CATALUNYA

Prctica
EDUCACI
PRIMRIA
Supsit prctic

c i p r ctic
n e xerci
t r a d u pa r a ci
Mos de la pre
19-29326-01
 EDUCACI PRIMRIA 3
Supsit prctic

Projecte de convivncia

1 En finalitzar el curs escolar el claustre del vostre centre valora la necessitat de

treballar amb els alumnes la gesti pacfica de conflictes.
Expliqueu com es recull aquesta proposta i com es pot concretar al centre per al
curs vinent.

Introducci
Abans de res cal entendre que el conflicte s un fenomen consubstancial a la convivncia humana.
I la convivncia s la necessitat percebuda collectivament de treballar per a la gesti positiva de
conflictes.
Des de lescola i els processos educatius sentn que cal abordar tots aquells aspectes que
converteixen les relacions en negatives i destructives, i creen situacions de conflicte. Cal transformar-
los eliminant la violncia i destructivitat que generen habitualment en aspectes positius que
permeten comprendre els problemes; expressar emocions i sentiments; desenvolupar habilitats de
pensament reflexiu, creatiu i crtic i de comunicaci basada en el dileg i la capacitat descolta activa.
En el marc de la LOE i la LEC, i en el Decret 119/2015 de 23 de juny, article 12, hi trobem el segent
objectiu incls en lelaboraci del PEC:
f ) Vetllar per la convivncia del grup dalumnes, creant una dinmica positiva, i la seva participaci en les
activitats del centre.

Alhora, es preveu que cada centre ha destablir els principis per a lelaboraci del Projecte de
convivncia (PdC) del centre integrat en el seu projecte educatiu.
Un Projecte de convivncia que reforci el carcter educatiu que han de tenir els processos i les
accions que semprenguin, tant per prevenir conductes inadequades com per corregir-les, amb la
finalitat de satisfer tant el dret al desenvolupament personal com el deure daprendre i mantenir
actituds de responsabilitat per resoldre conflictes de convivncia.
El claustre ha arribat a valorar la necessitat de treballar la resoluci pacfica de conflictes a
conseqncia de lobservaci i la diagnosi de lexistncia de situacions conflictives que hi ha o es
perceben a lescola.
Durant el curs escolar actual es va passar una enquesta a tota la comunitat per valorar el nivell de
conflictivitat, els mbits dels conflictes i les formes de resoluci.
El claustre ha recollit les valoracions i nha volgut fer una lectura positiva, entenent que els conflictes
ajuden a madurar i a crixer, i formen part de la vida de totes les persones. Per aquesta ra no s
estrany que a lescola es produeixin conflictes, sin que el que cal s saber quins es produeixen, i
les raons i les formes de resoluci. I s necessari facilitar eines a lalumnat per responsabilitzar-se i/o
resoldrels des dels programes de mediaci escolar per treballar competncies de resoluci pacfica
de conflictes i aix afavorir el desenvolupament dhabilitats socials.
4 PRCTICA
Catalunya

En el nostre centre la majoria de situacions escolars viscudes com a conflictes es generen a causa de
discussions entre companys al pati i en estones desbarjo. Aquestes situacions deriven en disputes,
paraules malsonants i sovint es porten a altres mbits escolars com laula o fins i tot fora de lescola.
A conseqncia de les informacions recollides i les seves valoracions reflectides a la memria anual
de centre es recullen propostes de cara a la programaci general anual del curs vinent. Sn propostes
que sorienten a aconseguir dues finalitats:
1. Millorar el clima escolar.
2. Treballar en la prevenci dels conflictes i la seva atenci.

Les actuacions per aconseguir aquestes finalitats sorientaran a:

Definir i concretar qu entenem per conflictes, quins sn conflictes lleus i quins sn greus.
Definir qu entenem per convivncia i les mesures per millorar la convivncia.
Conceptualitzar la forma educativa de la resoluci de conflictes: la mediaci.
Sensibilitzar la comunitat educativa i presentar el programa de mediaci.
Planificar una formaci especfica en mediaci escolar.
Establir un entrenament de lequip de mediaci.
Difondre i crear un servei de mediaci.
Incorporar de manera sistemtica els elements que fonamenten la resoluci pacfica de
problemes en el Projecte de convivncia de centre.
Elaborar mecanismes o protocols de coherncia amb les actuacions.
Avaluar el programa de continutat.

