El Dret Urbanístic de Catalunya

Dret urbanstic
Manual de consulta
El Pla de formaci s un instrument fonamental per a
la planificaci i gesti de la formaci de les diferents gerncies
i direccions de serveis de la corporaci.
Loferta formativa est definida a partir de la revisi i avaluaci

de la formaci realitzada per la mateixa corporaci i de lanlisi
daltres ofertes formatives que shan desenvolupat en altres
administracions pbliques i s fruit de la collaboraci entre
les diferents gerncies i direccions de serveis de la corporaci
amb la Direcci de Serveis de Formaci.
de ledici: Diputaci de Barcelona

del text: Jordi Gasulla Sabat
Primera edici: desembre de 2008
Primera edici digital: desembre de 2010
Disseny i producci: Direcci de Comunicaci de la Diputaci de Barcelona
Dipsit legal: B-4458-2011
Direcci de Serveis de Formaci

Comte dUrgell, 187. Edifici 14
08036 Barcelona
Tel. 934 049 300 Fax 934 049 359
ds.formaci@diba.cat www.diba.cat
Sumari
Introducci del manual ....................................................................... 15
1. Lurbanisme: concepte i principis generals ............................................ 17
Idees clau .................................................................................... 17
1.1. Fonts i principis generals dactuaci urbanstica ........................................ 17
1.1.1. Fonts del dret urbanstic de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

1.1.2. Els principis generals dactuaci urbanstica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.2. LAdministraci urbanstica: competncies i rgans urbanstics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.2.1. La Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

1.2.2. Els ajuntaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.2.3. Altres administracions pbliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.2.4. Les entitats urbanstiques especials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.3. Rgim urbanstic del sl ................................................................. 22
1.3.1. Sl urb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.3.2. Sl no urbanitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
1.3.3. Sl urbanitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
1.3.4. Els projectes en sl no urbanitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.3.5. Qualificaci del sl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Resum del tema .............................................................................. 27
2. El planejament urbanstic ............................................................... 29
Idees clau .................................................................................... 29
2.1. Planejament urbanstic general .......................................................... 30
2.1.1. Els plans directors urbanstics (PDU) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

2.1.2. El pla dordenaci urbanstica municipal (POUM) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
2.1.3. Els programes dactuaci urbanstica municipal (PAUM) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
2.1.4. Les normes de planejament urbanstic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
2.2. Planejament urbanstic derivat ........................................................... 37
2.2.1. Els plans parcials urbanstics (PPU) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

2.2.2. Els plans parcials de delimitaci (PPD) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
2.2.3. Els plans de millora urbana (PMU) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
2.2.4. Els plans especials urbanstics (PEU) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
6 | Dret urbanstic. Manual de consulta
2.3. Les figures complementries de planejament: els projectes durbanitzaci,

el catleg de bns que cal protegir i les ordenances municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
2.3.1. Els projectes durbanitzaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

2.3.2. El catleg de bns que cal protegir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
2.3.3. Les ordenances municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
2.3.4. Els estudis de detall . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
2.4. La publicitat del planejament urbanstic ................................................. 47
2.5. La revisi i modificaci de les figures de planejament urbanstic ........................ 48
2.6. La documentaci ambiental ............................................................. 49
2.7. El rgim de fora dordenaci i el volum disconforme de les construccions . . . . . . . . . . . . . . 51
Resum del tema .............................................................................. 52
Referncies a lannex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
3. La gesti urbanstica .................................................................... 53
Idees clau .................................................................................... 53
3.1. Requisits per a lexecuci de la gesti urbanstica ...................................... 53
3.2. Administracions actuants ................................................................ 53
3.3. Els instruments de gesti urbanstica .................................................... 54
3.4. Tramitaci dels instruments de gesti urbanstica ....................................... 54
3.5. Els sistemes dactuaci urbanstica ..................................................... 55
3.5.1. La reparcellaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
3.5.2. Lexpropiaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
3.6. Els projectes de reparcellaci ........................................................... 58
3.7. Altres projectes de reparcellaci abreujats .............................................. 60
3.8. Les entitats urbanstiques collaboradores .............................................. 61
3.8.1. Entitats urbanstiques collaboradores de carcter provisional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

3.8.2. Les juntes de compensaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
3.8.3. Les juntes de concertaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
3.8.4. Les associacions administratives de cooperaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
3.8.5. Les juntes de conservaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Resum del tema .............................................................................. 69
4. La intervenci urbanstica i la protecci de la legalitat ............................... 71
Idees clau .................................................................................... 71
4.1. Les llicncies urbanstiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
4.1.1. Naturalesa jurdica ...................................................................... 71

Sumari | 7
4.1.2. Actes subjectes a llicncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72

4.1.3. Rgim jurdic i procediment datorgament de les llicncies urbanstiques . . . . . . . . . . . . . . . . 73
4.1.4. Caducitat de les llicncies urbanstiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
4.1.5. Condicions datorgament de les llicncies urbanstiques en cada tipus de sl . . . . . . . . . . . 75
4.1.6. Revocaci i nullitat de llicncies urbanstiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
4.2. Tipologia de llicncies urbanstiques .................................................... 77
4.2.1. Les llicncies de primera utilitzaci o ocupaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

4.2.2. Les llicncies de parcellaci urbanstica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
4.2.3. Les llicncies i els projectes en sl no urbanitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
4.2.4. Actes promoguts per altres administracions pbliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
4.3. Les ordres dexecuci ................................................................... 81
4.4. Les declaracions de runa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
4.5. La protecci de la legalitat urbanstica .................................................. 84
4.5.1. La restauraci de la realitat jurdica alterada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

4.5.2. El rescabalament de danys i perjudicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
4.5.3. El procediment sancionador urbanstic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Resum del tema .............................................................................. 92
5. El patrimoni municipal del sl .......................................................... 93
Idees clau .................................................................................... 93
5.1. El patrimoni municipal del sl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
5.1.1. Definici del patrimoni municipal del sl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

5.1.2. Constituci del patrimoni municipal del sl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
5.1.3. Bns del patrimoni municipal del sl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
5.1.4. Dest dels bns del patrimoni municipal del sl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
5.1.5. Dest dels recursos econmics provinents del patrimoni municipal del sl . . . . . . . . . . . . . . . 96
5.2. Alienaci i cessi de terrenys ............................................................ 96
5.3. El dret de superfcie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Resum del tema .............................................................................. 100
Sntesi del material ........................................................................... 101
Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
Referncies bibliogrfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
Bibliografia comentada ....................................................................... 107
Annexos i material dautoavaluaci .......................................................... 109

| 15
Introducci del manual
Aquest manual tracta sobre els aspectes fonamentals de lactivitat urbanstica de lAdministra-
ci local des duna perspectiva prctica que permetr conixer els seus fonaments terics i con-
ceptes doctrinals bsics, i els aspectes prctics ms substantius per a la gesti administrativa
ordinria.
Els continguts essencials consisteixen en la descripci i lanlisi dels canvis produts a Catalunya
des de lentrada en vigor de la Llei 2/2002, modificada per la Llei 10/2004, i el Decret legislatiu
1/2005, pel qual saprova el Text refs de la llei durbanisme de Catalunya.
Al llarg de cinc temes sanalitza el contingut del nou text legislatiu.
Aix, el primer tema se centra en lestudi dels principis generals de lactuaci urbanstica, les dife-
rents administracions competents i el rgim urbanstic del sl.
En el segon tema, es descriuen i sanalitzen els instruments de planejament, amb la delimitaci

i notes prpies de cada un.
El tercer tema comprn la descripci dels instruments de gesti urbanstica com a projectes de
distribuci dels beneficis i crregues dels propietaris, aix com els sistemes dexecuci urbans-
tica de reparcellaci i expropiaci i el procediment de constituci de les entitats urbanstiques
collaboradores.
En el quart tema sanalitzen les llicncies urbanstiques i el rgim de protecci de la legalitat vigent.
I, per acabar, en el cinqu tema, sintrodueix el patrimoni municipal del sl com a element emer-
gent en els propers anys, a partir de la revisi del planejament urbanstic general dels municipis.
Lurbanisme: concepte i principis generals | 17
1. Lurbanisme: concepte i principis generals
Idees clau
Lurbanisme s una funci pblica que abasta lordenaci (planificaci i reglamentaci);

lexecuci dels plans (transformaci i conservaci de lobra pblica urbanitzadora); el con-
trol de ls del sl, del vol i del subsl; el control de ledificaci, i la regulaci de ls, de la
conservaci i de la rehabilitaci de les obres, els edificis i les installacions.
Els principis generals de lactuaci urbanstica sn el fonament del dret urbanstic catal i
han de servir de criteris dinterpretaci de la legislaci urbanstica.
Les competncies urbanstiques sn exercides principalment per la Generalitat de Cata-
lunya i els municipis.
El rgim urbanstic del sl es determina per la classificaci, la qualificaci en zones o siste-
mes i la inclusi en un sector de planejament urbanstic derivat o en un polgon dactuaci
urbanstica.
Els plans dordenaci urbanstica municipal classifiquen tot el sl del territori corresponent
en sl urb, no urbanitzable i urbanitzable.
De lexposici de motius del Text refs de la llei durbanisme de Catalunya (en endavant, TRLUC),
es desprn que lurbanisme est constitut per un conjunt de potestats, que es configuren com
una funci pblica, consistent en la planificaci o definici del model urbanstic de les ciutats i el
seu desenvolupament, amb la participaci dels propietaris i de la resta dels operadors pblics i
privats.
La normativa reguladora de les actuacions urbanstiques, que determina el marc dactuaci i la

interrelaci dels diferents operadors pblics i privats, configura el dret urbanstic que ser objec-
te destudi en les properes pgines.
1.1. Fonts i principis generals dactuaci urbanstica
Analitzarem, en primer lloc, quines sn les fonts del dret urbanstic a Catalunya i els principis
generals que informen lordenament jurdic en matria durbanisme.
1.1.1. Fonts del dret urbanstic de Catalunya
A partir de la Sentncia del Tribunal Constitucional 61/1997, es determina i sespecifica lmbit

competencial de lurbanisme a lEstat espanyol. La competncia en matria durbanisme s
exclusiva de les comunitats autnomes. Aquesta competncia coexisteix amb la de lEstat, que
gaudeix de la competncia exclusiva, dacord amb larticle 149.1 de la Constituci espanyola,
per fixar les condicions bsiques digualtat en lexercici dels drets i compliment dels deures cons-
titucionals, el dret de propietat del sl, la legislaci civil sens perjudici dels drets civils especials
forals, la legislaci sobre expropiaci forosa i el sistema de responsabilitat de totes les admi-
nistracions pbliques.
La conseqncia ms important de la sentncia abans esmentada s la derogaci de la norma-

tiva urbanstica estatal anterior (part del text refs de la Llei del sl de 1992) i la producci duna
nova llei bsica estatal: la Llei 6/1998, de 13 dabril, de rgim del sl i valoracions.
A partir dels canvis urbanstics frentics que shan produt durant els darrers anys i per tal de
crear un marc bsic actualitzat com en totes les comunitats autnomes, neix la Llei estatal
8/2007, de 28 de maig, del sl (BOE nm. 128, de 29 de maig de 2007) que deroga la vigent
fins ara, de 1998.
En definitiva, el marc legislatiu a Catalunya en matria urbanstica s el que recull la figura 1.
Primer nivell territorial Segon nivell territorial

(Competncia en matries sectorials (Competncia exclusiva en urbanisme
i verticals) dacord amb la Constituci espanyola
i lEstatut dautonomia de Catalunya)
Estat Generalitat
Llei 8/2007, de 28 de maig, del sl Decret legislatiu 1/2005, pel qual saprova el
Text refs de la llei durbanisme (TRLUC)
Normativa bsica
Reial decret legislatiu 1/1992, de 26 de juny Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual
(en tot all no declarat nul i inconstitucional saprova el Reglament de la llei durbanisme
per la Sentncia del Tribunal Constitucional
61/1997 i no derogat per la Llei 8/2007)
Normativa bsica
Figura 1. Marc legislatiu.
1.1.2. Els principis generals dactuaci urbanstica
Sn el fonament del dret urbanstic de Catalunya. Serveixen de criteris dinterpretaci de la legis-

laci urbanstica i sn definidors del model urbanstic de Catalunya, adoptats a lempara dels arti-
cles 148.1 CE i 149.5 de lEstatut dautonomia de Catalunya (EAC). Es regulen en els articles 3
a 9 del TRLUC.
Sn els segents:
Principi del desenvolupament urbanstic sostenible (art. 3 TRLUC i art. 3 del Decret
305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la llei durbanisme, en enda-
vant RegLUC, i art. 2 de la Llei 8/2007).
Sinscriu en la preocupaci mediambiental del mn actual per garantir la qualitat de vida de
les generacions presents i futures. La utilitzaci racional del territori i el medi ambient sha
de conjuminar amb les necessitats de creixement, amb la preservaci dels recursos natu-
rals i dels valors paisatgstics, histrics i de protecci del patrimoni cultural.
Comporta la configuraci de models docupaci del sl que eviten la dispersi en el territo-

ri, afavoreixen la cohesi social, consideren la rehabilitaci i la renovaci en sl urb, atenen
la preservaci i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les rees rurals i consoliden un
model de territori globalment eficient.
La propietat com a dret de contingut delimitat per la llei i el planejament, dacord amb la
seva funci social (art. 5 TRLUC).
El principi de no-indemnitzaci per causa de lordenaci urbanstica (art. 6 TRLUC).
Lordenaci urbanstica de ls dels terrenys no confereix a les persones propietries el dret
a exigir indemnitzaci, excepte en els supsits expressament reconeguts per la legislaci
urbanstica.
El principi de distribuci equitativa de beneficis i crregues derivats del planejament entre
els propietaris afectats (art. 7 TRLUC).
Les desigualtats produdes pel planejament sn corregides amb la reparcellaci. Totes les
persones propietries afectades es reparteixen els beneficis i les crregues segons les seves
aportacions, llevat que el sistema dexecuci urbanstica sigui el dexpropiaci, dacord amb
el qual els propietaris han de rebre la corresponent indemnitzaci (preu just).
El principi de participaci de la comunitat en les plusvlues generades per lacci urbansti-
ca dels ens pblics (art. 47 CE i art. 4 TRLUC).
Els principis dinformaci, participaci i publicitat (art. 8, 98.2 TRLUC i article 11 de la Llei
8/2007).
Les administracions pbliques han de garantir els drets diniciativa, informaci i participaci
de la ciutadania en els processos urbanstics de planejament i de gesti, de manera que el
contingut de les figures del planejament i dels instruments de gesti, inclosos els convenis,
estan sotmesos al principi de publicitat.
De fet, larticle 16 del RegLUC determina que tota la documentaci de qu disposin les
administracions pbliques referida als instruments de planejament i de gesti urbanstica en
qualsevol forma dexpressi i en qualsevol suport material s informaci urbanstica.
A ms, els ajuntaments dels municipis de ms de deu mil habitants han de garantir la con-
sulta dels instruments de planejament i gesti urbanstica per mitjans telemtics.
1.2. LAdministraci urbanstica: competncies i rgans urbanstics
Dacord amb larticle 14 del TRLUC, lexercici de les competncies urbanstiques correspon a
lAdministraci de la Generalitat, als municipis i a les comarques, que es configuren com les
administracions urbanstiques de carcter ordinari.
Altres administracions susceptibles dexercir competncies urbanstiques sn les diputacions,
les entitats municipals descentralitzades, les mancomunitats de municipis, les entitats metropo-
litanes, les comunitats de municipis i les anomenades entitats urbanstiques especials.
1.2.1. La Generalitat de Catalunya
Els rgans urbanstics de la Generalitat sestructuren en forma jerarquitzada a partir de tres

esglaons. El primer esgla locupa el Govern de la Generalitat; el segon, el conseller o la conse-
llera de Poltica Territorial i Obres Pbliques, i, el tercer, duna banda, les comissions territorials
durbanisme i, de laltra, el director general dUrbanisme.
El Govern
s la mxima autoritat en matria durbanisme a Catalunya. Se li atribueix laprovaci defi-
nitiva de la modificaci de les figures de planejament de sistemes urbanstics despais lliu-
res, zones verdes o equipaments esportius quan un ter del nombre legal de membres de
la Comissi Jurdica Assessora ho solliciti.
El conseller o la consellera de Poltica Territorial i Obres Pbliques
s la mxima autoritat del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques i t com-
petncia, entre daltres, per a laprovaci definitiva dels plans directors urbanstics, aix com
laprovaci definitiva dels plans dordenaci urbanstica municipal i els programes dactuaci
urbanstica dels municipis de ms de cent mil habitants.
La Comissi dUrbanisme de Catalunya
s un rgan consultiu que integren diferents representants dels departaments de la Gene-
ralitat, els ens locals amb competncies urbanstiques i persones de reconegut prestigi pro-
fessional o acadmic en matria durbanisme, habitatge i medi ambient.
Les seves funcions es limiten a informar preceptivament, amb carcter previ, en els sup-
sits determinats per la normativa vigent i quan el conseller o la consellera demana consulta
sobre els assumptes en matria durbanisme que cregui convenients.
Les comissions territorials durbanisme
Estan formades per rgans collegiats integrats per un president (el conseller o la conselle-
ra), deu representants de lAdministraci de la Generalitat (conseller, director general
dUrbanisme, director de ponncia tcnica, delegat territorial, i un representant dels depar-
taments segents: Agricultura, Ramaderia i Pesca; Cultura; Governaci i Administracions
Pbliques; Indstria, Comer i Turisme; Interior; Medi Ambient), sis representants dels ens
locals proposats per les organitzacions associatives de les entitats locals de Catalunya, un
representant de lAdministraci de lEstat i tres membres de lliure designaci per part del
president de la comissi entre persones de reconegut prestigi professional o acadmic.
Compleixen funcions de carcter informatiu, consultiu, gestor i resolutiu i, a instncia dels
ajuntaments, tamb compleixen funcions interpretatives.
Actualment, hi ha cinc comissions territorials distribudes per zones (Barcelona, Tarragona,
Lleida, Girona i Terres de lEbre), a ms de la Subcomissi dUrbanisme de la ciutat de
Barcelona, que exerceix les competncies que li atribueix la Carta Municipal de Barcelona.
El director general dUrbanisme
s lrgan directiu, de carcter unipersonal, que tramita els assumptes que corresponen a
la Comissi dUrbanisme de Catalunya, al conseller o la consellera de Poltica Territorial i
Obres Pbliques i al Govern. Coordina i impulsa lactivitat de les comissions territorials
durbanisme i de la Subcomissi dUrbanisme del municipi de Barcelona, i gestiona i exe-
cuta els acords adoptats en matria durbanisme pel Departament de Poltica Territorial i
Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya.
LInstitut Catal del Sl
s una entitat de dret pblic de la Generalitat de Catalunya sotmesa a un rgim especial en
virtut del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual saprova el Text refs de la
Llei 4/1985, de 29 de mar. El TRLUC li dna la condici dentitat urbanstica especial.
Les funcions que satribueixen a lAdministraci de la Generalitat sn de tres tipus: de fo-

ment, de cooperaci i de subrogaci en la competncia corresponent, en supsits dinacti-
vitat o incompliment.
Entre les funcions ms essencials, cal destacar laprovaci definitiva del planejament gene-
ral municipal, aprovar les revisions i modificacions de planejament, aprovar definitivament el
planejament derivat en cas que el municipi no hagus redactat un programa dactuaci
urbanstica, autoritzar els usos i edificacions en sl no urbanitzable i ordenar la suspensi
dobres si els ajuntaments no exerceixen aquesta funci.
1.2.2. Els ajuntaments
Sn els subjectes administratius de lurbanisme per excellncia i gaudeixen duna competn-

cia residual limitada per larticle 14.2 del TRLUC. Exerceixen les seves competncies urbans-
tiques en els termes establerts per la legislaci local i urbanstica, a travs dels tres rgans mu-
nicipals: lalcalde, la junta de govern local i el ple.
Les competncies municipals sn, principalment: aprovar inicialment i provisionalment el plane-

jament general (plans dordenaci urbanstica municipal) i el planejament derivat (plans parcials
i plans especials), aprovar inicialment i definitivament els projectes de reparcellaci i urbanitza-
ci, acordar la creaci del Patrimoni Municipal del Sl i Habitatge, atorgar llicncies urbansti-
ques i dictar ordres dexecuci i suspensi dobres.
El RegLUC atribueix, en larticle 10, la possibilitat que els ajuntaments o altres entitats locals
puguin exercir les seves competncies urbanstiques mitjanant el rgim de gerncia urbansti-
ca, un rgim que ja estava regulat per la normativa estatal i que sincorpora a la normativa cata-
lana mitjanant el nou reglament, que pot consistir en un rgan de carcter individual o collegiat
dins la mateixa Administraci local, o en una entitat urbanstica de gesti directa.
1.2.3. Altres administracions pbliques
Com a novetat, el TRLUC atribueix competncies urbanstiques a les comarques, essencialment

en el planejament de carcter plurimunicipal. En aquest sentit, correspondr al consell comarcal
corresponent, dacord amb el seu rgim de competncies, la formulaci dels plans dordenaci
urbanstica plurimunicipals (quan aix ho estableixi el pla director), laprovaci inicial i provisional de
programes dactuaci urbanstica comarcals (quan ho acordin els municipis afectats), i laprovaci
inicial i definitiva del planejament derivat recollit en el programa dactuaci urbanstica comarcal.
Tamb gaudiran de competncies consultives, dassistncia tcnica i jurdica als petits munici-
pis: les diputacions, els ens locals de carcter provincial que no es mencionen expressament
en el TRLUC per s implcitament en larticle 14.4.
La potestat de cooperaci (o de collaboraci) entre diferents ens locals pot donar lloc a la crea-
ci dadministracions mixtes, com ara les mancomunitats de municipis, els consorcis o les
comunitats de municipis.
Per la seva part, lAdministraci de lEstat compta amb competncies urbanstiques de carcter
sectorial en matria de costes, ports, carreteres, transports pblics i comunicacions.
1.2.4. Les entitats urbanstiques especials
Sn aquelles que assumeixen competncies urbanstiques en matria de planejament i gesti

urbanstica en els supsits en qu operin com a administracions actuants. Per aix cal un acord
exprs per a cada actuaci urbanstica concreta, o pot tenir carcter general. Aquest acord sha
de publicar al diari o butllet oficial corresponent.
Poden gaudir daquest estatus especial els consorcis urbanstics, les mancomunitats inter-
municipals, les entitats pbliques empresarials locals i les societats locals de capital nte-
grament pblic.
LInstitut Catal del Sl, entitat empresarial de la Generalitat de Catalunya, t reconeguda

aquesta condici en cas que ho determini el planejament urbanstic.
Les entitats urbanstiques especials poden tenir per finalitat dur a terme qualsevol activitat de
carcter urbanstic lexercici de la qual no tingui carcter intransferible dacord amb la legislaci
aplicable en cada cas.
1.3. Rgim urbanstic del sl
Les competncies en matria urbanstica comporten la facultat de dividir el territori municipal en

rees de sl urb, urbanitzable i no urbanitzable.
La classificaci del sl constitueix un element essencial en el conjunt del sistema normatiu urba-
nstic, en tant que mitjanant aquesta classificaci sestableix ladscripci del sl a cadascuna
de les categories bsiques, amb la consegent aplicaci del rgim jurdic propi de cadascuna
daquestes categories.
Daquesta manera, les persones propietries de sl i daltres bns immobles tenen dret a utilit-
zar-los, gaudir-los i disposar-los dintre dels lmits i amb compliment dels deures establerts en la
legislaci i en el planejament urbanstic i en la resta de normes aplicables, els quals delimiten el
contingut urbanstic del dret de propietat i en defineixen la funci social.
La llei catalana, el TRLUC, regula el rgim urbanstic, entre els articles 24 i 54, regulaci que
sadequava a la classificaci i la categoritzaci fixada per la Llei estatal 6/1998, de 13 dabril, de
rgim del sl i valoracions, amb les matisacions introdudes pel Tribunal Constitucional en la
Sentncia 164/2001, d11 de juliol. Aquesta classificaci, que es refereix estrictament al plane-
jament urbanstic, varia en la nova Llei 8/2007, quant al dret de propietat i valoraci del sl, ja
que distingeix entre situaci i activitat del sl, estat i procs, sl rural i sl urbanitzat en funci del
grau de transformaci actual dels terrenys.
1.3.1. Sl urb
Est integrat per aquells terrenys que, havent estat sotmesos al procs dintegraci al teixit urb,
compten amb tots els serveis urbanstics bsics (xarxa viria, abastament daigua, sanejament i
subministrament denergia elctrica), o b estan compresos en rees consolidades per a
ledificaci dalmenys dues terceres parts de la seva superfcie edificable. Aix mateix, els terrenys
que en execuci del planejament assoleixen el grau durbanitzaci que aquest preveu tamb han
dadquirir la condici de sl urb.
Lexigncia duna vinculaci amb el territori preexistent, per a la consolidaci de ledificaci, o b

per disposar dels serveis urbanstics bsics, ha comportat que la classificaci de terrenys dins la
categoria de sl urb shagi conceptualitzat com de carcter reglat.
El sl urb pot ser consolidat o no consolidat en funci del grau durbanitzaci dels terrenys.
s sl urb consolidat tot terreny que tingui la condici de solar (terreny apte per a ledificaci,
que compti amb els serveis urbanstics bsics, que afronti amb una via ntegrament pavimenta-
da amb enllumenat pblic inclosa la zona de pas de vianants, que tingui assenyalades les
alineacions i rasants, que sigui susceptible de llicncia immediata, i amb relaci al qual no hi hagi
pendent cap cessi de terrenys amb vista a regularitzar alineacions o a completar la xarxa vi-
ria), o b els terrenys als quals noms manca, per assolir la condici de solar descrita, comple-
tar o finalitzar la urbanitzaci (pavimentaci i dotaci de serveis urbanstics complementaris).
La seva conseqncia ms important s que, tret de supsits molt puntuals, per edificar noms
cal la llicncia urbanstica corresponent sense necessitat de formalitzar cap instrument de plane-
jament urbanstic derivat.
La resta de sl urb t la condici de no consolidat. Aquest tipus de sl es troba sotms a pro-

cessos de transformaci urbanstica (reforma interior, remodelaci urbana, transformaci dusos,
i reurbanitzaci del teixit urb) en virtut duna figura de planejament que es veur ms endavant,
un pla de millora urbana (PMU), o un polgon dactuaci urbanstica.
En el sl urb consolidat, els propietaris afectats tenen el deure dexecutar i acabar les obres durba-
nitzaci al seu crrec fins a assolir la condici de solar segons el calendari fixat pel planejament ur-
banstic, aix com edificar segons les condicions establertes legalment i pel planejament urbanstic.
Si sescau, els propietaris de sl urb no consolidat tenen lobligaci de: repartir equitativament
els beneficis i les crregues que es deriven del planejament urbanstic; cedir a lajuntament, de
manera obligatria i gratuta, el sl necessari per a lexecuci dels sistemes urbanstics generals
de titularitat pblica en lmbit dactuaci en qu siguin compresos els terrenys; cedir a
ladministraci actuant el deu per cent de laprofitament urbanstic en actuacions incloses en
sectors de millora urbana (pla de millora urbana) o polgons dactuaci urbanstica, sempre que
tinguin per objecte el desenvolupament o la reconversi del model urbanstic de lmbit de qu
es tracti relatiu a lestructura fonamental, a ledificaci existent o als usos principals.
Parallelament, els propietaris tamb han de costejar i, si sescau, executar la urbanitzaci, edi-
ficar els solars en els terminis fixats pel planejament urbanstic, executar la construcci de
lhabitatge protegit i conservar les obres durbanitzaci.
La cessi del sl corresponent al deu per cent de laprofitament pot sser substituda pel seu
equivalent en altres terrenys fora del sector o del polgon si es pretn millorar la poltica
dhabitatges o si lordenaci urbanstica dna lloc a una parcella nica i indivisible. En aquest
cas, la cessi pot sser substituda tamb per lequivalent del seu valor econmic, que sha de
destinar a conservar o ampliar el patrimoni pblic del sl.
La dificultat en aquest tipus de sl s determinar en quines situacions concretes es pot obligar

els propietaris a cedir el deu per cent daprofitament urbanstic, ja que el TRLUC limita aquesta
cessi en funci de la finalitat que es pretn amb el planejament.
En aquest sentit, larticle 40.2 del RegLUC prescriu en quins supsits cal cedir el deu per cent
de laprofitament urbanstic del sector a lAjuntament:
Actuacions urbanstiques integrades que tenen per objecte completar el teixit urb en
mbits en qu la majoria de les parts no han estat objecte prviament de transformaci
urbanstica.
Actuacions urbanstiques que tenen per objecte la transformaci del model urbanstic pre-
existent.
Actuacions urbanstiques allades que donen lloc a un increment de laprofitament urba-
nstic per ra de la transformaci dels usos preexistents o de laugment de ledificabilitat.
En aquest cas, lactuaci pot anar referida a un nic terreny i comportar la delimitaci
dun polgon dactuaci als nics efectes de cessi del deu per cent daprofitament de
lactuaci.
1.3.2. Sl no urbanitzable
El sl no urbanitzable s aquell que, dacord amb el planejament territorial i la legislaci secto-

rial, hagi de ser sotms a un rgim despecial protecci que sigui incompatible amb la seva trans-
formaci per motius naturals, agraris, paisatgstics, forestals, o dun altre tipus, o b els terrenys
que el planejament municipal consideri necessari classificar com a sl no urbanitzable per ina-
dequaci al desenvolupament urb, i la reserva per a sistemes generals no inclosos en cap altre
classe de sl.
1.3.3. Sl urbanitzable
La Llei estatal 6/1998, de 13 dabril, configurava aquesta classe de sl com de carcter residual.
Actualment, tamb s aix, tot i que el TRLUC el conceptua amb carcter positiu, com tots els
terrenys que el planejament urbanstic municipal consideri necessaris i adequats per garantir el
creixement de la poblaci i de lactivitat econmica.
Val a dir que, a diferncia del sl urb, la jurisprudncia ha mantingut el seu carcter reglat. El
sl urbanitzable s una potestat discrecional del planificador. En funci del grau de desenvolu-
pament, es distingeix entre sl urbanitzable delimitat (aquell el desenvolupament del qual es
dugui a terme mitjanant un pla parcial urbanstic) i sl urbanitzable no delimitat (aquell que
no gaudeix duna previsi immediata de desenvolupament i, per tant, cal que el pla parcial urba-
nstic sigui un instrument ms complex, el pla parcial de delimitaci).
Els deures dels propietaris en sl urbanitzable delimitat sn, entre daltres: la cessi gratuta i
obligatria del sl necessari per edificar i sostre corresponent al deu per cent de laprofitament
urbanstic de lmbit dactuaci; costejar i, si sescau, executar la urbanitzaci amb les infraes-
tructures de connexi amb els sistemes urbanstics generals exteriors si el planejament ho exi-
geix; repartir-se de forma equitativa els beneficis i les crregues amb la resta dels propietaris
afectats mitjanant la reparcellaci; sollicitar llicncia i edificar en els terminis establerts en el
planejament, i conservar les obres durbanitzaci.
En el sl urbanitzable no delimitat, mentre no es procedeixi a la seva transformaci, el rgim de

drets i deures dels propietaris sequipara als del sl no urbanitzable.
1.3.4. Els projectes en sl no urbanitzable
En aquest tipus de sl estan prohibides les parcellacions urbanstiques i la urbanitzaci.
Els propietaris de sl no urbanitzable tenen el dret ds, de gaudi i de disposici de les seves
propietats limitat a la utilitzaci racional dels recursos naturals segons la llei, el planejament i la
legislaci sectorial.
El dret essencial dels propietaris s utilitzar les finques dacord amb la seva naturalesa agrcola,
forestal, ramadera, cinegtica o extractiva. Per tal dacomplir aquestes finalitats, els articles 47 a
50 del TRLUC i 47 a 56 del RegLUC enumeren quins tipus de projectes o activitats sn permis-
sibles en sl no urbanitzable amb els procediments i requisits materials que es relacionaran pos-
teriorment en el tema 4.
A ttol enunciatiu, en aquesta classe de sl es poden dur a terme les activitats, equipaments i
construccions segents:
Activitats i equipaments dinters pblic que es poden emplaar en el medi rural
Les activitats collectives de carcter esportiu, cultural, deducaci en el lleure i desbarjo

que es desenvolupin a laire lliure (equipaments esportius de tot tipus, camps de golf, cen-
tres doci, cases de colnies, restaurants, entre daltres) i resta dequipaments no compati-
bles amb usos urbans.
Les infraestructures daccessibilitat (carreteres, vials daccs, camins, autopistes).
Les installacions i obres necessries per a serveis tcnics, telecomunicacions, estacions
depuradores i daiges residuals, abocadors i plantes de tractament de residus, centrals
elctriques, dipsits daigua, antenes de telefonia mbil, infraestructures digitals i parcs
elics, entre daltres.
Noves construccions i installacions
Les construccions prpies de lactivitat primria, com ara les dactivitats agrcoles, ramade-
ra, dexplotaci de recursos naturals i extractives.
Les construccions destinades a habitatge familiar o a lallotjament de persones amb la con-
dici de treballadors temporers.
Les estacions de subministrament de carburants i daltres serveis a la xarxa viria.
Les construccions destinades a les activitats de turisme rural o de cmping.
Obertura o recuperaci de vies daccs, camins i dreceres.
Les obres que afectin restes arqueolgiques, jaciments paleontolgics o punts geolgics
dinters.
Reconstrucci i rehabilitaci de masies i cases rurals que calgui preservar
Han destar identificades en un catleg especfic o, si escau, seguir el procediment determinat

legalment, que es veur en el tema 4.
1.3.5. Qualificaci del sl
La qualificaci del sl consisteix en la subdivisi en zones de les classes de sl per a lassignaci

de continguts especfics o aprofitaments urbanstics.
Sentn per zona aquella superfcie de sl que compta amb unes prescripcions urbanstiques
ds, intensitat ds i tipologia edificatria. En aquest sentit, dins de cada tipus de sl podem tro-
bar una varietat molt diversa dusos: s residencial, industrial, comercial i terciari, entre daltres.
Els usos de carcter no lucratiu que no sn susceptibles de produir una rendibilitat econmica
en el mercat immobiliari (per exemple, els vials, els equipaments comunitaris pblics o dinters
social, els espais lliures i les zones verdes) sn denominats sistemes. Aquests poden ser de titu-
laritat pblica o privada.
Larticle 34 del TRLUC classifica els sistemes urbanstics en generals si el seu nivell de servei
s dabast municipal o superior, configuren lestructura general del territori i determinen el desen-
volupament urb i locals si el nivell de servei es limita al municipi o a un mbit dactuaci
concret del municipi.
Sn sistemes els equipaments comunitaris (centres pblics, equipaments religiosos, sanitaris i

assistencials, serveis tcnics de transport i altres equipaments dinters pblic o social), les co-
municacions (carreteres, transport terrestre, hidrulic, ferroviari, aeri), espais lliures (zones verdes,
parcs, jardins, espais per a lesbarjo, places), i els habitatges dotacionals pblics.
Resum del tema
Lurbanisme es conceptua a la legislaci urbanstica catalana com una funci pblica que abas-
ta totes les fases incidents sobre el sl, des de la planificaci fins a la conservaci i rehabilitaci
de les edificacions. Tradicionalment, sha dividit en tres grans rees: el planejament, la gesti i la
intervenci o disciplina urbanstica. Aquestes matries sn vigents a dia davui en el Text refs
catal i el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i shan ampliat en matria de protecci de la
legalitat urbanstica i patrimoni pblic del sl i de lhabitatge.
Per fer efectiva totes aquestes poltiques pbliques hi ha diferents administracions que tenen
competncies en matria durbanisme, principalment: la Generalitat de Catalunya representa-
da pel conseller o la consellera de Poltica Territorial i Obres Pbliques, les comissions terri-
torials durbanisme i els ajuntaments, mitjanant els plens o els alcaldes.
Mentre que a lAdministraci autonmica li competeix bsicament laprovaci definitiva de la pla-

nificaci urbanstica municipal i la competncia exclusiva en el planejament territorial, els ajunta-
ments promouen o inicien la tramitaci del planejament i estenen la seva potestat en la gesti i
latorgament de llicncies urbanstiques.
La legislaci catalana completa lmbit competencial amb el refor de les societats de capital
ntegrament pblic de carcter local, els consorcis urbanstics i les mancomunitats que poden
exercir competncies urbanstiques, sobretot en matria de gesti i patrimoni municipal del sl.
Amb relaci a la classificaci del sl, el text catal reprodueix la normativa bsica estatal de 1998
amb tres tipus de sl: urb, urbanitzable i no urbanitzable. La nova llei del sl estatal varia
aquests conceptes quan es refereix al dret de propietat i a les valoracions dels terrenys i distin-
geix el sl rural del sl urbanitzat.
El planejament urbanstic | 29
2. El planejament urbanstic
Idees clau
El planejament urbanstic s el sistema de concreci en el territori dels principis dordenaci

urbanstica. s la base fonamental i el sistema central de tota ordenaci urbana.
El planificador ordena el territori mitjanant la redacci dinstruments de planejament urba-
nstic. Aquests poden ser originaris, en aquest cas, parlarem de planejament urbanstic
general, o de desenvolupament o planejament urbanstic derivat. La relaci entre el plane-
jament urbanstic general i el derivat s de jerarquia.
Linstrument urbanstic fonamental en lordenaci dun municipi s el pla dordenaci urba-
nstica municipal o, altrament dit, POUM.
Per tal que un instrument de planejament esdevingui efica, cal que lrgan competent per
a la seva aprovaci definitiva publiqui lacord i les normes urbanstiques completes.
El planejament urbanstic t carcter normatiu amb rang reglamentari i la seva vigncia s
indefinida fins que no se naprovi la revisi.
Qu vol dir planificar? Aquesta s la paraula clau i la punta de llana de lurbanisme. Correspon
als instruments de planejament lordenaci i classificaci del territori aix com regular-ne ls. Es
tracta duna potestat discrecional de lAdministraci pblica que es materialitza en la redacci de
plans urbanstics i els instruments complementaris que sexaminaran a continuaci.
Tradicionalment, tant la legislaci urbanstica com la doctrina han diferenciat dos tipus de plans
urbanstics:
El planejament urbanstic general, que estableix les directrius bsiques del municipi o dun
mbit supramunicipal (ms dun municipi o comarca), est integrat pels plans directors
urbanstics, els plans dordenaci urbanstica municipal, les normes de planejament urba-
nstic i els programes dactuaci urbanstica municipal.
El planejament urbanstic derivat, que desenvolupa els criteris i directrius fixades pel plane-
jament urbanstic general, est integrat pels plans especials urbanstics, els plans de millo-
ra urbana, els plans parcials urbanstics i els plans parcials urbanstics de delimitaci.
Instruments de planejament urbanstic
Planejament urbanstic general Planejament urbanstic derivat
Plans directors urbanstics (PDU) Plans especials urbanstics (PEU)

Plans dordenaci urbanstica municipal Plans de millora urbana (PMU)
(POUM) Plans parcials urbanstics (PPU)
Normes de planejament urbanstic Plans parcials de delimitaci (PPD)
Programes dactuaci urbanstica
municipal (PAUM)
Figura 2. Instruments de planejament urbanstic.

