Col - Lecció Puntes de Coixí D'argentona

LA COLLECCI DE PUNTES DE COIX DARGENTONA
Collecci Amics Concepci Mor

La Mare de Du
quan era petita
anava a costura
a aprendre de lletra
amb un coixinet
i una cadireta
Als qui amb el seu esfor valoritzen el patrimoni histric local i lapropen als
altres, fent ms gran la histria del nostre poble i honorant tots els
que hi han viscut. Sempre en profit dels que hi convivim ara.
Els autors
Argentona, setembre del 2011
2
ndex
1. Presentaci
2. Les puntes de coix, una artesania amb histria
3. El testimoni de la puntaire
4. La collecci de puntes Amics de Concepci Mor dArgentona
5. La collecci, pea a pea (Inventari)
6. Labc de les puntes
7. Bibliografia
8. Agraments
3
1. Presentaci
Es podria dir que els autors daquest treball hem coincidit feliment a fer-lo
sobre les randes, les puntes de coix, per pura sort o casualitat. Per no, el cert
s que ha estat ms una qesti de voluntat personal i de justcia amb la
collecci de puntes dArgentona Amics de Concepci Mor.
Quedi clar, dentrada, que un de nosaltres qui escriu- no ha practicat mai

aquesta meravellosa activitat artesanal, i que den uns tres anys es decid a
conixer-la i ha aprs a estimar-la. Laltre de nosaltres, en canvi, ja fa molts
anys que fa anar els boixets amb cos i nima. Per aix ha aportat la veu
experimentada i per aix tamb us parlar en nom de tots dos a partir dara.
Aquest treball ha estat possible grcies a totes les persones que han acollit les
peces donades o cedides, salvaguardant-les a la collecci argentonina. Les
han conservat curosament fins avui dia i les han mostrat i explicat als visitants
durant anys amb lesperana de que algun dia sexposaran en les millors
condicions.
Lobjectiu del treball ha estat en tot moment inventariar la collecci de puntes

per saber quina s realment la seva vlua i, sobretot, perqu pensem que en
valoritzar-la tamb aportarem el nostre granet de sorra per a que es pugui
preservar, ben atesa i en les millors condicions.
Amb les ganes de realitzar un inventari de qualitat, ha calgut entrar a conixer

la lletra petita de les puntes, el perqu de les puntaires i les seves trobades, i
tamb una de les principals colleccions del pas, la del Museu Mars de la
Punta, a Arenys. I ho hem fet aix, no pas per convertir-nos en especialistes,
sin per la mera i sana pulcritud de descriure les peces amb el llenguatge propi
del mn de la punta. Potser aix, tant els entesos com els que sinicin hi
entendran els continguts.
4
Per qu sn les puntes de coix? Les podem anomenar puntes, randes,
boixets o encaixos, al coix o de coix. s tracta dun txtil fi i de gran bellesa
destinat a guarnir un gran nombre de peces de vestir, cobretaules i
complements. Els punts es formen entrellaant fils que van enrotllats en palets
o boixets de fusta. Concretament, el procediment s a base de creuaments i
girs dels boixets que van creant la trama i lordit del teixit al mateix temps. Els
motius solen estar treballats amb un teixit ms esps, mentre que els fons
solen tenir un punt ms calat. Una altra caracterstica tpica daquesta labor tant
antiga s que es treballa sobre un coix o coixinet, en el qual shi colloca el
patr que ens indica el dibuix a seguir. En els punts estratgics en els quals
sentrecreuen els fils shi colloca una agulla per a subjectar-los al seu lloc.
Segons avana la labor, les agulles es van retirant i sacaba formant un treball
delicat i de gran bellesa.
Aix explicada no sembla un tcnica gaire difcil, oi? Doncs provin de fer-ho i ja
veuran quina traa que cal. Per el millor, de fet, s que passin a veure sens
falta la collecci i naprecin vosts mateixos la qualitat tcnica que es
requereix per fer anar els fils tant prims, i la dosi de pacincia que cal per
aconseguir acabar les peces.
La collecci de puntes s, sens dubte, una de les meravelles que tenim a

Argentona. I les puntes, una veritable tradici catalana.
5
2. Les puntes de coix, una artesania amb histria
Les puntaires tenen, com moltes de les coses tradicionals, un origen fabuls.
Tot remunta, segons sembla, a una faula dorigen catal que parla duna nena
petita rfena de pare i amb la mare minusvlida que, desesperada per
sobreviure i per mantenir la seva mare vdua, pregava a la verge demanant-li
ajuda. La verge se li va aparixer amb un coix de fer puntes preparat, li
enseny lart de la punta i tot seguit desaparegu. A partir daquest fet, la noia
enseny el seu art a les altres noies del poble, les quals varen comenar a
transmetre la tradici. Aix, grcies a les puntes, moltes noies foren capaces de
mantenir-se i sobreviure per elles mateixes.
Aquesta faula pot ser comparada a altres histries que, per exemple, tamb es
coneixien a Frana, per el fet s que les diferents versions tenen un punt en
com: la verge que imparteix lart de fer puntes a les dones del poble. No s
gens estrany que satribueixi lorigen de les puntes de coix a una intervenci
divina si es t en compte que la de les randes era una de les poques activitats
respectables a labast de les dones necessitades a lhora de sobreviure totes
soles i mantenir les seves famlies.
Ampliant una mica aquesta vocaci religiosa de la confecci de les puntes de

coix, cal que expliquem alguns detalls de Santa rsula, la patrona de les
puntaires cada 21 doctubre.
Santa rsula t tota una histria llegendria. Es diu que va ser filla dun rei
angls i mrtir junt a les seves companyes del segle IV, amb les qui va evitar
perdre la virginitat davant els pirates. Tamb s la patrona de leducaci
catlica, en especial la dedicada a les noies; la majoria delles, sin a casa,
aprenien a fer les puntes en escoles religioses. I continuem,... patrona de
mestres i educadors, dels estudiants i fins i tot de les causes difcils dels
advocats, donant a entendre la dificultat dalguns treballs amb puntes de boixet.
Amb tot, cal saber que la Santa rsula patrona de les puntaires sembla una
advocaci noms de certes zones del pas catal i del nord peninsular.
AGirona, per exemple, les puntaires tenen com a patrona a la Mare de Du
6
nena o petita, i per la Diada de Santa rsula sempre trobareu les puntaires al
davant dels seus coixinets.
Per si hi ha cap dubte de la vocaci mariana, vet aqu una altra mostra:
Mare de Du del Roser
feu-me fer la punta b.
Mare de Du de lEsperana,
feu-me fer la punta blanca.
Mare de Du de Montserrat,
feu que pugi el pam aviat.
Una altre llegenda sobre les puntes s genuna de Catalunya, i diu que la
primera puntaire va ser la reina Elisenda. Aquesta tradici encara es mant
viva al Monestir de Pedralbes (GIRALT i MESTRES 1983).
Per ms enll dels orgens llegendaris, de la tradici oral i del fervor religis, el
que se sap amb certesa s que les puntes de coix com a activitat artesanal
remunten a ms de cinc segles dhistria.
Des de molt antic els vestits sadornaven amb serrells i brodats, per no podem
parlar de puntes al coix fins que no trobem un teixit, fet sobre un coix, amb
uns boixets i normalment amb un patr.
El terme encaix va sorgir al segle XV per anomenar les labors tramades que es
feien per separat i que desprs sencaixaven a la tela. Des daleshores i durant
segles, les peces encaixades van guarnir el vestuari de nobles, reines i
sacerdots, i amb el temps el seu s es va estendre a un pblic ms ampli i la
seva confecci, a lagulla o al boixet, es comen a transmetre de generaci en
generaci.
Els primers encaixos es realitzaren a lagulla, per ja a la primera meitat del

segle XVI la tcnica ms estesa fou la dels boixets.
7
Les puntes ms antigues que hem pogut observar al Museu dArenys sn les
que van associades als draps dofrena. Es tracta de draps dofrena amb
ornamentaci del segles XVI i XVII que servien als pagesos per pagar el delme
a lesglsia en espcies.
Una de les notcies ms antigues de puntes al Maresme en la don Josep Ma.

Pons i Guri (PONS i GURI 1983), parlant de lexistncia de Joan Clavell, qui a
finals del s. XVIII treballava amb puntaires dArenys de Mar, Canet i Arenys de
Munt.
A Argentona, malauradament, no ens ha estat possible trobar documentada

alguna referncia histrica de lactivitat puntaire anterior al segle XX. Ens
consta que alguns historiadors han cercat a larxiu abans que nosaltres, per
tampoc han obtingut resultats. LAssun Zapata, en Josep Llad i la Pepi Vila es
van interessar fa uns anys per investigar alguna dada de les puntes de coix
ms antigues dArgentona. Van trobar referncies del ganxet i a la mitja, per
no de les puntes de boixet.
Estem segurs que aqu de puntes al coix sen feien, com a tantes poblacions
de la costa catalana. De fet, moltes de les peces que cont la collecci
argentonina han estat donades per persones que, essent ja avui dedat
avanada, ens diuen que tal o qual pea pertanyia a la seva mare o fins i tot a
lvia, com lvia de la Dolors Ballbona, i no dubtem que tamb moltes delles
foren fetes a Argentona. De fet, la Pepi Vila (VILA 2001), en el seu llibre sobre
les puntes argentonines, ja ens parla una mica de persones del seu record.
Tot el que sabem de les puntes a Argentona prov del boca-orella, per en
aquest treball no hem pogut indagar prou coses i aix quedar, si Du vol, per
a un de posterior. No podem deixar de citar lAssumpci Colominas, gaireb
centenria, que ens ha explicat que la seva mare i la seva via ja feien
mantellines com les que es poden veure a la collecci Concepci Mor.
Quanta histria oral, quanta memria deu contenir lart de les puntes? Cada
persona, cada famlia amb la seva activitat, marcant una poca. Perqu, quin
mataron duna certa edat no recorda, per exemple, la Trini de Matar fent
puntes al portal de casa seva i al de la fbrica de Can Marf? Creiem que cal
valorar les puntes al coix com a patrimoni material i immaterial duna poblaci.
8
Sobre les tcniques emprades, la ms treballada era la punta geomtrica, amb
la base de torchon, el guipur o el ret fi, molt tpiques de les nostres contrades.
Per tamb es confeccionaven altres modalitats importades Lille,
Valenciennes, Chantilly, Malines, etc. Aquesta varietat sexplica pel fet que
tradicionalment, depenent de la pea txtil que shagus dembellir, ja fos
dindumentria o de parament de la llar, es requeria una punta o altra. Aix, per
exemple, les puntes de Lille o de Valenciennes, lleugeres i fines, solien
complementar molta de la roba interior femenina, mentre que el guipur, de tacte
ms tosc, era ms emprat en jocs de llit i de taula o en indumentria de tipus
exterior colls, punys, volants, etc.
Tamb cal saber que com que molta de la producci puntaire era destinada a
peces txtils ds litrgic o religis, la tria prvia dun color o un altre a lhora
diniciar una pea era del tot determinant. Aix com, per exemple, les
mantellines blanques eren emprades en unes ocasions determinades durant el
calendari litrgic i festiu, les negres ho eren en unes altres.
Amb lnim de conixer algun document histric sobre les puntes i per fer-nos
una idea de com podien fer-se randes a Argentona en els segles XVIII i XIX
hem anat a lArbo, al Baix Peneds, una de les poblacions catalanes que
exposa una de les millors colleccions de puntes. En aquesta vila, on hi tenen
una escola de puntaires i un museu de Puntes, lactivitat de les puntaires es
data ja amb certesa almenys des del segle XVIII, mentre que lpoca de ms
esplendor de lactivitat va des de la segona meitat del segle XIX fins al primer
ter del XX. En aquells temps, com en tantes altres poblacions, l'artesania de
les puntes va donar feina a una gran majoria de noies i dones del poble.
Segons un estudi consultat sobre les antigues randes de lArbo, la finor i
delicadesa de les peces feia que les nostres randes tinguessin un gran renom
entre les cases de comer de Barcelona dedicades a la distribuci d'aquesta
artesania.
Els viatgers que al llarg del segle XVIII passaren per lanomenada Costa de
Llevant formada per moltes poblacions costaneres i dinterior de la provncia
de Barcelona i, fins i tot de Tarragona donen testimoni amb les seves paraules
9
de la quantitat de dones i nenes que dedicaven bona part del dia a
confeccionar metres i metres de punta i blonda. Amb el seu treball, prou dur i
no sempre ben remunerat, les noies collaboraven a tirar endavant la precria
economia, sovint de subsistncia, de milers de famlies catalanes quan els
diners aportats pel cap de casa decreixien o eren del tot inexistents.
Una de les ms preuades referncies documentals que podem consultar s la

que descriu els viatges de Francisco de Zamora a finals del segle XVIII
(ZAMORA ed. Curial 1973). Lautor descriu les activitats de les poblacions que
visita entre 1789 i 1790 i, parlant concretament dArenys, diu: se hacen
blondas y encajes. Se consideran 1.500 mujeres ocupades en el trabajo de los
encajes, regulndose su labor e 55.000 libras. Hay una escuela. La cita ens
dona una idea del gran negoci que es generava al voltant de les puntes, aix
com de les moltes puntaires existents aleshores.
A la collecci argentonina shi exposa la fotocpia dun document que

considerem de gran inters, doncs es refereix al valor que ja tenien les puntes
al segle XVIII. El document data de lany 1789 i porta a la part superior el segell
de ladministraci reial. Signat per Botet, tracta del perms per a embarcar un
assortit de puntes de fil blanc per valor de quatre-centes lliures.
Segons un estudi coordinat per Joan Miquel Llodr (LLODR 2007) en el

perode comprs entre la segona meitat del segle XVIII i la segona dcada del
XX, la punta de coix va constituir la base del que pot ser perfectament
considerat una indstria una indstria artstica, tal i com va ser definida a
lpoca del Modernisme. En un moment en qu puntes i blondes realitzades a
m disposaven dun ampli i dinmic mercat en el camp de la moda, del
parament de la llar o de la indumentria litrgica, aquesta indstria
manufacturera va permetre a un bon nombre de persones, dambds sexes i de
diferent condici social, de poder-ne viure en major o menor grau: des de les
puntaires, als randers o les merceres, passant pels projectistes o altres oficis
estretament relacionats, com ara les brodadores i cosidores.
10
Les dArenys, com ja hem dit, eren puntes ben reconegudes. En lestudi Unes
randes dArenys, editat pel Museu Mars de la Punta (Arenys de Mar), Jordi
Palomer i Pons (PALOMER 1994) tracta les peces de la famlia Castells,
randers arenyencs, entre els anys 1862-1962. Concretament, en el treball
explica la histria de les puntes a llevant i a Arenys, i mostra peces del mostrari
de la casa Castells.
Mostrari de puntes (Museu dArenys)
Entretinguts en la consulta daltres estudis, fins i tot daltres pasos, hem pogut
comprovar com el segle XIX fou el segle ms fructfer des del punt de vista
puntaire, doncs lactivitat i el negoci ja estaven molt generalitzats a les
poblacions. A ms del negoci, cal considerar la importncia del treball de la
punta com una activitat popular destinada a fer certes peces de roba per la llar.
Amb aquesta finalitat algunes puntes eren treballades amb fil de lli filat a m,
que li donava una textura resistent. Les puntes ms freqents eren tant les de
boixets (els tipus Chantilly, Valenciennes o Duquessa) com les fetes a lagulla
(punt de gasa o del tipus veneci).
Segons Pilar Vlez (VELEZ 2007), mantellines, tovalloles, jocs de llit, cortines,
aplicacions en la indumentria, per la decoraci de la casa, etc. prendran, al
11
llarg daquest segle i especialment en la segona meitat, una consideraci i un
s molt general en el marc de la nova vida burgesa i menestral.
Ja ben entrat el segle XIX, en un reglament del 1839 de lEscola Gratuta de

Disseny consti que en aquell temps, disseny vol dir dibuix-, hi trobem, entre
daltres, lespecialitat de dibuix aplicat a la fabricaci de teixits, estampats
dindianes, blondes i brodats.
Avanat el segle XIX siniciaren a molts llocs les puntes mecniques, quan els
telers permeteren lespecialitzaci en la producci de peces de tul brodades,
molt acceptades a Amrica, si b la conscincia de lart valor daquest teixits no
va arribar fins a finals del segle XIX, moment en qu va iniciar-se
sistemticament linters en la seva protecci i conservaci. A Alemanya, per
exemple, hi ha notcies duna collecci iniciada el 1860.
Tamb ens sembla dinters ressaltar que el grup dindstries del vestit i
indstries complementries de lExposici Universal del 1888 tingu uns 55
participants dedicats a les puntes i els brodats, premiant-ne els Herederos de J.
Fiter i les Germanes Gimpera per la seva acadmia de brodats.
La prctica de les puntes avui en dia s ben viva. Hi ha nombroses

associacions per tot el territori, museus i colleccions, diades i trobades,
exposicions, pgines web, blocs, etc. Moltes de les puntaires de ms edat
varen aprendre lofici en el si de la famlia o de collegis religiosos. Per des de
fa uns anys sn sobretot les associacions i les persones entregades que
estimen aquesta tradici les que la mantenen amb vida o fins i tot tornen a
introduir-la en tallers escolars i als casals de gent gran. Tamb fins i tot alguns
homes shi interessen i shi posen, amb les puntes. Hi ha qui diu que lactivitat
s molt profitosa per a la salut, per la concentraci i pel fet daprofitar el temps
doci en companyonia.
Per posar dos exemples de fins on pot arribar lafici, dir-vos que a Sangesa
(Navarra), la Concentracin de encajeras de bolillo de lany 2005 congreg
950 puntaires de totes les edats i territoris peninsulars. I que a Calella, a la
trobada que organitza lAssociaci de Puntaires de Catalunya (APC) shi
congregaren ms de quatre mil puntaires. A Argentona, en una ocasi es va
12
proposar dorganitzar-ne una daquestes de general, per se suposa que els
costos espantaren lAjuntament.
Fins fa ben poc, la prctica de la punta de coix ha estat considerada tan sols
una manifestaci ms del ric folklore catal, un reducte duna manera de fer i
viure ja obsoletes i una artesania practicada principalment per dones, duna
certa edat, amb lnic objectiu domplir les hores doci. A diferncia daltres
pasos europeus, la manca destudis i treballs acadmics a casa nostra a
lentorn daquesta varietat de lart del txtil ha tingut com a conseqncia que
shagi oblidat o, si ms no, menystingut, la importncia a nivell artstic, social i
econmic que aquesta artesania va tenir a Catalunya al llarg de quasi tres
segles.
Com podem no donar importncia a una ocupaci artesanal on es refugiaren -i
encara avui shi refugien, ni que sigui a estones- milers de persones que senten
la necessitat dapartar-se de la societat mecanitzada i de consum?
A Argentona tenim una collecci de gran vlua. Caldr molt ms que aquest
treball per a donar-li la importncia que mereix?
13
3. El testimoni de la puntaire
Aquest captol est dedicat a les puntaires dArgentona. Lhem afegit al treball
perqu cont el relat recent duna delles, la Pepi Vila, a ms dunes entrevistes
indites que un dels autors va fer-li mentre realitzvem linventari i en altres
moments dels darrers anys. Ho hagussim pogut titular paraula de puntaire.
Quan la Pepi era petita, durant als anys 30 i fins a lesclat de la Guerra Civil,
ella veia -segons recorda- tres senyores grans assegudes al carrer nou, a la
tarda, cadascuna al portal de casa seva i amb una cadira al davant per recalcar
el coix. Feien puntes de coix per la famlia i per a vendre-les, segurament per
encrrecs particulars i per botigues de Matar. Segur que en altres carrers shi
veien estampes semblants. Tamb recorda que es feien puntes a les monges
franciscanes del carrer Sant Juli. Les monges les ensenyaven a les seves
nenes, les alumnes, que feien tant sols les primeres puntes.
La Pepi va aprendre a fer boixets ja de gran, als 64 anys. Daix ja en fa ms

de 20! Va aprendre tota sola, mirant dels altres. La Concepci Mor era de les
que sempre lanimava a aprendre a fer puntes. Un dia li va dir: tatreveixes a fer
laranya? Quan la Concepci es va morir, llavors la Pepi shi va posar, i tot i que
li va costar, provant i provant, mirant i mirant, al final va acabar de treure els
punts. Tanta fou lafici que va estar fent cursets de puntes a lAjuntament
durant uns 10 anys.
Recordo que per aprendre a fer el motiu anomenat laranya vaig estar ms
de 9 hores, i a lendem li vaig ensenyar a fer a una companya.
De casada, la Pepi havia vist fer puntes de coix a lvia Muns, vena del carrer
Llad de dalt i ms endavant va conixer la Beatriz, que es va morir amb 94
anys, i que havia fet puntes des de joveneta per desprs -com la majoria-
reprendre-ho de gran.
14
La Pepi s membre de lassociaci de les puntaires dArgentona des de fa
anys, i se li ha de reconixer lhaver vetllat per la collecci de puntes de
manera desinteressada.
Mireu si hi nest, de vinculada a les puntes, que sap aquesta canoneta

popular que li va ensenyar la seva mare i que, segons diu, ja la sabien les
seves vies.
La Mare de Du
quan era petita
anava a costura
a aprendre de lletra
amb un coixinet
i una cadireta
Noms aquesta estrofa ja dona idea del perqu de la relaci de Santa rsula
amb les puntaires que comentvem en lapartat ms histric. Segur que la Pepi
lha cantada als seus nts, perqu heu de saber que els nts, conduir i fer
punta, vet aqu el que ms relaxa la Pepi.
Visitem la Pepi al local
Si penso uns anys enrere, recordo b quan, als anys noranta del segle passat,
la collecci encara sestava al carrer Llad nm. 4, a tocar la plaa de
lesglsia i la casa gtica. Sempre que fiem la missa del diumenge al mat, la
de les dotze, passvem pel davant de la collecci i ens trobvem la Pepi a
dins, ben a prop de la porta per poder atendre els visitants i per a saludar els
vens. Hi recordo com un mostrador entrant a la dreta, i la Pepi asseguda al
davant, mirant al carrer i quasi sempre en plena feina, amb un coix a la faldilla.
-Bon dia Pepi!
-Bon dia famlia! Qu? On van aquests nois?
15
En Roc i la Laia, petits, la coneixien b; i miraven bocabadats el tipus de feina
que deixava de fer mentre els parlava. A vegades ens convidava a entrar a la
planta baixa, i un cop ens va fer com una visita especial, que vam agrair-li.
Sestava fresquet a dins, en comparaci amb el carrer. Tamb lolor era
especial, combinaci dhumitats que devia tenir la casa amb la duns teixits de
certa antiguitat. Jo no tenia ni idea del que eren aquelles peces.
Un dia em vaig trobar aquell local de les puntes abandonat, amb la porta com
precintada. Una llstima. Ja aleshores la Pepi em comentava les greus
dificultats de manteniment que tenien a lassociaci, sobretot pressupostries.
La seva opini de com ha considerat Argentona aquesta collecci sempre ha
estat crtica, i crec que amb fora raonament i justificaci. s laneguet lleig, si
ho comparem amb el gran Museu del Cntir. Ella encara batalla, per ja amb
ganes de veure un final feli al tema, sempre mirant de veure com sortir-sen,
com mantenir linters de la collecci, de donar-la a conixer als de casa i als
de fora. Encara avui incorpora peces noves, i quan les rep, tho comenta amb
illusi per amb el desencs de no saber on collocar-les, o b quina ha de
desplaar per posar la nova.
He ents molt b que ella i noms ella sen cuida de la collecci. s lacord a
que va arribar amb la Junta de lentitat al seu dia. En canvi, altres
sencarreguen de la trobada de puntaires del 4 dagost. Enguany escrivia jo el
2009-, ms de 300 puntaires hi ha assistit. O sigui que la trobada s ben viva i
demana uns esforos organitzatius que ms val que estiguin duts per un equip
diferent al que mant la collecci. Cal repatir les forces.
El 16 dagost del 2009 vaig fer una visita a la Pepi en sortir de missa. Va ser al
nou local i hi anava amb la famlia. En Roc (13) i la Laia (10) ja volien anar cap
a casa, per els vaig convncer de fer una visita rpida perqu necessitava fer
unes fotos. Pels volts de la una del migdia, canicular, ens trovrem la Pepi al
fons del pis de la collecci, davant les vitrines de la indumentria sacerdotal.
Estava ben entretinguda, explicant les peces a un matrimoni. No crec que
aquell diumenge hagus tingut gaires ms encuriosits per les puntes, per ella
hi posava tota la illusi. De fet, la Pepi tho explica tot a gust, sense pensar en
els temps, sempre i quan vegi que qui lescolta mostra un inters sincer. En
dono fe, doncs hi he passat moltes hores del juliol i de lagost amb ella durant la
16
realitzaci de linventari. Quan escric aquestes ratlles encara ens queda per fer
una vitrina de dalt, amb mocadors i peces de vestir vries, i la sala de baix,
repleta de puntes. Segurament, ara que ho penso, ho anirem acabant a
estones daqu al Nadal. Lobjectiu clar s acabar-lo dins el 2009, i llavors donar
pas a la fase destudi o caracteritzaci (en base a tcniques reconegudes)
daquelles peces singulars. Potser ho acabarem el 2010 o ms tard.
Parlem dels boixets, Pepi?
Aquestes fustetes tant lleugeres sempre mhan cridat latenci, i no hi a dubte

que el so que fan quan treballen les puntaires s ben espacial, oi?
Resposta: quan els boixets es belluguen fan una msica particular.
A la collecci hi ha boixets de moltes varietats o tipus. Uns despecials, segons

