Tema 1. El dret penal: concepte.

El Codi penal vigent: principis i

estructura. El delicte: concepte, classes i elements. Les persones
criminalment responsables dels delictes. Les causes eximents de la
responsabilitat penal. Les circumstncies modificatives de la
responsabilitat penal

Esquema

I. El dret penal: concepte

II. Codi penal vigent: principis i estructura
a. Estat actual de la legislaci penal a Espanya: la Llei orgnica 10/1995, de
23 de novembre, del Codi penal
b. Estructura del Codi penal
c. Principis informadors del Codi penal
III. El delicte: concepte, classes i elements
1. Concepte
2. Elements del delicte
3. Classes de delictes
IV. Les persones criminalment responsables dels delictes
1. Les persones fsiques
2. Responsabilitat penal de les persones jurdiques
V. Les causes eximents de la responsabilitat penal
1. Definici i naturalesa jurdica
2. Classificaci de les circumstncies eximents de la responsabilitat criminal
3. Efectes de les circumstncies eximents de la responsabilitat criminal
VI. Circumstncies modificatives de la responsabilitat penal
1. Definici i naturalesa jurdica
2. Classificaci de les circumstncies modificatives de la responsabilitat penal
3. Efectes de les circumstncies modificatives de la responsabilitat penal

I. El dret penal: concepte

Des dun punt de vista estrictament jurdic, i dins de les moltes definicions donades per
la doctrina, el dret penal es defineix com la part del dret positiu que es dedica a la
definici dels delictes (entenent per delicte qualsevol conducta contrria a lordre penal
establert) i de les seves conseqncies jurdiques, que sn les penes i mesures de
seguretat. s a dir, el dret penal fa una descripci de conductes que han estat
valorades negativament pel legislador, i en definitiva per la societat, i per aquest motiu
es declaren delictives i la seva execuci es castiga. bviament, en la mesura que unes
determinades conductes sn considerades repudiables, sest establint el valor i
respecte que mereixen els interessos o bns jurdics que aquelles conductes ofenen, i
en definitiva, mitjanant el dret penal sestableix un sistema programtic i de valors. El
dret penal constitueix una part del dret pblic, ja que la determinaci de les figures
delictives i de la conseqncia jurdica que comporta la seva comissi s una facultat
que correspon a lEstat.

1
II. El Codi penal vigent

1. Estat actual de la legislaci penal a Espanya: la Llei orgnica 10/1995, de 23 de

novembre, del Codi penal

Partint daquest concepte de dret penal, s fcil deduir que existeix un vincle estret
entre els canvis de rgim poltic existent en un estat i el dret penal vigent, i encara que
amb retard, el Codi penal (CP) aprovat per la Llei orgnica 10/1995, de 23 de
novembre, conegut com el Codi penal de la democrcia, va suposar la culminaci del
procs de reforma del sistema penal espanyol, motivat pel nou ordre constitucional
establert amb laprovaci de la Constituci espanyola (CE) de 1978, i que exigia la
necessitat de disposar de lleis penals que permetessin desenvolupar una poltica
criminal adequada en un estat social i democrtic de dret.

Malgrat la joventut daquesta norma, des de la seva entrada en vigor el maig de 1995,
han estat moltes les reformes que lhan afectat, i cal destacar dentre totes les
reformes operades els anys 2003, 2010 i 2015. Pel que fa a les reformes de lany
2003, cal destacar la reforma operada per la Llei orgnica 15/2003, de 25 de
novembre, que va entrar en vigor l1 doctubre de 2004. Dentre les novetats que va
suposar aquesta reforma en la part general del CP, cal destacar que la durada mnima
de la pena de pres passa de ser de sis a tres mesos, sestableix en cinc anys la
durada de la pena que permet distingir entre pena de pres greu i menys greu, se
suprimeix la pena darrest de cap de setmana, es potencia la de treballs en benefici de
la comunitat i sintrodueix, com a novetat, la de localitzaci permanent.

Sense nim de ser exhaustius, cal destacar tamb les reformes operades en el CP per
la Llei orgnica 7/2003, de 30 de juny, de mesures de reforma per al compliment
ntegre i efectiu de les penes; per la Llei orgnica 11/2003, de 29 de setembre, de
mesures concretes en matria de seguretat ciutadana i integraci social dels
estrangers, i per la Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci
integral contra la violncia de gnere.

Aix mateix, cal fer referncia a la Llei orgnica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es
modifica la Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, i que va suposar
una important reforma del CP. Aquesta reforma es va emmarcar en la confluncia de
diverses coordenades; aix, la realitat social canviant i les obligacions que Espanya t
assumides, especialment en lmbit de lharmonitzaci jurdica europea, expliquen tant
lextensi de la reforma com la varietat de qestions que shi van abordar. En
conseqncia, i amb carcter general, cal destacar com a principals novetats la
regulaci duna nova mesura de seguretat de llibertat vigilada com a resposta a la
creixent demanda de la societat devitar els riscos de reincidncia en els supsits de
delictes despecial gravetat, el protagonisme ms gran que es dna a la pena de
localitzaci permanent i la regulaci detallada que es fa de la responsabilitat penal de
les persones jurdiques.

Finalment, cal fer referncia a la Llei orgnica 1/2015, de 30 de mar, per la qual es
modifica la Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, i que va entrar
en vigor l1 de juliol de 2015. Aquesta llei suposa tamb una important reforma del
rgim del CP, i pel que fa a les principals modificacions de la part general cal destacar
la desaparici de les faltes, algunes de les quals passen a ser tipificades com a

2
delictes lleus, i daltres passen a ser considerades com a infraccions administratives o
de lordre civil; la instauraci de la pena de pres permanent revisable per a supsits
de delictes despecial gravetat i que suposa la instauraci duna pena de durada
indeterminada, si b no suposa la renncia a la reinserci del penat, ja que
sestableix un sistema de revisi de la pena que pot comportar la posada en llibertat
del penat sempre que es compleixin una srie de requisits; lestabliment dun nou
rgim de suspensi de la pena i la figura de la substituci de la pena passa a ser
regulada com una modalitat de suspensi de la pena, igual que la instituci de la
llibertat condicional, que tamb passa a ser considerada una modalitat de suspensi
de lexecuci de la pena.

