Noves alternatives per gestionar els drets dautoria en la difusi de continguts.

Les llicncies de Creative Commons

Collecci Manuals i Formularis, 17
 Ignasi Labastida i Juan

Noves alternatives per gestionar

els drets dautoria en la difusi de continguts.
Les llicncies de Creative Commons

Barcelona, 2008
Biblioteca de Catalunya. Dades CIP

Labastida i Juan, Ignasi, 1970-

Noves alternatives per gestionar els drets d'autoria en la difusi de continguts : les
llicncies de Creative Commons. (Manuals i formularis ; 17)
Bibliografia
ISBN 978-84-393-7679-8
I. Escola d'Administraci Pblica de Catalunya II. Ttol III. Collecci: Manuals i
formularis ; 17
1. Llicncies de drets d'autor 2. Drets d'autor Recursos electrnics
347.78:681.3

Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicncia 2.5 Genrica

Sou lliure de:

copiar, distribuir i comunicar pblicament l'obra

fer-ne obres derivades

Amb les condicions segents:

Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el
llicenciador (per no d'una manera que suggereixi que us donen suport o que rebeu suport per l's
que feu de l'obra).

No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

Compartir amb la mateixa llicncia. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres
derivades, noms podeu distribuir l'obra generada amb una llicncia idntica a aquesta.

Quan reutilitzeu o distribuu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de l'obra.
Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets d'autor.
No hi ha res en aquesta llicncia que menyscabi o restringeixi els drets morals de l'autor.

Els drets derivats d'usos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per
l'anterior
Aix s un resum del text legal de la llicncia completa:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca

A fi de contribuir a una major sostenibilitat ambiental lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya ha imprs
aquest llibre en paper reciclat i lha posat a disposici lliure a la seva pgina web (www.eapc.cat)

2008, Ignasi Labastida i Juan

Daquesta edici:
2008, Escola dAdministraci Pblica de Catalunya
Primera edici: gener de 2008
ISBN: 978-84-393-7679-8
Dipsit legal:
Disseny grfic i composici: Dotstation, SL
Impressi: Grficas Salas
La millor arma duna dictadura s el secretisme,
la millor arma duna democrcia s lobertura.

Niels Bohr, fsic dans (1885-1962)

Sumari

Introducci 9

Captol 1. La propietat intellectual i els drets dautor 13

1.1. Breu histria de la propietat intellectual 17

1.2. La Llei de propietat intellectual espanyola 19
1.2.1. Els drets morals i els drets dexplotaci 19
1.2.2. Les excepcions o limitacions als drets dautor 21
1.3. El copyleft 25

Captol 2. Creative Commons i el seu sistema de llicncies.............. 27

2.1. Breu histria de Creative Commons 30

2.1.1. El cas Eldred 30
2.1.2. El projecte de les llicncies 31
2.2. Larribada de les llicncies a lEstat espanyol 33
2.3. Les llicncies de Creative Commons 36
2.3.1. Tipus de llicncies estndard 38
2.3.2. La versi 3.0 de les llicncies 39
2.3.3. Altres llicncies de Creative Commons 41
2.4. Semblances daltres llicncies amb les llicncies de Creative Commons 43
2.4.1. La llicncia de Documentaci Lliure de GNU 43
2.4.2. La llicncia Art Libre 44
2.4.3. La llicncia Aire Incondicional 45
2.4.4. Problemes dinteroperabilitat 46
2.5. Casos judicials 48
2.6. Altres projectes de Creative Commons 50

7
Captol 3. Aplicacions de les llicncies a continguts culturals 53

3.1. Lexpressi literria 56

3.2. Lexpressi visual 59
3.3. Lexpressi musical 63
3.3.1. El projecte pilot de Buma-Stemra 66

Captol 4. La presncia de Creative Commons en el mn acadmic 69

4.1. Ls de les llicncies de Creative Commons en materials docents 72

4.2. Ls de les llicncies de Creative Commons en lmbit de la recerca 76

Captol 5. Les llicncies de Creative Commons

i lAdministraci pblica 83

5.1. Iniciatives pbliques a Catalunya 89

Captol 6. Exemples daplicaci de les llicncies 91

Conclusions. Qu ens espera al futur? 119

Bibliografia 124

8
Introducci
En els darrers anys els continguts han esdevingut el principal protagonista en el
desenvolupament de la xarxa. El nombre de continguts sha incrementat de manera ex-
ponencial i a vegades ens s difcil trobar-los. Tanmateix, un cop hem trobat un material
ens podem trobar amb un inconvenient no desitjat. Noms tenim perms per visualitzar-
lo o accedir-hi. La nostra cerca es pot acabar aqu. Accedir-hi lliurement a un document
sense haver dabonar res o demanar perms no ens atorga carta blanca per fer el que
vulguem, ans al contrari.

Seria convenient comenar aquest llibre dient que tot all que trobem a la xarxa
lliure dindicacions legals no vol dir que estigui disponible per fer-ne el que vulguem. Si
no es diu res, contrriament al que pensa molta gent, sentn que cal perms per emprar
aquella obra ms enll del que les lleis ens permeten. No dir res vol dir Tots els drets re-
servats. Quins drets? Els drets dels autors sobre les seves obres, les seves creacions.
Els drets a explotar una obra, s a dir, reproduir-la, distribuir-la, transformar-la o fer-ne
una comunicaci pblica.

Aquest fet cal tenir-lo en compte no noms a lhora daccedir a un contingut digital
a la xarxa, sin tamb a lhora de difondre un contingut ja que, a vegades per desconei-
xement, podem equivocar-nos no indicant res tot i voler que les nostres obres quedin a
disposici del pblic per ser utilitzades lliurement.

Lobjectiu daquest llibre s presentar una alternativa a la difusi tradicional reser-

vant-se tots els drets, una alternativa de gesti de drets ms flexible. Aquesta alterna-
tiva s el sistema de llicncies de Creative Commons que aquest any celebra el seu
cinqu aniversari i el tercer a casa nostra. Durant aquests anys, aquest sistema ha
esdevingut una alternativa real i legal per a aquells creadors que han cregut que no els
calia reservar-se tots els drets. Les llicncies de Creative Commons sn actualment
una eina legal que sha ests per la xarxa i pel mn mitjanant ladaptaci duns textos
nascuts als EUA. Per, a ms, sha demostrat la seva validesa no noms per a formats
digitals, sin tamb en formats tradicionals com el paper o el disc compacte.

Una de les raons de lxit daquestes llicncies ha estat el fet de donar una resposta
clara i real a les campanyes de sobreprotecci de la propietat intellectual impulsades
des de sectors de la societat ms interessats en els drets que en els autors. Sectors
que volen mantenir antics models de negoci que sovint xoquen amb la realitat, espe-
cialment amb el que ens ofereix la tecnologia actual. Aquest enfrontament no s nou

9
sin que, de fet, es repeteix cada cop que apareix una innovaci. El que succeeix s que
les reformes legals necessries per adaptar-nos a la nova realitat no arriben a temps
i moltes vegades van en direcci contrria a lavan tecnolgic. Aix, ens trobem amb
reformes que restringeixen usos que en el mn analgic estaven permesos i, en canvi,
en el mn digital poden esdevenir illegals sense una autoritzaci expressa.

Parallelament a aquest increment en les restriccions ds shan engegat accions de

sensibilitzaci a favor de les obres, els drets i els autors que han esdevingut campanyes
en qu es criminalitza de manera indiscriminada qualsevol usuari de la xarxa. Sn cam-
panyes amb un gran component demaggic i amb un objectiu clar: infondre por entre la
societat amb la propietat intellectual.

Sortosament, la resposta ha estat que el debat sobre la propietat intellectual ses-

tengui a tota la societat i que molts autors no se sentin identificats amb aquestes cam-
panyes. s per aix que han aparegut diversos moviments a favor de fer ms accessible
la cultura i el coneixement en general. Sobretot, es tracta de moviments que reconeixen
els drets dels autors i aposten per exercir-los duna manera ms flexible, permeten
un intercanvi de coneixement i la possibilitat daugmentar la creaci. En aquests mo-
viments podem incloure des dels defensors del programari lliure fins als de laccs
obert al coneixement cientfic, passant per totes les variants de lanomenat moviment
copyleft.

Tot i que la majoria daquests collectius o comunitats no defensen labolici de la

propietat intellectual, s que s veritat que un dels seus objectius s el de plantejar un
debat obert sobre els drets dautor. I mentre es debat i es reflexiona sobre quin tipus
de societat volem construir i quins drets volem protegir i com, es creen eines alternati-
ves per a aquells autors que desitgin exercir els seus drets duna manera ms oberta
i flexible.

Aix doncs, aquest llibre sengloba en aquest projecte doferir noves eines i alterna-
tives. s un llibre per entendre les llicncies de Creative Commons i sistemes similars
per difondre continguts de manera oberta tot respectant els drets dels autors. Aquesta
obra que ara comenceu a llegir pot ajudar molts autors, per tamb moltes institucions
que difonen materials sense aturar-se a pensar si cal mantenir tots els drets reservats.
En moltes ocasions aquesta reserva es fa per inrcia o per desconeixement. I aix s el
que vull evitar, que no es coneguin les alternatives.

Per tal daconseguir un cert grau didctic, recullo diversos exemples dutilitzaci de
les llicncies en els diferents mbits de creaci, des dels ms artstics fins al sector

10
pblic. Tamb presento breument el marc legal en qu sestableixen aquestes llicnci-
es, la Llei de propietat intellectual que protegeix els drets que tenen els autors envers
les seves obres.

El gruix daquesta obra est dedicat al sistema de llicncies que ofereix Creative
Commons, sense oblidar altres llicncies similars. Tamb dedico una secci a altres
projectes que han aparegut al voltant daquesta organitzaci nord-americana que sha
anat estenent per tot el mn. Entre aquests projectes parallels cal destacar el de
Science Commons, que promou una difusi del coneixement cientfic molt ms oberta i
transparent per tal de facilitar que arribi a tota la societat i no quedi recls en les elits
acadmiques.

Per acabar el llibre, en el captol final i com a conclusi, em permeto fer uns apunts
de futur amb el risc dequivocar-me.

Espero que la lectura daquesta obra permeti conixer millor les noves alternatives
de difusi i que lautor, el creador o qui ha de decidir com sha de divulgar una obra
puguin fer-ho lliurement i de la manera que ms els convingui.

11
 1
La propietat intellectual
i els drets dautor
 Iniciar un llibre amb un captol dedicat a temes legals o jurdics pot fer que molts lec-
tors abandonin lobra noms comenar i aquesta no s la meva intenci, tot el contrari.
No obstant aix, cal dir que aquest captol s necessari com a introducci del marc legal
on es mouen les llicncies de Creative Commons i similars. Hem de tenir en compte que
qualsevol contingut que es genera queda protegit automticament des del moment de
la seva creaci i el seu autor adquireix uns drets.

Fins no fa gaire els autors eren considerats una elit o una mena de classe especial,
per actualment tots som creadors i, per tant, la propietat intellectual ens afecta no
noms com a usuaris o consumidors dobres. Per aquesta ra, linters per aquests
temes ha anat creixent entre la societat. Tots volem conixer quins drets tenim com a
autors i com podem protegir les nostres creacions.

Daltra banda, la facilitat que ofereix la tecnologia actual per reproduir o divulgar
una obra ha fet sorgir un debat entre usuaris i titulars del dret sobre qu permet la llei
i quins usos shan de restringir. Aquest debat tamb ha suscitat un augment dinters
per la propietat intellectual.

Els continguts, com en qualsevol obra artstica, cientfica o literria, estan protegits
per les lleis de propietat intellectual i els autors que els han creat en tenen uns drets
exclusius per decidir com es divulguen i com es poden utilitzar. Aquests drets sn els
anomenats drets dautor, que com veurem a continuaci no sn iguals a tot arreu.

Cal remarcar que, si b en un principi la llei reconeixia als autors uns drets sobre
les seves obres, actualment hi ha altres collectius que intervenen en les creacions i la
seva difusi que tamb tenen reconeguts els seus drets, sn els anomenats drets afins.
s el cas deditors, productors o artistes, entre daltres.

Per analitzar les diferncies entre les diverses lleis de propietat intellectual que hi
ha al mn caldria comenar per explicar que a lEstat espanyol la propietat intellectual
no inclou la protecci de marques o invents, la protecci dels quals es regeix mitjanant
les lleis de propietat industrial. Cal fer aquesta consideraci ja que en alguns estats la
propietat intellectual tamb recull aquests casos i pot confondres labast dalgunes
lleis en ser comparades.

s important aclarir tamb qu s el copyright ja que s un terme molt emprat quan

es parla de drets dautor i propietat intellectual. Aquest terme susa, principalment al
mn anglosax, per parlar daquells drets dautor que afecten lexplotaci duna obra,
s a dir, els drets de reproducci, distribuci, transformaci i comunicaci pblica, que

15
sn uns drets exclusius de lautor que s qui ha de determinar com els vol exercir i en
quines condicions els vol cedir o transferir. Com veurem a continuaci, moltes lleis sobre
propietat intellectual reconeixen altres drets, que generalment no sn transferibles.

Fins fa poc la propietat intellectual era una qesti reservada a una minoria dad-
vocats i juristes, per actualment s un tema de debat a la societat que ha sortit dels
frums especialitzats. En aquest captol far una breu visi histrica de les lleis de pro-
pietat intellectual i analitzar algun detall de la llei espanyola, que s fora similar a al-
tres lleis europees, especialment les de lEuropa continental, que es basen en dos tipus
de drets: els drets morals, que sn intransferibles, i els drets dexplotaci, susceptibles
de ser cedits. Aquest reps de la llei actual ens servir per poder entendre millor el que
signifiquen les llicncies lliures i els mecanismes de cessi de drets que inclouen.

16
1.1. Breu histria de la propietat
intellectual

Es pot considerar que la histria de les lleis de propietat intellectual modernes

comena a principis del segle XVIII al Regne Unit. Els impressors anglesos lluitaven
contra els seus collegues escocesos per les reproduccions no autoritzades que rea-
litzaven. Els anglesos demanaven un dret perpetu a la cpia duna obra per evitar les
cpies elaborades sense el seu perms ni el de lautor. Com a resposta a aquesta peti-
ci, lany 1710 el Parlament britnic va promulgar la primera llei de copyright, lEstatut
dAnna (Statute of Anne),1 que oferia a lautor o al propietari dun llibre un dret exclusiu
per imprimir-lo. Tanmateix, aquest dret exclusiu no era perpetu, tal com demanaven els
impressors, sin que tenia una vigncia de 14 anys, renovables pel mateix temps, si
lautor continuava viu. Als llibres publicats abans del 1710 sels va aplicar un perode de
21 anys no renovables. Quan sacabava aquest perode de vigncia, qualsevol persona
podia imprimir un llibre sense demanar cap autoritzaci.

Aquesta llei no va satisfer del tot els impressors anglesos i varen continuar lluitant
per estendre a perpetutat el dret exclusiu a imprimir un llibre. Finalment, al 1774 la
Cambra dels Lords va mantenir la limitaci temporal dels drets i va crear el domini
pblic, que s la situaci en la qual queden les obres quan els drets dexplotaci han
expirat i, per tant, poden ser explotades lliurement sense cap mena de perms.

Els Estats Units dAmrica varen adoptar una llei similar quan es varen independit-
zar, Copyright Act,2 el 1790. Aquesta llei mantenia en 14 anys la vigncia del dret a cpia
i establia el mateix sistema de renovaci. Tamb shi establia que si no es renovava el
perode de vigncia, en el cas que lautor fos viu, lobra passava directament al domini
pblic. A ms, copiant tamb de lEstatut dAnna, si lautor o limpressor volia protegir
els seus drets sobre lobra calia que la registrs en algun dipsit oficial; si no ho feia,
lobra quedava lliure.

A lEuropa continental les lleis de propietat intellectual modernes no es van crear

per establir els mecanismes per permetre la reproducci dobres, sin que es van fer
amb lobjectiu de reconixer lautor i els seus drets sobre la representaci de lobra.

1. A la Viquipdia, http://en.wikisource.org/wiki/Statute_of_Anne, hi ha una transcripci de la llei.

2. Es pot llegir una transcripci daquesta llei a: http://www.copyright.gov/history/1790act.pdf.

17
Daquesta manera, al 1791 lAssemblea francesa elaborava la primera llei de drets dau-
tor on sexigia un consentiment formal i per escrit dels autors per representar lobra.
Aquesta llei tamb recollia la figura del domini pblic i establia que una obra passava a
propietat pblica transcorreguts cinc anys des de la mort de lautor.

De fet, a Europa ja hi havia lleis anteriors a la francesa, com una llei espanyola de
1762 que regulava les facultats dimpressi dun llibre per part dels autors. Tanmateix,
no ser fins al 1879 que lEstat espanyol tindr una llei de propietat intellectual mo-
derna.

s justament durant el segle XIX que es promou el primer intent dharmonitzaci de

les diferents legislacions sobre propietat intellectual mitjanant el Conveni de Berna.3
Aquest Conveni, establert el 1886, reconeix una protecci internacional per a qualsevol
obra subjecta a drets dautor en tots aquells pasos que varen subscriure lacord. Els
principals termes del Conveni sn que els drets satorguen a lautor pel sol fet de crear,
seguint aix la concepci continental, i no cal cap registre ni formalitat per activar-los. En-
tre els drets reconeguts pel conveni hi ha els drets morals i els dexplotaci. Tamb es
va acordar una vigncia de protecci mnima de 50 anys a partir de la mort de lautor.

Aquest Conveni s la base de les lleis de propietat intellectual actuals tot i que
alguns dels termes que es varen establir han variat com en el cas de la vigncia dels
drets dautor, que shan ests de diferents maneres. Actualment una obra gaudeix de
protecci fins a 70 anys desprs de la mort de lautor, de manera general. Un altre factor
que cal tenir en compte s que no noms els autors poden protegir les seves obres mit-
janant les lleis de propietat intellectual, sin que shi han incls altres collectius com
els artistes, els editors o els productors fonogrfics, que tenen perodes particulars de
vigncia dels seus drets. Per exemple, en el cas dels artistes es reconeix un perode de
50 anys des de ledici duna obra, cosa que provoca que actualment molts xits de la
msica britnica de finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta estiguin passant
al domini pblic o els quedin pocs anys per fer-ho. Aquest fet est provocant una petici
dextensi daquests drets per part daquest collectiu.

3. http://www.wipo.int/treaties/es/ip/berne/trtdocs_wo001.html.

18
1.2. La Llei de propietat
intellectual espanyola

Tal com sha dit abans, a lEstat espanyol entenem com a propietat intellectual el
conjunt de drets que corresponen als autors i altres collectius susceptibles de ser-ne
titulars pel que fa a les obres artstiques, cientfiques o literries. Per tal que aquestes
obres gaudeixin de la protecci de la llei han de complir un requeriment inicial, que si-
guin originals. Aix no vol dir que la idea que les ha inspirat ho sigui, sin que la forma
dexpressar aquesta idea ha de ser original. Les idees o els conceptes no sn protegi-
bles per la llei per s que ho s la seva expressi o plasmaci.
Els noms, les marques o els invents no queden protegits per la propietat intel
lectual, sin per la propietat industrial mitjanant mecanismes com les patents. Els fets
o les dades tampoc no estan protegits per s la manera dexpressar-los. Per exemple,
una obra histrica pot aportar unes dades que poden ser utilitzades lliurement, per
no ho pot ser el text on apareixen ja que aquest s que queda protegit per la propietat
intellectual.
Lactual Llei espanyola de propietat intellectual data del 1996 tot i que en aquests
anys shi han introdut algunes modificacions, la darrera el juliol de 2006, per incorporar
algunes directives europees, principalment aquelles que fan referncia al mn digital.

1.2.1. Els drets morals i els drets dexplotaci

La Llei espanyola, com altres, reconeix dos tipus de drets: els morals i els patrimo-
nials o dexplotaci. Els primers sn uns drets irrenunciables i intransferibles que es
reconeixen als autors i altres titulars i que en alguns casos no perden la vigncia. En
canvi, els drets dexplotaci sn aquells que ms ens interessen aqu ja que sn els
susceptibles de ser cedits o transferits en les condicions que lautor estableixi. De tota
manera, no es pot oblidar els drets morals, perqu cal respectar-los sempre i no poden
ser obviats en cap cas.

La Llei espanyola reconeix a lautor els drets morals segents:

Decidir si lobra ha de ser divulgada i de quina manera ho ha de ser.

Determinar si la divulgaci sha de fer amb el seu nom, amb pseudnim o signe,
o de manera annima.
Exigir el reconeixement de la condici dautor de lobra.

19
 Exigir el respecte a la integritat de lobra i impedir-ne qualsevol deformaci, mo-
dificaci, alteraci o atemptat que suposi un perjudici als interessos legtims o a
la reputaci de lautor.
Modificar lobra respectant els drets adquirits per tercers i les exigncies de pro-
tecci de bns dinters cultural.
Retirar lobra del mercat, a causa dun canvi en les conviccions intellectuals o
morals, amb una indemnitzaci prvia per danys i perjudicis als titulars de drets
dexplotaci.
Accedir a lexemplar nic o rar de lobra, quan es trobi en poder dun altre, per tal
dexercir el dret de divulgaci o qualsevol altre que correspongui a lautor.

Altres legislacions europees i internacionals reconeixen aquests mateixos drets o

una llista similar. En general, el dret a decidir com sha de divulgar lobra, el de ser re-
conegut com a autor i el dret a la integritat de lobra sn sempre presents en qualsevol
llista de drets morals.

Cal indicar que hi ha jurisdiccions on lautor pot renunciar a alguns drets morals tot
i que el sistema legal reconegui la distinci entre drets morals i drets patrimonials; s
el cas, per exemple, del Canad. Tamb cal repetir aqu que els estats que segueixen la
concepci del copyright no reconeixen els drets morals i, per tant, els autors no poden
veurels aplicats en les seves obres.

