Está en la página 1de 21

Projecte

de Psicomotricitat
Psico
· Escola Grèvol ·

Roger Vila Herrada
Diplomat en Magisteri d'Educació Física a Primària (Universitat Ramón Llull,2006)
Formador de Formadors d'Educació Física (Euroinnova Formació, 2016)
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Introducció
La psicomotricitat avui en dia té un paper molt important a Educació Infantil i en el
desenvolupament integral dels infants. A totes les escoles es treballa però... es fa de
la mateixa manera?

A continuació us proposem un projecte on a través de l’experiència, la recerca i
l'observació hem pogut establir un marc teòric actualitzat a través de les principals
teories psicomotrius que existeixen, que ens ha permès construir uns continguts per a
la posterior aplicació pràctica a la nostra escola.

Cada vegada més el moviment pren més importància en el sistema educatiu i
considerem molt important que els nostres infants puguin rebre el màxim d'estímuls
d'aquestes característiques valorant que els seran molt útils en el seu futur. És a
través de les seves possibilitats motrius com l'infant investiga i descobreix,
desenvolupant d'aquesta manera la seva intel·ligència pràctica, una deficiència
psicomotriu pot dur a un nen a un retard en el seu procés d'ensenyament-
aprenentatge. Un correcte desenvolupament motriu ràpidament propicia una
acceleració en el desenvolupament de l'aprenentatge. Tots tenim un potencial
d'aprenentatge variable que podem desenvolupar amb exercicis psicomotrius, però
tots tenim un límit. Els exercicis psicomotrius fan que ens apropem més ràpidament
als límits.

Entrant en aspectes curriculars, el segon cicle d’educació infantil no hi ha cap bloc
específic de continguts que faci referència a la psicomotricitat, tot i estar implícita en
la majoria de les àrees, en aquest projecte s'ha elaborat un bloc propi per tal de
donar forma i dotar-la d'importància pròpia que considerem que ha de tenir. Per això,
s'ha proposat una avaluació per tal d'assegurar un seguiment de l'alumne durant tot
aquest procés motriu.

El nostre objectiu es oferir una educació psicomotriu de qualitat a partir de bones
pràctiques docents que impliquin i ja integrin el màxim de principis de la innovació
educativa per l'escola ja, del segle XXI.
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

'' L'educació és un procés vital i no una preparació a una vida futura ''
- John Dewey

A partir de l'actualització que realitza el departament d'Ensenyament de la Generalitat
de Catalunya sobre La LEC 12/2009, del 10 de juliol, s'ha donat una mirada més
transversal mirant pel desenvolupament global de les capacitats dels infants durant
els primers anys de vida. El treball dut a terme té un objectiu fonamental que es
avançar en la millora de qualitat del sistema educatiu per aconseguir la millora de
l'èxit educatiu dels nostres alumnes ja des de les primeres edats que comencen per
aquest 2n cicle d'Educació Infantil (3-5 anys).

El sistema educatiu actual ja s'emmarca en un nou paradigma d'aquest segle XXI, on
la era digital ja és una realitat instaurada a les aules, on les noves tecnologies estan a
l'ordre del dia i juguen un paper molt important que no es pot deixar de banda en el
nostre context educatiu. Tot i la dotació tecnològica de la qual s'han aprovisionat els
centres i les diferents formacions pedagògiques sobre bones pràctiques amb l'ús de
tecnologia considerem oportú destacar la importància del moviment durant les
primeres edats. Tot i no tenir una consideració tan important com la tecnologia cada
vegada hi ha més estudis que demostren que a través del moviment es generen molts
aprenentatges, Ocaña (2016) assenyala que els nens '' necessiten moure's per viure i
desenvolupar-se, necessiten espais de llibertat on estar en contacte amb si mateixos,
amb el que senten, amb el que noten.

El fet de redactar aquest projecte en la pràctica de la psicomotricitat en l'Educació
Infantil a l'escola es justifica per raons professionals i socials. En aquest document
pretenem definir dins el marc legal, la mirada que se li dona a la psicomotricitat a la
nostra escola i les possibilitats que ofereix aquesta a nivell motriu i cognitiu en el dia a
dia, oferint un ventall molt ampli d'activitats que generin coneixement a partir del
moviment.

Es considera que la pràctica motriu i psicomotriu facilita que els infants experimentin
la vivència del cos i del moviment amb plaer a partir de la seva activitat motriu
espontània (Pilker, 2012). El moviment els facilita diferents maneres de desplaçar-se
(caminar, córrer, saltar, arrossegar-se, girar, enfilar-se, jugar amb construccions),
posar a prova el seu equilibri i la seva coordinació dinàmica i general, Raventós i
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Sogués 2012) citen a Aucoutier (1985) que per als infants és necessari per
desenvolupar-se, per formar la seva ment i cervell, i per suposat, per generar nous
aprenentatges i coneixements.

