent a pro-
vements i Grano-
notificant-els -hi son propsit danar a
llers o a altra vila ms a propsit, per acudir a les
TAULA DEL GENERAL A YILAFRANCA necessitats del Valls. Matar, 15 de setembre de 1651 i.
DE PENEDS
857 1B12 1. No podem precisar a qui pertany aquest segell. De la llegenda
Rod (?), 12 mm. (?). Cera bruni Arx. Cor, Arag.
processos.
Generalitat;
apar deduir-se que fou fet per al trienni que comenava en 1541, si
interpretem la T que Ui ha abans de la data, pel mot trienni. Pot-
ser fou el segell de la bolla de Matar per a lesmentat trienni, i que
en 1651, trobant-lo encara lodor militar En Lluis de Valncia, el va
Escut en losange, amb tres barres. utilitzar per segellar la lletra que dirigi als Consellers.
DOTZENA SRIE - CIUTATS, VILES I LLOCS
ABRERA 863
860 1723 Rod, 45 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes origi
Oval, 18 X 15 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. nals, 1645, fol. 64.
Ocupa tot el camp del segell la llegenda:

Un mont amb una flor de llir, i a ambds cos-
tats del mont dues barres.
A BRE / RA
1
+ SI GI LLUM . VILLJE . ACRI MONT IS

Empremtat amb hstia i paper, en el cadastre de la
parrquia i terme de Sant Pere dAbrera, any 1723. En una carta-credencial dels Paers d Agramunt a favor
del P. Ignasi Ferrer, del convent de Sant Bonaventura
de dita vila, i endreada als Consellers de Barcelona
en 28 dabril de 1645.
ADRI
861 1731
Oval, 21x16 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; correspondncia. 864 1731
Oval, 26 X 20 mm. Barcelona, Collecci de lautor'

Escut el senyal del qual nos pot descriure per
sser borrs. Un escut amb el senyal de les barres i una
No porta llegenda. flor de llir (?).
AGRA MVNT -
Empremtat amb hstia i paper, en una comunicaci

de nomenament de nous regidors pel lloc dAdri i Tar- Empremtat amb hstia vermella, en un document
tera, del corregiment de Puigcerd. Datada a 25 de no- de 1731.
vembre de 1731.
865 1812 i 1828

AGRAMUNT Rod, 38 mm. Arx. Cor. Arag, Junta Suprema de Catalunya;
862 1595 Guerra, anys 1811 i 1812, llig. 6.
Eod, 32 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; correspondncia.

Escut amb el senyal de les barres i en primer
Un mont amb una flor de llir, i a dreta i es- terme un mont amb una flor de llir. Lescut tim-
querra un escut partit amb senyal de les barres brat duna corona.
i escacs. AGRA MUNT -
+ IH[S. PAERS. D AGRA]MVNT DVRGEL Empremtat amb paper i hstia vermella, al peu duna
certificaci referent al servei militar. Datada a 3 de maig
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una lletra de 1812 i.
dels Paers de la vila d Agramunt als Diputats del Gene-

ral de Catalunya, referent a afers judicials; 28 de juliol 1. Encara lhem vist usat en 23 de desembre de 1828, en una cer-
de 1595. tificacide bona conducta lliurada a favor dEn Ramon Mora.
INVENTARI 111
ALAMS ALELLA
866 1809 0 "

Segle xviii
Rod, 33 mm. Arx. Cor. Arag; Documents de la Junta Superior Rod, 24 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic;
de Catalunya; Grcia i Justcia, llig. 3. matriu de bronze.
Una flor. Una ala.
ALAMVS * * * + ALELLA
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta Aquest segell lhem vist usat en documents del se-
'
de crrecs municipals dirigida a la Junta Superior do gle xviir.

Catalunya, en 22 de novembre de 1809.
ALENTORN
ALBONS 871 1809
867 i 7 29
Rod, 31 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior
de Catalunya; Grcia Justcia.
Rod, 23 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. i
Una creu de Sant Joan.

Un escut que porta per senyal tres faixes ho-
ritzontals.
AL
/ BONS
DE ALENTORN *
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna relaci

de bens de seglars traspassats a eclesistics des de 1716; Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta
datada a 12 de febrer de 1729. de crrecs del municipi, dirigida a la Junta Superior de
Catalunya, en 28 setembre de 1809.
ALCOVER
868 Segle xvin (?)
ALFORJA
Collocci do 872
Rod, 27 mm. 1 cUitor.
Oval. 35x25 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; processos
de visita.
Escut amb una ala.
ALC0@V E@R Un castell amb tres torres.
+ VILLM ET - CASTRI DE ALF ....

Empremtat amb hstia i paper, separat del docu-
ment, pel qual motiu no pot precisar-se la data.
Empremtat amb hstia vermella paper, en una cer- i
tificacide declaracions de testimonis; datada a 26 de

febrer de 1642.
869 1775 i 1809
Rod (2), 27 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Supe- t
rior de Catalunya; Grcia i Justcia. Propostes, llig. n. 7.

ALMOSTER
Una ala. 878 1729
ltod, 22 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.

SAGEL DE [LA VILA D ALCOVER ]
Una creu i el monograma del nom dAlmoster.

Empremtat amb hstia i paper, en una proposta de
regidors per a 1809 i sndic per a 1809, 1810 i 1811. No
porta data h Empremtat amb hstia i paper, en una relaci feta
pels regidors de dit lloc referent als bens de seglars que
1. En lArxiu Provincial dHisenda de Barcelona en veirem al-

han passat a eclesistics des de 1716. Datada a 25 de
tres exemplars, ea certificacions de 1775 i 178Q. mar de 1729.
874 Empremtat amb hstia vermella i paper, en una pro-
1810 i 1821
posta de regidors, de 22 dabril de 1810.
Rod, 21 mm,
Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior
de Catalunya; llig. Hisenda, Oficis, any 1810 a 1811.
Dibuix molt semblant al del segell precedent AMPOSTA

n. 873. 879 i.78i

Empremtat amb hstia i paper, en una certificaci re-
ferent ai prstec fors del vint. Datada a 30 de juny
de 1810 i.
Escut amb un castell de dues torres, i en mig
delles un escudet amb el senyal de les barres.
AM 1 POS TA 1
ALS
875 1560 Empremtat amb hstia vermella i paper, en uDa reia
Rod, 23 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, vitrines. ci feta pels regidors, dels cabals existents dels sobrants
de propis i arbitris de 1780. Datada a 15 de febrer
Un castell amb tres torres. de 1781.
Llegenda borrosa.
Empremtat amb cera vermella i paper, i separat del

ANGLESOLA
document on anava adherit. Segons una indicaci, per-
880 1698
tany a lany 1560. Rod, 28 mm. Collecci de lautor.
Escut amb el senyal d Anglesola (ratlles horit-

876 1809 zontals en zig-zag).
Rod, 19
mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior
de Catalunya; llig. Grcia i Justcia, propostes n. 4. + SIGI RIJE
Dintre dun cercle la llegenda: Empremtat eD una certificaci que fan Josep Caru-
lla, apotecari, i Antoni Joan Clav, Jurats de la vila
AL 1 OS de qu, en cap temps, als qui gaudeixen de
d Anglesola,
ha imposat allotjament en ses ca-
privilegi militar, sels
Empremtat amb hstia i paper, en una proposta de ses ni tampoc en ses masoveries. Datada en dita vila, a
regidors per a lany 1810; datada a 18 doctubre de 1809. 10 de setembre de 1698.
877 1812
Oval, 27 x 22 mm.
Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Su-
ARBS
prema de Catalunya; Guerra, any 1811 i 1812, llig. 6. 881 1594

Una A i un os.
Escut amb tres barres, timbrat duna corona.
Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu duna No porta llegenda.
certificaci referent al servei militar, de 17 de setembre
de 1812. Empremtat amb paper i hstia, en un document
de 1594.
AMER
878 i8io 882 1724
Oval, 25 X 21 mm.
Arx. Cor. Arag, Documonts de a Junta Su- Rod, 25 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
perior de Catalunya; llig. Grcia i Justcia, propostes n. 2.
superior porta el mot Escut amb el senyal de les barres i un arbre.

Escut que en la part
MER A la dreta de lescut una A i a lesquerra una R.

A 1 i en la inferior quatre barres.
tenim un exemplar daquest em-

Empremtat amb hstia i paper, al peu del repartiment
1, En nostra collecci hi segell,
premtat en un document de 15 de setembre de 1821. del cadastre de 1724.

.
INVENTARI 113
883 1808 ARENYS DE MUNT

887 1741 i 1810
de Catalunya; Ilig. Grcia i Justcia, propostes n. 5. Rod, 20 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior
de Catalunya, llig. 8.
Un arbre posat entre les lletres A i R.

Imatge de Sant Mart a cavall, toscament di-
Empremtat, amb hstia i paper, al peu duna proposta

buixat, amb les lletres M i A.
per al crrec de Sndic procurador general; datada a 14
doctubre de 1808.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un ofici
dirigita la Junta Superior de Catalunya, en 26 de juliol
de 1810 i.
ARENYS DE MAR
884 1608 ARGENTERA
Rod, 15 mm. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni; collecc 888 1808
sigillogrflca.
de Catalunya; llig. Grcia i Justcia.
Un escut amb el senyal de les barres. A la

dreta de lescut una 4 i a lesquerra una S. Una creu de lorde de Sant Joan i dessota la
llegenda:
tificacide qu En Miquel Pujades, patr de Canet, ha ARGEN TERA I
carregat en la platja de Santa Maria d Arenys, 245 quin-

tars de ferro. Datada a 24 de desembre de 1608. Al peu duna proposta de Regidors dirigida a la Junta
Superior, de dia 7 de setembre de 1808.
885 1610
Rod, 15 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri- ARGENTONA
moni; collecci sigillogrflca. 889 [Segle xviii. - 1804
Oval, 20 x 16 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic;

Una creu en un cercle i a lentorn la llegenda matriu de bronze.
+ A RENIS Una creu llatina i dessota el monograma del

nom de la poblaci.
En una certificaci que En Joan Palomares, de la vila
de Canet, havia carregat en la platja de la vila de Santa Lhem vist usat en documents del segle xviii i de
Maria dArenys, 200 quintars de carb. Datada a 12 de lany 1804.
juliol de 1610 i segelada ab lo nostre segel de nostra
vila
ARLES
890 1409 (2)
886 1781-1814 Rod, 27 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
comunes originals, 1406 1409.
Oval, 26 X 21 mm. Arx. Cor. Arag, Documentaci de la Junta
Superior de Catalunya; llig. 8.
Ocupa tot el camper del segell la llegenda en
lletres gtiques:
Un arbre (aranyoner ?). A sa dreta una A i
una R al costat esquerre. ARLS
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un ofici Empremtat amb cera i paper, en una carta dels Con-
dirigita la Junta Superior del Principat de Catalunya sols e Sindics de la vila e castels de Arles (Vallespir),
en 24 desembre de 1809 1 .
1. Aquest mateix segell lhem vist ja usat en 30 dabril de 1741,

1. Nhavem vist altres exemplars en documents de 1781, 1798 en una certificaci feta pels Regidors de dita vila i terme de Sant
i 1814. Mart dArenys de Munt. (Arxiu provincial dHisenda, de Barcelona.)
Volum II 15
dirigida als Consellers de Barcelona, interessant-se perqu
escriguin al Rei que sia plasent dadmetre Fra Jacme Seia,
ARTES DE SEGRE
894 180S
per ocupar lAbadia dArles, que vagava per haver sigut
provet de lAbadia de Montserrat el seu abad Fra An- Rod, 28 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior
de Catalunya, llig. Grcia i Justcia.
toni d Aviny. Datada a 6 de maig (no expressa lany)
e ab lo segell de la vila de Arles segelade.
Representaci del poble i el riu.
ARTESA DE SEGRE
ARMADS
891 1729
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta
Rod, 15 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. de crrecs del municipi dirigida a la Junta, lli doctu-
bre de 1808.
Un cercle amb un punt o rosa, i a lentorn
la llegenda:
+ ARMADAS + ASC
895 1591
ficaci dels Regidors de dit lloc, de qu en aquest no hi
ha eclesistics que posseeixin bens procedents de seglars
den de 1716. Datada a 9 de febrer de 1729,
Un castell dibuixat molt toscament.
En un document en paper de lany 1594.
ARNES
892 1584-1597
Rod, 34 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, Llibre de pliques AUSINY
del Collegi dAdroguers de Barcelona, 1574-1586. 896 1729

Escut que cont la creu de Sant Joan de
Jerusalem posada entre dues arnes o bucs da- Una rosa o estrella.
belles. No porta llegenda.
AR NES
I
caci de no haver-se traspassat bens de seglars a ecle-

Al peu duna copia de la informaci testimonial re-
sistics des de 1716. Datada a 7 de febrer de 1729.
buda pel batlle de la vila dArnes, a instncia de N An-
toni Aguil, i certificada pels Jurats de dita vila En
Pere Bellido i En Montserrat Amargs, en 14 de febrer
de 1584 i. AYI
897 1811
Oval, 20X15 mm. Arx. Cor. Arag, Documents deia Junta Su-
ARTS prema de Catalunya; llig. Guerra, any 1811, n. 4.
893
Oval, 35 x 25 mm. Barcelona, Museu Artstico-arqueolgic; Escut amb una faixa i sis besants, posats a
matriu de bronze. tres rengles, de tres, dos i un; timbrat dun bcul.
No porta llegenda.
Monograma del nom del poble, timbrat duna
corona. Porta la llegenda: Empremtat amb hstia i paper, al peu dun certificat
referent al servei militar; 26 de novembre de 1811.
AYUNTAMIENTO DE ART ES
1. Enmateix Arxiu nhem vist altres exemplars, en una carta
el
898 1844-1852
dels Jurats Consell de la vila als Diputats del General de Catalu-
i
nya residents a Barcelona, referent a larrendament de la comanda, Oval t 29X26 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic;
datada a 26 de juny de 1592; i en altre carta tamb dels Jurats i matriu de coure.
Consell als dits Diputats, notificant-els-hi quel Sndic En Jaume
Amargs anir a parlar-los-hi en nom llur; datada a 11 dagost
de 1597. Imatge de Sant Mart.
INVENTARI 116
SAN MARTIN DE AVIA (Mataplana ?) i una pinya (senyal de la casa de

Pins).
L hem vist usat en documents de 1844 i 1852.
BAGA CAP
BARON - DE PIN ET

MATAPL AN
1147
AB HERETIC
AYINY REDIM DOM SVOS
899 1822-1846
( Baga caput baroniarum de Pinos et Mataplana, anno 1147 ab hereti-
Rod, 25 mm. Barcelona, Museu Artlstico-Arqueolgic; cis redimebat dominos suos) (2).
matriu de coure.

Una creu amb diversos motius dornamentaci, de testimonis remesa a Didac dAlba, Alcalde major i
i en la part exterior la llegenda i lloctinent de Corregidor de Barcelona, per N Anton i
Llopis, batlle geneial de les Baronies de Pins i de Ma-
V/l
AA 17VIN
T
1KT
taplana. Datada a Bag, als 30 doctubre de 1734.
Usat en documents de 1822, 1832 i 1846.
904 lg09
Rod. 27 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior

AYGUAFREDA de Catalunya; llig. Grcia i Justcia, n. 2.
900
Rod, 23 mm. Barcelona, Museu Artlstico-Arqueolgic; Imatge de Sant Esteve portant una palma a.
matriu de ferre.
la m dreta. Al costat dret hi t una pinya, i
una flor de llir a lesquerre.

Un cercle amb una fa.
A YGAFREDA + SANT ASTEVE DE BAGA
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna reclama-

que dirigeixen a la Junta Superior de Catalunya el
AYGUAYIYA ci
Batlle i Regidors de Bag, amb motiu de no haver pres
901 . 1729
possessi de son crrec En Joan Balderich, nomenat regi-
Rod, 21 mm. Barcelona, Ars. Provincial dHisenda. dor per dita Junta. Bag, 22 de maig de 1809.
Dibuix borrs.
AIGVA : VIVA :
BAGET
905
Empremtat amb hstia paper, en una certificaci
dels Regidors de qu, en dit
i
terme i den de 1716, no

Rod, 22 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de ferre.
han passat a mans de eclesistics bens ni terres de se-
glars. 10 de febrer de 1729. Un petit cercle i a son entorn la llegenda
BAGET
902 Segle xvm (2)
Rod, 28 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de coure.

BAGFJR
Una creu de lOrde de Sant Joan.
906 1781
AIGA VIVA Rod, 32 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenia.
Escut timbrat duna corona i partit en dues
BAG meitats. En la l. a
,
senyal deies barres; en la 2. a ,
903 1734 un castell.

Rod, 52 mm. Arx. Cor. Arag, Plica de testimonis del Collegi BA-GVR
dels Adroguers de Barcelona; any 1727 a 1729.

Imatge de Sant Esteve rodejada duna creu dels Regidors de la vila de Bagur al Bar de la Linde,
patada, una flor de llir, una cadena, una ma referent al cadastre. Datada a 26 de febrer de 1781.
.

BALAGTJER SIGILLVM. PATI ARI JE. CIVIT ATIS.
907 BALAGARII.
Rod, 60 mm. (?). Cera vermella. Madrid, Ars. del Duc de Medi-
naceli; caixa 103, n. 37. Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu dnn
per En Ramon
certificat dinters particular, legalitzat
Escut a senyal descacs, rodejat dun cercle Vilaplana, alcalde de la ciutat de Balaguer, el 27 de se-
tembre de 1825 i.
de lbuls.
Llegenda destruda.
911
Empremtat en una carta dels Paers de la ciutat de
Rod, 44 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Suprema
Balaguer a En Joan de Cardona, duc de Cardona, comte de Catalunya; Guerra, 1812, llig. 10.
de Prades, marqus de Pallars i gran conestable d Ara-
g, perqu doni creena als missatgers En Bertomeu de
Escut en losange i flanquejat, a senyals de les
Salavert, ciutad de dita ciutat, i En Bernat Gomar,
mercader, que li envien per informar-lo dels drets i enan-
barres i escacs, timbrat duna corona i portant
taments que la ciutat ha fet contra els qui penyoraren i dos lleons, coronats amb una flor de llir, per
aprs contra els oficials de Camarasa. Datada a Balaguer, tenants.
a 4 dabril de 1501.
CIUDAD ~ DE ~ BALAGUER .
908 1590 Empremtat amb hstia i paper, al peu dun certificat
Barcelona, Arx. Municipal; comunes

^referent al servei militar, de 30 de maig de 1812.
Rod, 30 mm. Cartes origi-
nals, 1590, ol. 33.
Escut en losange, flanquejat, amb els senyals BALDOMAR

de les barres i els escacs; timbrat duna corona. 912 1809
Rod, 11 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de Junta Superior

+ SIGILLVM CIVIT ATIS BALAGV .
de Catalunya; llig. Grcia i Justcia, n. 3.
la
Empremtat amb paper i hstia vermella, en una carta

Dues lletres: AU .
dels Paers de Balaguer als Consellers de Barcelona, par-

ticipant-els-hi haver rebut el preg de les carniceries i
quel faran publicar. 4 de febrer de 1590.
per a Regidors, dirigida a la Junta Superior de Catalu-
nya en 10 doctubre de 1809.
909 1592

comunes originals, 1592, ol. 32. BALSARENY
918 1812
La mateixa representaci del segell precedent Rod, 23 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Suprem
de Catalunya; Guerra, llig. n. 13.
n. 908.
+ s TATIS BALAGARII Una creu patada.
. BALCEREN Y
Empremtat en una carta dels Paers als Consellers de
Barcelona, sobre escassetat de blats. Balaguer, 10 de
Empremtat amb hstia i paper, en un certificat refe-
mar de 1592.
rent al servei militar, datat a 4 dagost de 1812.
1. Aquest segell lhem vist usat en 15 de juny de 1653 (Arx. Co-

9 10 1653-1825
rona Arag, Consell dArag, llig. 215); en 22 de juny de 1707, en
Quadrilobat, 42x37 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. una carta dels Paers als Consellers de Barcelona, donant-els-hi no-
ves de lhost enemiga i significant el temor de ser presa daquesta, la
ciutat i tot el Pla dUrgell (Arx. Municipal de Barcelona, Cartes co-
flanquejat, amb els mateixos munes originals, 1707), 1 en els anys 1809 i 1817 (Arx. Cor. Arag,
Escut en losange i
documents de la Junta Superior, i Arxiu Provincial dHisenda, res-
os
senyals del segells n. 908 i 909. pectivament).
INVENTARI 117
Guillem de Calder3, Veguer de Barcelona

BANYOLES i Ausona, a 28
de gener de 1289, e. m. i.
914 1447-1628
Rod, 40 mm. Girona, Arx. Municipal; correspondncia.

917 Segle xiv
En el fons del camper del segell, set barres, i
Rod, 50 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, collecci
tallant aquestes, en el centre, un cercle format sigillogrflca; vitrines.
per lbuls, on apar haver-hi una imatge nim-

Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, les
bada (?), per en estat tan borrs que no pot
barres: 2 i 3, una creu grega. Rodegen lescut un
distingir-se.
cercle format per lbuls i diversos motius dor-
+ SIGILLUM IURATORUM *** UNIVERSI-
*** namentaci.
TARIS U1LLE DE *** BALNEOLIS + : s : . . .cilii : c. vita.is b arcun :
(+ Sigillum \Cori\cii c[\vila[t]is Barcliinone )

Empremtat amb hstia vermella i paper, en una lletra
dels Jurats de Banyoles als de Girona. 19 de juny Nos pot precisar la data daquest segell, perqu es
de 1628 i.
troba separat del document del qual penjava. En lAr-
xiu del Captol de la Seu de Barcelona nhi ha un altre
exemplar, per, malauradament tamb, est separat del
915 1808 pergam al qual degu anar adherit. Amb tot, per sa fac-
Escut, 20 x 15 mm.
Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Su- tura especial creiem que pertany al segle xiv.
perior de Catalunya; llig. Grcia i Justcia. Propostes, n. 1.
Escut dividit horitzontalment; en la part supe- 918 1332
rior, una B; en la inferior, les barres. Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
albarans.
Empremtat amb hstia i paper, en una proposta per Escut amb el senyal de la ciutat, la creu i les
a sndics, datada a Banyoles, 11 de setembre de 1808.
barres.
+ CON.ELERS DE BA...LONA
BARCELONA ( + Con[c\elers de Ba[rce]lona)
916 1289
En un albar atorgat per En Jacme Carb, En Fran-
Rod, 40 mm. Cera bruna. Marsella, Arxius Departamentals; cesc Romeu i En G. de Bisanya, elets pel Consell de la
perg. B, 386.
ciutat a rebre els comptes de larmada, a favor dEn
Francesc Dirga. Datat a Barcelona, a 20 de febrer de
Una creu grega com a senyal preferent i ocu- 1332. e. m., i segellat ab segell del senyal de la dita
pant tot el camper 'del segell, i en lespai de ca- ciutat de Barchinona.
dascun dels quatre angles que forma, un escudet

amb tres barres o sigui a senyal reial.
919 1379 i 1383
+ : Cq i VNIVERSITATIS BARCH Rod, 55 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. del Captol de la Seu;
solt.
(+ Sigillum universitatis Barch[inone])

Penja per cintes de seda groga i vermella, dun per-
gam que ccnt la promesa feta per la ciutat, dobligar,
2 i 3, les barres. Rodegen lescut un cercle for-
en tant que li ser possible i en els casos previstos pel mat per lbuls i cinc estrelles. Mereix fer-se es-
tractat dOleron i convenis posteriors, al Rei d Arag a ment que en aquest segell se presenta la colloca-
restituir les sumes depositade en ses mans pel Rei dAn-
ci de la creu i les barres en forma distinta del
glaterra, per al rescat del comte de Proven a, i a des-
segell precedent n. 917, puix en aquest apareix
lliurar els fiadors donats per aquest prncep. Lacte sa-
torga en presncia de Pere de Sitjar, lloctinent dEn la creu en el primer quarter.
1. Daquest segell nhem vist un altre exemplar en el mateix Ar 1. Publicat per Blancard, Iconographie des Scemix et Bulles des
xiu, en una carta als Jurats de Girona, sotscrita pels Jurats e capi- Archives Dpartementales des Bmches-du-Rhne, (Marsella, 1860),
tans del sagramental de banyoles , amb data de 24 dagost de 1447. pg. 116 i n. 0 7 de la lm. 62.
+ SIGILLUM LII : : . . UITATIS ! SIGILLUM MINUS BARCI11N0NE
B ARCH IN ON. I
Al dors d'un document referent a afers administratius,

(4- Siglum [Conci]lii [ci]uitatis Barchinon[e])
atorgat pels Consellers de Barcelona als Racionals e
Reebedors de comptes de la dita Ciutat, en 21 de no-
Per trobar-se desprs del pergam don penjava, no
vembre de 1403,
pot precisar-se la data exacte daquest exemplar h
920 922 1409-1606

Segle xiv (?)-1533
Quadrilobat, 46x46 mm. Cera groga. Barcelona, Arx. Municipal Rod, 56 mm. Cera natural bruna.
de la Seu; pergamins.
vitrines.

Escut en losange dividit en quatre quarters:
1 i 4, la creu; 2
i 3, les barres. Els quatre angles
2 i 3, les barres. En la part superior del camper
de lescut termenen en un ramell de flors i el
del segell, un ngel amb les ales esteses que sost
lescut; en la inferior, dos lleons seients.
rodeja una orla formant un doble quadrilobat, en
la qual orla o cinta hi ha gravada la llegenda: + SIGILLUM ** [CONCjILII ** C1UITATIS ++
SIGILLUM SECRET UM Cl UITATIS BARCHINONE

BARCHINONE Penja per cintes de seda de les colors groga i vermella,
dun pergam en el qual ccnsta que els Consellers de la ciu-
En una carta dels Consellers a En Francesc de Bosch,
tat de Barcelona, tenint i posseint Castellv de Rosanes,
conseller en Cap i sndic de la ciutat en les Corts de
encomanaren la guarda de dit castell a En Bernat de
Mont; datada en 1533 2
.
Jonquers, ciutad de Barcelona, assignant-li, per dit ser-

vei, tres mil sous barcelonesos anyals, els quals li devia
satisfer cada any En Pere Llimona, de la vila de Marto-
Segle xv (?)- 1403
rell, de les rendes de la baronia del castell; de-
collidor
Quadrilobat, 30 x 30 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Munici- vent tenir a son servei, durant la dita comanda, dos es-
pal; vitrines.
cuders i dotze homens. Datada a 24 de febrer de 1412,
ab segell de la dita ciutat en pendent segellada i.
Dibuix molt semblant al del segell precedent
n. 920, per de proporcions menors.
928 1416
1. que pertany al segle xiv, ens
Si lestil del dibuix nons revels
ho demostraria el fet dbaver-ne trobat tres exemplars ms, en docu-
Bolla de plom, 16 mm. Barcelona, Collecci de lautor.
ments de dit segle. En efecte, en lArxiu Municipal de Barcelona

(Cartes comunes originals, 1334-1399), nhem vist un dempremtat Anv.
Dintre dun cercle format per lbuls,
amb cera vermella i paper, al dors duna carta dels Consellers al
comte dUrgell, datada a 25 de febrer de 1379 i motivada per haver
un escut en losange dividit en quatre quarters:
el sots-veguer del comte a Balaguer preses e levats moltons an xm 1 i 4, la creu; 2 i 3, dues barres.
Berenguer Sunyer carnicer e ciutada nostre e an francesc de vilarasa
procurador seu, reclamant quels faa restituir a aquest ab totes
messions e dampnatges-, perqu null temps es stat acustumat ne 1. Altre exemplar daquest segell lhavem vist en lArx. Cor. Ara-
usat que de ciutadans de barchinona, leuda, carnalatge ne passatge g, unit a un pergam, pel qual els Consellers de la ciutat concedei-
sia stat exigit ni levat, per leuders e officials vostres ne de vostres xen a la vila de Trrega que, en consideraci a haver disminut molt
predecessors, de bestiar qui pas per balaguer. Altres dos exemplars, el nombre dels seus habitants, pugui fer elecci cada any de paers i
en estat ms o menys fragmentari, es troben en el mateix volum, en consellers, prescindint de quarters, com se feia abans; datat a 16 de
lletres dirigides pels Consellers als Sndics i missatgers de la ciutat gener de 1409. Altre exemplar existeix als Arxius Nacionals de Pa-
de Barcelona en les Corts de Mont, amb dates de 17 de juny i 3 de rs (n. 11,322 de lInventari de Douet dArcq), penjant de la ratifi-
juliol de 1383. caci dun tractat entre Ferran II, i Carles VII de Frana, a 17 de
2. Aquesta data est escrita al dors del segell, no havent pogut gener de 1493. Tamb nhcm vist un exemplar en lArxiu Municipal
trobar la carta quel contenia i de la qual nest separat. El segells de Barcelona, penjant dun edicte dels Consellers, datat a 31 de juliol
molt ms antic i podria sser fins del segle xiv. Lhem trobat ja usat de 1481 (Cartes comunes originals, 1400-1481). Als Arxius del Vatic
a principis del xv en el mateix Arxiu Municipal (Cartes comunes (St. Angelo, arm. XII, capsa 4, n. 15), nhi veirem un exemplar,
originals, 1406-1409), en vries lletres i documents, entre altres, en en una lletra dels Consellers al Sant Pare, interessant-se Per lOrde de
el nomenament que fan els Consellers de NAntoni Oliver, causdic la Merc i pel nomenament de Prior, datada a 14 de mar de 1578;
i sots-sndic de la ciutat, perqu vagi personalment a les Quadres i encara el veirem usat en 6 de gener de 1606, empremtat en cera
i Parrquies dc Mari i de Perrerons i algunes masades compreses groga i paper, en una certificaci autoritzada per En Francesc Gams,
en les terminacions de la erecci del castell apellat Castellnou de la Rector dels Estudis Generals de la ciutat de Barcelona, certificant
Plana, i que abans de dita erecci eren del terme de la vila de que NAntoni Gil va sser matriculat en dits Estudis, en la facultat
Moy, per pendren possessi en nom de la ciutat i rebre sagra- de Gramtica, en els anys de 1595 i 1598. En el document sindica
ment i homenatge de llurs habitants. Datat a Barcelona, a 8 dagost la presncia del segell amb aquests mots: et sigillo dicte civitatis mu-
de 1408, ab lo segell de la dita ciutat en lo dors segellada. nitas. (Arxiu Provincial dHisenda, llig. 219, Mnims.)
INVENTARI 119
Rev. La mateixa representaci, b que les- general de Catalunya, pel lloguer de les atzembles cn
que NAntoni del Gronys, sicili, falconer del Rei, ha
cut s dos milmetres ms petit.
portat 44 falcons de Barcelona a Valncia. Datada a 2
doctubre de 1506 l.
Penja per beta groga, dun pergam que cont un re-

quiriment fet pels Concellers de la ciutat als veguer, sots-
veguer, batlle, sots-batlle i cap de guaites de la ciutat i
1497 i 1520
vegueria, i als dems oficials reials, perqu en fora de
la concessi de que gaudien els dits Consellers, feta pel Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri-
Rei En Mart en 1408 i confirmada pel Rei En Ferran a
28 de novembre de 1412, de qu els patrons de llaguts,
ballesters i remers de la ciutat poguessin entrar en la Escut en losange, amb el senyal de la ciutat.
mar amb mantellets per ofendre i damnificar galeres
els
i altres vaixells denemics, observessin i guardessin la Empremtat al dors dun manament fet pels Consellers
dita concessi reial a En Bertomeu Ferrer, sastre, ciu- de la ciutat a En Galcern Cestrada, administrador ge-
tad de Barcelona, el qual havia sigut ordenat en balles- neral del port o moll, faedor per concessi reial, en la
ter a fer el servei amb els mantellets. Datat a 1 dabril
platja de la mar, perqu pagus a NAntoni Goday, ma-
de 1416 i.
riner, guarda del dret de lancoratge ques cullia i lle-
vava en la dita ciutat per ra de la fbrica de dit pont,
8 lliures barceloneses per salari del seu ofici de tres me-
1435 sos. Datat a 14 de maig de 1520 2.
moni; colleoei sigillogrflca.
1590
Escut en losange, a senyal de la ciutat. Rod, 18 mm. Cera groga. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
comunes originals 1590, fol. 174.
No porta llegenda.
Representaci quasi igual al segell precedent

Empremtat en una Mart a
certificaci feta per En
n. 926, diferenciant-se en les ratlles ornamen-
Riera, per especial crrec del Consell de cent jurats de la
ciutat de Barcelona, i dirigida al Mestre Racional de la tals que rodegen lescut.
Cort del Rei, a requesta dEn Jaume de Casafranca,

mercader de dita ciutat, de la quantitat de 1,650 lliures Empremtat al dors dun manament dels Consellers a
de la Taula de Canvi, per avantatge de forment, Datada NAntic Miquel de Ramires i En Montserrat Llavaneres,
a 31 de desembre de 1435, e segellada ab lo segell de la administradors de la Taula de Canvi o depsits de la
dita ciutat de Barcelona. ciutat, referent a pagament de blats. Datat a 7 de no-
vembre de 1590.
925 1499-1506
Rod, 28 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri- 928 1577
moni; collecci sigillogrflca. Rod, 20 mm. Cera vermella.
Barcelona, Arx. Municipal; Cartes

El senyal de la ciutat, rodejat dun cercle for-
1 i 4, la creu; 2 i 3, dues barres. Rodeja lescut
mat per besants.
un quadrilobat.
1. En nostra collecci tenim un altre exemplar daquest segell,

Enpaper cera vermella, al peu duna ce:tificaci
i
empremtat en un document datat a 3 de juny de 1499, i dems
atorgada per En Pere Pc.rraa, mercader, i En Francesc nhavem vist un altre en lArxiu del Capitol de la Seu de Barcelona,
Nicolau Moles, nctari, ciutadans de Barcelona i Jurats empremtat en un document de 10 dabril de 1504.
No sabem si seria aquest un dels tres segells dargent que consten
de la dita ciutat, referent a les. tres lliures, setze sous qve en lInventari de les coses que reb En Joan Faner, notari, escriv
devia en Joan dArgentina, donzell, regent la Batllia del Consell, de mans dEn Joan Brujo, que havia tingut aquell cr-
rec; 1483, juliol 17 una caxa de fusta d alber groga bossellada
ab sinch senyals de la ciutat ab son pany e clau, dins la qual son les
1. s una veritable raresa aquest segell o bolla de plom, usat coses segents.... item tres segells dargent ab llur cadena dargent,
pels Consellers de Barcelona, la presncia del qual ve indicada en el hun maior altre migencer e altre petit.... (Arxiu Municipal de Bar-
document amb aquesta frmula: En testimoni de la qual cosa ha- celona, Manual 1483-1489, fol. 1).
vem feta fer la present ab bolla de plom empremptada ab senyal de 2. Nhem vist un altre exemplar en el mateix Arxiu, en un do-
la dita Ciutat, en veta groga en pendent segellada . cument de 30 de maig de 1497.
)

En una bolleta de sanilat a favcr dEn Geroni Roura,
931 1699
patr dun llondro amb quatre homens. Datada a Bar-
celona, asotlo sagell de la ciutat, a 12 de juny de 1577, Rod, 65 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Processos, 1698-1699.
Escut destil barroc dividit en quatre quarters:

929 1655-1693 1 i 4, la creu; 2 i 3, dues barres. Lescut va tim-
Rod, 62 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; llig. 465. brat duna corona i porta per tenants dos grius.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, la creu; + SIGILLVM MAGNVM A SEC RETIS

2 i 3, dues barres. A dreta i esquerra de lescut CIVITATIS BARCHINONAS
un griu, collocat dret i despatlles a aquell.
Empremtat amb hstia vermella i paper, al dors dun
PHI D GRA REX CASTEL ARAGO requeriment fet per en Joan Mag Barrera, Conseller en
COMES BAR :
Cap, amb data de 23 de maig de 1699 i.
( Philipus Dei gratia Rex Castlle Aragonum comes Barchinone
932 1676 1691

Empremtat amb hstia vermella i paper, al dors tan- i
i
cant una carta dels Consellers al Rei, manifestant-li que Rod, 46 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; llig. 438.
cumpliran seu desig de que franquegessin les carns i al-

el
tres vitualles que necessitar una esquadra de 16 vaixells

dAngleterra dHolanda, que devia agregar-se a
i la reial
precedent n. 931.
armada. Barcelona, 3 de gener de 1C93 i.
+ SIGILLVM A SECRETIS
CIVITATIS
iJOVf 1692 BARCINONM

Rod, 46 mm. Cera groga en capsa de fusta. Barcelona, Collec-
ci Juli Vintr. Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu duna
certificacidonada per En Pere Trelles, ciutad honrat
Escut en forma destrella, dividit en quatre de Barcelona i escriv major i secretari de la casa i Con-
sell de dita ciutat, dun dictamen donat per diversos
quarters: 1 i 4, la creu: 2 i 3, dues barres.
doctors i advocats als qui.havien consultat els Consellers,
per resoldre o que podia i havia de fer la ciutat per
Penja per cintes de seda groga i vermella, dun per- evitar els danys qve li ocasionaven les cainiceries quel
gam que cont un certificat de qu en Josep Lled, ciu- Prior i Captol de Santa Anna, los Comanadors de Sant
tad de Barcelona, paga i conti ibueix en les imposicions Joan i alties eclesistics i exempts tenien i comminaven
de la ciutat, i gaudeix dels privilegis que tenen els ciu- tenir i obrir. Datada a 6 de juny de 1676 2.
tadans de Barcelona ques dediquen al comer. La pre-

sncia del segell es consigna aix: que date fuerunt Barci-
1. Daquest segell nhem vist diversos exemplars en lArx. Coro-
none sub impressione sigilli dicice Civitatis, impendentia na Arag, en els lligalls del Consell dArag, empremtats en cartes
intra quandam capsam , a 1 dagost de 1692 2. dels Consellers al Rei, corresponents a les dates 1693 a 1699. Entre
aquestes cartes nhi ha una de 25 de juny de 1698, dirigida al Rei
Carles II, en la qual li supliquen els faci grcia i merc de reintegrar
1. Aquest curiosissim segell, on apareix el nom del Rei Felip IV a la ciutat en la prerrogativa de les insaculacions de les bosses de
en la llegenda, substituint als mots que indicaven sser el del Con- Consellers, Consell de Cent i altres oficis que el Rei Felip IV, quan
sellde la ciutat, apar que fou creat desprs dhaver caigut Barcelona confirm a la ciutat sos privilegis i prerrogatives, se reserva per les
en poder de les tropes daquell Rei en 1652. Nhem vist diversos hores amb la paraula Pro nunc. Fan remembrana dels serveis que
exemplars cn documents de 1655, 1657, 1666, etc., fins a 1693, que ha prestat Barcelona al Rei particularment des de 1652 a 1697, ex-
s lany al qual pertany el qui havem descrit. (Arx. Corona Arag, posant sos ciutadans sempre que se ha ofert en servey de V. M. sas
Consell*! Arag.) vidas y haziendas, havent dita ciutat consumit y gastat de diner
2. No podem precisar si es refereix a aquest segell el segent effectiu la suma que escedeix la de 6 milions, y pel siti de 1697, de
acord, ques troba en el llibre de Deliberacions corresponent, i diu cinquanta dos dias, ab lo foc y violncia de mes de 20,000 hombas,
aix: Dicto die xxv septembris (1676): tem deliberan que sian pa- 100 mil balas de artilleria y lo continuat de magranas y pedras ab
gadas a Bonaventura Fornaguera, argenter, vintyvuyt lliuras vuyt que de nit y de dia era molestada. (Consell dArag, llig. 244).
sous a ell degudas por haver adobat lo baculo del mestre de Cerimo- Pot ser se refereix a aquest segell la segent deliberaci del Con-
nias y haver fet tres cellos, o es, un sello gran per marcar la cera, sell, de lany 1693. Diu aixi: Die xvij Novembris mdclxxxxiij. tem
serveix per la present ciutat, altre cello de bronse rod, ab las ar- deliberan que sian pagades a Bonaventura Fornaguera, argenter,
mas d la ciutat, serveix per la scrivania major. tem altra sello de trenta quatra lliuras divuyt sous, a ell degudas per fer un sello gran
ferro lo qual diu defalcat de tintas; y per o, ete xxviii i per la secretaria de la present casa, remendar las armas del correu
vii >, etc. (Arx. Municipal, Deliberacions de 1676, fol. 222). Segu- y dorarlas i tambe lo cello de la scrivania Racional i per o etc
rament deu referir-se a algun altre segell, puix aquest susava ja xxxiiij R xviij %>. (Arx. Municipal, Deliberacions de 1693, fol. 291.)
<
en 1666 per segellar els diplomes de lEstudi General de la ciutat. 2. En el mateix Arxiu (Consell dArag, llig. 545), nhem vist un
(Vegis en son lloo corresponent.) altre exemplar en un document datat a 30 de juny de 1691.
INVENTARI 121
983 1099
de proporcions ms reduides i en relaci amb son
Rod, 50 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; llig. 21G.

mdol que s menor.
precedent n-
+ SIGILLVM A SECRET IS CIVITATIS
Dibuix quasi igual al del segell
BARCINONAL
mero 932, per lescut s de major tamany.
En paper i hstia vermella, al dors dun testimonial
+ SIGILLVM A SEC RET IS CIVITATIS que fan els Consellers a NAntoni Mombr i altres de la
BARCIN ON AL parrquia de Sant Feliu de Codines, dhaver comparegut
devant dels NEnric Deu, de dita parrquia. Datat a 4
Empiemtat amb hstia vermella i paper, en una cer- dagost de 1702.
tificaci feia per En
Francesc Corts, escriv major i se-
cretari del Consell de Barcelona, referent a un estracte
1766
del Privilegi atorgat a dita ciutat per Felip III sobre
forma i disposici dinsaculacions de Consellers i altres Rod, 47 mm. Barcelona Arx. Provincial dHisenda; llig. 76.
Sant Geroni de la Murtra.
oficis de la mateixa, datat a Aranjuez a 27 de maig
de 1587. La certificaci va datada all doctubre de 1699.
Representaci i dibuix molt semblant al pre-
cedent n. 936.
934 1699
Rod, 50 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; llig. 216. + SIGILLVM A SECRET IS CIVITATIS
BARCINONAL
Dibuix i representaci igual al segell precedent
n. 933, diferenciant-senen la collocaci de la
tificaci dinters particular lliurada per NIgnasi Clara-
llegenda, que en lloc de comenar en la part su- munt i Gavarr, secretari de lAjuntament de Corregidor
perior i anar desquerra a dreta del segell, en i Regidors de Barcelona. Datada a 15 de mar de 1763.
aquest comena per la inferior i va de dreta a
esquerra.
938 1775-1817
SIGILLVM A SEC RET IS CIVITATIS Rod, 50 mm. Collecci de lautor.
BARCINONAL
Representaci molt semblant a la dels dos pre-
cedents n. os 936 amb petites variants en
i 937,
certificaci feta per En Francesc major i
Corts, escriv
secretari del Consell de la ciutat de Barcelona, i datada
els motius dornamentaci de lescut i en les lle-
a 8 de juliol de 1699. tres de la llegenda que son majors.
1702
935 + SIGILLVM A SEC RETIS CIVITATIS
Rod, 65 mm. Collecci do lautor.
BARC1NONJE
Escut de forma ovalada, collocat en una car-
Empremtat amb hstia vermella, al peu duna certifi-
tela i dividit en quatre quarters: 1 i 4, la creu; caci lliurada pel secretari de l Ajuntament de Barcelo-
2 i 3, quatre barres. Timbrat duna corona i na, a 5 dabril de 1817, de les despeses fetes per la sub-
portant dos grius per tenants. ministraci de les tropes franceses en els anys 1808, 1809
i 1810 i.
+ SIGILLVM MAGNVM A SECRETIS

CIVITATIS BARCHI N ON AL 939 1808-1814
En paper i hstia vermella, en un document de 1702, Rod, 31 mm. Barcelona, Arx. Municipal.; matriu de coure.
en qu els Consellers de la ciutat autoritzen als Admi-

nistradors de lHospital General de Santa Creu perqu Una guila coronada i amb les ales esteses.
puguin retornar la dobla als qva la havien imposada en

MAIRIE DE BARCELONE
lextracci a benefici de les necessitats del dit Hospital.
1702
1. En lArxiu Municipal de Barcelona (Gremis, Fusters, n. 38),
936 nhavem vist un exemplar, empremtat al peu duna certifica-
altre
Rod, 47 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Gremis, Pelaires, 112. ci de la sentncia dictada en un plet entrels Sndics de la Contra-
ria dels fusters i els Prohoms de la Confraria dels forners; datada
a 25 dabril de 1775. En lArxiu Provincial dHisenda el trobrem
Representaci igual al precedent n. 935, per usat en documents de 7 doctubre de 1782 i 15 de febrer de 1812.
Volum II 46
M

1861
940 Caralps. Datada a Barcelona, als 3 dagost de 1587, sa-
Rod, 50 mm. Barcelona, Arx. Municipal; matriu de bronze. gellat del sagell de nostre ofici de racional i.
Dibuix molt semblant al dels segells n. os

936,
937 i 938, diferenciant- se quelcom en els motius RACIONALS DE LA CIUTAT
ornamentals de lescut 1
.
943 1588 i 1595
Losange, 55 X 45 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
+ S1GILLVM A SEC RET IS CIVIT ATIS Cartes comunes originals, 1585-1588 i Notularum, 1594-1595,
B ARCIN ON fol. 213.
Escut amb el senyal de la ciutat. Rodegen

SNDICS DE LA CIUTAT
lescut ramatges florits.
941 1563-1571
Rod, 38 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Processos. DEL OFF1CI DELS RATIONALS DE LA
C IV TAT DE BARCELONA
1 i 4, la creu; 2 i 3, les barres. Empremtat al dors duna carta del Conseller En Fran-
cesc Gamis, en la qual dna compte i ra als Consellers,
+ SIGILLV M : SNDICOR CIVIT ATIS l de diversos carregaments de blat i de les naus quels con-
BARCINO dueixen a la ciutat. Roses, 14 de gener de 1588 2 .
Empremtat amb paper i hstia, en una carta del Con-
seller En Ramon
Vicens de Senmanat al batlle de Flix, 1651
referent a un crim coms en aquella vila. Datada a 17 Rod, 43 mm. Collecci de lautor.
de setembre de 1571 2.
Escut octogonal dividit en quatre quarters;
1587 1605
942 i
1 i 4, la creu; 2 i 3, dues barres.
Rod, 43 mm. Barcelona, Arx. Municipal; vitrines.
0. DEL RASIONAL DE CASA DE LA

Escut estil del renaixement, dividit en quatre Cl V TAT DE BARCELONA

quarters: 1 i 4, la creu; 2 i 3, dues barres. En la
Empremtat amb paper i hstia vermella, al dors duna
part superior de lescut apareix un ngel amb les
carta dels Consellers, de 13 de gener de 1651 i dirigida
ales esteses. als Paers de la ciutat dUrgell, comunicant-els-hi noves
referents a sanitat.
+ SIND1CORVM CIVITATIS BARCINONE
Empremtat amb paper i hstia vermella, al dors dun 1654 i 1657
document amb qu En Dalmau Ros, mercader, racional, Rod, 37 mm. Barcelona, Arx. Municipal; processos, 1654-1655.
i En
Francesc Vilar, notari i escriv de la casa del Ra-
cional de la ciutat de Barcelona, atorguen carta de pa- Escut molt semblant al del segell precedent
gament de diverses quantitats a favor dEn Miquel
n. 944.
dOms, ciutad, En Geroni Ferrer, mercader, i En Jaume
0 DEL RASI ONAj DE CASA DE LA
1.Mercs a lerudit arxiver municipal NAlfons Damians, podem C IV TAT DE BARCELONA
precisar lany en que fou gravada aquesta matriu, el nom del gra-
vador i el seu import. En Consistori del dia 10 de desembre de 1861
lAjuntament aprov el segent dictamen de la Secci 1., proposant
Empremtat en una certificaci del llibre de comptes
el pagament del compte al gravador. Diu aix: del morboi lliurada per En Lluis Claresvalls, Mestre
Seccin 1.* Exmo. Sr-; Habindose hecho necesario que se constru- Racional de casa la ciutat de Barcelona, i En Josep
yese nuevo, el Sello grande, para timbrar en seco, que V. E- usa para Soldevila, notari escriv Racional. Datada a 4 de maig
i
todos los documentos que corresponde, y no siendo menos necesario en
que se usaba, y haber de emplearlo
de 1654 3.
la actualidad, por hallarse gastado el
para imprimirse en las obligacioncs del emprstilo del gas; ha efectuado

cumplida y salisfactoriamente dicho trabajo, el artista Secundino Oliv, 1. En una
carta datada a Bellpuig als 21 de febrer de 1605 i di-
quien liene presentada la cuenta por el importe de doscientos Ren., y rigida pels sndics de Barcelona En Felip Dimas Montaner, En Mi-
en tal concepto esta Seccin, Opina que V. E. podria servirse acordar quel Mir i En Pere Ferrer als Consellers, referent a la compra de
el pago de la misma. No obslante V. E. resolverd si es de su agrado. blats, hi ha un altre exemplar daquest segell. (Arx. Municipal,
Barcelona 10 Diciembre 1861. C. Lpez. Jos Matheu. Sesin de 10 Cartes comunes originals, 1605).
Diciembre 1861. Aprobado.
P. A. El Secretario (signat). (Arx. Mu- 2. Lexemplar ques troba en el Notularum de 1594-1595, del
nicipal de Barcelona, expedient n. 2,537, secci 2.*, desprs 1.*, mateix Arxiu, ve consignat en el document (que s de 8 de juny
anys 1848 a 1861, f. 4). de 1595), amb aquesta frmula: sagellatab lo sagell major del offici
2. Altre exemplar en el mateix Arxiu Municipal (Cartes comunes del rational.
originals, 1551-1563, fol. 128), en una lletra dels Sndics de la ciutat 3. Nhem vist un altre exemplar en lArxiu Provincial dHisenda,
als Consellers; datada a Mont, 4 doctubre de 1563. al peu duna certificaci lliurada a 27 de juny de 1657.
INVENTARI 123
946 1695 i X696

GUARDA-MAGATZEM DE GRANS DE LA CIUTAT
LoBange, 55 X 46 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 545. 949 1779-1792
Octagonal, 23 X 19 mm. Collecci de lautor.
Escut i ornamentaci molt semblant al segell
n. 943, sols que en aquest lescut va timbrat Escut a senyal de la ciutat, timbrat dun casc
duna corona que no porta aquell. amb corona i un ocell amb les ales esteses, se-
gurament el rat penat.

+ DEL OFFIC1 DELS * RATIONALS * DE LA
CIV TAT * DE BARCELONA FORMENS
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer- Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu duna
tificaci lliurada per En Geroni Guiu, notari pblic de certificaci donada per En Josep Prat, guarda- magatzem
Barcelona, subrogat en lofici descriv Racional de la
de grans de la ciutat, i extreta del Llibre de Credena
casa de la ciutat. Datada a 10 doctubre de 1695 b dels Payols de Barcelona, del preu a ques ven el blat
de la terra, a 1 dagost de 1779, en la plaa de Barcelona.
947 1691
CREDENCER DEL PES DE LA FARINA

Escut timbrat duna corona amb el rat penat (?),
la creu; 2
DE LA CIUTAT
dividit en quatre quarters: 1 i 4, i 3,
dues barres. 950 1978

+ RACIONAL VE ADORI A Y CONTADVRIA llig. 438.
DE CASA LA CIVTAT DE BARCELONA

Escut amb les armes de la ciutat.
tificaci feta per NOnofre Sidos, Racional de la Casa Al peu duna certificaci donada per En Josep Bate-
de la ciutat de Barcelona, i en dit nom veedor i comp- 11a, veler, ciutad de Barcelona, credencer del pes de la
tador general dels Teros dinfanteria amb qu dita ciu- farina de la ciutat, referent aun anotament que hi havia
tat servia al Rei per la defensa del Principat; datada a en de quinzenades de dit pes, de la farina pesada
el llibre
30 de gener de 1691 i segellada ab lo sagell de la Vehe- per compte dEn Francisco Ros, flequer. Datada a 23
doria .
doctubre de 1678 i segellada ab lo sagell de dita ciutat
que esta en mon poder.
ADMINISTRACI DELS FORMENTS

DE LA CIUTAT ADMINISTRADOR DE LES OBRES DELS MURS
948 1662 I VALLS DE LA CIUTAT
Rod, 42 mm. Arx. Cor, Arag, Consell dArag; llig. 320.
951 1375 1376 i
Losange, 14 X 14 mm. Cera vermella.

Barcelona, Arx. del Captoi
Escut vuitavat dividit en quatre quarters: 1 i 4, de la Seu; albarans.
la creu; 2 i 3, dues barres.
+ DELS FORMENTS DE CASA DE LA Escut en losange, dividit en quatre quarters:

CIVTAT DE BARCELONA 1 i 4, la creu; 2 i 3, les barres.
Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu duna Empremtat al peu dun albar atorgat per En Jaume
certificaci feta dorde dels Consellers per En Pere Pau Burgus i EnGilabert Sentcliment, obrers de la ciutat
Vinyals, mercader, ciutad de j_>arcelona, regint els lli- en el present any, a favor dEn Berenguer Morey, batlle
bres de ladministraci dels forments de dita ciutat i de la dita ciutat. 10 de novembre de 1375 h
referent a unes anotacions de dits llibres. Datada a 23
de mar de 1662. 1.Altre exemplar daquest segell es troba en el mateix Arxiu, en
un albar atorgat pel susdit En Jaume Burgus, administrador
1. Al parlar-se dun segell de la scrivania Racional , en la deli- elet per lonrat Consell de Cent jurats a les obres dels murs e vallg
beraci del Consell de 17 de novembre de 1693, podria ser ques re. de la ciutat segellat ab segell e senyal de la ciutat, a 12 de gener
ers a aquest. (Vegis la nota corresponent al segell n. 931.) de 1376.
BARONIA DE LAVANA Empremtat amb hstia vermella i paper, en una pro-
952 posta de regidors de la vila per a 1810. Datada a 24
doctubre de 1809.
de Catalunya; Grcia i Justcia, llig. 6.
Un arbre. BEGAS
956 1796-1807
BERONIA DE LA VASA Rod, 28 mm. Barcelona, Museu Artstico-arqueolgic;
matriu de bronze.
proposta de regidors per a lany 1809, dirigida ala Junta Un pi.
Superior de Catalunya lli doctubre de 1808.
S. CHRISTOFOL DE BEGAS

Lhem vist usat en documents de 1796, 1801 i 1807.
BSCARA
9oB 1729
Rod, 23 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. BELLCAIRE

957
Escut que porta per senyal dues claus en- Quadrat, 18 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
creuades.
Un castell.
+ DE BASC ARA
BELLCAYR

certificaci referent alsbns que han passat de mans se- Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer-
glars a eclesistiques des de 1716. Bscara, 12 de febrer

tificaci donada i lloc de Bellcayre
pels jurats del castell
de la vila de Verges), referent als bns que
(batllia reial
de 1729.
de mans seglars han passat a eclesistiques des de 1716.
Datada a 14 de febrer de 1729.
BATEA
954 1597
Oval, 21 X 18 mm. Cera natural Arx. Cor. Arag, Generalitat;

BELL-LLOCH
correspondncia. (CORREGIMENT DE IjLETDA)
9o8 1808
Una creu llatina, i distribudes entre dreta i Rod, 27 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior
de Catalunya.
esquerra les lletres de la llegenda:
BATEA Una flor de llir.
BELL LLOCH
Empremtat en una carta dels Jurats de la vila de Ba-
tea, als Diputats del General de Catalunya residents a
Barcelona, credencial a favor dEn Bertomeu Samper i
per a Sndic, dirigida a la Junta Superior de Catalunya,
dEn Joan Guimer, de dita vila, per haver complert b
en 6 doctubre de 1808.
llur deure en la qesti de les comandes. Batea, 11 dagost
de 1597.
BELL-LLOCH
955 1809 (CORREGIMENT DE MATAR)
Rod, 26 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior 959 Segle XVII (?)
de Catalunya; Grcia i Justcia. Propostes n. 8. Arx. del comte de Bell-lloch, matriu de

Oval, 24x21 mm. segell.
Un bra armat duna destral que amenaa ba- Escut ovalat, amb vuit besants a la dreta i
tre un tronc darbre. tres a lesquerra.
VILLA DE BATEA No porta llegenda.

)
INVENTARI 125
BELLPUIG 964 1808

960 1590 Rod, 20 mm. Arx. Cor. Arag, Documents do la Junta Superior
Rod, 19 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes origi- de Catalunya; llig. Grcia i Justcia. Propostes, n. 3.
nals, 1590, ol. 27.
Un escut amb el senyal de les barres.

Tres monts.
Empremtat amb paper i hstia vermella, en una pro-
+ BELLPVG posta de batlle, feta pels regidors de la vila de Bellver
en 3 de novembre de 1808.
dels Paers de de Bellpuig als Consellers de Barce-

la vila
lona, dient-els-hi que han rebut la crida de les carnice-
ries i que lhan feta publicar. Datada a 1 de febrer de 1590. BELLYS
f
965 1781

961 1646
Una flor de
Oval, 35x28 mm. Arx. Cor. Arag, Consell
llir.
d Arag; llig. 545.
BELLBIS
Tres monts cimats duna creu i les lletres
B i L. Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer-

No porta llegenda. per NAnton Bufal,
tificaci feta batlle, i els regidors
de dit lloc, de que no hi havia sobrants de propis i arbi-
Empremtat amb tris de lany 1780. Datada a 7 de mar de 1781.

hstia vermella, al peu duna certi-
ficaci feta pels Jurats de la vila, de com En Gregori
de Castro i Sotomayor, governador que fou de dita vila
i castell de Bellpuig, prengu per compte de Sa Mages-
tat, de les sitges dEn Francesc Gomar, duna part 346 BERAN
quarteres i mitja de blat i daltre 50 quarteres. Datada 966 1809
a 2 de desembre de 1646. Rod, 34 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior
de Catalunya; llig. Grcia i Justcia.
962 1698 Un doble cercle i en el centre les lletres B I.
Oval, 33 X 30 mm. Collecci de lautor. (Beran?)
Escut amb el senyal borrs. Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta
de Regidors per a lany 1810. Datada a 24 doctubre
de 1809.
BELLPVK
certificaci lliurada pels Paers de la vila, referent als BERGA

talls i tatxes ques feien per ra dallotjaments. Bellpuig,
967
v ' *
Segle xiii o xiv
4 de setembre de 1698. Rod, 40 mm. Cera natural. Arx. Cor. Arag, collecci
sigillogrfica; solt.
Escut amb set mitjes llunes, posades vertical-

BELLYER ment a 2, 2 i a ambds costats de lescut
2, 1, i
963 Segle xv (?)
un card.
Rod, 14 mm. Cera natural. Se- dUrgell, Arx. del Captol.
+ i SIG TRI DE ...GA \
Una ala.
(+ Sig[illum cas]r de [ Ber]ga (?)
En unacarta dels Cnsols de Bellver a Pere de Minis- Per estar separat del document del qual penjava, no
Cnsol de la ciutat dUrgell. Datada a 20 de mar.
trells, podem precisar la data daquest segell, que apar sser
No porta lany, per la lletra sembla com del xvn segle. del xmn o xivn segle.
968 1433
naci de cent persones les quals amb la major diligncia
marxin per acudir
Rod, 52 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. Municipal; Cartes al socors de la necessitat que tenia la
ciutat. Berga, a 26 de desembre de 1640.
Escut amb el mateix senyal quel del segell 971 1678, 1708 i 1740
precedent n. 967, collocat dintre dun cercle de
lbuls arquejats en punta. Rodegen dit escut tres
escudets amb el senyal de les barres. Escut timbrat duna corona, amb els mateixos
senyals quels del segell precedent n. 970.
ORVM ATIS VILLE BERGE
([+ Sigillum consiari]orum [universit]atis ville Berge) (?) Empremtat amb hstia vermella i paper, en una ex-
posici dirigida a lIntendent pels Regidors de la vila
Al dors duna carta de creena dirigida als Consellers de Berga, dinters particular. 23 novembre de 1740 i.
de Barcelona pels de Berga, a favor dEn Bernat de Can-
tallops, En Joan Pila,En Lluis dOlibes i En Francesc
Puyol, sndics, els quals havien de parlar-los-hi sobre la u " 1781-1828
qesti que tenia la vila amb el vescomte dIlla de
Canet. Berga, 27 dabril de 1433.
i
Oval, 36 x 26 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Escut molt semblant al del segell precedent
969 1618 i 1622 n. 971, per b que el dibuix s ms incorrecte.
Escut partit verticalment; a la dreta, el senyal tificaci de lAjuntament de la vila de Berga, de qu

dels llibres cadastrals no resulta qui posseeixen els bns
de les barres; a lesquerra, tres mitjes llunes. lliures i qui els vinculats, i de consegent no s possible
No porta llegenda. donar la relaci ques demana. Datada a Berga, a 28
dagost de 1828 2 .
Empremtat amb hstia blanca i paper, al peu duna

certificaci lliurada pels Consellers de la vila de Berga,
de que En Miquel Rocafort i del Graner, i son germ En
Felip, son fills llegtims i naturals dEn Salvador Roca- BESAL
fort i de Na Gernima del Graner, i consignen els serveis 973 1447
que han prestat a la vila. Datada a 23 dagost de 1618,
sagellada ab nostre segell acostumat i.
Rod, 55 mm. Cera vermella. Girona, Arx. Municipal;
correspondncia.
Escut partit en dues meitats: primera meitat,

Rod, 29 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; correspondncia. una creu; segona, les barres.
Escut partit en dues meitats: primera meitat,

BISVLDV
les barres, segona meitat, cinc mitjes llunes.
No porta llegenda.
dels Jurats de Besal als de Girona. Datada a 30 de se-
tembre de 1447.
dels Consellers de la vila de Berga als Diputats del Ge-
1. En lArxiu Municipal de Barcelona (Cartes comunes originals,
neral de Catalunya, manifestant-els-hi haver-se pres re- any nhavem vist un exemplar, en una carta dels Consellers
1678),
soluci de que no obstant lo continuo servey fa esta de Berga als de Barcelona, comunicant noves duna malaltia conta-
vila en lo terciode don Antoni Cassador, se fes nomi- giosa que havia aparegut a la vila de Bag i demanant instruccions.
Datada a Berga, a 3 de novembre de 1678. Altre exemplar el trob-
rem en lArxiu de la Corona dArag (Generalitat, correspondncia),
1. Al mateix Arxiu (llig. 368 del Consell dArag) havem vist en una certificaci dun acord del Consell celebrat a 17 dabril
un exemplar en carta del Veguer, Batlle i Consellers de la vila
altre de 1708; datada dita certificaci a 31 dels dits mes i any, cum im~
al Duc dAlcal, Lloctinent i Capit General del Principat de Cata- pressione sigli dictae villae et universitalis bergae
lunya, notificant-li que tota la terra i comarca est ben netejada de 2. En mateix Arxiu nhavem vist un altre exemplar daquest
el
bandolers y omens ladres, i que els caminants van ab molta pau y segell en un document datat a 12 de febrer de 1781, i. a lArxiu
quietut*. Berga, 25 dagost de 1622. Cor. Arag, altres en documents de 1808 i 1811.
INVENTARI 127
974 1592-1689 BIURE

978 1729
correspondncia.
Escut partit verticalment en dues meitats: pri-

Un besant i a son entorn la llegenda:
mera meitat, el senyal de les barres; segona, un
pilar cimat duna creu de Sant Joan. BIVRA
BESALV
En una carta dels Jurats de Besal als Diputats del tificaci referent a trasps de bns de seglars a eclesis-
General de Catalunya, notificant-els-hi que, per mort de tics des de 1716. Datada a 13 de febrer de 1729.
NAntic Pallars, mercader de dita vila, vagava un lloc
dodor de comptes, i que per a substituir-lo se serveixin
insacular En Joan Pallars, son germ, per a dit crrec.
Datada a 14 de mar de 1593 i. BLANES
979 1564 i 1581

975 1803 Cartes comunes originals, 1564-69, fol. 43.

Escut amb quatre faixes horitzontals, cimat
Escut partit verticalment; a la dreta, les bar- duna cabra.
res; a lesquerra, una creu de doble traveser.
Llegenda borrosa.
fi- S1GILL BLANDIIS
Empremtat en una certificaci datada en la vila de En una carta dels Jurats de la vila de Blanes als Con-
Besal, a 4 doctubre de 1803. sellersde Barcelona, donant-els-hi noves de la pesta que

hi havia hagut a la vila. Blanes, 28 dagost de 1564 1.
BESTRACA
976 1729 980 1577
Rod, 35 mm. (?). Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Rod, 12 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
comunes originals, 1576-1579, fol. 76 v.
Una estrella.
Escut que porta per senyal una cabra.

Empremtat amb hstia i paper, en una certificaci
feta pel batlle i regidors de dit lloc, de que en son terme
no shan traspassat bns de seglars a eclesistics den Empremtat al peu duna bolleta de sanitat a favor del
de 1716. Datada a 7 de febrer de 1729. patr Geroni Roura, que partia de la vila amb la seva
barca. Blanes, 12 de juny de 1577.
BISBAL DEL PENEDS

977 1589 981 1591

comunes originals, 1591, fol. 6.
Escut que porta per senyal una guila amb les
ales esteses. Una cabra ocupant camper

tot el del segell, i
en la part inferior daquest una b.

En una certificaci de lany 1589.
X. Trobem usat aquest segell en 18 de juny de 1592, en una carta En una carta dels Jurats als Concellers de Barcelona
dels Jurats de Besal als Consellers de Barcelona, demanant-els-hi sobre provisi de blats. Blanes, 17 febrer de 1591.
que sels restitueixi la iure pltica per sser exempts de mal conta-
gis.(Arxiu Municipal de Barcelona, cartes comunes originals. 1592,
Aixl mateix lhem vist en lArx. Cor. Arag (Generalitat, cor-
fol. 84). 1. Altre exemplar lhavem vist en el mateix Arxiu, en una carta
respondncia), en un document de 28 de novembre de 1689. dels Jurats, de 10 dabril de 1581.
982 No podem fixar la data daquest segell per estar sepa-
1G32
rat del document on anava empremtat.
Rod, 31 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes origi-
nals, 1632-1633.
Escut partit en dues meitats: a la de la dreta

986 183!
dos quarters; 1, vuit besants; 2, les barres. A Rod, 27 mm. Collecci de lautor.
la de lesquerra, una creu.

Escut timbrat duna corona ocupant tot el
i
BLA NAS - camper una creu grega, i en cadascun dels quatre

quarters que forma una lletra de les quatre se-
Empremtat amb paper i hstia, en una carta dels Ju- gents: F. E. R. T.
rats de la vila als Consellers de Barcelona, comunicant-
els-hi noves referents a sanitat. Datada a 21 de maig
VILLA DE BLANES
de 1632.

988 ment de 1831.
s
Oval, 21x17 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; correspondncia.
Escut amb els mateixos senyals quel del se- BORRASS
gell precedent n. 982. 987 1729
Oval, 22 x IS mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.

tificaci delsJurats de la vila de Blanes, d haver-hi arri-
La creu de Sant Andreu.
bat NAntoni Forti, soldat del Ter de la Diputaci, de
la companyia dEn Joan Moragas, portant lletres de la BORRASSA
Generalitat a les quals havien donat compliment. Datada
a 25 de novembre de 1689. Empremtat en una relaci de finques de seglars que
.
han passat a eclesistics des de 1716. Datada a 15 de
mar de 1729.
984 1754-1817
Rod. 44 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda
BORRED
Escut amb els mateixos senyals quels dels 988 1810
segells nms. 982 i 983, per amb collocaci in-
Rod, 15 mm. Arx. Cor. Arag, Congrs Provincial; llig. n. 11.
versa.
Dintre dun cercle la llegenda:

+ SELLO DE LA VILA DE BLANES
BOR ADA 1

instncia feta pel batlle i regidors de la vila a lInten- Empremtat amb hstia i paper en un document refe-
dent General de lExrcit i Principat de Catalunya, referent al servei militar. Datat a 2 dagost de 1810.
rent als arrendataris dels arbitris de la vila, que per
complir les terces dels seus respectius arrendaments, pre-
sentaven vales reials. Datada a Blanes, a 6 doctubre
de 1799 i. BOT
989 1753
Rod, 24 mm. Collecci de l'autor.

985 Segle xviii (?)
Rod, 22 mm. Collecci de lautor. Un escut que porta per senyal un bou, dibuixat
toscament.
Escut amb els mateixos senyals quels dels se-
gells precedents 982, 983 i 984. BOT
1. Altres exemplars en el mateix Arxiu, en documents de 1754 Empremtat amb paper i hstia, en una certificaci
i 1817. de 1753.
INVENTARI 129
BOXADORS BROCA
990 1809 995
Oval, 26 X 22 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Su- Rod, 32 mm. Broc, Can Vilella, matriu de coure.
perior; Grcia i Justcia, llig. 2.
Imatge de Sant Mart, bisbe.

Dibuix borrs, timbrat duna corona.
ST MARTI DE BROCA
de crrecs del municipi, dirigida a la Junta en 24 doc-
tubre de 1809.
BRUCll
BRFIM 996
991 1765 (?) Oval, 32 x 28 mm. Barcelona, Museu Artstico -Arqueolgic;
Rod, 28 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. matriu de bronze.
El bord de romeu de Sant Jaume, patr del Una mata de bruc.

lloc, i les lletres B. A. F.
BRUCII
hstia vermella
relaci ques administradors generals del delme
dna als
en la provncia Tarraconense. La data del document nos BRUGUERA
pot precisar amb exactitud per sser borrosa la quarta 997 1809
xifra.
Rod, 25 mm.
de Catalunya; Grcia i Justcia. Propostes, llig. n. 3.
992 1780
Rod, 29 mm. Barcelona. Arx. Provincial dHisenda. Un besant dintre dun cercle.
Les mateixes lletresque en el segell prece- BVRGVERA

dent n. 991, i dessota un ramatge en lloc del
Empremtat amb paper i hstia vermella, en una pro-
bord de pelegr.
posta de Regidors per a lany 1810. Datada a 7 doctu-
bre de 1809.
tificaci del Batlle i Regidors, referent als sobrants dels

rdits de propis arbitris de lany 1780. Datada a 9 de
febrer de 1781.
i
BUADELLA
998 1729
BREDA Oval, 22 X 20 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.

993 1780
Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Un edifici que apar una esglsia.
Oval, 28 x 24 mm.
BVADELLA
El monograma de Jess.
+ SANT SALVADOR DE
BREDA Empremtat amb hstia i paper, en una relaci que
fan els Regidors de dit bns de seglars traspas-
lloc, dels
Empremtat amb hstia i paper, en una certificaci de sats a eclesistics des de 1716. Datada a 17 de febrer
no haver-hi hagut sobrants darbitris en 1780. Datada a de 1729.
CABANABONA
BR I0L F 999 1808
Segle xviii (?)
Rod, 28 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de boix. de Catalunya; Grcia i Justcia, llig. 2.
Un cercle amb una creu. Barres o faixes dintre dun cercle.
BRIOLF CABANA BONA

VOLM II 17
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta CABBERA
de crrecs del municipi, dirigida a la Junta, el 13 doc-
(CORREGIMKNT DE MATAR)
tubre de 1808.
1004 1737 i 1754

CABANELLES Una cabra rodejada de ramatges florejats.
1000
No porta llegenda.
Rod, 30 mm. Girona, Museu Arqueolgic, matriu de boix.
Un ocell. certificatde qu En Francesc Pibernat, vei de Sant Mart
d Arenys de Munt, feu en 1752, en sa fbrica i dorde
+ CABANELLAS dEn Pere Berth orneu, 26 pipes daiguardent. Datada a
24 de setembre de 1754 i.
CABANES 1005 1816

1001 1729
Rod, 27 mm. Barcelona-, Arx. Provincial dHisenda.
Ovalat, 29 X 21 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Una cabra.
Tres cabanes.
CABRERA
CABANAS
Empremtat amb hstia vermella, en una certificaci splica dels Regidors de dit lloc, en 4 de maig de 1816.
referent a bns de seglars passats a eclesistics des de 17 16.
Datada a 13 de febrer de 1729, sellada ab lo sello de
nostre lloch.
CADAQUS
1006 1580
Rod, 28 mm. Cera natural. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
CABBENYS I MASSANET comunes originals, 1580-84, fol. 79.
1002 Segle xiv (?)
Rod, 52 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de bronze.

Un escut amb un castell de tres torres.
En el camp del segell, florejat, dos escuts. El + LO CASTELL DE CADAQVEZS

de la dreta dividit en quatre quarters: 1 i 4, una
amb Al dors duna carta dels Cnsols de Cadaqus als Con-
cabra amb una bordura; 2 i 3, dues barres,
sellersde Barcelona, donant-els-hi avs dhaver-hi pesta
els rocs (Requesens). Lescut del costat esquerre
al Llenguadoc i altres punts de Frana, segons testimoni
porta per senyal una maa (Massanet). de persones que neren vingudes. Datada a 22 de novem-
bre de 1580.
+ SIGILLUM : CURIARUM DE CABREN- \ \
CIO '.
ET DE MASSANETO
1007 1587, 1626 i 1716
CABBEBA comunes originals, 1626.
1003 Segle xviii (?)
Escut amb el mateix senyal del segell prece-

Rod, 16 mm. Barcelona, Collecci dEn Juli Vintr;
dent n. 1006, b quel castell s quelcom major.
matriu de coure.
+ LO CASTELL DE CADAQVEZS
Un escut que porta per senyal una cabra.
1. Nhem vist altre exemplar en lArx. Cor. Arag, en una plica
CABRERA 1
de testimonis del Collegi dAdroguers, de 7 de novembre de 1737.
INVENTARI 131
Al dors duna carta dels Cnsols de Cadaqus als Con- CALDERS

de Barcelona, comunicant-els-hi noves de pesta.
sellers
Datada a 26 de juliol de 1626
1011 1776

Una caldera.
CALAF
1008 Segle xvii CALDERS
Oval, 28 X 22 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 318.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i un ca; ficaci referent al cadastre, donada pels Regidors del
4,
lloc, en 14 de juliol de 1776.
2 i 3, un mont amb una flor de llir.
Empremtat al peu dun conveni per a la fundaci, en 1012

la vila de Calaf, dun convent de religiosos Trinitaris des-
calos. No porta data, per correspon al segle xvn. Rod, 27 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic;
matriu de ferre.
1009 Una caldera dintre dun cercle.

1722-1810
Rod, 28 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior CAL + DERS
de Catalunya; Hisenda, llig. 11.
Lhem vist usat en documents de 1834, per creiem

Escut ovalat que cont un ca i el mot LAF. que correspn a una data molt ms antiga.
Lescut va timbrat dun casc amb llambrequins.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un ofici CALDES DESTRACH

dirigita la Junta Superior del Principat de Catalunya,
referent als recursos per a la guerra, que dita Junta de-
1013 1733
manava. Datada a 15 de maig de 1810 2 . Rod, 21 mm. Collecci de lautor.
Una caldereta i dessota les lletres:

1010 I809
Rod, 30 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior CAS

Empremtat amb paper i hstia, al peu duna certifi-
Escut en forma de tarja, timbrat dun casc. caci de lany 1733.
Per senyal porta un ca i el mot LAFF.
VILLA DE CALAFF. 10 14 1778-1809

de crrecs del municipi dirigida a la Junta, en 28 doc- Imatge de la Verge amb Jess-Nen al bra.
tubre de 1809.
Dessota de la imatge el mot CAL i una calde-
reta.
1. En el
mateix Arxiu nhavem vist un altre exemplar en una
carta dels dits Cnsols datada a 5 dagost de 1587, i encara el veiem
usat en 1728, en una relaci de bns de seglars traspassats a ecle- Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta
sistics, des de 1716 (Arxiu Provincial dHisenda).
dels Regidors de Caldes dEstrach a lIntendent General,
2. En lArxiu Provincial dHisenda hem vist altres exemplars
daquest segell, en una certificaci feta pels Regidors de dita vila,
referent al cadastre. Datada a 10 de desembre de 1778 1.
de que cada any corresponia al Duc de Cardona, que nera senyor.

per ra dels delmes, censos i altres drets que ell rebia en la vila i
terme, 37 15 %>, datada a 31 de mar de 1722; i altre exemplar, 1. Altre exemplar en lArx. Cor. Arag (Documents de la Junta
en una certificaci referent a fires i mercats, datada a 29 de maig Superior deCatalunya), en una proposta de Regidors per a lany 1810 ,
de 1732. datada a 22 doctubre de 1809.
buy, duna plica de testimonis que tramet al Veguer de
CALDES DE MONTBUY Barcelona. Datada a 12 de maig de 1655 l
1015 156G
.
1019 1727
Un escut amb el senyal de les barres, i dessota Rod, 18 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
de lescut una caldera. t
No porta llegenda. Escut dividit horitzontalment; en la part su-
perior dos quarters: 1,una creu; 2, dues barres.

En una certificaci lliurada pels Jurats de la vila En la meitat inferior, una caldera.
en 1566.
ficatde pobresa donat pels Regidors de la vila de Caldes
1016 1601 de Montbuy, en 30 dabril de 1727.
Rod, 42 mm. Cera vermella Collecci de lautor.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, la creu; CALELLA

2 i 3, les barres. Dessota de lescut una caldera. 1020 1650
Oval, 29 x 21 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes

+ VILLA GALIDARVM DE M ON TE BO VINO originals, 1650, fol. 218.
Empremtat amb paper i cera vermella, en una certifi- CAL /*E*/ LLA
caci de 1601.
Empremtat amb paper i hstia, al dors duna carta

dels Jurats de la vila de Calella als Consellers de Barce-
1017 1650 lona, donant-els-hi noves referents a sanitat. Datada a 2
de de 1650.
juliol
nals, 1650, fol. 114.
1021 1733 1780

Escut timbrat duna corona; en part supe- i
la
rior, el senyal de les barres; en la inferior, una Oval, 44 X 32 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
caldera.
Un ca, una ala i tres estrelles.
+ VILLE CALIDARV DE MOTEBOVINO CALELLA

Empremtat amb hstia i paper, en una carta dels Ju-
rats de la vila als Consellers de Barcelona, referent a ha- ficaci feta pel batlle i regidors de Calella referent al tri-
ver-hi pesta en la ciutat de Tortosa. 18 dabril de 1650. but personal que pagaven diversos particulars que shi
citen. Datada a 11 de mar de 1780
1018 1655 i 1672
Rod, 29 mm. Arx. Cor. Arag; Plica de testimonis del Collegi

CALONGE
dAdroguers; V, 1648-1659.
llib.
1022 1679
Rod, 24 mm. Arx. Cor. Arag, Plica de testimonis del Collegi

Escut dividit horitzontalment; en la part su- dAdroguers, llibre VI, 1660 a 1679.
perior dos quarters: 1, les barres; 2, una creu.
En la inferior, una caldera entremig de les lle- Una flor.
tres C A..
1. En lArxiu municipal de Barcelona (Processos, 1671-1672),
nhem un altre exemplar en una certiflcatria de recepci de
vist
+ VILE o CALIDARVM DE MONTE BOVI
testimonis, dirigida als Consellers de Barcelona, per lescrivania de
Caldes, en 2 de mar de 1672.
2. En lArx. Cor. Arag (Generalitat, correspondncia), nhavem
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer- vistun altre exemplar, al peu duna proposta de regidors de la vila,
tificaci dEn Gabriel Brunes, batlle de Caldes de Mont- per a lany 1734, datada a 9 de desembre de 1733.
INVENTARI 133
CALONJA Al dors duna carta dels Jurats de la vila als Conse-

llersde Barcelona, comunicant-els-hi haver complert llur
encrrec de que procuressin algunes mercaderies per pro-
visi de la ciutat, i quel patr, amb la barca de dita
de testimonis tramesa a Marc Antoni de Sull, regent la
ciutat, jals hi porta. 25 de gener de 1590.
Vegueria de Barcelona, Igualada i Valls, Moy i Moya-
ns, per En Miquel Ribas, notari reial i pblic, in Castro
dc Colonico, amb data de 6 de maig de 1679.
1027 1592
Rod, 22 mm . Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes

1023 1831 comunes originals, 1592, fol. 125.
Oval, 32 X 25 mm. Barcelona, Museu Artstico* Arqueolgic;

matriu de bronze. amb
Escut els mateixos senyals dels dos se-
gells precedents.
Escut timbrat dun casc i dividit en quatre
quarters; 1, una fletxa; 2, un castell; 3, mitja Empremtat duna carta dels Jurats de la vila
al dors
lluna, i 4, un cor. als Consellers de Barcelona, comunicant-els-hi noves de
sanitat. 4 dagost de 1592.
Aquest segell lhem vist usat en documents de 1834,

per creiem que pertany al segle xviii, si ms no.
1028 1800
Oval, 29 X 25 mm.. Collecci de lautor.
CALLS Escut timbrat duna corona i partit horitzon-

1024 talment en tres parts; la inferior i la superior,
Rod, 27 mm. Barcelona, Museu Artistico- Arqueolgic; amb el senyal de les barres; la del mig, un ca.
matriu de bronze.

En el camper del segell la llegenda:
tificaci de 1800.
CAILLVS
CAMS
CAMBRILS 1029 1729
102o 1568 Rod, 21 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Un cercle.
Escut partit horitzontalment; en la part supe- CA /MOS

rior, un ca i una creu; en la inferior, les barres.
tificaci del batlle i no hi ha
regidors de dit lloc, de que
Al dors duna carta dels Jurats de la vila de Cambrils
que hagin passat a eclesistics
terres ni bns de seglars
als Consellers de Barcelona, sobre privilegis de la vila,
den de 1716. Datada a 11 de febrer de 1729.
referent a queixes de la ciutat. Datada a 4 de juliol de
1568.
CAMPINS
1026 1590 1030
Rod, 44 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes Octogonal, 19 x 18 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Escut timbrat dun casc amb llambrequins i

Escut amb senyals iguals als del segell pre-
dividit verticalment en dues meitats. En la pri-
cedent, n. 1025.
mera meitat, dues faixes; en la segona, un lle
CAMBRILS ANY -16.. rampant.

Empremtat amb hstia vermella i paper, en una rela- cantlos com a pares y protectors nostres, nos manen
ci referent als bns
de seglars passats a eclesistics des avisar del que passa acerca dit negoti, y si dits sindichs
de 1716. Datada a 6 de mar de 1729. an consentit en cosa per la qual se meresques pena o
punitio, y desta vila en cosa alguna mala es estat
si lo
cmplice, que de tot nos manen avisar, qui si mal haura

1031 1781 fet son offici se pague del seu, y si be lo pugam remune-
Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. rar. Datada a Camprodon, a 27 de gener de 1586.

Oval, 25 X 19 mm.
Un castell cimat dun ocell i portant a amb- 1035 1590

ds costats un pi.
Empremtat amb hstia i paper, en una certificaci de
no haver-hi sobrants darbitris i propis en 1780, amb
data de 16 de febrer de 1781. Escut amb el senyal de les barres, timbrat

duna corona.
1032 1817 Al dors duna carta dels Cnsols de la vila als Conse-
Rod, 20 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. llersde Barcelona, demanant-els-hi admetin els draps i
altres mercaderies de la susdita vila, per trobar-se lliures
de tot contagi. Camprodon, 14 de maig de 1590.
Tres pins.
CAMPINS
1036 1640
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer- Oval, 37 X 30 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; correspondncia
tificacide que en dit lloc no hi ha cap fbrica daiguar- vol. 30.
dent, ni de licors. Datada a 13 dagost de 1817.
Escut dividit en dues meitats horitzontalment,

que porta per senyals, en la primera, les barres,
CAMPRODON i en la segona, un rodell.
1033 Segle xv
Sense llegenda.
Rod, 29 mm. Cera vermella. Girona, Arx. Municipal;
correspondncia.
dels Cnsols de la vila de Camprodon de Cata-
al virrei
Dintre un quadrilobat, un escut amb el senyal
lunya, comte de Santa Coloma, notificant-li que han re-
de les barres i dessota un besant molt gros. solt enviar-li el Cnsol En Pere Joan Badia amb splica
de que, atenent que la vila est amb tanta pobresa, no
+ SEGELL DE LA ILA DE CAMPREDON shi allotgi el ter del mestre de camp D. Didac Cava-
llero, que ve per allotjar-shi. 28 dabril de 1640.
Tanca una carta en paper, dels Cnsols de la vila de
Camprodon a En Miquel P., notari de Girona. Datada a
4 doctubre (no porta lany, per correspn al segle xv).
1653
Rod, 27 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; vol. 208.

1586

Escut amb els mateixos senyals quels del se-
Cartes comunes originals, 1585-1588; fol. 108. gell precedent n. 1036.
Escut en losange amb les barres.

certificaci que fa En Joan Pallad, mercer, cnsol en
En una carta dels odors de comptes, del Sndic o procu- segon grau de la vila de Camprodon, dels fadrins que
rador que la vila havia enviat a les Corts de Mont, als En Benet Oriola, de dita vila, havia tingut i sustentat en
Consellers de Barcelona, demanant-els-hi consell sobre el qualitat de soldats, per orde del Governador i segons
que havien de fer, per haver ot dir quels Sndics de les carta dels diputats del General de Catalunya, des de 1
Universitats del Principat en dites Corts, havien consentit dagost a 1 doctubre del corrent any. Datada a 3 doc-
en algunes coses perjudicials al dit Principat, i supli- tubre de 1653.
INVENTARI 135
1038 1729, 1732 i 1736 1042 1822
Rod, 27 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Oval, 25 X 22 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Escut i senyals molt semblants als del segell Escut molt semblant al dels segells precedents
precedent n. 1037. n. 03 1039 i 1040.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer- Empremtat amb hstia vermella i paper, en un estat
tificaci dels Regidors de dita vila, referent al reparti-

referent al nombre de vens i nimes de la vila i juris-
ment del cadastre per a lany 1736. Datada a 4 de mar dicci de Camprodon, resultant sser el dels primers, 313,
i 1,574 el de les segones. Datat a 6 de mar de 1822.
de 1736 i.
1039 i78i
CAMPS
Oval, 27 X 22 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. 1043 i7 6 9
Oval, 25x20 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.

Escut amb els mateixos senyals quels dels se-
gells precedents n. os 1037 i 1038; molt tosca- Vries lletres conjuntes.

ment dibuixats.
Empremtat amb hstia vermella i paper, enuna cer-
Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu duna tificaci del batlle i regidors del terme de Camps, sufra-
certificaci de lAjuntament de regidors, diputats i amb- gani de Santa Creu de Fonollosa (Corregiment de Cer-
ds sndics de la vila de Camprodon, referent als sobrants vera), datada a 5 de febrer de 1769.
de propis i arbitris de lany 1780. Datada a 31 de maig
de 1781.
CANET DE MAR
1040 1808 1044
Rod, 28 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior Rod, 26 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes
de Catalunya; Grcia i Justcia. Propostes, llig. n. 3. originals, 1691.
Escut molt semblant al del segell precedent Un ca passant cap a la dreta.

n. 1039.
+C+A+N+E+T
Empremtat en una proposta per a crrecs de Regidors,
en 1809 i de Sndic procurador general, en el trienni se- Empremtat amb paper i hstia, en
dels Ju- una carta
gent. Camprodon, 8 de novembre de 1808. rats de la vila de Canet de Mar de Barce-
als Consellers
lona, demanant-els-hi instruccions sobre la pretensi de
desembarcar una nau que conduia ms de setcents cui-
ros, procedent de Mallorca, per tal de prevenir-se del mal
1041 1809
contagis. Datada a 13 de mar de 1691.
Oval, 23 X 19 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Su-
perior de Catalunya; Grcia i Justcia, llig. 2.
Escut timbrat duna corona, amb el senyal de CANOVELLES

les barres.
1045 1729
Rod, 19 mm Barcolona, Arx. Provincial dHisenda.

CAMPI -ROTVNDI
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna nota de
registre duna escriptura. 4 de mar de 1809 2.
CAN OVEL LAS
1 1
1. Nhem vist altres exemplars al mateix Arxiu, en documents Empremtat amb hstia vermella i paper, en una rela-
de 1729 i 1732.
municipi o b al jutjat
ci de bns que des de 1716 havien passat de mans seglars
2. Es dubts si aquest segell correspn al
reial de Camprodon. a eclesistiques. 19 de febrer de 1729.
CNOVES Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer-
1046 Regidors de Capmany, de qu en dit lloc
tificaci dels
no shan traspassat bns de seglars a eclesistics des
Quadrilateral, 36 X 25 mm. Barcelona, Museu Artstico- Arqueol- de 1716. Datada a 24 de febrer de 1729.
gic; matriu de coure.
En un templet, estil renaixement, Pimatge de

Sant Mus, patr del lloc. CARDEDEU
1052 1579-1764
SM VS
Oval, 24 X 18 mm. Cera
vermella.
CANTALLOPS Escut amb el senyal de les barres, timbrat

1047 duna corona.
En una carta dels Jurats de la vila de Cardedeu als
Un llop (?). Consellers de Barcelona, comunicant-els-hi noves de pesta.
Datada a Cardedeu, a 27 dabril de 1590 h
* CANTALLOPS
CANYAM A KS CARDONA
1053 1649-1670
1048
Rod, 12 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Oval, 34 X 28 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 438.
Escut ovalat i en forma de cartela, que porta

Monograma del nom Canyams (?).
per senyal tres cards.

rebut dEn Francesc Nogueras, collector del cadastre de
CARDONA
Dos-rius i Canyams, a favor dEn Sebasti Terescho.
27 de juliol de 1737.
tificaci dels Cnsols i Consell de la vila de Cardona, de
qu NHermenter d Aguilar, cavaller de la vila dOrga-
ny, essent Governador del Ducat i vila de Cardona, tot
CANYELLES el temps de son govern regi i govern amb rectitud i
1049 1850 prudncia. 29 doctubre de 1670 2 .
Oval, 26 X 20 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic;

matriu de ferre.
10o4 709
Escut que porta per senyal una canya.
nals, 1709-1710.
Se troba usat en documents de lany 1850.
Tres cards.
CARDONA
CAPMANY
1050
Rod, 28 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de coure. dels Cnsols de la vila de Cardona als Consellers de Bar-
celona, referent a la recullida de la moneda dardits i al
Dintre dun cercle el mot remetrels a dita ciutat per a canviar-los amb els resse-
Datada a 22 de gener de
CAP / MANY llats. 1709.
1. Nhavem vist altres exemplars en documents de 1579 del ma-

teix Arxiu municipal, i en el de la Corona dArag, en documents
lOol 1729 de 1667 i 1764.
Octogonal, 18 X 18 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. 2. En lArxiu Municipal de Barcelona (Cartes comunes originals,
1649 1651), nhavem vist altres exemplars en unes cartes dels Cn-
sols de la vila als Consellers de Barcelona, datades en 23 de setem-
Dibuix borrs. bre i 7 doctubre de 1649 i altre de 1651.
INVENTARI 137
1055 1751-1812 CASS DE PELRS

Rod, 31 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. 1059 1729

Tres cards.
Escut amb senyal borrs.
dels Regidors de la vila a lIntendent General de Cata- Empremtat amb hstia vermella i paper, en una rela-
lunya, Bar de La Linde, demanant perd del cadastre ci de bns de seglars traspassats a eclesistics des de
per lestat de misria en que aquella es trobava i pel te- 1716. Datada a 8 de febrer de 1729.
mor de contagi. 8 de juliol de 1783 i.
1056
CASSERRES
1812 1060 1786-1811
Oval, 13x12 mm. Arx. Cor. Arag, Junta Suprema de Catalunya; Rod, 17 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Guerra, 1812, llg. 9.
Dintre dun cercle el mot CA i una serra.

Un cor atravessat per una fletxa, del qual
surten tres cards. A sa dreta una C i a sa es- Empremtat amb hstia vermella i paper, en un certi-
querra una I. ficat del BatlleRegidors de la vila de Casserres, referent
i
a un afer dinters particular. 31 de setembre de 1786 i.
referent al servei militar. Datat a 13 de gener de 1812.

1061 1830
Rod, 22 mm. Barcelona, Museu Artistico-Arqueolgic;

matriu de boix.
Venat de Cardona
1057 1779 Dintre dun cercle el nom del lloc:
CAS / SER RAS I
Tres cards.
VE Y NAT CASTELL DE LARENY

1062 1802 i 1810
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una s- Rod, 22 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior
plica dirigida a lIntendent General de lExrcit i Prin- de Catalunya; Congrs Provincial, n. 11.
cipat de Catalunya pels Regidors del venat de Cardona,
sobre el repartiment del cadastre. Datada a 10 dabril Dintre dun cercle la lletra inicial C i un be-
de 1729.
sant.

CASERES ficat del Batlle Regidors de dit lloc referent al servei
i
militar. Datat a 31 de juliol de 1810 2

1058 1592
.

Un ca corrent.
CASTELLADRAL
1063
matriu de ferre.
dels Jurats i Consell de la vila de Caseres als Diputats
del General de Catalunya, referent a la Comanda de
Sant Joan. Datada a 20 de juny de 1592.
Un escut rodejat de motius dornamentaci.
1. En lArx. Cor. Arag (Documents de la Junta Sunrema de Ca-

1. En el mateix Arxiu nhavem vist exemplars en docu-
altres talunya), lhem vist usat en un document de 26 de novembre de 1811.
ments de 1751, 1763 i 1767, i en lArx. Cor. Arag altres en do- 2. En lArxiu Provincial dHisenda nhem vist altre exemplar, en
cuments de 1809, 1810 i 1812. un document de 28 de desembre de 1802.
VolCm 11 18
CASTELL ADRAL
Cor DE MANRESA CASTELLB
(Castell adral Corregiment de Manresa) 1068 Segle xv (?)
Rod, 32 mm. Balaguer, matriu en poder del notari D. Ramon

Gramunt.
CASTELLAR DEL RIU Escut amb una faixa en la part superior, amb
1064 1803 tres cairons o losanges.
Rod, 29 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. + S VN1VSITATIS CASTRIBONI
S* / VICENS 1 DE / CASTELLA / DEL / RIV CASTELLCIUTAT

1069 1773
Quadrilter, 25x12 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.

Empremtat amb hstia vermella i paper, en la res-
posta a un interrogatori referent al cadastre. Datada a
Castellar del Riu, a 18 de gener de 1803.
V D S T
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una orde

de pagament donada pel Batlle i Regidors de Castellciu-
1065 tat el 6 de maig de 1773.'
Rod, 30 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic;
matriu de ferre.

CASTELLET
1070
n. 1064, b que hi ha alguna diferncia en els
Rod, 30 mm. Barcelona, Museu Artstico- Arqueolgic;
tipus de les lletres i en llur collocaci. matriu de boix.
Un castell i una tiara amb les claus (?)
CASTELLAR DE LA SELVA Lhem vist usat en documents de 1844.

1066
Rod, 26 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de bronze.
CASTELL DEMPRIES
Una creu de Sant Joan. 1071
* CASTELLA E) LA SELVA comunes originals, 1334-1399.
Un castell dintre un quadrilobat.
CASTELLBISBAL CASTILIOINIS IMPRIARUM

1067 1745 i 1758
Al dors duna carta dels Cnsols de la vila de Castell
Oval, 27 x 23 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. d Empries als Consellers de Barcelona, donant avs de
pirates moros que son intrats dins lo port apellat de la
Un castell, amb la mitra, bcul i capell epis- lena e han discorreguda tota la val de la Selua e han
copals.
empresonada molta gent que sen menen , datada en
dita vila dimenge hora de vespres, a 4 de juliol de 1395.
Empremtat amb en una cer-

hstia vermella
i paper,
tificaci del Batlle Regidors del lloc i terme de Castell-

i
10^2 1419-1440
bisbal, referent a qu En Francesc Peregr, familiar del
Sant Ofici, sols possea en dit terme una heretat gleva- Rod, 52 mm. Cera vermella.
Cartes comunes originals, 1437-1439, fol. 110.
da. 30 de juliol de 1758 h
Dintre dun quadrilobat un escut en losange

1. En de 24 de maig de 1745 que possem en nos-
altre certificat
tra collecci, veiem usat aquest mateix segell. amb el senyal de les barres; rodegen dit escut
INVENTAKI 139
quatre castells collocats simtricament en els arcs Rei, proposant per a un dels cavallerats de que tenien feta
merc. En Ramon Anglerill, ciutad de Balaguer. 25 de
que formen els lbuls.
maig de 1657 h
+ SIGNM ! CUR1E ! V1LLE CASTILIONIS

IMPURIARUM
CASTELLOL
Empremtat en una carta dels Cnsols de Castell d Em- 1076 1809
pries als Consellers de Barcelona referent a afers de la
amb datada a 7 da-
vila en la qesti daquesta Lloret, de Catalunya; Grcia i Justcia. Propostes.
bril de 1438 h
Un castell.
1073 1689 i 1810 CASTELL

Empremtat amb hstia vermella i paper, en una pro-
posta de Batlle per 1809 i 1810. Datada a 25 de juny

Un castell.
de 1809.
+ CASTELL DE ENPVRIES
CASTELLTERSOL
Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu dun 1077 1772
passaport lliurat pel Batlle de la vila a favor dEn Gui-
llem Peyre, de Figueres. Datat a7 dagost de 1810 2 .
Un sol i un castell, i entremig el mot

1074 1729 TER
Rod, 40 mm. Barcelona. Arx. Provincial dHisenda.
ment de 1 de juliol de 1772.
Escut en losange a senyal de les barres, talla-
des per un altre losange o cair, que t per se-

nyal un castell. COMISSI POPULAR
1078 1811
+ CASTELL DE ENPVRIES Rod, 38 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Suprema
de Catalunya; Guerra, 1811, n. 6.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una rela-

cide bns que de mans seglars han passat a eclesisti- Un castell cimat de tres sols. A dreta i esquer-
ques des de 1716. Datada a 5 de febrer de 1729. ra palmes.
COMICION POPVLAR E) CASTELLTERSOL

CASTELL DE FARFANYA ficat de qu En Ramn Payr, mestre de cases, natural
1075 1657 i 1781 i ve de dita vila, s fill de vdua pobre, a qui mant, i
Arx. Cor. Arag; Consell dArag; per consegent ve comprs en lexempci del servei mili-
Rod. 20 mm. llig. 407.
tar. 11 de novembre de 1811.
Un castell.
Empremtat amb paper i hstia vermella, en una carta CASTELLVELL

dels Paers i Consell de la vila de Castell de Farfanya al 1079 1778-1847
1. En el mateix Arxiu nhavem vist altres exemplars en cartes

de 1419, 1425
2. Nhem
i 1440.
exemplar en lArx. Cor. Arag (Generalitat,
vist altre
Un castell.
correspondncia), en un certificat dels Cnsols de la vila, de em

NAntoni Forti els hi havia entregat una lletra dels Diputats del 1. En lArxiu Provincial dHisenda altre exemplar, en un certi-
General de Catalunya, a les 4 de la tarda del 30 de novembre ficat referent als sobrants de propis i arbitris de 1780. Datat a 7 de
de 1689. mar de 1781.
Empremtat amb hstia i paper, en un document de CERET
1778. Encara susava en 1847.
En una carta dels Cnsols de la vila de Ceret als Con-
sellersde Barcelona, referent a la guerra amb les tropes
CASTELLV DE LA MARCA castellanes. 30 dabril de 1650.
1080 ISM
Rod, 33 mm. Barcelona, Museu Artistico- Arqueolgic;
matriu de ferre.
CER
1085 1809
Li ii cast Gil.
Aquest segell encara estava en s en 1856.
Una creu daspa, toscament dibuixada.
CELMA C E R 0
1081 1633
Rod, 20 mm. Collecci de lautor. Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta
de crrecs del municipi dirigida a la Junta, en 20 de se-
La creu de Sant Joan de Jerusalem. tembre de 1809.
Empremtat amb hstia i paper, en un document

de 1633.
CERVELL
1086
CELR .
CoRecci de
Oval, 14 x 10 mm. lautor.
1082 1729

Un crvol.
Un sol.
+ SALRA Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer-
tificaci feta pels Regidors del lloc i terme de Sant Es-
teve de Cervell (Corregiment de Barcelona), de que en
dits lloc i terme no hi havia qui hagus comprat juros,
ci delsbns que han passat de mans seglars a eclesis-
Datada a 10 de febrer de 1729. ni altres puestos de renda reials. Datada a 29 de gener
tiques des de 1716.
de 1749.
CEL LENT
Corregim ent de Girona)
1087
(
1083 1729
Oval, 13x8 mm. Collecci de lautor.

Un crvol.
Escut que porta per senyal dues faixes.

Empremtat amb hstia vermella i paper, en un certificat del Batlle i Regidors del lloc de Cervell i la Palma.
ficat de no haver-hi hagut trasps de bns de seglars a 20 de febrer de 1805.
eclesistics des de 1716. Datat a 7 de febrer de 1/29.
CERET CERVERA
1088 1288
1084 1650

Rod, 44 mm. Cera natural. Marsella, Arxs. Departamentals;
Rod, 19 mm. Cera vermella. B. 386.
Un crvol dintre dun quadrilobat i rodejat per

Escut amb el senyal de les barres en la part
quatre escudets a senyal de les barres, collocats
superior i dues claus creuades en la part inferior.
mot en els quatre punts cardinals.

En el centre el
INVENTARI 141
+ S PAGIARIORVM ET VNIVERSITATIS'. '.

[ 1090 1533-1702 (?)
CERVARIE Rod, 47 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes


En el centre del camp del segell un escut a se-
m que cont la promesa que fa la vila de Cervera dobli-
gar, segons son poder, al Rei dArag a cumplir amb el nyal dun crvol, rodegen lescut quatre escudets
dAnglaterra lo pactat i convingut en el tractat dOler. amb el senyal de les barres.
Datat a 23 de desembre de 1288 b
+ SIGILLVM PA TIARIOR VM : \ VILLE
CERVARIE VIC 9 D10C9 l *.
1533
1089 Segle xiv 1474
(?)
(4- Sigillum Pciliariorum ville Cervarie Vicensis dicesis. 1533)
Rod, 50 mm. Cera vermella. Cervera. Ars. Municipal.

Empremtat al dors duna carta dels Paers de Cervera
als Consellersde Barcelona, sobre entrada i sortida de la
Dibuix i llegenda quasi iguals als del segell vila per ra de pesta. Datada a 27 dagost de 1564 >.
precedent n. 1088; sols el mdol s quelcom ma-
nobis factam, tenore presentis concedimus vobis quod possitis ac
jor, essent tamb majors les lletres de la llegen-
vobis liceat facere seu fieri facere, sigillum argenteum in quo dicte
da, que en aquesta sn destil gtic, particular- ville signum sculptum existat, cum quo quidem sigillo, instrumenta,
litteras et alias scripturas ac alia dicte universitati necessria sigilla-
ment la A i la U. La baga que en el segell pre- re, libere valeatis, quod quidem sigillum unus aut duo ex vobis di-
cedent apareix en les interseccions dels lbuls, en ctis paciariis ac aliis qui pro tempore fuerint teneamini custodire.
Mandantes per eandem tamquam pater et legictimus administrator
aquest s substituda per una llaada o flor de ac magnifici infantis Johannis primogeniti nostri carissimi,
incliti
molt perllongada. ducis Gerunde, comitisque Cervarie, eidem nostro primogenito in

llir
universis regiis et terris nostris generali gubernatori et eius vices ge-
rentibus ceterisque officialibus nostris vel eorum locatenentibus pre-
+ S : PA Cl ARI OR U M ET UNIUERSITA-
!
sentibus et futuris quod concessionem nostram huiusmodi gratam
TIS CERARIE !
et firmam habeant, teneant et observent, tenerique et observari fa-
ciant et non contraveniant seu aliquem contravenire permittant ali-
qua ratione. In cuius rei testimonium presentem fieri in sigillo no-
En un memorial de les instruccions que els prohomens stro pendenti iussimus comuniri. Data Dertuse ultimo dieffebruari
anno a nativitate domini M ccc lxx primo, regnique nostri xxx
donen a En Joan Pon, En Berenguer Ga i En Miquel sexto. P. Cants. (Arxiu Municipal de Cervera. Privilegis.)
Bonjoc, ambaixadors al Rei per part de la vila. El docu- 1. En lArx. Cor. Arag (Consell dArag, llig. 353), nhavem
ment no porta data, per ha de correspondre a lany vist un altre exemplar, en un certificat dinters particular, datat a
1474. El segell s de placa i est desprs del document, 26 de febrer de 1611 i amb el sigillo dictae domus Paciarie ct Con-
2. cilii. En el mateix Arxiu Municipal (Cartes comunes originals, 1626)
per amb senyals evidents de correspondre-li
hi ha un exemplar en que shi veu ben clar la data de 1533 en la
llegenda, en una carta de 4 dabril de 1626; i en Cartes comunes
1. Blancard, op. cit., p. 117, public aquest segell. Lexemplar originals, 1649, fol. 235, nhi ha un altre, en una lletra dels Paers
que publiquem, signat de n. 1088 a s reprodut duna matriu que,
, als Consellers do Barcelona, oferint-se a cooperar a la dafensa de la
segons nostre amic NAgust Duran en un treball prxim a publicar-se ptria contra la invasi de los tropes castellanes, datada a Cervera
sobre el Segell municipal de Cervera, hauria seguit un cons ro- a 30 de setembre do 1649.
miatge, anant a parar a la Seu dUrgell, on ladquir dun armer un Aquest segell fou creat en 1533, com indica la llegenda, i proba-
fill de Cervera, el Sr. Agust Sers, qui havent-lo
donat a lArxiu blement estigu en s fins al comenament del segle xvm, en qu es
Municipal daquesta ciutat, ha merescut lagrament de la seva p- feu el nou (n. 1094), a conseqncia dhaver-se concedit a la vila de
tria i dels estudiosos. Ara es conserva a lArxiu Histric de Cervera. Cervera el ttol de Ciutat.
Creiem encertada lopini dEn Duran de que la creaci daquest se- El motiu de fer-se aquest segell, segons sexplica en el treball del
gell deu collocar-se entrels anys de 1267, en que comencen a sser Sr. Duran, fou per haver-se perdut la matriu de l'anterior o sia el
citats, en els documents, els Paers que figuren en la llegenda del que havem descrit amb el n. 1089. Esdevingu aquest fet, com se
segell, i 1288 data dun document autntic (el del Arxiu de Marse- refereix en el Llibre de Consells, 1533, fol. 67-67 v. de lArxiu Munici-
lla), que porta ja aquest segell pendent. pal de Cervera. Diu aix: Mes ffonc proposat per lo magnifich en
2. Lexemplar que reprodum s tret duna de les dues campanes Luys Porta dient que lo segell se perde en temps que era notari e
ms velles que es conserven en el campanar de lesglsia de Santa que no es estada culpa sua e que li han possat a la quistia quatre 11.
Maria de Cervera, la qual data correspon a 1425. En lArxiu Munici- e que li volen fer pagar lo sagell e quo no li sien ffetes sobres e que
pal de Barcelona (Cartes comunes originals, 1430-1434), nhi hem lo honorable concell y vulle proveyr e determenar. Sobro la propossi-
vist altres dos exemplars, ms o menys sencers, en cartes dels Paers cio ffeta per lo discret en Loys Porta notari per raho del sagell de
de la vila als Consellers de Barcelona, referents al cam de carro pro- argent ses perdut en temps que dit Lois Porta ere notari, lo magni-
jectat i que des daquesta ciutat havia de dirigir-se a Cervera passant fich e honorable consell delibera e acorda que sie vist per micer Maya
per Igualada, datades a 8 i 28 de setembre de 1433 respectivament. e per micer Naves e hoides les parts que facen justcia.
Segurament aquest segell s el que el Rei En Pere conced, amb Largenter de Cervera, En Francesc Balaguer, fou lartfex da-
data del darrer dia de febrer de 1371, als Paers i Prohomens de Cer- questa nova matriu de lany 1533, com ho comprova una nota del
vera, donant-els-hi facultat de tenir una matriu dargent per sege- clavari que diu aix: Doni per manament dels senyors de pahers an
llar els instruments, lletres i altres escriptures de la vila que convin- Ffrancesch Balaguer, argenter de dita vila, sinch lliures, deu sous y
gui segellar. Diu aix lesmentat document, la notcia del qual devem tres diners a ell degudes, o es per les mans del sagell de argent,
tamb al Sr. Duran: Nos Petrus dei gratia Rex Aragonum, Valen- trenta sis sous, e per lo argent que pesse quatre onzes mig quart,
cie, Maioricarum, Sardinie et Corsiee, Comesque Barchinone, Rossi- tres lliures quatorze sous y tres diners, segons que largament es con-
lionis et Ceritanie. Ad humilem supplicacionem pro parte vestri pa- tinuat en libre de Racional v x > m. (Arx. Municipal de
tiariorum et proborum hominum ville Cervarie sper infrascriptis Cervera, Clavaria, 1533, fol. 20 v.)
1091 Empremtat amb hstia i paper, al peu dun certificat
, 593
amb data de 13 dagost de 1808 h
Rod, 25 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. Municipal; Cartes
comunes originals, 1593-1594, fol. 42;
Representaci molt semblant a la del segell 1095 1704 i 1732

precedent n. 1090. Rod, 34 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; Insiculaci de
lany 1704.
En una carta dels Paers de la vila als Consellers de

Barcelona, referent a provisi de blats. Cervera, 28 de Representaci igual a la del segell precedent
maig de 1593. n. 1094.
+ SIGILLVM A SEC RET IS CIVITATIS
1092 CERVARI JE
Rod, 33 mm. Ars. Cor. Arag, Consell d Arag; llig. 425.

Representaci molt semblant ala segells prece- de manament dels Paers de la ciutat de
tificaci feta
dents 1090 i 1091. Cervera per En Joan Montaner, burgs honrat de Perpi-
ny, notari pblic, secretari i escriv dels negocis de la
Casa de la Paeria, de com En Toms Romeu, doctor en
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer- Drets, de ms de 25 anys en, tenia casa prpia i ver-
tificaci feta per En Cristfol Nuix, notari pblic de Cer- tadera habitaci i domicili en dita ciutat. Datada a 16
vera i escriv dels negocis de la Casa de la Paeria, de les de juliol de 1704, ab lo sello menor de dita universitat
entrades i emoluments que aquesta rebia. Datada a 14 sellades 2.
de setembre de 1669, ab impressi del sello menor de
dita universitat.
CERYI
1098 1698 i 1701
1096 1780
Rod, 32 mm. Cervera, Arx. Municipal; Sindicatures. Oval, 28 X 23 mm. Barcelona, Collecci del Marqus de Dou.
Dibuix molt semblant al del segell precedent Un crvol.
n. 1092, b que no s lobulat.

+ SELLO
DEL
LLOCH
DE
CERVI

hstia vermella Empremtat amb hstia i paper, en una proposta de
certificaci autoritzadaper En Cristfol Nuix i Compte, nomenament de Regidors de Cervi, dirigida a D. Josep
notari pblic de Cervera, en 13 de setembre de 1701, del de Sabastida en 17 de setembre de 1780.
nomenament del Dr. Francisco Casanoves, per assistir,
com a Sndic de Cervera, a les Corts convocades a Bar-
celona pel rei Felip V en 1701 h
CRVOLES
1094 Segle xviii. - 1821
1097 1679
Rod, 47 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior Oval, 27 X 22 mm. Arx. Cor. Arag, Plica de testimonis del Collegi
de Catalunya; Govern, 1808, llig. 1. dAdroguers; llib. VI, 1660-1679.
Escut timbrat duna corona, a senyal de les Escut que porta per senyals un sol i un lle
barres i en primer terme un crvol. rampant.
+ SIGILLVM A SECRET18 CIVITATIS 1. En el mateix Arxiu lhavem vist usat en un document de 3

CERV ARI2E desembre de 1821. Aquest segell fou creat a conseqncia dhaver-se
concedit a la vila de Cervera el ttol de Ciutat pel rei Felip V, se-
gons privilegi datat a Barcelona a 14 de mar de 1702.
1. Altre exemplar lhem vist en lArx. Cor. Arag (Consell d Ara- 2. En lArxiu Provincial dHisenda (llig. 102, Convent de la Mer-
g, llig. 242), en una certificaci de serveis fets per En Joan Monta- c), nhavem vist un altre exemplar, en una certificaci lliurada per
ner, de la vila de Cervera, autoritzada pel mateix notari Nuix a 8 lAjuntament de Cervera referent a les fires i mercats que shi cele-
de novembre de 1698. braven. Datada a 28 de maig de 1732.
INVENTARI 143
Empremtat amb hstia, en una lletra del Batlle de 1102

Crvoles trametent una plica de declaracions de testimo-
nis al Veguer de Barcelona, en 22 de setembre de 1679.
Oval, 23x21 mm. Barcelona, Museu Artistico -Arqueolgic;
matriu de bronze.
Un castell amb tres torres.

CISQUER I MONCALP
1098 1808 CLARAMUNT
CLARIANA
Dintre dun cercle els noms dels llocs: 1108
SISQVER Y MONCALP . Rod, 33 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Suprema
de Catalunya; Guerra.
Al peu duna proposta de crrecs del municipi dirigida

a la Junta, en 5 doctubre de 1808.
CLARIANA
CIURANA Empremtat amb hstia vermella i paper, en un certi-
(Empord) a lallistament per

ficat referent lal reempla de lexrcit.
Datat a 26 doctubre de 1812.
1099 1729
Una estrella.
CLUA I AGUILAR
1104
+ STA COLOMA DE CIVRANA Elptic, 48 X 44 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Su-
prema de Catalunya; Guerra.

ficat dels llegidors de Ciurana, de que en dit lloc no hi Ocupa tot el c amper del segell la llegenda:
havien terres ni bns que de seglars haguessin passat a
eclesistics des de 1716. Datat a 11 de febrer de 1729.
AGVILA / CAST.N LA CLVA 1

ficat referent alreempla de lexrcit. Datat a Clua
CLARA Aguilar, a 4 de novembre de 1812.
1100 1781

COLOMERS
Una creu amb tres travessers.
1105 1729

ficat del Batlle i llegidors del lloc de Clar, de que en Un colom.
lany 1780 no est sobrant de propis i arbitris. 12 de fe- Llegenda borrosa.
brer de 1781.
En una certificaci dels Regidors, de que des de 1716

no hi ha hagut traspassos de propietats de seglars a ecle-
CLARAMUNT sistics; datada a 12 de febrer de 1729.
1101 1404

COLL DEL RAT
1106 1810
Un mont amb una flor de llir.
.... DEL CASTELL
[ DW CLAiRAMION de Catalunya; Grcia i Justcia, llig. 2.
En carta als Consellers sobre embargament de blats, Una creu.
datada en el castell de Claramunt a 23 febrer de 1404. Llegenda borrosa.

Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta No porta llegenda.
de crrecs del municipi, dirigida a la Junta Superior de
Catalunya en 28 setembre de 1810.
de linformaci rebuda a instncia dEn Joan
certificat
Moragues, lli de setembre de 1684 i.
C0LLBAT0
1107 P24
Rod, 20 mm. Barcelona, Ars. Provincial dHisenda. Ull 1708 i 1729
Rod, 36 X 28 mm. Barcelona, Ars. Provincial dHisenda.

Dintre dun cercle de punts les lletres, enlla-
ades, Escut amb el mateix senyal que el del segell
COLL precedent n. 1110.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un certi- Empremtat amb i paper, al peu duna
hstia vermella
ficat dels llegidors de dit lloc, datat a 28 de mar relaci feta pel Batlle Regidors de la vila de Constant,
i
de 1724. de les finques i propietats que en 1715 foren acadastra-

des per diferents particulars, liavent-se, des de dit any
transferit llur domini a eclesistics. Constant, 19 de
febrer de 1729 2
COLLFRET .
1108 1S09
Rod, 20 mm. (?) Ars. Cor. Arag; Documents de la Junta Supe-

COPONS
rior de Catalunya; Grcia i Justcia.
1112 1810
El nom del lloc. Oval, 26x22 mm.

prema de Catalunya; Guerra, any 1811, llig. 5.
COLLFRET
Empremtat amb hstia i paper, en una proposta de
Una copa i un lle.
llegidors per a lany 1810. Datada a 30 de setembre

de 1809. COPONS

referent als allistaments del servei militar. Datat a 17
COLLIURE de desembre de 1810.
1109 15M
Barcelona, Ars. Municipal;
Cartes comunes originals, 1551 a 1563, ol. 63.
CORBERA
(Corregiment de Tortosa)
Escut que porta per senyal un castell de tres
torres, collocat sobre ones marines.

1113
SEGELL DELS CONSOLS DE LA VILA
DE COP LLIURE Un corb.
Al dors duna carta dels Cnsols de la vila de Colliure CORB-ERA

als Consellers de Barcelona, referent a la pesta que hi
havia a Frana. Datada en Colliure, a 12 de juliol de 1559.
ci de bns que de seglars havien passat a eclesistics
des de 1716. Datada a 10 de febrer de 1729.
CONSTANT
1110 1. Menescal, Serm del rey D. Jaume II (1602), p. 63, diu que
1684
el segellde la universitat de Constant, en 1597, representava la fa
Rod, 25 mm. Valls, Collecci dEn Fidel de Moragas. de lemperador Constant a cavall.
2. Aquest segell lhem vist usat tamb en una certificaci dels
Jurats i Consell de dita vila, amb data de 20 de maig de 1708. (Arx.
Escut amb un cavaller a cavall. Cor. Arag, Generalitat; correspondncia).
INVENTARI 145
CORBERA. CRESPI
(Corregiment de Barcelona)
1118 1737
1114 Rod, 20 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat.

Oval, 35x28 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic;
matriu de bronze. Un ramatge i a lentorn la llegenda:
Escut timbrat dun casc, que porta per senyals

CRESPI
un corb, una banda amb tres estrelles o roses

Empremtat amb hstia vermella, al peu duna pro-
i un castell. posta per a sots-batlle del lloc de Crespi, feta pels seus
Regidors el dia 1 dabril de 1737.
CORNELL CRULLES
(Corregiment de Girona) 1119 1729
1115 1729 Rod, 18 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Una creu.
Un corn.
VALL DE CORNELL ci feta pelsRegidors de dit lloc, dels bns que de se-
glars havien passat a eclesistics des de 1716. Datada a
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un certi- 9 de febrer de 1729.
ficat delsRegidors de dit lloc, de que no hi ha cases ni
terres que hagin passat de seglars a eclesistics des de
1716. Datat a 15 de febrer de 1729. CUBELLES
1120
Rod, 24 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic; matriu.
CORNELL
(Corregiment de Barcelona) Escut en losange, que porta per senyal quatre
1116 1756 barres.
Oval, 20 x 17 mm. Collecei de lautor.
CV BE LL AS
I / I
Un corn.
CORNALLA CUBELLS
1121 1602
Empremtat amb hstia i paper, en un certificat dEn Rod, 27 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 346.
Josep Canalias, Batlle de Cornell, dhaver rebut i publi-
cat en dit poble un cartell del Capit General on pro-
hibeix diferents jocs. Cornell, 2 de setembre de 1756.
Un cubell cimat de la tiara i les claus.
SIGILLVM VNI VERCITATIS

CORNET dels Paers de la vila de Cubells al Virrei de Catalunya,
1117 1812
recomanant-li que es doni als PP. Carmelites descalos la
Oval, 24 X 21 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Su- Casa i Sant Crist de Balaguer. 20 doctubre de 1602.
prema de Catalunya; Guerra, 1812, Uig. 9.
Un cor collocat entre dos creus i la llegenda: DONZELL

1122 1651-1808
COR NET / Oval, 25 X 22 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Su-
perior de Catalunya. Grcia i Justcia, llig. 2.

-eferent al servei militar. 25 de gener de 1812. Un arbust.
Volum II 19
146 SIGILLOGRiAFlA CATALANA
donset : i65i : Empremtat amb hstia i paper, en una proposta per
a llegidors de lany 1809; datada en dit lloc a 1 doctu-
Empremtat amb bre de 1808.
hstia i paper, al peu duna proposta
de crrecs del municipi dirigida a la Junta en 18 doctu-
bre de 1808.
ESPARRAGUERA
1127 1630
DOSQUERS Rod, 23 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; llig. 382.
1123 1729
Creu de Sant Andreu i una esparraguera.
S. P.
Empremtat amb hstia vermella paper, en una carta

+ DOS IQVES dels Jurats de la vila dEsparraguera al Rei, demanant-
i
li que shi continui la fundaci del convent de PP.

Empremtat amb paper, en una certificaci del
hstia i
Franciscans, per a b i profit espiritual dels seus habi-
Batlle i llegidors de dit lloc, de que, des de 1716, no hi tants. Datada a 30 de novembre de 1630.
ha hagut trasps de bns de seglars a eclesistics. Data-
da a 12 de febrer de 1729.
ESPINALBET
DOSRIUS I CANYAMS 1128 1803
1124 1737 Rod, 26 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
ESPINA / BET
Dintre dun cercle de punts la llegenda:
Empremtat amb hstia i paper, en una resposta dels
+ DORI PIVS Regidors a un interrogatori referent al cadastre, datada
a 17 de gener de 1803.
Al peu dun certificat del Batlle i Regidors de Dosrius
i Canyams, dhaver fet el repartiment del cadastre per
a lany 1737. Datat a 8 de maig de 1737.
ESPINELVES
1129 1808
1125 1781 Rod, 17 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior
Rod, 22 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. de Catalunya; llig. 1, 1808 a 1812.
Un pont de tres arcs (?). Dintre dun cercle la llegenda:

Llegenda borrosa.
ESPI I NEL BAS I
Empremtat amb hstia i paper, en una certificaci dels

Regidors de dit lloc, de que no hi ha sobrant en les ren-
ficat de 6 doctubre de 1808.
des de propis i arbitris de lany 1780. Datada a 14 de
febrer de 1781.
ESPLUGA DE FRANCOL
ENVALL 1130 1654 i 1663
1126 1808

Rod (?), 23 mm. (?). Collecci de lautor.
Rod, 22 mm.
de Catalunya; llig. Grcia i Justcia. Propostes
n. 4.
Un castell de tres torres.

%
A lentorn dun cercle el mot:

Empremtat amb hstia i paper, en diferents docu-
AMBALL ments de 1654 i 1663.
INVENTARI 147
1131 1657 FALSET

Oval, 23x18 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; Uig. 511. 1136 Segle xiv 1551.(?)
Rod, 43 mm. Barcelona, Collecci dEn Juli Vintr;

Escut en forma de cartela, que porta per se- matriu de segell.
nyal un castell de tres torres.

Un castell amb tres torres; a dreta i esquerra
FRA NCO LII /
del castell una fal.
Empremtat amb hstia groga i paper, en un certificat

DE FALSET
+ S CONCILI :
.' *
delsJurats de lEspluga de Francol, de diversos paga-
ments fets per la vila, per orde de D. Miquel de alba i
de Vallgomera. Datat a 16 dabril de 1657.
En nostre collecci d empremtes ne tenim que havien
estatempremtades amb paper i cera vermella, en docu-
ments de 1551. Amb tot, creiem que aquest segell s de
data molt anterior, potser c!el segle xiv.
ESPONELL
1132 1729

FGOLS
1137 1810
Una creu grega i en cada un dels quatre an-
gles que forma, un besant. Elptic, 23 x 15 mm.
Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta
Superior de Catalunya; llig. Congrs Provincial, 11.
ESPONELL
En el camper del segell una creu de Sant
Empremtat amb hstia i paper, en un certificat refe- Joan.
rent a trasps de bns de seglars a eclesistics des de 1716.
Datat a 6 de febrer de 1729. FGOLS

ESPUNYOLA ficat referent al reempla de lexrcit de 1806. Datat a 1
1133 1802 de setembre de 1810.
Un cercle.
1138 Segle xix
+ ESPVNYOLA mm. Barcelona, Museu Artistico-Arqueolgic;
Rod, 25
matriu de coure.
Empremtat amb hstia i paper, en un Regi-
ofici dels
dors de dit lloc contestant a un interrogatori; datat a 12
Una rosa dintre dun cercle.
de desembre de 1802.
FGOLS
1134
matriu de ferre.
FIGUERES
Una creu de Sant Joan dintre dun cercle. 1139 1521
Segle xiv (?).

ESPVNYOLA
Dintre de un quadrilobat un escut partit ver-

l. a , les barres; 2. a dues
ESTELA ticalment en dues meitats: ,
1135 fulles de figuera.

+ SIGILLM i CURIE ! DE \ FIGUERIIS !
Una estrella.
En un document en paper, de 1521. El tipu del segell
ESTELA sembla ms antic; fins podria sser del segle xiv.
1140 Empremtat amb hstia vermella i paper, en una certi-
1588-1672
ficaci feta pels Cnsols de que a les set de la matinada
del 30 denovembre de 1689, NAntoni Forti els hi havia
entregat una carta dels Diputats del General de Catalu-
Escut flanquejat: en els quarters superior i in- nya.
ferior, el senyal de les barres; en els flancs, una
fulla de figuera.
1143 1729 i 1737
+ SEGEL DELS CONSOLS DE LA VILA Rod, 26 mm. Arx. Cor. Arag; Vria, papers solts.
DE FIG
Escut amb els mateixos senyals que els del se-
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una certi- gell precedent n. 1142.
ficaci i legalitzaci feta per En Ramon Sans, batlle de No porta llegenda.
Figueres, de les firmes dels notaris de dita vila, En Fran-
cesc Fajes, En Francesc Berart i En Bonaventura Prats
i Mates, posades al peu dun document. Datada a 8
proposta per a batlle, datada a 6 de mar de 1737 b
dagost de 1672 b
1141 1144 1805

1650
Barcelona, Rod, 28 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Rod, 44 mm. Arx. Municipal; Cartes comunes
Escut molt semblant al dels segells precedents

Escut flanquejat com en el segell precedent, nms. 1142 i 1143.
amb el senyal de les barres i les fulles de figuera,
rodejat dun cercle format per lbuls. Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu dun
certificat, dinters particular, lliurat per En Josep Do-
+ SIGIL CONSOLATVS V N IVE ESCLA- mnec Bofill, escriv secretari de l Ajuntament de la vila
TIS VILLE FIGUEEIIS de Figueres. 17 de gener de 1805.

dels Cnsols de la vila als Consellers de Barcelona, comu-
1145 1812
nicant-els-hi noves de contagi en el camp de Tarragona, Rod, 37 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Suprema
Tortosa i altres llocs. Datada a 17 dabril de 1650. de Catalunya; Govern, 1812, llig. 8.
1142 fulla de figuera: 2 i 3, les barres. Va timbrat

1689
duna corona i porta per tenants dos grius.

Escut dividit en quatre quarters i timbrat atorgat pel secretari de lAjuntament i de la Comissi
duna corona. Els quarters 1 i 4 porten per se- dobservaci i defensa del Corregiment de Figueres, en
28 gener 1812.
nyal una fulla de figuera, el 2 i 3 quatre barres.
SIGILLVM OFFICII CONSOLATVS . . . ITATIS

FIGE ... FIGUEROLA DE MEY
1.
1590,
En lArxiu Municipal de Barcelona (Cartes
fol. 98), havem vist un
comunes originals,
exemplar daquest segell, em-
altre
de Catalunya; Guerra, 1812, llig. n. 9.
premtat amb paper i cera vermella, en una carta dels Cnsols de Fi-
gueres als Consellers de Barcelona, comunicant-els-hi dades de pesta,
en 12 de desembre de 1588. En el mateix Arxiu nbavem vist un Una branca de figuera.
altre, en carta dels dits Cnsols als Consellers de Barcelona, datada
a 4 de maig de 1590, complavent-se de les bones noves quels bi co-
muniquen de la sanitat de Barcelona, i diuen: Com exa ciutat sia 1. Altre exemplar daquest segell lhavem vist en lArxiu Pro-
lo cap de Cathalunya y esta vila se pugue dir membre de ella vincial dHisenda, en una relaci de bns que de mans seglars ha-
Amb aquests exemplars havem pogut completar la llegenda del que vien passat a eclesistiques des de 1716. Datada a Figueres, a 28 de
pubbquem. febrer de 1729.

INVENTARI 149
FIGUEROLA DE MEYA FLOREJCHS
Al peu dun certificat referent al servei militar. Datat Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta
a 30 de maig de 1812. de crrecs del municipi, dirigida a la Junta Superior de
Catalunya, amb data de 11 doctubre de 1808.
FLIX
1147 1596 1626
i
FOIX
Barcelona, Arx. Municipal; 1151 1729
Cartes comunes originals, 1595 96, fol. 129.
Uii pi cimat duna creu. A ambds costats del
pi lletres que formen el mot. Una creu de Sant Joan.
FL IX FOXA
En una carta dels Jurats i Consell de la vila de Flix, Empremtat amb hstia vermella i paper, en una rela-
dirigida als Consellers de Barcelona, referent a lobser- ci del Batlle Regidors de dit lloc, dels bns que de se-
i
vncia dels privilegis de la vila. Datada a Flix, a 31 glars havien passat a eclesistics des de 1716. Datada a
juliol de 1596 i. 10 de febrer de 1729.
1 148 Segle xvm (?)
Octogonal, 29x28 mm. Collecci de lautor.

FONDARELLA
l 1152
Un arbre, i collocades entre ambds costats Rod, 32 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior
de Catalunya; Grcia i Justcia, llig. n. 3.
daquest les lletres del mot:
FL-IX Un edifici.
FONDARELLA
ment sense data.
per a crrecs municipals, dirigida a la Junta Superior de
Catalunya en 8 doctubre de 1808.
1 149 Segle xvm
Representaci molt semblant a la del

FONTANILLES
segell
H53 1729
precedent n. 1148.

ment de 1700. Escut que porta per senyal una font i dos
lleons (?).
FLOREJCHS Empremtat amb hstia vermella i paper, en una rela-

1150 1808 ci que fan el Batlle i Regidors de dit lloc, dels bns que
Rod, 35 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior en sdh terme han passat de mans seglars a eclesistiques
de Catalunya; Grcia i Justcia, llig. n. 1. des de 1716. Datada a 8 de febrer de 1729.
Una flor.
1. En mateix Arxiu (Cartes comunes originals) nhem vist un

el
FONTCOBERTA
altre exemplar, en una carta dels Jurats i Consell de Flix als Con- 1154
sellers de Barcelona, datada a 7 de juliol de 1626, en la qual hi ha
els segents paragrafs: tenim avis molt cert que en Fraga darago,
a quatre llegues de Flix, hi ha mil soldats y que an grans agravis a
la gent darago, no sabem si entraran en Catalunya, supplicam a ses Una estrella, i en son interior tretze punts o
magnificncies nos donen orde com nos avem de regir per no per-
drens, que segons diuen atropellen molt la gent y de tot avis. besants.
150 SIGILLOGRAElA CATALANA
Empremtat amb hstia i paper, en un certificat que
GANDESA
fan Regidors de dit lloc, de que en el seu terme no hi
els
1159 1583
ha hagut trasps de bns de seglars a eclesistics des
de 1716. Datat a 7 de febrer de 1729. Oval, 25 X 19 mm. Cera
Barcelona. Arx. Municipal;
vermella.
Un guant i a son entorn les lletres:

FONTLLONGA
1155 D. E. S. A.
de Catalunya; Guerra, Memorials, 1811, n.4,
Al revers duna carta dels Jurats i Consell de la vila
de Gandesa als Consellers de Barcelona, donant-els-hi
Una rosa dintre dun cercle. avs de pesta. Gandesa, 13 de juny de 1583.
FONTLLONGA
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un cer-

1160
tificat referent al reempla de lexrcit. 10 doctubre Oval, 34 x 26 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; correspondncia.
de 1811.
precedent n. 1159.
FORNELLS DE LA SELVA
1156 Empremtat amb hstia, al dors duna carta dels Jurats
Rod, 20 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de frre. i Consell de la vila de Gandesa als Diputats de la Gene-
ralitat, suplicant-els-hi alcin les censures i entredit que
pesaven sobre la vila. Datada a 2 dagost de 1597.
FORNELLS
GARRIGAS
1161 ma
-
GALLINERS Rod, 21 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
1157
Quadrat, 20 X 20 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Una creu grega.
Ocupa tot el camp del segell la llegenda: GARRIGAS
GAL LI 1 NES Empremtat amb hstia vermella i paper, en una certi-

bns de seglars passats a eclesistics
ficaci referent als
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un certi- des de 1716. Datada a 11 de febrer de 1729.
ficat fet pelsRegidors de dit lloc, de que en ell no hi ha
bns de seglars que hagin passat a eclesistics des de 1716.
Datat a 20 (de febrer?) de 1729.
GARRIGOLES
1162 172 9
1158 1741
mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de
Rod, 15 ferre.

Dintre dun cercle la llegenda amb el nom del
En el camp del segell la llegenda:
1.
lloc, abreviat
GALLIN 1 ES GAR IOLS1
*
En una certificaci dels Regidors del lloc de Galliners,

1 .En lArxiu Provincial dHisenda nhavem vist un exemplar,
de la Baronia de Vilademuls (Corregiment de Girona), empremtat amb hstia vermella i paper, en una relaci dels bns de
dhaver fet el repartiment del cadastre per a lany 1741. dit lloc que de seglars havien passat a eclesistics des 'de 1716. Da-
Datada a 3 de mar del mateix any. tada a 16 de febrer de 1729.
INVENTARI 151
1163 GAS
Rod, 33 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu.
ficat del Batlle Regidors de dit lloc, referent al paga-
i
Una estrella.
ment del tribut personal. 3 de maig de 1787.
+ GARRIOOLAS
1168
GARRIGUELLA Rod, 16 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior
1164 1729
de Catalunya.

Una creu.
Una estrella. * GAVARROS.

GARRIGVELLA
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un rela- del 27 de desembre de 1810.
ci de bns de dit lloc, que de mans seglars havien pas-
sat a eclesistiques des de 1716. Datada a 9 de febrer
de 1729. 1169 1811

de Catalunya; llig. Guerra, n. 9.
GARSOLA I CLUA
1165 1811 Una creu.

de Catalunya; Uig. Guerra. Memorials, 1811.
GAVARROS
La llegenda ocupa tot el c amper del segell. Empremtat amb hstia vermella i paper, en lallista-
ment general que comprn tots els homens de Gavarrs
+ GARSOLA Y I I CLVA de 18 a 45 anys, per a larmament general de la Provn-
cia. Datat a 9 de setembre de 1811.
ficat referent al servei militar. 12 de novembre de 1811.
GAYA
1170
GAYARRA Rod, 20 mm. Barcelona. Museu Artstico- Arqueolgic;
1166 1809 matriu de bronze.
Rod, 27 mm. Arx. Cor, Arag, Documents de la Junta Superior
de Catalunya; Grcia i Justcia, llig. 2 .
Escut amb tres barres, rodejat de dues palmes.
Una creu i una rosa formant el dibuix amb

(?)
GAYA
punts.
GAVARRA
Empremtat amb paper, al peu duna proposta
hstia i
GER
1171 1809
Catalunya, amb data de 26 de setembre de 1809. Rod, 18 mm. Arx. Cor. Arag; Documents.de la Junta Superior
de Catalunya; llig. Grcia i Justcia. Propostes, n. 3.
El nom del lloc ocupa tot el camp del segell:

GAVARRS
1167 1787
GER
Empremtat amb hstia i paper, en una proposta feta
Ocupa tot el camper del segell el nom del lloc
per Ajuntament del lloc de Ger, per a Regidors de
l
abreviat: lany 1810. Datada a 7 doctubre de 1809.

'

GERRI mtricament en els quatre punts cardinals amb
1172 senyal reial, o s, les barres.
Rod, 25 mm.
de Catalunya; llig. Grcia i Justcia. Propostes n. 4. SIGILLM COMUNITATIS C1UITATIS
GERUNDE
Un gerro timbrat duna corona.
En una carta dels Jurats de la ciutat de Girona als
VILLA E> GERR1 Diputats del General de Catalunya, encomanant-els-hi
tinguin present, per al prxim trieni, elegir diputat o
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una pro- odor de comptes a algun ciutad de Girona, tenint en
posta per a Regidors per lany 1809. Datada a 30 de se- compte que dita ciutat e bisbat son en lo Ter grau de
tembre de 1808. valor o cullita de les altres ciutats e viles del principat
de Catalunya, o es, apres Barchinona e Perpenya. Da-
tada a 5 de juliol de 1425 h
GIRONA
1173 1289
Rod, 40 mm. (?) Cera bruna. Marsella. Arxius Departamentals. 1175 1434
C. C. Q. L. 9. 1. Rod, 26 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
comunes originals. 1430-1434.
En el camp del segell un escut amb quatre

faixes onejants o vairs. A dreta i esquerra de
Un escut, amb senyal borrs dintre dun lo-
un escudet a sange.
lescut senyal de les barres i cimat
duna estrella de vuit raigs.
+ SIGILLUM I CIVITATIS \ GERUNDE
VNITATIS CIVIT ATIS \ GERVNDE
Al dors duna carta dels Jurats de Girona als Conse-
( [Sigillum com]unitatis civitatis Gerunde) ?
llersde Barcelona, sobre lo fet dels Creedors de la vila
de Castell dempuries. Datada a 27 de juliol de 1434.
Penjava per cintes de seda groga i vermella, dun per-
gam que contenia la promesa feta per la ciutat de Girona
dobligar, en tant que li ser possible i en els casos pre-
vistos pel tractat dOleron i convenis posteriors, al Rei 1176 1459 i 1493
d Arag a sumes depositades en ses mans pel
restituir les Rod, 60 mm. Cera vermella.
Pars, Arxius Nacionals; n. 11,327
Rei d Anglaterra per a rescat del comte de Provena i a de lInventari Dout dArcq.
deslliurar els fiadors donats per aquest prncep. Datat a
Girona, a 30 de gener de 1289, e. m. (3 de les kalen-
Un ngel sost un escut amb senyal de la
des de febrer de 1288) b
ciutat.
Llegenda illegible.
1174 1383 i 1425

Penja per cintes de seda groga
Octogonal, 57 X 57 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, caci dun tractat entre Ferran II el Catlic
i vermella, de la
i
ratifi-
Carles VII
Generalitat.
de Frana. Datada a 1 doctubre de 1493 2,
En el centre del octgon un escut a senyal de

1. Altre exemplar, tamb empremtat amb paper i cera vermella,
la ciutat, o siguin faixes horitzontals de vairs.
lhavem vist en lArxiu del Reial Patrimoni (Collecci sigillogrfica)
Rodegen dit escut quatre escudets collocats sien una carta dels Jurats de la ciutat de Girona a En Pere a Costa,
Batlle General da Catalunya, participant-li haver escollit per al cr-
rec de Mostaaf, els ciutadans En Jacme atorra, En P. de Bordils
1. Aquest segell el va publicar en 1860, Blancard, op. cit., p. 117. i En Narcs Vilella, i que nombri al qui b li plagui dels tres desig-
Quan en 1900 vrem Departamentals de Marsella

visitar els Arxius nats. Girona, 1 de gener de 1383.
per primera vegada, per a estudiar-hi alguns segells que ens interes- 2. En lArxiu Municipal de Barcelona (Cartes comunes originals,
saven per a la nostra obra, no hi trobrem ja aquest segell, amb tot 1459, fol. 53), nhavem vist un altre exemplar, empremtat amb cera
les recerques que feu fer, pera complaurens, el propi M. Blancard, vermella i paper, al dors duna carta dels Jurats de Girona als Con-
aleshores encara arxiver, essent possible sextravis en els quaranta sellers de Barcelona, manifestant-els-hi que al Veguer, Batlle i altres
anys transcorreguts den que el va publicar. s per aix que nol oficials reials de Girona els hi havia sigut comunicada una prohibi-
podem reproduir de loriginal, fent tan sols una reproducci del gra ci reial de guiatge en certs crims, sots pena de x florins, i pregun-
vat que va publicar M. Blancard en la lmina 62, n. 13, del seu in- tant-els-hi si a ells els hi havia sigut ordonat tamb, i demanant
teressantssim treball. llur parer respecte a aquesta prohibici. Datada a 16 dabril de 1459.
)
INVENTARI 153
rona era franca de pagar maridatge i gaudia daltres drets

1177 564
llargament expressats en dit privilegi. Datada a 30 de
Barcelona, Ars. Municipal; juny de 1684 i.
Escut en losange amb el senyal de la ciutat. 1180 1654 i 1672
+ CIVITAS GERVNDA Rod, 27 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; llig. 438.
Empremtat duna carta del Jurats de Girona

al dors Composici de dibuix molt semblant a la del
als de Barcelona, maniestant-els-hi que la
Consellers
Shi noten diferncies en els ra-
segell n. 1178.
ciutat es troba en bona sanitat. Datada a 22 de febrer
de 1564 i. matges que rodejen lescut, en la creu de la lle-

genda i en sser quelcom major el dimetre.
H78 1571-1581 + SIGILVM CIVITATIS '.

GERVNDE
Empremtat al peu de la legalitzaci de la firma del
notari de Girona En Pere Rosell, feta pels notaris
Escut en losange amb cinc barres, i en primer NIsidor Vila i En Salvi Regordera, en 10 de febrer de
1672 2.
terme, tallant les barres, altre escut a senyal de
la ciutat.
+ SIGILVM : CIVITATIS GERVNDE 1181 1687-1811

Al dors duna carta dels Jurats als Consellers de Bar-
celona, consultant-els-hi sobre reclamacions dels peraires
de Girona. 28 de mar de 1571 2 .
Dibuix molt semblant al del segell n. 1179,
sols que en aquest lescut va timbrat duna corona.
SIGIL FIDELISS CIVI GERVNDIE

11
A 1A 7<l 1652-1684

(Sigillum fiddissimce civiialis Gerundce )
Empremtat amb hstia vermellai paper, en un certi-

Escut en losange, rodejat de motius ornamen-
ficat dinters particular datat a Girona a 21 doctubre
tals i portant per senyal cinc barres. En el cen-
de 1811 s.
tre, i tallant dites barres, altre escut a senyal

de la ciutat, o s, faixes de vairs.
1182 Segle xviii (1
+ SIGILLVM MAIVS CIVITATIS GERVNDAE

Rod, 44 mm. Girona, Arx. Municipal; matriu de bronze.
1 certificaci dun privilegi, segons el qual la ciutat de Gi- Composici de dibuix semblant a la del segell
precedent n. 1181, per molt incorrecte.
En lArxiu del Reial Patrimoni (Collecci sigillogrflca), nhem

1 .7 ist
1.
un altre exemplar en una carta dels Jurats de Girona, datada a
IGIL
FIDELISS CIVI GERVNDE
|l9 dabril de 1564.
|
2. En
mateix Arxiu municipal (Cartes comunes originals, 1580
el
1 1 1584, havem vist un altre exemplar daquest segell, en una
fol. 90), 1. En el mateix Arxiu (Consell dArag, flig. 407), altres exem-
E :arta dels Jurats, datada a Girona a 8 de feurer de 1581, consultant plars en documents de 1652, 1662 i 1664.
I ils Consellers de Barcelona sobre la demanda que el Virrei i el Gober- 2. Altre exemplar lhem trobat en el mateix Arxiu (Consell dAra-
IIador els hi havien fet, que donem a nostras proprias despeses g, llig. 310), en un document datat a 7 dabril de 1654.
H .'ent homens pera la prossecutio del somatent declarat en la regia 3. Daquest segell nhem vist altres exemplars en lArx. Cor. Ara.
1 mdiencia criminal contra mossn Thomas de banyulls y los de sa g (Consell dArag, lligs. 210 i 211, i Generalitat, correspondncia),
1 uadrilla y per aportarlos en Conflent en las parts hont conuindra. en documents de 1687 1702. Dems nhem vist tamb altres exem.
i
1 Consulten als Consellers sobre aix est dacord amb les Consti-
si plars, en una certificaci de 25 de novembre de 1754 (Arxiu Provin-
1 ucions, pragmtiques i drets municipals de la terra, com Vostres cial dHisenda), i en documents de 1808 i 1809. (Arx. Cor. Arag,
j
Jagnificencies sien los caps mes principals delia*. Documents de la Junta Superior de Catalunya.)
VOLUM II 20
1188 1711 i 1811 GISCLARENY
1187
Escut en losange a senyal de la ciutat, tim- matriu de ferre.
brat duna corona.

Imatge de Sant Miquel.
SIGIL FIDELIS - Cl VI -GERVND/E
S MIQVEL DE GISCLAREN
tificaci del registreformat per inscriure els caps de fa-
mlia de Girona que prestaren jurament
la ciutat de
dobedincia al Govern de Catalunya, en virtut del que GRANERA
man el Mariscal de limperi, Augereau, Governador 1188
que fou de Catalunya, en 8 de mar de lany 1811. Da- Rod, 22 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic;
tada dita certificaci a 28 de maig del mateix any i. matriu de erre.
1184 1830
Un cercle que cont un punt radiant.
Rod, 27 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. + GRANERA
Escut en losange, timbrat duna corona, amb
el senyal de la ciutat.
Y M. CIUDAD
GRANOLLERS
M. N. L. Y F. E) GERONA 1189 1447
( Muy Noble y Muy Leal y Fidelsima ciudad de Gerona)
Empremtat en una certificaci lliurada pels Regidors,
Diputats i Sndics que al present formaven lAjunta-
ment de Girona, referent al cadastre. Datada a 26 dabril
Set barres, i en el centre, tallant-les, un cercle
de 1830. amb un ocell, gralla (?).
En una carta dels Jurats de Granollers als Consellers

GIRONELLA de Barcelona, queixant-se pel pas dels carros que con-
1185 dueixen fusta per al pont de Sant Boy. 24 de juliol
Arx. Cor. Arag. Documents de de 1447.
Rod, 28 mm. la Junta Suprema
de Catalunya; llig. Guerra.
La creu de Santa Eulria, patrona del lloc. A 1190

ambds costats de la creu un ram (?). Rod, 27 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Carte
VILA DE GIROMLLA

Escut amb tres barres. A ambds costats de
ficaci referent a lallistament per al reempla de lexrcit. lescut un ocell.

Al dors duna carta dels Jurats de Granollers als Con-
sellersde Barcelona, comunicant-els-hi noves de la pesta,
1 186 Segle xix
particularment la mort del germ del batlle de Carde-
Oval, 30 X 25 mm. Barcelona, Museu Artstico- Arqueolgic; deu; aquest batlle es diu Laurador de la Coma Datada %
matriu de coure.
Imatge de Santa Eulria.

VILLA DE GIRONELLA 1191
Rod, 23 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol do
la Seu.
1. Aquest segell el trobem usat ja en 1711 (Arxiu Municipal de
Barcelona, Cartes comunes originals, 1711-12), en una carta de 15
de gener de dit any, dels Jurats de Girona als Consellers de Barce- Escut amb el senyal de les barres i a dreta i
lona, agraint-els-hi les disposicions que han pres per socrrer aque-
1 la plaa. esqlierra de lescut un ocell.
INVENTARI 155
Emprentat amb paper cera vermella, al peu dun cer-

tificat de 1590.
i
,
1195
_ GREIXA
1756
H92 I583-1C17
Escut amb el senyal borrs.
Rod, 26 mm. Cera vermella. Colleeci de lautor.
Dibuix molt semblant al del segell precedent Empremtat ambhstia vermella i paper, en una certi-
ficaci del BatlleRegidors del lloc de Sant Andreu de
i
n. 1191.
Greixa (abadiat de Ripoll i corregim ent de Manresa),
de com NEsteve Casals est comprs en el privilegi dim-
En un document la data del qual no podem precisar, munitat per qu s pare de dotze fills. Datada a 11 de
per estar-ne separat i.
setembre de 1756.
1198 1723 i 1729
Rod, 27 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. GUALRA

1196 1828
Escut amb quatre barres, timbrat duna corona

Rod, 28 mm. Arx. Cor. Arag.
i portant una gralla (?) a cada costat.
Imatge de Sant Vicens.
GRANOLLERS
GOLBA
ii feta pels Regidors de la vila de Granollers, de les ter- Empremtat amb
hstia vermella i paper, en una certi-
res i cases declesistics que hi existien procedents de per En Toms Camps, batlle del lloc de
ficaci lliurada
seglars des de 1716. Datada a 9 de febrer de 1729 2 . Sant Vicens de Gualba, referent a delmes. 13 dabril
de 1828.
GRATALLOPS GUARDIA
1194 mi 1197
Oval, 24 X 20 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Rod, 16 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 443.
Una escala cimada duna creu (senyal de la

Una creu i un monograma format amb les lle-
Dartoixa de Scala-Dei, senyora de dit lloc), a
tres S M A.
i
imbds costats de lescala un llop rampant.

En una certificaci feta pels Cnsols de la vila de
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer- Gurdia (Pavordiat de Mur). Datada en dita vila, a 20
ificaci de l Ajuntament de dit lloc referent a sobrants de de mar de 1672.
iropis i arbitris de lany 1780. Gratallops, 2 dabril
le 1781.
H98 1808 i 1824
1. Nhem vist exemplars iguals en documents de 1583
Arxiu Municipal (Cartes comunes originals, 1600-1603, fol. 122),
i 1608. En Rod, 25 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
hem vist un en una carta dels Consellers de la vila de Granollers
,ls de Barcelona, datada a 19 de mar de 1603. Altre exemplar eor-
Un castell i un ngel.
esponent al 13 doctubre de 1617,' posat al peu duna certificaci
e lacord pres en el Consell de la vila, convocat i reunit a 25 dabril
e 1602, en el qual comparegu devant dels Consellers i Consell el VILA DE GVARDIA
\ Lluis Prado, sacerdot del Collegi de Betlem, de la Companyia de
ess, de Barcelona, i refer de part del rei n Felip III la necessitat
n qu aquest se trobava de present, per b i defensa de sos vassalls Empremtat en una certificaci del preu de les racions
regnes, i que per dita ra anava dit P. Lluis Prado per les ciutats, de p, vi, ordi, etc. Datada en la vila de Gurdia, a 26
iles i universitats, perqu donin o prestin a Sa Magestat. Els Con- de maig de 1824 h
ellers de Granollers prometen prestar-li, de bns de la universitat,
l lliures, les quals deposaran en la Taula de Canvis o Depsits de
larcelona, per tot el mes de setembre de dit any 1602. (Arx. Cor. 1.Altre exemplar lhem vist en lArx. Cor. Arag (Documents
.rag, Consell dArag, llig. 361.) de Junta Superior de Catalunya, llig. Grcia i Justcia, Propos-
la
2. En el mateix Arxiu nhem vist un altre exemplar, en uh do- tes, n. 4), empremtat en una proposta per a Batlle de lany 1809.
ument de 4 dagost de 1723. Datada a 3 doctubre de 1808.
GUISSONA + : S : .NIUERSI TAT 18 .ILLE \ DE OR.A \
1199 1732-1809 (+ S[igillum v]niversUatis [v]ille de Or[t]a)
Rod, 38 mm. Arx. Provincial dHisenda.

Empremtat amb hstia, en una carta dels Jurats i
Escut ovalat, rodejat de motius ornamentals Consell de la vila dHorta als Diputats del General de
i
Catalunya, referent a la comanda de lOrde de Sant Joan
cimat duna testa dngel. Lescut porta per se-
de Jerusalem. Datada a 26 de juny de 1592 i.
nyal faixes horitzontals de vairs (?).
+ SIGILLVM VILL/E GVISSONM

HOSTALRICH
1203 1590 i 1628
recurs dels Regidors de Guissona a lIntendent General Oval, 30 X 22 mm. Cera vermella.
de Catalunya, Josep de Contamina, sobre imposicions. Cartes comunes originals, 1590, fol. 102.
11 de mar de 1750 i.
GUIXERS I CASTELLTORT + SAGILVM * VILLJE * HOSTALRICI

1200 1808
Al dors duna carta dels Jurats de la vila dHostalrich
de Catalunya; llig. Grcia i Justcia. als Consellers de Barcelona, notificant-els-hi que per tal
com la ciutat s lliure de pesta, donaran lliure entrada
en la vila als que vinguin de Barcelona. Datada a 7 de
maig de 1590 2 .
GUI / XES
1204 1669-1800
Un castell cimat duna estrella.
GURB Empremtat amb i paper, en una carta

hstia vermella
1201 1754
dels Regidors dHostalrich a lIntendent General de Ca-
1753 i
1.
talunya, referent a allotjaments. Datada a 6 de maig
Rod, 21 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. de 1778 3 .
El nom del lloc amb lletres enllaades.
GVRB IGUALADA
1205 1400-1564
Empremtat en un certificat dinters particular, lliu- Losange, 49 x 43 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
rat pel Batlle Regidors del lloc de Sant Juli Sassorba,
i Cartes comunes originals, 1435.
terme de Sant Andreu de Gurb. Datat a 20 de novembre
de 1754.
Dintre dun doble losange, en el qual hi ha la
llegenda del segell, apareix un escut a senyal de
HORTA 1 . En lArxiu Municipal de Tortosa en veirem un altre exem-

1202 1589 i 1592 plar, empremtat en un document de 22 de maig de 1589.
2.En lArxiu Municipal de Girona (correspondncia) hi ha un
altre exemplar, en una carta dels Jurats dHostalrich als de Girona,
pregant-els-hi deixin passar sens pagar lleuda, ni altre imposici. En
Miquel Carbonell, arrendatari del dret de peix i oli de dita vila, que
Un arbre. havia de passar a lEmpord. Hostalrich, 13 de febrer de 1628.
3. Altre exemplar es guarda en el mateix Arxiu, en una relaci
dels bns i terres que de seglars havien passat a eclesistics dea de
el mateix Arxiu, altres exemplars en documents
En de 1732
en lArx. Cor. Arag (Documents de la Junta Superior de 1716. Datada a 11 de febrer de 1729 i sotserita per Los Regidores de
i 1754, i
a vla de Hostairique (sic). Tamb susava en documents de 1669
Catalunya) un altre en una proposta per a crrecs municipals, da-
1800.
tada a 24 de setembre do 1809. i
.
INVENTARI 157
la ciutat de Barcelona, i en la part inferior fai- ILLA.

xes onejants de vairs. 1207 1643

+ SEGELL D LA VILA D AGU ALADA
; \
CARRER D BARCHNA Ea un quadrat la llegenda:
En una carta dels Consellers i Prohoms de la vilp, als YLLA

Consellers de Barcelona, credencial a favor dEn Pere
Bosseta, notari. 16 de mar de 1435 i. Empremtat amb hstia vermella i paper, en la carpeta,
duna carta dirigida als Diputats del Principat de Cata-
lunya i comtats de Rossell i Cerdanya. En la dita car-
peta hi ha la data de 31 de juliol de 1643, que fa refern-
1206 Segle xvrn cia a la transmissi de la carta.
Losange, 44 x 44 mm. Collecci rle autor.
Representaci molt semblant a la del segell pre- JAFRE

cedent n. 1205, sols que les lletres de la llegenda
1208 1729 i 1741
en lloc de gtiques, sn romanes en aquest. Rod, 22 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
SAGELL GE LA VILA (7 E IGUALAGA
-
Un castell dintre dun cercle.
CARRER aE BARCE. . .
+ JAFRA
No podem precisar la data daquest segell, perqu est
separat del document on anava empremtat, per creiem
ficat delsRegidors de Jafre (Corregiment de Girona), de
que estigu en s en el segle xviii, i fins potser abans, o
que en dit lloc, den de 1716 no hi havia hagut trasps
sigui en el xvn.
de bns seglars a eclesistics. Datat a 8 de febrer de 1729 i.
1. Dems daquest exemplar nhavem vist daltres; un en el vo-

lum de Cartes comunes originals de 1400 a 1405 (Arx. Municipal de
Barcelona), empremtat tamb amb cera vermella, al dors duna JUNEDA
carta credencial dels Consellers i Prohoms de la vila als Consellers de 1209 1781 i 1808
Barcelona, en 20 dabril, sens indicar l'any; i altre en una carta refe-
rent a un cam de carro que havia de construir-se en el terme de la Oval, 33 X 28 mm.
Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta
vila, datada a 15 doctubre de 1433 (Arx. Municipal, Cartes comunes Superior de Catalunya; Grcia i Justcia, llig. 3.
originals, 1430-1434). Altre exemplar lhavem vist encara usat en 6 de
mar de 1564, cn una carta dels Consellers dIgualada al Vicecance-
ller i Consell de Sa Magestat, remembrant-li o que li havien dema-
En una cartela, unes flors.
nat de que procurs que Sa Magestat fos servit de cobrar i restituir
el castell, terme i rendes dOdena a la corona reial i unir-lo a la uni- JVNEDA
versitat dIgualada, de conformitat amb els privilegis reials, pagant
nosaltres (o sia la vila) lo preu en que est venut, lo qual s molt
poc a respecte del que val. (Barcelona, Arx. Provincial dHisenda;
Mercedarios. Aquest segell degu conslruir-se i comenar-se
)
de Batlle dirigida a la Junta Superior de Catalunya, el 6
a usar desprs que Igualada obtingu el privilegi que li atorg el doctubre de 1808 2 .
|
rei En Pere III, cn 1381, dagregar-la a la ciutat de Barcelona i
sser considerada com a carrer della. Abans daquesta data degu,
usar-ne un altre que ens s desconegut, puix consta que en 1326
Jaume II conced i autoritz als Jurats i Prohoms de la vila per LA BAELLS
|
fer un segell, ad opus universitatis, i segellar amb ell lletres i altres 1210
escriptures pertinents a la vila. Diu aix lesmentat privilegi:
NosJacobus& Tenore presencium concedimus et auctoritatem impen. Rod, 30 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic;
dimus uobis juratis et prbis hominibus vniuersitatis vill Aqual ate quod matriu de bronze.
possitis Jacere sigillum ad opus vniuersitatis prcdiele, quod quidem si-
gillum teneat scriptor seu nolarius Curie ba : ilorum eiusdem ville, de
Motius ornamentals i en el centre el nom del
quo ad uestri mandatum sigillet ac sigillare possit litteras et alias scri-
pluras pertinentes vniversitati predicte. Mandantes per presentes, baiu- lloc:

lis dicte ville, ceterisque officialibus nostris, presentibus et fuluris, quod
presentem concessionem nostram uobis obseruent et obseruari faciant,ut
BAELS
superius continetur et nom comtraueniant nec aliquem contrauenire per-
,
mittant. In cuius rei testimornium presentes vobis fieri jussimus nostro 1. En el mateix Arxiu en veirem altre exemplar, en un docu-
munitas. Date Barchinone pridie nonas Octobris anno Domini
sigillo ment de 8 de mar de 1741.
M ccc xx sexto Bertrandus de Vallo mandato regio facto per G. de 2. Sen troba un exemplar en lArxiu Provincial
dHisenda, en
Mora. (Arx. Cor. Arag. Reg. 229, fol. 189 v.) un certificat lliurat pels Regidors de dit lloo en 21 de febrer
de 1781.
L BAJOL LA GRANADELLA
1211 1216 1653
Rod (?), 25 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu desquist. Oval, 26 X 23 mm. Arx. Cor. Arag, Plica de testimonis del Col-
legi dAdroguers, llibre V, 1648-1659.
LA BAIOL l. a , un lle rampant i coronat; 2. a ,
una mola (?).
1212 Empremtat amb hstia vermella i paper, en una certi-

ficacide declaracions de testimonis, remesa al Veguer
Rod, (?) 25 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de prfir.
de Barcelona i autoritzada per En Josep Amig, notari
de la Cort de la vila de La Granadella, ab lo sagell de
Molt semblant al precedent, diferenciant-sen dita Cort, el 5 de setembre de 1653.
en el tamany de les lletres que sn majors.
LA JUNQUERA
LA BISBAL 1917 1729-1799
1218 1564
Un feix de joncs (?). A sa dreta una /, a la
Escut a senyal de faixes onejants. esquerra una O.
Al dors duna carta dels Jurats de la vila de La Bisbal Empremtat amb hstia vermella paper, en una
i certi-
(Girona) als Consellers de Barcelona, comunicant-els-hi ficaci referent al cadastre, lliurada pel Batlle i Regi-
que la vila se troba lliure de pesta i en bona sanitat. 6 de dors de de La Junquera, amb data de
la vila 3 de mar
mar de 1564. de 1741 i.
LA CANONJA
1214 1809 LA LLACUNA
1218
Forma descut (?), 20 x 15 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
La tau o creu de Santa Tecla. A la dreta

una L. (La) i a lesquerra una C. (Canonja). Un crvol.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una pro- Empremtat amb hstia vermella, en una carta dels Ju-
posta de Regidors per a lany 1810. Datada a La Canon- rats deLa Llacuna als Consellers de Barcelona, referent
ja, a 10 doctubre de 1809. a lentrega del forment que la ciutat hi tenia comprat.
Datada a 27 de mar de 1590.
LA COBBIU
1215 1808 LA NOU I MALANYEU
Rod, 21 mm. Arx. Cor. Arag; Documents de la Junta Superior 1219
de Catalunya; Grcia Justcia,
i llig. 1.
Rod, 28 mm. Barcelona, Museu Artstico -Arqueolgic;
matriu de bronze.
Dintre dun cercle de granets el nom del lloc.
LAICORI RIV Creu de Malta o de Sant Joan.
Empremtat amb paper, al peu duna proposta

hstia i
+ LA NOV Y MALANYEV
de crrecs del municipi dirigida a la Junta Superior de

Catalunya, en 6 doctubre de 1808. 1. Al mateix Arxiu altres exemplars en documents de 1729 i 1799.
INVENTARI 159
LA PALMA En una carta dels Batlle i Jurats als Consellers de

Barcelona, fent-els-hi avinent que han posat guardes per
1220
privar lentrada a la gent que vingui de part sospitosa
Rod, 11 mm. Cera verdosa. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes de pesta, i demanen que els hi restitueixin el perms den-
comunes originals, 1400 -1405.
trada a la ciutat, que els hi havien llevat per no haver
pres dites precaucions. 18 de juny de 1592.
Un quadrat formant reixa que termena en una
creu.
Al dors duna carta dels Jurats i Prohomens de la

Palma als Consellers de Barcelona, referent a privilegis i
LA SELYA DEL CAMP
1225 1494
franqueses de dit lloc. 1 de juny de 1404.
Rod, 30 mm. Cera vermella Colleeci de lautor.
1221 1598 1630

i
Un arbre amb dos ocells en les branques i ci-
Cartes
mat duna tau o creu del Captol de la Seu de
comunes originals, 1598 i 1599, fol. 4.
Tarragona, dita vulgarment de Santa Tecla.

1 i 4, la creu; 2 i 3, les barres, o sia a senyal
+ S SILA
] de la ciutat de Barcelona, senyora de dit lloc.
En un document del qual sols ne sabem la data: 1494.
+ SEGELL DEL LOCH DE LA PALMA

En una carta dEn Pau Ros, Batlle de la baronia de 1226
Flix, dirigida als Consellers de Barcelona, sobre afers
de dita baronia. Datada a 6 de gener de 1598 L
Oval, 32 X24 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; Cartes de 170S.
2. 1
]
Part.

