Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Opini
Histria Local
Notcies de Macarella
Testimonis
Club de Lectura
Francesc Eiximenis
Girona, c. 1330- Perpiny, 1409
www.macarella.org
LAIXETA
2
EL PLANETA DELS SIMIS
Bonreps i Mirambell
4
NOTCIES DE MACARELLA
El dia 7 de maig frem lexcursi amb bicicleta. Feia un mat esplendors, amb un sol radiant i que ens
anunciava un dia calors. Sajuntrem, com s tradici, a la porta de lajuntament.
A poc a poc anaven acudint Tere, Toni, M Jess, Rosella Havem quedat a les 8:30 hores i ja estaven tots
i totes, els que havem dacudir. Altres, com s el cas de Patri, sincorporava a lestaci dAlmssera.
De Bonreps i Mirambell arribrem fins lestaci dAlmssera. Ah, no ho havia dit, el dest era lassut de la
Reial Squia de Montcada, dins del Parc Fluvial del Tria.
Doncs b, arribrem a lestaci, on ja ens esperava Patri, pujrem al metro cadasc amb la seua bicicleta.
Nhi havia de totes les edats: de quaranta, trenta anys i fins i tot de les ms modernes, elctriques.
El trajecte es va fer curt, fins arribar a lestaci de Quart de Poblet. Baixrem i all ens esperava Marisa. Ella
havia vingut des de Valncia amb la seua bici, era una bici de carretera, amb rodes fines i un manillar de
passeig.
Amb tranquillitat i respectant els semfors, baixrem fins el riu. All comenava la nostra ruta. Hi havia un
gran parc, amb ms de 50 arbres i arbusts, tamarits, tarongers, oliveres, moreres Era molt bonic passejar
per la frescor que ens dna la flora variada. All es podia veure el Pont de Catx, nic pont antic, exceptuant
els de la ciutat de Valncia, sobre el riu Tria, diuen que s de lpoca romana.
Ens enfilrem riu amunt, fent parades i comentaris del paisatge. Parlrem de les squies de la Vega del Tria
i anrem veient els assuts.
Saps que s un assut? Es tracta dun mur de retenci
de laigua del riu per extraure-li una part del seu cabal.
Aix sanava distribuint laigua per les squies.
Vrem anar veient i comentant, lassut de Mestalla,
Tormos, Mislata, Daroqu, fins arribar a lassut de la
Reial Squia de Montcada, la nostra destinaci.
Al llarg del trajecte, travessrem tres ponts de fusta,
observant el riu Tria. El riu de la ciutat que els joves ja
no coneixen. Noms saben que la ciutat de Valncia
tenia un riu, este s el riu Tria.
Llus Antol Goslbez
Excursi amb bicicleta
6
NOTCIES DE MACARELLA
Club de Lectura
El passat 25 de maig se celebr la segona sessi anual del club de lectura. Aquesta vegada la proposta de
lectura era Fer Harca. Histries medievals valencianes de Frederic Aparisi, Vicent Baydal i Ferran Esquilache,
llibre editat per Drassana. Un conjunt de textos molt diversos on podem trobar des delements gastronmics,
com ara els orgens del cultiu de larrs a les nostres terres, passant per histries curioses, com ara el fet de
lexistncia del major bordell dEuropa a la ciutat Valncia, o ara reflexions identitries tant pertinents com les
que tracten de respondre la pregunta Des de quan els valencians comenaren a sentir-se valencians? I aix
fins a setze histries que configuren un viatge fascinant i captivador per la Valncia medieval.
La presncia de dos dels seus autors, Baydal i Esquilache, va resultar un bon reclam a tenor de la gran as-
sistncia de persones que sapleg a lacte. Tant les valoracions dels lectors com les respostes dels autors
a les nombroses qestions que sels plantejaren, feren la sessi molt dinmica i enriquidora, posant-se en
relleu que els valencians i valencianes tenim una histria molt valuosa, per sovint poc coneguda.
Al finalitzar lhabitual tertlia del club, es fu una passejada fins a Mirambell per mostrar als autors el valor
patrimonial de la trama urbana desta part de la localitat i el seu passat com a poblat morisc. La visita don
peu a un sopar a la placeta de lermita, no debades el dia allarga i les nits a la fresca abellixen encara que
lendem shaja de matinar.
Ens quedem per a nosaltres amb lesperit de lexpressi Fer Harca, en el sentit de fer junts, perqu el
Club de Lectura s aix: compartir lectures endinsant-se en tot all de secret i mgic que tenen els llibres.
