Folk Vill REVISTA DE FOLK 1 MUSICA POPULAR ANY UNUM. TESTIU DEL 1986 VACORDIG DIATONIC. TMOLT MES! PREU: 260 Ptes.PERSONATGES Joaquin Dfaz 65, ara per ara, el folklrista més important de VEstat ‘Amb aquest article a part de retre’li homenstge | agrair-ll tot el seu treball ‘cavers el folk! In cang6 tradicional § popular, volem donar un segult de dades Tnformacions perque sapiquet, més de propy gil é aquest personatge 1 la se a valuora tnaca. L'article es bass en eserits | entrevistes publicades arret, en tuna entrevista feta personalment per Tautor aquest article i en ef libre que {etre ell ha escrit Aveling Hernindes, Amb Tarticle no pretence fer un docto- fat sobre res, tan sols informar i donar una informaci6 el més correcta posti- te. Joaquim Diaz nelx a Zamora el 14 de maig del 1947, per tant Taure, de signe notral, Elscu pare és astorid {In seva mare catalaaa. L'any 1951, quan ‘ii tenia quatre anys) familia er trasllada a visre a Valladolid. Estudid‘en un ‘coLlegi de capellans’i és durant aquests estudis que es forma la seva capaci~ fat musical, a part de Ia infludncia dels seus avis | pares nivell de los ci fons tradiclonas tel folklor en general. Es sixty doncs, que forma part de Yes ESlanla de Fencola i durant dos anys és el solista (aigd vesdevé Tany 1959). Ea sova mare havia estuiat al Conservatori | a casa gers hi bavla un piano, fot que sempre apropa a la mGsiea,a part de Theréncia cremosdmica | Therén~ Ga Smbientals Acatate els eatudis primaris i de batrillerstsendinsd dins de Ja Universitat por estuiar dies carrerest Filosofia | Lletres 1 Dret, Les dues, pert les abandoak (a La ra6 fonamental del meu abandenament va raure en Ute diferente concepter que tenfem la societat 1 jo de com havia de ser una Universitat. di ell mateix en una entrevista). ‘Als setze anys, Ja havia format el seu primer grup de cang6 folky et doin MT. Aisa era Fany 1963. Liany 1965 i ja dintre de la Universitat de Nava~ fra forioa un altre grup Yankee Trior Durant aquest aay, tambe, dna els Seus primers concerts en solitart 4 se sadona que alld sot 6s ol folklore, la ‘Cangéy la tradicié tes comenga a dedicar profundament a Testud del folk-song ‘America (aprenent, segons dia ell, une eang6 nova cada dia) i donant concerts olre aquest material t material tradicional de TEstat. Eas div en una de les ‘Satrevistes que li han fet les he comptades a centenars): £l folk no es podia ‘icfiniry era el fet de cercar un nou sistema de valors, Ia necessitat d'un tra forma de vida. TE aporta moltes cosest El descobriment dun méa nou (referent a la can 56) per a ln gent jove de T@poca (penseu que parlem dels anys seizanta | setan~ £5, "Sporta nou materia, tant el de fora com el recopilat per ell matelx pels pobles | directament de Is gent gran- [Alg6 el ea definie com el rei del folk, daltres com el pare. Elly evident ment, refust aquests mlrits no reals i es dedica s donar valor @ Ta seva feina Gignificar-la (Poder-me codejar amb tm metge sense que cixd represent abs srar el cap, pergu® jo no he paseat per una Universitat per fer folklore. El fol~ ‘More Ge Therdncin dels avantpassats | ell tenia ganes de recolir-la i donar-Ia ‘condizer.Ha viatjat per tot el mény a estat a Tesasr Minnesota, San Feanciaco, Oporto, Lisboa, Coimbra, La Sortona, Munic » Jap6un Ne cal anar citant ja Serrreisés dels lloes on ha estat podrfom fer un article, La seva fita durant gee ie mays era formar una, personalitat diferent, anticomercialy antithow, see se enacu que fine 1 tot en aquells dies i deien Tanti-Raphael Durant ares ange va ser un enamorat del folk americd, de Ia ma d‘Atahualpa Yupan- SPST Une den cange Hatinoamericana . Parallelament anava pels pobles HeseUGtobes o tren) « cercar el material { les arrels ‘agit, Li interessava ot carmesate bum. No feia famores Tes seves cangons, no les repetiay constant sears Voportava de noves (aix® Hi porta algun problema emb la casa comer wer ge alscoa). Comengava puntual (ala gent no era puntsal no havien de pa {i aquesta pena els que # bo eren, dix en wna entrevista). in acta icnatge la forjava ell vivint com era i con era cantava, Tre aly Latacclitat, Tesponsabiltat, somriuren. Son les cores que li preocupa tale ey 1968 forma cl grup’ Nuestro Pequefo Mundo,que va tenir forga ‘Eronincla