MOCI subsegent a la Interpellaci al Govern sobre la llibertat dexpressi

dels crrecs electes i la separaci de poders al Regne dEspanya (tram. 302-

00158/11).

En les darreres setmanes per part de representants del Govern de lEstat

espanyol shan produt manifestacions i amenaces de manera explicita sobre
ls de la fora per impedir lexercici democrtic de celebraci dun referndum
sobre el futur poltic de Catalunya per acord daquest Parlament. Posar les urnes
mai ha de ser considerat un delicte i ls de la fora per impedir donar la veu a
la ciutadania contrav els principis i les dinmiques ms elementals de tota
democrcia.

Tanmateix -tamb per de representants del Govern de lEstat- sha iniciat una
escalada de declaracions acusant als representants poltics i institucionals
compromesos amb fer efectiu el Referndum, de ser uns colpistes i voler
perpetrar un cop dEstat. Aquest tipus damenaces i acusacions provinents per
part de representants institucionals sn del tot menyspreables i imprpies en
les democrcies avanades, ja que suposen un clar intent de voler alarmar i
intimidar a la ciutadania i als seus legtims representants, alhora que sn per
elles mateixes una clara contradicci, ja que posar les urnes i donar la veu a la
ciutadania per que decideixi s aprofundir en la democrcia, cosa radicalment
oposada a la naturalesa dels sempre reprovables sense mats cops dEstat i ls
de la fora per impedir-ho.

Per altre part, aquest Parlament es vctima dun temps en, dun intent de
bloqueig de la seva activitat i debat en forma datac -del Govern central via
instancies judicials- contra all que s arreu el ms sagrat del parlamentarisme
i que s la inviolabilitat dels seus membres. Diputats i diputades han de poder
exercir de manera lliure, sense coaccions ni coercions, llurs opinions i vots per
la seva naturalesa representativa. Prova evident d aquest atacs s el judici contra
la Presidenta del Parlament, el Vicepresident Primer i tres secretaries de la Mesa
per -en compliment del Reglament- haver facilitat un debat sollicitat per la
majoria absoluta de la Cambra, com a conseqncia duna querella instada pel
propi Estat.

El propi sndic de Greuges en un informe molt recent alertava sobre la regressi

democrtica que sest produint com a conseqncia de diferents iniciatives per
part de lEstat que suposen un clar afebliment de la separaci de poders, una
judicialitzaci de la poltica i una persecuci de crrecs electes.

Model: 302 Moci subsegent a una interpellaci

Es per tot aix que el Parlament de Catalunya fa avinent a la ciutadania i trasllada
al Govern:

1.- Manifesta el seu rebuig ms enrgic a lescalada damenaces i daccions per

part del Govern del Partit Popular i daltres representants institucionals i poltics
de lEstat que suposen una clara regressi democrtica i que tenen per objecte
ms immediat la intimidaci a representants electes i ciutadans per impedir la
celebraci dun Referndum efectiu.

2.- Ratifica el comproms actiu dels seus diputats en la defensa daquesta

instituci, el Parlament de Catalunya, davant els atacs i accions per part de
lEstat que tenen per objectiu manllevar la seva naturalesa i funcions, per tal de
garantir que els diputats i diputades a travs de llurs opinions i vots, puguin
exercir en llibertat, sense coaccions ni coercions, la seva tasca de
representativitat i de defensa dels seus comproms amb els ciutadans, i insta el
Govern a donar suport als representants poltics del poble de Catalunya que sn
perseguits per exercir la llibertat d'expressi.

3.- Demana que es consideri la llibertat dexpressi dels crrecs electes i de la

ciutadania com a dret fonamental de la democrcia, tal i com reconeix larticle
19 de la Declaraci Universal del Drets Humans, declaraci signada per lestat
espanyol.

4.- Constata que:

a) dacord al principi democrtic de la llibertat dexpressi, reconegut a tota la

ciutadania, els crrec electes tenen el dret a debatre, a defensar les seves
posicions ideolgiques, a votar sobre totes les qestions i a impulsar tota mena
diniciatives que responguin al seu programa electoral o al seu propi pensament
ideolgic, sense que per aquest motiu es pugui emprendre actuacions judicials
contra ells.

b) per garantir el principi de llibertat dexpressi s imprescindible que la justcia

del Regne dEspanya accepti i actu respectant el principi dinviolabilitat
parlamentria que empara lopini, la iniciativa i el vot dels crrec electes que
exerceixen en representaci del poble.

5.- Manifesta que davant de qualsevol actuaci poltica o judicial que vulneri o
pretengui vulnerar la llibertat dexpressi i el principi dinviolabilitat dels crrecs
electes, actuar en defensa daquest principi fonamental donant suport als
poltics i a aquelles persones que, per aquest motiu, puguin ser encausats. Aix
mateix, en cas que la justcia del Regne dEspanya actu en contra daquests
principis suara exposats, traslladar queixa formal al Consell dEuropa, al
Consell de Drets Humans de lONU, al Comit de drets Humans, a lAlt
Comissionat per als Drets Humans de Nacions Unides, al Comissari/a de Justcia
de la Uni Europea i al Tribunal Europeu dels Drets Humans.
Model: 302 Moci subsegent a una interpellaci
2
6.- Reprova la investigaci oberta a la Presidenta del Parlament, al vicepresident
i a tres secretaris per haver perms el debat de totes les idees i per haver exercit
les seves funcions com a membres de la Mesa. El sol fet dhaver adms a trmit
la querella, suposa una intromissi del poder executiu i del poder judicial a la
tasca dels representants dels ciutadans i contra la llibertat dexpressi i el dret
de participaci poltica. En aquest sentit, el Parlament insta el Govern de la
Generalitat a fer costat al Parlament de Catalunya i donar trasllat daquesta
Moci per denunciar aquesta intromissi a la tasca del Parlament en tots els
mbits, especialment en les institucions europees i internacionals que vetllen
per a garantir els drets fonamentals i les llibertats individuals i comunitries.