Si parlem de drets patrimonials o dexplotaci haurem desmentar-ne quatre: el dret

a la reproducci, el de distribuci, el de comunicaci pblica i el de transformaci. En la
majoria de legislacions, ja sigui les basades en drets dautor o en copyright, es reconei-
xen aquests quatre drets tot i que poden variar de nom. En la Llei espanyola es donen
les definicions segents:

Sentn per reproducci la fixaci directa o indirecta, provisional o permanent, per

qualsevol mitj i en qualsevol forma, de tota lobra o de part daquesta, que perme-
ti la seva comunicaci o lobtenci de cpies.

Sentn per distribuci la posada a disposici del pblic de loriginal o de les cpies
de lobra, en un suport tangible, mitjanant venda, lloguer, prstec o de qualsevol
altra forma.

Sentn per comunicaci pblica aquell acte pel qual una pluralitat de persones
pot tenir accs a lobra sense una distribuci prvia dexemplars a cadascuna
delles.

20
 La transformaci duna obra inclou la seva traducci, adaptaci i qualsevol altra
modificaci en la seva forma de la qual es derivi una obra diferent.

Aquestes noves obres a les quals es fa referncia en la definici de transformaci

sn les anomenades obres derivades, entre les quals sinclouen les traduccions i les
adaptacions, les revisions, actualitzacions i anotacions, els compendis, resums i ex-
tractes i els arranjaments musicals. De fet, podem considerar obra derivada qualsevol
creaci nova basada en obres preexistents.

Alguns daquests drets tamb estan reconeguts per a altres collectius com poden
ser els artistes, els intrprets o els productors, entre daltres. Aquests drets sn els
anomenats drets afins o connexos, que tamb queden protegits mitjanant la Llei de
propietat intellectual. Haurem de tenir-los en compte si utilitzem una obra en la difusi
de la qual hagin intervingut ms persones que lautor i tamb si volem difondre una obra
nostra i volem utilitzar aquests actors de la cadena creativa.

A ms dels drets morals i dexplotaci, en algunes legislacions, com lespanyola,

tamb es reconeixen altres drets com, per exemple, els drets de remuneraci o compen-
saci, entre els quals destaca el de compensaci equitativa per cpia privada. Aquests
drets sn de gesti collectiva obligatria i, per tant, han de ser gestionats per una
entitat de gesti collectiva. Tamb cal dir que algun daquests drets sn irrenunciables
i el problema es planteja quan un autor no pertany a una entitat de gesti collectiva.
Aquest cas no est previst per la llei i tampoc no hi ha una normativa clara. Tanmateix,
qualsevol autor podria reclamar la seva part de la compensaci collectiva a lentitat
encarregada de gestionar aquest dret.

1.2.2. Les excepcions o limitacions

als drets dautor
Com hem vist, els drets dautor sn uns drets exclusius de lautor o el titular a qui
han estat cedits i, per tant, per a qualsevol s que es vulgui fer de lobra caldr demanar
un perms. De fet, aquesta afirmaci no s totalment certa, ja que hi ha unes excepcions
recollides en totes les lleis de propietat intellectual que permeten utilitzar una obra en
determinades condicions sense haver de demanar-ne autoritzaci. Aquestes excepcions
sn les limitacions al dret dautor per tal de mantenir lequilibri amb altres drets recone-
guts com, per exemple, la llibertat dexpressi o laccs a la cultura.

21
 El principal problema que presenten aquestes excepcions s que no hi ha una har-
monitzaci clara i cada legislaci recull les que vol i en les condicions que li sembla
ms adient.

La Llei de propietat intellectual espanyola recull unes excepcions o limitacions als

drets dautor que autoritzen qualsevol usuari a realitzar determinats usos de lobra
sense haver de demanar perms a lautor o al titular dels drets. s important conixer
quines sn aquestes excepcions perqu a vegades no queda clar qu es pot fer i qu
no es pot fer legalment. Un cas tpic de confusi es troba en el mn acadmic quan
sinvoca un s docent molt ampli que no queda recollit en el redactat actual de la Llei.
Aquesta confusi possiblement sorigina en el fet que en altres legislacions s que hi ha
unes excepcions educatives importants recollides per la llei.

Cal tenir en compte que cap llicncia pot limitar aquestes excepcions i que a vega-
des ens hi podem acollir per fer usos duna obra encara que estigui amb tots els drets
reservats.

La primera limitaci recollida per la Llei espanyola s la reproducci provisional,

regulada de la manera segent:

No requereixen autoritzaci de lautor els actes de reproducci provisional que, a

ms de mancar per si mateixos duna significaci econmica independent, siguin
transitoris o accessoris i formin part integrant i essencial dun procs tecnolgic i
lnica finalitat dels quals consisteixi a facilitar o b una transmissi en xarxa entre
terceres parts per un intermediari, o b una utilitzaci lcita, entenent com a tal
lautoritzada per lautor o per la llei.

La limitaci segent que apareix s la cpia privada:

No necessita autoritzaci de lautor la reproducci, en qualsevol suport, dobres ja

divulgades quan la porti a terme una persona fsica per al seu s privat a partir
dobres a les quals hagi accedit legalment i la cpia obtinguda no sigui objecte
duna utilitzaci collectiva ni lucrativa, sens perjudici de la compensaci equitativa
prevista.

En la darrera actualitzaci de la Llei, de juliol del 2006, shan ampliat aquestes dues
excepcions:

22
 No s necessria lautoritzaci de lautor quan una obra es reprodueixi, distribueixi
o comuniqui pblicament amb fins de seguretat pblica o per al correcte desenvo-
lupament de procediments administratius, judicials o parlamentaris.

Tampoc no necessiten autoritzaci els actes de reproducci, distribuci i comuni-

caci pblica dobres ja divulgades que es realitzin en benefici de persones amb
discapacitat, sempre que aquests actes no tinguin finalitat lucrativa, tinguin una
relaci directa amb la discapacitat de qu es tracti, es portin a terme mitjanant un
procediment o mitj adaptat a la discapacitat i es limitin al que aquesta exigeix.

La diferncia principal entre aquestes dues ltimes excepcions i les de reproducci

provisional i cpia privada s que en aquestes darreres sautoritza la reproducci, la dis-
tribuci i la comunicaci pblica, mentre que en les dues primeres noms es permeten
actes de reproducci.

Si continuem avanant en el redactat de la Llei, ens trobem amb lexcepci segent,

la que regula la citaci i la illustraci en lensenyament:

s lcita la inclusi en una obra prpia de fragments daltres alienes de naturalesa

escrita, sonora o audiovisual, aix com la dobres allades de carcter plstic o
fotogrfic figuratiu, sempre que es tracti dobres ja divulgades i la seva inclusi es
realitzi a ttol de cita o per a la seva anlisi, comentari o judici crtic. Aquesta utilit-
zaci noms es pot fer amb fins docents o de recerca, en la mesura justificada pel
fi daquesta incorporaci i indicant la font i el nom de lautor de lobra utilitzada.

No necessita autoritzaci de lautor el professorat de leducaci reglada per rea-

litzar actes de reproducci, distribuci i comunicaci pblica de petits fragments
dobres o dobres allades de carcter plstic o fotogrfic figuratiu, exclosos els
llibres de text i els manuals universitaris, quan aquests actes es facin nicament
per a la illustraci de les seves activitats educatives a les aules, en la mesura
justificada per la finalitat no comercial perseguida, sempre que es tracti dobres ja
divulgades i, llevat dels casos en qu sigui impossible, sincloguin el nom de lautor
i la font. No sentenen compreses en el pargraf anterior la reproducci, distribu-
ci i comunicaci pblica de compilacions o agrupacions de fragments dobres o
dobres allades de carcter plstic o fotogrfic figuratiu.

23
 Amb aquestes dues excepcions es permet la inclusi dobres no prpies en les nos-
tres creacions per noms per ser analitzades, citades o per fer-ne comentaris. Cal tenir
en compte que aquesta autoritzaci s fora subjectiva. En el segon pargraf tamb
sinclou la possibilitat de reproduir, distribuir i comunicar pblicament materials aliens
sempre que es faci a les aules i condicionat a obres o fragments determinats.

Aix doncs, veiem que les excepcions no sn tan mplies com de vegades es pensa,
sin que tenen els seus lmits i que en nom de la docncia o la recerca no podem fer un
s illimitat dun determinat contingut.

A ms de les excepcions o limitacions del dret dautor que he descrit abans, nhi ha
daltres com ara les condicions de reproducci en biblioteques, museus, arxius, actes
oficials, actes religiosos, i fins i tot existeix la possibilitat de transformar una obra per
fer-ne una pardia. Aquesta darrera excepci tamb comporta un alt grau de subjectivi-
tat que provoca conflictes entre autors i titulars.

Tots aquells usos que es facin sobre una obra i que no estiguin recollits per aques-
tes excepcions requeriran el corresponent perms o autoritzaci. De vegades, com veu-
rem a continuaci, el perms es concedeix a priori i no cal demanar-lo. Aquest s el cas
de les llicncies lliures englobades dins del moviment del copyleft, en qu normalment
es permet reproduir i distribuir una obra en determinades condicions sense haver de
contactar amb el titular dels drets.

24
1.3. El copyleft
Per acabar aquest captol, voldria fer una breu introducci al concepte de copyleft.
Aquest terme apareix en contraposici al copyright fent un joc de paraules entre left/
right que es pot entendre de diferents maneres: esquerra/dreta per tamb deixat/
dret. Laparici daquest terme va tenir lloc cap als anys setanta tot i que el principal
impulsor va ser-ne Richard Stallman quan, a partir dels anys vuitanta, va decidir crear un
sistema operatiu lliure, el GNU.4

Lobjectiu del projecte GNU era el de donar llibertat a qualsevol usuari dun programa
per tal que el redistribus i el modifiqus si ho creia necessari, per que mantingus
aquesta llibertat per tal que qualsevol altre pogus fer el mateix. Aquesta condici,
anomenada condici copyleft, s la base del programari lliure. De fet, la llibertat que
satorga a lusuari permet fins i tot que pugui comercialitzar el programa sempre que
lacompanyi daquesta llicncia.

La llicncia bsica del moviment copyleft s la GPL (General Public License),5 que
saplica a programes informtics i que est suportada per la Free Software Foundation.
Aquesta mateixa fundaci s lencarregada de mantenir la llicncia equivalent per a
continguts, la GFDL (GNU Free Documentation License),6 que va nixer per ser utilitzada
en els manuals que acompanyen els programes informtics. Aquesta darrera llicncia
s la que utilitza la Viquipdia.7

A partir de la filosofia copyleft impulsada per Stallman i els seus collegues han apa-
regut centenars de projectes semblants que han optat per models de llicncia similars
com s el cas del projecte Creative Commons que veurem en el proper captol. Laparici
daquests projectes ha fet que el terme copyleft shagi ampliat a qualsevol alternativa
al tradicional copyright de tots els drets reservats. No obstant aix, cal recordar que
qualsevol projecte de llicncies es basa en la legislaci de propietat intellectual, ja que
sense lexistncia duns drets sobre les obres no seria possible elaborar eines de ces-
si flexibles com les que es plantegen en aquestes iniciatives.

4. http://www.gnu.org.
5. http://www.gnu.org/licenses/licenses.ca.html#GPL.
6. http://www.gnu.org/licenses/licenses.ca.html#FDL.
7. Els textos de la Viquipdia estan regulats per aquesta llicncia, per els continguts addicionals com, per exem-
ple, les imatges tamb sofereixen amb altres llicncies, com ara les de Creative Commons.

25
 2 Creative Commons
i el seu sistema de llicncies
 Creative Commons8 s una organitzaci dels EUA sense nim de lucre nascuda lany
2001 que t representacions a diferents pasos a travs de les institucions afiliades.
La seu principal es troba a San Francisco, tot i que t altres oficines relacionades amb
altres projectes a ms de les llicncies, tal com veurem a continuaci.

Generalment, el terme Creative Commons sassocia a unes llicncies que durant els
darrers anys han aparegut principalment en el mn digital i que han suposat un canvi en
la manera de difondre continguts a la xarxa i mitjanant altres canals.

En aquest captol no noms explicar les llicncies de Creative Commons des del
seu naixement al final de lany 2002 fins a lactualitat amb laparici de la nova versi
3.0, sin que far un reps a la histria del projecte i de lorganitzaci, aix com a la
implantaci del projecte al nostre Estat a travs de la vinculaci amb la Universitat de
Barcelona, sense oblidar altres projectes.

8. http://creativecommons.org.

29
2.1. Breu histria
de Creative Commons

Creative Commons va ser fundada lany 2001 per Hal Abelson, James Boyle, Michael
Carroll, Eric Eldred, Lawrence Lessig i Eric Saltzman, amb el suport del Center for the
Public Domain i les facultats de Dret de Harvard i de Stanford. Per entendre la creaci
daquesta organitzaci cal revisar el cas Eldred. La resoluci daquest cas va fer veure a
Lessig i els seus collegues que difcilment podrien canviar la llei a curt termini i que, per
tant, era millor utilitzar-la per aconseguir restablir lequilibri entre els drets dels autors i
els drets de la societat a accedir al coneixement en general.

2.1.1. El cas Eldred

Eric Eldred s un programador retirat de New Hampshire que el 1995 va decidir
posar a la xarxa una versi electrnica del llibre La lletra escarlata, de Nathaniel
Hawthorne, per tal destimular les seves filles a llegir-lo. No ho va aconseguir, per s que
va comenar a fer el mateix amb altres obres del domini pblic. El 1998, una collecci
del poeta Robert Frost estava a punt de passar al domini pblic, per el Congrs es va
avanar ja que va decidir estendre la vigncia dels drets dautor vint anys ms. Va ser
lanomenada Sonny Bono Copyright Term Extension Act, en memria del msic i congres-
sista Sonny Bono, que creia que els drets no shavien de perdre mai.

Quan aquesta llei es va aprovar, Eldred va decidir lluitar-hi en contra. Primer promo-
vent una desobedincia civil i posteriorment presentant una demanda fonamentada
en lanticonstitucionalitat daquesta llei. Eldred va decidir que ladvocat que ports la
demanda fos el professor Lessig, expert en dret constitucional.

La demanda fou presentada a principis de 1999 al Jutjat de Primera Instncia del

Districte de Columbia amb els arguments que no es podia estendre la vigncia dels
drets dautor de manera retroactiva perqu contradeia la Constituci, de la mateixa ma-
nera que es trencava lequilibri entre la llibertat dexpressi i la protecci dels autors,
tamb recollit en la Constituci.

El jutge va fallar en contra de la demanda i Eldred i Lessig van apellar, per, de nou,
la decisi final va ser contrria a les seves peticions, tot i que un dels tres jutges va
votar en contra de la sentncia. Els quedava demanar una revisi al Tribunal Suprem i

30
ho varen fer. Sorprenentment, el tribunal va acceptar la revisi del cas i el va reobrir el
2002. El debat es va centrar en si es podia limitar el poder del Congrs o b si la Cons-
tituci preveia que aquesta instituci pogus implementar de la millor manera el poder
legislatiu sense lmits. Finalment, el 15 de gener del 2003 el Tribunal Suprem ratificava
la decisi de no acceptar la demanda plantejada i reconixer el poder del Congrs a
lhora de legislar sobre lextensi de la vigncia del copyright.

2.1.2. El projecte de les llicncies

El dia 16 de desembre del 2002 va nixer el projecte de les llicncies, possiblement
la iniciativa de Creative Commons que ha tingut ms ress. Lobjectiu daquest projecte
s generar uns textos legals per tal que els creadors puguin decidir fcilment com volen
distribuir les seves creacions. El sistema proposat est basat en les llicncies utilitza-
des pel programari lliure. Un altre objectiu daquest sistema s tenir una interfcie senzi-
lla per triar la llicncia ms adient per a cada creador i alhora fer-la comprensible per a
lusuari a fi de conixer en quines condicions pot utilitzar lobra. El lema del projecte s
Some Rights Reserved (Alguns drets reservats) en contraposici al tradicional All rights
reserved (Tots els drets reservats). De fet, daix es tracta, de reservar-se alguns drets
i cedir-ne daltres, tot dins del marc legal sobre propietat intellectual i els drets dautor.
Des de linici Creative Commons ha deixat clar que no est en contra daquests drets,
sin que vol que els autors els puguin exercir lliurement.

El projecte de les llicncies va nixer amb onze textos diferents, alguns dels quals no
requerien ni tan sols el reconeixement de lautoria de lobra. Aquests textos estaven ba-
sats en la legislaci sobre propietat intellectual dels EUA i des del principi es va pensar
a adaptar aquests textos a altres legislacions. Aix va nixer, a principis de lany 2003,
el projecte dinternacionalitzaci, anomenat ara Creative Commons International,9 amb la
participaci del Brasil, Finlndia i el Jap. Rpidament shi van afegir altres institucions,
entre les quals hi havia la Universitat de Barcelona, que es va encarregar de ladaptaci
espanyola. El primer projecte que va tenir les llicncies adaptades a la seva jurisdicci
va ser el japons, que les va fer pbliques el 3 de mar del 2004. Des daquesta data i
fins a loctubre del 2007 ja sn 41 jurisdiccions que tenen les seves prpies llicncies.
Cal dir que els cinc continents estan representats en aquestes jurisdiccions. El projecte
no sha acabat i hi ha una vintena de projectes ms treballant-hi.

9. http://creativecommons.org/worldwide.

31
 Els projectes locals no noms es limiten a aquesta traducci i adaptaci legal de les
llicncies, sin que sn responsables de la difusi de Creative Commons per tal que es
conegui localment i els autors puguin acollir-shi.

Pel que fa a les llicncies, cal dir que des de la primera versi a la versi vigent hi ha
hagut canvis en el redactat per millorar els textos i adaptar-los a les necessitats dels au-
tors i els usuaris. Actualment la versi vigent s la 3.0, que encara no ha estat adaptada
per la majoria de jurisdiccions, que es mantenen amb els textos de la versi 2.5.

Respecte a lorganitzaci, sha de dir que el desembre del 2006, durant la celebraci
del quart aniversari de linici del projecte de les llicncies, Lawrence Lessig va anunciar
que deixava la presidncia de Creative Commons i que el seu substitut seria lemprene-
dor japons Joi Ito. Daquesta manera Lessig evitava continuar sent la cara visible de
lorganitzaci tot mantenint el seu crrec al consell i el suport.

32
2.2. Larribada de les llicncies a
lEstat espanyol
Linici del projecte de Creative Commons a lEstat espanyol es remunta a principis
de lany 2003, quan des del Programa de millora i innovaci docent de la Universitat de
Barcelona10 es detecta la necessitat de disposar duna eina legal per tal de facilitar la
difusi dels continguts docents del professorat tot respectant els seus drets. En aquell
moment el referent ms important s la iniciativa anunciada lany 2001 del Massachu-
setts Institute of Technology (MIT) dalliberar els seus continguts mitjanant un portal
anomenat OpenCourseWare.11 En accedir al portal vrem consultar les condicions ds
de tots els continguts que shi oferien i ens vrem trobar amb una llicncia prpia del
MIT, per basada en una de les llicncies estndard de Creative Commons, la de Reco-
neixement - No Comercial - Compartir Igual.

Ens va semblar una idea magnfica i vrem creure que era leina ideal per als nostres
professors. Aix doncs, es va contactar amb Creative Commons per sondejar la possibi-
litat de disposar duna llicncia similar. La resposta dels responsables de lorganitzaci
va ser molt positiva i els va agradar molt la idea del projecte per difondre els continguts
docents, per a ms van demanar-nos que liderssim ladaptaci de les llicncies a
lEstat espanyol dins del marc del projecte Creative Commons International que sestava
gestant. En aquell moment hi havia altres institucions a Finlndia, el Brasil i el Jap que
ja havien contactat amb ells per adaptar les llicncies a les respectives jurisdiccions.
Daquesta manera, amb la incorporaci de la Universitat de Barcelona safegia una
nova jurisdicci al projecte dinternacionalitzaci i la Universitat esdevenia la instituci
afiliada a Creative Commons a lEstat.

El procs dadaptaci de les llicncies va comenar amb lelaboraci dun esborrany

duna de les llicncies (la de Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual) amb
lajut de lAssessoria Jurdica i el suport del Vicerectorat de Sistemes dInformaci i
Documentaci. Primer es va fer una traducci literal de la llicncia i desprs shi van
incorporar les modificacions que caldria fer per adaptar-la a la legislaci espanyola so-
bre propietat intellectual. Aquest primer esborrany es va penjar a la xarxa al principi del
mes de febrer del 2004 amb lobjectiu daconseguir els textos definitius de les llicncies
amb lajut de diverses persones que ja havien mostrat inters a participar en el projecte.

10. http://www.ub.edu/pmid.
11. http://ocw.mit.edu.

33
La llista de discussi era pblica i qualsevol persona interessada a participar va ser
benvinguda a fer-ho. Enmig de la discussi vrem tenir un canvi en el redactat de les
llicncies originals. El mes de maig del 2004 va aparixer la versi 2.0 de les llicncies,
que incorporava algunes modificacions importants per les quals disminua el nombre
inicial de llicncies donze a sis, ja que el requeriment de reconeixement es feia extensi-
ble a totes i ja no era opcional. En aquell moment els advocats del bufet Almeida12 van
elaborar una adaptaci duna de les llicncies que va ser la base del nou esborrany que
es va sotmetre a discussi amb la incorporaci de les millores que ja shavien estat dis-
cutint. Desprs duns mesos de debat vrem disposar dun text vlid que va ser la base
de les altres cinc llicncies i tot el procs dadaptaci va acabar el divendres 1 doctubre
del 2004, quan es van penjar els sis textos al web oficial de Creative Commons. A partir
daquesta data qualsevol autor pot escollir la jurisdicci espanyola quan tria la llicncia
que ms li conv.

Parallelament a aquest procs dadaptaci, la Universitat de Barcelona va elaborar

un parell de llicncies prpies per tal que el professorat pogus difondre els materials
docents a la xarxa. Aquests dos textos es basen en la llicncia que utilitzava lOpen-
Courseware del MIT que permet la cpia, la distribuci i la comunicaci pblica de les
obres sempre que se citi lautor i la instituci. Tamb es permet la generaci dobres
derivades sempre que aquestes es distribueixin en les mateixes condicions. En els
mateixos termes est redactada una de les llicncies de la Universitat. La segona es
diferencia daquesta primera perqu no permet la creaci dobres derivades. El profes-
sorat s qui decideix a quina daquestes llicncies es vol acollir a lhora de difondre els
seus materials.

