Está en la página 1de 21

PProjecte de PsicoPsicomotricitat

· Escola GrèvolGrèvol ·

de Psico Psico motricitat · Escola Grèvol Grèvol · Roger Vila Herrada Diplomat en Magisteri d'Educació

Roger Vila Herrada

Diplomat en Magisteri d'Educació Física a Primària (Universitat Ramón Llull,2006) Formador de Formadors d'Educació Física (Euroinnova Formació, 2016)

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Introducció

La psicomotricitat avui en dia té un paper molt important a Educació Infantil i en el

desenvolupament integral dels infants. A totes les escoles es treballa però

la mateixa manera?

es fa de

A continuació us proposem un projecte on a través de l’experiència, la recerca i

l'observació hem pogut establir un marc teòric actualitzat a través de les principals teories psicomotrius que existeixen, que ens ha permès construir uns continguts per a

la posterior aplicació pràctica a la nostra escola.

Cada vegada més el moviment pren més importància en el sistema educatiu i considerem molt important que els nostres infants puguin rebre el màxim d'estímuls d'aquestes característiques valorant que els seran molt útils en el seu futur. És a través de les seves possibilitats motrius com l'infant investiga i descobreix, desenvolupant d'aquesta manera la seva intel·ligència pràctica, una deficiència psicomotriu pot dur a un nen a un retard en el seu procés d'ensenyament- aprenentatge. Un correcte desenvolupament motriu ràpidament propicia una acceleració en el desenvolupament de l'aprenentatge. Tots tenim un potencial d'aprenentatge variable que podem desenvolupar amb exercicis psicomotrius, però tots tenim un límit. Els exercicis psicomotrius fan que ens apropem més ràpidament als límits.

Entrant en aspectes curriculars, el segon cicle d’educació infantil no hi ha cap bloc

específic de continguts que faci referència a la psicomotricitat, tot i estar implícita en

la majoria de les àrees, en aquest projecte s'ha elaborat un bloc propi per tal de

donar forma i dotar-la d'importància pròpia que considerem que ha de tenir. Per això, s'ha proposat una avaluació per tal d'assegurar un seguiment de l'alumne durant tot aquest procés motriu.

El nostre objectiu es oferir una educació psicomotriu de qualitat a partir de bones pràctiques docents que impliquin i ja integrin el màxim de principis de la innovació educativa per l'escola ja, del segle XXI.

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

'' L'educació és un procés vital i no una preparació a una vida futura '' - John Dewey

A partir de l'actualització que realitza el departament d'Ensenyament de la Generalitat

de Catalunya sobre La LEC 12/2009, del 10 de juliol, s'ha donat una mirada més transversal mirant pel desenvolupament global de les capacitats dels infants durant els primers anys de vida. El treball dut a terme té un objectiu fonamental que es avançar en la millora de qualitat del sistema educatiu per aconseguir la millora de l'èxit educatiu dels nostres alumnes ja des de les primeres edats que comencen per aquest 2n cicle d'Educació Infantil (3-5 anys).

El sistema educatiu actual ja s'emmarca en un nou paradigma d'aquest segle XXI, on

la era digital ja és una realitat instaurada a les aules, on les noves tecnologies estan a

l'ordre del dia i juguen un paper molt important que no es pot deixar de banda en el nostre context educatiu. Tot i la dotació tecnològica de la qual s'han aprovisionat els centres i les diferents formacions pedagògiques sobre bones pràctiques amb l'ús de tecnologia considerem oportú destacar la importància del moviment durant les primeres edats. Tot i no tenir una consideració tan important com la tecnologia cada vegada hi ha més estudis que demostren que a través del moviment es generen molts aprenentatges, Ocaña (2016) assenyala que els nens '' necessiten moure's per viure i desenvolupar-se, necessiten espais de llibertat on estar en contacte amb si mateixos, amb el que senten, amb el que noten.

El fet de redactar aquest projecte en la pràctica de la psicomotricitat en l'Educació Infantil a l'escola es justifica per raons professionals i socials. En aquest document pretenem definir dins el marc legal, la mirada que se li dona a la psicomotricitat a la nostra escola i les possibilitats que ofereix aquesta a nivell motriu i cognitiu en el dia a dia, oferint un ventall molt ampli d'activitats que generin coneixement a partir del moviment.

