Está en la página 1de 24

Monarquia moderada i llibertat

de la ptria. Notes sobre el pen-


sament poltic de laustriacisme
castell a lexili
Agust Alcoberro*

RESUMEN

El anlisis de un texto publicado en el exilio de Miln, en 1716, permite algunas


reflexiones sobre el pensamiento poltico del austracismo castellano, uno de los
aspectos hasta ahora ms desconocidos (y ms maltratados) de la Guerra de
Sucesin. Entre sus caractersticas cabe resear: la defensa de una monarqua
moderada por las leyes, instituciones y estamentos (por oposicin al poder tirni-
co encarnado en los Borbones); la competencia de los reinos, convocados en
Cortes, en la proclamacin del monarca, en caso de sucesin incierta; el diag-
nstico de la entronizacin de Felipe V como el momento culminante de la deca-
dencia espaola; y la justificacin de la oposicin a la nueva dinasta en nombre
de la defensa de la libertad de la patria. Dichos principios, que se pueden ras-
trear ya en la publicstica de la guerra, guardan una significativa relacin con el
discurso generado algunas dcadas antes, en Francia, por la oposicin a Riche-
lieu y Mazarino, que algunos historiadores han calificado como una forma
primera o primitiva del liberalismo poltico.

Palabras clave: Guerra de Sucesin de Espaa, austracismo, pensamiento po-


ltico moderno, mazarinades.

* Aquest estudi semmarca en els treballs del grup de recerca consolidat Grup destu-
di de les institucions i de la societat a la Catalunya moderna (2005SGR 00633) i en el pro-
jecte del Ministerio de Educacin y Ciencia Catalua en la Espaa moderna: memoria his-
trica y proyecto poltico (HUM2005-01953/HIST).

Pedralbes, 27 (2007), 173-196


174 Agust Alcoberro

ABSTRACT

The analysis of a political work published in exile in Milan by 1716 permits some
observations on the political thought of Castilian Austracism, a little known (and
misrepresented) aspect of the War of the Spanish Succesion. Its main features
were: the defence of monarchical rule as moderated by laws, institutions and es-
tates (in contrast to the tyrannical power embodied by the Bourbons); the inter-
vention of communities, convened in assemblies, in proclaiming the new king in
cases of an uncertain succession; the view of Philip Vs accesssion as the culmi-
nating moment of Spanish decline; and a justification of opposition to the new dy-
nasty as a defense of the freedom of the fatherland. These principles, that can
be seen in the editorial output during the war, bear a significant resemblance to
the discourse generated in France, a few decades earlier, by the opposition to
Richelieu and Mazarin, that some historians have qualified as a first or embryon-
ic form of political liberalism.

Keywords: War of Spanish Succession, Austracism, modern political thought,


mazarinades.

As, lo que no pudieron las armas en tantos siglos,


pudo lograr el Gallo con el arte y con el oro, labrando con l la cadena
de su servidumbre al Len para arrastrarle.

Cita del Teatro de desdichas (Mil, 1716)


a partir dun adagi grec clssic

En tota guerra civil i la Guerra de Successi ho va ser els bndols no


es conformen des dun projecte poltic com. Ho fan perqu comparteix-
en un mateix enemic. Molt probablement, a diferncia del seu homnim
catal, laustriacisme castell continua essent el gran desconegut
daquella primera guerra civil peninsular. No ens referim noms als seus
efectius, als seus principals dirigents o a la dimensi real de la trama
compromesa amb la conspiraci austriacista en els anys 1700-1705
que depass de molt la imatge que nha estat tramesa per la histori-
ografia posterior.1 Ens estem referint tamb als aspectes poltics i ideo-

1. Vegeu, en aquest sentit: Ignacio M. VICENT LPEZ, La cultura poltica castellana du-
rante la Guerra de Sucesin: el discurso de la fidelidad, dins P. Fernndez Albaladejo, ed.,
Monarquia moderada i llibertat de la ptria 175

lgics dun collectiu que sopos, sovint de manera molt preco, a Felip
V, i encara a la memria i a la poltica de memria que va poder
generar aquest collectiu, en tant que venut, desprs de la contesa.
Resulta si ms no inquietant constatar que gaireb totes les crniques
de carcter general daquella guerra als regnes hispnics van ser es-
crites per sbdits de la Corona dArag, austriacistes o borbnics. Com
tamb que gaireb totes es van haver de publicar fora dels regnes de
Felip V, o van restar indites durant ms dun segle.2

La nmina resulta, en qualsevol cas, prou nombrosa, si b probablement


encara no definitiva. Al Regne dArag sescrigueren les Memorias para
la historia de las guerras civiles de Espaa desde la muerte de don Car-
los II [...] hasta 1708, del filipista Agustn Lpez de Mendoza, comte de
Robres, obra que arrib a la impremta el 1882, i que recentment ha es-
tat reeditada.3

Al regne de Valncia cal assenyalar De bello rustico valentino, escrit pel


pare trinitari botifler Josep Manuel Minyana. Aquesta obra tan sols vei
la llum a la Haia el 1752, per iniciativa de lillustrat Gregori Maians, de
famlia austriacista, i amb el suport dun dels exiliats valencians ms
illustres, el comte de Cervell, Joan Basili de Castellv i Coloma.4

Los Borbones. Dinasta y memoria de nacin en la Espaa del siglo XVIII, Madrid, 2001,
pp. 217-243, especialment p. 222. Vegeu tamb, en especial per al regne de Mrcia: Julio
D. MUOZ RODRGUEZ, La Castilla del Archiduque Carlos. Movilizacin social y discurso po-
ltico en torno al austracismo castellano durante la Guerra de Sucesin, dins Laposta ca-
talana a la Guerra de Successi, 1705-1707. Actes del congrs celebrat a Barcelona del 3
al 5 de novembre de 2005 al Museu dHistria de Catalunya, Barcelona, 2007, pp. 305-
317. Cal destacar la recent aportaci de Mara Luz GONZLEZ MEZQUITA, Oposicin y dis-
idencia en la Guerra de Sucesin Espaola. El Almirante de Castilla, Valladolid, 2007.
2. Vegeu altres acostaments a aquest tema a: Giovanni STIFFONI, Verit della storia e
ragioni del potere nella Spagna del primo 700, Mil, 1989; Ricardo GARCA CRCEL, Felipe
V y los espaoles. Una visin perifrica del problema de Espaa, Barcelona, 2002, espe-
cialment pp. 150-161.
3. Agustn LPEZ DE MENDOZA, conde de ROBRES, Memorias para la historia de las guer-
ras civiles de Espaa desde la muerte de Carlos II, ed. Jos M. IurriteguI, Madrid, 2006.
4. Josep Manuel MINYANA, La Guerra de Sucesin en Valencia. De bello rustico valen-
tino, ed. F. Jordi Prez i Dur i Jos M. Estells i Gonzlez, Valncia, 1985; Antonio MES-
TRE, Historia, fueros y actitudes polticas. Mayans y la historiografa del XVIII, Valncia,
2000 (2 ed.); Gregori MAIANS I SISCAR, Epistolario XXI. Mayans y los austracistas, ed. An-
tonio MESTRE, Valncia, 2006.
176 Agust Alcoberro

Tamb hi destaca la Historia civil de Espaa, sucesos de la guerra y


tratados de paz desde el ao 1700 hasta el de 1735 del francisc ala-
cant Nicolau de Jess Belando, que va ser impresa a Madrid en els dar-
rers anys del regnat de Felip V. Lobra va ser prohibida tot seguit, per,
a causa de linforme desfavorable que en fu el confessor del monarca,
el jesuta francs J. A. Fvre.5

Al regne de Sardenya cal fer-se ress dels Comentarios de la Guerra de


Espaa e historia de su rey Felipe V el Animoso de Vicente Bacallar i
Sanna, marqus de San Felipe. Lobra va ser impresa a Gnova el 1725,
i ben aviat va ser prohibida en terres de Felip V, malgrat el seu inequvoc
borbonisme.6 La primera edici espanyola de lobra concretament del
seu segon volum s de 1790.

