Está en la página 1de 6

Glossari Termodinmica

CONCEPTES PRELIMINARS

Variable extensiva: Variable proporcional a la mida del sistema, si el sistema es duplica, la


magnitud de la variable tamb ho fa. (mols, volum).

Variable intensiva: Variable que no depn de la mida del sistema. (pressi, temperatura)

Procs isotrmic: Procs que es duu a terme a temperatura constant. Aix implica que dT=0.

Procs isobric: Procs que es duu a terme a pressi constant. dp=0.

Procs isocric: Procs que es duu a terme a volum constant. dV=0, per tant w=0.

Procs cclic: Procs en el que lestat inicial s el mateix que lestat final. Per tant totes les
variacions de funcions destat totals seran 0.

Procs adiabtic: Procs que es duu a terme sense que hi hagi cap bescanvi denergia en
forma de calor. En un procs adiabtic la temperatura pot variar.

PRIMER PRINCIPI

Funci destat: Funci que depn de les propietats del sistema i no de la histria del sistema.
(densitat, temperatura, pressi, Energia interna, Entalpia, Entropia).

Paret diatrmica: Paret del sistema que s conductora de la calor. Per tant la temperatura
externa ser la temperatura del sistema.

Sistema obert: Sistema amb paret permeable que bescanvia energia i matria amb lentorn.

Sistema tancat: Sistema amb paret impermeable que bescanvia energia amb lentorn.

Sistema allat: Sistema amb paret rgida, impermeable i adiabtica, s a dir que no bescanvia ni
energia ni matria amb lentorn.

Funci de procs: Funci que depn del recorregut del sistema per a arribar a un estat
determinat. (treball, calor).

Treball: Funci de procs de la transferncia denergia en forma de moviment oposat a una


fora.

Calor: Funci de procs de transferncia denergia entre dos sistemes degut a la diferencia de
temperatura o qualsevol altre causa que no sigui el treball.

Estat dequilibri: Estat en el que les propietats del sistema es mantenen constants, i romanen
constants quan salla el sistema (no existeixen fluxos).

Estat estacionari: Estat en el que les propietats del sistema es mantenen constants per hi ha
fluxos.

Procs reversible: Procs que pot ser invertit mitjanant un canvi infinitesimal a una propietat
del sistema. Est format per infinites etapes. s una idealitzaci que no es dona en la realitat.
En un procs reversible el sistema evoluciona a travs dinfinits estats dequilibri.
Procs irreversible: Procs que evoluciona a travs destats fora de lequilibri. Est constitut
de un nombre finit de processos. Tots els processos reals sn irreversibles.

Treball pressi-volum: Treball en el que la variaci de volum soposa a la fora duna pressi.
Es pot donar lloc a compressi (si la pressi externa s superior a linterna i per tant disminueix
el volum) o expansi (si la pressi interna s superior a lexterna i per tant augmenta el volum).
Treball positiu -> El que es fa sobre el sistema. Treball negatiu -> El treball efectuat pel sistema.

Capacitat calorfica: Quantitat de calor necessria per variar la temperatura dun sistema.
Depn de la temperatura i el procs per el qual es varia la temperatura.

Energia interna: Funci destat corresponent a lenergia continguda en un sistema que no s ni


energia cintica ni energia potencial.

Primer principi de la termodinmica: El primer principi de la termodinmica estableix que


lenergia interna dun sistema noms varia per mitj del bescanvi denergia amb lentorn. En
un sistema allat, la variaci denergia interna s 0. (Principi de conservaci de lenergia).

Variaci dEntalpia: s una funci destat que expressa la quantitat denergia intercanviada per
un sistema i el seu entorn. El signe permet saber si la reacci s endotrmica o exotrmica.

Relaci Cp-Cv: En general aportant una mateixa quantitat la Capacitat calorfica a volum
constant s menor que la Capacitat calorfica a pressi constant. s a dir, que la temperatura
puja ms rpid a volum constant. EXCEPCI: Quan puja la temperatura i disminueix el volum,
com en el cas de laigua, la Cv s ms gran que la Cp.

Reacci qumica: Procs mitjanant el qual un conjunt de substncies qumiques es transforma


en un altre.

Termoqumica: Estudi de les variacions de calor a pressi constant en una reacci qumica.

Entalpia de reacci: s la calor a pressi constant que es bescanvia en el transcurs duna


reacci.

Estat estndard: s un estat concret de pressi, temperatura... en el que es basen les


referencies bibliogrfiques.

Llei de Hess: La variaci total dentalpia duna reacci s la mateixa independentment dels
passos de la reacci. La variaci total s la suma de les variacions dels passos.

SEGON PRINCIPI

Procs espontani: Un procs s espontani si succeeix sense necessitat daportaci denergia


externa i evoluciona cap a un estat de menor energia lliure i de major estabilitat
termodinmica.

Entropia: Funci destat que refereix al grau de desordre dun sistema. Permet calcular la part
de lenergia calorfica que no pot ser utilitzada per fer treball en un procs reversible.