LA PEDRA I LA COMA
n. 1225.
1 1222 1808
Arx. Cor. Arag, Documents de Llegenda borrosa.

Rod. 23 mm. la Junta Superior
de Catalunya; Grcia i Justicia, llig. 1.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una acta

Una creu. del Consell de dita vila, datada a 18 dabril de 1708.
+ LA PEDRA 1 LA COMA

1227 1802
le crrecs del municipi, dirigida a la Junta Superior de Rod, 24 mm. (?) Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Ipatalunya en 5 doctubre de 1808.
Dibuix molt semblant al del segell n. 1225,
per de proporcions menors.
LA QUART I LA PORTELLA
L223
Empremtat en una certificaci referent a delmes, da-
Oval, 34 x 27 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic; tada a 3 de mar de 1802.
matriu de bronze.
Tres pinyes (?).

1228
Oval, 32 X 26 mm. Arx. Cor. Arag, Documents procedents de
LA ROCA lArx. Provincial dHisenda de Tarragona, plica n. 70.
||L224 1592
I Oval, 20 x 16 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes Escut que porta per senyal un arbre.
j
Senyal borrs; sembla un cor. Al peu dun requiriment dinters particular fet per En
Josep Batlle, regent la vara del municipi de La Selva, a
j|
1. Aquest segell lhavem vist usat tamb en un document de 1630. 5 de mar de 1819.
160 SIGILLOGt AF A CATALANA
LA SELVA DE LA MAR Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta
1229 dels Jurats de la vila al Virrei de Catalunya, recoma-

1729
nant ques doni als PP. Carmelites descalos la casa del
Sant Crist de Balaguer, on volen fundar. Les Borges,
2 doctubre de 1602.
Escut a senyal duna creu de doble travesser
les lletres S. E. collocades, respectivament, a 1234
1771 i 1809
dreta i esquerra de la creu.
V
Empremtat amb paper, en una re-
hstia vermella i
de bns eclesistics procedents de seglars des de 1716.

laci
Escut timbrat duna corona i collocat en una
Datada a 12 de febrer de 1729,
cartela. Porta per senyal, en el fons, quatre ba-
rres, i en primer terme un bou.
1230 Segle xvni (?)
Oval, 31 X 27 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de coure.

+ SIGILLVM CVRIM BAIVLI VIL BOR -AL
( + Sigllum Curice baiuli villca Borgiis albis)

precedent n. 1229.
de Regidors per a 1810, dirigida a la Junta Superior de
Catalunya el 22 de setembre de 1809 h
LA SERRA
1231 1235
Rod 22
mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior Oval, 31 X 26 mm. Arx. Cor. Arag; Documents de la Junta Supe-
de Catalunya; llig. Grcia i Justcia. Propostes, 7.
rior de Catalunya. Grcia i Justcia, llig. 3.
Una serra. Escut timbrat duna corona, portant per senyal

un bou.
Empremtat en una proposta de Regidor de La Serra BORGES BLANCAS
(Corregiment de Tarragona) per a lany 1809. Datada a
8 doctubre de 1808.
de Batlle dirigida a la Junta Superior de Catalunya en
14 doctubre de 1808.
LES AVELLANES
1232 18c9
Oval, 27 X 23 mm.
LES CORTS
perior de Catalunya, llig. Grcia i Justcia, n. 5.
1235 Segle xvm (?)
Oval, 37 X 28 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic

matriu de broDze.
Un avellaner.
AVELLANES Una corona, un ceptre i dues palmes.
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta * POBLE DE LAS CORS-
tembre de 1809.
LES ESCAULES
1237 1729
LES BORGES Rod, 19 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
1 233 1602
Rod, 22 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 346. Un mont amb una flor de llir (?).
Tres flors de llir.

1. Altre exemplar lhem vist en lArxiu Provincial dHisenda, en
una certificaci referent al cadastre, datada a 6 de novembre de 1771.
Encara que la llegenda del segell indica que pertany a la Cort del
2 AGELL DE LEZ BOJRGE Z Batlle, s usat pel Consell municipal de la vila.
INVENTARI 161
+ LAS ESCAVLAS Empremtat amb i paper, en una rela-

hstia vermella
ci feta pel Batlle Regidors de la vila i terme del cas-
i
tell de Llagostera, dels bns de dit terme que de seglars

hstia vermella
bns del terme de Les Escaules, que
tificaci referent als havien passat a eclesistics des de 1716. Datada a 14 de
den de 1716 havien passat de mans seglars a eclesis- febrer de 1729.
tiques. 9 de febrer de 1729.
1242
Escut, 28 X32 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de coure.
LES PILES i
1238 1808 Representaci molt semblant a la del segell

Rod, 15 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior precedent n. 1241.
,
de Catalunya; Uig. Grcia i Justcia. Propostes n. 7
Monograma del nom del lloc.

LLEYDA
1243 1288
Octogonal, 45 x43 mm. Cera natural. Marsella, Arxius Departa-
posta de Regidors per a lany 1809. Datada a 14 doctu- mentals; B. 386.
bre de 1808.
Tres llirs o flors de llir.
LES PUELLES + i SIGILLVM VNIVERS1TAT .. . . ERDE '.
1239 1S11 ( + Sigillum universitat[is Il]erde )

de Catalunya; Guerra, any 1811, llig. 5. Penja per cintes de seda groga i vermella, dun per-
gam que cont la promesa que f la ciutat de Lleyda,
Escut dividit horitzontalment en dues meitats. dsser fiadora pel Rei d Arag, per alcompliment de
lo convingut entre aquest i el Rei d Anglaterra en el
En la l. a hi ha la llegenda; en la 2. a quatre
, ,
tractat de Oleron. Datada a Lleyda, a 21 de desembre
barres.
de 1288.
P DE LAS i PVELLAS
Empremtat al peu dun certificat referent al reempla 1244 1344-1382

de 30 de novembre de 1811.
lexrcit.
Lleyda, Arx. del Captol de la Seu;
armari H, calaix G.
LLAD Tres llirs o branques que termenen en una flor

1240 1729 de llir.

+ SIGILLUM \ UNIUERCITATIS \
CIUITATIS : YLERDE
Un escudet en losange amb la creu de Sant
Jordi i dessota el nom del lloc: Penja de la concrdia atorgada entre el Bisbe, Deg i
Captol de Lleyda, duna part, i daltre els Paers de la

LLEDO de Suchs i Raymat, estipulant
ciutat, referent als llocs
que per algunes coses sien del veinatge de Lleyda i per
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una rela- altres no. Datada a 9 de setembre de 1382 i.
ci feta pels Regidors de dit lloc, dels bns de seglars
passats a eclesistics des de 1716. Datada a 10 de febrer
Daquest interessant segell nhavem trobat tres exemplars ms:
1.
de 1729. un en lArxiu de la Corona dArag, separat, per, del document;
altre en el del Captol de la Seu dUrgell, empremtat amb cera groga
i paper, al dors duna carta dels Paers i Prohoms de Lleyda, al Bisbe
LLAGOSTERA dUrgell, Pere de Narbona, al Captol de la Seu i al Pavorde de la

Vall de Tost, queixant-se sobre el fet de la roberia de dos muls e
1241 una mula den Andreu Raig, vch nostre dins la jurisdicci e destreta
Escut, 30 x 33 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
de la esglesia vostra de Urgell, y quel batlle de Moncay fo negligent
en aturar la dita malafeyta, datada a Lleyda, a 12 de maig de 1344;
finalment, laltre exemplar el veirem en lArxiu Histrico-Nacional
Un escut que porta per senyal una llagosta i (Caixa. Vria), empremtat amb cera vermella sobre cera bruna, no
podent precisar sa data per trobar-se separat del pergam don
les lletres E. R. A. disposades formant triangle. penjava.
Volm II 21
)
160 SIGILLQGRAFA CATALANA

LA SELVA DE LA MAR Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta
dels Jurats de la vila al Virrei de Catalunya, recoma-
1229 1729
nant ques doni als PP. Carmelites descalos la casa del
Oval, 23 X 18 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Sant Crist de Balaguer, on volen fundar. Les Borges,
2 doctubre de 1602.
Escut a senyal duna creu de doble travesser
les lletres S. E. collocades, respectivament, a 1234 .
1771 i 1809
dreta esquerra de la creu.
i
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una re-

de bns eclesistics procedents de seglars des de 1716.
laci
Escut timbrat duna corona i collocat en una
Datada a 12 de febrer de 1729,
cartela. Porta per senyal, en el fons, quatre ba-
rres, i en primer terme un bou.
Oval, 31x27 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de coure.

+ SIGILLVM GVR1M BA1VLI VIL BOR -AL
( + Sigillum Curice baiuli villce Borgiis abis

precedent n. 1229. de Regidors per a 1810, dirigida a la Junta Superior de
Catalunya el 22 de setembre de 1809 b
LA SERRA
1231 1235
Rod 22
mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior Oval, 31 X 26 mm. Arx. Cor. Arag; Documents de la Junta Supe-
rior de Catalunya. Grcia i Justcia, llig. 3.
de Catalunya; llig. Grcia i Justcia. Propostes, 7.
Una serra.
Escut timbrat duna corona, portant per senyal
un bou.
Empremtat en una proposta de Regidor de La Serra BORGES BLANCAS
(Corregiment de Tarragona) per a lany 1809. Datada a
8 doctubre de 1808.
de Batlle dirigida a la Junta Superior de Catalunya en
14 doctubre de 1808.
LES AVELLANES
1232
Oval, 27 X 23 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Su-
LES CORTS
perior de Catalunya, llig. Grcia i Justcia, n. 5.
Oval, 37 X 28 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic

matriu de bronze.
Un avellaner.
AVELLANES Una corona, un ceptre i dues palmes.
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta * POBLE DE LAS CORS-
tembre de 809. 1
LES ESCAULES
1237
LES R0RGES Rod, 19 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
1233 1602
Rod, 22 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 346. Un mont amb una flor de llir (?).
de 1. Altre exemplar lhem vist en lArxiu Provincial dHisenda, en

Tres flors llir.
una certificaci reerent al cadastre, datada a 6 de novembre de 1771.
Encara que la llegenda del segell indica que pertany a la Cort del
4- ZAGELL DE LEZ BORGEZ Batlle, s usat pel Consell municipal de la vila.
INVENTARI 161
+ LAS ESCAVLAS Empremtat amb i paper, en una rela-

hstia vermella
ci feta pel Batlle Regidors de la vila i terme del cas-
i
tell de Llagostera, dels bns de dit terme que de seglars

hstia vermella
bns del terme de Les Escaules, que
tificaci referent als havien passat a eclesistics des de 1716. Datada a 14 de
den de 1716 havien passat de mans seglars a eclesis- febrer de 1729.
tiques. 9 de febrer de 1729.
1242
Escut, 28 X 32 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de coure.
LES PILES i
1238 Representaci molt semblant a la del segell

Rod, 15 mm.
Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior precedent n. 1241.
de Catalunya; llig. Grcia i Justcia. Propostes n. 7
Monograma del nom del lloc. LLEYDA

1243 1288
Octogonal, 45X43 mm. Cera natural.-Marsella, Arxius Departa-
posta de Regidors per a lany 1809. Datada a 14 doctu- mentals; B. 386.
bre de 1808.
Tres llirs o flors de llir.
LES PUELLES + i SIGILLVM VNIVERS1TAT . . . . ERDE *.
1239 ( + Sigillum universitat[is Il]erde )

de Catalunya; Guerra, any 1811, llig. 5. Penja per cintes de seda groga i vermella, dun per-
gam que cont la promesa que f la ciutat de Lleyda,
Escut dividit horitzontalment en dues meitats. dsser fiadora pel Rei d Arag, per al compliment de
lo convingut entre aquest el Rei d Anglaterra en el
En la l. a hi ha la llegenda; en la 2. a quatre
, ,
i
tractat de Oleron. Datada a Lleyda, a 21 de desembre

barres.
de 1288.
P DE LAS PVELL AS i
Empremtat al peu dun certificat referent al reempla 1244 1344-1382

de lexrcit. 30 de novembre de 1811.
Lleyda, Arx. del Captol de la Seu;
armari H, calaix G.
LLAD Tres llirs o branques que termenen en una flor

1240 de llir.
Rod, 20 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. + SIGILLUM \ UNIUERCITATIS \
CIUITATIS i YLERDE
Un escudet en losange amb la creu de Sant
Jordi i dessota el nom del lloc: Penja de la concrdia atorgada entre el Bisbe, Deg i
Captol de Lleyda, duna part, i daltre els Paers de la

LLEDO de Suchs i Raymat, estipulant
ciutat, referent als llocs
que per algunes coses sien del veinatge de Lleyda i per
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una rela- altres no. Datada a 9 de setembre de 1382 i.
ci feta pels Regidors de dit lloc, dels bns de seglars
Daquest interessant segell nhavem trobat tres exemplars ms:
1.
de 1729. un en lArxiu de la Corona dArag, separat, per, del document;
altre en el del Cjptol de la Seu dUrgell, empremtat amb cera groga
i paper, al dors duna carta dels Paers i Prohoms de Lleyda, al Bisbe
dUrgell, Pere de Narbona, al Captol de la Seu i al Pavorde de la

LLAGOSTERA Vall de Tost, queixant-se sobre el fet de la roberia de dos muls e
1241 1729 una mula den Andreu Raig, vcb nostre dins la jurisdicci e destreta
Escut, 30 x 33 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. de la esglesia vostra de Urgell, y quel batlle de Moncay fo negligent
en aturar la dita malafeyta, datada a Lleyda, a 12 dc maig de 1344;
finalment, laltre exemplar el veirem en lArxiu Histrico-Nacional
Un escut que porta per senyal una llagosta i (Caixa. Vria), empremtat amb cera vermella sobre cera bruna.no
podent precisar sa data per trobar-se separat del pergam don
les lletres E. R. A. disposades formant triangle. penjava.
VOLM II 21
1245 1564
que diu: En 12 Diziembre de 1629. Desse a mx G'ermo
Salla !.

originals, 1564-69, fol. 51.
1248 1629-1641
Escut a senyal de les barres i en primer terme Rod, 37 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes origi-
tres llirs. nals, 1641-1642, fol. 5.
+ SIGILLVM + CIVITATIS + ILLERDE Dibuix i llegenda iguals als del segell n. 1246,
diferenciant-se en la forma del llir.
Empremtat amb hstia i paper, en una carta dels

Paers de Lleyda als Consellers de Barcelona, referent a Empremtat amb hstia i paper, en una carta dels
la lliure entrada en la ciutat per ra de pesta. 20 de se- Paers de Lleyda als Consellers de Barcelona, referent al
tembre de 1564. procs comenat contra el capit Mitjans. Datada' a
Lleyda, a 28 dagost de 1641 2 .
1246 1582-1638
1249
Rod, 36 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; Uig. 499.
1645 1647

Tres llirs. Dibuix inspirat en el del segell del
dent n. 1245.
segle xiv, n. 1244.
+ SIGILLVM CIVITATIS - ILERDE

+ SIGILLVM
MAGNVM - CIVIT ATIS
Empremtat al peu de la certificaci i transcripci del ILLERDAE

privilegide Jaume II, de 1300, fundant els Estudis de
Lleyda i cedint-los a la ciutat. La transcripci no porta Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta
data; est autenticada per En
Geroni Felip Renyina, no- de creena dels Paers en favor del doctor en lleis Joan
tari pblic de Lleyda i regent la escrivania principal de Babtista Ruffes, ciutad honrat de Lleyda, datada en
la casa dfe la Paeria. Per la lletra es dedueix que pertany aquesta ciutat a 22 de mar de 1645 3.
al segle xvii i consta que el segell es el menor, cum im-
1,
pressione sigilli minoris h
1250 1647
1247 1620 i 1629

Rod, 59 mm. Arx. Cor. Arag. Consell dArag; llig. 379.
n. 1246.
Dibuix i llegenda molt semblants al segell + SIGILLVM CIVITAITIS ILERDVE

n. 1244.
1. Enel mateix Arxiu (Consell dArag, llig. 363), nhavem vist
un exemplar en carta dels Paers, datada a 16 doctubre de 1620,
altre
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta Amb tot i usar-se en eixes dates, creiem que aquest segell s molt
dels Paers de la ciutat al Rei, presentant-li la terna per anterior al segle xvii, essent molt semblant al segell n. 1244, que.
al nomenament dassessor de la Cort i Veguer de dita com havem vist, pertany al xiv. El dibuix daquest segn segell,
amb data de 3 de novembre encara que, com diem, s molt semblant al del xiv, s quelcom ms
ciutat per al trienni venider,
correcte.
de 1629. Dita tema se compon dels doctors i ciutadans de 2. En mateix Arxiu (Cartes comunes originals, 1627-1629)
el
Lleyda micer Francesc Baffart, micer Hiernim Salla i nhem vist altre exemplar, en una lletra dels Paers, datada a
un
micer Didac Cisteller, i al dors de la carta hi ha una nota Lleyda, a 16 de maig de 1629, referent a que en la ciutat de Barce-
lona se continuava la guarda delMorbo, i pregunten als Consellers
si hi ha algun perill de contagi, per, en aquest cas, pandre provi-
dncies per evitar-lo.
En lArxiu Municipal de Barcelona (Cartes ccmunes originals,
1580-1584, fol. 162), nhem vist un altre exemplar, empremtat amb 3. En el mateix Arxiu (Consell dArag, llig. 511), hi ha un
cera vermella i paper, al dors duna carta dels Paers de Lleyda als altre exemplar en una carta dels Paers al Rei suplicant-li sia servit
Consellers de Barcelona, datada a 22 de febrer de 1582. Altre exem- manar escriure a lembaixador de Roma en recomanaci de les Con-
fraries de Sant Salvador i Santa Maria i del Sant panyal de Crist,
plar en lArx. Cor. Arag (Generalitat, correspondncia, volum ui),
en una carta dels Paers al Lloctinent i Capit General de Catalunya institudes en els claustres de la Catedral de Lleyda. Datada a 25 de
sobres dun crim que shavia coms a Lleyda. 22 de febrer de 1638. gener de 1647.
INVENTARI 163
Empremtat amb hstia vermella i paper, en la trans-

1254 1702-1809
cripci i Sa Magestat, concedint
legalitzaci dun acte de
privilegi de ciutad honrat de Barcelona a En Josep Mar- Rod, 42 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; Processos de grav-
mens. Vol. V, 1.* part.
torell i En Josep Aparicio, notaris de Lleyda. Datada
dita legalitzaci en 8 doctubre de 1647, cum impressio-
no sigilli comunis Domus Patiarice einsdem Civitatis.
Dibuix quasi igual al del segell precedent
n. 1253.
+ SIGILLVM MINVS CIVITATIS

1251 1669 ILLERDAE
Empremtat amb paper i hstia vermella, en un certi-

Tres llirs. ficato plica de declaracions de testimonis, autoritzat per
En Francesc de Cubells Gavs i Monsuar, regent lofici
+ CAGEL DE LA GIVTAT DE ....DA de la Cort i Vegueria de Lleyda, Pallars i terra del mar-
quesat, el 9 dagost de 1702 1 .

ficat i de la firma dEn Pere Albert Simels,
legalitzaci
notari de Lleyda, posada al peu duna sentncia dels LLIMIANA
Paers de dita ciutat, datada a 28 dagost de 1669, auto- 1255
ritzada dita firma per En Plcid de Montoliu, Veguer de Rod, 18 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Superior
Lleyda, a 1 de setembre del mateix any. de Catalunya; llig. Grcia i Justcia.
Dintre dun cercle el nom de la vila.

1690
LLIMI ANA /
Rod, 25 mm. Arx. Cor. Arag, Consell d'Arag; llig. 438.

Representaci igual a la del segell precedent posta de Sndic Procurador General, per al trienni de
n. 1251. 1809 a 1811. Datada a 29 de setembre de 1808.
+ SIGILLVM + CIVITATIS + ILERDJE

Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer- LLINYOLA
tificaci feta per En Josep Querol, notari pblic de Lleyda 1256 1781
iregent la escrivania de la Casa Paeria i Consell general Oval, 20 X 18 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
de dita ciutat, dun privilegi d Alfons IV atorgat a aquesta
en 23 doctubre de 1424. La certificaci no porta data,
Una garba (?).
per apar del segle xvn i shi consigna el segell amb
aquesta frmula: cum impressione sigilli minoris dicte ci- + LLINYOLA
vitatis L
ficat referent al sobrant darbitris i propis, datat a 5 de
1253 Segle xvni (?)
mar de 1781.
Rod, 64 mm. Lleyda, Collecci dEn Agust Prim.

Escut amb el senyal de les barres i en primer LLISS DE MUNT
terme tres llirs, timbrat duna corona i rodejat 1257
de palmes. Rod, 15 mm. Barcelona, Museu Artstico- Arqueolgic;
matriu de erre.
+ SIGILLVM MAGNVM CIVITATIS

ILLERDAE Dintre dun cercle el nom del lloc:
LISSA DE I MVNT
I
Empremtat amb hstia vermella i paper, separat del
document.
1. En lArxiu Provincial dHisenda es conserva un altre exemplar,
en una certificaci de les fires i mercats ques celebraven en la ciutat
1.En el mateix Arxiu (Consell dArag, llig. 511), nhem vist un de Lleyda, datada a 18 de maig de 1732, i en lArx. Cor. Arag (Do-
altre exemplar empremtat en un certificat dinters particular, lliu- cuments de la Junta Superior de Catalunya), un altre, dempremtat
rat pels Paers de Lleyda lli de setembre de 1690. en una certificaci de 14 de setembre de 1809.
LLISSA de vall + AYUNTAMIENTO CONSTITUCIONAL
1258 DE LLORET DE MAR
Kod, 22 mm. Barcelona, Museu Artstico -Arqueolgic;
matriu de ferre. Empremtat amb hstia vermella i paper, i separat
dun document de 1823.
Un peix.
LLISSA DE VALL
LLUSSA
1263 iiso
1259 Rod, 29 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.

matriu de coure. Un cercle i a son entorn la llegenda:
Un peix, com en el segell precedent n. 1258, LLVSSA

per de major tamany.
LLISSA DE VALL ficat datat a 27 de mar de 1780.
LLVIA MAFET
1260 1809 1264 1651-1809
Oval, 27 X 24 mm.
Arx. Cor. Arag; Documents de la Junta
Oval, 23 X 19 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Supe-
Superior de Catalunya; Govern, any 1810, llig. 5. rior de Catalunya; Grcia i Justcia, llig. 1.
Un castell. Una m entre dues palmes.
LLVIA MAFET . . 1651 *
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna exposici

dirigida a la Junta Superior de Catalunya pel Batlle i de crrecs del municipi dirigida a la Junta Superior de
Regidors de Llvia, en 30 doctubre de 1809. Catalunya el 30 de setembre de 1809.
LLORET DE MAR MALDA

1261 1689 1265
Rod, 28 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; correspondncia. Rod, 21 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Un llorer. Una m: a la dreta una M i a la esquerra

LLORET una A.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un certi- Empremtat amb hstia vermella i paper, en un certi-
ficat fet pels Jurats de la vila de Lloret, dhaver rebut ficat del Batlle Regidors de Mald, referent als sobrants
i
per mans de NAntoni Forti, soldat del tercio de la Di- de propis i arbitris de 1781.
putaci, de la companyia dEn Joan Moragas, tres

cartes
Diputats; una per a la dita vila, altre per als Jurats

dels
de Tossa i altre per als de Sant Feliu de Guxols. Datat
a 26 novembre de 1689. MALLA
1266 i.78i
Rod 20 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.

1262 1823
Rod, 36 mm. Collecci de lautor. Dintre dun cercle el nom del lloc.
Un llorer. MA I LLA
INVENTARI 165
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un certi- 1270 1597

Segle xv (?)
ficat delsRegidors de Malla de que no hi ha sobrants de
propis i arbitris de lany 1780. Datat a Sant Vicens Rod, 43
mm. Sant Vicens de Sarri, Museu Arqueolgic
del Collegi Mxim dels PR. Jesutes; matriu de coure.
de Malla, a 14 de febrer de 1781.
Escut dividit horitzontalment; en la part su-

perior quatre barres, en la inferior una creu.
MANLLEU
1267 1770 + !: VN1VERSITATIS .'
VRBIS i
Octogonal (?), 22 X 22 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. MINORISE i
Una m. s molt possible que aquesta matriu correspongui al

MANLLEV segle xv i.

ficat del Batlle i Regidors referent als individus de la 1271 1564 i 1592
vila de Manlleu subjectes al pagament del tribut perso- Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
Rod, 32 mm. Cera bruna.
nal. Datat a 21 de febrer de 1770. comunes originals, 1564-69, fol. 48.
Escut amb cinc barres en el ter superior, i

1268
una creu dessota ocupant dos teros de lescut.
Rod, 40 mm. Barcelona, Collecci del Marqus de Dou. Llegenda borrosa.
Una m.
Al dors duna carta dels Consellers de Manresa als de
MAN + LLEV Barcelona comunicant noves de pesta. Datada a 4 de
setembre de 1564 2 .
Empremtat al peu dun certificat dEn Manuel Munt,

japit de la Companyia de 100 homes de dita vila. Da-
;at a 21 de febrer de 1809. 1272 1598
Rod, 45 mm. Manresa, Arx. Municipal, matriu de plata.
MANRESA Escut amb els senyals de les barres i la creu,

269 Segle xiv. 1430 i 1467
Rod, 50 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes el primitiu senyal de Manresa, ho confirma tamb el segell de la Cort
comunes originals, 1467-1469, fol. 99. del Batlle reial que havem descrit amb el n. 492. En aquest segell,
que correspon a lany 1321, hi ha en el centre un escut a senyal de
les barres, o sigui el de lautoritat reial que representava el Batlle, i
Una creu grega. a lentorn la creu com a senyal de la ciutat. Encara en 1379 usava el
Batlle els mateixos senyals, puix havem trobat a lArxiu de la Seu
de Manresa un pergam daquesta data, amb un segell de la Cort de
+ : s : consulutus : giuitatis :
la Batllia reial molt semblant al del n. 492, variant quelcom la lle
MINORISIE i] genda que en aquest diu: + S Baivli domini Regis civitatis
: : :
Minorise.
El P. Jaume Pasqual Sacrce Cathalonice antiquitatis monumenta,
(
Al dors duna carta dels Consellers de Manresa als de vol. XI, p. 40) i el P. Villanueva Viaje literario a las Iglesias de Es-
(
larcelona, credencial a favor dEn Pere Segui, Sndic pana, vol. VII, p. 180), transcriuen una lpida sepulcral dun cava-
ller anomenat Bernat de Manresa, que mor a 9 de juny de 1278,
.'aquella ciutat. Datada a 2 de maig de 1467 ] .
colocada sobrel portal que desde els claustres de la Seu de Manresa
donava pas a la casa del Paborde. Segons el P. Pasqual, dita lpida,
1. Unaltre exemplar daquest segell lhavem vist en el mateix que pertany al segle xm, porta esculpit en la pedra i repetit a dreta
Municipal (Cartes comunes originals, 1430-1434), empremtat i esquerra lescut del cavaller, quin senyal s la mateixa creu que
.rxiu
mb cera vermella, al dors duna carta dels Consellers de Manresa, figura en aquest segell.
i qu diuen als de Barcelona que no saben que al honrat en Joan 1. Encara era usada en 1597, puix havem trobat un exemplar da-
i Plana ciutada nostre sie ete per los culli ors de les imposicions quest segell a lArxiu Municipal de Barcelona (Cartes comunes ori-
e aquesta (ciutat) questio alguna; i per si aix fos, manifesten que ginals, 1597, fol. 102), empremtat amb cera vermella i paper, en una
an parlat al Batlle perqul tinga per recomanat; datada a 11 de carta dels Consellers de Manresa als de Barcelona, comissionant a
,brer, sens expressar lany, pers considera de 1430. A m b eix se- En Joan Torres per a conduir a aquella ciutat dues crregues de
m exemplar havem pogut completar la llegenda. plom per a municions i provisi de guerra. Datada a 25 dagost
Aquest senyal de la creu, sola, i sense les barres, apareix flns al de dit any 1597.
resent com el ms antic i primitiu de la ciutat, i encara quel se- 2. Altre exemplar en una carta dels Consellers de Manresa als de
ll el trobem empremtat en
documents del segle xv, s indubtable, Barcelona, referent a les noves de mal contagis que hi havia a Riu-
sr son estil i particularment per les lletres de la llegenda, que cor- doms i Montroig; datada a 3 de juny de 1592 (Arx. Municipal, Car-
spon a data anterior, probablement al segle xiv. Que aquest fou tes comunes originals, 1592, f. 69).
) M . M
166 SIGrILLOGRAFA CATALANA

timbrat duna corona i rodejat de motius orna- En una carta dels Consellers de Manresa als de Bar-
1 celona, oferint-se en llur servei per trobar-se la
armada
mentals .
naval enemiga enfront de la ciutat. Datada a 9 de juliol

MIN ORI SA CIVIT AS de 1691 i.
1278 12 7 7 1697-1706
Rod, 33 mm. Manresa, Arx. Municipal; matriu de Rod, 60 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes
plata.
originals, 1703-1704.
Dibuix i representaci iguals als del segell pre-

Escut amb les armes de la ciutat, timbrat
cedent n. 1272.
duna corona i rodejat de motius dornamentaci.
CIVIT AS MINORIS
* SIOILLVM MAGNVM CIV1TATIS
MINORISAE
1274 Segle xvi ( 1
Rod, 30 mm. Cera vermella. Manresa, Arx. Municipal; En una carta dels Consellers de la ciutat als de Bar-
Documents segellats. celona, congratulant-se de les noves de la guerra. Datada
a 2 de juny de 1704 2.
Escut amb les barres i la creu:
..N ORISA 1278

Rod. 44 mm. Manresa, Arx. Municipal; Documents segellats.
Empremtat en una coberta de carta dels Consellers de
Manresa (?) a En Joan Sala, de Barcelona. En aquest
Dibuix i estil molts semblants als del segell
full blanc hi ha escrit, amb lletra de les darreries del se-
gle xvi: Memorial del que ha pagat lo Sf Joan Sala, precedent n. 1277.
Sindic de la ciutat de Manresa, per la expedici de les
lletres de contencio de Jurisdicci a instancia de dit Sin- SIGILLVM PARVVM C1VITATIS
dic, contra lo Veguer y Batlle de la ciutat de Vich. MINORIS
Empremtat amb hstia i paper, en una carta dels
12/5 Segle xvii (?)
Consellers de Manresa al Dr. Thomas Josep Rovira, sobre
Rod, 33 mm. Manresa, Arx. Municipal; matriu de bronze. afers de la ciutat. Datada a 12 de juny de 1712.
Representaci semblant a la del segell prece- 1279

dent n. 1273. Rod, 44 mm. Manresa, Arx. Municipal; matriu de boix.
MIN ORISA CIVITAS
Escut rodejat de motius ornamentals, amb el
senyal de la ciutat, les barres i la creu.
12/6 1691 1721

i
CIVITAS MINORI SE
originals, 1691.
1. Aquest mateix segell lhavem vist usat en 24 de juliol de 1721,
empremtat al peu dun certificat daquesta data. (Arx. Cor. Arag,
Escut a senyal de la ciutat, tal com se repre- Generalitat)
2. Daquest segell nhem vist altres exemplars en el mateix Ar-
senta en els segells precedents. xiu Municipal, en lletres de 1697 i 1698, i un a lArx. Cor. Arag
(Consell dArag, Uig. 547), en una carta dels Consellers de Manresa
M1NORISA : * : CIVITAS suplicant al Rei que en consideraci de que fa vuit anys quel Ve-
guer reial de dita ciutat exerceix el crrec, contra les Constitucions
del Principat que prohibeixen que cap oficial reial no pugui residir
1. Aquesta matriu i la del segell segent (n. 1273), son obra del un crrec ms de tres anys, nomeni per a ocupar-lo subjecte quel
argenter manres NAndreu Cucurella, segons fa constar D. Joa- pugui obtenir. Datada a Manresa, als 16 dabril de 1699. Altre exem-
quim Sarret i Arbs ( LEscut herldic de Manresa, Manresa, 1915, plar el veirem en el mateix Arxiu (Generalitat, Cartes rebudes del
p. 22), en una nota que diu: 1598. 19 agost. A Andreu Cucu- 1 dagost 1705 a 31 juliol 1706, part 2. a ), en una lletra dels Conse-
rella argenter, por los segells de plata ha fet per la ciutat entre plata llers als Diputats del General de Catalunya, datada a Manresa a 12
y mans 5 lliures 10 sous.

Llibre del Clavari. Arxiu Munici- de juliol de 1706, consignant que aquesta ciutat form una Coro
pal. El propi Sr. Sarret consigna en la esmentada nota, que aquesta nela de 400 homens, que fou enviada i entr a Barcelona, on estigu
matriu serveix encara per a segellar la sagrada urna el Dijous Sant. tot el temps del setge.
INVENTARI 167
En lArxiu Provincial dHisenda, de Barcelona, lhem Empremtat amb paper i hstia vermella, en una carta
ist empremtat amb hstia vermella i paper, en un cer- dels Jurats de la vila als Consellers de Barcelona, referent
iflcat autoritzat per lAjuntament de Governador, Re- a noves de sanitat, i a fer quarentena o purga en dita
idors. Diputats i ambds Sndics de la ciutat de Man- vila N Antoni Joan Pujol. Datada a 23 dagost de 1592.
esa, de qu dintre del terme de la mateixa shi troba
adicat el mas Culla, expresant-se tamb sa cabuda.
1 de juny de 1825. 1284
Oval, 30x24 mm. Collecci de lautor.
MARGALEF Una m collocada entre dues torres, cimades

l280 1812
duna creu grega. Al peu de les torres quatre
i
lod, 17 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Suprema ratlles horitzontals onejants.
de Catalunya; llig. Guerra.
Empremtat amb hstia vermella i paper i separat del

Una m amb un escut en losange, amb la creu document, que portava la data de 1792.
,e Sant Jordi.

MASSANET DE CABRENYS
caci referent al reempla de lexrcit. Datada a 10 de 1285 1802
iliol de 1812.
Una m; a la dreta la lletra S i a lesquerra
MARTORELL la A; dessota la m el mot NET.
281 1440
Rod, 40 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Empremtat amb hstia vermella i paper, en una rela-
Cartes comunes originals, 1440. ci referent a delmes. Datada a 29 de maig de 1802.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, un cas-
2 un martell. En la part inferior de

ll; i 3,
MATADEPERA
escut tres ratlles horitzontals onejants. 1286
Llegenda illegible.
d,e Catalunya; llig. Grcia i Justcia.
Al revers duna carta dels Jurats de la vila de Marto-

>11 als Consellers de Barcelona. Datada a 6 de febrer Un castell repetit quatre vegades formant creu.
3 1440.

posta de Sndic Procurador general per al trienni de 1809
.282 1575 a 1811, presentada a la Junta Superior de Catalunya pel
Rod, 17 mm. Cera vermella. Collecci de lautor. Batlle i Regidors de Matadepera, en 10 doctubre de 1808.
Escut a senyal duna m i les lletres M. S.
MATAR
Empremtat amb cera i paper, en una certificaci de 1287 1449
iny 1575.
Fragment de segell rod, 45 mm.
(?). Cera vermella. Barcelona,
Arx. Munioipal; Cartes comunes originals, 1449.
283 1592
Un escut amb el senyal de les barres i en pri-
Jval, 26 X 20 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes
mer terme un castell.
..GILLU ONI . . ..
Escut herldic amb diversos senyals, entre ells
s reials d Arag i el de Requesens. Al dors duna carta dels Jurats i Prohomens de la vila
No porta llegenda. i terme del castell de Matar als Consellers de Barcelona,
com vuy al sol exit dues galees e un
participant-els-hi Empremtat amb paper i hstia vermella, en una carta
han pres un leny ai en las mars del dit castell y
balener dels Jurats de la vila als Consellers de Barcelona, comu-
no sabem quina gent son. Datada a 16 de setembre nicant-els-hi noves referents a la pesta. 16 de maig
de 1449. de 1619 i.
1291
1288 1571 i 1572
1679
Rod, 26 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Rod, 32 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 438.
Cartes
Escut amb els mateixos senyals que el segell
precedent n. 1290.
Escut en losange, amb tres barres.
OPIDVM MATARONIS
Empremtat amb cera vermella, al dors duna carta
dels Jurats de la vila als Consellers de Barcelona, pre- Empremtat amb hstia vermella i paper, en un certi-
guntant-els-hi deuen dar la prtica a un navili dEn
si ficat fet pel notari pblic de Matar, En Salvador Sauri,
Ferrer d Arenys que ha arribat procedent de Marsella, de la declaraci dels metges En Joan Roig i En Marc
y segons diuen aporta certificacions de sanitat de aquesta Rossell, referent a lestat de salut del reverent En Rafel
ciutat y tamb de Roses. Datada a 12 de setembre Batlle, Ardiaca de Besal i canonge de Girona. 3 de ge-
de 1572 i. ner de 1679.
1580 i 1676
1292 1706-1752
Rod, 25 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes Oval, 30 x 27 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
comunes originals, 1580-1584. fol. 23.
Escut timbrat duna corona i rodejat de mo-

Escut amb el. senya] de les barres. tius ornamentals,que porta els mateixos senyals
quels segells precedents n. os 1290 i 1291.
+ LO SAGELL -
DE MATAR
{Lo sagll de [la vila de] Matar)
+ S1GILLVM MINVS C1VITATIS
MATARONIS
carta dels Jurats de la vila als Consellers de Barcelona, Empremtat amb paper i hstia vermella, en una rela-
donant-els-hi avs dhaver fet quarentena una nau pro- cide bns de seglars passats a eclesistics desde 1716.
cedent de Marsella. Datada a 28 de febrer de 1580 2. Datada a 5 de mar de 1727 2 .
1293 1808 i 1809

1290 1619-1649 Rod, 47 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior
Rod, 34 mm. Barcelona. Arx. Municipal; Cartes comunes de Catalunya; llig. Grcia i Justcia. Propostes n. 1.
Escut oval, timbrat duna corona i partit ver-

Escut timbrat duna corona i partit vertical- ticalment, a la dreta, a senyal de les barres, a
ment; a la dreta, quatre barres, a lesquerra, una lesquerra, una m que sost una mata amb
m que sost un ram o mata. arrels.
+ LO SEGELL DE LA VILA DE MATAR * * SIGILLUM * * * Cl VITATIS * *
* MATARONIS *
1. En el mateix Arxiu (Cartes comunes originals, 1570-1575, f. 24)

nhavem vist un exemplar en una carta dels Jurats de la vila
altre
als Consellers de Barcelona, en la qual manifesten que en aquesta 1. En el mateix Arxiu Municipal nhavem vist daltres, en lletres
vila de Matar y llochs circunveliins de aquella y ha molt bona sa- de 1626, 1640 i 1649.
nitat y esta preservada de qualsevol mal infecte y contagi os. Da- 2. En lArxiu Municipal de Barcelona (Cartes comunes originals,
tada a 26 de maig de 1571. 1705-1706), havem vist un altre exemplar daquest segell en una
2. En lArxiu Corona Arag (Plica de testimonis del Collegi da- carta dels Jurats de Matar als Consellers de Barcelona, notiflcant-
droguers, llibre V), nhem vist un altre dempremtat en una plica els-hi que lArxiduc dustria (Carles III) els hi havia concedit el
de testimonis enviada per En Pere Thomas, Batlle reial de la vila i ttol i privilegi de ciutat. Datada a 8 de gener de 1706. En lArxiu
terme de Matar, a En Geroni de Miquel, Veguer de Barcelona, Igua- Corona Arag i en el Provincial dHisenda nhem vist daltres en
lada, Valls, Moy i Moyans, amb data de 20 de maig de 1676. documents de 1706, 1728, 1744, 1748 i 1752.
INVENTARI 169
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una pro- + MADIONA

posta per a Sndic Procurador general de la ciutat, que
fa lAjuntament a la Junta de Govern del Principat, en
Empremtat en el repartiment del cadastre del terme
10 doctubre de 1808 1 .
de Mediona. 18 dagost de 1723.
1294 1811
Rod, 47 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior

MINEGUES
de Catalunya; llig. 9.
1298 1729
Escut de forma ovalada, amb els mateixos se- Rod, 20 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
nyals dels segells precedents i molt semblant al
de n. 1293. Ocupa tot el camp del segell la llegenda:
* * SIGILLUM * * * * CIVITATI 8 * * MIA NAG AS

I I
* * MATARONIS * *
En un certificat referent als bns de seglars passats a

Empremtat amb hstia vermella, al peu dun certificat eclesistics des de lany 1716. Datat a 9 de febrer de 1729.
lliurat per En Bonaventura Llobet, secretari de la Co-
missi corregimental de Matar, referent als preus corrents
de diversos queviures. 8 de novembre de 1811.
MIERES
1299
1295 1812 i 1819
En el camp del segell la llegenda:
Escut molt semblant al del segell precedent
n. 1294. La llegenda s igual a la dels se- MIE RAS I
gells n. os 1293 i 1294.

Empremtat amb i paper, en una rela-
hstia vermella
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un certi- ci feta pel Batlle Regidors del lloc de Mieres, de les
i
preus corrents de diversos grans, fruits,

ficat referent als persones hbils i capaces per a exercir el crrec de Batlle.
vins, en el mes de febrer de 1819. Datat a 4 de
etc., Datada a 8 de juny de 1729.
mar del mateix any 2 .
MAYALS MIRALLES DE COPONS

1296 1808 1800 1811
Oval, 25 X 19 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Su- Rod, 17 mm. 'Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Suprema
perior de Catalunya.
de Catalunya; Guerra, 1811, llig. 3.
Una m. Tres calderes.
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta MIRA ....

de crrecs del municipi dirigida a la Junta el 30 de se-
tembre de 1808.
referent al servei militar. Datat a 28 doctubre de 1811.
MEDIONA
1297 1723
Qval, 25 X 18 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. MIRAVET

1801 1498
Emblema borrs.
Arx. Cor. Arag, Processos.
1. Al mateix Arxiu nhavem vist un altre exemplar en un docu-

ment de 1809. Escut que porta per senyal un ocell.
2. Altre exemplar a lArx. Cor. Arag (Documents deia Junta
Suprema de Catalunya, llig. Guerra, 1812), en un certificat referent
al servei militar. Datat a 20 de gener de 1812. IHS MIRAVETII (1)
Volum IX 22
Empremtat en una lletra dAbdalla Guasc, alam del delmes que hi tenien els PP. Jesutes. Datada a 17 de
llocde Miravet (Castellania d Amposta), a Joan d Arag, febrer de 1776.
comte de Ribagora, Lloctinent del Principat de Catalu-
nya i comtats de Rossell i Cerdanya, trametent-li una
plica de declaracions de testimonis. Datada a Miravet....
de juliol de 1498.
MONISTROL DE NOYA
1306
MOLINS DE REY Un pont i un castell (?).
1302 1749
Kod, 20 mm. Collecci de lautor.

Empremtat en una certificaci del Batlle i Regidors
del lloc de Monistrol de Noya, posada al peu del cadas-
Escut a senyal duna mola. tre de dit lloc i terme en 24 dagost de 1723.
+ MOLINS DE REI
Empremtat amb hstia i paper, en un certificat dels MONTRLANCH

Regidors de la vila de Molins de Rey referent a la publi-
1307 128 s
caci dun edicte. 20 de gener de 1749. Rod, 47 mm. Cera bruna. Marsella, Arxius Departamentals.
B. 386.
Un mont amb tres faixes verticals, cimat duna

MOLNARS flor de llir.
1303 1729
Kod, 44 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. + s D ls : pro : omes : u moblac

( Segell deis prohomes de Moriblanc)
Escut dividit en quatre quarters. Els 2 i 3 un
lle rampant. Penja, mitjanant cintes de seda groga i vermella, dun
pergam que cont la promesa que fa la vila de Mont-
Empremtat en una certificaci que en el terme no blanch dobligar-se pel rei d Arag per a complir, amb el
d Anglaterra i el comte de Provena, totes les clusules
hi ha terres de seglars traspassades a eclesistics des
de 1716. Datada a 24 de febrer de 1729.
del tractat d Oleron. En el document consta haver-se con-
vocat el Consell per a aquest objecte en lesglsia de
Sant Miquel, more solito, i est datat a 30 de desembre
de 1288, essent-hi presents com a testimonis En P. de
Cardona, de casa del senyor rei; Mestre Toms Romeu,
MOLLET metge; En Guillem de Bordell i N Arnau dAgremunt i.
1304
Kod, 29 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic;
matriu de ferre.
1308 1320-1606
Rod, 47 mm. Cera verda en cera natural. Madrid, Arx. Histric

Un peix (moll).
Nacional; V. 48-38.
+ SELLO DE S
V
DE MOLLET
En el fons del camper del segell les barres, i
en primer terme o sigui sobreposat, tallant dites

barres, un mont amb una flor de llir.
MONISTROL DE CALDERS
1305 1776
+ S .'
UNIUERSITATIS ILLE \ I MONTIS
A\LBI IUARTO I
Una caldera dessota de la llegenda: Penja per cintes de seda groga

i vermella, dun perga-
mi que cont duna concessi de Pere III al

el trasllat
MONI STROL
1
monestir de Poblet, datada a Tortosa a 12 de mar

1. Blancard (Op. cit., p. 82), va publicar aquest segell, atri-
tificaci lliurada pels Regidors de dit lloc referent als buint-lo, equivocadament, al com de Montblanc (Hrault).
INVENTARI 171
de 1371. La data del trasllat, i per consegent del segell, MONTBRIO

s de 9 de juliol de 1467 L
hstia vermella
Montbri al Rei, vindicant els
dels Jurats de la vila de
1309 1564 PP. Recolets de Sant Francesc del monestir dEscomal-
bou. Datada a 12 de juliol de 1622.
Rod, 18 mm. Cera vermella. Arx. Municipal; Cartes comunes
originals, 1564-1569, f. 65.
1312 1781
Escut que porta per senyal una campana.
Oval, 28 X25 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Empremtat al dors duna carta dels Cnsols de la vila
als Consellersde Barcelona, queixant-se per haver-se ve-
Escut amb el senyal de les barres, i en primer
dat lentrada en la ciutat al poblats de la vila, i pregant terme un mont cimat amb la creu, dessota del
que els hi retornin perqu som molt certs que nigun qual hi ha una estrella.
maltracte per nosaltres es stat fet als de aquexa Ciutat.
Datada a 12 de desembre de 1564.
En una certificaci atorgada per lAjuntament de
Batlle Regidors, de no haver restat sobrants en els r-
i
dits de propis i arbitris de lany 1780. Datada a 14 de

1310 1569, 1657 i 1737 febrer de 1781.

n. 1308.
MONTBUY
1313
+ 8 * UILLE MONT IS ALUI Rod, 36 mm. Barcelona. Museu Artstico-Arqueolgic;
matriu de bronze.

ment de lany 1737 2.
Un bou en un prat.
+ MONTBUY
MONTBRIO DEL CAMP
1311
Rod, 19 mm. Arx. Cor. Arag, Consell d Arag; Uig. 366.
MONTCADA I REXACH
1314 1723
Un mont i una creu. Oval, 25 X 18 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
1. Aquest segell estigu en s per espai de molts anys, puix lha- El monograma del nom de Jess, cimat duna
vem trobat penjant dun pergam que cont un trasllat dun privi-
creu de Sant Joan i dues estrelles. Dessota, una I
legi del rei En Jaume II, datat en la vila de Montblanch a 15 dabiil
de 1320 (Balaguer, Arx. Municipal, pergamins). Altre exemplar va i una B.
empremtat amb cera vermella i paper, en una carta dels Cnsols de
dita vila als Consellers de Barcelona, datada a 22 de juny de 1593
(Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes originals, 1593-1594, Empremtat amb hstia vermella, al peu del reparti-
fol. 49). Finalment, encara el trobem en s en 17 dabril de 1606, en ment del cadastre dels llocs de Montcada i Rexacb de
una carta daquesta data, tamb dels esmentats Cnsols als Conse-
lany 1723.
llers de Barcelona, credeneial dEn Francesc Jori, qui devia infor-
mar-los de la necessitat que tenien de que els hi proporcionessin cinc-
cente9 quarteres de blat, prometent pagar-lo al preu que ordenaran
o tornar-lo a la collita. (Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes
originals, 1604-1607, f, 123.)
1315 1736
2. En lArx. Cor. Arag (Doci ments procedents de lArxiu Pro- Oval, 17 X 22 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
vincial dHisenda de Tarragona, llig. 4) nhavem vist un altre exem-
plar, en una carta dels Cnsols de la vila a lAbat de Poblet, quei-
xant-se de que ja hi havia dies que les eugues del monestir herbejaven Representaci semblant a la del segell prece-
en el terme de dita vila, i li preguen ordeni al majoral les en tregui;
datada a Montblanch, a 8 de gener de 1569. En una certificaci de dent n. 1314.
5 de gener de 1576 se lanomena sigilli parvi dicte ville. (Arxiu Cor.
Arag, Generalitat; correspondncia. Altre exemplar lhavem vist
)
Al peu dun certificat del Batlle i Regidors de Mont-

usat en una certificaci de 30 dabril de 1657. (Arx. Corona Arag,
Consell dArag; llig. 518.) cada i Rexach, datat a 4 de gener de 1736.
1816 1V39 MONTOAY
Oval, 27 X 22 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. 1321

Un ca (?).
Empremtat amb paper en un certi-

hstia vermella i Llegenda borrosa.
ficat dinters particular. Montcada, 20 de juny de 1739.

splica que dirigeixen els Paers de la vila de Montgay al
1817 1842 Virrei de Catalunya, perqu doni als PP. Carmelites des-

calos la casa del Sant Crist de Balaguer. Datada a 20
matriu de bronze. doctubre de 1602.
Una ermita dalt dun tur.

1322 1808
MONCADA Y REIXACH Rod, 24 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior
de Catalunya.
Aquest segell era usat encara en 1842.

Un mont i un gall dibuixats molt toscament.
MV NG * * AI -
MONTCLAR
1818 i8ii Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta
Rod, 18 mm.
Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Suprema de Sndic dirigida a la Junta en 6 doctubre de 1808.
de Catalunya; Uig. Guerra. Direcci General dArmament, n. 4.
Un mont amb una creu.

MONTR
MONTCLAR 1323 , 1729

En un certificat referent al reempla de lexrcit, datat
a 26 de desembre de 1811. Una creu.
MONTIRO
1319
En una certificaci dels Regidors de dit lloc, que en
son terme no hi ha cases ni terres de seglars traspassades
matriu de ferre.
a eclesistics des de 1716. Datada a 11 de febrer de 1729.
Un cercle.
+ MONCLAR MONTJUICH
1324
Rod, 31 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de boix.
MONTFERRER
1320 1808
Un mont i el mot:
Quadre, 38 X 16 mm.
Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Su- IIC
perior de Catalunya; llig. Grcia i Justcia. Propostes n. 3.
El camp del segell s ocupat per la llegenda:

MONTMAJOR
MONFARE 1325
En una proposta dels dos regidors de dit lloc que han
de servir en 1809.
El camp del segell cont la llegenda:
:
INVENTARI 173
MON MAJORI 1330 1817

Empremtat amb hstia vermella i paper, en un ofici
dels Regidors de dit lloc, amb data de 13 de desembre 0

Molt semblant al precedent n 1329. El mdul
de 1802.
s ms petit i les lletres sn quelcom diferents.
1326 Empremtat en una certificaci datada a 13 dagost

de 1817.
Rod, 25 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic; matriu
de bronze.
Representaci molt semblant a la clel segell MONTROIG

1331 1622
precedent n. 1325.

MONTMANEU
1327 1829 MO...O..
Oval, 30 x 24 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic; Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta
matriu de bronze.
dels Jurats i Consell de Montroig, del de Tarra- Camp
gona, vindicant els PP. Recolets que ha- d Escornalbou
Escut amb el senyal de les barres. vien estat separats de lobservncia de Sant Francesc
del Provincialat de Catalunya pel rnotu proprio de Gre-
MONMANEV gori XV. Datada a 11 de juliol de 1622.
Era usat en 1829.

1332 1639

MONTNEORE Un mont amb una flor de llir; i dessota, el mot:
1328 1.729
Rod, 27 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. ROG

Representaci borrosa. ficaci feta per En
Francesc Escoda, notari de la vila de
Montroig, dun requeriment del Dr. Joan Baptista Ber-
DE 8 N MATEV

tran, Hospitaler i Canonge de Tortosa, per a cobrar els
censos i parts de fruits corresponents a la Hospitaleria.
En una relaci feta pels Regidors de dit lloc, dels bns 17 de juny de 1639.
de seglars que havien passat a eclesistics des de 1716.
Datada a 10 de febrer de 1729.
1333 1708 i 1729
Oval, 30 x 25 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; Cartes de

1329 1781
lany 1708, part 2.*
Rod, 25 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. El mateix senyal del segell precedent n. 1332.
Ocupa tot el camp del segell una creu, collo- + MONTROIG

cada entre les lletres B i A; i dessota hi ha el
mot certificaci de lacte dun Consell de 19 dabril de 1708,
MON donada per En Joan Llebaria, escriv dels Jurats i Con-
sell de la vila de Montroig, amb la mateixa data i.

1. Altre exemplar lhavem vist en lArxiu Provincial dHisenda
ficat del Batlle iRegidors de dit lloc, referent a propis i de Barcelona, en una relaci de terres pel cadastre, datada a 12 de
arbitris. Datat a 1 de mar de 1781. febrer de 1729.
1384 1781 MOYA
Oval, 36 X27 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. 1338 1594-1625
Escut, 20 X 15 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes

originals, 1593-1594, f. 159.
precedent n. 1333.
creu; 2 les barres.
+ MONTROIG i 3,
En una carta dels Jurats de la vila als Consellers de

En una certificaci feta pel Batlle i Regidors de la
Barcelona, invocant un privilegi i la circumstncia dsser
sobrants dels rdits de propis
vila, referent als i arbitris
carrer de Barcelona, a fi que els protegissin contra una
de lany 1780. Datada a 17 de febrer de 1781.
providncia del Mestre Racional. Datada a 11 de juliol
de 1594 i.
MONTUD
1335 1812 MURA
Oval, 24 x 18 mm. Arx. -Cor. Arag; Documents de la Junta Supe- 1339 1848
rior de Catalunya; llig. Guerra. Oficis i AUistaments, n. 22.
matriu de bronze.
Escut dividit en quatre quarters: 1, una creu
de Malta; 2, sis besants; 3, faixes horitzontals Un cercle i diversos ornaments.
ondulades; 4, un castell.
MURA
Aquest segell era usat encara en 1848.
ficat delsRegidors de Montud ( Corregiment de Girona),
referent al reempla de 1 exrcit. 18 doctubre de 1812.
OIX
1340
MORA D ERRE 1729
1336 1747
Diversos motius ornamentals combinats sim-
tricament.
Un arbre (morer).
MOI RA En una certificaci que en el terme de dit lloc no hi

ha hagut traspassos de bns de seglars a eclesistics des
Empremtat amb hstia vermella, al peu duna certifi- de 1716. Datada a 7 de febrer de 1729.
caci referent als individus del poble que havien sortit
pel servei de les armes, des del mes doctubre de lany
anterior fins al primers del corrent mes i any. Mora, 26
de maig de 1747.
OLESA DE MONTSERRAT
1341 1737

MOROR Representaci de la muntanya de Montserrat.
1337 1812
Rod, 29 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Suprema + OLESA
de Catalunya; Guerra. Memorials.

Dintre dos cercles concntrics i varis motius certificaci autoritzada pel Batlle i Clavari de la vila
ornamentals, la llegenda: d Olesade Montserrat, dhaver fet el repartiment del ca-

dastre de 1737 amb tots els requisits i solemnitats pre-
MORO vinguts en les instruccions reials. 18 dabril de 1737.
En una certificaci referent al reempla de lexrcit, 1. Nhavem vist altres exemplars en documents de 1619, 1621
datada en maig de 1812. i 1625.
INVENTARI 175
1342 En una proposta feta per lAjuntament dels llocs

1810
dOlopte, Corts i Casa dAlf, dels crrecs de Batlle, Re-
gidors i Sndic per a lany 1809. Datada a 20 doctubre
de 1808.
La llegenda i dues creus de besants ocupen tot

el camper del segell.
OLOST
OLESA 1735 i 1812
Rod, 18 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Suprema
de Catalunya; Guerra, 1812, llig. n. 10.
Empremtat en una proposta de Regidors de la vila
dOlesa de Montserrat per a 1810. Datada a 19 doctubre
de 1809. Una estrella i a lentorn la llegenda:
OLOST
OLIANA Empremtat amb hstia i paper, al peu dun certificat
1343 1384 referent al servei militar. 4 doctubre de 1812 i.
Rod, 21 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la Seu.
Imatge dun Sant amb una creu de Santa OLOT

Tecla. 1347
0 - L I A N A Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
comunes original^, 1590, f. 154.
Empremtat amb hstia blanca, en una carta dels Cn-

sols i Prohoms de la vila d Oliana als canonges de la Seu
Escut partit verticalment: a la dreta, les bar-
dUrgell. Datada a 1 de juliol de 1584. res; a lesquerra, una ala.
No porta llegenda.
Al revers duna carta dels Cnsols d la vila als Con-

OLIOLA sellers de Barcelona, queixant-se per haver-los tret la
1344 1809
lliure pratica, segurament per estar mal informats, puix
Rod, 29 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior gosen de bona salut. Olot, 21 de juliol de 1590.
Escut partit en dues meitats. La de la dreta 1348 1605
Oval, 19 X 15 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comuna:

porta tres cards, s, el senyal de la casa de
Cardona, Senyora jurisdiccional que fou del po-
originals, 1604-1607, f. 53.
ble; la de lesquerra, tres faixes horitzontals.

Escut amb el senyal de les barres i una ala.
Sense llegenda; sols dues lletres, una a cada
Sense llegenda.
costat de lescut: la del dret, borrosa; la de les-
querre, una I.
dels Cnsols dOlot als Consellers de Barcelona, pre-
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta gant-los que no els posin obstacle a una sort de blat
de crrecs del municipi dirigida a la Junta en 27 de se- que micer Joan Canter havia comprat a Urgell per a la
tembre de 1809. vila. Datada a 10 de febrer de 1605.
0L0PTE 1349 1619 i 1631

1345 1808 Rod, 27 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 492.
Quadrat, 19 X 19 mm. Arx. Cor. Arag. Documenta de la Junta

Superior de Catalunya; llig. Grcia i Justcia, propostes n, 3. Escut igual al del segell n. 1347.
La llegenda ocupa el camp del segell. 1. Al mateix Arx. Cor. Arag (Plica de testimonis del Collegi
dAdroguers, 1727-1739), nhavem vist altre exemplar en un docu-
OL ACTE : ment de 8 doctubre de 1735.
S
176 SIGILLQGRAFA CATALANA

+ S DELS : CONSOLS .'
DE OLOT
VILLA DE OLOT DEP T0 DEL TER
Empremtat amb hstia i paper, en una certificaci que
fa En Joan Empremtat amb tinta negra, al front dun passaport
Ferrer, notari pblic dOlot i escriv dels
concedit per el Mere de la Comuna de Olot, a En Joan
Cnsols i Consell de dita vila, de les imposicions i sises
Ferrarons, comerciant de la vila, per anar a Puigcerd.
fetes en els anys de 1610 a 1618. No porta data, per del
Datat a 11 de gener de 1814.
document es dedueix
que s posterior a 1618 i anterior ,
al 2 de juliol de 1619. El segell sindica amb aquesta

frmula: sigillum comune dictorum Consulum i.
OLVAN
1858 1833 i 1849
1850 1781-1809-1811 Oval, 27 X 21 mm. Barcelona, Museu Artistico-Arqueolgic;
Oval, 36 x 29 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. matriu de bronze.
Escut timbrat duna corona i partit vertical- Monograma del nom de Maria.
ment en dues meitats. En la primera, tres bar- + S TA MARIA DE OLVAN.
res; en la segona, una ala.
No porta llegenda. Aquest segell lhem vist usat en documents de 1833
i 1849.
Empremtat amb
hstia vermella i paper, en una cer-
a sobrants de propis i arbitris en lany
tificaci referent
0LZINELLES
1780. Datada a 30 dabril de 1781 2 .
1854 1737-1853
Rod, 20 mm. Barcelona, Museu Artistico-Arqueolgic; matriu.

1813
Un arbre
Oval, 37 X 22 mm. Arx.Provincial dHisenda; Documents de
(?).
la
dominaci francesa.
Aquest segell lhem vist usat al peu dun repartiment
Una guila coronada i amb les ales esteses. i Regidors del lloc de
del cadastre, autoritzat pel Batlle
Sant Esteve amb
data de 8 de maig de 1737
dOlzinelles,
+ MAIRE D LA VILLE D OLOT (Arxiu Provincial dHisenda de Barcelona). Encara es-
tava en s en 1853.
Empremtat amb tinta negra, al peu dun pour copie
conforme, posat pel maire Soler a una lletra que li diri-
geix En datada a Olot el 8 dabril de 1813, pre-
Dulli,
0LLERS
venint-li que Governador General de Catalunya
S. E. el 1855 1729
li ha ordenat de seguir sense la menor dilaci la cobrana
de les contribucions en la vila per lexercici de 1812, i li Rod, 22 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
diu: je vous prviens en consquence que si sous huit jours

la somme de 53,166 fr. 73 c. redues pour neuf mois de cette El camp del segell est ocupat per la llegenda:
anne na point t acquite, je me verrois forc quoiquil
puisse men couter de deplasis requerir le secours de la 0 I LLE I
force arme.

ci feta pelsRegidors de dit lloc, referent als bns que
1852 1814 dels seglars havien passat a mans declesistics des de
Oval, 37 X 32 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda; Docu- lany 1716. Datada a 19 de febrer de 1729.
ments de la dominaci francesa.
Una guila coronada i amb les ales esteses des-

ORGrANY
cansant sobre un feig de raigs. 1856 1G08
Rod, 33 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la Seu.

1. Altre exemplar lhavem vist en lArxiu Municipal de Girona
(Correspondncia), en una carta dels Cnsols dOlot als Jurats de
Girona, certificant que no saben que a Camprodon i llocs circum-
Les flautes dun orgue (?).
vens hi hagi mort cap persona de mal contagis. Datada a 24 de
setembre de 1631.
2. Altres dos exemplars els havem vist en el mateix Arxiu dHi- + S CONSULUM UNIVERSITATIS
senda i en el deia Corona dArag, en documents de 1809 i 1811
respectivament.
ORCANIAN1 (?)
INVENTARI 177
En una carta dirigida pels Cnsols i Consell de la vila

PALAFRUGELL
dOrgany al Captol de la Seu. Datada en dita vila a G 1361 1629
de juliol de 1608.
1357 1651
Un castell de tres torres. A ambds costats
Rod, 16 mm. Colleccl de lautor.
del castell una garba.
Representaci molt semblant al precedent + ES DE LA VILA DE PALAFRVGELL
n. 1356.
En una carta del Batlle i Jurats de Palafrugell als Con-

+ O-R-G-A-N-Y-A sellersde Barcelona, sobre quarentena per causa de mal
contagis. 7 de maig de 1629.
En una carta dels Cnsols de la vila dOrgany als de
la ciutat dUrgell, referent a noves de mal contagis.
Organy, 6 de febrer de 1651. 1362 1729-1786
1358 1731
Oval, 21 x 18 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; correspondncia. dent n. 1361. Les garbes que acompanyen el
castell apareixen ms assenyalades.

Un escut que porta per senyal quatre espa-
ses (?). + ES DE LA VILA E) PALAFRVGELL
Sense llegenda.
hstia vermella
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una co- Regidors de la vila referent als bns
tificaci lliurada pels
municaci dels Regidors de la vila dOrgany, parti- que de seglars havien passat a eclesistics des de 1716.
cipant el nomenament de crrecs del municipi per a Datada a 7 de febrer de 1729 i.
lany 1732. Datada a Organy, a 25 de novembre de 1731.
PALAMS
ORSA VINYA 1363 1441
1359 1833-1840 Rod, 40 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
Forma de cor, 24 X 19 mm. Barcelona, Museu Artstieo-Arqueol
gic; matriu de ferre.
En el centre del camper del segell un escut a
Un senyal dun castell. En els quatre punts cardi-

cor i la llegenda ocupant tot el camper:
nals un escudet a senyal de les barres.
ORSA / VIN A I Llegenda destruda.
Era usat en els anys 1833 i fins 1840. Empremtat en una carta dels Jurats de la vila de Pa-
lams als Consellers de Barcelona, donant-els-hi avs
duna nau de genovesos. Scrita a Palamors diluns a vi
hores apres mig die, any 1441.
OS
1360 1808
1364
1454
de Catalunya; Grcia Justcia, llig. n. 3. Rod, 42 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
i
comunes originals, 1454, f. 102.
Un os i a la dreta una O i una S a lesquerra.

Un castell amb tres torres i en la del mig un
ocell.
de crrecs del municipi dirigida a la Junta Superior de Altres exemplars en documents de 1781 (Arx. Provincial dHi-
1.
Catalunya, amb data de 27 de setembre de 1808. senda), i de 1775 i 1786 (en nostra collecci).
VOLtM II 23
Al dors duna carta dels Jurats de
Sndics de Blanes, els quals la trameten als Consellers de
la vila al Batlle i
PALAU SATOR
1368 1729
Barcelona sobre avs de fustes de moros. Datada el ju-
liol de 1454.
Una estrella rodejada de dos cercles concn-
136o 1590, 1678 i 1729 trics i besants.
Rod, 26 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes Sense llegenda.
En una relaci de bns de seglars passats a eclesis-
des de 1716, en terme de Palau Sator. 10 de
Un castell, i a son costat dret una Pia les-
tics
febrer de 1729.
el lloc i
querre una A.
En una carta dels Jurats de la vila dirigida als Conse-

llers de Barcelona, queixant-se per negar-los-hi la entrada PALAU SAVERDERA
lliure per ra de mal contagis. 24 de maig de 1590 h
1369 1729
Rod, 20 mm. Barcelona. Arx. Provincial dHisenda.

1^66 1700 i 1781 El camper del segell apareix ocupat per la lle-
Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. genda:

Oval, 32 X 25 mm.
PA /LAV
Un castell cimat duna bandera i una orla. A la
dreta del castell una Pia lesquerra una A. Empremtat amb hstia vermella i paper, en una rela-
ci de bns de seglars passats a eclesistics desde 1716,
No porta llegenda.
en el lloc de Palau Saverdera. 6 de febrer de 1729.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una de-

claraci del Batlle i Regidors de la vila, acusant rebut
duna orde del Consell reial referent al cadastre. Datada PALAUSOLITAR I PLEGAMANS
a 14 de febrer de 1781 2.
1370 1581

PALAU DANGLESOLA Escut timbrat duna corona, amb el senyal de

1367 1808
les barres.
de Catalunya; Grcia i Justcia, llig. 3. + PALAV I PLEGAMANS
Representaci grfica dun casal. En un Memorial de tota la gent y armes abtes pera
guerra que se han trobades en les parrquies de Palau
P A L A V Solitar y Plegamans. 15 doctubre de 1581.
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna pro-

posta de crrecs del municipi dirigida ala Junta. 8 doc-
tubre de 1808.
PALMEROLA
1371
1. Aquest lhem vist usat tamb en una carta dels Jurats
segell
Rod, 19 mm.
Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior
de Catalunya; Congrs Provincial de Tarragona, llig. 2.
als Consellers, demanant-els- h i cinquanta quarteres de blat, per a
provisi de la vila, per estar a la frontera del enemich. Datada
a 23 de maig de 1678 (Arx. Municipal de Barcelona, Cartes comunes Una P.
originals, 1678). Altre exemplar es troba en una relaci de bns de
seglars passats a eclesistics des de 1716, datada a Palams a 11
de febrer de 1729 (Arx. Provincial dHisenda). En un document dels Regidors de Palmerola (corregi-
2. En una carta dels Jurats de la vila als Diputats de la Genera- ment de Manresa, partit de Berga), que fa referncia
litat de Catalunya, datada a Palams a 10 de mar de 1700, hi ha-
vem vist usat aquest mateix segell (Arx. Cor. Arag, Generalitat.
la suspensi del cobrament del vint, segons lacord del
Correspondncia.) Congrs Provincial. Datat a 18 doctubre de 1810.
INVENTARI 179
1372 1811 PARDINES

Rod, 20
mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior
1377 1729 i 1809
de Catalunya; Guerra. Direcci General dArmament, llig. 4. Quadrilter, 19
X 12 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta
Superior de Catalunya; Grcia i Justcia. Propostes, llig. 3.
Molt semblant al precedent n. 1371.
PARDI / NAS
En una certificaci referent al reempla de lexrcit,
de 3 de desembre de 1811. En una proposta de Regidors per a lany 1810; datada
a 7 doctubre de 1809 b
PALOL DONY
1373 PARRQUIA DE RIPOLL
Rod, 16 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de ferre. 1378 1736-1812

Rodejada de besants apareix la llegenda del de Catalunya, llig. 3.
segell:
PA / LOL Escut a senyal de les barres, timbrat duna

corona.
No porta llegenda.
PALOU
1374 En una certificaci referent a haver-se taxat a la vila
de Ripoll, per lAlcalde major de Camprodon, 7 quarte-
res i 3 quartans de blat i 505 quintars i 3 arrobes de pa-
matriu de bronze.
lla, que devien portar-se a Busa. Datada a Ripoll, a 10
dagost de 1812 2 .
Ocupa el camper del segell la llegenda:
PAI LOV
1379 1812

PALLEJA
1375 1834-1848
Oval, 33 X 26 mm. Barcelona, Museu Artstico -Arqueolgic; precedent n. 1378.
matriu de bronce.

La creu de Santa Eulria i dues palmes.
referent al servei militar. 14 de gener de 1812.
+ SANTA ELARIA DE PALLEJA
Lhavem vist usat en documents de 1834, 1841 i 1848.
PEGUERA
1380 1802

PAPIOL
1376 1834 i 1850
El camper del segell est ocupat per la lle-
Oval, 30 X 23 mm. Barcelona, Museu Artstico -Arqueolgic; genda:
matriu de bronze.
P. G. A.
La creu de Santa Eulria, una corona i la Empremtat amb hstiai paper, en una comunicaci
palma del martiri. A dreta i esquerraun ramell referent al cadastre. Datada a 8 de desembre de 1802.
amb flors.
1. Altre exemplar en lArxiu Provincial dHisenda, en una rela-
PAPIOL ci de bns de seglars passats a eclesistics des de 1716. Datada a 4
de mar de 1729.
2. Altre exemplar lhavem vist en un repartiment de cadastre
Era usat en 1834 i 1850, segons documents daquestes per a lany 1736, datat a 19 de maig daquest mateix any (Arxiu
dates. Provincial dHisenda, de Barcelona).
180 SIGIL LOGRAFlA CATALANA
PERALADA En una carta dels Cnsols de la vila de Perpiny als
1381 Consellers de Barcelona, referent a una galera comprada

1590
a Marsella per un missatger del comte dEmpries. Per-
Rod, 18 mm. Barcelona, Ars. Municipal: Cartes comunes origi- piny, 2 dagost de 1386.
nals, 1590, f. 92.
Un roc descacs (senyal de Requesens), una 1385 1397
creu i dessota daquestes figures una P, inicial Rod, 28 mm. (?) Cera bruna
moni; collecei sigillogrfica.
de Peralada.
Representaci molt semblant ala del segell pre

dels Cnsols de la vila als Consellers de Barcelona, supli-
cedent n. 1384.
cant-els-hi deixin passar un carregament de blat desti-
nat a dita vila, per la gran carestia que tenen. Datada a En un manament dEn G. Gavella, En Joan Dalbert,
a 23 dabril de 1590. N Arnau Pons i En Bernat Garrius, Cnsols de la vila
de Perpiny, en representaci del seu Consell, fet al tre-
sorer del Consolat, perqu pagui a En Berenguer Oliver,
donzell, de casa del senyor Rei, 2,227 sous i 6 diners
1382 1608 barcelonesos, que li devien sser pagats per sou de tres
Oval, 24 x 19 mm. Barcelona, Ars. Municipal; Cartes comunes llances i tres pillarts per a En R. agarriga, Governa-
originals, 1608-1611, f. 4. dor dels comtats de Rossell i Cerdanya, quils tenia en
servei del Rei, en la execuci que aquest feia fer sobrel
vescomtat de Castellb. Datat a 26 de desembre de 1397.
Escut en losange amb una creu grega.
PERALADA
1386 1419 i 1456
Empremtat en una carta dels Cnsols de la vila als
Consellers de Barcelona, comunicant-els-hi noves de con- Cartes comunes originals, 1410-1419.
tagi. 9 de gener de 1608.
Les barres, i en el centre, tallant dites barres,

limatge de Sant Joan.
1383 1702
Oval, 27 X 22 mm. Arx. Cor. Arag. Generalitat; correspondncia, + SAGEL DEL CONSOLAT DE LA
1701-1702.
VILA DE PERPEYA
En una carta dels Cnsols de Perpiny als Consellers
precedent n. 1382, de Barcelona, interessant-se per qu siguin deslliurats al-
La mateixa llegenda. guns homes dels llocs de la frontera, que havien sigut
empresonats per uns patrons de galeres i galiotes. 9 de
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta setembre de 1419 h
dels Cnsols de Peralada als Diputats del General de Ca-
talunya, manifestant estar promptes en satisfer o que
sels ha taxat en el donatiu voluntari ofert al Rei. 5 1387 1580 i 1582
dabril de 1702. Rod, 30 mm. Cera vermella.
Cartes comunes originals, 1580-1584, f. 37.
PERPINY Escut en losange amb cinc barres; la del mig

1384 1386 partida i substituda per limatge de Sant Joan.
Rod, 52 mm. Cera groga. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes + S1G PERPINIANI
1. EnlArxiu Municipal de Girona (Correspondncia), hi veirem

Imatge de Sant Joan. A dreta i esquerra un un exemplar daquest segell, en una carta dels Cnsols de Per-
altre
piny als Jurats de Girona, donant-els-hi avs de quatre galiotes
escut amb el senyal de les barres.
ques trobaven a Agde i ht eren per a passar a Catalunya. Datada a
Llegenda borrosa. 16 dabril de 1456.
INVENTARI 181
Empremtat en una carta dels Cnsols de Perpiny als

Consellers de Barcelona, suplicant-els-hi permetin len-
PINELL
1391 1781 i 1809
trada a la ciutat als naturals de Narbona, puix els hi
consta gaudeixen de bona sanitat i no hi ha perill de Rod, 42 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
contagi. 7 dabril de 1580 h
Escut de forma barroca, timbrat duna corona
i rodejat de palmes. Entre altres senyals, en un
1388 1597
quarter hi ha les barres i en altre un castell i
Rod, 31 mm. Cera groga. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes un En
lle. el centre apareix un escudet amb
un pi.

+ FIDELISSIMA VILLA DEL PINELL
n. 1387.
En una certificaci lliurada pel Batlle i Regidors de la
SIGILLUM VILLE PERPINIANI vila, referenta sobrants de propis i arbitris en lany 1780.
Datada a 2 de mar de 1781 i.
En una carta dels Consols de la vila als Consellers de
Barcelona, manifestant-els-hi llur agrament pel socors
que per a la protecci defensa de Perpiny els hi havien
i
PINS
donat. Datada a 12 de novembre de 1597. 1392 1729

1389 1610
Una creu de Sant Joan i uns pins, i entremig
la llegenda:
s quasi igual al segell precedent n. 1388,

PINS
diferenciant-se en els motius ornamentals inter- En un certificat dels Regidors de dit lloc, de que en
polats en la llegenda, que s tamb la mateixa. son terme no hi ha eclesistics ni comunitats que hi tin-
guin terres. 13 de febrer de 1729.
Empremtat amb hstia i paper, en una lletra dels Cn-
solsde Perpiny al Rei, de creena a favor del Dr. Jaume
Manalt, datada a 29 de desembre de 1610. PLA DE CABRA
1393 1674-1808
Oval, 19x16 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Su-

1390 lfel2-1621
perior de Catalunya; Grcia i Justcia. Propostes n. 7.

Un castell.
Representaci molt semblant a la dels segells

precedents n. os 1387, 1388 i 1389. posta de Regidors i Sndic per a lany 1809. No porta
data, per correspon al 1808 2 .
* SIGIL VNIVERSITATIS FIDELISSIME
VILLE PERPI
( Siglum universitatis fidelissime ville Perpiniani) .

PLA DE GIRONA
1394 mr
Empremtat amb hstia blanca i paper, en una carta Rod, 27 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de bronze.
dels Cnsols de Perpiny al Rei, donant-li compte de
com en Sant Joan Baptista sha fet extrac-
la viglia de Tot el camper del segell est ocupat per la
ci de Cnsols per al regiment de la vila. Datada a 27 de llegenda:
juny de 1616 2.
1. Altre exemplar s a lArx. Cor. Arag (Documents de la Junta

1. Altre exemplar es troba en lArx. Cor. Arag (Consell dArag, Superior de Catalunya, Grcia i Justcia, Propostes, 8 ), empremtat
llig. 342), en una carta de creena a favor de NAndreu Reart, bur- en una proposta de Regidors per a lany 1810. Datada a 10 doctu-
gs de Perpiny, dirigida pels Cnsols de la vila al Rei, amb data bre de 1809.
de 5 de juny de 1582. 2. Nhavem vist un altre exemplar en un document de 1674, i en
2. Altres exemplars en documents de 1612 i 1621 (Arxiu Munici- lArx. Provincial dHisenda, de Barcelona, altre en una certificaci
pal de Barcelona; Cartes comunes originals, 1612-1613, f. 51) i (Ar- referent a bns de seglars traspassats a eclesistics des de 1716. Da-
xiu Cor. Arag, Consell dArag; llig. 359) respectivament. tada a 20 de febrer de 1729.
PLA DE GERONA
I I En una certificaci referent als sobrants de propis i
arbitris en lany 1780. Datada a 10 de mar de 1781.

Lhem vist usat en documents de 1837.
PONS
PLA DE SANT TIRS 1399 Segle xvi (?)
1395 1809 Rod. 33 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; llig. 478.
de Catalunya; Grcia i Justcia. Propostes n. 3.
Un pont de dues arcades.
Dintre dun cercle la llegenda: + PO PONS + PONS + PONS
PLA
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un memo-
rial per a En Joan Vilella, secretri del Rei, referent als
En una proposta de Regidors per a lany 1810. Datada
treballsque feia la vila de Pons per retornar al domini
de la corona. No porta data, per el segell sembla per-
tnyer a darrers del segle xvi o comenaments del xvii.
PLANOLES
1396 1809 1400 1622
Oval, 27 X 22 mm.
Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Su- Rod, 37 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 367.
perior de Catalunya; Grcia i Justcia. Propostes n. 3.
No cont altre representaci que la llegenda:

Un pont.
+ PO + N S
PLAN OLAS /
En un manifest dels Paers, Sndics i Consell de la vila
En una
proposta de Regidors per a lany 1810, datada de Pons, referent a les moltes pertorbacions que hi havia
a 8 doctubre de 1809. causat lagutzir Monred. No porta data, per al marge
diu: y assi hasta hoy que somos a 25 de Junio de 1622.
POBLA DE LILLET
1397 1791 i 1810 1401 1700-1809
Rod, 29 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior Rod, 34 mm. Collecci de lautor.
de Catalunya; Congrs Provincial, n. 11.
Imatge de la Verge, coronada, i portant Jess-

Un pont de quatre arcades, cimat duna creu
i una corona. Entre les pilastres del pont la lle-
Nen al bra, i un ramell de flors a la m dreta.
genda:
LILLET PONS
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una rela- Empremtat amb hstia vermella i paper, en un docu-
ci jurada que presenten el Batlle i Regidors de la vila ment de 1700 i.
de la Pobla de Lillet, del nombre dbomes que sels as-
senyalaren per al servei militar. 3 dagost de 1810 i.
PONS
1402 1809
POBLA DE SEGUR Octogonal, 14 X 14 mm.

1398 im Superior de Catalunya; Grcia i Justcia. Propostes, 2.

Una figura semblant a una M gtica.
Motius ornamentals formant una estrella.
1. En Arag (Documents de la Junta Superior de Ca-
lArx. Cor.
nhavem exemplars en una informaci diri-
vist altres dos
POBLA D SEGVR talunya),
gida a la Junta, amb data de 21 dagost de 1809, i altre en una pro
posta de crrecs del municipi, de 29 de setembre del mateix any.
1. En lArxiu Provincial dHisenda, de Barcelona, nhi veirem Altre exemplar, en un document de 22 de novembre de 1780 (Arxiu
un altre exemplar, en una certificaci de 22 de maig de 1791. Provincial dHisenda).
INVENTARI 183
Empremtat en una proposta de Regidors per a

1810, feta pel terme for o rnec de Pons (Corregiment
lany
PRADES
de Cervera), i datada a 27 de setembre de 1809.
1407 1294
Rod, 42 mm. Cera vermella en cera natural. Madrid, Arx. His-

tric Nacional; Secci Sigillogrflca, caixa 15. A, 1272, P.
PONTILS
1403 Segle xv (?) Escut amb el senyal de les barres, rodejat de
Rod, 35 mm. Reus, Collecci del Sr. Font de Rubinat; matriu. brancatges amb flors.
Escut que porta per senyal un crvol. + : S : VNIVERS1TATIS : VILLE DE

+ AQUEST ES LO SAGEL DEL CASTEL PRATIS :
DE PONTILLS
Penja per cordill de cnem, dun pergam que cont el
trasllatduna sentncia sobre drets de Poblet, donada a
2 de setembre de 1272. El trasllat s autoritzat per En
1404 1809
Guillem de Camarada, Batlle de Prades, qui huic trans-
Rod, 25 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Supe- lato auctoritate vice bajulie prebui et eum sigillari feci cum
rior de Catalunya; Grcia i Justcia. Propostes, n. 8.
pendenti de universitate
sigillo cereo ville de Pratis. 23 doc-
tubre de 1294.
Un pont de tres arcades.
PON TILS /
1408 1740
Empremtat en una proposta de Regidors per a lany

Rod 32 mm - ~ Ars Cor Arag Documents procedents de lArxiu
'
Provincial dHisenda, de Tarragona; liig. 74.

1810, datada a 10 doctubre de 1809.
Escut flanquejat, a senyal de les barres i flors
PORQUERES de llir.
1405 1729
+ SIG1LLVM -MOTANE
rebut de sis lliures, atorgat pels Regidors de la vila de
Prades a favor de la Comunitat de Preveres de Tarra-
POR / QVER AS /
gona, per ra del cadastre. Datat a 10 de setembre
de 1740.
ficacide que en dit terme no hi ha bns que hagin pas-
sat de seglars a eclesistics des de 1716. Datada a 10 de
febrer de 1729. PRADES
(ROSSELL)
1409 1633
PRADELL Rod, 24 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes origi-
1406 1808 nals, 1632-1633.
Oval, 29X24 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Su-

perior de Catalunya; Grcia i Justcia, liig. 1.
Escut en losange, flanquejat. En els quarters
Escut herldk dividit en quatre quarters, amb superior i inferior una creu de Sant Joan amb
diversos senyals borrosos. quatre besant s; en els dels flancs la llegenda:
E)L POBLE DE PRADELL PRA-DES
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta Empremtat en una carta dels Jurats de Prades als Con-
de crrecs del municipi, dirigida a la Junta lli doctu- de Barcelona, comunicant-els-hi haver complert
sellers
bre de 1808. una orde que havien rebut. 27 dagost de 1633.

n

PRAT DE LLOBREGAT PRATS DE REY
1410 1781 1415 1603 i 1609
Oval, 23 X 19 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Oval, 33 x 26 mm. Collecci de lautor.
Imatges de Sant Pere i Sant Pau. Escut dividit en quatre quarters; 1 i 4, tres
roses; 2 les barres.
DEL PRAT i 3,
DELS PRATS DEL REY

Empremtat amb hstia vermella i paper, en un recurs
presentat pel Batlle i Regidors, referent a un Reial decret Empremtat en un manament fet al Batlle del terme
sobre aument dun ter en el repartiment de la contribu-
de Vallmanya, per ra del sometent general que havia
ci de lany. Datat a 25 de febrer de 1781. dalar-se en la sots-vegueria dels Prats. Datat en aquesta
vila, a 6 de setembre de 1609 h
1411
D
v Tro
1
Valj Ofi
a 0uOQ
aO S/ TYITY1
111111
Dol Inooi/l d
vUllcbbJU a 1 gnior
(lc
I
aUtU
1416 1780 j 1808
Hod, 26 mm. Collecci de lautor.
Imatges de Sant Pere i Sant Pau.

Escut amb els mateixos senyals del segell pre-
S. PERE S. PAV DEL PRAT cedent n. 1415, per amb collocaci inversa,
o s, quarters: 1 i 4, les barres; 2 i 3, tres roses.
Al peu dun certificat de 2 dabril de 1805.
PRATS DEL REY

PRATDIP Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu dun
1412 memorial o recurs presentat per lAjuntament de la vila
Oval, 33 X28 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgie; de Prats de Rey, el 3 de desembre de 1780 2 .
matriu de boix.
Escut timbrat duna corona, que porta per se-

PREMI DE DALT
nyal un lle rampant. 14 1 7 1737-1792
PRAT DIP 1
La tiara i les claus; a la dreta una Pia les-
PRATS DE LLUSSANS querra una A.

1418 1780
Quadrat, 20 X 20 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Empremtat amb hstia vermella i paper, en un docu-
ment de 1792 3.
Ocupa tot el camper del segell la llegenda:
PRA TS 1 PUIGCERD
1418 Segle xv (?)
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer- Rod, 54 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Consell dArag;
tificaci dinters particular, lliurada pel Batlle i Regi- llig. 367.
dors de la vila, en 24 de juny de 1780.
Un puig cimat duna flor de llir.
1414 1812 1. En lArxiu Municipal de Barcelona (Cartes comunes originals,
Quadrat, 20 X 20 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta

1603, f. 118), nhavem vist un altre exemplar, empremtat en una
carta dels Consellers de la vila als de Barcelona, en 10 de mar
Suprema de Catalunya; Guerra, any 1812.
de 1603.
2. En lArx. Cor. Arag (Documents de la Junta Suprema de Ca
Representaci quasi igual a la del segell pre- talunya. Grcia i Justcia, llig. n. 1), nhavem vist un altre exem-
plar, en una proposta de crrecs del municipi, datada a 12 doctubre
cedent n. 1413. de 1808.
PRA TS 1 3. En lArxiu Provincial dHisenda, de Barcelona, hi havem vist
altres dos exemplars daquest segell; lu en una certificaci del repar
timent per menor del cadastre de lany 1737, datada a 13 dabril
Al peu dun certificat referent al servei militar, de 5 del mateix any; laltre en un certificat referent als sobrants de
de maig de 1812. propis i arbitris de 1780, datat a 14 de febrer de 1781.
INVENTARI 185
+ SEGILLUM NM \ PODII 1421 1727 i 1746

CERITANI Oval, 19 x 16 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
En unes instruccions fetes pels Cnsols i Consell de la El mateix senyal dels segells precedents n. 08 1419
vila de Puigcerd per a Pere Quintana, Cnsol i Sndic,
i 1420.
qui devia presentar-se com embaixador al Rei. No porta
data, per per la lletra es dedueix que correspon al se-
gle xvi. El segell sembla s ms antic, potser del segle xv.
+ S * D*L * V * DE * PVIGCERDA
( + Segell de la vila de Puigcerd )
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un mana-

1419 1423-1521-1614
ment dels Regidors a En Josep Coder, clavari, perqu
Rod, 42 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 355. pagui 44 lliures barceloneses a En Joan Bta. Sagus i
En Pau Degollada. Datat a Puigcerd, a 15 de desembre
El puig i la flor de llir. de 1727 J.
+ S* DE * LA* UI LA * DE * PUGX * CER * DA

1422 1726
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una certi- Rod, 45 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
ficaci lliurada pels Cnsols de la vila, en 4 de juny
de 1614 (sigillo communi eiusdem universitatis impresso) 1 . El mateix senyal dels segells precedents n. os 1 420
i 1421.
+
SELLO MAI OR DE PVICERDAN -
1420 1528-1597
Rod, 24 mm. Cera groga. Seu dUrgeli, Arx. de Captol En una carta dels Regidors de la vila de Puigcerd al
de la Seu. Contador principal N Andreu Prez Bracho, referent al
cadastre. Datada a 9 de juliol de 1726.
El mateix senyal del segell precedent n. 1419.
+ SAGEL DELS CONSOLS DE PVIGCERDA 1423 1808

Empremtat en una carta dels Cnsols de la vila al Ca- de Catalunya; llig. Grcia i Justcia. Propostes n. 3.
Canonges de la Seu d Urgell. Datada

ptol de lo mati de
pasqua de 1528 (que correspon al 12 dabril) 2.
El puig i la flor de llir que porta per senyal,
sn dibuixats molt toscament.
1. El segell n. 1419* s un altre exemplar daquest, i el publi-
quem per contenir el senyal de la vila perfectament marcat. Lha-
vem vist en lArx. Cor. Arag (Consell dArag, llig. 478). emprem-
SELLO MAIOR D LA VILLA D PVIGCERDA1
tat en una legalitzaci de la firma i signe del notari En Toms
Mauri, autoritzada per En Jaume Vinyola, Veguer de la Cerdanya, Empremtat en una proposta de lofici de Sndic Procu-
Batlle i Cnsol en primer grau de dita vila, juntament amb els Cn-
sols En Miguel Pera, En Benet Bruguera i En Joan Casas, 11 dabril
rador General per a 1809. Datada a 22 doctubre de 1808.
de 1600. El segell ve indicat amb aquesta frmula: et sigillo communi
Domus consulalus eiusdem ville sigillata. Altres exemplars nhavem
vist en documents do 7 de febrer de 1423 (Barcelona, Arxiu Muni-
cipal, Cartes comunes originals, 1420-1429), 28 de juliol de 1521 (al
1424 1809
mateix Arxiu, Cartes comunes originals, 1503-1538, f, 62) i 6 de fe-
brer de 1590 (Ibid., Cartes comunes originals, 1590, f. 37
)
de Catalunya; Guerra. Oficis n. 7.

2. Dems daquest exemplar, nhavem vist un altre demprrmtat
amb cera vermella i paper, en una carta dels Cnsols de la vila als
Consellers de Bar- elona, dient-els-hi que amb tot i sser a la fron-
El puig i la flor de llir timbrats duna corona
tera i haver pesta i fam a Frana, no tenen novetat en la sanitat.
Datada a 6 de juny de 1573 (Barcelona, Arx. Municipal, Cartes co- reial i rodejats de trofeus militars (senyeres, llan-
munes originals, 1570-1575, . 63). Altre exemplar lhem vist en
ces i canons.)
aquest mateix Arxiu (Cartes comunes originals, 1597, f. 129), em-
premtat amb cera vermella, en una carta dels Cnsols als Consellers
de Barcelona, datada a Puigcerd a 30 de setembre de 1597, dema- VILLA DE PVIG-DA
nant-els-hi socors per estar en gran perill de la entrada del inimic
francs*: demanen 3 crregues de plvora, 200 arcabussos i 6 quin-
tars de plom, prometent restituir-los-hi a son temps. Amb aquests 1. Altre exemplar lhem vist en el mateix Arxiu, en un docu-
exemplars hem pogut completar la llegenda. ment datat a 28 de novembre de 1746.
Volum II 24
Empremtat en una certificaci de la Junta Corregi- Aquesta creu s senyal del monestir de Santes
mental de de Puigcerd, referent al reempla de
la vila
Creus, que tenia jurisdicci sobre aquest lloc.
lexrcit. 21 de maig de 1809.
+ SAGELL DE PVIGTINIOS
PUIRDALBA Empremtat amb hstia vermella i paper, en una certi-
1425
ficaci datada a 29 de desembre de 1803.
matriu de coure.
PUKxVERT
Escut que porta per senyal un puig cimat 1430 1651-1809
duna creu. Oval, 24 x 20 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta Supe-
rior de Catalunya; Grcia i Justcia, Uig. n. 1.
PUKxREKx Dos claus.

1426 1718 1740
i
PVGVERT . 1651
Oval, 30x24 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Escut amb una creu de Sant Joan.
No porta llegenda. tembre de 1809.

memorial sotscrit pel Batlle i llegidors del terme de PUJALT
Puigreig, referent a les families que hi tenien alberg. Da- 1431 1844
tat a 3 dagost de 1718 b Rod, 32 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic;
matriu de coure.
1427 1811 Escut a senyal de les barres, timbrat duna

Rod, 22 mm . Arx. Cor.Arag. Documents de la Junta Suprema corona.
de Catalunya; llig. Guerra, n. 3.
No porta llegenda.
Escut en losange, amb la creu de Sant Joan. Lhavem trobat usat en documents de 1844.
PVIG RETG
En una certificaci referent al reempla de lexrcit,

QUADRA DE BUYDASACHS
datada a 25 de novembre de 1811. I BORRALLAS
1432 1802
Rod. 40 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.

1428
Rod, 25 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic; Tot el camper del segell s ocupat per la lle-
matriu de bronze.
genda:
La creu de Sant Joan. Q. DE BVIDASACH Y B.
( Quadra de Buidasach y Borrallas

* PVIGRETG )

ment contestant a un interrogatori sobrel cadastre. 10 de
PUKtTINYOS desembre de 1802.
1429 1803
Oval, 29 x 24 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. QUADRA DE CLARA

1438 1822
Un puig amb una creu de doble travesser.
1. En el mateix Arxiu havem vist un altre exemplar daquest
segell, en un document de 29 de maig de 1740. Quatre castells posats en forma de creu grega.
INVENTARI 187
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer- 1438 1593

de lAlcalde de dita Quadra, de que no hi ha
tificaci
cap capellania vagant. Datada a 29 de mar de 1822.

QUADRA I CASTELL DE VILAGELANS
1781
1484 En una carta dels Jurats de la vila [de Reus als Con-
Rod, 20 mm. Barcelona. Arx. Provincial dHisenda. sellers de Barcelona, referent a la lliure entrada en la
ciutat. 16 de maig de 1593.
Representaci borrosa; sols se distingeixen tres
estrelles.
1439 Segle xvui (?)
Empremtat en una Regidors de

certificaci del Batlle i Rod, 40 mm. Reus, Collecci del Sr. Font de Rubinat;
matriu de coure.
dit lloc, de que en lany 1780 no hi ha sobrants de pro-
pis. Datada a 15 de febrer de 1781.
Escut que porta per senyal una guila, que t
en el pit un altre escudet amb una rosa. Lescut
RAJADELL va timbrat duna corona i sostingut per dos
1485 1840-1849
lleons rampants.
Oval, 32 X 24 mm. Barcelona, Museu Artstico- Arqueolgic; No porta llegenda.
matriu de bronze.
Un astre radiant. (jFou creat aquest segell, durant la guerra de successi,

pels partidaris de lArxiduc d ustria?
RAJADELL
Lhavem vist usat en documents de 1840 i 1849. 1440 1781-1825
RASQUERA Escut que porta per senyal una rosa, timbrat

1436 1734
de la tiara i les claus.
Empremtat en una certificaci lliurada per lAjunta-

Una R i una S dintre dun cercle.
ment reial de la vila de Reus, referent al cadastre de la
casa dEn Joan Bautista Torroja. 11 doctubre de 1825 i.
ficaci de terna de Regidors per a 1735.
RIALP
REUS 1441 1720-1808
1437 1590 1653
i
Rod, 30 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Cor. Arag; Consell de Catalunya; Grcia i Justcia, ilig. 2.
dArag, llig. 215.
Una rosa. Dintre dun cercle la llegenda:

No porta llegenda. XX DEL RIALP +
17 / I /
En una certificaci dels Jurats de la vila de Reus, re-

ferent alcomportament dEn Rafel Fortuny, que era Ju- Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu duna
rat primer quan lexrcit del marqus de los Vlez entr
proposta de crrecs del municipi dirigida a la Junta, en
a Catalunya. Datada a 10 de febrer de 1653 i. 13 doctubre de 1808.
1. EnlArxiu Municipal de Barcelona (Cartes comunes originals; 1. Altres exemplars en un certificat dels sobrants darbitris i
1590, f. nhem vist un altre exemplar, empremtat amb cera
112), propis de lany 1780, fet pel Batlle En Bonaventura de March, amb
vermella i paper, en una carta dels Jurats i Consell de la vila als data de 25 de febrer de 1781 (Arx. Provincial dHisenda, de Bar-
Consellers de Barcelona, queixant-se per haver-los-hi retirat la lliure celona), i en documents de 1808, 1810 i 1812. (Arx. Cor. Arag. Do-
entrada per ra de mal contagis. Datada a 20 de maig de 1590. cuments de la Junta Suprema de Catalunya.)


1442 1808 1446 1811
Oval, 33x27 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Su- Oval, 28 X 20 mm. Ars. Cor. Arag. Documents de
prema de Catalunya.
la Junta Su-
perior de Catalunya, llig. Grcia i Justcia. Propostes n. 4.
Escut a senyal de les barres i escacs, fet molt

Escut timbrat dun casc. El senyal apareix
toscament.
quelcom borrs, no veient-shi sin un griu.
RIBAS
En una proposta de regidors per a lany 1809, datada
Empremtat en un estat dels suministres fets a lexr-
a 30 de setembre de 1808.
cit per les Justcies de la vila i valls de Ribes en els
anys 1809, 1810 i 1811 fins a la data. 18 de febrer de 1811.
RIBERA
DE SANT JOAN DE LES ABADESSES RIPOLL
1809
1447 1736
Segle xiv (?)
1448 Rod, 38 mm. Collecci de l'autor; matriu de coure.
de Catalunya, llig. Grcia i Justcia. Propostes n. 3.
Escut dintre dun quadrilobat. Porta per senyal
un poll i a ambds costats ratlles ondulades.
Una creu dintre dun cercle.
RIVERA D ST IN LAS ABADESSAS

+ SIGILLUM ! UNIVERSITAT IS \ UILLE
RIUIPULLI
Aquest segell degu comenar-se a usar en el segle xiv.
posta de regidors per a lany 1810. Datada a 11 doctu-
En lArxiu Provincial dHisenda de Barcelona nhavem
bre de 1809.
vist un exemplar, empremtat amb hstia vermella i pa-
per, en una certificaci del Batlle
Regidors de la vila i
de Ripoll, referent al repartiment per menor del cadas-

RIBES tre de 1736. Datada a 14 de maig de 1736.
1444 1482
Rod, 30 mm. Cera vermella. La Garriga, Arx. de caN Tarrs.

1448 1628
Oval, 19 x 17 mm. Ripoll, Arx. de la Comunitat de preveres

Escut en forma de triangle, a senyal descacs. de Sant Pere.
Llegenda borrosa.
Un poll i un bcul.
Al revers duna requesta feta per En Jaume de Ribes,
Veguer i Batlle de la vila i vall de Ribes, a En Pere Joan Empremtat amb hstia i paper, en un testament en-
Poblet, Sots-Veguer i Sots-Batlle de Vich i Ausona, Ri- tregat clos per Na
Caterina Llu, de Ripoll, a 17 dagost
poll i Ripolls. Datada a 16 de desembre de 1482. de 1628. Aquest segell pertany a un dels testimonis i shi
consigna en la segent forma: .Jo Antoni Joan Gau, pre-
vere, me sotescrich per testimoni en lo present testament
y poso per senyal un gall y una crossa.
1445 1654
Rod, 25 mm. Arx. Cor. Arag, Processos.

1449 1666
Rod, 7 mm. Ripoll, Arx. de la Comunitat de preveres
Escut partit verticalment en dues meitats: de Sant Pere.
l. a , les barres; 2. a ,
escacs.
Un poll.
RIBAS
Empremtat amb hstia i paper, en el testament de
Empremtat amb hstia groga i paper, en una certifi- mossn Josep Puig, prevere de la vila de Ripoll, entregat
caci feta pels Cnsols de la vila i valls de Ribes, en 31 tancat a 6 de mar de 1666, al notari de dita vila Onofre
de juliol de 1654. Pont. Aquest segell el posa un dels testimonis amb aques-
INVENTARI 189
ta frmula: Jo Joan Cases, prevere, me sota scrich en lo RIPOLLET

present testament per testimoni y poso per senyal lo sello 1454 1737
de Ripoll.
Kod, 19 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
1450 1773 i 1781 Un pollet.
Rod, 40 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. No porta llegenda.
Representaci borrosa. Un poll (?). En una certificaci dels Regidors de Ripollet, dhaver
fet elrepartiment del cadastre per a lany 1737. Datada
SIGILLVM VNI VERSSI TAT 18 VILLE a 20 de maig de 1737.
EIVIPVLLI -
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un certi- RIUDOMS

ficat del Batlle Regidors de la vila de Ripoll referent
i 1455 1657
als sobrants de propis i arbitris de lany 1780. Datat a 6
dabril de 1781 h
Oval, 26 X 21 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; Uig. 518.
Dos arbres (oms) al marge dun riu.

1451 1808-1813
Oval, 52 X 45 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Supe- DE LA VILA DE RIVDOMS
rior de Catalunya, llig. Grcia i Justcia. Propostes n. 3.
Empremtat en un memorial de les despeses que ha

Un poll rodejat de branques de roure (?) feti fa la vila de Riudoms en la gent de guerra i capo-
rals, fins el dia de la data, 10 dabril de 1657 i.
SIGILLVM VNIVERSITATIS VILLJE
RIVIPVLLI
1456 1809
Empremtat en una proposta Junta Superior feta a la
Oval, 42X38 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Su-
del Principat de Catalunya per lAjuntament, de Batlle,
perior de Catalunya, Grcia i Justcia. Propostes n. 9.
Regidors, Diputats i Sndics de la vila de Ripoll, per al
crrec de Sndic Procurador general per a 1809, 1810
i 1811. Datada a 13 doctubre de 1808 2 .
precedent n. 1455, per ms ornamentada.
1452 + DE LA VILA DE RIVDOMS

Rod, 23 mm. Colleccl dEn Juli Vintr; matriu de bronze.
En una proposta de Regidors i Sndic de la vila. 16 de
febrer de 1809.
Escut que porta per senyal un poll sobre ones.
1453 1810 R0CAC0RRA

X 27
Oval, 34 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Su- 1457 1729
prema de Catalunya, Todos Ramos, anys 1808 a 1812.
mm.
llig.
Rod, 26 Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Escut amb un poll, sobre ratlles horitzontals

Una creu i dessota la llegenda:
ondulades.
ROCA I CORBA
Empremtat a nb hstia i paper, al peu dun decret de
lAjuntament de Ripoll concedint passaport al Dr. Josep Empremtat amb hstia vermella i paper, en una certi-
Font i Maci lli de mar de 1810. ficacide que en el terme no hi ha bns de seglars que
hagin passat a eclesistics des de 1716. Datada a 10 de
1. Lexemplar daquest segell corresponent a lany 1773, lhavem febrer de 1729.
vist en l'Arxiu de la Comunitat de preveres de Sant Pere de Ripoll,
en un document de 28 dabril de dit any.
2. Nhem vist altres exemplars en el mateix Arxiu i en el Provin- 1. Nhem vist altres exemplars en documents de 1658 i 1719, i
cial dHisenda, en documents de 1813 i 1812 respectivament. amb havem pogut completar la llegenda.
ells
ROCAFORT En una proposta de Batlle per al bienni de 1809 i 1810.
1458 Datada a 30 de setembre de 1808.
1847

matriu de bronze.
ROSES
Una flor o ram. 1463 1437
. ROCAFORT .
correspondncia.
Era usat encara en 1847.

Una guila amb les ales esteses.
Llegenda borrosa.
RODA En una carta del Cnsols i Prohomes de la vila i pa-
1459 1841 i 1846
rrquia de Roses als Diputats del General de Catalunya
Rod, 23 mm. Barcelona, Museu Artstico- Arqueolgic; residents a Barcelona, referent a unes bregues que ha-
matriu de ferre.
vien ocorregut en la dita vila. Scrita ab cuyta, a 27 de
juny de 1437.
Entre dos ratlles ornamentals la llegenda:
RODA 1464 1581
Lhem vist usat en documents de 1841 i 1846.

comunes originals, 1580-84, ol. 94.
Escut amb tres roses i dessota ratlles formant

R0DERS ones.
1460 1810
Collecci de Al peu duna certificaci del Batlle i Cnsols de la vila

Rod, 36 mm. lautor. i
de Roses dirigida als Consellers de Barcelona, referent

a les diligncies practicades en una nau procedent de
Dintre dun cercle les lletres: RS Gnova, arribada al port de la vila, i sospitosa de mal
contagis. Datada a 18 de febrer de 1581 i segellada ab
Empremtat amb hstia i paper, en un certificat ator-
lo segell com de dita vila de Roses.
gat per 1Ajuntament, de Batlle i Regidors de dit lloc,
el 12 de desembre de 1810.
1465 1729 i 1792

RODONY
1461 1734 Escut amb el mateix senyal del segell prece-
Rod, 28 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. dent n. 1464, s, tres roses.
Un castell: a la dreta una R i a lesquerra VILA DE ROSAS

una A.
ci de les cases, terres, etc., que de mans seculars havien

En un certificat referent a un censal dinters particu-
passat a eclesistics des de 1716. Roses, 10 de febrer
lar. Datat a 21 de setembre de 1734.
de 1729 i.
RONI R0SSELL0
1462 1808
1466 1808
Rod, 33
mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior Rod, 40 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior
de Catalunya, llig. Grcia i Justcia. Propostes n. 4. de Catalunya, llig. Grcia Justcia.
Una creu grega i en cadascun dels quatre quar- Una rosa.
ters que forma, una lletra de la llegenda: ROSELLO
RONI 1. Encara en 1792 susava aquest segell.

)
INVENTARI 191
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta Empremtat en una certificaci i legalitzaci de la firma
de Sndic. Datada a 10 de novembre de 1808. dEn Joan Feu, notari de la vila de Sabadell, autorit-
zada per En Pascasi Moret, En Pau Feu i NAntic Co-
maderan, Consellers de la universitat i terme de dita
vila, amb data de 31 de juliol de 1623, sigilloque Vniver-
RUB sitatis nostre in calse earundem impresso munitas i.
1467 1809

matriu de bronze. 1471 1737

Imatge de Sant Pere.
+ COMV DE RVBI
n. 1469.
Lhem vist usat en un sindicat fet per l Ajuntament

de Rub a favor dIsidre Roig, en 20 de juliol de 1809. Empremtat amb i paper, al peu de la
hstia vermella
(Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior de Regidors de Sabadell, a 3 de maig
certificaci feta pels
Catalunya. de 1737, del repartimiento legal por menudo de las tierras

de cultivo, vinas, huertos, casas y dems que los vezinos de
la villa de Sebadell y su termino, corregimiento de Matar
RUBI DARDESA y sus tierrathenientes, al presente tienen y poseen dentro la

expresada villa y su termino, ordonat per lIntendent Ge-
1468 1807
neral D. Antoni de Sartine, a 15 de gener de 1731.
matriu de bronze.
1472
Una M i altres lletres dintre dun cercle.
Oval, 21 x 19 mm.
1812
Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Su-
prema de Catalunya.
RVBIO + DE ARDESA
Molt semblant al precedent n. 1471, sols que
Estava en s en 1807.
les inicials S i A tenen una collocaci inversa,
apareixent la A a la dreta i la S a lesquerra.
SABADELL
1469 1560-1619 Al peu dun certificat referent al servei militar, datat
Arx. Cor. Arag, Documents de a 11 de febrer de 1812.
Sant Cugat del Valls.
Una ceba. A la dreta una S i a lesquerra

una A. Dessota, tres punts o besants. SABASSONA
1775
En una requesta que fa En Jaume Llobet, Procurador Rod, 23 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
reialde la vila i terme de Sabadell, al Batlle de la vila i
terme de Sant Cugat. 27 dagost de 1582 i. Un castell. A la dreta la lietra S i a lesquerra

una A.
1470 1623 i 1650 Empremtat amb hstia i paper, en una splica dels
Oval, 37 x30 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, Consell Regidors de dit lioc, exposant quel terme es compon de
d Arag; llig. 494. les dues esglsies de Sabassona i Tavrnoles, i demanen
que en avant, de les dues sen formi un sol cadastre amb
Una ceba.
la denominaci del lloc i terme de Sabassona. Datada a
VILA D SABADELL 18 de novembre de 1775.
1. En lArxiu Municipal de Barcelona (Cartes comunes originals, 1. En el mateix Arxiu (Plica de testimonis del Collegi dAdro-
1551-1563, f. 84), nhavem vist un altre exemplar, empremtat amb guers, llibre V, 1648-1659), nhavem vist un altre exemplar en una
lletra dEn Joan Pujades, lloctinent de Procurador reial de la vila i
cera vermella i paper, en una carta dels Jurats de la vila als Conse-
llers de Barcelona, demanant-els-hi
entrada franca per estar lliures terme de Sabadell, castell dArrahona i quadra de Sant Pau de Riu-
de mal contagis. Datada a 8 doctubre de 1560. Nhem vist altres sec, alVeguer de Barcelona, trametent-li una plica de declaracions
exemplars en documents de 1579, 1601, 1610 i 1619. do testimonis. Datada a Sabadell, a 27 de juliol de 1650.
SAGrAS Empremtat amb hstia vermellai paper, al peu dun
,
1474 certificat referent al servei darmament i defensa. 21 doc-
tubre de 1811.
Oval, 37 X 29 mm. Barcelona, Museu Artstico- Arqueolgic;
matriu de bronze.
1479
Creu de Sant Andreu amb una palma.
Rod, 29 mm. Barcelona, Museo Artstico-Arqueolgic;
DISTRITO MUNICIPAL DE SAGAS matriu de boix.

precedent n. 1478.
SALls
H75 165.. -1812
Oval, 29 X 25 mm. Arx. Cor. Arag.Documents de la Junta Su-

prema de Catalunya; llig. 3. SALLENT
1480 1724-1744
Escut que porta per senyal una guila de dos Escut, 27 X 20 mm. Collecci dEn Juli Vintr.
caps.
SALAS 1 165.. Dues claus encreuades.
Empremtat en una de lAjuntament de la

certificaci
SALLENT
vila de Sals, declarant quels benifets de la Comunitat
de preveres de lesglsia parroquial quedarien incongrus Empremtat amb hstia vermella i paper, en varis do-
si sels subjectava a la prestaci del mig delme. 15 de cuments de 1724 i 1727 i.
febrer de 1812.
SALDES SANAHUJA
14/6 i8ii
1481 1568
Rod, 24 mm. Arx. Cor. Arag- Documents de la Junta Suprema Rod, 40 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. del Captol
de Catalunya; Guerra 1811, llig. 3. de la Seu.
Dintre dun cercle la llegenda: La Verge amb Jess-Nen, en un templet gtic;

t a la dreta un bcul i a lesquerra un escut.
S / MARTI 1 D E 1 SALDAS

SIGILLVM DE SANAVGIE
referent al servei militar. Datat a 5 de novembre de 1811.
En una
carta dels Cnsols i Consell de la vila al Cap-
tolde Canonges de la Seu dUrgell. Datada a 8 de no-
vembre de 1568.
1477 1836
Oval, 33 x 28 mm. Barcelona, Museu Artstico -Arqueolgic;

matriu de ferre. SANS
1482 1744
Imatge dun Sant-bisbe, dibuixada toscament. Rod, 16 mm. Collecci de lautor.
SALDES Y MASANES
Una creu semblant a la del Captol de la Seu
Encara era usat en 1836. de Barcelona.

SANS
SALSELLES Empremtat amb hstia vermella i paper, en un cer-
1478 tificaci del Batlle, del lloc de Sans,
de que en tot el
temps transcorregut del present any, no ha tingut de
denunciar cap multa ni altres penes pecuniries. Datada
de Catalunya; Guerra, any 1811, llig. 3.
Tres cercles concntrics i a son entorn la lle-
1. En
lArxiu Provincial dHisenda de Barcelona (llig. 238, Se-
genda: minari), nhavemvist un exemplar en una carta dEn Valent Riera,
SALSELLAS Batlle de la vila de Sallent, datada a 26 de setembre de 1744.
A
INVENTARI 193
SANT ANDREU DE LA BARCA En una certificaci referent als bns de seglars que
havien passat a eclesistics des de 1716. Datada a 26 de
1483 1761 febrer de 1729.
Oval, 31 X 25 mm. Barcelona, Ars. Provincial dHisenda.
1487 1812
Imatge de Sant Andreu.
Rod, 30 mm. Ars. Cor. Arag. Documents de la Junta Suprema
T T TA de Catalunya; Govern, llig. 18.
Cl
aS
77}
LLO DE Fi 77T Cl
S. A.ND HE V
A ~\T T\ T) 77T T7
DE
T\ T71
EA T> A
EAJtiiy A
A
Una campana.
Empremtat peu dun certificat fet pels Regidors de
al
dit lloc i referent al pagament de limpost personal. + VILA DE SANT CELONI
Datat a 25 de mar de 1761.
En una certificaci autoritzada pel Batlle i Ajunta-
ment de Sant Celoni, de que el convent dels PP. Caput-
1484 1816 xins de dita vila se trobava inhabitable per mor de la
Rod, 31 mm. Barcelona, Museu Art stico- Arqueolgic;

devastaci causada per lexrcit enemic. 17 de juliol
matriu de bronze. de 1812.
Creu de Sant Andreu i en cadascun dels qua-

tre angles que forma, un ramatge.
SANT CLIMENT DAMER
1488 i 7 29
S. ANDREV. DE. LA. BARCA. Oval, 26 x 22 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
En lArxiu Provincial dHisenda de Barcelona hem vist Escut dividit horitzontalment en dues meitats.
un exemplar daquest empremtat en una certifi-
segell, En la inferior, les barres; en la superior:
caci feta per lAjuntament de Sant Andreu de la Barca,
de que en dit lloc no hi havia cap persona que shagus
AMER
ausentat de la poblaci amb el govern intrs. Datada a
24 de maig de 1816. Empremtat en una certificaci dels Regidors de dit
lloc, de que no hi ha bns de seglars que hagin passat a
eclesistics des de 1716. Datada a 9 de febrer de 1729.
SANT ANDREU DE LLAVANERES

1485 1780 i 1812 SANT CUGAT DEL VALLS
Rod, 16 mm. Ars. Cor. Arag, Documents de la Junta Suprema 1489 1773-1812
de Catalunya;
llig. n. 3.
La creu de Sant Andreu: a la dreta una L i a

Imatge de Sant Pere amb la tiara i les claus.
lesquerra una S.
+ S PERA D OCTAVI
DEL VALLS
Empremtat amb hstia i paper, en un certificat de 17
de gener de 1812 h Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer-
tificaci dbaver-se fet la proposta del crrec de Regi-

dor per a lany prxim venider. Datada a 31 dagost
de 1806 i.
SANT CELONI
1486 1729
Rod, 22 mm. Barcelona, Ars. Provincial dHisenda SANT DANIEL

1490 1729
Una campana. Rod, 22 mm. Barcelona Arx. Provincial dHisenda
SANT XALONI
Ocupa tot el camper del segell la llegenda:
1. En lArxiu Provincial dHisenda de Barcelona nhem vist un

altre exemplar, en un recurs presentat a lIntendent General pel 1. En el mateix Arxiu nhem vist un altre exemolar, empremtat
Batlle i Regidors de Sant Andreu de Llavaneres, referent a la situa- al peu dun allistament general de individus de 17 a 36 anys, sots-
ci precria en ques trobava el poble, per a sufrir un augment en i Regidors en 2 dagost de
crit pel Batlle 1773. Dem3 lhem vist
el cadastre. Datat a 15 de maig de 1780. usat en documents de 1794, 1810 i 1S12, tamb en el mateix Arxiu.
VOLM II 26
ST / DANI I * EL * cesc Salelles, habitants de dita vila i missatgers dels seus
Jurats. Datada a 27 de setembre de 1475 i.
Empremtat en una certificaci donada pels Regidors

de dit lloc, referent als bns de seglars traspassats a ecle-
sistics des de 1716. Datada a 10 de febrer de 1729.
1494 Segle xvin (?)

SANT ESTEVE SESROVIRES creu grega; 2, les barres; ratlles horitzontals
3,
1491 1781
onejants.
Rod, 19 mm. Barcelona, Ars. Provincial dHisenda.
+ SIGILLV M VILLE SANCTI FELICIS
Una palma. GVIXOLENSIS
S. E. A . S. R. Empremtat amb hstia vermella i paper.
{ Sant Esteva Sesrovires)
En una Regidors del lloc, referent a

certificaci dels
1495 1808
un impost per de la universitat, de

satisfer les cargues Rod, 13 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior
lany 1780. Datada a 18 de febrer de 1781. de Catalunya.
Un escudet amb els mateixos senyals quels del

segell precedent n. 1494.
SANT FELIU DE GUXOLS
1492 No porta llegenda.
1466
Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. Municipal; Cartes

En una certificaci dEn Narcs de Domnech, Batlle
reial, declarant que En Miquel Nadal fou nomenat Sin-
dic segon de la vila. 3 doctubre de 1808.
Escut dividit en tres quarters: en el superior,
quatre barres. Dels dos inferiors, en el de la dreta
hi ha una creu; en el de lesquerra, escacs (?).
SANT FELIU DE LLOBREGAT
1496 1768 i 1781
Al dors duna carta dels Jurats i Consell de la vila de
Sant Feliu de Guxols als Consellers de Barcelona, do- Oval, 27 X 22 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
nant-els-hi noves de la guerra, que la reina Joana havia
passat a lEmpord amb gran gent darmes, que volien Una palma i unes graelles.
venir a posar setge a la vila i quels vulguin prestar una
de aquexes bombardes den Mayans. Datada a 6 doctu- S. F. D. LL.
bre de 1466. ( Sant Feliu de Llobregat )

1493 1475-1580
tificaci referent al cadastre, sotscrita pels Regidors de
Sant Feliu de Llobregat en 24 de febrer de 1781 2.
Girona, Arx. Municipal;
correspondncia.
1. En
lArxiu del Priorat de Santa Anna, de Barcelona, hi vei*
rem un exemplar daque9t segell en cera natural, penjant, per
altre
Escut dividit horitzontalment. En la meitat cintes de seda groga i vermella, dun pergam que cont una requesta
feta per En Joan Castell, Batlle reial i Jurat de la vila de Sant Fe-
superior, les barres. En la inferior, dos quarters,
liu de Guxols, als Veguers, Batlles altres oficials del regne, perqu
i
en el primer dels quals ratlles en zig-zag i en el reconeguin el privilegi de Pere III, fent francs i lliures de tota ser-
vitut i impost els naturals i habitants de dita vila, i en conseqn-
segon una creu grega. cia en favor dEn Nicolau Dam, mariner i natural della; datada a
4 de juny de 1495. Encara lhem vist usat en 1580, en una carta dels
+ 8 1 DEL. .URATS \ FELIV \

Jurats de la vila als Consellers de Barcelona, demanant-els-hi avs
de les noves que tinguin de mal contagis en les costes de Frana,
D GUXOLS
Gnova i altres parts dItlia; datada a 15 de maig del dit any 1580
(Arx. Municipal de Barcelona, Cartes comunes originals, 1580-1584,
(+ Segell dcl\s J]urats [de la vila de Sant] Feliu de Guxols) (?)
f. 51).
2. En el mateix Arxiu en veirem un altre exemplar, en un cer-
Empremtat en una carta de creena dels Jurats de la tificat de 3 de setembre de 1768; sellat ab lo sello acostumat de dit
vila als de Girona, a favor dEn Nicolau Pla i En Fran- poble *.
INVENTARI 195
nhem vist un exemplar, empremtat en una comunicaci

1497 1834 i 1840
de l Ajuntament de Sant Feliu Sasserra al dit Congrs.
Rod, 20 mm. Barcelona, Museu Artstieo-Arqueolgic; Datada a 11 doctubre de 1810.
matriu de bronze.
Unes graelles.
SANT GENS DAGTJDELLS
+ S. FELIU DE LLOBREGAT 1501
En documents de 1834 i 1840.
Tres ocells.
+ DE S. GEN1Z DE AGVDELLS DE HORTA

SANT FELIU SASSERRA
1498 Empremtat amb i paper, en un certi-
hstia vermella
Rod, 10 mm. Ars. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 368. ficat lliurat pel Batlle Regidors dHorta (Sant Genis
i
dAgudells), referent al servei militar, i datat a 22 de

maig de 1745.
Una serra.
En unacarta del Lloctinent de Veguer del Llussans i SANT ISCLE DEMPORD

els Jurats de Sant Feliu Sasserra al Duc d Alcal, Lloc- 1502 1729
tinent i Capit General de Catalunya, comunicant-li no-
ves de lestat de pau i quietud de la vegueria, com aje
estat molts anys ha sens averse sucseit ninguns robos,
ni tampoch ninguna mort, ni bandolers, etc. Datada a Una creu i dues lletres (una C i altre que apa-
26 dagost de 1622. reix borrosa) i dues creus ms petites.
En una relaci feta pels Batlle i Regidors de dit lloc,
1499 1655 i i73i referent a les terres o bns que de seglars havien passat
Arx. Cor. Arag, Plica d testimonis del Collegi a eclesistics des de 1716. Datada a 11 de febrer de 1729.
Rod, 18 mm.
dAdroguers, llibre V, 1648-1659.
Les barres i una serra. A la dreta daquesta SANT ISCLE DE LLINS

una S, a lesquerra una F, i una A dessota. 1508
Empremtat en una de remissi de declaracions
lletra
de testimonis, datada en la vila de Sant Feliu Sasserra,
a 4 dagost de 1655 h La llegenda del segell collocada dintre dun
cercle:
ST ISCLE DE 1 LLINS
/ 1
1500 isio
Rod, 30 mm. Barcelona, Museu Artstieo-Arqueolgic; Al peu duna proposta de crrecs del municipi, dirigida
matriu de ferre. a la Junta el 8 doctubre de 1808.
Representaci semblant al segell precedent

que no porta
SANT ISCLE DE VALLALTA
n. 1499, sols les lletres inicials al
1504 1768-1850
costat de la serra i t una corona i llegenda.
Rod, 23 mm. Barcelona, Museu Artstieo-Arqueolgic;
ClA 117/77 T T 17 CT A /A TA Z> D A
77T 77T matriu de ferre.
SAJS 1 JbLl V tSAUUjKiiA
Un cercle engraellat.
En lArx. Cor. Arag (Documents de la Junta Suprema
de Catalunya, Congrs Provincial de Tarragona, llig. 2), S, ISCLA,
1. En el mateix Arxiu nhem vist un altre exemplar, en una Lhem vist usat en documents de 1768, 1799, 1819,
lletra de 12 dagost de 1731. 1828 i 1850.
SANT JAUME DE FRONTANY Al peu de les firmes del Batlle i llegidors, que certifi-
quen el repartiment del cadastre per a lany 1736. Datat
1^05 1836-1842 a 3 dabril de 1736.
matriu de ferre.
1510 1812
Ocupa tot el camper del segell la llegenda;
de Catalunya; llig. 3.
ST JAVME D FRVNT / ANYA

I I
Una guila coronada i amb les ales esteses.

Era usat en 1836, 1840 i 1842.
+ VILA DE ST JOAN LAS ABADESSAS
SANT JOAN DESP Empremtat amb hstia vermella

i paper, en un certi-
1506 1781
ficat referent als suministres fets per la vila den del
juliol de 1811. Datat a 18 dabril de 1812.
Un pi; a la dreta una Pia lesquerra una I.
SANT JULIA DE CERDANYOLA
Empremtat amb i paper, en una co-
hstia vermella 1511 1804
municaci del Batlle i Regidors de Sant Joan Desp a
lIntendent General de Catalunya, referent a laugment Rod, 27 mm. Arx. Cor. Arag. Congregaci Benedictina,
fons de Bag.
del ter del cadastre. Datada en febrer de 1781.
Ocupa tot el camp del segell la llegenda;
SANT JOAN DE LES ARADESSES SAN JVLIA DE CERD NOLA

/ I I
1507
Arx. Cor. Arag, papers Empremtat amb hstia vermella i paper, en una pro-
Rod, 28 mm. (?). Cera vermella. solts.
posta de Batlle i Regidors per al bienni de 1805-1806.
Datada a 14 de novembre de 1804.
Una guila amb las ales esteses.
Al peu duna patent de sanitat, datada a 10 doctu-

bre (?) de 1560. SANT JULI DE SALT0R
1512
1508 1681 i 1781 Rod, 21 mm. Barcelona, Collecci del Marqus de Dou.
Una creu.
Una guila amb les ales esteses. SALTOR
Empremtat amb hstia vermella i paper, en la certifi- Empremtat per senyal del testimoni En Joan Falsi-
caci uun acta, amb data de 13 de maig de 1681 i.
nas, en el testament clos de NAgns Coronas, de Ripoll,
entregat a NOnofre Pont, notari de dita vila, als 12
dabril de 1653.
1509 1736

SANT JULI DE LRIA
Dibuix molt semblant al del segell precedent 1518
n. 1508. Oval, 22 x 17 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes
originals, 1614.
1. En el mateix Arxiu nhem vist un altre exemplar, en un cer-

tificat del Batlle, Regidors, Diputat i Sindic procurador de la vila, Escut partit verticalment en dues meitats. En
referent al sobrant de propis i arbitris en lany 1780. Datat a 4 de
la primera, escacs, i en la segona tres coltells (?).
mar de 1781.
INVENTARI 197

hstia vermella
SANT LLOREN DELS MORUNYS
del Batlle i Rector de Sant Juli de Lria
Cnsols i el
{Vall d Andorra), als Consellers de Barcelona, certificant- 1517 1786 i 1808
els-hi quel lloc est lliure de pesta i de tot altre mal Rod, 20 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior
contagis. Datada a 14 dagost de 1614 l. de Catalunya; Grcia i Justcia, llig. 1.
Imatge de Sant Lloren amb hbits de diaca i

portant unes graelles a la m dreta i la palma a
SANT JUST DESVERN lesquerra.
1514 1740-1838
-SA LOREN
matriu de bronze. AI peu duna proposta de crrecs del municipi, dirigi-
da a la Junta en 7 doctubre de 1808 b
Una campana.
+ S T JUST Y S T PASTOR DESVERN SANT LLOREN SAVALL

1518
En lArxiu Provincial dHisenda de Barcelona lhem
vist,empremtat amb hstia i paper, en una cpia del
Rod, 31 mm. Cera vermella Collecci de lautor.
cadastre del lloc i terme de Sant Just Desvern, correspo-

nent a 1740. Tamb lhem vist usat en documents de Unes graelles amb dues palmes i dues roses.
1829 i 1838.
+ LO SAGEL DE SANT
LORENS
SE VALL
SANT LLOREN DE PROP RAGA Empremtat en un document de 1595.
1515 1804 i 1812

de Catalunya; Guerra, llig. 4.
SANT MART DEMPRIES
1519 1637
Unes graelles. Oval, 23X18 mm. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;
Collecci sigillogrflca.
+ SANT LLORENS
Un castell.
Empremtat en una de que en dit lloc no

certificaci
AMPVR I IAS
hi havia cap subjecte concorrent al reempla de lexr-
cit que' tingus exenci concedida. 8 de novembre de 1812.
En una certificaci lliurada pels Cnsols d Empries, i
per ells, el Batlle Jaume Rebassa, de cm en el dia de
la data En Pere Correu ha descarregat en el port de lEs-
cala una partida de quitr. 10 de maig de 1637.
1516 1811
Oval, 25 X 20 mm.
Suprema de Catalunya; Guerra, llig. 4. 1747
Imatge de Sant Lloren, portant la palma a la
m dreta i les graelles a lesquerra. Un castell.
No t llegenda. ENPV / RIAS

En una instncia dels Regidors de la vila d Empries
Al peu dun certificat referent al reempla de lexr-
i Port de lEscala, perqu sien reintegrats de la quantitat
cit, datat a 15 de desembre de 1811.
que indegudament tingueren de satisfer pel reial cadas-
tre. Datada al Port de lEscala, a 3 de maig de 1747.
1. No podem aquest segell correspon al Consell Muni-
precisar si
cipal, puix el document no ho expressa. Al final de la carta es diu;

y per no saber descriure fas jo Thoni Nagual, consol, fer la present 1. En lArx. Provincial dHisenda de Barcelona nhavem vist un
a Ramon Marestany, prebere. Lletra daquest s la de tot el docu- altre exemplar, empremtat en una certificaci de Batlle i Regidors
ment, aixi com tamb le3 firmes de Joan Marti, balle i d Antoni de la vila de Sant Lloren dels Morunys, dhaver fet el repartiment
Pere Nalt y Vila, cnsol. del cadastre. Datada a 15 de mar de 1786.
1521 1781 i 1808 1525
Oval, 42x35 mm. Barcelona. Arx. Provincial dHisenda. Oval, 24 x20 mm.
Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Su-
perior de Catalunya; Grcia i Justcia. Propostes, 7.
Escut que porta per senyal un castell.

Una creu grega.
EMPVRIAS I LA ESCALA
En una proposta de Regidors per a lany 1810, da-
tada a 30 doctubre de 1809.
recurs endreat al Bar de la Linde referent al cadastre;
datat a La Escala, a 6 de mar de 1781 i.
SANT MART DE TORRUELLA

1526 1844 i 1849
SANT MART DEL BAS Oval, 26 X 20 mm. Barcelona, Museu Artistico- Arqueolgic;
1522 matriu de ferre.
Rod, 29 mm. Barcelona, Museu. Artstico-Arqueolgic;

matriu de bronze. Escut amb un bust dngel i una reixa.

Dintre dun cercle i rodejada de motius orna-
mentals, una mitra.
SANT MARTI DEL BAS SANT MIQUEL DE FLUVI

1527
1523 1816-1835
Semicercle, 29 X 24 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Una espasa i unes balanses.
Motius ornamentals; dessota la llegenda:

S o T o MIQVEL o DE FLVBA
B A S
SANT PERE DE RIBES
Al peu duna certificaci referent als subjectes que
1528 1722
shavien passat al govern intrs. Datada a 7 de juny
de 1816 2.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, dues
torres (?); 2 i 3, tres faixes.
SANT MART SARROCA
1524 1808
Oval, 25x19 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Su- tificaci delsRegidors de Sant Pere de Ribes, referent
perior de Catalunya; Grcia i Justcia. Propostes, 5. als bns que en dit terme possea el comte de Torralba.
13 dabril de 1722.
Escut dividit en quarters, amb els senyals bor-

rosos.
SANT PERE DE VILAMAJOR
Empremtat en una proposta del crrec de Sndic Pro- 1529
curador General per a lany 1809. Datada a 12 de no-
vembre de 1808. Rod, 15 mm. Collecci de lautor.
1. Altre exemplar lhem vist en lArx. Cor. Arag (Documents

Una clau; a la dreta una Fia lesquerra
de la Junta Superior de Catalunya, llig. Grcia i Justcia, propostes una M.

n. 2), en una proposta de Regidors de LEscala per a lany 1809;
datada a 18 de setembre de 1808.
2. Tamb lhem vist usat en documents de 1833 i 1835. En una certificaci de 26 de mar de 1761.
INVENTARI 199
SANT PERE DESPUIO + S. QIRSE DE TARRASSA

1530
Rod 27 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de bronze. Era usat, entre altres, en documents de 1844.
La tiara i les claus.
SANT SADURN
SN PERE ESPVIG D BIANYA , BOK
15o5 1529
SANT PERE PESCADOR Una campana.

1531 1729
Oval, 27 X 21 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. + D LA CORT D SAN SADURN
La tiara i les claus. A la dreta una <Sia leS'

querra una P.
Empremtat al peu duna relaci feta pels Regidors de

SANT SADURN DE NOYA
Sant Pere Pescador, referent als bns de seglars traspas- 1586
sats a eclesistics des de 1716. Datada a 11 de febrer
de 1729. matriu de erre.
Un cercle i la llegenda:
SANT PERE SALAYINERA

1532
1
S T SEDORNI
matriu de bronze.
1537 1833
La tiara i les claus. Oval, 29 X 24 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic;

matriu de bronze.
S. P. SALLAB1NERA
Aquest segell lhem vist usat en documents de 1848.
SANT SADVRNI

SANT POL DE MAR
1533 1840

matriu de ferre. SANT SALVADOR DE TOL
1538 1811
Ocupa el camp del segell la llegenda: Rod, 26 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Suprema
de Catalunya; Guerra, 1811.
SIPO/L
Una S i una A (?)

certificat referent al reempla de lexrcit. 12 de novem-
bre de 1811.
SANT UUIRZE DE TERRASSA
1534
Rod, 24 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic; SANT SILVESTRE
matriu de bronze. 1539 1729

Una serra, rodejada de dues palmes entrellas-
sades. Ocupa tot el camp del segell la llegenda:

8NT
/ SILVES 1 TRA + S TA COLOMA
DE CERVELL *
En un certificat dels Regidors del lloc, referent als En una certificaci autoritzada pel Batlle i Regidors,
bns de seglars venuts a eclesistics des de 1716. Datat a 31 de desembre de 1804 i.
a 9 de febrer de 1729.
1544
SANT TOMS DE FLUYI Oval, 29 X 24 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic;
matriu de bronze.
1540
Rod, 24 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de ferre.
1 1 i 1 i i li . i i i ||
U. 1543.
lot el camp del segell esta ocupat per la lle-
Llegenda igual.
genda:
ST TOMAS
SANTA COLOMA DE GRAMANET
1545
SANT VICENS DE SARRI Rod, 21 mm. Collecci de lautor.
1^41 1791 i 1800
Rod, 25 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Una coloma.

Llegenda borrosa.
Una petxina.
Empremtat amb hstia i paper, en un certificat dels
Regidors referent a les despeses i gratificaci dels soldats
ques feren de recluta en el mes de desembre de 1744.
ficaci del Batlle Regidors de la vila de Sant Vicens de
i
Datat a 20 de maig de 1745.
Sarri, referent a l Hospital de la Santa Creu. Datada a
12 de febrer de 1800 i.
1546 1776

SANTA COLOMA DE CERVELL
1542 1794 i 1808 Una coloma volant.

+ STA COLOMA DE
GRAMANET
Escut que porta per senyal una coloma.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un certificat

referent a diversos terratinents del terme de Santa Co-
loma de Cervell, fet pel Batlle i Regidors de dit lloc en SANTA COLOMA DE QUERALT
4 de juny de 1794 2. 1547
originals, 1614.
154B 1802 i 1804

Escut que porta per senyal una coloma.
+ SANTA COLOMA
DE CARAT
Una coloma volant.
En una Coloma de Queralt

carta dels Jurats de Santa
1. Altre exemplar el veirem empremtat al peu dun conveni en* als Consellers de Barcelona, participant-els -hi haver sa-
i Regidors de Sarri, duna part, i
Batlle daltre En Jaume Xa-
trel nitat en la vila. 18 de juliol de 1614.
tart, pags de dita vila, en 29 de juny de 1791. (Barcelona, Collec-
ci del Marqus de Dou.)
2. En lArxiu Corona Arag (Documents de la Junta Superior de 1. Altre exemplar daquest segell lhem vist en lArxiu Provin-
Catalunya), nhem vist un altre exemplar en una proposta de Regi- cialdHisenda de Barcelona, en una relaci de delmes, amb data de
dors per a lany 1809, datada a 18 de setembre de 1808. 1 2 de juny de 1802.
INVENTARI 201
SANTA CREU D'OLORDE SANTA MARIA DE MARLS

1548 im 1553
Rod, 22 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisendc. Oval, 30x26 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic;
matriu de bronze.
Dintre dun cercle una creu de Sant Joan.

Monograma de Maria.
+ SANTA CREV DEL ORDE
STA MARIA E) MARLES
Empremtat amb hstia vermella i paper, enuna cer-
tificaci delsRegidors de dit lloc referent a que el com
de dit terme no t sobrants de propis i arbitris. 19 de
febrer de 1781.
SANTA MARIA DE MEYA
1554
de Catalunya.
1549
Oval, 28 x 25 mm. Barcelona, Museu Artstico -Arqueolgic; Una estrella.
matriu de bronze.
SANTA MARIA
Imatge duna Santa.
Al peu duna proposta de Regidors Sndics, dirigida

+ SANTA CREU DE OLORDE a la Junta en 6 doctubre de 1808.
i
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA

SANTA EUGNIA DE RERGA 1555
1550 Oval, 28 X 22 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
matriu de ferre. Un castell sobre la Tordera.
No porta llegenda.
Dibuix ornamental.
En una relaci referent als bns que de seglars havien
STA EVGENIA E> BERGA passat a eclesistics des de 1716. Datada a 24 de febrer
de 1729.
SANTA LLOGAYA DALGAMA

1551 SANTA PERPTUA DE LA MOGUDA
Rod, 33 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de boix. 1556 1848
Oval, 30 x 25 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic;

matriu de bronze.
S. LEOCADIA DE ALGAM Una corona i una palma.
+ S TA PERPETUA
SANTA MARGARIDA DE MONJOS Lhem vist usat en documents de 1848.
1552
matriu de bronze. SANTENYS
1557 1729
Una palma. Rod, 20 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.

+ SA MARGARIDA. Dintre dun cercle la llegenda:
VOLUM II 26
1

SEN TENYS +
1
SERCHS I BLANCAFORT
1812-1837
Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic;
Rod, 29 mm.
ficat delsRegidors de dit lloc, de que no hi ha cases ni
matriu do ferre.
terres que de mans seglars hagin passat a eclesistiques
des de 1716. Datat a 8 de febrer de 1729.
SERCHS Y BLANCA FORT

1 [ /
SANTPEDOR
1558 1571 i 1811 En lArxiu Corona Arag (Documents de la Junta Su-
prema de Catalunya, llig. Guerra), hem vist un exemplar
daquest segell, empremtat amb hstia vermella i paper,
en una certificaci que fan els Regidors del lloc, dha-
ver- se presentat per a la revista de comissari el capo-
Escut a senyal de les barres, i a dreta i es- ral 2. on N Antoni Sandoval; datada a 1 de maig de 1812.
querra de lescut dues claus. Tamb lhem vist usat en documents de 1828, 1830
i 1837.
+ S VNI VERSITATIS SANCTI PETRO
DE AVRO
SERINY
Al dors duna carta del Batlle i Consellers de la vila 1562 1729
de Santpedor als de Barcelona, referent a lembarc doli
per als pobres del poble; hi fan constar que dantic ha
sigut considerat Santpedor com a carrer de Barcelona.
2 de setembre de 1571 h Creu de Sant Andreu (patr del lloc).
+ * SERINY *
1559
Rod, 20 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior En una que han passat a
relaci dels bns de seglars

eclesistics des de 1716. Datada a 13 de febrer de 1729.
Els mateixos senyals quels del segell prece-

1563
dent n. 1558.
No porta llegenda. Rod, 25 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta El mateix senyal del segell precedent n. 1562.
de crrecs del municipi dirigida a la Junta Superior de
Catalunya, en 13 doctubre de 1809. + SERINY
En una certificaci dels Regidors del lloc de Seriny,

dhaver fet un repartiment segons les regles quels hi
1560 1829 i 1844
havien sigut donades per lIntendent General del Prin-
Rod, 25 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic; cipat. Datada a 2 de mar de 1741.
matriu de coure.
Lescut amb les barres i a dreta i esquerra

SERRATEIX
dell dues claus. 1564
Rod, 28 mm Barcelona, Collecci dEn Juli Vintr;
Lhem vist usat en documents de 1829 i 1844. matriu de coure.
1. En lArxiu Corona Arag Documents de la Junta Suprema de

(
Un arbre (teix?) encreuat amb una serra.
Catalunya, llig. 8), nhavem vist un altre exemplar, empremtat amb
hstia vermella i paper, en un recurs dirigit a la Junta pels Regi-
dors do la vila, amb data de 20 doctubre de 1811. SERRATEIX.
INVENTARI 203
SETCASES 1568 1648-1748

1565 1822 Rod, 20 mm. -Collecci de EflUtor.
Rod, 25 mm. Barcelona, Arx. Provincial d'Hisenda.
Representaci semblant a la dels segells prece-
Una estrella.
dents n. os 1566 i 1567.
SETCASAS
* CIVITAS o VRGELLII
En una certificaci del nombre de vens (40) i dni-
mes (206) que hi havia en la data, 11 de mar de 1822.
En un manament fet pels Regidors de la ciutat dUr-
gell a En Josep Sal, clavari dels rdits i emoluments
della, perqu pagui a En Francesc Berga onze lliures,
SEU DURGELL quatre sous ; que sn per tantes com ne t pagades al

1566 1493
Pare predicador de la Quaresma, i era o que acostu-
mava donar la ciutat cada any a dit predicador. Datat
Rod, 33 mm. Cera vermella. Pars, Arxius Nacionals; a 24 dabril de 1747 .
J. 686, n. 10.
Imatge de la Verge amb Jess-Infant al bra,
asseguda en un banc i portant un ram florit a SEYA

1569
la m dreta i un bcul a lesquerra.
matriu de coure.
+ 8 PROBOR OMINV. CIVITATI
SEDVRGELL
Monograma de Maria.
Penja per cintes de seda groga i vermella, de la ratifi-
caci dun tractat atorgat entre Ferran 11 dArag i
SEVA
Carles VIII de Frana, amb data de 1 doctubre de 1493.
SITGES
1567 1595-1827 1570 1722-1824
Rod, 32 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Oval, 30 x 23 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
La mateixa representaci que la del segell pre- Un castell cimat duna creu.
cedent n. 1566.
SITGES
SIC + CON + ET + PROCE + Cl VITATIS +
VRGELEN + En una Regidors de Sitges referent a
certificaci dels
( Sigilum Consulum et procerorum civitatis Urgelensis ) que sha fet de totes les persones, parti-
la llista o relaci
culars i habitants de dita vila que perceben censals. Da-
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una rela- tada a 17 de gener de 1722 2 .
ci delpreu que tenien en la ciutat dUrgell els grans i

llegums, que shi expressen, en el mes de setembre de 1822.
Datada a 31 de mar de 1827 i. 1571 1825
Oval, 30x23 mm. Barcelona, Arx. de lInstitut dEstudis Cata-

1. Daquest segell nhem vist diversos exemplars corresponents lans; documents procedents de lHospital de la Santa Creu.
a diferents dates, des de 1595 a 1827. Aix en lArxiu Municipal de
Barcelona (Cartes comunes originals, 1595-1596, fol. 81), nhem vist
un dempremtat amb cera vermella i paper, en una carta dels Cn- Representaci molt semblant a la del segell
sols de la ciutat dUrgell als Consellers de Barcelona, consultant-els-
hi sobre la incapacitat dels familiars de la Inquisici per a exercir precedent n. 1570.
crrecs del Consell municipal. Datada a 19 de setembre de 1595.
Altre dempremtat en una certificaci feta pels Cnsols de la ciutat SIT / GES
dUrgell, en 30 de maig de 1646, de cm en partien 25 homes per
anar a la armada del siti de Lleyda, el tenim en nostra collecci
doriginals. Tamb lhem vist en cartes dels Cnsols als Consellers 1. Altres exemplars daquest segell en documents de 1648, 1708,
de Barcelona, datades en 1683, 1690 i 1693 (Arxiu Municipal de 1725, 1734, 1743 i 1748.
Barcelona, Cartes comunes originals). Finalment, en lArxiu Pro- 2. En el mateix Arxiu nhem vist un altre exemplar en un do-
vincial dHisenda de Barcelona en veirem dos exemplars, en document de 9 de gener de 1735, i finalment un altre en un document
cuments corresponents als anys 1729 i 1781 respectivament. de 1824.
Empremtat peu duna
certificaci del Batlle i Ajun-
al
1576
tament reial de que En Francesc Jacas, ve
de la vila,
della, s subjecte de bona fama, vida i costums. 20 de Oval, 21 X 17 mm. Barcelona, Museu Artstico- Arqueolgic;
novembre de 1825. matriu de bronze.
Una palma.
SOBREMUNT
1572 1837 i 1842 SURIA
Rod, 20 mm. Barcelona, Museu Artstico -Arqueolgic,
matriu de ferre.
La llegenda rodejada darcs invertits, ocupa

SURP
1577 1808
tot el camp del segell.
S / MAR I TI de Catalunya, llig. Grcia i Justcia; propostes.
Lhem vist usat en documents dels anys 1837 i 1842.

Dintre dun cercle les lletres:
SOLSONA S. P.
1^73 1709-1811
En una proposta de Sndic Procurador general per als
Oval, 31 x 25 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. anys de 1809 a 1811, datada a 30 de setembre de 1808.
Una creu llatina posada sobre un scol de

graons. A la dreta hi t un castell i a lesquerra
els cards. SUSQUEDA
+ SOLSONA 1578 1781
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una cer- Rod 34 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
tificaci dinters particular, datada en la ciutat de Sol-
sona a 24 de desembre de 1811 i. Escut els senyals del qual apareixen borrosos.
Sn les senyals herldiques del Marquesat de
1574 1809 Rupit. ,
Oval, 30 X 25 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Supe-

rior de Catalunya; Uig. Govern, n. 5. En una certificaci dels Regidors del lloc, de que no
hi ha sobrants de propis i arbitrisde lany 1780. Datada
Escut que porta per senyal un castell cimat a 15 de febrer de 1781.
dun sol.
En una certificaci de la Junta de Govern de la ciutat TALAMANCA

i partit de Solsona, de 26 dabril de 1809. 1579 1834 i 1847

matriu de bronze.
SURIA
1575 1808
Dintre dos cercles concntrics una flor.
Oval, 29x22. mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Su-
perior de Catalunya, llig. 1.
* TAL AM NCA
Representaci borrosa. Lhem vist usat en documents de 1834 i 1847.
SVEIA
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta TALARN
de crrecs del municipi dirigida a la Junta, el 3 doctu- 1580 1590
bre de 1808.
Rod, 16 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comune3
1. En
lArxiu Municipal de Barcelona (Cartes comunes originals,
1709-1710), nhem vist un altre exemplar, empremtat en una carta
dels Cnsols do Solsona als Cnsols de Manresa, referent al canvi de Escut amb el senyal de les barres.
la moneda anomenada ressellats. Datada a Solsona a 24 desembre
de 1811. No porta llegenda.
INVENTARI 205
Empremtat amb hstia i paper, al dors duna carta S CRIE ..

dels Cnsols de la vila als Consellers de Barcelona; mani-
festen haver-ne rebut unes crides que ja han fetes pu- Al dors duna carta dels Jurats de Tamarit als Conse-
blicar, iper lo quels desitgen servir procuraran encami- llersde Barcelona referent a noves de sanitat. 26 doctu-
nar el plet de la Vall dAran. Diuen tamb que tenen bre de 1564.
males noves de pesta a Graus. 0 de febrer de 1590.
1585 1729
1581 Segle xviii (?) Oval, 37 X 30 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Un arbust.
Escut timbrat duna corona i a senyal dun
mur amb marlets.
TA MA RIT
TAL ARNI Empremtat amb hstia vermella i paper, en una rela-

+ SIGILVM * CVRIAE * A * VILLAE *
ci referenta bns de seglars passats a eclesistics des
Per estar separat del document al qual anava adherit
no podem precisar lany en qu estava en s aquest segell.
TARRAGONA
1582 1830 1586 Segle xiv (?) - 1410-1564
Rod, 33 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Rod, 53 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
comunes originals, 1437-1439
Escut amb el senyal de les barres:

Dintre dun artstic lobulat, un escut que porta
+ * SIGILVM * VILLJE * TAL ARNI * el senyal de la ciutat, o s, ones de vairs ver-
ticals.
ficat de 12 de juliol de 1830. + : SIGILLUM i UNIUERSITATIS i
CITJIUM i TERRACONE \
Empremtat al dors duna carta dels Cnsols de la ciu-

TAMARIT tat als Consellers de Barcelona, donant-els-hi avs dun
1583 u corsari genovs. Datada a Tarragona, diumenge a 6

dabril de 1438 a ora del seny del perd. i.

1. Altres exemplars daquest segell els hem vist: un al mateix
Arxiu Municipal de Barcelona (Cartes comunes originals, 1410-1419),
Dintre dun losange les lletres gtiques: en una carta dols Cnsols de la ciutat als Consellers de Barcelona,
participant-els-hi que han rebut una carta dels Procuradors de Tor-
tosa i aquests de Panscola i aquests dels Jurats de Valncia, fent
T C
a saber que en la mar dAIacant una galiota de moros havia donada
caa a dues barques i que feia via vers aquestes mars. 9 doctubre
de 1410. Tamb en lArxiu Municipal de Tarragona en veirem
Al dors duna carta dels Regidors del Castell de Tama-
un exemplar, empremtat amb cera vermella sobre cera natural, i
rit als Consellersde Barcelona, demanant-els-hi, per les penjant per cintes de seda groga i vermella, dun pergam que cont
noves que corren dels francesos, unes quatre arabata- una concordia entre lArquebisbe i els Cnsols, prohoms i ciutadans
nes, que aci som molt pobres de tals artalaries . Datada elegits pel Consell Municipal, referent al vi que l'Arquebisbe intro-
dua a la ciutat procedent del castell de Constant i de la vinya que
a 7 doctubre [any 1457].
tenia en dit terme i en altres llocs i castells seus. Dateda a 12 de
gener de 1415. Encara en 29 dagost de 1564 veiem usat aquest segell,
en una carta dels Cnsols de Tarragona als Consellers de Barcelona,
referent a deixar entrar en aquella ciutat per ra de sanitat. (Arxiu
1584 1564 Municipal de Barcelona, Cartes comunes originals, 1564-1569, f. 45).
Ogival, 62 X 35 mm. Cera verda.
Barcelona, Arx. Municipal; Aquest segell degu estar en s ja en el segle xiv, puix el seu estil i
Cartes comunes originals, 1564-69, f. 58. les lletres de la llegenda indiquen que pertany a aquest segle. Segu-
rament a ell i al que descriurem amb el n. 1587 degu referir-se el
segent acord, que vrem trobar en el Liber Consiliorum de l Arxiu
Un arbre i ambds costats la creu de Santa Municipal de Tarragona. Diu aix: Dijous a 26 del mes dagost 1378.
tem es determenat que los sagells de la ciutat stiguen en la casa del
Tecla. Consell, dins tres tancadures e que cascun consol ne tinga una clau.
3

1587 Segle xiv 1565 TARRAG CIVIT AS METROPOLITAN1S
Rod, 27 mm. Cera vermella. Tarragona, Arx. Municipal.
Empremtat amb hstia i paper, en una carta dels Cn-
El mateix dibuix del sols de la ciutat als de Barcelona sobre provisi de blats,
segell precedent n. 1586.
en 25 doctubre de 1631.
Llegenda borrosa.
Al peu duna acta dacords dels Cnsols de Tarragona, 1591 1688-1725

datada a 17 de mar de 1565 i.
1588 Escut amb el senyal de la ciutat, timbrat

1493
Rod, 33 mm. Cera vermella. Tarragona, Arx. Municipal. duna corona amb una palma.
Escut amb el senyal de la ciutat. TARRACO CIVITAS METRPOLIS

SIGIL En un certificat fet per En Bonaventura Prats, escriv
pblic i secretari del Molt litre. Ajuntament de Corre-
Al dors duna carta dels Cnsols de Tarragona a Pere gidor Regidors de la Ciutat de Tarragona, referent a
i
Bargueta i Dami Bufagranyes, embaixadors de la ciu- estar inclosos en el pagament de la contribuci, els em-
tat a Barcelona. Datada a 20 doctubre de pleats en la fabrica del pan de la Municion en esta ciu-
1493.
dad y plaza i ao quels hi corresponia pagar. Datat a 1
de maig de 1725 i.
1589 1584-1598

1592
Cartes comunes originals, 1580-1584, t. 300. 1704 i 1705
Escut amb el senyal de la ciutat collocat en nals, 1705-1706.
una cartela.
Representaci semblant a la del segell prece-
t TARRACO CIVITAS METRPOLIS dent n. 1591.
Al dors duna carta dels Cnsols de la ciutat als Con- TARRACO * CIVITAS * METRPOLIS
sellersde Barcelona, suplicant-els-hi satisfacin una pen-
si de la causa-pia de Despl. Datada a 10 de novembre En una carta dels Cnsols de Tarragona als Consellers
de 1584 2. de Barcelona, comunicant-els-hi noves dhaver arribat
naus enemigues en varis punts de la costa de Valncia,
Datada a 20 dagost de 1705 2 .
1590 1631

originals, 1630-1631. 1593 1803
Rod, 57 mm. Arx. Cor. Arag,Documents de la Junta Superior

Escut amb el mateix senyal del precedent de Catalunya. Todos Ramos, any 1808 a 1812.
n. 1589.
Escut amb el mateix senyal quel precedent
1. EnlArxiu Histric Nacional (Documents de Poblet, cartes n. 1592. La corona tamb porta la palma.
particulars, 2.* srie), nhi ha un altre exemplar en una carta dels
Cnsols de Tarragona al bosser de Poblet, referent al pagament
duna pensi. La carta est datada a Tarragona a 26 doctubre. No 1. En lArx. Cor. Arag (Consell dArag, llig. 242), nhem vist
sexpressa lany, per listil de la lletra i aquesta costum de no indi- un exemplar, empremtat en una certificaci de mrits i serveis dEn
car-lo, molt freqent en el segle xv, demostren quel document s Francesc Genis, natural de Tarragona i capit duna companyia
daquest segle. o que havem manifestat referent al segell anterior dInfanteria Espanyola, donada dita certificaci pels Cnsols da-
n. 1586, pot aplicar-se tamb an aquest. Creiem que pertany al se- quella ciutat, 30 dagost de 1688. Altre exemplar es conserva en
gle xiv, essent el segell menor de la ciutat, puix aquesta tenia els elmateix Arxiu (Consell dArag, llig. 545), en un document de 30
dos segells, major i menor, com apar indicar-ho el segent acord de juny de 1698. Finalment, en lArxiu Municipal de Barcelona
de 6 de juny de 1379 (Arxiu Municipal de Tarragona), que diu: sien (Cartes comunes originals, 1701-1702), nhi veirem un altre, en
fetes de part de la ciutat aytantes letres ab lo sagell maior de la ciu- carta dels Cnsols de Tarragona als Consellers de Barcelona, comu-
tat sagellades. Aquest segell major degu esser el que havem des- nicant-els-hi noves referents a mal contagis. Datada a 27 de juny
crit amb el n. 1586. de 1701.
2. En el mateix Arxiu (Cartes comunes originals, 1592, f. 55 i 2. En el mateix Arxiu (Cartes comunes originals, 1703-1704),
1598-1599, f. 65), nhem vist altres exemplars, en cartes de 21 de veirem un altre exemplar daquest segell, en una carta de 26 de
maig de 1592 i 16 de juliol de 1598 respectivament. maig de 1704.
) .
INVENTARI 207
TARRAG 4 CIVITAS 4* METRPOLIS 4* 1597 1565 i 1732

En una certificaci feta pels Regidors de la ciutat, de originals, 1564-1569, f. 74.
que En Josep Besora i Segu havia servit el crrec de
Sndic Personer en dues diferents vegades. Datada a 17
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, les
de novembre de 1803 i segellada con el sello mayor de
las armas de esta ciudad.
barres; 2 i 3, escacs. Sota lescut una guila de
dos caps amb les ales esteses.
1594 1826 i 1830 + FLIX VILL. ANTIQVA TARREGE

Rod, 47 mm. Barcelona, Arx. Provinoial dHisenda.
Al dors duna carta dels Paers i Consell de la vila als
Consellers de Barcelona, fent-els-hi avinent que de qua-
Escut en forma de cartela, timbrat duna co-
tre mesos en no hi ha hagut cap cas de pesta o malal-
rona i la palma amb el senyal de la ciutat. tia contagiosa. Datada a 17 dabril de 1565 i.
TARRACO CIVIT AS METRPOLIS

. . .
598 1568 i 1593

En una donada per En Francisco Salas i
certificaci
Soler, escriv de l Ajuntament de Tarragona, dels llibres
Seu dUrgell, Arx. del Captol
de la Seu.
o registres dhipoteques que restaven arxivats en la Se-
cretaria del dit Ajuntament. 23 de desembre de 1826 i.
Representaci igual a la del segell precedent
n. 1597.
TRREGA Empremtat en una carta dels Paers de la vila als ca-

1595 1405-1433
nonges de la Seu dUrgell, datada a 1 de maig de 1568 2.

1599 1827
Escut a senyal descacs, i a dreta i esquerra
Rod, 40 mm. Cervera, Collecci de D. Faust de Dalmases.
dell un escudet amb el senyal de les barres.
PACIARIORVM VILLE TAR . . .

Esout amb els mateixos senyals dels segells
precedents n. 03 1 5 97 i 1598, timbrat duna corona
( Sigillum Paciariorum vle Tar[rege ]
imperial.
Empremtat en una carta credencial dels Paers de la
de Barcelona a favor dEn Jaume Su-
vila als Consellers Empremtat amb hstia i paper, en un document de 19
nyer, compaber nostre, per tractar de certs afers. Da-

juliol de 1827.
tada a 4 de desembre de 1433 2 .
1596 1529 TERRASSA

1600 1593-1633
Rod. 26 mm. (?) Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. del Captol
de la Seu. Rod, 41 mm. Cera vermella. Collccci de lautor.
Representaci semblant a la del segell prece- Escut partit verticalment en dues meitats:
dent n. 1595. l. a , quatre barres; 2. a , un castell amb dues torres.
En una carta dels Paers de la vila al Captol de Ca-

1. En lArxiu Provincial dHisenda de Barcelona (llig. 102, Con-
nonges de la Seu, dU de mar de 1529. vent de la Merc), nhi veirem un altre exemplar, empremtat amb
hstia vermella i paper, en un certificat referent als mercats i fires
En 1830 encara estava en s, com ho havem vist comprovat ques celebraven a la vila i al comer que shi feia. Trrega, 6 de
1.
per un exemplar que correspon a un document de dit any.
maig de 1732.
En el mateix Arxiu (Cartes comunes originals, 1400-1405), nhi 2. Altre exemplar daquest segell lhavem trobat en lArxiu Mu-
2.
nicipal de Barcelona (Cartes comunes originals, 1593, f. 50), emprem-
ha un altre exemplar, empremtat amb cera vermella i paper, en una
carta-credencial dels Paers als Consellers de Barcelona, datada a 7 tat amb cera vermella i paper, en una carta dels Paers als Consellers
ha un de Barcelona, oferint-els-hi ajuda i protecci als compradors de
de novembre (no diu lany). En el mateix volum nhi altre en
blats per a la ciutat que vinguin a la vila. 23 de juny de 1593.
carta datada a 6 de desembre de 1405.
+ SIGILLVM + CVR1E + + + VILLE + Empremtat amb hstia vermella i paper, en un docu-
TARRACIE + ment del segle xviii. Lhem vist usat encara en 1823
i 1836.
En
diversos documents pertany ents als anys de 1593
a 1633.
TIANA
1601 1568 1605 1737
Un castell. Escut amb el senyal de les barres, timbrat

duna corona.
SIGILLVM ! MINOREM \ CVRIE \ TAR \
TIANA
Al dors duna carta dels Consellers de la vila als de
Barcelona, defensant els privilegis de qu aquella gaudia Empremtat en un certificat dels Batlle i Regidors de
contra determinades pretensions de la ciutat, que con- Tiana, posat al peu del cadastre de dit lloc i terme per a
sideraven contraries a dits privilegis. Datada a Terrassa, lany 1737, fent constar que han fet el repartiment. 30
a 28 de gener de 1568. dabril de 1737.
1602 1590
Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes TIVENYS

comunes originals, 1590, . 63. 1606 1737 i 1808
Rod 20 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior

Un castell amb tres torres, amb marlets en for-
de Catalunya; Grcia i Justcia. Propostes n. 8.
ma de llances.
No porta llegenda. Dintre dun cercle format per punts, una T.
Al dors duna carta dels Consellers de la vila als de

Barcelona, demanant-els-hi que aix com els hi concedi-
En una proposta de Batlle, Regidors i Sndic per a
ren la prtica els hi concedeixin la entrada de la dra-

lany 1809. Datada a 13 doctubre de 1808 L
peria, que sens ella tots a la una patim ja que assi
7
se ha seguit lorde del sehor mestre Sacosta chirurgia dexa
ciutat, lo qual per orde de V Ms vingu assi. Datada a
Terrassa, a 19 de mar de 1590. TIVISSA
1607 1594

1603 1S12
Oval, 32x28 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Su- Escut amb un arbre i a ambds costats una F.
prema de Catalunya; llig. n. 11.
Empremtat en un document de 1594.

Escut partit: a la dreta, quatre barres; a les-
querra, un castell.
+ SIGILLVM CVRIE VILLE TARRACIE 1608 1729

Al peu dun estat dels suministres fets a lexrcit en els
mesos de juliol, agost i setembre. 10 doctubre de 1812. Escut que porta per senyal una branca amb
tres flors. A la dreta de la branca hi ha una T
i a lesquerra un ramatge. Lescut va timbrat
TEYA duna corona.-
1604 1836
Segle xviii. No porta llegenda.
Rod, 24 mm. de
Collecci lautor.
1. En nostra collecci dempremtes nhi tenim una que s treta

Una A entre dos arbres (teli o tey). dun document de 1737.
INVENTARI 209
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una rela- sat a eclesistics den de 1716. Datat a 1 de mar
cide bns de seglars traspassats a eclesistics des de 1716. de 1729 i
Datada a 23 de mar de 1729.
1613 1809
TORDERA Oval, 29x24 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta

Superior de Catalunya.
1609
Oval, 22 X 17 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Representaci molt semblant a la del segell
precedent n. 1612.
Escut en forma de cartela que porta per senyal
un tord. Al peu duna exposici dirigida a la Junta Superior de
Sense llegenda. Catalunya referent als foms de la vila, amb data de 24
de maig de 1809.
Empremtat amb hstia i paper, en una certificaci re-
ferent a bns de seglars traspassats a eclesistics des
TORRE DE LESPANYOL
1614
1610 Oval, 28 X 24 mm. Collecci de lautor; matriu de bronze.
Oval, 25 x 22 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgie;

matriu de bronze. Una torre.
+ TURRIS DEN ESPAOL

Un tord.
TORDERA
En lArxiu Provincial dHisenda de Barcelona hem TORRELLES DE FOIX

vist un exemplar daquest segell, empremtat amb hstia 1615
vermella i paper, al pqu del cadastre aprobat pel Batlle Rod, 28 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgie;
i Regidors de la vila de Tordera el 31 de gener de 1748. matriu de erre.
Dues torres cimades de tres estrelles.
TORREDEMBARRA * TORRELLAS DE FOIX

1611 16M
Cartes comunes originals, 1650, f. 81. 1616 a834
Oval, 27 X 24 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgie;

Escut amb un castell i una faixa. Al costat dret matriu de bronze.
del castell una Tia lesquerre una B.