Pel que fa al Principat, la nmina dautors i obres ressegueix els mbits de


la repressi i lexili. Aix, els Anales de Catalua de Narcs Feliu de la
Penya, que van ser publicats a la Barcelona de Carles III dustria, lany
1709, el 1714 van ser requisats per les autoritats docupaci borbniques,
que en van arrencar els captols posteriors a la mort de Carles II.7

Ja a lexili viens, Francesc de Castellv redact les monumentals Narra-


ciones histricas desde el ao 1700 hasta el ao 1725, que no aconsegu
dur a la impremta malgrat lingent esfor de revisi editorial que hi dedic
fins a la seva mort (1757). El text, conservat al Haus-, Hof- und Staat-
sarchiv de Viena, va ser conegut un segle i mig desprs al Principat mit-
janant la cpia manuscrita que en fu Salvador Sanpere i Miquel, i que
constitueix la base de la seva obra Fin de la nacin catalana (1905); el
manuscrit de Castellv tot just ha estat editat en els darrers anys.8

5. MAIANS, Epistolario XXI, p. 30.


6. Vicente BACALLAR Y SANNA, marqus de SAN FELIPE, Comentarios de la Guerra de
Espaa e historia de su rey Felipe V, el Animoso, ed. Carlos Seco Serrano, Madrid, 1957.
Alguns estudis no han valorat suficientment la condici sarda de lautor ni la percepci pe-
culiar que sen deriva quant al relat histric.
7. Narcs FELIU DE LA PENYA, Anales de Catalunya, Barcelona, 1709, 3 vols. (ed. facs-
mil, amb estudi introductori de Jaume Sobrequs i Callic, Barcelona, 1999); Josep M.
TORRAS I RIB, Felip V contra Catalunya. Testimonis duna repressi sistemtica (1713-
1715), Barcelona, 2005, pp.321-322.
8. Francesc de CASTELLV, Narraciones histricas, ed. Josep M. Mundet i Jos M. Alsi-
na, Madrid, 1997-2002, 4 vols; Salvador SANPERE I MIQUEL, Fin de la nacin catalana; Bar-
celona, 1905 (ed. facsmil, amb estudi introductori de Joaquim Albareda, Barcelona, 2001).
Monarquia moderada i llibertat de la ptria 177

Menys sort tingu encara el jurista Josep Plant, autor de De Cataloniae


Principatu i de De morte Caroli Secundi Hispaniarum rex. De excidio
Cathaloniae nec non destructione Barcinonis quasi secundam. El manu-
scrit que cont aquestes i altres obres de Plant, custodiat a la Bibliote-
ca Nazionale Braidense de Mil, tot just va ser descrit per Mariarosa
Scaramuzza Vidoni en un article publicat el 1995; actualment en pre-
parem ledici crtica.9

La nmina de la historiografia de lexili sobre la guerra i la postguerra es


podria ampliar encara amb les Adiziones y notas desde el ao 1715, del
navarroaragons Juan Amor de Soria, en qu aquest alt funcionari de la
Secretaria dEstat i del Despatx Universal del Consell dEspanya, de
Viena, fa un balan de lactuaci diplomtica de lImperi en els vint anys
que seguiren a la contesa.10

Davant aquesta significativa collita, la historiografia castellana coetnia


de la guerra tan sols pot presentar, molt probablement, les Memorias
para el establecimiento de la Casa de Borbn en Espaa i alguns altres
textos histrics i poltics de loutsider Melchor de Macanaz. Lobra, de
contingut fortament autojustificatiu, va ser escrita els anys 1731-1732,
quan lautor es trobava a lexili, i no ha estat editada fins avui. Com s
sabut, Macanaz pat un llarg desterrament a Frana (1715-1748), i en re-
tornar fou empresonat fins al 1760; mor aquell mateix any, poc desprs
del seu alliberament.

La poltica damnsia, o de desmemria, que presid el regnat de Felip


V es complet tamb amb el maquillatge de fets i dactituds poltiques,
sovint instigat per iniciativa privada daquells que, en el nou context
poltic, tenien coses a ocultar. Ens consten, aix, casos de manipulaci

9. Mariarosa SCARAMUZZA VIDONI, `Nueva colonia espaola. Un manuscrito sobre una


ciudad ideal proyectada para los exiliados de la guerra de Sucesin, Quaderni di Littera-
ture Iberiche e Iberoamericane, 24 (1995), pp. 37-74; Agust ALCOBERRO, Lexili austriacis-
ta (1713-1747), Barcelona, 2002, vol. I, pp. 210-218, vol. II, pp. 155-205; Memria, hist-
ria i pensament poltic a lexili austriacista. La crnica de la guerra de Successi de Josep
Plant, Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 23 (2003), II, p. 325-344; Joaquim ALBARE-
DA, El cas dels catalans. La conducta dels aliats arran de la guerra de Successi (1705-
1742). Barcelona, 2005, pp. 219-231 i 303-321.
10. ALBAREDA, El cas dels catalans, pp. 360-418; Juan AMOR DE SORIA: Aragonesismo
austracista (1734-1742), ed. Ernest Lluch. Saragossa, 2000.
178 Agust Alcoberro

de biografies personals i institucionals, amb lobjectiu de modificar-ne el


passat austriacista. A tall dexemple, la biografia oficial de Pedro Porto-
carrero, escrita en poca de Carles III de Borb en la seva condici dex-
alumne del Colegio Viejo de San Bartolom, en situa el decs lany
1701. Tanmateix, com ha provat Carmen Sanz Ayn, el Patiarca de les
ndies i autor del Teatro monrquico de Espaa, imprs lany 1700, re-
conegu Carles III dustria com a rei el 1706, i va ser desterrat per Fe-
lip V a Aviny, on mor el 21 de gener de 1708, gaireb set anys de-
sprs, doncs, de la seu bit oficial.11

En aquestes circumstncies, reconstruir el pensament poltic de lau-


triacisme castell no s una tasca fcil. Per aix resulta de vital impotn-
cia la recerca bibliogrfica, en especial en terres de lemperador Carles
VI, que permeti identificar els textos escrits per lexili. Dins aquesta lnia
de recerca, vam localitzar a lsterreichische Nationalbibliothek de Viena
(lantiga Biblioteca Imperial) un imprs que ens en pot revelar algunes
claus. Lobra, escrita per un eclesistic castell desterrat desprs de la
caiguda de Barcelona de 1714, va ser publicada a Mil el 1716. El seu
ttol s Theatro de desdichas, gemidos y lgrimas de Espaa y de los
verdaderos espaoles que por concurrir a la libertad de su patria se de-
clararon por el partido austraco y an sido abandonados por los alia-
dos.12 En una altra ocasi nhem fet una descripci mplia del contingut,