La relaci entre el planejament general i el planejament derivat s de jerarquia normativa, de

manera que els instruments que formen part del planejament urbanstic derivat han de respec-
tar les directrius del planejament urbanstic de carcter superior.
Lnica excepci al principi de jerarquia normativa sn els plans especials urbanstics que poden
no desenvolupar determinacions del planejament general, malgrat que hagin de justificar la ne-
cessitat de laprovaci i la seva compatibilitat amb lesmentat planejament.
Amb relaci a la naturalesa jurdica dels plans urbanstics, la jurisprudncia i la majoria de la doc-
trina shan pronunciat a favor de reconixer el carcter de norma jurdica amb rang reglamenta-
ri dels instruments de planejament.
2.1. Planejament urbanstic general
Sn els instruments de planejament que fixen les directrius bsiques del municipi o dun territo-
ri de carcter supramunicipal. La normativa catalana distingeix entre els plans directors urbans-
tics, els plans dordenaci urbanstica municipal, les normes de planejament urbanstic i els pro-
grames dactuaci urbanstica municipal.
2.1.1. Els plans directors urbanstics (PDU)
Correspon als plans directors urbanstics (PDU) establir les directrius per coordinar lordenaci
urbanstica dun territori, dabast superior al municipi, que vinculen el planejament urbanstic
municipal.
Objectius
Establir determinacions sobre lordenaci urbanstica supramunicipal.

Establir determinacions sobre el desenvolupament urbanstic sostenible.
Establir determinacions sobre la mobilitat de persones, mercaderies i transport pblic.
Establir les mesures de protecci del sl no urbanitzable.
Concretar i delimitar les reserves de sl per a les grans infraestructures, com ara xarxes vi-
ries, ferroviries, aeroporturies, de sanejament i dabastament daigua, i de telecomunica-
cions, entre daltres.
Programar poltiques supramunicipals de sl i dhabitatge, concertades amb els ajuntaments
afectats.
Les seves determinacions sn ms prpies de lordenaci territorial que de la urbanstica, tot

i que estableixen orientacions molt directes que vinculen altres figures de planejament general
i, en especial, els plans dordenaci urbanstica municipal. Aquesta vinculaci dels PDU amb
la resta dinstruments de planejament general s de jerarquia, ja que larticle 56.4 del TRLUC
estableix que els plans urbanstics que resultin afectats per les determinacions del pla director
shan dadaptar en els terminis que aquest estableixi per garantir la racionalitat i la coherncia
de lordenaci.
Continguts
Amb relaci a la documentaci, els plans directors urbanstics han de contenir els estudis justi-
ficatius, una memria, la programaci de les actuacions per aplicar-los, les bases tcniques i
econmiques per desenvolupar-los, els plnols dinformaci i ordenaci i les normes que shan
de complir obligadament, aix com linforme ambiental corresponent.
Tramitaci
La formulaci i el procediment de tramitaci dun PDU correspon a la comissi territorial

durbanisme competent, llevat que lmbit territorial del pla afecti ms duna comissi; en aquest
cas correspon al conseller o a la consellera de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Gene-
ralitat de Catalunya. Laprovaci definitiva tamb s a crrec de la comissi territorial durbanisme
corresponent. Es preveuen trmits daudincia i consulta als ajuntaments afectats.
Com a exemples ms propers de plans directors, hi ha el Pla director de costes, per tal dordenar
el sl no urbanitzable de la costa catalana, i, en trmit, el Pla director urbanstic de la comarca
del Bages, amb lobjectiu de regular les poltiques supramunicipals de la comarca aix com la
concreci de les grans infraestructures i el Pla director urbanstic de la Conca ddena que
engloba la ciutat dIgualada i la seva rea dinfluncia.
Els plans directors urbanstics poden establir determinacions per ser directament executades o
per ser desenvolupades per plans especials urbanstics.
2.1.2. El pla dordenaci urbanstica municipal (POUM)
s linstrument dordenaci urbanstica integral del territori. Pot abastar un o ms dun terme
municipal i es coneix abreujadament com a POUM.
A partir de lentrada en vigor de la Llei 2/2002, de 21 de mar, durbanisme, el passat 21 de juny

de 2002, la seva missi s substitutiva dels anteriors instruments de planejament encara vigents
en la majoria de municipis catalans arran de la normativa urbanstica de 1990: els plans generals
o normes subsidiries de planejament (petits municipis).
Objectius
Classificar el territori en sl urb, urbanitzable i no urbanitzable en funci dels objectius de

desenvolupament i de la complexitat urbanstica del municipi.
Determinar lestructura i les determinacions de cada tipus de sl i el model de territori.
Determinar els indicadors de creixement, poblaci, recursos i desenvolupament econmic i
social.
Definir el sistema general despais lliures pblics a la proporci mnima de 20 m2 per cada
100 m2 de sostre per a s residencial no incls en cap sector de planejament urbanstic.
Establir les determinacions necessries per assolir una mobilitat sostenible en el municipi.
El POUM es conceptualitza com un pla originari en el sentit que no requereix necessriament lexis-
tncia dun pla director, a diferncia dels plans derivats, que no poden existir sense POUM.
Continguts
Larticle 59 del TRLUC determina quina s la documentaci que ha de formar part dun POUM:
Una memria descriptiva i justificativa del pla. Aquesta memria ha dintegrar el programa
de participaci ciutadana que ha de regir en tot el procs de formulaci i tramitaci del pla,
la justificaci del principi dactuaci urbanstica de desenvolupament urbanstic sostenible i
lestudi davaluaci de la mobilitat generada, entre daltres elements referenciats a larticle
69.2 del RegLUC.
Els plnols dinformaci i ordenaci urbanstica del territori.
Les normes urbanstiques que poden contenir o no les ordenances durbanitzaci o edi-
ficaci.
El catleg de bns que cal protegir per ra del seu valor arquitectnic, geolgic o, en gene-
ral, cultural.
Lagenda i lavaluaci econmica i financera de les actuacions que shan de desenvolupar.
La documentaci ambiental, que consisteix en un informe de sostenibilitat ambiental.
El programa dactuaci urbanstica municipal, si escau.
La memria social, que ha de contenir la definici dels objectius de producci dhabitatge
protegit.
En el cas de petits municipis amb escassa complexitat urbanstica, no cal emplenar tota la docu-
mentaci descrita. Larticle 59.2 del TRLUC permet redactar POUM de mnims pensada pels
ajuntaments que compten actualment amb normes subsidiries de planejament com a instru-
ment de planificaci del terme municipal. En aquest supsit, per a laprovaci del POUM noms
cal una memria justificativa, els plnols dinformaci i delimitaci del sl urb i no urbanitzable,
les normes urbanstiques bsiques, alineacions i rasants, i linforme mediambiental.
Tramitaci
Una de les caracterstiques del procediment daprovaci dels plans urbanstics s la configura-
ci duna potestat compartida entre lrgan municipal (que interv en la fase prvia de formula-
ci, lelaboraci del pla i en la fase inicial i provisional de tramitaci) i lrgan autonmic que inter-
v en la part final de la tramitaci.
Fase prvia de formulaci i elaboraci del pla:
Correspon als ajuntaments la seva aprovaci. La formulaci es refereix de forma mplia a linici
dels treballs delaboraci i a les decisions que es puguin prendre amb carcter previ a la seva
tramitaci (suspensi potestativa de llicncies, encrrec de la redacci als serveis tcnics muni-
cipals o mitjanant una contractaci administrativa de consultoria i assistncia externa dels tre-
balls de redacci del pla).
Lacord de formulaci ha de fixar els criteris i objectius que es pretenen assolir amb lelaboraci
del pla.
En el cas del planejament general, la iniciativa per a la formulaci s sempre pblica.
Parallelament a lacord de formulaci, lAjuntament, si disposa de treballs amb el suficient grau

de consolidaci, ha daprovar lavan de linstrument de planejament que se sotmetr a informa-
ci pblica.
Aix mateix, i prviament a laprovaci inicial, com a novetat introduda a la legislaci catalana a
larticle 8 del TRLUC, cal aprovar el programa de participaci ciutadana amb el contingut esta-
blert a larticle 22 del RegLUC.
Es tracta dun calendari dactuacions que ha dorientar les mesures i actuacions que lAjun-
tament ha demprendre amb relaci al pla i la participaci de la ciutadania. Aquest programa
ha de fixar els terminis dinformaci pblica, de suggeriments i alternatives que siguin neces-
saris (conferncies, jornades, debats) aix com la possibilitat de constituir consells assessors
urbanstics.
Es pot aprovar simultniament a lacord de formulaci o en el moment posterior daprovaci de

lavan de pla.
Lavan de planejament se sotmet a informaci pblica durant el termini mnim dun mes o durant
el termini establert en el programa de participaci ciutadana. En aquest punt, lAjuntament recull
els suggeriments, les observacions i les allegacions que es produeixin.
Fase de tramitaci del pla:
s la fase prpiament resolutiva del planejament on intervenen les dues administracions: la local
i lautonmica.
Els suggeriments, les alternatives o les allegacions que es presentin en el trmit dinformaci
pblica de lavan de pla han de ser analitzats i valorats per lAjuntament, amb lobjecte de con-
firmar o rectificar els criteris i les solucions generals del planejament. Aquesta valoraci
sexpressa mitjanant lacord daprovaci inicial de linstrument de planejament.
Laprovaci inicial s adoptada pel ple de lAjuntament amb qurum de majoria absoluta del
nombre legal de membres de la corporaci i comporta la suspensi de llicncies en tots els
mbits on es modifiqui el rgim urbanstic vigent.
La documentaci aprovada inicialment s sotmesa a informaci pblica durant el termini mnim

dun mes a comptar des de lltima de les publicacions al butllet oficial de la provncia i dos
dels diaris de major divulgaci de lmbit del pla. Simultniament, sha de donar audincia als
ajuntaments limtrofs i demanar informes preceptius als organismes pblics afectats per tal que
es pronuncin sobre la idonetat del nou planejament (Agncia Catalana de lAigua; Departament
de Medi Ambient; Departament dAgricultura, Ramaderia i Acci Rural; Direcci General de
Carreteres, entre daltres).
Si hi ha hagut allegacions, dins el trmit dinformaci pblica, shan de resoldre a travs del ple
de lAjuntament i laprovaci provisional de lexpedient amb qurum de majoria absoluta del
nombre legal de membres. En cas que, a causa de les allegacions o els informes emesos pels
organismes pblics, shaguessin de produir modificacions substancials de la documentaci, el

ple de lAjuntament ha de sotmetre lexpedient a una segona exposici pblica prvia a la seva
aprovaci provisional.
Una vegada adoptada laprovaci provisional, lAjuntament ha de remetre lexpedient a la corres-

ponent comissi territorial durbanisme de la Generalitat de Catalunya per a la seva aprovaci
definitiva. Aquesta aprovaci sha de produir en el termini mxim de quatre mesos des de la
remissi completa de lexpedient. El silenci administratiu es considera positiu en aquest cas.
Si el municipi t ms de cent mil habitants, la competncia de laprovaci definitiva correspon al

conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya.
El POUM no ser vigent fins que no sigui publicat amb les normes urbanstiques al Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya. Noms una vegada publicat lacord, amb les seves correspo-
Fase prvia de formulaci i elaboraci del pla
Elaboraci dels treballs previs, ja sigui pels serveis tcnics municipals o mitjanant
contractaci administrativa de consultoria i assistncia externa.
Acord de formulaci del pla adoptat per lAjuntament.
Aprovaci del programa de participaci ciutadana: publicaci al Butllet Oficial

de la Provncia de Barcelona.
Aprovaci de lavan del pla pel ple de lAjuntament.
Perode dinformaci pblica: publicaci al Butllet Oficial de la Provncia de Barcelona

i a dos diaris.
Fase de tramitaci del pla
Aprovaci inicial i suspensi preceptiva de llicncies pel ple de lAjuntament

amb qurum de majoria absoluta.
Informaci pblica: publicaci al Butllet Oficial de la Provncia i a dos diaris.
Resoluci dallegacions i aprovaci provisional pel ple de lAjuntament

amb qurum de majoria absoluta.
Aprovaci definitiva del POUM per la comissi territorial durbanisme corresponent

en el terminin mxim de quatre mesos o pel conseller o la consellera de Poltica
Territorial i Obres Pbliques si el municipi t ms de cent mil habitants.
Publicitat i vigncia del POUM una vegada publicat al Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya amb les normes urbanstiques corresponents.
Figura 3. Tramitaci del pla dordenaci urbanstica municipal.

nents normes urbanstiques, linstrument de planejament adquireix vigncia (de carcter indefinit
fins que no es revisi).
Dacord amb la disposici addicional setena del TRLUC els terminis de tramitaci i resoluci defi-
nitiva dels instruments de planejament sentenen ampliats en un mes si coincideixen parcialment
o totalment amb el mes dagost. Aix significa que si una informaci pblica sinicia el 15 de juliol,
sentn ampliat el termini fins al 15 de setembre.
A ms de la tramitaci examinada, els POUM poden tenir un mbit superior a un municipi. En

aquest cas, parlarem dun pla dordenaci urbanstica municipal plurimunicipal. Aquest seria
el cas de lmbit de la conurbaci de Barcelona en el supsit que es reviss el Pla general
metropolit (PGM).
2.1.3. Els programes dactuaci urbanstica municipal (PAUM)
s una figura innovadora i que no ha aconseguit el seu objectiu amb la Llei 2/2002, de 14 de
mar. Shan tramitat menys de deu programes dactuaci urbanstica municipals (PAUM) durant
la vigncia de la nova legislaci urbanstica.
No es tracta strictu sensu duna figura de planejament, malgrat que el TRLUC lintrodueixi dins
la classificaci dinstruments de planejament general, sin que es configura com un instrument
de carcter complementari a aquests.
T carcter potestatiu i pot tenir carcter independent a la formulaci dun POUM. Larticle 60
del TRLUC el defineix com una expressi de les poltiques municipals i dhabitatge. Sn el marc
de concertaci de les poltiques dhabitatge entre els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya,
aix com una agenda de desenvolupament de les figures de planejament derivat que fixar el
POUM.
A diferncia de les figures de planejament prpiament dites amb vigncia indefinida, els progra-
mes dactuaci urbanstica municipal shan dactualitzar cada sis anys.
Cal ressaltar que els ajuntaments que comptin amb un programa dactuaci urbanstica munici-
pal poden aprovar definitivament determinats plans urbanstics derivats (art. 79 del TRLUC).
Objectius
Preveure el calendari de desenvolupament de les figures de planejament derivat que fixa el

POUM.
Delimitar el sl urbanitzable no delimitat i modificar els sectors prviament delimitats sem-
pre que continguin la documentaci pertinent. No poden alterar la classificaci del sl no
urbanitzable.
Incloure sistemes urbanstics generals en els sectors de sl urbanitzable i en els sectors
subjectes a plans de millora urbana, i tamb en els polgons dactuaci urbanstica no defi-
nits pel pla dordenaci urbanstica municipal.
Continguts
La documentaci varia si es tramita conjuntament amb el POUM o de forma separada. Amb

carcter mnim ha de contenir:
Una memria raonada dels objectius que es persegueixen, que ha de justificar la cohern-
cia del programa amb el planejament territorial i amb el planejament urbanstic.
La relaci dactuacions programades.
El calendari dexecuci.
Lavaluaci econmica i financera.
Els estudis complementaris que sescaiguin.
Els plnols dinformaci, de delimitaci i desquemes dintegraci urbana de les actuacions.
Tramitaci
Es pot tramitar conjuntament amb el POUM, com un document integrat en aquest, o de forma
independent. En aquest ltim cas, se segueix la mateixa tramitaci que el pla dordenaci urba-
nstica municipal (aprovaci inicial i provisional per lAjuntament i definitiva per la Generalitat de
Catalunya).
Tamb es poden tramitar conjuntament entre dos ajuntaments o, fins i tot, poden tenir mbit
comarcal. En aquest ltim supsit, la competncia per a la seva tramitaci s del consell comar-
cal corresponent.
En tots els casos, quan la tramitaci dels plans dordenaci urbanstica plurimunicipal corres-
pongui a un organisme diferent dels ajuntaments, cal complir amb el trmit daudincia
daquests, en forma successiva a la informaci pblica, per un perode dun altre mes (art. 83.8
del TRLUC).
2.1.4. Les normes de planejament urbanstic
Supleixen els plans dordenaci urbanstica municipal en els supsits de suspensi dels plans i
en els supsits de prdua de vigncia, entre daltres, per sentncia judicial o per decisi del
Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques per raons dinters pblic. Tamb serveixen
per complementar les determinacions del POUM.
Objectius
Complementar les determinacions del POUM duna pluralitat de municipis, amb relaci a un
o diversos aspectes concrets, per tal de satisfer els objectius establerts en el planejament
territorial o en els plans directors urbanstics.
Complementar les determinacions dun POUM.
Continguts
Una memria descriptiva i justificativa.

Les normes urbanstiques.
Els plnols dordenaci.
Tramitaci
La competncia per a la seva formulaci correspon al director general dUrbanisme de la

Generalitat de Catalunya.
La tramitaci i laprovaci inicial i provisional correspon a la comissi territorial durbanisme com-

petent, dofici o a proposta dels ens locals. Laprovaci definitiva tamb correspon a la Genera-
litat de Catalunya. Els ajuntaments compten dins el procs amb trmit daudincia preceptiu.
2.2. Planejament urbanstic derivat
Desenvolupa els criteris i les directrius fixades pel planejament urbanstic general, que no pot
contradir i ha de respectar.
Els instruments de planejament derivat estan integrats pels plans especials urbanstics, els plans
de millora urbana, els plans parcials urbanstics i els plans parcials urbanstics de delimitaci.
2.2.1. Els plans parcials urbanstics (PPU)
Tenen per objecte el desenvolupament del planejament urbanstic general i contenen totes les
determinacions pertinents per a lordenaci urbanstica detallada dels sectors que abasten i,
concretament, el sl urbanitzable delimitat.
Objectius
Qualificar el sl.
Regular els usos i els parmetres de ledificaci que han de permetre latorgament de llicn-
cies.
Assenyalar les alineacions i rasants.
Definir els parmetres bsics de lordenaci de volums.
Precisar directament les caracterstiques i el traat de les obres durbanitzaci bsiques.
Establir les condicions de gesti i els terminis per promoure els instruments corresponents
i per executar les obres durbanitzaci i dedificaci.
Preveure la localitzaci concreta dels terrenys on sha de materialitzar la reserva per a la
construcci dhabitatges de protecci pblica.
Continguts
La memria, i els estudis justificatius i complementaris.

Els plnols dinformaci, dordenaci, de projecte, i, si escau, de detall de la urbanitzaci.
Les normes reguladores dels parmetres ds i dedificaci del sl.
El pressupost de les obres i els serveis.
El pla detapes.
La divisi poligonal, si escau.
Les determinacions de compliment del planejament urbanstic general sobre mobilitat sos-
tenible.
La documentaci mediambiental corresponent en funci de si el pla es troba subjecte a
informe ambiental o avaluaci ambiental.
La justificaci dadequaci al programa dactuaci urbanstica, si escau.
Tramitaci
Tamb distingirem entre la fase de formulaci i la de tramitaci del pla:
Fase prvia de formulaci i elaboraci del pla:
Laspecte fonamental s saber qui formula linstrument de planejament.
Si la iniciativa s municipal, lacord de formulaci correspon a lrgan competent de lAjunta-

ment (alcalde, junta de govern local o entitats urbanstiques especials).
Si la iniciativa s privada, el promotor formula la proposta al registre de lajuntament. En aquest

sentit, larticle 96.2 del TRLUC assenyala que els promotors tenen dret, si els ho autoritza lAjun-
tament amb la finalitat de facilitar la redacci del planejament, a obtenir les dades informatives
necessries dels organismes pblics i a sser beneficiaris de les ocupacions temporals que cal-
guin per a lexecuci del pla.
En el planejament urbanstic derivat, la formaci dun programa de participaci ciutadana, aix

com lelaboraci dun avan de pla, sn de carcter potestatiu (105 i 106 del RegLUC). En
cas que aquest ltim saprovi i sexposi al pblic, es poden suspendre les llicncies urbanstiques
en els mbits afectats pel nou rgim.
Lavan de pla noms s preceptiu si linstrument de planejament est sotms a avaluaci

ambiental.
Fase de tramitaci del pla:
En aquesta segona fase, tamb distingirem dos supsits aplicables. Si lAjuntament ha assumit
la competncia en laprovaci definitiva del planejament derivat, en virtut dall disposat en un
POUM o un PAUM, o no lha assumida.
1. Si no ha assumit les competncies daprovaci definitiva:

LAjuntament adopta lacord daprovaci inicial en el termini de tres mesos des de la recep-
ci de la documentaci completa, si no inclou les obres durbanitzaci bsiques, i quatre
mesos si les necessita.
En aquest sentit, lrgan competent el pot suspendre per defectes esmenables, o denegar-
la per defectes no esmenables.
Lacord s adoptat per lalcalde o la junta de govern per delegaci. Comporta la suspensi
de llicncies en tots els mbits en qu es modifiqui el rgim urbanstic actual.
Una vegada aprovat inicialment el PPU, s sotms a informaci pblica durant el termini dun
mes. Simultniament, es demanen informes preceptius en funci de les seves competncies
sectorials als organismes pblics.
En el termini de tres mesos des de la finalitzaci del termini dexposici pblica, si hi ha hagut
allegacions dins el trmit dinformaci pblica, aquestes les ha de resoldre el ple de lAjun-
tament i aprovaci provisional de lexpedient. En cas que, a causa de les allegacions o els
informes emesos pels organismes pblics, shaguessin de produir modificacions substan-
cials de la documentaci, el ple de lAjuntament ha de sotmetre lexpedient a una segona
exposici pblica prvia a la seva aprovaci provisional.
Un cop aprovat el PPU provisionalment pel ple de lAjuntament, es remet lexpedient a la
comissi territorial durbanisme corresponent de la Generalitat de Catalunya en el termi-
ni de deu dies. Laprovaci definitiva sha de produir en el termini mxim de tres mesos des
de la remissi completa de lexpedient. El silenci administratiu es considera positiu en
aquest cas.
La vigncia del PPU es produeix una vegada sha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya lacord daprovaci definitiva, juntament amb les normes urbanstiques.
2. Si ha assumit les competncies daprovaci definitiva:

La tramitaci s la mateixa que en el supsit anterior fins a laprovaci inicial.
En aquest cas, en el trmit dinformaci pblica es demana linforme preceptiu a la comis-
si territorial durbanisme i sha demetre en el termini mxim de dos mesos. Si hi ha silen-
ci, linforme sentn favorable.
En el termini de dos mesos des de la finalitzaci del termini dinformaci pblica, si hi ha
hagut allegacions dins el trmit dinformaci pblica, cal resoldre-les. Igualment, si shan
de fer modificacions substancials de la documentaci, en virtut de linforme de la comissi
territorial durbanisme o daltres organismes, sha de sotmetre lexpedient a una segona
exposici pblica i sha de demanar novament linforme preceptiu a la comissi territorial
durbanisme.
LAjuntament, mitjanant el ple, adopta lacord daprovaci definitiva perqu nha assumit les
competncies i el publica juntament amb les normes urbanstiques al Butllet Oficial de la
Provncia.
La diferncia entre una tramitaci i laltra s que, en aquest cas, lAjuntament adopta els
acords daprovaci inicial i definitiva sense necessitat dulterior acord de la comissi terri-
torial durbanisme, que se centra en lemissi dun informe preceptiu en el trmit dinfor-
maci pblica.
Ajuntaments que no han assumit la competncia en laprovaci definitiva
Hem de distingir inicialment qui formula linstrument de planejament.
Iniciativa municipal
Acord de formulaci del pla: correspon a lrgan competent de lajuntament, ja sigui
lalcalde o la junta de govern local. Tamb poden formular planejament derivat les entitats
urbanstiques especials (mancomunitats, consorcis urbanstics, INCASOL).
Iniciativa privada
Presentaci proposta de pla a lAjuntament: per part dun promotor privat davant
el registre de lAjuntament.
Aprovaci inicial per part de lalcalde o de la junta de govern local per delegaci.
Comporta la suspensi de llicncies en tots els mbits en els quals es modifiqui el rgim
urbanstic actual.
Informaci pblica dun mes amb publicacions al Butllet Oficial de la Provncia de

Barcelona i en diari de la premsa peridica. Sollicitud dinformes als organismes sectorials
afectats.
Resoluci dallegacions i aprovaci provisional pel ple de lAjuntament.

Termini de tres mesos des de la finalitzaci del termini de la informaci pblica.
Aprovaci definitiva per part de la comissi territorial durbanisme en el termini mxim

de tres mesos. Silenci administratiu positiu.
Publicitat i vigncia
Publicaci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Cal tenir en compte que els terminis de tramitaci i resoluci definitiva de la figura de planeja-
Figura 4. Tramitaci dun pla parcial urbanstic (I).

Ajuntaments que han assumit la competncia en laprovaci definitiva
Hem de distingir inicialment qui formula linstrument de planejament.
Iniciativa municipal
Acord de formulaci del pla: correspon a lrgan competent de lAjuntament, ja sigui
lalcalde o la junta de govern local. Tamb poden formular el planejament derivat les entitats
urbanstiques especials (mancomunitats, consorcis urbanstics, INCASOL).
Iniciativa privada
Presentaci proposta de pla a lAjuntament: per part dun promotor privat davant
el registre de lAjuntament.
Aprovaci inicial per lalcalde o la junta de govern local per delegaci. Comporta la
suspensi de llicncies en tots els mbits en els quals es modifiqui el rgim urbanstic actual.
Informaci pblica i sollicitud dinforme a la comissi territorial durbanisme

Termini dun mes a comptar des de lltima de les publicacions BOP i en un diari de la premsa
peridica de lmbit corresponent. Sollicitud dun informe preceptiu de la comissi territorial
durbanisme que sha demetre en el termini mxim de dos mesos. Si hi ha silenci, linforme
sentn favorable.
Resoluci dallegacions i aprovaci definitiva

Termini de dos mesos des de la finalitzaci del termini de la informaci pblica.
Laprovaci definitiva correspon al ple de lAjuntament.
Tramesa de documentaci a la comissi territorial durbanisme

LAjuntament nha de lliurar un exemplar a la comissi territorial durbanisme en el termini
dun mes i abans de procedir a la seva publicaci.
Publicitat i vigncia
LAjuntament publica lacord daprovaci definitiva al Butllet Oficial de la Provncia,
aix com les normes urbanstiques.
Cal tenir en compte que els terminis de tramitaci i resoluci definitiva de la figura de planeja-
ment sentenen ampliats en un mes si coincideixen parcialment o totalment amb el mes dagost.
Figura 5. Tramitaci dun pla parcial urbanstic (II).

2.2.2. Els plans parcials de delimitaci (PPD)
Es refereixen a mbits no delimitats prviament com a sectors pel planejament urbanstic gene-
ral. Desenvolupen el sl urbanitzable no delimitat.
Els objectius i el contingut sn els mateixos que els dun pla parcial urbanstic, tot i que els PPD
han de contenir una justificaci especfica de ladequaci de la promoci que sestableixi.
Objectius
Els mateixos que els dun pla parcial urbanstic.
Continguts
Els mateixos que els dun pla parcial urbanstic.
Tramitaci
Amb referncia a la formulaci, aquesta pot sser diniciativa privada o pblica. En el primer cas,
larticle 73.1 del TRLUC permet que les persones interessades presentin avenos dun pla par-
cial de delimitaci per consultar la viabilitat futura de la formulaci i perqu serveixin dorientaci
a lhora de fer-ne la redacci.
Segueixen la mateixa tramitaci que els plans dordenaci urbanstica municipal (aprovaci ini-
cial, provisional i definitiva) sense necessitat de concedir audincia als ajuntaments limtrofs.
2.2.3. Els plans de millora urbana (PMU)
Sn els instruments de planejament derivat que tenen per objecte el desenvolupament en sl

urb no consolidat, completar el teixit urb, o b escometre operacions de remodelaci i trans-
formaci dusos, de reurbanitzaci i ordenaci del subsl o de sanejament de poblacions.
Objectius
En sl urb consolidat, completar la urbanitzaci i regular la composici volumtrica i de les

faanes.
Amb relaci a la reforma interior, poden determinar operacions urbanstiques que compor-
tin el desenvolupament del model urbanstic de lmbit de qu es tracti o establir la substi-
tuci integral o parcial de les infraestructures durbanitzaci.
Pel que fa al subsl, es refereix bsicament a ls pblic, prestar serveis pblics i regular-ne
el possible aprofitament urbanstic.
Continguts
La memria i els estudis justificatius i complementaris.