em diu, tenen ms de 300 anys i sn una donaci de lAntnia Fontcuberta.
Eren uns boixets per fer les mantellines i amiden entre 9 i 11 cm., per es
caracteritzen pel seu aprimament. Tenen el cap pla i daix sen diu boixeta.
La collecci tamb en t de Galcia (amb un tipus de cos ms gruixut cap a la
base), de vidre, uns amb les inicials, uns fets per un amic dArgentona, un amb
Santa rsula, un de lestranger amb el cos molt prim i un peu circular, etc. La
majoria sn de boix, per tamb podrien ser de fusta de pi o de cirerer. Alguns
dells podrien ser dels segles XVIII i XIX, per no ho sabem del cert.
A continuaci em mostra 3 motlles de metall i un taco de fusta per base, que

servien per fer el dibuix de les puntes. Desprs, molt antic, del segle XIX?, un
peu de coixinet per posar-hi les agulles.
Sempre s millor que els boixets siguin iguals -em continua explicant-, tot i
que la mostra que ens va regalar la Generalitat s ben diversa. He arribat a fer
una punta duns 240 boixets! Quan nhi ha molts, hi ha uns separadors de
boixets que es claven al coix precisament per a separar-los. El que importa del
boixet s que sadapti b a les mans. El boix s un tipus de fusta que tot i ser
pesada, dura tota la vida (no es corca), s fi de tacte i no senganxa a les mans
quan suen. Aix deu ser important penso jo- si s feina que ocupa alg
durant hores i a vegades en latituds clides, per no dir un migdia a la plaa del
poble.
17
Visitem el Museu Mars de la Punta, a Arenys (2009)
En visitar el Museu Mars de la Punta, a Arenys de Mar, un calors 13 dagost

de 2009, vaig adonar-me que les setmanes dinventari amb la Pepi s que
mhavien servit diniciaci al tema. Alguna cosa ja comenava a entendre.
Abans dentrar al museu vaig tenir cura de fotografiar lescultura a la Puntaire
dArenys, que est situada al xamfr de la carretera de la costa amb la Riera
dArenys. Volia que hi sorts amb ella la Pepi, per si li serveix de record de la
visita i per publicar-la ms tard al treball, com ara faig. Desprs, puntualment a
les 11h, entrvem al museu. En regalar-li a la senyora que ens va atendre el
llibre de la Pepi i dient-li que fiem linventari de la collecci dArgentona, la
cosa va prendre un cam molt planer: no ens cobr lentrada, ens acompany al
segon pis, i un cop va tornar de fer un petit esmorzar ens va dedicar ms duna
hora en el comentari de les peces. La Pepi no la visitava des de feia molts
anys, ms de deu, de quan hi havia lantic director, en Colomer.
18
La Pepi Vila lany 2009, contemplant el monument a la puntaire que hi ha a
Arenys de Mar
Aquest museu es troba a lantic Hospital de Sant Jaume i fou inaugurat lany
1993 a partir de les donacions de Frederic Mars. Shi poden contemplar peces
darreu del mn realitzades a lagulla i al coix que ofereixen una mplia mostra
de les diverses tcniques i treballs de Catalunya, Blgica, Frana, Espanya,
Itlia, ... Tamb destaquen els frontals de malla sargida dels segles XVI i XVII,
els projectes i peces modernistes dels randers de la Casa Castells, mantellines
de blonda i un conjunt important de treballs de brodat.
Es veu una collecci antiga, encara per posar al dia en quan a exposici
museogrfica, per amb una srie de peces de valor incalculable. Pel que a la
Pepi i a mi ens interessava, el millor arrib al final, a la darrera mitja hora. A la
gran sala de les puntes es podien veure tota mena de mocadors, vestits,
tovalles, mostres, etc. amb blondes i guipurs fets amb punts molt diversos, i
vaig aprendre el que caracteritza el ret fi catal o punta dArenys. Vam sortir a
2/4 duna tot agraint les atencions i convidant la senyora a veure la collecci
argentonina. Vaig anotar fora detalls, per la veritat s que de cara a millorar
linventari de la collecci argentonina, mhagus anat b una millor retolaci de
les peces, ms acadmica i detallada, vull dir; per ja veig que haur de tirar
dels llibres i potser del que maportin altres visites.
19
4. La Collecci de puntes Amics de Concepci Mor dArgentona
Moltes persones encara recordaran que fa bastants anys les puntaires

sestaven en un despatx de Can Doro, a la casa que donava exactament al
davant de les escaletes de la Font de Sant Domingo. Ms endavant, a partir del
1991, van passar a treballar al casal davis de lAjuntament nou. Ms o menys,
aquesta etapa moderna de les puntaires va comenar el 1990, quan tot just
inaugurat el casal davis, la Rosa Llad i la Concepci Morer van fer la proposta
de trobar una professora per ensenyar a fer puntes. Aquells 1990 i 1991 la
mateixa Rosa Llad enseny a fer puntes al carrer.
La Concepci Mor va morir lany 1992, i de seguida es va treballar per tal

dexhibir una collecci que ports el seu nom; i aix va ser que la primera
collecci cal situar-la al petit pis dplex del Carrer Gran nm. 44, propietat que
era de la mateixa C. Mor i que ens ced el seu esps, Vicen Ballbona. Amb
unes grans vitrines que encara perviuen i unes altres de petites que es van
posar a punt, les puntaires van inaugurar la collecci al cap de poc temps, al
juliol del 1993.
La segona seu de la collecci, per necessitat de ms espai, va ser al baix del

carrer Llad de Dalt, al nm. 4., obrint-se a les visites el matins dels dies
festius. Va ser-hi uns 10 anys, del 1996 fins el 2006.
20
I per ltim, en el 2006, la collecci es trasllad al carrer Torras i Bages tocant
amb la Plaa de Vendre, al local que hi ha costat de la casa Puig i Cadafalch.
s un pis ms petit i potser ms incmode que lanterior, per s la ubicaci
que ofer lAjuntament a lassociaci.
21
La collecci de puntes la trobareu esmentada com a Museu de Puntes de
Coix dArgentona, si b s cert que sovint com a complement turstic del
Museu del Cntir, ms conegut dins i fora vila.
Aix per exemple, en un escrit propagandstic de fa uns anys shi podia llegir el
segent: El Museu del Cntir d'Argentona s nic en el mn en la seva
especialitat; i la festa del Cntir, a principis dAgost, s una de les ms sonades
de la comarca. Cal citar tamb la collecci de puntes de coix "Amics de
Concepci Mor com a patrimoni de la vila.
Lassociaci va aconseguir fer fins a 13 exposicions de puntes a Argentona en

11 anys. Les ms recordades van tenir lloc a lantiga sala dexposicions de la
Caixa Laietana, mentre que la darrera fou al sal de pedra, cap a lany 2002.
Algunes de les exposicions van comptar amb objectes antics deixats per
famlies de la vila, com retrats de primera comuni, vestits de batejar aquesta
va ser el gener del 1996-, retrats de nuvis, etc.
La Trobada o Diada de les puntaires
Cada any, per la festa major dArgentona, el dia 4 dagost -Sant Domingo-, es
fa la Diada de la puntaire dArgentona, al carrer dels Rosers.
Les trobades van comenar el 1991. Normalment hi venen entre 200 i 300
puntaires, sobretot del Maresme i del Valls. s una trobada amenaada de
continutat, doncs la gent que ho promou sha fet gran i es fa difcil trobar els
collaboradors, per b que la junta del museu demana una subvenci a
lAjuntament.
Encara lany 2009 lactivitat era notable. Les feien puntes de boixet es podien
fer al Casal davis (2a planta de lAjuntament, des del 1991 en que es va
inaugurar lAjuntament nou), a la Sala dactes de lAjuntament (cada dimarts i
dimecres per la tarda) en forma de cursets portats per lassociaci, i a la Velcro
cada divendres de 5 a 7 de la tarda i de 7 a 9 del vespre, portat per lAssociaci
de puntaires Amics Concepci Mor.
22
Tamb en el 2009 es produeixen canvis en la junta a lassociaci, i la Pepi Vila
incorpora gent nova amb lnim de mantenir la collecci i revifar lassociaci.
Es planteja que potser no podran organitzar la tradicional diada pel 4 dagost,
per ja pensa en un canvi de data i traslladar la diada, per exemple, a la diada
de Sant Jordi. De moment sn supsits.
Pel que fa a la continutat de les puntes a Argentona, la Pepi creu que les 4
escoles de la vila estarien avui interessades a fer aprendre les puntes de
boixet. Dues noies dArgentona, menors de 30 anys, saben fer puntes encara
avui. Ho van aprendre a lescola, quan fa anys se nhavia fet, i tamb amb la
Pepi.
Crnica de la Trobada de puntaires del 2010, la vintena!
Una trobada de puntaires s un grup petit o gran, de persones, que estan fent
puntes de boixet o de coix. Bona part delles troben a les diades de puntaires
que sorganitzen sobretot entre maig i octubre.
La trobada de puntaires del juliol 2010 ha estat espectacular i molt celebrada

per lassociaci. La trobada surt a la revista de les puntaires de Catalunya i
lassociaci t un bloc propi des del 2010, per facilitar el contacte amb la Rosa
de la bodega i amb la Pepi. Al juliol 2009 va plegar lantiga junta. Hi ha hagut
reunions amb lAjuntament per evitar el tancament de la collecci. La junta
nova ho ha anat portant durant lany, shan rifat algunes peces (ventall, xal) i
aix sha arribat a la trobada 2010, que sha pogut muntar en un moment de
crisi.
Arriba el gran dia: 4 dagost, diada de Sant Domingo. Primer dia de festa major.
Lalcalde arriba per ajudar a repartir aigua mentre fa la visita a les puntaires. Hi
ha gent acompanyant les puntaires i els que shi passegen. Aquest anys es fa
per la tarda (sempre shavia fet al mat) ocupant el carrer Torres i Bages, des la
plaa de lesglsia fins a can Puig i Cadafalch, incloses taules a la plaa de
vendre.
LAjuntament ha ajudat demanant cadires i taules (50) a pobles vens. La

brigada de lAjuntament s la que ho munta. Lobsequi ha estat una coixinera
23
de roba amb funcions de bossa de p, segons disseny de la Pepi. La Pepi va
trobar un fabricant, primer la roba, desprs el tallador i aix sen van arribar a fer
400 bosses de roba a cost zero, incloent el cosit (de lEullia Vials) i el pintat
de les lletres; tot voluntari, els records plegats i posats dins una bosseta de
plstic. Llavors calia atendre el berenar; sels hi va donar coca amb la
collaboraci de dues pastisseries i tres forners. Laigua Sant Aniol, aportada
per can Casta. Tothom va dir que estava molt ben organitzat. Comena a
treballar-se des de quarts de 3 fins quarts de vuit. Les puntaires arribaren a 2/4
de 5 per comenar a les 5, i a les 7 es va fer el sorteig de les peces i es va
recollir a 2/4 de vuit amb lajut de la brigada.
Hi ha assistit 300 puntaires, sobretot del Maresme i del Valls. Altres anys
fallaven alguns pobles i aquest any no nha sobrat cap. Tothom shi ha encabit i
el record ha arribat per tothom. El regalet s molt apreciat per les assistents. La
trobada ha estat organitzada amb una gran feina dequip, recollint trobades de
telfons, llistat de gent, colla per colla i a lhora de la trobada repartit records,
collocar els 4 cntirs plens daigua, la coca, etc.
Del 4 al 8 dagost la collecci de puntes ha estat oberta d11 a 14h i de 17 a

21h, alguns dies plegant ms tard per linters dels visitants. Ms o menys hi
han passat ms de 500 persones. Alguns sn argentonins que ensenyen la
collecci als familiars i amics. Hi ha hagut dies molt complerts als matins i dies
per la tarda. Econmicament ha suposat una bona aportaci, tot i que es paga
la voluntat. Tamb es ven la loteria de Nadal. Fer 400 500 euros grcies a
aportacions, ms la rifa de les puntaires que poden suposar uns 400 ms, tot
val la pena pel manteniment de la collecci.
Recullo algunes ancdotes de les visites:
A un senyor colleccionista li van cridar latenci les gorretes de bateig perqu

ell en tenia a la casa de Canyamars.
Una parella anava mirant i comentant, semblava que hi entenien. La Pepi shi
acosta. Lhome diu que ell s puntaire i que venen de Manresa. All, entre tots
els puntaires es van proposar fer uns punts de llibre fets de coix que van
vendre en una fira dart, a benefici duna associaci per curar una malaltia.
24
Un parell dhomes que hi entenien fora. Miraven les puntes negres i en
comentaven la dificultat. Un ensenyava a fer puntes a laltre. Sa mare era
dArenys de Munt i la seva mare li havia ensenyat.
Un sus casat amb una dArenys de Munt tamb va visitar la collecci. Ella era
puntaire.
Tot s els comentaris van en la lnia de el treball que fa vost (a la Pepi) no es

paga amb diners.
Durant els dies de la Festa Major i la Fira del Cntir la Pepi sest a fora fent
boixet. Ning ms pot estar-se amb ella fent boixets. Sn dates de festa major,
ja se sap!, per sha de dir que la Pepi aquests dies tamb est renunciant a
estones de descans i de contacte familiar (s via, tamb abnegada). Per ho
fa molt a gust i es posa en la pell de la gent. Diu que tothom t les seves
obligacions i est rebent famlia per aquestes dates, mentre va contestant a la
gent que vol entrar i que pregunten. Segons la pregunta que fan, ella ja sap si
venen a conixer la collecci o els interessaria una mica, o b no hi entenen i
tant sols volen fer temps entrant i sortint sense mirar la guardiola. La majoria
sn encuriosits que no nentenen.
Dels 4 anys que fa que la collecci s en aquest local, la Pepi creu que el
2010 ha estat el millor i el ms freqentat.
Una de les coses ms recordades per lassociaci s el reconeixement als 20

anys de trobades que li va fer el govern de Catalunya. Aix va arribar lany
2010.
Tot va comenar amb els preparatius duna de les darreres trobades de

puntaires que lassociaci organitza cada any a Argentona. Quan a la
Generalitat se li va demanar que collabors amb un obsequi per a cada
puntaire, sels van comunicar que no podria ser, doncs ja feia un parell danys
que no ho feien amb cap associaci. A canvi, per, els arrib una carta de la
Secretaria dAcci Ciutadana (Departament de Governaci i Administracions
Pbliques) amb el reconeixement pels 20 anys de trobades i amb lafegit dun
lot de 10 boixets especials.
25
Aquest inventari ha estat realitzat segons la situaci de les peces al local del
c/Torres i Bages, 17. La descripci de totes i cadascuna de les peces no
shavia fet fins lactualitat. La Pepi Vila, qui mant viva la flama de la collecci,
mostrant-la al pblic interessat, s qui ha tingut la pacincia de fer-ne una
detallada descripci oral durant algunes setmanes dels estius del 2009, 2010 i
2011. Aquesta descripci sha donat per acabada el 30 dagost de 2011. A
partir dara les peces que sincorporin hauran de seguir la numeraci establerta.
Linventari es va comenar pel passads, davant de lentrada del pis i per la

paret dreta, seguint la numeraci existent i marcada amb uns gomets blancs.
Sha descrit cada pea, mirant de donar els punts amb que ha estat treballada i
altres detalls de consideraci, com ara qui ha estat la persona que lha cedit o
donat a la collecci. El mrit ms gran correspon a la Pepi, qui en la gran
majoria de casos ha estat capa de recordar la procedncia de les peces.
Cal remarcar que si pensem que amb el treball duna persona sovint es
reconeix el seu carcter, mentre descrivem les peces la Pepi i jo, mimaginava
la pacincia que devia tenir qui va fer determinades peces de finssims fils.
26
En linventari, la Q inicial indica que les peces estan dins un quadre o
emmarcades. La V indica que es tracta duna vitrina amb prestatges.
Quan cap al final de cada descripci es parla del fils i la seva numeraci, si no
es diu res que del color o del nm., vol dir que es tracta de fil de cot.
Les parts duna punta ens han servit per a descriure-les. El Peu s per on es
comena; el cos s la part central on sovint shi disposen bona part de les
figures i els punts; i lacabat, com diu la paraula, s la part final, tamb molt
interessant perqu suposa les vores de la pea i li donen guarniment. Per
aquest motiu moltes de les peces descrites acaben amb ondes empuntillades.
Les mides de les peces shan pres tal i com es mostren dins els quadres. La
primera xifra s longitud i la segona, lample, sempre preses a les zones
centrals de la pea quan aquesta s ms o menys rectilnia o a les parts ms
sobresortints quan s de perfil irregular. Quan la pea presentava algun plec
hem indicat que la mida no s exacta, i quan estava plegada, que no era
completa. Ens ha semblat que la mida noms era un indicador per tal de
diferenciar les peces, sobretot aquelles de mida menuda que estan dins el
quadres. Si mai es vol relacionar aquest inventari amb cada pea, aquesta
mida indicada ajudar fora.
Cal dir que la Concepci Mor no va conixer la collecci ben mostrada ni

lassociaci que porta el seu nom, doncs aquesta va nixer com a homenatge a
la seva persona i tasca. Ella tenia la idea de fer una collecci, per no va
veure-la.
27
28
Q1) MOSTRES PER LLENOL (2) I COBRETAULA (1)
Quadre amb 3 mostres de punta al coix. Tipus de punts: trenes (es treballa fent
una trena de 4 fils), guipurs (fulles fetes amb 4 fils que conformen els ptals
duna flor), mig punt, punt de la verge i punt ple.
2a) Mostra de punta per llenol, fil blanc del 40. Motiu diferencial: flors de 6
ptals i trenes. Antiguitat: mitjan segle XX.
2b) Mostra de punta per cobretaula, feta amb fil blanc del 12. Flors de guipurs
de 8 ptals. Fet amb punt de la verge i punt ple. Donaci de la Rosa Perejoan,
una de les primeres persones que engrescaren a Argentona el tema de les
puntes, junt a la Concepci Mor. Antiguitat: anys 90.
2c) Mostra per llenol, amb fil de cot blanc del 40. Motiu decoratiu: guipursde
10 ptals. Donaci de Pepeta Estrada. Antiguitat: primeres dcades s. XX.
29
Q2) TAPET (1)
Dibuix de quadres (15) amb entreds de topos de punta de coix i trenes, i una
punta de topos i trenes amb ondes al voltant, amb fil blanc del 60. Al mig de
cada quadre hi ha un topo brodat. Tot s cosit a m. Donaci de Maria Llusa
Sirvent. Antiguitat: finals de la guerra civil o inicis anys 40.
30
Q3) COLL DE VESTIR (1)
Coll de dama que no sembla fet de punta de coix, sin fet a lagulla. No
saprecien punts diferents. s una pea de gran valor, de treball molt laboris.
Motiu decoratiu: com un jard de flors fetes amb fil blanc de cot. s molt antic,
de finals del segle XIX. Pea donada per Antnia Fontcuberta, vdua de Parera.
31
Q4) MOCADORS (4) I MOSTRES (4)
4a) Mocador fet a quadrets i cors, resseguit amb un fil ms gruixut als cors. Fet
amb punts ple, mig punt i marl o reixat. Fil blanc del 60. Fet per una dona de
Llavaneres quan tenia 92 anys i que el va donar lany 1998. 20 x 20cm.
4b) Mocador fet amb aranyes, amb quadrets de punt ple, punt de la verge i cors
de mig punt. Fil blanc del 50. Donaci dAnna Maria Cuquet, dArgentona, cap a
lany 2000.
4c) Mocador fet a base dondes de ploma, amb una cinta de punt ple i aranyes.
Fil blanc del 60. Donaci de les puntaires de Badalona. Fet per una dona de 94
anys a finals del segle XX.
4d) Mocador fet de filigrana, amb ploma i quadradets de punt ple. Al centre te 4
topos de punt ple. Procedncia desconeguda. Fil blanc del 60.
4e) Mostra acabada en cors i aranyes, de punt marl o reixat i una cinta de punt
ple o teixit. Fil blanc del 50. Donaci de Caridad lvarez.
4f) Mostra acabada en aranyes i mig punt, amb dibuix de cintes i ondes de mig
punt. Fil blanc del 50. Donaci de Caridad lvarez.
4g) Mostra en quadres al biaix fets amb mig punt i ple, aranyes i un acabat
donda plena. Fil blanc del 50. Donaci de Tresa Collet.
4h) Mostra a quadrets, filigrana, mig punt i ondes de punt ple. Fil blanc del 50.
32
33
Q5) MOSTRA I UNA PART DUN PUFF DE PELL AMB PUNTS
TREBALLATS A LAGULLA
5a) Mostra ovalada treballada sobre pell, amb motiu floral fet a base de punts
treballats a lagulla, amb 5 punts diferents, fil blanc del 50. Shi veu punt de trau.
5b) s una quarta part dun puff. Treball sobre pell, inacabat, que presenta
motius florals a les vores i al centre, tamb amb 5 punts treballats a lagulla
(com la mostra), fil blanc del 50. Ho va donar una dona estiuejant de Cabrils,
cap a finals del segle XX. Tenia 88 anys i deia que aquesta pea la va
comenar quan tenia 15 anys.
34
Q6) VENTALL, MOSTRA DE PUNTA RUSSA I BOIXETS
6a) Ventall fet amb fil blanc, amb 6 punts diferents: reixat, mig punt, punt llis,
aranyes, punt de la verge i calat. Motius: espigues, quadrets i ondes. Fet per
Pepi Vila lany 1992.
6b) Punta russa (mostra), dita aix pel tipus de dibuix a base de cintes, cordonet
repujat, amb fil blanc del 12. Feta per Maria Ferr Ginest, dArgentona, qui
tamb treballava per encrrec.
6c) 2 Boixets de fusta.
35
Q7) COLL DE SOLAPA I SOLAPES
7a) Coll de cinta i tul. La cinta s de punt ple i el tul s fet a mquina. El dibuix
ha estat muntat sobre tul amb el fil cargolat, fil blanc del 40; dibuixos del coll
sn topos i rodones formant garlandes. Donaci dAntnia Fontcuberta.
Antiguitat: segle XIX.
7b) 2 solapes de punta de coix fetes amb ratlles i acabat amb una punta que fa
ondes. Les quatre tires sn tres rengles de rodonetes; fil blanc del 50. Donaci
dels Guell de Can Merla.
36
Q8) PUNTA DE COIXINERA, PUNTES DE LLIT, ENTREDS I RANDES (26
peces)
8a) Punta de coixinera amb motius florals. Molt treballada, s una punta
resseguida, fil blanc del 60, fet amb trenes. Donaci de Carmelita Illa,
dArgentona. Antiguitat: segle XIX.
8b) Punta de llenol (retall), fa ondes, trenes i ptals de 4 fulles. Al peu, cinta
plena. Fil blanc del 12.
8c) Punta de llenol (retall) feta amb punt de filigrana. Dibuix de fulles amb punt
reixat i punt ple, acabat amb ondes de mig punt i trenes. Fil blanc del 40.
Donaci dEnriqueta Serra.
8d) Punta de llenol (retall) amb cercles ovalats amb el centre reixat i trenes al
voltant, acabat amb ondes plenes i cinta plena.
8e) Punta de joc de taula (retall). Dibuix de fruites (de cireres i peres). Trenes i
punt llis, peu de cinta plena, acabat amb ondes plenes. Fil blanc del 12.
Donaci de la Montserrat Mor. Antiguitat: mitjan segle XX.
8f) Entreds de llenol o de joc de taula decorat quadres amb trenes creuades,
amb dues guies de fil amb volta. Mostra tres grans flors amb fulles (4 ptals)
de mig punt amb el centre de punt ple lligades a la flor per unes trenes, peu
reixat i fil blanc del 40. Donaci dAurora Campeny.
8g) Punta russa treballada amb 12 boixets, amb figures entrellaades amb un
cordonet al mig que repuja (amb relleu). Fil blanc del 40. Donaci de Maria
Ferr i Ginest.
8h) Punta russa de cinta, 12 boixets, amb dibuix floral o vegetal ms clar, com
rosetes de fil cargolat. Fil blanc del 12. Donaci de Maria Ferr i Ginest.
8i) Punta russa (mostra), de tcnica semblant a lanterior, 12 boixets, amb