Des de loctubre del 2004 les llicncies espanyoles es troben tradudes al castell
i al catal. Daquesta manera, el projecte a lEstat espanyol esdevenia el primer que
oferia unes llicncies adaptades a una determinada jurisdicci en dues llenges. Pos-
teriorment, el Canad i Blgica tamb van realitzar versions bilinges duna mateixa
llicncia.

Durant el mes de novembre del 2004 es van fer unes lleugeres modificacions en els
textos de les llicncies que van suposar laparici duna versi 2.1 daquestes.

12. Aqu cal destacar la tasca realitzada per Javier Maestre i Carlos Snchez Almeida, membres daquest bufet
dadvocats.

34
 A mitjan 2005, Creative Commons va introduir uns petits canvis en les llicncies
per tal que el reconeixement duna obra es fes extensible no noms a lautor, sin a
aquelles persones o institucions que el llicenciador indiqus. Aquesta modificaci va
comportar el canvi de versi de les llicncies. Aprofitant la revisi dels textos per adap-
tar-los a la nova versi 2.5, el juliol de 2005 va aparixer per primer cop una versi en
gallec de les llicncies espanyoles. La traducci al gallec dels textos legals i duna part
del web de Creative Commons va ser possible grcies al Consello da Cultura Galega i a
les gestions de Fernando Garrido.

Lany segent es va aconseguir establir un acord amb la Diputaci Foral de Guips-

coa per tal que collaboressin en la versi en euskera de les llicncies, aix com duna
part del web. Aquesta instituci s lencarregada del manteniment daquesta versi.

Daquesta manera, les llicncies a lEstat espanyol es troben disponibles en quatre

idiomes, cas fins ara nic en qualsevol dels projectes dinternacionalitzaci de les llicn-
cies. Creiem que aquesta varietat lingstica s necessria ja que les llic ncies sn una
eina que serveix, entre daltres coses, per difondre una cultura i per tant s coherent
que les condicions ds duna obra en una determinada llengua estiguin redactades en
el mateix llenguatge.

La darrera notcia apareguda a la premsa13 sobre el projecte de Creative Commons

a lEstat espanyol ha estat per indicar que, segons un estudi internacional realitzat per
investigadors dels EUA i Singapur, les llicncies adaptades a la jurisdicci espanyola sn
les ms utilitzades entre totes les diferents adaptacions. Dacord amb aquest estudi,
de seixanta milions dobres analitzades, ms dun mili utilitzava aquestes llicncies.
La llicncia ms utilitzada s la de Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual. Les
raons que poden explicar aquest lideratge en la utilitzaci de les llicncies poden ser
diverses, per destaca el fet que va ser el primer projecte a tenir les llicncies en cas-
tell i, per tant, van ser adoptades per molts autors llatinoamericans fins i tot desprs
que tinguessin les seves prpies adaptacions. Una altra ra seria laparici de diversos
casos judicials, com comentar ms endavant, on es fa referncia a aquest sistema de
llicncies.

13. Merc Molist, Espaa es el mayor productor mundial de cultura libre con Creative Commons, Ciberpas,
pgina 3, dijous 1 de novembre de 2007.

35
2.3. Les llicncies
de Creative Commons

Com ja sha dit, sovint quan es parla de Creative Commons es confon lorganitzaci
amb un sol projecte, el de les llicncies, i a vegades quan es vol citar alguna daquestes
llicncies es generalitza i es diu que una obra porta una llicncia de Creative Commons
sense especificar-ne quina s. Com veurem a continuaci, s molt important indicar la
llicncia amb qu es difon un projecte ja que hi ha diverses llicncies amb condicions
ds ben diferents. Tamb cal tenir en compte que la utilitzaci de les llicncies s
completament gratuta i no cal registrar lobra en cap dipsit digital especfic de Creative
Commons.

En el web de Creative Commons es poden trobar diverses llicncies, per ara em

centrar en les ms conegudes o estndard, aquelles a les quals saccedeix desprs
de respondre a un parell de preguntes en el web:

Voleu permetre usos comercials?

Voleu que la vostra obra es modifiqui?

Aquestes dues preguntes i les respostes corresponents ens guiaran cap a una o
altra llicncia, com veurem a continuaci. Cal dir que la negativa a aquestes autoritzaci-
ons no implica que aquests usos estiguin prohibits per sempre, sin que qui els vulgui
realitzar haur de demanar la corresponent autoritzaci.

En cas de respondre afirmativament, el creador permetr que lobra sutilitzi en unes

determinades condicions sense demanar cap tipus de perms, ja que aquest ja haur
estat concedit a priori mitjanant la llicncia que acompanyi lobra.

Tamb cal aclarir que la negativa a un s comercial no exclou que lautor comercialit-
zi la seva obra de la manera que cregui ms convenient, perqu aqu el que cedeix, o no,
s el dret perqu una altra persona en faci aquest s lliurement. De la mateixa manera,
permetent usos comercials a tercers no es limita ls comercial que pugui fer el propi
autor pels mitjans i canals de difusi que cregui ms convenients, ja que la cessi no
s exclusiva i lautor mant els drets sobre la seva obra.

En el cas que un autor vulgui autoritzar modificacions de la seva obra, sempre seran di-
rigides a crear una obra nova, una obra derivada de loriginal. Aquest dret de transformaci

36
duna obra s exclusiu de lautor i s diferent del dret moral dintegritat que pretn protegir
lobra original de qualsevol distorsi. Per entendre-ho millor, un autor sempre defensar
un text propi i impedir que sescapci, per podr permetre que alg el transformi, per
exemple traduint-lo, sempre que indiqui que s una obra derivada de lobra original.

El dret de transformaci permet que lautor original imposi les condicions de divulgaci
de lobra derivada i, per tant, permet que a lhora dautoritzar una modificaci es requereixi
que la difusi duna obra derivada estigui subjecta a una llicncia del mateix tipus que
lobra original. Aquest mecanisme queda recollit com una tercera opci a la pregunta so-
bre lautoritzaci de modificacions, a ms de les respostes afirmativa i negativa.

Aix doncs, les llicncies sn uns textos legals mitjanant els quals lautor o el titular
dels drets dautor cedeix alguns drets dexplotaci de lobra associada a la llicncia.
Com s natural, aquestes llicncies no inclouen cap referncia a la cessi de drets
morals ja que aquesta cessi s impossible en moltes jurisdiccions com, per exemple,
lespanyola. En els textos legals apareix la frase segent: Tots aquells drets no cedits
expressament pel llicenciador queden reservats, per deixar-ho ben clar.

A partir de les versions 2.x totes les llicncies permeten la cpia o la reproducci,
la distribuci i la comunicaci de lobra, sempre que, com a mnim, es reconegui lau-
toria de lobra i es mantingui lavs de la llicncia. Aquest reconeixement s la primera
condici que imposa lautor o el llicenciador quan ofereix lobra subjecta a una de les
llicncies de Creative Commons. Depenent de la llicncia triada, les condicions per per-
metre aquests usos variaran.

Totes aquestes llicncies sn dmbit mundial i no exclusives, i la cessi de drets

que impliquen s sense dret a remuneraci. Aquesta cessi sestn a la vigncia dels
drets dautor establerta per la llei de propietat intellectual i s irrevocable, tot i que el
llicenciador es reserva el dret a divulgar o publicar lobra en condicions diferents o fins i
tot retirar-la. En aquest darrer cas, la llicncia continuaria vigent per a qui hagus rebut
lobra amb anterioritat.

Respecte al tipus de contingut que poden utilitzar aquestes llicncies, sespecifica

que ha de ser una obra susceptible de ser protegida pels drets dautor. No obstant aix,
cal dir que la utilitzaci daquestes llicncies per a programari no s gaire adient, ja que
en cap apartat de les llicncies sespecifica cap condici sobre el codi font de lobra.
Per aquesta ra, des de Creative Commons saconsella utilitzar unes altres llicncies
creades especficament per a aquest tipus dobres com, per exemple, les de la Free
Software Foundation o de lOpen Source Initiative.

37
 Sobre el format de les llicncies sha de dir que tenen un triple format: el resum
(anomenat commons deed), el text legal (legal code) i el codi o metadades (digital
code).14 En el resum apareix una breu explicaci dels drets que se cedeixen informant
del que podeu fer i com ho heu de fer. El text legal s la llicncia prpiament dita, amb
tota la lletra petita de la cessi dels drets. Finalment, el codi serveix per incrustar-lo en
qualsevol pgina web on vulgueu oferir lobra. Aquest darrer format est pensat per a
materials digitals i per ser cercat a la xarxa. De fet, ja shan creat eines especfiques per
indicar que els continguts dun web estan subjectes a una daquestes llicncies, com el
plugin MozCC,15 o shan creat seccions especfiques en alguns cercadors com Yahoo o
Google.16 Aquest darrer format de la llicncia no en limita ls a materials digitals perqu
els textos legals estan pensats per a continguts i no per a suports, per tant, una obra
en paper o en format digital pot utilitzar la mateixa llicncia.

2.3.1. Tipus de llicncies estndard

Actualment hi ha sis llicncies estndard que es diferencien per les restriccions o
condicions que imposen a la cpia, distribuci i comunicaci pblica, aix com a la pos-
sibilitat de generar obres derivades. Aquestes llicncies sn:

Reconeixement (by):17 es permet ls comercial de lobra i de les possibles obres

derivades, la generaci i distribuci de les quals tamb est permesa sense cap
restricci.

Reconeixement - No Comercial (by-nc):18 es permet la generaci dobres derivades

sempre que no sen faci un s comercial. Tampoc no es pot utilitzar lobra original
amb finalitats comercials.

14. Si prenem lltima versi de la llicncia de Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual adaptada a la
legislaci espanyola disposem daquestes tres lectures a:
http://creativecommons/licenses/by-nc-sa/2.5/es/deed.ca (resum o commons deed)
http://creativecommons/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca (el text legal)
http://creativecommons/licenses/work-html-popup?lang=ca&jurisdiction=es&license_code=by-nc-sa (el codi).
15. http://wiki.creativecommons.org/MozCC.
16. Yahoo disposa dun cercador especfic, <http://search.yahoo.com/cc>, i Google ofereix la possibilitat de
filtrar pel tipus de llicncia mitjanant lopci de cerca avanada. Ambds sistemes estan incorporats al cercador
que hi ha en el web de Creative Commons.
17. http://creativecommons/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.
18. http://creativecommons/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.ca.

38
 Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual (by-nc-sa):19 no es permet un s
comercial de lobra original ni de les possibles obres derivades, la distribuci de
les quals sha de fer amb una llicncia igual a la que regula lobra original.

Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada (by-nc-nd):20 no es permet

un s comercial de lobra original ni la generaci dobres derivades.

Reconeixement - Compartir Igual (by-sa):21 es permet ls comercial de lobra i

de les possibles obres derivades, la distribuci de les quals sha de fer amb una
llicncia igual a la que regula lobra original.

Reconeixement - Sense Obra Derivada (by-nd):22 es permet ls comercial de

lobra per no la generaci dobres derivades.

Com sindica en els resums de les llicncies, qualsevol dels usos no permesos
pot ser autoritzat pel titular dels drets, de la mateixa manera que en el model de drets
dautor tradicional. La revocaci daquestes restriccions sobt mitjanant lautoritzaci
expressa del titular i, per tant, es pot aconseguir la comercialitzaci duna obra amb una
llicncia NoComercial si sarriba a un acord.

El projecte de les llicncies s un projecte viu i no acabat, sin que evoluciona

dacord amb les necessitats que apareixen i les peticions de modificaci que es reben.
Es poden crear llicncies noves o eliminar-ne dobsoletes, per el ms normal s versi-
onar els textos estndard per aconseguir millorar-los.

2.3.2. La versi 3.0 de les llicncies

Com ja sha dit, una de les maneres de millorar les llicncies i recollir noves ne-
cessitats dels autors s la de versionar els textos. Des de laparici de les llicncies
el desembre de 2002, shi han fet tres canvis principals. A mitjan 2004 les llicncies
van passar de la versi 1.0 a la 2.0 amb canvis substancials en els textos, per princi-
palment amb una modificaci molt important: leliminaci daquelles llicncies que no
incloen el requeriment de Reconeixement. Aquesta eliminaci va ser conseqncia de

19. http://creativecommons/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca.
20. http://creativecommons/licenses/by-nc-nd/2.5/es/legalcode.ca.
21. http://creativecommons/licenses/by-sa/2.5/es/legalcode.ca.
22. http://creativecommons/licenses/by-nd/2.5/es/legalcode.ca.

39
ladaptaci dels textos a les legislacions de dret dautor on el reconeixement s un dret
moral i, per tant, no shi pot renunciar.

El juliol de 2005 va aparixer la versi 2.5 de les llicncies, que incloa una petita
variaci respecte a lanterior i que tamb es referia al requeriment del reconeixement
dautoria. En aquest cas sampliava aquest requeriment per fer-lo extensible a totes
aquelles parts que lautor o el titular dels drets determins. Aix doncs, ja no noms
calia citar lautor, sin que en molts casos shavia de citar una instituci, una publicaci
o una editorial, si aix es demanava.

El tercer canvi en el redactat de les llicncies sha produt darrerament. Desprs

duna discussi de molts mesos, el febrer de 2007 naixia lltima versi de les llicnci-
es de Creative Commons, la 3.0, amb un seguit de modificacions.

Probablement, la principal novetat daquesta versi s que finalment la versi genri-

ca de les llicncies es pot considerar neutra i deixa de ser un text adaptat a la legislaci
sobre copyright dels EUA. Fins ara, el que sanomenava genric era la versi original de
les llicncies, s a dir, la nord-americana. Ara el text genric adopta el llenguatge del
Conveni de Berna i, per tant, s assumible per tots aquells territoris que encara no hagin
adaptat les llicncies al seu marc legal per que estiguin acollits al conveni esmentat.
A partir daquesta nova versi 3.0 tamb sofereix el redactat adaptat als EUA, com una
opci ms que es pot triar en escollir la jurisdicci ms adient.

Si mirem el redactat de les llicncies podem veure que hi ha uns canvis importants
respecte a les altres versions. En primer lloc, hi ha una nova clusula on es remarca el
respecte pels drets morals, especialment el dret a la integritat de lobra. A ms, tamb
sinclou una altra clusula on sespecifica que el reconeixement de lautoria no es pot
fer duna manera que sembli que lautor o el titular estigui donant suport a lusuari o a
ls que es fa de lobra. Aquesta ltima clusula vol evitar malentesos i, de fet, en altres
llicncies similars ja sincloa, com s el cas de la llicncia Creative Archive que utilitza
la BBC, entre daltres.

Un altre aspecte que sha de tenir en compte s lintent de compatibilitzar les llicn-
cies de Creative Commons amb altres llicncies similars. Amb aquest objectiu la llicn-
cia de Reconeixement - Compartir Igual inclou la possibilitat de distribuir una possible
obra derivada amb una llicncia compatible, entenent com a compatible alguna llicncia
aliena a Creative Commons per redactada en els mateixos termes.

40
 Una darrera modificaci ha estat adequar els textos a les realitats de cada estat
respecte a les entitats de gesti collectiva de drets incloent-hi un ventall de possibi-
litats referents a la gesti collectiva tenint en compte que en alguns casos no es pot
renunciar a aquesta gesti perqu s obligatria.

Fins ara la versi 3.0 de les llicncies noms ha estat adaptada a la legislaci sobre
propietat intellectual dels EUA. La resta de jurisdiccions mantenen versions anteriors,
com la 2.5 en el cas de lEstat espanyol. No obstant aix, els diferents projectes locals
estan treballant per tenir enllestits els nous textos tan aviat com sigui possible.

2.3.3. Altres llicncies de Creative Commons

A ms de les llicncies estndard, nhi ha daltres disponibles des del web de Crea-
tive Commons com, per exemple:

Public Domain.23 Aquesta llicncia s una cessi al domini pblic basada en la

jurisdicci dels EUA, on s possible renunciar als drets sobre una obra i fer que
passi al domini pblic abans que acabi la protecci.

Developing Nations.24 s una llicncia pensada per permetre uns usos sobre
lobra noms als pasos en desenvolupament.

Sampling.25 Dins daquest apartat hi ha tres llicncies diferents pensades per a

materials susceptibles de ser mesclats com la msica, el vdeo, la imatge...

Founders Copyright.26 Una llicncia basada en la primera llicncia sobre copyright

dels EUA, de 1790, on lextensi dels drets sobre una obra era de 14 anys pror-
rogables a uns altres 14.

Share Music.27 Aquesta llicncia s lequivalent a lestndard de Reconeixement

- No Comercial - Sense Obres Derivades.

23. http://creativecommons.org/licenses/publicdomain.
24. http://creativecommons.org/licenses/devnations/2.0.
25. http://creativecommons.org/license/sampling.
26. http://creativecommons.org/projects/founderscopyright.
27. http://creativecommons/licenses/by-nc-nd/2.0/legalcode.

41
 A principis de juny de lany 2007 es va decidir eliminar dues daquestes llicncies,
la Developing Nations i una del grup de Sampling. La ra s que ambdues restringien la
reproducci de lobra fins i tot per a usos no comercials, ra per la qual varen rebre mol-
tes crtiques, especialment dels defensors del programari lliure. Aix doncs, aquestes
dues llicncies ja no soferiran des de Creative Commons encara que els textos legals
es mantindran per a aquells autors i usuaris que les hagin utilitzat, tot i que sn una mi-
noria molt petita. En el cas de les llicncies de Sampling cal dir que noms selimina una
de les tres, mentre que les altres dues es mantenen ja que permeten la reproducci de
lobra com a mnim sense finalitats comercials. Aquesta ser a partir dara la condici
mnima que ha dincloure una llicncia per tal de ser oferta per Creative Commons.

Tamb cal comentar que des de la secci de les llicncies es pot accedir a uns re-
sums de les llicncies de la Free Software Foundation, la GPL i la LGPL, amb el mateix
aspecte que els deed de Creative Commons. No obstant aix, lenlla al text legal s
directament a les llicncies oficials. Per tant, es tractaria dunes interfcies amigables
creades per Creative Commons i no dunes noves llicncies o adaptacions.

42
2.4. Semblances daltres llicncies
amb les llicncies
de Creative Commons
Actualment hi ha moltes llicncies que sofereixen com a alternativa al sistema tradici-
onal de drets dautor, el fet dhaver de demanar perms. Per simplificar el llenguatge, totes
aquestes llicncies reben el nom de llicncies lliures o llicncies copyleft i es contraposen
al copyright. Tanmateix, qualsevol daquestes llicncies es basa en els drets de lautor, ja
que sense drets lautor no podria autoritzar usos de la seva obra o fer-ne cessions, tal com
sestableix en aquests textos. En aquesta secci magradaria parlar de tres llicncies i ana-
litzar-ne les similituds amb alguna de les llicncies de Creative Commons. Les llicncies es-
collides sn la de Documentaci Lliure de GNU,28 la dArt Lliure29 i la dAire Incondicional.30

2.4.1. La llicncia de Documentaci Lliure de GNU

Aquesta llicncia, coneguda tamb com a GFDL (GNU Free Documentation License),
va aparixer com a esborrany a finals de lany 1999 i va ser impulsada per la Free Soft-
ware Foundation, els responsables de les llicncies per a programari lliure GNU, la GPL
i la LGPL. Tal com sindica en el redactat:

La finalitat daquesta llicncia s crear manuals, llibres de text o altres documents,

funcionals i tils, lliures pel que fa a la llibertat; per assegurar a tothom la llibertat
real de copiar-los i redistribuir-los, modificant-los o no, amb finalitats comercials
o no. Addicionalment, aquesta llicncia assegura a lautor i leditor una manera
dobtenir crdit per la seva obra sense ser considerats responsables de les modi-
ficacions fetes pels altres.

Aix doncs, aquesta llicncia s laplicaci del concepte copyleft a altres creacions
que no siguin programari, i en especial als manuals que lacompanyen. Laplicaci
daquesta llicncia no es limita a aquestes obres i, de fet, actualment s molt coneguda
grcies a ls que en fa la Viquipdia.

28. http://www.gnu.org/licenses/licenses.ca.html#FDL.
29. http://artlibre.org/licence/lal.
30. http://www.platoniq.net/aireincondicional_cat.html.

43
 La versi vigent s l1.2, de novembre de 2002, tot i que actualment sest revisant
tot aprofitant el procs encetat lany 2006 per actualitzar la versi de les llicncies de
programari i, en concret, la GPL, que ha estat modificada aquest any 2007 amb lapari-
ci de la versi 3.0.

El redactat de la llicncia GFDL s molt detallat i sespecifica molt el que cal fer per
mantenir lavs legal en cada tipus dobra.

Pel que fa als drets que se cedeixen, shi esmenten la cpia i la distribuci, de ma-
nera comercial o no, sempre que es mantingui la llicncia i es reconeguin els autors. De
la mateixa manera, sen pot fer comunicaci pblica i es pot transformar lobra original
sempre que lobra derivada creada es distribueixi amb la mateixa llicncia.

Tamb cal destacar que:

No es poden utilitzar mitjans tcnics per impedir o controlar la lectura de cpies

successives de les cpies que es facin o distribueixin.

Aquesta condici tamb es recull de manera similar en les llicncies de Creative

Commons.

Si comparem aquesta llicncia amb les de Creative Commons veurem que la lli-
cncia de Reconeixement - Compartir Igual s equivalent, ja que els drets cedits i les
condicions de cessi sn prcticament els mateixos.

