Está en la página 1de 3

IES LA PLANA - CASTELL

Francesc Beltran i Castell

CONTINUTAT DUNA FUNCI


Continutat duna funci en un punt ( Breu reps )

El grfic de les tres funcions es


trenca al passar pel punt
dabscissa x = a. Es dir que les
a
a a funcions no son continues en el punt
dabscissa x = a.

Exemple A Exemple B Exemple C


En lexemple A, els lmits laterals en a sn distints, i per tant hi ha un salt en la grfica (discontinutat de salt finit).
En lexemple B mostra, que tot i ser els lmits laterals iguals, la funci pot ser discontinua ( discontinutat evitable).
En lexemple C els lmits laterals en a sn infinits i hi ha, per tant discontinutat (discontinutat de salt infinit)

De tot aquest anlisi, sarriba a la segent definici:


DEFINICI. Una funci f s continua en x = a quan es compleixen les segents condicions
1) lim f ( x ) ; lim f ( x ) i que siguen iguals . El valor com s el lim f ( x )
xa + xa xa

2) f(a)
3) El valors de 1) i de 2) siguen iguals.

O siga, f s continua en el punt dabscissa x = a lim f ( x ) = f (a) [I]


xa

Quan una funci no siga continua en un punt, es dir que es discontinua en aqueix punt. Segons la condici o
condicions que no es complesquen, pot fer-se la segent classificaci (no s nica):

a) Discontinutat evitable: Si existeix lim f ( x ) , per no es dona la igualtat [ I ] . Aix pot ser degut a que no estiga
xa
definida la funci en a o a que el valor f (a) siga distint del lmit (exemple B )
b) Discontinutat de salt finit (primera espcie): Existeixen els lmits laterals, sn els dos finits per sn distints. La
diferncia entre els dos valors s el salt de la funci en aquest punt. Exemple f ( x ) = x / x

c) Discontinutat de salt infinit (primera espcie): quan algun (o els dos) lmits laterals no s fnit ( f ( x ) = 1 / x ). El
salt s infinit. Tamb sanomena discontinutat asimpttica.
d) Discontinutat de segona espcie (essencial): Quan no existeix algun(o els dos) lmits laterals f ( x ) = sin( 1 / x )

Propietats de les funcions contnues en un punt.

Si dues funcions f , g sn contnues en el punt a, llavors tamb ho sn les funcions f + g , f g , f g , kf i f / g


( sent g(a) 0) sent els valors les respectius operacions entre f(a) i g (a).
Un bon grapat de funcions que sutilitzen molt sovint sn contnues en els seus respectius dominis.
- Les funcions polinmiques i les funcions y = sinx, y = cosx, y = ex sn contnues en tota la recta
- Les funcions racionals sn contnues en tota la recta llevat dels valors que anullen al denominador .
- La funci y = tanx s contnua en tota la recta llevat dels valors que cos x= 0
- La funci y = log (x) s tamb contnua en tot el seu domini, s a dir, els valors positius.
- Si f s continua en a i g s contnua en f(a) llavors (g f) s contnua en a:
Aplicaci: per exemple y = sin f(x) ; y = af(x) ; etc seran contnues on ho siga f (x) ja que la funci sinus o la funci
exponencial sn sempre contnues.
IMPORTANT: El fet de que moltes funcions com les assenyalades abans siguen contnues, facilita enormement el clcul de
lmits en que intervinguen aquestes funcions, ja que en la major part dels casos noms hi haur que substituir.
x2 4 x2 4 p(3) 9 4 5
Exemple: Al calcular lm , farem el segent lm = = = , ja que com tenim un quocient de funcions
x 3 x + 1 x 3 x + 1 q (3) 3 + 1 4
polinmiques(contnues), els lmits respectius seran p(3) i q (3), sent p(x)=x2 - 4 ; q(x) = x + 1.

-1-
IES LA PLANA - CASTELL
Francesc Beltran i Castell

 EXERCICIS RESOLTS DE CONTINUTAT


1. Estudia la continutat de les funcions, classificant les possibles discontinutats
x2 x <1
x +3
a) y = 2 b) y = 2x 1 1 x < 5
x 9 7
x5
SOLUCI:
a) - s una funci racional. Domini: f no existeix quan x2 9 = 0 x = -3 ; x = 3 Dom(f)= R - {-3, 3}
- La funci s continua en tots els punts del domini. Per tant, s continua quan x -3 ; x 3
- En x = 3 i en x = -3 la funci s discontinua, ja que no est definida en aquests punts

Estudi de la discontinutat en x = 3
x+3 6 x+3 6
1) lim 2 = = ; lim+ 2 = + = + discontinutat inevitable de salt infinit en x = 3
x 3 x 9 0 x 3 x 9 0
Estudi de la discontinutat en x = -3
x+3 0 x+3 1 1 1
1) lim 2 = =I ; lim = lim = =
x 3 x 9 0 x 3 ( x 3)( x + 3) x 3 ( x 3) 6 6
x+3 0 x+3 1 1 1
lim = =I ; lim + = lim + = =
x 3+ x 2 9 0 x 3 ( x 3)( x + 3) x 3 ( x 3) 6 6
x + 3 1
Per tant,existeix lim 2 =
x 3 x 9 6
2) Per f(-3) no existeix discontinuitat evitable en x = -3

CONCLUSI: f s continua en R - {-3, 3}

b) Funci definida a trossos.


