Está en la página 1de 26

C.E.I.

P SES ROTES VELLES


(Revisat i aprovat Mar 2017 )

1
PLA DE CONVIVNCIA C.P SES ROTES VELLES

1.-CARACTERSTIQUES I ENTORN DEL CENTRE


El pas previ a qualsevol actuaci passa per:

Analitzar la realitat educativa amb la que treballem, previ a plantejar

objectius, cercar recursos, planificar estratgies o tcniques i previ a

qualsevol actuaci posterior.

Conixer els problemes els quals ens enfrontem.

Tenir present les diferents visions dels diferents membres de la

comunitat educativa

1.1AMBIT SOCIOECONMIC I DENTORN

El CEIP Ses Rotes Velles est situat a Santa Pona, municipi de Calvi,
carrer Sil, 21.

Est constitut, per dos edificis distributs de la segent forma:

Edifici de primria

PRIMERA PLANTA SEGONA PLANTA

Menjador. 6 aules primria.

Consergeria Laboratori / aula plstica

Direcci Sala informtica.

Oficina A.M.I.P.A. Sala professors.

Bany adaptat per Banys alumnes.

discapacitats motrics. Espais AD , AL i PT

2
Biblioteca Aula de suport

Sala audiovisuals Banys mestres.

4 aules de primer cicle

Aula de msica

Banys alumnes.

Departament angls/ religi

Aula material E.Fsica.

Ledifici de primria est envoltat pe pat, espai que es destina al temps

desbarjo i la part posterior per les classes dEducaci fsica. Lespai

disposa duna zona coberta per un porxo.

Edifici dEducaci Infantil

PRIMER EDIFICI SEGON EDIFICI

4 aules (4 i 5 anys) 2 aules ( 3 anys )

Banys alumnes Aula de psicomotricitat

Bany mestres 2 banys

Quartet material

Envoltant ledifici hi ha lespai destinat a esplai integrat per una

zona de jocs i una zona de pista de formig

3
El centre est ubicat en una zona turstica, majoritriament dhabitatges

plurifamiliars de dimensions redudes, amb una activitat orientada a lrea

de serveis: hotels, restauraci, comer, construcci, serveis domstics...

Amb una activitat socioeconmica mitja- baixa basada amb el treball

estacional, amb situaci datur durant la temporada baixa. La poblaci

aquests darrers anys sha vist incrementada per la presncia de famlies

provinents daltres pasos( comunitaris i no comunitaris )

1.2 CARACTERSTIQUES ALUMNAT:

Hi ha alumnes, escolaritzats a E. Infantil i a Educaci Primria.

La mitja dalumnes que fan us del servei de menjador s de 100 diaris , 90

que mengen de manera habitual i els altres de manera intermitent, aquests

nombre sincrementa quan sinicia la temporada turstica, ja que la majoria

dels pares es dediquen al sector serveis o petits empresaris, lligats al

turisme i activitats derivades.

El nostre alumnat s en la seva gran majoria castellanoparlant i tamb

daltres llenges comunitries i no comunitries. El num dalumnes de

parla catalana no supera l1 %. Al llarg del curs es produeix molt de

moviment dalumnes motivat per canvis de domicili, retorn als seus pasos

dorigen o b per motius laborals. L alumnat nouvingut majoritriament

prov de llocs on es parlen altres llenges. La permanncia daquest

4
alumnat s poc estable ja que est subjecta a la situaci laboral dels pares

que s molt canviant i amb gran mobilitat geogrfica.

En ocasions, part daquest alumnat dincorporaci tardana, amb freqncia

ve amb important retard escolar i acompanyat de problemtica social i

familiar (manca de recursos, disgregaci familiar, inadaptaci cultural,no

haver estat escolaritzats prviament...) .