Es considera que la pràctica motriu i psicomotriu facilita que els infants experimentin la vivència del cos i del moviment amb plaer a partir de la seva activitat motriu espontània (Pilker, 2012). El moviment els facilita diferents maneres de desplaçar-se (caminar, córrer, saltar, arrossegar-se, girar, enfilar-se, jugar amb construccions), posar a prova el seu equilibri i la seva coordinació dinàmica i general, Raventós i

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Sogués 2012) citen a Aucoutier (1985) que per als infants és necessari per desenvolupar-se, per formar la seva ment i cervell, i per suposat, per generar nous aprenentatges i coneixements.

Marc teòric de la psicomotricitat La Psicomotricitat a l'Educació Infantil s'emmarca dins l'àrea de descoberta de l'entorn la qual basa els seus aprenentatges a través del moviment. Al llarg del temps i des de que es va començar a contemplar el concepte de psicomotricitat són diferents els autors que han valorat i teoritzat sobre aquesta matèria amb la seva particular ideologia, però tots coincideixen que amb el moviment i la pràctica motriu ajuda i repercuteix considerablement en el desenvolupament global del nen, partint de la seva pròpia vivència.

La bibliografia referida a l'estudi del moviment humà és extensa i variada. La seva consulta evidencia l'existència de diferents teories i línies de treball relatives a l'estudi del moviment i el seu desenvolupament. Centrarem l'atenció en aquelles que es proposen comprendre el paper que té el moviment en la construcció del coneixement i en el desenvolupament de la personalitat. Són nombrosos els autors que des de l'àmbit de la investigació segons Vizcarro (2011) argumenten que el moviment està en la base dels processos de desenvolupament infantil i de construcció de la personalitat.

Wallon (1980) parla del moviment com l'expressió de la vida psíquica del nen, considerant-lo essencial en el desenvolupament de l'infant i configura tota la seva personalitat, facilitant el pas cap al pensament conceptual. Piaget (1985) interrelaciona la coordinació de moviments i l'acció sobre els objectes, on afirma que ''condueixen al coneixement sensorio-motriu de l'espai''. Ajuriaguerra (1976) parla des de la perspectiva psiquiàtrica i reeducativa com una ''tècnica que mitjançant el cos i moviment es dirigeix a l'infant en la seva totalitat'', la pràctica motriu ajuda al nen a sentir-se millor en l'espai i el món que habita.

Des d'autors clàssics com JJ Rosseau (1762), Gessel (1945), M.Montessori (1937) coincideixen que amb el cos es genera coneixement, aquests primers autors citats, queda clara la importància de la educació del moviment en les primeres etapes, no només per incidir sobre el desenvolupament físic sinó per a generar coneixement, una corrent que es comença a tractar amb la perspectiva psicopedagògica. Lapierre i Aucoutier (1977) relacionen intel·ligència i afectivitat directament de la vivència

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

corporal i motriu. El diàleg corporal de cada infant és molt important com a expressió d'aquest procés de relació amb ell mateix, amb els demés i amb els objectes. En una última actualització i anant més enllà en el context educatiu, Le Boulch (1983) considera la educació psicomotriu com la base per l'escola elemental, ja que condiciona tots els aprenentatges escolars i preescolars. El mateix autor i coincidint amb més recents Pastor (2002) i Franc (2001) comencen a posar nom a conceptes com consciència corporal, lateralitat, orientar-se en l'espai i el temps, que avui en dia són continguts curriculars i competències bàsiques.

En aquests darrers anys s'estan produint un seguit d'esdeveniments que mostren l'impuls que està adquirint la psicomotricitat. Prova d'això és la realització de

congressos i jornades d'àmbit internacional, nacional i autonòmic. També ho ratifiquen

la consolidació de grups de treball i de recerca formats per professionals vinculats en

la temàtica per tal d'investigar, reflexionar, aprofundir i elaborar materials tant d'estudi com didàctics a partir de les pròpies experiències.

Situats en el terreny de la pràctica educativa coincidint amb Anton (2011) i Marquès (2014) s'ha fet necessari, en moments de canvis socials ràpids i estructurals, aprofundir en un tipus de plantejament orientat cap a l'infant. Aquesta recerca ha estat dirigida cap a metodologies capaces de donar resposta a les seves necessitats tot respectant la globalitat des de la qual actuen, s'expressen i es relacionen, per superar així les contradiccions que poden donar-se entre teoria i pràctica educativa.

