Está en la página 1de 28

Sobre lambigitat

i el reformisme

OBRER

Crtica a la difusi de la consigna


Poder Popular
al si dels moviments socials
INTRODUCCI...................................................................................................... Pg. 3

1. COLLECTIUS QUE PROMOUEN LA CONSIGNA


PODER POPULAR I LES CONCEPCIONS QUE EN TENEN......................... Pg. 3 a 7

2. RESUM I PRIMERA REFLEXI SOBRE LES IDEES-FORA


RESPECTE EL PODER POPULAR DAQUESTS COLLECTIUS................. Pg. 7 a 11

3. RERE LES PASES XILENES: ORIGEN DE LA CONSIGNA


PODER POPULAR I ALGUNES REFLEXIONS RELACIONADES
AMB ELS DISTURBIS DE SALOU..................................................................Pg. 11 a 14

4. EXPOSICI I REFLEXIONS SOBRE EL DEBAT,


AL SI DE LANARQUISME LLATINOAMERIC, RESPECTE
LA CONSIGNA PODER POPULAR..............................................................Pg. 14 a 19

5. EXPOSICI I REFLEXIONS SOBRE EL DEBAT,


AL SI DEL MARXISME LLATINOAMERIC, RESPECTE
LA CONSIGNA PODER POPULAR..............................................................Pg. 19 a 21

6. EXPOSICI I ANLISI DE POSSIBLES CONSIGNES


ALTERNATIVES: PODER OBRER I POPULAR,
PODER OBRER I CONTRAPODER OBRER............................................ Pg. 21 a 25

7. CONCLUSIONS.................................................................................................. Pg. 26

Imatges portada:
1. Pancarta xilena a manifestaci durant el perode de la Unidad Popular als anys setanta.
2. Pancarta italiana de lorganitzaci dextrema-esquerra Potere Operaio (Poder Obrer) activa
entre els seixanta i setanta.
3. Dibuix aparegut com acompanyament de larticle Desmitificando la trampa del poder popular,
una crtica desde la anarquia de Polke i publicat al peridic anarquista xil El Amanecer.
4. Muntatge amb el logotip de la madrilenya Asociacin Universitaria Contrapoder on shi ha afegit
a sota la paraula Obrer.

Nota: Aquest text ha estat escrit per Oleguer Vall Font, company afiliat a la CNT de Martorell,
discutit i aprovat, desprs dalgunes rectificacions, com a opini daquest sindicat.
INTRODUCCI

Una consigna s una frmula


breu que sutilitza com a
expressi duna idea poltica1 ,
s a dir, s sempre una reducci
de la complexitat dun conjunt
didees que expressen una
determinada concepci de com
hem de relacionar-nos amb els
dems (la poltica, en el seu
sentit ms genric, al cap i a la fi
tracta daix) amb fins
exclusivament propagandstics.
Aquesta reducci de la
complexitat es fa, en
determinades circumstncies,
necessria doncs a fi de fer una
Membres i simpatitzants de lAteneu La Base, el 14 de febrer de
crida a la mobilitzaci, en un 2016, amb la consigna Poder Popular encapalant una manifestaci
moment donat, no podem dhomenatge a Pablo Molano. Aquesta va culminar amb lokupaci
difondre textos massa farragosos de la nova Rimaia.
sin idees senzilles que puguin
ser rpidament difoses.
Ara b, aix no vol dir que no haguem de 1- Collectius que promouen
construir espais on poder reflexionar sobre la consigna Poder Popular
el significat ms profund daquestes i les concepcions que en tenen.
consignes que shan llanat, veure si a) Ateneu Cooperatiu La Base: s una entitat
aquesta reducci de la complexitat que del Poble Sec (Barcelona) que va sorgir amb pos-
sha fet s la sntesis2 adequada o si, pel terioritat a les mobilitzacions del 15-M. Han utilit-
contrari, t conseqncies poltiques zat profusament aquesta consigna (amb especial
indesitjables. Creiem que si arribem a intensitat en els homenatges a Pablo Molano a
aquesta segona conclusi lnica soluci travs de plantilles, cntics, pancartes etc.). Fins
passa per substituir aquesta consigna per i tot la premsa burgesa, El Peridico, en una no-
una altra, per una reducci de la tcia de lonze de juny de 2016, titulada L'Ateneu
complexitat ms adient. Cooperatiu La Base okupa l'abandonat Institut
Lobjectiu daquest text dels/les Botnic del Poble-sec, es fa ress de que Poder
anarcosindicalistes martorellencs/ques s, Popular s el lema de lentitat. A la pgina web
precisament, construir un espai de reflexi de lAteneu La Base es parla de que lapodera-
sobre la consigna Poder Popular que des ment 3 popular s crear les bases per a una
de fa alguns anys sha comenat a utilitzar transici collectiva cap a altres formes de viure
per part dalguns collectius de lesquerra entenent-ho com un procs per anar trencant la
autnoma i llibertria de Barcelona i alguna dependncia del Mercat i de lEstat, dotant-se
organitzaci de lEsquerra Independentista duna infraestructura econmica autogestio-
catalana. A la vegada, per, forma part del nada, la creaci de llaos comunitaris al barri i
bagatge ideolgic dalguns partits de construir una posici poltica prpia participant als
lesquerra institucional a nivell estatal. conflictes socials, tant barrials com de ciutat.

1- Definici extreta de Google. cop, en la seva versi anglfona empowerment, fins lany
2- Lgicament, en una sntesis, hi haur aspectes als que es 1976 a la obra de Barbara B. Salomon Black Empower-
donar ms importncia que a daltres i aix dependr duna ment on es presentava una metodologia de treball amb
determinada postura ideolgica, de la voluntat de corregir comunitats afroamericanes marginades.
les asimetries presents a la societat o de perpetuar-les. Actualment s utilitzat dins el marc teric dels programes de
3- El concepte apoderament t un origen diferent del de desenvolupament de les Nacions Unides i el Banc Mundial
Poder Popular que es remunta, segons alguns autors, a la per a les dones i altres collectius definits com a vulnerables.
educaci popular de Paulo Freire als anys 60 i les seves Max Weber, socileg alemany, a la seva obra El Poltic i el
campanyes dalfabetitzaci. Per no fou utilitzat per primer Cientfic diferenciava clarament entre aquestes dues

3
c) Can Vies: Aquest Centre Social del barri de
Sants, okupat el 10 de maig de 1997, t a la
seva faana un mural presidit pel lema Poder
Popular. Desprs de lintent de desallotjament,
del 26 de maig de 2014, va aparixer un article
a la web Regeneracin Libertaria titulat Can
Vies. Poder Popular o insurreccionalismo on
safirma, respecte als disturbis que es van pro-
duir al barri de Sants, com a conseqncia de
Cartell dEmbat (Organitzaci Llibertria de Catalunya) lintent de desallotjament, que aquests van tenir
que sn els anarquistes catalans promotors ms acceptaci social grcies al teixit social que
del Poder Popular. Can Vies ha contribut a construir.
Hem dentendre, doncs, que aquest teixit so-
cial s el que entn Lusbert (lautor de larticle)
com a Poder Popular al que contribueix Can
Vies i que reflexa el mural que ell tamb cita.
Precisament larticle est concebut com una cr-
tica a linsurreccionalisme anarquista (que, en
principi i segons els seus crtics com Lusbert,
descuida la construcci daquest teixit social
prioritzant la violncia revolucionria). Aix Lus-
bert afirma que la violencia revolucionaria ser
una tctica efectiva en cuanto exista un tejido so-
cial y una organizacin popular que la articule.
d) Embat (Organitzaci Llibertria de Cata-
Mural a la faana del Centre Social Autogestionat Can lunya): Aquesta s una organitzaci poltica
Vies de Sants (Barcelona) amb el lema Poder Popular anarquista dmbit catal, de recent creaci, que
(en van realizar reproduccions limitades, amb la firma de utilitza, en nombrosos dels seus escrits i t com
Rob Black Block, sobre tela i paper per autogestionar-se). a lema el Poder Popular. Entenen aquest con-
cepte com una estratgia poltica que s prefi-
gurativa del socialisme4 i t, segons aquesta
b) La Rimaia: La nova Rimaia es va okupar organitzaci, com a subjecte les classes popu-
en els actes dhomenatge a Pablo Molano, se- lars. Segueixen comentant que enfonsa les
gons la seva prpia web poderpopular.word- seves arrels a la Llatinoamrica dels anys sei-
press.com es tractaria de construir un espai xanta que, a la seva vegada, t un origen en la
dautonomia i llibertat i potncia collectives. consigna Tot el Poder als Soviets de Lenin. Ac-

vocacions. s problemtic confondre ambdues? Resulta Quin sentit t, avui dia, que lesquerra revolucionria
problemtic utilitzar un concepte provinent de les cincies utilitzi un concepte que forma part del bagatge teric del
socials com a consigna poltica? A les cincies socials Banc Mundial i les Nacions Unides? No estarem dacord,
sempre es corre el risc dobjectivar (transformar en objectes) a cas, que sn institucions que, ms aviat, tendeixen a afa-
els subjectes destudi encara que sutilitzin metodologies vorir aquest segona situaci? O s que potser s un con-
qualitatives. cepte en disputa i sha diniciar un combat ideolgic per
Pel qu fa a ls que avui en dia es fa daquest concepte, reapropiar-sel? No shauria de substituir per un altre?
Maria Virginia Betancor, treballadora social uruguaiana, ens Mikhail Bakunin deia que en la seva versi de la filosofia
recorda, a larticle Empoderamiento: una alternativa dialctica de Hegel hi predominava la negaci, segurament
emancipatoria?, que (respecte lapoderament) sacostuma a degut a lassimetria existent entre els diferents llocs denun-
parlar dun poder intrnsec que els individus han de ciaci. s a dir, que el principal esfor que hem de fer s el
desenvolupar i ens recorda que, com deia M. Foucault, els de negaci perqu sha dimpugnar una totalitat que ens
defensors del control social busquen promoure els temes de ofega, un lloc denunciaci de conceptes ms aclaparador
lautomotivaci capaos de produir un autogovern intern. que el nostre. Aquest lloc denunciaci s el Banc Mundial
s a dir que, respecte el concepte dapoderament, no i lFMI i el concepte lapoderament en el cas que ens ocupa.
sabem si estem parlant dun poder alternatiu o duna El fet de que sigui ms aclaparador fa que hi hagi una assi-
interioritzaci, amb les seves caracterstiques, del poder metria desfavorable a lintent de reapropiar-nos-el i haguem
establert. No sabem, per tant, si estem objectivant a qui ens de fer, com deia Bakunin, una negaci daquest. Finalment
referim doncs lambigitat del terme no ens permet conixer comentar que, respecte lapoderament, sembla ser que
la direcci en la que es produeix el procs. Tenint en compte lAteneu La Base lhi ha afegit ladjectiu popular i lutilitza
que, en el cas que estigussim parlant de la segona indistintament al de Poder Popular com si fossin sinnims
situaci, aquest apoderament tendiria a objectivar els quan, com veurem ms endavant i com hem dit al principi
individus o grups socials. daquesta nota al peu, tenen un origen diferent.

4
tualment i, segons ells, Poder Popular serien
el conjunt de moviments socials com, per exem-
ple: lObra Social de la PAH i els seus edificis
ocupats, la marea verda de Balears, el Comit
de Vaga de Panrico etc.5
Podem veure com opera aquest concepte, en
lanlisi duna conjuntura concreta, a un article
dun dels militants dEmbat titulat Cap a la cons- Cartell de les jornades dEndavant a lAteneu Harmonia
trucci del Poder Popular. Reptes i riscos del de Sant Andreu (octubre de 2015) on sutilitza la consigna
cicle electoral on safima que (...) el nostre pro- Poder Popular.
jecte de poder popular, no pretn crear organit-
zacions civils que serveixin com a bases de construm el poder popular del 2 i 3 doctubre
suport al govern, sin lorganitzaci directa del de 2015.
poble que li serveix per a socialitzar aquest En el primer document no es fa una definici
poder. 6 del concepte per es fa una crida a la creaci
Embat s la versi catalana de les organitza- drgans de poder popular en totes les seves ex-
cions anarquistes especifistes, sobretot llatino- pressions i es fa referncia a que la Unitat Po-
americanes com la Federacin Anarquista pular s el mecanisme per a la construcci del
Uruguaya (FAU), que sn aquelles que rebutgen Poder Popular.
la organitzaci en grups dafinitat i funcionen per Respecte el document sobre les jornades de
agrupacions territorials i comissions temtiques, Sant Andreu sapunten algunes idees (sovint
de forma similar a un partit poltic (en aquest contradictries) que sha dentendre que no sn
sentit). necessriament, i en la seva globalitat, dEnda-
e) Endavant (Organitzaci Socialista dAlli- vant sin fruit de les reflexions dels diferents
berament Nacional): s una organitzaci pol- participants en un acte que, entenem, era obert
tica estratgica de lEsquerra Independentista (de fet, hi havia ponents de diferents collectius
fundada lany 2000. Tot i que normalment el con- no estrictament de lespai poltic de lEsquerra
cepte clau a qu fa referncia s la Unitat Po- Independentista):
pular 7 puntualment ha utilitzat el concepte de Es pregunten sobre quines institucions de
Poder Popular. Pel qu hem pogut constatar, Poder Popular shan de crear, des de la base,
almenys amb cert contingut de reflexi terica, que desbordin les institucions de lEstat a nivell
ha estat en dues ocasions: En un document, de municipal, safirma que un poder popular no
gener de 2012, titulat Poder Popular contra la es pot construir des de les institucions i que
UE i els estats capitalistes i en unes jornades a aquest fa de contraps, hi ha qui parla de po-
lAteneu Harmonia del barri de Sant Andreu ders populars perqu tota concentraci de
(Barcelona) titulades Des dels barris a la ciutat, poder s perillosa, safirma que el poder popu-