Els plnols dinformaci, dordenaci, de projecte i, si escau, de detall de la urbanitzaci.
Les normes reguladores dels parmetres ds i dedificaci del sl.
El pressupost de les obres i els serveis.
El pla detapes.
La divisi poligonal, si escau.
Les determinacions de compliment del planejament urbanstic general sobre mobilitat sos-
tenible.
La documentaci mediambiental.
La justificaci dadequaci al programa dactuaci urbanstica, si escau.
Tramitaci
Sn aplicables, en aquest cas, els trmits daprovaci dels plans parcials urbanstics.
2.2.4. Els plans especials urbanstics (PEU)
Sn configurats com a instruments de carcter obert i polivalent, tal com es desprn de la diver-
sitat i multiplicitat dobjectius i funcions que poden jugar respecte a les previsions del planeja-
ment general, aix com tamb amb relaci als instruments dordenaci del territori.
Objectius
En el desenvolupament dels plans territorials parcials i sectorials i en el planejament urba-

nstic general, ordenar recintes i conjunts artstics, recuperar i millorar el paisatge urb, pro-
tegir addicionalment les vies de comunicaci, millorar els mbits rurals, identificar les masies
i cases rurals, implantar les obres i els usos en sl no urbanitzable, protegir i millorar els
espais agrcoles i forestals, dels espais fluvials i, en general, del medi natural i del paisatge.
Ordenar el subsl.
Implantar cmpings i establiments de turisme rural.
Concretar la titularitat i ls dels equipaments comunitaris, si no ho fa el planejament urba-
nstic general.
Executar directament obres corresponents a la infraestructura del territori; comunicacions
terrestres, martimes i aries; infraestructura hidrulica en general; de gesti de residus;
dabastament i subministrament daigua; de sanejament; de subministrament denergia
elctrica; telecomunicacions; producci denergies renovables, i resta de sistemes urbans-
tics generals.
Implantar activitats vinculades a lexplotaci de recursos naturals.
Continguts
Dacord amb la seva versatilitat, els plans especials han dincloure la documentaci i les deter-
minacions que exigeixi el planejament territorial o urbanstic corresponent, amb el desenvolupa-
ment dels estudis, plnols i normes que sescaiguin dacord amb larticle 67.4 del TRLUC.
Tramitaci
Sn aplicables, en aquest cas, els trmits daprovaci dels plans parcials urbanstics, amb una
excepci: els PEU que tinguin per objecte lexecuci directa dobres corresponents a les infra-
estructures del territori han de ser formulats per lAdministraci que tingui al seu crrec lexecuci
directa de les obres.
2.3. Les figures complementries de planejament: els projectes

durbanitzaci, el catleg de bns que cal protegir i les
ordenances municipals
A ms de regular el planejament general i derivat, el TRLUC regula altres instruments, que no sn

estrictament instruments de planejament i que en complementen les prescripcions.
2.3.1. Els projectes durbanitzaci
La Llei 2/2002, de 14 de mar, va deixar-los prcticament sense efecte. Tanmateix, amb la Llei
10/2004 i el TRLUC reapareixen definitivament atesa la seva funci, que no ha pogut ser subs-
tituda pel planejament derivat.
Larticle 70 del TRLUC els defineix com els projectes dobres que tenen per finalitat posar en
prctica lexecuci material de les determinacions dels plans dordenaci urbanstica municipal i
dels plans urbanstics derivats en els mbits dactuaci urbanstica.
En aquest sentit, nhi ha de dos tipus: els executius o totals i els bsics.
Els projectes durbanitzaci executius comprenen totes les obres durbanitzaci que siguin
necessries per a lexecuci dun mbit dactuaci.
Per la seva banda, els projectes durbanitzaci bsics comprenen nicament les obres durba-
nitzaci bsiques, com ara les relatives al sanejament, la compactaci i lanivellament de terrenys
destinats a vialitat, i les xarxes de subministrament daigua, denergia elctrica i de connexi a
les xarxes de telecomunicacions. En aquest cas, cal un o diversos projectes complementaris fins
a regular la totalitat de les obres durbanitzaci que shagin dexecutar.
Larticle 87.7 del TRLUC estableix que en cas que els plans parcials urbanstics no prevegin les
obres durbanitzaci bsiques, el pla no ser executiu fins que no sacrediti laprovaci definitiva
del projecte durbanitzaci.
Objectius
Executar materialment les obres durbanitzaci previstes en el planejament (POUM i plans

urbanstics derivats).
Continguts
La memria descriptiva de les caracterstiques de les obres.

Els plnols de situaci i plnols de projecte i de detall.
El plec de prescripcions tcniques.
Lavantprojecte de les obres durbanitzaci previstes i, com a mnim, de les obres durbanit-
zaci bsiques.
Els amidaments, els quadres de preus, el pressupost i el pla detapes.
Els projectes durbanitzaci bsics han de contenir un pressupost orientatiu de les altres
despeses durbanitzaci.
Es completa amb el contingut de larticle 96 del RegLUC.
Tramitaci
Est regulada als articles 87.6 i 113.2 del TRLUC.
Projecte durbanitzaci bsic o executiu
Presentaci del projecte al registre de lAjuntament si la iniciativa s privada.
Aprovaci inicial per part de lalcalde o la junta de govern local. Termini: dos mesos.
Informaci pblica dun mes al tauler dedictes, BOP i premsa peridica, i audincia als interessats.
Simultniament, informe dels organismes pblics i empreses subministradores de serveis.
Aprovaci definitiva per part de lalcalde o la junta de govern. Dos mesos des del finiment de la
informaci pblica i notificaci als interessats. Publicaci al tauler dedictes, BOP i premsa peridica.
Projecte durbanitzaci complementari
Presentaci del projecte al registre de lAjuntament si la iniciativa s privada.

Aprovaci del projecte per part de lalcalde o la junta de govern. Termini: un mes.
Figura 6. Tramitaci dun projecte durbanitzaci.

2.3.2. El catleg de bns que cal protegir
s un element que integra la documentaci dun pla urbanstic destinat a la protecci urbansti-
ca de determinades construccions.
Objectius
Protegir els monuments, edificis, jardins, paisatges i bns culturals per aconseguir lefec-
tivitat de les mesures urbanstiques de protecci.
Continguts
El catleg inclou un inventari fotogrfic, una fitxa de caracterstiques de cada un dels monu-
ments, edificis, jardins, paisatges i bns culturals que calgui protegir, amb la seva descripci fsi-
ca, dades cadastrals i registrals, aix com el seu aprofitament urbanstic.
Tramitaci
Saproven conjuntament amb linstrument urbanstic al qual pertany.
Tanmateix, es preveu la possibilitat de tramitaci independent mitjanant un pla especial.
2.3.3. Les ordenances municipals
Amb carcter complementari a les normes urbanstiques dels plans dordenaci urbanstica
municipal es preveu la possibilitat que els ajuntaments aprovin normes de carcter general com
ara les ordenances municipals.
Objectius
Regular aspectes de carcter complementari a ledificaci o construcci que no han pogut

ser desenvolupats en les normes urbanstiques dels plans dordenaci urbanstica munici-
pal. No els poden contradir ni alterar.
Continguts
Es tracta duna norma jurdica amb rang de carcter reglamentari i que exigeix, igual que la resta
de normes jurdiques, una part expositiva o exposici de motius, i una part dispositiva en qu es
relacionen els articles i la resta de disposicions.
Tramitaci
El procediment de tramitaci i aprovaci de les ordenances sajusta a la normativa de rgim local:

aprovaci inicial pel ple de lAjuntament, exposici pblica durant el termini de trenta dies per a
la formulaci dallegacions, i aprovaci definitiva, si escau, pel mateix ple de lAjuntament.
2.3.4. Els estudis de detall
Igual que els projectes durbanitzaci, els estudis de detall sn instruments dexecuci mate-
rial del pla que van deixar dexistir amb lentrada en vigor de la Llei 2/2002 per que, a difern-
cia dels anteriors, no han estat recuperats. La seva funci era lalineaci de rasants i lordenaci
de volums, funcions que amb la nova legislaci urbanstica han estat encomanades al mateix pla-
nejament, a la llicncia urbanstica o al mateix projecte de reparcellaci.
Tanmateix, sn molts els planejaments vigents a Catalunya que no han estat adaptats a les
noves previsions del POUM. s per aix que, dacord amb la disposici transitria novena del
TRLUC, els estudis de detall exigits expressament pel planejament vigent i, tamb, els que resul-
tin necessaris, es poden tramitar dacord amb la normativa anterior (Text refs de 1990) fins que
el planejament no incorpori les noves determinacions sobre ordenaci volumtrica. La tramitaci
que han de seguir s laprovaci inicial per lalcaldia o la junta de govern per delegaci, exposi-
ci pblica de vint dies i aprovaci definitiva.
2.4. La publicitat del planejament urbanstic
La necessitat de publicaci dels instruments de planejament urbanstic, ats el seu carcter nor-
matiu, es troba recollida a larticle 9.3 de la CE, que recull el principi de jerarquia i publicitat de les
normes, amb relaci a larticle 149.1.8 que disposa la competncia exclusiva de lEstat daquesta
relaci a les regles relatives a laplicaci i leficcia de les normes jurdiques.
Amb anterioritat a la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases de rgim local (LBRL),
quedava clar que era suficient la publicaci de lacord daprovaci definitiva dels instruments de
planejament urbanstic.
Amb lentrada en vigor de la Llei 7/1985, va comenar a sorgir el dubte si era necessari, per a
lentrada en vigor dels instruments de planejament, publicar nicament els acords daprovaci
definitiva o tamb les normes urbanstiques. Per la seva banda, el Tribunal Superior de Justcia
de Catalunya considerava que noms era necessari publicar lacord daprovaci definitiva.
Tanmateix, el Tribunal Suprem, en la sentncia de 6 de maig de 2002 (RJ 2002/9952), posa de

manifest la necessitat de publicaci de les normes urbanstiques, i proclama que la publicaci es
constitueix com una condicio iuris de leficcia de la norma sotmesa a aquest requisit. Tal com
cita la sentncia:
La publicaci formal i necessria determina lentrada en vigor de la norma publicada, i aix sexigeix
en la jurisprudncia per a les ordenances i disposicions de tots els plans durbanisme que parti-
cipen de la naturalesa de norma jurdica, conforme a larticle 70.2 de la Llei 7/1985.
Aquest canvi de criteri queda reflectit en el TRLUC, concretament en larticle 100, quan obliga
lrgan competent per a laprovaci definitiva a ordenar, dofici o a instncia de la part interessa-
da, la publicaci no noms de lacord daprovaci definitiva, sin tamb de la totalitat de les nor-
mes urbanstiques del pla.
Parallelament, el TRLUC, en la disposici transitria vuitena, aporta una soluci parcial a tots
aquells ajuntaments que disposen aparentment de planejament general o derivat vigent sobre la
base de la publicaci de llurs acords, per que, per ra de la jurisprudncia del Tribunal Suprem
i del mateix text legal (art. 100), si no disposen de normes urbanstiques publicades en el DOGC,
o en el BOP amb anterioritat, estarien en una situaci dillegalitat. El principi general que
simposa en la disposici transitria vuitena del TRLUC s lobligatorietat de publicar les normes
urbanstiques dels instruments de planejament aprovats entre la Llei 7/1985, de 2 dabril, i la
Llei 2/2002, per seguint un criteri especfic:
Modificaci del planejament general.

Sha dincorporar un text refs de totes les normes urbanstiques, que ha de ser verificat per
la comissi territorial durbanisme corresponent i publicat en el DOGC.
La tramitaci del planejament derivat o dinstruments de gesti urbanstica.
Abans dacordar-ne laprovaci inicial, cal incorporar un text refs de totes les normes urbans-
tiques que desenvolupin que ha de ser verificat per la comissi territorial durbanisme correspo-
nent i publicat en el DOGC.
La publicaci en el DOGC, a petici dels ajuntaments, s a crrec de la Generalitat de Catalunya.
Finalment, cal esmentar que el fet que es publiquin les normes urbanstiques amb posterioritat,
i dacord amb el pargraf sis de la disposici transitria vuitena del TRLUC, comporta la con-
validaci de la tramitaci i aprovaci dels instruments de planejament. Tanmateix, la doctrina es
mostra molt cautelosa davant aquesta afirmaci legal, ja que contradiu plenament tota la nom-
brosa jurisprudncia del Tribunal Suprem sobre aquesta matria.
2.5. La revisi i modificaci de les figures de planejament urbanstic
El planejament urbanstic, ats que s una disposici administrativa de carcter general i de rang
reglamentari, t vigncia indefinida.
Tanmateix, una de les caracterstiques ms destacades de la potestat del planejament s lanome-

nat ius variandi o capacitat de modificaci dels plans per part de les administracions competents.
Aquest ius variandi presenta, a la vegada, dues modalitats clarament diferenciades, les de revi-
si i les de modificaci del pla.
La revisi es reserva a aquells supsits en qu es fa una reconsideraci global del conjunt del
planejament, entre daltres:
Per ladopci de nous criteris respecte a lestructura general i orgnica o respecte al model
dordenaci o de classificaci de sl preestablerts.
Pel compliment del termini fixat en el pla, generalment de deu a quinze anys.
Per una disfunci entre les disposicions del pla dordenaci urbanstica municipal i les ne-
cessitats reals de sl per crear habitatges o per establir activitats econmiques.
La revisi comporta lelaboraci dun nou POUM, per la qual cosa sha de seguir la mateixa tra-
mitaci que per a la seva formaci establerta en els apartats anteriors.
Per la seva part, la modificaci del planejament es pot acordar en qualsevol moment i per a
qualsevol dels elements dels plans, inclosos els canvis en la classificaci del sl i els sistemes
generals, sempre que no en comportin la revisi.
Aix mateix, larticle 117.2 del RegLUC prescriu que qualsevol canvi en les determinacions dels
plans urbanstics derivats amb independncia del seu contingut i abast nha de comportar la
modificaci. Les determinacions i la documentaci de les modificacions de planejament han de
ser adequades en funci de la seva finalitat especfica i se nha de justificar la convenincia i
oportunitat.
La tramitaci de les modificacions del POUM segueix el mateix procediment que la seva forma-
ci (article 117.3 del RegLUC), a excepci de les actuacions preparatries daprovaci del pro-
grama de participaci ciutadana i lavan de pla (si no s preceptiu per la normativa ambiental).
2.6. La documentaci ambiental
Lentrada en vigor de la Llei estatal 9/2006, de 28 dabril, sobre avaluaci dels efectes de deter-
minats plans i programes en el medi ambient ha introdut un seguit de prescripcions referides al
compliment del principi de desenvolupament urbanstic sostenible, que han matisat la tramitaci
de les figures de planejament urbanstic de carcter general, i ha derivat amb referncia a la
documentaci mediambiental dels plans, que seguidament enumerarem.
Fent una mica dhistria, amb la Llei 2/2002 el legislador catal ja va establir la necessitat que el
planejament urbanstic tingus en compte el respecte al medi ambient, motiu pel qual va establir
la necessitat que les figures de planejament urbanstic incorporessin informes ambientals per tal
daconseguir lesmentat objectiu.
Tot i aquest esfor, el cert s que a escala comunitria la preocupaci pel tema ambiental amb
relaci a lordenaci del territori va conduir a laprovaci de la Directiva 2001/42/CE, del Parla-
ment Europeu i del Consell, relativa a lavaluaci dels efectes de determinats plans i programes
sobre el medi ambient. Aquesta norma estableix la necessitat que els aspectes ambientals es tin-
guin en compte (per respectar el medi) abans que es tramitin i saprovin els plans, s a dir, sintro-
dueix un mecanisme de control previ i no posterior o simultani a la formulaci/aprovaci del pla,
ja que en ocasions sha demostrat insuficient.
A lEstat espanyol, la Directiva 2001/42/CE sha transposat recentment mitjanant

lesmentada Llei 9/2006. Per, tal com ja sha assenyalat en aquest manual, lEstat no t com-
petncies en matria durbanisme, motiu pel qual, tot i que parla de plans, no parla mai
dinstruments de planejament.
Tot i aix, i a lespera que saprovi una llei del Parlament de Catalunya especfica sobre avalua-
ci ambiental dels plans i dels programes, regeix larticle 1154 del RegLUC. A lespera de la llei
catalana prpia indicada, els instruments de planejament que estan sotmesos al que disposa el
precepte reglamentari sn els que estableix la disposici addicional sisena del TRLUC i la dispo-
sici transitria dotzena del RegLUC.
En aquest sentit, si sanalitza els continguts de les diverses figures de planejament, es veur que
totes, com a mnim, han dincorporar la documentaci mediambiental. Aquesta documentaci
pot ser de dos tipus en funci del grau de preservaci del medi ambient:
Avaluaci ambiental
Sexigeix al POUM i a les seves revisions.

Les modificacions del planejament urbanstic general que alterin la classificaci del sl o
qualificaci en sl no urbanitzable, si aquestes comporten un canvi en els usos daquest sl.
Els plans parcials de delimitaci.
La resta de planejaments urbanstics derivats (PPU, PE i PMU): implantaci en sl no urba-
nitzable de construccions destinades a les activitats de cmping, implantaci en sl no
urbanitzable dequipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans,
dinstallacions i obres necessries per a la prestaci de serveis tcnics, destacions de sub-
ministrament de carburants i de prestaci daltres serveis de xarxa viria.
Els instruments de planejament o les seves modificacions que estableixin el marc per auto-
ritzar projectes sotmesos a avaluaci ambiental.
Els plans directors urbanstics que puguin tenir efectes significatius sobre el medi ambient
i els plans parcials que desenvolupin planejament urbanstic general que no hagin estat
objecte davaluaci ambiental quan sadopti la decisi expressa, cas per cas.
Informe ambiental
Per a la resta de figures de planejament que no es vegin afectades per les prescripcions dava-
luaci ambiental.
La tramitaci de les figures de planejament variar sensiblement si ens trobem davant un sup-
sit o un altre. Si els instruments de planejament es troben sotmesos a informe ambiental, han de
seguir la tramitaci ordinria ja vista anteriorment. En canvi, els plans o la modificaci de plans
que siguin objecte del trmit davaluaci ambiental han de seguir les prescripcions afegides de
larticle 115 del RegLUC. Aquestes sn:
Amb carcter previ a la presentaci a trmit del pla urbanstic per a laprovaci inicial, els
promotors han de sollicitar a lrgan ambiental (Departament de Medi Ambient i Habitatge)
lemissi del document de referncia que determini labast de linforme de sostenibili-
tat ambiental, que ha de formar part de linstrument de planejament, els criteris, els objec-
tius i els principis ambientals aplicables, i identificar les administracions pbliques afectades
i el pblic interessat.
Obligaci daprovar un avan de pla per a cada instrument de planejament. Sha de formu-
lar un avan de pla, que pot ser sotms o no a informaci pblica en la fase delaboraci i
formulaci i que sha de presentar a lrgan ambiental corresponent, juntament amb la
sollicitud del document de referncia, per a la seva valoraci. Si al cap dun mes des de la
seva presentaci no hi ha hagut resoluci expressa, es podran continuar les actuacions.
Una vegada ems el document de referncia pel Departament de Medi Ambient i Habitatge
o transcorregut el termini dun mes, es configura linforme de sostenibilitat ambiental pel

promotor, que ha de formar part de la tramitaci del pla.
Ampliaci de la informaci pblica dun mes a quaranta-cinc dies desprs de laprovaci ini-
cial de linstrument de planejament juntament amb linforme de sostenibilitat ambiental.
Confecci de la memria ambiental pel promotor, que ha de recollir el resultat de les con-
sultes realitzades en el trmit dinformaci pblica dels organismes competents i la valora-
ci de la integraci dels aspectes ambientals en la proposta dordenaci. Aquesta mem-
ria ambiental sha de trametre preceptivament al Departament de Medi Ambient per a la
seva aprovaci en el termini dun mes.
Aprovaci provisional o definitiva (en funci de si shan assumit o no les competncies), si
escau, de linstrument de planejament juntament amb la memria ambiental verificada pel
Departament de Medi Ambient.
Laprovaci definitiva per part de lrgan competent (comissi territorial durbanisme o ple
de lAjuntament) comportar, en tots els casos, la presa en consideraci de linforme de
sostenibilitat ambiental i la memria ambiental.
2.7. El rgim de fora dordenaci i el volum disconforme de les

construccions
La revisi i la modificaci dels instruments de planejament deixen al territori una srie de cons-
truccions, installacions i usos de carcter preexistent que per les seves caracterstiques queden
en situaci de fora dordenaci per estar subjectes a expropiaci, cessi obligatria i gratuta,
enderrocament o cessament.
En aquest sentit, saplica un rgim urbanstic de carcter restrictiu que respon a la necessitat de no
consolidar en el territori edificacions, installacions i usos contraris als nous planejaments urbanstics.
Larticle 102.6 del TRLUC determina que les figures de planejament urbanstic han de contenir
les disposicions pertinents per resoldre totes les qestions que les noves determinacions urba-
nstiques plantegin amb relaci a les preexistents.
En les construccions i installacions que estan fora dordenaci no es podran executar obres de
consolidaci ni daugment de volum, per s les reparacions que exigeixin la salubritat pblica,
la seguretat de les persones o la bona conservaci de les construccions i installacions. En cap
cas, les obres que shi autoritzin no comporten augment del valor dexpropiaci.
En un altre ordre de coses, amb relaci a les construccions i installacions que tinguin un volum
dedificaci disconforme amb els parmetres imperatius dun nou planejament urbanstic, per
que no quedin fora dordenaci, cal autoritzar les obres de consolidaci i rehabilitaci i els can-
vis ds, sempre dacord amb les condicions bsiques del nou planejament.
Les construccions i les installacions a les quals no es puguin aplicar les mesures de restauraci
o de protecci de la legalitat per exemple, per haver transcorregut el termini de prescripci de
sis anys resten en situaci de fora dordenaci o de disconformitat en funci de les seves
caracterstiques.
En tots els casos, queden fora dordenaci les edificacions implantades illegalment en sl no ur-
banitzable.
Resum del tema
La potestat dordenaci del territori s definida pel planejament urbanstic mitjanant els diferents
instruments de planejament, ja sigui de carcter general el pla dordenaci urbanstica munici-
pal (POUM) com de carcter derivat els plans parcials urbanstics (PPU), els plans parcials de
delimitaci (PPD), els plans especials urbanstics (PEU) i els plans de millora urbana (PMU).
La relaci entre el planejament general i derivat s de jerarquia, de manera que un pla parcial no
pot contenir aspectes contraris a un pla dordenaci urbanstica municipal.
La tramitaci daquests expedients continua essent bifsica, competncia compartida entre

ajuntaments i Generalitat de Catalunya. Tanmateix, el TRLUC inclou la possibilitat que els ajun-
taments puguin aprovar definitivament un planejament derivat si assumeixen les competncies
urbanstiques mitjanant un PAUM o un POUM, de manera que en aquest cas la intervenci de
la Generalitat de Catalunya s prvia mitjanant lemissi dun informe preceptiu.
Per altra banda, la previsi dels instruments de planejament es complementa en la part cons-
tructiva en els projectes durbanitzaci, els catlegs de bns que cal protegir i les ordenances
municipals, bsicament dedificaci, sens perjudici dels estudis transitoris de detall vigents.
Tamb sha incidit en la necessitat de publicar, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,

les normes urbanstiques dels instruments de planejament aprovats a partir de lentrada en vigor
de la Llei 7/1985, de 2 dabril i la Llei 2/2002, de 14 de mar. La manca de publicaci pot com-
portar problemes dillegalitat en els actes administratius daplicaci.
Finalment, sha constatat que, malgrat que els instruments de planejament urbanstic tenen una
vigncia indefinida, no sn elements esttics en el temps i, per tant, sn objecte de modificaci
i revisi en funci de les noves necessitats del municipi. Aquesta situaci comporta, a la vega-
da, que el planificador ha de donar soluci a les construccions i installacions preexistents, que
en virtut de la modificaci o revisi del planejament urbanstic hagin quedat fora dordenaci o
en situaci de volum disconforme.
Referncies a lannex
Annex 1: Per tal de completar aquest tema, en aquest annex sexposa la tramitaci dun
pla dordenaci urbanstica municipal a partir dun supsit de fet.
La gesti urbanstica | 53
3. La gesti urbanstica
Idees clau
La gesti urbanstica s el conjunt de lactivitat urbanstica que comprn la transformaci

del sl.
Per tal de transformar el sl, es preveuen dos sistemes: el de reparcellaci amb la partici-
paci de la iniciativa privada i el dexpropiaci amb participaci exclusiva de lAdministraci.
Les formes organitzatives que han de vetllar per la transformaci del sl sanomenen enti-
tats urbanstiques collaboradores de lAdministraci. Gaudeixen de personalitat jurdica
prpia i naturalesa administrativa. Sn les juntes de compensaci, les associacions admi-
nistratives de cooperaci i les juntes de conservaci.
Els articles 110 i 111 del TRLUC defineixen la gesti com lactivitat urbanstica dexecuci que
comprn el conjunt de procediments establerts per la llei per a la transformaci de ls del sl i,
especialment, per a la urbanitzaci daquest dacord amb el planejament urbanstic i respectant
el rgim urbanstic aplicable en cada classe de sl.
3.1. Requisits per a lexecuci de la gesti urbanstica
La gesti urbanstica exigeix:
Lexistncia prvia de linstrument de planejament concret segons cada tipus de sl (en

sl urb, POUM o PMU; en sl urbanitzable, PPU o PPD, i en sl no urbanitzable, PEU).
La delimitaci de la unitat operativa, si sactua mitjanant un polgon dactuaci urbanstica
o sense, en funci del repartiment entre els propietaris dels beneficis i crregues del plane-
jament.
La delimitaci del polgon dactuaci urbanstica es pot efectuar per mitj de les figures
de planejament urbanstic general (POUM) o derivat (PMU o PPU) o b de nova configura-
ci, seguint els trmits de larticle 113 del TRLUC, excepte en el cas de sl urb no conso-
lidat, ja que en aquest cas sexigeix que la delimitaci del polgon dactuaci urbanstica
estigui inclosa en el POUM o en un PAUM.
La determinaci del sistema dactuaci en cada mbit en funci que la iniciativa sigui pbli-
ca (mitjanant la mateixa Administraci, una entitat urbanstica especial o un concessiona-
ri) o privada.
Laprovaci de linstrument de gesti urbanstica necessari: projecte de reparcellaci o
dexpropiaci.
3.2. Administracions actuants
Larticle 110.5 del TRLUC determina que sn la Generalitat de Catalunya, els ens locals i les enti-
tats urbanstiques especials, en lexercici de les seves competncies, les administracions parti-
cipants en el procs dexecuci dels plans urbanstics.
Els ajuntaments sn competents en la tramitaci i aprovaci dels instruments de gesti urbans-

tica. Les entitats urbanstiques especials nhan de fer la tramitaci, si han assumit les competn-
cies de gesti que els ha encomanat lAjuntament en un mbit concret.
LAdministraci urbanstica de la Generalitat pot subrogar els ajuntaments en cas dincompliment.
3.3. Els instruments de gesti urbanstica
Larticle 113 del TRLUC enumera els instruments de gesti urbanstica i nunifica la tramitaci:
La divisi poligonal, quan els plans urbanstics i la modificaci no continguin aquesta divi-
si, i tamb la modificaci de la divisi poligonal continguda en el planejament urbanstic.
Els estatuts i les bases dactuaci en la modalitat de compensaci bsica o de juntes de
conservaci del sistema de reparcellaci.
Els projectes de reparcellaci.
La determinaci del sistema dactuaci i de la modalitat quan no sigui establerta pels
plans urbanstics.
3.4. Tramitaci dels instruments de gesti urbanstica
La tramitaci s la mateixa que la que se segueix en laprovaci dels projectes durbanitzaci

bsica o executius. Es tracta dun procediment monofsic que consisteix en: laprovaci inicial,
la informaci pblica per un mes i laprovaci definitiva. La tramitaci ntegra correspon a lAjun-
tament o a una entitat urbanstica especial.
Tramitaci de linstrument de gesti urbanstica per lAjuntament
Presentaci de linstrument de gesti al registre de lAjuntament si la iniciativa s privada.
Aprovaci inicial de lalcalde o la junta de govern local en el termini de dos mesos.
Informaci pblica dun mes al tauler dedictes, el BOP i la premsa peridica

i audincia als interessats.
Aprovaci definitiva de lalcalde o la junta de govern als dos mesos des del finiment
de la informaci pblica i notificaci als interessats. Publicaci al tauler dedictes,
el BOP i la premsa peridica.
Silenci administratiu positiu excepte per al projecte de reparcellaci
Figura 7. Tramitaci dun instrument de gesti urbanstica.

3.5. Els sistemes dactuaci urbanstica
Els sistemes dactuaci urbanstica es defineixen com a procediments instrumentals, instituts i

regulats legalment, per a lexecuci de les unitats dexecuci, polgons o unitats dactuaci (Abel
Farr, 2001, pp.139-161).
En lanterior text legal, la refosa de 1990, es distingien tres sistemes: la compensaci, la repar-
cellaci i expropiaci. El TRLUC opta per reduir-los a dos: la reparcellaci i lexpropiaci.
A la vegada, la reparcellaci comprn quatre modalitats: la compensaci bsica, la compensa-

ci per concertaci, la cooperaci i els sectors durbanitzaci prioritria. De les quatre modali-
tats, les dues primeres sn diniciativa privada i les altres, diniciativa pblica.
Lelecci del sistema dactuaci i la modalitat que cal aplicar s una potestat discrecional de lAd-
ministraci actuant. Pot ser fixada pel mateix planejament urbanstic (POUM, PMU o PP) o, si no
s determinat per aquest, es pot fixar seguint el procediment establert a lapartat anterior dacord
amb larticle 113.2 del TRLUC.
Aquesta decisi discrecional, que correspon a lAdministraci, sha de motivar en funci de les
necessitats, els mitjans econmics i financers amb qu compti, la collaboraci de la iniciativa
privada i les altres circumstncies que hi concorrin (art. 115.3 TRLUC).
Sistemes dactuaci urbanstica:
Reparcellaci
Modalitats Formes organitzatives

Compensaci bsica Juntes de compensaci
Compensaci per concertaci Juntes de concertaci
Cooperaci Associacions de cooperaci
Sectors durbanitzaci prioritria
Expropiaci
3.5.1. La reparcellaci
El sistema dactuaci urbanstica per reparcellaci pot tenir per objecte repartir equitativament
els beneficis i les crregues derivats de lordenaci urbanstica o regularitzar la configuraci de
les finques i situar-ne laprofitament en zones aptes per a ledificaci, dacord amb el pla
dordenaci urbanstica.
En el nostre sistema jurdic, tal com ha anat reconeixent la jurisprudncia, la reparcellaci es tra-
dueix com la forma de regularitzar o compensar les desigualtats generades per la ubicaci dels
aprofitaments urbanstics.
Aquesta execuci del planejament urbanstic es pot materialitzar mitjanant quatre modalitats
diferents: la compensaci bsica, la compensaci per concertaci, la cooperaci i els sectors
durbanitzaci prioritria.
La compensaci bsica
La modalitat de compensaci bsica s promoguda per la iniciativa privada. Els propietaris inclo-
sos en un polgon o una unitat dactuaci aporten els terrenys de cessi obligatria i executen a
crrec seu la urbanitzaci en la forma i en les condicions que determina el planejament i es cons-
titueixen mitjanant escriptura pblica en junta de compensaci.
La iniciativa correspon als propietaris de finques la superfcie de les quals representi ms del 50%
de la superfcie total del polgon dactuaci urbanstica.
La compensaci per concertaci
Novetat introduda per la Llei 2/2002, de 14 de mar, i millorada per la Llei 10/2004.
s promoguda per la iniciativa privada, pels propietaris de finques la superfcie de les quals repre-
senti ms del 25% de la superfcie total del polgon dactuaci urbanstica. Aquests propietaris
formalitzen un concert amb lAdministraci actuant per tal dexecutar el planejament urbanstic,
mitjanant la formulaci dun escrit que incorpora un projecte de bases que ha dsser sotms
a informaci pblica per un termini dun mes i amb audincia als propietaris.
Transcorregut el termini dun mes, lAdministraci actuant en pot denegar la iniciativa i les bases,
aprovar-la o suspendre-la per a la seva modificaci. Una vegada aprovades les bases, els pro-
pietaris promotors de la iniciativa han dexecutar la gesti urbanstica integrada del sector.
Aquests promotors han de formalitzar el projecte de reparcellaci i, amb carcter facultatiu, el
projecte durbanitzaci, i, en el seu cas, la figura de planejament derivat necessria en funci de
la classe de sl.
En aquesta modalitat, i a diferncia de la compensaci bsica, larticle 132.4 del TRLUC no

determina de quina forma organitzativa han doperar els propietaris per dur a terme lexecuci
de les obres, i deixa a les mans del reglament de desplegament de la llei la seva configuraci, en
qu larticle 187.2 del RegLUC determina les juntes de concertaci.
La cooperaci
Es tracta duna modalitat present en lanterior regulaci de 1990. A diferncia de les dues ante-
riors, la iniciativa s pblica i s lAdministraci actuant lencarregada dexecutar les obres
durbanitzaci amb crrec als propietaris de les finques del polgon dactuaci, que aporten gra-
tutament el sl de cessi obligatria.
En aquest cas, les persones propietries poden, a iniciativa prpia o per acord de lAjuntament,
constituir associacions administratives de cooperaci, amb la finalitat de collaborar en
lexecuci de les obres durbanitzaci i de redactar el projecte de reparcellaci.
La doctrina ha anat categoritzant la modalitat de cooperaci com si fos de naturalesa pblica-

privada, en la qual lAdministraci urbanstica actuant nassumeix el paper protagonista pel que
fa a la responsabilitat de lexecuci integral.
La iniciativa en la formulaci de la modalitat pertoca a diferents agents:
Els propietaris de finques la superfcie de les quals representi ms del 50% de la superfcie
de lmbit dactuaci.
Lassociaci administrativa de cooperaci en els tres mesos segents a la delimitaci del
polgon dactuaci urbanstica.
LAdministraci actuant, dofici o a instncia o proposta dalgunes persones propietries
afectades.
La persona concessionria de la gesti urbanstica integrada. En aquest supsit, la perso-
na concessionria de lexecuci ha de formular el projecte de reparcellaci i lexecuci de
les obres durbanitzaci. Comporta lexpropiaci dels propietaris que no expressin i garan-
teixin el seu comproms de participar en lexecuci i dels que incompleixin posteriorment la
seva obligaci de pagar les quotes durbanitzaci. Es pot preveure el pagament de les des-
peses durbanitzaci en solars.
Sectors durbanitzaci prioritria
Sn una altra iniciativa de lAdministraci per desenvolupar mbits de sl urb no consolidat i de

sl urbanitzable delimitat per a qualsevol s, que sn objecte de declaraci expressa de la
comissi territorial durbanisme i introdudes per la legislaci urbanstica catalana mitjanant la
Llei 3/1984, de mesures dadequaci de lordenament urbanstic.
Lactuaci urbanitzadora immediata en aquests sectors es justifica per la concurrncia de cir-

cumstncies especials de carcter urbanstic o demogrfic, de necessitat de desenvolupament
de sistemes urbans o de necessitat dobtenci immediata de sl urbanitzat, o b, dacord amb
el planejament territorial.
El sistema dactuaci urbanstica aplicable en aquesta modalitat s el que sha descrit en lapar-
tat anterior, de cooperaci.
LAdministraci actuant ha de formular dofici el projecte de reparcellaci, que sha daprovar

definitivament durant lany segent a laprovaci definitiva del planejament derivat, o b, si el pla-
nejament havia estat aprovat abans, dins lany segent a la publicaci de lacord de declaraci
del sector.
3.5.2. Lexpropiaci
Laltre sistema dactuaci urbanstica regulat pel TRLUC s lexpropiaci, que comporta una ges-
ti pblica pura de lmbit dactuaci i, per tant, s iniciativa exclusivament de lAdministraci
(Lliset, 2005, p. 351).
Aquest sistema sutilitza en la majoria dels casos quan ens trobem davant de sectors bsica-
ment de sl urb, afectats per zones verdes o espais lliures, que requereixen una actuaci exclu-
sivament municipal per a la seva adquisici, o b, sectors de millora urbana o cascs antics que
requereixen una reconversi integral.
Larticle 146 del TRLUC determina que lexpropiaci comprn tots els bns i drets que siguin
inclosos en un polgon dactuaci urbanstica.
Juntament amb la delimitaci de lmbit, sha dacompanyar una relaci de propietaris i una des-
cripci dels bns i els drets afectats dacord amb la legislaci dexpropiaci forosa.
Ats que lexpropiaci suposa una crrega econmica per a lAdministraci pblica, la seva elec-
ci sha de motivar basant-se en els motius segents:
Raons durgncia o necessitat, atenent criteris tcnics.

