Está en la página 1de 26

C.E.I.

P SES ROTES VELLES
(Revisat i aprovat Març 2017 )

1
PLA DE CONVIVÈNCIA C.P SES ROTES VELLES

1.-CARACTERÍSTIQUES I ENTORN DEL CENTRE
El pas previ a qualsevol actuació passa per:

• Analitzar la realitat educativa amb la que treballem, previ a plantejar

objectius, cercar recursos, planificar estratègies o tècniques i previ a

qualsevol actuació posterior.

• Conèixer els problemes els quals ens enfrontem.

• Tenir present les diferents visions dels diferents membres de la

comunitat educativa

1.1AMBIT SOCIOECONÒMIC I D’ENTORN

El CEIP Ses Rotes Velles està situat a Santa Ponça, municipi de Calvià,
carrer Sil, 21.

Està constituït, per dos edificis distribuïts de la següent forma:

Edifici de primària

PRIMERA PLANTA SEGONA PLANTA

• Menjador. • 6 aules primària.

• Consergeria • Laboratori / aula plàstica

• Direcció • Sala informàtica.

• Oficina A.M.I.P.A. • Sala professors.

• Bany adaptat per • Banys alumnes.

discapacitats motòrics. • Espais AD , AL i PT

2
• Biblioteca • Aula de suport

• Sala audiovisuals • Banys mestres.

• 4 aules de primer cicle

• Aula de música

• Banys alumnes.

• Departament anglès/ religió

• Aula material E.Física.

L’edifici de primària està envoltat pe patí, espai que es destina al temps

d’esbarjo i la part posterior per les classes d’Educació física. L’espai

disposa d’una zona coberta per un porxo.

Edifici d’Educació Infantil

PRIMER EDIFICI SEGON EDIFICI

• 4 aules (4 i 5 anys) • 2 aules ( 3 anys )

• Banys alumnes • Aula de psicomotricitat

• Bany mestres • 2 banys

• Quartet material

Envoltant l’edifici hi ha l’espai destinat a esplai integrat per una

zona de jocs i una zona de pista de formigó

3
El centre està ubicat en una zona turística, majoritàriament d’habitatges

plurifamiliars de dimensions reduïdes, amb una activitat orientada a l’àrea

de serveis: hotels, restauració, comerç, construcció, serveis domèstics...

Amb una activitat socioeconòmica mitja- baixa basada amb el treball

estacional, amb situació d’atur durant la temporada baixa. La població

aquests darrers anys s’ha vist incrementada per la presència de famílies

provinents d’altres països( comunitaris i no comunitaris )

1.2 CARACTERÍSTIQUES ALUMNAT:

Hi ha alumnes, escolaritzats a E. Infantil i a Educació Primària.

La mitja d’alumnes que fan us del servei de menjador és de 100 diaris , 90

que mengen de manera habitual i els altres de manera intermitent, aquests

nombre s’incrementa quan s’inicia la temporada turística, ja que la majoria

dels pares es dediquen al sector serveis o petits empresaris, lligats al

turisme i activitats derivades.

El nostre alumnat és en la seva gran majoria castellanoparlant i també

d’altres llengües comunitàries i no comunitàries. El num d’alumnes de

parla catalana no supera l’1 %. Al llarg del curs es produeix molt de

moviment d’alumnes motivat per canvis de domicili, retorn als seus països

d’origen o bé per motius laborals. L’ alumnat nouvingut majoritàriament

prové de llocs on es parlen altres llengües. La permanència d’aquest

4
alumnat és poc estable ja que està subjecta a la situació laboral dels pares

que és molt canviant i amb gran mobilitat geogràfica.

En ocasions, part d’aquest alumnat d’incorporació tardana, amb freqüència

ve amb important retard escolar i acompanyat de problemàtica social i

familiar (manca de recursos, disgregació familiar, inadaptació cultural,no

haver estat escolaritzats prèviament...) .