11. Pedro PORTOCARRERO Y GUZMN, Teatro monrquico de Espaa, ed. Carmen Sanz
Ayn, Madrid, 1998, p. XXXIX. El cas de Pedro Portocarrero no resulta excepcional en la
tendncia al maquillatge biogrfic dantics austriacistes castellans. Vegeu: Francisco Javier
GUILLAMN; Julio D. MUOZ RODRGUEZ, Los castellanos y la Guerra de Sucesin: discipli-
na social y orden poltico en la Corona de Castilla (1680-1714), dins A. lvarez-Ossorio
Alvario, cur., Famiglie, nazioni e Monarchia. Il sistema europeo durante la Guerra di Suc-
cesione spagnola, Cheiron, 39-40 (2003), pp. 105-128, especialment p. 125.
12. Theatro de Desdichas, Gemidos y Lgrimas de Espaa y de los verdaderos espa-
oles que por concurrir a la libertad de su patria se declararon por el partido austraco y
an sido abandonados por los aliados. Manifistase el ningn motivo que an tenido para
dexar al emperador y rey Carlos y desamparar a los espaoles, dexndolos expuestos al
furor enemigo, quien ha executado con ellos horrorosas crueldades. Anmase a los afligi-
dos espaoles para que, puesta en Dios su confianza, esperen de la divina misericordia
lograr el deseo de ver recuperada la Espaa por el csar y rey Carlos, para que su glorio-
sa posteridad se siente en el solio espaol perpetuamente, y todos seamos restituidos a
nuestra patria. Peu dimpremta: Mil, Marcos Antonio Pandulpho Malatesta, 1716. Localit-
zaci de limprs: K. K. Hofbibliothek. sterreichische NationalBibliothek. Viena. 26.L.54.
Monarquia moderada i llibertat de la ptria 179

que repassa el present i la histria de la guerra, en clau internacional i


interior.13

En aquest article, per, pretenem aportar algunes notes sobre el seu dis-
curs poltic. Ens centrarem, doncs, en el seu model de governaci de la
Monarquia Hispnica i en les crtiques que formula envers el govern de
Felip V, en tant que govern tirnic i estranger. Com veurem, aquest
discurs havia de generar una determinada gesti de la memria, que
justifiqus alhora, pel que fa a la Corona de Castella, el carcter patritic
de loposici als Borbons i la seva composici social minoritria.

Un govern absolustista moderat

Lautor annim del Teatro de desdichas... inicia el seu text amb una in-
equvoca defensa de la sobirania reial de dret div:

Protesta el autor profesar rendidos obsequios a todos los prncipes y legtimos


soberanos, pues reconoze son imgenes que representan en la tierra la divina
magestad y soberana.

Sobre aquest fonament, de clara inspiraci gallicana, lautor estn la in-


dispensable obligacin de el respeto y veneracin debida al monarca
fins i tot a aquells vassalls injustament carregats de agravios y de opro-
bios. Soposa, doncs, al dret a la rebelli i al tiranicidi com a acciones
horrorosas, i situa com a argument favorable a laustriacisme hispnic
la inexistncia datemptats contra Felip V, malgrat les crueldades y
tiranas del regnat, i fins i tot malgrat la condici no legtima de la do-
minaci borbnica.

La justificaci del providencialisme extrem i loposici emftica al dret de


rebelli, que corresponen a una coneguda figura retrica jesutica (la

13. Agust ALCOBERRO, Una visi de la Guerra de Successi des de lexili: el Teatro de
desdichas (Mil, 1716), Butllet de la Societat Catalana dEstudis Histrics, 18 (2007), en
premsa. Vegeu tamb, pel que fa a la valoraci dels aspectes internacionals de la guerra,
Catalunya davant lescenari europeu a la Guerra de Successi, dins Laposta catalana,
pp. 35-46, especialment 40-41.
180 Agust Alcoberro

captatio benevolentia), shan de llegir en clau conjunturalista. Al llarg del


setge de 1713-1714, els defensors de Barcelona van ser titllats reiter-
adament de rebels des de prismes poltics i nacionals diversos. s per
aix que van haver de desenvolupar un discurs de legitimaci de la de-
fensa de Catalunya que enllacs alhora amb la idea de fidelitat a un
monarca i a un entramat jurdicopoltic.14 Aquest discurs va perviure a
lexili, en la mesura que els recels i les crtiques als defensors de
Barcelona tamb ho van fer. Podem rastrejar-lo tamb en altres exiliats
que escrigueren des de perspectives poltiques molt diferents.

Aix, entre daltres, el jurista catal Josep Plant sexclama, en la seva


crnica de la Guerra de Successi, des dun plantejament poltic oberta-
ment republic:

No comprenc amb quin motiu alguns escriptors tracten els catalans amb paraules
imprpies i difamatries per aquesta defensa. No ho puc entendre si no s que es-
tan moguts per la passi o corromputs pels diners, moguts pel desig de complaure
o adular el seu rei.15

I, des daquesta perspectiva, Plant afirma que lobjectiu primer de la


seva obra s que

No es parli en el futur de difamacions i rebellions, sin de glria i dhonor, de la


sang, de la llibertat i de la causa de la ptria; i que daquesta manera amb el coneix-
ement del que va passar hom es formi una opini correcta i honesta dels catalans.

En tot cas, lautor annim del Teatro de desdichas... justifica la sobirania


de dret div sense recrrer a J. B. Bossuet, lideleg de labsolutisme fet
a la mida de Llus XIV. En aquest punt, lautoritat esmentada, juntament
amb alguns fragments de lAntic Testament, s el jurista holands Hug
de Groot i el seu reconegut De iure belli ac pacis, que constitu una pea
clau en la construcci del dret internacional modern. Com veurem, aque-
sts obra s citada sovint com a autoritat al Teatro.

La sobirania absoluta del monarca, i el seu origen div, no shavien de


confondre en cap cas, per, amb un govern desptic, o tir. Ben a la in-

14. Escrits poltics del segle XVIII. I. Despertador de Catalunya i altres textos, ed. Joaquim
Albareda, Barcelona, 1999; Rosa M. ALABRS, Felip V i lopini dels catalans, Lleida, 2001.
15. Emprem la traducci realitzada per Mart Duran (UOC).
Monarquia moderada i llibertat de la ptria 181

versa, la legitimitat de la sobirania reial shavia de construir sobre la base


de la moderaci. El bon govern monrquic, doncs, havia de ser moderat
des de diversos principis, i mitjancant el contraps dalgunes institucions.
Posats a dir, justament la diferncia entre govern absolut dorigen div i
govern desptic, o tir era, segons lautor del Teatro, all que constitua
la lnia de frontera entre el govern habsbrguic i les prctiques iniciades
amb la nova dinastia borbnica, i en particular amb Felip V.

Per, quines havien de ser les prctiques moderadores que garantissin


un govern monrquic legtim? I a qui pertocava aplicar-les? La respos-
ta a aquestes preguntes resulta especialment restrictiva en cas de suc-
cessi incerta, com sesdevingu a la Monarquia Hispnica a la mort de
Carles II. Aix, ms enlla de qestionar lautoria real del testament de
Carles II, lautor impugna la seva legitimitat poltica i constitucional,

sin dar parte a los reynos ni juntar cortes, como se deba en negocio tan de la
primera consideracin y tan peculiar de toda la comunidad que compone la monar-
qua; pues el comn consentimiento de los pueblos constitui los reynos y reyes por
la pblica utilidad, sujetando al regente sus vidas, conservacin y fortunas; y, en
este caso, aviendo, como ava, interesado y competidor, como lo mostr la protes-
ta de el ministro imperial, y despus el suceso, con ms razn perteneca este ne-
gocio a los reynos, y no a los supuestos governadores; quando an en la repblica
de los brutos se observa en caso semejante la congregacin de su especie para
que declare l como consentimiento de todos para la sujecin.