A partir de la concreci de finalitats i mesures que marcaran la lnia de treball per assolir-les, es
concretaran les responsabilitats en el seu desenvolupament i els recursos, com tamb els indicadors
davaluaci que quan sacabi el curs permetran valorar el grau dassoliment daquests indicadors.
Els responsables seran lequip directiu i la comissi de convivncia constituda per lequip directiu i
dos pares i dos mestres del consell escolar de centre.
Quan sacabi el curs escolar caldr valorar el grau de millora del clima de convivncia escolar i la
incidncia dels programes de mediaci entre la comunitat escolar.
La formaci en gesti i resoluci positiva de conflictes es fonamenta en la formaci en valors i
actituds i en el desenvolupament dhabilitats socials i comunicatives per resoldre disputes i reduir les
tensions associades al conflicte. Aquestes habilitats augmenten la capacitat per prendre decisions,
millorar lautoestima i promoure la responsabilitat respecte als problemes.
La formaci es fonamentar en la mediaci que atorga tota la responsabilitat a les parts del conflicte
i intenta, per mitj del procs de treball, que les parts es responsabilitzin i cerquin solucions des de
lacord.
La mediaci com a procs de gesti positiva de conflictes parteix del fet que quan es produeix un
conflicte no es tracta de guanyar o perdre, sin dintentar arribar a un acord cooperatiu i consensuat
entre les dues parts.
 EDUCACI PRIMRIA 5
Supsit prctic

La cultura de mediaci promou els canvis necessaris perqu cada persona afronti els conflictes
convertint-se en una part de la soluci. Promou lenfortiment personal i la capacitat daprofitar
els conflictes per transformar la realitat. La mediaci s una estratgia de resoluci de conflictes
que sha mostrat efectiva en altres mbits de convivncia i que saplica com a procs educatiu i
voluntari de gesti de conflictes. Es pot oferir prviament i com a alternativa a la sanci, o tamb
amb posterioritat, quan la sanci sha fet necessria i inevitable, com a estratgia de reparaci o de
reconciliaci per restablir la convivncia.
En definitiva, la mediaci contribueix a regular la convivncia en el centre, desenvolupar actituds i
habilitats relacionals positives, prevenir la violncia, intervenir constructivament repecte als conflictes
i propiciar la reparaci responsable i la reconciliaci entre les persones. De retruc, la millora en el
clima del centre incideix positivament en la resta dactivitats educatives.
La mediaci requereix:
Formaci a partir de dinmiques actives i participatives per treure conclusions i estratgies per
aplicar a situacions reals.
Estructurar i gestionar recursos humans.
Impulsar mesures de collaboraci curriculars (actituds, valors, normes, empatia, escolta activa,
collaboraci) i metodolgiques.

I per treballar en la resoluci de conflictes de manera pacfica a laula cal:

Orientar-se positivament respecte al problema:
Assumir que el problema s una situaci normal i inevitable en la convivncia.
Identificar i reconixer les causes del problema.
Inhibir respostes anteriors que sha demostrat que sn poc tils per solucionar conflictes.

Definir el problema:
Delimitar i formular el conflicte que sexperimenta.
Cercar els fets importants del conflicte i descriurels de la manera ms clara possible.

Idear alternatives:
Produir el mxim nombre de solucions alternatives que aportin la mxima quantitat i varietat
possible dopcions.
Valorar les alternatives i prendre una decisi:
Avaluar crticament les diferents solucions alternatives.
Decidir-se per una opci, segons dos criteris: la consideraci positiva de les conseqncies
que sen deriven i la possibilitat real de dur-la a terme.
Aplicar la soluci presa:
Posar en prctica la decisi que sha pres: preveure els passos que se seguiran per realitzar-la, i
els mecanismes de control per valorar-ne leficcia.
Avaluar els resultats:
Avaluar els resultats obtinguts de la soluci que sha considerat ms adequada. En el cas que
no siguin satisfactoris, es torna a comentar el procs de recerca de solucions.