2. Estructura del Codi penal

Lestructura del CP vigent sha vist afectada per la reforma operada per la Llei 1/2015,
de 30 de mar. Mitjanant la Disposici derogatria nica daquesta llei es va derogar
el llibre III de la Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, el qual
regulava les faltes, per la qual cosa actualment el CP consta dun total de 616 articles,
que sestructuren en un ttol preliminar i en dos llibres.

El ttol preliminar i el llibre I comprenen el que es coneix com a part general del dret
penal, entenent per part general la part del dret penal que cont el fonament del dret
penal, el concepte de delicte i la teoria de la imputaci, s a dir, les condicions per les
quals una persona pot ser considerada responsable penalment duns fets i els supsits
en qu es pot excloure aquesta, aix com les conseqncies jurdiques que comporta
el delicte, incloent-hi la graduaci de les penes i les normes per a la seva aplicaci, les
mesures de seguretat, la responsabilitat civil i, finalment, lextinci de la responsabilitat
criminal. Concretament, el ttol preliminar regula les garanties penals i laplicaci de la
llei penal, i el llibre I regula les disposicions generals sobre els delictes, les persones
responsables, les penes, les mesures de seguretat i altres conseqncies de la
infracci penal. El llibre I sestructura en 7 ttols:

Ttol I. De la infracci penal

Ttol II. De les persones criminalment responsables dels delictes
Ttol III. De les penes
Ttol IV. De les mesures de seguretat
Ttol V. De la responsabilitat civil derivada dels delictes i de les costes processals
Ttol VI. De les conseqncies accessries
Ttol VII. De lextinci de la responsabilitat criminal i els seus efectes

El llibre II, sota lepgraf dels delictes i penes, comprn el que es coneix com a part
especial del dret penal, que inclou la descripci de les conductes que han de ser
considerades com a delictes i la concreta resposta penal que sels ha de donar.
Sestructura en 24 ttols:
Ttol I. De lhomicidi i les seves formes
Ttol II. De lavortament

3
Ttol III. De les lesions
Ttol IV. De les lesions al fetus
Ttol V. Delictes relatius a la manipulaci gentica
Ttol VI. Delictes contra la llibertat
Ttol VII. De les tortures i altres delictes contra la integritat moral
Ttol VII bis. Del trfic dssers humans
Ttol VIII. Delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals
Ttol IX. De lomissi del deure dauxili
Ttol X. Delictes contra la intimitat, el dret a la prpia imatge i a la inviolabilitat de
domicili
Ttol XI. Delictes contra lhonor
Ttol XII. Delictes contra les relacions familiars
Ttol XIII. Delictes contra el patrimoni i contra lordre socioeconmic
Ttol XIII bis. Dels delictes de finanament illegal dels partits poltics
Ttol XIV. Dels delictes contra la hisenda pblica i contra la seguretat social
Ttol XV. Dels delictes contra els drets dels treballadors
Ttol XV bis. Delictes contra els drets dels ciutadans estrangers
Ttol XVI. Dels delictes relatius a lordenaci del territori i lurbanisme, la protecci del
patrimoni histric i el medi ambient
Ttol XVII. Dels delictes contra la seguretat collectiva
Ttol XVIII. De les falsedats
Ttol XIX. Delictes contra lAdministraci Pblica
Ttol XX. Delictes contra lAdministraci de Justcia
Ttol XXI. Delictes contra la Constituci
Ttol XXII. Delictes contra lordre pblic
Ttol XXIII. Dels delictes de traci i contra la pau o la independncia de lEstat, i
relatius a la defensa nacional
Ttol XXIV. Delictes contra la comunitat internacional

3. Principis informadors del Codi penal

Partint de la base que el dret penal s una branca del dret pblic i s manifestaci de
lexercici de la potestat punitiva de lEstat, aquesta potestat sexerceix en dos moments
principals, aix s, mitjanant la creaci de les lleis i la seva promulgaci i mitjanant
laplicaci daquestes lleis a subjectes concrets. Lexercici daquesta potestat est
condicionat per la definici dEspanya com un Estat social i democrtic de Dret,
dacord amb larticle 1 CE, concepci que determina que lexercici daquesta potestat

4
est sotmesa a uns lmits, els quals afecten tant la construcci del sistema penal
positiu per part del legislador (creaci de les normes) com la seva aplicaci i execuci
a un subjecte concret. Aquests lmits sn els que conformen els principis que informen
el dret penal i que, seguint la classificaci que en fa la doctrina, podem resumir en:

3.1 Principi dintervenci mnima

El principi dintervenci mnima s un principi rector de la poltica criminal de lEstat i

deriva de lespecial gravetat de les conseqncies penals i del seu carcter dltim
recurs dins del sistema de control social i de la comprensi de la pena com un mal
justificat nicament per mantenir els pressupsits necessaris per a la convivncia dins
la societat.

Aquest principi comporta una doble exigncia: el dret penal ha de tenir un carcter
fragmentari i una naturalesa subsidiria. Carcter fragmentari, ents en el sentit que
nicament sha dutilitzar el dret penal per protegir els drets i interessos ms importants
de la persona i de la societat enfront dels atacs ms greus que pateixin. La naturalesa
subsidiria es refereix al fet que la intervenci penal noms s lcita en supsits en qu
les altres possibilitats no penals de prevenci duna conducta no resulten adequades o
eficaces per a la protecci dels bns jurdics. s a dir, el dret penal ha de ser lltim
recurs que ha dutilitzar lEstat per prevenir conductes no desitjades i sha de limitar als
casos en qu shagi comprovat la seva necessitat per a la prevenci de conductes
greument lesives de bns jurdics i amb la pena estrictament necessria per a la
consecuci daquesta finalitat.

3.2 Principi de legalitat

En lmbit del dret penal aquest principi es resumeix en les previsions contingudes en
els articles 1 i 2 CP, que estableixen que no es pot sancionar cap conducta ni imposar
cap pena que no estigui prevista per la llei: nullum crimen, nulla poena, sine lege.