2.4.2. La llicncia Art Libre

Aquesta llicncia es va crear el juliol del 2000 a Pars com a resultat dunes trobades
organitzades pel collectiu Copyleft Attitude. Aquest collectiu t com a objectiu difondre la
noci de copyleft i promoure-la especialment en lmbit artstic. Tamb reconeixen la inspi-
raci en el programari lliure i pretenen adaptar-ne les iniciatives per aplicar-les a la creaci
artstica. La redacci de la llicncia es va fer mitjanant una llista de distribuci i particu-
larment grcies a les contribucions dels juristes Mlanie Clment-Fontaine i David Geraud,
i dels artistes Isabelle Vodjdani i Antoine Moreau. En el text sindica que se sotmet al dret
francs tot i que s aplicable a qualsevol territori que hagi signat el Conveni de Berna.

s important destacar que en el text sindica:

44
 La Llicncia Art Libre no ignora els drets de lautor, sin que els reconeix i els
protegeix

ja que moltes vegades sha acusat injustament els collectius que promouen alterna-
tives al rgim tradicional de voler eliminar la propietat intellectual o destar en contra
dels drets dautor.

Pel que fa a la cessi dels drets que es fa mitjanant aquest text, veiem que sen
permet la cpia, la difusi i la transformaci, fins i tot aconseguir un benefici oners,
sempre que lobra nova creada pugui ser copiada, difosa i transformada. Aquesta s la
manera com aquest collectiu aplica el concepte de copyleft en la creaci artstica.

Tamb cal dir que es posa com a condici el reconeixement de lautor aix com la
font original de lobra. Pel que fa a la vigncia de la llicncia, sindica que ser la mateixa
que la dels drets dautor associats a lobra.

Per tant, aquesta llicncia tamb seria similar a la llicncia de Reconeixement - Com-
partir Igual de Creative Commons.

2.4.3. La llicncia Aire Incondicional

Aquesta llicncia es va redactar a principis de lany 2004 especialment per a lex-
posici Aire Incondicional, lemergncia destratgies comunitries i migratries a lEu-
ropa del Sud. Els responsables daquesta exposici varen ser els membres del col
lectiu Platoniq, que van demanar a ladvocat barcelon Abel Garriga la redacci del text.
Aquesta exposici es va dur a terme al Centre dArt Shedhalle de Zuric. La llicncia es va
aplicar als continguts de lexposici i posteriorment a altres continguts elaborats durant
la gira realitzada per Platoniq a Sussa.

Al prembul de la llicncia sindica la inspiraci que els va portar a redactar el

text: les llicncies GNU de la Free Software Foundation, les de Creative Commons i les
de lElectronic Frontier Foundation. Amb aquesta inspiraci lobjectiu va ser redactar
un text aplicat al dret continental i especialment lespanyol mantenint la filosofia i les
idees daquestes llicncies. De fet, en el text sindica que la llicncia se sotmet al dret
espanyol.

Pel que fa als drets que se cedeixen i les condicions en les quals es realitza aquesta
cessi, cal dir que sen permet la reproducci, la distribuci, la comunicaci pblica i

45
la transformaci sempre que sen reconegui lautoria, es faci sense nim de lucre i es
mantinguin les mateixes condicions en les possibles obres noves que es derivin de qual-
sevol transformaci. Cal remarcar que pel que fa a lnim de lucre es considera que:

No hi ha benefici comercial si laccs a lacte de comunicaci pblica de lobra

dna lloc al pagament duna quantitat que no excedeixi del necessari per cobrir les
despeses de funcionament daquest acte.

Tamb shi fa una menci especial a utilitzacions equvoques i a usos publicitaris:

Es prohibeix expressament la utilitzaci de lobra o dalguna de les seves parts o

elements en qualsevol de les formes expressades com a element integrant o nic
dun signe identificatiu o distintiu dalgun producte o servei en el mercat, tant si
s realitzat amb nim de lucre com si no ho s. Queda prohibida expressament
la utilitzaci de lobra amb fins directament o indirectament publicitaris, aix com
qualsevol s de lobra que suposi un benefici directe o indirecte per a aquest usu-
ari o altres.

Pel que fa a les caracterstiques de la cessi, com labast geogrfic o la durada, aques-
ta llicncia s igual que les de Creative Commons, es tracta duna cessi gratuta no exclu-
siva, de carcter mundial i per un perode igual a la durada dels drets dautor vigents.

Aix doncs, un cop analitzades les clusules daquesta llicncia podem dir que s
prcticament equivalent a una llicncia de Reconeixement - No Comercial - Compartir
Igual de Creative Commons. La diferncia principal s la prohibici especfica dusos
publicitaris o didentificaci dun producte, fins i tot si es fa sense nim de lucre.

2.4.4. Problemes dinteroperabilitat

Un cop analitzades breument aquestes llicncies, podem dir que hi ha moltes ms
semblances que diferncies i que lobjectiu i la filosofia que hi ha al darrere sn els
mateixos. No obstant aix, hi ha un problema dinteroperabilitat important ja que tots
els textos obliguen al manteniment de la mateixa llicncia a lhora de distribuir una obra
derivada. Aquest fet pot provocar algun problema si es crea una obra transformant obres
ja existents subjectes a llicncies diferents, ja que cadascuna obligaria al manteniment
de la llicncia original. Per evitar aquest problema molts autors utilitzen lanomenada
llicncia dual, s a dir, colloquen dues llicncies equivalents a la mateixa obra que per-
meten que sapliqui luna o laltra.

46
 Des de lany 2006 Creative Commons ha treballat per compatibilitzar algunes
daquestes llicncies i el fruit daquest procs es pot veure en el redactat de la llicncia
de Reconeixement - Compartir Igual en la versi 3.0 que va aparixer a principis daquest
any. Ara el que es requereix s que lobra derivada generada a partir de la transformaci
de lobra original es distribueixi amb la mateixa llicncia, lequivalent en altres jurisdicci-
ons o en una llicncia compatible, entenent com a compatible les que apareguin en una
llista de compatibilitats elaborada per lorganitzaci. Aquesta s una bona soluci per a
aquest problema de compatibilitat tot i que encara la llista s buida.

47
2.5. Casos judicials
Fins avui les llicncies de Creative Commons han aparegut en algunes sentncies
dictades per jutges com a resultat dalgun cas judicial. Aquests casos no sn les ni-
ques disputes que hi ha hagut, per s les que han arribat als tribunals. Generalment,
les altres disputes shan solucionat de manera amistosa o amb algun requeriment, com
en un cas esdevingut a Xile on els responsables dun centre comercial varen utilitzar una
imatge per promocionar una campanya sense demanar el corresponent perms.

El cas ms important per reforar la validesa de les llicncies va succeir als Pasos
Baixos el mar de 2006, per lEstat espanyol ha esdevingut el territori on han aparegut
ms sentncies en qu sesmenta lexistncia daquestes llicncies. De fet, la primera
sentncia en qu apareixen les llicncies a escala mundial s la del cas del Bar Metro-
pol de Badajoz, on el propietari va demostrar que accedia a msica oferta mitjanant
aquestes llicncies i la difonia al seu establiment; daquesta manera no va haver dabo-
nar el que li requeria una entitat de gesti collectiva de drets que reclamava per ls
del seu repertori.

A data davui tenim ms casos, la major part a lEstat espanyol, si b la majoria

tenen relaci amb la comunicaci pblica dobres musicals en bars i el que es discuteix
bsicament s si el propietari de lestabliment ha dabonar la quota corresponent a len-
titat gestora de drets. En aquells casos en qu aquesta entitat no ha pogut demostrar
que la msica que sonava era del seu repertori i el propietari del bar ha estat capa
de demostrar que pot accedir i comunicar obres amb llicncies de Creative Commons,
el jutge ha eximit el propietari de pagar la quota reclamada, ja que aquesta entitat no
representa els autors i els intrprets la msica dels quals ha estat sonant en aquests
establiments. De manera similar ha succet en un parell de casos ms, per en aquesta
ocasi es parlava de msica copyleft en genric.

En el cas dels Pasos Baixos s que es discuteix un tema fonamental com s la

validesa dalguna de les clusules incloses en una llicncia de Creative Commons. El
desenvolupament dels esdeveniments s el segent.

Adam Curry, personatge meditic als Pasos Baixos, decideix penjar a la xarxa unes
fotografies on apareix ell i la seva famlia. Les fotografies les colloca en el seu comp-
te personal de Flickr i hi incorpora una llicncia de Creative Commons, ja que aquest
portal ofereix la possibilitat doptar per qualsevol daquestes llicncies o b mantenir
el tradicional tots els drets reservats. Un setmanari holands anomenat Weekend deci-

48
deix publicar les fotografies en una de les seves edicions en paper i no es molesta a
demanar al senyor Curry cap autoritzaci per publicar-les. En veure el reportatge que
fa el setmanari utilitzant les fotos extretes de Flickr, Adam Curry decideix portar el cas
als tribunals. La principal acusaci que presenta Curry s la dun s comercial no auto-
ritzat ja que la llicncia a la qual es va acollir era la de Reconeixement - No Comercial
- Compartir Igual. De fet, el requeriment de Reconeixement es va respectar ja que en el
reportatge apareixia el smbol de copyright acompanyat del nom dAdam Curry, indicant
inequvocament que el titular dels drets daquelles fotografies era Curry. Durant la vista,
el setmanari va allegar desconeixement i alhora va voler provar una mala interpretaci
de la frase Aquesta foto s pblica que apareixia al costat de cada fotografia. Quan es
clica en aquesta frase es pot accedir clarament a la llicncia que lautor hi ha incorporat
i, per tant, aquestes excuses no varen ser suficients perqu el jutge no castigus el seu
comportament. Aix doncs, el cas neerlands refora ls de les llicncies i el respecte
als drets dels autors.

49
2.6. Altres projectes
de Creative Commons

Com ja sha dit, Creative Commons no es limita al projecte de les llicncies, sin
que s una organitzaci amb ms projectes. El primer projecte que va sorgir va ser el
dinternacionalitzaci, conseqncia directa del procs dadaptaci de les llicncies a
les diferents jurisdiccions. Aquest projecte, anomenat Creative Commons International,
s lencarregat de coordinar les adaptacions que es fan des de les diferents instituci-
ons afiliades darreu del mn. Actualment hi ha una quarantena de jurisdiccions que
disposen de llicncies prpies i que sofereixen oficialment des del web de Creative
Commons, mentre que hi ha en procs dadaptaci una vintena ms. Aquest projecte
dinternacionalitzaci es dirigeix des de loficina que Creative Commons t a Berln i,
a ms de la coordinaci, intenta buscar institucions interessades en les llicncies en
aquells pasos on encara no hi ha un projecte dadaptaci.

El segon projecte que va veure la llum va ser el de CCMixter,31 un portal musical

creat a partir duna iniciativa de promoci de les llicncies. El novembre de 2004 es
va publicar un CD amb obres de diferents artistes entre els quals destaquen Gilberto
Gil, David Byrne o The Beastie Boys. La caracterstica comuna de les peces del CD era
que utilitzaven una de les tres llicncies de sampling que en permetia la remescla. El
recopilatori es va difondre amb la revista Wired, una publicaci de referncia en lmbit
tecnolgic i dInternet, a ms doferir la possibilitat de descarregar les peces des del
web de Creative Commons. Aquesta experincia va tenir un gran ress i, com veurem
posteriorment, va servir de model per a altres iniciatives. Al cap dun temps, des de
Creative Commons es va impulsar un concurs de remescles a partir daquelles obres.
Els guanyadors del concurs van veure que les seves peces es publicaven en un nou CD,
per tamb van esdevenir la llavor del projecte CCMixter, ja que van ser els primers a
formar part dun nou portal. Un portal que naixia amb la intenci de crear una comunitat
dartistes on soferia un espai per penjar les creacions i alhora poder trobar peces la
remescla de les quals estava autoritzada. Aquest portal ha anat creixent al llarg dels
anys i ha esdevingut un lloc de referncia per a lintercanvi dobres musicals. Una de
les caracterstiques del portal s que les obres tenen una traabilitat, s a dir, que quan
saccedeix a una pea podem veure si ha estat utilitzada per crear-ne alguna altra i qui-
nes obres shan emprat en la seva creaci.

31. http://ccmixter.org.

50
 El tercer projecte va sorgir lany 2005 amb lobjectiu de traslladar lexperincia ad-
quirida amb les llicncies al mn acadmic i cientfic. El projecte duu el nom de Science
Commons32 i es dirigeix des duna oficina del MIT. Els tres mbits principals dactuaci
sn les publicacions cientfiques, les poltiques de llicncies i patents, i el web semntic
per a la cincia. Per abordar aquests mbits shan creat tres projectes, el primer dels
quals rep el nom de Scholars Copyright i tracta de la manera com la propietat intel
lectual afecta les publicacions. Quan un investigador aconsegueix que una revista ac-
cepti publicar els seus resultats, el procediment tradicional s cedir en exclusiva tots els
drets dexplotaci a leditor. Daquesta manera linvestigador s a dir, lautor perd
el poder de decidir com explota la seva obra i ha de demanar autoritzaci al nou titular
per realitzar actes com la reproducci i distribuci del seu text. Amb aquest projecte
es plantegen dues vies: la primera, la de promoure la llicncia de Reconeixement com
la ms idnia per complir les condicions de difusi del moviment de laccs obert i, la
segona, la dincentivar lautoarxiu darticles propis, s a dir, oferir les eines legals per-
qu lautor recuperi com a mnim lopci de publicar els articles ja divulgats en el web
personal o en dipsits digitals.

El segon projecte de Science Commons s el de Biological Materials Transfer, que se

centra a aconseguir que la transferncia de materials entre grups de recerca es faci de
manera ms oberta i flexible. Aqu tamb shaur dactuar en el camp de les patents,
s a dir, en la propietat industrial.

Finalment el tercer projecte s lestrella de Science Commons perqu en resumeix

lobjectiu final: oferir les eines necessries perqu la cincia aprofiti la potencialitat
de la xarxa ja que fins ara prcticament noms shi han traslladat reproduccions dels
processos analgics. Aquest projecte duu el nom de Neurocommons i, a partir de lexpe-
rincia en la neurocincia, vol esdevenir lexemple a seguir per altres branques cientfi-
ques. La idea s aprofitar els recursos disponibles del web semntic per relacionar totes
les fonts dinformaci possibles en aquest camp de recerca i poder realitzar processos
de cerca complexos. Les cerques per realitzar seran globals i afectaran publicacions,
bases de dades, ontologies, etc.

Actualment, un dels principals temes de treball de Science Commons s el de definir

amb altres organitzacions qu entenem per dades obertes o lliures, ja que laccs a les
dades que han intervingut en un procs de recerca sn fonamentals per entendre els
resultats que es publiquen en revistes cientfiques. Grcies al moviment per a laccs

32. http://sciencecommons.org.

51
obert ja tenim ben definit qu sentn per una publicaci en accs obert, per ara cal
consensuar qu sn les dades obertes.

Un altre projecte sorgit a partir de Creative Commons s iCommons,33 que pretn

englobar tots els projectes relacionats amb qualsevol mbit obert, des dels que utilitzen
llicncies de Creative Commons fins a la Viquipdia, incloent-hi projectes de programari
lliure. iCommons s un projecte que va sorgir cap a lany 2006 com a conseqncia de
les diferents iniciatives que hi havia en qualsevol punt del planeta.

El darrer projecte que ofereix Creative Commons s CCLearn,34 que sha presentat
aquest any amb la intenci danalitzar lestat de la qesti de lanomenada educaci
oberta, s a dir, de totes les iniciatives que promouen la difusi lliure de materials o
recursos educatius. Entre aquestes iniciatives destaca la impulsada pel MIT mitjanant
el consorci OpenCourseWare, per nhi ha daltres. El projecte s nou i, per tant, encara
s aviat per avaluar-lo.

33. http://icommons.org.
34. http://learn.creativecommons.org/.

52
 3
Aplicacions de les llicncies
a continguts culturals
 Actualment, les llicncies de Creative Commons sapliquen a quasi tots els tipus
dobra que les lleis de propietat intellectual reconeixen com a protegibles. Aquestes
obres sn dorigen divers i van ms enll del format digital, que era el format pensat
originalment per ser utilitzat amb aquestes llicncies.

En aquest primer captol dedicat a laplicaci de les llicncies em centrar en els

continguts culturals, els continguts musicals, literaris i artstics. En captols posteriors
analitzar ls en altres mbits com el mn acadmic i cientfic o el sector pblic.
Aquesta divisi lhe feta perqu cadascun daquests tres mbits t unes peculiaritats
diferents.

Lestructura daquest captol i els segents s presentar una introducci del sector
i mostrar com saplica una llicncia a un contingut determinat. Per mostrar aquests
exemples dutilitzaci he hagut de fer una selecci diniciatives ja que no s possible
recollir-les totes. Aquesta selecci noms pretn ser una mostra de prctiques per tal
que sigui til per a totes aquelles persones que estiguin interessades a emprar aquest
tipus de llicncies.

En la selecci hi ha iniciatives internacionals prou importants en cada mbit per la

seva grandria o el seu impacte, per tamb he intentat recollir com a mnim un projecte
equivalent de la nostra jurisdicci.

55
3.1. Lexpressi literria
Possiblement en la literatura tenim un dels paradigmes dutilitzaci duna llicncia
de Creative Commons. Lescriptor dorigen canadenc i actualment resident a Londres
Cory Doctorow va decidir publicar a principis de lany 2003 la seva obra Down and out
the Magic Kingdom35 amb la llicncia ms restrictiva de Creative Commons, la de Re-
coneixement - No Comercial - Sense Obra Derivada. Aquesta obra apareixia poc temps
desprs que les llicncies soferissin pblicament i, per tant, suposava un dels primers
exemples ds. Un altre aspecte que cal destacar s que el llibre soferia des de la xarxa
en diversos formats i a la vegada es podia accedir a una versi en paper publicada per
una editorial especialitzada en llibres de cincia ficci, capdavantera en aquest sector.
bviament, aquesta versi en paper no es regalava sin que tenia el seu corresponent
preu de venda el pblic. Aix doncs, un mateix llibre estava disponible a la xarxa de ma-
nera gratuta i alhora es podia adquirir a les llibreries tradicionals incloent-hi la venda
en lnia.

Aquest sistema no era nou ja que lany 1999 el collectiu itali Luther Blisset va
publicar lobra Q, que va ser traduda a diversos idiomes, entre els quals hi havia el cas-
tell. Aquesta darrera versi va ser publicada per leditorial Mondadori. La caracterstica
daquesta novella era que nautoritzava la transformaci i la reproducci total o parcial
sempre que es fes sense nim de lucre. La novella Q va tenir un gran xit de vendes en
diferents pasos. Actualment els membres daquest collectiu formen part de Wu Ming,
un nou collectiu que continua difonent obres literries en obert, la darrera aquest any
amb el ttol de Manituana.36

Transcorregut un any des de laparici del llibre de Cory Doctorow, lautor va decidir
modificar les condicions ds de lobra i acollir-se a una nova llicncia, en aquest cas la
de Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual. Daquesta manera, Doctorow obria
la possibilitat que es generessin obres derivades de la seva obra original, per amb la
condici que aquestes noves creacions incorporessin la mateixa llicncia. La resposta
dels seus lectors va ser molt bona i rpidament van aparixer traduccions, adaptacions
i noves obres que recollien el seu argument per en modificaven els protagonistes,
estenien la histria, etc.

35. http://craphound.com/down/.
36. http://www.manituana.com.

56
 El model de Doctorow ha estat seguit per altres autors i editorials arreu del mn,
incloent-hi les obres del professor Lawrence Lessig, accessibles de manera gratuta i en
mltiples idiomes a la xarxa i alhora en venda en format paper.

Les iniciatives literries a lEstat que empren aquestes llicncies sn encara po-
ques, per no per aix poc interessants. De la mateixa manera que Cory Doctorow va
esdevenir un dels primers autors a utilitzar una llicncia de Creative Commons a escala
mundial, tamb va ser una obra literria un dels primers continguts a tenir una de les
primeres llicncies adaptades a la legislaci espanyola.

En aquest cas es tractava del llibre Tornau-me a terra. Noves perspectives sobre Ver-
daguer, editat per lgora Literria dels Pasos Catalans.37 Amb aquest llibre es volia ini-
ciar una collecci que es publicaria amb aquestes llicncies. Malauradament, aquesta
obra ha estat la primera i fins ara lnica que sha publicat. Cal destacar que en aquest
cas noms va aparixer lobra amb la llicncia en la versi en paper.

Aquest primer exemple ha estat seguit per altres editorials de manera ocasional im-
plementant les llicncies en determinats llibres com, per exemple, el que esteu llegint.

No obstant aix, possiblement lexemple ms important a escala estatal duna edi-

torial compromesa amb la lliure difusi del coneixement i amb el moviment copyleft s
Traficantes de Sueos, una editorial madrilenya que distribueix llibres a lEstat i a pasos
llatinoamericans. Ells varen ser els responsables de la traducci i edici del llibre de
Lessig Cultura lliure. Abans daparixer ledici de Traficantes de Sueos ja existia una
versi en castell a la xarxa, per aquesta editorial es va encarregar de fer-ne una nova
edici i de difondre-la en paper. Cal dir que la versi en catal, disponible gratutament
a la xarxa en diversos formats digitals, va ser elaborada amb lajut de la Secretaria de
Telecomunicacions i Societat de la Informaci.

Una altra iniciativa destacable s la dEdicis da Rotonda, una editorial gallega en

lnia impulsada per lactivista cultural Mara Yez que va decidir experimentar amb un
model de difusi noms en xarxa. Lany 2005 aquesta editorial va publicar la novella O
home indito, del periodista i escriptor Carlos G. Meixide. Aquesta obra noms estava
disponible en format digital i restava subjecta a una llicncia de Reconeixement - No
Comercial - Compartir Igual. La novella va tenir una gran acollida i sen van descarregar
milers de cpies. Lobjectiu principal de leditorial s el de la mxima difusi de la cul-

37. http://www.agoraliteraria.org.

57
tura gallega i amb aquesta obra ho varen aconseguir, no noms per les descarregues,
sin per generar nous formats incloent-hi versions per a telfons mbils i agendes
electrniques.

Lany 2007, leditorial gallega Rinoceronte Editora, especialitzada a traduir al gallec

obres estrangeres contempornies, va decidir publicar O home indito en paper, una
opci que no havia aconseguit el seu autor des dun principi.

