Está en la página 1de 24

PLAERDEMAVIDA - 56

Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell


PRIMAVERA - ESTIU 2017

Opini

Histria Local

Notcies de Macarella

Notcies dac i dall

Testimonis

Club de Lectura

Com la llibertat sia una de les principals


excellncies que sien en els homes francs e
la servitud sia per les lleis comparada a mort.

Francesc Eiximenis
Girona, c. 1330- Perpiny, 1409

www.macarella.org
LAIXETA

LLIBERTAT, QUIN GAT!

La desviaci de fons pblics en-


vers lescola concertada i la privada s
unaherncia, trista?,dels governs de
les darreres dcades al Pas Valenci,
amb un clar perjudici per la pblica.
Les poltiques del Conseller Marz, i el
seu equip, amb la divisa pblica, de
qualitat i en valenci, han desfermat la
reacci popularatiada per tot laparell
meditic de qu disposa la dreta i
els seus grups de pressi. La imatge
dunes religioses mostrant cartells
doposici a les retallades ho diuen
tot: On eren aquestes bones senyores
quan es denunciaven unes altres de
retallades?
Sapella, ara com ara, a una llibertat que t un preu, un preu que es paga amb diners
pblics i privats, un preu que no est a labast de tothom, que discrimina. Un preu que es nodreix
de la caixa comuna, quan all pblic, de totes i tots, es menyst; un preu que paguen molts que
no rebran res a canvi, que els suposar una prdua de qualitat en els serveis pblics de cada dia.
Qui paga mana?
Els gestors conservadors de la cosa pblica, tan defensors dall privat com sha demos
trat, no han deixat de desviar recursos pblics cap a iniciatives privades, massa privades, quan
no cap a les prpies butxaques i comptes situats en territoris llunyans de lestimada ptria. La
corrupci sha installat aixde descaradament entre nosaltres i contribueix, ms encara, a en-
grandir distncies entre rics i pobres, a desmuntar el frgil estat del benestar, atransformar-lo en
general estat del malestar que ens desempara.
Sinsisteix en subratllar aix desquerra i dreta sha superat, sinsisteix en lloar la victria
dels centristes a Frana, per semblem oblidar les proclames revolucionries inclouen all de
la igualtat, i sense aquesta la llibertat ho t ben difcil. Una igualtat que per suposat no significa
uniformitat, ni es pot bastir sobre adoctrinaments, en tot cas sobre el coneixement i respecte a
unes regles del joc, net, participatiu i democrtic, amb un escrupols respecte pels drets humans
de totes i tots.
Sense oblidar-nos-en de la fraternitat, que es confon sovint amb beneficncia, almoina,
per que, com a autntica germanor entre les persones, demana duna generositat que no t
preu, s a dir: que no es pot pagar amb diners, que demana actituds i comportaments que sem-
blen no estar, que tampoc sesperen, per enlloc. Com deia lavi: Llibertat, quin gat!

2
EL PLANETA DELS SIMIS

BERNAT I BALDOV, MOLT MS QUE UN TEULAD

Josep Bernat i Baldov (Sueca 1809


Valncia 1864) s un escriptor i poeta que es-
tudi Dret a la Universitat de Valncia. Als 24 anys
tingu el primer accs de sordera, malaltia que pat
fins al final de la seua vida. Lany 1844 fou elegit
diputat a les Corts Espanyoles per Sueca i ms
tard tamb fou alcalde de lesmentada ciutat. Es-
tem denhorabona perqu la seua obra El virgo de
Visanteta sha representat, recentment, al Teatre
Olympia de la ciutat de Valncia.
Baldov s liniciador del teatre valenci con-
temporani grcies als sainets, peces teatrals breus
en prosa o vers que mostren amb humor la parla
i els costums populars: LAgelo Pollastre (par-
dia de don Juan Tenorio), El Virgo de Vicenteta i
lalcalde de Favara, Pasqualo i Vicenteta o El tri
bunal de Favara, La tertlia de Colau, Pataques i
caragols, Qui tinga cucs que pele fulla Tamb fou
redactor dels setmanaris La Donsaina, El Tabalet i
El Sueco. A ms a ms, escriv els primers llibrets
de falla i dos miracles per a la festa de Sant Vi-
cent Ferrer: El mocador i La lletjor i la bellesa. Quant
al contingut, els seus escrits reflecteixen, amb iro-
nia, el malestar socioeconmic i lescepticisme dels
llauradors valencians davant de les institucions libe
rals del segle XIX: Siga la nostra divisa rescatar, si
podem, la camisa.
La lozana andaluza s una pellcula de Sancho (centuri Tertuli i Pasqualo), Josep Ma-
1976 que enceta la collaboraci entre lactriu italia ria Angelot (alcalde), Emili Fornet (secretari), Pere
na Maria Rosaria Omaggio i el director valenci del Rio (ministre), Joan Monleon (bisbe)... El 1979
Vicent Escriv; fou un gran xit de taquilla en tota sestrena la seua continuaci, el film Visanteta
Espanya. Basada en una novella de Francisco Deli- esta-te queta. Les dues pellcules estan ambien-
cado, la protagonista s una dona intelligent, astu- tades al poble de Favara (Ribera Baixa) i la histria
ta i prostituta que sobreviu en la Roma renaixentista sestn des de lany 1845 fins a la Primera Guerra
del primer ter del segle XVI. Mundial (1914-1918). Quant a la localitzaci de
El virgo de Visanteta (1978) s la versi la filmaci de les dues pellcules, els exteriors i
cine
matogrfica del sainet ertic de Baldov; es linterior de lesglsia corresponen a Borbot (Horta
torna a repetir el tndem Omaggio/Escriv i s Nord); tamb sendevina el llac de lAlbufera. TIO
un dels grans xits del cinema valenci. El papers COLLONS: Pues la cosa est ben clara, que alg
principals sn interpretats per manfiques actrius i repica en Favara i la Santa sha enfadat!
actors: Maria Rosaria Omaggio (Visanteta i Santa Ms informaci a la Biblioteca Valenciana Digi-
Brbara), Antoni Ferrandis (Tio Collons i Discor), tal (bivaldi.gva.es), a la Gran Enciclopedia de la Co
Queta Claver (Tomasa), Ramon Pons (Josu), Llus munidad Valenciana, a la Viquipdia i al youtube
Barbero (retor), Maria Josep Roman (Roseta), Toni
Valento (agutzil), Miquel Monrabal (Blaiet), Pepe Lloren dArbia
3
MOLT PROP

Lactual municipi de Bonreps i Mirambell


est incls a l HORTA NORD
La comarca de lHorta pot ser la ms impor- fruits dhorta. La seua transformaci ha estat cons
tant del Pas Valenci, per la seua gran aglomeraci tant en diferents perodes, amb una perfecta xarxa
urbana dhabitants, disseminats o concentrats en de squies i, cal tenir-ho present, amb el dur treball
diversos municipis independents i per estar-hi as- manual dels seus habitants.
sentada la ciutat de Valncia, la qual, al seu terme, El Tria s el seu benefactor, que li ha propor-
encara mant un sector que conrea les restes duna cionat aigua mitjanant una srie de sequiols i con-
anterior extensa i clebre horta, que, cada dcada duccions, alguns dels quals es remunten als temps
que passa, va reduint-se per les infraestructures que romans i islmics. Tamb shi troba el curs dun dels
provoquen els nous vials de comunicaci i les con- mes importants ramals: la Reial Squia de Montcada,
segents urbanitzacions, per aix, si no es protegeix, que s lnica que no creua el terme municipal de
la histrica horta passar a la histria. Valncia, a labocar les aiges entre Sagunt i Puol.
En un temps la seua xarxa de squies motiv En el transcurs dels anys, les reconversions
una envejable riquesa agrcola que, prxima a la mar, econmiques han motivat la poblaci a compartir
provoc una proliferaci dalqueries musulmanes, leconomia amb lartesania i la indstria (la rajolera,
que posteriorment donaren lloc a nuclis cristians; a la cermica, la seda, material per a la construcci)
partir de lestat constitucional del XVIII alguns es van o, finalment, el sector de serveis. Per b o per mal,
instituir com a municipis independents. les infraestructures van omplint lhorta duna srie de
La ciutat del Tria i els molts pobles que vials per a la conducci del trnsit rodat, convertint
lenvolten, es troben situats al bell mig duna gran la cantada i potica horta en una xarxa de lnies de
plana formada per alluvions procedents de les ciment que lentament estan bloquejant lecolgica
muntanyes on afloren brolladors formant aiguamolls. configuraci i, a hores dara, es pot dir que han es-
Aquest ample espai, ric en aigua, per la seua fertilitat trangulat la seua economia.
millenria i benvol clima, s coneguda com lHorta. Del passat ric patrimoni histric i monumental
Malgrat que forma una sola comarca amb 43 sols en resta una mnima part, i s el monestir de Sta.
municipis i la capital, per la seua extensi i sensibles Maria del Puig el que millor es conserva, tot i que cal
variants ha estat subdividida en dues: la Nord i la Sud, esmentar les parrquies i la torre rab de Paterna, les
les quals tenen instituts els seus respectius centres sitges de Burjassot i les restes de la cartoixa dAra
destudis comarcals. Christi, el palau dels Sorells i els dos del Patriarca,
La Nord, amb 23 municipis, s vertebrada aix com algunes alqueries, ermites i construccions
per lantiga via romana, lactual carretera General i del XIX a Alboraia, Meliana, Vinalesa, etc.
lautopista, via Arag i Barcelona, a qu es va sumar
Rafel Sena
el vial del ferrocarril. La primitiva riquesa es genera
principalment en lagricultura, bsicament verdures i

Bonreps i Mirambell

4
NOTCIES DE MACARELLA

La nostra associaci segueix, xano-xano, el cam dactivitats


que es propos en assemblea i es marc al calendari

16 de febrer de 2017 Al Club de Lectura comentem la novella dEnric Valor La Idea de


lemigrant. Una novella curta, localitzada a les muntanyes de lAlcoi i el Comtat. Descriu
el paisatge daquelles contrades, amb una gran riquesa de vocabulari, i ens narra la vida
dura i apassionada duna famlia de masovers en qu hi conviuen personatges molt mate-
rialistes, que aspiren a fer crixer la seua propietat, amb altres personatges que sobrin a
la cultura i a laventura. Com en totes les novelles realistes, a La idea de lemigrant hi ha
referncies al context social i poltic i a lemigraci a Amrica Llatina.