Ats que aquest principi s objecte destudi de forma especfica en el tema dos, ens
remetem a les consideracions que shi contenen.

3.3 Principi de responsabilitat subjectiva o de culpabilitat

Aquest principi significa que no s possible responsabilitzar dun fet amb

transcendncia penal qui hagi actuat sense cap vincle subjectiu amb el fet, aix s,
sense que hi hagi dol (sense coneixement o previsi del resultat) o sense imprudncia
(sense haver-ho pogut preveure). En aquest sentit ho preveuen els articles 5 i 10 CP,
que estableixen que no hi ha pena sense dol o imprudncia i que sn delictes les
accions i omissions doloses o imprudents penades per la llei.

Aquest principi comporta la prohibici de la responsabilitat pel resultat o responsabilitat

objectiva, en el sentit que impedeix latribuci al seu autor dun resultat imprevisible, i
es redueixen les formes dimputaci del resultat al dol i a la imprudncia.

5
3.4 Principi de proporcionalitat de les penes

El principi de proporcionalitat de les penes, tal com ha estat desenvolupat per la

jurisprudncia constitucional, exigeix que hi hagi una adequada ponderaci entre el b
o linters que es lesiona o es posa en perill, s a dir, la gravetat del delicte, i el b que
es restringeix o del que es priva mitjanant la sanci penal, s a dir, la gravetat de la
pena. Aquest principi est vinculat amb diferents preceptes constitucionals, com ara
larticle 1, que proclama la llibertat com un valor superior de lordenament jurdic;
larticle 10, que reconeix la dignitat personal i els drets que li sn inherents; larticle 15,
que prohibeix la tortura, i larticle 25 que preveu la finalitat de la pena.

Daquest principi tamb sen deriva la necessitat que tota sanci ha de ser adequada a
la finalitat perseguida amb la seva imposici, i la prohibici dexcs en la imposici de
la sanci penal.

3.5 Principi non bis in idem

Aquest principi determina que ning pot ser sancionat ms duna vegada pel mateix fet
i dacord amb el mateix fonament jurdic. En lmbit del dret penal la prohibici duna
doble valoraci dun mateix fet t especial incidncia en els casos en qu un fet resulti
incardinable en diferents preceptes penals, per nicament un daquests ha de resultar
aplicable, que ha de ser el que resulti susceptible denglobar tot el contingut del fet
amb transcendncia penal, i ha de desplaar laplicaci dels altres. En aquest sentit,
larticle 8 CP estableix els criteris que shan de tenir en compte quan uns fets siguin
susceptibles de ser qualificats dacord amb dos o ms preceptes del CP.

3.6 Prohibici de penes inhumanes o degradants

Sens dubte, el principi dhumanitat de les penes constitueix un lmit del ius puniendi de
lEstat.

Aquest principi deriva de larticle 10 CE, que estableix que la dignitat de la persona, els
drets inviolables que li sn inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat i el
respecte a la llei i als drets dels altres sn fonament de lordre poltic i de la pau social;
de larticle 15 CE, que estableix que tothom t dret a la vida i a la integritat fsica i
moral, sense que en cap cas ning no pugui ser sotms a tortura ni a penes o tractes
inhumans o degradants; i finalment, de larticle 25.2 CE, que estableix que les penes i
les mesures de seguretat estaran orientades vers la reeducaci i la reinserci social.

3.7 Principi de presumpci dinnocncia

Constitueix una pea clau del sistema de garanties dun Estat de Dret, i deriva de
larticle 24 CE, el qual reconeix el dret a la presumpci dinnocncia, que significa que
tota persona t dret a no ser considerada responsable dun delicte, per molts indicis
que hi hagi en contra seva, fins que no es demostri la seva responsabilitat en un
procs celebrat amb totes les garanties. Aix doncs, pressuposa lexigncia
constitucional que la culpabilitat quedi provada ms enll de qualsevol dubte raonable,
i s lnic instrument de lEstat de Dret que protegeix els ciutadans enfront

6
dimputacions infundades formulades contra ells, que impedeix tamb que sels
castigui abans del judici, i que garanteix que desprs daquest nicament sels imposi
una pena quan existeixi la certesa racional que han coms un delicte i que en sn
responsables.

Ha estat en lmbit jurisprudencial que sha dotat de contingut el concepte

constitucional de presumpci dinnocncia i que sha establert el conjunt de regles i
garanties que shan de tenir en compte per tal de poder declarar provats uns fets en el
procs penal: la crrega de la prova correspon en exclusiva a lacusaci; existncia de
prova vlida i suficient, la qual cosa significa que no pot tenir el seu origen en la
vulneraci de drets fonamentals; validesa del debat processal sobre les proves, que
sha de celebrar amb immediaci, contradicci, oralitat i publicitat; i finalment, que la
culpabilitat resulti provada de forma suficient, ms enll de tot dubte raonable, ja que
en cas contrari ha de correspondre labsoluci de lacusat.

III. El delicte: concepte, classes i elements

1. Concepte

El concepte de delicte forma part del que es coneix com a teoria general del delicte,
que estudia les caracterstiques comunes que ha de tenir qualsevol conducta acci o
omissi per ser considerada delicte.

Tradicionalment coexisteixen dues classes de definicions de delicte. Duna banda, la

definici donada per les lleis penals, i de laltra, les definicions donades per la doctrina.

Aix, dacord amb larticle 10 CP, sn delictes les accions i omissions doloses o
imprudents penades per la llei. Juntament amb aquesta definici, i dins de les diferents
escoles doctrinals, s acceptada i compartida per totes la definici que delicte s tot fet
hum, tpic, antijurdic, culpable i punible. Per tant, quan es parla de delicte en sentit
ampli sest parlant dinfracci de lordenament jurdic, per no de qualsevol classe
dinfracci sin noms daquelles que la llei penal determina com a tals.

