Está en la página 1de 5

CITOLOGIA

1. Descriu la composici i les funcions de la membrana plasmtica.


La membrana plasmtica consisteix en una bicapa de fosfolpids que delimita i dona
forma a la cllula. Les funcions de la membrana plasmtica sn, recobrir i donar forma
a la cllula, regular lentrada i sortida de substncies, presentar substncies
senyalitzadores com per exemple glicoprotenes.
La membrana est formada majoritriament per fosfolpids per shi troben altres lpids
i colesterol, que regula la fludesa de la membrana. A ms, hi podem trobar nombroses
protenes que travessen la membrana sencera (integrals) o que es troben en alguna de
les cares (perifriques), aquestes protenes serveixen per transportar substncies,
actuen de senyalitzadors qumics o tenen funci citoesqueltica. Tamb hi podem
trobar glcids que conformen el glicoclix, aquests tenen funci adhesiva i
senyalitzadora.
La membrana plasmtica es pot dividir en dues zones, la zona protoplasmtica (interior)
que t majoritriament fosfatidilinositol i fosfatidilserina, i la zona exoplasmtica
(exterior) que t fosfatidilcolina i esfingomielina (t. Nervis) i glcids.
Les substncies poden transportar-se per la membrana mitjanant transport passiu
(sense despesa energtica, a favor de gradient) o actiu (contra gradient, despesa
energtica). Tamb poden entrar i sortir substncies per endocitosi o exocitosi. La
transcitosi s lentrada de substncies per un polus que surten per laltre.
2. Descriu els tres tipus de citoesquelet i la seva composici.
El citoesquelet s un conjunt destructures proteiques que donen forma i consistncia a
la cllula. Est format per microtbuls, filaments intermedis i microfilaments.

Els microtbuls estan formats per dmers duna protena anomenada tubulina. Formen
una estructura en forma de tbuls molt dinmica que va polimeritzant i
despolimeritzant constantment (definint dos extrems + (polimeritzaci) i
(despolimeritzaci)). Els microtbuls sn irradiats pel centrosoma, que consisteix en dos
centrols, que sn estructures formades per microtbuls (9 triplets dalfa, beta i delta
tubulina amb un tbul central de gamma-tubulina). Entre les funcions dels microtbuls
es troba lorganitzaci dels orgnuls, la formaci del fus mittic.
Els microfilaments sn filaments helicodals dactina. Formen feixos i xarxes. Els feixos
participen en la formaci de microvellositats i microvilli. Els microfilament sn els
responsables de lanell contrctil de la citocinesi. Les xarxes tenen textura de gel. Els
microfilaments sn constituents de les unions intercellulars.
Els filaments intermedis sn polmers de protenes fibrillars enrotllades helicodalment.
La funci dels filaments intermedis s estructural. Estan constituts per diferents
protenes depenent del teixit. Per exemple queratina, vimetina...

3. Diferencia desmosoma, tight junction i gap junction.


Els tipus principals dunions intercellulars sn els desmosomes, les unions intimes o
tight junctions i les unions comunicants o gap junctions.
Els desmosomes consisteixen en unes protenes que travessen la cllula sencera i estan
units a una placa densa de protenes que est enganxada en els filaments intermedis.
Aquesta estructura es repeteix en les dues cllules que sestan unint i queden
enganxades pels filaments proteics que surten de la cllula. Un cas especial de
desmosoma sn els hemidesmosomes que sn la uni duna cllula a la lamina basal, i
que consisteixen en noms una daquestes estructures.
Les unions intimes, sn unes unions molt ms estretes que els desmosomes que deixen
molt poc espai intercellular per on no hi poden passar molcules grans. Consisteixen en
una xarxa de fusions puntuals fixades amb ocludines/claudines. Defineixen els dos
dominis duna cllula (basolateral, apical) quan interaccionen amb els microfilaments.
Les unions comunicants consisteixen en canals de protenes que permeten el pas de
substancies entre cllules. Consisteixen en 6 unitats de protenes que constitueixen un
connex, que suneixen al connex duna cllula propera.