5
2.-LNEA DE CENTRE FONAMENTADA EN:
Totes les accions del centre venen marcades per Els objectius que

defineixen el nostre: PROJECTE EDUCATIU

6
3.-DOCUMENTS QUE DESENVOLUPEN EL
PEC

PALIC

PLA D'ACCI CONCRECI


TUTORIAL CURRICULAR

PROJECTE PLA DE
LINGSTIC CONVIVNCIA

7
4.-OBJECTIUS
OBJECTIUS DEL PLA DE CONVIVNCIA

ACONSEGUIR LA INCLUSI EFECTIVA DE TOT


L'ALUMNAT

PROMOURE LA IMPLICACI DE LES FAMLIES

IMPULSAR LES RELACIONS ENTRE ELS


MEMBRES DE LA COMUNITAT ESCOLAR

PREVENCI I GESTI POSITIVA DELS


CONFLICTES

CREAR UN AMBIENT D'ARMONIA I BENESTAR


AL CENTRE

MILLORAR EL CLIMA DINS LES AULES,


TREBALLANT LES EMOCIONS I L'AUTOESTIMA

OFERIR ALS ALUMNES EINES I ESTRATGIES


PER RESOLDRE ELS CONFLICTES

8
ALTRES DOCUMENTS QUE SINTE4GREN EN EL PLA DE
CONVIVNCIA SN: (clicar damunt )

PROTOCOL DE PREVENCI,DETECCI INTERVENCI DE


L'ASSEJAMENT ESCOLAR

PROTOCOL ACTUACI ALUMNES TRANSSEXUALS I


TRANGNERE

MANUAL PREVENCI I DETECCI DE RACISME, XENOFOBIA I


ALTRES TIPUS DE DISCRIMINACI DINS LES AULES

PROTOCOL D'ALUMNES EN SITUACI DE DESPROTECCI

TRATAMENT DE L'ABSENTISME ESCOLAR

9
PREVENCI
Dins el pla d'acci tutorial s'acorden les segents intervencions:
-Activitats de benvinguda i cohesi de grup (setembre)
-Realitzaci del sociograma de l'Universitat de Sussex
(http://www.sussex.ac.uk/Users/robinb/esp.html) que inclou un mapa
visual de les interrelacions dins el grup i unes graelles sobre autoestima
(octubre).
-Determinar un programa d'activitats diversificat per temtiques per
adaptar-ho a les necessitats de cada grup (durant el curs).
-Tornar a realitzar el mateix sociograma per valorar els resultats del PAT
(Pla d'Acci Tutorial).

MILLORAR COHESI DELS GRUPS


Activitats corporals per treballar emocions i relacions (tcnica de la
teranyina basada en la pedagogia sistmica, rol playings, biodansa,
exercicis de ralaxaci-concentraci, psicomotricitat, aplicaci de les
tcniques d'aprenentatge cooperatiu per treballar els continguts curriculars,
tractament del tema de les TIC,...).

MEDIACI
En cas de conflicte entre dos alumnes es dur a terme una mediaci. Els
alumnes mediadors sn de 6 i estan formats per realitzar aquesta tasca. Els
alumnes de 6 formaran als alumnes interessats de 5 per poder donar
continuitat al programa de mediaci.

ACTUACI DAVANT L'ASSETJAMENT


Intervencions amb famlia i alumnes implicats seguint les pautes de la
proposta de protocol presentada per la conselleria d'educaci. Durant el
mes de juny es convertir un claustre en una sessi de feina per definir el
protocol d'assetjament dins el nostre centre.

*La relaci amb les famlies es basar en mantenir-les informades de les


intervencions que es fan dins l'escola, del pla de convivncia i del pla
d'acci tutorial. Durant el curs es duen a terme tallers amb famlies per
tractar temes del seu inters, les tcniques i activitats proposades als tallers
sn similars a les que es duen a terme amb els alumnes. D'aquesta manera
poden experimentar els seus efectes.