Marc teòric de la psicomotricitat
La Psicomotricitat a l'Educació Infantil s'emmarca dins l'àrea de descoberta de l'entorn
la qual basa els seus aprenentatges a través del moviment. Al llarg del temps i des de
que es va començar a contemplar el concepte de psicomotricitat són diferents els
autors que han valorat i teoritzat sobre aquesta matèria amb la seva particular
ideologia, però tots coincideixen que amb el moviment i la pràctica motriu ajuda i
repercuteix considerablement en el desenvolupament global del nen, partint de la
seva pròpia vivència.

La bibliografia referida a l'estudi del moviment humà és extensa i variada. La seva
consulta evidencia l'existència de diferents teories i línies de treball relatives a l'estudi
del moviment i el seu desenvolupament. Centrarem l'atenció en aquelles que es
proposen comprendre el paper que té el moviment en la construcció del coneixement i
en el desenvolupament de la personalitat. Són nombrosos els autors que des de
l'àmbit de la investigació segons Vizcarro (2011) argumenten que el moviment està
en la base dels processos de desenvolupament infantil i de construcció de la
personalitat.

Wallon (1980) parla del moviment com l'expressió de la vida psíquica del nen,
considerant-lo essencial en el desenvolupament de l'infant i configura tota la seva
personalitat, facilitant el pas cap al pensament conceptual. Piaget (1985)
interrelaciona la coordinació de moviments i l'acció sobre els objectes, on afirma que
''condueixen al coneixement sensorio-motriu de l'espai''. Ajuriaguerra (1976) parla
des de la perspectiva psiquiàtrica i reeducativa com una ''tècnica que mitjançant el
cos i moviment es dirigeix a l'infant en la seva totalitat'', la pràctica motriu ajuda al
nen a sentir-se millor en l'espai i el món que habita.

Des d'autors clàssics com JJ Rosseau (1762), Gessel (1945), M.Montessori (1937)
coincideixen que amb el cos es genera coneixement, aquests primers autors citats,
queda clara la importància de la educació del moviment en les primeres etapes, no
només per incidir sobre el desenvolupament físic sinó per a generar coneixement, una
corrent que es comença a tractar amb la perspectiva psicopedagògica. Lapierre i
Aucoutier (1977) relacionen intel·ligència i afectivitat directament de la vivència
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

corporal i motriu. El diàleg corporal de cada infant és molt important com a expressió
d'aquest procés de relació amb ell mateix, amb els demés i amb els objectes. En una
última actualització i anant més enllà en el context educatiu, Le Boulch (1983)
considera la educació psicomotriu com la base per l'escola elemental, ja que
condiciona tots els aprenentatges escolars i preescolars. El mateix autor i coincidint
amb més recents Pastor (2002) i Franc (2001) comencen a posar nom a conceptes
com consciència corporal, lateralitat, orientar-se en l'espai i el temps, que avui en dia
són continguts curriculars i competències bàsiques.

En aquests darrers anys s'estan produint un seguit d'esdeveniments que mostren
l'impuls que està adquirint la psicomotricitat. Prova d'això és la realització de
congressos i jornades d'àmbit internacional, nacional i autonòmic. També ho ratifiquen
la consolidació de grups de treball i de recerca formats per professionals vinculats en
la temàtica per tal d'investigar, reflexionar, aprofundir i elaborar materials tant
d'estudi com didàctics a partir de les pròpies experiències.

Situats en el terreny de la pràctica educativa coincidint amb Anton (2011) i Marquès
(2014) s'ha fet necessari, en moments de canvis socials ràpids i estructurals,
aprofundir en un tipus de plantejament orientat cap a l'infant. Aquesta recerca ha
estat dirigida cap a metodologies capaces de donar resposta a les seves necessitats
tot respectant la globalitat des de la qual actuen, s'expressen i es relacionen, per
superar així les contradiccions que poden donar-se entre teoria i pràctica educativa.

