Projecte

de Psicomotricitat
Psico
Escola Grvol

Roger Vila Herrada

Diplomat en Magisteri d'Educaci Fsica a Primria (Universitat Ramn Llull,2006)
Formador de Formadors d'Educaci Fsica (Euroinnova Formaci, 2016)
 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

Introducci
La psicomotricitat avui en dia t un paper molt important a Educaci Infantil i en el
desenvolupament integral dels infants. A totes les escoles es treballa per... es fa de
la mateixa manera?

A continuaci us proposem un projecte on a travs de lexperincia, la recerca i

l'observaci hem pogut establir un marc teric actualitzat a travs de les principals
teories psicomotrius que existeixen, que ens ha perms construir uns continguts per a
la posterior aplicaci prctica a la nostra escola.

Cada vegada ms el moviment pren ms importncia en el sistema educatiu i

considerem molt important que els nostres infants puguin rebre el mxim d'estmuls
d'aquestes caracterstiques valorant que els seran molt tils en el seu futur. s a
travs de les seves possibilitats motrius com l'infant investiga i descobreix,
desenvolupant d'aquesta manera la seva intelligncia prctica, una deficincia
psicomotriu pot dur a un nen a un retard en el seu procs d'ensenyament-
aprenentatge. Un correcte desenvolupament motriu rpidament propicia una
acceleraci en el desenvolupament de l'aprenentatge. Tots tenim un potencial
d'aprenentatge variable que podem desenvolupar amb exercicis psicomotrius, per
tots tenim un lmit. Els exercicis psicomotrius fan que ens apropem ms rpidament
als lmits.

Entrant en aspectes curriculars, el segon cicle deducaci infantil no hi ha cap bloc

especfic de continguts que faci referncia a la psicomotricitat, tot i estar implcita en
la majoria de les rees, en aquest projecte s'ha elaborat un bloc propi per tal de
donar forma i dotar-la d'importncia prpia que considerem que ha de tenir. Per aix,
s'ha proposat una avaluaci per tal d'assegurar un seguiment de l'alumne durant tot
aquest procs motriu.

El nostre objectiu es oferir una educaci psicomotriu de qualitat a partir de bones

prctiques docents que impliquin i ja integrin el mxim de principis de la innovaci
educativa per l'escola ja, del segle XXI.
 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

'' L'educaci s un procs vital i no una preparaci a una vida futura ''
- John Dewey

A partir de l'actualitzaci que realitza el departament d'Ensenyament de la Generalitat

de Catalunya sobre La LEC 12/2009, del 10 de juliol, s'ha donat una mirada ms
transversal mirant pel desenvolupament global de les capacitats dels infants durant
els primers anys de vida. El treball dut a terme t un objectiu fonamental que es
avanar en la millora de qualitat del sistema educatiu per aconseguir la millora de
l'xit educatiu dels nostres alumnes ja des de les primeres edats que comencen per
aquest 2n cicle d'Educaci Infantil (3-5 anys).

El sistema educatiu actual ja s'emmarca en un nou paradigma d'aquest segle XXI, on

la era digital ja s una realitat instaurada a les aules, on les noves tecnologies estan a
l'ordre del dia i juguen un paper molt important que no es pot deixar de banda en el
nostre context educatiu. Tot i la dotaci tecnolgica de la qual s'han aprovisionat els
centres i les diferents formacions pedaggiques sobre bones prctiques amb l's de
tecnologia considerem oport destacar la importncia del moviment durant les
primeres edats. Tot i no tenir una consideraci tan important com la tecnologia cada
vegada hi ha ms estudis que demostren que a travs del moviment es generen molts
aprenentatges, Ocaa (2016) assenyala que els nens '' necessiten moure's per viure i
desenvolupar-se, necessiten espais de llibertat on estar en contacte amb si mateixos,
amb el que senten, amb el que noten.

El fet de redactar aquest projecte en la prctica de la psicomotricitat en l'Educaci

Infantil a l'escola es justifica per raons professionals i socials. En aquest document
pretenem definir dins el marc legal, la mirada que se li dona a la psicomotricitat a la
nostra escola i les possibilitats que ofereix aquesta a nivell motriu i cognitiu en el dia a
dia, oferint un ventall molt ampli d'activitats que generin coneixement a partir del
moviment.

Es considera que la prctica motriu i psicomotriu facilita que els infants experimentin
la vivncia del cos i del moviment amb plaer a partir de la seva activitat motriu
espontnia (Pilker, 2012). El moviment els facilita diferents maneres de desplaar-se
(caminar, crrer, saltar, arrossegar-se, girar, enfilar-se, jugar amb construccions),
posar a prova el seu equilibri i la seva coordinaci dinmica i general, Ravents i
 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

Sogus 2012) citen a Aucoutier (1985) que per als infants s necessari per
desenvolupar-se, per formar la seva ment i cervell, i per suposat, per generar nous
aprenentatges i coneixements.