4. Quins sn els constituents del nucli i quina funci fan?


El nucli s lestructura de la cllula que cont el material gentic i regula les funcions de
la cllula. Est constitut per lembolcall nuclear, la cromatina i el nuclol. Lembolcall
nuclear consisteix en una doble membrana amb un espai perinuclear. Les dues
membranes estan unides pels porus nuclears, que sn unes estructures proteiques que
permeten el pas de substncies i sobretot de RNAm. La part interna de lembolcall t
una lmina fibrosa anomenada lmina nuclear que dona suport estructural i ajuda a
organitzar els cromosomes en la replicaci. Est formada per filaments intermedis.
La cromatina s el DNA associat a histones. Formen nucleosomes que formen una
estructura anomenada collaret de perles. Els diferents cromosomes ocupen dominis
diferenciats a linterior del nucli.
El nuclol s una zona de cromatina molt densa que regula la transcripci de gens
associats a la formaci de ribosomes. Tamb s on es forma el RNAr i les subunitats
cromosmiques. Les cllules que tenen una elevada sntesi proteica tenen nuclols
molt desenvolupats.

5. Quins sn els orgnuls principals que trobem al citoplasma?


El citoplasma consisteix en un gel aqus amb sals minerals, sistemes membranosos i
orgnuls. Els ms rellevants sn el Reticle endoplasmtic rugs, que consisteix en un
sistema de membranes apilades amb forma de cisterna recobert amb nombrosos
ribosomes i poliribosomes que t com a funci la sntesi proteica i la maduraci a
linterior de les cisternes. El Reticle endoplasmtic llis no t ribosomes i t com a funci
la sntesi de lpids, tant saponificables com esteroides. Laparell de Golgi s el conjunt
de dictiosomes duna cllula, que sn uns sculs polaritzats que tenen com a funci
rebre vescules, madurar substncies i emetre vescules. Laparell de Golgi forma els
lisosomes. Els lisosomes sn vescules que tenen enzims digestius que suneixen a
endosomes (vescules entrades per endocitosi) i degrada les substncies. Els
proteosomes sn proteases que degraden protenes marcades amb ubiqitina.

6. Explica tot el que spigues sobre lAparell de Golgi.


Laparell de Golgi s el conjunt de dictiosomes de la cllula. Sn uns sculs aplanats i
dilatats. Sn unes estructures polaritzades, s a dir tenen cares amb funcions diferents.
La seva funci s la maduraci de protenes, secreci de vescules, formaci de
lisosomes.
Consisteixen en una cara cis per on entren les protenes, un apilament on es produeix la
maduraci i una cara trans per un surten les vescules excretades.
HISTOLOGIA
1. Descriu el desenvolupament embrionari i quins teixits sorgeixen de cada fulla
embrionria.