2. Elements del delicte

s a partir de la definici de delicte que podem analitzar quins sn els elements que
lintegren, aix s:

a. Element objectiu: fa referncia a lacci, i dacord amb el concepte jurdic penal

dacci, aquesta es defineix com a comportament hum, que pot produir-se per
acci o omissi, i amb transcendncia externa. Sexigeix tamb que aquest
comportament pugui ser evitable, en el sentit que cal una nota de voluntarietat en la
conducta del subjecte, qui lliurement decideix actuar duna determinada manera.
b. Element subjectiu: fa referncia a la culpabilitat, i exigeix que el fet hum pugui
ser imputat al seu autor, b a ttol de dol (fet intencionat) o b dimprudncia
(infracci del deure de diligncia). En aquest punt la culpabilitat ha de ser entesa
partint de la base de la imputabilitat, entesa com la capacitat per entendre i actuar
conforme a dret.

7
 c. Tipicitat: per tal que un fet tingui rellevncia penal, sha de poder encabir en
algunes de les descripcions de conductes o fets contingudes en la llei penal. Aix, la
tipicitat s ladequaci del fet coms a la descripci que daquell fet es fa en la llei
penal.
d. Antijuridicitat: una vegada constatat que un fet s tpic, s a dir, que es pot
encabir en un tipus penal, s antijurdic sempre que sigui illcit, s a dir, contrari a
lordenament jurdic, circumstncia que sha de donar quan no hi concorri una causa
de justificaci prevista per lordenament jurdic, ja que si hi concorre, aquesta es pot
entendre com una autoritzaci de lordenament jurdic per contravenir una norma.
e. Punibilitat: es refereix al fet que, en abstracte, lacte hum sigui susceptible de
ser castigat amb una pena, amb independncia de les circumstncies concretes
que en un supsit determinat puguin excloure la necessitat daplicar-la.

Per tant, un fet s delictiu quan hi concorrin tots aquests elements, s a dir, quan la
conducta humana pugui ser considerada tpica, antijurdica, culpable i punible.

3. Classes de delictes

Els delictes poden ser classificats dacord amb diferents criteris, si b tradicionalment
existeix un criteri principal de classificaci que es refereix a la seva gravetat. Aquest
criteri fa referncia a la naturalesa i a la durada de la pena que els delictes tinguin
assignada. Aix, larticle 13 CP, en la redacci donada per la Llei orgnica 1/2015
estableix que:
- Sn delictes greus les infraccions que la llei castiga amb pena greu.
- Sn delictes menys greus les infraccions que la llei castiga amb pena menys
greu.
- Sn delictes lleus les infraccions que la llei castiga amb pena lleu.

I en correlaci amb el precepte anterior, larticle 33 CP estableix quines sn les penes

greus, menys greus i lleus. Aix, amb carcter general, sn penes greus, entre daltres,
les que comportin una pena de pres superior a 5 anys; sn penes menys greus, entre
daltres, les que impliquin una pena de pres de tres mesos a cinc anys, i finalment,
sn penes lleus les que es preveuen al punt 4 de larticle 33.

La classificaci de les infraccions penals en funci de la seva gravetat t vital

importncia, no tan sols perqu determina les diverses graduacions de la penalitat a
imposar, sin tamb perqu determina la competncia del jutjat o tribunal competent
per conixer un fet delictiu, aix com la classe de procediment penal que sha de
seguir.

Atenent altres criteris, els delictes tamb es poden classificar en les categories
segents:

- Pel que fa a la relaci amb el b jurdic protegit, els delictes es classifiquen en

delictes de lesi, que sn aquells que causen un dany real en el b jurdic
protegit, i en delictes de perill, que sn aquells que simplement creen un risc en
el b jurdic protegit.

8
 - En funci de la forma de perfecci del delicte, es distingeix entre els de mera
activitat, que sn aquells delictes en qu quan es completa lacci descrita com
a tpica es consuma el delicte, ja que no requereixen la causaci dun resultat
separat en lespai i el temps de la conducta que es protagonitza, i els de
resultat, els quals s que exigeixen la producci dun resultat, dun detriment
real en lobjecte de la conducta que sigui conseqncia directa de la conducta
del subjecte, separat temporalment de lacci.

- Segons la forma dintervenci del subjecte actiu, els delictes es divideixen en

delictes dautoria i delictes de participaci. Els dautoria requereixen la
realitzaci dun delicte de la part especial del CP, directament o per mitj duna
persona que actua com a simple instrument. Els de participaci suposen la
inducci o cooperaci de lautor dun delicte.

- Pel que fa a les formes de culpabilitat, els delictes poden ser dolosos supsit
en qu hi ha una concordana entre les intencions de lautor del delicte i lacci
delictiva efectivament duta a terme, i que per tant responen a una voluntarietat
de lautor i imprudents, supsits en qu lautor del delicte no t la intenci de
cometre el fet delictiu, per que la falta de diligncia observada en la seva
conducta s la responsable del fet.

- Pel que fa a la forma de la conducta, els delictes poden ser dacci, domissi o
de comissi per omissi. Els dacci sn aquells que impliquen la comissi
duna acci i els domissi sn aquells que impliquen la manca dacci davant
dun deure dactuar previst legalment, amb independncia del resultat que es
produeixi, s a dir, la tipificaci daquests delictes castiga nicament lomissi
duna determinada acci exigible davant de determinades situacions, per no
simposa lobligaci devitar un determinat resultat. Finalment, en els delictes de
comissi per omissi, si b en aquests tamb se sanciona la conducta dhaver
oms una acci deguda i esperada, shi afegeix el fet que sancionen el resultat
produt conseqncia de lomissi.

- Pel que fa al subjecte actiu, els delictes poden ser comuns o especials. Aix,
sn delictes comuns aquells que poden ser comesos per qualsevol persona,
mentre que els delictes especials sn aquells que nicament poden ser
comesos per persones que reuneixin determinades condicions o qualitats.

IV. Les persones criminalment responsables dels delictes

1. Les persones fsiques

La definici dels tipus penals es fa normalment com a descripci dun fet realitzat per
una sola persona, per aix no s sempre aix, ja que moltes vegades en la realitzaci
dun delicte hi intervenen pluralitat de persones, i s necessari determinar en quin
concepte interv cada una, ja que la resposta penal que correspon s diferent en
funci del concepte en qu sactua.