Marc teric de la psicomotricitat

La Psicomotricitat a l'Educaci Infantil s'emmarca dins l'rea de descoberta de l'entorn
la qual basa els seus aprenentatges a travs del moviment. Al llarg del temps i des de
que es va comenar a contemplar el concepte de psicomotricitat sn diferents els
autors que han valorat i teoritzat sobre aquesta matria amb la seva particular
ideologia, per tots coincideixen que amb el moviment i la prctica motriu ajuda i
repercuteix considerablement en el desenvolupament global del nen, partint de la
seva prpia vivncia.

La bibliografia referida a l'estudi del moviment hum s extensa i variada. La seva

consulta evidencia l'existncia de diferents teories i lnies de treball relatives a l'estudi
del moviment i el seu desenvolupament. Centrarem l'atenci en aquelles que es
proposen comprendre el paper que t el moviment en la construcci del coneixement i
en el desenvolupament de la personalitat. Sn nombrosos els autors que des de
l'mbit de la investigaci segons Vizcarro (2011) argumenten que el moviment est
en la base dels processos de desenvolupament infantil i de construcci de la
personalitat.

Wallon (1980) parla del moviment com l'expressi de la vida psquica del nen,
considerant-lo essencial en el desenvolupament de l'infant i configura tota la seva
personalitat, facilitant el pas cap al pensament conceptual. Piaget (1985)
interrelaciona la coordinaci de moviments i l'acci sobre els objectes, on afirma que
''condueixen al coneixement sensorio-motriu de l'espai''. Ajuriaguerra (1976) parla
des de la perspectiva psiquitrica i reeducativa com una ''tcnica que mitjanant el
cos i moviment es dirigeix a l'infant en la seva totalitat'', la prctica motriu ajuda al
nen a sentir-se millor en l'espai i el mn que habita.

Des d'autors clssics com JJ Rosseau (1762), Gessel (1945), M.Montessori (1937)
coincideixen que amb el cos es genera coneixement, aquests primers autors citats,
queda clara la importncia de la educaci del moviment en les primeres etapes, no
noms per incidir sobre el desenvolupament fsic sin per a generar coneixement, una
corrent que es comena a tractar amb la perspectiva psicopedaggica. Lapierre i
Aucoutier (1977) relacionen intelligncia i afectivitat directament de la vivncia
 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

corporal i motriu. El dileg corporal de cada infant s molt important com a expressi
d'aquest procs de relaci amb ell mateix, amb els dems i amb els objectes. En una
ltima actualitzaci i anant ms enll en el context educatiu, Le Boulch (1983)
considera la educaci psicomotriu com la base per l'escola elemental, ja que
condiciona tots els aprenentatges escolars i preescolars. El mateix autor i coincidint
amb ms recents Pastor (2002) i Franc (2001) comencen a posar nom a conceptes
com conscincia corporal, lateralitat, orientar-se en l'espai i el temps, que avui en dia
sn continguts curriculars i competncies bsiques.

En aquests darrers anys s'estan produint un seguit d'esdeveniments que mostren

l'impuls que est adquirint la psicomotricitat. Prova d'aix s la realitzaci de
congressos i jornades d'mbit internacional, nacional i autonmic. Tamb ho ratifiquen
la consolidaci de grups de treball i de recerca formats per professionals vinculats en
la temtica per tal d'investigar, reflexionar, aprofundir i elaborar materials tant
d'estudi com didctics a partir de les prpies experincies.

Situats en el terreny de la prctica educativa coincidint amb Anton (2011) i Marqus

(2014) s'ha fet necessari, en moments de canvis socials rpids i estructurals,
aprofundir en un tipus de plantejament orientat cap a l'infant. Aquesta recerca ha
estat dirigida cap a metodologies capaces de donar resposta a les seves necessitats
tot respectant la globalitat des de la qual actuen, s'expressen i es relacionen, per
superar aix les contradiccions que poden donar-se entre teoria i prctica educativa.