La cessi del tron a Felip V, sense el consentiment dels pobles de la


Monarquia reunits en corts, constitua, doncs, un acte illegtim. Es pro-
du, a ms, con el dolo, prodicin y fraude, rompiendo prophanos y
sagrados vnculos de pazes, matrimonios, renuncias juradas y leies. s
per aquest motiu que lautor del Teatro nega amb vehemncia les acusa-
cions de crimen contra la fidelidad esgrimides contra els austriacistes
pel govern borbnic:

quando por muerte de el legtimo rey sin sucesin se origina controversia entre los
transversales, no ay delito contra la fidelidad en los que siguen uno u otro partido
desde que se pudo declarar el nimo libre de cada uno. De suerte que, aunque el
uno est en posesin, si sta padeze algn defecto, por ser atentada pendiente la
controversia, [...] no ay crimen contra la fidelidad en aqullos que quando tuvieron
libertad siguieron al partido contrario.16

16. VICENT, La cultura poltica, pp. 234-237, assenyala en aquest punt una clara coin-
cidncia de criteris entre austriacistes i borbnics castellans.
182 Agust Alcoberro

Per el bon govern del monarca moderat, fins i tot essent legtim en ter-
mes dinstics, estava sotms tamb a daltres condicions que el govern
borbnic havia incomplert. La primera i ms important era el respecte a
les lleis dels regnes. Aix, el govern de Felip V havia mudado toda la for-
ma de la monarqua, avindola desquiziado y reducdola a una dura e
intolerable servidumbre. Fins i tot en els regnes que se li havien manti-
ngut lleials, com la mateixa Castella, el Borb exerca un imperio tirano
absoluto y desptico, regulado slo por su arbitrio, sin atender a lo jus-
to ni utilidad pblica. Aquesta afirmaci s reiterada en daltres oca-
sions. De fet, el govern de Felip V s associat al despotisme oriental,
que lautor personifica en els sultans otomans:

Pero lo que causa maior compasin es que, con los mesmos que se an sujetado a
su dominacin y que an seguido aquel partido y le an defendido, se ha usado las
mesmas tiranas, pues toda la Monarqua generalmente ha sentido el cruel azote de
ellas, exercindose el dominio absoluto, desptico y arbitrario, sin atender a leies ni
costumbres, proculcando toda la justicia, sentando por fundamento de el principado
que es dueo de vidas, honrras y haciendas con dominio absoluto, como el Turco.

Un segon factor de moderaci del bon govern de la monarquia el consti-


tuen la noblesa i lEsglsia, en tant que estaments dirigents que havien
dexercir la funci dintermediaris entre el monarca i el poble. Per aix,
lautor del Teatro acusa Felip V dhaver anorreat lalta noblesa castel-
lana, en un diagnstic que personalitza en alguns dels nobles repressali-
ats pel nou govern:

La nobleza, ultrajada, despreciada y abatida; la plebe, oprimida con tributos y con-


tribuciones inauditas en Espaa, slo mejorada en la libertad de desvergonzarse
con la primera nobleza, para quitar su esplendor, que ilustra los reynos, e introducir
las tinieblas. Por eso quiso oprimir al Almirante [de Castella] y oprimi a[l duque de]
Medinaceli, que muri en el castillo de Pamplona, y [al marqus de] Legans y otros
en Francia y otras partes, para arruinar de el todo la libertad, arruinada la nobleza
primera, y aun la segunda, y los ministros de maior justificacin e integridad.

El procs descapament de la classe dirigent hauria anat acompanyat


de la promoci dindividus destrats inferiors, caracteritzats per la manca
descrpols:

Por eso ha levantado sujetos indignos y viles, ya por el dinero, ya por ser ca-
pazes de hacer qualesquier infamias, aviendo antes dado muestras de su atre-
vimiento, que ste era el mrito ms principal para obtener las dignidades, refor-
mando o apartando los ministros polticos o militares que, con honrra y punto,
replicaban a sus decretos, porque siempre son sospechosos a los tiranos los jus-
tos y virtuosos.
Monarquia moderada i llibertat de la ptria 183

Tamb lEsglsia hauria viscut un procs parallel, que lautor del


Teatro... descriu en els termes segents:

La Iglesia, tributaria y vectigal en Espaa. Su imunidad atropellada an en personas


sagradas de sacerdotes, dignidades, prelados, religiosos, obispos, arzobispos y pa-
triarcas, con quienes se han executado horrores sacrlegos. Las rentas eclesisti-
cas usurpadas y confiscadas, sirviendo lo que se gan con la sangre de Jesuchris-
to para derramar la sangre de los christianos en la guerra. Y ha avido ministros que
an querido fundar se pueden confiscar las rentas eclesisticas que corren de los
eclesisticos desterrados por el prncipe secular. O, siglo infeliz!

Per el bon govern moderat hauria de ser tamb prudent, i no hauria de


confondre mai la justcia i la crueltat. Ben a la inversa, aquella virtut hau-
ria de ser sempre companya de la misericordia:

tampoco se pueden oponer la justicia y la misericordia, pues son tan conformes en-
tre s que suelen producir un mismo efecto, como es el de afirmar el solio. Y que el
que no se contiene en el medio prudente, en que consisten las virtudes morales, no
exerce en los estremos ni la una ni la otra, pues da en el de cruel o en el de remiso,
que es otra crueldad obliqua, y an ms perjudicial algunas vezes que la positiva.
Pero, dexando esto para los philsophos morales, quin puede dudar que, quan-
do sin perjuicio de la justicia se puede usar de la benignidad y clemencia, es justi-
cia usar de ella y es crueldad no exercerla? As lo aconsejan los polticos de mejor
censura, y en realidad es la ms principal mxima de los soberanos para conciliarse
el amor de los sus sbditos y conseguir el mejor imperio de los corazones para per-
petuarle en sus sucesores.

Les cites daquest passatge sn diverses: altra vegada Hug de Groot,


per tamb lescola estoica clssica (amb Tcit i Sneca, entre daltres),
i encara alguns autors de la poltica espanyola moderna, com Diego de
Saavedra Fajardo i Juan Solrzano Pereira. El prncipe prudente,
afegeix, jams manda executar multitud de suplicios, porque le desa-
creditan como al mdico los entierros.

Aquesta mxima general pren ms fora encara quan sexpressa en clau


conjunturalista: Y en especial, en el principio de un nuevo govierno, y
ms si el prncipe es estrangero, no slo es til sino necesaria la
clemencia. Ben contrriament, doncs, el govern tirnic de Felip V hau-
ria estat responsable de tantas muertes, suplicios, prisiones, destierros,
confiscaciones de estados, maiorazgos y patrimonios, y tantas prdidas
de familias nobles, ilustres y poderosas. Enfront del mal govern del
primer Borb espanyol, el Teatro... elogia els exemples de Carles VI de
Frana i de Joan II de Castella, ambds avantpassats directes seus,
184 Agust Alcoberro

prncipes que, sindolo legtimos, padecieron alteraciones y prodiciones y levan-


tamientos contra s, o contra su estado, y, saliendo vencedores, perdonaron gen-
erosamente, y otros con premios y favores (dispensados con prudente advertencia
y recato) los convirtieron en amigos.