5
2.-LÍNEA DE CENTRE FONAMENTADA EN:
Totes les accions del centre venen marcades per Els objectius que

defineixen el nostre: PROJECTE EDUCATIU

6
3.-DOCUMENTS QUE DESENVOLUPEN EL
PEC

PALIC

PLA D'ACCIÓ CONCRECIÓ
TUTORIAL CURRICULAR

PROJECTE PLA DE
LINGÜÍSTIC CONVIVÈNCIA

7
4.-OBJECTIUS
OBJECTIUS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA

ACONSEGUIR LA INCLUSIÓ EFECTIVA DE TOT
L'ALUMNAT

PROMOURE LA IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES

IMPULSAR LES RELACIONS ENTRE ELS
MEMBRES DE LA COMUNITAT ESCOLAR

PREVENCIÓ I GESTIÓ POSITIVA DELS
CONFLICTES

CREAR UN AMBIENT D'ARMONIA I BENESTAR
AL CENTRE

MILLORAR EL CLIMA DINS LES AULES,
TREBALLANT LES EMOCIONS I L'AUTOESTIMA

OFERIR ALS ALUMNES EINES I ESTRATÈGIES
PER RESOLDRE ELS CONFLICTES

8
ALTRES DOCUMENTS QUE S’INTE4GREN EN EL PLA DE
CONVIVÈNCIA SÓN: (clicar damunt )

PROTOCOL DE PREVENCIÓ,DETECCIÓ INTERVENCIÓ DE
L'ASSEJAMENT ESCOLAR

PROTOCOL ACTUACIÓ ALUMNES TRANSSEXUALS I
TRANGÈNERE

MANUAL PREVENCIÓ I DETECCIÓ DE RACISME, XENOFOBIA I
ALTRES TIPUS DE DISCRIMINACIÓ DINS LES AULES

PROTOCOL D'ALUMNES EN SITUACIÓ DE DESPROTECCIÓ

TRATAMENT DE L'ABSENTISME ESCOLAR

9
PREVENCIÓ
Dins el pla d'acció tutorial s'acorden les següents intervencions:
-Activitats de benvinguda i cohesió de grup (setembre)
-Realització del sociograma de l'Universitat de Sussex
(http://www.sussex.ac.uk/Users/robinb/esp.html) que inclou un mapa
visual de les interrelacions dins el grup i unes graelles sobre autoestima
(octubre).
-Determinar un programa d'activitats diversificat per temàtiques per
adaptar-ho a les necessitats de cada grup (durant el curs).
-Tornar a realitzar el mateix sociograma per valorar els resultats del PAT
(Pla d'Acció Tutorial).

MILLORAR COHESIÓ DELS GRUPS
Activitats corporals per treballar emocions i relacions (tècnica de la
teranyina basada en la pedagogia sistèmica, rol playings, biodansa,
exercicis de ralaxació-concentració, psicomotricitat, aplicació de les
tècniques d'aprenentatge cooperatiu per treballar els continguts curriculars,
tractament del tema de les TIC,...).

MEDIACIÓ
En cas de conflicte entre dos alumnes es durà a terme una mediació. Els
alumnes mediadors són de 6è i estan formats per realitzar aquesta tasca. Els
alumnes de 6è formaran als alumnes interessats de 5è per poder donar
continuitat al programa de mediació.

ACTUACIÓ DAVANT L'ASSETJAMENT
Intervencions amb família i alumnes implicats seguint les pautes de la
proposta de protocol presentada per la conselleria d'educació. Durant el
mes de juny es convertirà un claustre en una sessió de feina per definir el
protocol d'assetjament dins el nostre centre.

*La relació amb les famílies es basarà en mantenir-les informades de les
intervencions que es fan dins l'escola, del pla de convivència i del pla
d'acció tutorial. Durant el curs es duen a terme tallers amb famílies per
tractar temes del seu interès, les tècniques i activitats proposades als tallers
són similars a les que es duen a terme amb els alumnes. D'aquesta manera
poden experimentar els seus efectes.