Una torre; a la dreta una Tia lesquerra
Empremtat en una carta dels Jurats de Torredembarra

una S.
als Consellersde Barcelona, donant-els-hi avs de que hi

ha pesta a Tarragona. Datada a 14 de mar de 1650. Era usat encara en documents de 1834.
1612 1729 i 1781 TORROELLA DE FLUVI

Oval, 30 X 25 mm. Barcelona, Arx. Provincial d'Hisenda.
1617 1729

Una m, iambds
a costats, dret i esquerre,
una torre cimada duna creu. En la part inferior
Una torre.
ratlles horitzontals en forma dones. TORO VELA DE FLOV1A
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un certifi- 1. En eJ mateix Arxiu nhem vist un altre exemplar, en un do-
cat referent a no haver-hi bns que de seglars hagin pas- cument de 12 de febrer de 1781.
Volum II 27
TORTELL
ficat delsRegidors de dit lloc, de que no hi ha terres ni 1622
altres bns de seglars que hagin passat a eclesistics des
de 1716. Datat a 8 de febrer de 1729.
Rod, 21 mm Girona, Museu Arqueolgic; matriu de couro.
Un tord:
1618 TORTELL
Una torre
TORTOSA
TOROELLA B FLOVIA 1628 Segle xiii (?) - 1434 i 1575
Una torre o castell amb marlets i finestrals

TORROELLA DE MONT&R gtics.
1619 1009

Barcelona, Arx. Provincial + : SIGILLUM : UNIUERSITATIS I
dHisenda.
CIITATIS I DERTUSE
Escut que porta per senyal una torre.
Empremtat en un document de 1575 b
MONORI
1624 1 541
Empremtat en una carta dels Cnsols de Torroella de
Montgr a En Miquel Llavaneras, assessor de la Batllia Rod, 47 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri-
general de Catalunya. 30 de juny de 1609.
Dintre dun cercle de lbuls, una torre.

1620 1619
DER-TUSA
nals, 1649, f. 102.
En una
carta dels Procuradors de la ciutat de Tortosa
al Mestre Racional, demanant prrroga fins a Nadal per
En el fons les barres i en primer terme una
a entregar els diners del maridatge. Datada a 20 de no-
torre. vembre de 1541.
+ TOROELLA DE
MON
GRI
1625 15 g 9
Empremtat amb paper i una carta dels Cn-
hstia, en
Rod, 27 mm. Cera vermella. Tortosa, Arxiu Municipal.
solsde la vila als Consellers de Barcelona. Datada a 20
de juny de 1649.
Molt semblant al segell precedent n. 1624.
DER TUSA -
1621 1729 i 1810
Rod, 30 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. En un document de 30 de juliol de 1589.
Representaci molt semblant a la del segell 1. Altre exemplar daquest segell en lArxiu Municipal de Bar-
celona (Cartes comunes originals, 1430-1434), tamb amb cera ver-
precedent n. 1620. mella, en una carta dels Procuradors de Tortosa als Consellers de
Barcelona. Datada a 23 dagost de 1434.
* TOROELLA * DE * MONGRI * * Probablement aquest segell susava ja en el segle xiii, i s molt
possible que fs el de que parlen les Costums de Tortosa, lib. I.
Rub. IV. Del Offici de lescriva de la Cort, X. E si per aventura
En un nomenament d agutzil fet a favor d En salva- los ciutadans per alguns feyts de la Ciutat volran trametre letres, lo
dor Simon per En Ramon de Mir, Batlle de Torroella dit Escriv de la Cort les deu fer sens tot servey e sens tot preu, sils
Ciutadans volran que ell les escriv; e deuen se segeylar ab lo segeyl
de Montgr, a 13 dagost de 1810 h
de la Ciutat, en lo qual segeyl ha una figura de torre, e es avironada
daytals letres, o es a saber; +
Sigillum Universitalis Dertuse, e ha
1. En el mateix Arxiu nhem vist un altre exemplar, empremtat en la forma del segeyl una torre ab mi merlets, e una porta, e dues
en un document de 10 de febrer de 1729. finestres. (Ed. Oliver, pp. 36-37.)
INVENTARI 211
1626 593 1629 1816
Rod, 2 C mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes Rod, 40 mm. Collecci de lautor.
comunes originals. 1593-1594, . 72.
Una torre timbrada duna corona i rodejada

Semblant als precedents n. os 1624 i 1625. Les de palmes.
lletres de la llegenda sn diferents en algun de-
tall, com p. e. la D.
+ SIGIL. CVRI. SECL. FIDEL. ET
EXEM. DERTSJE
DER TU SA
-
( Sigillum curioB secularis fidelissimce et exemplaris Dertusce )
En una carta dels Procuradors de la ciutat als Conse- Empremtat amb paper i hstia vermella, en un docu-
llers de Barcelona, suplicant-els-hi que manin al Batlle i ment de 1816.
oficials de la vila de Flix, que sempre que hi passi for-
ment per a provisi de Tortosa, el dexin alliberament
passar. Datada a 18 dagost de 1593.
1630 1824-1826
Oval. 40 x 30 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.

Escut que porta per senyal una torre i va tim-
1627 1596
brat duna corona amb dues palmes. Rodegen
Rod, 27 mm. Cera vermella Arx. Cor. Arag, Generalitat; lescut altres palmes enllaades, i en la bordura
correspondncia.
hi ha la llegenda:
Representaci molt semblant als precedents

CB
FIDELISSIMA ET EXEMPLARIS CIVITATIS
n. 1624, 1625 1626, sols que les lletres de la
i
DRTVSEN
llegenda sn quelcom majors.

DER TUSA
-
tificaci referenta preus dalguns queviures, datada a
Tortosa, a 14 de novembre de 1825 2 .
En una carta dels Procuradors de la ciutat als Dipu-

tats del General del Principat de Catalunya residents a
Barcelona, sobre la detenci dEn Gaspar Bollo En Mi-
quel Loren, presos en les presons comunes de dita ciutat
i
TOSSA
1631 1435
per orde del seu Diputat local. Datada a Tortosa, a 19
de febrer de 1596. Octogonal, 1G x 12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
Escut que porta per senyal tres faixes trans-

1597 i 1600
versals onejants.
Rod, 33 mm. Arx. Cor. Arag, Consell d Arag; llig. 344.
2. En lArxiu del Gran Priorat de Catalunya, de lOrde de Sant

Una torre rodejada dun cercle de lbuls. Joan de Jerusalem, en veirem un altre exemplar, empremtat al peu
dun certificat referent al preu del blatcorresponent a lany 1824.
i
Un altre de 29 de mar de 1826 en una certificaci sobre

es troba
DER TV SA -
delmes i novals, lliurada en aquesta data per NAgust Cayre i
Torruella, escriv i secretari de lAjuntament de Tortosa (Arxiu
Provincial dHisenda de Barcelona.)
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta Tamb Tortosa us durant la dominaci francesa (1811-1814), el
dels Procuradors de Tortosa al Rei, suplicant sien resti- segell de la mairie, com Barcelona, Olot, etc. Nons ha sigut possible
tudes al monestir de monges de Santa Clara de dita ciu- veure la matriu daital segell, per mercs a D. Francesc Mestre i
tat, cinc relligoses professesque feia tres anys havien No ne tinguerem notcia ja fa alguns anys. Heus aqu com dit se-
nyor la descriu en un article publicat cn El Restaurador, peridic de
sigut transferides daquell convent a altres de la mateixa Tortosa, del 2 de gener de 1911: Un segell, quina cpia tenim de-
Orde fora de Tortosa, i privades de veus actives i passi- vant, ens diu lo que a la nostra pluma li repugna consignar: MAI-
ves. Datada a 1 dagost de 1600 i. RIE DE LA CIUDAD DE TORTOSA. Al centre hi ha l'liga fran-
cesa i la corona imperial. Aquest segell s de coure ys va trobar en-
tre un munt dossos humans al obrir els fonaments de l'antich dip
1. En lArxiu Municipal de Barcelona (Cartes comunes originals, sit daigua que hi havia anys enrera devant del dipsit de mquines
f. 11 i 1811, nhem vist altres dos exemplars en cartes dels Pro- de lestaci del ferrocarril. Lo tamany del segell era el dun duro y va
curadors de Tortosa als Consellers de Barcelona, de 21 de gener i anar a parar a la collecoi sigillogrfica de Madrid de D. Antoni Ro-
20 de novembre de 1597. mero Ortiz.
212 SXGILLOGRAFlA CATALANA
No t llegenda. 1635 1795 i 1808

En una carta dels Prohomes de la vila als Consellers
de Barcelona, dient-els-hi que no posaran empatxament,
Imatge de la Verge, dreta, portant Jess-Nen
a son pas per Tossa, a les quantitats de forment que la
ciutat t comprades, i demanen, en justa correspondn- al bra. Als costats dret i esquerre de la Verge
cia, que si la vila fa alguna provisi de blat, nols hi una branca de roser, florida.
sigui aturada per part dels Consellers. Datada a Tossa a
7 de mar. No sindica lany, per es consigna per nota SIGILVM FIDELI ME VILLE TREMPI
que fou rebuda a 11 de mar de 1435.
certificat datat en la vila de Tremp, a 26 de febrer

de 1795 i.
TOSSAL
1632 1808
Rod, 35 mm . Arx. Cor. Arag. Documents de la J unta Superior

de Catalunya; Grcia i Justcia, llig. 2. TUDELA DE SEGRE
1636 180 8
Un cap de bou dibuixat toscament. Rod, 25 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior
TOSSAL :
Una creu grega.

Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta TVDE LA i
de crrecs del Municipi dirigida a la Junta Superior de

Catalunya, amb data de 9 doctubre de 1808.
de crrecs del Municipi, dirigida a la Junta Superior de
TOUS
1633 1596
Oval, 25 X 20 mm. Barcelona. Arx. Provincial dHisenda. ULLASTRELL

1637 Segle xviir - 1322
Escut en forma de cartela, amb senyal que
Rod, 33 mm. Barcelona, Museu Artstico-Aruueolgic;
apareix borrs. matriu de boix.
Un ull.
Empremtat amb hstia i paper, en una carta dels Ju-
rats de la vila a Fra P. Garriga, Prior de Sant Jeroni de + VLLASTRELL
la Murtra, fent-li avinent que est ja proper a finir el llur
coms de Jurats i proposen als qui deguin nomenar-se
De lArxiu Provincial dHisenda de Barcelona conei-
per substituir-los. Datada a 15 de desembre de 1596. xem un exemplar daquest segell, empremtat en una cer-
tificaci de 3 dabril de 1822. En la collecci dEn Juli
Vintr en veirem un altre dempremtat en un document
del segle xviii.
TREMP
1634 1590
Rod (?), 40 mm. (?) Cera vermella.

Barcelona, Arx. Municipal.
Cartes comunes originals, 1590, f. 36. ULLDECONA
1638 1592 i 1655
Imatge de la Verge, seguda en un banc, i por- Rod, 40 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag; llig. 518.
tant Jess-Infant al bra. A dreta i esquerra de

la imatge, una flor de llir.
Un castell.
+ SIGILLVM CON SILII VLLDECONAE

Al dors duna carta dels Cnsols de la vila als Conse-
llers de Barcelona, participant-els-hi haver fet publicar
1. En lArxiu Corona Arag sen conserva un altre exemplar, en
el ban sobre larrendament de les carnisseries de la ciu- una proposta de Sndic procurador general per als anys 1809, 1810
tat. Datada a 6 de febrer de 1590. i 1811. Datada a 30 de setembre de 1808.
INVENTARI 213
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un acte + SIGILLUS CONCILI UALLIS ARANI
en qu En Bautista Forcadell, Veguer de la vila d Ull- regs aragonu
decona, i En Mart Constant i En Mateu Sala, que neren
Jutges ordinaris, certifiquen i legalitzen la firma i r-
brica dEn Joan Bta. Montros, notri pblic de la vila.
En una carta del Prior, Consellers i Sndic General de
Datat a 18 de febrer de 1655 b la Vall als Diputats del General de Catalunya, reclamant
contra les innovacions fetes pel tauler de Bosost, En Mi-
quel Benosa, en la fira de Sant Marti, i pregant ques
doni compliment a llurs privilegis. Datada a Viella, a 10
ULLDEMOLINS de desembre de 1699 b
1639 igoo
Rod, 36 mm. Arx. Cor. Arag. Documents procedents de lArxiu

Provincial dHisenda de Tarragona, Uig. 91.
VALLDAN
1643
Escut el senyal del qual apareix borrs.
Rod, 25 mm. Barcelona, Museu Artstico- Arqueolgic:
matriu de
+ SIGIL... OCU LI MOLEN DINOR ferre.

Empremtat amb hstia i paper, al peu duna informa-
ci d'e vida i costums del novici de Poblet Fra Jaume
BALL /DAN
Font, natural de la vila d Ulldemolins, feta a instncia
de lAbat del monestir. 7 de setembre de 1600.
VALLESPINOSA
1644 1808
VACARISSES
1640 Rod, 35 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior
1834
de Catalunya. Grcia i Justcia, Uig. 7.
Rod, 23 mm. Barcelona, Museu Artstico Arqueolgic;
matriu de bronze.
Un cercle i la llegenda:
Una vaca. + VALL ESPINOSA

VACARISAS
En una proposta de Regidors per a lany 1809. Da
tada a Vallespinosa, a 24 doctubre de 1808.
Lhem vist en documents de 1834.
1. En lArxiu Municipal de Barcelona (Cartes comunes originals,

1585-1588, . 149) nhem vist un altre exemplar, empremtat en una
VALLCEBRE carta dels Consellers de la Vall als de Barcelona, donant-els-hi comp-
te dels successos de Cominges, on els luterans havien coms alguns
1641 excessos, i tement nols succeesca all, que sols dista tres lleges pe-
Oval, 34 X 26 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic; tites, imploren llur auxili. Datada a 12 de maig de 1586.
matriu de bronze. Aquest segell, per son estil, creiem que pertany al segle xv; el tro-
bem, per, usat encara a principis del xvm, en una carta dels Con-
sellers de la Vall, datada a Viella a 30 de juny de 1705 (Arx. Corona
Imatge de la Verge. Arag, Generalitat; cartes rebudes de 1704 a 1705, part 4.)
En les Ordinacions de la Vall dAran shi consigna lo segent refe-
rent a la tForma de despachar cartas y de la custodia del sello
* S TA MARIA DE BALLSEBRA Otro
si, porquanto avemos vislo por experiencia, que por tcner guardado el
sello del presente valle en el arca de sus privilegios, que por la buena
custodia dellos est cerrada con seys llaves, de las quales tiene una cada
uno de los consejeros, para solo sellar una carta se han de i untar todos,
VALL D ARAN con notable gasto y dispendio del dicho valle: Por tanto esiatuymos y
ordenamos, que de hoy adelanie aya de estar d dicho sdlo encomendado
1642 1586-1705
a uno de los dichos seys consejeros, y que cada uno dellos lo aya de
Rod, 36 mm. "tera vermella. Arx. Cor. Arag, Generalitat; guardar un ano, comenando el ano primero por el consejero de Viella:
Cartes rebudes de 1699 a 1700. Part 1. d segundo ano se d al de Marcatosa: el tercero al de la Iriza: el quarto
al de Bosost: d quinto al de Pujolo: y d sexto al de Arties y Oaros, y
despues vuelva al de Viella y por este orden vayan altemando Se-
Escut partit. A la dreta, dues barres; a les- gueixen los disposicions referents al jurament que havia de prestar el
Conseller al fer-se crrec del segell i a la forma dusarlo, i estableix
querra, un lle.
que si el Conseller quel tingui en sa custdia falta a aquestes dispo-
sicions, incorrer en la penalitat de dos mil sous, sser bandejat, per
1. En lArxiu Corona Arag (Generalitat, correspondncia), nhem un any, de la Vall, i privat perpetuament de tots els oficis i benefi-
vist un en una carta dels Jurats dUlldecona als Di-
altre exemplar, cis de dita Vall. (Ordinaciones, pragmtieas y edictos reales del Valle
putats del General de Catalunya. Datada a 17 de setembre de 1592. de Aran. Saragossa, 1618, p. 112.)
A

VALL LLEBRER- 1648 Segle xiv. - 1551
1645 1808
Rod, 15 mm. Cera vermella, Collecci de lautor.
Escut amb el senyal de Valls.
Una llebre dibuixada molt foscament.

(?)
BATS * DE * V.
VALL * LLEBRERA i Segell dels Jurats de Valls) (?)
Empremtat amb hstia i paper, aJ peu duna proposta Empremtat en un albar fet de manament dEn Joan
de crrecs del Municipi, dirigida a la Junta, el 10 doc- Sarr En Marc Vives, Jurats de la vila de Valls, a En
i
tubre de 1808. Pau Canys, clavari, perqu pagui certa quantitat a

En Lluis Barbar, sagel at ab lo patit sagell de la vila
vuy a xxvu] de mars de mdli. i.
VALLS
1646 1591
Segle xiv (?)
1649 1564 i 1627
comunes originals, 1591, . 32.
Cartes comunes originals, 1564-1569, . 47.
Dintre dun cercle format per lbuls, un escut

Escut amb el senyal de Valls; la faixa t al
amb el senyal de Valls, s, una faixa horit- mig un umb molt marcat:
zontal.
+ SI6ILLVM + OPI VALLS
.S 1 URATOR UERS1T .... UALL1B9
MEDIANVM
Empremtat amb paper i cera vermella, al dors duna
En una carta dels Jurats de la vila de Valls als Con-
carta dels Jurats de la vila als Consellers de Barcelona,
sellersde Barcelona, excusant-se per no haver concedit
referent a transport de blats per a la ciutat. Datada a
la pratiga a alguns que venien de Barcelona per ra
22 de juliol de 1591 i.
de pesta, i dient que en dita vila gaudeixen de bona sani-
tat, per la qual cosa supliquen els hi donin la dita pra-
tica. Valls, 4 de setembre de 1 564 2 .
1647
Rod, 42 mm. (?) Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; asento ab io de la guarda de Picamoxons aont m" Pere Moreix con-
Cartes comunes originals, J592, . 66. duidor dels forments de aqueyxa ciutat fa aportar aqu. E no obs-
tant lo bon asento que sfeu ab contento de un tal Ricart que li diuen
maiordom del dit m Moreig, ab molt gran perjudisi de la nostra
Molt semblant al segell precedent n. 1646. Universitat, dit Ricart, maiordom, a forgat un sagel fals y ab
sertificatorias falsas an posant y lo nom de la vila de Valls,
fetas,
peront avem prenga lo balle a dit Ricart maior y 1 cas-
fet instansia
En una carta dels Jurats de la vila als Consellers de tige conforme sera de justicia Lo demes hoferintnos al que
Barcelona. Datada a 31 de maig de 1592 2. porem y devem y tenim obligasio. de Valls y de maig lo darer de
mdlxxxxij. 111* Sors. afectats al servey de v* merces. Los Jurats
de la vila de Valls.
1. Aquest segell, encara que usat en 1591, per son estil crcicm 1. Aquest segell susava ja en el segle xiv. El nostre amic En
que s molt ms antic, essent probable que pertanyi al segle xiv. Fidel de Moragas ens comunic haver-lo vist empremtat en un alba-
Valls tenia ja segell en 1299, com aix consta en un pergami, signat r de 1370; i recordem que, ja fa molts anys, en una visita a lArxiu
de n. 1, que veirem en son Arxiu Municipal, i s una cpiade lacte particular de D. Ramon Coll, de Valls, ne veirem un altre exemplar
dentrega duna lletra de requesta dels Jurats de Valls, datada a 22 en un document de 29 de setembre de 1377, amb el calificatiu de
de juny de 1299 i dirigida al Batlle i a la Cort dAlcover, perquls sagell petit.
homes daquesta vila que tenien terres en el terme de la de Valls pa- 2. Altre exemplar en el mateix Arxiu Municipal (Cartes comunes
guessin talles. La cpia referint-se a la lletra dels Jurats diu: ... que- originals, 1591, f. en una carta dels Jurats de Valls als Consellera
19),
dant litteram in papiro scriptam nichil ominus aperiam et sigillatam in de Barcelona, oferint-se a transportar els forments que aquesta ciutat
derrso sigillo castri de Vallibus aposilo in eadem. tenia comprats a lUrgell, amb els carreters i traginers de la vila, en
2. s dubts si aquest segell s una variant del precedent resposta al prec quels hi havien fet els Consellers. Datada a 2 de
n. 1646 o b s igual. Alguns detalls dels lbuls que rodegen lescut maig de 1591. En lArxiu Provincial dHisenda de Barcelona hi vei-
mostren certes diferncies. Per aquest motiu el publiquem, aixi com rem un altre exemplar, empremtat amb cera vermella, dintre capsa
tamb publiquem la carta quel cont, perqu fa referncia a un tal de fusta, en un document datat a Valls, a 11 de desembre de 1627.
Ricart que havia forgat un sagel fals. Diu aixi: Dl* Senyos. La presncia del segell shi consigna amb aquesta frmula: In qurum
En aquesta villa de Valls fem molt bona guarda.. Estam sotmesos a testimonium presentem cartam sigillo comuni universitatis de Vallibus
dotze morbes y fem gastos exasius y avem procurat de posar bon munitam...
%
INVENTARI 215
1650 1669-167 5 1654 1811
Oval, 20 x 15 mm., Coliecci de lautor. Rod, 33 mm Valls, Coliecci dEn Fidel de Moragas.
Escut amb el senyal de la vila. Escut amb el senyal de Valls.
No porta llegenda. No porta llegenda.
En un manament dEn Cosme 'Camps i En Josep Fons, Empremtat amb hstia vermella i paper, en un docu-
Jurats de la vila, a En Montserrat Pascual, clavari, per- ment de 18L1.
qu pagui a En Matia Marti, cirurgi, tres lliures, quatre
sous, per haver servit als pobres de lhospital de Jesu-
crist i vergonyants de Valls. 30 de setembre de 1G74 fi
YALL\ IDRERY
165t> 1794 i 1809
1651
1 iToa
1708 Oval, 28x22 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta
Rod, 38 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; Cartes rebudes Superior de Catalunya; Hisenda, Oficis, 1808-1809.
de lany 1708. Part 2.*
Escut que porta per senyal un arbre i a amb-

Escut amb el mateix senyal quels segells pre-
ds costats daquest una copa. Rodegen lescut
cedents.
motius ornamentals i en sa part superior hi ha
+ SAGILLVM VILLJE DE VALLS les lletres Fi T.
En una certificaci lliurada per En Joan Sard, notari

En un de lAjuntament de Santa Maria de Vall-
ofici
pblic de Valls, dun acord del Consell de dita vila de 23 Junta Superior del Principat de Ca-
vidrera, dirigit a la
dabril de 1708, ab impresi del sello major de dita uni-
talunya acusant rebut de diverses ordes i manifestant
versitat.
que lestat de pobresa nols permet carregar amb nous
impostos. Datat a 8 dagost de 1809 fi
1652 1727 i 1751
Oval, 18 x 13 mm. Coliecci de lautor.
VENDRELL
Dibuix molt semblant al del segell n. 1650.' 1656 1616
s quelcom ms petit. Oval, 20 X15 mm. Coliecci de lautor.
No porta llegenda.
Un arbre.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un docu- No porta llegenda.
ment de 1727 2 .
Empremtat amb paper i hstia, en un document ator-

gat en 1616.
1658 1730
Rod, 40 mm. Coliecci de lautor.
1657
Molt semblant al segell n. 1651. Aquell s
Oval, 30 X 25 m rn .
1
BarcGloiii, Arx, Provincial d Rissud^.

quelcom menor i la punxa amb que termena les-
cut s molt perllongada i parteix les dues LL de

Escut que porta per senyal un arbre i va cimat
VILLJE en la llegenda, la qual cosa no succeeix duna testa dngel, alada.
en aquest.
+ SAG LLVM VILLA DE VALLS

T VENDRELL
En un document de 1730. En una certificaci dun acte atorgat en nom de lAbat

de Sant Cugat del Valls, bar de la vila i baronia del
1. Altres exemplars ois havem vist en documents de 1669 i 1675. Vendrell, sobre construcci de fonts i conducci daiges.
2. En lArxiu Provincial dHisenda de Barcelona nhem vist un 28 dabril de 1831.
altre exemplar, en un manament al clavari perqu pagui als Regi-
dors de la vila de Valls com administradors de la Causa Pia fundada
per NAntoni Selles, la quantitat de 5 lliures, 5 sous, per una mitja 1. Lhem viet uaat tamb en una certificaci datada a 1 de mar
pensi de censal. 13 de gener de 1751. de 1794. (Coliecci de lautor.)
VENTAJOL Al peu dun certificat dels Regidors de la vila de Ver-
1658 ges, referent a no haver-hi trasps de bns de seglars a
eclesistics des de 1716. Datat a 11 de febrer de 1729.
Rod, 27 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de boix.
Un cercle amb una creu.

VERNET
1663
1UU
VENTATJOL \
1811

VENTOLA La creu de Malta o de Sant Joan.

1659 1809
Rod, 22 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de )a Junta Superior

DE VERNET
En un certificat del lloc del Vemet (Corregiment de

BAN TV LA v Cervera), referent al reempla de l'exrcit. Datat a no-
vembre de 1811.
En una proposta de Batlle, Regidors i Sndics per a
lany 1810. Datada a 6 doctubre de 1809.
VICH
1664 1389 i 1440
VERD Quadrilobat, 45 x 45 mm. Cera vermella.

Barcelona, Arx. Muni-
cipal. Cartes comunes originals, 1440, f. 107.
1660 1378
Rod, 30 mm. Cera -verda en cera natural. Madrid, Arx. Histric Escut flanquejat amb
Nacional; caix 46. A. 1378. P. el senyal de Vich, s,
en els quarters superior i inferior, les barres; en
Un castell. el flancs, una creu grega.
Llegenda borrosa.
SAGELL DE LA CIUTAT DE VICH
Penja per beta blanca, dun pergam que cont lin-
v en tari dels terratinents de Ciutadilla, que havien de con-
Al dors duna carta dels Consellers reials de Vich als
tribuir en els impostos comuns de la vila de Verd. Datat
de Barcelona, referent a lexecuci per via de marca duna
bstia somera, feta contra En Maci Riembau, ve de
a 18 de novembre de 1378, et sigllum pendente curie de
Verduno, curn beta alba canabi munitum. Tona. Datada a 31 de maig de 1440 i.
1661 Segle xviii

1665 1458-1565
Collecci de Rod, 38 mm. Vich, Arx. Municipal; matriu de coure.

Oval, 32 X 25 mm. lautor.
Un castell cimat dun arbre. Escut flanquejat amb el senyal de Vich. La

llegenda va colocada artsticament en una ele-
VERDV gant cinta, a lentorn de lescut i amb minscu-
2
les gtiques:
Empremtat amb paper i hstia vermella, en diversos
documents del segle xvm. SEGELL MAY OR DE LA CIUTAT \-
DE VICH
VERGES 1. Un altre exemplar daquest segell, en estat fragmentari, lhem

vist en lArxiu Municipal de Girona, empremtat tamb en cera ver-
1662 mella, en una carta dels Consellers de Vich als Jurats de Girona,
Oval, 26 x 22 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. datada a 21 de novembre. Per b que no shi consigna lany, corres-
pon al 1389, segons el llibre de coriespondncia.
2. Aquest segell, juntament amb el signat de n. 1666, foren
Escut amb el senyal de les barres. creats a mitjant segle xv, per foragitar molts abusos e malcies
quo se havien fet en la ciutat de Vich per causa del segell del Con-
sell, com aix es consigna en un privilegi dAlfons IV, sobrel regi-
VER GES i ment de dita ciutat, datat en el Castell Nou de Npols, a 22 de se-
INVENTARI 217
1666 no shi distingeix la llegenda i sols shi veu

Segle xv. -1664
Rod, 24 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes una H.
Empremtat al dors duna carta dels Consellers de Vich
El mateix dibuix i representaci del segell pre- alsde Barcelona, certificant-els-hi que tant en la ciutat
cedent n. 1665. com en la comarca gaudeixen de bona salut i per conse-
gent estan lliures de pesta. 23 de febrer de 1564.
S1GELL MENOR DE \ . VIH ! .
En una carta dels Consellers de Vich als de Barce-

1668 1699
lona, donant-els-hi avs de que tenien notcia dhaver Rod, 44 mm. Vich, Arx. Municipal; matriu de coure.
mal contagis a la vila de Perpiny i ques seria apegat
en lo castell maior de dita vila, i ensems nhi havia Escut flanquejat a senyal de la ciutat de Vich,
tamb a Riudoms i Montroig, per la qual cosa han de-
timbrat duna corona i rodejat de motius orna-
terminat de levar la pratiga a tots els que vindran
de dites parts. Datada a Vich, a 2 de juny de 1592 i. mentals.
No porta llegenda l
.
1667 1564
Rod, 23 mm. Cera vermella. Arx. Municipal; Cartes comunes 1669 Segle xvii (?)- 1834
originals, 1564-1569, 19.
f.
Molt semblant al precedent n. 1666, per de

dimensions menors. En lorla que rodeja lescut
precedent n. 1668.
tembre de 1450, i que en la part referent als segells diu el segent:

tem per foragitar molts abusos e malicies que fins aci se son Empremtat amb hstia vermella i paper, en un certi-
fets en causa del sagell del consell de aquella, pro-

la dita ciutat per ficat dinters particular, datat a Vich a 16 dagost
vehim e ordenam que decontinent sien fets dos sagells de coure de 1834 2.
nous, lo bun gran laltre petit, ab les armes deia dita ciutat, e al en-
torn del maior sia scrit, sagell maior de la ciutat de Vich. E
al entorn del menor sia scrit, sagell menor de Vich. E que los
altres sagells antichs sien romputs e trencats. E que los dits sagells 1670 1707 i 1809
stiguen dins una caxa ques tanque ab tres claus, la una deies quals
tengue lo dit scriv de Consell que ara es o per temps sera, e laltra
de Catalunya, Govern; any 1808 a 1810.
tengue lo Conseller en cap de la dita ciutat, e en absncia sua o de-
falliment lo Conseller segon, laltra tenga lo Conseller ter e en defa-
lliment o absncia sua lo Conseller quart (Arx. Cor. Arag. Reg.
Escut amb les armes de la ciutat, timbrat
2619, f. 26).
Un que ac sordena que sien romputs e tren-
dels segells antics duna corona.
cats* que degu sser instrument tamb dels molts abusos e mali-
CIV -TAT 1707
i
cies a que fa referncia lordenament del rei Alfons, fou segurament

el que susava abans, s, el que havem descrit amb el n. 1664. El
cert s que no lhem vist usat en cap document posterior a la data
de lordenament. Quant als segells creats de nou, s de suposar ques Empremtat amb hstia i paper, al peu dun certificat
construirien tot seguit. El major o sia el de que tractem, el trobem dun acord de lAjuntament. Vich, 14 dagost de 1809,
ja usat en una carta dels Consellers de Vich als de Barcelona, datada
con impresin del sello de armas de la ciadad.
a 26 de juliol de 1458, regraciant-els-hi lo bon avs que fet nos ha-
veu de les coses per nosaltres fetes aprs la certitud haveu haguda
de la mort del rey (Alfons IV).... Aprs legida la letra vostra la qual En lArxiu Corona Arag (Generalitat) nhem vist un exem-
1.
rehebem dissapte a xxii del corrent mes, decontinent nos havem plar empremtat amb hstia vermella i paper, en lacte de la creaci,
posat lo dol de saques, ja en aquesta ciutat en semblants cassos constituci i nominaci de ciutad honrat de Vich, feta pels Con-
acostumat. (Arx. Municipal de Barcelona, Cartes comunes origi- sellers i ciutadans honrats de la ciutat, a favor dEn Jacinto Sayz,
nals, 1458, f. 170). a 25 de juliol de 1699, cum impressione sigilli mojoris dicle Civiiais.
Altre exemplar lhem vist en el mateix Arxiu, en una carta de 28 2. En lArxiu Municipal de Vich veirem la matriu daquest se-
de juliol de 1467, i finalment el veiem encara usat en 3 doctubre gell, que apar sser el menor, corresponent al major que havem
de 1565, tamb en ina carta dels Consellers de Vich als de Barce- descrit amb el n. 1668. En el mateix Arxiu Provincial dHisenda
lona, en la qual els demanen consell, com a principals protectors y de Barcelona nbem vist altres exemplars en documents de 1803
defensors de aquest Principat y ciutats de aquell. (Arx. Municipal i 1820. Aquest darrer est empremtat en un certificat de Vich, 19
de Barcelona, Cartes comunes originals, 1564-1569,

89). f. doctubre de 1820, donat pels alcaldes constitucionals de la ciutat
1. Aquest segell degu comenar-se a usar a mitjans del segle xv, juntament amb el rector de la mateixa, dient que en cap de les po-
puix com hem dit, fou creat per ordenament del rei Alfons IV ques en qu els exrcits francesos, durant la darrera guerra, invadiren
cn 1450. Nhem vist altres exemplars en documents de 1583, 1588 la ciutat, hi romangueren domiciliats, i si nicament la ocuparen
1590 i 1604, i recordem que lerudit arxiver municipal de Vich, per alguns dies com
de descans i trnsit, havent continuat sens in-
Sr. Serra i Campdelaereu, ens digu, ja fa molts anys, que ell lhavia termissi en lexercici de llurs respectives funcions les autoritats lle-
vist usat encara en un document de 1642. gtimament constituides pel Govern espanyol abans de la invasi.
VOLUM II 28
VIDRERES En unacertificaci de lAjuntament, declarant que en
1671 el terme no hi ha res del que prev el decret de Corts

I729
de 1820, referent a capellanies i obres pies. Datada a 3
Rod, 22 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. dabril de 1822.
Dibuix borrs.
VILAFANT
VIDRERAS 1676
Empremtat amb hstia i paper, en una relaci feta pel
Quadrat, 20 X 20 mm. Girona, Museu Arqueolgic;
matriu de coure.
Batlle i Regidors de Vidreres, dels bns de seglars que
havien passat a eclesistics des de 1716. 10 de febrer
de 1729.
Un colom que porta un brot dolivera (?) al bec.
VILA FAN /
VILABELLA
1672 1708
Rod, 23 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; Cartes de lany 1708, VILAFRANCA DE CONFLENT
part 2.*
1677 1433 i 1437

Un castell amb dues torres i entremig daques-
tes una B. Un escut amb dues barres i dessota dell una
VILA BELLA estrella. A dreta i esquerra de lescut un castell.
En la part inferior del camp del segell ratlles
Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu duna horitzontals formant ones.
certificaci referent a un acord del Consell de la vila.
Llegenda borrosa.
25 dabril de 1708.
En una carta dels Cnsols de Vilafranca de Conflent

als Consellers de Barcelona, manifestant-els-hi que ha-
VILABLAREIG vent estat regit, per al trienni present, lofici de la Ve-
1678 1836 i 1847 gueria de Conflent i de Capcir i la Batllia de Vilafranca,
Rod, 35 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de bronze. per En Ramon de Banyoles, donzell, qui en lo regiment
de aquell ses portat loablement, escriuen a la Reina i a
Una creu dintre dun cercle. son Consell suplicant el tornin a nomenar per al trienni
que ve, i preguen als Consellers que, per sa part, li escri-
VILABLAREIX guin tamb a la Reina en aquest sentit. Datada a 22 de
gener de 1437 i.
1678 1603

VILADA originals, 1600-1603, . 121.
1674
Rod, 28 mm. Barcelona, Museu Artistico-Arqueolgic; Representaci semblant a la del segell prece-
matriu de ferre.
dent n. 1677, per destil divers.
Dintre dun cercle la llegenda. + VILAFRANCA DE CONFLENT

ST JOAN DE VIL AD / A
I / I Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta
dels Cnsols de Vilafranca de Conflent als Consellers de
Barcelona, fent-els-hi avinent el goig quels hi havia cau-
sat la soluci del conflicte produt entrels Diputats del
VILADECAVALLS General de Catalunya i els Ministres del Rei. 18 de mar
1675 1822
de 1603.
1. Aquest segell lhem vist usat tamb en una carta-credencial a
Un cavall toscament dibuixat. En la part su- favor dEn Bernat Millars, dels Cnsols de Vilafranca als Consellers
de Barcelona, datada a 2 de mar de 1433. (Arxiu Municipal, Cartes
perior del camper les lletres V S. comunes originals, 1430-1434).
INVENTARI 219
cant-els-hi ques faci, tamb pont de Sant Boy. Da-

VILAFRANCA DEL PENEDS tada a 11 de febrer de 1581
i
*.
el
1679 1430
Rod, 51 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de

la Seu. Documents del segle xv.
1683 1592
Escut en losange amb el senyal de les barres. Rod, 32 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
+ S : UNIVERSITAT IS VILLEFRANCHE\
PENITEN Escut en losange amb cinc barres.

No porta llegenda.
Clou una carta dels Jurats i Consell de Vilafranca al

Patriarca de .Jerusalem i Administrador perpetual del
Al dors duna carta dels Jurats de Vilafranca als Con-
bisbat de Barcelona, sobre la proposta de nomenament
sellers de Barcelona, comunicant-els-hi noves de pesta en
cl Vendrell i altres llocs. 30 de juny de 1592.
de Deg del Peneds a favor de mossn Francesc Soler,
per haver mort el Deg Bernat Ses Corts. Vilafranca del
Peneds, 16 de maig de 1430.
1684 3 592
Oval, 25 x20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;

1680 Segle xv (?)
Cartes comunes originals, 1592, f. 103.
Rod, 50 mm. Cera vermella Barcelona, Arx. del Capto

de la Seu. Un castell i entre ses dues torres un escut amb
el senyal de les barres, timbrat duna corona.
Dintre dun cercle el senyal de les barres. No porta llegenda.
Llegenda borrosa.
Empremtat al dors duna carta dels Jurats de Vila-
franca als Consellers de Barcelona, referent a sanitat.
En una carta dels Jurats i Prohomens de Vilafranca
al Prior i Capitol de lOrde de Santa Anna, de Barcelona.
Datada a Vilafranca del Peneds, a 5 de mar. No sin-
dica lany, per aquesta mateixa prctica de no posar-lo
i lestil de la lletra, fan creure que pertany al segle xv. 1685 1690-1808
1681 1564 Un castell o fora amb dues torres. En la part

Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes superior un escut amb el senyal de les barres,
comunes originals, 1564-69, 63.
f.
timbrat duna corona. Al peu del castell la lle-
genda:
*SCV*VFP
Al dors duna carta dels Jurats de Vilafranca als Con- ( Sigillum Curice (o ConciXii) vloe Villefranchos Penilentium)
sellersde Barcelona, donant-els-hi compte duna alarma
de pesta ocorreguda en dita vila. 6 de desembre de 1564. Al peu dun certificat lliurat per En Lluis Cases i Po-
meta, tinent descriv de lAjuntament de Vilafranca,
referent als preus en qu es ven la quart era de blat xeixa
en el mercat de la vila durant el quinqueni de 1798
a 1802. Datat a 16 de desembre de 1806 2 .
1. Aquest segell s molt semblant tamb al signat de n. 526, usat

Representaci molt semblant pel Batlle de Vilafranca en 1591, per en cas dsser iguals, s in-
al segell prece-
dubtable que fou usat tamb pels Jurats de la vila, com ho comprova
dent n. 1681. aquest document.
2. Daquest segell nhem vist un exemplar en lArxiu Corona
Llegenda borrosa.
Arag (Consell dArag, llig. 211), empremtat en una lletra dels Ju-
rats de Vilafranca al dit Consell, referent a que vulgui admetre el
donatiu de 2,000 lliures que fa la vila en auxili de la cavalleria del
Al dors duna carta dels Jurats de Vilafranca als Con-
Reial Exrcit de S. M.; datada a 3 de gener de 1690. Altres exem-
sellers de Barcelona, referent a la carretera daquesta plars els havem vist en el mateix Arxiu (Documents de la Junta Su-
ciutat a aquella vila, passant pel terme de Begas, supli- perior de Catalunya), amb dates de 17 i 30 doctubre de 1808.
1686 1812 VILAGRASSA
Oval, 33 X27 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Su-
1690 1808
prema de Catalunya, Guerra. Memorials, 1811-1812. Rod, 32 mm. Arx. Cor. Arag. Documenta de la Junta Superior
de Catalunya.
Un castell amb dues torres. En la part supe-
rior del camp del segell un escut a senyal de les Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, les bar-
barres, timbrat duna corona i sostingut per dos res; 2 i 3, cinc besants.
lleons. SELLO DE VILAGRASSA

S. C. V. V. F. P.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una pro
posta de crrecs del Municipi dirigida a la Junta Supe
rior de Catalunya, en 6 doctubre de 1808.
ficat referent al reempla de lexrcit. Datat a 19 de mar
de 1812.
VILAHUR
1687 1821
1691 1729
Rod, 36 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Rod, 15 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Escut timbrat duna corona i rodejat de pal- Una estrella dintre dun cercle.
mes i ramatges. Dintre de lescut hi ha la ma- V I L A V
R
teixa representaci del segell precedent n. 1686,
s, el castell amb els dos lleons que sostenen En una certificaci referent als bns de seglars tras-
un escudet amb el senyal de les barres.
de 1729.
S. C. V. V. F. P.
VILALRA
En una certificaci lliurada per En Josep Mas i Pags, 1692 1781
secretari de lAjuntament Constitucional de Vilafranca,
de qu D. Joan Sans, del lloc de Castellet i Gornal, va Oval. 28 X 21 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
satisfer 1 50 duros, que li foren senyalats pel prstec for-

s de 1809. Datada a 20 de febrer de 1821. Escut que porta per senyal un castell.
VILALBA
1688 1826
En una relaci dels sobrants de propis i arbitris en
Oval, 33 X 28 mm. Barcelona,Arx. de lInstitut dEstudis Cata- el lloc de Vilalba, de lany 1780. Datada a 18 de febrer
lans. Documents procedents de lArx. de lHospital de la Santa Creu.
de 1781.
Dibuix molt semblant al del segell n. 1686.

VILALLE0NS
S. C. V. V. F. P. 1698 1831
En una certificaci dinters particular, datada a Vila- Rod, 26 mm. Barcelona, Museu Artstico-Arqueolgic;
matriu de ferre.
franca, 24 doctubre de 1826.
Un lle rampant, coronat.
VILAFRESER VILALLAONS
1689 1729
Era usat en documents de 1831.
Una creu de Sant Joan dessota de la llegenda:

VILALLORENT
'
VILA I FRASE 1694 1808

de Catalunya; Grcia i Justcia. Propostes, Uig. 3.
En una Regidors del lloc, de qu en
certificaci dels
son terme no hi ha bns de seglars que hagin passat a
eclesistics des de 1716. Datada a 5 de febrer de 1729. Una creu dintre dun cercle.
INVENTARI 221
VILALLOVENT Empremtat en una proposta del crrec de Regidors per

a lany 1810. Datada a 20 doctubre de 1809.
En una proposta feta per lAjuntament de Vilallobent,

dels que havien de servir els crrecs de Batlle, Regi-
dors i Sndic en lany de 1809. Datada a 8 de novembre
de 1808. VILANOVA DE MEY
1699
Rod, 37
mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior
de Catalunya; Grcia i Justcia. Propostes, llig. n. 3.
VILALLONGA DEL CAMP
1695 I 657
Arx. Cor. Arag; Consell Un lle coronat, passant cap a lesquerra del
Rectangle, 21 X 15 mm. d Arag;
Uig. 518. segell.
VILANOVA DE MEY
Una portalada de castell amb una creu.
No porta llegenda. Empremtat amb hstia i paper, al peu duna proposta
de Sndic dirigida a la Junta, en 5 doctubre de 1808.

Empremtat amb hstia i paper, en una certificaci dels
Jurats de Vilallonga referent a soldats allotjats en dita
vila. Datada a 11 dabril de 1657.
VILANOVA DE PALAFOLLS
1700 , M0
1696 1729 Oval, 20 X 15 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
Oval, 29 X 24 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Cartes comunes originals, 1590, f. 57.
Un castell amb una creu. Escut que porta per senyal un monograma.
VILALLONGA DEL CAMP Al dors duna carta dels Jurats de Vilanova de Pala-
folls alsConsellers de Barcelona, sobre provement da-
En una relaci de terres declesistics des de la forma- viram quels hi havien encarregat. Datada a 24 de febrer
ci del cadastre. Datada a 22 de febrer de 1729. de 1590.
VILALLONGA DEL MONT VILANOVA DE SAU

1697 1701
Oval, 22 X 18
mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal, Rod, 27 mm. Barcelona. Museu Artstico- Arqueolgic
Cartes comunes originals, 1632-1633. matriu de bronze.
Escut a senyal dOms, o sien dues faixes horit- Una estrella de sis puntes.
zontals.
UILANOVA DE SAV
No porta llegenda.
Empremtat en un certificat del Batlle, Cnsols i Mor-

bers de Vilallonga del Mont (Vallespir), dhaver fet qua- VILANOVA I GELTR
rentena els PP. Caputxins del convent de Tuir. Datat a 1702
31 de maig de 1632. Oval, 28 X 21 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes
originals, 1592, f. 93.
VILANOVA DEL BANAT Escut partit horitzontalment. En la part supe-

1698 rior, les barres;en la inferior, un castell.
Rod, 18 mm.
Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior
de Catalunya; Grcia i Justcia. Propostes, llig. n. 3. + VILANOVA DE CVBELLAS IVLTRV
Ocupen tot el camper del segell les lletres: En una carta dels Jurats de Vilanova als Consellers de
Barcelona, comunicant-els-hi noves de pesta. 28 de juny
V A de 1592.
1703 1626 1707 1809
Oval 28 X 22
; mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes Rod, 20 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior
originals, 1626. de Catalunya; Grcia i Justcia.
Escut amb el senyal de les barres, timbrat Escut molt semblant al del segell n. 1704.
dna corona.
En paper i hstia, al peu duna certificaci datada al2
No porta llegenda.
dagost de 1809.

dels Jurats de Vilanova als Consellers de Barcelona refe- 1708
rent a sanitat. 6 dagost de 1626.
de Catalunya; Govern, llig. 7.
1704 1649 Escut en losange, amb el senyal de les barres.

+ REAL VILLA DE VILLANUEVA
I LA GELTR
Empremtat en una certificaci del Batlle i Regidors
de Vilanova, de que Na Josefa Arn i Barangu s bona
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta patrcia. Datada a 10 de juliol de 1810.
dels Jurats de Vilanova als Consellers de Barcelona, co-
municant-els-hi noves de lenemic en la guerra contra
lexrcit de Castella. 23 de setembre de 1649. 1709 1834
Rod, 45 mm. Collecci dEn Juli Vintr.

1705 1726 i 1764
amb quatre barres, rodejat
Escut en losange,
Oval, 26 X 22 mm. Arx. Cor. Arag. Llibre de pliques de testimo- de motius dornamentaci, molt semblant al del
nis del Collegi dAdroguers, 1761-1771.
segell n. 1706.
Escut en losange amb el senyal de les barres. + REAL. VILLA. DE. V1LLANVEVA.
I. LA. GELTRV.
4- VILANOVA DE CV BELLAS

1 LA
OELTRV Empremtat amb paper i hstia vermella, en un docu-

* ment de 1834.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una lletra
del Dr. Joan Galts, Batlle de Vilanova, a lAlcalde ma-
jor i lloctinent de Corregidor de Barcelona. Datada a 16
COMISSI POPULAR DE VILANOVA I GELTR
de maig de 1764 L 1710 1812

1706 1764
Rod, 43 mm. Arx. Cor. Arag. Llibre de pliques de testimonis
del Collegi dAdroguers, 1761-1771.
COM ON POP R / VILLANUEUA Y GELTR
Escut en losange, que porta per senyal quatre Al peu dun certificat referent al servei militar. Datat
barres. a 13 doctubre de 1812.
+ VILANOVA DE CVBELL AS I LA GELTRV

VILARITG
1711
ficat referent a declaracions de testimonis, de 14 de maig
de 1764. Rod, 33 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de boix.
1. Aquest segell susava jaen 1726, com ho hem vist en un certi- Una estrella dintre dun cercle.
ficat lliurat pels Regidors de Vilanova, en 9 de juny del dit any 1726,
referent al cadastre. (Arx. Provincial dHisenda de Barcelona.) + * VILAR1TG *
5
INVENTARI 223
VILARNADAL VILASSAR DE DALT

1712 1717 1748
Rod, 30 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de boix. Elptic, 32X27 mm. Arx. Cor. Arag. Llibre do pliques del
Collegi dAdroguers, 1736-1748.
Una estrella:
Monograma del nom

* VILARNADAL
VILASSAR
VILARODONA Empremtat amb hstia vermella i paper, en una certi-

1713 1667 ficaci de declaracions de testimonis, datada a 8 de juny
de 1748.
Imatge de Sant Lloren, portant una palma a

la m dreta i unes graelles a lesquerra. VILAVENUT
1718 1729
Empremtat en paper i hstia, en un document de 1667.
Oval, 29X25 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHiaenda.
Un castell.
VILAROJA Llegenda borrosa.
1714
Rod, 22 mm. Girona, Museu Arqueolgic, matriu de bronze.
En una certificaci dels Regidors de dit lloc, declarant
que den 1716 no hi havia hagut trasps de bns de
Una creu de Sant Joan. seglars a eclesistics en dit terme. 6 de febrer de 1729.
+ UILA + ROJA
VIMROD
VILASACRA 1719 1531
1715 1729
Collecci de
Rod, 26 mm. Cera natural. lautor.
Oval, 23 x 18 mm. Girona, Museu Arqueolgic; matriu de coure.
camp 1 Escut amb el senyal de les barres, timbrat

Ocupa tot el del segell la llegenda:
duna corona. A la dreta, una P invertida: a
- +
/ VILA SAC I RA
I lesquerra, una 0.
VILASECA
1716 1781
Oval, 33 X 26 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. VIVER

1720 1810
Imatge dun Sant.
Elptic, 26x20 mm. Arx. Cor. Arag, Documents de la Junta
Llegenda borrosa. Superior de Catalunya; Congrs Provincial, llig. 11.
En una instncia referent al cadastre, endreada al
Bar de La Linde pel Batlle i Regidors de Vilaseca, a 1 El camp del segell s ocupat per la llegenda:
de febrer de 1721.
VIVE
1.Hem vist un exemplar daquest segell, empremtat amb
hs-
tiavermella i paper, en una certificaci dels Regidors de Vilasacra, En una relaci jurada que presenten els Regidors, re-
declarant que en dit terme no hi ha casa ni terres que hagin passat nombre dindividus que sentregaren al Bar
ferent al
de seglars a eclesistics des de 1716. Datat all de.... 1729, sense la
indicaci del mes. (Barcelona, Arx. Provincial dHisenda).
dEroles. Datada a 14 dagost de 1810.
TRETZENA SRIE - ESTUDIS GENERALS, UNIVERSITATS,

ACADMIES, ESCOLES, &c.
ESTUDI GENERAL DE LLEYDA 1722 1597
1721 1432 i 1433 Oval, 39 X 31 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, ConEell
dArag; llig. 478.
La Verge Maria seguda i portant Jess-Infant dent n. 1721, sols que no hi ha els ngels, essent
al bra. A ambds costats un ngel agenollat i substituts per dos castells de proporcions molt
amb les ales esteses, que sost un canelobre. En redudes. Els escuts porten per senyal les barres
la part inferior del camp del segell i als peus amb les flors de llir.
de la Verge, hi ha tres figures en actitud que s SAGEL DEL ESTV1DI DE LEIDA
difcil precisar. A la dreta un escut amb el se-
nyal de les barres. A lesquerra un altre escut, En una carta-credencial a favor del doctor Joan Sen-
el senyal del qual nos pot definir, per b que ts, canonge de Lleyda, dirigida al Rei pel Rector i Con-
sell de la Universitat del general studi de Leyda, pre-
apar el dels llirs de Lleyda.
gant a S. M. el vulgui oir i donar-li tota fe i creena en
tot lo que de part nostra suplicar. Leyda, 16 de maig
+ RECTORIS * UN I VERSI.- de 1597.
SCOLAV GNALIS STVDI ILERDNSIS
Al dors duna carta del Rector i Consell general dels 1600
Estudis als Consellers de Barcelona, pregant-els-hi don- Rod, 55 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 478.
guin fe i creena a l honorable mestre Pere Rog, mestre

en arts e ordinari de aquesta universitat, el qual trame- La mateixa representaci del segell n. 1721,
tien per missatger, juntament amb micer Simon Sunyer,
per lestil del dibuix s diferent.
doctor en lleis, missatger de la ciutat, per informar-los
sobre la mort de lestudiant N Antoni de Vistabella, per- SAGEL DEL E STVDI DE LEY DA .
petrada per En Tristany Civera, cantereller, convers, de

llinatge de moros. Datada a Lleyda, a 18 de juliol
de 1433 i.
nament de Sndics i procuradors de dits Estudis, a favor
del esmentat En Joan Sents, doctor en Drets, Ardiaca
En lArxiu del Captol de la Su de Barcelona nhavem vist
1.
de Ribagora i canonge de Lleyda, i dEn Geroni Mu-
altre exemplar, empremtat al dors dun certificat lliurat per En
Joan Orteu, lloctinent de Rector dels Estudis de Lleyda, dirigit al nyoz, doctor i catedrtic; atorgat in aula juris canonici
Bisbe i Captol de la Su daquella ciutat, certificant que En Guillem dicte U niversilatis a 19 de juny de 1600, essent presents
de Montpalau, Ardiaca de Santa Maria de Mar i canonge de les- com a testimonis Sebasti Calaff subbidellus i Francesc
mentada Su, era estudiant de dits Estudis en la facultat de Cnons. cum sigilli ma-
Stadella (a) Vilella bidellus minor
Datada a 15 de desembre de 1432. Aquest segon exemplar el publi-
quem amb el n. 1721*, com a complement del primer. yoris dicte U niversilatis impresione.
-
INVENTARI 225
1724 1620 UNIVERSITAT DE CERVERA

1^27 1738-1792
Oval, 76 x 68 mm. Cera vermella en capsa de llauna. Collecci

de lautor.
Molt semblant al segell n. 1722.
SAGEL DEL E8TVDI - DE LLEIDA Imatge de la Immaculada Concepci, cobrice-

lada per una gran corona imperial:
En paper i hstia, en una certificaci de 1620.
SIGIL MAGNVM REGI VNIVER LITER
1725
CVI CERmM
1638

M1RABILIS FACTA EST SCIEN T VA EX ME
( Sigillum magnurn Reaice Universitatis litlerarice civitatis Cervarice
Mirbilis facta est scienlia tua ex me.)
Representaci semblant a la dels segells prece-
dents, particularment el de n. 1723.
Penja per cinta de seda verda, dun pergam que cont
acadmic de doctor en Dret Cannic atorgat a
el ttol
SAGEL DEL ESTVDI DE LEYDA
En Francisco de Sagarra i de Baldrich, datat a Cervera
a 16 de mar de 1752 i.
En una carta del Rector i Consell de la Universitat y
Estudi general de Leyda, dirigida al Rei, com a creden-
cial dEn Francesc Virgili. 14 de juny de 1638 i.
1728 1723 i 1745
Oval, 42 X 38 mm. Barcelona, Arx. Universitari; matriu de coure.
ESTUDI GENERAL DE BARCELONA La mateixa imatge de la Verge que ve repre-

1726 1666-1699 sentada en el segell precedent n. 1727, sense la
Rod, 45 mm. Cera groga en capsa de fusta. Collecci de lautor.
corona imperial 2
.
Escut rodejat de motius ornamentals, que porta + SIGIL PAR. REGIM. VNIVER. LITERAR.
.
per senyal el de la ciutat de Barcelona, s, la CIVIT. CERVARIM.

creu les barres.
i
+ MIRBILIS FACTA EST SCIENTIA TVA
Penja per cintes de seda groga i rosa, dun pergam
EX ME
que cont el ttol de doctor en Arts i Filosofia atorgat a
En Joan Castany i Casadevall, i datat a Barcelona sub
impressione Sigilli dicte Civitatis, a 17 de maig de 1698 2 .
1729 Segle xvm ()
Oval, 72 X 65 mm. Barcelona, Arx. Universitari; matriu de coure.
1. En el mateix Arxiu (Generalitat, correspondncia, vol. 6), nhi
veirem un altre exemplar, empremtat en una carta del Rector i
Representaci de la Immaculada Concepci,
Consell, al comte de Santa Coloma, Virrei i Capit general del Prin-
cipat de Catalunya, participant-li que desprs de rebre sa carta del
8 del corrent, se junt lo Consell de esta Universitat y tots unnims 1. Nhem vist altres exemplars en ttols de graus acadmics, cor-
y conformes elegirem en Rector per la naci catalana a Gaspar Por- responents als anys de 1738, 1746 i 1792.
tol, bachiller en cnons, del lloch de Arties, Vall de Aran. Datada El Sr. Rubio Historia de la Real y Pontifcia Universidad de Cer-
(
a Lleyda, a 19 de maig de 1638. vera. Barcelona, 1915, I, 262), al parlar de la carta del P. Guillem
2. Aquest segell, com ja es consigna en el document, s el de la Daubenton, confessor del Rei Felip V, al Protector Curiel, datada
ciutat de Barcelona, sots el patronat de la qual estava lEstudi gene- en el Pardo a 8 de desembre de 1718 i referent als escuts que devien
ral, i ho comprova el segell signat de n. 930, corresponent a 1 da- sser representats en el frontispici de la Universitat, diu: Sc indica
gost de 1692, que havem descrit entre els de la ciutat i resulta ente- en la carta, que para sello de la Universidad bastaria una imagen de
rament igual a aquest. En eixa poca, per, era considerat com el la Inmaculada Concepcin con las siguientespalabras: Mirbilis facta
segell propi de lEstudi general, i no creiem que aquest nuss dal- est scientia tua ex me .
tre, puix lhem vist empremtat en diversos ttols, com per exemple 2. En nostre collecci dimpromtes en tenim un exemplar em-
en un de doctor en Dret civil, concedit a N Agust Vinader, a 24 de premtat amb hstia i paper, al peu dun certificat sotscrit pel doc-
mar de 1667 (collecci de lautor). En una certificaci lliurada per tor NAntoni Ganyet i Giscafre, secretari de la Reial Universitat de
En Pere Trelles, notari de Barcelona i secretari de la Universitat, a Cervera, testimoniant que en els llibres de la antiga Universitat
7 doctubre de 1666, de qu en 1 de juny de 1657 se feren les oposi- de Barcelona, custodiats en la secretaria de son crrec, constava que
cions generals a totes les ctedres ques trobaven vagants. El segell en 4 dabril de 1710 havia sigut conferit el grau de batxiller en Dret
va empremtat amb cera groga i es consigna aix: con el sello de cannic al Dr. Jaume Torres, prevere, natural de Prats de Llussans.
la dicha Universidad sellada. (Arx. Cor. Arag, Consell dArag, Datat a 17 dagost de 1723. Altre exemplar el possem en un certifi-
lig. 521). Finalment, en una carta del Rector al Rei, datada a 18 de cat de 1745 referent a matrcules destudis. Aquest segell i el se-
febrer de 1699, hi trobem el mateix segell com a propi de la Univer- gent, signat de n. 1729, foren publicats, pel Sr. Rubio, op. cit., I,
sitat. (Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 545). 264 lm. 37 i 38.
V OLM II 29
.

exactament igual a la del segell precedent n- + MIRABILIS FACTA EST SCIENTIA TVA
mero 1728. EX ME.
+ SIGIL. MAGNVM REGIM. V NI VER. Empremtat amb hstia i paper, en un document de 7
LITERAR. CIVIT. CERVARIM de mar de 1790.
+ MIRABILIS FACTA EST SCIENTIA TVA

EX ME.
COLLEGI DE LA ASSUMPCI
(Agregat a la Universitat de Cervera)
1^30 Segle xix (?) 1733 Segle x vil i
Oval, 70 X 62 mm. Cervera, Colleoci de D. Faust de Dalmases; Oval, 50x42 mm. Cervera, Colleoci de D. Faust de Dalmases.
matriu de bronze.
Imatge de lAssumpci de la Verge rodejada

La Immaculada Concepci representada en for-
dngels L
ma diferent dels segells precedents n. os 1727
i 1729. + SIGILLVM COLLEGI I . . . ASSVMTIONIS
SIGIL. MAGNVM REGIM. UN VER.
B. MARIM. VIRGIN.
LITERAR. CIVIT. CERVARIM
MIRABILIS FACTA EST SCIENTIA TVA REIAL PROTOMEDICAT
EX ME.
DE CATALUNYA
No hem trobat cap document que porti aquest segell
1734 1789
ni segent n. 1731, i per aquesta ra no podem fixar

el Rod, 40 mm. Colleoci dEn Juli Vintr.
sa data, per per lestil en que s representada limatge

de la Verge, creiem que corresponen ja al segle xix o sia Escut ovalat dividit en quatre quarters: 1 i 4,
als darrers temps de la Universitat.
la creu; 2 i 3, les barres.
REAL
PROTOMEDICATO DE
CATALUNTA
1731 Segle xix (?)
Oval, 43 X 39 mm. Cervera, Collecci de D. Faust de Dalmases; Empremtat amb hstia i paper, en un document
matriu de bronze.
de 1789.
Imatge de la Verge igual a la del segell pre-
cedent n. 1730.
REIAL ACADMIA DE MEDICINA
@ SIGIL. PAR. REGIM U NI VER. LITERAR. PRCTICA DE RARCELONA
CIVIT. CERVARIM. 1735 1809
MIRABILIS FACTA EST SCIENTIA TUA Rod, 56 mm. Arx. Cor. Arag. Documents de la Junta Superior
de Catalunya; Grcia i Justcia. Oficis, n. 3.
EX ME.
Un temple porticat. En el fris del frontis-
pici shi llegeix: Saluti populi sacrum.
CORT DEL CANCELLER
REGIA MED1CINM PRACTICM BARCINO-
DE LA UNIVERSITAT DE CERVERA
1732 NENSIS ACADMIA
1790
Rod, 43 mm. Cervera, Colleoci de D. Faust de Dalmases.

Al peu dun certificat fet pel secretari primer de lAca-
dmia, en 30 de juny de 1809.
Imatge de la Immaculada Concepci de Maria.
+ SIGIL CVRIM CANCELL REGI 1. El Collegi de lAssumpci establert a Lleyda, fou trasladat a
Cervera per Reals Cdules de 6 doctubre de 1739 i 23 dagost de 1740
VN1VER LITER CIVIT CERVARIM.
agregat a la Universitat.
.
INVENTARI 227
Empremtat amb paper hstia vermella, en un docu-

COLLEGI DE CIRURGIANS ment de 1721
i
DE BARCELONA
1736 1773

NACIONAL COLLEGI DE FARMACIA
Els sants metges Cosme i Dami. DE BARCELONA
1740 Segle xix
+ COLLEGIVM CHIRVRGORVM Rod, 60 mm. Collecci dEn Juli Vintr.
BARCINONENSIS
Escut a senyal reial, timbrat duna corona i
Empremtat amb paper i hstia vermella, al peu dun rodejat del tois.
certificat expedit pels Cnsols de dit Collegi En Josep
Font i En Josep Ribes, testimoniant haver examinat un NA nal COLEGIO DE FARMACIA
compte de treballs presentat pel cirurgi Josep Bona-
DE SAN VICTORIANO DE BARCELONA
bosch i declarant que li corresponia cobrar 66 lliures i 8
sous. Datat a 6 doctubre de 1773.
JUNTA PROVINCIAL DE SANITAT

REIAL COLLEGI DE CIRURGIA DE BARCELONA
1741 Segle xix
DE BARCELONA
1737
Escut amb els senyals de la creu i les barres,
timbrat duna corona, amb el rat penat. Porta

Escut amb els senyals reials, timbrat duna
per tenants dos grius.
corona i rodejat del tois.
REAL COLEGIO DE CIRVGIA DE BARCELONA

* JUNTA PROVINCIAL DE SANIDAD
DE BARCELONA
Empremtat en sec en un document ds 1818.
SANITAT DE LA VILA DE BLANES

COLLEGI DE CIRURGIANS DE GIRONA 1742

Una reixa una creu grega. En els quatre an-
i
Imatges dels Sants Cosme i Dami. A llurs gles de la creu una de les lletres F. E. R. T.
peus, servint-els-hi de peanya, les barres i els
SANIDAD E) LA VILLA ) BLANES
vairs de lescut de Girona.

* SIGILLV COLLEGI I ClIIRVRGORV G FJ
ficat, referent a sanitat, de lany 1815.
( Sigillum Collegii Chirurgorum. Gerundce.)
REIAL ACADMIA DE BONES LLETRES

COLLEGI DAPOTECARIS
DE BARCELONA
DE BARCELONA 1743
1739 1721 Barcelona, Arx. de
Rod, 54 mm. la Reial Acadmia de Bones
Rod, 30 mm. Collecci de lautor. Lletres; matriu de bronze.
Escut amb el senyal de les barres. Va timbrat Escut en losange, que porta per senyal un
dun casc amb el rat penat. *
rusc dabelles. En la part superior de lescut, en
una orla, shi llegeix:et rege et lege. En la in- REIAL ACADMIA
ferior apareixen branques o ramatges entrellaats.
DE JURISPRUDNCIA TERICO-PRAC-
+ BEAL ACADMIA DE BUENAS LETRAS TICA DE RARCELONA
DE BARCELONA
de Catalunya; Groia i Justcia. Oficis, n. 6.
REIAL ACADMIA DE CINCIES

El signes del zodac, unsol radiant, i en la
NATURALS I ARTS DE BARCELONA part inferior una esfera. Dessota daquesta hi ha
1^44 1770-1887 el segent lema: Speculatam monstrat legem.
Rod, 58 mm. Barcelona, Collecci del Marqus de Dou.
+ REGIA JURISPRUDENTIAE TIIEOR \
En la part superior del camp del segell, un es- PRACT. BARCINONENSIS ACADMIA
cudet amb el senyal de la ciutat, s, la creu
i les barres, timbrat duna corona i cimat dn na Empremtat en sec en un certificat dinters particu-
orla amb aquesta llegenda: utile, non subtile, lar, datat a 21 doctubre de 1807.
legit. En el centre, un escut amb un geni alat

que sost un ceds i garbella triadures de blat.
Rodegen aquest escut alguns instruments del tre- REIAL ACADMIA MILITAR
ball i atributs de les cincies i arts. DE MATEMTIQUES DE RARCELONA
* REGIA SCIENTIARUM NATURALIUM ET 1747 1766
ARTIUM BARCINONENSIS ACADMIA * Rod, 54 mm. Collecci de lautor.
Empremtat amb hstia i paper, al peu dun certificat Minerva assentada sobre dun lle agessat.
destudis lliurat pel secretari de dita Acadmia, En Ra-
mon Muns, a 5 de juny de 1851 i.
NUNC MINERVA POSTEA PALAS ACADA /
BARA
1745 1887-1914
Rod, 58 mm. Barcelona, Reial Acadmia de Cincies i Arts;
ficat destudis, lliurat a 31 doctubre de 1766.
matriu de coure.
Dibuix i representaci enterament iguals als

del segell precedent n. 1744 2. COLLEGI DE NOTARIS DE BARCELONA
1748 1699
* REGIA SCIENTIARUM ET ARTIUM
Octogonal, 40 x 40 mm. Arx. Cor. Arag, Consell d Arag;
BARCINONENSIS ACADMIA Ilig. 545.
1. Aquest segell fou creat en 1770. En aquest any, per Reial C-

Les columnes dHrcules, cimades duna co-
dula de 14 doctubre, foren aprovades les addicions fetes als Estatuts
formats per al regiment i direcci de la Real Conferncia Fsica de rona i enllaades per una orla que diu:
Barcelona, i se li concedi que en avant, en lloc daquesta denomina-
ci, adopts la de Real Acadmia de Cicncias Nalurales y Arles; i en
els Estatuts aprovats i definitius, empremtats en 1771, a la pg. 62
PLVS VLTRA
shi llegeix: De nos sellos v facultades de la Acadmia, par-
graf xcvi. Usar la Acadmia de Empresa alusiva a su Inslitulo,
En una que fa En Jaume Vilarriquer, no-
certificaci
que ser por Cuerpo un Hdrnero que limpia el trigo de las aechaduras,
tari pblic de Barcelona, testimoniant diversos docu-
y por Mole: Utile, non subtile, legit, la que le servir de Sello ma-
yor y menor. ments ques trobaven en un armario que se halla custodido
En la portada dels Estatuts, empremtats per En Francesc Suri y recondido dentro en una istancia de la Capilla Real de
i Burgada, impressor de lAcadmia, hi
ha gravat aquest segell, i
al peu del gravat diu: Boix. F. s de creure que aquest Boix, au-
tor del gravat de la portada, fou tamb el gravador de la matriu del modificaci que fouaprobada per R. O. de 7 de desembre de 1887.
segell, essent possible que sia el Francisco Boix que a 31 de desem- En 1914 se nha creat un de novell que no publiquem, perqu apart
bre de 1798 va cobrar certa quantitat pel treball de retocar el segell dsser ja contemporani, respectant el seu estil, ms o menys artstic
i de bon gust, perd per complert aquell carcter tpic i particula-
del Prior de Santa Anna. (Vegis volum I, p. 91).
2. Aquest segell, idntic a lanterior, fou fet a conseqncia de rissim propi del segle xvm
en qu tingu origen lAcadmia, i que
modiflear-se el ttol de lAcadmia, suprimint el mot naturals*. pot observar-se en els dos segells primitius que havem descrit.
*
. .
INVENTARI 229
Sia. Agata del Palacio Real de dicha ciudad en la qual R L Y GENERAL ARCH1VO DE LA CORONA
Capilla dicho Collegio (el dels notaris) para tratar su-s
negocios se acostumlra convocar y congregar. Datada a 3
DE ARAGN
de novembre de 1699, con impresion del sello de dicho
Collegio.
tificaci dinters particular, donada per lArxiver don

Prsper de Bofarull i Mascar, amb data de 10 de juny
de 1817 i.
COLLEGI NOTARIAL DEL TERRITORI
DE BARCELONA ARXIU DEL REIAL PATRIMONI
1749 Segle xix
Rod, 45 mm. Collecci dEn Juli Vintr. EN EL PRINCIPAT DE CATALUNYA

1752
Una guila amb les ales esteses sost dos es- Rod, 43 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
cuts ovalats. El de la dreta cont un protocol i
aquest lema: Nihil prius pide. El de lesquerra, Escut amb el senyal de les barres, timbrat duna
el senyal de les barres. Coronen ambds escuts corona reial.
dues branques dolivera enllaades.

ARCHIVO. GENERAL DEL
REAL-
@ COLEOIO NOTARIAL DEL TERRITORIO PATRI MON 10.
DE BARCELONA
En una certificaci dinters particular, lliurada per
N Antoni Capdevila i Olzina, doctor en Arts, notari de
Barcelona i Arxiver per S. M. de lArxiu general del Reial
Patrimoni en el Principat de Catalunya. Barcelona, 14
COLLEGI DE NOTARIS DE YICH
gener de 1805.
Rod, 44 mm. Collecci dEn Juli Vintr, matriu de bronze.

1758 1823-1863
Una taula- escriptori amb un tinter i dues plo- Rod, 46 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
mes. Al costat de la taula un c.

Representaci semblant al precedent n. 1752,
COLLEGIO. D. NOTARIOS. PUBLICO S diferenciant-se particularment en el dibuix de la
Y. D. NUMERO. D. VICH corona.
+ ARCHIVO GENERAL DEL REAL

PATRIMONIO
ARXIU DE LA CORONA DARAG
1751 1817 i 1824 Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu duna
en 29 de maig de 1863
mm. Barcelona, certificaci lliurada 2.
Rod, 47 Arx. Provincial dHisenda.
1. Altre exemplar igual lhem vist en el mateix Arxiu Provincial

Escut amb les armes reials, timbrat duna co- dHisenda, en una certificaci de 29 de juny de 1824.
2. En el mateix Arxiu nhem vist altres exemplars, en certifica-
rona i rodejat del tois. cions de 20 dabril de 1823 i 7 de juliol de 1838.
CATORZENA SRIE GREMIS, CONSOLAT DE MAR,

CONSOLATS DE CATALANS, TRIBUNAL DE COMER,
SEQUES, &c.
COLLEM D'ARGENTERS CONFRARIA DELS DESCARREGADORS

DE BARCELONA 1756 1622
17o4 1825 Rod, 20 mm. Cera vermella.
Oval, 25 x 23 mm. Barcelona, Ars. Provincial dHisenda. moni; collecci sigillogrfica.
Escut en forma de cartela que cont varis ob- Una barca tripulada per dos remers, els quals
jectes dorfevreria, entre altres un cop (?).

tenen el rem de la m dreta enlairat i el de les-
querra caigut. En la part inferior del camper del

En una per N Agust Vinader, creden-
certificaci feta segell dues ratlles de vairs.
cer, com a secretari del Collegi, per absncia del clavari,
No porta llegenda.
testimoniant com En Mateu Mas, cec i mestre argenter
de dit Collegi, viu a Barcelona. Datada a 1 6 de setembre
En un per En Pere Oriol portant lo
certificat fet
de 1825, con el sello de nuestro Colegio.
llibre delsdescarregadors de la present ciutat de Barce-
lona, de com a 22 de desembre shan descarregat en dita
ciutat 50 quintars de quitr, o s, 40 amb la barca del
CONFRARIA DELS JULIANS, patr Paga, de Canet, i 10 amb la del patr Fontanills,
de Barcelona. Datat a 28 de desembre de 1622, confor-
MERCERS YELLS me consta al llibre de la Confraria y per so fas dita fe ab
1755 1787-1793 nostron sagell.
Quadrilter, 28 X 20 mm. Collecci dEn Juli Vintr.
Imatge de Sant Juli, a cavall, portant un CONFRARIA DELS MESTRES DE CASA

ocell (falc ?) a la m dreta, i anant acompanyat
I MOLERS, DE BARCELONA
dun c de caa. 1757
No t llegenda. Rod, 30 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda.
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una certi- Una mola i altres instruments de treball.
ficaci de 1792 i.
En un certificat dels Prohoms de dita Confraria, datat

1. En lArxiu Municipal de Barcelona (Gremi dels Mercers) nhem
vist un altre exemplar, en un manament a Francesc Torrents, cinter, a 15 de maig de 1738.
clavari de la Confraria, perqu entregui certa quantitat dels cabals
della; datat a 31 de gener de 1783. Un altre exemplar daquest segell Los honorables Consellers e Concell de xxxn prohomens de la pre-
el veirem en lArxiu Provincial dHisenda de Barcelona, emprem- sent ciutat faheren la ordinacio segent Ordonaren / que
tat en un acte en qu NAntoni Gros i En Gayet Codolar, prohoms dai auant en qualseuol palis, draps, penons, banderes, e en altres
de dita Confraria, a la qual estava unit el Gremi de Mercers, certifi- qualseuulla coses que per dit offici de mercers o confraria se faran,
quen qu En Joan Colom s altre dels mestres i individus de les- sia posat o pintat la ymage o figura del dit mossenyer Sant Julia e
mentat gremi. Datat a 8 doctubre de 1793, sdlado con el sello de que no altre, com tal senyal sera bo e sufflcient per demostraci de dita
usa la sussodicha Cofadria. Sobre lorigen de la representaci de Sant confraria e millor de tot altre que per dits officis aiustar o diminuir
J uli en el segell de la Confraria, pot donar llum el segent document: hi volgessen. (Arxiu Municipal de Barcelona, Reg. de Ordinacions
De Marcers. Dimecres a n de Agost del any m.cccc.lxxxvi. I
de 1481 a 1499, fol. 76.)
INVENTARI 231
CONFRARIA DELS PERXERS COMPANYIA DELS MERCADERS

1758 1796 DE TRREGA
Rod, 23 mm. Collecci dEn Juli Vintr. 1761 1347
Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol

El monograma de Maria coronat. de la Su.
+ * CONFRARIA DE PERXERS
Un signe o lletra cimat duna creu.
Empremtat amb paper i hstia, en una certificaci de Al peu dun albar de lany 1347 a favor dEn Mateu
lany 1796. Adri, ab lo segel de la companyia dels mercaders de
Trrega.
&REMI DELS MESTRES SASTRES COMPANYA

1759 1797 i 1815 DEN RERNAT DE GUALBES
Rod, 33 mm. Barcelona, Arx. Municipal. Papers sense classificar 1374
sobre Causes-pies.
Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. de
duna corona. A dreta i esquerra de lescut unes Una nau (?) amb una creu.
tisores.
Al peu dun albar atorgat per En Miquel Poal, fac-
No porta llegenda. tor i procurador dEn Bernat de Gualbes, mercader i
ciutad de Barcelona, a favor dEn Bertran Sala i En

En una certificaci feta pels Prohoms del Gremi de Francesc Queralt, patr i escriv respectivament de la
Mestres Sastres de Barcelona, En Manuel Porellas, En galera o pamfill Sent Johan Evangelista. Datat a Ale-
Marian Font Surell, En Rafel Carreras i En Josep Moli- xandria, a 16 doctubre de 1374, sagelat ab lo segell de
ner, de que en un llibre apellat de Credena, de dit Gremi, la Companyia.
constava que En Bonaventura Llobet sexamin de Mes-
tre Sastre en 1783, essent inscrit en el llibre de Maes-
tries. Datada a Barcelona, a 24 de 1815 (no sindica el REIAL COMPANYIA DE COMER
mes) i.
DE BARCELONA
1768 1756
Rod, 32 mm Collecci de lautor.

GENERALITAT DELS DRAPERS
DE TARRAGONA Escut de forma ovalada, a senyal de la ciutat,
1760 1375 rodejat duna bordura amb castells i lleons alter-
Fragment de segell.Cera vermella.

nats, timbrat duna corona, i sostingut per dues
Patrimoni; collecci sigillogrfica. sirenes que porten a la m unes palmes.
Escut en losange a senyal de les barres i vairs. Al peu duna acci de la Companyia, de valor 250 pe-
sos, a favor de D. Felip Wits, brigadier dels Exrcits
de S. M. i Sargent major del regiment de Gurdies Wa-
Al peu dun albar atorgat per En Miquel Pags, com-
lones. Barcelona, a 30 de maig de 1756.
prador ab daltres de la generalitat dels drapers de Tarra-
gona e de Camp, a favor dEn Galceran de Montoliu,
per haver aquest comprat del hobrador den Brugada
drap que costa quaranta sous, dels quals en paga a ra REIAL JUNTA DE COMER
de dos sous pt. lliura, quatre sous. Datat a .21 dabril DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA
de 1375, e sagellat ab lo sagel de la dita generalitat.
1764 1812
1. Altre exemplar daquest segell el veirem en lArxiu Provin-

de Catalunya; Govern, any 1812, llig. 9.
cialdHisenda de Barcelona, empremtat amb hstia vermella i pa-
per, al peu duna certificaci feta per En Jaume Guix, Prohom en
Cap, testimoniant que en Joan Sunol, Mestre Sastre, paga talls i Cobricelats per un dosser i timbrats duna co-
tatxes al Gremi. Datada a 16 de gener de 1797, sellada ab lo sello
de dit Gremi*. rona reial, dos escuts de forma ovalada; el de la
dreta a senyals de Lle i Castella, el de lesque- * R L JUZGADO DE AVENEN Cl AS DE
rra amb el senyal de les barres. **
COMERCIO DE BARCELONA
R L JVNTA & COMERCIO E> CATALVNA Empremtat amb paper i hstia vermella, en un docu-
ment de 1830.
lliurat per En
Josep M. a Burell, secretari, testimoniant
haver-se jurat la Constituci per la Junta. Vilanova i
Geltr, 12 de desembre de 1812. OBRERS I MONEDERS DE BARCELONA
1768 1128-1588
Rod, 50 mm. Cera bruna. Collecci de lautor.

REIAL SOCIETAT ECONMICA
DAMICS DEL PAS, DURGELL Una creu patada, en forma daspa, ocupa tot
176> 1789
el camper del segell, i en cadascun dels quatre
Rod, 36 mm. Barcelona, Collecci dEn Juli Vintr. angles que forma, un escudet amb el senyal de
les barres.
Imatge de la Immaculada Concepci i als seus
peus lescut de Trrega.

SEGELL : DELS \ HOBRES .*
E \ MONEDES \
D BARCELONA
TARREOA NVNC ECEL1X IVRE8 DAL1TII
En diferents edictes dels Alcaids de la moneda que
Empremtat en un de soci a favor dEn Joan So-
ttol sencunyava a Barcelona, datats en els anys 1428, 1580
ler i Faneca. Datat a Trrega, a 20 de juliol de 1789. i 1588.
REIAL CONSOLAT CASA DE MONEDA PROVINCIAL

I JUNTA PARTICULAR DE COMER DE RARCELONA
1769
DE RARCELONA 1808
766 1796 i 1826

Rod, 45 mm. Barcelona, Collecci dEn Juli Vintr
Escut a senyal de la ciutat, timbrat duna co- 1 i4, la creu; 2 i 3, dues barres.
rona i rodejat de motius dornamentaci i una

orla amb aquesta llegenda:
+ CASA DE MONEDA PROVINCIAL
EN BARCELONA
TERRA DABIT MERCES, UNDAQUE
DIVITIAS Empremtat en sec, en una carta de regoneixement
atorgada per En Miquel Ferrer i Prat al P. Ministre i
En un certificat de 1826 i. Comunitat de Trinitaris calats, dhaver entregat una
pessa de plata per fondre, el valor de la qual era de
106 2 > i 8 diners. Datada a 3 de setembre de 1808.
REIAL JUTJAT DAVENNCIES

DE COMER, DE BARCELONA NACIONAL CASA DE MONEDA
DE CATALUNYA
Rod, 48 mm. Collecci de lautor. 1770
Escut amb les armes de la ciutat, timbrat duna matriu de bronze.
corona. Rodeja lescut una orla amb aquesta di-
visa: TERRA DABIT MERCES UNDAQUE DIVITIAS. Escut amb el senyal de les barres, timbrat
duna corona.
1. Altre exemplar el possem en nostre collecci, empremtat,
tamb, amb hstia vermella, en una sentncia dictada per dit Reial
Consolat, en un plet dinters particular, a 17 de febrer de 1796.
NL CASA MONEDA DE CATALNA
INVENTARI 233

Tanca una carta dels Cnsols de la mar, de Barcelona,

CASA DE LA MONEDA DE PERPINY a Fra Miquel d Aymerich, Abat de Sant Cugat del Va-
1771 lls i embaixador del General de Catalunya, suplicant-li
Rod, 44 mm. Cera vermella. Vilanova i Geltr, Museu- de part llur de tot lestament mercantvol, tingui a b
i
Biblioteca-Balaguer. intercedir amb

S. M. perqu doni ordes i corretgeixi cer-
tes vexacions del Procurador reial de les duanes de S. M.
en el regne de Siclia, el qual havia carregat amb un nou
impost les robes i mercaderies que daquest Principat
duna corona. eren trameses a dit regne. Datada a Barcelona, a 6
dabril de 1605 i.
Penja per llenques de pergam, dun acte pel qual En
Joan Salv, Mestre de la Seca, sive monetarie regie, que
pro regia magestate in presenti villa Perpiniani cuditur,
concedeix el crrec Sindicatoris auri a Pere Quintana, 1774 1672
dEina. Perpiny, 21 de juliol de 1533.
Rod, 48 mm. Cera bruna. Arx. Cor. Arag, Consell dArag;
llig. 327.
CORT DELS CNSOLS DE LA MAR Escut amb les armes de la ciutat, o s, la
DE RARCELONA creu i les barres; i en la part inferior, ones ma-

1772 Segle xv 1614 (?) rines. Lescut va cimat duna guila amb les ales
Rod, 54 mm. Cera vermella. Cervera, Collecc de D. Faust esteses i porta per tenants dos ngels.
de Dalmases.
+ SIGILLVM MAGISTRAT VS LGIA] MAR IS

Escut en forma de losange, dividit en quatre CIVITATIS BARCHINONAE
quarters: 1 i 4, la creu; 2 i 3, dues barres; en la
part inferior senyal de vairs. Rodeja lescut un
En una de lescrivania del Con-
certificaci del registre
quadrilobat. solat de la Llotja de lamar, de Barcelona, autoritzada
La llegenda, en minscules gtiques, diu: per En Jaume Fbrega, notari pblic i escriv de dita
escrivania. Datada a 17 de setembre de 1672.
+ SEGELL MAI OR DELA CORT DELS
CONSOLS DELA MAR DE BARCHNA
1775 1684 1763

En nostra collecci en tenim un exemplar empremtat i
en un document de 1614 i. Rod, 50 mm. Cera vermella. Collecci de lautor.
Escut amb el senyal de la ciutat, semblant al

1778 1586 i 1605
del segell n. 1772.
Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Provincial
dHisenda.
+ SEGELL MAYOR
DE LA CORT
DELS
CONSSOLS DE LA MAE
Escut en losange, amb els mateixos senyals

del segell precedent n. 1772.
DE BARCELONA

Aquest segell encara quel veiem usat a principis del xvii,

1.
Empremtat en un document datat a 13 de maig
s molt ms antic, mostrant lestil del segle xv. Al tractar de com de 1763 2.
entren en possessi del seu crrec els Cnsols de la Mar, se diu: E

lo primer dels dits Cnsols ten la caxa de les scriptures e reeb les
judicatures del dit C msolat. E 1 altre Consol, segonament elet, ten geli es scrit Sigillum csulatus maris Valentie pro domino rege. Ab
lo petit segellde signar letres e fer segellaments per la Cort del dit aquest segell meteix segella lo jutge lur: si res ha a sagellar. Aquest
Consolat. Si donchs los dits Consols de ao en altra manera no acor- segell es tengut per lescriva de la lur Cort*. ( Llibre del Consolat de-
den com stiguen en una voluntat e concordia. (E. Moi.ix i Bra- Mar. Ed. Molin i Brass. Barcelona, 1914, p. 22.)
ss: Lanlich orde judiciari observat en la Cort dels Cnsols de la Mar 1. Altre exemplar daquest segell es troba en el mateix Arxiu,
de Barcelona. Barcelona, 1917, p. 9.) empremtat amb cera vermella i paper, al peu duna sentncia de la
Referint-se al segell del Consolat de la Mar de Valncia, consta lo Cort del Consolat de mar, datada a 9 de gener de 1586, cum imprs-
segent: De la forma del sagell dels Consols. Cap. V. Los Consols sione sigilli parvi dicle Curie.
han segell en la lur Cort redon: En lo qual ha un scut, les dues parts 2. Altre exemplar, molt borrs, el possem empremtat en un do-
senyal real, lo ters, a la fi del scut, ondes de mar: entorn del dit se- cument de 14 de mar de 1684.
Volum II 30
M
234 SIGrILLOGRAFA CATALANA

CONSOLAT DE MAR DE CASTELL CONSERVADOR DE LES DRAANES
DEMPRIES REIALS
1776 1433 1779 1357 i 1363
Rod, 22 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes Rod, 42 mm. Cera vermelia.
moni; oolleeci sigillogrflca.
En el fons del camp del segell les barres, i en

Escut en losange, que porta per senyal un
primer terme un castell o fora amb dues torres
castell amb tres torres. A ambds costats del
emmarletades. Tres arcs uneixen les torres i al
castell una creu de Sant Joan.
fons dels dits arcs shi veuen les quilles de tres
naus. Al peu de la fora, ones marines.
Al dors duna canta dEn Joan Borrass i En Jaume
Comes, Regents lo Consolat de mar de la vila de Caste- + S' OFICI CSERUATORIS DARASSA-
!
.'
ll, dirigida als Concellers de Barcelona en 27 de setem-
bre de 1433.
NARUM l DNI REGIS ARAGN U
: : !
( + Sigillum oficii Conservatoris Dar assanarum domini regs Aragonum)
Al dors dun albar atorgat per En Bonanat Descoll,

CONSOLAT DE MAR DE PERPINY Conservador de les Draanes, a favor dEn Ferrer de
Maguerola, escriv reial, de 18 lliures barceloneses que se
1777 1607 li devien per quitaci. Datat a Barcelona, a 31 de mar
Rod, 28 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes de 1363 i.

Escut en losange a senyal de les barres; la del

TAULA DE LARMADA
1780 im
mig trencada i substituda en part per la imatge
de Sant Joan, collocada sobre faixes horitzontals moni; collecci sigillogrflca.
formant ones.
Escut amb el senyal de les barres, dintre dun
+ SIGILLVM CONSVLATVS MARIS
cercle format per lbuls.
PPINIANI P D R
+ S : DE LA
( + Sigillum Consulalus maris Perpiniani, pro domino rege)
Al peu dun albar atorgat per En P. Terre i En Felip
ensaloni, acordadors en la Taula de la armada que
En una carta-credencial dels Cnsols de la vila de Per-
hara de present se fa en barchinona a favor dEn
piny, a favor dEn Francesc Puignau, Sndic del Con-
P. Agust, de casa del senyor Rey. Datat a 25 de mar
sistori del Consolat, dirigida als Consellers de Barcelona
de juny de 1607. de 1323 i segellat ab lo segell de la Taula.
i datada als 27
1778 ARMADORS DE LA CIUTAT

Rod, 40 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes DE RARCELONA (?)
originals, 1627-1629 1781 Segle xiv (2)
Rod, 55 mm. Cera verda. Arx. Cor. Arag, Generalitat.

precedent n. 1777.
En el centre una creu i el mot Barchinone,
1. En la Biblioteca Brass en veirem un

de D. Ernest Molin i
+ SIGILLVM CONSVLATVS MARIS PERPI- altre exemplar, empremtat amb cera vermella
i paper, al dors dun
nomenament fet per lesmentat Conservador de les Daraanes, En

NIANI PRO DNO REGE
Bonanat Descoll, a favor dEn Romeu Despl, ciutad de Barcelo-

na, de aministrador e scriva de les obres de galeas e daltres coses
que jo fare fer dins e fora la Daraana de Barchinona per lo se-
En una carta dels Cnsols de la Llotja de Perpiny als
nyor Rey per raho de mon offici. Datat a 15 de mar de 1357,
Consellers de Barcelona, referent a larrendament del Aquest segon exemplar fou publicat en el Llibre del Consolat de
dret de pariatge. Datada a 10 de juliol de 1627. Mar. (Ed. cit., p. 369).
INVENTARI 235
final de la llegenda del segell, colocat horitzon- Al peu duna certificaci donada per Onofre Montser-
rat,guarda reial de penyores de la ciutat de Barcelona.
talment a dues ratlles.
Datada a 11 de mar de 1615 i sagellada ab lo sagell de
dita guarda.
SIGILLVM ORVM CIVIT ATI 8
BARCHINONE
1785 1679
( Sigillum [armal]orum (?) civtalis Barchinone)
Rod, 20 mm. Barcelona. Arx. Municipal. Processos, 1671-1679.
Tancant amb cordill, un plec que cont una llista,
feta,segons apar del carcter de la lletra, a les darreries Una corona i un escut amb quatre barres.
del xinn o comenament del xivn segle. No hi ha indi-
caci dany i en comenar diu: Relaci que fa en Ro- Al peu duna certificaci lliurada perEn Geroni Ma-
meu de Marimon de o que reebi dels homens de la cip, Guarda reial de penyores, del 28 de juny de 1679.
armada. Un Romeu de Marimon era Veguer de Barce-
lona en 1286.
1786 1679
Rod, 34 mm. Barcelona, Arx. Municipal. Processos, 1671-79.

TAULA DE LA IMPOSICI DE LA MAR Escut que porta per senyal quatre barres, tim-
DE BARCELONA brat duna corona.
1782 1359
Rod, 11 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri- Al peu dun certificat dEn Geroni Macip, Guarda
moni; collecci sigillogrflca. de penyores. 28 de juny de 1679.
reial
Un ocell.
GUARDA DEL DRET DEL PORTAL

En una certificaci que fan de la imposi-
los cullidors
ci de la mar, de Barcelona, dhaver-se descarregat 48
DE LA MAR
saques de forment, aportades de Torroella, a 10 dabril
1787
de 1359, segellat ab lo segell de la Taula de la dita im- Rod, 17 mm. Barcelona, Arx. Municipal. Processos, 1660-1661.
posici .
1 i 4, la creu; 2 i 3, les barres.
AJUDA DE LES ARMES

1783 Al peu duna de credena del
certificaci del Llibre
1374
dret de les robes mercaderies que entren i ixen pel Por-
i
Oval, 10 x 8 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la
tal de la mar. Datada als 27 de novembre de 1659.
Su; albarans.
Les lletres inicials gtiques:

PES REIAL DE LA CIUTAT
F. B.
1788 1673
En un albar atorgat per En P. de Puxvert, colidor

de la ayuda de les armes, a favor den Berenguer Morey. La lletra inicial P.
Scrit de ma ma y satgelat ab lo satgell de la ayuda del
any mccclxxiv. Al peu duna certificaci lliurada per En Francesc
pesador de Pes reial, en 17 dabril de 1673.
Elies,
GUARDA REIAL DE PENYORES GUARDA DEL PORT I MAR

DE LA CIUTAT DE PALAMS
1784 1615
1789 1409 i 1428
Rod, 15 mm. Cera vermella. Barcelona, Collecci de lautor.
duna corona. Escut amb el senyal de les barres.
+ S DE LA GARDE DEL PORT D PEL dues meitats; amb el senyal de les barres en la
primera i ratlles de vairs en la segona.
AI dors dun albar atorgat per En Guillem Servi,
guardia del Port i mar de Palams, pel noble En Pere + S* CONSLATUS MARIS ALGUERII
Galceran de Cruilles, i dirigit al Batlle General, certifi-
cant que En Pau Vidal, patr de llagut, va descarregar Al dors duna carta dEn Jaume Desperer, Cnsol de
dos fardels en qu hi havia dues cargues de coure tre- catalans en la vila d Alguer (Sardenya), dirigida als Cn-
ballat en olles, calderes, etc., que portava de Barcelona. sols de la mar de la ciutat de Barcelona, referent a mer-
Datat a Palams, a 4 de desembre de 1428, sigillo custo- caderies embarcades per diversos particulars. Datada a 9
dis maris dicti portus munitum h de juliol de 1450, e del sagell de dit mon offici en lur
dors sagellada.
GUARDA DEL PORT I MAR

DE SANT FELIU DE GUXOLS CONSOLAT DE CATALANS A BRU&ES
1790 1793
Rod, 38 mm. Cera vermella Barcelona, Ars. del Reial Patri- Rod, 42 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. del Reial Patri-
moni; collecci sgillogrfica. moni; collecci sgillogrfica.
Escut amb el senyal de les barres. Escut amb el senyal de les barres.
Llegenda borrosa. Llegenda en part destruda i borrosa.
Al dors dun albar del Guarda del Port i mar de Sant Al dors duna certificaci dEn Berenguer Fortim i En
Feliu de Guxols, dirigit al Batlle General de Catalunya Francesc Pla, Cnsols dels mercaders catalans en la vila
i atorgat a Pere Capell, patr de nau de Barcelona, que de Bruges, del comtat de Flandes, de cm En Joan Cla-
ha descarregat al port de San Feliu 20 paneres de peix, ris, mercader de Barcelona, ha aportat a dita vila deu
3 srries de resina i 2 odres de quitr. Datat a 27 de ju- balles de aros. Datada a 11 doctubre de 1434, ab lo
liol de 1403, sigillo oficii michi comissi sigillatum. sagell del consolat sagelada.
C0LLID0R DEL DRET DE MESTRE CONSOLAT DE CATALANS A CLLER

DE PORTS DE COLLIURE 1794 1360
1791 Rod, 36 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri-
Rod, 14 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri moni: collecci sgillogrfica.
moni; collecci sgillogrfica.
Escut a senyal de la ciutat de Barcelona.
Escut en losange amb el senyal de les barres.
Llegenda illegible.
No porta llegenda.
En una carta dEn Bernat Cestany, consol dels cata-
Al peu dun albar atorgat per En Joan Castellnou, lans mercaders, mariners e altres navegans e aplicans en
colli dor del dret de mestre de ports a Colliure, i dirigit lo port del Castell de Cller, a En P. acosta, Batlle
als collidors del mateix dret en el Principat de Catalunya, general de Catalunya, notificant-li a instncia dEn Feliu
certificant-els-hi com En Salvador Geroni a pagat assi, Desvalls i dEn Guerau Vidal, senyors
patrons dun i
lo dret de satanta ds. de merlusa que sen porta en pamfil o galera apellada Santa Maria, com
el 13 dabril
Frana. Datat a Colliure, a 11 de setembre de 1428, sa- present, per manament dEn Francesc de Sentcliment,
gilat ab lo sagell del dret acostumat. lloctinent de NOlf de Prxida, governador de Cller i de
la Galura pel Rei d Arag, el dit pamfil o galera fou ms
i entr en la paliada del port del dit Castell per haver-
se tingut esment de que dues galeres armades, de caste-

CONSOLAT DE CATALANS D ALGUER
llans, de les quals era patr En Botafoch, havien de ve-
1792 1450 nir a aquestes mars per a damnificar els sbdits del Rei
Rod, 35 mm. Cera vermella. Collecci dEn Ramon dAls. d Arag; i dit pamfil o galera estigu setze dies en lapa-
lisada fins al 29 dabril, en qu obtingu llicncia del
lloctinent per partir.Datada en el Castell de Cller, a 29
Escut en losange, dividit horitzontalment en
dabrilde 1460, e del sagell del offici a mi coms volgui
dos exemplars: la hu en
que fos segellada, per tal que en les coses desus dites sia
1. En el mateix Arxiu havem vist altres
un albar de 25 dagost de 1428 i laltre de 25 de juny de 1409. dada per vos fe planera.
.
INVENTARI 237
CONSOLAT DE CATALANS A CATANIA CONSOLAT DE CATALANS

1795 1402 I DE FRANCESOS A DOMS
Barcelona, Ars. del Reial Patri- 1798 1384
moni; coliecci sigillogrflca.
Barcelona, Ars. del Captol
de la Seu.
Escut amb el senyal de la ciutat de Barcelona.
Escut en losange a senyal de la ciutat de Bar-

+ LO CONSOL
celona.
En una carta dEn Ramon Plomacer, Doctor en drets No porta llegenda.
iCnsol dels catalans a la ciutat de Catnia, dirigida al
Batlle general de Catalunya, certificant que En Guillem
Empremtat en una lletra de N Arnau de Vallseca,
de Santjori, mercader de Barcelona, ha venut totes les Cnsol de catalans i de francesos a Doms, dirigida als
armes que portava quan va anar a Siclia, a Siracusa i a Cnsols de la mar de Barcelona, a 8 de juny de 1384.
Catnia. Datada en aquesta ciutat, a 13 de mar, ll. a in-
dicci, any 1402; sigillata cum lu sigillu di lu dictu meu
officiu.
CONSOLAT DE CATALANS A GNOVA

17 9 9 1403-1444
CONSOLAT DE CATALANS Rod, 29 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. del Reial Patri-
A CONSTANTINOBLE moni; coliecci sigillogrflca.
1796 1435
Rod, 37 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. del Reial Patri- Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, una
creu; 2 i 3, les barres.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, les + S CONSULATUS CATALANORUM

barres; 2 i 3, la creu. IN IANUA
LUM CO.. ULI CATALANOR COSTAN . .
Al peu duna certificaci lliurada per En Pere Palo-

([Sigil]lum co[ns\uli catalanorum C onstan[tinopolis ] (?)
)
mar, Cnsol dels catalans a Gnova, de que en Joan

Bertran, patr de nau, de Barcelona, ha descarregat en
Al peu duna certificaci dEn Joan de Junyent, Cn- el port de Gnova 205 d. s. pisibus arengatis. Datada a
sol de Constantinoble, de qu En Bartomeu Beltrame, 4 dabril de 1403, amb el sigillum nostri oficii consu-
mercader, ha venut en dita ciutat Kantaria tria stagni
lati !.
laborati in virgis vin greco. Datada a Constantinoble, a
26 de gener de 1435, et bulla sui consulatus regiminis im-
pressione muniri...
CONSOLAT DE CATALANS A GIRGENTI
1797 1800 1404
1450
Rod, 45 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes Rod, 32 min Cera vermella.
.
Barcelona, Ars. del Reial Patri-
Escut en losange, dividit en quatre quarters. Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, les
la creu; 2 barres; 2 i 3, la creu.

1 i 4, i 3, les barres.
LANORUM Empremtat al dors dun albar testimonial atorgat

per En Joan Mox, Cnsol dels catalans en Jergent.
En una carta dEn Joan deCnsol de Cons-
la Via, Datat a 5 de maig de 1404. segelat ab lo sagel del con-
tantinoble, als Consellers de Barcelona, sobre la provisi solat.
del dit ofici de Cnsol novellament feta pel Rei, a En

Pere Roca. Diu que jamai hi hagu Cnsol de catalans a 1. Altre exemplar daquest segell es troba en lArxiu Municipa]
Pera, car lo consol de Constantinoble, es consol de Cons- de Barcelona (Cartes comunes originals, 1440), empremtat amb cera
vermella, en una carta dirigida als Consellers de Barcelona, datada
tantinoble, de Pera e de tota mar major. Datada a 23 de
a Guova a 8 dabril de 1440, i altre en el mateix Arxiu (Cartes co-
mar de 1450. Com a dada curiosa consignarem que aquesta munes originals, 1444), en una carta referent a afers del consolat,
carta no fou rebuda pels Consellers fins a 8 doctubre. datada a Gnova a 23 de juliol de 1444.
CONSOLAT DE CATALANS A MESSINA 1804 1640
1801 Segle xiv (?)

sigillogrfica.
Escut amb el senyal de la creu i les barres,
Escut a senyal de la ciutat de Barcelona, les timbrat duna corona.

barres i la creu. Llegenda borrosa.
S C.. . .LATUS CATALANORUM GIUITA... Empremtat amb hstia vermella i paper, en una lega-
de la firma i segell de larrendador i credencer
ME litzaci
de larrendament del ferro en la Duana reial de Npols,
( Siglum c[onsu\latus caalanorum civita[tis ] Me[ssane\) atorgada per En Geroni Yigues, Cnsol de catalans en
dita ciutat. 16 dabril de 1640.
Bn una certificaci atorgada per En Mathue de Lure,
Cnsol dels catalans a Messina, dirigida al Batlle general
de Catalunya i lliurada a instncia dEn Guillem Prats,
de Barcelona, qui va descarregar en el port i va vendre CONSOLAT DE CATALANS A PALERM
en la ciutat, una dotzena de pugnaletis catalanistis; da- 180o 1403 i 1404
tada a Messina, a 17 de febrer. No indica lany, mes la
lletra apar del segle xiv.
Losange, 35 X 35 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial
Escut ovalat dividit en quatre quarters: 1 i 4,

1802 1625
les barres; 2 i 3, la creu.
Llegenda borrosa.
sigillogrfica.
Al dors dun certificat atorgat per En Jaume Celereii,

Escut en losange, amb la creu i les barres i en
Cnsol dels catalans a Palerm, de que En Joan Guardio-
la part inferior ones marines.
la, mercader, ciutad de Barcelona, va portar a Palerm,
amb la nau dEn Ferrer Bedell, una caixa plena darmes.

+ SIGILLVM MAGNIFICA NATI ON IS Datat a 12 dabril de 1404, nostro consueto sigillo muni-
CATALANORUM mine rborato b

tificaciatorgada per En Matas Llobet, Consul nationis
1806 1433 i 1438
Cathalanorum Messane degentium, de que En Joan Font, Losange, 44 X44 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
patr de la barca Santa Maria de Montserrat i Sant An- Cartes comunes originals, 1430-1434.
toni de Pdua, havia entrat i descarregat en el port de
Messina. Datada a 19 dagost de 1625. Escut en losange amb el senyal de la ciutat de
Barcelona, s, la creu i les barres.
+ CIVIT AS DEI DICTA

CONSOLAT DE CATALANS A NPOLS
1803 Al dors duna carta del Cnsol i els mercaders cata-
Rod, 38 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes lans de Palerm als Consellers de Barcelona, manifestant
comunes originals, 1457, f. 203. que en aquella ciutat se tractava de demanar al Rei
quels vens la gabella del vi, prometent-li, atots temps,
deu mil florins, a lobjecte de privar que vi foraster en-
Escut amb el senyal de la ciutat de Barce-
trs a Palerm per mar ni per terra. Fan esment del nos-
lona, rodejat de lbuls. Llegenda illegible.
tre grand interes que nostra nacio e genovesos hi prenia,
so es que de antigament ja del primer Rey .P. en sa,
Empremtat al dors duna certificaci atorgada per En
Joan Despes, loctinent dEn Bartomeu de Lobera, Cn- 1. Altre exemplar es troba en el mateix Arxiu, empremtat amb
sol de catalans en la ciutat de Npols, testimoniant que cera vermella, en una certificaci lliurada pel susdit Cnsol, de qu
En Joan de Corbera, mercader, ciutad de Barcelona, ha En Bartomeu Salom va arribar al port de Palerm amb la nau dEn
Pere Joan, de Barcelona, i va descarregar, entre altres mercaderies,
vist i llegit un document del consolat. Datada a 23 da- catorze dotzenes de punyals que va vendre als mercaders de Palerm.
gost de 1457, et sigillo Curie nostre atergo munitas. Datada a 28 de setembre de 1403.
INVENTARI 239
quens dona ffranquesa a tot catala, so es, a tot los sost- Consolat de catalans residents a Siracusa, testimoniant
mesos del Rey Darago, hauer franquesa de vi strany qui haver-se descarregat en el port de Siracusa 229 espases,
entre en Palerm, qui comprem per nostre us, axique si procedents de Barcelona i portades amb la nau dEn Ge-
vi strany no gose entrar en Palerm per consegent la rart de Domus. 20 doctubre de 1403, sigillatci cum sigil-
nostra franquesa es totalment perduda. Manifesten que lo curie dicti consulatus officii b
en cas de fer-se la venda de dita gabella del vi pel Rei
als de Palerm, que li plagues que en ao se volgus
guardar que atals nacions com aquestes catalans i geno- (
vesos) no volgus fer semblant preiudici. Datada a 24 CONSOLAT DE CATALANS A TRAPENA

dagost de 1433 b 1809 1402 i 1405
Rod, 26 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri'

1807 1620 i 1626
Losange, 45 X45 mm. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;

collecci sigillogrfica. Escut a senyal de la ciutat de Barcelona. En
el primer quarter les barres, en el segon la creu.
Escut en losange, amb la creu i les barres, se- Llegenda destruda.
nyal de la ciutat de Barcelona.
Al peu dun certificat dEn P. de Capdebou, Cnsol de
IN TE DNM SP E RAM US NO CONFDR IN catalans a Trapena, dirigit al Batlle general de Catalu-
ETERNUM nya, declkrant que En Joan Saplana, mercader de Bar-
celona, havia descarregat en la Torra de Trapena, amb
Empremtat amb
hstia vermella i paper, en un certi- la nau dEn Pellicer, dues caxes de coutels i x pans de
dEn Francesc Bertrola, Cnsol nationis Cathalano-
ficat pega. Datat a Trapena, a 11 de mar de 1402 2 .
rum Panormi degentium, datat a 12 doctubre de 1626 2 .
MERCADERS CATALANS HABITANTS

CONSOLAT DE CATALANS A SIRACUSA
1808
A PISA
1403 1428
i
1810 i43 6
Escut a senyal de la ciutat de Barcelona. En

Escut en losange amb dues barres. Rodeja dit
els quarters: 1 i 4, la creu; 2 i 3, les barres.
escut un cercle format per lbuls.
+ LO i CONSOLL ! DLLS '

CATHALANS !
Llegenda borrosa.
D SIRA
En una carta sotscrita per la universitas Mercatorum
En una certificaci dirigida al Batlle general de Barce- Catalnorum in civitaie Pisarum habitantium i dirigida
lona per En Francesc Guerau, mercader catal, i llocti- als Consellers de Barcelona, manifestant que En Cosme
nent per En Guillem de Bellhom, Cnsol, en lofici del de Medicis, ciutad honorable de Florncia, era el Cn-
sol llur, i que havent sigut aquest desterrat de dita ciu-
1. En lArxiu del Reial Patrimoni (collecci sigillogrfica) hi ha tat, han quedat sense qui exerceixi el crrec, i demanen
un altre exemplar, en una certificaci dirigida al Batlle General per als Consellers que sia nomenat per exercir-lo En Francesc
En Francesc de Gualbes, Cnsol de catalans a Palerm, testimoniant de Soderinis. Datada a Pisa, a 13 de gener de 1434.
cm En Francesc Allegra, mercader catal, havia conduit i descarre-
gat en aquell port, amb la galera dEn Ramon Amat, 182 cnters
Altre exemplar daquest segell lhavem vist en el mateix Ar-
de ferre i quels entr a Palerm. 18 dagost de 1438, sigillo dicti Con- 1.
sulatus officii impressione munilum. xiu, empremtat amb paper i cera vermella, en un certificat atorgat
2. En lArxiu Provincial dHisenda de Barcelona existeix altre per En Joan Bou, lloctinent del Cnsol dels catalans a Siracusa En
exemplar, en uns legalitzaci de la firma dEn Vicens de Domnec, Guillem de Bellom, certificant que En Joan Bach ha descarregat
magister notarius, de la Cort del Consolat de catalans a Palerm, feta deu dotzenes de punyals amb llurs vaines, que portava des de Barce-
pel mateix Cnsol Francesc Bertrola, a 6 de maig de 1620. Encara lona. Datada a Siracusa, a 26 de mar de 1428.
susava en 6 juliol 1662 segons un document daquesta data firmat 2. Altre exemplar daquest segell lhavem vist en el mateix Ar-
pel lloctinent del Cnsol En Josep Cabirol. (Arx. Municipal, Conso- xiu, en un document atorgat pel susdit Cnsol, En P. de Capdebou,
lat dUltramar).
amb data de 13 dagost de 1405.
A
240 SIGILLOGRAF CATALANA
QUINZENA SRIE - JUEUS I ALJAMES DE MOROS
ALJAMA DELS JUEUS DE TRREGA BATLLE DAGRAMUNT

1811 1812 Segle xiv (?)
1458
Rod, 30 mm. Cervera,
Otogonal, 15 X 11 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. Municipal; Collecci de D. Faust de Dalmases.
Cartes comunes originals, 1458, . 176.

Una flor de llir rodejada dun cercle lobulat.
Un signe semblant a una flor de llir.
,
Llegenda illegible.
* d'd .... i ... . -p^n *
Segons una nota posada al dors de lempremta, aquest

Empremtat en una carta dels jueus de Trrega als
segell pertanyia a un document de la Cort del Batlle
Consellers de Barcelona, pregant quels diguin o que
d Agramunt, de 21 de juliol de 1666 b
tenen de fer amb motiu de la mort del comte-rei Al-
fons IV. Datada a Trrega, als 30 de juliol de 1458 b
1. Com
a document curis transcribim aqu ntegrament aquesta RATLLE DALR (?)
carta.Diu aix: 1813 Segle xiv (?)
Molt magniffichs e prouidenls senyors nostres. Proceynt totes degudes
homils recomandecions ab tota submissi pertinent, Certefficam vostres Rod, 35 mm. Collecci de lautor.
grans ssauieses com incontinent aguem hoyda la dolorossa noua de la
mort del molt Illusstre e Echcelent Senyor lo ssenyor Rey d Araguo ans
que no volguem enantar ne proceyr en vestir nos de ssachs ne ffer la le- Un ocell i dues estrelles.
mentaio qui altres aljames ffan ates que som vassals vostres he ates que
en aquesta aljama no ha tals omens entichs quens pusquen auisar del ox?)
custum e praticha que sinch es sservada e ienguda desque aquesta vila Rj...>nwn pmr
es daquexa insigna ciutat deliberam consultar vostres grans prouiden-
cies ffos de vostra merce quens volgesseu auisar com nos deuiem regir.
p...*mo....nw un d
Eseguis que stant per desempatxar la dita consulta fforn auisats per los
honorables pahers de aquesta vila com els per aquesta rao metex auien Aquest segell el trobrem usat com a segell del Batlle
consultat vostres senyories e auien cobrat respossta que no freturaue
anengun vasal deia ciutat ffer ne nenguna manera de dol com vossallres
senyors molt insignes ne ffeyeu ja qui soplie per tots los vassals deia manera que nosaltres serem preseruats de tota natura de reprensio, e
ciutat. E axi nosaltres r estam aturats e no proceym en la dita consulta per la present, molt insignes e prouidents senyors nostres no pus si
tenint nos perdit que la que los honorables pahers auien ffeyta complis no que nostre senyor deu sie en vostra protechio e guarda amen. som E
per nosaltres. E ara senyors molt insignes, moltes gents daquesla vila e prests a tots vostres ma[na\ments e sservey de Tarregua a xxx de jolioll
ffora la vila hoch encara alguns daquexa ciutat qui son passats per ai any .1. vuyt.
an volgut dir que nosaltres erram granment en no esser nos asenyalals Senyors molt insignes vostres homils vasals prests a tots vostres ma-
per la mort del senyor rey com no siam eguals ab los xpians. Car encara [na]ments e servey que en grada e mere uoslra se recomanen los juheus
que los juheus sien vasals deia ciutat de Barchinona no reste per axo de la nostra vila de Tarregua.
que no sien del patrimoni real e per consegent ne deuen ffer dol e hon Al dors diu: Rebuda lo primer dia de agost del any 1458.
no ho ffaam crehem quens pot seguir un gran dany, perque senyors 1. Es possible que aquest segell correspongui a algun jueu que
molt insignes nosaltres hagut tots jorns aquestes coses e atenent e consi- fou Batlle dAgramunt en el segle xiv i desprs rest com a segell
derant que los juhues son cossa ffreuola e gent qui no han deffensio e de la Batllia, puix a ms daquest exemplar nhavem vist un altre,
aperallyats e disposts a molts incouenients auem deliberat recorer a empremtat amb tinta, al peu de la resposta donada per NIsidre Sar-
uossallres senyors molt insignes qui sou senyors nostres auisant vos de rau. Batlle de la dita vila dAgramunt, a 4 de novembre de 1699,
totes les sobre dites coses, ssoplicant vostres grans prouidenies ab tota a un requeriment dEn Manuel Busc i de Pasqual, Batlle de Cerve-
aquela homil reuerenia quis pertany sie de vostra benichtat e mers ra, perqu fassi pagar a En Pau Casals, com a fermana de NAn-
que per lo portador deia present vos sie plasent auisar nos del orde toni Texidor, 10 i 12 %> de pensi de censal, que devia satisfer a En
fforma he manera qui deuem tenir axi en la lamentaci com encara en Francesc Puig, escultor, com a collector de la Comunitat de preve-
vestir nos de ssachs de tut largameht axi com sera plasent a uosires res de la vila de Cervera; datat a 3 do dits mes i any. (Arxiu Muni-
grans Senyories; Car nos altres no tenim de ffer ne som tenguts ssi no cipal de Cervera). Devem la transcripci de la llegenda daquest se-
conplir lo qui per vostres senyories nos sera manat. Conffiant apila gell i del segent n. 1813, al nostre amic D. Francisco Barjau I
(sic) que per uosalires senyors molt insignes y sera proveyt e vist en tal I Pons, catedrtic daquesta Universitat.
-
INVENTARI 241
dAlb (districte municipal dAyguamrcia), en un docu- Al dors duna carta de Mahomad Alhag, alfaqu moro
ment de 184.6, essent possible que, com el precedent, cor- dEix, als Consellers de Barcelona, referent a procedir en
respongui a algun jueu del segle xiv h justcia en la qesti del moro Bauet. Scrit en la vostra
moreria de Elig, a 14 dabril de 1447, lo vostre humil
vasal qui besant vostres mans e peus a vostra gran
saviesa se comana Mafomat Alfag, alfaqu moro.
ALJAMA DELS MOROS DELX
1814 1446
11x13 mm. Cera negra. Barcelona, Ars. Municipal; Cartes ALJAMA I SNDIC
DE LA MORERIA DELX
Un signe semblant a una M gtica. 1816 1449 i 1451
Rod, 18 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes

Al dors duna carta credencial a favor dEn Jaume Ser-
radell, mercader de Barcelona, dirigida als Consellers
daquesta ciutat, pels vostres sbdits vasalls laljama Un cercle amb un marc (?).
de la vostra vila delig, a 31 de maig de 1446 2.
S BG DE MIRANBEL

En una carta dels vells, aljama, sndic i poble de la

MAHOMAD ALHAIG moreria dEix, trametent NAmet Baoet, missatger llur,
^815 ,447 als Consellers de Barcelona, com a senyors que eren da-
Fragment de segell. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; quella moreria, per tal d informar-los del comportament
Cartes comunes originals, 1447. de lAlcad Ali Abencat Abencahot, a qui acusen de no
haver donat compte de lesmer de certes quantitats de
Motius dornamentaci arabescos. la moreria, amparant-se en informacions falces que ell
mateix donava als Consellers, al qual conspecte havia
anat diverses vegades. Encara dit Alcad defugia lacci
1. Malauradament les nostres recerques per trobar, si no la matriu
daquest interessantssim segell, al menys una bona empremta, no
de la justcia fent-se ve d Oriola amagadament, i com
ban reeixit. Lnic exemplar que possem fou empremtat, molt de- fos que els oficials daquest lloc no el volien defensar
fectuosament, amb sutge, o s, amb la matriu fumada, en un pas- contra justcia, havia dit que es posaria sots vassallatge
saport o carta de seguretat dels que encara circulaven en 1846 per dalguna baronia. Datada aquesta carta a 30 de mar
viatjar dhuc per linterior de Catalunya, havent sigut estampat al
costat de la firma del batlle dAlb, qui certificava com linteressat
de 1449 h
o sia el portador del passaport, havia pernoctat en el districte de la
seva jurisdicci. Darrerament vrem escriure a mossn Pere Santa empremtat amb cera verda o negra, en una carta dEn Mahomat
cana. Rector dAlb, i aquest senyor, a qui regraciem coralment pel Alhaig als Consellers de Barcelona, dient-els-hi no sser cert que
seu inters i bona voluntat en complaurens, va fer moltes indaga- shagi despoblat la moreria dEix, ans ha fet venir ms de quatre o
cions per trobar la matriu del segell o algun document en qu 63 con- cinc casades de moros en les quals ha pus de xx persones parents
servs la empremta, per tampoc han tingut xit, fins al present, les meus e de ma muller. Scrit en la vostra vila delig, a 13 de juny
seves recerques. de 1446.
2. Encara que dEix no entra dintre dels lmits del nos-
la ciutat 1. Aquest mateix segell lhem trobat tamb a lArxiu Municipal
tre camp dexploraci, amb tot, per la raresa daquest segell i dels de Barcelona (Cartes comunes originals, 1451), empremtat amb cera
segents, i per pertnyer aleshores la vila dEix als Consellers de vermella i paper, en una carta credencial a favor de lAlcadi Axer
Barcelona, els publiquem en aquesta srie. Abentaoharia, dirigida als Consellers de dita ciutat per Los Alcadi,
En el mateix Arxiu Municipal dc Barcelona (Cartes comunes ori- vells, aljama e poble de la vostra moreria delig, a 24 de novembre
ginals, 1446), nhem vist un altre exemplar molt semblant (n. 1S14*), de 1451.
Volum IX 31
SETZENA SRIE - PARTICULARS
JOSEP DABARIA Al peu dun albar atorgat per En Joan Abri, llicen-
1817 ciat en lleis, a favor de Fra Ramon Olzina, procurador
1651
del monestir de Poblet. Datat a Tarragona, a 23 doctu-
bre de 1381, et sigillo meo assueio sigillatum.
Escut que porta per senyali un arbre i dos

quadrpeds passants, un sobre laltre.
JAUME ABRIL
1820 1325 i 1327
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un memo-
rial dEn Josep dAbaria, ciutad de Tortosa, al Rei,
colleoci sigillogrfica.
manifestant que est prompte a cumplir la comissi que
se li havia fet de cenyir el cngol militar a En Josep Du-
ran, tamb de Tortosa. Datat en aquesta ciutat, a 21 de Una creu grega formada amb cinc flors de llir.
setembre de 1651 h
8 IACOB1 APRULIS1
MART DABARIA Al peu duna certificaci sotscrita, entre altres, per En

.
Jaume Abril, canviador de Barcelona, que diu aix: Nos
1818 1643
en Jacme Abril, en bernat loren e Namau Olot, Cam-
Oval, 32 X 27 mm. Arx. Cor. Arag, Consell drag; llig. 201. biadors de Barchinona, fem testimoni que en lo present
dia valen Jacquesos ab barchinonesos a rao de xn diners
Escut amb els mateixos senyals del segell pre- Jaquesos per xvii diners e obol, barchinonesos. En testi-
cedent n. 1817. moni dao posam nostres segells en aquest albara. Qui
fo scrit en Barchinona x dies del mes de deembre anno
Empremtat amb hstia i paper, en una manifestaci domini millessimo ccc. xx. quinto h
que fa en Marti dAbaria al Rei, acceptant lencrrec de
cenyir el cngol militar a NAndreu Miquel. Tortosa, 29
dagost de 1643.
FRANCESC ADAYA
1821 Segle xiv
Losange, 10 x 10 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol

JOAN ABRI de la Seu; albarans.
1819 1381
Oval, 8X5 mm. Cera vermella. Madrid, 'Arx. Histric Nacional;

Una creu.
albarans.
Una figureta de camafeu. - En un albar atorgat per En Francesc Adaya, boter,

a favor dEn Berenguer Morey, de 11 sous i 6 diners,
1. En Garma Adarga Catalana, II, 267), cita una familia cata-
(
per lavar e fonar botes e carratells e metre crcols
lana daquest cognom, originria de Trrega, i diu que en son escut nous. B que no porta data, per la qualitat del paper i
trahe de plata con una B de sable, vestido de guies*. No sabem si en la lletra es dedueix que pertany al segle xiv.
Garma va conlondre el cognom Abadia per Abaria, puix En Jaume
Ramon Vila (De Armoria, Ms. I, 76) atribueix aquests senyals a la
famlia Abadia: Lo camper de guella, losange de argent sus ell 1. En el mateix Arxiu nhavem vist altres dos exemplars en un
albar de 25 de febrer de 1327 i en altre de 16 dabril de 1327.
una B de sabba.
)
INVENTARI 243
Barcelona i Veguer de la vegueria d Agramunt i Urgell,

BERNAT ADERRO de que En Josep Savina, manescal, de la vila de Tama-
1822 1339
rit de Llitera i habitant a Agramunt, ha prestat serveis
Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la a lexrcit de Sa Magestat. Datada dita certificaci a 27
Seu; albarans.
de maig de 1656, ab mon sagell sagellada.
Escut a senyal de dues faixes, amb figures he-

rldiques.
MENAUT DAGUER
1826 1470
+ S
BN ADERRO
\ peu dun albar dEn Bernat Aderro a favor dEn
Nicolau Cabot, datat a Barcelona a 9 de mar de 1339,
Escut que porta per senyal tres ocells.
e. m.; en testimoni fas vos aquest present albara scrit
de la mia ma e sagelat ab mon sagell.

En una carta del dit Menaut dAguer, senyor del cas-
tell dArampruny, als Consellers de Barcelona, referent
a afers de la guerra, reclamant als del Espitalet que li
GUILLEM DADHEMAR paguen les atzembles lurs que sen tomaren sens licencia
1823 1408 del Sr Capita general e mia. Datada de la torre de Cor-
Oval, 11x9 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxius Departamen- nell, a 27 de novembre de 1470 h
tals; S. B. 334.
Un peix entre ones marines.

JAUME DAGUILAR
1827 Segle xiv (2
Al peu duna certificaci feta per En Guillem dAdhe-

mar, escrivent jurat dEn Toms Perada, notari de la
vila de Perelada, i dirigida al notari de Perpiny En
Bernat Fabre, amb data de 28 de gener de 1408, sub pro- Una guila amb les ales esteses.
prii sigilli mei comunitum et roboratum.
+ 8 IACME UILAR
Empremtat al peu dun manament dEn Jacme d Agui-

G. AGOST lar, porter del senyor Rey, dirigit als escrivans de la
1824 1349 Cort del Veguer dOsona, perqu canceli algunes escrip-
Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la tures, entre altres una de 50 sous, dels quals tornava
Seu; albarans. a reclamar En Salam Vidal, jueu de Vich. Datat en
aquesta ciutat a 26 de juliol. Nos diu lany, per la lle-
Una G inicial i una creu. tra del document apar del segle xiv.
Al peu dun albar atorgat per En P. Narbons, cura-

dor dels bns dEn G. Agost, amb data de 23 de setem-
JOAN DAGUILAR
bre de 1349, segellat ab lo segel del demunt dit G. Agost.
1828
JAUME AGRAMUNT
1825 Una guila amb les ales esteses.
Oval, 30 x 24 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 407. Llegenda borrosa.
Escut timb.at dun casc amb llambrequins i En una carta escrita per En Joan d Aguilar als Con-
dividit en quatre quarters. Els senyals del pri- sellers de Barcelona, referint-se a la voluntat que tenia
mer, ter i quart poden precisar-se i sn, respec-

1. B que aquest segell pertanyi probablement a un individu fo-
tivament, un arbre, tres barres i una esglsia. raster, amb tot elpubliquem per haver estat aquest, capit dels
catalans en la guerra contra Joan II, i senyor del castell dArampru-
ny. En 1469 dit castell fou pres al seu senyor En Jaume March i
Empremtat amb hstia vermella i paper, en un certi- Ballester, i segurament aleshores degu sser adjudicat al dit capit
ficat fet per En Jaume Agramunt, ciutad honrat de Menaut dAguer.
244 SIGILLOGRAElA CATALANA
dapaibagar la discrdia existent entre En Miquel de En una carta dEn Francesc d Agullana
i Calders, de
Manresa, NEsperandeu de Cardona i altres duna part, a Sa Magestat, sobre aters

la Tresoreria reial, dirigida
i daltre part el seu nebot, ell i altres. Datada a Car- del seu crrec. Datada a Barcelona, a 30 de juny de 1600.
dona, a 16 de desembre de 1448.
MIQUEL DAGULLO I DE PINQS

PERE DAGUILARS 1833 158G
1829
Oval, 23 X 19 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol do la Seu;
Rod 24 mm. Collecci dEn Juli Vintr, matriu de coure. Arm. I, cal. 13.
Una guila amb les ales esteses. Escut partit verticalment. A la dreta, 8 be-
sants; a lesquerra, 3 pinyes
+ : s : petri : de agilars
Empremtat amb hstia i paper, en una carta de don
Miquel dAgull i de Pins
Canonges als i Captol de la
ENRIC DAGULLANA Seu dUrgell, sobre afers dinters per a la Corporaci.
1830 Madrid, 3 doctubre de 1586.

1566
Rod, 18 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag. Sant Joan

de les Abadesses.
BARTOMEU ALBANELL
1834 1375
Escut que porta per sen3r al cinc sagetes o agu-
Rod, 12 mm. Cera vermella. Madrid, Arx. Histric Nacional;
lles; tres amb la punta dirigida amunt i dues
albaraus.
avall.
Una guila coronada i amb les ales esteses.
En una carta de N Enric d Agullana al notari Josep
Espinosa, de Sant Joan de les Abadesses, referent a Al peu dun albar atorgat per En Bartomeu Albanell,
Datada a Barcelona, a 27 de setembre
afers particulars. notari, ciutad deTarragona i Procurador de causes del
de 1566 i.
monastir de Poblet, a favor de Fra Ramon Olzina, monjo
de dit monestir, de 50 sous barcelonesos. Datat a 17
doctubre de 1375 J.
1831 156 o
Oval, 15 x 11 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag. Sant Joan

de les Abadesses. GERONI ALBANELL
1835 1492
Escut timbrat dun casc, que porta per senyal Oval, 9 X G mm. Cera vermella.
tres sagetes o agulles.
En una carta al mateix notari Espinosa, de Sant Joan

Una guila.
de les Abadesses. Datada a Barcelona, a 6 de novem-

Al peu dun edicte referent al cstic dun esclau ano-
bre de 1566.
menat Miquel, promulgat per En Geroni Albanell, doctor
en ambds drets, conseller i lloctinent general del Rei en
els regnes i illes de Mallorca, Menorca i Eivissa. Datat
FRANCESC DAGULLANA I CALDERS a Mallorca, a 18 dagost de 1492.
1832 i6oo
Oval, 24 X 19 mm. Arx. Cor. Arag. Consell dArag; llig. 344.

FRANCESC ALBAREDA
1836
Escut timbrat dun casc amb llambrequins i
Rod, 20 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni!
dividit en quatre quarters: 1 i 4, tres agulles (?); collecci sigillogrfica.
2 i 3, tres calderes.
Un arbre (alba).
Aquest escut s molt diferent del que atribueix en Garma

1.
(Op, cit., II, 122), a la famlia Agullana, de Barcelona; diu aix:

.. ..CES DA
trae de oro tres pirmides, aguzadas de piedra*.
En Vila (I, 73) diu quel senyal de la famlia Agullana s: lo 1. Segons el nobiliari dEn Vila (I, 74), la famlia Albanell porta
camper de azur, 3 rocas de or e sus ellas 3 agulles del mateix. per senyal en son escut una guila dazur
INVENTARI 245
AI peu dun albar de les messions que yo Francesc

Albareda he fetes en Arag.... ab los collidors del mone-
PERE ALEGRE
1840 1375
datge darago En testimoni desso fas vos aquest albara
segellat ab mon segell. Datat a Valncia, a 24 de mar Rod, 17 mm. Cera vermella.
de la Seu; albarans.
de 1302.
Una ala.
DOMNEC ALBERT + PERE ALEGRE

1837 1483
Oval, 14 x 12 mm. Cera verda. Collecci de lautor.

En un fragment dalbar sense data L
Un bust.
Empremtat al dors duna carta dEn Domnec Albert RAMON DALEMANY

alsCanonges i Captol de la Seu de Tortosa. Datada a 1841 1296
Lleyda, a 7 de febrer de 1483. Rod, 42 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. del Captol
de la Seu; 0567.31.
BERNAT ALBERT Cavaller a cavall que marxa al galop cap a la

1838 U43 dreta. Porta casc i cota de malla i empunya les-

Barcelona, Ars. Municipal; pasa amb la destra. Lescut amb qu es defensa
.
i la gualdrapa del cavall, a senyal duna ala.
Escut que porta per senyal un mont cimat + SIGILLUM [RAUMUNDI 1 \ ALAMANNI
dun arbre.
ALBERT Penja per cinta de seda verda, dun pergam autorit-

zant les treves entrel Rei En Jaume II d Arag i lIn-
fant de Castella En Joan Manuel, al setge dEix, a 27
En una carta dEn Bernat Albert als Consellers de de juliol de 1296.
Barcelona, fent avinent que sha informat per certes lle-
tres del Rei de Navarra i que aix mateix li escriu mos-
senyer de Lleyda, que prestament la gent darmes del
Rei de Frana deuen entrar en terra del Rossell ab JAUME VICENS ALEMANY
Xarles den Jou e lo duc Reyner. Datada a Perpiny, a
9 dabril b I DESCATLLAR
1842 1689-1710
Oval, 34 X 28 mm. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;

eollecci sigillogrfica.
JOAN ALBERTI
1839 1451
Escut dividit en quarters amb diversos se-
Oval, 14 X 12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
Cartes comunes originals, 1451. nyals, i entre altres una ala, senyal dAlemany,
i un castell de tres torres, senyal de Descatllar.
Escut que porta per senyal un lber.
Empremtat amb hstia i paper, en una certificaci
S IOHAN ALBERTI feta per En Jaume Vicens dAlemany i Descatllar, del
Consell de Sa Magestat i son Regent la Reial Tresoreria
En una carta dEn Joan Alberti, Procurador reial de cn el Principat de Catalunya i comtats de Rossell i
Mallorques, als Consellers de Barcelona, sobre la commo-

ci dels homens de la part forana. Datada a Mallorques, 1. En el mateix Arxiu en veirem un altre exemplar, en un al-
bar atorgat per En P. Alegre com a procurador dEn P. de Puig-
a 19 de maig de 1451 2.
mar, paborde del mes de febrer, amb data de 1375. Segons Garma
(II, 128) la famlia Alegre, de Lleyda, trahe de azur, quatro cre-
1. No sindica lany, per al dors de la carta shi llegeix aquesta cientes de plata apuntados al centro, cerrando una lis de oro, a la
nota: 12 dabril de 1443. El senyal daquest segell s
Rebuda a frente seis estrellas de plata, las quatro en faxa, y las dos baxadas a
igual al que apareix en el dEn Vila (I, 70): Lo camp de or, sus ell las de los extremos En les Trobes de mossn Jaume Febrer, (edici
.
un munt de guella ab un arbre de sinoble al cap. de Valncia, 1796, p. 27),

que sols citem en consideraci al valor
2. Molt divers daquest s el senyal que atribueix En Garma herldic i genealgic que puguin tenir per al temps de llur redacci
<11, 128) a la famlia Alberti, de Llagostera. En canvi, en el manuscrit se diu que Joan Alegre portava en el sou escut, en lo camp de
dEn Vila (I, 94) s el mateix camper de argent un lber de sinoble. argent una ala de blau.
de Cerdanya, fent constar que nos troben recursos per pessa que nich havia, la Reyna dona Margarida la pres
pagar a En Francesc de Toda i Gil, del Consell de Sa ao sap Mossn Diago. Datada a Barcelona
laltre dia e
Magestat i Regent la Reial Cancelleria, les teres de son a 7 dagost (no expressa lany) t
salari, venudes a 22 doctubre i 22 de febrer prop-pas-
sats. Datada a 7 dabril de 1710, sellada ab lo sello de
mes armes J .
JAUME DALS
1846 1344

JOAN ALEU de la Seu.
1848 1585

Escut dividit en quatre quarters, el quals se-
nyals no poden precisar-se per sser molt bor-
Escut que porta per senyal estrelles.
rosos.
de testimonis lliurada per En Joan

En una certificaci S IAGME D ALOS
Aleu, doctor en Dret i Batlle reial de Montblanch, i da-
tada en setembre de 1585. Empremtat al dors dun manament fet per En Jaume
dAls, jurisperit de Tremp i jutge general dapelacions
de causes criminals, pel bisbe dUrgell, Pere de Narbona,
a NAdemar de Montpesat, batlle de la ciutat de la Seu
PERE DALMENAR dUrgell. Datat a Tremp, sub nostro sigillo proprio, a 31
1844 1320 dagost de 1344.
Una ala.
PERE ANTONI DALS
1847 1486
+ S DEN PERE DALMENAR Rod, 12 mm. Cera vermella.
Ordinacions originals.
En un albar atorgat per En Pere d Almenar a favor

dEn Francesc Daurats, de 4 lliures, per lloguer de dos Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, un s
mesos duna botiga. Datat a 26 dagost de 1326. passant; 2 i 3, una ala.
En una crida feta per manament del Veguer, Batlle i

ANTIC ALMUGAVER En Pere Antoni dAls com a mostassaf i administrador
1845 de de la ciutat de Barcelona, duna ordinaci
les places
Segle xv
dels Consellers i prohoms de dita ciutat, de que en avant
Oval, 13x9 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag. Cartes reials,
nos puguin vendre farines en cap indret della, sin en
Mart, n. 1428.
la torre nova. 14 de gener de 1486 2 .
Escut que porta per senyal una ala, decantat

cap a la dreta i timbrat dun casc. 1848 1486
Llegenda borrosa. Oval, 10 X 7 mm. Cera vermslla.
. Ordinacions originals.
En una carta de NAntic Almugaver al Rei, dient-li

haver rebuda la en qu li encarregava que cerqus azey- Escut amb els mateixos senyals del precedent
toni e belutat blanch brocat daur e quel vos trametes. amb
n. 1847, per colocaci inversa, o s, 1 i 4,
Diu que no ha trobat sol un palm del dit drap, car una
una ala; 2 i 3, un s.
1. En el mateix Arxiu nhi ha altres exemplars,en certificacions

anlogues a aquesta, datades a 27 dabril de 1689 i 14 dabril 1. Apar que deu correspondre al regnat segent al dEn Mart,
de 1701. puix parla de la reina Margarida, referint-se segurament a Dona
Tant en Garma (II, 90), com les Trobes den Febrer) (p. 27), diuen Margarida de Prades, darrera muller de D. Mart.
quel senyal d Alemany sn tres ales de guella en camp dor, essent 2. Altre exemplar daquest segell lhem vist en el mateix Arxiu,
aix que en aquest segell, que correspon als segles xvii i xvm, com empremtat en una crida de 16 de juny del dit any 1486.
en el precedent n. 1841 que pertany al xiii, els Alemany porten per En Vila (I, 88), porta els senyals de lescut dAls, distributs en
senyal una sola ala. En Vila (I, 92) diu, tamb, quel senyal de la la mateixa forma que en aquest segell; diu aix: Lo camper so es es-
amlia Alemany s una sola ala; camper de or, una ala deguella, cartell primer e derrer de or, un onso de sabba, passant, segon e ter
altres diuen que la ala t dsser de azur. de azur una ala de or.
-
INVENTARI 247
En una crida feta per manament del dit Pere Antoni nyals apareixen borrosos, excepte el del primer,
dAls, mostassaf de la ciutat de Barcelona, duna ordi-
naci dels Consellers i Prohoms, que no sia lcit en els
que s un bra que empunya una espasa; amb
diumenges i festes anyals portar i fer portar per bsties
una bordura do faixes.
o sens elles, en les places i altres de la ciutat, per llocs
vendre, molons o altre qualsevol fruita. Datada a 9 Empremtat amb hstia vermella i paper, en un docu-
dagost de 1486. ment atorgat per Na Teresa Amat Lentiscl i de Grava
losa, Senyora jurisdiccional del lloc i terme de Sant Mi-
quel de Castellar, corregiment de Manresa; dels llocs i
quadres de les Coromines, Puigferrer i Guardiola, terme

JOAN BAPTISTA DALOY de la Baronia de Castellar, en el corregiment de Cervera;
1849 1683 i 1086
del lloc, terme i quadra de Viladecavalls, etc., nome-
Oval, 35 X 29 mm. Ars. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 545. nant batlle daquests darrers lloc i quadra, per al bieni se-
gent, En Miquel Boada. Datat a Barcelona, a 20 de
Escut timbrat dun casc amb llambrequins i febrer de 1765, sellada con el sello de mis armas 1 .
dividit en quatre quarters: 1, un globus i una es-

pasa passant per una ro delia; 2, una ala i una
estrella; 3, un lle rampant, i 4, un quadrped i FERRER AMORS
un sol radiant. 1852 1318

Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu dun collecci sigillogrfica.
certificat autoritzat per En Joan Baptista dAloy, escriv
de manament en els regnes de la Corona dArag, amb
Un s passant.
exercici en la lloctinncia general del Principat de Cata-
lunya, testimoniant un privilegi de ciutad honrat de
Barcelona concedit a Josep Artal, de la vila de Suterra-
+ S' FERER AMO ROS
nya. Datada dita certificaci a 1 de juny de 1686 i.
Al dors dun albar dEn F. Amors, canviador de
Lleyda, confessant i regoneixent a En P. G. Dotz, cava-
ller, baver-ne rebut per m dEn Francesc Ferriol, des-
N. AMAT penser del comte dUrgell, tres mil vuitcents sous jaque-
1567 sos. Datat a 19 de novembre de 1318
Rod (?), 40 mm. (?) Cera vermella. Manresa, Arx. Municipal;

Documents segellats.
Escut partit verticalment; en la part de la dreta ANTONI AMORS

1858 1630
un bra que empunya una espasa, rodejat duna
bordura, i dessota, ratlles onejants; en lesquerra
Oval, 15X12 mm. Seu dUrgell. Arx. del Captol de la Seu;
Arm. I, cal. 13.
un lle rampant sobre faixes en forma dones.

Escut en forma de cartela, que porta per se-
Al peu dun deseiximent dEn N. Amat dirigit a NAr- nyal un Geni amb un arc i una sageta.
nalot (?) Malars, qui estava deseixit del germ daquell
En Francesc Amat. Vos tramet lo present cartell, fer-
mat de mon nom, sagellat de mes armes i partit per Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta
de N Antoni Amors, notari, als Canonges i Captol de
A. B. C., per JoanLluss trompeta. Datat a Castellbell,
la Seu, donant compte dhaver cobrat alguns drets del
Captol. Datada a Vilanova de Mey, a 13 de juny de 1630.
1. Segons En Amat, de Castellvell, t per

Vila, (I, 74) la famlia
TERESA AMAT LENTISCLA senyal en son escut que apareix en el primer quarter dels daquest
el
segell, s, camper de guella, un bra ab una espasa en la ma que
I DE GRAVALOSA ix de uns nvols tot de argent, borde componea de argent. Lo peu
1851 1765
de argent, 2 faxas ondeas de azur.
2. En el mateix Arxiu nhi veirem un altre exemplar, emprem-
Oval, 30 X 25 mm. Barcelona, Arx. dEn Ramon dAls. tat amb cera vermella, en un albar del dit F. Amors a favor dEn
Berenguer Giner, porter reial, regoneixent haver canviat amb ell
4950 sous jaquesos a ra de 11 sous i 3 diners per lliura, e munta-
Escut dividit en quatre quarters, els quals se-
ren set milia et setccnts e tres solidos e cinch diners barcelonesos.
No sindica la data, per sembla correspondre al segle xiv. L-a presn-
1. Altre exemplar en el mateix Arxiu, en una certificaci de 13 cia del segell shi fa constar amb aquesta frmula: per o que ao
de desembre de 1683. sie cert jo en fl. amoros posiy mon sayel.
RAMON ANDREU Al dors duna carta dEn Miquel Joan Andreu al Deg
1854 de la Seu dUrgell, recomanant un doctor en medecina
1368
per a servir al Captol. Balaguer, 18 de juny de 1570.
Rod. 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol
Un quadrped. JOSEP ANFS

1858 1568
X
S * RAMON AND . . .
Al peu dun albar atorgat per En Ramon Andreu,
barber de la Canonja de la Seu de Barchinona, a favor
Escut ovalat, que porta per senyal una mitja
dEn R. Solses, .prevere, administrador de la Caritat de
la dita Seu de 25 sous que li eren deguts per ra de son lluna rodejada destrelles.
ofici, per la paga de la festa de Cincogesma passada
de lany 1367 i 25 per la paga de Nadal pus prop pas- lOSlEPHVS ANFOS
sat. Datat a Barcelona, a 30 de desembre de 1368, e
segellat ab mon segell. En una carta dirigida als Consellers, referent a ges-
tions que havia fetes en la Cria romana, especialment
sobre uni de Priorats. Datada a Roma, a 12 doctobre
de 1568.
GUILLEM ANDREU
1855 1309
Oval, 6x5 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol

GALCERAN DANGLESOLA
1859 1296
Una i inicial. Rod, 42 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. del Captol de la Seu;
0567-29.
Al peu dun albar atorgat per En Guillem Andreu,

i datat a 2 de gener de 1399.
notari, Cavaller dalt de cavall que galopa cap a la
dreta. Va precedit duna estrella. Mant lespasa
alada en actitud de combatre. Lescut i la gual-
ANTONI ANDREU drapa a senjal dels Anglesola, quatre faixes ho-

1856 1518 ritzontals.
Rod, 15 mm. Cera bruna. Perpiny, Arxius Departamentals.
S. H. documents no classificats. + : S : ENGALCERAN DANGLESOLA
Una creu de doble travesser i a sa dreta i es- Penja per cinta de seda verda, del pergam autorit-
querra la inicial A. zant les treves entre el Rei En Jaume II d Arag i lIn-
fant En Joan Manuel, al setge dEix, a 27 de juliol
de 1296.
Empremtat en el testament clos de dona Elisabet Bou,
Abadessa del monastir de Nostra Senyora de lEula, de la
vila de Perpiny, entregat al notari de dita vila N An-
toni Andreu i segellat amb el segell daquest, a 29 de juny GUILLEM D ANGLESOLA
de 1548.
1860 1296
Rod, 47 mm. Cera vermella. Valncia. Arx. del Captol de la Seu;
0567-25.
MIQUEL JOAN ANDREU
1857 Representaci molt semblant a la del segell
Oval, 15 X 12 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. del Captol
n. 1859. El cavaller no va precedit de lestrella.
de la Seu. Arm. I, cal. 13.
+ SIGILILUMI GUBLELMI DE ANGVLARIA

Escut ovalat partit verticalment en dues mei-
tats: a la dreta, la creu de Sant Andreu; a les- Penja per cintes de seda verda, del mateix pergam
querra, un arbre. que cont el segell n. 1859.

INVENTARI 249
GUILLEM IV ANGLESOLA TOMAS ANTICH

1861 1310 1864 158G
Rod, 48 mm. Cera vermella en cera natural Madrid, Ars. Hist Oval, 27 X21 mm. Cera vermella.
ric Nacional; fons Poblet, v. 45-23. Cartes comunes originals, 1585-1588, f. 171.
En el centre un escut gran a senyal dAngle- Escut ovalat, que porta per senyal tres roses i
sola. A ambds costats de lescut altres dos escu- una estrella.

dets dividits en quatre quarters.
En una carta dEn Tomas Antich dirigida als Con-
+ S GILLALMONII DE ANGULARIA *
sellersde Barcelona, donant-los compte i ra de la co-
missi que li havien encarregat. Palerm, 31 de desembre
de 1586.
salvaguarda, guiatge i protecci atorgada per En Guille-
m d Anglesola al monestir de Santa Maria de Poblet
(castra, grangias atque loca, homines ac mulieres, et mo-
nachos omnes etiam atque fratres habitantes et habitaturos
1865 1590
in dicto monasterio, sive in castris, grangiis atque locis.) Oval, 2G X 20 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes
Datat a 19 de juny de 1310, ac sigillum nostrum presenti
apponimus publico instrumento.
Escut que porta per senyal un ocell o Fnix i
un sol.
GALCERAN DANGLESOLA
1414
Tomas Antich dirigida als Consellers de Barcelona i refe-
Rod, 40 mm. Cera natural. Madrid, Ars. Histric Nacional. rent a la compra de blat per a la ciutat. Datada a Pa-
A. 1414, P.
lerm, a 21 de maig de 1590.
Una estrella de vuit puntes.
+ GALCERAN DENGLE JOSEP APARICI

1866 1595
m en qu consta que a 6 de desembre de 1414, en la Oval, 26 X 20 mm. Cera vermella.
correspondncia.
vila de Montblanch i devant de N Alfons arovira i En
Galceran d Anglesola, batlles i jutges ordinaris de dita
vila, comparegu En Ferran de la Cavalleria, conseller i Escut dividit en quatre quarters: 1, tres coro-
tresorer reial, qui en nom propi va presentar i insinuar nes i una estrella; 2, un griu; 3, faixes ondula-
una donaci de 17,713 sous a Na Galaciana de Tarba. des horitzontals; un castell (?).
4,
No porta llegenda.
MAGDALENA DANGLESOLA Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta

(Muller dEn Felip Galceran de Castro) dEn Pere Miquel, porter reial, als Diputats de la Gene-
1450 ralitat residents a Barcelona, donant -los compte de la
Sisavat, 13 X 10 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. Municipal; execuci que es feia per manament llur. Datada a Lley-
Dietari, 10, entre fs. 128-129. da, a 22 de juny de 1595 h
Escut partit verticalment en dues meitats. En

la primera, tres barres i una estrella de vuit pun- GERONI DARAGALL
tes; en la segona, faixes en zig-zag. 1867 1550 i 1556

En una carta de dita dona Magdalena a EnBonavia, llig. 541.
mort del seu pare En
notificant-li la P. de Bonavia. Da-
tada a Estadella, a 27 de gener h
Escut que porta per senyal un gall.
1. B que no consigni l'any, es dedueix de la nota escrita en el
Dietari de VAntich Consell Barcelon (II, 92), que diu aix: Di- 1. Encara que la carta s dEn Pere Miquel, el segell correspon
marts xxvii. [gener de 1450], Lo dit die mori en P. de Bonavia lo a En Josep Aparici, puix al final es diu: Molt 111** Senors. De
prohom qui solia pesar les monedes quis reebien es daven en la taula V s e * menor servidor Pere Miquel y per ell Josepb Aparici, notari
del Cambi de la dita ciutat E mori en lo loch de Stadella. y scriva de dita exequtio.
Volm II 32
HIERONIMVS ARAGALLU MERCATOR Aibar, comte de Darnius, Mestre de Camp dInfanteria
CALLARIS Espanyola, del tercio amb que serveix la ciutat de Bar-

celona, testimoniant conixer i haver vist servir el capit
Jaume Salam. Barcelona, 14 dagost de 1697.
En una carta dEn Geroni dAragall, mercader de C-
ller, datada en aquesta ciutat a 28 de juliol de 1550 1 .
MIQUEL ARDYOL
JOSEP D ARAGN 1871
1868 1585 Oval, 20 X 17 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat.
Rod, 19 mm. Cera vermella,
de la Seu. Arm. I, cal. 13.
Escut a senyal de sis llances i una estrella.
Escut a senyals d Arag, Castella, Lle i Si-

Empremtat amb hstia i paper, en una carta que com
clia. a mandatari dirigeix als Diputats de la Generalitat, do-

nant-los compte i ra de diversos afers. Datada a 18 de
Al dors duna carta dEn Josep d Aragn al Deg i febrer de 1598.
Canonges de la Seu dUrgell, referent a afers que tractava

pel Captol. Datada a Barcelona, 13 de febrer de 1585 2.
RERENGUER DAREA
1872
JOAN ARBS Rod, 18 mm. Cera vermella. La Garriga, Arx. de Can Tarrs.
1869 I5
Oval, 17 X 13 mm. Barcelona, Arx. del Captol de la Seu. Escut a senyal duna bola o globus.
Un arbs i una faixa. + ST BERENGAR... DE AREA
Al dors duna lletra dEn Berenguer dArea, jurisperit

Al dors duna carta dEn Joan Arbs, ciutad de Tar-
de Vich, al Veguer de dita ciutat. Datada a Vich, a 11
ragona. Datada en aquesta ciutat, a 25 dabril de 1577.
de setembre de 1329.
MIQUEL JOAN DARDENA I DARNIUS LLUIS DARENY I D ARMENGOL

1870 1697 1873
Oval, 30 x 24 mm. Arx. Cor. Arag, Consell d Arag; llig. 547.
Escut amb diversos senyals, timbrat duna co- Escut dividit en quatre quarters: 1, una ala;
rona i rodejat de palmes. 2, una vaca; 3, una espasa, i 4, un lle rampant.
Sobre de lescut hi ha una imatge de la Verge,
nimbada.
ficat dEn Miquel Joan dArdena i Darnius, Aragn i
1. Hem vist un exemplar daquest segell en carta del dit

altre
En una certificaci feta per En Llus d Areny i d Ar-
Geroni Regidors de lhospital de Barcelona, datada a
dAragall als mengol, cavaller de lhbit de Santiago, Tinent de Mes-
Cller a 5 de juliol de 1556, participant- los haver provet per regidor tre de Camp General en lexrcit de Catalunya, dels ser-
de la baronia de Possada, per mort dEn Blay Huguet, el noble veis del capit Francesc Gallart. Datada a Tremp, a 19
D. Guillem Barber, creient seran contents de trametre-li la pro-
de juny de 1659, sellada con el sello de mis armas.
cura. (Arxiu de lInstitut dEstudis Catalans, papers procedents de
lHospital de la Santa Creu.)
Segons En Garma (II, 136), aquest escut correspon a la famlia
Aragall, de Barcelona, puix diu: trae un gallo de sable barblado y
crestado de guies, en campo de oro. PAU DARENY I DARMENGOL
2. s curis el cognom daquest individu i els senyals del seu es-
cut. En Vila (I, 66) porta aquests mateixos senyals en lescut del 1874 1657 i 1659
cognom Aragn; diu Lo camper en pal, lo primer de or, 4 pals
X 29 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag;
aix:
Oval, 35 425.
de guella, lo segon en faxa lo primer de guella, un castell de or, lo
llig.
segon de argent un lieo de porpre, corona de or, lo tercer de or 4 pals

ai mao
de guella, flange de argent, aguuas ae bduud. albucib buu
Escut dividit en quatre quarters: 1, tres peixos
del de Arago descendents dels Duchs de Sogorb. 1
*
INVENTARI 251
(barbs); 2, una vaca passant; 3, un lle rampant, GALCERAN DARMENGOL

i 4, tres bandes. 1877 1592
Rod, 26 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; Uig 344.

tificaci fetaper En Pau d Areny i d Armengol, Mestre Escut dividit en tres quarters; 1, un griu;
de Camp, governador de Tremp, marquesat de Pallars i escacs; una vaca. Va timbrat dun casc
2, 3,
ses fronteres, testimoniant haver vist servir en lexrcit
amb llambrequins.
de Catalunya el capit Francesc Gallart. Tremp, 16 de
juny de 1659 1.
En unacarta dEn Galceran d Armengol, alcaid del
castellde Salses, dirigida al Rei, en mans de son secre-
tari En Geroni Gassol, queixant-se de mancaments dho-
BERENGUER ARMENGOL menatge al batlle del castell, per part dels cnsols de Sal-
ses. Datada a 28 dagost de 1592 i.
1875 1385
Rod, 17 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. del Captol de la Seu.
albarans.
BARTOMEU ARQUERS
1878
Una m.
+ S BER GOL
Dibuix borrs dintre dun cercle de lbuls.
Al peu dun albar atorgat per En Jaume Calderons
i En Bernat de Monges, cullidors dels fogatges de lHos-
+ : S DEN BER ARQERS
pital de Provenana, a favor dEn P. Urgel, mercader de
Barcelona, de 4 florins i mig pel dit fogatge. Datat en
1385 i segellat ab lo segell den berenguer Armenguol,
En un albar atorgat per En Bartomeu Arquers,
especiaire de Perpiny, . favor dEn P. Vilanova, de
notari.
12 lliures, per preu de n brandons redons. Datat a
lany 1349, escrit de ma ma, sagelat de mon sagel.
FRANCI DARMENGOL I DE CERYELLO

1876 1450
BERNAT ARQUIBAU
1879 1364
Escut en losange, dividit en quatre quarters: Un bou.

1 i 4, un griu; 2 i 3, un ervol. Llegenda borrosa.
No porta llegenda.
Empremtat al peu dun albar dEn Bernat Arquibau,
ciutad de Barcelona, datat en 1364.
Al dors duna carta dEn Franci d Armengol als Con-
sellersde Barcelona, demanant-los documents de lAr-
xiu de Castell dEmpries, que li interessen per a la
casa de Caramayn. Datada a Perpiny, a 10 doctu-
2.
JAUME DARTS
bre 1880 1314 i 132...
Escut, 24 X 18 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, Cartes reials.

1. Enmateix Arxiu (Consell dArag, llig. 522), nhi ha un al-
el Jaume II.
tre exemplar en un certificat de Tremp, a 19 de mar de 1657. En
Garma (II, 189 i . 35) diu que la famlia Areny, de Talarn, porta per
,
senyals en el seu escut un lle rampant i tres barbs, i la famlia Escut que porta per senyal un cop.
Armengol una vaca passant, els quals senyals apareixen en aquest
segell.
Encara que no porta lany, consta al dors de la carta que fou
+ . . IACME DARTES
2.
rebuda el 14 doctubre de 1450. Mereix esmentar-se la particularitat
de que en aquest segell el senyal dArmengol s un griu que no apa- 1. Tamb en aquest segell, com en el precedent n 1876, el senyal
reix en lescut dEn Garma (II, 189), per s en Les trobes dEn Fe- dArmengol s el griu, que no trobem en lescut dEn Garma, el qual
brer (p. 40), on sassenyala a En Pere Armengol un griu daurat en sols hi posa els escacs i la vaca, figures que tamb apareixen en
camp de guella. aquest eseut.
)

Al dors duna carta dEn Jaume d Arts, jurisperit de
1884 1604
la Cort reial, al Rei. Datada a Valncia idus novem-
bris anno domini m ccc x.... (Al dors de la carta est Rod, 16 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la Seu.
escrit 1314) h
Escut amb una campana i a la part inferior
ratlles ondulades (ones).
DOMNEC DE LASTOR AVNES
1881 Segle xiv (J

Arx. Cor. Arag. Cartes reials; Empremtat amb hstia i paper, en una carta dEn
Jaume II. Sens data n. 747. Joan de Ones o Aunes dirigida al Captol de la Seu. Da-
tada a 10 de juny de 1604.
Un astor.
+ S DOMI . . . DEL ESTOR JAUME AURET

1885 1340
En una dEn Domnec de lAstor a En Ferreter
lletra
Rod, 19 mm. C'era negra. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;
Oller, escriv dEn G. de Jaffer. No porta data 2. collecci sigillogrfiea.
Un ocell.
YIDAL AUGER + S IACME AVRET

1882
En una carta dEn Jaume Auret a En Domnec de
Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona. Arx. del Reial Patri- Clarmunt, Mestre Racional de la Cort reial. Datada a
moni; collecci sigillogrfiea. Murvedre. a 14 de juny de 1340.
Dintre dun cercle la creu i les lletres A V

acoplades. BALTASAR (?) AUZIAS MARCH
VIDAL AVGER 1584
En un albar atorgat per En Vidal Auger, guarda del
real del senyor Rey, al Batlle general del regne de Va-
Un marc (?) cimat duna creu.
lncia. Datat en aquesta ciutat, a 31 de mar de 1354.
En una carta de NAuzias March

als Consellers de Bar-
celona, manifestant haver complert llur encrrec de
JOAN DAUNES quels procurs un bon mestre de fer y molre molins
1888 1601
de vent, i que per no errar-ho he volgut veure tots es-
tos molins de aci de la contornada lo milor de tots y
Oval, 25 x 19 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la Seu.
que mol mes, es lo de Savall, ques de don Joan de Bo-
xados. Datada a Cervera, a 21 de juny de 1584 i.
Escut partit verticalment en dues meitats: pri-
mera meitat, tres flors de llir; segona, una cam-

pana; en la part inferior ratlles ondulades. BERNAT DAYINY
1437
Empremtat amb hstia i una carta dEn

paper, en Rod, 12 mm. Cera negra.
Joan dAunes dirigida als canonges de la Seu en 7 de Ordinacions originals.
novembre de 1601 3.
Escut en losange, a senyal de tres faixes.
En la mateixa collecci hi ha un altre exemplar, en una carta
1.
datada en idus julii de 132
BERNAT DE AVINY
Segons En Vila (I, 76), lescut de la famlia Arts s: lo camper
de guclla, una copa de or cmbellida de sabba, al cap tres caps de 1. Una branca do la familia dels Auzias March sestabl a Cerve-
serps de or. ra, apareixent un Gabriel Auzias March casat amb Joana dOluja
2. Apar que s escrita a Castell i parla dEn Jord de Calaceyt. els quals tingueren un fill poeta anomenat Pere (vegis Torres Amat,
En Garma (II, 159) diu que la famlia Astor, de Querol, porta de Memorias, pg. 365). Aquest cas amb Gernima dAltarriba, Se-
guella, tres esparvers dor. nyora de Montcorts de Clariana, essent fill daquest matrimoni En
i
3. Segons En Vila (I, 92), el senyal dAunes s: Lo camper faxas Baltasar Auzias March, que cas amb Anna Mox i fou tamb poeta
ondeas de argent e de azur en 8 pesses, sus elles una campana de i escriptor vers lany 1620. Devem aquestes dades a lerudit histo-
guella ab batall cmbellida de or. riador cerver NAgust Duran.

INVENTARI 253
Al peu dun ban dEn Bernat dAviny, cavaller, Ve- ... ARN AYMER.. ..
guer de Barcelona, sobre ordinacions de cirurgians i bar-
bers, fetes pels Consellers i Prohoms de la ciutat. Datat
gam que cont una sentncia donada per En Ramon
Escorna, NAraau Aymerich i En Xemen Prez de Pina,
com a rbitres elets per fallar una qesti entre el Rei
JOAN DAYGEJAVIYA NAnfs II i Fra Guillem, abat de Poblet i el seu mo-
1888 nestir, duna part, i daltre, Fra Bernat, abat de Sant

Arx. Cor. Arag; Generalitat;
Victori i el seu monestir, sobre el Priorat de Sant Vi-
correspondncia. cens de Valncia. Calataiub, 24 de maig de 1289.
A la dreta, una torre amb una flor de llir; a

lesquerra, un lle rampant.
JOAN D' AYMERICH
1892
En una carta dEn Joan dAyguaviva als Diputats del
Rod, 20 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
General de Catalunya, manifestant que procurar ab la
diligncia possible en juntar la jent, encara que per ser
esta terra despoblada y de muntanya shaura menester mes
temps del que voldrie.... Vilafranca, 22 dagost de 1597. Escut amb el senyal de les barres, flanquejat
de dues guiles.
PERE AYLI.iV Al dors duna carta dEn Joan Aymerich, capit de

1889 1590 Manresa, als Consellers de Barcelona. Datada en aquella
ciutat, a 9 de maig de 1477.
Oval, 22x17 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. Municipal;
cartes de 1590.
Escut dividit en quatre quarters: una es-

1,
BERNAT DAYMERICH
trella; 2, un castell (?); 3, tres petxines i una 1893 I56 i
faixa; 4, un brau (?). Rod, 27 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. de Reial Patri-
En una carta dEn Pere Aylla als Cnsols de la Seu,

referent a afers judicials. Datada a Barcelona, a 4 de
juliol de 1590.
cedent n. 1892.
PERE AYMAR Al peu duna crida i manament fets per En Bernat
d Aymerich, regent la tresoreria general en el Principat

1890 ltM
de Catalunya i comtats de Rossell i de Cerdanya, per-
qu per tot lo mes dabril del present any 1561 se pa-
gus el dret de coronatge. No hi ha data, per de la crida
es dedueix que correspon a 1561.
Una A inicial, i sobre la lletra una creu de
doble travesser.
Al peu duna crida feta per manament dEn Pere Ay- BERENGUER BADIA
mar i En Miquel Falc, obrers de la ciutat de Barcelo- 1894
na, sobre neteja de carrers della, a 18 dabril de 1509. Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de
la Seu; albarans.
ARNAU AYMERICH Representaci dun signe que recorda un D.