Quan les crregues superen les necessitats prpies del polgon dactuaci.
Quan es tracta de lexecuci directa dun sistema general, o lactuaci allada en sl urb
consolidat (Trayter i altres, 2005, p. 304).
En aquest sistema dactuaci, lAjuntament ha de formular el projecte dexpropiaci correspo-

nent i pot utilitzar diferents mitjans per acomplir lexecuci del planejament:
La gesti indiferenciada.
La gesti per mitj duna entitat de dret pblic o una societat privada de capital ntegrament
de lAjuntament.
Lencrrec de gesti.
Latribuci a concessionaris, mitjanant un concurs de bases en qu es fixin els drets i les
obligacions.
3.6. Els projectes de reparcellaci
Tal com sha comentat anteriorment, per tal de repartir equitativament els beneficis i les crre-
gues de lordenaci urbanstica o regularitzar la configuraci de les finques i situar-ne laprofi-
tament, s necessari executar el planejament mitjanant la modalitat de reparcellaci. Aquesta
modalitat, que s fixada pel planejament que desenvolupi (ja sigui general o derivat), sha de ma-
terialitzar mitjanant un instrument de gesti urbanstica: el projecte de reparcellaci.
Objectius
Repartir equitativament els beneficis i les crregues derivats de lordenaci urbanstica.

Regularitzar la configuraci de les finques.
Situar laprofitament urbanstic en zones aptes per a ledificaci.
Continguts
Larticle 144 del RegLUC fixa el contingut de la memria en:
El planejament que s objecte dexecuci (pla parcial urbanstic, pla especial urbanstic).
La identificaci i superfcie de la unitat reparcellable (mbit dactuaci o polgon dactuaci).
Els criteris aplicats amb relaci a la valoraci de les finques i la distribuci de beneficis i
crregues.
La justificaci del compte de liquidaci provisional, que ha dincloure el pressupost provi-
sional de despeses durbanitzaci, les despeses generades per la redacci del projecte,
la seva formalitzaci i la inscripci al registre de la propietat.
La identificaci dels elements que no shan dindemnitzar perqu es poden conservar pro-
visionalment.
La quantificaci, si s necessari, de lequivalent econmic del deure de cessi de sl amb
aprofitament urbanstic.
Els drets de reallotjament i les previsions per fer-ho efectiu, tant temporalment com de forma
definitiva.
A part de la memria, sha dincloure la descripci fsica i registral de les finques aportades pels
propietaris del sector i la descripci de les finques resultants o adjudicades a particulars, a
ladministraci actuant receptora de laprofitament urbanstic en funci de lmbit, i a sistemes o
terrenys de cessi obligatria i gratuta.
El projecte es completa amb el quadre de liquidaci provisional, en qu sha despecificar

la responsabilitat que correspongui a cada finca resultant per ra de les despeses durbanitza-
ci, les despeses generades per la redacci del projecte i les indemnitzacions i els plnols
demplaament i situaci, el plnol dordenaci, les finques aportades, les finques adjudicades,
i la sobreposici de finques aportades i adjudicades. Aquests plnols shan de redactar sobre
cartografia topogrfica digital de lmbit i a una escala entre 1:500 i 1:1 000.
Tramitaci
Pel fet de tractar-se dun instrument de gesti urbanstica, la seva tramitaci ha de seguir el pro-
cediment establert a larticle 113 del TRLUC, s a dir, laprovaci inicial de lAdministraci
actuant, lexposici pblica durant el termini dun mes amb notificaci expressa a tots els pro-
pietaris de lmbit dactuaci, la resoluci dallegacions i laprovaci definitiva. Transcorreguts
dos mesos des de la presentaci del projecte de reparcellaci a lAdministraci actuant sense
que no shagi fet cap trmit, es reconeix el silenci administratiu negatiu.
Tramitaci del projecte de reparcellaci per lAjuntament
Aprovaci definitiva de la delimitaci del polgon dactuaci. Inici de lexpedient

de reparcellaci i suspensi preceptiva de llicncies.
Presentaci del projecte de reparcellaci al registre de lAjuntament

si la iniciativa s privada.
Suspensi preceptiva de llicncies.

Aprovaci definitiva de lalcalde o la junta de govern en el termini de dos mesos

des del finiment de la informaci pblica i la notificaci als interessats.
Publicaci al tauler dedictes, el BOP i la premsa peridica.
Obtenci del certificat municipal del projecte de reparcellaci i inscripci

al Registre de la Propietat.
Silenci administratiu negatiu
Figura 8. Tramitaci dun projecte de reparcellaci.
Efectes
Laprovaci definitiva del projecte de reparcellaci, quan ha adquirit fermesa en via adminis-
trativa, comporta, entre daltres, la cessi de dret al municipi en ple domini i lliure de crre-
gues, dels terrenys de cessi obligatria, aix com lafectaci real de les parcelles adjudi-
cades al compliment de les crregues i al pagament de les despeses inherents al sistema de
reparcellaci.
3.7. Altres projectes de reparcellaci abreujats
A part dels projectes de reparcellaci, el RegLUC regula altres instruments de gesti urbansti-
ca de carcter abreujat:
La reparcellaci voluntria: la unanimitat dels propietaris de lmbit dactuaci.
Larticle 164 del reglament determina que totes les persones propietries de finques incloses en
un mbit dactuaci urbanstica poden formular, de com acord i mitjanant latorgament
descriptura pblica, una proposta de reparcellaci voluntria sense necessitat daprovaci ini-
cial. LAdministraci actuant ha de sotmetre la proposta a informaci pblica per un termini dun
mes i simultniament ha de donar audincia a la resta de persones interessades amb citaci per-
sonal, posteriorment sha de procedir a laprovaci definitiva.
La reparcellaci econmica: quan no s possible redistribuir els terrenys i les edificacions es

troben consolidades.
s lequivalent, en mbits subjectes a reparcellaci, a la imposici i ordenaci de contribucions

especials en projectes dobra ordinria.
Les parcelles afectades queden gravades al pagament de les despeses durbanitzaci, sense
que hi hagi diferncia entre finques inicials i resultants, llevat que la impossibilitat de redistribuci
sigui parcial, i dels terrenys de cessi obligatria i gratuta. En aquest cas, sha de redistribuir la
resta de terrenys.
El projecte de reparcellaci econmica ha destablir la quantificaci de lequivalent al 10% de

laprofitament urbanstic quan aquest deure de cessi s daplicaci.
La regularitzaci de finques: la reparcellaci consisteix en la definici de les noves particions

de les finques afectades sempre que no se nafecti el valor en una proporci superior al 15% ni
les edificacions existents.
Es pot dur a terme per illes completes o b per parts dilles, i es pot acordar en qualsevol moment,
dofici o b a instncia duna part interessada.
Reparcellaci que afecta un nic propietari o una comunitat de bns: en aquest cas no cal la
creaci duna junta de compensaci; nhi ha prou amb la formulaci duna reparcellaci voluntria.
3.8. Les entitats urbanstiques collaboradores
Larticle 187.1 del RegLUC les defineix com a agrupacions de particulars constitudes per a
lexercici dels drets, per al compliment dels deures i per al desenvolupament de les funcions que
sestableixen i es preveuen en lordenament jurdic urbanstic per a lexecuci del planejament
urbanstic en un polgon dactuaci urbanstica, aix com les persones titulars daprofitament urba-
nstic en virtut duna ocupaci directa, amb participaci voluntria de les entitats o organismes
pblics en tant que titulars dominicals de finques incloses en lmbit dactuaci.
Tenen carcter administratiu i depenen, en aquest ordre, de lAjuntament o de lAdministraci

actuant corresponent. Tal com sha pronunciat la jurisprudncia de forma reiterada i afirma larti-
cle 188 del RegLUC, la seva naturalesa jurdica s administrativa (STS, de 25 de maig de 1993
i STS, de 14 de febrer de 1990), gaudeixen de personalitat jurdica prpia i plena capacitat per
al compliment dels seus fins.
Es constitueixen mitjanant document pblic i adquireixen personalitat jurdica en fer-ne la inscripci

en el Registre dEntitats Urbanstiques Collaboradores depenent de la Direcci General dUrbanisme.
A causa de la seva naturalesa administrativa, els acords dels rgans de les entitats urbanstiques
collaboradores relatius a matries de carcter administratiu sn susceptibles de recurs adminis-
tratiu dalada davant lAjuntament respectiu. Altrament, els acords relatius a matries de carc-
ter privat es poden recrrer davant la jurisdicci corresponent, tant si s civil com mercantil.
Podem distingir cinc tipus dentitats urbanstiques collaboradores:
Entitats urbanstiques collaboradores (art. 117 TRLUC i art. 187 RegLUC)
Les entitats urbanstiques collaboradores provisionals (art. 196 RegLUC).

Les juntes de compensaci (art. 197 a art. 198 RegLUC).
Les juntes de concertaci (art. 199 RegLUC).
Les associacions administratives de cooperaci (art. 200).
Les juntes o entitats de conservaci (art. 201 a art. 204 RegLUC).
3.8.1. Entitats urbanstiques collaboradores de carcter provisional
Per tal dimpulsar de forma definitiva una junta de compensaci, associaci administrativa de
cooperaci o una junta de conservaci, es poden constituir entitats urbanstiques collabora-
dores de carcter provisional (junta de compensaci provisional, associaci administrativa de
cooperaci provisional o junta de conservaci provisional) amb lobjectiu dagilitzar la documen-
taci i els trmits necessaris previs (constituci, aprovaci destatuts i formulaci de projectes
durbanitzaci i reparcellaci).
Objectius
Facilitar i agilitzar la constituci definitiva de lentitat mitjanant la formulaci de la documen-

taci i la sollicitud de les tramitacions necessries.
Formular el planejament derivat.
Elaborar un projecte de bases amb la finalitat dinstar la concertaci de la gesti urbansti-
ca integrada de lmbit dactuaci.
Formular els projectes durbanitzaci i de reparcellaci.
Impulsar la constituci definitiva duna associaci administrativa de cooperaci, una junta
de compensaci o una junta de conservaci.
Instar el canvi de modalitat de cooperaci a compensaci.
Iniciativa
Abans o desprs que saprovi la delimitaci del polgon dactuaci, els propietaris de finques
les superfcies de les quals representin ms del 25% de la superfcie total compresa per un pol-
gon dactuaci o en un sector de planejament derivat, es poden constituir en entitat urbanstica
collaboradora de carcter provisional mitjanant escriptura pblica i amb una durada limitada
fixada en latorgament del document.
Tramitaci
Aquesta figura, de nova creaci en la Llei 2/2002 i desenvolupada en el RegLUC, pot ser til per
tal de desencallar la tramitaci inicial de constituci daquestes entitats mitjanant un qurum
minoritari (ms del 25% dels propietaris de les finques). Es constitueixen mitjanant document
pblic davant notari, i sha de presentar amb posterioritat a lAjuntament per a la seva aprovaci.
Dissoluci
Una vegada hagi acabat el termini que est fixat en el document constitutiu o b anticipadament,
quan se nhagi acomplert la finalitat, sha de transformar en la forma organitzativa corresponent:
junta de compensaci, associaci administrativa de cooperaci o junta de conservaci.
3.8.2. Les juntes de compensaci
Les juntes de compensaci sn entitats urbanstiques collaboradores amb personalitat jurdica

prpia que actuen amb drets i deures segons els seus estatuts i bases dactuaci aprovats per
lAjuntament o una altra administraci actuant.
Sn entitats urbanstiques de dret pblic, atpiques, descentralitzades i autoadministrades,

destructura associativa privada, de base estatutria i actuaci reglada que regeixen la relaci
juridicoprivada dels membres de la junta entre ells, dotades de personalitat jurdica prpia i
plena capacitat dobrar; collaboradores de lAdministraci, sota la seva tutela actua, en
lexecuci del planejament i que reben daquesta, per la via dhabilitaci, unes prerrogatives
concretes tpicament administratives justificades per la funci pblica de les seves finalitats
(Abel Farr, 2005, p. 272).
Tenen naturalesa administrativa quan gestionen o duen a terme funcions daquest tipus, s a dir,
sn nicament Administraci quan actuen en lloc de lAdministraci territorial (Ajuntament). Quan
no exerceixen funcions pbliques, les juntes de compensaci sn entitats purament privades que
gestionen interessos privats (per exemple: venen solars, subscriuen prstecs, etc., dacord amb
el dret privat).
Objectiu
T un objecte social definit, des de la urbanitzaci de lmbit dactuaci amb la modalitat de

reparcellaci per compensaci bsica fins a la recepci de les obres per part de lAjuntament.
Amb aquesta funci, les juntes de compensaci han de formular els projectes de reparcellaci
i durbanitzaci i gestionar i executar la urbanitzaci completa del polgon dactuaci urbanstica
que desenvolupen.
Iniciativa
Es redueix el percentatge, per tal diniciar el procs de constituci, als propietaris de finques la
superfcie de les quals representi ms del 50% de la superfcie total del sector de planejament
urbanstic o del polgon dactuaci urbanstica. Els propietaris que no hagin pres la iniciativa de
constituir una junta de compensaci, shi poden adherir amb posterioritat. Altrament, els que no
shi vulguin adherir, poden ser expropiats per lAdministraci actuant. En aquest sentit, la junta
de compensaci s beneficiria de les finques objecte dexpropiaci.
Tramitaci
A ms de la possibilitat de constituir-se com a junta de compensaci provisional dacord amb

els parmetres establerts anteriorment (ms del 25% dels propietaris), els propietaris es po-
den constituir en junta de compensaci mitjanant latorgament dun document pblic davant
notari quan representin ms del 50% de lmbit dactuaci i elaborar-ne els estatuts i les bases
dactuaci.
Els estatuts i les bases dactuaci shan de tramitar seguint el procediment general establert
a larticle 113.2 del TRLUC, els quals es poden tramitar simultniament amb la constituci de
la junta.
Tramitaci dels estatuts i les bases dactuaci duna junta de compensaci
Presentaci destatuts i bases dactuaci al registre de lajuntament per part

de la junta de compensaci.

Aprovaci definitiva de lalcalde o la junta de govern en el termini de dos mesos

des del finiment de la informaci pblica i la notificaci als interessats.
Publicaci al tauler dedictes, el BOP i la premsa peridica.
Silenci administratiu positiu
Figura 9. Tramitaci dels estatuts duna junta de compensaci.
La junta de compensaci ha delaborar tamb els projectes de reparcellaci i durbanitzaci del

sector.
Membres
Els propietaris de les finques que integren lmbit dactuaci, les empreses urbanitzadores i els
promotors que participin totalment o parcialment en la gesti urbanstica (art. 124.5 TRLUC) i el
representant de lAjuntament o duna altra administraci actuant.
Potestats
La incorporaci dels propietaris a la junta no comporta la transmissi a la junta dels immobles

que siguin afectats, llevat que els estatuts determinin una altra cosa.
En la modalitat de compensaci bsica, les juntes de compensaci actuen com a fiduciries,

amb ple poder dispositiu sobre les finques que pertanyen a les persones propietries adherides
a la junta, sense cap ms limitaci que les que siguin establertes pels estatuts.
Responsabilitats
La junta de compensaci s responsable directa, davant lAjuntament corresponent, de la urba-

nitzaci completa del sector de planejament urbanstic o el polgon dactuaci urbanstica. En
aquest sentit, la junta pot sollicitar a lAjuntament la utilitzaci de la via de constrenyiment per al
cobrament de les quantitats endeutades pels seus membres.
Dissoluci
Dacord amb larticle 125.3 del TRLUC, la dissoluci duna junta de compensaci es pot acordar
si ha complert les seves obligacions i ha lliurat les obres durbanitzaci, de conformitat amb el pro-
jecte aprovat i lAdministraci competent ha rebut els terrenys de cessi obligatria i gratuta.
3.8.3. Les juntes de concertaci
Sn entitats urbanstiques collaboradores en el sistema de reparcellaci, modalitat de compen-

saci per concertaci, per a lexecuci del planejament urbanstic. Gaudeixen de personalitat
jurdica prpia i naturalesa administrativa. Es tracta duna figura nova creada pel RegLUC.
Objectius
Formular el projecte de reparcellaci i gestionar i executar la urbanitzaci completa del pol-

gon de conformitat amb les bases de la concertaci que hagin estat aprovades per lAdmi-
nistraci actuant.
Redactar, si les bases ho fixen, la corresponent figura de planejament i el projecte durba-
nitzaci.
Iniciativa
Correspon als propietaris de finques la superfcie de les quals representi ms del 25% de la
superfcie total del polgon dactuaci urbanstica de qu es tracti.
Tramitaci
La seva constituci sha de formalitzar mitjanant document pblic un cop aprovades les ba-
ses de la concertaci per part de lAdministraci actuant. No cal laprovaci destatuts. El seu
rgim de funcionament es fixa mitjanant les regles determinades en el document pblic cons-
titutiu i les bases per a la concertaci aprovades per part de lAdministraci actuant.
Dissoluci
Es preveu la dissoluci quan shagin acomplert les seves finalitats dacord amb els estatuts aprovats.
3.8.4. Les associacions administratives de cooperaci
Sn entitats urbanstiques collaboradores en el sistema de reparcellaci, modalitat de coope-

raci, per a lexecuci del planejament urbanstic. Gaudeixen de personalitat jurdica prpia i
naturalesa administrativa i tenen carcter voluntari.
Objectius
Formular a lAdministraci actuant suggeriments referents a lexecuci del pla en el polgon

dactuaci de qu es tracti.
Auxiliar lAdministraci en la vigilncia de lexecuci de les obres i adrear-shi per denun-
ciar els defectes que shi observin, per proposar mesures per al desenvolupament ms
correcte de les obres.
Collaborar amb lAdministraci per cobrar les quotes durbanitzaci.
Examinar el dest atorgat a la inversi de les quotes durbanitzaci el pagament de les quals
shagi anticipat i formular davant de lAdministraci les objeccions oportunes.
Formular el projecte de reparcellaci.
Formular el projecte durbanitzaci.
Iniciativa
Poden ser formulades a iniciativa dels propietaris o per acord de lAjuntament o duna altra admi-
nistraci urbanstica, durant els tres mesos segents a laprovaci de la delimitaci del polgon
dactuaci urbanstica.
Tramitaci
La seva constituci sha de formalitzar igualment mitjanant document pblic i sha de regir per
estatuts que han de seguir el mateix procediment daprovaci que els de la junta de compen-
saci, establert a larticle 113.2 del TRLUC.
Dissoluci
Es preveu la dissoluci quan shagin acomplert les seves finalitats dacord amb els estatuts
aprovats.
3.8.5. Les juntes de conservaci
En el decret legislatiu de 1990 eren anomenades entitats de conservaci. s lltima de les enti-
tats urbanstiques collaboradores regulades a la legislaci catalana. Tamb gaudeixen de per-
sonalitat jurdica prpia i naturalesa administrativa.
Objectiu
Conservar i mantenir les obres durbanitzaci durant el termini que sestableixi i les dotacions i
les installacions dels serveis pblics en funci dels coeficients de participaci en les despeses
durbanitzaci que estableix el projecte de reparcellaci.
Lobligaci de conservar les obres durbanitzaci i el manteniment de les dotacions i ins-

tallacions dels serveis pblics pot abastar molts aspectes, des del pur manteniment dels ser-
veis (reparacions de lasfalt, canvi de bombetes de lenllumenat pblic...) fins a lassumpci dels
costos de les empreses subministradores (llum, aigua...).
A diferncia de les anteriors entitats urbanstiques collaboradores (juntes de compensaci, jun-

tes de concertaci i associacions administratives de cooperaci), les funcions de les juntes de
conservaci i el seu abast dependran del que determini linstrument de planejament o b el con-
veni corresponent.
Iniciativa
La constituci duna junta de conservaci s obligatria sempre que el deure de conservaci

de les obres durbanitzaci recaigui sobre les persones compreses en un polgon dactuaci
urbanstica, en virtut de les determinacions del planejament, o resulti expressament duna dis-
posici reglamentria en virtut de la disposici final quarta del TRLUC.
Tramitaci
Les juntes de conservaci shan de constituir de la manera segent:
Amb carcter obligatori perqu aix ho prescriu el planejament:
Poden provenir de la transformaci de les juntes de compensaci i les associacions administra-

tives de cooperaci, amb la tramitaci prvia de la modificaci dels estatuts dacord amb el que
estableix larticle 113 del TRLUC (aprovaci inicial, informaci pblica i audincia dels interessats,
i aprovaci definitiva). Si la transformaci ja es troba prevista en els estatuts daquestes entitats,
sha de tramitar dacord amb les seves prescripcions.
Si no provenen de la transformaci de les juntes de compensaci i les associacions administra-

tives de cooperaci, cal que es constitueixin mitjanant document pblic i que elaborin els esta-
tuts seguint la tramitaci de larticle 113 del TRLUC. Aquest s el cas de les juntes de conser-
vaci previstes mitjanant plans especials per a nuclis allats o urbanitzacions situades en sls
no urbanitzables. No sexigeix un qurum mnim. Poden ser redactats dofici per lAdministraci.
Amb carcter voluntari:
Sexigeix prviament la recepci de les obres durbanitzaci per part de lAjuntament i les per-
sones propietries que sincorporin, que han datorgar un conveni amb el mateix Ajuntament.
Una vegada atorgat el conveni, i segons all disposat en les seves clusules, han de constituir
lentitat mitjanant document pblic i elaborar els estatuts seguint la tramitaci de larticle 113
del TRLUC.
Dissoluci
La disposici final quarta del TRLUC determina una durada mxima de cinc anys a partir de la
recepci, total o parcial, de les obres durbanitzaci. Aquest termini saplicar per defecte en cas
que el planejament urbanstic no en fixi cap altre.
Per a la seva dissoluci, tamb cal un segon requisit: la prvia acceptaci per part de lAjun-
tament de les obres durbanitzaci en correcte estat de conservaci.
Resum del tema
El procs de transformaci i s del sl es materialitza mitjanant els projectes de reparcellaci.

Es tracta dinstruments de gesti urbanstica que transformen les finques inicials dun polgon
dactuaci en finques resultants, a ms de les cessions obligatries a lAdministraci municipal
despais lliures, aprofitament urbanstic i vialitat.
El TRLUC unifica la dispersi existent fins llavors en la tramitaci dels instruments de gesti urba-
nstica, mitjanant un procediment ben detallat en larticle 113, que competeix ntegrament als
ajuntaments, o b a les entitats urbanstiques especials, si aquestes actuen com a administra-
cions actuants. La tramitaci consisteix en laprovaci inicial, lexposici pblica mnima dun
mes amb publicacions, la resoluci dallegacions i laprovaci definitiva, aix com la notificaci a
tots els interessats.
La legislaci catalana introdueix dos sistemes dactuaci per a la transformaci del sl: la repar-
cellaci i lexpropiaci.
Mentre en la reparcellaci la iniciativa pot ser privada en atenci a quatre modalitats diferents
(compensaci bsica, cooperaci, cooperaci per concertaci i sectors durbanitzaci priorit-
ria), lexpropiaci s desenvolupada exclusivament per lAdministraci.
La complexitat daquestes actuacions sorganitza a partir de les entitats urbanstiques colla-

boradores de lAdministraci. Aquestes gaudeixen de personalitat jurdica prpia i naturalesa
administrativa. Sen preveuen cinc: les entitats urbanstiques provisionals, les juntes de com-
pensaci, les juntes de concertaci, les associacions administratives de cooperaci i les juntes
de conservaci.
En concret, el TRLUC preveu una rebaixa de les majories en les juntes de compensaci i la pos-
sibilitat de constituci de juntes de compensaci provisionals durant un termini limitat amb
lobjectiu davanar-ne els trmits dinici.
Altrament, es mantenen les entitats de conservaci (ara anomenades juntes de conservaci)

amb carcter obligatori, si sn fixades pel planejament, o voluntari, si aix ho decideixen els pro-
pietaris. Tanmateix, la seva vigncia es limita definitivament a cinc anys, per evitar-ne la perdura-
bilitat en el temps.
Referncies a lannex
Annex 2: Per tal de completar aquest tema, en aquest annex sexposa la tramitaci dun
projecte de reparcellaci.
La intervenci urbanstica i la protecci de la legalitat | 71
4. La intervenci urbanstica i la protecci

de la legalitat
Idees clau
Les llicncies urbanstiques sn els actes administratius que atorga lAdministraci, de

carcter reglat i declaratius de drets, que controlen que ledificaci projectada sajusti al pla-
nejament urbanstic i a la resta de normativa urbanstica.
Els actes subjectes a llicncia sn, bsicament, obres majors que requereixen un projec-
te tcnic format per un tcnic competent i un visat en collegi professional i obres menors
o de poca entitat.
Els mecanismes de protecci de lAdministraci davant lincompliment de lordenament jur-
dic urbanstic sn la restauraci de la realitat jurdica alterada, el rescabalament de danys i
perjudicis, i el procediment sancionador urbanstic.
Lactivitat administrativa de policia i de control de lAdministraci davant la ciutadania

sexemplifica en lautoritzaci o denegaci de llicncies, i concretament les llicncies urbans-
tiques, que preveuen un control previ dintervenci dels ajuntaments abans que els particu-
lars materialitzin el seu dret a edificar en virtut del planejament urbanstic i de ladequaci al
principi de legalitat.
4.1. Les llicncies urbanstiques
s lacte administratiu dautoritzaci dexecuci de ls del sl, del subsl i dedificaci dacord
amb les condicions requerides pel planejament urbanstic vigent.
La Sentncia del Tribunal Constitucional 61/1997 ha confirmat que la llicncia urbanstica es

configura com una autoritzaci simple o un acte declaratiu dun dret preexistent (Lliset, 2005,
p. 398). Daquesta manera, el dret a ledificaci no neix amb la llicncia, sin que deriva del pla-
nejament, encara que est condicionat pel compliment dels deures durbanitzaci i cessi dels
propietaris. El dret a edificar no es concedeix per la llicncia, sin que es t des que es complei-
xen els deures legals.
4.1.1. Naturalesa jurdica
La llicncia urbanstica s la mostra evident dun acte administratiu dautoritzaci, dintervenci

de lAdministraci pblica. Les seves principals caracterstiques sn:
T carcter preventiu: amb carcter previ a lexecuci de ls del sl, del subsl o de ledi-
ficaci.
T carcter real: satorga salvant el dret de propietat i sens perjudici de tercers, en funci
de les condicions de la finca, i no altera les situacions juridicoprivades entre la corporaci i
el sollicitant.
T carcter reglat: sha datorgar o denegar segons la seva compatibilitat o no amb el pla-
nejament urbanstic, sense que en sigui possible la negociaci.
T carcter no excloent: lespecificitat de la llicncia urbanstica pot requerir altres tipus
dautoritzacions provinents de la legislaci sectorial o de carcter previ.
4.1.2. Actes subjectes a llicncia
La legislaci bsica estatal, per mitj de larticle 242.1 del Reial decret legislatiu 1/1992, de 26
de juny, pel qual saprova el Text refs de la llei sobre el rgim del sl i ordenaci urbana, deter-
mina que tot acte dedificaci ha de requerir la preceptiva llicncia municipal. Aquest article est
matisat per larticle 179.1 del TRLUC quan estableix, com a clusula general de submissi a
latorgament de llicncia prvia, tots els actes de transformaci o utilitzaci del sl, subsl,
edificaci, construcci o la seva eliminaci.
Amb carcter enunciatiu, larticle 179.2 del TRLUC enumera quins actes sn sotmesos a llicn-
cia, llista que pot ser ampliada pel planejament o les ordenances municipals:
Les obres de construcci i dedificaci de nova planta, i les dampliaci, reforma, modifica-
ci o rehabilitaci dedificis, construccions i installacions ja existents.
La demolici total o parcial de les construccions i les edificacions.
Les obres puntals durbanitzaci no incloses en un projecte durbanitzaci.
Els moviments de terra i les obres de desmuntatge o esplanaci en qualsevol tipus de sl.
La primera utilitzaci i ocupaci, i el canvi ds, dels edificis i de les installacions.
Les parcellacions urbanstiques.
Lautoritzaci dobres i usos de manera provisional.
Lextracci drids i lexplotaci de pedreres, sens perjudici de latorgament de les llicncies
de carcter sectorial (de mines, entre daltres).
Lacumulaci de residus i el dipsit de materials que alterin les caracterstiques del paisatge.
La construcci o la installaci de murs i tanques.
Lobertura, la pavimentaci i la modificaci de camins rurals.
La installaci de cases prefabricades i installacions similars, siguin provisionals o permanents.
La installaci dhivernacles o installacions similars.
La tala de masses arbries, de vegetaci arbustiva o darbres allats, en els supsits en qu
ho exigeixi el planejament urbanstic.
La collocaci de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pblica.
Les installacions i les actuacions que afectin el subsl.
La installaci de lnies elctriques, telefonia i altres dispositius de telecomunicacions.
La constituci dun rgim de propietat horitzontal o b dun complex immobiliari privat, o la
seva modificaci quan comporti un increment del nombre dhabitatges o establiments, i
tamb les operacions que tinguin per objecte constituir ms elements susceptibles daprofi-
tament independent dels que shagin fet constar en una declaraci dobra nova precedent.
Si aquests actes es porten a terme en terrenys de domini pblic, requereixen tamb llicncia
urbanstica, sens perjudici de les autoritzacions o concessions que sigui pertinent atorgar per
part de lens titular del domini pblic.
No estan subjectes a llicncia urbanstica les obres durbanitzaci que ja es trobin previstes
en els plans, bsicament de carcter derivat, com ara els plans parcials urbanstics, i les
parcellacions o divisi de finques incloses en un projecte de reparcellaci.
4.1.3. Rgim jurdic i procediment datorgament de les llicncies urbanstiques
El procediment datorgament de les llicncies urbanstiques s el regulat en els articles 75, 79 a

84 del Decret 179/1985, pel qual saprova el Reglament dobres, activitats i serveis dels ens
locals, en endavant ROAS.
En primer lloc, el mateix reglament diferencia les obres en obres majors i obres menors, en fun-
ci de lentitat de ledificaci o acte ds del sl, tot i que la jurisprudncia lha considerat un con-
cepte jurdic indeterminat.
Obres majors sn aquelles que requereixen un projecte dobres subscrit per un tcnic compe-
tent per a la realitzaci de les obres dedificaci, de reforma, de reparaci o de rehabilitaci que
alterin lestructura o laspecte exterior o afectin la seguretat de les construccions existents, com-
preses, en tot cas, les segents:
Les que afectin els fonaments o els elements estructurals.