10
5.- ACCIONS PER ACONSEGUIR ELS OBJECTIUS

Educaci Infantil Primria

a) Detecci de conflictes Entrevista inicial amb cada famlia ( annex 1: orientacions) (annex 2: model de cada centre)
(tutor + altres aportacions) Valoraci inicial (a 1r, proves finals deducaci infantil), com una eina ms a tenir en compte ( annex 3: proves inicials de centre)
Revisi dels expedients escolars (fotocpia dinformes anteriors, registres dincidncies,...) i dels informes de trasps descoleta (recollida: cap destudis). Actualitzaci de les dades personals (annex 4: fitxa de dades personals)
Observaci de les relacions a laula i durant lesbarjo. Registre si s necessari.
Sociograma especfic per a cada edat, si es considera necessari (annex 5: sociograma per ed. Infantil i 1r cicle) (annex 6: sociograma per 2n i tercer cicle)
Observaci del perode dadaptaci. Informe dadaptaci pels alumnes de 3 anys.
Reunions inter-cicle. Revisi i execuci dels acords ja presos.
Observaci de ladaptaci dels alumnes nous (tutor+AD, si cal)
Confecci dun quadern de tutoria dincidncies i aspectes positius,etc amb la participaci de tots els mestres que intervenen a laula.
Reunions a linici del curs tutor/EOEP/especialistes del centre/especialistes externs (si nhi ha) pels ANEE.
Trasps dinformaci entre tutors dun curs a laltre (annex 7: valoraci del grup-classe), per escrit i presencial si s possible.
b.1) Trasps dinformaci de mestres especialistes al tutor, especialment davant fets significatius.
Individuals Entrevista prvia amb les famlies dels alumnes dels quals preveim actituds conflictives.
Establiment de fites individuals per aconseguir al llarg del curs.
Contractes conductuals en els casos en qu sigui necessari (annex 8: model de contracte)
Presentaci de lescola als alumnes nous.
Observaci constant de les relacions a laula, pati,... Registre si es considera necessari.
Establiment dun clima agradable, participatiu i de confiana a laula, atenent tant a lespai (distribuci, decoraci,) com a les relacions entre alumnes i amb el/la mestre/-a.
Elaboraci de les normes de classe o dun codi tic, amb suport visual pels ms petits i amb mecanismes de control subjectes a canvis segons les necessitats.
Elaboraci de quadres dhoraris i rutines, amb suport visual pels ms petits.
Participaci de lalumnat en lorganitzaci de laula.
Treball global de les emocions, de les les habilitats socials i de lautoestima en sessions especfiques i de forma continuada al llarg del curs, en funci de cada grup.
Jocs dacolliment i coneixena dels nins. Aprofitament de la diversitat cultural de laula en les activitats habituals, per tal dafavorir la integraci.
b.2) Torns rotatoris dencarregats.
Daula Planificaci de les sessions i previsi de les condicions de feina, de forma que no hi hagi temps morts ni improvisacions.
Quadern de tutoria, on es guarda tota la informaci de lalumne: entrevistes amb les famlies, incidncies (annex 10: registre dincidncies), suport rebut (annex 9: registre del suport), Aquest quadern passa dun curs a laltre fins a la fi de lescolaritzaci.
Realitzaci dactivitats de dinmica de grup i de cohesi grupal.
Ubicaci dels alumnes dins laula.
b) Accions Conversa diria Dedicar un temps setmanal, com a mnim, per a la conversa a laula (tutoria)
dirigides a Implicaci de tots els mestres que participen a laula en la prevenci de conflictes i en el dileg daula.
la Establiment, a linici del curs, i de forma conjunta entre nins i tutor, de fites individuals i grupals que suposin un comproms per part
prevenci de lalumnat al llarg de lany. Reflectir-los a un mural penjat a laula i avaluar el grau de consecuci durant el curs (full de registre)
de Coneixement dels drets i deures de lalumne.
conflictos Activitats dacolliment pels alumnes nous: alumne-tutor o padr,
Utilitzaci de lagenda escolar de forma positiva, oferint vies per resoldre els conflictes i informant les famlies tamb dels
aspectes de millora. Quadern o segona agenda dincidncies en casos excepcionals.

Activitats dacolliment pels alumnes nous. Presentaci prvia de lescola, mestra, aula,
Confeccionar els grups tenint en compte les edats, sexes, idioma, conflictes, ANEE, germans bessons, al primer curs del segon cicle dEducaci infantil i, si cal, al primer curs de Primria.
Definir les habilitats socials i hbits que es treballaran a cada cicle.
Establiment de fites descola anuals, amb implicaci de les famlies.
b.3) Dmbit Celebraci de festes en qu participi tota lescola.
escolar Realitzaci dactivitats que possibilitin la integraci i la implicaci de les famlies en la vida de lescola.
Realitzaci dactivitats dintercanvi entre alumnes de diferents edats: tallers, tutoritzacions, sortides, menjador, ...
Atendre les demandes i necessitats dels nins en tot moment (aula, passadissos, pati,...), resolent els conflictes de forma immediata i amb la implicaci de tot el professorat.
Fer del menjador escolar un espai educatiu, amb normes comunes a les de lescola i amb una organitzaci adequada, amb reunions amb els coordinadors de menjador i amb registre dincidncies (annex 10:registre dincidncies)
Consensuar pautes dactuacions entre els mestres (cicles, inter-cicles)
Elecci de delegats i sots-delegats. Juntes de delegats. Definir les funcions dels delegats.
Entrevista inicial amb cada famlia ( annex 1: orientacions) (annex 2: model de cada centre)
b.4) Reuni col.lectiva amb les famlies (informaci de lorganitzaci, documents, funcionament del centre, objectius i canvis del curs, equip docent, normes de convivencia, fites grupals,)
11
Amb les
famlies Full informatiu de presentaci del centre i/o cicle, organitzaci i funcionament del centre.
Pla dacolliment (alumnat nouvingut)
Implicaci de les famlies en la dinmica de lescola: participaci en tallers, protagonista de la setmana,