A més a més de les aportacions d'aquests autors, hi ha altres raons que ens han
conduit a realitzar aquest projecte. La tasca professional a l'escola impartint l'educació
física en les diferents etapes educatives ha permès veure el moviment en el
desenvolupament dels infants. La docència amb l'alumnat d'Educació Infantil de
l'escola, han fet créixer la necessitat d'aprofundir més en l'estudi i la motivació per
una formació i un projecte específic d'aquest àmbit.
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Relació de la psicomotricitat amb els eixos de coneixement :

Figura 1. Eixos de coneixement en la psicomotricitat. (adaptada de Vizcarro, 2014)

Entenem per eix, l'aplicació de diversos coneixements, principis, valors i capacitats a
més d'una assignatura simultàniament amb la finalitat de desenvolupar una dimensió
ètica-moral i una formació integral de l'alumnat i respondre a determinades
necessitats socials (Termcat). En l'educació infantil aquestes capacitats són de
diferents tipus: motrius, cognitives, emocionals o d’equilibri personal, relacionals, i
d’inserció i actuació social; i s’organitzen al voltant de quatre eixos competencials que
retornen a la idea d’educar per viure i conviure al nostre món actual. El
desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació ha de permetre als nens i les
nenes créixer integralment com a persones en el món actual, amb uns aprenentatges
continuats i progressius, que seguiran a l'etapa d'educació primària amb el
desenvolupament de les competències bàsiques.

Eix 1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma

Mitjançant els jocs d'acció i pràctica d'activitats corporals a la sala de psicomotricitat,
l'infant progressa en el coneixement i domini del seu cos, experimenta canvis tònics i
posturals, diferents equilibris.

Exercitant les habilitats tant d'estabilitat com de locomoció i manipulació l'infant va
adquirint el domini i la consciència del seu propi cos i va descobrint les diverses
possibilitats que li ofereix, així com la importància d'actuar amb seguretat.
L'autoconeixement facilita l'estructuració de la pròpia identitat i la construcció d'una
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

bona autoestima.

Eix 2. Aprendre a pensar i a comunicar

Segons el decret s'ha d'afavorir la construcció del coneixement i desenvolupament del
pensament propi. Es relaciona amb el desenvolupament del llenguatge entès com una
eina essencial per al desenvolupament cognitiu.

El primer llenguatge de comunicació que permet als infants expressar les seves
necessitats i les seves experiències afectives és tònic, gestual i corporal i anirà
evolucionant a partir de les seves experiències viscudes, fins arribar al llenguatge
verbal.

La comunicació es desenvolupa a partir de situacions reals i de vivències significatives
i complexes de la vida quotidiana. Els jocs simbòlics que reprodueixen aquestes
vivències estimulen l'expressió verbal dels infants, de la mateixa manera que ho fan
altres projectes de joc que també apareixen en les sessions de psicomotricitat, que
permeten als infants ''pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats
matemàtiques bàsiques.

Eix 3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

Aquest eix es troba íntimament relacionat amb el desenvolupament cognitiu i amb el
desenvolupament de l'autoconcepte. A partir de les interaccions amb iguals l'ésser
humà desenvolupa estratègies i construeix coneixements. Actuant entre ells, els
infants es familiaritzen amb els diferents dominis de l'aprenentatge i entren en
contacte amb l'entorn per descobrir-lo, conèixer-lo i adaptar-s'hi mitjançant els jocs
amb els companys, els infants observen, experimenten i descobreixen noves formes
diverses de dir, de fer, de comprendre les coses i resoldre els problemes.

En les sessions de psicomotricitat els infants s'activen cognitivament: exploren
informació, donen una opinió, activen el pensament creatiu, resolució de conflictes.
D'aquesta manera s'afavoreix la seva creativitat

Eix 4. Aprendre a conviure i habitar el món

Aquest eix està associat al desenvolupament social de l'infant. A través de la
interacció els nens adquireixen la comprensió del món que els envolta i coneix els
seus àmbits d'interès i les seves afinitats per comparar-les amb les dels altres.
Progressivament aprèn a resoldre conflictes amb el seu esperit de respecte mutu i
equitat.
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Durant la sessió de psicomotricitat sorgeixen jocs de manera espontània o induïda,
que acostumen a ser molt rics en experiències i faciliten a l'infant molta informació.
Aquestes situacions s'aprofiten com a punt de partida a l'hora de treballar diferents
continguts, ja que construeixen el pensament a partir de les seves vivències.

Intel·ligències múltiples

Howard Gardner, que és el pare de la teoria de les Intel·ligències Múltiples, considera
que les accions intel·ligents es modifiquen al llarg de la història i que la intel·ligència
és una col·lecció de potencialitats que es complementen (així com un potencial
biopsicològic que no s'ha de confondre amb el saber) que millora amb l'edat.