Les que modifiquin el volum o les superfcies construdes, les installacions o els serveis
comuns.
Les que alterin el nombre dhabitatges o locals existents.
Les que substitueixin o modifiquin els usos preestablerts o previstos.
Les que afectin immobles del patrimoni historicoartstic o es trobin sotmesos a especial
protecci.
Altrament, sn considerades obres menors les caracteritzades per la seva senzillesa tcnica
i escassa entitat constructiva i econmica, consisteixen normalment en petites obres de sim-
ple reparaci, decoraci, ornamentaci o tancament i, generalment, no requereixen projecte
(Sentncia del Tribunal Suprem de 5 de juny de 1987).
El procediment datorgament de les llicncies urbanstiques varia en funci de si ens trobem

davant un supsit dobra major o menor, per la qual cosa el termini de resoluci s diferent.
Lobra major, de dos mesos, i lobra menor, dun mes.
Amb carcter esquemtic, aquest procediment consisteix en:
1. Sollicitud de la llicncia que sha de documentar amb el projecte corresponent, el qual ha

de precisar lobjecte i les condicions de lobra amb detall suficient per a la deguda verifica-
ci amb la normativa i les ordenances municipals.
Si hi ha esmenes, lAjuntament ha de comunicar un requeriment de reparaci de deficin-

cies a linteressat en el termini de deu dies.
2. Emissi dels informes preceptius i no vinculants (tcnic i jurdic) i facultatius que shagin
dobtenir. La corporaci pot sollicitar al Consell Comarcal i a les altres administracions,
amb competncia per a lassistncia als ens locals, que emetin els esmentats informes
quan en justifiquin la necessitat.
Linforme tcnic lha demetre larquitecte municipal i linforme jurdic lha demetre un lle-
trat, i, en defecte, el secretari de lAjuntament. Aquest ltim tamb pot emetre informe en
cas de contradicci entre linforme tcnic i linforme jurdic.
Els informes shan demetre deu dies abans del termini de resoluci.
3. Audincia als altres interessats quan resultin identificats a lexpedient o puguin resultar
afectats per latorgament de la llicncia per un termini de deu dies.
4. Resoluci i notificaci de latorgament o denegaci de la llicncia en el termini de dos

mesos si sexigeix projecte (obra major) i un mes en els altres casos (obra menor).
Cal apuntar que, dacord amb la normativa general de procediment administratiu (Llei 30/
1992, de 26 de novembre), els terminis anteriorment citats no noms han de contenir la
resoluci de lrgan competent, sin que sha dhaver practicat la notificaci en deguda
forma als interessats.
El silenci administratiu en aquest cas ser positiu. Tanmateix, larticle 242.6 del Reial decret
legislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel qual saprova el Text refs de la llei sobre el rgim del
sl i ordenaci urbana, i larticle 5.2 del TRLUC limiten aquest principi en el sentit que no
es poden considerar adquirides per silenci administratiu facultats urbanstiques que con-
travinguin la Llei o el planejament urbanstic.
En conseqncia, el fet de no resoldre un expedient dins del termini legalment establert

dun mes o dos mesos noms pot comportar el reconeixement del silenci administratiu
positiu si la sollicitud de llicncia dobres no s contrria al planejament urbanstic dacord
amb la jurisprudncia molt consolidada del Tribunal Suprem i Tribunal Superior de Justcia
de Catalunya.
No obstant aix, hi ha hagut sentncies recentment que han qestionat feblement la doc-
trina jurisprudencial tradicional (Sentncia del Tribunal Superior de Justcia de Navarra de
27 de desembre de 2003 i Sentncia del Tribunal Superior de Justcia de Valncia).
Com a alternativa a la llicncia, larticle 179.4 del TRLUC ofereix als ajuntaments la possibilitat
dinstaurar el rgim de comunicaci prvia com a substitut de la llicncia en les obres o activi-
tats que siguin descassa entitat i dacord amb les ordenances municipals.
La competncia per a latorgament de les llicncies urbanstiques s la que ha de regir en la

legislaci de rgim local. Larticle 21.1 lletra q) de la Llei 7/1985, de 2 dabril, que regula les
bases de rgim local i el Decret legislatiu 1/2003, pel qual saprova el Text refs de la llei muni-
cipal i de rgim local de Catalunya, atorguen a lalcalde la competncia per a la concessi o
denegaci de les llicncies, competncia que orgnicament pot ser delegada a la junta de
govern local.
Finalment, cal esmentar que les llicncies urbanstiques sn transmissibles, tal com ho deter-
mina larticle 86.1 del ROAS a causa de la seva naturalesa real i no personal. Noms cal la
comunicaci de la transmissi a lAjuntament. Una vegada ha estat comunicada, aquesta ser
efectiva en el termini dun mes.
Procediment datorgament de les llicncies urbanstiques (obres majors)
Sollicitud al registre dentrades de lAjuntament.

Presentaci de la documentaci tcnica (projecte dobres).
Escrit de deficincies Ajuntament. Termini de deu dies.
Informe tcnic ems pels serveis tcnics municipals. Termini de deu dies.
Informe jurdic ems pel lletrat o secretari de lAjuntament. Termini de deu dies.
Audincia dels interessats (si s necessari). Termini entre deu i quinze dies.
Resoluci de lalcaldia o la junta de govern.
Notificaci al promotor i interessats (mxim dos mesos des de la sollicitud).
SILENCI ADMINISTRATIU POSITIU
Figura 10. Llicncies urbanstiques.
4.1.4. Caducitat de les llicncies urbanstiques
Totes les llicncies urbanstiques per executar obres han de fixar un termini per comenar-les
i un altre per acabar-les, en funci del principi de proporcionalitat. Si les llicncies no el fixen, el
termini per comenar les obres s dun any i el termini per acabar-les s de tres anys.
En aquest sentit, la llicncia urbanstica caduca si en finalitzar qualsevol dels terminis esmentats,
o les prrrogues corresponents, no shan comenat o no shan acabat les obres. A aquests efec-
tes, el document de la llicncia ha dincorporar ladvertiment corresponent.
Si la llicncia urbanstica ha caducat, les obres no es poden iniciar ni prosseguir si no es demana

una llicncia nova, que sajusti a lordenaci urbanstica en vigor, llevat dels casos en qu shagi
acordat la suspensi de latorgament.
Un cop caducada, lrgan municipal competent, ja sigui lalcalde o la junta de govern, ho ha de

declarar i ha dacordar larxivament de les actuacions, dofici o a instncia de terceres persones
i amb laudincia prvia de la persona titular.
4.1.5. Condicions datorgament de les llicncies urbanstiques en cada tipus de sl
En sl urb, latorgament de les llicncies dobres per a edificaci est condicionat per la con-
sideraci del terreny com a solar.
Tal com sha esmentat en el tema 1 en la definici de solar, perqu un terreny sigui apte per a
ledificaci ha de complir, entre daltres, els requisits segents:
Que els terrenys estiguin urbanitzats dacord amb les determinacions del planejament urba-
nstic o, en tot cas, que disposin dels serveis urbanstics bsics (accs rodat, abastament
daigua i de sanejament i subministrament denergia elctrica).
Que afrontin amb una via que compti amb enllumenat pblic i estigui ntegrament pavimen-
tada, inclosa la zona de pas de vianants.
Que tinguin assenyalades les alineacions i rasants, si el planejament urbanstic les defineix.
Que siguin susceptibles de llicncia immediata perqu no han estat incloses en un sector
subjecte a un pla de millora urbana ni en un polgon dactuaci urbanstica pendents de
desenvolupament.
Que per edificar-los no shagin de cedir terrenys per destinar-los a carrers o vies amb vista
a regularitzar alineacions o a completar la xarxa viria.
Parallelament, sadmet que les obres dedificaci siguin simultnies a les durbanitzaci o reur-
banitzaci, si prviament es presta la garantia i sexecuten els elements durbanitzaci bsics.
Les condicions dedificaci que estableixin les llicncies municipals es poden inscriure al Registre
de la Propietat.
En sl urb no consolidat i en sl urbanitzable delimitat, els propietaris hi han dedificar en

els terminis previstos pel planejament urbanstic.
Sadmet que les obres dedificaci siguin simultnies a les durbanitzaci o reurbanitzaci fixa-
des pel PMU o PPU quan concorrin les circumstncies segents:
El projecte de reparcellaci estigui aprovat definitivament i en ferm.

Lexecuci de les obres durbanitzaci bsiques, llevat que lAjuntament autoritzi la simul-
tanetat daquestes obres durbanitzaci i les dedificaci, si sn compatibles, amb audin-
cia prvia de ladministraci actuant, si escau.
El comproms a no utilitzar ledificaci fins a lacabament de la urbanitzaci simultnia.
La garantia de fer simultniament les obres durbanitzaci, com a mnim, del 12% del pres-
supost de les obres durbanitzaci que correspongui a les finques objecte dedificaci.
En sl no urbanitzable noms es pot atorgar llicncia municipal en els supsits dautoritzacions

dobres i usos previstos en els articles 48, 49 i 50 del TRLUC i es prohibeixen les parcellacions
urbanstiques.
En els terrenys situats fora dordenaci noms es poden autoritzar les reparacions ordinries
que exigeixin la salubritat pblica, la seguretat de les persones o la bona conservaci de les di-
tes construccions i installacions. Les obres que shi autoritzin no comporten augment del valor
dexpropiaci.
En les construccions i installacions en volum disconforme es poden autoritzar les obres de

consolidaci i rehabilitaci i els canvis ds, sempre dacord amb les condicions bsiques del nou
planejament.
Finalment, larticle 53 del TRLUC regula el rgim dusos i obres de carcter provisional.
Es poden autoritzar aquest tipus dobres en terrenys que no siguin expressament prohibits per
la legislaci urbanstica o sectorial i que dificultin lexecuci dels planejaments, tant en sl urba-
nitzable delimitat, sense pla parcial urbanstic aprovat, com en terrenys emplaats en qualsevol
classe de sl que siguin afectats per sistemes urbanstics generals o locals, mentre no shagi
iniciat un procediment de reparcellaci, docupaci directa o dexpropiaci.
Noms poden ser admesos com a usos provisionals aquells que siguin fcilment desmunta-
bles, com ara lemmagatzematge o el dipsit simple i pur de mercaderies o de bns mobles, la
prestaci de serveis particulars a la ciutadania, les activitats del sector primari, les activitats
comercials relacionades amb el sector esmentat, i les activitats de lleure, esportives, recreatives
i culturals. No sadmeten com a usos provisionals els usos residencials ni els usos industrials.
El procediment dautoritzaci dels usos i construccions de carcter provisional exigeix prviament

la informaci pblica per part de lAjuntament, per un termini de vint dies, i requereix linforme fa-
vorable previ de la comissi territorial durbanisme, que lha demetre en el termini de dos mesos.
4.1.6. Revocaci i nullitat de llicncies urbanstiques
Les autoritzacions o llicncies queden resoltes sense efectes quan el beneficiari incompleix les
condicions imposades per causes que li siguin imputables.
La seva extinci es pot produir per revocaci (per motius doportunitat, per ladopci de nous
criteris dapreciaci per part de la corporaci mitjanant un nou planejament o canvis i la desa-
parici de les circumstncies que en van determinar latorgament), o b per anullaci (per
motius de legalitat, aquesta es pot produir per via de recurs administratiu o contencis adminis-
tratiu, o per la via de revisi dofici fixada a larticle 200 del TRLUC).
4.2. Tipologia de llicncies urbanstiques
A part de les llicncies urbanstiques prpiament dedificaci i construcci (obres majors i obres
menors), larticle 179 del TRLUC regula altres actes sotmesos a llicncia prvia que, per la seva
particularitat, sn tractats de forma especfica.
4.2.1. Les llicncies de primera utilitzaci o ocupaci
Acredita el compliment de les condicions imposades en la llicncia dobres.
Estan subjectes a aquesta llicncia les edificacions de nova construcci o que hagin estat objec-
te de modificaci substancial o dampliaci, sempre que per a lautoritzaci de les obres shagi
exigit projecte.
La llicncia de primera utilitzaci o ocupaci lha de sollicitar linteressat durant el mes segent
a la data dacabament de les obres. Aquesta finalitzaci sacredita amb el certificat final dobres
que emet el director facultatiu, juntament amb la documentaci tcnica exigible si es tracta dun
habitatge.
Els serveis tcnics municipals han defectuar la inspecci corresponent i comprovaran

ladequaci de ledificaci al projecte aprovat i a les condicions fixades en la llicncia. El termi-
ni per a concedir el perms s dun mes a comptar des de la presentaci de la sollicitud al regis-
tre dentrades de lAjuntament. Transcorregut aquest termini sense resoluci expressa ni notifi-
caci, es considera atorgada per silenci administratiu positiu.
Amb relaci a aquesta llicncia, el RegLUC, en article 237.4, prescriu que latorgament de la
llicncia de primera utilitzaci requereix el compliment dels compromisos assumits.
4.2.2. Les llicncies de parcellaci urbanstica
Larticle 183 del TRLUC especifica el concepte de parcellaci urbanstica de la manera segent:
Tota divisi simultnia o segregaci successiva de terrenys en un o ms lots, en qualsevol

classe de sl, que tingui per finalitat facilitar la construcci dedificacions o installacions per
destinar-les a usos urbans.
Lalienaci o arrendament de parts indivisibles duna finca determinada, amb la incorpora-
ci del dret dutilitzaci exclusiva de parts concretes de terrenys.
La constituci dassociacions o societats que, en la qualitat dsser-ne membres o de tenir-
hi participacions, incorpori el dret dutilitzaci exclusiva de parts concretes de terrenys.
Tota parcellaci urbanstica ha destar subjecta a llicncia prvia i sha datorgar conforme al pla-
nejament aprovat en cada cas, llevat del sl no urbanitzable, cas en qu est prohibida.
Les sollicituds de llicncia de parcellaci urbanstica shan de presentar juntament amb una
memria justificativa de la procedncia de les dimensions de les parcelles proposades i el pl-
nol parcellari, a lescala adequada, amb indicaci de les parcelles indivisibles, la qualificaci
urbanstica dels lots i els terrenys destinats o reservats per a sistemes generals o locals. Lacord
municipal que atorgui la llicncia de parcellaci ha dincorporar una cpia certificada del pl-
nol parcellari.
En aquells supsits en qu la divisi o segregaci de terrenys no estigui destinada a usos urbans,

sin que la parcellaci tingui per objecte altres usos de carcter sectorial, com ara lagrari, fores-
tal, ramader i els relacionats amb lexplotaci dels recursos naturals, ja no ens trobem en un
supsit de parcellaci urbanstica i, per tant, latorgament de les llicncies de parcellaci sha
defectuar en funci de la normativa sectorial aplicable.
En aquest sentit, la normativa forestal de Catalunya, la Llei 6/1998, i el Decret 35/1990, fixen com
a parcella mnima 25 hectrees. La divisi o segregaci dun terreny forestal noms s vlida si
no dna lloc a parcelles dextensi inferior a la unitat mnima forestal. Altrament, el Decret 169/
1983, de 12 dabril, fixa la unitat mnima de conreu, que, de forma generalitzada, s de 4,5 ha.
Tanmateix, quan la divisi o segregaci de terrenys no estigui destinada a usos urbans es pot
acordar per part de lrgan competent (lalcalde o la junta de govern local) lanomenada decla-
raci dinnecessarietat de la llicncia urbanstica.
La declaraci dinnecessarietat s un acte administratiu de carcter declaratiu i reglat que ha ds-

ser acordat per lrgan competent (lalcalde o la junta de govern). Els requisits de tramitaci sn
els mateixos que per a les parcellacions urbanstiques (memria justificativa i plnol parcellari).
Finalment, larticle 248 del RegLUC fixa el termini per resoldre i notificar latorgament de la llicn-
cia de parcellaci o la declaraci dinnecessarietat en un mes i el sentit del silenci positiu.
4.2.3. Les llicncies i els projectes en sl no urbanitzable
El dret essencial dels propietaris en sl no urbanitzable s utilitzar les finques dacord amb la seva
naturalesa agrcola, forestal, ramadera, cinegtica o extractiva.
En aquest sentit, el TRLUC fixa de forma restrictiva i excepcional quins sn els usos i les cons-
truccions que es poden emplaar en aquest tipus de sl. En la majoria dels casos, es preveu la
intervenci de la Comissi Territorial dUrbanisme de la Generalitat de Catalunya mitjanant
laprovaci dun pla especial urbanstic o b laprovaci definitiva dun projecte o emissi dun
informe vinculant. Noms en supsits residuals, nhi ha prou amb una llicncia municipal.
Tal com sha enunciat en el tema 1 hi ha diverses classes de llicncia en sl no urbanitzable.

Segons el tipus de qu es tracti la tramitaci ser diferent:
Activitats i equipaments dinters pblic que shagin demplaar en el medi rural
Activitats collectives de carcter esportiu, cultural, deducaci en el lleure i lesbarjo; equipa-

ments i serveis per a la comunitat; installacions i obres per a serveis tcnics, com ara telecomu-
nicacions, infraestructures hidruliques, xarxes de subministrament denergia elctrica i saneja-
ment, estacions depuradores i abocadors de residus, entre daltres.
La tramitaci sha defectuar mitjanant un pla especial urbanstic i la llicncia municipal. s pos-
sible tamb la simple elaboraci dun projecte especfic, que ha de ser tramitat i aprovat de forma
ms simplificada, ms la llicncia municipal.
Tramitaci de projectes en sl no urbanitzable (art. 48 TRLUC)
Presentaci del projecte a lAjuntament.
Informaci pblica durant un mes. Publicaci al BOP.
Aprovaci prvia del projecte a lalcalde o la junta de govern.
Aprovaci definitiva de la comissi territorial durbanisme en el termini de tres mesos.
Figura 11. Projectes en sl no urbanitzable.
Noves activitats i construccions en sl no urbanitzable
Els articles 47.6 i 49 del TRLUC esmenten les construccions admissibles en sl no urbanitzable,
a ms dels equipaments anteriorment assenyalats. Sesmenten les construccions prpies de
lactivitat primria, lhabitatge familiar, les explotacions de recursos naturals i les vinculades a les
obres pbliques. Shi afegeix la novetat de les estacions de carburants i de prestaci daltres ser-
veis de la xarxa viria i tamb lobertura o la recuperaci de vies daccs, camins i dreceres, i les
obres que afectin restes arqueolgiques o jaciments paleontolgics.
El procediment s el mateix que el previst en larticle 48 del TRLUC (elaboraci del projecte es-
pecfic, informaci pblica dun mes, aprovaci inicial de lAjuntament i definitiva de la comissi
territorial durbanisme).
El POUM o el PAUM poden excloure daquest procediment les construccions lligades a una acti-
vitat del sector primari.
Reconstrucci i rehabilitaci de masies i cases rurals
Si els projectes noms comporten obres de conservaci, dadequaci, de millora o de man-

teniment dun s existent en el planejament urbanstic, resten nicament subjectes a llicncia
municipal.
Altrament, les masies i les cases rurals susceptibles de reconstrucci o de rehabilitaci shan
didentificar en un catleg especfic de masies i cases rurals. Si aquestes shan incls en un cat-
leg annex al POUM, al PAUM o a un pla especial, es pot tramitar el projecte seguint el procedi-
ment establert a larticle 50 del TRLUC de sollicitud, informaci pblica de vint dies, informe de
la comissi territorial durbanisme, informes tcnics municipals, i llicncia municipal, que sha
de denegar si linforme de la comissi territorial durbanisme s desfavorable.
Tanmateix, mentre el planejament general o un pla especial diniciativa pblica no contingui la

catalogaci de les masies i les cases rurals del terme municipal, per regular la seva reconstruc-
ci o rehabilitaci, aquestes actuacions poden sser autoritzades per mitj del procediment esta-
blert a larticle 48 del TRLUC (presentaci de la sollicitud, informaci pblica durant un mes,
aprovaci inicial de lAjuntament i aprovaci definitiva de la comissi territorial urbanisme) i pos-
terior llicncia municipal.
Tramitaci de projectes de reconstrucci i rehabilitaci de masies (art. 50 TRLUC)
Presentaci del projecte a lAjuntament

(es requereix que la masia o casa rural estigui prviament catalogada).
Informaci pblica, vint dies de publicaci al BOP.
Informe preceptiu i vinculant de la comissi territorial durbanisme.
Resoluci municipal de lalcalde o la junta de govern

(noms si linforme anterior s favorable).
Figura 12. Projectes de sl no urbanitzable de masies i cases rurals.

Construccions destinades a les activitats de turisme rural i de cmping
Si sn compatibles amb el planejament general, sexigeix en tot cas la tramitaci dun pla espe-
cial urbanstic i la posterior llicncia municipal.
4.2.4. Actes promoguts per altres administracions pbliques
Estan subjectes a la llicncia urbanstica prvia tots els actes de les administracions pbliques
relatius a transformaci del sl, utilitzaci del sl o subsl, edificaci, construcci i enderroca-
ment dobres. Tamb estan subjectes a llicncia municipal els actes de les entitats locals que no
tinguin la competncia per atorgar la llicncia.
No estan subjectes a llicncia urbanstica municipal les segents actuacions dadministracions

pbliques:
Les excepcions previstes per la legislaci sectorial (art. 182.1 TRLUC)

Per exemple, larticle 18 de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres de Catalunya
prescriu que les carreteres catalanes no estan sotmeses a llicncia municipal ni als altres
actes de control municipal preventiu, i lexecuci daquestes obres dacord amb els projec-
tes aprovats noms pot sser suspesa per lautoritat judicial.
Pel que fa als ports, la Llei 5/1998, de 17 dabril, de ports de Catalunya tamb excepciona
la construcci de ports de llicncia municipal. No obstant aix, la resta dedificacions i ser-
veis complementaris se subjecten a previ perms municipal.
Amb relaci a ports dinters nacional (per exemple, el Port de Barcelona), amb la normati-
va porturia (article 19, apartats 1 i 3 de la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de ports de
lEstat i de la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de ports de lEstat i de la Marina mercant
modificada per la Llei 62/1997, de 26 de desembre i per la Llei 48/2003, de 26 de novem-
bre) i la STC 40/1998, les obres de nova construcci, reparaci i conservaci que es duguin
a terme en domini pblic portuari per les autoritats porturies no necessiten llicncia muni-
cipal (la resta dobres que es duguin a terme al port, s).
En aquest mateix sentit, tamb sexcepcionen de llicncia urbanstica les obres ferrovi-
ries, els aeroports, les obres hidruliques, el sanejament de poblacions i les aiges
residuals.
Les obres promogudes per la Generalitat de Catalunya i lAdministraci general de lEstat

de carcter urgent o dinters pblic excepcional (centre penitenciari, planta de tractament
de residus, centre sanitari, etc.) no necessiten llicncia urbanstica prvia.
4.3. Les ordres dexecuci
Les persones propietries de tota classe de terrenys, construccions i installacions han de com-
plir els deures ds, conservaci i rehabilitaci establerts pel TRLUC, la resta de legislaci urba-
nstica i la legislaci sectorial que correspongui.
Concepte
Aquesta obligaci s molt anterior al naixement del dret urbanstic i s consubstancial amb el
domini sobre bns immobles, tal com acredita lordenament jurdic civil i els seus antecedents en
el dret rom.
Amb relaci al dret urbanstic, aquesta previsi de conservaci est regulada per la legisla-
ci bsica estatal en els articles 245.1 del Text refs de la llei del sl de 1992 i la Llei 6/1998,
de 13 dabril.
La novetat introduda pel TRLUC rau en lobligaci de mantenir limmoble en les condicions
objectes dhabitabilitat dels habitatges. Les persones propietries han de sufragar el cost deri-
vat dels deures de conservaci i rehabilitaci de les seves finques.
En cas que aquestes tasques no les duguin a terme els propietaris, lAdministraci t mecanis-
mes de reacci, com ara les tradicionals ordres dexecuci, que constitueixen un acte adminis-
tratiu de gravamen, dictat per lalcalde dofici o a instncia de linteressat. Aquesta ordre ha
dobservar el principi de proporcionalitat administrativa.
Tramitaci
Les ordres dexecuci shan de dictar amb prvia audincia de la persona interessada i amb
linforme dels serveis tcnics municipals.
El RegLUC exigeix que lordre dexecuci ha de ser clara, formalitzada per escrit, motivada i amb
explcita referncia a les normes que la justifiquen. Aix mateix, ha de detallar amb la mxima pre-
cisi possible les actuacions que cal executar i el termini per al seu compliment, tenint en comp-
te la seva entitat i complexitat.
No s necessari lobtenci de prvia llicncia urbanstica per executar les obres o actuacions que
constitueixin lobjecte duna execuci, llevat que, de conformitat amb la normativa aplicable,
requereixin lelaboraci dun projecte tcnic.
Lincompliment de les ordres dexecuci comporta lhabilitaci de lAjuntament, en el termini

mxim dun mes, de ladopci de les mesures dexecuci forosa, com ara lexecuci subsidi-
ria a crrec de lobligat o la imposici de multes coercitives reiterades fins al compliment de
lobligaci de conservaci, que pot arribar a una quantitat entre 300 i 3.000 euros.
4.4. Les declaracions de runa
Quan el deure de conservaci i rehabilitaci, que prescriu la legislaci urbanstica en larticle

189.1 del TRLUC, supera els lmits de les persones propietries, ens trobarem davant un sup-
sit de declaraci de runa.
Es tracta dun procediment administratiu de carcter contradictori, que pot ser promogut per
lAdministraci o b per terceres persones, i que ha de finalitzar amb una resoluci de lalcalde.
Concepte
Larticle 190 TRLUC mant els tres supsits clssics de runa:
Runa tcnica o fsica: si els danys comporten la necessitat duna veritable reconstrucci de
ledifici perqu no sn reparables tcnicament pels mitjans normals. La construcci presen-
ta un esgotament generalitzat dels elements estructurals o dalguns dels seus elements
estructurals fonamentals.
Runa econmica: si el cost de les obres de reparaci necessries per complir les condi-
cions mnimes dhabitabilitat, en el cas dhabitatges o altres similars per a altres usos, s
superior al 50% del cost duna construcci de nova planta de caracterstiques similars a
lexistent, pel que fa a la dimensi i ls. Aquest extrem sha dacreditar mitjanant una valo-
raci de les obres que cal dur a terme.
Runa urbanstica: si cal executar obres imprescindibles per a lestabilitat de ledificaci i la
seguretat de les persones, no autoritzables en virtut de lordenament urbanstic en vigor.
Fa referncia a les obres en edificis situats fora dordenaci i, per tant, contraris al planeja-
ment vigent.
La declaraci administrativa de runa comporta generalment lenderroc de ledifici en qesti. La

runa pot ser total o parcial en funci de les caracterstiques de limmoble i si hi ha possibilitat
destructures autnomes i separables que permetin un enderroc sense que en resulti afectada
la resta de ledifici.
En un altre ordre de coses, larticle 263 del RegLUC recull la runa imminent com un estat ru-
ns que pot coincidir o no amb els altres supsits de runa tcnica, econmica o urbanstica que
comporta un deteriorament de ledifici que en preveu esfondrament, per la qual cosa, en virtut
dels informes tcnics municipals, per raons de seguretat de persones i de coses, i en un termi-
ni mxim de setanta dues hores, es pot procedir a lenderrocament urgent de ledifici per part de
lAjuntament.
Tramitaci
El procediment per a la declaraci destat runs es regula als articles 259 a 263 del RegLUC.
Sinicia dofici, per acord de lrgan competent, com a conseqncia de linforme dels serveis
tcnics municipals, o b com a conseqncia de la petici dun altre rgan o duna denncia.
Tamb es pot iniciar a petici de la persona interessada. A aquest efecte, es consideren perso-
nes interessades, a ms de les persones propietries o titulars daltres drets reals sobre
limmoble, i les persones arrendatries i altres ocupants, les persones fsiques o jurdiques que
alleguin lexistncia dun dany o perill en els seus bns, drets o interessos legtims.
Iniciat lexpedient, sha de donar trasllat a les persones interessades per un perode
dallegacions de deu dies. Transcorregut el termini atorgat, els serveis tcnics municipals, pr-
via inspecci de limmoble, nhan demetre el corresponent informe.
El termini per dictar i notificar la resoluci expressa que posi fi al procediment de declaraci
destat runs s de sis mesos des de la data dacord dinici de lexpedient, en els procediments
iniciats dofici, o des de la data en qu la petici va tenir entrada al registre competent, en els
casos de procediments iniciats a instncia de la persona interessada. En els casos iniciats a
instncia de la persona interessada, transcorreguts sis mesos sense haver rebut notificaci
expressa, sentn que la declaraci de runa ha estat denegada.
La resoluci que posa fi al procediment ha dassenyalar si procedeix o no la declaraci destat

runs de limmoble.
Tramitaci de lexpedient de declaraci de runa a instncia de la persona interessada

(art. 260 RegLUC)
Presentaci de la sollicitud de declaraci de runa en el registre dentrades a lAjuntament.
Informe dels serveis tcnics municipals sobre la procedncia diniciar expedient

o arxivar les actuacions.
Trmit dallegacions (de deu dies a un mes).
Informe dels serveis tcnics municipals prvia acta dinspecci a limmoble.

Redacci de proposta de resoluci.
Resoluci de lalcaldia o la junta de govern local. Termini mxim de sis mesos

per resoldre i notificar.
Silenci administratiu negatiu
Figura 13. Declaraci de runa.
4.5. La protecci de la legalitat urbanstica
Es refereix al conjunt de tcniques jurdiques encaminades a fer prevaler la llei i els plans sobre
els interessos especulatius i immobiliaris en la creaci, reforma, ampliaci i conservaci de nu-
clis urbans (Lliset, 2005, p. 427).
Concepte
Es tracta duna potestat dels ajuntaments de carcter preceptiu i obligatori que dna lloc a un
procediment o ms dun, conjuntament o separadament, de ladopci de les mesures segents:
La restauraci de la realitat fsica alterada i de lordre jurdic vulnerat.

La imposici de sancions.
La determinaci dels danys i perjudicis causats.
La competncia, en matria de protecci de la legalitat urbanstica, s dels ajuntaments.

Tanmateix, larticle 193.1 TRLUC estableix la facultat de subrogaci del Departament de Po-
ltica Territorial i Obres Pbliques en el cas dinactivitat dels ens locals o en cas durgncia
acreditada.
Tramitaci
Es considera que tots els procediments sn iniciats dofici. La petici dels particulars en aquest
sentit ha de ser considerada com a denncia.
El procediment, pel fet de ser iniciat dofici, est subjecte a termini de caducitat, de sis o vuit
mesos (termini per resoldre i notificar), segons que es tracti dun procediment incoat i resolt pel
mateix Ajuntament o incoat per una administraci i resolt per una altra.
4.5.1. La restauraci de la realitat jurdica alterada
T com a objectiu fer desaparixer els efectes negatius dactuacions contrries a lordenament
jurdic.
Si els actes dedificaci o ds del sl i el subsl sefectuen sense llicncia o sense ordre
dexecuci, o no sajusten a les condicions assenyalades, lalcalde ha diniciar un expedient de
protecci de la legalitat urbanstica.
Una vegada iniciat aquest expedient, lalcalde ha de dictar una primera resoluci de suspensi
provisional i immediata daquests actes i ha de ratificar o modificar la resoluci de suspensi pro-
visional i immediata durant els quinze dies posteriors al venciment del termini daudincia de
quinze dies que satorga a les persones afectades per notificar-los la primera resoluci.
La ratificaci de la suspensi comporta la incoaci dun expedient de restauraci de la realitat

jurdica alterada, que obliga la persona afectada a sollicitar la llicncia pertinent amb relaci a les
obres que sestan executant sense llicncia, o b sense ajustar-shi.
En cas que les obres que sestiguin duent a terme siguin manifestament illegalitzables, noms
cal que lAjuntament acordi lordre denderrocament.
A continuaci, es relacionen en diagrames quins sn els diferents supsits que hom es pot tro-
bar davant les accions de protecci de la legalitat urbanstica que comporten la restauraci de
lordenament jurdic vulnerat.
Obres en execuci sense llicncia o sense ajustar-se a la llicncia
Denncia de la persona afectada. Acta dinspecci urbanstica.
Acta dinspecci urbanstica.
Informe tcnic.
Informe jurdic.
Inici de lexpedient de protecci de la legalitat urbanstica.
Adopci de mesures provisionals.
Suspensi provisional dobres.
Audincia de quinze dies a tots els afectats.
Resoluci dallegacions i informes tcnic i jurdic.

Ratificaci o modificaci de la suspensi.
Si lobra s legalitzable, requeriment Si lobra s manifestament illegalitzable

de legalitzaci de dos mesos a linteressat o s contrria a les prescripcions de
i atorgament de la legalitzaci. lordenament urbanstic, inici de lexpedient
denderrocament.
Audincia a linteressat i ordre denderroc.
Mnim un mes.
Arxiu de les actuacions. En cas dincompliment, sexecuta lordre

denderroc.
Adopci mesures dexecuci forosa.
Execuci subsidiria.
Multes coercitives.
Figura 14. Procediment de restauraci dobres en curs.

Obres finalitzades sense llicncia o sense ajustar-se a la llicncia
Informe tcnic.
Informe jurdic.
Inici de lexpedient de protecci de la legalitat urbanstica.
Audincia dels afectats.
Resoluci dallegacions i informes tcnic i jurdic.
Si lobra s legalitzable, requeriment Si lobra s manifestament illegalitzable

de legalitzaci de dos mesos a linteressat o s contrria a les prescripcions de
i atorgament de la legalitzaci. lordenament urbanstic, sinicia lexpedient
denderrocament.
Audincia a linteressat i ordre denderroc.
Mnim un mes.
Arxiu de les actuacions. En cas dincompliment, sexecuta lordre

denderroc.
Adopci mesures dexecuci forosa.
Execuci subsidiria.
Multes coercitives.
Figura 15. Procediment de restauraci en cas dobres ja executades.
Lacci per requerir la legalitzaci de les obres o de les actuacions dutes a terme sense llicncia,
per ajustar-les a la llicncia atorgada o per adoptar altres mesures de restauraci prescriu al cap
de sis anys a comptar des de la finalitzaci de les obres, a excepci dels actes nuls de ple dret,
en qu lacci no prescriu mai.
En un altre ordre de coses, el RegLUC introdueix en larticle 276 la possibilitat que les persones
interessades puguin restaurar voluntriament la realitat fsica alterada, abans que sigui ferma en
via administrativa la resoluci en la qual sestableixen les mesures de restauraci i les sancions
corresponents. Per fer-ho, han de complir els requisits segents:
Expressar aquesta decisi amb lacreditaci de la sollicitud de la llicncia o autoritzaci

adient.
Constituir una garantia en quantia no inferior al 50% del pressupost de restauraci davant
de lAdministraci.
Si coincideixen ambds requisits, lAdministraci t lobligaci de suspendre el procediment de

protecci de la legalitat urbanstica en les modalitats dadopci dacords de restauraci i la impo-
sici de sancions.
4.5.2. El rescabalament de danys i perjudicis
En els casos en qu, com a conseqncia dactes constitutius dinfracci urbanstica, es causin
danys i perjudicis als bns o interessos pblics, sha dinstruir un procediment de rescabala-
ment que sha dajustar a la tramitaci establerta en la legislaci aplicable en matria de proce-
diment administratiu com.
Lrgan competent de lAjuntament, lalcalde, inicia lexpedient amb audincia als interessats i
valoraci econmica dels danys soferts. Una vegada resoltes les allegacions i practicades les
proves que sestimin pertinents, sen dicta la resoluci definitiva.
4.5.3. El procediment sancionador urbanstic
A diferncia de la potestat de restauraci de lordre urbanstic vulnerat, que t per finalitat fer
desaparixer el fet no desitjat, la potestat sancionadora t com a objectiu la punici del fet san-
cionable. La potestat sancionadora comprn les facultats segents:
Establir la regulaci de les infraccions i sancions regulada pel TRLUC.