1891 1289
Rod, 33 mm. Cera natural. Madrid, Arx. Histric Nacional; + S D BNG

BADIA
collecci sigillogrflca, caixa n. 61.
Al peu dun albar atorgat per En Berenguer Badia a

Escut que porta per senyal una creu grega. favor dEn F. Venrell, a 6 de juliol de 1349.
MIQUEL BADIA de les rendes daquells llocs. Datada a Elx, a 2 de se-
v tembre de 1449 i.
1895 1638
PEBE BALAGUEB
Escut en forma dvul que porta per senyals 1899 1457
una rosa, una m que empunya una espasa, una
Octogonal, 11 x 9 mm. Cera vermella,
abadia i tres flors de llir. Cartes comunes originals, 1457, f. 41.
Empremtat amb hstia vermella i una carta

paper, en Escut que porta per senyal un arc i una B.
dEn Miquel Badia, notari, dirigida a En Joan Rovira,
prevere de Caldes de Montbuy, referent a plets. Barce- En una carta dEn Pere Balaguer als Consellers de
lona, 12 de juny de 1638. Barcelona, sobre la comissi que li havien encarregat.
Datada a Montpeller a 28 de febrer de 1457.
PERE BALAGUER
1896 ANTONI BALDIRA
Octogonal, 8x8 mm. Cera vermella
Barcelona, Arx. del Capitol
1900
de la Seu, albarans. Losange, 12 mm. Cera vermella.
Una 5 inicial.
Un ocell.
Al peu dun albar atorgat per Na Sibilia a Rocha

a favor de Fra Antoni Mercader, marmesor del testa- En una carta de NAntoni Baldira, jurista de Tor-
ment dEn Bernat Barber. Al final diu: escrit de ma tosa, als Consellers de Barcelona, sobre cert abs contra
den P. Balaguer jurat den P. Borrell ami dies de juliol ell coms en passatge del Pont de Sant Boy. Datada
el
de lany 1368 e segellat ab son segell i. a Castelldefels el 30 de desembre de 1448 2 .
1897 RAFEL BALSELLS

Rod, 17 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. del Captol 1901 1568
Rod, 20' mm. Cera vermella.
Una B inicial dintre dun quadrilobat.
S. PERE BALAGWER l. a meitat, un arbre; 2. a ,
tres estrelles.
Al peu dun albar atorgat per En Pere Balaguer, no-

En una carta als Consellers de Barcelona, en la qual
tari i ciutad de Barcelona, a favor dEn Guillem To-
En Rafel Balsells els dna compte dalguns afersque li
losa, beneficiat de la Seu. Datat a 9 juliol de 1373.
havien encarregat. Madrid, a 20 dagost de 1568.
ANTONI BALAGUER ARNAU GUILLEM DE BALLESTER

1898 1447 i 1419
1902
Octogonal, 18x15 mm. Cera verdosa.
Cartes comunes originals, 1449. Rod, 46 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
Una B minscula gtica.

Escut a senyal dun crvol.
En una carta de N Antoni Balaguer, batlle de la vila 1. Aquest mateix segell lhem vist empremtat amb cera vermella
dEix i per la ciutat de Barcelona, Senyora de
Crivilln, ipaper, en una carta de NAl Abenaot, Alcad de les moreries quels
dits llocs, dirigida als Consellers de dita ciutat, sobre Consellers tenien a Elx i Crivilln, dirigida a aquests, queixant-se
del procedir contra dell de lAlfaqu de dites moreries. Datada a 24
certs actes que hauria fets En Jaume Serradell, receptor
de juliol de 1447. (Arx. Municipal de Barcelona, Cartes comunes
originals, 1447).
1. Aquest Pere Balaguer era aleshores escrivent jurat del notari 2. Encara que la carta no consigna lany, es dedueix que s el de
Pere Borrell. El segell segent, n. 1897, s el que usava quan ja era 1448, perqu en la nota del dors es diu: Rebuda a 7 de gener
notari. de 1449.
INVENTARI 255
Al dors duna carta de N Arnau Guillem (?) de Beles-

JOAN DE BRBARA
ter, Senyor de la baronia del castell de Cervell, als
Consellers de Barcelona, sobre el fet dels Campmanys.
1906 1438
Datada a Sant Vicens, a 8 de gener de 1447. Oval, 12 x 10 mm. Cera vermella. Barcelona, Ari. Municipal;
ordinacions originals.
Escut que porta per senyal dues faixes, i en-

JAUME BALLESTER tremig de les faixes 6 aguiletes posades en
(?)
-908 1469 (?)
rengles de 2 1.
Octogonal, 14 X 11 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Muni- 3, i
cipal. Ordinacions originals, 1469.

AI peu dun preg i crida dunes ordinacions dels Con-
sellers de Barcelona sobre canviadors, fet per manament
Escut que porta per senyal una ballesta.
dEn Joan de Barbar, donzell, Sots-veguer i regent la
Vegueria de Barcelona per absncia del Veguer En Ber-
DNE M1I nat d Aviny. Datat a 5 de setembre de 1438 i.
Al peu duna crida feta per manament dels Veguer i

Batlle de Barcelona (En Jaume Ballester), duna ordina-
ci dels Consellers referent a lofici de Corredors dani- BERENGUER BAR0T
mals i. 1907 Segle xiv (?)
Rod, 18 mm. Cera vermella Barcelona, Arx. del Captol

de la Seu.
TOMAS DE BANYULS I DORIS

Una B inicial.
1904
Oval, 25 x21 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 511. GER BAROT
Escut que porta per senyal tres faixes. En una carta a Na Siblia, comtessa de Pallars. B que
no porta data, la lletra apar del segle xiv.

ficaci feta per En Toms de Banyuls
i dOrs, Mestre
de Camp i Governador dels comtats de Rossell i de Cer-

danya, dels serveis i mrits dEn Maurici Comet, ve de
BERENGUER DE BAS
la vila de Puigcerd. Datada en aquesta vila, a 2 de ju-
1908 1349
liol de 1654 2 . Rod, 17 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol
1905 1655 Escut a senyal dun lle rampant: rodeja les-
Oval, 14 X 12 mm. Arx. Cor. Arag, Consell dArag; llig. 310. cut un cercle de lbuls.
Escut amb el mateix senyal quel del segell + S DEN : BERENGVER : DE ! BAS !
precedent n. 1904.
Al peu dun albar atorgat per En P. Loren, sabater,
a favor dels marmesors del testament dEn Ramon Ven-
En un mateix Toms de Banyuls, mani-
certificat del
drell, notari de Barcelona, de 13 sous, 10 diners. Datat
festant que coneix En
Galderic Mirat, de la vila de Pra-
a 31 doctubre de 1349 2 .
da, i donant fe dels serveis que havia prestat. Datat a

Barcelona, 20 de febrer de 1655.
1. En Garma no porta lescut de la famlia Barbar; Febrer (op.
cit., p. a Jaume Barber un escut amb senyals molt
52), atribueix
1. Encara que la crida no porta data, es creu que correspon a semblants al daquest segell, o sia compost de tres faixes vermelles i
lany 1469. En 2 de setembre de 1468 consta que era batlle de Bar- tres de plata amb erminis negres. Finalment En Vila (I, 126), diu:
celona En Jaume Ballester. Faxa de arminis e de guella en 6 pesas*.
En Vila, (I, 130) diu que lescut de Ballester porta lo camper de 2. En Garma (pgs. 140, 247 i 268), publica tres escuts correspo-
or un torteu de guella, sus ell una ballesta de or. nents a altres famlies Bas, i el qui ms sassembla al dEn Beren-
Segons en Vila (I, 146), el senyal de Banyuls s lo camper de
2. guer de Bas s el do la famlia Bas, de Capellades, que porta un tigre
or, 3 faxas de sabba. Altres diuen que lo camper t de esser faxa rampant, per hi afegeix una creu de guella, que no t el segell que
de argent e de sabba en 6 pesas . havem descrit.
ARNAU DE BASTIDA RAMON BATLLE
1909 1398
1912 1446
Triangle, 23 x 22 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, vitrines.

Escut a senyal dun lle rampant. Un ngel alat sost un escut que porta per se-
nyal un cavall (?).
+ 8 ABNALDI i DE BASTIDA Llegenda borrosa.
Empremtat dun albar atorgat per A. Sa-

al dors En una carta dEn Ramon Batlle, lloctinent de proto-
bastida, maestre racional de la cort del senyor rei,a notari, dirigida als Consellers de Barcelona, sobre afers
favor dEn G. de Puyo. Porta la data dOsca, 17 desem- tractats amb la Reina. Lleyda, 26 dabril.
bre de 1298 i.
FRANCESC BAUCELS
JOAN BASTIDA 1913
1910 150C Rod, 20 mm. Cera vermella. Vicb, Museu Arqueolgic Dioces.
Sisavat, 11X9 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
Un bou.
+ S P DE BAVCELS
Escut que est dividit en quatre quarters: en
el 1 i 4, un lle rampant; 2 i 3, una banda i sis Al peu dun albar atorgat per En Francesc Baucels
a favor dEn P. de Cuspineda, draper, de 131 sous. Sa-
creuetes.
gelat ab mon sagel, amb data de 13 de juliol de 1360.
Es troba al peu duna crida feta per manament dEn

Joan Bastida, mostassaf de la ciutat de Barcelona, duna
ordinaci dels seus Consellers i dels Prohoms sobre reve- FRANCESC BELLARBRE
nedors en les places. Datada el dia 6 de febrer de 1506. 1914 1629
Oval, 19X15 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat.

Escut ovalat que t per senyal un arbre.
G-. BATLE
1911 Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta
Rod, 8 mm. Cera negre. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni; dEn Francesc Bellarbre a En Joan Antoni Soler de Pa-
collecci sigillogrfica. lau. Datada a Colliure, 4 desembre de 1629.
Representaci borrosa.
JOFRE DE BELLESTAR
En unregoneixement atorgat per En G. Batle, de
1915
Puigcerd, a favor dEn Joan de Clarmunt. Datat a Puig- Rod, 15 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de
la Seu; albarans.
cerd, a 17 de juliol de 1385.
1. Lescut que En Garma (p. 146), atribueix a la famlia Bas-

Un mont cimat duna flor de llir. A ambds
tida, del Valls, s molt divers daquest, puix porta per senyal c- costatsun escudet a senyal borrs, ensems que
bries dor i guclla. El de la famlia Sabastida, tamb del Valls (p-
gina 293), ja s ms semblant, puix porta el lle rampant en el l.er
tamb bo s la llegenda del segell.
i 4.rt quarters. La banda i les creuetes que apareixen en

el 2.on i 3 .er
quarters, no les veiem en el segell do NArnau Bastida pero s en el
Al peu dun albar atorgat per en Jofre de Belestar
segent o sia dEn Joan Bastida (n. 1910), i en els d Arnau abas-
tida (n. s 2007 i 2008). Certament es tracta dindividus de la mateixa
a En Jaume es Canes, especier, de haver-ne rebut
famlia. En Vila (I, 132), en tractar dels senyals de leseut de la fa- j. seia de velut vermeyl, ab senyals del Noble En be-
mlia Bastida, diu; Escartell primer e darrer de guella, lleo de ar- renguer de rybeles e .j. fre e .j. reatranga e .j. pitral ab
gent, membrea de guella, armea de sabba, segon e ters de or, banda
los seyals de sus dits e .j. mantel de preset vermeyl ab
de sabba, 8 cruzetas en orla, las 6 de guella y las 2 de or, o s, con-
forme veurem ms endavant igual en les figures, pero no en les co-
penauayre e ab jj texels de perles. Datat a 18 de mar
,
lors, a lescut de abastida o Sabastida. de 1359.

I
INVENTARI 257
SIM DE BELLOCH + S1GILLVM BENET NOTARI (?)
1916 1307
Al dors dun albar atorgat per dit Ramon Benet, no-
Rod, 26 mm. Cera verda, Arx. Cor. Arag; Cartes reials,
tari de Tortosa, a favor dEn Guillem Celoni, prevere,
Jaume IX.
administrador i procurador de lHospital del Coll de
,
Balaguer. Tortosa, dijous, a 17 de novembre de 1362,

Escut a senyal de 6 besants.
sagellat ab mon sagell .
+ S 8 .... DE BELLOC
En una carta dEn Sim de Belloch, Veguer de Girona PERE BENET
Besal, al Rei Jaume II, referent a lexecuci que feu,
i
1920 1374
per orde daquest, en la persona i bens dEn P. des Mo-
nel. Datada a Girona, dijous, festa de ... 1307 i. Rod, 13 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. del Captol de la Seu;
albarans.
ANTONI DE BELLSOL Un lle rampant.

1917 1404
Rod, 14 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. del Captol de la Seu;

* S DN PERE BENET !
albarans.
Al peu dun albar atorgat per NArnau de Carbes,

Un sol radiant.
Cabiscol de la Seu de Barcelona, a favor dEn Canals,
Llegenda borrosa. qui stats al carer den Masaguer prop la volta den Torra,
de cinc sous per delme que feia a la dita Cabiscolia. Da-
Al peu dun albar atorgat per NAntoni de Bellsol, tat a 26 de juny de 1374. Encara que consigna que s
procurador dEn Bernat Lled, beneficiat de la Seu, a segelat ab son segell, aquest no nera el seu sin que
favor dEn Bernat de Vilarovir, als 16 de juny de 1404. pertanyia a En Pere Benet.
PEROT DE BELLYER I MONROS &ASPAR DE BERART I DE CORTIADA

1918
1921
Oval, 22 X 18 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; correspondncia.
Oval, 30 X 25 mm. Arx. Cor. Arag; vria, papers solts.
Escut timbrat dun casc amb llambrequins, i
dividit en quatre quarters a senyals: ll, ones o Escut dividit en quarters a senyals molt bor-
vairs; el 3, up lle rampant, i el 2 i 4 sn molt rosos.
borrosos.
nament de Batlle fet per En Gaspar de Berart i de Cor-
hstia vermella
tiada, bar senyor jurisdiccional del castell i terme
i
dEn Perot de Bellver Monros, diputat local de Tr-
i
dEsponell, Martsi Vatllori, a favor dEn Pere Puig i
rega, als Diputats del General de Catalunya. Datada en
Barber, nomenant-lo Batlle de la baronia de dits castell
aquesta vila a 30 de setembre de 1596 2
i terme, amb data de Banyoles, 20 de febrer de 1737.
.
RAMON BENET
1919 PERE BERENGTJER
Losange, 27x23 mm. Cera vermella.
Arx. Cor. Arag. Libre de
1922 1.409
rehebudes fetes per en Guillem Celloni, administrador del Spital del Rod, 20 mm. Cera vermella
Perpiny. Arxs. Departamentals;
Col de Balaguer. S. E. II, 557.
Escut el senyal del qual no es pot precisar per

Escut partit verticalment. A la dreta, tres
sser molt borrs.
faixes; a lesquerra, un lle rampant.
1. Segons En Garma (II, 216), la famlia Belloch, de Barcelona,

porta per senyal en son escut un castell; i en les Trobes d'En Febrer
+ S* PETRI BER1ENGERII
(p. 55), es diu qUe En Guillem Belloch t per senyal una caserna en
mitj de un vergell.
Al dors duna lletra dEn Pere Berenguer, Doctor en
2. En Vila (I, 138), assigna a la famlia Bellver aquest escut: lo
camper de guella, un lleo de or, membrea de guella, armea de sabba, drets,Jutge dapellacions del lloc de Millars, pel noble
lo cap de Gerona, ondea de or e de guella. En Ramon de Perells, vescomte de Perells i de Roda,
Volum II 33
dirigida a Francesc Badia, Batlle de Millars, a Guillem
Scriv, Procurador de dit lloc, sobre afers judicials. Per-
i
G. BERTOMEU
piny, 25 doctubre de 1409. ,
1926 m ,
Rod, 18 mm. Cera vermella..

PERE DE BERGA Una campana i a dreta i esquerra un besant.

1923
Oval, 12 X 9 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamentals; + S G BERTOLOMEI
S. G. 24.
AJ peu dun albar atorgat per En G. Bertomeu, a fa-

Una figura humana flectant un genoll en terra. vor dEn Bernat Rosell, per tres dies que havia estat a
Sant Feliu, els quals dies comenaren a crrer en 20 de
novembre de 1347.
Al dors dun requeriment fet per En Pere de Berga,
Auditor de la Cort de lInfant Duc de Girona, i Jutge,
delegat per aquest, en la causa que es portava entre el
Bisbe dEina, duna part, i En Pere Parestortes, hosta- RAMON BERTRAN
ler de Perpiny, de part altra. Requereix al Batlle de
1927 1373
dita vila perqu faci execuci en els bns del dit Pares-
tortes fins a satisfer plenament al Bisbe. Datat a Perpi-
ny, a 8 de maig de 1383.
Una inicial.
VALLS DE BERGUA Al peu dun albar atorgat per En Ramon Bertran,

1924 1235 hostaleri ciutad de Barcelona, a favor dEn Pere Fer-

Madrid, Arx. Histric Nacional; ran, any 1373.
V. 45-18.
Escut amb dues faixes; a dreta i esquerra de

MARGARIDA BERTRAN
lescut dos ocells. 1928 377
DOMINI
Rod (?), 20 mm. (?). Cera vermella.
+ : S i IGILLVM : \ BALLESII :
Penja per corretges de luda, dun pergam pel qual En Una B de major tamany que la del segell pre-
Vallesius de Bergua, per ell i els seus successors, aprova,
cedent, cimada dun llambel o corona.
concedeix i confirma a Fra Vidal, abat de Poblet, i al
seu monestir, el llegat que En Gombald de Ribelles feu Llegenda destruda.
al dit monastir de Poblet, o s, cinc cafisos de forment
i cinc dordi, censals i anyals, perptuament, sobre el Al peu dun albar atorgat per Na Margarida, vdua
delme de torredano i la granja de Balaguer. Datat a 29 dEn Ramon Bertran, a favor dEn P. Ferran, per la
doctubre de 1235. pensi dun cens per un alberg, prop la plassa nova,
en lo carrer qui va al Pi, amb data de 12 de desembre
de 1377.
NICOLAU BERNAT
1925 1462 1929 1379 i 1380
Barcelona, Arx. Municipal; Rod, 14 mm. Cera vermella.
Ordinacions originals. de la Seu; albarans.
Escut que porta per senyal un peix i ones Una roda.

marines.
En un albar atorgat per dita Margarida, muller que
Al peu duna crida feta per manament dEn Nicolau fou dEn Ramon Bertran, hostaler i ciutad de Barce-
Bernat, administrador de les places del blat i vi, de la lona, a favor dEn Pere Ferran, prevere, beneficiat de
ciutat de Barcelona, referent a fer cessar e tolre diver- laltarde Sant Blai de la Seu, de 13 sous i 6 diners
ses perjudicis quis fan en gran dan del pblic. Datada de cens per un alberg. E an testimoni de veritat fas vos
a 14 de febrer de 1462. aquest present albera sagelat ab lo meu propri sagell
INVENTARI 259
scrit a xv dies del mes de deembra anno domini, m. ccc. En una carta dirigida al Captol de canonges de la Seu
octuagesimo dUrgell i datada a Sals, a 1 de desembre de 1568 1 .
JAUME DE BESORA MONTSERRAT BESTURS

1980 1343 1933 1590 i 1592
Rod, 22 mm. Cera bruna. Arx. Cor. Arag; Vria. Oval, 28 x 20 mm. Cera vermella.
de la Seu; arm. I. cal. 13.
Escut a senyal de les barres.
Escut en forma de cartela, a senyal dun es-
+ S : IAGME IDE] BESORA
tru que porta una ferradura al bec.
Al dors duna carta dEn P. asala de Plans, regent

+
MONSERRAT AVESTRVS * -
de Besora, a En Berenguer de Tor-

la Batllia del castell
rent, Sots-veguer de Ripoll i Ripolls, referent a afers
En una carta dEn Montserrat Besturs als Canonges i
judicials. Dada a Besora, diluns apres senta Creu (5 de
Captol de la Seu dTJrgell, datada a Barcelona, a 15 de
maig) de 1343.
setembre de 1590 2.
AGNS DE BESORA 1984 1592

1931 1348
Oval, 16 X 12 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. del Captol
Quadrilobat, 16 X 16 mm. Cera bruna. La Garriga, Arx. de de la Seu; arm. I, cal. 13.
Can Tarrs.
Escut amb el mateix senyal que el dels dos se-

En el centre un escut amb el mateix senyal
gells precedents n. os 1932 i 1933.
del segell precedent n. 1930. Rodegen dit escut
quatre escudets, el qual senyal apareix borrs. MONTSERRAT
+ S AGNES DE BESORU En carta dEn Montserrat Besturs als Canonges i Ca-
ptolde la Seu sobre diversos afers. Datada a Barcelona,
Al dors duna lletra de requesta de N Arnau Guillem a 8 de juliol de 1592.
de Besora, fill i hereu dEn Jaume de Besora, senyor del
castell de Besora, ja difunt, responent a les que havia
dirigit, a ell i a sa mare Agns, En Bernat Ferrer, lloc-
tinent dEn Joan Berenguer de Rajadell, Veguer d Au-
BERNAT BIANYA
1935 Segle xiv (?)
sona, i requerint-lo perque sabstingui de procedir contra
sbdits del dit Besora. Datada en el Castell de Besora, Rod, 18 mm. Cera vermella.
de la Seu; cartes.
Una B inicial.
JOAN BESTURS Llegenda borrosa.

1932 1568
Seu dUrgell, Arx. Empremtat amb cera i paper, en una carta dEn Ber-
Rod, 20 mm. Cera vermella. del Captol
de la Seu.
nat Bianya a En Jacme de Mitjavila. Datada a 19 de
de setembre. No sindica lany.
Escut a senyal dun estru amb una ferradura
al bec.
No porta llegenda. DALMAU DE BIERT

1936 Segle xv
1. Altre exemplar daquest segell lhavem vist en el mateix Ar- Rod (?), 14 mm. (?). Cera vermella.
Arx. Cor. Arag; Cartes
xiu, en un albar de lany 1379. Mereix anotar-se que aquest tipus reials, Alfons IV.
que havem descrit amb el precedent n. 1928. Potser
s distint del
dita Margarida us primer el segell del seu marit i desprs el tingu
propi, com indica en aquest document. Si conegussim el seu cog-
Escut a senyal dun lle rampant.
nom, veurem la relaci que pugui haver-hi amb el senyal que apa-
reix en aquest segon tipus; per els documents, seguint el costum 1. Diu En Vila (I, 122) que els senyals de Besturs sn <lo camper
daquella poca, no ens donen ms que el del marit, anomenant-la de guella, un abesturs de or ab una ferradura de argent al bec.
madone margalide. 2. En el mateix Arxiu (arm. I, cal. 13), nhem vist un altre exem-
El segell n. 1917, propi de NAntoni de Bellsol, porta el mateix plar, en carta del dit Montserrat Besturs al Captol de la Seu, sobre
senyal, o s, una roda o sol radiant. afers judicials. Datada a Barcelona, a 22 de febrer de 1592.
.

Empremtat en una carta dEn Dalmau de Biert, Batlle del Valls. Scrita ab cuyta a Martorell, 30 de mar
general de Catalunya, al Rei NAnfs IV, referent a les de 1449.
galeres de la drassana. Datada a 17 dabril.
GUILLEM DE BIURE
ARNAU DE BIURE 1940 1448
1937 1434 Oval, 14 X 12 mm. Cera negra.
Barcelona, Ars. Municipal;
Sisavat, 14 X 14 mm. Cera vermella. Barcelona,
Ars. Municipal; Ordinacions originals.
Escut amb els mateixos senyals que els prece-

Escut en losange, dividit en quatre quarters: dents n. os 1938 i 1939. En aquest segell sn molt
1 i 4, dues barres; 2 i 3, una banda i tres creue- borrosos, per en canvi les creuetes del 2. 0n i 3.
er
tes (?). quarters apareixen ben marcades.
ARNAU DE BIURE GUILLEM DE BIURE

En una carta de NArnau de Biure, procurador dels
Al peu duna crida feta per manament dEn Guillem
Consellers de Barcelona a Castell dEmpries, dirigida
de Biure, Veguer de Barcelona, i del Batlle de dita ciu-
a aquests, demanant remuneraci per sos treballs. Caste-
tat, dunes ordinacions fetes pels Consellers i Prohoms
ll, 15 de gener de 1434 b
sobre els traginers de Ribera. Datada a 6 de juliol
de 144<b
ANDREU DE BIURE
1938 1446
JOSEP DE BIURE I DE MARGARIT
Oval, 17 X 14 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. Municipal;
Cartes comunes originals, 1446. 1341 1642 i 1643
Oval, 28 X 21 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 511
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, dues

barres; 2 i 3, una banda i tres creuetes o es- Escut timbrat dun casc amb llambrequins i
trelles. dividit en quatre quarters: 1 i 4, les barres;

2 i 3, tres margarides.
8 DE MOSSN ANDREU DE BIURE No porta llegenda.
En una carta de N Andreu de Biure dirigida als Con-

sellersde Barcelona, referent a bandositats en la vila de
ment atorgat per En Josep de Biure i de Margarit, bar
Castell dEmpries. Datada en el castell de Sant Jordi
dAguilar, del Consell de Sa Magestat, Portantveus de
Desvalls, a 19 de mar de 1446.
General Governador, Mariscal de Camp i Lloctinent de Ca-
pit General en el Principat de Catalunya, mitjanant
el qual concedeix passaport al noble En Francesc de Vi-
1939 u49 lanova i a NAntoni Alomar, son criat, perqu puguin
Oval, 14 x 12 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes viatjar fora de Catalunya per qualsevols terres que no
originals, 1449, f. 2 3.
sien enemigues de Sa Magestat Cristianssima. Datat a
i
Barcelona, 1 de setembre de 1642 b

cedent n. 1938.
La llegenda apar tamb igual. 1942 1643
Oval, 12 X 10 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la Seu;

arm. I, cal. 13.
Al dors duna carta del Veguer de Barcelona als Con-
sellers de la ciutat, comunicant noves de la bandositat
Un escudet amb els mateixos senyals del se-
1. En (I, 126), assenyala a la famlia Biure un escut amb lo
Vila gell precedent n. 1941.
camper de or, banda de sabba, 8 creusetas en orla, las 6 de guella y
las 2 de or. En la pg. 128 descriu lescut de la famlia Biure de
lEmpord, amb aquests termes: Es cartell primer e darrer de or, En el mateix Arxiu (Consell dArag, llig. 294) nhi veirem
1.
2 pals de sinobla, segon y ters de argent, una banda de sabba ab 8 altreexemplar, en un passaport concedit a Fra Lloren Blasco,
crusetas al entorn en orla, las 6 de guella y las 2 de or. monjo de Poblet, per anar a Arag. 3 de setembre de 1643.
t
INVENTARI 261
En un sobre de carta dirigit al Captol i Canonges de 1946 1377

la Seu d Urgell b
Oval, 7X5 mm. Barcelona, Ari. del Reial Patrimoni; collecci
sigillogrfica.
1948 1G45 Un bust.

Oval, 30 X 23 mm. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;
collecci sigillogrfica. En una carta dEn Perpeny Blan dirigida a En Be-
renguer de Maguerola, procurador dels comtats de Ros-
sell i de Cerdanya. Datada a 5 de novembre de 1377.
Escut amb els mateixos senyals que els dels se-
08
gells precedents n. 1 941 i 1942.
JOAN BLAN RIBERA

Empremtat amb hstia i paper, en una carta dEn Jo- 1592
sep de Biure i de Margarit a En Francesc de Tamarit, Arx. Cor. Arag; Consell dArag, Uig. 344.
Oval, 27 X 22 mm.
Mestre Racional de la casa i cort del Rei, pregant-li que es
donin al rector de Les Borges, que est detingut en les
Escut partit verticalment; a la dreta, tres fai-
presons del Sr. Bisbe, cinc sous diaris per a son sosteni-
ment, i que es donin del segrest de la Mensa Episcopal de xes; a lesquerra, una espasa.
Barcelona, com aix shavia resolt als primers de maig
amb el senyor de Marca. Datada en dita ciutat i maig Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta
de 1645. dEn Joan Blan Ribera, al Rei; li diu que desprs de la
mort de don Guillem de Sinisterra, li man el Mestre de
Montesa, Lloctinent de Sa Magestat, que servs el crrec
de Portant-veus de General governador en els comtats de
PERPENY BLAN Rossell i de Cerdanya; que ja fa prop de vuit mesos
1944 1376
que serveix i sn molts els que don Joan de Queralt est
a Barcelona, i havent-lo avisat moltes vegades el dit
Quadrat, 6X6 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. del Reial Patri- Mestre de Montesa que vingus a servir son crrec, en el
moni; collecci sigillogrfica. qual estava provet per Sa Magestat, fins ara no sha po-
gut lograr. Li prega quel faci venir a servir-lo. Referint-
amb un se a la pesta que aleshores existia, diu: La contagion
Una testa ocell per capell.
desia villa de Perpinyan no va hien pues el mal va siempre
picando aunque no con mucha violncia. Datada a Elna, a
En una certificaci donada per En Perpeny Blan, dis- 28 de mar de 1592 b
penser de lInfant En Joan, Duc de Girona, i dirigida al
Mestre Racional, dhaver rebut vries quantitats. Datada
JOSEP DE BLANES I ROS
1948 1661
1945 1377
Octogonal, 20 x 16 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departa-
mentals; S. E. II, 98.
Trilobat, 20 X 20 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. del Reial Pa-
trimoni; collecci sigillogrfica. Escut timbrat duna corona i portant per se-
nyal una creu grega.
Escut a senyal borrs.
En el testament dEn Josep de Blanes i Ros, populat
IPERPWNYA BLAN DISPENSEU a Perpiny, entregat clos a 25 de novembre de 1661.
DEL SENYOR DUCH
Al dors duna carta dEn Perpeny Blan al Mestre

ESTEVE DE BLANES
1949 1726
Racional, perqu permeti a En Berenguer de Maguerola
retenir-se doscents florins dor que ha costat un cavall Oval, 23x20 mm. Lacre negre. Perpiny, Arxs. Departamentals;
S. E. II, 98.
que lInfant, duc de Girona, li ha comprat. Barcelona,
20 dabril de 1377.
Escut amb el mateix senyal que el del segell
1.En nostra collecci dempremtes en possem un altre exem- precedent n. 1948.

plar, procedent duna carta dEn Josep de Biure i de Margarit, de-
manant socors de gent armada i municions de plvora i bales. Es- 1. Segons En Vila (I, 130), lescut t lo camper de guella, una
terri, 10 dabril do 1643. espasa de argent en pal*.
En el testament de N Esteve de Blanes, marqus de
Millars, Conseller reial, del {Consell Sobir del Rossell,
B. BOFFILL
1953 1587
* entregat clos al notari de Perpiny Ferriol Rossell, a 2
de mar de 1726. Octogonal, 14 x 14 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comu-
nes originals, 1585-1588, f. 191.
Escut que porta per senyals un Agnus Dei i
PERE BLANQUET un castell amb dues torres.

1950
Rod, 17 mm. Cera vermella. Arx. del Reial Patrimoni; Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta
collecci sigillogrfica. Bofill, com un dels ambaixadors tramesos a parlar
de dit
amb el Rei, dirigida als Consellers de Barcelona i datada
Figura geomtrica cimada duna creu patriarcal. a Madrid, a 30 de setembre de 1587 i.
+ S I PERE BLANQET
LLUIS DE BOIX
Al peu duna certificaci del valor dels florins de Flo- 1954
rena en relaci amb els sous barcelonesos i jaquesos.
Datada a 5 de novembre de 1345. Oval, 17 X 15 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 500.
Escut dividit en quatre quarters: 1, una creu

patada; 2, un boix (?); 4, un brau. El 3 apareix
JAUME BOFIY borrs.
1951 Segle xiv (?)
Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta
dEn Llus de Boix a En Francesc Gassol, del Consell
de Sa Magestat i son Protonotari en el dArag. Datada
Un cercle dividit en quatre quarters: 1 i 4, un a Barcelona, 7 de maig de 1610.
bou; 2 i 3, dues faixes de vairs.
OFIY
MONTSERRAT BOIX
Al peu dun albar sens data, b que s molt sem-
1955
blant als del segle xiv. Oval, 20 x 17 mm. Perpiny, Arxs. Departamentals; S. G. 62.
Un mont amb un arbust (boix ?).
BARTOMEU BOFFILL Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta

1952 1430 (?)
dEn Motserrat Boix al Dr. Joan Folcr, canonge
Octogonal, 11x9 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; dEina. Datada a Roma, a 4 de gener de 1607.
Una B gtica, inicial, cimada duna estrella.

JOAN BOLET
1956
En unacarta dEn Bartomeu Boffill, notari, dirigida
Rod, 15 mm. Cera bruna. Perpiny, Arxs. Departamentals;
almolt honorable e molt savi mossn Bernat Splugues, S. G. 165.
notari e scriv del honorable Consell de la ciutat de Bar-
chinona, referent al nomenament de cnsols a Castell
d Empries. Datada en aquesta vila, a 21 de juny i.
nyal les inicials I. B.
1. La carta est intercalada entre les de 1433. B que no porta

lany, s posterior al nomenament de lescriv Splugues en 1410 En una certificaci dunes lletres dun Comissari Apos-
( Dietari de lAnlich Consell Barcelon, I, 170) anterior a la seva mort
i tlic feta per En Joan Bolet, notari dEina, i datada en
en 21 de febrer de 1433 Dietari citat, I, 285). En la carta es fa es-
(
aquesta vila a 27 de mar de 1538.
ment de la reuni dels cnsols de Castell, celebrada diumenge prop
pessat que teniem XVIII del present mes de juny, don resulta que
la carta pertany a un dels anys 1413, 1419, 1424 o 1430, probable- 1. Diu En Vila (I, 148): Lo camper en faxa lo primer de or 4
ment aquest darrer. pals de guella, lo segon de azur un anyell pasqual de argent*.
INVENTARI 263
ANTONI BOLOS En una carta dEn Bernat de Bonastre dirigida a En

1957 Bernat Sala i datada a 19 de gener de 1375 i.
1721
Oval, 25 X 19 mm. Colleeci de lautor.
Escut en forma de cartela, que porta per se- JOAN BONET

1961 1352
nyal les inicials AB del nom i cognom, cimades
duna creu.
Rod, 19 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. del Captol de la Sen;
albarans.

Dintre dun cercle format per lbuls un llibre
ment atorgat per N Antoni Bols, Batlle reial dOlot,
en 1721. o cartela amb la inicial B.
+ S
ONET
BARTOMEU DE BONANY
1958 1368 Al peu dun albar atorgat per En Joan Bonet a favor
Fragment. Cera verda. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni; dEn P. Feliu, procurador i majordom de l almoina de
collecci sigillogrflca. la Seu, de 100 lliures que havia deixat a ladministraci
de dita almoina. Datat a 20 de desembre de 1352.
Escut el senyal del qual no es pot determinar
per sser molt fragmentari.
PON BONET
En un albar atorgat perEn Bartomeu de Bonany, 1962 SeglesIV
dispenser de lInfant En Mart, a En Mart de Lezina, por- Rod, 25 mm. Cera natural Arx. Cor. Arasr, Cartes reials,
ter de casa del dit Infant. Barcelona, 5 dabril de 1368. Jaume II.
Una ala.
GUILLEM BONASEYNA
1959 1419 i 1422
+ i S PONS

! B TALVNYA \
Roq, 20 mm. Cera vermella. Vich, Museu Episcopal.

Al dors duna carta dEn Pon Bonet al Rei En Jau-
me II. Datada a Perpiny, a 11 dabril.
Un griu.
+ s : GILLEM : BONASEYNA
JAUME DE BONET
Al dors dun requeriment dirigit per En Bartomeu de 1968 1435
las Euras, Batlle de Perafita, de la honor e baronia Octogonal, 16 x 14 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Munici-
de Lua, per lo molt noble mossn Ramon de Paguera, pal; Cartes comunes originals, 1435
a En Narcs Fexas, Sots-veguer de Vich. Datat a 25 de

desembre de 1422, e segelat ab lo sagel del scriv, com Escut partit verticalment: a la dreta, barres
aquell present de la Cort no sia 3
.
onejants; a lesquerra, cbries.
Al dors duna carta dEn Jaume de Bonet, regent lad-

BERNAT DE BONASTRE ministraci del comtat dEmpries, dirigida als Conse-
1960 1375 llers de Barcelona, el mes dabril de 1435.
Rod, 13 mm. Cera vermella. Arx. del Reial Patrimoni;

Escut sosf; ngut per un ngel, a senyal borrs.

FRANCESC BONET
1964 1591
1. Resulta, doncs, que aquest Guillem Bonaseyna era escriv de Oval, 22 X 16 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag, Generalitat;
la Cort del Batlle de Perafita. En lArxiu de Can Tarrs, de La Gar- correspondncia.
riga, en veirem un altre exemplar, empremtat tamb amb cera
vermella, al dors dun requeriment dirigit pel mateix Batlle de Pera-
fita e de la honor de Llua a En P. atria, Veguer de Vich i dOso-
Escut a senyal duna faixa.-
na i Batlle de la Partida reial de dita ciutat. Datat en el terme de
Sant Boi, a 11 de de 1419. Tamb en aquest cas s substitut ei 1. En Vila (I, 132), diu quo el senyal de Bonastre s lo camper
segell de la Cort del Batlle pel de lesoriv En Guillem Bonaseyna. de guella un bou de or passant.
264 SIGIL LO GRAFlA CATALANA
En una carta dEn Francesc Bonet, En Frederic de En una carta de mestre Guerau Boquet als Canonges
Meca, En Berenguer dOms i N Alexandre Cordelles, am- i Captol de la Seu dUrgell sobre afers administratius.
baixadors del General a Tarragona, dirigida als Diputats Datada a Barcelona, a 19 de maig de 1561 i.
del General de Catalunya residents a Barcelona, sobre

afers de la Diputaci. 4 de novembre de 1591.
r EIMERIC BORART
1965 1969 1383
1591
Rod, 12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Capitol de
Oval, 19 X 14 mm. Arx. Cor. Arag, Generalitat; correspondncia. la Seu; albarans.

Una roda.
precedent n. 1964. Llegenda borrosa.
En una carta dEn Francesc Bonet als Diputats del

Al peu dun albar atorgat per Eimeric Borart, saba-
General de Catalunya. Datada a Tarragona, a 5 de no-
ter,a favor de madona muller den Francesch es Ca-
<
vembre de 1591.
nyes, de 200 sous, per sabates que son marit li havia
comprat. Datat a 5 doctubre de 1383.
SIM BONJOCH
1966 1597
Rod, 14 mm. Arx. Cor. Arag. Generalitat; correspondncia. PERE BORRELL

1970 1360 i 1365
Monograma del cognom Bonjoch, cimat duna Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de
la Seu; albarans.
creu.
Empremtat amb hstia groga i paper, en una carta Dintre dun cercle cinc ratlles horitzontals de
dEn Sim Bonjoch, tauler del General a Cervera, als vairs.
Diputats de Catalunya, donant compte dhaver complert
lencrrec que li feren de que digus o poss preu per
* S PETRI BORRELLI NOT
la Generalitat, en lencant duna vinya i adoberia dEn
Jaume Borrs, assaonador, i afegeix: y axi cremades les Al peu dun albar atorgat per En Pere Borrell, no-
tres llanternes, vist que ning y a dit ninguna cosa, lo tari de Barcelona, a favor de NAntoni de Call, prevere,
porter (Jaume Morell, porter reial) feu posar altra can- beneficiat de la Seu, a 16 de maig de 1365 2 .
dela, y per lo General he dit, en la vinya 70 lliures y en

la doberia 40 lliures, y se lliuraren a 7 del present
Datada a Cervera, 12 de novembre de 1597. 1971 1376

la Seu; albarans.
JOAN BOQUER
1967 1572 Dibuix molt semblant al del segell precedent
Seu dUrgell, Arx. del Captol de n. 1970, per de proporcions ms redudes.
la Seu; arm. I, cal. 13.
+ 8 *.
PETRI *.
BORRELLI \ NOTARII
Porta una creu de doble travesser i dessota les
inicials 1 B. Al peu dun albar datat a 14 de maig de 1376.
En una carta d En Joan Boquer als Canonges i Captol de

la Seu dUrgell. Datada a Sanahuja, 14 desetembrede 1572.
MIQUEL BORTHO
1972 1581
OUERAU BOQUET Oval, 20 x 15 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. del Captol.
1968 1561

Seu dUrgell, Arx. del Captol de
Escut a senyal de bandes.
la Seu; arm. I, cal. 13.
1. Diu En Vila (I, 148) que el senyal de Boquet s locamper de

Escut a senyal dun arbre, que t a sa dreta guella, una cabra de argent en banda saltant.
2. Un altre exemplar lhem vist en el mateix Arxiu, en un albar
un boc dret i a lesquerra les lletres Q i T. de 1360.
INVENTARI 265
No porta llegenda. En una carta dEn Jaume Boteller i dOliver als Di-
putats de Catalunya, referent a afers de la Generalitat.
Datada a Tortosa, 23 de maig de 1596 J.
En una carta dEn Miquel Bortho, Senyor de Flore-
jachs, dirigida al Captol de Canonges deia Seu dUrgell,
amb data de 4 de gener de 1581.
FRANCESC BOTELLER I DOLIVER
1976
PERE BOSCH Oval, 33 X 28 mm. Arx. Cor. Arag; Consell d'Arag, Uig. 291.
1973 1315

Madrid, Arx. Histrio Nacional; Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, un
fons Poblet, albarans.
arbre i una bta; 2 i 3, tres losanges i un ocell
amb les ales esteses.
Tres arbres i un ca.
+ S'
PERE BOSCHA En i paper, en un memorial al Rei,
hstia vermella
sotscrit per En
Francesc Boteller i dOliver, donant-li
compte dhaver complert la comanda que li feu darmar
Al dors dun albar atorgat per En Pere Bosch, ciu-
cavaller NAntoni Sents, del lloc d Arns. Tortosa, 25
tad de Tarragona, a Fra G. Seseres, majordom de lAr-
doctubre de 1643.
quebisbe, de 167 sous 9 diners per tot o que del nos-
i
tre obrador aviets pres a ops del auberc del senyor

archebisbe. Datat a 2 de juny de 1315 l .
GALCERAN BOU
1977 1367 i 1368
ANTONI BOTELLER Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de
la Seu; albarans.
1477

Barcelona, Arx. Municipal; Un bou.
4- S
GAVCERAN '
BOV
Escut que porta per senyal una bta.
Al peu dun albar atorgat per En G. Bou a favor
En una carta del dit NAntoni Boteller a En Pau Ba- dEn P. Solses, administrador de la Casa de la Caritat
dia, de Tarragona, referent als forments per als Conse- de dita Seu. Datat als 15 de novembre de 1367
llers de Barcelona. Datada a Tortosa, a 23 de setembre
de 1477. Ladrea de la carta diu aix: Molt magnifich e
car frare mossn en Pau Badia a Tarragona al ostal del
spaser 2.
RAMON DE BOXADS
1978 Segle xiv (?)
Rod, 23 mm. Cervera, Collecci de D. Faust de Dalmases.
JAUME BOTELLER I DOLIVER Un crvol.

1975 1594 i 1596
Oval, 17 X14 mm. Cera vermella.

Arx. Cor. Arag; Generalitat,
+ S DEN -RE MON
DE BOXADOS
correspondncia.
Empremtat amb i paper, b que no podem con-

cera
Escut timbrat dun casc i dividit en tres quar- signar la naturalesa data fixa del document on anava
i
adherit, per haver-ne sigut extret. Pel dibuix i la lle-

ters: 1, una bta; 2, un arbre (olivera ?), i 3, un
genda creiem probable que pertany al segle xiv.
ocell amb les ales esteses.
1. En el mateix Arxiu (Generalitat, correspondncia) nhi vei-

1. Aquests emblemes dels arbres (bosc) i el ca apareixen ms rem un altre exemplar, en lletra del dit En Jaume Boteller i dOli-
avant en forma herldica, puix En Vila (1, 128), assenyala a la fam- ver, diputat local de Tortosa, als Diputats del General de Catalunya
lia Bosch el segent escut: Gerona primer y darrer de guella, un residents a Barcelona, fent protestes dhonradesa en lexercici del
llebrer de argent corrent, collar de saba, segon e ters de or un arbre seu crrec. Datada a Tortosa, 24 dagost de 1594.
de sinoble, 2. Un altre exemplar lhavem vist en el mateix Arxiu, emprem-
2. Segons En Garma (II, 155) els Boteller, dc Lleyda, porten per tat amb cera vermella, al peu dun albar atorgat per dit Galceran
senyal en llur escut: un barril en palo de oro, circulado de sable, en Bou com a procurador dEn Guillem de Tagamanent, canonge i pa-
campo de guies. En Vila (I, 134) diu: lo camper de guella, una bota borde del mes dagost, a favor dels administradors delAlmoyna; da-
de or. tat en 1368. scrit de la mia ma e sagcllat ab mon sagell *.
Volum II 34
BERNAT DE BOXADS si, Mestre de Camp dun dels tercios dInfanteria Es-
1979 panyola, certificant haver vist servir a Sa Magestat el

1591
capit En Josep Rocafort Portell. Datada a Barcelona,
Oval, 19 X 14 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; 20 dabril de 1680.
i
Escut que porta per senyal onze mitges llunes.

RAMON BOX
En una carta dEn Bernat de Boxads als Consellers 1983 1344
de Barcelona, interesant-se perqu satengui al prec del Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri-
Pretor i Jurats de Palerm, que tenien necessitat de va- moni; collecci sigillogrfica.
lerse de aquest Regne per algunes quantitats de for-
ment, les majors que es puguin. Vallmoll, 24 de febrer
Escut que porta per senyal un arbust, boix (?).
de 1591.
+ S* EN RAMON BOXO \
1980 1593
Al peu dun albar pel qual En Ramon Box i En
Oval, 34 X 27 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondnoia. Jaume de Maons, canviadors de Lleyda, assignats pels
Paers per a jutjar tot canvi, declaren ques rao a dar e
Escut timbrat dun casc amb plomalls i llam- apendre en fre n amichs barchinoneses ab jaqueses, deset
brequins, i dividit en quatre quarters: 1, un cr- meys pugessa e hun dine meys per lliura, que ve a rao
buyt solidos meys does dines per lliura. Datat a 6 de
vol; 2, lle rampant; 3, tres barres i 4, tres
setembre de 1344.
cards.

hstia vermella
dEn Bernat de Boxads Diputats del General de
als MART BOYGTJES
Catalunya, referent a afers de la Generalitat. Datada a 1984 1571
Madrid, a 13 dabril de 1593.
Rod, 13 mm. Cera bruna. Perpiny, Arxs. Departamentals;
S. E. II, 523.
1981 1593
Una P i una B gtiques, cimades duna creu
Oval, 14x11 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondncia. de doble travesser.-

En el testament clos de dona Segimona Pags i dOms,
gell precedent n. 1980. vdua dEn Galderic Pags, donzell, intervenint-hi com
a testimoni i posant-hi son segell propi En Mart Boy-
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta gues, botiguer de la vila de Perpiny, a 2 doctubre
del dit de Boxads als Diputats del Princi-
En Bernat de 1571.
pat de Catalunya. Datada a Alcal dHenares, a 6 dagost
de 1593.
PERE BRAM0N
1985 1593
ALEXANDRE DE BOXADS Oval, 17 X 12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
I DE CRASSI Cartes comunes originals, 1593-1594, f. 58.
1 982 1680
mm. Arx. Cor. Arag; Consell d Arag, llig. 443. Cercle ovalat partit verticalment: a la dreta,
Oval, 33 X 26
un solun altre senyal que apareix borrs; a les-
i
Escut dividit en quatre quarters: 1, un crvol; querra, una esfera cimada duna creu i una D
2,un 3,lle; mitja lluna i una estrella; 4, una en la part inferior.

banda amb tres estrelles.
En una carta dEn Pere Bramon dirigida als Conse-

Empremtat amb paper, en una cer-
hstia vermella i de Barcelona, donant noves sobre la collita i bona
llers
tificaci donada per D. Alexandre de Boxads i de Cras- quabtat dels blats. Datada a 23 de juliol de 1593.
INVENTARI 267
1986 15 96 JAUME BROC

Oval, 22 x 17 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; 1990
Cartes comnnes originals. 1595-1596, f. 147. Oval 16 x 12 mm. Perpiny, Arxs. Departamentals; S. E. II, 286.
Escut dividit en quatre quarters: 1 ,

una pala (?); Una branca de bruc i les lletres
2, una banda i dues rodelles; 3, ratlles o faixes
horitzontals en forma dones; 4, senyal borrs. AR
Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta Empremtat amb hstia vermella i paper, en el testa-
dEn Pere Bramon als Consellers de Barcelona, referent ment clos de don Joan de Giminells i de Mascar, natu -
a compres de blats. Perpiny, 2 doctubre de 1596. ral de Tarragona habitant en la vila de Perpiny, en-
i
tregat al notari pblic de dita vila En Jaume Broc, a

10 de desembre de 1653, ab lo segell de dit notari per
no tenir jo (el testador), lo meu, en lo qual y a sculpit
G. BREMON un argilach y una R y una A.
1987 1353

Baroelona, Arx. del Captol
ULRIC BRU
1991
Escut a senyal dun cor (?).
mm
Esont Qfi V
HlObllv) O A 9,fi
au Ll 1 II 1 Vol (X hm nn
UI Ullet. "Rarcplniifl Arv
IJaloolUllCl) Al a. dpi
UC1 Panltnl
vdpl tUl
de la Seu; pergamins.
BRE-MON
Una faixa vertical formada per losanges.
Al peu dun albar atorgat per En G. Bremon a En
Jaume Safont i G. Riquer, beneficiats de Santa Anna. +
SIGILL Cl BRVN1 :
Datat lany 1353.

( + Sigill[um Ulri\ci Bruni)
Penja dun pergam en qu NUlric Bru prega a G. Ey-

MIQUEL BRESCHA merich li trameti 145 lliures melgoreses. Datat a 6 de
1988 setembre de 1247.
Rod, 14 mm. Cera groga. Madrid, Arx. Histric Nacional;
fons Poblet, albarans.
Un arbre.
PERE JOAN BRU
1992
+ MIQEL BRE...A Oval, 24 x 20 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondncia.
Al peu dun albar atorgat per En Bernat Cruyles, En Escut que porta per senyals tres estrelles i
Berenguer i En Bertomeu Cruyles, a Fra G. eseres, ma dues granotes en la meitat superior, i en la in-
jordom de larquebisbe de Tarragona, de 689 sous que ferior, un castell i un mont amb una branca de
els devia. Datat a 5 de mar de 1315, e. m. e segelatab
bruc (?).
lo sagel den Michel Brescha, companyo nostre.

Pere Joan Bru, doctor en Dret, dirigida a En Galceran
FERRAN BROC Albanell, notificant-li que trametia dispensa matrimonial
1989 16n referent a Na Isabel de Cabrera. Datada a Roma, a 8
Collecol de de gener de 1607.

Oval, 30 x 25 mm. lautor.
Escut que porta per senyal un ramatge i cinc

estrelles. Una guila de dos caps amb les ales FRANCESC BRU
esteses sost lescut.
1993 1621-1627
Oval, 28 x 23 mm. Arx. Cor. Arag; Consell d Arag, llig. 375.
Empremtat amb hstia i paper, en una carta del doc-

tor Ferran Broc, datada a Roma a 14 doctubre de 1611. Escut que porta per senyal un mont amb una
branca de bruc (?) i un lle rampant al seu cos- En una carta de NEsteve Gilabert Bruniquer als Con*
sellersde Barcelona, referent a municions i vitualles de
tat. En la bordura de lescut hi ha una inscrip-
guerra en el Rossell. Datada a Perpiny, als 10 de juny
ci un xic borrosa.
de 1600.

tificacide diferentes anades que dorde del Duc d Al-
cal i del Bisbe de Barcelona, Lloctinents del Principat,
GASPAR DE BRUSCA
1997 1580
ha fetes micer Lluis Besturs, doctor del Reial Consell i
jutge de la Regia Cort. s fa referncia a En Francesc Rod, 18 mm. Cera vermella.
Bru, ciutad honrat de Barcelona, Regent que fou de la
Reial Tresoreria en el Principat de Catalunya i comtat
de Rossell i de Cerdanya. Datada dita certificaci a 10 Escut que porta per senyal un brau.
dabril de 1627 i segellada ab lo propi sello del que dit
magnific Francesc Bru se servia regint la dita tresoreria Al dors duna carta dEn Gaspar de Brusca als Con-
en scriptures que havien de fer fe L sellers de Barcelona, referent a son propsit de que el
blat destinat a la ciutat no pagus lleuda a Asc. Datada
a 8 de maig de 1580 h
1994 1627
Oval, 22 Xl8 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 375.
Escut a senyal semblant al del segell prece- BARTOMEU BUGAROL

dent n. 1093. 1998 1349
Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona. Arx. del Reial Patri-

En una N Antoni Sagrera, aju-
certificaci feta per moni; collecci sigillogrftca.
dant de la Reial Tresoreria, de anades que per orde les
del Lloctinent i Capit general havia fetes el propi En Una creu.

Lluis Besturs. Datada a Barcelona, a 10 dabril de 1627,
ab lo sello que quant dit Bru regia la Real Thesoreria + S BERT OM EU BUGAROL
scellava las scripturas que avian de fer fe.
Al peu dun albar atorgat per En Francesc Bugarol,
escriv de la Cort del Batlle de Perpiny, a favor daquest,
JOAN BRUJO En Pere Grimau, burgs de dita vila, de onze escuts dor
per son salari. Datat a 5 dabril de 1349 2
1995 Ii4 ,
.

1,
Cartes ecmunes originals, 1447.
GALCERAN BURGUS
Escut que porta per senyal una estrella.
1999 1461
Oval, 10 X 7 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. Municipal;

En unacarta dEn Joan Brujo, Sots-sndic de la ciu- Ordinacions originals.
tat de Barcelona, dirigida als Consellers, comunicant no-
ves sobre el fet pel qual havia estat enviat a Mallorques.
Datada en aquesta ciutat a 24 dagost de 1447.
Escut dividit verticalment en tres seccions. A
la dreta, faixes. En el centre, una torre (?). En
la secci de lesquerra, senyal borrs.
ESTEVE GILABERT BRUNIQUER
Al peu duna crida feta per manament dEn Galceran
1996 i6oo
Burgus, alias de Santcliment, cavaller, Veguer de Bar-
celona, &c., i En Galceran Ortigues, Batlle, duna ordi-
originals, 1600-1603, fol. 6.
naci dels Consellers de la ciutat referent a monedes es-
trangeres, anomenades ardits i morlans. Datada a 5 de
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, unes desembre de 1461 3 .
mates de bruc; 2 i 3, tres mitjes llunes, dues a

dalt i una a baix, separades per una faixa. 1. Segons les Trobes dEn Febrer (p. 70), Jaume Brusca, Senyor
de Pals, portava per senyal en son escut un brfol negre.
No porta llegenda. 2. B que en el document es diu: signalum meo sigillo, el segell
no s el dEn Francesc sin el dEn Bartomeu Bugarol.
En el mateix Arxiu (Consell dArag, llig. 371 i 496), hi ha- 3. En Vila (I, 130) diu: lo escut en pal, lo primer faxe de or e
vem vist altres dos exemplars daquest segell, en certifioacions de 17 de guella en 6 pessas, lo segon de or una torra de azur, porta fines-
de 1621 de febrer de 1623. tres de or, massona de argent*.
de juliol i 1
INVENTARI 269
Al peu dun albar atorgat per N Arnau de Busquets,

NICOLAU BURGUS
draper, ciutad de Barcelona, a favor dEn Bernat des
2000 1577
Fonoyar, que de aquella cantitat que vos me devets
Rod, 19 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, per rao de draps, qui son quaranta liures e tres sous un
llig. 313.
diner, quem havets pagades en la taula den Ja... Abril
vint e cinch liures; Datat a 15 de febrer de 1416 i.
Escut que porta per senyal onze mitges llunes.
En una carta dEn Nicolau Burgus a micer Pau Pla,

Regent del Consell de Sa Magestat. Datada a Mallorca, GUILLEM DE BUSQUETS
a 13 de maig de 1677. 2004 1450

BERENGUER BUSOT
1309 Escut a senyal dun arbre, i a ambds costats
Rod, 17 mm. Cera verda. Arx. Cor. Arag; Cartes reials, un ocell (busqueta).
Jaume II.
I)
En cera i paper, en una carta dEn Guillem de Bus-

Escut que porta per senyal faixes de vairs.
quets als Consellers de Barcelona, sobre afers dEn Bal-
USOT drich i de sa muller. Datada a Perpiny, a 9 de novem-
bre 2.
Al peu dun acte autoritzat per En Bernat de Bell-

veh, notari pblic de Tuni, a 5 de febrer de 1309, e. m.,
i en a major cautela i autoritat, se pos el
la que, per
segell dEn Berenguer Busot, lloctinent de Cnsol de cata-
PERE BUYGA
lans a dita ciutat. (Et ad maiorem cautelam et auctorifa-
2005 1351
tem, Berengarius Bussoti, tenens locurn Consulis Caialnno- Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol
rum in Tunicio, in hoc testimoniale scriptum suum sigil-
de la 3eu; albarans.
lum apposuit) i.
Un arbre i a ambds costats un ocell.
FRANCESC BUSOT + S' DE IN PE1RE BVY1GA

2002 1157
Al peu dun albar atorgat per En P. Buyga duna
Octogonal, 12 X 10 mm. Cera vermella.
Barcelona, Arx. Munici-
pensi de cens, i datat lany 1351.
pal; Cartes comunes originals, 1457, f. 194.
Escut a senyal de tres faixes de vairs.
BUSOT PERE BUYL

2006 1300
Al dors duna carta dEn Francesc Busot als Conse- Rod, 12 mm. Cera verda. Arx. Cor. Arag; Cartes reials,
llers de Barcelona, sobre assumptes administratius. Da- Jaume II, n. 1469.
tada a 17 dagost de 1457.

castell amb tres torres; 2 i 3, un bou.
ARNAU DE BUSQUETS
2003 1416 + & PETRWS BVYL
Rod, 18 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. del Captol de la Seu;
albarans. Al peu duna carta dirigida a En Bernat de Serri,
manifestant-li que a Jacme ariera, metge del senyor
Un arbre rodejat per un cercle de lbuls. A rey (Jaume II) se li devien les quantitats consignades
esquerra de Farbre un ocell volant en dita carta. Valncia, 13 de novembre de 1300.
dreta i (?).
+ S' ARNAV D BVSQETS 1. En Vila (I, 132) diu que el senyal de Busquets s: Lo camper
de or, un arbre d sinobla, sus las rels 2 busquetas de sinobla guar-
dantse.
1. Segons En Vila (I, 130), el senyal de Busot s: Vay contra 2. Encara que no expressa lany, al seu dors es consigna que va
vay de or e de guella. sser rebuda a 13 de novembre de 1450.
)

ARNAU ABASTIDA 1
LVAR DE CABRERA
2007 1447 (Comte d 'Urgell)
Oval, 11X8 mm. Cera vermella. Barcelona, Ari. Municipal; 1264
(Vegis n. 284 de PInventari.)

Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, un lle
rampant; 2 i 3, una banda entre sis creuetes.
Al peu duna crida feta per manament de NAmau SANA, VESCOMTESSA DE CABRERA
abastida, mostassaf de la ciutat de Barcelona, duna 2010
ordinaci dels Consellers i Prohoms referent als boters,
sobre les btes, mitges btes, carratells, etc. Datada a 9
Bod, 45 mm. Cera vermella. Vich, Museu Episcopal.
Imatge de la vescomtessa a cavall que marxa
al pas cap a la dreta del segell. Porta un ocell
1451 a la destra.
Oval, 12 x 10 mm. Cera groga.
Ordinacions originals. + : s : sancie : di ora vicecomitisse
: :
CAPRARIE
( + Sigillum Sancie, Dei grada vicecomitisse Caprarie )
n. 2007, quelcom major.

Al dors duna csrta que la vescomtessa Dona Sana
En una carta de NAmau abastida, procurador dels
dirigeix als seus vassalls homes de Spinzela, notificant-
i
Consellers de Barcelona en el comtat d Empries, diri-
los que havia venut a Bernat de Yilademany la casa i
gida a aquests, i referint-se a afers del seu crrec. Da-
honors de Spinzela, i els mana que li prestin homenatge
tada a Castell, a 16 de maig de 1451.
de fidelitat. Datada a Girona, a 26 de gener de 1300 e. m.
FRANCESC CABESA
2009 1618
R. DE CABRERA
2011 Segle xiv
Girona, Museu Arqueolgic;
(?)
Rod, 32 mm. matriu de coure.
Una creu llatina sobre roques, amb les inicials

C A, posades a dreta esquerra de la creu, res-
i
Una cabra.
pectivament. + : s : r : de : capraria
Empremtat amb hstia i paper, en una carta dEn Fran-
mossn Joan Ros, canonge de Santa
cesc Cabesa dirigida a
Anna, declarant haver rebut dell 20 escuts dor, equiva- BERNAT DE CABRERA
lents a 32 5 >. Datada a Vilafranca, 4 de febrer de 1618.
jj,
20 1 2 1358-1363
Oval, 30x27 mm. Cera vermella. Vich, Museu Episcopal.
GUERAU DE CABRERA Bust grec, de perfil, mirant cap a lesquerra

(Comte dUrgell) del segell.
1223 Llegenda borrosa.
(Vegis n. 282 de lInventari
En una carta dEn Bernat de Cabrera al seu procu-
rador En G. amascorda. Datada a Saragossa als 23
dabril h
PON DE CABRERA
(Comte dUrgell) 1. B que 6n aquest document no es consigna lany, en el ma-
1235
teix Museu nhavem vist un altre exemplar igual, empremtat en una
carta datada a Barcelona a 26 doctubre de 1358.
En lArxiu del Captol de la Seu de Barcelona havem trobat un
(Vegis n. 283 de lInventari.)
altre exemplar daquest segell, empremtat en un curis document
dEn Bernat de Cabrera, corresponent a lany 1360, que diu aix: Jo
1. Vegis abans Bastida, n.* 1909 i 1910. en Bernat de Cabrera atorch a vos en G. Morey quem havets pres-
INVENTARI 271
2018 Segle xiv (?)

2016 1440
Rod, 10 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. del Captol de la Seu. Rod, 45 mm. Cera vermella. Vich, Museu Episcopal.
Una cabra. Escut amb el mateix senyal que el del segell

precedent n. 2015.
AI dors duna carta dEn Bernat de Cabrera, dirigida Llegenda borrosa.
a Berenguer Morey. Datada a Saragossa a 2 de gener.
(No sindica lany.)
Al dors duna carta dEn Bernat Joan de Cabrera,
comte de Mdica i senyor dels vescomtats de Cabrera i
de Bas, dirigida al veguer de Vich N Arnau de Palol.
BERNAD DE CABRERA ^Datada a Blanes, als 27 dagost de 1440.
2014 1427 (?)
Escut, 50x32 mm. Cera vermella. Vich, Museu Episcopal.

DALMAU ACIRERA
^017 Segle xv
cabra; 2 i 3, malles o losanges i collocats en lnies
verticals. comunes originals, 1400-1405, , 89.
BERNADI DE CABRERA Escut decantat cap a la dreta i timbrat dun
Al dors duna carta dEn Joan Bovis, regent la bat-

casc que porta per cimera una guila amb les
llia del castell de Montcls per En Bernat de Cabrera,

ales esteses. Per senyal de lescut hi ha vuit
dirigida a En Ramon de Vilalba, Veguer de Vich pel besants.
Rei, i datada in sellaria Sie. Marie de Palatio, a 31 de-
sembre de 1427 (?). + DALMAU + ACIRERA
En una carta dEn Dalmau acirera dirigida als Con-

de Barcelona, manifestant que dimecres a 1 5 de
BERNAT JOAN DE CABRERA sellers
febrer ora de ves lo sol post, havia rebut la llur carta,
2015 1435 i 1442
i que per haver sofert un accident fins dintre quatre dies

Barcelona, Arx. Municipal; no podria sser amb ells. Datada a Balaguer, diious ora
Cartes comunes originals,. 1442, f. 108.
de missa, a 16 de febrer. No indica lany, per apar que
correspon als comenaments del xven segle i.
Un escudet a senyal de Cabrera (una cabra)
decantat cap a la dreta del segell i timbrat dun
elm.
JOSEP DE ACOSTA
En una carta dEn Bernat Joan de Cabrera, comte de
2018 1641
Mdica, als Consellers de Barcelona. Datada a Blanes, a Oval, 34x27 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondncia.
31 doctubre i.
Escut dividit en quatre quarters: 1, tres faixes
tats, a ops de armar la galiota den Lao Merch e den Carres, la qual
yo he feta armar, per o con la tremet en les parts de Barbaria per
onejants; 2, escacs; 3, un griu 2
,
i 4, borrs. Bor-
portar Mua ben Braflm moro, lo qual se rescata de mi, quatuor mille dura amb besants.
solidos barchinonenses. En testimoni de la qual cosa fas a vos aquest
albara sagellat ab mon sagell, e sots scrit de ma propria ma. Scrit
en Barchinona a xxv dies del mes de agost del any de la nativitat Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta
de Nostre Senyor m
ccc 1 x. Den Bn de Cabrera. de don Josep de acosta als diputats del General. Datada
Altre exemnlar daquest segell, molt ben conservat, es troba en
a Figueras, 11 de maig de 1641.
lArxiu Notarial d Arenys de Mar, intercls cn un volum de la Bat-
llia del castell de Montcls, corresponent a lany 1363, i empremtat
en una carta dEn Bernat de Cabrera al Batlle de Montcls, datada premtat tamb amb cera vermella, en una carta del dit En Bernat
a Sant Salvador de Breda, a 29 de desembre del dit any 1363. Per Joan de Cabrera, comte de Mdica, del rpgne de Siclia, i senyor
la raresa daquest segell i per son bon estat de conservaci, repro- dels vescomtats de Cabrera de Bas, dirigida als Consellers de Bar*
i
dum aquest exemplar amb el n. 2012. celona, i datada a Blanes de febrer de 1435.
el dia 14
1. No shi consigna lany, per s indubtable que correspon al 1. En Vila (II, 222) diu que lescut dels Sasirera s: Lo camper
de 1442, perqu al dors de la carta es fa constar que va sser rebuda de or, 7 tortens de sabba, en pal, 3 y mig en quiscuna tira.
a 2 de novembre del dit any. Dems daquest exemplar nhem vist 2. El senyal del griu es troba tamb en el segell dEn Peie de
un altre en el mateix Arxiu (Cartes comunes originals, 1435), em- Costa. Vegis n. 2200 de lInventari.
. )

FRANCI AFBREGA llem afbrega, mostassaf de la ciutat, duna ordinaci
2019 dels Consellers i Prohoms de Barcelona sobre candelers
1351
de su. Datada all de desembre de 1479.
Quadrilobat (?), 25 x25 mm.
(?). Cera vermella. Baroelcma,
Arx. del Captol de la Seu; albarans.
Escut a senyal dun mall i una enclusa. JAUME CAFER

2023 1352
+ LSI DEN FRANCI CEFABREG.A Rod, 18 mm. Cera vermella Barcelona, Arx. del Reial Patri*
Al peu dun albar atorgat per En Franci afbrega,
procurador del monestir de Sant Antoni, de lOrde de Un ca en actitud fera, amb una estrella al cim.
Santa Clara, a favor dEn Pere Feliu, majordom de lAB
moyna dels pobres de la Seu de Barcelona. 20 de juliol + 8 DEN MIC.. IAC . . CAFER
de 1351
( Segell den mic[er] Jac[m\ Cafer
2020 Al peu dun albar atorgat per En Jaume Cafer, no-

1352 (?)
tari i clavari de la moneda de Murvedre, a Ferrer de
Palou, escriv de larmada reial de Valncia. Datat a
Seu; albarans.
Valncia, a 7 de mar de 1352.
Escut amb el mateix senjâl del segell prece-

dent n. 2019, b que molt borrs.
Llegenda illegible.
JOAN AFERRERA
2024 1483
Al peu dun albar atorgat per En Franci afbrega

Rod, 11 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Generalitat,
correspondncia.
a favor dEn Pere Feliu. No porta data, per del text es
dedueix que ha de correspondre al 1352.
Un bcul (?).
En una carta dEn Joan aferrera, lloctinent de Di-

NICOLAU AFBREGA (?)
putat local de la Seu dUrgell, als diputats de la Gene-
2021 135. .
ralitat, sobre capturar algunes persones que li havien in-
Rod, 10 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol dicat. Datada en la ciutat dUrgell a 5 de febrer. No
de la Seu; albarans. sindica lany, per al dors shi consigna que fou rebuda
Dues figuretes de camafeu.
Al peu dun fragment dalbar scrit per ma den Ni- MATEU AF0NT
cholau a fabrega, gendre meu, notari de Barchinona a 2025 14G6
xxvii del mes de febrer, any de la nativitat de Nostre
Oval, 6X4 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
Senyor m. ccc. I,.... h Ordinacions originals.
Una font.
PERE GUILLEM AFBREGA
2022 1479 Al peu duna crida feta per manament dEn Mateu
afont, administrador de les places del blat i vi de la
Ordinacions originals. ciutat, duna ordinaci dels Consellers de Barcelona sobre
vendre farines en dites places. 22 de juny de 1466.
Escut que porta per senyal una torre i una

farga (?).
FRANCESC AFONT
Al peu duna crida feta per manament dEn Pere Gui- 1587
Oval, 30 X23 mm. Cera

vermella.
1. Pel text que es conserva en aquest ragment no es pot saber Cartes comunes originals, 1585-1588, f. 175.
qui va atorgar lalbar, per essent escrit per En Nicolau afbrega,
gendre de latorgant i notari de Barcelona, s probable que el segell
li correspongui.
INVENTARI 273
i de Cerdanya, referent a un crdit

Rossell de doscents
quarters: 1, una font; 2, un lle rampant; 3, cinc
ducats anyals concedit pel Rei a En Josep Sents sobre
4, una guila amb les ales
flors de esteses.
bienes de Catalanes ynobedientes. Datada a Barcelona, a
llir;
14 de mar de 1663 *.
Al dors duna carta dEn Francesc afont als Conse-
llers de Barcelona, donant compte de tenir ja despatxats
els privilegis dinsaculaci per a la ciutat. Datada a Ma-
drid, a 30 de maig de 1587. SALVADOR CALDER
2080 1706
Oval, 26 x 22 mm. Arx. Cor. Arag; Processos de gravmens,

any 1706.
GALCERAN CAHORTS I DE SOLER
2027 1588
Un ocell posat sobre branques encreuades.
Al dors dun certificat referent a declaracions de testi-
monis, lliurat per En Salvador Calder, Cnsol primer i
Escut partit en quarters. En el primer, una
lloctinent de Batlle de la vila de Castell dEmpries.
banda, una estrella i un lle rampant. En el se- Datat a 3 de setembre de 1706.
gon, subdividit en quatre quarters: 1 i 4, un lle
rampant; 2 i 3, una banda i dues creuetes. En

el tercer, tres petxines o conquilles. PERE DE CALDERS t
2031 1359
En una carta dEn Galceran Cahorts i de Soler als
Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Capitol de la
Consellers de Barcelona, referent a blats per a la ciutat. Seu; albarans.
Datada a Perpiny, a 29 de novembre de 1588 *.
Una caldera.
GALCERAN CALAF + S D PERE D

2028 1391
Rod, 8 mm. Cera vermella. 'Barcelona, Arx. del Capitol de la Al dors dun albar atorgat per En Pere de Calders,
Seu; albarans. procurador de N Arnau de Calders, rector de laltar de
Santa Eullia, construt en lesglsia de la vila de Caldes
Un ca i una estrella. de Montbuy, a favor dEn Bernat Sarr, majordom de
lAlmoyna dels pobres de la Seu de Barcelona. Datat a
18 de gener de 1 359.
Al peu dun albar dEn Galceran Calaf, atorgat a fa-
vor dEn Francesc Lorall i datat en 1391.
CARLES DE CALDERS
MIQUEL DE ALRA 2032 1624
I DE YALLG0RNERA Oval, 32 X 26 mm. Arx. Cor. Arag; Documents procedents de

lArx. Provincial dHisenda de Tarragona, llig. 6.
2029 1653
Oval, 39 X 28 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 209.

Escut timbrat dun casc amb llambrequins, i
partit verticalment en dues meitats. En la pri-

Escut partit verticalment en dues meitats. A
mera meitat, un castell i dessota tres calderes.
la una guila; a
dreta, lesquerra, dues faixes.
Lescut va avant-posat a la creu de Santiago.
En la segona, quatre faixes en zig-zag rodejades
duna bordura de besants.
En una Miquel de alba i
certificaci lliurada per En No porta llegenda.
de Vallgomera, cavaller de lhbit de Santiago, del Con-
sell de Sa Magestat, Regent la Reial Tresoreria i Segres- Empremtat amb hstia i paper, en una carta dEn
tador general en el Principat de Catalunya i comtats de Carles de Calders a Fra Pere Villamayor, Batlle general
1. En Vila (I, 176) diu que Caors, de Perpiny, t en son escut: 1. En Vila (XI, 210) diu que el senyal de la famlia Salba s: Lo
Lo camper de azur, una banda de or, entre una estela del mateix camper de una guila de argent, embellida de sabba,
guella, las ales
y un gos de argent ab lo collar de sabba. y aval, bec y urpas de or, armea de sabba*.
Volum II 35
de lAbadiat de Poblet, referent a procedir per justcia
contra alguns delinqents. Datada a Bellpuig, a 29 de
ANTONI DE CALDES
setembre de 1624.
2036 1398
Octogonal. 12x9 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol

RAMON DE CALDERS I DE FERRAN Escudet timbrat dun elm amb un griu.

2038 1638 Llegenda borrosa.
Oval, 30 x 24 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, lllg. 389.
En un albar de N Antoni de Caldes, batxiller en
Escut timbrat dun casc, portant per senyal Dret, datat a 10 de juny de 1398.
tres calderes.
En una certificaci lliurada per En Miquel Codina, BERENGUER DE CALDES

mercader i ajudant en la Reial Tresoreria, duna partida 2037 1546
continuada en el llibre de dita Tresoreria, de lany 1638,
del compte dEn Ramon de Calders i de Ferran, que la
Rod, 24 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Vria, Monacals.
regia. Datada a 29 dabril de 1638.

Una caldera.
+ 8 BEREN G ARI I DE CALIDIS

2034 1641 i 1642
Oval, 17 X 14 mm Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 500. Al dors duna requesta contra N Antoni Bell, de Sant
Pere dOctavi, dirigida per En Joan Limes alias Valls,
Escut amb el mateix senyal que el del segell Batlle reial de la vila i terme de Caldes de Montbuy, al
precedent n. 2033. Batlle de la parrquia i terme de Sant Pere dOctavi,

terme de Sant Cugat del Valls. Datada a Caldes, a 6
doctubre de 1546.
En una certificaci atorgada per En Ramon de Cal-
ders de Ferran, del Consell del rei Felip IV i son treso-
i
rer en el Principat de Catalunya i comtats de Rossell i

Cerdanya, de qu el doctor En Josep Vinyals, ve de la ISABEL DE CALDES
ciutat de Barcelona, en els temps que el duc de Cardona 2038 1557
i el comte de Santa Coloma foren Lloctinents en el Prin-
cipat, serv a Sa Magestat en diferents crrecs altres

Rod, 18 mm. Cera vermella. Cervera, Arx. Histric.
serveis. Datada a Madrid, a 4 de maig de 1641, sellada
con el sello de mis armas L Un cop del qual ixen tres caps de serpent.
En els quatre angles del testament clos de la dita Na

Isabel de Caldes, filla dEn Joan de Caldes, Senyor de
RM0N DE CALDERS I VILAFRANCA Segur, i muller dEn Joan Carles de Copons, Senyor de La
2035 1684 Manresana, atorgat en el castell de La Manresana, a 27
doctubre de 1557 i.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, tres
calderes; 2 i 3, tres estrelles.

BERNAT DE ALELUYA
2039
Llegenda borrosa.
la Seu; albarans.
En una certificaci dEn Ramon de Calders i Vilafran-
ca, Senyor de les baronies de Segur i Pierola, Mestre de
Camp dInfanteria Espanyola, dels serveis i mrits dEn El dibuix del centre del segell apareix borrs.
Gaspar Delfau, capit reformat del tercio de la Diputa-
ci. Datada a Girona, a 12 de juny de 1684. + S BERNAT D ALELUYA
,
1. Altre exemplar daquest segell el veirem en el mateix Arxiu Al peu dun albar atorgat per En Francesc de ale-
(Consell dArag, llig. 291), en un dEn Ramon de Calders
certificat
luya, beneficiat de laltar de Tots Sants, com a procura-
i de Ferran, titulant-se Governador de Catalunya, donant fe de
que fa molts anys que coneix En Ramon Chicot, que servi de ma-
jordom al comte de Santa Coloma essent Virrei i Capit general 1. Creiem que aquest segell, b que apareix com el de la testa-
del Principat. Datada a Madrid, a 17 dabril de 1642. dora, s el del seu marit En Joan Carles de Copons.
INVENTARI 276
dor dEn Despujol, beneficiat de laltar del Sant

Jaume MIQUEL CAMPLLONCH
Esperit, en la Seu de Barcelona, a favor de N Antoni de 2043 1594
Call. Datat a 3 de juny de 1367.
Oval, 13 X 9 mm. Cera groga. Arx. Cor. Arag; Generalitat,
correspondncia.
JOAN DE CAMS Un ooell, pelic (?), que porta una ferradura

2040 1449
al bec.
En una carta dEn Miquel Campllonch, Sndic de la
Generalitat, als diputats del General de Catalunya, do-
Escut a senyal duna flor de llir.
nant compte dalguns assumptes. Lleyda a 7 de setembre
de 1594.
En una carta dEn Joan de Cams, patr de la galera
de la ciutat, als Consellers de Barcelona. Datada de-
vant Terragona, a 3 de desembre b
RAMON DE CAMPORRELLS
2044 1561
JOSEP CAMP Rod, 20 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la
Seu; arm. I, cal. 13.
1642
Octogonal, 27 x23 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, Processos

Escut a senyal de faixes.
de visites.
VIRTVTI OMNIA
Escut que porta per senyals una estrella, un
ocell volant i un ca (?).
En una carta dEn Ramon de Camporrells als Canon-
ges Captol de la Seu sobre afers particulars, datada a
i
Empremtat amb hstia vermella i paper, al dors duna Barcelona, a 25 dagost de 1561 J.
de bona conducta i fama de testimonis, do-
certificaci
nada per En Josep Camp, notari pblic de la vila de
Camprodon i visitador delegat pels Visitadors del Gene-
ral de Catalunya residents a Barcelona. Datada a Cam- ANDREA DE CAMPROD
prodon, 15 de febrer de 1642. 2045 1353

la Seu; albarans.
JAUME JOAN CAMP

2042 Escut que porta per senyal ratlles horitzon-
1652
Arx. Cor. Arag; Consell talsde vairs, i en primer terme un globus.
dArag, llig. 511.
+ S ANDREA ! DE \ C 0
Escut que porta per senyals un ca amb un pi,
Al peu dun albar atorgat perNAndrea de Camprod
un castell i tres pins. Va timbrat dun casc amb
a favor dEn Francesc de Canes i datat en 1363.
llambrequins.
Sense llegenda.
Al dors dun edicte dEn Jaume Joan Camp, doctor ANTIC CAMPRODON
en Dret, domiciliat a Tarragona i administrador dels 2046 1578
drets reials i segrestador de les hisendes de persones que Rod, 16 mm. Cera vermella. -Perpiny, Arxs. Departamentals;
habiten en terres de lenemic, ordenant a diversos par- S. E. II, 151
ticulars que compareguin davant dell a donar compte i

ra dels drets que t o rep En Bernat alba o sos he- Escut partit verticalment: a la dreta, un glo-
reus, en la vila i terme de Bisbal del Peneds. Datat a
bus cimat duna creu; a lesquerra, una faixa
Tarragona, a 1 de juliol de 1652.
amb dos rodells.
1. B que no shi consigna lany, segons una nota esorita al dors
de fou rebuda a 4 de desembre de 1449.
la carta, 1. Segons En Vila (I, 168), lescut de Camporrells porta: Lo
En Vila (1, 162) diu que el senyal de Cams s: Lo camper de gue- camper de or, tres faxas de guella, altres fan faxa de or e de guella
11a, una flor de lis de argent, borde componea de argent. en 6 pesses.
Penja, per un cordillet de cnem, del testament clos de
NAntic Camprodon, burgs de la vila de Perpiny, en-
G. DE CAMPSOR
1316
tregat al notari de dita vila, N Antoni Onofre Castell, a
21 de novembre de 1578. Rod, 20 mm. Cera vermella.
correspondnoia.
Escut que porta per senyal un arbre.

ANTON DE CAMPRODON
I DE CLARIANA + 8 : 0 : DE CAMPSOR
1736
En unacarta dEn G. de Campsor, procurador en la
Rod, 24 mm. Lacre vermell.
(? )

Arx. Cor. Arag; Doouments do
vila vegueria de Camprodon, a En Jaspert, vescomte
i
la Congregaci Claustral Benedictina Tarraconense, lllg. 100.
de Castellnou. Datada en octubre de 1316 b
Escut timbrat duna corona. Porta per senyals

un globus o esfera cimat duna creu i, dems, al-
tres diverses figures herldiques. JOAN DE CANANEBAS
2051 1419
Al peu dun contracte daparceria duna pea de terra Oval, 9x7 mm. Cera vermella.
Seu; cartes dels segles xiv i xv.
de dues mojades, situada en el terme de lHospitalet,
atorgat per Na Maria de Camprodon i de Clariana i
el seu fill N Anton de Camprodon i de Clariana, a Josep Un monograma.
Oluges. Datat a 30 de novembre de 1736.
En una carta dEn Joan de Cananebas a lArquebisbe
de Saragossa, amb data de 1419.
PERE CAMPS
2048 1486

Barcelona, Arx. Municipal; BERTRAN DE CANELLES
Ordinaoions originals, 1486.
2052 1300
Inicials del nom i cognom, cimades duna creu

Rod, 28 mm. Cera verda sobre cera natural.
Madrid, Arx. Hist-
ric Nacional; documents de Poblet.
de doble travesser.
Escut a senyal de tres faixes horitzontals.
Al peu duna crida feta per manament dEn Pere
Camps, administrador de les places de la ciutat de Bar- + S '.
BERTRAN DE CAN ELES
celona, duna ordinaci dels Consellers i Prohomens, per
evitar los fraus ques fan en les farines ques venen. La Penja dun pergam que cont el trasllat dun docu-
crida est datada a 16 de juny de 1486. ment de Berenguer
1246, autoritzat pel Sots-veguer En
Vacher a nom dEn Bertran de Canelles, Veguer de Mont-
blanch, a 14 de juliol de 1300.
PERE CAMPS
2049 1564 1 1569 (?)
Rod, 26 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, GALCERAN DE CANELLES
llig. 213.
)53 1301
Rod, 27 mm. Cera verda. Arx. Cor. Arag; pergamins.

nyal tres faixes i una guila.

Escut a senyal de quatre faixes horitzontals.
VSQVE IN
SINVM IOVIS + S DEN GALCERAN DE CANELES
En un dictamen donat per En Pere Camps, doctor en Canonges i Captol de dita Seu, datada a Barcelona, a 16 d'agost
ambds Drets, advocat patrimonial i Conseller reial, re- de 1564.
ferent a assumptes de la Inquisici a Catalunya. No En Garma (II, 147), diu que Camps, de Barcelona, *trahe de plata,
V faxas de azwr, cantonado, y quinado de oro, y de guies; la frente
tres
porta data, per apar correspondre a lany 1569 b
de oro, una guila de sable.
1. Diu En Vila (1, 194) que el senyal de Campsor s: Lo camper
1. Un altre exemplar (n. 2049) el veirem en lArx. del Capitol de or, un arbre de sinoble entre 2 papagais de guella guardantse
de la Seu dUrgell (arm. I, cal. 13), en carta de dit Pere Camps als descena.
INVENTARI 277
Penja dun pergam que cont el trasllat duna es- Llegenda borrosa.
criptura, autoritzat en 1301 per En Galceran de Caneles,
Veguer de Montblanch. Al peu dun albar atorgat per N Esteve Canyedell a
favor dEn Jaume Sentcliment, cabiscol de Barcelona,
JAUME DE CANEMS
2054 Segle xiv (?)
Rod, 18 mm. Cera groga. Barcelona, Arx. del Captol de la Seu; ANTONI CANYELLES
albarans. 2058 1582
Dues canyes.
Oval, 14 xl2 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Pa-
trimoni; collecci sigillogrflca.
Llegenda borrosa.
Escut que porta per senyal unes canyes (?).
Al dors duna carta dEn Jaume de Canems (Canye-
ms ?), dirigida a En G. Toms i En Nicolau Cabot. No En una En Jaume Tra-
carta de N Antoni Canyelles a
porta data, b que la lletra apar del segle xiv. giner, lloctinentde Mestre Racional, trametent-li una
comptes. Girona, 21 dagost de 1582.
BERNAT CANET
2055 1390
GUILLEM CAPELLA
Octogonal, 12 X 12 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. del Captol
2059
de la Seu; albarans. Segle xiv (?)
Rod, 18 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. del Captol de la Seu;

albarans.
Un ca petit (canet).
Escut a senyal dun arbre.

En un albar atorgat per En Bernat
Canet, procura-
dor dEn Francesc Marquet, ciutad de Barcelona, a fa-
vor dEn Francesc Loral, notari. Datat a 22 de gener
+ S : DEN : GIEM : CAPELA
de 1390, scrit de ma mia prpia e segellat ab mon segell.
Al dors, tancant una carta dEn Guillem Capella di-
rigida a En J oan Bonet i En Bernat Sapila, datada a Va-
lncia a 28 de maig. No expressa lany, per la lletra
PEROT CANTA sembla del segle xiv.
2056 1598

Oval, 24 x 19 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
Escut partit verticalment en dues meitats. A 2060

T jo
CAPILA
la dreta, a senyal borrs, un ocell (?). A les- Oval, 15 X 12 mm. Cera vermella.
Cartea comunes originals, 1450.
querra, dues faixes.
No porta llegenda.
En una carta dEn Perot Canta, protector de la Con- APILA

fraria de Sant Jordi, dirigida als Consellers de Barce-
lona, assabentant-los dels grans danys que els francesos En una
carta dirigida pels ambaixadors de Barcelona
havien causat als comtats de Rossell i de Cerdanya. Bernat apila i Joan de Marimon, als Consellers
de la
Datada a Perpiny, a 23 de mar de 1698 i. ciutat. Npols, 11 de novembre de 1450 i.
ESTEVE CANYEDELL
2057 1344 a , BERNAT SEVER APILA
20dj
Rod, 18 mm. Cera vermeila Barcelona, Arx. del Captol de la
U90
Seu; albarans. Oval, 13X10 mm. (?) Cera vermella.
Ordinaoions originals.
Una canya.
Escut a senyal dun arbre (?).
1. Diu En Vila (I, 170) que lescut de Canta s: Lo camper de
guella, una ganta de argent, altres li diuen grua, pico y peus de gue- 1. Segons En Vila (H, 224) lescut Sapila s: lo oamper de or,
11a, y altres diuen que te de esser un signe, y asso es lo mes sert. pi de sinoble.
En una crida feta per manament del Veguer i dEn de les galeres de larmada, els han retut comptes. Datat
Bemat Sever apila i, Batlle de la ciutat de Barcelona, a 28 de novembre de 1331 i.
duna ordinaci dels Consellers sobre la imposici de

la carnen el territori i terme de Barcelona. 17 dabril
de 1490.
GALCERAN CARB
2065
2062 149 o i 1491
Oval, 9x7 mm. Cera vermella.
Escut, 9x8 mm. Cera verdosa. Barcelona, Arx. Municipal;
Escut el senyal del qual sembla que sigui un
arbre.
Al peu duna crida feta per manament del Veguer i dEn

En una crida feta per manament dEn Galceran Car-
b, mostassaf de Barcelona, duna ordinaci dels Conse-
Bernat Sever apila, Batlle, duna ordinaci dels Con-
llers i Prohoms de dita ciutat, sobre la solemnitat del
sellers de Barcelona sobre molins. 19 de gener de 1491 2 .
Divendres Sant, per ra de vendre, etc. Datada a 1 da-
bril de 1482.
JAUME JOAN APILA

2068 BERNAT CARBONELL
Rod, 12 mm. Cera vermella. Collecci dEn Ramon dAls. 2066 1378

Un arbre. moni; collecci sigillogr&flca.
Al peu dun edicte donat per En Pere Antoni de Ro- Un castell i dessota senyal de vairs.
cacrespa, cavaller, En Jaume Joan apila, ciutad, i En
Nadal Ciurana, doctor en Drets, com a jutges, elegits per + SEOEL DEN BERNAT CAWONEL
En Pere de Cardona, Portant-veus de General Governa-
dor de Catalunya, per a inquirir contra els Veguers, Sots- Al peu dun albar atorgat per En Bemat Carbonell,
veguers. Batlles, Sots-batlles i altres oficials i persones oscriv de la palissada de Cller, a En Miquel arovira,
que han exercit jurisdicci en les Vegueries i Batllies de de 12 lliures, 6 diners dalfonsins, que li ha donat per
Barcelona, Igualada, Valls, Moy i Moyans. Datat a a invertir en lobra de la dita palissada, per a la qual li
26 de maig de 1554. havia donats ja 113 lliures, 19 sous i 4 diners dalfonsins.
Scrit en el castell de Cller, a 25 de juliol de 1378.
ROMEU CARB
2064 1331 RAMON, VESCOMTE DE CARDONA
Rod, 10 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; 2067
Rod, 55 mm. Cera bruna. Solsona. Comunicat per Mn. Joan
Serra i Vilar.
Una petxina.
Imatge del vescomte, a cavall que marxa al
+ 8' EO MEUS ICIAIRBONIS galop cap a la dreta. Porta un casc o elm aplanat
i llana a la destra. Lescut i la gualdrapa del
Al dors dun albar atorgat per En Francesc Romeu,
En Jaume Carb i En G. de Bisanya, elegits pel Consell
cavall ostenten el senyal dels Cardona, un card.
de la ciutat de Barcelona, com a rebedors dels comptes

de tots els qui havien administrat quelcom referent a
+ i S i DNI i R ECOMITIS i
larmada de la dita ciutat. Declaren que En Francesc CARDONE :
Satria i En Deusovol de Cnoves, administrador de lobra ( Sigillum domini R[aimundi vic\ecomitis Cardone)
1. Es pot dubtar que aquest Bernat Sever apila no sigui el ma- Penja per cintes de seda rosa, dun pergam que cont
teix Bernat apila anterior, b que s diicil de precisar, particular-
ment per la diferncia de dates.
2. Altre exemplar en cera vermella es troba en el mateix Arxiu 1. B que el document s atorgat per En Jaume Carb, el segell,
(Ordinacions originals), en altra crida, feta a 31 desembre de 1490, segurament per manca del propi, com nhem trobat altres casos, s
duna ordinaci dels Consellers i Prohomens sobre disfresses. dun Romeu Carb.
:
INVENTARI 279
la donaci atorgada per Ramon, vescomte de Cardona, MARIA ALVAREZ DE HARO, VESCOM-
a Santa Maria de Solsona, i a Bernat, pavorde, i a Ber-
nat de Puig, de Pons, cellerer, i a tot el convent, de tot TESSA DE CARDONA
el que tenia i possea en el castell d Olius i sos termes, i 2070 1307
tot all que NHug de Torroja i sa mare havien ja donat Rod, 80 mm. Cera natural. Madrid, Arx. del Duc de Medinaceli;
i concedit al convent. Datat a 19 de desembre de 1258, Cardona, lllg. 159, n. 21.
et ut presens pagina maiorem gaudeat firmi tatem nostri si-
gilli munimine eam fecimus insigniri.

Un card rodejat de motius ornamentals.
2068
+ ! S MARIE ALUARE Dl GRA
i '. .'
\ ...E I
un
Barcelona, Arx. del Gran Priorat de
COMITISSE CARDONE : \
Catalunya de lOrde de Sant Joan de Jerusalem. (+ 1 S iglum Marie Alvore Dei grada [vic]e comilisse Cardone)
El vescomte a cavall. Empunya lespasa, que Penja per cintes de cnem blanques, dun pergam en
mant alada i en actitud de combatre. Lescut el qual fa constar Na Maria lvarez de Haro, muller
dEn Ramon Folch, vescomte de Cardona, que ella i
i la gualdrapa del cavall a senyal de Cardona.
D. Felip de Castro tenien deutes en Navarra, Castella
i Arag, i diu: E yo la dicha donya Maria Alvarez quando
+ : s : dni : n dei ora
: : : vicecomitis :
case con vos don Remon Folch, mi marido, rogue vos e
CARDON. pido vos por merce que tomasedes por bien de paguar las
( + Sigillum domini Raimundi Dei grada vicecomitis Cardon[e ]) deudas que don Phelippe e yo deviemos Porque esto sea
firme e non venga en dubda de vos esta mi carta fecha
Penja per cordill de cnem, dun pergam que cont de mano de Fortun Albat, escrivano publico de Lodosa,
lacte de perd i remissi atorgats per En Ramon, ves- sehllyada con mi seyellyo pendient. 21 de febrer de 1307.
comte de Cardona, als homes de l Espluga de Francol,
josana de lHospital de Sant Joan de Jerusalem, de
totes les injries i danys que li havien causat en l Es-
pluga i en altres llocs. Datat a 14 dabril de 1272; sigilli RONANAT DE CARDONA
nostri munimine duximus roborandum. 2071 1316
Rod, 18 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Cartes reials,

Jaume II, n. 0 366.
RAMON FOLCH, VESCOMTE

Un card.
DE CARDONA
2069 1296-1309
+ S BONA ARDONA
Rod, 48 mm. Cera natural. Pars, Arxs. Nacionals; n. 11,304 de
lInventari dEn Dout dArcq. En una carta a NAlamanda apera, en Barcelona.
Datada a 5 de juliol de 1316.
Imatge del vescomte a cavall marxant al galop
cap a la dreta del segell, precedit duna estrella.
Empunya amb la destra una espasa que mant JAUME CARDONA

alada i en actitud de lluitar. Lescut amb qu
2072 1331
es defensa i la gualdrapa del cavall, a senyal de Rod, 20 mm. Cera vermella. Vich, Museu Episcopal.
Cardona, o s, els cards.
Un card.
+ : s
: raimundi fulconis dei: : :
de seda groga, dun pergami autoritzant les treves entre En Jau-

ora : vicecomitis cardone * :
me II dArag i lInfant de Castella En Joan Manuel, al setge dEix,
a 27 de juliol de 1296. Finalment, en coneixem un altre exemplar,
Penja du- pergam que cont la restituci del regne existent a Madrid, en lArxiu del Duc de Medinaceli (Messina, per-
gam n. 230), empremtat amb cera natural i penjant dun pergami
de Mallorca a favor del rei En Jaume, atorgada pel
que cont un conveni de mutu auxili i valiment atorgat entre En
d Arag i son lloctinent En Ramon Folch de Cardona. Ramon Folch, vescomte de Cardona, i En Pon Hug, comte dEm-
Datada in castris prope Argilers, Elnensis dicesis, infesto pries i vescomte de Cabrera, in villa de Cilrano, a 20 de juliol
beatorum Apostolorum Petri et Pauli, 29 de juny de 1298 i. de 1309.
Lexemplar que hi ha al Museu Britnic de Londres, signat de
n. 23,106, creiem que s reproducci del dels Arxius Nacionals
Dems daquest exemplar, nhavem trobat un altre en lArxiu
1. de Paris. Vegis Birch (Waj.ter de Grat), Catalogue of seals in (he
de Corona dArag, separat del document. Un tercer el veirem en
la department of manuscripts in the British Museum, (London, Long.
lArxiu del Captol de la Seu de Valncia (0567 15), penjant, per beta : mans, 1894).
8 1ACME CARDONA RAMON FOLCH, COMTE DE CARDONA
Empremtat al dors duna carta dEn Jaume Cardona, 1423
jurisperit de Vich, al Veguer de dita ciutat, amb data de Rod, 38 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Generalitat,
febrer de 1331, e. m. vria.
Escut a senyal de Cardona, decantat cap a la

2073 1332 dreta i timbrat dun casc.
Rod, 36 mm. (?) Cera vermella. Vich, Museu Episcopal.
+ S RAIMUNDI FULCONIS DEI GRACIA
Dos escuts dibuixats molt grollerament; el su-
COMITIS CARDONE
perior, amb tres barres; linferior, besants (?).
Al dors dun manament fet per la Cort general del

Al dors duna carta dEn Jaume Cardona, jurisperit,
principat de Cathalunya que la senyora Reyna celebre
al Veguer de Vich. Datada en febrer de 1332, e. m. de present en la ciutat de Barchinona, als Diputats del
General residents en dita ciutat, perqu paguin als pro-
movedors, escrivans i porters de la Cort una tera, cor-
HUG, VESCOMTE DE CARDONA responent a l. er de mar, dels salaris a ells taxats, per
ra del servei que hi fan. Donat, dit manament, en el
1372
Captol de la Seu de Barcelona, hon la dita Cort es
Rod, 25 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri- acostumada celebrar, sots los segells del Reverent Archa-
moni; collecci sigillogrfica. bisbe de Tarragona, del comte de Cardona e de la ciutat
de Barchinona, a 15 de mar de 1423.
Escut a senyal dels cards, decantat cap a la
dreta i timbrat dun elm amb cimera.
+ 8 HUG DEI GRA \ VICECOMITIS RAMON DE CARDONA

. CARDON 1442
Rod, 23 mm. Cera vermella. Baroelona, Arx. Municipal; Cartes

( + Sigillum Hugonis Dei aracia vicecomis Cardone)
Al dors dun albar atorgat per NHug, vescomte de

Cardona i almirall del rei d Arag, a En'Dalmau Planes, Escut a senyal dels cards, decantat cap a la
escriv de la Taula de les armades reials, declarant que dreta i timbrat dun elm.
ha pagat a En Pere Traver cinc florins dor d Arag per
ra dun pen. Scrit en Barchinona sots sagell nostre RAMON DE CARDONA
secret, diumenge a 11 dabril de 1372.
Al dors duna carta dEn Ramon de Cardona als Con-

sellersde Barcelona, referent a la conversi de dos infants
COMTESSA DE CARDONA jueus. Datada a Bellpuig, a 23 dabril i.
2075 Segle xv (?)
Octogonal, 14 x 12 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. del Ca-

ptol de la Seu; arm. I, cal. 13.
JOANA DE CARDONA
Escut a senyal dun card. (Muller de N Arnau Roger, comte de Pallars)
Llegenda illegible. 2078 1445
Octogonal, 17x16 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Munici-

pal; Cartes comunes originals, 1445.
Tanca una lletra de la comtesa de Cardona dirigida
al Deg i Captol dUrgell, notificant que nha rebut una
dells i que la continencia daquella era com en nenguna Una guila amb dos caps i les ales esteses
forma no metrieu en ma e poder del senyor mon firar lo sost un escut a senyal de tres sagetes.
debat e questio de la montanya e prats de Alben . Da-
No porta llegenda.
tada a Sanahuja, 6 de desembre 1.
En una carta de dita Dona Joana, comtessa de Pa-

1. No porta indicaci dany, b que sembla pertnyer a les pri-
meries del segle xv. Lany 1375 el vescomtat de Cardona fou erigit
en comtat. El primer comte i alhora darrer vescomte fou Hug (ve- 1. No.sindica lany en la carta, per al dors es diu que tou rebuda
gis segell precedent n. 2074). s Dona Beatriu, la seva segona mu- a 27 dabril de 1442. No podem precisar si s el mateix personatge
ller, la comtessa de la qual es tracta? del segell precedent o un altre de la famlia dels Cardona.
t
INVENTARI 281
llars,als Consellers de Barcelona, sobre els fets dels JOAN DE CARDONA

acreedors dels comtats. Datada a Sort, a 27 de mar i. 2082 1463
Ootogonal, 18x12 mm. Cera vermella. Tortosa, Arx. Municipal.
JOAN DE CARDONA Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, dues

(Comte de Prades)
barres; 2 i 3, un card.
2079 1449
Rod (!), 14 mm. Cera vermella.

Barcelona, Arx Municipal; Al peu dun document atorgat per En Joan de Car-
Cartes comunes originals, 1449. dona, bestart e procurador general del comdat de Pra-
des e baronia dent ena, i datat en la vila de Mora, a 15
Escut partit verticalment. A la dreta, el cards doctubre de 1463.
(Cardona); a lesquerra, flanquejat de les barres
i flors de llir (Prades).
No porta llegenda.
MIQUEL CARDONA
2083 1468
En una carta dEn Joan de Cardona, comte de Pra- Octogonal (), 10x7 mm. Cera verda.
des, de creena a favor del seu secretari, adreada als
Consellers de Barcelona. Vich, 5 de febrer 2.
Tres cards i una cbria.
En unacrida feta per manament dEn Miquel Cardo-

ESPERANDEU CARDONA na, Veguer de Barcelona, del Batlle i del Mostassaf duna
2080 1449
,
ordinaci dels Consellers referent a lofici dels batifullers

Barcelona, Arx. Municipal; i oripellers; amb data de 2 de setembre de 1468.
Escut que porta per senyal una cbria i tres
cards.
JOAN RAMON FOLCH DE CARDONA
(Comte de Cardona i de Prades)
En una carta de NEsperandeu Cardona als Consellers 2084 1483 j 4486
de Barcelona, que el cridaven per alguns afers de la ciu- Rod, 19 mm. Cera vermella. Madrid, Arx. del Duc de Medina-
celi; Cardona, 162, n. 394.
tat, dient que pels afers que t en la vila de Piera no pot llig.
partir, i ho far tant prompte com li sia possible. Datada

en dita vila, a 14 de juliol 1449 3 ( ) . Escut partit verticalment. A la dreta, tres
cards; a lesquerra flanquejat de les barres i flors
de llir (Prades).
RAMON DE CARDONA
2081 1451 En una carta dEn Joan Ramon Folch de Cardona,
Rod, 13 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comte de Cardona i de Prades, al seu fill En Johan de
comunes originals, 1451. Cardona e de Prades gran condestable de Arago, referent
a diversos afers. Pons, 6 de juny de 1486 i.
Escudet amb tres cards.
Llegenda borrosa.
JOAN RAMON FOLCH DE CARDONA
Al dors duna carta dEn Ramon de Cardona als Con-
I URGELL
sellers de Barcelona, referent a afers dels jueus de Tr-
rega. Bellpuig, 19 de gener de 1451.
(Comte de Cardona i Conestable dArag)
2085 1489
1. B que no sindica lany en la carta, consta al dors que fou Rod, 26 mm. Cera natural bruna.
Madrid, Arx. del Duc de Me-
rebuda a 3 dabril de 1445. Aquest segell correspondria a la srie dels dinaceli; Cardona, llig. 162, n. 394.
comtes de Pallars, per per haver-lo trobat darrerament, el posem
entre els dels Cardona als quals tamb correspon. s important per-
qu en lescut apareix ben marcat el senyal dels comtes de Pallars Escut a senyals de Cardona, Arag, Prades i
en el segle xv.
Urgell; dos castells i un lle rampant.
2. Al dors es llegeix que ou rebuda a 7 de febrer de 1449.
3. Torres Amat, Diccionario critico de los escritores catalanes
(Barcelona, 1836, p. 175), diu daquest personatge que ou juriscon- 1. En lArx. Cor. Arag (Generalitat, correspondncia), nhi vei-
sult, natural de Barcelona i molt acreditat, havent assistit, segons rem un altre exemplar, en una carta del comte de Cardona als Di-
Mariana, al Concili de Constana en 1416 com ambaixador del rei putats del General de Catalunya, datada a Mora a 19 de juny
Alfons IV. de 1483.
Volum II 36
Al peu dunes instruccions fetes per al magniffich mos- Al peu dun acte daprovaci, confirmaci i ratifica-
sn Johan Nauarro: Quant a Deu platia siau junt en Cort ci atorgades per dit Ramon de Cardona, Virrei, Llocti-
del Rey e Reyna, nostres Senyors, per part del Senyor nent i Capit General de Npols, de lobligaci que ha-
comte e comtesa sa muller. Barcelona, 26 de mar vien contret En Joan Pujol i En Pere dUrrea, electe
de 1489. bisbe de Siracusa, amb el Sant Pare, per haver aquest
deixat al dit Pujol, deu mil ducats dor per a portar-los
a Espanya, prometent restituir-los dels primers diners
que rebessin de la Santa Creuada. Datada dita confir-
FERRAN RAMON FOLCH DE CARDONA maci en el Castell nou de Npols, a 14 de novembre
(Duc de Cardona, Conestable i Almirall dArag)
de 1517.
2086 1516

vol. Galeres, nominaci de Capitans, 1516.
SAN DE CARDONA
2089 1542
Rod, 22 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. del Duc de Medinaceli;
cedent n. 2085. vria.
En una carta del Duc als Diputats del General del Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, flan-
Principat de Catalunya residents a Barcelona, manifes-
quejat dArag i Prades; 2 i 3, tres cards (Car-
tant que el Rei li ha manat que en la Capitania dEn
Berenguer dOms, la qual acostumava regir En Ber- dona).
nat Alemany, admets per lloctinent el fill daquell,
privant del crrec al dit Alemny, i constant-li que aques- En una carta dEn San de Cardona, almirall dArag,
ta provisi no repugna a captol de Cort, la ha admesa i els referent a trametre gent per a la defensa de la frontera
ne fa avinent, perqu el dit fill de mossn Berenguer dOms del Pallars. Mont, 1 dagost de 1542.
sia assentat en la nmina de Capitans en lloc de mossn
Alemany. Arbeca, 8 doctubre de 15161.
DIDAC FERNNDEZ DE CRD0RA

2087 1523 (Duc de Cabdona i Segorb, Marqus de Comares)
Rod, 24 mm. Cera vermella. Tarragona, Museu Arqueolgic 2090 1586
Dioces; vitrines, n. 973.
comunes originals, 1585-1588, 152.
Escut partit verticalment en dues meitats. A
f.
la de 1a. dreta, flanquej at de Cardona, Arag i

Escut dividit horitzontalment en dues meitats.
Prades. A lesquerra, en el primer quarter, dues
En la primera, flanquejat, a senyals de Cardona,
calderes; el segon, borrs.
Arag i Prades. En la segona, Pallars i Urgell.
Al dors dun albar en qu Don Ferrando Ramon

Folch, Duch de Cardona, Marches de Pallars, comte de En una carta del Duc a En Seraf Bajas, de Barce
Prades, reconeix a lAbat i convent de Poblet, que li

lona, datada a Mora, a 16 de maig de 1586.
han lliurat i restitut un collar dor, el qual, per certa
quantitat, tenien en reenes de prestech gracis. Da-
li
tat en la mia Floresta, a 30 de juny de 1523. 2091 1595 i 1601

nals, 1600-1603, ol. 28.
RAMON DE CARDONA
2088 15X7 Escut amb els mateixos senyals del segell pre-
Rod, 24 mm. Cera vermella. -Roma, Arxs. del Vatic; arm. XIV, cedent n. 2090. Lescut va timbrat duna co-
capsa 4, n. 54.
rona i rodejat del tois.
Escut amb diversos senyals, i entre altres,

Cardona, Arag i Prades. delDuc als Consellers de Barcelona, agraint lenhora-
bona que aquests li donaren per la nova de la canonitza-
1. Els senyals daquest segell sn els mateixos que els del segell ci de Sant Ramon de Penyafort, la qual enhorabona diu:
precedent de D. Joan Ramon Folch de Cardona, pare de D. Ferran.
se me devia por el (contentamiento) que a mi me cabe de
Potser lus aquest desprs de la mort de D. Joan, ocorreguda en
1513, segons la geneologia de la casa de Cardona.
qualquier buen sucesso deste Principado y el que particu-
INVENTARI 283
larmenie deseo a esta ciudad, en todas sus cosas, demas de castells i un lle rampant; 3, Pallars (?). Detrs
la mucha devocion que tengo al Santo por ser Patricio... creu de Santiago.
de lescut, la
La Puebla, 28 de maig de 1601 l.
En una carta de D. Joan de Cardona dirigida als Con -

sellers de Barcelona, parlant de la fbrica del moll que
PERE DE CARDONA shavia de construir en aquesta ciutat, per la qual sin-
teressava, i diu: que para seruillos en general y en parti-
1564
cular bastame a mi la naturalesa que tengo en esa ciudad
de que me presio mutcho
comunes originals, 1564-1569, f. 34. y asi de mi pareser tendria
por mejor lugar aquel enirel tarasanal y St. Beltran, mas
llegado a St. Beltran que al tarasanal, este lugar segun los
Escut flanquejat: en el quarter superior, a se-
escandallos quetcho el maestre Bautista (que aze y casi
nyal de les barres; en linferior, una creu rode- tiene etcho el muelle de Malaga) es de menos fondo y mas
jada de tres flors de llir; en el flanc dret, els llano de toda la playa. La carta est datada a Madrid, a
6 dagost de 1590.
cards, i en lesquerre, flors de llir. Detrs de les-
cut, la creu de Santiago.
Al dors duna carta de D. Pere de CardoDa, Portant-

ENRIC DE CARDONA
veus de General Governador de Catalunya, als Consellers
2095 1590
de Barcelona, comunicant noves referents a haver-se des- Oval, 30 x 24 mm. Cera vermella.
cobert 18 galiotes i 11 galeres denemics davant Cada- Cartes comunes originals, 1590, f. 64.
qus. Datada a Alella, a 20 de juny de 1564.

Escut dividit en quatre quarters. El primer,
flanquejat, a senyal de les barres i creus. El se-
209B 1590 gon, subdividit en quatre quarters: 1 i 4, les ba-
Oval, 39 x 30 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 478. rres; 2 i 3, els rocs (Requesens ?). El tercer, dos
castells i un lle rampant. El quart, Arag i Ur-
Escut dividit en quatre quarters: 1, flanque- gell. En el centre de lescut, un escudet amb una
jat amb senyals semblants als del segell precedent estrella radiant. Lescut va timbrat duna corona,
n. 2092; 2, borrs; 3, dos oastells i un lle ram- i detrs porta la creu de Santiago.
pant; 4, flanquejat dArag i Urgell. Detrs de
lescut, la creu de Santiago. En una carta de dit D. Enric als Consellers de Barce-
lona, datada a Lleyda a 21 de mar de 1590, dient que el
Empremtat amb hstia i paper, al peu duna informa-
Rei ha escrit interessant-se molt sobre els pecats p-
li
blics que es cometien en aquella ciutat, i que sinsti al

ci testimonial rebuda a instncia de Na Isabel Anna
Planes i Malet, muller del Dr. Geroni Planes, de la Veguer per tal que procuri, amb tota diligncia, inquirir
Sala 3. de la Rgia Audincia i Reial Consell de Cata- sobre aix, i recomana als Consellers que en los juys de
lunya, a 1 de desembre de 1590. promens se fassa tant exemplar castich que los qui res-
taran sian escarmentats.
JOAN DE CARDONA 2096 1595

2094 1590 Oval, 20 X 16 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondncia.
Rod, 26 mm. Barcelona. Arx. Municipal; Cartes comunes origi-
nals, 1590, 158.
f.
gell precedent n. 2095, diferenciant-sen en la
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, flan-
collocaci dels quarters 3 i 4, que en aquest s
quejat, les barres en els quarters superior i infe-
invertida, o s, en el 3 hi ha els senyals dArag
rior, flors Je llir i creus (?) en els flancs; 2, dos
i Urgell, i en el 4 dos castells i un lle rampant.
1. Dems daquest exemplar nhem vist altres dos: un al mateix Lescut no va timbrat de corona.
Arxiu Municipal (Cartes comunes originals, 1595-1596, fol. 66), en
una carta dirigida a Montserrat Masolt, clavari de la ciutat de Bar- Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta
celona, sobre el censal dEn Frederic Ros Soler, datada a Cardona
de D. Enric de Cardona als Diputats del General de Ca-
a 4 de juliol de 1595; i laltre en lArx. Cor. Arag (Generalitat, cor-
respondncia), en una oarta del Duc als Diputats del General de talunya, referent a lafer de les Comandes de Sant Joan.
Catalunya, datada tamb a Cardona, a 25 dels mateixos mes i any. Madrid, 19 de juliol de 1595.
LLUS RAMON FOLCH DE CARDONA En una carta de NAntic Carners dirigida a En Fran-
(Duc de Segorb i de Cardona, Marqus de Comares
cesc Ferrer, notari de Barcelona. Datada a Girona, a 10
i de Pallars)
dagost de 1562.
2097 1659
Oval, 35 x 30 mm. Comunicat per Mn. Agust Coy Cotonat,

duns documents reerents al Pallars. JOAN CARNICER
2101 1440
Escut dividit en quatre quarters: 1, a senyals Octogonal, 12 X 12 mm. Cera verda.

d Arag, Castella, Lle una banda;
i Siclia; 2,
3 i 4, diverses peces herldiques. Timbrat duna Un tallant de carnicer.

corona ducal i rodejat del tois.
CARNICER
Empremtat amb hstia i paper, en una carta del Duc
Marquesat de Pallars, designant al doctor Al dors duna carta dEn Joan Carnicer, botiguer de T-
als Sndics del
rrega, als Consellers de Barcelona, de 17 de juny de 1440.
Didac de Ferrer i a En Maurici de Lloreda, perqu en son
nom puguin solventar els afers que tenia amb les univer-
sitats del dit marquesat. Tarragona, 24 de juliol de 1659.
GUILLEM CAR0L
1265
LLOREN CARDONA Escut, 24 X 18 mm. Cera bruna. Perpiny, Arxs. Departamentals;
2098 1575 S. H. no classificats.
Rod, 18 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamentals;

S. E. II, 248*. Escut a senyal descacs (?).
+ S GVILELMI CAROL1
Un cercle en forma de cor i una creu de doble
travesser. Dintre del cercle les lletres L. 0. C. Penja per cintes de seda groga, dun pergam que
cont una sentncia donada per dit Guillem Carol, Jutge
En el testament clos del reverend En Pere del Pas, ca- de Perpiny, en una demanda interposada per En Ber-
ronge dEina, entregat al notari de Perpiny En Nofre tran Gil, porter i executor pel rei En Jaume I dArag,
Castell, a 22 dagost de 1575, ab lo segell del honorable en els afers dels feus en les partides de Conflent, Cerda-
m Llorens Cardona, mercader da la present vila, en lo nya i Vegueria de Camprodon, Ripoll i Vall de Prat,
qual ha esculpit una L y una O y una C deyus, que tota contra En Guillem de Vallcebollera, sobre un alou dAll
es dins un rod ab una creu dobbla de sobre segalladora. que aquest havia adquirit del monestir de Sant Miquel
de Cux. Datada a Perpiny, a 15 de juliol de 1265 i.
DAMI CARLES
2099 1570
FRANCESC GALCERAN DE CARTELL
Rod, 18 mm. Cera verda. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la
^193
Seu; arm. I, cal. 13. Segle xviii (? )

Rod, 40 mm. Barcelona, Collecci del Marqus de Dou;

matriu de bronze.
Escut amb un card.
DIA CARLES Escut timbrat duna corona ducal i dividit en

quatre quarters, a senyals de Cartell, abastida,
Tanca una que cont el testament clos de Dami
plica
Erill, Cardona, Ardena, Darnius, Fons, Despl i
Carles, ciutad i mercader de la Seu dUrgell, entregat
al notari daquella ciutat Andreu Soler, en 8 de setembre
Mur 2
.
de 1570. Shi fa constar el senyal de lescut amb les pa-

raules scul'ptum quidem cardum (?). 1. Es curiosa aquesta sentncia, perqu havent interposat la de-
manda En Bertra n Gil a nom del Rei, i havent aquest designat per
a fallar la qesti a En Guillem de Carol, el jutge, donant proves
ben paleses dindependncia i rectitud, fall contra el Rei, donant
ANTIC CARNERS la ra al demandat En Guillem de Vallcebollera, afegint; et dicto
Bertrando, nomine domini Rege agenii, perpetuum scilencium impono.
2100 1562 La presncia del segell shi fa constar amb aquesta frmula: Ego
Rod, 13 mm. Lacre vermell.
Barcelona, Arx. del Reial Patri- Guilelmus Caroli iudex predictis me subscrbo, et sigillum meum
moni; collecci sigillogrflca. appono.
2. Francesc Galceran de Cartell fou fill de Josep Galoeran de
Cartell, Sabastida, Ardena, Erill, Cardona, Mur i Despl de Ig-
Un mont cimat duna flor de llir. nsia de Fons Puig. Mor en 17 24.
INVENTARI 285
tat de Barcelona, duna ordinaci dels Consellers referent

2104 Segle xviii (t)
a les teixidores de draps de ll. La crida s de 24 de
Oval, 31 X 24 mm . Barcelona, Collecci del Marqus de Dou; maig de 1464 i.
matriu dargent.
Escut amb
mateixos senyals del segell pre-
els
ARNAU DE CASANOVA
cedent n. 2103, b que en quant a la collocaci 2108 Segle xiv (t)
i en algunes peces herldiques shi noten va- Rod, 27 mm. Barcelona, Collecci dEn Juli Vlntr; matriu
riants. Ardena ve collocat desprs de Fons, i de coure.
Despl desprs de Mur.

Una casa 2
.
+ : S : ARNAV D CASANOVA \
GERONI CASABONA
2105 1662
Oval, 31 X 25 mm. Barcelona, Biblioteca de NErnest Molin A. DE CASCA YLS

i Brass. 2109 1345
Rod, 20 mm. Cera negra. Madrid, Arx. Histrlo Nacional;

Escut que t per senyal una m sobre ratlles fons Poblet, albarans.
onejant s.
Escut a senyal de tres cascalls (?).
Al dors dun edicte dEn Geron i Casabona, Veguer de + S' A D' CASCAIY1LS :
la vilai valls de Ribes. Datat en dita vila, a 24 de ge-
ner de 1662. Al peu dun albar atorgat per NA. de Cascayls, bat-
lle dAgramunt per lInfant En Jaume, comte dUrgell,
a favor de Fra G. Bruch, monjo de Poblet, de quaranta
sous agramuntesos, per ra de quaranta lliures de cera,
P. DE LA CASAD0L0ST que devia satisfer al dit Infant, per guarda del lloc de
2106 1359 i 1360
Castellser; datat diluns ans de sent Vicent, de lany
1344 (18 de gener de 1345).
Seu; albarans de lAlmoyna.
Un castell (?).
BERNAT CASES
+ S P D'LA CASA DE LOS 2110 1376
Octogonal, 8x8 mm. Cera vermella.

de la Seu; albarans de lAlmoyna.
Al peu dun albar atorgat per En P. deia Casadolost,
com a procurador de Na Blanca, muller dEn G. P. Du-
say, a favor dEn Bartomeu de Miramar, als 27 de gener
Un marc.
de 1359 i.
Al peu dun albar atorgat per En Bernat Cases a fa-
vor dEn G. Riquer; datat a 30 de gener de 1376. En el
document se diu: lo segell es ab senyal de march.
BERNAT DE C AS ALD GUILA
2107 1464

JOAN CASES
2111 1590
amb Oval, 16x12 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. Municipal;
Escut que porta per senyal una guila correspondncia.
les ales eteses.
Escut a senyal de dues torres sobre faixes one-
Al peu duna crida feta per ordinaci dels Veguer, jants.
Batlle i En Bernat de Casaldguila, Mostassaf, de la ciu-
1. En
manuscrit dEn Vila (I, 168), es diu que el senyal de Ca-
el
1. En mateix Arxiu nhavem trobat un altre exemplar, em-

el saldguila s: Lo camper de or, una guila de sabba, membre e
premtat al peu dun albar atorgat per dit Casadolost, com a procu- armea de guella, corona de or*.
rador dEn Franceso Dusay, a favor dEn Bartomeu Pujol, a 23 de 2. En Vila (I, 212) diu: Lo camper de guella, una casa de ar-
mar de 1360. gent, porta finestras de guella, masona de sabba.
En una carta dEn Joan Cases als Cnsols de la ciutat En una carta del Dr. Gabriel Joan Cassador als Dipu-
dUrgell, referent a afers judicials. Barcelona, 20 de no- tats de la Generalitat, datada a Roma a 7 de juliol
rembre de 1590. de 1592 J.
JOAN DE CASSA
2112 1442 FRANCESC CASSADOR
Octogonal, 12 x 12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
Cartes comunes originals, 1442. I DE CLARAMUNT
2116 1614
Escut a senyal dun lle rampant. Rodegen Oval, 24 x 19 mm. Arx. Cor. Arag; Consell d Arag, llig. 494.
lescut, en sa part exterior, estrelles i flors de llir.
Escut a senyal de faixes i un munt amb una

Al dors i tancant una carta dEn Joan de Cass, pro- flor de llir (?).
curador per la ciutat de Barcelona en el comtat d Emp-
ries, dirigida als Consellers, datada a 26 de juny de 1442.
En una certificaci donada per En Francesc Cassador
i de Claramunt, Governador pel Duc de Cardona en la
Conca dOdena, de qu a 16 de setembre isquamo gent
PERE CASSADOR armada contra set lladres, anomenats Antoni Serdanyes,
2113 1560
Bernat Malasanch, Jaume Malasanch, son germ, T. Lui-
Rod, 19 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la
ret, Joan Palou, March Socias i Pere Capot Gasc, als
quals prengu, i dels quals, tres que eren caps de codri-
11a ne foren fets quartos, y los quatre penjats per lo coll.
Escut a senyal duna faixa en mig de tres ro'
Datada a 10 de desembre de 1614.
ses; sobre la faixa una estrella.
En una carta dEn Pere Cassador als Canonges i Ca-

ptolde la Seu referent a afers administratius. Barcelona, DOMNEC DE CASSER
18 de mar de 1560 i. 2117 1557

S. E. II, 801.
2114 1565 i 1576
Oval, 26 X 19 mm. Cera groga. Seu dUrgell, Arx. del Captol.

Escut que porta per senyal una estrella i les
Escut amb el mateix senyal del segell prece- inicials gtiques D i C.
dent n. 2113, timbrat dun casc amb cimera.

En el testament de N Antnia, muller dEn Gabriel
En una carta dEn Pere Cassador als Canonges i Ca- Vilar, burgs de Perpiny, intervenint-hi com a testi-
ptol de la Seu, acusant-los rebut de dues pemes y tres moni En Domnec de Casser, mercader de dita vila, i
dotzenes de formatges. Datada a Barcelona, a 24 de posant-hi son segell. Datat a 3 doctubre de 1657.
mar de 1565 2.
GABRIEL JOAN CASSADOR RERENGUER DE CASTELL

2115 1592-1594 2118 1343
Oval, 22 X 15 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondncia. Rod, 9 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la
Seu; albarans.
Escut amb els mateixos senyals dels segells
os
precedents n- 2113 i 2114. Un castell.
1. Diu En Vila (I, 168) que el senyal de la famlia Cassador s: + : 8 : BERQARI \ DE CASTELL
Lo camper de or, una faxa de azur en mig de tres rosas de guella,
sus la faxa una estela de or.
2. Dems daquest exemplar, nhavem vist un altre en lArxiu En un fragment dalbar en qu shi llegeix la data
Municipal de Barcelona (Cartes comunes originals, 1576-1579, f. 52), de 1343.
empremtat en paper i cera vermella, al dors duna carta als Conse-
llers donant compte i ra de les gestions que venia practicant en
diversos afers que li havien encomanat. Datada a Madrid, a 13 de 1. En el mateix Arxiu i fons nhavem vist altres exemplars en
desembre de 1576. oartes de 15 de febrer de 1593 i novembre de 1594.
2 de
)
INVENTARI 287
seguretat i guiatge, totes les cabanes del monestir

BERENGUER DE CASTELLARNAU ci,
de Poblet, tant de vaques com dovelles, eugues i tota
2119 1454 mena de bestiar major i menor, ensems que les persones
Escut (I), 15 X 22 mm. Cera bruna. Seu dUrgell, Arx. del Captol i coses mobles i immobles. Datat a 17 de juliol de 1234 1 .
do la Seu; arm. I, cal. 13.
Escut a senyal dun castell.

ROGER BERNAT VESCOMTEIII,
Al peu duna lletra dEn Berenguer de Castellamau DE CASTELLB

dirigida a NAntoni Gener. Datada a Bastida, 4 de desem- 2122 1268-1284
bre de 1454 i.
Rod, 53 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional;
v. 43. 12, fons Poblet.
JOSEP DE CASTELLBELL Representaci del vescomte a cavall. Porta una

2120 1591 llana amb senyera. Escut i gualdrapa a senyal
Oval, 20x15 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes de les barres. A lesquerra del camp, un escudet
a senyal de Castellb.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, una .. ROGERII DEI GRA COMIT .
rodella; 2 i 3, un castell. VICECOMIT

([+ Siglum ] Rogerii [BemardiJ Dei grada comit[is Fuxi et] viceco-
En una carta dEn Josep de Castellbell als Consellers
mit[is Castroboni ])
de Barcelona, referent a la mort del fill dEn Francesc
Orta, perpetrada a Flix, i de la necessitat que t aquella
Penja per beta de cnem de diversos colors, dun per-
vila duna persona habitant all contnuament per les
gam, en qu el Vescomte posa sota sa especial protecci
moltes pacions y a, perque de altra manera dupte se
i guiatge les cabanes de bestiar del monestir de Poblet,
puga concervar. Lleyda, 23 de maig de 1591.
tant de la Cerdanya com del Capcir, i en els seus ports i
en els de Barrades. Datat die lune post festum Assump-
tionis Beate Marie (o s, el 20 dagost) de 1268 2 .
ROGER DE FOIX, VESCOMTE

DE CASTELLB
2121 1234 CONSTANA DE LUNA, VESCOMTESSA
Rod, 60 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional; DE CASTELLB
v. 45-30, a. 1234, Poblet.
(Muller dEn Roger Bernat)
2128
Anv. El vescomte a cavall que galopa cap a
Quadrilobat, 59x59 mm. Cera vermella
1344
Vich, Museu Episcopal.

la dreta. Porta casc i escut, i empunya lespasa
amb la destra. Lescut i la gualdrapa del cavall
Dintre dun doble quadrilobat que cont la
a senyal de les barres. En la part esquerra del
llegenda, un escut gran dividit en quatre quar-
camper del segell hi ba un altre escut a senyal ters: 1 i 4, les barres; dos braus un
2, (?); 3,
de Castellb (tres losanges en la part superior). castell.
. . . GILL . . ROGERII '.

DE F.. . + : s : de dona: : icoNSTAmsA de : :
( [+ Si]gill[um] Rogerii de F[uxo ] LUNA : VESCONDESA DE CASTELLB

\ \
Rev. Un castell de dues torres. Al dors duna carta de dona Constana als nostres
La mateixa llegenda de lanvers.

1. La llegenda daquest segell lhavem poguda completar mit-
janant un altre exemplar existent als Arxius Nacionals de Paris,
Penja per de pergam, dun acte pel qual En Ro-
tires descrit i publicat en lInventari dEn Dout dArcq, amb el n. 664.
ger de Foix, vescomte de Castellb, per ell i per tots els 2. Amb lexemplar daquest segell que es conserva als Arxius
seus sbdits, amics i valedors, rep en sa especial protec- Nacionals de Pars, n. 665 de lInventari dEn Dout dArcq, i que
correspon a lany 1276, havem pogut completar la llegenda.
Raymond, Sceaux des Archives du Dtpartement des Basses-Pgr.
1. Segons En Vila (I, 174), lescut Castellamau s: Lo camper nies (Pau, 1874, p. 22, n. 44). ne descriu un altre exemplar que cor-
de guella, un castell de argent, porta finestres massona de sabba. respon a lany 1284.
arnats e feels, jutge, scriv e saig de la ciutat de Vich,
datada a tCastellviy, dimars apres
PEROT DE CASTELLET
la festa de sent Vin-
ens !.
2127 1560
/
Rod, 20 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Ari. del Captol de la
LLUS OLIYER DE BOTELLER, VES-

COMTE DE CASTELLB precedents n. 08 2 1 25 i 2126.
2124
Rod, 22 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. del Duo de Medinaceli.
Al dors duna carta dEn Perot de Castellet als Deg
i Captol de la Seu, referent a la subcollectoria. Tarra-
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, a segona, 22 doctubre de 1660.
nyal de Castellb; 2, borrs; 3, una guila amb
les ales esteses.
Empremtat en una carta

JASBERT, VESCOMTE DE CASTELLNOU
del Vescomte de Castellb
al Duc de Cardona. Tortosa, 13 desembre de 1532 2 . 2128 1296
Rod, 44 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. del Capitol de la
Seu; 0567-27.
BERTRAN DE CASTELLET
2125 El vescomte a cavall que marxa al galop cap
Rod, 32 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; vitrines. a la dreta. Porta elm i cota de malla, i empunya
lespasa amb la destra. Lescut i la gualdrapa del
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, un cavall a senyal dun castell de tres torres.
castell de tres torres; 2 i 3, un griu.
+ S IASBERTI DEI GRACIA VICECOMI-

+ NO BERTI DE CASTELLETO
TIS CASTR1INOVI
Al dors duna lletra dEn Bertran de Castellet als seus

perqu prestin ajuda a
Penja per beta de seda verda, dun pergam autorit-
Batlles i vassalls, interessant-los
zant les treves entre el Rei En Jaume II d Arag i lIn-
lobra del pont de Sant Boy. Datada a Castellet, a 7 de
fant de Castella En Joan Manuel, al setge dEix, a 27
juny de 1301.
de juliol de 1296 C
1312(7)
Rod, 38 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. del Duc de Medinaceli. MACI CASTELL
2129 1393
Barcelona. Arx. del Captol
cedent n. 2125, rodejat dun cercle lobulat. de la Seu; albarans.
+ : NOBULIS : BERTRANDl IDE CAS

TELLETO
+ 8 MACIANI CAS...LONIS
Al dors duna carta dEn Bertran de Castellet a En Ra-
mon Folch, Vescomte de Cardona, sobre el fet del Comte
Al peu dun albar atorgat per En Maci Castell, doc-
dUrgell i dEn G. dEntena. No porta data, per apar de
tor en lleis, a favor dEn Pere Feliu, majordom de lAl-
lany 1312 per lafer al qual es refereix i pel tipus de lletra.
moyna de la Seu de Barcelona, de 15 florins dor d Arag,
que aquesta li havia de satisfer per son salari com a
No En el mateix Museu hi havem vist
es consigna lany.
jutge del Batlle de Catalunya, en la causa que davant
1.
un altre exemplar, tamb empremtat amb cera vermella, al dors

duna carta de la Vescomtessa a En Berenguer de Pruneres, juris- daquest se tramitava entre el Procurador fiscal i la dita
perit de Vich, datada a Castellb als 14 de desembre de 1344. Almoyna. Datat a 22 de maig de 1393.
2. Segons En Miret i Sans Investigacin histrica sobre el Viz-
(
condado de Castellb, Barcelona, 1900, p. 336), la Reina dona Ger.

mana de Foix, en 1528, cedi el vescomtat, en hipoteca dun censal 1. En lArx. Cor. Arag hi ha un altre exemplar, separat del
de 24,800 sous de pensi anyal i de 15,500 ducats de capital, a En document don penjava, mitjanant el qual havem pogut comple-
Llus Oliver dc Boteller. tar la llegenda.
INVENTARI 289
BARTOMEU CASTELL IGNASI DE CASTELLS I DE CASANOVA

2130 1421 2134 1775
Octogonal, 15 x 10 mm. Cera negra. Collecoi de lantor. Oval, 26X21 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 323.
Un castell.
Escut dividit en quatre quarters: un castell;
1,
2 3, borrosos; 4, vuit roses.

AI peu duna crida feta per En Bernat Cadireta a 20 i
de juliol de 1421, dun manament dEn Bartomeu Caste-

ll regent la Vegueria de Barcelona, Igualada, Valls, En un requeriment fet per NIgnasi de Castells i de
Moy i Moyans, gitant i separant de pau i treva En Casanova, del Consell de Sa Magestat i Ministre de la
Pere Bataller, major de dies, i En Pere Bataller, son fill. Reial Audincia de Catalunya, amb data de Barcelona,
a 10 de maig de 1775 i.
FRANCESC CASTELL
2131 1441 BERNAT DE CASTELL VAQUIER
Barcelona, Arx. Municipal; 2135 1316
Escut, 20 x 15 mm. Cera bruna.
correspondncia.
Escut a senyal dun castell de tres torres.
S FBANGISCI GASTILIONIS Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, un

castell; 2 i 3, una vaca (?).
Al dors duna carta dEn Francesc Castell als Conse-
llersde Barcelona, donant-los avs de viatges i de provisi + CVASTELVAQVIEB
de la galera dEn Llupi. Valncia, 30 de mar de 1441.
En unacarta dEn Guillem dArtasona, cari de Cas-
en la Vall dAran, als Prohoms i universitat de
tell-lle,
Girona. Datada a Viella die martii post feslum.... de lany

JOAN CASTELL ,
1316, et quia non habemus sigillum nostrum proprium,

2132 1600
sigillauimus presentes litieras cum sgillo bernardi de
Oval, 23 X 18 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 344. CASTRO BAQTJERIO.
Escut en forma de tarja, que porta per senyal

un castell de tres torres. FRITS DE CASTELLV
2136 1425 (?)
En una carta del doctor En Joan Castell al Rei, no-
tificant-li haver-se ocupat de diversos afers amb alguns
Barcelona, Arx. Munic!
documents que li havia comunicat el Duc de Fria. Bar-
celona, 10 doctubre de 1600.
En una carta dEn Frits de Castellv als Consellers

MAIM DE CASTELLOL de Barcelona, sobre voler-se fer vassall de la baronia de
2133 1291 Flix un encausat per un crim coms al comtat de Pra-
Rod, 32 mm. Cera verda. Pars, Arxs. Nacionals; n. 11308 des. Datada a Flix a 17 de juliol. No es consigna lany;
de lInventari dEn Dout dAreq. en una nota borrosa del dors, sembla constar que fou re-
buda en 1425.
+ 8 MAIMO DE GAST...A 2137 1444 i 1446
Penja del tractat de Tarasc (19 de febrer de 1291) i.

1. Alfons II nomen., a Maim de Castellol, Batlle i Vegusr de

Escut a senyal dun castell de tres torres, com
Lleyda, a 5 dagost de 1289, en 8 doctubre del mateix any li co-
i
man que procedis contra En Jaume Navarro i altres, per delictes

que havien coms contra els jueus de dita ciutat. (Joan Rqn, 1. En Vila (I, 199) diu que lescut de Castells porta: Lo camper
Catalogue des actes de Jaime I, Pedro III & Alfonso III, rois d Ara- so es, escartell primer e darrer de guella, 2 castells de argent, segon
gn, concemant les Juifs, Pars, 1920, n. 01 1987 i 2008). e ters de guella, 3 esteles de argent.
Volum II 37
en el segell precedent n. 2136, respecte del qual Al peu duna crida feta per manament dEn Miquel
atorra, Mostassaf de la ciutat, duna ordinaci dels Con-
t alguna petita diferncia.
sellers i Prohmens sobre la venda i preu de loli. Datada
a 2 doctubre de 1507 i.
En una
carta dEn Frits de Castellv, procurador de
la baronia de Flix, als Consellers de Barcelona, sobre
latemptat contra lalcaid moro de dita vila. 23 de setem-
bre de 1444 i. JOAN ATORRE
2142 i 369

2138 1449 albarans.
Rod (?), 12 mm. Cera vermella.

Cartes comunes originals, 1449. Una torre.
Una barca amb tres pins

+ S IOAN RE
(?).
Al peu dun albar atorgat per En Joan atorre. pas-

En una carta dEn Frits de Castellv, Batlle de Flix,
tador de la Canonja, de Barcelona, de certa quantitat
als Consellersde Barcelona, sobre lafer de la mort do-
per rah del pastat que jo fa a la Canonja. Datat a 1
nada dins la vila a un moro, qui era vassall de la ciutat.
de juny de 1369.
Datada a Flix a 30 dagost. No sindica lany, per
consta al dors haver-se rebut a 3 de setembre de 1449.
JOAN CELLA I TAFFURER

2143 i5 8 ,
PERE CAT Oval, 15 X 12 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Dietari de la
2139 Generalitat.
albarans.
Escut dividit en quatre quarters a senyals bor-
rosos, excepte el del 3. er que sembla una canya.
Escut a senyal borrs, dintre dun quadrilobat.
+ SEGELL ! DEN P \ : CATA En una carta als Diputats del General referent a afers
de govern. Datada a Girona, a 22 de maig de 1586.
Al peu dun albar atorgat per En Pere Cat, regidor de
lhospital dEn Pere Desvilar, a 26 de desembre de 1369.
GUILLEM CELL0RT
2140 1371
2144 1394
Rod, 15 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la Octogonal, 11 X 7 mm. Cera vermella.
Seu; albarans.
Un ca. Un Uor, i a ambds costats una flor de llir.
+ PERE CVATA
Ai peu dun albar atorgat per En Guillem Cellort,
llancer i ciutad de Barcelona, a 5 de febrer de 1394.
Al peu dun albar atorgat per dit Cat a favor dEn
Francesc Canyes, amb data de 29 de desembre de 1371.
ARNAU CER0LL
MIQUEL ATORRA 2145
2141 1507 Rod, 18 mm. Cera vermella.
Octogonal (?), 12X7 mm. (?). Cera bruna. Barcelona, Arx. Muni-
cipal; Ordinacions originals.
Un arbre o ramatge.
Escut a senyal dnna torre.
+ S DEN ARNAU SEROL
1. Enmateix Arxiu (Cartes comunes originals, 1446), hi ha-
el
vem vist un altre exemplar, en carta del dit Castellv als Consellers 1. Diu En Vila (II, 218) que lescut de Satorra s: Lo camper
de Barcelona. 25 de mar de 1446. 1 de or, una torra de azur, porta finestras de or*.
INVENTARI 291
Al peu dun albar atorgat per N Arnau Ceroll o Se- ELIONOR DE CERVELL
rol,notari i habitant en el castell de Cller, a favor dEn 2149 1437
Miquel arovira, habitador del dit castell, deputat a
reparar la paliada del dit castell, de 20 sous dalf on sins
Fragment de segell. Cera vermella.
menuts, per son salari. Datat a 6 de mar de 1378, sa-
gellat ab mon propri sagell.
Escut a senyal dun crvol.
Al dors duna carta de Na Elionor de Cervell als Con-

GUILLEM DE CERVELL sellersde Barcelona, sobre la marmessoria de la reina
2146 1253 Elionor d Alburquerque, muller de Ferran I. Datada a
Rod, 35 mm. Cera bruna. Arx. Cor. Arag; pergamins de Saragossa, a 8 de mar de 1437.
Jaume I, n. 1316.
Un crvol.
GUERAU ALAMANY DE CERVELL
+ SIGILLVM GVILLE 2150 Segle xv
Penja per betes blanques i blaves, dun pergam que

correspondncia.
cont un tractat dajuda i valiment atorgat entre el Rei
En Jaume I i els seus vassalls En Guillem de Cervell,
Escut a senyal dun crvol, decantat cap a la
En Berenguer d Anglesola, En Pere de Queralt i En
dreta i timbrat dun casc amb banyes de crvol.
Berenguer d Almenara, contra En Ramon de Cardona.
Barcelona, 5 de febrer de 1253.
GUERAUl ALAMAYN CERUELO
G. DE CERVELL En una carta dEn Guerau Alamany de Cervell als

Diputats del General de Catalunya, referent a uns pre-
2147 Segle xiv (?)
sos que havia tingut en sa baronia de Cervell. Datada
La Selva del Camp, Arx. de la a Vilafranca de Peneds, a 28 de juny. (No sindica lany
Cria comuna.
per correspon al segle xv).
Un crvol.
+ S G D' CERUEYLO GUILLEM DE CERVERA

2151 1220
Al dors duna carta dEn G. de Cervell a En P. Fer-
rer, prevere i notari de La Selva. No porta data, perd
fons Poblet, v. 45. 9.
pel paper i la lletra de lescrit sembla correspondre al
segle xiv.
Anv. Un crvol.
+ SIGILLVM : GLLI DE CE E
BERENGUER ARNAU DE CERVELL
2148 1432
Rev. Un cavaller a cavall que marxa al ga-
Octogonal, 17 x 13 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial lop cap a la dreta. Porta casc arrodonit 'en sa
part superior. Empunya la llana amb senyera.
Escut decantat cap a la dreta a senyal dun Lescut que porta al bra el cavaller i la gual-
crvol. Lescut va timbrat dun elm. drapa del cavall, a senyal dels Cervera, o s, un
crvol.
DE BNG ABNAIUI DE CERELLO
+ GRA RVS YLERDE
Al peu dun document que diu aix: Jo Berenguer Ar-
nau de Cervell confs com vuy diluns que contam xxii Penja per corretges de luda, dun pergam que cont
de Setempbre any m.cccc.xxx.ii., rebi una letra de la la concessi atorgada per En Guillem de Cervera a
senyora Reyna per en Guillem Texidor, correu, e com axi NA. de Puiet, de immunitat i franquesa en la possessi
es la veritat fa te la present memria, e per o que mils de Vallseca i en totes les possessions i honors que tonia
aparegua esser ver hi apos mon segell de mes armes. en el terme de Castelldsens. Datada a 2 de juny de 1220.
292 SIGIL LOGRAFlA CATALANA
BERENGUER DE CERVERA GUILLEM DE CIGES
2152 1241
2156 1317
Rod, 32 mm. Cera bruna. Arx. Cor. Arag; pergamins de Rod, 25 mm. Cera vermella.
Jaume I, n. 863.
Escut a senyal de dues faixes, entre les quals hi

Un crvol.
ha set losanges posats horitzontalment a 3, 3 i 1.
BE REN GER ! DE CERVERA
+ s : gil.i : de : ciges
Penja per corretges de luda, dun pergam que cont
Al dors dun albar atorgat per En Guillem de Ciges,
una sentncia donada per En Berenguer de Cervera i el Batlle General a Catalunya pel Rei, a En G. Oulomar,
canonge Pere Albert contra En Pere de Berga. Datada
jutge reial, de vries quantitats de pagues que ha fetes a
in palacio Barchinone domini regis, a 3 de desembre
diverses persones, pel cens del quintar de la ciutat de
de 1241.
Barcelona. Datat a 4 de maig de 1317.
G. ESTAQUES N. CIPRS
2158 1374
2157 1352
Rod, 17 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la Oval, 23 X 17 mm. Cera verda. Barcelona,
- Arx. del Captol de la
Seu; albarans.
Seu; documents del segle xiv.
Un xiprer.
Tres llirs.
Llegenda destruda.
Al dors duna carta dirigida a Xameno de Castell,

Al peu dun albar atorgat per En Ciprs a favor dEn
scriva de racio de la senyora comtesa de Luna, y a Mafo-
P. Feliu, procurador de lAlmoyna. Datat a 19 dabril
ma Balester, moro de aragoa. Lleyda, 26 de gener
de 1352.
de 1374.
FRANCESC CISA
RAMON ESTASES 2158 Segle xiv (?)
2154 J442 Rod, 12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la
Seu; albarans.
Una C inicial i una flor de llir.
Escut a senyals descacs.

Al peu dun albar atorgat per En Francesc Cisa a En
F. Vendrell, pagant per En R. Vendrell, notari, de 7 sous
Al dors duna carta dEn Ramon estases, Batlle de la i 8 diners, per dos parels de calses. Datat a 4 de juliol.
vila de Trrega per la ciutat de Barcelona, dirigida als
B que no sindica lany, creiem que pertany al segle xiv.
Consellers. Datada a Trrega als 17 de maig. No expressa
lany, per una nota escrita en la mateixa carta diu que
fou rebuda a 19 de maig de 1442.
CARLES AGUST DE CISTERER
1590
DOMNEC DE ETINA Oval, 27 X 20 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la Seu;
arm. I, cal. 13.
2155 1352
Rod (?), 12 mm . (?) Cera vermella. Barcelona, Arx. del Capitol Escut dividit en quatre quarters a senyals bor-
de la Seu; albarans. rosos, excepte el 3.
er
que porta una banda entre
sis estrelles.
Empremtat amb hstia i paper, en una carta al Cap-
Al peu dun albar atorgat per En Domnec de etina tol canonges de la Seu. Datada a Tarragona, a 12 de
i
a favor dEn Francesc Canyes. Datat en 1352. setembre de 1590.

INVENTARI 293
NADAL CIURANA En una carta dEn Guerau de Clasquer als Consellers

2160 de Barcelona, sobre la bandositat del Valls. Datada en
1554
la Quadra de Clasquer, a 10 de desembre. No es diu lany,
Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Collecci dEn Ramon per hi consta haver-se rebut en dit mes de 1448 l.
dAls.

JAUME CLAUSES
2164 1568
En el mateix document que cont el segell n. 2063.
Oval, 20x16 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamen-
tals; S. E. IX, 197.
LLUS DE CLARAMUNT Escut en forma de cartela, portant per senyal

2161 1565 i 1568 dues claus.
En el testament dEn Jaume Clauses, donzell i habi-
tant a Perpiny, entregat clos al notari de dita vila En
Escut partit verticalment en dues meitats: la de Pancraci Salvetat, a 16 de febrer de 1568.
la dreta, a senyal dun mont amb una flor de llir i
bordura descacs; en la de lesquerra, ramatges (?).
ROMEU CLAVER
En una carta dEn Llus de Claramunt als Consellers 2165 1335
de Barcelona, sobre drets de carnalatge que es pagaven a Rod, 20 mm. Cera vermella. La Garriga, Arx. de Can Tarrs.
la fortalesa de Valncia (dAneu?) i a la lleuda dEsterri,
dels quals, diu, estaven en possessi des de temps imme-
Una clau i a ambds costats un besant.
morials els antecessors del duc de Cardona mon senyor.
Datada a 5 de setembre de 1568 1 .
+ S ROMEU
Al dors dun requeriment fet per En Romeu Claver,
JOANOT DE CLARIANA jurisperit de Tarragona i Jutge per En Guillem de No-
2162 1506 guer, Rector de lesglsia de Sant Lloren de Lleyda
i

Oficial de Tarragona, al Veguer dAusona, sobre una
comunes originals, 1503-1538, f. 7. causa judicial. Tarragona, 29 dagost de 1335.
Una ala rodejada destrelles.

Llegenda borrosa. ni/1 FRANCESC CDOL
2166 1558
En una carta dEn Joanot de Clariana, donzell, Senyor Rod, 20 mm. Cera vermella. Seu dUrgeU, Arx. del Captol de
de la casa i castell de Cervell, Jutge designat per a fa- la Seu.
llar la causa entre el Procurador dEn Guillem Ramon de

Bellera, Senyor de la Baronia de Cervell, i En Perot Escut a senyal de tres cdols.
de Torrelles, dirigida als Consellers de Barcelona, trame-
tent-los la sentncia que havia proferit en dita causa. En una En Francesc Cdol, gover-
carta dirigida per
Datada dita carta en lo nostre Castell vell de Cervell, nador de Ciutat, canonges de la Seu. Datada en el
als
a 16 de juliol de 1506. Castell de Ciutat, a 7 doctubre de 1558.
GUERAU DE CLASQUER BERENGUER COLOM

216B 1448 i 1449 2167 1360
Octogonal, 14x12 mm. Cera bruna. Baroelona, Arx. Municipal; Rod, 18 mm. Cera vermella.
Barcelona, Arx. del G. Priorat de
Cartes comunes originals, 1448. Catalunya de lOrde de Sant Joan de Jerusalem.
Escut a senyal duna campana. Un colom.
1. Un exemplar igual lhavem vist en lArxiu del Captol de la 1 En el mateix Arxiu (Cartes comunes originals, 1449), hi ha
Seu dUrgeU, en una carta del mateix Llus de Claramunt als ca- un
altreexemplar en una carta dEn Coloma Vilalba i Clasquer.
nonges dUrgell. Datada a Cardona, a 26 de maig de 1565. da-
tada a Sant Celoni, a 3 dabril, i rebuda a 4 dabril
de 1449.
Llegenda destruda. En un albar atorgat per En Joan Colteller, jurisperit
de Vilafranca de Peneds, a En Bernat de Vilarovir. Vi-
lafranca, 31 de maig de 1417.
AI peu dun albar atorgat per En Berenguer Colom,
notari, a favordEn Bartomeu de Vilafranca, Comanador
de la Casa Antiga, de Lleyda, de lOrde de Sant Joan,
sagellat ab mon sagel, scrit de ma mia , a 25 de juny
de 1360.
FRANCESC COLL I JULI
2172
FRANCESC COLOMER
2168 Dues muntanyes formant un coll.
1475

Ordinacions originals. En una carta dEn Francesc Coll i Juli, datada a
Barcelona a 16 dagost de 1594, i dirigida a mossn
Un colomer. Agust Joan Miralles, en Roma.
Al peu duna crida feta per manament dEn Franci

Colomer, Mostassaf de la ciutat, duna ordinaci dels Con- 2178
sellers de Barcelona sobre hostalers, a 16 de desembre Oval, 15 x 13 mm. Cera vermella. Collecci de lautor.
de 1475.
Escut partit verticalment: a la dreta, una

branca amb fruits; a lesquerra, una banda.
PERE OERONI COLOMER
2169 1663
Al dors duna carta dEn Francesc Coll i Juli dirigida
Oval, 27 X 21 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la Seu. a son oncle En Salvador Coll, notari de Barcelona, i da-
tada a Sant Celoni, a 24 de febrer de 1595.
Escut ovalat, partit verticalment en dues mei-
tats: l. a a senyal duna espasa; 2. a
,
una palma. ,
Empremtat amb hstia paper, en una carta dEn

GUILLEMO COLLELL
i
Canonges de la Seu. Da-

2174 1351
Pere Geroni Colomer, notari, als
tada a Oleta, a 28 de juliol de 1663. .
Seu; albarans.
Un ocell (pelic que alimenta els seus fills.

0. COLTELLER ?)
2170 134. (?)

* OVILLEMONI CVLLVILLE
Rodo, 17 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la
Seu; albarans.
Al peu dun albar atorgat per En Guillem Collell a
favor dEn Pere Feliu, procurador de lAlmoyna. Datat
Tres coltells.
a lany 1351.
+ COLTELER
Al peu dun albar atorgat per dit Colteller, escriv de

la Cort delVeguer de Vilafranca, a favor dEn P. Comes,
MIQUEL COMES
procurador dels almoiners de lAlmoyna de la Seu de
2175 1603
Barcelona. Datat a 1 de juny de m...xl... Oval, 27 X 20 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la Seu.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, tres
JOAN COLTELLER comes i una estrella; 2 i 3, una testa.

2171 14X7
mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Capitol de la

MIQVEL COMES
Rod, 9
Seu; albarans.
En una carta del dit Miquel Comes als canonges de la
Tres coltells. Seu dUrgell. Datada a 30 de mar de 1603.

INVENTARI 295
Al peu dun albar atorgat per Na Catarina, muller

ANTIC COMPANY
que fou de N Arnau de Conomins, a favor dEn Conagats.
2176 1583
als 20 dabril de 1342.
Escut amb quatre quarters: 1 i 4, un castell;
2, borrs; i 3, un quadrpede. En el centre un JAUME DE CONSTANCI

2180 Segle sv (?)
escudet, el senyal del qual no es pot precisar.
Escut, 10 x 8 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri
Al dors dun requeriment dirigit per NAntic Company,
Batlle de la parrquia i terme de La Roca, al Batlle de
Sant Pere de Vilamajor, perqu faci pagar a En Pere Clavell Escut timbrat dun elm a senyal borrs.
certa quantitat que devia i li reclamava En Joan Rovira,
de Santa Maria de Llerona, coma procurador dEn Jaume En una certificaci feta per En Jaume de Constanci,
Gol, de dit terme de Vilamajor. Datat a 5 de maig Cnsol de catalans a Npols, de que En Bartomeu Sala,
de 1583. mercader de Barcelona, havia desembarcat en el port
daquella ciutat certa quantitat de ferre, videlicet spa-
tas, etc., i la va vendre tamb a Npols. Datada a 19
PERE JOAN DE CONESA dabril (de la novena indicci).
2177 1445

BARTOMEU DE C0NTIJ0CH
2181 138
Escut partit verticalment: a la dreta, ratlles
de vairs; a lesquerra, dues estrelles. fons Poblet, albarans.
Al dors i tancant una carta dEn Pere Joan de Conesa, Senyal borrs.
procurador dels Consellers de Barcelona a Sabadell, dirigida
a aquests, sobre la qesti de les aiges que els naturals + BERTOMEU CONTIIOC
de dita vila demanaven per amarar els cnems. Sabadell,
15 dagost de 1445. Al peu dun albar atorgat per En Bartomeu de Conti-
joch, jurisperit de Montblanch, a favor de Fra Bernat
Riera, monjo i Sndic de Poblet, a 9 de novembre de 1380.
JOAN DE C0N0MINES
2178 i39i

Barcelona, Arx. del Reial Patri- 2182 1382
moni; collecci sigillogrftca. Octogonal, 14x11 mm. Cera vermella. Madrid, Arx. Histric
Nacional; vitrines.
Escut a senyal descacs.
+ IOHAN ! DE CONOMINES
DE BERTOIMEU D \ CTI10CH
En una carta d'En Joan de Conomines, notari pblic
de la vila de Puigcerd i terra de Cerdanya, al Mestre Al peu dun albar atorgat per En Bartomeu de Conti -
Racional, sobre diversos afers. Datada a Puigcerd, a 29 joch a favor de Fra Bernat Riera, monjo i Sndic de Po-
de marc de 1391. blet, de sis florins dor d Arag que li restaven a deure de
salari, com a jutge subdelegat en la causa que vertia entre
els monestirs de Poblet i de Vallbona, per ra del terme
jurisdicci de les Valernes. Datat a 30 de de 1382.
ARNAU DE CONOMINS i juliol
2179 1342

Seu; albarans. ANDREU DE C0NTIJ0CH
2183 1404
Escut a senyal borrs. Apar sembrat de roses Octogonal, 13 x 13 mm. Cera negra.
Barcelona, Arx. del Reia)
o estrelles. Rodeja lescut un quadrilobat.
+ : 8 I DEN ARNAU DE CONOMINS ! Escut a senyal descacs.

+ SEGELL DE NTIOGH 2187 1592
En un albar atorgat per N Andreu de Contijoch a fa-

Oval, 19 X 16 mm- Cera vermella.
vor dEn G. Poca, Batlle de la vila de Montblanch, de dos
florins dor, per alguns consells que li bavia dat a prechs
Una corbella (?).
e requesta vostres en alguns processes de la vostre Cort
durant lo temps que no haviets assessor. Datat a 20 de
gener de 1404. En una carta dEn Joan Corbella als Consellers de Bar-
celona, referent a blats pel provement de la ciutat. Tar-
ragona, 11 de febrer de 1592.
MIQUEL DE COPONS
2184 1714
JOAN DE CORBERA
Oval, 20X17 mm. Lacre vermell. Perpiny, Arxs. Departamen- 2188 1433
tals; S. H, 56.
Octogonal, 15 X 10 mm- Cera vermella.
Escut timbrat duna corona i cobricelat amb
un mantell, dividit en quatre quarters: 1, senyal Escut a senyal dun corb.
de Copons, un cop amb tres caps de serp; 2 i 3,
un lle rampant; 4, un bra que sost una es- Al dors duna carta dEn Joan de Corbera, Governador
pasa, cimat per un llambel. de Catalunya, als Consellers de Barcelona, referent als
acreedors censalistes dEn Sentcliment. Datada aLleyda,
a 26 de mar de 1433.
En una certificaci i legalitzaci de la firma i signe del
Compter Denull, fetes per En Miquel
notari N Anton i
de Copons, Conseller del Rei de Frana i president del
2189 1440
Consell Sobir del Rossell. Datades a Perpiny, a 18 de
maig de 1714 b Octogonal, 15 X 13 mm. Cera vermella. Barcelona,
- Arx. Munici-

JOAN ANTONI RAMON DE COPONS dent n. 2188.
2185 1740
Oval, 21X17 mm. Lacre vermell. Perpiny, Arxs. Departamen- AI dors duna carta del mateix Joan de Corbera, Go-
tals; S. E. II, 221.
vernador de Catalunya, als Consellers de Barcelona. Gra-
nollers, 8 de setembre de 1440.
Esct timbrat duna corona, a senyal de Co-
pons.
FRANCESC DE CORBERA I &UALBES
En testament dEn Joan Antoni Ramon de Copons,
el
del Consell Sobir del Rossell, entregat clos a NOnorat

2190 1584
Albafulla, notari de Perpiny, a 6 de maig de 1740. Oval, 15 X 22 mm. Cera vermella.

Un corb.
JOAN CORBELLA
2186 1592 Al dors duna carta dEn Francesc de Corbera i Gual-
Oval, 19X 15 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; bes als Consellers de Barcelona, sobre les aiges del Be-
Cartes comunes originals, 1592, f. 8. ss i el mol dEn Pere Joan Sentcliment. Datada a Mont-
cada, a 14 de juny de 1584.
Un cor.
En una carta dEn Joan Corbella dirigida als Conse- 2191 1594 i 1621
llersde Barcelona, referent a provisi de blats. Datada a Oval, 25x22 mm. -Arx. Cor. Arag, Generalitat; correspondncia.
Cervera, a 16 de gener de 1592.
Escut a senyal dun corb.

1. Segons En Vila (I, 162) la famlia Copons t en son escut: Lo
camper de guella, 3 copons de or, al cap de cascu 3 caps de serps de
sinobla*. Empremtat amb hstia vermella i paper, en una carta
INVENTARI 297
dEn Francesc do Corbera i Gualbes als Diputats del Ge- Llegenda borrosa.
neral de Catalunya residents a Barcelona, sobre lafer de
les Comandes de Sant Joan. Datada a Madrid, a 8 de ge- En un albar atorgat per En Guerau Corr, Regent la
ner de 1594 h Tresoreria reial per lhonorable micer Joan Despl, Con-
seller i Tresorer reial, a favor dEn Berenguer de Relat,
Batlle de la ciutat de Barcelona, de 50 florins dor d Ara-
Datat a 2 de gener de 1405.
JOAN LLUS CORNET g.
2192 1580

originals, 1580-1584, f. 6. GALCERAN DE CORT
2196 1302
Escut partit en dues meitats: a la dreta, un Rod, 24 mm. Cera vermella en cera natural. Madrid, Arx. His-
corn; a lesquerra, un lle rampant. Lescut va tric Nacional; Sigillografia, caixa 49.
timbrat dun casc amb llambrequins.

En una carta dEn Joan Llus Comet, ambaixador de
la ciutat de Barcelona, dirigida als Consellers, sobre afers + RAN : : DE GVRTE
que li havien confiat. Datada a Madrid, a 29 de gener
de 1580. Penja per cintes de seda groga i vermella, dun pergam
que cont el trasllat de la confirmaci de la casa de Sant
* Vicens a lAbat de Poblet, atorgada per comissi Apos-
RAMON CORNET tlica pel bisbe de Lleyda, Geralt dAndri i datada a Al-
2193 1588 mudafar a 3 de desembre de 1297. Autoritza dit trasllat
Oval, 23 x 19 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes En Galceran de Cort, Veguer de Montblanch, i per ell el
originals, 1585-1588, f. 240. Sots-veguer En Berenguer Vaquer, a 7 de juny de 1302.
Et ad majorem fidem adhibendani sigillo Vicarii predicli,
Escut amb els mateixos senyals del segell pre- appenso jussimus dechorari.
cedent n. 2192.
En una carta del Dr. En Ramon Cornet als Consellers MIQUEL DE CORTIADA
de Barcelona, referent a lorde de la Merc i altres afers
2197 1681
amb la Cria Romana. Roma, 24 de mar de 1588. Oval, 31 X 25 mm. Arx* Cor. Arag; Consell dArag, llig. 225.
Escut a senyals dun cor, banderes i un bra

JOAN PERE COROMINES amb una espasa enlairada.
2194 1591
Rod, 18 mm. Cera vermella. Collecci de lautor. Al peu duna certificaci feta per En Miquel de Cortia-
da, del ConSell de Sa Magestat, son Odor ms
antic i ad-
Una creu de Sant Andreu cimada duna de vocat patrimonial en la Reial Audincia de Catalu-
fiscal
doble travesser. nya, de qu En Rafel Vila, ciutad honrat de Barcelona,

havia servit lofici de Procurador fiscal patrimonial des
de 1653 fins a 1667, en qu mor. Datada a 23 de febrer
En una carta dEn Joan Pere Coromines als Cnsols de
de 1681.
la ciutat dUrgell, oferint els seus serveis. Datada a Barce-
lona, a 20 desembre de 1591.
PERE CORTS
2198 1604
GrUERAU CORR Rod, 22 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol dc la Seu.
2195 1405

Escut a senjal borrs.
Una
AVE + MARIA + GRACI +
torre i a ambds costats una flor de llir.
1. Altre exemplar daquest segell el veirem al mateix Arxiu

En una carta dEn Pere Corts, Batlle de la vila d lso-
(Consell dArag, llig. 494), en un certificat de serveis del 3oldat na, als canonges de la Seu (com a senyors de dita vila).
Quint Carmona. Datat a 24 de setembre de 1621. Datada a 1 de maig de 1604.
Volum II 38
JOAN CORTS En una carta dEn P. Galceran de Cruilles, capit de
2199 la vila de Blanes, als Consellers
de Barcelona, sobre for-
1615
ments. Blanes, 31 de desembre de 1464 i.
Eacut ovalat amb vries lletres enllaades. RAFELA DE CRULLES I CARDONA

1563
En una Joan Corts a En Pau Albaret, Con-
carta dEn
seller quart de la ciutat de Barcelona, sobre compra de
"
S. E. II, 502
moltons per al provement della. Datada a Vilaseca, a 28
dabril de 1615.
Escut a senyal de Cruilles, Vilademany i Car-
dona.
PERE DE COSTA 1
2200 1295
En el testament de Dona Rafela de Cruilles i Cardona,
muller dEn Carles dOms i Cruilles, Portantveus de Ge-
Rod, 12 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; pergamins de neral Governador en els comtats de Rossell i Cerdanya,
Jaume II, n. 521.
entregat clos a 16 de maig de 1563, ab lo meu segell en
lo qual son esculpides las armas de Cruilles, Vilademany
Un griu.
y Cardona.
+ PETRI D COSTA
Penja dun pergam que cont el tractat de pau dAna-
HILARI DALENAT
gni, celebrat entre els nuncis'i procuradors del rei Felip de
2204 1372
Frana de son germ Carles de Valois, que foren: Pere,
i
bisbe dOrleans, i Joan, abat de Saint Germain-des-Prs, Rod, 10 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol
prop de Pars (Sti. Germani de Pratis, prope Parisius),
i els del rei dArag En Jaume II, Gilabert de Crui-
lles, Guillem Durfort, Pere de Costa i Guillem Galvany.