12
6.- LNIES DACTUACI PER A LA
CONSECUCI DELS OBJECTIUS

1.-Coordinar i orientar lorganitzaci del centre cap a la defensa dels drets i

igualtats de tots els membres de la comunitat educativa, establint un model

de relaci fonamentat en el reconeixement de la dignitat de totes les

persones, respecte cap a laltre, de la diversitat i el dret de les persones,

arribant a lequilibri entre llibertat i responsabilitat.

1.1 Coordinar i orientar la execuci del pla de convivncia, com

objectiu prioritari que faciliti laprenentatge i lensenyament

inclusiu i que possibiliti els mxims entorns i moment educatius.

1.2 Fomentar i facilitar el fet de compartir i unificar accions entre tots

els membres de la comunitat educativa per aconseguir un projecte

dactuaci com, orientat cap una suma de decisions, estratgies i

els esforos necessaris per crear el marc de convivncia ms adient

i estable que cal tenir per obtenir lxit del procs educatiu.

2. Fer participar a tots els membres de la comunitat educativa en els

processos de reflexi, formaci i decisi daccions encaminades a

millorar la nostra actuaci.

3. Potenciar la creaci dun ambient de coneixement mutu,

dinterrelaci i respecte per les diferncies socials, culturals,

lingstiques i tniques.

13
4. En relaci al professorat: adoptar criteris comuns i compartits per a

partir daqu donar un tractament diferenciat dacord a les

caracterstiques concretes de lalumnat.

5. Fomentar i facilitar el fet de compartir i unificar accions entre tots

els membres de la comunitat educativa per aconseguir un projecte

dactuaci com, orientat cap una suma de decisions, estratgies i

els esforos necessaris per crear el marc de convivncia ms adient

i estable que cal tenir per obtenir lxit del procs educatiu.

7.- Millorar el clima de convivncia dins el centre, mitjanant:

- Aplicaci del Pla de Convivncia.

-Funcionament efectiu de la Comissi de Convivncia.

-Establir a principi de curs les necessitats entorn a comportament i

valors i a partir daqu establir les metes de grup i individuals de cada

grup classe i dels seus integrants de manera individual.

-Treballar programes de modificaci de conducta en els casos

necessaris, treballant per aconseguir-ho de manera coordinada i

positiva amb lE.O.E.P , famlies afectades i serveis socials ( quan

calgui).

- Aplicaci efectiva i prctica de les normes de convivncia a patis.

14
GESTI POSITIVA DELS CONFLICTES.

La gesti positiva dels conflictes suposa:

Utilitzar el dileg de forma habitual a laula, en un clima dists i de


comunicaci real, i no noms quan hi ha conflictes.

Habituar els nins a parlar dels propis sentiments i emocions i a posar-


se en el lloc de laltre (a travs del role-playing, per exemple)

Donar seguretat al nin, evitant sentiments de culpa.

Implicar les famlies en la resoluci dels conflictes a lescola, donant-


los a conixer les estratgies, mecanismes i documents especfics que
empram al centre.

Fer veure als nins que hi ha vries formes de reaccionar davant una
situaci injusta o denfado: plantejar alternatives, conseqncies i
arribar a acords (veure quadre dA. Crpena i full danlisi de
conflictes)

Ensenyar tamb a solucionar problemes (veure annex i escala


danlisi de conflictes)

Establir fites individuals, grupals i descola.

Elaborar contractes conductuals quan sigui necessari (veure model)

Treballar les habilitats socials i emocionals de forma transversal.

Ensenyar estratgies per a la relaxaci.

Prestar atenci als nins quan ho reclamen, incloent els moments


desbarjo, Intervenir de forma immediata en els conflictes.

Evitar sempre situacions de manca de respecte i comentaris


desagradables cap als nins, tan en privat com en pblic, i exigir-los
que ells ho facin igual. Tenir en compte els sentiments.