4- Aix significa que anticipa les caracterstiques del socia- qui la gestioni, per per laltra quan parla de socialitzar
lisme dins la mateixa societat capitalista. aquest poder sembla dir que es socialitza el poder que ja hi
5- Daquesta definici es desprn que Embat considera que ha establert, s a dir que, a ligual que amb el concepte apo-
els mateixos moviments socials sn Poder Popular en si. derament, no sabem si estem parlant de la socialitzaci dun
Per a Ral Zibechi, teric dels moviments socials uruguai, poder alternatiu o de la interioritzaci popular del poder ac-
un moviment social no s, en si, un Poder Popular, no s tual.
un rgan de Poder Popular. Per tal de que es transformi en 7-Per llegir una crtica a la idea de Unitat Popular i la partici-
aquest ha dexercir un poder concret, en un territori paci dEndavant en ella, es pot llegir VALL, OLEGUER Uni-
determinat (ja sigui ms gran o ms petit) alternatiu a tat Popular o Convergncia Anticapitalista: Reflexions entorn
lEstat-Capital. un debat sobre com contribuir a larticulaci dels moviments
Zibechi posa com exemple el Movimento dos Trabalhado- socials.
res Rurais Sem Terra (MST) de Brasil que t varis assenta- 8- La primera contradicci que veiem en el plantejament
ments (on hi viuen uns 2.000.000 de persones) dins dels dEndavant, al primer document que hem citat, s lafirmaci
quals les assemblees del moviment sn lnica autoritat; de- que la Unitat Popular s linstrument per a construir el
cidint sobre com seduca, qu es cultiva, la distribuci de Poder Popular. Si b s cert que Endavant aposta genrica-
lespai etc. Lnic que shi acostaria creiem, dels exemples ment perqu la Unitat Popular graviti fora de les institucions,
exposats per Embat , encara que a un nivell ms micro, se- segons lopini dOleguer Vall a Unitat Popular o Convergn-
rien els edificis ocupats doncs la seva gesti quotidiana si cia Anticapitalista, la concrecci prctica daquesta idea, les
est en mans dels seus ocupants. No, en canvi, la fbrica Trobades dUnitat Popular (TUP), ha tingut ms un carcter
de Panrico o els centres densenyament a Balears que no de frum de discussi i crtica i no pas dinstrument per a li-
van arribar a funcionar en rgim dautogesti. nici de mobilitzacions.
6- Per una banda aquesta definici sembla construir una Tenint en compte que Ral Zibechi (com comentvem a la
oposici amb ladministraci capitalista, independentment de nota al peu 5) afirma que sha de tenir cert control del territori

5
acostar-se al sector anticapitalistes
de Podemos, produnt un gir cap a
lesquerra de la formaci morada, es-
trenyent els llaos amb Izquierda
Unida.
En un llibre dedicat a aquesta co-
rrent de Podemos, titulat Anticapita-
listas en Podemos: Construyendo
Poder Popular, safirma sobre el
poder que (...) al contrario que otras
pocas no existen contra-poderes
como para cuestionar la capacidad de
gobierno del Estado. Del que sembla
desprendres que laposta electoral s
una conseqncia daquesta debilitat,
de que apareix davant la incapacitat
dels moviments socials per fer-se
La consigna Poder Popular est al centre de la polmica entre pablistes
amb el control de la situaci i produir
i errejonistes de Podemos. Els primers la defensen, els segons la rebutjen.
canvis profunds.
Per altra banda, un article dels se-
lar ha dacabar substituint al poder burgs i ca- cretaris dorganitzaci dArag i Andalusia, titulat
pitalista, safirma que el poder popular sentn Un Podemos para construir poder popular,
acceptant que el subjecte de canvi s la classe afirma que aconseguir el govern no s el mateix
treballadora i tamb es diu que el fet que el con- que aconseguir el poder i que es necessita uns
trol de leducaci el tingui lEstat ens aboca a la moviments socials forts aix com conquerir lhe-
lluita institucional i no al poder popular..8 gemonia a la societat civil. Afirmen que sha
f) Podemos (alguns sectors): Es tracta dun destimular la participaci de les classes treba-
partit poltic, fundat el gener de 2014, liderat per lladores i populars (fent especial mfasi en les
Pablo Iglesias Turrin. La consigna Poder Po- primeres) i entenen que el moviment popular
pular est al centre de la polmica actual entre sha de transformar en poder real.9 Aix doncs,
pablistes i errejonistes doncs mentre els pri- a grosso modo, aquest Poder Popular del que
mers lentenen com el necessari substitut de parla larticle va lligat, indefectiblement, a len-
lantiga Si Se Puede vinculant-la a la necessi- fortiment dels moviments socials i a cert paper
tat de recuperar el carrer, treballant colze a capdavanter de la classe obrera.
colze amb els moviments socials, els segons en- Respecte la composici sociolgica daquest
tenen que aquesta consigna expressa certa cul- Poder Popular hi ha unes reflexions interes-
tura resistencialista de lesquerra que impediria sants, que no vol dir que les compartim, al do-
construir un projecte transversal i de majories. cument Organicemos el Poder Popular y la
Aquest gir de Pablo Iglesias i els seus segui- Revolucin editat per Podemos por el Socia-
dors, que semblen ser conscients dels perills lismo (corrent interna vinculada al trotskisme
duna excessiva institucionalitzaci, sembla dAlan Woods) concretament safirma el paper

(arrabassat a lEstat-Capital sentn) perqu un moviment cooperatives tindrien un accs restringit. Aix impediria
social passi a ser un rgan de Poder Popular, no es pot (com es diu ms endavant) el Poder Popular a leduca-
afirmar que la Unitat Popular (tal i com lentn Endavant a ci i faria necessria la lluita institucional, tamb sa-
travs de la TUP) sigui el mecanisme per crear el Poder firma que aix es podria solucionar amb subvencions.
Popular si ni tan sols es planteja, dins dels seus objec- Aquest argument no t en compte el funcionament dalgu-
tius, linici de mobilitzacions que s el que podria desem- nes Escoles Lliures com Paidea a Extremadura que
bocar, en el seu punt ms lgid, en formes de control del sautogestionen (sense rebre subvencions) mitjanant
territori oposades al domini de lEstat-Capital. mecanismes com les quotes de solidaritat o el recola-
En quan al segon document, una persona afirma que les ment del moviment anarquista, afirmant que ning es
candidatures sn una eina del Poder Popular el que queda sense anar a lescola per motius econmics (fet
contradiria el plantejament de Ral Zibechi (doncs aquest que contradiria laccs restringit a les cooperatives a que
afirma que el Poder Popular s oposat al control de lEs- fan referncia a les jornades). Aix aconsegueixen mante-
tat-Capital i una candidatura en pretn la seva gesti a ni- nir la independncia pedaggica sense deure-li res a lEs-
vell municipal). Una altra persona afirma que lEstat tat ni estar condicionats per ell.
garantitza un accs universal a leducaci mentre que les Seria, si acceptssim les definicions daquestes jornades

6
capdavanter de la classe treballadora per es t
una visi optimista sobre els petits propietaris i
professionals dels quals safirma que, objecti-
vament, comparteixen interessos amb els treba-
lladors a lestar igualment sotmesos al dictat
dels bancs i la gran empresa. Per tant, entenen
que aquest Poder Popular est format pels tre-
balladors, duna banda, i els petits propietaris i
professionals, de laltra, amb un paper capda-
vanter dels primers.

2- Resum i primera reflexi sobre


les idees-fora respecte el Poder
Popular daquests collectius.
A nivell general es pot dir que tots els collec-
tius esmentats comparteixen la idea de que el
Poder Popular s quelcom diferent de les ins-
titucions de lEstat capitalista i neix, en certa ma-
nera, oposat a elles. Alguns parlen de bases,
de teixit social, organitzaci directa del poble
o de quelcom que fa de contraps i ha daca- Raul Zibechi, teric dels moviments socials
bar substituint al poder capitalista. uruguai, relaciona clarament el Poder
Per alguns daquests collectius no han rela- Popular amb el control territorial arrabassat a
cionat clarament el Poder Popular amb la te- lEstat-Capital, a diferncia dalguns dels
collectius que hem analitzat.
rritorialitat, amb el control efectiu despais
arrabasats a lEstat-Capital com fa luruguai
Ral Zibechi (no ens referim a que no ho hagin
practicat sin a que no ho han teoritzat de forma tunitat pels moviments socials contestataris de
clara). Aquest s un tema cabdal que dalguna constituir-se en poders alternatius all on lEstat
manera creiem que senyala certa impotncia (o no arriba. Sovint s una qesti de pura neces-
inters) per part de qui teoritza des dun conti- sitat, dautocontruir serveis pblics que lEstat
nent on el control, per part de lEstat, del conjunt no ofereix.
del territori sota les seves fronteres s ms acla- En canvi a Europa occidental no noms els
parador que a Llatinoamrica. Estats tenen un monopoli de la violncia ms
En aquesta regi de laltra banda de lAtlntic, efectiu sobre el territori sin que a ms a ms
la capacitat de mantenir el monopoli de la vio- lextensi de lEstat del Benestar va tenir la con-
lncia en un determinat territori, que seria la de- trapart negativa darrabassar al moviment obrer
finici weberiana dEstat, s menor degut a que la gesti de serveis pblics que funcionaven de
aquests Estats tenen una infraestructura institu- forma cooperativa i mutualista estant sota el
cional ms precria. Aix constitueix una opor- seu control.10

dEndavant, una forma de Poder Popular en educaci. 10- Hi ha alguns pasos del nord dEuropa on hi ha sistemes
Es podria objectar que es tracta duna experincia petita de cogesti dalguns serveis pblics. Per exemple a Sucia
per s que, de totes maneres, no es pot renunciar al els anarcosindicalistes reformistes (sn el referent suec de
Poder Popular, segons la seva definici, a lensenya- la CGT) de la SAC (Sveriges Arbetares Central Organisation
ment pblic doncs, en un moment lgid de mobilitzacions, Organitzaci Central de Treballadors de Sucia) gestionen
es podria arribar a ocupacions i altres formes de pressi el sistema de latur amb la collaboraci de lEstat a ligual
que obligus a lEstat a acceptar formes de cogesti o in- que els altres sindicats. Si aix significa cert control obrer o
cls dautogesti (rgans de poder popular que diria Zi- certa cooptaci de lEstat s un tema a analitzar: a difern-
bechi). cia de lEstat Espanyol lafiliaci sindical a Sucia ronda el
Largument demostra, per tant, poca confiana en la fora 80% per, evidentment, es tracta (en la seva majoria) de
de la gent. De totes maneres, hem de reconixer que no sindicats burocrtics. De totes maneres, segurament, lEstat
sabem fins a quin punt Endavant comparteix les opinions sigui encara ms burocrtic, per tant, no serien ms propen-
individuals recollides al seu segon document. ses les bases daquest sindicat a poder passar de la coges-
9- No expliciten de quina manera, no hi ha una discussi ti a lautogesti (sobrepassant les seves directives) que si
com la plantejada per Ral Zibechi. aquests serveis estiguessin noms en mans de lEstat?

7
analitzada per Lusbert a larticle Sociedades
paralelas y poder popular, publicat a la web de
la Cooperativa Integral Catalana, on afirma que
si aquestes no tenen una vinculaci efectiva
amb el conflicte de classes noms seran una
forma dallar-se, tolerada pel mateix sistema.
No sn, per tant i per si mateixes, un poder
popular ja que aquest, necessriament, (...)
lleva consigo la bandera de la confrontacin
contra el sistema dominante (...).
Respecte lEstat, si ens atenem a la dinmica
actual de retrocs cap a la seva gnesi, lnic
espai que no abandonar mai s el que lhi per-
met mantenir-se en la seva definici weberiana,
que no s altra que el control de les armes i de
les carreteres (que podrien ser militaritzades a
ligual que altres sectors) permetent desplaar-
se a les tropes a fi de reprimir futurs esclats so-
cials. Tot el dems es susceptible de ser
privatitzat sin hi ha una oposici efectiva.
Per tant, es comena a fer necessari que els
collectius que utilitzen el concepte Poder Po-
Rosa Luxemburg (1871-1919), referent del marxisme
revolucionari no leninista, va analitzar com el fet que les pular i no el vulguin abandonar, tinguin en
institucions capitalistes estigussin gestionades per compte aquesta perspectiva de control territo-
aquells qui diuen tenir-ne uns valors diferents produa rial de Zibechi encara que sigui a una escala
vacillacions i dubtes entre el proletariat. ms reduda (com ens ensenya lexperincia
de Kilkis) i lincorporin a la seva teoritzaci en-
En parallel a la imposici de les receptes ne- tenent, com diu aquest intellectual uruguai,
oliberals als nostres pasos, que tendeixen a que un moviment social no s necessriament
desmantellar els Estats del Benestar, s molt un Poder Popular per pot ser-ho en forma
probable que vagin quedant espais buits en la embrionria (s un mats que cal tenir en
prestaci de serveis pblics essencials collo- compte).
cant-nos en la disjuntiva de que aquests siguin Un aspecte ms problemtic, per, s la rela-
ocupats per la iniciativa privada o que funcionin ci que ha de mantenir aix diferent, i que neix
en rgim dautogesti pels seus treballadors. en oposici a les institucions, amb aquestes.
Si aquesta primera disjuntiva es resol en con- Aqu ja apareixen algunes idees plantejant que
tra de la segona opci, degut a la debilitat del laccs dalguns partits o candidatures de les-
moviment obrer i social com est passant, l-
nica soluci ser crear-los a la perifria del sis-
tema per aix no vol dir, ni molt menys, que
ens haguem de conformar amb aquesta situa- 11- Aquesta situaci planteja la relaci que han de mantenir
ci, que lhem dentendre com a provisional, sin aquestes experincies amb ladministraci capitalista: els
que ha de servir com a una acumulaci dexpe- comunistes acostumen a ser partidaris de lestatitzaci i de
desfer el control obrer (subtituint-lo per directius), en canvi
rincia (de gesti) a fi de preparar lautogesti
trotskistes i alguns anarcosindicalistes reformistes, han
revolucionria daquells que han estat ocupats acostumat a defensar lestatitzaci per mantenint el control
per la iniciativa privada. obrer: aquesta seria una soluci hbrida que permetria, en
Per exemple, no s el mateix locupaci de l- principi, la gesti per part duna assemblea de treballadors a
la vegada que sassegura el finanament (que entenen arra-
Hospital General de la localitat grega de Kilkis, bassat a lEstat i no com un do).
el 20 de febrer de 2012, i la seva posada en El problema daquest plantejament s que s bastant proba-
marxa en rgim dautogesti (control arrabassat ble que al continuar sent el finanament iniciativa de lEstat
aquest acabs condicionant i minant, poc a poc, el control
a lEstat11) que la clnica autogestionada de Elli-
obrer. Quina s la soluci doncs? Es poden aconseguir els
niko creada pels propis treballadors (a la peri- recursos econmics necessaris per fer funcionar un gran
fria del sistema, per tant). Hospital com el de Kilkis noms amb la solidaritat dels movi-
La relaci entre aquestes iniciatives a la pe- ments socials? Dependr del context i la fora disponible en
cada moment si ens veiem obligats a acceptar, provisional-
rifria del sistema (tamb anomenades socie- ment, lestatitzaci sota control obrer o podem donar un pas
tats paralleles) i el poder popular s ms enll cap a la completa autogesti.