A més a més de les aportacions d'aquests autors, hi ha altres raons que ens han

conduit a realitzar aquest projecte. La tasca professional a l'escola impartint l'educació física en les diferents etapes educatives ha permès veure el moviment en el desenvolupament dels infants. La docència amb l'alumnat d'Educació Infantil de l'escola, han fet créixer la necessitat d'aprofundir més en l'estudi i la motivació per una formació i un projecte específic d'aquest àmbit.

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Relació de la psicomotricitat amb els eixos de coneixement :

de la psicomotricitat amb els eixos de coneixement : Figura 1. Eixos de coneixement en la

Figura 1. Eixos de coneixement en la psicomotricitat. (adaptada de Vizcarro, 2014)

Entenem per eix, l'aplicació de diversos coneixements, principis, valors i capacitats a més d'una assignatura simultàniament amb la finalitat de desenvolupar una dimensió ètica-moral i una formació integral de l'alumnat i respondre a determinades necessitats socials (Termcat). En l'educació infantil aquestes capacitats són de diferents tipus: motrius, cognitives, emocionals o d’equilibri personal, relacionals, i d’inserció i actuació social; i s’organitzen al voltant de quatre eixos competencials que retornen a la idea d’educar per viure i conviure al nostre món actual. El desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació ha de permetre als nens i les nenes créixer integralment com a persones en el món actual, amb uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran a l'etapa d'educació primària amb el desenvolupament de les competències bàsiques.

Eix 1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma

Mitjançant els jocs d'acció i pràctica d'activitats corporals a la sala de psicomotricitat, l'infant progressa en el coneixement i domini del seu cos, experimenta canvis tònics i posturals, diferents equilibris.

Exercitant les habilitats tant d'estabilitat com de locomoció i manipulació l'infant va adquirint el domini i la consciència del seu propi cos i va descobrint les diverses possibilitats que li ofereix, així com la importància d'actuar amb seguretat. L'autoconeixement facilita l'estructuració de la pròpia identitat i la construcció d'una

bona autoestima.

Eix 2. Aprendre a pensar i a comunicar

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Segons el decret s'ha d'afavorir la construcció del coneixement i desenvolupament del pensament propi. Es relaciona amb el desenvolupament del llenguatge entès com una eina essencial per al desenvolupament cognitiu.

El primer llenguatge de comunicació que permet als infants expressar les seves necessitats i les seves experiències afectives és tònic, gestual i corporal i anirà evolucionant a partir de les seves experiències viscudes, fins arribar al llenguatge verbal.

La comunicació es desenvolupa a partir de situacions reals i de vivències significatives i complexes de la vida quotidiana. Els jocs simbòlics que reprodueixen aquestes vivències estimulen l'expressió verbal dels infants, de la mateixa manera que ho fan altres projectes de joc que també apareixen en les sessions de psicomotricitat, que permeten als infants ''pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

Eix 3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

Aquest eix es troba íntimament relacionat amb el desenvolupament cognitiu i amb el desenvolupament de l'autoconcepte. A partir de les interaccions amb iguals l'ésser humà desenvolupa estratègies i construeix coneixements. Actuant entre ells, els infants es familiaritzen amb els diferents dominis de l'aprenentatge i entren en contacte amb l'entorn per descobrir-lo, conèixer-lo i adaptar-s'hi mitjançant els jocs amb els companys, els infants observen, experimenten i descobreixen noves formes diverses de dir, de fer, de comprendre les coses i resoldre els problemes.

En les sessions de psicomotricitat els infants s'activen cognitivament: exploren informació, donen una opinió, activen el pensament creatiu, resolució de conflictes. D'aquesta manera s'afavoreix la seva creativitat

Eix 4. Aprendre a conviure i habitar el món

Aquest eix està associat al desenvolupament social de l'infant. A través de la interacció els nens adquireixen la comprensió del món que els envolta i coneix els seus àmbits d'interès i les seves afinitats per comparar-les amb les dels altres. Progressivament aprèn a resoldre conflictes amb el seu esperit de respecte mutu i equitat.

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Durant la sessió de psicomotricitat sorgeixen jocs de manera espontània o induïda, que acostumen a ser molt rics en experiències i faciliten a l'infant molta informació. Aquestes situacions s'aprofiten com a punt de partida a l'hora de treballar diferents continguts, ja que construeixen el pensament a partir de les seves vivències.

Intel·ligències múltiples

Howard Gardner, que és el pare de la teoria de les Intel·ligències Múltiples, considera que les accions intel·ligents es modifiquen al llarg de la història i que la intel·ligència és una col·lecció de potencialitats que es complementen (així com un potencial biopsicològic que no s'ha de confondre amb el saber) que millora amb l'edat.