Per si el monarca esdev un tir, resta encara una darrera via terrenal
i humana per restablir la justcia. Rebutjats de pla el dret a la rebel.li i
el tiranicidi, i abans de recrrer a la ineluctable venjana divina, queda-
va el recurs als prnceps estrangers. Aquests s que disposaven del dret
diniciar una guerra justa, dacord amb la interpretaci que lautor del
Teatro fa del text dHug de Groot:

porque es accin gloriosa y propria de los prncipes librar a los que se hallan oprim-
idos y perseguidos de una injusta y tirana dominacin, sin ms lei ni injusticia que
el arbitrio de el regente, lo qual hace justa la guerra; y an en trminos de que el
prncipe fuese legtimo, si abusa de la potestad con crueldad y tirana. [...] Y en este
caso no slo concurra la tirana en el exercicio sino en el ttulo, que son las dos es-
pecies de tiranas que distinguen los autores para diversos efectos.

Aix, loposici al tir no noms legitim la formaci de la Gran Alianca


de la Haia i linici de la guerra internacional. Tamb justific la mobil-
itzaci dels vassalls hispnics en suport dels prnceps estrangers:

Y para el principal empeo conduca tomar tambin el nombre de la libertad de Es-


paa, para que los espaoles se esforzasen a sacudir el iugo confiados en el poder
de la Grande Alianza.

El punt culminant de la decadncia hispnica

Des de la perspectiva de lautriacisme castell, lentronitzaci dun Borb


al tron hispnic assenyalava una autntica fita histrica: era el punt culmi-
nant de la decadncia de Castella i, per extensi, de tota la Monarquia
Hispnica. Era, tamb, la derrota definitiva davant lenemic secular, encar-
nat en Frana i en la seva dinastia reial. El fet resultava encara ms xo-
cant i traumtic si es t en compte que el canvi dinstic shavia produt
de manera pacfica, amb una total aquiescncia per part del govern his-
pnic. Per aix el Teatro contraposa reiteradament els mals espanyols,
venuts a lor francs, i els bons espanyols, que sn qualificats tamb
com a los que han seguido el partido de la justicia y de la honrra.
Monarquia moderada i llibertat de la ptria 185

Aix, lentronitzaci de Felip V havia estat una maior ruina y calamidad


que la que padeci Espaa en la entrada de los sarracenos. I si b la
propaganda borbnica afirmava que aquell fet havia suposat exaltar la
nacin espaola al non plus ultra de sus glorias, [...] amanezer a Espaa
nueva estrella, [...] rejuvenescer la monarqua, que de anciana se con-
suma, en realitat all que provoc fou lesclat duna civil guerra, aiu-
dando con esta divisin a la ruina y servidumbre de su patria, que de
otra forma no pudiera ser vencida aunque todo el orbe se conjugase
contra ella.

Per a lautor del Teatro la primera conseqncia de tot plegat era prou
evident: la potncia hegemnica dels segles precedents havia es-
devingut una mena de colnia sotmesa:

Pues, aviendo sido la princesa de las gentes, la seora de el mundo (en cuias qua-
tro partes se estenda la monarqua), a quien obedecan dos orbes y pagaban trib-
uto; oy jime y padeze el iugo de una tirana servidumbre, oy est oprimida de tribu-
tos, desierta, sola y despoblada, y los hijos que le an quedado en su seno jimen en-
tre cadenas y prisiones de su servidumbre, entre opresiones y tiranas, sin hallar
consuelo ni descanso, como ni la gran multitud que anda peregrina por el mundo
entre las gentes, avergonzada de verse tributaria la que impona tributos.

El mal esdevenia encara ms dolors si es tenia en compte que la co-


rona hispnica havia recaigut en

sus mayores enemigos [...], abriendo la puerta de Espaa a la progenie francesa,


que ava cerrado el prudente y fiel zelo de los verdaderos espaoles con los fuertes
candados de pactos, pazes y juramentos.

Per aquesta via, el govern borbnic s qualificat de dominacin france-


sa, ja que

toda la magestad y soberana espaola se ha transferido a la Francia, y en Ver-


salles se deciden las consultas, se proveen los puestos y dignidades, se declara la
paz o la guerra, y, en fin, de all depende la vida o muerte de los espaoles.

Per aquest mateix motiu, els seus partidaris castellans sn anomenats


gallispanos, nombre horroroso y deshonrra de la nacin espaola. Les
conseqncies daquest fet haurien afectat tots els mbits. Lexrcit, amb
una passat gloris, havia esdevingut

indigna, por cierto, milicia, que ha peleado tan neciamente, y a costa de su sangre
ha asegurado ms las cadenas de su infame servidumbre y de su mesma patria.
186 Agust Alcoberro

El comer, per la seva banda, es trobava acabado para los espaoles


y en manos de los franceses; los caudales imensos de hombres de ne-
gocios perdidos y consumidos. Fins i tot el tribunal de la Inquisici havia
estat mantingut nicament amb lobjectiu de abusar de su jurisdiccin
en la causa poltica y prophana. Des daquesta perspectiva, la domi-
naci francesa hauria suposat tamb una corrupci, o degeneraci, del
carcter hispnic. Noms aix es podia comprendre, segons lautor,
labast de la crueltat de la repressi del govern borbnic:

Quin poda pensar que en Espaa se avan de fraguar semejantes crueldades?


No, no eran estos los corazones que ava en Espaa, quando era Espaa. O,
cmo desconoceran nuestros antiguos hroes espaoles las costumbres de nue-
stro siglo! No, no se vio jams en los espaoles pechos esta dureza, que quanto
ms valientes para venzer los enemigos, tanto ms piadosos y clementes eran para
los rendidos, como generosos y magnnimos leones. No, no ava en Espaa,
quando salimos de nuestra patria, esta crueldad, inhumanidad y fiereza contra los
rendidos e infelizes, propria de los ms torpes y viles brutos, que se ensangrienta
ms su fiereza donde no hallan resistencia. Esto, y lo dems que abr que notar en
los anales de la nacin espaola de este siglo, se ha imbudo de la conversacin y
trato con franceses.

En definitiva, amb el desenlla de la Guerra de Successi, Frana havia


assolit el seu objectiu histric: la monarquia universal. Ho havia fet apli-
cant la doctrina de Maquiavel, ja que les prctiques franceses consistien,
entre daltres, a corromper con el oro los ministros de otros prncipes;
utilitzar sense escrpols el perjurio, pues ya es mui antiguo en la Fran-
cia no tenerse por crimen, sino por propio idioma; o, encara, exercir la
virtud de la liberalidad con la reparticin de lo ageno.

Per, en aquesta via, el govern francs havia comptat tamb amb la


omisin y desidia espaola. Aix, el ministeri espanyol es trobava cor-
rompido de el oro francs, per tamb desunido mediante la embidia y
ambicin de el mando; alguns dels seus membres van ser crdulos de
sus promesas, y an de capelos y tiaras. I, al capdavall, la prodicin de
quatro malos espaoles que vendieron por el oro su patria havia su-
posat la seva universal servidumbre y tragedia.
Monarquia moderada i llibertat de la ptria 187

Una guerra patritica

Lobjectiu de la guerra contra els Borbons era, doncs, com ja hem es-
mentat, assolir la libertad de Espaa, i amb ella la libertad de Europa.
Des daqueta perspectiva pren una dimensi especial lactitud de lAlmi-
rall de Castella, Juan Toms Enrquez de Cabrera, que ja el 1702 opt
per lexili portugus i per linici de les hostilitats contra Felip V.17 LAlmi-
rall s qualificat dheroi, un terme que lautor del Teatro reserva noms
a Eugeni de Savoia i als dos germans emperadors, Josep I i Carles VI.
Tamb s comparat reiteradament amb Annbal. LAlmirall hauria estat
protagonista duna acci

extraordinaria y gloriosa, abandonando quantos estados tena por concurrir a la lib-


ertad de su patria, y valindose de el lazo que le avan armado sus enemigos, se
pas a Portugal con quatro millones de sus riquezas, a quien acompa el conde
de la Corzana, dexando burlados sus enemigos, y convirtiendo para su libertad lo
que ellos avan fabricado para su ruina.