10
5.- ACCIONS PER ACONSEGUIR ELS OBJECTIUS

Educació Infantil Primària

a) Detecció de conflictes • Entrevista inicial amb cada família ( annex 1: orientacions) (annex 2: model de cada centre)
(tutor + altres aportacions) • Valoració inicial (a 1r, proves finals d’educació infantil), com una eina més a tenir en compte ( annex 3: proves inicials de centre)
• Revisió dels expedients escolars (fotocòpia d’informes anteriors, registres d’incidències,...) i dels informes de traspàs d’escoleta (recollida: cap d’estudis). Actualització de les dades personals (annex 4: fitxa de dades personals)
• Observació de les relacions a l’aula i durant l’esbarjo. Registre si és necessari.
• Sociograma específic per a cada edat, si es considera necessari (annex 5: sociograma per ed. Infantil i 1r cicle) (annex 6: sociograma per 2n i tercer cicle)
• Observació del període d’adaptació. Informe d’adaptació pels alumnes de 3 anys.
• Reunions inter-cicle. Revisió i execució dels acords ja presos.
• Observació de l’adaptació dels alumnes nous (tutor+AD, si cal)
• Confecció d’un quadern de tutoria d’incidències i aspectes positius,etc… amb la participació de tots els mestres que intervenen a l’aula.
• Reunions a l’inici del curs tutor/EOEP/especialistes del centre/especialistes externs (si n’hi ha) pels ANEE.
• Traspàs d’informació entre tutors d’un curs a l’altre (annex 7: valoració del grup-classe), per escrit i presencial si és possible.
b.1) • Traspàs d’informació de mestres especialistes al tutor, especialment davant fets significatius.
Individuals • Entrevista prèvia amb les famílies dels alumnes dels quals preveim actituds conflictives.
• Establiment de fites individuals per aconseguir al llarg del curs.
• Contractes conductuals en els casos en què sigui necessari (annex 8: model de contracte)
• Presentació de l’escola als alumnes nous.
• Observació constant de les relacions a l’aula, pati,... Registre si es considera necessari.
• Establiment d’un clima agradable, participatiu i de confiança a l’aula, atenent tant a l’espai (distribució, decoració,…) com a les relacions entre alumnes i amb el/la mestre/-a.
• Elaboració de les normes de classe o d’un codi ètic, amb suport visual pels més petits i amb mecanismes de control subjectes a canvis segons les necessitats.
• Elaboració de quadres d’horaris i rutines, amb suport visual pels més petits.
• Participació de l’alumnat en l’organització de l’aula.
• Treball global de les emocions, de les les habilitats socials i de l’autoestima en sessions específiques i de forma continuada al llarg del curs, en funció de cada grup.
• Jocs d’acolliment i coneixença dels nins. Aprofitament de la diversitat cultural de l’aula en les activitats habituals, per tal d’afavorir la integració.
b.2) • Torns rotatoris d’encarregats.
D’aula • Planificació de les sessions i previsió de les condicions de feina, de forma que no hi hagi temps morts ni improvisacions.
• Quadern de tutoria, on es guarda tota la informació de l’alumne: entrevistes amb les famílies, incidències (annex 10: registre d’incidències), suport rebut (annex 9: registre del suport),… Aquest quadern passa d’un curs a l’altre fins a la fi de l’escolarització.
• Realització d’activitats de dinàmica de grup i de cohesió grupal.
• Ubicació dels alumnes dins l’aula.
b) Accions • Conversa diària • Dedicar un temps setmanal, com a mínim, per a la conversa a l’aula (tutoria)
dirigides a • Implicació de tots els mestres que participen a l’aula en la prevenció de conflictes i en el diàleg d’aula.
la • Establiment, a l’inici del curs, i de forma conjunta entre nins i tutor, de fites individuals i grupals que suposin un compromís per part
prevenció de l’alumnat al llarg de l’any. Reflectir-los a un mural penjat a l’aula i avaluar el grau de consecució durant el curs (full de registre)
de • Coneixement dels drets i deures de l’alumne.
conflictos • Activitats d’acolliment pels alumnes nous: alumne-tutor o padrí,…
• Utilització de l’agenda escolar de forma positiva, oferint vies per resoldre els conflictes i informant les famílies també dels
aspectes de millora. Quadern o segona agenda d’incidències en casos excepcionals.

• Activitats d’acolliment pels alumnes nous. Presentació prèvia de l’escola, mestra, aula,…
• Confeccionar els grups tenint en compte les edats, sexes, idioma, conflictes, ANEE, germans bessons,… al primer curs del segon cicle d’Educació infantil i, si cal, al primer curs de Primària.
• Definir les habilitats socials i hàbits que es treballaran a cada cicle.
• Establiment de fites d’escola anuals, amb implicació de les famílies.
b.3) D’àmbit • Celebració de festes en què participi tota l’escola.
escolar • Realització d’activitats que possibilitin la integració i la implicació de les famílies en la vida de l’escola.
• Realització d’activitats d’intercanvi entre alumnes de diferents edats: tallers, tutoritzacions, sortides, menjador, ...
• Atendre les demandes i necessitats dels nins en tot moment (aula, passadissos, pati,...), resolent els conflictes de forma immediata i amb la implicació de tot el professorat.
• Fer del menjador escolar un espai educatiu, amb normes comunes a les de l’escola i amb una organització adequada, amb reunions amb els coordinadors de menjador i amb registre d’incidències (annex 10:registre d’incidències)
• Consensuar pautes d’actuacions entre els mestres (cicles, inter-cicles)
• Elecció de delegats i sots-delegats. Juntes de delegats. Definir les funcions dels delegats.
• Entrevista inicial amb cada família ( annex 1: orientacions) (annex 2: model de cada centre)
b.4) • Reunió col.lectiva amb les famílies (informació de l’organització, documents, funcionament del centre, objectius i canvis del curs, equip docent, normes de convivencia, fites grupals,……)
11
Amb les
famílies • Full informatiu de presentació del centre i/o cicle, organització i funcionament del centre.
• Pla d’acolliment (alumnat nouvingut)
• Implicació de les famílies en la dinàmica de l’escola: participació en tallers, protagonista de la setmana,…