Aquestes accions shauran dintegrar en el pla dacci tutorial i en el Projecte de convivncia (PdC)
i traslladar a la comissi de convivncia com a marc organitzatiu que gestioni, articuli i doni sentit
a les actuacions i als processos, i afavoreixi el clima de convivncia desitjat i adequat a un context
daprenentatge.
6 PRCTICA
Catalunya

El Projecte de convivncia (PdC) ser el document que reflectir les accions que el centre educatiu
desenvolupar per capacitar tot lalumnat i la resta de la comunitat educativa. Tamb ha de permetre
lxit personal i social, i la gesti positiva de conflictes.
Aquestes accions aniran adreades a la millora del clima a laula, al centre i a lentorn escolar.
Implantar, doncs, la mediaci a lescola i a laula davant el grup classe concret implica:
Actuacions de tutoria. Caldr definir i concretar en el si de la programaci de curs actuacions per
promoure la mediaci i resoluci pacfica dels conflictes. Per aquesta ra cal destinar de manera
sistemtica una sessi setmanal per treballar la tutoria en grup i individualment. Aquestes
sessions serviran per treballar estratgies de cohesi de grup, cooperaci, dileg i consens en
acords de grup, com tamb dinmiques de grup. Les sessions sintegraran dins el pla dacci
tutorial i es programaran adequant-se a les caracterstiques i necessitats del grup. Alhora es
preveu la intervenci i latenci del mestre-tutor i/o del grup de mediaci sempre que sigui
necessari al llarg de la jornada escolar.
Crear un servei de mediaci. Definir el rol del mediador. A lescola caldr definir i establir un grup
de mediaci amb formaci especfica que intervindr per ajudar a la resoluci de conflictes. En
poden formar part mestres, pares i alumnes.
Construir un projecte collectiu. Definir un protocol de mediaci: convidar a explicar el conflicte;
definir els interessos; cercar alternatives; establir pactes i compromisos; avaluar resultats. Integrar
dins la programaci docent habilitats socials i estratgies per treballar especficament les
competncies comunicatives i dautonomia i iniciativa personal.

Per tant, lescola i el claustre, en el marc del Projecte de convivncia i dacord amb els principis
del projecte educatiu de centre, establiran dins la programaci general anual les finalitats abans
descrites. Cada tutor dins el grup-classe planificar propostes educatives que portin els alumnes a
comprendre el conflicte, comunicar una situaci de conflicte, expressar les emocions i els sentiments
que es generen arran dun conflicte i construir habilitats basades en el dileg i la cooperaci per
superar un conflicte i mantenir un clima pacfic.
En definitiva, cal considerar necessria la cultura de la mediaci dins el currculum escolar perqu
contribueix a la formaci integral dels alumnes, afavoreix la construcci dactituds de manera efectiva
i prctica i, alhora, estructura lacci docent des de lacci tutorial orientada a la prevenci, la inclusi,
la millora dels aprenentatges i de la convivncia, des de la formaci, lintercanvi, la collaboraci amb
les famlies i lavaluaci del proc, i valorant limpacte i leficcia del PdC, treballar aquests continguts
des del Pla dAcci Tutorial.
 EDUCACI PRIMRIA 7
Supsit prctic

Bibliografia
BOQU TORREMORELL, C. (2005): Temps de mediaci. Barcelona: CEAC-Planeta.
DE BONO, E. (2001): Seis zapatos para la accin: una solucin para cada problema y un enfoque para
cada solucin. Barcelona; Paids.
DEZ, F. i TAPIA, G. (1999): Herramientas para trabajar en mediacin. Buenos Aires: Paids.
MCCARNEY, R. (2016): El cam a lescola. Barcelona: Editorial Juventud.
MENDIETA I SU, C. (2005): Ni tu ni jo: com arribar als acords. Barcelona: Gra.
ORTEGA REY, R. (2008): Construir la convivencia. Barcelona: Edeb.
SERRAT, A. (2002): Resolucin de conflictos: una perspectiva globalizadora. Barcelona: Cisspraxis.
VILLAGRASA, C. (2004): La mediaci: lalternativa multidisciplinria a la resoluci dels conflictes.
Barcelona: Prtic.

REFERNCIES LEGISLATIVES
Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci.
Llei Orgnica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa.
Llei 12/2009, de 10 de juliol, dEducaci.
Decret 102/ 2010, de 3 dagost, dautonomia de centres educatius.
Decret 119/2015, de 23 de juny, dordenaci dels ensenyaments de lEducaci Primria.

WEBGRAFIA
http://www.rosasensat.org
Grup de treball de mediaci i transformaci de conflictes.
http://www.edualter.org
Portal de recursos sobre educaci per la pau.
http://ensenyament.gencat.cat/ca/arees-actuacio/centres-serveis-educatius/
Projecte de convivncia