E l joc representa la màxima expressió de sentiments, ja que els nens i nenes
comuniquen les sensacions que els produeix. En la infància, les accions com ser, tenir,
fer, agafar, donar, estimar, viure o morir no adquireixen sentit si no és a través dels
jocs. Per aquest motiu, és positiu permetre el joc en tots els sentits: a través de
diferents materials (com aigua, sorra, colors, textures, etc.), amb nens de diferents
edats, amb adults i en solitari (Lizano i Umaña, 2008).

Guzmán i Castro (2006) fan un recull d'alguns dels jocs i activitats lúdics relacionats
amb cadascuna de les intel·ligències de Gardner:

- Intel·ligència lingüística: llegir o crear contes, fer jocs de paraules (com el del
penjat).

- Intel·ligència logicomatemàtica: enigmes, endevinalles, trencaclosques, jocs de
lògica.

- Intel·ligència musical: jocs que inclouen cançons o ritmes.

- Intel·ligència espacial: jocs creatius i de construcció (tipus Lego), escacs,
trencaclosques, laberints, jocs en 3D.

- Intel·ligència cinestesicocorporal: jocs de rol, dramatitzacions, mímica, balls i dansa,
esports i jocs relacionats amb l'esport.

- Intel·ligència interpersonal: jocs en grup o en parelles (de taula o a l'aire lliure),
representacions teatrals o dramatitzacions.

- Intel·ligència intrapersonal: jocs individuals.

- Intel·ligència naturalista: jocs a l'aire lliure entorn de la natura i gaudint d'aquesta,
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

jocs relacionats amb animals, jocs relacionats amb vegetals.

El que es desprèn és que els diferents jocs i contes amb els quals ens identifiquem
estan presents en més d'una intel·ligència. I aquestes intel·ligències, ja identificades
per les habilitats o les preferències per determinats contes o jocs, tal com afirma
Gardner, poden «millorar amb l'edat».

Els jocs i els contes també poden ser i són una eina de treball molt vàlida per
desenvolupar les intel·ligències en què no tenim tanta destresa, Cebrian (2016). A
més, a través d'ells podem treballar diferents intel·ligències. Per exemple, jugant a fet
i amagar es treballen les intel·ligències interpersonal (perquè és un joc grupal),
cinestesicocorporal (perquè ens movem i intentem ser ràpids) i visuoespacial (perquè
intentem trobar el lloc adient perquè no ens trobin); i a través dels contes es poden
treballar les intel·ligències intra- i interpersonal (ja que ens adonem dels nostres
sentiments i ens posem al lloc del protagonista de la història) i lingüística (fent una
lectura acurada del conte).

El projecte psicomotriu està pensat per a que cada alumne estimuli les 8
intel·ligències a través de totes les activitats que es realitzen dintre i fora de l’aula.
D’aquesta manera l’aprenentatge esdevé globalitzador i natural ja que està present en
tots els aspectes de la vida de l’alumne .A partir d'aquesta reflexió ens destaquem
unes qüestions importants del consell de la Unió Europea, com són:

- Oferir una Educació Infantil amb alt nivell de qualitat: aportarà uns beneficis (a curt i
llarg termini)a nivell de llenguatge facilitant la integració social, familiar proporcionant
una bona sintonia entre família i escola.

- Importància del joc (capacitats cognitives).
Aquest punt el considerem oportú destacar, pel caràcter procedimental que s'esdevé
durant les sessions de psicomotricitat en les quals s'haurà d'oferir totes les
possibilitats que garanteixin el desenvolupament integral dels infants:

'' L'infant gaudirà plenament de jocs i esbarjos, els quals hauran d'estar ordenats a les
finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran
a promoure la satisfacció d'aquest dret ''

Declaració Universal dels Drets de l'Infant (1959). Principi 7

A partir del desenvolupament dels eixos i les capacitats entenem que el joc permet
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

aprendre i créixer a través de l’experiència d’una forma natural i lúdica, dóna als
infants la possibilitat d’imaginar, descobrir, experimentar, resoldre problemes o
situacions amb creativitat, amb la llibertat de poder decidir i provar noves solucions.

A través del joc els infants es relacionen, es coneixen i estableixen vincles entre ells i,
en conseqüència, se socialitzen adquirint pautes de conducta que els seran útils, per
exemple, en situacions d’aprenentatge grupals o treball en equip. En el joc es fan molt
presents les emocions, i els infants aprenen a autoregular-se.

El joc és un context ideal per a l’aprenentatge i és l’escola qui ha de facilitar les
condicions òptimes perquè es desenvolupi:

• Fer possible l’existència d’agrupacions diverses .

• Oferir temps de llibertat, distesos i quotidians (no puntuals, sinó amb continuïtat).

