REPS DALGEBRA 2n BATXILLERAT

VECTORS

Un vector v s combinaci lineal (C.L.) dels vectors { v1 ,v 2 , ,v k } quan v = a1 v1 + a2 v 2 + + ak v k , sent ai R

{v1, v2 ,, vk } s un sistema linealment dependent ( S.L.D. ) Algun vector s C.L. dels altres
{v1, v2 ,, vk } s sistema linealment independent ( S.L.I. ) Cap vector s C.L. dels altres
{v1, v2 ,, vk } s base dun espai vectorial V {v1, v2 ,, vk } s S. Generador i S.L. I.

MATRIUS
- SUMA: noms es poden sumar matrius quan sn de mateixa dimensi.
Es a dir, A m, n i B p, q noms es poden sumar quan m = p i n = p.

PRODUCTE: per a multiplicar dues matrius A m, n i B p, q sha de complir que n = p

- NO COMMUTATIVITAT DEL PRODUCTE: En general AB BA

Aquest fet implica que, en general (A B)2 A2 2 AB + B2 ; (A + B)(A - B) A2 B2

- TRANSPOSSADA DUNA MATRIU: Canviar files per columnes Propietat: (AB)t = Bt At

- MATRIU SIMTRICA: At = A ; MATRIU ANTISIMTRICA At = -A

- EQUACIONS I SISTEMES MATRICIALS (sense utilitzar inverses) . POTNCIA duna matriu An

DETERMINANTS
DETERMINANTS 3 X 3 Clcul : regla de Sarrus ;
(o tamb) desenvolupant una linea per adjunts) compte amb els signes

Transposada A=At ; Producte A.B=AB

Multiplicaci per un nombre k A= knA
( o siga, si multipliquem tots els elements duna matriu
quadrada A per k, llavors el seu determinant queda multiplicat per kn )

Fila ( o columna) suma de dos det(A1, A 2 ,..., Ai + A 'i ,..., A n ) = det(A1, A 2 ,..., Ai ,..., A n ) + det(A1, A 2 ,..., Ai' ,..., A n )
En canvi, no es compleix en general que A+ B AB

Si un determinant t dues lnies iguals ( o proporcionals) val 0. Si un determinant t una lnia que s combinaci
lineal daltres val 0.

Si canviem d'ordre dues lnies paral.leles el determinant canvia de signe

Si substitum una lnia d'un determinant per la que resulta de sumar-li k vegades una altra el valor del
determinant no varia.

EXERCICIS (els exercicis de Selectivitat de matrius solen incloure matriu inversa. Veure exercicis posteriors)
1 0 17 29
1. (Juny 2008) Siguen I i A les matrius quadrades segents I = , A= , es demana calcular,
0 1 10 17
escrivint explcitament les operacions necessries:
a) Las matrius A2 i A3 ; b) Els nombres reals i per als quals es compleix ( I + A)3 = I + A
Sol : a) A2 = - I i A3 = - A ; b) = -2 ; = 2

2 2 1 1
2. Trobeu una matriu quadrada X en que el primer element valga 2, la suma X + X siga la
6 0 11 1
2 2 2 2
matriu nulla i X = -24 . Sol: ;
10 1 12 0

1
 a b c

3. Si A = d e f t el seu determinant igual a k, calcula raonadament, utilitzant les propietats dels
g h i

6d 4e 2 f d + f e f + e

determinants el valor dels determinants de B = 3 g 2h i C = a+c b c+b
9a 6b 3c i + h
g +i h

MATRIU INVERSA
A matriu quadrada t inversa quan existeix una matriu B complint A. B = In = B. A. Aquesta matriu B, que si
existeix, s nica, s'anomena inversa de A i s'escriu A-1.