Imposar sancions.
Executar les sancions.
La imposici de sancions urbanstiques sha dajustar al que estableix la normativa reguladora del
procediment sancionador daplicaci als mbits de competncia de la Generalitat de Catalunya
(Decret 278/1993, de 9 de novembre), amb les especificitats que estableix la Llei durbanisme i
el Reglament. En aquest sentit, pel fet de tractar-se dun procediment sancionador, sn
daplicaci els principis generals establerts a la normativa de procediment administratiu com,
que sn la garantia del procediment, el principi de culpabilitat, ladopci de mesures de carcter
provisional, la presumpci dinnocncia i la necessitat de motivar la resoluci, entre daltres.
La novetat introduda pel RegLUC, determinada en larticle 270.2, prescriu que per iniciar el pro-
cediment sancionador a ms de produir-se el fet sancionable cal que, amb carcter previ, es
requereixi a la persona presumptament infractora la legalitzaci dels fets, llevat que aquest reque-
riment no sigui procedent per la manifesta illegalitat dels usos o obres en curs o ja executats.
De forma general, el TRLUC determina que sn infraccions urbanstiques les accions o omissions
tipificades com a tals en la llei. Aquestes es classifiquen com a molt greus, greus i lleus.
A ttol dexemple, enumerem les infraccions ms rellevants:

Infraccions urbanstiques molt greus
Els actes de parcellaci urbanstica, durbanitzaci, ds del sl i el subsl i dedificaci

contraris a lordenament jurdic urbanstic que es duguin a terme en sl no urbanitzable
objecte dalgun rgim de protecci especial i tamb en terrenys reservats, en qualsevol
classe de sl, a sistemes generals o b a zones verdes, espais lliures i a zones esporti-
ves pbliques.
La tala o labatiment darbres que comportin la desaparici despais boscosos.
La vulneraci, en ms dun 30%, dels parmetres imperatius establerts pel planejament
urbanstic relatius a densitat dhabitatges, nombre destabliments, sostre, alria, volum,
situaci de les edificacions i ocupaci permesa.
La divisi o la segregaci de terrenys en sl no urbanitzable, objecte dalgun rgim de pro-
tecci especial.
Infraccions urbanstiques greus
Lincompliment en sl urb i en sl urbanitzable delimitat, de les determinacions urbansti-

ques sobre urbanitzaci, usos del sl i del subsl i parcellaci urbanstica.
La vulneraci en ms dun 10% i fins a un 30%, en qualsevol classe de sl, dels parmetres
imperatius establerts pel planejament urbanstic relatius a densitat dhabitatges, nombre
destabliments, sostre, alria, volum, situaci de les edificacions i ocupaci permesa.
Lincompliment dels deures de conservaci de terrenys, urbanitzacions, edificacions, rtols
i installacions en general, en condicions de seguretat.
La tala o labatiment darbres que integren espais de boscos o arbredes protegits pel pla-
nejament urbanstic que no en comporti la desaparici.
La divisi o segregaci de terrenys que no sigui objecte de cap rgim de protecci espe-
cial, o b en sl urbanitzable no delimitat, en contra de les determinacions daquesta llei.
Infraccions urbanstiques lleus
Lincompliment en sl urb i en sl urbanitzable delimitat, de les determinacions urbansti-

ques sobre rgim dindivisibilitat de finques i sobre edificaci.
La vulneraci de lordenament jurdic urbanstic en sl no urbanitzable no subjecte a protec-
ci especial i en sl urbanitzable sense planejament parcial definitivament aprovat, si
lactuaci consisteix en la construcci delements auxiliars o complementaris dun s o una
edificaci preexistent legalment implantats.
Lincompliment dels deures de conservaci dels terrenys, les urbanitzacions, les edifica-
cions, els rtols i les installacions en general en condicions de salubritat i decrum pblic.
Els actes de propaganda durbanitzacions, per mitj danuncis, cartells, tanques publicit-
ries, fullets o cartes, per mitjans informtics o per qualsevol altre sistema de divulgaci o
difusi que no expressin les dades referents a laprovaci de linstrument de planejament
corresponent o que incloguin indicacions susceptibles dinduir a error als consumidors.
Sancions:
Infraccions urbanstiques molt greus: de 30.001 a 300.000 euros.

Infraccions urbanstiques greus: de 3.001 a 30.000 euros.
Infraccions urbanstiques lleus: de 300 a 3.000 euros.
Limport de les sancions sha dincrementar fins a la quantia del benefici obtingut pels infractors,
si aquest s superior.
Sn persones responsables les persones fsiques o jurdiques que incorrin en infracci urba-
nstica amb les conductes, les obres i les actuacions respectives, o b mitjanant lincompliment
de les seves obligacions o de les ordres de les quals siguin destinatries.
Poden ser sancionades les persones propietries dels terrenys, promotores, constructores o
empresries de les obres i les persones tcniques directores de lexecuci daquestes obres.
Les multes que simposin a subjectes diferents, com a conseqncia duna mateixa infracci,
tenen entre elles carcter independent, llevat del supsit que lobligaci prevista legalment cor-
respongui a diverses persones conjuntament, les quals han de respondre solidriament de les
infraccions que cometin i de les sancions que sels imposin.
Els rgans competents per a les sancions sn:
En el cas dinfraccions lleus i greus, lalcalde.

En el cas dinfraccions molt greus, el ple de lAjuntament fins al lmit econmic de 300.000 euros.
Si limport de la multa s superior a 300.000 euros i inferior a 600.000 euros, lautoritat com-
petent per resoldre el procediment s el director general dUrbanisme.
Si la multa s superior a 600.000 euros, lautoritat competent s el conseller o la conselle-
ra de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya.
Limport dels ingressos de lAdministraci en virtut de les sancions sha de destinar a patrimoni
pblic de sl i dhabitatge.
La tramitaci de la sanci es produeix dacord amb lesquema segent:

Procediment sancionador
Decret dinici de lexpedient sancionador (alcalde).

Nomenament del secretari i de linstructor de lexpedient.
Plec de crrecs i notificaci a linteressat.
Allegacions durant deu dies hbils.
Perode de prova.
Proposta de resoluci amb resoluci dallegacions.
Notificaci de proposta de resoluci
Figura 16. Procediment sancionador.
El TRLUC regula aquesta matria en larticle 219, que determina que les infraccions urbans-
tiques molt greus prescriuen als sis anys, les greus, als quatre anys i les lleus, als dos anys.
El termini de prescripci comena a computar el dia en qu es va cometre la infracci, llevat
dels casos en qu es persisteixi de forma continuada en la conducta constitutiva dinfracci o
en els casos en qu el fet nic constitutiu dinfracci es perllongui en el temps. En aquests su-
psits, el termini de prescripci es computa a partir de lacabament o el cessament de lacti-
vitat illcita.
El termini de prescripci de la infracci queda interromput quan es tramiti una sollicitud de lega-
litzaci, fins a la comunicaci de la fermesa de la seva resoluci.
Finalment, cal apuntar que quan ens trobem en un dels supsits recollits en larticle 202.1 del
TRLUC (per exemple, un acte de parcellaci en zona verda pblica) no hi ha prescripci. En
tots els casos, sn susceptibles de sanci i de lacci de restauraci sense limitaci de termini
(art. 219.6 del TRLUC).
Resum del tema
La competncia exclusiva dels ajuntaments en matria urbanstica se centra en latorgament de

les llicncies urbanstiques definides en larticle 179 del TRLUC.
Les llicncies es defineixen com a actes reglats previs a ledificaci del sl, de naturalesa real i
declaratius de drets atorgats per lalcalde o la junta de govern, per delegaci.
Sn actes sotmesos a llicncia urbanstica les obres de construcci i edificaci de nova planta,
les dampliaci, reforma, modificaci o rehabilitaci dedificis, construccions i installacions ja
existents, la demolici total o parcial de les construccions, els moviments de terres, la primera
ocupaci i els canvis ds, i les parcellacions urbanstiques, entre daltres.
En funci de si la construcci o edificaci projectada s una obra major o menor, varia el termi-
ni de resoluci de la llicncia de dos a un mes, i el silenci administratiu s positiu en cas que
lAdministraci no resolgui ni notifiqui dins el termini.
Tanmateix, larticle 5.2 del TRLUC prescriu que en cap cas no es poden considerar adquirides
per silenci administratiu facultats urbanstiques que contravinguin la legislaci vigent o el plane-
jament urbanstic.
Altres mesures dintervenci de lAdministraci local sn les ordres dexecuci que tenen natu-
ralesa dacte administratiu de carcter coactiu, dobligar a conservar i mantenir els terrenys o
edificacions dels propietaris en bon estat, i els supsits de declaraci de runa.
En un altre ordre de coses, lAdministraci local compta amb mecanismes per tal de controlar
les edificacions existents que shan executat o sestan executant sense prvia acreditaci de
llicncia urbanstica, com ara lobligada protecci de la legalitat urbanstica i/o el procediment
sancionador urbanstic. En aquest ltim cas, cal assenyalar laugment tant dels tipus dinfracci
administrativa com de les sancions respecte a la legislaci anterior i les novetats introdudes en
la restauraci voluntria a crrec de linteressat.
Referncies a lannex
Annex 3: Per tal de completar aquest tema, aquest annex exposa la tramitaci dun
expedient de protecci de la legalitat urbanstica.
El patrimoni municipal del sl | 93
5. El patrimoni municipal del sl
Idees clau
El patrimoni municipal del sl es configura com un instrument de poltica no nicament de

sl i de terrenys, sin tamb dhabitatge.
El TRLUC prescriu que els ajuntaments que comptin amb un planejament urbanstic gene-
ral, que delimiti mbits dactuaci urbanstica susceptibles de generar cessions de sl de
titularitat pblica amb aprofitament, tenen lobligaci de constituir patrimoni municipal del
sl. A la resta dajuntaments, la constituci s de carcter voluntari.
El dret de superfcie s el dret real, limitat sobre una finca aliena, que atribueix temporalment
la propietat de les construccions.
La legislaci urbanstica catalana incideix amb fora en la constituci del patrimoni municipal del
sl com a eina que ha de servir per frenar lespeculaci urbanstica i incentivar poltiques decidi-
des dhabitatge de promoci social.
5.1. El patrimoni municipal del sl
Larticle 156.1 del TRLUC obliga els ajuntaments que tinguin un planejament urbanstic ge-
neral que delimiti mbits dactuaci urbanstica susceptibles de generar cessions de sl de
titularitat pblica amb aprofitament a constituir el seu patrimoni municipal del sl i dhabi-
tatge. Per a la resta dajuntaments, la constituci del patrimoni municipal del sl t carcter
voluntari.
A ms de lobligaci recollida en la legislaci urbanstica catalana, lobligatorietat de constituir

aquest patrimoni pblic deriva de la legislaci estatal, concretament de larticle 276.1 del Reial
decret legislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel qual saprova el Text refs de la llei sobre el rgim del
sl i ordenaci urbana, ja que ni aquest article ni el 280.1 van ser declarats inconstitucionals per
la Sentncia del Tribunal Constitucional 61/1997, ni derogats per la Llei estatal 6/1998, de 13
dabril, sobre rgim del sl i valoracions.
Aquesta llei, no obstant aix, no cont cap regulaci del seu rgim jurdic, que es duu a terme
principalment mitjanant el TRLUC, per tamb per mitj de la legislaci de rgim local, a travs
del Reglament de patrimoni dels ens locals.
5.1.1. Definici del patrimoni municipal del sl
El TRLUC defineix en larticle 153.4 que el patrimoni pblic del sl, ampliat clarament amb
aquesta normativa tamb a lhabitatge (per tant, no nicament terrenys, sin tamb edificis), s
constitut pels edificis i el sl susceptibles de complir les finalitats segents:
Preveure, posar en marxa i desplegar, tcnicament i econmicament, lexpansi de les po-

blacions i la millora de la qualitat de vida.
Fer efectiu el dret de la ciutadania a accedir a un habitatge digne i adequat.

Intervenir en el mercat immobiliari per abaratir el preu del sl urbanitzat i facilitar ladquisici
de sistemes urbanstics.
Formar reserves per protegir i tutelar el sl no urbanitzable.
5.1.2. Constituci del patrimoni municipal del sl
Si b part de la doctrina ha considerat que no s necessari un acte exprs de constituci del

patrimoni municipal del sl, ja que sha ents que s una obligaci que prov de la llei, el TRLUC,
en la seva disposici addicional novena, prescriu que els ajuntaments que tinguin lobligaci de
constituir-lo, en el termini mxim de sis mesos des de lentrada en vigor de la Llei 10/2004 (1 de
gener de 2005) han de diferenciar, com a patrimoni separat de la resta de bns municipals, els
bns que integren el patrimoni municipal de sl i dhabitatge.
A ms, en aquest patrimoni separat, han de preveure un dipsit especfic per ingressar-hi els fons
obtinguts mitjanant lalienaci i la gesti de bns del patrimoni municipal del sl i dhabitatge.
En aquest sentit, larticle 157 del TRLUC determina que els ingressos obtinguts shan de desti-
nar a conservar-lo i a ampliar-lo.
5.1.3. Bns del patrimoni municipal del sl
Queden afectes al patrimoni municipal del sl i dhabitatge els recursos patrimonials dels ajunta-
ments procedents de:
Aprofitament urbanstic de cessi obligatria
Es refereix al sl corresponent al percentatge daprofitament urbanstic de cessi obligatria tant

en sl urb com en sl urbanitzable.
Si els terrenys sn ds residencial, aquests passen a formar part del patrimoni pblic del sl i
de lhabitatge i noms es pot destinar a ladopci de poltiques dhabitatge en rgim de protec-
ci pblica.
Finques expropiades per incompliment de la funci social de la propietat
Possibilitat prevista per al cas de comissi dinfraccions urbanstiques molt greus en matria de
parcellaci, s del sl i edificaci. En aquests casos, lAdministraci pot imposar la sanci que
correspongui i exigir les mesures de reposici corresponents, per si arriba lexpropiaci, el b
adquirit sha dincorporar al patrimoni municipal del sl i destinar a qualsevol de les finalitats de
larticle 153.4 del TRLUC.
Finques expropiades per a la constituci o ampliaci del patrimoni municipal del sl i

habitatge
Els ajuntaments tenen la facultat dadquirir bns destinats al patrimoni pblic del sl mitjanant
lexpropiaci (articles 154 i 171 del TRLUC), o mitjanant la delimitaci drees en qu la trans-
missi de bns est subjecta als drets de tempteig i retracte.
Import dels diferencials de preu/valor en les transmissions de finques del registre de solars
Limport de les sancions urbanstiques
Tots els ajuntaments, amb independncia de la creaci o no del patrimoni municipal del sl, han
de destinar les quantitats recaptades en aquest ordre a les finalitats genriques de larticle 153.4
del TRLUC.
En sentit contrari, no queden obligatriament afectes al patrimoni municipal del sl i habi-

tatge els recursos procedents duna altra procedncia, com per exemple:
Habitatges municipals.
Cessions daprofitament diferents de les ordinries i la constituci de les quals estigui justi-
ficada per motius diferents als del patrimoni municipal del sl.
Patrimoni adquirit per compra.
Donacions, si no sn finalistes.
Daltra banda, els ajuntaments poden augmentar de manera voluntria el volum del patri-
moni municipal del sl i dhabitatge amb recursos no afectes com a habitatges, compres de
sl i aportacions.
Tamb integren el patrimoni municipal del sl i dhabitatge els recursos econmics segents:
Els crdits que tinguin com a garantia hipotecria els bns que formen part daquest patri-
moni.
Els ingressos obtinguts com a conseqncia de la gesti o alienaci del propi patrimoni, o
de la substituci de qualsevol cessi urbanstica pel seu equivalent en metllic.
5.1.4. Dest dels bns del patrimoni municipal del sl
s competncia de lAjuntament, ats el principi dautonomia municipal, decidir laplicaci con-

creta en funci del ventall de supsits legalment admesos i del criteri doportunitat. La legis-
laci urbanstica vigent ofereix als ajuntaments instruments per justificar destins i prioritats
(POUM, PAUM, agenda, memria social); tanmateix, cada operaci concreta sha dajustar als
preceptes de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya i del Reglament de patrimoni dels
ens locals.
En aquest sentit, larticle 156.2 del TRLUC determina que les cessions obligatries i gratutes
daprofitament en sl ds residencial shan de destinar obligatriament a habitatge sotms a
algun tipus de protecci pblica, b sigui perqu els terrenys tinguin aquesta qualificaci espe-
cfica, o b mitjanant la destinaci del producte obtingut per lalineaci daquests terrenys (quan
no tinguin aquesta qualificaci) a aquesta tipologia dhabitatges.
El producte obtingut de la venda dhabitatges resultants o dels terrenys qualificats dhabitatge

protegit sha de reinvertir en qualsevol de les finalitats del patrimoni pblic del sl i dhabitatge.
En un altre ordre de coses, en el supsit que els sls de cessi no puguin destinar-se a habitat-
ge protegit, el producte de lalienaci dels sls no qualificats dhabitatge protegit sha de vincu-
lar a lestricte finalitat de fer poltica dhabitatge protegit.
5.1.5. Dest dels recursos econmics provinents del patrimoni municipal del sl
Els recursos econmics provinents del patrimoni municipal del sl shan de reinvertir en qualse-
vol de les finalitats de larticle 153.4 del TRLUC. En aquest sentit, el RegLUC enumera a qu
shan de destinar els recursos esmentats:
A ladquisici i urbanitzaci de sl destinat a habitatges de protecci pblica i a ladquisici

o rehabilitaci dedificis per destinar-los a aquest tipus dhabitatges.
A la conservaci, millora, urbanitzaci, rehabilitaci i, en general, gesti urbanstica dels pro-
pis bns del patrimoni.
A ladquisici de terrenys en qualsevol classe de sl o daltres bns immobles de carcter
patrimonial per a la seva incorporaci a aquest patrimoni.
A lobtenci, execuci o construcci de sistemes urbanstics de titularitat pblica i a lexecu-
ci dobres de conservaci i rehabilitaci de les edificacions destinades a aquests sistemes.
A lexecuci doperacions diniciativa pblica de conservaci, rehabilitaci o millora del patri-
moni arquitectnic, de remodelaci urbana, o de conservaci i millora del medi rural i natural.
Al desenvolupament dactuacions en matria dhabitatge susceptibles de ser protegides
dacord amb els plans dhabitatge aprovats pel govern i altra legislaci sectorial.
Amb carcter excepcional, a altres finalitats dinters social que sadeqin a larticle 153.4
de la Llei durbanisme i estiguin previstes en els plans urbanstics.
5.2. Alienaci i cessi de terrenys
Els plans dordenaci urbanstica municipal i els programes dactuaci urbanstica municipal
poden donar prioritat a unes finalitats sobre unes altres, entre les especificades en larticle 153.4
del TRLUC. Dins daquest marc, les administracions poden cedir i alienar els terrenys del patri-
moni pblic del sl i dhabitatge.
La majoria dels recursos sn de naturalesa immobiliria i aquests poden ser objecte de cessi i
alienaci en les modalitats de:
Cessi gratuta
Totes les cessions de terrenys a ttol gratut queden condicionades al fet que siguin efectivament
destinades a atendre necessitats de carcter social o finalitats dequipament comunitari, a gene-
rar activitat econmica en rees deprimides o a gestionar les reserves destinades a protegir i a
tutelar el sl no urbanitzable.
Els beneficiaris noms poden ser les administracions pbliques (ajuntaments, consorcis urbans-
tics, mancomunitats urbanstiques), entitats pbliques i entitats privades sense nim de lucre
(societats mercantils de capital ntegrament pblic, fundacions, associacions, organitzacions sin-
dicals, cooperatives dhabitatge, caixes destalvi, etc.).
Dacord amb larticle 225.2 del RegLUC, les cessions gratutes requereixen concurs pblic. Una
vegada celebrat el concurs, lacord de cessi gratuta ha de concretar i justificar la destinaci i
determinar la finalitat concreta a qu les entitats o institucions beneficiries han de destinar els
bns. A ms, ha de fer constar expressament la reversi automtica dels bns si no es destinen
a ls previst en el termini fixat o deixen dsser-hi destinats. Aquest acord ha de ser adoptat pel
ple de la corporaci amb la majoria absoluta del nombre legal de membres.
Alienaci per concurs
Amb carcter general, lalienaci de terrenys del patrimoni pblic del sl i dhabitatge sha de fer
mitjanant concurs pblic, per exemple, quan lAjuntament es planteja vendre uns terrenys ds
residencial afectats al patrimoni municipal del sl i dhabitatge.
De fet, el TRLUC ha desplaat la tradicional subhasta, de manera que a lhora de ladjudicaci

es poden tenir en compte altres criteris al marge del preu.
Lacord pot ser adoptat pel ple, lalcalde o la junta de govern en funci de la valoraci pericial
del b.
Alienaci directa
Els ajuntaments poden vendre directament els terrenys del patrimoni pblic del sl i dhabitatge
a les seves societats de capital ntegrament pblic local o mancomunitats participades o entitats
pbliques empresarials.
Igualment, poden sser receptores les entitats de carcter benfic i social i promotors pblics
sempre que el dest sigui la construcci dhabitatges protegits. Cal, doncs, que el destinatari
acrediti sempre la construcci dhabitatges com un dels objectes socials de lentitat.
Per tal que lAjuntament pugui alienar directament bns del patrimoni municipal del sl, per
exemple, a una societat municipal de capital ntegrament pblic, cal que:
La societat pugui tenir la consideraci, dacord amb els seus estatuts, dentitat urbanstica
especial. Si no, shan de modificar prviament els estatuts.
El dest sigui, igualment, lhabitatge de promoci social.
Els terrenys alienats siguin edificats en els terminis fixats en lacte dalienaci i no siguin sus-
ceptibles dsser alienats a tercers per actes intervivos si no shan complert les obligacions
dedificaci fixades. Lentitat alienant ha de garantir el compliment daquestes obligacions i
configurar-les com a condicions resolutries expresses de lescriptura dalienaci.
Els requisits sn semblants als de lalienaci per concurs: acord de ple, junta de govern o alcal-
de en funci del valor del b, amb informe previ o donaci de compte de lexpedient al Departa-
ment de Governaci.
En tots els casos, lalienaci sha de dur a terme pel preu resultant de la valoraci corresponent.
El document pblic en qu consti lalienaci directa ha destablir la destinaci final dels terrenys
transmesos, el termini mxim de construcci i les altres limitacions i condicions que lAdminis-
traci consideri convenients.
Concessi del dret de superfcie
Una altra possibilitat s que lAjuntament no es desprengui definitivament dels terrenys i opti per
la cessi a tercers del dret de vol o superfcie amb carcter temporal per a la construcci dhabi-
tatges de protecci oficial.
Els altres elements que es poden utilitzar per a la transmissi de terrenys regulats en larticle 225
del RegLUC sn la permuta o lalienaci per preu inferior al resultant de la valoraci mitjanant
concurs pblic.
5.3. El dret de superfcie
El dret de superfcie s el dret real limitat sobre una finca aliena que atribueix temporalment la
propietat de les construccions. En virtut del dret de superfcie, es mant la separaci entre la pro-
pietat dall que es construeix i la del sl en qu sefectua la construcci. Es pot constituir amb
carcter oners o gratut.
Hi intervenen dos subjectes: el propietari, que s lAdministraci pblica, i el superficiari, la per-

sona fsica o jurdica adjudicatria daquest dret real.
La seva regulaci, aix com els altres aspectes substantius no regulats en el TRLUC, inclosa lex-
tinci i els aspectes procedimentals, est regulada principalment pels articles 564 i els segents
de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinqu del Codi Civil de Catalunya, relatiu a drets reals.
En cas que els terrenys integrin el patrimoni pblic del sl i dhabitatge, la constituci onerosa o
gratuta del dret de superfcie sha dajustar als supsits anteriorment examinats de cessi i alie-
naci de terrenys.
Si ls daquests terrenys s residencial, les edificacions han dsser destinades necessriament

a habitatges de protecci pblica; en els altres casos, shan dobservar les finalitats especifica-
des dexpansi de les poblacions i millora de la qualitat de vida, i intervenir en el mercat immo-
biliari per abaratir el preu del sl urbanitzat.
La constituci del dret de superfcie es materialitza mitjanant laprovaci dun plec de condi-
cions i convocatria de concurs pblic, de manera que, a ms del preu, es tinguin en comp-
te altres condicions, com ara les caracterstiques dels habitatges que es projectin, la imposici
de drets de tempteig o altres condicions. La propietat que es transmeti ha de tenir sempre una
data lmit.
Per la seva banda, les administracions tenen dret a percebre del superficiari la contrapresta-
ci pactada, si aquesta s a ttol oners, i a la reversi total dall edificat una vegada finalitzi
el termini estipulat. A canvi, ha de posar a disposici del superficiari el terreny, que adquireix
la propietat temporal sobre all construt, i ha dedificar i urbanitzar durant el temps que shagi
acordat.
El termini del dret de superfcie entre particulars s de noranta-nou anys, dacord amb la legisla-
ci civil catalana i larticle 35 de la Llei estatal 8/2007 del sl.
Resum del tema
Els ajuntaments que tinguin un planejament urbanstic general, que delimiti mbits dactuaci
urbanstica susceptibles de generar cessions de sl de titularitat pblica amb aprofitament, han
de constituir el seu patrimoni municipal del sl i tamb dhabitatge. La resta de municipis poden
constituir-lo voluntriament.
Els mecanismes que regula el TRLUC, per tal dintroduir el patrimoni municipal del sl en el mer-
cat, sn la cessi gratuta de terrenys, lalienaci o venda mitjanant concurs, no subhasta, i
lalienaci directa quan en aquest ltim cas ens trobem amb societats municipals de capital nte-
grament pblic o entitats sense nim de lucre.
Finalment, la legislaci urbanstica catalana tamb regula el dret de superfcie com una forma de
venda del vol duna finca propietat municipal, per tal de construir habitatge, entre daltres, de pro-
tecci oficial, mantenint el consistori la titularitat dels terrenys per un termini determinat.
Sntesi del material | 101
Sntesi del material
Lurbanisme es conceptua a la legislaci urbanstica catalana com una funci pblica que abas-
ta totes les fases incidents sobre el sl, des de la planificaci fins a la conservaci i rehabilitaci
de les edificacions.
Per fer efectiva aquesta funci pblica hi ha diferents administracions que fan efectives les seves
competncies en matria durbanisme. Principalment, la Generalitat de Catalunya, representada
pel conseller o la consellera de Poltica Territorial i Obres Pbliques i les Comissions Territorials
dUrbanisme, entre daltres, i els ajuntaments, per mitj dels plens o els alcaldes.
La potestat dordenaci del territori est definida pel planejament urbanstic mitjanant els dife-
rents instruments de planejament, ja sigui de carcter general, el POUM, o de carcter derivat,
els plans parcials urbanstics (PPU), els plans parcials de delimitaci (PPD), els plans especials
urbanstics (PEU) i els plans de millora urbana (PMU). La relaci que hi ha entre el planejament
general i derivat s de jerarquia, de manera que un pla parcial no pot contenir aspectes contra-
ris a un pla dordenaci urbanstica municipal. La tramitaci daquests expedients continua
essent bifsica, competncia compartida entre ajuntaments i Generalitat de Catalunya.
En un altre ordre de coses, el desplaament del Reglament de gesti urbanstica estatal amb
lentrada en vigor del recent Decret 305/2006, de desplegament de la llei durbanisme, ha faci-
litat la tramitaci i la comprensi dels trmits en els instruments de gesti urbanstica, amb la uni-
ficaci dun trmit com per a tots els procediments i una exposici detallada de totes les enti-
tats urbanstiques collaboradores amb la novetat de les juntes de concertaci.
La competncia exclusiva dels ajuntaments en matria urbanstica se centra en latorgament de

les llicncies urbanstiques definides en larticle 179 del TRLUC.
Les llicncies es defineixen com a actes reglats previs a ledificaci del sl, de naturalesa real i
declaratius de drets atorgats per lalcalde o la junta de govern, per delegaci. En funci de si la
construcci o edificaci projectada s una obra major o menor, varia el termini de resoluci de
dos a un mes, i el silenci administratiu s positiu en cas que lAdministraci no resolgui ni notifi-
qui dins el termini.
Altres mesures dintervenci de lAdministraci local sn les ordres dexecuci que tenen natu-
ralesa dacte administratiu de carcter coactiu, en el cas urbanstic, dobligar la propietat a con-
servar i mantenir els seus terrenys o edificacions en bon estat, aix com els expedients de pro-
tecci de la legalitat urbanstica que vetllen pel control dels usos del sl.
Finalment, els ajuntaments que tinguin un planejament urbanstic general que delimiti mbits
dactuaci urbanstica, susceptibles de generar cessions de sl de titularitat pblica amb aprofi-
tament, han de constituir el seu patrimoni municipal del sl i tamb dhabitatge. La resta de
municipis el poden constituir voluntriament.
Glossari | 103
Glossari
Abreviatures utilitzades
BOP: Butllet Oficial de la Provncia. Diari oficial de la provncia editat per la diputaci provincial
que publica els anuncis provinents dels acords de la diputaci provincial corresponent i de les
corporacions locals i altres institucions pbliques.
CE: Constituci espanyola. Norma fonamental de lEstat espanyol aprovada per les Corts Gene-
rals el 6 de desembre de 1978.
CTU: Comissi territorial durbanisme. rgan collegiat que depn de la Conselleria de Poltica
Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya que compleix funcions de carcter
informatiu, consultiu, gestor i resolutiu. La seva funci principal s aprovar definitivament els pla-
nejaments generals i derivats dels municipis de la seva demarcaci territorial (Barcelona, Tarra-
gona, Lleida, Girona i Terres de lEbre).
DOGC: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Butllet oficial que emana de la Generalitat de
Catalunya i que publica els anuncis provinents dels acords i textos legals de la Generalitat de Ca-
talunya, les corporacions locals i altres institucions pbliques.
EAC: Estatut dautonomia de Catalunya. Norma fonamental del territori catal. T carcter de llei
orgnica estatal i ha de ser aprovada per les Corts Generals. Recentment, se nha aprovat la
reforma mitjanant la Llei orgnica 6/2006, de 19 de juliol.
PAUM: Programa dactuaci urbanstica municipal. Expressi de les poltiques municipals i

dhabitatge. Sn el marc de concertaci de les poltiques dhabitatge entre els ajuntaments i la
Generalitat de Catalunya, aix com una agenda de desenvolupament de les figures de planeja-
ment derivat que ha de fixar el POUM. (2.1.3)
PEU: Pla especial urbanstic. Instrument de planejament derivat que t nombrosos dobjectius i
funcions. Sutilitza especialment per a executar directament obres corresponents a infraestruc-
tures del territori o per a la implantaci dobres i usos en sl no urbanitzable. (2.2.4)
PMU: Pla de millora urbana. Instrument de planejament derivat que t per objecte el desenvo-
lupament en sl urb no consolidat, completar el teixit urb o b escometre operacions de
remodelaci i transformaci dusos, de reurbanitzaci i ordenaci del subsl o de sanejament
de poblacions. (2.2.3)
POUM: Pla dordenaci urbanstica municipal. s linstrument dordenaci urbanstica integral

del territori. Pot abastar un terme municipal o ms dun. (2.1.2)
PPD: Pla parcial de delimitaci. Instrument de planejament derivat que t per objecte el desen-
volupament del planejament urbanstic general i que ha de contenir totes les determinacions per-
tinents a lordenaci urbanstica detallada dels sectors que abasta, i, concretament, el sl urba-
nitzable no delimitat. (2.2.2)
PPU: Pla parcial urbanstic. Instrument de planejament derivat que t per objecte el desenvo-
lupament del planejament urbanstic general i que ha de contenir totes les determinacions per-
tinents per a lordenaci urbanstica detallada dels sectors que abasta i, concretament, el sl
urbanitzable delimitat. (2.2.1)
PTOP: Poltica Territorial i Obres Pbliques. Es refereix a la Conselleria, o al conseller o a la con-
sellera, de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya.
RegLUC: Reglament de la llei durbanisme de Catalunya. Norma de desplegament aprovada
mitjanant el Decret 305/2006, de 18 de juliol, amb la finalitat de desenvolupar aquells precep-
tes del Text refs de la llei durbanisme amb el grau de detall que ho requereixen.
ROAS: Reglament dobres, activitats i serveis dels ens locals. Norma amb rang reglamentari apro-
vada pel Govern de Catalunya mitjanant el Decret 179/1995, de 13 de juny, que regula, entre
daltres, el procediment per a latorgament de les llicncies urbanstiques.
STC: Sentncia del Tribunal Constitucional. Resoluci que emana de lrgan collegiat que vet-
lla exclusivament pel compliment de la Constituci espanyola, els drets fonamentals i els conflic-
tes de competncies entre lEstat i les comunitats autnomes.
STS: Sentncia del Tribunal Suprem. Resoluci del mxim rgan collegiat del poder judicial de
lEstat espanyol.
TRLUC: Text refs de la llei durbanisme de Catalunya. Decret legislatiu 1/2005, aprovat en data
26 de juliol, que recull en un text nic les modificacions de la llei durbanisme derivades de la Llei
10/2004, i introdueix les precisions necessries per tal dajustar la numeraci dels articles i uni-
ficar-ne la terminologia.
Conceptes
Carcter reglat: Potestat administrativa en la qual el marge de decisi entre opcions possibles
s inexistent, de manera que lrgan competent ha daplicar lnica opci acceptable en dret
dacord amb la legislaci vigent. (1.3.1)
Classificaci del sl: Determinaci del terreny en funci del seu desenvolupament urbanstic:
urb, urbanitzable i no urbanitzable. (1.3)
Dret real: Aquell que atorga al seu titular un poder parcial sobre la cosa i que constitueix un gra-
vamen o limitaci al dret de propietat. (5.2)
Prescripci: Fet de transcendncia jurdica en virtut del qual, pel transcurs del temps, juntament
amb altres circumstncies, salteren les situacions i relacions jurdiques, les titularitats reals, els
drets patrimonials de crdit i les accions que sen deriven. (4.5.3)
Qualificaci del sl: Determinaci dels aprofitaments urbanstics i usos de cada classe de
sl. (1.3.5)
Silenci administratiu: Element essencial del rgim jurdic de les administracions pbliques.
Opera en cas dinactivitat de lAdministraci pblica per manca de resoluci en procediments
administratius iniciats a instncia de linteressat. Pot tenir carcter estimatori (positiu) quan es
produeixi un acte administratiu presumpte, o carcter desestimatori (negatiu). En aquest ltim
cas, es tracta duna ficci jurdica. (2.1.2) (2.2.1) (3.4) (3.6) (3.8.2) (4.1.3) (4.2.1) (4.2.2) (4.4)
Tribunal Superior de Justcia: Mxim rgan collegiat del poder judicial a la comunitat aut-
noma. (2.4)
Referncies bibliogrfiques | 105
Referncies bibliogrfiques
ABEL FARR, J. (2002): Gestin urbanstica en la nueva Ley 2/2002 de Urbanismo de Catalua,
Anales IV 2001-2002. Barcelona. Centro para la Investigacin y Desarrollo del Derecho Registral
Inmobiliario y Mercantil.
GARCA DE ENTERRA, E.; PAREJO ALFONSO, L. (1981): Lecciones de Derecho Urbanstico.