motiu vegetal.
8j) Punta de llenol (retall) feta a base de trenes i flors de guipurs de 12 ptals
de punt ple, amb peu reixat i fil blanc del 40.
8k) Entreds geomtric (motiu de rombes grans) que combina el punt pla i el
mig, amb un reixat de punt de la verge dins els rombes, fil blanc del 40.
37
8l) Entreds fet amb punt de la verge, trenes, punt mig i topos foradats, motius
de rombes, fil blanc del 12 i peu calat.
8m) Entreds amb dibuix de mitja lluna i topos ovalats, trenes amb fil blanc del
40.
8n) Entreds amb franges inclinades i topets de guipur quadrats, punt reixat i
peu calat, fil blanc del 50.
8o) Entreds petit de sis topos fet amb mig punt i reixat, fil blanc del 50.
8p) Entreds petit de motiu en ziga-zaga, amb trenes i empuntillat, peus calats,
fil del 50.
8q) Entreds a base de trenes, flor de cinc ptals de punt ple entre dibuix
circular de filigrana i punt ple, peus reixats, fil blanc del 20.
38
8r) Entreds de guipurs, trena i peus de punt ple amb fil blanc del 50.
8s) Punta feta de cintes de trenes i punt ple.
8t) Punta de punt reixat amb rosetes de guipur de vuit ptals i lnies diagonals
de punt llis, fil blanc del 50.
8u) Punta amb trenes, punt ple, i dibuixos ovalats (olives), peu reixat, fil blanc
del 50.
8v) Punta de topos, amb trenes molt petites, rodonetes de mig punt, fil blanc del
60.
8x) Punta de quadrets de trena amb cinta, punt de la verge i peu reixat, fil blanc
del 50.
8y) Punta de trenes i set topos, peu de cinta llis, fil blanc del 50.
8z) Punta amb dos flors de guipurs, amb punt de la verge, amb unes ondes
reixades, trenes i un topo de punt llis, fil blanc del 40.
8za) Punta ondulada amb trenes i empuntillat, franges centrals de punt ple i fil
del 40.
39
Q9) QUADRE SENCER
Quadre duna dona asseguda que fa puntes al coix. Obra feta amb 6 tipus de
punts diferents: punt ple, reixat, guipur, punt de la verge, empuntillat i decoraci
de punta russa a tot el voltant, amb estrelles al mig fetes a base de trenes. Fet
per Dolores Sala i donat cap el 2005. D. Sala, que vivia a Matar, havia fet
moltes puntes i en tenia la casa plena, les parets cobertes i fins i tot els mobles.
40
Q10) PUNYETA
Puny de la toga de doctorat del Dr. Andrs Vintr. La pea no s sencera. Fet
a lagulla, de blonda, amb motius florals. Pot ser feta amb punt de Frana, un
punt del qual als museus de puntes hi ha grans peces que es daten des del
segle XVII. Donada per la Montserrat Viltr. Probablement del segle XIX.
41
Q11) MOCADORS (2), COLL I CISTELL DE FLORS
11a) Punta dun mocador amb topos de mig punt i aranyes, ondes, peu calat, fil
blanc del 60. Adquirit per la collecci.
11b) Coll de dama fet a base de trenetes, petites rosetes i fulles de guipur, i
cintes que van voltant el coll. s una de les peces de ms valor, pel seu treball,
antiguitat i el fil molt prim, del 140. Donaci de Ma. Rosa Valls, dArgentona.
Antiguitat: pot tenir uns 200 anys.
11c) Mocadoret de butxaca de color verd (fil del 50), fet a base daranyes,
ondes de mig munt i calats. Potser el va fer la Ma. del Mar Carrillo.
11d) Cistell de flors amb nansa fet amb cintes de puntes de boixet i les flors de
diferents colors (verd, rosa, blanc i blau) fetes amb punt ple. Donaci dIsabel
Jaime, dArgentona.
42
Q12) CORTINA, FLORS (3), SALVA GOT, PUNTA DE LLENOL,
CANTONERES I TAPET
12A) Punta duns 25 cm. dampla que podria ser de cortina o de cobrellit.
Treballada amb 240 boixets. Dibuixos: flors de lis i altre floral, de punt ple,
quatre rodones tamb de punt ple amb guipurs, altres decoracions de punt mig
i trenes arreu. A lacabat, trenes i empuntillat. El peu s una cinta ondulada
(ondes pronunciades), de punt ple i calat. Fil del 5 de color beig. Pea trobada
per Rosa Blanxart en un contenidor. Pot tenir uns 100 anys dantiguitat.
12b) Tres flors idntiques amb dues fulles al peu, fetes cadascuna amb cinc
ptals, a base de calat, mig punt, topos de punt ple, trenes i reixat al centre. Fil
blanc del 60. Donades per Merc Llad. Poden ser fetes als anys 60, s. XX.
12c) Salva got o tapet rod fet amb guipurs, trenes, empuntillat i mig punt.
Motius decoratius: rosetes de guipur. Adquisici de la collecci.
12d) Punta de llenol amb trenes, empuntillat, punt reixat, peu ple i calat.
Dibuix: 5 rodones amb 9 topos farcint-les, fets de mig punt. Acabat amb trenes i
empuntillat. Fil blanc del 50. Donaci de Joaquim Pannon, dArgentona.
12e) Pea cantonera de color marr clar, amb una onda molt pronunciada,
ondetes al final, fet amb trenes, punt ple, punt reixat, punt de la verge,
empuntillat i un peu reixat o calat. Dibuixos: fulles de punt ple i de mig punt.
Donaci: Sra. Ribot. Feta a finals del s. XX.
12f) Tapet ovalat amb trenes, guipurs, empuntillat, calats, amb 11 flors de 6
ptals de mig punt, acabat dondes amb punt ple i calat. Fet a Arenys i donat
per Amlia Albert. Antiguitat: primera meitat segle XX.
12g) Punta cantonera dun tapet feta a base de trenes, calats, aranyes, ploma i
punt reixat. Fil del 12 de color beig. Ziga-zaga de quadrats de punt ple com a
motiu principal. Donaci de la Sra. Ribot.
43
44
Q13) FRIS DE CORTINA
Entreds de fil blanc fet amb fulles de guipur, trenes i empuntillat. Dibuix: tres
cercles amb els guipurs al mig. Nances fetes amb punt de trau que aguanten
unes borles de serrell. Fil blanc del 30. Donaci de Pepi Vila.
Procedncia: finca Volart, dElvira Volart Pich, dun mostrari de puntes.
45
Q14) CORTINA
Cortina sencera, molt plegada dins el quadre. Treball de malla a lagulla. Est
feta amb punts molt treballats i alhora difcils de classificar. Sn punts reixats i
de teixit. Dibuix de flors de quatre ptals, resseguides amb unes embastes.
Acabat en ondes que contenen una flor cadascuna. La pea est treballada
amb fil de pescador beig. Donada per Anita Casas, dAgentona. Segur que t
ms de 100 anys, doncs ve del temps de lvia de lAnita.
46
Q15) TOVALLOLA DE COMBREGAR
Tovallola de combregar feta a m, amb una punta amb guipurs, trenes i

empuntillat. La punta est muntada sobre roba de fil blanc, amb brodat central
amb un calze, un reflex, amb estels, amb uns ramatges de fulles i espigues de
blat junt a ram i fulles de cep. Acabat amb ondes que tenen calats, trenes i
punt ple. Donaci de la parrquia dArgentona, de part de Mn. Salvador Cabr.
Pot tenir uns 200 anys dantiguitat.
Posades sobre el llit a modus de tovalles, aquestes tovalloles servien per

combregar i extremunciar les persones durant loferiment dels darrers
sagraments. El mossn la dua a les cases per si de cas a la casa no nhi havia.
47
Tovallola de combregar, de fil blanc, amb calats, cos i dibuix central brodat a
mquina, amb un calze al mig brodat en blanc i gris, dominat per fulles al peu
del calze, espigues de blat, rams i fulles de cep. Al voltant del quadre hi ha el
treball de punta de boixet amb trenes, punt de la verge, guipurs llargs (flor) i
quadrats, acabat amb unes ondes. Donat per la Sra. Vias, del carrer Llad.
48
Q17) PATRONS DE MANTELLINA
Dos patrons de mantellina amb motius florals. Provenen de Can Calopa i poden
tenir ms de 200 anys. Ben conservats, fets de paper destrassa.
49
Tovallola de combregar brodada amb una sanefa floral i amb quatre escuts,
amb motius relacionats amb la crucifixi de Jesucrist. Al centre, el calze amb un
peu reixat amb diferents calats i uns nvols brodats, rams amb fulles de cep,
un colom, una creu i un cor. La vora de la pea s treballada amb punta de
boixet feta amb punt de tul, punt de lesperit, teixit ple i muntada a la roba amb
un fist. El fil emprat pot ser fins i tot del 200. s una pea de gran valor que
pot ser de mitjan segle XVIII, segons Mn. Cabr, qui la va donar.
50
Q19) BUST DE DAMA
Bust de dama que mira a la dreta, fet amb punta al coix, fil negre del 40 i
daurat, amb punts reixats, guipurs, punt ple i mig punt. Quatre rodones
contenen els guipurs daurats. Al cos hi ha una flor amb vuit ptals de guipurs.
Feta el 23 doctubre de 1999 i donada per CONEX de Premi de Mar. Ho van
regalar les puntaires del Premi de Mar.
51
Q20) PECES DE VESTIT DE BATEJAR
Tres peces dun vestit de batejar, fetes amb punta de Ret fi catal o punta
dArenys: fons de tul, punt ple, punt de lesperit, filigrana i resseguit. Fil blanc
del 130. Peces carregades motius difcils de descriure, rombodals. Ho va
donar la senyora Isabel Par, per va ser feta a Arenys. Va dir que era de la
seva mare. La pea Q66c s del mateix vestit.
52
Q21) MOSTRARI
Mostrari quadrat de punts al coix. Dominat pels dibuixos geomtrics, com els
rombes. Hi ha punts variats: la mosca, punt de lesperit, filigrana, punt reixat,
trenes, punt calat, punt de la verge obert i tancat, quadrets de trena, punt ple,
mig punt, aranya, aranya allargada, ovalada, foradada, rodona, punt sorgit
(teixit) i altres. Fil blanc del 50. Donaci de les puntaires de Badalona, cap a
lany 1997.
53
Q22) COIXINET
Coixinet de sobretaula per fer puntes. Molt antic. Donaci de Carme Molist.
Prov del Convent de Sant Cugat.
54
Q23) BRODAT
Brodat policromat sobre paper destrassa. Quadret de Sant Lus Gonzaga

emmarcat dor. Donaci de Joan Villegas.
55
24) COIX
Coixnet de sobretaula. s un conjunt sencer: amb la mostra de punt feta amb

aranyes, punt de lesperit, trenes, mig punt,... i amb la pea de fusta de base, la
roda o coix on clavar les agulles, la petita plataforma del davant folrada amb
roba floral, com la roda, i quatre boixets. Donat per la Maria Vinyals, de
Vilassar.
56
Q25) MOSTRES (2)
25a) Mostra de malla de pescador amb una punta al coix amb trenes i una
gran rosa brodada al centre. Unes anelles de punt de trau envolten la pea, que
sembla un escut. Dues anelles aguanten dues borles. Fil blanc del 20. Prov
dun antic mostrari.
25b) Mostra de punta amb punt de la verge, mig punt, punt de lesperit i trenes.
Figures de ziga-zaga. Fil blanc del 20. Retall donat a la collecci.
57
Q26) TAPET DE TOCADOR
Tapet de tocador de forma oval fet amb punt reixat, motius amb punt ple o de
teixit, mig punt, resseguit i filigrana. Cont unes inicials a la part baixa del
rombe : D i M equivalents a Dolores Mor, cosina germana de Concepci
Mor. Fet per les puntaires dArenys. Formava part del joc de tocador de la
nvia (DM). Pot tenir uns 60 anys. Fet amb un fil blanc del 80.
58
Q27) MOCADOR
Punts: el motiu dominant sn els topos de mig punt, i presenta un calat en un

angle del mocador, que s de roba de fil. El fil s blanc del 60. Donaci dIsabel
Tejedor, dArgentona.
59
Q28) QUADRE AMB POEMA DEDICAT A LA CONCEPCI MOR I PUNTES
Poema de la Lola Perejoan, de ca lOdn.
28a) Dues papallones

(una a cada angle del
quadre) fetes amb mig
punt, punt ple, trenes i
resseguit. Fetes per les
puntaires dArenys. Fil
blanc del 80.
28b) Dues parelles de

fulles de mig punt farcides
amb fulles de guipurs,
amb acabat de calats. Fil
blanc del 80. Fet per les
puntaires dArenys.
28c) Punta demmarcat

feta amb empuntillat,
trenes, peu reixat, punt ple i rotllanetes de mig punt. Fil blanc del 80. Fet per les
puntaires dArenys.
60
Q29) MOSTRES DE PUNTES (6) I ENTREDS (5)
Les 11 peces sn fetes per una via duna residncia dArenys. Ho va donar
cap a lany 1998 a Vicen Ballbona per la collecci de puntes dArgentona.
Descripci de dalt a baix:
29a) Punta amb treball de filigrana, guipurs, trenes i peu calat. Fa ondes pels
dos costats. Fil blanc del 50.
29b) Entreds amb mig punt de la reina, topets o rotllanetes de mig punt i els
dos peus calats. Fil blanc del 60.
29c) Punta feta a ratlles, calats i punt ple, motiu a base de franges verticals. El
peu s calat i lacabat de la punta fa dos punts. Fil blanc del 60.
29d) Entreds fet amb una lnia de rombes calats al centre, mig punt i punt
calat, els dos peus calats. Fil blanc del 60.
61
29e) Punta amb aranyes, punt de la verge, mig punt, punt ple i calat. Dominen
rombes plens, com a dibuix. Peu tamb calat. Fil blanc del 60.
29f) Entreds daranyes, dues voltes i una ziga-zaga central de punt ple com a
motiu dominant, i peu reixat. Fil blanc del 40.
29g) Punta de peu reixat, amb petits rombes de mig punt i una onda reixada i
plena. Fil blanc del 80.
29h) Entreds amb rodones amb punt de la verge i calat als peus. Fil blanc del
50.
29i) Punta amb peu calat, amb ondes de mig punt i punt calat. Fil blanc del 60.
29j) Entreds molt estret fet a base de topos de mig punt i aranyes, i peus
calats. Fil blanc del 60.
29k) Punta de peus calats, amb trenes, empuntillat i guipurs. Fil blanc del 40.
62
Q30) MOCADOR
Mocador amb motius geomtrics, fet amb punt mig i punt reixat; presenta topos
i ondes de punt mig, peu calat, fet amb fil del 50. Flors i fulles seques al centre
del quadre. Fet per la Paquita Lpez i donaci dAssumpci Canals. Fou fet als
anys 90 del segle XX.
63
Q31) Pintura de Sant Joan feta per Concepci Mor el 1971.
64
Q32) COLL DE DAMA
Fet amb trenes, topos de mig punt, fulles de guipur, una cinta de punt ple, peu
reixat i ondes reixades, fil blanc del 40. Donaci de Tresa Vila i fet per una
Boba, dArgentona, quan tenia 15 anys, per posar-se els enagos de la primera
comuni.
65
Q33) MOCADOR
Mocador amb el centre de roba i calats, punta feta amb trenes, empuntillat i
topos plens, amb fil blanc del 80. Al peu hi ha un petit caladet i punt ple. El
mocador no t ms de 17 anys, muntat per la Pepi Vila, i la punta fou feta i
donada per Dolores Sevilla.
66
Q34) APLICACIONS (4)
Dos aplicacions de cantonera i dues de sobreroba. Podrien ser per un joc de

taula o de llit. Totes quatre sn fetes amb la mateixa tcnica de boixet: trenes,
flor al centre feta de mig punt i amb fulles de guipur, amb fil blanc del 12. Est
resseguida amb un fil ms gruixut. Sn puntes regalades a la collecci per
Isabel Tejedor. Possiblement provenen dArenys de Mar, dels anys 70 del segle
XX.
67
Q35) ENTREDS (4) I PUNTES (25)
Aquestes puntes sn fetes al Brasil per part de Rosa Roig Oliver (originria de
Canet), pensant sempre en les puntaires catalanes, segons es llegeix en
letiqueta enganxada. Donaci dAngelina Badosa Oller, dArgentona. La
descripci que en fem va de la part superior a la inferior.
Q35a) Entreds de mig punt, aranyes i punt reixat, peu calat fil beig del 50.
Q35b) Entreds (cantonera) amb empuntillat, trenes, punt pla amb fil perl
blanc del 12.
Q35c) Entreds (cantonera). Idem. que lanterior per b que el dibuix s duna
sola tira.
Q35d) Entreds de peus calats i plens, trenes, topos de mig punts, amb dibuix
duna cinta de punt ple ondulada (serpentenjant). Fil blanc del 40.
Q35e) Punta amb empuntillat i trenes, cinta ondulada, peu ple i calat. Fil blanc
del 12.
Q35f) Punta amb trenes, empuntillat, topos plens ben diferenciats, punt ple i
calats, peu de punt ple i onda calada. Fil beig del 60.
Q35g) Punta que fa dibuix de dues lnies de cadenes agafades amb unes
trenes, peu de punt ple. Fil blanc del 40.
Q35h) Punta cantonera amb trenes i empuntillat, amb topos plens de punt
sencer i topo petit de mig punt. Fil blanc del 40.
Q35i) Punta cantonera amb rodones de punt ple foradades i el peu de trenes
empuntillades. Fil blanc del 12.
Q35j) Empuntillat amb dibuix de rotllanes amb punt ple al mig, peu reixat i calat,
amb onda de trenes. Fil blanc del 40.
Q35k) Punta daranyes, punt reixat, ondes plenes i un calat al final de londa.
Dues cintes ondulades de punt ple entre les aranyes. Fil beig del 60.
Q35l) Punta de punt ple i reixat, peu calat i acabat amb ondes de dos punts. Fil
blanc del 60.
Q35m) Punta daranyes, peu calat, fons de reixat i ondes en forma de cor de
punt ple i un calat al final. Fil blanc del 60.
68
Q35n) Punta petita resseguida, amb topos de mig punt, peu i onda calats, fil
beig del 60, i el resseguit s un fil beig del 12.
Q35o) Punta amb onda de mig punt, aranyes, cinta de mig punt, punt reixat i
peu calat, fil beig del 50.
Q35p) Punta amb peu calat, teixit reixat, mig punt, topos de punt ple, punt de la
verge i ondes de mig punt. Fil beig del 60.
69
Q35q) Punta amb cinc ondes calades, amb un peu ple i calat, amb fil blanc del
40.
Q35r) Punta amb peu ondulat, dos dibuixos amb punt ple i un de mig punt, peu
entre ple i calat, i trenes empuntillades. Fil blanc del 40.
Q35s) Punta daranyes, mig punt i punt reixat, amb un peu calat i unes ondes
plenes acabades amb un calat. Fil beig del 60 (com l entreds 35a).
Q35t) Punta daranyes, mig punt i punt reixat, amb un peu calat i unes ondes
plenes acabades amb un calat. Fil beig del 60 (com lentreds 35a i com la
punta anterior 35t, per una mica ms estreta).
Q35u) Punta de topos de mig punt que formen un dibuix piramidal, punt reixat
tancat, peu calat, onda plena i calada. Fil beig del 60.
Q35v) Punta amb dibuix geomtric de mig punt, reixat dominant, acabat amb
ondes de mig punt, peu calat. Fil beig del 60.
Q35x) Punta de peu calat i ple, aranyes de fil cargolat, cinta de punt ple
ondulada, i acabat dempuntillat i trenes a la vora. Fil blanc del 40.
Q35y) Punta amb un reixat fet de quadres amb trenes, topos rodons plens (4
de sencers i grans), cinta ondulada de punt ple, de peu calat, acabat amb una
onda calada. Fil blanc del 30.
Q35z) Punta amb topos lleugerament ovalats, trenes, peu calat i acabat amb
empuntillat. Fil blanc del 50.
Q35za) Punta amb el peu calat, 8 quadres plens, fons de punt de la verge,
ondes de mig punt i empuntillats i trenes. Fil blanc del 30.
Q 35zb) Punta plena de calats i reixats, peu calat, i dibuixos en forma de S

rectangulada, i acabat amb ondes calades. Fil beig del 60.
Q 35 zc) Punta de peu calat, reixat de fons amb doble punt, figures de quadres
de mig punt, calat de fil cargolat i acabat amb ondes plenes i un calat. Fil beig
del 60.
Q35 zd) Punta amb dibuix de 4 fulles centrals amb un caladet al mig, feta amb
punt ple, calat, topos de mig punt, trenes, empuntillat i trenes a lacabat,. Fil
blanc del 40.
70
Q36) PUNTA
Punta al coix feta a base de trenes, 4 flors centrals fetes de guipurs, mig punt,
punt sencer, fil cargolat, peu de punt ple amb calat i lacabat amb un pic sortint
fet amb trenes i empuntillat. Fil blanc del 40. Fet per Caridad lvarez, de
Matar, qui amb molts daquests treballs va guanyar un premi de la casa
labores del hogar, al Masnou. Ho don la seva famlia, aix com altres moltes
peces de la collecci. 24 x 18 cm.
71
Q37) ENTRED AMB MEDALL OVAL
Medall central ovalat fet amb un reixat de base que lenvolta, amb fulles de
guipur, mig punt, trenes, i una flor de guipurs al mig. Fet per Caridad lvarez.
Fil blanc del 40. 24 x16 cm.
72
Q38) ENTREDS AMB MEDALL ROD
Entreds amb dibuix floral fet a base de guipurs i trenes, punt ple i calats al volt
del medall, rombe amb aranya allargada, semicercles amb guipurs i tamb t
aranyes als dos costats. Fil blanc del 40. Fet per Caridad lvarez. 24 x17 cm.
73
Q39) CORBATA DE SEDA NEGRA
Corbata sencera feta amb el punt de Chantilly, resseguida, fa uns medallons

florals. Un medall s de filigrana i de punt llis i laltre s de tul i de punt llis
resseguit. Acabat amb punt ple i resseguida, amb ondes empuntillades a
ambds costats. Donaci de la Sra. Catalina Vila. s dabans de la Guerra Civil
espanyola. 120 x 6 cm (els 120 ja compten amb uns 2 cm. recollits al centre).
74
Q40) TAPET DE TOCADOR
Tapet sencer envoltat de cors de mig punt resseguits i al centre un rectangle

amb 8 flors plenes i un fons reixat. Els cors exteriors presenten trenes entre ells
i un acabat dempuntillat. Fil blanc del 50. Sembla que fou fet a Arenys i fou
donat per la Sra. Amlia Albert. La pea era de la seva mare. 32 x 23 cm.
75
Q41) MOCADOR DE SEDA NATURAL
Mocador sencer de seda natural amb flor seca al centre i unes inicials brodades
que semblen ser una A i una D. La punta s feta amb 17 flors de guipurs, de
mig punt, punt de la verge, trenes i ondes de plomes. Fil de seda natural, de
tonalitat grisa, muntat amb unes ondes sobre la seda. Va venir de Vilassar de
Mar, donat per la Catalina Mor. Presenta els extrems fora desgastats. 30 x
30 cm.
76
Q42) MOCADOR
Quadre contenint un mocador de punta al coix de delicat dibuix, fet amb seda,
de 33 x 33 cm., amb un brodat central a colors i les inicials D i M. Dibuixos
geomtrics de punt ple i amb un quadrat de punt mig al centre, reixat, muntat
amb unes ondes de punt ple sobre la roba del centre, punt de la verge, aranyes
i acabat amb topos de punt ple i mig punt i empuntillats. Fil beig de seda, del
80, en fora mal estat de conservaci visible sobretot a la part duni entre la
punta i la roba.
Aquest mocador s molt antic, potser centenari, i fou cedit en dipsit lany 1994
per part del Museu Mars dArenys de Mar, per ser integrat a la collecci
argentonina quan aquesta estava a la casa museu del Carrer Gran, nm. 44.
Es conserva el document de cessi, signat per Jordi Colomer, del patronat del
Museu Mars.
77
Q43) MOCADOR
Mocador sencer fet amb punt ple, mig punt, aranyes i punt reixat. Les ondes de
lacabat sn de punt reixat i punt ple a la vora. Presenta un petit quadre al
centre de roba de fil. Motius florals de guipurs de 8 fulles i geomtric. Fil blanc
del 60. Fet i donat per Montse Sinyol a inicis dels anys 90 del segle XX.
26 x 26 cm.
78
Q44) MOCADOR DE SEDA AMB INICIALS
Mocador sencer amb centre de seda natural que duu la inscripci adela
brodada i punta de fil de seda al voltant del quadre feta a base de rombes de
punt ple i mig amb aranyes, amb un reixat de filigrana de fons i acabat amb una
cinta en ziga-zaga de punt ple i unes ondes de ploma. Mocador molt antic,
tamb centenari, donat per Montserrat Piol (Pinyol?) de Colombo. Es
conserva fora millor que la pea Q43. 28 x 28 cm.
79
Q45) ENTREDS DE FIL DE PLATA
Entreds plegat dins el quadre, fet a base de plomes, guipurs i mig punt al
motiu central serpentiforme. El ms destacat sn les plomes fetes amb fil pla i
fil prim. Donaci de lAssociaci Catalana de Puntaires per la Diada de Santa
rsula de lany 1999, a Argentona. Mesura de pea sencera: 60 x 7,5 cm (en
el quadre el plec la deixa en pea de 30 cm de llarg).
80
Q46) POLLITA O MANTELLINA DE SEDA NEGRA
Mantellina de tul negra amb motius florals, voreres de Chantilly, feta amb punt
de filigrana i punt ple. Les noies i senyores se la posaven o b al cap o b a
lespatlla com a element del vestit de certes ocasions especials. Aquestes
peces es feien a tires i es cosien tira a tira amb un ganxet per completar la
pea. Per donar espais de transparncia a la pea, el tul es feia amb diferents
gruixos de fil, algun dels quals podia ser tant prim com del 100 o del 140. Les
mantellines es feien a base de tires que podien tenir diferents mides, segons el
tipus de punt, de fil o de dibuix.
La majoria de les flors i detalls com, els topos, sn de punt ple. Es conserva
fora malament, estripada en algunes parts. Donaci de Catalina Vila. La pea
era duna germana seva. Pea heretada de les vies, aix que pot tenim ms
de 100 anys fcilment. Est plegada pels dos costats, aix que les mesures sn
les que presenta dins el quadre: 48 (incompleta, de dreta a esquerra) x 64 cm.
81
Mantellina de tul negra amb motius florals. Punt de tul i punt ple pels motius de
ramatges vegetals. Algun topo i acabat amb empuntillats. Donaci de Catalina
Vila. La pea era duna altra germana seva. Tamb molt antiga i plegada pels
dos costats dins el quadre: 47 (incompleta) x 65 cm.
82
Punt de tul amb dibuix de roses, acabats tamb florals, tots de punt ple i amb
resseguit, acabats amb empuntillat. Donaci de Catalina Vila. Tamb molt
antiga i plegada pels dos costats dins el quadre: 45 (incompleta) x 55 cm.
83
Q49) POLLITA O MANTELLINA DE SEDA NEGRA BRODADA
Mantellina de tul brodada, amb treball a lagulla, procedent de Bruges (Blgica).

s ms petita que lanterior. Dibuix a base de fulles allargassades (semblant
plomes) als costats, i rams de flors al centre. Acabats amb ondes de punt ple.
Donaci de la Catalina Vila, tot i la procedncia belga. Plegat pels costats dins
el quadre: 45 ( incompleta) x 55 cm.
84
Q50) FLORS DE SEDA NEGRA (5)
Sn cinc flors treballades amb fil daurat, fil negre i filferro cobert amb un
cordonet. Les flors les formen cinc ptals i una tija. La punta de coix, de punt
ple, envolta les flors. Aquestes flors adornaven el corpinyo duna dona.
Antiguitat: ms de 200 anys, segons donaci dAntnia Fontcuberta, qui ho
tenia dherncia familiar. 13-14 x 7-7,5 CM.
85
Q51) MANTELLINES DE SEDA NEGRA (4)
Dins el quadre tenim 4 mantellines.
Q51a) Pollita de seda negra gran amb dibuixos florals centrals i topets sobre
tul. Mostra treball de filigrana i punt ple. Acabat amb ramatges florals i ondes de
punt ple empuntillades. Donada per la Sra. Amlia Albert. 55 (incompleta) x 65
cm.
Q51b) Pollita de seda negra, ms

petita, tota feta amb punta de boixet.
Molt plegada pels costats dins el
quadre. Presenta motius florals,
ramatges fets a base de punt ple,
filigrana i resseguit. Acabat amb ondes.
Es desconeix la procedncia. 38 (molt
imcompleta) x 60 cm.
Q51c) Pollita de seda negra, molt

llarga, plegada pels costats dins el
quadre. Motius florals, ramatges per
tota la pea, treballada en part amb
agulla i en part amb aplicacions de
punta de coix sobre tul. Als acabats es
veu com un doblat, un doble tul?, que
pot ser un refor. Presenta la base de
tul, punt ple, topos i acabat amb
franges de flors amb una foscor molt
remarcada, la que seria la part que
penjaria a lespatlla. Procedncia
desconeguda. 90 (incompleta) x 66.
Q51d) Pollita de seda negra amb flors i fulles de punt ple molt destacades
sobre la base de tul. Hi ha topos de punt ple i de punt mig. Unes flors grans
amb centre de filigrana acaben la part de baix de la pea. Procedncia
desconeguda. Mesures incompletes doncs est plegada pels dos costats: 90 x
48 cm.
86
Q52) TIRES DE MANTELLINA DE SEDA NEGRA (6)
Q52a) Tira de mantellina. Presenta tul, filigrana i punt

ple. Ramatges florals. 23 x 14 cm. Donaci de Ma.
Rosa Valls, dArgentona.
Q52b) Tira dun mantell de nvia feta amb un tul molt

fi, de Chantilly, centre de flors i tot un costat amb
ondes florals molt visibles, fetes de punt ple. Totes les
figures florals estan resseguides. Donaci de Ma.
Rosa Valls, dArgentona Plegada pel costat dret del
quadre. 52 x 28 cm. A lampla ja shan sumat els 6
cm. plegats.
Q52c) Tira de mantellina, amb dibuix de 4 flors grans i

altres dues ms petites, amb alguna fulla. Totes amb
una base de tul, punt ple, resseguit i filigrana. Donaci
de Montserrat Viltr. Procedncia de Can Viltr. 39 x
12 cm.
Q52d) Tira de mantellina amb un dels extrems

acabats, amb tres puntes anguloses, semicercles
concntrics, i dominat per ramatges florals. Laltre
extrem mostra els fils ms de 100!- que treballaven la
pea, tant el punt de tul com el ple. El tul s ms fi que
lanterior pea, per tamb mostra el treball de punt
ple pels motius. Procedncia de Can Viltr. 47 x 10
cm.
Q52e) Tira de tul plegada, amb topets de punt ple.