9 de mar de 2017 Collaborem amb la Setmana de la Dona amb la projecci


i el comentari de la pellcula Clara Campoamor, la mujer olvidada. Encara que ja
projectrem aquesta pellcula en una altra ocasi, ara ens deman lAssociaci
de Dones que la tornrem a posar. Hi hagu prou ambient a la sala i agrad molt
la cinta als i a les assistents. Com tamb hi hagu una exposici sobre la dimen-
si humana i poltica de Clara Campoamor, ara coneixem molt millor la figura
daquesta parlamentria republicana, lluitadora pel dret de vot de les dones.

9 dabril. Un dia a la Vall de Gallinera (de cirerers i moriscos)


A les 8 hores, tal i com estava previst, una cinquantena de marxadores/dors
agafrem lautobs que ens duria a la Vall.
Per fer boca, durant el trajecte, ens projectaren un documental sobre la vida i la
fi dels moriscos. Arribrem a Alpatr i es trobrem amb una fireta de productes
de la terra, hi esmorzrem i marxrem cap a Benial. A linici marxrem pel riu Ga
llinera, portava aigua desprs duna primavera plujosa. Uns metres ms endavant
eixrem del riu per endinsar-se el passeig pels camps de cirerers. Ja havien florit,
per la vegetaci daquestes terres estava ms que florida.
A Benial passejrem per fer gana i dinrem molt b: Grcies Teresa! Desprs ens
dirigrem a Benirrama. Una llstima, no pogurem vore el retaule de sant Cristfol
Un dia a la Vall de Gallinera
i el Judici final, datat al segle XV.
Sempre ens queden coses per vore, per nosaltres vos invitem a tornar.

23 dabril. Inauguraci de lexposici Solidaritat a Oliva. 1936-1939


La sala dexposicions plena de persones, amb assistncia dautoritats locals, la
presncia del Comissari de lexposici, professor en Joan Morell, i de lespecialista
en colnies infantils en temps de guerra, professora na Cristina Escriv. Va co-
menar lacte amb la presentaci que feu Mari Carme Montesinos. Tot seguit
Roser Santolria va explicar el perqu daquesta exposici, ac i ara, a Bonreps i
Mirambell, i va presentar els convidats. Prengu la paraula na Cristina Escriv per
ressaltar la gran solidaritat del poble valenci, que es mostr en lacolliment de
xiquets i xiquetes que fugien dels fronts de guerra, i finalment explic lexposici
en Joan Morell. Les fotos quasi totes del fotgraf Walter Reuter, fetes el 1937, de
les dues principals colnies que funcionaren a Oliva i de lhospital infantil, que es
pos en marxa tamb a Oliva amb lajuda del Comit Noruec dAjuda a Espanya.
Lexposici era molt interessant, sacompanyava dun vdeo de 1938 sobre la
vida dels xiquets i xiquetes que es refugiaven a Oliva i del sistema de salut que
oferia a lhospital. Va poder ser visitada durant la setmana del 23 al 30 dabril, van
veure-la unes 200 persones, comptant-hi lalumnat i professorat de lIES Rascan-
Exposici Solidaritat a Oliva
ya de Valncia, unes 54 persones, i les professores i alumnat duna classe del
CEIP Mare de Du del Pilar de Bonreps i Mirambell, unes 27 persones.
5
NOTCIES DE MACARELLA

24 dabril. Sant Vicent. Festa de la Pasqua al barranc Taller de catxerulos

De mat al taller de catxerulos va haver molts assistents.


Famlies que venien a fer-se la milotxa. Rifrem el panque
mao i de vesprada anrem al barranc a jugar, menjar la mona
i volar el catxerulo. Una festa tradicional que fa bonic.

El dia 25 dabril frem la lectura continuada que normal-


ment fem el dia del llibre. Enguany els autors que elegrem
van ser Enric Valor i Miguel Hernndez.
Lectura continuada

El dia 7 de maig frem lexcursi amb bicicleta. Feia un mat esplendors, amb un sol radiant i que ens
anunciava un dia calors. Sajuntrem, com s tradici, a la porta de lajuntament.
A poc a poc anaven acudint Tere, Toni, M Jess, Rosella Havem quedat a les 8:30 hores i ja estaven tots
i totes, els que havem dacudir. Altres, com s el cas de Patri, sincorporava a lestaci dAlmssera.
De Bonreps i Mirambell arribrem fins lestaci dAlmssera. Ah, no ho havia dit, el dest era lassut de la
Reial Squia de Montcada, dins del Parc Fluvial del Tria.
Doncs b, arribrem a lestaci, on ja ens esperava Patri, pujrem al metro cadasc amb la seua bicicleta.
Nhi havia de totes les edats: de quaranta, trenta anys i fins i tot de les ms modernes, elctriques.
El trajecte es va fer curt, fins arribar a lestaci de Quart de Poblet. Baixrem i all ens esperava Marisa. Ella
havia vingut des de Valncia amb la seua bici, era una bici de carretera, amb rodes fines i un manillar de
passeig.
Amb tranquillitat i respectant els semfors, baixrem fins el riu. All comenava la nostra ruta. Hi havia un
gran parc, amb ms de 50 arbres i arbusts, tamarits, tarongers, oliveres, moreres Era molt bonic passejar
per la frescor que ens dna la flora variada. All es podia veure el Pont de Catx, nic pont antic, exceptuant
els de la ciutat de Valncia, sobre el riu Tria, diuen que s de lpoca romana.
Ens enfilrem riu amunt, fent parades i comentaris del paisatge. Parlrem de les squies de la Vega del Tria
i anrem veient els assuts.
Saps que s un assut? Es tracta dun mur de retenci
de laigua del riu per extraure-li una part del seu cabal.
Aix sanava distribuint laigua per les squies.
Vrem anar veient i comentant, lassut de Mestalla,
Tormos, Mislata, Daroqu, fins arribar a lassut de la
Reial Squia de Montcada, la nostra destinaci.
Al llarg del trajecte, travessrem tres ponts de fusta,
observant el riu Tria. El riu de la ciutat que els joves ja
no coneixen. Noms saben que la ciutat de Valncia
tenia un riu, este s el riu Tria.
Llus Antol Goslbez
Excursi amb bicicleta

6
NOTCIES DE MACARELLA

Club de Lectura

El dia 25 dabril vam tindre la sessi del Club de Lectura.


Fer Harca. Histries medievals valencianes.
Frederic Aparisi, Vicent Baydal, Ferran Esquilache. Drassana

Tot el mn em diu que he de fer exercici. Que s bo per a la meua salut.


Per mai he escoltat a ning que li diga a un esportista qu ha de llegir.
Jos Saramago

El passat 25 de maig se celebr la segona sessi anual del club de lectura. Aquesta vegada la proposta de
lectura era Fer Harca. Histries medievals valencianes de Frederic Aparisi, Vicent Baydal i Ferran Esquilache,
llibre editat per Drassana. Un conjunt de textos molt diversos on podem trobar des delements gastronmics,
com ara els orgens del cultiu de larrs a les nostres terres, passant per histries curioses, com ara el fet de
lexistncia del major bordell dEuropa a la ciutat Valncia, o ara reflexions identitries tant pertinents com les
que tracten de respondre la pregunta Des de quan els valencians comenaren a sentir-se valencians? I aix
fins a setze histries que configuren un viatge fascinant i captivador per la Valncia medieval.
La presncia de dos dels seus autors, Baydal i Esquilache, va resultar un bon reclam a tenor de la gran as-
sistncia de persones que sapleg a lacte. Tant les valoracions dels lectors com les respostes dels autors
a les nombroses qestions que sels plantejaren, feren la sessi molt dinmica i enriquidora, posant-se en
relleu que els valencians i valencianes tenim una histria molt valuosa, per sovint poc coneguda.
Al finalitzar lhabitual tertlia del club, es fu una passejada fins a Mirambell per mostrar als autors el valor
patrimonial de la trama urbana desta part de la localitat i el seu passat com a poblat morisc. La visita don
peu a un sopar a la placeta de lermita, no debades el dia allarga i les nits a la fresca abellixen encara que
lendem shaja de matinar.
Ens quedem per a nosaltres amb lesperit de lexpressi Fer Harca, en el sentit de fer junts, perqu el
Club de Lectura s aix: compartir lectures endinsant-se en tot all de secret i mgic que tenen els llibres.
Domnec Hurtado

El dia 4 de Juny. Passejada pel Barranc del Palmaret


Amb una matinada tempestuosa es presentava la passe-
jada. Set valents caminadors senfilem pel carrers de Mas-
sarrojos, com sempre amb unes bones explicacions de
Pau. Fem una salutaci als morts del cementiri i continuem
barranc amunt. Havem caminat uns 500 metres i comena
a ploure i a tronar. Cada vegada es fica la cosa costera
amunt i anem agarrant caragols i caminant. Arribat un punt,
fent-se fangs el terreny, ens toca refugiar-nos baix una
gran garrofera. Meditem i al final decidim tornar-nos-en a
casa. Altre any la completarem.
Passejada pel Barranc del Palmaret

7
NOTCIES DAC I DALL

Volem comentar dos articles apareguts


el dia 1 dabril de 2017 al diari Levante-emv que
tracten dexplicar com s dtil i bonic usar la nostra llengua.
Comencem per comentar el que subscriu Maria Josep Amig, la nostra amiga i
vena, que actualment ocupa el crrec de vicepresidenta de la Diputaci de Valncia.
En aquest article explica com son pare i sa mare li van parlar sempre en valenci, cosa
natural perqu era la seua llengua i la van donar a la seua filla que la va fer seua de
manera natural. Explica que sempre no ha sigut aix. Els pares, les persones majors i els
mestres no sempre han transms als fills, infants i joves el valenci sin que la societat
valenciana ha hagut de posar voluntat i valentia per a motivar-ne el seu s i aprenentatge.
Continua explicant com el govern valenci i, especficament, la Conselleria dEducaci
estan treballant per fer possible que els xiquets i les xiquetes valencianes estiguen ben
preparades per usar b el valenci, el castell i langls. De la fidelitat a la nostra llengua
la societat valenciana posa lexemple de les Trobades dEscoles en Valenci, una gran
festa collectiva damor a la llengua. Enguany a la nostra comarca es va celebrar el passat
1 dabril a Albalat dels Sorells.