12
6.- LÍNIES D’ACTUACIÓ PER A LA
CONSECUCIÓ DELS OBJECTIUS

1.-Coordinar i orientar l’organització del centre cap a la defensa dels drets i

igualtats de tots els membres de la comunitat educativa, establint un model

de relació fonamentat en el reconeixement de la dignitat de totes les

persones, respecte cap a l’altre, de la diversitat i el dret de les persones,

arribant a l’equilibri entre llibertat i responsabilitat.

1.1 Coordinar i orientar la execució del pla de convivència, com

objectiu prioritari que faciliti l’aprenentatge i l’ensenyament

inclusiu i que possibiliti els màxims entorns i moment educatius.

1.2 Fomentar i facilitar el fet de compartir i unificar accions entre tots

els membres de la comunitat educativa per aconseguir un projecte

d’actuació comú, orientat cap una suma de decisions, estratègies i

els esforços necessaris per crear el marc de convivència més adient

i estable que cal tenir per obtenir l’èxit del procés educatiu.

2. Fer participar a tots els membres de la comunitat educativa en els

processos de reflexió, formació i decisió d’accions encaminades a

millorar la nostra actuació.

3. Potenciar la creació d’un ambient de coneixement mutu,

d’interrelació i respecte per les diferències socials, culturals,

lingüístiques i ètniques.

13
4. En relació al professorat: adoptar criteris comuns i compartits per a

partir d’aquí donar un tractament diferenciat d’acord a les

característiques concretes de l’alumnat.

5. Fomentar i facilitar el fet de compartir i unificar accions entre tots

els membres de la comunitat educativa per aconseguir un projecte

d’actuació comú, orientat cap una suma de decisions, estratègies i

els esforços necessaris per crear el marc de convivència més adient

i estable que cal tenir per obtenir l’èxit del procés educatiu.

7.- Millorar el clima de convivència dins el centre, mitjançant:

- Aplicació del Pla de Convivència.

-Funcionament efectiu de la Comissió de Convivència.

-Establir a principi de curs les necessitats entorn a comportament i

valors i a partir d’aquí establir les metes de grup i individuals de cada

grup classe i dels seus integrants de manera individual.

-Treballar programes de modificació de conducta en els casos

necessaris, treballant per aconseguir-ho de manera coordinada i

positiva amb l’E.O.E.P , famílies afectades i serveis socials ( quan

calgui).

- Aplicació efectiva i pràctica de les normes de convivència a patis.

14
GESTIÓ POSITIVA DELS CONFLICTES.

La gestió positiva dels conflictes suposa:

Utilitzar el diàleg de forma habitual a l’aula, en un clima distès i de
comunicació real, i no només quan hi ha conflictes.

Habituar els nins a parlar dels propis sentiments i emocions i a posar-
se en el lloc de l’altre (a través del role-playing, per exemple)

Donar seguretat al nin, evitant sentiments de culpa.

Implicar les famílies en la resolució dels conflictes a l’escola, donant-
los a conèixer les estratègies, mecanismes i documents específics que
empram al centre.

Fer veure als nins que hi ha vàries formes de reaccionar davant una
situació injusta o d’enfado: plantejar alternatives, conseqüències i
arribar a acords (veure quadre d’A. Càrpena i full d’anàlisi de
conflictes)

Ensenyar també a solucionar problemes (veure annex i escala
d’anàlisi de conflictes)

Establir fites individuals, grupals i d’escola.

Elaborar contractes conductuals quan sigui necessari (veure model)

Treballar les habilitats socials i emocionals de forma transversal.

Ensenyar estratègies per a la relaxació.

Prestar atenció als nins quan ho reclamen, incloent els moments
d’esbarjo,… Intervenir de forma immediata en els conflictes.

Evitar sempre situacions de manca de respecte i comentaris
desagradables cap als nins, tan en privat com en públic, i exigir-los
que ells ho facin igual. Tenir en compte els sentiments.