Procedncia de Can Viltr. Mides inexactes per pea
plegada: 14 x 9 cm .
Q52f) Tros de mantellina amb formes semblant florals

a base duna cinta de punt ple feta a base de topos
sobre tul i el fons de filigrana. Procedncia de Can
Viltr. Un dels costats s lacabat. 23 x 10 cm.
87
Q53) XAL (2), POLLITA (1) I MOCADOR DE SEDA NEGRA (1)
Q53a) Xal de seda negra recollit pels costats, amb unes flors (un topo i sis
fulles) com a motius principals, amb punt de la verge dominant, i als costats
guipurs ondes amb trenes i empuntillat. Fil del 12. Donaci de Madroneta Ros.
Antiguitat: segle XIX. Mides: 92 (molt incompleta) x 43 cm.
Q53b) Mocador del 1901. Mocador fet en dues parts ben visibles. Fet amb
molts punts: filigrana, punt ple, aranyes (plena i buida), punt de la verge, tul,
ploma a lacabat. Lany 1901 s al mig i dins un cercle oval i un requadre
exterior envoltat de formes geomtriques (rombes, ondulacions) i florals als
extrems. Donaci dEncarnaci Oller, fet per la seva via. 34 x 34 cm.
Q53c) Xal de seda negra recollit pels costats, dominat per figures geomtriques
(rombes), punt de la verge dominant, mig punt, punt ple, fil cargolat i trenes.
Acabat amb una mena de plomes de mig punt i empuntillat. Fil del 20. Donat
per Milagros Albert, fet per la seva mare (Fca. Bar). 1a meitat segle XX. 87
(incompleta) x 44 cm.
Q53d) Pollita feta de ganxet, dominada per floretes fetes a base de 4 topos,
reixat de base fer de cadeneta. Acabat amb unes ondes que contenen un
dibuix semblant a un vano. Fil del 20. Donaci de la Sra. Vias. 88 x 48 cm. (les
dues mesures sn incompletes, sobretot la primera, doncs tamb est molt
recollit dins el quadre).
88
89
Q54) PUNTES (4), ENTREDS (1) I FLORS (3) DE SEDA NEGRA
Q54a) Punta que comena amb un peu dentreds que cont una franja
horitzontal amb aranyes, i al centre mosques i aranyes de 4 potes i unes flors
de punt ple dins cartutxos, acabat amb ondes de mig punt i ple, i empuntillat.
Donaci de Sebastiana Pannon. 22 x 8,5 cm.
Q54b) Tros o tira de mantellina decorada amb 2 flors i 2

fulles fetes sobre fons de tul, amb punt ple i punt mig i
filigrana a dins, i ondes (ptals) empuntillades. Donaci
de Sebastiana Pannon. 34 x 13 cm.
Q54c) Fulla retallada feta amb la mateixa tcnica que

lanterior. Ptals combinant el punt ple i el mig. Donaci
de Sebastiana Pannon. 13 x 8 cm.
Q54d) Flor retallada feta amb la mateixa tcnica que

lanterior. Ptals combinant el ple i el mig. Donaci de
Sebastiana Pannon. 13 x 10 cm.
Q54e) Tira de xal amb un costat estripat. Presenta

treball amb guipurs, topos entre trenes i creuats, i acabat
amb unes ondes plomades. Donaci de Ma. Rosa Valls.
23 x 15 cm.
Q54f) Entreds (tira de xal) amb unes 5 flors i mitja

enmig dun reixat amb fils creuats, i acabat amb uns
piquets als dos costats. Donaci dAnita Cases. 23 x 8
cm.
Q54g) Dues flors retallades semblants a la Q54c i Q54d.

Sn dues flors amb uns ptals de punt ple, tul i filigrana
a la resta. Els ptals tenen un resseguit. Al mig duna
delles hi ha el cor de la flor. Al costat, una de ms petita,
entre les dues grans. Donaci de Can Viltr. 22 x 12 cm.
Q54h) Tira de mantellina amb figures circulars i mitges

llunes de punt ple,mig punt, topos,enmig de tul i filigrana,
i acabat amb unes ondes de punt ple. 23 x 11,5 cm.
90
Q55) DOS XALS, DUES TIRES I UNA POLLITA SEDA NEGRA
Q55a) Tira de xal amb els motius i treball de punta idntics al Q54e. Lacabat
no est tant estripat. Donaci de Ma. Rosa Valls. 38 x 11 cm.
Q55b) Xal dominat pel punt de la verge i topos, a lacabat te unes ondes amb
una cinta plena ondulant, topos, trenes i becs tamb de trenes. Fil perl de
seda negra, del 40. Donaci de Paquita Abril. 103 x 36 cm (les dues mesures
incompletes, per trobar-se molt plegat dins el quadre).
Q55c) Xal dominat pel punt de la verge i guipurs allargats i quadrats a lacabat.
Tamb mostra topos entre el punt de la verge. Les ondes de lacabat mostren
dues cintes de punt ple fent ziga-zaga i el guipur de quadradets enmig. Acabat
final amb unes trenes. Fil perl del 40. La pea s fora nova i per aix sembla
ms gruixut que daltres peces ms velles. Donaci de Montserrat Carbonell.
104 x 33 cm. (mides molt incompletes, per trobar-se plegat dins quadre).
Q55d) Tira de xal feta amb punt de la verge, amb motius a base de flors de
punt ple i amb mig punt a la base de la planta i a lacabat, amb topos de mig
punt, una mica de calat i empuntillat. Donaci de Rosa Valls. 45 x 13 cm.
Q55e) Pollita gran dominada per filigrana i topos de punt ple. A lacabat, grans
fulles ovalades amb guipurs. Dins unes rotllanes de mig punt shi han fet unes
flors de sis ptals, motiu que es va repetint. Idntic al Q54e i Q55a. Bon estat
de conservaci. Cessi de Paquita Abril. 86 (incompleta) x 73 cm.
91
92
Q56) BRUSA DE SEDA NEGRA
Quadre amb una brusa sencera feta amb treball de Chantilly, flors i fulles
resseguides, filigrana i topos plens. Estava folrada amb un cresp, per se li va
treure per deixar el punt a la vista, deixant veure la transparncia. El coll solapa
i la tapeta sn ms foscos. Cordada amb set botons folrats de blonda. Donaci
dAnita Cases. Fet per la seva mare. Pot pertnyer al segle XIX. 55 x 50 cm.
Els 50 de mniga a mniga sn incomplerts, doncs estan recollides.
93
V57) VITRINA CENTRAL AMB TOVALLES DALTAR (2) COBRELLITS (2) I
TAPETES (2)
V57a) Situada a dalt de tot, tovalla blanca daltar major amb treball de boixet
per 3 dels 4 costats, per llument de cara als fidels. Est muntada sobre una
roba de fil. Peu amb calat i punt ple, dibuixos florals a base de guipurs, fulles
calades amb fill cargolat, mig punt, anelles de trenes que sagafen les unes
amb les altres amb 4 punts plens, acabat amb ondes de trenes i empuntillat. Fil
blanc del 40. Donaci de la Flora Bosch.
V57b) Posada en vertical, tovalla daltar major, blanca, amb treball de boixet a
3 dels 4 costats, muntada sobre roba de fil, que tamb te un calat. Punta feta
amb quadrets de trenes i dominada per garlandes amb flors de punt ple i fulles
de mig punt amb calat al mig. Tot resseguit. Acabat amb ondes de punt ple i
trenes. Fil blanc del 40. Donada per Mn. Salvador Cabr, de la Parrquia
dArgentona. Molt ben conservat, era de lantic altar major. Pot tenir, segons la
Pepi, ms de 200 anys.
V57c) Cobrellit de fil blanc, collocat amb un tapet i unes figuretes al damunt.
Treball muntat a m (boixet?) a tot el voltant i al mig, a base de tires de punt ple
i fil cargolat, amb formes de fulles i flors dominants acabat amb unes ondes
punxegudes de punt ple. La tela est brodada amb flors i garlandes. Fil blanc
del 40. Donaci de Vicen Ballbona.
V57d) Cobrellit blanc dorganz amb treball de boixet dominat per un entreds
de quadres i el peu calat, i quadres de punt ple, amb creuat de trena i calat al
voltant. Roses brodades amb tul aplicat per tota la pea. Fil blanc del 40. Fet
per la Montserrat Pascual i donat per Vicen Ballbona.
V57e) Tapet de crap amb una punta muntada o aplicada, de punt reixat,
filigrana, punt ple i punt mig, dibuix de cadena, acabat de mig punt i trenes. El
brodat s fet per la Montserrat Carbonell, amb topos foradats i plens i ramatges
dominants, amb un cor a cada angle. Fil blanc del 40. Donaci de Vicen
Ballbona Mor, fill de Vicen Ballbona i Concepci Mor. 64 x 64 cm.
V57f) Tapet ms petit fet amb el punt de trau anomenat Richelieu, dibuixant
unes flors de lis, punta feta amb punt ple, trenes, guipurs i creuats. Acabat
muntat amb ondes, els guipurs amb mig punt al mig, i les trenes, amb
94
empuntillat. Ha de ser molt antic. Al mig t una flor brodada feta amb punt de
cadeneta. Procedncia desconeguda. Fil blanc del 50. 33 x 33 cm.
95
58) COIX DETAULA
Coix amb 6 boixets posats, amb fil negre. Sn boixets molt antics, de dos-
cents anys, segons la Pepi. Donaci de Maria Abel de Biete, de Barcelona.
96
59) PINTURA DONA AMB FANALET
Forma part de la collecci, tot i no ser una punta de coix. Pintat per la
Concepci Mor. Regal de lany 2000 per part del Dr. Calvo, amb nim de
recaptar diners per la collecci. Fou acabat lany 1971.
97
V60) VITRINA CENTRAL AMB ALBES (3), ROQUETS (2), PUNTA DALTAR
DE FIL DOR (1), PATENA (1) I TAPETE (1)
V60a) Alba de fil blanc treballada amb punt de Richelieu (punt de trau) i
brodat a la part baixa i a les mnigues. Fald amb medallons amb motius
bblics, entre els quals podem citar la barca, peixos, pans, la creu i molts altres
de la simbologia cristiana. Donaci de Mn. Salvador Cabr als anys 90 del
segle XX. Pea del seu vestuari de sacerdot.
V60b) Roquet sobre lalba V60a. s de fil amb una punta de malla (reixada i
plena) feta a base de brodat i
acabats amb ondes de teixit ple
i punt de trau. Al coll i al peto
hi ha una punta de boixet feta
amb aranyes i punt reixat i
acabat amb ondes de mig punt,
amb fil blanc del 50. Donaci
de Mn. Salvador Cabr als anys
90 del segle XX. Pea del seu
vestuari de sacerdot.
V60c) Tapet blanc de crap

amb un entreds central fet de
boixet, amb calat al peu; el
dibuix que repeteix sembla un
tronc amb tres branques, tot de
punt ple i calats. A les vores,
punt ple i reixat. Donaci
dAmlia Albert. 37 x 31 cm.
V60d) Punta daltar de fil dor i

tul (collocada a sota el tapet anterior V60c), amb motius florals i ramatges,
treballada a lagulla sobre tul, amb treball de fil dor fet a m. Donaci de la
Parrquia de Sant Juli. Segons la Pepi, s una pea molt antiga i que sempre
ha estat a la parrquia. Mesura 29 cm dample i la llargada s duns 5 metres.
98
V60e) Alba feta amb fald de punta de coix, amb motius florals alineats a base
de guipurs enmig dun fons de trenes. Flors de dues mides, les grans amb 14
ptals i amb centre de mig punt i guipurs. Acabat amb ondes i amb dues tires
de punt ple i calat. El fald t transparncia perqu se li va treure un folre negre
que duia. Fil perl blanc del 40. Donaci de Flora Bosch i de Mn. Joan Villegas.
V60f) Patena de seda collocada sobre lalba anterior (V61e), color vermells ,
amb decoraci pintada, amb creu i florals. Voraviu daurat i acabada amb un
serrell tamb daurat. Donaci de Mn. Joan Villegas.
V60g) Alba de fil amb fad de tul, amb ramatges fets a lagulla, aplicacions de
tul sobre tul, ullets foradats, dibuix tot resseguit. Acabat amb ondes resseguides
i un caladet amb topets foradats. Era del manto de nvia, de la mare de Mn.
Cabr. Amb aquesta alba digu la primera missa. Donaci de Mn. Cabr.
V60h) Roquet collocat sobre lalba anterior (V61), amb una punta feta a base
de mig punt, punt ple, filigrana i topos plens. Domina un dibuix de dues lnies en
ziga-zaga fetes de punt mig. Acabat amb ondes amb un calat i empuntillat. En
el coll i peto hi ha una punta, per sembla feta a mquina. Fil blanc del 40.
99
61) COIX DE TAULA AMB BOIXETS+PUNTA I PUNTA
61a) El coix mostra una punta de fil cru feta a base dondes plenes i un
caladet. El coix el va donar la Sra. Ribot, de Barcelona. La punta la va donar
una senyora estiuejant, dita Mem. 135 x 2 cm.
61b) Tapet amb una punta feta a trenes, amb una flor de guipurs amb un centre
de mig punt i acabat amb ondes planes i un caladet. Donaci de Can Volart. Fil
blanc del 40. Tapete: 40 x 33 cm. Punta: 3 cm. dample.
100
Q62) CAMISES DE DORMIR (5) I ENAGOS (1), MANYANITA (1) I GIRA DE
LLENOL DE NAD (1).
Q62a) Pollita o manyanita de fil blanc amb punta de coix a tot el voltant del
sobrepit i a les mnigues. Domina el punt de la verge al cos i lacabat (cap) s a
base dondes molt petites empuntillades. Tamb hi ha entreds amb aranyes al
cos i pea feta amb tavalletes. Pea fora antiga. Fil blanc el 60. Donaci de
Rosa Llagostera. Entreds: 1 cm dample. Punta: 2,5 cm. dample.
Q62b) Camisa de dormir amb una pitrera feta amb quadrats calats amb un topo
central i un brodat, i amb punta de coix als volts de la pitrera i a les mnigues.
Hi ha un entreds i una punta juntes. Lentreds te un motiu de cercles
encadenats, i la punta est dominada pel mig punt i unes rodones de mig punt
que acaben el cap amb ondes. Fil blanc del 60. Donaci de Rosa Llagostera.
Entreds+punta: 2 cm. dample.
Q62c) Camisa de dormir tipus imperi (tirants i escotadeta), amb un treball de 4

entreds amb rombes de punt ple amb calat al volt i fons de trenes. Els
entreds estan separats per altres entreds de punta anglesa fet a base dun
reixat i floretes. Al coll de la pea shi troba la punta, feta a base dels mateixos
rombes i trenes i el cap de trenes empuntillades. Donaci de la Sra. Vias. Del
peu del primer entreds al cap de la punta fa 11 cm. damplada.
Q62d) Camisa de dormir, de nvia, de seda natural i fil cru, amb brodats ben
visibles al coll i voltants, com a les mnigues. Porta un lla a la cintura.
Presenta un treball de blonda amb uns motius geomtrics resseguits. Tamb
podria tractar-se de ret fi catal. Ample: 2,5 cm. Donaci Catalina Valls Mor.
Q62e) Camisa de dormir, destiu, estil imperi, amb un brodat blau i les inicials
E-B, amb treball de punta a lescot quadrat i als tirants. La punta presenta tot un
cos de trenes i el cap amb les trenes fent ondes i empuntillades. Pot ser una
pea del segle XIX. Donaci de Flora Bosch. Punta: 1 cm.
101
Q62f) Enagos amb dos entreds idntics i una punta a la part baixa. Els
entreds tenen els peus calats i el cos amb aranyes i un cord ondulat de punt
mig. La punta te el mateix peu, per el motiu central sn topos centrals de mig
punt i calat al mig, envoltats daranyes. Acabat amb ondes de mig punt, trenes i
empuntillat. Pot ser dinicis del segle XX. Donaci dEnriqueta Serra. Fil blanc
del 50. Entreds: 2 cm. Punta: 5 cm.
Q62g) Camisa de dormir amb treball de punta dominada pel ret fi catal a tota
la part superior i vores del coll. Mostra brodat sobre roba de batista de fil.
Mostra entreds amb figures de punt ple, topets i tul al cos, i la punta del coll
amb el mateix treball i dibuix. Acabat amb un empuntillat. Fil blanc del 140.
Pea molt antiga.
Donaci de Rosa
Llagostera. 10 cm.
dample al sobrepit.
Q62h) Gira de llenol

de nad de roba de fil
amb brodats florals i
inicials B i M, que
mostra un entreds i
una punta de coix a les
vores. Lentreds te els
peus calats i un
cadenat de punt ple. La
punta te el peu calat
muntat a lentreds i el
cos de punt reixat amb
uns guipurs, topos de
punt mig i el cap amb
punt ple, caladet i
empuntillat. Donaci de
Vicen Ballbona.
Entreds+punta: 4 cm.
102
Q63) QUADRE
Quadre de Ntra. Senyora del Pilar, donat per Francesc Navarro i Bonamusa.
103
V64) VITRINA AMB MOCADORS (15) AL PRESTATGE SUP., I VESTITS DE
BATEJAR (6), TOVALLA DE MISSA (1) I MOCADORS (2).
Descripci comenant per la lnia de mocadors tocant a la paret, segons els

reordenem el 12 dagost del 2009. Prenem dues mesures: el centre i tamb
lample de la punta. Es tracta de mocadors blancs de senyora, la majoria molt
antics, de ms de 100 anys. La vitrina tamb mostra tres missals molt antics
(un dells del segle XIX), un rosari i un canelobre com a elements decoratius.
V64a) Mocador amb punta de boixet muntat sobre centre dorgand. Peu calat,
cos amb punt de la verge, aranyes, punt de lesperit entre motius geomtrics
(ziga-zagues de punt mig), cap amb ondes fetes amb plomes de punt ple, calat
i empuntillat final. Fil blanc del 60. Donaci de Vicen Ballbona. 27,5 x 28.
Punta: 8cm.
V64b) Mocador amb punta de boixet muntat sobre organd. Peu calat, cos
reixat, amb topos quadrats de punt mig i aranyes, desprs aranyes soles i
lacabat amb ondes de punt ple, calat i empuntillat. Fil blanc del 60. Donaci de
Vicen Ballbona. 28 x 28 cm. Punta: 10 cm.
V64c) Mocador amb punta de boixet muntada amb un cordonet sobre batista.
Peu calat, cos amb punt de la verge, aranyes i punt de lesperit dins tires
geomtriques de mig punt en ziga-zaga, aranyes i mig punt, acabat amb ondes
de ploma de punt ple, calat i empuntillat. s un treball de boixet molt semblant
al del mocador V64a, tot i que aquest mocador s ms gran. Fil blanc del 50.
Donaci de Vicen Ballbona. 33,5 x 32. Punta: 8 cm.
V64d) Mocador amb punta de boixet muntada sobre batista, decorat amb topos
foradats i unes floretes de 6 i 10 ptals. Peu calat i cos reixat, ziga-zaga de mig
punt, aranyes i acabat amb ondes de mig punt resseguides. Fet per les
puntaires dArenys. Era de la Concepci Mor i el va donar en Vicen Ballbona.
Fil blanc del 60. 20 x 19,5. Punta: 4 cm.
V64e) Mocador amb punta de boixet muntada amb un cordonet sobre batista,
amb un medall en un dels angles, que mostra la inicial B (Ballbona?) o b
VV (?). El medall te una ziga-zaga de trenes, peu calat i cos amb un cord
de punt ple empuntillat, reixat i la (o les) inicial(s) de punt ple. La punta del
mocador te un peu reixat i cos de rombes de mig punt amb un guipur enmig i
104
aranyes (de 20 potes!) i acabat amb ondes de plomes, un calat i empuntillat. Fil
blanc del 50. Donaci Vicen Ballbona. 24,5 x 24,5 cm. Punta medall: 7,5
long. Punta: 4,8 cm.
V64f) Mocador amb punta de boixet muntada sobre organd. Peu dondes de
mig punt, cos reixat amb uns quadrets i punt de lesperit, ziga-zaga de mig
punt, seguit de ms reixat i punt de lesperit, aranyes, ms ziga-zaga i punt de
lesperit, i lacabat amb ondes de mig punt i empuntillat. Fil blanc del 60.
Donaci de la Dolors Famades, dient que el mocador era de la seva mare, de
nvia. 30 x 30 cm. Punta: 8,5 cm.
V64g) Mocador amb punta de boixet muntada sobre batista amb punt de xel.
Peu calat, cos reixat, punt de la verge, flors grans amb ptals i fulles de punt
ple i centre de mig punt, aranyes, reixat i punt de la verge, acabat amb ondes
de mig punt i empuntillat. Fil blanc del 40. Donaci de Margarita Pinyero. 24,5 x
24,5 cm. Punta: 9 cm.
V64h) Mocador amb punta de boixet muntada sobre batista amb un punt de xel.
Presenta en un dels angles la inicial R brodada molt clara, amb un calat al mig
i unes floretes a banda i banda, i una altra (la M) feta a base dun brodat que
entra i surt de la R. La Punta te un peu amb ondes de mig punt, cos amb punt
de la verge, ziga-zagues de mig punt i punt de lesperit, un calat i lacabat amb
ondes de punt ple, calat i empuntillat. Donaci de Montserrat Piol de Colombo.
36 x 36,5 cm. Punta: 9,5 cm.
V64i) Mocador amb punta de boixet muntada sobre batista. Porta les inicials
C i C (Conxita Carmany). El peu s dondes de punt ple, el cos reixat i punt
de lesperit, i un motiu clar floral a base de fulles, flors i troncs de punt ple
resseguits. Dins les flors hi ha unes aranyes de cos ple. El cap s a base
dondes de punt ple (els ptals) i un empuntillat molt deteriorat. Fil blanc del 40.
Donaci de la Conxita Carmany. Pot tenir uns 100 anys dantiguitat, doncs ella
el va fer quan era petita. 31 x 30 cm. Punta: 9 cm.
V64j) Mocador amb punta de boixet muntada sobre batista. Presenta un brodat
central floral amb dos petits caladets i el nom Dolores. El peu de la punta s
calat, el cos s fet de filigrana amb centre de punt ple, ziga-zagues de punt ple i
topos i V de punt ple enmig de filigrana, acabat amb ondes de punt ple, calat i
105
empuntillat. Fil blanc del 50. Donaci de Montserrat Piol de Colombo. Pea
molt antiga. 34 x 33,5 cm. Punta: 8 cm.
V64k) Mocador amb punta de boixet muntada sobre batista amb un fist (un
fist s menys atapet que un cordonet). Presenta un brodat floral central amb
el nom Miquela. Peu amb ondes de mig punt, cos amb aranyes, ziga-zagues
de mig punt amb guipurs al mig. Acabament amb ondes de mig punt i trenes
tamb formant ondes exteriors. Fil blanc del 50. Donaci de Montserrat Piol de
Colombo. 29,5 x 29 cm. Punta: 9 cm.
V64l) Mocador amb punta de boixet muntada sobre batista. Lateral estripat.
Peu ondulat amb una tira de punt ple, cos amb punt de la verge, guipurs de 16
fulles entre dues franges en ziga-zaga, quadrats de punt ple amb un caladet al
mig, ms guipurs i punt de la verge, i el cap amb ondes de mig punt i punt ple
combinats, acabades amb unes trenes cargolades que simulen lempuntillat. Fil
blanc del 60. Donaci de Flora Bosch. 25,5 x 24,5 cm. Punta: 6 cm.
V64m) Mocador (potser tamb s sobretaula) amb punta de boixet muntada