EXEMPLE: Si per exemple una matriu A compleix que A3 + 2 A = I , quina s la seua inversa? I si B3 = -2I ?
Sol Podem escriure A ( A2 + 2 I ) = I, per tant A-1 = A2 + 2 I ; Anlogament B (-1/2 B2) = I , per tant B-1 = -1/2 B2

Quines matrius quadrades tenen inversa? A t inversa | A | 0

Clcul de la matriu inversa : Existeixen distints procediments. Un dels ms utilitzats s el mtode dels adjunts:

PASOS: Comprovaci inicial | A | 0

1) Matriu dels adjunts A* = adj (A) ; ci j =Aij (adjunts dels elements aij de la matriu A ) Signes!
2) Matriu transpossada (A* )t
1 t
3) Matriu inversa A-1 = (A )
A
1
Propietats: 1) El determinant de la matriu inversa A 1 = ; 2) (AB)-1 = B-1A-1 ; 3) (An )-1 = (A-1)n
A

EXERCICIS
x + 2 4 6 3 y + 5 7 12

4. (Juny 2007) Donades les matrius B( x) = 2 x + 3 3 6 i C ( y ) = 2 y + 3 3 6
4x + 4 2 6 3y + 4 2 6

a) Calculeu el determinant de la matriu 3B(x) i obtenir el valor de x per al que el valor daquest
determinant valga 162.
b) Demostreu que la matriu C(y) no t inversa per a cap valor real de y
1 1 2 1 0 0

5. (Setembre 2004) Per a les matrius A = 3 5 6 ; I = 0 1 0 , es demana:
1 1 0 0 0 1

a) Justificar que existeix la matriu A , inversa de A, i calcular el determinant de A-1
-1

b) Calcular la matriu B = A (A + 4I)

c) Determinar els nombres reals x, y, z, t que compleixen: A-1 = xA + yI, A2 = zA + tI

2 1 0 1 0 2

6. (Setembre 2006) A s una matriu 3x3 tal que A = 1 0 1 i A = 2 1 0 . Es demana:
2 3

1 1 2 2 2 3

3 3
a) Calculeu el determinant de la matriu A i la matriu inversa de A
b) Calculeu la matriu fila X = ( x , y, z) que s soluci de lequaci matricial XA3 = B A2 , en que B s la
matriu fila B = (1, 2, 3) ; c) Calculeu la matriu inversa de A.
3 4 2 0 1 0
Sol: a) det(A3) = -1; ( A3 ) = 6
1
7 4 ; b) X = ( 5, 6, 2) ; c) ( A ) = 1 2 1
1

2 2 1 1 1 0

2
 2 AX 3 AY = B 2 5
7. (Juny 2005) Trobeu X, Y dordre 2 x 2 amb coeficient en R, tals que sent A = ,
AX AY = C 1 3
18 0 17 30
B= i C =
11 1 10 18
1 2 1 2 3 5

8. Si A = 0 1 1 ; B = 1 0 1 , calcula en cada apartat, si es possible, una matriu X que complesca les
1 2 3 2 1 3

equacions matricials segents: a) AX=B ; b) XA = B ; c) BX=A ; d) B X + AX = I

Rang de matrius. Clcul del rang.

RANG duna matriu: nombre mxim de files (o columnes) linealment independents que t la matriu.
Mtodes per calcular el rang duna matriu ( o dun conjunt de vectors)
- Mtode de Gauss: Especialment utilitzat en el cas de matrius no quadrades.
- Per determinants (especialment recomanat en matrius quadrades 3 x 3 i 2 x 2). Es basa en el resultat segent
Si A s una matriu quadrada d'ordre n, llavors ran A = n A
0
En matrius qualsevol, tamb es pot calcular el rang per determinants ( mtode dels orlats )
EXERCICIS
1 m 1 1 + 1 2

9. Estudiar rang de la matriu A = 1 3 1 i de la matriu B = 1 2 1
m + 1 2 0 1 0 2 1

Observaci: El rang de A (3 x 3) conv estudiar-lo calculant A i obtenint els valors de m que fan A= 0.
A partir dells fer la discussi tpica. El rang de B (3x4) pot fer-se per Gauss (convenient canviar ordre de files),
per tamb pot fer-se per determinants (mtode dels orlats) .

APLICACI A LESTUDI DE VECTORS LINEALMENT INDEPENDENTS (BASE en R3)

Si {v1 , v2 , v3 } s S.L.I. equival a que rang {v1 , v2 , v3 } = 3, s a dir a que det ( v1 , v2 , v3 ) 0
Per tant, lestudi del valor del determinant soluciona de forma rpida si 3 vectors de R3 sn o no L.I.