Respectar les opinions dels alumnes i estimular la seva confiança.

Valorar cada nin/-a de l’aula.

Escoltar totes les parts abans d’actuar, evitant prejudicis i
discriminacions.

No perdre mai el control davant un conflicte. En lloc d’amenaçar, fer
que sigui el nin/-a qui anticipi les conseqüències dels seus actes

Treballar la interiorització de les normes, més que la imposició. Han
de ser els propis nins/-es els que decideixin quines han de ser les
normes que han de regir la convivència a l’aula i a l’escola.

Coordinar les actuacions dels mestres i del personal d’altres àmbits
escolars (menjador,…) davant un conflicte.

Planificar bé les activitats docents i el temps d’oci.

15
PROCEDIMENTS PER EVITAR L’ACOSSAMENT
ECOLAR (document de treball punt E pla de
convivència Calvià-Andratx)

4.COL.LABORACIÓ FAMILIAR 5.ENTORN SOCIOCOMUNITARI

MARC GENERAL D'ACTUACIÓ

3.MESURES ORGANITZATIVES 1.CONVIVÈNCIA DEMOCRÀTICA

2.PROCESSOS ENSENYANÇA-
APRENENTATGE

16
1.- CONVIVÈNCIA DEMOCRÀTICA ALS CENTRES ESCOLARS

OBJECTIU: Desenvolupar en els centres valors de participació real que
permetin evitar desequibris de poder i gestionar positivament els
conflictes que es puguin generar.

PROCEDIMENTS:

• PEC compartit i divulgat entre tota la comunitat educativa
• Revisió participativa dels RRI
• Desenvolupament dels PAT: valors i actituds
• Normativa d’aula consensuada i assumida entre l’alumnat, professorat i
famílies.
• Funcionament operatiu de la Junta de Delegats
• Funció assessora de la comissió de convivència
• Funció mediadora de la comissió de convivència
• Funcionament del consell escolar: presa de decisions mitjançant un
diàleg igualitari i de consens
• Anàlisi i reflexió del clima de convivència al centre.
• Mesures per a la sensibilització en la importància de l'aprenentatge de la
convivència.

2.- PROCESSOS D'ENSENYANÇA-APRENENTATGE

OBJECTIU: Cercar un estil educatiu que tengui en compte la complexitat
que duu implícita les relacions entre els continguts, l'alumnat i el
professorat.

PROCÉS D'ENSENYAMENT:

• Organització i gestió de l'aula que permeti l'aprenentatge, la interacció i
el desenvolupament personal.
• Rol del docent: l'empatia i el diàleg com a eina d'apropament a l'alumnat.
El respecte mutu alumne/educador. Reconeixement i enteniment del
principi d'autoritat de l'educador.
• Educador versus instructor: funcions educatives i no només instructives.
• Creació del grup: cohesió i participació.
• Metodologia didàctica: cooperativa, activa...
• Estils d'ensenyament: ajustats a la diversitat.

CONEIXEMENT DE L'ALUMNAT:

• Desenvolupament psicoevolutiu de l'alumnat
• Tenir en compte l'heterogeneitat del grup (interessos, capacitats,
minories)

17
• Atenció a la diversitat (agrupaments flexibles, adaptacions curriculars
etc...)
• Adaptació de les intervencions educatives a les característiques
personals de l'alumnat.
• Practicar una pedagogia de l'error
• Desenvolupar una educació emocional
• Valorar la persona no només pels seus coneixements acadèmics.

CANVIS CURRICULARS:

• Continguts conceptuals útils i funcionals.
• Continguts procedimentals
• Continguts actitudinals
• Fer explícit el currículum ocult
• Utilització de materials no excloents (no sexistes, no discriminatoris)
• Evaluació formativa que orienti i reajusti el procés ensenyament-
aprenentatge
• Potenciar capacitats de tot l'alumnat des del curriculum inclussiu.

HABILITATS DE COMUNICACIÓ I DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES:

• Desenvolupament de les habilitats socials (assertivitat, empatia etc...)
• Gestió positiva dels conflictes
• Educar en i pels conflicte
• Atribució dels conflictes a caauses modificables.
• Recerca de solucions alternatives
• Aprendre a trobar solucions: tots guanyam!
• Desenvolupar processos de negociació
• Utilitzar l'estratègia de la mediació.

3.- MESURES ORGANITZATIVES:

OBJECTIU: Disminuir l'agressivitat, la intolerància i la falta de
convivència en els centres.