58
3.2. Lexpressi visual
Una de les raons per la qual el nombre de continguts amb llicncies de Creative
Commons ha crescut de manera exponencial s ladopci daquest sistema per part de
portals on qualsevol persona pot compartir les seves creacions. s el cas del dipsit
digital de fotografies Flickr,38 que incorpora la possibilitat dadjuntar automticament
una llicncia de Creative Commons a la fotografia que volem penjar-hi. Aquest model ha
estat adoptat per altres iniciatives. A Flickr podem trobar uns 50 milions de fotografies
amb aquestes llicncies, per el que no permet encara s poder triar una llicncia per-
sonalitzada a la jurisdicci i, per tant, empra la llicncia anomenada genrica.

Cal dir que en aquest dipsit conviuen fotografies amateur amb fotografies artsti-
ques i tamb podem trobar-ne amb tots els drets reservats.

Ladopci daquest tipus de llicncies per part dels autors s en molts casos per
aconseguir una difusi ms gran amb lobjectiu de ser coneguts. Daquesta manera
saconsegueix tenir presncia a la xarxa. En daltres casos tamb hi ha un posiciona-
ment tic o moral envers un altre model de difusi de cultura.

Ls de les llicncies en fotografies digitals disponibles a la xarxa s freqent, per

si no es recullen en un portal de continguts s difcil daccedir-hi. Hi ha altres portals
que han seguit el model de Flickr permetent que els seus usuaris puguin optar per
aquestes llicncies. Una altra possibilitat de cercar aquest tipus de material s mitjan-
ant els cercadors habituals, com Google o Yahoo, que ofereixen la possibilitat de filtrar
per drets cedits, s a dir, per tipus de llicncia de difusi. Daquesta manera es pot fer
una cerca dimatges per paraules clau i alhora per usos admesos com, per exemple, la
distribuci comercial.

Si passem a les imatges en moviment, cal destacar un dipsit com lInternet Archive,
que no noms disposa dobres audiovisuals, sin que s un arxiu immens de contin-
guts, entre els quals hi ha totes les versions que shan creat de determinats webs. En el
cas que ens ocupa, les obres audiovisuals, podem accedir a continguts que es troben al
domini pblic, com s el cas de la collecci Prelinger i molts altres subjectes a algunes
de les llicncies de Creative Commons.

38. http://www.flickr.com.

59
 Tamb han aparegut llargmetratges i curtmetratges amb llicncies de Creative Com-
mons. El primer va ser Elephants Dream, una pellcula neerlandesa danimaci que, a
ms, va ser creada amb programari lliure. Desprs daquesta pellcula nhan aparegut
daltres, entre les quals podem destacar la brasilera Cafun o la finlandesa Star Wreck.
Aquesta ltima s una pardia de pellcules i sries de cincia ficci com Star Trek
creada per una colla damics que ha aconseguit que Universal Pictures hagi signat un
acord per fer-sen crrec de la distribuci comercial.

Si busquem exemples similars a lEstat espanyol, ens trobem amb alguns curtme-
tratges, dels quals podem destacar el de Guillermo Zapata que duu el ttol de Lo que
t quieras or. Aquest curt ha tingut una gran repercussi ja que va ser un dels primers
a utilitzar una llicncia de Creative Commons en aquest tipus dobra a lEstat i perqu
lactriu protagonista apareix en sries de televisi de difusi comercial.

Encara que la llicncia utilitzada no sigui estrictament comercial, cal no oblidar el

projecte impulsat per la televisi pblica britnica BBC mitjanant el Creative Archive
License Group. Aquest grup format per la BBC, Channel Four, lOpen University i la Fil-
moteca britnica t com a objectiu posar a disposici del pblic britnic la majoria del
seu fons audiovisual mitjanant una llicncia prpia basada en la llicncia de Reconei-
xement - No Comercial - Compartir Igual. De fet, shi varen incloure dues condicions o
restriccions addicionals: la inclusi de la clusula de prohibici dinsinuar una relaci o
suport entre el grup i lusuari de les obres mitjanant el requeriment del reconeixement,
i la limitaci geogrfica de la llicncia, noms aplicable al Regne Unit.

Com en el cas de les fotografies que estan disponibles a la xarxa a travs de portals
com Flickr, alguns autors audiovisuals tamb comencen a optar per aquest tipus de
llicncies per difondre les seves obres. En alguns casos aquests mateixos autors dema-
nen mantenir aquest model de difusi a lhora de publicar un catleg duna exposici,
com veurem a continuaci.

Lany 2004 van tenir lloc unes jornades a Barcelona i a Sevilla amb el ttol Suturas
y fragmentos. Cuerpos y territorios en la ciencia ficcin.39 Aquestes jornades, organit-
zades per la Fundaci Antoni Tpies i la Universitat Internacional d'Andalusia, varen ser
comissariades pel collectiu belga Constant vzw. Una de les prolongacions daquestes
trobades va ser un llibre amb un ttol idntic al de les jornades en qu sapleguen relats
de cincia ficci i que es troba a la venda en format paper. El ms interessant, a part
del contingut, s que a la segona pgina no trobem el clssic Tots els drets reservats,

39. http://www.fundaciotapies.com/site/rubrique.php3?id_rubrique=411.

60
sin que hi apareix un text fora diferent:

Tots els textos, les traduccions i les imatges que apareixen reprodudes en aquest
llibre, llevat dels textos Suturas y fragmentos. Cuerpos y territorios en la ciencia
ficcin, de Constant vzw, i Dune. Descolonizar el futuro, de Salman Sayyid, han
estat publicats sota una llicncia Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual
de Creative Commons, que permet copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra
sense objectius comercials, i tamb permet crear obres derivades, sempre que
siguin distribudes sota aquesta mateixa llicncia.

El text Suturas y fragmentos. Cuerpos y territorios en la ciencia ficcin, de Cons-

tant vzw, ha estat publicat sota una llicncia copyleft, que en permet la distribuci
o la modificaci dacord amb els termes de la Llicncia Art Lliure.

El text Dune. Descolonizar el futuro, de Salman Sayyid, ha estat publicat sota una
llicncia Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada de Creative Com-
mons, que permet copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra sense objectius
comercials, per no permet crear obres derivades.

La iniciativa de posar aquestes llicncies a aquest llibre va sorgir dels mateixos

autors, els quals varen demanar que el llibre es publiqus en aquestes condicions.
Daquesta manera, si a alg li interessa reproduir un text i inclourel en una obra prpia
ho podr fer sempre que compleixi els requeriments de les tres llicncies utilitzades.

Un any desprs de lexperincia de Suturas y fragmentos, la Fundaci Antoni Tpies

acollia lexposici Entusiasme, que ja havia estat a Varsvia, Berln i Londres. En aques-
ta exposici es mostraven les obres cinematogrfiques de creadors amateurs polonesos
de lpoca comunista. Aquestes obres varen ser recuperades pels artistes Neil Cummings
i Marysia Lewandowska amb lobjectiu dexplorar la resposta creativa dels treballadors
polonesos davant lopressi cultural del rgim comunista. A ms de lexposici, un dels
objectius del projecte de Cummings i Lewandowska era el de donar a conixer aquestes
obres recuperant-les de loblit i collocar-les a la xarxa perqu arribin a tothom. La manera
daconseguir ms difusi ha estat collocar-hi una llicncia de Creative Commons i diposi-
tar-ho en un portal internacional com lInternet Archive. Per poder-ho fer ha calgut contac-
tar amb els autors i els hereus, com a titulars vigents dels drets, i acordar el sistema de
difusi. De manera coherent amb el projecte i lobjectiu de la difusi oberta, la publicaci
del catleg de lexposici, en aquest cas un catleg trilinge, es va fer amb una llicncia
de Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual de Creative Commons.
Un altre centre dart que sha apuntat a les iniciatives copyleft ha estat el centre

61
Arteleku40 de Donstia, que des de fa temps utilitza la llicncia de Reconeixement - No
Comercial - Compartir Igual per a la seva publicaci peridica Zehar, que sedita en an-
gls, castell i basc. A ms, aquest centre, a travs de la Diputaci Foral de Guipscoa,
ha estat un dels principals impulsors de la traducci de les llicncies estatals al basc
aix com de part del web internacional de Creative Commons. La revista Zehar t una
versi en lnia i en paper, i en ambdues sutilitza la mateixa llicncia.

Finalment, per acabar amb aquest apartat, hi ha un altre projecte creat per una
productora privada, Deboom Studios, que ha rebut el suport institucional, en aquest cas
de lAjuntament de Barcelona. El projecte es diu Barcelona Visi i pretn ser un espai
dintercanvi dobres audiovisuals amb la ciutat de Barcelona com a temtica central de
les creacions. Des de lespai web que sha creat hi ha la possibilitat de pujar creacions
prpies i adjuntar-hi una llicncia de Creative Commons, per, a ms, es pot accedir a
recursos audiovisuals amb la ciutat com a motiu, que es poden descarregar i s possi-
ble utilitzar en noves creacions grcies a la llicncia utilitzada.

40. http://www.arteleku.net/.

62
3.3. Lexpressi musical
Sense por dequivocar-me, puc afirmar que un dels mbits on ha tingut ms incidn-
cia la utilitzaci de les llicncies ha estat el musical. El sistema de llicncies ofereix la
possibilitat de difondre les obres duna manera ms directa sense haver dintroduir-se
plenament en els canals de distribuci tradicionals. Uns canals que han sofert una gran
sotragada amb laparici dInternet i la utilitzaci generalitzada i massiva de les xarxes
dintercanvi. El principal problema de la difusi tradicional de la msica ha estat la desapa-
rici del suport. Ja no cal un disc compacte o una casset, el disc dur s el nou suport.

Amb lobjectiu dobtenir una gran difusi i arribar a molta gent, molts grups novells
han optat per aquest tipus de llicncies i tamb com a reacci a algun dels intermediaris
de la cadena de distribuci i promoci tradicional.

Possiblement la iniciativa que va tenir ms ress en aquest mbit va ser la distribu-

ci dun CD amb la revista Wired que contenia obres de diferents artistes entre els quals
destacaven Gilberto Gil, David Byrne o The Beastie Boys. La novetat era que aquests
msics havien optat per distribuir la seva pea amb una de les llicncies de sampling
de Creative Commons la qual permetia que la seva obra es difongus lliurement i legal-
ment amb algunes condicions i, a la vegada, que altres artistes poguessin utilitzar-la
com a base per generar noves creacions. Aquesta experincia va esdevenir un exemple
de referncia per a qualsevol iniciativa que volgus difondre msica amb aquest tipus
de llicncies. A ms, va ser lorigen duna de les comunitats musicals ms importants
a la xarxa, CCMixter.

Com ja sha comentat en el captol anterior, la comunitat CCMixter va nixer com a

conseqncia de laparici del CD de Wired i la convocatria de diversos concursos de
mescles que es convertien en nous CD. Una de les caracterstiques del portal s que
les obres tenen una traabilitat, s a dir, que quan saccedeix a una pea podem veure
si ha estat utilitzada per crear-ne alguna altra i quines obres shan emprat en la seva
creaci. Actualment aquesta comunitat est formada per milers de creadors i shi han
afegit noves comunitats com la de Freesound.

Freesound s un projecte del grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fa-

bra que reuneix milers de sons i que ha creat una comunitat al seu voltant. El projecte ha
rebut diverses distincions entre les quals destaca el Premi Ciutat de Barcelona, per pot-
ser el ms sorprenent s que un dels sons que shi van dipositar va ser utilitzat en una
pellcula nord-americana comercial que en fa el reconeixement en els ttols de crdit.

63
 Seguint lexemple de Wired, des de Creative Commons Catalunya es va voler de-
senvolupar un projecte similar i la iniciativa va ser molt ben acollida per la Secretaria
de Telecomunicacions i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya. El
problema va ser trobar autors que poguessin cedir una obra, ja que en molts casos els
autors o intrprets estan lligats de mans i peus per culpa de contractes que han signat
i que no els permeten decidir la manera de difondre les seves obres encara que siguin
de nova creaci.

Salvant aquest tipus de problemes, finalment lany 2006 el nmero de maig de la

revista Enderrock apareixia amb un CD anomenat Msica Lliure. El projecte va ser pos-
sible grcies a la implicaci del Grup Enderrock, al suport de la Fundaci Observatori de
la Societat de la Informaci de Catalunya (FOBSIC) i, principalment, als grups de msica
que hi varen participar amb una de les seves creacions de temtica pop-rock. El mateix
CD va aparixer amb la revista Folc del mateix grup editorial.

Un mes desprs, la revista Ja, tamb del grup Enderrock, publicava el segon CD de
Msica Lliure. En aquest cas es tractava dun recopilatori dobres de jazz dautors i intr-
prets catalans i duna pea de Gilberto Gil, que tamb havia participat en el primer.

Laparici daquests dos discs va donar un impuls molt important a la utilitzaci de

les llicncies entre els grups novells que cercaven alternatives als models tradicionals
de difusi. Tanmateix, abans daquesta difusi ja hi havia msics que portaven una
trajectria prou important en el mn de lanomenada msica copyleft. s el cas de
Lamundial.net, un grup de Barcelona que ha estat un dels principals impulsors de la
msica que es difon mitjanant qualsevol alternativa al Tot reservat. Aquest grup de funk
va ser un dels pioners a oferir les seves obres a la xarxa amb poques restriccions ds
i a adoptar les llicncies de Creative Commons quan varen aparixer. Lexperincia que
han adquirit els ha convertit en una referncia en lescena musical copyleft.

Actualment, el nombre de msics que ofereixen les seves obres amb llicncies de
Creative Commons o similars ha augmentat considerablement. Podem destacar-ne al-
guns, comenant per Conxita. El grup liderat per Helena Casas va tenir un reconeixe-
ment de pblic i crtica amb el seu primer disc. Una obra que es difonia per la xarxa i que
tamb soferia pels canals tradicionals en suport CD amb un embolcall prou original.
Una altra caracterstica daquest CD s que anava acompanyat de la llicncia de Reco-
neixement - No Comercial - Compartir Igual.

Altres autors catalans tamb han optat per aquest tipus de difusi per als seus l-
bums de debut com, per exemple, el grup Pullover o el msic Cesc Freixas, que ofereixen

64
les seves obres a travs dels seus webs respectius i que tamb es troben en portals
especialitzats. Perqu amb un web propi no nhi ha prou. La gran quantitat dinformaci
disponible a la xarxa fa que sigui prcticament impossible que un grup arribi a un gran
pblic limitant la difusi de les seves obres al seu web. s aqu on apareix la necessitat
dels portals especialitzats que esdevinguin llocs de referncia on cercar un determinat
tipus de msica.

Amb aquest objectiu van nixer portals com Jamendo, Musicalliure.net o dpop.es.
Aquest darrer s el ms nou i va nixer amb lobjectiu desdevenir un directori de re-
ferncia a lEstat espanyol on es recolls informaci de grups de msica amb dues
caracterstiques comunes: lestil pop i lopci de difondre les seves obres mitjanant
alguna de les llicncies de Creative Commons o similars. Actualment hi ha una desena
de grups en el directori des del qual saccedeix als webs dels grups.

Musicalliure tamb t com a objectiu reunir obres que es puguin descarregar lliure-
ment i de manera legal i per aix recull prop de 190 canons amb llicncia de Creative
Commons o similars provinents de 25 autors. Un altre tret caracterstic daquest portal
s que els autors o els intrprets sn catalans.

Finalment, Jamendo va nixer a principis de lany 2005 per recollir la msica ano-
menada copyleft, s a dir, la que utilitza alguna de les llicncies de Creative Commons o
similars, centrant-se en lescena europea. Jamendo va nixer a Luxemburg per rpida-
ment ha esdevingut un portal de referncia a tot el continent. Actualment hi ha ms de
70.000 obres que es poden descarregar lliurement i que van acompanyades per alguna
de les llicncies que en permet la reutilitzaci. Aquest portal, a ms, ofereix la possi-
bilitat que els usuaris facin donacions directes als grups o que aquests sacullin a un
programa de publicitat del qual es beneficien a parts iguals els msics i els gestors del
portal. Aquestes opcions de remuneraci han estat ben acollides pels grups i el nombre
dartistes que hi allotgen les seves creacions sha anat incrementant rpidament.

Aix doncs, veiem que, tot i la crisi del sector musical, hi ha qui tamb aposta per
crear nous models de negoci. El model de Jamendo sacosta al que utilitzen les ano-
menades netlabels o discogrfiques a la xarxa. Aquests segells discogrfics proposen
diferents models, des de loferiment gratut de les seves obres incloent-hi algun tipus
de llicncia, a laccs de pagament a aquestes obres amb llicncia o sense. Entre les
diverses iniciatives destaca Magnatune, amb el seu lema We are not evil (No som
dolents), que ofereix la possibilitat descoltar les obres del seu repertori i permet que
lusuari determini el preu a pagar si les vol descarregar. Aquest sistema de pagament
ja ha estat seguit per grups ms reconeguts com Radiohead. A ms, Magnatune tamb

65
ofereix la possibilitat de fer clculs del cost de la utilitzaci duna obra de manera comer-
cial, distingint-ne els diferents usos com, per exemple, en una pellcula o en un anunci.
I com es guanyen diners? Doncs els beneficis obtinguts per les vendes derivades de les
descrregues i per les comercialitzacions demanades es divideixen a parts iguals entre
Magnatune i els msics.

A escala estatal tamb hi ha diverses netlabels que ofereixen models com el Magna-
tune o similars. Aquest any ha tingut lloc a Barcelona la primera trobada estatal de net-
labels i sha acordat crear una mena de portal que les agrupi sota el nom de netaudio.
es. Aquests segells ofereixen obres musicals daccs gratut o mitjanant pagament, i
regulades amb llicncies de Creative Commons o amb tots els drets reservats.

3.3.1. El projecte pilot de Buma-Stemra

Des de laparici del sistema de llicncies de Creative Commons ha sorgit un con-
flicte no desitjat amb les entitats de gesti collectiva de drets per la impossibilitat que
els membres daquestes societats puguin difondre les seves obres mitjanant alguna
daquestes llicncies. El problema va aparixer quan el projecte de Creative Commons
es va estendre ms enll dels EUA, ja que all les condicions de pertinena a aquest
tipus dentitat sn ms flexibles. A Europa, per exemple, la majoria dentitats de gesti
exigeixen una cessi exclusiva de drets de les obres que es generin durant la pertinena
a aquestes entitats. Aquest requeriment no permet que lautor pugui combinar la ges-
ti tradicional mitjanant una daquestes societats i la difusi dalguna obra amb una
llicncia per a continguts lliures.

Des de Creative Commons sha volgut buscar una soluci a aquest problema, ja que
els principals perjudicats sn els autors, i per aix shan mantingut reunions amb aques-
tes entitats per estudiar models de gesti ms oberts. Finalment sha aconseguit que
una entitat de gesti hagi optat per estudiar la viabilitat de ls de llicncies de Creative
Commons per part dels seus membres.

Lestiu del 2007, Creative Commons Pasos Baixos i lentitat neerlandesa Buma-
Stemra41 anunciaven linici dun projecte pilot als Pasos Baixos destinat a analitzar ls
daquestes llicncies per part dels seus membres durant un any. Aquests membres po-
dran utilitzar una de les llicncies de Creative Commons que inclogui la restricci dusos

41. http://www.bumastemra.nl.

66
comercials,42 s a dir, la condici No Comercial (NC). Buma-Stemra sencarregar de la
gesti dels usos comercials daquestes obres i els autors i compositors en rebran la
corresponent remuneraci a travs daquesta societat.

En la informaci de la llicncia utilitzada sadrear als usuaris al lloc web de Buma-

Stemra per demanar la corresponent autoritzaci per a usos comercials.

Per fer possible ls de les llicncies, Buma-Stemra retornar als seus membres els
drets necessaris perqu els msics puguin realitzar la cessi a tercers que implica la
llicncia de manera legal i sense cap entrebanc.

Els msics que ja utilitzen aquestes llicncies per difondre llurs obres es podran
incorporar a lentitat i aquesta gestionar els usos comercials daquestes obres i les
corresponents remuneracions.

Lobjectiu principal daquest projecte pilot s el daconseguir ms llibertat per als

msics a lhora de decidir la manera com exercir els seus drets i com difondre les seves
obres, i per tal devitar que hagin doptar per dues opcions antagniques, la gesti col
lectiva i la gesti individual, mitjanant una llicncia de Creative Commons.

Aquesta notcia s important perqu per primera vegada una entitat de gesti col
lectiva accepta la difusi de les obres dels seus membres mitjanant un sistema de
llicncies obert que permet la lliure difusi sense finalitats comercials. Caldr veure
com funciona lexperincia i si alguna altra entitat safegeix a lexperiment.

42. De les sis llicncies estndard, nhi ha tres que inclouen aquesta condici: Reconeixement - No Comercial
(CBY-NC), Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual (BY-NC-SA) i Reconeixement - No Comercial - Sense
Obra Derivada (BY-NC-ND).

67
 4
La presncia de Creative Commons
en el mn acadmic
 En ms duna ocasi sha dit que les llicncies de Creative Commons tenen el seu
espai natural en el mn acadmic, on la generaci de continguts no t com a objectiu
principal una sortida comercial, sin que hi hagi una gran difusi i saconsegueixi un
ampli reconeixement.

Com ja sha vist en el captol anterior, les llicncies poden conviure tranquillament
amb objectius comercials i ser aplicades en projectes en qu hi hagi un objectiu clara-
ment econmic. Tanmateix, s que s veritat que ls de les llicncies sha ests en el
mn acadmic per la facilitat dindicar que no es volen reservar tots els drets aix com
per la facilitat dintercanviar materials.

Aquest captol est dividit en dues parts: la utilitzaci de les llicncies en materials
purament docents, s a dir, aquells que shan generat per ser emprats en una classe
real o virtual, i, per altra banda, tractar ls que sen fa en lmbit de la recerca i ms
concretament en la publicaci cientfica. Com en el captol anterior, al final de cada
secci presentar una srie diniciatives que shan anat desenvolupant al nostre pas
en aquest mbit.