A ms a ms de les aportacions d'aquests autors, hi ha altres raons que ens han

conduit a realitzar aquest projecte. La tasca professional a l'escola impartint l'educaci
fsica en les diferents etapes educatives ha perms veure el moviment en el
desenvolupament dels infants. La docncia amb l'alumnat d'Educaci Infantil de
l'escola, han fet crixer la necessitat d'aprofundir ms en l'estudi i la motivaci per
una formaci i un projecte especfic d'aquest mbit.
 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

Relaci de la psicomotricitat amb els eixos de coneixement :

Figura 1. Eixos de coneixement en la psicomotricitat. (adaptada de Vizcarro, 2014)

Entenem per eix, l'aplicaci de diversos coneixements, principis, valors i capacitats a

ms d'una assignatura simultniament amb la finalitat de desenvolupar una dimensi
tica-moral i una formaci integral de l'alumnat i respondre a determinades
necessitats socials (Termcat). En l'educaci infantil aquestes capacitats sn de
diferents tipus: motrius, cognitives, emocionals o dequilibri personal, relacionals, i
dinserci i actuaci social; i sorganitzen al voltant de quatre eixos competencials que
retornen a la idea deducar per viure i conviure al nostre mn actual. El
desenvolupament de les capacitats i la seva interrelaci ha de permetre als nens i les
nenes crixer integralment com a persones en el mn actual, amb uns aprenentatges
continuats i progressius, que seguiran a l'etapa d'educaci primria amb el
desenvolupament de les competncies bsiques.

Eix 1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada ms autnoma

Mitjanant els jocs d'acci i prctica d'activitats corporals a la sala de psicomotricitat,

l'infant progressa en el coneixement i domini del seu cos, experimenta canvis tnics i
posturals, diferents equilibris.

Exercitant les habilitats tant d'estabilitat com de locomoci i manipulaci l'infant va

adquirint el domini i la conscincia del seu propi cos i va descobrint les diverses
possibilitats que li ofereix, aix com la importncia d'actuar amb seguretat.
L'autoconeixement facilita l'estructuraci de la prpia identitat i la construcci d'una
 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

bona autoestima.

Eix 2. Aprendre a pensar i a comunicar

Segons el decret s'ha d'afavorir la construcci del coneixement i desenvolupament del

pensament propi. Es relaciona amb el desenvolupament del llenguatge ents com una
eina essencial per al desenvolupament cognitiu.

El primer llenguatge de comunicaci que permet als infants expressar les seves
necessitats i les seves experincies afectives s tnic, gestual i corporal i anir
evolucionant a partir de les seves experincies viscudes, fins arribar al llenguatge
verbal.

La comunicaci es desenvolupa a partir de situacions reals i de vivncies significatives

i complexes de la vida quotidiana. Els jocs simblics que reprodueixen aquestes
vivncies estimulen l'expressi verbal dels infants, de la mateixa manera que ho fan
altres projectes de joc que tamb apareixen en les sessions de psicomotricitat, que
permeten als infants ''pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats
matemtiques bsiques.

Eix 3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

Aquest eix es troba ntimament relacionat amb el desenvolupament cognitiu i amb el

desenvolupament de l'autoconcepte. A partir de les interaccions amb iguals l'sser
hum desenvolupa estratgies i construeix coneixements. Actuant entre ells, els
infants es familiaritzen amb els diferents dominis de l'aprenentatge i entren en
contacte amb l'entorn per descobrir-lo, conixer-lo i adaptar-s'hi mitjanant els jocs
amb els companys, els infants observen, experimenten i descobreixen noves formes
diverses de dir, de fer, de comprendre les coses i resoldre els problemes.

En les sessions de psicomotricitat els infants s'activen cognitivament: exploren

informaci, donen una opini, activen el pensament creatiu, resoluci de conflictes.
D'aquesta manera s'afavoreix la seva creativitat

Eix 4. Aprendre a conviure i habitar el mn

Aquest eix est associat al desenvolupament social de l'infant. A travs de la

interacci els nens adquireixen la comprensi del mn que els envolta i coneix els
seus mbits d'inters i les seves afinitats per comparar-les amb les dels altres.
Progressivament aprn a resoldre conflictes amb el seu esperit de respecte mutu i
equitat.
 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

Durant la sessi de psicomotricitat sorgeixen jocs de manera espontnia o induda,

que acostumen a ser molt rics en experincies i faciliten a l'infant molta informaci.
Aquestes situacions s'aprofiten com a punt de partida a l'hora de treballar diferents
continguts, ja que construeixen el pensament a partir de les seves vivncies.

Intelligncies mltiples

Howard Gardner, que s el pare de la teoria de les Intelligncies Mltiples, considera

que les accions intelligents es modifiquen al llarg de la histria i que la intelligncia
s una collecci de potencialitats que es complementen (aix com un potencial
biopsicolgic que no s'ha de confondre amb el saber) que millora amb l'edat.