• Organitzar espais pensats i articulats en pols d’atracció (també a l’exterior).

• Oferir situacions o materials a disposició dels infants.

• Disposar de la presència discreta però atenta del mestre.

Jugant es potencia el desenvolupament motriu i sensorial. Mitjançant el joc, els infants
descobreixen les potencialitats que té el seu cos i les exerciten (De León, 2015): es
mouen, experimenten sensacions, toquen, s’enfilen, salten, corren...tot afavorint el
seu desenvolupament psicomotor i el pensament abstracte.

Afectes i relacions

''Educar la ment sense educar el cor, no és educació en absolut ''

(Aristòtil)

L’educació emocional en paraules de Bisquerra (2011) és un procés educatiu, continu i
permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències
emocionals, com a element essencial del desenvolupament integral de la persona, per
tal de capacitar-la per afrontar millor els reptes que se li plantegen en la vida
quotidiana.

La intel·ligència emocional s’aprèn al llarg del desenvolupament dels infants des de
que neixen. És un procés que es va fent a poc a poc influenciats per l’entorn, des de
casa i des de l’escola. Bergadà (2011) destaca que ''cal treballar les emocions quan
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

més aviat millor, per això cal que ho fem des de ben petits'' atès que aquest treball
afecta el desenvolupament dels alumnes, ja que incentiva la seva motivació,
predisposa a actituds més positives, millora les seves relacions i obté millors resultats
acadèmics ''.La posada en escena és mitjançant metodologies vivencials i
participatives que provenen de l’experiència personal del nen, el seu entorn i les seves
necessitats. Viure amb els infants el dia a dia i fomentar l’aprenentatge dialògic ens
pot ajudar a posar nom als seus sentiments i emocions, així com a fer-los reconèixer
les emocions d’un mateix i les dels altres.

Alguns dels beneficis del treball a l'aula que se'n destaquen són:

• Millora l’autoestima.

• Control de l’estrès.

• Disminuir l’ansietat.

• Gestió dels conflictes.

• Més èxit acadèmic.

• Augmenta la tolerància a la frustració.

• Equilibri emocional.

• Menys conflictivitat.

• Millora les habilitats socials.

• Més salut mental.

• Millorar l’empatia.

• Millor comportament prosocial.

Com pretenem treballar aquests beneficis en la matèria de psicomotricitat a l'escola ?

A través del joc, que en paraules de Moliner (2015) es defineix com una activitat que
es realitza pel pur plaer de realitzar-la. Però els nens i les nenes no només juguen per
plaer, encara que hi estigui estretament relacionat. El joc es podria dir que és un
mecanisme de procés i d'aprenentatge bàsic a la infància que, a mesura que creixem,
el perdem.

El joc, així, és un instrument bàsic per a superar limitacions evolutives, ja que dóna la
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

possibilitat de transcendir en l'aquí i en l'ara molt abans de què es pugui fer amb el
llenguatge. També permet analitzar i entendre la realitat de manera creativa i
comprensiva. Segons Manoni, "el joc permet fer seves les lleis, normes i valors que
regeixen la vida social, a partir d'un procés creatiu". Per a Vigotsky, és la font
d'aprenentatge, que permet una zona d'aprenentatge proper, on no fa falta la
presència física de l'adult.

El joc és tan important que està reconegut en la Declaració dels Drets de la Infància, i
s'ha de garantir. A través del joc també podem aprofitar per treballar les emocions.
Podem realitzar activitats com demanar-los que dibuixin com es senten, que pintin la
cara amb l’emoció que senten, que representin teatralment o fent mímica diferents
emocions…

Els contes són un gran recurs per parlar de les emocions i els sentiments. A partir de
la lectura d’un conte podem establir diàlegs molt enriquidors amb els infants
interpretant com es senten els personatges, que els ha passat, com han actuat…Fer-
los partícips en els contes motrius, on han d'interactuar.

Contes motrius

Segons Martí (2014) ''Un conte motriu és un conte narrat i vivencial amb unes
característiques pròpies. Representen un gran recolzament per molts/es mestres
d’educació infantil pel desenvolupament de l’expressió corporal.

Cada conte motriu consta de tres fases:

1.La fase inicial: s'introdueix la història

2.La fase principal: s'expliquen tots els fets del conte.

3.La fase de calma: és el final, conclusió i l'hora de relaxació un cop s'ha acabat el
conte.

Gran part dels contes, donen peu a la imaginació i a l'expressió, per tant aprofitarem.