Laltre article s de M Jess Bolta i porta com


a ttol Perdres un mn i aix s el que passa
quan desconeixem una llengua. Tot el seu ar-
ticle s una delcia sobre com sn de boniques
les paraules valencianes: frontissa (uneix i no
separa), mandonguilles (pilotes que encistellem
a la boca), borinot (molesta o vola)... Expressar-
se en una llengua s posseir un fragment duna
de les realitats que han poblat i poblen els ra-
cons del planeta. En un pargraf diu: parlar una
llengua s arribar a les entranyes de qui en t
cura; i en referncia als governs: els bons go
verns preparen lleis compromeses perqu les
seues comunitats lingstiques es mantinguen
unides per herncia i afecte a les seues formes
de verbalitzar la vida i acaba afirmant que no-
saltres tenim un patrimoni lingstic en perill que
exigeix actuacions immediates. Cada prima
vera ixen al carrer milers de persones convo
cades per Escola Valenciana per cridar que la
nostra llengua encara brilla.

8
NOTCIES DAC I DALL

Dall tamb ens abellix comentar la publicaci del llibre Encara no s tard per leditorial
Bromera. Lautor s Andreu Escriv, collaborador de la revista Plaerdemavida sem-
pre que li ho hem demanat. De fet els articles de la secci El Poalet de la cincia dels
nmeros 43 (Invasores, les convidades incmodes) i 50 (Dia mundial del medi ambient,
un oblit permanent) de la nostra revista sn seus. El cas s que aquest llibre parla del
canvi climtic, per all que el fa diferent de la resta que es poden trobar al mercat s
que, a banda de lexplicaci rigorosa del fenomen i de les conseqncies que t i tindr
en la nostra vida quotidiana, tamb aporta una visi optimista i ens anima a posar-nos
a actuar perqu encara no s tard i podem fer-li front. Aquest llibre fou el guanyador del
Premi Europeu de Divulgaci Cientfica Estudi General 2016, i una altra virtut que t s
que posa el coneixement cientfic a labast de qualsevol lector o lectora, ents o no en
la matria. Llegiu-lo i si voleu el comentem amb lautor al Club de Lectura.

Ac al poble tamb anem b pel que res


pecta a la cultura i conv recordar ac al-
guna de les activitats culturals que shan
programat en estos mesos. Una de les
que ens han agradat especialment s la
celebraci de la segona edici de la Set-
mana del Llibre amb el lema Llegir s
volar. El passat 27 dabril una biblioteca
de gom a gom acollia la presentaci del lli-
bre illustrat Paco Cabanes El Genovs:
lheroi esportiu dels valencians, amb la
presncia del mtic jugador de pilota, els
seus autors (Sergi Durb i David Sarasol)
i un representant de la Ctedra de Pilota
Valenciana de la Universitat de Valncia
(Sebasti Giner). Dos dies ms tard a la
plaa es va fer un taller de punts de lectura
i un intercanvi de llibres. Va ser bonic vore
els ms joves dall ms entusiasmats
triant llibres de la taula, escoltant atenta-
ment les recomanacions daltres joves.

I per ltim, ens agrada saber que el documental


sobre la Ruta de la Seda Valenciana, en qu
van participar Emilio Albert, Braulio i Pepe Es-
Una altra bonssima notcia per al poble s ladquisici teve, ja sha publicat per part de lAgncia Va-
per part de lAjuntament del magatzem agrcola de la lenciana de Turisme. Des de lassociaci estem
plaa de sant Ferran. Aquesta havia segut, des de fa tramitant els permisos per poder projectar-lo al
molts anys, la nostra reivindicaci i ara ens han dit que es poble. A ms, ens han dit tamb han vingut a
rehabilitar i sutilitzar com a espai sociocultural. Des de gravar algunes persones que van participar al
lAssociaci Cultural Macarella estem contentssims, per- llibre Receptari Extraviat i el resultat semetr
qu ja hem vist amb tristor als ulls massa edificis amb va per televisi este estiu. Esteu a laguait!
lor patrimonial destruts per falta de protecci i deixadesa
institucional al nostre poble. www.receptariextraviat.com
9
HISTRIA LOCAL

1936-1937, 80 ANYS DESPRS (IV)


Els bombardeigs per mar i aire
Motivada per un seguit desdeveniments que ens recorden com de cruel va ser la guerra de 1936-1939
i com un exemple deixa crueltat eren els bombardeigs constants que va patir la gent del Pas Valenci, he
decidit dedicar el quart captol de la srie als bombardeigs sobre el nostre territori. Compte amb un llibre
extraordinari que vos recomane que consulteu: El Pas Valenci sota les bombes (1936-1939) de Rafael
Aracil i Mart, Joan Villarroya i Font. Editorial Universitat de Valncia, 2011

Les bombes venien de laire


Laviaci com a arma de guerra ja havia estat uti vitica va enviar a Espanya 93 avions, dels quals no-
litzada en la Primera Guerra Mundial, del 1914 al ms van sobreviure al combat 20.
1918, i ja shavia pogut comprovar el seu poder des Amb les dades de qu disposen els estudiosos del
tructiu. Fins a la dcada de 1930 no comencen les tema, laviaci al servei de lexrcit de Franco era su-
potncies europees la modernitzaci de laviaci. La perior a la que tenia la Repblica, tant en quantitat
guerra dEspanya, el 1936, s un banc de proves per com en qualitat. Aprofitant aquesta superioritat, els
a laviaci de guerra de lAlemanya nazi, de la Itlia bombardeigs franquistes al territori valenci, tenien
feixista i de la Uni Sovitica comunista. objectius clars: 1.- Sembrar el terror i la intimidaci
Quan Franco inicia la guerra contra la Repblica, a la rereguarda. 2.- Neutralitzar els ports mediterra-
laviaci italiana i laviaci alemanya es posen a dis- nis per on entrava lajuda militar de lestranger, tamb
posici de lexrcit feixista i laviaci sovitica ho fa de el combustible necessari. 3.- Inutilitzar o dificultar
lexrcit republic. Laviaci Legionria Italiana, amb lexportaci de productes que, com ara la taronja,
el seu potencial de moderns avions de combat -200 eren font de divises per a lestat republic. 4.-Destruir
bombarders, 18 hidroavions i 546 entre totes les al- comunicacions ferroviries, aeroports, ponts, ca
tres modalitats, enviats durant tota la guerra- va ser rreteres... Aix sexpliquen els bombardeigs a Madrid
la responsable de la major part dels bombardeigs i (1936, 1937, 1938), Gernika (24 dabril de 1937),
atacs al territori valenci. Laviaci alemanya, va crear, Barcelona (1937), Valncia (1937, 1938), Alacant, Al-
des de novembre de 1936, lanomenada Legi Cn- coi, Xtiva.
dor que agrupava, tamb, algunes unitats navals i
alguns contingents de lexrcit de terra. LAlemanya Mallorca. Una formidable base aria i
de Hitler envi immediatament a Franco 20 avions naval a favor de lexrcit feixista
bombarders del tipus JU.52 i, durant la guerra, arrib El triomf de Franco a lilla de Mallorca afavor, des del
a enviar 193 unitats de totes les modalitats. La URSS primer moment, que shi installaren les bases navals i
va ajudar a la Repblica amb avions bombarders que aries italianes i aix pogueren des dall bombardejar,
arribaren a loctubre de 1936, els 31 primers avions contnuament i cruelment, les ciutats i pobles de la
Katiusca. En total, durant tota la guerra, la Uni So- costa mediterrnia a Catalunya, Valncia i Mrcia.

Esquadrilla dels SM.81 con protecci dels CR-32. Cartell de la guerra del Frente de la Juventud (FJ).
Ufficio Storico della Aeronautica Militare Luis Alcaraz Corts (1938).
Biblioteca Histrica de la Universitat de Valncia
10
HISTRIA LOCAL

A Castell els primers bombardeigs van ser el 23 de


mar de 1937. El creuer Baleares i desprs la Legi
Cndor alemanya van causar 23 morts i 38 ferits.
Durant lany 1937 Castell va ser bombardejada
12 vegades per mar i aire. El creuer Canarias bom-
bardej en juny i juliol deixe any Castell, Valncia
i Dnia. Tamb la marina franquista i italiana van
collocar mines enfront les costes de Benidorm i del
penyal dIfac.