Respectar les opinions dels alumnes i estimular la seva confiana.

Valorar cada nin/-a de laula.

Escoltar totes les parts abans dactuar, evitant prejudicis i


discriminacions.

No perdre mai el control davant un conflicte. En lloc damenaar, fer


que sigui el nin/-a qui anticipi les conseqncies dels seus actes

Treballar la interioritzaci de les normes, ms que la imposici. Han


de ser els propis nins/-es els que decideixin quines han de ser les
normes que han de regir la convivncia a laula i a lescola.

Coordinar les actuacions dels mestres i del personal daltres mbits


escolars (menjador,) davant un conflicte.

Planificar b les activitats docents i el temps doci.

15
PROCEDIMENTS PER EVITAR LACOSSAMENT
ECOLAR (document de treball punt E pla de
convivncia Calvi-Andratx)

4.COL.LABORACI FAMILIAR 5.ENTORN SOCIOCOMUNITARI

MARC GENERAL D'ACTUACI

3.MESURES ORGANITZATIVES 1.CONVIVNCIA DEMOCRTICA

2.PROCESSOS ENSENYANA-
APRENENTATGE

16
1.- CONVIVNCIA DEMOCRTICA ALS CENTRES ESCOLARS

OBJECTIU: Desenvolupar en els centres valors de participaci real que


permetin evitar desequibris de poder i gestionar positivament els
conflictes que es puguin generar.

PROCEDIMENTS:

PEC compartit i divulgat entre tota la comunitat educativa


Revisi participativa dels RRI
Desenvolupament dels PAT: valors i actituds
Normativa daula consensuada i assumida entre lalumnat, professorat i
famlies.
Funcionament operatiu de la Junta de Delegats
Funci assessora de la comissi de convivncia
Funci mediadora de la comissi de convivncia
Funcionament del consell escolar: presa de decisions mitjanant un
dileg igualitari i de consens
Anlisi i reflexi del clima de convivncia al centre.
Mesures per a la sensibilitzaci en la importncia de l'aprenentatge de la
convivncia.

2.- PROCESSOS D'ENSENYANA-APRENENTATGE

OBJECTIU: Cercar un estil educatiu que tengui en compte la complexitat


que duu implcita les relacions entre els continguts, l'alumnat i el
professorat.

PROCS D'ENSENYAMENT:

Organitzaci i gesti de l'aula que permeti l'aprenentatge, la interacci i


el desenvolupament personal.
Rol del docent: l'empatia i el dileg com a eina d'apropament a l'alumnat.
El respecte mutu alumne/educador. Reconeixement i enteniment del
principi d'autoritat de l'educador.
Educador versus instructor: funcions educatives i no noms instructives.
Creaci del grup: cohesi i participaci.
Metodologia didctica: cooperativa, activa...
Estils d'ensenyament: ajustats a la diversitat.

CONEIXEMENT DE L'ALUMNAT:

Desenvolupament psicoevolutiu de l'alumnat


Tenir en compte l'heterogeneitat del grup (interessos, capacitats,
minories)

17
Atenci a la diversitat (agrupaments flexibles, adaptacions curriculars
etc...)
Adaptaci de les intervencions educatives a les caracterstiques
personals de l'alumnat.
Practicar una pedagogia de l'error
Desenvolupar una educaci emocional
Valorar la persona no noms pels seus coneixements acadmics.

CANVIS CURRICULARS:

Continguts conceptuals tils i funcionals.


Continguts procedimentals
Continguts actitudinals
Fer explcit el currculum ocult
Utilitzaci de materials no excloents (no sexistes, no discriminatoris)
Evaluaci formativa que orienti i reajusti el procs ensenyament-
aprenentatge
Potenciar capacitats de tot l'alumnat des del curriculum inclussiu.

HABILITATS DE COMUNICACI I DE RESOLUCI DE CONFLICTES:

Desenvolupament de les habilitats socials (assertivitat, empatia etc...)


Gesti positiva dels conflictes
Educar en i pels conflicte
Atribuci dels conflictes a caauses modificables.
Recerca de solucions alternatives
Aprendre a trobar solucions: tots guanyam!
Desenvolupar processos de negociaci
Utilitzar l'estratgia de la mediaci.

3.- MESURES ORGANITZATIVES:

OBJECTIU: Disminuir l'agressivitat, la intolerncia i la falta de


convivncia en els centres.