8
querra pot ser positiu per a la construcci da- revolucionaris15 que van substituir ajuntaments
quest Poder Popular ja sigui perqu es pro- i governs regionals durant la revoluci social de
dueix una major sensibilitat respecte als 1936, per exemple.
moviments populars, que sn els qui tenen la No ens enganyem: alguns politlegs ens re-
potencialitat de crear aquest poder alternatiu, corden que la poltica s un joc de suma 0, s
perqu es pot fer daltaveu de les seves propos- a dir, que el que guanya un ho perd laltre i
tes o, fins i tot, perqu aquests partits (amb vo- aquesta, i no altra (si acceptem que sn dues
caci institucional) podrien ser una eina per coses diferents), s la relaci que sestableix
construir-lo. entre el poder institucional i el poder popular
Davant daquestes afirmacions ens s til re- (tal com el defineix Zibechi).
cuperar el pensament de Rosa Luxemburg Finalment, per acabar aquesta primera refle-
doncs va ser la primera en trobar-se, i conse- xi, comentar que tamb ha aparegut la idea de
qentment teoritzar, davant la situaci, aparent- que el Poder Popular estaria format, sociolgi-
ment paradoxal, que una formaci poltica del cament, per la classe treballadora i altres sec-
moviment obrer estigus gestionant un Estat tors socials com els petits propietaris, amb un
burgs i, per tant, la revoluci en marxa es tro- paper capdavanter de la primera.
bs (en certa manera) davant un fals mirall en Ens agradaria assenyalar que aquest paper
la seva confrontaci amb el poder establert (ja capdavanter sentn com un procs gradual en
que les dos forces en disputa enarboraven la el qual aquests petits propietaris es transforma-
bandera del socialisme). ran progressivament en treballadors incorpo-
Recordem que la socialdemocrcia alemanya rant-se a una economia socialista mitjanant un
(que havia recolat la participaci daquest pas sistema dincentius (com laccs a crdits barats
a la Primera Guerra Mundial) es va acabar aliant per part duna banca pblica).
amb lextrema dreta (freikorps) per sufocar la re-
voluci espartaquista de 1919 i Rosa Luxemburg
fou assassinada i el seu cos llanat al Landwehr
Canal de Berln. Quasi un segle desprs el pro- 12- Podemos es va desdir de promoure el referndum sobre
blema plantejat per aquests fets contnua tenint la sortida de la OTAN i ha tingut militars retirats de tendncia
la mateixa vigncia: la nova socialdemocrcia atlantista a les seves files com Julio Rodrguez (que va ser
candidat al Congrs per Saragossa).
actual (que o b, dins el conflicte interimperialista 13- LEsquerra Independentista (de la qual forma part la
mundial, s atlantista12 o b pro-rusa13) a lestar CUP) ha recolzat a les Repbliques del Donbass i, per tant,
compromesa amb la gesti de les institucions ca- als interessos imperialistes de Rssia presentant genrica-
ment com antifeixistes a un conglomerat divers on tamb
pitalistes es troba en la conjuntura dhaver de hi ha una forta influncia de les idees feixistes panruses dA-
justificar el seu paper de responsable i bona lexander Duguin.
gestora daquestes reprimint, conseqentment, Per altra banda, la identificaci de la CUP amb la socialde-
a la seva negaci revolucionria.14 mocrcia pot no ser tan evident com amb Podemos, doncs
la formaci es defineix anticapitalista, per noms falta que
Per tant, el que no tenen en compte aquests investiguem una mica ms per adonar-nos que el seu model
qui afirmen la major sensibilitat de les institu- s lanomenat socialisme del segle XXI que es basa en
cions s que aquesta parteix duna concessi de una economia de tres eixos: estatal, privada i cooperativa (li-
mitant la primera als sectors estratgics) entenent, potser,
qui sap haver derrotat a la seva principal ame- que es produir una transici, gradual i pacfica, al socia-
naa, all que podia negar potencialment la ne- lisme complert.
cessitat de la representaci, all que podia 14- Si aquesta repressi, per part de la nova socialdemocr-
desenvolupar-se fins a les seves ltimes conse- cia, no ha estat prou forta s degut a que el moviment social
ha estat, en certa manera, desactivat i no planteja un des-
qncies: el control territorial permanent per part afiament seris (per ara). De totes maneres podem apuntar
drgans sorgits dels moviments socials que en indicis com la persecuci dels manters per part de la Gur-
desafissin el monopoli per part de lEstat-Capi- dia Urbana dAda Colau o laprovaci de lordenana de ci-
visme a Berga per part de la CUP que ha servit per multar
tal: el Poder Popular que diria Zibechi i que activistes anarquistes que havien rebatejat alguns carrers
anticapitalistes de Podemos no contempla amb noms de resistents llibertaris antifranquistes.
doncs assumeix aquesta falta de desenvolupa- 15- Segons Josep Rebull (secretari de la cllula 72 del
ment per justificar lestratgia electoral. POUM i crtic amb la direcci dAndreu Nin) aquests haurien
tingut les seves deficincies, doncs, no estaven escollits per
I com ho han fet per derrotar-la? Doncs difo- les bases sin per les burocrcies sindicals i poltiques.
nent la idea que ladministraci capitalista s Aquesta idea convergia amb la de Los Amigos de Durruti
necessria per a la gesti dels assumptes quo- que van proposar, durant i desprs dels enfrontaments de
maig del 37, la constituci duna Junta Revolucionria es-
tidians, obviant lexperincia (o presentant-la collida per les bases. Segurament el motiu daquesta defi-
com un simple fet histric sense correspon- cincia fos la falta de temps (per les condicions que
dncia amb el present) dels mltiples comits imposava la guerra) diniciar un procs daquest tipus.

9
Per realment podem creure que un sistema
dincentius modificar una relaci de classes
antagnica? (pensem que aquests petits propie-
taris, a la seva vegada, o b exploten intensiva-
ment als pocs treballadors que tenen o b
escanyen a llogaters descassos recursos per
treure una renda de les seves propietats). No ser
necessari cert grau de coerci i, a la vegada, certa
coerci, de nou, al presentar aquests resistncia?
Vladimir Lenin, lany 1921, va promulgar la
Nova Poltica Econmica (NEP) que donava
marxa enrere a lanomenat comunisme de gue-
rra i permetia la petita propietat agrcola. Aquest
comunisme de guerra volia eliminar lempresa
privada i installava el treball obligatori per a les
classes no obreres: s a dir, no tenia la intenci
de transformar progressivament als petits pro-
pietaris en treballadors sin de proletaritzar-los
de cop.
El comunisme de guerra va trobar una forta
resistncia dels petits propietaris agrcoles que
es van negar a collaborar en la producci dali-
ments. Va ser conseqncia daquesta resistn-
cia que Lenin va fer marxa enrere? s possible.
Trotsky, pel contrari, es va oposar a la NEP i va
defensar el manteniment del comunisme de
guerra16.
O sigui que el primer, al plantejar la NEP, de- El Capitalisme al servei del Comunisme (cartell pro-
fensava proletaritzar els petits propietaris pro- pagandstic de la NEP de Lenin) lhem relacionat actual-
ment amb la idea dun Poder Popular amb un paper
gressivament (doncs les condicions pel
capdavanter de la classe treballadora, s a dir, on supo-
socialisme encara no estaven donades) i laltra, sadament els petits propietaris es proletaritzan si sels
de cop i coactivament. Al final, en aquest as- incentiva a fer-ho.
pecte, les tesis de Trotsky semblen triomfar pa-
radoxalment en la figura de linductor del seu
assassinat: Isif Stalin doncs aquest, al seu Pri-
mer Pla Quinquenal de 1928, simposa per la Segons el P.O.U.M., doncs, la CNT sestaria
fora als petits propietaris i collectivitza la terra intentant comportar al camp catal com Stalin al
sota control de lEstat. camp rus si obviem el fet, molt important, que
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) aquesta (de ser cert el que comentaven els se-
el Partit Obrer dUnificaci Marxista (P.O.U.M), guidors de Nin i Maurn) era un sindicat assem-
el 15 de novembre de 1936, va convocar una bleari i no un Estat burocratitzat. Per s que al
Conferncia Agrria que lhi va servir, entre dal- camp aragons una de les poltiques dels anar-
tres coses, per criticar la poltica de la CNT res- cosindicalistes era collectivitzar la terra volun-
pecte al camp catal afirmant que (a diferncia triament entenent que els petits propietaris
del que estaven fent a Arag) els anarcosindi- podien seguir sent-ho, sempre i quan no con-
calistes volien imposar-ne la collectivitzaci. tractessin a ning, podent-se beneficiar incls
dels recursos collectius de les Comunes (elec-
tricitat, transport, assistncia mdica etc.).
s a dir, si volien seguir sent-ho sels hi per-
metia per pel seu compte. De totes maneres la
16- Sorprn doncs que les corrents internes de Podemos, presncia de milcies armades confederals al te-
Podemos por el Socialismo i Anticapitalistas (vinculades rritori s probable que tingus, indirectament, un
al trotskisme), defensin una poltica que sembla una reac- efecte intimidatori sobre els petits propietaris.
tualitzaci de la NEP de Lenin i no el comunisme de guerra
de Trotsky sin s perqu no satreveixen a dir, per motius
Una coacci indirecta, potser.
electoralistes, que el seu referent ideolgic era partidari de Tota aquesta exposici histrica t lobjectiu
la coacci violenta contra els petits propietaris. de reflexionar sobre el fet que si la composici

10
En canvi el cas de lexperincia collectivista
llibertria aragonesa si seria una forma de
poder obrer (si acceptem el terme poder, o
no, ho discutirem ms endavant) doncs no es
volia incentivar ni forar la incorporaci dels pe-
tits propietaris a la Comuna (fent prcticament
innecessari, doncs, lapellaci a all popular)
sin que sels deixava al seu aire amb les con-
dicions que shan vist.
La diferncia amb la NEP de Lenin s que no
sels interpella, ni saccepten algunes de les
seves prctiques, com el fet de contractar treba-
lladors (doncs aix podria reforar-los) per tam-
poc sels priva duns recursos collectius encara
que no hi hagin participat, confiant amb la fora
de lexemple per produir el canvi revolucionari.
Amb la de Trotsky i Stalin seria que la coacci
s ms indirecta que, en tot cas, es fruit de la
presncia dissuassria de milicians armats al
mateix territori.

3. Rere les pases xilenes: origen


de la consigna Poder Popular
i algunes reflexions relacionades
amb els disturbis de Salou
A dos articles dAlvaro Carvajal a El Mundo,
La collectivitzaci llibertria aragonesa doctubre de 2016, safirma que la consigna t
(la conversi dels petits propietaris en el seu orgen al Chile de Salvador Allende. Ra-
proletaris) fou majoritriament sense coacci
(a diferencia de lestalinisme) i sense
fael Uzctegui, anarquista i socileg veneol,
acceptar la contractaci dassalariats (a afirma que els seus defensors dins de lanar-
diferncia de la NEP leninista). quisme consideren que va ser concretament el
Movimiento de Izquierda Revolucionaria (MIR)
el pioner en la seva utilitzaci, als anys setanta.
De totes maneres, nosaltres hem comprovat
sociolgica del Poder Popular s la classe tre- com aquesta consigna tamb era utilitzada pel
balladora i els petits propietaris des duna pers- seu principal rival poltic dins el camp de lesque-
pectiva de la NEP de Lenin tindria sentit la idea rra xilena: El Partido Comunista de Chile do-
de Poder Popular (amb un paper capdavanter nant-li una interpretaci diferent.
de la classe treballadora) doncs indica un pro- La primera organitzaci lentenia, en el sentit
cs de transici en que els petits propietaris ms originari del leninisme, com quelcom que
sacaben, proletaritzant progressivament i de neix en oposici al poder de lEstat burgs (i que
manera pacfica i, mentre aix no passi, seria lhavia dacabar substitunt) relacionant-ho amb
necessari interpellar-los amb el terme ms am- els soviets de la Revoluci Russa de 1917 que
bigu de popular. disputaven lautoritat del govern provisional de
En canvi, si ens guiem per les idees de Kerenski. Plantejava una aliana de varis sec-
Trotsky i Stalin, en quan a la seva experincia tors socials postergats (es referia bsicament
concreta a Rssia, no tindria sentit apellar a all als pobres urbanos) sota la direcci del prole-
popular doncs no es busca incorporar als pe- tariat industrial amb la creaci dels Consejos
tits propietaris al seu procs de transformaci Comunales de Trabajadores.
progressiu i pacfic sin proletaritzar-los de cop Respecte de les classes mitjanes (entre les
i violentament. Semblaria que estem parlant que sincloen els petits propietaris), com reco-
dun poder obrer sin fos per la dictadura tota- neixen a un document de 1987 que feia balan
litria que va suposar lestalinisme sustentat en dels seus errors durant el perode de la Unidad
una nova classe social: la burocrcia del partit, Popular, no havien sabut resoldre correctament
seria doncs un poder burocrtic. quina havia de ser la seva poltica. De fet, ana-

11
dels Fronts Populars dels
anys 30 on els petits propie-
taris es barrejaven amb la
classe treballadora donant-
lils ms importncia que als
pobres urbans. Aquest s un
debat vell i ja va enfrontar a
Mikhail Bakunin i a Karl Marx
quan parlaven del que el
segon anomenava lumpen-
proletariat17 : els que ocupa-
ven una posici ms baixa
que el proletariat formal en
lestructura de classes i que el
MIR anomenava pobres ur-
La consigna Poder Popular t el seu origen entre lesquerra xilena banos.
dels anys 70 amb diferents interpretacions.
Karl Marx en tenia una con-
cepci ms aviat negativa i
litzaven com la petita burgesia shavia anat en- afirmava que, normalment, jugava un paper re-
quadrant dins de la Unidad Popular (a qui dis- accionari mentre que Mikhal Bakunin accen-
putaven la conducci del procs). tuava els seu paper capdavanter en algunes
El cert s que el MIR tenia implantaci sobre- insurreccions a lEuropa de meitat del segle XIX.
tot entre la classe mitjana professional illus- Herbert Marcuse, filsof freudomarxista de lEs-
trada (estariem parlant de professionals cola de Frankfurt, afirmava (recollint el llegat de
liberals com Miguel Enrquez, el seu principal Bakunin, potser sense proposar-sho) que la
dirigent, que era metge) lestudiantat, duna part, classe treballadora europea i nordamericana
i els pobres urbans de laltra, sent molt es- posterior a la Segona Guerra Mundial estava tan
cassa la seva presncia entre el proletariat in- integrada al sistema, ja que el cicle dexpansi
dustrial que reivindicaven com a clase motriz. de leconomia capitalista havia perms conce-
Per tant, la seva concepci del Poder Popular dir-lils algunes engrunes amb la qual shavia
obviava els petits propietaris ja sigui per satisfet, que el subjecte revolucionari havien
manca dinters en integrar-los o per incapacitat passat a ser els exclosos (s a dir els pobres
i agrupava aquests professionals liberals i es- urbanos del MIR i el lumpenproletariat que de-
tudiants amb els pobres urbans. fensava Mikhal Bakunin).
Aix s important perqu llavors la seva con- s degut a teoritzacions com aquesta que el
cepci del Poder Popular es diferenciava de la Partido Comunista de Chile carrega contra