Edifici del Rellotge del Port de Valncia desprs dun bombardeig


Sagunt va ser una de les ciutats ms bombardejades
durant la guerra. Els hidroavions de la Legi Cn-
dor hi van actuar lagost de 1937. Els darrers mesos
Des de la mar tamb actuaven els vaixells de gue
de 1937 van ser dintensos bombardeigs per part de
rra. De la part franquista atacaren, des de finals de
lAviaci Legionria Italiana. En documents darxius
1936 fins a finals de 1938, el Baleares, el Canarias,
consultats, sexplica que lAviaci Legionria italiana
lAlmirante Cervera i el vaixell itali Duca dAosta.
bombardejava objectius que li marcava el comanda-
Aquest vaixell va bombardejar la ciutat de Valncia el
ment franquista i que de vegades lordre de bom-
14 de febrer de 1937.
bardejar venia del mateix Franco. Durant loctubre de
Bombes sense parar que causen 1937 els Savoia S.79 italians, amb base a Mallorca,
moltes vctimes van bombardejar Dnia, Valncia, Sagunt, Cartage-
na, Penscola. El de Valncia del dia 2 doctubre va
Alacant va rebre el primer bombardeig el 5 de novem-
deixar 50 morts i 78 ferits i va destruir 160 cases.
bre de 1936, en concret a les 5 hores de la matinada.
El 28 de novembre va ploure sobre Alacant, durant 8 El 1938. El front dArag.
hores, una quantitat de 160 bombes que impactaren La batalla de lEbre
sobre CAMPSA, lestaci de ferrocarril i el port.
Els bombardeigs no cessen a la zona de Castell.
Valncia des de novembre de 1936 era la seu del go Laviaci Italiana i lalemanya volen destruir totes les
vern de la Repblica i aix va suposar convertir-se en comunicacions, els aerdroms, dipsits de combus-
objectiu militar. Els primers atacs aeris van ser a la fi tible i armament, de tots els pobles prxims al front
de lany 1936 i els dies 16, 18, 19 de gener de 1937 dArag i de la zona de Castell: Vila-real, Torreblan-
va patir bombardeigs que van deixar 11 morts i 60 ca, Benicarl, Tortosa, Ulldecona, Borriana, Sagunt.
ferits. La nit del 12 al 13 de gener, el submar itali El dia 15 dabril de 1937 lexrcit de Franco arriba al
Pietra Calvi bombardej la zona industrial de Valncia, Mediterrani per Vinars. Eixe mateix dia llancen un
les drassanes i els dipsits de petroli. En 13 minuts fort bombardeig sobre Castell que va desfer hos-
va llanar 61 projectils de fragmentaci, va deixar la pitals, escoles, instituts. Va haver 32 morts i molts
ciutat a fosques i va causar 7 morts i 15 ferits. El pitjor ferits. Castell durant tota la guerra va patir 44 bom-
bombardeig que va patir la ciutat va vindre del vaixell bardeigs.
itali Duca dAosta, el 14 de febrer de 1937. Va deixar
Posem Vila-real com a exemple de destrucci de co-
caure, a les 21 hores 30minuts, 125 projectils que van
municacions. La ciutat va ser bombardejada en dos
impactar contra lHospital provincial i un menjador in-
moments clau. La primera fase, de maig de 1937 a
fantil del Socorro Rojo. No hi havia criatures a eixes
abril de 1938, els atacs se centren en els ponts so-
hores. Resultat: 25 morts i nombrosos ferits.
bre el riu Millars, tant els ponts de carreteres com els
A partir de febrer de 1937 la ciutat de Valncia va patir de ferrocarrils. La segona fase entre el 13 dabril de
una srie de bombardeigs, aix a labril, al maig amb 1938 i el 14 de juny de 1938, en qu les tropes de
resultat de moltes persones mortes i ferides. En maig Franco entren en la ciutat; ara, els 12 atacs van al
dimiteix Francisco Largo Caballero de Primer ministre centre de poblaci i causen 62 morts.
de la Repblica i entra de cap de govern Juan Negrn.
Els bombardeigs ferien tamb moltes altres ciutats Bombardeig al mercat dAlacant
valencianes com per exemple Gandia. El 26 de fe- Tots els bombardeigs que va patir la ciutat dAlacant
brer de 1937 un avi itali va llanar-hi bombes que durant el mes de maig de 1938, els dies 13, 17, 18,
mataren 16 persones i en feriren 30. 23, tenien com a objectiu produir terror en la poblaci,
11
HISTRIA LOCAL

per el del dia 25 va ser el ms mortfer de tots. Dos


formacions de S.79, una de quatre avions i una altra
de 3, van bombardejar durant el mat el centre de la
ciutat. Portaven 50 bombes de 100 quilos, 8 de 20
quilos i 20 de 15 quilos. Cap a les 11 hores el mer-
cat ple de gent, sobretot de xiquets i de dones, sent
ploure un bombardeig immens. Total: 250 persones
mortes i altres tantes ferides. Entre els supervivents
hi hagu qui relat horroritzat aquest bombardeig i hi Avi Heinkel- He-46-C- LA PAVA
hagu una protesta internacional contra Franco per
massacrar deixa manera la poblaci civil indefensa. antiaeris russos, que arribaren ja a finals de 1936, i
Els avions entraren de terra cap a la mar i enganya contriburen a millorar la minsa qualitat de les bateries
ren les alarmes, que solament es posaren en marxa que possea lexrcit republic. La potent ofensiva de
quan ja els avions estaven sobre la gent, sense donar Franco sobre Valncia, que ja havia perdut Castell el
temps danar al refugi que tenien al soterrani del ma- 13 de juny de 1938, era angoixant.
teix mercat. Ja havia sigut bombardejada la ciutat Els avions caa sovitics, els Chatos i els Grum-
basca de Gernika, el 26 dabril de 1937, i un any ms man Delfin, estacionats a Carlet, ajudaren en la pro-
tard es produeix aquesta matana enorme a Alacant. tecci, no podent contrarestar la potncia aria fran-
quista. Ara b, sense el treball dels aparells Grumman
Defensa activa contra aeronaus enfrontant-se de dia als Savoia S.79 i sense el treball
El govern de la segona Repblica, abans de la gue dels Kolhooven, combatent als Savoia S.81 de nit, la
rra, cre dos grup de defensa contra aeronaus: un a destrossa del Pas Valenci fins a lacabament de la
Madrid i un altre a Saragossa. Els grups constaven guerra haguera esta molt major.
de dos bateries de quatre canons cadascuna. Una altra modalitat de defensa activa era la de vai
A banda, hi havia els regiments de la costa dotats de xells escorta, que escortaven els mercants que por-
canons Vickers. La defensa antiaria de Cartagena taven armament a lexrcit.
era enorme. Per Cartagena entraven els subministra- Els submarins de lexrcit de la Repblica tamb fe-
ments sovitics i comptava amb bateries i canons ren alguna captura de vaixells franquistes.
contra aeronaus raonablement potents. Per les al-
tres ciutats i ports mediterranis necessitaven tamb En resum, laugment de la DECA va ser considerable
equips de defensa activa i se sap, pels informes que durant lany 1938 i fins a mar de lany 1939, per
tenien els franquistes, quants punts de defensa hi no va ser suficient per aturar o neutralitzar el poder
havia al litoral. El informes venien despies i quinta- destructiu dels bombardeigs franquistes. Pot servir
columnistes que Franco tenia a la rereguarda repu dexemple que els S.79 italians, amb base a Ma
blicana. Tenien bateries antiaries: Sagunt, Valncia, llorca, no van patir cap baixa.
Massamagrell, Malva-rosa, Nazaret. Les bateries La superioritat dels bombarders franquistes va ser
de Defensa Activa Contra Aeronaus (DECA) comp- manifesta en les ltimes fases de la guerra: en la
taven amb grups de bateries fixos, situats en els campanya de Llevant, entre abril i juliol de 1938; la
ports i ciutats, que eren objectius militars, i mbils, Batalla de lEbre, de juliol a novembre de 1938; i final-
que anaven dun front a laltre. Durant lany 1938 la ment la Campanya de Catalunya, de novembre de
DECA no va parar de crixer amb lajuda de canons 1938 a febrer de 1939.

Provncies 1937 1938 1939 Total trienni


Ciutats Dies Morts Dies Morts Dies Morts Dies Morts Identificats
Alacant 13 23 45 91 528 32 32 162 611 290
Valncia 13 62 227 189 339 48 210 302 770 720
Castell 25 48 35 135 429 - - 182 463 312
Total 51 134 316 415 1286 80 242 637 1850 1322

Pas Valenci. Resum dels bombardeigs per provncies (1937-1939). Aracil i Villarroya 2011:116

12
HISTRIA LOCAL

La Defensa Passiva
Tenia com a objectiu protegir la poblaci civil contra els bombardeigs i va
comenar a actuar loctubre de 1936, quan arriben els primers bombar-
deigs, essent responsabilitat de la Junta de Defensa Antiaria, que pas-
sar el 1937 a dir-se Junta de Defensa Passiva. Aquest organisme, for-
mat per tcnics, militars en la reserva i representants de les organitzacions
poltiques socupava de la construcci, manteniment i cura dels refugis,
a ms de recaptar diners per a fer les obres. Es calcula que noms a la
ciutat de Valncia hi havia en funcionament uns 200 refugis i 25 sirenes
que avisaven de bombardeig. Hi havia a la ciutat un refugi per cada centre
escolar. Aix, al grup escolar Balmes hi trobem un refugi amb capacitat per
1000 alumnes i de la mateixa capacitat hi ha un altre a lescola Flix Brce-
nas; linstitut Llus Vives compta amb un refugi per a 1500 places i el Llus
Bello un refugi de 1500 places. El refugi escolar de lAjuntament de Valncia
podia acollir 700 persones.
La relaci detallada dels refugis, pblics i privats, collectius, familiars, Cartell de guerra del Consell
etctera, que funcionaren fins a lltim bombardeig de la guerra, a la ciutat Provincial de Valncia.
Conselleria de Propaganda i Premsa
de Valncia, la tenim a lexposici Tempesta de Ferro que est installada Manuel Gallur Latorre - 1938.
a la sala dexposicions de ledifici de lAjuntament, on tamb es pot visitar el Biblioteca Histrica de la Universitat
refugi escolar construt all mateix per a recollir els xiquets i les xiquetes de de Valncia
lescola que funcionava a lltima planta de ledifici municipal.