Domnec Hurtado
7
NOTCIES DAC I DALL
8
NOTCIES DAC I DALL
Dall tamb ens abellix comentar la publicaci del llibre Encara no s tard per leditorial
Bromera. Lautor s Andreu Escriv, collaborador de la revista Plaerdemavida sem-
pre que li ho hem demanat. De fet els articles de la secci El Poalet de la cincia dels
nmeros 43 (Invasores, les convidades incmodes) i 50 (Dia mundial del medi ambient,
un oblit permanent) de la nostra revista sn seus. El cas s que aquest llibre parla del
canvi climtic, per all que el fa diferent de la resta que es poden trobar al mercat s
que, a banda de lexplicaci rigorosa del fenomen i de les conseqncies que t i tindr
en la nostra vida quotidiana, tamb aporta una visi optimista i ens anima a posar-nos
a actuar perqu encara no s tard i podem fer-li front. Aquest llibre fou el guanyador del
Premi Europeu de Divulgaci Cientfica Estudi General 2016, i una altra virtut que t s
que posa el coneixement cientfic a labast de qualsevol lector o lectora, ents o no en
la matria. Llegiu-lo i si voleu el comentem amb lautor al Club de Lectura.
Esquadrilla dels SM.81 con protecci dels CR-32. Cartell de la guerra del Frente de la Juventud (FJ).
Ufficio Storico della Aeronautica Militare Luis Alcaraz Corts (1938).
Biblioteca Histrica de la Universitat de Valncia
10
HISTRIA LOCAL
Pas Valenci. Resum dels bombardeigs per provncies (1937-1939). Aracil i Villarroya 2011:116
12
HISTRIA LOCAL
La Defensa Passiva
Tenia com a objectiu protegir la poblaci civil contra els bombardeigs i va
comenar a actuar loctubre de 1936, quan arriben els primers bombar-
deigs, essent responsabilitat de la Junta de Defensa Antiaria, que pas-
sar el 1937 a dir-se Junta de Defensa Passiva. Aquest organisme, for-
mat per tcnics, militars en la reserva i representants de les organitzacions
poltiques socupava de la construcci, manteniment i cura dels refugis,
a ms de recaptar diners per a fer les obres. Es calcula que noms a la
ciutat de Valncia hi havia en funcionament uns 200 refugis i 25 sirenes
que avisaven de bombardeig. Hi havia a la ciutat un refugi per cada centre
escolar. Aix, al grup escolar Balmes hi trobem un refugi amb capacitat per
1000 alumnes i de la mateixa capacitat hi ha un altre a lescola Flix Brce-
nas; linstitut Llus Vives compta amb un refugi per a 1500 places i el Llus
Bello un refugi de 1500 places. El refugi escolar de lAjuntament de Valncia
podia acollir 700 persones.
La relaci detallada dels refugis, pblics i privats, collectius, familiars, Cartell de guerra del Consell
etctera, que funcionaren fins a lltim bombardeig de la guerra, a la ciutat Provincial de Valncia.
Conselleria de Propaganda i Premsa
de Valncia, la tenim a lexposici Tempesta de Ferro que est installada Manuel Gallur Latorre - 1938.
a la sala dexposicions de ledifici de lAjuntament, on tamb es pot visitar el Biblioteca Histrica de la Universitat
refugi escolar construt all mateix per a recollir els xiquets i les xiquetes de de Valncia
lescola que funcionava a lltima planta de ledifici municipal.
QU PASSAVA AL POBLE?
Breu conversa amb el senyor Llus Rodrigo
Voldria parlar amb vost sobre els bombarde- Quan acab la guerra ?
jos que va presenciar. Era en la guerra. Qu re- Vaig fer la mili voluntari a Paterna i desprs vaig pas-
corda dall? sar a Almssera al servei de topografia. Vaig recrrer
Vaig nixer el 1928, aix que quan comen la guerra molts pobles fent els plnols. Estigu dos anys i mig
ja tenia 8 anys. Recorde que la Pava era un avi de mili, fent mapes. Com tenia afici a conduir, em
de les tropes franquistes que passava a sovint pel deixaven alguna vegada conduir el cami. Ho feia b,
cel de la carretera de Barcelona. Era de nit i tirava encara que no tenia carnet. Estant a Pedreguer, vaig
bombes a la carretera. Vaig vore caure bombes per demanar perms dun dia per a treurem el carnet.
la part de fora del parc militar, per la banda de Cal Em donaren el perms i em tragu el carnet. Al dia
Tendero i per la part de Ca Cortina de Les Cases de segent vaig tornar a Pedreguer a fer mapes. Volien
Brcena. que em quedara de militar topgraf, per jo vaig tor-
Tamb hi vaig vore un avi, probablement itali, que nar a casa.