Creativitat motriu

Segons alguns experts, la creativitat és una destresa adquirible, present en totes les
persones, que es pot aprendre i ensenyar, tot i que requereix un entrenament que
suposa temps i dedicació. Els infants són, per naturalesa, els que semblen tenir més
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

facilitats per desenvolupar-la. Tradicionalment, aquesta capacitat s’ha relacionat
exclusivament amb la vessant artística. Actualment es considera una capacitat molt
important i susceptible de desenvolupament en qualsevol àmbit professional i social,
també en un àmbit escolar o familiar. Partint d’aquests plantejaments, la creativitat
hauria d’estar present en el dia a dia de l’escola i en qualsevol àrea o situació
d’aprenentatge.

Permetre que la creativitat entri a l’aula requereix un gran esforç de treball
imaginatiu, reflexiu, crític i democràtic abans de fer-la visible (Gafarot, 2015). Sense
potenciar la iniciativa, la vinculació, la confiança i el treball en equip la creativitat a
l’aula no és possible. L’actitud dels mestres és fonamental per educar en la creativitat:
el model que ofereix, l’actitud d’obertura que faciliti que els infants puguin expressar-
se i el nivell d’intel·ligència emocional. Els mestres tenen el repte de generar
expectatives positives respecte a les capacitats de l’alumne, d’ajudar a regular les
emocions dels alumnes, de validar les iniciatives creatives i la capacitat de crear
vincles positius.

Racons de joc

Permeten posar en pràctica actituds de col·laboració, de respecte i d’integració, així
com un ús diversificat del llenguatge i la lliure distribució de rols, la planificació
compartida de l’acció i el respecte per unes normes mínimes. Els racons han d’afavorir
la creativitat, a través del joc i la manipulació de materials, i l’adquisició
d’aprenentatges significatius i funcionals. S’organitzen dins un espai, que pot ser l’aula
o un espai comú o exterior, que facilita les relacions entre els infants i els materials o
objectes, on poder compartir i fer tasques conjuntament. Segons la seva temporalitat
poden ser fixos o tenir una certa eventualitat. Permeten a l’infant planificar i trobar les
seves pròpies estratègies per anar progressant d’una manera responsable i autònoma,
en petit grup.
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Paper del mestre

L'acció del mestre serà la de facilitar l’ajut que li sol·licitin els infants, l’observació i
l’atenció individualitzada de cada un d’ells o d’aquells racons que ho requereixin, així
com el manteniment, el control i l’avaluació, que han de ser compartits amb el grup.

Els racons es poden mantenir estables durant tot un curs, depenent sempre de les
necessitats pròpies de cada grup, sempre tenint en compte aquests 4 aspectes:

• Prevenir possibles riscs i prendre precaucions.
• Adaptar els materials i espais a les diferències individuals.
• Potenciar hàbits que afavoreixin la seva cura
• Adaptar l’activitat al lloc de realització.

Com a conclusió el mestre especialista de psicomotricitat d'acord amb Anton (2008)
està disposat a complir, acceptar, donar suport, comprendre el motiu expressiu per a
proporcionar al nen les respostes adequades a les seves necessitats, les seves
peticions, els desitjos més o menys conscient.
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Programació de la psicomotricitat
Dins del currículum del segon cicle d’educació infantil no hi ha cap bloc específic de
continguts que faci referència a la psicomotricitat. Tot i així, aquesta disciplina sí que
està implícita dins de les àrees que marca el mateix currículum. Per establir aquests
continguts partim de la base dels següents objectius que es poden assolir amb la
psicomotricitat:
• Assegurar una òptima integració i organització de les funcions del
desenvolupament de l'infant.
• Mantenir integrades les capacitats psicomotrius de l'infant en la interacció de
l'espai que l'envolta.
• Detectar de manera primerenca trastorns físics i neurològics i la seva
repercussió en la resta d'activitats globals.
• Crear espais i desenvolupar activitats que afavoreixin l'expressió motriu i el
desenvolupament harmònic dels nens i nenes.
• Desenvolupar habilitats i destreses motrius que afavoreixin la seva integració
dins l'escola i amb el grup-classe.

Continguts propis de l'Escola Grèvol

Els continguts de la Pràctica Psicomotriu es basa en el joc lliure, és una activitat
espontània i permissiva que s'organitza progressivament a partir dels objectes
disposats pel joc dels infants. Es tracta de deixar desenvolupar al grup un joc
espontani, sense ser jutjats i sense tenir consignes precises (Ocaña, 2015). Basant-se
en el cos, el moviment i l'espai, es poden emmarcar, però, diferents aspectes que es
treballen, de manera global, a les sessions de Psicomotricitat:

Esquema corporal

-Parts del cos.