En definitiva, lAlmirall

dex un glorioso exemplo a la posteridad de lo que se debe abandonar por la liber-


tad de la patria, que es un como Dios en la tierra y nuestro primero y ms grande
padre. Pudiendo decirse de este hroe que si de su mortalidad no qued para llenar
una urna, qued viva su fama para llenar todo el orbe, a pesar de quantos, no te-
niendo valor para imitar estas acciones, se las an querido obscurezer, embidiosos,
para hacerlas ms gloriosas.

En aquests dos passatges, la noci dheroi aplicada a lAlmirall i la vindi-


caci de la llibertat de la ptria com a valor suprem, al qual cal sacrificar
tots els bns i interessos materials, resulten duna gran modernitat.

Tanmateix, el fil argumental del text ha de justificar alhora les expecta-


tives mplies de la causa austriacista a Castella i el seu fracs final, si
ms no en termes quantitatius. Per aix, lautor del Teatro, alhora que
minimitza reiteradament el suport catal a Carles III, com hem desen-
volupat en una altra ocasi,18 ha de destacar els xits de la seva causa

17. Sobre lAlmirall de Castella, vegeu GONZLEZ MEZQUITA, Oposicin y disidencia.


18. ALCOBERRO, Una visi de la Guerra de Successi.
188 Agust Alcoberro

en terres castellanes. Aix, una gran part de la noblesa castellana hauria


optat per lArxiduc, en especial en ocasi de les dues invasions aliades
de Castella:

Y con esta confianza y el deseo de verse restitudo el dominio austraco, aban-


donaron algunos sus estados y grandezas, y muchos sus maiorazgos, patrimonios,
puestos y dignidades, sus conveniencias y familias. Y se pasaban freqentemente
y con mayor exceso el ao de seis y el de diez, en que fueron ms oportunas las
ocasiones; y este ltimo ao faltaron de Madrid 15.000 personas, como se averigu
despus por las parroquias.

La proclamaci de Carles com a rei de Castella, el 1706, es fu, segons


lautor del Teatro, con grande alegra de infinitos que esperaban con an-
sia este da, y que el rey Carlos llegase a aqulla su corte, como zentro
de la monarqua, para rendirle los corazones. Tot i que matisa tot seguit:

principalmente la nobleza, cuio afecto y amor era tanto ms firme y generoso quan-
to era de corazones ms nobles y desinteresados; aunque el vulgo, por la maior
parte, como ignorante y engaado de las artes francesas, no mostr toda la ac-
ceptacin que deba, por averse permitido muchas espas del otro partido para man-
tenerle a su favor con el temor y esperanza.

s ms, la impossibilitat de consolidar un exrcit professional castell a


favor de Carles hauria estat una conseqncia directa de lenveja, o de
la gelosia, dels aliats, i molt en especial dels anglesos:
Y si la Grande Alianza huviera querido un exrcito numeroso de espaoles, le hu-
viera tenido, y con l huviera conquistado brevemente a Espaa; pues, como lo ha
dicho la experiencia, no puede ser conquistada sino con sus mesmas fuerzas, como
dixo Anbal de Italia y Lucio Floro de Espaa. Pero como los generales de la Liga
quisieron para s solos la gloria de esta empresa, quitaron la ocasin de que
viniesen a tropas los espaoles, pues no hicieron estimacin de los que vinieron; y
las pocas tropas que de ellos se formaron, para conservarse la superioridad, procur-
aban deshacer con arte, ponindolas donde era preciso se perdiesen y fuesen pri-
sioneros de el enemigo, como en Cuenca, Cartagena y otras partes, sin querer so-
correrlas.

Lautor lamenta, tamb, que Carles no hagus tingut una actitud prou
generosa envers els castellans. Aquest fet, i la duresa de la repressi
borbnica, hauria retret molts dels seus inicials seguidors. Porque nadie
quiere verter su sangre quando no ve esperanza de el honor y de el pre-
mio. Tamb en aquest punt lautor contraposa la suposada gasiveria de
larxiduc i dels aliats amb els castellans i el tracte de favor donat a
Catalunya, a la qual en una molt probable allusi al Pacte de Gnova,
Monarquia moderada i llibertat de la ptria 189

signat amb Anglaterra se li havien ofert tantas promesas y seguridades


que huvieran persuadido a otros que tuviesen menos deseo de lo que
se les peda.

Daltra banda, lautor contraposa el tracte donat als presos austriacistes


hispnics considerats rebels pels seus carcellers, i exclosos, doncs, de
les lleis de la guerra al que rebien la resta de presos dambds bn-
dols. Tamb aquest hauria estat un factor clau a lhora dentendre la mi-
gradesa de suports austriacistes a Castella:

Y aunque el enemigo trataba con inhumanidad los prisioneros espaoles, los gen-
erales de la Liga ni pidieron satisfaccin ni se la tomaron en los prisioneros enemigos;
pues al mismo tiempo que los nuestros geman en zepos, prisiones y cadenas, y mu-
chos moran de los malos tratamientos, cargados de grillos hasta espirar, sin averlos
procurado socorrer como a los dems; los prisioneros enemigos se paseaban libres
en nuestro territorio, con espada e insignias, permitindoles an otras libertades indig-
nas. Todo en gran perjuicio de el partido austraco y de su autoridad y justicia, dando
ocasin a que dixesen que nuestro partido era injusto, y lo creiesen no pocos.

Tanmateix, les dimensions de la repressi en terres castellanes perme-


trien mesurar la incidncia real que va tenir la causa de Carles. Aix, lau-
tor del Teatro, referint-se en tot moment a Castella, esmenta la xifra de
15.000 famlies desterrades o exiliades, entre las quales ay algunos
magnates y muchos ttulos y cavalleros mui poderosos y ricos. Tamb
avana la xifra de 50.000 famlies que por averse declarado el ao de
seis y de diez tienen confiscadas sus casas.19

Sobre el pensament politic de laustriacisme castell

El pensament poltic de laustriacisme castell, quan no ha estat neglig-


it, ha estat senzillament menystingut per la historiografia contempornia.
M. Teresa Prez Picazo, probablement una de les primeres autores que

19. Sobre la poltica de confiscacions a Castella, vegeu Virginia LEN i Juan A. SNCHEZ
BELN, Confiscacin de bienes y represin borbnica en la Corona de Castilla a comien-
zos del siglo XVIII, Cuadernos de Historia Moderna, 21/IV (1998), pp. 127-175. Pel que fa
a la repressi, vegeu Juan Carlos SAAVEDRA ZAPATER: Entre el castigo y el perdn. Felipe
V y los austracistas de la Corona de Castilla, 1705-1716, Espacio, Tiempo y Forma, srie
IV, 13 (2000), pp. 469-503.
190 Agust Alcoberro

par atenci al debat poltic parallel a la formaci dels dos bndols, shi
refer en els termes segents:

como en todos los aspectos que hemos comentado, no se encuentra una funda-
mentacin jurdica, poltica o histrica de la idea austracista. Se limitan a defender
la dinasta, cantar sus excelencias, exponer los beneficios que por ella ha recibido
Espaa y preocuparse por la suerte de la otra rama: la Imperial.20

Influda pel poders mite del reformisme borbnic, de factura historiogr-


fica essencialment contempornia,21Prez Picazo arriba contraposar
una burgesia castellana progressista a una altra de catalanoaragonesa
conservadora22 per b que s la primera a reconixer la importncia del
discurs catalanfob en la publicstica castellana de consum popular.23