QU PASSAVA AL POBLE?
Breu conversa amb el senyor Llus Rodrigo
Voldria parlar amb vost sobre els bombarde- Quan acab la guerra ?
jos que va presenciar. Era en la guerra. Qu re- Vaig fer la mili voluntari a Paterna i desprs vaig pas-
corda dall? sar a Almssera al servei de topografia. Vaig recrrer
Vaig nixer el 1928, aix que quan comen la guerra molts pobles fent els plnols. Estigu dos anys i mig
ja tenia 8 anys. Recorde que la Pava era un avi de mili, fent mapes. Com tenia afici a conduir, em
de les tropes franquistes que passava a sovint pel deixaven alguna vegada conduir el cami. Ho feia b,
cel de la carretera de Barcelona. Era de nit i tirava encara que no tenia carnet. Estant a Pedreguer, vaig
bombes a la carretera. Vaig vore caure bombes per demanar perms dun dia per a treurem el carnet.
la part de fora del parc militar, per la banda de Cal Em donaren el perms i em tragu el carnet. Al dia
Tendero i per la part de Ca Cortina de Les Cases de segent vaig tornar a Pedreguer a fer mapes. Volien
Brcena. que em quedara de militar topgraf, per jo vaig tor-
Tamb hi vaig vore un avi, probablement itali, que nar a casa.
bombardejava Paterna des dun vaixell situat enfront
del port de Valncia. Coses gracioses de la mili
Tenia un company de mili, que vivia ac, al costat, que
Alguna ancdota? fu dassistent del capit. El capit vivia a Almssera,
Una vesprada parlava jo amb els soldats del parc i en una casa gran que tenia un corral amb gallines.
els digu: esteu vigilant la Pava? Mireu, esta nit no Uns dies que va estar fora de casa, lassistent va
vindr a bombardejar. Resulta que eixa nit no vingu. deixar morir les gallines i el capit va despatxar-lo
Els soldats quan em veieren, digueren: Xe xiquet, dassistent. Des daleshores feia dajudant de cuiner
has tingut ra. No ha vingut la Pava, haurs de pas a la companyia. Una vegada anrem de maniobres a
sar cada dia a dir-nos el pronstic, ens dnes sort. Btera i el paio agaf el matxo i an al poble a com-
Vaig vore un avi abatut, entre laeroport i el port. No prar verdura per a larrs. Nug el matxo a una reixa
s si era feixista o republic. A mi matreia aix dels i se nan a missa. Arrib al lloc sense quasi verdura.
avions, la mecnica. Era un desastre.
13
HISTRIA LOCAL

Breu entrevista al senyor Emilio Albert i


a la seua esposa senyora Pura Ros
Ens trobem a casa de la famlia Albert-Ros on parlem amb el
pare, el tio Emilio, que sempre ens fa uns versets de benvin-
guda i que t una memria prodigiosa -sap un munt de tot
el que ha viscut durant els seus huitanta-i-sis anys- i amb la
mare, la tia Pura, que t la mateixa edat que el seu home, els
dos nasqueren lany 1930, i entre els dos van a explicar-nos
all que recorden dels bombardejos que va patir Bonreps i
Mirambell, durant la guerra.

Sobre sirenes i refugis. Hi hagu bombardeigs a Ac, al poble va haver vctimes, ferits i
Bonreps i Mirambell? morts, per culpa dalgun bombardeig?
Pura.- S, hi hagu ms dun bombardeig, o almenys Emilio.- Caigu una bomba al costat de ca
sescap alguna bomba que anava cap a un altre objec- Cucala, al mig del carrer. A laltre cant vivien
tiu, ms enll del terme. Recorde que anvem a escola, el tio Joan, el tio Eduardo i la tia Pilar la Mige-
lescola estava als baixos de lantic ajuntament. A una ta. A la casa del costat vivien, a lescala, de la
banda les xiques i a laltra els xics. Els xics tenien de mes- part dreta, el tio Toni, criat sempre de Fermn
tre don Jaime, les xiques en tingurem unes quatre mes- Laguarda i la tia Rosa. A lesquerra vivien el
tres, noms menrecorde de donya Mercedes. Dic que tio Foiero i la tia Mercedes, els tios dels Bes-
estvem a escola i ja sabem que al primer so de sirena sons. Al costat vivien El tio Ernesto, que era
havem danar-nos-en a casa. De vegades, abans dentrar llanterner, i la tia Conxa, al costat vivien Nello,
a classe ja sonaven les sirenes i calia tornar-sen a casa. el Panderola, i la tia Leonor. Al rac vivien el
A casa tenem un corral on havem fet un pou cobert amb tio Roc, la tia Remedios i la tia Pilar. Caigu
canyes i fustes per a refugiar-nos. El refugi que recorde b la bomba, que va ferir de mort una xica jove,
s el que va fer mon pare, abans danar-sen a la guerra. Carmen la dAndreu. Tamb va ferir la tia de
Va deixar la mare amb quatre criatures, a ms del iaio i Pura, Carmen la Ferriola. Mon pare era de la
la iaia, i va marxar a la guerra. Grcies que li permeteren Gestora, del Front Popular, sabia que hi havia
anar amb el carro i lhaca i aix, en lloc danar-sen lluny, rectors amagats i frares tamb, per no de-
pass la guerra a Oliva i venia a casa quasi tots els fins de lat ning. Desprs va ser denunciat i va pas-
setmana, portant-nos menjar. Doncs el pare feu un refugi sar 4 anys en pres: primer va estar a El Puig,
al buit de lescala que era gran i all la mare ens pos desprs a Llria i per ltim a la pres Model.
uns matalassos i tot. Quan hi havia avs de bombardeig, All anvem els meus germans i jo a portar-li
entrvem all les criatures i podem fins i tot dormir all. el menjar. Els guardes de La Model em deien:
Entre els bombardeigs durant la guerra, que ens deixaven Vols vore ton pare? Clar que s. Entraven a
sense classe alguns dies, i desprs de la guerra, quan la pres amb el poalet amb arrs. Mesclats
calia tindre cura dels meus germans xicotets, mentre ma amb larrs hi havia caragols grossos, els
mare ajudava al pare amb els camps, no an quasi a es- buidava i dins veia que tenien la carteta, una
cola. La mare em deia que calia saber escriure i llegir per manera de comunicar-nos damagat.
a firmar i prou, que les xiques no calia que saberen molt.
Emilio.- Nosaltres vivem al carrer Major, al costat de
la casa de Domingo Ferrer, la que ara sn les monges.
Tenem un hort molt gran i all tenem una figuera, un ca-
quier i moltes gallines i necs per all solts. Baix del caquier
mon pare va fer el refugi, va cavar un clot fondo, va posar-
hi canyes, pals, fustes, palla i terra. Si sentem la sirena,
all ens amagvem tota la famlia.

Al seu corral
14
HISTRIA LOCAL

Breu conversa amb Maruja Traver sobre els bombardejos

Quin record guardes dels bombardeigs de la


guerra? Un dia em contares que per ac prop
esclat una bomba
El projectil que caigu en casa de Salvador, a lactual entraven i eixien les venes, bevien de laigua de la
carrer del Mig crulla amb plaa sant Ferran, venia nostra cisterna. Aleshores el venat era com la famlia.
dun avi que estava bombardejant el port de Valn- Un germ de Carmen i Lola era Enric, i era un deixos
cia. Es coneix que, en fer la maniobra se li va es- joves afiliats a sindicats de lpoca, la CNT, la UGT,
capar eixe projectil que caigu ac. Com caigu en que tamb an a la pres quan guany Franco. Mon
pedra, unes lloses de rodeno que estaven a lentrada pare, com havia sigut tan de temps alcalde, an a la
de casa Salvador Marco, esclat i isqu la metralla pres Model i jo recorde danar a vorel el dia de la
destampida. Les dones que miraven els reflectors, Merc. Estava en la tercera planta i en eixa mateixa
eixos reflectors que orientaven els avions bombar planta hi havia Pepe lAnguilo, un xic alt i guapo que
ders, reberen limpacte de la metralla. Lola dAndreu mor a la pres de tuberculosi. Eixe xic ens donava la
va resultar ferida en la cama i li cost molt curar-se. maneta perqu no caigurem quan pujvem les es-
Carmen, la seua germana, reb limpacte al costat cales de la pres, que eren de fusta. Recorde la seua
dret i result ferida al fetge, estigu malalta i finalment ma amb la meua i la de mon pare amb les de la meua
mor. La tercera dona ferida era Carmen Ferriol, que germana i el meu germ. Mon pare a la pres tenia,
reb la metralla al cap i grcies que no li toc el cer- dos o ms dies a la setmana, menjar de casa, que li
vell, sin hagus mort tamb. duia ma mare. Aleshores el ranxo que li corresponia
Jo vaig viure de molt a prop esta situaci perqu ma el donava als homens que tenien la famlia lluny. Mon
casa estava molt a prop del lloc on esclat el pro- pare era molt bona persona.
jectil i les persones afectades eren venes meues. En quin any va caure eixa bomba?
Lola i Carmen Andreu eren fadrines i nosaltres tres,
la meua germana, el meu germ i jo, rem criatures No recorde quan va ser, per era al final de la guer-
i jugvem molt amb elles. Jo vaig nixer lany 1931, ra, perqu les xiques ferides anaven a curar-se a
ja era guapeta per recordar tot aix. A la nostra casa lhospital encara quan vingu Franco.