E l joc representa la mxima expressi de sentiments, ja que els nens i nenes

comuniquen les sensacions que els produeix. En la infncia, les accions com ser, tenir,
fer, agafar, donar, estimar, viure o morir no adquireixen sentit si no s a travs dels
jocs. Per aquest motiu, s positiu permetre el joc en tots els sentits: a travs de
diferents materials (com aigua, sorra, colors, textures, etc.), amb nens de diferents
edats, amb adults i en solitari (Lizano i Umaa, 2008).

Guzmn i Castro (2006) fan un recull d'alguns dels jocs i activitats ldics relacionats
amb cadascuna de les intelligncies de Gardner:

- Intelligncia lingstica: llegir o crear contes, fer jocs de paraules (com el del
penjat).

- Intelligncia logicomatemtica: enigmes, endevinalles, trencaclosques, jocs de

lgica.

- Intelligncia musical: jocs que inclouen canons o ritmes.

- Intelligncia espacial: jocs creatius i de construcci (tipus Lego), escacs,

trencaclosques, laberints, jocs en 3D.

- Intelligncia cinestesicocorporal: jocs de rol, dramatitzacions, mmica, balls i dansa,

esports i jocs relacionats amb l'esport.

- Intelligncia interpersonal: jocs en grup o en parelles (de taula o a l'aire lliure),

representacions teatrals o dramatitzacions.

- Intelligncia intrapersonal: jocs individuals.

- Intelligncia naturalista: jocs a l'aire lliure entorn de la natura i gaudint d'aquesta,

 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

jocs relacionats amb animals, jocs relacionats amb vegetals.

El que es desprn s que els diferents jocs i contes amb els quals ens identifiquem
estan presents en ms d'una intelligncia. I aquestes intelligncies, ja identificades
per les habilitats o les preferncies per determinats contes o jocs, tal com afirma
Gardner, poden millorar amb l'edat.

Els jocs i els contes tamb poden ser i sn una eina de treball molt vlida per
desenvolupar les intelligncies en qu no tenim tanta destresa, Cebrian (2016). A
ms, a travs d'ells podem treballar diferents intelligncies. Per exemple, jugant a fet
i amagar es treballen les intelligncies interpersonal (perqu s un joc grupal),
cinestesicocorporal (perqu ens movem i intentem ser rpids) i visuoespacial (perqu
intentem trobar el lloc adient perqu no ens trobin); i a travs dels contes es poden
treballar les intelligncies intra- i interpersonal (ja que ens adonem dels nostres
sentiments i ens posem al lloc del protagonista de la histria) i lingstica (fent una
lectura acurada del conte).

El projecte psicomotriu est pensat per a que cada alumne estimuli les 8
intelligncies a travs de totes les activitats que es realitzen dintre i fora de laula.
Daquesta manera laprenentatge esdev globalitzador i natural ja que est present en
tots els aspectes de la vida de lalumne .A partir d'aquesta reflexi ens destaquem
unes qestions importants del consell de la Uni Europea, com sn:

- Oferir una Educaci Infantil amb alt nivell de qualitat: aportar uns beneficis (a curt i
llarg termini)a nivell de llenguatge facilitant la integraci social, familiar proporcionant
una bona sintonia entre famlia i escola.

- Importncia del joc (capacitats cognitives).

Aquest punt el considerem oport destacar, pel carcter procedimental que s'esdev
durant les sessions de psicomotricitat en les quals s'haur d'oferir totes les
possibilitats que garanteixin el desenvolupament integral dels infants:

'' L'infant gaudir plenament de jocs i esbarjos, els quals hauran d'estar ordenats a les
finalitats perseguides per l'educaci; la societat i les autoritats pbliques s'esforaran
a promoure la satisfacci d'aquest dret ''

Declaraci Universal dels Drets de l'Infant (1959). Principi 7

A partir del desenvolupament dels eixos i les capacitats entenem que el joc permet
 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

aprendre i crixer a travs de lexperincia duna forma natural i ldica, dna als
infants la possibilitat dimaginar, descobrir, experimentar, resoldre problemes o
situacions amb creativitat, amb la llibertat de poder decidir i provar noves solucions.

A travs del joc els infants es relacionen, es coneixen i estableixen vincles entre ells i,
en conseqncia, se socialitzen adquirint pautes de conducta que els seran tils, per
exemple, en situacions daprenentatge grupals o treball en equip. En el joc es fan molt
presents les emocions, i els infants aprenen a autoregular-se.

El joc s un context ideal per a laprenentatge i s lescola qui ha de facilitar les

condicions ptimes perqu es desenvolupi:

Fer possible lexistncia dagrupacions diverses .

Oferir temps de llibertat, distesos i quotidians (no puntuals, sin amb continutat).