9
El ttol II del llibre I del CP, sota el ttol de Les persones criminalment responsables
dels delictes, regula en els articles 27 a 31, dentre totes les persones que poden
intervenir en la realitzaci dun delicte, els diferents graus de responsabilitat que poden
tenir. En correlaci amb les diferents categories de responsabilitat que sestableixen,
les regles per a laplicaci de les penes determinen la penalitat que correspon a cada
una de les diferents categories, ja que la pena que sestableix en els deferents tipus
penals en la part especial del CP s la que correspon a lautor de la infracci
consumada.

Dacord amb larticle 27 CP sn responsables criminalment dels delictes els autors i els
cmplices.

Per la seva banda, larticle 28 CP ens dna la definici del concepte dautor: Sn
autors els qui realitzin el fet per si sols, conjuntament o per mitj daltri de qui se
serveixin com a instrument. Tamb es consideren autors els qui indueixin directament
a altri a executar-lo i els qui cooperen en lexecuci amb un acte sense el qual no
shauria efectuat.

Finalment, larticle 29 estableix que sn cmplices els qui, malgrat que no es trobin
compresos a larticle anterior, cooperin a executar el fet amb actes anteriors o
simultanis.

Partint, doncs, de les definicions daquests dos preceptes, i malgrat que larticle 28 CP
ens dna un concepte ampli dautor, la qual cosa t efectes a lhora destablir la
penalitat que correspon, s important distingir dues categories: les que sn formes
reals dautoria i les que sn formes de participaci assimilades a lautoria.

Aix, autors prpiament dits sn els que sinclouen en el pargraf primer de larticle 28
CP. Per contra, sn considerades per la doctrina formes de participaci en lautoria les
contingudes en el pargraf segon de larticle 28 CP i en larticle 29 CP, ja que aquestes
no sn possibles sense lexistncia dun autor prpiament dit. Partint daquesta
diferenciaci, vegem les caracterstiques de cada una de les categories.

Autors en sentit estricte. Es distingeixen 3 categories:

- autoria directa individual: s autor directe el que realitza personalment el

delicte, s a dir, el que duna forma directa i personal realitza el fet tpic. Es
coneix tamb com a autoria immediata.

- autoria mediata: s aquella en qu lautor no realitza directament i

personalment el delicte, sin que se serveix duna altra persona, no
responsable, que s qui materialment lexecuta. En aquests supsits, resulta
clar que si una persona se serveix duna altra com a instrument per a la
realitzaci dun delicte, qui sense saber-ho lexecuta sha de buscar un criteri
que permeti castigar lautor mediat del delicte, que s qui domina el fet, la seva
realitzaci, alhora que domina la voluntat del que el realitza.

10
 - coautoria: es dna aquest supsit en la realitzaci conjunta dun delicte per
diverses persones conscientment i voluntriament, i en la qual tots els
intervinents participen dalguna manera en la realitzaci del delicte.

Altres formes de participaci en el delicte: ens referim aqu a totes les formes
dintervenci en la realitzaci dun delicte per que no suposen la realitzaci de la
conducta descrita com a tpica ni tenir el domini sobre aquesta conducta. Suposen
lexistncia dun fet ali, a la realitzaci del qual contribueixen i, per tant, tenen
carcter accessori. Podem distingir:

- la inducci: prevista a larticle 28, pargraf 2n, a. Suposa una forma clara de
participaci en el delicte, a la qual el legislador, i per la seva entitat qualitativa,
equipara la seva penalitat a la de lautoria. La principal caracterstica daquesta
forma de participaci s que linductor fa nixer en una altra persona la idea de
cometre un delicte, per qui decideix cometrel i domina la realitzaci del fet
delictiu s la persona induda. Sexigeix, per tal que aquesta forma de
participaci pugui ser considerada com a tal, que la inducci en la comissi del
delicte sigui directa i efica en el sentit que tingui entitat suficient per tal que
porti la persona induda a cometre el delicte, a iniciar-ne lexecuci.

- la cooperaci: prevista a larticle 28, pargraf 2n, b. Suposa tamb una forma
de participaci, i que per la seva entitat el legislador equipara, a efectes de
penalitat, a lautoria. El cooperador facilita objectivament el fet delictiu, per
sense tenir el domini del fet, ja que si el tingus, seria un supsit de coautoria.
La seva participaci s tan rellevant que sense la seva intervenci en el pla de
lautor el delicte no es podria cometre.

- la complicitat: prevista a larticle 29 CP. Suposa una altra forma de participaci

que comporta la contribuci a la realitzaci dun delicte amb actes anteriors o
simultanis a la seva realitzaci, per que no poden en cap cas ser considerats
com a actes dautoria. Per tant, el que diferencia aquesta forma de participaci
de les altres s la seva menor entitat qualitativa, perqu comporta la realitzaci
dactes que no sn necessaris per a lexecuci del delicte, sin que nicament
lafavoreixen, fet pel qual es preveu que el cmplice sigui castigat amb la pena
inferior en grau a la que correspondria als autors del delicte. De fet, la definici
legal de la complicitat en el CP est feta de forma negativa, en el sentit que s
cmplice aquell en qu la seva participaci en el delicte no pugui ser
qualificada ni dautor, ni dinductor, ni de cooperador.

Les definides fins aqu sn les diferents categories en qu amb carcter general les
persones fsiques poden ser responsables criminalment dels fets delictius, i que
pressuposen lexistncia de culpabilitat, en el sentit que el subjecte actiu tingui
capacitat de conixer la illicitud del fet, s a dir, que tingui unes facultats psquiques i
un grau de maduresa suficient que li permetin comprendre el que diuen les normes i
actuar conforme a aquestes. Qesti diferent s el grau de responsabilitat en qu
puguin incrrer en funci del grau dexecuci del tipus penal concret. Aix, segons
larticle 15 CP sn punibles el delicte consumat i la temptativa de delicte. I dacord amb
larticle 16 CP hi ha temptativa de delicte quan es dna inici a lexecuci del delicte

11
directament per fets exteriors, practicant tots o part dels actes que objectivament
haurien de produir el resultat, i tanmateix aquest no es produeix per causes
independents de la voluntat de lautor.