17- Cal assenyalar que el concepte s especficament penproletariat com compuesto por individuos situados per-
aquest, i no lumpen a seques com alguns marxistes mamentemente al margen de las formas dominantes de pro-
menyspreativament utilitzen, el que sembla indicar que s duccin econmica e intercambio. Al marge de que
un sector social que, de totes maneres, segueix pertanyent permanentemente sigui difcil dafirmar en una societat de
al proletariat. Es tracta duna categoria calaix de sastre on classes, on sempre hi pot haver certa mobilitat social (a dife-
sinclouen mltiples i variades formes de vida: mendicitat, rncia duna d estamental), la definici pot incloure als atu-
prostituci, delinqncia com, etc. rats de llarga durada i aquests, pel cas dArgentina, han
Cal assenyalar que Marx, al 18 de Brumari de Luis Bona- jugat un paper revolucionari quan shan organitzat a travs
parte tamb hi inclou algunes altres professions com orga- dels Movimientos de Trabajadores Desocupados (MTD),
nilleros, traperos, afiladores, caldereros. El que no va que inclouen tan a persones que havien estat a leconomia
analitzar Marx, que nosaltres sapiguem, s qu passa quan formal com altres que no, al pressionar a les empreses per-
les persones que integraven el que ell anomenava exrcit qu (com a mnim) els contractin en condicions dignes.
industrial de reserva (latur estructural funcional al sistema s el mateix cas que les assemblees daturats que prolifera-
capitalista, perqu en condicions de falta dorganitzaci so- ven durant la Transici (o ms aviat Transacci) Espanyola.
ciopoltica, fa tendir els salaris a la baixa) es cronifiquen en Pel cas dArgentina aix va en oposici a una classe treba-
aquesta situaci: passen a formar part del lumpenproleta- lladora organitzada majoritriament a un sindicat burocrtic i
riat i, per tant i segons la seva opini, a jugar un paper re- corrupte com La CGT peronista que ha jugat un paper ms
accionari? aviat conservador (per aix va tenir lescissi anomenada
Alguns autors posteriors parlen del concepte infraclase on CTA). Aix podem concloure que, per aquest cas almenys,
hi inclouen els aturats de llarga durada. Anthony Giddens, no ens serveix la teoria marxista i si la bakuninista i marcu-
socileg britnic, ens comenta que Marx concebia el lum- seana, que sexposen a continuaci.

12
Marcuse acusant-lo de reaccionario i afirmant
que les seves idees tenien eco entre una ex-
trema-esquerra que restringia irresponsable-
ment el camp daliana del proletariat.
Segurament es referien a la falta de voluntat per
incorporar els petits propietaris si ens atenem
a la tradici ideolgica i histrica dels Fronts
Populars dels anys 30.
Es produa, doncs, una batalla didees entre
el MIR i el PCCH sobre la significaci sociol-
gica dall popular. Si tenim en compte que els
comunistes xilens tenien ms implantaci que
els miristes haurem de concloure (com refle-
xionvem a la nota al peu 3 sobre els llocs de-
nunciaci) que a aquests ltims potser els hi
hagus anat millor enarborar una altra consigna
per marcar una diferncia clara amb els primers.
En la concepci del Poder Popular,
doncs, que prima una aliana amb els po-
bres urbans o amb els petits propietaris?
La disjuntiva la plantegem tenint en compte que
es tracta, per nosaltres, duna relaci de classe
antagnica. Posem un exemple: Lonze d agost
de 2015 a Salou els Mossos dEsquadra van
irrompre violentament a casa de Mor Sylla, un
home originari de Senegal que es dedicava a la
venta ambulant, va ser un assassinat en tota
regla per dos motius: perqu si ens creiem la Els disturbis de Salou (agost de 2015) entre manters
versi dels Mossos de que va saltar per la fines- i polica, i la reacci airada del gremi de botiguers
tra, ells lhi van forar a fer-ho (doncs van entrar reclamant repressi, tensiona lunivers popular.
amenaant, insultant i sense la presncia obli-
gada de la secretria judicial) i si el van empn-
yer, com afirmava la comunitat senegalesa de la tinguts aix com concentracions de suport a Bar-
localitat, sobren els comentaris. celona i Madrid. Toms Sierra, president de la
Com a conseqncia daquest crim es van Uni de Botiguers de Cambrils (localitat an-
produir disturbis que es van saldar amb varis de- nexa), va afirmar: En Salou deberan haber ac-
tuado desde el minuto uno. Porque lo que
ocurri en aquellos disturbios era ilegal, s a
dir, que reclama ms repressi18 (i potser li
agradaria algun mort ms) i noms fa falta pas-
18- Sorprendria (si fssim un xic ingenus) que Toms Sierra sejar-se per localitats com Sitges per veure tot
reclami repressi per uns disturbis que no afecten directa- de cartells contra el top manta fixats als vidres
ment als interessos del seu gremi (no es va atacar cap bo- de les botigues.
tiga) sin fos perqu hi ha un conflicte antagnic entre
aquest i els manters. s, per tant, lodi de classe el que el Per altra banda, fa un temps ja que sha creat
mou. el Sindicato Popular de Vendedores Ambulan-
19- Recordem que Marx parlava dels traperos, que sn les tes que agrupa als manters19 que volen millorar
persones que compren i venen roba a petita escala en con-
les seves condicions de vida. Respecte els de
dicions de precarietat, com un dels oficis integrats al lum-
penproletariat, ja hem desmontat (recorrent a les idees de Barcelona, ells afirmen no vendre productes
Bakunin i Marcuse i amb lexemple argent) la concepci ne- illegals (doncs compren la mercaderia a les
gativa que en tenia. Abans havem vist la importncia revo- naus de Badalona i aquesta entra pel Port de
lucionria que lhi donava el MIR al paper dels pobres
urbanos. Barcelona20), no estar explotats per les mfies
20- En tot cas si s illegal, doncs, s un trfic de grans ma- (doncs sajuden entre ells) i que no perjudiquen
joristes perms per les autoritats mentre persegueixen als als petits comerciants (ja que no venen els ma-
petits minoristes irregulars, fent-se evident la hipocresia i la
teixos productes21).
doble vara de mesurar daquestes.
21- Encara que si aix fos, aix a nosaltres ens s indiferent Aquest conflicte s de vital importncia alhora
pels arguments que volem plantejar. de criticar la noci de Poder Popular, doncs,

13
Per finalitzar aquest captol, hem
vist com aquesta consigna t al seu
origen al Xile dels anys setanta, veiem
a continuaci quin s el debat actual a
Llatinoamrica sobre aquesta (molt
ms profund que el que tenim aqu)
aix com quines reflexions en podem
extraure.

4. Exposici i reflexions
sobre el debat, al si de
lanarquisme llatinoameric,
respecte la consigna Poder
Popular
Aquest debat divideix als llibertaris
detractors de la seva utilitzaci i als
seus defensors. En el primer cas des-
taquen el veneol Rafael Uzctegui,
membre de la redacci del peridic El
Rafael Uzctegui s un anarquista i socileg veneol contrari
Libertario, i largent Patrick Rossi-
a la utilitzaci de la consigna Poder Popular. neri, membre del Grupo Libertad! De
Buenos Aires. Els principals argu-
ments del primer per rebutjar la con-
davant la contradicci, que nosaltres entenem signa es basen en que: a) s la que utilitza el
com antagnica22, entre manters (no perqu ells govern bolivari com a part duna estratgia de
vulguin necessriament) i botiguers i policia que cooptaci dels moviments socials i, per tant, la
els defensa (obviant que aquests botiguers, mol- seva utilitzaci noms s justificada per alguns
tes vegades, si realitzen prctiques fraudulentes anarquistes a fi de mimetitzar-se amb les bases
en la contractaci de treballadors, apliquen ex- socials (i organitzacions poltiques) que recolzen
tenuants jornades, paguen per sota del que governs com aquest i b) seria una actualitzaci
marca la legislaci laboral o daltres ms greus del concepte autoritari dictadura del proletariat.
que vendre suposada mercaderia illegal, sense Els principals arguments del segon es basen
ser perseguits per la policia) integra, anullant- en que: a) el concepte popular es policlasista
la, aquesta contradicci. i b) ser anarquista significa estar contra tota
Quina poltica tenen, els defensors del Poder forma de poder i no noms contra algunes for-
Popular, la que entenia el MIR daliana priori- mes, doncs, els terics clssics del moviment
tria amb els pobres urbanos (manters) o la del (Proudhon, Bakunin, Kropotkin, Landauer i Roc-
PCCH amb els petits propietaris (botiguers)? Els ker) mai haurien concebut el poder en un sentit
comunistes creien que era compatible, nosaltres positiu.
hem intentat demostrar que no. Alguns collec- El primer argument dUzctegui ens porta al
tius respondran que evidentment la primera clssic dilema cap de ratol o cua de lle, s a
per, de fet, si b shan sentit crtiques a la dir, qu s preferible, tenir independncia per
policia per les seves persecucions no se actuar, a costa duna escassa base social, o per-
nhan sentit al sector social organitzat que dre aquesta independncia (integrant-se a un
les promou. No sha criticat al president de conjunt ms ampli amb una posici subordi-
la Uni de Botiguers de Cambrils o els car- nada) guanyant, per tant, ms base social? Est
tells de Sitges, per exemple. clar que, pel context llatinoameric, els promo-
Ha estat per desconeixement o b perqu no tors anarquistes del Poder Popular han escollit
es vol renunciar a integrar aquests petits propie- la segona opci.
taris dins de lamalgama popular? Aix s una
pregunta que haurien de respondre els promo-
tors daquest Poder Popular per que a nosal-
tres ens en fa desconfiar per les conseqncies 22- Friedrich Engels i Karl Marx parlaven de contradiccions
antagniques I no antagniques, s a dir, les que es po-
socials i poltiques daixecar una consigna am- dien assimilar polticament i les que portaven a un conflicte
bigua com aquesta. necessari (sovint violent).

14
Vist el retorn actual del neoliberalisme dret a dun partit i, per tant, dins daquesta nhi pot
la regi llatinoamericana, aix com el retrocs de haver una pluralitat) que acaba erosionant el
les esquerres institucionals, degut en bona part mateix concepte evolucionant en el de demo-
al desencs de les seves bases per la lentitut crcia obrera, que defensar Andreu Nin, quan
dels canvis, fa que la consigna Poder Popular afirmi que la diferncia entre la Revoluci Russa
estigui en declivi quan no es relacioni directa- i lEspanyola s que el proletariat rus no gaudia
ment amb la burocratitzaci castrant. En aquest dun teixit associatiu plural i divers previ que, pel
context potser es fa evident la necessitat de tor- cas espanyol, no es podia obviar ni, molt menys,
nar a ser cap de ratol, comenant de nou, i no fer desaparixer.
la cua dun lle que ha perdut empenta. Per altra banda, compartim totalment el primer
Pel nostre cas, potser els promotors aut- argument de Rossineri, doncs, ja hem vist, pel
noms (La Base) i llibertaris (Embat) de la cas dels disturbis de Salou i la reacci airada del
consigna, volen ser cua de lle dels sec- representant dels botiguers, les conseqncies
tors de Podemos que defensen el Poder Po- poltiques de lutilitzaci duna consigna ambi-
pular a fi dampliar la seva base social? No gua com Poder Popular. El que no compartim
ho sabem, per el que si est clar s que com- s la visi, en extrem idealista, del segon argu-
parteixen un mateix univers simblic. Si b pa- ment de largent. Per tal de contradir-lo no
blistes i anticapitalistes del partit morat encara farem una lectura de tots els clssics de lanar-
no shan fet amb el control de lorganitzaci, i quisme ara (seria esgotador) sin que ens cen-
molt menys del govern central, el perill darros- trarem en un dels ms coneguts: Mikhail
segament s evident (degut a lassimetria exis- Bakunin.
tent entre els primers i els segons). El revolucionari i teric anarquista rus, per
Respecte al segon argument dUzctegui, al exemple, afirma a La Instrucci Integral de
contrari que ladvertncia que ens fa al primer, el 1869 que els Estats es serveixen de la cincia
veiem erroni. No es pot acusar als anarquistes perqu les masses populars no puguin mai (...)
del Poder Popular de voler ressuscitar la dic- ajudant-se i unint esforos, crear un poder
tadura del proletariat ja que si profunditzem en capa de derrocar-los. Doncs si, el principal
els seus referents terics veurem, per exemple, rival de Marx, al si del moviment obrer, tamb
que George Fontenis (anarcocomunista francs utilitzava (almenys en alguna ocasi) el terme
dels 40-50) al seu Manifest Comunista Llibertari poder en un sentit positiu.
manifestava que el terme ha estat conceptualit- Tamb hi ha altres exemples histrics com les
zat de tantes maneres diferents que haurem de consignes, llanades pel grup anarquista Los
desfer-nos dell perqu genera confussi. Amigos de Durruti, de Todo el poder a la clase
Fontenis assegura que el concepte dictadura trabajadora i Todo el poder econmico a los
del proletariat es tracta duna reversi mecnica sindicatos a una octaveta repartida, durant els
de la situaci entre la burgesia i el proletariat, s enfrontaments amb la contrarevoluci, el maig
a dir, que si la dictadura burgesa s quelcom de 1937 a Barcelona, o el lema Todo el poder a
que separa all poltic de la societat, alienant la asamblea utilitzat, en ocasions, per la CNT
a la segona, la dictadura del proletariat (en la durant la Transici.
seva conceptualitzaci terica) s la progressiva Sentirem decebre als i les lectores daquest
dissoluci dall poltic en all social i, per tant, text, amb un debat dun nivell aparentment tan
no podria ser definida prpiament com una dic- baix, sin fos perqu entenem que quan Rossi-
tadura sin s per la incapacitat de Marx din- neri denuncia que lobjectiu dels promotors del
ventar termes nous per definir realitats noves. Poder Popular es naturalizar el uso del termino
Sha de tenir en compte que el llenguatge, en poder entre los anarquistas (tal com ho inter-
bona part, constitueix la realitat i aquesta as- preta Uzctegui) es refereix a elevar el terme a
sumpci acrtica del concepte dictadura (que la categoria de consigna.
no es pot abstraure dels seus orgens histrics Entenem que un eslgan o consigna que in-
a laristocrtica antiga Roma) fa que sen ten- clogui el terme poder a dins seu, t una influn-
deixi a reproduir les caracterstiques com s el cia major en la psicologia de les persones que el
cas del leninisme i lestalinisme (el govern auto- fet de trobar-lo puntualment en un text, bsica-
ritari dun partit nic). ment per la major importncia que se lhi dona.
Per, per altra banda, la concepci luxembur- Llavors el problema no seria el poder com a
guista, daquest mateix concepte, s tan diferent terme sin el poder com a consigna. Tornarem
(la idea de que la dictadura del proletariat s sobre aquest tema ms endavant per ara volem
la dictadura del conjunt duna classe i no la exposar un altre assumpte relacionat:

15
Una estructura daquest tipus,
ens diria la sociologia de les or-
ganitzacions, s molt frgil per,
a la vegada, es reprodueix fcil-
ment. Es frgil perqu estar for-
mada per nduls petits (grups
dafinitat que direm nosaltres)
que poden ser fcilment des-
truts per, tamb, el seu tamany
fa que siguin ms fcils de re-
produir (lobjectiu de qualsevol
grup dafinitat s la multiplicaci
daquests).
El seu carcter a petita escala
fa que el poble no els tingui,
prcticament, com un referent
de poder institut i puguin contri-
buir a la globalitat del canvi revo-
lucionari sense constituir-se com
quelcom separat de la pobla-
Todo el Poder a la asamblea ci, com quelcom que escindeixi
Pancarta de CNT als anys 70. all poltic dall social. Un
cop feta aquesta descripci, al-
guns marxistes, de totes mane-
Mikhail Bakunin ens parla que per fer la revo- res, contestaran airats (i, de fet, han dit coses
luci: (...) debemos producir la anarqua y pilo- semblants): Sou uns cnics! Dieu ser antiauto-
tos invisibles en medio de la tempestad, ritaris i defenseu la dictadura! Defenseu la jerar-
debemos dirigirla, no por un poder ostensible quia entre vosaltres i el poble!
cualquiera sin por la dictadura colectiva de Nosaltres els respondrem: Per, a veure, no
todos los Aliados, dictadura sin faja, sin ttulo, havem quedat en qu lanarquisme era desor-
sin derecho oficial, y tanto ms poderosa, ganitzat, que ho deixava tot en mans de la im-
cuanto que no tendr ninguna de las aparien- provitzaci i que aix condua, fatalment, a la
cias del poder. Esta es la nica dictadura cuya derrota del proletariat? Ara es veu que no, que
organizacin es saludable y posible: Es esta dic- s tan jerarquitzat (o ms) que el marxisme23.
tadura colectiva e invisible (...) Qu s aix, lanarquista de Schrdinger que s
Si entenem una dictadura com la forma ms jerarquitzat i desorganitzat a la vegada?24
intensa de poder, llavors haurem dentendre que Hi haur tamb qui ens contesti: Per vosal-
Bakunin es refereix a un poder que no tingui la- tres no sou un grup dafinitat, sin un sindicat,
parena de tal i aix noms es pot aconseguir una organitzaci que s, o pretn ser, de mas-
amb una organitzaci difusa, el que avui ano- ses i en la qual, per tant, de crixer apareixeria
menarem en xarxa, on aquests Aliados (es inevitablement la jerarquia. No neguem que
refereix a la militncia anarquista) operin barre- qualsevol organitzaci gran corre el risc de je-
jats amb el poble a la vegada que tenen llaos rarquitzar-se per nosaltres, a la vegada, no ne-
dafinitat entre ells. guem la importncia dels grups dafinitat (la
caracterstica dels quals s certa informalitat)
que contribueixen, amb el seu treball a la base,
a minvar el poder de la jerarquia formal.
Durant la Guerra Civil Espanyola, per exem-
23- Notis la ironia. ple, pot ser que els anarquistes Joan Garcia
24- Ens referim a la paradoxa del gat de Schrdinger, fsic Oliver i Federica Montseny (al convertir-se en
austrac que va idear el dilema dun gat tancat en una caixa
on hi ha un dispositiu que pot, o no, alliberar un gas verins.
Ministres) es convertissin en el poder ostensi-
Si no hem obert la caixa, segons els principis de la mec- ble que Bakunin rebutjava per, a la vegada,
nica quntica, el gat s mort i s viu alhora. Aquest dilema la multiplicitat de grups dafinitat (pilotos invi-
tamb sha utilitzat per parlar de limmigrant de Scrdinger
sibles als ulls de la burocrcia) difuminats
que ens treu la feina per, a la vegada, es massa gandul per
treballar i prefereix viure de les ajudes socials (una contra- entre les bases contribuen a que les seves or-
dicci de riure sin fos perqu hi ha gent que se la creu). dres no fossin sempre acatades, fet que por-

16
tar a comunistes com Santiago
Carrillo a parlar de sindicatos in-
controlados.
Per altra banda, dir que la desor-
ganitzaci i la improvitzaci con-
dueixen a la derrota s no
compendre com opera el canvi so-
cial revolucionari. Aquestes caracte-
rstiques, que sn definides aix,
tenen la contrapart positiva de con-
tribuir, des de la base, a elevar el ni-
vell de conscincia i lluita dels i les
treballadores. Pel que serveix una
organitzaci jerarquitzada, en tot
cas, s per dirigir ostensiblement el
procs, s a dir, per posar-se la
medalla desprs. Segons alguns marxistes el Gat anarquista de Schrdinger seria,
Pel que fa als anarquistes llatino- contradictriament, jerarquitzat i desorganitzat.
americans defensors del Poder Po-
pular destaca el brasiler Felipe
Corra i grups com la Federacin Anarquista classe treballadora i lincrement de la margina-
Uruguaya. En general s una consigna defen- litat : el que el MIR anomenava pobres urba-
sada per lentorn especifista que, com hem vist nos (lumpenproletariat).
en el cas dEmbat a Catalunya, es tracta dun Sobre el primer argument de Corra ja hem
corrent que planteja lorganitzaci dels anarquis- reflexionat la inoportunitat de que el MIR inten-
tes en estructures partidries (agrupacions terri- ts disputar el significat de Poder Popular al
torials i comissions temtiques) i no en els Partido Comunista de Chile degut a lassimetria
clssics grups dafinitat. present entre els dos que es saldava a favor del
Els principals arguments del primer es basen segon. Encara ms, doncs, si parlem dels sec-
en que: a) Es tracta dun concepte en disputa tors crtics del MIR respecte la seva direcci i,
que si ens remuntem al seu origen tenia tres in- encara ms, daquests respecte el Partido Co-
terpretacions diferents: com a bases de suport munista. Per tant, com diu lanarquista veneol
al govern (partits de la Unidad Popular xilena), Rafael Uzctegui, sarcsticament:
com a acumulaci de capital sociopoltic que No importan 4 dcadas de uso, interpreta-
hauria de servir de palanca perqu lavant- cin e implementacin autoritaria del trmino,
guarda revolucionria prengus el poder (diri- as como la capitalizacin poltica y legitima-
gncia del MIR) i com a bases que anticipen la cin burocrtica de varios gobiernos progresis-
futura societat socialista (sectors de base i cr- tas del continente (...) mientras 4 gatos
tics del MIR). Corra defensa que els anarquis- anarquistas lo reivindiquen seguir siendo un
tes en recuperin la tercera definici. concepto en disputa.25 Tamb, en conseqn-
b) sha dutilitzar la noci de poder com a si- cia, hem analitzat (quan parlvem del primer
nnim de capacitat, afirmant que lanarquisme argument dUzctegui) qu els passava als
no ha de ser estudiat necessriament mitjanant anarquistes llatinoamericans promotors del
conceptes utilitzats histricament pels seus Poder Popular en relaci al declivi de les es-
membres (podent utilitzar termes provinents de querres institucionals al continent.
les cincies socials com identitat collectiva o
capital simblic).
Els arguments de la FAU, per altra banda,
afirmen que a) el poder circula per totes les re-
lacions socials, est vinculat als conflictes i
aquests sn interminables, per tant, es pot 25- Noms discrepem en un mats, ha estat una implementa-
modificar per mai deixar dexistir, s a dir, hi ci majoritriament autoritria del terme, en tot cas, doncs
ha una relaci dinterdependncia entre el que els sectors de base del MIR no ho interpretaven aix (com ens
t el poder i el que no el t (un el t perqu lal- senyala Corra): Al no fer aquesta petita, per important, dife-
rncia Rafael Uzctegui borra de la historia a personatges
tre no) i b) El Poder Popular estaria justificat com Luciano Cruz Aguayo que, segons alguns, va ser assas-
davant la prdua dels valors associats a la sinat pel propi MIR per oposar-se al verticalisme de la direcci

17
ganizacin, era producto de las grandes resis-
tencias que a su crecimiento opona la infinita
gama de intereses creados por la sociedad bur-
guesa. Para poder crecer y desarrollarse, la
CNT tena que hacer saltar la costra que impe-
da su crecimiento. De ah que fuese violenta en
sus mtodos. Y la cantidad de su violencia co-
rresponda exactamente27 a la cantidad de vio-
lencia que se le opona.
Si entenem que la violncia (poltica) es una
forma de poltica i que aquesta s igual (o molt
semblant almenys) al poder, podrem canviar, a
aquest pargraf de lanarquista catal, la pa-
raula violencia per poder i la frase seguiria te-
nint sentit: la quantitat del seu poder
corresponia exactament a la quantitat de poder
que se lhi oposava.
El fet que Garcia Oliver utilitzi el terme exac-
tamente t connotacions matemtiques, que
sn les cincies exactes. Anteriorment havem
mencionat que, segons alguns politlegs, la po-
ltica era un joc de suma 0, el que guanyaven
Lanarquista Joan Garcia Oliver (1901-1980) utilitza uns ho perdien els altres, aix sexpressa en la
el terme exactamente per referir-se a que la quantitat frmula: - X + (+X) = 0 on la incgnita X repre-
de violncia que utilitzava la CNT en resposta a la de la senta el poder, la poltica o la violncia.
societat burguesa era la mateixa (ni ms ni menys).
Com evitar, doncs, que capacitat o poder-fer
es transformin en dominaci?
Aplicant exactamente el mateix poder que
ens apliquen a nosaltres, doncs, el que creiem
que Uzctegui no entn es que no tenim 0
Respecte al segon argument de lanarquista poder i, llavors, passem a +X, quan sumem
brasiler ens remet a la diferncia establerta per poder, sin que, en principi, tenim un poder
John Holloway, marxista autonomista irlands negatiu i passem, per tant, a 0 (labolici de tot
resident a Mxic, entre el poder-fer i el poder- poder)28. Com es pot aconseguir aquesta exac-
sobre, doncs, la capacitat es sinnim del pri-
mer. Respecte aix, Rafael Uzctegui afirma
que no hi ha un major desenvolupament de com
evitar que capacitat es transformi en domina-
ci, com que ni ell ni Holloway ho han explicat
intentarem (modestament) fer-ho nosaltres.
Creiem que tothom entendr que les rela- 26- Independentment de que vagi ser un individu moralment
cions poltiques sn relacions de poder, per execrable, hem danalitzar si el seu pensament ens serveix
tant, poder i poltica sn una mateixa cosa (o per resoldre aquest problema.
27- El subrallat s nostre.
molt semblant almenys). Carl von Clausewitz, 28- Aquesta frmula, ens dirn, no explicaria perqu les re-
militar prussi de finals del XVIII principis del volucions shan transformat en una nova forma de poder.
XIX, va ser un dels ms influents historiadors i Per fer-ho hem de fer ms complexa aquesta. Anem a supo-
sar que el poder s igual a 10, per tant, - 10 + (+ 10) = 0.
torics de la cincia militar moderna. s autor Per dins dels que no tenen poder, -10, hi ha les bases (-9) i
de la famosa frase la guerra es la continuaci lavantguarda revolucionria. Aquesta tindria un paper con-
de la poltica per altres mitjans26. Si entenem tradictori, doncs, per una banda est oprimida pel poder es-
que la guerra s la forma ms descarnada de tablert, (-1), per per laltra oprimeix a les bases, (+1). Al
produir-se la revoluci el poble intenta eliminar el poder arri-
violncia pel poder, podrem dir, i noms el grau bant a 0, per tant, i en principi seria -9 + (+9) = 0 per real-
dintensitat ho diferenciaria, que la violncia ment no es desf de lavantguarda revolucionria i la suma
(poltica) s la continuaci de la poltica (pac- al procs, per tant, -9 + (+9) + (-1) = -1, lavantguarda revo-
lucionria sha aprofitat, com un parsit, de la fora de les
fica) per altres mitjans. bases per recuperar el seu poder deixant a aquestes en un
Lanarquista Joan Garca Oliver va afirmar a (-1). Per si hi ha un (-1) s perqu hi ha un (+1) doncs el
les seves memries: La accin, en nuestra or- poder s un joc de suma 0. Hem de veure el procs,