Organitzar espais pensats i articulats en pols datracci (tamb a lexterior).

Oferir situacions o materials a disposici dels infants.

Disposar de la presncia discreta per atenta del mestre.

Jugant es potencia el desenvolupament motriu i sensorial. Mitjanant el joc, els infants

descobreixen les potencialitats que t el seu cos i les exerciten (De Len, 2015): es
mouen, experimenten sensacions, toquen, senfilen, salten, corren...tot afavorint el
seu desenvolupament psicomotor i el pensament abstracte.

Afectes i relacions

''Educar la ment sense educar el cor, no s educaci en absolut ''

(Aristtil)

Leducaci emocional en paraules de Bisquerra (2011) s un procs educatiu, continu i

permanent, que pretn potenciar el desenvolupament de les competncies
emocionals, com a element essencial del desenvolupament integral de la persona, per
tal de capacitar-la per afrontar millor els reptes que se li plantegen en la vida
quotidiana.

La intelligncia emocional saprn al llarg del desenvolupament dels infants des de

que neixen. s un procs que es va fent a poc a poc influenciats per lentorn, des de
casa i des de lescola. Bergad (2011) destaca que ''cal treballar les emocions quan
 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

ms aviat millor, per aix cal que ho fem des de ben petits'' ats que aquest treball
afecta el desenvolupament dels alumnes, ja que incentiva la seva motivaci,
predisposa a actituds ms positives, millora les seves relacions i obt millors resultats
acadmics ''.La posada en escena s mitjanant metodologies vivencials i
participatives que provenen de lexperincia personal del nen, el seu entorn i les seves
necessitats. Viure amb els infants el dia a dia i fomentar laprenentatge dialgic ens
pot ajudar a posar nom als seus sentiments i emocions, aix com a fer-los reconixer
les emocions dun mateix i les dels altres.

Alguns dels beneficis del treball a l'aula que se'n destaquen sn:

Millora lautoestima.

Control de lestrs.

Disminuir lansietat.

Gesti dels conflictes.

Ms xit acadmic.

Augmenta la tolerncia a la frustraci.

Equilibri emocional.

Menys conflictivitat.

Millora les habilitats socials.

Ms salut mental.

Millorar lempatia.

Millor comportament prosocial.

Com pretenem treballar aquests beneficis en la matria de psicomotricitat a l'escola ?

A travs del joc, que en paraules de Moliner (2015) es defineix com una activitat que
es realitza pel pur plaer de realitzar-la. Per els nens i les nenes no noms juguen per
plaer, encara que hi estigui estretament relacionat. El joc es podria dir que s un
mecanisme de procs i d'aprenentatge bsic a la infncia que, a mesura que creixem,
el perdem.

El joc, aix, s un instrument bsic per a superar limitacions evolutives, ja que dna la
 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

possibilitat de transcendir en l'aqu i en l'ara molt abans de qu es pugui fer amb el

llenguatge. Tamb permet analitzar i entendre la realitat de manera creativa i
comprensiva. Segons Manoni, "el joc permet fer seves les lleis, normes i valors que
regeixen la vida social, a partir d'un procs creatiu". Per a Vigotsky, s la font
d'aprenentatge, que permet una zona d'aprenentatge proper, on no fa falta la
presncia fsica de l'adult.

El joc s tan important que est reconegut en la Declaraci dels Drets de la Infncia, i
s'ha de garantir. A travs del joc tamb podem aprofitar per treballar les emocions.
Podem realitzar activitats com demanar-los que dibuixin com es senten, que pintin la
cara amb lemoci que senten, que representin teatralment o fent mmica diferents
emocions

Els contes sn un gran recurs per parlar de les emocions i els sentiments. A partir de
la lectura dun conte podem establir dilegs molt enriquidors amb els infants
interpretant com es senten els personatges, que els ha passat, com han actuatFer-
los partcips en els contes motrius, on han d'interactuar.

Contes motrius

Segons Mart (2014) ''Un conte motriu s un conte narrat i vivencial amb unes
caracterstiques prpies. Representen un gran recolzament per molts/es mestres
deducaci infantil pel desenvolupament de lexpressi corporal.

Cada conte motriu consta de tres fases:

1.La fase inicial: s'introdueix la histria

2.La fase principal: s'expliquen tots els fets del conte.

3.La fase de calma: s el final, conclusi i l'hora de relaxaci un cop s'ha acabat el
conte.

Gran part dels contes, donen peu a la imaginaci i a l'expressi, per tant aprofitarem.