E l joc representa la màxima expressió de sentiments, ja que els nens i nenes

comuniquen les sensacions que els produeix. En la infància, les accions com ser, tenir, fer, agafar, donar, estimar, viure o morir no adquireixen sentit si no és a través dels jocs. Per aquest motiu, és positiu permetre el joc en tots els sentits: a través de diferents materials (com aigua, sorra, colors, textures, etc.), amb nens de diferents edats, amb adults i en solitari (Lizano i Umaña, 2008).

Guzmán i Castro (2006) fan un recull d'alguns dels jocs i activitats lúdics relacionats amb cadascuna de les intel·ligències de Gardner:

- Intel·ligència lingüística: llegir o crear contes, fer jocs de paraules (com el del penjat).

- Intel·ligència logicomatemàtica: enigmes, endevinalles, trencaclosques, jocs de lògica.

- Intel·ligència musical: jocs que inclouen cançons o ritmes.

- Intel·ligència espacial: jocs creatius i de construcció (tipus Lego), escacs, trencaclosques, laberints, jocs en 3D.

- Intel·ligència cinestesicocorporal: jocs de rol, dramatitzacions, mímica, balls i dansa, esports i jocs relacionats amb l'esport.

- Intel·ligència interpersonal: jocs en grup o en parelles (de taula o a l'aire lliure), representacions teatrals o dramatitzacions.

- Intel·ligència intrapersonal: jocs individuals.

- Intel·ligència naturalista: jocs a l'aire lliure entorn de la natura i gaudint d'aquesta,

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

jocs relacionats amb animals, jocs relacionats amb vegetals.

El que es desprèn és que els diferents jocs i contes amb els quals ens identifiquem

estan presents en més d'una intel·ligència. I aquestes intel·ligències, ja identificades per les habilitats o les preferències per determinats contes o jocs, tal com afirma Gardner, poden «millorar amb l'edat».

Els jocs i els contes també poden ser i són una eina de treball molt vàlida per desenvolupar les intel·ligències en què no tenim tanta destresa, Cebrian (2016). A

més, a través d'ells podem treballar diferents intel·ligències. Per exemple, jugant a fet

i amagar es treballen les intel·ligències interpersonal (perquè és un joc grupal),

cinestesicocorporal (perquè ens movem i intentem ser ràpids) i visuoespacial (perquè intentem trobar el lloc adient perquè no ens trobin); i a través dels contes es poden treballar les intel·ligències intra- i interpersonal (ja que ens adonem dels nostres sentiments i ens posem al lloc del protagonista de la història) i lingüística (fent una lectura acurada del conte).

El projecte psicomotriu està pensat per a que cada alumne estimuli les 8 intel·ligències a través de totes les activitats que es realitzen dintre i fora de l’aula. D’aquesta manera l’aprenentatge esdevé globalitzador i natural ja que està present en tots els aspectes de la vida de l’alumne .A partir d'aquesta reflexió ens destaquem unes qüestions importants del consell de la Unió Europea, com són:

- Oferir una Educació Infantil amb alt nivell de qualitat: aportarà uns beneficis (a curt i

llarg termini)a nivell de llenguatge facilitant la integració social, familiar proporcionant una bona sintonia entre família i escola.

- Importància del joc (capacitats cognitives).

Aquest punt el considerem oportú destacar, pel caràcter procedimental que s'esdevé

durant les sessions de psicomotricitat en les quals s'haurà d'oferir totes les possibilitats que garanteixin el desenvolupament integral dels infants:

'' L'infant gaudirà plenament de jocs i esbarjos, els quals hauran d'estar ordenats a les

finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran

a promoure la satisfacció d'aquest dret ''

Declaració Universal dels Drets de l'Infant (1959). Principi 7

A partir del desenvolupament dels eixos i les capacitats entenem que el joc permet

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

aprendre i créixer a través de l’experiència d’una forma natural i lúdica, dóna als infants la possibilitat d’imaginar, descobrir, experimentar, resoldre problemes o situacions amb creativitat, amb la llibertat de poder decidir i provar noves solucions.

A través del joc els infants es relacionen, es coneixen i estableixen vincles entre ells i,

en conseqüència, se socialitzen adquirint pautes de conducta que els seran útils, per exemple, en situacions d’aprenentatge grupals o treball en equip. En el joc es fan molt presents les emocions, i els infants aprenen a autoregular-se.