• Horaris amb criteris pedagògics
• Assignació de tutories i grups-classe amb criteris de responsabilitat i
eficàcia
• Assignació equitativa de l'alumnat als grups-classe
• Considerar els patis, menjadors, passadissos etc com a espais
educatius
• Elaborar protocols d'actuació per fer front als problemes de convivència
• Distribució espaial de l'aula de forma flexible.

18
4.- COL.LABORACIÓ FAMILIAR:

OBJECTIU: Fomentar la participació de la família en la vida escolar i la
seva responsabilitat en la presa de decisions educatives conjuntes que
afectin als fills.

• Participació activa en la comissió de convivència
• Col.laboració en les activitats del centre, d'aula i de tutoria.
• Mantindre una política informativa amb les famílies clara i suficient
• Col.laboració amb els processos de resolució de conflictes
• Coneixement de les necessitats educatives dels fills: límits, capacitat de
diàleg, nivell d'exigència, responsabilitat, afecte, acceptació
• Implicació en el suport a ales tasques escolars
• Intercanvi d'informació amb l'equip educatiu dels fills
• Foment de l'autonomia personal dins l'àmbit familiar
• Participar en les activitats de sensibilització per al foment de la
convivència
• Participar en les escoles de pares
• Realitzar activitats de formació conjunta família-escola

5.- ENTORN SOCIOCOMUNITARI

OBJECTIU: Obrir canals de participació i intervenció de l'àmbit
sociocomunitari en el desenvolupament de l'activitat escolar que fomenti
una convivència en positiu.

• Mesures de coordinació i cooperació amb altres entitats i institucions
• Crear comunitats d'aprenentatge en un procés global d'educació
compartida per a tota la comunitat
• Gestionar ajudes per a l'escolarització d'alumnat amb desenvantatges
socials i culturals.
• Fomentar reforços educatius i socials a l'alumnat amb dificultats des de
diverses entitats no tan sols educatives.
• Fomentar l'obertura del centre fora de l'horari lectiu
• Intervenir en problemàtiques familiars que suposin un obstacle en el
procés educatiu en coordinació amb les institucions competents.
• Realitzar campanyes informatives específiques.

19
PROTOCOLS D’ACTUACIÓ PER FER FRONT ALS PROBLEMES DE
CONVIVÈNCIA:
TIPIFICACIÓ DE FALTES I MESURES CORRECTORES

El centre te tipificades les següents faltes o incorreccions comeses pels alumnes durant
la seva permanència dins el recinte escolar:

LLEUS

- Córrer per els passadissos .
- Faltes de puntualitat.
- No dur el material necessari per el normal desenvolupament de l’activitat
escolar.
- Molestar als companys.
- No demanar torn de paraula.
- Barallar-se sense conseqüències (deterioro de material, ferides o
agressions)
- Parlar amb to de veu inadequat.
- No fer els deures.
- Mantenir mala conducta pels passadissos( cridar, embrutat, deteriorar...)
- Mal us dels espais del centre: aules, banys, patis...
- Insults lleus.
- Respondre de manera inadequada al mestre (contestar )
- Faltes d’obediència ocasional.
- No complir les normes d’aula.
- Dir mentides.
- Interrompre i impedir el jo dels companys al pati.
- Absentisme esporàdic.
- No responsabilitzar-se del càrrecs o acords.
- No participar en els treballs de grup.
- No dur firmats: control, agenda...

INTERVENCIÓ

Les faltes lleus seran considerades com a tal, quan se repeteixin de manera
reiterada.
La intervenció davant elles serà immediata( en el moment que passa) i anirà
acompanyada d’una reflexió, amb el/la mestra que ha detectat la falta.
Si a pesar d’això se segueixen produint ( 3 vegades ) se notificarà als pares
mitjançant l’agenda, per tal de prevenir-los, d’una possible sanció greu, per
acumulació de lleus (3 faltes lleus).

20
GREUS

-Interrompre constantment i dificultat els treball de classe.
-No fer cas a les consignes i ordres donades.
-No fer les feines de classe de manera reiterada.
-Faltes de puntualitat reiterada.
-Tenir una actitud negativa davant les activitats escolars.
-Deteriorar material de l’aula, edifici i centre.
-Rompre o deteriorar el materials dels companys.
-Insultar als companys.
-Entrar dins l’edifici escolar en hores d’esbarjo.
-Reiteració de tres faltes lleus, de la mateixa tipologia sense ànim de rectificar.
- Agresió física sense conseqüències greus.
-Apoderar-se d’objectes aliens.
-Fer un mal us dels espais de manera reiterada.
-Baralla amb els companys amb agresió física, ocasional i sense conseqüències.
-Mantenir una mala conducta pels passadissos de manera reiterada.
-Intolerància: racisme, discriminació...
-Falta de respecte entre companys.
-Faltar a classe sense motiu justificat.