Creativitat motriu

Segons alguns experts, la creativitat s una destresa adquirible, present en totes les
persones, que es pot aprendre i ensenyar, tot i que requereix un entrenament que
suposa temps i dedicaci. Els infants sn, per naturalesa, els que semblen tenir ms
 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

facilitats per desenvolupar-la. Tradicionalment, aquesta capacitat sha relacionat

exclusivament amb la vessant artstica. Actualment es considera una capacitat molt
important i susceptible de desenvolupament en qualsevol mbit professional i social,
tamb en un mbit escolar o familiar. Partint daquests plantejaments, la creativitat
hauria destar present en el dia a dia de lescola i en qualsevol rea o situaci
daprenentatge.

Permetre que la creativitat entri a laula requereix un gran esfor de treball

imaginatiu, reflexiu, crtic i democrtic abans de fer-la visible (Gafarot, 2015). Sense
potenciar la iniciativa, la vinculaci, la confiana i el treball en equip la creativitat a
laula no s possible. Lactitud dels mestres s fonamental per educar en la creativitat:
el model que ofereix, lactitud dobertura que faciliti que els infants puguin expressar-
se i el nivell dintelligncia emocional. Els mestres tenen el repte de generar
expectatives positives respecte a les capacitats de lalumne, dajudar a regular les
emocions dels alumnes, de validar les iniciatives creatives i la capacitat de crear
vincles positius.

Racons de joc

Permeten posar en prctica actituds de collaboraci, de respecte i dintegraci, aix

com un s diversificat del llenguatge i la lliure distribuci de rols, la planificaci
compartida de lacci i el respecte per unes normes mnimes. Els racons han dafavorir
la creativitat, a travs del joc i la manipulaci de materials, i ladquisici
daprenentatges significatius i funcionals. Sorganitzen dins un espai, que pot ser laula
o un espai com o exterior, que facilita les relacions entre els infants i els materials o
objectes, on poder compartir i fer tasques conjuntament. Segons la seva temporalitat
poden ser fixos o tenir una certa eventualitat. Permeten a linfant planificar i trobar les
seves prpies estratgies per anar progressant duna manera responsable i autnoma,
en petit grup.
 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

Paper del mestre

L'acci del mestre ser la de facilitar lajut que li sollicitin els infants, lobservaci i
latenci individualitzada de cada un dells o daquells racons que ho requereixin, aix
com el manteniment, el control i lavaluaci, que han de ser compartits amb el grup.

Els racons es poden mantenir estables durant tot un curs, depenent sempre de les
necessitats prpies de cada grup, sempre tenint en compte aquests 4 aspectes:

Prevenir possibles riscs i prendre precaucions.

Adaptar els materials i espais a les diferncies individuals.
Potenciar hbits que afavoreixin la seva cura
Adaptar lactivitat al lloc de realitzaci.

Com a conclusi el mestre especialista de psicomotricitat d'acord amb Anton (2008)

est disposat a complir, acceptar, donar suport, comprendre el motiu expressiu per a
proporcionar al nen les respostes adequades a les seves necessitats, les seves
peticions, els desitjos ms o menys conscient.
 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

Programaci de la psicomotricitat
Dins del currculum del segon cicle deducaci infantil no hi ha cap bloc especfic de
continguts que faci referncia a la psicomotricitat. Tot i aix, aquesta disciplina s que
est implcita dins de les rees que marca el mateix currculum. Per establir aquests
continguts partim de la base dels segents objectius que es poden assolir amb la
psicomotricitat:
Assegurar una ptima integraci i organitzaci de les funcions del
desenvolupament de l'infant.
Mantenir integrades les capacitats psicomotrius de l'infant en la interacci de
l'espai que l'envolta.
Detectar de manera primerenca trastorns fsics i neurolgics i la seva
repercussi en la resta d'activitats globals.
Crear espais i desenvolupar activitats que afavoreixin l'expressi motriu i el
desenvolupament harmnic dels nens i nenes.
Desenvolupar habilitats i destreses motrius que afavoreixin la seva integraci
dins l'escola i amb el grup-classe.

Continguts propis de l'Escola Grvol

Els continguts de la Prctica Psicomotriu es basa en el joc lliure, s una activitat

espontnia i permissiva que s'organitza progressivament a partir dels objectes
disposats pel joc dels infants. Es tracta de deixar desenvolupar al grup un joc
espontani, sense ser jutjats i sense tenir consignes precises (Ocaa, 2015). Basant-se
en el cos, el moviment i l'espai, es poden emmarcar, per, diferents aspectes que es
treballen, de manera global, a les sessions de Psicomotricitat:

Esquema corporal

-Parts del cos.

-Segments corporals

Joc i moviment

- Tonicitat.

- Control postural.

- Equilibri.