Horaris amb criteris pedaggics


Assignaci de tutories i grups-classe amb criteris de responsabilitat i
eficcia
Assignaci equitativa de l'alumnat als grups-classe
Considerar els patis, menjadors, passadissos etc com a espais
educatius
Elaborar protocols d'actuaci per fer front als problemes de convivncia
Distribuci espaial de l'aula de forma flexible.

18
4.- COL.LABORACI FAMILIAR:

OBJECTIU: Fomentar la participaci de la famlia en la vida escolar i la


seva responsabilitat en la presa de decisions educatives conjuntes que
afectin als fills.

Participaci activa en la comissi de convivncia


Col.laboraci en les activitats del centre, d'aula i de tutoria.
Mantindre una poltica informativa amb les famlies clara i suficient
Col.laboraci amb els processos de resoluci de conflictes
Coneixement de les necessitats educatives dels fills: lmits, capacitat de
dileg, nivell d'exigncia, responsabilitat, afecte, acceptaci
Implicaci en el suport a ales tasques escolars
Intercanvi d'informaci amb l'equip educatiu dels fills
Foment de l'autonomia personal dins l'mbit familiar
Participar en les activitats de sensibilitzaci per al foment de la
convivncia
Participar en les escoles de pares
Realitzar activitats de formaci conjunta famlia-escola

5.- ENTORN SOCIOCOMUNITARI

OBJECTIU: Obrir canals de participaci i intervenci de l'mbit


sociocomunitari en el desenvolupament de l'activitat escolar que fomenti
una convivncia en positiu.

Mesures de coordinaci i cooperaci amb altres entitats i institucions


Crear comunitats d'aprenentatge en un procs global d'educaci
compartida per a tota la comunitat
Gestionar ajudes per a l'escolaritzaci d'alumnat amb desenvantatges
socials i culturals.
Fomentar reforos educatius i socials a l'alumnat amb dificultats des de
diverses entitats no tan sols educatives.
Fomentar l'obertura del centre fora de l'horari lectiu
Intervenir en problemtiques familiars que suposin un obstacle en el
procs educatiu en coordinaci amb les institucions competents.
Realitzar campanyes informatives especfiques.

19
PROTOCOLS DACTUACI PER FER FRONT ALS PROBLEMES DE
CONVIVNCIA:
TIPIFICACI DE FALTES I MESURES CORRECTORES

El centre te tipificades les segents faltes o incorreccions comeses pels alumnes durant
la seva permanncia dins el recinte escolar:

LLEUS

- Crrer per els passadissos .


- Faltes de puntualitat.
- No dur el material necessari per el normal desenvolupament de lactivitat
escolar.
- Molestar als companys.
- No demanar torn de paraula.
- Barallar-se sense conseqncies (deterioro de material, ferides o
agressions)
- Parlar amb to de veu inadequat.
- No fer els deures.
- Mantenir mala conducta pels passadissos( cridar, embrutat, deteriorar...)
- Mal us dels espais del centre: aules, banys, patis...
- Insults lleus.
- Respondre de manera inadequada al mestre (contestar )
- Faltes dobedincia ocasional.
- No complir les normes daula.
- Dir mentides.
- Interrompre i impedir el jo dels companys al pati.
- Absentisme espordic.
- No responsabilitzar-se del crrecs o acords.
- No participar en els treballs de grup.
- No dur firmats: control, agenda...

INTERVENCI

Les faltes lleus seran considerades com a tal, quan se repeteixin de manera
reiterada.
La intervenci davant elles ser immediata( en el moment que passa) i anir
acompanyada duna reflexi, amb el/la mestra que ha detectat la falta.
Si a pesar daix se segueixen produint ( 3 vegades ) se notificar als pares
mitjanant lagenda, per tal de prevenir-los, duna possible sanci greu, per
acumulaci de lleus (3 faltes lleus).

20
GREUS

-Interrompre constantment i dificultat els treball de classe.