18
titut? No s una pregunta fcil per pensem 5. Exposici i reflexions sobre
que, com a mnim, el moviment llibertari, en el debat, al si del marxisme
aquest cas per boca de Garcia Oliver, se la llatinoameric, respecte
planteja a lentendre la necessitat de no quedar- la consigna Poder Popular
se curt ni arribar massa lluny en laplicaci del
poder. Degut a que els anarquistes llatinoamericans
Corra afirma tamb, respecte el poder, que promotors del Poder Popular fan de pont teric
no hem dutilitzar necessriament conceptes entre els marxistes i els anarquistes contraris al
creats per lanarquisme per estudiar-lo: aqu concepte, algunes de les conceptualitzacions
hem de dir que no estem parlant, en aquest cas, marxistes ja ens sonarn, doncs les hem vist per
destudiar-lo sin de fer-lo operatiu sociopolti- boca de la interpretaci llibertria que en fan els
cament, s a dir, el problema no ve quan utilit- primers.
zem la paraula poder per fer un estudi sobre Els seus arguments ms repetits sn a) sha
lanarquisme sin quan la incorporem com a de defensar el Poder Popular i no veure-ho
consigna en la nostra prctica quotidiana de re- com quelcom autoritari doncs el poder sha
laci amb els moviments socials. dentendre com una relaci i no com un objecte
Respecte els arguments de la FAU, ens recor- que es pot prendre, b) el Poder Popular s
den que X + (+X) = 0 s una situaci ideal, una crtica a la burocratitzaci, i a les fallides
doncs, segurament les relacions de poder mai experincies del socialisme real, doncs es
desapareixin del tot (incls en una societat lli- tractaria duna construcci a laqu i ara que
bertria hi pot haver micropoders, per exem- anticipa el socialisme sense esperar que una
ple, alguna agressi fsica injustificada etc) per avantguarda prengui el poder i c) El Poder Po-
si creiem que es poden veure reduts a la m- pular s quelcom diferent del populisme, que
nima expressi es rebutja.
Per altra banda, no creiem que el Poder Po- Respecte al primer argument hem de dir que
pular estigui justificat davant la prdua dels va- estem completament dacord per que aix no
lors associats a la classe treballadora doncs s un motiu per defensar el Poder Popular (ja
aix seria haver donat la batalla per finalitzada hem vist pel cas de Salou la nostra opini sobre
enlloc dintentar fer-ne una resignificaci, tenint all Popular), ara b respecte el tema del
en compte que ja hem vist com els termes mar- Poder ja nhem fet un primer esbs i ens falta
xistes lumpenproletariat i exrcit industrial de analitzar la oportunitat dutilitzar-lo com a con-
reserva estan intimament relacionats i lliguen signa.
simblicament aquesta nova marginalitat amb El segon argument ens porta a la reflexi
la classe treballadora formal.29 sobre les relacions entre lanarquisme i lanome-
nada nova esquerra: que seria una corrent ne-
omarxista, que emergeix a partir de la dcada
dels seixanta al mn, i que recupera idees lliber-
tries i de lanomenat marxisme antiautoritari
(luxemburguisme, comunisme de consells etc).
El problema s que aquesta nova esquerra es
tamb, quan lavantguarda revolucionria s (+1) respecte
va institucionalitzar rpidament (cas dels Verds
les bases. Quan aquestes fan la revoluci sumant (+9) falta a Alemanya, per exemple) produnt-se la para-
sumar-li el (+1) de la relaci que estableix lavantguarda re- doxa que aquestes idees llibertries i luxembur-
volucionria amb les bases, per tant, -9 + (+9) + (+1) = +1.
guistes, que havien incorporat modificant-les
Ja tenim doncs el nou poder institut. Es tractaria duna
equaci on la fracci de la incgnita X t dos valors: (-1/X i sensiblement, van servir per oxigenar les insti-
+1/X). Si el poder s un joc de suma 0 faltaria una segona tucions i presentar-les com quelcom ms proper
revoluci per eliminar lavantguarda entronitzada al poder: - als moviments socials de base.
1/X + (+1/X) = 0/X = 0. Aquesta equaci sembla indicar que,
de totes maneres, sha produt un avan respecte la situaci Aix respecte als promotors marxistes llatinoa-
anterior (la quantitat de poder a eliminar seria menor en la mericans del Poder Popular ens trobem que da-
segona fase de la revoluci) sin fos perqu com ms rrere una retrica aparentment luxemburguista
temps passi ms perill hi ha de que la diferncia torni a aug-
mentar fins arribar a la situaci original dels valors (-10) i
sacaba afirmant, de puntetes i perqu no es
(+10). noti, la necessitat de recolar crticament els go-
29- A la paraula lumpenproletariat shi inclou proletariat i verns progressistes de torn que no sn altra cosa
exrcit industrial de reserva es pot substituir per treballa- que la cara amable del capitalisme. Pel cas ve-
dors industrials de reserva el que indica que sn treballa-
dors en potncia: que dependr de la pressi que siguin neol, largenti Guillermo M. Caviasca afirma, a
capaos de desplegar. un article titulat Poder Popular, Estado y Revolu-

19
Es refereix Caviasca a que lEs-
tat capitalista veneol pot estar
cavant la seva prpia tomba si
se lhi descontrola el cos que ell
mateix ha creat? Recordem que
la Milicia Nacional espanyola va
ser dissolta, no sense resistncia,
i aquest, molt probablement, seria
el cas veneol si hi hagus insu-
bordinaci. De moment, que s-
piguem aix no ha passat.
Un altre exemple, serien els
anomenats Consejos Comuna-
les, Maria Pilar Garca Guadilla, a
larticle "Poder Popular" y Conse-
jos Comunales en Venezuela
2006-2011, ens recorda varis con-
dicionants que tenen: a) quan ms
distants ideolgicament estan del
govern ms problemes tenen per
aconseguir finanament, b) tenen
Pot la Milicia Bolivariana de Veneuela reemplaar lExrcit com defensa unes funcions limitades a proble-
algn promotor marxista del Poder Popular? De moment pel qu ha servit s
per fer de fora de xoc i esquirolatge contra els treballadors.
mes bsics i de supervivncia i c)
signifiquen una cooptaci de les
organitzacions socials doncs
estan promoguts des de dalt.
cin que: Lo sorprendente es que dentro de las Nosaltres creiem que el balan s negatiu i no
viejas Instituciones (Ejrcito, Poder Ejecutivo, sen pot aconseguir una reversi amb un recol-
Parlamento, etc.) se impulsa (o al menos no se zament crtic al govern, doncs aix significa so-
impide) el desarrollo de Instituciones que en pers- vint fer malabarismes ideolgics estrils quan
pectiva deben remplazar a las existentes. algunes daquestes instncies pretenguin des-
Un Estat capitalista pot impulsar, o no impedir, bordar-se (si s que ho fan) i el govern bolivari
la creaci dinstitucions que vulguin superar-lo? les acusi de fer el joc a limperialisme o baja-
Per exemple, en el cas de que lautor es refereixi nades similars.
a las Milicias Bolivarianas hem de recordar que s a dir, en la retrica daquests autors es cri-
aquestes sn un mer apndix de lExrcit i que, tica el socialisme real i es proposa una poltica
incls en alguna ocasi, Nicols Maduro va socialista prefigurativa per, a la vegada, es
amenaar dutilitzar-les per acabar amb el con- confia en el desbordament dinstitucions crea-
flicte laboral de la siderrgica estatal Sidor. des per lEstat capitalista enlloc dapostar per la
Aquesta milcia estatal est pensada per or- construcci de noves: que en tot cas podrien fer
ganitzar Cuerpos Combatientes dinterferncia pressi des de fora perqu aquestes trenqus-
directa a les fbriques, empreses i llocs de tre- sin amb aquest Estat, com quan al Xile de lany
ball forant a sectors obrers a militaritzar-se per 72 el MIR i altres organitzacions van convocar
fer de fora de xoc i esquirolatge contra els lAsamblea del Pueblo a Concepcin, al marge
seus propis companys, aix com participar acti- dels organismes de base de la Unidad Popular,
vament en el manteniment de lordre durant els considerem que aix devia contribuir a radicalit-
estats dexcepci. zar-los al ser interpellats des de fora.
Per tamb s cert que a Espanya, abans de Respecte lltim argument nosaltres argumen-
la fundaci de la Gurdia Civil per part del Ge- tarem que, de fet, el Poder Popular s s una
neral Narvez lany 1844, existia la Milicia Na- forma de populisme. Ernesto Laclau, teric
cional i que va ser dissolta perqu durant els post-marxista, defensor duna visi optimista
disturbis urbans acostumava a posar-se al cos- respecte al populisme i autor de capalera del
tat dels revoltats, s a dir, escapava al control sector errejonista de Podemos, afirma (atacant
del govern (recordem, per altra banda, el paper la visi materialista clssica de Marx per tamb
capdavanter de la milicia urbana parisina durant de Bakunin) que all poltic s autnom dall
la Comuna de Paris de 1871). social, s a dir, que duna determinada posici

20
La classe treballadora s la que ms mal pot fer
al sistema doncs s capa (si s conscient de la seva
fora) daturar la seva reproducci quotidiana. 6. Exposici i anlisis de possibles
consignes alternatives: Poder
Obrer i Popular, Poder Obrer
i Contrapoder Obrer
en lestructura jerrquica de la societat (dividida
en classes) no es desprn necessriament un Com a alternativa al Poder Popular alguns
posicionament poltic concret. grups, com el Partido Comunista de los Pueblos
Aix lhi serveix per afirmar que populisme de Espaa (PCPE), han esgrimit la consigna
s qualsevol discurs de pretensions contrahe- Poder Obrero y Popular, la reflexi crtica que
gemniques que pretengui trencar amb l'status necessita aquesta variant, de fet, s prcticament
quo establert doncs, al ser autnom all poltic idntica a la que fiem al segon captol quan ex-
dall social, es podria agrupar a persones , plicvem que hi havia qui esgrimia la consigna
amb diferents posicions en la jerarquia social, Poder Popular per lentenia desprs amb un
en un mateix moviment sociopoltic sense que paper capdavanter de la classe treballadora.
aquest salts pels aires degut a les contradic- Aquest cas s el mateix, amb la diferncia que
cions al seu si. el qu normalment es desenvolupa en un text
Es tractaria duna posici relativista, tan en adjunt, aqu sha incls formalment a la consigna
boga avui dia, consistent en pensar que no hi ha (posant Obrer davant de Popular) i ja hem dit
una realitat externa al llenguatge, que som ex- que aix, a la prctica, significava interpellar i
clusivament animals simblics. Per, de fet, i recolar a sectors com els petits propietaris
mentre no visquem en un mn on les nostres per sense modificar-ne les seves caractersti-
necessitats vitals estiguin cobertes, seguirem ques (bsicament la contractaci de treballa-
estan condicionats per la nostra posici en la so- dors), acceptant-los tal com eren amb la vana
cietat. Hi ha, doncs, una realitat externa al llen- esperana que es proletaritzarn gradualment
guatge, la que ens recorda que ens hem de si sels incentiva a fer-ho (el que va fer la NEP
guanyar el pa en un mn de recursos finits i de Lenin).
mal repartits. Aix s donal-shi peixet sense comprendre
Els promotors marxistes del Poder Popular que aix pot servir, al contrari del que sespera,
a lutilitzar conceptes ambigus com classes perqu es recomponguin i ataquin, possible-
subalternes (sense deixar clar qui s subaltern ment amb ms energies que abans, la construc-
i, sobretot, si hi ha subalterns daltres subal- ci revolucionria de la nova societat.
terns) pretenen, a ligual que Laclau, que la su- Conseqentment, hem senyalat com a estra-
posada autonomia dall poltic respecte dall tgia alternativa, la dels anarcosindicalistes ara-
social resoldr aquestes contradiccions. El gonesos que era simplement deixar-los al seu
nostre paper com a revolucionaris anarquistes, aire: permetrels mantenir la seva propietat la,
pel contrari, ha de ser sempre fer saltar pels sempre i quan no hi contractssin a ning, con-
aires totes les asimetries , fins i tot o potser so- fiant en qu la fora de lexemple produiria el
bretot, les que samaguen darrere de discursos seu canvi de mentalitat i, conseqentment, lex-
i consignes suposadament rupturistes. tensi de la collectivitzaci.
21
Per altra banda, Poder Obrer mereix una Per altra banda, si b podria semblar que no
especial atenci: recupera, en una poca on tenen la capacitat daturar la circulaci de mer-
lesquerra deriva cap a posicions ambiges que caderies perqu no ocupen un paper en lestruc-
impedeixen destruir lestructura de classes, la tura productiva formal, hem de recordar que una
centralitat del subjecte revolucionari per de les estratgies dels piqueteros (membres
excellncia: aix no ho diem perqu siguem uns del MTD) sn els talls de ruta i aquests, fets en
dogmtics i/o nostlgics del passat, ho diem per- llocs estratgics, poden bloquejar durant hores
qu aquesta (per la posici que ocupa en les- la circulaci de mercaderies produnt moment-
tructura socioeconmica) s lnica que pot niament un resultat similar: lnic problema, que
aturar la producci i circulaci de mercaderies30 hem de mirar de resoldre, s que (de moment)
materials i simbliques (aquestes ltimes pro- el dret a vaga per la classe treballadora formal
dudes per sectors laborals tan en boga com els est ms garantit que el fet de tallar una ruta
teleoperadors, daqu que alguns autors parlin per part de la informal.
de cognitariat o proletariat cognitiu) i, per tant, Potere Operaio32 (Poder Obrer) fou una or-
aturar la reproducci quotidiana del sistema.31 ganitzaci de lextrema-esquerra italiana, activa
Ara b nhem de fer una necessria reinter- entre 1967 i 1973, que va defensar lespontane-
pretaci entenent que la nova marginalitat tat i lauto-organitzaci a les lluites obreres en
de la que ens parlava la Federacin Anar- contra de la representaci sindical i el refor-
quista Uruguaya, els pobres urbanos del misme i que va sentar les bases de lanome-
MIR i el lumpenproletariat de Marx formen nada autonomia obrera: moviment que sota la
part de la classe treballadora i, quan sorga- consigna tot el poder a lassemblea rebutjava
nitzen, juguen un paper revolucionari com en la mediaci dels sindicats en el conflicte classe
el cas del Movimiento de Trabajadores Desocu- obrera-patronal.
pados (MTD) dArgentina. Es basava en la teoria del operaisme" que
Aquest canvi de paradigma, respecte al plan- considerava que el capitalisme tenia un carcter
tejament pessimista de Marx, s de vital impor- reactiu, s a dir, que la introducci de noves le-
tncia avui dia, doncs, aquest sector social gislacions i tecnologies productives obea a un
davant la cronificaci de latur tendir a crixer constant intent de disciplinament duna m do-
(ja s un sector social molt important a les prin- bra desobedient. Inverteix, doncs, altres inter-
cipals ciutats dels pasos en vies de desenvo- pretacions del marxisme consistents en la
lupament) i s imprescindible, per tant, no posici inversa: que el capital tenia la iniciativa i
posar entrebancs conceptuals a la seva incor- la classe treballadora estava en una posici de
poraci al moviment revolucionari sin volem veure-les venir.
contribuir a que oscillin cap a la reacci autori- Avui dia, un dels seus antics militants Toni
tria del capitalisme. Negri, davant la derrota del moviment obrer als

30- O reanudar-la en cas de lockout (aturada) patronal. A les tasques domstiques i de cures (i aquestes dues podrien
la jurisdicci espanyola es susciten certs dubtes sobre el estar incloses contradictriament en limaginari dall
reconeixement daquesta figura. Per altra banda, aquesta popular).
reanudaci eliminara la seva mateixa caracterstica de Per altra banda, una vaga de treball domstic i de cures
mercadera, com quelcom separat i que aliena al (per aturar la reproducci del sistema) s ms difcil de
treballador, al controlar-ne aquest la producci. portar a terme degut a lallament de cada espai domstic
31- Aquesta reproducci del sistema (mitjanant la circulaci respecte els altres. De totes maneres a Polnia i Argentina
de mercaderies) tamb est sustentada en el treball shan convocat vagues de dones contra la prohibici de
domstic i de cures. Reconeixem que un dels dficits lavortament i els feminicidis, respectivament: aquestes
daquest text s la manca duna mplia perspectiva de convocatries, en principi, tamb afectaven el sector formal
gnere. Aix s degut a que noms hem pogut accedir a de leconomia i no sabem si les legislacions polaques i
una obra que analitzi la relaci entre Poder Popular i argentines permeten les vagues que no siguin estrictament
feminisme (Apuntes sobre feminismos y construccin de per motius laborals, en cas de que no, estarem parlant del
Poder Popular de Luciano Fabbri) que no aborda un tema que es coneix com a vagues salvatges el que suposaria un
que ens sembla fonamental: creiem que la posici de classe motiu afegit per recolar-les.
de les dones influeix en, alguns aspectes, de lopressi 32- Lanarquista Miguel Amors els defineix com a
patriarcal doncs certa capacitat econmica pot permetre, a maoespontaneistes, corrent maosta que a partir duna
certes dones, externalitzar alguna de les conseqncies peculiar (i qestionable) interpretaci de la Revoluci
daquesta opressi en altres dones que ocupen una posici Cultural, a la Xina de 1966-1976, com a fenmen
ms baixa en lestructura de classes com, per exemple, el fonamentalment espontani, arriba a conclusions properes a
fet de contractar a dones, normalment irregularment, per fer lanarquisme contribuint a la seva renovaci terica.