SISTEMES DEQUACIONS LINEALS

Discussi dun sistema: Teorema de Rouch-Frobnius (estudi dels rangs)
Resoluci dun sistema: Regla de Cramer

SISTEMA 3 X 3 AMB PARMETRES (anleg 2 x 2)

Considerem la matriu de coeficients A (3 x 3) i la matriu ampliada A/B (3 x 4)
Estudi del ran(A) i del ran(A/B)
Valors conflictius del parmetre Considerem A = 0 Equaci =a ; =b
DISCUSSI
Si {a, b} A 0 ran A = 3 ran (A/B) = 3 ; nbe incgnites = 3 SCD

Si = a A =0 ran A < 3
- Substituir = a en la matriu A quedar una matriu numrica (sense parmetre) amb ran A < 3

- Estudi ran(A) : buscar en A algun menor M (2 x 2) amb determinant distint de 0 ran A = 2

(si tots els menors 2 x 2 foren de determinant 0, buscarien menor dordre 1 x 1 i el ran A = 1)

- Estudi ran(A/B): orlar el menor 2 x 2 anterior clcul determinant 3 x 3

Si det 0, ran (A/B) =3 ran(A) = 2, per tant SI
Si det = 0, ran (A/B) =2 = ran(A) = 2 < 3 =nbe incgnites , per tant SCI
Si =b Repetir el procs

3
 RESOLUCI
SCD: Normalment procedir per la regla de Cramer.
SCI: Considerar el menor M obtingut
- Eliminar lequaci (o equacions) - files que no estan el menor.
Normalment quedaran 2 equacions amb tres incgnites ( o siga una intersecci de dos plans) (*) ; (**)
- Passar la incgnita que no est en el menor a laltre membre i aplicar la regla de Cramer
Sobtindr x, y en funci de z ( o siga la soluci s una recta que es dona en forma paramtrica)
INTERPRETACI GEOMTRICA
Cada equaci dun S.E.L. 3 x 3 representa lequaci dun pl. El sistema s lestudi de intersecci de plans

(*) Resoluci del SCI quan queden dos equacions i tres incgnites . En realitat, tenim una recta donada com a
intersecci de plans. La soluci no s altra cosa que obtenir les equacions paramtriques de la recta.
(**) Si quedar 1 equaci amb 3 incgnites, passar dues incgnites a laltre membre. Soluci depn de 2
parmetres i geomtricament equival a un pla.
NOTA: Tamb es pot discutir i resoldre el sistema a partir del mtode de Gauss
SISTEMES DEQUACIONS HOMOGENIS (AX = 0)
Aquests sistemes mai sn incompatibles (almenys sempre existeix la soluci trivial).
Per tant noms hi ha que discutir si sn SCD o SCI. Es procedeix igual que en els altres sistemes.
SISTEMES DEQUACIONS EQUIVALENTS: Quan tenen les mateixes solucions

EXERCICIS
( + 3) x 4 y 2 z = 4

10. (Juny 2009) Donat el SEL, x 2 y ( + 2) z = 2 , es demana, i shan de raonar les respostes:
2x +( 3) y 2 z = 4

a) Justificar que per al valor = 0 el sistema s incompatible.
b) Determinar els valors del parmetre per als quals el sistema es compatible i determinat
c) Resoldre el sistema per al valor del parmetre per al qual el sistema s compatible indeterminat

Sol : b) = 0 ; = -1 ; c) (2 + 2 + , , )

x + y +z = + 3

11. (Setembre 2008) Ats el sistema dequacions lineals 2 x y + z = + 1 , es demana:
3 x + y +2 z = 4
a) Proveu que s compatible per a cada valor de
b) Obteniu raonadament el valor de per al qual el sistema s indeterminat
c) Resoleu el sistema quan = 0, escrivint els clculs necessaris per a aix. Interpreteu geomtricament el resultat
Sol : b) = 0 ; c) ( -2 + 2y, y, 5 3y)
6 4 x
12. (Setembre 2007) Donades les matrius A = i X = , es demana:
1 1 y
0
a) Obteniu raonadament els valors de per als que s lnica soluci de lequaci matricial AX= X ;
0
b) Resoleu lequaci matricial AX = 2X.