Una ala (?).
Datat a Anagni, in privato consistorio eiusdem domui

Summi Pontificis (Bonifaci VIII ) a 20 de juny de 1295. Al peu dun albar atorgat per NHilari Dalenat a favor
In qurum omnium teslimonium et cautelam confecta sunt dEn Francesc Canyes, especier. Datat a 4 de mar
exinde duo publica consimilia instrumenta sigillorum pre- de 1372.
dictorum procuratorum et nunciorum appensionbus.
GERONI DALMAU
GUILLEM COSTA 2205 1517
2201 1352 Rod, 15 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la
albarans.
Escut a senyal dun bra, amb una ma que
Un ca pujant per una costa. empunya un ramatge amb dues esteles.
* S
OVIEM COSTA
Al dors duna carta de micer Geroni Dalmau al Cap-
toli Canonges de la Seu dUrgell sobre afers judicials.
En un albar atorgat per En Guillem Costa a favor
dEn Francesc Fonollet. Datat a 26 de Barcelona, 7 de novembre de 1517.
dels marmessors
mar de 1352.
ANNA DE DARNIUS
P. GALCERAN DE CRUILLES 2206 1586
2202 1464 Rod, 18 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamentals;

S. E. II, 242.
Rod, 9 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, un pi

Escut en losange a senyal de cinc creuetes.
1. En Vila (I, 160) diu que lescut de Cruilles porta per senyal:
1. Vegis abans acosta, n. 2018. Lo camper de guella sembrat de cruzetas de argent*. .
INVENTARI 299
i un lle rampant; 2 i 3, dues barres i cinc be- En una carta de NAngel Carles Deltas i de Camporrells
a En Carles de Uupi. Perpiny, 11 dabril de 1688.
sants, formant quatre quarters.
En el testament de Dona Anna de Darnius, vdua dEn

Pere de Darnius, Senyor del lloc i terme de Darnius, BERNAT DERDEL
atorgat a 12 de maig de 1586. 2211 1388
Octogonal, 8X9 mm. Cera negra.

PERE DE&
2207 1331
Un Agnus Dei.
Seu dUrgell. Arx. del Captol
de la Seu.
Al peu dun albar atorgat per En Bernat Derdel, pro-
Una cabra. curador de lAbat de Sant Cugat del Valls, a favor dEn
Bartomeu de Miramar, a 2 de gener de 1388.
4- 8
PERE DE1GA
Al dors duna carta dEn Pere Deg, Batlle pel Prior
d Organy, als canonges de la Seu. Datada a Organy, BERNAT DESBACH
diyous dia de sent Armengou (3 de novembre)de 1351. 2212 1376

Ions Poblet, albarans. .
GALCERAN DELA
2208 1352
Una petxina.

Seu; albarans. Al peu dun albar atorgat per En Bemat Desbach a
favor de Fr. Bartomeu abata, Sndic de Poblet. Datat
Un mont amb una flor de llir. a 15 de gener de 1376.
8' DE GRAN DELA
(.Segell de Galceran Deia)

JAUME DESBOSCH
Al peu dun albar atorgat per En Galceran Deia a 2218 1371
favor dEn Pere Feliu, procurador de lAlmoyna de la Rod, 20 mm. Cera groga. Barcelona. Arx. del Captol de la Seu;
Seu. Datat a 2 de maig de 1352. albarans.
Tres arbres; el del mig ms alt i cimat duna

FRANCESC DELORDA I DE SELLENT creu.
2209 1582
Oval, 15 X 11 mm . Cera vermella. Manresa, Arx. Municipal; Al peu dun albar atorgat per En Jaume Desbosch a
Cartes. En G. Tolosa, prevere, i En
G. Doneguats, mercader,
marmessors de Na Geralda, muller dEn Ramon Mart,
Escut partit verticalment: a la dreta, escacs; mercer, de 30 sous i 1 diner, els quals eren deguts al dit
a lesquerra, quatre creuetes. En Jaume Desbosch per drap e per cera e per .i. creu
blanca, tot lo qual serv per a la sepultura de dita Na
En una carta dEn Francesc Delorda i de Sellent diri- Geralda. Datat a 4 de gener de 1371.
gida a N. Sala, de Manresa. Igualada, 28 dabril de 1582.
FRANCESC DESBOSCH
NGEL CARLES DELTAS
I DE SANTYICENS
I DE CAMPORRELLS 2214 1570
2210 XC8S Oval, 22 x 16 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Generalitat,
Octogonal, 14 X 14 mm. Lacre negre. Arx. Cor. Arag; Vria. Processos.
Escut timbrat duna corona i rodejat de pal- Escut en forma de cartela, a senyal de tres
mes, a senyal de dos ocells. falons (?).
En una carta dEn Francesc Desbosch i de Santvicens Al peu dun albar atorgat per En R. Descamp del
als Diputats del General de Catalunya. Datada a Pala- lloguer dun alberg. Datat en 1353.
ms, a 22 dabril de 1570.
P. DESCAMPS
JOAN DESCALLAR 2219
2215
Rod (?), 10 mm. (1). Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial
Octogonal, 17 X 14 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. Munici- Patrimoni; collecci sigillogrflca.
Un tinter amb tres plomes.

Escut que porta per senyal un ca.
IOAN DES : CALLAR En una per En P. Descamps, notari i

certificaci feta
escriv del Veguer de Rossell, i dirigida al Mestre Ra-
cional, certificant que En Jaubert Sesfonts, donzell, Ve-
Al dors duna carta dEn Joan Descallar als Consellers
guer de Rossell, reg i exerc dit crrec des del 27 de
de Barcelona, sobre la revolta esdevinguda en la galera
febrer de 1387 al 3 dabril de 1390. Perpiny, 31 dagost
dEn Pon Descallar i mort daquest. Mallorques, 12 de
de 1392.
juliol de 1 447.
JAUME DESCALLAR RERNAT DESCASOYER

2220
2216
Rod, 17 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes Seu; albarans.
Una casa o edifici.

Un griu.
Llegenda borrosa. SOUER
En una carta dEn Jaume Descallar als Consellers de Al peu dun albar atorgat per En Bernat Descasover
Barcelona, donant compte dhaver intervingut en la pau a En
F. Vendrell, pagant per En R. Vendrell, notari, de
procurada pels Consellers entre els dos bandos dAguilars 6 19 #> 6 ds. que aquest devia al pare del dit Bernat
i Manresas. Cardona, 30 de mar de 1449. Descasover, per ra de fusta que li havia comprat per al
seu alberg. Datat el dia 11 doctubre de 1349.
PEROT DESCALLAR
2217 1591
PERE DESC0LL
Oval, 15 X 12 mm. Seu dUrgell, Arx. Municipal; Cartes de 1591. 2221 1333
Rod, 23 mm. Cera vermella, Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;

Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, un collecci sigillogrflca.
lle rampant; 2 i 3, un mont amb una flor de llir.
Dos monticles formant un coll; el de lesquerra,

Empremtat amb hstia i paper, en una carta dEn major, i cimat duna creu.
Perot Descallar als Cnsols de la Seu dUrgell. Datada a
Puigcerd, a 10 de novembre de 1591. + S : PERE DES COLL
i
Al dors dun albar atorgat per En Pere Descoll i En

R. DESCAMP Bernat de Santaclia com a procuradors dEn G. P. de
2218 Folgueres, a favor dEn Miquel Descoll, de 9 <tg 7 $> i 6
diners dalfonsins menuts, pel lloguer dun alberg. Cller,
Rod, 17 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. del Captol de la
7 de desembre de 1333 i.
Seu; albarans.
1. En Vila 240) diu que el senyal de Descoll s: Lo camper

Una creu.
de or, un coll
(I,
de muntanya de guella, sus lo munt mes alt una flor

de lis de guella, lo cap de or, una aguila de sabba ab las urpas de
* S . R . . JS . DESCAMR guella.
INVENTARI 301
BERNAT DESCOLL Al dors d'un albar atorgat per En Riambau Desfar,

2222 Veguer de Vilafranca i Montblanch, a favor dEn Bemat
13481362
Desfonoyar, en 7 dabril de 1311.
El mateix senyal del segell precedent n, 2221, R. DESHORTS

diferenciant- se en qu en aquest el monticle ma- 2225 Segle xtv (?)
jor s el de la dreta i va cimat duna flor de llir.

Barcelona, Arx.
Rod, 19 mm. Cera vermella. del Captol de la
Seu; albarans.
+ S BERNARDI DE COLE
Al dors dun albar dEn Bernat Descoll, Sots-tresorer

Una flor de llir.
reial, reconeixent a En Miquel Prez de Miedes, draper

de Terol, que li ha prestats i li deu cinquanta escudets En un albar sense data. La lletra sembla del segle xiv.
dor, i prometent-li que els hi rebr en compte dels diners
de la cullita que el Rei havia encomanat a dit Miedes.
Valncia, 19 de desembre de 1348 *.
BERNAT DESLOR
2226 1448
JAUME DESCOLL Oval, 13x11 mm. Girona, Arx. Municipal; correspondncia.

2223 1352
rtod, 21 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. del Captol de la Seu; Un llorer.
albarans.
Al dors duna carta dEn Bernat Deslor als Jurats de

Escut a senyal dun coll format per dos mon- Girona, sobre els afers que se li havien confiat. Barce-
ticles: el de la dreta, cimat dun arbre; el de les- lona, 1 de mar de 1448.
querra s major i va cimat duna flor de llir.
Rodeja lescut un quadrilobat.

NICOLAU DESMAS
+ ! S ! IAGOBI DE COLLE NOTARI 2227 1389
Al peu dun albar atorgat per Na Mi queia Safbrega, Octogonal, 10 x 10 mm. Cera vermella. Girona, Arx. de Sant
Feliu; Llibre de lObra, 1365 a 1391.
filla dEn Nicolau Safbrega, a favor dEn Pere Feliu,
procurador de TAlmoyna de la Seu, a 10 de maig de 1352;
en testimoni dao fas vos aquest albara scrit de la ma Una casa o mas.
den Jacme Descoll notari e segellat ab son segell.
Al peu dun albar atorgat per En Nicolau des Mas,

ciutad de Girona i Batlle de la sagristia mitjana de la
RIAMBAU DESFAR Seu. Datat a 8 de gener de 1389.
2224 i3ii

albarans.
G. DESMOLINS
2228 1379
Escut a senyal de deu creus gregues.
+ S RIABALDI D FARO VICARII
.*
:
*.
! Seu; albarans.
VILL E FRANCH Z MOTIUS ALBI \
Escut dividit en quatre quarters a senyals bor-

1. Un altreexemplar d'aquest segell lhavem vist en lArxiu del rosos.
Captol de la Seu de Barcelona, empremtat en cera verda, en una
requesta del dit En Bernat Descoll a En Bartomeu Catal, canonge
de la Seu de Barcelona, i a En Bernat Despont, rector de Subirats, Al peu dun albar atorgat per En G. Desmolins com
perqu cobrin la dcima biennal dels bisbats de Catalunya, datada a a procurador de lHospital dEn P. Desvilar, a favor
4 de setembre de 1362. En el mateix Arxiu del Reial Patrimoni en
veirem un altre dempremtat en un quaern dels deutes qui son de-
dEn Francesc Canyes, especier. Datat a 15 de gener
guts a la Claveria de Cathalunya de lany 1353. de 1379.
RAMON DESNOGUER FRANCESC DESPL
2229 1345 2232 1435
Barcelona, Arx. del Reial Patri- Octogonal, llxll mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Munici-
moni; collecci sigillogrfica. pal; Cartes comunes originals, 1435.
Un arbre (noguer). Escut amb quatre quarters: 1 i 4, un lle ramt-
pant; 2 i 3, una rosa.

+ S' DEN RAMON DESNOGVER
En una carta d'En Francesc Despl i En Bonanat
AI peu dun per dit Desnoguer, sobre
certificat atorgat Pert, missatgers tramesos a la Reina pels Consellers de
el valor dels florins de Florncia en relaci amb la moneda Barcelona, dirigida a aquests, sobre afers de Corts gene-
barcelonesa i jaquesa, el dia 5 de novembre de 1845. rals. Saragossa, 7 doctubre de 1435 *.
MIQUEL DESPL
RAMON DESPL 2233 1437
1349
Octogonal, 15 X 10 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal
Barcelona, Arx. del Captol Ordinacions originals.

Un lle rampant. cedent n. 2232.
RAMON D'S PLA Al peu duna crida feta per manament dEn Miquel
Despl, Batlle de Barcelona, i del Veguer, duna ordina-
Al peu dun albar atorgat per En Ramon Despl a ci .dels Consellers i Prohoms de la ciutat, de que ning
En F. Vanrell, per pensions dun cens per unes cases al que estigui a lloguer en qualsevol alberg, cases, obra-
carrer dEn Bot. Any 1349 i. dors, botigues i altres qualsevol habitacions, no gosen
treure, ne mudar, ne fer mudar la roba o moble algu de
la propietat que logada hauran, de nits, ne en qualseuol
hora de la nit. 8 de mar de 1437.
JOAN DESPL
2231 1400-1402
Rod, 20 mm. .Cera verda. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni; GUILLEM DESPL
1445
Octogonal, 16x11 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Munici

Escut a senyal de cinc malles o losanges i una pal; Cartes comunes originals, 1445.
bordura de vuit roses.

Una P.
+ s : d: mic ioh u pla : : : ts dl :
En una carta dEn Guillem Despl, notari, tenint les

SEYOR REY claus del arxiu del comtat dEmpuries pels Consellers de
( + Segell de micer Johan Despl tresorer del senyor Rey) Barcelona, dirigida a ells, referent al capbreu de les ren-
des i drets que NOlives possea en el terme del lloc de Sant
Al dors dun albar atorgat per micer Joan Despl, Pere Pescador. Castell dEmpries, 5 dabril de 1445.
Doctor en Lleis, Conseller i Tresorer del Rei, a favor
dEn Guillem de Martorell, general reebedordels emolu-
ments e drets al senyor rey pertanyents en el Regne de
Valncia, de 55 florins dor. Datat a Valncia, a 15 de
RAMON DESPL
desembre de 1402 2 .
2235 1449

1. En Vila (I, 230) assenyala aquest mateix escut a la amiiia
Despl; Lo camper de guella, un lleo de argent, membrea de guella;
armea de sabba. Escut dividit en quatre quarters: 1, un lle
2. En el mateix Arxiu en veirem altres dos exemplars en alba- rampant; una rosa; 3 borrosos.
2, i 4,
rans de 15 de juliol de 1400 i 7 de novembre de 1402, ambds em-
premtats en cera verda. Aquest canvi de senyals en lescut el trobem,
tamb, en el manuscrit dEn Vila (I, 224), puix diu que una altra 1.En Vila (II, 112) diu que lescut de la famlia Pla s: Escar-
amiiia Despl porta en son escut losange de or e de sabba, bordea primer e darrer, de guella, un lleo de argent, membrea de guella^
tell
de guella, 8 rosas de or*. armea de sabba. Segon e ters de or, una rosa de guella.
INVENTARI 303
Al peu duna crida feta per manament dEn Ramon GERONI DESPRAT
Despl, Mostassaf de la ciutat de Barcelona, duna ordi- 2289 1590
naci feta pels Consellers i Prohomes de dita ciutat, re-
ferent a lofici de broquerers, amb data de 9 dagost Ovai, 13 X 11 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
de 1449 i.
Un lle rampant.
RAMON DESPL Al dors duna carta dEn Geroni Desprat als Consellers
1419 de Barcelona, demanant llicncia per entrar en la ciutat
amb motiu de la pesta. Sant Boy, 17 de febrer de 1590.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, un PERE DESPRATS

lle rampant; 2 i 3, una rosa. 2240 1439

En una carta dEn Ramon Despl, patr de la galera
expedida contra el corsari Torrelles, dirigida als Conse-
llers de Barcelona i datada al cap de Tortosa el darrer
Una rosa.
dagost. No indica lany, per consta al dors que fou DEN PERE DESPRATS
I :
rebuda pels Consellers a 4 de setembre de 1449 2 .
En una carta dEn Manuel Desprats als Consellers de

Barcelona, sobre remetre calafats a aquesta ciutat, pel
qual objecte lhavien comissionat els Consellers. Aconsella
BERENGUER DESPONT que el Governador mani al Batlle de Tortosa que remeti
2 287 1364-1379
tots els calafats, puix els moros son 8 o 9 i els cristians
Barcelona, Arx. del Captol sols 4. Tortosa, 15 de juliol de 1439 i.
Un pont.
GUILLEM DESPUIG
+ BNG DES PONT 1332
Rod, 21 mm . Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;

Al peu dun albar atorgat per En Berenguer Despont albarans.
a favor dEn Pere Sacanal, amb data de 29 de gener

de 1374 s. Un puig cimat duna flor de llir i rodejat dun
quadrilobat.
2288 + : s : guilelmi : de :i podio :

1381
Rod. 18 mm. Cera vermella.

Barcelona, Arx. del Captol En una lletra dEn Guillem Despuig i dEn Berenguer
de Sarri, racionals de casa la ciutat, als Consellers de
Barcelona, donant ra dhaver rebut compte dEn Ber-
Un pont molt semblant al del segell precedent nat Saruvira i dEn Bernat Figuera, obrers del pont de
n. 2237. Sant Boy. Datada a 19 de febrer de 1332 2 .
S' BNO DES PONT

BERENGUER DESPUIG
Al peu dun albar atorgat per En Berenguer Despont 2242 1364
a favor dEn Pere Saclosa, notari, a 3 de gener de 1381.
albarans.
Coneixem dos Ramon Despl en lany 1449. Aquest primer
1.
fou elegit Mostassaf el 13 de desembre de 1448, anomenant-sel Ra-
mon dez Pla, germa de mossenyor Ffrancescb dez Pla Dietari del (
Un puig cimat duna flor de llir.
Anlich Consell Barcelon, II, 50); el segon va sser nomenat, en 25

dagost de 1449, patr de la galera que els Consellers enviaren per S BNG DS PVG
aprotegir les vitualles contra els corsaris, designant-sel aix: lonrat
en Ramon dez Pla germa den Miquel dez Pla (.Dietari citat, II, 72). 1. En Vila (I, 248) diu del senyal de Desprats que s: Lo oam-
2. Vegis la nota precedent. per de azur, 3 roses de or, los punxius de guella*.
3. En el mateix Arxiu nbavem vist altres exemplars en albarans 2. Segons En Vila (I, 224) lescut de Despuig t: Lo camper de
<le 1364, 1373 i 1379. or, .un puig ab florea de guella
Al peu dun albar atorgat per En Berenguer Despuig,
procurador de la Cabiscolia de Barcelona, a favor dEn
RAMON DESPUJOL
2247 Segle xiv (?)
Pere Sacanal. 6 dagst de 1364.
Rod, 17 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. del Captol
JOAN PERE DESPUIG Un puig cimat duna flor de llir.

2243 1392
Octogonal (?), 12x9 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Depar- + RA..N DS P
tamentals; S. G. 104.
Al dors duna carta (en fragment) en la qual shi lle-

Escudet decantat a senyal dun puig amb flor de geix al final: de part den R de puyol. La lletra sem-
llir. Lescut vacimat dun casc amb el griu alat. bla del segle xiv.
Al peu duna lletra dEn Joan Pere Despuig al Bisbe

dEina. Datada a Perpiny, a 8 de mar de 1392, sege-
llada ab mon anel. ANNA DESPUJOL I DEL PAS
2248 1031
P. DESPUIG Oval, 19 x 14 mm. Perpiny, Arxs. Departamentals; S. E. II, 595.
2244 Segle xiv (?)

Escut partit verticalment: a la dreta, un puig
de la Seu; albarans. amb la flor de llir; a lesquerra, cabriat.
Un puig amb una flor de llir. Empremtat amb hstia groga i paper, en el testament
Llegenda borrosa. de Dona Anna Despujol i del Pas, vdua dEn Galceran
Despujol i de Mars, donzell, domiciliat en la vila de
Al peu dun albar atorgat per En P. Despuig, notari de Millars, rems clos al notari En Geroni Arles i Carrera,
Barcelona, a favor dEn P. Gras, prevere i beneficiat de la a 7 dabril de 1631, sigilloque dicte testatricis sigillatum.
Seu. No porta data, per la lletra sembla del xrven segle.
RERNAT DES SOLER

GALCERAN DESPUIG 2249 m2
2245 1407
Rod, 20 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; papers de la
Generalitat.
Un casal.
Escut a senyal de quatre bandes.

+ S B DES SOLER
Al dors duna carta dEn Galceran Despuig, notari,

dirigida als Diputats de la Generalitat
i datada a Tor- Al peu dun document en qu En Jaume Gener, En
tosa a 13 de juliol de 1407. Berenguer Agust, En P. Mir i En Jaume Saval, de la par-
tida reial, i En P. Sasala i En Bernat des Soler, de la
partida de Montcada, faculten a En P. de Pruneres,
Batlle de la partida de Montcada, per a donar llicncia
JAUME DESPUJOL a En Bernat Despoal perqu pugui escorxar en el seu
2246 1366
hort. Datat a 14 dagost de 1342.
Dintre dun quadrilobat, un escut que porta RERNAT DESTORRENT

per senyal un puig amb una flor de llir. 2250 1351 i 1368
Rod, 18 mm . Cera vermella.

Al peu dun albar atorgat per En Jaume Despujol, de la Seu; albarans.
administrador de lHospital dEn Desvilar, a 15 dabril
de 1366 i.
Una torre.
1. Diu En Vila (I, 224) que el senyal de Despuig s: Lo camper

de or, un puig ab florea de or, borde componea de or. * S B. .RENT
INVENTARI 305
AI peu dun albar atorgat per En Bernat Destorrent En una carta dEn Guillem Destorrent dirigida al seu
en 1351 i. nebot En Toms Pujades, de Valncia. Datada a Barce-
lona, a 10 de mar de 1445.
2251
Barcelona, Ari. del Captol
de la Seu; albarans. GUILLEM DESTORRENT
2255
Una torre de forma ms baixa que la del se- Oval, 14X11 mm. Cera vermella.
gell precedent n. 2250.
Al peu dun albar atorgat per En Bernat Destorrent,

Escut a senyal duna torre.
procurador de la Pavordia del mes de novembre, de la

Seu de Barcelona, a favor dEn Pere Feliu, lany 1371. GILEM DESTORRENT
En una carta dEn Guillem Destorrent, Procurador

dels Consellers de Barcelona a Trrega, dirigida
P. DESTORRENT a aquests,
2252 sobre un pres. Trrega, 20 de setembre de 1446 i.

PERE DESTORRENT
Escut a senyal duna torre, posada sobre fai-
2256
xes onejants. Barcelona, Arx. Municipal;
Rod, 11 mm. Cera vermella. Cartes
Al peu duna crida feta per manament dEn Bernat

Esplugues, cavaller, regent la Vegueria de Barcelona, i
En P. Destorrent, Batlle de dita ciutat, duna ordinaci
dels Consellers referent als canviadors. La crida est da-
n. 08 2252 i 2253.
tada a 15 de febrer de 1444.
En unacarta dEn Pere Destorrent, Procurador gene-
ral del comtat d Empries pels Consellers de Barcelona,
2253 dirigida a aquests, sobre afers de la Procuraci. Datada
Oval (?), 8 x 5 mm. (?) Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; a 8 doctubre. No sindica lany, per shi consigna que
Ordinacions originals. fou rebuda a 10 de novembre de 1447.
Una torre sobre faixes onejants.
Al peu duna crida feta per manament del Veguer i PERE DESTORRENT
dEn P. Destorrent, Batlle de Barcelona, dunes ordina-
2257
cions dels Consellers de la ciutat referents a lofici dels Oval, 8X6 mm. Cera vermella.
sabaters i tapiners. 14 de juny de 1445. Ordinacions originals.
Escut que porta per senyal una torre sobre

GUILLEM DESTORRENT ratlles onejants.
2254
Rod, 14 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri- Empremtat en una crida feta per manament dEn
moni; colleoci sigillogrflca. Pere Destorrent, ciutad i Mostassaf de Barcelona duna ,
ordinaci dels Consellers sobre corders e exarcia per

Una torre. navegar. Datada a 14 de mar de 1480 2.
M : DES : TOR
1. En mateix Arxiu (Cartes comunes originals, 1446), nhi ha
el
un en una carta del dit Destorrent als Consellers,
altre exemplar,
1. El segell que publiquem amb el n. 2250 pertany a un Bernat datada a Trrega a 11 de juliol de 1446.
Destorrent, procurador de la Pavordia del mes de novembre, de la No sabem si aquest Guillem Destorrent s el mateix personatge
Seu de Barcelona. Lhavem trobat en lArxiu de dita Seu, emprem- del segell precedent n. 2254, per els segells sn diferents.
tat en cera vermella, en un albar, atorgat pel dit Bernat Destorrent 2. s possible que els quatre segells n.* 2252, 2253, 2256 i 2257,
en 1368. Per sser molt semblant al de 1351, creiem que els dos per- siguin dun mateix personatge, puix els senyals dels escuts sn exac-
tanyen a un mateix personatge. tament iguals i la diferncia de dates no s molta.
Volum II 39
JOAN DESTORRENT BERENGUER DESVALLS
2258 2262 ] 369
Esout, 11X8 mm. Cera groga.

Barcelona, Arx. Municipal; Rod, 9 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;
Ordinacions originals,. collecci sigillogrfica.
Una torre sobre ratlles onejants. Monograma de Jess.
Al peu duna crida feta per manament dEn Joan Des- En una certificaci atorgada per En Berenguer Des-
torrent, Mostassaf de la ciutat, duna ordinaci dels valls, corredor de Barcelona, i dirigida al Mestre Racio-
Consellers i Prohmens, referent als venedors doli. Da- nal, de qu ha venut un rossi a En Bernat Boladeres.
tada a 15 de novembre de 1504. 12 dabril de 1369.
RAMON DESTOUS MATEU DESVALLS

2259
2263 1434 1439
Exagonal, 14 x 15 mm. Cera vermella.
Barcelona, Arx. del Cap-
j
tolde la Seu; albarans.

Octogonal, 16 x 13 mm. Cera vermella, Barcelona, Arx. Municipal;
Un ocell.
Escut a senyal de tres faixes onejants.
+ RAMON DES TOUS
MATEU DES UALS
Al peu dun albar atorgat per En Ramon Destous
com a procurador dEn G. Morey, a favor dEn P. Fe-
liu, procurador de lAlmoyna de la Seu de Barcelona. En una carta dEn Mateu Desvalls, Procurador dels
Datat a 10 de gener de 1353. Consellers de Barcelona en el comtat d Empries, sobre
elpagament dun cens que lAbat de Roses, Fra Miquel
de Rajadell, rebia, en sal i diners, sobre la salina del
2260 1353 comtat dEmpries. Datada a 30 de juny de 1439 b

JOAN DESVALLS
Escut a senyal dun ocell. .
2264 1464
* RAMON DE TOUS Octogonal, 9x7 mm. Cera vermella.

Al peu dun albar atorgat per En Ramon Destous

a favor dEn P. Feliu, procurador de lAlmoyna. Datat a Escut que porta per senyal una rosa.
19 dabril de 1353.
Al peu de la crida feta per manament del Veguer, del
Batlle En Joan Desvalls i del Mostassaf de Barcelona,
duna ordinaci dels Consellers referent a les teixidores
PERE DESVALL de ll. La crida fou feta a 24 de maig de 1464 2 .
2 261 1372-1376

trimoni, en documents de 1372, 1375 i 1376, alguns dempremtats
en cera negra. Amb el n. 2261 publiquem un daquests exemplars
(de lany 1372) que conserva gran part de la llegenda.
En Vila (I, 240) diu del senyal de Desvalls que t: Lo eamper de
Escut a senyal duna rosa. or, una rosa de guella, sus ella un torten de azur ab las quinas
de Portugal.
+ : pere des vall tresorer
: : : :
1. Enmateix Arxiu (Ordinacions originals) nhem vist un al-
el
DEL SENYOR REY : \

tre exemplar, al peu duna crida feta per manament dEn Guillem
de Santcliment, cavaller, Veguer do Barcelona, i En Mateu Desvalls,
Batlle de dita ciutat, dun ban o ordinaci dels seus Consellers i Pro-
Al peu dun Memorial an Bernat Mir, dao que ha

fet hmens, sobre serveis i salaris de servents, dides, etc., a 13 de mar
que li es coma- de 1434.
affer per part del senyor Rey per lo offici
2. Aquest segell porta en son escut el mateix senyal del dEn
nat de la Clauaria den Arnau Aymar. No porta data i.
Pere Desvall (n. 2261), i per consegent sembla correspondre a la
mateixa famlia, amb tot i venir, en aquest document de 1464, quel-
Daquest segell dEn Pere Desvall, conseller i tresorer reial,
com variat el cognom, que s Desvalls en lloc de Desvall. Aix
1.
altres exem plars en el mateix Arxiu del Reial Pa-
mateix succeeix en els dos segells segents n. os 2265 i 2266.
bavem trobat
INVENTAKI 307
d Agramunt pel comte d Urgell i vescomte dAger, a fa-

GUILLEM RAMON DESVALLS vor dEn R. de Segri, Batlle de Puigvert, reconeixent-li
2265 que havia comprat les rodes dels molins de Puigvert En
Barcelona, Arx. Municipal; Bernat de Sentmart, per preu de 360 sous agramunte-
Ordinacions originals. sos. Datat el mig del mes doctubre de 1317.
Escut a senyal duna rosa.
AI peu duna crida feta per manament dEn Guillem

ARNAU DESVOL
Ramon Desvalls, Mostassaf de la ciutat de Barcelona, 2269
duna ordinaci dels Consellers i Prohmens sobre pesos Octogonal, 16 X 12 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Genera-
de monedes dor, declarant encarregat dafinar i marcar litat, correspondncia.
els pesos i minves de pesar florins, ducats, pacifics o al-

tres qualsevols monedes dor, NAntoni Cresti, argen- Escut a senyal de faixes horitzontals, alterna-
ter, que vivia al carrer Ample. 24 de mar de 1469.
des amb ratlles do losanges o roses.
En una carta de NArnau Desvol, diputat local en la

BERTRAN DESVALLS vila de Perpiny i bisbat dEina, dirigida als elets per a
2266 executar larmada que es feia contra genovesos a Barce-
lona, sobre trobar un mestre remolar e altres encara
maestres qui fosen del dit offici que li havien comanat.
Perpiny, 28 de maig de 1436.

dent n. 2265.
ANTONI DEUSLOSAL
Al peu duna crida feta per manament dEn Bertran 2270 !393
Desvalls, ciutad, executor de la casa de la farina i ad- Rod, 14 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la
ministrador de les places del blat i vi de la ciutat de Seu; albarans.
Barcelona, d'una ordinaci dels Consellers i Prohmens
sobre la venda de la farina. 10 de gener de 1508.
Escut a senyal dun arbre (?). Damunt lescut
una T.
P. DESVERN Al peu dun albar atorgat per NAntoni Deuslosal a

2267 favor dEn Pere Feliu, de la quantitat de 8 sous, els
Barcelona, Arx. del Reial Patri- quals dit Deuslosal havia bestrets per a En Bartomeu
moni; collecci sigillogrflca. de Miramar, notari pblic de la vila de Moli de reig.
Datat a 8 dagost de 1393; en testimoni de veritat vos
Escut a senyal dun arbre (vern). fas lo present albara scrit de la ma den Johan des Coll e
sagelat ab mon sagell.
Llegenda destruda.
Al peu dun albar atorgat per En P. Desvern, reco-

neixent a En Bartomeu Bonet haver-li pagades 30 per ffi,
SIM DOLZET
ra dun mul que ven a P. Sacosta. 3 de gener de 1372. 2271 1331

albarans.
R. DESVILAR
2268 Un arbre.
Rod, 20 mm. v. sra natural. Barcelcna, Arx. del Reial Patrimoni;
collecci sigillogrflca. + S SI M ON DOL.. .
Un castell. Al dors duna lletra dEn Sim Dolzet i dEn Bernat

Isern, Racionals de la ciutat, als Consellers de Barcelo-
+ S* VILAR compte dEn Bernat a-
na, manifestant-los haver rebut
rovira dEn Bernat Figuera, obrers del pont de Sant
i
En un albar atorgat per En R. Desvilar, Batlle Boy. Datada a 28 de novembre de 1331.

308 SIGIL LO GRAFIA CATALANA
FRANCESC DOMNECH Empremtat amb hstia vermella i paper, al peu dun
2272 certificat fetper En Sebasti Duran i Descallar, capit
1614 i 1623
dinfanteria i Sargento major del tercio de la ciutat de
;
Barcelona, de qu En Ramon Guerau, notari i escriv
pbbc de Girona i soldat de la companyia del capit
Dintre dun vul, un quadrant amb un trian- Francesc de Bas, ha servit en el setge del castell de Sal-
gle quatre arbres i faixes onejants. ses des del 29 doctubre fins que sha recobrat dit cas-
(?),
tell, essent digne de recompensa per son bon compor-
tament. Datat en el Camp de Salses, a 8 de gener

En un document atorgat pel Dr. Francesc Domnech
de 1640.
amb data de 1623 i.
GUILLEM D0MINGU0 FMNCESC XAVIER DURAN

2273 1426 I DESCATLLAR
Rod, 19 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamentals; 2276
S. E. II, 557. Oval, 19 x 16 mm. Barcelona, collecci del marqus de Dou;
matriu.

Escut compost de quatre quarters: 1, un mon-
GUILLELM ticle amb un riu i tres estrelles (?); 2 i 4, un
castell (Descatllar); 3, un lle i un pal acompa-

En un manament dirigit per En Guillem Dominguo, nyat de tres espases (Bastero).
Jutge ordinari del lloc de Millars, a En Joan Morer, no-
tari de dit lloc. Perpiny, 22 de mar de 1426.
GUILLEM DURFORT
GUILLEM DURAN 2277 1295
2274 1389 Rod, 23 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; pergamins de
Jaume II, n.* 521.
la Seu; albarans.
Escut a senyal de losanges.
El senyal daquest segell apareix borrs.
DVRFORT
+ G..LEM DURAN
En el mateix pergam que cont el segell n. 2200 i.
En un albar atorgat per En P. Duran a favor dEn

Bartomeu de Miramar, dun parell de capons per paga
de la festa de Nadal de 1389. G. P. DUSAY
2278 1360

SEBASTI DURAN I DESCATLLAR la Seu; albarans.
2275 1640
Tres peixos posats horitzontalment un sobre
Oval, 28 X 22 mm. Arx. Cor, Arag; Consell dArag, Uig. 384.
laltre.
Escut timbrat dun casc i dividit en quatre + S G P DVZAY

quarters: 1 i 4, dos monticles i al mig una es-
trella, i passant entre ells un riu; 2, un lle Al peu dun albar atorgat per En P. de la Casado-
un estany amb lost,procurador de la honrada madona Blanca muller
sobre una banda, i 3, tres cignes.
den G. P. Duzay, a favor dEn Bartomeu de Miramar,
per la pensi dun cens. 19 de gener de 1360.
1. A lArxiu Municipal de Barcelona (Cartes comunes originals,
1614), hi veirem un exemplar daquest segell en una carta del
altre
Dr. Domnech als Consellers de Barcelona, datada a Roma a 20 de 1. Segons En Vila (I, 242) el senyal de Durfort s: Lo camper,
setembre de 1614. so es, losanges de or e de guella.

INVENTARI 309
protecci guiatge el monestir de Poblet. Datat a 29

ARNAU DUSAY i
dagost de 1288, in cuiua rei testimonium presens inatru-

2279 1505
mentum aigillo noslro pendenti jusimus sigillari i.
Rod, 13 mm. Cera groga. Barcelona, Arx. Municipal;
2283 1309 i 1312

Escut a senyal de tres peixos.
Puigcerd, Arx. Municipal;
pergamins.
Al peu duna crida feta per manament dels Veguer,
Batlle i de NArnau Dusay, Mostassaf de Barcelona,
Cavaller a cavall que galopa cap a la dreta del
duna ordinaci dels Consellers i Prohoms de la ciutat
sobre juraments, blasfmies, jocs, festes, etc., a 14 de
segell. Empunya lespasaamb la destra, en acti-
mar de 1505. tud de lluita, i es defensa amb lescut que en-
sems que la gualdrapa del cavall porta el senyal
dEntena.
BERNAT DUSAY
2280 1509
+ SIGILLVM * GVILLELM1 * DENTENZA *

Ordinacions originals. Penja per cintes de seda groga i vermella, dun per-
gam amb el qual En Guillem dEntena concedeix als
del segell precedent sbdits del Rei de Mallorca que puguin transitar lliure-
Escut molt semblant al
ment, ells i Hm's ramats de bestiar, pels dominis dEn-
n. 2279.
tena, rebent-los sota sa protecci i guiatge. Datat a
Tortosa, in villa que dicitur laldeya, a 13 de desembre
Al peu duna crida feta per manament dEn Bernat de 1309. Et ut presens privilegium maiorem habeat firmi-
Dusay, Veguer de Barcelona, duna ordinaci dels Con- tatern sigillo nostro apendenti fecimus roborari 2.
sellers i Prohoms de la ciutat, prohibint amerar cnem,

llins, etc., en lestany de Port. 31 de juliol de 1509.
FRANCI DERILL
2284 1457
LLUS DUSAY Oval, 13x9 mm. Cera vermella.
2281 1574 . Cartes comunes originals, 1457, f. 104.
Oval, 16X13 mm. Cera vermella.

Barcelona, Ari. Municipal;
Escut a senyal de tres peixos. FRANCI DE ERILL
Al dors duna carta dEn Llus Dusay als Consellers Al dors duna carta dEn Franci dErill als Consellers
de Barcelona, donant-los compte del coms que aquests de Barcelona, referent al pagament dels derreratges
li havien fet referent a qestions de cerimonial. Datada deguts als acreedors del Principat de Catalunya. Mallor-
a Madrid, a 21 de gener de 1574. ques, 10 de maig de 1457.
GUILLEM DENTENA ARNAU ESCARIT

2282 1288 2285 1458
Rod, 33 mm. Cera negra en cera natural. Madrid, Arx. Histric Oval, 9x7 mm. Cera vermella.
Nacional; fons Poblet, v. 45-17. Cartes comunes originals, 1458, f. 213.
Escut a senyal dEntena, rodejat de quatre Escut que porta per senyal un castell.
campanes i quatre besants, collocats simtri-
1. Segons En Vila (I, 68), el senyal dEntena s: Lo camper de
cament.
or e lo cap de sabba.
2. A Madrid (Arxiu del Duc de Medinaceli, documents Cardo-
+ : 8 : OULLELMI : DENTENA na), veirem altre exemplar daquest segell, empremtat amb cera
groga, al dors duna carta de deseiximent dirigida per En Guillem
dEntena a En Ramon Folch, vescomte de Cardona, amb data de 7
Penja, per cord de cnem, dun pergami que cont dagost de 1312, la qual, com a document curis, transcrivim ntegra-
lacte amb qu En Guillem dEntena rep sota especial ment. Diu aix: Al noble en R. Folch, per la gracia de Deu vecom-
En una carta de N Arnau Escarit, procurador de les + S ! GAVFRIDI
viles de la ciutat, referent a la host de Cervera contra
Vilagrassa, i dirigida als Consellers de Barcelona. Datada Al dors duna lletra dEn Gaufred Escuder, jurisperit
a Trrega a 6 doctubre, sense indicaci de lany, per de Tarragona, a lAbat i monestir de Poblet, referent a
per nota es fa constar que fou rebuda a 12 doctubre un plet amb el Rector de Ulldemolins, prevenint-los que
de 1458 i. trametin procurador, amb poder bastant perqu compa-
regui en dita ciutat per declarar en la causa. Tarragona,
RAMON ESCORNA
2286
Rod, 25 mm. Cera vermella en cera natural. Madrid, Arx. JOSEP ESPINOSA
His-
tric Nacional; collecci sigillogrfica, caixa n. 61.
2289 1569 i 1571
Rad, 16 mm. Arx. Cor. Arag; Sant Joan de les Abadesses.
Un brau (?).
Monograma de Jess rodejat duna corona
+ S SC ORNA ESCRIV DEL SEIN OR despines.
REI
En una carta dEn Josep Espinosa, notari de Sant
Penja per cintes de seda groga i vermella, del mateix Joan de les Abadesses, dirigida a lAbat Agullana, a Gi-
pergam que cont el segell n. 1891 2 .
rona. Datada en dita vila de Sant Joan a 25 de juliol
de 1569 i.
LLUS ESCRIV BONANAT ESPITAL

2287 1569 2290 1354
Oval, 16X14 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Consell Rod, 12 mm. Girona, Arx. de la Colegiata de Sant Feliu;
dArag, llig. 213.
Receptarum 1355 ad 1365 et expensarum.
Escut flanquejat a senyals descacs i un castell.

Una creu i una petxina (?).
Al dors duna carta dEn Lluis Escriv a En Bernat + S BONA

de Bolea, Vice-canceller dArag. Barcelona, 30 de ge-
ner de 1569 3 .
Al peu dun document atorgat per En Bonanat Espi-
tal,canviador de Girona, a favor dEn Dalmau Corona,
canonge i capell de Sant Feliu, dhaver vingut a final
compte de totes aquelles quantitats de diners que dit
GAUFRED ESCUDER Espital havia prestades a lobra de lesglsia de Sant
2288 1296 Feliu, aix per los senys nous qUe son estats fets, com
Ogival, 38 X 24 mm. Cera natnral. Tarragona, Museu Arqueolgic; en lo cloquer, etc. Datat a 20 de mar de 1354.
n. 3249.
Dibuix molt borrs.

BERNAT DESPLUGUES
2291 I3
te de Cardona. De nos en Guillem dentena salut e amors, em vos sa-
ber que vim vostra carta en la qual nos acuydavets eus desexiets de Escut, 26 x 23 mm. Cera verda. Arx. Cor. Arag; Srie III,
nos, que de mal que ehessets a nos, ni a les nostres coses, tenguts llig. Comptes.
nons fossets per raho del noble Comte durgel. E nos mal e greu
quens es, acuydam nos e deseximnos nos de vos, pr nos e per tots Un bust.
nostres valedors que de mal que faam a vos ni a la vostra terra, ni
a les vostres coses, ni als homens vostres, daqui avant, tenguts
nous siam. E redemvos tota treva que agessem ab vos. Dat a Mora + SEGE . . BERNA. ..SPL.GES
diluns vii dies anats del mes dagost en Ian de .m. e .cec. e xii.
1. Segons En Vila (I, 260), el senyal dEscarit s: Lo camper
de guella, un castell de argent, massona de sabba.
Al dors duna carta dEn Bernat dEsplugues a En
2. Daquest personatge ens ocupem en el volum I, p. 51 da- P. Desled, escriv reial, sobre passament do comptes.
questa obra, fent esment de qu en 1276 era escriv de lInfant En Valncia, 9 de novembre de 1300.
Pere (desprs Pere II), i intervenint com a escriv reial des de 1278
a 1284, titulant-se domini Regis scriptoris et noiarii publici .
3. Diu En Vila (I, 258) que el senyal dEscriv s: Lo camper 1. Altre exemplar en el mateix Arxiu, en una carta datada a Ri-
escaquetat de or e de guella. poll a 20 de setembre de 1571.
.
INVENTARI 311
BERNAT DESPLUGUES En una carta dEn Sim Esteve, Batlle i Sots-veguer

2292 de Camprodon, dirigida a Guillem de Spluga, Sots-ve-
1444 i 1445
guer de Ripoll. Camprodon, 9 doctubre de 1315.-
Octogonal, 13 X 10 mm. Cera negra.
Escut flanquejat, decantat cap a la dreta i MARIA DESTIVAL I CORS

cimat dun casc amb un griu. 2296 1694
BERNAT DSPLUG .
Oval, 18x16 mm. Lacre vermell. Perpiny, Arxs. Departamen-
Al peu d.una crida feta per manament dEn Bernat Escut amb un casc de front, ornat de llambre-
dEsplugues, cavaller, regint la Vegueria de Barcelona,
quins. Porta per senyal tres estrelles collocades
duna ordinaci dels Consellers de dita ciutat referent a
hostes de correus, a 11 de mar de 1444 L en rengle, i dessota una creu de Santa Eulria,
formada per dues branques de llorer i rodejada
dun cor i tres daus.
BERENGUER DESPOLLA
2293 1324 (J) En el testament clos de Na Maria dEstival i Cors,
Rod, 18 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Processos. vdua dEn Pere dEstival, de Perpiny, amb data de 13
dagost de 1694. Shi fa constar la presncia del segell amb
Una aquesta frmula; ab lo sello delia, en lo qual sello son

polla.
gravadas y esculpidas las armas segents, o es, un escut
Llegenda borrosa. ab una selada a fassa uberta, dins del escut hi a dos
branchs de llorer que forman una creu de Santa Eularia,
Al dors duna carta dEn Berenguer dEspolia, Jutge ab tres daus y un chor, y de la part superior hi ha tres
ordinari de la Vegueria de Girona, a En Bernat dAver, estelas.
escriv major del Rei, notificant-li haver rebut un ma-
nament daquest referent a que investigus en la causa
qe se seguia per haver estat mort En Bernat Landrich, JOAN EXERRAT
de Banyoles, i li promet que coneixer de dita causa. 2297 1590
Aquesta causa s de lany 1324, i per consegent per eixa
data se pot deduir la de la carta, que no la cont.
Oval, 14x11 mm. Cera vermella
Escut a senyal duna cbria tres estrelles.

MARC ESTANYOL i
1418
En una carta dEn Joan Exerrat als Consellers de
Rod, 20 mm. Cera vermella. La Garriga, Arx. de Can Tarrs. Barcelona, demanant llicncia per entrar a la ciutat. Sant
Joan Desp, 7 de febrer de 1590.
Un castell.
Llegenda borrosa.
PERE FABRE
Al dors duna lletra dEn Marc Estanyol, Batlle del 2298 1557
terme i castell del Brull, dirigida al Veguer de Vich i
Ausona, a 24 de maig de 1418.
S. G. 462.
Una creu de doble travesser i dues FF.

SIM ESTEVE
2295 1315
En una carta dEn Pere Fabre, notari dc Perpiny, a
Rod, 20 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; En Joan Bolet, notari dEina. Datada en aquella vila,
Cartes reials, n. 5123.
Escut a senyal duna creu grega.

+ : s : simon : esteve : GERONI FBREGA
2299 1641
1. En mateix Arxiu (Ordinacions originals) nhem vist quatre
el
exemplars ms, empremtats tamb amb cera negra, en crides dor-
Oval, 32 X 25 mm. Girona, Arx. Municipal; correspondnoia.
dinacions dels Consellers, de 14 i 22 de juny, 20 de juliol i 11 de se-
tembre de 1445. Escut a senyal duna banda que el divideix;
en la part superior, una m que sost un globus; MIQUEL FALC
en la inferior, un Agnus Dei. 2803 1509
Oval, 20 x 14 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. Municipal;
del Dr, Geroni Fbrega a En Miguel Gal, notari de Gi-
rona, sobre afers de la guerra. Datada a Castell d Em- Un falc dret i collocat entre dos penons (?).
pries, a 3 de mar de 1641.

En el mateix document que el segell n. 1890 i.
RODERIC FALC JOAN F ALGUER

1448 1558
Octogonal, 10x8 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Octogonal (), 10x7 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag;
Cartes comunes originals, 1448. papers de Sant Joan de les Abadesses.
Un falc. Una torre.
En una carta dEn Joan Falguer, datada a Sant Joan

En una carta dEn Roderic Falc als Consellers de de les Abadesses, a 8 de juny de 1558, i dirigida a labat
Barcelona; de son contingut se dedueix que potser venia Agullana, a Girona.
de la de Mallorca, on En Roderic Falc exerciria al-
illa
gun crrec pblic, puix diu; a instancia dels jurats de

aquesta ciutat, duptant se de no aver pestilncia aci, he
fet exir de aquesta ylla alguns qui eren venguts aci de GALCERAN FALZET CARRO I OMRAU
Barcelona.... No porta data, per sindica que fou rebuda 1509
a 2 de setembre de 1448. Rod, 11 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. Municipal;
Una petxina.
CERRI FALC
1471 Al peu duna crida feta per manament dEn Galceran
Oval, 13 X 11 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. Municipal; Falzet Carb i Ombau, ciutad i Mostassaf de Barcelona,
Ordinacions originals. duna ordinaci dels Consellers i Prohmens de la ciutat
referent als flequers, a 2 de maig de 1509.
Escut a senyal dun falc.
Llegenda destruda.
EUDALD FARGAS
2806 Segle xviii (J)
Al peu duna crida feta per manament dEn Cebri
Falc, Administrador de les places de la ciutat de Bar-
Rod, 40 mm. Collecci de lautor; matriu de bronze.
celona, duna ordinaci dels Consellers i Prohmens, de

qu tot hom prengua del forment de la ciutat. 13 Instruments de veterinria (?).
de febrer de 1471,
+ EUDALDO FARGAS PROTOALBE Y TAR
E) CATAL. NA
MIQUEL FALC
1497
GUILLEM PON DE FENOLLET
Rod, 12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; 1447
Ordinacions originals. Oval, 14 X 10 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Pa-
trimoni; collecci sigillogrfica.
Escut a senyal dun falc volant.

Escut amb quatre quarters: 1 i 4, un fonoll (?);
/ 2 i 3, flors de llir.
En una crida feta per manament dels Veguer, Batlle
idEn Miquel Falc, Mostassaf de la ciutat, duna ordi-
1. No podem precisar si aquest Miquel Falc, obrer de la ciutat
naci dels Consellers i Prohmens sobre candelers de su, en 1509, s el mateix Miquel Falc, Mostassaf, de 1497; el cert s
a 29 de juliol de 1497. que els dos segells sn distints.
INVENTARI 313
En una lletra dEn Guillem Pon de Fenollet a Bar- FRANCESC FERRER

tomeu Texidor, Canonge dEina i prevere del Captol de 2811 1352
Girona, notificant-li que ats que Fra Arnau Olives, dis-
penser del monestir de Sant Esteve de Banyoles, per Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Capitol de la
Seu; albarans.
anar contra los enemichs de la santa fe catholica ha pres
la creu e ha prestat en poder meu jurament de anar ab
aquestes fustes de mestre Lobet, i essent la voluntat Escut a senyal duna ferradura.
del Sant Pare que los crucessignats qui an aquesta santa
empresa van no paguen dcima, li prev perqu no li
+ S DEN FRANCESCH FERRER
exigeixi res, i si res ha pagat li sia retornat. Barcelona,
14 de maig de 1447 >. Al peu dun albar atorgat per En Francesc Portell,
ciutad de Barcelona, a favor dEn Pere Feliu, major-
dom de lAlmoyna, de tres morabatins per cens dun ho-
nor que era al cap de la plassa de Sta. Anna sobre lo
JAUME FERRAN monestir dels frares des sachs. Datat a 3 de gener de 1352.
2808 1319
Per no tenir son segell En Francesc Portell usa el dEn
Francesc Ferrer, consignant-ho aix en el document.
Rod, 16 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. Municipal; Llibre del
Consell, 1318-1319, . 58.
Una ferradura. GUILLEM FERRER

2812 1371
+ S IACME .. .RAN Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de
la Seu; albarans.
Al dors duna carta dEn Jaume Ferran, Batlle del

de Tamarit, dirigida als Cnsols i Prohmens de
castell Una ferradura.
j
la ciutat de Barcelona. Tamarit, 7 dagost de 1319.

+ gTiem FARER
Al peu dun albar atorgat per En Guillem Ferrer,
RERNAT FERRER procurador dEn Nicolau Clari, Canonge i Pavorde del
2309 mes dagost de la Seu de Barcelona, a favor dEn Pere
Feliu, amb data de 24 dabril de 1371.
Rod, 12 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. del Captol de
la Seu; albarans.
Escut a senyal duna ferradura. RAMON FERRER

2313 Segle xiv (?)
Al peu dun albar atorgat per En Bernat Ferrer, ju- Rod, 22 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de
la Seu; albarans.
risperit, a favor dEn Nicolau Cabot, procurador de la
Pia Almoyna. Datat a 5 de desembre de 1338.
Escut en losange a senyal duna ferradura.
Rodegen lescut un cercle de lbuls i altres mo-
tius dornamentaci.
BARTOMEU FERRER
2310 1349
Al peu dun albar atorgat per En Ramon Ferrer, mer-
Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol cader, a favor dEn Sim de Carledo, reconeixent ha-
de la Seu; albarans. ver canviat amb aquest 304 florins i mig, a ra de 8 sous
i 8 diners per flor. No porta data, b que la lletra del
Una ferradura. document sembla del segle xiv.
. . RTO. . . .ER...
JOAN FERRER I DESPUIG
Al peu dun albar atorgat per Saplana i En Sim 2314 1554
En Bartomeu Ferrer, Obrers de lObra de Santa Maria
del Pi. Datat a 15 de mar de 1349.
Segons En Vila (I, 292) lescut de Fonollet porta: Lo camper

1.
Escut a senyal dun mont amb una flor de
so es escartell primer e darrer de or un fanal de 3 branques de si-
noble, segon e terser de argent stmis de flors de lis de guella. llir, cimat duna cbria.
Volum II 40
En una certificaci feta per En Joan Ferrer i Despuig, JOAN ANDREU FERRER
Regent la Tresoreria reial en el Principat de Catalunya,
dhaver pagat certa quantitat de ducats a la senyora
2318
Adriana Arbiio, ara Squerrera. 6 de novembre de 1554. Oval, 20 x 16 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondncia.
Escut a senyal borrs; sols se distingeix una
cbria una ferradura.
FRANCESC FERRER I DESPUI& i
2315 1568 i 1586 En una carta dEn Joan Andreu Ferrer als Diputats
Oval, 18 x 14 mm. Cera vermella. Seu dUrgeil, Arx. del Captol iOidors del Principat de Catalunya, notificant que ha-
de la Seu; arm. I, cal. 13. vent vacat lofici de receptor dels drets del General en la
ciutat de Tarragona i sa collocta, per mort dEn Jaume
Fontanilles, ha feta nominaci per lo interim dEn
Escut a senyal dun mont amb una flor de llir
Llus Andreu, notari, per a ocupar dita vacant. Tarra-
i una cbria. Lescut va cimat dun casc amb gona, 3 de desembre de 1595.
llambrequins.
En una carta d'En Francesc Ferrer

i Despuig dirigida
als Canonges de Seu dUrgell, reclamant el pagament

la
JOSEP FERRER
2319 1609
de tres pensions dun censal que li feia el ^Captol. Da-
tada als 18 de juliol de 1586 i. Oval, 25 x 20 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 351 .
Escut a senyal duna banda amb tres ferra-

dures.
JOSEP FERRER
2316 1587
En una carta del Dr. Josep Ferrer al Rei, responent a
Oval, 19 x 15 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. o que se li escrigu sobre el despatx de les causes dEn
Joan Bonet i dEn Geroni de Lentorn. Barcelona, 10
Una creu de doble travesser dessota de la qual dabril de 1609 i.
hi ha una ferradura.
FERRER FELIP DE FERRERES

2320 1492
En una carta dEn Josep Ferrer a En Pau Mattas,
Escut, 9x7 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
patr de la nau Fogassotta, a Palerm. Barcelona, 12 Ordinacions originals.
dagost de 1587.
Escut a senyal duna ferrera o bossa de ferrer.
GASPAR FERRER Al peu duna crida feta per manament del Yeguer i
2317 dEn Felip de Ferreres, Batlle de Barcelona, duna or-
1593
dinaci dels Consellers sobre hostalers, taverners i aven-
Rod, 20 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Generalitat, turers, a 20 doctubre de 1492 2 .
correspondncia.
Una creu de doble travesser, i dessota les lletres 2321 1493
GA R enllaades (Gaspar); a ambds costats de Rod, 13 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
la creu, una ferradura.

En una carta dEn Gaspar Ferrer, Diputat local de
Montblanch, als Diputats del General de Catalunya, so-
dent n. 2320.
bre afers de la Generalitat. Datada a Montblanch, a 15
doctubre de 1593. 1. En Vila (I, 291) descriu lesout Ferrer daquesta manera: Lo
camper de guella, banda de or sus ella 3 ferros de azur, borde com-
ponea de or.
1. En el mateix Arxiu en veirem un altre exemplar en carta 2. En Vila (I, 291) descriu aix lescut Ferrete3: Lo camper de
datada a Barcelona als 22 de febrer de 1568. or, 3 farreras de guella en triangol.
INVENTARI 315
Al peu duna crida feta per manament del Veguer, + :

FRA ERR10L
dEn Felip de Ferreres, Batlle, i del Mostassaf, duna
ordinaci dels Consellers Prohmens de Barcelona, que
i
Al dors dun albar atorgat per En Francesc de Fer-
sia licit a qualsevol persones de qualsevol stat, ley o con-
riol a En P. Guillem dO, procurador de lInfant comte
dici, metre en la present ciutat per mar e per terra fa-
dUrgell en lhonor dAntill, per haver rebut daquest i
rines de qualsevol specie sian. La crida s de 19 de
dels diners de dita procuraci cent sous jaquesos. Alco-
juliol de 1493. lea, 28 dabril de 1318.
PERE FERRERES 2326 1323

2322 j 585 Rod, 10 mm. Cera vermella.
Representaci borrosa, segurament amb el ma-

Escut a senyal de tres ferreres.
teix senyal de que porta
la flor de llir el segell
precedent n. 2325.
En una carta dEn Pere Ferreres, Sndic de la ciutat
de Barcelona en les Corts de Mont, dirigida als Conse-
llers, sobre afers de dites Corts. Datada a Mont, a 5
+ 8 i FRAN CESC H FER
de novembre de 1585.
Al dors dun albar atorgat pel dit Francesc Ferriol a
lInfant NAlfons, comte dUrgell, declarant que dels
2323 1585 diners que a mi son pervenguts de la vostra Cort, he
hauts e rebuts 142,884 sous 6 diners barcelonesos.
i
comunes originals, 1585-1588, f. 83. Barcelona, 2 dabril de 1323.

dent n. 2322. A ambds costats de lescut les PERE FIGUERA
inicials P i F. 2327 1355 i 1356

Al dors duna carta d'En Pere Ferreres als Consellers la Seu; albaranB.
de Barcelona, sobre afers de les Corts. Datada a Mont,
a 28 de novembre de 1585.
Una fulla de figuera rodejada dun cercle de
lbuls.
FRANCESC FERRIOL + S PETRI FIOVERA NOTARII

,
2324 1316
Barcelona, Arx. del Reial Patri- Al peu dun albar atorgat per En Jaume Figuera a
moni; collecci sigillogrflca. favor dEn Bartomeu Poncet, del lloguer d'una pea de
terra. Datat a 31 de juliol de 1356 i.
Escut a senyal duna flor de llir. Rodeja les-
cut un cercle lobulat.
+ FRANCESC FERRIOL JAUME FIGUERA

2328 1368
Al dors dun albar atorgat per En Francesc Ferriol, Rod, 24 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. del Capitol de la Seu;
dispenser de lInfant Alfons, comte dUrgell, a favor albarans.
dEn Bonanat apera, escriv del dit Infant, per haver

rebut dels diners del dret dels segells daquest, trenta Una fulla de figuera.
sous jaqueso*. Datat a 31 de desembre de 1316.
+ S IACME FUCVERA
1318
1. Encara que lalbar s atorgat per En Jaume Figuera, el se-
Rod, 9 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni; gell sdEn Pere Figuera, notari.
collecci sigillogrflca. En el mateix Arxiu do la Seu n'hem vist un altre exemplar en
un albar, tamb atorgat per En Jaume Figuera a favor dEn Bar-
tomeu Poncet i datat a 26 dabril de 1355. El reprodum amb el
Una flor de llir.
n. 2327* perqu serveix per completar la .llegenda.
H

Al peu dun albar atorgat per Na Geralda, vdua
dEn G. Mestre, a favor dEn Berenguer Arany, duna
NICOLAU FILLACI
2332 1443 i 1445
quartera dordi; e a major fermetat fa vos aquest pre-
sent albara scrit de ma den P. Cudines e segellat ab lo Octogonal, 16 x 13 mm. Cera vermella.
pal; Cartes comunes originals, 1443, 1. 29.
sagell de la dita Geralda, a 7 de febrer de 1368 L
Escut en forma de losange a senyal duna creu.
LLUS FIGUERA. NICOLAU FI LLAC

2329 1465 En una carta dEn Nicolau Fillach als Consellers de
Oetogonal (?), 12x9 mm. Cera vermella, Barcelona, Arx. Muni- Barcelona, notificant que pel portador de la present els
cipal; Ordinacions originals. trametia les dues lletres closes de la Reina, sobre els pro-
vements que el Bisbe de Girona i sos oficials havien fet
contra el Regent la procuraci, per dits Consellers, en
Escut a senyal duna fulla de figuera. el comtat dEmpries. Valncia, 2 dabril de 1443 h
LLUIS
BERENGUER DE FINESTRES
Al peu duna crida feta per manament dEn Llus Fi- 3333 Segl0 IIT
guera, Mostassaf de la ciutat de Barcelona, duna ordi-
naci referent a la venda de loli, a 11 de desembre
Escut, 21 X 16 mm. Cera verda. Arx. Cor. Arag; Cartes reials de
Jaume II.
de 1465.
Escut a senyal borrs. La llegenda tampoc es

pot interpretar.
TOMIS DE LI FIGUERA.
2330 Al dors duna carta dEn Berenguer de Finestres a En
1641
Bernat dAvers, escriv reial, sobre afers judicials. Da-
Oval, 40 x30 mm. Arx. Cor. Arag; Consell d Arag, Uig. 291.
tada a Barcelona, a xv dies (manca el mes i lany,
per la lletra s del segle xiv).
Escut timbrat dun casc i llambre quins, por-
tant per senyal una fulla de figuera.
JAUME FIVELLER
2334 1298
Al peu dun memorial dEn Toms de la Figuera al
Oval, 12 X 10 mm. Cera verda. Arx. Cor. Arag; Cartes reials de
Rei, donant compte dhaver complert la comanda que Jaume II.
per aquest se li feu, darmar cavaller En Pau Mart, ori-
ginari de Tortosa. Datat en aquesta ciutat, a 3 doctubre Un lle rampant.
de 1641.
+ S IACME FI VELER
Al dors duna carta dEn Jaume Fiveller a En Bernat
SEBASTI. FIGUEROLA de Sarri, notificant-li que es devia certa quantitat a
2331 1596 En A. de Mirayles. Barcelona, 28 (sense el mes) de 1298.
Oval, 17 X 14 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Generalitat,
correspondncia.
PERE FIZES
2335 1642
Escut a senyals duna caldera, una guila i
Barcelona, Arx. de
Rod, 15 mm. Lacre vermell. lInstitut dEs-
altres indefinits. tudis Catalans.
En una carta dEn Sebasti Figuerola als Diputats

Un cor cimat duna creu i rodejat de dues
del General de Catalunya, participant cm shavia em- palmes. Dintre del cor les lletres:
barcat a Sitges per passar a Mallorca. Datada en aquesta P. F.

illa,
1. Altre exemplar daquest segell os troba en el mateix Arxiu

1. No sabem per quin motiu la dita Geralda satribueix aquest (Cartes comunes originals, 1445), en una carta de dit Fillach als Con-
segell, essent aix que de la llegenda i el senyal que porta resulta sellers de Barcelona, sobre afers del comtat dEmpries. Datada a
ben clar que correspon a En Jaume Figuera. 1 7 de de 1445.
juliol
INVENTARI 317
Tanca una plica que cont el testament dEn Pere En unacarta dEn Felip Folch, encarregat pels Con-
Fizes, botiguer de teles, de Lleyda, rems clos a 20 de sellers de Barcelona del provement a Tamarit de blats
juny de 1612. per a la ciutat, dirigida a ells, com a credencial dEn
Jaume Magriny, el qual, com a Sndic de la vila, anava
a suplicar-los en nom della sien servits en dexarlos
PERE DE FLOREATS dos pesses de artilleria per guarda y custodia de la vila,
2336 136G y tambe per los baxells trafeguen per estes parts, que en
dies passats, per no tenir e3ta vila artilleria, cremaren
los moros, molt prop de assi, mes de quoranta perones
la Seu; albarans.
y altres tantes cautivaren, juntament ab una barcha de
Una flor de llir. forment de aquexa ciutat. Tamarit, 12 dabril de 1592.
S PERE DE FLOREATS
JAUME FOLCH
Al peu dun albar datat a 19 de maig de 1366, sage- 2341 1595
llat ab lo segell de mi Pere de Floreats com io dit Be-
renguer non haia. Oval, 23 X 17 mm. Barcelona, Collecci del marqus de Dou.
JOAN FOGASSOT foguera flamejant; 2 i 3, un lle passant.
2387 1457
Rod, 15 mm . Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes Empremtat amb hstia i paper, al dors dun mana-
comunes originals, 1457, 335.
f.
ment per a capbrevar, fet per En Jaume Folch, doctor
en Drets, ciutad de Vich i Jutge comissari de capbreva-
Escut que porta per senyal sis besants. ci pel monestir de Santa Maria de Ripoll. Vich, 17 de
novembre de 1595.
En una carta dEn Joan Fogassot als Consellers de
Barcelona, sobre afers de l'armada. Palams, 26 de no-
vembre de 1457.
BERNAT DE FONOLLAR
2342 Segle xiv (?)
BERENGUER FOLCH Rod, 30 mm. Cera bruna. Arx. Cor. Arag; Cartes reials de
2338 Jaume II, n. 69.
1354
Rod, 10 mm. Cera natural. Arx. Cor. Arag; albarans.

Escut a senyal de quatre bandes.
Un ocell.
+ i S1GILLUM ! DEN BERNAT \ D]E I
Al peu dun albar atorgat per En Berenguer Folch a FONOLAR] *

NAntoni Salvador, a 21 de gener de 1354.
En una carta dEn Bernat des Fonoyllar a lInfant
N Alfons, responent a una lletra de aquest perqu com-
FRANCESC FOLCH paregus a Poblet, i excusant-se de no haver complert
2339 1404 la comanda. Datada en Tarragona, diyous dia de Assen-
sio hora de mig dia. No sindica lany, per sembla co-
rrespondre al regnat de Jaume II i.
Un ocell.
ARNAU FONOLLEDA
Al'peu dun albar atorgat per En Francesc Folch, 2343 1434
mercader, ciutad de Barcelona, en 1404.
Octogonal, 12 X 7 mm. Cera vermolla.
FELIP FOLCH Un lle rampant.

2340 1592
Oval, 23X18 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes En una carta de N' Arnau Fonolleda, procurador ge-
originals , 1592, . 41.
1. En Vila (I, 284) diu que el senyal de Fonollar s: Lo camper

Escut a senyal de tres faixes. de or, 4 bandas de sabba.
neral en la vila dEix i lloc de Crivilln, pels Consellers
|
Empremtat amb hstia i paper, i procedent dun do-
de Barcelona, llurs senyors, dirigida als dits Consellers i j
cument de 1679.
referent als comptes de l administraci de la procura.
Datada a Valncia, a 20 de febrer de 1434.
BERNAT FONTANET
2348 1583
GUILLEM DE F0N0LLET Oval, 20 X 15 mm. Cera groga. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
2844 1400 comunes originals, 1580-1584, . 216.
Octogonal, 10x8 mm. Cera vermella. Barcelona. Arx. del Captol

de la Seu; documents del segle xv. Escut a senyal duna font.
Una figureta de camafeu. En una carta dEn Bernat Fontanet als Consellers de
Barcelona, referent a les armes que hi hauria a Moncada
Al peu dun reconeixement que fa En Guillem de Fo- per a socrrer a la ciutat si venia una armada turquesca
nollet,mercader de Barcelona, a favor de mossn Fran- o de lluterans. texach, 18 de setembre de 1583 i.
cesc Climent, canonge i Ardiaca del Peneds en la Seu
de Barcelona i Cambrer i Missatger del Papa. Datat a
31 dagost de 1400. TOMS FONTANET
2349 1636
Rod, 30 x 24 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Pa-
LLUIS FONT trimoni; collecci sigillogrfica.
2845 1602
Oval, 19X14 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamen- Escut que porta per senyal una font.
En unes llicncies concedides per En Toms Fontanet,
Escut a senyal dun lle, un castell, dues fai- Conseller i lloctinent de Batlle General
de Catalunya, a
xes i tres flors de llir. Bernat Oliver, adroguer, per carregar i embarcar en el
port de Barcelona i en la barca del patr Bartomeu Mas-
car, sis caixes d'acer. Datades a 15 de juliol de 1636,
En testament clos dEn Joan Miquel Guanter, no-
el
selladas ab nostron propi sagell al dors de las presents.
tari pblic de la vilade Prats de Moll, rems al notari
de Perpiny N Alfons Celles, a 22 de juny de 1602, apo-
nendo quodarn sigillum quod est propium magnifici Lu- \
dovici Font, burgs, de Perpiny, en la sotmiditat del

G. DE FONTCUBERTA
qual son esculpides les armes segents, p un scut ab sa 2350 1339
selada, una torreta, un lleonet, tres flors de llir y dues Rod, 17 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de
barretes al traves, baix del lleonet. la Seu; albarans.
Una font (?) dintre dun cobert.

JOSEP FONTANELLA
1650
+ S G D FONTCVBER
Oval, 17x14 mm. Lacre negre.
Al peu dun albar atorgat per En G. de Fontcuberta,
Cartes comunes originals. 1650, f. 400.
procurador de Na Elicsen Despl, a favor de Na Maria
Estaya, per una pensi de cens. Datat a 26 de novembre
Escut timbrat duna corona i rodejat de pal-
de 1339 e segellat ab mon segel 2.
mes, que porta per senyals una font i una anella.
En una carta dEn Josep Fontanella als Consellers de

Barcelona, sobre afers dinters per al Principat. Pars,
j
SIM DE FOREST
16 de desembre de 1650.
2351 1371
Ovalat, 8x7 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Capitol de

la Seu; albarans.
ANTONI FONTANELLES
2847 1679
Un bust de camafeu.

1. Diu En Vila (I, 296) que el senyal de Fontanet s: Lo cam-
per de guella, una font de or, laygua de argent e de azur.
Escut a senyals duna corona i un ca, una font 2. Segons En Vila (I, 296) lescut de Fontcuberta s: Lo camper
de guella, una font de argent, la euberta de or, laygua de argent e de
i dues anelles. azurt.
INVENTARI 319
Al peu dun albar atorgat per En Sim de Forest, a Mont, a 18 de novembre. No diu de quin any, per
notari, a favordEn Ramon de Solses, prevere, beneficiat xiveu segle b
la lletra s del
de dita Seu, per una pensi de cens dunes cases al ca-

rrer den hom bau, datat a 4 de gener de 1371.
MATEU DE FRAGA
2356 1505-1678
FRANCESC FORMS Oval, 31 x 23 mm. Cera

vermella.
2352 1309
Rod, 10 mm. Cera negra. Barcelona, An. del Captol de la

Seu; albarans. Un pi cimat duna creu.

+ s : MATEV DE FRAGA :
En una carta dels Jurats de la vila de Flix als Conse-

Al peu dun albar atorgat per En Francesc Forms,
llersde Barcelona, fent-los avinent que els arrendataris
notari de Barcelona, a favor dEn Pere Feliu, prevere.
han fet fer i posar, en la barca del pas, la colladora a
Datat a 28 dabril de 1369.
gust i satisfacci de la universitat, i tamb que en el
mol fariner shi ha posat una mola nova. Datada a 6
de juny de 1678 2.
BENET FORT
2353
Barcelona, Arx. Municipal; BENET DE FRANCOL
Cartes comunes originals, 1593-1594, . 59. 2357 1549 i 1551
Rod, 19 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Consell dArag,

Escut a senyal dun castell o fort. Uig. 280.
En una carta dEn Benet Fort, correu de la ciutat, di- Escut a senyals duna guila amb les ales es-
rigida als Consellers de Barcelona, referent a agncies teses i un ocell (francol).
que per encrrec llur, feia en la Cort. Madrid, 29 de ju-
de 1593.
liol
BENET DE FRANCOL
En una carta dEn Benet de Francol a D. Joan de

ANTONI FORT Comallonga, secretari del Rei. Datada a Eivissa, a 17
2354 1598 de novembre de 1549 3.
originals. 1598-1599, . 109.
JOAN FREXA I DE CASTELLV

Escut a senyal dun fort i altres senyals bo-
2358
rrosos.
Oval, 32 X25 mm. Seu dUrgell, Arx. del Capitol de la 3eu.
En una carta de N Antoni Fort als Consellers de Bar-

Escut dividit en quatre quarters. 1 i 4, un lle
celona sobre compra de forment. Saragossa, 5 de novem-
bre de 1598.
1. Diu En Vila (I, 288) que el senyal de Forti s; Lo campec
de argent, 2 pals de sabba.
2. Aquest segell que veiem usat pels Jurats de Flix, fou, proba-
blement, en son origen, el segell dalgun particular (potser un Batlle
BERNAT DE FORTI de la vila) que sanomenava Mateu de Fraga. N'hem vist altres
2355 Segle xiv exemplars en el mateix Arxiu Municipal (Cartes comunes originals),
on cartes de 7 de juny de 1565, 16 de setembre de 1567, 19 de maig
Rod, 23 mm Cera vermella.
de 1592 i altres de posteriors.
de la Seu; doouments del segle xiv.
3. Altre exemplar el veirem en el mateix Arxiu (Consell dAra-
g), on carta de 16 de novembre de 1551, al Secretari de dit Consell.

acusant rebut duna carta en qu li donava avs dhaver-li trams el
Escut a senyal de faixes.
privilegi de lofici del Consolat.
En Vila (I, 306) assenyala a la familia Francol el segent escut:
Lo camper en pal, lo primer de argent, un francoli de sabba embe-
En una carta dEn Bernat de Forti a En Berenguer
llit de argent, membrea y armea de guella, lo segoa de guella, una
Morey, complaent-se de que aquest i sa muller passin a torra de or, al costat un Ueo del mateix empinat ab las 2 mans sus
habitar en sos dominis del castell de Sitges. Datada la torra, lo cap de or, una guila de un cap de sabba*.
rampant acostat a un arbre (freixa); 2 i 3, un BERENGUER GALI
castell. 2362 1390
Rod, 16 mm. (?). Cera vermella.

En una carta dEn Joan Frexa de Castellv als Ca-
i
nonges i Captol de la Seu dUrgell. Tarragona, 3 de

mar de 1601 i. Un gall.
Al peu dun albar atorgat per En Berenguer Gal.

procurador del monestir de Sant Pol del Maresma, a fa-
SIMO FRIGOLA vor dEn Francesc Lorall, per la pensi dun cens de 18 >
2359 1595 que feia al dit monestir per un alberg al carrer den Sar-
Oval, 27 X 22 mm. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni; collecci
ri. Datat a 10 dagost de 1390.
sigillogrfica.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, una GUILLEM GALYANY

mata de farigola; 2, un lle rampant, i 3, un 2363 1295
castell. Fragment de segell. Cera vermella.

Arx. Cor. Arag; pergamins
de Jaume II, n. 521.
En una certificaci feta pel Dr. Sim Frigola, Vice-

canceller en els regnes de la Corona d Arag. Datada a
Un quadrpede (?).
Madrid, a 17 de gener de 1595.

Penja del mateix pergam que cont el segell n.2200.
FRANCESC FRIGOLA I DE LLORDAT BERENGUER GALLART

2360 xc3o
2364 1384
Oval, 24 x 20 mm. Cera veimella. Seu dUrgell, Arx. del Captol Octogonal (?), 10 X 8 mm. (?),Cera vermella. Arx. Cor. Arag;
de la Seu; arni. II, cal. 9. albarans.
Escut a senyal de tres mates de farigola, po-

Un gall.
sades a dues i una; entre les dues de dalt i la de

Al peu dun albar atorgat per En Berenguer Gallart,
baix, una faixa amb una estela. habitant de Falset, a favor de Jueff de Tolosa, jueu de
dita vila. Datat en aquesta a 2 de juliol de 1384 esage-
Al dors duna carta del doctor Francesc Frigola i de Uat ab mon sagell.
Llordat als Canonges de la Seu dUrgell, sobre afers del
Captol. ioma, 1 de mar de 1630 2.
ANTONI GALLART
2365 1603
JOAN FUSTER Oval, 34 x 27 mm. Cera natural. Seu dUrgell, Arx. del Captol
de la Seu; papers sense classificar.
2361 1501

Barcelona, Arx. Municipal; Escut dividit en quatre quarters: 1 i 3, a se-
nyal dun gall; 2 i 4, borrosos.
Un quadrpede.
En una carta de NAntoni Gallart als Canonges i Ca-
ptol de la Seu dUrgell. Tarragona, 23 de juliol de 1603.
Al peu duna crida feta per manament dEn Joan Fus- ;
ter,Mostassaf de la ciutat de Barcelona, duna ordinaci

sobre el privilegi de la mostassafia, a 5 de gener de 1501.
CRISTFOL GALLART I DE TRAGINER
1. El senyal de la famlia Frexa, segons En Vila (I, 294), s: Lo
I
2366 1627
camper, so primer y darrer de argent un frexa do sinoblc,
es, escartell
a las rels un lleo de guella; segon e ters de azur un castell de argent,
Oval, 30x24 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, Uig. 274.
porta, finestres y massona de sabba.

3. En Vila (I, 294) diu que el senyal de Frigola s: Lo camper Escut dividit en quatre quarters: 1, uns galls;
de or, una faxa de azur en mig de 3 matas de farigola, de sinobla y
sus la faxa una estela de or. 2, tres calderes; 3, borrs; 4, un lle rampant.
INVENTARI 321
Al peu duna certificaci feta per En Cristfol Gallart Al dors dun manament de part del Rei que fa En
i de Traginer, del Consell de S. M., Portantveus de Go- Juli Garrius, Conseller i tresorer seu, als oficials reials
vernador en els comtats de Rossell i Cerdanya, dels ser- 0 a llurs lloctinents, perqu compleixin o que el mo-
veis que havia prestat En Joan Tarrag. Perpiny, 20 de narca havia disposat en sa carta datada a Tortosa a 12
gener de 1627. de desembre de 1393, concedint i donant perptuament
al Prior i frares del monestir de Sant Geroni, edificat
prop de Sant Genis dAgudells, del territori de
lesglsia
Barcelona, cinc mil cinc cents sous, per a la construcci
ASTRUG GARAU 1 dotaci del dit monestir. Barcelona, 8 de juliol de 1 394 b
137C i 1387

GERONI GASSOL
2370
Una cbria rodejada duna flor de llir, dues
estrelles i la lletra G.
Oval, 28 x 18 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 2G5.
Escut a senyal dun sol i un marc.

Al peu dun albar atorgat per NAstrug Garau, pro-
curador de la Pavordia de novembre, de la Seu de Bar-
celona, a favor dEn Francesc Canyes, a 30 de gener
dEn Geroni Gassol, a NAle-
secretari del Rei, dirigida
de 1376 i.
many Trag, a Castell-lle, i referent als de la Vall
dAran. Datada a Madrid, a 2 de juliol de 1590 2 .
FRANCESC XAYIER DE GARMA

I DURAN RAMON GAUCELM
2368 2371 1242
1740-1761
Rod, 32 mm. Barcelona, Arx. Provincial dHisenda. Bolla de plom, 37 mm. Arx. Cor. Arag; pergamins de Jaume I,
n. 876.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, dividit Anv. Un cavaller, a cavall que marxa al pas
en dues meitats, i en cada una un castell; 2 i 3, cap a la dreta. Porta elm i llana amb senyera.
un lle rampant, amb una bordura a senyal de Lescut, molt perllongat, no t cap senyal.
roses (?).
+ SIGILLVM RAIMVNDI GAVGELMI
Al peu duna certificaci datada a 18 de desembre
de 1740, i autoritzada per En Francesc Xavier de Garma Rev. Una mitja lluna.
i Duran, Arxiver del Reial Arxiu General de la Corona
dArag, sobre un document de lEmperador Carles V, + SIGILLVM RAIMVNDI GAVGELMI

de 7 de febrer de 1526 2 .
Penja mitjanant beta de cnem de les colors blanca

i blava, dun pergam en qu En Ramon Gaucelm, Se-
nyor de Lunel, dna i cedeix al rei En Jaume I el cas-
JULIA GARRIUS tell de castillon delbuffieria que estapud Valencicim. Datat
2369 1394 j 1395 a 22 de febrer de 1242, e. m. El segell shi consigna amb
Trilobat, 30 x 30 mm. Cera negra. Collecci de lautor.
aquesta frmula: ad maioremautem predictorumfirmitatcm
presentem paginam hulla mea plumbea precipio roorari 3 .
Escut a senyal dun griu.

1. En lArxiu del Reial Patrimoni (collecci sigillogrfica) en
veirem un altre exemplar, tamb empremtat amb cera negra, al
+ S DEN ! IULIA QIAE1RI9 TRESORER DL dors duna lletra dEn Juli Garrius a En Bartomeu Martnez Se-
garra, savi en dret fent -li avinent la concessi de tres cents florins
SEYOR REY dor que el Rei II havia assignat en satisfacci dalguns treballs que
havia practicat en el regne dArag i en altres llocs. Datada a Bar-
1. En el mateix Arxiu, en un albar de 1387, nhem vist un altre celona, a 15 de maig de 1395.
exemplar. 2. En Vila (I, 320) diu que el senyal de Gassol s: Lo camper
Segons En Vila (I, 324), la familia Garau, de La Gleva, t per se- en faxa, lo primer de azur, un sol de or, lo segon de azur un marc
nyal en son escut: Lo camper en faxa, lo primer de guella, una flor de or.
de lis de or, dess 2 esteles de or, lo segon faxa ondea de argent e 3.Podria sser que el cognom daquest cavaller, Gaucelm, cor-
de azur, en sis possas. respongus a la famlia noble Gelcem, de Perpiny, de qui fa es-
2. En el mateix Arxiu en veirem altres exemplars en documents ment En Garma en sa Adarga Catalana (II, 208), puix porta en son
de 26 de gener de 1745 i 10 dagost de 176 1. escut, entre altres peces herldiques, dues mitges llunes.
Volum II 41
R

NICOLAU GAVALD En una carta dEn Joan Germ als Canonges i Captol
2872 de la Seu, referent a les fites dAls i de Yernet. Bala-
guer, 12 de gener de 1560.
correspondncia.
Una creu llatina i la llegenda: FRANCI JOAN GERONA

2376 1492
NIGO / GA VAL DA I Rod, 14 mm. Cera vermella.
En carta dEn Nicolau Gavald, notari de Montblanch,

als Diputats de Catalunya residents a Barcelona, mani- Escut a senyal de bandes de vairs i un lle
festant que per indisposici de micer Joan Tolr, notari rampant.

de la vila, i en son nom, ha servit lofici de notari de la
Diputaci local fins al dia de la data, i havent mort En Al peu duna crida feta per manament dEn Franci
Tolr, suplica li confereixin dit ofici ab lo salari de les Joan Gerona, Mostassaf de la ciutat de Barcelona, duna
deu liures. Montblanch, 22 de novembre de 1591. Ordinaci dels Consellers sobre descrrega de llenyes que
venien per mar. Datada a 20 doctubre de 1492.
PERE JAUME GELONCH

23<'3 i6io
BERNAT GERONELLA
Collecci de 2877
Oval. 24 X 19 mm. lautor.
Rod, 18 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. Municipal;
Escut en forma dvul, que porta per senyals
un puig amb una estrella i un ocell, amb una creu Escut a senyal dun ocell i faixes de vairs.
daspa (?), i en la part inferior ratlles onejants.
Al peu duna crida feta per manament dEn Bernat
PETRVS IACOBVS GELONCH Geronella, Mostassaf de Barcelona, a la plaa de Sant
Jacme, a la plaa de Lloja, la plaa del Blat e a la
Boria e els Cambis e en Lotge, duna ordinaci sobre
En una carta dEn Pere Jaume Gelonch dirigida a coses referents al seu ofici. Datada a 28 de gener de 1499.
N Antoni Piera, comensal de Santa Anna, de Barcelona,
sobre afers particulars. Roma, 17 dagost de 1610.
JAUME GIL
2378
COSME GENER Rod, 19 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol
2374 1609 de la Seu; albarans.

originals, 1608-1611 ,f. 104. Una flor de llir.
Llegenda borrosa.
Dintre dun vul en forma de cartela, el cognom:
Al dors dun albar dhonoraris atorgat per dit Jaume
E GNE I I
Gil, notaride Barcelona, a favor de Fr. Antoni Mercer.
Datat a 24 de juliol de 1368.
Cosme Gener, Batlle de Flix, als Consellers de Barce-
lona, sobre pagament de larrendament de la baronia.
Datada en dita vila, a 2 de juliol de 1609. RAFEL JOAN GILI
2379 1564
Oval, 22X18 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamen-

tals; S. G. 10.
JOAN GERM
2375 Escut a senyal borrs, cimat dun capet dn-
Rod, 20 mm. Cera vermella. Seu d Urgell, Arx. del Captol gel alat.
dc la Seu; arm. I, cal. 13.
Al dors duna carta dEn Rafel Joan Gili, dirigida al

Escut amb vries lletres. bisbe dEina. Tarragona, 9 de setembre de 1564.
INVENTARI 323
En una carta dEn Miquel Gomar als Consellers de Bar-

FRANCESC MIQUEL GINER celona,donant avs de pesta en diversos pobles de lEm-
2380
pord. Figueres, 2 de desembre de 1588.
Oval, 10X12 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondncia.
Una creu, un besant i altres senyals.
JOAN ANTONI GORCHS
Empremtat amb hstia vermella, en una carta dEn 2384 1592
Francesc Miquel Giner, Yeguer dUlldecona per la Gene- Oval, 20 X 16 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Generalitat,
ralitat, dirigida als Diputats del General de Catalunya, correspondncia.
excusant-se de les queixes que contra dell havien for-

mulat des de que havia pres lo basto de veguer en no- Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, borro-
vembre de 1590. Datada als 29 de febrer de 1592.
sos; 2 i 3, un castell.
En una carta dEn Joan Antoni Gorchs dirigida als Di-

PERE GIRGS putats del General de Catalunya, reiterant resposta sobre
2381 1504 els afers que els hi havia comunicat. Vilafranca de Con-
Escut (?), 16 X 8 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. Municipal; flent, 16 doctubre de 1592.
Un os (?) passant, i dessota dell faixes i be- 2385

sants. Oval, 14 X 11 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la Seu.
Al peu duna crida feta per manament dEn Pere Gir- Escut amb els mateixos senyals del segell pre-
gs, ciutad i Mostassaf de Barcelona, duna ordinaci
cedent n. 2384.
dels Consellers i Probmens sobre revenedors, a 20 de
juny de 1504 i.
HTT T\
En una
T71 J 1 /- 1
carta als Canonges de la Seu d Urgell.
1 'ri 11 1
Datada
a Vilafranca, als 27 de setembre de 1603.
RAMON GORA
2382 i4 0 6
Rod, 12 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni; BARTOMEU DE GOSTEMPS
collecci sigillogrfica. 2386 1356
Rod, 18 mm. Cera, negra. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni

Un ocell. collecci sigillogrfica.
En una certificaci lliurada per En Ramon Goba, lloc- Un ca.

tinent dEn Pere dArts, Conseller reial i Mestre racio-
nal de la de Sardenya, a instncia dEn Joan Jover,
illa + S BRTHO D GOSTEPS \
fill, procurador dEn Bernat Jover, qui havia

notari i
estat lloctinent dadministrador en el Cap de Cller i la AI peu dun albar atorgat per En Bartomeu de Gos-
Gallura. Datada en el castell de Cller, a 15 doctubre
temps, escriv de lofici del Mestre Racional de la Cort
de 1406, en son dors ab mon propi sagell sagellada com
del Rei, a favor dEn G. avila, porter reial, per haver
al present no haia sagell de mon offici.
pagat aquest, en nom de dit Gostemps, a EnCalal, pin-
tor de Barcelona, per pintar o fer les letres de compte
en .i. taula de fanejar a ops del dit offici. Datat a 10 de
MIQUEL GOMAR juliol de 1356.
2383
originals, 1585-1588, f. 279. FRANCESC DE GRAELL I PADRELL
Escut dividit en tres quarters: 1, dues faixes;
2387 1744
un cop; dues estrelles ratlles ondulades.

Oval, 32 X 27 mm. Barcelona, Arx. Provincial d'Hisenda, llig. 238.
2, 3, i
En Vila (I, 316 i 337) descriu dos escuts del cognom Girgs;
1.
Escut amb una bordura de castells i lleons, i en
elssenyals del primer sn: Lo camper de or, 2 onsos de sabba pas- el centre altre escut ms petit dividit en quatre
sans; els del segon: Lo camper de argent, 3 bandes de azur, sus
quiscuna 3 bcsants de or. quarters: 1, tres gralles; 2, cinc esteles; 3, un
j

astre radiant; i 4, una m que sost un ramatge. de lInfant En Joan, dirigida a En Pere Blan, certificant-
lique a NArques, especier de Perpiny, li eren degudes
Lescut va collocat en una cartela i cimat dun
50 per salses, sucre, cera i altres coses que havia fiades a
i,
casc amb plomalls. la Cort del dit Infant. Perpiny, 31 de desembre de 1371.
En un manament fet per En Francesc de Graell i Pa-

drell,Auditor general de Guerra, inter, de lExrcit i
Principat de Catalunya, al Batlle de Sallent. Barcelona, JOAN GRANOLER
16 de setembre de 1744 *. 2391 Segle xiv
Rod, 20 mm. Tolosa (Frana), Collecci de Mr. Delorme;

matriu de segell.
FRANCESC DE GRALLA I DESPL

Un arbre posat entre dos busts; el de la dreta
2388 1518
dhome i el de lesquerra de dona 1
.
Rod, 22 mm. Cera vermella..

Tarragona, Arx. del Captol
do la Seu; Cartes, vol. 35.
+ S IOHAN GRANOLER
gralla; 2 i 3, malles o losanges i una bordura de

PERE GRANYENA
vuit roses, senyal de Despl. 2392
En una carta dEn Francesc de Gralla i Despl, Con- Cartes comunes originals, 1458, f. 146.
seller i Mestre racional de la casa i cort del Rei, dirigida
al Captol de la Seu de Tarragona, sobre la imposici pel Un gerro.
maridatge de la Infanta Dona Maria amb el Prncep Ma-
ximili, Arxiduc dustria. Barcelona, 10 de desembre
En una carta dEn Pere Granyena, assessor del Procu-
de 154S 2.
rador i Batlle de la vila dEix, als Consellers de Barce-
lona, sobre afers de la vila. Elx, 4 de juliol de 1458.
ANDREU GRAMUNT
2389 Segle xvii (?)
mm. Cera vermella. Collecci de lautor.

ALEXANDRE GRAS, TAYERNER,
Rod, 19
JANER I LLENAS
Un globus cimat duna creu i rodejat desteles. 2393 Segle xix
Oval, 33 X 26 mm. Barcelona, Collecci del Marqus de Dou;

ANDREV GRAMVNT matriu de segell.
En upa plica sobre causa en apelaci, dirigida a N An- Escut timbrat dun casc, dividit en quatre
toni Alzina, jutge dapellacions de la ciutat de Barcelona. quarters: 1, tres faixes; 2, una cbria i dues flors
No porta data. de llir; 3, un ram, i 4, un arbre.
RERNAT GRANELL PERE GRAU

2390 1371
2394 1444

collecci sigillogrfica. Rod, 19 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
Escut a senyal de losanges o grans (?).

Una grau.
...NAT GRANELL
Al dors duna carta dEn Pere Grau, ambaixador de
dEn Bernat Granell, comprador
la ciutata la Reina, dirigida als Consellers, sobre afers
Al dors duna lletra
de lambaixada. Datada a Valncia als 19 doctubre, a .x.
1. Segone En Vila (I, 322) lescut de Graells porta: Lo camper

de or, 3 gralles de sabba, armea y membrea de guella*. 1. Devem a Mr. Emmanuel Delorme, de Tolosa (Frana), la co-
2. En Vila (I, 314) descriu aixi el senyal de Gralla: Lo camper municaci de lempremta daquest segell, que b podria haver estat
gralla de sabba, membrea de or, armea de guella* dalgun catal del cognom Granoler.
do or, una
INVENTARI 325
ores de nit.No porta lany, per consta que es va rebre RALTASAR GUAL
a 24 doctubre de 1444 i. 2398
Cartes comunes originals, 1591, t. 24.
MIQUEL MONTSERRAT GRAU
2395 Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, tres
Oval, 17 X 13 mm. Cora vermella. Barcelona, Arx. Municipal; ratlles de vairs (?); 2 i 3, un castell.
Al dors duna carta dEn Baltasar Gual als Consellers

de Barcelona, credencial a favor dEn Canyet. Datada a
dent n. 2394. Tarragona, e 29 de maig de 1591.
En una
carta dEn Miquel Montserrat Grau al Conse-
ller Vicens Sala, de la ciutat de Barcelona, notificant-li
que havia arribat a sa torre dHorta procedent de Vich, JAUME DE GUALRES
i es trobava malalt, pel qual motiu no el podia anar a 2399 1435
visitar. Datada en la torre del puig dorta, a 22 de Oval, 10x7 mm. Cera vermella.
febrer de 1590. Ordinacions originals.
Escut a senyal de vairs.

GASPAR GRENADA
2396 Al peu duna crida feta per manament dEn Jaume de
Oval, 25 X 19 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes Gualbes, Mostassaf de la ciutat de Barcelona, duna or-
originals, 1590, . 146. dinaci dels Consellers i Prohmens referent als corre-
dors, a 21 de mar de 435 1 i.
Escut dividit en quatre quarters: 1, una des-

tral: 2, tres estrelles; 3 borrs, i 4, escacs.
MIQUEL DE GUALBES
Empremtat amb hstia vermella, en una carta dEn 2400 H18
Gaspar Grenada al notari de Tortosa Francesc Joan So- Octogonal, 12x11 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Munici-
ler, dient-li haver rebut la daquest amb la dels Conse- pal; Cartes comunes originals, 1448.
llers de Barcelona, relativa a informes de sanitat. Datada

a Trayguera, a 29 de juny de 1590. Escut en forma de losange, amb el mateix se-
nyal del segell precedent n. 2399.
FRANCESC GRONY Al dors duna carta d'En Miquel de Gualbes, Cnsol

2397 1344 i 1350 de catalans a Seraguosa (Siracusa), als Consellers de
Rod, 11 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de Barcelona, notificant que el 24 dagost ha pres possessi
la Seu; albarans. de son ofici del Consolat i oferint els seus serveis. Datada
a 30 dagost de 1448.
Un griu (?) o lle rampant.
+ S FRANCESC GROYN
FRANCESC GUAMIS
En un Na Margalida muler del
albar atorgat per 2401 1582
honrat en Francesc Groyn, a favor de madona Gemo- Oval, 24 X 18 mm. Cera vermella.
neta Adarona (Adar), any 1350 2 .
1. Segons En 7ila (X, 320), el senyal de Grau s: Lo camper de Un espill (?) i les inicials G V A.
or,una grau de azur*. En Garma (II, 239), diu que Grau de La Gle-
va ttrahe de oro una grada pinonada a la diestra de quatro piezas de
azur*. Al dors duna carta dEn Francesc Guamis als Conse-
2. En el mateix Arxiu nhavem vist un exemplar, cn un
altre llersde Barcelona, sobre certa informaci judicial. Va-
albar atorgat pel ditEn Francesc Gronr i corresponent a una paga
lncia, 20 de febrer de 1582.
del mes de juliol de 1344, teta per madona Gamoneta muler del
honrat en Jacme Adarro, qui fo.
En Vila (I, 318) diu que el senyal de Grony s: Lo camper de 1. Diu En Vila (I, 314) que el senyal de Gualbes s: Lo camper
guella, una pota de lleo de or. vay quantra vay de argent e de azur.
RAFEL GUANTER PERE GUASCH
2402 2405
Oval, 25 X 20 mm. Barcelona, Collecci del Marqus de Dou. Rod, 13 mm. Collecci de lautor.
Una guant i les lletres: Un ca (?) passant cap a lesquerra i la lle-
TER tra M.
En un manament de dit Pere Guasch, notari de Vila-

Empremtat amb hstia i paper, com a senyal del tes-
franca de Peneds. Datat a 28 de juliol de 1640.
timoni Rafel Guanter, de Ripoll, en el testament clos
dEn Pau Mart de la Serra, atorgat en 1645.
GARRIEL GELL
2406 i6n
MONTSERRAT DE GUARDIOLA . Oval, 29 x 22 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 343.
2403 1605
Oval, 14 X 12 mm. Arx. Cor. Arag; Consell d Arag, llig. 481. Escut dividit en quatre quarters a senyals
er
molt borrosos, excepte el 3. ,
que s un bra
Escut a senyal duna serra en forma de banda, empunyant una espasa.
collocada entre dos ulls.
En una carta del Dr. En Gabriel Gell a En Joan

En una carta dEn Montserrat de Guardiola a En Agust Genovard, sobre afers judicials. Madrid, 24 de se-
Francesc Gassol, del Consell de Sa Magestat i son Proto- tembre de 1611.
notari en els regnes de la Corona dArag. Datada a 7
dagost de 1605 h
-
ROMEU GUERAU
2407 1358
GUERAU DE GUARDIOLA Rod, 17 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la
2404 1641
Seu; albarans.
Oval, 32 X 27 mm. Ars. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 199.

Un griu (?) rodejat dun cercle de lbuls.
Escut a senyal dun castell cimat dun bra (?) + SIOILLUM RO RALDI
amb una espasa i una creu de Calatrava. En la
( + Sialllum Ro[mei Oe]raldi )
bordura porta aquesta inscripci:
Al peu dun albar atorgat per dit Romeu Guerau a
VALE MAS MORIR favor dEn Francesc Canes. Datat a 22 dabril de 1358.
Al peu duna certificaci lliurada per

de En Guerau
Guardiola, del Consell de Sa Magestat
son lloctinent
en lofici de Mestre Racional, de que al Duc de Medina
i
BERNAT DE GUIMER
2408 1461-1464
de les Torres se li devien 246,346 rals i mig, com a Tre-
sorer general de la Corona dArag, els quals per Reial Oval, 9x7 mm. Cera verda.
Cdula de 3 del mateix mes i any se li havien commutat
i lliurat sobre les rendes reials de Npols. Datada dita
certificaci a Madrid, als 27 de febrer de 1641, i sellada Escut a senyal de faixes.

(diu) con el sello de mis armas por no tener en esta villa
el sello comun de dicho oficio de maestro Racional de la Al peu duna crida feta per manament dEn Bernat
Casa y Corte 2.
R.l de Guimer, Veguer de Barcelona, duna ordinaci dels
Consellers sobre qualsevol fembres avols de lus cossos,
1 En Vila (I, 314) diu que lescut de Guardiola porta: Lo carn-
. bordelleres o no bordelleres. Datada a 21 de novembre
per de azur, una serra de argent en banda, en mig de dos ulls de de 1462 i.
argent*.
2. Per sser En Guerau de Guardiola un dels catalans desaectes
a la causa de Catalunya, hagu de deixar el seu crrec de Mestre 1. Altres exemplars en el mateix Arxiu en crides dordinacions,
Racional, traslladant-se a Madrid- Es curis el canvi do senyal en de 1461 a 1464.
cl seu escut, si s que pertanyia a la mateixa famlia que En Mont- Segons En Vila (I, 318), el senyal de Guimer s: Lo camper de
serrat de Guardiola (cfr. amb el segell precedent n. 2403). argent, 2 faxas de azur.
INVENTARI 327
JOAN ANTONI GUITART En una proposta feta pel Consell dArag al Rei, per-
2409 qu es conceds a En Francesc de Jahen, burgs i natu-
1549
ral de la vila de Perpiny, el ttol de cavaller, en atenci
Rod, 14 mm. Perpiny, Arxs. Departamentals; S. E. II, 678.
als serveis que ell i son pare havien prestat. No hi ha
data per sembla corresponent al segle xvn. En el full
Una G cimada duna creu de doble travesser. que cont la proposta hi ha estampat el segell ab aquesta
nota: el campo de la torre es assul, torre y estrellas de
En testament clos d Antnia Samps, vdua dEn

el
plata, el campo del pino de oro, al pie de la torre y pino
Joan Samps, cavaller de la vila de Perpiny, interve- es un ro.
nint-hi com a testimoni En Joan Antoni Guitart, apote-

cari de dita vila. 25 dagost de 1 549.
JAUME JANOYS
2414 1368
MIQUEL DE GUIXAR Oval, 8x6 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol
de la Seu; albarana.
2410 1438
Oval, 12X9 mm. Cera

vermella.
Un Agnus-Dei.
Cartes comunea originals, 1437-1439.
Al peu dun albar atorgat per dit Janovs, collidor

Escut a senyal duna banda amb tres estrelles. de les rendes dels molins reials, a NAnton Call, preve-
re, de 9 > per ra daigua a regar del Rec Comtal, per la
Al dors duna carta dEn Miquel de Guixar, adminis- paga de 1 de maig de 1368.
trador del comtat d Empries, als Consellers de Barce-
lona. Datada a 12 de mar de 1438.
HONORAT JAUBERT
2415 1362
MIQUEL ILLA I DE DEU Rod, 17 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri-
2411 1770 moni; collecci sigillogrflca.
Rod, 20 mm. Arx. Cor. Arag; Llibre de pliques del Collegi

dAdroguers, de 1761 a 1771. Escut a senyal dun lle rampant.
Escut a senyal de tres bandes.

x S HONORAT JAUBERT
Al peu duna certificaci de NHonorat Jaubert, can-
En una plica de declaracions de testimonis, tramesa per
viador de Perpiny, referent al valor que tenien els florins
En Miquel Illa i de Deu, Alcalde Major i lloctinent de
dor dArag a dita vila en el dia de la data, 13 de maig
Corregidor de la vila de Puigcerd, a lAlcalde Major
de 1362, consignant que dit valor era de 12 sous i dos
de Barcelona, en 26 dagost de 1770.
diners barcelonesos.
BERNAT ISERN MARC JENER

2412 1331 2416 Segle xiv
Rod, 11 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; albarans. Rod, 15 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri-
Una estrella (?).

+ 8 BE1RNAT] ISERN .* * *.
S DEN MARCH \ IENER

Al dors del mateix document del segell n. 2271.
Al peu dun albar del segle xiv.
FRANCESC DE JAHEN
2413 Segle xvii (?) FRANCESC JOAN I GIRAU
2417 1595
Oval, 8x 15 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, oorrespondncia

Escut a senyal dun castell amb tres estrelles,
un pi, i al peu faixes onejants. Escut a senyals borrosos.

En una carta dEn Francesc Joan i Girau, Diputat Al peu dun albar atorgat per En P. Jord, ciutad
local de Perpiny, als Diputats del General de Catalunya de Barcelona i Procurador fiscal del Rei, a En Jaume
residents a Barcelona, sobre afers de govern. Datada en Sasen, regidor del pes del quintal de Barchinona. Datat
dita vila, a 16 de febrer de 1595. a 15 de mar de 1390 b
GERONI JOLI PERE JORD

1586 2422 1597
Oval, 23X17 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. del Captol Oval, 24 x 18 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondncia.
de la Seu; arm. I, cal. 13.

Una flor de llir, tres estrelles i un motiu or-
namental. Empremtat amb i paper, en una carta
hstia vermella
dEn Pere Jord, de Tortosa, Diputats del General
als
En una dEn Geroni Joli, notari
carta i Sindic de la de Catalunya. Tortosa, 9 de setembre de 1597 2 .
ciutat de Balaguer, als Deg i Canonges del Captol de

la Seu. Organy, 8 de maig de 1586 b
GUERAU JULIOL
2423 1566
RAFEL JOLI Rod, 23 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
1626 comunes originals, 1564-1569, f. 109.
Oval, 35x27 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamen-

tals; S. E. II, 650. Escut partit: a la dreta, un lle rampant; a
lesquerra, una estrella.
Escut a senyals duna nau (?), un falc i altres
de borrosos.
+ S OERALDI IVL10L
Al dors duna carta dEn Guerau Juliol als Consellers

En testament dEn Francesc Roig, burgs de Perpi-
el
de Barcelona, referent a afers del Consolat de Messina.
ny, rems clos a 4 de setembre de 1626, net sigillum appo-
Datada en aquesta ciutat, a 20 de desembre de 1566.
nant Magnifici Raphaelis Joli burgensis et U. J. D.Jiabens
formam de una nau, un oliver, un falco y una stepa.
P. JUNQUER
BERNAT DE JONQUET 1363
2420 1342 Rod, 17 mm. Cera vermella Seu dUrgell, Arx. del Captol de la
Seu; albarans.
Rod, 17 mm. Cera vermella. La Garriga. Arx. de Can Tarrs.
Un arbust o joncar.
Escut a senyal de llances (?).
+ S * P * IVNQER
+ 8 BERNAT \ DE .ONQET
En un document de 25 de gener de 1363.
Al dors dun manament dEn Bernat de Jonquet, Jut-
ge de Cerdanya i Vallespir, a Pere Canal, escriv de la
Vall de Ribes, perqu rebi de Berenguer dArgilaguers
les escriptures que aquest li havia presentat i les uneixi
BERENGUER DE JUNYENT
1470
al procs. Datat a Puigcerd, a 9 de gener de 1342, e. m.
P. JORD Escut a senyal dun lle rampant.

2421 1390

Barcelona, Arx. del Reial 1. En Vila (I, 362) diu del senyal Jord: Lo camper de or, 2 ar-
Patrimoni; collecci sigillogrfica. bres de sinobla, borde componea de sinobla, lo peu 6 faxas ondeas de
argent e de azur.
2. El mateix Vila (I, 362) assenyala a una altra famlia Jord,
Dos arbres sobre faixes onejants.
probablement la de Tortosa, aquest escut: Lo camper dc argent,
4 pals de guella, altres diuen que los pals no tenen de esser sino 3.
1. En aquesta carta diu: La ciutat de Balaguer me ha manat La opini dEn Vila est ms ajustada al senyal de lescut del se-
puiar ab proflesso pera assistir quant se traura lo cors dol glorios gell que la dEn Garma (II, 100), que diu: Jorda, de Tortosa, Irahe de
St. Armengol patro nostre plata, tres faxas de guies, i, dems, aquesta divisa: Nec vi, nec metu
INVENTARI 329
Al peu duna crida feta per manament dEn Beren- En carta de NAntoni Laudes, Diputat local de la Seu
guer de Junyent, Batlle de Barcelona, duna ordinaci dUrgell, als Diputats del General de Catalunya, referent
dels Consellers i Prohoms de la ciutat, sobre aflora- a la recaptaci dels drets de la Generalitat, i responent a
ment de carn de porch, i disposant que no sia licit ni la requesta que li havien dirigit, per cartes de 26 i 30
permes als dits carnicers ne a altres qualsevol persones, doctubre, perqu declars en el prets frau de ferro de
de aquesta hora avant tallar e vendre de la dita carn a NAntoni Armanyac, de Bellver. Datada en la ciutat
mes for, lo mascle de .xi. diners e la famella de .x. di- dUrgell, a 7 de desembre de 1583.
ban de sinquanta solidos a caseu e
ners, la lliura, sots
per quascuna vegada que sera fet lo contrari. 22 de no-
vembre de 1470 i.
MARC LAURADOR
2429 1367
F. LACER Rod, 10 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la

Seu; albarans.
2426 Segle xv (?)

Arx. Cor. Arag; Documents proce- Un lle rampant.
dents de la Delegaci dHisenda de Tarragona, llig. 31.
+ S MARCH LAURADOR
Escut en forma de losange a senyal dun
griu (?). Al peu dun albar atorgat per En Marc Laurador,
En Berenguer Mart. Datat a 17
jurista de Vilafranca, a
En una carta dEn F. Lacera, procurador o advocat de gener de 1367.

del monestir do Poblet, al monjo Fra abadies, dient-li
que escriu a lAbat, del stament de la causa contra
Cartoxa, i afegeix: vullau hauer memria de mi, o es,
del salari a mi degut de quatre anyades. Tarragona, 21
ALBERT DE LAVNIA
2480 1270 i 1271
de juny. No sindica lany, per la lletra sembla del xven
segle. Rod, 37 mm. Cera natural.
Madrid, Arx. Histric Nacional;
caixa 49, A. 1271, P.
Dintre dun cercle lobulat, un escut a senyal

GALBERT DE LA GUIALTR duna faixa de vairs.
2427 1447
Octogonal (?), 15x12 mm. Cera vermella Barcelona, Arx. Munici-

+ ALBERT I - D' CAS ALEGI 0 -D' LAVANIA

Escut a senyal dun ca (?). Sobre de lescut sentncia donada per NAlbert de Lavnia en un pro-
cs en apellaci per delegaci del Rei. Datada a Sa-
una figura humana portant una creu a la m es-
i
ragossa, in domo Marie Lupi , in parro. Sancti Blasii,

querra.
lany 1271 i.
En una carta dEn Galbert de La Guialtr, assessor del

comtat dEmpries, als Consellers de Barcelona, sobre
les jurisdiccions deia Generalitat. 25 dagost de 1447 2 . PASQUAL LEDS
2431 Segle xv (?)
Oval, 18 x 12 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Generalitat

correspondncia.
ANTONI LAUDES
2428 1583 Escut decantat cap a la dreta, a senyal dun
Oval, 18x14 mm. Cera groga.
Arx. Cor. Arag; Generalitat, arbre i un s.
correspondncia.
1. A lArxiu Municipal de Terol en veirem un altre exemplar,

Escut a senyal dun castell de tres torres. tamb en cera groga o natural, penjant per cintes de seda groga i
vermella, dun pcrgami que cont una sentncia arbitral, donada
per NAlbert de Lavnia i En Miquel de Petro minori, per resoldre
1. Segons En Vila (I, 360) el senyal de Junyent s: Lo camper les qestions i plet entre la Universitat i Consell de Terol, duna
de guella, un lleo de or, membrca de guella, armea de sabba. part, i daltre En Pere Aznar, sobre el castell, vila i aldees de Ru-
2. Diu En Vila (X, 326) que el senyal de la famlia Guialtr s: biclos i llurs termes. Datada dita sentncia en lAula Capitular del
Lo camper de argent, un llebrer en pal de azur en mig de 2 flors de convent de Predicadors de Valncia, a 11 de les kalendes dabril
lis del matex, borde dentea de azur. de lany de la Encarnaci 1269 (22 de mar de 1270), in presencia
Volum II 42
PASCUAL LEDOS BERNAT DE LBIA
2435 1297 i 1298
En carta dEn Pascual Leds als Diputats del General
de Catalunya sobre afers administratius. Datada a Ta-
Rod, 11 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Srie III,
lligall Comptes n. 105.
marit de Litera a 8 de desembre. No sindica lany, per
la lletra sembla del segle xv i.
Una torre.
+ S' BERNAT DE LBIA
NICOLAU LENTISCL En una carta dEn Bernat de Libia a En Bernat de

2432 1583 Sarri, notificant-li que a En Joan de Pulla, cuiner ma-
Barcelona, Arx. Municipal; jor del Rei, eren deguts per ra de son ofici, per dotze
li
Cartes comunes originals, 1580-1584, f. 228. mesades a desembre de 1297, doscents sous barcelo-
fins
nesos. Datada a Valncia, a 11 de 1298 i.
Un astre radiant (?).
En una dEn Nicolau Lentiscl als Consellers de

carta
2436 1300
Barcelona, donant compte de la comanda que li havien Rod, 27 mm. Cera verda. Arx. Cor. Arag; Srie III,
lligall Comptes n. 117.
fet per al Rei de Portugal. Datada a Lisbona, a 30 de
desembre de 1583.
Una torre rodejada dun cerole lobulat.
+ *.
8 : BERNAT \ DE \ LIBIA \
MIQUEL DE LENTORN
2433 Al dors dun albar dEn Bernat de Lbia, Batlle reial
1591
de Valncia, a En Pere Desled, escriv del Rei, notifi-
Oval, 23 X 19 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondncia. cant-li que des del dia en que empar la Batllia fins a la
data, sols ha satisfet a En Joan de Pulla, de o que li s
Escut dividit en quatre quarters: 1, tres ales i degut per sa quitaci, la quantitat de cent sous. Valn-
cia, 20 de novembre de 1300.
les barres; 2, faixes: 3, vuit creuetes; 4, flanque-
jat, barres i guiles.
2437 Segle xiv ()

En una carta dEn Miquel de Lentorn
Diputats als
del General de Catalunya. Madrid, 22 doctubre de 1591.
Escut, 28 X22 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Cartes reials
LLUS DE LENTORN + S NAT DE L..IAN

2434 1591
i
Oval, 24 X 18 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. del Captol Al dors duna carta dEn Bernat de Lbia (?) al Rei En
Jaume II, notificant-li el dany que el Comte dEmpries
causava en els molins reials de Torroella, per haver fet
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, tres trencar laigua del riu, de nits amaguadament e de dies
ales; 2 i 3, les barres. pelesament ..... que a treta tota laygua del flom, de
que los mulis vostres de Turruella son perduts, que nov
pot molre negun muli.... e encara esne perdut lo gran en
En una carta dEn Llus de Lentorn al Deg i Captol
que les barques estaven, e sapiats seynor que en tot lo
de la Seu dUrgell, referent als greuges que havia causat
flom nos poria abeurar neguna bstia. La lletra est da-
En Rafel Tuxent, procurador dl Captol, amb 50 o 60
tada a 13 de juny. Be que no sindica lany, el donar-se
dacays vassalls daquest, en el terme de Puigvert. Da-
en la mateixa al Rei els ttols de Corsegua e de Ser-
tada en dit terme, a 7 de desembre de 1591.
deyna de la Sta. Esgleya Almiral e Capita General,
demostra que ha dsser posterior a la data de 5 dabril
eltestimonio illustris domini Jacobi dei gra. Regis superius memorati,
de 1297 en qu li foren concedits pel Sant Pare 2 .
ac domini Petri filii dicti domini Regis, ac nobilis domine Teresie, &.
Aquest Albert de Lavnia fou jutge dels reis En Jaume el Conque-
ridor i En Pere el Gran, trobant-sel citat on varis actes atorgats du- 1.En el mateix Arxiu (Cartes reials, n. 1494) en veirem un
rant el regnat del primer, i encara en temps del segon, el qual en 2 altreexemplar en una carta dEn Bernat de Libia a dit Bernat de
de juliol de 1283 li escriu anomenant-lo; Dilecto judici suo (Arx. Cor. Sarri, datada a Lleyda a 18 dagost de 1297.
Arag, Reg. 46, f. 93). 2. s molt possible que aquest Bernat de Libian que sembla
1. El senyal de Leds, segons En Vila (I, 386) s: Lo camper de diu la llegenda del segell, sia el mateix personatge dels nms. 2435
argent, un lledoner de sinoble, bordo componea de sinoble. i 2436.
INVENTARI 331
DIONS DE LIOR JOAN LULL

2438 2441 1433
1591 i 1592
Octogonal (t), 12X9 mm. (1)Cera vermella.
Barcelona, Arx. Mu-
Oval, 25 X 20 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondncia. nicipal; Ordinacions originals.
Tres creus de Calatrava collocades simtrica- Escut amb el mateix senyal del segell prece-
ment. dent n. 2440.
una Al peu de la crida feta per manament dEn Joan a

Empremtat amb hstia vermella i paper, en
Plana, regent la Vegueria i En Joan Lull, Batlle de Bar-
carta dEn Dions de Lior als Diputats del General do
celona, duna ordinaci dels Consellers per obviar a les
Catalunya, sobre larrendament dels fruits de les Co-
fraus fetes en les vendes dels sclaus e sclaves. 24 de
mandes de lOrde de Sant Joan. Gandesa 11 dagost
juliol de 1433.
de 1592 i.
2442 1450
BERNAT GUILLEM DE LORET Oval, 13x5 mm. Cera

vermella.
2439 1411
Octogonal, 13 X 10 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Escut amb el mateix senyal de Lull.
: IOHAN : LULL
Escut a senyal de tres bandes.
En una carta dEn Joan Lull, ciutad de Barcelona i
un en les Corts de Perpiny, di-

dels Sndics de la ciutat
En unacarta dEn Bernat Guillem de Loret als Con- rigida als Consellers, donant compte de lestat en que es
sellersde Barcelona, manifestant sser prompte a feravi- trobava la Reina, la qual havia sofert un accident. Da-
nena entre aquests, com a representants de la vila de tada a Perpiny, a 6 doctubre de 1450 *.
Castell dEmpries, i ell, en nom i representaci dels
acreedors del Comte dEmpries. Girona, 29 de setem-
bre 2.
ROMEU LULL
2443 1466

RAMON LULL Ordinacions originals.
2440 1394

Escut a senyal de Lull.
Seu; albarans.
En una crida feta per manament dEn Romeu Lull,
Mostassaf de la ciutat de Barcelona, duna ordinaci dels
Una mitja lluna.
Consellers sobre forments, a 7 de novembre 2.
Al peu dun albar atorgat per dit Lull a favc>r dEn

P. Feliu, prior de les Verges i procurador de lAlmoyna
BERENGUER DE LLAGOSTERA

de la Seu de Barcelona, de la quantitat de 50 sous, co-

rresponent a la festa de Tots Sants de 1 393 3. 2444 1396
Oval, 13 X 7 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reia Patri-

1. Altre exemplar daquest segell el veirem en e mateix Arxiu moni; collecci sigillogrfica.
i signatura, en una carta, datada tamb a Gandesa, a 8 de desem-
bre de 1591, i dirigida por dit Lior als Diputats de la Generalitat.
Segons En Vi. (I, 378) el senyal daquesta famlia s: Lo camper Una llagosta.
de or, 3 creus floreas de guella, los matexos fan tina creu de Calatra-
va, de guella, y aquexas son las mes sertas. GOSTERA
2. B que no shi consigna lany, en la carta es fa referncia a
haver-ne rebut una altra dels Consellers dirigida a En Joan Segurio-
les i al sobredit En Bernat Guillem de Loret, datada a 16 de setem- 1. No sabem si aquest Joan Lull s el mateix personatge al qua
bre de 1441, cpia de la qual obra a lArxiu Municipal (Registre de correspon el segell precedent n.* 2441.
Lletres closes, 1441-1442, f. 53 v.). 2. Havent exercit En Romeu Lull el crrec de Mostassaf des del
3. Segons En Vila (I, 374) el senyal de Lull o Llull s: Lo cam- desembre de 1465 al de 1466, la ordinaci ha de correspondre al no-
per de guella, un minuant de argent. vembre de 1466.
. )

Al peu dun albar atorgat per En Berengner de Lla En una carta dEn Marc Antoni de Llentes, Odor de
gostera, del offici del maestre Racional de la Cort del comptes de la Generalitat, pel bra militar, dirigida al
senyor Rey, a favor dEn P. Torrents, notari i ciutad Rei. Barcelona, 28 dabril de 1592 i.
de Barcelona. Datat a 30 dabril de 1396 i.
BERENGUER LLOBET
PERE JOAN LLANGUART 2449 1339
2445 1G41
Oval, 30 X 25 mm. Collecci de lautor. Seu; albarans.
Escut a senyal dun peix (?). Un llop.
Al dors duna de declaracions de testimo-

certificaci + S BNG LUPET1
nis, autoritzada per En Pere Joan
Llanguart, notari de ( Sigillum Berengarii Lupeli
Granollers, i dirigida al Vicari General de Tarragona,
Seu vacant, En Pere Tressnchez, ll 1 de febrer de 1641. Al peu dun albar atorgat per En Berenguer Llobet,
jurisperit de Barcelona, a favor dEn Nicolau Cabot,
procurador de lAlmoyna, de 50 sous barcelonesos, per
ra del salari que li era degut com advocat en un
NARCS GERONI LLED plet que sostenia dita Almoyna. Datat a 13 de mar
2446 1638 de 1339 2.
Oval, 25 x 20 mm. Seu dUrgell, Arx. Municipal;
correspondncia de 1638.
Escut a senyal dun lladoner i a ambds cos-

G. LLOBET
1387
tats un ocell (?).
# Rod, 17 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri-
En una carta dEn Narcs Geroni Lled, notari, als
Cnsols de la ciutat dUrgell, acusant rebut de la quan-
titat que li havien trams. Barcelona, 23 doctubre
Un llop.
de 1638. Llegenda borrosa.
En carta dEn G. Llobet, notari, certificant diversos

extrems a requesta dEn Bernat Ferrer, delegat reial,
FRANCESC LLENES per a concordar amb els prohons de Santa Llogaya dAl-
2447 1631
gama. Girona, 27 de gener de 1387.
Oval, 17 Xl5 mm. Seu dUrgell, Arx. de la Comunitat de benefi-
ciats de la Seu.
Un mont de cdols cimat duna creu. PERE LLOBET

2451 1601
En carta dEn Francesc Llenes a la Comunitat de pre- Oval, 25 X 20 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes
veres i beneficiats de la Seu dUrgell, sobre afers judi- originals, 1600-1603, f. 109.
cials. Barcelona, 30 de juliol de 1634.

Escut partit verticalment: 1, senyal borrs;
2, mont amb flor de llir.
MARC ANTONI DE LLENTES

En una carta dEn Pere Llobet als Consellers de Bar-
2448 1592 celona sobre afers del Rossell. Perpiny, 17 dagost
Oval. 15 X 11 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Consell de 1601.
d Arag, llig. 311.
1. Diu En Vila (I, 376) que el senyal de Llentes s: Lo camper

Escut a senyal duna nau. do or, una nau de sabba ab las velas de (argent y azur, borde de or
sus ella 7 rosas de guella, lo peu axa de azur e de argent.
2. Lescut de Llobet que porta En Vila (I, 371) t: Lo camper
1. En Vila (I, 380) diu que el senyal de Llagostera s: Lo cam- de or, un llob de sabba passant, membrea de guella, alguns y fan
per de guella, una llagosta de or borde componea de sabba*.
INVENTARI 333
ARTAL DE LLORT En una dEn Bernat de Llupi, Veguer de Bar-

carfca
celona, a D. Didac Sarmiento, Inquisidor del Sant Ofici
2452 1296
i Comissari de la Santa Creuada en dita ciutat, donant-li
Rod, 31 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. del Captol de la

compte dhaver pres En Magindia, conforme li havia en-
Seu; 0587-39. comanat, per haver furtat diners del Rei i afrontat al
Sant Ofici. Puigcerd, 22 dagost de 1545 1 .
Escut a senyal duna podadora i a ambds
costatsuna branca de llorer (?).
FRANCESC DE LLUPI
+ : 8 : ARTALI DE LLORYT
2456 1586
Rod (?), 16 mm. (f). Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamen-

Penja per cinta de seda verda, del pergam que cont tals; S. E. II, 401 e.
lautoritzaci de les treve3 entre Jaume II d Arag i
lInfant de Castella En Joan Manuel, al setge dEix. 27 de
juliol de 1296.
creu florejada; 2 i 3, un griu (?).
En el testament clos de dona ngela Xauxo, vdua

ARNAU DE LLUPI dEn Francesc de Llupi, rems al notari de Perpiny
2458 1345 En Joan Climent Argelich, a 14 de gener de 15S6 2 .
Fragment de segell. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial

Patrimoni; collecci sigillogrfloa.
JAUME DE LLUPI I DOMS

Escut en losange, flanquejat. En els quarters 2457 1627
superior quatre creus. En els flancs,
i inferior,
Oval, 31 x 30 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, Uig. 375.
una flor de llir.
Escut dividit en quatre quarters: 1, faixes;

Al peu dun manament de NAmau de Llupi, donzell, un mont cimat de
2, creu florejada; 3, la flor de
Veguer de al Batlle dInca o a son lloctinent, perqu
deslliuri un sarra que tenia pres i el remeti a En Jaume
llir, i 4, un ocell.
de Lillet, son senyor. Datat a 28 de novembre de 1345.

En una certificaci feta Serra, ajudant
per En Joan
en de Catalunya i com-
la Reial Tresoreria del Principat
tats de Rossell i Cerdanya, que tenia a son crrec En
FRANCESC DE LLUPI Jaume de Llupi i dOms. Datada a 26 dabril de 1627,
2454 Segle xiv (?)
sagellada ab lo segell de les Armes de dit noble Regent
Rod, 18 mm. Cera vermella. La Garriga, Arx. de Can Tarrs. la Real Thesoreria en Barcelona.
Una creu florejada.

Llegenda borrosa. &ABRIEL DE LLUPI
2458 1646
Al dors duna lletra dEn Francesc de Llupi, donzell, Oval, 17 X 12 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 300.
lloctinent de Veguer de Cerdanya i Batlle de Puigcerd,

dirigida al Veguer de Vich. No hi ha data, perqu el do- Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, la creu;
cument est mutilat mancant-hi un bon tro, per la 2 i 3, el mont amb la flor de llir. Lescut va
lletra sembla del xiven segle. acompanyat duna creu de Santiago.
1. La particularitat daparixer en aquest escut amb el senya

de Llupi, que s la creu florejada, un mont amb la flor de llir, lex-
EERNAT DE LLUPI plicaEn Vila (I, 374) amb aquests termes; Escartell primer e dar-
2455 1545 rerde guella, un mont florea e florena de or. Segon e ters de or una
creu trepomea de guella, sus ella altra de or. Los escartells dels
monts son dels Monsorius que succeiren a la casa dels Llupians, que
vingu a dona, y prengueren nom y armes de Llupi, que sols las
creus son dels Llupians.
Escut en quatre quarters: 1 i 4, un mont amb No podem precisar si aquest segell s el propi de dona ngela
2.
una flor de llir; 2 i 3, una creu florejada sem- o del seu marit. En el dubte i atenent als senyals de lescut, creiem
el
ms veroslmil que sia el dEn Francesc de Llupi, el qual segui
blant a la de Calatrava. usant-lo sa muller dona Angola, desprs de la mort del marit.
\
Empremtat amb hstia vermella, en una certificaci En una carta dEn Bernat Major al Rei En Jaume II,
dEn Gabriel de Llupi, cavaller de lOrde de Santiago. sobre afers de la Cort reial. Barcelona, 12 de maig
Ager, 20 de setembre de 1646. de 1308.
MANUEL DE LLUPIA MART JOAN DE MALLA

2450 1686 I CONANGLELL
Oval, 22 X 17 mm. Arx. Cor. Arag Consell d Arag, llig. 489, 2468 1636
Oval, 30 x 25 mm. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;

colleeci sigillogifica.
cedent n. 2458. Escuts a senyals borrosos.
En una certificaci donada per En Manuel de Llupi, En una carta dEn Mart Joan de Malla i Conanglell
cavaller de lOrde dAlcntara, General dartilleria i Go- a Francesc Pujol, notari de la Batllia General a Girona.
vernador del Principat de Catalunya i comtat de Cerda- Datada a Barcelona, a 8 dabril de 1636.
nya, dels serveis de NOnofre Delfau, pare del Dr. Josep
Delfau, cavaller, natural del comtat de Rossell i cate-
drtic de Lleis en la Universitat i Estudi General de Bar-
celona. 2 de setembre de 1686. ONOFRE MALLAR
1596
Oval, 20 X 17 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamen

tala; S. E. II, 693.
JAUME DE MAONS
2460 1344
Escut ovalat dividit en dues meitats. A la
Rod, 19 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. del Reial Patri- dreta, tres peixos; a lesquerra, dues estrelles se-
parades per una banda.
Un griu dintre dun trilobat.

En el testament de dona Gernima Mallar, vdua dO-
S IAC D MAOS
nofre Dami Serra, donzell de Perpiny, rems clos al
notari de dita vila, En [Miquel Palau, a 5 de desembre
de 1596. La presncia del segell s indicada amb aquestes
paraules: et sigillum dicti domini Onofri Mallar fratrie
mei (de la testadora), in quo sunt gravali tres pices, dus
stelle et unam barrant una cum quadam cruce supra dicto
FRANCESC DE MAGAROLA I FLUVI sigillo. Dit Onofre Mallar era Doctor en Dret i domiciliat
a la vila de Perpiny.
2461 1706
Oval, 28 X 24 mm. Ars. Cor. Arag; Processos de gravmens, 1706.
GUILLEM MALLOL
Escut a senyal de dues barres en zig-zag, i
1413
una bordura amb vuit estrelles. Rod, 20 mm. (?) Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamentals
S. E. II, 401
En una per En Francesc de Maga-

certificaci lliurada
rola i Fluvi, Arxiver del Reial Arxiu de la Corona Un ngel alat.
dArag. Datada a Barcelona, a 29 de novembre de 1706.
+ S DEN GI
Al dors duna notificaci feta per En Guillem Mallol,

BERNAT MAJOR lloctinentdEn Pere Talon, notari de Sant Joan Pla de
2462 1308
Corts, de com en el dia de la data, Jaume Magensa, Gui-
Rod, 20 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Cartes reials llem Esteve i Joan Magensa, de dit lloc de Sant Joan,
havien constitut procuradors llurs En Jaume Magensa
seniorem. En Pere Carbonell i En Jaume Vals, per trac-
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, una tar i firmar pau entre els avant dits Guillem Esteve i
creu; 2 i 3, les barres.

Jaume i Joan Magensa i llurs valedors, duna part, i dal-
tre, En Joan i Guillem Roca i llurs valedors. Datada en
. . . . BN MAIORIS Sant Joan Pla de Corts, a 12 de juny de 1413.

.
INVENTARI 335
JAUME DE MAI.LORQUES JOAN DE MANRESA

2466 2470
Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Colleeci dEn Ramon Oval, 11x9 mm. Cora vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
dAIs.
Un castell sobre ones.

un
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, cas-
MA10B.GE teli (?); 2 i 3, una creu florejada (?).
Al peu dun albar atorgat per En Jaume de Mallor- Al dors duna carta dEn Joan de Manresa, c'.avari de
ques a favor de NAlamanda, vdua dEn R. dEmpries. lArmada, als Consellers de Barcelona, sobre afers de dita
Datat a 3 de gener de 1357, sayalat ab mon sayel. Armada. Datada a Portop, a 11 de gener de 1458.
JAUME MANAGAT BARTOMEU DE MANS

2467
2471
Seu dUrgell, Arx. Municipal;
Arx. Cor. Arag; Cartes
Correspondncia, 1585. Rod, 20 mm. Cera verda. reials de
Jaume II.
Escut dividit en quatre quarters: 1, un castell;

Senyal borrs.
2, un quadrpede; 3, una m, i 4, borrs.
. . BERTOMEU . . . MANS
En carta de micer Jaume Managat als Cnsols de la
Seu. Datada a 22 de mar de 1585.
Al dors duna carta dEn Bartomeu de Mans, Veguer
de Tarragona, al Rei En Jaume II, sobre la informaci
que aquest li havia demanat del nombre i noms dels qui,
FERRER DE MANRESA per acord pres en la taula de Tarragona, lhavien acom-
2468 13 75 panyat en el viatge que havia fet a Siclia. Tarragona,
Barcelona, Arx. del Captol do 17 de mar de 1303.
la Seu; albarans.
Escut en losange a senyal molt borrs.

PERE MARCH
+ S FERER DE MANRSA 2472 1301 i 1302
Rod, 12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reia Patri-

Al peu dun albar atorgat per En Ferrer de Manresa, moni; colleeci sigillogrfica.
cavaller, a favor dEn G. Riquer, prevere, de nou sous

barcelonesos de cens per unes cases prop la Portaferrissa, Un marc.
al carrer den Rocha. Datat a Barcelona, a 20 de desem-
bre de 1375, sagellat an mon sagell danell x.
+ : s : petri : marc
En una carta dEn Pere March, de la Cancelleria Reial,

JAUME DE MANRESA dirigida a En P. Boyl, fent-lo sabedor que a En Mart
2469 Guillem, sobre-atzembler del Rei, li eren deguts 1,206
Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la i4 d. barcelonesos per lloguer de 11 animals de sella i
Seu; albarans. de bast. Girona, 15 doctubre de 1302 i.
Un castell amb dues torres. 1. Amb 2472* publiquem un segon exemplar daquest se-
el n.
gell, perqu veu ms clar el senyal del marc, b que la llegenda
shi
+ S' IACME DE MENRESE s ms borrosa. Aquest exemplar es troba a lArx. Cor. Arag (Cartes
reials de Jaume 11, n. 1460), al dors duna lletra dEn Pere March
a En Guillem de Solanes, notiflcant-li que ha posat en compte a En
Al peu dun albar atorgat per En Jaume de Manresa, Blasc Pre 200 % que aquest devia a la Cancelleria reial, per ra de
a 4 de novembre de 1376. documents que havia trets en aquest dia, segons constava en un re-
s criptor juratus ,
gistre. Datada a Lleyda, a 4 de juliol de 1301.
Segons En Vila (II, 10), el senyal del llinatge March s: Lo cam-
1. Segons Ea Vila (II, 28), el senyal de la famlia Manresa s: per de guella, un marc de or. Los matexos fan 8 marchs dc or, ab 2
Lo camper de guella, una oreu de argent. tiras posades en pal.
.

2473 1323 (?)
triangle), i en la part superior els quarters dA-
Rod, 13 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni; rag, Navarra i Siclia.
collecci siglogrfica.
En el testament clos de Dona Mariana de Margarit,
muller de don Josep dOms i de Tord, cavallr, domici-'
liat a Perpiny. Datat a 8 de gener de 1757.
+ SIGILLM PETRI MARC
Al dors dun albar atorgat per En Pere March, Tre-

sorer reial, a favordEn Pere Agost, de 4,890 Q barce-
RAMON DE MRGENS
2477 Segle XIV (?)
lonesos. Datat a 18 de juny de 1323 (?).
Rod 20(?), mm. Cera vermella. Barcelona, Arx Municipal;
albarans.
FRANCESC MARCH Escut a senyal dun griu i vairs.

2474 1592 Llegenda destruda.
Cartes comunes originals, 1592, f. 140. Al peu duna estima feta per de Mrgens En Ramon
En Jaume Sa ordonats pels Conse-
Sala, assignats i
llers de Barcelona, per fer estimar morbetins, taules e

obradors, que hi tenia Na Maria, muller de NArtal
marc (?); 2 i 3, un castell.
de Fosses, i que foren enderrocats, n el carrer de la
Mar, prop lesglsia de Santa Maria, per eixamplament
En una carta dEn Francesc March als Consellers de de la ciutat. No porta data, per la lletra sembla del
Barcelona, referent a la compra de blats per a la ciutat. segle xiv i.
Valls, 27 de setembre de 1592.
ROMEU DE MARIMON
BERNAT MARGARIT 1299
2475 1440 Rod, 43 mm. Cera verda Arx. Cor. Arag; pergamins de
Jaume II, n. 1100.
Sisavat (!), 20 X 20 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. Municipal;
Un lle rampant dintre dun cercle dentat.
Escut en losange a seiâl de tres roses en

triangle.
MEI DE M VICARI I ! B
.. VALLENCI .
Al peu duna crida feta per manament dEn Bernat ([+ Sigillurn Ro\mei de M[arimundo] vicarii .'
B[archinone i el( ?)]
Vallencis ?)
Margarit, Veguer de Barcelona, Igualada, Valls, Moy
i Moyans, duna ordinaci dels Consellers i Prohmens
Penja dun pergam que cont el trasllat dun conveni
de la ciutat referent als peraires. Datada a 9 da-
atorgat entre el Rei d Arag, En Jaume II i el de Ma-
bril de 1440 ?.
llorca, amb data de 26 de juny de 1298. Autoritzen el
trasllat el Bisbe de Barcelona i En Romeu de Marimon,
Veguer de dita ciutat i del Valls, a 21 de desembre
MARIANA DE MARGARIT de 1299 2.
2476
Segons En Vila (II, 16), Pescut de Mrgens porta: Lo cam-
Oval, 19x16 mm. Lacre vermell. Perpiny, Arxs. Departamen- 1.
per vay contra vay de argent e de azur, una banda de guella, sus
tals; S. E. II, 502. ella, 3 grius de or, armeas de sabba.
2. En el mateix Arxiu bi havem trobat altres dos exemplars,
tamb en fragment, un dells solt, i laltre penjant dun pergam
Dos escuts ovalats i cimats duna corona. El (n. 1109 de Jaume II), que cont el trasllat dun acte de 30 de juny
de 1298, autoritzat per En Romeu de Marimon en 31 de de-
de la dreta a senyal dOms (les faixes); el de sembre de 1299. Amb aquests fragments, que publiquem amb els
n.* 2478 i 2478 b , respectivament, havem pogut quasi reconstituir
lesquerra a senyal de Margarit (tres roses en
la llegenda.
Segons En Vila (II, 4), el senyal del llinatge Marimon s: Lo
El llinatge Margarit, segons En Vila (II, 8), t<5 en son escut:
1. camper de argent, un lleo de azur, membrea e armea de guella, co-
Lo camper de guella, 3 roses de argent en triangle. rona de or, borde dentea de azur.
INVENTARI 337
2479 Segle xiv (?)

G4JERAU DE MARIMON
Arx. Cor. Arag; Cartes reials
2483 1588
de Jaume II. Oval, 24 X 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
El senyal, dintre dun cercle de lbuls, apareix

Escut a senyal dun lle rampant i una bor-
destrut.
dura dentada.
+ i SEGEL ! DEN ROMEU DE MARIMON
En una carta dEn Guerau de Marimon i En Francesc
Romeu do Marimon Rei Riera dOlzinelles als Consellers de Barcelona, donant
Al dors duna carta dEn al
En Jaume sobre lobra del castel de Cartagenia.
II,
compte dun pres anomenat Batista Mata, duna ordi-
naci prohibint que ning pogus anar sense llum per
Datada a Elx, divendres aprcs sen Marti.
la vila d11 hores en amunt, i de mestre Francesc Orta,
que tractava molts negocis aix de compra com de venda,
i que tenia pesos i mesures falos, havent-se-li trobat dos
BERNAT MARIMON romanes la huna curta y laltre llarga y una mitja fanegua
2480 Segle xiv curta. Datada en la vila de Flix, a 8 doctubre de 1588.

la Seu; albarans.

ALEIX DE MARIMON I JAFFER
2484 1030
+ 8 BERNAT MARIMON Oval, 31 X 24 mm. Arx. Cor Arag; Consell dArag, llig 381.
Al peu dun albar atorgat per En P. Despuig, notari Escut quo porta per senyal dos lleons ram-
de Barcelona, a favor dEn P. Gras, prevere i beneficiat
pants i una estrella de vuit puntes. Detrs de
de la Seu. No porta data, per la lletra indica que per-
tany al segle xiv. lescut hi ha una creu de Santiago.
+ DON ALEXOS DE MARIMON Y IAFFER

JOAN DE MARIMON En una certificaci lliurada per N Aleix de Marimon i
2481 1451 Jaffer, Bar de Sant Maral, cavaller de lhbit de San-
Barcelona, Arx. Municipal; tiago i Governador del Principat de Catalunya, dels ser-
Cartes comunes originals, 1451. veis prestats pel Dr. En Francesc Maral. Datada a 22
de setembre de 1630, sellada con el sello de mis armas.
Escut a senyal dun lle rampant i la bordura
dentada.
2485 1635
En una carta dEn Joan de Marimon, un dels Sndics
Oval, 33 X 27 mm. Barcelona. Arx. del Reial Patrimoni; collecci
de Barcelona en les Corts de Vilafranca de Peneds, als sigillogrfica.
Consellers de la ciutat, sobre els afers de la Cort i dEn

Galceran de Requesens. Vilafranca, 25 de febrer de 1451. Escut a senyal dun mn o globus cimat duna
creu i rodejat de ramatges.
JOAN BERNAT DE MARIMON En una certificaci donada per N Aleix de Marimon i
2482 1476
Jaffer,remetent al Batlle General de Catalunya una plica
de declaracions de testimonis i certificant de la bona
fama i crdit dell. Barcelona, 19 de novembre de 1635.

dent n. 2481. JOAN DE MARIMON
2486 1667
Al peu duna crida feta per manament del Veguer i
dEn Joan Bernat de Marimon, Batlle de Barcelona, duna
Oval, 34 X 30 mm. Arx. Cor. Arag; ConseU dArag, llig. 524.
ordinaci dels Consellers i Prohoms de la ciutat, referent

a no entrar-hi malalts depidmia. 19 de juny de 1476. Escut a senyal dun lle rampant.
Volum II 43
.

En una En Joan de Marimon,
certificaci lliurada per
JOAN MARQUET
del Consell de Sa Magestat
Regent la Reial Tresoreria
i
2490 1433
en el Principat de Catalunya. Datada a 4 de setembre
de 1667.
Escut a senyal de tres carteles posades en

JAUME MARQUES i en cada una un martell.
triangle
2487 1328
Rod, 18 mm. Cera vermella. La Garriga, Arx. de Can Tarrs. * IOHAN * MARQUET *
Un marc. Al dors duna carta dEu Pere Marquet, procurador

dels Consellers de Barcelona en el comtat dEmpries,
+ S IACME MERQUES dirigida a ells sobre afers dels molins de Bellcaire. Caste-
ll, 6 de novembre de 1433.
Al dors dun requeriment dEn Jaume Marqus, Batlle
La Roca, per En Francesc Marqus, dirigida
del castell de
a En Berenguer de Malla, Batlle de Vich, queixant-se-li
perqu havia fet penyorar a En P. Mascar, que era
RAMON MARQUET
home propi del dit En Francesc Marqus, i conminant-lo
2491 1493
perqu li retorns les penyores o del contrari procediria Rod, 14 mm. Cera vermella.
contra els homes de la seva jurisdicci. Datat en el cas- Ordinacions originals.
tell de La Roca, dijous ans de sent Marti (10 de novem-
bre) de 1328 i. Escut amb el mateix senyal del segell preoe-

dent n. 2490.
GABRIEL MARQUES Al peu duna crida feta per orde dels Veguer, Batlle i
2488 En Ramon Marquet, Mostassaf de Barcelona, duna or-
1413
dinaci dels Consellers de la ciutat, sobre el pa de fleca.
Perpiny, Arxs. Departamen-
Datada a 16 de juliol de 1493.

PERE MARRADES
En una lletra dEn Gabriel Marqus,en llicenciat 2492 1389
Dret, Jutge ordinari de Millars, Nafiaci Reglella, al Ves- Rod, 23 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;
comte de Perells i de Roda. Datada a Perpiny, als 24 collecci sigillogrflca.
doctubre 2.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, les bar-

res en zig-zag; 2 i 3. una petxina (?).
FRANCESC MARQUET
2489 1394 + S P i MRADES TRASCREl DL SYCREY
Rod, 12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Capto de la ( + Segell de Pere Marrades, tresorer del senyor Rey )
Sen; albarans.
Al dors dun albar atorgat per En Pere Marrades,
Escut a senyal dun martell en una cartela. Tresorer reial, a favor dEn Jaume Pastor, de dita Tre-
soreria, dhaver
rebut 120 florins dor d Arag. Mont,
Al peu dun albar atorgat per En Francesc Oliver, 29 de mar de 1389 i.
procurador dEn Francesc Marquet, a favor dEn Fran-
cesc Loral, a 25 de novembre de 1394; pos lo segel den
Merquet 3 . FRANCESC MARS POBLA
2493 1592
1. En Vila (II, 26) senyal del llinatge Marqus e: Lo
diu que el
camper de guella, un marc de or, altres diuen que lo marc te de Oval, 23 X 18 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la Seu;
esser de guella y lo camp de or. arm. I, cal. 13.
2. B que no expressa lany, havem trobat en els mateixos Ar-

xius Departamentals un altre document dEn Gabriel Marqus, amb
Escut a senyal duna casa.
son segell igual, per molt borrs, datat a Millars a 27 de gener
de 1413.
3. El llinatge Marquet t en son escut, segons En Vila (II, 10)': 1. En Vila (II, 32) diu que lescut do Marrades porta: Lo cam-
Lo camper de guella, 3 billetas de or, sus quiscuna un martell de per so es escartell primer e darrer de or, 2 pals ondeas de guella; se-
azur, los manccs de guella. gon e ters de azur, una petxina de or*
INVENTARI 339
En una carta dEn Francesc Mars Pobla als Canonges

FRANCESC MARTI
Captol de la Seu sobre afers administratius. Puigcerd,
i
2497 1644
4 de juliol de 1 692.
Oval, 32 X27 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 511.
Escut a senyal duna m.

ANTIC MART
2494 1450 En una per En Francesc Mart,
certificaci lliurada
Octogonal (?), 13x10 mm. (J). Cera vermella. Barcelona, Veguer de Tortosa, de que En Baltasar Orient,
reial
Arx. Municipal; Ordinacions originals. daquesta ciutat, havia estat fidel i prestat serveis a Fe-
lip IV. Tortosa, 24 dagost de 1644.
Escut a senyal duna estrella sobre faixes one-

jant s.
ANTIC MAS
ANTICH 2498 1623
Oval, 29 x 22 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat.
Al peu duna crida feta per manament de NAntic
Mart, Mostassaf de Barcelona, duna ordinaci dels Con- Escut a senyal indefinible.
sellers i Prohoms de la ciutat, sobre srries e guas-
pes, a 29 de novembre de 1456 i.
En una carta de NAntic Mas a En Melcior Palau, de
Matar, sobre afers i negocis particulars. Datada a Bar-
celona, a 6 de juliol de 1623.
JAUME MART
2495 1605

BERENGUER MASCAR
originals, 1604-1607, I. 100.
2499 1351
Bod, 19 mm. Cera vermella. Barcelona. Arx. del Captol

Escut a senyal duna sigla formada per vries de la Seu; albarans.
lletres i una creu.

Un edifici amb una torre de defensa (un mas?),
En una carta dEn Jaume Mart de Bar- als Consellers i en la coberta un ca.
celona, donant avs que fins vui disapte a 7 del present
tinch carregats set veixels de blat asi en Tamarit per + S BNG MASCAR
eixa ciutat. Tamarit, 7 de maig de 1605.
Al peu dun albar atorgat per En Berenguer Mascar

com a procurador dEn Bernat Miquel, canonge de la
Seu, a favor dEn Pere Feliu, procurador de lAlmoyna.
PAU MART Datat a 4 de novembre de 1351.
2496 1643
Oval, 38 x30 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 291.
RAFEL MASDAM0N
Escut amb diversos senyals: faixes onejants, 2500 1624
una banda entre una flor de llir i un lle ram-
Oval, 22 X 17 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamen-
pant, i un arbre amb dos quadrpedes. tals; S. E. II, 706.
En una carta al Rei Felip IV, manifestant-li sser Escut a senyal dun mas amb una torre sobre
prompte i dispost a cenyir el cngol militar a N Andreu un mont.
Peroy, originari de Tortosa, conforme se li havia enco-
manat. Datada en dita ciutat, a 3 doctubre de 1643.
En testament dEn Francesc Soler i Masdamon,
el
donzell, rems clos al notari de Perpiny En Miquel Pa-
1. En i 52) assigna tres escuts a llinatges Marti.
Vila (II, 24, 26 lau, a 22 dabril de 1624. En la plica shi consigna que
El primer Lo oamper de guella, 5 laxes viureas de argent; el
s:
el segell s de Rafel Masdamon, burgs, ja difunt, in
segon: Lo camper de argent, 3 taxes ondeas de azur, sus quiscuna
un pex de or; el ter: Lo camper de guella, una ma esquerra de quo est gravaium una montanieta ab un mas sobre dita
argent. montania.
AGUST MASSANET BERNAT MAULL
1456
2505 1195
Octogonal (1), 11 X9 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Munici- Escut, 10x8 mm. Cera vermella Cervera, Arx. Histric.
pal; Ordinacions originals.
Escut a senyal duna m i tres ulls (?).

Un ramatge amb fruits.
Al peu dun requeriment fet per En Bernat Maull o
GOSTI DE MESSENET Mahull, Doctor en Lleis i Jutge de causes en apelaci, i
En Toms de Torres, tamb Doctor en Dret i Jutge.
Al peu duna crida feta per manament del Veguer i Datat a Ueyda, a 19 dagost de 1495.
de N Agust Massanet, Batlle de Barcelona, duna ordi-
naci dels Consellers de la ciutat per posar en reps lofici
dels espasers, a 28 de juny de 1456 i.
MIQUEL MAY
1545

RAMON DE MATER moni; collecci sigillogr&flca.
1377
Rod, 13 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de Escut a senyal de tres caps coliocats en triangle.
la Seu.
M MAIVS VICECAN

Una mata. (Michad Maius Vicecanctllarius)
+ 8 BAMON D
0 Al peu dun certificat del Doctor micer Miquel May,
del Consell de Sa Magestat i son Vice-Canceller en els Reg-
Al peu dun albar atorgat per En Galceran de Mater, nes de la Corona d Arag, dirigit a D. Enric de Toledo,
escriv, en 26de gener de 1377. Lalbar diu: segellat Tresorer general, testimoniant-li que En Frederic Richar-
ab mon sagell, per la llegenda daquest diu Ramon i no di ha exercit el crrec de Procurador fiscal i patrimonial
Galceran. en el Consell Suprem d Arag de 10 dagost de 1544 a 9
dagost de 1545. El certificat s de lli dagost de 1545 i.
RERNAT MATES
2503 13S0
P. MAYELLA
2507 1389
Fragment de segell. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol
de la Seu. Octogonal, 9x7 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol
Una mata (?).

Una m i a ambds costats una estrella.
Al peu dun albar atorgat per En Bernat Mates a fa-

vor dEn Pere Feliu, el 20 doctubre de 1380. Al peu dun albar atorgat per dit P. Mayella, com a
procurador de Fr. R. de Guix, Prior del Monestir de
Santa Anna, a favor dEn Francesc Loral. Datat a 25
dagost de 1389.
JAUME MATEU
2504 1602
Oval, 20 x 14 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes JOSEP MAYMO

originals, 1600-1603, f. 49. 2508 1733
Oval, 28 X 21 mm. Arx. Cor. Arag; Plica do testimonis del Collegi

Una m i les inicials J M. dAdroguers, llit. X, 1727-1739.
En una carta dEn Jaume Mateu dirigida als Conse- Una guila amb les ales esteses.
llers de Barcelona. Perpiny, 19 de gener de 1602.
1. El llinatge May, segons En Vila (II, 10), t en son escut: Lo
1. Segons En Vila (II, 38), el llinatge Massanet porta en son es- camper de or, 3 testas de sabba, en triangol, ab garlandes de floa,
cut: Lo camper do guelia, 3 massanes de or. de argent.
INVENTARI 341
En una plica de declaracions de testimonis, certificada posat en forma de banda; 2, un lle rampant (?);
per En Josep Maym, Regidor primer i Batlle, per ab-
3, borrs, i 4, un castell.
sncia dEn Bartomeu Cases, de les parrquies i termes
de Santa Engrcia de Montcada i Sant Pere de Rexach.
31 dagost de 1733 i. En una exposici dirigida al Rei per En Miquel de
Meca, manifestant haver complert la comanda que li ha-
via fet darmar cavaller En Joan Aguil, de la vila d Ar-
nes. Tortosa, 6 de juliol de 1641 i.
PERE MAYOL
2509 130 i (?)

collecci sigillogrflca. DOMNEC DE MEASAL
1377
Escut a senyal de losanges. Rod, 12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la
Seu; albarans.
+ S PE.. MAYOL
En una marmessors de Fr. Bernat Peregr,
lletra dels
bisbe de Barcelona, entre els quals es comptava En Pere Al peu dun albar atorgat per En Domnec do Mea-
Mayol, dirigida a En P. Boyl, tresorer reial. Barcelona, sal, cridapublica2 per lo senyor rey en la ciutat de Bar-
.mi. dies a lentrada de febrer 2 . chinona, a favor dels marmessors dEn R. de Tous, de
5 9 i 6 d. per ra duna crida que fiu ab trompeta.
Datat a 21 de gener de 1377, setgellat ab mon setgell
ARNAU MAYOL y scrit de la mia ma.

2510 Segle Xiv 1761
(?)
Rod, 25 mm .
Barcelona, Arx. Provincial dHisonda.
JOAN MENESTRAL
2513 1381
Octogonal, 11x8 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Capi

+ S I ARNALT I MAYOL tol de la Seu; albarans.
Al peu d'una sollicitud dels Regidors del lloc i terme Una m (?).
dOlvan, demanant cpia del cadastre de 1716, per sser
molt mal tractat el que tenen al poble. Datada a 10 de IOUA MENESTRAL
juny de 1761 3.
Al peu dun albar dEn Joan Menestral a favor dEn

N. Canyes. Datat a 19 de mar de 1381.
MIQUEL DE MECA I TERA

2511 1641
Oval, 32 X 26 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 289. HUG MERCADER
2514 Segle xiv (?)
Escut dividit en quatre quarters: 1, un llebrer Rod, 20 mm. Madrid, Museu Arqueolgic; matriu de coure,
n. 5007.
1. Diu En Vila que lescut de Maym porta: Lo camper

(II, 10)
de azur, 3 estelas de or en triangol, bordo componea de or, lo cap Escut flanquejat: en els flancs superior i infe-
de or, una aguila de sabba de dos caps.
2. B que no shi consigna lany, diu En Villanueva ( Viajt lile- rior, una guila amb les ales esteses; en els late-
rario, XVIII, 4) que Fr. Bernat Peregr mor a 24 de mar de 1300,
i la esment de que a 8 de juliol du 1301 dits marmessors ja exercien
rals, una U (?) .
el crrec havent atorgat una escriptura amb aquesta data. s molt

possible, per consegent, que el document que cont el segell corres- + . . UC MERCADER
pongui tamb al 1301 o a una data prxima.
3. Encara que en la sollicitud consignen els Regidors que segellen
el document: con el sello del referido lugar, opinem que dems dsser 1. Meca porta, segons En Vila (II, 8): Lo camper de
Lescut de
molt ms antio (potser fins del segle xiv), aquest segell no fou el de or, un de azur, en banda, corrent.
llebrer
la municipalitat sin dalgun particular, que com en altres casos 2. Lescut del llinatge Meroader, segons En Vila (II, 30) porta:
semblants, ja per haver estat Batlle del lloo o ja per altre motiu Lo camper en faxa, lo primer de or, una guila de 2 caps de sabba,
anleg, va sser usat com a segell del municipi i ha seguit usant*se coronas y pioos de or, armea de sabba, segon de azur un marc
posteriorment a aquell fet. de or.
ANDREU DE MERLS S DEN BERNAT METGE
2515
Al peu duna crida feta per manament dEn P. Metge,
Oval, 10x0 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
Mostassaf de la ciutat de Barcelona, duna ordinaci dels
Consellers i els Prohoms, que la tonyina no sia posada a
la venda en la pescateria si no se li lleven les ales e lo
Escut a senyal de vairs, i en el centre tres
forat de la coha. Datada a 19 dagost de 1446 i.
merles posades en banda.

de N Andreu de Merls, Batlle de Barcelona, duna or- FRANCESC DE MEY
dinaci dels Consellers i Prohoms de la ciutat referent 2519 1594 i 1595
als camicers, a 24 de novembre de 1475 i.
Octogonal, 16 X 14 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat,
correspondncia.
A. MESSEGUER Escut a senyal dun lle rampant.

2516
Rod, 25 mm. (I). Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Pa-
En una carta dEn Francesc de Mey als Diputats de
la Generalitat, sobre diversos afers. Roma, 10 de juny
de 1595 2.
Una flor de llir (?).
Al dors dun albar atorgat per NA. Messeguer, de la

Cambra reial, a favor dEn P. Boyl, de 600 sous que JAUME DE MIJAVILA
aquest havia pagats, per manament del Bei, a En Beren- 2520 1568
guer a Riera, per haver aquest darrer tret de penyora Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
i retornat en la dita cambra un libre per nom Vicenna, comunes originals, 1564-1569, f. 147.
que per la mateixa quantitat havia estat empenyorat a

obs del Senyor Rey. Barcelona, 22 de novembre de 1302. Escut en forma de cartela a senyal duna guila.
Al dors duna carta dEn Jaume de Mi ja vila als Con-

RERNAT METGE sellersde Barcelona, sobre afers administratius referents
2517 1395 11396
al sindicat que li havien fet per a Madrid. Datada en
Rod, 13 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. de lInstitut aquesta Cort, a 24 de febrer de 1568.
dEstudis Catalans.
Un pelie.
FRANCESC MIL
+ SEGELL DEN BERNAT METGE 2521 150 i
Al peu dun albar atorgat per En Bernat Metge, se- Rod, 15 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol
de la Seu.
cretari, notari i escriv general del Rei Joan I d Arag i
de la Reina Violant, a favor dEn Joan Jaubert, Sots col-
lector de les dcimes concedides pel Sant Pare al dit Rei,
en la dicesi dEina. Perpiny, 31 de gener de 1396 2 . ocell (mil ?); 2 i 3, un lle rampant (?).
Al dors duna carta dEn Francesc Mil, dirigida al Ca-

BERNAT METGE ptol de laSeu de Barcelona. Lley da, 3 de
setembre de 1501.
2518
Oral, 16x13 mm. Cera vermella.
ARNAU DE MILLS
Escut sostingut per un ngel alat i portant 2522 14]8
per senyal un pelie. Rod, 10 mm. Cera negra. Barcelona, Collecci dEn Juli Vintr.
1. Segons En Garma (II, 267), el llinatge Marls de Malla trahe Tres plantes de mill (?).
de Ueros en Ondas una banda de oro, cargada de tres mirletas de sable.
2. En lArxiu del Reial Patrimoni de Barcelona en veirem un
altre exemplar en un albar atorgat per dit Bernat Metge, Secreta - 1. El no s dEn P. Metge, sin dEn Bernat Metge.
segell
rius Domine Regine, a avor dEn Franceso Negrell, canonge de Ma- 2. En
mateix Arxiu i signatura en veirem un altre exemplar
el
llorques, datat a 5 de novembre de 1395, ac meo anulo sigtllatum. en una carta de 24 de desembre de 1594.
INVENTARI 343
Al peu dun albar de N Arnau de Mills, notari de

MIQUEL MIR
Barcelona, reconeixent haver rebut dEn Bartomeu Gua-
2526 1605
rnir, tamb notari de dita ciutat, un procs original.
Datat a 16 dabril de 1418, meoque anulo sigillalum L Rod, 19 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes origi-
nals, 1604-1607, f. 103.
Escut en quatre quarters: 1 i 4, una estrella;

MINO DE LA SEDA 2 i 3, un quadrpede.
2523 Segle xiv (?)

Barcelona, Arx. del Reial En una carta dEn Miquel Mir als Consellers de la
Patrimoni.
ciutat de Barcelona, sobre compra de blats. Linyola, 21
de maig de 1605 i.
Bust de dona, collocat quasi de front.
+ SAOEL DEN MINO DE LA SEDA

LLUS MODAGUER
2527 1576
Al peu dun albar atorgat per En Mino de la Seda,
argenter i ciutad de Barcelona, a En Bernat Descoll, Rod, 18 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamentals;
S._E. n, 460.
amb data de 17 doctubre (sense expressar any, b que la
lletra sembla del segle xiv) 2 .
En el testament dEn Llus Modaguer, cavaller, rems

BERNAT DE MIRAMBELL clos a 8 de juny de 1576.
2524 1351

PERE MATEU MOLES
2528
Les lletres inicials B M cimades duna estrella.
1560
Rcd, 18 mm. Cera vermella.

En un albar atorgat per En Bernat de Mirambell,
procurador dEn Ramon Despl, a favor dEn P. Feliu,
procurador de lAlmoyna, per una pensi de cens ven-
Escut a senyal de tres moles.
uda en 1351. No porta data, per es dedueix del text.

En unacarta dEn Pere Mateu Moles al Deg i Cap-
tolde la Seu, sobre afers judicials. Datada a Oliana, a
13 de setembre de 1560.
PERE DE MIRAYALL
1674
ANTONI MOLLET
1587
Escut dividit en quatre quarters: banda en
1,
Oval, 28 X 21 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Processos de
zig-zag; 2, un ocell sobre cdols; 3, tres figures, visites de la Generalitat.
i 4, tres peixos.
Una M i una O amb una creu de doble tra-
Al peu dun acte atorgat per En Pere de Miravall, ar- vesser.
mant cavaller En Jaume de Montagut, ciutad honrat
de Barcelona i originari de Tortosa, segons el coms que
En un manament fet per orde de N Antoni Mollet,
li havia fet el Rei. Datat a 27 de gener de 1674.
Agutzil i Comissari reial, als Batlles de la vall de Corne-
ll de Cams i Prohoms de Falgons, sobre pagament
i
1. En el llibre dEn Vila (II, 20) shi consigna que lescut del
Lo oamper de argent, banda de guella en
dun tall que havien de satisfer els aladenes i cavallers de
llinatge Mills porta;
mig de dos matas de mill de sinoble, los grans de or. la reina Maria, per ra de les carretes que han de tirar
2. El document que cont aquest curis segoll diu aixi: Jo en dits llochs per obs de la fabrica de les galeres de Sa Ma-
Mino de la Ceda argenter ciutada de Barchelone atorch a uos en Ber- gestad. Datat a Banyoles, a 25 de juny de 1587.
nat Descoll de casa del senyor Rey quem auets pagades .ix. ' de bar-
celonesos per raho de 1 garniment dargent daurat que heflet per
. .
uos en .i. espasa del senyor Rey, en testimoni de la qual cosa posich 1. Segons En Vila (II, 10) lesout del llinatge Mir porta: Es-
mon sagell. Scrit en Barchelona diluns a .xvii. jorns del mes de uuy- cartell primer e darrer, esoaqueta de argent e de guella, segon e
tubri (lloc del segell). ters, de or, una estela de azur.
344 SIGILLOGRAFlA CATALANA i
JAUME MNACH En el testament dEn Pere Montalt, burgs de la vila
2530 1308
de Perpiny, rems clos a 29 de juny de 1629 i.
Ogival, 35 X 20 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Cartes reials

PERE MONTANER
Una creu florejada. 2534 1560
Rod, 17 mm. Cera negra.

+ : s : iacoibi : monachi : de la Seu; arm. I, cal. 13.
En una Jaume Mnach, Jutge de la Cort

carta dEn Un mont amb tres llirs i a cada costat una
Rei En Jaume II, sobre afers de dita
reial, dirigida al estrella.
Cort. Barcelona, 12 de maig de 1308.
En una carta dEn Pere Montaner (o Montener), apo-

tecari, dirigida al Captol de canonges de la Seu i datada
LLUS DE MONSUAR a Puigcerd, a 6 de juliol de 1560 2 .
2531 1640

PERE DE MONTANER
Escut dividit en quatre quarters: 1, un mont 2535 1664
amb una flor de llir, rodejat duna bordura; 2 i Oval, 27 X 22 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 415.
3, borrosos; 4, les barres.

