Oficines Agràries Horts Comunitaris, Viure en Fira de Productors de la Pla d’actuació, 3 projectes

Assessorament a tota la comunitat el vincle amb la zona de Montserrat, la Fira en 1 per desenvolupar als
població. terra. del Montserratí. pobles de Montserrat.

pagesia
Associació Massís de Montserrat | montserrati.cat | telf. 602 697 428

dels pobles de Montserrat

terra i treball
de baix a dalt, pel relleu de la pagesia

PLA D’ACTUACIÓ.2018

Per contactar amb la coordinació del pla d’actuació ho podeu fer a pagesia@montserrati.cat | portal: www.montserrati.cat/
3.
Preàmbul
Breu explicació de l’Associació i
la seva vocació i enfocament

Associació Massís de Montserrat 4.
Oficines Agràries
CONTINGUTS Descripció del projecte de la
Xarxa d’Oficines d’Assessorament
Agrari dels Pobles de Montserrat

5.
Beneficis Socials
Lligats a les Oficines Agràries

6.
Horts Comunitaris
Teràpeutics, d’inserció social i
laboral, educatius...

7.
Desenvolupament
i manteniment pagesia
dels pobles de Montserrat
Desplegament dels Horts Comuni-
taris per municipi
Des de l’Associació Mas-
8. sís de Montserrat hem definit
Fira del Montserratí un pla d’actuació pel foment
Exposició del projecte de la Fira de la pagesia pels municipis
de productors que organitzem dels entorns de Montserrat. Un
pla que inclou tres projectes
10. paral·lels que s’entrellacen per
RESUM tal de donar eines als veïns i
Resum final del projecte i els veïnes de cada municipi en tot
cotsos d’aquest lo relacionat amb l’agricultura,
ramaderia, forestal... sigui amb
el volum que sigui. Bé sigui un
petit hortet o una explotació
agrària.

Els projectes responen a
beneficis socials i sobre el
desplegament dels àmbits
concrets que treballem. Que
són la Formació, la Produc-
ció i la Distribució. Oficina
d’Assessorament Agrari // Horts
Comunitaris // Fira del Montser-
ratí

Copyright © 2017 Associació Mas-
sís de Montserrat

2| p a gesia dels pobles de Montserrat
DOCUMENT | Institucions

PREÀMBUL FORMACIÓ
L’Associació Massís de Montserrat som una entitat sense ànim de lucre amb
ASSESSORAMENT
seu a Collbató i d’àmbit d’actuació montserratí. És dir tant al Parc Natural de
PRODUCCIÓ
Montserrat com als pobles d’influència montserratina dels entorns, fins a 18
DISTRIBUCIÓ
pobles amb més de 120.000 habitants.
PROJECCIÓ
La nostra funció social i vocació és introduir en l’àmbit del coneixement de
la pagesia i estima en la gestió de la terra i els seus fruits. Ho resumim amb
la frase AJUDEM AL RELLEU GENERACIONAL DE LA PAGESIA. Però ho fem des
d’una perspectiva de base. Busquem arribar a gent que no és del sector per
sembrar-hi les ganes i la il·lusió de connectar amb la terra. Amb tot el que
comporta fer-ho en comunitat.

PLA D ’ACT UACIÓ P EL FOMENT DE LA PAGES I A Es dir que reconeixem la pagesia
ALS EN TOR NS DEL PARC NATURAL DE M ON T S E RRAT com el nostre vincle com a comu-
nitat més pròxim amb la natura. I
evitant que es perdi aquest últim
Treballem en diferents pro- olivera, bàsicament petits cultius fa- baluard d’humanitat en la nostra re-
jectes d’Horts Comunitaris en miliars d’autoconsum). Però que en lació amb la mare terra, no deixarem
el desenvolupament i en la els últims anys, seguint la dinàmica perdre la pagesia.
dinamització de les comuni- de tot el país, ha minvat notoriament
tats d’hortolans i hortolanes el sector. Amb el conseqüent abandó Tant és així que volem traslladar
que anem obrint. Per inicia- de camps i passant a ser boscos des- el coneixement, l’estima, la relació ,
tiva pròpia o en cooperació cuidats. el vincle... amb la terra, que durant
amb els Ajuntaments. milenis han tingut pagesos i page-
Parlem de pobles amb un número ses, a tota la població que ho vulgui.
Com a preàmbul de de treballadors agraris/ramaders que
l’explicació del projecte, oscil·la entre 0 i 5 en molts casos. I
voldríem posar-vos en ante- aquesta tendència del sector sabem
cedents. La zona en la que que afecta a molts aspectes de la
treballem, el Parc Natural nostra vida, ja que és l’ofici més
de Montserrat i pobles dels important per la vida humana i en la
entorns, és una zona ja de nostra relació amb l’entorn, com a
per si de secà i amb poca autèntics gestors del territori.
pagesia (a excepció de la