22
80 i 90, renega del seu passat
obrerista i defensa el concepte
ambigu de multitut com a sub-
jecte revolucionari. Perqu lo-
brerisme no t avui dia gaire
predicaci als moviments socials
i es prefereix conceptes com
multitut o Poder Popular? La
corrent anticapitalistas de Po-
demos ens recorda, a travs de
Jaime Pastor, que el moviment
15-M estava format bsicament
per hijos e hijas de la clase
media que ven frustradas sus
expectativas de movilidad social
ascendente.
A un article de Nega titulat La
clase obrera hoy: canis e inform-
ticos ens comenta que aquest
Potere Operaio (Poder Obrer) va sentar, entre els 60 i els 70 a Itlia,
subjecte mostraria dificultats per les bases de lanomenada autonoma obrera.
identificar-se amb la classe treba-
lladora degut a que percep el fet
de treballar, en feines normalment
precries, com a temporal, doncs,
la seva formaci acadmica, espera, lhi depari Per al sector pblic, precisament, s on ms
un futur ms prometedor. No estarien, doncs, abunden un tipus especial de sindicats: Central
frustrades encara unes expectatives de mobili- Sindical Independiente y de Funcionarios (CSI-
tat social ascendent que, contradites cada cop F), Confederacin de Sindicatos de Trabajadores
ms per la realitat, encara es creu. de la Enseanza-Intersindical, etc. s a dir, sin-
Aquest subjecte social abunda als moviments dicats corporatius (o corporacions professio-
socials i podria explicar, sociolgicament, la di- nals), no sindicats de classe, on els seus
fusi de la consigna Poder Popular abans que afiliats no sidentifiquen amb el conjunt de la
la de Poder Obrer doncs encara creuen poder classe treballadora sin amb la seva professi.
aspirar a integrar les capes superiors dall Po- Nega cau en lerror dafirmar que estar afiliat
pular, mantenint una consigna que no suposa a un sindicat necessriament sigui sempre
un impediment simblic a la seva esperada mo- identificar-se amb la classe treballadora i
bilitat social ascendent, doncs, aquesta no pro- Eduardo Prez el segueix darrere quan, de fet,
duiria una fractura dall Popular. Aix no vol obvia el corporativisme al sector pblic. s in-
dir que estiguem en contra de que alg (si pot) creble que alg duna fundaci depenent dun
millori les seves condicions de vida (sempre que sindicat de classe i revolucionari33 com la
no sigui a costa daltres) per s que utilitzi con- CNT oficial34 sembli veure amb bons ulls bona
signes ambiges per no haver d identificar-se part de lactual panorama sindical entre el fun-
amb els que han quedat a baix. cionariat, caracteritzat per un exclusivisme
Potser precisament per aix aquest article no
ha agradat als anarquistes catalans promotors
del Poder Popular (Embat) i en pengen una
crtica, dEduardo Prez (membre de lInstitut de
Cincies Econmiques i de lAutogesti-ICEA) 33- Lgicament, aquesta s lalternativa i no sindicats que
a la seva web, titulada Els de baix i la classe diuen ser de classe i que agredeixen a aquesta classe com
obrera (aportaci al debat amb Pablo Iglesias i CC.OO i U.G.T. (doncs han firmat E.R.Es i Reformes Labo-
rals des de la Transici). En aquests sindicats hi ha una
Nega). En aquest segon article safirma que burocrcia dalliberats (una aristocrcia obrera) que es po-
seria fals que qui t estudis universitaris no es dria correspondre a una classe mitjana. Les bases da-
sindiqui perqu s (o creu que s) classe mit- quests sindicats, a lidentificar-se amb aquesta i no
superar-la revolucionriament, podrien tenir tamb els seus
jana doncs precisament el sector pblic s un
valors.
dels sectors ms sindicalitzats i, a la vegada, 34- Nosaltres vam ser expulsats arrel duna desfederaci in-
amb un nivell educatiu ms alt. orgnica on 5 sindicats van expulsar a 15.

23
que es relaciona amb una cultura de classe Aquesta reflexi sobre loposici de la con-
mitjana. signa Poder Obrer a la de Poder Popular se-
Posteriorment, Eduardo Prez, afirma que s gurament seguir sense agradar als anarquistes
fals que lestudiantat universitari sigui de classe que, com Uzctegui i Rossineri, segueixen sent
mitjana i immediatament desprs de dividir contraris a qualsevol s duna que inclogui el
aquesta classe en tres grups (petits propietaris, terme poder. Parlem, doncs, del terme Con-
treballadors amb rols intermedis de direcci i trapoder: La preposici Contra significa opo-
rentistes) afirma, immediatament desprs, que sicin y enfrentamiento aix com indica que
la majoria destudiants universitaris no sn fills algo avanza o est situado en direccin contra-
daquesta classe. Sense aportar cap estudi que ria al medio en que se mueve37
ho desmenteixi! Simplement ho deixa anar! En Abans havem vist que la poltica era un joc
canvi, Nega s senyala que, segons dades del de suma 0, com que havem relacionat els con-
mateix Ministeri dEducaci, menys del 10% du- ceptes de poltica i poder, podrem dir que el
niversitaris sn fills de pares no universitaris.35 poder tamb ho s. Recordem, -X + (+X) = 0. Si
Semblaria que haurem dentendre, doncs, tenim en compte que el que guanya un s per-
aquesta tensi entre Poder Obrer i Poder Po- qu ho perd laltre, ho podrem expressar en dos
pular36 com una dialctica entre una classe equacions que expressen dos moviments (un
sense, aparentment, conscincia de si mateixa ascendent i laltre descendent), per tant, -X +
i una altra que, si b existeix noms com una (+X) = 0 per tamb +X - (+X) = 0.
projecci cap a un futur que mai no arriba, s El problema de la consigna Poder Obrer s
ms dinmica en la protesta sociopoltica. Per que no expressa el moviment descendent, s a
hi ha un fet que podria invertir aquesta situaci: dir, expressa un moviment ascendent (o insti-
Segons una notcia de El Espaol, de mar de tuient) per no el descendent (o destituient).
2016, titulada Espaa en huelga: ms paros que Aquesta unidireccionalitat creiem que s la
antes de la crisis econmica durant lltima le- causa de que els anarquistes contraris a tot
gislatura de Mariano Rajoy es van desenvolupar poder no recolzin ls de cap consigna que in-
3.207 vagues, havent augmentat des dabans clogui aquest terme.
de la crisi econmica, sent convocades, a ms Pel contrari, com hem vist a la definici de la
a ms, la majoria per sindicats alternatius a preposici contra, el concepte Contrapoder s
CC.OO i UGT. podria expressar aquests dos moviments, doncs,
Si b faltaria analitzar-ne els motius, i les ca- indica, per una part que algo avanza (moviment
racterstiques dels sindicats convocants, podria ascendent o instituyent) per, per laltra, que
significar lemergncia de la classe treballadora est situado en direccin contraria almedio en
i, en conseqncia, el tensionament de lunivers que se mueve38 (moviment descendent o desti-
que engloba all popular, caracteritzat per la tuyent). Expressa, a la vegada, que avana, -X
jerarquia poltica entre una classe mitjana sub- + (+X), i/o39 que s contrari, +X - (+X).
jectiva (s a dir, que es creu o creu que ser La Asociacin Universitaria Contrapoder s un
tal) i un proletariat en ascens pel cam de des- collectiu destudiants de la Facultad de Ciencias
plegar tota la seva potencialitat revolucionria. Polticas y Sociologia de la Universidad Complu-

35- Per altra banda, Eduardo Prez, afirma que aquests es- Amb aix sembla dir que la consigna Poder Obrer noms
tudiants universitaris no entraran a formar part de cap serviria aleshores quan, de fet, lexplotaci que es produeix
classe mitjana quan accedeixin a un treball dacord a la al centre de treball es reprodueix quan en sortim a travs del
seva formaci (posant com exemple la mala remuneraci consum (que ens segueix extraient plusvlua venent-nos el
dels joves arquitectes). Per s que largument de Nega que prviament hem produt). Per tant, seguim sent treballa-
no era si ho farien sin si creien que ho farien, s a dir, dors, concloent-se la utilitat de la consigna ms enll de les
que el problema s que aquests estudiants universitaris es lluites laborals.
creuen el somni meritocrtic que els hi han venut durant la 37- Definici extreta de google. Segons la definici de Sal-
seva formaci i, en conseqncia, sentussudeixen en no vat, la preposici contra indica oposicin per tamb
identificar-se amb la classe treballadora. Hacia, en direccin a.
36- A lentendre que hi ha una tensi entre els dos no 38- Aquest medio en que se mueve no sha dinterpretar
podem compartir que siguin sinnims com afirma Miguel com el seu propi moviment ascendent, - X + (+X), sin com
Gmez en un article pel peridic digital Solidaridad Obrera, la fora del poder instituit que podra arrossegar-lo i a la qual
del 11/10/2016 titulat La construcci del poder obrer per a la soposa, com si fos hipotticament +X + (+X).
creaci dun sindicalisme revolucionari : aquest militant lli- 39- A la definici diu o per, de fet, una cosa o altra sera
bertari afirma que el primer faria referencia a poble i el el mateix que dir: una cosa (per alguns) i una altra (per al-
segon ens transporta automticament a les lluites laborals. tres).