( + 2) x y +z = 0

13. (Setembre 2006) Donat el s e l. 3 x + ( + 6) y 3z = 0 amb un parmetre real i incgnites
5 x +5 y +( 2) z = 0

x, y, z es demana:
a) Calculeu per a quins valors de el sistema noms admet la soluci (x, y, z) = (0, 0, 0)
b) Per a cada valor de que fa indeterminat el sistema, obteniu totes les seues solucions
c) Expliqueu la posici relativa del tres plans definits per cadascuna de les equacions del sistema quan = -3.
Soluci: a) Valors conflictius = 0 ; = -3 ;
b) = 0; (x, y, z) = ( , -3 ,-5 ) ; = -3 ; (x, y, z) = ( , , + ) ; c) = -3, els plans ...

4
SISTEMA 3 X 2 AMB PARMETRES (anleg 4 x 3)
Considerem: Matriu de coeficients A (3 x 2) i la matriu ampliada A/B (3x 3)
Estudi del ran(A) i del ran(A/B)
Valors conflictius del parmetre Considerem A/ B = 0 Equaci Suposem = a ; = b
Discussi
Si {a, b} A/ B 0 ran A/B = 3 per ran (A) < 3 ran A/B ran (A) SI
Si = a A/ B = 0 ran A/B < 3.
Estudiarem ara lexistncia de menors M dordre 2 en la matriu A i en A/B
- Si existeix alguna M menor 2x2 en A amb |M| 0 ran A = ran (A(B) = 2 = nbe incg SCD
- Si no hi ha cap M menor 2 x 2 en A amb |M|0, llavors obtenim menor M (1 x 1) ran A = 1
i orlem aquest menor per estudiar si en la matriu A/B hi ha o no menors dordre 2. Resultar SCI o SI

Resoluci : SCD / SCI Procedirem sempre a partir del menor obtingut

Eliminar lequaci que no est en el menor .
- Si no sobra cap incgnita SCD Resoldre aplicant regla de Cramer o altre mtode
- Si sobra alguna incgnita ( no est en el menor) passar-la a laltra part de la igualtat SCI (Cramer o altre)

SISTEMES DEQUACIONS EN FORMA MATRICIAL

Un sistema dequacions lineals pot escriures en forma matricial A X = B . Quan el sistema s quadrat ( nombre
dequacions = nombre dincgnites ) llavors tamb es pot resoldre a partir de la matriu inversa X = A-1 B

EXERCICIS
2 x y = m

14. Per a quins valors de m s incompatible el segent sistema d'equacions lineals mx +3 y = 4 ?
3x y = 2

1 0 1 1 0 1 x

15. Donades les matrius A= 2 1 0 , B= 1 1 1 i X = y es defineix la matriu C = A + B i es
3 2 1 2 0 0 z

considera el sistema lineal homogeni CX = 0. a) Trobeu raonament els valors de perqu el sistema tingui
infinites solucions. b) Para = -1, resoleu el sistema

1 2 2

16. (Setembre 2009) Atesa la matriu A() = 4 3 2 , es demana el segent
6

a) Calculeu, en funci de , el determinant de la matriu A(), escrivint els clculs necessaris .
b) Determineu, raonadament, els nombres reals per als quals el determinant de la matriu inversa de A()s
igual a 1/66. Soluci : a) A( ) = 2 + 30 ; b) = 6 ; = -6

3 6 0 18 48 12 1 0 0

17. (Juny 2009) Donades A = 0 3 2 , B = 0 18 12 e I = 0 1 0 es demana:
0 0 1 0 0 6 0 0 1

a) Justificar que la matriu A t inversa i obtindre raonadament la matriu inversa A-1. En la resposta shan
dincloure tots els passos necessaris que porten a lobtenci de A-1
b) Calcular raonadament, el determinant de la matriu 3A-1. En la resposta shan dincloure tots els passos
realitzats. c) Obtindre raonadament els valors reals x, y , z que verifiquen lequaci xI + yA + z A2 = B
1/ 3 2 / 3 4 / 3
1
Soluci : a) A 0 ; A1 = 0 1/ 3 2 / 3 ; b) 3 A = 3 c) x = 3 ; y = 2 ; z = 1
0 0 1

AX + BY = C 1 2 1 4 6 7
18. Trobeu dues matrius reals X, Y( 2 x 2) tals que si A = , B = i C =
AX = Y 1 0 2 1 2 5