relleu generacional de la p a gesia | 3
ASSESSORAMENT
C A D A OF I CI N A OBRE UNA TARDA La Xarxa d’Oficines
A L M ES EN ESPAI S MUNICIPALS d’Assessorament Agrari es projecta
com un conjunt d’Oficines municipals
E L R E SPON SABLE ÉS UN TÈCNIC que apropin la pagesia a tothom qui
A GR Í C OL A/ EN G I N YER A GRÒNO M ho vulgui dels entorns de Montser-
D E L’ ASSOCI AC I Ó rat.

AGRARI
L A O FI CI N A R ECOPILARÀ EN HIS- Volem implicar els consistoris i les
TO R I A L TOTES LES CONSULTES I
A C T I V I TATS QUE ES DESENV OLU-
institucions en general en aquesta
greu problemàtica com a societats,
XARXA
P I N . A I XÍ COM EL DIA GNÒSTIC si perdem els autèntics gestors del
M U N I C I PAL D E L’ ESTAT DE LA patrimoni natural i el territori. I és
PA GE SI A. un fet inqüestionable que en 20 anys
ha minvat la meitat de la pagesia.

Per això volem obrir un camí que
serveixi per replicar-se i perquè
es facin seu les institucions. Obrir
una Oficina municipal que abordi
de primera mà les plagues, prob-
lemàtiques, inquietuds, maneig
EN 20 ANYS agroecològic, incorporació agrària
i ramadera, seguiment i gestió de
HA MINVAT LA parcs i jardins... i un llarg etcètera
de tot el que els tècnics agrícoles/
MEITAT DE LA enginyers agrònoms de l’Associació
poden oferir a nivell local per fer que
PAGESIA EN TOT gaudeixin d’un bon estat de salut el
territori agrícola, forestal, parcs i jar-
EL TERRITORI dins, patrimoni natural... a través de
l’assessorament, seguiment i guiatge
CATALÀ directe a través de particulars, pro-
fessionals, treballadors municipals i
institucions.

4| p a gesia dels pobles de Montserrat
B ENEFICI S S OC I AL S 6. La voluntat de l’Oficina és
treballar colze a colze amb el sec-
L’Oficina podrà assessorar, donar tor professional a l’hora d’anar
suport i seguiment en molts casos identificant i plasmant informació al
diferents de la nostra societat: Diagnòstic municipal de l’estat de la
Pagesia. I també en el Banc de Terres
1. Amb Serveis Socials podran que servirà per dinamitzar el sector
canalitzar a la Oficina a gent amb a cada municipi. Posant en contacte
necessitats especials, amb risc propietaris i pagesos.
d’exclusió social, amb necessitats de
A part de l’Assessorament menjar i econòmiques... que vulguin RETORN AM B I EN TAL
directe, les Oficines, també seran saber com començar, trobar un troç
proactives en la difusió, divulgació de terra, resoldre’ls els dubtes, etc. En tots els àmbits que s’assessori
i formació a través de xerrades/ 2. Famílies dels Horts Socials del prevaldrà la projecció dels tècnics/
monogràfics, trobades amb municipi, siguin de l’escola, terapèu- enginyers d’un maneig agroecològic.
pagesos/es, seguiment de noves tics, d’inserció social, etc. De manera que el retorn serà sos-
incorporacions al sector, etc. Així 3. Farem arribar a tota la població tenible i de reducció de l’impacte
com una tasca de formiga que el suport que tenen amb l’Oficina: humà en la natura.
anirà fent el tècnic lligat a cada dels seus horts, fruiters, abelles, Tant el Diagnòstic Municipal de
oficina/municipi que serà la de aviram, bestiar, etc. l’estat de la Pagesia com el Banc de
desenvolupar i mantenir al dia un 4. Les brigades i equips munici- Terres, aportaran un retorn directe
mapa/diagnòstic de l’estat dels pals de Parcs i Jardins gaudiran d’un en la reactivació dels camps abando-
camps actius i abandonats en assessorament constant pel seu nats. Amb el manteniment i neteja
forma de Banc de Terres, dels pro- desenvolupament des d’una per- de les franges de seguretat dels mu-
ductors en actiu i el producte que spectiva agroecològica nicipis que suposa l’ús dels terrenys
venen i tota la info que es pugui 5. Proposarem als consistoris cam- agrícoles periurbans.
recaptar en el Diagnòstic de l’estat panyes proactives de sensibilització Els Parcs i Jardins del municipi
de la Pagesia. i implicació ambiental dels entorns podran ser gestionats de forma més
del municipi per part de la població. sostenible i ecològica.
De manera que si detecten plagues, Els espais i patrimoni natural
malalties o danys a espais naturals podran ser millor gestionats amb
els puguin comunicar a la Oficina. l’assessorament de les Oficines
I en el cas de ser important actuar, en cooperació amb la brigada i
comunicant-ho al Equip de Govern. l’Ajuntament.
Es podran traslladar els avisos
de plagues a la zona a la ciutadania
d’una forma pedagògica i amb solu-
cions eficaces.
Els professionals agrícoles i rama-
ders locals tindran un assessorament
de proximitat i sostenible, així com
de maneig agroecològic de forma
preferent.
Tota la població podrà esvair
dubtes i aprofundir coneixements en
el coneixement del camp, així com
fer-se partícips en la detecció de
plagues al municipi o al seu troç.