bombardejava Paterna des dun vaixell situat enfront
del port de Valncia. Coses gracioses de la mili
Tenia un company de mili, que vivia ac, al costat, que
Alguna ancdota? fu dassistent del capit. El capit vivia a Almssera,
Una vesprada parlava jo amb els soldats del parc i en una casa gran que tenia un corral amb gallines.
els digu: esteu vigilant la Pava? Mireu, esta nit no Uns dies que va estar fora de casa, lassistent va
vindr a bombardejar. Resulta que eixa nit no vingu. deixar morir les gallines i el capit va despatxar-lo
Els soldats quan em veieren, digueren: Xe xiquet, dassistent. Des daleshores feia dajudant de cuiner
has tingut ra. No ha vingut la Pava, haurs de pas a la companyia. Una vegada anrem de maniobres a
sar cada dia a dir-nos el pronstic, ens dnes sort. Btera i el paio agaf el matxo i an al poble a com-
Vaig vore un avi abatut, entre laeroport i el port. No prar verdura per a larrs. Nug el matxo a una reixa
s si era feixista o republic. A mi matreia aix dels i se nan a missa. Arrib al lloc sense quasi verdura.
avions, la mecnica. Era un desastre.
13
HISTRIA LOCAL
Sobre sirenes i refugis. Hi hagu bombardeigs a Ac, al poble va haver vctimes, ferits i
Bonreps i Mirambell? morts, per culpa dalgun bombardeig?
Pura.- S, hi hagu ms dun bombardeig, o almenys Emilio.- Caigu una bomba al costat de ca
sescap alguna bomba que anava cap a un altre objec- Cucala, al mig del carrer. A laltre cant vivien
tiu, ms enll del terme. Recorde que anvem a escola, el tio Joan, el tio Eduardo i la tia Pilar la Mige-
lescola estava als baixos de lantic ajuntament. A una ta. A la casa del costat vivien, a lescala, de la
banda les xiques i a laltra els xics. Els xics tenien de mes- part dreta, el tio Toni, criat sempre de Fermn
tre don Jaime, les xiques en tingurem unes quatre mes- Laguarda i la tia Rosa. A lesquerra vivien el
tres, noms menrecorde de donya Mercedes. Dic que tio Foiero i la tia Mercedes, els tios dels Bes-
estvem a escola i ja sabem que al primer so de sirena sons. Al costat vivien El tio Ernesto, que era
havem danar-nos-en a casa. De vegades, abans dentrar llanterner, i la tia Conxa, al costat vivien Nello,
a classe ja sonaven les sirenes i calia tornar-sen a casa. el Panderola, i la tia Leonor. Al rac vivien el
A casa tenem un corral on havem fet un pou cobert amb tio Roc, la tia Remedios i la tia Pilar. Caigu
canyes i fustes per a refugiar-nos. El refugi que recorde b la bomba, que va ferir de mort una xica jove,
s el que va fer mon pare, abans danar-sen a la guerra. Carmen la dAndreu. Tamb va ferir la tia de
Va deixar la mare amb quatre criatures, a ms del iaio i Pura, Carmen la Ferriola. Mon pare era de la
la iaia, i va marxar a la guerra. Grcies que li permeteren Gestora, del Front Popular, sabia que hi havia
anar amb el carro i lhaca i aix, en lloc danar-sen lluny, rectors amagats i frares tamb, per no de-
pass la guerra a Oliva i venia a casa quasi tots els fins de lat ning. Desprs va ser denunciat i va pas-
setmana, portant-nos menjar. Doncs el pare feu un refugi sar 4 anys en pres: primer va estar a El Puig,
al buit de lescala que era gran i all la mare ens pos desprs a Llria i per ltim a la pres Model.
uns matalassos i tot. Quan hi havia avs de bombardeig, All anvem els meus germans i jo a portar-li
entrvem all les criatures i podem fins i tot dormir all. el menjar. Els guardes de La Model em deien:
Entre els bombardeigs durant la guerra, que ens deixaven Vols vore ton pare? Clar que s. Entraven a
sense classe alguns dies, i desprs de la guerra, quan la pres amb el poalet amb arrs. Mesclats
calia tindre cura dels meus germans xicotets, mentre ma amb larrs hi havia caragols grossos, els
mare ajudava al pare amb els camps, no an quasi a es- buidava i dins veia que tenien la carteta, una
cola. La mare em deia que calia saber escriure i llegir per manera de comunicar-nos damagat.
a firmar i prou, que les xiques no calia que saberen molt.