-No fer cas a les consignes i ordres donades.
-No fer les feines de classe de manera reiterada.
-Faltes de puntualitat reiterada.
-Tenir una actitud negativa davant les activitats escolars.
-Deteriorar material de laula, edifici i centre.
-Rompre o deteriorar el materials dels companys.
-Insultar als companys.
-Entrar dins ledifici escolar en hores desbarjo.
-Reiteraci de tres faltes lleus, de la mateixa tipologia sense nim de rectificar.
- Agresi fsica sense conseqncies greus.
-Apoderar-se dobjectes aliens.
-Fer un mal us dels espais de manera reiterada.
-Baralla amb els companys amb agresi fsica, ocasional i sense conseqncies.
-Mantenir una mala conducta pels passadissos de manera reiterada.
-Intolerncia: racisme, discriminaci...
-Falta de respecte entre companys.
-Faltar a classe sense motiu justificat.

INTERVENCI

-Reflexi, per escrit ( anex n 1 ) i notificaci als pares, mitjanant lagenda de que
duu una amonestaci escrita.
-Ser signada pels mestres implicats, tutor/a i Direcci.
-Sha de tornar signada pels pares.
-Si no se duu lamonestaci signada, se notificar telefnicament als pares o
responsables legals.

21
MOLT GREU

- Agressi a un adult, ja sigui fsica, psquica o verbal.


- Mostrar actituds agressives de manera reiterada.
- Reiteraci de tres faltes greus de la mateixa tipologia i sense nim de
rectificar.
- Falsificar la firma dels pares.
- No fer les feines i activitats de laula, de manera reiterada.
- Qualsevol agressi fsica o psquica de forma continuada a un company/a.
- Agressions en grup i programades.
- Mantenir mala conducta de manera habitual (seguiment i control directe i
continuat , amb registre escrit per part del tutor/a )

INTERVENCI

- Reflexi, per escrit ( anex n 1 ) i notificaci als pares, mitjanant lagenda


de que duu una amonestaci escrita.
- Comunicaci telefnica als pares dels fets i concertar reuni amb carcter
urgent.
- Reuni amb els pares amb la presncia dun membre de lequip directiu.
- Obrir diligncia.

22
ANNEX 1:

NORMATIVA SOBRE VESTIMENTA ADEQUADA DINS LMBIT ESCOLAR

NORMATIVA SOBRE VESTIMENTA

El desenvolupament de l'activitat docent exigeix que totes les persones que intervenen
(professorat, alumnat i personal d'administraci i serveis) utilitzin una indumentria
adequada a un espai de treball que es caracteritza per un nivell estndard de
formalitat, i que a ms permeti la identificaci de les persones. Per tant, s necessari
evitar l's de gorres, l'exhibici de roba interior i ls de qualsevol altre element que
contravingui d'una forma manifesta les normes convencionals relacionades amb la
vestimenta en una instituci educativa pblica com per exemple, banyadors, faldes,
jerseis, camisetes o calons excessivament curts i maquillatge. Excepcionalment es
permetr l's de gorres per raons justificades.

En cas dincompliment d'aquestes normes, la direcci del centre prendr les mesures
que consideri oportunes, tenint en compte el decret 121/2010 de 10 de desembre de
drets i deures dels alumnes (BOIB nm. 187).

PROTOCOL EN CAS D'INCOMPLIMENT PER PART DE L'ALUMNAT


LEquip Directiu i el professorat del centre pot avisar a un/a alumne/a que la seva
indumentria no s la correcta. En cas de reiteraci se seguir el segent protocol:
1r avs: El tutor donar un avs oral a l'alumne per a qu no es repeteixi la falta.
2n avs: El tutor informar al cap d'estudis, que far un segon avs a l'alumne. Li posar
una nota a lagenda i avisar els pares.
3r avs: El director enviar a l'alumne/a a canviar-se de roba. Se n'avisar els pares i es
posar una falta lleu.

23
ANNEX 2:

RECORDATORI NORMES

HBITS SALUDABLES
- s imprescindible dormir un mnim de 8 hores diries. La famlia hi ha de
collaborar activament, de manera que lalumne disposi de lenergia i la
concentraci suficient al llarg de tot el mat.

- No es pot dur brioxeria industrial per berenar. Els dimarts sha de dur fruita
per berenar.

S ADEQUAT DE LES TIC


A l'escola cada alumne s responsable del microporttil que utilitza i del seu
bon s.

- ELS ALUMNES NO PODEN DUR TELFON MBIL A LESCOLA

- Si la famlia ho considera necessari (per controlar el seu fill a lhora de tornar


a casa, etc.), i decideix que en dugui ha de signar la autoritzaci al tutor/a. El
mat en arribar, lalumne entregar el mbil al tutor fins a lhora de la sortida.