relleu generacional de la p a gesia | 5
HORTS COMUNITARIS
L’ E X P ERI ÈN C I A EN COMUNITAT DE V IURE E L VI N C L E AM B L A
TERRA

Denominem Auto-consum en Co- des de l’Associació, però amb gran
DESENVOLUPAMENT
munitat la vessant de l’Associació autonomia dels socis.
GESTIÓ/MANTENIMENT
que ofereix terrenys i les facilitats
a grups de socis perquè hi desen- En general el que oferim a cada
volupin els cultius. En termes de Ajuntament és coogestionar uns
formació i auto-aprenentatge sobre Horts Socials pels veïns i veïnes que
la pràctica agrària en comunitat, del vulguin. La proposta es desglossa
dia a dia. en dos Fases. La primera fase per
15 parcel·les d’Hort el primer any. I
Amb les eines que facilita en una segona Fase es determinaria
l’Associació com són l’Accés a la l’abast de la demanda i s’estudiaria
terra, els Documents/patrons de ma- la necessitat d’obrir més parcel·les.
neig dels cultius o l’Assessorament
Agrari constant amb les Oficines, En aquest document treballem la
entre d’altres, el que es busca és primera fase sobre 15 parcel·les
l’autoaprenentatge amb el contacte d’Hort a cada municipi.
amb la terra i els cultius, sempre
amb la vocació de tutoria i guiatge

6| p a gesia dels pobles de Montserrat
FASE DESENVOLUPAMENT INICIAL FASE DE MANTENIMENT I GESTIÓ DELS pals per interrelacionar els Horts a la
(15 HORTS FAMILIARS 750m2) HORTS (15 socis ) vida pública del municipi
Atenció diària via telefònica per
- Despedregar tot l’espai dels horts - Arrendament dels terrenys i gestió dubtes, problemes i suggeriments
- Desbrossar espai horts i entorns d’aquesta si s’escau dels usuaris de l’Hort
- Passar cultivador amb el tractor, - Assegurança d’Accident i Respon-
llaurar i aplanar terreny sabilitat Civil de l’Activitat A través de l’altre projecte de
- Petit abonat inicial dels horts - Inclou Manteniment General dels l’Oficina Agrària es garantirà
Horts i entorns l’Assessorament del Tècnic Agrícola
- Materials, regs i instal·lació d’aigua - Així com Manteniment dels Sis- sobre plagues, recomancions obre
- Adaptació/instal·lació material reg temes de reg i possibles fugues freqüències de reg, etc.
- Bidons individuals per cada hort - Supervisió i Dinamització de
l’aspecte comunitari i del bon
L’accés a l’aigua es pressuposa a veïnatge dels Horts
peu d’hort // El vallat o no dels horts - Patrons de maneig de cultius i
queda a part d’aquest pressupost informació diversa a disposició dels
usuaris
- Cooperació amb els tècnics munici-

relleu generacional de la p a gesia | 7
90
COOL ELA B ORAT S , T RAN S F ORM AT S , PRE PARAT S ...
SÓN ESSENCIALS PER DONAR VALOR AFEGIT AL PRODUCTE
DE LA TERRA