El Guernica de Picasso

Roser Santolria.
Juny de 2017
Bibliografia i agraments
El Pas Valenci sota les bombes (1936-1939) de Rafael Aracil i Mart,
Joan Villarroya i Font. Editorial Universitat de Valncia, 2011
Agraments: al senyor Emilio Albert i la senyora Pura Ros, al senyor Llus
Rodrigo i a la senyora Maruja Traver

15
TESTIMONIS

Vivncies entre els anys 50-55


En aquest article men vaig a lany 57, un any fatdic per
Valncia i els seus voltants. Plogu tant que sen va eixir el riu
Tria i el barranc del Carraixet, un desastre.
Jo i la meua famlia estvem al terrat sentint una remor que
venia del barranc, per de repent vrem vindre una ona per
la pres, on estava el Cano i casa Ferriol, que donava por.
Els meus tios i cosins van pujar a ma casa, doncs vivien en
planta baixa, pujaren fins i tot la cabra.
Com nosaltres rem xiquets de diverses edats (entre els 11 i
17 anys) no ens adonvem de la magnitud de la catstrofe,
per en la riu del 57 fins i tot va morir el tio Coixo ofegat,
aquest vivia en una xaboleta vora barranc. Nosaltres, els xi-
quets, mentre els majors netejaven el fang, sho passvem
molt b perqu tots els cosins estvem junts, fins i tot dor-
mem junts!!!
Com la riu va ser un desastre tan gran, els americans ajuda
ren a Valncia i enviaren a totes les escoles llet, formatge i
mantega. A lhora desmorzar, a lescola hi havia sempre un
grupet de xiquetes que bullien la llet en pols i la remenaven
durant un temps per a qu no es feren grumolls, desprs la Riu, Bonreps i Mirambell
repartien a tots els xiquets, estava tot molt bo!
En aquells temps em sembla que feia ms fred que ara, no
s si seria la roba dabans o qu, per lhivern sel passava
gaireb sempre plovent i com que el poble no estava asfaltat
es feien llimacs i granotes. Els xiquets sempre portvem ca
tiusques o botes daigua. En aquella poca tamb era molt
com que se nanara la llum quasi tots el dies i a ma casa
moltes vegades estvem sopant amb un ciriet. Quan volem
anar-nos-en al llit, all que anvem amb la nostra botella i el
ciri al quarto a dormir.
1

Dichos, dites populars

Aunque la mona se vista de seda


mona se queda

Arrieros somos
y en el camino nos encontraremos
2 3

Ojos que no ven corazn que no siente Foto 1: Perruqueria de Carmencn la Cucala, situada a lactual plaa de sant Ferran
Foto 2: Just davant de la perruqueria de la Cucala els dos cunyats Vicent i Lola (la
Cucala); al fons el magatzem de Vicentico
La suerte de un loco es dar con otro
Foto 3: Purn la Cucala a la plaa de sant Ferran, al fons el magatzem de Vicentico
amb el cami carregant tomaques i melons

Una bonrepostina guapa i fina


16
RAC DE LA LLENGUA

Propsit

Encetem una secci en la qual publicarem textos potics o expressions populars o canone-
tes, que ens faran valorar la riquesa de formes lingstiques que t el valenci, com totes les
llenges del mn, per a expressar els sentiments i la bellesa. Esperem la collaboraci de les
lectores i dels lectors.

VESPERAL

El sol ja va amagant-se per la part dOccident.


No es pon sense enviar-li un bes al campanar,
que presidix la plaa, tota plena de gent
perqu s la festa grossa del poble valenci.
El carro engarlandat que el porten cinc rossins
amb els aparells tpics, comena a fer la volta.
Dalt dell, contents i alegres deu o dotze fadrins;
Per baix, xiquets de rauxa, com colla desimbolta.
A grapats tiren murta, romer i genciana,
plenant, amb lenramada, els carrers, de lencs
i el flaire inconfusible de festa valenciana,
embaumant el rient vespre dels pobles del Pas.
La fresca primerenca del suau ponental,
fa que suren a laire gallardets i banderes,
i la lleugera vela que servix de trespol,
als cadafals efmers dhermoses torroneres.
A lensems que del dia la llum se va apagant,
lentament espaiats els tres tocs shan sentit,
i malgrat baix sesperen i dalt van voltejant,
la gent no t mai pressa, i ha anat fent-se la nit.

Josep Lacreu Sena. Jocs florals de Valncia, 1955.


Poesia que ens envia Pilar Ciurana. Grcies

17
BIOGRAFIA

FRANCESC EIXIMENIS,
O.F.M. ( 1409)

Part I

En 2009, se commemor el 600 aniversari de Parlant sobre la seua vida, nasqu probable-
la mort del francisc Francesc Eiximenis, ocorreguda ment a Girona, pels volts de 1330, i ingress de ben
entre mar i abril de 1409 a Perpiny. s bo recordar menut en lorde francisc, com era molt normal en-
la seua figura i fins i tot donar-lo a conixer, ja que, tre els fills de famlies acomodades (com era la seua)
malgrat la seua gran importncia, molta gent sols el en aquella poca. Segu desprs un ampli periple
coneix dodes o, senzillament, no el coneix, tot i ser destudis per diversos centres universitaris, tant de
un dels escriptors ms importants de la literatura ca- la Corona dArag com dEuropa Occidental. Dentre
talana de tots els temps, i una persona molt relle- ells, tenim molts indicis que el que ms li influ va
vant al Pas Valenci del s. XIV. A Valncia visqu 26 ser la Universitat dOxford, on els franciscans tenien
anys, i all hi escrigu la major part de la seua diversa llavors un brillant estudi, que don figures com per
obra, en catal i en llat. Francesc Eiximenis, doncs, exemple Robert Grosseteste, Ricard de Middletown,
representa tamb la vinculaci estreta entre Catalun- Adam Wodham, Robert Cowton o Joan de Galles,
ya i el Pas Valenci. Tant s aix que a Eiximenis hom a banda de les dos mximes figures del pensament
lha considerat al llarg de la histria catal o valenci francisc del s. XIV: el beat Joan Duns Escot i Gui
indistintament. llem dOckham.

Universitat dOxford Robert Grosseteste (Wikipdia)

18
BIOGRAFIA

Els seus estudis culminaren amb la seua ob-


tenci del ttol de Mestre en Teologia (grau mxim
universitari de lpoca) en 1374 en la Universitat de
Tolosa de Llenguadoc. Obtingut aquest ttol, torna a
Catalunya, i se tenen notcies dell a Barcelona, Vic i
Girona.
En 1379 aproximadament, el rei Pere el Cerimo-
nis li encarreg la seua gran obrada, en paraules
del propi rei: Lo Cresti. Aquesta obra devia haver
consistit en una Summa Theologica (expressi mxi-
ma del saber teolgic medieval), com les que se feien
llavors, en tretze volums, i ac ve la novetat, en llen- Fragment de la dedicatria de Scala Dei de
Francesc Eiximenis. Manuscrit datat entre
gua vulgar. Daquests tretze volums sols sarribaren a 1406-1500 (Universitat de Barcelona)
composar quatre, i amb materials destinats per a la
resta, compos Eiximenis altres obres, de les quals
parlarem desprs. El Primer del Cresti (376 captols Al poc darribar a Valncia, a ms, vers 1383,
ms 5 del prleg a tot Lo Cresti), doncs, el primer escrigu el Regiment de la Cosa Pblica, una obreta
daquests volums, fou concls a Barcelona vers 1381 de 39 captols dedicada als jurats de Valncia (aix es
i versa sobre una introducci general i apologtica del deien els representants de la ciutat de Valncia en el
cristianisme. govern municipal medieval), on els dna consells per
Cap al 1382 se t constncia ja de lestada de al bon govern i exposa sintticament lideari pactista
Francesc Eiximenis a Valncia. Sha dit que la seua medieval.
vinguda es degu al desig dels jurats de Valncia A Valncia, lactivitat de Francesc Eiximenis fou
datreure a la ciutat figures destacades dels ordes incessant i podem destacar diverses fites. Aix fou un
mendicants, que donaren gran lluentor intellectual dels tres religiosos encarregats de pronunciar lelogi
a la ciutat. Sanomenen ordes mendicants els ordes fnebre de Pere el Cerimonis en 1387, i tamb del
religiosos que viuen de les almoines, fundats al s. XIII discurs per a celebrar la campanya siciliana de 1392.
i que vivien a les ciutats, a diferncia dels ordes ante- No debades, Eiximenis fou autor dun Ars Praedican
riors, que solien viure en llocs allats. Aquests ordes di (Manual de Predicaci) en llat, on dna consells i
sn quatre: Franciscans, dominics, agustinians i car- pautes per a elaborar sermons, a lestil de manuals
melites. Coincidint amb laparici de les universitats semblants que se feien en aquella poca. Tamb fou
en el s. XIII, aquests ordes tingueren una participa- comissari apostlic duna croada valenciana-mallor-
ci destacada en elles. Donaren figures de gran talla quina contra els pirates del Nord dfrica entre 1397
intellectual, com els citats mestres franciscans i 1399. Tamb reb lencrrec, que no reeix, de part
Ac conclogu Eiximenis la resta de llibres de del Consell de la ciutat de Valncia, dencapalar una
Lo Cresti: El Segon (239 captols), vers 1382, que comissi que pretenia unificar els diversos estudis de
tracta sobre la temptaci; el Ter (1060 captols), vers la ciutat en setembre de 1399. Collabor, en fi, en
1384, que tracta sobre el mal en general i els diversos la fundaci del convent francisc de Sant Esperit de
pecats en concret, i el Dotz (907 captols), amb una Morvedre, prop de Gilet, en 1404. En aquesta funda-
primera versi conclosa vers 1387 i la versi definiti- ci tingu part important la reina Maria de Luna, mu-
va conclosa vers 1391, que s un veritable manual ller de Mart I lHum (o lEclesistic). Aquesta reina
de governants, a lestil dels nombrosos De regimine podem dir que fou filla espiritual seua. A ella li dedic
principum (Sobre el govern dels prnceps) daquesta un delicis devocionari en valenci conegut com a
poca, de contingut enciclopdic, dedicat a Alfons Scala Dei a finals del s. XIV (o principis del XV), i a
dArag, primer duc de Gandia, comte de Dnia i de ella assist espiritualment poc abans de morir aquesta
Ribagora i marqus de Villena. reina en desembre de 1406 en Vila-real.