Emilio.- Nosaltres vivem al carrer Major, al costat de
la casa de Domingo Ferrer, la que ara sn les monges.
Tenem un hort molt gran i all tenem una figuera, un ca-
quier i moltes gallines i necs per all solts. Baix del caquier
mon pare va fer el refugi, va cavar un clot fondo, va posar-
hi canyes, pals, fustes, palla i terra. Si sentem la sirena,
all ens amagvem tota la famlia.
Al seu corral
14
HISTRIA LOCAL
El Guernica de Picasso
Roser Santolria.
Juny de 2017
Bibliografia i agraments
El Pas Valenci sota les bombes (1936-1939) de Rafael Aracil i Mart,
Joan Villarroya i Font. Editorial Universitat de Valncia, 2011
Agraments: al senyor Emilio Albert i la senyora Pura Ros, al senyor Llus
Rodrigo i a la senyora Maruja Traver
15
TESTIMONIS
Arrieros somos
y en el camino nos encontraremos
2 3
Ojos que no ven corazn que no siente Foto 1: Perruqueria de Carmencn la Cucala, situada a lactual plaa de sant Ferran
Foto 2: Just davant de la perruqueria de la Cucala els dos cunyats Vicent i Lola (la
Cucala); al fons el magatzem de Vicentico
La suerte de un loco es dar con otro
Foto 3: Purn la Cucala a la plaa de sant Ferran, al fons el magatzem de Vicentico
amb el cami carregant tomaques i melons
Propsit
Encetem una secci en la qual publicarem textos potics o expressions populars o canone-
tes, que ens faran valorar la riquesa de formes lingstiques que t el valenci, com totes les
llenges del mn, per a expressar els sentiments i la bellesa. Esperem la collaboraci de les
lectores i dels lectors.
VESPERAL
17
BIOGRAFIA
FRANCESC EIXIMENIS,
O.F.M. ( 1409)
Part I
En 2009, se commemor el 600 aniversari de Parlant sobre la seua vida, nasqu probable-
la mort del francisc Francesc Eiximenis, ocorreguda ment a Girona, pels volts de 1330, i ingress de ben
entre mar i abril de 1409 a Perpiny. s bo recordar menut en lorde francisc, com era molt normal en-
la seua figura i fins i tot donar-lo a conixer, ja que, tre els fills de famlies acomodades (com era la seua)
malgrat la seua gran importncia, molta gent sols el en aquella poca. Segu desprs un ampli periple
coneix dodes o, senzillament, no el coneix, tot i ser destudis per diversos centres universitaris, tant de
un dels escriptors ms importants de la literatura ca- la Corona dArag com dEuropa Occidental. Dentre
talana de tots els temps, i una persona molt relle- ells, tenim molts indicis que el que ms li influ va
vant al Pas Valenci del s. XIV. A Valncia visqu 26 ser la Universitat dOxford, on els franciscans tenien
anys, i all hi escrigu la major part de la seua diversa llavors un brillant estudi, que don figures com per
obra, en catal i en llat. Francesc Eiximenis, doncs, exemple Robert Grosseteste, Ricard de Middletown,
representa tamb la vinculaci estreta entre Catalun- Adam Wodham, Robert Cowton o Joan de Galles,
ya i el Pas Valenci. Tant s aix que a Eiximenis hom a banda de les dos mximes figures del pensament
lha considerat al llarg de la histria catal o valenci francisc del s. XIV: el beat Joan Duns Escot i Gui
indistintament. llem dOckham.
18
BIOGRAFIA
El Roder de Benimaclet
19
CONTE CONTAT
Relleu generacional
-Pare! Pare! Qu tens? Qu et passa? cridava Joan men- -Ton pare testima, Joan. Si sempre tha fet la contra, ho
tre bufetejava el rostre blanc de son pare i veia com se ha fet per tu, perqu no notares tant de contrast entre el
li tancaven els ulls esbatanats dun instant abans. Tele- que passava a casa i al carrer... Per ja veurs com ara
foneu una ambulncia!, rpid! Telefoneu una ambulncia, s diferent. Ara ja ets gran, ets un tio ben plantat i amb
per favor! capacitat, ton pare tescoltar i tindr en compte els teus
raonaments.
Dotze mesos abans.