71
4.1. Ls de les llicncies
de Creative Commons
en materials docents
Labril del 2001, el president del Massachusetts Institute of Technology (MIT), Char-
les M. Vest, anunciava que en els propers anys aquesta prestigiosa instituci acadmica
posaria a disposici de tothom els materials docents que generava el seu professorat.
Amb aquest anunci naixia el projecte OpenCourseWare (OCW).

Aquest projecte era la conseqncia de lanlisi iniciada el 1999 per un comit del
MIT, format per professors, alumnes i administradors, per tal de marcar una estratgia
per ubicar aquesta instituci en lmbit de laprenentatge a distncia. La creaci de
lOCW concorda amb la missi del MIT, fer avanar el coneixement i educar els estudi-
ants en la cincia, la tecnologia i altres rees acadmiques per tal de servir la naci i el
mn el millor possible en el segle XXI.

Han passat ms de set anys des de lanunci i lOCW ha anat evolucionant en di-
versos aspectes. Per una banda, els materials que sofereixen des del MIT sn prc-
ticament els corresponents a totes les assignatures de tots els ensenyaments que
imparteix aquest institut. Aquests materials estan essent traduts a diverses llenges
entre les quals destaquen el castell i el xins, ja que daquesta manera els materials
estarien disponibles en els tres idiomes ms parlats al mn. I, a ms, instituts i uni-
versitats darreu del mn han engegat projectes parallels per oferir continguts del seu
professorat. Aquests projectes i els seus corresponents centres educatius formen part
del consorci de lOpenCourseWare,43 creat lany 2005.

I quina relaci hi ha amb Creative Commons? Els centres educatius dels EUA tenen
molt clara la seva poltica de propietat intellectual i, per tant, un dels punts importants
que calia tenir en compte era el rgim legal daquests materials docents. Des de lini-
ci de lOCW, el MIT va decidir optar per un model de llicncia basat en la llicncia de
Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual. No era la llicncia estndard, sin un
redactat especfic ja que shi volien incloure algunes particularitats entre les quals des-
tacava el reconeixement al MIT o la inclusi de materials de tercers que comprenia el
manteniment de tots els drets. Amb levoluci de les llicncies sha aconseguit que el

43. http://www.ocwconsortium.org/.

72
MIT adopti la versi estndard de la llicncia. Aquesta adopci ha estat possible grcies
al nou redactat, on samplien els reconeixements o b sinclou una menci especial a la
inexistncia de relaci o patrocini entre lusuari i qui ofereix lobra amb la llicncia.

Un altre fet que cal destacar en ls de la llicncia de Creative Commons en el

projecte OCW s la definici de No Comercial que fa el MIT.44 En aquesta definici es
recullen aquelles utilitzacions de lobra que aquest institut entn com a no comercials,
com per exemple que un professor pugui fer pagar a un alumne el cost del suport on
sha fixat el material docent, o que una empresa privada faci s daquests materials en
cursos gratuts entre els seus empleats. Els tres punts clau sn:

La comercialitzaci est prohibida.

La comercialitat est determinada per ls que sen fa i no per lusuari.
Es permet aplicar crrecs incidentals per recuperar de manera raonable els cos-
tos de reproducci.

Aquesta explicaci s dagrair ja que permet aclarir alguns dubtes que sorgeixen en
aquest tema del NoComercial.

El projecte del MIT va ser un dels primers a emprar aquest sistema de llicncies apli-
cat a continguts docents i possiblement el que ms repercussi ha tingut en aquest m-
bit. Tanmateix, hi ha un altre projecte similar que no s tan conegut per que representa
tamb un bon exemple en el mn acadmic. s el projecte Connexions, de la Universitat
texana de Rice. La diferncia principal entre aquest i el del MIT s que els continguts
no els genera exclusivament el seu professorat, sin que hi ha membres externs a la
universitat que tamb aporten el seu coneixement o que ajuden a realitzar traduccions
o ampliar els continguts. Pel que fa a les llicncies, tamb cal destacar ls que en fan,
ja que la llicncia triada s la de Reconeixement, s a dir, que lnic que reclamen s
que se citi lautor permetent que el contingut sutilitzi prcticament sense restriccions.
Aquest fet ha perms que una empresa externa dedicada al mn editorial hagi decidit
apostar per aquests materials i hagi iniciat un projecte dimpressi a demanda.

Si analitzem els projectes similars al nostre pas, ens trobem que hi ha diverses
universitats que shan afegit al consorci OpenCourseWare i han seguit el model impulsat
pel MIT. s el cas de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC), que a travs del seu
portal UPCommons ofereix una collecci de materials docents. Cal destacar que no tots

44. http://ocw.mit.edu/OcwWeb/web/terms/terms/index.htm#noncomm.

73
els materials sn accessibles totalment i hi ha algunes restriccions com, per exemple,
els exmens, als quals noms es pot accedir des dordinadors de la mateixa UPC. A
ms, aquests continguts tenen tots els drets reservats i no es regeixen per la llicncia
comuna de tots els projectes OCW.

Com ja he comentat en captols anteriors, el naixement del projecte Creative Com-

mons a lEstat espanyol s una conseqncia de ladopci del model de difusi de
materials docents iniciat al MIT. De fet, des de la Universitat de Barcelona vrem co-
piar les condicions ds del projecte nord-americ ja que criem que sajustava a les
necessitats del nostre professorat. Lobjectiu del projecte era oferir un procediment al
professorat de la UB per tal que pogus penjar a la xarxa els seus materials lliurement
i que es respectessin els seus drets com a autor. Daquesta manera, es va optar per
utilitzar dues llicncies prpies elaborades a partir de la llicncia que oferia el MIT i de
les modificacions que shavien fet a lhora dadaptar les llicncies de Creative Commons
a la legislaci espanyola.

Fins aquest any els continguts soferien en una llista que no permetia cap mena de
cerca. Actualment la collecci de material docent es troba en el dipsit digital instituci-
onal i permet fer cerques de tot tipus. A ms, de la mateixa manera que el MIT, ja no hi
ha unes llicncies especfiques per a la UB, sin que hem adoptat els textos estndard
ampliant el nombre dopcions a sis.

Durant aquest curs sest elaborant un projecte a les universitats catalanes per
tal de tenir un portal com daccs a tots els materials docents. Aquest projecte duu
el nom de MDX (materials docents en xarxa). Lobjectiu del projecte s oferir un espai
on qualsevol universitat pugui dipositar els materials docents del seu professorat o b
recollir aquells materials que ja estan dipositats en les respectives universitats, com s
el cas de la UB o la UPC, entre daltres.

Tots aquests projectes demostren que hi ha una preocupaci a escala internacional

entre les universitats per difondre els continguts docents elaborats pel seu professo-
rat. Possiblement es pot afirmar que el projecte de lOCW va ser linici de lanomenat
moviment per a leducaci oberta (open education) o per als recursos educatius oberts
(open educational resources). Aquest moviment encara no est tan estructurat com el
que defensa laccs obert al coneixement cientfic, per aquests darrers anys ha anat
creixent el nombre de projectes que impulsen la difusi oberta dels materials docents.
Per aquesta ra, des de Creative Commons sha decidit impulsar un nou projecte, CCLe-
arn, que analitzi les necessitats daquest moviment i pugui oferir les eines adients per
facilitar aquesta difusi lliure i oberta. Un dels objectius daquest nou projecte ser

74
valorar si cal crear una llicncia especfica per a continguts docents, una proposta que
sha debatut peridicament des de linici del projecte de les llicncies per que mai no
sha arribat a plasmar en un text a causa de la falta de consens. No queda clar quines
haurien de ser les condicions comunes de reutilitzaci dels continguts. Se nhaurien de
permetre els usos comercials? Shauria de permetre la generaci dobres derivades?
Shi haurien dincloure noves condicions?

Un altre tema que shauria de plantejar a les nostres universitats abans doptar per
un model de difusi en obert s el de la normativa de propietat intellectual. Mentre
que el rgim de patents normalment est ben establert en tots els centres, quan es
tracta de la propietat intellectual hi ha molts buits que compliquen lestabliment duna
estratgia i una poltica clara de difusi. Aquesta manca de normatives transparents
de propietat intellectual s comuna a moltes universitats europees, especialment les
continentals. En canvi, les institucions nord-americanes o britniques tenen ben definida
la titularitat dels drets dels materials docents, que poden pertnyer a la instituci, als
professors o a tots dos segons els casos.

75
4.2. Ls de les llicncies
de Creative Commons
en lmbit de la recerca
Quan es va iniciar el projecte de les llicncies, lobjectiu principal era que fossin uti-
litzades per a qualsevol creaci, per principalment en lmbit ms artstic. Tanmateix,
es va detectar que en el mn cientfic aquests textos legals encaixaven perfectament
ja que permetien regular el que sempre shavia fet entre els investigadors, permetre
difondre el coneixement amb unes mnimes restriccions. Idealment, el que busca un
investigador s que els resultats de la seva recerca es difonguin mpliament i obtenir
el corresponent reconeixement. Lamentablement, aquest objectiu sha viciat per culpa
dels processos davaluaci i sha substitut pel de publicar en determinades revistes
sobrevalorades sense tenir en compte les condicions daccs.

Les llicncies han esdevingut una eina adient per al moviment per a laccs obert
del coneixement cientfic i humanstic i, de fet, des de Creative Commons sha iniciat el
projecte Science Commons per donar respostes especfiques a aquest mbit.

Aquest moviment ha tingut un ressorgiment molt important des de fa cinc anys, quan
es va fer pblica la iniciativa de Budapest,45 que havia sorgit en una reuni celebrada en
aquesta ciutat. En aquesta declaraci sestableixen les condicions per assegurar una
distribuci mundial electrnica dels continguts de revistes amb revisi i accs gratut i
sense restriccions a tots els cientfics, acadmics, professors, estudiants i altres ments
curioses.

En aquesta declaraci es defineix laccs obert com la disponibilitat gratuta i p-

blica a la xarxa, que permet a qualsevol usuari la lectura, la descrrega, la reproducci,
la distribuci, la impressi, la cerca o lenlla dels textos complets, aix com ls per
indexar-los, passar-los com a dades o per a qualsevol altre propsit lcit, sense barreres
econmiques, legals o tcniques. Lnica condici s mantenir-ne la integritat i el reco-
neixement de lautoria quan se citin.

Per aconseguir lobjectiu que es planteja, el de laccs lliure al coneixement cientfic,

es plantegen dues estratgies complementries:

45. http://www.soros.org/openaccess/.

76
 lautoarxiu, s a dir, el procs de dipositar els articles revisats en arxius digitals
oberts;
les revistes en accs lliure, revistes que no invoquen els drets dautor per restrin-
gir laccs i ls dels continguts publicats, sin que els empren per assegurar-ne
un accs lliure i permanent.

Desprs de la reuni de Budapest es varen celebrar altres trobades de les quals

destaquen dues, la de Bethesda46 i la de Berln47 de lany 2003. En aquestes dues
reunions es va acordar qu sentenia per publicaci en accs obert i com shauria dim-
pulsar la transici cap a la nova situaci on qualsevol investigador pogus dipositar els
seus articles i pogus publicar en accs obert o lliure.

Si prenem les condicions que ha de tenir una publicaci en accs obert segons la
definici acordada a les reunions de Bethesda i Berln de lany 2003:

Lautor (o els autors) i els qui retenen els drets sobre les collaboracions han de
garantir a tots els usuaris el dret a laccs lliure de manera irrevocable en lmbit
mundial, amb llicncia per copiar, usar, difondre, transmetre i exposar els treballs
pblicament, i tamb per elaborar i distribuir els treballs que en derivin, en qualse-
vol mitj digital i amb qualsevol propsit responsable, a canvi del comproms des-
mentar-ne com cal lautoria (les normes de la comunitat dictaran els mecanismes
per fer complir adequadament ls de latribuci i de la responsabilitat dels treballs
publicats tal com es fa en lactualitat), com tamb el dret a fer cpies impreses en
poca quantitat i per a s personal.

Una versi completa daquesta obra, com tamb dels seus materials comple-
mentaris, inclosa la cpia del perms esmentat, shaur de dipositar en un format
electrnic apropiat (que, de fet, posteriorment es publicar) en un lloc en lnia,
usant les normatives i les tcniques adequades (com en les definicions dels arxius
oberts). Aquest arxiu ser gestionat i estar sota el manteniment duna instituci
acadmica, un organisme de recerca, una administraci pblica o un organisme
que tingui competncies a lhora dassegurar-ne laccs lliure, la distribuci no

46. El resultat de la reuni s una declaraci que es troba (en angls) a <http://www.earlham.edu/~peters/
fos/bethesda.htm>.
47. La reuni de Berln es va concloure amb una nova declaraci, loriginal de la qual es troba a: Berlin Declara-
tion on Open Access to Knowledge in the Sciences and Humanities. Berln, Max Planck Society, 2003, <http://
www.zim.mpg.de/openaccess-berlin/berlindeclaration.html>.
Hi ha una traducci al catal feta per Nora Vela lany 2005: Declaraci de Berln sobre laccs lliure al coneixe-
ment de les cincies i de les humanitats. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentaci, desembre,
nm. 15. <http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=15vela.htm>.

77
 restrictiva, la interoperativitat i larxivament en darrer terme.

podem dir que la llicncia de Creative Commons que millor hi escau s la de Reconei-
xement, ja que prcticament no imposa restriccions i respecta la integritat i el reconei-
xement de lautoria de lobra. Aix doncs, podem veure la utilitat daquesta llicncia en
aquest mbit i una de les raons per les quals un dels camps dactuaci preferent de
Science Commons s el de la publicaci cientfica.

Les revistes en accs obert ms conegudes i ms reconegudes ja utilitzen aquesta

llicncia. Altres publicacions opten per altres llicncies per incloure-hi alguna restricci
suplementria com la limitaci a usos no comercials o, fins i tot, no permetren la trans-
formaci per generar obres derivades. De fet, quasi tots els directoris de revistes en
accs obert no ofereixen un criteri nic a lhora dincloure una revista i ens trobem amb
publicacions purament en accs obert, s a dir que compleixen la definici de Bethesda
o Berln, i amb altres que prcticament noms ofereixen un accs pblic, cosa que vol
dir que ofereixen accs al text complet dels articles per en restringeixen qualsevol s
sense perms, mantenint el concepte tots els drets reservats. Aquesta falta de criteri la
trobem en el directori ms exhaustiu de revistes en accs obert, el Directory of Open
Access Journals (DOAJ),48 impulsat per la universitat sueca de Lund, i tamb en altres
llistats o directoris.

Entre les revistes en accs obert haurem de destacar les que promou la Public
Library of Science (PLoS). Aquest projecte publica en accs obert pur i es va crear el
2001 com a conseqncia de la petici de dos cientfics, Patrick Brown i Michael Eisen,
perqu els seus collegues se sumessin a la iniciativa de deixar de publicar en revistes
que no facilitessin de manera totalment lliure i gratuta els seus continguts desprs de
sis mesos de la publicaci.

Actualment PLoS publica set revistes, totes amb la llicncia de Reconeixement 2.5
genrica. Cal dir, com a resposta a aquells que afirmen que aquest tipus de revistes no
tenen prou reconeixement, que PLoS Biology49 t lndex de citaci ms alt en el seu
mbit segons el llistat del darrer any. Tamb cal recordar que una publicaci en accs
obert tamb t un procs de revisi comparable a qualsevol altra revista cientfica.
Un altre gran grup editorial que publica en accs obert s BioMed Central (BMC),50

48. http://www.doaj.org.
49. http://biology.plosjournals.org/.
50. http://www.biomedcentral.com/.

78
que va nixer abans que PLoS. BMC publica 183 revistes que, com a mnim, tenen els
articles de recerca en accs obert mitjanant la mateixa llicncia de Reconeixement.
Algunes presenten tots els textos en les mateixes condicions i daltres tenen la resta
de continguts en condicions daccs pblic o per subscripci.

La crtica principal que reben aquest tipus de revistes t a veure amb el cost de
publicaci. Encara que parlem daccs obert o lliure, la confecci daquestes publicaci-
ons tamb t un cost, que no es carrega al lector mitjanant una subscripci, sin que
simputa a qui publica. Per aquesta ra, moltes vegades es parla del model autor paga.
En realitat, qui paga s qui finana la recerca i cada vegada hi ha ms conscincia que
la publicaci s un part ms de la recerca i, per tant, tamb sha de finanar.

Les revistes que podem anomenar tancades tamb han optat per utilitzar algunes
daquestes llicncies per permetre als autors poder oferir els seus articles en obert.
Aquest sistema s lanomenat model hbrid de difusi, que compatibilitza articles en
accs pblic o gratut i en accs tancat o de pagament en una mateixa publicaci. Grups
editorials com Elsevier o Springer ofereixen aquesta opci en algunes de les seves revis-
tes cientfiques. En el cas dSpringer, el programa de difusi hbrida rep el nom dOpen
Choice,51 i quan lautor decideix acollir-shi, qualsevol persona pot gaudir dun accs
gratut a larticle en les condicions duna llicncia de Reconeixement - No Comercial.
Per tant, no noms hi ha un accs pblic a un contingut, sin que hi ha una autoritzaci
a utilitzar-lo en unes determinades condicions. En aquest cas larticle es pot reproduir,
distribuir, comunicar pblicament i fins i tot transformar, sempre que no es faci amb una
finalitat comercial. Aquests models tenen un cost similar al de les revistes purament en
accs obert. Un cost que es pot imputar a les despeses de recerca.

Al nostre pas podem trobar diverses publicacions que han optat per models daccs
obert tot i que de vegades tenim un problema de terminologia en traduir el terme open
access com a accs obert o lliure i acordar qu significa obert o lliure en aquest mbit.

De fet, des del Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC),52 con-

juntament amb el Centre de Supercomputaci de Catalunya (CESCA),53 sha creat un
portal anomenat RACO, Revistes Catalanes en Obert. Lobjectiu daquest portal s el
de recollir totes les revistes catalanes en accs obert. El problema s que no totes les

51. http://www.springer.com/dal/home/open+choice.
52. http://www.cbuc.es.
53. http://www.cesca.es/.

79
publicacions que hi apareixen es poden considerar daccs obert, seguint la definici
ms estesa, la de Berln o la de Bethesda, sin que hi ha criteris diferents. Fins i tot shi
inclouen revistes noms en accs pblic, s a dir que es pot accedir gratutament al text
complet dels articles per que mantenen determinades restriccions a lhora de reutilit-
zar-lo. Aix doncs, laccs pblic a un article no implica que es pugui reproduir, distribuir,
comunicar pblicament o transformar sense una autoritzaci expressa del titular dels
drets, en molts casos leditor de la revista.

No obstant aix, cal dir que laccs pblic als articles s una opci que tamb
es defensa des del moviment de laccs obert com a ruta verda, per no perqu una
publicaci opti per aquest model, sin per tal que qualsevol autor pugui publicar una
reproducci del seu article en el seu propi web, en un dipsit digital de la instituci a la
qual pertany o fins i tot en dipsits temtics externs.

Una de les principals raons de creixement daquest tipus de dipsit rau en laparici
de nous requeriments sobre la publicaci de resultats dinvestigaci. Aquests requeri-
ments els han imposat les institucions pbliques o privades que financen la recerca i ge-
neralment estableixen lobligaci que qualsevol article publicat en una revista cientfica
que sigui el resultat duna investigaci finanada haur de ser dipositat immediatament
o en un perode no ms gran de dotze mesos. En el cas de no complir aquesta condici,
el beneficiari dun ajut el pot perdre lany segent.

Al Regne Unit aquest procediment sha ests rpidament des que Wellcome Trust,54
la instituci que aporta ms fons al finanament de projectes biomdics, va imposar-lo
lany 2006. A Alemanya tamb hi ha alguna instituci que suggereix aquest dipsit i la
Comissi Europea est analitzant la possibilitat dimposar un requeriment similar en les
investigacions que finana. Durant aquest any 2007, el Congrs i el Senat dels EUA han
aprovat una llei per tal que els instituts nacionals de salut, principals responsables del
finanament de la recerca en aquest mbit, passin duna poltica de recomanaci de
dipsit a una ms directa de requeriment.

El requeriment dautoarxiu tamb sha ests a investigadors duniversitats o insti-

tuts de recerca. En aquest cas, els responsables daquests centres sn els que impo-
sen les condicions i estableixen les contraprestacions. A escala mundial, la Universitat
portuguesa del Minho va ser la primera a requerir que els seus investigadors deixessin

54. http://www.wellcome.ac.uk.

80
una cpia dels seus articles publicats en el dipsit institucional.55 Aquesta iniciativa, im-
pulsada pel rector, preveia que aquells departaments que no complissin el requeriment
de dipsit no rebrien determinats fons. El resultat ha estat un creixement molt rpid
dels continguts del dipsit i, en conseqncia, una major visibilitat de la recerca que es
realitza en aquesta universitat.

Lexemple de la Universitat del Minho ha estat seguit per altres institucions arreu del
mn incloent-hi lAgncia de Gesti dAjuts Universitaris i Recerca (AGAUR),56 que des de fa
poc ha incls en la majoria de beques que atorga el requeriment de dipositar la memria o
informe final en el dipsit digital Recercat. Aquest dipsit s un projecte com del CBUC i el
CESCA per oferir un espai als investigadors catalans a fi de dipositar lanomenada literatura
gris. s a dir, aquells continguts que no seran publicats en cap revista cientfica com, per
exemple, informes de grups de recerca, informes de treball, memries de recerca, etc.

Cap universitat catalana ha adoptat una poltica de requeriment de dipsit en cap

sentit, tot i que ja hi ha alguns dipsits institucionals en funcionament. No obstant aix,
s que hi ha hagut iniciatives per impulsar revistes prpies amb algun tipus daccs
obert. Aquest s el cas de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que des de lany
2005 ha promogut ls de les llicncies de Creative Commons per a les seves publica-
cions peridiques. La primera revista que va utilitzar una daquestes llicncies va ser
UOCPapers, i sen va triar la de Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada.
Aquesta llicncia s la que saplica a les altres cinc publicacions que han anat adoptant
aquest model de difusi. Altres revistes o publicacions acadmiques de la resta duni-
versitats tamb han optat per models similars.