Escut flanquejat: en els flancs superior i infe-
En una certificaci dada per En Llus de Monsuar, rior, les barres; en els laterals, a dreta i esquerra,
cavaller de lOrde de Calatrava, de lexrcit de Felip IV,
un mont amb una flor de llir.
i nomenat per aquest Batlle General del Principat de
Catalunya, referent als mrits i serveis dEn Joan Aguil.
Tortosa, 6 de desembre de 1640 1 .
En un En Pere de Montaner, encar-
certificat fet per
regat de la administraci cobrana del servicio que han
i
echo a Su Mg.d el Principado de Catalunya y condado dc

Cerdana i en nom del rei, a son Lloctinent i Capit
NICOLAU MONTAGUT General, el marqus de Castel-Rodrigo, de les quantitats

1621 que han rems les ciutats de Barcelona, Girona, etc. Da-
tat a 27 de gener de 1664 3.
1.
Un mont.
MIQUEL MONTANY
1603
En una per En Nicolau Montagut,
certificaci feta
Veedor de Puigcerd, Bellver, Querol i Torre
dels castells Rod, 18 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la Seu;
Cerdana (frontera de Frana), de que en els llibres de la arm. II, cal. 9.
Veedoria de dits castells consta que Gregori Puig, no-

tari de Puigcerd, havia servit en el castell daquesta Un anagrama.
vila amb tota legalitat i feeltat. Datada a 4 de desembre
de 1621. Al dors duna carta dEn Miquel Montany, Batlle de
Vilanova de Mey, al Deg i Captol de la Seu. Datada
PERE MONTALT
2533 1. En la plica de dit testament, el notari descriu el segell amb
1629
aquests termes: et sigillum dicti testatoris in quo est gravatum quedam
Oval, 22x18 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamen- montanea cum tribus stllis, et in parte inferiori quidam rivum, et in
tals; S. E. II, 463. parte superiori quedam cimera cum suis plumis.
En Vila diu que el llinatge Montalt porta en son
(II, 18) escut:
Lo camper de azur, un mont de or, sus al cap 3 esteles de or, en
Un mont amb tres estrelles formant triangle triangol.
i en la part inferior faixes onejants. 2. En Vila (II, 40) assigna a un llinatge Montaner per escut: Lo
camper de or, mont florea de azur.
3. Diu En Vila (II, 40) que lescut dels Montaner de Cervera t
En Vila (II, 6), descriu aixi lescut Monsuar: Lo camper de per senyal: Lo camper de or, 4 pals de guella, flange de azur, mons
guclla, mont florea de or, borde componea de or. florea de or.
l
INVENTARI 345
AGUST MONTANYS CONSTANA, MULLER DE GUILLEM

2537 1592 RAMON DE MONTCADA
Oval, 25x17 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Generalitat,
correspondncia.
(Vegis n. 240 de lInventari).
Escut a senyal de tres cdols formant un mont,

i un arbre.
GUILLEM DE MONTCADA
En una carta de NAgust Montanys als Diputats de (Vescomte de Bearn)
la Generalitat residents a Barcelona, sobre els fets de Ba- 2540 Segle xin
tea. Tortosa, 29 de setembre de 1592.
Rod, 35 mm. (J) Cera bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional,
v. 45-43.
Escut a senyal de vuit besants.

DIDAC DE MONTARGULL I SOLER
Llegenda destruda.
2538 1643

Penja per llenques de pergam, dun document en qu
En Guillem de Montcada posa sota sa protecci i defensa
Escut dividit en quatre quarters: 1, tres ban- el Monestir de Poblet i tots els seus bns mobles i immo-
des i un griu; 2, un sol i una guila; 3, un mont bles. No porta data, per per les firmes que cont i pel
carcter de lletra sembla correspondre al segle xin i.
amb una creu, i 4, vries petxines. En el centre
de lescut, un escudet a senyal dun griu.
En un dEn Pere Gil Soler, ve

certificat dels serveis GAST DE MONTCADA
de Tarragona, per En Didac de Montargull i So-
lliurat
(Vescomte de Bearn)
ler, Senyor de la Baronia de Castellnou i vila de Bota-
2541 Segle xiii
rell, alcid del castell de Torroella de Montgr i capit
de cavalleria per Sa Magestat. Tarragona, 20 de setem- Rod, 68 mm. Cera negra. Collecci de lautor.
bre de 1643 i.
Anv. Imatge del vescomte a cavall que ga-
lopa cap a la dreta del segell. Porta capell qua-
BERENGUER DE MONTBUY drat i pla en sa part superior, amb una creu.
2539 1298
Amb la destra empunya lespasa en actitud de
combatre. Lescut la gualdrapa del cavall a
Rod, 30 mm. Cera bruna o natural.
Madrid, Arx. Histric
i
Nacional; Sigiliografia, caixa n. 49 bis. senyal de Bearn (els bous).
Escut a senyal de tres barres onejants. + i SIOILLVM GASTONIS i I VI

BEAR.E.SIS i
+ S : BO : D MOTBUY \ VICARI I \
(-}- Sigittwn Qastonis m[cecomitis~\ Bear[n]e[n\sis)
MOTIS ALBI
Rev. Un castell de tres torres amb marlets. A
Penja per cintes de seda groga i vermella, dun per- castell, tres besants collocats
dreta i esquerra del
gam, mitjanant el qual En Berenguer de Montbuy, Ve-
guer de Montblanch i Vilafranca, amb data de 22 doc- en lnia vertical.
tubre de 1298, autoritza el trasllat dun document datat

a 13 de juny de 1297, referent a Poblet 2 .
+ SIGI COMITIS :
BEARNENSIS '.
1. En Vila diu que el llinatge Montargull t aquest escut:

(II, 38)
Lo camper en 3 pals, lo primer de or, 7 bandas de azur; lo segon
( + Sigi[um Qastonis vice]comitis Beamensls)
de argent, un griu de guella; lo tercer de azur, un mont florea de or;

los dos primers pals son dels Saportas, de Tarragona, los quals en 1. Segons En La casa de Montcada en el vizcondado
Miret i Sans,
lo any 1599 alcansant privilegi militar dexaren lo nom de Saporta de Bearn Bolelin de la Real
(
Acadmia de Buenas Letras, 1902, vol. I,
prenent lo de Montargull y afligint a sas armes lo tercer pal del mont p. 298), aquest Guillem de Montcada, vescomte de
Bearn des de 1223
florea. a 1229, ou fill de Guillem Ramon de Montcada, vescomte de Bearn,
2. En Vila (II, 5) diu que el senyal dels Montbuy s: Lo camper i de Guilleuma de Castellvell, i
mor en 1229 en la conquesta de Ma-
de or, 4 pals ondeas de guella. llorca.
Volum II 44
- ) .
346 SIGLLLOGRAFlA CATALANA

Per estar separat del document de qu penjava, no + 8' GASTOIS DEI GRA VICECOl
:
'.
podem fixar la data daquest segell i.

MOTISCATANI Z CAST VET IS
( -j- Siglum Gastonis Dei gratia vicecomi[lis Beamensis dominil
Montiscatani et Casiriveteris
2542 1260-1266
Pars, Arxs. Nacionals; J. 620, n. 16; Penja dun pergam que cont un tractat entre els reis
n. 414 de lInventari dEn Dout dArcq. de Frana i de Castella, referent a Navarra. Datat a 7 de
novembre de 1276 i.
En la part superior del segell, lescut a senyal
de Bearn; dessota de lescut un castell, i a amb-
ds costats daquest tres besants. AMATA DE MATAS, MULLER DE GAST
GASTOIS DEI GRA VICECOITIS
DE MONTCADA
. . !
'.
\
2544 1264
BEARN DNI : \ MOTIS CATANI 7 CAS Rod, 50 mm. (?). Cera bruna. Pamplona, Museu de Navarra.
([+ Siglum] Gastonis Dei gratia vicecomitis Beam[ensis\ domini
Montiscatani et Cas[lriveteris])
Escut a senyal de lleons i bous i un castell
Penja dun pergam en qu el cavaller Guy Aymard amb tres torres. A dreta i esquerra de lescut,
es compromet amb el rei de Frana i dna com a fiadors, tres besants.
entre altres, Gast, vescomte de Bearn. Datat a Pars, a Llegenda destruda 2
.
21 de desembre de 1266 2 .
Penja del pergam de 1264 que cont el segell nme-

ro 2542.
2543 1276
Rod, 50 mm. Cera bruna. Pars, Arxs. Nacionals; n. 415 de
lInventari dEn Dout dArcq.
CONSTANA DE MONTCADA
(Comtessa d Urgell. Muller del comte lvar de Cabrera)
Representaci semblant al precedent, diferent-
ciant-se en el dibuix del castell i tamb en el (Vegis n. 285 de lInventari).
cos i forma de les lletres de la llegenda.
1. Amb
tot, Paul Raymond ( Sceaux des Archives du Dpartement GUILLEM DE MONTCADA
des Basses-Pyrnes, p. 18, n. 35) en cita un de pertanyent a lany 2545 1258
1286, que creiem s altre exemplar del mateix tipus del que havem
descrit. Veus-aqu com el descriu: Sceau rond, 67 millim., cire jaune, Rod, 49 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. Histrio Nacional;
appendu une cordelette sur la charte de renonciation de Guhaume, v. 45-13.
fllle de Gaston VIII de Bearn, tous ses droits sur la Bigorre, date de
Morlas, 10 mai 1286.

Un guerrer a cavall que galopa a la dreta del
+ SIGILLVM .ASTO TIS BEARNEN. .S
( Siglum Gastonis vicecomitis Beamensis)
Un cavalier, lepe leve, le heaume carr en tte; bouclier et capara-
1. Havem trobat algunes descripcions daquests segells en docu-
on du cheval aux armes de Barn. ments del xinen segle. En un dells, atorgat per Gast a Salvatier-
ra el diumenge abans de la Ctedra de Sant Pere de 1280 (14 de
Revers
gener), el notari que autoritza el trasllat fa constar que el document
+ SIGILLVM GASTO NENSIS s segellat, i descriu el segell amb aquests termes: dictum vero sigil-
Ch&teau trois tours crneles, avec porte darchitecture romane, ac- lum est rotundum, et habel quoddam scutum in guo sunl due vache, et
compagn dexlre et snestre de trois besants. in signum habet castrum cum .m. iurribus, et ex utroque latere .ni.
Gast de Montcada, vescomte de Bearn, fou flll del precedent Gui- roias, circa dictum scutum et castrum habet et litteras et signa sequen-
llem de Montcada, vescomte de Bearn, i de Garsenda de Provena; tia + S. Gastonis Dei grada vicecomitis Beamensis domini Montis-
cas primer amb Amata de Matas i desprs amb Beatriu de Savoia; chatani. (Vich, Arxiu deia Cria fumada. Manual de 1279-1280).
mori en 1290. En el trasllat fet en 1282 de altre document atorgat per Gast
2. Daquest segell nhavem vist altre exemplar a Madrid (Arxiu nomenant procurador seu En Guillem de Sant Vicens, datum apud
Histric Nacional, Dominics, Osca, 1256, 4, R.), penjant dun tras- Olomum, die mercurii ante festum Asumplionis Beate Marie anno
llat del testament de lInfant NAlfons, primognit del rei En Jaume Domini .M.CC.L.XXX.I. shi descriu el segell en la forma segent:
el Conqueridor; el trasllat est datat a Osca, a 26 de mar de 1260. quod sigillum est rotundum, et in eodem sigillo est quidam clipeus cum
(Vegis el nostre treball: Noticias y documentos inditos referentes al signum duorum boum, et sup ipso clipeo est quoddam castellum, et ex
Infante D. Alfonso, &, en el Bolelln de la Real Acadmia de Buenas utroque latere dictorum dippei et castelli est signum Montischatani sd-
Lelras, 1917, p. 295). Un tercer exemplar el veirem a Pamplona licet tres rote, et litlere circunscripte dicti sigli sunt hec + S. Gas-
(Museu de Navarra) penjant dun pergam en qu Gast reconeix i tonis Dei gratia Bearne Domini Montiscathani et Castri-
vice comitis
oonfessa a Bernat Andreu, de Jaca, que va venir a compte amb ell, veteris (Arx. Cor. Arag, pergamins de Pere II, n. 265). (Vegis
de totes les despeses que per son encrrec havia fetes a Castella, on Miret i Sans, loc. cit., p. 299 nota).
el vescomte lhavia trams en comissi, datat a Montmarsan Mon ( 2. Amata fou filla de Boson de Matas i de Peronella, comtessa
tem de Marciano), a 6 dagost de 1264. de Bigorra.
)
INVENTARI 347
segell. Porta casc quadrat i aplanat. Empunya lentorn de la figura hi ha un cercle format per
lespasa i es defensa amb lescut que, a ligual besants, i en els quatre punts cardinals un escu-
que la gualdrapa del cavall, ostenta el senyal de det a senyal de les barres.
Montcada (els besants).
PRO DNO REG....
+ : s : gvillelmi : de m on teca tajsi o :

Penja per corretges de luda, dun pergam en qu Bn gam que cont un acte pel qual En Pere de Montcada,
Guillem de Montcada concedeix a lAbat i Monestir de Senescal de Catalunya i Veguer de Barcelona, Valls,
Santa Maria de Poblet, quod totum besliarium sive gana- Girona i Besal, en nom del Rei, absol i defineix perp-
dum minuium et grossum dicti Monasterii cuiuscumque tuament En Berenguer Oromir, ciutad de Barcelona,
generis sit vel condicionis possit et debeat pascere et vivere de tota acci civil o criminal i particularment per ra de
per totam terrarn nostram dominationem meamet
de corredor de bestiar que havia exercit fins ales-
lofici
Et ut hec que dicta sunt maiori gaudeant firmitate nostro hores. Datat a 12 dagost de 1297; sub sigilli nostri ro-
sigillo facimus pendenti munimine roborari. Tortosa, 28 bore pendenti jussimus sigillari.
dabril de 1258.
GUILLEUMA DE MONTCADA
GUILLEM RAMON DE MONTCADA 1301
1275 Rod, 45 mm. Cera vermella en cera natural. Girona, Arx. del
Captol da la Seu.
Rod, 50 mm. Cera natural bruna. Barcelona, Arx. de lInstitut
dEstudis Catalans.
Escut a senyal de les barres; a son entorn
Guerrer a cavall que marxa galopant cap a la en els quatre punts cardinals, un escudet amb
dreta. Porta llana amb pen. Lescut amb qu besants en el superior, un castell en els laterals,
es defensa el cavaller i la gualdrapa del cavall, i un quadrpede en linferior.
a senyal de Montcada. A lesquerra del camp del

. . . GVILLMJ VX OLI 31 1FATIS . . . . . MOT.. .
segell bi ha un escudet amb les barres dArag.

CASTRIVETERI
+ 8 GVYLLELMU DE MONTECATANO ([+ Sigillum ] Guilelme vx[oris] olim injanlis [Petri domine]
Mont[iscatani e\ Castriveieris
Penja per cintes de cnem teixides de colors, dun acte

en pergam mitjanant el qual En Guillem Ramon de Penja per betes blanques, dun pergam pel qual Dona
Montcada, Procurador reial a Catalunya i Lloctinent en Guilleuma, Senyora de Montcada i de Castellvell, v-
el comtat dUrgell, absol i defineix En Gombau de Gur- dua de lInfant En Pere, fill de Pere II el Gran, ven als
dia de totes les demandes i qestions que podia moure-li abats de Sant Pere de Besal i de Sant Pere de Galli-
en la terra de La Gurdia, i absol, tamb, En Ramon de gans, al Prior de Santa Maria del terme del castell de
Sanaja, acusat dhomicidi en la persona de Bernat, fill Besal i al Pavorde de Sant Mart de La Costa, de Gi-
de Pon de Mey. Datat a28 de mar de 1275; ut presens rona, totes les cenes i albergues i dret de rebre-les que
scriptum maiorem obiineat firmitaiem mandavimus nostri tenia en dits monestirs i en llurs bns per preu de ,
sigilli munimine roborari. 4,500 sous. Datat a 26 de setembre de 1301 i autoritzat

per Pere Ferrer de Pla, notarii nobilissime domine Gui-
lelme predicte L
PERE DE MONTCADA
2547 1297
Barcelona, ELISENDA DE MONTCADA

Rod, 58 mm. C ra vermella en cera natural Arx. del
Captol de la Seu; Diversorum.
(Muller de Jaume II)
1357
Cavaller a cavall que galopa cap a la dreta.

(Vegis n. 156 de lInventari).
Porta elm i empunya lespasa amb la destra en
actitud de lluita. Lescut amb qu es defensa i
1. Dona Guilleuma de Montcada fou filla de Gast de Montcada,
la gualdrapa del cavall, a senyal de besants. A vesoomte de Bearn, i dAmata de Matas; mor en 1309.
GUILLEM RAMON DE MONTCADA En aquest, apareixen ben definits vuit besants
2549 en lescut, els llebrers sn de tamany major, i

1443
Rod (3), 30 mm. (?) Cera vermella.

la divisa BONA FE amb lletres gtiques, collo-
Cartes comunes originals, 1443. cada entre el casc, es llegeix clarament.
Escut a senyal de besants, decantat cap a la AI dors duna carta dEn Guillem Ramon de Montcada
dreta i timbrat dun casc. A dreta i esquerra de als Consellers, de creena a favor dEn Berenguer Lull,
lescut un llebrer rampant (?). En la part supe- ciutad de Barcelona, que havia passat per Aytona i els
havia de parlar del gran interes e prejuhi que la ciu-
rior del camper hi ha una llegenda molt borrosa
tat de Tortosa fan e an Set per lo port que han ffet a
que diu (com en els segells n. os 2551 i 2552): Miquinena a Fflix e a molts lochs situats en ribera de
Ebre e signantment a totes les mercaderies que costumen
BONA FE de trasteiar per lo dit riu, la qual cosa es hun gran in-
teres de aqueixa ciutat. Aytona, 23 de juny de 1449.
Al dors duna lletra dEn Guillem Ramon de Montcada
dirigida als Consellers de Barcelona, referent al Sndic
llur,Joan Oliver, que li havien trams, i suplicant-los li
donin creena en lo que els informar sobre les qestions JOAN DE MONTCADA
que els dits Consellers tenien amb la Reina. Aytona, 8 de 2558 1516
gener de 1443.
vol. Galeraa, Nominaci de Capitans, 1516.
2550 1414
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, vuit
besants; 2 quatre barres.
correspondncia.
i 3,
Escut en forma de tarja a senyal de vuit Encarta dEn Joan de Montcada, Senescal d Arag,
als Diputats del General de Catalunya, participant la
besants.
mort de sa muller Dona Joana, ocorreguda el dissabte
anterior dia 19. Sers, 21 dabril de 1516.
En una carta dirigida als Diputats del General de Ca-
talunya pels missatgers tramesos al rei de Frana, entre
els quals hi havia En Guillem Ramon de Montcada, sobre
el fet de les marques. Datada a Montpeller, a 25 dabril i.
2554 1545

papers de Poblet.
2551 144S
Rod (I), 30 mm. (?). Cera vermella.

Barcelona, Arx. Municipal; Escut dividit en quatre quarters. Primer i

quart, subdividits verticalment en dues meitats:
vuit besants en la primera, les barres en la se-
gona. Segon i tercer, subdividits tamb en quatre
n. 2549, amb lleugeres variants.
quarters: 1 i 4, un lle rampant; 2 i 3, malles en
Al dors duna carta als Consellers, referent a la host forma de losanges posades en banda a quatre
de la ciutat que havia danar contra Anglesola per ra ratlles.
de la lleuda. Datada a Aytona, a 2 dabril de 1448.
+ 10 DE MONTECATENO '.
COM AYTONAE
2552 1449
En carta del Comte d Aytona a lAbat de Poblet, ofe-
Rod, 30 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes rint-li el seus serveis. Lleyda, 24 de setembre de 1 545.
Molt semblant als segells n. os 2549 i 2551.

FRANCESC DE MONTCADA
1. B que no portal any, hem
trobat un altre exemplar daquest 2555 Segle xvi (?)- 1678
segell en lArxiu Municipal de Barcelona (Cartes comunes originals,
1444), empremtat amb cera vermella, al dors duna carta dEn Gui- Rod, 41 mm. Cera vermella. Vich, Museu Arqueolgic Episcopal.
llem Ramon de Montcada, gran Senescal de Siclia, dirigida als Con-
sellers i scrita en Aviny lo darer jorn d mar, indicant-se en una
nota que ou rebuda a 14 dabril de 1444. Escut timbrat duna corona i partit en dues
INVENTARI 349
meitats: a la de la dreta, vuit besants; a lesquer- perqu el P. Francesc Aduarte, de la Companyia de Je-
ss, pugui anar a aquesta ciutat per a explicar Retrica
ra, les barres.
en el collegi de Betlem. Valncia, 24 de novembre de 1581.
+ FRAN CISC VS DE MONTECATENO COMES

AI TO HE 2558 1588
2
Oval, 30 x 25 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 221.
Al dors dun manament datat a la Cort dHostalrich,
a 14 de 1618 i.
Escut a senyals com en els segells precedents
OB
n. 2556 i 2557.
2556 1580
En una carta dEn Francesc de Montcada, Marqus
Rod, 35 mm. Cera vermella. Baroelona, Arx. Municipal; Cartes dAytona, Virrei de Valncia, al Rei, manifestant-li que
els moriscos daquell regne no estan inquiets, ni es creu
que tinguin intelligncies amb els dArag, ni que hi hagi
Escut amb els mateixos senyals del segell necessitat de prevenir-los, sin fer les diligncies que in-
n. 2554. dica per a quan se vulga desarmar-los. Datada a Valn-

cia, a 4 de desembre de 1588.
Al dors duna carta dEn Francesc de Montcada, Comte

dAytona i Lloctinent General de Catalunya, als Conse-
2559 1589-1591
llers de Barcelona, referent a una qesti de procediments
en causa criminal. Puigcerd, 23 de maig de 1580 .
Rod, 32 mm . Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes origi-
nals, 1590, f. 155.
2557 Escut amb els mateixos senyals dels escuts

1581 08
dels segells n. 2556, 2557 i 2558.
Cartes comunes originals, 1580-1584, . 152.
En una carta dEn Francesc de Montcada, Marqus
dAytona i Virrei de Valncia, als Consellers de Barce-
Escut amb els mateixos senyals del segell pre 1
lona, congratulant-se de la bona salut que diuen hi ha
cedent n. 2556. en aquesta ciutat. Valncia, 23 de juliol de 1590 i.
Al dors duna carta dEn Francesc de Montcada, Comte

dAytona, Virrei de Valncia, als Consellers de Barce-
GAST DE MONTCADA
lona, dient-los que sinteressar, conforme desitjaven,
2560 1607
1. Daquest segell n'hem vist altres dos exemplars, tots dos en

Oval, 35x30 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondncia.
documents procedents de la Cort de la vila dHostalrich. El primer

(en l'Arx. Cor. Arag, Consell dArag, llig. 488), posat al peu duna Escut amb els mateixos senyals dels segells
legalitzaci de la firma dEn Francesc Cortils, notari de dita vila i
de tot el Vescomtat de Cabrera, per NOnofre de Cruilles i dUr- precedents.
rea. Governador i Procurador general dels Vescomtats de Cabrera i
de Bas, a 21 dabril de 1614, (sigillo nostre Curie munitus). Laltre En una carta dEn Gast de Montcada, Marqus dAy-
exemplar (en el mateix Arx. Cor. Arag, Plica de testimonis del Col-
legi dAdroguers, llib. VI, 1660-1679), s usat per En Francesc Rovi-
tona, dirigida a En Galceran Albanell. Roma, 6 de febrer
ra i de Robles, Governador i Procurador General de dits vescomtats, de 1607.
en una plica de declaracions de testimonis i certificaci corresponent,
remesa per dit Governador a En Marc Anton de Sull, regent la Ve-
gueria de Barcelona, Igualada, Valls, Moyi Moyans, a 7 de maig
de 1678 (et sigillo Curias Hoslalrici sigillaia).
2561 1613 i 1621
Aquest segell probablement degu usar-lo En Francesc de Mont- Rod, 25 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 499.
cada, comte dAytona, abans dhaver-se-li concedit el marquesat
dAytona per Felip II (1 doctubre de 1581), i desprs esdevingu el
segell de la Cort dHostalrich pertanyent als dits vescomtats de Ca- Els senyals de lescut sn els mateixos dels se-
brera i Bas, trobe 't-lo usat en dates tan llunyanes com les de 1614
gells precedents.
a 1678.
2. Aquest segell correspondria a la srie dels Lloctinents i Capi-
tans Generals de Catalunya, per havem preferit posar-lo aqui per 1. Altres dos exemplars daquest segell sn a lArx. Cor. Arag
no separar-lo dels del seu llinatge i tamb perqu fou molt breu (Consell dArag, lligalls 264 i 342): el primer en una carta del dit
lexercici de dit crrec, per al qual fou nomenat per Felip II en 25 Marqus dAytona al Rel, datada a Valncia a 15 de mar de 1589; el
de gener de 1580 (Arx. Cor. Arag, Reg. 4290, f. 249), havent-lo ju- segon en altra carta dirigida tamb al Rei, manifestant-li. que els Di-
rat el dia 1 de febrer de dit any, puix el 18 de mar de 1581 ja Jur putats havien deixat passar aWove de Cond, ambaixador del Duc de
el seu successor D. Carles dArag, Duc de Terranova, passant el Lorena, la cadena dor, de valor de mil ducats, sense pagar drets com
comte dAytona a exercir el mateix crrec en el regne de Valncia. Sa Magestat havia ordenat, datada a Valncia, a 18 de juny de 1591.
5

Al peu duna certificaci donada per En Gast de
Montcada, Marqus dAytona, referent als serveis del Doc-
JOAN DE MONTJUICH
tor Francesc Bautista Monjo en la persecuci dels ban-
2564 1377
dolers de Catalunya. Madrid, 13 de setembre de 1621 i. Rod, 10 mm. Cera natural. Barcelona, Arx. del Captol de la
Seu; albarans.
Un mont amb una flor de llir; a dreta i es-

GUILLEM RAMON DE MONTCADA querra una estrella.
2562 1693
Rod, 30 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 242. En un albar atorgat per En Johan de Muntjuich de
casa del senyor rei a favor de NAntgona, muller que
fou dEn Mateu Adri, protonotari reial. Barcelona, 30
Escut timbrat duna corona, i sostingut per
de gener de 1377.
una liga de dos* caps i amb les ales esteses. Les*
cut dividit en quatre quarters: 1 i 4, losanges

en banda; 2 i 3, un lle rampant. En el centre,
un escudet a senyal de les barres i els rocs de
P. DE MONTMANY
Rocabert.
2565 1439
Octogonal, 15 X 11 mm. Cera vermella.. Barcelona, Arx. Municipal;
GVILLERMVS MON CADA AYTONA

r Cartes comunes originals, 1437-1439, f. 220.
MARCH 10 -
En una i mereixements
certificaci referent als serveis MUNT MANY !
d Alexandre Claramunt, lliurada per En Guillem Ra-

mon de Montcada, Esps, Castro, Rocabert i Angleso-
En una carta dEn P. de Montmany, assessor i llocti-
la, Marqus dAytona i de La Puebla, Comte d Osona,
nent de procurador per la ciutat de Barcelona en el com-
Vescomte dIlla, Bas i Cabrera, Gran Senescal i Mestre
tat dEmpries, dirigida als Consellers i datada a Caste-
Racional de la Casa i Cort de Sa Magestat en el Princi-
ll, a 5 de setembre de 1439.
pat de Catalunya. Datada a Barcelona, a 20 de desembre
de 1693 2 .
JOAN DE MONTRS
2568 1699 1403
Rod, 53 mm. Madrid, Arx. del Duc de Medinaceli; matriu. Oval, 10 x 7 mm. Cera vermella. Tortosa, Arx. Municipal;
Documents en paper.
Representaci igual a la del segell precedent
n. 2562. Els senyals de lescut i la llegenda sn Escut a senyal duna casa.

els mateixos.
Al peu dun document atorgat per En Joan de Mont-
de Mora. Datat en dita vila, a 1
rs, capit del castell
Podem datar aquesta matriu per haver-ne trobat una doctubre de 1463.
empremta a lArxiu Provincial dHisenda de Barcelona,
en un manament dEn Guillem Ramon de Montcada com
a Mestre Racional, proveint els dos oficis de coadjutors
extraordinaris que vacaven. Barcelona, 30 de gener RAMON MORA
de 1699. 2567 1440 (?)
Oval (?), 10x8 mm . Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;

1. Altre exemplar en el mateix Arxiu (Consell d Arag, llig. 354),
en carta del Marqus.dAytona al Rei, pregant-li no doni lloc a la
pretensi dEn Guerau de Guardiola sobre uns drets, sense abans
escoltar-lo a ell. Datada a Mequinena, a 13 de juliol de 1613. Una mra.
2. La matriu daquest segell es conserva a Madrid a lArxiu del
Duc de Medinaceli.
En Guillem Ramon de Montcada, Marqus dAytona, &, ou el En una carta dEn Ramon Mora dirigida als Con-
darrer daquest llinatge, perdent-se el cognom de Montcada com a sellers de Barcelona, referent a afers judicials. Maella,
principal, passant a la casa de Medinaceli pel matrimoni de lhereu
9 de setembre (no sindica lany, per est entre les car-
daquesta amb la filla dEn Guillem Ramon, Na Teresa de Montcada,
en 1722. tes de 1440).
INVENTARI 351
JAUME MORELL BERNAT MOY

2568 1597 2572 1581
Rod, 14 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Generalitat, Oval, 20 x 15 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes
originals, 1580-1584, . 251.
correspondncia.
Un pot (?) rodejat dun cercle de creus. Un mn amb una creu, i dessota un crani i
dues tbies encreuades.
En una carta dEn Jaume Morell, porter reial, als Di-

putats del General de Catalunya, sobre afers judicials. HOMO H O FALLERIS
Cervera, 13 de setembre de 1597.
En una carta dEn Bernat Moy als Consellers de Bar-
celona sobre afers que li havieD encomanat. Madrid, 1 de
2569 maig de 1584.
1597
Sisavat, 14x11 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Generalitat,

correspondncia.
ARNAU MULNER
Una creu de doble travesser. 2573 1312
Rod, 20 mm. Cera natural. Arx. Cor. Arag; vria.

En una carta del mateix Jaume Morell, porter reial,
als Diputats del General de Catalunya, donant compte Una mola.
de lexecuci que per manament llur havia fet contra els
bns del difunt Felip Diomedes, collidor que havia estat + 8 A : MOVNER
dels drets del General en la vila de Cervera. Datada en
aquesta vila, a 30 doctubre de 1597. En una carta de N Arnau Mulner, procurador en la
Vall de Ribes de lhereu dEn Guillem de Ribes, dirigida
a En Pon Dalmau, Sots-Veguer de Ripoll i Ripolls,
sobre afers judicials. Datada al castell de Ribes, a 31
JOAN MORER dagost de 1312.
2570 1593

correspondncia.
MIQUEL MULNER
2574 1360
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, a se-
Barcelona, Arx. del Gran Priorat
nyal dun peix i tres estrelles; 2 i 3, un lle de lOrde de Sant Joan.
rampant.
Una mola.
En una carta dEn Joan Morer, diputat local de Puig-

cerd, als Diputats del General de Catalunya residents a
. . . . M1QEL MULNER
Barcelona. Datada a 24 de novembre de 1593.
Al peu dun albar atorgat per En Miquel Mulner,
mercader de Lleyda, a favor de Fr. Bartomeu de Vila-
franca, Comanador de la Casa Antiga de lOrde de Sant
Gr. MOREY (?) Joan. Datat a 13 de novembre de 1360.
2571 Segle xiv

de la Seu; albarans. JOAN MUNT
2575 1411
Escut a senyal dun arbre. Fragment de segell. Cera natural.
Llegenda borrosa. Patrimoni.
Al dors duna carta de Na Francescha muler del hon- Una flor de llir (?).
rat en G. Morey, a qui Deus perdo, dirigida a R. de

Tous, dispenser de la comtessa de Luna, manifestant-li Al peu dun albar atorgat per En Joan Munt com a
de trobar-se amb gran necessitat. No porta any, sols diu: procurador dEn Joan es Avases a favor dEn Joan
scrita primer de giner, pero correspon al segle xrv. Oms, duna pensi de cens. Datat a 7 de febrer de 1411.
ANTONI GUILLEM DE MUNTANYANS DANIEL NAGREL
2580 1447
1449

Escut a senyal de tres faixes en zig-zag. Escut a senyal borrs.
En una carta de N Antoni Guillem de Muntanyans als

En una carta dEn Daniel Nagrel, lloctinent dadmi-
nistrador en el comtat d Empries, dirigida als Conse-
Consellers de Barcelona, sobre qestions amb el B atlle
de Terrassa. 9 de mar de 1449.
llers de Barcelona i datada a 5 de juliol de 1447.
JULI DE NAYEL
BERNAT MUNTANYOLA 2581 1614
2577 Segle xiv (!)
Barcelona, Arx. del Cap- originals, 1614.
tolde la Seu; albarans.
Escut amb senyals borrosos.

Un bust.
+ TOVT + E + En una carta dEn Juli de Navel, ciutad de Barce-

lona i Conseller en Cap, dirigida als Consellers, referent
a alguns individus presos per portar pedrenyals. Data-
Al peu dun albar dEn Bernat Muntanyola, procurada a 27 de novembre de 1614.
dor de la pavordia de setembre, a favor dEn Pere Feliu,
administrador de lAlmoyna de la Seu. No porta data,
per la lletra sembla del segle xiv.
ARNAU NEGRE
2582 1337

RAMON DE MUR collecci sigillogrfica.
Segle xv (?)

Barcelona, Arx. del Reial Escut amb el senyal borrat.
Patrimoni; ooUecci sigillogrfica.
+ SE GEL DEN ARNAU NEGRE
Escut en losange a senyal dun mur amb
marlets. En una certificaci feta per En Francesc Solanes, can-
viador de Valncia, testimoniant que en el dia de la
data (diyous a de marc en layn de .m.ccc.xxx.vn.),
En una carta dEn Ramon de Mur, Batlle general
valia, en dita ciutat, un flor dor, quinze sous i dos di-
d Arag, a En Francesc Foix, Mestre Racional, donant-li
ners de reials. B que en lalbar es diu: sagelat ab mon
ra del perqu sols li havia pagat 20,090 sous dels 24,500
sagel, el cert s que aquest no s el dEn Francesc So-
que li tenia de donar. Datada a Saragossa, a 23 de juny;
lanes, sin el d Arnau Negre.
no hi ha indicaci dany, per el document sembla per-
tnyer al segle xv.
FELIP NOGUS I D ANGLESELL

GALCERAN NAGERA 1717
2579 1301 (?)


{
collecci sigillogrfica. Escut a senyal dun castell situat entre dos
arbres i cimat duna estrella.
Una petxina.
Al peu dun certificat referent al cadastre, atorgat per
+ S GAVCERAN1DI NAGERA En Felip Nogus i dAnglasell, comissionat per a la for-
maci de dit cadastre en la ciutat de Balaguer. 26 de
En el mateix document que cont el segell n. 2509. gener de 1717.
INVENTARI 353
Al peu dun albar atorgat per En R. Roger a favor

PERE ANDREU DODENA dEn Joan Amer, escrit de ma ma e segelat ab segell
2584 1303
den Bertomeu Oliver, a 30 de juny de 1376.
Arx. Cor. Arag: Cartes reials
de Jaume II.
Escut a senyal de faixes de vairs, rodejat dun NICOLAU (?) OLIYER

quadrilobat. 2588 uss
Octogonal, 12 X 9 mm. Cera verda.
. . . PERE l AINDREU D\E ODENA Cartes comunes originals, 1430-1434.
Al dors duna carta dEn Pere Andreu dOdena al rei Una olivera entre dues creuetes.
En Jaume II, parlant-li dafers de guerra. Datada a 18
En una carta dEn Nicolau (?) Oliver als Consellers de
Barcelona, sobre afers de ladministraci d Empries.
Datada a Castell, a 8 de novembre de 1433.
ARNAU OLIYA
2585 1365 i 1366

Girona, Arx. de la Collegiata
RERNAT OLIYERA
de Sant Feliu; Llibre de lObra, 1365-1391.
2589 1377
Una olivera entre dues estrelles. Rod, 17 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la
Seu; albarans.
Al peu dun albar atorgat per N Arnau Oliva, clavi- Una olivera.
ger de Sant Feliu de Girona, de 35 sous que cada any,
per la festa de Pasqua, rebia pel treball de tocar les cam- + BERNAT OLIERA
panes. Datat a 30 dabril de 1365, propria manu scriptum,
ei sigilli meo sigllatum i.
Al peu dun albar atorgat per En Bernat Olivera, pro-
curador de la pavordia del mes de gener, a favor dEn
G. Riquer, a 0 de gener de 1377.
G. OLIYER (?)
2586 1364

PERE OLIYERES
Seu; albarans.
2590 1591
Una olivera. Oval, 17 X 15 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondncia.
Al peu dun albar atorgat per NAgns, muller dEn Tres oliveres posades en un bol en forma de
G. Oliver, a favor de madona Elicsen, vdua dEn Ferrer cartela.
Ros, forner de Barcelona, per 30 sous corresponent al mes
de mar, per ra dun violari. 11 de mar de 1364 2 .
En una carta dEn Pere Oliveres, fuster i diputat local
a Castell d Empries, dirigida als Diputats del General
de Catalunya residents a Barcelona, referent a lexecuci
RARTOMEU OLIYER que shavia de fer dels bns de Pere Verdera per ra de
2587 1375 larrendament de la bolla. Castell, 17 setembre de 1591.

Una olivera.
JAUME OLZINA
2591 1485
Llegenda borrosa.
Escut, 10 X 8 mm. Cera negra.
1. En el mateix Arxiu nhem vist un altre exemplar, en un al-
bar de 20 de maig de 1366, tamb de 35 sons, racione pnlsacionis
signorum maiorum. Escut a senyal duna alzina.
2. B que en lalbar es consigna que s segellat amb el segell
dels atorgants, no podem precisar si s el propi della o el de son
marit En G. Oliver, perqu la llegenda s tant borrosa que s impos- Al peu duna crida feta per manament dEn Jaume
sible de llegir. Olzina, Mostassaf, duna ordinaci dels Consellers
i Pro-
Volum II 45
354 SIGILLOGtt AFA CATALANA
homs de Barcelona sobre neteja dels carrers de la ciutat, S' DE MICER BN D..ZINELLES
a 28 de juliol de 1485 i.
Al dors dun albar atorgat per En Bernat dOlzinelles

a favor dEn Miquel Pre de Miedes, de 369 9 2 ds. ja-
GABRIEL OLZINA quesos. Datat a SelfEa, aldea de Terol, a 12 de mar
2592 1612
de 1350 i.
Oval, 24 X 18 mm Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 500.
2595 1364
Escut a senyal duna alzina: a la dreta una Barcelona,
Rod, 20 mm. Cera negra. Arx. del Reial Patrimoni;
palma, i a lesquerra una espasa. Dessota de collecci sigillogrfica.
larbre una T.
El mateix senyal dels segells n. os 2593 i 2594.
En una certificaci feta per En Gabriel Olzina, escriv
de manament del Rei, dels serveis que havia efectuat En + 8 BERNARDI DE OLZINELL1S
Miquel Prez, notari pblic i ciutad de Barcelona. 10 de
juliol de 1612. Al dors dun manament de micer Bernat dOlzinelles,
conseller i tresorer del Rei, al sots-collector de les dcimes
del bisbat dOsca i als Comissaris de les lexes pies del

dit bisbat, perqu paguin diverses quantitats. Barcelona,
BERNAT DOLZINELLES 28 de maig de 1364.
259B 1349 i 1353

JOAN OLLER
Dues alzines.
2596 1427
Octogonal 11 X10 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departa-

+ s : de : mic0 bn : du lzin elles mentals; S. H. (no ordenats).
( + Segell de micer Bernat Dulzinllcs)

Una olla.
Al dors dun manament atorgat per En Bernat dOlzi-

nelles, conseller i tresorer del Rei, a favor dEn Bernat Al peu dun manament dEn Joan Oller, sots-collector
Descoll, sots-tresorer reial, perqu En Pre de Miedes li en el bisbat dEina, a NArnau Mills, de Trulls, arren-
pagui dels diners de les primcies de Terol, 550 jaque- datari de la granja de Sant Nicolau dAyguaviva, perqu
sos que el Rei li devia. Valncia, 4 de juliol de 1353 2. respongui de dit arrendament a NAntoni Meler. Perpi-
ny, 21 doctubre de 1427, scrita de ma ma e segellada
de mon segel.
2594 1350 i 1356

JAUME OLLER
2597 1580
El mateix senyal del segell precedent n. 2593,
rodejat dun cercle de lbuls.
1. Aquesta ordinaci diu aix: Com sia cert e cxperiencia cla-

rament ho demostre, que tota natura de bruticia doDa e lana infec-
Escut partit en dues meitats: a la dreta, una
ci e corrupcio als cossos humans, e la netedat e mundicia conforte olla (?); a lesquerra, un mont amb una creu.
e conserua aquells. Per o, los honorables Consellers e Promens per
la salut de tots, han ordonat que dacianant totes persones habitants
en la dita ciutat haien e sien tengudes almenys quescuna setmana En una carta dEn Jaume Oller als Consellers de Bar-
dues o tres vegades scombrar e netejar les carreres, places e lochs celona, referent a la compra de blats per a provement
deuant lurs cases o habitacions e encontrades, de totes brutedats e
inmundicies, sots ban de v sous (per cada vegada).
<ie la ciutat. Datada a Saragossa, a 27 de febrer de 1580-
2. Dos exemplars ms daquest segell havem vist en el mateix

Arxiu, tots dos empremtats amb cera verda: lun al dors dun ma- 1. Altre exemplar daquest segell lhavem trobat a lArxiu de
nament a En Pere Jordan dUrries, Batlle general dArag, perqu Captol de la Seu de Barcelona, tamb amb cera verda, al dors dun
pagui 2000 > barcelonesos a les Infantes Constana i Joana, datat a manament a En Bernat Riba i En Bonanat de Casesgemens, porters
Valncia, a 24 de gener de 1349; laltre en una carta de NOlzinelIes reials, i a En Bernat de Socarrades, correu reial, collidors de les ren-
a Domnec de Novals, armer del Rei, perqu pagui a Pero Jordan des i drets assignats per a sufragis de Jaume II, perqu paguin a
dUrries, el jove, 2686 %> 3 ds. barcelonesos, datada a Valncia, a 3 Bernat atorre, escriv del rei, 1255 > barcelonesos. 1 de mar
de febrer de 1349. de 1356.
INVENTARI 355
MATEU DE L'OM En una carta dEn Carles dOms als Consellers de Bar-
celona, sobre el fet de les marques, datada a Perpiny a
2598
30 de desembre. No shi fixa lany, per consta rebuda
Rod, 25 mm. Cervera, Esglsia de Santa Maria. a 7 de gener de 1440.
Escut a senyal dun om.

ANTONI DOMS
Empremtat en una de campanes ms velles de les-
les 2602 1550
glsia de Santa Maria de Cervera, per Mateu de lOm,
mestre campaner i fundidor de dita campana en 1424.
Oval, 24 X 19 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Consell
dArag, llig. 384.
Escut partit en dues meitats: en la de la dreta,

GALCERAN OMBAU senyal dOms; en la de lesquerra, tres faixes (?)
2599 U34 i tres mitges llunes.
Octogonal, 15 X 12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Munici-
En una carta de N Antoni dOms dirigida al Rei, refe-
rent a unes naus carregades de blat. Mallorca, 28 de juny
Escut a senyal duna ala. de 1550.
En una carta dEn Galceran Ombau, alias Carb, pro-

curador general en el comtat d Empries, dirigida als CARLES DOMS I DE CRULLES
Consellers de Barcelona, referent a reparacions que sha-
vien de fer en el pont nou de la vila. Castell, 11 dagost 2603 i.56o
de 1434. Rod, 20 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamentals;

S. E. II, 502 k -
Escut partit en dues meitats: en la de la dreta,

BERENGUER DOMS sembrat de creuetes (Cruilles); a lesquerra, dos
2600 1435 i 1446
quarters a senyal de creus i faixes.
Octogonal, 16x12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Munici-
En testament dEn Carles dOms i de Cruilles, re-
el
ms En Joan Frigola, de la vila de Perpi-
clos al notari
Escut a senyal de faixes, decantat cap a la
ny, a 21 de setembre de 1560.
dreta i timbrat dun casc amb un griu.
BNGR DOLMS
ANTONI DOMS
En una carta dEn Berenguer dOms, governador de 2604 1571
Mallorca, als Consellers de Barcelona, datada a Mallor- Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Carte9
ques a 25 dagost. No sindica lany, per al dors hi ha comunes originals, 1571.
una nota que manifesta haver-se rebut a 30 dagost

de 1435 i.
Escut a senyal dOms.
En una carta de N Antoni Oms dirigida als Consellers

CARLES D'OMS de Barcelona, sobre captura duna nau. Perpiny, 24
dabril de 1571 i.
2601 1445
Octogonal, 15 X 12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Munici-

RAMON DOMS
Escut a senyal dOms (tres faixes). 2605 1590

CARLES DOLMS Cartes comunes originals, 1590, f. 128.
1. En el mateix Arxiu nhem vist un altre exemplar en una carta Escut a senyal dOms.
dEn Berenguer dOms, datada a 18 de setembre de 1446.
En Vila (II, 84) diu que el senyal dOms s: Lo camper de argent.
una axa de sabba. 1. Aquest segell pot correspondre a l Antoni dOms del n. 2602.
En una carta dEn Ramon dOms dirigida als Conse-
llersde Barcelona, prometent-los anar a aquesta ciutat,
JOAN OMS
on el cridaven. Datada a Perpiny, a 3 de juny de 1590.
2610 1639
MIQUEL DOMS Un om.

2606 1591
Oval, 22 X 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Ar. Municipal; IOANNES OMS

En una carta dEn Joan Oms referent a afers particu-
Escut partit en dues meitats: en la primera, lars, datada a Roma a 15 de gener de 1639.
tres faixes; en la segona, un brau.
En una carta dEn Miquel dOms als Consellers de G. ORELLES

Barcelona, sobre afers de la Diputaci del General de Ca- 2611 1364
talunya. Madrid, 4 de setembre de 1591.
GERONIMA DOMS Unes tenalles (?).

2607 1608
Escut, 17 X 12 mm.Perpiny, Arss. Departamentals; S. E. II, 502. Al dors dun albar atorgat per En G. Orelles, ferrer i
ciutad de Barcelona, a favor de NAntgona, vdua dEn
Escut a senyal dOms. Mateu Adri, protonotari reial, per ra de golffs e de
claus e altres diverses obres de ferre. 14 de desembre
de 1364.
En eltestament de Dona Gernima dOms, muller
dEn Bernat dOms, donzell, rems clos al notari de Per-
piny, Llus Argelich, a 12 de juliol de 1608, segellat ab
lo sagel de ma casa. G. DORTA
2612 1363

RAMON DOMS de la Seu; albarans.
2608 i6ii
Oval, 36 X 28 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 384. Un bust de perfil que mira cap a lesquerra.
Escut amb el senyal de les faixes. Al peu dun albar atorgat per En G. dOrta, notari
de Barcelona, a favor de NAntoni Call, prevere, a 30 de
En una certificaci lliurada per En Ramon dOms, Ca- setembre de 1363.
pit General de les galeres del Principat de Catalunya
per Sa Magestat, donant fe de com En Galceran Desllor
ha assistit i servit en lexpulsi dels moriscos de Catalunya
i Arag. Datada en els Alfachs de Tortosa, a 18 de setem- FRANCESC ORTALS
bre de 1611. 2618 1421
Octogonal, 11X11 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Munici-

ANTONI DOMS
2609 1631 Escut a senyal duna flor de llir.
Oval, 30 X 23 mm. Perpiny, Arxs. Departamentals;

S. E. II, 504. + FRANC
Escut amb les faixes dOms. Al dors duna carta dEn Francesc Ortals, assessor en
el comtat d Empries, dirigida als Consellers de Barce-
En el testament de NAntoni dOms, donzell, de la lona, referent a la jurisdicci de Santa Coloma de Ver-
vila de Perpiny, Senyor de Pi i de Vilaclara, rems ges, dient haver trobat que el lloc havia estat monestir
clos al notari de dita vila En Miquel Ortega, a 27 de de dones i que pertany a la jurisdicci d Ullastret, que
juny de 1631. s del comtat. Castell, 16 de juny de 1421.
INVENTARI 357
AI peu dun manament dEn Joan Pags, doctor en

GALCERAN ORTIGUES Lleis, Conseller i Vice-Canceller del Rei i assessor de la
2614 1462
governaci dels comtats de Rossell i Cerdanya, dirigit
Rod, 6 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. Municipal;
als batlles dels llocs de Cornell, del Bertul, de Tesa, de
i de Vilanova de la Rah, sobre afers judicials.
Salelles
Perpiny, 27 de juliol de 1457 L
Escut a senyal de fulles dortiga.

dEn Galceran Ortigues, Batlle de Barcelona, duna or- JOAN ANTON PAL
dinaci dels Consellers i Prohoms de la ciutat referent a
2618 1581
alguns tractedors contra lo repos e tranquille stat de la Oval, 26x20 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamen-
ciutat e cosa publica de aquella, datada a 10 dabril tals; S. E. II, 532.
de 1462.
Escut ovalat partit horitzontalment en dues
meitats: en la superior a senyal borrs; en lin-
JOAN 0N0FRE DORTOD ferior, dues bandes (?).

2615 1572 i 1585
Rod, 20 mm. Cera natural. Seu dUrgell, Arx. del Capitol de la En el testament dEn Joan Anton Pal, doctor en Drets,
de la vila de Perpiny, rems clos a 12 de juny de 1581.

ocell; 2 i 3, una palmera entre dues rodes. JOAN PALAU
2619 1591
En una Joan Onofre dOrtod al Captol
carta dEn
de la Seu, referent als drets que aquest tenia a Cerdanya
i Ayguathebea. Puigcerd, 22 de novembre de 1572 i.
En unacarta dEn Joan Palau als Diputats del Gene-

MIQUEL DE PACHS ralde Catalunya referent a cert afer de les comandes.
2616 1578 Roma, 24 dagost de 1591.
dArag, llig. Mallorca.
FRANCESC PALAU
Escut dividit en dues meitats: en la de la 2620 mi
dreta, senyal duna mitja lluna; en la de lesquer-
ra, vries mitges llunes, i faixes i estrelles. El originals, 1604-1607, f. 2.
casc de lescut va cimat duna figura humana,

representada de mig cos, que sost una orla amb
quarters: 1 i 4, a senyal dun palau; 2 i 3, un
una divisa borrosa. La llegenda diu:
bra i una m que sost un ram.
MICHAEL DE PACHS
En una carta dEn Francesc Palau dirigida als Conse-
En una carta dEn Miquel de Pachs al Rei, relativa a llers de Barcelona, donant-los compte de diversos afers
lexecuci que shavia de fer en els bns dels hereus dEn per als quals lhavien comissionat. Datada a Valladolid,
Nicolau de Pachs. Mallorca, 24 de juny de 1578. a 28 de gener de 1604.
JOAN PAGS MIQUEL DE PALMEROLA

2617 1457 2621 1769
Rod (), 13 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamentals; Oval, 25 x 20 mm. Lacre vermell. Perpiny, Arxs. Departamen-
S. E. II, 583. tals; S. E. II, 531.
Escut a senyal de dos papagais (?). Escut a senyal dun palmer.
1. En el mateix Arxiu en veirem un altre exemplar, en una 1. En Vila (II, 112) diu que el senyal de Pags s; Lo camper de
carta d11 de gener de 1585. or, 2 papagays de guella estant-se mirant.
En el testament de Na Serafina de Garau, vdua dEn Al dors duna carta dEn Nicolau Parent, de Tortosa,
Miquel de Palmerola, Senyor de Toluges, domiciliat a als Consellersde Barcelona, referent a despeses fetes pel
Perpiny. Datat a 1 de maig de 1769 mol de Flix. Tortosa, 28 de juny de 1572.
PERE PALOMA GERONI PARES

2622 1616 ,
2626 1590
Seu dUrgell, Arx. Municipal;
correspondncia de 1590.
Una coloma amb les ales esteses que surt del niu.
Escut a senyal de tres faixes.
En una carta dEn Pere Paloma al Sots-Veguer i Bat-
lle de la vila de Prats de Rey, sobre afers judicials. Bar- En una carta dEn Geroni Pars, argenter, als Cnsols
celona, 17 de desembre de 1616. de la ciutat dUrgell. Datada a Barcelona, a 19 de no-
vembre de 1590.
PERE PALOMAR
2623 1403 MIQUEL DE PARRELLA
Rod, 12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes 2627 1770
Oval, 20 X 18 mm. Barcelona. Arx. Provincial dHisenda.
Una creu i diversos signes formant anagrama.
Escut a senyal borrs; un arbre (?).
Al dors duna carta dEn Pere Palomar, Cnsol de ca-

talans a Gnova, dirigida als Consellers de Barcelona, i Al peu duna declaraci dEn Miquel de Parrella, ma-
datada en aquella ciutat, a 5 de mar de 1447. nifestant que den de lany 1767 percibeix, en nom de
seqestrador de la Reial Audincia de Catalunya, la por-
ci de delme de la parrquia de Sant Esteve de Grano-
llers de la Plana, del terme de Gurb, pertanyent a la casa
JAUME PALLOS Parrella de Torell. 8 de desembre de 1770.
2624 1362

albarans.
P. PASQUAL
Escut a senyal dun ocell i una estrella. Ro- 2628 1587
deja lescut un cercle lobulat.
Rod, 11 mm. Cera vermella. Seu dUrgell Arx. del Captol de la
. SAOEL D E PA
([+] Sagcl den [lacne Pa[Uos ]) Una estrella i una m.
Al peu dun albar atorgat per En Jaume Palls, car-

En una carta dEn P. Pasqual, candeler de cera, als
nicer, a favor dEn G. de Conagats, de quaranta sous
canonges de la Seu. Barcelona, 7 de juny de 1587.
que li devia per ra de dos cans que havia venuts a En
R. de Vilademany. 3 de gener de 1362.
DOMNEC PASTOR
NICOLAU PARENT 2629 1372
2625 1572 Rod, 11 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. del Capitol de la Seu;
albarans.

Una lletra inicial que sembla una P i R.

Una creu patriarcal, i en sa part jussana les
inicials NP acoblades. Al peu dun albar atorgat per En Domnec Pastor,

procurador de Fr. Deodat Jordan, Prior de Sant Miquel
1. En Vila (II, 114) descriu aix lescut de Palmerola: Lo cam- del Fay, a favor de NAntoni Call, prevere, per una pen-
per de or, un palmer de sinoble. si de cens, datat a 14 dagost de 1372.
INVENTARI 359
Al peu duna crida feta per manament de NAmau

2630 1376 i 1377
Guillem Pastor, Veguer, i En Pere Joan Serra, Batlle de
Rod, 11 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol Barcelona, duna ordinaci dels Consellers i Prohoms
de la ciutat, sobre lofici dels abaixadors, a 28 de novem-
bre de 1459.
Una cabra.
+ DOMINGO PASTOR
LLUS PAULET
Al peu dun albar atorgat per En Pastor, corredor de 2634 1603 j 1608
Barcelona i procurador del Prior de Sant Miquel del Fay, Oval, 27 X 22 mm. Cera vermella.
Axx. Cor. Arag; Generalitat,
a favor de N Antoni Call, prevere, per cens dun alberg Processos de visita.
en el carrer dEn Salat, scrit de ma den P. Vilardell, no-
tari, a xxix dies dagost del any m.ccc.lxx set e sagellat Escut dividit en quatre quarters: 1 dos
i 4,
ab mon sagell b
monts, un de major cimat duna creu, i un altre
menor; 3 i 4, una palma entre dues estrelles.
JAUME PASTOR Al dors duna lletra certificatria dEn Llus Paulet,

2681 iioo diputat local de Perpiny, dirigida als Visitadors i ins-
Octogonal (?), 10x6 mm. Cera negra.
Barcelona, Arx. del Reial tructors de processos de visita del General de Catalunya
Patrimoni; colleeci sigillogrflca. residents a Barcelona, acompanyant una plica de decla-
racions de testimonis i de creen-
certificant dsser dignes
Un bust. a. Datada en el castell de Perpiny, a 21 de novembre
de 1608 i.
Al dors dun albar atorgat per En Jaume Pastor, re-

ceptor general i administrador de les monedes perta-
nyents a la Cort de la Reina, a favor dEn P. Orti de P. DE PAYOLLA
Savala, de la quantitat de 100 florins dor d Arag. Sa- 2635 1365 (?)
ragossa, 13 dabril de 1400.
Barcelona, Arx. del Capto
ARNAU GUILLEM PASTOR Escut a senyal de vairs i un griu (?).
2632 1452-1459
Barcelona, Arx. Municipal; s den p de : : : payol..

Octogonal (?), 10 X 6 mm. Cera verda.
Al peu dun albar atorgat per Na Blanca, muller d'En
P. Payolla, a favor de N Antoni Call, per la paga de 1 365
Escut a senyal dun Agnus Dei.
del lloguer dun alberg. No porta data.
Llegenda borrosa.
Al peu duna crida feta per manament de N Arnau

Guillem Pastor, Veguer, i del Batlle de Barcelona, duna
FELIP PEDROL
ordinaci dels Consellers i Prohoms de la ciutat referent
2636 i63o
a lofici dels flassaders. No hi consta la data 2 .

Oval, 20 x 16 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la Seu
arm. II, cal. 9.
2633 Escut a senyal dun astre radiant.

4459
Octogonal (?), 12x9 mm. Cera negra.

aquesta ordinaci entre una de 26 de setembre de 1453 i altra de 20
de desembre del mateix any.
Daquest segell nhem vist altres exemplars en el mateix Arxius
Escut amb el mateix senyal del segell prece- en crides dordinacions dels anys 1452, 1457 i 1459, empremtats en
cera vermella o negra.
dent n. 2632. 1. Un altre exemplar daquest segell el veirem als Arxius De-
No porta llegenda. partamentals de Perpiny (S. E. II, 532), empremtat en cera ver-
mella, en el testament de Dona ngela, vdua de micer Antoni Pals,
mercader de dita vila, rems clos al notari Joan Roig a 27 de gener
En el mateix Arxiu nhem vist altre -exemplar en cera negra,
1. de 1603.
al peu dun albar de 19 dagost de 1376. En Vila (II, 116) diu que lescut de Paulet porta per senyal: Lo
2. B que no consta la data, en el Registre dOrdinacions, 1445- camper de azur, una palma de or, en banda, en mig de 2 estela
1458, . 100 v., del mateix Arxiu Municipal, es troba registrada de or.
)

Al dors duna carta dEn Felip Pedrol al Captol de En el testament de Na Joana, vdua de NArnau Pe-
canonges de la Seu dUrgell sobre afers de la corporaci. llisser, mercader de la vila de Perpiny, rems clos a 26 de
Cubells, 9 de setembre de 1630. juliol de 1526. No podem precisar si el segell s el de NAr-
nau Pellisser o el propi de la testadora com consignen els
testimonis, sigillum proprium predicte iestatricis ut asserit.
RAMON DE PEGUERA
2637 1404
ONOFRE PELLISSER
Cartes comunes originals, 1400-1405. 1573
Un lle rampant, coronat.
+ SIGILL PEGERA Una creu patriarcal, i entre ambds costats les

lletres del cognom:
En una carta dEn Ramon de Peguera i sa muller Isa- P S E R
bel als Consellers de Barcelona, fent-los present que En
Joan Torner no era ciutad de Barcelona, ni ho podia Al dors duna carta de NOnofre Pellisser, Batlle deia
sser, segons les Constitucions de Catalunya, car es hom
baronia de Flix, als Consellers de Barcelona, referent a
propi, soliu e affogat e de reemena del senyor del castell
comptes del procurador. Flix, 31 de mar de 1573.
de Matero, i supliquen no els vulguin pertorbar en llurs
drets en los homens nostres, propris solius e affocats axi
com a senyors del dit castell. Matar, 18 de febrer
de 1404 i. MIQUEL PERA
2641 1407
Oval, 11x7 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri-
FRANCESC JOAN PELLICER
2638 1394 (!) Una pera.
Quadrilter, 14x8 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Cap-
tol de la Seu; albarans. En una carta dEn Miquel Pera, notari de Girona, al
Mestre Racional, certificant un trasllat que havia fet.
A la dreta un escudet a senyal dun ca a Datada en dita ciutat a 30 de juny de 1407 i.
(?);
lesquerra un altre escudet a senyal duna flor de

llir. Entre ambds escuts i al peu llur les lletres:
RONANAT PERA
I 0 AN I 2642 Segle xv (!
Octogonal (!), 14x12 mm. (!). Cera vermella. Barcelona,

Arx. Municipal; Cartes comunes originals, 1445.
En un albar atorgat per En Ramon de Comes, pre-
vere, beneficiat de la Seu, per la pensi de cens venuda
en de maig de 1394. No porta data. El segell s dEn
1 Escut a senyal duna cbria i tres peres.
Francesc Joan Pellicer, ciutad de Barcelona, com sin-
dica en el mateix albar: scriptum manu propria et sigi- Bn una carta dEn Bonanat Pera, procurador, als Conse-
llatum cum sigillo domini Francisci Johannis Pellispari llers de Barcelona, sobre el fet de la providncia o decla-
civisque de civitate Barchinone. raci donada pel Governador contra En Toms Pujades 2.
ARNAU PELLISSER (?)

G. PERAYRE
2643 1349
2639 lS26
Rod, 17 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Capitol
Oval, 13x8 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamentals; de la Seu; albarans.
S. E. II, 549.
Un arbre amb arrels i al cim una creu.

Escut a senyal duna mitja lluna.
1. Lescut del llinatge Pera porta, segons En Vila (II, 122): Lo
1. Segons En Vila (II, 105), lescut de Peguera porta; Lo cam- camper de argent, una pera de sinobla, borde componea de sinoble.
per de argent, un lleo de guella, corona de or, membrea de guella, 2. La carta no porta data, per est relligada en el volum de Car-
armea de sabba. tes comunes originals de 1445, i la lletra sembla del xv* Q segle.
1
INVENTARI 30
Al peu dun albar atorgat per En G. Perayre a favor Enel testament de Na Magdalena, vdua dEn Josep
dEn Ferrer Vendrell, a 4 doctubre de 1349. Pi, doctor en Drets i burgs honrat do Perpiny, rems
clos a 21 de juny de 16C2. En la certificaci del notaries
diu: lo qual segell es de dit misser Joseph Pi son marit,
y te per forma un arbre, tres estrelles y celada.

PERE PERPEYA
2644 1302

Arx. Cor. Arag; Llibre do rebudes
do l'hospital del Coll do Balaguer, 13G2. ESCLARMONDA I)E PINS
2648 1227
Una pera (?). Ogival, 32x21 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. istric Nacional;
fons Poblet, v. 45-25.
PERE IPE1RPE YA
Una pinya.
Al peu dun albar atorgat per En Pere Perpey a fa-
vor dEn Guillem aloni, administrador de lhospital del + S : DNA i SCLARMONDA DE PINOS
Coll de Balaguer, de vint sous, per ra de nlit, per due3
moles que li havia portat al lloc de Cambrils; datat el di- Penja per corretges de luda, dun pergam en qu Na
jous 1 de setembre 1
. Esclarmonda, senyora de Pins, guia assegura perptua- i
ment: toias eabanncis, domus de Populeto, scilicet omnes

vaccas, oves et omnes lias besiias magnas et parvas, et per-
sonas et res mobiles et inmobiles ubicumque sint. Datat a
JAUME PERTUSA 11 doctubre do 1227.
2645
Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. dol Captol do la
Seu; albarans.
GALCERAN DE PINS
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, a se- 2649 1244
nyal dun globus (?); 2 i 3, un ramatge. Rod, 45 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. Histric Nacional;
fons Poblet, v. 45-24.
Al peu dun albar atorgat per En Jaume Pertusa a

favor dEn Sim Strader, prevere, de tres morabatins per
Una pinya.
cens dun alberg en el carrer de Na Canuda. 4 dagost
de 1387.

+ 20- GA V1CERANDI DE PINOS
Penja per corretges de luda, dun pergam en qu En

Galceran de Pins, Veguer reial de Rossell, Cerdanya,
PERE PESADOR Vallespir i Conflent, posa sota sa protecci, defensa, guiat-
2646 Segle xtv (?) ge seguretat els vassalls i bestiars, tant dovelles com
i
Rod, 33 mm. Collecci dEn Juli Vintr; matriu. de vaques, i les cabanes del monestir do Poblet. Datat a
1 de maig de 1244.
Escut a senyal dun mont amb una flor de llir;
rodeja lescut un cercle de lbuls, florejat.

P. GALCERAN DE PINS
+ SIGILLVM PERE PESADOR 2650
Rod, 15 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. del Captol de
la Seu.
JOSEP PI
2647 Escut a senyal duna pinj'a.
Oval, 13 X 12 mm. Perpiny, Arxs. Departamentals; Llegenda borrosa.

S. E. II, 601.
Al dors duna carta dEn P. Galceran de Pins a Pere

Escut a senyal dun pi i tres estrelles.
de Narbona, bisbe dUrgell, i al deg i Captol de la Seu,
excusant-se duna malafeyta que deien havia estat co-
2. B que no sindica lany, s de creure que s el de 1362, no
mesa en el cam qui va a Organy, per uns que sanome-
sols perqu dit albar anava enfilat amb els daquest any i es refe-
reix als comptes del mateix, sin tamb perqu el dia 1 do setembre naven valedors seus i dEn Pere de Fenoyllet. Datada
era dijous, com diu lalbar. a Frnols, a 11 dabril de 1344, sots nostre segell secret.
VOI.UM II 46
)

BERNAT GALCERAN DE PINOS En unacarta de Dona Anna de Pins i de Cardona
dirigidaa NAntic Sala, de Manresa. Barcelona, 4 de
2651 Segle xv (? desembre de 1583.
Rod, 28 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. del Captol
PERE PINS
Dintre dun quadrilobat, un escut en fornia de 2655 1345
Iosange a senyal duna pinya.
Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Capitol de la
Llegenda borrosa. Seu; albarans.
En una carta dEn Bernat Galceran de Pins a En Un pi i un s.
B. de Thous, datada a Tamarit a 6 de mar. No sindica + S PERE PINOS

sembla de darrers del segle xiv o
lany, per la lletra
principis del xv.
Al peu d'un albar atorgat per En Pere Pins, cande-
lerde cera, a favor dels beneficiats de la Seu, per ra de
cera que li bavien comprada. 5 de maig de 1345.
BERNAT DE PINS
2652 1435 (?)

Barcelona, Arx. Municipal; PAU PLA
Cartes comunes originals, 1435. 2656 1582
Rod, 22 mm. Cora vermella. Arx. Cor. Arag; Consell d Arag,
Escut a senyals duna pinya, escacs i un griu llig. 343.
o lle rampant.
Escut a senyal de losanges.
BERNAT DE PINOS VESCOMTE DILLA
En una carta dEn Pau Pla, al Rei, queixant-se que
sel tingui postergat i no
doni llicncia per a tor-
se li
En una carta dEn Bernat de Pins, vescomte dIlla i
nar a Madrid a exercir son ofici. Datada a Montblanch,
de Canet, de Barcelona, sobre les qestions
als Consellers
a 30 de setembre de 1582 4.
esdevingudes entre aquell i la vila de Berga. Datada a
Canet, a 10 de mar J .
BARTOMEU PLANA
2657 1338
JOAN DE PINS Rod, 22 mm. Cera verda.
265B 1467 de la Seu; albarans.

Octogonal, 17 x 12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal
Cartes comunes originals, 1467-1469, t. 25. Un peix (?).
+ S B. . .OMEV PLAN.
Escut a senyal de tres pinyes.
Al peu dun albar atorgat per En Bartomeu Plana,
Al dors duna carta dEn Joan de Pins als Consellers advocat, a favor dels procuradors de lAlmoyna de la
de Barcelona, donant-los compte de detencions i saul- Seu, per son compte dhonoraris, a 28 de maig de 1338.
conduyts com a cap de la host. Sant Boy, 21 de gener
de 1467.
RERNAT JOAN DE PLANELLA

I DE TALAMANCA
ANNA DE PINS I DE CARDONA 2658 1551
26o4 1583 Rod, 17 mm. Cera vermella. Barcelona, Ars. dEn Ramon dAls.
Oval, 15 X 12 mm. Cera vermella. Manresa, Arx. Municipal;
correspondncia.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, a senyal
dun peix (Planella); 2 i 3, losanges (Talamanca).
Escut a senyal de tres pinyes.
1. Segons En Vila (II, 124) el llinatge Pla t per escut: Lo cam-
1. B6 que no sindica lany, es troba relligada entre les cartes por losanges de or e de sabba, bordea de guella, sus ella 8 rosas do
de 1435. or, I 03 punxius de guella.
.
INVENTARI 363
En un codicil d'En Bernat Joan de Planella i de Ta- .. .S FRANC ... PODA

lamanca, datat a 24 de juliol de 1551, scrit y sagellat
de mes propries armes Al dors d un manament d'En Francesc Poda, Jutge
del Rossell, al Batlle de Clayr o a son lloctinent, per-
qu obligui al tutor de la filla de Pere Torent a pagar
RAMON DE LES PLANES 22 sous que hom devia als hereus dAbraham Davi, jueu
2659 de Perpiny, qui eren Davi Samiel i Bela, vdua de dit
Abraham. Perpiny, 8 de juny de 1340.
correspondnoia de Poblet.
Escut en losange a senyal de dos peixos, rode- JAUME POL

jatdun cercle de lbuls. 2603 1370
Rod, 20 mm. Cera verda. Barcelona, Arr. del Captol

En una carta dEn Ramon de les Planes a lAbat de de la Seu; albarans.
Poblet, sobre la marmessoria del rei de Siclia. Barcelona,

31 de gener de 1423. Un pa.
+ S IACME POL

FRANCESC DE PLANES
2660 Al peu dun albar atorgat per Sana, vdua dEn Jau-
1089 i 1090
me Pol, a favor dEn Guillem Viguer, de dos moraba-
Oval, 25 x21 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, Uig. 545.
tins, pel lloguer dun alberg. 26 de gener de 1370 i.
Escut partit verticalment: en la meitat de la

dreta, tres peixos; a lesquerra, una banda entre
dues estrelles.
JOAN MIQUEL POL
2664 1586
Al peu dun certificat dEn Francesc de Planes, gover- Rod, 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
nador de Castell-lle, en la Vall dAran, referent als ser- comunes originals, 1585-1588, f. 142.
veis de lalferes Pere Esquillotad. 29 de maig d 1696 2

Escut a senyal duna P inicial, cimada duna
creu de doble travesser, i dintre de la lletra el
JOAN PLOVER monograma de Maria.

1302
Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni; En una carta dEn Joan Miquel Pol, ambaixador de
collecci sigil logrfl ca. la ciutat de Barcelona, juntament amb En Francesc Pa-
lau, En B. Boffill i En Miquel Esteve, dirigida als Con-
Escut a senyal borrs. sellers, donant-los compte dhaver arribat a Madrid, que
el Rei lii havia dentrar el dia de la data i que procu-
8 IO HAN PLOVER rarien veurel i despatxar lambaixada que portaven. Da-
tada a 19 dabril de 1586.
En una certificaci feta per En Joan Plover, canvia-
dor de Perpiny, en el mateix document que cont el
segell n. 2415.
PERE BENET PONS

2665 1536
4
FRANCESC PODA Rod, 14 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. del Captol
2662 131G
Rod, 18 mm Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamentals;

Escut a senyal dun pont de quatre pilans.
S. B. 328.
Un podall rodejat dun cercle de lbuls. En una carta d'En Pere Benet Pons, advocat, dirigida
al Captol de canonges de la Seu dUrgell, referent als
1. Segons En
Vila (II, 105), el llinatge Planella porta en son es-
cut: Lo camper de or una faxa do azur, sus ella un pex de argent 1. El senyal del llinatge Pol, diu En Vila (II, 108), s: tLo eam-
2. En el mateix Arxiu (Consell dArag, llig. 545) en veirem un per de argent un paguo de azur, embellit de plomes de or e de sino-
altre exemplar, en un document de 31 de gener de 1689. ble, ab la cua baxa.
364 SICILLOGRAFIA CATALANA
afers judicials que portava com advocat del Captol. Tar- segell precedent n. 2668, per la banda va de
ragona, 21 de juliol de 1536 L
dreta a esquerra.

LLUS PONS DICART dEn Guillem Ponsgem, Batlle de Barcelona, duna ordi-
2666 1572
naci dels Consellers i Prohoms de la ciutat sobre for-
ners flaquers. 20 de novembre de 1483 i.
i
de la Seu; documents per classificar.
Escut a senyal d'un pont. MARIA. PONTICH I DESCALLAR

2670
En una carta d'En Llus Pons dIcart, Jutge general
Oval, 18x14 mm. Lacre negre. Perpiny, Arxs. Departamentals;
dapellacions de la ciutat i camp de Tarragona, per lAr- S. E. II, 580.
quebisbe, dirigida al Capi tol de Canonges de la Seu dUr-
gell, sobre afers judicials. Tarragona, 9 dc mar de 1572. Escut timbrat duna corona i rodejat de pal-
mes, que porta per senyal tres barres en banda.
ONOFRE PONS En un document atorgat per Na Maria Pontich i Des-

2667 1590
callar, muller dEn Francesc Pontich i Roig, doctor en
Lleis, domiciliat en la vila de Vin, a 23 de setembre
Kod, 17 mm. Cera vermella.
de 1750.
i
dc la Seu: arm. I, eal. 13.
Un pont.
FRANCESC PORCELL
2671
En carta de NOnofre Pons dirigida al Captol de la
Barcelona, Arx.
Rod, 18 mm. Cera vermella. del Captol de
Seu, manifestant que anir a dita ciutat i complir all la Seu; albarans.
que se li encarrega. Montclar, 20 dagost de 1590.
Un porcell.
* S FRANCESC PORCEL
GUILLEM PONSGEM
2668 1473
Al peu d'un albar atorgat per En Francesc Porcel,
Oval, 7X5 mm. Cera natural.
Barcelona, Arx. Municipal; ciutad de Barcelona, a favor dEn P. Feliu, procurador
de lAlmoyna de la Seu, de tres morabatins per ra del
lloguer de tres stars los quals son al cap de la plassa de
Escut a senyal duna banda, que va desquerra Santa Anna. 28 de mar de 1353.
a dreta, en mig de dos ponts; sobre la banda,
tres estrelles.
ARNAU PORTA
Al peu duna crida feta per manament dEn Guillem 2672 1412
Ponsgem, Mostassaf de Barcelona, duna ordinaci dels Rod, 20 mm. Cera vermella.
Consellers i Prohoms de la ciutat referent a l'ofici de Cartes comunes originals, 1410-1419.
pescadors; a 25 de maig de 1473 2 .
Dintre dun cercle de lbuls, una porta.
2669 1482 i 1483

+ ! S DEN ARNAV PORTA \

Ordinacions originals. Al dors duna de NArnau Porta, lloctinent dEn
lletra
Dalmau de Con-
Biert, Batlle general de Catalunya, als
sellers de Barcelona, referent a les escriptures i docu-
Escut amb els mateixos senyals que els del
ments antics trobats a Castellv de Rosanes que shavien
de remetre al procurador del vescomte de Castellb. 15 de
1. Segons En Vila Pons t: Lo carn-
(II, 1-05) lescut del llinatge
gener de 1412.
per dc or, un pont de sabba, de massona de argent.
4 pilars,
2. Diu En Vila (II, 114) que lescut del llinatge Ponsgem, s: Lo
eamper de guella, una banda do or en mig de dos j)onts dc 4 pilars 1. Altre exemplar en el mateix Arxiu (Ordinacions originals), en
de argent, sus la banda 3 estelas de azur. una crida de 27 de febrer de 1482.
INVENTARI 365
JAUME POSTS PEllE PUIG

2673 1331 2677 1391
Ogival, 33 x 20 mm. Cera vermella. La Garriga, Arx. de Can Oval, 16 X 13 mm. Perpiny, Arxs. Departamentals; S. H. no
Tarrs. classificats.
Per trobar-se destrut en part aquest segell, no Escut a senyal dun mont cimat duna creu.
es pot precisar o que representa.
En una carta dEn Pere Puig dirigida als almoiners de
+ 8 ME POSTS lAlmoyna comuna de Perpiny. Elna, 17 de novembre
de 1594.
Al dors dun requeriment fet per En Jaume Posts,
Batlle del castell de Muntanyola, a En Guillem de Se-
neruc, Sots-Veguer d'Ausona. Datat a 19 de juny de 1 331.
BERENGUER DE PUIGMAL
2678 1310
Rod, 23 mm. Cera natural. Arx. Cor. Arag; papers

BERNAT DE POSTS solts.
2674 Segle xiv (?)
Vioh, Museu Episcopal. Un mont cimat duna creu.

+ S BGARII : D PODIOMALO

Un arbre (?).
Al dors duna lletra dEn Berenguer de Puigmal, Bat-

+ S BN D POSTS llede Llers, a En Jaume dePericoles, lloctinent del Sots-
Veguer de Ripoll i Ripolls, sobre afers judicials. Llers,
Al dors duna lletra dEn Bernat de Posts, Batlle del 17 de mar de 1310.
castell de Muntanyola, al Veguer de Vich. No porta
data, b que sembla pertnyer al xiven segle.
BERENGUER DE PUIGVERT
ISIDRE DE PRAT 26/9 Segle xiii (2)
2676 1694 Rod, 15 mm. Cera verda en cera natural. Madrid, Arx. Histric
Nacional; vitrines, solt.
Rod, 21 mm. Lacre vermell. Perpiny, Arxs. Departamentals;
S. H, 28.
Un guerrer a cavall, armat amb llana i casc

Escut dividit en quatre quarters: 1, a senyal de forma aplanada. No pot distingir-se el se-
dun ocell posat en una m (?); 2, tres torres; nyal de lescut ni de la gualdrapa del cavall.
3, un ocell amb les ales esteses, i 4, un lle
rampant. + i S \ BERENGARII : DE PODIO \ V1RIDI
Per trobar-se aquest segell separat del document del

Al peu dun decret de NIsidre de Prat, President del
qual penjava, no s possible determinar-ne la data; amb
Consell Sobir del Rossell, legalitzant la firma de NAn-
tot, s probable que pertanyi al segle xiii, com els dos
ton Hagueras, notari de Perpiny, en 18 dabril de 1694.
segents b
G. PREHIZANE 2680 1285

2676 1627
Rod, 10 mm. Lacre vermell Sou dUrgell, Arx. del Captol fons Poblet, v. 45-10.
do la Seu.

Les inicials G i P rodejades duna corona for-
ms
dent n. 2679, per el dibuix s correcte.
mada amb dues branques.
+ i S : BERENGARII IDE PODIO I VIRIDl
En una carta dEn G. Prehizane, Veguer d Andorra,
dirigida al Captol de canonges de la Seu dUrgell i da-
1. Segons En Vila (II, 112) lescut dels Puigvert porta: Loeam-
tada a 27 de febrer de 1627. per de or, mont florea de sinoble.
Penja per cintes teixides amb fils grocs i vermells,
dun pergam que cont un acte pel qual En Berenguer
ANTONI PUJADA
2684 1452
de Puigvert constitueix procurador seu especial En Pere
de Rege, Sagrist de lesglsia de Lleyda, perqu en Oval, 8X6 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
son nom doni possessi a lAbat de Poblet, dels castells
de Prenafeta, Figuerola i Miramar. Datat en el castell de
Puigvert, a 25 de maig de 1285, et ad maiorem autevi se- Escut a senyal dun mont amb una flor de llir.
curitatem presens procuratorium sigilli nostri munimine

jussimus roborari. Al peu d'una crida feta per manament del Veguer i de
NAntoni Pujada, Batlle de Barcelona, duna ordinaci-
dels Consellers i Prohoms de la ciutat, de no juguar ni
2681 dormir al porxo del forment. 2 de setembre de 1452.
Rod, 48 mm. Cera verda. Pars, Arxs. Nacionals; n. 11315

de rinventari dEn Douet dArcq.
MATEU PUJADES
Representaci semblant a la dels dos segells 2685 1445 i 1447
precedents, b que les positures del guerrer i del Rod, 17 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
cavall sn ms esbeltes i artstiques.
Escut decantat cap a la dreta i timbrat dun

+ I SIGILLUM I BERENGARII ! IDE PODIO
casc. El senyal de lescut s un mont cimat duna
UIRIDI :
flor de llir.
Penja dun pergami que cont el tractat de Tarasc. MATEU PUIADES

Datat a 19 de febrer de 1291.
En una carta dEn Mateu Pujades, tresorer reial, diri-
gida als Consellers de Barcelona, sobre les carnisseries
dEn P. Rossell i el dret de segell de lexecutria del
PERE PUIGVERT privilegi. Datada a Valncia, a 13 dabril. No sindica
2682 1583 lany, per consta rebuda a 19 dabril de 1445 b

originals, 1580-1584, f. 205.
TOMS PUJADES
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, un 2686 1573
mont cimat amb una creu; 2 i 3, tres cdols.

En una carta dEn Pere Puigvert als Consellers de Escut a senyal dun mont amb una flor de llir.
Barcelona, donant-los compte dels afers que li havien
encomanat en absncia de llur sndic En Nicolau Lentis-
cl. Madrid, 19 de mar de 1583.
En una carta dEn Toms Pujades als Consellers de
Barcelona, sobre la comissi que li havien encarregat re-
ferent a lHospital general de Barcelona. Madrid, 29 de
gener de 1573.
ANTIC PUJADA
2683 1447 2687 1580
Oval, 11x8 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; Oval, 22 X 18 mm. Cera vermella.
Cartes comunes originals, 1447. Cartes comunes originals, 1580-1584, f. 66.
Escut a senyal dun mont amb una flor de llir.

precedent n. 2686.
En una carta de NAntic Pujada, administrador del
comtat dEmpries, als Consellers de Barcelona, donant- 1. A lArxiu
del Reial Patrimoni en veirem altre exemplar en
una carta mateix Mateu Pujades als Abats de Santes Creus i de
del
los noves de bregues i avalots ocorreguts a Castell. Da- Valldigna, comissaris apostlics, perqu trametessin vuit mil ducats
tada en aquesta vila, a 3 dagost de 1447. dels residus del subsidi de la dcima. Npols, 19 doctubre de 1447.
I
IN VENTAR 367
En una carta dEn Toms Pujades als Consellers de En una lletra dEn Josep Pujol, doctor en Lleis, Jutge
Barcelona, parlant dun afer relatiu als frares de la Merc. ordinari de la vila dOleta, en la Vegueria del Conflent,
Boma, 3 doctubre de 1580. remetent una plica de declaracions de testimonis a En
Francesc Mujal, Veguer de Barcelona. 28 de juny de 1704.
2688 1583
Ovaj, 25 x 19 mm. Barcelona, Ai\x. Municipal; Cartes comunes

originals, 1580-1584, f. 220.
PERE DE QUERALT
2692 1253
Dibuix molt semblant al del segell precedent Rod, 45 mm. (?). Cera bruna. Arx. Cor. Arag; pergamins de
Jaume I, n. 1316.
n. 2687, b que de proporcions quelcom majors.
Escut a senyal dun lle rampant 1
.
En una carta dEn Toms Pujades de

als Consellers
Barcelona, dient que dues provisions dunes dignitats en
Penja del pergam que cont el segell n. 2146.
la Seu de Tarragona, a persones estranyes eren fetes tot
contra constiutioy llibertat de la terra, i cridant laten-
ci dels Consellers sobre aquest fet, perqu ho facin avi-
nent als Diputats, als quals ms directament correspon FRANCI QUERALT
entendre-hi. toma, 14 doctubre de 1583. 2693 1474

PERE DE PUJOL
2689 1373 Escut sense cap senyal.
Rod, 16 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Roial Patrimoni.
S FRANSI QUARALT
Un mont cimat duna creu.
Al peu duna crida feta per manament dEn Franci
Queralt, executor de la casa del pes de la farina y ad-
Al peu duna lletra dEn Pere de Pujol, Notari i Escriv ministrador de les places del blat e vi de la ciutat de
de la Cort de la Batllia de Barcelona, dirigida al Mestre Barchinona, duna ordinaci sobre ladministraci de di-
Racional, certificant que NHuguet de Cardona va exer- tes places. 14 de novembre de 1474.
cir lofici de Batlle de la ciutat de 11 de febrer de 1372
a 30 dabril de 1373, en la qual data va comenar el se
regiment En Romeu Lull. Datada a 24 de novembre
de 1373. JOAN DE QUERALT
2694
Oval, 30 X 24 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Generalitat.
ANTONI PUJOL
2690 1592 Escut a senyal dun lle rampant, coronat.
Oval, 27 X 20 mm. Seu dUrgell, Arx, del Captol de la Seu;
documents per classificar. En una carta dEn Joan de Queralt dirigida a En Joan
Burgus de So, Senyor de Talavera i Pavia, sobre afers
i
Escut dividit en tres quarters: 1, borrs; 2, a particulars. Datada a 21 de juliol de 1585.
senyal de tres faixes; 3, un castell.
En una carta de NAntoni Pujol al Captol de canon- PERE DE QUERALT

ges de la Seu d Urgell, sobre afers judicials. Madrid, 30 2695 15S8
dabril de 1592. Ovai, 24 X 18 mm. -
Arx. Cor. Arag; Generalitat, Processos
de visita.
JOSEP PUJOL Escut amb el mateix senyal del segell prece-

2691 1704 dent n. 2694.
Oval, 22 X 18 mm. Lacre vermell.
Arx. Cor. Arag; Pliques de
testimonis del Collegi dAdroguers, llib. VIIT, 1595-1710. 1. Diu En Vila (II, 152) que el llinatge Queralt t en son escut:
Lo camper de guella, un Ueo de or, membrea de guella, armea de
sabba. Altres diuen que lo lleo te do tenir la cara lleoparda ab co-
Escut amb diversos senyals dornamentaci. rona de or e asso es lo sert*.
.

En ua carta dEn Pere de Queralt a En Valent de Quintana, havia fet a lemperador Carles V i al ma-
Vilanova, Odor del General de Catalunya. Madrid, 12 teix Felip II, en el Concili trident, i demanant-li els
de febrer de 1588. beneficis que deixava vacants En Jaume Cassador, per
haver estat promogut a bisbe de Girona, per al seu fill
Pau Quintana, estudiant. Barcelona, 31 de desembre
de 1583 i.
JOAN DE QUERALT
2696 1592
Rod, 25 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la Seu; arm. I,
cal. 13.
BERENGUER DE RAJADELL
2699 Segle xiv (?)
Escut amb el mateix senyal dels segells prece-
dents n. os 2694 i 2695.
Rod, 28 mm. Vich, Museu Episcopal; matriu.
En una
carta dEn Joan de Queralt al Captol de ca-
Escut a senyal dun astre radiant, amb setze
raigs 2
nonges de la Seu, sobre afers darmament i defensa. .
Puigcerd, 18 de setembre de 1592 i.
+ S BEREN GER DE RAGEDEL *
DALMAU DE QUERALT
(Comte de Santa Coloma)
MANUEL DE RAJADELL
1638 i 1640
2700 1444 i 1448

(Vegis n. os 374 i 375 de lInventari). Cartes comunes originals, 1448.
BARTOMEU QUINTANA dent n. 2699.

2697 14G8

Barcelona, Arx. Municipal; En una carta dEn Manuel de Rajadell, procurador de
Ordinacions originals. la ciutat en el comtat dEmpries, als Consellers de Bar-
celona, responent a llur prec de que revoqus la provisi
Escut a senyal dun pes (quintar amb una que havia feta de la Vegueria de dit comtat, a NEloi
?)
1. Lombart Ferrer. Datada a Igualada, a 22 de desembre.
anella i una crretja.
No porta lany, per consta que fou rebuda a 29 de
desembre de 1448 3 .
En una crida feta per manament dels Veguer i Batlle

de Barcelona i dEn Bartomeu Quintana, Mostassaf, duna
ordinaci dels Consellers referent als batifullers oripe-
i
2701 1446
llers. 2 de setembre de 1468.
Barcelona, Arx. Municipal; Carte9
comunes originals, 144G.
MIQUEL QUINTANA Escut en losange amb el mateix senyal dels se-

2698
gells precedents n. os 2699 i 2700.
dArag, Uig. 342.
En una carta dEn Manuel de Rajadell als Consellers
Escut a senyal de tres escudets collocats en de Barcelona. Odena, 29 de gener de 1446.
triangle, amb cinc quines cadasc.

1. Referent al senyal del llinatge Quintana, En Garma (op. cit.,
II, 280) diu que frahe de guies, ires dados de plata, marcados de sable,
En carta dEn Miquel Quintana, doctor en Drets, del las quinas al frente. Segons el segell no sn daus, sin escuts, dacord
Consell reial criminal de Catalunya, dirigida al Rei, fent- amb el que diu En Vila (II, 152): Lo camper de azur, 3 escuts de
or,sus ca seu 5 quinas de sabba.
li avinent els serveis que el seu pare, el doctor Joan
2. Segons En Vila (II, 164), lescut del llinatge Rajadell s; Lo
camper de guella, una cometa de argent
Podria sser que aquest Joan de Queralt os e mateix perso- 3. Altre exemplar en el mateix Arxiu (Cartes comunes originals),
natge al qual correspon el segell n. 2694. en una carta de 24 doctubre do 1444,
INVE NTARI 369
N. RAM N. REIG
2702 1592 2706 1367
Oval, 17 X 13 mm. Barcelona, Collecci del marqus de Dou. Rod, 11 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri-
moni ; collecci sigillogrfica.
Escut dividit verticalment en dues meitats: a

la de la dreta, una m que sost un ram; a les- Escut a senyal duna lletra (?).
querra, un arbre.
Al peu dun albar atorgat per N. Reig colidor de la
imposicio dels benssitis ques venen en la ciutat de Tor-
tosa, a En Guillem de Piera, porter reial, de 15 sous
barcelonesos, per ra de dita imposici, a 12 de setem-
bre de 1367.
FRANCESC RAMIS
2708 1458

N. REIG
2707 1391
Escut a senyal de tres cartells en triangle i en Rod, 13 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la
Seu; albarans.
cadasc un ram.
Al peu duna crida feta per manament dEn Francesc Una rosa (?)
Ramis, Mostassaf de la ciutat, duna ordinaci relativa
a la venda de loli. 11 de gener de 1458 1 . Al peu dun albar atorgat per En Reig, procurador
del monestir de Valldonzella, amb data de 10 de gener
de 1391.
NADAL RAYNERS
2704 1300
Rod, 21 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Processos. TOMAS REIG
2708 1460
Una flor de llir. Octogonal, 12 X 9 mm. Cera vermella.

+ S NATALIS RAYNER1S
Escut a senyal de vairs i una banda (?).
Al dors duna lletra citatria dirigida per En Nadal
Rayners, doctor en Lleis i Jutge de la cort reial, a NOli-
Al peu duna crida feta per manament dEn Toms
ver des Mijans, de la parrquia de Santa Eulria de Ron-
Reig, Mostassaf de la ciutat, duna ordinaci dels Conse-
sana, perqu comparegus a respondre en la causa que
llers i Prohoms, a 29 de novembre de 1460.
es portava entre ell i Fra Eimeric de la Capella, monjo
de Sant Miquel del Fay. Barcelona, 9 de maig de 1300.
N. REIG
2709 Segle xvm
ANDREU REART (?)
2*05
K
Oval, 30 x 23 mm. Collecci de lautor; matriu de coure.
1598
Una corona reial i un bolet (reig), i entremig
les lletres:
Escut a senyals dun castell sobre faixes one-
jants i un globus cimat duna creu. REIG
En una carta de NAndreu Reart als Diputats del Ge-
neral de Catalunya, agraint nomenament de pagador,
el
RERENGUER DE RELAT
per en les
ells, obres que shavien de fer en el castell ma- 2710 1367
jor de Perpiny. Datada en aquesta vila, a 27 de maig
de 1598. Rod, 11 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;
1. Lescut del llinatge Ramis porta, segons En Vila (II, 172): Lo

camper de azur, 3 billetas de or, sus cascuna un ram de sinoble. Un astre radiant.
Volum II 47
+ SEGEL DN BNG : 1 I U RELAT GALCERAN DE REQUESENS
(+ Segel den Berenguer de Relat)
2713
Al peu dun albar atorgat per En Berenguer de Re-
lat i En Pere Sacosta, Consellers reials, a En Guillem
Sim de Mallorca, per vint-i-quatre dies que se li devien Escut a senyal de tres rocs posats en triangle.
dhaver servit com a ballester en la galera de la qual era
patr En Berenguer Sespujades, de Cller. Barcelona, 6 En una carta dEn Galceran de Requesens, Governa-
de novembre de 1367 1 . dor de Catalunya, als Consellers de Barcelona, sobre les
bregues entre els Sentmenat i N Antoni de Muntanyans.
Molins de Rey, 11 dabril de 1446.
1384
Rod (?), 25 mm. (?). Cera bruna. Perpiny, Arxs. Departamen- 2714 1446-1458
Cartes comunes originals. 1457, f. 255.
dent n. 2710. Escut a senyal dels tres rocs, com en el segell
precedent n. 2713.
Al dors duna lletra dEn Berenguer de Relat, Conse-
ller Mestre Racional de la Cort reial, dirigida a Dona
i Al dors duna carta del mateix Galceran de Requesens
Constana de Perells, trametent-li cpia de dues lletres als Consellersde Barcelona, pregant-los vulguin desem-
de Pere III, per recobrar les parrquies i jurisdiccions de patxar un carregament de farina que les galeres de la
Santa Maria i Sant Vicens de Cams, que dita senyora ciutat havien pres dun llagut dEn Jaume Mart, d Eivis-
havia comprat, i el Rei reivindicava, i requerint-la per- sa. Tortosa, 13 doctubre de 1457 i.
qu dintre deu dies li tramets les escriptures de les

compres dels dits llocs. Datada a Barcelona, a 10 de de-
sembre de 1384, e segellada ab lo meu propri segell,
de volentat, e per ordinacio del senyor Rey, con lo se-
PERE (?) DE REQUESENS
gell de mon offici sia ab la Cort del dit senyor.
2715 1477

BERENGUER DE REQUESENS Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, dues

barres; 2 i 3, tres rocs collocats en triangle.
I DE MONTOLIU
2712 1356 (?)
En una carta dEn Pere de Requesens als Consellers
Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de Barcelona, en resposta daltra dells, datada a 28
de la Seu. dabril de 1477, en la qual es queixaven que els ministres
del senyor del castell dAltafulla havien pres un molt
dels carnissers de la ciutat, el bestiar dels quals era franc
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, un roc
de passatges, castellatges i de tots altres vectigals. En
(Requesens); 2 i 3, un mont amb una branca Pere de Requesens fa protestes de no voler perjudicar en
dolivera (Montoliu). res els drets de la ciutat. Altafulla 7 de maig de 1477 2 .
\
.. BNG DE ..QESEN. 1. Daquest segell nhem vist altres exemplars, tamb en lArxiu
Municipal de Barcelona, en cartes de 12 de gener de 1446 i de 19 de
novembre dc 1458.
2. La carta dels Consellers anava dirigida: Al molt noble mos-
Al dors duna carta dEn Berenguer de Requesens i de
sn Luis de Requesens, senyor de Altafulla o aquell qui per ell dit
Montoliu, referent al matrimoni projectat entre NArnau castell regex. Com es veu, la resposta la dna En Pere de Reque-
Roger de Pallars i Beatriu, filla de dit Berenguer de Re- sens, i per consegent s dubts si el segell s el seu propi o b el
quesens 2. del senyor del castell dAltafulla, o s, dEn Llus de Requesens.
De lescut daquest llinatge diu En Vila (II, 164): Escartell pri-
mer e darrer de or, 4 pals de guella. Segon e ter de azur, 3 rochs
1. Segons En Vila (II, 164) leseut de Relat porta; Lo camper de or, borde dentea de or. Los 3 rochs son les armes dels Requesens,
de argent, una cometa ab cua de guella*. y les barres de Cathalunya que son las dels escartells primer y der-
2. Probablement la carta es refereix al matrimoni entre Arnau rer las don lo Rey Ferrando primer a mossn Galceran de Reque-
(fill de Ramon Roger de Pallars) i Beatriu de Requesens, celebrat sens, de las quals ell y sos successors an usat de la manera que assi
en 1356 (Coy, Sort y Comarca Noguera-Pallaresa, p. 309). estan posades.
)
INVENTARI 371
BERNAT RIBA PON DE RIBELLES

2716 1357 2719 1447
Rod, 20 mm. Cera vermella. Madrid, Arx. del Duc de Medinaceli; Rod, /7 mm. Cera vermella. Cervera, Arx. Histric.
Prades, llig. 2.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, un lle

Un castell (?).
rampant; 2 i 3, escacs.
8 DEN BERNAT . . . RIBA

+ SI OI LLUM
NBILIS PONCII ....
Al dors duna carta dEn Bernat Riba a lInfant En RIPELLIS -
Pere, comte de Ribagora i Prades, fent-li avinent que

ha donat possessi a En Joan Pineda de la Batllia gene- En una carta de Dona Leonor de Ribelles als Paers
ral en cada lloc de la Baronia i de la Batllia del lloc de de la vila de Cervera. Artesa, 30 dagost de 1447.
Vilaformosa. Datada en aquesta vila, a 2 de gener
de 1357.
FRANCESCA DE RIBES
2720 1323
PON DE RIBELLES Rod 20 mm. (?). Cera natural. Arx. Cor. Arag; vria.
2717 (?),

Valncia, Arx. del Captol de la
Seu; 0567-33.
Un guerrer a cavall que galopa cap a la dreta

Al dors duna carta de Na Francesca de Ribes a En
P. Sim, lloctinent de sots-veguer de Ripoll i Ripolls,
del segell; porta casc aplanat i empunya la es- manifestant-li que si En R. Borcer de dita vila, que ha-
pasa, que mant alada en actitud de combatre. via instat una demanda, ve denant nos o son procura-
Va precedit duna estrella. Lescut i la gualdrapa dor, nos li farem compliment de dret tota via a coneguda
del jutge nostro. Ribes, 28 doctubre de 1323.
del cavall ostenten el senyal de Ribelles, o s,
un lle rampant amb una bordura descacs.
+ : 8 : NOB I PONCI. .. RI s G. DE RIBES

(+ SigiRum nob[ilis domiri\i Ponci[i de] Ripell\s) (?) 2721 Segle xv (?)
Rod, 24 mm. Madrid, Museu Arqueolgic; matriu de coure,

Penja per una cinta de seda verda, del pergam que n. 4969 del catleg.
cont lacte autoritzant les treves acordades entre En
Jaume II d Arag i lInfant En Joan Manuel, de Caste-
Escut a senyal de tres faixes i una bordura 1
.
lla, al setge dEix, a 27 de juliol de 1296 L
+ : s: g : de ribes :
G. DE RIBELLES
2718 1365
JAUME RIERA
Rod, 15 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de 1390
la Seu; albarans.
Oval, 10x7 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Capto
Un lle rampant.
+ S DE ES Una flor.
Al peu dun albar atorgat per En G. de Ribelles, pro-

Al peu dun albar atorgat per En Jaume Riera a 2
de maig de 1390.
curador dEn Pere de Canet, Canonge i Pavorde de la
Seu, a favor dEn G. Bruniquer, per pensions de censos.
Datat a 12 de gener de 1365. 1. En la convocatria de Corts de Perpiny, de 1449 a 1453, da-
tada en dita vila a 30 de gener de 1449, entre els barons, cavallers
i homes de paratge convooats, figura entre els cavallers milites (
1. Diu En Vila (II, 182) que lesout de Ribelles porta: Lo carn- decto nostro Gudmo Galcerando de Ribes, militi. ( Cortes de los an-
per de argent, un lleo de sabba, membrea e armea de guella, bor- tiguos reinos de Aragn y de Valncia y Principado de Calaluna,
dea escaqueta de argent e de sabba. XXII, 7).
372 SIGILLOGRAEIA CATALANA
ACACI DE RIPOLL DALMAU, VESCOMTE DE ROCABERT
2728 1654 2727 1440 i 1448
Oval, 18 X 16 mm. Colleccl de lautor. Oval, 14x11 mm. Cera
vermella.

Al peu dun manament judicial de NAcaci de Ripoll, elm, a senyal de dues barres.
i advocat fiscal de la Batllia general de
del Consell reial
Catalunya. Barcelona, 12 de desembre de 1654. DALMACIIUS1 VICECOMES
En una carta del Vescomte de Rocabert ideNarbona

als Consellersde Barcelona, sobre el processament i exe-
BERNAT RIPOLLS cuci de N Antoni Ferrer, acusat de greus crims, el qual
2724 1447 abans era ve de Sant Lloren de la Muga i ara ciutad
Octogonal, 17 X 12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; de Barcelona. Peralada, 15 de novembre de 1440 i.
Un senyal format per creus. JOSEP DE ROCABERT

2728 1645
En una carta dEn Bernat Ripolls, Batlle de la vila Oval, 33 X 27 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 511.
de Castell d Empries, dirigida als Consellers de Barce-
lona, sobre el fet dhaver-se posat taules de joc en la
Escut a senyal de dues barres, i entremig delles
plaa de dita vila. 8 de juliol de 1447.
nou rocs posats de tres en tres.
Al peu dun certificat fet per En Josep de Rocabert,

JAUME RIU comte de Peralada i vescomte de Rocabert, Mestre de
2725 1588 camp dinfanteria espanyola, a favor dEn Pere Aviny,
cavaller del lloc de Vilatenim, declarant que en las alte-
raciones de Cataluna le ha visto proceder siempre con fineza
S. E. II, 634.
y con afecto de leal vasallo de S. /)/., fent relaci dels seus
serveis, i dient que el creu mereixedor de les honres i mer-
Escut partit verticalment: a la dreta, a senyal cs que el Rei vulgui fer-li. Madrid, 30 de gener de 1645
dun quadrpede; a lesquerra, una banda entre
dues estrelles.
En el testament dEn Jaume Riu, burgs de Perpiny,

FRANCESCA TERESA DE ROCABERT
rems clos a 21 de gener de 1588, i fent constar que el I DESCALLAR
segell s el propi del testador. 2729 1730
Rod, 12 mm. Cera negra. Arx. Cor. Arag; Generalitat,

correspondncia.
GUILLEM ROCA Escut amb el mateix senyal que el del segell

2726 1356
precedent n. 2728.
Rod, 1 2 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri-
Al peu dun nomenament de batlle del lloc i terme de
Pau, a favor dEn Joan Miquel, fet per Dona Francesca
Un roc descacs. Teresa de Rocabert i Descallar, oom a tenutria i usu-
fructuria dels bns que foren de son marit En Francesc de
: SE GEL . .... GUILEM ! ROCA Rocabert i Pau. Vilanova de lAguda, 30 de maig de 1730.
Al peu dun albar atorgat per En Guillem Roca, no- 1. Altre exemplar en el mateix Arxiu (Cartes comunes originals
tari de Valncia, a NAmau de Valleriola, collidor reial de 1448) en una carta datada a Girona, a 8 de novembre de 1448.
del monedatge del regne de Valncia, de cinc sous reials
En Vila (II, 192) diu que leseut del vescomte de Rocabert porta:
Lo camper de guella, 2 pals de or, sus quiscu 3 rochs de azur. Estas
per ra duna poca feta en poder del dit notari. Datat son las primeras armas dels vescomtes de Rocabert, y aprs afligi-
a 2 de setembre de 1356. ren un pal de mes en lo escut.
INVENTARI 373
JOSEP DE ROCABRUNA PERE DE ROCAFORT

2730 J 643 2734 1445
Oval, 14 X 10 mm. Lacre vermell.

Arx. Cor. Arag; Consell Rod, 16 mm. Cera natural. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
dArag, llig. 511. comunes originals, 1445.
Un mont cimat duna creu i dues lletres: la

Una roca amb un ngel que sost unes balan-
de la dreta, una 7; la de lesquerra, borrosa. ces i una espasa (?).
Al peu dun passaport concedit per En Josep de Ro- ROCA FOR

cabruna, Mestre de Camp i Governador de les armes de
la vila de Tremp i sots-vegueria de Pallars, a Na Maria En una carta dEn Pere Rocafort, cavaller i cnso
Camp i dOlzinelles, per passar al regne dArag. Tremp, dels catalans a Constantinoble, dirigida als Consellers
24 de febrer de 1643 i. de Barcelona, sobre afers del seu consolat. Datada a
12 de juliol de 1445 i rebuda a 4 de gener de 1446.
ANTONI PERE DE ROCAGRESPA

2731 1458 (?)
JOAN ROCAFORT
mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
2735
Oval, 10 X 8
Cartes comunes originals, 1458, . 193. Rod, 15 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondncia.
Escut a senyal dun roc, cimat duna C. Una A cimada duna creu de doble travesser.
En una carta de NAntoni Pere de Rocacrespa als Con-

sellers de Barcelona. Datada a Saragossa, a 25 dagost 2.
En una carta dEn Joan Rocafort, Veguer de Berga,
als Diputats del General de Catalunya, donant -Ics compte
de com trobant-se en terra de Cerdanya an a Coll de
2732 Jou i tingueren brega amb els bandolers, matant el Ro-
1.482
get de Sant Boy. Puigcerd, 3 doctubre de 1597.
Itod, 14 mm. Cera verda.
Escut amb el mateix senyal del segell prece- FRANCESC ROIG

dent n. 2731. 2736 1378

Al peu duna crida feta per manament de NAntoni moni; collecci sigillogrfica.
Pere de Rocacrespa, regent la Vegueria de Barcelona, i

del Batlle En Guillem Ponsgem, duna ordinaci dels Escut a senyal duna banda, rodejat dun cer-
Consellers i Prohoms de la ciutat sobre lexercici del
cle de lbuls.
Mostassaf, a 27 de febrer de 1482.
+ SEOEL DEN FRAN CESCH ROYG

PERE ANTONI DE ROCACRESPA Al dors dun albar atorgat per En Francesc Roig, so-
2733 1554
brestant de lobra de les torres del castell de Cller, a
favor dEn Miquel a Rovira, per haver passat comptes
Rod, 15 mm. Cera vermella. Barcelona, Collecci dEn Ramon de dita obra. Datat a 25 de juliol de 1378.
dAls.
El mateix senyal dels segells precedents nme-

ros 2731 i 2732. MIQUEL ROLLAN
07Q7 1594 i 1600
En el document que cont el segells n.os 2063 i 2160. Oval, 16 X 12 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondncia.
1. En Vila (II, 192) descriu aix lescut de Rocabruna: Lo cam- Escut a senyals duna cbria, un pa i sis
per en pal, lo primer de or, una montanya do sabba, sus ella una R
y una B de argent, al cap de la montanya una creu pomea de guella; besants.
segon, o es, escartell primer o faxa primera de sinoble un tax de
or, segona de azur sine olivas de or*.
2. Segons En Vila (II, 178) el senyal de Rocacrespa s: Lo carn- En una carta dEn Miquel Rollan als Diputats del Ge-
per de or, un roo de guella. neral de Catalunya, donant-los compte i ra de la mort
dEn Joan Pins, guarda del General, i dels abusos que
cometien els oficials reials contra els de la Generalitat.

+ m DEN GABRIEL RiG\S
psg'v

Prada de Conflent, 12 de maig de 1594 L Al peu duna crida feta per manament 'dEn Jaume
Ros, Mostassaf de Barcelona, duna ordinaci dels Con-
sellers i Prohoms de la ciutat sobre els barrals de vi que
FRANCESC ROMEU shi aportaven. 12 de setembre de 1433 i.
2738 1389
Octogonal, 7x6 mm. Cera verda.

Barcelona, Arx. del Captol de
la Seu; albarans.
RAMON ROS
2742 1458
Una petxina.
Rod, 8 mm. (?). Cera vermella.
Al peu dun albar atorgat per En Francesc Romeu
en 10 de maig de 1389.
Escut a senyal de besants.
En una carta dEn Ramon Ros als Consellers de Bar-

JAUME ROMEU celona sobre lafer dels acreedors de Mallorques. Datada
2739 1492 en aquesta ciutat, a 10 de setembre de 1458.
Oval, 12 x 9 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. del Captol
de la Seu.
Escut a senyal duna petxina i un bord de LLUS ROS

pelegr.
2743 1623
Oval, 25x20 mm. Perpiny, Arxs. Departamentals;

S. E. II, 658.
En una carta dEn Jaume Romeu, doctor en Dret, de
la vila de Puigcerd, dirigida al Captol i canonges de la
Seu i datada a 26 de novembre de 1492. Escut dividit en quatre quarters: 1, una garba
darrs; 2 i 3, les faixes del llinatge Oms, i 4,
un mol de vent.
JOSEP ROMEU DE FERRER
1642 En el testament de Na Maria Ros i Coma, muller dEn
Oval, 30 x 25 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, Uig. 290. Llus Ros, donzell de Perpiny, rems clos a 14 de gener
de 1623 2.
Escut dividit en quatre quarters; 1, set be-

sants; 2, tres puntes de llana i una ferradura;
3, un Agnus Dei, i 4, un puig amb una flor de llir. JOAN ROSER

1568
En lexpedient darmar cavaller En Josep Romeu de Oval, 27 X 20 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
Cartes comunes originals. 1564-1569, f. 174.
Ferrer, doctor en Lleis, natural de Tortosa. 11 de no-
vembre de 1642.
Escut a senyal duna banda amb tres peixos.
GABRIEL ROS En una carta dEn Joan Roser als Consellers de Bar-
2741 1433
celona, vindicant-se de certs crrecs que se li havien fet
sobre serveis prestats a la ciutat. Hostalrich, 4 doctubre
de 1568.
1. El segell s dEn Gabriel Ros i usat per En Jaume Ros, Mos-

Escut a senyal duna rosa.
tassaf de la ciutat en aquell any.
En Vila fa esment de tres llinatges Ros i a cadasc senyala un
1.Als Arxius Departamentals de Perpiny (S. G. 61), vrem tro- escut diferent. Un dells (II, 168) porta: Lo camper de argent, 5 ro-
bar un altre exemplar daquest segell en una carta de dit Miquel ses de guella, los punxius de or, les roses en creu*.
Rollan als canonges dEina. Barcelona, 24 de mar de 1600. 2. Al certificar el notari la remesa del testament, consigna la pre-
Segons En Vila (II, 170), el llinatge Rollan t en son escut: Lo sncia del segell amb aquests termes: e sigillum dicti viri sui in
camper en pal, lo primer de azur un castell de argent, ab 2 torras, qurum gravata et sculpta sequentia videtur, una garba de arros, un
portas, finestras de azur, massona de sabba; lo segon de or, un pago moli de vent y las barras de la casa Doms.
de azur embellit de plomes de or y argent, ab la cua sota los peus, En Vila (II, 188) diu que el llinatge Ros de Perpiny, porta en
membrea y armea de sabba. son escut: Lo camper de guella una mata de arros de or.
INVENTARI 375
RAMON ROSSELL JOAN DE ROSSELL

2745 1351 j 1353 2749 1603
Rod, 18 mm. Cora vermella. Barcelona, Arx. del Captol de Oval, 21 X 16 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la Seu.
la Seu; albarans.
Escut partit. A la dreta, senyal borrs. A les-

Una rosa. querra, dos quarters: 1, un ocell; 2, dues barres.
+ 8 R ROSEL En una carta dEn Joan de Rossell al Captol de la

Seu, escrita a Roma a 27 de juny de 1603.
Al peu dun albar atorgat per En Ramon Rossell,
procurador de lardiaconat de Barcelona, a favor dEn
Pere Feliu, procurador de lAlmoyna de la Seu, en 1351 b
ARNAU ROURE
2750 1363
PERE ROSSELL Octogonal (?), 7x5 mm. (?). Cera vermella. Barcelona, Arx. del
Reial Patrimoni; collecci slgillogrflca.
2746
Un arbre (?). ,
Seu; albarans.
Al peu dun albar atorgat per N Arnau Roure, Batlle

Una rosa amb un ocell.
de Barcelona, a Francesc de Clasquer, Mostassaf de la
ciutat. 24 de novembre de 1363.
Al peu dun albar atorgat per En Pere Rossell, mer-
cader i ciutad de Barcelona, a favor de N Antoni Call,
prevere i beneficiat de la Seu, en 2 doctubre de 1363.
FRANCESC DE ROURE
2751
P. ROSSELL Rod, 20 mm. Cera vermella. Baroelona, Arx. del Captol
2/47 1378
Octogonal, 11 x 9 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol

de la Seu; albarans. Un roure.
Una rosa (?).

+ S DE ROBORE
Al peu dun albar atorgat per En P. Rossell, collidor Al peu dun albar atorgat per En Francesc de Rou-
de les rendes del Cabiscol de la Seu, a favor de Na Ca- re, notari de Barcelona, a favor dEn Berenguer Sabo-
nals, muller dEn P. acanal, per una pensi de cens. rit, majordom de lAlmoyna dels pobres. Datat a 15 da-
Datat a 10 de setembre de 1378. bril de 1364, manu mea scriptum, et meo proprio sigillo
sigillatum i.
JAUME ROSSELL
2748 1394
P. ROVIRA
Octogonal, 14 x 12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Cap- 2752
tol de la Seu; albarans. Oval, 9x6 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol
Escut a senyal duna rosa amb un ocell.

Un bust.
Al peu dun albar atorgat per En Jaume Rossell a
favor dEn Pere Feliu, de cent sous, que lAlmoyna pa- Al peu dun albar atorgat per En P. Rovira, notari,
gava cada any a primer de gener a lArdiaca major de a favor de Fra Antoni Mercader, conventual del mones-
la Seu. 14 de gener de 1394. tir de Santa Anna. Datat a 20 de juny de 1368.
1. En el mateix Arxiu nhem vist un altre exemplar, en oera na- 1. En Vila (XI, 166) diu que el senyal del llinatge Roure s: Lo
tural, en un albar de 13 de mar d 1353. camper de or, un roure de sinoble.
.

JAUME ROVIRA UMBERT DE RUBIO
2758 1600
2757 1331 (?)
Oval, 20X15 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la Seu; Rod, 42 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Processos.
arm. II, cal. 9.
Escut a senyal de barres onejants o vairs col-

Escut a senyal duna reixa (?). locats verticalment.
Al dors duna carta dEn Jaume Rovira al Captol de . . . OMBERTI D RVBIONE VICARI 1
canonges de la Seu, suplicant li paguin els seus honoraris VILLE FRANCHE . .
pels treballs que fu a Roma en benefici del Captol. Bar-

celona, 12 de febrer de 1600. Al dors dun memorial dirigit al comte-rei N Alfons III
per NUmbert de Rubi, Veguer de Vilafranca del Pene-
ds, fent relaci dels torts causats al Rei en sos drets i
jurisdiccions dels castells, llocs i quadres de la vegueria.
MARIA ROVIRA I MONTANER No porta data, per creiem que correspon a lany 1331,
2754 perqu s en resposta de dues lletres del Rei en qu li feia
aquesta comanda, datades, la primera a 12 de juny i la
Octogonal, 15x15 mm. Lacre vermell. Perpiny, Arxs. Departa- segona a 15 de juliol de dit any 1331 i.
Escut a senyal duna cbria cimada duna es-

0. DE RUBIO
trella i collocada entre tres cranis. 2758 1346

En testament de Na Maria Rovira i Montaner, mu-
el la Seu; albarans.
ller dEn Ramon Rovira, ciutad noble de Perpiny, re-

ms clos a 20 dagost de 1750. Escut amb el mateix senyal del segell prece-
dent n. 2757.
+ S 0 RVBIO
MARIAN JOSEP ROVIRA I PELLISSER

2755 Al peu dun albar atorgat per En G. de Rubi a fa-
vor dels marmessors dA. Gasol, a 16 de gener de 1346.
de Catalunya, Grcia i Justcia, Propostes.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, faixes;

MACIA SABATA
2759
2 i 3, tres petxines en triangle.
Rod, 20 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondncia.
Al peu duna proposta feta per En Marian Josep Ro-
i Pellisser, bar de la Baronia dAncias, de batlle de
Escut ovalat a senyal duna sabata.
vira
dita Baronia per al bienni de 1809 i 1810. Sant Lloren
dels Morunys, 22 doctubre de 1808. En una carta dEn Maci Sabata, diputat local de Uey-
da, dirigida als Diputats del General de Catalunya, refe-
rent a unes obres que shavien de fer per a conservaci de la
casa del General de dita ciutat. Lleyda, 24 dagost de 1592.
JOAN RURI
2756 1590
Rod, 18 mm. Cera verda. Seu dUrgell, Arx. del Captol JOSEP SABATA
de la Seu; arm. I, cal. 13. 2760 1598

Escut a senyal dun lle rampant que sost originals, 1598-1599, f. 43.
una flor de llir.

Escut a senyal duna sabata amb tres llirs.
Al dor3 duna carta dEn Joan Rub al Captol de la

1. Segons En Vila (II, 176), el llinatge Rubi porta en son escut:
Seu, sobre afers administratius. Puigcerd, 14 de juliol
Lo camper de or, 4 pals ondeas de sabba. Altres diuen que los 4
dl 1590. pals tenen de esser de guella*.
INVENTARI 377
En una carta dEn Josep Sabata, doctoren Lleis, diri- PERE SACOMA
gida als Consellers de Barcelona, sobre afers judicials i 2764 1385
recepci de testimonis, referent a la plica dels articles
que dits Consellers havien tramesa al Batlle de Flix.
Girona, Ari. de la Collegiata de
Sant Feliu; Llibre de lObra, 1365-1391,
Lleyda, 25 dabril de 1598.
Escut a senyal de tres faixes.
JAUME SABATER + S PERE ACOMA

2761 1332
Al peu dun albar atorgat per En Pere Sacoma, mes-
Rod, 20 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; albarans. tre de la Seu e de Sent Feliu, a favor dEn Bonanat
Despont, canonge de Sant Feliu i obrer de lObra, de
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, borro- 78 4 ds. per la pensi de cinc mesos. 30 dagost de 1385.
sos; 2 i 3, una estrella.
Al peu dun albar atorgat per En Jaume Sabater, pro- PERE SACOSTA
curador dEn Bonanat apera, notari i tinent els segells 2765 1367
reials, a favor dEn P. Lopes de Bolea, pel dret de segell
Rod (?), 10 mm. (?). Cera vermella.
que devia al dit Bonanat apera. Datat en el castell de Patrimoni; collecci sigillogrflca.
Cller, a 10 de mar de 1332.
Un cercle amb una creu.
A. SABATER En el mateix document que cont el segell n. 2710.

2762 1364

de la Seu; albarans. J0AN0T DE SACOSTA
2766 1564
Escut a senyal duna sabata. Rod, 17 mm. Cera vermella

Seu dUrgell, Arx. del Captol de la
.
SIABUTER
Escut a senyal de tres faixes onejants; be-
sants (?) en la bordura.
Al peu dun albar atorgat per A. Sabater, draper, a
favor de NAntigona, muller dEn Mateu Adri, per ro-
bes que havia comprades en lobrador de dit Sabater.
En una carta dEn Joanot de Sacosta al Captol de
18 doctubre de 1364. canonges de la Seu, sobre afers particulars. Datada a
Alentom, a 9 de juny de 1564 i.
FRANCESC DE SABATER RODERIC DE SADA

2768 1607 2767 1316
Oval, 27 X22 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 498. Rod, 18 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Reg. 361, f. 44.
Escut a senyal duna sabata, una creu grega i Una creu florejada.
dues estrelles.
+ i S : RODERIGI : DE ] SADA
Al peu duna certificaci que fa En Francesc de Saba-
Al dors dun albar atorgat per En Roderic de Sada,
ter, cavallerae lhbit de Sant Joan i capit dInfante-
cambrer de lInfant En Jaume, a favor dEn Ramon
ria espanyola en els Estats de Flandes, de que coneix En
Canals, correu de dit Infant, de la quantitat de dos mil
Joan Pau Solers, soldat de sa companyia, i que ha
siscents cinquanta sous, cinc diners jaquesos, procedents
servit amb molta puntualitat. Brusselles, 1 de maig
de les cenes del regne dArag. Osca, 10 dabril de 1316.
de 1607 i.
1. Diu En Vila (II, 224) que lescut de Sacosta porta: Lo oam-

1. Lescut Sabater t per senyal, segons En Vila (II, 220): Lo per de or, 3 faxas ondeas de guella, bordea de argent, tortens de
camper de argent, una sabata de sabba. sabba.
Volum II 48
JOSEP IGNASI DE SADURN RAMON DE SALA I ASALA
2772
I DE MERCADER 1696
2768 1808
Octogonal, 20 x 17 mm. Arx. Cor. Arag; Pliques de testimonis
del Collegi dAdroguers, llib. VIII, 1695-1710.
Oval, 20x18 mm. Arx. Cor. Arag; Documents de la Junta Su-
perior de Catalunya, Grcia i Justcia, Propostes.
Escut a senyal dun castell (?).
Escut a senyals dun ca corrent i una estrella. En unes lletresRamon de Sala i asala, Veguer
dEn
i Batlle reial de VichAusona, dirigides a En Joan Es-
i
Al peu dun nomenament de batlle del lloc de Sant teve i Pera, burgs de Perpiny, regent la Vegueria de
Pere d Alts, per al bieni de 1809 i 1810, fet per En Jo- Barcelona, trametent-li una plica de declaracions de tes-
sep Ignasi de Sadurn i de Mercader, Senyor jurisdic- timonis. Vich, 8 dabril de 1696.
cional de la Baronia dAlts, corregiment de Cervera,

en 1808.
PERE DE SALAYERT
2773 1490
ARNAU DE SAGARRIGA Rod, 15 mm. Cera vermella. Cervera, Arx. Histric.
2769 1319
Rod, 21 mm. Cera negra. Vioh, Museu Episcopal. Una casa-castell (?).
Una mata de garriga En una carta dEn Pere de Salavert a En Lloren Ser-
(?).
ra, notari de Cervera, sobre afers particulars. 21 de mar
de 1490 i.
S ! A SAGARRIGA
Al dors duna lletra de N Arnau de Sagarriga, Batlle

de Puigcerd pel rei de Mallorca, dirigida al lloctinent LLUIS SALELL
del Batlle de Vich pel comte de Foix. Puigcerd, 17 de
2774 1604
desembre de 1319. Rod, 13 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la Seu;
arm. I, cal. 13.
Escut a senyal dun quadrat que termena amb

FRANCESC SALA una creu.
2770 1391
Oval, 7x5 mm. Cera vermella. Baroelona, Arx. del Captol de Al peu duna certificaci feta per En Llus Salell, ci-
la Seu; albarans.
rurgi de Perpiny, datada a Valladolid, on aleshores
i
residia, a 17 dabril de 1604, segellada ab mon sagell.

Una creu de doble travesser (?).
Al peu dun albar atorgat per En Francesc Sala,

anandador de la sagristia de Sant Pau, en 1391.
MIQUEL SALGUEDA
2775 1545
Oval, 10x9 mm. Cera vermella. La Garriga, Arx. de Can Tarrs.

RERNAT SALA Un bust.
2771 1443
Octogonal, 15 X 13 mm. Cera vermella. Vich, Museu Episcopal. Al peu dun edicte donat per En Miquel Salgueda,
NOnofre Terr i En Mateu Vidal, jutges inquisidors no-
Una casa. menats pel Lloctinent i Capit General de Catalunya i
comtats de Rossell i Cerdanya, per inquirir contra els
Veguers, Sots-Veguers, Batlles, Sots-Batlles i altres qual-
Al dors duna lletra de manament dirigida per En Ber-
sevols oficials i persones que han exercit jurisdicci en la
nat Sala, lloctinent en la ciutat i Vegueria de Vich i
Ausona, del Batlle general de Catalunya, a En Bernat
1. Diu En Vila (II, 254) que lescut de Salavert t per senyals:
afont, del terme del castell de Malla. Vich, 29 de no-
Lo camper de azur, un castell de argent, porta, finestres de azur,
vembre de 1443. massona de sabba*.
INVENTARI 379
Vegueria i Batllia de Barcelona durant el trienni que fin En una carta dEn Gabriel Salvador als Consellers de
en les Carnestoltes de 1545 i contra els escrivans de llurs Barcelona, sobre conducci de forments per a la ciutat.
Corts. Prevenen a tots els qui vulguin presentar denn- Tarragona, 18 de febrer de 1598.
cies, clams, querelles i demandes contra dits oficials, se-
nyalant-los terme per fer-ho. Datat en 1545.
MIQUEL JOAN SALVADOR

2780 1615
CRISTFOL SALMURRI Oval, 27 X 20 mm. Collecci de lautor.
2776 1560
Rod, 15 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Ars. del Captol de la Escut a senyal dun arbre.
Seu; arm.I, cal. 13.
MIOEL IVAN SALVADOR
Escut a senyal dun peix sobre ones.
En un document atorgat per En Miquel Joan Salva-
dor. notari de Montroig, lany 1615.
En una carta dEn Cristfol Salmurri als Canonges i
Captol de la Seu, relativa a qestions amb el Batlle
dAyguatbia. Puigcerd, 23 de maig de 1560.
PANCRACI SALVETAT
1552
2777 1565 Rod, 8 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamentals;
Rod, 20 mm. Cera vermella. Seu dUrgell; Arx. del Captol de la
S. E. II, 558.
El monograma de Jess.
mont amb una flor de llir; 2 i 3, tres estrelles i En el testament de Na Joana, muller dEn Joan Per-
un peix sobre ones. piny, notari daquesta vila, rems clos al notari Pan-
craci Salvetat, el qual consigna en la certificaci de re-
mesa de 20 de gener de 1552, que dems de les firmes
En una carta dEn Cristfol Salmurri als Canonges i
dels testimonis, la plica va segellada amb el seu segell:
Captol de la Seu, sobre afers judicials. Puigcerd, 14 de
et sigillo mei dicti notarii habente insculptum et scriptum
juliol de 1565.
nomen Jhesus.
ANTONI SALVADOR BENET DE SANTAMARA

2778 1355 2782 1598
Rod, 20 mm. Cera groga. Arx. Cor. Arag;>lbarans. Oval, 24 x 21 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes
originals, 1598-1599, f. 82.
Imatge del Salvador assegut.

Escut a senyal duna torre o castell entre dos
* S ANTONII SALVATORIS arbres.
Al peu dun albar atorgat per NAntoni Salvador, ad-

En una carta dEn Benet de Santamara als Consellers
ministrador de lhospital del Coll de Balaguer, reconei-
de Barcelona, donant-los compte dhaver arribat a Sa-
xent que dels diners de les rendes del dit hospital sha
ragossa i dhaver complert la comanda que b feren per al
retingut 39 > barcelonesos per a la compra duna cal-
Governador, Diputats i Jurats daquesta ciutat, referent
dera gran. 24 de gener de 1355.
a la treta dels forments. Saragossa, 15 de setembre
de 1598.
GABRIEL SALVADOR
2779 1598 GUILLEM DE SANTILARI
Oval, 20 x 15 mm. Barcelona, Arx. Munioipal; Cartes comunes 2788 1366
originals, 1598-1599, f. 13.
la Seu; albarans.
Un cor i un monograma que termena amb una
creu patriarcal. Una campana rodejada dun cercle de lbuls.
Llegenda destruda. BERNAT DE SARRI
2787 1296
Al peu dun albar atorgat per En Guillem de Santi- Rod, 40 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. del Capitol de
lari, notari de Barcelona, a favor de Na Sana, muller la Seu; 0567-41.
dEn Francesc Sescanes, apotecari de dita ciutat. 6 de

maig de 1366. Dintre dun quadrilobat cinc petxines colloca-
des simtricament formant creu.
SIQILLLIUM BERNIARDUI LDE

i ]
JORDI DE SANTJOAN SAIRIRUIANO

2784 1558
Rod, 20 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Consell d Arag, Penja per cintes de seda verda, dun pergam autorit-
llig. Mallorca. zant les treves concertades entre En Jaume II d Arag i
lInfant de Castella En Joan Manuel al setge dEix, a 27
tres de juliol de 1296 1 .
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4,
faixes; 2 i 3, mitges llunes.
En una carta dEn Jordi de Santjoan, Procurador reial

BERENGUER DE SARRI
2788 1332
de Mallorca, dirigida a la Infanta Princesa de Portugal,
Governadora dels Regnes. Mallorca, 13 dabril de 1558. Rod, 11 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; albarans.
Una petxina.
278o 1567 Llegenda borrosa.

Oval, 25 X 22 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Pa-

BURGTJET DE SARRIA
cedent n. 2784. 2789 1351

En una carta dEn Jordi de Santjoan a En Francesc la Seu; albarans.
Gralla Despl, Mestre Racional, excusant-se no ha-
i
ver-li trams dintre del terme de vint dies que li havia Una petxina.
fixat, els noms de tots els consignats, tant vells com
Llegenda destruda.
nous, i o que els hi s degut; promet, per, fer-ho molt
aviat. Mallorca, 24 de maig de 1567.
AI peu dun albar atorgat per En Burguet de Sarri
a favor dEn Feliu, administrador de lAJmoyna de la
Seu de Barcelona, de cinquanta quatre sous que li eren
deguts per quatre pensions dun cens de tretze sous, sis
FRANCESC SARCOLA diners que rebia per unes cases que foren dEn Berenguer
2786 U27 Sararols i ara possea dita Almoyna al carrer de NAs-
Rod, 27 mm. Cera negra. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni; truch acarrera. Datat a 12 de setembre de 1351.
Escut en losange a senyal dun astre radiant. JAUME SASALA

2790 Segle xiv (?)
+ S FEANC1CI SARCOLA THESAURARI

Rod, 13 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; albarans.
DNI REGIS
Senyal borrs.
En una lletra dEn Francesc Sarcola, cavaller, doctor
en Lleis, Conseller i Tresorer reial, dirigida al lloctinent
+ SAGEL i IAC LA
de Batlle general, ordenant-li que compleixi el manament
del Rei de que dons i pagus a les vuit rehenes de Boni-
faci que de present eren a Tortosa, vuit sous diaris, per

1. En Vila (II, 210) diu que un dels escuts del llinatge Sarri por-
menjar, beure, vestir e calar e altres coses que hauran ta: Lo camper de guella, 7 petxines de argent en triangol, i altre es-
necesaries. Valncia, 8 de mar de 1427. cut: Lo camper de guella, 3 petxines de argent.
INVENTARI 381
Al peu dun albar atorgat per En Bernat Savall a 13

MIQUEL
V SATORRA.
de novembre de 1344.
2791 1371
Oval, 14x10 mm. Cera natural. Barcelona, Arx. del Reial Patri-
moni; collocoi sigillogrfica.
CATARINA SAVALL
Una torre cimada de tres estrelles. 2795
Al peu dun document en qu consta que En Ramon la Seu; albarans.
de la Volta i En Bertran Sala, patr de la galera nome-

nada Sant Johan, vingueren a compte final a 27 doc- Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, un
tubre de 1374 en la ciutat de Alixandria dins lafondech
crvol; 2 i 3, una banda.
(llotja) dels catalans, intervenint-hi En Miquel Satorra,
Cnsol dels catalans en dita ciutat, e ych pose mon sa-
+ S CATARINA SEVAL
gell propri.
Al peu dun albar atorgat per Na Catarina Savall a

favor dEn F. Vendrell, a 22 doctubre de 1348.
FRANCESC SATORRAS
2792
S. G. 59. RAMON SAVALL
2796
Escut a senyals duna torre i quatre faixes; a Octogonal, 15X12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Munici-
la dreta de lescut una F, i a lesquerra una S.
Escut decantat cap a la dreta, i dividit en qua-

En una
carta dEn Francesc Satorras al Captol de la
Seu dEina. Datada a Roma, a 23 doctubre de 1552. tre quarters, amb els mateixos senyals del segell
precedent n. 2795. Lescut va cimat dun casc.
RUMON * SA * UALL
RAMON SAVALL
2798
En una carta d En Ramon Savall, portant-veu de se-
Barcelona, Ars. del Reial Patri- nyor, per la ciutat de Barcelona, en la vila Delig e loc
de Crivillen, dirigida als Consellers de dita ciutat sobre
afers de son crrec. Valncia, 13 doctubre de 1448.
+ S ! RAMON SAU AL
PERE SAVILA
Al peu dun albar atorgat per En Ramon Savall a 2797
En A. Guerau, de cinquanta marcs dargent prestats al Rod, 17 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri-
Rei, i que aquest havia rems a En Mino, argenter de moni; collecci sigillogrfica.
Barcelona, per vaixella dargent quo li havia feta. Datat
a 12 dabril de 1339 h Un ocell.
Al peu dun albar atorgat per En Pere Savila a En

BERNAT SAVALL Feliu de Sacanal, de dotze sous, per ra duna lletra que
2794 1344
va portar des de Camprodon a Manresa a En Pere Sa-
costa, Batlle general. Camprodon, 13 de maig de 1357.
Seu; albarans.
Dos monts, cadasc amb un arbre. PAU SAYFORES

Llegenda borrosa. 2798 1596

1. En 1348 era conseller i tresorer de la reina Dona Elionor de
Portugal, muller de Pere III, un Ramon avall. s possible que tos
aquest mateix personatge.
Un gerro amb un ramatge.
En una carta dEn Pau Sayfores als Diputats del Ge- procurador de la Pavordia del mes de setembre, a favor
neral de Catalunya, sobre lafer de les
comandes de lorde dEn P. Salses, administrador de lAlmoyna de la Seu
de Sant Joan. Ulldecona, 20 dagost de 1596. de Barcelona, a 20 de novembre de 1367.
N. SEGRERA RERENGUER SELAC

2^99 Segi0 XIV
280o 1327 (?)

Arx. Cor. Arag; Cartes reials Rod, 20 mm. Cera groga. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni;
de Jaume II. collecci sigillogrflca.
Una esglsia amb el seu cloquer.

Una roda.
+ S SELA
+ SEGRERA
Al dors dun albar atorgat per En Berenguer Sela,
En una carta de NAmau Tort, al final de la qual es corredor de Lleyda, a favor dEn Bernat apera, admi-
diu: E com noyt aviam lo segel segelam les letres ab lo nistrador general dels drets i rendes reials, de quinze sous
segel den Segrera. Datada a Igualada, divenres jaquesos per messio de correduria de blat. No porta
x dies a la exida dabril. data, per pel text sembla pertnyer a lany 1327.
FRANCESCA SEGUER JOAN SELAT

2800 2804 u08 U18 i

Perpiny, Arx. Departamentals; Rod, 12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de
S. E. II, 685. la Seu; albarans.
Una creu enllaada amb una S. Una casa.
En el testament de Na
Francesca Seguer, vdua dEn Al peu dun albar atorgat per En Joan i En Gabriel
Joan Seguer, mercader de Perpiny, rems clos al notari Selat com a hereus dEn Bernat Selat, a favor dEn
de dita vila En Pere Fabre, el qual en lacte de remesa Francesc Lorall, prevere, beneficiat de la Seu, a 26 da-
certifica que el segell s el de la testadora. 6 de juliol bril de 1408, scrit de ma den Johan Selat hi segelat ab
de 1542. son segell L
J0AN0T SEI*X P. SELVAGE

2801 1572
2805 s e gi e X iv (?)

Seu; albarans.
Un lle rampant.
* S P SELVAGE
En una carta dEn Joanot Seix al Captol de la Seu,

notificant que tenia presa una dona de Llimiana acusada En un albar atorgat per En P. Selvage al mes de
dsser bruxa metzinera. Tremp, 19 dagost de 1572. maig de lany xxxv. B que no shi precisa lany, per
lestil de la lletra sembla pertnyer al segle xiv.
BERENGUER DE SELA
2802 1367
BERNAT SELLENT
Bctrcdonct* Aix. d6l C&pLol d 2806 1338
Rod^y 15 mm CcrBi v cim dl et 1&
Seu; albarans. Rod, 18 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; albarans.
Una roda dintre dun cercle de lbuls. Una flor de llir.
1. Al mateix Arxiu del Captol de la Seu en veirem un altre

Al peu dun albar atorgat per En Berenguer de Seia, exemplar, en un albar de 25 doctubre de 1418.
INVENTARI 383
Al dors duna lletra dEn Bernat Sellent, Veguer d Auso- GUILLEM DE SENESTERRA
na, dirigida al lloctinent de Veguer i de Sots-Veguer en 2810 1590
la vegueria de Ripoll, notificant-li haver bandejat el fill
Oval, 25 X 20 mm. Arx. Cor. Arag; Consell d Arag, lllg. 242.
dEn P. Giu de la vila de Sant Joan, pels crims que ha-
via comesos en la vegueria d Ausona, i manant-li que el
primer dia que fs mercat a Ripoll el bandegs tamb Escut dividit en quatre quarters: 1, una ala
daquesta vila i vegueria. Vich, 10 de desembre de 1338. amb una bordura; 2, les barres; 3, una banda;
4, un lle rampant.
BERNAT SENBASAR En una carta dEn Guillem de Senesterra i de Santa

Eugnia, Governador de Rossell, al Rei, referint el de-
2807 1603
safiament dEn Guerau de Cruilles contra Banyuls i les
Oval, 21x18 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes treves que es firmaren. Perpiny, 17 de juliol de 1 590.
originals, 1600-1603, . 127.
Escut a senyal del monograma del nom Sen-

ANTONI SENGENS
basar, una creu amb tres travessers i una es- 2811 1628
trella.
Oval, 27 X 22 mm. Seu dUrgell, Arx. Municipal; correspondncia
de 1628.
En una carta dEn Bernat Senbasar als Consellers de

Barcelona, comunicant noves referents a la comanda Escut dividit en quatre quarters: 1, imatge
que li havien fet. Perpiny, 22 dabril de 1603. dun sant; 2, un pont amb tres estrelles; 3, llan-
ces (?): 4; tres ferradures en triangle.
GUILLEM DE SENERUS En una carta de N Antoni Sengens, doctor en Lleis,

al doctor micer Pere dOrtod en la Seu dUrgell, sobre
2808 1342
afers judicials. Tarragona, 26 dagost de 1628.
Oval, 22 X 18 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. del Captol
Dos escudets posats verticalment: el superior,

FELIP DE SENTCELONI
2812 Segle xv (?)
a senyal duna campana; linferior, una banda.
Octogonal, 15x12 mm. Cera vermella. Girona, Arx. Municipal;
correspondncia.
+ S OVILEM DE SENEIRWS
Escut a senyal dun griu.
Al peu dun albar atorgat per En Guillem de Senerus
a En Bartomeu de Miremat, de 93 > i 7 ds., procedents
dels fruits de lescrivania de Molins de Rey, que tenia i
S DEN FELIP DE SENTCELONI
regia pel dit Senerus. 5 de novembre de 1342.
En una carta dEn Felip de Sentceloni als Jurats de
la ciutat de Girona, datada a Campllonch a 24 doctubre.
No sindica lany, per la carta es troba en el copiador
2809 1313 de lletres de 1441 i la lletra sembla del segle xv.
Seu; albarans.
Una campana entre dues palmes.

P. DE SENTCLIMENT
2818 i29i
L S
O DE SENERVS Rod, 28 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Reial Patri-
moni; collecci sigilogrfica.
Al peu dun albar atorgat per En Berenguer de Sse-

narutz (fill dEn Guillem), a favor dEn Bartomeu de
Una campana rodejada dun cercle de lbuls
Miremat, de 12 % 2 > 1 d. procedents dels fruits de i altres motius ornamentals.
lescrivania de Molins de Rey durant un any, extreta
la part corresponent a dit Miremat. 17 de setembre + S' P. D SENTCLIMT ESCRIV DL
de 1343. SEINOR REI
Al dors dun escrit dEn P. de Sntcliment, escriv el mateix senyal dels precedents, o s, la cam-
de Jaume II, fent trasllat duna lletra del Rei dirigida a
pana. Lescut va timbrat dun casc que porta
Pere de Sentcliment, Batlle reial de Catalunya. Osca, 7
doctubre de 1291 b per cimera un griu.
PERE DE SENCLIMENT
FRANCESC DE SENTCLIMENT En una carta dEn Pere de Sentcliment als Consellers
^14 1371 de Barcelona, notificant haver rebuda a Cadaqus una
Rod, 12 mm. Cera vermella. Ars. Cor. Arag; albarans. lletra llur amb altres dels senyors Arquebisbe i Bisbe de
Vich, i prometent que tantostser amb el Rei o lInfant,
far per ells o que faria per afers de mon frare. Cas-
Una campana. tell dEmpries, 30 doctubre i.
+ S FRANCESCH D ...ENT
2817 1413
Al dors dun albar mitjantant Francesc
el qual En
de Sentcliment, cavaller i majordom de lInfant En Joan, Rod, 10 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
Duc de Girona, reconeix a En Pere de Ribes, que el Duc Cartes comunes originals; 1400-1405, f. 83.
li deu per ra duna mula que li ha pres, mil sous barce-
lonesos; dems, En Sentcliment, els hi promet pagar, obli-

Una campana.
gant tots sos bns per al compliment daquesta promesa,
en el cas que no els hi pagui quan ser a Perpiny. Va-
lncia, 26 de juny de 1371. En una carta del mateix Pere de Sentcliment, missat-
ger dels Consellers de Barcelona, dirigida a En Francesc
Burgus, pregant-li intercedeixi prop dels dits Consellers
2815 perqu li permetin retornar a Barcelona, atenent que En
1376(7)
Joan Fivaller ja havia partit, romanent ell sol amb
En Monich Oliver. Lleyda, 27 de novembre 2.
Escut en losange a senyal duna campana.

GUILLEM DE SENTCLIMENT
Al dors duna carta dEn Francesc de Sentcliment a 2818 ,,3i
En Berenguer de Maguerola, Procurador reial en els com- Barcelona,
Octogonal, 18x14 mm. Cera negra. Arx. Municipal;
tats de Rossell i Cerdanya. Barcelona, 8 de novembre 2 .
Escut a senyal duna campana.

PERE DE SENTCLIMENT
2816 1412(7) GUILLEM DE SENTCLIMENT
Octogonal, 18x14 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. Municipal;
Al peu duna crida feta per manament dEn Guillem
de Sentcliment, Veguer de Barcelona, i dEn Mateu Des-
Escut decantat cap a la dreta del segell amb valls, Batlle de dita ciutat, duna ordinaci dels Consellers
i Prohoms sobre serveis i salaris de servents, dides, etc.,
1. Segons En Vila (II, 212), el llinatge Sentcliment t en son es- a 13 de mar de 1434.
cut: Lo camper de azur, una campana de argent sens batall, embe-
llida de guella en 2 faxas, en la primera escrit ave, en la segona
makia. Dems diu que el llinatge Sentcliment de Lleyda t: Lo e no de vermell. Sorita en Barchinona a viii noembre*. No consta
camper de argent o de or, una campana de azur sens batall, embe- lany. Probablement es refereix a lentrada a Barcelona del cardenal
llida de or, borde componea de azur. de Trouane, a 10 de desembre de 1376. (V. Crnica del Racional en
2. Com a document curis transcriurem aqu dita carta: Al hon- Recull de Documents i Estudis, I, 152).
rat senyer en Berenguer de Maguerola, procurador reyal en los com- 1. Segons el Dietari dd Antich Consell Barcdon (I, 172), el dia 11
tats de Rossello y de Cerdanya. Ffaz vos saber senyer quel senyor de maig de 1411 parti de la Ciutat lonrat en P. de Santcliment pro-
Duch vos scriu e son dispenser senblanment que li trametats decon- curador per aquesta Ciutat del Comtat Dampuries.
tinent dues carregas de vi moscat de Clayra, e fets de la carrega 2. Segons el Dietari del Antich Consell Barcdon (I, 185) el 26
sia clar com mes puxa e no molt dolz, e laltre sia que aquo (?) pus doctubre de 1413 partiren de Barcelona, com a missatgers de la ciu-
spes e no molt, e per tal que vos senyer ne stats millor maestre, cer- tat, En Joan micer Guillem Ros, En Pere Sentcliment i
Fivaller,
tiflch vos quel vol per al Cardenal, e vos sabets que vol dir vi pera En Monich Oliver, els quals anaren prop del Rei, trobant-se aquest
franceses, sapienti, &. e fet me saber per vostra letra quant cost. en el setge de Balaguer; els dos primers arribaren a Barcelona el 29
per o quel puga metre en libre dels comptes de comprada, e com- de novembre Dietari citat, I, 185), i els dos darrers el 14 de desem-
(
prat los dos parels de barraus que sien be avinats daquel vi matex bre (ibid., I, 186).
INVENTARI 385
En una carta dEn Galceran de Sentmenat dOms

GUILLEM DE SENTCLIMENT als Consellersde Barcelona, sobre provement de blate.
i
2819 1606 Perpiny, 6 de desembre de 1590.

Oval, 25 x 20 mm. Colleoci de lautor.
Escut dividit en quatre quarters: una

1 i 4,
ANNA DE SENTMENAT
campana; 2 i 3, losanges en pal. 2824 1592

Per trobar-se separat del document al qual anava ad-
herit, no sabem sin que era una carta dEn Guillem de
Sentcliment, datada lany 1606.
dent n. 2823.
En una carta de Dona Anna de Sentmenat, vdua

JOAN SENTIS dOms, al Rei, planyent-se dels mals tractes que li do-
2820 1574 nava el seu cunyat En Berenguer dOms, i demanant-li
Barcelona, Arx. del Reial protecci. Barcelona, 20 dagost de 1592.
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 2, borro-

sos; 3, tres estrelles; 4, un arbre.
ALEXANDRE DE SENTMENAT
I DE REQUESENS
En una certificaci feta per En Joan Sents, Regent 2825 1644
la Tresoreria en el Consell d Arag, amb data de 16 de Oval, 35x27 mm. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes comunes
novembre de 1574. originals, 1644, f. 68
Escut a senyal de tres carteles posades en trian-

JAUME SENTS gle, i en cadascuna una ala.
2821
&eu dUrgell, Arx. del Captol de Al peu dun document pel qual N Alexandre de Sent-
Oval, 25 x 20 mm. la Seu;
arm. I, cal. 13, menat i de Requesens, Mestre de Camp del tercio de la
ciutat de Barcelona, aprova i confirma un nomenament
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 2, borro-

de sergent a favor dEn Josep Donadeu i Roig. Datat a
22 de maig de 1644.
sos; 3, una creu grega; 4, un griu (?).
En una carta dEn Jaume Sents, notari de Tarragona,

als Canonges i Captol de la Seu dUrgell, sobre afers MANUEL DE SENTMENAT
Tarragona, 9 de desembre de 1685.
judicials.
I DE LANUA
2826
Oval, 36X28 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 242.
GUERALDA DE SENTMART
2822 Segle xiv (?) Escut amb el mateix senyal del segell n. 2825.
Rod, 26 mm. Collecci de lautor; empremta duna matriu.
En una certificaci donada per En Manuel de Sentme-
nat de Lanua, Mestre de Camp, dhaver vist servir el ca-
Escut a senyal duna campana. A dreta i es-
i
pit En Francesc Genis. Barcelona, 6 de setembre de 1688.

querra de lescut, un castell.
+ S NA OVERALDA DE SEN MARTI

BERENGUER DE SERCHS
2827 ni.
GALCERAN DE SENTMENAT I DOMS Oval, 10x8 mm. Cera vermella.
Seu; albarans.
2828
Oval, 17 X15 mm. Cera vermella.
Barcelona, Arx. Municipal: Una flor de llir.
En un albar atorgat per En Berenguer de Serchs

Escut a senyal de tres faixes. mercader de la vila de Ripoll, en setembre de 1347.
Volum II 49
GUILLEM DE SERR Al peu dun albar atorgat per En Francesc Serra,
2828 savi en Dret, ciutad de Barcelona, a favor de NAn-
1323
toni Call, prevere, en 20 de setembre de 1369.
Ogival, 30 X 20 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. del Captol
de la Sen; albarans.
Una serra i dues estrelles, una a la part su BERENGUER SERR

2832 1.373
perior i altra a la inferior.
+ S EM DE SERRA
Sen; albarans.
Al dors dun albar atorgat per En Guillem de Serra

Una serra rodejada dun cercle de lbuls.
a favor dEn P. Poch, datat en febrer de 1323, e. m. *.
4- S BE G SERRA
Al peu dun albar atorgat per N Antoni Serra, fill

GUILLEM SERR dEn Berenguer Serra, ja difunt, a favor de N Antoni
1330 Call, per la pensi dun cens que li feia per ra dun al-
Rod, 20 mm. Cera vermella. Baroelona, Arx. del Captol de la berg al carrer del Cogoll. Barcelona, 19 dagost de 1373.
Sen; albarans.
Escut amb el mateix senyal del segell n. 2828.

PERE JON SERR
+ 8 DEN GUILEM SERRA 2833 1458
Oval, 7x6 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;

En una carta dEn Guillem Serra a En P. de Ma-
erata, datada en novembre de 1330.
Un escudet amb una serra.

BERNT SERR dEn Pere Joan Serra, Batlle de Barcelona, duna ordi-
1341
naci dels Consellers i Prohoms sobre el joc de la rulla.
Rod, 19 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la 3 mar de 1458.
Sen; albarans.
Esout a senyal duna serra.

JON SERR
+ S BERNAT SERRA .
2834 1476
Octogonal, 9x7 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Generalitat.

Al peu dun albar atorgat per En Bernat Serra, pro-
curador general del monestir de Valldonzella, a favor Una serra.
dEn P. Despuig, beneficiat de la Seu, per ra dels ani-
versaris deixats a dit monestir per En R. de Vilalta, sa-
Al dors duna lletra dels Diputats del General de Ca-
grist de dita Seu. 17 de setembre de 1341. talunya ajuntats en les Corts de Mont, i dirigida als
Diputats residents a Barcelona, donant-los poder per co-
brar les imposicions acordades en dites Corts per a la
FRNCESC SERR defensi de Catalunya. Subscriu dita lletra amb son segell,
2831 entre altres, En Joan Serra, Sndic de la ciutat de Bar-
1369
celona, pel bra de les ciutats i viles reials del Principat.
Mont, 8 de maig de 1476.
Seu; albarans.
Una serra.
Llegenda borrosa. BERNT SERR
2835 1478
1. Sn poc comuns els segells laics en forma ogival, en aquest Octogonal (!); 10 x 8 mm. Cera vermella. Baroelona, Arx. Munici-
segle. Coneixem un segell dun altre Guillem Serra, prevere, bene- pal; Ordinacions originals.
floiat de la Seu, de 1394, el qual t la forma rodona.
En Vila (II, 212) diu que lescut del llinatge Serra t: Lo camper
de guelia, una serra de argent y corda de or, borde componea de or Una serra.
. .
INVENTARI 387
Al peu duna crida feta per manament dels Veguer i I
JOAN SESCASES
Batlle i dEn Bernat Serra, Mostassaf, duna ordinaci
2840 1420
dels Consellers i Prohoms de la ciutat sobre els hostalers.
5 de mar de 1478. Rod, 18 mm. Cera vermella. La Garriga, Arx. de Can Terrs.
Una casa.
PAU SERRA * 10 AN SESCASES

2886 1571

Barcelona, Arx. del Reial Patri Al dors duna lletra de requesta dEn Bernat a Possa,
moni; collecci sigillogrfica. Batlle del castell de Doscastells, dirigida al Veguer de
Vich i Ausona, datada in domo de la Sala dicti terrmini
de Duo castella anno domini m cccc 0 xx. Et sigiUata
Escut a senyal duna serra.
cum sigillo domini nostri judicis in deffeclu sigilli proprii
,
dicte Curie. Aquest jutge assessor del Batlle era En Joan

En una carta dEn Pau Serra al comte dAytona, da- Sescases, al qual correspon el segell.
tada a 10 dabril de 1571
FRANCESC SESCASES
VICENS SERRA 2841 1595
Oval, 20
x 18 mm. Cera vermella Barcelona, Arx. Municipal;
Escut dividit en quatre quarters: 1, una casa;
2, dos peixos; 3, una destral (?); 4, vairs.

Una serra.
En carta dEn Francesc Sescases als Diputats del Ge-

En una carta dEn Vicens Serra als Consellers de Bar-
neral de Catalunya, donant compte i ra de la comissi
celona, notificant que t carregades en la barca del patr
que li havien encomanat. Tortosa, 6 de juliol de 1595.
Bartomeu Cenusa, de Vilanova, i mitja de
71 6 quarteres
blat, consignades als dits Consellers per a provement
de la ciutat. Tarragona, 31 de mar de 1597.
RERNAT SESCASELLES
2842 Segle xiv (!)
ANTONI SERRADELL Rod, 20 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; albarans.
2888 1457
Oval (?), 12x8 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;

Una casa.
+ S SESCASELES
Un cercle amb una creu de doble travesser.
En una carta dEn Bernat Sescaselles a En Pon Dal-
mau, dada a sen Johan dissapte aprs setembre. No
Al peu duna crida feta per manament de N Antoni
hi ha lany, per la lletra sembla del segle xiv.
Serradell, administrador de les places del blati del vi de
la ciutat, duna ordinaci dels Consellers i Prohoms so-

bre els qui traginen blats. 23 de novembre de 1457.
PERE SESC0MES
2843 1339
P. SERRI Rod, 17 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. del Captol de la Seu;
albarans.
2839 1393
Rod, 12 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Capitol de la Escut a senyal de vairs (?).
Seu; albarans.
.... s : den p e sescom

: : .

Al peu dun albar atorgat per En Pere Sescomes,
Al peu dun albar atorgat per En P. Serri a favor de Vilafranca, a favor dEn Nicolau Cabot, procurador de
dEn Pere Feliu. 10 doctubre de 1393. lAlmoyna de la Seu. Datat a 1 de maig de 1339.
PERE SESGEEYA En una carta del doctor Llus Josep Sicart al canonge
2844 Mateu Vidal, a Roma. Barcelona, 20 de setembre de 1611.
1375 (?)

albarans.
TOMS SIRYENT
Una esglsia amb sa creu; una campana en el 2848 Segle xiv (?)
cloquer. Exagonal, 30x29 mm. Collecci de lautor; matriu de bronze.
S PERE SESGLETA Un cavaller (?) dret, portant un ocell (falc ?)

a la m; a dreta i esquerra del personatge, una
Al peu dun albar atorgat per En Pere Sesgleya, pro-
curador del monestir de Valldonzella, a En G. Riquer, flor de llir x .
per la pensi corresponent a 1375 dun cens que pagava

a dit monestir. No porta data.
+ S THOMAS CIRVENT
SALVADOR SESTOSHES PERE SIRVENT

2845 1352
2849 1481
Rod, 18 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la Rod, 11 mm. Cera vermella.
Barcelona, Arx. Munioipal;
Seu; albarans. Ordinaoions originals.
Escut a senyal de tres cdols (?).

Un crvol.
+ S SALVADOR SESTOSHES Al peu duna crida feta per manament dEn Pere Sir-
vent, Batlle de Barcelona, duna ordinaci dels Conse-
llers i Prohoms de la ciutat referent als jueus. 10 de mar
Al peu dun albar atorgat per En Ramon de Thous com
de 1481 2.
a procurador dEn G. Morey, a favor dEn Pere Feliu,
procurador de lAlmoyna de la Seu. 22 de juny de 1352.
GARRIEL DE SISCAR
2850
LLUS SETANT 1591

Oval, 12X8 mm . Cera vermella.
Ordiuacions originals. Escut en forma de cartela, a senyal duna faixa
amb una canya (cisca); dessota de la faixa, tres
Una guila que porta en el pit un escudet a estrelles.
senyal dun besant.
En una carta dEn Gabriel de Siscar als Diputats del
Al peu duna crida feta per manament dEn Llus Se- General de Catalunya residents a Barcelona, referent a
tant o Xatant, Mostassaf de Barcelona, duna ordina- afers de la Generalitat. Horta, 6 dagost de 1591.
ci dels Consellers i Prohoms referent a carns durant la
Quaresma. 27 dagost de 1448 ?.
PERE SITJAR
2851 1422
LLUS JOSEP SICART Octogonal, 10 x 10 mm. Cera vermella.
Barcelona, Arx. del Reia
2847 ien Patrimoni; collecci slgillogrfica.
Oval, 27 X21 mm. Collecci de lautor.
Escut a senyal duna estrella.

canya (cisca); 2 i 3, borrs; tallant els quarters + S * DEN * P * S1TYAR * +
3 i 4, el monograma del nom Sicart.
1. Aquesta matriu fou trobada al fer-se les obres del ferrocarril
de Valncia a Sagunt i recollida pel metge Cbabret, el qual ens en
1. Segons En Vila (II, 212), el llinatge Setanti t en son escut: fu present.
Lo camper de or, una quila de sabba, membrea e armea de or, te- 2. Uiu En Vila (II, 216) que el llinatge Sirvent t en son escut:
nint devant dels pits un escut de azur e sus ell un besant de argent. Lo camper de guella, un servo de argent, passant.
INVENTARI 389
Al dors duna certificaci feta per En Pere Sitjar, nola dreta, un castell amb dues torres cimat dun
tari de Girona, i dirigida als Mestre Racional, Batlle
sol; a lesquerra, una casa i barres onejants.
General de Catalunya i Procurador reial de feus, referent
a les obres del castell de Cervi. Datada en dita ciutat, a
10 de mar de 1422. En una carta dEn Roger de Soldevila, governador de
Terol, dirigida al Rei i referent a una causa criminal.
Datada a 10 de desembre de 1579 L
ANTONI SOBIR
2852
Oval, 35 x 25 mm. (?)Arx. Cor. Arag; Generalitat, eorrespondnola. PAU SOLER
2856 1589
Escut dividit en quatre quarters: 1, tres estre- Oval, 22 x 17 mm. Lacre vermell.
Baroelona, Arx. Provincial
dHisenda.
lles; 2 i 4, flor de llir; 3, borrs.
En una carta de NAntoni Sobir, doctoren Lleis i vei Creu de Sant Andreu i les inicials P S.
de Perpiny, dirigida al Governador dels comtats de Ros-
sell i Cerdanya, referent a un procs. Perpiny, 30 de En una carta dEn Pau Soler a En Pau Matas, de Se-
juny de 1039. villa, relativa a afers de navegaci. Lisboa, 11 de febrer
de 1589.
G. DE SOBIRATS
2853 1301 ai
Barcelona, Arx. Municipal; JOAN SOLER

Rod, 20 mm. Cera bruna. vitrines.
2857
Oval, 13 x 11 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. del Capitol
de la Seu.
+ : s : g : de : sobirats :
Un sol.
Al dors dun manament dEn G. de Sobirats als seus
batlles i sbdits, perqu donin ajuda i valiment a lobra
En una carta dEn Joan Soler, notari de Guissona, als
del pont sobre el Llobregat, davant de la vila de Sant Canonges i Captol de la Seu, sobre afers de dita corpo-
Boy. Datat a Vilafranca. No sindica lany, per sembla raci. 6 de gener de 1592.
que ha de correspondre a 1301, per sser daquesta data
altres documents expedits pel mateix motiu x .
JOAN ANTONI SOLER

MATEU SOL 2858 1629
2854 1602 Oval, 25 X 20 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, oorrespondnoia.
Octogonal, 9x8 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, Uig. 478.
Un sol i un castell (?).

Un sol.
En una carta dEn Joan Antoni Soler dirigida a En

En una carta del Dr. Mateu Sol al Dr. Montserrat de Francesc Bellarbre, mercader i Batlle de Colliure. Barce-
Guardiola, regent del Consell Suprem dArag. Datada lona, 20 de desembre de 1629.
a 19 de novembre de 1602 2.
ROGER DE SOLDEVILA ANDREU SOLSONA

2855 2859
1579

Barcelona, Arx. Municipal
Ordinaoion6 originals.

Escut a senyal dun sol i faixes de vairs.
1. El llinatge Sobirats, segons En Vila (II, 216) t en son esout:

Lo camper pal quantra pal de or e de azur en 6 pesses. 1. Diu En Vila (II, 220) que lescut de Soldevila t: Lo camper
2. En Vila (II, 222) descriu aixi lescut de Sol: Lo camper de de azur, una vila ab 2 torres de argent, porta de azur, massona y
azur, un sol de or*. finestres de sabba, sus la vila un sol de or.
Al peu duna crida feta per manament dels Veguer, En una carta dEn Geroni Galceran de Sorribes als
Batlle i N Andreu Solsona, Mostassaf de la ciutat, duna Consellers de Barcelona, sobreafers de les Corts de
ordinaci dels Consellers i Prohoms que ning pugus Mont. Datada en aquesta poblaci, a 25 de novembre
treure tonyina i arengades sense llicncia. 17 de febrer de 1585.
de 1463 i.
JOAN SORTS
v DE SORECH
PONC 2864 1481
2860 1323 Oval, 10 x 6 mm. Cera vermella. Barcelona. Arx. del Reial Patri-
Rod, 18 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; albarans. moni; collecci sigillogrfica.
Un roc descacs dintre dun cercle lobulat. Escut a senyal dun comps entre dues estre-
lles; dessota del comps una rosa (?).
+ 8 PO.. DE SORECH
Al dors duna lletra dEn Pon de Sorech a En P. Si-
En una carta dEn Joan Sorts al lloctinent de Mes-
tre Racional resident a Barcelona. Berga, 27 de mar
mn, lloctinent de Sots-Veguer de Ripoll i Ripolls. Da-
de 1481 i.
tada a 22 de novembre de 1323.
MATIAS SORRIBES MIQUEL

v DE SOS
2861 2865 1494

[Oval, 11x8 mm. Cera natural.
moni; collecci sigillogrflca. Ordinacions originals.
Escut a senyal de tres faixes. Escut a senyal dun llop passant.
Al peu duna En
Matias Sorribes,
certificaci feta per Al peu duna crida feta per manament dEn Miquel de
Conseller reial i Regent de que En
la Reial Cancelleria, Sos, Mostassaf de la ciutat de Barcelona, duna ordina-
Frederic Richardi havia servit lofici de Procurador fiscal ci referent al privilegi de la Mostassafia atorgat pel rei
i patrimonial des de 10 de juliol de 1546 a 9 doctubre En Pere III a dita ciutat. Aquesta crida fou feta en 1494,
de 1547. Mont, 20 doctubre de 1547. estatuint que el Mostassaf fos conexedor e determenador
de totes qestions de obres de portals, de finestres, despi-
lleres, de stillicidis, de parets migeres e de altres coses
2862 Segle XVI semblants 2 .
Escut amb el mateix senyal del segell prece- RAFEL DE SUBIR

dent n. 2861.
2866 1663
Oval, 30 x 25 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 522.

MATH1E DE SORRIBES REGII
CAN ....
Escut dividit en quatre quarters: 1, tres estre-
Per estar separat del document a qu anava adherit,
no podem precisar la data daquest segell.
lles (?); 2, un arbre amb dos lleons drets; 3, les
barres, i 4, tres flors de llir en triangle.
La llegenda posada com bordura de lescut diu:
GERONI GALCERAN DE SORRIBES DON. RAFEL. DE SVBIRA.