-Qu fcil ho veus, veritat? O siga, que he dencarar tot sol
-Joan, hem dapartar ton pare. Tho dic aix de clar. Ha fet
la situaci mentre tu esperes plcidament a rebre linforme
moltssim i hem arribat on hem arribat per ell. Per no pot
i les despulles de la batalla...
seguir al capdavant. Ell no voldria ni podria encapalar els
canvis que ara necessitem. I tu ho saps. -No dramatitzes tant, Joan. A no s cap batalla. s un
episodi que cal superar i en el qual tu tens un paper prota
-Clar que ho s. No penses que no li he pagat voltes...
gonista. A ms, jo mhe dedicat amb cos i nima al costs
Per tu tamb saps que llevar-lo de president, per molta
procs de guanyar adeptes i voluntats. Noms resta que
cura que posem en fer-ho bonic, ser la seua mort.
tu poses el colof amb dignitat. Aix s tot.
-No et preocupes, Joan, li dedicarem tot un any
-Dacord, ho intentar, per no et promet res. Sembla
dhomenatges, amb actes daqueixos que noms nosal-
que no vols veure la dificultat de la papereta que em
tres som capaos dorganitzar. El carregarem dinsgnies i
planteges...
diplomes i, com a colof, el nomenarem president honorari
i perpetu. -Tranquil, home. Ja s que es tracta duna qesti molt
delicada, per confie plenament en tu. Tu pots amb aix i
-Ms insgnies i plaquetes? Quanta imaginaci!.. A ms,
amb ms, si no, no tho demanaria.
no crec que aix done resultat. Mon pare, al primer colp
desquena, solorar que alguna cosa no va com toca. Ja Certament, la Falla, fins assolir lestabilitat que gaudia des
el coneixes... de feia una dcada, havia viscut moments de convulsi, de
divisi, de recerca duna personalitat prpia, de provatures
-Home, Joan! Tu tens un paper fonamental en tot aix, no
destils i de refundaci.
cal que tho diga. Ets tu qui lha de sondejar, qui lha de
preparar, qui, a poc a poc, ha de fer-li veure com estan les Lhome que finalment havia aconseguit redrear la
coses i plantejar-li el panorama. comissi i liderar un projecte coherent, havia estat Gonal
Ventura. Ell va ser qui comen a enllestir un llibret de qua
-Ja veig, ja. Aleshores, per qu tant dhomenatge i tanta
litat, on collaboraven poetes i intellectuals locals. Ell va
histria, si al final mhe de carregar jo el mort? A ms,
fer possible que el monument agafara un clar perfil avant-
saps perfectament que mon pare far el contrari del que
guardista i va ser un dels primers a tendir ponts entre lart
jo li diga...
i el mn de les falles. I tot plegat, sota el seu guiatge, va
provocar que la Falla aconseguira fer-se un lloc de prestigi
en lOlimp del valencianisme.
20
CONTE CONTAT
21
RESSENYES
La primera novella del nous fets i apareixen nous personatges: aigua de Bejs
nostre amic i ve Jordi s i banys estiuencs a Los Cloticos, un amic incondicional
una reflexi gil i desper- i tcnic en Telecomunicacions, un sopar i un concert
ta sobre els reptes que del grup Els Catarres, una misteriosa xica morena amb
sens presenten al llarg de la nostra vida en la so- ulls verdosos, un curs sobre malalties estranyes i elimi-
cietat contempornia actual; una vida complicada naci de molsties fsiques i neuronals a Barcelona,
i estressant on es barregen sentiments, emocions, noves investigacions i ponncies, un cam inesperat
adversitats, xits i fracassos. Lautor ens recomana En definitiva, 187 pgines dexperincies vitals que
que ens parem un poquet a pensar i a distingir entre comencen amb una pgina dagraments i amb dues
aspectes superflus i aspectes realment importants cites inicials:
que ens han de fer sentir tils, autntics i felios de
1. Escolta les teues emocions, no les ignores, i procu-
cara als altres i de cara a nosaltres mateixos.
ra expressar-les pels canals adequats, en cas contrari
Enric, el protagonista, viu a Castell de la Plana i et faran mal (Margarita Rojas Jurez)
viatja sovint a la ciutat de Valncia amb el tren de
2. Licenciado en Medicina, un to listo de cojones, el des-
rodalies. Enric, fill de pare comercial i de mare cui-
tino lo ha llevado a vivir (Revolucin, Los de Marras)
dadora de persones majors, finalitza els seus estu-
dis de Medicina i les seues prctiques com a MIR Ms informaci a la pgina del llibre:
(Metge Intern Resident); li arriba el moment de com- www.facebook.com/caminsdelavida
petir durament per una plaa de metge mitjanant
un procs selectiu tipus concurs-oposici. Ocorren Lloren dArbia