El joc és un context ideal per a l’aprenentatge i és l’escola qui ha de facilitar les condicions òptimes perquè es desenvolupi:

• Fer possible l’existència d’agrupacions diverses .

• Oferir temps de llibertat, distesos i quotidians (no puntuals, sinó amb continuïtat).

• Organitzar espais pensats i articulats en pols d’atracció (també a l’exterior).

• Oferir situacions o materials a disposició dels infants.

• Disposar de la presència discreta però atenta del mestre.

Jugant es potencia el desenvolupament motriu i sensorial. Mitjançant el joc, els infants descobreixen les potencialitats que té el seu cos i les exerciten (De León, 2015): es

afavorint el

mouen, experimenten sensacions, toquen, s’enfilen, salten, corren seu desenvolupament psicomotor i el pensament abstracte.

tot

Afectes i relacions

''Educar la ment sense educar el cor, no és educació en absolut ''

(Aristòtil)

L’educació emocional en paraules de Bisquerra (2011) és un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals, com a element essencial del desenvolupament integral de la persona, per tal de capacitar-la per afrontar millor els reptes que se li plantegen en la vida quotidiana.

La intel·ligència emocional s’aprèn al llarg del desenvolupament dels infants des de que neixen. És un procés que es va fent a poc a poc influenciats per l’entorn, des de casa i des de l’escola. Bergadà (2011) destaca que ''cal treballar les emocions quan

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

més aviat millor, per això cal que ho fem des de ben petits'' atès que aquest treball afecta el desenvolupament dels alumnes, ja que incentiva la seva motivació, predisposa a actituds més positives, millora les seves relacions i obté millors resultats acadèmics ''.La posada en escena és mitjançant metodologies vivencials i participatives que provenen de l’experiència personal del nen, el seu entorn i les seves necessitats. Viure amb els infants el dia a dia i fomentar l’aprenentatge dialògic ens pot ajudar a posar nom als seus sentiments i emocions, així com a fer-los reconèixer les emocions d’un mateix i les dels altres.

Alguns dels beneficis del treball a l'aula que se'n destaquen són:

Millora l’autoestima.

Control de l’estrès.

Disminuir l’ansietat.

Gestió dels conflictes.

Més èxit acadèmic.

Augmenta la tolerància a la frustració.

Equilibri emocional.

Menys conflictivitat.

Millora les habilitats socials.

Més salut mental.

Millorar l’empatia.

Millor comportament prosocial.

Com pretenem treballar aquests beneficis en la matèria de psicomotricitat a l'escola ?

A través del joc, que en paraules de Moliner (2015) es defineix com una activitat que es realitza pel pur plaer de realitzar-la. Però els nens i les nenes no només juguen per plaer, encara que hi estigui estretament relacionat. El joc es podria dir que és un mecanisme de procés i d'aprenentatge bàsic a la infància que, a mesura que creixem, el perdem.

El joc, així, és un instrument bàsic per a superar limitacions evolutives, ja que dóna la

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

possibilitat de transcendir en l'aquí i en l'ara molt abans de què es pugui fer amb el

llenguatge. També permet analitzar i entendre la realitat de manera creativa i

comprensiva. Segons Manoni, "el joc permet fer seves les lleis, normes i valors que

regeixen la vida social, a partir d'un procés creatiu". Per a Vigotsky, és la font

d'aprenentatge, que permet una zona d'aprenentatge proper, on no fa falta la

presència física de l'adult.

El joc és tan important que està reconegut en la Declaració dels Drets de la Infància, i

s'ha de garantir. A través del joc també podem aprofitar per treballar les emocions.

Podem realitzar activitats com demanar-los que dibuixin com es senten, que pintin la

cara amb l’emoció que senten, que representin teatralment o fent mímica diferents

emocions…

Els contes són un gran recurs per parlar de les emocions i els sentiments. A partir de

la lectura d’un conte podem establir diàlegs molt enriquidors amb els infants

interpretant com es senten els personatges, que els ha passat, com han actuat…Fer-

los partícips en els contes motrius, on han d'interactuar.

Contes motrius

Segons Martí (2014) ''Un conte motriu és un conte narrat i vivencial amb unes

característiques pròpies. Representen un gran recolzament per molts/es mestres

d’educació infantil pel desenvolupament de l’expressió corporal.