2863
Barcelona, Arx. Municipal; Al peu duna certificaci atorgada per En Rafel de
Subir, Bar dEroles, Governador de Castell-lle en la
Escut ovalat, amb el mateix senyal dels segells 1. Sorts. Lo camper de argent, un comps de azur en mig de 2
08 cometes de guella, dejus una rosa de guella ab brot de sinoble.
n. 2861 i 2862. ell
(Vila, II, 220).
2. Segons En Vila (II, 216) el llinatge Sos t per senyals en son
1. Solsona. Lo camper en faxa, lo primer de azur un sol de or, escut: Lo camper de or, un llop de guella passant, membrea de gue-
lo segon vay contra vay de argent e de azur. (Vila, II, 228). lla, armea de sabba.
INVENTARI 391
Vall dAran, donant fe que coneix En Bartomeu de Mi- GENOVEVA TARARIES

quel i Espanya, ve de Viella, servidor de Felip IV en la 2871 1763
guerra contra els catalans. Castell-lle, 13 de desembre
Oval, 21 x 18 mm- Lacre vermell. Perpiny, Aris. Departamen-
de 1603. tals; S. E. H, 756 b
Escut a senyals dun lle passant, una esqua-

CARLES DE SUCRE dra i un arbre.
2867
Oval, 30 x 26 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, lllg. 545. En el testament clos de Na Genoveva Tabaries; any 1763.
Escut dividit en quatre quarters i rodejat de pal-

mes: 1 i 4, una faixa; 2 i 3, una creu
P. DE TAGAMANENT
2872 1393
En una certificaci dEn Carles de Sucre, Governador
de Girona, que En
Josep Oliveras, ciutad honrat de Rod, 14 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol de la
Sen; albarans.
Barcelona, ha prestat bons serveis durant el setge da-
questa ciutat pels francesos, i s mereixedor de la merc
que vulga fer-se-li. Girona, 12 de mar de 1685. Eseut a senyal de losanges.
NENT
JOAN SUNYER Al peu dun albar atorgat per Na Guillemona, vdua
2868 1548 dEn G. Rosell, ciutad de Barcelona, a favor dEn Pere
Rod, 21 mm. Cera vermella, Barcelona, Arx. Provincial Feliu, procurador de lAlmoyna de la Seu, a 30 de setem-
dHisenda. bre de 1393 i.
Escut a senyal duna faixa.

GUILLEM TALARN
Al peu duna crida feta per manament de Fra Joan 2873 1338
Gassius, monjo i pavorde major del monestir de Sant Rod, 20 mm. Cera vermella.
Cugat del Valls, amb el Vidit dEn Joan Sunyer, jutge. de la Sen; albarans.
Un ramatge.
JOAN SURA + S QVILL ARN

2869 1595
Oval, 23 x 18 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondncia. Al peu dun albar dEn Guillem Talarn, ciutad de
Barcelona, a favor dEn Nicolau Oabot, de lAlmoyna
de la Seu; setembre de 1338.
Escut a senyal dun ca (?), dret, i atravessat
per una banda.
En una carta dEn Joan Sura, porter Dipu- reial, als

CLIMENT TALAVERA
tats de la Generalitat, donant compte dhaver comenat
2874 1593
lexecuci contra els bns dEn Rafel Palou. Datada a 2 Oval, 20 x 16 mm.
Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
de maig de 1595. Cartes comunes originals, 1593-1594, 1. 43.
Escut ovalat a senyal destrelles, una ala i una

2870 1595 creu o arbre.
Oval, 14 X 10 mnr Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondncia.
En una carta dEn Climent Talavera als Consellers de
dent n. 2869. 1. El segell s dEn P. de Tagamanent, com es la constar en el
mateix albar amb aquests termes: en testimoni de veritat las vos
aquest present albara escrit de ma den P. de Tagamanent e segelat
En una carta dEn Joan Sura als Diputats de la Ge-
ab lo seu segel.
neralitat, referent a execucions de bns. Agramunt, 9 de En Vila (II, 286) assigna al llinatge Tagamanent aquest escut:
juny de 1595. Lo camper, losanges de or e de sabba.
Barcelona, relativa a lafer que havia terminat feliment En testament clos dEn Llus Taqui, habitant en
el
del retorn de les 1900 lliures (?) rotxeles, per compra de la vila de Perpiny, senyor dels llocs de Bages i de Peres-
blats. Palerm, 30 de maig de 1593. tortes, en Rossell, i de La Bastida, en Vallespir, Cari
dEstner i Sant Joan de Lenes, en Conflent, any 1612 i.
JAUME TALLANT
2875 1112 P. TARASCO
2879 1310
Sen; albarane. Rod, 16 mm. Cera verda. Oirona, Arx. Municipal;
correspondncia.
Escut a senyal dun mur amb marlets i rode-
jat de tres besants. Una tarasca (?).
+ S IACME TALANT TARASC ....
Al peu dun albar atorgat per En A.us de Granerio, Al dors duna carta dEn P. Tarasc, lloctinent de
jurisperitus, commorans Barchinone. 8 de mar de 1412. Batlle de Besal, als Jurats, Prohoms i universitat de Gi-
rona. Besal, 7 doctubre de 1316.
MIQUEL DE TAMARIT
2876 GUILLEM TAVIA
Rod, 20
mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
2880 1362
Cartes comunes originals, 1571-1575 , f. 23. Losange, 20x20 mm. Cera vermella.
Arx. Cor. Arag; Llibre de
rebudes de ladministraci de lhospital del Coll de Balaguer,
any 1362.
Escut en losange, a senyal de dues barres one-

Al dors duna carta dEn Miquel de Tamarit als Con-
sellers de Barcelona, donant compte de la comanda que
jants entre dues creus florejades.
lihavien fet per tractar amb els Paers de Cervera sobre
provement de blats. Datada en aquesta vila, a 23 de + SAGEL I DEN ! GWhlLEM [ TAUIA !
maig de 1571 1 .
Al dors dun albar dEn Guillem Ta via, coUidor del
comtat de les muntanyes de Prades, i delegat, pel comte
i pel bisbe de Tortosa, a oir els comptes de lhospital del
MIQUEL DE TAMARIT Coll de Balaguer, atorgat a favor dEn Guillem Celoni,
2877 administrador del dit hospital, a 5 de desembre de 1362.
Oval, 18x15 mm. Perpiny, Arxs. Departamentals; S. E. II, 727.

LLOREN TERRATS
dent n. 2876. 2881 1386

En testament clos dEn Miquel de Tamarit, donzell,
el collecc sigillogrfica.
domiciliat en la vila de Perpiny, trams al notari de
dita vila En Josep Costa, a 13 de setembre de 1676.
Escut en losange a senyal duna torre.
+ SIGILL . . . LAURENCII \ TERATS \
LLUIS taqui i
2878 1612 Al dors duna dEn Lloren Terrats, Conseller i

lletra
Oval, 28X23 mm. Perpiny, Arxs. Departamentals; S. E. II, 728. regent lofici de la Tresoreria reial, dirigida a En Gabriel
apila, de dita Tresoreria, perqu es puga retenir la quan-

titat de quatre mil sous barcelonesos que el Rei li havia
Escut dividit en quatre quarters: 1, una banda
concedit pels serveis que li havia prestat estant en el
entre dues roses (?); 2, faixes; 3, un ocell; 4, un regne de Valncia. Barcelona, 20 de novembre de 1386.
arbre.
1. Segon En Vila (II, 288) lescut de Taqui porta: Lo camper en
Tamarit. Lo oamper de argent, un lleo de azur, membrea e

1. banda, lo mes alt de argent, una rosa de guella lo de baix rosa de
armea deguella, corona de or. (Vila II, 288). argent.
.
INVENTARI 393
JOAN BERNAT TERR En una carta del doctor Pau Texonera als Jurats de
2882 Canet. Datada a Hostalrich, a 15 de mar de 1625.
1475
Ova), 9X7 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. Municipal;

Ordinaciona originals.
FRANCESC THOMS
Escut a senyal de vuit besants. 2887 1586
Al peu duna crida feta per manament dEn Joan Ber- Rod, 18 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la Seu;
correspondncia
nat Terr, cavaller, Veguer de Barcelona, i del Batlle de
la ciutat, duna ordinaci dels Consellers i Prohoms so-
bre vestits e arreus de dones. 28 de novembre de 1475 1. Escut a senyal del monograma de Maria i una
creu de doble travesser.
2888 1489
En una carta dEn Francesc Thoms, notari d Agra-
Escut, 10X8 mm. Cera verda. Barcelona, Arx. Municipal; munt, al Captol de la Seu. Agramunt, 14 doctubre
Ordinaciona originals.
de 1586.

dent n. 2882.
FRANCESC TORALLA
Al peu duna crida feta per manament del Veguer En
2888 1608
Joan Bernat Terr i del Batlle de Barcelona, duna or- Oval, 26 X 19 mm. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la Seu.
dinaci dels Consellers i Prohoms per ra de pesta. 13 de

maig de 1489. Escut amb diversos senyals, entre els quals un
brau passant.
ONOFRE TERR
2884 1545 En una carta dEn Francesc Toralla als canonges de
la Seu. Datada a Balaguer, a 25 de novembre de 1608.
Escut, 15 x 10 mm. Cera vermella. La Garriga, Arx. de Can Tarrs.
Escut partit verticalment: a la dreta, vuit be-

sants; a lesquerra, una ala. JOSEP DE TORME
2889 1592
En el mateix document que cont el segell n. 277 5,
ENRIC TERR DE PICALQUS
la de la dreta, un cigne; a lesquerra, un ra-
2885 1568
matge.
En una carta de creena dEn Josep de Torme als Di-

Escut a senyal de vuit besants. putats del General de Catalunya. Datada a Miravet, a 30
de gener de 1592.
En una carta de N Enric Terr dePicalqus als Conse-
de Barcelona, sobre diversos afers de la ciutat pels quals
llers
lhavien comissionat. Madrid, 8 de novembre de 1568.
2890 1592
Oval, 25X20 mm. Arx. Cor. Arag; Generalitat, correspondncia.

PAU TEXONERA
2886 1625
Escut dividit en quatre quarters: 1 una
Oval, 23 X 18 mm. Colleeei de lautor.
i 4,
creu florejada; 2 i 3, cinc corones (?).

banda entre dos lleons (?); 2 i 3, tres faixes.
En una carta dEn Josep de Torme als Diputats del
General de Catalunya sobre larrendament dels fruits de
les comandes de lOrde de Sant Joan. Datada a Mora,
1. Terr. Lo camper de or, 8 tortens de azur en 2 tiras. (Vila,
II, 286). a 30 de juliol de 1592.
50
Volum II
RAMON DE TORNAMIRA (?)
i recomanant-los que si cosa alguna entenien dels desig-
2891 nes y progressos dels heretges y lluterans, encontinent mo
1296
fassen entendre, perque se pugue proveir lo que convin-
Rod, 25 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. del Captol de la
gui al servey de Deu, de Sa Mag.d y de Sa Ex. a Puig-
Seu; 0567-37.
cerd, 20 doctubre de 1569.
Escut a senyal de dues faixes.
+ S
RAIMUNDI .. .OR.. MIRA JOAN TORRENT
2895 1497
Penja per cinta de seda verda, dun pergam autoritzant
les treves entre En Jaume II d Arag i 1 Infant de Castella
Escut, 11X7 mm. Cera natural.
En Joan Manuel, al setge dEix. 27 de juliol de 1296.
RERNAT DE TORRA Al peu duna crida feta per manament del Veguer
2892 1351 dEn Joan Torrent, Batlle de Barcelona, duna ordinaci
dels Consellers i Prohoms referent a precaucions per la
la Seu; albarans. pesta que hi havia a la ciutat de Balaguer. 31 de maig
de 1497.
Una torre i a ambds costats un ocell, rodejat
tot per un cercle de lbuls.
JOAN TORRENTALLER
+ 8 DEN 2896 1626

peu dun albar atorgat per En Bernat de Torra,
Al
notari de Barcelona, a favor dEn Pere Feliu, procurador Una torre.
de lAlmoyna de la Seu, de 50 sous pel testament i inven-
tari dEn Pere de Malla. 8 de juliol de 1351.
Al dors duna carta dEn Joan Torrentaller, Batlle de
Solsona, al Governador de Cardona, implorant justcia a
favor dEn Joan Freixa, vassall del senyor Bisbe. Solso-
R. TORRELLES na, 27 de maig de 1626.
2898 Segle xv (?)

LLOREN TORRES
2897 1609
Escut a senyal de tres torres en triangle.
originals, 1608-1611, f. 90.
En una carta dEn R. Torrelles als Consellers de Bar-

celona, referent a afers de la Cort. Datada en el castell Una creu, a sa dreta un crvol i a sa esquerra
de Perpiny, a 29 de desembre. No sindica lany, per
un ocell.
sembla pertnyer al segle xv 1 .
En una carta dEn Lloren Torres als Consellers de

Barcelona, sobre provement de moltons. Granollers, 23
F. TORRELLES de mar de 1609.
2894 1569
Rod, 21 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. del Captol de

la Seu. GALCERAN TORRO
2898 1445
Escut amb el mateix senyal del segell prece- Octogonal, 10 X 7 mm. Cera vermella.
dent n. 2893.
En una carta dEn F. Torrelles, de Bellver, al Captol Una G amb una creu de doble travesser.
i Canonges de la Seu, trametent-los una lletra del Virrei
En una carta dEn Galceran Torr, assessor del comtat
1. Torrelles: Lo camper de or, 3 torres de azur en tringol, por- dEmpries, als Consellers de Barcelona, sobre els afers
ta, finestres de or. (Vila, II, 286). del comtat. Castell dEmpries, 13 de juny de 1445.
INVENTARI 395
ANTONI TRAYI En un certificat fet per NAntoni Joan Feliu, regint les
batllies de Sant Mart i Santa Maria d Arenys, per lo ho-
2899
norable Pere Antic Tries, batlle natural per lo 11. S.or de
Oval, 13 X 12 mm. Seu dUrgell, Arx. del Capitol de la Seu; aquelles. Certifica que el patr Miquel Veya, mariner
arm. II, cal. 9.
de la vila de Canet, ha carregat en la platja de Santa Ma-
ria d Arenys, 300 quintars de ferre. 26 de juny de 1617.
Al dors duna carta de NAntoni Travi, de Puigcerd,

al Captol i canonges de la Seu, sobre afers administra-
RAMON DE TROBAT
tius de dita corporaci. Puigcerd, 21 de maig de 1630.
2903 1689
Rod, 18 mm. Lacre vermell. Perpiny, Atxb. Departamentals;

S. H. 42.
G. TREBAYLLA Escut dividit en quatre quarters: 1, lle ram-

2900 1372 (?)
pant; 2, tres estrelles en triangle; 3, borrs; 4, un
Rod, 16 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. del Captol de la mont cimat duna estrella.
Seu; albarans.
En un certificat dEn Ramon de Trobat, president del

Una ala.
Consell Sobir del Rossell, legalitzant la firma i signe del
notari de Perpiny, Josep Ferriol, a 14 de mar de 1689.
.. G T
Al peu dun albar atorgat per En G. Trebaylla, pro-

curador dEn R. Giner, cabiscol dUrgell, a favor dEn G. TURELL
Joan Armengou i En Ramon de Frexa, procuradors de 2904 1355
la capella de Naviners. No porta data, per es refereix a
lany 1372. Seu; albarans.
Escut rodejat de motius ornamentals, a senyal

AGNS TREGINER (?) duna torre.
2901 1518

Perpiny, Arxs. Departa-
TV RELLI
Al peu dun albar atorgat per Na Margarida, vdua
Escut a senyal duna cabria, dues estrelles i dEn G. Turell, notari de Barcelona, a favor dEn Bar-
tomeu de Miramar, notari tamb, a 8 de juny de 1355 i.
un Agnus-Dei (?).
En el testament de N Agns Treginer, muller de NAn-

toni Treginer, burgs de Perpiny, rems clos al notari CLARA TURELL
de dita vila Bartomeu Pontalba, a 4 de juny de 1518 i.
2905 1373

Barcelona, Arx. del Capitol
PERE ANTIC TRIES

2902 1612 i 1617 Escut a senyal duna torre.
Oval, 34 X 30 mm. Barcelona, Arx. del Reial Patrimoni; collecci

sigillogrfica. + S C.. .. TVRELA
Al peu dun albar atorgat per Na Clara Turell, filla
Una creu, i en cadasc dels quatre quarters que
dEn Bernat Turell, ciutad de Barcelona, a favor de Na
forma, una estrella. Sana, muller dEn Jaume de Mitjavila, duna pensi de
censal. Datat en 1373, sigilat ab mon sagel.
TRIAS l ARENIS : ANI '.
1612 \
1. Turell. Lo camper de guella, una torra de argent, porta, fines-

1. Noconsta en el testament si el segell s el de la testadora o el tras de azur, massona de sabba, sus alt una estela de or. (Vila,
de son marit. II, 288).
396 SIGIL LOGRAFA CATALANA
BERNAT TURELL JAUME DE VALL&ORNERA
2906 1472 2910 1445
Rod, 16 mm. Cera bruna. Barcelona, Arx. Municipal; Oval, 15 x 11 mm. Cera vermella.
Una torre cimada duna estrella. Escut a senyal de dues faixes.
8 BERNARDI TU RELLI . . . 1ACME I DE I V ALLGORNERA]
Al peu duna crida feta per manament dEn Bernat En una carta dEn Jaume de Vallgornera, lloctinent
Turell, Veguer de Barcelona, duna ordinaci dels Con- dels Consellers en el comtat d Empries, dirigida a
sellers de la ciutat referent als qui volguessin portar, amb aquests, sobre bandositats i afers judicials en la vila de
atzembles, blats en gra o en garbes, per la via de lHos- Castell. 30 doctubre de 1445 i.
pitalet o de Sant Boy, etc. 20 de juny de 1472.
2907 1472
GALCERAN DE VALLGORNERA
Oval, 6x5 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal; 2911 1591
correspondncia.
Escudet a senyal duna torre i una estrella (?).

Al peu duna crida feta per manament del Veguer En dent n. 2911.
Bernat Turell i del Batlle de Barcelona, duua ordinaci
referent a guaites i als ciutadans armats i cridats a so-
metent. 28 desembre de 1472.
En una carta dEn Galceran de Vallgornera als Dipu-
tats del General de Catalunya. Datada a Perpiny, a 6
doctubre de 1591.
GALCERAN DURG
2908 Segle xiv (?)
PERE DE VALLSECA
Arx. Cor. Arag; Cartes reials
2912 1347
de Jaume II.
Escut a senyal duna creu grega.
+ S : GAVGIER1AN l DVRG Escut a senyal de tres cabries (?).
Al dorstancant una carta dEn Galceran dUrg.

i No + : s : petri : de : uallesica
porta data, per la lletra sembla del segle xiv.
En un albar atorgat per En Pere de Vallseca, de
casa del senyor Rey, a favor dEn Guillem Amarell,
obrer major del castell de Perpiny; no porta data. En el
LLUS DE VALNCIA mateix Arxiu en veirem un altre exemplar, en un albar
2909 1652 tamb a favor del dit Guillem Amarell, i datat a Perpi-
Arx. Cor. Arag; Generalitat, ny, a 15 de maig de 1347 2.
Oval, 17 x 13 mm. Lacre vermell.
v. 207.
Escut partit verticalment en dues meitats: en GALCERAN DE VALLSECA

2913 Segle xv
la primera, a senyal dun gerro amb un ramell i
(?)
dessota una torre; en la segona, un lle rampant Octogonal, 17 X 13 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
i el mot:
'
LIBERTAS
casc, a senyal de tres cbries.
En una carta dEn Llus de Valncia, odor militar,

1. Vallgornera. Lo camper de argent, 2 faxas de guella. (Vila,
als Diputats del General de Catalunya, sobre els excessos
II, 324).
dEn Josep Pons, bar de Montclar, demanant dobles als 2. Vallseca. Lo camper de argent, 3 xemblons deazur*. (Vila,
pobles. 30 dagost de 1652. II, 318).
INVENTARI 397
GALCERAN VALLSECA En un memorial subscrit per alguns particulars de Ba-

laguer, i entreNOnofre de Vega, regent la Vegueria
ells
En una carta-credencial dEn Galceran de Vallseca, pro- de dita ciutat, dirigit al P. Fr. Joan de Jess, Provincial
curador de la ciutat en el comtat dEmpries, dirigida als dels Carmelites descalos, perqu sencarregus dita Orde
Consellers datada a Castell a 24 de novembre. B que no
i de la casa del Sant Crist. Balaguer, 2 de juny de 1 602 h
sindica lany, sembla correspondre a principis del segle xv.
RAMON VENDRELL
2918
GUERAU DE VALLSECA 1378
2914 18G
Rod, 18 mm. Cera vermella (t). Barcelona, Arx. de) Captol de
la Seu; albarans.
Escut, 11x9 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
Lletres inicials.

Al peu dun albar atorgat per En Ramon Vendrell,
dent n. 2913.
especier, ciutad de Barcelona, a favor dEn Berenguer
Morey, i datat en 1378.
En una crida feta per manament dels Veguer, Batlle i
dEn Guerau de Vallseca, Mostassaf i administrador de
de la ciutat, duna ordinaci dels Consellers i

les places RERNAT VERDEGUER
Prohoms sobre farines, a 22 de desembre de 1486. 2919 1356

Girona, Arx. de la Collegiata de
Sant Feliu; Llibre do lObra, 1355-1365.
JOAN MAURICI DE VALLSECA
2915 Un arbre entre dues estrelles.
Oval, 27 X 21 mm. Arx. Cor. Arag; Consell d Arag, llig. 353. + 8 BNI VERDE1GVERII
Escut amb el mateix senyal dels segells nme- En un albar de passament de comptes entre En Ra-
ros 2913 i 2914. mon Escuder, clergue de Sant Feliu, i En Dalmau Co-
rona, cum sigillo Bernardi Verdeguerii notarii domini
En un certificat fet per En Joan
Maurici de Vallseca, Episcopi sigillatum. Girona, 25 de desembre de 1356.
capit dInfanteria espanyola del tercio de Lombardia,
de conixer el sergent Josep de Franch. Datat a Fonsin,
a 6 doctubre de 1607. RERNAT VERDEGUER
2920 1374
Rod, 13 mm. Cera vermella. Arx. del Capitol de la Seu;
PERE VAQUER albarans.
2916 1340
Un senyal que forma una creu de doble tra-
de la Seu; albarans. vesser i una roda (?).
Una vaca i una estrella. Al peu dun albar atorgat per En Bernat Verdeguer.
especier, a favor de Fra R. Pedrisa, de lOrde del Carme,
+ S PE per una restituci de trenta sous, los quals son a mires-
tituits per confecio feta a vos. 16 de febrer de 1374.
Al dors dun albar atorgat per En Pere Vaquer a fa-
vor dEn Berenguer Ferrer, beneficiat de la Seu. 16 de
novembre de 1340. GER0NI VERD
2921 1685 i 1590
Oval, 25X20 mm . Perpiny, Arxs. Departamentals; S. G. 52.
NOFRE DE VEGA
2917 1602 Escut dividit en quatre quarters: 1, sis estre-
Oval, 23 x 18 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Consell lles posades en triangle; 2, dos grius; 3, tres
dArag, llig. 346. lleons passants; 4, tres mitges llunes.
Escut partit verticalment: a la dreta, un cas- 1. Vega. Lo camper en pal, lo primer de sinoble un castell de
or, porta, finestresde guella, massona de sabba. Lo segon de or,
ll; a lesquerra, senyal borrs. una aguila de sabba, corona, pico y urpes de or*. (Vila, II, 346).
En una carta dEn Geroni Verd als Canonges i Ca- +
S ATBERT 1 DE \ VERNET
ptol dEina, sobre afers judicials dinters per al Captol.
Boma, 23 de juliol de 1590 i.
Penja per betes blanques, dun document en pergam
en el En Pon de Gurdia, operario eccle-
qual intervenen
sie Terrachonensis N. Albert de Vernet, cavaller, dele-
i
2922 1591
gats pel rei d Arag i amb autoritat de la Seu Apostlica,
Oval 28 X 22 mm. Perpiny, Arxs. Departamentals; S. G. 61. per inquirir contra els usurers, en la ciutat i dicesi de
Tarragona. 14 de juliol de 1298.
Escut a senyal duna sirena coronada i cimada
per cinc estrelles i una mitja lluna.
HYERONIMVS VERDV JOAN DE LA YIA

2926 1447
En una carta dEn Geroni Canonges Verd als i Cap-
tol dEina. Datada a Roma, a 8 dagost de 1591.
Escut a senyal duna banda.

JAUME VEROS
2923 1460
Al dors duna carta dEn Joan de la Via, cnsol de
Octogonal, 14 X 10 mm. Cera vermella. Barcelona, Collecci catalans a Constantinoble, dirigida als Consellers de Bar-
d'En Juli Vintr.
celona, dient que shavia presentat a lEmperador amb
la credencial per exercir el crrec, i que dos oficials
Escut a senyal de quatre cbries. daquell, sens alguna vergonya me tremeteren a dir que
si los dave .c. ducats ells ferien que lemperador me ad-
En el testament dEn Jaume Vergs, pintor, rems clos
metria en lo dit offici, i com no volgu dar-los-hi, es
al notari de Barcelona Bartomeu Costa, a 29 de maig estada dilatada tres mesos, e a la ffi lemperador me ha
de 1460 2.
tremes a dir que ell es content que sie consol dels mer-
caders de Barcelona. Datada en la ciutat de Pera, a 14
dagost de 1447.
B. DE YER
2924 i49i
Oval, 12x9 mm. Cera bruna. Madrid, Arx. del Duc de Medinaceli;
vria. FRANCESC YIDAL
2927 1387
Escut a senyal de tres mitges llunes posades
en triangle.
Rod, 16 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx.êl Captol de la
Seu; albarans.
En una carta dEn B. de Ver a la Duquessa de Car- Escut a senyal borrs.

dona, Marquesa de Pallars, etc. Datada a Barcelona, a
1 de desembre de 1491 3 .
Al peu dun albar atorgat per En Francesc Vidal, no-
tari de la Cort del Vicariat de Barcelona, a 22 de juny
de 1387.
ALBERT DE YERNET
2925 1298
Rod, 23 mm. Cera vermella sobre cera natural. Madrid,

Arx. Histric Nacional; fons Poblet, caixa 49 bis. RAFEL YIDAL
2928 1564
Escut a senyal dun escudet rodejat de set
Rod, 20 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; papers de Sant
cards. Joan de les Abadesses.
1 . Trobrem altre exemplar d'aquest segell a lArxiu del Captol

de la Seu d'Urgell (arm. I, cal. 13), en una carta dEn Geroni Verd
Escut partit verticalment: a la dreta, dos
als Canonges i Captol de dita Seu, datada a Roma a 28 doctubre marcs (?); a lesquerra, dues moles.
de 1585, agraint-los la merc que li havien fet delegir-lo per son
sndic i procurador, i prometent complir b son encrrec.
2. Vergs. Lo campcr de or, 3 xembellons de guella . (Vila, En una carta dEn Rafel Vidal, de Puigcerd, a labat
11,318). Miquel Agullana, de Sant Joan de
camper les Abadesses, datada
3. Diu En Vila (II, 344) que lescut de Ver'porta: Lo
de azur, S mlnuants de or. en aquella vila el juliol de 1564.
INVENTARI 399
Al peu duna crida feta per ordinaci de NAmau de

2929 1566 i 1568
Vilademany i de Blanes, cavaller, conseller i Portantveus
Rod, 21 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; papers de Sant de Governador General en el Principat de Catalunya,
Joan de les Abadesses.
manant que els mariners, companyons i altres qualsevols
oficials de les naus que de present es trobaven en la
platja de Barcelona, es recullissin en dites naus a les tres
dent n. 2928, quelcom major de tamany i dife- hores passat mig jorn. 2 dabril de 1465 b
rent en el dibuix.
En carta dEn Rafel Vidal a labat Agullana, referent ANTONI DE YILADOMAR I DE SANT
a afers particulars. Puigcerd, 10 de juny de 1566 b
MIQUEL
2933 2689
BERNAT DE VILADEMANY Octogonal, 17 X 14 mm. Lacre vermeU.

Perpiny, Arxs. Dopar-
29B0 Segle xiv (?)
ia
tamentals; S. E. II, 789.
Rod, 27 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; albarans.

Escut dividit en quatre quarters: 1, una villa
Escut dividit en quatre quarters: 1 i 4, borro- amb tres creus; 2, un lle rampant coronat;
sos; 2 i 3, tres faixes.
3, ones; 4, un arbre.
+ : /S : bernat : de uiladema yn : En el testament de NAntoni de Viladomar i de Sant

Miquel, donzell, domiciliat en la vila de Perpiny, rems
clos al notari Francesc Pujol de dita vila, a 13 de maig
En una lletra dEn Bernat de Vilademany, Veguer
dAusonaide Bages, dirigida al Sots-Veguer de Ripolls, de 1689 2.
sobre afers judicials. No porta data, per sembla corres-

pondre al segle xxv 2.
FRANCESC DE VILAFRANCA
2934 Segle xv
ARNAU DE VILADEMANY Exagonal, 15 x 12 mm. Cera vermella.
2981 1458 Cartes comunes originals, 1400-1405, f. 51.

Un castell.

Al dors duna carta dEn Francesc de Vilafranca, ad-
creu florejada; 2 i 3, faixes. vocat dels Consellers de Barcelona en la vila dEix, diri-
gida a aquests, sobre lelecci de Justcia per a dita vila.
Al dors duna carta de NArnau de Vilademany als
Datada a 14 de mar, sense indicaci dany, b que corres-
Consellers de Barcelona, escusant-se de remetre un ca-
pon al segle xv.
vallque li demanaven per a les festes amb motiu de len-
trada del Rei, per no tenir-ne cap a posta per al torneig.
Datada en novembre de 1458.
PERE LLUIS DE VILAFRANCA
2935 1449
ARNAU DE VILADEMANY Oval, 10 X 9 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. Municipal;
I DE BLANES Cartes comunes originals, 1449.
2932 1465
Escut a senyal duna faixa (?).
En una carta dEn Pere Llus de Vilafranca als Conse-
Escut a senyal duna villa o edifici. llers de Barcelona. Datada a Guissona, a 5 de maig de 1449,
1. En el mateix Arxiu en veirem altre exemplar en carta de 18 1. No podem preoisar si aquest personatge s e mateix al qual
de juny de 1568.
pertany el segell precedent n. 2931.
Vilademany. Lo oamper, so es, escartell primer e darrer de 2. Al certificar el notari lacte de remesa i el segell que tanca la
2.
una creu florea de or; segon e ters, de azur, 3 faxes de or. plica, diu: <quod quidem siglum est dicli nobis domini (estaioris et
guella,
continet in se, un mar, una vila, un lle y un arbre*.
(Vila, II, 322). I
MIQUEL DE VILAGAYA Al peu dun nomenament dassessor del comtat dEm-
2986 1461 i 1462
pries a favor del doctor en Drets En Ramon Ros, pel
temps de tres anys, fet per En Francesc de Vilalba, se-
Oval, 15 x 10 mm. Cera verda.
nyor de les baronies de Montmagastre i del lloc i castell
de Gusp. Datat a Barcelona, a 10 de novembre de 1642,
segellat ab lo sagell de nostras armas i.
Una villa; damunt la teulada una coloma.
MIQUEL
PERE VILAMAJOR
Al peu duna crida feta per manament dEn Miquel 2940 1593
de Vilagay, Veguer de Barcelona, duna ordinaci refe-
rent a la bandera de la ciutat, que estava a les ordres del Oval, 17 X 13 mm. Cera vermella.
capit En Joan de Marimon i havia de partir fent via cap Cartes comunes originals, 1593-1594, f. 62.
a lHospitalet. 15 de juny de 1462 i.

Escut timbrat dun casc i decantat cap a la
dreta, a senyal de vairs (?).
P. DE VILAGUT
2987 1443
En una carta dEn Pere Vilamajor 'als Consellers de
Barcelona, sobre compra de blats per a provement de la
Octogonal (?), 15 X 12 mm. (i). Cera vermella. Barcelona, Arx. Mu-
ciutat. Empries, 3 dagost de 1593.
nicipal; Cartes comunes originals, 1443, f. 13.
Escut a senyal de quatre flors de llir.
BERNAT DE VIL AMARI

En carta dEn P. de Vilagut als Consellers de Barce- 2941 1458
lona, donant compte de les qestions de la vila de Cas-
tell, d Empries amb lautoritat eclesistica de Girona i
referent als procediments que havien fet els oficials del
Bisbe contra el Procurador del comtat. Datada a Caste-
ll, a 13 de febrer de 1443 2 .
UILAMARI
BERNAT DE VILALBA En una carta dEn Bernat de Vilamar, capit de lar-
2988 Segle xv (?)
mada, de Barcelona, donant compte dal-
als Consellers
Rod, 27 mm. Barcelona, Collecci dEn Juli Vintr; matriu. guns afers de dita armada a Gnova i Sant Remo. Da-
tada ex regia felici Classe in Portufino, a 2 de febrer
Escut en losange a senyal duna faixa 3
.
de 1458 2 .
SI GI LLUM BERNARDI DE VILALBA

LLUIS VILANA
2942 1550
FRA.NCESC DE VILALBA Rod, 26 mm. Cera vermella. Arx. Cor. Arag; Consell d Arag,
2989 1M Mallorca, 1550.
Oval, 40 x32 mm. Collecci de lautor.

Escut partit en quatre quarters: 1 i 4, una faixa; castell; 2 i 3, vairs (?).
2 i 3, un bra i una m aguantant un ramatge.

En una carta dEn Llus Vilana, regent de Mallorca,
1. En el mateix Arxiu nhem vist un altre exemplar en una crida datada a 7 dagost de 1550.
de 22 de febrer de 1461.
Segons En Vila (II, 320), Vilagay t en son escut: Lo camper de
Aquest nomenament el fa com a segrestador per la Magestat
guella, una vila de argent, massona de sabba, sus la taulada una 1.
coloma de argent*. Cristianissima del Rey nostre Senyor elegit y anomenat del ducat de
2. Vilagut. Lo camper, so es, escartell primer e darrer de argent, Cardona y dels demes estats que la Duquesa de Cardona y sos fills
una flor de lis de sabba; segon e ters de sabba, una flor de lis de ar- D. Pere y D. Vicens de Arago possehian en Catalunya, Rossell y
gent*. (Vila, II, 348). Cerdanya.
3. Segons En Vila (II, 332) el llinatge Vilalba t per senyal en 2. Vilamar, Lo camper de guella, 4 pals de argent. (Vila
escut: Lo camper de or, una faxa de guella. II, 316).
INVENTARI 401
RAMON DE VILANOVA BARTOMEU DE VILANOVA

2943 129e 2947
Rod, 32 mm. Cera vermella. Valncia, Arx. del Captol de la Rod, 21 mm. Cera veimella. Barcelona, Arx. Municipal; Cartes
Seu; 05G7-35. comunes originals, 1564-1569. f. 55.
Escut a senyal borrs. Escut partit verticalment: a la dreta, un cas-
RAM UN Dl DE V1LLANOUA tell; a lesquerra, besants.

. . S
Penja per cinta verda, dun pergam autoritzant les En una carta dEn Baitomeu de Vilanova, Batlle de
Flix, als Consellers de Barcelona, comunicant-los noves
Jaume II dArag i lInfant de Castella En
Ireves entre
Joan Manuel, al setge dEix. 27 de juliol de 1296. sobre la captura de quatre lladres i tres bandolers a Ri-
baroja, de la qual ja els havia dat compte en altra lletra
anterior. Flix, 7 doctubre de 1564.
RAMON DE VILANOVA
2944 3CS GASPAR DE VILANOVA I PERVES
Lobulat, 22 X 22 mm. Cera verda.
Barcelona, Arx. del Reial 2948
* Patrimoni; collecci sigillogrfiea.
dArag, Uig. 342.
Escut a senyal de besants (?).
S DEN RAMON DE UI.LANOUA \

Escut a senyal de set besants.
Al dors duna carta dEn Ramon de Vilanova, Conse- En una carta d'En Gaspar de Vilanova i Perves al
Rei, sobre afers judicials. Barcelona, 31 de juliol de 1591.
ller i Tresorer a reial, En Romeu de Casanova, delegat
per recaudar les dcimes de Girona, manant-li que pagui
282 sous barcelonesos a En Jaume Santfeliu, per 47 dies
que ha treballat en afers de dites dcimes. Barcelona, 28 GABRIEL VILAR
dabril de 1368. 2949
Rod, 1G mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamentals;
S. E. II, 801.
PERE DE VILANOVA Un vilar o torre.

2945
Octogonal, 17x13 mm. Cera veimella. Barcelona, Arx. Munici-
En testament de N Antnia, muller dEn Gabriel
el
pal; Cartes comunes originals, 144G.
Vilar, burgs de Perpiny, rems clos a NEsteve Salvat,
notari pblic de dita vila, a 3 doctubre de 1 557. Al tes-
Un castell.
timoniar lacte de remesa, el notari fa constar que la plica
va segellada amb lo sagel del dit m Gabriel, qual sagell
En una carta dEn Pere de Vilanova als Consellers de te de forma de un vilar o torra '.
Barcelona referent al mol i a la barca de Flix. Datada
en aquesta vila, a 20 de mar de 1446.
BERENGUER DE VILARAGUT
2950
FRANCESC DE VILANOVA Rod, 46 mm. Cera vermella. Madrid. Arx. del Duc de Medi-
2946 naceli.

C rtes comunes originals, 1457, f. 200. Cavaller que cavalca al galop cap a la dreta
del segell. Porta casc i espasa alada en actitud
Escut a senyal dun recinte amu rallat amb de lluita. Lescut amb qu es defensa i la gual-
torres. drapa del cavall, dividits en quatre quarters:
1 i 4, una campana; 2 i 3, dues faixes.
En una carta dEn Francesc de Vilanova als Conse-
llers de Barcelona sobre afers de Flix. Tortosa, 26 dagost Vilar. Lo camper de azur, una vila ab 2 torras de
1. or, porta,
de 1457. finestras y massona de sabba. (Vila, II, 334).
Volum II 51
+ S' BERENGER D ILARAGUT SEYOR
\
G. DE VILARDELL
D SN MARTI 2954 1369
Rod, 14 mm. (?). Cera negra. Barcelona, Arx. dol Captol de U
Al dors duna lletra dEn Berenguer deVilaragut aEn Seu; albarans.
Guillem dEntena desexint-se dell, per haver-li pregat
que ho fes En R. Folch. Datada a Barcelona, dia de sent Un castell amb dues torres (?).
Loren (10 dagost) de 1312 h
Al peu dun albar atorgat per En G. de Vilardell a
P. DE VILARASA
2951 1391
BERNAT DES VILARET
Octogonal, 11X8 mm. Cera vermella.
Barcelona, Arx. del Cap- 2955 1356
tol de la Seu; albarans.
Seu; albarans.
Un castell amb dues torres.
Un castell o vilar.
Al peu dun albar atorgat per En P. de Vilarasa a
favor dEn Pere Feliu. 0 de setembre de 1394. Al peu dun albar atorgat per En Bernat des Vilaret,
procurador de NArtal de Foces, a favor de Na Siblia,
comtessa de Pallars, pel lloguer dun alberg, que pertanyia
al dit Foces i ocupava la comtessa. 8 de gener de 1356.
FRANCESC DE VILARDELL
2952 1362
Oral, 17X10 mm. Cera vermella.---Barcelona, Arx. del Captol de PERE JAUME VILASECA
la Seu; albarans.
2956 1576 i 1581
Rod, 18 mm. Cera vermella. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la

Un bust. Seu; arm. I, cal. 13.
Al peu dun albar atorgat per En Francesc de Vilar- Escut a senyal duna villa.
dell, mercader de Barcelona, i datat en aquesta ciutat
a 27 de gener de 1362; escrit de la noia ma e segelat ab VILASECA

mon segell.
En una carta dEn Pere Jaume Vilaseca, als Canonge3

de la Seu. Guissona, 9 dagost de 1576 i.
PERE VILARDELL
2953 1362
GALCERAN DE VILASECA
Rod, 14 mm. Cera vermella. Barcelona, Arx. del Captol 2957 1605
Oval, 15 X 13 mm. Perpiny, Arxs. Departamentals; S. E. II, 806.
Un castell o vilar amb dues torres.

Escut a senyal de tres castells i un lle ram-
+ S DEN PE RLE VULARDEL pant.
Al peu dun albar atorgat per En Guillem Vilardell, En el testament de Na Magdalena, iller dEn Galce- m
matalasser, ciutad de Barcelona, a favor dEn G. Done- ran de Vdaseca, burgs de Perpiny, rems clos a En
gats, de quinze sous barcelonesos que li devia per llits Joan Roig, notari de dita vila, a 8 de novembre de 1605,
En R. de Vilademany, Prior de Catalunya, de lOrde de es fa constar que el segell s el propi del dit Vilaseca.
l'Hospital de Sant Joan. 12 doctubre de 1362.
1. Com a curiositat transcribim aqu el text daquesta lletra: A. DE VILASETRUD

Salut e amors, fem vos saber qu9 l noble en R. Foleb nos
ba pre- 2958
gats que nos que ns desiscam de vos, e per tal com nos no diriem
de no al dit noble, daquests prechs ne d altres que [e]l nos fes, de-
Rod, 18 mm. Cera bruna. La Garriga, Arx. de Can Tarrs.
sexim nos de vos, que de mal que fassa a vos, ne a res del vostre,
tenguts no us siam, en neguna manora passats .v. dies apres la re- Un castell.
buda de la carta*.
Segons En Vila (II, 338), el llinatge Vilaragut t per armes: Lo
Altre exemplar en mateix Arx. en carta datala a Guissona
cainpor faxa de argent, e de guella en 8 pesses, altros diuen que te-
1. el
a 15 dabril de 1581.
nen de esser de or, e de guella.
INVENTARI 403
+ S ETRZJD BERNAT YIYES DE FERRER

2963
l'n una requesta dirigida per N Arnau de Vilasetrud,
Balle del castell de Manlleu, a En P. de Puiggrs, Bat- Oval, 34 x 30 mm. Arx. Cor. Arag; Consell dArag, llig. 489.
lle del castell de Gurb. Manlleu, 16 de desembre de 1334.

Escut dividit en quatre quarters: 1 . borrs; 2, tres
arbres; 3, un lle rampant (?); 4, tres bandes.
ANTONI YINYES
2959 1449 En una certificaci lliurada per En Bernat Vives de
Ferrer, capit duna companyia dinfanteiia del tercio
Cartes comunes originals, 1449. de la ciutat de Girona, donant fe que En Joan Cros, sas-
tre de dita ciutat, serv de sergent en lesmentada com-
Escut a senyal dun sarment de cep amb pmpols. panyia des de 1667 a 1672. Barcelona, 7 de juliol de 1079.
ANTHON1 VI
En una carta de NAnte ni Vinyes, notari i Sndic de

RAFEL XAMMAR
2964 160G
Barcelona, als Consellers, donant compte dels afers de les
Corts. Perpiny, 18 de mar de 1449. Rod, 20 mm. Cera vermella. Perpiny, Arxs. Departamentals;
S. E. II, 820.
2960 1451 Escut a senyal de tres lleopards, passants.

Oval, 12 X 10 mm. Cera veimella.
Cartscomunes originals. 1451. En el testament de Na Isabel Xammar i Ballar, mu-
llerdEn Rafel Xammar, donzell, domiciliat en la vila
Un bust. de Perpiny, rems clos al notari de dita vila, En Miquel
Palau, a 8 dabril de 1606, certificant dit notari que el
En una carta de NAntoni Vinyes als Consellers de segell que tanca la plica s el dEn Rafel Xammar, in
Barcelona, notificant-los haver arribat a Npols i que quo sunt gravati ires Icones b
al dia segent aniria a veure el Rei per feili reverencia
e darli vostra letra. 1 de setembre de 1451.
JAUME XARCH
2965 1440
PERE JOAN YINYES
2961 1549
Escut, 11X8 mm. Cera vermella.
Cartes comnnes originals, 1440, t. 121.
Rod, 19 mm. Cera bruna. Seu dUrgell, Arx. del Captol de la
Escut a senyal de ratlles formant ones o en
zig-zag.
Escut amb el mateix senyal del segell n. 2959.
En una plica de declaracions de testimonis tramesa En una carta dEn Jaume Xarch, Cnsol de catalans
perEn Pere Joan Vinyes, notari d Agramunt. 14 de no-
a Cller, als Consellers de Barcelona, referent a lexercici
del seu crrec. Datada en el castell de Cller, a 22 dagost
vembre de 1549.
de 1440.
JOAN VIVAS
2962 M
G. ZALORT
2966
1359

Seu; albarans
Escut a senyal de vairs.
Una flor de llir.

En un dEn Joan Vivas, Senyor de les baro-
certificat
nies de Beniffayro i Santa Coloma, del Consell reial i S G ZALORT
ambaixador en la repblica de Gnova, legalitzant la
firma de NAmbrs Rapalo, escriv pblic de dita ciutat. Al peu dun albar atorgat per En G. Zalort a favor
14 de desembre de 1620 b dEn Bartomeu de Miramar, a 28 dagost de 1359.
1. Segons En Vila (II, 350) el llinatge Vives porta en son escut; 1. Xammar. Lo camper de guella, 3 leoparts de or passants,
Lo camper vay contra vay de argent e de azur. membreas de gnella, armeas de sabba, (Vila, II, 364).
k
TAULES

TAULA V LFA BE I C A
Abadia, llinatge, 242. Agullana, Enric de, 244. Alcover, xv, 55, 72, 101, 111, 214.
Ababia, Josep cle, ciutad de Tortosa, Agullana, llinatge, 244. Cort dc la batllia d' Alcover, 55.
242. Agullana, Miquel, abat de Sant Joan Taula del General de la vila d' Alco-
Ababia, Mart de, 242. de les Abadesses, 310, 312, 398, ver, xxv, 101.
Abbaham Davi, jueu de Perpiny, 399. Alegre, Joan, 245.
363. Agullana i Calders, Francesc de, Alegre, llinatge, xxxi, 245.
Abbaham Jucef, de Tolosa, 60. de la Tresoreria Reial, 244. Alegre, Pere, 245.
Abrera, 110. Agull, Guillem de, abat de Po- Alegre, P., procurador de P. de Puig-
Abri, Joan, llicenciat en lleis, xxxil, blet, 70. mar, 245.
242. Agull i de Pins, Miquel, 244. Alella, 111, 283.
Abril, bisbe dUrgell, 9. Agust, Berenguer, 304. Alemany, Bernat, 282.
Abril, Jaume, canviador de Barce- Agust, P., tinent-loch de Racional, Alemany, Guerau, governador gene-
lona, 242. 33, 234. ral de Catalunya, x, 12.
Abril, Joan, batlle de Pals, 50. Aibar, llinatge, 250. Alemany, llinatge, 245, 246.
Acs, 18. Aiguaviva i de Tamarit, Francesc, Alemany, Ramon de, xxx, 245.
Adarr, Gemoneta, 325. 56. Alemany i Descatllar, Jaume Vi-
Adarr, Jaume, 325. Aitona. V. Aytona. Regent la R. Tresoreria, 245.
cens,
Adaya, Francesc, boter, 242. Alacant, 205. Alemany de Cervell, Ramon, con-
Aderr, Bernat, xxxn, 242. Alagon, llinatge, 31. seller reial, x, 12.
Adhemar, Guillem de, escrivent, 243. Alamany, Jaume, blanquer de Vila- Alemanya, xiii, xiv.
Admirall, Jaume, batlle de Marto- franca del Peneds, 90. Alentorn, Onofre de, diputat, 99.
rell, 63. Alamany de Cervell. V. Cervell. Alentorn, 111, 377.
Adri, 110. Alams, 111. Aleu, Joan, batlle de Montblanch, 246.
Adri, Antgona, 350, 356, 377. Alany, Bernat, 46. Alexandria, 231, 381 . Alfondec dels
Adri, Mateu, protonotari reial, 36, Alb, batlle de, 240. catalans, 381.
231, 350, 356, 377. Alb, xxvnr, 240, 241. Alf. V. Casa dAlf.
Aduarte, Francesc, S. J., 349. Alba, Didac de, alcalde major de Bar- Alfachs, els, 356.
Afan de Ribera i Exriquez, F., duc celona, 115. Alfarras, 99.
dAlcal, 25, 126, 195, 268. Alb, Galcer de, 90. Alfons I, comte-rei, vn.
Afan de Ribera, Pere, duc dAlcal, Alba, Jeroni, notari de Montblancli, Alfons II, comte-rei, 117, 141, 152,
marqus de Tarifa, 20. 86 . 161, 170, 253, 289.
Agde, Agathensis, 3, 180. Albafulla, Onorat, notari de Per- Alfons III, comte-rei, 35, 84, 376.
Ager, Bernat de. V. Bernat dAger. piny, 296. Infant, comte dUrgell, vm, ix, 10.
Ager, llinatge, ix. Albanell, Bartomeu, notari de Tarra- 33, 315, 317.
Ager, Miquel, diputat, 91. gona. 244. Alfons IV, comte-rei, 74, 163, 216,
Ager, vescomte de, 307. Albanell, Galceran, 268, 349. 217, 237,240, 260, 281.
Inl'ant, xix.
Ager, viii, 11. Albanell, Jeroni, lloctinent reial, Alfons X
de Castella, 346.
Agost, G., xxxii, 243. 244. Alfons, fiil de Jaume I, 346.
Agost, Pere, 336. Albanell, llinatge, 244. Alfons, infant de Mallorca, 5.
Agramunt, Jaume, Yeguer dAgra- Albareda, Francesc, 244, 245. Alforja, 55, 111. Cort de la batllia
munt, 243. Albareda, llinatge, xxxi. dAlforja, 55.
Agramunt, xxvi, xxvill, 7, 8, 10, 79, Albaret, Pau, conseller de Barce- Alfou, 45.
110, 240, 243, 285, 307, 391, 393, lona, 298. Alger, 32.
403.
Convent de Sant Bonaven- Albat, Fortun, notari, 279. Alguayre, 101.
Taula del dret del
tura, 110.
Cort del Batlle, 240. Aftien, 280. General d' Alguayre, xxv, 101.
Cort de la Vegueria, 79, 243. Alberich, Jaume, diputat, 100. Alguer.
Consolat de catala)is, xxvin,
Agremunt, Arnau de, 170. Albert, Berenguer, arrendador de la 236.
Aguer, Manaut de, senyor dAram- lleuda, a Tortosa, 43. Aliy Abenat Abexahot, alcadi
pruny, 243. Albert, Bernat, procurador reial i dEix, 241, 254.
Aguilar, bar de. V. Biure. feudal dels comtats de Rossell i All, 284.
Aguilar, Hermenter de, governador Cerdanya, 15, 245. Allegra, Francesc, mercader, 239.
de Cardona, 136. Albert, Domenec, 245. Almacelles.
Taida del dret del Gene-
Aguilar, llinatge, xxxi. Albert, Pere, canonge, 292. ralbolla d Almacelles, 101.
i
Aguilar, 143. Alberti, Joan, procurador reial, 245. Almazn, marqus de. V. Uurtado
Aguilars, bndol dels, 300. Alberti, llinatge, 245. de Mendoza, Francisco.
Aguilar, Jaume de, porter reial, 243. Albons, 55, 111
Batllia del castell
. Almenar, Pere, 246.
Aguilar, Joan de, 243. i terme d' Albons, 55. Almenara, Berenguer de, 291.
Aguilar, Marqus de. V. Fernndez Alburquerque, duc de. V. Fernn- Almenara, 54.
Manrique, Joan; Gurrea, Carles de. dez de la Cueba, Francisco. Almoster, 111.
Aguilars, Pere de, 244. Alcal, duc de. V. Afan de Ribera. Almudafar, 297.
Aguil, Antoni, 114. Alcal dHenares, 266. Almugaver, Antic. 246.
Aguil, Francesc de, veguer de Mont- Alcntara, orde dc, 334. Alomar, Antoni, 260.
blanch, 80. Alcarra, 19. Als, Jaume de, jurispeiit de Tremp.
Aguil, Joan, cavaller, 341, 344. Alcolea, 315. 246.
-

Als, llinatge, 246. Aparici, Gabriel Josep, notari, 84. Armendariz, Llus de, bisbe dUrgell,
Als, Pere Antoni, mostassaf de Bar- Aparici, Josep, notari, 249. 27.
celona, 246, 247. Aparicio, Josep, notari, 163. Armengou, Joan, procurador, 395.
Als, Ramon de, 12. V. Barcelona, Aragall, Geroni de, mercader de Arnau, Bartomeu, 103.
Collecci. Cller, 249, 250. Arnau, Arnaldi, Ramon, 34.
Als i Rius, Josep Francesc de, alcalde Aragall, llinatge, 250. Arnau de Pallars, 370.
major de Barcelona, 49. Arag, Carles de, duc de Terranova, Arnau Roger, conestable dArag,
Als, 112. 21, 349. comte de Pallars, 213, 280, 375, 395.
Aloy, Joan Bta. de, escriv, 247. Arag, conestable de. V. Arnau Ro- Arnes, xxv, 114, 265, 341.
Alsina, Jaume, 107. ger, Arn i Barangu, Josea, 222.
Altafulla, i castell d, 330. Arag, Joana, duquessa de Cardona, 57. Arqus, Bartomeu, especier de Per-
Altarriba, Bernat Guillem de, 89. Arag, llinatge reial, viii, ix, xvi, piny, 251, 324.
Altarriba, Gernima, 252. XVIII, XXII, XXVI. Arquibau, Bernat, 251.
Alts, baronia de. Sant Pere de, 378. Arag, rei de.' V. Alfons II, Alfons Arrahona, castell de. V. Sabadell.
Alvab, vescomte dAger, comte dUr- IV, Jaume II, Pere III. Arronis, Lloren de, ciutad honrat
gell, ix, 11. Arag, Pere de, 400. de Barcelona, 45, 80.
Alvarez de Haro, Maria, vescomtessa Arag, Vicens de, 400. Artal, Josep, ciutad honrat de Bar-
de Cardona, xxxiii, 279. Arag, vil, xii, xxn, xxiv. xxvn, 10- celona, 247.
Alvar de Cabrera, comte dUrgell, 12, 18-20, 26, 27, 30, 31, 38, 39, 76, Artasona, Guillem de, cari de Castell-
ix, 9, 270, 346. 80, 83, 92, 167, 245, 247, 262, 279, lle, 289.
Alzina, Antoni, jutge dapellacions, 320, 321, 326, 340, 349, 352, 354, Arts, Jaume de, jurisperit, 251, 252.
324. 356, 373, 377. Arts, llinatge, 252.
Amarell, Guillem, 396. Aragn, Enric de, duc de Sogorb, 26. Arts, Pere de, 323.
Amargs, Jaume, sndic, 114. Aragn, Josep de, 250. Arts, xv, 55.
Batllia, 65.
Amargs, Montserrat, 114. Aragn, llinatge, 250. Artesa de Segre, 114, 371.
Amat, Francesc, 247. Arampruny, castell de, 243. Arties, 213, 225.
Amat, Gaspar, arxiver reial, 26. Aranjuez, 121. Arxius. V. Arenys de Mar, Bag, Bala-
Amat, llinatge, 247. Aranza i Doyle, Blai de. Intendent guer, Barcelona, Castell dEmp-
Amat, Miquel Joan, cavaller, 24. general de lexrcit, 41. ries, Cervera, Girona, Hospitalet, La
Amat, Ramon, 239. Arany, Berenguer, 316. Garriga, La Selva del Camp, Ma-
Amat, Ramon, patr de galera, 239. Arbeca, 102, 282.
Taula del General drid, Manresa, Marsella, Montpeller,
Amat, N., 247. de la vila d Arbeca, xxv, 102. Morell, Pars, Perpiny, Puigcerd,
Amat Lentiscl i de Gravalosa, Arbicio, Squerrera, Adriana, 314. ,
Roma, Seu dUrgell, Tarragona,
Teresa, senyora de S. M. de Castellar, Arbons, Guillem, regent la batllia de Trrega, Valncia, Valls, Vich.
247. la mar de Torroella de Montgr, 52. Asanza, Marc, xxxiv.
Amer, Joan, 353. Arbs, Joan, ciutad de Tarragona, 250. Asc, 114, 268.
Amer, 112. Arbs, 112. Aster, Guillem, 109.
Amet Baoet, moro dEix, 241. Ardena, llinatge, 284, 285. Astor, Domnec de 1, 252.
Amig, Josep, notari, 158. Ardena Darnius, Miquel Joan de,
i Astor, llinatge, 252.
Amors, Antoni, batlle dIsona, 61. comte de Darnius, 250. Audet iRiber, batlle
de Moy, 49.
Amors, Antoni, notari, 247. Ardvol, Miquel, mandatari de la Ge- Audincia Reial de Catalunya, v, xv,
Amors, Ferrer, canviador de Lleyda, neralitat, 250. xvi, 76, 77, 283, 358.
247. Area Berenguer de, jurisperit de Vich, Auger, Vidal, guarda del real del
Amors, llinatge, xxxi. 19, 250. senyor rei, 252.
Amposta, 112.
Castellania de, xv, Areny, llinatge, 251. Augereau, governador de Catalunya,
170. Areny i dArmengol, Llus de, mili- 154.
Anagni, 298. tar, 250. Aulina, Toms, de Camprodon, 81.
Ancias, baronia de, 376. Areny dArmengol, Pau, Governa-
i Aunes, Joan de, 252.
Andalusia, 25. dor de Tremp, 250, 251. Aunes, llinatge, 252.
Andorra, 197, 365. Arenys, Ferrer de, 168. Aurenbiax, comtessa dUrgell, viii,
Andreu, Antoni, notari de Perpiny, Arenys.
Batllies de Sant Mart i ix, 8.
248. Santa Maria, 395. Auret, Jaume, 252.
Andreu, Arnau, sots-veguer de Man- Arenys de Mar, 64, 83, 113, 271.- Auser, Miquel, 50.
resa, 85. Arxiu Notarial, 271. Ausiny, 114.
Andreu, Bernat, de Jaca, 346. Arenys de Munt, 113, 130. Ausona, Osona, comte de. V. Ca-
Andreu, Guillem, notari, xxxn, 248. Argelich, Joan Climent, notari de brera, Bernat de; Montcada Guillem
Andreu, Joan, notari de Girona, 74. Perpiny, 333. Ramon de, marqus dAytona.
.Andreu, Llus, receptor de drets del Argelich, Llus, notari de Puigcerd, Ausona, Osona, xxxii, 49, 52, 56, 59,
General, 314. 356. 63,66, 67, 70, 76, 89,90, 117, 188,
Andreu, Miquel Joan, 248. Argensola, Joan de, diputat, 95. 243, 259, 263, 293, 365, 378, 383, 387.
Andreu, Ramon, barber, 24S. Argenter, Simn, batlle de Vilafran- 399.
Cort del veguer. 243. V. Vich.
.Andreu, Sant, 20, 128, 146, 192, 193, ca, 54. . ustria, arxiduc de. V. Carles III.
202, 389. Argentera, xxv, 113. ustria, 29.
Andri, Geralt de, bisbe de Lleyda, Argentina, Joan de, 119. Autun . Museu de la Socit Eduenne,$
297. Argentona, Galceran de, donzell, 47. Auzias March, Baltasar, 252.
Anfs, Josep, 248. Argentona, 113. Auzias March, Gabriel, 252.
Anfs. V. Alfons. Argilaguers, Berenguer de, 328. Auzias March, Pere, poeta, 252.
Anglaterra, rei de. V. Eduard I. Argilers, 44, 279. Cort del Batlle, 44. Avers, Bernat de, escriv reial, 311,
-Anglaterra, 120. Ariet, Vicens, notari de Balaguer, 79. 316.
Anglerill, Ramon,
139. Arles, del Vallespir, 113, 114.- Mo- Avi, 114.
Anglesola, Berenguer de, 291. nestir, 114.
V. Banys dArles. Aviny, fra Antoni de, abat de Mont-
Anglesola, Galceran de, xxx, 248. Arles i Carrera, Geroni, notari de serrat, 114.
Anglesola, Galceran de, batlle de An- Perpiny, 304. Aviny, Bernat de, veguer de Barce-
glesola, 249. Armads, 114. lona, 252, 253, 255.
Anglesola, Guillem, 249. Armagnac, casa de, 28. Aviny, Pere, cavaller, 372.
Anglesola, llinatge, 248, 249, 350. Armanyac, Antoni, 329. Aviny, 5, 6, 115, 348.
Anglesola, Magdalena de, 249. Armengol, Berenguer, notari, 251. Axer Abentacharia, alcad dEix,
Anglesola, 112, 348. Armengol, Galcern de, alcaid de 241.
Anjou, llinatge, 6. Salses, 23, 251. Ayguamrcia, 241.
Ans, mestre. V. Tramer, Hans. Armengol, llinatge, 251. Ayguatbia, batlle de, 379.
Ansa, Josep de, Intendent general de Armengol, Pere, 251. Ayguatbia, Ayguathebea, 357.
lexrcit, 41. Armengol i de Cervell, Franci de, Aycart, P., 19.
Antich, Toms, comissionat dels con- 251. Ayguafreda, 115.
sellers de Barcelona, 249. Armengol, Sant, 299, 328. Ayguavtva, Joan de, 253.
Antill, 315. Armengol. V. Ermengol. Ayguaviva, 115.

TAULA ALFABTICA 409
Aylla, Pere, 253. Banyuls, 383. 110-110, 118, 121, 122, 124-140, 142-
Aymar, Arnau, clavari, 300. Barbar, Joan, sots-veguer, 255. 151, 153-161, 163-165, 107-174, 176-
Aymar, Gabriel, batlle de Castell de Barbar, llinatge, 255. 179, 181-187, 189-208, 209, 210, 211,
Farfanya, 58. Barbar, Llus, 214. 212, 214, 215, 216, 217, 218, 220, 221.
Aymard, Guy, 340. Barber, Bernat, 254. 222, 223, 229, 230, 231, 232, 233,
Aymar, Pere, 253. Barber, Guillem, regidor de la baro- 239, 314, 321, 341, 350, 352, 358.
Aymerich, Arnau, xxx, 253. nia de Possada, 250. 389, 391. Arxiu del Reial Patri-
Aymerich, Bernat, regent la treso- Barber, Jaume, 255. moni, xii, xiii, xxviii. xxxiii, 15-18,
reria general, 253. Barcel, Andreu, 54. 20, 20, 33-47, 49-54, 56, 57, 63-08,
Aymerich, Joan, vcguer de Barce- Barcelona, bisbe de. V. Peregr, 72-75, 80, 84, 87, 90. 113, 119, 152,
lona, 71. Bernat; Sents, Joan. 153, 180, 190, 210, 230, 231, 234-239,
Aymerich, Joan, donzell, 93. Barcelona, prior de Santa Anna, 219, 242, 244-247, 251-253, 256, 261-203.
Aymerich, Joan de, capit, 253. 228. 266, 268, 272, 277, 278, 280, 284, 290-
Aymerich, fra Miquel, abat de Sant Barcelona, v-vn, xii-xiv. xvi-xx, 292, 295, 297, 300-302, 305, 306, 312,
Cugat del Valls, 233. xxii-xxix, xxxi, xxxv, 1, 3, 4, 8. 313, 315, 318, 320, 323, 324, 327, 331,
Aymerich. V. Eymerich. 11-47, 49-138, 140-345, 347-304, 360- 332, 334-338, 340-343, 351-354, 359,
Aytona, bar, comte, marqus. V. 403. Reial Acadmia de Bones 360, 300, 307, 369, 372, 373, 375, 377,
Montcada,. Lletres, 227.
-
Reial Acadmia de 380-385, 387-390, 392, 395, 396, 401.
Aytona, comte de, 84, 387. Cincies, 228. Reial Acadmia de Arxiu de Sant Joan de Jerusalem,
Aytona, llinatge, xxxiv. Jurisprudncia terico-prctica, 228. 86, 96, 211, 293, 351. Arxiu de
Aytona, 348. Governador del mar- Reial Acadmia de Medicina Prc- Santa Anna, 194.
Arxiu de la Uni-
quesat d Aytona, XI, 19. tica, 220. Reial Acadmia Militar versitat, 225.
Reial Audincia, 24,
Aznar, Pere, 329. de Matemtiques, 228. Adminis- 77, 78, 283, 289, 297. Batlle,
traci de les Obres de murs i valls, 123. Batlle reial, xiv, 4i, 40, 52, 57, 200,
Babau, Francesc, 54.
-
Administraci dels forments, 123.
281, 285, 288, 309, 312, 314, 33S,
Bacet. V. Becet. Ajuda de les armes, 235.
Ajun- 340, 359, 368, 387, 390, 393, 390,

Bach, Joan, mercader, 239. tament, xxxv, 121, 122.

Alcalde 397.
Batllia (Cort de la), 307.
Bach, Joan, mercader dOrgany, major, 27, 327. Almoyna de la Biblioteca Molin i Brases, 16,
48. Seu de Barcelona, 08, 205, 272, 234.
Biblioteca Provincial Uni-

Badia, Berenguer, 253. 273, 288, 292, 294, 299, 301, 300, versitria, 85.
Batifullers, 368.
Badia, Francesc, batlle dc Millars, 313, 331, 332, 339, 343, 352, 302,
Batllia, 278, 379. Bisbat, 219.
258. 364, 375, 380, 382, 387, 391, 394. Broquerers, 303. Cabiscolia, 304.
Badia, Miquel, notari, 254. ngels (convent dels), 91. Arma- Candelers de 312. Ca-
su,
Badia, Pau, 205. dors de la ciutat, 234. - Arxiu dc nonja dc Seu, 248, 290. Ca-
la
Badia, Pere Joan, cnsol, 134. V Acadmia de Bones Lletres, 227. - pella de Marcs, xxix. Capella de
Baffart, Francesc, doctor, 102. Arxiu Capitular, xxix, 12, 20, 33, 34, Sant Jordi, xxii. Capella de Santa
Bag, xv, 55, 102, 115, 120. Arxiu 36, 39, 62, 63, 80, 84, 89, 96, 117- Agata, 229. Captol de Su, 67,
parroquial, 55. Batllia, 55. 119, 123, 219, 224, 231, 235, 243, 79, 192. 275, 280, 375. Carrer Am-
la
Taula del General, xxv, 102, 245, 248, 250, 251, 253-259, 262- ple, 307. Carrer de Boria, 322.
la
Bages, 85, 399. 264, 267, 269, 271-277, 285, 286, 290, Carrer de Mar, 336.
la Carrer
Bages, del Rossell, 392. 292, 294, 295, 298-308, 313, 315-322, de laPort 335.
aferrissa, Carrer del
Baget, 115. 325-327, 329, 331, 332, 335-343, 347, Cogoll, 386. Carrer Canvis,
dels
Bagils i Morlius, Francisco,* 83. 350-354, 356, 358-362, 364, 370, 371, 322. Carrer de Na Canuda, 361.
Bagur, 115. 374-377, 379-383, 385, 388, 391, 392,
Carrer de N'Astruc Sacarrera,
Bajas, Seraf, 282. 394, 395, 397, 398, 402, 403. Arxiu 380. Carrer d'En Bot, 302.
Balaguer, Antoni, batlle dEix, 254. de la Corona d Arag, vi, vm, ix, Carrer d'En Masaguer, 257. Carrer
Balaguer, Francesc, argenter, 141. xi, xii, xiv, xvi, 2-5, 8, 12-14, 16-32, d'En Roeha, 335. Carrer dEn
Balaguer, Pere, jurat, xxxii, 254. 35, 37, 40-42, 44-47, 49-56, 58-61, Salat, 359. Carrer d'En Sarri,
Balaguer, Pere, notari de Barcelona, 63-07, 70, 72, 73, 75, 76, 78-91, 93- 320. Carrer qui va Pi, 258.
al
254. 117, 120, 121, 123-126, 128-132, 134- Casa Caritat de Seu, 265. Casa
de Moneda provincial, 232. Nacio-
la
Balaguer, Pere, notari de Prades del 137, 139-164, 166-202, 204, 206, 20S,
Conflent, 100. 209, 211-226, 228, 229, 231-234, 242- nal Casa de Moneda de Catalunya,
Balaguer, Toms, notari de Tarra- 244, 246, 247, 249-257, 259-269, 271- 232.
Colleeci de lautor, 10, 11,
gona, 17. 276, 279-283, 286, 288-292, 296-299, 13, 17-19, 27, 28, 41, 44, 40-50, 54.
Balaguer, xxvi, 10, 11, 79, 118, 119, 304, 306-308, 310, 311, 314, 316, 317, 57-60, 62-65, 67, 68, 70, 74, 76, 7S,
138, 139, 145, 139, 171, 248, 258, 271, 319-323, 326-337, 339-345, 348-351, 80, 81, 84, 85, 87-91, 95, 110, 112,
322, 328, 352, 384, 393, 394, 397. 353-357, 359, 361, 362. 365, 367-369, 118, 119, 122, 123, 125. 127, 12S.
Arxiu Municipal,
d'En Ramon Gramunt,
10, 11, 171. -
371-374, 376-393, 396-401, 403. 131-133, 139, 140, 145-147, 149, 155.
Segell propietat Arxiu de la Cria eclesistica, 39. 157, 159, 164, 167, 171, 177, 182, 1S4.
-
dels Teixidors, 79.

Sant Confraria
138.
Cort de
Crist, 139, 145. la
Arxiu de l'Institut d'Estudis Cata-
lans i Biblioteca de Catalunya, 93,

187, 192, 194, ,195, 197-201, 203, 205,
207-122, 214-216, 219, 223, 225, 227.
Vegueria i Batllia, xviii, 79. 94, 203, 220, 250, 342, 347. Arxiu 228, 231-233, 235, 240, 245, 254, 261.
Baldejuli, Miquel, agutzil, 31. del marqus de Bou, 97, 142, 165, 263, 267, 270. 289, 294, 296, 297, 30S.
Baldira, Antoni, jurista de Tortosa, 196, 200, 278, 284, 285, 317, 324, 312, 318, 321, 322, 324, 326, 332, 333,
254. 326, 369, 308.
Arxiu de la Mensa 345, 356, 358, 369, 372, 379, 385, 3SS,
Baldomar, 110. Episcopal, 27, 46. Arxiu munici- 390, 393, 394, 400. Colleeci Egozquc
Baldric, 209. pal, xxni, xxvii, xxviii, 3, 13, 19, del Pozo, 4. Colleeci Ramon dAls
Ballester, Arnau, escriv de raci, 21-26, 28, 29, 34, 35, 42, 45, 47, 53, 236, 247, 278, 293, 322, 335, 362. 373.
33, 30. 56-58, 60-64, 67, 69, 70, 72, 74, 80- Colleeci Juli Vintr, 13, 69, 74.
Ballester, Arnau Guillem, senyor de 84, 88, 94, 96, 109, 110, 113, 116, 117, 76, 89, 120, 130, 147, 189, 192, 202,
Cervell, 254, 255. 119, 121, 122, 126-128, 130, 132-135, 212, 222, 226, 227, 229-232, 244, 285,
Ballester, Jaume, batlle de Barce- 138, 140-144, 148-150, 152-159, 162, 361, 398, 400. Consell. Consell de
lona, 255. 165-171, 174, 175, 177, 178, 180, 181, cent, de cent jurats, de XXXIII. de
Ballester, lli atge, 255. 183-185, 187, 190, 191, 194, 196, 200, la ciutat, municipal, xxvn, xxxvm.
Balsareny, 110. 202-214, 216-219, 221, 222, 224, 230, 29, 117, 119-121, 123, 203, 230. 27S.
Balsells, Rafel, 254.
Banyoles, Ramon
231, 234, 235, 237-241, 243, 245, 246, Consellers, xxvn, xxviii, 13, 19,
de, 218. 248, 249, 251-256, 258, 260, 262, 263, 21-23. 25. 28. 29, 42. 44, 45, 47, 56-
Banyoles, 102, 117, 257, 311, 343. 265-273, 275-278, 280-298, 300, 302, 58. 60. 02, 64, 67, 69, 82, 83, 109,
Monestir de Sant Esteve. Taula del 303, 305-309, 311-320, 322-332, 335- 110. 114, 116, 11S-120. 122. 125-12S.
General, xxv, 102. 340, 342, 343, 348-360, 362, 364, 366- 130-133, 135. 136, 138-143, 145, 14S-
Banys dArles, 4. 370, 372-374, 376, 379-381, 383-394, 150, 152-159, 162, 165-168, 171, 174.
Banyuls, llinatge, 255. 396-401, 403.
Arxiu provincial 175, 177, 178, 180, 181, 184, 185, 191,
Banyuls, Thomas de, 153. d'Hisenda, xxiii, 14, 15, 18, 24, 26, 194, 197, 202, 203, 205-207, 209-214.
Banyuls i dOrs, Toms de, gover- 29-32, 40. 41, 45, 46, 49. 55, 56, 61, 217-219, 221, 222, 224, 230, 234, 237-
nador de Rossell i Cerdanya, 255. 63, 68, 73-78, 80, 83, 91 103, 105, 241, 243, 245-249, 251, 253-256, 266-
Voi.m II 52
-- .

273, 275-278, 280-287, 289-298, 300, 103, 105, 108. Taula de larmada, Feliu de Santpedor, Sant
234. Torre Gonguera,
Pallerols,
302, 303, 305-312, 314-319, 322-332, Tra- Vicens Horts, 42. dels Sarreal, Sitges,
335-340, 342, 343, 348-360, 362-364, giners de Ribera, 260. Trinitaris Subirats, Talarn, Trrega, Solterra,
366-368, 370, 372-374, 377, 379, 381, 232. xxix,
calats, Terrassa, Tona,
Valldonzella, Tornamira, Torell,
383-388, 390-394, 396-401, 403. 369, 386, 388. Veguer, Torroella de Montgr, Torroja, Tor-
vegueria,
Collegi d'adroguers,
81, 130. Collegi 54-57, xvii, xviii, 45, 47,
Vallirana, Verges, Vich, tosa,
227.
59, 60, 62, Valls,
d' apotecaris, Collegidargen- Vilafranca del Peneds, Vilanova,
65, 75, 79, 80, 132,
133, 143, 158,
ters,230. Collegi de Betlem, 155, 255, 260, 278, 285, 289, 302,
191, Voltreg, Vilassar de Dalt.
349. Reial

Collegide cirurgia,
227. 305, 306, 309, 311, 312, 314, 315, Baucels, Francesc, xxxi, 256.
Collegide cirurgians, 227. Na- 338, 342, 366, 368, 373, 379, 387, Bauet, moro, 241.
de Farmacia, 227.
-
cional Collegi 390, 394, 397. Vicariat Bautista, 283. (cort del),
Collegi notarial, 229. Collegide Volta dEn Torra, 257. 398. Bearn, vescomte
-
V. Montcada.
228, 229. Conservador de
de.
notaris, Barjau Pons, Francisco, 240. iBearn, 346, 356.
les Draanes 234. Consolat
reials, Baronia de Lavana, 124. Beaumont, comte V. La Motte.
232. Cn-
de.
i Junta de Comer, 41,Barot, Berenguer, xxxn, 255. Becet, Bacet, Pere, general de batlle
sols,313. Cnsols de Mar, 236- Barrades, 287.
la Catalunya, xiii, 42.
237. Convent de Predicadors, xix. Barrera, Jaume, de Bedell, Ferrer, patr de nau, 238.
Ripoll, 16.
Corredors d'animals,
giment, xvm, Cort255. cnsols Barrera,
81. 120 dels
Joan Mag,
Corrc en cap, Bedruna, Joan Bta., 29.
Begas, 219.
conseller
124,
Mar, 233. Corts
.
de la a Barrera, Josep,
celebrades Bela, jueva, 363.
26.
Barcelona, xix, xxn, 280. Cre- Barrufet, Joan, Bell, Antoni84. 274. de,
dencer pes de
del 123. Bartomeu, Francesc,
la farina, Bellarbre, Francesc, notari, de Co-
90. batlle
Diputaci, Dreancs, Tara- Bas, Berenguer xxxn, 255.
93, 97. de,
256. 389. lliure,
sanal, 27,283. Comanadors de Sant Bas, Francesc de, capit, 308. 338. Bellcaire,
Joan, 120. Reial Companyia de Bas, Guillem de de, sndic
Bellcayre, 124. Valls, 70. castell de,
Comer 231. ,
Comtal,
Bas, v, 255.
vil. Bellera, Guillem Ramon de, 293.
llinatge,
Reial Conferencia 229. Con- Bas,
fsica, vescomte V. Montcada, G. Bellestar, Jofre
de. 256. de,
fraria dels fusters, 121. Confraria
-
R., marqus dAytona. Bellfort Huguet, de Voltre- batlle

dels forners, 121. Confraria Bas, vescomtat 271, 349.
dels de, g, 71.
julians,mercers vells, 230. Confra- Bscara, 124. Bellhom, Guillem, cnsol de cata-
15,
ria dels descarregadors, 230. Con- Bastero, 308. lans a Siracusa, 239.
famlia,
fraria mestres de casa
dels Bastida, Arnau
i molers, mestre Bellido. Pere,
de, racional, 114.
230. Confraria dels
231. xxx, 256.
perxers, Lleyda), 124. Bell-lloch (de
Confraria de Sant 41 Bastida. Joan, mostassaf de Barce-
Jorli, Matar), 124. Bell-lloch (de
Estudis xxvm,
generals, 120, 256.
118, lona, comte V. Hospitalet, Bell-lloch, de.
225, 334. Flaquers, 312, 364.
Font Forners, 364. Bastida,
del sperver, 40.
256.
Bastida. V. abastida, Sabastida.
Arxiu.
llinatges,
Bell-lloc, Pere de Bar- de, jurisperit
Gremi mersers, 230. Gremi Bastida, 287.
dels celona, 1.
de mestres 231. Guarda
sastres, Bataller, Pere, 289. del Belloch, Sim veguer de Girona, de,
dret de
del portal Mar, 235.
la Batea, 124. 257.
Guarda magatzem de grans, 123. Batella, Josep, veler, 123. Belloch, llinatge, 257.
Guardia reial de penyores de la ciutat, Batle, G., 256. Bellpuig, 122, 125, 274, 280, 281.
235

.
Hospital general, 250, 366. Batlle, Berenguer, 90. Bellpuig de les Avellanes, ix, 10.
-Hospital de Santa Creu, 121, 200. Batlle, Josep, 159. Bellsol, Antoni de, 257, 259.
Hospital d'En P. Desvilar, 290, Batlle, Ramon, lloctinent de proto- Bellveh, Bernat de, notari de Tuni,
-
301, 304.
Reial Junta de Comer, notari, 256. 269.
231, 232.
Junta Provincial de Sa- Batlle, Rafel, ardiaca de Besal, 168. Bellver, llinatge, 257.
nitat, 227.
Reial Jutjat davenn Batllia general de Catalunya, Batlle Bellver, Miquel, corredor de coll, 100.
cies de comer, 232. Mensa epis- general, v, xm, xiv, xxn, 39, 40, Bellver i Monrs, Perot de, dipu-
copal, 261.
Monestir dels frares 50, 67, 111, 236-239, 301, 337, 372, tat, 257.
dels sachs, 313.
Monestir de Sant
389.
V. Lloctinncia, lloctinent de Bellver, 125, 329, 344, 394.
Anton, 272.
Montjuich, 40. batlle general, Collidor del dret del Bellvs, 125.
Mostassa, i, Mostassafia, 281, 306. batlle general. Taula del collidor. Beltrame, Bartomeu, mercader, 237.
315, 320, 373, 390. Museu Ar- Comptaduria del Reial Patrimoni de Benach, Josep, magistrat, 24.
queolgic Diocess, 74. Museu Catalunya. Benasch, 99.
Artstico- Arqueolgic, 96, 111, 113- Batllia general del Reial Patrimoni de Benedicta, esclava sarrana, 17.
115, 124, 129, 131, 133, 136-138, 140, Catalunya, 41. Benet, Pere, xxxii, 257.
143, 145, 147, 151, 154, 157-160, 163, Bitllies reials i feudals, Batllia, Cort Benet, Ramon, notari de Tortosa, 257.
164, 170, 172-174, 176, 177, 179. 184, de la Batllia, Cort del Batlle, v, xiv, Beniffayr, 403.
186, 187, 190, 193, 195-204, 209, 212, xv, xvii, xxii.V. Albons, Alcover, Benosa, Miquel, tauler, 213.
213, 218, 220, 221. 223. Obra de Alforja, Arenys, Argilers, Arts, Beran, 125.
Santa Maria del Pi, 313.
Obrers Barcelona, Berga, Besal, Blanes,
Bag, Besora, Blancafort, Borred,
Berart, Francesc, 148.
Berart i de Cortiada, Gaspar de,
i moneders, 232. Oripellers, 368.
Palau Reial, 38, 292. Palau de la Burgar, Cabra, Cabrera, Caldes de bar dEsponell, 257.
Generalitat, xxn. Pes reial de, la Montbuy, Calonge, Cambrils, Canet, Berenguer, Pere, doctor en drets,
ciutat,235. Pescadors, 364. Pla- Cardedeu, Cardona, Castell de Far- 257.
a Nova, 258. Plaa Santa
39, fanya, Castelltersol, Castellv de Ro- Berga, Francesc, 203.
Anna, 313, 364. Plaa de Sant sanes, Centelles, Cervera, Colliure, Berga, Pere de, 292.
Jaume, 322. Plaa de la Llotja, Cubelles, Bsparraguera, Falset, Flix. Berga, Pere de, jutge, xxxn, 258.
322. Plaa 322.
del Blat, 42, Gandesa, Ginestar, Girona, Grano- Berga, xxvi, 14, 44, 45, 58, 81, 85,
Port, 309, 31S. Portal de Sant llers, Guissona, Igualada, Isona, La 98, 125, 126, 178, 362, 373, 390.
Antoni, Racionals, 122, 123. Bisbal, La Buella, La Figuera, La Bergad, 81, 85.
Cort del Batlle, 44.
63.
Rec comtal 327. Sant Beltran, Garriga, La Guardia, La Moguda. General, xxv, 98.
Vegueria, 81
283. Sant Francesc de
,
me- frares La Palma, La Roca, La Selva del BergA, Valls de, 258.
nors, Sant Pau, 378. Sant
77. Camp, Linyola, Llins, Lluss, Llus- Bernat, abat de Sant Victori, 253.
Pere de Santa Anna
les Puelles, 69. sans, Manresa, Martorell, Masri- Bernat,
Bernat,
Nicolau, 258.
Nicolau, de lofici de mestre
25, 120, 219, 228, 267, 322. 340, 375. card, Mollet, Montbuy, Montcls,
Santa Maria Mar, 224, 336. del Montmel, Montorns, Montpalau,
Moy, Olot, Palams, Palou, Pals,
racional, 35.
Bernat, pavorde de Solsona, 279.
Santa Maria del Pi, 258. Seu,
xxvr, 39, 69, 94, 254, 258, 263, 265, Perafita, Perpiny, Piera, Pierola, Bernat dAger, ix, x.
275, 304, 305, 318, 321, 337, 342, 362. Pobla de Claramunt, Pont dAr- Berthomeu, Pere, 130.
Sndics de la ciutat, 122. Taula mentera, Puigcerd, Reus, Ripoll, Berti, 76.
de canvi, 119, 155. Taula de la Riudoms, Roses, Sabadell, Sana- Bertomeu, G., 258.
imposici de la Mar, 235. Taula, huja, Sant Boi de Llussans, Sant
Celoni, Sant Feliu de Guxols, Sant
Bertran, Joan Bta., canonge de Tor-
tosa, 173.
del General dc Barcelona, xxv, 102,

TAULA ALFABTICA 411
Bertran, Joan, patr de nau, 237. Bojons, Francesc, veguer de Vich, 76. Bou, llinatge, xxxi.
Bertran, Margarida, xxxiri, 258. Boladeres, Bernat, 306. Bou, Manuel, escriv de raci, 38.
Bertran, Ramon, hostaler de Bar- Bolea, Bernat de, vicecanceller dAra- Bouqus, Pere, abat de Poblet, 20.
celona, xxxii, 258. g, 21, 310. Bournonville, Alexandre de, 31.
Bertret, Guillem, lloctinent de batlle, Bolet, Antoni Joan, diputat. 100. Bovis, Joan, regent la batllia de Mont-
44. Bolet, Joan, notari dEina, 262, 311. cls, 271.
Bertrola, Francesc, cnsol de cata- Bollo, Gaspar, 211. Boxadors, 128.
lans a Palerm, 239. Bols, Antoni, batlle dOlot, 263. Boxadors, Bernat de, 266.
Bertul, 357. Bonabosch, Josep, ciruigi, 227. Boxados, Joan de, 252.
Besal, abat de Sant Pere de. V. Pere Bonanat, Miquel, batlle de Falset, 60. Boxads, Ramon de, 265.
Besal, prior de Santa Maria, 347. Bonany, Bartomeu, dispenser de Boxads i de Crassi, Alexandre,
Besal, xvi, xxvi, 39, 47, 73, 81, 83, Mart I, 263. mestre de camp dinfanteria, 266.
126, 127, 257, 347, 392 Batllia, Bonaseyna, Guillem, escriv de Pera- Box, llinatge, xxxi.
47. Cort reial, xvi, 73.
.
Veguer, fita, 263. Box, Ramon, canviador de Lleyda,

Vegueria, xvm, 47, 81. Bonastre, Bernat de, 263. 266.
Besora, Agns de, xxxii, xxxm, 259. Bonastre, llinatge, 263. Boygues, Mart, botiguer de Perpinv,
Besora, Arnau Guillem de, 259. Bonavia, 249. 266.
Besora, Jaume de, xxxii, 259. Bonavia, P. de, 249. Boyl, Buyl, Pere, mestre racional,
Besora, 56, 259. 259.
Castell, Bonet, Bartomeu, 307. xxx, xxxi, 35, 269, 335, 341, 342.
Batlle de Besora i Sant Quirze, 56. Bonet, Feliu, patr de barca, 51. Boyl, Felip de, mestre racional, 33, 36.
Besora i Segtt, Josep, 207. Bonet, Francesc, ambaixador de la Bozan, Jaume, bollador, 105.
Bess, riu, 296. Generalitat, 263, 264. Bramon, Pere, 266, 267.
Bestrac, 127. Bonet, Gaspar, pintor de Barcelona, Bra Militar del Principat de Cata-
Besturs, Joan, 259. XXII. lunya, 93.
Besturs, llinatge, 259. Bonet, Jaume de, regent ladministra- Brfim, 128.
Besturs, Llus, jutge, 268. ci delcomtat dEmpries, 263. Breda, 128, 271.
Besturs, Montserrat, 259. Bonet, Joan, sndic de Colliure, 16. Bremon, G., 267.
Beylalber, Ferrer, 65. Bonet, Joan, xxxii, 263. Brescha, Miquel, 267.
Beziers, 99. Bonet, Joan, 277. Brez, mariscal de. V. Maill, Urb
Bianya, Bernat, xxxii, 259. Bonet, Joan, 314. de.
Biert, Dalmau de, batlle general de Bonet, Pon, 263. Briolf, 128.
Catalunya, 16, 259, 260, 364. Boneta, muller de Jucef de Tolosa, 60. Broc, Ferran, 267.
Bigorra, comtessa de. V. Peronelt.a. Bonifaci VIII, 298. Broc, Jaume, notari de Perpiny,
Bigorra, 346. Bonifaci, 380. 267.
Birch, Walter de Gray, 279. Bonjoc, Miquel, 141. Broc, Pau, doctor en medicina, 55.
Bisanya, G. de, rebedor de comptes, Bonjoch, Sim, tauler del General de Broc. Segell existent *c ca'n Vilella,
117, 278. Cervera, 264. 128, 129.
Bisbal del Peneds, 127, 275. Boquer, Joan, 264. Bru, Bernat, de Camarasa, 70.
Biura, Andreu de, donzell, 34. Boquet, Guerau, 264. Bru, Francesc, regent la reial Treso-
Biure, Arnau de. Procurador dels Boquet, llinatge, 264. reria, 26, 267, 268.
consellers de Barcelona, 260. Borart, Eimeric, sabater, 264. Bru, Pere Joan, doctor en dret, 267.
Biure, Arnau de, veguer de Vilafranca Borcer, R., 371. Bru, Ramon, 8.
del Peneds, 90. Bordell, Guillem de, 170. Bru, Ulric, 267.
Biure, Guillem de, veguer de Barce- Bordils, Pere de, ciutad de Girona, Bruch, fra G., monjo de Poblet, 285.
lona, 260. 47. Brugada, 231.
Biure, llinatge, 260. Bordils, P. de, 152. Bruguera, Benet, cnsol, 185.
Biure, N. de, 58. Borja, llinatge, 31. Bruguera, 128.
Biure i de Margarit, Josep de, bar Borja, Pere Llus de, marqus de Bruges. Consolat de catalans, xxvm,
dAguilar, 260, 261. Navarrs, 22. 236.
Biure, 127. Borrs, Domingo, escriv reial, 36, 37. Brujo, Joan, sots-sndic de Barcelona,
Blan, Perpiny, dispenser de Joan I, Borrs, Jaume, assaonador, 264. 119, 268.
xxxii, 36, 261, 324. Borrs i Vinyals, Francesc, de la Brull, 311.
Blan Ribera, Joan, 261. Reial Audincia, 77. Brunes, Gabriel, batlle de Caldes de
Blanca, abadessa de Valldaura, 2. Borrass, Joan, regent el Consolat de Montbuy, 132.
Blancafort, XV, 56.
Cort del batlle Mar de Castell dEmpries, 234. Bruniquer, G., 371.
del castell i terme de Blancafort, 56. Borrass, 128. Bruniquer, Esteve Gilabert, 22, 268.
Blancafort. V. Serclis. Borred, 128 .- Batllia de la Quadra, Bruniquer, Joan Pau, notari, 98.
Blancard, 117, 141, 152, 170.
Blanch, Guillem, abat de Santes
66.
Quadra de, xv, 66. Brusca, Gaspar de, 268.
Borrell, Pere, notari de Barcelona, Brlt sca, Jaume, senyor de Pauls, 268.
Creus, 366. 254, 264. Bruselles, 3, 377.
M-useu, 3.
Blanes, Esteve de, marqus de Mi- Bortho, Miquel, senyor de Florejachs, Buadella, 128.
llars, 261, 262. 264, 265. Buot, Bernat, escriv de raci, 36, 37.
Blanes Ros, Josep de, 261.
i Bosch, Andreu, xn, xx, xxii. Bufal, Anton, batlle, 125.
Blanes, xv, xxvi, 56, 127, 128, 178, Bosch, Francesc de, 84. Buffagranyes, Dami, ambaixador
227, 271, 298. Batlle de la vila Bosch de Castell, Ramon, 42. de Barcelona, 206.
i terme del castell, 56,
Sanitat de Bosch i de Fontarnau, Jaume, 53. Bugarot., Bartomeu, 268.
la vila, 227. Bosch. V. Debosch, Desboch. Bugarol, Francesc, escriv, 268.
Blanquet, Pere, 262. Bosch, llinatge, xxxi, 265. Burell, Josep MA, secretari de la
Blasco, Lloren, monjo de Poblet, 27, Bosch, Pere, ciutad de Tarragona, Junta de Comer, 232.
260. 265. Burgar. Batlle, 56.
Boada, Miquel, batlle de Viladecavalls, Bosost, 213. Burgus, Francesc, 384.
247. Bosseta, Pere, notari, 157. Burgus, Francesc, procurador reial.
Boer, Antoni, provincial de Trini- Bot, 128. 34.
taris, 32. Botafoch, patr de galera, 236. Burgus, Galceran, veguer de Bar-
Bofarull, Prsper de, 229. Botarell, 345. celona, 268.
Boffill, B., ambaixador de Barce- Boteller, Antoni, 265. Burgus, Jaume, obrer, 123.
lona, 262, 363. Boteller, llinatge, 265. Burgus, Nicolau, 269.
Boffill, Bartomeu, notari, 262. Boteller i dOliver, Francesc, 265. Burgus i de
So, Joan, senyor de Ta-
Bofill, Josep Domnech, escriv, 33, Boteller i dOliver, Jaume, dipu- lavera i de Pavia, 367.
148. tat, 100, 101, 265. Burgueta, Pere, ambaixador de Bar-
Bofiy, Jaume, 262. Botet i Sis, Joaquim, vi. celona, 206.
Boix, Francesc, 228. Bou, Elisabet, abadessa de lEula, 248. Busa, 179.
Boix, Llus de, 262. Bou, Galceran, 265. Busc i de Pasqual, Manuel, 240.
Boix, Miquel, bollador, 106. Bou, Joan, lloctinent de cnsol a Sira- Busot, Berenguer, lloctinent de cnsol
Boix, Montserrat, 262. cusa, 239. a Tuni, 269.
Busot, Francesc, 269. Caldes de Montbuy, xxvi, 45, 64, 132, Canet, Pere de, canonge de Barce-
Busot, llinatge, 269. 254, 273, 274. Cort del Batlle, 45. lona, 371.
Busquet, Pere, traginer, 109. Esglsia, 273. Canet, xxvi, 113, 135, 230, 362, 393,
Busquets, Arnau de, draper, 269. Calella, xxvr, 132. 395. Jurats, 393.
Busquets, Guillem de, 269.
Busquets, llinatge, 269.
Call, Antoni de, beneficiat de la Seu
de Barcelona, 264, 275, 327, 356, 358,
Canet
V. (Rossell).
Cort del Batlle, 57.
Cap de Canet.
Buydasachs i Borrallas, quadra de, 186. 359, 375, 386. Canovelles, 135.
Buyga, Pere, 269. Cller, 236, 250, 278, 291, 300, 323, 370, Cnoves, Deusovol, 278.
Buyl. V. Boyi,. 373, 377, 403. Cap de, 323.
Cas- Cnoves, 136.
tell de, 373, 377, 403. Consolat de Canta, llinatge, 277.
Cabaces, Joan Bta., 99. Catalans, xxvm, 236. Canta, Perot, 277.
Cabanabona, 128. Calls, 133. Cantallops, Bernat de, 126.
Cabanelles, 130. Calonge, 45, 132, 133 .
Batlle, 45. Cantallops, 136.
Cabanes, 130. Calvet i Rubalcava, Francesc, dipu- Canter, Joan, 175.
Cabanyes, Jaume, batlle de Mont- tat, 83. Canti, P., 141.
mel, -18. Calveta, muller de Ramon Bru, de Canyadell, Canyedell, llinatge, xxxr.
Cabesa, Francesc, 270. Cervera, 8. Canyamars, 136, 146.
Cabot, Nicolau, procurador de lAl- Calvo, Ignasi, xxxiv. Canyedell, Esteve, 277.
moyna, 243, 277, 313, 332, 387, 391. Camarada, Guillem de, batlle de Pra- Canyelles, Antoni, 277.
Cabra.
Cort del batlle 56. . des, 183. Canyelles, 136.
Cabrenys i Massanet, 130. Camarasa, 70. Canyes, Francesc, especier, 290, 292,
Cabrera. V. Alvar, Guerau de, Cambrils, 57, 133, 361. Cort del Bat- 298, 301, 321, 341.
Pon DE. lle, de la Batllia, 57. Canys, Pau, clavari de Valls, 214.
Cabrera, Bernat de, 56. Cams, Joan de, patr de galera, 275. Canyet, 325.
Cabrera, Bernat de, comte d Ausona, Cams, llinatge, 000. Canyet, Jaume, regent la batllia de
xxxil, 71, 89, 270, 271. Cams, 133, 343, 370.
Sant Vicen, Barcelona, 44.
Cabrera, Bernat Joan de, comte de 370.
Santa Maria, 370. Caors, llinatge, 273.
Mdica, 271. Camp, Josep, notari de Camprodon, Capcir, 218, 287.
Cabrera, Bernard de, 271. 276. Cap de Bou, Jaume de, escriv reial,
Cabrera, Isabel de, 267. Campderos, Mateu de, batlle de la 37.
Cabrera, llinatge, vm, ix, xxxi, 56. Quadra de la Palma, 69. Capdebou, P. de, cnsol de catalans a
Cabrera, R. de, 270. Camp, Jaume Joan, doctor en Dret, Trapena, 239.
Cabrera, Sana, vescomtessa de, xxxm, 275. Cap de Canet, 16.
270. Camp i dOlzinelles, Maria, 373. Capdevila, Toms, ciutad honrat de
Cabrera, vescomte de, 64. Campins, 133, 134. Barcelona, notari de Lleyda, 84.
Cabrera, vescomte de. V. Pon- Campllonch, Miquel, sndic de la Ge- Capdevila i Olzina, Antoni, arxi-
Hug. IV, comte dEmpries. neralitat, 275. ver, 229.
Cabrera, vescomte de. V. Montcada, Campllonch, 383. Capell, Pere, patr de nau, 236.
G. R., marqus dAytona. Campmany, marqus de, ix. Capella, Eimeric de, monjo del Fay,
Cabrera, 130. Batlle del castell i Campmany, llinatge, 255. 369.
terine, 56. Campmany. V. Capmany. Capella, Guillem, 277.
Cabrera de Matar, 130. Camporrells, llinatge, 275. Capellades, 255.
Cabrera, vescomtat, xv, xxvi, 67, 271, Camporrells, Ramon de, 275. Capitania General de Catalunya, Capil
349. Camprod, Andrea de, xxxm, 275. General de Catalunya, v, XI, 28, 31,
Cabrera i Bas, vescomte de. V. Ai- Camprodon, Antic, burgs de Perpi- 94, 145, 162, 268, 378.
tona, marqus d. ny, 275, 276. Capmany, Antoni de, 22.
Cabrirol, Josep, lloctinent de cnsol Camprodon, xxvr, 134, 135,
12, 75, 81, Capmany, V. Campmany.
a Palerm, 239. 176, 179, 275, 276, 284, 311, 381. Capmany i Descoll, Rafel, diputat,
Cadaquers, 58, 130, 131, 283, 384. Batlle, 12.
Jutge, 12.
Veguer, Ve- 98.
Cadercet, Joan, cnsol de Camprodon, gueria de, 12, 87, 284. Capmany, 136.
81. Camprodon i de Clariana, Anton de, Capolat, 58.
Cadireta, Bernat, 289. 276. Capot Gasc, Pere, 286.
Cafer, Jaume, notari, 272. Camprodon i de Clariana, Maria de, Capraria. V. Cabrera.
Cafer, llinatge, xxxi. 276. Cabalps, Jaume, 122.
Cahorts i de Soler, Galceran, 273. Camps, advocat fiscal, 21. Caramayn, llinatge, 251.
Calaceyt, Jord de, 252. Camps, Alexandre, lloctinent de ve- Carbes, Arnau de, cabiscol, 257.
Calaf, Galceran, 273. guer, 75. Carb, Galceran, mostassaf de Barce-
Calaf, llinatge, xxxi. Camps, Cosme, jurat de Valls, 215. lona, 278.
Calaf, xxvi, 131. Camps, llinatge, 276. Carb, Jacme, 117, 278.
Calaff, pintor de Barcelona, 323. Camps, Pere, administrador, 276. Carb, Romeu, rebedor de comptes,
Calaff, Sebasti, 224. Camps, Pere, conseller reial, 276. 278.
Calataiud, Calataiub, XXII, 253. Camps, Toms, batlle de Gualba, 155. Carbonell, Bernat, escriv, 278.
Calatrava, orde de, 331, 333, 344. Camps, 135. Carbonell, Francesc, 58.
Calder, Domnech, 59. Campsor, G. de, procurador de Camp- Carbonell, Miquel, 156.
Calder, Salvador, cnsol primer de rodon, 276. Carbonell, Pere, 334.
Castell dEmpries, 273. Campsor, llinatge, 276. Carbonell, Ramon, 58.
Calderons, Jaume, collidor de fogat- Cananebas, Joan de, 276. Carboners, A. de, batlle de Cabrera,
ges, 251. Canal, Pere, escriv de la Vall de 56.
Calders, Arnau de, rector, 273. Ribes, 328. Cardedeu, 45, 136, 154.
Corl del batlle
-
Calders, Carles de, 273. Canalias, Josep, batlle de Cornell, de Cardedeu, Sant Pere de Vilamajor,
Calders, Geroni de, diputat, 100. 145. Alf.ou i Santa Susanna, 45.
Calders, Guillem de, veguer de Barce- Canals, Ramon, correu, 377. Crdenas, Bernard de, >duc de Ma-
lona, 117. Canas, Jacinto, batlle de Centelles, 59. queda, 22.
Calders, Pere de, procurador, 273. Cancelleria Reial, v, 76, 390. Cardona, Beatriu, comtessa de, 280.
Calders, 131. Caneller, Jaume, regent la batllia Cardona, Bonanat de, 279.
Calders i de Ferran, Ramon de, 274. general de Catalunya, 39. Cardona, duc de, 131.
V. Fernn-
Calders i Vilafranca, Ramon de, Canelles, Bertran de, veguer de Mont- dez de Crdoba; Folcii de Car-
mestre de Camp dInfanteria, 274. blancli, xxx, xxxi, 276. dona; La Motte.
Caldes, Antoni de, batxiller en Dret, Canelles, Galceran de, veguer de Cardona, duquessa de. V. Arag, En-
xxxii, xxxm, 274. Montblanch, xxxii, 276, 277. RQUEZ, FERNNDEZ DE CRDOBA.
Caldes, Berenguer de, 274. Canems, Jaume de, 277. Cardona, Enric de, governador de
Caldes, Isabel de, 274. Canes, Francesc, 62, 275, 326. Catalunya, 51, 283.
Caldes, Joan de, senyor de Segur, 274. Canet, Bernat, procurador, 277. Cardona, Esperandeu de, 244, 281.
Caldes, R. de, veguer del Valls, 88. Canet, llinatge, xxxi. Cardona, Francesc de, capit, 24.
Caldes dEstrach, 131. Canet, Miquel, 113. Cardona, governador de, 394.

TAULA ALFABTICA 413
Cardona, Hug I de, vr. Casaldguila, llinatge, 285. Castell dEmpries, xvi, xxvi, 18, 42.
Cardona, Ilug II de, vescomte, xxxni, Casa dAlf, 175. 58, 138, 139, 152, 234, 251, 260, 262.
49, 280. Casaldana, Bernat, 46. 270, 273, 302, 312, 331, 338, 350, 353,
Cardona, Huguet, batlle de Barcelona, Casaldara, patr de barca, 50. 355, 356, 366, 372, 384, 394, 396, 397,
367. Casals, Esteve, 155. 400. Arxiu, 251. Consolat de Mar,
Cardona, Isabel de, abadessa de Pe- Casals, Pau, 240. 234. Cort dc governador de la vila
dralbes, 65. Casanova, Arnau de, 285. de Castell i comtat d' Empries, 18.
Cardona, Jaume, jurisperit de Vich, Casanova, llinatge, xxxi. Procurador a Castell d Empries1
279, 280. Casanova, Romeu de, 401. dels consellers de Barcelona, 58.
Cardona, Joan de, 283. Casanoves, Francisco, sndic de Cer- Castell de Farfanya, xv, 58, 139.
Cardona, Joan de. V. Polcii de Car- vera, 142. Bale, 58.
dona i Urgell. Cascayls, A. de, batlle d Agramunt, ( astellol, Maim, batlle i veguer de
Cardona, Joan de, comte de Prades. 285. Lleyda, xxx, xxxi, 289.
V. Folch de Cardona, Joan Ra- Cascayls, Arnau de, batlle de Man- Castellol, 139.
mon II. resa, 48. Castells, llinatge, 289.
Cardona, Joan de, procurador general Cascayls, llinatge, xxxi. Castells i de Casanova, Ignasi de,
del comtat de Prades, 281. Casas, Joan, cnsol de Puigcerd, 185. ministre de la Reial Audincia, 289.
Cardona, Joana de, comtessa de Pa- Caseres, 137. Castellser, 285.
llars, 280. Cases, Bartomeu, 341. Castelltersol, 46, 139. Cort de la But-
Cardona, llinatge, xv, xxvi, xxxiv, Cases, Bernat, xxxn, 285. llia, 46.
57, 175, 278, 282, 298. Cases, Joan, 285, 286. Castelltort, 156.
Cardona, Lloren, mercader de Perpi- Cases, Joan, prevere de Ripoll, 180. Castellvaquier, Bernat de, xxxii, 289.
ny, 284. Cases, Joan, notari de Lleyda, 74. Castellvell, Guilleuma de, 345.
Cardona, Miquel, veguer de Barce- Cases. V. Casas. Castellvell, Castellv, 18, 19, 139, 247,
lona, 281. Cases i Pometa, Llus, 219. 288, 347.
Cardona, P. de, 170. Casesgemens, Bonanat de, porter reial, Castellvell de Rosanes, 58, 59, 118, 364.
Cardona, Pere, portant-veus de Gene- 354. Battlia de la Baronia de, 58.
ral Governador, 12, 278, 283. Cass, Joan de, procurador, 286. Castellv, Frits de, batlle de Flix,
Cardona, Ramon de, 82, 280, 281. Cass de Pelrs, 137. 289, 290.
Cardona, Ramon, vescomte de, xxx, Cassador, Antoni, 126. Castellv de la Marca, 140.
278, 279, 291. Cassador, Gabriel Joan, 286. Castellv, Castellviy. V. Castellvell.
Cardona, Ramon de, virrei de Npols, Cassador, Jaume, bisbe, 368. Castel- Rodrigo, marqus de. V. Mou-
282. Cassador, llinatge, 286. r i Portugal, Francisco.
Cardona, San de, almirall d Arag. Cassador, Pere, 286. C'astel-Rodrigo, marqus de. V. 8a-
282. Cassador i de Claramunt, Francesc, boya.
Cardona, vescomtessa de. V. Alvarez governador pel duc de Cardona, 286. Castillon delbuffieria, 321.
de Haro, Maria. Csser, Domnec de, mercader de Per- Castro, Felip de, 279.
Cardona i Prades, Joan. V. Folch de piny, 286. Castro, Felip Galceran de, 249.
Cardona i Urgell, Joan Ramon. Casserres, 137. Castro, llinatge, 350.
Cardona i Segorb, duc de. V. Fer- Castany i Casadevall, Joan, 225. Castro i de Pins, Berenguer de, 62.
NNDEZ DE CORDOBA, Ddac. Castell, Antoni Onofre, notari de Per- Castro i Sotomayor, Gregori, governa-
Cardona V. Folch de Cardona. piny, 276, 284. dor, 125.
Cardona, xv, xvi, xxvi, 30, 57, 58, 73, Castell, Berenguer de, 286. Cat, Pere, 290.
136, 137, 244, 280, 283, 293, 400. Castell, Xameno de, escriv de raci, Cat i Bertran, Josep, arxiver, 97.
BatUia, 59.
Cort del batlle, 57, 58. 292. Catal, Bartomeu, canonge de Barce-
Cort ducal, xvi, 73. Castella, rei de. V. Alfons X; Pere lona, 301.
Carledo, Sim, 313. el Crudel. Catalunya, vm, x, xi, xni, xiv, xvt,
Carles II, rei dEspanya, xvr, 85, 120 Castell, Joan, batlle reial de Sant xix-xxvi, xxxiv, 12, 20, 23, 24, 29-
Carles II.de Npols, vn, 5. Feliu de Guxols, 194. 31, 35, 38-41, 50, 51, 83, 84, 93, 95,
Carles III, dEspanya, 100. Castella, xvi, xviii, xxn, 18, 20, 22, 96, 98, 100, 109, 123, 141, 148, 149,
Carles [III], arxiduc dAustria, 168, 26, 29, 31, 77, 78, 83, 98, 222, 232, 279. 154, 170, 180, 187, 189, 210, 236, 241.
187. Castelladral, 137, 138. 245, 247, 250, 251, 253, 260, 264, 268,
Carles V, 321, 368. Castellar de la Selva, 138. 273, 274, 278, 280, 282, 283, 288, 289,
Carles de Valois, germ de Felip IV Castellar del Riu, 138. 292, 296, 297, 300, 301, 309, 314, 318,
de Frana, 298. Castellar, baronia de, 247. 324, 326, 333, 334, 337, 338, 344, 347,
Carles VII de Frana, 99, 118, 152, Castellar, Sant Miquel de, 247. 350, 356, 364, 368, 370, 372, 378, 384,
245. Castellarnau, Berenguer de, 287. 386, 393, 396, 399, 400. -
Inquisici,
Carles VIII, de Frana, 203. Castellarnau, llinatge, 287. 21, 276.
Provincialat de V observncia

Carles, Dami, mercader de la Seu Castellbell, Josep de, 287. de Sant Francesc, 173. V. Audin-
dUrgell, 284. Castellbell, 247. cia Reial, Batllia General, Bra Mili-
Carmen, Felip de, batlle del castell Castellbisbal, 41, 138. tar, Cancelleria reial. Capitania gene-
de Cubelles, 47. Castellb, llinatge, 287. ral, Claveria, Comptaduria del Reial
Carmona, Quint, soldat, 297. Castellb. V. Foix, Luna, Oliver de Patrimoni, Consell reial. Cort del Go-
Carners, Antic, 284. Boteller, Roger, Roger Bernat. vernador, Cort del Portant-veus dc
Carnicer, Joan, botiguer de Trrega, Castellb, vescomte de, 52, 364. Governador, Corts i Parlaments, Cries,
284. Castellb, 288.
Vescomtat, 180. Diputaci Provincial de Catalunya,
Carol, Guillem, jutge de Perpiny, Castellciutat, 138. Escrivans de raci. Prefectures, Gene-
284. Castelldsens, 291. ralitat, Govern de Catalunya, Intendn-
Carreras, Rafel, mestre sastre, 231. Castelldefels, 254. cia general, Llociinncia general, Mestre
Carreres, Joan, lloctinent de batlle Castellet, Bertran de, xxxii, 288. raciorial, Procuraci reial, Procurador
general de Catalunya, 42. Castellet, Josbert de, xxxii, 288. general de feus, Promedicat Vegueries,
Carres, 271. Castellet, Perot de, 288. Virrei.
Carrs, de Tortosa, 43. Castellet, 138, 220, 288. Catnia. Consolat de catalans, xxvm,
C'artagnia, ?'U. Castell de l Areny, 137. 237.
Cartell, Josep Galceran de, 281. Castell-lle, 321, 363, 390, 391. Catllar, xv.
Cartell, Francesc Galceran de, 284. Castellnou, Jasbeu, V. Jasbert. Cauls, xxiv.
Cartell, llinatge, 284. Castellnou, Joan, 236. Caussat, Gabriel, 31.
Carulla, Josep, apotecari, 112. Castellnou, baronia de, 345. Cavallero, Didac, capit dInfanteria,
Casabona, Geroni, veguer de Ribes, Castellnou de la Plana, 11S. 31.
285. Castell, Bartomeu, regent la vegue- Cavallero, Didac, mestre de camp, 134.
C'asadolost, P. de la, procurador, 285, ria de Barcelona, 289. Cayre i Torruella, Agust, 211.
308. Castell, Francesc, 289. Ceclia de Comenge. V. Comenge.
Casafranca, Jaume de, mercader, 119. Castell, Joan, 289. Ceclia de Foix. V. Foix.
Casaldguila, Bernat de, mostassaf Castell, Maci, doctor en lleis, xxxii, Celereii, Jaume, cnsol de catalans a
de Barcelona, 285. 288. Palerm, 23S.


Oelers, Antoni, sndic de Valls, 70. Cilrano. V. Celr. Colom, llinatge, xxxi.
Cella, Berenguer, batlle de Vich, 49. Ciges, Guillem, batlle general, 292. Coloma, 293.
Cella i Taffurer, Joan, 290. Ciprs, llinatge, XXXI. Coloma, Carles, lloctinent de capit
Celles, Alfons, notari de Puigcerd, Ciprs, N., 292. general, 23, 24.
318. Cria, Andreu de, alcalde de Barcelona, Colomer, Benon, xxxiv.
Cellent, 140. 81. Colomer, Francesc, mostassaf de Bar-
Cellort, Guillem, llancer de Barcelona, Cisa, Francesc, xxxn, 292. celona, 294.
290 . Cisquer, 143. Colomer, Joan, notari de Girona, 74.
Celma, xxv, 140. Cisteller, Didac, 162. Colomer, Pere Geroni, notari, 294.
Celoni, Guillem, administrador, 392. Cisterer, Carles Agust de, 292. Colomers, 143.
Celr, Cilrano, 1, 140, 279. Ciurana, Nadal, jutge, 12, 143, 278, Colteller, llinatge, xxxi.
Centelles, Gilabert de, diputat, 94. 293. Colteller, G., escriv, 294.
Centelles, Joaquim de, batlle de Pie- Ciurana. V. Siurana. Colteller, Joan, jurisperit de Vila-
rola, 65. Ciurana, 143. franca del Peneds, 294.
Centelles, llinatge, 59. Ciutadilla, 216. Coma de Farns, Francesc, 58.
Centelles, Llus de, batlle de La Gar- Civera, Tristany, cantereller, 224. Comaderan, Antic, 191.
riga, 59. Clar, 143. Quadra, 186, 187. Comallonga, Joan de, secretari reial,
Centelles i de Carros, Toda de, 59. Claramunt, Llus 293. de, 319.
Centelles. Batllia del castell, 59. Claramunt. 143.Castell, Comares, marqus de. V. Aragn, En-
Centjsa, Bartomeu, patr de barca, 387. Claramunt i Gavabr, Ignasi, 121. ric de.
Cerd, Joan, regent la tresoreria reial, Claresvalls, Llus, mestre racional, Comares, marqus de. V. Fernndez
38. 122 . de Crdoba, Didac.
Cerdanya, comtat, etc., v, vn, XI, xn, Clariana, Joanot de, donzell, 293. Comellas i Campany, Joan, batlle
xx, xxii, xxv, xxxiv, 1, 3, 4, 15, Clariana, 143, 252. daiges de Castellbisbal, 41.
16, 18, 20, 26-28, 60, 75, 93, 141, 157, Clari, canonge de Barcelona, 313. Comenge, Ceclia de, comtessa dUrgell,
170, 180, 185, 246, 253, 255, 261, 268, Claris, Joan, mercader, 236. ix.
273, 274, 277, 284, 287, 295, 298, 321, Claris, Joan, notari de Berga, 81. Comenge, comtes de, 10.
328, 333, 334, 344, 357, 361, 373, 378, Clarmont, Joan de, 87. Comerma, Joan, Brsora i
batlle de
384, 389, 400.
Vegueria, 4. Clasquer, 293. Sant Quirze, 56.
Cerdanyola, Sant Juli de.
Batlle, 55. Clasquer, Francesc de, mostassaf de Comes, Jaume, regent el consolat de
Ceret, XXVI, 140. Barcelona, 375. mar de Castell dEmpries, 234.
Cer, 140. Clasquer, Guerau de, 293. Comes, Miquel, 294.
Ceroll, Seroll, Arnau, notari de C- Clasquer.
-

Quadra, 293. Comes, P., procurador, 294.
ller, 290, 291. Clauses, Jaume, 293. Comes, Ramon, beneficiat de la Seu del
Cervell, Alamanda de, xxxni. Clav, Antoni Joan, jurat, 112. Barcelona, 360.
Cervell, Berenguer Arnau de, 291. Clavell, Pere, 295. Cominges, 213.
Cervell, Elionor de, 291. Claver, llin tge, xxxi. Company, Antic, batlle de La Roca, 295.
Cervell, G. de, 291. Claver, Romeu, jjutge, 293. Company, Benet, pags, 103.
Cervell, Guerau Alemany de, 291. Claveria, 301. Comptaduria del Reial Patrimoni de
Cervell, Guillem de, xxix, 291. Clarmunt, Joan de, 256. Catalunya, 42.
Cervell, Llus de, 94. Clarmunt, Domnec de, mestre racio- Compter Denull, Antoni, notari, 296.
Cervell, 66, 68, 69, 140, 255, 291, 293. nal, 252. Conagats, G. de, 295, 358.
Baronia de, 68, 255.
Castell, 69. Claveroll, Francesc, 84. Cond, Wove de, 349.
Hospital, 66.
Parrquia de Sant Clayr.
Batlle, 363. Conesa, Jaume, xxn, 36.
Esteve, 66. Clayr, 384. Conesa, Pere Joan, procurador dels
Cervera, Berenguer de, 292. Climent, Francesc, canonge, 318. consellers, 295.
Cervera, Bernat de, abat de Po- Clotes, Antoni, traginer de Barcelona, Conflent, 106, 153, 218, 284, 361, 367 r
blet, 366. 61, 62. 392. Vegueria, 367.
Cervera, comte de. V. Joan I. Clua i Aguilar, 143. Conilar, Bernat, 12.
Cervera, duquessa de. V. Violant. Cobos i Luna, Toms de los, mestre de Conill, Joan, sotsveguer de Vich, 90.
Cervera, Guillem de, xxix, xxxi, 291. camp, 32. Conomines, Joan de, notari de Puig-
Cervera, Josefa Maria, priora del con- Coder, Josep, clavari, 185. cerd, 295.
vent dels ngels de Barcelona, 91. Codina, Miquel, mercader, 274. Conomins, Arnau de, 295.
Cervera, llinatge, 291. Cdol, Francesc, governador, 293. Conomins, Catarina de, 295.
Cervera, xv, xxvi, 8, 23, 28, 46, 53, 70, Codolar, Gayet, 230. Conques, 87.
81-83, 94, 103, 104, 140-142, 183, 207, Cogolludo, marqus de, comte dEm- Consell d' Arag, Consell Suprem d Arag,
225, 226, 240, 252, 264, 296, 310, pries, 93. 13, 30, 93, 327, 385, 389.
344, 351, 371, 378. Ajuntament, Coixos, Joan Andreu, notari de Puig- Consell Reial, xv, xvi, 72, 83, 95, 283,
142. Arxiu histric. Arxiu muni-
cerd, 16. 368, 372.
cipal, 141, 142, 274, 340, 371, 378. Coll, Bernat des. V. Descoll. Consell Reial resident a Barcelona, xn,
Arxiu de Santa Maria, 355.
Collec- Coll, Guillem, batlle de Ripoll, 65. 72.
ci Faust de Dalmases, 207, 226, 233, Coll, Joan, 104. Consolats de Catalans, v, xxvm. V. Al-
240. Collegi de V Assumpci, 226. Coll, Ramon V. Valls, Arxiu. guer, Bruges, Cller, Catnia, Cons-
Collidors del dret dels sajrans, 103. Coll, Salvador, notari de Barcelona, tantinoble, Doms, Gnova, Girgenti,
Comunitat de preveres, 240.
Cort 294. Messina, Npols, Palerm, Siracusa,
del cancller de V Universitat, 226. Coll i Juli, Francesc, 294. Trpena.
Corts, xix. Esglsia de Santa Collbat, 144. Constana dArag, filla de Pere III,
Maria, 141, 355. Junta corregimen- Coll de Balaguer. Hospital del, 257, 354.
tal, xix, 83. Juzgado Beal Ordina- 361, 379, 392. Constana dArag, muller de Guillem
rio, 46. Paers, 371, 392.
Taula Coll de Jou, 373. Ramon de Montcada, 345.
del General, xxv, 103. Universitat, Coll del Rat, 143. Constana dArag, reina de Mallorca,
xxviii, 225, 226.
Vegueria, xvni, Collell, Guillem, 294. 6 .
81, 82. Collfret, 144. Constana de Montcada. V. Mont-

Cervi, xxi, 83, ] 42. Castell, 389. Collidor del dret del Batlle general. cada.
Crvoles, 142, 143. Taula del collidor del dret de la lleuda. Constana, xm, 281.
Ces Cases, G., escriv de raci, 36. V. Roses, Tarragona, Torroella de Constan ci, Jaume de, cnsol a Npols,
Cestany, Bernat, cnsol de catalans a Montgr, Tortosa.
V. Taules de drets 295.
Cller, 236. del General. Constant, emperador, 144.
Cestrada, Galceran, administrador del Colliure, xv, 15, 16, 42, 46, 50, 145, Constant, Mart, jutge ordinari dUll-
port de Barcelona, 119. 256, 389.
Batllia, 46. Collidor decona, 213.

Chabret, 388. del dret de mestre de ports, 236. Constant, 72, 144. Castell, 205.
Checa, Josep, administrador de lA- Colobran i Canas, Joan, batlle de Constantinoble, 237, 373, 398.
Conso-
duana de Matar, 105. Centelles, 59. lat de Catalans, xxvm, 237, 373.
Chicot, Ramon, majordom del comte Colom, Berenguer, notari, 293, 294. Contamina, Josep de, intendent general
de Santa Coloma, 274. Colom, Joan, 230. de Catalunya, 41, 156.
TAULA ALFABTICA 415
Oontijoch, Andreu de, 295, 296. Costa, Josep, notari de Perpiny, 392. a Garriga. V. Sagakriga.
Contijoch, Bartomeu de, jurisperit de Costa, llinatge, xxxi. alba, Bemat, 275.
Montblanch, 295. Costa, Pere de, xxx, 271, 298. alba i de Vallgornera, Miquel de,
O'onvenarum. V. Comenge. Costa. V. a Costa, Sacosta. 147, 273.
Copons, famlia, 296. Coulon, August, 8. aleluya, Bemat de, 271.
Copons, Joan Antoni Ramon de, del Coy Cotonat, A., 284, 370. aloni, Guillem, administrador, 361,
consell sobir del Rossell, 296. Coyl de Santa, Joan, batlle dIgua- amascorda, G., 270.
Copons, Joan Carles de, senyor de La lada, 47. apera, Alamanda, 279.
Ma.nresana, 274. Crespi, 145. apera, Bemat, administrador, 382.
Copons, Llus de, 94. Crebti, Antoni, argenter de Barce- apera, Bonanat, notari reial, 315, 377.
Copons, Miquel do, conseller del rei de lona, 306. a Pera, Bonanat, veguer de Girona,
Frana, 296. Crispn de Valldaura, Cristfol, del 83.
Copons, 144. consell d Arag, 13. a Pera, Francesc Climent, patriarca
Corbella, Joan, 296. Crivilln, 254, 318, 354. de Jerusalem, 219.
Corbera, Joan de, batlle, 42. Cros, Joan, sastre de Girona, 403. apila,Jaume Joan, 12.
Corbera, Joan de, governador de Cata- Crulles, Gilabert de, 298. apila, Bemat, ambaixador dels con-
lunya, 296. Crulles, Guerau de, 383. sellers, 277, 278.
Corbera, Joan de, mercader, 238. Crulles, famlia, 298. apila, Bemat Sever, batlle de Barce-
Corbera, Llus de, bar de Llins, 62. Crulles, Pere Galceran de, 236. lona, 277, 278.
Corbera i Gualbes, Francesc de, 296, Crulles, P. Galceran de, capit de apila, Gabriel, de la tresoreria reial,
297. Blanes, 298. 392.
Corbera, xxvi. Crulles i Cardona, Rafela de, 298. apila, Jaume Joan, jutge, 278.
Corbera de Barcelona, 145. Crulles i d Urrea, Onofre

de, 349. apila. V. Sapila.
Corbera de Tortosa, 144. Cruilles, 145. a Plana, Joan, 165.
Cor, 12. Cubells, 145. aplana, Joan, ciutad de Barcelona,
Crcega, 33, 141. Cruyles, Bartomeu, 267. 47.
Cordelles, Alexandre, ambaixador de Cruyles, Berenguer, 267. a Plana, Joan, regent la vegueria de
la Generalitat, 264. Cruyles, Bernat, 267. Barcelona, 331.
Coris, Francesc, notari, 64. Cruyles. V. Crulles. aplana, Miquel, veguer de Lleyda, 81.
Cornell de Barcelona, 145, 243. Cubells Gavs i Monsuar, Francesc a Plana. V. Saplana.
Cornell del Conflent, 357. de, 163. aportella, Ramon, batlle de Canet,
Cornell de Girona, 145, 343. Cubelles, 54, 145.
Castell, 46, 47. 57.
Cornet, Joan Llus, ambaixador de Cort del batlle, 46. V. Vilanova i a Portella. V. Zaportella.
Barcelona, 297. Geltr. a Possa, Bernat, batlle de Doscastells,
Cornet, Maurici, ve? de Perpiny, 255. Cuber, Josep, 76. 387.
Cornet, Ramon , 297. Cubells, Jacinto, ardiaca de Benascli, a Riera, Berenguer, 342.
Cornet, 145. 99. ariera, Jacme, metge de Jaume II,
Coroleu, Josep, 93. Cubells, 360. 269.
Corona, Antoni, veguer de Campro- Cuch, Ramon, jurisperit, 88. a Riera, Mart, 119.
don, 81. Cucurella, Andreu, argenter, 166. a Roca, 19.
Corona, Dalmau, canonge, 310, 397. Cudines, P., 316. a Rocha, Siblia, 254.
Coronas, Agns, 196. Cullar, marqus de. V. Fernndez arovira, Alfons, batlle de Mont-
Coromines, Jaume, notari reial, 73. de la Cueba, F. blaneh, 249.
Coromines, Joan Pere, 297. Cugul, Josep de, 19. arovira, Bemat, obrer, 307.
Corregiments, v, xvi, xvni. V. Barce- Curiel, 225. arovira, Miquel, 278, 291, 373.
lona, Figueres, Igualada, Tarragona, Cries, Corts reials i feudals, v, xv, xvr. arovira, Romeu, batlle de Barcelona,
Vilafranca del Peneds ( Cort reial del V. Besal, Cardona, Girona, Grano- XIV.
corregidor de). llers,Lleyda, Manresa, Matar, Olot, arriera, Joan, batlle general, 40.
Correu, Pere, 197. Puigcerd, Tarragona, Vall dAran asala de Plans, P. regent la bat-
Corr, Guerau, regent la tresoreria (Cort del jutge ordinari), Vich. V. lba de Besora, 259.
reial, 297. Cort criminal de la Corona dl Arag; a Sala, Francesc, 53.
Cort, Galceran de, veguer de Mont- Oidors de la Cort reial. a Sala. V. Sala, Sasala.
blanch, 297. Curto, Joan, delegat de mestre racio- asffexas, Narcs, veguer de Vich, 67.
Cort criminal de la Corona d' Arag, 72. nal, 35. atorra, Jaume, 152.
Cort del Batlle, Cort de la Batllia. V. Cuspineda, Francesc, draper, 250. atorra, Miquel, mostassaf de Barce-
Ballies reials i feudals. Cux, Sant Miquel de, 284. lona, 290.
Cort del governador de Catalunya, 13. abadies, monjo de Poblet, 329. atorra. V. Satorra.
Cort del portant-veus de general gover- abastida, Arnau, mostassaf de Barce- atorke, Bemat, escriv reial, 354.
i nador de Catalunya, x, 12. lona, 256, 270. atorre, Joan, pastador de la Canonja
Cort del portant-veus de general gover- abastida, llinatge, 284. de Barcelona, 290.
nador en els comtats de Rossell i abastida. V. Bastida, Sabastida. atria, P., veguer de Vich, 52, 263.
Cerdanya, 16. abata, Fra Bartomeu, sndic de Po- atria. V. Satria.
Cort de la Diputaci local. V. Girona, blet, 299. avall, Ramon, 34.
Tarragona, Tremp. abater, Pere, patr de barca, 52. avall, Savall, Ramon, mestre racio-
Cortadelles, Joan, 104. abater. V. Sabater. nal, 37, 381.
Corts, 175. acirera, Dalmau, 271. avall. V. Savall.
Corts, Francesc, secretari del consell acirera, Geroni de, donzell, 53. avila, G., porter reial, 393.
de Barcelona, 121. acosta, Josep de, 271. avila. V. Savila.
Cortiada, Miquel de, del consell dc a Costa, escriv de raci, 37. ensalont, Febp, acordador de la
Sa Magestat, 297. a Costa. V. Costa, Sacosta. taula de larmada, 234.
Cortils, Francesc, notari dHostalrich, a Espluga, Guerau, escriv de raci, ensaloni. V. Sentceloni.
|349. 36. es Avases, Joan, 351.
Cortit, Pere, 10. afbrega, Franci, procurador dun es Canes, Jaume, especier, 256.
Corts, Joan, 298. moeastir, 272. es Canes. V. Sescanes.
Corts, Pere, batlle dIsona, 297. afbrega, Nicolau, notari de Barce- es Canyes, Francesc, 264.
Corts i Parlaments, v, xix-xxm, 92, lona, xxxir, 272. eseses, G., majordom de larquebisbe
403.
V. Barcelona, Cervera, Mont- affrega, Pere Guillem, mostassaf de de Tarragona, 267.
, Tortosa, Vich, Vilafranca del Pe- Barcelona, 272. estaques, G., 2.
neds. aferrera, Bernat, diputat, 94. estases, Ramon, batlle de Trrega,
Cosme, Sant, 227. afont, Bernat, 378. 292.
Costa, Antic, diputat, 98. afont, Francesc, 272, 273. Cstina, Domnech de, 292.
Costa, Bartomeu, notari de Barcelona, afont, Mateu, administrador, 272. es Vinyes, Ramou, batlle de Santpc-
398. afont. V. Safont. do, 50.
Costa, Francesc, xxiv. agarriga, R., governador, 180.
Costa, Guillem, 298. a Garriga. V. Palau, Ramon de. Dagu, Joan Cristofol, 85
416 SIGILL 0 GRAFIA CATALANA
D albert, Joan, 180. Des Gell, Francesc, sots-veguer de Destous, Ramon, procurador, 306.
Dalenat, Hilari, 298. Besal, 81. Desvall, Pere, tresorer reial, 306.
Dalmases, Faust de. V. Cervera, Col- Desfonoyar, Bernat, 301. Desvali., Mateu, veguer de Cervera, 70.
lecci. Desfonoyar. V. Fonollar, Fonoy- Desvalls, Berenguer, corredor de Bar-
Dalmau, Francesc, veguer de Barce- LLAR celona, 306.
lona, 75. Deshorts, R., xxxii, 301. Desvalls, famlia, 306.
Dalmau, Geroni, 298. Desled, Pere, escriv reial, 310, 330. Desvalls, Feliu, patr de galera, 236.
Dalmau, Pon, sots-veguer de Ripoll, Deslor, Bernat, 301. Desvalls, Guillem Ramon, mostassaf
351, 387. Desllor, Galceran, 356. de Barcelona, 307.
Dalmenara, Simn, arrendador de la Desmas, Nicolau, batlle, 301. Desvalls, Joan, batlle de Barcelona,
Generalitat, 94. Desmolins, G. procurador, xxxii, 301. 306.
Dalpicat, Bernat, vicecanceller reial, Desnoguer, llinatge, xxxi. Desvalls, Mateu, procurador dels
37. Desnoguer, Ramon, 302. consellers de Barcelona, 306.
Dam, Nicolau, mariner, 194. Desperer, Jaume, cnsol de catalans Desvalls, Mateu, batlle de Barcelona,
Dami, sant, 227. a lAlguer, 236. 384.
Damians, Alfons, 122. Desperes, Joan, batlle de Barcelona, Desvalls. V. Dezvalls.
Darnius, Anna de, 298, 299. 23. Desvern, P., 307.
Darnius, comte de. V. Ardena i Dar- Despes, Joan, 238. Desvern, llinatge, xxxi.
nius. Despl, Blicsen, 318. Desvilar, Berenguer, batlle de To-
Darnius, llinatge, 284. Despl, Francesc, mestre racional, 34. rell, 69.
Darnius, Pere de, 299. Despl, Francesc, missatger, 302. Desvilar, R., batlle d Agramunt, 307.
Darnius, 299. Despl, Guillem, notari, 302. Des Vilaret. V. Vilaret.
Daroca, xii. Despl, Joan, tresorer reial, 16, 37, Desvol, Arnau, diputat, 307.
Daubenton, Guillem, 225. 297, 302. Deu, Enric, 121.
Dauo, Joan, lloctinent de batlle gene- Despl, llinatge, 284, 285, 302. Deuslosal, Antoni, 307.
ral, 42. Despl, Miquel, batlle de Barcelona, Deuslossal, Joan, patr de nau, 50.
Daurats, Francesc, 246. 302. Deviu, Narcs, batlle de Montmel, 49.
Davi Semiel, jueu, 363. Despl, Ramon, 94. Dez Feu, Romeu, argenter, 72.
De Bosch, Francesc, conseller en cap Despl, Ramon, xxxii, 302. Dez Feu. V. Feu.
de Barcelona, 118. Despl, Ramon, patr de galera, 303. Dez Pla, Francesc, 303.
De Bosch. Y. Bosch, Desbosch. Despl Despl, Ramon, mostassaf de Dez Pla, Miquel, 303.
De puyol. V. Despujol. Barcelona, 302, 303. Dezpl. V. Despl, Pla.
Defenedor del principat de Catalunya, Despl, Romeu, administrador de les Dezvalls i Pol, Frederic, donzell, 73.
98. obres de galeres, 234. Dezvalls. V. Desvalls.
Deg, Pere, batlle, 259. Despl. V. Derpl, Pla. Diomedes, Felip, collidor de drets,
Degollada, Pau, 185. Despluga, G., sots-veguer de Mont- 351.
Dela, Galceran, 299. blanch, 86. Diputaci Provincial de Catalunya 96. ,
Delana Fontanet, Brasme, racio- Despoal, Bernat, 304. Diputats locals de la Generalitat, Corts
nal, 97.
i
Despont, 35. de Diputaci local, v, xxi, xxvi.
Delas, Manel, alcalde de Barcelona, 74. Despont, Beranguer, 303. V. Berga, Girona, Lleyda, Perpiny,
Deleito, Joaquim, xxxiii. Despont, Bernat, rector de Subirats, Tarragona, Tortosa, Tremp.
Delfau, Gaspar, capit, 274. 301. Dirga, Francesc, 117.
Delfau, Josep, catedrtic, 334. Despont, Bonanat, canonge de Sant Dobidus, Alfons, escriv de raci, 38.
Delfau, Onofre, 334. Feliu de Girona, 377. Dolzet, Sim, racional de Barcelona,
Delgado, Miquel, abat de Poblet, 94. Despont, Ramon, bisbe de Valncia, 7. 307.
Delig. V. Elx. Despont, llinatge. Doms. Cnsol de Catalans, xxvm,
Delms, llinatge, xxxi. Desprat, Geroni, 303. 237.
Delorda i de Sellent, Francesc, 299. Desprats, famlia, 303. Domenech, Bartomeu, alcid de Tor-
Delorme, Emmanuel. V. Tolosa. Desprats, Pere, 303. tosa, 52.
Deltas i de Camporrells, Angel Car- Despuig, Berenguer, procurador, 303, Domnech, Carles, 84.
les, 299. 304. Domnech, Francesc, 308.
Denia, comte de, xxii. Despuig, Galceran, notari, 304. Domnech, Francesc, receptor de la
Departament del Ter 15. , Despuig, Guillem, racional, 303. bolla, 104.
Derdel, Bernat, procurador, 299. Despuig, Joan Pere, xxxiii, 304. Domnech, Guillem, notari de Per-
Desbach, Bernat, 299. Despuig, llinatge, xxxi, 303, 304. piny, 16.
Desbosch, Jaume, 299. Despuig, P., beneficiat de la Seu de Domnech, Narcs de, batlle reial, 194.
Desbosch i de Santvicens, Francesc, Barcelona, 386. Domnech, Pere, notari, 70.
299, 300. Despuig, Pere, notari de Barcelona, Domnec, Vicens de, notari, 239.
Des Bosch, P. escriv de raci, xii, 304, 337. Domingo, Guillem, jutge de Millars,
36, 73. Despuig, Rafel, sots-veguer de Barce- 308.
Des Bosch. V. Boscb, De Bosch. lona, 80. Domus, Gerart de, patr de nau, 239.
Descallar, Jaume, 300. Despuig. V. Puig. Donadeu Roig, Josep, 385.
i
Descallar, Joan, 300. Despujol, Jaume, beneficiat de la Doneguats, G., mercader, 299, 402.
Descallar, Perot, 300. Seu de Barcelona, 275, 304. Donzell, 145.
Descallar, Pon, 300. Despujol, Perot, veguer de Cerdanya, Doscastells, castell de, 387.
Descallar, Llus, bar de Besora, 56. 75. Dosquers, 146.
Descamp, R., 300. Despujol, De puyol, Ramon, 304. Dos-rius, 136, 146.
Descamps, P., notari, 300. Despujol i de Mars, Galceran, don- Dotz, P. G., cavaller, 247.
Descasover, Bernat, 300. zell, 304. Dou, marqus de. V. Barcelona.,
Descatllar, llinatge, 245,, 308. Despujol i del Pas, Anna, 304. Arxiu.
Descoll, Bernat, sots-tresorer reial, Des Soler, Bernat, 304. Dout dArcq, L., 3, 5, 6, 118, 287.
301, 343, 354. Destafort, Antic, batlle de Sabadell, Dresden, xiv.
Descoll, Bonanat, conservador de les 67. Dulli, 176.
Draanes, 234. Destorrent, Bernat, 304, 305. Duran, Agust, 141, 252.
Descoll, famlia, xxxi, 300. Destorrent, Guillem, 305. Duran, Guillem, 308.
Descoll, Jaume, escriv de raci, 37. Destorrent, Guillem, procurador dels Duran, Josep, ciutad de Tortosa,
Descoll, Jaume, notari, 301. consellers, 305. 242.
Descoll, Joan, 307. Destorrent, Joan, mostassaf de Bar- Duran i Descatllar, Francesc X.,
Descoll, Miquel, 300. celona, 306. 308.
Descoll, Pere, 300. Destorrent, P., batlle de Barcelona, Duran i Descatllar, Sebasti, ca-
Descoll. V. Coll. 305. pit, 308.
Des Cortey, Berenguer de, regent la Destorrent, Pere, mostassaf de Bar- Durfort, Guillem, xxx, 298, 308.
tresoreria de la reina, 38. celona, 305. Durfort, llinatge, 308.
Desfar, Riambau, veguer de Vilafran- Destorrent, Pere, procurador dels Dusay, Arnau, mostassaf de Barce-
ca, 301. consellers de Barcelona, 305. lona, 309.

TAULA ALFABTICA 417
Ddsay, Bernat, ciutad de Barcelona, Escriv, Llus, 310. Falguer, Joan, 312.
80. Escriv, famlia. 310. Falset, 60, 147, 320. Batllia, 60.
Dusay, Bernat, veguer de Barcelona, Escriv. V. Scriv. Falsinas, Joan, 196.
309. Escrivania Major del General, xxm. Falzet, Carb i Ombau, Galceran,
Dusay, Duzay, Blanca, 285, 308. Escrivans de raci, v, XI, xil, xxu. mostassaf de Barcelona, 313.
Dusay, Francesc, 285. Escuder, Gaufred, jurisperit de Tarra- Faner, Joan, notari, 119.
Dusay, Duzay, G. P., 285, 308. gona, 310. Fargas, Eudald, protoalbeytar, 312.
Dusay, Llus, 309. Escuder. V. Scuder. Farnese, Alexandre, prncep de Par-
Escuder, Ramon, clergue de Girona, ma, 30.
Ebre, 348. Bibera del, 87, 88. 397. Farux, Gabriel, batlle de Trrega, 09.
Eduard I d Anglaterra, 117, 141, 152, Espanya, 282. Febrer, Jaume, 245, 246, 251, 255,
161, 170. Esparraguera, xv, 59, 146. Balllia, 257, 265, 268.
Egipte, xxviir. 59. Febrer, Gaspar, notari de Trrega. 69.
Eivissa, 244, 319, 370. Esps, llinatge, 350. Febrer, Miquel, batlle del castell de
Ei.ies, Francesc, pesador de pes reial, Espinalbet, 146. Subirats, 69.
235. Espinelves, 146. Felip II, rei dEspanya, xv, 22, 349, 368.
Elig. V. Elx. Espinola, Ambrs. 95. Felip III dEspanya, xvi, 121, 155.
Elionor dAlburquerque, comtessa- Esfinosa, Josep, notari de Sant Joan Felip IV dEspanya, xvi, xxvii, 27,
reina, 291. de les Abadesses, 244, 310. 90, 93, 120, 274, 339, 344, 391.
Elionor de Portugal, comtessa- Espital, Bonanat, canviador de Gi- Felip V, xm, xvi, xvii, xxm, 142,225.
reina, 381. rona, 310. Felip VI de Frana, 516.
Elisenda de Montcada, comtessa- Esfital. V. Spital. Felip dArag fill, de Jaume II de
reina, 347. Espitalet. V. Hospitalet. Mallorca, vn, 7.
Elna, Bisbe de. V. Escai.as, Ramon de; Espluga de Francol, 146, 147, 279. Felip el Bell de Frana. 4, 298.
Martnez de Lagunilla, Lope; Peir, Esplugues, Bernat de, xxx, xxxi, Feliu, Antoni Joan, 395.
Bartomeu; Ters, Joan. 310. Feliu, Pere, patr de llagut, 43.
Elna, xxxiv, 232, 261, 262, 279, 307, Esplugues, Bernat, regent la Vegueria Feliu, Pere, procurador de lAlmoyna
313, 342, 354, 365, 374, 398. Bis- de Barcelona, 305, 311. de la Seu de Barcelona, xxix, 39,
bat, 25. Captol de la Su, 381, 398. Esplugues. V. Splugues. 263, 272, 288, 292, 294, 299, 301.
Elvira, comtessa dUrgell, ix, 8. Espluniga, 8. 305-307, 313, 319, 331, 339, 340, 343,
Elx, Elig, Delig, 241, 245, 248, 254, Espolla, Berenguer de, jutge, 311. 352, 364, 375, 380, 387, 388, 391,
279, 288, 318, 324, 333, 337, 371, Esponell, 147, 257. 394, 402.
380, 381, 394, 399, 401.
Aljames Espunyola, 147. Fenollet, Guillem Pon de, 312, 313.
dels moros, xxvm, 241. Esquer, Pere, tauler del General. 102. Fenoyllet, Pere de, 361.
Empord, 30, 143, 156, 194. Esquillotad, Pere, 363. Feria, duc de. V. Surez de Figue-
Emposta, castellania de, 60. Estadella, 249. roa, Lloren.
Empries, Alamanda de, 335. Estaya, Maria, 318. Fernndez de Crdoba, Catarina,
Empries, comte de. V. Cogolludo, Estanyol, Guillem, t abat de Poblet, duquessa de Cardona, 400.
marqus de; Enric dArag; Joan 253, 310. Fernndez de Crdoba, Didac, duc
dArag. Estanyol, Marc, batlle del Brull, 311. de Cardona, 57, 58, 282.
Empries, llinatge, xxxiv. Estela, 147. Fernndez de Crdoba, Francisco,
Empries, R. de, 335.
j
Esterri, 104, 261. Taula del General, duc de Sessa, 30.

Empries, comtat de, v, VI, 1, 18, 263, 104. Ferxndez de Crdoba, Nicolau,
270, 286, 302, 305, 306, 316, 327. Esteve, Guillem, 334. duc de Cardona, 73.
329, 330, 338, 352, 353, 355, 356, Esteve, Josep, sotseorregidor de Fi- Fernndez de la Cueba, Francisco
366, 368, 384, 394, 396, 397, 400. gueres, 83. F., duc dAlburquerque, 25.
Vegueria, 368. Esteve, Miquel, ambaixador de Bar- Fernndez Manrique, Joan, mar-
Empries. V. Sant Mart dEmpries. celona, 363. qus dAguilar, 20.
Enric dArag, comte dEmpries, Esteve, Sant, 115. Fernndez Pacheco, Joan Manuel,
321. Esteve, Sim, batlle de Camprodon, marqus de Villena, 32.
Enrquez, Aldona, duquessa de Car- 311. Ferran I. comte-rei, xix, 119,291,370.
dona, 398. Esteve i Pere, Joan, 378. Ferran II el Catlic, 3S, 118, 152, 203.
Entena, famlia, 309. Estival, Pere, 311. Ferran dArag, marqus de Tor-
Entena, Guillem de, xxxi, 288, Estival i Cors, Maria de, 311. tosa, xxu, 84.
309, 310, 402. Estner, 392. Ferran, Anton Joan, correu del rei, 20.
Entena, Teresa de, viii. Estrada, Jaume, notari de Lleyda, 85. Ferran, Jaume, batlle de Tamarit, 313.
Entena, baronia de, 281. Estrada, Joan, 108. Ferran, llinatge, xxxi.
Envall, 146. Estudis generals, Universitats, Acad- Ferran, Pere, prevere, 258.
Eril i Ribes, Ramon de, 61. mies, v, xxvill. V. Barcelona, Cer- Ferrarons, Joan, comerciant, 176.
Erill, Franci de, 307. vera, Lleyda. Ferrer, Antoni, 372.
Erill, llinatge, 284. Eula, monestir de N. S. de 1, 248. Ferrer, Bartomeu, de lObra de Santa
Ermendaris i de Pins, Joana, ves- Eularia, Santa, 154, 179. Maria del Pi, 313.
comtessa dIlla i de Canet, 64. Exameno, P. Simn de, lloctinent de Ferrer, Bartomeu, sastre, 119.
Ermengol VII, comte dUrgcll, vn- batlle de Vich, 57, 71. Ferrer, Berenguer, beneficiat de la
ix, 7. Exelada, Antoni, veguer de Vich, 66. Seu de Barcelona, 397.
Ermengol VIII, comte dUrgell, vii- Exerrat, Joan, 311. Ferrer, Bernat, delegat reial, 332.
ix, 7, 9. Eymerich, G., 267. Ferrer, Bernat, jurisperit, 313.
Ermengol X, comte dUrgell, viii, Eymerich. V. Aymerich. Ferrer, Bernat, lloctinent de veguer,
ix, 9, 11. 259.
Ermengol. V. Armengol. Fabra, Joan, bisbe de Tortosa, 392. Ferrer, Didac de, 2S4.
Eroles, bar de, 223. Fabre, Bernat, notari de Perpiny, Ferrer, famlia, xxxi, 314.
Eroles, bar de. V. Subir, Rafel de. 243. Ferrer, Francesc, 313.
Erra, Bernat, batlle de La Guardia, 61. Fabre, Pere, notari de Perpiny, 311. Ferrer, Francesc, notari de Barce-
Erro, Joan Bta. de, intendent general Fbrega, Geroni, 311, 312. lona, 284.
de lexrcit, 41. Fbrega, Gregori, de Moy, 81. Ferrer, Gaspar, diputat, 314.
Escalas, Ramon de, bisbe dEina, 258, Fbrega, Jaume, notari, 233. Ferrer, Geroni, 122.
Escarit, Arnau, procurador, 309, 310. Fajardo, llinatge, 58. Ferrer, Guillem, procurador, 313.
Escarit, famlia, 310. Fajes, Francesc, 148. Ferrer, Ignasi, 110.
Escoda, Francesc, notari de Montroig, Falc, Cebri, administrador, 312. Ferrer, Joan, notari dOlot, 176.
173. Falc, Miquel, mostassaf de Barce- Ferrer, Joan Andreu, 314.
Escorna, Ramon, 253. lona, 312. Ferrer, Josep, 314.
Escorna, Ramon, escriv de Pere II, Falc, Miquel, obrer de Barcelona, Ferrer, Josep, doctor, 314.
xxx, xxxi, 310. 253, 312. Ferrer, Llus, batlle dAlbons, 55.
Escornalbou, Sant Francesc de, 171, Falc, Roderic, 312. Ferrer, Llus, mestre de camp, 29.
173. Falgons, 343. Ferrer i Prat, Miquel, 232.
Volum II 3
418 SIGlLLOGRAFlA CATALANA
Ferrer, Pere, 122. Folch de Cardona, Ferran Ramon, Forti, Antoni, soldat, 128, 139, 148,
Febrer, P., notari de La Selva, 291. duc de Cardona, conestablei almi- 164.
Ferrer, Ramon, mercader, 313. ralldArag, 282, 288. Forti, Bernat de, xxxii, 319.
Ferrer, Ramon, notari de Puigcerd, Folch de Cardona, Francesc, duc de Forti, famlia, 319.
16. Cardona, 293. Forti, 33.
Ferrer i Despuig, Francesc, 311. Folch de Cardona, Joan Ramon II, Fortim, Berenguer, cnsol de cata-
Ferrer i Despuig, Joan, regent la comte de Prades, 57, 281. lans a Bruges, 236.
tresoreria reial, 313. Folch de Cardona, Joan Ramon III, Fortuny, Bartomeu, batlle de Cen-
Ferrer de Pla, Pere, notari, 347. comte de Cardona i de Prades, 281. tenes, 59.
Ferrera, Guillem de, procurador reial Folch de Cardona i Urgell, Joan Fortuny, Gabriel, 104.
de Tarragona, 17. Ramon IV, comte i duc de Cardona, Fortuny, Rafel, 187.
Ferreres, famlia, 311. conestable dArag, 116, 281. 282, Fosses, Artal de, 336.
Ferreres, Felip de, batlle de Barce- Folch de Cardona, Llus Ramon, duc Fosses, Maria, 336.
lona, 314, 315. de Segorb de Cardona, marqus de
i Fouchier, xxxiv.
Ferreres, Pere, sndic de Barcelona, Comares i de Pallars, 284. Fox, Hug d, veguer de Cervera, S2.
315. Folch de Cardona, Ramon, comte de Fox. V. Foix.
Ferrerons, parrquia, 118. Cardona, 280. Fraga, Mateu de, 319.
Ferriol, Francesc, dispenser de lin- Folch de Cardona, Ramon VII, ves- Fraga, 24, 84.
fant Alfons (Alfons III), xxxir, 35, comte de Cardona, 1, 70, 279, 288, Frana, mariscal de. V. La Motte.
247, 315. 309, 402. Frana, rei de. V. Carles VII, Fe-
Ferriol, Josep, notari de Perpiny, 395. Folch de Cardona, V. Cardona. lip VI, Llus IX.
Feu, Joan, notari de Sabadell, 191. Folcr, Joan, canonge dEina, 262. Frana, xvi, xxv, xxxiv, 18, 26, 31,
Feu, Pau, 191. Folchs, Jaume, jutge, 53. 95, 99, 130, 185, 194, 236, 245, 324,
Feu, Pere, comissari reial, 26. Folgueres, G. P. de, 300. 344.
Feu. V. Dez Feu. Fondarella, 149. Francavilla, duc de. V. Hurtado de
Fexas, Fexes, Narcs, sots-veguer de Fonoll, Joan Pau, 54. Mendoza, Didac.
Vich, 48, 49, 52, 56, 263. Fonollar, Fonoyllar, Bernat de, x, Franch, Josep de, 397.
Fgols, 147. 12 . Franch i de Cusn, Manuel, 14.
Figuera, Bernat, obrer, 303, 307. Fonollar, des Fonoyllar, Bernat Francol, Benet de, 319.
Figuera, Jaume, 315, 316. de, 317. Francol, famlia, 319.
Figuera, llinatge, xxxi. Fonollar, famlia, 317. Freixa, Joan, 394.
Figuera, Llus, mostassaf de Barce- Fonolleda, Arnau, batlle general, 40. Frexa, famlia, 320.
lona, 316. Fonolleda, Arnau, procurador dels Frexa, Ramon de, procurador, 395.
Figuera, Pere, notari, 315. Consellers, 317. Frexa i de Castellv, Joan, 319, 320.
Figuera, Toms de la, 316. Fonollet, Francesc, 298. Fridelo, Fredol, comte de PaUars, vi.
Figueres, Josep Ignasi, paborde de Fonollet, Guillem de, mercader de FrGOLA, Joan, notari de Perpiny,
Sant Cugat del Valls, 78. Barcelona, 318. 355.
Figueres, xxvr, 5, 21, 83, 91, 99, 104, Fonollet, llinatge, 313. Frgola, famlia, 320.
147, 148, 271, 323. Corregimcnt, Fonoyar, Bernat des, 269. Frigola, Sim, vicecanceller, 320.
xviii, 83, 148. Taula del General, Fonoyllar. V. Desfonoyar, Fono- Frgola i de Llordat, Francesc, 320.
xxv, 104.
V. Sots-prefectura. llar. Fuentes, Benet, xxxiv.
Figuerola, Sebasti, 316. Fonoyllet, Pere de, 1. Fuster, Joan, lloctinent de batlle
Figuerola, castell de, 366. Fons, Josep, jurat de Valls, 215. general de Cervera, 53.
Figuerola de Mey, 148. Fons, llinatge, 284, 285. Fuster, Joan, mostassaf de Barce-
Fillach, Nicolau, 316. Fons i Puig, Ignsia de, 284. lona, 320.
Finestres, Berenguer de, 316. Fonsin, 397.
Fivaller, Joan, 384. Font, Joan, patr de barca, 238. Ga, Berenguer, 141.
Fiveller, Jaume, xxx, xxxi, 316. Font, Josep, cirurgi, 227. Gal, Berenguer, procurador, 320.
Fiveller, Ramon, escriv de raci, 37. Font, Llus, de Perpiny, 318. Gal, llinatge, xxxi.
Fizes, Pere, botiguer de teles, 316, 317. Font, Pere, batlle de Sitges, 68. Gal, Miquel, notari de Girona, 312.
Flamenco, Guillem, 22. Font, Pere Joan, regassol, 64. Gallart, Antoni, 320.
Flandes, 236, 377. Font i Maci, Josep, 189. Gallart, Berenguer, de Falset, 320.
Flix, xv, 19, 60, 122, 149, 159, 211, Font de Rubinat. V. Reus, Collecci. Gallart, Berenguer, lloctinent de
287, 289, 290, 319, 322, 348, 358, Font Surell, Marian, mestre sastre, procurador del comtat de Prade3, 19.
337, 401.
Baronia de, 289, 290, 231. Gallart, Francesc, capit, 250, 251.
360, Batllia, 60. Jurafs, 319. Font i Tras, Armenter, notari de Gallart, llinatge, xxxi.
Flix, batlle de, 377. Cardona, 73. Gallart i de Traginer, Cristfol, por-
Floreats, Pere de, xxxii, 317. Fontanella, Josep, 318. tant-veus de General Governador,
Florejachs, 149, 265. Fontanelles, Antoni, 318. 16, 320, 321.
Florncia, 239, 262. Fontanet, Bernat, 318. Gallart i de Treginer, Rafel, por-
Fluvi, Guillem Bernat de, bisbe de Fontanet, famlia, 318. tant- veus de General Governador, 16.
Lleyda, 161. Fontanet, Toms, lloctinent de batlle Galligans, Abat de Sant Pere de, 347.
Foces, Artal de, 402. general, 318. Gallechs, 48.
Fogassot, Joan, 317. Fontanilles, Jaume, receptor de Gallego, Joan, doctor del Consell
Foix, Ceclia de, comtessa d Urgell, drets del General, 314. Reial, 35.
ix, 9, 10. Fontanilles, 149. Galliners, 150.
Foix, comte de, 5, 66, 86, 378. Fontanills, patr de barca, 230. Gallura, 236, 323.
Foix, Francesc, mestre racional, 352. Fontcoberta, 149. Galts, Joan, batlle de Vilanova, 222.
Foix, Germana dc. V. Germana de Fontcuberta, G. de, procurador, 318. Galvany, Guillem, xxx, 298, 320.
Foix. Fontcuberta, Pere de, 42. Gamis, Francesc, conseller, 122.
Foix, llinatge, xv, 5S. Fqntelles, Ramon de, de Tremp, 87. Gamis, Francesc, rector dels Estudis
Foix, vescomte de. V. Roger; Roger Fontllonga, 150. Generals de Barcelona, 118.
Bernat. Forcadell, Bautista, veguer dUllde- Gandesa, 60, 150, 331.
Foix i de Bigorra, comte de, 58. cona, 213. Ganyet i Giscaer, Antoni, 225.
Foix. V. Fox. Forest, famlia, 318. Gandesa, xv.
Batlle, 60.
Foix, 149. Forest, Sim de, notari, xxxii, 318,319. Garau, Astrug, procurador, 321.
Folch, Berenguer, 317. Forms, Francesc, notari de Barce- Garau, famlia, 321.
Folch, Felip, 317. lona, 319. Garau, Seraflna de, 358.
Folch, Francesc, mercader de Bar- Fornaguera, Bonaventura, argen- Garcia, Miquel, receptor de la Batllia
celona, 317. ter, 120. Reial de Catalunya, 41.
Folch, Jaume, jutge, 317. Fornells de la Selva, 150. Garma i Duran, Francesc, 16, 244-
Folch, Joan B., procurador reial a Frnols, 361. 246, 250-252, 255-257, 276, 321,
Sabadell, 18. Forques, 50. 325, 328, 342, 368.
Folch de Cardona, Enric Ramon, Fort, Antoni, 319. Garos, 213.
duc de Cardona, 18, 65, 274, 286. Fort, Benet, correu de Barcelona, 319. Garriga, Joan, 64.
,
TAULA ALFABTICA 419
Garriga, Lloren, burgs, 50. Gimbernat, Narcs, notari, 57. Gralla i Despl, Francesc de, mestre
Garriga, P. prior de La Murtra, 212. Giminells i de Mascar, Joan de, racional, 34, 324, 380.
Garrigs, 150. 267. Gramatge, Guillem, paborde de Tarra-
Garrigoles, 150. Giner, Berenguer, porter reial, 247. gona, 62.
Garriguella, 151. Giner, Francesc Miquel, veguer dTJll- Gramunt, Andreu, 324.
Garrius, Bernat, 180. decona, 323. Gramunt, Ramon. V. Balaguer, segell.
Garrius, Juli, conseller real, xxxii, Giner, R., cabiscol dUrgell, 395. Granada, Francesc, racional del Ge-
321. Ginestar, Pau, batlle dEsparrague- neral de Catalunya, 97.
Grsola Clua, 151. ra, 53. Granada, 77, 78.
Gasol,
i
A., 376. Ginestar, xv. Batlle, 60. Granell, Antoni, batlle de Igualada,
Gassius, Joan, monjo de Sant Cugat Girau, Francesc Joan, diputat, 100. 47.
del Valls, 391. Girgenti, Jergent. Consolat de cata- Granell, Bernat, 324.
Gassol, famlia, 321. lans, xxvm, 237. Graner, Granerio, A. de, 392.
Gassol, Francesc, protonotari reial, Girgos, Benet, 94. Graner, Gernima del, 126.
21, 262, 326. Girgs, Pere, mostassaf de Barcelona, Graner, Joan, notari de Castell
Gassol., Geroni, secretari reial, 95, 323. dEmpries, 18.
251, 321. Girgos, famlies, 323. Granera, 154.
Gast VIII, de Bearn. V. Montcada. Giron, llinatge, 32. Granoler, Joan. 324.
Gast de. Girona, bisbe de. V. Pau, Ber- Granollers, xv, xvi, xxvi, 47, 74. 89,
Gau, Antoni Joan, 188. nat de. 104, 154, 155, 296, 332, 394. Cort
Gaucelm, Ramon, senyor de Lunel, Girona, xiv, xvi, xxv, xxvi, xxxiv, del batlle, 47. Cort reial ordinria
321. 15, 18, 29, 30, 34, 35, 39, 42, 47, 53, xvi, 74. Taula de la bolla, xxv,
Gauer, Geroni de, 103. 73, 74, 83, 91, 94, 98, 117, 126, 104.
Gausbert, Guipret, Gausfret, comte 152-154, 174, 194, 210, 227, 257, Granollers de la Plana.
Parrquia
dEmpries, vi. 74.
270, 274, 277, 289, 290, 308, 310, de Sant Esteve, 358.
Gavald, Nicolau, notari de Mont- 312, 331, 332, 334, 335, 344, 347, Granyena, Pere, batlle dEix, 324.
blanch, 322. 360, 368, 372, 377, 389, 391, 400, 401, Gras, Alexandre, 324.
Gavarra, 151. 403. Arxiu Capitular, 1, 34. Gras, Berenguer, patr de nau, 46.
Gavarro, Vicen, notari, 30. Arxiu Municipal, 94, 117, 126, 134, Gras, P., beneficiat de la Seu de
Gavarros, 151. 153, 156, 176, 180, 194, 216, 276, Barcelona, 304, 337.
Gavella, G., 180. 289, 301, 311, 383, 392.
Arxiu de Grases, Antoni, credencer, 103.
Gay, 151. Sant Feliu, 301, 310, 353, 377, 397. Gratallops, 155.
Gavol i de Vilosa, Bonaventura de, Batllia, xiv, 42, 47, 334.
Cap- Grau, famlia, 325.
abat de Sant Cugat del Valls, 77. tol de la Seu, 313, 347. Collegi dels Grau, Joan, notari de Tremp, 52.
Gelamb, Ignasi, notari, 100. cirurgians, 227. Corregiment, 53, Grau, Joan Francesc, notari de
Gelats, Joan, batlle de Palams, 49.. 83. Bisbat, 25. Cort de la Dipu- Tremp, 101.
Gelcem, famlia, 321 taci local, 98, 99.
Cort reial, 73, Grau, Miquel Montserrat, 325.
Gelonch, Pere Jaume, 322.
Gener, Antoni, 289.
General, xxv, 98. Junta corre- Grau, Pere, ambaixador, 324.
gimental, xix, 83. Jurats, 216, 301, Graus, 205.
Gener, Cosme, batlle de Flix, 322. 383, 392. Lloctinncia del batlle Gregori XIII, 94.
Gener, Jaume, 304. general de Catalunya en la ciutat, Greixa, 155.
Gener, Marc, 327. batllia i vegueria de, xiv, 42. Lloc- Grenada, Gaspar, 325.
Generalitat, General, Diputaci del Ge- tinncies de la Batllia, 47.
Mont- Grimau, Francesc, diputat, 100.
neral, Diputats del General, v, xni, juich, 172. Museu Arqueolgic, Grimau, Pere, 268.
xix, xx, xxn-xxv, xxxiii, 13, 22, 115, 129, 130, 136, 138, 147, 150, Grimau, Vidal, batlle de Perpinv,
23, 27, 32, 47, 92-101, 104-106, 109, 151, 154, 161, 172, 179, 181, 198- 50.
114, 124, 126, 128, 134, 137, 139, 200, 210, 216, 218, 222, 223, 227, Grony, famlia, 325.
148, 160, 152, 156, 157, 166, 178, 270. Pla de, 181. Sant Feliu, Grony, Groyn, Francesc, xxxii, 325.
180, 190, 211, 213, 218, 233, 249, 310, 353. Seu, 301, 377.
Ve- Grony, Groyn, Margalida, 325.
250, 253, 264-266, 271, 274, 275, guer, Vegueria, xiv, xviii, 42, 47, Grony, Toms, batlle de Barcelona,
280-283, 286, 290, 291, 297, 300, 83, 311. V. Departament del Ter; 44.
304, 314, 316, 322, 323, 328-332, 342, Prefectura del Ter. Gronys, Antoni de, sicili, 119.
345, 348, 351, 353, 356, 357, 359, Gironella, 154. Gros, Antoni, 230.
367,369, 373, 374, 376, 382, 387, Gisclareny, 154. Gual, Baltasar, 325.
388, 391, 393, 396.
V. Bra mili- Gissona, Santa Maria de, 9. Gualba, 155.
tar, Diputats Escrivania Major
locals. Giu, P., 383. Gualbes, Bernat de, mercader, 231.
del General, Odor militar de la Di- Giud, Pere, 69. Gualbes, famlia, 325.
putaci, Odors de comptes. Racional, Goba, Ramon, 323. Gualbes, Francesc, cnsol de catalans
Taula del dret del Genrral. Goday, Antoni, mariner, 119. a Palerm, 239.
Genis, Francesc, capit dInfanteria, Gol, Jaume, 295. Gualbes, Jaume de, mostassaf de
206, 385. Gomar, Bernat, mercader, 116. Barcelona, 325.
Gnova, 194, 237, 358, 400, 403. Gomar, Francesc, 125. Gualbes, Miquel de, cnsol a Sira-
Consolat de catalans, xxvm, 237. Gomar, Miquel, 323. cusa, 325.
Genovard, Joan Agust, 326. Gonzlez, Joaquim, xxxiv. Gualsa, Josep Anton, 85.
Genovs, G., escriv de raci, 35. Gonzlez Hurtebise, Eduard, xxxiii. Guamir, Bartomeu, notari de Barce-
Ger, 151. Gorchs, Joan Antoni, 323. lona, 343.
Gerart de Limos, Arnau, 33. Gornal, 220. G uamis, Francesc, 325.
Gerard II, comte de Rossell, vu. GOSTANSA. V. COSTANA. Guanter, Joan Miquel, notari, 318.
Germ, Joan, 322. Gostemps, Bartomeu de, escriv, 323. Guanter, Manuel de, veguer de Cer-
Germana de Foix, comtessa-reina., Gostemps, Pere de, xviii. vera, 82.
288. Goterri, Joan, porter reial, 37. Guanter, Bafel, 326.
Gerona, Josep, batlle de Sitges, 68. Govern de Catalunya, Governaci Ge- Gurdia, Pon de, 398.
Gerona, Franci Joan, mostassaf de neral, Governador General, v, x, Gurdia, 155.
Barcelona 322. XXII, 13-15, 30, 176.
V. Cort del Gurdia, castell de, 89.
Geronella, Bernat, mostassaf de Bar- Governador de Catalunya, Cort del Guardiola, famlia, 326.
celona, 322. portant-veus de General Governador, Guardiola, Guerau de, 350.
Geroni, Salvador, 236. Procuraci reial de Catalunya. Guardiola, Guerau de, conseller reial,
Gerri, 152. Govern dels comtats de Rossell i de 35, 326.
Gibert i de Perells, Miquel, ve- Cerdanya, 15. Guardiola, Joan, mercader, 238.
guer de Cervera, 82. Graell i Padrell, Francesc de au- Guardiola, Montserrat de, regent del
Gil, Antoni, estudiant, 118. ditor general de Guerra, 323, 324. Consell Suprem dArag, 326, 389.
Gil, Bertran, porter, 284. Graells, famlia, 324. Guardiola, Pere, batlle de Caldee de
Gil, Jaume, notari de Barcelona, Gralla, famlia, 324. Montbuy, 45.
xxxii, 322. Gralla, Miquel Joan, mestre racional, Guardiola, 247.
Gili, Rafel Joan, 322. 34. Guasc, Abdall, alarn de Miravet, 170.