2. Responsabilitat penal de les persones jurdiques

Finalment, cal fer referncia a la responsabilitat penal de les persones jurdiques,

prevista a larticle 31 bis, ter, quater i quinquies CP, i que ha sofert una important
modificaci mitjanant la Llei orgnica 1/2015. Aix, segons larticle 31 bis, 1a i 1b CP,
per tal que una persona jurdica pugui ser considerada responsable penalment, han de
concrrer dos requisits:

1) que el delicte lhagi coms una persona fsica vinculada a la persona jurdica, que
es trobi en alguna daquestes situacions:

- que sigui el seu representant legal o que, actuant individualment o com a integrant
dun rgan de la persona jurdica, tingui autoritzaci per decidir en nom de la
persona jurdica, o b que tingui facultats dorganitzaci i control daquesta
persona.

- que siguin empleats sotmesos a lautoritat de les persones fsiques definides en

lapartat anterior i que hagin pogut cometre el delicte en no haver-se exercit sobre
ells el degut control, perqu els que tenien aquesta funci dautoritat han
incomplert greument els deures de supervisi, vigilncia i control que tenien
encomanats.

2) que el delicte shagi coms en nom i per compte de la persona jurdica, i a ms en el

seu benefici directe o indirecte.

Cal tenir en compte que la responsabilitat de la persona jurdica i la de les persones

fsiques que han coms el fet delictiu no sn excloents, per la qual cosa ambdues
poden ser responsables dels fets delictius concrets.

Finalment, els articles 31 bis, 2 i 4 CP preveuen els supsits en qu la persona jurdica

pot estar exempta de responsabilitat criminal, i fan referncia al fet que abans de la
comissi del delicte shagin adoptat i executat eficament models dorganitzaci i
gesti que incloguin mesures de vigilncia idnies per prevenir delictes de la mateixa
naturalesa, i que aquestes mesures hagin estat eludides fraudulentament pels autors.

V. Les causes eximents de la responsabilitat penal

1. Definici i naturalesa jurdica

Partint de la base que per tal que un determinat fet pugui ser constitutiu de delicte hi
han de concrrer una srie delements tipicitat, antijuridicitat i culpabilitat, si algun
daquests falta, el delicte en el sentit de conducta tpica, antijurdica i que necessita
una resposta penal no existir. Les condicions per tal que es pugui declarar labsncia
dalgun daquests elements sn diverses i tamb les conseqncies que aix

12
comporta. Aix, si un fet s atpic, estem en una fase prvia al naixement de la
responsabilitat criminal, ja que no es pot encabir en cap de les descripcions fetes pels
tipus penals; si un fet no pot ser considerat antijurdic, malgrat que sigui tpic, significa
que lordenament jurdic preveu una causa de justificaci que converteix el fet tpic en
un fet lcit i aprovat per lordenament jurdic; finalment, si manca el requisit de la
culpabilitat, el fet tpic i antijurdic seguir existint, per la concurrncia duna causa
dinimputabilitat en el subjecte actiu ha dimpedir que aquest pugui ser declarat
responsable del fet.

Per tant, les causes eximents de la responsabilitat criminal es poden definir com
aquelles circumstncies que preveu el CP, i que impliquen que davant dun fet tpic
desaparegui algun dels elements del delicte, i en conseqncia que el subjecte actiu
pugui ser exonerat de responsabilitat.

Concretament, i pel que fa als supsits referits a lexclusi de culpabilitat situacions

subjectives, aquests tenen en com que afecten o impedeixen la possibilitat del
subjecte de conixer els mandats i prohibicions que estableix el Dret i dactuar
conforme a aquesta comprensi, s a dir, que impedeixen al subjecte comprendre la
illicitud del fet.

Daltra banda, i pel que fa als supsits relatius a la maca dantijuridicitat, aquests tenen
en com que es fonamenten en situacions objectives, de carcter excepcional, que
justifiquen una determinada actuaci.

En aquest sentit, el captol II del ttol I del llibre I del CP regula el catleg de causes
que eximeixen de responsabilitat criminal i que exclouen el cstig per a lautor de la
conducta.

2. Classificaci de les circumstncies eximents de la responsabilitat penal

La doctrina classifica les causes eximents de la responsabilitat penal en diferents

categories, partint de la base dels elements del delicte. Aix, distingeix entre les que
afecten lantijuridicitat de la conducta i que sn considerades causes de justificaci i
les que afecten la culpabilitat, i que ats que suposen labsncia daquesta sn
considerades causes dinimputabilitat. Finalment, no hi ha unanimitat entre la doctrina
en la consideraci que ha de tenir la circumstncia eximent relativa a la por
insuperable, ja que per alguns autors es pot considerar que el fet dactuar mogut per
una por insuperable ha de ser considerat com una causa de justificaci de la seva
conducta, mentre que per altres ha de ser considerada com una causa dexculpaci, ja
que afecta la vessant subjectiva i es fonamenta en la no-exigibilitat duna altra
conducta.

2.1. Causes de justificaci o circumstncies eximents que suposen labsncia

dantijuridicitat

Article 20.4 CP. El qui actu en defensa de la persona o dels drets propis o aliens,
sempre que hi concorrin els requisits segents:

13
Primer. Agressi illegtima. En cas de defensa dels bns, es considera agressi
illegtima latac als bns que constitueixi delicte i els posi en greu perill de
deteriorament o prdua imminent. En cas de defensa del domicili o les seves
dependncies, es considera agressi illegtima lentrada indeguda en aquell o
aquestes.
Segon. Necessitat racional del mitj utilitzat per impedir-la o repellir-la.
Tercer. Falta de provocaci suficient per part del defensor.

Article 20.5 CP. El qui, en estat de necessitat, per evitar un mal propi o ali lesioni un
b jurdic duna altra persona o infringeixi un deure, sempre que hi concorrin els
requisits segents:
Primer. Que el mal causat no sigui ms gran que el que es tracta devitar.
Segon. Que la situaci de necessitat no hagi estat provocada intencionadament pel
subjecte.
Tercer. Que el necessitat no tingui, pel seu ofici o crrec, obligaci de sacrificar-se.