Cada conte motriu consta de tres fases:

1.La fase inicial: s'introdueix la història

2.La fase principal: s'expliquen tots els fets del conte.

3.La fase de calma: és el final, conclusió i l'hora de relaxació un cop s'ha acabat el conte.

Gran part dels contes, donen peu a la imaginació i a l'expressió, per tant aprofitarem.

Creativitat motriu

Segons alguns experts, la creativitat és una destresa adquirible, present en totes les

persones, que es pot aprendre i ensenyar, tot i que requereix un entrenament que

suposa temps i dedicació. Els infants són, per naturalesa, els que semblen tenir més

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

facilitats per desenvolupar-la. Tradicionalment, aquesta capacitat s’ha relacionat exclusivament amb la vessant artística. Actualment es considera una capacitat molt important i susceptible de desenvolupament en qualsevol àmbit professional i social, també en un àmbit escolar o familiar. Partint d’aquests plantejaments, la creativitat hauria d’estar present en el dia a dia de l’escola i en qualsevol àrea o situació d’aprenentatge.

i en qualsevol àrea o situació d’aprenentatge. Permetre que la creativitat entri a l’aula requereix un

Permetre que la creativitat entri a l’aula requereix un gran esforç de treball imaginatiu, reflexiu, crític i democràtic abans de fer-la visible (Gafarot, 2015). Sense potenciar la iniciativa, la vinculació, la confiança i el treball en equip la creativitat a l’aula no és possible. L’actitud dels mestres és fonamental per educar en la creativitat:

el model que ofereix, l’actitud d’obertura que faciliti que els infants puguin expressar- se i el nivell d’intel·ligència emocional. Els mestres tenen el repte de generar expectatives positives respecte a les capacitats de l’alumne, d’ajudar a regular les emocions dels alumnes, de validar les iniciatives creatives i la capacitat de crear vincles positius.

Racons de joc

Permeten posar en pràctica actituds de col·laboració, de respecte i d’integració, així com un ús diversificat del llenguatge i la lliure distribució de rols, la planificació compartida de l’acció i el respecte per unes normes mínimes. Els racons han d’afavorir la creativitat, a través del joc i la manipulació de materials, i l’adquisició d’aprenentatges significatius i funcionals. S’organitzen dins un espai, que pot ser l’aula o un espai comú o exterior, que facilita les relacions entre els infants i els materials o objectes, on poder compartir i fer tasques conjuntament. Segons la seva temporalitat poden ser fixos o tenir una certa eventualitat. Permeten a l’infant planificar i trobar les seves pròpies estratègies per anar progressant d’una manera responsable i autònoma, en petit grup.

Paper del mestre

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

L'acció del mestre serà la de facilitar l’ajut que li sol·licitin els infants, l’observació i l’atenció individualitzada de cada un d’ells o d’aquells racons que ho requereixin, així com el manteniment, el control i l’avaluació, que han de ser compartits amb el grup.

Els racons es poden mantenir estables durant tot un curs, depenent sempre de les necessitats pròpies de cada grup, sempre tenint en compte aquests 4 aspectes:

Prevenir possibles riscs i prendre precaucions.

Adaptar els materials i espais a les diferències individuals.

Potenciar hàbits que afavoreixin la seva cura

Adaptar l’activitat al lloc de realització.

Com a conclusió el mestre especialista de psicomotricitat d'acord amb Anton (2008) està disposat a complir, acceptar, donar suport, comprendre el motiu expressiu per a proporcionar al nen les respostes adequades a les seves necessitats, les seves peticions, els desitjos més o menys conscient.

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Programació de la psicomotricitat Dins del currículum del segon cicle d’educació infantil no hi ha cap bloc específic de

continguts que faci referència a la psicomotricitat. Tot i així, aquesta disciplina sí que està implícita dins de les àrees que marca el mateix currículum. Per establir aquests continguts partim de la base dels següents objectius que es poden assolir amb la psicomotricitat:

Assegurar una òptima integració i organització de les funcions del

desenvolupament de l'infant.

Mantenir integrades les capacitats psicomotrius de l'infant en la interacció de l'espai que l'envolta.

Detectar de manera primerenca trastorns físics i neurològics i la seva

repercussió en la resta d'activitats globals.

Crear espais i desenvolupar activitats que afavoreixin l'expressió motriu i el desenvolupament harmònic dels nens i nenes.

Desenvolupar habilitats i destreses motrius que afavoreixin la seva integració

dins l'escola i amb el grup-classe.