WAYS
El 4 d gener de 2015 es va dur a terme la
ALLÍ ON ES FONEN LES INSTITUCIONS I
ELS POBLES DE MONTSERRAT
Des de l’Associació Massís de Mont- L’oferta de la fira es completa amb
primera edició de la Fira al terme de Sant serrat oferim a totes les institucions un conjunt d’activitats paral·leles. El
Cristòfol al municipi de Castellbell i el Vilar. i Ajuntaments dels pobles propers a públic pot participar de visites guia-
Més de mig miler de visitants hi van passar Montserrat l’oportunitat d’un esde- des, presentacions, actuacions, jocs,
al llarg de tot el dia, malgrat l’accessibilitat a veniment únic, arrelat al territori, exposicions, etc. En col·laboració
l’emplaçament de la Fira i les dates pròximes col·laboratiu i de projecció supra- amb cada consistori i les entitats de
a Reis, va ser un èxit rotund. municipal de les economies i produc- la vila.
tors locals.
En aquest sentit els costos de coordi-
P R OD UC T E D E QUALITAT La Fira del Montserratí. Un mercat nar la Fira a un poble són de 350€
TREBALLEM PER MILLORAR itinerant que gestiona i promociona
nombrosos productors dels pobles Nosaltres aportem la gestió de la
que miren cap a la serra. Un espai coordinació de paradistes, la comu-
de trobada i germanor entre tots els nicació, part del disseny i marketing,
pobles i persones que tenen arrelat el control de qualitat dels productes
sentiment montserratí. Un espai de que s’ofereixen a la Fira, etc. I per
difusió dels productes fets al terri- altra banda els Ajuntaments aporten
tori, de les tradicions i gastronomia. la infraestructura i organització del
Un espai per conèixer la història i programa d’activitats consensuat. En
cultura comuna del territori Montser- un sentit de cooperació comuna de
ratí i fer-la viva. Un espai per trobar- promoció de l’economia local i de
se amb els col·lectius i agrupacions proximitat. Fer venir productors dels
de cultura popular d’arreu de la pobles del voltant a un municipi per
comarca. conèixer la varietat i al mateix temps
els productors d’un municipi tenir
Els productes i serveis de l’entorn de la possibilitat d’anar als pobles dels
Montserrat són el fil conductor d’una voltants per donar-se a conèixer a
fira que ja porta 6 edicions i es cel- nova clientela.
ebra regularment als diferents pobles
d’influència montserratina. .

8| p a gesia dels pobles de Montserrat
FIRA DEL
MONTSERRATÍ
SEMPRE LLIGUEM LA FIRA A U N E S D E VE N I M E N T AN U AL REL L E VAN T
D EL MUNICIPI. PER TAL DE MU LT I PL I C AR EN ERGI E S I PROM OU RE E L
PR ODUCTE DE P RO XIMITAT E N F ES T ES POPU L ARS L OC AL S

PRODUCTES DE LA TERRA PRODUCCIÓ DE PROXIMITAT
El principal motiu de la Fira és la projecció Tanmateix hi ha cabuda per artesans,
dels productes de la pagesia. Per tal de elaboradors i distribuidors del territori
potenciar indirectament la recuperació de Montserratí. Sempre primant la qualitat i el
camps i la incorporació agrària valor afegit de la influència montserratina

FRUITES I VERDURES: OLI D’OLIVA:
Pagesos i pageses del Un dels cultius més exte-
territori que distribueixen sos a la zona. Petits pro-
productes d’horta i dels ductors i grans persones
camps de fruiters dibuixen un paisatge
d’oliveres Palomar i Vera
MATÓ, FORMATGES i que a través de la Fira
IOGURTS: portem a taula
L’emblema de producte
per excel·lència és el VINS I CAVES:
Mató. També hi ha for- Elaborats de les vinyes
matges i derivats de la del Montserratí trobareu
llet, elaborats a la zona vins i caves de renom i
varietats com el Somoll
PA, TORTELLS I COQUES:
Elaboradors artesans ARTESANIA:
dels pobles de Montser- A la Fira hi tenen cabuda
rat amb Pa de Pagès DO molts artesans del ter-
Catalunya i d’altres ritori, treballen la pell, la
fusta, tèxtil...
EMBOTITS:
Embotits d’elaboració ACTIVITATS:
pròpia dels pobles de Junt a la Fira es programa
Montserrat per part de l’Associació
una part de les activitats
ESPÈCIES I CONDIMENTS: que s’hi duran a terme.
Els boscos montserratins Completant-ho en coop-
aporten aquell toc nostre eració amb l’Ajuntament i
a la cuina institucions.

relleu generacional de la p a gesia | 9
Costos del PLA per municipi

L’Associació Massís de Montser-
rat ofereix treballa en cooperació
entre l’entitat i els Ajuntaments dels
pobles a l’entorn de Montserrat.
Aquests vincles són encarats amb
un objectiu principal d’ajudar en el
relleu generacional dels oficis de la
pagesia.

A l’Associació us informarem del
pressupost necessari per arrencar
total o parcialment el Pla d’Actuació
pel Foment de la Pagesia al vostre
municipi. Ho podeu fer a través del
telèfon 602697428 o el correu elec-
trònic pagesia@montserrati.cat

EL NOSTRE MARC

D’ACTUACIÓ

ESTÀ LIMITAT A

18 POBLES DELS

ENTORNS DEL

PARC NATURAL DE

MONTSERRAT
10 | p a gesia dels pobles de Montserrat