Daltres autors han mantingut una lnia similar, tot subratllant el contingut
estrictament dinasticista i francfob o, en tot cas, conjunturalista de laus-
triacisme hispnic.24 En altres ocasions, sha subratllat la vinculaci del
pensament austriacista castell amb la tradici de la teologia poltica
cristiana, o poltica espanyola fins i tot per contrast amb laus-
triacisme catal, de trets ms prpiament republicans.25 O, encara, sha
subratllat que laustriacisme i el filipisme castellans compartiren un nic
univers cultural de matriu catlica i antipoltica, o prepoltica per oposi-
ci, aqu, al desig de reformes que desprenia lesperit monrquic
francs.26En tot cas, lobedincia a Felip V, en tant que monarca regnant,
ha estat interpretada tamb com una conseqncia del procs de disci-
plinament social entorn de la corona generalitzat a Castella en el segle

20. M. Teresa PREZ PICAZO, La publicstica espaola en la Guerra de Sucesin, Ma-


drid, 1966, 2 vols., vol. I, p. 103.
21. Antoni SIMON I TARRS, El moment dEspanya. La Guerra de Successi i la imposi-
ci dun model poltic nacional destat. Una valoraci historiogrfica, Afers. Fulls de recer-
ca i pensament, 56 (2007), pp. 131-144.
22. PREZ PICAZO, La publicstica, vol. I, p. 115.
23. Ibidem, vol. I, 166-168.
24. Jaume VICENS VIVES, Prleg a Pere Voltes, Larxiduc Carles dustria, rei dels ca-
talans, Barcelona, 1967, p. 5-12 (versi original castellana: 1953); GARCA CRCEL, Felipe V
y los espaoles, pp. 69-70.
25. Jos M. IURRITEGUI, 1707: la fidelidad y los derechos, dins Fernndez Albaladejo
ed., Los Borbones, pp. 245-302.
26. VICENT, La cultura poltica.
Monarquia moderada i llibertat de la ptria 191

XVII.27

A parer nostre, una lectura atenta del Teatro de desdichas obliga a re-
plantejar els termes del debat. Aquest exercici es pot abordar a un doble
nivell. Duna banda, tot i que sn fora escassos els textos poltics de
laustriacisme castell que shan conservat fins als nostres dies, pot re-
sultar interessant establir-hi lligams i lnies de coherncia i devoluci.
Daltra banda, conv plantejar, en termes comparatius, els elements de
proximitat poltica que es poden rastrejar en altres monarquies europees;
ja avancem que, en aquest punt, hem trobat sorprenents punt de con-
tacte entre laustriacisme castell i el discurs antiabsolutista francs gen-
erat durant les etapes de Richelieu i Mazzarino.

La primera lnia danlisi permet aportar un gran nombre de similituds. Ja


el Manifiesto del Almirante, de 1702,28 apareix la noci de defensa de la
ptria com a mbil central, juntament amb la fidelitat al rei, que ha de
presidir lactuaci dels vassalls, i en especial de lalta noblesa:

las primeras obligaciones de los hombres en lo humano son la fidelidad a su


prncipe natural, amor y defensa de su patria, y que cuando se eleva la estatura de
los personaxes tanto crecen en ellos estas dos primeras obligaciones.

Tamb hi s present el diagnstic que identifica lentronitzaci de Felip


V amb el punt culminant de la decadncia hispnica:

una Monarqua tan grande, compuesta de tantos reinos, hoy se viese reducida a
provincia de Monarqua extranjera, y que a esto quisiesen obligarse todos, es im-
posible a toda razn de naturaleza de las gentes, que nadie creer. Habra es-
paol que imaginase ni por delirio semejante especie?

I, encara, hi apareix, de manera inequvoca, la noci duna monarquia


contractualista. Lincompliment del seu jurament per part de Felip V fra
una justificaci ms que suficient per a la revolta dels seus vassalls:

Habr quien ignore que es un contrato mutuo el que se ejecuta en la solemnidad


del acto de jurar los vasallos fidelidad a su prncipe, y el jurar el prncipe las leyes,
privilegios y exenciones a sus vasallos defenderlos y conservarlos en justicia?

27. GUILLAMN i MUOZ RODRGUEZ, Los castellanos y la Guerra de Sucesin, especial-


ment pp. 116-123.
28. PREZ PICAZO, La publicstica, vol. II, p. 201-220.
192 Agust Alcoberro

Aquestes mateixes lnies dargumentaci reapareixen en altres textos.


Aix, a lApologtico de Espaa contra Francia. Al desengao de igno-
rantes y remedio de apasionados, amb peu dimpremta de 1704, es
destaca la invalidesa jurdicopoltica del testament de Carles II, tot
allegant que el rey no tena autoridad para nombrar sucesor por su es-
tado y porque lo deba hacer en las Cortes.29

Per la seva banda, el Dictamen apologtico sobre la carta pastoral del


obispo de Murcia, publicat a Salamanca el 1706,30 durant la primera
ofensiva aliada, identifica el regnat de Felip V amb una tirania poltica
dorigen francs, que havia arrabassat els drets i llibertats castellans:

a tal opresin se halla Espaa reducida por la ambicin francesa, que el decir la
verdad o el preguntarla igualmente se procesa con la mayor culpa. Esta quexa corre
universal, pero escondida, porque tambin es grave abrir la boca. No es tirana nue-
va, sino renovada. Gobernando Calgula la padeci Roma. Gobernando franceses
la llora Espaa.

En aquell mateix context, el Teatro de culpa y pena en juizio particular de


la Monarqua de Espaa,31 publicat a Madrid a comenament de 1707, s
un text de carcter cmic i popular, que pretn contrarestar la influncia de
la propaganda borbnica. Aix, lobra s dedicada al totpoders excelents-
simo seor monsieur don Francisco Ronquillo, corregidor, coronel, general,
gavinete y ms gavinete y presidente de Castilla. El seus autors confessen
anomenar-se monsieur don Fernando Matanza y monsieur don conde de
Ybangrande, en una referncia directa a la grande matanza que havia
pronosticat la Gazeta de Madrid amb motiu de lentrada dels aliats. El text
destaca, en termes hiperblics, el terror dels francesos installats a la capi-
tal i dels seus seguidors hispnics (que sn qualificats de butifleres); els
esforos daltres per canviar de camisa (al mismo tiempo se han de es-
cuchar unos suspiros entripados, de los que sienten que les han de quitar
los puestos, esforndose a dezir alegres: Yo s que era austraco); i, en-
cara, la situaci dopressi en qu es trobaven fins aleshores els partidaris
de Carles:

29. Citat per Antonio Ramn PEA, La disyuntiva catalana: entre el filipismo y el aus-
tracismo. El gobierno del conde de Palma en Catalua, dins Laposta catalana, pp. 327-
348; la cita correspon a pp. 347-348.
30. PREZ PICAZO, La publicstica, vol. II, p. 25-51.
31. Hem consultat lexemplar conservat a la Bilioteca de la Universitat de Barcelona
(BUB), ms. B-45/4/13.
Monarquia moderada i llibertat de la ptria 193

Dentro. Otra voz: Viva Carlos, viva Carlos,


no queden en las prisiones
los leales que padecen
crueldades de los traydores.