Continguts propis de l'Escola Grèvol

Els continguts de la Pràctica Psicomotriu es basa en el joc lliure, és una activitat espontània i permissiva que s'organitza progressivament a partir dels objectes disposats pel joc dels infants. Es tracta de deixar desenvolupar al grup un joc espontani, sense ser jutjats i sense tenir consignes precises (Ocaña, 2015). Basant-se en el cos, el moviment i l'espai, es poden emmarcar, però, diferents aspectes que es treballen, de manera global, a les sessions de Psicomotricitat:

Esquema corporal

-Parts del cos.

-Segments corporals

Joc i moviment

- Tonicitat.

- Control postural.

- Equilibri.

- Coordinació de moviments

Autonomia personal i relacional

- Espai.

- Temps.

- Estructuració perceptiva

- Possibilitats del cos

Autoconeixement i gestió de les emocions

- Relacions afectives i comunicatives

- Interès per participar en les activitats grupals

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Avaluació

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

En paraules de Neus Sanmartí «Ser competent en el coneixement i la interacció amb el món físic vol dir, avui en dia, saber-se fer preguntes, tenir iniciativa pròpia per saber buscar la informació i analitzar-la críticament. Cal replantejar què ensenyar i com ensenyar. És necessari transmetre models teòrics que serveixin per resoldre problemes, ensenyar a argumentar, a treballar en equip. Això implica introduir canvis metodològics. També és convenient introduir canvis en la formació permanent de manera que la discussió i la reflexió es converteixin en els elements bàsics de la pràctica docent.»

Per a l'avaluació es crearan uns criteris d'acord amb els continguts triats en l'àrea d'educació física que fa referència principalment al joc i el moviment. La finalitat d'establir un seguiment es assegurar un seguiment de l'alumne durant tot aquest procés motriu molt important pel seu correcte desenvolupament en la vida futura.

En aquest sentit s'utilitzarà l'avaluació com una eina de seguiment sempre buscant la innovació pedagògica més adequada en cada moment al nou paradigma ja establert a partir dels passos que proposa el Departament d'ensenyament amb la seva actualització 2016, que són:

1. Selecció d'objecte d'avaluació (intel·ligències múltiples).

Aprendre aprendre.

Inquietuds – autoavaluació (presa d'autoconsciència).

2. Recollida i registre de l'observació:

Per a la recollida i observació considerem pertinent destacar la mirada que se li dóna a l'infant, totes les observacions tenen una finalitat de comprendre l'alumne i les seves necessitats d'acord amb el seu moment evolutiu.

Panell d'autoavaluació. Estarà situat al costat del gimnàs amb 2 cares d'emoció (content i trist) Quan tinguem l'ítem clar que volem que autoavaluin, els durem al panell i farem la pregunta i la reflexió pertinent. El sentit que se li vol donar en aquest panell és el de fer-los saber com s'han sentit.

Graella d'observació: s'anotaran comentaris en diferents sessions per mantenir un seguiment de l'alumne, aquestes anotacions pretenen ser compartides amb d'altres agents educadors dels infants.

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

3. Anàlisi de la informació (interpretació a partir de la comunicació amb alumne, família, tutor/a ):

Comparació de dades: el nostre objectiu es assegurar un bon tancament de les sessions de psicomotricitat i que l'alumne en generi nous coneixements. Per tant la nostra premisa sempre serà que els nostres infants s'hagin sentit bé, acompanyats. Entrevistes / converses comunicació amb altres agents educatius

4. Propostes de millora:

Anotar les propostes que vagin sorgint de tal anar assegurant una educació basada en bones pràctiques docents.

5. Comunicació (clickedu com a línia d'escola / escollir el més adequat ):

*Hem de tenir present que els informes no són l’única manera de fer el seguiment de l’infant, i que es pot complementar amb altres pautes de seguiment. El dossier amb comentaris del mestre en pot ser un exemple. També pot tractar-se de reculls d’evidències de processos, amb fotos comentades (com ha aconseguit posar-se la bata o l’abric sol des que va començar, per exemple) o amb productes gràfics també comentats.

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Què es fa l'escola ? En aquest projecte volem tenir en compte les experiències motrius que ja realitzen els nens a la nostra escola, en part són recursos que ja potenciem i alhora coneixements motrius previs que facilitaran el fet de generar més i millors aprenentatges.

P3 : Exercicis d'activació. P4: Exercicis d'activació amb vocals. P5 : Lateralitat creuada, exercicis d'activació. Es fa cada dia.