El Roder de Benimaclet
19
CONTE CONTAT

Relleu generacional

-Pare! Pare! Qu tens? Qu et passa? cridava Joan men- -Ton pare testima, Joan. Si sempre tha fet la contra, ho
tre bufetejava el rostre blanc de son pare i veia com se ha fet per tu, perqu no notares tant de contrast entre el
li tancaven els ulls esbatanats dun instant abans. Tele- que passava a casa i al carrer... Per ja veurs com ara
foneu una ambulncia!, rpid! Telefoneu una ambulncia, s diferent. Ara ja ets gran, ets un tio ben plantat i amb
per favor! capacitat, ton pare tescoltar i tindr en compte els teus
raonaments.
Dotze mesos abans.
-Qu fcil ho veus, veritat? O siga, que he dencarar tot sol
-Joan, hem dapartar ton pare. Tho dic aix de clar. Ha fet
la situaci mentre tu esperes plcidament a rebre linforme
moltssim i hem arribat on hem arribat per ell. Per no pot
i les despulles de la batalla...
seguir al capdavant. Ell no voldria ni podria encapalar els
canvis que ara necessitem. I tu ho saps. -No dramatitzes tant, Joan. A no s cap batalla. s un
episodi que cal superar i en el qual tu tens un paper prota
-Clar que ho s. No penses que no li he pagat voltes...
gonista. A ms, jo mhe dedicat amb cos i nima al costs
Per tu tamb saps que llevar-lo de president, per molta
procs de guanyar adeptes i voluntats. Noms resta que
cura que posem en fer-ho bonic, ser la seua mort.
tu poses el colof amb dignitat. Aix s tot.
-No et preocupes, Joan, li dedicarem tot un any
-Dacord, ho intentar, per no et promet res. Sembla
dhomenatges, amb actes daqueixos que noms nosal-
que no vols veure la dificultat de la papereta que em
tres som capaos dorganitzar. El carregarem dinsgnies i
planteges...
diplomes i, com a colof, el nomenarem president honorari
i perpetu. -Tranquil, home. Ja s que es tracta duna qesti molt
delicada, per confie plenament en tu. Tu pots amb aix i
-Ms insgnies i plaquetes? Quanta imaginaci!.. A ms,
amb ms, si no, no tho demanaria.
no crec que aix done resultat. Mon pare, al primer colp
desquena, solorar que alguna cosa no va com toca. Ja Certament, la Falla, fins assolir lestabilitat que gaudia des
el coneixes... de feia una dcada, havia viscut moments de convulsi, de
divisi, de recerca duna personalitat prpia, de provatures
-Home, Joan! Tu tens un paper fonamental en tot aix, no
destils i de refundaci.
cal que tho diga. Ets tu qui lha de sondejar, qui lha de
preparar, qui, a poc a poc, ha de fer-li veure com estan les Lhome que finalment havia aconseguit redrear la
coses i plantejar-li el panorama. comissi i liderar un projecte coherent, havia estat Gonal
Ventura. Ell va ser qui comen a enllestir un llibret de qua
-Ja veig, ja. Aleshores, per qu tant dhomenatge i tanta
litat, on collaboraven poetes i intellectuals locals. Ell va
histria, si al final mhe de carregar jo el mort? A ms,
fer possible que el monument agafara un clar perfil avant-
saps perfectament que mon pare far el contrari del que
guardista i va ser un dels primers a tendir ponts entre lart
jo li diga...
i el mn de les falles. I tot plegat, sota el seu guiatge, va
provocar que la Falla aconseguira fer-se un lloc de prestigi
en lOlimp del valencianisme.

20
CONTE CONTAT

Ara, per, desprs duns anys de calma i treball


ben fet, sonaven entre els fallers les primeres veus discor-
dants i les primeres peticions de canvi. Entre les quals hi
havia la de Joan, el fill de Gonal.
-Estalviat realities, grans germans i totes les merdes i
coentors que se us han passat pel cap, Joan. Ja s tot el
que vas a dir-me. No sc idiota!, o almenys no tant com
us penseu. Ho accepte, men vaig, ho deixe! Lleveu-vos ja
el maldecap! Deixe la presidncia en les vostres mans, en
les teues i en les dels teus amiguets. Hala, ja podeu estar
contents!
-Per, pare, no tho prengues aix i agraeix i accepta lany
dhomenatges que la comissi vol fer-te. La gent testima i
vol demostrar-tho. Ser un comiat gloris.
-Deixat de glries i pantomimes, fill. Sembla que encara
no conegues ton pare. Tenim visions diferents i ho hem
Arribat el dia indicat, tal com estava previst, a les
dassumir, encara que de vegades coste... Jo vaig respec-
dotze en punt girava la cadira de Gonal el cant del carrer
tar que els posares Jonatan i Kevin als meus nts, respec-
de la Falla, alhora que, en veure tot el muntatge, un calfred
ta tu que no vulga homenatges ni punyetes! La gent que
li recorria tot el cos i la Banda comenava a tocar lhimne
mestima ja mho demostra... A ms, la meua salut ja no
de la comissi.
macompanya. Heu fet b de relegar-me. Si aconseguiu
els vots, el proper exercici s vostre. -Qu et sembla, pare? Has vist quina falla ms bonica?
Sembla feta de sucre, veritat? Mira quins colors! Quines
La veritat s que a Gonal, tot i fer el cor fort, li havia afectat
figures! I encara no has vist el millor... Fixat en el ninot cen-
deixar el crrec. Es trobava fsicament i anmicament tocat,
tral. Ets tu, pare! Lindultarem i el portarem a casa...
fins el punt que, de vegades, necessitava que el portaren
en cadira de rodes. La qual cosa i la poca confiana que En aquell moment, Gonal va notar que la vida es des-
la nova directiva li oferia, havien provocat que no tornara al connectava dins dell. No obstant aix encara li va donar
casal. Ara, per, que sacostaven les Falles, amb totes les temps per sentir lalcalde, que li deia eufric: Por fin ha-
reticncies del mn, havia accedit danar lendem de la bis hecho una falla como Dios manda, Gonzalo! Enho-
plant a un dinar dhomenatge. rabue...

Josep Manuel Domnech

21
RESSENYES

Els camins de la vida. Jordi Cervera Roig, gener de 2017

La primera novella del nous fets i apareixen nous personatges: aigua de Bejs
nostre amic i ve Jordi s i banys estiuencs a Los Cloticos, un amic incondicional
una reflexi gil i desper- i tcnic en Telecomunicacions, un sopar i un concert
ta sobre els reptes que del grup Els Catarres, una misteriosa xica morena amb
sens presenten al llarg de la nostra vida en la so- ulls verdosos, un curs sobre malalties estranyes i elimi-
cietat contempornia actual; una vida complicada naci de molsties fsiques i neuronals a Barcelona,
i estressant on es barregen sentiments, emocions, noves investigacions i ponncies, un cam inesperat
adversitats, xits i fracassos. Lautor ens recomana En definitiva, 187 pgines dexperincies vitals que
que ens parem un poquet a pensar i a distingir entre comencen amb una pgina dagraments i amb dues
aspectes superflus i aspectes realment importants cites inicials:
que ens han de fer sentir tils, autntics i felios de
1. Escolta les teues emocions, no les ignores, i procu-
cara als altres i de cara a nosaltres mateixos.
ra expressar-les pels canals adequats, en cas contrari
Enric, el protagonista, viu a Castell de la Plana i et faran mal (Margarita Rojas Jurez)
viatja sovint a la ciutat de Valncia amb el tren de
2. Licenciado en Medicina, un to listo de cojones, el des-
rodalies. Enric, fill de pare comercial i de mare cui-
tino lo ha llevado a vivir (Revolucin, Los de Marras)
dadora de persones majors, finalitza els seus estu-
dis de Medicina i les seues prctiques com a MIR Ms informaci a la pgina del llibre:
(Metge Intern Resident); li arriba el moment de com- www.facebook.com/caminsdelavida
petir durament per una plaa de metge mitjanant
un procs selectiu tipus concurs-oposici. Ocorren Lloren dArbia