Segon principi de la termodinmica: La variaci dentropia dun sistema allat sempre s ms


gran o igual que 0, sent 0 el cas dun procs reversible. Lentropia de lunivers tendeix a un
mxim. El sistema tendeix al macroestat ms desordenat.
Tercer principi de la termodinmica: En lescala absoluta de lentropia quan la temperatura
tendeix al 0 absolut lentropia tamb hi tendeix.

Entropia dun sistema no allat: Lentropia dun sistema no allat sempre s ms gran o igual
que la menys energia de lentorn. Aix vol dir que en el cas que lentropia dun sistema
disminueixi, lentropia de lentorn augmentar per compensar-ho i perpetuar el creixement de
lenergia total de lunivers.

Energia lliure de Gibbs: En un sistema tancat en equilibri trmic i mecnic amb lentorn que
noms fa treball pV, lenergia lliure de Gibbs s lenergia que pot ser utilitzada per a fer un
treball. En aquestes condicions, temperatura i pressi constants i en absncia de camps, la
variaci de G dun procs espontani s menor o igual que 0, sent 0 el cas de lequilibri.

Energia lliure de Helmholtz: s anloga a lenergia lliure de Gibbs per en comptes de a


pressi constant a volum constant.

Treball til: Es tracta del treball fruit de la diferncia del treball total fet sobre un sistema i el
treball mecnic fet sobre aquest sistema.

EQUILIBRI FSIC

Canvi de fase: s tracta del canvi de lestat dagregaci duna substancia a un altre. s un
procs espontani si lenergia lliure de la fase final s menor que lenergia lliure de la fase
inicial.

Diagrama de fases: Diagrama planar que expressa la fase duna substncia i la seva variaci a
traves duna srie de graus de llibertat (temperatura, pressi...) aix com els punts en els que
coexisteixen varies fases.

Regla de les fases: s una regla que estableix que en un punt determinat del diagrama de fases
es compleix que F = C P + 2 on F sn els graus de llibertat, C els components i P les fases.

Punt crtic: Punt en el que sacaba la corba dequilibri de fases. A partir daquell punt els dos
estats no es poden distingir.

Punt triple: Punt en el que tres fases diferents coexisteixen. T 0 graus de llibertat. F=0, C=1,
P=3 0 = 1 3 + 2.

Equaci de Clapeyron: Equaci que dona el pendent de les corbes de coexistncia de fases
dun diagrama de fases. En general el pendent de la corba s positiu. En el cas de laigua, la
corba de fusi t pendent negatiu.

Mescles: Sistemes multicomponents. Varien els graus de llibertat, apareix la variable


composici.

Magnitud molar parcial: s la derivada parcial respecte el nombre de mols duna funci
extensiva.

Potencial qumic: El potencial qumic s la derivada molar parcial de lenergia lliure de Gibbs.
El potencial qumic duna substncia pura s la seva energia lliure. s una forma denergia
potencial que pot ser absorbida o alliberada en una reacci qumica o transici de fase.
Propietat colligativa: Propietats de les solucions que depenen de la concentraci del solut i no
de la naturalesa qumica.

Pressi de vapor: Pressi exercida per un vapor en equilibri amb les seves fases condensades a
una temperatura concreta. Indica la taxa devaporaci dun lquid, s a dir la volatilitat. Com
ms alta la pressi de vapor ms voltil s la substancia. Qualsevol substncia en un recipient
obert sacabar evaporant perqu a mesura que es van dissipant les molcules del gas la fase
lquida intentar compensar la baixada de pressi alliberant ms molcules amb la finalitat
darribar a lequilibri amb latmosfera (cosa que no succeeix i per tant sevapora
completament). La pressi de vapor augmenta amb la temperatura seguint lequaci de
Clausius-Clapeyron.

Disminuci de la pressi de vapor: A mesura que augmenta la concentraci duna dissoluci la


seva pressi de vapor disminueix seguint la llei de Raoult. Aix es deu a que disminueix el seu
potencial qumic.

Descens crioscpic / augment ebullioscpic: Laugment de la concentraci duna dissoluci fa


que lenergia lliure del lquid disminueixi i per tant la recta en funci de la temperatura de
lenergia lliure de les fases de la substncia es veu desplaada cap a baix. Aix comporta que
les interseccions amb les rectes de la fase gasosa i slida es veuen desplaades i com a
conseqncia la temperatura debullici augmenta i la temperatura de fusi disminueix.

Pressi osmtica: s la diferencia de pressions entre els dos costats duna membrana
semipermeable amb dues dissolucions de concentraci diferent. Tamb es pot definir com la
pressi que cal fer per evitar que es produeixi losmosi. A mesura que augmenta la
concentraci la pressi osmtica augmenta.

Destillaci fraccionada de mescles lquid-lquid ideals: Com a conseqncia de la llei de


Raoult la fase vapor en equilibri amb una mescla t una composici diferent a la fase lquida.
T ms composici del lquid ms voltil. Seguint aix es pot fer una destillaci que vagi
condensant poc a poc el vapor i re-evaporant-lo de manera que cada condensaci t una
concentraci superior del solut ms voltil i aix es pot separar els dos lquids.