Les distintes funcions que apareixen sn continues. Per tant, x 1 ; x 5 la funci s contnua.
Els punts de canvi de funci x = 1; x = 3 sn punts conflictius i en ells shaur de fer un estudi sobre la continutat.
- Estudi en x = 1.
1) Limits laterals lim f ( x ) = lim x 2 = 1 ; lim+ f ( x ) = lim+ (2x 1) = 1 Existeix lim f ( x ) = 1
x 1 x 1 x 1 x 1 x 1
2) f(1) = 21-1=1
3) Es compleix que lim f(x) = 1= f(1)
x 1
Per tant, f tamb s contnua en x = 1.
- Estudi en x = 5.
1) lim f (x) = lim (2x 1) = 9 ; lim+ f (x) = lim+ 7 = 7 NO existeix lim f (x)
x 5 x 5 x 5 x 5 x 5

Per tant, f presenta una discontinutat de salt finit 2 en x = 5


CONCLUSI: f s continua en R - {5}

3a + ln x si x < 1

2. Troba a i b si la funci y = a + b si x = 1 s contnua en el seu domini? Quin s el domini?
2a e x 1 si x > 1

SOLUCI:
La funci ln x noms est definida per a valors positius. Per tant Dom (f) = (0, +)
Les funcions que apareixen sn continues en el seus dominis, per tant lnic punt conflictiu s el punt de canvi x = 1.
Continitat en x = 1
1) Lmits laterals lim f (x) = lim(3a

+ ln x) = 3a ; lim+ f (x) = lim(2a
+
e x 1 ) = 2a 1 .
x 1 x 1 x 1 x 1

Per a que siga contnua, shaur de complir que 3a = 2a 1 a = - 1 i es complir que existeix lim f (x) = 3
x 1

2) f (1) = a + b
3) Per a que siga continua sha de complir lim f (x) = f (1) , es a dir , -3 = a + b -3 = -1 + b b = -2
x 1

CONCLUSI: Si a = -1 i b = - 2 la funci s continua en tot el seu domini Dom (f) = (0, +)

-2-
IES LA PLANA - CASTELL
Francesc Beltran i Castell

Altres propietats de les funcions contnues en un punt

Teorema de conservaci del signe


Siga f una funci contnua en x = a , sent f (a) 0 , llavors existeix un entorn de x = a en el qual els valors de f(x)
tenen el mateix signe que f(a).

Teorema d'afitament de la funci


Si f s contnua en x = a, llavors f est fitada en un cert entorn de x = a. s a dir, existeixen k i k tal que k f(x) k,
per a tot x pertanyent a un cert entorn de a. Els valors k i k sanomenen fites superior i inferior de f en E(a).

Continutat lateral
Una funci f s contnua per l'esquerra en el punt x = a si lim f ( x ) = f ( a )
x a

Una funci f s contnua per la dreta en el punt x = a si lim f ( x ) = f ( a )


x a+

FUNCIONS CONTNUES EN UN INTERVAL. Teoremes sobre un interval tancat.


f s contnua en un interval obert (a, b) , si la funci s contnua en tots els punts de l'interval.
f s contnua en un interval tancat [a, b], si la funci s contnua en l'interval (a, b), s contnua en el punt a per
la dreta i en el punt b per l'esquerra.
1
Exemples: f ( x ) = x continua en [0, +) ; f(x)= continua en (-, 0)
x
1
f ( x ) = 1 x 2 s contnua en [-1, 1] ; g( x ) = continua en (-1, 1)
1 x2
1 x Q
f(x)= no s continua en cap punt
0 x Q

Teorema de Bolzano

Hiptesi: Si f s una funci contnua en [a, b] sent f (a) f (b) < 0 Existeix un c e (a, b) tal que f(c) = 0 (tesi)

Aplicacions: Clcul darrels dequacions. Punts dintersecci de dues funcions

EXEMPLE: La funci f(x) = 1 - 3x + sinx compleix que f(0) >0 , f(1) < 0 i evidentment s continua en [0, 1]
Dacord amb el teorema de Bolzano, podem assegurar que f sanulla en algun punt c , amb 0 < c < 1. Observem que
aquest resultat s equivalent a dir que lequaci 1 + sinx = 3x t alguna soluci entre 0 i 1.

Teorema de Weirstrass

Hiptesi: Si la funci f s contnua en un interval tancat [a, b] llavors


hi ha com a mnim dos punts x1, x2 de [a, b] , complint f(x1) f(x) f(x2) x e [a, b] (tesi)

Els punts x1, x2 sn on la funci f assoleix el valor mnim i mxim absolut en linterval [a, b]

EXEMPLE: La funci del grfic s continua en linterval [-1, 1]. Observem que en les abscisses
x = -1 i x = 0 estan el mnim i mxim absolut de la funci en linterval, sent f(-1) = -3,5 i
f(0)=2, els valors mnim i mxim de la funci en linterval. En aquest exemple, es dona que el
mxim absolut saconsegueix en un punt que tamb s mxim relatiu, en canvi, el mnim absolut
es dona en lextrem de linterval x = -1 que no s mnim relatiu.

Corollari: Si f s continua en [a, b] , llavors el conjunt imatge de f est fitat, s a dir:


Im f = f([a, b]) = [m, M], on m = f(x1) s el valor mnim absolut i M = f(x2) el valor mxim absolut.

Teorema del valor intermedi para funcions continues.

Hiptesi: Si f continua en un interval tancat [a, b] f pren tots els valors intermedis entre f (a) i f (b) (tesi)
Ms encara, pren tots els valors entre m = f(x1 ) i M = f(x2) , sent m i M els mnim i mxim absolut de f en linterval.

-3-

También podría gustarte