24
tense de Madrid (Campus de Somosaguas). Es
defineixen com a antiautoritarios i utilitzen la
consigna mandar obedeciendo dels zapatistes
mexicans. El 26 doctubre de 2009 van organitzar,
conjuntament amb la Federacin de Estudiantes
Libertarios (FEL), un acte amb el collectiu Anar-
quistes contra el Mur (anarquistes israelians que
soposen a lapartheid contra els palestins)40.
Lnic problema que veiem en la utilitzaci del
terme Contrapoder, com a consigna, s que no
t un contingut de classe i podria contribuir, per
tant, a la reproducci de les asimetries socials:
podrem parlar, doncs, de Contrapoder obrer.
Aquest terme sutilitza a un article titulat Organi-
zando el contrapoder obrero en Italia y Grecia,
de mar de 2015, on es parla, pel cas daquests
dos pasos, de lintent de restauraci daquesta
idea, per part de sindicalistes i activistes dels
moviments socials, en contra del repertori sindi- La Asociacin Universitaria Contrapoder s un
calista tradicional. collectiu destudiants madrileny. Lnic problema que
A larticle es parla dun sindicalisme dels mo- veiem en la consigna Contrapoder s que no t un
contingut de classe.
viments socials: concepte interessant doncs pot
contribuir a superar lescissi existent entre el
mn del treball i el mn del carrer. Recordem
que (a la nota al peu 36) havem criticat el mili-
tant llibertari Miguel Gmez per limitar el Poder
Obrer als conflictes laborals mentre que utilit-
zava la consigna Poder Popular pel qu sen
produa al marge.
Si entenem el Contrapoder obrer com un sin-
dicalisme dels moviments socials es produeix,
doncs, una superaci daquesta escissi que ens
porta a una concepci integral de la revoluci.
Com deia el situacionista francs Guy Debord
sobre els anarquistes, aquests plantejaven: (...)
la fusin de todas las exigencias parciales (...) el La Federaao Anarquista do Rio de Janeiro (FARJ),
que els hi donava el mrit de representar el re- malgrat pertnyer a la corrent especifista, considera que
chazo de las condiciones existentes en favor de no val la pena utilizar el concepte Poder Popular,
la totalidad de la vida, y no alrededor de una es- a fi de diferenciar-se daltres sectors.
pecializacin crtica privilegiada (...).
Dcades ms tard, aquesta idea de sindica-
lisme dels moviments socials podria ser inter- exigencias parciales en una concepci unitria
pretada com un sindicalisme revolucionari que de la transformaci de la societat. Aquesta ha
va ms enll de la protesta laboral i abarca el estat sempre la concepci de la CNT: la de ser
conjunt del conflicte social fusionant todas las ms que un sindicat.
Com deia Antonio Bar al seu estudi sobre la-
narcosindicat La CNT en los aos rojos: (...)
lleg a sobrepasar el marco habitual de actua-
cin de un sindicato, para convertirse en el aglu-
40- Posteriorment, els principals fundadors de la Asociacin tinante de un movimiento social y poltico de
Universitaria Contrapoder integrarien lexecutiva de
Podemos (igo Errejn, Jorge Moruno, Rita Maestre o
carcter revolucionario (...). I avui dia, aquesta
Tania Gonzlez) complint-se all que comentvem de la concepci (que rebutja, com s lgic, la idea se-
institucionalitzaci de lanomenada nova esquerra: parada dall poltic i all sindical per fusio-
utilitzant les idees llibertries i luxemburguistes per
nar-ho en una mateixa organitzaci) sembla que
revitalitzar les institucions capitalistes. Sense voler, la FEL
del Campus de Somosaguas va contribuir a catapultar reneix sense ser massa conscient dels seus or-
aquests falsos luxemburguistes-llibertaris. gens histrics.
25
7. Conclusions. ho amb lutilitzaci del terme exactamente per
En aquest document shan vist vries qes- part de Garcia Oliver que indica la voluntat darri-
tions, en resumirem algunes: Primer de tot, hem bar a un punt just en laplicaci de la violncia (o
anallitzat com la concepci que tenen els collec- poder).
tius que a Catalunya i Espanya defensen el Respecte a la discussi al si del marxisme llati-
Poder Popular es constitueix, majoritriament, noameric hem qestionat, pel cas concret vene-
com una versi moderada de la que v de laltra ol, si algunes institucions creades pel mateix
banda de lAtlntic (doncs no planteja tericament Estat podien desbordar-se suposant un problema
el control territorial arrabassat a lEstat-Capital) i per aquest mateix i hem afirmat que, de fet, el
que aix pot ser degut al pes ms aclaparador de Poder Popular s constitueix una forma de po-
lEstat a aquesta banda de loce. pulisme doncs, ambds, es caracteritzen pel seu
Aquestes limitacions autoimposades creiem interclassisme.
que no tenen en compte el procs neoliberal que Finalment hem exposat diferents consignes al-
ens pot portar a assemblar-nos cada cop ms a ternatives arribant a la conclusi que Contrapoder
aquella regi, fent-se necessria la radicallitzaci obrer expressava, degut als diferents significats
del discurs. Tamb hem rebutjat la noci positiva de la preposici contra, un moviment descen-
del paper dels gestors socialdemcrates a les ins- dent del Poder institut (Capital-Estat) i, a la ve-
titucions recuperant el pensament de Rosa Lu- gada, un moviment ascendent del Poder
xemburg. instituent (Obrer) trobant-se al mig en labolici de
Hem analitzat com dins de la consigna Poder tot poder que hem explicat pel joc de suma 0.
Popular dalgun collectiu sestableix una relaci Ens faltaria una ltima reflexi: Hem dit en v-
entre classe treballadora i petits propietaris on ries ocasions, quan parlvem del concepte apo-
la primera interpella als segons, concloent que es derament o de la batalla didees xilena per a la
tracta duna estratgia errnia, doncs si aquesta significaci del Poder Popular entre el MIR i el
accepta la caracterstica dels primers (bsica- PCCH, que havem de rebutjar la utilitzaci duna
ment la contractaci dassalariats) noms contri- consigna quan majoritriament el significat que se
bueix a reforar-la. lhi donava era contrari a les nostres idees.
Hem defensat, doncs, la fora de l exemple Hi haur qui no hi estigui dacord i digui que la
dels anarcosindicalistes aragonesos, conjunta- seva lluita s per resignificar el concepte. Nosal-
ment a la no acceptaci dassalariats, com a es- tres creiem, a ligual que Bakunin, que el que ha
tratgia per proletaritzar els petits propietaris fent de predominar sempre en tot moviment revolucio-
innecessria la consigna policlassista Poder Po- nari s la negaci que es tradueix, per aquest cas,
pular. en no intentar fer resignificacions de consignes
Hem vist els orgens histrics de la consigna que ens porten a ser absorbits per qui controla,
que estem criticant veient els diferents significats degut al seu major pes meditic, el seu significat
que se lhi donava (aliana prioritria amb els po- sociopoltic.
bres urbans o amb els petits propietaris del MIR s potser per aquest motiu que lanarquista bra-
i el PCCH respectivament) concloent lassimetria siler Felipe Corra ens recordava que pel cas de
existent entre aquests, a favor del segon, fet que la Federaao Anarquista do Rio de Janeiro: (...)
(en principi) ens ha de fer rebutjar la consigna. hasta el momento prefiere no recurrir al termino
Tamb hem vist com, pel cas dels disturbis de poder popular para diferenciarse de otros secto-
Salou, la consigna Poder Popular podia saltar res. Considera, simplemente, que no es un con-
pels aires fruit dunes contradiccions que ni una cepto que valga la pena ser disputado.
ambigitat calculada podria dissimular. A conti- Al llarg daquest document creiem haver sen-
nuaci sha fet un reps de la discussi a lanar- yalat els motius pels quals creiem sincerament
quisme llatinoameric veient com la utilitzaci de que no val la pena.
la consigna Poder Popular per part dautnoms
i llibertaris pot actuar de Cua de Lle de projec- NO AL PODER POPULAR:
tes de lesquerra institucional. CONSIGNA AMBIGUA I REFORMISTA
Hem criticat el purisme dalguns daquests CONTRAPODER OBRER PER
anarquistes posant alguns exemples histrics de LA CONSTRUCCI DEL COMUNISME
la utilitzaci de la noci poder per part del nostre LLIBERTARI
moviment, entenent que el que veien problemtic
era la seva utilitzaci com a consigna. Hem inten- VISCA LANARQUIA
tat tamb explicar com es podria evitar que el
poder-fer es converts en dominaci relacionant- Martorell, 27 de Gener de 2017

26
Fonts consultades: GAYUBAS, A. La experiencia
anarquista: Colectivizaciones en Espaa
CORRA, FELIPE Poder y anarquismo
aproximacin o contradiccin?
(1936-1937) http://www.portaloaca.com/ http://www.nodo50.org//ekintza.
PERIDICO, EL L'Ateneu Cooperatiu (15 de enero de 2015). VARIOS AUTORES Anarquismo y
La Base okupa l'abandonat Institut UZCTEGUI, RAFAEL El anarquismo Poder Popular: Teora y prctica
Botnic del Poble-sec (Dissabte, 11 de estadocntrico del Poder Popular suramericana Ediciones Gato Negro-
juny de 2016). http://2014.kaosenlared.net/ (28 de marzo Distribuidora Rojinegro (junio 2011).
LA BASE, ATENEU COOPERATIU A de 2014). GARCA OLIVER, JUAN EL Eco de los
fons http://www.labase.info/ LEIVA FLORES, SEBASTIN Teora y Pasos Ruedo Ibrico Ibrica de
BETANCOR HARRETCHE, MARIA prctica del poder popular: los casos del Ediciones y Publicaciones (1978).
VIRGINIA Empoderamiento: una Movimiento de Izquierda Revolucionaria MILTONDLEON@GMAIL.COM Las
alternativa emancipatoria? Margen n61 (MIR, Chile, 1970 - 1973) y el Partido Milicias Bolivarianas de Chvez
(junio de 2011). Revolucionario de los Trabajadores - laclase.info (4 de novembre de 2009).
LUSBERT Can Vies. Poder popular o Ejrcito Revolucionario del Pueblo (PRT - VARIOS AUTORES Reflexiones sobre
insurreccionalismo Regeneracin ERP, Argentina, 1973 - 1976) Universidad el poder popular Editorial El Colectivo
Libertaria (11 de juny de 2014). de santiago de Chile Facultad de Coleccin Realismo y Utopa. (Buenos
EMBAT Qui som. 3. Objectius i Humanidades Departamento de Aires, 2007).
Metodologia. 3.2. Poder Popular Historia. GARCA GUADILLA, MARIA PILAR
http://embat.info/. CORVALAN, LUIS (SECRETARIO "Poder Popular" y Consejos Comunales en
ZIBECHI, RAL Poder Popular Escuela GENERAL DEL PARTIDO COMUNISTA Venezuela 2006-2011
de Cuadros Videoteca de pensamiento DE CHILE) XIV El Poder Popular, nica http://periodicoellibertario.blogspot.com.es/.
marxista. Universidad Bolivariana de Alternativa Patritica y Revolucionaria FABBRI, LUCIANO Apuntes sobre
Venezuela y VIVE TV (youtube). (Informe al XIV Congreso Nacional del feminismos y construccin de Poder
GIMENO, JOAQUIM Cap a la Partido) Santiago de Chile, 23 al 29 de Popular Puo y Letra Editorialismo de
construcci del Poder Popular. Noviembre de 1969. Base.
Reptes i riscos del cicle electoral MARX, KARL El 18 de Brumario de AMORS, MIGUEL Anarqua
http://www.embat.info (24 de febrer de 2016). Luis Bonaparte Editorial Ariel (marzo de profesional y desarme terico: Una critica
ENDAVANT Poder popular contra la UE 1977). al insurrecionalismo El Sol crata
i els estats capitalistes GIDDENS, ANTHONY Sociologa Peridico Anarquista (11 de enero de
http://www.endavant.org/ Alianza Editorial (2001). 2013).
(Gener de 2012). 324.CAT Mor un senegals a Salou NEGA La clase obrera hoy: canis e
ENDAVANT Des dels barris a la ciutat, quan fugia dels Mossos en una operaci informticos http://www.nodo50.org (16 de
construm el poder popular contra el "top manta". julio de 2013).
http://www.endavant.org/wp- MARTINEZ REYGAZ, DAVID Dudas de PREZ, EDUARDO Els de baix i la
content/uploads/2016/03/Docs_jornades_ la versin de los Mossos sobre la muerte classe obrera (aportaci al debat amb
Barcelone%CC%80s.pdf (2 i 3 doctubre del senegals: la secretaria judicial no Pablo Iglesias i Nega) http://embat.info
de 2015). acompa la intervencin (16 doctubre de 2013).
VALL, OLEGUER Unitat Popular o http://www.vozpopuli.com/ (12/08/2015). RODRGUEZ, JOS Sindicalismo
Convergncia Anticapitalista: Reflexions JUST, MNICA El comercio exige corporativo y profesional versus
entorn un debat sobre com contribuir a contundencia a la administracin contra el sindicalismo de clase, la alternativa de la
larticulaci dels moviments socials. 'top manta' Diari de Tarragona aristocracia obrera
http://barcelona.indymedia.org/newswire/d (30/08/2015). http://www.joserodriguez.info/ (30 de
isplay/492397/index.php. SINDICATO POPULAR DE setembre de 2011).
PAIDEIA, ESCUELA LIBRE Qu es VENDEDORES AMBULANTES El GMEZ, MIGUEL La construcci del
http://www.paideiaescuelalibre.org/. Sindicato Popular desmiente #5mentiras poder obrer per a la creaci dun
CARVAJAL, ALVARO Pablo Iglesias https://traslamanta.wordpress.com. sindicalisme revolucionari Solidaridad
pasa del S se puede al lema luchar, UZCTEGUI, RAFAEL Grupos Obrera (11/10/2016).
crear, poder popular El Mundo libertarios y poder popular: Dinamitando el LPEZ, PATRICIA Espaa en huelga:
(17/10/2016). anarquismo desde adentro ms paros que antes de la crisis
CARVAJAL, ALVARO Iglesias http://prensaanarquista.blogspot.com.es/ econmica http://www.elespanol.com/
arremeti contra los errejonistas por (2 de enero de 2011). (11/03/2016).
criticar el lema luchar, crear, poder ROSSINERI, PATRICK La quimera del SALVAT ALFA Diccionario
popular El Mundo (17/10/2016). Poder Popular: una forma de integracin Enciclopdico Salvat Editores S.A. (1987).
VARIOS AUTORES Anticapitalistas en al sistema http://www.alasbarricadas.org CONTRAPODER Definicin poltica
Podemos: Construyendo Poder Popular (03/07/2009). de contrapoder
Sylone - Coleccin En Perspectiva (2016). ROSSINERI, PATRICK La aceptacin https://aucontrapoder.wordpress.com
RODRGUEZ, JESS y SIERRA, del concepto de Poder como negacin del (26/10/2006).
ROMN Un Podemos para construir anarquismo http://2014.kaosenlared.net/ ANONERROR Crnica del acto con
poder popular https://www.cuartopoder.es. (15 de enero de 2013). "Anarquistas contra el muro" del 26/10/09
PODEMOS POR EL SOCIALISMO FONTENIS, GEORGE Manifiesto http://www.alasbarricadas.org/
Organicemos el Poder Popular y la Comunista Libertario (27/10/2009).
Revolucin https://docs.google.com. GIL, IVN y PALOMA, ESTEBAN As
http://www.podemosporelsocialismo.es. NIN, ANDREU El Problema del Poder naci Podemos en la Complutense
LUSBERT Sociedades paralelas y en la Revolucin La Batalla (27 dabril de http://www.elconfidencial.com/
poder popular Cooperativa Integral 1937). (20/03/2015).
Catalana (12 dagost de 2015). BAKUNIN Recull descrits breus ZAMPONI, LORENZO y
GUILLAMN, AGUSTN La izquierda Collectiu Llibertari Negres Tempestes, VOGIATZOGLOU, MARCOS
del POUM en Mayo de 1937. Militancia y Biblioteca Social dOlot, Logofobia, Organizando el contrapoder obrero en
pensamiento poltico de Josep Rebull Aldarull Edicions i El Grillo Libertario. Italia y Grecia https://www.tni.org (24 de
http://www.red-libertaria.net. VELASCO CRIADO, DEMETRIO tica marzo de 2015).
GUILLAMN, AGUSTN De los comits y Poder Poltico en M. Bakunin DEBORD, GUY La Sociedad del
de defensa al anlisis de los rganos de Universidad de Deusto (1993). espectculo Editorial La Marca -
poder http://www.anarkismo.net (18 de Biblioteca de la mirada (agosto de 1995).
julio de 2016). BAR, ANTONIO La C.N.T. en los aos
ALBA, VCTOR El marxisme a Catalunya rojos: del sindicalisme revolucionario al
1919-1939 Vol. II Histria del POUM anarcosindicalismo (1910-1926)
Editorial Prtic - Collecci Nrtex. Akal/Universitaria (septiembre de 1980).
...) El PODER POPULAR SE VUELVE UNA
SUERTE DE COMODN, FUNCIONA COMO
UNA FRASE QUE ENCAJA PERFECTAMENTE
EN TODOS LOS JUEGOS DE LENGUAJE QUE
SE PROPONEN. ANTES QUE UNA
CATEGORIA ANALTICA CONSTITUYE UNA
LICENCIA POTICA. CUANDO SE LA EMPLEA
TODOS SABEN A QU ESTN HACIENDO
REFERENCIA PERO NUNCA SABEN
CONCRETAMENTE DE QU ESTN
HABLANDO Y, POR AADIDURA, TAMPOCO
SABEN A DNDE APUNTAN CON LAS
DISCUSIONES DESDE EL MOMENTO QUE
MANIPULAN CATEGORIAS AMBIGUAS. (...)
Esteban Rodrguez Ms ac del Estado, en el Estado y contra el Estado.
Apuntes para la definicin del poder popular en Reflexiones sobre
el poder popular.

Av/Pau Claris nm. 20 Entresol


08760 Martorell (Baix Llobregat Nord)
MARTORELL Tel: (93) 774 01 51
cntmartorell@gmail.com