Temperatura debullici: Un lquid bull quan la pressi de vapor s igual a la pressi externa.
La temperatura influencia la pressi de vapor, en funci de la pressi externa la temperatura
debullici varia. En el cas de laigua, la temperatura debullici disminueix amb la pressi com
en el cas de pujar una alada.

Solubilitat: Es tracta de la concentraci mxima dun solut que un dissolvent pot acceptar.
Depn de les forces intermoleculars entre les molcules del dissolvent i les del solut, la pressi
i la temperatura.

Fluxos: En presncia de camps o gradients de les propietats intensives es poden produir fluxos,
s a dir moviment dels components de la mescla.

EQUILIBRI QUMIC

Condici dequilibri: En lequilibri la derivada parcial de lenergia lliure de Gibbs respecte el


grau davanament de la reacci s 0. La suma dels potencials pels coeficients estequiomtrics
dels reactius equival a la suma dels potencials pels coeficients estequiomtrics dels productes.
Es tracta dun mnim en G en funci del grau davanament de la reacci.
Activitat: s la mesura de la variaci del potencial qumic. s una mesura de la concentraci
efectiva duna substncia en una mescla. Quan es tracta amb concentracions lactivitat s la
concentraci multiplicada per un coeficient que mesura la desviaci respecte la idealitat.

Constant dequilibri: La constant dequilibri termodinmica duna reacci sorgeix destablir la


variaci denergia lliure 0, i consisteix en el quocient dels productes de les activitats de les
substncies elevades als seus coeficients estequiomtrics. Si saproxima lactivitat a
concentraci es pot treure la Kc de lequilibri qumic.

Principi de Le Chatelier: Quan un sistema es sotmet a una pertorbaci el sistema evoluciona


cap a un nou estat dequilibri per tal de disminuir lefecte del canvi. Si el canvi comporta una
variaci de la variaci de G la K canvia (exemple variaci de la temperatura), si no canvia K si
que canvia la composici (es desplaa lequilibri. Exemple canvi de pressi).

Reaccions acoblades: Dues reaccions poden ser acoblades, una que sigui endergnica i una
altra que sigui exergnica de manera que lalliberaci denergia duna permet la realitzaci de
laltra. Les reaccions metabliques amb despesa dATP sn un exemple.

Estat estndard biolgic: Estat estndard utilitzat en la biologia. Afegeix la condici pH = 7.

CINTICA

Velocitat de reacci: Velocitat de formaci dels productes o de descomposici dels reactius.


Depn de la concentraci dels reactius, tipus de reacci, temperatura...

Equaci de velocitat: Equaci diferencial emprica que descriu la velocitat duna reacci.

Reaccions elementals: Les reaccions estequiomtriques no descriuen el mecanisme


microscpic de la reacci. Les reaccions elementals sn els passos individuals. Es poden
composar per a donar lloc a reaccions compostes ms complexes. Les reaccions elementals
sn unimoleculars, bimoleculars o trimoleculars com a mxim.

Molecularitat duna reacci: Lordre de la reacci depn de les molcules que intervenen en
lequaci de velocitat.

Mecanisme de reacci: s el conjunt de reaccions elementals i intermedis de reacci que es


succeeixen per donar lloc als productes a partir dels reactius.

Etapa limitant: Letapa limitant s aquella que t una energia dactivaci ms elevada i per
tant limita la velocitat de la reacci. La velocitat duna reacci global s la velocitat del pas ms
lent de la via ms rpida.

Reaccions inverses: La reacci inversa duna reacci s aquella que dona lloc als reactius a
partir dels productes. En lequilibri qumic es donen lloc les dues reaccions simultniament, fins
que sigualen les velocitats.

Reaccions paralleles: Dues reaccions son paralleles si tenen el mateix reactiu per donen dos
productes diferents. Les dues reaccions poden competir de manera que els rendiments varien.

Reaccions consecutives: Dues reaccions sn consecutives si els productes de la primera sn els


reactius de la segona.
Constant de velocitat: Constant emprica que quantifica la velocitat duna reacci qumica.
Depn nicament de la temperatura.

Equaci dArrhenius: Equaci que defineix la constant de velocitat a partir de la temperatura,


lenergia dactivaci de la reacci i un factor que depn de la naturalesa de les substncies.

Relaci amb la constant dequilibri: Lequilibri es compleix quan la velocitat duna reacci i la
seva inversa sn iguals. El quocient de les constants de velocitat o de les concentracions dels
productes i dels reactius en lequilibri dona lloc a la constant K dequilibri termodinmic.

Catlisi: Un catalitzador s una substncia que modifica la velocitat de la reacci (augmenta o


disminueix (inhibidor)) sense participar-hi directament. No modifica ni lequilibri ni
lestequiometria. Ofereix una via alternativa amb menor energia dactivaci. En sistemes
biolgics la catlisi la fan els enzims que sn molt especfics i efectius.