Article 20.7 CP. El qui actu en compliment dun deure o en lexercici legtim dun dret,
ofici o crrec.

2.2. Circumstncies eximents que suposen absncia de culpabilitat

Article 20.1 CP. El qui en el moment de cometre la infracci penal, a causa de

qualsevol anomalia o alteraci psquica, no pugui comprendre la illicitud del fet o
actuar dacord amb aquesta comprensi.
El trastorn mental transitori no eximeix de pena quan lhagi provocat el subjecte amb el
propsit de cometre el delicte o nhagi previst o nhagi hagut de preveure la comissi.

Article 20.2 CP. El qui en el moment de cometre la infracci penal es trobi en estat
dintoxicaci plena pel consum de begudes alcohliques, drogues txiques,
estupefaents, substncies psicotrpiques o daltres que produeixin efectes anlegs,
sempre que no ho hagi buscat amb el propsit de cometre-la o no nhagi previst o no
nhagi hagut de preveure la comissi, o es trobi sota la influncia duna sndrome
dabstinncia, a causa de la seva dependncia dunes tals substncies, que li
impedeixi comprendre la illicitud del fet o actuar dacord amb aquesta comprensi.

Article 20.3 CP. El qui, pel fet de patir alteracions en la percepci des del naixement o
des de la infantesa, tingui alterada greument la conscincia de la realitat.

2.3. Circumstncia mixta entre la causa de justificaci i labsncia de culpabilitat

Article 20.6 CP. El qui actu impulsat per una por insuperable.

2.4. Minoria dedat

Article 19 CP. Els menors de divuit anys no sn responsables criminalment dacord

amb aquest Codi.
Quan un menor de ledat esmentada cometi un fet delictiu pot ser-ne responsable
dacord amb el que disposa la llei que reguli la responsabilitat penal del menor.

14
Cal tenir en compte que la llei que regula la responsabilitat penal del menor, Llei
orgnica 5/2000, de 12 de gener, s aplicable als menors compresos entre 14 i 18
anys.

3. Efectes de les circumstncies eximents de la responsabilitat criminal

Com el seu propi nom indica, lefecte de les circumstncies eximents s que eximeixen
de responsabilitat criminal. Ara b, en funci del tipus de circumstncies eximents, hi
ha diferents efectes.

Aix, en el cas de les eximents que han estat classificades com a causes de
justificaci, no solament impedeixen que no es pugui imposar una pena a lautor dun
fet tpic, sin que aquest fet es converteix en lcit i amb totes les conseqncies que
aix comporta: les formes de participaci en un fet lcit (inducci, cooperaci i
complicitat) tamb estan justificades; a lautor del fet que es considera justificat no se li
pot imposar cap sanci ja que el fet s lcit en qualsevol mbit de lordenament jurdic;
lexistncia de causa de justificaci eximeix dhaver de comprovar la culpabilitat de
lautor, ja que aquesta noms es pot donar un cop comprovada lantijuridicitat.

Daltra banda, i pel que fa a les eximents que afecten la culpabilitat i que suposen una
absncia daquesta, si b impedeixen laplicaci duna pena, suposaran la imposici de
mesures de seguretat, dacord amb el que preveu larticle 20 in fine CP.

Finalment, en el cas de la minoria dedat, nicament sexclou la responsabilitat criminal

dacord amb les normes del CP, per ha de ser daplicaci la llei reguladora de la
responsabilitat penal dels menors.

VI. Circumstncies modificatives de la responsabilitat penal

1. Definici i naturalesa jurdica

El nostre CP ha optat, atesa lexigncia del principi de legalitat relativa que no es pot
castigar cap delicte o falta amb una pena que no estigui prevista de forma certa per la
llei, per un sistema de determinaci legal de la pena. Aix significa que el CP no
determina amb exactitud la pena que correspon imposar a cada conducta delictiva,
sin que en la definici dels tipus penals, s a dir, en la descripci de la conducta
prohibida penalment i la descripci de les conseqncies jurdiques que la seva
realitzaci comporta, estableix uns marcs de penalitat, limitats per uns mnims i uns
mxims, entre els quals els tribunals hauran dindividualitzar la pena que correspongui
imposar al responsable penal dels fets, en funci de les circumstncies concretes dels
fets i de lautor, circumstncies que amb carcter genric preveu el CP, i que sn el
que es coneix com a circumstncies modificatives de la responsabilitat penal.

Les circumstncies modificatives de la responsabilitat penal sn aquelles previstes

amb carcter genric pels articles 21, 22 i 23 CP, les quals tenen lefecte de disminuir
o augmentar la pena, de conformitat amb les regles de determinaci de la pena
previstes pels articles 65 i segents del CP, i que han de ser tingudes en compte pels

15
jutges i tribunals en el moment de determinar la pena concreta que sha daplicar al
responsable de la comissi dun fet delictiu. Es classifiquen en circumstncies
atenuants, agreujants o mixtes.

En realitat, el reconeixement daquestes circumstncies per la legislaci penal no s

ms que una manifestaci del principi de proporcionalitat de les penes, i permet que la
sanci a imposar sindividualitzi en funci de les circumstncies concurrents. Aix, si
els marcs penals genrics han de ser proporcionats a la gravetat del delicte en
abstracte, la pena concreta que simposi tamb ha de ser proporcionada a les
circumstncies concretes atenuants o agreujants que concorrin en la comissi del fet
delictiu, ja que en definitiva aquestes afecten la gravetat del fet coms o la culpabilitat
de lautor.

Les circumstncies modificatives de la responsabilitat penal nicament afecten la

modulaci de la pena aplicable, en funci de les circumstncies que concorrin en la
realitzaci del fet o que suposin unes condicions especials en lautor; per tant, perqu
operin cal que hi hagi un fet delictiu, tpic, antijurdic i culpable, i que, en conseqncia,
generi responsabilitat penal. Pertanyen a una categoria diferent de les circumstncies
eximents de la responsabilitat criminal, previstes a larticle 20 CP, la concurrncia de
les quals determina que malgrat que shagi coms un fet tipificat penalment, no sigui
considerat antijurdic, o b que malgrat ser antijurdic no pugui exigir-se responsabilitat
penal al seu autor perqu manqui el requisit de la culpabilitat.