-Segments corporals

Joc i moviment

- Tonicitat.

- Control postural.

- Equilibri.

- Coordinació de moviments
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Autonomia personal i relacional

- Espai.

- Temps.

- Estructuració perceptiva

- Possibilitats del cos

Autoconeixement i gestió de les emocions

- Relacions afectives i comunicatives

- Interès per participar en les activitats grupals
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Avaluació

En paraules de Neus Sanmartí «Ser competent en el coneixement i la interacció amb
el món físic vol dir, avui en dia, saber-se fer preguntes, tenir iniciativa pròpia per
saber buscar la informació i analitzar-la críticament. Cal replantejar què ensenyar i
com ensenyar. És necessari transmetre models teòrics que serveixin per resoldre
problemes, ensenyar a argumentar, a treballar en equip. Això implica introduir canvis
metodològics. També és convenient introduir canvis en la formació permanent de
manera que la discussió i la reflexió es converteixin en els elements bàsics de la
pràctica docent.»

Per a l'avaluació es crearan uns criteris d'acord amb els continguts triats en l'àrea
d'educació física que fa referència principalment al joc i el moviment. La finalitat
d'establir un seguiment es assegurar un seguiment de l'alumne durant tot aquest
procés motriu molt important pel seu correcte desenvolupament en la vida futura.

En aquest sentit s'utilitzarà l'avaluació com una eina de seguiment sempre buscant la
innovació pedagògica més adequada en cada moment al nou paradigma ja establert a
partir dels passos que proposa el Departament d'ensenyament amb la seva
actualització 2016, que són:

1. Selecció d'objecte d'avaluació (intel·ligències múltiples).

• Aprendre aprendre.

• Inquietuds – autoavaluació (presa d'autoconsciència).

2. Recollida i registre de l'observació:

Per a la recollida i observació considerem pertinent destacar la mirada que se li dóna a
l'infant, totes les observacions tenen una finalitat de comprendre l'alumne i les seves
necessitats d'acord amb el seu moment evolutiu.

Panell d'autoavaluació. Estarà situat al costat del gimnàs amb 2 cares d'emoció
(content i trist) Quan tinguem l'ítem clar que volem que autoavaluin, els durem al
panell i farem la pregunta i la reflexió pertinent. El sentit que se li vol donar en aquest
panell és el de fer-los saber com s'han sentit.

Graella d'observació: s'anotaran comentaris en diferents sessions per mantenir un
seguiment de l'alumne, aquestes anotacions pretenen ser compartides amb d'altres
agents educadors dels infants.
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

3. Anàlisi de la informació (interpretació a partir de la comunicació amb alumne,
família, tutor/a ):

Comparació de dades: el nostre objectiu es assegurar un bon tancament de les
sessions de psicomotricitat i que l'alumne en generi nous coneixements. Per tant la
nostra premisa sempre serà que els nostres infants s'hagin sentit bé, acompanyats.
Entrevistes / converses comunicació amb altres agents educatius

4. Propostes de millora:

Anotar les propostes que vagin sorgint de tal anar assegurant una educació basada en
bones pràctiques docents.

5. Comunicació (clickedu com a línia d'escola / escollir el més adequat ):

*Hem de tenir present que els informes no són l’única manera de fer el seguiment de
l’infant, i que es pot complementar amb altres pautes de seguiment. El dossier amb
comentaris del mestre en pot ser un exemple. També pot tractar-se de reculls
d’evidències de processos, amb fotos comentades (com ha aconseguit posar-se la
bata o l’abric sol des que va començar, per exemple) o amb productes gràfics també
comentats.
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Què es fa l'escola ?
En aquest projecte volem tenir en compte les experiències motrius que ja realitzen els
nens a la nostra escola, en part són recursos que ja potenciem i alhora coneixements
motrius previs que facilitaran el fet de generar més i millors aprenentatges.

P3 : Exercicis d'activació.
P4: Exercicis d'activació amb vocals.
P5 : Lateralitat creuada, exercicis d'activació. Es fa cada dia.

Proposta de Circuits Motrius CAD
Es generaran 3/4 circuits motrius per tal de dotar als alumnes que presenten NEE
especialment en la part motriu i amb necessitat d'afiançar el moviment, realitzaran
aquests circuits.
Aquests circuits poden ser captats amb un suport digital, per tal de facilitar la feina de
tornar a crear el circuit amb un model ja establert, i obrir aquesta tasca a tots els
mestres que treballin, ja que tindran el suport visual per realitzar els circuits.