Uns dies a Escnia


El telfon mbil encara no ha arribat a Assassins sense rostre, el so caracterstic del
que portava lactor Kenneth Branagh a la srie Wallander sonava al meu cap, de
tant en tant, mentre llegia la novella els darrers dies. Durant algun temps vaig sentir
certa atracci per Sucia, de fet, vaig arribar a viatjar-hi uns dies dun lluny mes
de juny a la ciutat dEstocolm, va ser molt abans descoltar i restar encisat per
Dear Old Stockholm del mestre Coltrane. Darrerament pense ms en Noruega,
sem fa un poc present en seguir les seues emissores pbliques de msica de
jazz i folk, butlletins horaris inclosos, dels que entenc poc ms que Trump i politia.
Tornant a la novella citada, els assassinats i els assassins posen davant nostre
la problemtica del racisme, de la xenofbia, introduint-se com un
ver mortfer dins les societats occidentals fins fer trontollar alguns
dels seus fonaments de pacfica convivncia. En Mankell ho fa ben
present als seus texts, sense defugir el debat, sense deixar de posar
de manifest les contradiccions que tot plegat porta al mn contem-
porani. El policia Wallander es presenta com un treballador compro-
ms, no pas com un superheroi, sin com un home que ha de fer
front a una vida complexa en all personal i professional.
Literatura per viatjar a Escnia, sagraeix el plnol inicial de ledici de Tusquets-la butxaca, per endinsar-se en
el gnere policac. Literatura per tractar de comprendre les passions humanes, els xits i els fracassos perso
nals, collectius, per observar una altra societat, tan distinta i tan coincident, tot tornant per un moment a un
hivern rigors, en plena primavera lleonesa. El fill del pintor que sempre pinta el mateix quadre, que gaudeix
descoltar pera a estones, no defalleix malgrat els colps, i torna a comenar de zero quan tot sembla estar
perdut. Em quede, de moment, amb la seua perseverana.
A. Ros
22
LA RATETA DIGITAL

http://www.ccma.cat/tv3/ambfilosofia/ Prenem-nos la vida... amb filosofia


Cada dimecres a les 22:17h al Canal33 o en televisi a
la carta.
Si busquem al diccionari lexpressi fer les coses amb fi
losofia trobarem que ens remet a un capteniment, una
conducta svia per la qual les persones coneixen quins
sn els avantatges i els riscos de fer qualsevol cosa i ac-
tuen decididament i en conseqncia. Per fer les coses
amb filosofia, doncs, cal haver pensat en les vicissituds
que comporta cadascuna de les nostres accions, s a
dir, reflexionar sobre el qu fem o farem en un moment donat. Aquesta empresa sembla difcil, per en el
programa que us propose hi ha pensadors i professors dinstitut que ens ajuden a reflexionar sobre les coses
que ens passen com lamor, el futur, la precarietat, la vida a les ciutats, la violncia, etc. Amb filosofia s
un programa que acosta lespectador a lessncia mateixa de la filosofia: una certa manera de pensar, de
plantejar els problemes, de fer-se preguntes i explorar la consistncia de les respostes. nims i a reflexionar!

Et costa reciclar? Connecta amb el #DIYMACLET http://benimacletentra.org/articles/


Benimaclet Entra s un projecte cultural participatiu al barri
de Benimaclet. Es tracta dun web amb diverses seccions rea
litzades pels mateixos comerciants, associacions, collectius,
venes i vens del barri, per tamb altres iniciatives socioculturals
de la ciutat de Valncia. Aix, si entreu, trobareu una agenda amb
tots els esdeveniments que tenen lloc als diferents locals del barri:
concerts, tallers, projeccions, exposicions o dinars temtics; per
la secci que ms mha agradat s lanomenada #diymaclet, s
a dir la conjunci del do it yourself angls (que podem traduir com
fes-ho tu mateix) i el nom del barri. Aquesta secci s un raconet
amb idees molt interessants per poder reutilitzar i reciclar materials tan diversos com les taronges, les piles de
bot, botelles de plstic o CDs i DVDs ratllats, per transformar-los en joguets, robots, mquines de gravar la
fusta o tomaqueres, que podem penjar a qualsevol raconet de casa on pegue el sol. Per saber com es fan
aquests objectes noms cal que entreu i descobriu tot el que t Benimaclet!

Tenim un cine 100% en valenci a la ciutat, el coneixes?


La ciutat est de reestrena i no s per a menys, ja que al mar es va
reobrir un cinema que portava ms de set anys tancat. La renovaci www.albatexascinemes.eu/
ha estat tant esttica, millorant-ne laspecte de les quatre sales de
qu disposa, com tamb de laccessibilitat i la qualitat de lexperincia
cinfila, ja que shan ampliat les pantalles i sha posat un nou equip de
so. No obstant aix, la millor de les novetats s que totes les pellcules
que sexhibeixen sn en versi original i estan subtitulades en valen-
ci. Aquesta ha estat la gran aposta del promotor de la reobertura, el
director de cine Ventura Pons, que ha volgut recuperar el cine per
poder-ne gaudir, com en la seva infncia, s a dir, cine subtitulat i amb
la triple B: Bo, Bonic i Barat, ja que lentrada noms costa 3 en
qualsevol de les sessions (de dilluns a diumenge). Si voleu gaudir del
millor cine i en valenci ja no tenim excuses, lAlbatexas ens espera
amb els braos ben oberts! @la rateta digital
23
Haurem de triar un poc
per quin mn ens decidim.
Nosaltres som individus
part dun tot, La Humanitat,
que si no es solidaritza,
a tots ens arriba el mal.
Una cosa tan senzilla
com s lherba o b lasfalt,
ens fa pensar que herba s vida;
lasfalt pot ser mort dem.
Un poble on creixen herbes,
flors i plantes a bond
s ms bonic, saludable,
ms viu i ms acollidor.
Tot cimentat i asfaltat,
no pot semblar-nos millor.
No cal usar herbicides
que contaminen el mn.
Deixem que les plantes
cresquen,
que sn bona habitaci,
per abelles, cucs, pardals,
papallones i renocs.
Si els animalets moren,
prompte lhum es fa malalt.
Hem de preferir natura
ms que el ciment i lasfalt.
Omplir el poble de plantes,
flors i herbes naturals.

Hem fet el Plaerdemavida 56


Textos de: Llus Antol Goslbez, Llus Antol Santolria, Rosella Antol, Llus Brines, Josep Manuel Domnech,
Domnec Hurtado, Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolria i Rafel Sena Collabora
Agraments especials: Emilio Albert i Pura Ros, Pilar Ciurana, Llus Rodrigo i Maruja Traver.
Coordinaci de continguts: R. Antol, A. Ros.
Correcci lingstica: A. Ros.
Muntatge i maquetaci: Ethel Roca.
Illustracions de portada i contraportada: Josep Vicent Ros.
Imprimeix: Baquedano.
Edita: Associaci Cultural Macarella de Bonreps i Mirambell.
Dipsit Legal: V-2407-2004

También podría gustarte

  • Plaerdemavida 69
    Plaerdemavida 69
    Documento24 páginas
    Plaerdemavida 69
    Macarella
    100% (1)
  • Plaerdemavida 73
    Plaerdemavida 73
    Documento28 páginas
    Plaerdemavida 73
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 75
    Plaerdemavida 75
    Documento28 páginas
    Plaerdemavida 75
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 72
    Plaerdemavida 72
    Documento28 páginas
    Plaerdemavida 72
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 67
    Plaerdemavida 67
    Documento24 páginas
    Plaerdemavida 67
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 61
    Plaerdemavida 61
    Documento24 páginas
    Plaerdemavida 61
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 64
    Plaerdemavida 64
    Documento20 páginas
    Plaerdemavida 64
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 66
    Plaerdemavida 66
    Documento24 páginas
    Plaerdemavida 66
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 41
    Plaerdemavida 41
    Documento12 páginas
    Plaerdemavida 41
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 71
    Plaerdemavida 71
    Documento28 páginas
    Plaerdemavida 71
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 65
    Plaerdemavida 65
    Documento24 páginas
    Plaerdemavida 65
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 40
    Plaerdemavida 40
    Documento12 páginas
    Plaerdemavida 40
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 70
    Plaerdemavida 70
    Documento24 páginas
    Plaerdemavida 70
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 68
    Plaerdemavida 68
    Documento28 páginas
    Plaerdemavida 68
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 52
    Plaerdemavida 52
    Documento20 páginas
    Plaerdemavida 52
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 63
    Plaerdemavida 63
    Documento24 páginas
    Plaerdemavida 63
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 59
    Plaerdemavida 59
    Documento24 páginas
    Plaerdemavida 59
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 62
    Plaerdemavida 62
    Documento24 páginas
    Plaerdemavida 62
    Macarella
    100% (1)
  • Plaerdemavida 60
    Plaerdemavida 60
    Documento24 páginas
    Plaerdemavida 60
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 57
    Plaerdemavida 57
    Documento20 páginas
    Plaerdemavida 57
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 58
    Plaerdemavida 58
    Documento24 páginas
    Plaerdemavida 58
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 54
    Plaerdemavida 54
    Documento20 páginas
    Plaerdemavida 54
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 50
    Plaerdemavida 50
    Documento20 páginas
    Plaerdemavida 50
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 53
    Plaerdemavida 53
    Documento20 páginas
    Plaerdemavida 53
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 55
    Plaerdemavida 55
    Documento20 páginas
    Plaerdemavida 55
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 51
    Plaerdemavida 51
    Documento20 páginas
    Plaerdemavida 51
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 47
    Plaerdemavida 47
    Documento16 páginas
    Plaerdemavida 47
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 48
    Plaerdemavida 48
    Documento16 páginas
    Plaerdemavida 48
    Macarella
    Aún no hay calificaciones
  • Plaerdemavida 49
    Plaerdemavida 49
    Documento16 páginas
    Plaerdemavida 49
    Macarella
    Aún no hay calificaciones