sobre batista. Te una part estripada. El peu s un cord de punt ple ondulat,
muntat a la roba sobre un punt de xel. Els 4 angles sn puntes de forma
triangular decorades amb flors i fulles de punt ple dins un fons reixat. La punta
te un cos reixat i uns topos de mig punt en una primera franja, i en la segent
106
filigrana amb topos ms grans de mig punt. El cap s novament format per un
cord de punt ple, calat i empuntillat. Fil blanc del 50. Donaci de Flora Bosch.
36x36 cm. Punta: 8 cm. (als angles, ms amples: 14 cm.).
V64n) Mocador amb punta de boixet muntat sobre batista. Angles brodats amb
topets i calats. Peu calat, cos de punt reixat i aranyes, franges de mig punt,
acabat en ondes de mig punt molt petites i resseguides. Fil blanc del 60.
Donaci de Vicen Ballbona. 20,5 x 20 cm. Punta: 3,5 cm.
V64o) Mocador amb punta de boixet muntat sobre batista. Angles amb 3 ullets
foradats i una flor en un dells. Peu muntat amb un punt de xel. Peu calat, cos
reixat amb topos plens que ho dominen tot, cap amb ondes de ploma. Fil blanc
del 60. Donaci de Vicen Ballbona. 20,5 x 20 cm. Punta: 3,5 cm.
V64p) Vestit de batejar de tul amb una punta als acabats de la capa i del folre.
La capa est decorada amb uns llacets de punta de coix, idntics als dels
acabats. Aquesta punta (1,3 cm.) te el peu calat, el cos reixat amb topos de
mig punt i lacabat amb ondes de punt ple i un calat. Fil blanc del 60. El folre del
vestit s de seda i te una punta molt petita (5 mm.) que te un peu calat, el cos
amb punt de lesperit i calat, i lacabat en ondes trenades i empuntillat. Fil blanc
del 60. Donaci de Ma. Carme Nogueras. Te uns 57 anys dantiguitat.
V64q) Vestit de batejar amb capa i vestit sense cap punta de coix. s
dorgand, i te unes puntes fetes a mquina, tipus Valenciennes, a base
dentreds. Es desconeix lantiguitat i la donaci.
V64r) Vestit de batejar amb capa i gorra. Mostra treball de punta feta a
mquina, Valenciennes, amb ornamentaci floral emmarcada per unes franges
de tavalletes. Un entreds t 2,5 cm. i la punta que acaba les peces 7 cm.
Donaci de Maria Jara. Pot tenir uns 50 anys dantiguitat.
V64s) Vestit de batejar amb capa. Tamb mostra treball de punt de

Valenciennes a la capa i al vestit, a base dentreds, decoraci floral amb
ramatges i medallons de tul. Tamb hi ha un entreds dorgand brodat.
Donaci de Maria Cat. T uns 86 anys dantiguitat.
107
V64t) Vestit de batejar de tul amb capa i gorra. Una cinta de sat al coll. Tot
brodat i decorat amb espigues. No presenta cap treball de punta. Donaci
dEusebi Pons. Antiguitat: 85 anys.
V64u) Vestit de batejar de tul amb capa. El vestit mostra treball de punta
Valenciennes a mquina a tota la part baixa, sobre tul. La decoraci del vestit
s floral, dins duns grans medallons ogivals (de 23 cm. de long.), acabada amb
una franja de tul. La capa te el mateix dibuix, per ms redut (15 cm.). Donaci
de Montserrat Porqueras. Antiguitat: 82 anys.
V64v) Tovalla o tovallola per tapar el calze, feta a m, amb un fil molt fi. No
presenta punta de coix, sin un calat i un brodat amb uns rams, fulles de
pmpol, un peix i una panera. Rematada amb uns serrells molt vistosos. Als
dos laterals acabada amb unes ondes de fist. Donaci de Carme Molist.
V64x) Mocador de roba de batista amb un brodat floral a base de medallons i

amb les inicials R i M (Rosa Molist) en un angle, amb una punta amb calats i
acabada en ondes, per feta a mquina. Algunes persones han dit que potser
es tracti duna pea feta a m, per segons la Pepi aix demanaria una feinada
inimaginable i no es veuria cada figura tant perfecta. Donaci de Rosa Molist.
V64y) Mocador de batista amb un angle decorat floralment treballat a lagulla.

El va donar Enriqueta Serra, dient que era un mocador de primera comuni.
108
V65) VITRINA AMB PREDOMINI DE MOCADORS (10), PUNTA PER
MOCADOR (1), GORRETES DE NAD (8), VESTIT (1), COLL (1), BOSSETA
(1), PITET (1) I MEDALL (1) AL PRESTATGE SUPERIOR. I ENAGOS,
PUNTES, MANTELETA I COIX AL BAIX.
Al prestatge:
V65a) Mocador brodat sobre roba de batista fet amb fistons, amb motius
vegetals (fulles), inicials en un dels angles (M i S). Fil blanc molt fi, dun 50
60. Donaci de Joan Nogueras. 26x26 cm.
V65b) Mocador cosit al 65c. Mocador brodat fet sobre batista, porta ullets fets
amb punt de trau. Fa ondes amb una punta de boixet que t un peu calat
muntat amb punt de xel, cost de trenes i cap amb guipurs i empuntillat. Fil blanc
del 50. 26,5x26,5 cm.
V65c) Mocador cosit al 65b. Mocador brodat sobre batista i punta de coix amb
una mostra dolives. Al mocador hi ha les inicials R i M, dacord amb la
donant, Rosa Molist. Peu calat muntat amb punt de xel, cos de trenes i punt ple
fent figures ovals (olivetes), i acabat amb les mateixes figures. Fil blanc del
60. 26x27 cm.
V65d) Mocador cosit al 65e. Mocador de batista amb punta de boixet. Punta
muntada sobre punt de xel, amb un peu calat, cos amb punt reixat o marl, uns
cors de mig punt i un acabat a base dondes de plomes. Fil blanc del 50.
Donaci dIsabel Jaime. 23,5x23,5 cm.
V65e) Mocador cosit al 65d. Mocador de batista amb punta de boixet. Punta
muntada amb un cordonet, amb peu calat, cos de filigrana, rombes de punt ple i
aranyes, i el cap a base de cors de mig punt. Fil blanc del 60. Donaci de
Concepci Mor. 23x23 cm.
V65f) Mocador cosit al 65g. Mocador de batista amb punta de boixet. Punta
muntada amb un calat, cos de filigrana i cap de punt ple amb unes ondetes
calades. Fil blanc del 50. 21,5x22 cm.
V65g) Mocador cosit al 65f. Mocador de batista amb punta de boixet. Inicials
brodades: E (dEva) i S. Punta muntada sobre punt de xel, amb peu calat,
109
cos amb rombes de punt mig i reixat o marl, i acabat amb ondes de plomes
petites. Fil blanc del 50. Donaci de Joan Nogueras. 21x22 cm.
V65h) Mocador brodat fet sobre batista amb punta de boixet. Inicials en un
angle: E (dEva) i S. Al costat de les inicials t una cantonada triangular feta
a base dun calat sobre roba. Punta muntada sobre punt de xel, amb peu calat,
cos a base de marl o reixat, daranyes, i acabat amb ondes de mig punt amb
un resseguit. Fil blanc del 50. Donaci de Joan Nogueras. 21,5x21,5 cm.
V65i) Mocador brodat fet sobre batista amb punta de boixet. En un dels angles
tamb t brodades la E (dEva) i la S. Al costat de les inicials, uns ullets
sobre roba. Punta muntada sobre punt de xel, peu calat, cos de quadradets fets
a base de trenes i empuntillat, i acabat amb una trena empuntillada. Fil blanc
del 60. Donaci de Joan Nogueras. 19x19 cm.
V65j) Mocador de guipurs arribat el 2010, donaci dIrene Gel. Est muntat
sobre roba de fil blanc del 50, sobre mig punt de xel. Els punts sn el marl,
trenes, guipurs, punt ple i calat. En el dibuix predominen les garlandes de
guipurs. Lacabat s amb ondes i empuntillat. 29x29 cm.
110
V65k) Gorreta de nad feta amb una roba de calats i dues puntes fetes a
mquina. Porta tamb unes cintes de sat. Presenta una petita punta (1 cm) al
darrera la gorreta, feta amb aranyes foradades i acabat amb empuntillats. I una
punta de 2 cm. al davant de la gorreta, feta a base de rombes de punt ple,
acabat de punt ple i empuntillat. Donaci de Rosa Llagostera.
V65l) Gorreta de nad feta de taballetes i entreds a mquina. Mostra, com

lanterior, puntes al darrera i cinc al davant, totes elles fetes a mquina. Tamb
t una punta de 2,5 cm. a les dues cintes. T ms de 100 anys. Les puntes del
davant, duns 2 cm., tenen un treball a base de cos de rombes de punt ple i
reixat, i acabat amb empuntillat. Donaci de Merc Ferr, prov de ca loncle
cirers (c/ Josep Soler).
V65m) Gorreta de nad de seda natural, molt antiga. La punta s de cot, del
tipus Valenciennes, brodada amb cintes de seda natural. Laspecte s dun
color dos. Del mateix conjunt hi ha una camiseta de naixement, tamb de seda
natural i acabada amb una punta de Valenciennes. La donaci de les dues
peces fou de Ma. ngels Capdevila.
V65n) Gorreta de nad feta a mquina, a lestil Valenciennes, a base

dentreds daranyetes i brodat angls amb topos foradats i fulles de 4 ptals.
Al darrera, la gorreta t dues puntes i un brodadet. Tamb t dues cintes de
batista per lligar la gorreta. Donaci de la Paquita Rebull.
V65o) Gorreta de nad de seda natural i tul brodat, ms petita que laltre de
seda. T llaos i una cinta als costats. Al darrera, 3 cordonets definits amb 3
llacets. Restes de cremat en algunes parts. Conserva una de les dues cintes.
Anys 20 30 del segle XX. Donaci de Lola Perejoan.
V65p) Gorreta de nad feta en malla i brodada sobre malla. Dibuixos florals
molt destacats, sobretot una flor emmarcada dins un gran rombe al centre.
Donaci de Jessi Bonilauri. La gorreta era de la seva via. T una base
vermella per aguantar la gorreta a la vitrina.
V65q) Gorreta de nad feta de roba calada (de batista), amb dues puntes de
Valenciennes fetes a mquina a la vora i una al darrera. Dins la punta hi ha
rombes. Pot tenir uns 50 anys. T dues cintes primes de sat. Donaci de Rosa
Llagostera.
111
V65r) Gorreta de nad molt petita feta amb punta de mitja, amb el cos ple de
topos plens, calats, dues rengles de petxinetes i una flor al darrera feta amb
punt pla i calat. Tamb t dues cintetes primes, de sat. Donaci: no es recorda;
potser fou la Paquita Rebull.
A la collecci (no exposades) hi ha dues gorres ms, per sn de gent gran i

per dormir. Tamb sn molt antigues i presenten una punta de coix a tota la
vora. Tamb hi ha unes calces antigues. Formen part del conjunt de peces de
roba antiga que encara no tenen espai dexposici: un estrenyecaps de dida.
Una de les calces t una punta de coix que mostra el punt de laranya i el mig
punt. Tamb hi ha un vestidet de batejar rosat que presenta entreds i punta de
coix amb punt de laranya, mig punt i reixat, muntades amb un fistonet.
V65s) Vestit de calar de tul, de nena. Sels hi posava a les nenes un cop sels
hi treia la roba de bolquer o dels 4 mesos (els nois portaven uns pantalonets).
No t punta de coix. s tot de tul brodat, amb motius florals i punt de fist als
acabats per donar relleu. Donaci de Nria Subiny. Deu ser dels inicis dels
anys 20 del segle XX.
V65t) Coll dorgand molt antic, amb punta feta a mquina amb un dibuix duna
flor fet a cada costat (aplicaci de punta). Donaci de la Montserrat Piol de
Colombo.
112
V65u) Peto o pitet fet de granets blancs i negres i punta de coix minscula
resseguida amb un toral. Cresp de seda i fil rosat del 140. La punta mostra
punt de lesperit i punt ple, i acabada rectilini. La punta rosada est present a
tota la pea. Donaci de Montserrat Piol de Colombo. Punta: 0,5 cm.
V65v) Bossa de primera comuni feta de roba de fil amb taballetes i punta de
furbulite feta amb una llanadora. Donaci de la Sra. Maria, Vda. de Moragas.
s lnica pea de la collecci que t furbulite.
V65x) Medall quadrat fet de ganxet i brodat, amb punt de trau. Fil de to beig.
Donaci de Montserrat Piol de Colombo. Uns 6 cm. de costat.
V65y) Punta de coix de mocador feta de filigrana. Peu calat i ple, cos de
filigrana i flors de mig punt (6 ptals), una aranya al bell mig de cada flor, i
acabat amb ondes de mig punt resseguides. Fil blanc / beig del 50. Pea
comprada, donaci de Flora Bosch.
A la part llarga i baixa de la vitrina (13 elements):
COIX (1), FALD VESTIT DE BATEJAR (1), ENAGOS (4), TOVALLOLETA

DE COMBREGAR (1), TAPET (1), COIXINERES (2), MANTELETA (1),
SOBRECALZE (1) I PUNTES DE LLENOL (2).
V65z) Coix quadrat fet amb roba de fil, guarnit amb 5 papallones fetes amb
punta de coix. Tot el voltant presenta una punta. La punta de les cinc
papallones s feta amb mig punt, punt ple, trenes i un brodat, muntada amb un
cordonet. La punta t un peu ple amb un calat, trenes, calat, filigrana, mig punt i
acabat amb ondes empuntillades. El dibuix fa uns topos grans de mig punt i
plens que dibuixen flors. Al centre de les flors hi ha el punt de filigrana. Donaci
dAurora, Sra. de Campeny. Pot tenir uns 70 anys dantiguitat.
V65aa) Fald de vestit de batejar fet amb una batista molt fina i decorat amb
motius vegetals: garlandes de flors i flors brodades. Les vores sn fetes amb
un fist que fa ondes. Donaci de Beatriz Creus, tot i que la pea era de Cal
Rebregat de Matar.
V65ab) Enagos de fil (el refaco era una pea de roba interior. El refaco era de
roba ms basta, gruixuda i sense punta, ms per abrigar, mentre que els
113
enagos eren ms blancs i brodats amb puntes i entreds. Presenta un entreds
angls, de roba brodada, a base duna sanefa passa-cintes. Els motius de la
part baixa sn unes margarites de fistonet. La punta de coix est muntada amb
ondes amb un cordonet, peu calat, trenes predominants i topos de mig punt i
lacabat tamb amb trenes. Fil blanc del 30 40. La pea va ser comprada a
una fira dart de Girona, donada per Vicen Ballbona.
V65ac) Enagos de batista de fil amb entreds i punta de coix. Els entreds sn
de punt angls i de punta de coix. Tamb hi ha un passa-cintes. Els entreds
de punta de coix sn amb punt de liligrana i topos de mig punt. A cada costat
tenen un peu calat. La punta fa joc amb lentreds i predomina el punt de
filigrana i les garlandes de punt ple al cos, trenes empuntillades i topos de mig
punt, amb acabat de trenes i empuntillat. Fil blanc del 40. Donaci de Montse
Viltr.
V65ad) Enagos de batista, de comuni de nena, amb un farbal doble muntat

amb un entreds que fa una cadeneta i amb un cordonet. Presenta cinc
entreds i una punta de coix. Entre ells, quatre entreds de punt angls. Tot fet
a m, muntats amb cordonets. Els entreds mostren el punt de laranya, el punt
de lesperit i el marl. La punta de baix del farbal s amb plomes, rombes de
114
mig punt amb el punt de laranya i el de lesperit intercalats i acabat amb una
onda de ploma. Donaci de Ma. Llusa Sirvent, Sra. dAbril.
V65ae) Enagos de batista de fil, de noia gran, amb un passa-cintes i un

entreds angls, i molts entreds de punta de coix de llarg i de travs. La
punta s tota de trenes, amb punt ple al mig i acabada en ondes i empuntillat.
T taballetes a tot el voltant. Donaci de Ma. Llusa Sirvent, Sra. dAbril.
*Farbal: la part baixa o mitja i baixa dun vestit que sobresurt una mica a partir
dun passa-cintes, per on hi passava una cinta de seda natural.
Els enagos se solien estrenar amb vestits llargs amb la dansa de la festa major
destiu que es feia al migdia a lenvelat de la Plaa Nova, sobretot la gent de
posici o, amb esfor, altres famlies. Era per a les noies quan es passaven a
considerar majors dedat, com una mena de presentaci en societat. Era una
tradici a molts pobles. La Plaa Nova dels temps de la guerra civil i fins i tot
abans era plena darbres, i la vela de lenvelat passava per sobre els arbres.
Tamb hi havia uns palcos que es venien per famlies. Des dall, darrera les
rengles de cadires, es podia descansar millor i veure la festa.
V65af) Tapet de roba de fil muntat amb punt de xel. Presenta una punta de
coix feta amb filigrana, rombes de punt ple, punta geomtrica de punt ple, cors
(4) amb punt ple, punt de marl, mig punt i acabat amb ondes de mig punt
acabades amb dues lnies de punt ple. Fil blanc del 50. Donaci de Milagros,
Sra. de Josep Pallarolas.
V65ag) Coixinera de fil amb la lletra P i B brodades, amb 3 botons de nacra.

T unes garlandes (rams lligats) brodades. La punta s de ganxet, feta de punt
de cadeneta amb un fil blanc del 50. Acaba amb forma de triangles molt
marcats.
V65ah) Coixinera (parella de lanterior, idntica). Coixinera de fil amb la lletra

P i B brodades, amb 3 botons de nacra. T unes garlandes (rams lligats)
brodades. La punta s de ganxet, feta de punt de cadeneta amb un fil blanc del
50. Acaba amb forma de triangles molt marcats.
V65ai) Manteleta brodada amb punt de cadeneta i fil tir. Els motius brodats
sn vegetals, seguint la moda de les garlandes. La punta de coix est brodada
amb figuretes, semblant fulles. La tcnica de la punta s el marl i lacabat amb
115
ondetes i resseguit. Fil blanc del 40. Donaci de Beatriz Creus, de cal Rebregat
de Matar.
V65j) Cobrecalze amb un calat sobre roba i una punta a cada cap. Les puntes
de coix tenen topos de punt ple i mig, punt de laranya, marl i acabat amb
unes ondes de plomes. Sense peu, tot i que amb un petit calat. No es recorda
donant.
V65ak) Punta de llenol. Peu calat, punt de la reina, punt de laranya, grans
rombes plens amb guipurs a sobre, punt calat i acabat amb trenes i empuntillat.
Donaci dAntnia Fontcuberta.
V65al) Punta de llenol amb una cinta de roba al peu, punt calat, feta a base de
guipurs, trenes i mig punt que dibuixa els medallons, trenes i acabat de punt
ple, trenes i empuntllat. Entre els medallons hi ha rombes fets amb calat, punt
ple i guipurs. La punta destaca pels medallons. Fil blanc del 20 30 (a vegades
les rentades que ha sofert la pea dificulten el saber el gruix del fil). Donaci
dAntnia Fontcuberta.
116
Q66) POLLITES (2), RET FI CATAL (1) I MOCADOR (1)
Q66a) Pollita treballada a lagulla dominada per decoraci resseguida amb fil
de seda a base de flors alineades sobre un fons de tul, i a les vores plena de
flors i ramatges. Els ptals de moltes flors i fulles estan foradats. Mostra una
punta de coix a la part baixa de la pollita, feta amb ret fi catal a base dun cos
de tul amb punt de lesperit i acabada amb un cordonet ramificat de punt ple, un
caladet i empuntillat. Fil blanc del 100. Donaci de Catalina Vila. Punta: 4,5 cm.
Q66b) Pollita treballada a lagulla dominada per decoraci resseguida amb fil
de seda a base de flors amb branques alineades sobre un fons de tul, i a les
vores plena de flors i ramatges. Els ullets o foradets es troben a la base dels
ptals. Mostra una punta de boixet amb peu calat, cos de tul amb floretes amb
ullets i resseguides (toral) i amb filigrana. Acaba amb ondes que mostren
filigrana, ullets i cordonets de punt ple, amb empuntillat final. La Pepi la
comenta com a Punta de Flandes. Fil blanc del 100. Donaci de Catalina Vila.
Punta: 8 cm.
Q66c) Punta de coix tipus ret fi catal o punta dArenys. Decorada amb
lanomenat Campanar de Sant Iscle. Peu de punt ple, fons de tul amb figures
teixides (punt ple) de flors i ramatges molt rectangulars, resseguides (toral), i
punt de lesperit. A continuaci formes que contenen la filigrana plena i buida,
continuen zones de tul i punt de lesperit, amb figures seguint el tpic tramat
rombodal, i acabat amb ondes de punt ple, resseguits de punt ple i
empuntillat. Donaci dIsabel Par, qui va dir que era de la seva mare, formant
part dun vestit de batejar. Aquesta pea s la mateixa que les 3 que es
mostren al Q20. Fil blanc del 130. Punta: 17 cm.
Q66d) Mocador amb ret fi catal muntat sobre batista brodada, amb petits
motius vegetals als angles i unes inicials. La punta dArenys presenta un peu
sense definir, cos primer de tul i punt de lesperit, i tot seguit les formes
rombodals de punt ple resseguides, amb la filigrana plena i buida tpica.
Acabada amb unes ondes de punt ple, un caladet i empuntillat.
117
118
Q67) PUNTES (2) DINS QUADRE DEL GOIG A SANTA RSULA
Q67a) Punta de boixet amb peu reixat, cos de trenes empuntillades, flors de
mig punt, troncs de punt ple i resseguit, filigrana a linterior, i lacabat amb les
mateixes trenes empuntillades. Fil blanc del 60. Donaci de Ma. Carmen
Nogueras. Punta: 45 (en dos plecs) x 6 cm.
Q67b) Punta de coix (mostra) amb un peu ple, cos de trenes empuntillades i
acabat amb ondes tamb trenades i empuntillades. Fil blanc del 40.
Procedncia desconeguda. 16 x 5 cm.
119
Q68) JOC DE NVIA. Camisa de dormir, pantal i camiseta. Presenta una
punta de coix a tot el joc. Aprop del coll hi te unes lnies o tavalletes, amb fil tir
dins uns triangles i brodats a la lnia del botons. Inicial brodades: DM: Dolors
Mor. La punta t un peu muntat sobre un fistonet, el cos amb mig punt (o
semblant al de la verge) i topets de punt ple, acabada amb ondes. Donaci de
Dolors Mor. Pot enir uns 64 anys. Punta: 1cm.
120
69) BAGUL DE FUSTA. Donaci del Sr. Ridolta
121
SALA PETITA
Tovallola de combregar donada lagost de 2009 per Maria de Moragas Sp, de