Gimnàs obert en dies de pluja
Pendent de recollir al PEME (Març de 2017) la obertura del gimnàs en dies de pluja
pels alumnes d'Infantil, per tal que tinguin una estona de joc, donat l'impediment de
sortir al pati.

Proposta d'activitats transversals
Aquesta proposta té la intenció de donar la transveralitat que es proposa del
Departament per tal d'esdevenir un aprenentatge significatiu.
· Psicomotricitat i música: Danses, cançons, músiques.
·Psicomotricitat i anglès: vocabulari (colors, consignes, material), cançons,
representacions.
· Psicomotricitat i TIC: moviment del ratolí, jocs del cos humà i esquema corporal.
· Psicomotricitat i plàstica: representació de la figura humana, identificació de
l'esquema corporal.
La creativitat motriu pot ajudar fent-se una transferència a la creació plàstica i
artística.
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Bibliografia

Allès, F. R. (2012). Una escola per a tothom: Integració d'un infant de dos anys amb
alteracions comunicatives i relacionals. Anuari de l'Educació de les Illes Balears,
(2012), 326-337.

Anton, M., & Martinez, L. (2008). Desenvolupament Psicomotor.

Arnaiz, V. (2003). Una avaluació en la pràctica psicomotriu. Guix d'infantil, (15), 27-
28.

Camps Llauradó, C., García Olalla, L., Molas Ramos, E., Morales Vives, F., & Valls
Giménez, E. (2011). L'Adquisició de competències professionals en psicomotricitat en
una comunitat de pràctiques i la seva articulació com experiència d'aprenentatge-
servei (APS).

Castro, S., & Guzmán, B. (2005). Los estilos de aprendizaje en la enseñanza y el
aprendizaje: una propuesta para su implementación. Revista de investigación, (58), 4.

García, J., & Berruezo, P. (1994). Psicomotricidad y educación infantil. Madrid:
Impresa-Getafe.

Guibourg García, I. (2011). Desenvolupament de la personalitat (0-6 anys).

Lalueza, J. L., & Brun i Gasca, C. (2004). Psicomotricitat.

Lavega Burgués, Pere; March Llanes, Jaume; Filella Guiu, Gemma (2013). Juegos
deportivos y emociones. Propiedades psicométricas de la escala GES para ser aplicada
en la Educación Física y el Deporte. Revista de Investigación Educativa, 31 (1), 151-
165

Llauradó, C. C., Olalla, L. G., Vives, F. M., & Ramos, E. M. (2015). Dues experiències
d’aprenentatge-servei: pràcticum en la formació de màster en psicomotricitat i
projecte interdisciplinar en dues assignatures del grau de psicologia (URV). Quines són
les principals aportacions de l’APS pels estudiants, el professorat i. Revista del
Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI), (2).

Marina, J. A. (coord.) (2014). Creativitat en l’educació, educació de la creativitat.Claus
per fer de la creativitat un hàbit. Barcelona: Hospital Sant Joan de Déu (Ed).
Disponible a la web: http://faros.hsjdbcn.org

Molina, L., & Dorado, M. (2007). Psicomotricitat.

Pla, G. (2008). És possible avaluar el procés en l'educació física?.

Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges
de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Generalitat de Catalunya.
Departament d’Educació. Direcció General de l’Educació Básica i el Batxillerat
Sassano, M. (2003). Cuerpo, tiempo y espacio: principios básicos de la
psicomotricidad. Editorial Stadium SRL.
Projecte Psicomotriu · Roger Vila Herrada

Tomàs, I. V., & Vera, M. A. M. (2010). La formació psicomotriu dels mestres d’educació
infantil, una proposta de metodologia integrada. Universitas Tarraconensis. Revista de
Ciències de l’Educació, 1(1), 17-34.

Tomàs, I. V. (2014). Quina és la situació actual de l’educació psicomotriu?, quines són
les perspectives de futur d’aquesta disciplina?. Universitas Tarraconensis. Revista de
Ciències de l’Educació, 1(1), 99-106.

Vygotsky, L. S. (1977). Pensamiento y lenguaje. Teoría del desarrollo cultural de las
funciones psí-quicas. Buenos Aires: La Pléyade.

Web

http://psicomotricidadinfantil.blogspot.com.es/2008/05/habilidades-motrices-
bsicas.html

http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/curriculum/c
urriculum-ed-inf-2cicle/

http://www.crianzaautorregulada.com/

http://emmipiklereducaciontemprana.blogspot.com.es/2012/10/moverse-en-libertad-
en-libertad.html

http://psicomotricidadinfantil0-3.blogspot.com.es/

http://blocs.xtec.cat/educarperinnovar/