Madrid. Civitas.
JOVER, A. (2003): Comentaris sobre el patrimoni municipal del sl. Barcelona. Diputaci de
Barcelona.
LLISET BORRELL, F. (1995): Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals. Barcelona. Bayer Hnos.
(2005): Comentaris a la Llei durbanisme de Catalunya. Barcelona. Bayer Hnos.
SANTOS DEZ, R.; CASTELAO RODRGUEZ, J. (1999): Derecho urbanstico. Manual para juris-
tas y tcnicos. Madrid. El Consultor.
Bibliografia comentada | 107
Bibliografia comentada
FERNNDEZ, T.R. (2006): Manual de derecho urbanstico. Madrid. La Ley/Wolthers Kluwer.
Dinovena edici del clssic manual de dret urbanstic que sintetitza en poques pgines i a grans
trets les tres disciplines: planejament, gesti i intervenci, els conceptes principals i amb una visi
global de tot lEstat.
s un llibre molt didctic, especialment adreat als iniciats en aquesta matria, i enriquit amb
interessant jurisprudncia dels tribunals.
TRAYTER, J.M. i ALTRES (2005): Comentarios a la Ley de Urbanismo de Catalua. Barcelona.

Thomson/Aranzadi.
A partir duna anlisi dels problemes i de les perspectives del dret urbanstic a Catalunya, dels
nous reptes a les ciutats (immigraci, habitatge, canvi de model de ls del sl), el medi ambient
i la tensi competencial entre ajuntaments i Generalitat, els autors desgranen els aspectes
substancials del Text refs de la llei durbanisme: els principis generals dactuaci urbanstica,
la classificaci del sl, el planejament urbanstic, la gesti urbanstica, els instruments de la pol-
tica del sl i dhabitatge, les llicncies urbanstiques, la protecci de la legalitat, les valoracions
i els supsits indemnitzatoris, lurbanisme i lordenaci del litoral, i la discrecionalitat en matria
durbanisme.
Es tracta dun treball collectiu format pels principals autors del pas en aquesta matria que pre-
tn aproximar al lector les novetats del nou text legislatiu des dun punt de vista cronolgic i siste-
matitzat en les grans rees del dret urbanstic.
Annexos
i material
dautoavaluaci
Aquest document cont:
Els documents annexos que amplien la informaci del manual, la referncia dels quals es
troba al final de cada tema del manual de consulta.
Un qestionari dautoavaluci final que vol servir com a eina per saber quin ha estat el grau
daprenentatge.
Pautes per a la correcci de lautoavaluaci.
Annexos i material dautoavaluaci. ndex | 111
ndex
Annex 1: Tramitaci duna figura de planejament general ............................... 113
1.1. Model 1: Informe tcnic daprovaci inicial dun POUM ................................. 114
1.2. Model 2: Informe de secretaria daprovaci inicial dun POUM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115
1.3. Model 3: Proposta dacord daprovaci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117
1.4. Model 4: Anunci dinformaci pblica ................................................... 118
1.5. Model 5: Sollicitud dinforme als organismes competents .............................. 118
1.6. Model 6: Audincia als ajuntaments limtrofs ............................................ 119
1.7. Model 7: Informe tcnic daprovaci provisional dun POUM ........................... 119
1.8. Model 8: Informe de secretaria daprovaci provisional dun POUM .................... 120
1.9. Model 9: Proposta dacord daprovaci provisional ..................................... 121
1.10. Model 10: Ofici de remissi de lexpedient a la comissi territorial durbanisme . . . . . . . 122
Annex 2: Tramitaci dun projecte de reparcellaci ..................................... 123
2.1. Model 1: Projecte de reparcellaci ...................................................... 124

2.2. Model 2: Presentaci al registre dentrades de lAjuntament ............................ 125
2.3. Model 3: Informe dels serveis tcnics daprovaci del projecte de reparcellaci ....... 126
2.4. Model 4: Informe de secretaria (o serveis jurdics municipals) daprovaci inicial
del projecte de reparcellaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127
2.5. Model 5: Aprovaci inicial del projecte de reparcellaci ................................ 128
2.6. Model 6: Anunci dinformaci pblica ................................................... 129
2.7. Model 7: Audincia als interessats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
2.8. Model 8: Informe dels serveis tcnics daprovaci definitiva del projecte
de reparcellaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
2.9. Model 9: Informe de secretaria (o serveis jurdics municipals) daprovaci definitiva
del projecte de reparcellaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132
2.10. Model 10: Aprovaci definitiva del projecte de reparcellaci .......................... 133
2.11. Model 11: Anunci daprovaci definitiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134
2.12. Model 12: Notificaci dacord aprovaci definitiva ..................................... 135
Annex 3: Tramitaci dun expedient de protecci de la legalitat urbanstica . . . . . . . . . . . 137
3.1. Model 1: Acta dinspecci urbanstica ................................................... 138
3.2. Model 2: Informe dels serveis tcnics dinici dexpedient de protecci de la legalitat
urbanstica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139
3.3. Model 3: Informe de secretaria (o serveis jurdics municipals) dinici dexpedient

de protecci de la legalitat urbanstica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140
3.4. Model 4: Decret de lalcaldia dinici dexpedient de protecci de la legalitat ............ 141
3.5. Model 5: Notificaci del decret de lalcaldia dinici dexpedient de protecci

de la legalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142
3.6. Model 6: Informe dels serveis tcnics de ratificaci de suspensi dobres .............. 143
3.7. Model 7: Informe de secretaria (o serveis jurdics municipals) de ratificaci

de suspensi dobres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144
3.8. Model 8: Decret de lalcaldia de ratificaci de suspensi dobres ....................... 145
3.9. Model 9: Notificaci del decret de lalcaldia de ratificaci de suspensi dobres ....... 146
Qestionari dautoavaluaci final .......................................................... 147
Pautes per a la correcci de lautoavaluaci ............................................. 149

Annexos i material dautoavaluaci. Annex 1 | 113
Annex 1
Tramitaci duna figura de planejament general
Per tal de completar el segon tema del manual de consulta, sexposa la tramitaci dun pla
dordenaci urbanstica municipal a partir dun supsit de fet:
Supsit de fet:
LAjuntament dels Hostalets de Pierola, que disposa de normes subsidiries de planejament des
de lany 1996, considera que desprs de deu anys s necessari iniciar el procs de revisi del
planejament, ja que la poblaci ha crescut notablement i el planejament actual es troba obsolet
per la creaci de nous sistemes dotacionals pblics i la creaci de sl industrial.
Igualment, es fa necessari adaptar el planejament general als nous elements establerts en la

recent legislaci urbanstica que sorgeix del Text refs de la llei de 2005.
Formularis de la tramitaci:
Dacord amb larticle 93 del TRLUC i 116 del RegLUC, es pot procedir a la revisi del planeja-
ment en complir-se el termini que shi fixa o en produir-se les circumstncies que a aquest fi
shi especifiquen, aix com en el cas que hi hagi disfuncions entre les disposicions del planeja-
ment general vigent i les necessitats reals de sl per crear habitatges o per establir activitats
econmiques.
Correspon als ajuntaments la formulaci dun pla dordenaci urbanstica municipal. En aquest
cas, la revisi de les actuals normes subsidiries de planejament del terme municipal dels
Hostalets de Pierola comporta laprovaci dun POUM.
Analitzarem a continuaci els formularis necessaris per a la fase de tramitaci dun POUM.
1.1. Model 1: Informe tcnic daprovaci inicial dun POUM
INFORME
Que dacord amb larticle 93 del TRLUC i 116 del TRLUC shan complert les determina-
cions previstes en les normes subsidiries vigents, aix com transcorregut deu anys des de
la seva aprovaci. Les disfuncions actuals entre la realitat fsica i el planejament vigent han
fet necessari lelaboraci dun nou planejament general adaptat al Text refs de la llei dur-
banisme i, en conseqncia, amb la denominaci de pla dordenaci urbanstica municipal.
En aquests sentit, aquest Ajuntament va encarregar la redacci dels treballs preparatoris
per a lelaboraci del projecte de revisi i adaptaci de les normes subsidiries de plane-
jament i elaboraci del nou pla dordenaci urbanstica municipal, mitjanant la contracta-
ci administrativa de consultoria i assistncia a __________________.
Una vegada finalitzada la fase prvia de treballs i exposat al pblic lavan de pla, recollits
els suggeriments i les alternatives que shan plantejat, i ateses les diferents accions dinfor-
maci previstes en el programa de participaci ciutadana, es presenta el projecte definitiu,
que compta amb el grau suficient de consolidaci per ser aprovat inicialment pel ple de
lAjuntament.
En aquest sentit, es confirmen/ratifiquen o modifiquen els segents suggeriments/alterna-
tives plantejat en la fase dinformaci pblica de lavan de pla relativa a criteris, objectius
i solucions generals:
_____________________________________________________________________________.
En un altre ordre de coses, el projecte incorpora tota la documentaci continguda a larticle

59 del TRLUC i compleix tots els requisits de la normativa urbanstica.
s per tot aix que el tcnic que subscriu informa favorablement de laprovaci inicial del
projecte delaboraci dun pla dordenaci urbanstica municipal.
Els serveis tcnics municipals

1.2. Model 2: Informe de secretaria daprovaci inicial dun POUM
1. Aquest informe s ems amb carcter preceptiu a la vista del que disposa larticle 47
de la Llei 7/1985, de 2 dabril, que regula les bases del rgim local, que estableix que per
a laprovaci dels instruments de planejament general cal un qurum de votaci especial
(article 47.2, apartat II) de la Llei reguladora de les bases del rgim local, modificat per la
Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernitzaci del govern local i
larticle 114 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 dabril, pel qual saprova el text refs de la
llei municipal i de rgim local de Catalunya.
2. s examinat lexpedient del projecte de revisi del pla dordenaci urbanstica de
__________________.
3. Sn daplicaci els segents preceptes legals:
Larticle 83 del Decret legislatiu 1/2005, pel qual saprova el text refs de la llei durba-
nisme de Catalunya:
1. Laprovaci inicial i laprovaci provisional dels plans dordenaci urbanstica municipal
que afecten el territori dun nic municipi pertoquen, sens perjudici del que estableix
lapartat 3, a lajuntament corresponent. En el cas dels plans urbanstics derivats, en qu
la competncia daprovaci definitiva correspongui a lAjuntament, es pot adoptar directa-
ment lacord daprovaci definitiva, un cop complert el trmit dinformaci pblica, pres-
cindint de laprovaci provisional.
2. Laprovaci inicial i laprovaci provisional del planejament urbanstic plurimunicipal, sens
perjudici del que estableix larticle 75.7, correspon a:
a) El consell comarcal corresponent, si tots els municipis afectats pel pla queden inclosos
en lmbit territorial duna mateixa comarca.
b) La comissi territorial durbanisme corresponent, si lmbit territorial del pla abasta ms
duna comarca.
c) El director o la directora general dUrbanisme, un cop vist linforme de les comissions
territorials durbanisme competents afectades, si lmbit territorial del pla nafecta ms
duna i ms duna comarca.
d) Els ajuntaments, en els supsits a qu es refereix larticle 75.8, llevat que havent estat
formulat el pla a instncia de la part interessada, no hi hagi cap acord entre els ajunta-
ments afectats; en aquest cas lrgan competent s el que correspongui dels esmen-
tats a les lletres a, b i c.
3. Laprovaci inicial i laprovaci provisional dels plans especials urbanstics a qu es refe-
reix larticle 67.1.e correspon a lAdministraci que els ha redactats, si t atribudes com-
petncies urbanstiques de tramitaci o daprovaci de plans. Altrament, lrgan compe-
tent s la comissi territorial durbanisme corresponent; si lmbit territorial del pla afecta
ms duna comissi, laprovaci inicial i la definitiva pertoquen al conseller o a la conselle-
ra de Poltica Territorial i Obres Pbliques.
... /...
4. Els plans dordenaci urbanstica municipal i els plans urbanstics derivats, un cop se
nha acordat laprovaci inicial, shan de posar a informaci pblica, per un termini dun
mes. Els edictes de convocatria de la informaci pblica shan de trametre en el termini
de deu dies des de ladopci de lacord daprovaci inicial.
5. Simultniament al trmit dinformaci pblica dun pla dordenaci urbanstica municipal
o dun pla urbanstic derivat, sha de sollicitar un informe als organismes afectats per ra
de llurs competncies sectorials, els quals lhan demetre en el termini dun mes, llevat que
una disposici nautoritzi un de ms llarg.
6. En cas que, dacord amb la normativa aplicable, sigui preceptiu efectuar una avaluaci
de limpacte ambiental dun pla dordenaci urbanstica municipal o dun pla urbanstic
derivat, linforme mediambiental que calgui ha dsser incorporat al pla i ha dsser sotms
a informaci pblica conjuntament amb aquest. La declaraci dimpacte ambiental, si s
preceptiva, sha defectuar, segons correspongui, abans de laprovaci provisional o abans
de laprovaci definitiva de lexpedient.
7. Simultniament al trmit dinformaci pblica dun pla dordenaci urbanstica munici-
pal, sha de concedir audincia als ajuntaments lmbit territorial dels quals confini amb el
del municipi que s objecte del pla.
8. Si un pla dordenaci urbanstica municipal o un pla urbanstic derivat no s tramitat per
lAjuntament afectat, sha de concedir audincia per un termini dun mes, a continuaci de
la informaci pblica.
9. En el supsit de tramitaci simultnia de diverses figures del planejament urbanstic, o
b daquestes i dinstruments de gesti, cadascuna daquestes tramitacions sha de con-
figurar en expedients separats. Lexecutivitat de cadascuna daquestes queda supeditada
a la de linstrument o la figura superior.
Article 47 de la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases del rgim local, el qual
exigeix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corpo-
raci per a ladopci dels acords que correspongui adoptar a lAjuntament en la tramita-
ci dels instruments de planejament general previstos a la legislaci urbanstica.
Article 114 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 dabril, pel qual saprova el Text refs de
la llei municipal i de rgim local de Catalunya.
IV. Els serveis tcnics han informat de lexpedient del projecte del pla dordenaci urbans-
tica municipal, i nhan donat la seva opini; per tant lexpedient es pot sotmetre a la con-
sideraci del ple per tal que adopti, si escau, laprovaci inicial del projecte.
s per tot aix que sINFORMA FAVORABLEMENT de laprovaci inicial del pla
dordenaci urbanstica municipal.
El secretari
1.3. Model 3: Proposta dacord daprovaci inicial
Vist lexpedient de tramitaci del projecte delaboraci del pla dordenaci urbanstica
daquest municipi, amb els pertinents informes tcnics i jurdics i els suggeriments formu-
lats pels propietaris i ciutadans,
Ats all que disposa larticle 83 del Decret 1/2005, pel qual saprova el text refs de la llei
durbanisme de Catalunya:
Proposo al ple ladopci dels segents ACORDS:
PRIMER. Aprovar inicialment el projecte del pla dordenaci urbanstica municipal redactat
i formulat per aquest Ajuntament.
SEGON. Sotmetrel a informaci pblica pel termini dun mes, mitjanant anunci en el But-
llet Oficial de la Provncia de __________________, en el DOGC i dos dels diaris de ms
divulgaci en lmbit municipal o supramunicipal al qual es refereixi el projecte en tramita-
ci, per tal que qualsevol que ho desitgi pugui examinar-lo i adduir, durant el termini
esmentat, totes les allegacions o observacions que consideri oportunes.
Lexpedient est sotms a informaci pblica al Departament dUrbanisme (carrer ______
____________, nm. _____,) en horari doficina de dilluns a divendres de 9 a 14 hores.
Aix com tamb sinsereix referncia al web municipal (http://__________________).
TERCER. Concedir audincia per un termini dun mes a tots els ajuntaments limtrofs per
tal que puguin examinar lexpedient i tinguin tamb la possibilitat de presentar les
allegacions que considerin convenients.
QUART. Simultniament al trmit dinformaci pblica, cal sollicitar un informe als organis-
mes afectats per ra de llurs competncies sectorials, els quals lhan demetre en el termi-
ni dun mes, llevat que una disposici nautoritzi un de ms llarg.
CINQU. Aprovar linforme mediambiental davaluaci de limpacte ambiental del projecte
de revisi del pla dordenaci urbanstica municipal que ha de ser sotms a informaci
pblica conjuntament amb aquest. La declaraci dimpacte ambiental sha defectuar,
segons que correspongui, abans de laprovaci provisional o abans de laprovaci defini-
tiva de lexpedient.
SIS. Suspendre latorgament de llicncies de parcellaci de terrenys, dedificaci, refor-
ma, rehabilitaci o enderrocament de construccions, dinstallaci o ampliaci dactivitats
o usos concrets pel termini dun any en els segents mbits i publicar-la al Butllet Oficial
de la Provncia de __________________.
/.../
No obstant aix, el pla adoptar all que consideri ms adient.
Lalcalde
1.4. Model 4: Anunci dinformaci pblica
ANUNCI
Per coneixement general, el ple de lAjuntament dels Hostalets de Pierola ha aprovat
en data __________________, entre daltres, els segents ACORDS, que en la seva part
suficient diuen:
(Reproduir els acords adoptats pel ple de la corporaci)
En aquest sentit, sobre el termini dinformaci pblica pel perode dun mes per tal que
totes les persones que ho vulguin puguin presentar les allegacions oportunes al Depar-
tament dUrbanisme de lAjuntament (carrer __________________, nm. _____) en horari
doficines de dilluns a divendres de 9 a 14 hores.
Aquest acte, que s de trmit, no s susceptible de recurs. Altrament, podeu interposar
les accions que cregueu oportunes.
Lalcalde
1.5. Model 5: Sollicitud dinforme als organismes competents
Em plau comunicar-vos que el ple de lAjuntament en sessi celebrada ________________

ha adoptat laprovaci inicial del projecte de revisi i elaboraci del Pla dordenaci urba-
nstica municipal dels Hostalets de Pierola.
En aquest sentit, i com a organisme sectorial afectat, us trametem una cpia del document
que ha estat sotms a aprovaci inicial per tal que en el termini dun mes (o superior en
funci de lorganisme) emeteu linforme corresponent a les vostres competncies secto-
rials, amb el benents que aquest Ajuntament prosseguir les actuacions si en el termini
anteriorment esmentat no ens heu comunicat linforme prets.
Lalcalde
1.6. Model 6: Audincia als ajuntaments limtrofs
Mescau comunicar-vos que el ple de lAjuntament, en sessi celebrada _______________

ha adoptat, entre daltres, els ACORDS segents:
(Reproduir els acords adoptats pel ple de la corporaci)
La qual cosa us comunico per tal que en el termini dun mes pugueu formular les
allegacions que estimeu convenients, tot indicant-vos que aquest acte, que s de trmit,
no s susceptible de recurs. Altrament, podeu interposar qualsevol acci que cregueu
oportuna.
El secretari
1.7. Model 7: Informe tcnic daprovaci provisional dun POUM
INFORME
Que emet larquitecte municipal __________________
Aquest Ajuntament ha sotms a informaci pblica el projecte de revisi i elaboraci dun
pla dordenaci urbanstica municipal.
Que en el trmit dinformaci pblica shan formulat les segents allegacions que se sot-
meten a la consideraci del tcnic que subscriu:
Allegaci nm. ______
Consideraci __________________
Vistes i analitzades les allegacions, el qui subscriu proposa:
a) Estimar les allegacions nmero _______
b) Desestimar les allegacions nmero _______
c) Desestimar parcialment, dacord amb el que sexposa en el cos del present informe, les
allegacions nmero _______
d) Procedir a laprovaci provisional del projecte delaboraci del pla dordenaci urbans-
tica municipal, un cop completades i concretades conforme amb el que es disposa a la
legislaci urbanstica i amb observana, si sestima oport, de les qestions abocades en
el present informe.
Els serveis tcnics municipals

1.8. Model 8: Informe de secretaria daprovaci provisional dun POUM
ANTECEDENTS:
Sexamina lexpedient daprovaci del projecte de revisi del pla dordenaci urbanstica
municipal, el qual ha estat sotms al trmit daprovaci inicial i al dinformaci pblica.
Shan formulat les corresponents allegacions, que han estat informades pels serveis tc-
nics municipals i lequip redactor.
CONSIDERACIONS JURDIQUES:
El present informe semet amb carcter preceptiu a la vista del que es disposa en larticle
47 de la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases del rgim local, que estableix
que per a laprovaci dels instruments de planejament general cal un qurum de votaci
especial (article 47.2, apartat II) de la Llei reguladora de les bases del rgim local, modifi-
cat per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de Mesures per a la modernitzaci del govern
local, i article 114 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 dabril, pel qual saprova el text refs
de la llei municipal i de rgim local de Catalunya.
Els serveis tcnics han informat de les allegacions, i han donat el seu parer, i per tant
lexpedient pot ser sotms a la consideraci del ple de la corporaci per a la seva aprova-
ci provisional.
s per tot aix que el tcnic que subscriu informa favorablement de lexpedient per a la
seva aprovaci provisional.
El secretari
1.9. Model 9: Proposta dacord daprovaci provisional
Vist lexpedient de tramitaci del projecte de revisi del pla dordenaci urbanstica
daquest municipi, amb els pertinents informes tcnics i jurdics
Vistes les allegacions presentades i linforme ems pels serveis tcnics municipals que
copiat a la lletra diu:
...
Ats all que disposa larticle 83 del Decret legislatiu 1/2005, pel qual saprova el text refs
de la llei durbanisme de Catalunya
Es proposa ladopci dels ACORDS segents:
PRIMER. Resoldre les allegacions presentades basant-se en els informes tcnics i jurdics
que consten en lexpedient i que sincorporen al present acord com a motivaci, en el sen-
tit segent:
a) Estimar les allegacions nmero _______
b) Desestimar les allegacions nmero _______
c) Estimar parcialment, dacord amb el que sexposa al cos del respectiu informe, les
allegacions nmero _______
SEGON. APROVAR PROVISIONALMENT el projecte delaboraci del pla dordenaci
urbanstica municipal redactat per __________________ i formulat per aquest Ajuntament.
TERCER. Remetre el projecte delaboraci del pla dordenaci urbanstica municipal al
conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat/Comissi Territorial dUrba-
nisme als efectes de la seva aprovaci definitiva.
Lalcalde
1.10. Model 10: Ofici de remissi de lexpedient a la comissi territorial

durbanisme
Em plau comunicar-vos que el ple de lAjuntament reunit en sessi de data _____________

ha aprovat provisionalment el Pla dordenaci urbanstica municipal de ________________
promogut i formulat per aquest Ajuntament.
Adjunt al present, es remet exemplar del projecte de revisi del pla dordenaci urbanstica
i cpia autentificada de tot lexpedient administratiu per tal que es procedeixi, previs els tr-
mits pertinents, a la seva aprovaci definitiva per lrgan administratiu que correspongui.
Aix mateix, us adjuntem les normes i els plnols en suport informtic.
Lalcalde
Annex 2
Tramitaci dun projecte de reparcellaci
Per tal de completar el tercer tema del manual de consulta, sexposa la tramitaci dun projecte
de reparcellaci.
Supsit de fet:
La Junta de Compensaci del Pla parcial dordenaci Illa Verda del municipi de Folgueroles va
ser constituda recentment mitjanant latorgament de la corresponent escriptura pblica de
constituci per la totalitat dels propietaris del sector.
La junta ha estat inscrita en el Registre dEntitats Urbanstiques Collaboradores de la Generalitat

de Catalunya.
Ara fa quinze dies lassemblea general de la junta de compensaci ha aprovat la minuta de

projecte de reparcellaci referit a tot el sector amb identificaci de les cessions obligatries a
lAjuntament.
Laprovaci sha efectuat per majoria absoluta dels propietaris del sector i es faculta el president
i el secretari per a la presentaci del projecte de reparcellaci a lAjuntament per a la seva tra-
mitaci i, si escau, posterior inscripci al registre de la propietat.
Larticle 113.2 del TRLUC determina el procediment que cal seguir per a laprovaci del projec-
te de reparcellaci, el qual es representa en els models que es mostren seguidament.
2.1. Model 1: Projecte de reparcellaci
El projecte de reparcellaci varia en funci de lentitat de lmbit dactuaci que cal reparcellar.
En sntesi, enumerem els elements fonamentals que pot contenir:
Memria
1. Antecedents i planejament objecte dexecuci.

2. Fonaments legals i contingut de la proposta.
3. Promotor del projecte de reparcellaci.
4. Objectius del projecte de reparcellaci.
5. Descripci de lmbit dactuaci objecte de reparcellaci.
6. Ordenaci urbanstica i qualificaci dels terrenys.
7. Criteris per definir i quantificar els drets aportats.
8. Relaci dinteressats.
9. Crregues i gravmens existents.
10. Crregues de nova constituci.
11. Criteris per determinar les adjudicacions.
12. Descripci de les parcelles resultants. Adjudicacions.
13. Cessions gratutes a lAjuntament.
14. Indemnitzacions.
15. Despeses durbanitzaci. Saldo provisional del compte de liquidaci.
16. Inscripci en el Registre de la Propietat.
Annexos
I. Clcul de la unitat daprofitament de les finques resultants.

II. Quadre de correspondncia de finques.
III. Finques inicials o aportades.
IV. Finques resultants.
V. Quadre numric. Determinaci del saldo de la liquidaci provisional.
VI. Quadre resum.
VII. Valoraci dels terrenys.
VIII. Valoraci de les indemnitzacions.
IX. Justificaci de les despeses urbanstiques.
X. Plnols.
XI. Documentaci fotogrfica.
2.2. Model 2: Presentaci al registre dentrades de lAjuntament
El Sr. _____________________________, en qualitat de president de la Junta de Compen-

saci del Pla parcial dordenaci Illa Verda, amb domicili a efectes de notificacions al
carrer __________________, nm. _______ CP_______ de __________________, amb CIF
__________________ i telfon __________________.
EXPOSO:
Que lassemblea general de la Junta de Compensaci del Pla parcial dordenaci Illa
Verda ha aprovat en data __________________ i per majoria absoluta la minuta de pro-
jecte de reparcellaci format pels senyors ____________________________________.
Que en compliment de larticle 113 del TRLUC, el projecte de reparcellaci una vegada
format ha dsser presentat a lAjuntament per a la seva tramitaci administrativa consis-
tent en aprovaci inicial, informaci pblica i, escau, aprovaci definitiva per a la seva pos-
terior inscripci al Registre de la Propietat nm. _______ de __________________.
s per tot aix que
SOLLICITO:
Que sigui adms a trmit el projecte de reparcellaci adjunt i que es procedeixi a la seva
tramitaci dacord amb larticle 113 del TRLUC per a la posterior inscripci al Registre de
la Propietat nm. _______ de __________________.
Data i signatura
Illustrssim Sr. Alcalde de lAjuntament de Folgueroles

2.3. Model 3: Informe dels serveis tcnics daprovaci del projecte

de reparcellaci
INFORME
Que emet larquitecte municipal Sr. __________________ amb relaci al projecte de repar-
cellaci format per la Junta de Compensaci del Pla parcial dordenaci Illa Verda.
En data de registre dentrades de__________________ sha presentat a lAjuntament el
corresponent projecte de reparcellaci dacord amb all disposat a larticle ______ de les
normes urbanstiques del Pla parcial dordenaci Illa Verda.
Que examinat el seu contingut i trobat conforme, aquest sajusta a les normes urbansti-
ques del Pla parcial dordenaci Illa Verda, aprovat definitivament per la comissi territo-
rial durbanisme en data __________________ i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya ______.
Que la memria del projecte de reparcellaci cont els elements mnims establerts a
larticle 144 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, i shi relacionen degudament les circums-
tncies de les finques aportades i ladjudicaci de les finques resultants.
Que amb relaci als terrenys de cessi obligatria a lAjuntament (aprofitament urbans-
tic, zones verdes i vialitat), aquests compleixen els parmetres establerts pel pla parcial
dordenaci.
s per tot aix que el tcnic que subscriu informa FAVORABLEMENT el projecte de repar-
cellaci.
Larquitecte municipal
2.4. Model 4: Informe de secretaria (o serveis jurdics municipals)

daprovaci inicial del projecte de reparcellaci
INFORME
Que emet el secretari o tcnic superior en dret de la corporaci amb relaci a lexpedient
o minuta de projecte de reparcellaci format per la Junta de Compensaci del Pla parcial
dordenaci Illa Verda.
Els serveis tcnics municipals han informat en data __________________ del projecte de
reparcellaci esmentat que ha estat trobat conforme i que compleix la normativa urba-
nstica del Pla parcial dordenaci Illa Verda com els articles 144 i segents del Decret
305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la llei durbanisme.
Que larticle 113.2 del TRLUC determina que la tramitaci del projecte de reparcellaci
sha dajustar a les regles segents:
a) Laprovaci inicial i laprovaci definitiva corresponents per lAjuntament.
b) Laprovaci inicial sha dadoptar en el termini de dos mesos des de la presentaci de
la documentaci completa.
c) El projecte ha dsser posat a informaci pblica per un termini dun mes, dins del qual
sha de concedir audincia a les persones interessades amb citaci personal.
d) La notificaci de lacord daprovaci definitiva sha de produir en el termini de dos mesos
des del finiment del termini dinformaci pblica. En cas contrari, sentn que el projecte
ha quedat aprovat definitivament per silenci administratiu positiu, a excepci del projecte de
reparcellaci, en qu el sentit del silenci s negatiu.
Que en tractar-se de la tramitaci dun instrument de gesti urbanstica i dacord amb
larticle 21.1 lletra j) de la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases de rgim local,
la competncia per a la seva aprovaci s de lalcaldia, sens perjudici de la delegaci a la
junta de govern local en data __________________.
s per tot aix que el qui subscriu no hi troba cap objecci legal per a la procedncia de
laprovaci inicial del projecte de reparcellaci.
El secretari / el lletrat
2.5. Model 5: Aprovaci inicial del projecte de reparcellaci
En data del registre dentrades de lAjuntament __________________, la Junta de Com-

pensaci del Pla parcial dordenaci Illa Verda ha presentat el projecte de reparcellaci
format per __________________.
Que els serveis tcnics i jurdics municipals han informat favorablement de lesmentat
expedient,
Que en compliment de larticle 113.2 del TRLUC i article 21.1 j) de la Llei 7/1985, de 2
dabril,
RESOLC:
PRIMER. APROVAR INICIALMENT el projecte de reparcellaci de lmbit dactuaci Illa
Verda format per __________________.
SEGON. SOTMETRE lexpedient a informaci pblica durant el termini dun mes a comptar
des de lltima de les publicacions al Butllet Oficial de la Provncia de __________________
i al diari __________________, amb el benents que si en el perode esmentat no es pro-
dueixen allegacions lacord daprovaci inicial seleva tcitament a definitiu sense neces-
sitat dulterior acord.
Lexpedient romandr durant el trmit dinformaci pblica al Departament dUrbanisme,
de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.
TERCER. COMUNICAR els presents acords a la Junta de Compensaci del Pla parcial
dordenaci i a tots els interessats que figurin en el projecte de reparcellaci.
Lalcalde
2.6. Model 6: Anunci dinformaci pblica
ANUNCI
Per coneixement general es fa saber que lAlcaldia-Presidncia de lAjuntament de Fol-
gueroles, mitjanant el Decret nm. ...... /....... ha dictat el segent:
PRIMER. APROVAR INICIALMENT el projecte de reparcellaci de lmbit dactuaci Illa
Verda format per __________________.
SEGON. SOTMETRE lexpedient a informaci pblica durant el termini dun mes a comptar
des de lltima de les publicacions al Butllet Oficial de la Provncia de __________________
i al diari __________________, amb el benents que si en el perode esmentat no es pro-
dueixen allegacions lacord daprovaci inicial seleva tcitament a definitiu sense neces-
sitat dulterior acord.
Lexpedient romandr durant el trmit dinformaci pblica al Departament dUrbanisme,
de dilluns a divendres __________________.
Aquest acte, que s de trmit, no s susceptible de recurs. Altrament, podeu interposar
qualsevol acci que cregueu oportuna.
Lalcalde
2.7. Model 7: Audincia als interessats
Sr. __________________
Per la present, i en qualitat dinteressat del projecte de reparcellaci aprovat inicialment
per aquesta alcaldia mitjanant el Decret nm. ______ /______ de data _______________,
em plau atorgar-vos la corresponent audincia durant el termini dun mes a comptar des
de lendem de la recepci del present escrit per tal que formuleu les allegacions, recla-
macions o suggeriments que cregueu oportuns, amb el benents que transcorregut
aquest termini sense que us hagueu manifestat prosseguiran les actuacions de lexpedient
en concordana amb la legislaci vigent.
Lexpedient romandr a exposici pblica al Departament dUrbanisme, de dilluns a diven-
dres, de 9 a 14 hores.
Lalcalde
2.8. Model 8: Informe dels serveis tcnics daprovaci definitiva

del projecte de reparcellaci
INFORME
Que emet larquitecte municipal Sr. __________________ amb relaci al projecte de repar-
cellaci format per la Junta de Compensaci del Pla parcial dordenaci Illa Verda.
En data de registre dentrades de __________________ sha presentat a lAjuntament el
corresponent projecte de reparcellaci dacord amb all disposat a larticle... de les nor-
mes urbanstiques del Pla parcial dordenaci Illa Verda.
Que en data __________________ lAlcaldia-Presidncia ha aprovat inicial el projecte de
reparcellaci __________________.
Que durant el trmit dinformaci pblica shan presentat les segents allegacions:
Allegaci nm. ______
Allegaci nm. ______
Que examinades aquestes, se sotmeten a les segents consideracions:
Consideracions __________________.
s per tot aix que el tcnic que subscriu proposa
Lestimaci/estimaci parcial/desestimaci de les allegacions __________________.
Parallelament, sINFORMA FAVORABLEMENT de laprovaci definitiva del projecte de
reparcellaci.

daprovaci definitiva del projecte de reparcellaci
INFORME
o minuta de projecte de reparcellaci format per la Junta de Compensaci del Pla parcial
dordenaci Illa Verda.
Els serveis tcnics municipals han informat en data __________________ de les
allegacions formulades en el sentit de __________________.
Que larticle 113.2 del TRLUC determina que la tramitaci del projecte de reparcellaci
sha dajustar a les regles segents:
a) Laprovaci inicial i laprovaci definitiva corresponent per lAjuntament.
b) Laprovaci inicial sha dadoptar en el termini de dos mesos des de la presentaci
de la documentaci completa.
c) El projecte ha dsser posat a informaci pblica per un termini dun mes, dins del
qual sha de concedir audincia a les persones interessades amb citaci personal.
d) La notificaci de lacord daprovaci definitiva sha de produir en el termini de dos
mesos des del finiment del termini dinformaci pblica. En cas contrari, sentn que
el projecte ha quedat aprovat definitivament per silenci administratiu positiu, a excep-
ci del projecte de reparcellaci, en qu el sentit del silenci s negatiu.
Que en tractar-se de la tramitaci dun instrument de gesti urbanstica i dacord amb
larticle 21.1 lletra j) de la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases de rgim local,
la competncia per a la seva aprovaci s de lalcaldia, sens perjudici de la delegaci a la
junta de govern local en data __________________.
s per tot aix que el qui subscriu no hi troba cap objecci legal per a la procedncia de
laprovaci definitiva del projecte de reparcellaci.
El secretari / el lletrat
2.10. Model 10: Aprovaci definitiva del projecte de reparcellaci
En data del registre dentrades de lAjuntament ________________, la Junta de Compen-

saci del Pla parcial dordenaci Illa Verda ha presentat el projecte de reparcellaci
format per ________________.
Que els serveis tcnics i jurdics municipals han informat favorablement de lesmentat
expedient,
Que transcorregut el termini dinformaci pblica shan presentat les allegacions segents
i sha informat els serveis tcnics municipals:
[...]
Que en compliment de larticle 113.2 del TRLUC i article 21.1 j) de la Llei 7/1985, de 2
dabril procedeix sotmetre lexpedient a aprovaci definitiva.
s per tot aix que
RESOLC:
PRIMER. APROVAR DEFINITIVAMENT el projecte de reparcellaci de lmbit dactuaci
Illa Verda format per ________________.
SEGON. PUBLICAR el precedent acord al Butllet Oficial de la Provncia de ______________
i al diari ________________.
Lalcalde
2.11. Model 11: Anunci daprovaci definitiva
ANUNCI
Per coneixement general es fa saber que lAlcaldia-Presidncia de lAjuntament de Folgue-
roles, mitjanant el Decret nm. ______ /______ ha dictat el segent:
Illa Verda format per __________________.
SEGON. PUBLICAR lacord precedent al Butllet Oficial de la Provncia de _______________
i al diari __________________.
TERCER. COMUNICAR els acords presents a la Junta de Compensaci del Pla parcial
Contra aquest acte, que s definitiu en via administrativa hi cap recurs potestatiu de repo-
sici davant aquesta alcaldia en el termini de dos mesos a comptar des de lendem de la
recepci del present escrit. Altrament, podeu interposar recurs contencis administratiu en
el termini de dos mesos a comptar des de lendem de la recepci de la present notifica-
ci davant els jutjats contenciosos administratius de __________________. Tot aix, sens
perjudici de les altres accions que cregueu oport interposar.
Lalcalde
2.12. Model 12: Notificaci dacord daprovaci definitiva
Sr. __________________
Per la present, i en qualitat dinteressat del projecte de reparcellaci del Pla parcial
dordenaci Illa Verda, mescau notificar-vos que aquesta alcaldia mitjanant el Decret
nm. ______ /______ de data __________________, ha dictat el segent:
Illa Verda format per __________________.
SEGON. PUBLICAR lacord precedent al Butllet Oficial de la Provncia de _______________
i al diari __________________.
TERCER. COMUNICAR els acords presents a la Junta de Compensaci del Pla parcial
Contra aquest acte, que s definitiu en via administrativa, hi cap recurs potestatiu de repo-
el termini de dos mesos a comptar des de lendem de la recepci de la present notifica-
ci davant els jutjats contenciosos administratius de __________________. Tot aix, sens
El secretari
Annex 3
Tramitaci dun expedient de protecci de la legalitat urbanstica
Per tal de completar el quart tema del manual de consulta, sexposa la tramitaci dun expedient
de protecci de la legalitat urbanstica.
Supsit de fet:
Lempresa immobiliria Bella Vista, SA ha iniciat obres a la finca adquirida recentment del carrer
Esglsia nm. 12 de Matar sense llicncia urbanstica.
Els serveis dinspecci urbanstica de lAjuntament han detectat moviment de terres en aquella
finca i sha corroborat la manca de llicncia urbanstica.
Larticle 191 del TRLUC i 267 del RegLUC determina el procediment que cal seguir amb relaci
als expedients de protecci de la legalitat urbanstica, modalitat de restauraci, en cas dobres i
actuacions en curs. A continuaci, es presenten els diversos models per a la tramitaci dun
expedient de protecci de la legalitat urbanstica.
3.1. Model 1: Acta dinspecci urbanstica
Ha de contenir els requisits mnims de larticle 283 del RegLUC.