Proposta de Circuits Motrius CAD Es generaran 3/4 circuits motrius per tal de dotar als alumnes que presenten NEE especialment en la part motriu i amb necessitat d'afiançar el moviment, realitzaran aquests circuits. Aquests circuits poden ser captats amb un suport digital, per tal de facilitar la feina de tornar a crear el circuit amb un model ja establert, i obrir aquesta tasca a tots els mestres que treballin, ja que tindran el suport visual per realitzar els circuits.

Gimnàs obert en dies de pluja Pendent de recollir al PEME (Març de 2017) la obertura del gimnàs en dies de pluja pels alumnes d'Infantil, per tal que tinguin una estona de joc, donat l'impediment de sortir al pati.

Proposta d'activitats transversals Aquesta proposta té la intenció de donar la transveralitat que es proposa del Departament per tal d'esdevenir un aprenentatge significatiu. · Psicomotricitat i música: Danses, cançons, músiques. ·Psicomotricitat i anglès: vocabulari (colors, consignes, material), cançons, representacions. · Psicomotricitat i TIC: moviment del ratolí, jocs del cos humà i esquema corporal. · Psicomotricitat i plàstica: representació de la figura humana, identificació de l'esquema corporal. La creativitat motriu pot ajudar fent-se una transferència a la creació plàstica i artística.

Bibliografia

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Allès, F. R. (2012). Una escola per a tothom: Integració d'un infant de dos anys amb alteracions comunicatives i relacionals. Anuari de l'Educació de les Illes Balears, (2012), 326-337.

Anton, M., & Martinez, L. (2008). Desenvolupament Psicomotor.

Arnaiz, V. (2003). Una avaluació en la pràctica psicomotriu. Guix d'infantil, (15), 27-

28.

Camps Llauradó, C., García Olalla, L., Molas Ramos, E., Morales Vives, F., & Valls Giménez, E. (2011). L'Adquisició de competències professionals en psicomotricitat en una comunitat de pràctiques i la seva articulació com experiència d'aprenentatge- servei (APS).

Castro, S., & Guzmán, B. (2005). Los estilos de aprendizaje en la enseñanza y el aprendizaje: una propuesta para su implementación. Revista de investigación, (58), 4.

García, J., & Berruezo, P. (1994). Psicomotricidad y educación infantil. Madrid:

Impresa-Getafe.

Guibourg García, I. (2011). Desenvolupament de la personalitat (0-6 anys).

Lalueza, J. L., & Brun i Gasca, C. (2004). Psicomotricitat.

Lavega Burgués, Pere; March Llanes, Jaume; Filella Guiu, Gemma (2013). Juegos deportivos y emociones. Propiedades psicométricas de la escala GES para ser aplicada

en la Educación Física y el Deporte. Revista de Investigación Educativa, 31 (1), 151-

165

Llauradó, C. C., Olalla, L. G., Vives, F. M., & Ramos, E. M. (2015). Dues experiències d’aprenentatge-servei: pràcticum en la formació de màster en psicomotricitat i projecte interdisciplinar en dues assignatures del grau de psicologia (URV). Quines són les principals aportacions de l’APS pels estudiants, el professorat i. Revista del Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI), (2).

Marina, J. A. (coord.) (2014). Creativitat en l’educació, educació de la creativitat.Claus per fer de la creativitat un hàbit. Barcelona: Hospital Sant Joan de Déu (Ed). Disponible a la web: http://faros.hsjdbcn.org

Molina, L., & Dorado, M. (2007). Psicomotricitat.

Pla, G. (2008). És possible avaluar el procés en l'educació física?.

Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Direcció General de l’Educació Básica i el Batxillerat Sassano, M. (2003). Cuerpo, tiempo y espacio: principios básicos de la psicomotricidad. Editorial Stadium SRL.

Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Tomàs, I. V., & Vera, M. A. M. (2010). La formació psicomotriu dels mestres d’educació infantil, una proposta de metodologia integrada. Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l’Educació, 1(1), 17-34.

Tomàs, I. V. (2014). Quina és la situació actual de l’educació psicomotriu?, quines són les perspectives de futur d’aquesta disciplina?. Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l’Educació, 1(1), 99-106.

Vygotsky, L. S. (1977). Pensamiento y lenguaje. Teoría del desarrollo cultural de las funciones psí-quicas. Buenos Aires: La Pléyade.

Web