en aquetis moments, pero ell abandona el grup poc temps després [ie’togona lee seves propics paraulesel fet daseajary de tenir un ligament Eee 'T dono poder bellugar-se amb la Ibertat que votia,el feien sentir incdmode. ®Llany 1968 enregistrd el seu primer disc (Recital). Una actuacié en di- recte barrejant cancons daquf i de fora. En ol disc noés se seleccionaren les cangons aqui. A partir eaquell moment,en Joaquin va ser segult aprop per molta gent; les emissores de ridio li demanaven constantment entrevistes, [oe revistes collaboracionsy fela moltes actuacions. Aquell mateix any alga "va regaiae un lites que’canviaria Ia forga del sow treoall intensificant-la ce Testudé cientfic. El libre erat "Flor Nueva de Romazces Viejo", de Me~ ‘index Pidal. Durant dew anys va estar actuant. Va recéerer tot el pals. Imparti cur sets, teminarie 1 confertncies, Treballd en la casa Movieplay com assessor de folklore. Va fer moltes collatoracions de franc per ajular a un seguit de ‘causes. L'eny 1976,1 després de for un soguit de quatre-centes actuacions per Collogle majors, deina de cantar Deciaf de retirar-te de In vida pablica de ‘cantant per dadicar-se enterament In dinvestigader, estudiés 1 clentific el folkior. [A partir daleshores “unda el segell diecogrific Serano del qual va ser director! productor. Dirigelx el “Centro Cestellano de Estudios Folkléricos” hha escrit lbres, cangoners i editat discos. Ska dedleat (e9 dedica) a donar ‘conlertncies, impartir seminaris | posar-se acord amb ales entitats | revis~ fee cavers la cultura tradicional. Dirigeix la revista Folklore | actualiment es th preparant tot un arxiu (en tna cass cedids per la Dipttaci6 de Valladolia) de folkiore » partir de tot el seu material | el de companys dell (com el seu (germ Luls Diaz Viana) cedit por a domint pdblic i part dlaquf fer del fol- Koruna cosa de tots ja que de tote 6 Fherdncla dels qui ens precediren. any 19794 através dna autoblografia ell mateix dig = Cada cop minteresta menys Ia societat industrial, la ciutat i el con ‘gum sens eaura, Magrada Ia natura Taire net 1 es persones que tre ballon en el.que realment els agrada. No importa que nensin cue aques, fa postura és utipiea o anacronica: el temps dele qui em jutgen passa gual forma que el meu temps | les nostres realitats aparentinent tan Iutiyanes s6n rus que aniran a donar al mateix mar. Veiem a partir de totes aquestes paraules un home natural, preocupat pols probicmes humans, amb les ganes de fer una Tena cientifica 1 rigorosa, Eamorat de les cones més senziles | amb un cardcter afcble | sempre a punt Ghjular | compartir. Aquest & Josqufn Diaz, un home de 39 anys amb un hhistorial al darrera excellent | amb una veu treballada | preciosa que d6na tis aire de qualitat a les cangons teansformant-les en cangons que sé com wn {fedant per qu les eacolta. ‘Perd Joaquin continua treballant, amunt | avall, sense parar; mai no pa- ray sempre esti preparant alguna idea nova, constantment ol criden d'arreu, i 4 que ensont ellcantant que més discos ba pubicat i més feina ha fet, és el Canfant més desconegut 0,81 més no, més oblidatin sabeu perqua? Perqud no ol ser comercial, vol ser planer, no vol ser un cantant de fans ni un cantant per vendre’s o cantar amb play-backs. Per aixd no é2 “fanés", per® no para de Fonte feiney Go flisy fa felig & molta gent 1 sempre podré dir quo va viure a vida (aguesta almenys) Intentant canviar les coses, pergt® no pot callar-tes Yigent com ell donen Ia moral a altra gent com nosaltres que de vegades tre~ fmolem damunt aquest fil de corda que ent aguanta que és Ja vida. Gricies, Tonqutn, gracice per la teva ménica, ol feu art en cantar, el teu treba i la teva manera de a[Notas Si volew tenir més informacié sobre Joaquin Diaz pode logir el liteet “Yoaguin Dian", d'Avelino Hernandez, editat per YObra Cultural de la Caja de [Abortos Popular, colsleceiS Vallisletanos. El podeu edquirir a 'adrega: Fuen- te Dorada,2i a Valladolid 47001. Nota: Joaquin Diaz # profestor de la Concordiay de Minnesota, é=, membre 2S'in international Fell Music’ Council, é& membre ce la Real Academia de Bellas Artes de Ia Purfslma Concepei6n de Valladolid, 6: ciutada Ghonor de TEstat de Texas, & membre honor de la Sociedad Mispinica Sigma Delta Piyals USA ‘TOTES LES PUBLICACIONS DE JOAQUIN DIAZ ‘DISCOS I CASSETTES, Recital. 