Acta nm. ______ /______
1. Objecte de linforme: informe dinici expedient de protecci legalitat
urbanstica. Restauraci dobres en curs.
2. Lloc de la inspecci: carrer Esglsia, nm. 12 de Matar.
3. Data de la inspecci __________________.
4. Identificaci de la persona que el subscriu: Sr. ____________________, arquitecte
tcnic municipal.
5. Dades identificatives de les persones presumptament responsables: Immobiliria
Bella Vista, SA.
6. Descripci dels fets causants de la presumpta infracci i preceptes urbanstics pre-
sumptament infringits:
Article 92 de les normes urbanstiques del Pla dordenaci urbanstica municipal apro-
vat definitivament __________________.
Comprovat lexpedient daquesta parcella, es comprova que aquesta obra no comp-
ta amb llicncia urbanstica per iniciar els treballs.
7. Documentaci grfica que acrediti lestat de les obres a la data dinspecci: docu-
ment annex.
8. Requeriments: es requereix laturada immediata de les obres, ja que no es disposa
de llicncia municipal dobres.
Larquitecte tcnic municipal

3.2. Model 2: Informe dels serveis tcnics dinici dexpedient

de protecci de la legalitat urbanstica
INFORME
Que emet larquitecte municipal __________________.
Que examinat linforme que resulta de lacta dinspecci urbanstica duta a terme per
larquitecte tcnic municipal en data __________________, constato:
Que la ra social Bella Vista, SA ha incomplert larticle 92 de les normes urbanstiques del
POUM aprovat definitivament __________________.
Que pel fet que shagin iniciat obres sense llicncia urbanstica prvia i dacord amb larticle
191 del TRLUC i 264 del RegLUC, lAjuntament ha diniciar lexpedient de protecci de la
legalitat urbanstica si t coneixement de qualsevol acci o omissi que presumptament
vulneri la legalitat urbanstica, una vegada concloses, en el seu cas, les actuacions prvies
desbrinament dels fets.
En aquest cas, la ra social Bella Vista, SA ha iniciat unes obres sense comptar amb el
preceptiu acte administratiu previ datorgament de la llicncia urbanstica, per la qual cosa
cal que lAjuntament inici un expedient de protecci de la legalitat urbanstica de restaura-
ci de les obres en curs.
Tota vegada que les obres realitzades (moviments de terres i fonaments) sn presump-
tament legalitzables, i sens perjudici que es confirmi ms endavant aquesta primera
apreciaci, sinforma favorablement de linici del procs de restauraci aix com la sus-
pensi provisional i immediata dels treballs que es duen a terme a la finca situada al
carrer Esglsia, nm. 12.

dinici dexpedient de protecci de la legalitat urbanstica
INFORME
de protecci de la legalitat urbanstica nm. ______ / ANY.
Els serveis tcnics municipals han informat favorablement en data __________________ de
linici de lexpedient de protecci de la legalitat urbanstica modalitat de restauraci dobres
en curs a la finca situada al carrer Esglsia, nm. 12.
Que larticle 191 del TRLUC habilita els ajuntaments per dur a terme les actuacions que
siguin necessries i, subsegentment, o b directament, a la incoaci dun expedient de
protecci de la legalitat urbanstica.
Que larticle 267 del RegLUC determina que si sexecuten obres o sefectuen actuacions
sense llicncia, lrgan competent, amb els corresponents informes previs de carcter tc-
nic i jurdic, ha dincoar el procediment de protecci de la legalitat urbanstica i, juntament,
ha de dictar una primera resoluci de suspensi provisional i immediata de les citades
obres i actuacions, que ha de ser notificada al presumpte infractor o infractora.
En la notificaci a la presumpta persona infractora sha dassenyalar motivadament si les
obres o usos poden ser objecte dun procs de legalitzaci o si sn manifestament
illegalitzables. En aquest darrer cas, sha dadvertir de les mesures de restauraci suscep-
tibles de ser adoptades en la notificaci.
Parallelament, sinforma que lrgan competent per a la tramitaci de lesmentat expe-
dient s lalcaldia.
s per tot aix que el tcnic que subscriu considera que no hi ha cap objecci legal per
iniciar els trmits esmentats.
El secretari
3.4. Model 4: Decret de lalcaldia dinici dexpedient de protecci

de la legalitat
DECRET
Examinada lacta dinspecci emesa per larquitecte tcnic municipal que copiat a la lle-
tra diu:
[...]
Examinats els informes emesos pels serveis tcnics i jurdics municipals
Ats que, dacord amb els articles 191 del TRLUC i 264 del RegLUC, lAjuntament ha
diniciar un expedient de protecci de la legalitat urbanstica si t coneixement de qual-
sevol acci o omissi que presumptament vulneri la legalitat urbanstica, una vegada con-
closes les actuacions prvies desbrinament dels fets.
RESOLC:
PRIMER. INICIAR, de conformitat amb larticle 191 del TRLUC, lexpedient de protecci de
la legalitat urbanstica amb relaci a les obres en execuci a la finca situada al carrer
Esglsia, nm. 12 sense llicncia municipal, i detallades a lacta dinspecci urbanstica
transcrita a la part expositiva de la resoluci present.
SEGON. ORDENAR, segons que preveu larticle 197.1 del TRLUC, la suspensi provisio-
nal i immediata de les obres en execuci a la finca situada al carrer Esglsia nm. 12, que
consisteixen en moviments de terres i fonaments, sense llicncia municipal.
TERCER. ATORGAR als interessats un termini de quinze dies de vista i audincia de
lexpedient, a fi i efecte que puguin presentar els documents o allegacions que estimin
convenients.
QUART. DETERMINAR que les obres en execuci que no disposen de llicncia municipal
sn presumptament legalitzables, sens perjudici que en posterioritat es confirmi aquesta
primera apreciaci.
CINQU. NOTIFICAR la resoluci present en deguda forma als interessats.
3.5. Model 5: Notificaci del decret de lalcaldia dinici dexpedient

de protecci de la legalitat
Sr.
Mescau comunicar-vos que per Decret de lAlcaldia-Presidncia nm. ______ /______, de
data, sha dictat el segent:
DECRET
tra diu:
[...]
Examinats els informes emesos pels serveis tcnics i jurdics municipals
diniciar un expedient de protecci de la legalitat urbanstica si t coneixement de qualse-
vol acci o omissi que presumptament vulneri la legalitat urbanstica, una vegada conclo-
ses les actuacions prvies desbrinament dels fets.
RESOLC:
PRIMER. INICIAR, de conformitat amb larticle 191 del TRLUC, expedient de protecci de
la legalitat urbanstica, amb relaci a les obres en execuci a la finca situada al carrer
Esglsia, nm. 12 sense llicncia municipal, i detallades en lacta dinspecci urbanstica
transcrita en la part expositiva de la present resoluci.
SEGON. ORDENAR, segons que preveu larticle 197.1 del TRLUC, la suspensi provisio-
nal i immediata de les obres en execuci a la finca situada al carrer Esglsia nm. 12, que
consisteixen en moviments de terres i fonaments, sense llicncia municipal.
TERCER. ATORGAR als interessats un termini de quinze dies de vista i audincia de lexpe-
dient a fi i efecte que puguin presentar els documents o allegacions que estimin convenients.
QUART. DETERMINAR que les obres en execuci que no disposen de llicncia municipal
sn presumptament legalitzables, sens perjudici que en posterioritat es confirmi aquesta
primera apreciaci.
CINQU. NOTIFICAR la resoluci present en deguda forma als interessats.
La qual cosa us comunico per al vostre coneixement i efecte conseqents, tot advertint-
vos que aquest acte, que s de trmit, no s susceptible de recurs. Altrament, podeu inter-
posar qualsevol acci que cregueu oportuna.
El secretari
3.6. Model 6: Informe dels serveis tcnics de ratificaci de suspensi

dobres
INFORME
Que emet larquitecte municipal Sr. __________________ amb relaci a lexpedient de pro-
tecci de la legalitat urbanstica __________________.
Que en data __________________ lAlcaldia-Presidncia ha aprovat iniciar lexpedient de
protecci de la legalitat urbanstica, modalitat restauraci dobres en execuci contra la ra
social Bella Vista, SA sense haver-se acreditat la llicncia municipal corresponent.
Que durant el trmit dallegacions shan presentat les allegacions segents:
Allegaci nm. _______
Allegaci nm. _______
Que examinades aquestes, se sotmeten a les segents consideracions:
[...]
Que les obres que sestan executant sense perms al carrer Esglsia nm. 12 es confirma
que sn legalitzables i, per tant, cal la presentaci dun projecte dobres format per arqui-
tecte superior i visat pel collegi professional corresponent.
s per tot aix que el tcnic que subscriu proposa:
La desestimaci de les allegacions formulades per __________________.
Parallelament, es proposa la ratificaci de la suspensi de carcter provisional i dacord
amb larticle 267.3 del RegLUC, que es requereixi a la ra social Bella Vista, SA perqu en
el termini de dos mesos procedeixi a sollicitar la llicncia corresponent.

de ratificaci de suspensi dobres
INFORME
de protecci de la legalitat urbanstica nm. _____ / 06
Els serveis tcnics municipals han informat favorablement en data __________________ de
la ratificaci de la suspensi de les obres en execuci sense llicncia urbanstica municipal
de la finca situada al carrer Esglsia, nm. 12.
Que larticle 191 del TRLUC habilita els ajuntaments per fer les actuacions que siguin ne-
cessries i, subsegentment, o b directament, a la incoaci dun expedient de protecci
de la legalitat urbanstica.
Que larticle 267 del RegLUC determina que si sexecuten obres o sefectuen actuacions
sense llicncia, lrgan competent, amb els informes previs de carcter tcnic i jurdic
corresponents, ha dincoar el procediment de protecci de la legalitat urbanstica i, junta-
ment, ha de dictar una primera resoluci de suspensi provisional i immediata de les cita-
des obres i actuacions, que ha de ser notificada al presumpte infractor o infractora.
En la notificaci a la presumpta persona infractora sha dassenyalar motivadament si les
obres o usos poden ser objecte dun procs de legalitzaci o si sn manifestament
illegalitzables. En aquest darrer cas, sha dadvertir de les mesures de restauraci suscep-
tibles de ser adoptades en la notificaci.
Que en lapartat tercer de larticle 267, en cas que es ratifiqui la procedncia de tramitar el
procediment de protecci de la legalitat urbanstica, lrgan competent ha dacordar re-
querir a la persona interessada perqu, en el termini de dos mesos des de la notificaci de
la resoluci, procedeixi a sollicitar la llicncia o la modificaci de la llicncia corresponent.
Parallelament, sinforma que lrgan competent per a la tramitaci de lesmentat expe-
dient s lalcaldia.
s per tot aix que el tcnic que subscriu considera que no hi ha cap objecci legal per
prosseguir els trmits esmentats.
El secretari
3.8. Model 8: Decret de lalcaldia de ratificaci de suspensi dobres
DECRET
tra diu:
[...]
Ats el Decret nm. ______ dictat per lAlcaldia-Presidncia de suspensi provisional
dobres en execuci sense llicncia urbanstica
Formulades les allegacions per __________________ i emesas els informes tcnics i jur-
dics corresponents, que en la seva part suficient diuen:
[...]
RESOLC:
PRIMER. RATIFICAR de conformitat amb larticle 191 del TRLUC, lexpedient de protecci
de la legalitat urbanstica, amb relaci a les obres en execuci a la finca situada al carrer
Esglsia, nm. 12 sense llicncia municipal i detallades a lacta dinspecci urbanstica
transcrita a la part expositiva de la present resoluci.
SEGON. REQUERIR a la ra social Bella Vista, SA perqu en el termini mxim de dos
mesos presenti el corresponent projecte dobres de legalitzaci de les obres en execuci
sense llicncia municipal a la finca situada al carrer Esglsia, 12, ats el seu carcter de
legalitzable.
TERCER. ADVERTIR a la ra social Bella Vista, SA que lincompliment de la resoluci pre-
sent pot comportar linici de lexpedient de restauraci de la realitat fsica o jurdica altera-
da dacord amb larticle 267.4 del TRLUC.
QUART. NOTIFICAR la resoluci present en deguda forma als interessats.
Lalcalde
3.9. Model 9: Notificaci del decret de lalcaldia de ratificaci

de suspensi dobres
Sr.
Mescau comunicar-vos que per Decret de lAlcaldia-Presidncia nm. ______ /______, de
data, sha dictat el segent:
DECRET
Examinada lacta dinspecci emesa per larquitecte tcnic municipal que copiat a la lletra diu:
[...]
Ats el Decret nm. ______ dictat per lAlcaldia-Presidncia de suspensi provisional
dobres en execuci sense llicncia urbanstica
Formulades les allegacions per __________________ i emesos els informes tcnics i jur-
dics corresponents, que en la seva part suficient diuen:
[...]
RESOLC:
PRIMER. RATIFICAR de conformitat amb larticle 191 del TRLUC lexpedient de protecci
de la legalitat urbanstica, amb relaci a les obres en execuci a la finca situada al carrer
Esglsia, nm. 12 sense llicncia municipal, i detallades a lacta dinspecci urbanstica
transcrita a la part expositiva de la present resoluci.
SEGON. REQUERIR a la ra social Bella Vista, SA perqu en el termini mxim de dos mesos
presenti el corresponent projecte dobres de legalitzaci de les obres en execuci sense llicn-
cia municipal a la finca situada al carrer Esglsia, 12, ats el seu carcter de legalitzable.
TERCER. ADVERTIR a la ra social Bella Vista, SA que lincompliment de la resoluci pre-
sent pot comportar linici de lexpedient de restauraci de la realitat fsica o jurdica altera-
da dacord amb larticle 267.4 del TRLUC.
QUART. NOTIFICAR la present resoluci en deguda forma als interessats.
Contra aquest acte que s definitiu en via administrativa hi cap recurs potestatiu de repo-
el termini de dos mesos a comptar des de lendem de la recepci de la notificaci pre-
sent davant els jutjats contenciosos administratius de __________________. Tot aix, sens
El secretari
Annexos i material dautoavaluaci. Qestionari dautoavaluaci final | 147
Qestionari dautoavaluaci final
Per saber en quin grau shan assimilat els conceptes treballats en el manual, es recomana res-
pondre i raonar les afirmacions segents.
Cas prctic final 1
Maria Mora s propietria duna finca de 3.500 m2, que va heretar del seu pare, des de lany
1981, classificada com a sl no urbanitzable amb qualificaci de rstica del municipi de Vent-
delpl.
Fa poc, una empresa de Barcelona, BRUTCIA, SA, ha contactat amb Maria Mora amb la inten-
ci de comprar-li la finca per ubicar-hi una planta de tractament de residus.
Tota vegada que loperaci econmica sembla molt interessant, Maria Mora accepta vendre la
parcella mitjanant un contracte privat de compravenda amb opci de compra que exercitar
lempresa BRUTCIA, SA, una vegada obtingui de lAjuntament la llicncia urbanstica dobres
corresponent.
En aquest sentit, la ra social BRUTCIA, SA presenta a lAjuntament un avantprojecte duna

planta de tractament de residus per a un estudi previ per part dels serveis tcnics municipals.
Qestions que cal resoldre
1. Si la classificaci del sl s no urbanitzable amb qualificaci de rstica, s possible la ins-

tallaci duna planta de tractament de residus?
2. En cas que la resposta a lanterior pregunta fos afirmativa, mitjanant quina figura de pla-
nejament es podria instrumentalitzar aquesta operaci? Com es tramitaria?
3. En cas que la resposta fos negativa, hi hauria cap possibilitat dencabir-hi el projecte pre-
sentat per BRUTCIA, SA?
Cas prctic final 2
Al municipi costaner de Roses sha constitut fa poc la Junta de Compensaci provisional del
sector 22, que desenvolupa un pla parcial urbanstic. Per part de la junta, shan aprovat els esta-
tuts i les bases dactuaci, i shan presentat al registre dentrades de lAjuntament.
1. Quina tramitaci ha de seguir laprovaci dels estatuts i les bases dactuaci?

2. Quan sha dextingir la junta de compensaci provisional?
Cas prctic final 3
Lempresa immobiliria Bella Vista, SA, en data 6 de setembre de 2005, sollicita llicncia dobres
a lAjuntament de Matar per a la construcci dun habitatge plurifamiliar de vuit plantes en uns
terrenys classificats en el pla general municipal com a sl urbanitzable ds residencial i desen-
volupats urbansticament amb posterioritat en el marc de laprovaci dun PPU i dun projecte
de reparcellaci.
El dia 22 de setembre, el funcionari encarregat dinstruir el procediment detecta lexistncia de

deficincies en el projecte dobres i ho notifica a lempresa, i li concedeix el termini previst legal-
ment per a lesmena daquests defectes. Lempresa rep el requeriment el dia 14 doctubre i pre-
senta el projecte esmenat en el registre municipal el dia 25 del mateix mes.
En data 2 de febrer de 2006, i davant la falta de resoluci expressa per part de lAjuntament,
Bella Vista, SA decideix iniciar les obres de construcci de ledifici.
1. Quin s el termini mxim de qu disposa lAjuntament per acordar latorgament o denega-

ci de la llicncia dobres? Quan comena a comptar el termini per a la producci del silen-
ci administratiu?
2. Quina hauria de ser lactuaci de lempresa davant la falta de notificaci de la resoluci
municipal? Pot Bella Vista, SA iniciar automticament les obres? Li cal demanar un certifi-
cat dacte presumpte? Ha desperar a rebre una resposta municipal?
3. Qu succeiria si lempresa hagus obtingut la llicncia i construs les vuit plantes i, a ms,
un tic que no consta en el projecte? I si lAdministraci no sadona daquest fet fins al cap
de sis anys de la finalitzaci de les obres?
Annexos i material dautoavaluaci. Pautes per a la correcci de lautoavaluaci | 149
Pautes per a la correcci de lautoavaluaci
Es presenta una breu explicaci sobre quina ha de ser la resposta correcta i perqu i la indica-
ci de lapartat concret en qu es pot trobar informaci addicional.
Cas prctic final 1
1. La resposta no pot ser ni afirmativa ni negativa, ja que no coneixem amb exactitud el planeja-
ment urbanstic general del municipi de Ventdelpl. En aquest sentit, si el POUM daquest
municipi no prohibs expressament en sl no urbanitzable les plantes de tractament de resi-
dus, aquesta activitat podria ser compatible amb el planejament general vigent ats el seu
inters pblic.
Larticle 47.4 lletra d) del TRLUC admet dins el sl no urbanitzable, dacord amb el que dis-
posi el planejament territorial i urbanstic, les installacions de gesti de residus.
(Apartats 1.3.4. Els projectes en sl no urbanitzable i 2.1.2. Els plans dordenaci urbanstica
municipal)
2. La resposta, la trobem en larticle 48 del TRLUC i 47.3 del RegLUC, els quals prescriuen que
per a la implantaci duna actuaci especfica dinters pblic, com s ara una planta de trac-
tament de residus, cal que amb carcter previ a la llicncia urbanstica municipal saprovi un
pla especial urbanstic (PEU) que estableixi lordenaci i les condicions dimplantaci de lac-
tuaci, o b saprovi el corresponent projecte dacord amb el procediment establert a larticle
48 del TRLUC i article 57 del RegLUC.
En el cas que lempresa BRUTCIA, SA opts pel pla especial, aquest hauria de contenir la
documentaci que exigeixi el planejament territorial o urbanstic corresponent, amb el desen-
volupament dels estudis, plnols i normes que sescaiguin dacord amb larticle 67.4 del
TRLUC.
La seva tramitaci ordinria, i a reserves de si el projecte especfic shauria de sotmetre o
no a avaluaci ambiental, seria: presentaci del projecte a lAjuntament, aprovaci inicial
per part de lalcalde, o junta de govern local, exposici pblica durant el termini dun mes
amb publicaci al BOP i en un diari de divulgaci municipal amb comunicaci simultnia del
projecte a les administracions competents (Agncia de Residus de Catalunya, Departament
de Medi Ambient i Departament dAgricultura, entre daltres), resoluci dallegacions (si
cal), aprovaci provisional pel ple de lAjuntament i remissi del document a la Comissi
Territorial dUrbanisme de Girona per a la seva aprovaci definitiva, publicaci al DOGC i
vigncia.
Si sopta pel corresponent projecte en sl no urbanitzable, sha de seguir la tramitaci simpli-
ficada establerta als articles 48 del TRLUC i 57 del RegLUC.
Laprovaci definitiva daquest projecte s requisit per poder tramitar les llicncies o autorit-
zacions municipals relatives a lactuaci (obres i activitat), que tanmateix poden sser trami-
tades simultniament, condicionades sempre a laprovaci del projecte (art. 48.3 TRLUC).
(Apartats 2.2.4. Els plans especials i 4.2.3. Les llicncies i projectes en sl no urbanitzable)
Tramitaci de projectes en sl no urbanitzable (art. 48 TRLUC)
Presentaci del projecte a lAjuntament.
Informaci pblica en el termini dun mes. Publicaci al BOP.
Aprovaci prvia del projecte de lalcalde o la junta de govern.
Aprovaci definitiva de la comissi territorial durbanisme en el termini de tres mesos.
3. La resposta noms podria ser negativa si el mateix POUM del municipi de Ventdelpl prohi-
bs aquest tipus dactuacions dinters pblic en sl no urbanitzable de qualificaci rstica.
Seguint aquest argument, i atenent la discrecionalitat del planejament urbanstic, lempresa
BRUTCIA, SA podria presentar a lAjuntament de Ventdelpl una proposta de modificaci
del POUM seguint els parmetres establerts en larticle 95.5 del TRLUC amb el benents
que la proposta presentada al registre dentrades pels particulars ha de raonar i justificar la
necessitat de la iniciativa, i loportunitat i la convenincia amb relaci als interessos pblics i
privats concurrents.
La seva tramitaci segueix el mateix procediment que la seva formaci (article 117.3 del
RegLUC), exceptuant les actuacions preparatries daprovaci del programa de participaci
ciutadana i avan de pla (si no s preceptiu per la normativa ambiental).
(Apartat 2.5. La revisi i modificaci de les figures de planejament urbanstic)
Cas prctic final 2
1. La tramitaci per a laprovaci dels estatuts i de les bases dactuaci s prevista en larticle
113.2 del TRLUC i consisteix en: aprovaci inicial, que sha dadoptar en el termini de dos
mesos des de la presentaci de la documentaci completa; informaci pblica per un termini
dun mes, dins el qual sha de concedir audincia a les persones interessades, amb citaci
personal, aprovaci definitiva i notificaci personal als interessats. Els acords han de ser
adoptats per lalcalde o la junta de govern per delegaci.
(Apartat 3.4. Tramitaci dels instruments de gesti urbanstica)
2. Una vegada hagi acabat el termini fixat en el document constitutiu o b anticipadament quan
shagi acomplert la seva finalitat, la junta de compensaci provisional sha de transformar en
la forma organitzativa corresponent: Junta de Compensaci (definitiva) del Pla parcial del sec-
tor 22 de Roses.
(Apartat 3.8.2. Les juntes de compensaci)
Annexos i material dautoavaluaci. Pautes per a la correcci de lautoavaluaci | 151
Cas prctic final 3
1. Dacord amb el Decret 179/1995, pel qual saprova el Reglament dobres, activitats i serveis
dels ens locals, el termini de qu disposa lAjuntament per resoldre i notificar una llicncia
urbanstica dobres majors, que requereix projecte, s de dos mesos.
Amb relaci al silenci administratiu, sha daplicar la teoria general daquesta instituci previs-
ta als articles 42 i segents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les
administracions pbliques i procediment administratiu com, per la qual, transcorregut el ter-
mini de dos mesos esmentat anteriorment sense resoluci expressa, sentn produt lacte
administratiu de forma tcita.
(Apartat 4.1.3. Rgim jurdic i procediment datorgament de les llicncies urbanstiques)
2. Es qestiona en aquest punt si sha produt o no el silenci administratiu, ja que larticle 5.2 del
TRLUC prescriu que en cap cas es poden considerar adquirides per silenci administratiu
facultats urbanstiques que contravinguin aquesta llei o el planejament urbanstic, a part duna
jurisprudncia consolidada del Tribunal Suprem i Tribunal Superior de Justcia de Catalunya
en aquest sentit.
En el present cas, no ho podem deduir. Per tant, entendrem a tots els efectes que trans-
corregut el termini de dos mesos, ms els terminis suspesos per subsanaci de deficin-
cies, sense que lAdministraci respongui, es pot haver produt un acte tcit o presumpte.
Aquest acte tcit o presumpte es produeix automticament pel transcurs del temps sense
que sigui necessari demanar un certificat per acreditar-lo. De fet, el certificat noms t
carcter probatori i sempre s pot demanar. Per aquest motiu, no hi hauria cap obstacle
perqu la ra social peticionria de la llicncia pogus iniciar les obres sense resoluci
expressa de lAjuntament.
(Apartat 4.1.3. Rgim jurdic i procediment datorgament de les llicncies urbanstiques)
3. Davant daquesta situaci anmala i, per tant, no prevista en el planejament urbanstic, larticle
191 del TRLUC obliga els ajuntaments, i el seu rgan competent, lalcalde, a iniciar un expe-
dient de protecci de la legalitat urbanstica per obres en execuci sense adequar-se a la
llicncia atorgada de vuit plantes, amb la consegent obertura de lexpedient de restauraci
de la legalitat infringida en cas que les obres preteses siguin manifestament illegalitzables.
Probablement, lexpedient finalitzi amb lordre denderroc parcial de la construcci de ltic
no perms.
De forma alternativa, lAjuntament pot tramitar conjuntament un expedient sancionador per
infracci urbanstica.
Si lAdministraci no sha adonat del fet fins al cap de sis anys de la finalitzaci de les obres,
ha prescrit lacci de restauraci de la realitat fsica alterada establerta en larticle 199 del
TRLUC, per la qual cosa la construcci es troba en una situaci de volum disconforme envers
el planejament vigent i noms es poden autoritzar obres de consolidaci i rehabilitaci i els
canvis ds sempre dacord amb les condicions bsiques del pla (art. 102.4 TRLUC).
(Apartat 4.5. La protecci de la legalitat urbanstica)

El Dret Urbanístic de Catalunya

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

El Dret Urbanístic de Catalunya

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Dret urbanstic

Loferta formativa est definida a partir de la revisi i avaluaci

de ledici: Diputaci de Barcelona

Direcci de Serveis de Formaci

Introducci del manual ....................................................................... 15

1. Lurbanisme: concepte i principis generals ............................................ 17

Idees clau .................................................................................... 17

1.1. Fonts i principis generals dactuaci urbanstica ........................................ 17

1.1.1. Fonts del dret urbanstic de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

1.2. LAdministraci urbanstica: competncies i rgans urbanstics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

1.2.1. La Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

1.3. Rgim urbanstic del sl ................................................................. 22

Resum del tema .............................................................................. 27

2. El planejament urbanstic ............................................................... 29

Idees clau .................................................................................... 29

2.1. Planejament urbanstic general .......................................................... 30

2.1.1. Els plans directors urbanstics (PDU) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

2.2. Planejament urbanstic derivat ........................................................... 37

2.2.1. Els plans parcials urbanstics (PPU) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

2.3. Les figures complementries de planejament: els projectes durbanitzaci,

2.3.1. Els projectes durbanitzaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

2.4. La publicitat del planejament urbanstic ................................................. 47

2.5. La revisi i modificaci de les figures de planejament urbanstic ........................ 48

2.6. La documentaci ambiental ............................................................. 49

2.7. El rgim de fora dordenaci i el volum disconforme de les construccions . . . . . . . . . . . . . . 51

Resum del tema .............................................................................. 52

3. La gesti urbanstica .................................................................... 53

Idees clau .................................................................................... 53

3.1. Requisits per a lexecuci de la gesti urbanstica ...................................... 53

3.2. Administracions actuants ................................................................ 53

3.3. Els instruments de gesti urbanstica .................................................... 54

3.4. Tramitaci dels instruments de gesti urbanstica ....................................... 54

3.5. Els sistemes dactuaci urbanstica ..................................................... 55

3.6. Els projectes de reparcellaci ........................................................... 58

3.7. Altres projectes de reparcellaci abreujats .............................................. 60

3.8. Les entitats urbanstiques collaboradores .............................................. 61

3.8.1. Entitats urbanstiques collaboradores de carcter provisional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

Resum del tema .............................................................................. 69

4. La intervenci urbanstica i la protecci de la legalitat ............................... 71

Idees clau .................................................................................... 71

4.1. Les llicncies urbanstiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

4.1.1. Naturalesa jurdica ...................................................................... 71

4.1.2. Actes subjectes a llicncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72

4.2. Tipologia de llicncies urbanstiques .................................................... 77

4.2.1. Les llicncies de primera utilitzaci o ocupaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

4.3. Les ordres dexecuci ................................................................... 81

4.4. Les declaracions de runa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

4.5. La protecci de la legalitat urbanstica .................................................. 84

4.5.1. La restauraci de la realitat jurdica alterada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

Resum del tema .............................................................................. 92

5. El patrimoni municipal del sl .......................................................... 93

Idees clau .................................................................................... 93

5.1. El patrimoni municipal del sl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

5.1.1. Definici del patrimoni municipal del sl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

5.2. Alienaci i cessi de terrenys ............................................................ 96

5.3. El dret de superfcie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

Resum del tema .............................................................................. 100

Sntesi del material ........................................................................... 101

Referncies bibliogrfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105

Bibliografia comentada ....................................................................... 107

Annexos i material dautoavaluaci .......................................................... 109

Introducci del manual

Al llarg de cinc temes sanalitza el contingut del nou text legislatiu.

En el segon tema, es descriuen i sanalitzen els instruments de planejament, amb la delimitaci