2. Classificaci de les circumstncies modificatives de la responsabilitat penal

2.1. Circumstncies que atenuen la responsabilitat penal. Article 21 CP

- Les causes expressades en larticle 20 CP causes que eximeixen de
responsabilitat criminal, quan no hi concorrin tots els requisits necessaris per
eximir de responsabilitat en els casos respectius.
- Que el culpable actu a causa de la seva greu addicci a les substncies
esmentades en larticle 20, 2n CP.
- Actuar per causes o estmuls tan poderosos que hagin produt arravatament,
obcecaci o un altre estat passional dentitat semblant.
- Que el culpable, abans de conixer que el procediment judicial es dirigeixi contra
ell, hagi confessat la infracci a les autoritats.
- Que el culpable hagi reparat el dany ocasionat a la vctima, o nhagi disminut els
efectes, en qualsevol moment del procediment i amb anterioritat a lacte del judici
oral.
- La dilaci extraordinria i indeguda en la tramitaci del procediment, sempre que
no sigui atribuble al mateix inculpat i que no tingui proporci amb la complexitat de
la causa.
- Qualsevol altra circumstncia danloga significaci que les anteriors.

2.2. Circumstncies que agreugen la responsabilitat criminal. Article 22 CP

- Executar el fet amb tradoria. Hi ha tradoria quan el culpable comet qualsevol dels
delictes contra les persones utilitzant en lexecuci mitjans, maneres o formes que

16
 tendeixin directament o especialment a assegurar-la, sense el risc que per a la
seva persona pugui procedir de la defensa per part de lofs.
- Executar el fet mitjanant una disfressa, amb abs de superioritat o aprofitant les
circumstncies de lloc, temps o auxili daltres persones que afebleixin la defensa
de lofs o facilitin la impunitat del delinqent.
- Executar el fet mitjanant un preu, una recompensa o una promesa.
- Cometre el delicte per motius racistes, antisemites o una altra classe de
discriminaci referent a la ideologia, religi o creences de la vctima, ltnia, raa o
naci a la qual pertanyi, el seu sexe, orientaci o identitat sexual, raons de gnere,
la malaltia o discapacitat que pateixi.
- Augmentar deliberadament i inhumanament el patiment de la vctima, causant-li
sofriments innecessaris per executar el delicte.
- Actuar amb abs de confiana.
- Prevaler-se del carcter pblic que tingui el culpable.
- Ser reincident. Hi ha reincidncia si, en delinquir, el culpable ha estat condemnat
executriament per un delicte comprs en el mateix ttol del CP, sempre que sigui
de la mateixa naturalesa. A lefecte daquest nmero, no es computen els
antecedents penals cancellats o que hagin de ser-ho ni els que corresponguin a
delictes lleus. Les condemnes fermes de jutges o tribunals imposades en altres
estats de la Uni Europea produeixen els efectes de reincidncia, llevat que
lantecedent penal shagi cancellat o es pugui cancellar dacord amb el dret
espanyol.

2.3. Circumstncia mixta: parentiu. Article 23 CP

Consisteix en el fet que si concorren determinats graus de parentiu entre el subjecte

actiu del delicte i el subjecte passiu, segons quina sigui la naturalesa, els motius i els
efectes del delicte, el fet que el perjudicat sigui o hagi estat cnjuge o estigui o hagi
estat lligat de forma estable per anloga relaci dafectivitat, o sigui ascendent,
descendent o germ per naturalesa o adopci de lofensor o del seu cnjuge o
convivent, s una circumstncia que pot atenuar o agreujar la responsabilitat.

3. Efectes de les circumstncies modificatives de la responsabilitat criminal

Dacord amb larticle 65 CP, les circumstncies agreujants o atenuants que

consisteixin en causes de naturalesa personal agreujaran o atenuaran la
responsabilitat nicament daquelles persones en qui concorrin. Daltra banda, les que
consisteixin en lexecuci material del fet o en els mitjans utilitzats per realitzar-la
serveixen nicament per agreujar o atenuar la responsabilitat dels qui nhagin tingut
coneixement en el moment de lacci o de la seva cooperaci per al delicte.

Els articles 66, 66 bis, 67 i 68 CP regulen lafectaci concreta que t la concurrncia de

circumstncies modificatives de la responsabilitat criminal a lhora de determinar la
pena aplicable a un cas concret.

17
Punts clau

- El dret penal s la part del dret positiu que defineix les conductes que sn
contrries a lordre penal establert i les conseqncies jurdiques que la seva
comissi comporta, aix s, les penes i les mesures de seguretat. La definici del
sistema penal i la seva aplicaci est sotmesa als lmits que deriven de la
concepci de lEstat com un Estat social i democrtic de Dret.
- La definici de delicte com a fet hum, tpic, antijurdic, culpable i punible comporta
quins sn els elements que han de concrrer per tal que un fet pugui ser
considerat delictiu.
- Les circumstncies eximents de la responsabilitat penal impliquen lexoneraci de
responsabilitat, malgrat lexistncia dun fet tpic, per labsncia de culpabilitat o b
dantijuridicitat.
- Les circumstncies modificatives de la responsabilitat criminal responen al principi
de proporcionalitat de les penes i impliquen que la sanci a imposar al subjecte
actiu sindividualitzi en funci de les circumstncies que hi concorrin. Poden ser
agreujants, atenuants i mixtes.
- Tant les persones fsiques com les jurdiques poden ser responsables penalment.

Bibliografia

MUOZ CONDE, F.; GARCA ARAN, M. (2015). Derecho Penal, parte general. 9a edici.
Valncia: Tirant lo Blanch.

QUINTERO OLIVARES, G. (2009). Parte General del Derecho Penal. 3a edici. Aranzadi:
Thomson Reuters.

ORTS BERENGUER, E.; GONZLEZ CUSSAC, J. L. (2015). Compendio de Derecho Penal,

parte general. 5a edici. Valncia: Tirant Lo Blanch.

18