- Coordinaci de moviments
 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

Autonomia personal i relacional

- Espai.

- Temps.

- Estructuraci perceptiva

- Possibilitats del cos

Autoconeixement i gesti de les emocions

- Relacions afectives i comunicatives

- Inters per participar en les activitats grupals

 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

Avaluaci

En paraules de Neus Sanmart Ser competent en el coneixement i la interacci amb

el mn fsic vol dir, avui en dia, saber-se fer preguntes, tenir iniciativa prpia per
saber buscar la informaci i analitzar-la crticament. Cal replantejar qu ensenyar i
com ensenyar. s necessari transmetre models terics que serveixin per resoldre
problemes, ensenyar a argumentar, a treballar en equip. Aix implica introduir canvis
metodolgics. Tamb s convenient introduir canvis en la formaci permanent de
manera que la discussi i la reflexi es converteixin en els elements bsics de la
prctica docent.

Per a l'avaluaci es crearan uns criteris d'acord amb els continguts triats en l'rea
d'educaci fsica que fa referncia principalment al joc i el moviment. La finalitat
d'establir un seguiment es assegurar un seguiment de l'alumne durant tot aquest
procs motriu molt important pel seu correcte desenvolupament en la vida futura.

En aquest sentit s'utilitzar l'avaluaci com una eina de seguiment sempre buscant la
innovaci pedaggica ms adequada en cada moment al nou paradigma ja establert a
partir dels passos que proposa el Departament d'ensenyament amb la seva
actualitzaci 2016, que sn:

1. Selecci d'objecte d'avaluaci (intelligncies mltiples).

Aprendre aprendre.

Inquietuds autoavaluaci (presa d'autoconscincia).

2. Recollida i registre de l'observaci:

Per a la recollida i observaci considerem pertinent destacar la mirada que se li dna a

l'infant, totes les observacions tenen una finalitat de comprendre l'alumne i les seves
necessitats d'acord amb el seu moment evolutiu.

Panell d'autoavaluaci. Estar situat al costat del gimns amb 2 cares d'emoci
(content i trist) Quan tinguem l'tem clar que volem que autoavaluin, els durem al
panell i farem la pregunta i la reflexi pertinent. El sentit que se li vol donar en aquest
panell s el de fer-los saber com s'han sentit.

Graella d'observaci: s'anotaran comentaris en diferents sessions per mantenir un

seguiment de l'alumne, aquestes anotacions pretenen ser compartides amb d'altres
agents educadors dels infants.
 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

3. Anlisi de la informaci (interpretaci a partir de la comunicaci amb alumne,

famlia, tutor/a ):

Comparaci de dades: el nostre objectiu es assegurar un bon tancament de les

sessions de psicomotricitat i que l'alumne en generi nous coneixements. Per tant la
nostra premisa sempre ser que els nostres infants s'hagin sentit b, acompanyats.
Entrevistes / converses comunicaci amb altres agents educatius

4. Propostes de millora:

Anotar les propostes que vagin sorgint de tal anar assegurant una educaci basada en
bones prctiques docents.

5. Comunicaci (clickedu com a lnia d'escola / escollir el ms adequat ):

*Hem de tenir present que els informes no sn lnica manera de fer el seguiment de
linfant, i que es pot complementar amb altres pautes de seguiment. El dossier amb
comentaris del mestre en pot ser un exemple. Tamb pot tractar-se de reculls
devidncies de processos, amb fotos comentades (com ha aconseguit posar-se la
bata o labric sol des que va comenar, per exemple) o amb productes grfics tamb
comentats.
 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

Qu es fa l'escola ?
En aquest projecte volem tenir en compte les experincies motrius que ja realitzen els
nens a la nostra escola, en part sn recursos que ja potenciem i alhora coneixements
motrius previs que facilitaran el fet de generar ms i millors aprenentatges.

P3 : Exercicis d'activaci.
P4: Exercicis d'activaci amb vocals.
P5 : Lateralitat creuada, exercicis d'activaci. Es fa cada dia.

Proposta de Circuits Motrius CAD

Es generaran 3/4 circuits motrius per tal de dotar als alumnes que presenten NEE
especialment en la part motriu i amb necessitat d'afianar el moviment, realitzaran
aquests circuits.
Aquests circuits poden ser captats amb un suport digital, per tal de facilitar la feina de
tornar a crear el circuit amb un model ja establert, i obrir aquesta tasca a tots els
mestres que treballin, ja que tindran el suport visual per realitzar els circuits.

Gimns obert en dies de pluja

Pendent de recollir al PEME (Mar de 2017) la obertura del gimns en dies de pluja
pels alumnes d'Infantil, per tal que tinguin una estona de joc, donat l'impediment de
sortir al pati.