Guasch, Pere, notari de Vilafranca del Icart, Joan, batlle general, 40, 41. Joana dArag, filla de Pere III, 354.
Peneds, 326. Illa, vescomte de. V. Montcada, G. R., Joana Enriquez, comtessa-reina, 194.
Gell, Gabriel, 326. marqus dAytona, J oli, Geroni, sndic de Balaguer, 328.
Guerau, A., 381. Illa i de Canet, vescomtessa de. Ve- J oli, Rafel, xxxv, 328..
Gdera, Francesc, mercader, 239. gis Ermendaris. Jonquer, Bernat de, secretari reial,
Guerau, Ramon, notari de Girona, Illa i de Canet, vescomte de. V. Pi- 34.
308. ns. Jonquer. V. Junquer.
Guerau, Romeu, 326. Illa i de Deu, Miquel, alcalde de Jonquers, Bernat de, ciutad de Bar-
Guerau de Cabrera, comte dUrgell, Puigcerd, 327. celona, 118.
viii, ix, 8, 9, 270. Illa,104.
Taula del General, xxv, Jonquet, Bernat de, jutge, 328.
Guialtr, 54. V. Vilanova i Geltr. 104. Jord, Pere, de Tortosa, 328.
Guifret. V. Gausbert. Inca, batlle de, 333. Jord, P., procurador fiscal, 328.
Guillem, Josep, tauler, 104. Intendncia Reial i batllia general de Jord, famlies, 328.
Guilleuma, comtessa de Pallars, vi, 2. Catalunya, 41. Jord Dorries, Pero, dispenser de
Guimer, Bernat de, veguer de Bar-
celona, 326.
Intendncia General de Catalunya, In- Pere III, 36. V. Jordan dUrries.
tendent General de Catalunya, xiv, Jordan, Deodat, prior del Fay, 358,
Guimer, famlia, 326. 41, 137, 156, 196, 202. 389.
Guimer, Joan, 124. Iriza, 213. Jordan dUrries, Pere, batlle general
Guimer, Jordi de, lloctinent de ve- Isabel d Arag, fillade Jaume III de dArag, 354.
guer de Montblanch, 86. Mallorca, 6. Jordi, Sant, xv, xxi-xxiv, xxvii, 92-
Guirzes, Guillem, regent la tresoreria Isern, Bernat, racional de Barcelona, 109, 161.
de Catalunya, 20. 307, 327. Jori, Francesc, 171.
Guissona, XV, 60. 104, 156, 329, 402. Isona, 61, 297.
Batlle, 61. Jou, Xarles den, 245.
Bafllia, 60.
Taula del General Itlia, 194. Joubert, Pere, procurador del maris-
xxv, 104. cal de Frana, La Motte, 28.
Guitart, Jaume, batlle de Blancafort, Jaca, 38, 346. Jover, Arnau, 17.
56. Jacas, Francesc, 204. Jover, Joan, notari, 323.
Guitart, Joan Antoni, apotecari de Jaffer, G. de, 252. Jucef de Tolosa, 60, 320.
Perpiny, 327. Jafre, 157. Jueus i aljames de moros, v, xxvm.
Guiu, Geroni, notari, 123. Jahen, Francesc de, de Perpiny, 327, V. Agramunt, Alb, Elx, Trrega.
Guix, Jaume, mestre sastre, 231. Janovs, Jaume, 327. Juli, Sant, 230.
Guix, R. de, prior del monestir de Jard, Blanca de, xxxm. Juliol, Guerau, 328.
Santa Anna, 340. Jasbert, vescomte de Castellnou, xxx, Juliol, Joan, albaraner, 102.
Guixar, Miquel de, administrador del 276, 288. Juncosa, Francesc, cirurgi, 97.
comtat dEmpries, 58, 327. Jaufred, Francesc, 47. Juneda, 157.
Guixers, 156. Jaubert, Honorat, canviador de Per- Junquer, P., 328.
Gurb, 156, 358
Castell, 403.
. piny, xxxii, 327. Junquer. V. Jonquer.
Gurdi, Joan, batlle de Sant Boi de Jaubert, Joan, 342. Junta de Govern del Principat, 169.
Llussans, 67. Jaume I, comte-rei, vn, xxii, xxvm, Junta Superior de Catalunya, xi, 14,
Gurrea, Carles de, duc de Villaher- 8, 291, 321, 330, 346. 111, 113, 115, 116, 124, 131, 144,
mosa, 31. Jaume II, comte-rei, vi, viii, ix, x, 146, 149, 151, 155-160, 163, 164,
Gurrea, Exemeno de, cambrer del xiv, xvii, xxxi, 1, 2, 44, 80, 157, 162, 167, 172, 177, 195, 197, 198, 201,
rei, 36. 171, 245, 248, 257, 263, 269, 279, 202, 209, 212, 215, 220.
Gurri, Francesc, batlle de Taradell, 14. 288, 298, 317, 330, 333-337, 344, 353, Junta Suprema Central gubernativa del
Gusp, 400. 354, 371, 380, 384, 394, 398, 401. Reino, Sevilla, x.
Gutirrez, Francesc, xxxiv. Jaume dArag, infant, fill de Jaume Junta Suprema de Catalunya, x, xi,
II, 377. xix, xxxm, 13, 14, 187.
Hagueras, Anton, notari de Perpiny, Jaume II de Mallorca, comte de Ros- Juntes corregimentals, x, xvni, xrx.
365. sell, vil, xvii. 3-5, 7, 279, 309, 336. V. Cervera, Girona, Lleyda, Manresa,
Iennin, comte de. V. Bournonville, Jaume III de Mallorca, comte de Ros- Vich.
Alexandre de. sell, vii, 4-6. J unyent, Berenguer de, batlle de Bar-
Hrault, 170. Jaume (IV) de Mallorca, 6. celona, 328, 329.
Holanda, 120. Jaume dArag, I dUrgell, viii, ix, Junyent, famlia, 329. i
OHDEDEU, Llus de, diputat, 100. 10, 285. Junyent, Joan de, cnsol de catalans
Horta, 103, 156, 325. Jaume dArag, II dUrgell, ix, 11. a Constantinoble, 237.
Horta. V. Sant Genis dAgudells. Jergent. V. Girgenti.
Hospital de Jerusalem. V. Sant Joan Jerusalem, Patriarca de. V. a Pera, La Baells, 157.
de Jerusalem, Ordre de. Francesc Climent. Labaix, abat de, 2.
Hospitalet del Llobregat. Espitalet, Jerusalem, XVI. Labaix, monestir, 2.
243, 276, 396, 400.
Arxiu del comte Joan, abat de Saint-Germain-des-Prs, La Bajol, 158.
de Bell-lloch, 124. 298. La Bastida, 392.
Hostalrich, 156, 374, 396. Cort de la Joan I, comte-rei, x, xxiii, 36, 37, 93,
La Bisbal, 12, 31, 48, 158. Batllia
vila de, 349. 141, 342. -infant, duc de Girona, del castell, 48. -

Castell, 48.
Hostoles, 51. 258, 261, 324, 384. La Buella. Batlle del castell i terme
Hug I, comte dEmpries, vi. Joan II, comte-rei, 38, 243. rei de de, 61.
Hug II, comte dEmpries, vi. Navarra, 245. La Canonja, 158.
Hug III, comte dEmpries, vi. Joan dArag, I dEmpries, 331. La Cavalleria, Ferran de, tresorer
Hug IV, comte dEmpries, vr. Joan dArag, comte de les munta- reial, 249.
Hug V, comte dEmpries, vi. nyes de Prades, 60. Lacera, F., advocat, 329.
Huguet, Blay, regidor de la baronia Joan dArag, comte de Ribagora, La Coma, 159.
de Possada, 250. 20, 60. La Corriu, 158.
Huguet, Pere, 62. Joan d ustria, 29, 30. La Figuera. V. Figuera.
Hurtado de Mendoza, Didac, prncep Joan, Bernat, batlle de Caldes de La Figuera.

Cort del batlle, 61.
de Melito, 21. Montbuy, 45. La Garriga. - Arxiu de Can Tarrs,
Hurtado de Mendoza, Francisco, Joan, Pere, patr de nau, 238. 45, 47, 48, 52. 55, 59, 63, 64, 66, 89,
marqus dAlmazan, 16, 24. Joan i Girau, Francesc, diputat, 327, 188, 243, 250, 259, 263, 293, 311,
Kolvin, duc de. V. Schonberg, ma- 328. 328, 333, 338, 365, 378, 387, 393,
riscal de. Joan de Jess, provincial de Carme- 402.
Batllia, 48.
Hug Roger, comte de Pallars, 94. lites, 397. La Geltr, 57.
V. Vilanova i Geltr.
Joan Manuel, de Castella, 245, 248. La Gleva, 321, 325.
Igualada, xv-xvii, 45, 47, 80, 83, 84, 279, 288, 333, 371, 380, 394, 401. La Granadella, 158.
133, 156, 157, 168, 288, 299, 336, Joan Paleleg, marqus de Mont- La Gurdia de Sags. (?)
Cort del
345, 382.
Batllia, 278. Corregi- ferrat, 6. castell de, 61.
ment, xviii, 83.
Cort dels batlles, Joan, Sant, 15, 16, 106, 109, 138, 180, La Gurdia, dUrgell (?), 347.
47.
Vegueria, xvil,133, 278. 181, 183, 186, 234. La Guialtr, famlia, 329.

TAULA ALFABTICA 421
La Guialtr, Gilbert de, 329. Lltzer, Miquel, collidor del dret de Lloctinncia. General de Catalunya,
La Junquera, 158. la lleuda a Tortosa, 43. Lloctinent General de Catalunya, v, xi,
La Linde, bar de, 115, 137, 198, 223. Llaurador i de atorra, Bernat, 13, 28, 30, 31. V. Protonotariat
La Llacuna, 61, 62, 158. Batllia de veguer de Vilafranca, 91. de la.
La Llacuna i castell de Sant Pere de Llavaneras, Miquel, 210. Lloctinents i capitans generals, v, xi,
la Vila de Mayer, 61, 62. Llavaneres, Montserrat, 119. 20-32.
La Manresana.
Castell de, 274. Llebaria, Joan, escriv, 173. Lloctinent de Mestre Racional, 390.
La Moguda. Batlle del terme i baronia Lled, Bernat, 257. Lloctinent del diputat local de Perpiny.
de, 63. Led, Josep, ciutad de Barcelona, V. Perpiny.
La Motte, Felip, mariscal de Franca, 120 . Llopis, Agust, 85.
27, 28. Lled, Narcs Geroni, notari, 332. Llopis, Antoni, 115.
Landrich, Bernat, 311. Llenes, Francesc, 332. Lloren, Sant, 197.
La Nou i Malanyeu, 153. Llenguadoc, 130. Lloreda, Maurici, 284.
La Palma.
Batllia, 62. Llentes, famlia, 332. Lloren, Sant, 402.
140.
-
La Palma (de Barcelona), 69, Llentes, Francesc, veguer de Man- Lloren. V. Loren.
Quadra, 69. resa, 85. Llorens, Simon, veguer de Tarragona,
La Palma (de Tarragona), 159. Llentes, Marc Antoni, oidor de comp- 87.
La Pedra, 159. tes, 332. Lloret, xxvi, 139, 164.
La Planca, sbdit francs, 103. Lle, xviii, 18, 20, 22, 26, 29, 31, 77, Lloret. V. Loret.
La Puebla, marqus de. V. Moncada, 78, 83. Llort, Artal de, xxx, 333.
Guillem B. de, marqus dAytona. Llerona, Santa Maria de, 295. Llcia, Santa, 19.
La Puebla, 283. Llers, 365. Llu, Caterina, 188.
La Quart i La Portella, 159. Lleyda, bisbe de. V. Fluvi, Guillem Llus IX de Frana, 346.
La Roca del Valls, 48, 159, 295, 338. Bernat de; Ram, Domnec. Llus XIII, xi.
Batllia, 48.
Castell, 338. Lleyda, x, xvi, xxv, xxvi, xxxi, Llus XIV, xi, xvi.
La Rocha de baboreis (?), 61. 8, 14, 24, 25, 27, 28, 74, 84, 85, 99, Llupi. Arnau de, veguer, 333.
La Rovira, Sa Ruvira, casa de, 69. 105, 124, 161-163, 203, 224-220, Llupi, Bernat de, veguer de Barce-
Las Cases, F. de, sotsprefecte, 91. 245, 247, 249, 256, 265, 275, 283, lona, 333.
La Selva del Camp, xv, 17, 56, 62, 287, 289, 292, 294, 290, 297, 317, Llupi, Carles de, 299.
72, 159, 291. -
Arxiu de la Cria 330, 335, 340, 342, 348, 351, 366, Llupi, famlia, 333.
comuna, 56, 291.
Arxiu Munici- 376, 377, 382, 384.
Captol de la Llupi, Francesc de, 333.
pal, 62, 72. Cort del batlle, 62. Seu, 161, 224.
Casa Antigua de Llupi, Francesc de, batlle de Puig-
La Selva de la Mar, 160. V Ordre de Sant Joan, 294, *351. cerd, 333.
La Serra, 160. Collecci Agust Prim, 163. Llupi, Gabriel de, procurador reial,
Las Euras, Bartomeu, batlle de Pera- Collegi de V Assumpci, 226.

Casa 16, 333, 334.
fita, 263. del General, 376. Confraria del Llupi, Joan de, lloctinent de lalcaid
Laudes, Antoni, diputat, 329. Sant panyal de Cristo, 162. Con- de Salses, 23.
Laurador, Marc, jurista de Vilafranca, fraria de Sant Salvador i Santa Llupi, Joan de, procurador reial, 27.
xxxil, 329. Maria, 162.
Corregiment, 14. - Llupi, Manuel de, general, 334.
Laurador de la Coma, batlle de Car- Cort reial, xv I, 74.
Esglsia de Llupi, patr de galera, 289.
dedeu, 154. Sant Francesc, 84.
Esglsia de Sant Llupi i dOms, Jaume de, tresorer
Lavanera, Bernat Guillem de, 34. Lloren, 84, 293. Estudi, xxvill, 162, reial, 333.
Lavnia, Albert de, jutge, 329, 330. 224, 225.
General, xxv, 99. Jun- Lluss, Llu, Lu, 85, 164, 247,
Ledesma i Huelma, comte de. Vegis ta corregimental, xiv, 85. Paers, 263. Cort del Batlle, 63.
Fernndez de la Cueba, F. Paheria, 162, 163 .
Provinci, xxv. Llussans, 63, 85, 195. Cort i con-
Leds, famlia, 330. Seu, 84, 99, 162. Taula del sell, 63.
Leds, Pasqual, 329, 330. General, xxv, 105.
Veguer, Vegue- Lobera, Bartomeu de, cnsol de cata-
Leonart, Francesc, notari, 13, 30. ria, xviii, 84, 85, 163.
V. Junta lans Npols, 238.
Lentiscl, Nicolau, sndic, 330, 366. Superior, Junta Suprema. Lobet, 313.
Lentorn, Geroni, 314. Llimiana, 163, 382. Lobet. V. Llobet.
Lentorn, Llus de, 330. Llimona, Pere, 118. Lobets, Joan de, procurador reial, 17.
Lentorn, Miquel de, 330. Llins, bar de. V. Corbera, Llus de. Lodosa, 279.
Leonor de Castella, muller d Al- Llins.
Batllia, 62.
Lombart, Ferrer Eloi, veguer dEm-
fons III, 84. Llinyola, Linezole, 7, 62, 163, 343. pries, 368.
Leonor. V. Elionor. Cort del batlle, 62. Londres. Museu Britnic, 279.
Lerin, Ferran de, abat de Poblet, Lliss de Munt, xxvr, 163. Lopes de Bolea, P., 377.
348. Lliss de Vall, 164. Lpez, C., 122.
Les Avellanes, 160. Llvia. V. Lbia. Lorall, Lor.al, Francesc, notari i
Les Borges, rector de, 261. Llvia, 105, 109, 164. Taula de la beneficiat de la Seu de Barcelona,
Les Borges, 160. bolla, xxv, 105. xxix, 273, 277, 320, 338, 340, 3S2.
LEscala, 197, 198. Llobet, Berenguer, jurisperit de Bar- Lorbes, Lop de, conseller de Joan I, 36.
Les Coromines. Quadra, 247. celona, 332. Lordac, Ramon de, procurador en
Les Corts, 160. Llobet, Bonaventura, secretari de la les baronies de Montcada i Castell-
Les Escaules, 160, 161. Comissi corregimental de Matar, vell, 18.
Les Piles, 161. 169. Lorena, casa de, 28.
Les Puelles, 161. Llobet, Bonaventura, mestre sastre, Lorena, duc de, 349.
Lezina, Mart, porter reial, 263. 231. Lorena, Enric de, virrei de Catalu-
Liag, Mart de, argenter de cuina, 38. Llobet, famlia, xxxi, 332. nya, 27, 29.
Libarne, Antoni, soldat, 31. Llobet, G., notari, 332. Loren, Bernat, canviador, 242.
Lbia, Bernat de, batlle reial, xxxi, Llobet, Jaume, 191. Loren, Miquel, 211.
330. Llobet, Matias, cnsol de catalans a Loren, P., sabater, 255.
Lillet, Jaume de, 333. Messina, 238. Loret, Bernat Guillem de, 331.
Limes, Joan, alias Valls, 274. Llobet, Pere, 332. Los Vlez, marqus de, 59.
Limos, Gerar 1 de, 33. Llobet i Vaixeras, Marian, escriv Lu, Llu. V. Lluss.
Liori, Dions de, 331. de la Intendncia general de Cata- Luano, Mart de, mer de Jaca, 38.
Lisboa, 330, 389. lunya, 41. Luiret, T., 286.
Llad, 161. Llobet. V. Lobet. Lus, Joan, ajudant de la plaa de
Llagostera, Berenguer de, 331, 332. Llobregat, 389. Palams, 30.
Llagostera, famlia, xxxi, 332. Lloces, Esteve, credencer, 103. Lus, Joan, alferes, 29.
Llagostera, xxvi, 161, 245. Lloctinncia de la batllia de Girona. Lull, Berenguer, 34S.
Llampillas, Geroni, escriv, 31. V. Girona. LuLl, Llull, famlia, 331.
Llanes, Jaume, capell, 24. Lloctinncia de la Batllia General de Lull, Joan, batlle de Barcelona, 331.
Llanguart, Pere Joan, notari de Gra- Catalunya, Lloctinent debatlle general, Lull, Ramon, 331.
nollers, 332. xiii, xiv, 42, 380.
V. Girona, Lull, Romeu, batlle de Barcelona,
Llardecans, 19. Tarragona, Tortosa. 367.


Lull, Romeu, mostassaf de Barce- Malla, Pere de, 394. Marimon, Bernat, 337.
lona, 331. Malla, 86, 164, 105, 342, 378.
Cas- Marimon, famlia,xvn, 336.
Lumiares, comte de. V. Saboya. tell, 378. Sots-veguer, 86. Marimon, Guerau de, 337.
F. P. de. Malla i Conanglell, Mart Joan de, Marimon, Joan de, capit, 400.
Luna, Constana de, vescomtessa de 334. Marimon, Joan de, sndic i ambaixa-
Castellb, xxxni, 287. Mallar, Gernim, 334. dor dels consellers, 277, 337.
Luna, comtessa de, 292, 351. Mallar, Onofre, doctor en dret, 334. Marimon, Joan de, conseller reial,
Luna, llinatge, 31. Mallol, Guillem, 334. 337, 338.
Luna, Sstago i Ficallo, comte de. Mallol, Jaume, batlle de Palou, 49. Marimon, Joan Bernat de, batlle de
V. Gurrea, Carles de. Mallol, Josep, jutge reial, 74. Barcelona, 337.
Lunel, 321. Mallorca, Mallorques, vu, 6, 34, 80, Marimon, Romeu de, veguer de Barce-
Lupi, Maria, 329. 96, 135, 141. 244. 245, 268, 269, 279, lona, xvii, xxx, xxxi, 235, 336, 337.
Luques, Llus, batlle de Guissona, 60. 310, 312, 316, 342, 345, 355, 357, Marimon i Jaffer, Aleix de, bar de
Lure, Matheu de, cnsol de catalans 374, 380. Sant Maral, 337.
a Messina, 237. Mallorca, rei de. V. Jaume II, San. Marls, llinatge, 342.
Mallorca, reis de, 15. Marqus, Francesc, 338.
Macip, Geroni, guarda reial de penyo- Mallorques, Jaume de, 335. Marqus, Jaume, batlle de La Roca.
res, 235. Managat, Jaume, 335. 338.
Macrata, P. de, 386. Manalt, Jaume, 181. Marqus, Gabriel, jutge, 338.
Maons, Jaume de, canviador de Manlleu, xxvi, 165, 403. Castell, Marqus, llinatge, xxxi, 338.
eyda, xxxii, 266, 334. 403. Marquesa, filla de Malgaul, comtessa
Madolell, Bernat, tauler del General, Manresa, Bernat de, 165. dEmpries, vi.
101 .
165.
Manresa, famlia, 335. Marquesa dUrgell, filla dErmen-
Madrid, vi, xxiv, xxxiv, 1, 2, 7-10, 13, Manresa, Ferrer de, cavaller, 335. gol VII, VIH.
20, 22, 35, 70, 86, 87, 89, 94, 116. Manresa, Jaume de, 335. Marquesat de Tortosa, 84, 85.
161, 170, 183, 206, 211, 216, 242, 244, Manresa, Joan de, 335. Marquet, Francesc, 277, 338.
249, 253, 254, 258, 262, 265-267, 274. Manresa, Miquel de, 244. Marquet, Joan, 338.
276, 279, 282-283, 285-288, 291, 295, Manresa, xv, xxvi, xxxiv, 12, 37, 74, Marquet, llinatge, 338.
297, 299, 309, 310, 319-321, 326, 329, 85, 105, 155, 165-167, 178, 204, 247, Marquet, Ramon, mostassaf de Bar-
330, 341, 342, 345, 346, 348, 350, 299, 362, 381.

Arxiu de la Seu, celona, 338.
351, 356, 361-363, 365-367, 371, -Arxiu Municipal, 12, 165, Marquet, Ramon, batlle reial de Vila-
372, 393, 398, 401.
Arxiu del Duc 166. 247, 299, 362.
Cnsols, 204' franca de Peneds, 54.
de Medinaceli, vi, xxiv, 1, 2, 94, Cort del batlle, 4.
Cort reial Marqui, Geroni, 23.
116, 279, 281, 282, 288, 309, 350, ordinria, 74.
Cort de la Vegueria Marrades, llinatge, 338.
371, 398, 401.
Arxiu Histric Na- de Manresa i Bages, 85.
Junta cor- Marrades, Pere, tresorer reial, xxxn,
cional, xxxiv, 2, 7-10, 20, 70, 86, regimental, xix, 85. Mas Culla, 338.
87, 89, 161, 170, 183, 206, 216, 242, 167.
Taula de la bolla, xxv, 105. Marrugat, Josep, batlle de Sitges, 69.
244, 249, 253, 258, 265, 267, 276, 283, Vegueria, 85. Mars Pobla, Francesc, 338, 339.
285, 287, 291, 295, 297, 299, 309, Manresas, bndol dels, 300. Marsella, 168, 180.
Arxius Departa-
310, 329, 345, 346, 361, 363, 365, Manric de Lara, Manrique de Lara, mentals, 117, 140, 141, 152, 161,
398.
Colleci Antoni Romero Or- Joan, duc de, Njera, 22. 170.
tiz, 211.
Collecci sigillogrfica Manrique de Venavides, Cristfol, Mart, 102.
del Marqus de Valverde de la Sie- alferes, 29. Mart, Antic, mostassaf de Barcelona,
rra, xxxiv.
Museu Arqueolgic, Mans, Bartomeu de, veguer de Tarra- 339.
xxxiv, 341, 371. gona, 335. Mart, Berengeur, 329.
Maella, 350. Mansul, Bernat de, batlle del castell Mart, Berenguer, lloctinent de batlle
Mafet, xxvi, 164. de Solterra, 69. General de Catalunya, 42.
Maeoma Balester, 292. Maqueda, duc de. V. Crdenas, Ber- Mart I, comte-rei, xxvii, 54, 74, 86.
Magall, de Magallo, Joan, escuder, nard de. 119, 246.
duc de Montblanch, in-
34. Marcatosa, 213. fant, 37, 263.
Magarola, Joan, magistrat, 24. March, Bartomeu, 67. Mart, Francesc, veguer de Tortosa.
Magarola, Miquel Joan, 26. March, Bonaventura de, 187. 339.
Magarola, Pere, prior de Santa Anna March, Jaume, diputat, 94. Mart, G., batlle de Cambrils, 57.
de Barcelona, 25. March, Francesc, 336. Mart, Geralda, 299.
Magarola. V. Maguerola. March, llinatge, xxxi, 335. Mart, Guillem, sobre-atzembler def
Magarola i Fluvi, Francesc de, ar- March, Pere, escriv de raci, tresorer rei, 335.
xiver, 334. reial, 33, 35, 335, 336. Mart, Jaume, 339.
Magensa, Jaume, 334. March, Ramon, tatder, 107. Mart, Jaume, arrendador de la Gene-
Magensa, Joan, 334. March Ballester, Jaume, senyor
i ralitat, 94.
Magindia, furtador, 333. dArampruny, 243. Mart, Jaume, dEivissa, 370.
Magre, famlia, 82. Marcillo, Pau, 105. Mart, Joan, batlle de Sant Juli de
Magre, Jaume, pare, 82. Marco, Andreu, escriv, 66. Lria, 197.
Magre, Margarida, 82. Marcoleta, Josep de, canonge de Mart, llinatges, 339.
Magre i Tolr, Jaume, prevere, 82. Santander, 66. Mart, Lloren, 50.
Magriny, Jaume, 317. Mareny, 53. Mart, Matia, cirurgi, 215.
Maguerola, Ferrer de, escriv reial, Marestany, Ramon, prevere, 197. Mart, Miquel, batlle reial de Girona,
234. Marf, parrquia, 118. 73.
Maguerola, Berenguer de, procurador Margarida de Prades, comtessa-reina, Mart, Pau, cavaller, diputat, 101, 316.
reial, 261, 384. 246. 339.
Maguerola. V. Magarola. Margalef, XXV, 167. Mart, Pere, escriv de raci, 37.
Mahomad Alhaig, alfaqu dEix, 241. Margarit, Bernat, veguer de Barce- Mart, Ramon, mercer, 299.
Maill, Urb de, mariscal de Brez, lona, 336. Mart, Sant, 113, 114, 129, 337, 338.
27. Margarit, llinatge, 336. Mart i Virgili, Josep, batlle de La
Major, Bernat, xxxii, 334. Margarit, Mariana de, 336. Buella, 61.
Mlaga, 283. Margens, famlia, 336. Martnez, Francesc, batlle de Car-
Malars, Arnalot, 247. Margens, Pere de, escriv de raci, dona, 58.
Malasanch, Bernat, 286. 36. Martnez de Lagunilla, Lope, bisbe
Malasanch, Jaume, 286. Mrgens, Ramon de, xxxn, 336. dEina, 322.
Mald, Ramon de, veguer de Mont- Maria dAnjou, reina de Mallorca, Martnez de Mengucho, Joan, abat
blanch, 86. comtessa de Rossell, vu, 5. de Poblet, 363.
Mald, xxvi, 164. Maria d ustria, filla de Carles V, 324. Martnez Sagarra, Bartomeu, 321.
Malgaul, comte dEmpries, vi. Maria de Castella, comtessa-reina, Marts, 257.
Malla, Berenguer de, batlle de Vich, 38. Martorell, Francesc, 34.
89, 338. Maria de Luna, comtessa-reina, 343. Martorell, Gabriel, notari, 100.
Malla, Guillem de, batlle de Vich, 71. Mariana, J. de, 281. Martorell, Guillem de, 302.

TAULA ALFABTICA 423
Martorell, Josep, notari, 163. Menargues, Joan de, agutzil, 38. Miravall, Pere de, 343.
Martorell, 18, 19, 59, 63, 118, 167, Menndez Pidal, Joan, 7. Miravet, 169, 170, 393.
260. Batlle, 63. Menescal, Onofre, 144. Mirayles, A. de, 316.
Mas, Antic, 339. Menestral, Joan, 341. Miremat, Guillem de, 383.
Mas i Pags, Josep, 220. Menorca, 244. .Miret, Miquel, batlle de Vilafranca del
Mascar, Bartomeu, patr de barca, Mequinena, Miquinena, 348, 350. Peneds, 54.
318. Mercader, Antoni, del monastir de Miret i Sans, J., xxi, 288, 345, 346.
Mascar, Berenguer, procurador, 339. Santa Anna, 254, 375. Mir, llinatge, 343.
Masdamon, Rafel, 339. Mercader, Hug, 341. Mir, Miquel, sndic de Barcelona.
Masdovelles, Berenguer de, batlle de Mercader, llinatge, 341. 122, 343.
Valls, 70. Mercader, Salvador, 45. Mir, Ramon de, batlle de Torroella
Masdovelles, Guillem Joan de, 90. Merc, orde de la, 118, 297, 367. de Montgr, 210.
Massip, Joan, rector d Alfarrs, 99. Mercer, fra Antoni, 322. Mitjans, capit, 162.
Masolt, Montserrat, clavari, 283. Merch, Le, 271. Mitjavila, Jacme de, 259.
Masona, Francesc, 12. Mercoeur, duc de. V. Vendme, Mitjavila, Jaume, 395.
Masricard.
Cort del batlle del castell Llus de. Mitjavila, Sana, 395.
i terme de, 63. Merenes, 18. Modaguer, Llus, cavaller, 343.
Massanet, Agust, batlle de Barce- Merls, Andreu de, batlle de Barce- Mdica, comte de. V. Cabrera, B. J.
lona, 340. lona, 342. Molares, comte de los. V. Afn dk
Massanet, llinatge, 340. Merls, Bernat Joan de, agutzil, 20. Ribera, Ferran.
Massanet de Cabrenys, xxvi, 91, 167. Messeguer, A., xxxii, 342. Moles, Francesc Nicolau, notari, 119.
Mata, Batista, 337. Messina.
Consolat dels catalans, Moles, Pere Mateu, 343.
Matadepera, 167. xxviii, 238, 328. Mol de reig. V. Molins de Rey.
Mataplana, 115. Mestre, G., 316. Molin i Brass, E., 16, 233. V.
Mataplana, llinatge, 115. Mestre, Geralda, 316. Barcelona, Biblioteca de.
Matar, xv, xxvi, 30, 74, 75, 105, 109, Mestre Racional, v, XI, xii, xxn, 33, Moliner, Josep, mestre sastre, 231.
124, 167-169, 191, 339, 360. Cort 44, 45, 47, 90, 119, 174, 210,
51, Molins de Rey, Mol de reig, 170, 307,
reial ordinria, xvi, 74, 75. Reial 261, 295, 300, 306, 323, 360, 367, 370, 383.
Aduana, 105.
Taula del General, 389. V. Lloctinent de Mestre Ra- Mollet, Antoni, comissari reial, 343.
xxv, 105. cional. Mollet, xxvi, 48, 170.
Batllia de
Matas, Amata de, muller de Gast de Mestre i No, Francesc, 211. Mollet, Parets i Gcdlechs, 48.
Montcada, xxxiii, 346, 347. Mestres, Narcs, notari de Vich, 76. Moll, Berenguer de, batlle de Pala-
Matas, Boson de, 346. Metge, Bernat, 342. ms, 49.
Matas, Pau, 389. Metge, P., mostassa! de Barcelona, Molnars, 170.
Mater, Galceran de, 340. 342. Mombr, Antoni, 121.
Mater, llinatge, xxxi. Mey, Bonaventura, notari, 87. Mnach, Jaume, jutge, 344.
Mater, Ramon de, 340. Mey, Bernat de, 347. Moncada. V. Montcada.
Mates, Bernat, 340. Mey, Francesc de, 342. Moncay, batlle de, 161.
Mates, llin tge, xxxi. Mey, Pon
de, 347. Moncls, Batlle de, 271.
Mateu, Jaume, 340. Minegues, 169. Monel, P. des, 257.
Matheu, Josep, 122. Mieres, 169. Moner, Cebri, tauler del General.
Mathieu, Maurici, general de divisi Mijans, Oliver des, 369. 104.
governador, 14. Mijavila, Jaume, 342. Monfar, Didac de, vm, 8.
Mathosas, Joan, batlle de Piera, 65. Mil, Francesc, 342. Monges, Bernat de, collidor de fo-
Matoses, Pau, 106. Mil, 32. gatges, 251.
Mattas, Pau, patr de barca, 314. Millars, Bernat, 218. Monistrol de Calders, 170.
Maull, Mahull, Bernat, jutge, 340. Millars, marqus de. V. Blanes. Monistrol de Noya, 170.
Mauri, Jaume, batlle de Palams, 49. Millars, 257, 258, 304, 308, 338. Monjo, Joan Bta., cavaller de Lleyda,
Mauri, Toms, notari, 185. Mills, Arnau, de Trullas, 354. 25.
Maximili, arxiduc d ustria, 324. Mills, Arnau de, notari de Barce- Monjo, Francesc Bautista, 350.
May, Climent de, abat de Ripoll, 66. lona, 342, 343. Monredon, Miquel Joan, agutzil, 25,
May, llinatge, 340. Ministre lls, Pere de, cnsol dUrgell, 182.
May, Miquel, del consell reial, 340. 125. Monsalvatje, Francesc, 1.
May, micer, de Cervera, 41. Mino de la Seda, argenter, xxxii. Monsoriu, famlia, 333.
Mayals, xxvi, 169. 343, 381. Monsuar, llinatge, 344.
Mayans, 194. Miquel, Andreu, 242. Monsuar, Llus de, batlle general, 40,
Mayella, P., procurador, 340. Miquel, Bernat, canonge, 339. 344.
Mayer, Sant Pere de. V. La Llacuna. Miquel, esclau, 244. Montagut, Guillem, cavaller de Lley-
Maym, Josep, batlle, 340, 341. Miquel, Geroni de, veguer de Barce- da, 25.
Maym, llinatge, 341. lona, 59, 168. Montagut, Jaume de, ciutad honrat
Maym, Montserrat, blanquer, 108. Miquel, Joan, 372. de Barcelona, 343.
Maym, Ramon, batlle de Sisquclla, Miquel, Pere, ciutad de Girona, 94. Montagut, Nicolau, 344.
78. Miquel, Pere, porter reial, 249. Montagut, Pere, sndic de Valls, 70.
Mayol, Arnau, 341. Miquel, Sant, 154. Montagut, 19.
Mayol, Pere, 341. Miquel i Espanya, Bartomeu de, 391. Montalt, llinatge, 344.
Maysonada, Pere, 81. Miquel Capdet, Francesc de, jutge, Montalt, Pere, 344.
Meca, Frederic, ambaixador de la Ge- 76. Montaner, Felip Dimas, 122.
neralitat, 264. Miquinena. V. Mequinena. Montaner, fra Hug de, 29.
Meca, llinatge, 341. Mir, Bernat, 306. Montaner, Hug. cavaller de Cer-
Meca Tera, Miquel de, 341.
i Mir, P., 304. vera, 23.
Measal, Domnec de 341. Miralles, Agust Joan, 294. Montaner, Joan, notari, 142.
Medi, Bertran, 19. Miralles, Bartomeu, procurador reial, Montaner, Josep, conseller en Cap,
Mdicis, Cosme de, cnsol de catalans 16. 95.
a Pisa, 23. Miralles, Llus, 102. Montaner, llinatges, 344.
Medinaceli, duc de. V. Madrid, Arxiu Miralles de Copons, 169. Montaner, Pere de, administrador,
del. Miramar, Bartomeu de, notari, 285, 344.
Medinaceli, famlia, vi, xvr, 350. 299, 307, 308, 395, 403. Montaner, Pere, apotecari, 344.
Medina de les Torres, duc de, 326. Miramar, castell de, 366. Montany, Miquel, batlle de Vilanova
Mediona, 169. Mirambell, Bernat, procurador, xxxii, de Mey, 344.
Melez, Romeu, patr de barca, 57. 343. Montanys, Agust, 345.
Melgar, Joan de, veguer de Balaguer, Mirambell, Pere de, 80. Montargull, lliuatge, 345.
79. Miranda, comte de. V. Zniga, Joan Montargull i Soler, Didac de, 345.
Melito, prncep de. V. Hurtado de Ferran de. Montblanch, duc de. V. Mart, in-
Mendoza, Didac. Mirat, Galderic, 255. fant d Arag.
Menrguens, 58. Miravall, Aleix de, 96. Montblanch, xxvi, xxxi, 86, 87, 94,
424 SIGILLO GRAFlA CATALANA
170, 171, 246, 2-19, 276, 277, 295- Montmarsan, 346. Munt, Joan, procurador, 351.
297, 301, 314, 322, 345, 362. Cort Montmel. Cort del batlle, Munt, Manuel, 165.
de la Vegueria, 86.
Esglsia de Sant Montnegre, 173.
48.
Muntanyans, Antoni Guillem
Miquel, 170.
Vegueria, xviii, 86, Montoliu, Galceran de, 231. 352, 370.
de,
94.
Montblanc
Montoliu, llinatge, 370.
V. Morell, Muntanyola, Bernat, procurador,
(de lHrault), 170. Arxiu. xxxii, 352.
Montbri, Monbri, 57.
Montbri del Camp, 171.
Montoliu, Plcid de, veguer de Lley- Muntanyola. Castell, 365.
da, 163. Muntgros, Jacme de, 47.
Montbuy, Berenguer de, veguer de Montorns. Batllia, 49. Munyoz, Geroni, catedrtic de Lley-
Montblanch, xxxi, 345. Montpalau, Guillem, canonge de da, 224.
Montbuy, Francesc de, veguer de Lleyda, 224. Mur, Dalmau de, veguer de Barce-
Lleyda, 74. Montpalau, xv. lona, 80.
Montbuy, llinatge, 345. Montpalau. Cort del castell de,
64. Mur, llinatge, 284, 285.
Montbuy' xv, 64, 171.
Batllia del Montpeller, xvil,
vil, 36, 79, 80, 99, Mur, Ramon de, batlle general dAra-
cartell i terme, 64.
V. Caldes de 254, 348. Arxiu Municipal, xvii, g, 352.
Montbuy. 3, 6, 79. Cnsols, 4, 6, 80. Mur, Vicens, notari de Cervera, 82.
Montcada, Constana de, comtessa- Montpesat, Ademar de, batlle de la Mur, 155.
dUrgell, ix, 9, 346. Seu, 246. Mura, Antoni de, escriv de raci, 38.
Montcada, Elisenda. V. Elisenda de Montroig, Arnau de, sndic de Reus, Mura, 174.
Montcada. 72. Murvedre, 252, 272.
Montcada, Francesc de, comte i mar- Montroig, 165, 173, 174, 217, 379. Mus, sant, 136.
qus dAytona, 348, 349. Montrs, Joan Bta., notari dUllde- Museus, Colleccions sigillogrfiques, etc.
Montcada, Gast de, marqus dAy- cona, 213. V. Autun, Balaguer, Barcelona,
tona, 349, 350. Montrs, Joan de, capit, 350. Broc, Bruxelles, Cervera, Girona,
Montcada, Gast de, vescomte de Montserrat, Abat de, 84. Londres, Lleyda, Madrid, Pamplo-
Bearn, xxxi, xxxm, 345-347. Montserrat, Onofre, guarda reial de na, Reus, Sarri, Tarragona, Tolosa,
Montcada, Guillem de, xxx, 346, 347. penyores, 235. Valls, Vich, Vilanova i Geltr.
Montcada, Guillem de, vescomte de Montserrat, 91, 174.
Monestir, xv,
Bearn, 345. 59, 94.
V. Prefectura del. Nabot, Joan, coronel, 100.
Montcada, Guillem Ramon de, gran Montud, 174. Nadal, Miquel, sndic segon de Sant
senescal de Siclia, 348. Mora, G. de, 157. Feliu de Guxols, 194.
Montcada, Guillem Ramon, marqus Mora, Joan de la, 84. Nafiac, 338.
dAytona, comte dOsona, 35, 68, Mora, Joan, notari de Tarragona, 17. Nagera, Galceran, 352.
350. Mora, Ramon, 110. Nagrel, Daniel, 352.
Montcada, Guillem Ramon de, procu- Mora, Ramon, 350. Nagual, Thoni, 197.
rador reial a Catalunya, 347. Mora dEbre, xxvi, 174, 281, 282, 293, Njera, duc de. V. Manric de
Montcada, Guillem Ramon de, ves- 310, 350. Lara.
comte de Bearn, 345. Mora i de Marimon, Francesc, defe- Nalt i Vila, Antoni Pere, cnsol, 197.
Montcada, Guilleuma de, filla de nedor de la Generalitat, 98. Namffos. V. Alfons.
Gast, vescomte de Bearn, xxxm, Moragas, Joan, 128, 164. Napole I, XI.
346, 347. Moragas, Fidel de, 41, 42, 214. Ve- Npols, vil, 1, 21, 216, 238, 277,
282,
Montcada, Joan de, senescal dArag, gis Valls, Collecci. 295, 326, 366, 403. Castell Nou,
comte dAytona, 348. Moragues, Joan, 144. 216, 282.
Consolat de Catalans,
Montcada, Joana de, muller de Joan, Morat, Joan Pere, 25. xxviii, 238.
Duana Reial, 239.
348. Moreix, Pere, 214. Narbona, Pere de, bisbe dUrgell, 161,
Montcada, llinatge, xv, xxxiv, 347. Morell, Arnau, 35. 246, 361.
Montcada, Mateu de, bar dAytona, Morell, Jaume, porter reial, 264, 351. Narbona, 31, 35, 181.
94. Morell, Onofre, cavaller de Tarrago- Narbons, P., 243.
Montcada, Pere, senescal de Catalu- na, 25. Navarra, rei de. V. Joan II, comte-
ya, 347. Morell.
Arxiu de casa Montoliu, 4. rei.
Montcada, Teresa de, 350. Morer, Batista, tauler, 109. Navarra, xvr, 83, 279, 346.
Montcada, 18, 172, 296,
19, 71, 171, Morer, Francesc, 59. Navarrs, marqus de. V. Borja,
304, 318, 347, Baronia, 19. Morer, Joan, diputat, 361. Pere Llus de.
Santa Eugnia, 341.
Procuraci de Morer, Joan, notari de Millars, 308. Navarro, Jaume, 289.
les baronies de Montcada i Castell- Morera i de Rovira, Francesc, as- Navarro, Joan, 282.
bell, xi, 18. sessor de la Capitania General de Navarro, Toms, xxxiv.
Montclar, bar de. V. Pons, Josep. Catalunya, 28. Navel, Juli de, conseller en cap,
Montclar, 172, 364. Moret, Pascasi, 191. 352.
Montcls, xv, 64, 271. Batllia del Morey, Berenguer, batlle de Barce- Navs, Ramon, 82.
castell, 64. Castell, 271. lona, 123, 235, 242, 271, 319, 397. Naves, micer, de Cervera, 141.
Montcorts, 252. Morey, G 270, 306, 351, 388. Nebot, Pere, argenter de Barcelona.
Mont, 94, 118, 122, 134, 282, 315, Morey, Francesc, 351. 39.
319, 338, 386, 390.
Corts de, 315, Moror, 174. Negre, Arnau, 352.
390. Moura i Portugal, Francisco de, Negrell, Francesc, canonge de Ma-
Monteagudo, comte de. V. IIurtado marqus de Castel-Rodrigo, 30, 341. llorca, 342.
de Mendoza, F. Mox, Bernat, batlle de Bag, 55. Nia, 107, 109.
Monteleon, duc de. V. Pignatelli, Mox, Joan, cnsol de catalans a Nimes, 6.
Hctor. Girgenti, 237. Nochera, duc de: V. Saboya, F. P. de.
Montero, Francisco de, magistrat, 77. Mox, Rafel de, paer de Cervera, 82. Noguer, Guillem, rector de Lleyda,
Montesa, Mestre de, 261. Moy, xvii, 45, 47, 49, 52, 71, 80, 81, 293.
Montferrat, marqus de. V. Joan 118, 133, 168, 174, 278, 289, 336, Nogueras, Francesc, 136.
Paleleg. 349. Batlle, batllia, 49, 71, 278. Nogus i dAnglesell, Felip, 352.
Montferrat, marquesa. V. Isabel de Veguer, vegueria, xvii, 71, 278, 336, Not, Guillem, batlle dArgilers, 44.
Mallorca. 349. Novals, Domnec de, armer del rei.
Montferrer, 172.
Moyans, 45, 80, 133, 168, 289. 354.
Montgay, 172. Moy, Bernat, 351. Nux I Compte, Cristfol, notari, 142.
Montir, 172. Mua ben Brfim, 271. Nux, Miquel, jutge, 82.
Montjuich, Joan de, 350. Mujal, Francesc, veguer de Barcelona,
Montjuich. V. Barcelona, Girona. 367. O, P. Guillem de, procurador, 315.
Montmagastre, baronia de, 400. Mulner, Arnau, procurador, 351. Odena, Pere Andreu de, 353.
Montmajor, 172, 173. Mulner, llinatge, xxxi. Odena, 157, 286.
Montmaneu, 82, 173. Mulner, Miquel, mercader de Lleyda, Odor militar de la Diputaci, 97.
Montmany, P. de, lloctinent de Pro- 351. Odors de comptes de la Generalitat,
curador, 350. Munchada. V. Montcada. xxv, 96, 97, 314.
Montmany, 49. Muns, Ramon, 228. Odors de la Cort reial, 72.
,
TAULA ALFABTICA 425
Oix, 174. Oms, Carles de, 355. Palams, comtessa de. V. Requesens,
Oleron, Oler, 117, 141, 152, 161, 170. Oms, Gernima de, 356. Iplita de, 63.
Olesa de Montserrat, 174, 175. Oms, Joan, 351. Palams, 30, 49, 95, 177, 178, 235, 236,
Oleta, 204, 367. Oms, Joan, 366. 300, 317.
Batllia, 49. Guarda
Oliana, 105, 175, 343. Taula del Oms, llinatge, 221, 336, 355, 356, 374. del port i mar, 235, 236.
General, xxv, 105. Oms, Miquel de, 122, 356. Palau, Antoni, patr de barca, 57.
Olias, marqus de. V. Orozco, Fran- Oms, Ramon de, 355, 356. Palau, Joan, 357.
cisco. Oms, Ramon de, capit general, 356. Palau, Francesc, ambaixador de Bar-
Oiibe, Pere, batxiller en lleis, 44. Oms i Crulles, Carles d, portant- celona, 357, 363.
Oliola, 175. veus de general governador, 355, Palau, Francesc, doctor en lleis, 94.
Olius. Castell, 279. 298. Palau, Francesc, de La Garriga, 48.
Oliva, Arnau, 353. Oms i de Santa Pau, Berenguer de, 41. Palau, Melcior, 339.
Oliv, Secund, 122. Oms i de Tord, Josep de, cavaller, Palau, Miquel, notari de Perpinv.
Olivella, Antoni de, batlle de Sitges, 336. 334, 339, 403.
68 . Ones. V. Aunes. Palau, Pere, de La Garriga, 48.
Oliver, Agns, 353. Onate, Jaume, prevere, 40. Palau, Ramon de, alias de a Garriga,
Oliver, Antoni, 118. Orcau, G. de, sots-veguer de Vich i 15.
Oliver, Bartomeu, 353. dAusona, 61, 63. Palau d Anglesola, 178.
Oliver, Benvingut, 88, 210. Ordina, Galceran, batlle de la qua- Palau Sator, 178.
Oliver, Berenguer, 180. dra de Borred, 66. Palau Saverdera, 178.
Oliver, Bernat, adroguer, 318. Ordina, Galceran d, batlle de Ripoll, Palausolitar, 178.
Oliver, Francesc, procurador, 338. 66 . Palautordera.
Taula del General a
Oliver, Guillem, escriv reial, 96, 353. Ordina. Joan de, batlle de Ripoll, 66. Santa Maria de Palautordera, 107.
Oliver, Joan, batlle de Roses, 67. Orelles, G., ferrer de Barcelona, 356. Paleleg. V. Joan Paleleg.
Oliver, Joan, sndic, 348. Orenga, G., 47. Palerm, 38, 238, 239, 249, 266, 314,
Oliver, xxxi.
llinatge, Organy, Prior de, 299. 392. Consolat de catalans, xxviii,
Oliver, Mnich, missatger dels conse- Organy, 48, 136, 176, 177, 299, 328, 238, 239.
llers, 384. 361. Palet, Antoni, regent la batllia del
Oliver, Nicolau, 353. Orient, Baltasar, 339. castell de La Bisbal, 48.
Oliver de Boteller, Francisco, soi- Oriol, Pere, 230. Palhars. V. Pallars.
dat, 29. Oriol i Marcer, Baltasar
de, proto- Pallad, Joan, mercer, 134.
Oliver de Boteller, Llus, vescomte notari de lloctinent general, 31. Pallars, Antic, mercader, 127.
de Castellb, 288. Oriola, Benet, 134. Pallars, Joan, 127.
Olivera, Bernat, procurador, 363. Oriola, 241. Pallars, llinatge, xxxiv.
Oliveras, Josep, 391. Orist, 52. Pallars, marqus de, 19. V. Car-
Oliveres, Pere, diputat, 353. Oromir, Berenguer, 347. dona; Folch de Cardona, Ferran
Olives, 302. Orozco, Francisco de, marqus dOlias, Ramon.
Olives, fra Arnau, de Sant Esteve de 29. Pallars, senyors de, 281. V. Arnau;
Banyoles, 313. t
Orriols, Gabriel, batlle de Caldes de Arnau Roger; Cardona, Joan de
Olives, Llus de, 126. Montbuy, 45. Roger; Hug Roger; Ramon Ro-
Oller, Jaume, 354. Orrius, Sant Andreu de, 48. ger; Roger.
Oller, Joan, sots-collectov, xxxvi, Orsaviny, 177. Pallars, marquesa de, 398.
364. Orta, Francesc, 287, 337. Pallars, comtat i marquesat, v, vi, xvm,
Oller, Ferreter, escriv, 252. Orta, G. de, notari de Barcelona, 1, 2, 10, 30, 52, 74, 84, 85, 87, 93.
Ollers, 176. xxxii, 356. 96, 101, 108, 251, 281, 282, 284,
Ol, Guillem Bernat de, procurador Ortalls, Francesc, 356. 373.
Cort del governador jurisdic-
del vescomte de Castellb, 19. Ortega, Miquel, notari de Puigcerd, cional del marquesat de Pallars i
Ol, 53. 356. vescomlat de Vilamur, xi, 19. Sots-
Olomar, Jaume, patr de nau, 52. Orteu, Joan, lloctinent de rector de veguerut, xviii, 373. Vegueria, xvhi,
Olopte, 175. Lleyda, 224. 87.
Oloron, Olornum, 346. Orti de Savala, P., 359. Pallas, Miquel, batlle de Montbuy,
Olot, Arnau, canviador, 242. Ortigues, Galceran, batlle de Barce- 64.
Olot, xv, xvi, xxvi, 64, 65, 75, 107, lona, 268, 357. Palleii, Francesc, batlle de Cam-
175, 176, 211, 263.
Batlle, 64. Ortod, Joan Onofre, 357. brils, 57.
Cort Reial, xvi, 75. Taula del Ortod, Pere de, 383. Pallej, xxxiu.
General, xxv, 105, 107. Os, 177. Pallej, 179.
Oluja, Joana d\ 252. Osca, 256, 346, 377, 384. Bisbal, Pallerols, Joan, ardiaca de Solsona.
Olujes, Josep, 276. 354. 45.
Olvan, 176, 341. Osona, Ausona, Comte de. V. Ca- Palls, Jaume, carnicer, 358.
Olzina, Gabriel, escriv, 354. brera, Bernat; Montcada, G. R., Palmerola, llinatge, 358.
Olzina, Jaume, mostassaf, 353. marqus dAytona. Palmerola, Miquel de, senyor de
Olzina, Josep, escriv i notari, 26. Osona, Pere, batlle de Palams, 49, Toluges, 357, 358.
Olzina, fra Ramon, procurador del Osona, V. Ausona, Vich. Palmerola, 178.
monestir de Poblet, 242, 244. Osuna i dUceda, duc de, V. Tllez Paloma, Pere, 358.
Olzina i de Vilallonga, Bernat, 26. Giron, Gaspar. Palol, Arnau de. veguer de Vich, 271.
Olzinellas, Olzinelles, Bernat de, Oulomar, G., jutge reial, 292. Palol dOnyar, 73, 179.
tresorer reial, xn, 36, 73, 354. Palomar, Pere, cnsol de catalans a
Olzinelles, Jaume de, veguer dAu- Paguera, Andreu de, mestre racional, Gnova, 237, 358.
sona, 59. 34. Palomares, Joan, 113.
Olzinelles, llinatge, xxxi. Paguera, Ramon de, 263. Palou, Ferrer de, escriv de l'armada
Olzinelles, 176. Paguera. V. Peguera. reial, 272.
Om, Mateu del, mestre campaner, 355. Pal, Joan Anton, doctor en drets, 357. Palou, Joan, 286.
Ombau, Galceran, procurador, 355. Paladella, 82. Palou, Rafel, 391.
Oms, Antoni de, 355. Palafolls, 64. Palou, 179.
Oms, Antoni de, donzell de Perpiny, Palafrugell, 177. Palou, Sant Juli de.
Batllia de
356. P, Miquel, notari de Girona, 134. Palou, 49.
Oms, Berenguer de, ambaixador de la Pacheco, llinatge, 32. Pals, ngela, 359.
Generalitat, 264, 385. Pachs, Miquel de, 357. Pals. Antoni, mercader de Perpiny,
Oms, Berenguer de, batlle de Colliure, Paga, patr de barca, 230. 359.
46. Pags, Galderic, donzell, 266. Pals, 40, 50. Batllia, 50. Castell
Oms, Berenguer de, capit general, Pags, Joan, conseller reial, 357. 50.
282.
governador de
Pags, llinatge, 357. Pamplona.
Museu de Naiarra, 346.
Oms, Berenguer de, Pags, Miquel, 231. Papiol, veguer de Girona, 83.
Mallorca, 355. Pags i dOms, Segimona, 266. Papiol, 179.
Oms, Bernat des, donzell, 356. Pags i Vinyas, Sebasti, alcalde, 91. Papioll, Arnau, 47.
V OI.M II 54
8

Pardines, 179. Perameya, castell, 2. Petro minori, Miquel de, 329.
Pardo, 225. Perayre, G., 360, 361. Peyre, Guillem, 139.
Parent, Nicolau, 358. Pere, bisbe dOrleans, 298. Pi, Josep, burgs de Perpiny, 361.
Parera, Jaume, calceter, 105. Pere, abat de Poblet, 7. Pi, Magdalena, 361.
Pars, Gaspar, jutge, 76. Pere, abat de Sant Pere de Besal, Pi I Arimon, A., xix, XX, XXVIII,
Pars, Geroni, argenter, 358. 347. 22, 27.
Parestortes, hostaler de Perpiny, Pere II, comte-rei, xix, 238, 310, 330, Pi, 356.
258. 347. Pibernat, Francesc, 130.
"P 9 rp f' 4. Pere III, comte-rei, vii, xii-xiv, Picado, L. M., abat de Sant Cugat del
Pars, 3-6,' 8, 35, 118, 152, 279, 287, xvm, xxii, xxvti, xxxi, 36, 39, 54, Valls, 215.
289,298, 318,316, 366.
Arxius na- 83, 86, 87, 90, 141, 157, 170, 194 ? Picamoixons, 214.
cionals, 3-6, 118, 152, 279, 287, 316, 236, 370, 381, 390. Picayre, Narcs, botiguer de Matar,
366. Pere dArag, fill de Pere II, 347. 30.
Parlaments. V. Corts. Pere d Arag, fill de Jaume II, vi, Pichs, Vicens, 14.
Parjia, prncep de. V. Farnese, Ale- 2, 371. Piera, Antoni, 322.
xandre. Pere dArag, I dUrgell, ix, 10, 11. Piera, Guillem de, porter reial, 369.
Parreixa, llinatge, 358. Pere el Crudel de Castella, 39. Piera, xv, 65, 106, 281.
Battlia, 65.
Parrella, Miquel de, 358. Pere, infant de Portugal, 8. Taula de la bolla, xxv, 106.
Parrquia de Ripoll, 179. Pere, Sant, xv, 184, 191, 193. Pierola, 65. Baronia, 274. Bat-
Pas, Pere del, canonge dEina, 2S1. Pre, Blasc, 335. llia, 65.
Pasqual, Bernat, batlle de Caldes de Peregr, Bernat, bisbe de Barcelona, Pignatelli, Hctor, duc de Monte-
Montbuy, 45. 336, 341. leon, 23, 24.
Pasqual, Jaume, ix, 165. Peregr, Francesc, 138. Pila, Joan, 126.
Pascual, Montserrat, clavari de Valls, Perelada. V. Peralada. Pinades, Mateu, tresorer reial, 38.
215. Perell, Pere, de Vimbod, 86. Pincart, Joan, notari, 51.
Pasqual, P., candeler de cera, 358. Perell, Ramon, batlle de La Palma, Pineda, Joan, batlle general, 371.
Pastor, Arnau Guillem, veguer de 62. Pinell, 181.
Barcelona, xxxii, 359. Perellons, Ramon governador
de, Pinet, A. de, 291.
Pastor, Domnec, procurador, xxxn, dels comtats de Rossell i Cerda- Pinoll, Jaume, jurisperit de Perpi-
358, 359. nya, 15. ny, 15.
Pastor, Jaume, de la tresoreria reial, Perells, Constana de, 370. Pins, Bernat de, vescomte dIlla i
xxxii, 338, 359. Perells, Ramon de, 257. de Canet, 126, 362.
Pastor, llinatge, xxxi. Perells i de Roda, vescomte de, 338. Pins, Bernat Galceran de, 362.
Pau, Bernat de, bisbe de Girona, 316. Perestortes, 392. Pins, Esclarmonda de, xxix, xxxi,
Pau, Sant, 174. Prez, Miquel, notari de Barcelona, xxxiii, 361.
Pau, 287, 372. 354. Pins, Galceran de, veguer del Ros-
Paulet, famlia, 359. Prez Bracho, Andreu, 185. sell, xxix, xxxi, 361.
Paulet, Llus, diputat, 359. Prez de Lara, Nuno, 000. Pins, Joan de, 362.
Pauls, 268. Prez de Miedes, Miquel, draper de Pins, Joan, guarda del General, 374.
Pausa, Ramon de, batlle de Doscas- Terol, 301, 352. Pins, llinatge, xv, 55, 115.
tells, 89. Prez de Pina, Xemen, 253. Pins, P. Galceran de, xxxi, 36L
Pavia, senyor de. V. Burgus i So. Pericoles, Jaume de, lloctinent de Pins, Pere, candeler de cera, 362.
Paylars. V. Pallars. sots-veguer, 365. Pins i de Cardona, Anna de, 362.
Payolla, Blanca, 359. Permanyer, Joan, notari, 80. Pins, 381.
Baronia, 115.
Payolla, P. de, 359. Peronella, comtessa de Bigorra, 346. Pins, 181.
Payr, Ramon, mestre de cases, 139. Peroy, Andreu, 339. Pintor, Lloren, notari de Balaguer,
Paz i Melia, Antoni, xxxiv, 2. Perpeny, P., diputat, 98. 79.
Pedra, Bonanat de, batlle general, xin. PerpeyA, Pere, 361. Pinyana, Josep, ciutad honrat de
Pedralbes, xv, 37, 65. Perpiny, xn, xxvi, xxvn, xxxiv, Barcelona, 88.
Pedrisa, R., frare carmelit, 397. xxxv, 3-6, 16, 21, 23, 24, 26, 27, 50, Pisa.
Mercaders catalans, 239.
Pedrol, Felip, 359, 360. 99, 100, 103, 105, 106, 152, 180, Pla, Bartomeu, advocat, 362.
Pedrs, Pera, 108. 181, 217, 233, 234, 243, 245, 248, Pla, Bernat, batlle de La Garriga, 48.
Peguer, Geroni, veguer de Barcelona, 251, 258, 261-263, 266-268, 273, Pla, familia, 202, 362.
65. 275-277, 284, 286, 293, 298, 300, Pla, Francesc, cnsol de catalans *
Peguer, J., batlle de Perpiny, 50. 304, 307, 308, 311, 318, 321, 322, Bruges, 236.
Peguera, Antoni de, canonge d Ur- 324, 327, 328, 331-334, 336, 338- Pla, Josep, notari de Berga, 81.
gell, 45. 340, 342-344, 354-361, 363-365, 369, Pla, Nicolau, 194.
Peguera, Isabel, 360. 370-372, 374, 376-378, 381, 383-385, Pla, Pau, 362.
Peguera, llinatge, 360. 389, 391, 392, 394-399, 401-403.
Pla. V. Despl, Dezpl.
Peguera, Ramon de, 360. Almoyna comuna, 365. Arxiu De- Pla de Cabra, 181.
Peguera. V. Pagera. partamental, xxxiv, 4, 243, 248, Pla de Girona. V. Girona.
Peguera. 179. 251, 261, 262, 266, 267, 275, 284, Pla de Sant Tirs, 182.
Peir, Bartomeu, bisbe dEina, 304. 286, 293, 296, 298, 304, 308, 311, Plana, Bartomeu, jurisperit de Vila-
Pella, Josep MA, 93. 318, 322, 327, 328, 333, 334, 336, franca de Peneds, 90.
Pellicer, Francesc Joan, 360. 338, 339, 343, 344, 354-357, 359- Planella, Jordi, de la tresoreria reial,
Pellicer, patr do nau, 239. 361, 363-365, 370, 372, 374, 376, 37.
Pellisser, Arnau, mercader de Per- 381, 382, 391, 392, 395, 397-399. Planella, llinatge, 362, 363.
piny, 360. 401-403. Arxiu de lHospital de Planella de Talamanca, Bernat
i
Pellisser, Joana, 360. Sant Joan, xxxiv.

Arxiu munici- Joan de, 362, 363.
Pellisser, Onofre, batlle de la ba- pal, xxxiv.
Arxiu notarial, xxxv, Planes, Dalmau, escriv, 280.
ronia de Flix, 360. Batlle, 16. Biblioteca pblica, Planes, Francesc de, governador de
Peneds, 219, 318. xxxiv. Castell, 23, 27, 359, 369, Castell-lle, 363.
Penyscola, 205. 394, 396. Casa de la Moneda, 233. Planes, Geroni, de la reial Audincia,
Penafiel i Belmonte, marqus de. Confraria de Sant Jordi, 277.
263.
V. Tllez Girn, Gaspar. Consolat de Mar, 234. Cort del Planes, Ramon de les, 363.
Pera, Bonanat, procurador, 360. Batlle, 50, 268.
Corts, 331, 371,
Planes, Toms, 108.
Pera, llinatge, 360. 403.
General, xxv, 99, 105. Planes i Malet, Isabel Anna, 283.
Pera, Miquel, notari de Girona, 360. Taula del General, xxv, 105, 106. Planoles, 182.
Pera, Miquel, cnsol, 185. Pert, Bonanat, missatger, 302. Plantada, Pere, porter reial, 95.
Pera, 237. 398. Pertusa, Jaume, xxxii, 361. Plegamans, 178.
Perada, Toms, notari do Perelada, Perves, bar de. V. Vilanova, Gas- Plomacer, Ramon, cnsol de catalans
243. par de. a Catnia, 237.
Perafita. Cort del batlle, 263. Pesador, Pere, 361. Plover, Joan, canviador de Perpiny,
Peralada, comte de. V. Rocabert. Petra, Valent de, batlle reial de Vila- 363.
Peralada, Perelada, xxvi, 180,243,372. franca del Peneds, 53. Poal, Miquel, 231.

TAULA ALFABTICA 427
Pobla dc Claramunt. Batllia, 05. Portugal, rei de, 330. PlGBAT, Galcer de, 89.
Pobla de Lillet, 182. Portugal, infanta de, 380. Puig (El), de Valncia, xxii.
Pobla de Segur, 182. Portugal, 8, 20. Puig i Barber, Pere, batlle dEspo-
Poblet, Pere Joan, sots-veguer de Possada, baronia de, 250. nell, 257.
Vich, 188. Posse, Otto, xiv. Puigcerd, xvr, xxvi, 3-6, 15, 18, 75,
Poblet, abat de, 329. V. Agull, Posts, Bernat de, batlle de Munta- 91, 106, 110, 176, 184-180, 256, 295,
Guillem de; Bouqus, Pere; Cer- nyola, 305. 300, 309, 327, 333, 339, 344, 349,
vera, Bernat de; Estanyol, Gui- Posts, Jaume, batlle de Muntanyola, 351 357, 368, 374, 376, 378, 379,
llem; dern, Ferran de; Martnez 305. 394, 395, 398, 399.
Arxiu munici-
de Mengucho; Joan; Porta, Do- Pou, Joan, traginer, 109. pal, 3-6, 15, 309.
Batllia, 4.
mingo; Prxens, Arnau de; Rosse- Pradell, 183. Corregiment, 110.
Consellers, cn-
ll, Egidi. Prada de Conflent, Prades, 106, 183, sols, 4, 5. Cort del batlle, 50.
Poblet, monestir, 7, 10, 27, 70, 86, 94, 255, 374. Cort reial, XVT, 75.
Taula del dret
170, 171, 183, 200, 244, 249, 258,
Prades, comte de. V. Folch de Car- del General, xvi, 106.
V. Prefec-
260,274, 282, 285, 287, 295,299, 309, dona. tura del Segre.
310, 317, 329, 345, 347, 361. Prades, llinatge, xxxiv, 282. Puig i Cadafalch, J., xxi.
Poch, P., 386. Prades, vi, xxvi, 19, 60, 183, 184, Puigdalba, 186.
Poca, G., batlle de Montblanch, 296. 289, 371, 392
Comtat, vi, 60,
. Puigfeliu, Joan de, 48.
Pocha, Guillem, arrendador de la 289. Procuraei General del com- Puigferrer, 247.
Generalitat, 94. iat de, 19. Taula del General, xxv, Puiggrs, P. de, batlle de Gurb, 403.
Poda, Francesc, jutge del Rossell, 106. Puigmal, Berenguer de, batlle de
363. Prado, Llus, jesuta, 155. Llers, 366.
Poda, llinatge, xxxi. Prat, Gaspar Benet, notari, 63. Puigmar, P. de, 245.
Podio aulucho, Bernat de, tresorer Prat, Isidre de, president del consell Puignau, Francesc, sndic del consolat
reial, 6. sobir del Rossell, 365. de mar de Perpiny, 234.
Pol, Jaume, 363. Prat, Josep, guarda-magatzem, 123. Puigreig, 186.
Pol, Joan Miquel, ambaixador de Prat de Llobregat, 184. PUIG9ECH, Vicens, 65.
Barcelona, 363. Pratdip, 184. Puigtinys, 186.
Pol, llinatge, 363. Prats, Bonaventura, escriv pblic, Puigvert, Berenguer de, xxxi, 365,
Pol, Sana, 363. 206. 366.
Poncet, Bartomeu, 315. Prats, Ignasi, 99. Puigvert, llinatge, 365.
Pon, Joan, 141. Prats, Pere de, 4. Puigvert, Pere, 306.
Pon de Cabrera, comte dUrgell, Prats, Guillem, 238. Puigvert, Pere de, bisbe dUrgell, 8,
viir, ix, 9, 270. Prats i Mates, Bonaventura, 148. Puigvert, 10, 186, 307, 330, 366.
Pons, Arnau, 180. Prats i Santos, Flix de, bar de Puigxuriguer, Jaume, 59.
Pons, comte dEmpries, vi. Serrah, 77, 78. Pujada, Antic, administrador, 366.
Pons, Francesc de, veguer de Bala- Prats de Llussans, 184, 225. Pujada, Antoni, batlle de Barcelona,
guer, 79. Prats de Moll, 318. 366.
Pons, Josep, bar de Montclar, 396. Prats de Rey, Batlle de, 358. Pujades, Joan, 191.
Pons, llinatge, 364. Prats de Rey, Sots-veguer, 358. Pujades, Mateu, tresorer reial, 366.
Pons, Onofre, 364. Prefectura del Montserrat, xix, 91. Pujades, Toms, 360.
Pons, Pere Benet, advocat, 363. Prefectura del Segre, xix, 91. Pujades, Toms, de Valncia, 305.
Pons, 182, 183, 279, 281. Prefectura del Ter, xix, 91. Pujades, Toms, comissionat dels
Pons-Hug I, comte dEmpries, vi, 1. Prefectures, v, xi.
V. Sots-prefectura consellers de Barcelona, 366, 367.
Pons-Hug II, comte dEmpries, vi, 1. de Figueres. Pujalt, 186.
Pons-Hug III, comte dEmpries, vi. Prehizane, G., veguer d Andorra, Puj, Arnau, 106.
Pons-Hug IV, comte dEmpries, vi, 365. Pujol, Antoni, 367.
1, 279. Premi de Dalt, 184. Pujol, Antoni, assessor de la capitania
Pons dIcart, Llus, jutge general da- Prenafeta, castell de, 366. general de Catalunya, 28.
pellacions, 364. Presses, Roc, 106. Pujol, Antoni Joan, 167.
Pons i Mornau, Jaume, 78. Prxens, Arnau de, abat de Poblet, Pujol, Bartomeu, 285.
Ponsgem, Guillem, mostassaf i batlle 9, 347. Pujol, Francesc, notari de la batllia
de Barcelona, 364, 373. Prim, Agust. V. Lleyda, Collecci general de Girona, 334.
Ponsgem, llinatge, 364. Agust Prim. Pujol, Francesc, notari de Puigcerd,
Pont, Onofre, notari de Ripoll, 188, Procuraei reial de Catalunya, Procu- 399.
196. rador reial, v, x, xiv, xvi, xvii, xxil, Pujol, Joan, 282.
Pont dArmentera.
Balia, 65. 12, 83. Pujol, Josep, jutge dOleta, 367.
Pontalba, Bartomeu, notari de Perpi- Procuracions reials i feudals, Governa- Pujol, Pere de, notari, 367.
ny, 395. dor, Cort del Governador, v, xi. Pujol i Camps, Celest, 1.
Ponter, Joan, albaraner, 106. V. Aytona, Castell dEmpries, Pujolo, 213.
Pontich i Descallar, Maria, 364. Montcada, Prades, Rossell, Tarra- Pulla, Joan de, cuiner, 330.
Pontich i Roig, Francesc, doctor en gona, Torroella de Montgr. Puyo, G. de, 256.
lleis, 364. Procurador general de feus, 389. Puyol, Francesc, 126.
Pontils, 183. Protomedicat (Reial) de Catalunya, 226. Puxvert, P. de, colidor de la ayuda
Pontons, Dami, batlle d Alcover, 66. Protonotariat de la lloctinncia general de les armes >, 235.
Porcell, Francesc, 364. de Catalunya, XI, 25, 26, 29, 31.
Porcell, llinatge, xxxi. Provena, comte de, 117, 152, 170. Queralt, Dalmau de, comte de Santa
Porellas, Manuel, mestre sastre, 231. Provena, Gassenda de, 346. Coloma, 26, 27 134, 225, 274, 368,
Porqueres, 183. Provenana, 251. Queralt, Francesc, escriv de galera,
Porraa, Pere, mercader, 119. Prxida, Olf de, 236. 231.
Porta, Arnau, lloctinent de batlle, 364. Pruneres, Berenguer de, jurisperit de Queralt, Franci, 367.
Porta, Bernat, xu. Vich, 288. Queralt, Joan de, 261, 368.
Porta, Domingo, abat de Poblet, 282. Pruneres, Pere de, batlle de Vich, Queralt, Joan de, 367.
Porta, Luys, notari, 41. 19, 71, 304. Queralt, llinatge, xv, 367.
Portell, i rancesc, ciutad de Bar- Puerto Nuevo, marqus de, 77. Queralt, Pere de, xxx, 291, 367.
celona, 313. Puig, Bernat de, cellerer, 279. Queralt, Pere de, 367, 368.
Porter, Joan, batlle de Besal, 39. Puig, Bernat de, escriv de la vegue- Queralt, Ramon, 87.
Portol, Gaspar, batxiller en cnons, ria del Valls, 88. Querol, Josep, notari de Lleyda, 163.
225. Puig, Josep, 188. Querol, 18, 252, 344.
Portols, Jaume, notari, 75. Puig, Francesc, escultor, 240. Quesquer, Miquel, mercader de Valls,
Portols, Llus, notari, 75. Puig, Gregori, 344. 82.
Portopf, 335. Puig, Llus de, batlle de Berga, 44. Quintana, Bartomeu, mostassaf de
Portufino, 400. Puig, Pere, 365. Barcelona, 368.
Portugal, Frederic de, bisbe de Si- Puig. V. Despuig. Quintana, Berenguer, batlle del Pont
genza, 20. Puig alt, Antoni, batlle de Vich, 52. dArmentera, 65.
,
428 (SIGILLOGRAFlA CATALANA

/
Quintana, Joan, 368. Reus, xv, xxvi, 66, 72, 77, 106, 183, Riu, Jaume, 372.
Quintana, llinatge, 368. 187.
Collecci Font de Rubinal, Riudoms, 66, 67, 72, 165, 189, 217.
Quintana, Miquel, doctor en drets, 183, 187. Convent de carmelites Cort del batlle, 66.
368. descalos, 77. Cort del batlle, 06. Riusech, quadra de Sant Pau de. V.
Quintana, Pau, estudiant, 368. Taula del General, xxv, 106. Sabadell.
Quintana, Pere, cnsol, 185. Reverdit, Berenguer, batlle de Igua- Rivero, Cast M. del, xxxiv.
Quintana, Pere, dEina, 233. lada, 47. Rivocauline, Galceran de, veguer de
Reverter, Joan Bta., arxiver, 97. Tarragona, 87.
"Racional, vcedoria i comptaduria dc la Reverter, Joan, batlle de Sant Vicens Robert, Antoni, patr de barca, 68.
Diputaci General de Catalunya, xxv, dels Horts, 68. Robert de Baviera, emperador, xiv.
97. Rexach, Pere, doctor en lleis, 47. Robin, Marcel, xxxiv.
Rahona. V. Sabadell, Castell dArra- Rexach. V. Sant Pere de Rexach. Robuster, Gabriel, canonge de Tarra-
hona. Rialp, 187. gona, 94.
Raig, Andreu, 161. Riba, Bernat, 371. Roc, Didac, patr de barca, 40.
Rajadell, Berenguer de, procurador, Riba, Bernat, porter reial, 354. Roca, Antoni, 107.
368. Ribagora, 60, 371. Roca, Antoni, apotecari de Tarragona,
Rajadell, Joan Berenguer de, ve- Ribaroja, 401. 17.
guer d Ausona, 259. Ribas, Miquel, notari, 133. Roca, Antoni, batlle de Guissona, 61.
Rajadell, llinatge, 368. Ribelles, Rybeles, Berenguer de, 62, Roca, Guillem, 334.
Rajadell, Miquel de, abat de Roses, 256. Roca, Guillem, notari de Valncia,
306. Ribelles, G. de, procurador, xxxii, 372.
Rajadell, 187. 371. Roca, Joan, 334.
Ram, Domnec, bisbe de Lleyda, 224. Ribelles, Gombald de, 258. Roca, llinatge, xxxr.
Ram, N., 369. Ribelles, Leonor de, 371. Roca, Pere, cnsol de catalans a Cons-
Ram, Pere, protonotari reial, 38. Ribelles, llinatge, 371. tantinoble, 237.
Ramires, Antic Miquel, 119. Ribelles, Pon de, 371. Rocabert, Dalmau, vescomte de, 372.
Ramis, Francesc, diputat, 94. Ribelles, Pon, xxx, 371. Rocabert, Josep de, comte de Pere-
Ramis, Francesc, mostassaf de Bar- Riber, Toms, notari de Tarragona, 17. lada, 372.
celona, 369. Ribera de Sant Joan de les Abadesses, Rocabert, llinatge, 350.
Ramis, llinatge, 369. 188. Rocabert i Descatllar, Francesca
Ramon Berenguer, fill de Jaume II, Ribes, Berenguer, batlle de Moy, 49. Teresa, 372.
vi. Ribes, Francesca de, xxxm, 371. Rocabert i Pau, Francesc de, 372.
Ramon Berenguer IV, vn, 88. Ribes, G. de, 371. Rocabruna, Josep de, mestre de
Ramon Roger de Pallars, 370. Ribes, Guillem Galceran de, cavaller, camp, 373.
Rapalo, Ambrs, escriv pblic de 371. Rocabruna, llinatge, 373.
Gnova, 403. Ribes, Guillem de, 351. Rocacorba, 189.
Rasquera, 187. Ribes, Jaume dc, veguer de Ribes, 188. Rocacrespa, Antoni Pere de, 373.
Rato, Batista, 107, 109. Ribes, Joan, pagador dels diputats Rocacrespa, llinatge, 373.
Raymat, 161. del General, 32. Rocacrespa, Pere Antoni de, 12, 278,

Raymond, Paul, 11, 287, 346. Ribes, Josep, cirurgi, 227. 373.
Rayners, Nadal, jutge de 1a. cort reial, Ribes, Pere de, 384. Rocafort, Joan, veguer de Berga, 373*
xxx, 369. Ribes, Sanxo, correu reial, 49. Rocafort, Pere de, cnsol de catalans
Reart, Andreu, 181, 369. Ribes, 47, 81, 106, 188, 285, 328, 351, a Constantinoble, 373.
Reart, Anton, lloctinent de protono- 371. Castell de, 351. Taula dc Rocafort, Salvador, 126.
tari, 13, 31. la bolla, xxv, 106. Vegueria, 81. Rocafort, 190.
Reart, Francesc, diputat, 100. Ricart, falsificador dun segell, 214. Rochafort de Queralt, castell, 94.
Reart, Pere, cavaller, 30. Riera, Arnau de, batlle de Centelles, Rocafort i del Graner, Felip, 126.
Rebassa, Jaume, batlle de Sant Mart 59. Rocafort i del Graner, Miquel, 126.
dEmpries, 197. Riera, Bernat, monjo de Poblet, 295. Rocafort i Portell, Josep, capit
Reds, Francesc, batlle de Colliure, 46. Richardi, Enric, procurador fiscal, dinfanteria, 266.
Regassol. V. Font, Pere Joan. 340. Roda, vescomte de. V. Perells.
Rege, Pere de, sacrist de Lleyda, Richardi, Frederic, procurador fiscal, Roda, 57, 190.
366. 390. Roders, 190.
Reglella, 338. Riembau, Maci, 216. Rod, Pere, mercader de Perpiny, 50.
Regordosa, Salvi, notari, 42, 153. Riera, Jaume, 371. Rodony, 190.
Regu, Joan, 289. Riera, Jaume, veguer del Valls, 89. Roger, comte de Pallars, 2.
Rrguer i Bayi.lo, Josep, veguer de Riera, Joan, peraire, 107. Roger de Foix, comte de Castellb,
Barcelona, 59. Riera, Manuel, soldat, 85. 4, 287.
Reig, N., 369. Riera, Valent, batlle de Sallent, 192. Roger Bernat de Foix III, I de Cas-
Reig, Toms, mostassaf de Barcelona, Riera dOlzinellas, Francesc, 337. tellb, 287.
369. Rif, Ramon de, abat de Santes Roger Bernat de Foix, II de Cas-
Reig, N., procurador de Valldonzella, Creus, 8. tellb, 5, 19.
369. Rigau, Esteve, aguatzil, 36. Roger de Comenge, comte de Pa-
Reixaco, Benet de, escriv de Girona, Ripoll, Acaci de, del consell reial, llars, 2.
34. 372. Roger de Pallars, Arnau, bisbe
Relat, Berenguer de, batlle de Barce- Ripoll, xv, xxvi, xxxii, 16, 28-30, d Urgell, 60.
lona i conseller reial, 34, 297, 369, 35, 61, 65, 66, 81, 89, 155, 179, 188, Roger, G., de Forti, 33.
370. 189, 196, 259, 284, 310, 311, 351, Roget de Sant Boy, bandoler, 373.
Relat, llinatge, 370. 365, 371, 383,385, 390, 399. Arxiu Roig, Francesc, de Perpiny, 328.
Renyina, Geroni Felip, notari, 162. de Sant Pere 16, 28-30, 35, 188, 189- Roig, Francesc, sobrestant, 373.
Requesens, Beatriu de, 370. Arxiu de Sant Pere, 16, 28-30, 35,
Roig, Isidre, 191.
Requesens, Galcer de, batlle general 188, 189. Cort del batlle, 66. Roig, Joan, metge, 168.
governador de Catalunya, 38, 39, Monestir, xv, 66, 317. Vegueria, Roig, Joan, notari de Perpiny, 359,
i
337, 370. 383. V. Ripolls. 402.

Requesens, Iplita, comtessa de Pala- Ripoll, sots-veguer de, 383, 399. Roig, Rog, Pere, mestre en arts, 224.
ms, 63. Ripoll, veguer de, 383. Roig, procurador de Valldonzella,
Requesens, llinatge, xxvi, 58, 63, 130, Ripoll. V. Parrquia de Ripoll. XXIX.
167, 180, 283, 370. Ripoll Vilamajor, Jaume, ix. Rollan, llinatge, 374.
Requesens, Llus de, procurador reial, Ripolls, Bernat, batlle de Castell Rollan, Miquel, 373.
1.7. dEmpries, 372. Roma, 118, 162, 167, 248, 282, 294,
Requesens, Llus de, senyor d Alta- Ripolls, 61, 81, 89, 189, 259, 351, 365, 308, 320, 322, 349, 356, 357, 367,
fulla, 370. 371, 390. 375, 376, 381, 388, 398. Arxiu del
Requesens, Pere de, 370. Ripollet, 76, 189. Vatic, 118, 282.
Requesens i de Montoliu, Beren- Riquer, G., prevere, 267, 285, 335, Romero Ortiz, Antoni. V. Madrid,
guer de, xxxii, 370. 353, 388. Collecci.
\
TAULA ALFABTICA 429
Romeu, Francesc, 117. Rovires, Joan, 47. Sala, Bernat, lloctinent de batlle
Romeu, Francesc, xxxii, 37-1. Rub, Joan, 376. general, 378.
Romeu, Jaume, doctor en dret, 374. Rub, 191. Sala, Bertran, patr de galera, 231,
Romeu, llinatge, xxxi. Rubi dArdesa. 191. 381.
Romeu, Toms, doctor en dret, 142. Rubi, G. de, 376. Sala, Francesc, 378.
Romeu,Toms, metge, 170. Rubi, llinatge, 376. Sala i Sasala, Francesc de, regint la
Romeu de Ferrer, Josep, doctor en Rubio i Borrs, M., 225. xegueria de Vich, 90.
374.
lleis, Rubi, Umbert de, veguer de Vila- Sala i asala, Ramon de, veguer i
Ron, 190. franca del Peneds, 376. batlle, 378.
Ros, Dalmau, racional, 122. Rubielos, 329. Sala, Joan, 105.
Ros, Elicsen, 353. Rufes, Francesc, prevere beneficiat, Sala, Joan, sndic de Manresa. 166.
Ros, Ferrer, forner de Barcelona, 353. XXIX. Sala, Mateu, jutge ordinari d Ullde-
Ros, Francisco, flequer, 123. Ruffes, Joan Bta. 162. cona, 213.
Ros, Gabriel, 374. Rull, Marc, escriv, 100. Sala, N., 299.
Ros, Guerau, batlle, 48. Rupit, marquesat de, 204. Sala, Vicens, conseller, 325.
Ros, Guillem, missatger dels consellers, Rybeles. V. Ribelles. Sala. V. asala, Sasala.
384. Sala i Torres de Bages, Anton de,
Ros, Jaume, mostassaf de Barcelona, Sabadell, xvi, xxvi, 18, 67, 191, 295. alcalde de Tarragona, 17.
374. Castell dArrahona, 18, 191. Salam, Berenguer, batlle dIgualada,
Ros, Joan, canonge, 270. Cort de la batllia, 67.
Procurador 47.
Ros,
Ros,
Joan, diputat, 94.
llinatges, 374.
reial de la vila i terme, 18.
de Sant Pau de Riusech, 18, 191.

Quadra Salam, Jaume, capit
250.
dinfanteria,
Ros, Llus, donzellde Perpiny, 374. Sabassona, 191. Salam, Jaume, ciutad honrat de
Ros, Pau, batlle de Flix, 159. Sabastida, Josep de, 142. Barcelona, 29.
Ros, Ramon, 374. Sabastida, llinatge, 256.
V. Basti- Sals, 102, 192, 259. Taula del Ge-
Ros, Ramon, doctor en drets, 400. da, a Bastida. neral, 102.
Ros i Coma, Maria, 374. Sabata, Maci, diputat, 376. Salas i Soler, Francisco, escriv de
Ros Soler, Frederic, 283. Sabata, Josep, doctor en lleis, 376, Tarragona, 207.
Ros Tubau, Joan, de Pardines, 16. 377. Salavert, Bertomeu de, 116
Rosell, G.,.391. Sabater, A., draper, 377. Salavert, llinatge, 378.
Rosell, Guillemona, 391. Sabater, Didac, 101. Salavert, Pere de, 378.
Roser, Joan, 374. Sabater, Francesc de, de lorde de Salazar i Castro, 8, 22.
Roses, xxvi, 42, 67, 168, 190, 306. Sant Joan, 377. Salba, llinatge, 273.
V. alba.
Batllia, 67.
Collidor del dret del Sabater, Jaume Joan, deg del Va- Saldes, 192.
Batlle general, 42. lls, 49. Salell, Llus, cirurgi de Perpiny,
Rosell, Bernat, 258. Sabater, Jaume, procurador, 377. 378.
Rossell, Ferriol, notari de Perpiny, Sabater, llinatge, 377. Salelles, Francesc, 194.
262. Sabater. V. abater. Salelles, 357.
Rossell, Jaume, xxxii, 375. Saboya, Francesc Pius de, marqus Salgueda, Miquel, jutge, 378.
Rossell, Jaume, diputat, 100. de Castel-Rodrigo, 32. Salla, Hiernim, 162.
Rossell, llinatge, xxxi. Saboya. V. Savoia. Sallent, batlle de, 324.
Rossell, Joan de, 375. Sacanal, Feliu de, 381. Sallent, Joan, regent la batllia ge-
Rossell, P. collidor de rendes, 375. Sacanal, Pere, 303, 304. neral, 40.
Rossell, Pere, mercader, 375. Saclosa, Pere, notari, 303. Sallent, 192.
Rossell, Ramon, procurador, 375. Sacoma, Pere, xxxii, 377. Salmurri, Cristfol, 379.
Rossell Homedes i de Gassol, Ono- Sacosta, cirurgi, 208. Sal, Josep, 203.
fre, alcaid del castell reial de Tarra- Sacosta, Joanot de, 377. Salom, Bartomeu, 238.
gona, 17. Sacosta, llinatge, 377. Salselles, 192.
Rossell Egidi, abat de Poblet, 297. Sacosta, P., 307. Salses, P., administrador, 382.
Rossell, Marc, metge, 168. Sacosta, Pere, batlle general de Ca- Salses, 23, 106, 251, 308.
Castell de,
Rossell, P., carnisser, 366. talunya, 39, 50, 65, 152, 236, 370, 23. Taula del General, xxv, 106.
Rossell, Pere, notari, 153. 377, 381. Salv, Joan, mestre de la seca de
Rossell, vcguer de, 16. Sacosta. V. Costa, acosta. Perpiny, 233.
Rossell, v, vn, xi, xii, xx, xxii, xxiv, Sada, Roderic de, cambrer de linfant Salvador, Antoni, 317, 379.
xxxiv, xxxv, ,X, 3, 15, 16, 20, 26, Jaume, 377. Salvador, Gabriel, 379.
27, 42, 60, 93, 141, 157, 170, 180, Saderra, 56. Salvador, Miquel Joan, notari de
183, 190, 245, 253, 255, 261, 262, Sadurn i de Mercader, Josep Ig- Montroig, 379.
268, 273, 274, 277, 298, 300, 321, nasi, 378. Salvador, Pau, notari de Riudoms,
332-334, 357, 363, 378, 383, 389, 392, Safbrega, Mi queia, 301. 67.
395, 399, 400.
Consell sobir del, Safbrega, Nicolau, 301. Salvat, Esteve, notari, 401.
296, 395.
Procuraci reial dels Safont, Jaume, beneficiat de Santa Salvatierra, 346.
comtats de Rossell i Cerdanya, xn, Anna, 267. Salvetat, Joana, 379.
15, 16.
Vegueria, 42. Safont. V. afont. Sal vet at, Pancraci, notari de Perpi-
Roura, Geroni, patr de barca, 120, Sagarra, Ferran de, vil, xxxv. ny, 293, 379.
127. Sagarra. V. Segarra. Sampedor, 47.
Roure, Arnau, batlle de Barcelona, Sagarra i de Baldrich, Francesc de, S amper, Bertomeu, 124.
375. 225. Smpere i Miquel. Salvador, 13.
Roure, Francesc de, notari de Barce- Sagarriga, Arnau de, batlle de Puig- Samps, Antnia, 327.
lona, 375. cerd, 378. Samps, Joan, cavaller de Perpiny,
Roure, llinatge, xxxi, 37. Sagarriga. V. agarriga. 327.
Roure, Pere, notari de Perpiny, 16. Sags, 192. Samps. V. Semps.
Rovira, Jaume, 375. Sag, Bernat, sndic de Valls, 70. Sanahuja, Ramon de, 347.
Rovira, Joan, de Llerona, 295. Sagon, Guillem de, veguer de Vich, 89. Sanahuja, xv, 67, 192, 264, 283.
Rovira, Joan, prevere, 254. Sagrera, Antoni, ajudant de la reial Cort de la batllia, 67.
Rovira, P., notari, xxxii, 375. tresoreria, 268. Snchez. Guillem, mestre racional, 34.
Rovira, Ramon, noble de Perpiny, Sagrera. V. Segrera. Sancho, Pere, abat de Ripoll, 65.
376. Sagus, Joan Bta., 183. San, de Mallorca, comte de Rossell,
Rovira, Salvador, patr de llagut, 67. Sagunt, 388. vil, 4, 5, 378.
Rovira, Thomas Josep, 166. Saint-Germain-des-Prs, 298. San, rei de Portugal, 8.
Rovira, Vicens, batlle de la quadra Saint-Thibry, Sanctum Tiberium, 3. Sana, vescomtessa de Cabrera. Vegis
de Vallirana, 66. Sala, Amer, escrivent, 98. Cabrera.
Rovira i Montaner, Maria, 376. Sala, Antic, 362. Sandoval, Antoni, caporal, 202.
Rovira i Pelusser, Marian Josep, Sala, Bartomeu, mercader de Barce- Sangens, Pau, 82.
376. lona, 295. San German, duc de. V. Tutavila,
Rovira i de Robles, Francesc, 3 49. Sala, Bernat, 263. Francisco.


Sanispleda i Port, Francesc, 85. San Pere de Ribes, 178. Sardenya, 33, 72, 141, 236, 323.
Sanjoan, Francesc, batlle dEsparra- Sant Pere de Vilamajor 45, 88, 107, Sarmiento, Didac, inquisidor, 333.
guera, 59. 198. Batlle, 107, 295. Sarr, Bernat, majordom de lAlmoy-
Sans, Joan, 220. Sant Pere Despuig, 199. na de la Su de Barcelona, 273.
Sans, Ramon, batlle de Figueres, 148. Sant Pere Pescador, 199, 302. Sarr, Joan, jurat de Valls, 214.
Sans, 192. Sant Pere Salavinera, 199. Sarreal, Cort del Batlle, 51.
Sant Andreu de la Barca, 193. Sant Pol de Mar, 199, 320. Mones- Sarret i Arbs, Joaquim, 166.
Sant Andreu de Llavaneres, 193. tir, 320. Sarri, Berenguer de, racional, 303,
Sant Benet de Bages, abat de, 85. Sant Quirze de Besora, 56. 380.
Sant Boy del Llussans, xv, 67, 263. Sant Quirze de Terrassa, 199. Sarri, Serri, Bernat de, xxx, 269,
Cort de la batllia del castell i termo, 67. Sant Remo, 400. 316, 330, 380.
Sant Boy del Llobregat, 154, 219, 254, Sant Sadurn, 199. Sarri, llinatge, 380.
288, 303, 307, 362, 389, 396. Pont, Sant Sadurn de Noya, 199. Sarri. V. Serri.
219, 288, 303, 307, 389. Sant Salvador de Tol, 19, 199. Sarri, Burguet de, 380.
Sant Celoni, xv, 67, 68, 193, 293, 294. Sant Silvestre, 199. Sarri, Romeu de, xxx.
Batlle, 67. Convent de PP. Ca- Sant Toms de Fluvi, 200. Sarriera. V. a Riera, arriera.
putxins, 193. Sant Vicens, Guillem de, 346. Sarroca. V. a Roca.
Sant Climent dAmer, 193. Sant Vicens dels Horts, 68, 107. Sarrovira. V. arovira.
Sant Cugat del Valls, abat de. Batllia, 68.
Taula del General, 107. Sartine, Antonio de, 191.
V. Picado, L. M.; Tereni, Bernat. Sant Vicens, casa de. V. Valncia. Saruvira, Bernat, obrer, 303.
Sant Cugat del Valls, xv, 45, 47, 77, Sant Vicens de Sarri, 165, 200. Sa Ruvira. V. La Rovira.
78, 191, 193, 215, 233, 274, 299, 391. Museu Arqueolgic del Collegi M- Sa Sala, Jaume, 336, 380.
Sant Pere dOctavi, 274. xim de Sant Ignasi, 165. Sasala, P., 304. #
Sant Daniel, 193. Sant Vicens de Torell, 90. Sasala. V. aala, Sala.
Sant Dions, Manuel de, cavaller de Sant Victori, monestir de, 253. Sasen, Jaume, 328.
Girona, 18. Santa Coloma, comte. V. Queralt, Sasirera, llinatge, 271.
Sant Esteve Sesrovires, 194. Dalmau de. Sasirera. V. acirera.
Sant Feliu de..., 258. Santa Coloma, comtes de, 59. Satorra. llinatge, 290.
Sant Feliu de Codines, 121. Santa Coloma, 62, 403. Satorra. V. atorra.
Sant Feliu de Guxols, xxvi, 50-52, Santa Coloma de Cervell, 200, Satorra, Miquel, cnsol de catalans
107, 164, 194, 236. Cort de la Santa Coloma de Gramanet, 200. a Alexandria, 381.
Guarda port mar,
Batllia, 50. del i Santa Coloma de Queralt, 104, 107, Satorras, Francesc, 381.
236. Taula General, xxv,
del 107. 200. Collidors del dret dels safrans, Satria, Francesc, 278.
Sant Feliu de Llobregat, 194, 195. 107. Satria. V. atria.
Sant Feliu de Cort
Pallerols. del Santa Coloma de Verges, 356. Sauleda, Francesc, botiguer de Vich,
batlle, 51. Santa Creu dOlorde, 201. 97.
Sant Feliu Sasserra, 107,
63, 195. Santa Eugnia de Berga, 201. Saura, Joan, de Menrguens, 58.
Taula del General, xxv, 107. Santa Eulria de Ronsana, 369. Sauri, Salvador, notari de Matar, 168.
Sant Genis dAgudells, 195, 321. Santa Llogaya dAlgama, 201, 332. Saval, Jaume, 304.
Sant Genis de Vilassar. V. Vilassar de Santa Margarida de Monjos, 201. Savall, Bernat, 381.
Dalt. Santa Maria de Marls, 201. Savall, Caterina, xxxiii, 381.
Sant Geroni de la Murtra, 212. Santa Maria de Mey, 201. Savall, Ramon, 381.
Sant Geroni de Valldebron, 321. Santa Maria de Palau Tordera, 201. Savall, Ramon, 381.
Sant Gregori, prncep de. V. Saboya, Santa Perptua de la Moguda, 201. 271. Savall. V. avall.
F. P. de. Santa Susanna, 45. Savall, 252.
Sant Iscle dEmpord, 195. Santacana, Pere, rector dAlb. 241. Savila, Pere, 381.
Sant Iscle de Llins, 195. Santacilia, Bernat de, 300. Savila. V. avila.
Sant Iscle de Vallalta, 195. Santamara, Benet de, 379. Savina, Josep, manescal, 243.
Sant Jaume de Frontany, 196. Santander, 66. Savoia, Beatriu de, 346.
Sant Joan de Jerusalem, orde de, xv, Santngel, Jaume de, escriv de Savoia. V. Saboya.
xxvr, 60, 88, 114, 115, 140, 143, raci del rei, 20. Sayfores, Pau, 381, 382.
147, 149, 150, 156, 158, 171, 279, Santcliment, Sentcliment, Guillem Sayz, Jacinto, 217.
294, 331, 351, 377, 382, 393, 402. de, veguer de Barcelona, 306, 384. Scala-Dei, cartoixa de, 155.
Comandes de Sant Joan, 95, 137. Santcliment. V. Sentcliment. Schonberg, mariscal de, 28.
Sant Joan de les Abadesses, xv, 56, Santenys, 201. Scot, Francesc, batlle de Castell dEm-
.196, 244, 310, 312, 383, 387, 398. Santes Creus, abat de, 65. pries, 58.
Monestir, 398. V. Ribera de. V. Blanch, Guillem. Scriv, Guillem, procurador de Millars,
Sant Joan Desp, 196, 311. Santes Creus, xxii, 8, 186. 258.
Sant Joan de Lenes, 392. Santfeliu, Jaume, 401. Scriv. V. Escriv.
Sant Joan de Pla de Corts, 334. Santiago, Orde de, 333, 334. Scuder, Josep, lloctinent de diputat,
Sant Jordi Desvalls, 260. Santilari, Guillem de, notari de Bar- 100 .
Sant Juli de Cerdanyola, 196. celona, 379, 380. Scuder. V. Escuder.

Sant Juli de Lria, 196, 197. Santjoan, Jordi de, procurador reial, Segarra, Pere de, notari de Trrega,
Sant Juli de Saltor, 196. 380. 52.
Sant Juli Sassorba, 156. Santjori, Guillem, mercader, 237. Segarra. V. Sagarra.
Sant Just Desvern, 197. Santpedor, xxvi, 50, 202. Seger, Jaume, 99.
Sant Lloren de prop Bag, 197. Sane et Loire, departament, 8. Segimon de Luxemburg, emperador,
Sant Lloren de la Muga, 372. Sapera. V. apera. XIV.
Sant Lloren dels Morunys, 197, 376. Sapila, Bernat, 277. Segorb i de Cardona, duc de. V.
Sant Lloren Savall, 197. S apila, llinatge, 277. Aragn, Enric de.
Sant Maral, bar de. V. Marimn i Sapila. V. apila. Segorb, ducs de, 58, 250.
Japfer. Saplana, Joan, mercader, 239. Segvia, Gaspar de, 76.
Sant Mart de la Costa, pavorde de, S aplana, Sim, 313. Segrera, llinatge, xxxii.
347. Saplana. V. aplana. Segrera, N., 382.
Sant Mart dEmpries, 197, 198. Saporta, llinatge, 345. Segrera. V. Sagrera.
Sant Mart del Bas, 198. Saragossa, aragoa, 36, 38, 73, Segri, R. de, batlle de Puigvert, 307,
Sant Mart Sarroca, 198. 270, 271, 291, 292, 302, 319, 329, Seguer, Francesc, 382.
Sant Mart de Torruella, 198. 352, 354, 359, 373, 379.
Parrquia Seguer, Joan, mercader de Perpiny,
Sant Miquel del Fay, 358, 359, 369. de Sant Blai, 329. 382.
Sant Miquel de Fluvi, 198. Sararols, Berenguer, 380. Segur, Joan, notari de Tremp,
Sant Nicolau dAvguaviva, granja de, Sarau, Isidre, batlle dAgramunt, 240, Segur, 274.
354. Sarcola, Francesc, conseller reial, Segurioles, Joan, 331.
Santpedor, batllia de, 50. 380. Seix, Joanot, 382.
Sant Pere de Rexach, Rexach, 171, 172, Sard, Joan, notari de Valls, 215. Sela, Berenguer de, procurador, 382.
318, 341. Sardanyola, 44. Sela, Jacme, 114.

TAULA ALFABTICA 431
Sela, Berenguer, corredor de Lleyda, Serra, llinatge, 380. 365, 367, 368, 374-379, 382, 385, 389,
382. Serra, Lloren, notari de Cervera, 378. 393-395, 398.
Comunitat de bene-
Selat, Bernat, 382. Serra, Onofre Dami, donzell, 334. ficiats de la Seu, 332.
Cnsols, 27,
Selat, Joan, 382. Serra, Pau, 387. 28, 95, 96, 203, 253, 286, 297, 332,
Selat, Gabriel, 382. Serra, Pau Mart de la, 326. 335, 358. V.Urgell.
Sellent, Bernat, veguer d' Ausona-, Serra, Pere, mercader de Barcelona, Seva, 203.
xxxii, 382, 383. 40. Sevilla, xi, 25, 389.
Alcsser, XI.
Selles, Antoni, 215. Serra, Pere Joan, batlle de Barce- Junta Suprema central (jubemativa
Selva del Camp. V. La Selva del Camp. lona, 359, 386. del Reino, x.
Selvage, P., xxxii, 382. Serra, Vicens, 387. Siblia, comtessa de Pallars, 255, 402.
Semps, Ramon, diputat, 98. Serra i Campdelacreu, 217. Sicart, Llus Josep, 388.
Semps. V. Samps. Serra i Vilar, J., 278. Sicarts, Francesc, peraire, 105.
Senbasar, Bernat, 383. Serradell, Antoni, administrador, Siclia, rei de, 363.
Sendra, Pere, batlle de La Llacuna, 02. 387. Siclia, xxvn, 5, 18, 21, 26, 31, 38, 43,
Seneruc, Guillem de, sots-veguer Serra, Francesc, savi en dret, 386. 233, 237, 271, 335, 348.
d Ausona, 365. Serra, Gaspar, batlle dHostoles, 51. Sidos, Onofre, racional, 123.
Senerus, Ssenarutz, Berenguer, 383. Serra, Guillem, 386. Sigenza, bisbe de. V. Portugal, Fre-
Senerus, Guillem de, 383. Serra, Guillem, prevere, 386. deric de..
Senesterra, Guillem de, governador Serradell, Jaume, mercader, 241, Simelis, Pere Albert, notari, 163.
del Rossell, 383. 254. Sim, P., lloctinent de sots-veguer, 371.
Senjust, Francesc, bisbe de Girona, 25. Serraii, bar de. V. Prats, Flix de. Sim de Mallorca, Guillem, 370.
Sengens, Antoni, doctor en lleis, 383. Serralonga, 61. Simon, Berenguer, de Tarragona, 17.
Senmanat, Ramon Vicens de, 122. Serrateix, 202. Simon, P., lloctinent de sots-veguer,
Senmart, Gueralda de, xxxm, 385. Serri, Bernat de, 33. 390.
Senmart. V. Sentmart. Serri. V. Sarri. Simon, Salvador, agutzil, 210.
Sentceloni, Felip de, 383. Serri, P., xxxii, 387. Sndics del comtat de Cerdanya, 18.
Sentceloni. V. ensaloni. Servi, Guillem, guarda del port i mar Sinisterra, Guillem de, 261.
Sentcliment, 296. de Palams, 236. Siracusa, Seraquosa, 237, 239, 282,
Sentcliment, Francesc de, 19. Servtans, Guillem, notari de Palams, 325. Consolat de catalans, xxviii,
Sentcliment, Francesc de, lloctinent 49. 239, 325.
dOlf de Prxida, 236. Sescanes, Francesc, apotecari de Bar- Sirera, Joan, apotecari, 108.
Sentcliment, Francesc de, majordom celona, 380. Sria, xxviii.
de Joan I, 384. Sescanes, Sana, 379, 380. Sirvent, Joan, tresorer reial, 38.
Sentcliment, Gilabert, obrer, 123. Sescanes. V. escanes. Sirvent, llinatge, 388.
Sentcliment, Guillem de, 385. Sescaselles, Bernat, 387. Sirvent, Pere, batlle de Barcelona,
Sentcliment, Jaume, cabiscol de Bar- Sescaselles, llinatge, xxxii. 388.
celona, 277. Sescases, Francesc, 387. Sirvent, Toms, 388.
Sentcliment, llinatges, 384. Sescases, Joan, jutge assessor, 387. Siscar, Gabriel de, 388.
Sentcliment, P. de, escriv de Jau- Sescases, micer, jutge de cort, 24. Siscar, llinatge, 61.
me II, xxx, 383, 384. Sescomes, Pere, 387. Sisquea, 78.
Sentcliment, Pere de, batlle reial, Ses Corts, Bernat, 219. Sitges, xv, xxvi, 20, 67, 68, 69, 107,
384. Sesderrocada, Ferrer, 88. 203, 316, 319 ,
Castell de, 319.
Sentcliment, Pere de, missatger dels Sesfonts, Jaubert, veguer del Roa- Cort del batlle de la vila i castell, 68.
consellers, 384. sell, 300. Taula del General, xxv, 107.
Sentcliment, Pere Joan, 296. Seseres, G., majordom de larquebisbe Sitjar, Pere de, lloctinent de veguer,
Sentcliment, Ramon de, 19. de Tarragona, 265. 117.
Sentcliment, Sclarmunda, 19. Sesgleya, llinatge, Sitjar, Pere, notari de Girona, 38S,
Sents, Antoni, cavaller, 265. Sesgleya, Pere, procurador, 388. 389.
Sents, Jaume, notari de Tarragona, Sespluga, Guillem, sots-veguer del Ri- Siurana, Joan, prior de la Su de
385. polls, 61. Tortosa, 93.
Sents, Joan, canonge de Lleyda, 224. Sespujades, Berenguer, patr de ga- Siurana. V. Ciurana.
Sentis, Joan, bisbe de Barcelona, 26, lera, 370. Sobir, Antoni, doctor en lleis, 389.
268. Sessai de Baena, duc de. V. Fernn- Sobirats, G. de, xxxir, 389.
Sents, Joan, regent la tresoreria, 385. dez DE Crdoba, Francisco. Sobirats, llinatge, 389.
Sents, Josep, 273. Sestoshes, Salvador, 388. Sobremunt, 204.
Sentmart, Bernat de, 307. Setant, Xatant, Llus, mostassaf de Socarrades, Bernat de, correu reial,
Sent Mart, Blanca de, 47. Barcelona, 388. 354.
Sent Mart, Guillem de, 47. Setant, llinatge, 388. Soci as, March, 2S6.
Sentmenat, Anna, 385. Setcases, 203. Socit Eduenne, Museu de la. V. Au-
Sentmenat, llinatge, 370. Seu dUrgell, xxv, xxxiv, 8, 9, 21, 27, tun.
Sentmenat. V. Senmanat. 28, 34, 37, 44, 61, 74, 87, 94-96, 122, Soderinis, Francesc de, 239.
Sentmenat i de Lanua, Manuel, 385. 125, 141, 161, 175, 177, 185, 192, 203, Sol, llinatge, 389.
Sentmenat i dOms, Galceran, 385. 207, 214, 244, 246-248, 250, 252, 253, Sol, Mateu, 389.
Sentmenat i de Requesens, Alexan- 259-261, 264, 265, 272, 275, 276, 280, Sol, Segimon, notari reial, 35.
dre de, 385. 284-288, 292-294, 297-299, 314, 319. SOLANELL I DE SlCART, NCOlaU, 14.
Sentmenat, torre de, 73. 320, 322, 323, 328-330, 332, 335, 338, Solanes, Francesc, canviador de Va-
Senvicents, Francesc de, batlle de 339, 343, 344, 355, 357-361, 363-365, lncia, 352.
Colliure, 46. 367, 368, 374-379, 382, 383, 385, 389, Solanes, Guillem de, 335.
Serchs, Berenguer de, mercader de 393-395, 398, 402. Arxiu capitu- Soldevila, Josep, 122.
Ripoll, xxxii, 385. lar, xxxiv, 8, 9, 21, 34, 44, 61, 74, Soldevila, llinatge, 389.
Serchs Blancafort, 202.
i 77, 94, 125, 161, 175, 176, 185, 192, Soldevila, Pere, de Menrguens, 5S.
Serdanyes, Antoni, 286. 207, 214, 244, 246-248, 250, 252, 259, Soldevila, Roger de, governador de
Sers, Agust, armer, 141. 260, 264, 265, 275, 276, 280, 284-288, Terol, 3S9.
Seriny, 202. 292, 294, 297-299, 314, 319, 320, 322, Soler, alcalde dOlot, 176.
SEROLL. V. CEROLL. 323, 328, 330, 338, 343, 344, 357-359. Soler, Andreu, notari de la Seu dUr-
Sers, 84. 361, 363-365, 367, 368, 374, 379, 382, gell, 284.
Serra, Antoni, 386. 385, 389, 393-395, 398, 402. Arxiu Soler, Feliu, batlle de Moy, 49.
Serra, Berenguer, 386. de la Comunitat de beneficiats de la Soler, Francesc, 219.
Serra, Bernat, batlle general, 39. Seu, 332. Arxiu municipal, 252, Soler, Francesc, batlle de Cardona, 57.
Serra, Bernat, mostassaf de Barce- 300, 332, 335, 358, 383.
Captol Soler, Francesc Joan, notari de Tor-
lona, 386, 387. de la Su, 161, 177, 185, 192, 207, tosa, 325.
Serra, Bernat, procurador de Valldon- 244, 247, 248, 250, 252, 259, 261, Soler, Joan Antoni, 389.
zella, 386. 264, 265, 276, 280, 286, 288, 292-294, Soler, Joan, notari de Guissona, 3S9.
Serra, Joan, de la tresoreria reial, 333. 297-299, 314, 320, 322, 323, 328. 330, Soler, Josep, notari d Agramunt, 79.
Serra, Joan, sindic de Barcelona, 386. 339, 342, 344, 357, 360, 361f 363- Soler, Solerii, Mateu de, 34.


Soler, Pau, 389. Talavera, Joan Geroni, notari, 24. Guissona, Illa, Lleyda, Llvia, Man-
Soleu, Pere Gil, 345. Talavera, senyor de. V. Burgus i resa, Matar, Oliana, Olot, Palau-
Soler i Paneca, Joan, 232. So. tordera, Perpiny, Piera, Prades,
Soler i Masdamon, Francesc, donzell, Tallant, Jaume, 392. Puigcerd, Reus, Ribes, Sals, Sal-
339. Talon, Pere, 334. ses, Sant Feliu de Guxols, Sant
Soler de Palau, Joan Antoni, 256. Tamarit, doctor, de Barcelona, 82. Feliu Sasserra, Sant Vicens dels
Solers, Joan Pau, soldat, 377. Tamarit, Francesc de, mestre racio- Horts, Santa Coloma de Queralt,
Soley, Felip, mercader francs, 31. nal, 261. Sitges, Solsona, Tarragona, Trrega,
Soley, Lloren, mercader francs, 31. Tamarit, Francesc, diputat, 95. Terrassa, Tortosa, Tremp, Valls,
Solses, P., administrador de la casa Tamarit, llinatge, 392. Vich, Vilafranca del C., Vilafranca
de la caritat de la Su de Barce- Tamarit, Miquel de, 392. del Peneds, Vilanova de Cubelles.
lona, 248, 265, 319. Tamarit, Miquel de, donzell, de Per- Tavara, comte-marqus de. V. Fer-
Solsona, Andreu, mostassaf de Barce- piny, 392. nndez de Crdoba, Francesc.
lona, 389, 390. Tamarit, Pau, tauler, 105. Tavrnoles, 191.
Solsona, bisbe de, 394. Tamarit, 205, 313, 317, 339, 362. Tavia, Guillem, 392.
Solsona, llinatge, 390. Tamarit de Llitera, 243, 330. Tecla, Santa, xv, 55, 158, 159, 175,
Solsona, 45, 108, 204, 278, 279, 394. Taper, Honorat, 44. 205.
Taula del General, xxv, 108. Tpia, Francisco de, cirurgi, 32. Teixidor, Domingo, patr de nau, 17.
Solterra.
Cort del batlle del castell de Tapies, Baltasar, 97. Teixidor, Joan, sndic de Reus, 72.
Solterra i casa de la Rovira, 69. Taqu, llinatge, 392. Tell, Josep, batlle de Masricard, 63.
Sorech, Pon de, 390. Taqu, Llus, 392. Tellez Girn, Gaspar, duc d Osuna,
Soria, Salvador, pags dAlmenara, 54. Taraona, 36. 30.
Sorribes, Eullia, de Berga, 58. Taradell, Sant Genis de, 14. Tereni, Bernat, abat de Sant Cugat
Sorribes, Geroni Galceran de, 390. Tarante, mariscal duc de, 83. del Valls, 299.
Sorribes, Matias, conseller reial, 390. Tarasc, P., lloctinent de batlle, 392. Ters, Joan, bisbe dELna, 22.
Sors, Lleonart de, ciutad de Barce- Tarasc, llinatge, xxxn. Terescho, Sebasti, 136.
lona, 34. Tarasc, 289, 366. Trmens, 28.
Sort, 19, 281. Tarau, Joan Pere, tauler, 105. Terol, 301, 354. Arxiu
Sorts, Joan, 390. Tarba, Galaciana de, 249.
35,
municipal, 329. 329,
Consell, 329.
Sorts, Joan Francesc, 34. Tarifa, marqus de. V. Afan de Ri- Trouane, cardenal de, 384.
Sorts, llinatge, 390. bera. Terranova, duc de. V. Arag, Car-
Sos, llinatge, 390. Tarrag, Joan, 321. les de.
Sos, Miquel de, mostassaf de Barce- Tarragona i Finestras, Francesc, Terrassa, xxvi, 69, 108, 207, 208, 352.
lona, 390. alcalde de Manresa, 74. Batlle de, 69, 352.
Batllia. 89.
Sots-prefectura de Figueres, xix, 91. Tarragona, xiv-xvi, xxvi, 14, 17, 20- Taula de General, xxv, 108.
Sotsvegueries. V. Malla, Manresa, Pa- 22, 25, 27, 43, 58, 64, 75, 78, 87, Terrats, Lloren, conseller reial, 392.
llars. 94, 100, 101, 108, 149, 160, 183, Terr. Joan Bernat, veguer de Bar-
Spinzela, 270. 205-207, 209, 242, 244, 250, 264, celona, 393.
Spital, Jaume, 73. 265, 267, 275, 284, 288, 292, 293, Terr, llinatge, 393.
Spital. V. Espital. 296, 310, 314, 317, 320, 322, 324, Terr, Miquel, 42.
Spluga, Guillem de, sots-veguer de 325, 329, 332, 335, 345, 364, 379. Terr, P., acordador de la Taula de
Ripoll, 311. 385, 387. Ajuntament, 206, 207, larmada, 234.
Splugues, Bernat, notari, 262. Arquebisbat, xiv, 42. Arxiu ca- Terr, Onofre, jutge, 378, 393.
Splugues. V. Esplugues. pitular, 21, 324.
Arxiu municipal, Terr de Picalqus, Enric, 393.
Squerrera. V. Arbicio. 17, 20, 75, 87, 205, 206. Arxiu Tesa, 357.
Stadella, Francesc, (a) Vilella, 224- provincial dHisenda, 58, 171. - Texidor Antoni, 240.,
Stayon, Bartomeu, lloctinent de mes- Camp de, 17, 27, 83, 62, 64, 87, Texidor, Bartomeu, canonge dEina,
tre raciona], 49. 149, 364.
Captol de la Seu, xv, 313.
Strader, Sim, prevere, 361. 21, 76, 159, 324.
Castell reial, 17. Texidor, Guillem correu, 291.
SUREZ DE FlGUEROA I CRDOBA, Llo- Collecci Marqus de Vallgornera, Texonera, Pau, 393.
ren, 23, 26, 289. 87. Comunitat de preveres, 183.
Tey, 208.
Subir, Rafel de, bar dEroles, 390, Congrs provincial, 14. Consell mu- Thous, Alfons de, canonge, 94.
Subirats, 69, 301. Batllia del castell, nicipal, 205.
Cnsols, 20, 205, Thomasa, Bonaventura, batlle de Car-
69. 206. Corregiment, xviii, 87. Cort dona, 73.
Suchs, 161.
Sucre, Carles de, governador de Gi-
comuna dels veguers, xvm, 87. Cort
de la procuraci reial, 17. Cort Thoms, Francesc, notari
393.
d Agramunt,
rona, 391. reial de la ciutat i camp, xvi, 75. Thomas, Pere, batlle reial, 168.
Sull, Jaume, de Sapeyra, 108. Dicesi, 398.
Diputaci local. 100.
Thous, R. de, 362.
SULL, Marc Anton, regent la vegueria Generalitat dels Drapers, 231.
Thous, Ramon de, 388.
de Barcelona, 133, 349. Hostal del spaser, 266. Lloctinent Tiana, 208.
Sunol, Joan, mestre sastre, 231. del batlle general en V arquebisbat i Tivenys, 208.
Sunyer, Berenguer, carnicer, 118. vegueria, xiv, 42. Museu arqueol- Tivissa, 208.
Sunyer, Jaume, paer de Trrega, 207. gic, 9, 282, 310.
Procuraci reial
Toda i Gil, Francesc de, regent la
Sunyer, Joan, jutge, 391. en la ciutat i camp, xi, 17. Regi- reial cancelleria, 246.
Sunyer, Simon, doctor en lleis, 224. dors, 207.
Seu, 367. Taula del Toledo, Enric de, tresorer reial, 340.
Sura, Joan, porter reial, 391. collidor de la lleuda en la ciutat i Toledo, Ferran de, 21.
Suria, Joan de, 64. camp, 43.
Taula del General, xxv, Toledo, Garcia de, marqus de Villa-
Sria, 204. 108. Vegueria, xiv, 17, 42. franca, 21.
Suri i Burgada, Francesc, 228. Trrega, xvi, XXVI, 52, 69, 87, 108, Tolosa, Guillem, beneficiat de la Seu
Surp, 204. 118, 207, 231, 232, 242, 257, 281, de Barcelona, 254, 299.
Susqueda, 204. 284, 292, 305, 310.
Aljama dels Tolosa, vi, 324. Collecci Emmanuel
jueus, xxviii, 231.
Arxiu munici- Delorme, 324.
Tabaries, Genoveva, 391. pal, 52. Batllia, 52. Companyia Tolr, Antoni, xvm.
Tolr, Joan, notari, 322.
Tafart, Miquel, 107.
Tagamanent, Guillem de, canonge,
dels
batllia, 231.Cort Cort Veguer,
mercaders,
52, 69.
de
del
la
Toluges, 358.
265. xvm, Paers, 207. R. Socie-
87. Toms, G., 277.
Tagamanent, llinatge, 391. Econmica d'Amics
tat Pas, Ur- del d' Toms, Guillem, batlle de Perpiny,
Tagamanent, P. de, 391. 232. Taula
gell, General, xxv,
del 50.
Talamanca, llinatge, 362. 108. Toms, Joan, notari de Tarragona, 75.
Talamanca, 204. Tartera, 110. Toms, Rafel, guarda del General de
Talarn, Joan, patr de barca, 43. Tasson, Josep Antoni, escriv, 46. Catalunya, 98.
Talarn, Guillem, 391. Taules de drets del General, xxv. V. Tona, 52, 216. Batlle del castell, 52.
Talarn, XXVI, 51, 52, 87, 204, 251. Alcover, Alguayre, Almacelles, Arbe- Castell de, 52.
Batllia, 51. ca, Bag, Banyoles, Barcelona, Cer- Toralla, Francesc, 393.
Talavera, Climent, 391. vera, Esterri, Figueres, Granollers, Tord, Benet, odor militar, 95.
, .
TAULA ALFABTICA 433
Tordera, xxv, 209. Tossa, 164, 211, 212. Valncia i de Trevino, comte. V.
Toreles, G. de, veguer, 8G. Tossa, 212. Manric de Lara.
Torell. Baillia del castell, 69. Tours, Sant Mart de, vn, 7. Valncia i Ximenis, Llus, odor
Torent, Pere, 363. Tous, Alfons de, bisbe de Vich,71, 384, militar de la Generalitat, 97, 109,
Torme, Josep de, 393. Tous, Bernat de, veguer de Barcelona, 390.
Tornamira, Ramon de, 394. xxvn, 80. Valncia, bisbe de. V. Despont,
Tomamira.
Cort del batlle del cas- Tous, B. de, 341. Ramon.
tell, 52. Tous, R. de, dispenser, 80, 351. Valncia, xii, xxii, xxxi, 2, 3, 7, 37,
Torner, Joan, 360. Tous, 212. 39, 73, 80, 81, 84, 119, 141, 205, 206,
Torra, Bernat de, notari de Barce- Traginer, Jaume, lloctinent de mes- 233, 245, 248, 252,253, 272,277,279,
lona, 394. tre racional, 277. 288, 289, 301, 302, 305, 307, 310.
Torralba, comte de, 198. Traginer. V. Treginer. 316, 318, 321, 324, 325, 329, 330.
Torralba, Pere, argenter, 92. Trag, Alemany, 321. 333, 349, 352, 354, 366, 371, 372,
Torras, Francesc, notari de Berga, Trag, Pere, notari de Conques, 87. 380, 381, 384, 388, 392, 394, 401.
81. Tramer, Hans, argenter, xm, XXIV, Arxiu capitular, 7, 73, 81, 84, 248,
Torreblana, Guillem de, 50. 94. 279, 288, 309, 333, 371, 380, 401.
Torre Cerdana, 344. Tramer, Joana, xm. Batlle general, 252.
Captol de la
Torred, Torredano, 258. Trpena. Consolat de ccdalans, xxvm, Seu, 7. Casa de Sant Vicens, 297.
Torredembarra, 209. 239. Consolat de Mar, 233.

Convent de
Torre de lEspanyol, 209. Traver, Pere, 280. Predicadors, 329. Priorat d Sant
Torrellas i Sentmenat, Pere de, Travi, Antoni, 395. Vicens, 253.
portant -veus de general governador, Trayguera, 325. Valncia dAneu, 293.
13. Trebaylla, G., procurador, 395. Valernes, 295.
Torrelles, F., de Bellver, 394. Treginer, Agns, 395. Vall de Prat, 284.
Torrelles, corsari. Treginer, Antoni, burgs de Perpiny, Vall de Ribes. V. Ribes.
Torrelles, llinatge, 394. 395. Valladolid, 357. 378.
Torrelles, Perot de, 293. Treginer. Y. Traginer. Vallbona, monestir de, 295.
Torrelles, R., 394. Trelles, Pere, notari de Barcelona, Vallcebollera, Guillem de, 284.
Torrelles de Foix, 209. 13, 120, 225. Vallcebre, 213.
Torrent, Berenguer de, sots-veguer Tremp, xxvil, 29, 52, 87, 88, 95, 96, Valldan, 213.
de Ripoll, 259. 101, 108, 212, 246, 250, 251, 373, Valldaura, santa Maria de, monestir, 2.
Torrent, Joan, batlle de Barcelona, 382. Cort de la Diputaci local, Vall dAran, 75, 205, 213, 225, 289,
394. 101. Diputat local, 96. Taula 321, 363, 391.
Cort del jutge ordi-
Torrentaller, Joan, batlle de Sol- de la bolla a Tremp i Pallars, xxv, nari, 75.
sona, 394. 108. - Veguer, 88. Vall de Tost, 161.
Torrents, Francesc, cinter, 230. Tresoreria Reial de Catalunya, 268, Valldigna, abat de, 366.
Torrents, P., notari de Barcelona, 314, 322. Valle, R. de. V. a Vall.
332. Tressnchez, Pere, vicari general de Valleriola, Arnau de, 372.
Torres, Amat, batlle de Ripoll, 66, Tarragona, 332. Valls, xvil, xxxi, 45, 47, 49, 80, 88.
Torres, Francesc, tauler, 98. Tria i Raniu, Melcior, 64. 89, 109, 133, 168, 256, 260, 278, 289,
Torres, Jaume, prevere, 225. Tries, Pere Antic, batlle dArenys, 293, 336, 347, 349
Batllia, 278.
Torres, Joan, 165. 395. Vegueria, 47, 88, 133.
.
Torres, Lloren, 394. Trobat, Ramon de, del consell sobir Vallespinosa, 213.
Torres, Toms de, 340. del Rossell, 395. Vallespir, 16, 113, 221, 328, 361, 392.
Torres Amat, Flix, 252, 281. Trogillo, Ferran de, tresorer, 38. Vallirana, Batllia de la quadra de, 66.
Torr, Galceran, 394. Tudela de Segre, 212. Vallgornera, Galceran de, 396.
Torroella, 235. Tuir. Convent de Caputxins, 221. Vallgornera, Jaume de, lloctinent
Torroella de Fluvi, 209. Tuni, 269. dels consellers, 396.
Torroella de Montgr, xxvi, 18, 20, 43, Turell, Bernat, ciutad de Barce- Vallgornera, llinatge, 396.
52, 210, 330, 346. Batllia do la lona, 395. Vallgornera, marqus de. V. Tarra-
Mar, 52.
Procurador reial de la Turell, Bernat, veguer de Barcelona, gona, Collecci.
vila i baronia, 18. Taida del colli- 396. Vall-llebrera, 214.
dor del dret del batlle General, 43. Turell, Clara, xxxm, 395. Vallmanya, 184.
Torroja, G., 35. Turell, G., notari de Barcelona, 395. Vallmoll, 266.
Torroja, Hug de, 279. Turell, Margarida, 395. Vallo, Bertr. de, 157.
Torroja, Joan Bautista, 187. Turell, llinatge, 395. Valls, Llus des, veguer de Vicb, 66.
Torroja, XV, 27, 70. de la Batlle Tutavila, Francisco, duc de San Ger- Valls, Pere Bartomeu, lloctinent de
Cort de, 70. man, 30. batlle general, 40.
Torroll, Pere, lloctinent de procura- Tuxent, Rafel, procurador, 330. Valls. V. Desvalls, Dezvalls.
dor reial, 16. Valls, xv, xxvi, 41, 42, 70, 72, 77, 82.
Tort, Arnau, 382. Ullastrell, 212. 87, 101, 108, 109, 144, 214, 215, 336.
Tortell, 210. Ullastret, 366. Arxiu municipal, 214. Arxiu
Tortosa, batlle de, 303. Ulldecona, 212, 213, 323, 382. Ramon 214. Causa Pia
Coll, Selles,
Tortosa, bisbe de. V. Fabra, Joan. Ulldemolins, rector de, 310. 215. Fidel de Moragas.
Collecci
Tortosa, veguer de, 88. Ulldemolins, 213. 41, 42, 70, 87, 144, 215. Cort dels
Tortosa, xiv, XXVI, 30, 35, 36, 40, 42, Urena, comte de. V. Tllez Girn, Hospital,
batlles, 70. 215. Taida
43, 52, 84, 86-88, 92-94, 100, 101, Gaspar. del General, xxv, 108.
108, 132, 141, 142, 170, 173, 205, Urg, Galceran d, 396. Valls i Taberner, F., vi.
210, 211, 242, 245, 254, 257, 205, Urgel, P., mercader de Barcelona, 251 Vallseca, Arnau de, cnsol de cata-
288, 303, 304, 309, 316, 321, 325, Urgell, Bernat, 17. lans a Doms, 237.
328, 339, 341, 343-345, 347, 348,

Urgell, bisbe de, xv, V. Puigvert, Vallseca, Guerau de, mostassaf, 397.
350, 358, 370, 374, 380, 387, 401. Pere de; Roger de Pallars, Arnau. Vallseca, Galceran de, procurador,
Arxiu capitular, 88. Arxiu muni- Urgell, comte de, 1. 10, 118, 247, 288, 58, 396, 397.
cipal, 86, 88, 156, 210, 281, 350. 307, 310. Vallseca, Joan Maurici, capit d'in-
Batllia, .2.
Captol de la Beu, 30, Urgell, comtes d, xxvi, 7, 11. fanteria, 397.
245. Cort del veguer de Tortosa i
Urgell, llinatge, vm, ix, 10, 11. Vallseca, llinatge, 396.
rivera de VEbrc, xvm, 87. Corts, Urgell. Vegueria, 243. Vallseca, Pere de, 396.
xxi. General, xxv, 100. - Lloc- Urgell, v, vm, 116, 347. Vallseca, 291.
tinent de en
batlle general la ciutat Urgell. V. Seu dUrgell. Vallvidrera, 215.
i vegueria xiv,
Monestir de
42. Urrea, Pere d, bisbe de Siracusa, 282. Vals, Jaume, 334.
Santa Clara, 211. Seu, Taula 93. Utgs i Messeguer, Ramon, 81. Valverde de la Sierra, marqus.
del collidor del dretde en lleuda la V. Madrid, Collecci del.
ciutat i terme, 43. Taida Ge- del Vacarisses, 213. Vanrell, F., 302.
neral,xxv, 108. Vegueria, xiv, 42, Vacher, Berenguer, sots-veguer de Vaquer, Berenguer, sots-veguer de
101. V. Marquesat de Tortosa. Montblanch, 86, 276. Montblanch, 297.
Voi um II 55
-

Vaquer, llinatge, xxxii. Vidal, 106. Vilagalans. Quadra i castell de, 187.
Vaquer, Pere, 397. Vidal, abat de Poblet, 258. Vilagrassa, 69, 220, 310.
Vatllori, 257. Vidal, Anton, cavaller, 34. Vilagut, llinatge, 400.
Vega, Anton de, sots-veguer del Pa- Vidal, Antoni, patr de barca, 42. Vil agut, P. de, 400.
llars, 52. Vidal, Francesc, notari, 398, 399. Vilahur, 220.
Vega, llinatge, 397. Vidal, Guerau, patr de galera, 236. Vilalba, 293.
Vega, Onofre de, regent la vegueria de Vidal, Guillem, batlle de Ginestar, 60. Vilalba, Bernat de, 400.
Barcelona, 397. Vidal, Guillem, prevere, 56. Vilalba, Francesc de, senyor de
Vegueries, Veguer, Cort de la Vegueria, Vidal, Joan, 68. Gusp, 400.
Cort del Veguer, v, xvi-xvm. V. Vidal, Mart, batlle de Cambrils, 57. Vilalba, Joan, notari, 72.
Agramunt, Balaguer, Barcelona, Ber- Vidal, Mateu, canonge, 388. Vilalba, llinatge, 400.
gad, Besal, Camprodn, Cerdanya, Vidal, Mateu, jutge, 378. Vilalba, Ramon de, veguer de Vich,
Cervera, Conflent, Girona, Igualada. Vidal, Pau, patr de llagut, 236. 271.
Lleyda, Manresa, Montblanch, Moy, Vidal, Pere, batlle de Torroja, 70. Vilalba, 220.
Pallars, Bibes, Ripoll, Rossell, Tar- Vidal, Pere, historiador, xxxiv. Vlalbi, Ramon de, sots- veguer de
ragona, Trrega, Tortosa, Tremp. Vidal, Pere, notari de Perpiny, 15. Tortosa, 88.
Urgell, Valls, Vich, Vilafranca del Vidal, Pere Anton, 106. Vilalleons, 220.
Peneds.
V. Sotsvegueries. Vidal, Rafel, 398. Vilallobent, 220, 221.
Velez, marqus de los, 187. Vidal, Ramonet, 70. Vilallonga del Camp, 76, 221.
Vendme, Llus de, duc de Mercoeur, Vidal, Salom, jueu de Vich, 243. Vilallonga del Mont, 221.
28. Vidreres, 218. Vilalta, Josep, 29.
Vendrell, Guillem, batlle del castell Viedma, Pere de, sergent major, 29. Vilalta, R. de, sacrist de la Seu de
de Tona, 52. Viella, 75, 213, 289, 391. Barcelona, 386.
Vendrell, Venrell, Ferrer, 253, 292, Viguer, Guillem, 363. Vilamajor, Pere, 400.
300, 361, 381. Vila, Bonaventura, notari, 96. Vilamajor. V. Sant Pere de Vilamajor.
Vendrell. Ramon, especier de Barce- Vila, Francesc, 95. Vilamar, Bernat de, capit, 400.
lona, 397. Vila, Geroni, 41. Vilamar, Bernat de, bisbe de Girona,
Vendrell, Ramon, notari de Barce- Vila, Isidor, 153. x, J.2.
lona, 255, 292, 300. Vila, Isidre, notari de Girona, 74. Vilamar, llinatge, 400.
Vendrell, 109, 215, 219. Vila, Jaume Ramon, 242, 244-247, Vilamar, 15.
Venrell. V. Vendrell. 250, 252, 255-257, 259-265, 268, 269. Vilamur, vescomte de, 19. V. Folch
Ventajol, 216. 271, 273, 275-277, 285-287, 289, 290. de Cardona, Joan Ramon II.
Ventol, 216. 296, 298, 300, 302-304, 306, 308- Vilana, Lluis, regent de Mallorca, 400.
Verdeguer, Bernat, especier, 397. 310, 313, 314, 317-321, 323-326, Vilanova, Bartomeu de, batlle de
Verdeguer, Bernat, notari, 397. 328-333, 335, 336, 338-341, 343-345, Flix, 401.
Verdera, Pere, 353. 355, 357-360, 362-365, 367-378, Vilanova, Francesc de, 401.
Verdet, Huguet, sotsbatlle de Barce- 380, 384, 386, 388-393, 395-403. Vilanova, Francesc de, noble, 260.
lona, 23. Vila, Joan Pere, diputat, 98. Vilanova, Jaume, 103.
Verdu, Geroni, 397, 398. Vila, Rafel, ciutad honrat de Barce- Vilanova, Pere de, 401.
Verd, 216. lona, 297. Vilanova, Ramon de, 401.
Vergs, Pere, 95. Vilabella, 218. Vilanova, Ramon de, tresorer reial,
Verges, 53, 124, 216. Balia, 5.3. Vilaclara, 356. 401.
Vergs, Jaume, pintor, 398. Vilada, 218. Vilanova, Valent, odor del General
Vergs, llinatge, 398. Viladecaballs, 218, 247. de Catalunya, 368.
Ver, B. de, 398. Vilademany, Arnau de, 399. Vilanova i Perves, Gaspar, bar de
Ver, llinatge, 398. Vilademany, Bernat de, veguer d Au- Perves, 35, 401.
Vernet, Albert de, cavaller, 398. sona, 270, 399. Vilanova de lAguda, 372.
Vernet, 216, 322. Vilademany, llinatge, 298, 399. Vilanova de la Rah, 357.
Veya, Miquel, mariner, 395. Vilademany, R. de, prior de lOrde Vilanova del Banat, 221.
Veta, Pau, guarda, 107. de Sant Joan, 358, 402. Vilanova de Mey, 221, 247, 344.
Via, Gabriel de la, ciutad de Girona, Vilademany i de Blanas, Arnau de. Vilanova de Palafolls, 221.
94. portant-veus de governador, 399. Vilanova de Sau, 221.
Via, Joan de la, cnsol a Constantino- Vilademuls.
Baronia., 150. Vilanova i Geltr, Vilanova de Cube-
ble, 237, 398. Viladomar I de Sant Miquel, Mi- lles, xxvi, 47, 54, 109, 221, 222, 232,
Viano, Onorat, 107. 109. quel, donzell, 399. 233, 387.

Balia de Vanovts,

Vicens, Bartomeu, escriv reial, 73. Vilafant, 218. Cubelles i Guialtr, 54. Biblioleca-
Vicens, Sant, 155. Vilaformosa, 371. Museu Balaguer, 54, 233.
Comissi

Vich, bisbe de, xv. 1'. Tous, Al- Vilafranca, Bartomeu, de lorde de popular, 222. Jurats, 221, 222.
fons de. Sant Joan, 294, 351. Taula del General a Vilanova de.
Vich, xv, xvi, xxvi, 18, 19, 38, 39, 48, Vilafranca, Domnec, batlle de Gan- Cubelles, 109.
49, 52, 53, 55-57. 59. 61. 63, 66, 67, desa., 60. Vilaplana, Ramon, alcalde de Bala-
69, 70, 75, 76. 81, 86, 89, 90, 101. Vilafranca, Francesc de, advocat, guer, 116.
109, 188, 216, 217, 229, 243, 250, 256, 399. Vilaplana, 55.
263. 270, 271, 279-281, 287, 288, 304, Vilafranca, Pere Llus de, 399. Vilar, Antnia, 286, 401.
317, 325, 338, 346, 365, 378, 383, 384. Vilafranca, 253, 270, 294.
- Cort del Vilar, Gabriel, burgs de Perpiny,
Ajuntament, 217.
Arxiu de casa veguer, 294. 286, 401.
Clariana 39, 61, 66, 76, 89. Arxiu Vilafranca del Conflent, xxvi, 16, 104, Vilar, Francesc, adroguer, 77.
,
de la Curia fumada, 346. Arxiu 109, 218, 323.

Taula del General, Vilar, Francesc, notari, 122.
municipal, 53, 216, 217. Batlle xxv, 109. Vilaragut, Berenguer de, xxxii, 401,
Captol de Seu,
reial, 53, 69, xv. la Vilafranca del Peneds, xv, xxvi. 402.
Collegi denotaris, 229. Conse- xxxiii, 25, 53, 54, 90, 91, 109, 219, Vilaragut, llinatge, 402.
216, 217. Cort de
del batlle la 220, 291, 301, 326, 329, 337, 345. Vilarasa, Francesc de, 118.
llers,
Montcada, 71. Cort
del 376, 387, 389.
Ajuntament, 219,
Vilarasa, P. de, XXXII, 402.
Partida de.
pel comte Ausona, 71. 220. Batlle, 219.
Balia, 53. Vilardell, Francesc de, mercader de
batlle, d'
vegueria, xviii, 89. Corts. Cort de la Batllia, 54.
Cort del Barcelona, xxxii, 402.
xvi, 75, 76.
Cort de la
75, 76. Corts reials, veguer, 294. Cort reial del corregi- Vilardell, G. de, 402.
Junta corregimental, xix, 90. Lloc- dor de Vilafranca del Peneds, xxvm, Vilardell, Guillem de, batlle de Per-
tinent de 378. Museu epis- 91. Corts, 337.
Convent de Santa
piny, 50.
batlle,
copal, 18, 19, 48, 49, 52, 53, 56, Clara, xxxiii. Jurats, 219. Tau- Vilardell, Pere, matalasser, 402.
59, 61, 67, 69, 70, 75, 81, 86. 89, 256, la del General, xxv, 109.
Vegueria, Vilardell, P., notari, 359.
263, 270, 271, 279, 280. 287. 288. xviii, 90. Vilaret, Bernat des, 402.
304, 348, 365, 368, 378. Seu, 07. Vilafreser, 220. Vilaritg, 222.
Taula del General, xxv, 101, 109. Vilagay, llinatge, 400. Vilarnadal, 223.
Veguer, Vegueria, 18, 55, 66, 69, 90, Vilagay, Miquel de, veguer de Bar- Vilarodona, 223.
250, 280, 387.
V. Ausona. celona, 400. Vilaroja, 223.

TAULA ALFABTICA 435
Vilarotger, Pere de, batlle de Toma- Vilossa, Bernat, notari de La Bisbal, Vivers, Guillem de, batlle de Besali.
mira, 62. 31. 81.
Vilarovir, Bernat, 267. Vimbod, 86, 223. Vives, Marc, jurat de Valls, 214.
Vilarriquer, Jaume, notari, 228. Vinader, Agust, doctor en dret civil, Vives. V. Vivas.
Vilasacra, 223. 225. Vives de Ferrer, Bernat, capit, 403.
Vilaseca, Galceran de, diputat, 99, 402. Vintr, Juli, V. Barcelona. Collecci. Vives i Rossell, escultor, 75.
Vilaseca, Magdalena, 402. Vinyals, Antoni, 77. Volta, Ramon de la, 381.
Vilaseca, Pere Jaume, 402. Vinyals, Antoni, patr de llagut, 50. Voltor, Antoni, lloctinent de batlle
Vilaseca, 77, 223, 298. Vinyals, Josep, 274. d Alcover, 55.
Vilasetrud, A. de, batlle de Man- Vinyals, Pere, de La Garriga, 47. Voltreg, XV, 71. Batlle del terme i
lleu, 402, 403. Vinyals, Pere, nunci del lloctinent del castell, 71.
Vilassar de Dalt, 68, 223.
Batllia de Lluans, 63. Voyer dArgenson, Renat de, 27.
Sant Genis de Vilassar, 68. Vinyals, Pere Pau, mercader, 123.
Vilatenim, 372. Vinyes, Antoni, notari de Barcelona, WlTS, Felip, brigadier, 231.
Vilatorta, Guerau de, escriv de ra- 403.
ci, 37. Vinyes, Pere Joan, notari dAgra- Xalamera, 88.
Vilavenut, 223. munt, 403. Xanxo, ngela, 333.
Vilella, Joan, secretari reial, 182. Vinyola, Jaume, veguer de Cerdanya, Xammar, llinatge, 403.
Vilella, Narcs, 152. 185. Xammar, Rafel, donzell de Perpiny,
Villafranca marqus de. V. Toledo, Vinas, Francesc, 1. 403.
Garca de. Viola i Naros, Miquel, batlle de Sant Xammar i Ballar, Isabel, 403.
Villahermosa, duc de. V. Gurrea, Feliu de Pallerols, 51. Xarch, Jaume, cnsol a Cller, 403.
Carles de. Violant de Bar, comtessa-reina, du- Xatart, Jaume, 200.
Villalba, comte de. V. Surez de quessa de Cervera, 37, 342. XlMENES DE ClSNEROS, Just, oficial
Figeroa, Lloren. Vin, 364. de la comptaduria del reial patri-
Villalba, March de, abat de Mont- Virgili, Francesc, 225. moni de Catalunya, 42.
serrat, 94. Virrei de Catalunya, 108, 145, 160, 172.
Villamay OR, fra Pere, batlle de laba- Vistabella, Antoni de, estudiant, 223. Zalort, G., xxxii, 403.
diat de Poblet, 273. Vite, Guillem de, jutge de la Cort del Zaportella, Bort, batlle de Llussa,
Villanueva, vi, 165, 341. Veguer de Kossell i de Cerdanya, 63.
Villar, Pere, 104. 15. Zaportella. V. aportella.
Villena, marqus de. V. Fernndez Vivas, Joan, senyor de Beniffayro, 403. ZStga, Joan Ferran de, comte de
Pacheco, J. M. Viver, 223. Miranda, 22.
TAULA DE MATRIES
Notes preliminars
Inventari dels segells catalans.
Segells Laics .
Segona srie: Comtats dEmpries, Pallars, Rossell i Cerdanya, Urgell, p. 1.
Tercera srie: Procuraci reial i Govern general de Catalunya. Procuracions feudals, p. 12.
Quarta srie: Lloctinents i Capitans generals de Catalunya i comtats de Rossell i Cerda-
nya, p. 20.
Quinta srie: Mestre Racional. Escrivans de raci, p. 33.
Sexta srie: Batllia general de Catalunya, p. 39.
Sptima srie: Batllies reials, p. 44.
Octava srie: Batllies feudals, p. 55.
Novena srie: Consell reial. Cries reials i feudals. Cancelleria. Reial Audincia de Catalu-
nya, p. 72.
Desena srie: Vegueries. Corregiments. Prefectures, p. 79.
Onzena srie: Corts, Parlaments i Generalitat de Catalunya, p. 92.
Dotzena srie: Ciutats, viles i llocs, p. 110.
Tretzena srie: Estudis generals, Universitats, Acadmies, Escoles, etc., p. 224.
Catorzena srie: Gremis, Consolat de Mar, Consolats de catalans, Tribunal de comer, se-
ques, etc., p. 230.
Quinzena srie: Jueus i aljames de moros, p. 240.
Setzena srie: Particulars, p. 242.
Taula alfabtica . 407
Taula de matries 437

) )
ESMENES I ADDICIONS
pAgina COL. RATLLA DIU HA DE DIR
XXX 16 1235 1253

1 1 14 Inp]uriarum. Impluriarum .
3 2 30 comiis comitia
5 1 2 Cerii[ante CerU[anie
5 2 29 dominum dominu8
6 i 11 [ Maioricarum ] [ Maioricarum ]
6 2 29 (S[igillum Is] ([Sigillum Is]
9 i 18 avi oncle
12 i 22 1395 1395 i 1406.
13 i 14 n. 294 296
n.
15 2 1 1407 1417
19 i 7 Berenguer dArca Berenguer dArea
34 2 4 1497 i 1520 1497 a 1520
37 1 37 omini ducis domini ducis
48 2 8 Castayls Cascayls
48 2 18 1541 1545
48 2 30 1647 1545 i 1547.
51 2 33 una flor de llir (?) una T.
56 1 28 1423 1423 i 1451.
57 1 10 1403 1403 i 1468
57 1 11 od Rod
59 2 16 1631-1665 1665
60 2 8 Emposta Amposta
61 1 19 1780 1781
77 1 13 PHILIPVS * D*G * PHILIPVS * V*D * G *
80 2 28 Lloren Aronis Lloren dArronis
100 2 20 1593-1598 1593
104 1 17 FIGUERAS FIGUERES
129 1 29 1780 1781
130 2 29 1716 1728
137 i 18 1779 , 1729
141 i 41 1425 1424
141 2 22 regiis regniis
141 2 30 P. Cants P. Canes
152 2 21 27 de juliol 29 de juliol
153 2 13 Salvi Regordera Salvi Regordosa
172 2 4 Un ca (?) Un gall amb
gran cua (?)
176 2 15 matriu matriu de ferre.
187 2 26 1720-1808 1808
210 2 14 47 mm. 27 mm.
231 2 9 COMPANYA COMPANYIA
236 2 avant pen. 1460 1360
239 2 21 1436 1434
240 2 24 de la nostra de la vostra
241 2 18 Ali Abencat Abenahot Aliy Abenat Abenahot
276 1 40 Un altre exemplar (n. 2049') Un altre exemplar
288 1 13 BERTRAN DE CASTELLET JOSBERT DE CASTELLET 1
288 1 23 1312 (?) BERTRAN DE CASTELLET

1312 (?)
293 2 penltima dEn Coloma Vilalba i Clasqueri, dEn Coloma, dEn Vilalba i dEn Clasqueri,
306 2 38 Santcliment Sentcliment
311 1 18 Bernat dAver Bernat dAvers
324 2 1 Pere Blan Perpeny Blan
362 2 31 ANGLESELL ANGLASELL
El segell n. 470 b que usat pel Batlle de la vila de Caldes de Montbuy i en aquest concepte atribut a la Gort de 1
Batllia, resulta sser el de la vila, com ho comprova la llegenda que havem pogut completar i diu: SIGILLU UILLE CALIDA
R DE MONTE BOUINO.
/
El segell n. 890 no pot sser de lany 1409, per tal com Fra Antoni dAviny, al qual a referncia el document del
segell, no va sser elegit abat de Montserrat fins a lany 1442.
El segell n. 1356, de la vila dOrgany, que cont la lmina CLVII, s del mateix tipus que el descrit a linventari, per
reprodut dun altre exemplar ms perfecte que varem trobar a lArxiu municipal de la Seu dUrgell, empremtat, amb hstia
i paper, en una carta dels Cnsols de dita vila als de la Seu, queixant-se del atreviment fan los Andorrans en anar per parts
sospitoses y passar lo pas dels Plovins qui es prohibit passar a ells y a qualsevol altra persona... Datada a- Organy a 16
dc gener de 1590.
El segell n. 1487 de la lmina, CLXIV pertanyent a 1a, vila de Sant Celoni, b que igual al descrit en linventari, ha
sigut reprodut directament de la matriu de coure existent a lArxiu municipal daquella vila.
1 El document s atorgat per En Bertran, per el segell s dEn Jotberh La llegenda diu: [J]0[S]B[E]RTI DE CASTE-
LLETIO] +
El segell n. 1507 incls en la lmina CLXVII, s de tipus idntic al descrit en linventari amb aquest nmero, per
reprodut directament duna matriu dargent que cs guarda a lArxiu municipal de la Seu dUrgell, on la vrem trobar
quan ja estava impresa la descripci de lexemplar contingut en linventari.
El segell n. 1743 de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, creiem que s posterior a 27 de gener de 1752,
per tal com en aquesta data cl rei Carles III conced el titol de reial a dita Acadmia, aprovant, ensems, els seus Estatuts i
SEGELL de la Corporaci.
El segell n. 2173 encara que usat per En Francesc Coll, potser pertany a algun altra individu que li facilit, perqu
s molt distint del precedent n. 2172 i no porta el senyal del llinatge Coll com aquest darrer.
Els segells nms. 2254 i 2255, b que diferents, podrien pertnyer a un mateix individu.
El segell n. 2527 atribut a En Lluis Modaguer podria sser el del notari de Perpiny, NAntoni Onofre Castell.
En el volum I daquesta obra al descriure amb

el n. 183 un segell de lInfant En Pere (desprs Pere II) fill dKn
Jaume el Conqueridor, interpretant la llegenda, quelcom borrosa en alguna part, ereguerem que deia: CONDE DE BAR-
CELONA. Posteriorment, havent trobat un altre exemplar daquest segell, molt ms perfecte, a la Biblioteca-Museu Ba-
laguer, de Vilanova i Geltr, hem de rectificar un mot de dita llegenda, que s: i no CONTE, CONDE.
Altra rectificaci, ja ms important, potser tinga de fer-se en el susdit volum. Ens referim al segell n. 152 atribut a Dona
Constana de Siclia, muller de Pere II, el Gran.
El sistema defectus i poc prctic denrotllar els pergaVnins, en lloc de posar-los plans, ocasionava que els segells de gran
mdul que en penjaven fossin abstrets dels documents per a lliurar-los del perill de trencar-se o malmetres. Aix esdevingu
Ique a lArxiu de la Corona d Arag aquest i altres segells foren separats de llurs respectius pergamins i collocats en una vi-
trina, portant, al dors, un paperet enganxat, el amb nom
del personatge al qual corresponien. aquesta forma veirem En
S'esmentat segell ja de ms de quaranta anys enrera, amb 3 la indicaci que pertanyia a dona Constana de Siclia, muler de
Pere Gran.
el
El mancar-li el pergam al qual degu anar adherit, feia difcil precisar la data, i per altra part, de la llegenda del segell
aols hi restaven aquests mots: S CONSTAN.... GRA REG.... Totes aquestes circumstncies motivaren que a lencloureT en
: :
linventari el classifiqussim tamb com pertanyent a la esmentada reina dona Constana.

Ja publicat cl segell, cregurem que potser no corresponia a la dita dona Constana, muller de Pere el Gran, sino a altra
Constana filla de Pere III, tamb reina do Siclia, per haver esdevingut muller de Frederic III, monarca daquell regne,
fonamentant aquest dubte en el fet de portar lescut partit a senyals de Siclia i Arag, aix s, a la dreta, com a lloc
preferent, el de Siclia, per sser el del marit. B que aleshores, segle xiv, les regles herldiques no havien assolit encara
el rlgorisme dels segles xvi i xvil, amb tot, en el dubte, desprs dhaver-ho declarat en un article que publicrem 1 amb
ocasi datribuir-se, erradament, a Alfons VI de Castella (segle xi) un segell del segle xm, vrem creure oport fer una
consulta a Siclia per si all es conservava qualque segell daquesta reina Constana, muller de Frederic III, que vingus a
resoldre la qesti.
Ja apaivagada la guerra mundial, trametrem les empremtes del segell que havem atribut a la muller de Pere
el Gran, a una personalitat tant remarcable i experta com ho s lillustre professor La Mantia, demanant-li sa autoritzada
opini sobre un afer que apareixia dubts, i veusaqu o que dit senyor ens comunic amb data de Palerm, 30 de juny
de 1920.
Ho attentamente ricercato fra le pergamene esistenti in questo Archivio se vi fosse qualque sigillo delia Regina Costanza,
moglie di Federico III di Aragona, Re di Sicili; ma non mi riuscito affatto di trovarne.
Abbiamo qualche sigillo, in cera rossa, di quel Re sedente in trono, come quello che si conserva al n. 267 del Tabulario
di S. Martino delle Scale, delanno 1363, e laltro al n. 450 del Tabulario di S. Maria Maddalena di Valle Giosafat, dellanno
1305, e pure un fac-simile in gesso delia bolla doro che si possiede al Vaticano e fu ricordata dal prof. Salinas nell' ArclUvio
.Siorico Siciliano, vol. VIII, an. 1883, pag. 248.
Le raccolte diplomatiche Siciliano a stampa non forniscono notizia di sigillo di Constanza, moglie di Federico III.
Deve pure considerarsi che la regina Costanza u sposata per procura nel 1357 in Perpignano, venne in Sicili nel 1359.
fu sposa nel 1361, e regn poco nellisola, cio dal 1361 al 1363, fra continue turbolenze e guerre, e non sembra che in nomr
proprio abbia emanato privilegi, onde appare pi evidente che il sigillo, del quale la S. V. mi ha mandato il fac-simile, si ri-
erisca alia prima Costanza, figlia di Manfredi, perch dessa rimangono vari privilegi in nome proprio, e che potevano essere
muniti di sigillo.
La finitezza del lavoro di disegno del sigillo medesimo dimostra bene che concorra inoltre a farlo riportare al tempo anteriore,
cio del secolo xm, e non alia seconda met del xiv.
Cos credo di aver risposto a quanto la S. V. desiderava conoscere.
Com es veu i per les raons que addueix. En La Mantia creu ms evident que el segell en qesti es refereix a la Constana.
filla de Manfred i muller de Pere II, el Gran.
Amb tot, encara havem volgut fer altres recerques i tenint en compte que la Infanta dona Constana, filla de Pere III, va
contraure esposalles, per poders, amb Frederic III, de Siclia, el 31 doctubre de 1356, a Perpiny 2 i que en 1363 esdevingu
sa mort, hem examinat detingudament els pergamins existents a lArxiu de la Corona dArag, compresos entre ambdues dates,
per si nhi hagus algun que ports son segell.
No nhem trobat cap; sols un daquestos pergamins, atorgat entre En Pere III i sa filla dona Constana, a 1 de novembre
de 1360, segons el qual aquesta reconeix haver rebudes de son pare, vint mil unces dor, com a dot, per ra de les noces, que
en fa desglsia, devia celebrar amb el rei Frederic de Siclia, t la particularitat, que la Infanta dona Constana sintitula:
Regina Sicilie ac Ducatuum Athenarum et Neopatrie Ducissa. En el pergam hi ha senyal dhaver contingut dos segells, el del
rei En Pere i el de dona Constana. Ara b; el daquesta <;era el que usava com a Infanta o b el segell abstret del pergam,
del
qual tractem? jEs versemblant que ja uss segell reial quan encara no shavia traslladat a Siclia, ni havia contret noces
amb el rei Frederic, ni, sobretot, sigut coronada com a tal reina? 4
Apar quelcom anmal que uss segell com a reina de Siclia, abans de sa coronaci; per tal com s freqent veure
usar els segells dInfants, als reis, encara desprs de coronats, per no tenir obrats els reials. Amb tot, ultra la ra herldica de
que havem fet esment, lestil gtic daquest segell s ms propi del segle xiv, que del xm, i molt semblant a un dels exemplars
de Pere el Ceremonis.
Adhuc de no pertnyer el segell a dona Constana muller de Pere II, el Gran, i correspondre a la filla de Pere III, muller
de Frederic de ^clia, deu integrar la nostra Sigilloorafia, corresponent aleshores, inclourel en la srie dels Infants i prn-
ceps del casal d Arag, en el mateix volum de que forma part.
1Revista Histrica de Valladolid, any I. juny i juliol de 1918.

2Arx. Cor. Arag. Reg. 1068, f. 223.
Arx. Cor. Arag. Pergamins de Pere III. n. 2245.
3
4 Segons la Crnica del Racional de la ciutat de Barcelona (1334-1417)
(Arx. Municipal de Barcelona: publicada en. Recull
de Docmnmts i Estudis, fase. II. p. 133). la Infanta sembarc cap a Sicili el dia 5 de novembre de 1360. Diu aix. Et dic mcrcurix,
" - m* a nsnin 1 ! r. n ,1 irln Sn.fnn.f-ien. vp.fnlpsr.Si. sp. in. min nin l-nrrhi nnne. nrn riinrin nn utl Rienl.Sa.in.: et. crasti.na dic. VOSt

quarta die
sequentii,
unius erant.
.
'
/
%
'
'V-

Sigillografía Catalana: Inventari, Descripcío I Estudi Dels Segells de Catalunya - II

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Sigillografía Catalana: Inventari, Descripcío I Estudi Dels Segells de Catalunya - II

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

INVENTARI, DESCRIPCI I ESTUDI

DELS SEGELLS DE CATALUNYA

Obra premiada en el concurs MARTORELL de 1912

INVENTARI, DESCRIPCI I ESTUDI

DELS SEGELLS DE CATALUNYA

de lInstitut dEstudis Catalans, de la R. Acadmia de Bones Lletres de Barcelona,

OliP.A PREMIADA EN EL CONCURS MARTORELL DE 1912

En aquest segon volum de la Sigillografia Catalana, com ja consignrem

Dels de llur successor Pons-Hug IV (1277-1313) nexisteixen dos exemplars,

Daquest Infant, com a comte dEmpries, en coneixem un segell que vrem

Infants de la casa comtal de Barcelona, a la qual, en certa manera, vingu a

El n. 253 de lInventari (que s coneixem daquest

ment, el dIsabel, filla del comte Jaume III.

comtes urgellitans, essent el ms antic, fins al present, i encara dubts 2 el que

satribueix a NErmengol VII (1154-1184).

1. F. de Sagarra, Sigilografa dels comtes d' Urgell. Barcelona, 1908.

VIII SIGILLOGRAFA CATALANA

form un escudo dividido en cuatro cuarteles ; en el primero y tercero dos palos, en

a NErmengol X, les empremtes sn fetes en cera verge o natural; la represen-

4. Monfar, op. cit., II, 126.

en lanvers porta com arma de combat lespasa, i en el revers la llana. Llances

rldics. Aix, en el segell que atribum a Ermengol VII, el cavall va sense

de Bellpuig de les Avellanes, en una carta al marqus de Capmany, publicada

Procuraci reial i Govern general de Catalunya.

tubre, el susdit Bernat de Fonoyllar en una concrdia atorgada entre ell i el

Sigillum Gubernacionis generalis Catalonie, segell que, amb algunes variants en

nor Marqus de Capmany. Barcelona, 1837.

Alcsser de Sevilla, segurament per a no confondres, degu canviar de ttol la de

constituren una entitat important que en el perode de ms de quatre anys assum

tats de Rossell iCerdanya. Aquesta srie comprn des del n-

XII SIGILLOGRAFA CATALANA

de la Provinci qui son los Governadors.

empremtes s negra o verda, comunament, i poques vegades vermella.

Scriptor porcionis, i sn empremtats en cera negra o verda. La forma s rodona

nota: Hereus de micer Pere Baet 2

La nota si, com s versemblant, es refereix a mestre Tramer, indicaria que

B que no consti documentalment, creiem que un daquests dos segells,

1. Arx. Cor. Arag, reg. 950, f. 312.

Llurs segells porten, comunament, el senyal reial, o s, les barres, i algunes

senyor jurisdiccional. La cabra, smbol herldic del vescomtat de Cabrera, apareix

per tal com va unit a un document datat a 22 de juliol de 1393, i en el qual es fa

de lany 1711; de Puigcerd, de 1505; de Tarragona, de 1544; i de Vich, de 1597

ms que aquest ttol: Philipus V, Hispaniarum Rex.

ms que formaven part de la Vegueria i sanomenaven Sots-Vegueries. La

1. Vegis el segell n. 2.478 d,e lInventari.

xvm SIGILLOGRAFA CATALANA

En temps de la guerra de la Independncia (1808-1814), es crearen diverses

NOTES PRELIMINARS XIX

gueren a constituir Junta Suprema de Catalunya, com en son lloc digurem.

Prefectures i Sots-Prefectures que establiren els francesos en els territoris on domi-

Dems de les Corts generals, tenien lloc a Catalunya, algunes vegades,

En linterval dunes a altres Corts de Catalunya, diu tamb En Pi i Arimon,

1. Pi i Arimon: Barcelona antigua y moderna, I, 67 i 77.

La Diputaci General de Catalunya no sols governava en la ciutat supe-

disposicions acordades en les Corts. Encarregada de lobservncia de les primeres,

els usatges, immunitats de Catalunya. Caidava, tamb, deLreparti-

La Diputaci devia residir constantment a Barcelona, o en alguna ciutat

1. Pi i Arimon, op. cit., I, 79 i 80.

Vegem ara, la relaci que t la Sigillografia amb aquestes Corts i Parlaments

XXII SIGILLOGRAF A CATALANA

1. Diu En Bosch La Generalitat, y Diputaci de Cathalunya, Rossello y Cer-

corona reial, amb la inscripci segent en la circumferncia: Sigillum Curice, Gene-

dels cavallers generosos i homes de paratge del Principat de Catalunya i els