2. Explica quina s la forma de les cllules epitelials i dels teixits que formen.
3. Descriu lepiteli glandular.
4. Explica la classificaci de les glndules.
5. Quines sn les capes de la pell? Com funciona la renovaci dels epitelis? Quines
cllules trobem a lepidermis juntament amb les epitelials?
6. Explica els teixits de laparell respiratori fins als pulmons i les diferencies entre
ells.
7. Quina s la forma general del tub digestiu?
8. Com sn les cllules que fan la secreci gstrica?
9. Quines diferencies trobem entre els teixits de lintest gros i del prim?
10. Descriu histolgicament el fetge.
11. Descriu histolgicament el pncrees. Quines cllules trobem als illots de
Langerhans i quines substncies secreten?
12. Quina s lestructura del rony?
13. Descriu un nefr? Quins tipus hi ha? Quines cllules epitelials tenen?
14. Explica lepiteli de lUrter i la bufeta.
15. Explica lestructura dun testicle i quin s el recorregut que fan els
espermatozous, des de que sn espermatogonis fins a lepiddim.
16. Explica loognesi i lestructura dun ovari.
17. Explica els diferents tipus de teixit muscular.
18. Descriu un sarcmer.
19. Explica com funciona la contracci muscular.
20. Explica la forma i composici de les cllules del teixit nervis.
21. En qu consisteix una fibra nerviosa del SNC? I del SNP? Quins rgans t el teixit
nervis?
22. Qu s el teixit conjuntiu? Quina s la seva composici? Quines cllules t?
23. Quins tipus de teixit conjuntiu podem trobar? Quins sn els teixits conjuntius
especials?
24. Explica la funci i histognesi del teixit adips.
25. Explica la funci, composici i histognesi del teixit cartilagins.
26. Explica la funci, composici i histognesi del teixit ossi.
27. Explica els diferents tipus de teixit ossi.
28. Explica la funci i composici de la sang.
29. Explica lhematopoesi.
30. Explica les cllules leucocitries, les seves morfologies i les seves funcions.
CLLULES I ESTRUCTURES AMB NOM PROPI
1. Cllules de Merkel: Cllules mecanoreceptores de la pell. Tenen com a funci
captar estmuls de pressi i transferir-los a la neurona.
2. Cllules de Langerhans: Sn els macrfags de lepidermis. Soriginen per
diapedesi dels moncits.
3. Cllules de Kuppfer: Sn els macrfags del teixit heptic.
4. Cllules dIto: Sn cllules heptiques que sintetitzen vitamines A i B.
5. Espai de Disse: s lespai entre un hepatcit i lendoteli dels capillars sanguinis.
s on es dona lintercanvi metablic.
6. Plaques de Peyer: Sn nduls limftics que es troben en lintest prim. Tenen la
funci de fabricar leuccits.
7. Illots de Langerhans: Sn la porci endocrina del pncrees. T la funci de
secretar substncies reguladores de la glucmia. Insulina (cllules B), glucag
(cllules A) i somatostatina (cllules D).
8. Criptes de Lieberkhn: Sn glndules intestinals que consisteixen en
invaginacions en lepiteli de lintest prim i lintest gruixut. Contenen les cllules
de Paneth.
9. Cllules de Paneth: Sn les cllules glandulars de la mucosa. Tenen la funci de
secretar lisozim, un enzim que degrada la paret bacteriana.
10. Cllules de Brunner: Anlogues de les cllules de Paneth per en aquest cas
sn glndules de la submucosa.
11. Cpsula de Bowman: Cpsula esfrica que cont els glomruls renals.
12. Espai de Bowman: Espai interior de la cpsula de Bowman on es troben els
glomruls renals.
13. Pirmides de Malpighi: Estructura piramidal que constitueix la zona medullar
dun rony.
14. Columnes de Bertin: Estructura que envolta la pirmide de Malpighi per forma
part de la zona cortical perqu s estructuralment igual.
15. Nansa de Henle: Tub amb forma de U que connecta el tub prxima amb el tub
distal dun nefr.
16. Pirmides de Ferrein: Sn estructures piramidals ms petites que les pirmides
de Malpighi que es troben als extrems de les pirmides de Malpighi.
17. Cllules de Sertoli: Cllules amb funci nutritiva i dacompanyament de les
cllules germinals masculines i de les espermatogonis, espermatcits...
18. Cllules de Leydig: Cllules que es troben en lespai intersticial entre els tubs
seminfers que tenen la funci de secretar la testosterona. Sn responsables de
laparici dels carcters sexuals secundaris en els homes.
19. Follicle de De Graaf: Follicle de lovari que s madur i pot secretar a locit
secundari.
20. Corpuscle de Nissl: Sculs de ribosomes que es troben en el soma de les cllules
neuronals.
21. Cllules de Schwann: Sn responsables de la formaci del recobriment de
mielina de les cllules neuronals del SNP. (Anleg dels oligodendrcits del SNC).
22. Nduls de Ranvier: Sn els espais sense recobriment de mielina dels axons de
les neurones.
23. Cllules de Purkinje: Cllules que es troben entre la capa molecular i la capa
granulosa del cerebel.
24. Llacunes de Howship: Espais sense cllules del teixit ossi fruit de lacci dels
osteoclasts.
25. Conductes de Volkman: Canals per que comuniquen les osteones
transversalment. Son anlegs dels conductes de Havers.
26. Conductes de Havers: Canal interior de les osteones per on passen venes,
arteries i nervis.