De fet, per, el text manifesta els apriorismes negatius amb qu van ser
rebudes les tropes aliades. Ho fa mitjanant diversos dilegs cmics,
com aquest que protagonitzen una abadessa i la monja llega Felipa de
San Jorge:

Abadesa: La venida de estas tropas


nos causaron mil temores,
pero ahora viendo que estn con tan buena orden,
que portugueses, ingleses
y olandeses tan conformes
se avienen con nuestra gente,
y que eran falsos horrores
lo que hablaban, les echamos
docientas mil bendiciones.
Felipa: Los dragones, padre mo,
tambin dizen que son hombres.

La Manifestacin que hace un espaol en defensa del Manifiesto del


serenssimo seor don Carlos III de Austria, de 1708, alhora que es fa
ress de nou del carcter tirnic del govern borbnic, subratlla la in-
cidncia social de laustriacisme castell:32

Y an en nuestra Castilla donde se hallan los nimos tan divididos, que ser muy
singular la familia que no tenga el crdito de tener un afecto a la Augustsima Casa.

La Carta del alcalde Ronquillo a su nieto don Francisco Ronquillo, pub-


licada a Valladolid en ocasi de la segona ofensiva aliada, denuncia la
repressi del govern borbnic contra els seus opositors, i en especial
contra una part de lEsglsia castellana:33

T por servir a Filipo de Borbn embiaste presos y desterrados a Francia al Patri-


arca de las Indias, donde muri, y a los obispos de Segovia y Barcelona. T has
perseguido a innumerables religiosos de gran virtud y letras y a muchos sacerdotes,
poblando de unos las crceles reales y de otros los campos y monte. T pusiste en

32. Citat per VICENT, La cultura poltica, p. 222; i per MUOZ RODRGUEZ, La Castilla
del Archiduque, p. 305.
33. Citat per DAVID GONZLEZ CRUZ, Guerra de religin entre prncipes catlicos. El dis-
curso del cambio dinstico en Espaa y Amrica, Madrid, 2002, p. 145.
194 Agust Alcoberro

el castillo de Pamplona al padre fr. Francisco Snchez, relgioso mnimo, en tan rig-
urosa prisin que no la discurri Diocleciano, y en ella muri mrtir. T has faltado
a la reverencia devida al Papa, arrojando de Espaa a su nuncio apostlico, entre-
gado a unos soldados que ignominiosamente le condujeron fuera de estos reynos,
sin permitirle que se hospedasse en convento alguno de religiosos.

Per la seva banda, els Gemidos de los religiosos y eclesisticos


perseguidos del poder tyrano, publicats a Barcelona sense data,34 sub-
ratlla el carcter generalitzat de la repressi contra els eclesistics
castellans:

Contra nosotros [tus ministros en la Tierra] se ha armado el poder, se ha levanta-


do la calumnia, se ha ensangrentado la vengana, y los mundanos se glorian de
vernos el desprecio de las gentes, la irrisin de las naciones. Unos estamos oprim-
idos en las crceles, otros pereciendo en los destierros, mendigando por los pueb-
los, fatigados en los montes, buscando en los troncos algn descanso, sin ms deli-
to que dezir la verdad, sin ms causa que afear los vicios.

Cal dir que aquest darrer text, daltra banda, mostra un gran nombre de
coincidncies lxiques i destil amb el Teatro milans. Ambdues obres,
doncs, haurien pogut sorgir duna mateixa ploma, o, en tot cas, shaurien
produt des duna clara proximitat moral i esttica.

Laustriacisme castell i el primer liberalisme poltic francs

Els textos de laustriacisme castell, des de linicial Manifest de lAlmirall


fins al milans Teatro de desdichas, assenyalen un discurs intellectual i
poltic que t fora punts de contacte amb els textos de la noblesa
francesa oposada a la tirania exercida durant el regnat de Llus XIII i du-
rant la minoria dedat de Llus XIV. Aquests sn, en paraules de lhistori-
ador Jean-Marie Constant, els conjuradors, i els autors del primer lib-
eralisme francs.35

No es tracta, ni molt menys, destablir vincles de filici directa entre un i


altre corrent. Per s que pot resultar til verificar les similituds entre amb-

34. Hem consultat lexemplar conservat a la BUB, ms. B-45/3/22.


35. Jean-Marie CONSTANT, Les conjurateurs. Le premier librlisme politique sous Riche-
lieu, Pars, 1987.
Monarquia moderada i llibertat de la ptria 195

dues conjuntures poltiques i entre ambds discursos doposici. Gaireb


un segle abans que els austriacistes castellans, els opositors a la tirania
de Richelieu van elaborar un discurs fonamentat en les virtuts es-
toiques. Entre elles destacaven la prudncia, la temprana, la clemncia
i el coratge, assimilat a lheroisme. A parer seu, el bon govern shavia
dassociar a lequilibri, lharmonia i la saviesa dels reis. En tot cas, la
monarquia francesa noms podia caure en la tirania si perdia la seva
mateixa essncia, que shavia caracteritzat histricament per la consulta
a les assemblees dels estats o dels grans i pel respecte a les regles del
dret i de la tradici que constituen els autntics frens del despotisme.

La poltica nova de Richelieu hauria generat, doncs, una contestaci


tant o ms moderna que, segons Jean-Marie Constant, caldria qualificar
sense embuts de liberal :

En crant les structures dun pouvoir fort que les historiens sempressrent de nom-
mer tat moderne, le premier ministre de Louis XIII faisait natre galement par
raction, et bien malgr lui, une opposition qui allait prendre aussi des allures mod-
ernes.36
.
Aquest discurs reapareix durant la revolta de la Fronda, sota el govern
de Mazzarino,37amb un perfil que, molt recentment, Francesco Benigno
ha qualificat de forma primitiva di liberalismo politico.38 Els textos de les
mazarinades, com assenyala Benigno, contraposen els efectes perni-
ciosos de la monarquia absoluta de nou encuny a les llibertats
histriques de la monarquia temper; la figura nova i submisa del cour-
tisan a la lliure del citoyen; lestranger Mazzarino als costums antics
francesos; la monarchie royale i la monarchie seigneuriale (o, el que s
el mateix, el princeps i el dominus). En definitiva, doncs, la puissance ab-
solue i els autntics valors cristians i francesos.

36. Ibidem, p. 261.


37. Hubert CARRIER, ed., La Fronde. Contestation dmocratique et mysre paysanne.
52 mazarinades. Pars, 1982; del mateix, La presse de la Fronde, 1648-1653. Les mazari-
nades, Ginebra, 1989-1991, 2 vols.; Christian JOUHAUD, Mazarinades. La Fronde des mots,
Pars, 1985.
38. Francesco BENIGNO, Lestrange desordre. Critica del potere dispotico e legittima-
zione della rivolta nella Francia della Fronda, dins C. Nubola i A. Wrgler, curs., Operare
la resistenza. Suppliche, gravaminaa e rivolte in Europa (secoli XV-XIX)a - Praktiken des
Widerstandes. Suppliken, Gravamina und Revolten in Europa (15.-19. Jahrhundert), Bolo-
gnaa / Berln, pp. 177-197.
196 Agust Alcoberro

Com assenyala Benigno, la importncia daquest preco liberalisme ha


estat menystinguda tant per la historiografia anglesa (ossessionata dal
suo eccezionalismo) com per la francesa (tesa a svalutare ci che oc-
corse alla met del secolo [XVII]). En tot cas, ha estat condemnada per
lobsessi historiogrfica a considerar modern noms all que final-
ment triomf com sesdevingu, de manera destacada, amb les revolu-
cions angleses del XVII i amb la francesa de 1789.

Potser, ben mirat, alguna cosa similar sesdevingu amb la causa de


laustriacisme castell, definitivament enterrada, entre la repressi i lex-
ili, durant la llarga postguerra de Successi.

También podría gustarte