- Lescola no es fa responsable de la possible desaparici o averia del mbil. Si


el mbil s utilitzat durant la jornada escolar, el professor o monitor de
menjador ho recollir i lentregar a Direcci. Noms sentregar el mbil als
pares de lalumne.

- LS DE LA MAJORIA DE XARXES SOCIALS EST AUTORITZAT


O RECOMANAT PER MAJORS DEDAT

- En conseqncia, com a centre de Primria desaconsellem totalment a les


famlies que autoritzin els seus fills a utilitzar aplicacions com Whatsapp,
Facebook, Twitter o Instagram. En cas que les utilitzin els demanem que
controlin ls que en fan. Lescola no es fa responsable dels problemes
derivats de ls daquestes xarxes. Per tant, derivar qualsevol
problemtica greu sorgida en aquest mbit al Policia de barri o la
Policia Nacional

- S VITAL ESTABLIR UN HORARI DIARI DS DE DISPOSITIUS


ELECTRNICS (CONSOLES, MBILS, ORDINADOR, TELEVISI,
ETC.) I SITUAR-LOS EN LLOCS COMUNS DE LA CASA

- Desaconsellem que els nins disposin de TV, consoles, ordinadors, etc. a la


seva habitaci. Aix mateix, recomanem que, en cas de tenir mbil, el
carreguin a un espai com, de manera que no en puguin fer s durant el
vespre.

24
- ELS PARES HAN DE CONTROLAR EL SEU PROPI S DEL
WHATSAPP

- Qualsevol usuari de whatsapp ha de tenir en compte que ha


dactuar com si les converses que es tenen fossin pbliques.
- No es pot atemptar contra lhonor ni la dignitat daltres persones. Publicar
rumors maliciosos, insultar, etc. contra altres membres de la comunitat
educativa (altres companys de classe, altres pares o professorat) s un delicte.
Tamb s un delicte lenviament de fotos que atemptin contra la dignitat
daltres persones.

AVALUACI
- El Pla dAcci Tutorial vigent del nostre centre recomana que el mestre
entregui els exmens corregits als alumnes perqu els pares els signin.

Desprs els han de tornar al mestre, que els ha de guardar fins a final de curs.
Lobjectiu s mantenir informades a les famlies sobre levoluci acadmica
dels seus fills. Tot i aix, s molt important tenir en compte que:

- Sha dincidir en all que es pot millorar, amb una perspectiva dialogant
i de comunicaci amb el professorat.

- En cas que el professor consideri que aquesta dinmica no es mant, pot


modificar el sistema i, dacord amb la normativa, substitur-la per reunions
informatives on mostri els controls a la famlia.

Els controls noms sn un element ms a tenir en compte a lhora de decidir


les qualificacions del bollet. En aquest sentit, els criteris de qualificaci sn:

- Observaci directa i sistemtica del dia a dia (participaci, actitud,


responsabilitat.....)

- Produccions dels alumnes: treballs individuals, en petit i/o en gran


grup,

- Registres anecdtics.

- Debats, presentacions, sortides, posades en com...

- Proves especfiques, orals i escrites (controls, qestionaris,


presentacions de treballs...)

25
CONVIVNCIA
- La nostra escola treballa activament en la gesti positiva dels conflictes, i
impulsa iniciatives destinades a millorar la convivncia entre tots els membres
de la comunitat educativa. Aix i tot, si lalumnat comet una falta contrria a
les normes o greument perjudicial per a la convivncia, ser sancionat dacord
amb la normativa vigent (BOIB, Decret 121/2010)

El nostre pla de convivncia t tres tipus de faltes totes tipificades amb


conductes descrites al mateix document.

- Faltes lleus

- Faltes greus

- Faltes mol greu

Lacumulaci de tres faltes lleus ser considerada una falta greu. Lacumulaci
de tres faltes greus es considerat una falta molt greu. Una falta molt greu
comporta lobertura dun expedient disciplinari i pot suposar perdre
el dret a participar a determinades activitats tals com el viatge
destudis

- Els tutors es reuneixen amb cada famlia com a mnim una vegada durant el
curs. Tanmateix, sempre que els pares o el tutor ho considerin necessari, es
pot convocar una reuni.

- En cas de conflicte, els demanem no fer valoracions ni judicis fins que hagin
parlat amb el professor. Sovint molts de problemes sarreglen just parlant, i la
coordinaci i confiana entre famlia i escola s el factor ms important de
lxit escolar.

26