Tot i ls creixent daquest model de difusi obert, encara hi ha mbits de la recerca

on no sha ests ls generalitzat de les llicncies com, per exemple, en la difusi de
tesis doctorals. Hi ha alguns autors que han optat per incloure-les en les memries,
per encara no queden recollides en els contractes de publicaci ni en els dipsits com
el que reuneix principalment el de les universitats catalanes, anomenat TDX,57 impulsat
tamb pel CBUC i el CESCA. Aquest portal de tesis ofereix el text complet per en res-
tringeix la utilitzaci a un s personal o per a investigaci, s a dir, limitacions al dret
dautor ja recollides per la llei. Aix doncs, parlarem dun portal daccs pblic.
Mirant la situaci de les universitats catalanes en aquest mbit queda clar que en-

55. El dipsit daquesta universitat s el RepositoriUM, http://repositorium.sdum.uminho.pt/.

56. http://agaur.gencat.net.
57. http://www.tdx.cbuc.es.

81
cara queda molt per fer per aconseguir un s generalitzat daquestes llicncies entre la
comunitat universitria, ja que no shan venut algunes reticncies a posar a disposici
de tothom els continguts que shi generen. s curis veure com sacull molt b lopci
de poder accedir als continguts aliens a la xarxa i poder-los utilitzar lliurement perqu el
perms ja ha estat concedit, i alhora notar quant costa compartir els continguts propis
no ja amb la societat en general, sin amb els collegues ms propers. Com deia no fa
gaire un investigador, jo maprofito de laccs pblic als articles dipositats en el reposi-
tori temtic ms important de la meva especialitat, per jo no hi penjo els meus perqu
a mi ning no mhi obliga.

82
 5
Les llicncies de Creative Commons
i lAdministraci pblica
 Un altre dels mbits possibles daplicaci de les llicncies s el dels continguts que
elaboren les administracions pbliques. De fet, ja hi ha obres que surten de lAdminis-
traci, perqu ja no estan protegides per la llei com ens indica larticle 13 de la Llei de
propietat intellectual espanyola:

No sn objecte de propietat intellectual les disposicions legals o reglamentries i

els seus corresponents projectes, les resolucions dels rgans jurisdiccionals i els
actes, acords, deliberacions i dictmens dels organismes pblics, aix com les tra-
duccions oficials de tots els textos anteriors.

Per les administracions pbliques generen una gran quantitat de continguts que s
que estan protegits per la llei i que, per tant, gaudeixen de drets dautor. En molts ca-
sos, en aplicaci de la llei, el titular dels drets s la mateixa Administraci en virtut dels
articles que preveuen la relaci entre locupador i lempleat com, per exemple, larticle
51 de la Llei espanyola:

La transmissi a lempresari dels drets dexplotaci de lobra creada en virtut

duna relaci laboral es regir per all pactat en el contracte, havent-se de realitzar
per escrit.

A manca de pacte escrit, es presumir que els drets dexplotaci han estats ce-
dits en exclusiva i amb labast necessari per a lexercici de lactivitat habitual de
lempresari en el moment dentrega de lobra realitzada en virtut de lesmentada
relaci laboral.

En cap cas lempresari podr utilitzar lobra o disposar-ne per a un sentit o fi dife-
rent dels derivats dall establert en els dos apartats anteriors.

Prcticament totes les lleis de propietat intellectual tenen articles similars i, per
tant, lAdministraci t la potestat de decidir com shan dexplotar aquests tipus de
materials tot i reconixer lautoria de les persones que els han creat. Cal recordar que
en cap cas aquests autors perden els drets morals reconeguts per la llei.

Generalment les administracions pbliques han optat pels models tradicionals de

publicaci, s a dir, el de tots els drets reservats, recordant sovint alguna limitaci previs-
ta per la llei com ls personal sense nim de lucre.

Amb laparici de les alternatives de gesti de drets dautor encaminades a una

difusi ms oberta han sorgit veus reclamant un s ms racional de la propietat intel

85
lectual per part de les administracions pbliques. Per exemple, al Regne Unit el diari The
Guardian ha impulsat una campanya amb el ttol Free our data58 per reclamar laccs
pblic als continguts i les dades que generen les diverses institucions i empreses vin-
culades al sector pblic.

Aquesta campanya s una ms de les que es promouen des de diferents sectors de

la societat que demanen que hi hagi un accs lliure a aquest tipus de continguts, ja que
la seva elaboraci ha estat possible grcies als fons pblics.

A lEstat espanyol est prevista lelaboraci duna llei que impulsar laccs pblic
als continguts generats amb diners pblics, per de moment no sha aclarit si aquest
accs sampliar a una autoritzaci ds en determinades condicions o romandr com
un accs pblic a uns continguts amb tots els drets reservats.

La qesti principal de discussi en aquest debat sobre els continguts pblics s si

amb un accs pblic, que en molts casos ja existeix, en tenim suficient o si haurem de
reclamar un accs lliure, s a dir, amb un perms o una autoritzaci implcita per utilitzar
aquests continguts sense prcticament restriccions, de manera similar al model propo-
sat per la comunitat cientfica que promou laccs obert.

En general, les administracions pbliques no han fet la reflexi sobre el model de

difusi dels continguts que generen i, per tant, han optat per seguir els sistemes tradi-
cionals en comptes dadoptar alternatives que possiblement desconeixen o consideren
massa innovadores. Cal dir que la millor estratgia que podrien seguir seria la denviar
al domini pblic la majoria daquests continguts, s a dir, collocar-los en una situaci
de tot lliure, una situaci on els drets dautor ja no tinguessin vigncia, especialment
els drets dexplotaci.

Aquest procediment, que pot semblar lgic en aquestes circumstncies, no est

previst en la majoria de lleis sobre propietat intellectual europees, per en canvi s que
queda recollit per la Llei de copyright dels EUA. Aquesta Llei estableix que els materials
elaborats pel Govern federal passin directament al domini pblic, s a dir, no tenen la
protecci dels drets dautor. Per aquesta ra podem trobar molts materials dagncies
federals com, per exemple, la NASA lliures de drets i llestos per ser utilitzats en qualse-
vol moment. Aqu veiem la diferncia entre dues definicions de domini pblic. Per nosal-
tres, el domini pblic s aquella situaci en la qual es troben les obres quan ha finalitzat

58. http://www.freeourdata.org.uk/.

86
la vigncia dels drets dautor, mentre que als EUA s una situaci que pot adoptar una
obra en qualsevol moment.

En pasos com el nostre caldria plantejar-se si aquest procediment es podria aplicar

en determinades circumstncies i quines modificacions caldria introduir en la llei per
permetre-ho.

Per mentre esperem uns possibles canvis legislatius que, en cas que arribessin, no
serien immediats, cal estructurar procediments alternatius que permetin que les obres
generades a lAdministraci quedin prcticament lliures i sense cap mena de restricci.
Amb aquest objectiu ja shan fet estudis per analitzar la viabilitat dalgunes llicncies.

Entre aquests estudis destaca el projecte coordinat al Regne Unit per CIE (Common
Information Environment) i desenvolupat per Intrallect i AHRC Research Centre for Stu-
dies in Intellectual Property & Technology Law de la Universitat dEdimburg. Lobjectiu
de lestudi era investigar el potencial de les llicncies de Creative Commons per aclarir
i simplificar el procs de posar a disposici els recursos digitals per ser reutilitzats. El
resultat de lestudi determina que noms en un 25 % dels casos no s possible aplicar
una daquestes llicncies,59 cosa que demostra la viabilitat en aquest sector.

Un dels primers llocs on una administraci pot utilitzar una llicncia de Creative
Commons s en el web. s una llstima veure que la majoria dinstitucions pbliques
colloquen per defecte avisos legals on es reserven tots els drets i noms permeten
usos privats, usos que no cal permetre perqu la llei ja els autoritza, com ja he comen-
tat. Sortosament, ja hi ha algunes administracions que han reflexionat sobre aquest
tema i possiblement shan qestionat si era necessari reservar-se tots els drets dautor
duns materials destinats al pblic i creats possiblement amb lobjectiu de ser difosos
mpliament. A escala internacional podem destacar el web de la Presidncia de Mxic60
o el web del Ministeri de Cultura del Brasil,61 que ja empren aquestes llicncies. En
el cas del Brasil s un acte de coherncia del seu ministre, el msic Gilberto Gil, que
des de fa temps s un gran defensor de les iniciatives de difusi lliure, com sn les
llicncies per a continguts lliures o el programari lliure, i que les utilitza fins i tot en les
seves creacions artstiques. Gilberto Gil ha estat un dels msics que ha collaborat en el
projecte de Msica lliure impulsat des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat

59. Les conclusions estan disponibles a: http://www.law.ed.ac.uk/ahrc/files/26_ciecreativecommonsreport.pdf.

60. Tot i el canvi de president, es mant la llicncia de Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada 2.5
de Mxic. http://www.presidencia.gob.mx/.
61. El Ministeri de Cultura brasiler utilitza el mateix tipus de llicncia BY-NC-ND. http://www.cultura.gov.br/.

87
de la Informaci. A casa nostra trobem casos allats com lAjuntament de Granollers62 o
el Consorci per a la Normalitzaci Lingstica.63

62. Aquest Ajuntament utilitza la paraula copyleft en els crdits i en lavs legal especifica: Sautoritza la reproduc-
ci dels continguts, excepte amb finalitats comercials, sempre que se citi la font. http://www.granollers.org
63. http://www.cpnl.cat/.

88
5.1. Iniciatives pbliques
a Catalunya
Cal dir que des del Govern de la Generalitat shan dut a terme algunes iniciatives
allades a favor de la difusi oberta dels continguts. En general, aquestes iniciatives
shan desenvolupat a partir dalgun departament o alguna secretaria, per no han estat
un projecte global de difusi del coneixement. En aquest sentit, tenim el projecte Clic,
impulsat des del Departament dEducaci, que possiblement va ser el primer projecte
que emprava les llicncies de Creative Commons. El Clic utilitza aquestes llicncies en
les activitats que proposen els mestres darreu de lEstat.

De moment, des daquest Departament no sha continuat amb aquesta filosofia i

ara ens trobem amb lhabitual Tots els drets reservats en nous projectes com lEdu3.64
Noms sautoritza de manera general ls de la informaci amb finalitats docents o per a
s personal. Aquest projecte podria haver esdevingut una oportunitat per obrir el conei-
xement a la societat establint uns criteris clars de reutilitzaci.

Una altra iniciativa que cal destacar s la de lEscola dAdministraci Pblica de

Catalunya, que des de fa un temps ha apostat per publicar llibres amb la llicncia de Re-
coneixement - No Comercial - Sense Obra Derivada, especialment els de les colleccions
Estudis, Papers de Recerca i Manuals i Formularis. Una aposta clara per la difusi en
obert, tot mantenint unes prudents restriccions.

Tamb des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci de

lantic Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci es va apostar de
manera decidida per la utilitzaci daquestes llicncies i es van promoure projectes com
el de cultura lliure, ja comentat en captols anteriors. Mentre va existir aquest departa-
ment i la corresponent secretaria, va semblar que es podria bastir un projecte global i
comproms que afectaria tots els departaments i duria el Govern catal a fer una clara
aposta estratgica. Ara ens trobem en un punt mort esperant cap a on es dirigiran les
noves poltiques de difusi.

Sortosament, ha aparegut un altre departament que ha decidit plantejar un projecte

de gesti del coneixement amb un objectiu clar: difondre lliurement el coneixement que
shi genera. Es tracta del Departament de Justcia, que a partir de la primavera daquest

64. http://www.edu3.cat/.

89
any 2007 ha apostat per les llicncies de Creative Commons i les ha estat utilitzant de
manera habitual. La primera publicaci que es va difondre amb una daquestes llicn-
cies va ser lopuscle del nou Centre Penitenciari Brians 2, que va aparixer en format
paper i en format digital amb la llicncia Reconeixement - No Comercial - Compartir
Igual 2.5. El mes doctubre es va publicar la Memria del Departament i aquest cop la
llicncia utilitzada ha estat la de Reconeixement, possiblement la llicncia ms propera
a loferiment al domini pblic. La utilitzaci daquesta darrera llicncia permet que qual-
sevol persona pugui reutilitzar la memria sense cap mena dentrebanc i que noms
hagi de citar-ne la procedncia.

Pel que sembla, aquesta iniciativa del Departament de Justcia sest seguint amb
atenci des daltres rees per tal danalitzar-ne la possible aplicaci. s el cas del De-
partament de Governaci, encarregat entre daltres funcions deditar i difondre la revista
Funci Publicaci entre els treballadors funcionaris de la Generalitat. Els responsables
daquesta publicaci han decidit optar per la llicncia de Reconeixement per als contin-
guts propis que hi apareixen des del nmero corresponent a la tardor del 2007. Aquesta
inclusi s una bona notcia per a tots aquells que creiem que la nostra Administraci
sha de plantejar nous reptes i ha dapostar per una difusi lliure del seu coneixement.

En altres nivells dAdministraci ens trobem amb alguns ajuntaments que ja han
optat per aquestes llicncies o per sistemes copyleft per indicar com es difonen els
continguts que elaboren mitjanant el web, en el cas de Granollers, per exemple, o mit-
janant revistes, com el dArenys de Mar, entre daltres. Tamb ens trobem amb suports
puntuals a projectes que aposten per aquest tipus de difusi, com el ja comentat de
Barcelona Visi, amb el suport de lAjuntament.

Tot i lexistncia daquests projectes arreu del territori, encara queda molt cam per
recrrer per aconseguir que all que es generi amb fons pblics sigui de domini pblic
amb el significat ms ampli possible.

90
 6
Exemples daplicaci
de les llicncies

Barcelona Visi Lamundial.net

Connexions Lo que t quieras or
Creative Archive Magnatune
Cultura lliure MIT OpenCourseWare
Departament de Justcia Musicalliure.net
de la Generalitat de Catalunya Public Library of Science
Dipsit Digital de la Universitat Pullover
de Barcelona Recercat
dpop.es Revistes digitals i espais en xarxa de
Edicis da Rotonda la Universitat Oberta de Catalunya
Flickr Star Wreck
Freesound Traficantes de sueos
Internet Archive UPCommons
Jamendo ZonaClic
 Barcelona Visi
http://www.bvisio.com
Tipus de llicncia: Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada 2.5
Espanya i Reconeixement - Compartir Igual 2.5 Espanya.

Descripci:
Barcelona Visi s un projecte creat per Deboom Studio i 4w amb el suport de lAjun-
tament de Barcelona per oferir un espai als internautes que volen dipositar-hi les seves
creacions audiovisuals amb un eix temtic com: la ciutat de Barcelona.
De fet, no noms hi ha la possibilitat de penjar-hi vdeos, sin que existeixen dues
seccions ms: la primera ofereix produccions de lmbit de la cultura, el disseny, les-
port, la cincia i la tecnologia en qu es presenten projectes innovadors que tenen lloc
a la ciutat, mentre que la segona s una collecci de recursos audiovisuals de la ciutat
que es poden baixar de manera gratuta.
Els vdeos produts per Barcelona Visi normalment estan subjectes a llicncia de
Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada, que s la mateixa llicncia que
sutilitza per defecte quan els usuaris dipositen les seves creacions. En canvi, els recur-
sos audiovisuals, de curta durada, es difonen amb Reconeixement - Compartir Igual.
La informaci sobre el tipus de llicncia de cada secci es troba en una secci es-
pecfica de lajuda dedicada als drets dautor i cada vdeo t una indicaci del tipus de
llicncia mitjanant les icones utilitzades en els resums de Creative Commons.

93
 Connexions
http://cnx.org
Tipus de llicncia: utilitzen la llicncia de reconeixement genrica en totes les
versions des de l1.0.

Descripci:
Connexions s un espai per publicar continguts acadmics desenvolupats en col
laboraci i oferts lliurament per ser compartits per qualsevol comunitat educativa. Sor-
ganitzen mitjanant mduls escrits en angls, alguns dels quals disposen de traducci-
ons fetes voluntriament per collaboradors. Aquests mduls es poden connectar per
construir colleccions o cursos.
Els continguts semmagatzemen en format XML per facilitar-ne la reutilitzaci, i per
la mateixa ra sha optat per utilitzar la llicncia amb menys restriccions de Creative
Commons des de linici del projecte.

94
 Creative Archive License Group
http://creativearchive.bbc.co.uk/
Tipus de llicncia: Creative Archive License.

Descripci:
El mes dabril de 2005 la BBC, el British Film Institute, Channel 4 i lOpen University
van formar el Creative Archive License Group amb lobjectiu de posar a disposici del
pblic britnic els seus continguts mitjanant una llicncia prpia basada en la de Re-
coneixement - No Comercial - Compartir Igual de Creative Commons. Van incloure-hi un
parell de condicions ms: la de la limitaci geogrfica al Regne Unit i la de no suport a
lhora dexercir el reconeixement.

95
 Cultura lliure
http://www.culturalliure.cat/
Tipus de llicncia: el web en general t la llicncia de Reconeixement - Compartir
Igual 2.1 Espanya, per els continguts que hostatja tenen llicncies prpies, no
noms de Creative Commons.

Descripci:
s un espai creat per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci
(STSI) de la Generalitat de Catalunya lany 2005, com a part del projecte de la Farga, un
espai de trobada i debat per a totes aquelles persones implicades en el foment i ls
del programari lliure i dels estndards informtics oberts.
A Cultura Lliure hi trobem continguts culturals ds pblic i gratut entre els quals hi
ha els dos recopilatoris de Msica Lliure, les traduccions al catal de llibres de Lessig,
Stallman, Stephenson i Vlimki, i un llibre sobre programari lliure i empresa de Jordi
Mas.

96
 Departament de Justcia
de la Generalitat de Catalunya
http://www.gencat.net/
Tipus de llicncia: Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual 2.5 Espanya,
Reconeixement 2.5 Espanya.

Descripci:
En el web del Departament de Justcia no hi ha una indicaci clara de quins contin-
guts es difonen mitjanant alguna de les llicncies de Creative Commons i lavs legal
del web mant el text estndard de la Generalitat amb tots els drets reservats.
Tanmateix, quan saccedeix a la secci de publicacions ens trobem amb tres contin-
guts que utilitzen llicncies de Creative Commons. El primer s lopuscle del nou centre
penitenciari Brians 2 que es va publicar a principis de juny de 2007 amb la llicncia de
Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual 2.5 Espanya, la mateixa llicncia que
ms tard es va utilitzar per difondre la Guia ds. TBC-PBC en coedici amb el Departa-
ment dInterior. En canvi, loctubre daquest mateix any es va publicar la Memria de
lany 2006 amb la llicncia menys restrictiva, la de Reconeixement.
Hi ha encara uns altres continguts que publica aquest departament que tamb es-
tan subjectes a una llicncia de Creative Commons; sn els materials de les sessions
web que organitza el mateix departament i que actualment tamb es poden trobar en un
canal propi del portal You Tube. En aquest cas la llicncia torna a ser la de Reconeixe-
ment - No Comercial - Compartir Igual 2.5 Espanya.

97
 Dipsit Digital
de la Universitat de Barcelona
http://diposit.ub.edu
Tipus de llicncia: qualsevol de les sis llicncies estndard de Creative Commons.

Descripci:
Es tracta del dipsit institucional que cont en format digital les publicacions en
accs obert derivades de lactivitat docent, investigadora i institucional del professorat
i daltres membres de la comunitat universitria.
Actualment t tres colleccions: una de docncia, en qu es recullen els materials
elaborats per al professorat de la Universitat i els documents relacionats amb lmbit
de la docncia elaborats per unitats administratives i acadmiques de la Universitat;
una collecci institucional amb continguts dels diferents rgans de govern, i una ter-
cera dedicada als treballs dels estudiants on fins ara shan dipositat els treballs dels
alumnes que han cursat algun postgrau a travs dIL3, linstitut de formaci continuada
de la Universitat.

98
 dpop.es
http://dpop.es
Tipus de llicncia: Reconeixement - Compartir Igual 2.5 Espanya.

Descripci:
dpop es defineix com una plataforma independent per a la promoci dartistes es-
tatals a favor de la cultura lliure que exerceixen aquesta opci emprant les llicncies
de Creative Commons o llicncies similars del tipus copyleft per a les seves creacions
vinculades al gnere pop.
Aquest portal enllaa amb els llocs web de cada grup i els ofereix una promoci a
travs de notcies, ressenyes i recomanacions.
La llicncia que regula dpop noms afecta els continguts propis que generen, mentre
que les obres que sofereixen tenen la seva prpia llicncia.

99
 Edicis da Rotonda
http://arotonda.com/
Tipus de llicncia: Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual 2.5 Espanya.

Descripci:
El lloc web daquesta editorial gallega ha anat canviant des de la seva creaci. Al
principi oferia una varietat de seccions dedicades a la seva primera obra O home indito,
de lescriptor gallec Carlos G. Meixide, com per exemple un bloc o un making of. Actual-
ment noms disposa dun accs directe a la versi en format digital daquesta novella
amb lanunci de la versi en paper realitzada per leditorial Rinoceronte.
La llicncia de Creative Commons noms saplica a la novella, mentre que el web
no t cap avs legal ni indicaci sobre els drets dautor.

100
 Flickr
http://www.flickr.com/creativecommons
Tipus de llicncia: les sis llicncies estndard de Creative Commons en la versi
genrica 2.0.

Descripci:
Flickr ha esdevingut el principal dipsit de fotografies de la xarxa. Creat lany 2004,
va ser adquirit per Yahoo lany segent. T diferents nivells dusuari, des del ms sim-
ple, que disposa dun espai gratut per emmagatzemar-hi fotografies digitals amb un
lmit de crrega mensual, fins a comptes professionals que disposen de molts ms
recursos amb diferents quotes.
Qualsevol usuari, independentment del tipus de compte que tingui, pot escollir en
quines condicions legals vol difondre les fotografies, des de tots els drets reservats a
qualsevol de les sis llicncies de Creative Commons.
Flickr disposa dun espai dedicat a les fotografies del seu dipsit que shan publicat
amb alguna de les llicncies. Actualment nhi ha ms de 50 milions.