97 anys (vdua dAntoni de Moragas, larquitecte), qui diu que la pea era ja de
la seva via. O sigui, que s molt
antiga, del segle XIX o anterior.
Mostra unes inicials sobre la roba
de fil, amb un dibuix brodat,
cordonet, fil tir i incrustat.
Presenta una punta de ret fi catal
o punta dArenys: peu ple, punt de
lesperit, ullets buits, filigrana i tul,
acabat amb ondes i empuntillat. El
dibuix fa unes flors i unes fulles de resseguit i punt ple.
Fil blanc del 130. Punta duns 7 cm.
122
Q71) BRUSA
Brusa o cos de punta de coix feta a base dentreds. Mostra medallons de

guipurs i flors amb quatre ptals calats. T un fons de tul. Fil gruixut, del 12.
Lentreds del coll est fet a base del punt daranya i trenes. Donaci de la
Carmelita Illa. La pea t ms de 150 anys. Potser les puntes foren fetes per
una germana de la seva mare, de cal Rebregat de Matar.
123
Q72) TAPET
Tapetet de forma ovalada amb un rombe al centre fet a base de guipurs. Cont
dos cercles concntrics ovalats que presenten cercles de mig punt amb guipurs
de quatre ptals a linterior. Entremig, tot ple de creuats que formen com una
xarxa. Acabat amb unes ondes de trenes i uns topos de punt ple foradats.
Donaci dIsabel Tejedor.
124
Q73) PEU DE COIX
Peu de coix i coix amb els boixets i la punta collocada en plena feina. Era una
tira dun xal, i per tant, no t peu.
La punta inacabada mostra els punts de la verge, mig punt, punt ple, punt de
guipur sobre els tres ptals
de les flors dibuixades
separades de les fulles per
una lnia geomtrica.
Acabat amb ondes i
empuntillat. Est feta amb
fil perl de seda, del 12. El
peu, de caoba, es va
comprar als Encants i fou
donat per la Flora Bosch. El
coix el va donar
Encarnacin Oller. I la
punta era feta de la seva
via, per tant del segle XIX.
125
Q74) TELER
Teler molt antic, de fusta, que mostra una pea en plena feina de brodat sobre
malla de pescador. El brodat t motius religiosos, amb les inicials de Jesucrist i
un calze envoltats de garlandes, rams i pmpols. Donaci de la Conxita
Boidev, Sra. de Ramon Valls.
126
Q75) 9 PUNTES i 3 ENTREDS (Mostres)
Tot el quadre formava part del mostrari de la Caridad lvarez, qui feia puntes i
havia guanyat un premi a Labores del Hogar, al Masnou.
Q75a) Entreds amb motius de flors i un cor. Peus de

punt ple i calat; al cos hi ha trenes, mig punt, resseguit,
filigrana, punt ple i guipurs. A un costat hi ha guipurs
dins de dos cercles de trenes. Les flors sn de mig punt
i resseguit, i el que sembla que surt de la flor s punt
ple i resseguit, amb un interior de filigrana. Fil blanc del
40. 20 cm x 10,5 cm.
Q75b) Entreds amb dibuix duna flor i una fulla grans i

fetes de mig punt i resseguit, amb guipurs. La resta est
fet de creuats (quatre creuats, que sn els fils amb qu
es treballa ) i trenes. Fil blanc del 40. 22cm x 12cm.
Q75c) Punta de coix amb quatre quadrats i guipurs; els

dos superiors sn enmig dun reixat o marl. El peu s
calat, i al centre, franges geomtriques de punt mig i
punt ple amb guipurs, un calat amb guipurs, i acabat
amb trenes, guipurs i empuntillat. Fil blanc del 40. 22 x
20cm.
Q75d) Punta de coix amb aranyetes rodones i un motiu

central floral fet amb mig punt i guipurs. La flor est
resseguida i lacabat amb trenes i empuntillat. El peu s
calat amb fils creuats. Fil blanc de cot del 40. 22 x
10cm.
Q75e) Punta de coix amb quatre medallons, amb 3

triangles de mig punt en cadascun i calats, una flor al
centre amb teixit i les fulles fetes amb guipurs. La resta
sn trenes. El peu s calat i amb fils creuats. Lacabat
s de punt ple i empuntillat. Fil blanc del 40. 21,5 x 8,5
cm.
127
Q75f) Punta de coix amb quatre medallons centrals de punt ple. Peu calat i de
punt ple, i el dibuix floral de punt ple, trenes i guipurs. Lacabat s tri lobulat fet
de punt ple i un petit calat. Fil blanc del 12.
Q75g) Punta de coix amb vuit guipurs i quatre rectangles de punt ple. Tot
enmig del punt de la verge. Peu calat i franja inferior de la punta amb un
ondulat de mig punt. Acabat de trenes i empuntillat. Fil blanc del 50.
Q75h) Punta de coix amb quatre grans guipurs. Cada guipur simula una flor de
12 ptals. Peu calat, punt ple, calat i zona de trenes. Acabat amb trenes i
empuntillat. Fil blanc del 40.
Q75i) Punta de coix amb una franja central ondulada de punt ple. Peu calat,
guipurs i trenes, tres medallons de mig punt. Lacabat s de trenes i empuntillat.
Fil blanc del 30.
Q75j) Punta de coix amb quatre guipurs i tres cors de mig punt entre ells. Peu
calat, trenes i cos de punt de rejilla abans darribar als grans guipurs i cors.
Acabat de punt ple, guipurs, calat i trenes. Fil blanc del 20.
Q75k) Punta de coix amb forma de lla. Als extrems hi ha un resseguit i

rodones de punt ple. Al centre del lla, com a motiu vegetal, fulles fetes a base
de punt ple i calats, de les quals hi entren i hi surten trenes. Enmig del lla hi ha
un medall amb un guipur gran envoltat de punt ple. Fil blanc del 40.
Q75l) Entreds de peus calats i punt ple. El centre s de punt de la verge i

topos de punt ple. Dues fulles en diagonal estan fetes a base de guipurs. Fil
blanc del 50.
128
Q76) GRAN QUADRE AMB 6 PECES DE ROBA: GIRA DE LLENOL (1),
TOVALLOLA RELIGIOSA (1), COIXINERES (3) I COIXINERA DE NAD (1).
Q76a) Gira dun llenol de roba de fil brodada. Presenta unes inicials brodades
amb fil tir i unes garlandes de flors i fulles brodades amb relleu. La punta est
muntada a la vora calada del llenol. La punta dibuixa una mena de fulles.
Punta amb peu calat, trenes, topos plens, fulles fetes amb punt calat i punt ple,
i a la part baixa topets de punt ple. Acabada amb empuntillat. Fil blanc del 50.
Pea molt antiga, transmesa de generaci en generaci. Donaci de Lina
Casanovas.
Q76b) Tovallola de missa

treballada a lagulla i amb
brodats i inicials JB. A cada
costat hi ha una punta i en un
dells un entreds. Les puntes
tenen uns medallons de fil tir,
punt daranyetes i fist a
lacabat. Lentreds est
treballat amb calats i fistons.
Shi dibuixen sries de
medallons rodons amb punt
ple al mig i creus en X. Tot
plegat dins uns quadradets.
Pea antiga. Donaci de Flora
Bosch.
Q76c) Coixinera plegada que

mostra garlandes i calats
brodats. T una punta feta
amb trenes amb un dibuix
general de reixat. Peu ple,
trenes, rodones de diferents
mides. Les petites estan fetes
129
amb un topo ple i les grans amb un reixat quadrat. Acabat amb ondes de trenes
i empuntillat. Fil blanc del 30. Pea antiga, de transmissi familiar. Donaci de
la Paquita de Can Misserprats.
Q76d) Coixinera de nad amb brodats i fil tir. Presenta dues puntes iguals a
cada costat. El peu no es veu. El cos s de punt reixat i destaquen les aranyes
entre franges geomtriques de punt ple. Desprs ve punt calat i un acabat amb
ondes a base de plomes. Fil blanc del 50. Pea antiga. Donaci dEncarnaci
Oller.
Q76e) Coixinera plegada amb brodats. La punta s feta a base de grans

rombes. El peu s amb un petit calat. Mostra uns rombes petits de punt ple i
mig combinats, i rombes grans al centre amb punt de la verge i punt ple al
centre. Lacabat s de mig punt i trenes. Pea antiga. Fil blanc del 50. Donaci
de Llusa Rodrguez.
Q76f) Coixinera brodada. Mostra una punta de peu calat, franja visible de punt
de la verge i topos plens, cinta ondulada de punt ple amb tres topos de mig
punt dins de cada onda, lligades amb trenes. Acabat amb trenes i empuntillat.
Fil blanc del 50. No es recorda donaci.
130
Q77) MOSTRES. 26 PECES: 9 ENTREDS I 16 PUNTES
Mostrari donat per Caridad lvarez. Descripci de dalt a baix.
Q77a) Entreds de peus calats i dibuixos de fulles de mig punt i rodones

daranyes, lligades als peus amb trenes. A sobre de cada fulla hi ha un punt de
lesperit. Fil blanc del 50. 22 x 3 cm.
Q77b) Entreds de peus calats, amb cos de

punt de la verge, un rombe de punt ple i dues
aranyes foradades. Fil blanc del 50. 8 x 2,5 cm.
Q77c) Entreds amb peus calats, quatre

rombes i mig amb cos de guipurs i rodones
reixades al centre dels rombes. Fil blanc del
50. 15 x 4 cm.
Q77d) Entreds amb peus calats, cos de

trenes i dibuix central amb 3 flors de guipurs
amb centre de punt mig. Entre els guipurs, dos
cercles de punt ple. Fil blanc del 50. 12 x 4,5
cm.
Q77e) Entreds amb peus calats, cos de

trenes i dos cercles de guipur amb dos rombes
allargats i de punt calat al centre de cada
guipur. Fil blanc del 50. 8 x 5,5 cm.
Q77f) Entreds de peus plens i dibuix a base

de mitges circumferncies de punt ple amb cos
de trenes i guipurs. Algunes trenes mostren
empuntillat. Fil blanc del 50. 12 x 5,5 cm.
Q77g) Entreds amb peus calats molt marcats,

cos de trenes empuntillades, figures grans de
dos rombes de punt ple i un guipur central de 8
fulles ms dos guipurs tallats a cada extrem. Fil
blanc del 40. 16 x 7cm.
131
Q77h) Entreds de peus calats, cos reixat i com a figures dos rectangles de
punt ple i dues flors de guipurs. Fil blanc del 50. 8,5 x 2,5cm.
Q77i) Entreds de peus calats, medallons a base de mitges circumferncies

calades, amb 2 flors de guipurs de molts ptals (14 cadascun). Entre els
guipurs, un nexe oval i allargassat de punt ple. Les trenes uneixen les formes
geomtriques descrites. Fil blanc del 50. 14 x 6 cm.
Q77j) Punta de peu calat, cos a base de trenes i guipurs, formant cercles
concntrics amb les trenes i 2 guipurs centrals de 4 fulles; entre ells, un rombe
de punt ple amb un caladet al mig. Als costats, rombes trencats. Acabat amb
ondes de punt ple, formant dos parells de trilbuls. Fil blanc del 50. 10 x 5cm.
Q77k) Punta de dibuix geomtric de peu calat, cos amb fil cargolat i punt de
lesperit, punt mig, trenes i acabat amb ondes de mig punt. Fil blanc del 50. 10 x
5,5 cm.
Q77l) Punta serpentejant amb guipurs, de peu ple, cos de trenes i guipurs,
acabat amb ondes de trenes empuntillades. Fil blanc del 50. 11 x 2,5 cm.
Q77m) Punta amb dibuix geomtric a base de franges de rombes, peu calat,
fons reixat, rombes a base de punt de lesperit, ziga-zaga de mig punt, rombes
amb topos de punt ple i acabat amb ondes anguloses de mig punt. Fil blanc del
70. 12 x 4,5 cm.
Q77n) Punta amb dos guipurs grans, peu de trenes, cos amb trenes i dues flors
de guipur, franja de punt mig, trenes i topo de punt ple central i acabat amb
ondes de trenes. Fil blanc del 40. 15 x 6 cm.
Q77o) Punta amb medall central i dos guipurs, peu calat, cos de trenes
empuntillades i dos guipurs de 5 fulles units per una trena gruixuda, acabat
rectilini a base de calat i trenes gruixudes, i finalment 3 guipurs oberts en forma
danelles penjants. Fil blanc del 40. 8 x 9,5 (fins a lextrem de lanella).
Q77p) Punta de dibuixos geomtrics, peu de trenes, cos amb punt de la verge,
franges de punt mig formant rombes, dins dels quals hi ha rombes de punt ple i
2 flors de guipurs entre el punt de la verge; lacabat s amb forma de ventalls
amb guipurs, calat, guipurs i ondes de trenes. Fil blanc del 60. 13 x 9 cm.
132
Q77q) Punta amb dibuixos florals i ramatges. Peu ple, cos amb trenes, topets
de punt ple, fulles i ramatges de mig punt i punt ple, trenes empuntillades, i una
flor amb topo central i un guipur a cada ptal. Lacabat ondulat el forma el
contorn de les mateixes fulles i ptals de la flor. Fil blanc del 60. 14 x 10 cm.
Q77r) Punta amb dibuix geomtric i plomes. El peu s calat, el cos amb reixat,
rombes de punt ple amb punt de lesperit a sobre, aranyes, altra srie de
rombes com els anteriors i acabat amb plomes. Fil blanc del 60. 12 x 8 cm.
Q77s) Punta amb grans flors de guipurs. Peu reixat, cos de trenes
empuntillades, 3 rombes de punt ple i 3 guipurs, lacabat amb una franja calada
i dues grans ondes formades per trenes empuntillades. Fil blanc del 40. 16 x 11
cm.
Q77t) Punta amb dibuix circular i serpentejant semblant un cargol. Peu de

trenes i aranyetes, cos amb trenes, rombes de punt ple i franja ampla de mig
punt amb guipurs a sobre, una flor de guipur de 8 ptals dins medall de punt
ple i acabat amb ondes de trenes. Fil blanc del 50. 12 x 9 cm.
Q77u) Punta amb 2 guipurs, molt clarera. Peu calat, trenes i punt de la verge, 2
guipurs de 4 fulles i acabat amb ondes de trenes empuntillades. Fil blanc del
50. 10 x 5,5 cm.
Q77v) Punta amb guipurs i triangle central. Peu calat, cos amb fil cargolat i
trenes, figures de punt mig, guipurs de 4 fulles, trenes empuntillades, i acabat
amb ondes amb un calat. Fil blanc del 40. 11 x 4,5 cm.
Q77x) Punta amb guipurs. Peu calat i amb mig punt de la verge, cos de trenes,
flor de guipur, franja ondulada de punt ple, dibuix de mig punt amb un guipur de
3 fulles a sobre, topos de punt ple, i amb una franja amb calat i ondes de trenes
empuntillades. Fil blanc del 50. 11 x 8 cm.
Q77y) Punta amb 3 flors de guipur senceres. Peu cosit amb un cordonet de
roba. El peu t punt de la verge, el cos s de trenes i amb 3 grans guipurs de
12 fulles cadascun, i acabat amb ondes de trenes. Fil blanc del 50. 15 x 6 cm.
Q77z) Punta amb 2 flors de guipurs. Peu calat, cos de trenes i 2 guipurs dins
les ondes que fa la franja ampla de punt ple de lacabat. Rematant les dues
ondes hi ha un caladet i una trena sortint. Fil blanc del 40. 8 x 5,5 cm.
133
Q77zbis) Punta amb guipurs dins medallons. Peu calat, cos amb trenes i
guipurs, medallons fets amb trenes empuntillades i amb guipurs centrals, i entre
ells, dues fulles de punt ple amb un calat central, tamb topos plens i trenes ja
prop de lacabat, que s amb ondes de trenes empuntillades. Fil blanc del 40.
Per la brillantor del fil, aquest podria ser de seda. 16 x 8,5 cm.
134
Q78) JOCS E LLIT (2) AMB 1 LLENOL I 2 COIXINERES CADASCUN +
COIXINERES (2), COIXINERA DE NAD (1), TOVALLOLA DE NAD (1) I
JOC DE LLIT DE NAD (1) AMB COIXINERA+LLENOLET
Descripci de dalt a baix i desquerra a dreta.
Q78a) Joc de llit de matrimoni de fil amb inicials brodades JC (Jlia Castells).
Sn dues coixineres amb botons de ncar i un llenol. Les peces estan
plegades dins el marc. La punta del joc t un peu calat, el cos reixat amb
guipurs grans i rombes de mig punt, seguits duns ventalls de guipurs i mig
punt. Acabat amb trenes i empuntillat. Fil blanc del 50. Ample de la punta: 10,5
cm. Donaci de Jlia Castells, de can Ciano. Pea molt antiga.
Q78b, c, d) s un joc de llit de matrimoni,

dues coixineres (b,c) i un llenol (d). Sn
tres peces amb la mateixa punta. Inicials
brodades sn RP; al llenol shi veuen
tamb calats i punt de trau. A les
coixineres, calats i botons de ncar. Les
peces estan plegades dins el marc. La
punta t un peu ple amb ondes, cos de
trenes i topos de mig punt i punt ple, cord
de punt ple, trenes i acabat amb ondes
trilobulades de punt ple i caladet central.
Fil blanc del 40. Ample de la punta: 4,5cm.
Donaci de Ma. Dolors Prez. Fet per la
seva mare, Pepita Planas.
Q78e) Coixinera amb inicials JM

brodades, plegada dins marc i collocada
enmig de les coixineres del Q78b,c. La
punta t un peu combinant el punt calat i
ple, el cos s amb punt de la verge, topos plens, un cord triangular de mig
punt, topos de mig punt, altre cord ple i acabat amb rodones calades de mig
punt, i finalitzant amb una lnia de punt ple i empuntillat. Fil blanc del 50. Ample
de la punta: 9 cm. No es recorda donant de la pea.
135
Q78f) Coixinera amb inicials JC. Punta amb peu ple, cos a base dun reixat
inicial, rombes de mig punt i de punt ple alineats en cinc fileres i enmig dun
reixat, acabat amb unes ondes suaus de mig punt i un resseguit final molt petit.
Fil blanc del 50. Ample de la punta: 7,5cm. Donaci dAssumpta Boba.
Q78g) Tovalloleta de nad, plegada, amb inicials brodades A i R? Mostra

una punta sencera a cada costat. La punta t un peu calat i el cos comena
amb uns triangles de mig punt deixant al centre una srie de rombes amb punt
de lesperit i reixat, i lacabat amb ondes de trenes. Fil blanc del 50. 3x23cm.
Donaci dEncarnacin Oller.
Q78h) Coixinera plegada, de nad, amb inicials brodades JS. La punta t un

peu poc clar, muntada amb un cordonet. El cos s calat, amb topos de punt ple,
franges de punt ple que formen rombes i punt de lesperit enmig, acabat amb
les ondes que formen unes plomes de calat central. Fil blanc del 50. Ample de
la punta: 5 cm. Donaci dEncarnacin Oller.
Q78i) Joc de llit de llit de nad. Llenolet i coixinera de nad, de color rosat,
amb inicials brodades BM (Ballbona Mor) i unes garlandes. Les peces
presenten un entreds de peu calat i cos reixat amb rombes de punt mig i
aranyes. Fil blanc del 50. Donaci de Vicen Ballbona. Ample de lentreds:
2,5cm.
136
V79) VITRINA DELS VENTALLS
Vitrina de tres prestatges i un fons situada a sota del Q80 i del Q81. Descripci
de peces per prestatges de dalt a baix. Sesmenten totes les peces, per
noms es descriuen amb detall les que tenen puntes de coix.
Prestatge 1. Cont 3 peces: 1 ventall de color blau, 1 tapet blanc que fa de

base i 1 mocador groguenc o taronjat de seda al seu damunt. Tamb hi ha un
record de resina amb una puntaire, de Vilassar de Mar, i una figureta feta amb
p mullat.
V79a) Ventall blau. Tot el ventall s fet de punta de coix. El peu s de punt ple,
amb cos dominant reixat amb quadres i rombes de mig punt i ple, amb filigrana
al centre dels rombes, aranyes i acabat amb plomes empuntillades grans. Fil
blau del 50. 39 cm de punta desplegada x 13 cm alple. Donaci dIsabel Jaime.
V79b) Tapet blanc amb punta de medallons i trenes. Peu reixat, medallons de
mig punt i trenes. Calats fets a m, sobre roba, unint quadres. Fets de punta hi
destaquen 4 guipurs de vuit fulles als quatre angles del tapet. Acabat amb
ondes de trenes. Ample de la punta: 4 cm. Llargada: cap als 3 metres. Fil blanc
del 12.
V79c) Mocador de seda natural, de to ataronjat, sobretot el centre seds. Els

motius que lenvolten sn grans flors amb ptals amb relleu blanc. Molt antic,
137
amb una punta molt maca, per no feta amb boixets, sin treballat a lagulla.
Mocador sencer fa 25 x 25 cm. Donaci de Ma. Dolors Prez. Ho va fer la seva
mare, Pepita Planas.
Prestatge 2. Cont 3 ventalls, 1 punt de llibre, 1 braalet i unes arracades.
V79d) Ventall de ncar amb una punta en la qual hi predominen un seguit de

flors grans de color blau i rosa.
Punta sense peu, cos amb punt
de la verge, aranyes, ptals de
colors fets amb punt ple o de
teixit, cos dominant de reixat o
marl i acabat amb ondes
suaus, en colors verds i blanc,
fet amb punt teixit i empuntillat.
El ventall obert fa 40 cm x 10
cm dample. Fil beig del 60.
Donaci dAlfonsa Charles.
V79e) Ventall blanc amb una

imitaci de ncar a la base i una
punta amb peu de cinta, dues
primeres franges de topets de
mig punt separades de punt ple,
reixat o marl, ziga-zaga de punt
ple, punt de la verge i acabat
amb ondes de punt llis, calat i
empuntillat. 23 x 7,5 cm. Fil
blanc del 50. Donaci de Maria
Valls.
V79f) Ventall amb peu dimitaci

de ncar i punta de coix feta
amb fil perl marr clar. Peu de
punt ple, rectangles dominants
de mig punt entre cos marl,
138
cinta central de punt ple, i segona franja amb marl, aranyes petites i mateixos
rectangles. Acabat amb ondes de mig punt i empuntillat. 22 x 7 cm. Fil perl del
12. Donaci de Pepi Vila.
V79g) punt de llibre fet amb punta de coix. Els punts dominants sn aranyes,
punt de la verge, plomes i guipurs. 26 x 4,5 cm. Fil perl blanc del 12. Donaci
de Maria Oliveras.
V79h) braalet fet amb punta de coix amb perletes i tanques daurades. El punt
dominant s a base de trenes i tiretes centrals de punt llis. Els costats acaben
amb empuntillat. 15 x 2,5 cm. Fil metllic de color dor. Donaci dAlfonsa
Charles.
V79i) Dues arracades fetes amb punta de coix, amb fil metall de color de plata.
Els punts que shi veuen sn el calat i el ple. 4,5 cm. Donaci de Pepi Vila.
Prestatge 3. Cont 7 peces: 1 boixet, 1 suport de coixinet molt antic, 1 ventall,

1 corona de nvia, 1 ventall per muntar i 2 lligacames de nvia amb imitaci de
punta de coix. Es descriuen noms les dues puntes dels ventalls.
139
V79j) ventall de fusta pintat a m, de color granat i amb flors polcromes,
acabat amb una punta de coix beix que t un peu calat de dos colors (verd i
beig), cos amb cors de punt mig i plomes calades, trenes, i acabat amb un
empuntillat de fil verd. Ventall sencer fa 40 cm. i ample de la punta, 3 cm. Fil del
50. Donaci de Pepi Vila.
V79k) ventall per muntar amb una punta, de peu calat, cos de trenes, topos de
punt mig, una cinta de punt ple, ms topos i acabat amb onda de punt llis, reixat
i empuntillat. 31 x 8 cm. Fil blanc del 50. Donaci de les puntaires de Badalona.
Fons de vitrina. Cont 4 peces, 3 ventalls i 1 corona de nvia. Es descriuen