Proposta d'activitats transversals

Aquesta proposta t la intenci de donar la transveralitat que es proposa del
Departament per tal d'esdevenir un aprenentatge significatiu.
Psicomotricitat i msica: Danses, canons, msiques.
Psicomotricitat i angls: vocabulari (colors, consignes, material), canons,
representacions.
Psicomotricitat i TIC: moviment del ratol, jocs del cos hum i esquema corporal.
Psicomotricitat i plstica: representaci de la figura humana, identificaci de
l'esquema corporal.
La creativitat motriu pot ajudar fent-se una transferncia a la creaci plstica i
artstica.
 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

Bibliografia

Alls, F. R. (2012). Una escola per a tothom: Integraci d'un infant de dos anys amb
alteracions comunicatives i relacionals. Anuari de l'Educaci de les Illes Balears,
(2012), 326-337.

Anton, M., & Martinez, L. (2008). Desenvolupament Psicomotor.

Arnaiz, V. (2003). Una avaluaci en la prctica psicomotriu. Guix d'infantil, (15), 27-
28.

Camps Llaurad, C., Garca Olalla, L., Molas Ramos, E., Morales Vives, F., & Valls
Gimnez, E. (2011). L'Adquisici de competncies professionals en psicomotricitat en
una comunitat de prctiques i la seva articulaci com experincia d'aprenentatge-
servei (APS).

Castro, S., & Guzmn, B. (2005). Los estilos de aprendizaje en la enseanza y el

aprendizaje: una propuesta para su implementacin. Revista de investigacin, (58), 4.

Garca, J., & Berruezo, P. (1994). Psicomotricidad y educacin infantil. Madrid:

Impresa-Getafe.

Guibourg Garca, I. (2011). Desenvolupament de la personalitat (0-6 anys).

Lalueza, J. L., & Brun i Gasca, C. (2004). Psicomotricitat.

Lavega Burgus, Pere; March Llanes, Jaume; Filella Guiu, Gemma (2013). Juegos
deportivos y emociones. Propiedades psicomtricas de la escala GES para ser aplicada
en la Educacin Fsica y el Deporte. Revista de Investigacin Educativa, 31 (1), 151-
165

Llaurad, C. C., Olalla, L. G., Vives, F. M., & Ramos, E. M. (2015). Dues experincies
daprenentatge-servei: prcticum en la formaci de mster en psicomotricitat i
projecte interdisciplinar en dues assignatures del grau de psicologia (URV). Quines sn
les principals aportacions de lAPS pels estudiants, el professorat i. Revista del
Congrs Internacional de Docncia Universitria i Innovaci (CIDUI), (2).

Marina, J. A. (coord.) (2014). Creativitat en leducaci, educaci de la creativitat.Claus

per fer de la creativitat un hbit. Barcelona: Hospital Sant Joan de Du (Ed).
Disponible a la web: http://faros.hsjdbcn.org

Molina, L., & Dorado, M. (2007). Psicomotricitat.

Pla, G. (2008). s possible avaluar el procs en l'educaci fsica?.

Sanmart, N. (2010). Avaluar per aprendre. Lavaluaci per millorar els aprenentatges
de lalumnat en el marc del currculum per competncies. Generalitat de Catalunya.
Departament dEducaci. Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat
Sassano, M. (2003). Cuerpo, tiempo y espacio: principios bsicos de la
psicomotricidad. Editorial Stadium SRL.
 Projecte Psicomotriu Roger Vila Herrada

Toms, I. V., & Vera, M. A. M. (2010). La formaci psicomotriu dels mestres deducaci
infantil, una proposta de metodologia integrada. Universitas Tarraconensis. Revista de
Cincies de lEducaci, 1(1), 17-34.

Toms, I. V. (2014). Quina s la situaci actual de leducaci psicomotriu?, quines sn

les perspectives de futur daquesta disciplina?. Universitas Tarraconensis. Revista de
Cincies de lEducaci, 1(1), 99-106.

Vygotsky, L. S. (1977). Pensamiento y lenguaje. Teora del desarrollo cultural de las

funciones ps-quicas. Buenos Aires: La Plyade.

Web

http://psicomotricidadinfantil.blogspot.com.es/2008/05/habilidades-motrices-
bsicas.html

http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/curriculum/c
urriculum-ed-inf-2cicle/

http://www.crianzaautorregulada.com/

http://emmipiklereducaciontemprana.blogspot.com.es/2012/10/moverse-en-libertad-
en-libertad.html

http://psicomotricidadinfantil0-3.blogspot.com.es/

http://blocs.xtec.cat/educarperinnovar/