101
 Freesound project
http://freesound.iua.upf.edu
Tipus de llicncia: Reconeixement - Sense Obra Derivada 2.0 genrica.

Descripci:
s un portal creat des del grup de tecnologia musical de la Universitat Pompeu Fabra
on es recullen milers de sons.
Els sons estan subjectes a la llicncia Sampling Plus, que permet la remescla de
lobra per a qualsevol propsit, i la resta del web a la de Reconeixement - Sense Obra
Derivada.
Ofereix la possibilitat de veure la traabilitat dun so, s a dir, si ha estat utilitzat per
crear-ne un de nou.

102
 Internet Archive
http//www.archive.org/
Tipus de llicncia: el web t tot tipus de llicncies incloent-hi la indicaci
de domini pblic.

Descripci:
LInternet Archive s una organitzaci sense nim de lucre que va nixer el 1996
amb la intenci de construir una biblioteca dInternet tot oferint un espai per dipositar-hi
continguts a investigadors, acadmics i historiadors. El propsit daquesta biblioteca s
oferir un accs permanent als continguts dipositats.
Actualment inclou textos, enregistraments sonors, pellcules i programari i t una
collecci especial per arxivar levoluci duna pgina web al llarg de la histria. Tamb hi
t hostatjades colleccions que han estat donades pels seus propietaris per ser ofertes
lliurement a la xarxa com, per exemple, lArxiu Prelinger, format per curtmetratges nord-
americans que es troben al domini pblic.
Si sutilitza leina CCPublisher, creada per Creative Commons per publicar obres a la
xarxa incrustant-hi la llicncia, hi ha la possibilitat de pujar-les directament a lInternet
Archive si es disposa dun compte.

103
 Jamendo
http://www.jamendo.com
Tipus de llicncia: Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual 2.0 genrica i
altres.

Descripci:
Jamendo s un portal de msica copyleft nascut a Luxemburg que sha convertit en
un referent internacional i especialment a Europa ja que recull msica que es difon amb
alguna de les llicncies anomenades lliures, copyleft o obertes.
El portal est subjecte a una llicncia per els continguts tenen cadascun les seves
prpies condicions. Hi ha ms de 5.000 lbums amb alguna de les llicncies de Creati-
ve Commons i ms de dos-cents amb la dArt Lliure. Hi ha una secci especfica on es
pot cercar un lbum pel tipus de llicncia. La llicncia ms utilitzada entre els msics de
Jamendo s la de Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual amb ms de 2.800
lbums.

104
 Lamundial.net
http://www.lamundial.net
Tipus de llicncia: Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual 2.5 Espanya.

Descripci:
Lamundial.net s un grup de msica barcelon que va ser un dels pioners a optar per
una difusi de tipus copyleft en el sentit ms ampli de la paraula. Abans de laparici de
les llicncies de Creative Commons, oferien les seves obres amb una llicncia prpia
i desprs van optar per aquest sistema. El seu objectiu s demostrar que s possible
establir una comunicaci directa entre el msic i el pblic. Grcies a la seva experincia
shan convertit en un referent per a tots aquells grups que volen apostar per aquest
tipus de difusi.
En el seu web expliquen que la seva msica es pot descarregar, copiar, mesclar,
sempre que no se nobtingui un benefici. Tamb esmenten que les seves obres no estan
registrades en cap entitat de gesti i demanen que els pirategin.

105
 Lo que t quieras or
http://www.loquetuquierasoir.com/
Tipus de llicncia: Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual 2.5 Espanya.

Descripci:
Lo que t quieras or va ser el primer curtmetratge de ficci realitzat a lEstat espa-
nyol que va utilitzar una llicncia de Creative Commons. Anteriorment havien aparegut
reportatges o documentals en qu es tractaven temes com el moviment copyleft que ja
utilitzaven alguna de les llicncies.
El responsable del curtmetratge va ser Guillermo Zapata, director i guionista, que va
decidir apostar per aquesta llicncia a fi daconseguir una difusi ms gran.
Al principi el curtmetratge era accessible des dun web propi per posteriorment es
va penjar a You Tube, des don ha aconseguit un gran ress ja que ha esdevingut un dels
continguts ms consultats amb ms de 36 milions de visites.

106
 Magnatune
http://www.magnatune.com
Tipus de llicncia: les obres estan subjectes a la llicncia Reconeixement -
No Comercial - Compartir Igual 1.0 genrica.

Descripci:
Magnatune s un segell discogrfic que ofereix la msica a travs de la xarxa. Les
obres del catleg es poden escoltar lliurement per la descrrega no s gratuta, sin
que cal pagar una quantitat. Aquesta quantitat no s fixa sin que lusuari, s a dir, qui
descarrega la msica, la decideix. El preu dun lbum va des de 4 a 14 m, amb una re-
comanaci de 6 m. A ms, amb la descrrega sautoritza automticament ls de lobra
en les condicions de la llicncia de Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual 1.0
genrica.
El web tamb ofereix la possibilitat de gestionar els drets comercials, s a dir, dad-
quirir una llicncia dexplotaci comercial duna determinada pea. Es disposa dun
simulador per tal de calcular qu pot costar fer un determinat s de lobra, per exemple
en un anunci o en una pellcula.
Els beneficis que sobtenen en les descrregues i les llicncies comercials es repar-
teixen a parts iguals entre els artistes i el segell.

107
 MIT OpenCourseWare
http://ocw.mit.edu
Tipus de llicncia: Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual 3.0 EUA.

Descripci:
s el portal de difusi dels continguts docents del professorat del Massachusetts
Institute of Technology (MIT). Al comenament feien servir una llicncia prpia basada
en la de Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual, per ara empren la versi es-
tndard adaptada a la legislaci dels EUA grcies a les incorporacions dels textos ms
nous, especialment lapartat que fa referncia a la prohibici dinsinuar cap tipus de
relaci entre lusuari i el llicenciador quan es compleix la condici del Reconeixement.
En lavs legal del portal, a ms dincloure lenlla a la llicncia, saclareix quina
s la definici de No Comercial per al MIT, on sinclou fins i tot la possibilitat de rebre
algun tipus de remuneraci per cobrir les despeses de publicaci dels materials que
shi ofereixen.
Tamb cal destacar que es disposa de la traducci al castell, al portugus i al xins
de gran part dels continguts.

108
 musicalliure.net
http://musicalliure.net/
Tipus de llicncia: hi trobem diverses llicncies, principalment de Creative
Commons, depenent dels msics.

Descripci:
Msica Lliure s un portal de msica que ofereix obres musicals de grups catalans i
amb llicncies en obert. Aquest projecte va obrir les seves portes el dia 1 doctubre de
2006 i s fruit de la iniciativa dun grup damics que comparteixen la idea que laccs a
la msica, com a part integrant de la cultura, ha de ser lliure.
No hi ha cap indicaci sobre els drets dautor del web, per cada obra, a ms del
ttol i lautor, va acompanyada de la corresponent llicncia, que enllaa amb una repro-
ducci prpia del resum. Desprs daquest resum hi ha un nou enlla al resum oficial
de Creative Commons.

109
 Public Library of Science (PLoS)
http://www.plos.org/
Tipus de llicncia: Reconeixement 2.5 Genrica.

Descripci:
La Public Library of Science s una organitzaci que edita set revistes cientfiques
amb revisi dalta qualitat cientfica. Tot el que publica s lliure en coherncia amb la
seva defensa de laccs obert.
En el web ofereixen tot tipus de recursos sobre laccs obert per tal que es conegui
entre la comunitat cientfica.
La llicncia no noms saplica als continguts de les revistes, sin a tota la informa-
ci del web si no sindica el contrari.

110
 Pullover
http//www.pullover.cat/
Tipus de llicncia: Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada 2.5
Espanya.

Descripci:
Pullover s un grup catal nascut lany 2004 que el 2006 va publicar el seu primer
disc, Escolta:Sent, editat per Quimera Records. Aquesta obra est disponible a la xarxa
amb una llicncia de Creative Commons i alhora es pot adquirir des del mateix web.
En el web expliquen la ra per la qual han adoptat aquest sistema de difusi. Volen
que el seu disc arribi al mxim dorelles possibles. En lavs legal recorden que el disc
es pot copiar i distribuir de manera legal sense treuren profit.

111
 Recercat
http://www.recercat.net/
Tipus de llicncia: Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada 2.5
Espanya.

Descripci:
Recercat s un dipsit digital que pretn recollir lanomenada literatura grisa de la re-
cerca que fan a Catalunya les universitats i els centres de recerca. Entre els documents
que hi ha dipositats trobem informes, projectes, memries o articles no publicats.
Cada universitat o centre disposa duna comunitat i gestiona els materials dels seus
membres.

112
 Revistes digitals i espais en xarxa de la UOC
http://www.uoc.edu/publicacions/revistes
Tipus de llicncia: Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada 2.5
Espanya / Reconeixement - No Comercial - Sense Compartir Igual 2.5 Espanya.

Descripci:
En aquesta pgina web hi ha accs a les revistes i webs temtics de la Universitat
Oberta de Catalunya (UOC). Les sis revistes disponibles ArtNodes, Digithum, IDP, Mo-
saic, Rusc i UocPapers ofereixen els seus continguts gratutament i amb una llicncia
que no permet obra derivada en qu sesmenta el requeriment de citar lautor i la revista
on es publica.
Dels sis espais existents noms dos utilitzen una llicncia de Creative Commons.
Es tracta del bloc Educacin y cultura i del DocuBlog, el bloc del programa de docu-
mentaci de la UOC. En aquest cas s que permet lobra derivada amb el requeriment
de compartir igual, s a dir, amb la mateixa llicncia.

113
 Star Wreck
http://www.starwreck.com/
Tipus de llicncia: Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada 1.0
Finlndia.

Descripci:
Star Wreck s una pardia de les pellcules i sries de cincia ficci que va ser
creada per un grup damics de Finlndia.
Des del web es pot descarregar la pellcula original, els subttols i altres recursos.
Shi pot comprar tot tipus de material de suport com ara samarretes. Tamb s possible
demanar els usos comercials com, per exemple, lemissi per televisi com ja han fet
en alguns pasos.

114
 Traficantes de sueos
http://www.traficantes.net/
Tipus de llicncia: generalment, les llicncies que apareixen en les obres
que editen i distribueixen sn del tipus copyleft, com la de documentaci lliure
de GNU, i tamb hi trobem les de Creative Commons.

Descripci:
Traficantes de sueos t lobjectiu desdevenir un espai de trobada i debat de les
diferents realitats dels moviments socials i per aix aporta continguts per enriquir els
debats, les sensibilitats i les prctiques per transformar lestat de les coses. Es tracta
de quelcom ms que una editorial. De fet, ells mateixos es defineixen com una llibreria
associativa, una editorial i un punt que coopera amb xarxes de distribuci alternativa.
Entre les obres editades destaca la traducci al castell del llibre del professor
Lawrence Lessig Free Culture. Aquesta traducci est disponible en format digital des
del web de leditorial i alhora hi ha ledici en paper amb el ttol Por una cultura libre.
Cmo los grandes grupos de comunicacin utilizan la tecnologa y la ley para clausurar la
cultura y controlar la creatividad. Ambds formats mantenen la llicncia original de lobra
en angls, Reconeixement - No Comercial.

115
 UPCommons
http://upcommons.upc.edu
Tipus de llicncia: hi podem trobar des de llicncies de Creative Commons fins
a lavs tradicional de tots els drets reservats.

Descripci:
Es tracta del portal daccs al conjunt de dipsits institucionals de la Universitat
Politcnica de Catalunya (UPC). Laccs als continguts s divers tot i que en la definici
sutilitza el terme accs obert. Trobem continguts amb tots els drets reservats i noms
accessibles a membres de la Universitat i daltres que sofereixen gratutament a qual-
sevol persona amb una llicncia de Creative Commons.
La missi del portal s garantir la preservaci de la producci docent i de recerca
cientificotcnica de la Universitat, maximitzant la seva visibilitat i, consegentment, in-
crementant el seu impacte en la docncia i la recerca de tot el mn.

116
 zonaClic
http://clic.xtec.net/
Tipus de llicncia: Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual 2.1 Espanya.

Descripci:
La zonaClic s el portal del Clic, un entorn per a la creaci, realitzaci i avaluaci
dactivitats educatives multimdia. Generalment les activitats es presenten empaque-
tades en projectes. La biblioteca dactivitats recull ms de mil projectes, subjectes a la
llicncia de Creative Commons.
El Clic funciona des del 1992 i ha estat emprat per educadors i educadores de di-
versos pasos com a eina de creaci dactivitats didctiques per als seus alumnes. La
Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya s la responsable del projecte.

117
Conclusions

Qu ens espera al futur?

 La velocitat amb qu canvia el mn i especialment el mn digital fa molt difcil fer
prediccions de futur ja que el risc dequivocar-se s molt alt. Tanmateix, crec que un
llibre com aquest ha de concloure amb algunes prediccions que el temps dir si han
estat encertades o no.

Sobre levoluci de les llicncies de Creative Commons

Les llicncies de Creative Commons sn actualment una mena destndard a la xar-

xa per possiblement encara poden esdevenir un referent ms clar quan se solucionin
els problemes dinteroperabilitat amb altres llicncies. Penso que aquest tema ser
clau en els propers anys i hauria de ser lobjectiu de tots els que estem involucrats en
aquests projectes a favor de la difusi lliure. Crec que se superaran les diferncies i
aconseguirem la compatibilitat entre llicncies similars com poden ser les dArt Libre,
de Documentaci Lliure o de Reconeixement - Compartir Igual. Aix no vol dir que la resta
de llicncies desaparegui, per s que es facilitaria la difusi de continguts oberts creats
a partir daltres materials.

A part daquest problema dinteroperabilitat, el que s clar, i sha vist durant aquests
cinc anys de vida del projecte, s que les llicncies de Creative Commons evolucionaran
en el seu redactat grcies a laparici de noves versions que responguin a les neces-
sitats plantejades per autors i usuaris, tot i reconixer que amb la darrera versi shan
solucionat molts reptes i shan aclarit molts dubtes.

No s descartable que el nombre actual de llicncies vari en cas que sigui neces-
sari, principalment si es demanen textos especfics per a uns mbits determinats com,
per exemple, llicncies per a educaci o llicncies per a determinats usos cientfics. Aix,
ens podrem trobar amb unes llicncies noves i amb unes altres dobsoletes, com les
que han estat eliminades per Creative Commons aquest any perqu no complien el m-
nim de permetre la reproducci duna obra. Respecte a aquest tema, cal esmentar que
durant molt temps sha estat valorant la possibilitat de crear una llicncia especfica per
al mn educatiu. Aquesta s una qesti mai resolta i que mai no sha tancat. De fet,
durant lany 2007 Creative Commons ha anunciat la creaci dun nou projecte CCLearn
que previsiblement es consolidar el proper any 2008 i que tindr com un dels seus
objectius principals valorar si cal crear aquesta nova llicncia o no.

Un altre camp on poden sorgir noves llicncies s en lmbit cientfic mitjanant el

projecte de Science Commons. De fet, per gestionar la transferncia de materials bio-
lgics sest plantejant establir acords ms flexibles i oberts mitjanant algun tipus de

121
model estndard. I en el camp de les dades cientfiques tamb es reclama una definici
de dada oberta o lliure i algun tipus de llicncia per declarar-la.

Sobre laplicaci de les llicncies de Creative Commons

Com sha vist, aquests darrers anys el creixement de continguts que es divulguen
amb una llicncia de Creative Commons o qualsevol altra llicncia similar ha estat expo-
nencial. Crec que aquest nombre de continguts continuar creixent perqu hi ha moltes
persones que consideren que no cal mantenir el sistema de tots els drets reservats ja
que impedeix que els continguts es puguin difondre lliurement a la xarxa. Lextensi de
ls de les llicncies safavorir amb el coneixement del sistema per part de ms perso-
nes i vencent els temors a utilitzar una eina nova i una alternativa al sistema tradicional
de difusi i gesti de drets.

En poc temps veurem com molts sectors de lAdministraci opten per aquestes
llicncies o similars per oferir a la societat aquells continguts que elaboren amb diners
pblics i que, per tant, els ciutadans no haurien de tornar a pagar per utilitzar-los o no-
ms per accedir-hi.

Laplicaci en lmbit acadmic continuar creixent perqu cada vegada hi ha ms

institucions interessades a difondre el coneixement que shi genera i han dutilitzar
models oberts. Passar amb els materials docents i tamb amb els continguts rela-
cionats amb la recerca. En aquest darrer mbit veurem com el nombre de revistes en
accs obert creixer perqu el model de publicaci actual no podr sobreviure gaire
ms. Ladopci de poltiques obertes per part dels finanadors de la recerca obligar a
introduir canvis en aquest aspecte. Canvis que tamb afectaran lavaluaci dels investi-
gadors perqu no tindr sentit valorar la publicaci en qu hi ha un article, sin que es
podr valorar el mateix article que estar disponible a travs de diversos canals.

En lmbit ms artstic no crec que ls de les llicncies reculi ja que els creadors
novells continuaran apostant per models nous de difusi per tal darribar a ms gent i
de manera ms directa. Si es mant el creixement dobres amb aquestes llicncies es
produiran canvis en els models de gesti i negoci. Caldr veure com acaba el projecte
impulsat als Pasos Baixos per analitzar la compatibilitat entre ls de les llicncies i
la pertinena a una entitat de gesti collectiva de drets. En cas que el resultat sigui
satisfactori veurem com altres entitats ofereixen sistemes similars als seus afiliats. Si
no surt b, caldr plantejar nous sistemes de convivncia entre aquestes alternatives
de difusi ja que els autors i els artistes continuaran proposant-ho.

122
 Pel que fa als problemes daplicaci de les llicncies, no hem de descartar que
sorgeixin nous conflictes que acabin en els tribunals i que permetin valorar la fermesa
daquestes llicncies.

Sobre la Llei de propietat intellectual

La Llei de propietat intellectual tamb patir modificacions perqu si la societat

canvia i evoluciona la Llei no pot romandre inalterable. La darrera modificaci que sha
fet en el redactat de la Llei s de lany 2006, per lorigen dels canvis cal buscar-lo en
una directiva europea de lany 2001 que actualment es troba en procs davaluaci per
part de la Comissi Europea. Daquesta avaluaci, possiblement, en sortiran algunes
conclusions que suggeriran nous canvis. A ms, tant levoluci tecnolgica com levolu-
ci social obligaran a realitzar modificacions legals. De fet, lany passat, quan shi van
introduir els darrers canvis, ja es va insinuar que caldria reformular la Llei. Entre els pos-
sibles temes de discussi hi hauria la inclusi de noves excepcions o limitacions o b la
modificaci de les actuals, la possibilitat dinclusi dopcions de cessi total immediata
al domini pblic, lestructuraci de nous models de gesti obligatria, etc.

Finalment, magradaria afegir que les llicncies de Creative Commons han estat una
eina fantstica per a tots aquells que estem dins de leconomia de lintercanvi. Daque-
lles persones disposades a compartir el seu coneixement amb els altres i aprofitar
aquest intercanvi per avanar en la creaci. En els propers anys veurem com es compa-
tibilitza aquest model amb el model de negoci actual centrat en el benefici econmic.
Actualment ja hi ha espais comuns on conviuen lintercanvi i el benefici empresarial,
per aviat veurem noves iniciatives destinades a explotar aquesta intersecci i compro-
varem que aquest nou espai creix i esdev una nova font de riquesa i desenvolupament
en tots els aspectes. Esperem que ho puguem veure.

123
Bibliografia

Giorgios Cheliotis, Warren Chik, Ankit Guglani i Giri Kumar Tayi, Taking Stock of the
Creative Commons Experiment. Monitoring the use of Creative Commons Licenses and
Evaluating Its Implications for the Future of Creative Commons and for Copyright Law, 35th
Research Conference on Communication, Information and Internet Policy, Virginia, 2007.
<http://web.si.umich.edu/tprc/papers/2007/805/CreateCommExp.pdf>.

Brian Fitzgerald, Open Content Licensing (OCL) for Open Educational Resources, OECDs
Centre for Educational Research and Innovation (CERI) for the project on Open Educatio-
nal Resources. <http://www.oecd.org/dataoecd/33/10/38645489.pdf>.

Brian F. Fitzgerald, Jessica M. Coates i Suzanne M. Lewis, Open Content Licensing:

Cultivating the Creative Commons, Sydney University Press, Sydney, 2007.

Rainer Kuhlen, Open access: un canvi de paradigma per posar a disposici pblica el
coneixement. El desenvolupament a Alemanya. BiD: textos universitaris de bibliotecono-
mia i documentaci, juny 2007, nm. 18. <http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.
php?fichero=18kuhle1.htm>.

Lawrence Lessig, Free Culture: How Big Media Uses Technology and the Law to Lock Down
Culture and Control Creativity, Penguin Press, Nova York, 2004. <http://www.free-culture.
cc/>.

Lawrence Liang, A guide to open content licenses, Piet Zwart Institute, Rotterdam, 2004.
<http://pzwart.wdka.hro.nl/mdr/research/lliang/open_content_guide/>.

Peter Suber, Open Access News, butllet en lnia: <http://www.earlham.edu/~peters/

fos/fosblog.html>.

Text refs de la Llei de propietat intellectual, Quaderns de Legislaci 21, Generalitat

de Catalunya, Barcelona, 2006.

Raquel Xalabarder, Les llicncies Creative Commons: una alternativa al copyright?,

UOCPapers 2, mar 2006. <http://www.uoc.edu/uocpapers/dt/cat/xalabarder.html>.

124
David Wiley, On the Sustainability of Open Educational Resource Initiatives in Higher Edu-
cation, OECDs Centre for Educational Research and Innovation (CERI) for the project on
Open Educational Resources. <http://www.oecd.org/dataoecd/33/9/38645447.pdf>.

125