els 3 ventalls amb punta de coix.
V79l) Ventall de fusta amb punta de coix colors veig i verd. Peu verd llis, cos
reixat o marl, amb aranyes, punt de filigrana i un acabat amb ondes ratllades
amb uns calats verds i beig en forma de cor. Hi destaquen grans rombes verds.
Llarg del ventall fa 35 cm x 11 cm lample de la punta. Fil beig del 50. Donaci
de Pepi Vila.
140
V79m) Ventall amb dues puntes iguals engomades (farbalans) i mnec
dimitaci de ncar. El peu de la punta s reixat, el cos s fet amb semicercles
de mig punt amb topos grans tamb de mig punt i trenes, i lacabat amb trenes
empuntillades. 23 cm. ample mxim ventall, 7 cm ample de la punta. Fil blanc
del 40. Donaci de Dolores Sevilla.
V79n) Ventall de color gris. Peu de punt ple, cos reixat o marl, aranyes i dibuix
de formes geomtriques anguloses de punt mig. Acabat amb ondes fetes de
punt ple, calat i empuntillat. El peu i lacabat sn fets amb un fil gris ms fosc.
22,5 de llarg el ventall x 6,5 ample de la punta. Fil gris del 50. Donaci de Pepi
Vila.
141
Q80) Tapet de fil brodat amb garlandes, rombes i topets plens de fil tir. La
punta s sencera al voltant de la pea. T un peu ple, cos reixat dominant i
figures en forma de V obertes fetes de mig punt, amb guipurs a sobre, i
lacabat fet amb trenes. El tapet fa 62 x 41 cm dins el quadre, tot i que est
plegat. Lample de la punta va entre els 3-4 cm. Fil blanc del 40. Donaci de
Llusa Sirvent, Sra. de Joan Abril.
142
Q81) MOSTRES. PUNTES (10) I ENTREDS (6 )
Es descriuen les puntes i entreds per separat, de dalt a baix.
Q81a) Punta de peu ple, cos de trenes i dibuix principal de 6 grans cors fets
amb mig punt i un calat al centre, units entre s per trenes. Lacabat s amb
trenes empuntillades. 22 x 5 cm. Fil blanc del 50. Donaci de Caridad lvarez.
Q81b) Punta de peu ple, fora ample, i cos amb punt de la reina, ziga-zaga de
punt ple, topos de mig punt i trenes entre ells i a lacabat, empuntillades. 11 x 8
cm. Fil blanc del 50. Donaci de Caridad lvarez.
Q81c) Punta de peu ple, cos de topos i trenes, i acabat amb unes ondes de peu
ple. 7,5 x 2,5 cm. Fil blanc del 50. Donaci de Caridad lvarez.
Q81d) Punta de peu calat, cos de trenes i cinta de punt ple, i acabat tamb amb
una nova cinta plena, un caladet i empuntillat. 5,5 x 2,5 cm. Fil blanc del 50.
Donaci de Caridad lvarez.
Q81e) Punta de peu calat, cos amb dibuix simtric a base de trenes, topets de
punt ple i cintes ondulades tamb de punt ple, amb acabat calat i empuntillat.
7,5 x 4 cm. Fil blanc del 50. Donaci de Caridad lvarez.
Q81f) Punta de peu calat i ple, cos amb trenes i topos dominants de punt ple,
acabat amb trenes que formen ondes a base de ventalls, i empuntillat. 9 x 5,5
cm. Fil blanc del 50. Donaci de Caridad lvarez.
Q81g) Punta de peu ple, cos de trenes i dibuix de flors amb ptals de mig punt i
una forma central ondulada de punt sencer i cos reixat o marl, acabat amb
trenes empuntillades. 12 x 4,5 cm. Fil blanc del 50. Donaci de Caridad
lvarez.
Q81h) Punta de peu calat, cos amb punt de la verge i acabat amb cord
ondulat de punt ple, un caladet i empuntillat. 6 x 3 cm. Fil blanc del 50. Donaci
de Caridad lvarez.
Q81i) Punta de peu ple, cos amb punt de la verge i aranyes, i acabat amb
ondes de mig punt (una cinta ampla) i trenes empuntillades. 13 x 6 cm. Fil blanc
del 50. Donaci de Caridad lvarez.
143
Q81j) Punta de peu ple, cos de punt reixat o marl amb uns topos plens de
forma rombodal, una cinta ondulada de punt ple, filigrana amb uns rombes de
punt ple, acabat amb una cinta plena, una franja amb reixat o marl i topos
rodons de mig punt acabats amb empuntillat. 23 x 9 cm. Fil blanc del 50.
Donaci de Pepi Vila.
Q81k) Entreds de peus plens i cos amb dibuix reixat de difcil interpretaci a
base de trenes, punt ple i mig punt. 14,5 x 3,8 cm. Fil blanc del 50. Donaci de
Caridad lvarez.
Q81l) Entreds de peus calats i cos reixat o marl amb figura de rombes de
punt ple. Enmig del rombe sencer hi ha 4 aranyes. 6,5 x 5 cm. Fil blanc del 50.
Q81m) Entreds de peus calats i cos de mig punt amb formes ondulades,
trenes empuntillades i rombes centrals de punt ple. 12 x 4,3 cm. Fil blanc del
60. Donaci de Caridad lvarez.
Q81n) Entreds de peus plens i cos de trenes lligant formes centrals amb forma
de mitges llunes i topos, fets de mig punt que gaireb semblen de punt ple. 11 x
4 cm. Fil blanc del 60. Donaci de Caridad lvarez.
Q81o) Entreds de peus calats i cos dominat per trenes i una cinta de punt ple i
caladet marginal ondulada que travessa la part central. 7 x 2,8 cm. Fil blanc del
50. Donaci de Caridad lvarez.
Q81p) Entreds de peus calats i cos reixat o marl amb figures daranyes i
franges de mig punt. 8 x 4 cm. Fil blanc del 60. Donaci de Caridad lvarez.
144
145
Q82) TAPET DE CREP. el crep s un tipus de teixit cot, lli- . Tapet amb
una punta de coix amb peu calat, cos de trenes, topos plens i de mig punt
foradats i guipurs de fins a 18 fulles i centre de mig punt i trenat, lacabat s
amb trenes. Aquests tipus de tapets es portaven als cotxes de cavalls, al
respatller. Eren motiu de furt de tant en tant. Desprs feien funci de tapet de
taula. Fil blanc del 12. Donaci de Llus Salom.
146
Q83) TAPET RELIGIS. Mostra un calze central amb brodat i fil tir. La punta
que lenvolta t un peu calat, cos reixat, aranyes entre franges anguloses de
punt ple, i acabat amb plomes de mig punt. Fil blanc del 50. Donaci de Vicen
Ballbona, tot i que comprat als encants. Es presenta plegat.
147
V84) VITRINA AMB DIVERSOS. Vitrina de 4 prestatges i una base aprofitada.
Mostra peces diverses amb puntes de coix, boixets i mostres.
Prestatge 1: tapet o sobretaula inacabat.
V84a) Sobretaula de punta de coix treballat a lagulla, dominant el punt ple, el

mig punt, resseguit i lempuntillat. El patr de paper i roba mostra bona part de
la punta encara inacabada. Presenta dibuixos florals. 88 x 88 cm. de punta,
sense comptar algun cm. ms del patr. Fil beig de cot. Donaci de Marta
Trait.
148
Prestatge 2: Cont 3 camises de dormir de dona amb punta coix, 5 boixets de
donaci recent, 9 boixets de molta antiguitat, 2 boixets de vidre i 7 mostres de
punta de coix en marquets, numerades al darrera i una mostra en coixinet. Es
descriuen noms les puntes de les tres camises i les mostres.
V84b) Camisa de dormir de color blau amb entreds i tavalletes (s un

repuntet). Els entreds (1,2 cm dample) presenten una ziga-zaga de mig punt
sobre fons reixat o marl. Lescot de la camisa t un passa-cintes de punt ple,
tamb fet de punta de coix, i una punta amb ziga-zaga de mig punt, cos amb
fons reixat o marl i unes ones de punt ple, calat i empuntillat. El passacintes i
la punta fan 2 cm. dample. Donaci dAnita Ballester.
V84c) Camisa de dormir de senyora, de color blau, mostrant tavalletes i topos

foradats. La camisa t una punta de coix al coll i una altra idntica al sobrepit,
feta amb topos plens separats per un calat i acabada amb ondes de mig punt.
1 cm. dample. Fil blanc del 50. Donaci de Rosa Llagostera.
V84d) Camisa de dormir de senyora, de color blau, sense coll, brodada amb
motius florals. Mostra, al costat del brodat, un entreds de topos de mig punt
sobre fons de marl, d1 cm. dample. La punta, en canvi, s de roba de cot,
amb un calat i fent unes ondetes. Donaci de Rosa Llagostera.
V84e) Mostra de punta de coix emmarcada. T el peu calat, trenes i cintes de

punt ple ondulades, acabant amb un calat empuntillat. seguint un motiu
149
semblant al de la pea 81d i 81e. Fil blanc del 50. Mides: 3 x 7 cm. Donaci de
Caridad lvarez.
V84f) Mostra dentreds emmarcada. T peu calat i cos amb trenes, dues
cintes ondulades de punt ple i al centre rombes ametllats de mig punt. Fil blanc
del 60. 7 x 4,5 cm. Donaci de Caridad lvarez.
V84g) Mostra o retall sense peu. El punt dominant del cos sembla fet
daranyetes petites, un rombe de mig punt i linici duna nova forma feta amb
mig punt. Fil blanc del 40. 7 x 3 cm. Donaci de Caridad lvarez.
V84h) Mostra de punta de peu ple, mitges aranyes, una ziga-zaga de mig punt i
acabada amb unes plomes sense la guia del mig. Fil beig del 60. 7 x 2,7 cm.
V84i) Mostra de punta de peu calat, cos amb una cinta de punt ple, calat,
rombes de trenes, una altra cinta, calat i acabat amb ondes plenes, calat i
empuntillat. Fil blanc del 50. 6 x 3 cm. Donaci de Caridad lvarez.
V84j) Mostra dentreds de peus plens, cos de filigrana i creus de mig punt. Fil
blanc del 40 50. 7 x 3,3 cm. Donaci de Caridad lvarez.
V84k) Mostra dentreds de peus calats i cos amb trenes, fil cargolat, dibuix de
figura ondulada de mig punt i topos plens. Fil blanc del 12. 7 x 4,3 cm. Donaci
de Caridad lvarez.
V84l) Mostra -en un coixinet de record- duna punta de peu calat, cos amb unes
petxinetes reixades, fil cargolat i lacabat s lempuntillat de la mateixa petxina.
Fil blanc del 40. 11,5 x 1 cm. Donaci de Caridad lvarez.
Prestatge 3: 1 camisa de dormir amb punta de coix, 3 boixets, 5 boixets

gallecs, 1 coixinet amb una punta brodada sobre tul molt antiga i 1 mostra
emmarcada i 1 tapet petit.
V84m) Camisa de nvia de nit de noces- de color rosa, presenta brodats

florals, una punta al coll, punta a les mnigues i uns entreds tamb de punta
de coix. Els entreds tenen peu calat, cos de topos de mig punt i trenes.
Lample de lentreds s d 1,5 cm. La punta del coll tamb s feta amb calat, fil
cargolat i ondes finals de punt ple. T 0,7 cm. A les mnigues hi ha una punta
150
amb punt reixat o marl, topos de mig punt i trenes entre ells. Aquesta punta fa
1 cm. Fil blanc del 60. Donaci de Roser Div.
V84n) Punta blanca brodada sobre tul, molt antiga. Motius florals dominants,
acabaca amb ondes i ullets o topos foradats. s una pea molt llarga, de ms
de 2 metres. Lample s de 9 cm. Donaci de Marta Trait.
V84o) Mostra emmarcada dun entreds fet amb calats als extrems i al mig, i
cos amb trenes empuntillades, aranyes foradades, guipurs de 4 fulles, guipurs
de 6 fulles i quadrets de mig punt lligats amb trenes. Fil blanc del 60. Donaci
de Caridad lvarez.
V84p) Tapet circular petit (per got) fet amb punta de coix. No se li veu peu. El
cos s reixat o marl dominant, amb formes geomtriques de punt ple (forma de
V oberta), un calat, aranyes, acabat amb ondes plenes i de mig punt i un calat
final amb empuntillat. Fil blanc del 60. Donaci Maria Sarsanedes.
Prestatge 4: Cont 1 brusa blanca brodada, 1 vestit de batejar, 3 camisetes de

nad, 1 xulona o peineta i 5 mostres emmarcades.
V84q) Brusa blanca brodada molt antiga, de cot, brodada tota a m, feta amb
fil de batista. Donaci de Paquita Rebull.
151
V84r) Vestit de batejar de tul brodat i batista molt fina. Va amb un paper vermell
de base per apreciar el brodat. Donaci de Maria, la Sra. de Josep Pinart.
V84s) Camiseta de nad de batista de fil sense mnigues amb una punta de
coix al coll i a les mnigues. Mostra floretes de ganxet a la part alta. La punta
t el peu calat i un acabat amb mitges aranyes que fan les ondes finals. A les
mnigues t la mateixa punta. 1 cm. Donaci de Maria, la Sra. de Josep Pinart.
V84t) Camiseta de nad amb mnigues, de color rosa i de seda. Mostra una
punta de coix al coll i al puny. T uns topets de punt ple i trenes. 0,5 cm.
Donaci dEncarnaci Oller.
V84u) Camiseta de nad blanca sense mnigues, amb un brodat floral i inicials
B i C. La punta del coll no s feta de coix.
V84v) Mostra dentreds amb calat a banda i banda i cintes de punt ple
entrecreuades. 6, 2,2 cm. Fil blanc del 12. Donaci de Caridad lvarez.
V84w) Mostra de punta de coix, amb peu calat i cinta plena, calat i ms cinta
plena junt a fil cargolat, i fent com una petita aranya o roseta al mig feta amb fil
cargolat, acabada amb trenes. Fil blanc del 30. Donaci de Caridad lvarez.
V84x) Mostra de punta de coix amb peu calat, mitjos triangles de mig punt,
calat fent X, rombes grans amb rombes petits de punt sencer amb el punt de
lesperit a sobre i acabat amb plomes empuntillades. Fil blanc del 60. Donaci
de Caridad lvarez.
V84y) Mostra de punta de coix amb peu calat, trenes i guipurs i acabat amb
trenes empuntillades. El dibuix s a base de medallons amb creuats. Fil blanc
del 60. Donaci de Caridad lvarez.
V84z) Mostra de punta de coix de peu ple, trenes, cinta ondulada de punt ple,
trenes i guipurs, acabada amb una nova cinta plena gaireb rectilnia que quasi
sembla un entreds. Fil blanc del 40. Donaci de Caridad lvarez.
152
Base de la vitrina: Camisa de dormir, tovallola brodada i 9 boixets.
V84za) Camisa de dormir de color blau sense mnigues, que mostra entreds i
punta de coix al coll i al cos. Lentreds t un calat i topets de mig punt sobre
un fons reixat o marl. 1,3 cm. La punta t un peu calat i un cos de mig punt,
mitges aranyes i reixat o marl. La mitja aranya li dona acabat a la pea amb les
potes i un empuntillat. 1 cm. Fil blanc del 60. Donaci de Rosa Llagostera.
V84zb) Tovallola blanca brodada, amb un serrell de macram i amb dues

inicials. No t cap punta de coix. Donaci de Montse Fontcuberta.
153
Q85) QUADRE DELS TAPETS. Cont 13 tapets circulars o i rectangulars que
es descriuen de dalt a baix.
Q85a) Tapet ovalat i lobulat de

punta de coix amb el centre
daranyes plenes. Est decorat
als costats amb jocs florals. Shi
veuen trenes dominant, algunes
empuntillades, les flors sn de
mig punt i les fulles de punt ple.
Les dues flors ms grans tenen
les fulles amb guipurs i amb
punt de lesperit. Tamb hi ha
guipurs arreu, dominant els de
dues fulles. Als quatre angles hi
ha guipurs donze fulles. Les
fullles de mig punt, separades
per un calat, duen guipurs de
cinc fulles a sobre. El peu de la
pea s amb ondes
empuntillades. Fil blanc del 40.
Mides: 57 x 34 cm. total pea.
Donaci de Maria Valls. Segons
la Pepi pot ser una pea del
segle XIX.
Q85b) Tapet ovalat i lobulat de

punta de coix amb el centre de
quadres fets a base de trenes i empuntillat. Molt semblant a lanterior, amb
trenes i guipurs dominant. A diferncia, les fulles tenen un guipur cadascuna i
el punt de lesperit s al centre. Les fulles estan separades per dos calats. Els
guipurs dels angles tamb presenten onze fulles. Fil blanc del 40. Mides: 51 x
33 cm. total pea. Donaci de Ma. Llusa Sirvent, Vda. de Joan Abril. Segons la
Pepi pot ser una pea del segle XIX.
154
Q85c) Tapet circular de punta de coix, lnic rod a la collecci de puntes. Al
centre hi ha una flor de guipur de deu fulles, trenes empuntillades, calat amb
punt ple, guipurs i trenes, calat, trenes i guipurs, franja de mig punt, ms
guipurs i trenes, calat, trenes, calat i punt sencer, guipurs, franja de mig punt,
guipurs i trenes, calat i acabat de trenes. En total, catorze franjes de punt rod
que formen un tapet magnfic a base de cercles concntrics, tots fets de punta
de coix. Fil blanc del 50. Dample a ample fa 41 cm. Prov de Can Volart, de la
Sra. Elvira Pich. Segons la Pepi pot ser una pea del segle XIX.
155
Q85d) Tapet ovalat-lobulat amb un rombe al centre fet a base de guipurs i dues
fulles laterals de punt sencer i calat. El cos s de trenes i empuntillat formant
una trama de rombes. Als costats hi ha com uns medallons de mig punt amb
guipurs de quatre fulles al damunt. Lacabat t trenes empuntillades i una cinta
de punt ple que recorre la vora. Fil blanc del 40. Mides: 33 x 20 cm. Donaci de
Llusa Sirvent.
Q85e) Tapet circular treballat a lagulla i fet a las illes Canries. Al centre hi ha
un concentrat de punt ple del qual surten els fils en totes direccions. Deu flors
trvols de punt ple- envolten el cercle central, cadascuna dins el seu cercle
corresponent. Fil blanc del 40. Mida: 19 cm. Donaci dElvira Pich.
Q85f) Tapet rectangular amb dibuix de rombes petits i una flor central. Al bell
mig t un cercle fet de punt de la verge, la flor gran t vuit ptals de mig punt
que inclouen tres guipurs cadascuna. La resta de la pea t un cos de trenes
empuntillades i uns quadres de guipurs repartits. La vora tamb cont una srie
de medallons amb tres fulles de guipurs a cadascun. Lacabat s de punt ple i
resseguit. Fil blanc del 40. Mides: 36 x 23 cm. Donaci de Ma. Llusa Sirvent.
Q85g) Tapet ovalat de punta de coix, amb centre de roba de fil i la inicial C
de Concepci. El peu de la punta s calat, cos de punt de la verge, rombes de
mig punt, cord e ziga-zaga de punt ple i acabat amb ondes de pluma. Fil beig
del 50. Mides: 44 x 34 cm. Donaci dEullia Suari. Pea feta cap a lany 1992.
156
Q85h) Tapet de punta de coix amb una flor al mig i unes papallones ben
visibles. s de forma circular, per amb plomes molt punxegudes al voltant.
Centre amb flor de 12 guipurs, trenes, calat, combinat de trenes i guipurs,
quatre papallones de mig punt i guipurs, trenes i guipurs, espai de punt ple
remarcat i grans plomes per lacabat. Fil blanc del 40. Mida: 31 cm. Molta
antiguitat. Donaci desconeguda.
Q85i) Tapet circular amb centre de roba de fil i amb 2 entreds de punta de
coix. El primer entreds (1,5 cm.) s fet amb calat i topos allargats de punt ple,
amb trenes. Fulles de roba de fil i punta. (el punt de xel s el muntatge de la
roba amb la punta; en catal es diu punt de concentraci). El segon entreds (4
cm) comena amb trenes, calat, topos allargats i 8 flors de mig punt
resseguides de sis ptals cadascuna. Lacabat s fet amb un calat, trenes i
empuntillat. Fil blanc del 40. Donaci de Llusa Sirvent.
Q85j) Tapet circular amb costats lobulats. El centre s de roba de fil i la punta
t un peu calat, cos dominat per trenes i envoltant la pea vuit formes de punt
ple amb guipurs de vuit ptals als centre. Lacabat s ondulat, a base de fulles
de mig punt resseguides amb un guipur al mig. Fil blanc del 40. Mida: 29 cm.
Donaci desconeguda.
Q85k) Petit tapet o salva gots quadrat. Al centre hi ha un calat divisori, amb cos
a base de sries de quadres de punt ple i aranyes, acabat amb ondes de mig
punt i punt ple al final. Fil blanc del 50. Mida: 11 cm. Prov de les puntaires de
Badalona.
Q85l) Petit tapet o salva gots quadrat. Al centre hi ha un calat divisori i dibuix
dangles de punt ple, cos a base daranyes, punt de la verge, rombes de mig
punt, calat i acabat ondulat a base de plomes. Fil blanc del 50. Mida: 12 cm.
Pea feta als anys 90 segle XX. Donaci dAnna Cuquet.
Q85m) Tapet ovalat de fil i amb punta de coix. En el cos filat hi ha dues
incrustacions de punta de coix en forma de fulla, muntades amb cordonet, amb
punt ple i calat. La punta tamb est muntada amb un cordonet sobre la roba,
t el peu calat, cos a base de trenes i grans topos de mig punt, i acabat amb un
calat i ondes trenades. Fil blanc del 30. Mida: 47 x 35 cm. Pea molt antiga,
donaci de Can Volart, dElvira Pich.
157
Q86) MOSTRES (8)
Q86a) Mostra de punta de coix amb dibuix de flors i altres semblant fruites. El
peu s calat i el cos s fet amb trenes empuntillades, figures de punt ple i
resseguit amb fons de filigrana, les flors de mig punt, tronc i fulles de punt ple, i
acabat amb trenes empuntillades. Fil blanc del 50. Mida 23 x 6 cm. Donaci de
Caridad lvarez.
Q86b) Mostra de punta de coix

amb quatre rombes. El peu s
un cord de punt ple, i el cos s
de filigrana amb els rombes de
punt ple, cinta de punt ple,
reixat o marl i una sries de
rodones de punt ple unides per
trenes i amb una aranyeta al
centre. Lacabat el formen les
ondulacions de les rodones i
una trena que voreja la pea. Fil
blanc del 50. Mida: 16 x 7 cm.
Q86c) Mostra de punta de coix

amb dibuixos serpentejants.
Peu calat, cos a base dunes
trenes empuntillades i
encadenades i tres franges
serpentejants de punt ple,
acabat amb una nova srie de
trenes empuntillades. Fil blanc
del 60. Mida: 10 x 9 cm.
Q86d) Mostra de punta de coix

amb dibuix de medall central,
semblant una flor.
158
Peu ple, trenes empuntillades i el que serien els ptals sn de punt ple, desprs
ve un fons reixat i el cercle de punt ple amb linterior s de trenes
empuntillades, igual que lacabat. Fil blanc del 50. Mida: 11 x 10 cm. Donaci
de Caridad lvarez.
Q86e) Mostra de punta de coix amb dibuixos florals. Peu s reixat, cos a base
de trenes, topos de punt ple i fulles de punt ple, un ull envoltat de punt de
lesperit, punt mig i centre de trenes. Lacabat s amb trenes. Fil blanc del 50.
Mida: 10 x 9 cm. Donaci de Caridad lvarez.
Q86f) Mostra de punta de coix amb dibuix de dues flors envoltades per cintes
creuades. Peu calat, cos de topos i trenes, cintes amb calat i punt ple, i flors de
punt ple amb resseguit i trenes al centre, acabat amb ondes i un calat
resseguit. Fil blanc del 60. Mida: 12 x 7 cm. Donaci de Caridad lvarez.
Q86g) Mostra de punt de coix amb dibuixos vegetals (de tres fulles
cadascuna). Peu calat, cos de trenes i topos, fulles de punt ple i resseguides,
flors amb ptals de mig punt amb punt de lesperit i resseguides, que fan un
acabat ondulat amb un fill resseguit empuntillat. Fil blanc del 60. Mida: 19 x 8
cm. Donaci de Caridad lvarez.
Q86h) Mostra de punta de coix amb tres flors. Peu calat i ple, cos de trenes
empuntillades, topos grans de punt ple, figures de punt ple amb resseguit,
ptals de les flors de mig punt amb punt de lesperit i resseguit empuntillat que
li dona lacabat. Fil blanc del 50. Mida: 21 x 8 cm. Donaci de Caridad lvarez.
159
Q87) RESPATLLER DE BALANC (1), ENTREDS OVALATS (2) I MEDALL
(1)
Q87a) Respatller de balanc amb dibuix dun cap de soldat rom brodat i altres
motius fets amb punt de Richelieu. La punta de coix adorna la base i el voltant
del respatller. A la part de dalt i els costats t un peu calat, un cord de punt
ple, guipurs i trenes, cord ample de punt ple i trenes empuntillades. A la part
de baix la punta s ms ampla i ampliant la gamma de figures, amb topos i
rodones de punt ple, fulles de punt mig al centre de tot, i tres guipurs visibles,
dos de 18 fulles i un de 24. Lacabat s amb trenes empuntillades. Fil blanc del
30. Mida: 50 x 40 cm. Donaci de Victria Camps, jove de Can Merla.
Q87b) Entreds ovalat que

comena amb una cinta
reixada de forma ondulada,
un calat, trenes, cinta de
punt ple, dos topos grans
reixats, trenes
empuntillades i un guipur
central de dotze fulles. Fil
blanc del 50. Mida: 15 x 8
cm. Donaci de Caridad
lvarez.
Q87c) Idem que la Q87b.
Q87d) Medall petit. Punt

ple, reixat, mig punt i
aranya central i caladets.
Fil blanc del 60. Mida: 11 x
3,5 cm. Fet per Pepi Vila.
Pea inacabada.
160
Q88) MOSTRES. PUNTES (8) I ENTREDS (3)
Q88a) Entreds amb dibuix de rombes i guipurs, de peus calats i cos de trenes,
rombes de mig punt i guipurs de tres fulles. Fil blanc del 50. Mida: 10 x 3,5 cm.
Q88b) Entreds amb dibuix de dues flors, de peus plens i cos de trenes -
algunes empuntillades- i flors fetes de mig punt amb aranya al mig i punt de
lesperit, tija i fulles de punt ple. Fil blanc del 60. Mida: 12 x 4 cm. Donaci de
Caridad lvarez.
Q88c) Entreds amb dibuix florals a base de dos grans guipurs. Peus calats,
cos de trenes empuntillades i guipurs de dues fulles, i dos grans guipurs de deu
fulles amb centre de punt ple. Fil blanc del 50. Mida: 10 x 5 cm. Donaci de
Caridad lvarez.
Q88d) Punta de cantonada amb dibuix de tres flors fetes amb guipurs. Peu
calat, cos de trenes empuntillades, topos plens, tres topos grans de mig punt
amb guipurs de quatre fulles cadascun. A lacabat, dues lnies de trenes que
envolten les figures i finalment, trenes empuntillades que sobresurten. Fil blanc
del 50. Mida: 13 cm de diagonal x 5 cm dample. Donaci de Caridad lvarez.
Q88e) Punta amb dibuix de creus de guipur. Peu calat, cos de trenes
empuntillades, fils cargolats formant rombe central, cercles, i guipurs de quatre
fulles formant creu llatina. Lacabat de les dues ondes s amb sries de trenes i
empuntillat. Fil blanc del 50. Mida: 10 x 8 cm. Donaci de Caridad lvarez.
Q88f) Punta amb peu calat i ple, cos de trenes empuntillades, guipurs de dues
fulles tocant el peu, i continuen les trenes fins al formar un cap amb tres ondes
apuntades i aqu ja empuntillades. Fil blanc del 50. Mida: 10 x 4 cm. Donaci de
Caridad lvarez.
Q88g) Punta amb dibuixos geomtrics de mitjos cercles concntrics dins dues
grans ondes. Peu ple, cos de trenes empuntillades, guipurs de dues fulles
enganxats i formant ziga-zaga, franja de punt ple, trenes empuntillades, creuat
de trenes, novament guipurs de dues fulles i acabat amb creuat de trenes
empuntillades. Fil blanc del 50. Mida: 16 x 8 cm. Donaci de Caridad lvarez.
161
Q88h) Punta amb dues plomes molt marcades. Peu calat, cos de trenes,
ramatges de guipurs, franja de punt ple per donar entrada al dues grans
plomes. Fil blanc del 50. Mida: 7,5 cm. x 9 cm. de ploma a ploma. Donaci de
Caridad lvarez.
Q88i) Punta amb dues flors de