1968 Enel frente de Gandesa. (single. 1968 25 eventos tradicionales. 1977 Canciones de Navidad. 1968 ‘Tema de pinares. 1977 De mi tum de recuerdos. 1969 Romances de Ciogo. 1978 Be ls plcaresca tradicional 1970 Canclonero de Romances. 1978 En Viaje. 1970, (caixa amb cine discs) Romataasy Céntigen sefasties, 1771 Mon rites y creanciaa. 1979 Canciones de Navidad. 1979 Mambré single) 1979 Romances tradicionales. 1972 Canciones de Palencia. 1980 Bel cancionero tradicional. Vol 1.1972 Canciones para nifons 1960 Del cancionero tradicional, Vol 2: CaB- Canciones Ge Sanabria. 1981 ‘iones Infanties, 1972 Chansons pour les enfants. Paris, (ing ‘Canciones del campo. 1973 1981 ‘The music of Spain. USA 1973 Canciones y eventos tradicionales. Romances tructlentos. 1974 poate prt Ty ‘Tomas aefarafes 1974 ‘ities recitales 1984" Sephardic songs. USA 1924 100 temas infneiea 1985 * Del ano y la montaa. 1975 (Gaialaas Satec Romances poputaren 1976 Seleceiéa 1976 Nota: Tots els discos levat dels editats a Testranger {els marcats amb un ‘caltats per Fonomusic, #6n editats per la casa Movieplay. DIRECTOR I PRODUCTOR DELS SEGUENTS DISCOS TLCASSETTES: ‘Temas Sefardies. Alex Kirschner { M-Teresa Rubiato. 1973. Recuerde. y profecia por Espasa. Joaquin Diaz, Maria Salgado y Luis Dias i977 Dulzina y Organct Joaquin Gonsilez y Pedro Aizpurta, 1978 Masica de Int Corte de Castilla. : XV y XVL Coral de Cfmara del Conservato- ‘io de Valladotia. 1978 [Bt calendario del pucbio (en dos volum). 1977-19784 Instrumentos populares de Castilla y Leén. Vol 1. 1978 Romances en torno a la tébede. 1979. Instrumentos populares de Castilla y Le6n. Vol 2.1979Mésica castellana en Juan del Enzina, Coral de Cémara de San Esteban. 1979 Dos misas populares. 1979. De boca en boca, Grupo Rafces. 1979. Canciones de toda. 1979 [Romances del Renacimiento, Coral de Cémara de San Esteban. 1980 Canciones populares. Marfa Salgado. 1980, Candeal 1980. Instrumentos populares de Castilla y Leén. Vole 3. 1981* La dtima dama, Maria Salgado. 1981 CCoplas del pueblo, Candeal.1981 Colectivo iz La Fanega, That, Angel Rey y Jaime Lafuente. 1981 ‘nota: Els marcats amb un asterise (#) sé els discs en ele quals collabora Sonquin Diaz com a cantant o misie. rotat tots els discs editats per Movieplay. LLLIBRES 1 CANGONERS Palabras octitas en la canci6n folklérica. Ediciones Taurus Madeid, 1971 Mésica Pop ~ Mésica folk. Compartit amb José M8 Igo, Planeta. Madrid 1975 Catélogo folklrico de la provincia de Valladolid, Amb Luis Dfaz | José Delfin. ‘Consta de cine volumse T Romances Tradiclonales. I! Romances tradicionales I. I Dulzaineros y tamborileros, IV Canclonero musical. V Cancionero musical Eaitats per la Intituclén simancas. Diputacién de Valladolid 1978-1983. fas del Romancero en Castilla y Len. Ayuntamiento de Valladolid 1980. Glen temas Infantilen, Centro Castellano de Extuios Folktiricos. Ayuntamien- tode Valladolia 1981 Otros cien temas, Centro Castellano de Estudlos Fotklérices, Ayuntamiento de Valiadoia 1982. Romances de Castilla y Le6n. Seminario de Estudios Medievales. Universidad ‘de Madison (USA), amb Lule Diaz, 1982. CCancionero del Norte de Palencia. netituto Téllez de Meneses (Palentia)y 1902 CCancionero del Norte de Palencia I, amb Lufs Diaz. Instituto Téllex de Mene~ ‘es, Palencia 1982 Canciones tradicionales renovadas por Joaguin Dfaz. En ruit volums editats ‘por Ediciones Quirogay Madrid 1971-1983. Romances, canciones y cientos de Castilla, Coleccién Nueva Castilla, Vallado- id 1983 Cuentos castellanos de tradicién oral. Amb Maxime Cheralier. Ea. Ambitoy Valladolid 1983 [Adivinanzas de Castilla y Le6n, Amb Modesto Martin, Col. Nueva Castilla, Va~ Tiadolid 1983. i dugue de MarTborough en la tradicin espafola. Real Academia de Bellas ‘Rrtes de Ia Purfsima Concepci6n, Valladolid 1982. ‘Trabslenguas de Castilla y La6n. Amb Modesto Martin. Col. Nueva Castilla, ‘Valladola 1985 Instrumentos populares. Caja de Ahorros Popular. Valladolid 1986 ‘Autos de Reyes en Leén y Castilla, Amb Lue Alfonso Ponta. Santiago Garcia aitor, Le6n 1986 °10 \UNA DE LES CANCONS DEL SEU REPERTORI ‘Cantada per Constantin Garcia ‘ecopllada per Joaquin Diaz LA GASADITA DE LHJAS THERRAS is errr