7.- Manifesta levident vulneraci dels drets democrtics que fa el Regne

dEspanya que exposa i argumenta el Sndic de Greuges de Catalunya en el seu
informe Retrocessos en matria de drets humans: llibertat dexpressi i
separaci de poders al Regne dEspanya. Aquest informe posa en evidncia:

a) Que el Regne dEspanya s part de nombrosos tractats internacionals en

lmbit dels drets humans, entre els quals hi ha el Conveni Europeu per a la
salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals (Roma, 1950), i
tamb la major part dels seus protocols facultatius, i els Pactes internacionals
de drets civils i poltics i de drets econmics, socials i culturals (Nova York,
1966).

b) Que malgrat que el Regne dEspanya est sotms a la jurisdicci del tribunal
Europeu de Drets Humans del Consell dEuropa i ha acceptat la competncia de
diferents comits de drets humans de lONU, es detecten regressions
democrtiques que afecten els drets i les llibertats fonamentals.

c) Que les regressions democrtiques que recull linforme esmentat del Sndic
de Greuges, tenen el seu origen en:

- En lleis aprovades pel Parlament espanyol (s el cas de la darrera reforma de la

Llei Orgnica de seguretat ciutadana o el Codi penal).
- En la interpretaci que es fa de les lleis en seu judicial.

- En la vaguetat i falta de concreci dalguns tipus penals.

- En la utilitzaci del Codi Penal com a instrument dissuasiu.

d) Que en els darrers temps hi ha clars exponents que posen en relleu un

afebliment de la separaci de poders dEspanya; essent-ne un dels ms
rellevants la reforma de la Llei Orgnica del Tribunal Constitucional, que permet
que el TC apliqui mesures executives per obligar la resta de poders a complir
les seves sentncies.
e) Que al Regne dEspanya hi ha casos clarament illustratius de ls
desproporcionat que es fa del Codi penal per coartar el lliure exercici del dret a
Model: 302 Moci subsegent a una interpellaci
3
la llibertat dexpressi i per intentar castigar penalment les veus discordants
amb el discurs oficial de les instncies governamentals.

f) Que Espanya erosiona el principi de separaci de poders ats que cap de les
11 mesures proposades pel Grup dEstats Contra la Corrupci (GRECO) per
combatre millor la corrupci entre els parlamentaris, els jutges, i els fiscals han
tingut una resposta satisfactria, i sis ni tan sols shan posat en marxa. Aquestes
mesures recomanades per GRECO se centren a aconseguir una major
independncia del poder judicial, de la Fiscalia i a dotar de ms transparncia
lactivitat parlamentria.

8.- Demana a la comunitat internacional el seu suport per aconseguir que la

demanda expressada pel poble catal en manifestacions reiterades de centenars
de milers de persones i en el procs participatiu del 9N, sigui resposta per part
de lexecutiu central de lnica manera possible: permetent i facilitant la
celebraci dun referndum.

9.- El Parlament de Catalunya va interposar un recurs d'inconstitucionalitat

contra alguns articles de la Llei orgnica 4/201S, de protecci de la seguretat
ciutadana, recurs que fou adms a trmit el 21 de juliol de 2015. En aquesta
Impugnaci, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutries,
s'argumentava que els preceptes impugnats de la dita llei orgnica sn contraris
a drets fonamentals emparats per textos internacionals com la Declaraci
universal dels drets humans o el Conveni europeu dels drets humans i per la
jurisprudncia del Tribunal Europeu dels Drets Humans. En coherncia amb
aquest recurs, el Govern ha de vetllar en la seva actuaci en matria de seguretat
ciutadana per la plena vigncia i el respecte dels drets fonamentals esmentats.

10.- El Parlament referma la voluntat de consolidar l'autotutela dels drets de

llibertat d'expressi, llibertat de participaci poltica i dret de vot de la ciutadania
davant la negativa de l'Estat espanyol, perqu garantir entre tothom els drets de
cadasc s un exercici de sobirania.

11.- El Parlament mostra el seu suport a totes aquelles persones que han estat
violentades en l'exercici dels drets de manifestaci, expressi i participaci
poltiques, especialment aquelles que han estat colpejades, detingudes o
processades en exercici de la defensa de les llibertats pbliques i els drets
socials, laborals I democrtics.

12.- El Parlament pren el comproms poltic que en la construcci de la

Repblica catalana establir una indemnitat democrtica entesa com a garantia
que en el futur mai ms ning ser perseguida, detinguda, processada ni
condemnada per les seves idees ni l'exercici dels drets poltics de protesta.

Model: 302 Moci subsegent a una interpellaci

4