guipurs. Peu calat, cos amb trenes i
guipurs, la majoria de trenes
empuntillades per encerclar fulles de
calat i punt ple amb guipurs centrals
de vuit fulles. Lacabat de les ondes -
lbuls- tamb s amb un calat, punt
ple i empuntillat. Fil blanc del 50.
Mida: 9 x 5,5 cm. Donaci de Caridad
lvarez.
Q88j) Punta amb cos daranyes. Peu

calat, cos reixat o marl, aranyes
grans, franja de mig punt, ventalls,
punts de lesperit, franges de calat i
punt ple, acabat amb punts de lesperit
i franja igual calada i de punt ple. Fil
blanc del 50. Mida: 12 x 8 cm.
Q88k) Punta amb dos guipurs

centrals. Peu de trenes empuntillades,
cos amb guipurs de dues fulles que
formen un medall rod, trenes
creuades i guipur de dotze fulles
central a cada costat simtric de la
punta. Lacabat s amb sries de
trenes empuntillades i a base de sortints apuntats. La part central de les dues
figures mostra un treball molt meritori en el repartiment de fils. Fil blanc del 50.
Mida: 15,5 x 10 cm. Donaci de Caridad lvarez.
162
Q89) VESTIT DE NVIA (1), MEDALL (1), TAPETS DE TOCADOR (2),
MOCADOR (1), SOBRETAULA (1) I COIXINERA (1).
Totes les peces presenten treballs de punta de coix.
Q89a) Vestit de nvia tipus blonda francesa amb folre interior blanc de seda,
amb puntes de coix al coll i als punys. s una pea exclusiva. Es fa difcil
assegurar que es tracti de puntes de coix. Al peu del vestit la mateixa blonda fa
uns motius florals. Sobretot als punys saprecien entreds amb punt ple i dibuix
floral de punt ple i topet foradat, puntes d1 cm. fetes amb un fons reixat, amb
topets de punt ple foradats i lacabat empuntillat, i tamb una punta
Valencienne ms ampla -3 cm- de fons reixat i punt de lesperit, amb dibuix de
flors i fulles de punt ple i aranya central, acabat amb franja de punt ple, calat i
empuntillat. Fil blanc del 60 70. Donaci de Vicen Ballbona. Era el vestit de
nvia de la Concepci Mor.
Q89b) Medall decoratiu de punta de coix amb dibuix, segons la Pepi, duna
figura femenina amb un barret. La vora est feta amb una cinta de punt ple amb
un calat, el cos s de trenes, i la figura central t un cap fet de filigrana, lala del
barret de mig punt amb una flor de guipur i acabat de punt ple perfilat. El cos s
de mig punt, i el que seria la faldilla s de punt ple amb 8 guipurs. Els peus de
la figura sn de mig punt. Al davant de la figura hi ha unes fulles amb calat,
flors de guipurs i punt ple. Fil blanc del 60. Mida: 15 x 8 cm. Donaci dAlfonsa
Charles.
Q89c) Tapet de tocador de tul amb una punta de coix que mostra motius
geomtrics. El peu s un cordonet de punt ple, el cos sembla filigrana tot i que
s un reixat, tamb hi ha topos de punt mig i unes figures en forma dangle de
punt ple, lacabat amb ondes de mig punt i cap de trenes. Fil blanc del 50. Mida:
7 cm. dample de punta. Donaci de Rosa Llagostera.
Q89d) Mocador dorgand, molt antic amb 2 entreds de punta de coix, un

entreds amb brodat angls i una punta de coix. El treball s Valenciennes. Els
entreds de punta sn iguals, mostrant punt reixat i dibuix dunes cadenes de
punt ple amb calat al mig. La punta tamb t un cos reixat i mostra uns dibuixos
de punt ple, lacabat torna a ser punt ple, amb un caladet, i unes suaus ondes
empuntillades. Fil blanc del 70. Ample entreds: 2 cm. Mida punta: 1,5 cm.
Donaci de Carmelita Illa.
163
Q89e) Idem. 89d. Q89c) Tapet de tocador de tul amb una punta de coix que
mostra motius geomtrics. El peu s un cordonet de punt ple, el cos sembla
filigrana tot i que s un reixat, tamb hi ha topos de punt mig i unes figures en
forma dangle de punt ple, lacabat amb ondes de mig punt i cap de trenes. Fil
blanc del 50. Mida: 7 cm. dample de punta. Donaci de Rosa Llagostera.
Q89f) Sobretaula ovalat amb

centre dorgand i una gran
punta de coix de Ret fi catal
amb dibuixos florals. Sense peu,
el cos t un fons de tul amb punt
de lesperit, i s ple de flors
diferents, amb ramatges, fetes
de punt ple i resseguit, sovint
amb ptals foradats. La filigrana
es troba en el cos de les flors
centrals. Hi ha uns cordonets
que reforcen les figures i
semblen fets amb agulla.
Lacabat fa ondes amb topos de
punt ple i un cordonet
empuntillat que s com un
resseguit. Fil blanc del 100 en
amunt. Punta de 14,5 cm.
Donaci de Catalina Vila, vdua
de Santfeliu, que va donar
peces de gran vlua a la
collecci.
Q89g) Coixinera amb inicials C i M brodades amb punta de Ret fi catal.

Est plegada, per mostra la punta sencera. El cos s el ret fi catal, amb punt
de lesperit en determinades zones, dibuixos florals i ramatges de punt ple i
resseguit, amb la filigrana present en unes poques flors. Acaba amb un
cordonet empuntillat. Fil blanc del 100 en amunt. Mida: 19,5 cm. Pea
comprada als encants de Barcelona. Donada per Paquita Lpez.
164
Q90) COBRELLIT DE NVIA. Cobrellit de nvia amb un treball a lagulla dit
granad. Destaca pels brodats amb abundant decoraci vegetal. Degut a les
seves mides es mostra plegat per alguns dels extrems. Donaci de Vicen
Ballbona. Era el cobrellit de Vicen Ballbona i Concepci Mor.
165
91) TAPET. Tapet amb punta de coix que a lexposici actual es troba situat
com a peu duna lmpada i sobre un pedestal. La punta t el peu calat, el cos
s de trenes, franja de mig punt, fil cargolat, valls de punt ple amb un calat
enmig separant grans flors de guipurs fetes amb un cercle reixat, 14 fulles de
guipur i un gran topo central de punt ple. Lacabat el formen unes ondetes
empuntillades. Cal dir que s una pea molt antiga i mostra els fils molt
desgastats. El centre del tapet s fet amb punt de trau i mostra uns reixat a
base de quadres petits. Fil blanc del 40. Ample de la punta: 6,5 cm.
166
92) MANTELLINA DE SEDA NEGRA sobre fons de tul. Es presenta plegada a
sobre una taula baixa de fons vermell. Si sobserva b es veuen les tires i els
afegits de com est muntada. s plena de dibuixos florals, amb flors i
ramatges. El fons s de tul, les figures sn de seda fetes amb punt ple, punt
mig resseguit i filigrana al centre de les flors. Els ptals acaben amb un
cordonet resseguit i empuntillat. Fil negre de seda. Mida llarg plegat tal i com es
veu: 97 cm. Llarg real: 191 cm. Ample vist sobre taula: 47 cm. Ample real: 107
cm. Donaci de Montse Carbonet. Era fet per la seva tieta, laieta Maynou.
167
93) COIXINET. Coixinet de sobretaula, de fusta, donat per una famlia de
Barcelona. T un patr muntat donat per Blanca Musters.
168
Q94) VENTALLS (3). Quadre amb 3 ventalls amb punta de coix. Descrits de
dalt a baix.
Q94a) Ventall de fils

verd i blanc amb
aranyes centrals. El
peu s empuntillat i
calat, el cos s reixat
amb aranyes
alineades al centre,
acabat de fil blanc
amb ondes plenes,
calat i empuntillat. Fil
del 50. Mida punta: 4
cm. Llarg ventall: 13
cm. Fet i donat per
Pepi Vila.
Q94b) Ventall de fil

negre amb ziga-zaga
daurada. Peu ple i cos
reixat amb aranyes a
la part alta i ondes de
mig punt a lacabat,
amb un calat i un
resseguit de fil daurat
que va contornejant la
pea. Mida punta: 3,5 cm. Llarg ventall: 13 cm. Fet i donat per Pepi Vila.
Q94c) Ventall amb ziga-zaga blanc i flors blaves. El peu s amb dues
passades de punt ple i un calat al mig, el cos s amb uns topos blaus de punt
ple, 3 ziga-zagues de fil blanc de punt ple i mig punt, lligades amb calat, franja
amb reixat i grups de topos blaus, de 4 en 4, que semblen ptals duna flor;
lacabat s amb ondes calades, resseguit blau i empuntillat. Fil del 50. Mida
punta: 8 cm. Llarg ventall: 29 cm. Fet i donat per Pepi Vila.
169
95) PANTALLA LMPADA. Pantalla de lmpada de taula; s com una funda
per decorar una lmpada. Est treballada a lagulla i amb ganxet. Els dibuixos
centrals sn garlandes de flors sobre tul. La lmpada coberta t una alada de
27 cm.
170
96) MANTELLINA. Mantellina de punta de coix, de fil perl de seda negra. Tot
el cos s amb fons de punt de la verge decorat amb flors de 5 ptals fets de
mig punt amb aranya al centre. Tamb hi ha com una rombes de mig punt. Als
extrems tamb hi ha flors de 6 ptals posades en una sanefa contnua; acabat
amb ondes dels ptals- i trenes. Llarg: 140 cm. Ample: 51 cm. Donada lany
2011 per Lola Perejoan.
(SENSE FOTO)
A CONTINUACI, NOVES PECES DE RECENT ADQUISICI, PENDENTS

DINVENTARI A LA COLLECCI:
171
172
173
174
175
176
177
178
6. Labc de les puntes
Aplic: pea petita o acabats decoratius. Per ex. aplics de guipur.
Aranya o aranyes: treball molt freqent amb forma daranya. Punt daranya.
Batista: teixit de lli o de cot amb lligat de plana, blanc i molt fi, usat en la
confecci de mocadors de butxaca i roba ds interior.
Blonda: teixit de seda, per ex. per fer mantellines. Blonda plena, blonda
lleugera i blonda de reixa.
Boixet o boixets: sn de mides i formes diverses
Brodat
Cantonera o cantoneres: per ex. punta cantonera
Chantilly: vol i boixet. Tcnica importada europea. s un treball molt fi, traient
els fils i brodant per treballar el dibuix
Crpe, crep: tipus de roba
Desfilat
Empuntillat: treball decoratiu fet a les trenes. Punteta per a capar les peces de
puntes de coix. Tamb dit puntill, puntilln, amontillat, apuntillat o
piquillo, doncs fa com un pic o bec. Per exemple, trena amontillada, trena
amb puntill o trena empuntillada.
Entreds: tira estreta de punta, brodat, tul, punt reixat, etc., que es posa com a
adornament entre dues peces de roba.
Fet a m, fet a lagulla
Fil, de resseguir, dor, de plata o argent, de cot, daurat, de seda, de lli i de pita,
obtingut de latzavara. Fils coneguts per la Pepi Vila, de ms fi a ms gruixuts:
100, 90, 80, 70, 60, 50, 40, 30, 20, 12, 10, 8 i 5. Normalment hi poden haver fils
de fins al 140, tot i que hi ha notcies de lexistncia de fils fins al 500. De fet,
les peces amb ret fi catal sn fetes amb un fil de ms del 100.
Fil tir o fil tret: quan estires el fil de la roba. Tamb lay
Filigrana: molt semblant al punt de Pars. Pot ser plena o buida.
179
Flor o floral: les flors i els ptals decoren moltes de les puntes. Ex. flor de
guipur.
Fons de tul
Fulla o fulles de guipur
Gira: per ex. gira de llenol de npcies rodejat per una franja de blonda
catalana.
Granad: tipus de treball a lagulla
Guipur o guipurs: s la trena francesa. Molt representada en els dibuixos

florals de nombroses peces de la collecci. Es treballa amb 4 fils formant flors
o fulles de guipurs. Genricament s una punta en qu el dibuix forma el teixit,
havent-ne eliminat el teixit de suport desprs de la fabricaci.
Honiton: tcnica anglesa (o punt angls) per a aplicacions petites i delicades,

amb boixets i fil molt fins.
Lille: tcnica importada europea. El treball presenta ms ulls que el ret fi catal.
Macram
Malla: malla sargida o de sargit, malla de tul de cloure.
Malines: tcnica importada dEuropa. s un tipus de punta amb un tul brodat

molt fi.
Mosqueta (la): s el punt desperit fet a Arenys de Munt.
Mostra, Mostrari: cadascuna de les peces que forma part del mostrari i que
servir per presentar al client en el cas de puntes per encrrec.
Muntar: acci dunir, brodant o cosint, la punta a la roba.
Nus: per ex. treball a lagulla amb nusos, guipurs i blonda.
Onda: forma geomtrica ms o menys ondulada en lacabat de la majoria de

les puntes. Ex. ondes de petxina, ondes a trenes.
Organd: teixit de cot amb lligat de tafet, que ha estat sotms a

lorgandissatge o aprestat per donar un aspecte apergaminat i transparent.
Organz: fil de seda obtingut retorcent de dos a tres fils de seda greja cadascun
dels quals es compon de tres a vuit caps i t torsi individual.
180
Parella o parelles
Patr:
Punt: segons la tradici de cada rea geogrfica podem trobar, per ex. punt de
Catalunya, punt dEspanya, punt de Malta (amb la creu de lordre de Malta i
guipurs), punt de Pars, punt de Lille, punt dAlenon.
Punt calat: emprat per muntar el peu la punta sobre la roba. Tamb dit punt de
calat.
Punt de filigrana, de guipur, de la verge, de lesperit (guipur quadrat, tamb dit

punt desperit), de la duquessa, de trena, de tul, de vi, geomtric, punt mig o
mig punt, reixat o marl (tcnicament dit torchon; pot ser obert o tancat), sencer
(tamb dit ple, cosit o sorgit).
Punta o puntes al coix (o punta/es de coix), punta base, punta de mocador,

punta cantonera, punta de guipur: el guipur s el treball principal que presenta
la punta, punta geomtrica (sn les puntes que presenten motius predominants
de geometria simple: ziga-zaga, rombes, triangles, etc.), punta gtica (amb
decoraci darc apuntat o ogival), punta en fil dor.
Puntaire: persona que fa puntes al coix.
Puntes regionals i nacionals: dAnglaterra, punta dArenys, punta gallega, punta

numrica o extremenya, punta de lArbo (o tcnica de lArbo), punta de
Bruges, punta italiana, punta belga, etc.
Puntill: (veure amontillat)
Randa: punta
Resseguit: punt resseguit o toral
Ret fi catal o Punta dArenys (de Mar): fet amb filigrana, toral, ullets, punt
sencer (ms que punt mig) i punt de lesperit (o guipur quadrat). El fil s de lli o
cot, a diferncia de la blonda, que s de seda. Molt emprat, per. ex. per fer
mocadors.
Sn unes puntes genunes treballades per les puntaires de la costa catalana de

Llevant. Tcnicament pertanyen al gnere de les blondes. Quant al material,
presenten la diferncia de ser puntes treballades amb fil fi de cot en comptes
181
de fil de seda que era el material propi de les blondes. Sabem que les primeres
notcies daquestes puntes sn del segle XVIII. Prenen la denominaci Blonda
dArenys perqu aquesta vila era el centre del comer i des don es distribuen
cap al nord, cap al sud o per mar al continent americ.
El Ret-fi presenta motius ornamentals recurrents: ullets que poden presentar-se

plens o buits, motius estilitzats en forma de volutes o b motius geomtrics. Els
motius figuratius solen ser de carcter vegetal o floral, per tamb nhi ha
daltres, com els que representen smbols de la Passi.
Tcnicament, els motius emmarcats amb fil de toral es treballen amb punt
sencer, o combinant punt sencer i mig punt.
El punt de fons bsic del Ret-fi s el punt de tul, que pot anar sol o salpicat de
petits punts de guipur o punts desperit (quadradets) o, ms rarament, punt de
tul salpicat de petits motius estilitzats. A ms de fons de punt de tul pot
presentar fons de filigrana plena o buida omplint espais interns dels motius
(CREGO 2005).
La textura inconsistent va relegar les puntes de Ret-fi a ls en la indumentria i

en els complements eclesistics. Podem apreciar aquest treball en nombroses
peces exposades al Museu Mars de la Punta (Arenys de Mar), en especial, en
mocadors, pollites i mantellines.
Rombe: motiu decoratiu geomtric
Sargir: refer amb lagulla el teixit duna roba foradada o esclarida, imitant el
teixit original. Per exemple: malla sargida.
Serrell: decoraci que remata algunes peces, amb fils penjants.
Taballetes/tavalletes?
Topos o topets: motiu decoratiu, normalment fets de punt mig.
Torchon: sanomena aix al punt de base o fons de les puntes. Nosaltres a

aquesta base lhem anomenada punt reixat o marl. s molt tpic i present en
les puntes geomtriques catalanes, tant com el guipur i el ret fi.
Trena: punt molt freqent en el cos de les puntes. Treball en forma de trena fet
amb 4 fils. Per exemple: cos de trenes, trenes empuntillades. Punt de trena.
182
Triangle: motiu decoratiu molt freqent, en especial en les puntes dites
geomtriques.
Tul: fons molt fi sobre el qual es treballen puntes de bioxet. Internacionalment

s el punt de Cluny-de-Brioude.
Valenciennes: aquesta punta de tcnica importada europea es pot apreciar, per

ex. en vestits de bateig. Molt imitat a mquina.
Xel: tipus de punt. En cast. bainica.
Les puntes al coix les podem trobar en una gran varietat de peces:
albes, aplics, camisetes, coberta per lmpades, cobrellits, cobretaules (tapets),

coixins, coixineres, coixinets, colls, cortines, didals, draps dofrena, frontal,
galons, gorres de nad, guants, llenols (de npcies), mantell daltar,
mantellines, mocadors, peu de llit, pollites, punts de llibre, punys, punyetes,
roquets, tapets, tapetes o aletons, tovalles (de comuni), tovalloles, ventalls,
vestits (de bateig, de comuni, de noces), volants i xals.
Joc de taula (tovalles, tovallons i tapets)
Joc de llit (llenol, boques de la coixinera i quadrant)
Mantellina: pea de roba fina de seda, tul, blonda o randes que tradicionalment
portaven (o porten encara en segons quins llocs) les dones per a cobrir-se el
cap i lesquena. A la collecci destaquen les mantellines negres.
Pollita: en castell manyanitas.
Roquet: ornament litrgic de lli blanc vorejat duna punta brodada, dut sobre la
sotana. Tamb dit sobrepells.
Tapet: pea de sobretaula, ms petita que el cobretaula.
Ventall (o Vano): Instrument que serveix per agitar laire.
183
7. Bibliografia
ASSOCIACI CATALANA DE PUNTAIRES (2000): Guia de les puntes a

Catalunya. Edita ACP. Barcelona, 2000.
BUTLLET de lAssociaci Catalana de Puntaires, ACP.
CREGO, Isabel (2005): Parlem de Ret-fi o punta dArenys. Butllet de lACP
nm. 58, pg. 20. Juliol del 2005.
GIRALT, Cati i MESTRES, Carme (1983): Puntes al coix. Primeres llions.
Segona edici. LEnclusa.
LLODR NOGUERAS, Joan Miquel. Els mostraris de punta artesana.

Testimoni duna indstria extinguida . Butllet ACP nm. 25.
LLODR NOGUERAS, Joan Miquel. La punta mecnica. La democratitzaci

dun luxe. Butllet ACP nm. 39.
LLODR NOGUERAS, Joan Miquel (Coord.) (2007): Els Castells, uns randers
modernistes. Llibre de lexposici feta els anys 2007-2008.
PALOMER I PONS, Jordi (1994): Uns randers dArenys, la famlia Castells

1862-1962. Editat pel Museu Mars de la Punta i lAjuntament dArenys de Mar.
Arenys de Mar, 1994.
PLA ROVIRA, Imma. Les puntes al coix a Catalunya: ahir i avui. Taller editorial
Mateu. Barcelona.
PONS I GURI, Josep Ma. (1983): El Museu de la Punta dArenys de Mar. Dins
Miscellnia dedicada a F. Mars. Reial Acadmia Catalana de Belles Arts Sant
Jordi. Barcelona, 1973.
RAVENTS I VENTURA, Antnia i Montserrat (1967): Puntas. Ed. Graficas
Condal, Barcelona. 192 pgs.
RIBAS, Neus (2006): Treballs eteris. El ret fi o punta dArenys. Opuscle editat
pel Museu dArenys de Mar. 8 pgines.
SCHLATTER NAVARRO, Rosario (1997): Manual de encaje de bolillos. Ed.
Diputacin de Sevilla.
VLEZ VICENTE, Pilar (2007): Puntes i brodats noucentistes: entre lart i la
indstria. Dins: LLODR NOGUERAS Coord. 2007.
VILA, Pepi (2001): Somni duna puntaire. Edita: Collecci de Puntes Amics
de Concepci Mor, amb la collaboraci de lAjuntament dArgentona.
Argentona, octubre 2001.
ZAMORA, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Catalua. (finals
segle XVIII). Edici de Ramon Boixareu, Editorial Curial. Barcelona, 1973.
184
8. Agraiments.
Jordi Teixid i Nonell (fotografies)
Merc Llad Estrada
Museu Mars de la Punta (Arenys de Mar)
Noemie Cami
Associaci Collecci de Puntes Amics Concepci Mor
Persones no citades que han donat o cedit alguna pea a la collecci
185

Col - Lecció Puntes de Coixí D'argentona

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Col - Lecció Puntes de Coixí D'argentona

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

LA COLLECCI DE PUNTES DE COIX DARGENTONA

Collecci Amics Concepci Mor

quan era petita

Argentona, setembre del 2011

Quedi clar, dentrada, que un de nosaltres qui escriu- no ha practicat mai

Lobjectiu del treball ha estat en tot moment inventariar la collecci de puntes

Amb les ganes de realitzar un inventari de qualitat, ha calgut entrar a conixer

La collecci de puntes s, sens dubte, una de les meravelles que tenim a

Ampliant una mica aquesta vocaci religiosa de la confecci de les puntes de

Mare de Du del Roser

feu-me fer la punta b.

feu-me fer la punta blanca.

feu que pugi el pam aviat.

Els primers encaixos es realitzaren a lagulla, per ja a la primera meitat del

Una de les notcies ms antigues de puntes al Maresme en la don Josep Ma.

A Argentona, malauradament, no ens ha estat possible trobar documentada

Una de les ms preuades referncies documentals que podem consultar s la

A la collecci argentonina shi exposa la fotocpia dun document que

Segons un estudi coordinat per Joan Miquel Llodr (LLODR 2007) en el

Mostrari de puntes (Museu dArenys)

Ja ben entrat el segle XIX, en un reglament del 1839 de lEscola Gratuta de

La prctica de les puntes avui en dia s ben viva. Hi ha nombroses

La Pepi va aprendre a fer boixets ja de gran, als 64 anys. Daix ja en fa ms

Mireu si hi nest, de vinculada a les puntes, que sap aquesta canoneta

quan era petita

Visitem la Pepi al local

-Bon dia Pepi!

-Bon dia famlia! Qu? On van aquests nois?

Parlem dels boixets, Pepi?

Aquestes fustetes tant lleugeres sempre mhan cridat latenci, i no hi a dubte

Resposta: quan els boixets es belluguen fan una msica particular.

A la collecci hi ha boixets de moltes varietats o tipus. Uns despecials, segons

A continuaci em mostra 3 motlles de metall i un taco de fusta per base, que

En visitar el Museu Mars de la Punta, a Arenys de Mar, un calors 13 dagost

Moltes persones encara recordaran que fa bastants anys les puntaires

La Concepci Mor va morir lany 1992, i de seguida es va treballar per tal

La segona seu de la collecci, per necessitat de ms espai, va ser al baix del

Lassociaci va aconseguir fer fins a 13 exposicions de puntes a Argentona en

La Trobada o Diada de les puntaires

Crnica de la Trobada de puntaires del 2010, la vintena!

La trobada de puntaires del juliol 2010 ha estat espectacular i molt celebrada

LAjuntament ha ajudat demanant cadires i taules (50) a pobles vens. La

Del 4 al 8 dagost la collecci de puntes ha estat oberta d11 a 14h i de 17 a

Recullo algunes ancdotes de les visites:

A un senyor colleccionista li van cridar latenci les gorretes de bateig perqu

Tot s els comentaris van en la lnia de el treball que fa vost (a la Pepi) no es

Una de les coses ms recordades per lassociaci s el reconeixement als 20

Tot va comenar amb els preparatius duna de les darreres trobades de

Linventari es va comenar pel passads, davant de lentrada del pis i per la

Cal dir que la Concepci Mor no va conixer la collecci ben mostrada ni

6c) 2 Boixets de fusta.

8i) Punta russa (mostra), de tcnica semblant a lanterior, 12 boixets, amb

8s) Punta feta de cintes de trenes i punt ple.

Procedncia: finca Volart, dElvira Volart Pich, dun mostrari de puntes.

Tovallola de combregar feta a m, amb una punta amb guipurs, trenes i

Posades sobre el llit a modus de tovalles, aquestes tovalloles servien per

Brodat policromat sobre paper destrassa. Quadret de Sant Lus Gonzaga

Coixnet de sobretaula. s un conjunt sencer: amb la mostra de punt feta amb

Punts: el motiu dominant sn els topos de mig punt, i presenta un calat en un

Poema de la Lola Perejoan, de ca lOdn.

28a) Dues papallones

28b) Dues parelles de

28c) Punta demmarcat