INTERVENCIÓ

-Reflexió, per escrit ( anex nº 1 ) i notificació als pares, mitjançant l’agenda de que
duu una amonestació escrita.
-Serà signada pels mestres implicats, tutor/a i Direcció.
-S’ha de tornar signada pels pares.
-Si no se duu l’amonestació signada, se notificarà telefònicament als pares o
responsables legals.

21
MOLT GREU

- Agressió a un adult, ja sigui física, psíquica o verbal.
- Mostrar actituds agressives de manera reiterada.
- Reiteració de tres faltes greus de la mateixa tipologia i sense ànim de
rectificar.
- Falsificar la firma dels pares.
- No fer les feines i activitats de l’aula, de manera reiterada.
- Qualsevol agressió física o psíquica de forma continuada a un company/a.
- Agressions en grup i programades.
- Mantenir mala conducta de manera habitual (seguiment i control directe i
continuat , amb registre escrit per part del tutor/a )

INTERVENCIÓ

- Reflexió, per escrit ( anex nº 1 ) i notificació als pares, mitjançant l’agenda
de que duu una amonestació escrita.
- Comunicació telefònica als pares dels fets i concertar reunió amb caràcter
urgent.
- Reunió amb els pares amb la presència d’un membre de l’equip directiu.
- Obrir diligència.

22
ANNEX 1:

NORMATIVA SOBRE VESTIMENTA ADEQUADA DINS L’ÀMBIT ESCOLAR

NORMATIVA SOBRE VESTIMENTA

El desenvolupament de l'activitat docent exigeix que totes les persones que intervenen
(professorat, alumnat i personal d'administració i serveis) utilitzin una indumentària
adequada a un espai de treball que es caracteritza per un nivell estàndard de
formalitat, i que a més permeti la identificació de les persones. Per tant, és necessari
evitar l'ús de gorres, l'exhibició de roba interior i l’ús de qualsevol altre element que
contravingui d'una forma manifesta les normes convencionals relacionades amb la
vestimenta en una institució educativa pública com per exemple, banyadors, faldes,
jerseis, camisetes o calçons excessivament curts i maquillatge. Excepcionalment es
permetrà l'ús de gorres per raons justificades.

En cas d’incompliment d'aquestes normes, la direcció del centre prendrà les mesures
que consideri oportunes, tenint en compte el decret 121/2010 de 10 de desembre de
drets i deures dels alumnes (BOIB núm. 187).

PROTOCOL EN CAS D'INCOMPLIMENT PER PART DE L'ALUMNAT
L’Equip Directiu i el professorat del centre pot avisar a un/a alumne/a que la seva
indumentària no és la correcta. En cas de reiteració se seguirà el següent protocol:
1r avís: El tutor donarà un avís oral a l'alumne per a què no es repeteixi la falta.
2n avís: El tutor informarà al cap d'estudis, que farà un segon avís a l'alumne. Li posarà
una nota a l’agenda i avisarà els pares.
3r avís: El director enviarà a l'alumne/a a canviar-se de roba. Se n'avisarà els pares i es
posarà una falta lleu.

23
ANNEX 2:

RECORDATORI NORMES

HÀBITS SALUDABLES
- És imprescindible dormir un mínim de 8 hores diàries. La família hi ha de
col·laborar activament, de manera que l’alumne disposi de l’energia i la
concentració suficient al llarg de tot el matí.

- No es pot dur brioxeria industrial per berenar. Els dimarts s’ha de dur fruita
per berenar.

ÚS ADEQUAT DE LES TIC
A l'escola cada alumne és responsable del microportàtil que utilitza i del seu
bon ús.

- ELS ALUMNES NO PODEN DUR TELÈFON MÒBIL A L’ESCOLA

- Si la família ho considera necessari (per controlar el seu fill a l’hora de tornar
a casa, etc.), i decideix que en dugui ha de signar la autorització al tutor/a. El
matí en arribar, l’alumne entregarà el mòbil al tutor fins a l’hora de la sortida.

- L’escola no es fa responsable de la possible desaparició o averia del mòbil. Si
el mòbil és utilitzat durant la jornada escolar, el professor o monitor de
menjador ho recollirà i l’entregarà a Direcció. Només s’entregarà el mòbil als
pares de l’alumne.

- L’ÚS DE LA MAJORIA DE XARXES SOCIALS ESTÀ AUTORITZAT
O RECOMANAT PER MAJORS D’EDAT

- En conseqüència, com a centre de Primària desaconsellem totalment a les
famílies que autoritzin els seus fills a utilitzar aplicacions com Whatsapp,
Facebook, Twitter o Instagram. En cas que les utilitzin els demanem que
controlin l’ús que en fan. L’escola no es fa responsable dels problemes
derivats de l’ús d’aquestes xarxes. Per tant, derivarà qualsevol
problemàtica greu sorgida en aquest àmbit al Policia de barri o la
Policia Nacional

- ÉS VITAL ESTABLIR UN HORARI DIARI D’ÚS DE DISPOSITIUS
ELECTRÒNICS (CONSOLES, MÒBILS, ORDINADOR, TELEVISIÓ,
ETC.) I SITUAR-LOS EN LLOCS COMUNS DE LA CASA

- Desaconsellem que els nins disposin de TV, consoles, ordinadors, etc. a la
seva habitació. Així mateix, recomanem que, en cas de tenir mòbil, el
carreguin a un espai comú, de manera que no en puguin fer ús durant el
vespre.

24
- ELS PARES HAN DE CONTROLAR EL SEU PROPI ÚS DEL
WHATSAPP

- Qualsevol usuari de whatsapp ha de tenir en compte que ha
d’actuar com si les converses que es tenen fossin públiques.
- No es pot atemptar contra l’honor ni la dignitat d’altres persones. Publicar
rumors maliciosos, insultar, etc. contra altres membres de la comunitat
educativa (altres companys de classe, altres pares o professorat) és un delicte.
També és un delicte l’enviament de fotos que atemptin contra la dignitat
d’altres persones.

AVALUACIÓ
- El Pla d’Acció Tutorial vigent del nostre centre recomana que el mestre
entregui els exàmens corregits als alumnes perquè els pares els signin.

Després els han de tornar al mestre, que els ha de guardar fins a final de curs.
L’objectiu és mantenir informades a les famílies sobre l’evolució acadèmica
dels seus fills. Tot i això, és molt important tenir en compte que:

- S’ha d’incidir en allò que es pot millorar, amb una perspectiva dialogant
i de comunicació amb el professorat.

- En cas que el professor consideri que aquesta dinàmica no es manté, pot
modificar el sistema i, d’acord amb la normativa, substituïr-la per reunions
informatives on mostri els controls a la família.

Els controls només són un element més a tenir en compte a l’hora de decidir
les qualificacions del bolletí. En aquest sentit, els criteris de qualificació són:

- Observació directa i sistemàtica del dia a dia (participació, actitud,
responsabilitat.....)

- Produccions dels alumnes: treballs individuals, en petit i/o en gran
grup,

- Registres anecdòtics.

- Debats, presentacions, sortides, posades en comú...

- Proves específiques, orals i escrites (controls, qüestionaris,
presentacions de treballs...)

25
CONVIVÈNCIA
- La nostra escola treballa activament en la gestió positiva dels conflictes, i
impulsa iniciatives destinades a millorar la convivència entre tots els membres
de la comunitat educativa. Així i tot, si l’alumnat comet una falta contrària a
les normes o greument perjudicial per a la convivència, serà sancionat d’acord
amb la normativa vigent (BOIB, Decret 121/2010)

El nostre pla de convivència té tres tipus de faltes totes tipificades amb
conductes descrites al mateix document.

- Faltes lleus

- Faltes greus

- Faltes mol greu

L’acumulació de tres faltes lleus serà considerada una falta greu. L’acumulació
de tres faltes greus es considerat una falta molt greu. Una falta molt greu
comporta l’obertura d’un expedient disciplinari i pot suposar perdre
el dret a participar a determinades activitats tals com el viatge
d’estudis

- Els tutors es reuneixen amb cada família com a mínim una vegada durant el
curs. Tanmateix, sempre que els pares o el tutor ho considerin necessari, es
pot convocar una reunió.

- En cas de conflicte, els demanem no fer valoracions ni judicis fins que hagin
parlat amb el professor. Sovint molts de problemes s’arreglen just parlant, i la
coordinació i confiança entre família i escola és el factor més important de
l’èxit escolar.

26